Está en la página 1de 145

1

EDUCACI TICA i CVICA


4 rt E.S.O

CURS: 2014-2015
Professor: Pepe Delgado

2
QESTIONS PRVIES
Aquesta assignatura serveix per aprendre:
1. Com est ordenada la nostra societat i per qu.
2. Qu hem de fer nosaltres per contribuir a l'ordre social.
3. Qu necessitem per a qu la societat progresse i qu podem aportar nosaltres.
Per qu conv que aprenguem totes aquestes coses?
Totes aquestes coses ens importen perqu nosaltres som membres de la societat, vulguem o no i tinguem
l'edat que tinguem. s evident que si l'organitzaci de la societat ens afecta, s millor per a nosaltres tenir
coneixements suficients per participar en el seu control. D'aquesta manera podrem contribuir que les coses es
facen segons el nostre criteri, per aconseguir no sortir perjudicats. Si diem que la poltica no ens importa,
simplement estem deixant gran part de la nostra vida en mans d'altres. De fet aquesta assignatura t molta
utilitat en la nostra vida diria perqu fem el que fem sempre serem ciutadans, i viurem molt pitjor si no sabem
quins sn els nostres drets.

ALGUNES PREGUNTES
1.

Quan diem que alg s bo? I ron?

2.

Deia Sol (un antic savi i legislador atens) que la justcia era donar a cada un el seu. En qu creus tu
que consistiria a? Posa exemples.

3.

El ms just s el que disposa la llei, el costum, la teva prpia ra? Explica la teva posici respecte
d'aix.

4.

Si alg et presta diners se'l tornaries?. Per qu? I si tu es prestes qu esperaria que fera eixa persona?

5. Protestaries en el cas que et posaren ms nota lexamen ? I si et posaren menys?


6. Si tingueres en el teu poder un anell que et convertix en invisibles com creus que et comportaries amb les
altres persones? Qu s la primera cosa que faries?
7. En els problemes a qu t'enfrontes habitualment tens en compte i per orde d'importncia a:

SI
PARES
AMICS
TELEVISI
A TU MATEIX
PROFESSORS
USOS SOCIALS
RELIGI
LLIBRES

NO

3
8.

Posa't en la segent situaci catastrfica: Si t'hagueres de presentar a un examen de qu depn tota la


teua vida professional futura i al mateix temps ton pare estiguera morint en un hospital; i el teu millor amic
segrestat esperant que li ajudares; i t'hagueren proposat assassinar al teu novi@ i donar-te un mili
d'euros; i en les teues mans estiguera la salvaci d'un grup de xiquets marroquins Qu faries?

9. Creus que els actes tenen alguna finalitat?. Vaig donar que fins perseguixen les matries segents:
medicina, esport; dret; sociologia; psicologia; moral; poltica; art; economia hi ha algo com a totes elles?
10. Creus que en general s'han d'escoltar les opinions dels altres sobre els distints assumptes i problemes de
la societat i la famlia? Habitualment respectes i valores les opinions alienes?
11. Qu tres drets i que tres llibertats sn ms importants per a tu? (En orde de prioritat):
Drets

Llibertats

12. Si els drets i llibertats que has esmentat no es respecten, qu s'ha de fer en eixe cas?
13. Quin tipus de condemna mereix cada cas que se't proposa a continuaci?( justifica-ho en cada cas)
PENA DE
MORT
Terrorista que
assassina a un
cap d'Estat
Un policia que
assassina a un
immigrant illegal
Un menor que
assassina a son
pare per abusos
Drogoaddicte que
assassina a un
altre drogoaddicte
Soldat que
assassina a
poblaci civil
Dictador que
extermina a tots
els estrangers
pobres
.

CADENA
PERPTUA

ANYS DE
PRES

REFORMATORI
PSIQUITRIC

Tema 1
Introducci a l'tica
La reflexi moral no s noms un assumpte especialitzat ms per als que desitgen cursar estudis superiors de
Filosofia, sin part essencial de qualsevol educaci digna d'eixe nom.
(F. Savater: tica per a Amador)

QU S L'TICA?
Probablement hages usat alguna vegada la paraula tica, o l'hages sentit utilitzar a altres persones. s una
paraula que solem associar a determinat tipus de comportaments: aquelles conductes que considerem
correctes i dignes d'aprovaci, en contrast amb altres comportaments que estimem rebutjables i indignes. El
contingut de la matria d'tica est estretament relacionat amb eixos judicis que constantment fem sobre la
correcci o incorrecci de les accions humanes.

QUIN TIPUS DE PROBLEMES TRACTA L'TICA?

Quin s l'objectiu de l'tica? Si haguera que expressar-ho en una frase, eixe objectiu podria formular-se de la
manera segent: el propsit de l'tica s ajudar-nos a dominar el difcil art d'orientar-se en la vida. s evident
que tots aspirem a tindre una vida el ms satisfactria possible. No obstant aix, per a aconseguir este fi, hem
d'aprendre a orientar-nos amb encert en l'existncia, a no perdre el rumb.
Per qu necessitem orientar-nos en la vida? Observa el segent: un dels trets ms peculiars de l'existncia
humana s el seu carcter problemtic: la vida ens planteja constantment problemes que hem de resoldre
d'una manera o un altre. Quasi sempre sn xicotets problemes, com eixe viatge que tant t'abellix i no podrs
fer o eixe examen que a penes tens temps d'estudiar. Per a vegades sn problemes greus:
Qu he de fer a l'acabar l'ESO?.......
Quins han de ser els meus objectius en eixa nova etapa?.......
Quin tipus de vida vull portar i quina classe de persona vull ser? .
Per a donar resposta a eixos problemes que la vida ens posa en el cam, necessitem disposar de criteris
que ens guien. s a dir, hem de tindre certes nocions sobre el que ens conv i del que no ens conv fer, i
saber per qu certes coses sn convenients i altres no. La tasca de l'tica s subministrar-nos eixos criteris.
Per aix, l'tica s algo
aix com la brixola que ens va a permetre caminar amb pas ferm per la vida. ... la brixola no indica
directament el cam que s'ha de seguir, sin que mostra com ha de buscar-se el cam correcte. (A. Pieper.

5
tica i moral.) Com diem, la vida ens planteja problemes molt diversos. Doncs b, eixos problemes poden
dividir-se en dos grans grups:
a)Els que provenen de les nostres relacions amb les coses .
b)els que tenen a veure amb les nostres relacions amb les persones.
a) s evident que les nostres relacions amb les coses ens plantegen nombrosos problemes: si la teua moto t
una avaria, aix s per a tu un problema. Si el taller ms prxim est a diversos quilmetres, eixe nou
problema se suma a l'anterior, etc. No obstant aix, els problemes que ens plantegen les coses no sn, de per
si, problemes de tipus tic: no t sentit que acuses a la teua moto de comportar-se incorrectament perqu t'ha
deixat tirat. L'tica no pretn estudiar els problemes que ens ocasiona el nostre tracte amb les coses en si
mateixes. De resoldre eixos problemes s'ocupen les diverses tcniques: la mecnica de vehicles, l'agricultura,
les telecomunicacions, etc.
b) Els problemes tics, a diferncia dels problemes tcnics, sorgixen de les nostres relacions, directes o
indirectes, amb les persones: amb altres persones o amb nosaltres mateixos, que, per descomptat, tamb
som persones. Aix, la pregunta com he de tractar els meus amics? t un carcter tic, mentres que la
pregunta com he de tractar a la meua moto? no ho t: s una pregunta de tipus merament tcnic.
Certament, les nostres formes de tractar amb les coses poden tindre conseqncies beneficioses o
perjudicials per a les persones: si tens els frens de la teua moto en mal estat i seguixes utilitzant-la, este
comportament imprudent pot posar en perill la teua vida i la d'altres. Per el que en eixe cas fa que la teua
conducta siga incorrecta i censurable des d'un punt de vista tic, no s el fet que mantingues la moto en mal
estat, sin les conseqncies que el seu s en eixes condicions pot tindre per a tu mateix o per a altres
persones. Ning t cap obligaci d'arreglar-li els frens a una moto que t tancada en un garatge i no pensa
usar per a res.
Els problemes que tracta l'tica sn, perqu, els que sorgixen com resultat de les relacions ms o
menys directes que mantenim, a travs dels nostres actes, amb determinades persones.Amb quines
persones? Amb aquelles que resulten afectades per eixos actes. Naturalment, la persona a qui els teus
actes afecten ms directament eres tu mateix. Per aix, pot dir-se que l'tica t com a finalitat l'estudi
de les conseqncies, bones o rones, que els actes de la persona tenen per a ella mateixa i per als
altres.

Activitats
Giges, un pastor que servia el rei de Lidia, estava un dia amb el seu ramat en les muntanyes quan va
vindre una forta plutja . De sobte, d'un sisme es va obrir un tros del sl i es va fer un gran forat . El pastor,
meravellat, va mirar dins i entre altres coses prodigioses va contemplar un cavall de bronze. Es va abocar i
es va estremir al veure un mort d'una enorme corpulncia que portava una anell d'or a la m. Giges li va
traure l'anell i va eixir d'all. Al cap d'uns dies, va assistir, amb l'anell a la trobada mensual dels pastors per
a preparar la notificaci al rei de l'estat del seu ramat. Sentat entre els altres, va fer girar per atzar l'anell
encarant el seu gravat amb la palma de la m. Tot seguit, els seus companys es van posar a parlar d'ell
com estant absent: havia passat a ser invisible. El pastor, meravellat, s'adonava que quan el gravat de
l'anell mirava dins, passava a ser invisible, quan mirava cap a fora , tornava a ser visible. Comprovada
l'eficcia del seu anell, va maniobrar per a ser un dels missatgers enviats a palau per a informar el rei.
Una vegada al palau, va utilitzar el poder de l'anell per a accedir a les habitacions de la reina i la va seduir;
amb l'ajuda d'ella va assassinar el rei per a usurpar la seua corona.

Repblica. Plat

6
- Com creus que actuaries amb l'anell?
- Quina s la tesi principal del mite?
- Creus que fem el b per deure o per obligaci?
- a pesar de la conclusi pessimista de l'autor, creus que val la pena ser moral?

TICA I MORAL
A estes altures tal vegada t'hages plantejat ja la pregunta segent: si l'tica estudia la correcci o incorrecci
de les nostres accions en la mesura que afecten persones, no tracta del mateix que aix que cridem Moral?
Efectivament, les nocions d'tica i Moral sn quasi equivalents. Podem parlar de reflexi moral, o de
problemes morals, en el mateix sentit en qu parlem de reflexi tica o de problemes tics. En realitat, les dos
paraules van tindre, en el seu origen, el mateix significat: tica ve del terme grec ethos, que significa costum,
el mateix que el substantiu llat mon, d'on procedix la paraula moral. Tant l'tica com la Moral s'ocupen,
perqu, del mateix: dels nostres costums i formes d'actuar, en la mesura que poden considerar-se com
correctes o incorrectes, bones o rones.
A vegades, no obstant aix, Moral i tica sn termes que s'usen en un sentit diferent.
En este cas, s'entn que la Moral s'ocupa d'establir unes normes concretes d'actuaci. Per exemple,
seria missi de la Moral definir les normes que han de regir les relacions entre els membres d'una famlia o
entre metge i pacient.
L'tica, per la seua banda, s'ocuparia ms de discutir racionalment la validesa d'eixes normes que
establix la Moral, preguntant-se, per exemple: per qu considerem moralment correcte dir la veritat?.
s a dir, l'tica tractaria de reflexionar crticament sobre els continguts que la Moral establix. Observa que tu
pots conixer, acceptar i seguir determinades normes i criteris morals, sense haver-te preguntat mai si eixes
normes i criteris sn vlids o no. A ltim s el que fa l'tica.
Naturalment, per a considerar la validesa de les nostres posicions morals, devem primer formular-les del mode
ms complet i sistemtic possible, i per aix la Moral s el punt de partida de la reflexi crtica que l'tica
realitza. A s, la Moral dicta les normes i criteris d'actuaci i l'tica tracta de fonamentar
racionalment les dites normes i criteris.
Indica, marcant el cercle adequat, dins quin nivell es troba cadascuna de les segents expressions: nivell tic,
nivell moral:
1. Complisc una promesa feta ahir malgrat hui madone que el seu compliment em crea problemes.
2. Ajudo voluntriament a un company de classe si b marriesgue a ferir el seu orgull.
3. Raonem que els pactes shan de complir sempre, del contrari, en lloc dacords entre amics, haurem de fer
contractes legals.
4. Em pregunte sobre qu t ms valor moral, la intenci que inspira un acte o els resultats que amb ell
sobtenen.
5. Decidisc si he de ser o no sincer amb un company de classe que sembla vol ser amic meu.

7
6. Reflexione sobre valors, preguntant-me si el valor de lautenticitat s preferible el valor de lamistat.
7. Tinc present la mxima o regla dor: "No faces als altres el que no vullgues que et facin a tu".
8. Rebutje robar la calculadora dun company de classe fins i tot sabent que ning em veu.

MORAL, IMORAL I AMORAL


Moral : s aquella acci que es realitza de forma conscient, voluntria i lliure i que considerem correcta o
bona. Per exemple, ajudar un anci a creuar el carrer, ser sincers amb els amics i amigues, fer els deures, etc.
Inmoral : s aquella acci que es realitza de forma conscient, voluntria i lliure i que considerem incorrecta o
rona. Per exemple, mentir, riure's d'un company, matar, robar...
AMoral : s aquella acci que NO es realitza de forma conscient, ni voluntria, ni lliure i que per tant no pot
ser considerada ni bona ni rona, no t dimensi moral.
Totes les accions animals sn amorals. Algunes accions humanes tamb sn amorals, aquelles que es
realitzen davall la coacci d'alg, per exemple, si et posen una pistola en el cap i t'obliguen a fer quansevol
cosa.

TEMA 2

MORALITAT I LLIBERTAT
2.1. LES NOSTRES ACCIONS TENEN DIMENSI MORAL PERQU SOM LLIURES
El ser hum s una realitat que es fa i es construx; un ser inacabat, obert, una "entitat infinitament plstica"
que ha de fer-se a si mateix. Com assenyala ORTEGA, L'home no s cosa cap, sin un drama - la seua vida, ... el mode de ser de la vida ni tan sols com a simple existncia s ser ja, ja que l'nica cosa que ens s
Donat i que hi ha quan hi ha vida humana s haver de fer-se-la, cada u la seua, la vida s un gerundi i no un
participi: un faciendum i no un factum ... La vida s quefer".
El ser hum no t ms remei que anar fent-se en el transcurs de la seua vida perqu s un ser noespecialitzat i no t un medi ambient adaptat per naturalesa. La manera d'obrar del ser hum no est fixada
per la naturalesa. L'instint no li diu el que ha de fer en cada moment. Per aix, l'existncia humana i la llibertat
sn inseparables des d'un principi. ORTEGA expressa amb molt d'encert esta caracterstica del ser hum de
ser un ser inacabat dient-nos:
"L'home ... al no estar adscrit a una consistncia fixa i immutable - a una naturalesa - , est en franquia per a
ser, almenys per a intentar ser, la qual cosa vullga. Per aix l'home s lliure i no per casualitat. s lliure,
perqu no posseint un ser Donat i perpetu no t ms remei que anar-se'l buscant. I a - el que ser en tot
futur immediat o remot - ha de triar-ho i decidir-ho ell mateix. De manera que s lliure l'home a la fora. No s
lliure de no ser lliure".
Els animals estan determinats per l'instint, programats per la Naturalesa per a actuar d'una forma o una altra.
A li ocorre a les trmits-soldat, no poden fer una cosa diferent del que fan, no tenen una altra possibilitat, no
poden triar. Als animals els ve Donat per naturalesa (per instint) l'ajust amb el seu mig, el filsof espanyol X.
ZUBIRI anomena a a justeza.
Al contrari, els sers humans es troben sempre davant de diverses possibilitats d'actuaci, entre les quals,
forosament, han de triar una. Els sers humans no es troben adaptats al medi, sin que han de decidir com
duran a terme eixe adaptament.
ZUBIRI afirma que el ser hum ha de fabricar-se l'ajust per s mateix , s a dir, ha de justificar els seus actes.
Hctor ix a lluitar contra Aquilles per (a diferncia de les trmits-soldat) podria haver fet altres coses (negarse, posar excuses, etc. ). El que s que est clar s que, davant de la presncia d'Aquilles en l'exterior de les
muralles, havia de fer algo.
El ser hum sempre es troba davant de diverses possibilitats d'actuaci i necessriament ha de triar una. J.P.
SARTRE reflectix perfectament esta situaci en la seua famosa frase l'home s un ser condemnat a ser lliure.
No es tracta, no obstant aix, que el ser hum possesca en cada moment un nmero infinit d'opcions, sin
que sempre es troba davant d'un ventall de possibilitats, unes vegades major i altres ms redut, entre les que
necessriament haur de fer la seua prpia elecci.

9
El ser hum s, perqu, un ser lliure. I que l'home s lliure vol dir, en el sentit ms primari i radical, que en
les distintes situacions davant les quals es troba possex diverses possibilitats d'actuaci entre les que ha de
triar.
Ara b, la llibertat, entesa d'esta manera, s compatible amb les imposicions que tot ser hum patix. En
efecte, al ser hum se li imposen moltes coses en la vida. En primer lloc, se li imposa la vida mateixa; ning li
consulta si vol nixer o no; de sobte es troba vivint sense haver participat per a res en la decisi de nixer. Se
li imposa, a ms, una poca histrica, una cultura, un pas, una societat, una famlia, una educaci, un sexe,
un cos que possex unes capacitats i unes caracterstiques concretes... (ORTEGA anomena circumstncia al
conjunt d'elements entre els que el ser hum est necessriament situat i que formen part del seu propi jo).
Per no se li imposa com ha de viure eixa vida ni eixa circumstncia. Aix ho t de decidir ell. s ell el que ha
de triar com viur eixa vida que se li ha imposat en eixa circumstncia que tamb se li ha imposat. Els sers
humans, a diferncia dels animals, podem inventar i triar la nostra prpia vida.
I, com som lliures, som responsables dels nostres actes i poden ser qualificats moralment; si no frem
lliures no tindria sentit parlar de moralitat, de valors morals. Ser responsable s saber que cada un dels
actes que realitzem t unes conseqncies. Cada un dels nostres comportaments deixa empremta en el
mn que ens rodeja i, sobretot, ens realitza a nosaltres d'una determinada manera. Cada un dels nostres
actes ens va definint, ens va construint, ens va inventant. Si mentim, enganyem als altres (empremta en el
mn) i -el que s ms important- ens fem a nosaltres mateixos mentiders, ens construm com a mentiders. Si
ajudem als altres, les nostres ajudes els beneficien (empremta en el mn) i ens fem a nosaltres mateixos
solidaris, ens inventem com solidaris. I aix, successivament.

Llegir personalment el text. Digues en qu ests dacord i en qu no. Per qu?


Justifica la teva resposta.
No som lliures de triar el que ens passa (haver nascut tal dia, de tals pares i en tal pas, patir un cncer o
ser atropellats per un cotxe, ser macos o lletjos, que els aqueus sobstinin a conquerir la nostra ciutat,
etc.) sin lliures per a respondre al que ens passa de tal o qual manera (obeir o rebellar-nos, ser
prudents o temeraris, venjatius o resignats, vestir-nos a la moda o disfressar-nos ds de les cavernes,
defensar Troia o fugir, etc.).
Ser lliures per a intentar alguna cosa no t gens que veure amb assolir-lo indefectiblement. No s el mateix la
llibertat (que consisteix a triar en la mesura del possible) que lomnipotncia (que seria aconseguir sempre el
que un vol, encara que sembls impossible). Per aix, quanta ms capacitat dacci tinguem, millors resultats
podrem obtenir de la nostra llibertat. Sc lliure de voler pujar a la muntanya Everest, per donat el meu
lamentable estat fsic i la meva nulla preparaci en alpinisme s prcticament impossible que aconsegus el
meu objectiu. En canvi sc lliure de llegir o no llegir, per com vaig aprendre a llegir de petit la cosa no em
resulta massa difcil si decideixo fer-lo. Hi ha coses que depenen de la meva voluntat (i aix s ser lliure) per
no tot depn de la meva voluntat (llavors seria omnipotent), perqu en el mn hi ha moltes altres voluntats i
moltes altres necessitats que no controle al meu gust. Si no em conec ni a mi mateix ni el mn en el que visc,
la meva llibertat sestavellar una vegada i una altra contra el necessari. Per, cosa important, no per aix
deixar de ser lliure encara que em costi.
Fernando Savater, tica para Amador (traducci)
2. Tenint en compte el text de Fernando Savater, quina relaci hi ha entre llibertat i responsabilitat?
Posa exemples de la vida quotidiana.

10
3. Llegir personalment el text segent de Jaume Colomer. Digues en qu ests dacord i en qu no.
Per qu? Justifica la teva resposta
Diu Fernando Savater que les coses les fem responent a una ordre, seguint un costum o per caprici.
Els alumnes van a lescola per obligaci. Quan es vesteixen o es renten les dents, segurament ho fon per
costum (encara que tamb ho considerin una obligaci). Les ordres sobeeixen per por dels esbroncs i de les
sancions que sobtindran en cas de no complir-les, o per afecte a les persones que les donen. Els costums
sobeeixen per comoditat (hom sestalvia de pensar i decidir cada vegada), i tamb per la pressi de
conformitat del grup. Les ordres i els costums tenen en com, per, que vnen de fora. En canvi, els capricis
vnen de dins. Els capricis neixen espontniament de nosaltres, sense que ning no ens els imposi, per no
sabem si broten per imitaci dalg, per influncia de la publicitat o de lentorn social o per dur la contraria a
una ordre rebuda. Aparentment, quan actuem per caprici ens sentim ms lliures, per normalment seguim
noms un impuls, sense que hi hagi hagut cap presa de decisions, sense que hi hagi hagut exercici de
llibertat.
La llibertat s poder dir s o no a una determinada cosa. La faig o no la faig. Em conv, i per tant la faig, o no
em conv i, per tant, no la faig. La llibertat s decidir. Per tamb s adonar-se que sest decidint i assumirne les conseqncies. s el contrari de deixar-se emportar per una ordre, un costum o un caprici. Aix no vol
dir que no sigui convenient, a vegades, actuar seguint ordres, costums o capricis, per noms sactua
lliurement quan es fa una cosa perqu es creu convenient.
Jaume Colomer Vallicrosa, Vela Major, Barcanova, nm. 2, gener 1995.
4. Tenint en compte el text de Jaume Colomer, quina diferncia hi ha entre fer una cosa seguint una
ordre, un costum, un caprici, i fer una cosa perqu es creu convenient.
5. Llegeix les segents cites. Desprs, per escrit, explica el significat i digues si hi ests d acord o no i
per qu.
Les cadenes de lesclavitud noms lliguen les mans: s la ment all que fa lhome lliure o esclau. Franz
Grillparzer
Noms sens atorgar la llibertat externa en la mesura exacta que haguem sabut, en un moment determinat,
desenvolupar la nostra llibertat interna Mahatma Gandhi
La llibertat sense educaci s sempre un perill i leducaci sense llibertat resulta vana.John F Kennedy
La disciplina sense llibertat s tirania; la llibertat sense disciplina s caos. Cullen Hightower
Lambicis s un esclau de les moltes coses que desitja; lhome lliure s el que no desitja res. Edward
Young.

11

ELS VALORS COM A CRITERIS D'ELECCI


Preferir: els valors morals
Definim valors
Podem afirmar que tothom t preferncies per alguna cosa. s preferible un dia de vacances a un dia de
classe. L'home es guia, doncs, per preferncies i tria entre diferents coses. Quan triem, el que fem s escollir
all que ens agrada ms o all que necessitem, o all que ens interessa ms. I triem, docs, perqu valorem
una cosa com a millor. En escollir, el que estem fent s valorar, estem donant un valor a les coses.
Si no tinc ning que em pressione o m'obligue, trie all que ms m'agrada i, aleshores, el que estic fent s
valorar entre diferents coses. Per no tots triem el mateix, ni tothom valora el mateix.
Per qu, doncs, valorem, per qu ho fem de diferent forma, per qu valorem algunes coses d'igual forma,
o per qu preferim all ms adequat...
Qu entendrem, doncs, per valor? Els valors, certament, no sn objectes ni coses, sin qualitats que
l'individu atorga als fets o a les coses i que ens permet triar-los per aconseguir algo segons les necessitats o
els interessos, s a dir, segons les circumstncies. Quan hom tria un valor s per aconseguir all que volia i,
per tant, el valor serveix de guia.
Distingirem, doncs, entre valors positius, valors negatius o contravalors i valors indiferents:
valors positius: sn aquells valors que ens ajuden a aconseguir el que volem;
valors negatius: sn aquells valors que ens allunyen del que estimem;
valors indiferents: aquells valors que ni ens ajuden ni ens allunyen del que volem.

Exercicis:
1.- Suposa que vols aconseguir estudiar una carrera. Quin consideraries que s un bon valor per a
aconseguir-ho? I un valor dolent? I un indiferent?
a) estudiar
b) tenir un rellotge
c) no eixir mai del pub
2.- Anlisi de les canons: Maestra vida (Rubn Blades) i Los caminos de la vida (Vicentico).

12
3.- En aquesta llista de refranys hi ha diferents formes de valorar la mateixa cosa. Indica quina cosa
es valora i si s positiva o negativa eixa valoraci.
1. A molt menjar, molt penar.

Menjar (-)

2. A bodes em convides.
3. Val ms estar sol que
acompanyat.
4. Menjant menjant ve la gana.

mal

5. Menjar hi haja al colomer, que


coloms no en faltaran.
6. Menjar poc i parlar b.
7. Qui viu sol sembla un mussol.
8. Menja poc i paeix b.
9. Avesat a no menjar, es mor l'ase.
10. Ara que n'hi ha, mengem-ne.
11. B canta la Marta, quan est farta.
12. Cal guardar per dem, gana i pa.
13. De menjar poc, parlar poc i alar-se
mat, ning no se n'ha de penedir
14. Es poc menjar s vida.
15. s regla sana no menjar quan no
es t gana.
16. Tant de guanyar, esquina la
bossa.
17. A la taula i al llit, al primer crit.

18. Quan un s tot sol, fa el que


vol.
19. L'abundncia mata la fam.
20. Qui menja molt a la nit, no
dorm assossegat al llit.
21. Qui poc menja, molt temps
menja.
22. L'aigua fa granotes.

Solitud (+)

23. Un bon llibre no s un pagat


amb diners.
24. Llibres, camins i dies porten
saviesa.
25. A qui llegeix molts llibres, el
cap se li torna fum.
26. Costums i diners fan els homes
cavallers.
27. Clau d'or fa obrir qualsevol
pany.
28. Mata ms gent la taula que la
guerra.
29. L'aigua fa la vista clara.
30. Menja b i caga fort i no
tingues por de la mort.
31. Ms en moren de farts que de
fam.
32. Qui b sopa, b dorm.
33. Diners i fills, quant menys n'hi
ha, menys perills.
34. Qui tot sol s'ho menja, tot sol
s'ofega.

Tots els valors sn morals?: tipus de valors


Tenint en compte que els valors ens guien en la tria, podrem veure alguna cosa que ens ajuds a millorar
la nostra elecci entre aquells valors que siguen ms acceptables i millor per al que ens proposem.
Sabem que per a triar, per a elegir una o altra cosa, hem de conixer les circumstncies. En cas contrari,
no podrem respondre preguntes del tipus Quina cosa val ms, un pa o un bitllet de 10 euros?. s clar,
doncs, que les preferncies vnen donades perqu volem aconseguir coses, i que segons les finalitats que
volem aconseguir li donem uns valors a les coses, als objectes, als fets. (Exemple: si la meua finalitat s
menjar, per satisfer una necessitat, valorar el menjar). Aix, les finalitats determinen la tria fent els objectes o
les coses ms o menys valuoses.
Exercicis:
1.- Observa el segent quadre on els objectes i els fets estan situats de tal forma que queda sense sentit perqu
s'han mesclat. Intenta canviar-los correctament per aconseguir que cada cosa tinga el seu valor.
1

Una eina

s valus per aconseguir

Felicitat

Una obra d'art

s valus per aconseguir

Comoditat

Diners

s valus per aconseguir

Vendre l'obra d'art

13
4

Comoditat

s valus per aconseguir

Arreglar ma casa

Arreglar sa casa

s valus per aconseguir

Una eina

Fama i credibilitat

s valus per aconseguir

Diners

Millora
vida

s valus per aconseguir

Millora qualitat de vida

qualitat

de

2.- Llegeix el fet histric segent i respon les preguntes:


El 18 de juliol de l'any 1936 s possiblement una de les dates ms terribles per a la histria del nostre
pas. En aquesta data comena el que s'ha anomenat Guerra Civil Espanyola. Tots lluitaven contra tots,
vens contra vens, germans contra germans. Lluitaren al mateix poble, a la mateixa ciutat, al poble i a la
ciutat de tots dos. Les conseqncies de la guerra sempre sn molt dolentes, per en el cas d'una
guerra civil, encara ms. El ben cert s que durant tres anys les nostres terres passaren d'una situaci
podrem dir-ne normal a una situaci extrema. La vida va canviar, i amb ella les necessitats i les
circumstncies, no sols a la guerra sin tamb al perode que segueix: la postguerra. Aquests dos
perodes eren durs, terribles, amb grans mancances. Alguns que conegueren la guerra encara viuen.
Altres no conegueren la guerra, per s la postguerra.
Intenteu trobar persones que vos donen informaci de com eren valorades les segents coses:
- Els diners de la Repblica
- Els pollastres
- Les peces d'abric
3.- Un micleg (la persona que estudia els bolets) troba una espcie que no estava classificada en aquell lloc. El
bolet era una Lepiota brunneoincarnata (Lepiota metzinosa), un bolet que mata. Est acompanyat per tres
persones ms: un qumic, un amic que no t ms dedicaci que passejar per la natura i un altre que s cuiner.
Cadascuna d'aquestes persones valoraria el bolet de manera diferent.
- Quin valor tindria per al micleg? Per qu?
- Quin valor tindria per al qumic? Per qu?
- Quin valor tindria per a l'amant de la natura? Per qu?
- Quin valor tindria per al cuiner? Per qu?
3.- Diners
- Creu que els diners poden ser valorats per a aconseguir all que diu que aconsegueix?
- Els poetes narren un excessiu valor que es dna als diners; pots dir si avui passa el mateix?
- Hi hauria valors ms importants que els diners segons tu?
- Qu penses d'aquests refranys populars: Els diners no donen la felicitat... per ajuden, Els diners no
donen la felicitat, per ens faciliten les coses.

Per aquests valors no sn iguals, ni poden ser classificats de la mateixa forma. Els valors depenen,
doncs, d'all que es vol aconseguir, d'unes necessitats a satisfer, i, per tant, poden ser diferents, perqu les

14
necessitats sn diferents. Aix, podem distingir-hi necessitats: biolgiques, econmiques, esttiques,
religioses, esportives, morals...
Per tant, si les necessitats varien, els valors tamb ho faran. Per tots els tipus de valors es poden
classificar en dos gran grups, no ja depenent de les necessitats, sin de la seua naturalesa:
Valors primaris: aquells que sn desitjats per aconseguir una necessitat biolgica;
Valors secundaris: aquells que no sn desitjats per aconseguir una necessitat biolgica, sin una
necessitat d'altre tipus.
Aix, la necessitat biolgica s de les anomenades necessitats primries, i aquestes sn aquelles de les
que no podem fugir, que com a ssers de la naturalesa estem condemnats a tenir, i que sn comunes a la
resta dels animals.
Per que els animals i els homes tinguen necessitats vitals o biolgiques no significa que els animals
valoren com ho fem nosaltres. Solament l'home pot valorar, doncs l'animal no pot triar, no pot escollir,
solament pot seguir el que li diu l'instint. I s que els animals no trien ni prefereixen entre diverses coses,
nicament fan el que la natura els diu que han de fer. s per aix que els animals no poden tenir ni tan sols
valors vitals o biolgics.
Exercicis:
1.- Podrem identificar els valors primaris com a naturals i els secundaris com a adquirits? Raona la teua resposta.

2.- Llegeix els segents refranys i dites.


1. Bona teca i bona cara a
tothom agrada.

14. Rient rient, es va morir


la gent.

27. A la casa pobra,


el gos hi sobra.

2. L'alegria allarga la vida.

15. Aire, sol, all i llimonada,


poca feia al metge dna.

28. Avesat a no
menjar, es mor
l'ase.

3. Feina feta diners aguaita.

16. On entra la ceba, no


entra el metge.

29. Clau d'or obri


qualsevol pany.

4. El vi, pel color, i el pa, per


l'olor, i tot, pel sabor.

17. Qui enganya,


enganyat.

resta

30. La taula sense


sal no s ben
parada.

5. Casa de terra, cavall d'herba i


amic d'hostal no valen un ral.

18. Qui no pren sol, pren


dol.

31. D'on no n'hi ha,


no en pots traure.

15
6. La vellesa s molt lletja.

19. Qui la fa la paga.

7. Qui t un mal ve no pot


dormir.

20. L'enveja
l'home.

perdre

33. Cara pigada,


cara estimada.

8. Val ms un bon ve que un


mal parent.

21. Qui tot ho vol, tot ho


perd.

34. Ulls blaus i boca


petita fan la cara
bonica.

9. Qui no sap riure no sap viure.

22. Qui tinga contraris, que


no dorma.

35. Qui t canyes, t


flautes.

10. Si no mires per tu, no hi


mirar ning.

23. Un bon amic no es


paga a cap preu.

36. Qui no vulga


pols, que no vaja a
l'era.

11. A qui li pique que es rasque.

24. Qui t bon amic, t bon


abric.

37. Com ms costa,


ms val.

12. El foc s mitja vida i el pa


l's tota.

25. L'enveja trenca el sac.

38. Una
ninguna.

13. Qui va a casa no es mulla.

26. Ms val una que lliura.

39. El millor amic, un


euro.

fa

32. Bossa buida fa


mal so.

no

D'aquests refranys i dites, quins creus que fan valoracions:


- Esttiques:
- Biolgiques:
- Morals:
- Quins fan referncia a valors primaris?
- Quins en fan a valors secundaris?

Els valors morals


Els valors morals no sn cosa fcil d'entendre, doncs no poden ser mesurats, no s'apliquen a objectes
fsics, no els coneixem perqu els toquem, ni perqu els veiem, ni per olorar-los (no sn captats
sensorialment). Per, d'altra banda, a diari fem s d'ells, ens comportem guiats per ells. Podrem dir que els
valors morals ens guien en la nostra vida des que som molt xicotets fins que ens morim, i que difcilment
podrem conviure amb els altres sense els valors morals. L'home no seria home sense valors morals.
Exercicis:
1.- Indica quin tipus de valor li correspon (moral, econmic, esttic, culinari...):
Un objecte d'or t un valor...
Un quadre molt bonic tindria un valor...
Un ganivet tindria un valor...

16
Una estufa tindria un valor...
Una promesa t un valor...
Un bon plat de gambes tindria un
valor...
El fet de perdonar tindria un valor...
Un jugador de futbol tindria un valor...
Un cotxe tindria un valor...
L'amistat t un valor...
Un llibre tindria un valor...
Un home/dona nuet tindria un valor...

La definici de valor prviament esmentada ens vindr ara molt b per tal de, perfilant-la, adequar-la per a
la definici de valor moral. Si deiem que els valors no eren objectes ni fets, sin qualitats que veiem en els
objectes o en els fets i que ens ajudaven a fer una tria i a aconseguir el que necessitvem, desitjvem o
estimvem, ara tindrem en compte que els valors morals no els apliquem a les coses, que les coses no poden
ser valorades moralment, sin els fets o les accions de les persones. Aix, podrem definir els valors morals
dient que no sn objectes ni fets, sin qualitats que veiem en certs fets i accions i que ens ajuden a fer una tria
i a aconseguir el que necessitem, desitgem o estimem.
Per, qu s una necessitat, un inters o un desig moral? Les necessitats morals tindran a veure amb el
fet de millorar la nostra relaci amb les persones i amb nosaltres mateixos i amb el fet d'aconseguir una vida
millor (feli, bona vida o vida agradable). Els valors sense els quals no podries gaudir d'altres bns i riqueses
sn els valors morals. Cert s que els biolgics tamb sn imprescindibles, per ja hem dit que no pertanyen
nicament a l'home i que no es trien, sin que vnen donats per necessitat natural.
Per aix els valors morals pertanyen a l'home i depenen sempre de l'individu. I, a ms a ms, sn
valuosos perqu satisfan les relacions entre persones.
Exercicis:
1.- Coneixes alguns valors morals? Podries escriure'n algun a la segent taula, posant-hi els positius a l'esquerra i
els negatius a la dreta?
Valors positius

Valors negatius

1.

1.

2.

2.

3.

3.

4.

4.

17
5.

5.

2.- Assenyala de la segent llista qu seria una necessitat moral:


Tenir un bon fsic.
Tenir una bona biblioteca.
Tenir amics.
Tenir molts diners.
Tenir una bona moto.
Tenir harmonia entre les persones.
Dormir el que un vol.
Compartir el menjar.
La salut.
Tenir una bona relaci familiar.

3.-

Digues qu valora cada refrany i quins


en serien valors morals:
1. L'avar no t cor ni ventre.
2. Fugirs de l'usurer com del mateix Llucifer.
3. El que s proms, siga ats.
4. Una promesa s deure.
5. La veritat per davant de tot.
6. Qui menteix, se'n penedeix.
7. La mentida mai no aprofita.
8. Abans s'agafa a un mentider que a un coix.
9. Cada u sap on li estreny la sabata.
10. A l'home que de tu fia, fia d'ell que s cortesia.
11. De la ignorncia, ve la desconfiana.

18
12. Qui no es fia no s de fiar.
13. Qui t bon amic, t bon abric.
14. Qui t mala companyia, no pot viure amb
alegria.
15. Val ms estar sol que mal acompanyat.

Qui o qu determina els valors morals?: Relativisme i historicitat dels valors


Tot seria ms fcil si la moral fra com les matemtiques, on podem obtenir una resposta clara i
encertada. En la moral tot depn d'un mateix, no hi ha respostes definitives ni solucions mgiques. Per qu no
hi ha fetes preferncies ja establertes que servesquen per a tothom? Per qu no hi ha solucions definitives als
nostres problemes? Per qu hi ha massa voltes que no tenim clara la preferncia entre els valors?
Trobarem que els valors poden ser o b relatius o b absoluts:
Valors relatius: sn aquells valors que diem depenen de..., s a dir, poden deixar de ser aix:
Dins els valors relatius, distingirem:
Valors subjectius: fan referncia a, depenen de l'home, sn relatius a l'home;
Valors objectius: no fan referncia a, no depenen de l'home; sn aix, perqu sn aix, ho vulga
l'home o no, ho necessite o no, ho valore o no.
Valors absoluts: sn aquells valors que no depenen de..., s a dir, sempre seran aix i no poden canviar
mai.
Exercicis:
1.- Escriu al costat de cada afirmaci un Depn de... si creus que no sempre seria vertadera, sin que pot canviar
segons qui ho diu, segons on es done, segons per a qui, segons les circumstncies, les condicions, etc. Escriu
No depn de... si no canviaria mai l'afirmaci, s a dir, si el que es diu sempre seria igual, estigueres on
estigueres i passara el que passara, o fores la persona que fores.
1.

Picasso s el millor pintor.

2.

Els llibres sn cars.

3.

All que mor ja no viu.

4.

Cinc metres sempre seran ms que quatre


metres.

5.

El bolet farinera borda (Amanita phalloides)


s mortal.

6.

Les millors vacances sempre sn a l'estiu.

19
7.

3+4=7

8.

Els gossos tenen puces.

9.

Tothom ha de morir.

10.

Quan tinc 5 taronges no en tinc solament 2,


per tampoc en tinc 4.

11.

Els no casats sn solters.

Aix, veiem que una cosa s la propietat que es valora i una altra cosa s el valor (la propietat del pa "ser
aliment" s una cosa, i el valor que jo li done dependr de la meua fam). El valor, doncs, no s cap cosa ni
cap fet, sin all que es desitja de la cosa o del fet per les qualitats que t. El valor, per tant, ser relatiu, per
no all que es valora.
Per, que els valors siguen relatius i subjectius significa que no podem establir valors comuns i que
cadasc pot valorar com li done la gana? Qu fa que alguns valors siguen ms relatius i subjectius que
altres? Per qu si sn relatius i subjectius no podem deixar de tenir valors comuns?
Aix, trobarem que hi ha valors que sn valors de grans collectivitats, hi ha valors socials. s a dir, hi ha
valors que sn acceptats ms o menys per tothom, perqu vivim en una mateixa societat i tenim unes formes
comunes de valorar. Tenim, doncs, que hi ha valors personals (cadasc contesta de diferent manera perqu
valora de diferent forma), i tenim acords que potser respondran a grups ms o menys petits (perqu hi ha
interessos i necessitats comunes). I, finalment, tenim valoracions acceptades per un major nombre de
persones (sn els anomenats valors socials, sobre els quals no hi ha diferncies de valoraci).
Podrem ampliar aquesta cadena fins aconseguir valors morals per a tothom, per a tots els ssers
humans?
Si tenim diferents maneres de valorar, poden ocrrer dues coses:
1) Que hi haja un respecte per les altres formes de valorar;

20
2) Que no hi haja aquest respecte.
Si, efectivament, n'hi ha un respecte, estarem dient que n'hi ha un acord en, almenys, algun valor. Aquest
valor l'anomenem tolerncia. Quan conviuen pacficament les diferents formes de valorar se'n diu societat
oberta o societat plural, perqu hi poden conviure amb respecte i tolerncia diferents persones o grups
socials que tenen diferents valors. Aquest tipus de societat s prpia de les democrcies. Per tant, una
societat oberta o plural admetr tot tipus de valors, creences, normes, etc., on conviuen respectant-se i
tolerant-se.
En canvi, si hi ha un domini d'uns sobre altres, ens trobarem davant d'all que s'anomena autoritarisme o
totalitarisme, perqu no conviuen, sin que uns imposen als altres. s una societat tancada perqu tanquen
les portes a altres formes de valorar, a altres valors que no siguen els seus. Aquest tipus de societat s prpia
de les dictadures. Per tant, una societat tancada no admetr ms que un tipus de valors, creences, normes,
etc. No hi ha respecte, sin imposici d'uns sobre altres.
Tenen, o no, tots els pobles, totes les cultures, el mateix dret a valorar com valoren?
Hi ha una forma de totalitarisme que consisteix a creure's superior als altres per pertnyer a una cultura
diferent, per tindre un color de pell diferent o per tenir diferents formes de veure la vida o diferents formes de
concebre la sexualitat. Aquest tipus d'autoritarisme s'anomena etnocentrisme. Es tracta de considerar els
altres inferiors perqu no sn iguals que tu.
A ms de tot el dit, hem de tenir tamb en compte que els valors morals sn tamb relatius a..., s a dir,
depenen del... moment histric i de la societat a qu es pertany. Aquesta qualitat que tenen els valors morals
de poder ser diferents en cada poca histrica s anomenada pels moralistes com historicitat. Depn de
l'poca histrica valorar unes mateixes accions com a bones o dolentes, i de segur que no es valoraran en un
futur com avui ho fem.

Exercicis:
1.- Tots hem sentit a dir com alguns pobles parlen d'altres pobles valorant-ne la forma de viure. Podries dir-ne
algun i comentar com es valora? Manuel Sanchis Guarner t recollides moltes d'aquestes valoracions de
pobles. Pots consultar-lo. Segons el que hem donat, aquesta forma de valorar la resta de pobles seria:
Una qesti de societat oberta.
Una qesti de societat tancada.
Una qesti d'expressar diferents formes de valorar (de valorar de diferent forma segons el lloc d'on ets)
Una forma d'etnocentrisme.
- De les anteriors, quina forma de valorar seria? Per qu?

21
- Sn formes despectives o de menyspreu? Raona la resposta.
2.- Hi ha un moment de la histria contempornia on es va donar una forma de menyspreable d'etnocentrisme i
d'autoritarisme fins als lmits imaginables. Podries dir-me de quin perode histric es tracta? Comenta una mica
qu va passar.
3.- En l'poca medieval, a tot Al-Andalus, convivien tres grups que valoraven i vivien de forma diferent. Escriu el
nom d'aquests tres grups. Van conviure pacficament en alguns moments i en altres visqueren no tan
pacficament. Hi hagu algun perode d'etnocentrisme? Quin? I de pluralisme moral, tolerncia o societat
oberta? Quin?
4.- Busca informaci sobre la pragmtica que Carles V va promulgar contra els gitanos en XXXX.
5.- L'etnocentrisme, fins els extrems del genocidi, es van donar en molts casos de colonialisme salvatge. Mira la
pellcula La misin (Roland Joff, 1986), T, pequeo hombre, yo, gran cazador (Anthony Harvey, 1979) o
Bailando con lobos (Kevin Costner, 1990). Quines actituds morals trobes en aquestes pellcules?
6.- Casos d'autoritarisme i imposici en la cincia:
- Busca informaci sobre l'enfrontament de Galileu i Darwin amb l'Esglsia. s un cas d'etnocentrisme,
autoritarisme, relativisme o tolerncia?
- Busca informaci sobre el cas d'Oparis front a l'Esglsia Catlica.
- Busca informaci sobre el cas de l'escriptor mahomet Salman Rusdie.

Qestions:

erminisme social.

res ms a fer?.
Per qu?
a) Atropellem i matem una gavina, ho haurem pogut evitar, per en ser preguntats per qu no ho van fer, contestem que
no hi ha res de mal en atropellar-la.
b) Un taxi para davant nostre, ens pensem que ho ha fet perqu ens ha vist aixecar el bra, hi pugem sense saber que
havia parat perqu el bra l'havia aixecat una persona que estava darrera nostre.
c) Hi ha un accident d'autocar amb molts morts, el conductor reconeix que s'havia adormit.
d) En ple estiu, desprs de molt de temps de no ploure, tirem una cigarreta encesa per la finestra del cotxe. Provoquem
un incendi.
e) No sabem esquiar gaire i ens n'anem a una pista negra, en caure, fem caure tamb un altre esquiador i aquest es
trenca una cama.
f) Sota amenaa de mort ens obliguen a robar els diners que els pares tenen a casa.

22
g) Circulem a la velocitat adequada, per per esquivar un cotxe que ha fet una infracci, atropellem un vianant.
h) En un rgim totalitari, la policia, sota tortura, arrenca una confessi referent a qui sn els membres de la resistncia.
i) Un trastornat mental mata un familiar en un moment de crisi aguda.

Els valors que ms dominen:


1

Individualisme

228

Influncia

205

Marquisme

164

Esperit combatiu

107

Amistat

68

Civisme

38

Autoestima

29

Tolernica

25

Honradesa

24

10

Creativitat

20

11

Solidaritat

20

12

Igualtat

11

Els valors que ms haurien de dominar:


1

Solidaritat

191

Honradesa

154

Igualtat

144

Tolerncia

131

Civisme

80

Amistat

79

Autoestima

50

Creativitat

44

Esperit combatiu

34

10

Influncia

23
11

Individualisme

12

Marquisme

Fes una reflexi sobre estes dades.

