KEPA JUNKERA & SORGINAK

UNA PETITA HISTRIA DE LA TRIKITIXA

DEVILS MUSIC

El blues originari es tocava en els anys trenta a la vora del Mississippi en uns llocs inmunds en qu
es bevia un alcohol dnfima qualitat. Aquests llocs, dels Juke joints, eren atacats per la comunitat
negra creient que va sellar la denominaci de Msica del Diable - Devils Music -, en contraposici
al Gospel -Msica de Du- que es cantava a les esglsies.
Tamb la trikitixa neix entre nosaltres sota la sospita dinduir a la gent, sobretot als joves, a
comportaments poc decorosos.
Les teories sobre lentrada de linstrument al pas basculen entre els que defensen que va ser
introdut pels treballadors piomentesos que entre 1850 i 1860 van aportar la seva experincia,
adquirida en la construcci de tnels en els Alps, al tram de Beasain - Altasuna, i els que creuen que
sexpandeix a partir de Bilbao. La primera de les tesis, avanada per Aguirre Franco en el seu llibre
Trikitixa, argumentava que difcilment podia haver entrat pel port de Bilbao, ja que la trikitixa tot
just arrela a la costa i menys en els ports, i s en el seu interior. Afegeix que la soinu txikia
procedeix a ms de lEuropa central (sud dAlemanya, ustria i en general de les regions alpines),
zones allunyades del mar, pel que es fa difcil entendre que la seva extensi es realitzar per la
costa.
La primera referncia grfica que es t de la trikitixa s una fotografia de 1890, presa a Altasu.
Pels estudiosos de la msica popular de Biscaia, com Aingeru Berguices, per contra, els trikitilaris
ms antics dels quals es t notcia sn biscans i la primera botiga de trikitixas, Zengotitia, era de
Bilbao. Aquesta petita polmica ve a avisar la seqela de rivalitat entre els dos territoris.
Dacord amb les dades que sen tenen es podria resumir la histria de la trikitixa afirmant que hi ha
un neixament prematur a Biscaia, que la guerra del 36 arrasa gaireb darrel, i que s a Guipscoa
on una vegada finalitzada la contesa sinicia la seva recuperaci definitiva al voltant de la figura
dElgeta, de que el seu magisteri van beure les grans figures del genre.
A Biscaia van haver desperar al ressorgiment cultural que es va donar desprs de la mort de Franco
perqu tornessin a escena trikitilaris com Rufino Arrola, Fasio Arandia o la mateixa pandero-jotzaile
Maurizia Aldeiturriaga. Rufino Arrola tenia 58 anys quan repren el soinu txikia i Fasio 62, malgrat
que van desplegar una activitat inusitada.
Quan Kepa Junkera sestrena amb la seva trikitixa (al 80 tenia 15 anys) es troba amb dos referents:
un centrat en Irureta (que era el punt de trobada de diferents trikitilaris de Biscaia. Aqu va conixer
a Fasio, a Maurizia i a lalbokari Leon, per tamb a Rufino Arrola), poc desenvolupat per duna
gran personalitat i el pol dels clssics de Guipscoa que havien aconseguit un major
desenvolupament tcnic. Els trikitilaris de Guipscoa comptaven ja amb enregistraments i aix va
suposar un avantatge per el jove trikitilari dErrekalde.
Kepa Junkera recorda que als 15 anys va descobrir un mn nou i que es va veuve atrapat per aquests
dos pols. Em vaig adonar que aqu la trikitixa era ms personal, estava condicionada per la manera

de ser de cadasc, i que a Guipscoa tenien ms tcnica i que coneixien millor linstrument. Dels
trikitilaris de Biscaia, Fasio va ser potser el que ms em va atrapar. Era ms meldic. Rufino
destacava per la seva fora i el seu ritme. Crec que aquest contrast entre les dues referncies que
cito, la dIrureta i la de Guipscoa, va ser clau perqu jo intents trobar una nova identitat,
confessa el trikitilari.
Comena a perfilar el seu estil a partir del concurs del 86. Va ser lnic representant bisca. Es va
presentar amb diversos treballs propis. Portava diversos anys composant-los. Llavors Kepa Junkera,
Zabaleta i Motriku eren molt coneguts a Biscaia i tenien els seus fans. Crec que en la txapelketa
del 86 va aparixer ja un pblic nou i aix permetia pensar en camins tamb nous. I em vaig tirar
cap endavant, sabent que tenia molt per apendre. Per mi aquesta txapelketa em va servir per donar a
conixer el que estava fent. No pretenia competir amb els meus dols. El fet que Junkera i Motriku
fossin de Bilbao, que no fssim euskaldun zaharras (vells bascos) i que portssim els cabells llargs
els va descollocar una mica. La txapelketa em va obrir les portes de la gran escola, lescola
Guipuscoana.

