L'ECONMIC

DEL 26 DE JULIOL A L1 DAGOST DEL 2014

31

LA PENLTIMA

Nova York

Sant Louis

Dakar

Lempresa surera dels Mundet

installa una delegaci a Nova York,
base de la seva expansi comercial
per tot Amrica. El 1902, els Mundet
inicien la fabricaci de taps i
productes derivats del suro a la
ciutat de Mxic.

A lExposici Universal de Saint Louis,

a lestat nord-americ de Missouri,
lAigua mineral hipertermal Palau de
Rosario de la Frontera (provncia de
Salta, Argentina) va ser declarada la
millor aigua de taula dorigen mineral
del mn.

Una de les begudes recomanades

oficialment pels organitzadors de
Dakar Argentina-Xile 2011, la gran
cursa automobilstica de resistncia
en un medi geoclimatolgic difcil
que ha canviat de continent, s
lAigua Palau.

1895

1904

2011

DE MEMRIA
Francesc Roca

PROFESSOR DE POLTICA ECONMICA DE LA UB

REFRESCS AMERICANS

lguns empresaris innovadors

catalans i valencians
dels
anys de la primera globalitzaci van introduir a Amrica la idea i
la prctica- de la producci
industrial, a gran escala, de
diverses begudes, o refrescs, que, en alguns casos, sn molt originals.
Afegint-se a una llarga
experincia dexportaci
de vins i aiguardents (i de
taps de suro), que a partir
dun cert moment es va
traduir en la plantaci de
vinyes a les rees amb clima
mediterrani
dAmrica
(amb varietats com la Uva
Vidiella a Uruguai), alguns
empresaris originaris de les
terres catalanes van optar
per inventar, tamb, unes
noves begudes no-alcohliques i produir-les massivament. Amb trajectries, i
resultats, molt diversos.
El 1885, Baptista Aparici,
un dels tres empresaris valencians que, conjuntament, havien creat, cinc
anys abans, una fbrica de
noves begudes a Aielo de
Malferit (Vall dAlbaida),
va presentar a Filadlfia
(EUA), un nou producte.
Era una beguda que estava
feta amb cafena, herbes
medicinals, llavors ratllades de cola i fulles de coca
procedents del Per. El seu
nom
era:
Kola-Coca.
Aquesta beguda -fabricada
a Aielo-, Aparici lhavia
presentat a diverses fires i
exposicions dEuropa i
Amrica. Havia obtingut
premis, 20 medalles dor,
de Mil o Londres, a Chicago o Filadlfia.
Segons un article signat

Segons un article signat

per Fabian von Poser,
aparegut a Spiegel
Online International
(8-8-2013), la
presentaci dAparici de
la Kola-Coca a la fira
mundial de Filadlfia
fou decisiva per a la
sobtada aparici de la
Coca-Cola. Llegim: Just
one years later, US
pharmacist John
Pemberton made
history when he
invented Coca-Cola
Artur Mundet i la seva muller Anna Gironella van finanar les Llars Mundet de Barcelona. ARXIU

per Fabian von Poser, aparegut a Spiegel Online International (8-8-2013), la

presentaci dAparici de la
Kola-Coca a la fira mundial de Filadlfia fou decisiva per a la sobtada aparici de la Coca-Cola. Llegim: Just one years later,
US pharmacist John Pemberton made history when
he invented Coca-Cola.
La Kola-Coca portava alcohol i no fou patentada a
lEstat espanyol fins 1903.
Mentrestant, la Coca-Cola
nord-americana
havia
anat creixent. Per quan,
al 1953, lempresa americana va voler entrar a Espanya va haver dentendres amb la valenciana. El
pacte establia que lempresa dAielo it was allowed to go on producing

Kola Coca, but only an alcohlic version, i que

lempresa nord-americana pagava una certa quantitat de diners (30.000
pessetes de 1953).
La histria de Sidral
Mundet s una altra. Artur
Mundet era un innovador
fabricant de taps de suro

nascut el 1879 a Sant Antoni de Calonge, al Baix Empord, emigrat primer a

Nova York (als 16 anys!) i
desprs a Mxic.
A partir de 1902, Mundet
va comenar a produir una
beguda no alcohlica, feta
de suc de poma pasteuritzat. El concentrat de po-

LAigua Palau
Les aiges mineromedicinals descobertes pels inques al
segle XV al que desprs sen dir provncia de Salta de
la Repblica Argentina van comenar a sser
explotades a partir de 1880 per Antoni Palau (Lleida,
1838-Tucuman, 1912), un metge catal emigrat a
Argentina. Palau va posar els fonaments tant de la
construcci dun hotel i balneari que seria el primer
dAmrica Llatina- dins un parc, com de les plantes
embotelladores daigua. Un altre Vichy catal, doncs.
Aquest, a Amrica.

ma, per cert, Mundet lobtenia, als primers temps,

de Canad (com la sidra
dAstries es feia, al 1980,
amb pomes de Lleida). La
nova beguda de poma va
tenir i segueix- un xit
extraordinari a Mxic: el
1936 sen fabricaven cada
minut 120 ampolles. Als
anys 1950, unes 600.000
cada dia. Ms tard, el Sidral
Mundet sexport a Estats
Units i a altres repbliques
americanes.
Parallelament, a partir
de 1907, Mundet invent i
perfeccion una variant
del tap corona metllic,
amb una lmina allant de
suro, que tindria un xit
extraordinari i li generaria
uns beneficis importants.
A partir dun cert moment, Artur Mundet i Anna Gironella, la seva muller, van finanar a Mxic
DF una maternitat, un
hospital infantil, una residncia per a ancians i un
gran parc amb pistes esportives: el parc Mundet.
Projectat el 1944 i inaugurat el 1956. A Barcelona, i
dacord amb la Diputaci
de Barcelona, els Mundet
van contribuir decisivament a la construcci de la
nova Casa Provincial de
Caritat. El 1957, amb les
Llars Mundet, es passaria
de la foscor del carrer de
Montalegre del Districte V
(o Barri Xino) a la lluminositat de la Vall dHebron i la
serra de Collserola.
A les Amriques dels inicis del segle XX, doncs, begudes refrescants per a tot
lany dorigen catal i valenci: Kola-Coca i Sidral
Mundet. I una aigua mineral: lAigua Palau.