ACTUAR: NORMES
Actuem
Fins ara hem pogut comprovar com l'home s un ser que valora, que t preferncies. Per, com diu el
refrany, Del dit al fet hi ha un bon tret, no tot est en voler, tamb cal fer alguna cosa, passar a la prctica, o
siga, actuar per aconseguir el que es valora. s a dir, no solament volem valorar, sin que diem quina cosa cal
fer, o quina cosa hem de fer per aconseguir all que volem. Per tant, tindrem dos aspectes que realitza el ser
hum: preferir (aquella que ens indica quina cosa volem) i actuar (aquella que ens indica qu cal fer per
aconseguir all que volem).
Queda, doncs, clar que l'home actua i que ha d'actuar. Per, qu s actuar? Hi ha molts tipus d'accions?
Sembla fcil dir que actuem per aconseguir... Per, sempre actuem per aconseguir?

Qu s actuar?
Sabem que quan hom actua, alguna cosa passa. Sempre que hom actua es produeix un fet; aquests fets
sn les accions, i en tots s'ha fet alguna cosa. Per aix, quan actue faig algo, per no sempre que faig algo
actue. Aix, per exemple, no s el mateix tancar-li l'ull a una xicona mentre parle amb ella, que se'm tanque l'ull
quan parle amb una xicona perqu tinc un tic. Per aix, la voluntarietat, el fet que jo vulga, s una condici
necessria per considerar un fet com una acci.
Aix doncs, actuem per aconseguir algo que estimem valus i, a ms, actuem perqu volem. Tamb tenim
clar que actuem guiats per all que valorem, per all que preferim.
Nosaltres, els ssers humans, actuem. Per, com actuem? Actuarem guiats per valors, fem all que
desitgem o all que ens interessa; i segons el que volem aconseguir, fem.
Com determinem les accions i el comportament que hem de seguir per aconseguir el que valorem? Com
actuar?
Quan valorem, valorem algo per un perqu, a saber, perqu ho volem per aconseguir algo. Aix, per
exemple, valorem la puntualitat en classe perqu ens ajuda a aconseguir una millor educaci. I,
immediatament, passem a dir: Cal..., cal..., hem de.... El que hem fet en dir hem de... o cal... s
establir i dir com s'ha d'actuar. Aquest establir i dir com cal o com s'ha d'actuar s el que s'anomena norma.
Si estime una cosa, la valore; si la valore, la vull; i si la vull, actuar per aconseguir-la. Com i qu he de fer
per aconseguir-ho s preguntar-se qu cal o qu s'ha de fer... s establir una norma.
Si b el que est remarcat s la forma general que tenen d'aparixer les normes, de vegades aquesta
forma est disfressada i presenta aspectes diferents, per podem traduir-los a aquesta forma. No costa molt
diferenciar les normes de les que no ho sn. nicament s'ha de veure si porten un cal... o un haver de..., o si

24
poden ser dites amb aquestes formes. Si poden ser dites, sn normes; si no poden ser dites aix sense que
perden el sentit d'indicar com actuar, no sn normes. Aix, la norma:
- no diu com sn les coses o els fets;
- no indica qu sn les coses;
- no indica si l'acci s'ha realitzat b o malament, adequadament o inadequada: no indica com sn o com
s'han fet;
- expressa l'acci a realitzar per aconseguir all valus: indica com s'ha d'actuar.
Exercicis:
1.- El poema que tens a continuaci s un poema titulat taca. Kavafis n's l'autor, per utilitzarem
l'adaptaci que en fa Llus Llach sobre la traducci que realitz al catal Carles Riba.

Quan surts per fer el viatge cap a taca,


has de pregar que el cam sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el cam sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entrars en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'taca.
has d'arribar-hi, s el teu dest,
per no forces gens la travessia.
s preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que haurs guanyat fent el cam,
sense esperar que et doni ms riqueses.
taca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no s que taca
t'hagi enganyat. Savi, com b t'has fet,
sabrs el que volen dir les taques.

25
- Qu s taca? Creus que al poema podrem donar-li un altre significat a taca, com per exemple, la
cincia, el coneixement, la moral, la saviesa, l'amor...
- A taca el poeta la valora molt b i ens dicta una srie de normes que consdiera que hem de seguir
per gaudir del viatge i treure-li tot el profit que ens permet. Tot el poema est ple de normes per a
orientar-nos en les accions a realitzar. Escriu-ne algunes d'eixes normes.
2.- Ac tens una llista de refranys que pretenen indicar-nos com hem d'actuar. No tenen la forma haver
de... o caldre..., per sn normes que els nostres avantpassats han voltgut transmetre'ns en forma de
refranys. Podries dir quina norma ens volen dir en cadasc dels refranys?

La veritat sempre ser com l'oli.

Hem de dir la veritat.

Qui no vulga pols, que no vaja a l'era.


Gastant molt i guanyant poc... mal ha
d'acabar el joc.
Qui avui no arreplega, dem no menja.
Si treballes, menjars; si no, dejunars.
Si vols que els diners mai et falten, el primer
que tingues no te'l gastes.
Ms val pardal en m, que cent volant.

3.- L'etologia (cincia que estudia el comportament dels animals):


L'aufrany una au de la famlia dels voltors sol trencar els ous d'estru agafant una pedra de
grans dimensions i deixant-la-hi caure fins que el trenca. Un experiment realitzat per veure si
aquest comportament era aprs o simplement innat, demostr que l'au, malgrat haver nascut i
haver-se criat lluny dels seus i de no haver vist mai aquest comportament, era capa de
realitzar-la idnticament com ho fan tots els de la seua espcie: agafava la pedra i la tirava a l'ou
fins que el trencava.
- Consideres que aquest comportament s una acci? Raona la teua resposta.
- s un comportament guiat per una norma?

Obligaci?
Per hem de tenir cura de no confondre totes les expressions haver de... o caldre... amb normes, perqu
si les normes morals porten o poden ser dites mitjanant aquesta forma, no totes les expressions que tenen
aquesta forma sn normes (per exemple, expressions com cal que ploga, el vent ha de bufar de llevant,
cal posar els estalvis en aquest banc, has de comprar-te un Mercedes no serien normes).

26
La principal caracterstica de la norma s que indica una acci obligatria, s a dir, la norma guia l'acci
obligant-la a fer. Les normes, per tant, ens obliguen. Per, qu significa realment estar obligats? La
necessitat que indica l'obligaci, quin tipus de necessitat s: una ordre on no podem fugir de fer-la? s fer
alguna cosa que no voldrem fer i que no podem deixar de fer?
s clar que, almenys, tenim dues classes de necessitat:
1. Aquelles que no puc deixar de fer (s necessari beure per llevar la set; s necessari fer la digesti si
menge; s necessari morir-se, si estem vius);
2. Aquelles que puc deixar de fer (s necessari anar a l'Institut, si vull fer una carrera; s necessari aprovar
tica, si vull passar a 1r Batx; s necessari entrenar-me, si vull jugar a futbol seriosament).
Aix, podem dir que la norma obliga a fer una acci necessria si volem aconseguir algo, per podem
deixar de fer-la. Per aix, l'obligatorietat de les normes s relativa perqu depn de... all que es vol
aconseguir.

Tipus de normes
Hi ha molts tipus de normes, com hi ha molts tipus de valors. Hi ha normes de l'economia, normes
jurdiques o legals, normes de joc, normes de comportament, normes de trnsit, normes morals... I s que
valorem coses diferents, i aquesta diferncia de valorar ens acondueix a diferents accions i, per tant, a
diferents normes. Les normes sn, per tant, de diferents tipus segons l'acci a realitzar per aconseguir all
valus.
No s l'acci el que determina un tipus o altre de norma, sin el valor que volem aconseguir amb l'acci.
Perqu recorda que els valors no eren coses ni fets, sin qualitats que atorguem a les coses segons algo que
necessitem, ens interessa o estimem. Doncs, el valor no s la cosa, sin all que veiem en la cosa segons el
que necessitem, estimem o desitgem.
Per aix diem que les normes es classifiquen atenent al valor; segons el tipus de valor i qu vol
aconseguir-se, tindrem diferents normes: de joc, morals, jurdiques, de cortesia o socials, econmiques, etc.
Exercicis:
1.- Indica quins d'aquests refranys sn normes i quins suggeriments, consells, etc.
1. Sha de treballar segons el so.
2. Som al ball i hem de ballar.
3. Qui no t diners en bossa, ha de tenir mel a la boca.
4. Qui vol ben viure, de molt s'ha de riure.
5. Si beus per oblidar, has de pagar abans de comenar.
6. Si vols ser ben casat, casa't pel mateix venat.
7. Els ulls s'han de fregar amb els colzes.
8. El mentider ha de tenir molta memria.
9. Qui vol presumir ha de patir.

27
10. Al vell ross, li cal herba tendra.
Quins criteris has seguit per a fer la valoraci i separar les normes dels suggeriments, consells, etc?
2.- Escriue tres tipus de normes:
- gramaticals:
- econmiques:
- esportives:
- ecolgiques:

L'acci i les normes morals


Les accions sn, com ja hem vist, voluntries, a diferncia dels fets involuntaris. Les accions morals sn,
tamb, per ser accions, voluntries.
Les normes morals, pel fet de ser normes, tenen les caracterstiques de tota norma, per tenen alguna
matisaci i algunes formes que les diferencia de la resta.
Ja hem dit amb anterioritat que amb els valors morals aconseguem una millor relaci amb els altres. Les
accions morals seran, doncs, aquelles que pretenen aconseguir valors morals que ens permeten assolir una
millor relaci amb els altres. I les normes morals guiaran les accions morals, la norma moral dir qu s'ha de
fer moralment. I la norma moral general ser aquella que no serveix per a un moment, sin per a qualsevol
moment, s a dir, aquella que en diu en tot lloc i moment qu s'ha de fer. Per aix diem que les normes morals
tenen un sentit general.
Per, aquest sentit general de la norma, qu ens diu? s suficient complir sempre el que diu el carcter
general de la norma? Deu ser una norma general del tipus Has de portar-te b, una norma moral?
Tenim, doncs, tres coses relacionades entre elles com sn les accions, les normes i els valors.
Exercicis:
1.- Les normes legals valoren all que s bo per a la convivncia i que est escrit o establert. Les
normes morals valoren all que s bo per a la convivncia malgrat que no estiga escrit.
Posa algun exemple de norma moral i de norma legal. Quina s la diferncia entre una i altra?
2.- En el llibre tica per al meu fill de Fernando Savater apareix narrada la segent histria:
Ara t'explicar un cas dramtic. Ja coneixes els trmits, aquelles formigues blanques que a l'frica
fabriquen uns formiguers impressionants, d'un quants metres d'alada i durs com una pedra: com
que el cos dels trmits s tou, ats que no tenen cuirassa quitinosa que protegeix altres insectes, el
formiguer els serveix de closca collectiva contra formigues enemigues ms ben armades. Per, a
vegades, un d'aquests formiguers s'esfondra, a causa d'una riuada o d'un elefant (als elefants els
agrada gratar-se els flancs amb els termiters, qu vols fer-hi!). De seguida, els trmits-obrers es
posen a treballar a tota velocitat per tal de reconstruir la seva fortalesa malmesa. I les grans
formigues enemigues es llancen a l'assalt. Els trmits-soldat surten a defensar la seua tribu i intenten
aturar les enemigues. Com que no poden competir amb elles ni en mida ni en armament, es pengen

28
de les assaltants intentant frenar al mxim la seva marxa, mentre les ferotges mandbules de les
atacants les van esmicolant. Els obrers treballen rpidament i s'ocupen de tancar de nou el termiter
enderrocat... per el tanquen deixant a fora els pobres i heroics trmits-soldat, que sacrifiquen la vida
per la seguretat dels altres. s que no es mereixen, com a mnim, una medalla? No s juts dir que
sn valents?
Canvio d'escenari, per no de tema. A la Ilada, Homer narra la histria d'Hctor, el millor guerrer de
Troia que, a peu dret, fora de les muralles de la seva ciutat, espera Aquilles, l'enfurismat campi
dels aqueus, tot i sabent que l'altre s ms fort que ell i que probablement el matar. Ho fa per
complir amb el seu deure, que s el de defensar la seva famlia i els seus conciutadans del terrible
atacant. Ning no dubta que Hctor s un heroi, un autntic valent. Per, s heroi i valent de la
mateixa manera que ho sn els trmits-soldat, la gesta dels quals, milions de vegades repetida, cap
Homer no es molesta a explicar? Hctor no fa, al cap i a la fi, el mateix que qualsevol dels trmits
annims? Per qu el seu valor ens sembla ms autntic i ms difcil que el dels insectes? Quina
diferncia hi ha entre l'un i l'altre cas?
[SAVATER, Fernando: tica per al meu fill]
- Si alguna cosa pot ser considerada acci moral, quina seria? Per qu?
- Quin valor volen aconseguir els trmits? I Hctor?

L'obligaci moral
Com ja hem vist, les normes sn obligatries. Les normes morals, en la mesura que sn normes, tamb
sn obligatries i s'han de complir obligatriament. Les normes morals estableixen un deure; s'han de complir.
L'obligatorietat de les normes depenia d'all que es volia aconseguir. Segons el que es volia aconseguir, la
norma obligava o no obligava. Passa el mateix amb les normes morals: depenen tamb d'all que es vol
aconseguir. Aix, per exemple, la norma moral Has d'estudiar, pot ser bona o dolenta depenent del que vulga
aconseguir: la considerarem bona quan diem Has d'estudiar per traure una carrera i ajudar la famlia, He
d'estudiar per ajudar els ms necessitats, He d'estudiar per realitzar-me com a persona i eixir de la
ignorncia; per la considerem dolenta quan diem He d'estudiar per fer-me ric i manar sobre els altres,
He d'estudiar per poder enganyar millor els altres, He d'estudiar per ser ms i millor que els altres,
augmentant aix el meu poder sobre tots, He d'estudiar per desenvolupar una arma de destrucci total.
Per aix diem que les normes morals sn relatives a la finalitat que es vol aconseguir i, segons all que es
vol aconseguir, estarem obligats a fer-la.
Exercicis:
1.- Quan els cientfics diuen que la seua intenci, la finalitat que volen aconseguir amb els
descobriments i les investigacions, s nicament descobrir i saber ms, estan dient que la seua
finalitat no s aconseguir cap cosa que puga ser valorada des del punt de vista moral. Por la cincia
ser neutral en les conseqncies dels seus descobriments i de les seues investigacions? Raona la
teua resposta.
2.- Analitza la pellcula La Isla (Michael Bay, 2005) des del punt de vista moral.

29

Les normes morals canvien: relativisme i historicitat


Ja sabem que els valors sn relatius i que les normes tamb ho sn: depenen de les finalitats que
s'estimen o es necessiten, igual que els valors; per una caracterstica dels valors era que al llarg de la
histria canvien, es modifiquen tenint en compte les noves necessitats. Passa a mateix amb les normes?
Estan tamb subjectes al moment histric?
Per, malgrat que les normes canvien al llarg de la histria, no s aquest l'nic canvi que es realitza. Les
normes morals tamb canvien d'unes comunitats a altres, d'unes cultures a altres.

Exercicis:
1.- Analitza la pellcula La balada del Nayarama (Shohei Imamura, 1983) o Moolade (XXXXX) des
del punt de vista moral.
2.- Els antroplegs han estudiat certs aspectes del comportament de l'home en diverses cultures. Una de
les ms conegudes i de les quals pots obtenir ms informaci s la forma, la manera i la diversistat,
segons les cultures, del matrimoni. No totes les cultures tenen ritus de casament, ni totes sn
mongames, etc.
Per tal de veure i donar suport a la idea que les normes sn relatives a les cultures, les comunitats i els
grups socials, recull informaci sobre com veuen les diferents cultures el matrimoni (o
l'homosexualitat, la igualtat home-dona, l'avortament, el racisme, etc.)

He d'actuar, no he d'actuar i puc actuar, formes d'expressar les normes


Les normes sn, doncs, la guia, el que ens diu com actuar per aconseguir all estimat, s a dir,que el fi o
objectiu estimat. A ms, hem dit que les normes solen o poden ser tradudes a la forma haver de o caldre...
Per de vegades el que cal fer s no fer. I de vegades certes accions puc fer-les o no fer-les. Sn tamb
accions i s'han d'establir normes que regulen quines he de fer, quines no he de fer i quines puc o no puc fer.
Aix, les normes potser volen aconseguir certa acci i manem una cosa. O b el que volem aconseguir s
que no es realitze certa acci i prohibim algo. O tal volta volem indicar que no manem ni prohibim, sin que
permetem algo. I, aquestes formes d'expressar indiquen que hi ha diferents tipus de normes morals? Si
podem utilitzar o canviar els mots manar, prohibir o permetre en qualsevol norma, obtindrem que no sn
diferents tipus de normes sin diferents formes d'expressar una mateixa norma. Per exemple: si dic est
prohibit matar, empre la paraula prohibit per podria haver utilitzat perms o manar en lloc de prohibit sense
canviar la norma: no est perms matar, es mana no matar. Tenim, doncs, tres formes d'expressar les
normes i obligacions morals:
manaments: indiquen el que s'ha de fer. Obligaci de fer.
prohibicions: indiquen el que no s'ha de fer. Obligaci de no fer.
permissos: indiquen el que pot fer-se o pot no fer-se. No s'est obligat.
No sn, per tant, tipus diferents de normes, sin les mateixes normes dites de diferent manera, s a dir,
diferents formes d'expressar eixes normes.

30
Si hi ha obligaci, s'ha de fer: s el deure... i perqu hi ha deure hi ha dret
L'obligaci comporta la realitzaci de certa acci i ens obliga a fer. Aquesta obligaci s un deure per a
nosaltres. Per tant, el deure s all que cal fer perqu s obligatori.
Les coses morals no s'encarreguen nicament de les coses que tenim obligaci de fer. Aquesta moral no
seria una autntica moral. El compliment del deure comporta all que pot ser una de les qestions ms
importants de la moral: el dret. Per no podem separar el dret i el deure, tots dos van units, agafats de la m;
sn com les dues cares d'una mateixa moneda.
Tenim, per tant, un conjunt de valors i de normes que estableixen el que cal fer. Aquest conjunt de normes
i de valors que dicten les nostres accions s el que s'anomena moral. Quan actuen segons les normes de la
nostra comunitat diem que estem complint el nostre deure moral. Quan no complim les normes morals de la
comunitat diem que estem actuant immoralment, i quan no acceptem cap norma diem que som amorals.
Tenim, doncs, tres formes d'actuar segons les normes, segons el deure:
Moralment: quan actuem segons les normes i els valors acceptats per la comunitat.
Immoralment: quan actuem contra all que dicten les normes i els valors acceptats per la comunitat.
Amoralment: quan actuem sense estar guiats per normes de cap tipus ni de cap comunitat.
La diferncia entre moral i immoral no est, doncs, en el compliment o no de les normes i els valors, sin
en el compliment o no de les normes i els valors de la comunitat on es viu.
Aix, si b hi ha algunes normes que resulten imprescindibles, tant per la seua recomanaci com per la
seua prohibici, per a garantir la convivncia entre els membres d'una comunitat, n'hi ha, en canvi, d'altres
que resulten ms discutibles. Vet aqu alguns exemples de normes que s'han donat en algun lloc a travs de
la histria:
- Lapidar una dona per haver coms adulteri: entre els jueus i cultures islmiques fonamentalistes;
- Fumar en llocs pblics: fins fa poc de temps a la nostra societat;
- Realitzar sacrificis humans: practicada pels maies com un deure sagrat;
- Tallar indiscriminadament arbres: fins no fa massa temps al mn, i continua encara;
- Considerar les dones inferiors: en moltes societats, incls no fa massa a la nostra;
- Matar o apallissar un altre per no ser de la teua tnia o creena: en tots els llocs i temps;
- Legalitzar l'avortament: a la nostra societat fins no fa massa, encara que molt discutida;
- Legalitzar les drogues: amb pretensions d'aconseguir-se, per encara en debat.
Per tant, podem dir que una acci immoral pot ser considerada moral per altres pobles i altres cultures, i a
l'inrevs. Vol dir a que no hi ha normes vlides i que puc fer el que vulga? D'actuar aix, tindrem un greu
problema: no podrem garantir uns mnims per a la convivncia en com.
Podrem afirmar que les normes sn convencionals (establertes per acord entre les persones) i poden
canviar, per s'han de complir pel b de la comunitat. Algunes normes poden ser canviades amb menys
problemes i altres poden ser canviades amb ms problemes, perqu atenyen ms a la seguretat de la
societat, a les relacions entre les persones, i sn considerades per la comunitat com fonamentals per al seu

31
manteniment i el de les relacions entre les persones. Com ms afecten la seguretat de la comunitat, ms
imprescindibles es consideraran.
Aquelles que no poden deixar-se de complir sn estimades com imprescindibles per a la millor relaci de
les persones, i les altres potser seran considerades bones, per no imprescindibles: no afecten la seguretat de
la comunitat, poden ser ms fcilment qestionables.
Lluny de dir que no hi ha normes absolutament vlides i, per tant, que tot est perms o que la moral ens
la imposen, el fet que la relaci entre els membres de la comunitat est en joc i que jo tamb pertany a
aquesta societat, fa necessari complir les normes. Per, com he de complir les normes, cegament o de
manera crtica? Quan considerar vlida una norma moral o no la considerar vlida?
Exercicis:
1..- El 15 de juny de 1977, data de les primeres eleccions democrtiques a Espanya, estava prohibit a la
nostra societat:
el matrimoni civil
l'homosexual
la llibertat religiosa
l'avortament
el divorci
les manifestacions i el dret a la vaga
la llibertat d'expressi
practicar el nudisme a les platges
els anticonceptius
...
- Consideres que tindrien sentit aquestes normes avui? Per qu?
- El canvi que ha sofert la nostra societat pot ser explicat per un canvi de valors?
- Explica en termes de societat oberta i societat tancada les normes que tenia la nostra societat i les
que tenim ara.
- Valora cadascuna de les prohibicions i explica si avui estan plenament assumides. Consideres que
l'assumpci d'aquestes normes est amb l'edat?
- Pot explicar-se el canvi de normes pel canvi poltic que es va donar?

32

ASSUMIR: AUTONOMIA I HETERONOMIA MORAL


Aprendre
Als temes anteriors hem vist que preferim i que actuem; hem vist qu sn els valors i qu les normes. Hem
vist, tamb, que totes dues depenen de la comunitat, de la cultura en qu es viu i del moment histric. Per,
per qu els membres d'una comunitat tenen unes mateixes formes de valorar, unes mateixes necessitats,
desitjos, interessos i unes mateixes normes acceptades?
No podem creure que les forma d'actuar vinguen determinades per la raa, no vnen donades
biolgicament sin per transmissi cultural. Per aix un nen perdut en una altra comunitat rebr les formes de
comportament de la comunitat que l'adopta, i unes persones majors, que ja tenen assumides les formes de
comportament de la seua comunitat, no assumiran les de qui els t segrestats. Per aix diem que les formes
d'actuar i de valorar no sn transmeses biolgicament, sin que les aprenem; ens sn transmeses per
aprenentatge, per transmissi cultural.
Per, com ensenya la comunitat, com transmet la comunitat aquestes formes d'actuar, de valorar?
Quan ensenyes algun xiquet a fer o a no fer certes coses s amb la intenci de canviar-li l'actitud, que
aprenga. Ests ensenyant-li a obeir certes normes: Has de trucar la porta abans d'entrar, Has de respectar
les coses que no sn teues, Has de compartir les coses, No has de trencar les coses, ni tan sols les
teues. Comences a ensenyar-li, doncs, uns valors: respectar la intimitat d'un altre, respectar la seua
propietat...
Tenim, doncs, que les comunitats transmeten als seus membres, mitjanant l'aprenentatge, les formes que
hom considera bones, i eliminen les que hom considera dolentes. Aquesta transmissi de valors i normes s
un procs que realitza la comunitat per introduir els seus membres en la comunitat i s'anomena procs de
socialitzaci. Per tant, el procs de socialitzaci ser el procs que utilitza la comunitat per ensenyar i
transmetre els valors, les normes i les accions als seus membres.

Formes d'actuar
Per no tot ve donat per la socialitzaci; no totes les accions, les normes i els valors que tenim vnen de
fora. Una de les qestions que ms ens caracteritza als ssers humans s el fet de tenir una gran capacitat
d'aprendre, d'aprendre dels nostres propis errors. I quan descobrim alguna cosa que funciona, intentem
repetir-la si volem aconseguir el mateix.
Aix, a base de repetir determinades accions en casos semblants, fins i tot sense meditar-ho, de forma
mecnica, anem agafant un costum. Moltes de les accions que fem sn accions acostumades, que fem
perqu aix ho hem aprs i que repetim mecnicament, sense pensar.
Aquesta forma d'actuar s la forma prpia de l'sser hum. L'home actua segons el que aprn i s capa
de transmetre-ho a un altre individu, s capa d'ensenyar-ho. El nostre comportament s un comportament
aprs i no com el dels animals, que s un comportament instintiu. Els animals aprenen de les seues prpies
experincies, per no en transmet la saviesa. Des que naixem estem aprenent les formes de vida i les
maneres de ser prpies d'una comunitat.
Hem establert els trets ms importants en la forma de comportar-se de l'home: per una part, l'home actua
segons uns valors i, per altra, l'home t unes normes que li diuen com cal actuar o com ha d'actuar. Per no
s menys cert que de vegades actuem sense haver valorat i sense seguir unes certes normes, o almenys aix

33
ho sembla. Tampoc no ho fem de forma instintiva, com fan els animals. Actuem en aquestes ocasions
sense adonar-nos quasi del que fem. Sn els costums.
Per, qu s un costum? Com canvien els costums? Com s'adquireixen? Per qu es perden? N'hi ha de
molts tipus?

Acostumar-se
Els costums no sn ordres, ni necessitats biolgiques, ni accions que realitzem alguna vegada; sn
accions apreses que repetim sovint.
N'hi ha costums individuals i collectius, bones i dolentes.
Exercicis:
1.- De les segents coses, quines diries que sn costums (no sols per a tu, sin per a qualsevol)?

1) Llanar un castell de focs d'artificis


el dia gran de la festa.
2) Anar a missa tots els diumenges.
3) Estudiar perqu ho ha dit ton pare.
4) Llegir abans de gitar-se.
5) Anar a la discoteca el dissabte per
la nit.

12) Sopar a les 9 de la nit.


13) Fer-se una cervesa abans de dinar.
14) Anar a la mesquita el divendres.
15) Menjar tots els dies.
16) Beure quan tens set.
17) Operar-se d'apndix.

6) Comprar roses a l'entrada del


cinema.

18) Convidar a un amic a un refresc.

7) Engegar la televisi en entrar a


casa.

20) Fer un sopar a l'any tots els amics.

8) Comprar el llibre que ha dit el


professor.
9) Resar a les dotze del mig dia tots
els dies.

19) Escriure un llibre,.

21) No deixar participar les dones en


determinades festes.
22) Torturar algun animal.

10) Prendre el te a les cinc de la


vesprada
11) Comprar-te una moto.
Completa:
- No sn costums, sn necessitats biolgiques. Com els nmero:
- No sn costums, sn actes que es fan o no es fan, per que no es repeteixen, que es fan quan es
fa i perqu aix ho he decidit, per que potser ho torne a fer o no:

34
- No sn costums, sn ordres que rebem:
Les que has contestat que sn costums, qu consideraries que sn?
- Costums personals, de cadasc:
- Costums de certs pobles:
- Costums de certa religi:
- Costums d'una colla d'amics:
- Costums d'una generaci:
- Costums de certs pasos:
- Costums familiars:
2.- Comenta el segent text:
Des del principi, els membres de la famlia dels homnids van aprendre a alimentar-se i a
protegir-se seguint els exemples dels seus companys de grup, especialment dels majors.
Tenien all que anomene cultures rudimentries. Vull dir amb a que disposaven d'un petit
repertori de tradicions senzilles que s'havien transms de generaci en generaci, no heretant
els gens dels pares, sin aprenent de com ho feien els pares i els companys.
[HARRIS, Marvin: Nuestra Especie]
3.- Escriu alguns costums que consideres que tens i explica d'on creus que els has aprs i per a qu.

Mitjans de socialitzaci
La televisi i altres mitjans de comunicaci, la famlia, l'escola, els avis i les seues histries, els anuncis,
els llibres, els amics... tots ells poden (i de fet ho fan) ensenyar-nos certes formes de valorar, certes normes,
accions, actituds, etc. Quan hom engega la TV, o obre un peridic, veu o llig formes d'actuar i formes de
valorar, com tamb opinions de casos que sn considerats que van contra la norma, etc. Igual passa en
cadascuna de les instncies anteriors. Totes elles socialitzen.
Aix, podem dir que la televisi i altres mitjans de comunicaci ens socialitzen perqu ens transmeten
valors, formes d'opinar, com tamb criteris de quines coses estan b o no estan b, i utilitzen per a fer-ho:
debats, pellcules, informes, telediaris, dibuixos, etc. Altres, famlia, escola, avis, anuncis, llibres..., utilitzen
altres formes de transmetre'ns eixos valors, formes d'opinar, etc.

Saber diferenciar
La comunitat t, com acabem de veure, uns mecanismes per a transmetre els valors, les normes i les
accions als seus membres. Per no tot el que es transmet s adequat, ni s'ha d'acceptar qualsevol norma o
valor que ens intenten transmetre. Cal diferenciar entre la transmissi d'uns valors i unes normes correctes, i
aquelles que no ho sn. Les correctes sn aquelles que tenen com a finalitat millorar i procurar la relaci entre
les persones. Les dolentes estan dirigides a altres quefers: no pretenen educar en la moral, educar en els
valors i les normes considerades bones per a la relaci entre les persones. La seua intenci s tota una altra.
Per tant, no considerarem una adequada ensenyana moral quan:

35

No es pretn ensenyar moralitat, sin intentar captar gent a la seua causa, buscar interessos d'un
altre tipus, per no morals. A s'anomena proselitisme (aconseguir fer nous adeptes).
No es pretn ensenyar moralitat, sin intentar donar consells que pretenen aconseguir un altre resultat
que no s el de millorar la relaci entre les persones. A s'anomena moralina: s una moral pobra,
no que intenta millorar les relacions entre els membres que conviuen, sin convertir la moral en
consells paternals, com ara Si et portes b, estars ben considerat o Si et vesteixes ben vestit, la
gent no et fugir i respectar la teua paraula. Aquestes normes no pretenen ensenyar-te a conviure,
sin a tenir prestigi, a ser ben considerat, etc.

Cadasc pot tenir idees, valors i normes diferents, i cadasc opinar sobre quins sn millors o pitjors, i fins i
tot cadasc intenta transmetre als seus amics, als seus fills, els valors que considera adequats, per amb la
intenci sempre de millorar la relaci entre les persones.
Exercicis:
1.- Hatcher, de la Universitat de Stanford, va formular els Deu manaments de la sexualitat segents:
1) Mai no utilitzes la fora. No s important que hages acordat prviament practicar el sexe: la fora
no s disculpable ni divertida.
2) Respecta la paraula no. Quan una dona diu no, no significa has d'intentar-ho una mica ms.
Quan un home diu no, no s perqu el seduesques.
3) Evita situacions difcils. Prendre precaucions incrementa la seguretat. Quan vages a una festa,
assegura't de qui t'acompanya i qui s'hi aplegar. Si consumeixes alcohol o drogues, recorda que
pot disminuir la teua capacitat de dir no i de respectar un no.
4) Estigues preparat/da. Si hi ha alguna possibilitat de tenir una relaci sexual, porta al damunt
algun mtode anticonceptiu.
5) Responsabilitza't de les teues relacions sexuals. La contracepci s una responsabilitat
compartida. Les conseqncies d'una relaci sexual, l'embars o algun tipus de malaltia sexual,
afecta els dos membres de la parella.
6) Parla obertament de la teua contracepci. Cadasc ha d'aprendre a parlar amb la seua parella
del mtode contraceptiu que vol utilitzar, com tamb de la seua histria sexual.
7) Respecta la privacitat sexual. No s apropiat parlar d'experincies sexuals especfiques amb un
tercer. Respectar la privacitat no restringeix la comunicaci.
8) Sigues considerat amb els altres. Les expressions en pblic sobre la intimitat sexual poden
ofendre o avergonyir altres persones. L'expressi sexual s una elecci individual. Cadasc ha
de ser sensible i respectar els sentiments dels altres.
9) L'assetjament sexual no s una broma. L'acuitament sexual s una intrusi irresponsable, s
una manca de sensibilitat i de respecte, i una violaci de la intimitat sexual.
10) Fes amb els altres el que t'agradaria que et fessen a tu. Tracta el company/a sexual amb la
cura i el respecte amb qu t'agradaria que et tractaren a tu.
- Consideraries normes aquests deu manaments? Raona la resposta.

36
- Quins valors creus que transmeten aquests deu manaments? Podrien ser considerats valors
morals? Per qu?
- Intenten aconseguir una major llibertat? En quin sentit i per a qui?
- Aquesta llibertat que planteja, s una llibertat amb responsabilitat o s un mal s de la llibertat?
- Consideres que l'nica finalitat del sexe s la reproducci? I en els animals? Jugaria algun paper la
socialitzaci en les accions sexuals o, per contra, serien fets biolgicament determinats?
- Aquests deu manaments valoren en algun moment una relaci homosexual? Consideres que hauria
de fer-ho o no?

Acceptar: autonomia i heteronomia moral


Per a qu hem estat repetint una i altra vegada que cal triar entre els valors que considerem ms
adequats, que hem d'actuar, i que actuar s sempre una acci voluntria, que hem de seguir unes normes i
que les normes sn obligacions perqu puc deixar-les de fer, si ara estem que ens ensenyen els valors i les
normes que hem de complir? Si la comunitat ens ensenya com actuar, qu fem amb tanta repetici de triar,
voler, voluntari, puc deixar de fer? Tot sembla que s obeir, acostumar-se, ensenyar-se. S'ha perdut tot el
que pareixia interessant: ser lliure per triar, per fer.
Ac est la part ms important de la moral i s justament aquella on ja no pot dir-se res ms. Ning no pot
ja dir-te o dirigir-te les activitats. Ara ja no solament pots, sin que has de triar entre seguir llegint o tancar el
llibre, entre aprendre o no aprendre. Estem en la part on tu decideixes. Tot el que s'ha donat fins ac serveix
perqu tu decidesques.
Han estat ensenyant-te a distingir, a valorar, a seguir uns consells. Ests preparat per a ser una persona
autnoma. Una persona que agafa les seues prpies decisions i que, per tant, s lliure i responsable.
Hom quan s petit menja el que li donen, fa el que li diuen, no sap. Actua i s'ensenya a actuar per costum,
perqu s'ha acostumat a fer el que li han dit. Ara ha d'actuar perqu vol. Pots seguir fent el que feies o no,
per saps perqu ho fas. Has de ser lliure, ja no pots ser una mquina o un gos. Ets lliure i responsable. Tens
dos camins:
ser una persona autnoma, lliure, que fa les coses perqu vol fer-les;
ser una persona heternoma, que les fa perqu t'ho diuen, et deixes portar, no vols assumir.
Les normes i els valors poden ser creats per un mateix o poden ser transmesos, per tant si te les
ensenyen com si te les ensenyes tu, moralment, has de fer-les teues totes dues; has d'assumir-les o rebutjarles.
Moralment s'ha d'assumir, s'ha d'acceptar el que hom fa i no deixar-se guiar cegament per all que li
diuen. Per aix hom ha de ser crtic amb les normes i ha de procurar millorar aquestes relacions entre les
persones. Per el canvi tamb ha de realitzar-se seguint uns valors, uns valors i unes normes morals.
Hom ha de complir all que considera moralment adequat o bo, i canviar o deixar de fer all que estima
moralment dolent. La qual cosa significa que:
- No ens hem de deixar portar.
- No hem de renunciar a participar en l'establiment de normes i valors.

37
Lluny de dir que no hi ha normes absolutament vlides i, per tant, que tot est perms o que la moral
ens la imposen, el fet que la relaci entre els membres de la comunitat est en joc, i que jo tamb pertany a
aquesta societat, fa necessari complir les normes. Per, com he de complir les normes, cegament o de
manera crtica? Quan considerar vlida una norma moral o no la considerar vlida?
Cal, doncs, assumir de forma autnoma i no deixar-se portar per bones paraules, ni per altres intencions
que no consideres oportunes, per significa a que no cal obeir cap norma? Significa a que hem
d'inventar-nos totes les normes? Podem ser autnoms i, alhora, complir les normes que ens ensenyen pel
procs de socialitzaci?
Ser autnom, per tant, no significa nicament crear les teues normes i els teus valors, sin ser capa
d'assumir aquelles que t'ensenyen per socialitzaci i fer-les teues i, en conseqncia, obrar amb llibertat i
responsabilitat. Sn normes teues.
Exercicis:
1.- Comenta els segents textos de F. Savater (tica per al meu fill):
Tot aix t relaci amb la qesti de la llibertat, que s l'assumpte que prpiament tracta
l'tica, com em sembla que ja t'he dit. Llibertat s poder dir s o no; ho faig o no ho faig,
diguen el que diguen els meus superiors o altres; aix em conv i ho vull, all no em conv i,
per tant, no ho vull. Llibertat s decidir, per tamb, i no ho oblides, adonar-te que ests
decidint. s el ms oposat a deixar-se portar, com pots comprendre. I per a no deixar-te
portar, no pots fer cap altra cosa que intentar pensar almenys dues vegades all que fars.
[p. 60-61]
Del que es tracta s de prendre's la llibertat seriosament, s a dir, de ser responsable [...] De
manera que all que diem remordiment no s cap altra cosa que el descontentament que
sentim amb nosaltres mateixos quan hem fet servir malament la llibertat, s a dir, quan l'hem
utilitzada en contradicci amb el que volen de deb com a ssers humans. I ser responsable
s saber que s's autnticament lliure, per a b i per a mal: carregar amb les conseqncies
d'all que hem fet, esmenar tot all dolent que puguem i aprofitar al mxim all que s bo.
Contrriament al nen malcriat i covard, el responsable sempre est disposat a respondre dels
seus actes. S, he estat jo! El mn quen ens envolta, si t'hi fixes, s ple d'oferiments per a
descarregar els individus del pes de la seva responsabilitat.
[p.118-120]
2.- Agafant com a punt de partida el text segent de Savater, respon a les preguntes segents:
Ning no pot ser lliure en el meu lloc, s a dir: ning no pot dispensar-me d'escollir i de
buscar per mi mateix. Quan s's un nen petit, immadur, amb poc coneixement de la vida i de
la realitat, n'hi ha prou amb l'obedincia, la rutina o el pur caprici. Per s perqu encara es
depn d'alg, s's a les mans d'un altre, que vetlla per nosaltres. Desprs cal fer-se gran, s a
dir, cal ser capa d'inventar d'alguna manera la prpia vida, i no simplement viure la que
d'altres han inventat per a nosaltres.
[p. 63]
- Identifica les expressions i les frases que equivalen als termes autonomia i heteronomia en el text.

38
- Recordes el primer moment que et vas sentir una persona separada de la teua famlia, s a dir,
que vas sentir que podies prendre decisions i inventar la teua prpia vida?
- De vegades la llibertat ens fa por i ens costa molt decidir-nos i actuar. Pensa:
Una decisi que t'haja costat molt de prendre.
Una cosa o una acci que no t'agrada haver fet.
Alguna acci teua de la qual estigues orgulls/a.
Alguna que volies fer i que no vas poder fer.
- De vegades deixem de fer el que volem fer i cerquem excuses per justificar-nos, o el que s igual, no
ens fem crrec de la nostra llibertat. Escriu alguna d'aquestes justificacions.
3.- Analitza la pellcula Dersu Uzzala (Akira Kurosawa, 1975) o Duelo silencioso (Akira Kurosawa,
1949) des del punt de vista moral, per veure els conceptes: autonomia i heteronomia moral.

Autonomia, heteronomia i societats


Veiem, doncs, com les societats tancades imposen normes i exigeixen un comportament heternom; sn
aquelles que ens donen i ens obliguen a comportar-nos segons uns valors ja determinats i segons unes
normes que no poden ser modificades, sin que sn imposades. En canvi, les societats obertes no imposen
normes; exigeixen una responsabilitat i una llibertat en les normes. s a dir, aquelles normes, malgrat ser-nos
donades, tenen la possibilitat de ser modificades: tu pots participar crticament en les normes vigents i en el
canvi o millora d'eixos normes. No imposen, sin que calen ser assumids. Exigeixen de les persones que
siguen autnomes.
Hom no pot considerar societat oberta aquella que imposa. Hom, per tant, pot acceptar les normes d'una
societat tancada, assumir-les, s a dir, assumir autnomament les normes d'una societat tancada, per no pot
participar-ne en la modificaci i elaboraci. Ha d'actuar heternomament un cop assumits autnomament les
normes i els valors d'una comunitat tancada.
Exercicis:
1.- Analitza la pellcula Senderos de gloria (Stanley Kubrick, 1957) des del punt de vista moral, per
veure els conceptes: autonomia i heteronomia moral.
2.- L'Esglsia catlica, com a Esglsia cristiana, tamb es regeix per deu manaments, per proposa, a
diferncia d'altres Esglsies cristianes (protestants), all que anomena dogmes, que s un conjunt de
creences en qu tot catlic ha de creure cegament si vol ser catlic. D'igual forma proposa unes
normes i uns valors universals, la qual cosa obliga i prohibeix als seus membres (i diuen que als
altres tamb!) comportar-se d'una altra forma.
- Busca alguns exemples de dogmes catlics.
- Qui ha establert els dogmes?
- Poden ser modificats o canviats?
- Podem ser catlics i no creure en aquests dogmes?

39
- Hi ha autonomia en l'elaboraci i la creaci de normes, valors i creences en aquests comunitat de
creients (catolicisme)?
- Podem lliurement assumir les normes, els valors i les creences del catolicisme?
- Seria una comunitat tancada?
- Es pot plantejar l'autonomia i l'heteronomia en el catolicisme?
- Pot plantejar-se una obedincia i, alhora, una assumpci crtica en les normes, els valors i les
creences en el catolicisme?
- Els protestants sn cristians, per no sn catlics. Com explicaries aquest fet?

Viure i reflexionar: moral i tica


Hem intentat fins ara aprendre una srie de coses que formen part d'all que s'anomena tica, i que sn
coses que no sn estranyes a la vida diria, ni a la forma ni la manera de relacionar-nos amb els altres.
I hem distingit, tamb, dues vessants: d'una banda, com valorem i com es comporten certes comunitats i
certs individus ara o en altres moments histrics; i de l'altra, a partir d'aquestes formes de valorar, d'actuar,
etc., dir qu s un valor, qu s una norma, si canvien o no, si sn relatius o absoluts, quan diem que una
societat s oberta o tancada, quan actuem, qu s ser lliure i autnom, com aprenem les coses, etc. Tenim,
doncs, dues parts diferenciades:
Valors, normes i certes formes de viure.
Com sn i per qu sn com sn. s a dir, reflexionem perqu hi ha diferents maneres de viure.
Hem fet, ni ms ni menys, que el mateix que fan les altres cincies:
- Veure certs fets i...
- reflexionar i trobar per qu sn com sn.
Tenim la diferncia fonamental entre l'estudi d'una cosa i la cosa que s'estudia, entre un fet i l'estudi del
fet. En l'tica tamb ho hem fet. All que estudiem, s a dir, els valors d'una comunitat, les normes, la llibertat,
etc., s la moral, i l'estudi que fem per veure com sn, com i per qu canvien, etc., s l'tica. Per aix podem
dir que l'tica s l'estudi de la moral, la reflexi que fem sobre el fet moral.
Ja sabem que hi ha diferents formes de viure, diferents formes de valorar i d'actuar, s a dir, diferents
morals. Per tant, podem traure la segent conclusi: desprs d'observar que hi ha diferents morals, les
normes, els valors i les formes de vida sn relatius a les comunitats, no sn absoluts. Quan diem que no sn
absoluts, sin relatius ho fem perqu hem pensat, raonat o estudiat el fet que hi ha diferents morals. Ac s
fer tica, perqu l'tica estudia la moral.
Hem vist com les persones responen de diferents formes, valoren de diferents formes, etc. I perqu
actuen, valoren i responen de diferents formes hem arribat a la conclusi que els valors depenen de..., s a
dir, sn relatius.
Tenim diferents valors i diferents normes. Actuem de diferents formes. Per nosaltres no hem intentat fer
una llista de les normes, ni de les nostres ni de les d'altres. Hem dit algunes normes i alguns valors de

40
diferents comunitats amb una intenci d'estudiar i saber que cada comunitat t unes normes i uns valors
diferents, la qual cosa fa que els valors i les normes siguen relatius.
Desprs del que hem vist, no podries saber exactament quina norma o quin valor has de seguir. No has
aprs la llista de normes i valors, sin com sn, si sn relatius o absoluts, si canvien o no, si puc ser crtic o
no, etc. Per tant, una cosa ser quina norma i valor aplique per comportar-me, i una altra, estudiar si aquestes
normes canvien o no.
Quan reflexionem sobre quina cosa s millor o pitjor, sobre qu s millor, si A o B, estem reflexionant
sobre les accions fetes, estem en el camp de l'tica. L'tica s, per tant, la reflexi sobre l'acci, les normes i
els valors. La moral sn les accions, les normes i els valors.
Aix que una cosa s el fet, i una altra, l'estudi del fet; una cosa s l'acci i el valor (la moral) i, una altra,
l'estudi de l'acci i del valor.
Exercicis:
1.- Els antroplegs, els socilegs, els psiclegs, etc., ens indiquen, de vegades, una srie de
comportaments, valors i normes que guien a les persones de certes cultures de formes diferents, i
ens indiquen quines sn aquestes normes i valors, com tamb descripcions del seu comportament.
Vegem-ne alguns exemples:
[Antropleg] En cas d'adulteri, les dones rebien cstigs severssims, consistents a introduirlos pals ardents per la vagina, o eren mortes pels seus marits; si parlaven quan no els
corresponia o se sospitava que manifestaven les seues opinions en reunions pbliques, eren
flagelades amb una canya, i en les disputes matrimonials eren objecte de violncia fsica.
[HARRIS, Marvin: Nuestra Especie]

[Socileg] A l'ndia, la comunitat familiar existeix des dels temps ms llunyans. En el passat,
era un organisme corporatiu que possea les coses en com, venerava en com una detat
tutelar i se sotmetia a una mateixa autoritat exercida pel cap de la famlia (normalment, el bar
ms vell de la lnia masculina ms antiga). Segons el dret hind, la propietat familiar no era
estrictament indivisible, per la divisi no era molt freqent, i moltes famlies estaven formades
per tres o quatre generacions que hi vivien, treballaven i menjaven en com.
[BOTTOMORE, T. B.: Introducci a la sociologia]
- Consideres que aquests dos textos descriuen o prescriuen? Per qu?
- Ens poden servir l'antropologia i la sociologia per conixer millor la moral de diferents pobles? Raona
la teua resposta.
- Qu descriu cadascun dels textos? Compara'ls amb les nostres formes d'actuar i amb els nostres
costums. Dna una opini d'aquestes formes d'actuaci; valora-les. Tot seguit, digues si estaves
fent moral o tica quan les valoraves.

41

EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCINCIA MORAL

No naixem amb una conscincia ja feta sin que va formant-se a travs d'un procs d'aprenentatge en qu
exercixen un paper fonamental els factors socioculturals, el tipus d'educaci rebuda i l'experincia emocional.
Segons L.Kohlberg, en la formaci de la conscincia s fonamental l'evoluci que es produx en l'aspecte
cognitiu, s a dir, en el mode de raonar sobre qestions morals i de jutjar. Kohlberg analitza l'estructura del
creixement moral de la persona tenint en compte com formula jus, en especial els jus sobre el just o
correcte. El nostre autor establix una seqncia de tres nivells i sis estadis (dos per a cada nivell) en
l'evoluci moral de la persona, des de la infncia fins a l'edat adulta. Podem esquematitzar la teoria de
Kohlberg sobre el desenvolupament de la conscincia moral per mitj del quadro segent:

NIVELL PRECONVENCIONAL: L'egoisme com a principi de justcia

-Estadi 1: Orientaci a l'obedincia i al castic.

- Estadi 2: Orientaci egoista i instrumental.

NIVELL CONVENCIONAL: Conformisme amb les normes socials


-Estadi 3: Orientaci de bon xic o bona xica.

-Estadi 4: Orientaci cap al manteniment de l'ordre.

NIVELL POSTCONVENCIONAL: Autonomia moral


-Estadi 5: Orientaci legalista (juridicocontractual).
- Estadi 6: Orientaci per principis tics universals.
-Nivell preconvencional: l'egoisme com a principi de justcia.

Este nivell representa la forma menys madura de raonament moral. Una persona es troba en ell quan
enjudicia les qestions morals des de la perspectiva dels seus propis interessos. En este nivell la persona t
per just el que li conv egoistament. En un principi, el xiquet seguix les normes establides per a evitar el
castic. Posteriorment, veu les normes d'una manera mercantil i individualista: el ms just s el que satisf les
prpies necessitats i interessos. Les relacions humanes s'entenen d'una manera semblant a les del mercat.
Segons Kohlberg, este primer nivell caracteritza principalment el raonament dels xiquets, encara que molts
adolescents i un bon nombre d'adults persistixen en ell.

42
-Nivell convencional: conformisme amb les normes socials.
Una persona en este nivell enfoca les qestions morals d'acord amb les normes, expectatives i interessos que
convenen al orde social establit, perqu li interessa abans que res ser acceptada pel grup, per a la qual cosa
est disposada a acatar els seus costums. En este nivell, la persona t per just el que s d'acord amb les
normes i usos de la societat. Per aix considera que s valus en si mateix exercir b els rols o papers
socials convencionals, s a dir, adaptar-se al que la seua societat considera bo. Al principi, el ms just s el
que agrada als altres, la qual cosa el grup accepta, que sol plasmar-se en els models socials vigents i en el
que fa la majoria. Posteriorment, el ju moral s'orienta cap al respecte a l'autoritat establida, cap a la
conformitat amb les normes vigents i la justificaci de l'orde social tal qual est. El ms just consistix ara que
cada un complisca amb les seues obligacions socials, adoptant aix el punt de vista del collectiu social i
situant-se per damunt dels interessos individuals.

Segons Kohlberg, este segon nivell sorgix normalment durant l'adolescncia i s dominant en el pensament
de la majoria dels adults. No superar-ho suposa plegar-se al que el grup desitge, la qual cosa t seriosos
perills, perqu els grups tendixen a generar prejus enfront dels diferents i intolerncia davant els quals no se
sotmeten al ramat, de manera que poden acabar ofegant els individus. Per aix s necessari accedir al nivell
suprem de maduresa: el postconvencional.
Nivell postconvencional: l'autonomia moral.
El final de l'adolescncia o el comenament de l'edat adulta s l'etapa en qu la persona es prepara per a
superar el mer conformisme amb les normes socials i accedix al nivell de l'autonomia moral. Les persones
moralment autnomes busquen el seu propi cam ms al a dels convencionalismes socials. En este nivell, la
persona distingix entre les normes de la seua societat i els principis morals universals, enfocant els problemes
morals des d'estos ltims. A significa que s capa de reconixer principis morals universals en qu hauria
de basar-se una societat justa i amb els que qualsevol persona hauria de comprometre's per a orientar el ju i
l'acci. La mesura del ms just la donen els principis morals universals des dels quals pot criticar les normes
socials.
En un principi, el ms just es definix en funci dels drets, valors i contractes legals reconeguts per tota la
societat, de manera constitucional i democrtica.
Posteriorment la persona pot anar ms al a del punt de vista contractual per a pensar des de la perspectiva de
principis tics de justcia vlids per a tota la humanitat. Es tracta de reconixer els drets humans, la igualtat en
dignitat i drets de tots els sers humans. El ms just es definix ara per la decisi de la conscincia d'acord amb
tals principis. La conquista de l'autonomia s considerada aix com la meta del desenvolupament moral de la
persona. Segons Kohlberg, este nivell s el menys freqent, sorgix durant l'adolescncia o al comenament
de l'edat adulta i caracteritza el raonament de noms una minoria d'adults.
La teoria de Kohlberg s potser la formulaci ms completa del desenvolupament moral amb qu comptem
actualment. No obstant aix, com qualsevol teoria, t els seus punts dbils. Ac ens limitarem a comentar les
objeccions de qu consideren que en el desenvolupament de la conscincia moral s necessari comptar amb
altres components a ms de la justcia i l'autonomia. En este sentit, Carol Gilligan, deixebla de Kohlberg,
insistix en el fet que hi ha almenys dos formes de conscincia moral: la que jutja noms des de la justcia i
l'autonomia, i la que t en compte tamb la compassi i la responsabilitat. Aconseguir la maduresa moral no
consistix noms en l egar a ser just i autnom, sin tamb a aconseguir ser compassiu i capa de
responsabilitzar-se d'aquell vos que ens estan encomanats. La indiferncia davant de les persones i la

43
convicci que no som responsables de l'as sn mostres clares de falta de maduresa. Aix les coses, els
ingredients indispensables per a aconseguir la maduresa moral sn quatre, a saber: justcia, autonomia,
compassi i responsabilitat.
Hi ha almenys dos veus morals en qu han d'expressar-se tots els sers humans:
- La veu de la justcia, que consistix a jutjar sobre el bo i el pitjor situant-se en una perspectiva universal, ms
al a de les convencions socials i el gregarisme grupal. Esta perspectiva rep el nom de imparcialitat.
- La veu de la compassi pels quals precisen d'ajuda, que sn responsabilitat nostra.
Al cap i a la fi, no hi ha verdadera justcia sense solidaritat amb els dbils, ni autntica solidaritat sense una
base de justcia.
Activitat. En quin estadi correspon cada expressi?
1. No m'he de barallar amb este company, quan no entenc algo de matemtiques sempre m'ho explica.
2. No m'he de barallar amb este company, tot el mn espera que em spia comportar.
3. Jo no mentisc, potser no cauran les dents per s em poden castigar.
4. He de tolerar els que sn diferents, parlant arribarem a un acord en benefici de tots.
5. Jo no mentisc, si tot el mn mentira o fes trampes la vida seria impossible.
6. He de tolerar els que sn diferents, perqu tot el mn t uns drets que cap llei ni cap costum ha de
violentar.

EL DILEMA DE HEINZ
Kohlberg presentava dilemes morals per a descobrir l'estadi evolutiu de les persones. En la resposta i en la
seua argumentaci es manifesta clarament l'estadi de desenvolupament moral. Un dels coneguts s el
dilema de Heinz.

Una dona s'est morint d'un estrany cncer. Hi ha un frmac que, segons el parer dels metges, pot salvarla, una forma de rdio que un farmacutic de la ciutat ha descobert recentment. Per el farmacutic cobra
quatre mil euros per una xicoteta dosi, un preu deu vegades superior al cost del frmac. El marit de la
malalta, Heinz, demana diners a amics i familiars, per no aconseguix sin la mitat del preu de la medicina.
Heinz suplica al farmacutic que el venga a millor preu o que li deixe pagar ms avant. El farmacutic es
nega recordant que amb molt d'esfor ha descobert el frmac i ara vol traure benefici. Finalment, Heinz, en
un atac de desesperaci, entra per la fora en la farmcia i roba la medicina que la seua dona necessitava .

Heinz ha robat la medicina. Per, havia de robar o no? Se t'oferixen diferents respostes a este dilema.
Assenyala a quin estadi de desenrotllament moral correspon cada una d'elles.

1. No, perqu la llei s per a tots, les lleis ens diuen que est b i qu no, la llei pot donar ms importncia
a la propietat que la vida.
2. No, perqu es convertir en un lladre i, si ho detenen, anir a la pres.
3. No, perqu els seus amics no esperen d'ell un comportament d'este tipus.
4. No, perqu els dolors de cap que tindr no li convenen de cap manera.
5. No, perqu hi ha uns acords socials i pese ella t dret a la vida, el farmacutic t dret a la llibertat.
6. S, perqu tot ser racional accepta que hi ha drets que estan per damunt de tot: el dret a la vida s ms
valus que el dret a la propietat.

44

ELS DILEMES MORALS


QU SN ELS DILEMES MORALS?

Un dilema moral s una narraci breu, a manera d'histria, en la que es planteja una situaci possible en
l'mbit de la realitat per conflictiva a nivell moral, i se sollicita dels oients o b una soluci raonada del
conflicte o una anlisi de la soluci triada pel subjecte protagonista de la histria. Per regla general la situaci
es presenta com una elecci disjuntiva: el subjecte protagonista es troba davant d'una situaci decisiva davant
de la qual noms hi ha dos, i ni ms menys que dos, opcions (A) o (B), sent ambds solucions igualment
factibles i defensableS. L'individu es troba, per tant, davant d'una vertadera i inevitable situaci conflictiva.

Classes de dilemes
Dilemes morals hipottics: en ells es plantegen problemes abstractes, generals, que a vegades sn de difcil
ubicaci en la realitat, per que els que els analitzen reconeixen que sn sempre possibles en determinades
ocasions de la vida real. Se solen obtindre de la literatura, dels mitjans de comunicaci o de la prpia
imaginaci de qui els elabora. Les situacions i els personatges generalment estan allunyats del mn real dels
subjectes a qu se'ls proposen, per o b s'assemblen un poc a altres situacions viscudes o conegudes pel
subjecte, o b algun membre del seu entorn social o familiar s susceptible de reflectir-se en la narraci. Este
tipus de dilemes presenten menys inters per a l'alumne al faltar-los la riquesa i la varietat de la prpia
experincia, per poden afavorir el raonament com a habilitat discursiva.
Dilemes morals reals: Plantegen situacions conflictives trets de la vida diria i dels seus problemes. Es
basen en fets reals, prxims en el temps o en l'espai als subjectes i solen extraure's dels distints mitjans de
comunicaci, de situacions o successos histrics, de situacions o vivncies personals, etc. (problemes de
llibertat, sexe, conscincia personal...). Este tipus de dilemes sn ms motivadors i faciliten la implicaci dels
subjectes participants que, d'una manera o d'una altra, veuen reflectides en ells situacions ms o menys
prximes.
RESOLUCI DE DILEMES MORALS
PRINCIPIS DELS DILEMES MORALS
A l'hora de resoldre un dilema moral la primera cosa que hem de tindre la intenci de seran tots els sistemes
morals. Per a aix ser bo tindre una taula on es resumisquen breument els principals punts de cada u. Els
principis pels quals es regir un dilema moral seran:
PASSOS CONCRETS
1.
Dilucidar amb precisi en qu consistix el dilema moral.
2.
Aclarir quins sn les dos postures del dilema moral.
3.
Resoluci del dilema segons els sistemes tics ms pertinents segons la matria o assumpte
tractat.
4.
Prendre una decisi.
5.
Argumentar sobre els motius i les raons de la decisi.

45
Quant als passos concrets a seguir no est descrit com hem de plantejar-ho. Si es vol, he-us ac una forma
de fer-ho:

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Plantejament del problema proposat.


Aclarir els termes del problema, aix com els conceptes ms significatius.
Indicar en qu consistix exactament el problema plantejat, com el dit problema existix en el
dilema moral.
Examinar individualment d'una manera objectiva les raons a favor i en contra de cada una
de les postures plantejades en el dilema.
Indicaci sobre la posici que s'adopta en el dilema.
Resumir els arguments en un sentit i en un altre, intentant apreciar la solidesa de les
argumentacions.
Mantindre la postura adoptada o assumir una altra postura distinta, segons els arguments
que s'han oferit.

PROPOSTES DE DILEMES MORALS

Ampliaci del Dret a l'avortament. (Dilema moral)


Fa algun temps, al Congrs dels Diputats de nostres pas s va discutir i s va votar sobre una ampliaci del
Dret a l'avortament. Ja que s tractava duna qesti que podia afectar els creences personals o religioses de
les persones, va haver-hi diversos Partits Poltics que van deixar llibertat de vot als seus diputats, a fi que
votaren en conscincia i no seguint necessariament la postura oficial que defenia el seu partit.
El Resultat de la votaci va ser curis: la primera sessi acabar amb empat entre els que defenien l'ampliaci
de l'avortament i Els que la rebutjaven. Segons el Reglament de les Corts, en tals casos ha de realitzar-se
una segona votaci transcorregudes dues hores. doncs B, en eixe termini, uns quants partits poltics van
tractar de localitzar diputats que havien Estat absents en la primera votaci, intentant aixina guanyar vots.
Quan va arribar l'hora, s'havien incorporat al Congrs quatre diputats ms. s va procedir llavors a la segona
votaci i el resultat va ser novament d'empat. Segons la reglamentacions del Congrs, quan s produxen 2
empats consecutius, ha de rebutjar-se la mocions, Amb la qual cosa no s va aprovar la reforma de la Llei de
l'avortament.
El projecte de reforma consistia en incorporar unes cuantes denncies als tres casos en qu est autoritzat
l'avortament a Espanya. A aquest es li va anomenar les "Denncies Econmiques" i consistia en aprovar que
una dona poguera avortar lliurement quan les seues condicions econmiques o socials no li permeteren
proporcionar unes cures i una educaci digna al nounat.
Qu hagueres votat tu i com hagueres justificat el teu vot?

46
Seguretat o inseguretat? (Dilema moral)
Per a Sartre, portar una existncia inautntica consistix a buscar Seguretat davall determinades ideologies
per a saber qu s el que cal fer (poden sser ideologies Religioses, Poltiques, morals, culturals, de tribus
urbanes, etc.). Per contra, una existncia autntica significa assumir que no existix ni ms ni menys que
aquesta vida, i que hi som subjectes essencialment lliures, l'essncia de la qual consistix precisament a
prendre decisions sobre el qual desitgem per al futur. Per assumir eixa llibertat ens provoca Angoixa,
angnia, incertesa ...
Et propose que resolgues el dilema Segent: qu preferixes t: Una existncia confortablement instal lada en
una creena religiosa, poltica, etc., Que et diga sempre el que has de fer i aixina no viure en la incertesa, o
assumir totalment que en aquest mn no pot esperar-se res excepte la teua llibertat interior, la qual cosa et
conduir inevitablement al dubte i a l'Angoixa d'equivocar-te al tindre de triar a cada moment?
Qu pensen els que saben? (Dilema moral)
Per regla general, qu prefereixes tu quan et trobes enfrontat / da a un dilema moral? Tindre un codi de
conducta que et diga exactament qu fer en cada situaci concreta (tal s la intenci de la casustica), o
prendre la decisi nicament des teus criteris personals, encara que aquests no estiguen excessivament
fonamentats?
En altres paraules, prefereixes que et diguen el que has de fer en matria de moralitat (s a dir, acceptes
que hi ha persones ms preparades intel lectualment que tu, les quals han reflexionat anteriorment sobre
aquest problema), o desitges prendre tu les teves prpies decisions tiques encara que t'equivoques-hi? s a
dir, vols ser autnom en matria moral o prefereixes fer cas a les persones que saben i han reflexionat sobre
qestions similars, encara que les circumstncies personals facin del teu cas una cosa nica i irrepetible?
El fill de Guzmn el bo (dilema moral)
El conflicte entre el deure moral i els sentiments (sobretot, els relacionats amb l'amor familiar o passional)
apareix freqentment en les nostres vides. En moltes ocasions, tendim a perdonar certs actes immorals dels
nostres ssers estimats, justificant-amb raons poc convincents. I tamb pot passar que, algunes vegades, no
complim amb el nostre deure moral per tal de no ferir o perjudicar les persones del nostre voltant (per
exemple: quan diem mentides pietoses, o quan ajudem a una persona estimada perjudicant amb la nostra
acci a un tercer i vulnerant amb aquesta acci els principis d'igualtat o justcia).
No obstant aix, hi ha persones d'una moralitat irreprotxable que no es deixen influir pels sentiments quan
aquests xoquen contra el compliment d'un imperatiu o deure moral. No obstant aix, de vegades entren en
conflicte dos deures, de manera que fins i tot les persones de moral rgida poden tenir dubtes sobre el que fer.
Un d'aquests casos s recollit per la tradici histrica espanyola (per alguns historiadors, per, es tracta
noms d'una llegenda) i s ben conegut. Li va succeir a un personatge anomenat Guzmn el Bueno,
governador de la plaa de Tarifa. Explica la tradici que, estant assetjada la ciutat pels musulmans i veient
aquests que no aconseguien rendir, van capturar com presoner al fill del governador. Posteriorment li van
proposar un tracte: si deixava entrar a les tropes assetjadores dins de la ciutat, alliberarien el fill i deixarien
marxar als assetjats, en el cas de no accedir, el fill seria executat. Quan Guzmn el Bo escoltar aquesta
proposici, expliquen que va llanar un ganivet des de la muralla perqu amb ell degollessen al seu propi fill.
Com veus, el nostre personatge va anteposar el seu deure de militar al de pare. Et sembla correcta aquesta
acci? Qu haguesses fet tu en el seu lloc, si com es podia suposar la plaa no podria resistir durant molt de
temps el setge i finalment seria presa?

47
L'advocat amb escrpols (dilema moral)
De vegades, els deures morals entren en contradicci amb alguns deures professionals (codis deontolgics).
Imagina't que ets un advocat a qui, pel torn d'ofici, correspon defensar a un acusat d'assassinat. Com s obvi,
el reu t dret a la presumpci d'innocncia i tamb a una defensa jurdica del seu cas. En les teves converses
privades amb ell, et confessa que s culpable encara que t una coartada. Et diu que la teva missi com
advocat ser convncer el jutge que la coartada s verdica i obtenir aix l'absoluci.
Se't planteja llavors un dilema profund: si decideixes defensar, haurs de fer tot el possible per convertir una
mentida en alguna cosa creble, si et negues a fer-ho (i si es neguessin tamb tots els altres advocats?),
Estars vulnerant el dret de defensa que assisteix a l'acusat.Qu faries?
Embargament a l'Iraq (dilema moral)
Desprs de ser el causant de la Guerra del Golf, Iraq, i desprs de la seva derrota militar a les mans d'una
coalici de pasos, va ser sancionat amb un embargament econmic, aix aprovat per Nacions Unides.
Segons aquest norma, quedava prohibit comerciar internacionalment amb l'Estat iraqui, i els pasos que ho
feren podien ser sancionats. L'embargament s'entenia com una forma de coacci legtima (era legal perqu
havia estat votat a l'ONU) per acabar amb la dictadura personal de Saddam Hussein i amb la seva poltica
d'extermini que fa a les minories tniques de kurds i shitas que habitaven en el seu pas.
Hi va haver associacions, ONG i persones particulars que es van oposar a l'embargament, argumentant que
era la poblaci civil la que patia els efectes d'aquest (manca d'aliments bsics, de medicines, etc.), Mentre que
els dirigents poltics gaudien de les avantatges del crrec. Aquests grups entenien que aquest mtode de
coacci no era legtim ja que es valia de mitjans inapropiats moralment (perjudicaven als pobres) per
aconseguir una fi legtim (acabar amb la dictadura i l'extermini).
No obstant aix, l'ONU va continuar amb l'embargament, suavitzat recentment amb una mesura humanitria:
es permet vendre petroli a l'Iraq per a canvi que amb els diners de la venda compri exclusivament
medicaments i aliments bsics.
Si tu t'haguesses trobat en el dilema d'aprovar o no l'embargament, qu haguessis fet i com hauries justificat
la teva decisi?
La transsexualitat (dilema moral)
Una qesti tremendament debatuda entorn dels transsexuals s la de si la Seguretat Social ha de pagar o no
l'operaci de canvi de sexe (en algunes comunitats autnomes la sanitat pblica es fa crrec d'ella, en altres
no). Els defensors que la sanitat pblica pague les despeses de l'operaci argumenten que es tracta d'una
disfunci biolgica i com a tal ha de ser considerada una patologia. Els que estan en contra d'aquesta mesura
afirmen que es tracta d'un 'desig' personal i no d'una necessitat biolgica.
Si de tu depengus que s'aprovara una llei en aquest sentit, qu decidiries i per qu?
Homosexualitat i adopci (dilema moral)
Ha de ser legal la possibilitat que els homosexuals puguen adoptar xiquets- xiquetes? Fa molt poc temps, el
parlament holands ha autoritzat el matrimoni de parelles gais i lesbianes, i tamb la possibilitat legal que
estes puguen adoptar fills. Com han assenyalat els seus poltics, Holanda s'ha convertit en el primer pas del
mn que reconeix la plena equiparaci dels drets dels homosexuals i els heterosexuals.

48
No obstant aix, esta mesura ha provocat la protesta d'amplis col lectius, per als quals els nens adoptats
per parelles homosexuals poden desenvolupar problemes psicolgics, en no identificar convenientment els
papers sexuals del pare i la mare. Altres col lectius, en canvi, han aplaudit la mesura com un pas ms en la
lluita per la igualtat, assenyalant a ms que no est provat que els danys psicolgics dels nens adoptats siguin
reals, ja que l'important en l'educaci dels nens s lamor amb qu siguen tractats i no els rols sexuals dels
seus pares adoptius.
Quina creus tu que ha de ser la mesura a prendre?
Estat liberal o Estat de benestar? (Dilema moral)

Es convoquen eleccions a les quals es presenten nicament dos partits: un defensa el model d'Estat de
benestar, i un altre, en canvi, es mostra contrari a aquest model.
El primer proposa accions que tendeixen a la igualtat social, encara que per aix s'hagin cobrar ms impostos
i alentir la marxa de l'economia, creant menys riquesa per al pas i menys llocs de treball, encara que es
produir un increment en les prestacions socials per als ms desfavorits de la societat.
L'altre partit pretn un model econmic liberal: menys impostos a les empreses per tal que aquestes generen
riquesa i llocs de treball, encara que amb esta poltica l'Estat ingresse menys diners a Hisenda, i haja de
disminuir les seves inversions en serveis socials com la sanitat o l'educaci. A la llarga aix fomenta les
desigualtats socials, encara creixen l'ocupaci i les rendes d'una part de la poblaci, i s'incrementa la riquesa
de la naci.
A qui votaries tu i per qu?.

49

TEMA 3
TIPUS DE TEORIES TIQUES:QUESTIONS PREVIES

Qu respondries a qui et volgus convncer de que que est b o est


malament s algo subjectiu, s algo que depn de la forma de ser de
cadasc, de la societat o de la cultura ?
Qu faries per aconseguir que alg actue b: castigar-lo ? gratificar-lo? O
donar-li raons i arguments ?
Com saps si has actuat b: perqu et sents b amb la teva acci o perqu
ja has reflexionat i pots donar raons de la teva conducta ?
Qu creus que s ms efica per arribar a ser moralment bo: el raonament
o lhbit ? Per qu ?
Es pot ser feli si els altres no ho sn ?
Amb quines daquestes afirmacions ests dacord ? Justifica la teva
resposta:
- Justcia s tractar tothom per igual.
- Justcia s tractar de forma diferent aquells que sn diferents
- Justcia s donar a cadasc el que es mereix.
- Justcia s donar a cadasc segons les seves necessitats.
. Quins sn, al teu parer, els mnims bns indispensables per tal que cada persona puga realitzar el projecte
de vida que la faa ms feli ?

Tipus de teories tiques


Una teoria tica s una teoria filosfica que intenta fonamentar la moral; s a dir, justificar-ne la validesa i la
legitimitat. I, com que tota moral consisteix en una srie de preceptes o normes (busca sempre el terme
mitj, fes el que benefici la majoria) i una srie de valors (prudncia, utilitat, felicitat...), la teoria tica haur
de justificar precisament aquestes normes i valors.
Segons el tipus de fonament que es proporcione, parlarem dun tipus de teoria tica o dun altre. Daquesta
manera, per exemple, seran teories diferents les que conceben i defensen la moral com una recerca de la
bona vida o com el compliment del deure.

50

Classificaci de les teories tiques


Les diferents teories que shan donat al llarg de la histria es poden agrupar en diversos tipus, no tan sols pel
fonament concret que donen de les normes morals, sin tamb per la manera particular de fer-ho.
A continuaci vegeu una srie de preguntes, la resposta de les quals pot servir per a classificar la diversitat de
teories que existeixen.
Pregunta

Resposta

Tipus d'tica Teories tiques

- He de fer aix, perqu aix s bo.

Qu he
de
fer?

L'tica ens ha de dir qu hem de fer per a assolir all qu s bo,


Material
per accedir al b. Per a fer-ho, l'tica t un contingut concret
consistent en una srie de normes (per exemple: "fuig dels
excessos", "busca el plaer"...) que ens assenyalen qu cal fer
per assolir el b o valor mxim (la felicitat, el plaer...)

Eudemonisme
Hedonisme
Estocisme
Utilitarisme
Jusnaturalisme
tic

- He d'actuar d'acord amb una norma que puga convertir-se


en llei universal.
L'tica no ens ha de dir qu hem de fer, sin com hem de fer-ho;
Formal
s a dir, l'tica no t contingut propi, no consisteix en una llista
de normes i preceptes que hem de seguir. Noms ens ha de dir
com actuar per a comportar-nos correctament; s a dir, noms
ha de determinar la forma de l'acci correcta.

Formalisme
tica discursiva

- Jo mateix.

Qui pot
dir-me
qu he
de fer

Quines
sn
les
accions
correctes?

El ser hum s autnom i racional; per aix, t capacitat per a


establir les seves prpies normes i valors.El ser hum ha de
Autnoma
decidir, sense recrrer a instncies externes, el que s correcte i
el que cal fer en cada moment. Per tant, s la seva ra,
autnoma i independent, la que fonamenta i justifica les normes,
sense necessitat de recrrer a res que li siga superior

Formalisme
tica discursiva

Estocisme
Intellectualisme
moral
El ser hum t interioritzats una srie de normes i valors;
Jusnaturalisme
tanmateix, aquests li vnen donats des de fora, des de algo que Heternoma
tic
li s extern. La llei moral, que estableix el que s correcte, s
Utilitarisme
objectiva i externa al subjecte moral. El subjecte nicament la
Hedonisme
interioritza i l'acata.,
- La natural, Du, l'autoritat legal...

- Les que tenen bones conseqncies, s a dir, les que


m'apropen al b.
Teleolgica
La correcci de les accions depn de les conseqncies que
se'n deriven. Una acci correcta s la que t conseqncies tils
o bones, i una acci incorrecta s aquella que no proporciona
cap b ni utilitat. Dit d'una altra manera, les normes morals es

Eudemonisme
Hedonisme
Jusnaturalisme
tic
Utilitarisme

51
justifiquen d'acord amb una finalitat (el b, la felicitat, el plaer...)
Sn normes vlides i fonamentades les que m'apropen a
aquesta finalitat que persegueixc, i no ho sn les que me
n'allunyen.
- Les que, independentment de les seves conseqncies,
sn correctes en elles mateixes, perqu compleixen amb el
deure.
La correcci de les accions no depn de les conseqncies que
se'n desprengen. D'aquesta manera, una acci pot ser correcta
Deontolgica Formalisme
encara que les seves conseqncies no siguen bones, i pot ser
tica discursiva
incorrecta encara que les seves conseqncies s que ho
siguen. Per tant, les accions i les normes sn correctes per elles
mateixes, independentment del que se'n derive. L'nic criteri per
a avaluar les normes i les accions s que sadeqen al que s
correcte, al nostre deure.
- S.

Puc
conixer
qu
est
b
i qu
he
de fer?

s possible conixer racionalment la validesa moral d'una norma


i argumentar i demostrar la correcci o incorrecci d'uns
Cognitivista
determinats preceptes. s a dir, els judicis com ara "el plaer s
el b" o "la sinceritat s bona" poden ser vertaders o falsos i, a
ms, El ser hum est capacitat per a conixer aquesta veritat o
falsedat. La moral s, per tant, un saber racional.

Intellectualisme
moral
Eudemonisme
Hedonisme
Utiltiarisme
Formalisme
tica discursiva

- No.
No s possible justificar racionalment les normes morals, perqu
aquestes no es basen en res que puga ser conegut
No
intellectualment. Les normes i els valors que formen la moral
cognitivista
sorgeixen d'emocions i sentiments que susciten certes accions.
Per aquest motiu, la moral no s un saber racional, sin que
forma part de l'mbit de l'emotivitat.

Emotivisme

PRINCIPALS TEORIES TIQUES

I.- Bo per naturalesa i bo per llei: els Sofistes


1. El punt de partida ser el conflicte entre les lleis de la naturalesa i les lleis de cada
Polis (physis vs nomos).
2. La soluci sofista s relativista: hi ha coses que sn justes per naturalesa, i hi ha
coses que sn justes per la llei.
3. Dret, Estat, Societat, Llei, Moral, qu sn? La resposta s ben simple: un pacte entre
ciutadans, o siga: depn en quina polis estigues. Protgores, sofista important,
encunyar el lema que els caracteritza: L'home s la mesura de totes les coses.

52
L'home ser la mesura i d'ell depn tota moral: Homo mensura.
4. La virtut (aret) no ser algo interior, sin l'habilitat amb qu el sofista (o el seu
alumne, candidat a l'ertica del poder) persuadeix als seus conciutadans perqu
accepten unes raons que ell sap presentar com a bones per a la polis: la virtut s
l'xit poltic o social.

Al segle V a. C., en plena efervescncia democrtica atenesa, apareixen els Sofistes, mestres ambulants
o millor professionals de l'ensenyana... desarrelats, forasters en totes les Polis, savis que venen el seu
saber, pel que mereixeran la dura qualificaci de Plat: prostitudors de l'esperit. Ensenyen, cobrant als
jvens benestants, sabers enciclopdics, arraconant les abstractes discusions dels filsofs anteriors sobre la
Fsica (Cosmogonia) per introduir nous problemes: antropologia, lingstica, dret, poltica. Critiquen els
costums, la religi, les institucions i introdueixen en la societat el relativisme a l'ensenyar el discurs doble, o
siga: saber discutir el S i el No d'una mateixa qesti.
Tanmateix, la valoraci global s positiva: Grcia era un conjunt de ciutats-estat (Polis amb Constitucions
distintes, ni ms ni menys que 72 segons Aristtil) i calia reafirmar els valors de cada ciutat.
1.1.- Qui s sofista?
Atenes, xicoteta ciutat-estat, era una democrcia radical: els ciutadans adults i varons exclosos xiquets,
dones i esclaus... no sols tenien el dret a parlar a l'assemblea, sin que era per a ells un deure: discutir,
escoltar i decidir. Incls, davant els jutges en cas de judici, havien de defensar-se per si mateixos, mai per
boca d'altres. El domini de la paraula constitua la millor garantia per a viure en comunitat, per a defensar drets
propis i estranys, per a escalar, per a pujar a nivell social.
Els sofistes, en la seua majoria estrangers, exclosos del dret de ciutadania, no podran parlar en
l'assemblea, per ho compensaran fent-ho per boca dels seus alumnes. El seu triomf social ser la seua ms
profunda satisfacci personal. Eu legein, el bon discurs, saber parlar b com a sinnim de poder.
1.2.- Totes les coses tenen dues cares
Dues classes de discursos es fan a Grcia pels filsofs entorn al b i al mal.
En efecte, uns afirmen que un s el b, altre s el mal i altres afirmen que s la mateixa cosa i
que aquesta seria per a uns b, per a altres mal i incls, per a un mateix home, ara s b, ara s
mal. Jo, per la meua part, em sume a aquests ltims. El mateix discurs es fa sobre all bo i all
lleig. Crec que si es manara a tots els hmens reunir en un munt les coses que cadasc d'ells
considera lletges i desprs viceversa, no seria deixada ni una, sin que entre tots les prendrien
totes, perqu no tots creuen en les mateixes coses.
Res s absolutament bell, ni absolutament lleig, ni bo ni dolent, sin que, prenent certes coses,
les fa lletges i canviant-les, belles.
[Escola de Protgores. Annim: Discursos dobles]
Exercicis:
1.- Intenta definir relativisme extraent frases del text.
2.- Es pot admetre que una situaci distinta fa canviar els valors? En tots els plnols, en moral incls?
3.- Ac es parla de valors esttics (bell): les modes canvien. Sabries explicar aquest canvi? Per la
moral, s qesti de modes?

53
4.- Seguint el repte del text, podries encontrar alguna cosa que fra absolutament bella o horrible,
per a tot el mn?
5.- Comenta sobre gustos no n'hi ha res escrit.
6.- Els sofistes, defensen una doble moral? s acceptable aquesta actitud?
1.3.- Retrat d'un jaqueter
Philippe ha vingut a buscar-me. Hem pres una copa junts.
Per qu no l'ha dut ac?
Volia parlar-me en privat, perqu siga jo qui t'ho transmeta.
Qu s?
(Partia per a l'estranger, molt lluny, per anys?)
No va a agradar-te, per s cosa feta. El seu sogre li ha encontrat una collocaci. El far
entrar en el Ministeri de Cultura. M'ha explicat que s un lloc magnfic.
s impossible. Philippe! Philippe!
Era impossible. Ell compartia les nostres idees. Havia corregut grans riscos durant la guerra
d'Arglia eixa guerra que ens ha assolat i que ara semblava no haver ocorregut mai; s'havia
fet apallissar en manifestacions antigaullistes, havia votat igual que nosaltres a les ltimes
eleccions...
Ha dit que ha evolucionat. Ha comprs que el negativisme de l'esquerra francesa no el dur a
res, que estava acabada, que volia estar en la realitat, tindre contacte amb el mn, obrar, construir.
Aleshores, qu? s un arribista? Un jaqueter? Espere que li hages tirat un esbronc.
Li he dit que ho desaprovava.
No has intentat fer-li canviar d'opini?
Per descomptat. Vaig discutir.
Discutir? Calia intimidar-lo, dir-li que no tornarem a veure'l mai ms. Has estat massa blanet,
et conec.
(...) He marcat el nmero de Philippe.
Ton pare acaba de dir-me que t'incorporaves al gabinet del Ministeri de Cultura. Felicitats.
No tinc vergonya en absolut. Un t dret a corregir les seues opinions.
Corregir? Fa sis mesos condemnaves radicalment la poltica del rgim.
I b, justament vaig a intentar canviar-la.
Vinga! No tens pes i ho saps. Fars el joc prudentment, et procurars una bonica carrera. s
l'ambici la que t'espenta, res ms.
He colgat, m'he assegut banyada en suor, tremolant, les cames fluixes. Ms d'una vegada ens
hem barallat, per aquesta va de veres: no tornar a veure'l ms. El seu canvi de partit em
fastigueja.
Als pocs dies va vindre Irene, la seua muller:
Per vost no se n'adona; el que mon pare ha aconseguit per a ell s tota una proesa; a la
seua edat, un lloc aix, s algo completament excepcional. Vost no pot exigir que ell li sacrifique
el seu pervindre. Hom diria que s'ha tornat lladre o falsificador.
Donades les seues conviccions, no trobe honorable la seua elecci.
[BEAUVOIR, Simone de: La dona trencada]
Exercicis:
1.- El canvi d'actitud, s ser sofista? Els sofistes, eren un jaqueters? Raona la teua resposta.
2.- Imagina't que ha d'acabar aquesta escena d'altra manera: sabries posar-li un final ms tic? Quin?
Per qu seria ms tic?

54
3.- Qu sn els jaqueters poltics? Sn sofistes els que actuen aix? s lcit canviar de partit? s tic?
Per qu es veu mal?
4.- Sabries fer el retrat psicolgic/moral d'un jaqueter?
1.4.- Llei de l'Estat (nomos) i llei natural (physis)
Justcia seria no violar cap llei de l'Estat del qual un s ciutad. L'home podria servir-se de la
justcia amb gran avantatge si davant de testimonis tinguera en compte les lleis i quan no hi ha
testimonis, els preceptes naturals. Doncs, que mentres els de l'Estat sn artificials, els de la
naturalesa sn inviolables i no convencionals. Violant, per tant, les lleis de l'Estat, fins que no es
deixe descobrir pels que les han convingut, pot un passar sense vergonya ni penes, per si es
deixa descobrir, no. En canvi, si un violenta ms enll del possible una norma vertaderament
natural, encara que s'amague a tots els homes, no per aix el mal ser menor i encara que tots el
vegen, no ser major, doncs l'home no s danyat per l'aparena sin per la realitat.
I la nostra indignaci es refereix justament a aquest propsit: que la major part del que s just
d'acord a les lleis, es troba en contra de la naturalesa... I amb respecte a fer el b, el que est
establert per la llei sn ceps per a la naturalesa, i el que s naturalesa, s totalment lliure.
[Papir d'Oxirrinc, fragment I]
Exercicis:
1.- Organitza un debat sobre els arguments que aporta el text i resultats d'aquest tipus de conducta.
Incls pots acomodar-lo al teu context: qu passaria si quan ning et veu pots eximir-te de les teues
responsabilitats? Amb una conducta aix, pot funcionar la teua famlia, el collegi, el teu municipi, el
teu lloc de treball? Per qu?
2.- Llig el text segent i compara'l amb l'anterior: El tema queda reflectit en l'Antgona de Sfocles.
Creont, oncle d'Antgona i rei, prohibeix soterrar el cadver de Polnice, germ d'Antgona.
Descoberta aquesta pels soldats, s duta davant Creont i interrogada per aquest:
respon sense rodejos i en una paraula: sabies que estava prohibit fer-ho?
Antgona.- Ho sabia, no ho havia de saber?
(L'ordre estava clara)
Creont.- I et vas atrevir, amb tot, a violar tals lleis?
Antgona.- No era Zeus qui imposava tals ordes, ni s la Justcia, que t el seu tron amb els
dus d'all baix, la que ha dictat tals lleis als homes, ni vaig creure que els teus bandos
havien de tindre tant fora que havies, tu mortal, de prevalir per damunt de les lleis no
escrites i indestructibles dels dus. Que no sn d'avui ni sn d'ahir, sin que viuen en tots
els temps i ning sap quan van aparixer.

Activitats per a la comprensi del tema:


1.- Lectura de la premsa: Busca exemples de lders, personatges famosos que usen tctiques
sofstiques: En un mitin, en un discurs, diuen una cosa i en altre costat, el contrari. Comparar
discursos.

55
Qui usen ms aquests tipus de discursos? Maquiavel es preguntava si el prncep havia de guardar
la paraula donada, qu opines? (vid. Maquiavel: El Prncep, cap. XIII)
2.- Per ampliar informaci: Durant el segle passat, als EE.UU., cada Estat tenia dret a legislar segons les
seues necessitats. El cas ms fams va ser la llei seca. Recull informaci i desprs analitza a
quins tipus de lleis correspondria, utilitat i possibilitat, es tractava de lleis positives, morals, naturals?
Les Autonomies, haurien de funcionar aix? Posa exemples en qu seria vlida una llegislaci
distinta en qestions de moral.
Activitats per a formar criteris:
1.- No fa massa temps es va comentar mpliament l'evasi de capitals. Un poltic molt popular va
comentar: A un home que ha fet coses tan importants com X no se li pot aplicar el principi d'igualtat.
Els delictes econmics no estan prohibits perqu sn dolents, sin que sn dolents perqu estan
prohibits.
T'atreveixes a opinar? Hi ha relativisme? Hi ha un rerefons physis-nomos? Es tracta d'un gran
jurisconsult o d'un hbil sofista? Per qu?
2.- Organitzaci d'un debat:
Tema: Nomos-Physis: All que est establert per la llei sn ceps per a la naturalesa i el que s
naturalesa, s totalment lliure.
Mtode: opinions dels assistents, arguments per a defensar-les, intent d'una conclusi final en forma
de tesi.
Qestions orientatives: Les lleis de la naturalesa i les de l'Estat, es contraposen, subordinen,
complementen?, sn indiferents entre si? Les lleis de l'Estat, tenen menys fora que les de la
naturalesa?, en quin sentit?, d'on rep la seua fora cadascuna d'elles?
3.- Aprendre a raonar: Discussi d'un cas
Un advocat rep un client i accepta defensar-lo. Als pocs dies, la part contrria es presenta al seu
despatx i li demana si vol ser el seu defensor, bviament abandonant el primer client.
A nivell professional, pot fer-ho? Si ho fa, s honest el seu comportament?, per qu?, li posaries
condicions?, quines?
2.- Scrates inventa l'tica
1. L'autntica saviesa consistir en conixer les veritats absolutes i eternes per mitj
de la inducci. Per exemple, si veig coses belles, homes i dones bells, arribar a
l'essncia, o siga, conixer qu s la bellesa.
2. Les lleis d'una polis sn sagrades, divines perqu sn manifestacions de la justcia:
Jo dic que el que s legal, s just. Per tant, les lleis naturals i positives estan al
mateix pla.
3. El valor de les lleis, doncs, no prov dels ciutadans sin d'eixe carcter sagrat, div,
acceptat i reconegut per la meua prpia conscincia. La llei busca el b general i
quan alg viola aquesta llei, busca el seu b particular: violar una llei s sempre

56
una injustcia i la llei cal complir-la sempre, encara que ens coste la vida, perqu
ho exigeix la ra.
4. La virtut s la perfecci de l'esperit fins el mxim, no la consecuci de diners o de
poder. Resideix dins d'un mateix, per aix proclama la supremacia dels drets i
deures de la conscincia.
5. Qui obra segons la llum de la seua conscincia, obra correctament. La nitidesa
intellectual coincidia amb la rectitud tica. Saber equival a ser bo
(intellectualisme moral socrtic), per aix, encunyar la primera de totes les
tesis optimistes: no n'hi ha homes dolents, sin simplement ignorants.
6. Per a encontrar aquesta veritat, que aniua dins d'un mateix des del naixement (o des
d'abans...) cal ajudar, no ensenyar. Ajudar amb la dialctica, o mtode de
preguntes i respostes, amb les que l'home que no sap dna a llum (maietica) a
la veritat dins de si: no sabeu que el meu ofici s ser comare com el de ma
mare?.
7. Aix, l'home s'allibera dels seus mals desitjos i passa a ser un ciutad respectus
amb les lleis de la seua Polis: la veritat com a llei. La democrcia com ideal
assumit: conixer la cincia que ens fa bons homes i, per tant, bons ciutadans.

Scrates, filsof de tots els temps, presumia de ser atens, grec i home. Es va dedicar a discutir,
preguntar, dialogar i a emprenyar. L'anomenaven el tvec i va aconseguir que l'acusaren per corruptor dels
joves i introduir nous dus. Era un sotcavador. Va ser el primer que va plantejar qestions com qu s la
justcia, el deure, la llei. Per viure en temps dels sofistes, per parlar de temes similars (encara que de forma
distinta), per posar en qesti els principis intocables dels bons costums s confs com el pitjor dels sofistes i
condemnat a beure cicuta l'any 399 a. C. Demcrata convenut, accepta les lleis, les institucions i algo molt
ms dur: la condemna dels seus compatriotes, preferint morir per la llei que fugir en contra de la seua
conscincia. Scrates s el primer mrtir (encara que no l'ltim) per les seues idees. Un ills?, un home
ntegre?, un incordiant?; per, on est la frontera entre un messies i un provocador?
2.1.- Scrates no vol fugir de la pres
[Scrates ha sigut condemnat a mort i espera, durant un mes, l'execuci de la sentncia. Els seus amics,
Plat i Crit sobretot, li han preparat la fugida. Sn influients i benestants. Scrates els fa raonar amb una
bella personificaci de les lleis]
Si projectant fugar-nos d'ac, se'ns aproparen les lleis i els responsables de la Polis i ens
preguntaren:
Dis-nos, Scrates, qu penses fer. Veritat que amb el que et proposes intentes destruir-nos a
nosaltres i a la ciutat sencera en el que a tu et concerneix, o tal vegada et semble possible que
seguisca existint, que no s'enfonse aquella ciutat en la que no tinguen cap fora les sentncies
pronunciades, sin que perden la seua autoritat i sn aniquilades per altra dels particulars? Direm
potser que era la ciutat injusta amb nosaltres i que no sentenciava amb rectitud? Direm a o no?
A, per Zeus, amic Scrates, va respondre Crit.
I qu respondrem si les lleis diuen: Scrates, s potser el conveni estipulat entre tu i
nosaltres? No et vas comprometre a sotmetre't a les sentncies que la ciutat pronunciara? (...)
Quins motius de queixa tens respecte a la ciutat i a nosaltres? (...) Veiem, per comenar: No et
vam dur al mn nosaltres, ja que per la nostra mediaci es va casar ton pare amb ta mare i et va

57
engendrar?, o, s que potser tens algun motiu de disgust contra les lleis sobre el matrimoni? I amb
les lleis concernents a la criana i educaci del xiquet que tu tamb vas gaudir, potser no eren
bones les prescripcions que ordenaven a ton pare que et fera instruir?
S, eren bones, respondria jo.
Doncs b, si vas nixer, vas ser criat i educat grcies a nosaltres, pots sostenir que no eres el
nostre fill i el nostre esclau, tu i els teus avantpassats? (...) Potser eres tan savi que se t'oculta que
la ptria s ms digna de respecte que la mare, el pare i tots els avantpassats? Qu respondrem a
a, Crit? Que diuen veritat les lleis o no?
Que diuen veritat.
[PLAT: Critn, 49]
Exercicis:
1.- Compara el concepte de llei que ac s'exposa amb el de la sofstica. Assenyala diferncies.
2.- Busca al text la frase que indica on basen les lleis la seua autoritat.
3.- s raonable admetre les lleis sols quan ens afavoreixen? Per qu?
4.- Per qu predicava Scrates la submissi a les lleis? Et sembla correcte que per qestions de
governabilitat d'un pas o d'un municipi acceptem lleis en contra dels nostres interessos/opinions?
5.- Una qesti compromesa: qu s millor: que la llei, en cas de dubte, tinga sempre la ra, caiga qui
caiga, o que me la prenga pel meu compte, conforme als meus interessos? Qu faria Scrates?
2.2.- Els drets de les minories
[La vida de Scrates ha sigut duta a la msica, a la novella, al cmic, a l'art i al teatre]
ANITOS. Jo s puc dir el que has intentat... fer... Replantejar les lleis de la ciutat... I aix no es
pot tolerar.
SCRATES. Ah, no? I per qu? Les lleis de la naturalesa sn inalterables i no poden violentarse sense perill... A l'hora d'obligar-nos a respirar, la naturalesa no distingeix entre grecs i no
grecs... Per les lleis humanes! Qu vols fer quan eixes dues classes de lleis entren en collisi?
Sols hi ha una cosa possible, Anitos... Reconsiderar les nostres...
ANITOS. Tu no pots discutir les lleis d'Atenes.
SCRATES. Clar que puc. Jo he de sotmetre'm, en el meu comportament, a la voluntat de la
comunitat: s a dir, a la llei. Per sc absolutament lliure per a opinar el contrari i per a tractar de
canviar eixa llei. Eixe va ser l'humanisme de Pericles, i aix s el que jo vull anomenar amb la
paraula democrcia.
ANITOS. Tin molta cura amb el que vas a dir.
SCRATES. Per qu? Estic defensant el meu dret a pensar i en eixa matria, com en moltes
altres, el problema de la llibertat no consisteix en aconseguir un bon amo sin en no tindre'n cap...
Aquest assumpte s que est ben clar pera mi... Atenesos... Anitos ha dit que o jo no mereixia
estar ac o ja que havia comparegut davant vosaltres era necessria la meua mort perqu si em
deixareu lliure corrompr els vostres fills i els predreu. Est b. Si em diguereu: Scrates, no
volem creure l'acusaci d'Anitos. Anem a declarar-te innocent. Per amb una condici: que no
seguesques filosofant, que no poses els homes a prova i que no parles... Perqu si parles, et
matarem. Ara... vull que a quede clar, jo vos diria: Ciutadans d'Atenes... Grcies... Per
mentre puga respirar pense seguir filosofant, pense seguir discutint i pense dir-vos una i altra
vegada: Atenesos... Sou fills d'una ciutat svia i forta... No vos fa vergonya pensar solament en la
glria i en la riquesa personal?
ANITOS. (Interrompent) Llions, no. Scrates. Has ensenyat a menysprear les lleis. Has inculcat
als teus deixebles un esperit antidemocrtic falsejant les interpretacions tradicionals dels nostres

58
ms grans poetes... Ja n'hi ha prou. No pretenguen corrompre'ns a nosaltres. I no tractes de
presentar-te com un moralista. Hem d'esborrar d'Atenes fins el record del teu nom.
SCRATES. Est clar, atenesos, que no sc culpable dels crims de qu se m'acusa. Tan clar
com que sc una vctima de l'odi, la calmnia i l'enveja.
ARCONT. Desprs de Mlet i d'Anitos.
ANITOS. Viuran altres homes.
MLET. Que faran perir a molts sers humans.
TOTS. Per pensar.
PLAT. Aquest no va ser l'nic procs del seu gnere.
FED. Vos dic que la idea agradar.
SMMIES. I que n'hi haur moltes ms.
CRIT. Moltssimes ms.
TOTS. Vctimes...
[LLOVET, E.: Scrates, Revista 1er acto, nm. 51, Madrid]
Exercicis:
La llibertat d'expressi o el dret a expressar pblicament el que un pensa. La realitat actual i passada
d'una denigrant histria. Vid. (1960) La herencia del viento [Stanley Kramer]
2.3.- Un pols entre Nietzsche i Scrates
[Segons Nietzsche, Scrates s el culpable d'haver immers a Occidents en uns valors morals de submissi.
Nietzsche incita a comenar de nou, cap a nous valors, ms gosats.]
El moralisme dels filsofs grecs a partir de Plat est patolgicament condicionat, aix com la
seua valoraci de la dialctica. Ra = virtut = felicitat signifiquen simplement: hem de fer com
Scrates i alar un llum permanent contra les tenebres: la llum de la ra. L'home ha de ser a tota
costa clar, ser, perspica, ja que cada concessi als instints condueix a all desconegut, a
l'inconscient...
Amb Scrates, el gust grec es corromp en favor de la dialctica; un gust ms noble s venut:
amb la dialctica, la plebs prepondera. Abans de Scrates, en la bona societat es rebutjaven els
procediments dialctics, considerats com inconvenients i comprometedors. Es prevenia la joventut
contra ells. Les coses honestes, com els homes honrats, no duien les seues raons a l'abast de la
m. s indecent mostrar aix els cinc dits. Les coses susceptibles de demostraci sn les de
menys valor, precisament. Quan l'autoritat forma encara part dels bons costums, on no es donen
motius sin que s'ordena, el dialctic fa el paper de pallasso. La gent no el pren seriosament.
Scrates va ser el pallasso que es va fer prendre seriosament: qu s el que fa succeir
aleshores?
[NIETZSCHE, F.: El crepsculo de los dolos, "El problema de Scrates", 5, 11]
Scrates segueix incordiant:
1.- Discussi ideolgica.
1.1.- Si jo no he intervingut en fer una llei, em protegeix i obliga igual? Per qu?
1.2.- Creus que s el mateix justcia que dret? Com ho entendria Scrates?
1.3.- En un estat de dret, s la llei expressi de la voluntat comuna? Qui fa les lleis? La llei civil t sols
valor legal, o tamb moral?
2.- Aprn a discutir.

59
2.1.- Buscar a la premsa algun exemple de ciutad que infringeix la llei en qestions fonamentals
que afecten profundament la convivncia humana. Aquest subjecte s atrapat per la justcia.
Discussi: Formar dos grups i contestar raonant aquesta qesti:
T dret a qu aquesta llei el defense si acaba d'infringir-la?, sempre?, en tots els casos?. Qu
s l'habeas corpus?
3.- Aristtil i el just terme mitj
1. L'univers s un tot ordenat i jerarquitzat. L'home, ser plenament natural, participa de
la vida vegetativa, animal i posseeix, ell sol, la que el distingeix de la resta: la
intellectual.
2. La moral s especficament de l'home: no s ni divina, ni animal.
3. La primera pretensi de l'home s la recerca del plaer (eudemonisme) que li
proporcione la felicitat. Per a aconseguir-ho, calen algunes condicions objectives
(corporals, anmiques, materials: ni un malalt, ni un indigent poden ser totalment
felios...).
4. Per a ser feli cadasc ha de complir amb el seu fi (el ganivet s bo si talla).
L'home s bo si s'ajusta a la seua part, a la seua condici superior: ser
racional.
5. La virtut consisteix en buscar el terme mitj entre dos extrems, viciosos ambds:
un per defecte, altre per excs. La prudent moderaci s la virtut per excellncia.
.6. La felicitat haur d'obtindre's dins de la polis, en solidaritat amb els dems, d'ac
que la poltica siga un complement de l'tica, l'home s un animal poltic, o siga,
social per naturalesa.

Aristtil, un dels pensadors ms influients de la Filosofia Occidental, viu en Grcia en el segle IV a. C.


Desprs d'haver freqentat durant molts anys l'Acadmia platnica, va obrir a Atenes la seua prpia escola: el
Liceu.
El pensament d'Aristtil s el propi d'un pensador que ha reflexionat profundament sobre el problema del
viure b. Constata que tots els homes es proposen l'obtenci d'un b (teleologia) i no un qualsevol, sin
sempre el millor: la felicitat. L'home virtus s el que aconsegueix l'equilibri entre desitjos contrapostos. Dues
sn les obres importants dedicades al tema: tica a Nicmac i tica a Eudem.
3.1.- La virtut com a terme mitj
Dues sn les raons que ens poden moure a opinar que cal oposar al terme mitj l'excs o el
defecte: per una part es considera la cosa mateixa i es pregunta quin dels dos extrems est ms
prop o ms lluny del terme mitj. Per exemple, est ms lluny del terme mitj el malbaratament o
la prodigalitat? Aix, doncs, el que est ms allunyat del terme mitj s'estimar amb ra que
s'oposa ms a ell. Per consegent, partint de la cosa mateixa o de la realitat, sembla ser ms
oposat al terme mitj el defecte, almenys en aquest cas.
Hi ha altre punt de vista per a aquesta valoraci: aquelles coses a qu la nostra naturalesa es
mostra ms inclinada sn ms contrries al just mitj; per exemple, per naturalesa som ms

60
inclinats a la intemperncia i deshonestedat que a la modstia i al decor. Per consegent, aquelles
coses a qu som ms propensos prenen un volum major, i les coses que ms fcilment prenen un
volum major sn ms contrries al terme mitj.
(...) Per aquesta ra ser bo s algo treballs i difcil, ja que arribar a una moderaci en cadascuna
de les coses s realment treballs. Per exemple, dibuixar un cercle s algo fcil per a tots, per s
difcil assenyalar en el mateix el seu centre. D'igual manera s fcil irritar-se i no menys ho s el
contrari a a; per, ser moderat en aix s ms ardu. Per aquesta ra all bo s tan rar.
[ARISTTIL: Gran moral]
Exercicis:
1.- Com definiries tu el terme mitj aristotlic?
2.- Compara el concepte aristotlica amb aquesta frase de la Biblia: Tant de bo fores fred o calent, per
per ser tebi vaig a vomitar-te de la meua boca.
3.- El terme mitj s ni chiha ni limon?, nadar i guardar la roba? Raona la teua resposta.
3.2.- Aristtil ens posa exemples del terme mitj
Veiem, doncs, quina classe d'estat mitj s la virtut i quin punt mitj es refereix. Prenem a
manera d'exemple i examinem cadascun dels termes d'aquesta relaci:
Irascibilitat
Temeritat
Desvergonya
Desenfrenament

Indolncia
Covardia
Timidesa
Insensibilitat

Afabilitat
Valor
Modstia
Temprana

(...) Aquestes passions i altres semblants es produeixen en l'nima. Per totes elles s'anomenen
segons l'excs o el defecte.
Aix, irascible s el que s'encoleritza ms del degut, amb ms facilitat i contra ms coses del que
deguera; mentre que l'indolent s qui es queda curt en la seua clera enfront a les coses,
reacciona en menys situacions i amb menys facilitat.
Temerari s el que no tem el que deu ni quan deu ni com deu; covard s el que tem el que no
deu, quan no deu i con no deu.
[ARISTTIL: tica a Eudem]
Exercicis:
1.- Aristtil defineix cadascun dels termes segons el model adjunt. Sabries seguir definint la resta?
Intenta-ho amb algun d'ells.
2.- Aix mateix ens dna la llista de 14 virtuts amb els seus vicis oposats, per excs i per defecte. Hem
tallat a partir de la quarta i adjuntem ac la resta, per en desorde. Ordena'ls.

Grolleria

Justa indignaci

Enveja

Egoisme

Justcia

Guanys

61
3

Aspresa

Generositat

Prodigalitat

Pusilanimitat

Sinceritat

Fanfarroneria

Mesquinesa

Gentilesa

Adulaci

Simplesa

Dignitat

Servilisme

...

Fermesa

Relaxaci

Prdua

Magnanimitat

Vanitat

Avarcia

Magnificncia

Ostentaci

10

Dissimulaci

Prudncia

Malcia

3.- Com s'ha de determinar el terme mitj entre dos extrems? Aquest terme, ser un terme mitj
geomtric o un terme mitj aritmtic? Justifica la teua resposta.
4.- La virtut entesa aix, pot entendre's com a mediocritat?
3.3.- Diversos equilibris
[La majoria de la gent creu que els escacs s per a persones equilibrades, sense mpetus viscerals.
Tanmateix, Fernando Arrabal, en La torre herida por el rayo, opina d'altra manera]
Als tres minuts i vint-i-dos segons, Elies Tarsis bruscament avan d'un sol pas un pe de rei (1,
e... 7, eb). El contrast entre la vehemncia del seu gest i la calma constant d'Amary s flagrant. Si
no temera a Amary es tornaria cap a Amary i li diria amb la mirada:
Volies sorprendre'm? Xupla't eixa! No te l'esperaves.
Amary va obrir amb una jugada elstica. Tarsis, contra tot pronstic, li ha replicat en la mateixa
lnia. Amb ambdues jugades d'aparena tan molla, tanmateix, la virulncia latent de l'apertura ha
assolit psicolgicament una fogositat molt major que si hagueren adoptat les lnies establertes per
les partides considerades com ms impetuoses: l'espanyola o la siciliana.
Tarsis pensa:
Amary s tan sols un intellectual, sense chicha ni limon, i una mquina homicida. Com
escaquista s sols un jugador de caf. No coneix l'essncia dels escacs. Sols aplica els esquemes
que ha aprs i que ret grcies a una fabulosa memria. Aix funciona a l'hora de preparar un
atemptat, per no enfront a un tauler d'escacs. M'ha guanyat cinc partides tan sols per

62
avorriment... El robot no es cansa mai i pot sorprendre al que com jo coneix el secret dels
escacs.
El duel entre Amary i Tarsis presenta una lli filosfica. En els escacs existeix una
infraestructura invariant (la llei, la trama, la norma) i una estructura variant que s el resultat de les
combinacions sobre l'escaquer. Tarsis (com Fischer, Steinitz o Morphy) comprn la llei i sap que
s'arriba a la perfecci a travs de la serenitat en el desorde. Amary (com Karpov, Euwe o
Petrossian) s un mestre de les variants, de les mutacions, peri aix fuig del caos que el
desorienta.
Mentre que Tarsis camina cap al seu sal de descans i diu:
Amary t instints de taur. Vol matar a traci. Ja ho ha fet i ho tornar a fer.
[ARRABAL, Fernando: La torre herida por el rayo, Planeta, p. 22]
Exercicis:
1.- Es tracta d'un text psicolgic o moral? Contesta subratllant les frases oportunes.
2.- Les reaccions psicolgiques, poden influir en el comportament moral? Com? Donem una pista: crims
passionals, sang freda...
3.- Quina s la lli filosfica del text?
3.4.- La felicitat ens crida
Per, abans, hem de considerar en qu consisteix el bon viure i com pot aconseguir-se: si els
homes que sn anomenats felios ho sn per naturalesa tal com els n'hi ha naturalment alts o
baixos o de diferents fisonomies o arriben a ser-ho per aprenentatge, sent la felicitat una cincia;
o millor, a travs d'algun tipus d'exercici (algunes coses, en efecte, els vnen als sers humans no
de forma natural ni a travs de l'estudi, sin per l'exercici les males coses, pels mals hbits; les
bones, pels bons hbits).
O no s de cap d'aquests modes <com s'assoleix la felicitat>, sin a travs dels dos segents
mitjans: o pel favor dels dus, com si d'una divina inspiraci <es tractara> (aix, els possesos per
les nimfes o pels mateixos dus); o s qesti de sort. Doncs molts diuen que la felicitat i la bona
fortuna sn la mateixa cosa.
Que la felicitat arriba a l'home a travs de totes, o algunes, o una d'aquestes coses s evident.
Doncs, en efecte, tots els canvis esdevenen sota l'influx d'aquests principis: les accions derivades
de la reflexi poden ser totes assimilades a les que resulten de la cincia.
Per ser feli i viure una existncia excellent i joiosa consistiria principalment en tres coses, que
semblen ser els bns ms desitjables.
Doncs alguns diuen que la prudncia s el major dels bns, altres, que la virtut i altres que el
plaer.
[ARISTTIL: tica a Eudem]
Exercicis:
1.- L'tica aristotlica s eudemonista, busca la felicitat; per, qu s la felicitat?, qu s ser feli?, s el
mateix que sentir-se feli?
Pots apropar-te a aquest concepte intentant clarificar:
- la felicitat com a plaer (com diuen els epicuris);
- la felicitat com a virtut (La felicitat s un acte o operaci de l'nima conforme a la virtut perfecta,
Aristtil); per tant, el que compleix les virtuts, sobretot morals, s feli;

63
- la felicitat com a contemplaci. Com hi ha moltes virtuts, caldr concedir que les ms perfectes
sn les que produeixen major felicitat, i el ms perfecte si ens referim a l'home s la contemplaci
de la veritat; s pura funci intellectual;
- la felicitat com a perfecci: l'home aspira al mxim b, no es conforma amb els bns finits, busca
l'infinit, per aquest, s inassolible?, existeix?, on?, qu s?
2.- La felicitat s algo molt complex. Intervenen altres factors, a ms dels seus components tics.
Respon:
- Un indigent, un malalt, poden ser felios?
- s ms feli el ric que el pobre?
- I un kanti, ho s ms o menys que un epicuri?
- I el ximples, els curtets, ms o menys que els llestos?
- I el creient ms que l'agnstic o que l'ateu?
- O la felicitat s algo inassolible?, la meta impossible?, el somni dels pobres?, la utopia
inimaginable?, la illusi de tots els dies?
- T a veure molt o poc amb la bona o mala conscincia?
- La felicitat, s una qesti psicolgica, fisiolgica, social?
3.- Si tingueres que buscar a una persona feli, on et dirigiries? Entre els famosos de les revistes del cor,
en el treball, en els barris X o Z?
Activitats:
1.- Comprensi dels textos tractats.
1.1.- Descripci psicolgica:
Fa uns dies, un directiu de futbol deia d'un jugador: s un home de mximes. Quan li van b les
coses, se'n puja al cel; si mal, s'enfonsa. Es tracta d'una qualificaci moral o d'una descripci
psicolgica? Saps qu s un ciclotmic? Com diferenciaries aquestes tres conductes? T a veure
amb el just mitj?
1.2.- Defineix amb la mxima correcci i actualitat aquests termes i els que pugues recollir del teu
ambient: desgavell, orgia, llibertinatge, assentar el cap, estar pirao, fer-se l'estret/a,
carrossa, passar-se'n, marxa, seny, trellat, tirar una caneta a l'aire, etc.
1.2.- Redacci literria: Descripci d'un home de centre. Es tracta de definir aquelles persones
(segur que en coneixes alguna que sempre est en el seu just mitj) que mai se'n passen.
Intenta definir els seus trets.
1.3.- Aclarint qestions:
La moderaci, s qesti d'edat? Un jove, pot ser prudent? I un anci, pot extralimitar-se?

64
Exigeix Aristtil algo natural, propi de cadascun o de l'edat?, algo innatural? L'afany d'aventura, de
provar-ho tot, s positiu? Si fores autoritat, permetries tots els excessos?
2.- Consulta interdisciplinar: art i tica.
Els grecs estaven obsessionats pel sentit de la proporci, de l'harmonia. El pecat era l'excs
(hybris, la desmesura) i la norma era taxant: res en excs. Ni en art, ni en costums, ni en
poltica.
Tot estava, doncs, harmonitzat i la cincia model era la geometria: cossos celestes perfectes, societat
piramidal en Plat. En art, el cnon.
2.1.- Busca algun model clssic: Dorfor, per exemple. Recull informaci sobre el mode d'aplicaci del
cnon, pressupostos matemtics.
2.2.- D'ac, passar als pressupostos ideolgics: l'orde, l'harmonia en els individus, en la Polis, en la
societat. s curiosa la definici que dna Plat de justcia: Que cadasc se n'ocupe, estiga en all
a qu ha estat destinat, sabater, a les teues sabates. Tot a, ha quedat reflectit en els distints
paradigmes que han anat acceptant una societat estratificada, classismes naturals que reflecteixen
un orde social quasinatural?
2.3.- Deixant els grecs, es pot veure com alguns artistes han sentit l'horror a la desproporci, a
l'excs i, tanmateix, altres l'han seguit cegament. Compara quadres famosos:
- La Gioconda (el seu somriure: orde, harmonia?
- Un quadre cubista (hi ha desorde?, agrada?, desagrada?) buscant eixe sentit de l'equilibri, de la
proporci.
4.- Viure segons la natura: els cnics
1. La vida del savi ha de seguir els dictats de la natura. Un vida senzilla, frugal,
adaptada com la dels animals, la vida d'un gos! Per all natural s difcil.
2. El cnic, per tant, no es guiar per les convencions, usos i costums socials o legals
(apareixen els primers objectors legals de la histria i, sobretot, els primers
contraculturals...!), sin per la virtut natural: Viure segons la natura!
3. Perqu la meta del savi s l'autosuficincia, l'autogovern, l'autarquia, es basta a si
mateixa i es conforma amb el que t!
4. I aix aconseguir el domini dels sentits, el control dels desitjos i el desarrelament
d'una terra, d'una ptria: Ell s ciutad del mn (cosmopolits s el terme
inventat per Digenes). No creuen en banderes personals, ni en ptries ni en
arrels. Necessiten d'horitzons oberts per a poder viure.

Scrates no va arribar a definir la virtut en concret. Aix va motivar que els seus seguidors (encara que ell
va negar sempre tindre deixebles) la interpretaren a la seua manera. Entre aquests destaca Antstenes,
fundador de l'escola dels Cnics (del grec kynos, gos), anomenat aix per les seues extravagants maneres de
viure: austers fins la mendicitat, passant d'usos, costums i de convencions socials; una anticipaci dels

65
captaires mstics tan de moda en temps dels hippyes. El ms fams d'ells (tots als s. IV a.C.) vivia en un
tonell, buscava homes amb llanterna en el mercat i a ple sol, satisfeia les seues necessitats on li apetia: era
Digenes. Altres, Crates de Tebes, va abandonar la seua famlia i riqueses per anar pel mn captant. Entre
les seues files apareix Hiparchia, la dona svia, la primera dona filsofa que apareix als llibres.
4.1.- Com vivien els Cnics
Observant en certa ocasi a un ratol que corria per baix la taula sense rumb fixe, sense buscar
ja per a dormir, sense temor a la nit, sense preocupar-se de res del que els humans consideraven
profits, va descobrir el mode d'adaptar-se a les circumstncies.
Va encarregar a un que li buscara una cabanya per a viure, per com aquest es demorava es va
allotjar en un barril del Metron.
Observant en certa ocasi a un xiquet que bevia amb les mans, va tirar lluny de si el recipient que
duia a l'alforja, dient: Un xiquet m'ha superat en senzillesa. Aix mateix es va desfer de
l'escudella quan va veure que altre xiquet, al que se li havia trencat el plat, recollia les llentilles en
la cavitat d'un tros de pa.
Una vegada, mentres prenia el sol, Alexandre Magne detenint-se front a ell, li va oferir:
Demana'm el que vulgues.
Que t'apartes, doncs em lleves el sol.
Estava en certa ocasi demanant almoina a una esttua. Preguntat per qu ho feia, va contestar:
M'exercite en fracassar.
Interrogant-lo sobre quina edat era la ms apropiada per al matrimoni, va opinar:
De jove, encara no; de vell, ja no.
Interrogat sobre quin era el millor vi va contestar:
El dels dems.
A qui li va dir:
Molts se'n riuen de tu.
Per jo em prenc seriosament.
Al recriminar-lo per menjar en la plaa pblica, va contestar:
s que ac s on he sentit la fam.
Al tornar dels jocs olmpics se li va preguntar si havia vist molta gent:
Molta gent s, per homes molt pocs.
Censurant-li alguns el fet de freqentar llocs immunds va contestar:
Tamb el sol visita quadres i no s'embruta.
A un xiquet afeminat que li havia plantejat una qesti no va voler contestar-li si abans no es
despullava i mostrava si era home o dona.
En un banquet alguns li van tirar ossos, com si fra un gos. Digenes, comportant-se com un
gos, va orinar all mateix.
Hiparchia, va ser tamb atreta per aquestes doctrines. Enamorada de les virtuts de Crates, va
desdenyar tots els seus pretenents, indiferent a la riquesa, noble origen i compostura: Crates ho
era tot per a ella. Va amenaar incls amb sucidar-se si no li permetien el matrimoni amb Crates.
Els seus pares van suplicar a aquest que fera desistir a la xicota i ell va fer el que va poder, i al no
aconseguir-ho, es va posar dempeus, es va despullar de tota la seua roba davant ella, dient-li:
Vet ac l'esps, he-us ac les seues possessions; decideix, doncs no podrs ser la meua
companya si no eres capa de compartir la meua vida.
Va decidir, en efecte, la xicona; adoptant el seu mateix mode de vida, el seu mateix vestit,
cohabitava amb ell, anava sempre en la seua companyia.
[DIGENES LAERCI: Els cnics]
4.2.- Les ensenyances dels Cnics
Afirmava que l'equipatge havia de ser tal que, en cas de naufragi, poguera nadar amb ell.
Sostenia que la virtut s cosa d'obres i que no necessita gran profusi de paraules; que el savi s

66
autosuficient, doncs posseeix tots els bns dels dems homes...; que el savi no ha de viure segons
les lleis preestablertes, sin segons la llei de la virtut.
Repetia de continu que cal tenir cordura per a viure o corda per penjar-se.
Ensenyava a servir-se per si mateixos, contentar-se amb un menjar frugal i aigua sola; els feia
anar amb el pl tallat al rap, sense cap adornament, sense tnica, descalos i en silenci, quan
eixien al carrer, la mirada posada en si mateixos.
Preguntant-li per qu s'anomenava gos, can (kynos), va contestar:
Menege la cua als que em donen algo, lladre als que no me'n donen i mossegue als malvats.
Preguntant-li un d'on era, va contestar:
Sc ciutad del mn.
[DIGENES LAERCI: Els cnics]
Exercicis:
1.- Reconstrueix els ideals dels Cnics segons els textos anteriors. Actualitza les paraules autarquia i
contracultura.
2.- Avui estan de moda les paraules passota, passotisme; creus que les actituds ac narrades
corresponen a aquest terme? Per qu? Es tracta, en ambds casos, d'una postura tica o d'un
simple comportament social? Qu entens per comportament social i comportament tic? La moral, s
un simple apndix social (sociologisme)?
3.- La provocaci social. Quin paper poden tenir aquests comportaments provocadors? La seua
presncia, s positiva o actua com rebuig?
4.- Usos de la paraula cnic. Distingeix els diferents matisos:
- s el cnic de la pellicula.
- Ets un cnic.
- Digenes era cnic.
4.3.- Els coneixes?
En l'escola, l'inhum (malnom d'un profe) gaudia d'un poder quasi illimitat..., i forma l'alumne a
la seua imatge.
L'alumne aprn tot el necessari per obrir-se pas en la vida; les mateixes ensenyances que sn
necessries per obrir-se pas en l'escola. Es tracta del frau, la simulaci de coneixements, l'habilitat
per a venjar-se impunement, per a simular amb rapidesa, l'adulaci, el servilisme, la disposici per
a delatar els seus companys...
El nostre millor professor era un home alt, sorprenentment lleig, que en la seua joventut havia
aspirat, sense xit, a una ctedra. Aquesta decepci va fer que es desenvoluparen totes les
energies latents en ell. Li agradava sotmetre'ns d'improvs a un examen i llanava cridets de plaer
quan no sabem contestar. No vam aprendre qumica d'ell, per s vam aprendre a venjar-nos.
Tots els anys venia un inspector i ens deien que venia per veure qu s el que sabem els
alumnes, per nosaltres endevinvem que venia a veure qu ensenyaven els professors. Una de
les vegades que va vindre vam aprofitar l'ocasi per enfonsar el nostre professor. No vam
respondre a una sola de les preguntes i van continuar seguts com imbcils.
El professor de francs retia culte a una deessa maligna que exigia terribles sacrificis: la deessa
justcia. Al corregir els exercicis (...) anotava al costat de cada nom el nombre de faltes. Els menys
hbils, raspaven alguna xifra de faltes. El professor inclinava el paper cap a la llum i descobria la
part satinada deteriorada. Per B procedia d'altre mode: en el seu exercici ja corregit, subratllava
amb tinta roja alguns exercicis corregits i li preguntava desprs al professor qu era el que estava

67
mal. El professor havia d'admetre que s'havia equivocat i canviava automticament la nota. B
havia aprs a discrrer en l'escola
[BRECHT, Bertold: Dilogos de fugitivos]
Exercicis:
1.- Sn cniques aquestes actituds? Ambdues o sols una? Pot excusar-se a l'alumne com autodefensa?
Per qu?
2.- Sabries encontrar exemples del teu entorn semblants als descrits?
Activitats:
1.- Treball de camp:
Estudi dels grups contraculturals que conegues o que estiguen de moda:
- Aspectes a analitzar: ideologia que sostenen, signes externs (vestits, costums, cabells...); signes
culturals propis (can, cmic, escrits); comportament de la societat amb ells.
- Mtode de treball: enquestes, recollir informaci (llibres, pellcules, documentals...).
- Conclusi: anlisi de les actituds.
2.- Analitzar la utilitat de la provocaci social veient grups ja superats (mods, rockers, skins...)
3.- Aprendre a discutir:
Preguntava Maquiavel si s molt ms til un prncep (governant) til que un honrat i que si cal
exigir-li al prncep que semble bo, sense preocupar-se massa de ser-ho.
4.- s cnica la teoria de Maquiavel? Els poltics, actuen cnicament en molts casos?, tens algun
exemple? (promeses electorals, mentides poltiques, contradiccions...?) Quina seria la diferncia
entre un comportament sofista i el d'un cnic?
5.- El jard d'Epicur: els epicuris
1. L'objectiu de les nostres vides s la consecuci del mxim plaer.
2. Per tant, ha de ser equiparable l'home virtus i l'home feli.
3. Per no tot el mn est d'acord en qu consistisca la felicitat. Ni, molt menys, en el
que produsca ms plaer.
4. Per a Epicur, l'nic plaer que s totalment satisfactori s aquell que satisf les
majors aspiracions humanes; o siga, el plaer intellectual.
5. Fins ac n'hi ha certs punts comuns amb els eudemonistes aristotlics. Tanmateix,
Epicur exigir alguna cosa ms. Per a ser completa la nostra possessi i s de la
felicitat, han de deixar-nos en completa llibertat. No existeix predeterminaci ni en
l'univers (el fat, el dest preconitzat per Demcrit), ni en cap de les forces internes o
externes que ens envolten.
6. Aix l'obliga a fer una profunda anlisi en el motiu de la mxima preocupaci per a

68
l'home: el temor i refutaci de les causes que el provoquen.
7. Per a lliurar-nos del dolor (aponia), fsic o mental, proposa el qudruple remei
(tetrafarmakon):
- el temor als dus no ha d'inquietar-nos perqu aquests, si s que existeixen, no
es preocupen de les coses i assumptes dels homes;
- no cal tmer la mort perqu, mentre vivim, ella no existeix per a nosaltres, i
quan morim no tenim vida per a sofrir-la o sentir-la;
- no hem de tmer l'atzar o dest, l'existncia del qual posa en dubte, almenys,
decantant-se per la indeterminaci;
- i no hem de sofrir per les necessitats naturals i els mals, perqu ambds sn
fcils d'evitar o satisfer.
8. Superats els temors, podrem enfrontar-nos amb els desitjos que sn les lligadures
de l'esperit. Per aix, sn millors els plaers passius (els que van acompanyant als
actes naturals, per exemple, la salut) que els que ell anomena actius, perqu cal
anar cap a ells per a encontrar-los.
9. Tanmateix, a l'hora de l'elecci, s'inclina per l'amistat com el mxim plaer, i rebutja
sense titubejos el matrimoni i la poltica com a germen de desitjos i apetncies
insaciables.
10. El savi epicuri s aquell que ha arribat a conquerir la imperturbabilitat (atarxia)
de l'esperit i la tranquillitat del cos (aponia).

Hellenisme: Una poca i un estil cultural que ve immediatament desprs de la desaparici dels grans
filsofs grecs. A Scrates l'hereda Plat, a aquest Aristtil, per aquest ja no t hereus. Ni Atenes. Alexandre
Magne intenta crear un gran imperi, per amb la seua prematura mort, desapareix no sols el seu imperi, sin
l'Atenes de la democrcia, de la filosofia, de l'art.
El ciutad, sense la seua Polis, marc de seguretat, se sent orfe, desconnectat. El savi hellenista buscar
la seua salvaci en la individualitat. Un honest i decors "salve's qui puga!" seguir a les grans teoritzacions
ateneses.
Bertrand Russell els defineix aix:
La filosofia ja no s la torxa amb qu s'illuminen uns quants buscadors intrpids de la veritat, sin
l'ambulncia que segueix la ruta de la lluita per l'existncia i recull els dbils i els ferits.
Tanmateix, malgrat les seues humils pretensions, aquestes Escoles tiques menors (epicuris, estoics i
escptics) han sigut punt de referncia per a moltes vides.
Epicur de Samos deixa la seua ptria, xicoteta illa del mar Egeu, i desprs d'un viatge d'estudis per la
Jnia, s'installa a Atenes on, amb altres amics, funda la legendria Escola del Jard. Jard que, per a alguns,
no passava de ser un humil hort de verdures i fruitals, per a altres, lloc d'orgia contnua, o per als ms, una fita
en el mode de viure. Epicur, amb arrels estoiques, intentar viure serenament buscant sempre el que li

69
produsca major plaer. Svia temptativa que el va ajudar a superar valentment els dolors del mal de pedra
que el va afligir en els seus ltims anys d'existncia.
5.1.- Carta a Meneceu
[Es tracta d'una bella carta, d'uns deu fulls, que inspira serenitat. s una carta profunda, tan actual que
segueix llegint-se amb grat i tamb amb agrament. Hem extret els pargrafs ms significatius. T'invitem a qu
un dia t'atrevisques a llegir-la sencera.]
1. (Invitaci a filosofar)
Que ning per ser jove vacille en filosofar, ni per arribar a la vellesa es canse de filosofar. Doncs
no hi ha ning massa avanat ni massa retardat en el que concerneix a la salut de la seua nima.
El que diu que el temps de filosofar no ha arribat o li ha passat ja, s semblant al que diu que
encara no ha arribat o ja ha passat el temps per a la felicitat. Aix que han de filosofar tant el jove
com el vell; aquest perqu, en la seua vellesa, rejovenisca en els bns per l'alegria del viscut;
aquell perqu siga jove i vell alhora per la seua intrepidesa enfront al futur. s, doncs, precs que
ens exercitem en all que produeix la felicitat, si s cert que, quan ho possem, ho tenim tot i, quan
ens falta, ho fem tot per tenir-la.
2. (Cal tmer els dus?)
Practica i exercita tots els principis que contnuament t'he recomanat, tenint en compte que sn
els elements de la vida feli. Abans que res, considera a la divinitat com un ser incorruptible i feli
tal com ho suscriu la noci comuna de la divinitat i no li atribusques res estrany a la
incorruptibilitat ni impropi de la felicitat. Pensa d'ella all que puga mantenir la felicitat amb la
incorruptibilitat. Perqu els dus, per descomptat, existeixen: el coneixement que tenim d'ells s,
en efecte, evident. Per no sn com els considera la gent, doncs aquesta no els mant conforme a
la noci que t d'ells. No s impiu el que retira els dus de la gent, sin qui atribueix als dus les
opinions de la gent.
Doncs no sn prenocions, sin vagues presumpcions els judicis de la gent sobre els dus, d'on
fan derivar dels dus els majors danys i beneficis. En efecte, familiaritzats contnuament amb les
seues prpies virtuts, acullen als seus iguals, considerant estrany tot aquell que no els siga
semblant.
3. (Temor a la mort)
Acostuma't a considerar que la mort no s res per a nosaltres, doncs que tot b i tot mal estan en
la sensaci, i la mort s prdua de la sensaci. Per aix, el recte coneixement que la mort no s
res per a nosaltres fa amable la mortalitat de la vida, no perqu li afegisca un temps indefinit, sin
perqu suprimeix l'anhel d'immortalitat.
No n'hi ha res de terrible en la vida per a qui estiga realment persuadit que tampoc s'encontra res
terrible en el no viure. De manera que s un neci qui diu que tem la mort, no perqu faa sofrir al
presentar-se, sin perqu fa sofrir en la seua espera: en efecte, all que no inquieta quan es
presenta s absurd que ens faa sofrir en la seua espera. Aix doncs, el ms estremidor dels mals,
la mort, no s res per a nosaltres, ja que mentre nosaltres som, la mort no est present i quan la
mort est present, aleshores nosaltres no som. No existeix, doncs, ni per als vius ni per als morts,
doncs per a aquells encara no s, i aquests ja no sn. Per la gent fuig unes voltes de la mort com
del major dels mals, i la reclama altres vegades com descans dels mals de la seua vida.
4. (Existeix el dest?)
Hem de recordar que el futur no s nostre per tampoc s enterament no nostre, perqu no
esperem absolutament que siga, ni desesperem absolutament de qu siga.
5. (Control dels desitjos)
I cal calcular que, dels desitjos, uns sn naturals i altres vans. I dels naturals, uns necessaris,
altres sols naturals. I dels necessaris, uns sn necessaris per a la felicitat, altres per al benestar
del cos, altres per a la vida mateixa.
6. (Efectes beneficiosos del filosofar)
En aquests pensaments i els anlegs a aquests exercita't, doncs, dia i nit, siga per tu mateix, siga
amb algun semblant a tu, i mai despert ni dormit sers torbat; viurs com un du entre els
homes. Doncs en res s'assembla a un ser mortal l'home que viu entre bns immortals.

70
[EPICUR: Carta a Meneceu i Mximes capitals]
Exercicis:
1.- Comprensi del text:
1.1.- Exposa el qudruple remei dels epicuris.
1.2.- Segons aquest text, qualificaries de llibert a Epicur?; Creus que el jard d'Epicur s un bell jard
o una metfora irreal?
1.3.- Quina s la mxima virtut que recomana l'autor?
1.4.- Qu entens per filosofar?
2.- Comprensi metodolgica: aprendre a raonar.
La Carta a Meneceu s un excellent exercici de raonament. Comena enunciant una tesi i, a
continuaci, aporta els arguments.
2.1.- De qu vol convncer-nos Epicur? (Tesi)
2.2.- Com ho fa? Tipus d'argument: lgics, autoritat, experincia?
2.3.- Estructura de cada argument:
- enuncia cadascuna de les tesis;
- esquematitza un a un cada argument: premisses, conclusions.
2.4.- Qu et sembla l'argumentaci? s correcta? I, tanmateix, et conven?, s el mateix correcci
que veritat?
3.- Els tres temors dels que ens parla, sn reals? Si els tenim, sn innats o adquirits per educaci? No
els fomenten? Per qu? Coneixes alg que no tema la mort, el dest, els dus?
4.- Plaer i desitjos.
4.1.- Defineix desig segons el diccionari, segons aquest text i segons alguna de les teues vivncies.
4.2.- Fes una classificaci de desitjos. Hi ha jerarquia entre ells?
4.3.- Relaci plaer-desitjos: Sn antittics, complementaris, subordinats, indiferents entre si? A ms
desitjos, ms plaer, ms felicitat? Com funciona aix?
5.2.- La veu del cos: Sorprenent visi d'Epicur?
L'Epicureisme d'E. Lled posa les coses en el seu punt i consagra al filsof de Samos com el
patr del pensament hedonista i el mestre d'aquells que entenen que el coneixement sols entra
pels cinc sentits, i entre ells, clar est, el del gust.
Per una vegada ms cal desenganyar i desmentir aquells que fan d'Epicur i de l'epicureisme
imatge i model d'excessos luxuriosos o de dinarots sibartics. El plaer s la norma del b en
Epicur, per el plaer controlat per la intelligncia en funci de la necessitat, a fi que no es
convertisca en dolor, que s la prova del mal.
Digenes Laerci en les seues biografies dels filsofs grecs hi havia restablert la veritat a propsit
d'eixe gran llibertari que va ser Epicur, enfosquit i denigrat pels adalils de la religi oficial i de

71
l'Estat no menys oficial. Va haver por a Epicur i encara avui en dia hi ha distorsi ignorant i irnica
del seu missatge. s molt notable que a Espanya fra en Francisco de Quevedo el defensor
d'Epicur.
La cuina, els vins en si no sn ni bons ni dolents. Qui decideix de la seua bondat o de la seua
nocivitat s el cos. No el cos en abstracte, sin el cos concret i individualitzat de qui els consumeix.
No n'hi ha mai un criteri d'objectivitat en el judici de plats i vins. Un dia, el millor Rioja et fa mal i
altre dia un got de vi ronot et senta divinament.
I poc a poc vas coneixent on est la veritat del plaer, grcies a l'experincia dels sentits que s
personal i intrasferible. Grcies al creixement i enriquiment de la teua llibertat individual.
Subtitula Emilio Lled L'Epicureisme aix: Una saviesa del cos, del goig i de l'amistat. Tot el que
es concep, en summa, al voltant d'una taula, al voltant del pa i del vi.
Jo sc mediterrani i sc com Epicur. No tinc cap dogma en aix de la cuina i del vi. M'agrada el
que em dna plaer, que s el que no em fa mal. Gaudisc com un nan amb un plat de bledes
ofegades i adobades amb bon oli d'oliva verge.
Per tamb conec el domini de la sobrietat durant uns dies a fi de regalar-me millor amb
crepinette farcit de carn de porc picada i guarnida de rodanxetes de reny minscules com fitxes
de parxs i tendres com punta de mamella de novcia.
L'home de plaer ha de llegir i rellegir Epicur i els epicuris. Digenes Laerci, Carlos Garca Gual i
Emilio Lled estan a l'abast dels de llengua espanyola. Epicur s el filsof modern, l'home del
nostre temps i ms encara si l'acceptem al costat de Baruc de Spinoza, amb qui t no poc en
com.
Emulant a Revel: Ni Marx, ni Jess, Epicur! A fi d'aprendre a escoltar l'nica veu que no ens
enganya, la veu del cos.
[DOMINGO, Xavier: Cambio 16, 20-V-1985]
Exercicis:
1.- Definir sibarita, gourmet, gastrnom, delicatessen.
2.- Se'ls dna un sentit pejoratiu? Sn plaers considerats de segona categoria? Per qu?
3.- Hi ha frases de l'article que Epicur no subscriuria? Aquest periodista, ha ents Epicur? Subratlla, si
n'hi ha, eixes frases.
4.- Potser hages escoltat que existeixen societats gastronmiques. Sn seguidores d'Epicur?
5.- Com entens tu aix de la veu del cos?
6.- L'article parla del temor a Epicur; creus que existeix o ha existit?; qui tenen temor al plaer?
Seria interessant veure a quins tipus de plaers es t por (els del cos?, els de l'esperit?), qui els
fomenten aquests temors (per exemple, la recent caa de bruixes en EE.UU. contra el sexe), per
qu els censuren... I per altre costat, examinar com viu eixos plaers tota eixa gent que ha fet una
clara opci corporal: nudistes, gays, gastrnoms, sibarites, etc.

Activitats:
1.- Comprensi i actualitzaci de conceptes:
1.1.- Confecci d'un collage a partir de frases, anuncis on ixca la paraula plaer.
1.2.- Llig algun cmic, alguna novella o mira alguna pellcula on es descriguen situacions de plaer.
1.3.- Jerarquia de plaers:

72
- colloca de ms a menys els plaers que consideres
- compara la teua llista amb la d'altres companys. Si coincidiu, b, per si no, mira quins criteris
s'ha utilitzat per veure quins sn els bons i els dolents plaers.
1.4.- Economia del plaer.
- En general, busquem sempre el mxim plaer?, renunciem a algun? Per qu?, per cansanci,
estratgia, economia, pressions? Qui s el nostre mxim censor o repressor?
- Busca algun exemple d'alg que haja renunciat a plaers i intenta la seua actuaci: quins motius
l'han espentat a fer-ho?
- Qu ens resulta ms fcil, ms rendible: anar a per totes o economitzar plaers? s aix el
que deia Epicur quan parlava de plaers sans, nocius, prohibits? Per qu?
2.- Aprendre a discutir.
- Qui pot ser ms epicureista, un jove o un anci?
- El plaer que propugna Epicur, s realment un plaer?
Mtode de discussi:
Una vegada enteses les qestions, definir-se per una postura; junteu-vos els companys/es que
estiguen d'acord en la mateixa opini i intenteu aportar arguments per a defensar-la; desprs
ambds grups aportaran arguments, es refutaran els disbaratats o inconsistents, i quan ja es
vegen clares les postures, s'arribar a conclusions generals.
3.- Imitaci d'aforismes.
- Carpe diem (Aprofita't, viu el moment!)
- Deixem el cel per als teulats i quedem-nos en la terra amb xampany i nimfes somrients (E. Heine)
- Mengem i bevem, que dem morirem
Intenta escriure aforismes, frases semblants o una redacci sobre el que vos hagen inspirat..- Abstine
et sustine! (Domina't i aguanta):

L'ESTOCISME

1. L'univers est animat per un principi o Ra Univesal: Un sol mn, una sola Ra
comuna a tots els sers.
2. La ra universal cuida de tot, s llei provident que prescriu i descriu el desplegament
dels cosmos. El dest s, a voltes, trgic per racional. L'home com a parcella
d'aquest dest universal, vivificat per un principi director, s guia i part de la ra.
3. La virtut consisteix en viure segons aquesta ra (naturalesa comuna), conformant-

73
se als seus dictats.
4. La seua llibertat s necessitat racional (ni mecnica ni instintiva). s lliure si s'obra
d'acord amb la seua prpia naturalesa.
5. La virtut consisteix en actuar en consonncia amb la naturalesa, o siga, amb la
naturalesa en la seua totalitat ra universal, el mateix que amb la seua
naturalesa prpia, el distintiu de la qual s la ra.
6. El mitj per obtindre la virtut s l'exercici de la voluntat per a abstenir-se del plaer i
suportar el dolor: Abstine et sustine. La vida com a lluita (agon) per a
suprimir les passions i els desitjos perqu inciten al plaer que s desorde,
insatisfacci.
7. L'home savi, aix, s lliure perqu ha actuat conforme a la seua naturalesa que per
ser racional li exigeix seguir sempre el b superior. Sols l'ignorant s esclau de les
seues passions i s ignorant perqu no coneix la ra universal.
8. La seua filosofia queda reflectida en sentncies, algunes molt populars: El dolor s
suportable quan s xicotet; quan s excessiu, ja no se sent. La pobresa s
sempre suportable; ms pobre s's al nixer. La mort, en l'instant de presentarse, s imperceptible per la seua brevetat. Cada vena del nostre cos s una via
d'alliberament. Abstine et sustine (Domina't i aguanta).

Aquest era el lema els Estoics, els filsofs que explicaven les seues doctrines en el Prtic (esto).
Zen, el seu fundador, apareix a Atenes sis anys desprs que Epicur fundara el seu Jard. Les seues teories
van tindre xit, incls segles ms tard i entre les classes socials ms dispars: un esclau com Epictet, un filsof
cortes i espanyol, Sneca, i un emperador rom: Marc Aureli.
5.1.- Qu s millor, la quantitat o la qualitat?
El que la situa en el millor dels estats no s la seua magnitud sin la seua qualitat; aix, llarga o
curta, dilatada o concertada, distribuda per molts camps o molts deures, o reduda a un, s
sempre igual. Qui la valore pel nombre, per la mesura o les parts, elimina d'ella el que t de ms
excellent. I qu s ms excellent que la vida feli? El ser plena. El fi del menjar i beure crec que
s saciar-se. Hi ha qui menja ms, hi ha qui menja menys, per, qu importa? Ambds queden
saciats. Hi ha qui beu ms, hi ha qui beu menys, per, qu importa? Ambds han apagat la seua
set. Hi ha qui ha viscut cent anys, hi ha qui n'ha viscut menys, per no importa si els anys del
primer el van fer igualment feli que els pocs del segon.
[SNECA, Luci Anneu: Cartes morals a Lucili]
Exercicis:
1.- Es tracta d'un recetari diettic? Hi ha elements que puguen referir-se a una actitud moral?
2.- Diferncies entre sobrietat i excessos a la taula.
3.- Compara l'ltima frase amb l'expressi del poeta Moustakis: Farem de cada instant una eternitat
d'amor. Quantitat o qualitat?, vet aqu la qesti. A qu t'apuntes.

74
5.2.- Per qu ocorren tantes dificultats als bons?
Res ron li pot passar a un home bo: no es mesclen les coses contrries, ni la naturalesa
consentix que en cap temps all bo danye all bo; doncs entre els homes bons i els dus hi ha
amistat, l'enlla del qual s la virtut.
Considera les adversitats com un exercici. Qui noms que sent home, amb eixa propensi a tot
l'honest, no desitja una prova a la seua mesura i no desafia el perill per crrer al seu deure? Per a
quin home actiu no s un suplici la folgana? Veiem als atletes que practiquen el culte de la
fora, com lidien amb els ms esforats i exigeixen a aquells amb qui s'entrenen per al combat que
usen contra ells totes les seues energies i consenteixen ser apallissats, maltractats i si no
encontren adversaris de fora igual, pugnen amb molts alhora? Llanguix la virtut sense adversari.
Spigues que a mateix ha de fer l'home bo; no ha de tmer les coses dures i difcils ni ha de
queixar-se del fat: qualsevol cosa que li esdevinga, tinga-la per bona i convertisca-la en profit
propi. El que importa no s quant sofreixes, sin com ho sofreixes. No veus amb quina diferent
estima tracten als seus fills els pares i les mares. Aquells manen aixecar-los ben mat per a
dedicar-se a l'estudi i aix els arranquen suor i llgrimes: les mares, en canvi, volen tenir-los a les
seues faldes i mantenir-los a l'ombra. Du tracte els bons amb cor de pare i els estima
varonilment: els exercita en treballs, dolors, infortunis perqu cobren la vertadera fermesa: qui va
sostindre brega assdua amb les contrarietats el van curtir els obstacles i ja no cedeix a cap mal i,
caigut, encara lluita cos a terra. Els dus contemplen els barons magnnims en lluita amb alguna
calamitat. Vet aqu un espectacle digne de ser contemplat per Du atent a la seua obra; he-us ac
un duel digne de De: bar fort lluitant a bra partit amb la fortuna adversa; i encara ms si va ser
ell el que la va provocar.
[SNECA: Sobre la Providncia, cap. II]
Exercicis:
1.- Es tracta d'un text d'un estoic? Per qu?
2.- Comenta els smils esportius: La vida com a lluita (agon). Els efectes de l'adversitat sn negatius o
positius? s millor una educaci blaneta o dura?
3.- Subratlla les frases ms brillants; te n'agrada alguna?

Activitats:
1.- Comprensi del tema:
1.1.- Defineix: abstenir-se, austeritat, ascesi. Posa exemples. Qu signifiquen aquestes paraules en
boca d'un monjo o d'un esportista?
1.2.- El perqu de l'estocisme als segle XX:
- una dona vol conservar la lnia i s'abst de pastissos;
- un esportista vol estar en forma i s'abst de festes;
- un vegetari s'abst de carn;
- una mare embarassada s'abst de fumar;
- un bon estudiant, en poca d'exmens, s'abst de discoteques;

75
Tot ac, t alguna cosa a veure amb els estoics? Diferncies i analogies que trobes. Creus que
un tipus de vida aix s qesti purament diettica, o t a veure amb la moral?; en tots els
casos?, en cap? Raona la teua resposta.
5.3.- Que s'enjogasse l'entenimentada joventut!
Madrilenys:
...Aproximant-se grans i sonades festes, de gran pompa i aparell, sota l'advocaci del Sant Patr
de la Vila.
Per hi ha, aquest Corregidor, d'advertir als madrilenys perqu tinguen encert i tacte pel que es
refereix a gaudir de les festes. El goig desmesurat du a la querella, filla quasi sempre de
l'exageraci. Hem de gaudir de les nostres festes amb fruci: tant pel que el Regiment d'aquesta
Vila ofereix, com pel que permet el sola privat, hem de concrrer tots a la major fastuositat i
encant d'aquests dies alegres, per, repetisc, amb la cura que la vida en com demana, tenint
sempre present que la convivncia s respecte mutu i que eixir-nos d'aquest cam du a la
desobedincia civil i a qu els homes desencarrilen i seguisquen perversos principis que
desbaraten les seues virtuts.
Confia aquest Regidor especialment en la juventut d'aquesta Vila, que s tranquilla i tolerant,
doncs accepta l'opini i l'exercici cvic dels dems, sense voler imposar la seua prpia voluntat o
criteri, sense ms motius que la voluntat irracional. Aquest Regidor estima la joventut i sap que s
bona, neta, amb la conscincia transparent, per no haver en ella ni enveja ni maldat i confia en qu
es comporte durant les festes sense salacitat ni grolleria, sense irreverncies, sense desllenguarse en la conversa, prestant acurada atenci als adults i atenci, respecte mxim i ajuda als que
han arribat a la vellesa. La joventut s entenimentada i en aquest trellat posa la seua confiana el
Regidor d'aquesta Vila. I si els jvens han de fer bromes, com la seua prpia edat demanda, que
les faa amb gentilesa i gala, per sense dany, i si d'enjogassar es tracta, que s'enjogasse, perqu
s propi de la joventut el gloris enjogassar-se, per feu-ho sense mal per als bns pblics,
respectant els llocs en els que hi haja flors i gespa, que embelleixen la ciutat, i tot all que ateny al
b com.
Invita a tots aquest Ajuntament al concurs de les festes i fa aquesta invitaci als prosmes i
estranys, als ms immediats i als ms remots. Que en tot Espanya se spiga que la Vila de l's i
l'Albor, en les seues festes de Sant Isidre, crida als espanyols i estrangers perqu concrreguen
a elles i convisquen amb la ciutat, que s avui capital del content d'Europa.
[Tierno Galvn, Madrid, 9 de maig de 1985]

EMOTIVISME MORAL
s la teoria tica segons la qual el fonament de l'experincia moral no ho
trobem en la ra ja que no hi ha veritats universals en el mn fsic sin en el sentiment que les accions i
qualitats de les persones desperten en nosaltres.
L'emotivisme moral s'oposa a lintellectualisme moral.
Els fins ltims de les accions humanes no depenen de la ra sin del sentiment. Moltes coses sn desitjades
perqu serveixen per aconseguir.
altres, per han d'existir algunes que siguin desitjables per si mateixes (no tot el que es vol es vol per una altra
cosa).
La ra s incapa de donar fins finals: ens mostra els mitjans que podem utilitzar per aconseguir els nostres
fins, per no estableix que alguna cosa sigui fi final.

76
La fi ltim el dna el sentiment de l'til o beneficis per a una societat en un moment determinat.
La ra no pot dir perqu es condemna a 30 anys i no a trenta anys i tres mesos i quatre dies. O perqu es
condemna a cadena perptua o no. Aix ho diu el sentiment. La ra dna els mitjans paraque se compleixca
el que diu el sentiment.
No creu en veritats universals dictades per la religi o els gens. Creu en la utilitat i en les circumstncies.
Les virtuts sn les accions que desperten en nosaltres el sentiment de la felicitat pel gnere hum.

ELS KANTIANS:PINZELLADES PER A UN RETRAT

1. El punt de partida s la resposta a la quarta de les famoses preguntes que formula Kant: Qu podem fer?.
2. L'tica, la Religi, la Metafsica no sn tafaneres gratutes de la ment humana sin exigncies de la facultat
humana superior: La Raz.
3. I aix postula d'una manera universal, categrica i necessria el deure.
4. El deure s la necessitat d'una acci per respecte a la llei", s a dir, submissi a la llei, al deure, no pels
bns que pogus reportar (tiques materials), sin pel respecte a si mateixa: el deure pel deure, imperatius
categrics (tiques formals).
5.Hi ha altres imperatius que tamb determinen a la voluntat, per sn hipottics (externs i condicionats), el
camp s la vida prctica per no la moral.
6. Els imperatius categrics sn inapellables, universals i necessaris. No emanen del sentiment individual
sin de la ra en la seva funci prctica que imposa a l'home responsabilitats perqu s lliure i immortal.
7. Tres sn les accions possibles en la conducta humana: o les contrries al deure, o les conformes al deure,
o les fetes pel deure. Noms aquestes darreres sn l'objecte de la moral. Una moral, per tant, que es fixa en la
forma, en la intenci del subjecte, no en el tipus d'acci duta a terme.
CRTICA DE LA RA PRCTICA
Qu podem fer? El que quedi fonamentat per la ra.
Les determinacions de la voluntat sn imperatius:

tcnics
imperatius hipottics

pragmtics
(consells)
necesaris

Imperatius categrics

universals
inapellables

encaminats a
la vida prctica

encaminats a la
conducta moral

77
Els imperatius categrics

Suposen :

Els imperatius categrics rebutjen:

:
Una tica Formal (ens

diu com actuar)

Una tica material (ens

Autnoma (emana del

propi subjecte)

indica l'acci a realitzar)

"A priori" (abans de la nostra experincia:

Heternoma (Ens la

rau en la ra) . desinteressada

imposen)
"A posteriori" (fruit de la
experincia) .Iinteressada

La moral kantiana postula per complir el deure:


la llibertat,
la immortalitat,
l'existncia de Du.
RA PRCTICA
Totes les coses naturals obeeixen a lleis. Noms l'sser racional t la facultat d'actuar segons la representaci
de les lleis, s a dir, seguint principis, s a dir: t voluntat. Per a derivar les accions de les lleis es requereix
raciocini, la voluntat s no ser altra cosa que la ra prctica ...
Tots els imperatius s'expressen mitjanant un deure (deure de ..), i amb aix mostren la relaci d'una llei
objectiva de la ra amb una voluntat que per la seva condici no s determinada necessriament per aquesta
llei (un constrenyiment). L'imperatiu diu que ser bo fer o deixar de fer alguna cosa, pel fet que se li mostri que
s bo fer-ho.
Formulaci dels imperatius categrics
L'imperatiu categric s, doncs, noms un i aquest s:
- Obra noms segons aquella mxima de la qual a la vegada puguis voler que es converteixi en
norma universal.
- Obra de tal manera que tractis sempre a la Humanitat, sigui en la teva persona o en la d'un
altre, com un fi, i que no et serveixis mai d'ella com d'un mitj.

Activitats
EL CAS DEL JUTGE HILTON
Un jutge condemna un innocent tot sabent que s innocent, per al que tothom jutja culpable dun

78
delicte dassassinat i robatori perqu les proves apuntar vers ell com a principal sospits. En
prendre la decisi, el jutge raona daquesta manera: Encara que s que lacusat s innocent, tot tenint
en compte que la societat est convenuda de la seva culpabilitat, el condemne per tal que el seu
cstig siga un cstig exemplar, de forma que serveixca descarment per tots els criminals i no es
cometen ms delictes en el futur o, almenys, aquests sho han de pensar dos cops abans de cometre
un delicte. s de preveure que aix siga aix, i que els crims almenys disminueixen, i per tant, que
augmente la seguretat i la tranquillitat dels ciutadans honrats
Quin opini et mereix lacci del jutge des del punt de vista duna teoria tica teleolgica i des del
duna teoria tica deontolgica?
Sabries distingir en els casos segents entre imperatius hipottics i categrics ?
IC

IH

Maria li demana un favor a Joan; Joan li ho fa tot pensant que en una altra
ocasi Maria li tornar el favor
Jlia ajuda Llus en matemtiques per guanyar-se la seva amistat
El meu germ em far el favor de venir a recollir-me perqu li ho manat el
meu pare
La Carme, sempre que et dna un cop de m, diu que se sent satisfeta
dajudar a la gent
Elena ajuda a en Jordi perqu pensa que ho ha de fer

"Obra noms segons aquella mxima de la qual alhora pugues voler que es converteixca en norma
universal.
Kant, "Crtica de la ra prctica".
Aplica l'imperatiu kanti a les mximes segents:
- No menges ni begues en excs.
- Fes el que siga ms til per al major nombre de persones.
- Sigues sincer amb tu mateix i amb els altres.
- Respecta les persones grans i cedeix-los el seient.
Creus que aquestes quatre mximes sn universalitzables? Se t'ocurreix alguna situaci en la qual
seria millor incomplir-les? Quina?

79

Els utilitaristes
Pinzellades per a un retrat

1. L'home s un sser que ha de realitzar-se dins d'una societat.


2. La societat s un conjunt d'individus als quals cal proporcionar idntiques oportunitats segons el principi de
major felicitat: Les accions sn bones en la mesura en qu augmenten la felicitat del major nombre possible
de persones.
3. Virtut, doncs, s'identifica amb benestar. La felicitat consistir en la presncia del plaer i absncia del dolor
seguint l'escala de l'Aritmtica dels plaers: intensitat, durada, proximitat i seguretat.
4. Aquesta cerca del plaure-benestar comena per un mateix sense que haja de confondre's amb egoisme, ja
que amb la consecuci d'interessos particulars, es crea el benestar collectiu.
5. L'objectiu final s aconseguir una societat d'homes lliures (liberalismes) i felios que en proporcionar els
mitjans (utilitarisme) generaran entre si benestar, fins i tot sense saber-ho.

UTILITARISME: Utilitarisme individualBentham


Aritmtica dels plaers: calcular que el meu dolor no supere el meu benestar.
Priva la quantitat.
Plaure igual a benestar, confort, sensual.
Utilitarisme social: Stuart

Mill

Procurar el plaer de la majoria: el meu benestar depn del benestar dels altres.
Priva la qualitat.
Plaure sensual; tamb els dordre superior.
El principi d'utilitat
La naturalesa ha collocat a l'home sota el govern de dos amos sobirans: el dolor i el plaure Noms ells poden
indicar el que hem de fer, aix com determinar el que farem. Al seu tron estan lligats tant el criteri del just com
de linjust, com a cadena de causes i efectes. Ens governen en tot el que fem, diem i pensem...
El principi d'utilitat reconeix aquesta subjecci i l'assumeix per a fundar el sistema l'objecte del qual s crear
felicitat mitjanant la ra i el dret.
Pel principi d'utilitat s'entn aquell que aprova o desaprova qualsevol acci segons la tendncia que mostre a
augmentar o disminuir la felicitat d'aquell l'inters del qual estiga en qesti; o, en altres paraules, segons
promoga la felicitat o s'opose a ella.
Bentham: Introducci als principis de la moral i de la legislaci,
Exercicis
1. Enuncia en forma de tesi el principi d'utilitat.
2. Compara les tesis de Bentham sobre plaure-dolor amb els epicuris. Entenen el mateix per plaer?
3. Els epicris eren utilitaristes?
4. Comparar la relaci entre plaer-dolor i l'utilitarisme amb les idees dels estoics (un logos planificador?)

80
5. Comparar la noci de b en Scrates i en els utilitaristes: ben o bns?
Escala aritmtica dels plaers
Tot problema moral consisteix, doncs, a calcular b el seu inters. Cal pesar els plaers i dolors, augmentar el
plaer, disminuir el dolor. La vida s un negoci, la moral, consisteix en fer guanys i queda reduda a una qesti
d'aritmtica: el ben s l'ingrs, el mal, la despesa.
La virtut, s doncs, simplement, un hbit de fer b els comptes que prov d'esforos anteriors i fa els guanys
ms fcils. Una vida conforme a la moral s una especulaci afortunada; una vida immoral, una vida
desafortunada.
Es pot cercar alhora la prpia felicitat i la felicitat de tots; la fi de l'activitat humana i cada home en particular s
la major felicitat del major nombre.
En escriure aquesta obra (... ) tenim per objecte la felicitat de la humanitat, la teua felicitat lector, i la de tots
els homes. La primera llei de la naturalesa s desitjar la nostra prpia felicitat. Si cada home, obtinguera la
mxima suma de felicitat possible, la humanitat arribaria a la suprema felicitat possible i la fi de tota moral, la
felicitat universal, que seria aconseguit, doncs l'amor a si mateix pot servir de base a la benevolncia
universal.
J. LECLERC: Les grans lnies de la filosofia moral. (Ed. Gredos, Madrid)
Exercicis
1 . Enuncia la tesi de l'scala aritmtica dels plaers.
2. Comenta les frases ms significatives: Compara-les amb la realitat: Res scapa a aquesta escala i al
principi d'utilitat? Hi ha actituds desinteressades i autntiques? L'amor s interessat?
3. Compara amb les teories morals de Kant. Qu tal un dileg entre un kanti i un utilitarista? Intenta redactarho.

Val la pena viure aix?


-Bon dia -li va dir aquest-. El seu cigarret est apagat.
-Tres i dos sn cinc. Cinc i set, dotze. Dotze i tres, quinze. Bon dia. Quinze i set, vint-i-dos. Vint-i-dos i sis, vinti-huit. No tinc temps per a tornar a encendre-ho. Vint-i-sis i cinc, trenta-u. Uf! Dna un total, doncs, de cinccents un milions sis-centenars vint-i-dos mil set-cents trenta-u.
-Cinc-cents milions de qu?
-i Eh! Ests sempre ac? Cinc-cents-rniliones de... Ja no s... Tinc tant treball! Jo sc seris, no em divertisc
amb ximpleries. Dos i cinc, set...
-Cinc-cents milions de qu? -va repetir el principito, que mai en la seua vida havia renunciat a una pregunta,
una vegada que l'havia formulat.
-Milions de qu?
L'home de negocis va comprendre que no hi havia esperana de pau.
Milions d'aqueixes cosetes que es veuen a voltes en el cel. -Mosques?
-Per no, cosetes que brillen. -Abelles?
-Per no! Cosetes daurades que fan desvariar als gosarros . Per jo sc seris! No tinc temps-per a desvariar.
-Ah! Estels?
-A s. Estels.
-I quins feixos tu amb cinc-cents milions d'estels? -Cinc-cents un milions sis-cents vint-i-dos mil set-cents
trenta-u. Jo sc seris, sc precs.
-I quins feixos amb aqueixos estels
-Qu faig?
-S.
-Gens. Les possesc.

81
Saint-Exupry: El principito, Ed. Aliana
Exercicis
1 . En aquest text, els diners embruteix o ennobleix? I, en la vida real?
2. Comenta les quatre lnies finals del text. Fes a continuaci una redacci reflectint tot, la sensaci que et
produeix la seua lectura.
3. Sent (va de deb), i tu qu faries amb 500 milions d'estels? Segons el que feres, podrem endivinar quins
sn els teus ideals?

Tot es pot comprar?


Si us he referit aquests detalls sobre asteroide B 612 i si us he confiat el seu nombre s per les persones
majors. Les persones majors estimen les xifres. Quan els parleu d'un nou amic, no us interroguen mai sobre
l'essencial.
Mai us diuen: Com s el timbre de la seua veu? Quins sn els jocs que prefereix? Collecciona papallones?
En canvi, us pregunten: Quina edat t? Quants germans t? Quant pesa? Quant guanya el seu pare?
Noms llavors creuen conixer-li. Si dieu a les persones majors: He vist una bella casa de rajoles roges i de
geranis en les finestres i colomes en el sostre ... , no encertaran a imaginar-se la casa. s necessari dir-los:
He vist una casa de cent mil francs. Llavors exclamen: Qu bella s!
Si els dieu: La prova que el principito va existir s que era encantador, que reia, i que volia un be. Voler un be
s prova que existeix, s'encongiran de muscles i us tractaran com es tracta a un xiquet. Per si els dieu: El
planeta d'on venia s el astero-de B 612, llavors quedaran convenuts i us deixaran tron sense preguntem
ms. Sn aix. I no cal retraure'ls. Els xiquets han de ser molt indulgents amb les persones majors. s clar,
nosaltres que comprenem la vida, ens burlem dels nombres. Haguera desitjat comenar aquesta histria a la
manera dels contes de fades. Haguera desitjat dir:
Hi havia una vegada un principito que habitava un planeta amb prou faenes ms gran que ell i que tenia
necessitat d'un amic ... Per al que comprenen la vida hauria semblat molt ms cert.
ANTOINE DE SAINT-EXUPRY: El principito, Ed. Aliana, 1979.
Exercicis
1 - Qu hi ha d'utilitarisme en aquest text?
2. Tot s vendible? Quines coses crees que no tenen preu? I l'home quin preu t? Hi ha hmens que es
venen? Per quant?, per qu? para qu? Quina valoraci et mereix aquesta conducta?
3. Diferncies entre un mercenari i un guerriller.
4. Has sentit parlar de la dona-objecte?, qu seria una dona o home objecte?, qu opines d'aquesta
realitat? Sabries inventar una entrevista amb una dona o home objecte?
ndexs de benestar i de malestar.

Per a mesurar la situaci, el nivell de vida d'una societat, s'apliquen els anomenats ndexs de benestar i
malestar. Per posar alguns exemples:
- benestar: renda per capita, inversi, accs a la cultura: llibres per capita. Exportaci/importaci, oci,
etctera.
- malestar: cota d'atur, inseguretat ciutadana, jubilaci, distribuci de la riquesa, etc.
SOBRE LA PREGUNTA:
En qu consisteix per a tu la felicitat?
Respostes
La salut 90,4

82

L'amor 80
La llibertat 75
La famlia 73,5
La justcia 66
El treball 62
Els diners 55,5
La seguretat 51 Els plaers 49,8
Ser instrut, conreat 45,4
El confort 40,2
L'xit personal 33,8
La vida espiritual 33,2
La sort 33,5
La lluita per una causa 24.
- Creus que falten valors en aquesta enquesta adjunta? Qu els preguntaria El principito a la gent gran?
L'utilitarisme, s caracterstic o propi d'alguna classe social, d'algun ofici, d'alguna raa?.

EL CAS DE LHOSPITAL ANGLS.


Un hospital de la Seguretat Social anglesa compta amb 200 malalts en llista despera per ser operats
del cor. Cada operaci costa 6.000 i lhospital t un pressupost de 180.000 lany.
Est cientficament demostrat que lxit en les operacions de cor en pacients fumadors s molt menor
que en pacients no fumadors: lesperana de vida dun fumador operat del cor s menys de la meitat
de la dun no fumador operat i la seva qualitat de vida s molt pitjor.
Els cardilegs de lhospital shan reunit per decidir si donen prioritat als pacients no fumadors, tot
relegant als ltims llocs de la llista despera als fumadors.
EXERCICI
- Imagina que dels 200 pacients, la meitat sn fumadors i laltra meitat no fumadors. Fes un clcul
utilitarista complet de les conseqncies que se seguiran per la felicitat i infelicitat general si es dna
prioritat als no fumadors. Quina decisi adoptaria un utilitarista?
- Quina decisi prendries tu si fores un metge daquest hospital ? Per qu?
- En igualtat de condicions, colaries en la llista despera els nens i pacients ms joves ? Per qu?
- Acceptaries operar primer un pacient qualsevol que ocups lltim lloc de la llista i necessits
dimmediat una operaci per salvar la seva vida? Per qu? I si 50 pacients estiguessin en aquesta
situaci? Operaries abans els no fumadors i els ms joves ? Per qu ?
- Dacord amb les teves respostes anteriors, quina creus que s el principi general que ha de guiar
les decisions davant casos semblants ?
- Com concilia lutilitarisme la preocupaci per la felicitat dels altres amb laspiraci a la prpia felicitat
individual?
- Segons lutilitarisme, estaria b mentir en determinades circumstncies? I assaltar un banc ? Raona
les respostes.

83

TICA DISCURSIVA
Ltica discursiva s hereva i continuadora de ltica kantiana. Igual que aquesta, ltica del discurs s formal i
procedimental, ja que no estableix normes concretes dacci, sin el procediment o criteri per a determinar
quines normes tenen validesa tica.
El criteri per a determinar quines normes sn tiques s similar al kanti, encara que formular de manera un
xic diferent. Si en Kant tenia validesa aquella norma que es podia convertir en llei universal, per a les tiques
discursives s norma moral aquella que s acceptable per la comunitat de dileg, els participants de la qual
tenen els mateixos drets i mantenen relacions de llibertat i igualtat. Dit duna altra manera, davant la pregunta
s tica aquesta norma?, hem de tenir en compte no tan sols si s o no acceptable per a nosaltres, sin si ho
seria per la comunitat de discurs. En definitiva, tal com va afirmar Kant, s norma moral aquella que s vlida
per a tot sser racional, o tal com es diria actualment, aquella que s vlida per a tota la comunitat de parlants.
El que diferencia aquesta tica discursiva de ltica kantiana s que decideix si una norma s universalitzable
no s un individu en solitari sin tota la comunitat de parlants lliures i racionals.
Jrgen Habermas, entre daltres, ha desenvolupat una tica discursiva i procedimental daquest tipus. Segons
aquest filsof, noms tenen validesa aquelles normes que han estat acceptades per consens en una situaci
ideal de dileg. Aquesta situaci ideal ha de complir una srie de requisits; entre els ms importants hi ha els
segents: tots els afectats han de participar en la seva discussi; tots els participants en el dileg han de tenir
els mateixos drets i les mateixes oportunitats dargumentar i defensar la seva posici; no pot existir coacci de
cap tipus i tots han dintervenir en el dileg tenint com a finalitat lenteniment entre els participants.

EL DILEG COM A SOLUCI ALS PROBLEMES PLANETARIS


Durant els anys 70 (segle XX) va sorgir a Alemanya lanomenada tica del dileg, els representants de la qual
sn Apel i Habermas. Ambds autors constaten que, actualment, la humanitat est afectada per problemes
que tenen un carcter universal: problemes ecolgics, desigualtat entre pasos pobres i rics, lamenaa de la
pau mundial, lamenaa nuclear i els vertiginosos avenos de la tcnica. Davant daquesta situaci, pensen
que s necessria una tica universalment vlida, s a dir, obligatria per a la societat humana en general.
Ltica del dileg busca respostes universals a problemes universals.

UNA TICA RACIONAL DE MNIMS


Ltica del dileg respecta la idea que cadasc t de la seva felicitat i els costums particulars de cada poble,
per tot establint unes mnimes normes universals de justcia que regulen els assumptes que ens afecten a
tots.
Per establir quines sn aquestes normes mnimes universals es proposa com a procediment el dileg. Aix,
una norma ser correcta o justa quan tots els afectats per ella estiguen disposats a acceptar-la desprs dun
dileg realitzat en igualtat de condicions. Aquest s el principi fonamental de ltica del dileg.
Aquesta tica pressuposa que, mitjanant el llenguatge, som capaos dentendrens i destablir acords basats
en raons i arguments, perqu si no fos aix, moltes vegades no ens prendrem la molstia de parlar.

84
EL DILEG IDEAL.
s clar que un pot utilitzar la paraula com lnica finalitat denganyar, convncer mitjanant amenaces o
vncer ladversari. Per segons ltica del dileg, lnic dileg que serveix per legitimar normes s el que
compleix certes condicions que sengloben sota el que anomenen la situaci ideal de parla. Aquestes
condicions ideals sn:
- que participen tots els afectats en peu digualtat, lliurement i sense coaccions, imposant-los la postura
daquells que convencen mitjanant la ra i no mitjanant la fora.
Segons ltica del dileg, el que actualment caracteritza a una persona moral s la seva disposici a resoldre
de forma pacfica i mitjanant el dileg els conflictes que se li pugan plantejar amb daltres persones. Lideal
moral daquestes tiques s la persona dialogant, que busca lacord i lenteniment.
CARACTERISTIQUES DE LA PERSONA DIALOGANT
1. s capa de posar-se en el lloc de laltre.
2. Sinforma b abans de prendre una decisi. No es deixa manipular ni manipula.
3. Recolza les seves propostes amb arguments.
4. Rectifica les seves prpies propostes si les dels altres compten amb millors arguments.
5. Considera com decisions moralment correctes les que tenen en compta els interessos de tots i no noms la
duns pocs. s solidria.

1. Assumeix responsablement les conseqncies de les seves decisions.


7. Sap escoltar, s tolerant i participativa.

2.

Exercicis TICA DISCURSIVA.


1. Quines condicions no es compleixen en els segents casos de presa de decisions per tal que la
decisi siga moralment correcta?
a. No accepto que Mohamed participe en aquesta decisi, encara que lafecte, perqu s immigrant.
b. Els ciutadans dun pas han votat a favor dun president, encara que els mitjans dinformaci del
pas han amagat que estava greument malalt.
c. Els pasos rics varen pressionar als pasos pobres perqu decidissen a favor de les seves propostes
i interessos.
d. 20 alumnes duna classe de 40 decideixen per votaci, en absncia de la resta, ajornar un examen.
2. Creus que s suficient una simple votaci per majoria per ajornar un examen que havia estat fixar
amb antelaci ?. Per qu ?
3. Creus que t sentit iniciar un dileg si pensarem que s impossible entendrens mitjanant raons i
arguments o que no es puga arribar a la veritat ?

85
TIPUS DE TEORIES TIQUES:
tica cognitivista (deontolgiques, teleolgiques); tica no cognitivista.

1. Qu respondries a qui et volgus convncer que el que est b o est malament s quelcom
subjectiu, s alguna interpretaci que depn de la forma de ser de cadasc, de la societat o de la
cultura ?
2. Qu faries per aconseguir que alg actue b: castigar-lo ? gratificar-lo? O donar-li raons i arguments
?
3. Com saps si has actuat b: perqu et sents b amb la teva acci o perqu ja has reflexionat i pots
donar raons de la teva conducta ?
4. Qu creus que s ms efica per arribar a ser moralment bo: el raonament o lhbit ? Per qu ?.
5. Es pot ser feli si els altres no ho sn ?.
6. Quins sn, al teu parer, els mnims bns indispensables per tal que cada persona puga realitzar el
projecte de vida que la faci ms feli ?

86

TEMA 4: TICA I POLITICA


Introducci general: Vivim en una democrcia?
1.
Per qu i per a qu la democrcia?
2. s la democrcia participativa una utopia?
3.
s la democrcia una tirania de les majories?
4. Trien les persones o els grups de poder?
5.
Han de tindre lmits les democrcies?
6.
En quines institucions pot haver-hi democrcia?

Conceptualitzaci de la noci de democrcia.


Per a qu serveix aquesta lli : Per aprendre que s la democrcia i perqu s bona i hem de donar suport
la seva funcionament.
Per qu s important tot aix?
Perqu la democrcia s bona per a l'organitzaci de la societat i si aquesta funciona b ser millor per a tots.
Perqu s el millor sistema de govern inventat per l'sser hum, s inestable si no s protegit pels ciutadans.
Per ajudar la qual funcioni millor. De qu es tracta?
La democrcia s el millor sistema d'organitzaci social inventat per l'sser hum. Hem d'aprendre com
funciona i que podem fer nosaltres per col laborar.
Repassem el llibre d'histria que repassem, sempre trobarem el mateix, que la democrcia s una excepci,
no la norma, en els millennis de vida humana. D'entrada, durant segles i segles els humans han viscut sense
formar una societat polticament organitzada i quan s'ha comenat a viure formant un estat, el kratos, s a dir,
el govern no l'ha exercit el demos, s a dir, el poble sin uns pocs: una famlia, un lder, un grup,... per no el
poble. El control de l'estat era de les oligarquies, de tota manera l'estat sempre va tenir una part assistencial.
La democrcia com a sistema de deliberaci (i Habermas, com a referent). En el passat els estats eren
organitzacions violentes que dominaven i explotaven al poble en benefici d'una minoria.
Cal deixar clar que ser per a nosaltres pitjor si el que triem s dolent. Per aix hem de informar-nos. Per tant
l'esfor d'uns ciutadans conscients s'ha de posar en prendre les decisions poltiques adequades.
La poltica no ha de ser un mitj personal d'enriquiment o d'aconseguir poder. El poder ha de ser noms una
eina per fer les coses que considerem bones, no un fi en si mateix. Una societat s un grup nombrs de
persones que viuen juntes i comparteixen tradicions i costums, treball, interessos i podin comunicar-se amb
facilitat (no posar tradicions ni res, definir la societat d'un forma funcionalista) Un estat s una organitzaci
racional de la societat (tradicionalment era una concepci patrimonial) la definici weberiana s irracional
perqu oblida la dimensi assistencial de l'estat. En l'es tracta d'adoptar una definici ultraindividualista,
atomista, en la societat ha d'haver-hi un mnim raonable de valors compartits.

87
Hui, sense una organitzaci poltica de la societat, s a dir, sense un estat, segurament la convivncia seria
insostenible i la violncia dominaria les relacions humanes. Precisament pensadors moderns que van sofrir
violncia en les seves societats sn els qui van teoritzar afirmant que l'estat s conseqncia d'un pacte o
contracte entre els individus d'una societat amb l'objectiu de fer la vida ms sostenible o millor, i la forma
d'estat que surt d'aquest pacte s'apropa a la democrcia, sigui representativa o sigui directa. Tant en un cas
com en l'altre, el vot o sufragi s un element clau; en les representatives elegim unes persones que ens
representen; en les directes, la participaci s ms freqent i ms intensa. Les democrcies ms habituals sn
les representatives i, en aquestes, els partits poltics tenen una funci destacada.
Per aquests pensadors moderns que van comenar a teoritzar sobre l'estat democrtic tamb van advertir
dels riscos del poder, considerant que tot home que posseeix poder sent la inclinaci d'abusar-ne. Per evitar
abusos dels qui l'exerceixen sorg un eficient mecanisme: la. idea de la separaci de poders. Aix, una part de
l'estat es limita a dictar lleis: el poder legislatiu; una altra part ser la responsable d'aplicar o executar les lleis:
el poder executiu; i una tercera part avaluar si el poder executiu ha fet el que havia de fer: el poder judicial.
Quins sn, doncs, els components que constitueixen un Estat democrtic?
a) El sufragi universal. Totes les persones, com a individus d'una societat que pacta, disposen del poder del
vot. El poder prov del poble; en les democrcies, sobirania popular.
b) Una Constituci. Una Constituci que s expressi del pacte o acords que s'han assolit entre tots i que tots
accepten.
c) La separaci de poders. Separaci de poders amb l'objectiu que el poder controli el mateix poder.
d) Respecte a les llibertats individuals i respecte a les minories, evitant la dictadura de les majories.
e) Sistema de partits. Els partits que representen les diferents opcions o tendncies d'una determinada
societat.
Estos components no es donen en la mateixa gradaci o nivells en les diverses democrcies actuals. Aix, en
unes s'ha pactat recrrer sovint i per moltes qestions al vot o sufragi mentre que en altres nomes cada cert
temps per elegir representats. Per altra banda, els totalitarismes presents en el segle XX no respectaven cap o
quasi cap d'aquests components: aix, per exemple, sense sistema de partits sin partit nic i un cap amb
poder absolut, sense separaci de poders, sense sufragi universal.
La democrcia no s noms un mtode per a prendre decisions. s aix i molt ms. La democrcia s un
conjunt de principis que, justament, fonamenten l's del mtode per a prendre decisions. Principis com els de
la dignitat personal, l'autonomia de l'individu, el respecte a les minories, etc., tots ells participen de la convicci
que la capacitat racional est igualment en tots els sers humans.
Per ja des del seu inici la democrcia era conscient de les seves debilitats. En la democrcia grega. un
model assembleari i molt participatiu, sempre estava present el risc a la demaggia. La democrcia de hui
tamb comporta perills i riscos. Aix, pot ser que la "voluntat del poble" sigui noms la voluntat de la part ms
activa i interessada del poble o b de la part que t ms accs als mitjans de comunicaci. Un altre risc s el
de la indiferncia o desinters de part del poble; a vegades es dna que bona part del poble es desentn i no
participa, deixant la poltica en mans d'uns professionals. Els grecs anomenaven idiots, paraula que significa
"persona allada manipulada pels altres", a aquells que passaven de la poltica.

88
Poder i autoritat, el mateix?

Poder i autoritat no sn sinnims. Poder s la capacitat d'una persona o d'un grup per imposar la seva voluntat
sobre la dels altres. s la capacitat que t X per imposar voluntats, ordres, canvis. L'Estat, en les seves
diverses formes, t la capacitat d'exercir poder, de produir canvis. Per hi ha altres poders, per exemple, el
poder de la publicitat, el poder dels mitjans de comunicaci, els poder de les multinacionals, etc.
Autoritat s ms que poder. Autoritat s poder legitimat, un poder reconegut, justificat i acceptat. El que t
poder aspira a tenir autoritat; quan obem per por del cstig, estem atorgant poder no autoritat a qui mana;
quan obem acceptant o reconeixent un dret, estem atorgant autoritat. Els governants aspiren a convncer als
ciutadans de la seva autoritat.

Els sers humans no som iguals; el ms evident s que som diferents. Hi ha covards i dbils, forts i valents,
forts per covards, dbils per valents, guapos, lletjos, alts, baixos, rpids, lents, llestos, babaus,... Aix s el
que explica Fernando Savater en el seu llibre Poltica para Amador, un tractat bsic de pensament poltic.
Els grecs, inventors de la democrcia, van partir de la constataci de les diferncies entre els humans; per
tamb van considerar que els individus compartim fonamentals semblances: tots parlem, tots podem pensar
sobre el que ens agrada o desagrada, tots som capaos de discernir sobre el que ens conv o no ens conv.
Per tant, tots tenim dret a prendre decisions o a elegir qui ens ha de representar.
Montesquieu, desprs d'investigar l'organitzaci poltica d'Anglaterra i de conixer els escrits de John Locke
que ja parlaven de tres poders, escrigu L'Esperit de les LLeis teoritza i defensa el mecanisme de la separaci
de poders. El llibre, publicat uns cinquanta anys abans de la Revoluci Francesa, fou un dels factors
ideolgics que van contribuir a provocar-la. "Tot quedar en no res -afirma- si el mateix home, o el mateix cos
dels principals, o dels nobles, o del poble, exerceix aquests tres poders: el que fa les lleis, el que executa les
resolucions poltiques i el que jutja els litigis particulars."

Indica a quin dels tres poders (legislatiu, executiu, judicial) correspon cada una de les segents entitats.
1. El Parlament i el Senat :

Poder legislatiu . Poder executiu . Poder judicial . Cap d'aquests.

2. El Tribunal Constitucional:
3. El Consell de Ministres:
4. L'Esglsia catlica:

Poder legislatiu. Poder executiu . Poder judicial . Cap d'aquests.


Poder legislatiu . Poder executiu . Poder judicial Cap d'aquests.

Poder legislatiu. Poder executiu. Poder judicial . Cap d'aquests.

5. Tribunal de Comptes:

Poder legislatiu Poder executiu Poder judicial Cap d'aquests.

6. El Rei com a Cap d'Estat:

Poder legislatiu Poder executiu Poder judicial Cap d'aquests.

7. Els Governs autonmics:

Poder legislatiu. Poder executiu. Poder judicial. Cap d'aquests.

8. El Sndic de Greuges:
9. El Ministeri d'Educaci:

Poder legislatiu. Poder executiu. Poder judicial . Cap d'aquests.


Poder legislatiu . Poder executiu. Poder judicial . Cap d'aquests.

89
10. El Ministeri d'Hisenda:

Poder legislatiu. Poder executiu . Poder judicial . Cap d'aquests.

.
Models de democrcia

La democrcia no s una organitzaci poltica rgida i ja acabada; s ms aviat una organitzaci que a partir
d'uns principis o components bsics admet diferents models amb possibilitat o necessitat de canvis i millores
Model republic o model monrquic
Durant segles les monarquies europees eren majoritriament monarquies absolutes i els individus que les
integraven eren sbdits, no ciutadans. Hui, totes les monarquies europees sn monarquies parlamentries, s
a dir, democrtiques, i en elles el rei o reina regna per no governa: el kratos pertany als ciutadans. Aquest s
el cas d'Espanya, que tal com diu la Constituci en el seu article primer, s una monarquia parlamentria.
Frana, per altra banda, s una democrcia inspirada en el model republic. En l'actual Cinquena Repblica,
el president s elegit directament i no noms representa l'Estat naci (cosa que tamb fan els reis) sin que a
ms exerceix el poder executiu; s una repblica presidencialista. Per, diferentment, Alemanya, que tamb
es regeix per un model republic, el president representa l'Estat per no t el poder executiu.
Aix, doncs, ser monarquia o ser repblica no s la caracterstica ms especfica d'un Estat democrtic: hi ha
monarquies i repbliques democrtiques, i hi ha monarquies i repbliques no democrtiques.

Model centralitzat, federal o autonmic


La Repblica Francesa s unitria, molt centralitzada; el govern central exerceix quasi tot el poder i les
diferents regions tenen escasses capacitats de decisi. Es considera que noms amb un fort poder pblic
central es pot garantir la igualtat entre tots els ciutadans; amb aquest rgim s totalment fora de lloc que un
departament legisli, per exemple en l'mbit de l'educaci, amb normes diferenciades de la resta.
Els Estats Units d'Amrica estan en un pol oposat: s una Repblica Federal i cada un dels Estats disposa
d'un bon conjunt de lleis prpies. Hi ha lleis federals que afecten a tots els estats i lleis prpies o especfiques
dels diferents estats.
Espanya, monarquia parlamentria, est constituda en una forma intermdia entre l'estat centralitzat i l'estat
federal: respon a un model autonmic. L'article 2 de la Constituci, desprs de remarcar "la indisoluble unidad
de la Nacin espaola", reconeix i garanteix "el derecho a la autonomia de las nacionalidades y regiones".
Nivells diferents de participaci i decisi
La democrcia grega era una democrcia assembleria i directe, un model que hui potser s inviable per
causa de la magnitud i complexitat dels estats moderns.
En els estats moderns democrtics predomina una democrcia representativa; en ella es vota uns partits o
unes persones que representen tota la ciutadania i que assumeixen la responsabilitat de la presa de decisions

Ara b, dins d'aquest model de democrcia varia fora la possibilitat de participaci dels ciutadans: en unes
queda restringida a l'elecci dels representants cada quatre o cinc anys, per tant, participaci ben escassa; en
altres, no es voten partits sin persones concretes, fins i tot persones de diferents partits (el que es coneix

90
com llistes obertes); en unes es vota el parlament i, independentment, el president de l'estat; hi ha
democrcies en les que sovint es consulta als ciutadans en forma de referndum en altres aquestes consultes
sn ben rares.
Preguntes una a una
Larticle 6 de la Constituci espanyola, en el Ttol Preliminar, parla dels partits poltics indicant que sn
expressi del pluralisme poltic. Com diu que ha de ser la seva estructura interna i el seu funcionament?
- Dialogant
-

Democrtic

Jerrquic

Plural

En larticle 15, dins el Ttol I sobre drets i deures fonamentals, es condemna la tortura i declara abolida la pena
de mort. Per quina excepci posa i en quina circumstncia?
-

En la legislaci militar per a temps de guerra

En la legislaci sobre terrorisme i no sempre

- En la legislaci militar en tot temps


-

En la legislaci sobre violncia de gnere

En el Ttol II, centrat en la Corona, larticle 51.1 especifica lordre de successi a la Corona, afirmant que s
hereditria. Per indica preferncies de gnere?
-

No, cap preferncia


S, la dona a lhome

S, lhome a la dona

Dins el Ttol III, en larticle 66.2 sindiquen quatre funcions de les Corts Generals: exercir la potestat legislativa,
controlar lacci del govern, altres competncies que li atribueix la Constituci, per, quina s la funci que
falta?
-

Aprovar les Pressupostos

Elegir els membres del Senat

Escollir els ministres del govern

Revisar i ratificar les lleis

En el Ttol IV, larticle 108 declara que tot el Govern s responsable de les seva gesti poltica davant el
Congrs dels Diputats. Com s aquesta responsabilitat?
-

Noms el president i de tot

Cada ministre del que ell ha fet

91
-

Solidriament, tots de tot

El Ttol VI de la Constituci es centra en el poder judicial; en larticle 120 sespecifica com seran les actuacions
judicial. Com seran?
-

Pbliques i predominantment per escrit

Pbliques i predominantment orals

- Secretes i predominantment per escrit


El Ttol VII tracta dEconomia i Hisenda; larticle 128.1 afirma que tota la riquesa del pas, sigui de qui sigui,
est subordinada a un inters. Quin inters?
-

Linters econmic

Linters territorial

Linters general

Linters particular

En el Ttol VIII es parla de lrganitzaci Territorial de lEstat, s a dir, de les Autonomies. En larticle 138.2
sindica que els diferents estatuts de les Comunitats no poden implicar un tipus de privilegis. Quins no?
-

Culturals i histrics

Econmics o socials

Histrics i poltics

Religiosos i socials

Fent cam vers la democrcia...,


A les democrcies actuals no s'hi ha arribat tot de cop, sin desprs de vicissituds. Sovint el cam ha estat
difcil, avanant i retrocedint. Alguns pasos han aconseguit un sistema poltic democrtic, dcades o anys
desprs s'ha perdut, i dcades posteriors s'ha recuperat. La democrcia no est sempre garantida i molt
menys est garantida la seva qualitat. Explora algunes fites histriques tot resolent les segents qestions.

A veure si ets capa de resoldre les segents qestions.


Preguntes una a una
Es parla molt de la democrcia grega, per aquesta noms fou espordica i tenia les seves limitacions. Tots
els majors dedat tenien dreta al volt?
-

S, tots

S, tots menys els esclaus

No. Ni esclaus, ni dones, ni estrangers

92
Els ideals de la Revoluci Francesa de 1789 estan expressats en un lema. Quin s aquest lema?
-

Llibertat, Justcia, Igualtat

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Llibertat, Autonomia, Estatut

Al 1812 a Cadis es va proclamar la primera Constituci espanyola que es va conixer amb el nom de:
-

La Moderna

La Pepa

La Cojonuda

La conquesta del dret de les dones a votar no ha estat fcil, i encara hi ha pasos en els que no s reconegut.
A Finlndia saconsegu el 1907; a Anglaterra, el 1908; a Espanya, el 1931. I a Sussa?
-

El 1937

El 1950

El 1971

El 1978 es va aprovar en referndum la Constituci espanyola. El nombre de persones amb dret a vot era de
26.632.180. Quin percentatge va anar a votar? Daquest, quin percentatge va votar s?
-

Va anar a votar el 81,2 %; vot s el 80,8%

Va anar a votar el 77,5 %; vot s el 78,3%

Va anar a votar el 67,1%; vot s el 87,9%

Quin va ser el primer president del Govern democrtic de lEstat espanyol des del 1976?
-

Jos Mara Aznar

Adolfo Suarez

Leopolodo Calvo Sotelo.

Reptes democrtics? Millores democrtiques?


Les democrcies occidentals han respost a unes necessitats socials i poltiques; per en el segle XXI i amb
els grans canvis que s'estan produint, es presenten nous reptes. Si les democrcies no volen perdre intensitat
o devaluar-se, caldr millorar les seves institucions.
a) Una democrcia ms participativa, no noms representativa
Sempre preocupa el percentatge d'abstenci que es produeix en unes eleccions; si l'abstenci s molt alta, els
resultats perden credibilitat i s'ha d'analitzar-ne les causes. Una d'aquestes s el no compliment dels
programes que els partits proposen o la manca de control de les activitats dels partits que representen els

93
ciutadans. Sembla que amb ms possibilitat de participaci, d'una participaci efectiva, es reduirien les
causes que produeixen desinters o dficit democrtic.
s innegable que les noves tecnologies permeten, en les democrcies occidentals, incrementar la participaci
ciutadana. Grcies a internet, hui s possible un debat pblic i una participaci directe en pluralitat d'mbits de
la vida poltica.
b) Poder econmic per davant del poder poltic?
Hui, ms que mai, el poder s'ha diversificat. Ms enll del poder poltic hi ha el poder econmic i tamb el
poder meditic. Amb el procs de globalitzaci el poder econmic ha incrementat les seves possibilitats tot
perdent terreny el poder poltic. Dit d'altra manera, els estats perden poder davant les multinacionals, cosa que
comporta una prdua de pes de les decisions democrtiques; aix, els interessos privats, el mercat amb el seu
objectiu incrementar el benefici, s'imposa. En unes circumstncies com aquetes no es va cap a un mn ms
just sin que s'accentuen les desigualtats.
Un dels reptes de les actuals democrcies, si aquestes volen subsistir, es trobar les vies per arribar a formes
democrtiques superestatals amb poder de control dels poders econmics.
c) Poder meditic per davant del poder poltic?
Els mitjans de comunicaci sn uns creadors d'estats d'opini pblica; en certa manera sn educadors d'una
societat tot mostrant preferncies per uns valors o per uns altres. La responsabilitat del poder meditic s alta,
i s un poder creixent. Els ciutadans i les institucions democrtiques han de donar total autonomia a aquest
poder? Si no es vol que la democrcia es devalu, un repte s impregnar de democrcia el poder meditic o
que aquest poder estigui supervisat per les institucions democrtiques.
El poder meditic no ha de confondre.
d) Globalitzar la democrcia?
L'Estat per si sol no pot resoldre els problemes d'una societat, tampoc s garantia dels interessos generals. Se
sol dir que l'Estat-naci s'ha fet "massa petit per als grans problemes i massa gran pels petits problemes".
Aix, urgeixen institucions que atenguin els grans problemes i institucions que atenguin els petits problemes. A
problemes globals no determinats per fronteres, com ara la capacitat d'intervenci financera d'alguns grups
econmics o com ara la criminalitat organitzada, cal aplicar solucions globals.
En aquest context de limitacions dels estats emergeix el que s'anomena Societat civil i que realitza tasques
d'inters social; destaquem en aquest mbit les Organitzacions No Governamentals, tant nacionals com
internacionals.
ARTICLE DE ADELA CORTINA

Democracia de calidad frente a la crisis


VICTORIA CAMPS / ADELA CORTINA / JOS LUIS GARCA DELGADO 25 SEP 2012 - 00:07

Un gran nmero de espaoles est viviendo la crisis actual como un autntico fracaso del pas en su conjunto.
Hace ya ms de tres dcadas emprendimos una transicin poltica y social que, con sus luces y sombras,
como todo en este mundo, se ha convertido en una autntica referencia para algunos pases deseosos de dar
el paso de la dictadura a la democracia. El poder poltico pas paulatinamente de un partido de centro a
partidos de centro-izquierda y centro-derecha, sin ms ruido de sables que el del 23-F y sin ms mecanismo
que el de instituciones polticas y elecciones libres y bien reguladas. Se transformaron las infraestructuras, se

94
modernizaron los medios de comunicacin, aument el nmero de estudiantes universitarios, ingresamos
en la Unin Europea, construimos un razonable Estado de justicia, cremos haber alcanzado la velocidad de
crucero propia de pases democrticos, no solo en poltica y economa, sino tambin, y sobre todo, en cultura.
La disposicin al dilogo, el espritu abierto y tolerante parecan haber sustituido los viejos estilos de vida en
una sociedad pluralista.
Pero en 2007 estall en el nivel global y local esa crisis que haba venido gestndose, una crisis que parece
ser sobre todo econmico-financiera y poltica, y descubrimos que el rey estaba en buena parte desnudo.
Que, por desgracia, nos queda mucho camino por andar.
Para recorrer con bien ese camino importa preguntar qu nos ha pasado, qu ha fallado, y un punto esencial
es que no se trata solo de una crisis econmica y poltica, sino tambin de una crisis tica, que pone de
manifiesto las carencias de espritu cvico. En los ltimos aos, nos ha faltado un marco tico efectivo, capaz
de estimular la responsabilidad social y un buen uso de la libertad.
Con el deseo de aportar algunas sugerencias para la elaboracin de ese marco, el Crculo Cvico de Opinin
dedica el sexto de los Documentos que ha publicado al tema Democracia de calidad: valores cvicos frente a
la crisis, y en l apunta a modo de ejemplo medidas como las siguientes:
Los protagonistas visibles de la vida pblica tienen un deber de ejemplaridad
Perseguir un bien comn. En una democracia que es, a su vez, un Estado de derecho, es preciso perseguir
un bien comn que ample el horizonte de los intereses individuales como los nicos fines de la actividad
econmica y poltica. Por legtimos que sean los intereses privados, las instituciones y los ciudadanos se
deben tambin a unos intereses comunes.
La equidad como fin. Sostener la equidad y mejorarla debera ser el principio irrenunciable de un Estado de
derecho. En muy poco tiempo, Espaa consigui poner en pie un Estado de bienestar homologable con el
resto de los pases de nuestro entorno. Pero el modelo es frgil y no podr sostenerse si no va acompaado
de la voluntad de preservarlo por encima de todo. Hay que repensar el modelo con serenidad y con voluntad
de conseguir acuerdos lo ms amplios posibles.
Debe cambiar el orden de los valores. Los aos de bonanza econmica pasados han propiciado una cultura
de la irresponsabilidad y del dinero fcil, que ha trado consigo corrupcin, evasin de impuestos y un
consumismo voraz. Si algo puede ensear la crisis es que debe cambiar la jerarqua de valores transformando
las formas de vida, entendiendo que el bienestar no se nutre solo de bienes materiales y consumibles. Formas
de vida que fortalezcan cultural y espiritualmente al individuo y a la sociedad con valores como la solidaridad,
la cooperacin, la pasin por el saber, el autodominio, la austeridad, la previsin o el trabajo bien hecho.
Decir la verdad. La costumbre de ocultar la verdad por parte de polticos y controladores de la economa de
distintos niveles ha sido responsable de la crisis en buena medida. Pero esa costumbre se ha extendido
tambin entre intelectuales y otros agentes de la vida pblica, plegados a lo polticamente correcto, sea de un
signo o de otro. Entre la incompetencia y la ocultacin saber qu pasa y anticipar con probabilidad qu puede
pasar es imposible para la gente de a pie.
Cultura de la ejemplaridad. Los protagonistas visibles de la vida pblica tienen un deber de ejemplaridad,
coherente con los valores que dan sentido a las sociedades democrticas. La corrupcin, la malversacin de
bienes pblicos, el despilfarro, el desinters por el sufrimiento de quienes padecen las consecuencias de la
crisis, la asignacin de sueldos, indemnizaciones y retiros desmesurados producen indignacin en ocasiones,
pero tambin modelos que se van copiando con resultados desastrosos.
Rechazar lo inadmisible. Para que una sociedad funcione bien es necesario que las leyes sean claras y que
se apliquen, pero tambin que la ciudadana rechace las conductas inaceptables. Es verdad que hay que ir
con mucho cuidado con eso que se ha llamado la vergenza social y que es una de las formas que tiene una
sociedad para desactivar actuaciones que considera reprobables. Esa vergenza ha causado tanto dao y es
tan manipulable, la utilizan tan a menudo unos grupos para desacreditar a otros, que solo puede recurrirse a
ella como una cultura, vivida por todos los grupos sociales, de que determinadas conductas no pueden darse
por buenas.

95
El mejor instrumento para conseguir una sociedad mejor y cambiar los valores es la educacin
Potenciar el esfuerzo. Lo que vale cuesta. Dar a entender que se pueden alcanzar las metas vitales sin
trabajo alguno es engaar, condenar a las gentes a ser carne de fracaso y destruir un pas. Aprender, por el
contrario, que esfuerzo y ocio son dos caras del buen vivir, que ayudan a construir un buen presente y un
buen futuro.
Superar la partidizacin de la vida pblica. La partidizacin de la vida pblica es uno de los lastres de
nuestra poltica, que impide agregar voluntades para encontrar salidas efectivas y consensuadas a los
problemas que nos agobian. Cuando ante cada uno de los problemas pblicos la sociedad se divide siguiendo
los argumentarios de los partidos polticos se destruyen la cohesin social y la amistad cvica indispensables
para llevar una sociedad adelante.
El sentido de la profesionalidad. La profesionalidad, en todos sus mbitos de ejercicio, es un valor que no
debe medirse solo por la eficiencia y la competencia cientfica y tcnica, siendo ambos valores altamente
encomiables. Ser un buen profesional significa incorporar tambin ideales que hagan de las distintas
profesiones un servicio a la sociedad y al inters comn. Es buena la gestin estimulada no solo por la
obtencin de beneficios materiales, sino por un espritu cvico y de servicio.
Promover la educacin. El mejor instrumento de que disponemos para conseguir una sociedad mejor y
cambiar el orden de los valores es la educacin, entendida como formacin de la personalidad y como una
tarea de la sociedad en su conjunto. El ideal de autenticidad debe poder conjugarse con los valores propios de
la vida democrtica.
Recuperar el prestigio. Ni las instituciones ni las personas que ostentan los cargos de mayor responsabilidad
han sabido ganarse la reputacin y el prestigio imprescindibles para merecer confianza y credibilidad por parte
de la ciudadana. Adems del dficit notable de ideas para gestionar y resolver la crisis, se echa de menos un
liderazgo compartido por el conjunto de grupos polticos, que acte con valenta y con prudencia, que corrija
los despilfarros de otros tiempos, que sepa discernir la gravedad de cada problema y que tenga visin de
futuro y no atienda nicamente al corto plazo.
Construir un marco de valores comunes. Es urgente construir un suelo de valores compartidos, fortalecer
los recursos morales que surgen de las buenas prcticas porque solo as se generar confianza. Pero tambin
crear espacios de deliberacin que hagan posible construir pueblo, y no masa, que fortalezcan la
intersubjetividad y no se disgreguen en la suma de subjetividades. Generar pueblo y sociedad civil tanto en
Espaa como en Europa, donde somos y donde queremos estar, es uno de los retos, porque tal vez sea esta
una de las claves del fracaso de Europa: no haber intentado reforzar la conciencia de ciudadana europea, la
Europa de los ciudadanos, esa pieza que resulta indispensable para que sean posibles tanto la Europa
econmica como la poltica.

96

Drets i deures ciutadans. Els valors constitucionals


I. LA CONSTITUCI ESPANYOLA DE 1978
La Constituci s la norma fonamental i fonamentadora de lordenament jurdic i se situa en el vrtex
suprem dins lordenament jurdic de lEstat. s una norma elaborada i aprovada de manera ms solemne que
altres lleis, i per ser reformada necessita uns requisits especials. Cont una declaraci de drets i llibertats i
garanteix lexistncia dun sistema de separaci de poders (executiu, legislatiu i judicial) i el principi de
legalitat, tb assegura la submissi dels poders pblics a les lleis i la jerarquia normativa entre les lleis. Recull
la tradici parlamentria dels sistema bicameral (Congrs i Senat)
Caracterstiques:
a) s escrita: els seus preceptes sexterioritzen de forma escrita
b) s extensa: s la ms llarga de totes les constitucions espanyoles a excepci de la de 1812. Cont:
prembul, 169 articles repartits entre un ttol preliminar i 10 ttols ms, disposicions addicionals,
transitries, derogatria i una final. s necessria la intervenci del Tribunal Constitucional per a la
seva interpretaci i aplicaci.
c) s consensuada: per aprovar-la va ser necessari els consens de totes les forces poltiques.
d) s rgida: impossibilitat dsser modificada a travs dels procediments legislatius ordinaris, ja que
els mateixos rgans de govern hi estan supeditats.
e) s popular: va ser ratificada en referndum pel poble el 6 de desembre del 78
f) s norma amb doble valor, per una part s font inspiradora dels sistema jurdic, integra els valors i
principis fonamentals del sistema, i per laltra s norma integrant del mateix ordenament jurdic, la
norma primera, norma en s mateixa, jurdicament aplicable davant la resta de poders pblics
(paradigma de la norma Grundnorm).
g) Estableix una monarquia parlamentaria com a forma poltica de lEstat
h) Configuraci de lEstat com unitari, regional i no federal
1. Estructura i contingut.
La CE est organitzada en 169 articles de la segent manera:

Prembul : fora del context normatiu, te un valor de declaraci dels objectius que vol impulsar la
Constituci (motius que han portat al text constitucional). Enumera els principis i valors que es
desenvolupen en el text, com ara garantir la convivncia democrtica, consolidar un estat de dret, protegir
tots els ciutadans i pobles dEspanya en lexercici dels seus drets,...

Part Dogmtica: principis generals que han de regir lorganitzaci poltica i els drets i i llibertats
reconeguts als ciutadans
- Ttol preliminar: nou articles que contenen una frmula de poltica general, enuncien una srie de
valors i principis normatius que han dimpregnar tota la constituci, lorganitzaci poltica,
lordenament jurdic, i lactivitat concreta de lestat.
- Ttol I, Dels drets i dels deures fonamentals, reconeix i garanteix una srie de drets fonamentals
dels ciutadans, i tamb proclama uns principis de poltica social i econmica.
Part orgnica: Regula els principals rgans i institucions de lEstat

97

2. Principis Generals
Els principis inspiradors de la CE de 1978 es troben al ttol preliminar
2.1. Definici dEstat i valors q linformen.
Espanya es defineix com un Estat social i democrtic de dret (art 1.1.)

Estat social: igualdat de la societat, lEstat hi interv per aconseguir uns objectius socials i per garantir
certs drets i llibertats socials. (seguretat social, prestacions per desocupaci, educaci obligatria), amb
lobjecte dassegurar a tots els ciutadans els drets que la Constituci els ha reconegut.
Estat democrtic: lEstat es basa en el pluralisme poltic, i es legitima en la sobirana popular. La
participaci es concreta en els partits poltics. Larticle 1.2 disposa en mans del poble espanyol la sobirania
nacional, s a dir, la titularitat dels poder de lEstat no resideix en el rei, sin en el poble espanyol. El poble
els exerceix a travs dels mecanismes de participaci directa (referendum, jurat) i indirecta (delegant en
representants i tercers lexercici real, votant en eleccions, participant en partits, sindicats, empreses,
associacions,etc.)
Estat de dret: submissi de lEstat i poders pblics a la Llei Principi de legalitat.
- La separaci de poders, en un poder legislatiu, un poder executiu i un poder judicial
- El principi de legalitat: els ciutadans i poders pblics estan subjectes a la Constituci i a la resta de
lordenament jurdic. El sotmetiment a la llei de tota la societat espanyola s lexpressi mxima de
lEstat de dret, de manera que sexclouen arbitrarietats i simposa un lmit jurdic i tic a la capacitat
dactuaci dels poders pblics. La mateixa divisi de poders es pot considerar com un principi
dautolimitaci (de lEstat respecte als ciutadans)

2.2. Principis dorganitzaci poltica

98

Monarquia parlamentria, es la forma politica de lEstat espanyol significa q el rgim poltic s


parlamentari i q el cap de lEstat s un monarca, que se sotmet al poble, al Parlament i a la Constituci.
Els actes que efectua el rei en relaci amb les funcions executives, legislatives i judicials sn actes deguts,
s a dir, ates q tenen un contingut predeterminat per un altre rgan i q el rei es limita a sancionar.
Estat autonmic: art. 2 CE expressa la unitat dEspanya i reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les
nacionalitat i regions q la integren, com tamb la solidaritat entre totes elles
Castell: s la llenga oficial, les altres llenges tamb ho sn en les respectives CCAA. Cooficialitat de
les llenges. Art. 3
Es descriu la bandera espanyola i es fixa la capital a la vila de Madrid, art 5
Paper dels partit poltics com a expressi del pluralisme poltic i instrument fonamental per a la
participaci poltica, art. 6
Reconeix a sindicats i organitzacions patronals la contribuci a la defensa i promoci dels interessos
econmics i socials q els son propis, art 7
Forces armades, lart. 8 diu q estan integrades pels exrcits de terra, mar i aire i ha de diferenciar-se de
les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat. Aquestes tenen com a missi garantir la seguretat ciutadana i
lordre pblic, mentre les forces armades tenen com a funcions: garantir la sobirania i independncia
dEspanya, defensar la seva integritat territorial i defensar lordenament constitucional.

2.3. Principis informadors de lordenament jurdic


Garanties bsiques en lestructuraci jurdica de lEstat. La CE encomana als poders pblics la promoci
de les condicions per a la realitzaci de la llibertat i la igualtat, aix implica eliminar els obstacles que dificultin
fer efectiva la llibertat i la igualtat, i tb facilitat la participaci dels ciutadans en la vida poltica, econmica,
cultural i social. Alguns daquests preceptes sn:

Principi de legalitat: Ciutadans i poders pblics estan subjectes a la CE i a resta de lordenament jurdic
Jerarquia normativa: Al capdamunt la Constituci i per sota sestructura un conjunt de normes
jerarquitzades i plasmades en forma de pirmide, el fonament de la validesa duna norma o acte es troba
en un altre jerrquicament superior,
Publicitat de les normes: publicaci al BOE de les normes, abans que entrin en vigor
Seguretat jurdica: A partir del moment en qu les lleis consten publicades al BOE pot exigir-se el seu
compliment als ciutadans, sense que aquests puguin allegar el seu desconeixement.
Irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals: el ciutad
no ha de preocupar-se pels fets que en el futur poder ser considerats delictius, sin nicament pels fets
que a lactualitat les lleis sancionin.
La responsabilitat y la prohibici de la arbitrarietat dels poders pblics, plasmaci directa del principi de
legalitat, el sotmetiment de tots els poders pblics i dels ciutadans a la llei i la possibilitat de persecuci de
responsabilitats (civils, penals i administratives) contra els actes contraris a aquests drets.

II. DRETS I DEURES FONAMENTALS DELS ESPANYOLS


Sn molt ms que un simple catleg de llibertats del ciutad, fonamenten tot el sistema constitucional i
constitueixen un conjunt de drets que sn valors superiors de tot el sistema jurdic. La regulaci de drets i
deures fonamentals es troben al Ttol 1 (articles 10 al 55). Segons larticle 10, introductori de tot el ttol, sn
fonament de lordre poltic i la pau social: la dignitat de la persona, els drets inviolables que li sn inherents, el
desenvolupament lliure de la personalitat i el respecte a la llei i als drets dels altres. Per a labast i la
interpretaci de normes de drets fonamentals i llibertats, la CE remet a la Declaraci universal dels drets
humans i a altres tractats i internacionals.

99

Captol I del Ttol I, Dels espanyols i dels estrangers, sassenyala que cap espanyol dorigen no pot ser
privat de la seva nacionalitat (art 1.1), i es fitxa la majoria dedat a 18 anys (art. 12).Larticle 13 remet a
lestatut jurdic dels estrangers aqu, lextradici i el dret dasil.
Captol II, Drets i llibertats. larticle 14 proclama la igualtat davant la llei i la prohibici de discriminaci per
raons de naixement, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social.
Secci I - Drets fonamentals i les llibertats pbliques. Tots els drets inclosos en aquesta secci (art. 15 a
29) ms el 14 gaudeixen de sistema de protecci ms ampli i reforat previst a CE.
-

Article 15: dret a la vida i a la integritat fsica i moral, prohibeix laplicaci de tortures i tractes inhumans o
degradants. Aboleix tamb la pena de mort en temps de pau, i de fet (reforma Codi penal militar 1996),
tamb la pena de mort en temps de guerra ha quedat abolida a Espanya.
Article 16: es reconeix la llibertat ideolgica, de religi i de culte, amb lnic lmits del respecte i el
manteniment de lordre pblic. Ning no pot ser obligat a declarar sobre la seva ideologia. Cap confessi
no t carcter estatal, per b que els poders pblics tenen en compte les creences religioses de la societat
espanyola i hi mantenen relacions de cooperaci.
Article 17: dret a la llibertat i a la seguretat, ning no pot ser privat de la seva llibertat si no s amb
lobservana dels casos i les formes que preveu la llei. La detenci preventiva dun individu no pot durar
ms temps del que sigui estrictament necessari per a lesclariment dels fets, mxim de 72 hores la
persona detinguda ha de ser posada en llibertat o a disposici de lautoritat judicial. Tamb es remet a
desplegament legal el procediment dhabeas corpus, pel qual es pot exigir que es posi a disposici judicial
qui ha estat detingut illegalment
Article 18: dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge; inviolabilitat del domicili, el
secret de les comunicacions i les limitacions de ls de la informtica.
Article 19: reconeix la llibertat de residncia i de circulaci pel territori nacional.
Article 20: llibertat dexpressi i difusi lliure de pensaments, idees i opinions; la producci i la creaci
cientfiques; la llibertat de ctedra; la comunicaci i la recepci lliure dinformaci vera. Prohibeix la
censura.
Article 21: dret de reuni pacfica sense autoritzaci prvia, malgrat que quan es desenvolupi en llocs de
trnsit pblic ser necessari comunicar-ho a lautoritat.
Article 22: dret dassociaci. La mateixa Constituci especifica que la inscripci al registre sefectua amb
efectes merament de publicitat. Es consideren illcites les associacions que persegueixen fins illcits i es
prohibeixen les associacions secretes i les de carcter paramilitar.

100
-

- Article 23:garanteix sufragi universal i dret daccedir a funci pblica en condicions digualtat
Article 24: empara el dret a la tutela judicial efectiva, a laccs a un jutge predeterminat per llei, a la
defensa i lassistncia lletrada, a ser informat de lacusaci, a un procs pblic amb garanties, i tamb la
presumpci dinnocncia.
Article 25: principi de legalitat en lmbit sancionador, ning no pot ser condemnat per accions que en el
moment de produir-se no constitueixin infracci administrativa o penal. Obliga a orientar les penes i les
mesures privatives de llibertat a la reinserci social i prohibeix els treballs forats. Reconeix al condemnat
a pena de pres els drets fonamentals
Article 26: prohibeix els tribunals dhonor en lmbit civil i dorganitzacions professionals.
Article 27: es garanteix el dret a leducaci i la llibertat densenyana.
Article 28: garanteix el dret a la lliure sindicaci i assenyala que per llei es regular lexercici daquest dret
per part de les forces armades i les peculiaritats del seu exercici pels funcionaris pblics. Es reconeix
tamb el dret de vaga dels treballadors.
Article 29: es preveu el dret de petici individual i collectiva.

Secci II - Drets i deures dels ciutadans


-

Article 30: dret i deure dels espanyols de defensar Espanya, i regula el servei militar i lobjecci de
conscincia.
Article 31: deure de contribuir al sosteniment de la despesa pblica dacord amb la capacitat econmica i a
travs dun sistema tributari inspirat en el principis digualtat i progressivitat.
Article 32: dret de contreure matrimoni amb plena igualtat jurdica per part de lhome i la dona.
Article 33: estableix els dret a la propietat privada i a lherncia. Es permet lexpropiaci forosa de la
propietat en cas dutilitat pblica o dinters social.
Article 34: reconeix el dret de fundaci per a fins dinters social.
Article 35: dret i el deure al treball, a la lliure elecci de professi, a la promoci a travs del treball a i una
remuneraci suficient. Prohibeix la discriminaci per ra de sexe.
Article 36: remet a desplegament legal el rgim jurdic dels collegis professionals.
Article 37: dret a la negociaci collectiva laboral entre els representants dels treballadors i els empresaris.
Article 38: reconeix la llibertat dempresa en el marc de leconomia de mercat.

Captol III (art. 39 a 52) es preveuen els principis rectors de la poltica social i econmica, entre els quals hi
ha la protecci de la famlia (art. 39), el manteniment del rgim pblic de la Seguretat Social (art. 41), el
dret de la protecci de la salut (art. 43), laccs a la cultura, la cincia i la investigaci en benefici de
linters general (art. 43), el dret de gaudir medi ambient adequat (art. 45), etc.
Captol IV regula les garanties de les llibertats i els drets fonamentals. En aquest sentit, els drets de la
secci I del Captol II (art. 15 1 29) i larticle 30.2 sn directament exigibles i han de ser regulats i
modificats mitjanant llei orgnica. Gaudeixen, a ms, de protecci jurdica especial i de recursos
dempara davant el Tribunal Constitucional.
Captol V regula els supsits en qu determinats aspectes dels drets i les llibertats reconeguts als articles
17, 18, 19, 20, 21, 28 i 37 poden ser sotmesos a suspensi.

Classes

Supsits

Declaraci

Durada

Drets i llibertats que es


poden suspendre

101
Estat dalarma

Govern, donant-ne compte al


Congrs

15 dies. Prrroga amb


autoritzaci del

Cap: no se suspenen els


drets, sin que es limiten

La
declaraci
de
suspensi
Congrs
de drets, pot
dur-se a terme
de
forma
generalitzada,
Estat
Govern, amb autoritzaci
No ms de 30 dies,
- inviolabilitat domiciliria
dexcepci
prvia del Congrs
prorrogables a 30 dies
aplicable a un
- secret de comunicacions
ms
territori
de
lEstat
o
de
- llibertat de circulaci
Suspensi
general
forma
individualitzada,
- reuni i manifestaci
aplicable a una
o
diverses
Congrs, per majoria
La que assenyali el
- vaga
persones
absoluta a proposta del
Congrs en cada cas
Estat de setge Govern
-llibertat dexpressi, excepte
individualment.
producci literria i llibertat de
Mesura
premsa
temporal
i
excepcional
que pretn el
Suspensi
Saplica a terroristes i integrants de bandes armades
- inviolabilitat domiciliria
ple restabliment
individual
- secret de comunicacions
de la situaci
anterior
i
sadopta quan les autoritats sn incapaces daconseguir el ple restabliment i garantia dels drets dels
ciutadans. Tipus:
a) Lestat dalarma. Supsits de catstrofes naturals que excedeixen en molt el risc de tempestes,
nevades o incendis localitzats, per molt greus siguin. Declarat pel Govern mitjanant decret per acord
Consell de Ministres. Termini mxim de 15 dies i prorrogat amb autoritzaci del Congrs de Diputats.
b) Lestat dexcepci. Per fer front a supsits de desordres violents que afecten la seguretat i lordre
pblic de tal naturalesa que les forces de seguretat de lEstat es troben desbordades. Supsits de
desordres violent prolongats que afectin a les propietats i la seguretat. Declarat pel Govern
mitjanant decret acordat pel Consell de Ministres, prvia autoritzaci del Congrs dels Diputats.
Max. 30 dies i prorrogable 30 +. Lautoritzaci i la proclamaci haur de determinar els seus efectes,
lmbit territorial al qual sestn i la seva durada.
c) Lestat de setge. Supsits ms greus de desordre pblic en qu aquests vagin acompanyats de
revoltes militars i intents denderrocar les institucions pbliques i poltiques constitucionalment
reconegudes. Les autoritats militars assumeixen competncies, el control de lordre pblic, possible
implantaci toc de queda o la implantaci de tribunals militars per lenjudiciament dels fets
esdevinguts al llarg de la vigncia de lestat. s competent per a la declaraci el Congrs de
Diputats, per majoria absoluta, a proposta del Govern, nic rgan constitucional amb potestat per fer
la proposta. No t previst un termini determinat i ser el Congrs dels Diputats, quan efectu la
declaraci qui determini la vigncia.
La declaraci ha de determinar els seus efectes, lmbit
territorial al quan sestn i la seva durada.

102

Activitats
1. Reportatge Documental sobre el Cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 amb l'objecte d'establir una
Taula Rodona desprs de la seva visualitzaci en el qual els alumnes intentin aclarir la transcendncia
i possibles conseqncies d'aquest fet.
A notar en el seu Diari de treball el segent:
Qu hem vist?
Quan va tenir lloc?
Quin significat i / o conseqncies va poder tenir un esdeveniment com
aquest?
Amb un govern no democrtic ... a qu s'ha de renunciar?
La Constituci de 1978: per a qu serveix, qu ens garanteix?

2. Dividim la classe en grups de treball amb l'objecte de desenvolupar alguns dels aspectes fonamentals
del TTOL I (captols 1r i 2n, excloent d'aquest ltim la secci 2a) de la Constituci de 1978
Establirem 5 GRUPS QUE s'organitzaran AL VOLTANT DELS SEGENTS EIXOS TEMTICS:
o GRUP 1: Article 10 de la Constituci.
o GRUP 2: Articles 11, 12, 13.
o GRUP 3: Article 14.
o GRUP 4: Articles 15, 16 17.
o GRUP 5: Articles 20, 21 i 23.
Els alumnes hauran de treballar en cadascun dels seus respectius grups els segents aspectes
reflectits en aquesta fitxa de treball:

FITXA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL


TRABALL
INTEGRANTS DEL GRUP:

SIGNIFICAT DEL/S ARTICLE/S TREBALLATS.


COMPARACI DESTOS DRETOS AMB TEXTOS CONSTITUCIONALS
ANTERIORS.

Assenyalar quan apareixen per primera vegada i de qu forma.


Levoluci cap endavant o cap endarrere patida.
Establir una relaci destos valors constitucionals amb els DD. HH.

http://w3.cnice.mec.es/recursos/secundaria/sociales/derechos/1808_1978.htm

103
ANLISI PERIDIC DE NOTCIES DELS MITJANS DE COMUNICACI EN
QU ES REFLECTEIXIN LLOCS I SITUACIONS ON NO EXISTEIXEN O ES
CONCULQUEN ELS ARTICLES QUE FORMEN PART DEL TREBALL DEL
GRUP REALITZANT UN INVENTARI D'AQUESTES NOTCIES.
ASSENYALEU LA DATA I EL MITJ DE COMUNICACI A TRAVS DEL QUAL
HEU CONEGUT LA NOTCIA

A PARTIR DEL DESENVOLUPAMENT DE LAPARTAT ANTERIOR:

De qu forma podra contribuir el grup a evitar o palliar alguna destes


situacions?
Dissenyeu una estratgia d'acci concreta encara que siga simblica.

104

TEMA 5: ELS DRETS HUMANS: HISTRIA


El desig d'un mn ms just, ms lliure i ms solidari segurament ha estat una aspiraci comuna des
que existeix el ser hum. Per tant, en un sentit ampli, podem dir que els drets humans no sn un invent
modern, tot i que la seva denominaci i continguts actuals s que siguen histricament recents.
Les primeres notcies documentades que podem considerar precursores d'aquesta gran aventura corresponen
al tercer millenni abans de Crist, a Egipte. En el Llibre dels Morts, un difunt, davant el tribunal de Osiris, amb
l'objectiu d'assegurar-se la vida eterna, allega en defensa seva "no haver fet mal a la filla del pobre".
Al segle XVII aC., a Mesopotmia, trobem una fita: el Codi d'Hammurabi. s el primer que regula la
coneguda Llei del Tali, establint el principi de proporcionalitat de la venjana, s a dir, la relaci entre
l'agressi i la resposta. Un principi que ara sembla brbar, per que llavors era una forma efica de contenci
a la venjana sense lmit. El Codi d'Hammurabi no distingeix entre dret civil i dret penal, simplement s una
successi de lleis que enumeren els possibles casos i el que s'ha d'obrar en conseqncia.
Ms tard, la cultura grega va suposar un avan substancial, establint el naixement de la democrcia i un nou
concepte de la dignitat humana, basat en l'home lliure, el ciutad. De totes maneres, a Grcia no totes les
persones tenien dret a la ciutadania, a la condici d'homes lliures: els esclaus n'estaven exclosos; en el millor
dels casos eren considerats imprescindibles per al manteniment del sistema social vigent. Per exemple, a
l'Odissea, podem llegir com Zeus va treure la meitat de la ment als esclaus. I Plat, recollint el mite homric,
afirmava en les seves lleis que en l'esclau no hi havia res de sa ni de sencer. Aristtil senzillament justificava
l'esclavitud en tant que part necessria del sistema socioeconmic llavors imperant.
Roma s un altre dels grans referents de l'antiguitat. El seu major mrit va consistir en reunir els avanos de
les civilitzacions que l'havien precedit (grega, egpcia, fenici-cartaginesa) refonent-los i expandint-los per la
conca mediterrnia i Europa. Roma va ser una gran organitzadora, i un dels mbits en el qual es va manifestar
de forma ms poderosa aquesta capacitat organitzadora va ser en el desenvolupament d'un ampli cos de lleis.
Al mateix temps, el poble jueu, i especialment els seus profetes, fan rellevants declaracions, recollides en els
diferents llibres de l'Antic Testament, que exhorten els poderosos a actuar amb justcia. El text ms difs de
l'Antic Testament s Els Deu Manaments, considerats pel cristianisme com el germen de les modernes
declaracions de drets humans.
Mentre al voltant del Mediterrani es desenvolupen les cultures egpcia, mesopotmica, grega i romana (al
mateix temps que naixen les grans religions monoteistes), a l'ndia i a la Xina sorgeixen tamb grans
pensadors que contribueixen a la transformaci d'aquelles societats. Els ms influents van
ser Buda i Confuci. El primer va qestionar en els seus ensenyaments el sistema de castes associat a
lhinduisme, mentre que Confuci va tindre una influncia determinant a la Xina. Entre altres coses, Confuci
exhortava el bon govern (l'exercici de la caritat i la justcia), al mateix temps que promulgava el respecte a la
jerarquia, aspecte aquest que va facilitar que el confucionisme acabs convertint-se en la religi oficial de
l'estat.
Durant els primers anys desprs de Crist, es produeix un altre salt qualitatiu amb els estoics i els cristians,
iniciant-se una nova etapa en el desenvolupament histric dels drets humans. Continuant amb la tradici
grega, s'insisteix i s'aprofundeix ms en la idea de dignitat i igualtat dels ssers humans, rebutjant al mateix
temps la violncia.
A principis del segle VII Mahoma comena a divulgar l'Islam, la qual cosa suposa un procs d'humanitzaci
dels costums de les societats del Nord d'frica. Va insistir en la igualtat dels ssers humans proclamada pel
cristianisme.

105
A Europa la invasi dels pobles germnics i la descomposici de l'imperi rom porten al naixement de
diferents regnes. Sorgeix una nova organitzaci social, el feudalisme, que arriba a la seva culminaci poltica
durant els segles XI i XII. No s una organitzaci original d'aquest temps ni exclusivament europea: la seva
configuraci es dna en perodes de decadncia del poder central, per exemple durant l'Egipte faranic o el
Jap dels segles XVII i XIX. El feudalisme es caracteritza per la divisi de la societat en tres estaments
desiguals, basats en el llinatge (o naixement) i el privilegi (llei privada per a cada estament): L'Esglsia,
representant del poder div a la terra; Els nobles, possedors del poder poltic i, juntament amb l'Esglsia, de la
propietat de la terra; Els serfs, sense drets, i que podien ser venuts o transferits.
Amb la implantaci de les monarquies absolutes durant el segle XV, el feudalisme desapareixer com rgim
poltic de l'Europa Occidental, tot i que la seva dimensi social (convertida en l'anomenat Antic Rgim) arribar
fins a la Revoluci francesa.
Al disminuir les invasions s'inicia una lenta recuperaci. Renaixen les ciutats i, a partir del segle XII agafa fora
una nova classe social: la burgesia. Els seus membres, al sentir-se desvinculats de les submissions feudals,
inicien una llarga lluita a favor dels drets civils. D'aquesta poca de transici s la Carta Magna (1215),
favorable als nobles i burgesos anglesos.
A mitjan segle XV s'inicia el Renaixement a Itlia. Inspirat en l'antiguitat clssica, recobra la concepci grega
de l'home en tant que mesura de totes les coses, i la llibertat de pensament i d'acci es tornen irrenunciables.
El dret natural abandona la base teolgica sobre la qual s'havia assentat durant l'Edat Mitja i adopta una
concepci purament racionalista. Els drets giren al voltant de la persona individual independent de la
collectivitat. Una concepci unilateral i combativa: els drets enfrontats al poder, desenvolupats a travs d'una
lluita entre l'Estat i l'individu, o entre aquest i l'Esglsia.
El 1492 es produeix l'anomenat descobriment d'Amrica. Va comportar grans abusos sobre els indgenes,
abusos que van acabar propiciant una reflexi sobre els aspectes ms inadmissibles de la colonitzaci. Les
Lleis d'ndies i la mateixa Corona Espanyola van establir normes per a protegir a la poblaci indgena.
Per si la poblaci nadiua durant la colonitzaci va tindre els seus defensors, els autntics oblidats van ser els
esclaus d'origen afric, importats de forma massiva per a fer funcionar les societats esclavistes que es van
instaurar a les colnies. Paradoxalment, durant el segle XVI, mentre la servitud estava en procs de
desaparici a Europa, a les colnies renaixia l'esclavitud, i sota les seves pitjors formes.
A Amrica del Nord els efectes de la colonitzaci van ser encara ms devastadors, produint-se un genocidi
que va afectar la majoria de les poblacions indgenes, al mateix temps que es recloa els pocs supervivents
en reserves.
Durant el segle XVII, a Anglaterra, es produeixen tres fets importants: La Petici de Drets (1628), que
protegia els drets personals i patrimonials; L'Acta d'Habeas corpus (1679), que prohibia les detencions sense
ordre judicial; La Declaraci de Drets (1689), que consagrava els drets recollits en els textos anteriors.
L'angls John Locke (1632-1704), s una figura cabdal del segle XVII. Considerat el pare del liberalisme
modern, va proposar que la sobirania emanava del poble, que l'Estat havia de protegir els drets dels ciutadans
i, anticipant-se a Montesquieu, que el poder legislatiu i el judicial havien d'estar separats. Va tindre una gran
influncia en la redacci de les grans declaracions de drets humans de finals del segle XVIII.
Les primeres grans declaracions es van produir a les colnies angleses d'Amrica del Nord, impulsades pels
seus conflictes amb la corona anglesa: el juny de 1776 es va proclamar la Declaraci de Drets de Virginia i
el juliol la Declaraci d'Independncia dels Estats Units. La Declaraci d'Independncia, redactada per
Thomas Jefferson, afirmava el segent: "Sostenim com veritables evidncies que tots els homes naixen
iguals, que estan dotats pel seu Creador de certs drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida, a la
llibertat i a la recerca de la felicitat...".

106
Una dcada ms tard, a Europa, en els temps agitats de la Revoluci Francesa, el 1789 es proclama a
Pars la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad. A aquesta declaraci, la va seguir el 1793 una
segona ms radical (amb l'arribada de Robespierre i els Jacobins al poder) i una tercera, el 1795, ms
conservadora (arran de la caiguda de Robespierre).
Durant el segle XVIII van ser fonamentals les idees de Montesquieu i Rousseau. Montesquieu (1689-1755),
va criticar severament els abusos de l'Esglsia i de l'Estat. A l'estudiar les institucions i costums francesos de
l'poca, va donar formes precises a la teoria del govern democrtic parlamentari amb la separaci dels tres
poders, legislatiu, executiu i judicial, en tant que mecanisme de control recproc entre ells, acabant tericament
amb la concentraci del poder en una mateixa persona i els consegents abusos que histricament havia
produt l'illimitat poder del monarca. Rousseau (1712-1778), per la seva banda, va denunciar vigorosament
les injustcies i misries resultants de la desigualtat social de la seva poca, va propugnar la idea d'una
societat basada en igualtat absoluta, en la qual cada membre, alhora que se sotmet a les decisions del
collectiu, s al mateix temps part del poble sobir, la voluntat general del qual constitueix la Llei. Aquestes
idees de Rousseau van afavorir a l'elaboraci del concepte dels drets humans al plantejar la necessitat de
l'existncia d'una igualtat entre els homes, els quals han de sotmetre la seva voluntat individual a la voluntat
del collectiu, amb l'objecte d'arribar al benestar com.
El segle XVIII va ser un segle de conquestes importants i al mateix temps de considerables limitacions. Dos
exemples: 1) Les declaracions parlen dels "Drets dels Homes" (les dones en quedaven excloses). 2)
Freqentment eren "compatibles" amb l'esclavitud. Als Estats Units no es va abolir l'esclavitud fins a la Guerra
de Secessi, el 1865. A Espanya, es va abolir el 1814, tot i que es va permetre que continus a les colnies
(concretament a Cuba, fins el 1880).
El segle XIX s un segle d'avanos i retrocessos. En conjunt, s un segle de lenta consolidaci dels ideals
proclamats per la revoluci francesa. El liberalisme i el romanticisme d'aquest segle tenen un pes especfic
en l'enfortiment de la llibertat dels individus, i que les constitucions nacionals que es van creant la tinguen en
compte. s tamb el segle de la Revoluci Industrial, de les reivindicacions proletaries i de la conquesta del
reconeixement del dret d'associaci. Apareixen a ms noves teories socials: el socialisme utpic, el socialisme
cientfic (marxisme) i l'anarquisme, teories que tindran, a principis del segle segent, un gran protagonisme.
Tamb s el segle de l'inici d'una nova lluita, la dels drets socials. Els moviments obrers emprenen la
defensa dels drets humans des d'una perspectiva collectiva, de manera ms mplia, s el moment en el
qual els treballadors exigeixen les seves reivindicacions. Ja en el segle XX, les revolucions mexicana i russa
de 1917 constitueixen fets histrics determinants per a la consagraci jurdica d'aquests drets collectius, els
drets econmics i socials.
Durant el segle XIX, el filsof, poltic i economista angls John Stuart Mill (1806-1873), va tindre una gran
influncia. En el seu llibre "Sobre la llibertat", va reflexionar sobre la naturalesa i els lmits del poder que pot
ser legtimament exercit per la societat sobre l'individu, argumentant que tota persona hauria de ser lliure per a
realitzar les conductes que desitge sempre que no perjudique va els altres. Va ser un defensor de la llibertat
d'expressi i, en tant que membre del parlament britnic, va proposar diverses reformes del sistema electoral,
especialment sobre les qestions de la representaci proporcional i l'extensi del sufragi.
Alg ha dit que la histria no s ms que una successi de crims. Evidentment s una definici incompleta,
per acceptant aquesta limitaci, potser en el segle que ms encaixa s en el segle XX: dues guerres
mundials, incomptables guerres regionals, guerres civils, sagnants revolucions... i un balan esferedor de
milions de morts. Tota aquesta bogeria ha estat alhora el catalitzador d'una reacci en sentit contrari,
encaminada a evitar (amb resultats diversos) la seva repetici.
A la Primera Guerra Mundial va seguir-li la creaci de la Societat de Nacions, que encara que no va ser
capa d'evitar la Segona Guerra Mundial, si va tindre el mrit de ser el precedent d'una organitzaci
supranacional de carcter vinculant. Altres avanos de la Societat de Nacions van ser la creaci del Tribunal
Internacional de la Haya, la signatura del "Conveni internacional per a la supressi de l'esclavitud" (signat el

107
1926 i completat i ratificat per les Nacions Unides el 1956) o la creaci de l'Organitzaci Internacional del
Treball.
A la Segona Guerra Mundial va seguir-la la creaci de les Nacions Unides. Els horrors de la guerra i els
judicis de Nuremberg i Tquio contra els alts responsables nazis i japonesos, acusats de crims de guerra i
genocidis, mostraven la necessitat de regular de forma precisa el concepte de drets humans i, sobretot,
d'establir clarament quins eren aquests drets. El resultat va ser l'aprovaci, el 1948, de la Declaraci
Universal dels Drets Humans. Amb el pas dels anys, la Declaraci Universal, que com a tal no s de
carcter vinculant, s'ha anat completant amb una srie de convenis, convencions i pactes, aquests s
vinculants, que van desenvolupant, i en alguns casos ampliant, els continguts de la Declaraci Universal.
L'objectiu a ms s que aquests drets arriben a formar part del dret positiu de totes les nacions, el que en
molts casos ja ha succet (una altra cosa s que desprs siguen respectats).
Les normes i principis comenats a promulgar fa segles de forma fragmentada i difusa en diferents entorns
culturals (amb una incidncia en general limitada sobre la vida quotidiana dels ciutadans de les corresponents
poques histriques), amb el pas del temps s'han anat consolidant i difonent: d'una banda, detallant cada
vegada amb ms precisi els diferents drets i, d'altra banda, construint societats dotades dels mecanismes
necessaris per a vetllar pel respecte efectiu d'aquests drets.
La Declaraci Universal s la culminaci, fins al moment, d'aquest afany d'universalitzaci i concreci dels
drets de les persones.

La Declaraci. Presentaci
La Declaraci Universal dels Drets Humans aprovada i proclamada el 10 de desembre de 1948 inclou un
Prembul i 30 Articles. En el Prembul es presenten els principis bsics sobre els que es fonamenten els 30
Articles; sn les consideracions que inspiren el conjunt de l'articulat i li donen fora.
El Prambul
El Prembul enuncia set consideracions prvies a la Proclama. Es considera que el reconeixement de la
dignitat de tot membre de la famlia humana est a la base de la llibertat, de la justcia i de la pau; el
menyspreu deste a la dignitat ha originat moltes barbaritats. Es considera essencial protegir les persones
amb drets fonamentals, establir relacions amistoses entre els pasos, afavorir el progrs social, instaurar
millors condicions de vida.
El conjunt de la declaraci expressa un ideal com de la comunitat de nacions, un ideal moral mnim i
compartit que ha de guiar les relacions entre les persones. Un ideal com que s inalienable, que s universal,
que s innegociable.
Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres
de la famlia humana s el fonament de la llibertat, la justcia i la pau en el mn, considerant que el
desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbrie que han ultratjat la
conscincia de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiraci ms elevada de tothom l'adveniment d'un
mn on els ssers humans, deslliurats del temor i la misria, puguin gaudir de llibertat d'expressi i de
creena, considerant que s essencial que els drets humans siguen protegits per un rgim de dret per tal que
les persones no es vegen forades, com a ltim recurs, a la rebelli contra la tirania i l'opressi. Considerant
tamb que s essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,
Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta la seva fe en els drets humans
fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han

108
decidit de promoure el progrs social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat ms mplia, considerant
que els Estats membres s'han comproms a assegurar, en cooperaci amb l'Organitzaci de les Nacions
Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals, considerant que una
concepci comuna destes drets i llibertats s de la ms gran importncia per al ple compliment deste
comproms, LAssemblea General Proclama aquesta Declaraci Universal de Drets Humans com l'ideal com
a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada instituci, inspirant-se constantment
en aquesta Declaraci, promoguin, mitjanant l'ensenyament i l'educaci, el respecte a aquests drets i
llibertats i asseguren, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicaci
universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota la seva
jurisdicci.
Els 30 Articles
Els 30 Articles de la Declaraci contenen una proclamaci de principis i de drets. Uns drets es presenten com
a fonamentals o personals: com el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat. Uns altres sn drets civils i
poltics: com el dret a la propietat o a la intimitat o com el dret al sufragi universal i secret o el dret a la llibertat
d'associaci. Altres sn drets econmics, socials i culturals: com el dret a formar famlia o a l'habitatge o com
el dret al treball i a un salari igual per igual treball o com el dret a l'educaci.
Els 30 Articles es poden enunciar, d'una manera noms indicativa, de la segent manera:
Indicaci sobre cada un dels 30 Articles
1. Tots els ssers humans naixem lliures i iguals
2. Tothom t dret a aquests drets
3. Dret a la vida
4. Ning no ser sotms a esclavitud o servitud
5. Ning no ser sotms a tortura
6. Tot sser hum t dret a una personalitat jurdica
7. Tots som iguals davant la llei
8. Tothom t dret a defensar-se davant els tribunals
9. Ning no podr ser detingut arbitrriament ni desterrat
10. Dret a un judici just
11. Dret a la presumpci d'innocncia
12. Dret a la intimitat
13. Dret a la llibertat de moviment
14. Dret d'asil
15. Dret a la nacionalitat
16. Dret al matrimoni

109
17. Dret a la propietat
18. Dret a la llibertat de pensament, conscincia i religi
19. Dret a la llibertat d'expressi
20. Dret a la llibertat de reuni
21. Dret a la democrcia
22. Dret a la seguretat social.
23. Dret al treball
24. Dret a l'oci
25. Dret a un nivell de vida adient
26. Dret a l'educaci
27. Dret a la cultura
28. Dret a l'ordre social
29. Dret a les llibertats i al respecte de la comunitat
30. Dret a qu aquests drets no siguin suprimits en cap circumstncia

EXERCICIS DE LA LLI
1. Explica cadascun dels drets de l'1 al 5.
2. Explica cadascun dels drets del 6 al 10.
3. Explica cadascuna dels drets de l'11 al 16.
4. Explica cadascun dels drets del 17 al 22. 5.
5. Explica cadascun dels drets del 23 al 30.
6. Posa un exemple de violaci de cada un dels drets de l'1 al 5.
7. Posa un exemple de violaci dels drets del 6 al 10.
8. Posa un exemple de violaci de cada un dels drets de l'11 al 16.
9. Posa un exemple de violaci de cada un dels drets del 17al 22.
10. Posa un exemple de violaci de cada un dels drets del 23 al 30.
11. Posa un exemple de com defensar cada un dels drets de l'1 al 5.
12. Posa un exemple de com defensar cada un dels drets del 6 al 10.
13. Posa un exemple de com defensar cada un dels drets de 11 al 16.

110
14. Posa un exemple de com defensar cada un dels drets del 23 al 30.
Els drets humans no s'acaben amb la Declaraci de 1948. El redactat desta no s'ha modificat, per en anys
posteriors s'han anat introduint i aprovant altres drets amb nous documents; aix, s'han reconegut els drets
dels infants, el dret a no discriminaci de la dona, el dret a un entorn saludable, etc.

a. Fes-ho tu: Considerant . . .


En el Prembul de la Declaraci es presenten set "considerants" en els quals es basa el conjunt dels trenta
articles. Analitzem-ne expressions.
La Declaraci proclama un ideal com a assolir per a tots els pobles i nacions.
Cerca, per cadascuna de les expressions de la dreta, la que ms shi ajuste:
A: Perque estes fomenten els pactes.
B: que tots els estats es comprometen a respectar.
C: pel fet destar protegits per drets.
D: com pautes universals.
E: noms posible shi ha drets fonamentals.
F: s a dir drets no renunciables , no negociables.
G: sent lliures de por i necessitat.
1. Drets inalienables,
2. Deslliurats del terror i la misria,
3. No veures forat a la rebelli,
4. Promoure relacions amistoses,
5. Progrs social i millorar el nivell de vida,
6. Respecte universal i efectiu,
7. Concepci comuna de drets i llibertats,

111

Diferents tipus o generacions de drets


Drets personals o fonamentals

El dret a la vida, proclamat en l'article 3 de la Declaraci, s un dret fonamental sense el qual els altres drets
ja no tenen sentit o deixen d'existir; es denuncia qualsevol atemptat contra la vida sigui per part d'un individu,
sigui per part de l'estat o d'un grup reivindicatiu. La vida s un valor absolut que no es pot subordinat a
interessos diversos.
Que tots naixem lliures vol dir que ning ens pot sotmetre, que tenim la capacitat d'autodeterminar-nos
voluntriament, que podem actuar com vulguem; per que som lliures pel fet d'estar dotats de ra i
conscincia. I s la convivncia amb els altres el que posa lmits a la nostra llibertat.
Article 1
Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i han
de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Que tots som iguals en dignitat, qu vol dir? La dignitat s la qualitat que tenen totes les persones i que les fa
valuoses, importants i respectables pel fet de ser persones, amb independncia de la seva riquesa, cultura,
religi o sexe. La dignitat no se suposa; es t i s un valor irrenunciable propi de tot sser hum.
I s tamb fonamental el dreta a la seguretat sense la qual queda malmesa o impossibilitada la vida de la
persona.
Article 3
Tota persona t dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Drets civils i poltics
Ms enll dels drets fonamentals, per pressuposant-los, els drets civils i poltics. Uns drets i llibertats que
garanteixen la seguretat jurdica, reconeixen el dret de circular lliurament, la de pensament, la d'opini i la de
participar en el govern del pas. Sn uns drets que estableixen lmits a l'actuaci de l'estat o de la comunitat en
relaci a les persones.
Article 18
Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret inclou la llibertat de
canviar de religi o de creena, i la llibertat, individualment o collectivament, en pblic o en privat, de
manifestar la seva religi o creena per mitj de l'ensenyament, la prctica, el culte i l'observana.
Article 21
3. La voluntat del poble s el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjanant
eleccions autntiques, que hauran de fer-se peridicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per
altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
El dret a la llibertat d'opini vol dir que tu pots dir el que tu consideris, que ning et pot reprimir les teves
opinions ni la seva exposici en pblic o per escrit, ara b no faltant als altres, no difamant o sense aixecar

112
falsos testimonis, s a dir, no atemptant contra la fama o el bon nom o la dignitat d'altres. Tothom mereix
un respecte i la llibertat d'opini no et dona dret a faltar a aquest respecte.
Drets econmics, socials i culturals
En els llargs debats d'elaboraci de la Declaraci, els pasos que formaven part del bloc occidental
defensaven, preferentment, els drets civils i poltics, drets que han estat considerats de primera generaci. Per
altra banda, els moviments d'esquerres i el bloc comunista van forar la proclamaci de drets econmics i
socials, drets que han estat considerats de segona generaci.
Formen parts del grups de drets socials, econmics i culturals el dret al treball, a un salari igual per igual
treball, el dret a una limitaci raonada de la jornada de treball, dret a un nivell de vida que asseguri la salut, el
dret a l'educaci.

El dret a l'educaci vol dir dret a no ser ignorant, dret i obligaci a desenvolupar les nostres capacitats, a
desenvolupar-nos com a persones intelligents. A abandonar l'analfabetisme i tota la foscor de supersticions i
prejudicis i enganyifes, fruits de la ignorncia, que durant molt de temps han explotat a la gent i les han
mantingut en aquesta situaci dinfracultura, com encara es mant a algunes noies i dones en alguns pasos
prohibint-los l'accs al coneixement i a l'educaci, vol dir dret a saber i poder escollir el que un vol ser, el que
un vol llegir, el que un vol escoltar i el que un vol veure, en fi, dret a ser un mateix i poder desenvolupar totes
les seves potencialitats.
Article 26
1. Tota persona t dret a l'educaci. L'educaci ser gratuta, si ms no, en la instrucci elemental i
fonamental. La instrucci elemental ser obligatria. L'ensenyament tcnic i professional es posar a l'abast
de tothom, i l'accs a l'ensenyament superior ser igual per a tots en funci dels mrits respectius.
b. Fes-ho tu: Quins drets, no?
En algunes actituts es mostra una manca de respecte per determinats drets expressants en articles de la
Declaraci. Quins drets, no?
Les segents actituds no respecten dos d'estos drets expressats en els seus corresponents articles. Ets capa
d'identificar els dos articles bsics que en cada cas no es respecten?
Quins dos drets, expressats en dos articles diferents, vulneren les segents actituds? Preguntes una a una
Obligar al treball esclau i sense vacances:1,4,17,24,26
Fer treballar als nens apartant-los de lescola:,1,3, 6,18,26.
No tractar igual a les dones a la feina:1,5,8,22,23
Impedir lassistncia a classe dels menors:3,5,26,27,29.
Obligar a un casament concertat:2,9,11,16,28.
Fomentar la pena de mort i el terrorisme:3,13,17,26,28
c. Fes-ho tu: Drets CP o drets ESC?

113
Es parla de drets civils i poltics per una banda. I de drets econmics, socials i culturals per altra. Els saps
distingir b?
Drets CP o drets ESC?

A l'hora de tipificar els drets i llibertats es distingeix entre drets civils i poltics (DCP) i, per altra banda, drets
econmics, social i culturals (DESC); com si fossin dues generacions successives de drets i llibertats. A ms,
uns estats han tendit a donar preferncia als primers i, altres estats, als segons. A veure si ets capa de
distingir b el tipus de dret o llibertat.
Assenyala el tipus al que pertanyen els segents drets o llibertats: DCP (civils i poltics) o DESC (econmics,
social i culturals)
1. Llibertat de conscincia:
2. .2. Dret al treball:
3. Dret a un judici just:
4. Dret a leducaci:
5. Llibertat dexpressi:
6. Llibertat dassociaci:.
7. Protecci contra latur:.
8. Dret a un salari digne:.
9. Dret a un nivell de vida just: .
10. Dret al descans:
d. Fes-ho tu: Pactes posteriors a la Declaraci
La Declaraci va constituir un primer pas; en dates posteriors s'han anat formalitzant pactes o tractats que
concreten o amplien els drets. Quins sn?

PACTES POSTERIORS A LA DECLARACI

La Declaraci posseix una eminent fora moral, per li mancava fora vinculant o valor jurdic. Molt a poc a
poc i amb notables dificultats es van anar elaborant documents que, amb ms o menys vots, l'Assemblea
General de les Nacions Unides ha ratificat. Reconeixem alguns d'aquests documents presentats com a Pactes
o Declaracions.
Llegeix els tres segents textos i indica a quin Pacte o Declaraci pertanyen.
Preguntes una a una

114
Article 9.
Shaur dadoptar totes les mesures apropiades a fi dassegurar a la jove i a la dona, casada o no, drets iguals
als homes en matria deducaci en tots els nivells.
-

1. "Declaraci dels drets del nen", de 1959.

- 2. "Pacte internacional de drets civils i poltics", de 1966.


-

3. "Pacte internacional de drets econmics, socials i culturals", de 1966.

4. "Declaraci sobre leliminaci de la discriminaci contra les dones", de 1967.

5. "Convenci internacional sobre leliminaci de qualsevol forma de discriminaci racial", de 1965.

Article 10.
Els Estats Parts en el present Pacte reconeixen que:
1. Sha de concedir a la famlia, que s lelement natural i fonamental de la societat, la ms amplia protecci i
assistncia possibles, especialment per la seva constituci i mentre sigui responsable de la cura i leducaci
dels fills al crrec seu. El matrimoni ha de contreures amb el lliure consentiment dels futurs cnjuges.
-

1. "Declaraci dels drets del nen", de 1959.

2. "Pacte internacional de drets civils i poltics", de 1966.

3. "Pacte internacional de drets econmics, socials i culturals", de 1966.

4. "Declaraci sobre leliminaci de la discriminaci contra les dones", de 1967.

5. "Convenci internacional sobre leliminaci de qualsevol forma de discriminaci racial", de 1965.

Principi 9.
El xiquet a ha de ser protegit contra tota forma de dabandonament, crueltat i explotaci. No ser objecte de
cap tipus de trfic.
-

1. "Declaraci dels drets del nen", de 1959.

2. "Pacte internacional de drets civils i poltics", de 1966.

3. "Pacte internacional de drets econmics, socials i culturals", de 1966.

4. "Declaraci sobre leliminaci de la discriminaci contra les dones", de 1967.

5. "Convenci internacional sobre leliminaci de qualsevol forma de discriminaci racial", de 1965.

LETICA DE LA RESISTNCIA: ELS LLUITADORS I LLUITADORES PELS DRETS HUMANS.


1. Gandhi, el Gran Mahatma. Lnima Gran
2. La fi de lapartheid: Rosa Parks, Martin Luther King i Nelson Mandela
3. Harvey Milk i la revoluci arc iris

115
1. Lectura del segent text:
El 1939, acabada la guerra civil, Franco va eliminar la democrcia espanyola. Comenava la tragdia de lexili
republic. Desenes de milers de persones van ser obligades a fugir de la seva ptria. Pocs mesos desprs, Hitler i
el nazisme esdevenen els amos dEuropa. Prop de 10.000 espanyols van lluitar a Frana contra Hitler. Hi va haver
una reuni entre Hitler i Franco. Aleshores va ser quan Franco va dir que fora dEspanya no hi havia espanyols
(Antonio Roig, deportat nm. 5722).
En el camp de Mathaussen hi havia 140.000 homes de 27 nacionalitats diferents. Entre ells, 2.100 espanyols que
formaven part dun contingent de prop de 9.000 presos republicans capturats a Frana per les tropes nazis. 7.000
espanyols van morir vctimes dels treballs forats o exterminats a les cambres de gas sense que el rgim franquista
mogus un dit per ells.
Font: Los presos espaoles en Mauthausen. Las vctimas espaolas de Hitler, Nacionalitat: Espanyola, TVE,
maig de 2000.

GANDHI, EL GRAN MAHATMA, LNIMA GRAN


Breu biografia de Mahatma Gandhi i el seu activisme poltic per la independncia de la ndia, incidint en les
seves influncies religioses i intellectuals (mstica hind, Tolstoi i lanarquisme cristi, Thoreau...).
Breu informe de la influncia de Gandhi al segle XX-XXI en resoluci de conflictes de manera pacfica.
LA FI DE LAPARTHEID: ROSA PARKS, MARTIN LUTHER KING I NELSON MANDELA.
LA PIONERA: ROSA PARKS
Buscar definici i caracterstiques de las segregaci racial nord-americana als anys 60.
Breu biografia Rosa Parks i la seva rellevncia com a pionera en la defensa dels drets civils aix com de la
seva influncia sobre Martin Luter King.
MARTIN LUTER KING: Breu biografia de Martin Luther King i el seu activisme poltic.
NELSON MANDELA: Breu biografia de Nelson Mandela i el seu activisme poltic contra la segregaci racial
a Sudfrica.
HARVEY MILK . LA REVOLUCI ARC IRIS: Breu biografia de Harvey Milk i el seu activisme poltic com a
defensor dels drets civils dels homosexuals nord-americans.

116

TEMA 6 : EL SER HUM: DONA I HOME


El ser hum es compon de dos sexes: bar i dona. Ambds tenen la mateixa dignitat i mereixen el mateix
respecte. No obstant aix, en el passat les dones no sempre han sigut considerades humanes de ple
dret, s a dir, la seua vlua no ha sigut reconeguda com equivalent a la dels barons.
Tradicionalment s'han associat uns estereotips, als barons i altres a les dones. Aix, es considerava que
tot ser hum nascut bar havia de ser valers, intelligent, fort i guanyar molts diners per a mantindre la
seua famlia. De la mateixa manera, tota dona havia de ser bella, dbil, innocent i tindre com a objectiu vital
el casar-se i tindre fills.
D'esta manera, hi havia molts comportaments o activitats que un home no podia exercir pel simple fet de
ser home. Aix mateix, les dones tampoc podien actuar amb llibertat. No obstant aix, hui sabem que tant
barons com dones poden realitzar nombroses tasques que inicialment estaven vetades i incls dedicar-se
professionalment a elles.

s cert que, en lnies generals, hi ha certes caracterstiques biolgiques que diferencien els barons de
les dones, com per exemple l'altura o la flexibilitat. Ara b, no es tracta de diferncies tan acusades com per a
justificar la discriminaci reiterada d'una persona per ra del seu sexe.
Cada persona s nica i t unes caracterstiques individuals que la distingixen de la resta, amb
independncia de si s un bar o una dona. Per tant, la seua vlua ha de ser reconeguda examinant les virtuts
i capacitats que li sn prpies.
2. Causes i factors de la discriminaci de les dones
El problema de la discriminaci de les dones s multicausal. A continuaci analitzarem els principals
factors que han provocat la discriminaci d'este collectiu:

3. Circumstncies sociopoltiques: Al llarg de la histria, la majoria de les societats humanes s'han


organitzat en estructures patriarcals, de manera que l'autoritat, el lideratge i el poder eren exercits
pels barons, estant les dones i els fills subordinats a ells.

4. Circumstncies econmiques: les societats patriarcals s'han caracteritzat per la divisi sexual del
treball, de manera que els barons eixien fora de la llar per a guanyar un salari mentres que les dones
es dedicaven a les tasques domstiques i a cura de fills i malalts. La no remuneraci del treball
femen ha suposat la seua total dependncia econmica del "pare de famlia".

117

5. Pensament androcntric: Ats que els barons eren els que posseen els mitjans per a estudiar,
formar-se i investigar; les seues teories cientfiques, filosfiques i poltiques ensenyaven una manera
de comprendre la realitat en qu ells mateixos, en tant que barons, eren ms rellevants que les
dones, sent elles descartades dels seus estudis o considerades de forma estereotipada.

6. Lluita d'interessos: Una vegada que els barons detenien el poder, gran part d'ells es van oposar a
les vindicacions femenines sorgides arran de la Illustraci, perqu eren poc inclinats a perdre els
seus antics privilegis. No obstant aix, altres hmens com Condorcet i Mill van recolzar el canvi
social necessari perqu les dones aconseguiren la igualtat de drets.

7.

3. La lluita per la igualtat de drets de les dones

El feminisme s un moviment social, poltic i filosfic l'objectiu del qual consistix a aconseguir la
igualtat de drets entre hmens i dones. Este moviment va sorgir en el segle XVIII, moment en qu
les idees illustrades sobre la igualtat entre tots els sers humans van calar en les ments d'algunes
dones, les quals van comenar a reivindicar els seus drets.
En 1791, la literata francesa Olympe de Gouges va escriure la Declaraci dels Drets de la Dona
i de la Ciutadana al considerar que la Declaraci de Drets de l'Home i del Ciutad proclamada per la
Revoluci Francesa no emparava a la mitat de la humanitat, s a dir, a les dones.
El primer dels dsset articles que componen la seua declaraci afirma el segent: La dona naix
lliure i Roman igual a l'home en drets. Les distincions socials noms poden estar fundades en la utilitat
comuna. Desafortunadament, les paraules d'Olympe de Gouges van tardar molt de temps a ser
tingudes en compte, perqu la seua autora va ser ajusticiada en el cadafal per recolzar la causa dels
girondins. No obstant aix, en l'actualitat la seua declaraci s considerada com un dels grans
allegats escrits a favor de les dones.
En 1792, la filsofa i escriptora anglesa Mary Wollstonecraft va publicar la seua obra Vindicaci
dels drets de la dona, en resposta als escrits en els que Rousseau afirmava que les dones havien de
rebre una educaci diferent de la dels barons, perqu elles estaven fetes per a agradar. En la seua
obra Wollstonecraft defenia que les dones reberen una educaci de la mateixa qualitat i extensi que
la d'hmens.
De mode general, les dones del segle XVIII van reivindicar el dret a l'educaci, el dret al treball, els

118
drets matrimonials i el dret al vot. No obstant aix, amb l'adveniment del Codi de Napole, les dones
van ser de nou obligades a obeir els seus marits sense poder exercir una

professi. Al segle XVIII se li denomina "la primera onada" del feminisme.

La segona onada del feminisme va comenar en el segle XIX i va finalitzar a mitjan segle XX. Un
dels seus objectius principals va ser la reivindicaci del dret al vot, duta a terme per les sufragistes.
Les sufragistes eren unes dones nord-americanes que ja tenien experincia poltica, ja que havien
defs l'abolici de l'esclavitud i que desprs van vindicar el sufragi femen. En 1848 seixanta-huit
dones i trenta hmens van firmar la Declaraci de Sneca Falls o Declaraci de sentiments en qu es
reivindicaven els drets de les dones. Este text s considerat un dels primers programes poltics
feministes. Grcies a ell, Wyoming es va convertir en el primer estat dels EUA que va reconixer el vot
a les dones. Va ser en 1869, vint-i-un anys desprs de la declaraci de Sneca Falls.
Un altre dels objectius del feminisme de la segona onada van ser els drets laborals. Les dones
cobraven un sou inferior al dels barons i no es veia amb bons ulls que exerciren tasques fora de la llar.
Entre les autores que van defendre els drets laborals de les dones destaquen Flora Tristany i Rosa
Luxemburg. Ara b, les dones socialistes van trobar una certa resistncia en els barons obrers, els
quals defenien la igualtat de drets dels obrers per no tenien tan assumida la necessria igualtat de les
dones. Per a convncer-los, Flora Tristany va redactar les paraules segents: A vosaltres obrers, que
sou les vctimes de la desigualtat de fet i de la injustcia, a vosaltres vos toca establir, al fi, sobre la
terra el regne de la justcia i de la igualtat absoluta entre l'home i la dona.
Entre el final de la segona onada del feminisme i el comenament de la tercera es va publicar una
obra filosfica que va suposar tota una revoluci en el mode en qu les dones es concebien a si
mateixes. La dita obra es titula El segon sexe i va ser escrita per la filsofa existencialista Simone de

119
Beauvoir en 1950.
En la seua obra, Beauvoir va analitzar detalladament i a travs de diverses disciplines, com era la
vida de les dones. Va arribar a la conclusi que gran part dels trets que la societat considerava
femenins no era ms que una convenci social, de manera que la subordinaci a qu es veien
abocades les dones no tenia una causa biolgica fonamentada sin una causa cultural. Esta tesi es
resumix en la seua famosa frase No es naix dona, s'arriba a ser-ho.
Tradut a nombrosos idiomes, el llibre de Beauvoir va inspirar la tercera onada del feminisme, la
qual s'estn fins a l'actualitat. El feminisme de la tercera onada es caracteritza per la investigaci, la
reflexi i la publicaci d'obres emblemtiques com La mstica de la feminitat de Betty Friedan i
Poltica sexual de Kate Millet. A partir dels anys 70, el feminisme s'ha diversificat en diferents
corrents de pensament, donant lloc a: el feminisme de la igualtat, el feminisme de la diferncia, el
cyberfeminisme, l'ecofeminisme i la teoria queer. En conclusi, actualment no hi ha un nic
"feminisme" sin que hi ha distints "feminismes" les teories del qual no sn coincidents, encara que
tots ells tenen un nic objectiu en com: aconseguir la igualtat entre hmens i dones.

4. El problema de la violncia contra les dones

La violncia de gnere consistix en tot acte de violncia fsica o psicolgica exercida per un bar
unit sentimentalment a una dona com a manifestaci de la situaci de discriminaci i desigualtat en
qu ella es troba.
Per a previndre s important, en primer lloc, que els barons siguen conscients que sentir zels extrems,
controlar, insultar, amenaar o incls pegar a la seua parella no s de cap manera senyal que se la vullga
ms ni una manera saludable o tica d'establir relacions afectives.
En segon lloc, s necessari que les dones siguen conscients que el maltractament no s tolerable en
una relaci de parella, encara que hi haja problemes o conflictes que resoldre. s summament
arriscat creure que el maltractador s immoral noms pel fet que est passant una mala ratxa i que
canviar perqu est penedit. Sn molts els maltractadors que tornen a ser violents, i cada vegada ho sn
de forma ms perillosa, arribant incls a assassinar a la seua parella.
Les xifres de la violncia contra les dones sn esgarrifoses. Cada any ms de 50 dones moren a
Espanya a les mans de les seues parelles o exparelles. De vegades la xifra de vctimes quasi es duplica.
Esta violncia inclou vexacions, violacions, estrangulacions, tirs amb arma de foc, punyalades, colps, etc.
Davant d'este panorama desolador, el Parlament Europeu va formular una resoluci en 1997, segons
la qual era necessari modificar les actituds de la societat perqu existira tolerncia zero ant el
maltractament a les dones. El maltractament s censurable ticament i denunciable davant de les
autoritats. En esta lnia, diversos governs han articulat un marc legal que permeta lluitar contra esta lacra
social.

A Espanya, des de l'any 2004, hi ha la Llei Integral contra la violncia de gnere. En


conseqncia, davant d'una situaci de maltractament, la dona vctima de violncia de gnere t dret
a rebre plena informaci i assessorament, aix com assistncia psicolgica i suport social per a la
seua completa recuperaci.
La violncia de gnere deixa seqeles en les dones que la patixen: ansietat, angoixa, estrs
crnic, marejos, alteracions gastrointestinals, problemes urinaris, depressi i baixa autoestima. D'ac la
importncia dels servicis i institucions, com per exemple les cases d'acollida o l'Institut de la Dona, que
collaboren perqu les vctimes puga

5. Bones prctiques per a la igualtat entre sexes


Per a aconseguir que la nostra societat siga ms equitativa, instaurant unes relacions entre hmens i
dones que es basen en el respecte mutu i la collaboraci, hi ha una srie de mesures que s recomanable
afavorir:

120
14. Coeducaci: tant en la llar com en l'escola, s de la mxima importncia que s'ensenye a xiquets i
xiquetes a valorar-se i a respectar-se des d'un marc equitatiu. Per a aix s important que en l'escola
s'ensenyen les contribucions de les dones al saber, es fomente l's compartit del pati de recreaci i es
procure utilitzar un llenguatge no sexista.

15. Condicions laborals: tant hmens com dones han de cobrar el mateix salari si la tasca que exercixen
s la mateixa. Ambds han de tindre les mateixes possibilitats de promoci i ascens. S'ha d'evitar i
denunciar l'acaament sexual en el treball. Les dones han de poder accedir a les professions de
prestigi en igualtat de condicions amb els barons.

16. Coresponsabilitat domstica: totes les persones que compartisquen una llar han d'aprendre a
organitzar un repartiment equitatiu de les tasques domstiques, de manera que cada una
contribusca amb el seu esfor al benestar del grup. Les tasques domstiques no es limiten a cuinar o
fregar sin que inclouen les gestions administratives, l'economia familiar i l'atenci tant dels altres
habitants de la llar com d'animals i plantes que es troben en el mateix.

17. Conciliaci de la vida familiar i laboral: les empreses i organismes que empren professionals,
d'ambds sexes, han de vetlar per la implantaci de mesures que impulsen la conciliaci de la vida
familiar i laboral. Per exemple els permisos per maternitat i paternitat, el teletreball, l'horari flexible i el
servici de ludoteques o guarderies.
Amb una bona aplicaci d'estes mesures s'aconseguir una societat en qu hmens i dones podran
collaborar junts en tots els mbits; compartint espais, responsabilitats i projectes. La dita societat ser
beneficiosa per a tot el mn perqu no sols ser una societat ms equitativa, sin tamb una societat ms
justa, basada en l'interc
Causes de la discriminaci de les dones : Verdader o Fals
Tria les opcions correctes.

1. Quina circumstncia sociopoltica pot ser causa de la discriminaci de les dones?

1.

La presncia de les dones en les professions millor remunerades.

2.

L'estructura patriarcal de la societat.

3.

La participaci dels barons en la criana i atenci dels fills.

4.

La presncia de les dones en els rgans de decisi poltica.

121
2. Quina de les segents expressions mostra una ideologia no discriminatria amb les dones?

5.
6.
7.
8.

Dona havies de ser.


No m'importa que el meu metge de capalera siga home o dona, la qual cosa vull s que
m'escolte i que m'ajude a curar-me.
He estat a casa del meu fill i venge molt contenta. Es nota que la meua nora s molt neta. El
sl brillava tant que es podria fins a menjar en ell.
La dona a casa i amb la pota congost.

3. Quines d'estes cites de savis no sn androcntriques?

9.
"El dest especial de la dona consistix a agradar a l'home". Jean Jacques Rousseau.

10.
"Pot existir una prova ms evident del poder que crega a l'hbit, incls prop dels hmens
erudits, que el de veure invocar el principi d'igualtat de drets i d'oblidar-ho respecte a dotze
milions de dones?" Nicols de Condorcet.

11.
"L'estudi treballs i la reflexi penosa, encara que una dona fora lluny en aix, esborren els
mrits peculiars del seu sexe". Inmmanuel Kant.

12.
"Espere que el meu propi sexe m'excuse si tracte a les dones com a criatures racionals en
compte de fer gala de les seues grcies fascinants i considerar-les com si es trobaren en un
estat d'infncia perptua, inacapacitades de valdre's per si soles". Mary Wollstonecraft.

4. Quines d'estes persones mostren un pensament igualitari respecte al repartiment de les tasques de la
llar?

13.
"Mon Paco no s'assabenta de res. El pobre sempre m'est preguntant on estan les coses
en la casa. Qu faria sense mi?"

14.
"Ha sigut molt divertit, la meua nvia i jo comprem este aparador i ho hem muntat entre els
dos".

15.
"d'aix res, jo no deix que Daniel utilitze la vitrocermica, que desprs m'espatla la meua
cuina nova".

16.

122
"Hui s dijous i jo isc abans de treballar aix que far el menjar. Dem el meu marit ix abans
que jo, per la qual cosa la far ell".

5. Quines d'estes circumstncies podrien afavorir la desigualtat laboral?

17.
Pepa va a una entrevista de treball. Al saber que s casada, l'entrevistador pressuposa que
voldr tindre fills en breu, per la qual cosa no la contracta.

18.
En l'empresa de Julia es programen reunions a ltima hora de la vesprada, de manera que
ella a penes pot veure el seu fill xicotet. Julia est pensant a sollicitar una reducci de jornada.

19.
Luis s empresari i ha decidit implantar horaris flexibles perqu els empleats puguen
atendre les seues famlies.

20.
Laura i Ivn treballen en la mateixa empresa en un lloc de la mateixa categoria. El salari
que cobren s el mateix.

Activitats d'aplicaci
Sembla que vivim en una societat molt avanada, una societat plural i oberta on possiblement els nostres
avantpassats haurien desitjat viure. Pensem que vivim en una societat lliure, sense cap tipus de limitaci; una
societat on l'autonomia de la persona s la base i el sosteniment fonamental de la vida. Pensem molt sovint
que s difcil trobar una societat millor. Per hi ha alguns aspectes que ens allunyen d'aquesta illusi; hi ha
alguna cosa que no podem deixar passar i que desmenteix eixa imatge que tenim de la nostra societat. Hi ha
individus que pateixen una discriminaci que ens fa pensar en la llunyania de la felicitat, d'eixa societat quasi
perfecta i lliure que de vegades pensem que tenim. Tenim un bon grapat de millores a fer i, fins i tot, podem
pensar que l'home potser mai no podr trobar la felicitat completa. Sense dubte, sempre podem millorar, per
cal comenar per millorar aquells aspectes que ens sn ms a prop, que vivim i moltes vegades patim en la
nostra existncia quotidiana.
Alguns dels endarreriments culturals, morals i socials que ens allunyen un bon tros, s la desigualtat que
encara existeix entre l'home i la dona, la desigualtat entre les cultures i la relaci que establim amb el nostre
medi ambient. Uns problemes que esglaien i que, per qu no dir-ho, impossibiliten una millor convivncia entre
els individus de la nostra societat.
Hi ha altres problemes (el problema de les drogues, la relaci tica-cincia pel que fa a la gentica, les
guerres, la fam, la manca d'educaci...), s clar, per aquests els proposem per la seua proximitat i
quotidianitat.

Sexisme: gnere i discriminaci


Estem avanats respecte a altres comunitats i cultures, respecte al que considerem societats primitives i
tancades; tanmateix, mantenim una de les ms velles i absurdes formes de comportament i de viure: la divisi
entre home i dona. Una divisi que, lluny d'estar justificada, no t cap sentit.

123
Algunes vegades s'ha posat la fora del bar com a argument per a justificar aquesta divisi i
superioritat. Ara tindrs ocasi de reflexionar i entendre que la fora bruta no pot ser mai una argumentaci
per a millorar la vida, sin per a destrossar i violar els drets d'un i d'altres, i amb a no poder gaudir de la
felicitat. Proposem, doncs, que raones i no que utilitzes la fora; no aconseguiries res que no fra acostar-te a
un bou, un lle, un porc o un ruc, i allunyar-te de l'sser hum.
Exercicis:
1.- En el Gnesi (cap. II) apareix el segent text. Llegeix-lo i contesta les preguntes proposades.
Du, desprs d'haver creat l'home, va dir: No s bo que l'home estiga sol; donem-li ajuda i
companyia semblant a ell. Per no hi trob una ajuda i companyia semblant a Adam. Per
tant, el Senyor Du va fer que Adam caigus en un son profund i, mentre estava dormint, li va
llevar una de les costelles i ompl de carn aquell forat. I d'aquesta costella que havia treta
d'Adam, va fer Du una dona, a la qual va posar davant d'Adam.
- Aquest text conta com, d'una costella del bar, Du va crear la dona. Aquest text va donar pas, al
llarg de la histria del cristianisme, a creure que la dona tenia una costella ms que el bar i va ser
utilitzat per justificar la superioritat del bar sobre la dona. Creus que aquest text s'ha d'agafar
seriosament com una veritat cientfica? Interessa't a saber quantes costelles t cadasc.
- Tindria sentit trobar diferncies entre l'home i la dona per seguir justificant diferncies i superioritats
de l'home sobre la dona?
- Altres cultures, religions i mites, no expliquen l'aparici de l'home d'igual forma com ho fa el Gnesi, ni
donen ms prioritat a l'home que a la dona. Intenta trobar altres maneres d'explicar la creaci.
- Pot considerar-se un text vlid per a justificar la superioritat de l'home sobre la dona? Raona la
resposta.
2.- Estudia el text segent i contesta les preguntes que tens a continuaci:
Els barons foren objecte de selecci cultural com a caadors d'animals de gran grandria
perqu els seus avantatges quant a altura, pes i fora muscular els feien, en general, ms
eficaos que les dones per a aquesta funci. A ms a ms, els avantatges masculins en l's
de les armes cinegtiques manuals, basats en els que s'acaben d'enumerar, augmenten
considerablement durant els llargs mesos en qu la mobilitat de les dones es veu reduda a
causa de l'embars i la lactncia.
[HARRIS, Marvin: Nuestra Especie]
- Podies explicar qu significa selecci cultural? Significa que el bar s, per naturalesa, qui ha
nascut per fer les tasques de portar el menjar a casa i la dona, per fer les feines de casa?
- Consideres que el bar ha de ser qui tinga el poder? Que el bar cace s un motiu per a dominar a la
dona?
Les diferncies anatmiques i fisiolgiques lligades al sexe no impedeixen que les dones
participen, fins a cert punt, en la caa. Per l'opci sistemticament racional s entrenar els
barons, no les dones, perqu s'encarreguen de la caa major en particular, perqu les
segones no pateixen mai inconvenients a l'hora de caar animals de petita grandria o de
recollectar fruits, baies o tubrculs silvestres, elements d'importncia anloga a la caa major

124
en la dieta de molts grups caadors-recollectors [...]. No afirme que el control mascul
d'aquestes armes comporte automticament la dominaci masculina [...]. Al contrari, en moltes
societats caadores-recollectores amb divisi sexual del treball entre barons caadors i dones
recollectores es donen relacions quasi igualitries entre els sexes.
[bid]
- El text afirma que les diferncies de feina equivalen o han de comportar diferncies en drets i
desigualtats? Raona la resposta.
- s aquesta diferncia de treball que s'explica al text comparable a l'actual? Es necessita de la fora
fsica per a accedir i tenir treballs? Es dedica l'home avui a caar?
- Si la diferncia entre els treballs era deguda a qestions de fora, tindria sentit fer aquesta diferncia
avui?
- Hi ha alguna relaci entre diferncies fsiques i diferncies de drets i desigualtats morals?
- Qu creus que caldria valorar en la relaci home-dona?
- Juga algun paper el procs de socialitzaci en la diferncia del treball per sexes?
- Consideraries que mantenir aquesta divisi de treball s ser ms arcaic, primitiu o, per contra, ms
actual i propi tamb de societats contempornies?
2.- La histria que tens tot seguit s una histria que esta basada en fets reals de la nostra societat.
Llegeix-la atentament i contesta les preguntes proposades. Pensa que aquesta situaci pot afectar-te
a tu el dia de dem.
La jornada de treball de la fbrica s, per a tots els treballadors, des de les sis del mat fins a
les tres de la vesprada. En el tint, una secci de la fbrica dedicada a tenyir de colors els
teixits, tenen un sistema per a aconseguir una major productivitat de peces tenyides: si es
realitzen certes peces, et paguen un extra.
Un mes, dos treballadors van aconseguir el mateix nombre de peces tenyides, la qual cosa els
va fer pensar que cobrarien el mateix, per quan van rebre la nmina, s'adonaren que un
havia cobrat ms que l'altre. Intentaren trobar una explicaci de per qu aquella diferncia,
per cap cosa podia tenir sentit: treballaven a la fbrica des del mateix dia, tenien la mateixa
antiguitat, ning no havia estat de baixa, ni havia arribat tard a treballar, etc.
- Consideres que s just que alguns cobren ms que altres pel mateix tipus de treball?
- Qu consideraries raonable per a justificar una diferncia entre sous?
- Seria una bona norma moral diferenciar els obrers segons ho estime la direcci de l'empresa?
- Si hagueres agafat el criteri que les persones morenes han de cobrar ms que les persones rosses,
ho consideraries just? I si el criteri fra el de les persones amb els ulls de color blau?
- Desprs d'haver contestat les preguntes anteriors, llegeix les raons per les quals la direcci havia
optat per pagar ms a un treballador que a l'altre.
Com que no trobava explicaci al fet que Joan hagus cobrat ms que ella, Marina va decidir
anar al departament de comptabilitat per dir-los que s'havien enganyat, per quina va ser la

125
seua sorpresa quan el cap del departament li va comunicar que ella era dona, i que les dones
han de cobrar menys que els homes.
Tota indignada va decidir fer una carta a la direcci per explicar la injustcia i la falta de
moralitat que tenen els membres de l'equip directiu. La carta havia d'explicar que un
treballador dona t els mateixos drets que un treballador home.
- Penses que aquesta diferncia de tracte entre dones i homes que realitza la direcci pot estar
justificada?
- Pot una diferncia de sexes comportar una diferncia de sous? Aquesta diferncia de sexes seria
igual que fer una diferncia pel color del cabell?
- Com s'aconseguiria una societat millor: diferenciant els drets atenent als sexes o no fent diferncies
segons els sexes?
3.- Hi ha propagandes que, de forma descarada, intenten vendre el producte utilitzant aspectes que poc
o res tenen a veure amb all que vol vendre's. Molts utilitzen el sexe per fer atractiu el producte;
alguns s'atreveixen fins i tot a suggerir si es dna com a regal a una jove sensacional, o intenten
associar l's del producte amb una major capacitat per a lligar, ser estimat, etc. Tot aix, s clar,
d'una forma encoberta. Analitza algunes propagandes i explica com utilitzen malament el sexe i la
dona o l'home com a objectes de venda. Explica tamb com socialitzen aquestes propagandes.
4.- Vet ac el segent text titulat Un mn al revs. Llegeix-lo i contesta les preguntes:
Vinc per aix de l'anunci, senyora.
B diu la cap del personal. Sega. Com es diu?
Bernat...
Casat o solter?
Casat.
Quin s el seu nom complet?
Bernat Delgado, senyor de Prez.
He de dir-li, senyor de Prez, que actualment a la nostra direcci no li agrada donar
ocupaci a homes casats. Al departament de la senyora Moreno, per al qual nosaltres
contractem el personal, hi ha unes quantes persones de baixa per paternitat. s legtim que
les parelles joves desitgen tenir fills (la nostra empresa, que fabrica roba per a nadons, les
anima a tenir-ne, s clar), per l'absentisme dels futurs pares i dels pares joves constitueix un
marcat handicap per al bon funcionament d'un negoci.
Ho comprenc, senyora, per ja tenim dos fills i no en vull ms. A ms a ms el senyor de
Prez es ruboritza i parla en veu baixa, prenc la pndola.
B, si s aix, seguim. Quins estudis t?
Tinc el certificat escolar i el primer grau de formaci professional administratiu. M'hauria
agradat acabar l'ensenyament secundari per a la meua famlia n'rem quatre i els meus

126
pares van donar prioritat a les noies, la qual cosa s molt natural. Tinc una germana que s
coronel i una altra fa de mecnic.
En qu ha treballat vost ltimament?
Bsicament he fet substitucions, la qual cosa em permetia ocupar-me dels nens mentre
eren petits.
Quina s la professi de la seua dona?
s cap d'obres d'una empresa de construccions metlliques. Per est estudiant
enginyeria, ja que t previst per al futur substituir la seua mare, que s qui va crear el negoci.
Parlant de vost, quines sn les seues pretensions?
Doncs...
Evidentment, amb un lloc de treball com el de la seua dona i amb les seus perspectives de
futur, vost voldr un sou de complement. Uns diners per a despeses personals (com
qualsevol home vol tenir), per als seus capricis, la seua roba... Li oferim 300 euros per
comenar, una paga extra i una prima d'assidutat. Fixe's en aquest punt, senyor de Prez:
l'assidutat s absolutament imdispensable a tots els llocs de treball. Ha estat necessari que la
nostra directora establs aquesta prima per animar el personal a no faltar per foteses. Hem
aconseguit disminuir l'absentisme mascul a la meitat; no obstant aix, hi ha homes que falten
amb el pretext que el nen t tos o que hi ha una vaga a l'escola. Quants anys tenen els seus
fills?
La nena, sis, i el nen, quatre. Tots dos van a classe i els recull a la vesprada quan surt de la
feina, abans d'anar a comprar.
I si se li posen malalts, t alguna cosa prevista?
El seu avi pot ocupar-se'n. Viu a prop.
Molt b, grcies, senyor de Prez. Ja li comunicarem la nostra resposta d'ac a uns dies.
El senyor de Prez va sortir de l'oficina molt engrescat. La cap del personal se'l va mirar de
cap a peus quan se n'anava. Tenia les cames curtes, l'esquena una mica corbada i quasi no
tenia cabells. La senyora Moreno detesta els calbs, va recordar la responsable de la
contractaci, i, a ms a ms, li havia dit: Ms aviat un que siga alt, ros, amb una bona
presncia i solter. I la senyora Moreno ser la directora del grup l'any que ve.
En Bernat Delgado, senyor de Prez, va rebre tres dies ms tard una carta que comenava
dient:
Lamentem....
[CATAL, Aguas Vivas & GARCA PASCUAL, Enriqueta: Una mirada a otra, 1987]
- Per qu creus que es titula aquest relat Un mn al revs?
- Quina diferncia trobes entre el tracte que es dna al senyor de Prez i el que se segueix donant avui
en la nostra comunitat a la senyora de Prez?

127
- T'agradaria ser senyor de...? Indica possessi? Raona la teua resposta.
- Quin dels dos mns trobes ms prxim a all que podrem considerar una societat ms justa i ms
feli? Per qu? Podria haver-hi un mn diferent d'aquests dos? Com creus que hauria de ser
aquest mn si consideres que pot haver-hi?
- Un dels problemes que es plantegen com a motiu per a tenir impediments a l'hora de trobar feina s
el de tenir cura dels fills? De qui sn els fills, del pare o de la mare? Qui hauria de tenir-ne cura?
Per qu?
- El molestaria que fores mirat sempre com si contnuament hagueres de passar una prova i un control
de qualitat? Et seria cmode sentir-te contnuament jutjat?
5.- Tenim un llenguatge que descriu, i bastant, la nostra falta de seriositat i la discriminaci que pateixen
certs grups de persones. Et posem uns quants exemples i desprs et convidem que en busques uns
altres tu mateix.
- Qu volem dir quan es diu a un home: T bones cames. I si es diu a una dona, significa el mateix?
- Qu significa: Ha fet un bon joc de malucs dit a un home? I a una dona?
- Cal comportar-se com homes davant els problemes, home seria sinnim de...?
- Sembla una dona, sempre fuig, dona seria sinnim de...?
- Qu volem dir quan dien que un s un home pblic? I quan ho diem d'una dona?
6.- Ja saps qu sn normes i com les aprenem; tot seguit tens unes normes que s'intentaven ensenyar a
l'estat espanyol l'any 1928. Com veurs, han canviat molt les coses, per resulta interessant
comprovar com algunes coses no han canviat massa. Estan extretes d'un llibre que s'anomenava
Cartilla moderna de urbanidad, i les normes que citem corresponen a la part del comportament que
les xiques havien de tenir al collegi.
EN EL COLEGIO.
1. Qu hace la nia educada al llegar al colegio?
Va a saludar cariosamente y con pocas palabras a la seora maestra.
2. Cmo se porta en cuanto se da la seal de ir a clase?
Suspende el juego y la conversacin, y se encamina al aula en la forma que est mandado.
3. Cul es la mayor obligacin de la discpula?
Respetar y obedecer a su maestra.
4. Qu postura guarda en clase la nia bien educada?
Ordinariament est sentada sin cruzar las piernas o alargarlas desmesuradamente.
5. Cundo se pondr en pie?
Siempre que la seora maestra lo mande, cuando hable con ella y cuando entre en el aula
alguna superiora o algn forastero.

128
6. Cul es la falta que ms suele molestar en el colegio?
La falta de silencio, porque estorba mucho y hacer perder el tiempo.
7. Qu se tendr presente al dar las lecciones?
Que se ha de hablar pausadamente, pronunciando con claridad y sin repetir palabras ni
frases.
8. Cmo nos hemos de portar con las compaeras?
Con paciencia y cario, ayudndolas en todo lo que se pueda y est permitido.
- Apareix en cap moment la figura del mestre? Per qu?
- Consideres millor aquesta forma d'educar? Consideres que ensenyen a ser autnoms? Dna una ra
a la teua resposta.
- Podries explicar els canvisde valors que s'han produt en la nostra societat? Argumenta i digues quin
nom hem donat en el curs a aquest canvi de valors que es dna en la histria.
7.- Alguns partits poltics i societats de diversos tipus tenen una norma que exigeix que un percentatge
dels crrecs siga ocupat per dones (la paritat).
- Consideres que a millora la situaci de la dona?
- Discrimina la dona a un percentatge? Per qu no caldria posar un percentatge als homes?
- Est aquesta norma valorant les persones segons les seues vertaderes capacitats?
- Quin percentatge consideraries correcte? En qu et bases per a establir aquest percentatge que
proposes?
- s a ser igualitaris i deixar de ser sexista? Per qu?
8.- Mira i comenta la pellcula En tierra de hombres (Niki Caro, 2005), Thelma & Louise (XXXX) o
Osama (Sidiqq Barmak, 2003).

129

Tema 7: PROBLEMES SOCIALS DEL MN ACTUAL


En l'expressi tica aplicada, l'atribut aplicada pareix redundant respecte a la noci ja expressada pel
substantiu, perqu, com afirmava Aristtil, no reflexionem sobre les qestions tiques per mera curiositat
terica, sin per a poder actuar en conseqncia. A ms, el terme aplicada pareix establir un parallelisme
directe entre les teories tiques i les teories cientfiques: de la mateixa manera que estes consistixen en grans
construccions hipottiques que requerixen ser convalidades empricament i, posteriorment, aplicades a totes
les instncies isomorfes sense excepci, aix tamb les teories tiques es presentarien com a grans
especulacions teriques, lgicament estructurades, a partir de les quals es deduirien les seues aplicacions als
casos particulars.
Aix s, perqu, la qual cosa es pretn amb els temes que a continuaci s'exposen. A l'tica sempre se l'ha
anomenat filosofia prctica; es tracta de baixar a la realitat els plantejaments filosfics. Si la filosofia s saber,
l'tica s saber comprendre i actuar; saber respondre a les situacions que quotidianament ens assalten des
d'uns parmetres racionals. Per aix, desprs d'haver vist els fonaments racionals del comportament hum i
les seues exposicions teriques, ara ens disposem a aplicar eixos coneixements als problemes que la realitat
social del ser hum ens pot plantejar.
No obstant este propsit se'ns queda gran. Atendre tots els problemes tics que l'actualitat ens proposa seria
una labor molt per damunt del que un tema requerix; m'atreviria, incls, a dir que superaria els objectius d'un
curs escolar. Basta obrir les pgines de qualsevol peridic per a adonar-se de la immensitat de la dita tasca.
s per aix que ens centrarem tan sols en alguns problemes i projectes; no s si els ms importants, per s
d'actualitat.
Estos problemes i les seues possibles solucions ens poden servir d'introducci a l'tica aplicada. La resta de
situacions que ens sorgisquen, poden ser tractats des dels coneixements ja adquirits en la teoria, una cosa
que per cert, si realment ho hem interioritzat, ens podr ajudar ms del que creiem en les situacions diries
que la realitat ens mostre.
Saber tica s saber comprendre i actuar. Anem, doncs, a haver-nos-les-hi amb algunes situacions
problemtiques del nostre temps.
2. El problema tic de la pobresa en el mn
2.1. Les riqueses del nostre mn
Dir que vivim en un mn ple de varietat, de diferncies i de contrastos pot ser una afirmaci que tanque una
valoraci positiva, perqu est reconeixent la immensa riquesa natural, cultural i humana que existix en ell i la
immensitat de meravelles que tots voldrem conixer.
Per si diem que vivim en un mn ple de desigualtats i desajustos, la cosa canvia perqu el que volem afirmar
s que en ell hi ha injustcia. Volem dir que les condicions de vida no sn les mateixes a tot arreu i que els
recursos disponibles no estan degudament repartits; que hi ha pasos que disposen de tot l'imaginable i altres
que manquen fins d'all ms necessari.
Esta desigualtat ens fa parlar d'un primer mn (mn occidental i capitalista) altament tecnificat i desenvolupat,
que controla l'economia mundial i que disposa de riquesa i d'ptimes condicions de vida. D'un segon mn
(antic bloc de pasos socialistes i alguns pasos subdesenvolupats amb grans riqueses naturals) que s'allunya
d'eixe nivell i viu hipotecat a l'ombra del primer. I d'un TERCER MN empobrit i marginat que subsistix en
condicions infrahumanes.
El problema de la riquesa mundial es repartix aix entre un NORD i un SUD, que no es necessriament
coincidixen amb la seua situaci geogrfica en el planeta. El Nord representa els pasos del primer mn, rics,
industrialitzats i amb una tecnologia avanada. El Sud representa la resta de pasos, dels quals, uns lluiten per
generar els seus propis recursos per a millorar les seues condicions de vida i situar-se en condicions de
competir amb els pasos avanats, i altres simplement suporten la seua pobresa esperant l'ajuda, sempre
insuficient i inadequada, dels vens del Nord. Per a estos ltims, l'oblit es convertix en un enemic mortal.
2.2. Solidaritat i voluntariat
Com posar remei a la dita situaci? Indubtablement, per mitj de la promoci de la
solidaritat entre les persones, els grups i els pobles. Per qu s la solidaritat?

130
En primer lloc, conv deixar clar el que no s. No s una ajuda puntual i concreta, ni un sentiment
d'empatia amb el dolor ali, sin que es tracta d'un conjunt d'actituds i disposicions que espenten a
determinades persones a treballar a favor dels necessitats i del b com, s a dir, a preocupar-se pels pobres,
per tant pels
dels nostres mbits socials com pels del Tercer Mn.
En este sentit, mentres certes persones tendixen a desentendre's dels problemes que afecten les injustcies,
altres procuren tindre'ls presents. La solidaritat implica l'altruisme i saber posar-se en el lloc de l'altre.
Este tipus de valors, que ltimament s'han anat obrint pas, han provocat un nou moviment anomenat
voluntariat. Per voluntariat entenem un grup de persones que es presten voluntries per a dur a terme
diferents servicis benfics i d'ajuda a persones o grups amb deficincies fsiques, psquiques o econmiques o
qualsevol altra activitat de benefici social i mediambiental .
Es tracta, perqu, d'una tasca solidria. El voluntariat sol enquadrar-se en diferents Organitzacions no
Governamentals (ONG), que sn agrupacions de tipus privat (o civil). Les primera ONG van sorgir en la
segona mitat del segle XIX. Van ser de carcter sufragista (reivindicatives del vot femen) pacifista i feminista, i
van tindre un paper molt important en el desenvolupament de les idees democrtiques, igualitaristes i socials.
En l'actualitat, les ONG sn molt nombroses i les seues activitats s'estenen als ms diversos sectors. Una
bona part es dedica a missions de carcter nacional i intern, mentres que altres ho fan a problemes
internacionals o universals.
a) Quant a les primeres, s'orienten preferentment a completar les actuacions i els servicis de l'estat i de les
administracions pbliques. Unes presten atenci a persones malaltes i necessitades; per exemple: ajuden als
ancians, porten d'excursi o passeig a persones malaltes, assistixen a xiquets i adults amb discapacitats, etc.
Altres s'ocupen de persones amb problemes d'adaptaci individuals, familiars o socials: dones maltractades,
persones amb problemes amb l'alcohol, ludopatia, vctimes del terrorisme, racisme, xenofbia, alfabetitzaci
d'adults, suport a immigrants, etc.
b) Quant a les que s'ocupen preferentment de problemes internacionals o globals, n'hi ha dedicades a:
ides, Metges del Mn, Intermn, ajuda
en acci, Critas.
Xiquets.
Moviment d'Objecci de
Conscincia, 2000 sense guerres.
2.3. La globalitzaci i els moviments antiglobalitzaci
Podrem dir que la mundialitzaci o globalitzaci s un procs que s'inicia des del moment que els hmens es
van acostant els uns als altres, fent possible la transmissi de les seues cultures i costums. No obstant, la
globalitzaci prpiament dita, tal com ara l'entenem, es podria dir que comena en la dcada dels anys
cinquanta.
Segons el diccionari de la Reial Acadmia Espanyola, globalitzaci s la tendncia dels mercats i de les
empreses a estendre's, aconseguint una dimensi mundial que sobrepassa les fronteres nacionals . Es tracta
d'una globalitzaci que definix la nova forma en qu es presenta el mercat mundial.
La informtica ha creat una xarxa de comunicaci tan mplia, permanent i immediata que fa possible
l'existncia d'un mercat de valors obert les 24 hores del dia. Enormes quantitats de diners circulen tots els dies
en les transaccions financeres que es realitzen, podent fer canviar la situaci econmica de grans empreses o
de pasos sencers.
El planeta s'ha convertit en un mercat nic, per la qual cosa es pot parlar d'una globalitzaci financera i
tecnolgica, caracteritzada per:

pasos.
migratori.

131
Davant d'este procs de globalitzaci i amb mires a defendre al Tercer Mn dels abusos del Nord, han
sorgit els Moviments antiglobalitzaci. Estos s'oposen a la globalitzaci econmica i cultural tal com est
sorgint en l'actualitat.
Revindiquen la reforma dels grans organismes internacionals, com l'ONU, la FAO, l'OMS, i la democratitzaci
de les grans institucions econmiques (el FMI, el BM, i l'OMC), de tal manera que puguen participar en elles
els pasos pobres en pla d'igualtat i aconseguir la distribuci ms justa i igualitria de les riqueses. Amb estos
propsits, els moviments antiglobalitzaci estan duent a terme reiterades protestes durant els ltims anys,
entre les que destaquen les que van tindre lloc a Seattle (EE.UU.).
On unes 50.000 persones es van manifestar durant una reuni de l'OMC; a Praga contra una reuni del BM; o
a Gnova contra el FMI, on es van reunir unes 125.000 persones.
3. Biotica
Van Potter (el primer a utilitzar este terme) assenyala que la biotica pot definir-se com l'estudi sistemtic de
la conducta humana en l'rea de les cincies humanes i de l'atenci sanitria, en quant s'examina esta
conducta a la llum de valors i principis morals. Per a molts, emper, s un simple marc de reflexi i
d'investigaci interdisciplinria sobre els desafiaments enllumenats arran dels progressos tecnicomdics,
podent cada un prendre lliurement les seues decisions. Altres la reduxen a un mtode que se centra en
l'anlisi de casos complexos i dels processos a seguir en la soluci dels dilemes morals, atenint-se
especialment a l'esquema de costos i beneficis .
Quan se la considera com a part de l'tica o com una forma d'ella, que tracta d'orientar l'acci dels ciutadans i
d'influir en les opcions de la societat, s'imposa distingir una doble tendncia. Segons els partidaris de qu
podem anomenar pragmtica en quant pareix obsessionada per la qesti del consens, la biotica s la
cincia normativa del comportament hum acceptable en el domini de la vida i la mort, reduint
considerablement la diferncia entre tica i dret. El segon corrent, que cabria qualificar d'idealista, per
subratllar la perspectiva tica del terme i de la reflexi, en general entn la biotica com l'estudi de les normes
que han de regir la nostra acci en el terreny de la intervenci tcnica de l'home sobre la seua prpia vida.
D'altra banda, encara que el vocable biotica significa literalment tica de la vida, molts experts li assesten
dos profunds talls, perqu la definixen com aquella part de l'tica que regula el tracte a causa de la vida
humana en els seus orgens biolgics, desenvolupament qualitatiu i mort digna per mitj de l'aplicaci de
tcniques biomdiques avanades.
El nucli central d'esta disciplina ho constituxen els temes segents:
1) diagnstic prenatal, consell gentic, eugensia fetal, terpia gnica, prctiques
abortives, esterilitzaci masculina i femenina per diversos motius;
2) reproducci humana artificial o assistida en totes les seues modalitats i amb
les seues corresponents implicacions tcniques (bancs d'esperma, bancs
d'embrions, mares de lloguer, etc.);
3) experimentaci amb sers humans, embrions i cadvers en qualsevol de les fases
de la vida;
4) informaci clnica i comunicaci vera de la seua situaci al malalt, reanimaci,
aferrissament teraputic, eutansia, dret a una mort digna;
5) terpia i manipulaci gentiques en totes les seues formes.
Alguns tractadistes inclouen tamb el sucidi i l'ajuda al sucida, la tortura i la pena de mort, els diversos
trasplantaments d'rgans, la transexualitat, l'organitzaci i funcionament de les institucions sanitries, la
poltica i sistemes de salut. Etc. Altres autors amplien encara ms el camp incloent el problema demogrfic,
les qestions relacionades amb la guerra, els temes d'ecologia i medi ambient, la biogentica animal, vegetal i
alimentria.
3.1. Biogentica i biotecnologia
Amb el descobriment del ADN per Watson i Crick, es va obrir una nova era en la histria de la humanitat
comparable, per a alguns, a la revoluci copernicana del renaixement. El descobriment del ADN i de com
modificar-ho va donar lloc a la biotecnologia; la biotecnologia seria la disciplina que s'encarrega de millorar i
a vegades crear per mitj de la manipulaci dels gens les espcies existents.

132
3.1.1. Esperances i temors respecte a la biotecnologia
La biotecnologia pot contribuir a incrementar la producci d'aliments bsics, amb la qual cosa faria possible la
reducci de fam en el mn; tamb pot aplicar-se a
l'obtenci de frmacs, la qual cosa faria possible la curaci de malalties fins ara incurables; a la
descontaminaci o biodegradaci, la qual cosa faria possible eliminar gran quantitat de residus contaminants
que ara hi ha en el planeta; ha fet possible la fecundaci in vitro, la qual cosa ha perms que moltes parelles,
que pel mtode tradicional no podien tindre descendncia, la tinguen; ha perms la creaci de plantes i
animals ms resistents a certes malalties i, ltimament, per mitj de la clonaci, ha perms crear mltiples
cpies idntiques d'un ser viu.
No obstant, la interferncia en els processos de reproducci, l'obtenci d'animals
transgnics i la possibilitat de traspassar les barreres evolutives entre espcies diferents desperten en molts
collectius sentiments d'incertesa, temor i inseguretat davant del futur.
La biotecnologia est alterant els conceptes tradicionals de naturalesa i vida i no est clar el que podem
esperar de sers humans convertits en amos de l'evoluci .
Desentranyar a escala molecular els processos de la vida s vist per alguns com una
desacralitzaci , antesala de manipulacions aberrants a penes imaginades per la
cincia-ficci. Collectius amb sensibilitats molt diferents coincidixen a rebutjar l'enginyeria gentica d'humans,
plantes i animals per considerar-la una instrumentalitzaci inacceptable de la naturalesa, al servici noms
d'interessos econmics.
3.1.2. Els aliments transgnics
Les promeses de la biotecnologia agrcola residixen a augmentar la productivitat i reduir costos, generar
innovacions i millores en els aliments i conduir a
prctiques agrcoles ms ecolgiques ; contribuir, en suma, a l'agricultura sostenible, que utilitza els
recursos respecte al medi ambient i sense hipotecar a
les generacions futures.
No obstant, els aliments transgnics plantegen una srie d'interrogants incls no resolts:
1. Possibilitat que les plantes genticament modificades, per efecte del nou material gentic introdut, puguen
modificar els seus hbits ecolgics, dispersant-se i invadint ecosistemes, a la manera de rones bulles.
2. Tenint en compte que certes manipulacions recents de plantes per a fer-les
resistents a malalties ocasionades per virus impliquen la introducci d'algun gen del
virus en qesti o d'altres relacionats, cabr la possibilitat de recombinacions
gentiques productores de noves versions de virus patgens per a les plantes.
3. Un altre tema de controvrsia sobre les plantes transgniques prolonga el debat
sobre els efectes de la prdua de diversitat gentica de les espcies domesticades.
3.1.3. La clonaci
Podem distingir dos tipus de reproducci: asexual i sexual. La primera s freqent en el regne vegetal i es du
a terme per mitj d'esqueixos, fills i rovells. Per exemple, a partir d'una branca de cirerers, s'origina un altre
cirerer. En este cas, els diferents individus generats sn clone de l'individu generador, s a dir, genticament
idntics a ell.
No obstant, en els animals superiors l'nica forma natural de reproducci s la sexual: els nous individus
sorgixen a partir d'un ou o zigot format per la uni d'una cllula de la mare (l'vul) i una altra del pare
(l'espermatozoide), i, per tant, compartiran l'herncia gentica d'ambds progenitors o, dit d'una altra forma,
tals individus sern genticament diferents dels individus que els han generat.
Perqu b, des de fa uns anys, l'enginyeria gentica ha posat en marxa un programa, denominat clonaci, per
mitj del qual es poden originar de manera asexual organismes d'animals superiors.
Per a aconseguir-ho, es pren un vul no fecundat, se li retira el nucli, i en el seu lloc es colloca un altre nucli
d'una cllula no sexual procedent d'un organisme adult, amb l'esperana que sorgisca un nou individu (o
clon). En estos casos, el nou individu posseir una informaci gentica idntica a l'existent en la cllula mare,
o el que s el mim, a la de l'organisme de qu s'ha pres la dita cllula.

133
Els experiments es van intentar amb renocs i es van continuar amb ratolins, vaques i ovelles. El primer
xit complet es va aconseguir en 1996 amb la clonaci de l'ovella Dolly.
Desprs es va intentar amb prcers i actualment pareix que hi ha certs assajos orientats cap a la clonaci de
sers humans.
Quins objectius perseguix la clonaci? Majors beneficis agrcoles i ramaders; millors aliments, medicines i
substncies beneficioses per als humans; per exemple: vaques, ovelles o cabres que proporcionen llet amb
propietats teraputiques, animals per a extraure medulla o sang tils per a la curaci de la leucmia i altres
cncers, rgans i teixits destinats a la implantaci o trasplantament hum, etc.
Quins problemes tics planteja? Incls quan es tracta de plantes i animals la clonaci presenta ja diferents
problemes tics; per exemple: ja que la clonaci afavorix la uniformitat dels descendents, alguns ecologistes la
consideren com un atemptat contra la biodiversitat.
Per on insubordinaci problemes realment insolubles s quan es referix a la possibilitat de clonar sers
humans: fins ara tot ser hum procedix d'una mare i un pare, per podria permetre's la invenci de noves
arrels per al ser hum? Resultaria moral experimentar amb els sers humans en este terreny? Seria lcit
construir individus humans de manera artificial?
Qu es pot legislar respecte d'aix? No podrien ser aprofitades tals tcniques per dictadors o terroristes per a
fabricar-se un exrcit particular a la seua mesura?
3.1.4. L'eugensia
El terme eugensia es deriva del grec eu (b) i gnesi (procreaci), per tant, significa bona procreaci . Des
d'este punt de vista, l'eugensia s la cincia que estudia les condicions, els mitjans i els procediments que
afavorixen la millora del patrimoni hereditari dels sers humans, tant els consistents en les recomanacions i
tractaments mdics com la prctica de diferents tcniques d'enginyeria gentica. Les activitats gentiques
ms importants de l'actualitat sn les segents: el diagnstic prenatal, la terpia gnica intrauterina, les
tcniques de reproducci assistida i la interrupci voluntria de l'embars.
3.1.5. La reproducci assistida
La reproducci assistida consistix en diferents manipulacions dels vuls i el semen amb mires a superar
l'esterilitat d'algunes persones. Els dos procediments ms importants respecte d'aix sn la inseminaci
artificial i la fecundaci in vitro. En el primer cas, se sol depositar el semen, prviament arreplegat, en l'interior
de la vagina o en el coll de l'ter de la dona. En el segon, es fecunda un vul en una proveta i, posteriorment,
s'implanta en l'ter matern.
La reproducci assistida presenta nombrosos problemes: en quasi tots els programes de fecundaci in vitro
solen fecundar-se ms vuls que els que desprs s'utilitzen: Qu hem de fer amb els sobrants?
A qui aplicar la reproducci assistida? A totes les dones que ho desitgen o cal establir certes condicions? Les
persones donants de semen i vuls han de quedar en lanonimat o conservar la seua identitat? En este cas,
Ha de constar la seua raa? Han de ser assumits els costos per les institucions estatals o cada u ha de crrer
amb els gastos? La dona que ha rebut semen o vuls aliens ha d'informar d'aix al seu fill? Ha de permetre's
la investigaci amb cllules mare? Com resoldre la possibilitat que persones engendrades amb semen
procedent d'un mateix donant acaben casant-se entre si?
3.2. L'avortament
La paraula avortament prov del llat abortus, participi passat del verb aboriri, format pro el prefix privatiu
aby el verb oriri, que significa sorgir o nixer; de manera que, etimolgicament, avortament significa no
sorgit o no nascut. Ac entendrem per avortament el succs consistent en la interrupci d'un embars hum no
arribat a terme, amb la consegent mort de l'embri o fetus. L'avortament pot ser una cosa que succex de
manera espontnia o induda, a s, provocada per l'home amb la finalitat d'interrompre voluntriament
l'embars; a nosaltres ens interessa este ltim tipus d'avortament.
En filosofia moral la pregunta central en el debat sobre l'avortament ha de ser: s moralment acceptable
l'avortament intencional? La resposta a esta pregunta sol dependre de la resposta que es done a altres
interrogants filosfics ms generals: i) s el fetus una persona?; ii) t el fetus valor moral intrnsec que ens
impose l'exigncia de protegir la seua vida?; iii) t drets el fetus que estiguen per damunt del dret de la dona a

134
la vida i del seu dret a decidir sobre el seu cos i sobre la seua vida personal? En nombrosos pasos, la
interrupci de l'embars s lliure, s a dir, les dones poden interrompre el seu embars sense un altre
condicionament que el respecte als terminis establits per la llei. No obstant, en altres es troba absolutament
prohibit i en alguns nicament es permet en certs supsits. Per exemple, a Espanya, segons l'article 417 del
codi penal, s'autoritza la interrupci voluntria de l'embars (IVE) exclusivament en tres casos:
1. Que siga necessari per a evitar un greu perill per a la vida o la salut fsica (avortament teraputic) o psquica
(avortament psicosocial) de l'embarassada.
2. Que l'embars siga conseqncia d'un fet constitutiu de delicte de violaci (avortament humanitari).
3. Que es presumisca que el fetus haur de nixer amb greus tares fsiques o psquiques (avortament
eugensic).
Quina s la postura ms justa o adequada? O dit d'una altra manera, tenen les dones dret a recrrer a la IVE?
Sempre? nicament en alguns casos? En quin moment pot considerar-se a l'embri o fetus com ser hum?
Quin termini resulta acceptable per a recrrer a la IVE?
Els tractadistes que tendixen a ressaltar els drets de la mare es pronuncien a favor de la IVE lliure; mentres
que, al contrari, els que intenten defendre els drets de l'embri i del fetus solen oposar-se a tot tipus
d'avortament.
AVORTAMENT I CONFLICTE DE DRETS
En la tradici catlica s'ha apellat ben sovint als drets del fetus des del moment de la concepci per a fundar
una prohibici moral absoluta de l'avortament. Es tracta dels drets humans, que sn condici sine qua non per
al benestar d'una persona, perqu puga gaudir dels aspectes bsics del benestar hum. Els que tenen drets
sn les persones, de manera que s'assumix d'entrada que el fetus s una persona, com la mare, amb tot el
dret a la vida; desprs s'esgrimix este dret inalienable del fetus per a considerar l'avortament com una espcie
d'homicidi, com un atropell al dret del fetus a la vida i, per tant, com una cosa absolutament reprovable. Si
l'embars posa en perill la vida de la mare i hi ha un conflicte entre el dret a la vida de la mare i el del fetus, la
doctrina moral catlica tradicional apella, llavors, a una distinci considerada moralment significativa entre
matar directament i deixar morir, per a concloure que s moralment preferible deixar morir a la mare que
matar al fetus. Contra este argument, Judith Jarvis Thompson sost que, incls si es concedix que el fetus s
una persona amb dret a viure, d'all no se seguix que dit dret li done dret a disposar del cos de la mare. Se sol
pensar que tindre dret a la vida vol dir tindre dret a rebre, almenys, el mnim per a continuar vivint; no obstant,
aix que una persona necessita per a continuar vivint, assenyala Thompson, pot ser una cosa al que no t
dret. Illustra la
seua tesi amb un exemple: al despertar un mat descobrixes que un violinista fams que patix una seriosa
malaltia renal ha sigut connectat als teus renyons i se t'informa que un grup d'amants de la msica ha ordenat
dur a terme eixa connexi mentres dormies perqu eres l'nica persona que t el tipus de sang adequada
perqu el violinista puga sobreviure; la pregunta s: tens dret a desconnectar-te? Encara que el violinista tinga
dret a la vida, seguix Thompson, no t dret a usar els teus renyons, perqu el teu cos s la teua propietat
exclusiva i tens un dret inalienable a disposar d'ell; de manera que no ests moralment obligat a romandre
connectat. Si accedixes de bona gana a prestar-li els teus renyons per al seu sobrevivncia ser un acte de
generositat, per mai el compliment d'un deure moral. Si la connexi amb el violinista posa en perill la teua
vida o la teua salut, ning s'atrevir a sostindre que fas malament a desconnectar-se. Tornant a la qesti de
l'avortament, el fet que el fetus tinga dret a la vida no li dna dret per si mateix, diu Thompson, a usar el cos
de la mare per a la seua supervivncia i, si a s aix, traure-ho de l'ter matern no seria cometre una
injustcia amb el fetus.
3.3. L'eutansia
El progrs de la biotecnologia t tamb els seus reflexos en l'eutansia. La tecnologia mdica permet
mantindre certs malalts incurables en un estat de vida precria, per fins on s'ha d'arribar?
El terme eutansia significa bona mort i alludix, particularment, al fet de posar fi deliberadament a la vida
d'una persona que, vctima d'una malaltia incurable, es troba en una situaci d'extrema postraci o patix
dolors intensos i persistents. Habitualment, sol distingir-se entre eutansia activa i eutansia passiva. s

135
activa, per exemple, quan se subministra una injecci o una pastilla letal al malalt. s passiva quan se li
retira un tractament imprescindible per a mantindre-ho amb vida.
No obstant, no tot el mn admet tal distinci, perqu alguns tractadistes opinen que la conducta del metge
respecte al pacient sempre s positiva, el mateix quan li prescriu un tractament que quan se'l retira. De totes
maneres, no s el mateix retirar el malalt uns medicaments ordinaris o unes prctiques comunes que uns
mitjans tcnics extraordinaris que prolonguen artificialment la vida.
Ara b, on est el lmit? Fins on arriben el mitjans normals i adequats i on comencen els extraordinaris? Si un
malalt terminal patix dolors extrems s'ha d'alleujar els dolors o prolongar la vida? Dit d'una altra manera resulta
moralment lcit recrrer a determinats analgsics encara que contribusquen a accelerar la vida del pacient?.

4. Problemes tics del medi ambient


En la dcada dels setanta es va produir un esclat de la consciencia ecolgica. Per primera vegada en 1972,
en la Declaraci de la Conferncia de Nacions Unides
celebrada a Estocolm, apareix la idea de qualitat del medi ambient relacionada amb els drets fonamentals de
l'home. All es diu:
Els hmens tenen el dret fonamental a la llibertat, la igualtat i les condicions adequades de vida en un medi
ambient amb una qualitat tal que permeta una vida amb dignitat i benestar. En l'informe Nostre futur com,
de 1987, s'assenyala: Tots els sers humans tenen el dret fonamental a un medi ambient adequat per a la
seua salut i el seu benestar i l'estats han de conservar i usar el medi ambient i els recursos naturals per a
benefici de les generacions presents i futures.
El Principi I de la Carta de la Terra de 1992 afirma que els sers humans constituxen el centre de les
preocupacions relacionades amb el desenvolupament sostenible. Tenen dret a una vida saludable i productiva
en harmonia amb la naturalesa. En les dos primeres declaracions, el dret a gaudir d'un medi ambient amb
qualitat est directament associat al benestar dels individus. En la Carta sobre la Terra, en canvi, s'introdux el
concepte de desenvolupament sostenible i el dret est associat a una vida saludable, sempre que estiga en
harmonia amb la naturalesa. L'informe Nostre Futur Com introdux com a idea nova el tema de les
generacions futures i la conservaci de recursos per a benefici de les mateixes.
Este tipus de plantejaments tenen, no obstant, problemes. En primer lloc, l'ambigitat semntica de conceptes
com a qualitat de vida, benestar i desenvolupament sustentablement i principalment dret des d'un punt de
vista moralment rellevant.
En la busca d'una tica ecolgica, hi ha dos postures que emfatitzen aspectes diversos:
1. Ecologia mediambientalista: defn el medi ambient per ra del benefici que aporta al ser hum. s a dir,
defendre i protegir la naturalesa s defendre i protegir al ser hum; salvar la naturalesa s salvar l'home.
2. Ecologia profunda: considera que la naturalesa s en si mateixa subjecte de drets. Fonamenta la seua
posici en qu la biosfera s un tot orgnic, un cosmos (conjunt ordenat de coses) superior a la humanitat,
perqu la totalitat s moralment superior als individus. Per aix s necessari un contracte natural que torne a
la naturalesa els seus drets. En conseqncia, l'obligatorietat de respectar el medi ambient no necessita
justificacions humanes, sin que s'imposa per si sola. El medi ambient t dret a ser preservat, conservada i
atenci per si mateix, no perqu el seu deteriorament tinga conseqncies nefastes per a l'home.
Dels problemes tics del medi ambient el ms nou s, potser, el dels drets de les
generacions futures.
En la teoria de la justcia de Rawls, els membres de les generacions futures estan
representats en la posici original, ats que cap de les persones representatives que celebren el contracte sap
a quina generaci pertany. Rawls ha dit que s obvi que cada generaci es beneficia quan es mant una
quantitat d'estalvi raonable que capacita als que vnen desprs a gaudir d'una vida saludable en una societat
justa. Hans Jonas ha elaborat un principi general guia per al pensament moral entre generacions: El principi
de responsabilitat. Segons este principi, hi ha una responsabilitat amb tot all que siga dbil i sobretot all que
sense la nostra ajuda correria risc de morir. L'exemple que posa s el d'un xiquet menut que trobem tirat en el
carrer; davant d'este fet no es necessiten raons i la responsabilitat brolla quasi instintivament ja que eixe
xiquet no sobreviuria sense la nostra ajuda. Doncs b, una cosa aix ocorreria amb la naturalesa.
Una dificultat d'este principi s que els comparatius millor que o pitjor que

136
s'apliquen tant a aspectes quantificables com els nivells de contaminaci o de generaci de residus txics,
com tamb a aspectes avaluatius no quantificables, per exemple, el nivell d'autoestima o de realitzaci dels
individus. La proposta de Green s avaluar cas per cas tenint a la m una regla heurstica que haur d'usar tot
aquell que vullga jutjar de manera imparcial, i preguntar-se: si jo haguera de viure en alguna generaci futura i
fra un individu representatiu de la dita generaci, tindria raons per a considerar la meua condici com un
enriquiment en relaci amb la d'aquells que em van precedir? La regla tindria almenys conseqncies
prctiques per a la presa de decisions sobre quina quantitat de recursos naturals no renovables s necessari
conservar i protegir per a les generacions futures. Si les conseqncies del calfament global, la polluci, les
prdues d'espais habitables o el creixement de la pobresa foren subjectes a este test hipottic, clarament
podrem concloure que sn injustes totes aquelles accions que contribuxen a agreujar el problema, ms
encara les prctiques que encoratgen l'augment del nivell de consum massiu amb l'excusa d'augmentar el
capital i disminuir la pobresa o la injustcia social.
5.1 El problema de l'armament nuclear
Des de mitjans del segle XX (II Guerra Mundial), al concepte de guerra justa
(enormement controvertit) s'ha afegit un nou element: la legitimitat o no de l's, en determinades situacions
lmit, de l'armament nuclear de destrucci massiva. Les qestions tiques que planteja l'armament nuclear
poden dividir-se en dos grups:
1) qestions relatives a l's real d'armament nuclear en la guerra;
2) qestions relatives a la possessi d'armes nuclears per a fins dissuasoris.
Normalment el primer tipus de qestions es responen per referncia a les exigncies de l'ius in' bell (dret a la
defensa). Podria satisfer l's d'armes nuclears els requisits de discriminaci i proporcionalitat? A la majoria
dels filsofs morals (encara que no a tots) els pareix que hi ha alguns usos possibles de l'armament nuclear
que no violarien cap d'ambds requisits. No obstant, en la seua prctica real, la dissuasi ha suposat sempre
amenaces d'utilitzar l'armament nuclear per a la destrucci intencionada de poblacions civils, i a violaria
clarament el requisit de discriminaci i quasi sens dubte tamb el de proporcionalitat. Este fet planteja
qestions fonamentals sobre la moralitat de la dissuasi nuclear: depn la dissuasi d'amenaces d'utilitzar
armament nuclear de manera immoral? Si s aix, qu implica a sobre la moralitat de la dissuasi?
Ac es plantegen tant qestions morals com estratgiques. Suposem que coneixem quins usos possibles de
les armes nuclears serien moralment acceptables. Haurem de preguntarmos si estos usos sn prou amplis
perqu l'amenaa d'utilitzar l'armament nuclear noms d'aquella manera poguera dissuadir efectivament
qualssevol amenaces que considerrem necessari dissuadir. Esta s una qesti de teoria estratgica. Ats
que totes les poltiques reals de dissuasi han suposat amenaces explcites de destruir poblacions civils, i
tamb el fet que en la comunitat estratgica no s'ha desafiat de manera slida la necessitat estes amenaces,
s raonable traure la conclusi que entre els estrategs hi ha un ampli consens en qu una dissuasi viable i
efectiva exigix amenaces d's de l'armament nuclear condemnable pels requisits de l'ius in' bell.

DILEMES MORALS
DILEMA 1
Alfonso en un treballador honrat que treballa talant arbres. T dona i dos fills i un sou que noms li permet
anar passant. Encara que l'economia del seu pas es basa en l'explotaci de la fusta sap que la tala
continuada d'arbres destruir la naturalesa i perjudicar tot el mn. Tot a li fa sentir malament, per la qual
cosa decidix buscar un altre treball. Al cap de diverses setmanes troba un altre treball en qu cobra menys i
obligar la seua famlia a reduir incls ms els gastos que ja sn prou mnims.
Deuria Alfonso canviar de treball?

137
DILEMA 2
Pablo s amo d'una xicoteta empresa ramadera. Les coses no li han anat ben ltimament per la competncia
de les grans empreses, per una baixada dels preus i per la mort d'algunes caps. Necessita urgentment
augmentar la seua producci i per a aix ha adquirit un producte biolgic que est incls en fase
d'experimentaci. Amb la seua aplicaci aconseguix augmentar la producci de llet de les seues vaques, la
qual cosa suposa per a ell un considerable augment de beneficis. Al cap de cert temps t coneixement que
este producte ha sigut denunciat i retirat del mercat pels efectes negatius que t per a la salut humana.
Ha de dir a les autoritats sanitries que les seues vaques han consumit eixe producte, perqu siguen
sacrificades i amb aix perdre el seu negoci, o ha de callar encara que aix supose posar en perill la salut dels
consumidors?
DILEMA 3
El 13 de gener de 1998 moria en Boiro (A Corunya) Ramn Sanpedro, un tetraplgic de 55 anys, que des de
prou anys abans portava una lluita judicial per a poder tindre una mort digna i racionalment assistida. Amb tal
propsit havia recorregut a diferents instncies jurdiques entre altres el Tribunal Constitucional i al Tribunal
dels Drets Humans d'Estrasburg, sent-li denegada la seua petici en tots estos casos; finalment, amb l'ajuda
d'una persona annima, va aconseguir complir el desig de posar fi a la seua vida. Va deixar una obra escrita
de carcter autobiogrfic titulada Cartes des de l'infern. (Per a illustrar-te pots veure la pellcula Mar dins).
Deurien les autoritats, en este cas, haver perms que Ramn posara fi a la seua vida?

138

EXERCICIS DE VDEO

NOM..
CURS
Busca la web de vdeos Youtube. Escriu en el cercador : con nimo de lucro. Apareixer en primer lloc un
vdeo de 31 minuts i 55 segons. Visiona el vdeo i contesta a les segents preguntes

PREGUNTES
1a Enumera els huit objectius del millenni i classifica'ls per orde d'importncia segons el teu parixer.
Argumenta este orde
2a Qu els passa als habitants de la casa on ha d'hostatjar-se Mary i perqu succex a. s tica l'actitud de
l'alcalde?.
3a Enumera les causes de la pobresa a Nicaragua segons els natius que parlen.
4a El paper de les O.N. G s . Enumera les crtiques que se'ls fa en el vdeo.
5 a Avantatges de l'educaci segons Orlando Pineda.
6 Tele-espectacle : Quina opini es t en el documental sobre la televisi de lespectacle . Ests d'acord?.
Per qu?. Pensa tres punts necessaris per a una tica de la televisi. Comenta la frase : una societat arriba a
ser el que veu en la televisi.
7a Al documental diu que en 2005 tenem 528000 persones amb una pobresa extrema a Espanya. Informa't
de quantes hi ha aproximadament ara . Qu penses que podries fer per a no caure en la pobresa extrema?.
8 a Ests d'acord amb l'opini que l'actitud de les persones fa canviar els pasos?
9a Enumera les 11 actituds positives i classifica-les Segons el teu parixer -per orde d'importncia.
Argumenta perqu has triat este orde. Afegiries alguna altra actitud. Eliminaries alguna.10 Podries canviar la
teua actitud per a millorar?. En quins aspectes ?.

139

EXERCICI DE VDEO
NOM..
CURS
Busca la web de vdeos Youtube. Escriu en el cercador : comprar tirar comprar Apareixer en primer lloc un
vdeo de 52minuts i 18 segons i en lletres grans escrit OBSOLESCENCA PROGRAMADA- comprar, tirar
comprar. Visiona el vdeo i contesta a les segents preguntes

PREGUNTES
1 Qu s l'obsolescncia programada ? Es pot lluitar contra ella.
2 Per qu les coses que comprem cada vegada duren menys?
3 Com s possible que hi haja en un parc de bombers ianqui una perilla que porte ms de cent anys
funcionant sense fallar?
4 On parar tota la ferralla informtica que tirem. ?
5 s viable un sistema econmic basat en el consum?
6 Hi ha en la Terra suficients recursos per a continuar produint al ritme que marca el mercat? .
7 s possible el creixement econmic infinit amb uns recursos en el nostre planeta finits? Perqu ?

8 s possible ser feli consumint menys ?


9 s necessari el decreixement que proposa Serge Latouche ?
10 Busca a la wikipedia peak oil o pico petrolero i explica qu s i que te sugereix el grfic que
apareix.

140
NOM ..
Busca la web de vdeos Youtube. Escriu en el cercador : Bowling for columbine en espaol. Apareixer en
primer lloc un vdeo de 1 hora, 54minuts i 38 segons. Visiona el vdeo i contesta a les segents preguntes
Proposem:
Que lalumnat investigue sobre estos fets.
Que investigue tamb sobre altres matances similars que shan produt desprs dels fets de
Columbine en altres centres docents arreu del mn.
Obrir un debat sobre aquest tipus de violncia i les seves possibles causes
Fra bo parlar una mica del que els ha sorprs de la pellcula. Qu han trobat curis de la societat que
shi retrata.
Parlem de :
Explicar la reflexi crtica que proposa Michael Moore sobre la importncia de la cultura de la por en
la societat estadounidenca. Quina vinculaci estableix el realitzador entre aquesta cultura i el nombre
de morts per armes de foc a Estats Units?
Comentar la informaci que ens aporta el documental sobre la poltica internacional dels Estats Units
i sobre les condicions de vida de la poblaci afroamericana, per tal de valorar la importncia del
cinema com a instrument de coneixement de la realitat.
Quines sn les causes que expliquen la matana de linstitut Columbine i lassassinat de la nena de
lescola de Flint, segons Michael Moore?.
Quina relaci estableix Michael Moore entre els nombrosos assassinats i la venda darmes de foc?
Estem dacord amb esta explicaci?.
Comentem quines sn les possibles causes de la proliferaci dactes violents als centres educatius
del nostre entorn.

141

NOM..
CURS
Busca la web de vdeos Youtube. Escriu en el cercador : Persepolis. Pelcula completa en espaol. HD.
Apareixer en primer lloc un vdeo de 1 hora 35 minuts i 25 segons. Visiona el vdeo i contesta a les segents
preguntes

PREGUNTES
1 Fes un resum de la pellcula. Comenta la situaci poltica que viu la protagonista.
2 En els pasos que patixen rgims totalitaris, hi ha una part de la poblaci que resistix, que no es
resigna a viure sense llibertats. De quina forma
apareix esta resistncia a Perspolis? Pel contrari hi ha una altra part que collabora, com es reflectix
a?.
3 Comenta els drets humans que es violen.
4 Comenta els seguents moments i digues perqu ocorren:
Quan executen a son tio Quan hi ha el canvi de govern Quan marxa del pas amb 14 anys Els
seus desenganys amorosos
Quan torna a casa Quan es casa Quan marxa a Frana.
. Qu s per tu la llibertat? Escriu la teva prpia definici.
5. Si tingueres que marxar del teu pas per a buscar feina degut a la crisi ; com et sentiries? per on
comenaries la teva nova vida?

6 La pellcula mostra distintes formes d'entendre les relacions personals entre hmens i dones,
analitza-les.
7 Comenta 5 caracterstiques semblants del cristianisme i lislam i 5 diferncies.Informat.

142
NOM.. CURS
Busca la web de vdeos Youtube. Escriu en el cercador : La Transicin Captulo 7.Apareixer en primer
lloc un vdeo de 57minuts i 41segons . Visiona el vdeo i contesta a les segents preguntes i si no
busca a la web. Pots visionar la serie completa de Victoria Prego.
PREGUNTES
1. Qu entenem per Transici?
2. Menciona algun dels factors que van facilitar el procs, junt amb les principals dificultats i els
protagonistes del procs
3. Com es va produir la restauraci de la monarquia?
4. El primer govern desprs de la mort de Franco qui ho va presidir? Quines limitacions va presentar este
govern?
5. En quina organitzaci es va agrupar l'oposici? Quins eren els seus plans poltics?
6. Explica com i quan va arribar Surez al govern
7. A quins problemes va haver d'enfrontar-se Surez per a dur a terme el seu pla de reformes?
8. Enfront de la ruptura democrtica defesa per l'oposici quina via va adoptar Surez?
9. Qu partits van ser legalitzats darrere de l'aprovaci de la Llei per a la Reforma Poltica?
12. Analitza el grfic amb els resultats electorals de 1977
13. Explica el cmul de problemes que van acabar espentant a Surez a presentar la seua dimissi i qu
va ocrrer en la sessi d'investidura del seu successor?.
14. Quan i com va ser proclamada la Constituci?

Cerca el web de vdeos Youtube. Escriu al cercador: Yo pago, tu pagas quin se lo lleva?.
Apareixer en primer lloc un vdeo de 44minuts i 36 segons. Visiona el vdeo i fes un resum del vdeo
n apareguen el segents termes: crisi econmica, model productiu, casta poltica, frau fiscal, poltica
econmica, dficit i deute public, austeritat, recesi, sistema financer, BCE.

143
Busca la web de vdeos Youtube. Escriu en el cercador : Documental Spanish Revolution.
Democracia Real Ya!.Apareixer en primer lloc un vdeo de 42minuts i 36 segons. Visiona el
vdeo i contesta a les segents preguntes.
PREGUNTES
1 Qu s el 15 M? i a qui representa?.
2 Qu volen?
3 Comparteixes alguna de les seves reivindicacions?. Pots consultar a la wikipedia sobre el 15 M
o a altres webs.
4 Dgues els slogans que ms t'han agradat de les seves pancartes
5 Quina t com a precedent? I en quins moviments ha influit?
6 Qui sn els indignats? . Comenta el llibre que va posar de moda el terme indignats.
7 5 motius per a estar indignat hui en da.
8 Pots fer alguna acci per a canviar la situaci? Qu sugereixes?.
9 Qu s la desobedincia civil Eixamples de desobedincia de hui en dia? Persones
importants que han fet desobedincia i han canviat per a b- el mn.
10 Comenta la frase de Carlos Perales al minut 21m i 44 segons: Los dos partidos de este pas
pactan medidas..Es una democracia en lata que sirve para mantener a las lites.
11 T'agradaria amb la teva desinformaci i pasivitat que tot a continuara? Qu penses fer ara i
en el futur?
12 Qu s el moviment primavera valenciana ?.

144

NOM..CURS

Resum
Aquest documental ens explica la histria dun grup de nens i nenes palestins i israelians que viuen tan sols a
vint minuts de distncia entre ells per que habiten en mons radicalment diferents. Set nens i nenes dentre 9 i
13 anys relaten quines sn les seves experincies i visions del conflicte palestino-israeli.
Entre els anys 1997 i 2000, Justine Shapiro y B.Z. Goldberg van entrevistar set nens palestins i israelians, que
van arribar a conixer-se entre ells.

PREGUNTES

Busca la web de vdeos Youtube. Escriu en el cercador :promesas promises .Apareixer en primer lloc un
vdeo de 1 hora 42 minuts i 01 segons. Visiona el vdeo i contesta a les segents preguntes.
- Qu diu aquest film sobre els infants jueus i palestins?
- Descriu el conflicte que es mostra al documental.
Com sn els personatges principals?
ISRAELIANS :Yarko ,Daniel ,Moishe ,Shlomo
PALESTINS :Mahmoud ,Faraj ,Sanabel

Com viuen?, De qu tenen por? , Qu volen ser quan siguen grans? , Es religis o no? , Quines
opinions poltiques tenen?
- Quin paper t la religi en el conflicte que es descriu?
- Quantes vegades s'apella a una argumentaci religiosa per a justificar les pretensions territorials?
Quins per a mi sn els 2 3 moments ms especials del documental per a tu?

ns sn els moments de ms duresa?

- Creus que hui dia hi ha la mateixa situaci a lorient mitj? Busca notcies a la premsa.

145
NOM..CURS
Ves a la web de vdeos Youtube. Escriu en el cercador: La pesadilla de Darwin de. Apareixer en primer lloc un vdeo
de 1 hora 46 minuts i 14 segons. Visiona el vdeo.
PREGUNTES
1. Explica el ttol de la pellcula: La pesadilla de Darwin.
2. En els anys 50, un funcionari colonial va introduir la perca del Nil en el Llac Victria, la reserva d'aigua dola
ms gran del planeta amb una extensi de 68000 Km2, el doble de Catalunya. Analitza quins han sigut les
conseqncies ecolgiques de la introducci d'esta espcie invasora, procedent d'Etipia.
3. Les conseqncies no han sigut noms ecolgiques sin humanes. Qu rodeja al Llac Victria en ntima
connexi amb el comer de la perca del Nil?.
4. El llac Victria genera 500 tones diries de filets de perca del Nil. No obstant aix, a Tanznia hi ha un total de
dos milions de persona i, una renda per capita de menys d'1 dlar diari. A on parar la riquesa que genera la
indstria transformadora de la perca?
5. Analitza el paper de les institucions com la Uni Europea, el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional.
Contribuxen al desenrotllament d'frica amb les seues ajudes? Recorda l'escena dels responsables de la
Delegaci Europea. Qui es beneficia d'esta ajuda? Quina s la teua opini moral sobre l'orgull que mostren els
europeus?.
6. Per qu els tanzans no mengen peix net? Analitza els llocs de treball que genera la indstria de la perca en la
contornada del Llac i les condicions laborals en qu treballen. Quina opini et mereix el comentari d'un pilot al
dir que els negres no volen treballar i preferixen rebre ajudes de l'ONU?
7. Quasi ning es lliura d'haver menjat perca a vegades com mer. A Espanya es consumixen setmanalment 150
tones de perca. Busca en el teu supermercat de referncia este peix o pregunta a casa per ell.. I no obstant aix,
Qu mengen els tanzans? Quins sentiments et produx? Qu penses fer?
8. Les dones sn un dels collectius ms deprimits en la zona. Quins sn els problemes que patixen?.
9. La pandmia de la SIDA s un dels greus problemes que afecten la poblaci tanzana. Quina s la posici de
l'Esglsia? Amb qu mitjans sanitaris compten per a combatre esta i altres malalties els habitants de Tanznia?
En quina mesura afecta les dones?
10. Un dels aspectes ms sagnants del negoci de la perca es descobrix a travs del negoci del transport. Els
pilots sn una part fonamental de l'engranatge. Apareixen diverses vegades: al principi amb Eliza, la prostituta,
en diverses ocasions en l'aeroport parlant de la crrega, al final amb llgrimes en els ulls parlant dels xiquets
d'Angola. Quin s l'itinerari dels seus vols? Per qu? Quina opini et mereixen les seues actituds? Creus que
sn tamb vctimes en este entramat internacional, tant com els tanzans, els ugandesos, Angolesos, zaireos,
sudanesos o liberians o afganesos?
11. A travs dels pilots, Sauper aconseguix demostrar qu s'oculta en els vols que travessen el Llac Victria
sense parar. Uns vnen a arreplegar la perca cap a Europa, altres porten ajuda humanitria per a la poblaci
famolenca, per fan vols amb la crrega buida? Explica este assumpte.
12. Un dels protagonistes de la pellcula sn els xiquets, la poblaci ms dbil. En quines condicions viuen?
Quines sn les problemtiques que ms t'han impressionat? Per qu desitgen la guerra els pares per als seus
fills? Per qu encara sent excombatent un pare considera que l'exrcit s la millor opci per al seu fill?
13. Creus tu, com es defn en la pellcula, que la pobresa s una espiral de qu no es pot eixir? Creus que som
com la Perca del Nil, monstres sense nima que tanquen els ulls per a no veure a qui devoren?