SOTANES I TRICORNIS
Lexpansi fulminant que coneix la trikitixa durant la primera dcada del segle XX (fins i tot abans,
segons investigacions en curs a Biscaia) contrasta amb la creuada que promouen els capellans en els
plpits contra la mateixa.
Kirikio, escriptor i cronista en euskera, va deixar un testimoni escrit al 1914 en el qual descrivia la
romeria que es va celebrar a lalt dUrkiola el segon diumenge doctubre i que assenyala que gazte
aldra asko joan ohi dira bidean soinu joten, dultzaina, pandero, atabal, auspo soinu eta
honelakoekaz, ikotika eta ujuka, zoro-zororik (molts grups de joves solen anar pel cam tocant la
dolaina, pandero, tambor, sonant daqueta manera, cridant i saltant a la babal).
Tamb Azkue, que era sacerdot, i fins el socialista eibarrs Toribio Etxebarria, es queixen de la
procacitat de les cobles que es canten en romeries. Amb la beguda i el ball els joves salliberen dels
prejudicis i, segons repetien els capellans en els sermons, les dones es llenaven en braos dels
homes. Daqu les denominacions pejoratives que lacordi diatnic va anar acumulant en lpoca:
Infernuko Hauspoa (manxa de linfern), Txerren Hauspoa (manxa del diable) i daltres.
Els capellans coneixien per la confesi dels riscos que comportava el ball en les romeries i van
mantenir una posici belligerant contra la trikitixa en general i el ball agarrado en particular als
anys 60. Maurizia Aldeiturriaga solia explicar que cada vegada que el seu marit, el trikitilari
Benantzio Bernaola Karakol, confessava al capell haver tocat algun pasdoble, aquest
lamenaava amb negar-li labsoluci. La mare del trikitilari Auntxa va rebre diverses cartes
annimes que li recordaven que primer es perderia lnima del seu fill i desprs la seva. Sempre que
tornava a casa duna romeria, trobava a la seva mare plorant.
Segons relat de Jose Jabier Abasolo Tilio, promotor dels homenatges als vells trikitilaris de
Biscaia a partir del 74, tamb la Gurdia Civil es va sumar a la repressi contra la trikitixa, encara
que per motius diferents a lesglsia, hi va haver casos de multes a Arratia i fins i tot van arribar
a trencar la manxa de linstrument dalgun trikitilari. Evidentment, les multes impliquen
lexistncia de xivatos.
Aquestes escaramusses contra el ball agarrado donaven lloc a situacions esperpntiques com les
que vivien a Madariaga, barri dAzkoitia que confronta amb Elgoibar, en el alt de Azkarate. Quan
arribava algun agutzil dAzkoitia, on el ball agarrado estava prohibit, les parelles corrien entre

rialles al terme dElgoibar, on no ho estava.

A lUrola, segons expliquen, van inventar el baltseo txikia (vals menor), que consistia a abraar la
parella mentre es cantava la cobla de la trikitixa. Era una modalitat que combinava el ball separat
amb el agarrado
Al rebuig de la trikitixa per part del clergat cal afegir la marginaci social que va patir la mateixa
per part de les autoritats, que la van postergar de les festes i actes oficials. Linstrument mimat era el
txistu. En les festes basques, els txistularis anaven vestits amb kaiku (pea de llana) i els trikitilaris
amb brusa, marcant una diferncia en lestatus de cadasc.
Aingeru Berguices ha recollit el programa de festes patronals de Bakio, de 1905, que diu: en
acabar les regates () donar comenament lanimada romeria campestre (). Es prohibeixen els
pianos de maneta, perqu no hi hagin nastes (nahaste s barreja, aldarull).
Lestudis de la msica popular Kepa Perez Urraza, de Zeberio, creu que evidentment la trikitixa va
introduir un element alliberador en la forma de divertir-se per als joves de lpoca.
Segons un diccionari de termes confeccionat per lAssociaci de Trikitilaris, la sotana s
incompatible amb la trikitixa. ha hagut capellans obrers, diputats, parlamentaris, conspiradors o
bertsolaris, per no es coneix cap capella trikitilari.
Tampoc ha tingut la trikitixa millor sort amb els patrocinis celestials. A comenament dels 70 un
grup de trikitilaris va decidir nomenar patrona del gremi a la Verge dArrate. Van deixar als seus
peus, com ofrena, una trikitixa, no va durar una setmana. Ning sap qui la va fer deseparixer.

CADA VEGADA MS NOMS PROPIS

La histria de la trikitixa, encara que curta, est plena de noms mtics. Els primers noms propis de
Biscaia sn, segons Aingeru Berguices, Juan Bautista Uriagereka (1862) i Agustin Elortegi (1863),
orunds de Markaida, un barri de Mungia. Pel que sembla, estudis ms recents estan traient a la llum
ms noms de trikitilaris a cavall entre els dos segles. A la web de lAssociaci, figura com el
trikitikari conegut ms veter Gregorio Abaro, de Bermeo, nascut el 1869.
Per Aguirre Franco, autor dun llibre fonamental sobre el tema, les primeres referncies escrites de
trikitilaris amb nom propi a Guipscoa daten de 1900 i sn Ormaiztegiko Itsua, que actuava en
casaments i celebracions quan no estava a lestaci demanat diners als viatgers, i Pedro Urteaga, del
mas Alzola, de Zumarraga. Els segueixen Jos Korta Pastor, Mollo i Martin Aranzeta.
Cap a lany 1918 apareix un dels homes mtics de la histria de la trikitixa, Gelatxo, que en aquest
any forma la trikitixa dElgoibar i sacompanya de dues dones pandero-jotzailes. En una crnica
sobre la foguera de Sant Joan del 23 de juny de 1920 a Eliz Kale de Zumarraga, apareix
lacordionista Kanpazar. Joxe Oria i ell van formar la primera trikitixa estable de Euskal Herria.
Apareix tamb Itsasokorta i a partir de 1920 la nmina de trikitilaris amb nom propi samplia
considerablement.
Per Berguices defensa que la trikitixa de Biscaia savana a aquestes dates. Prova de la primerenca
expansi de la trikitixa en aquest territori seria lexistncia de la botiga Zengotitia, al carrer
Tenderia de Bilbao, que tamb era taller i va arribar a fabricar instruments, encara que en quantitats
minses. Kepa Junkera t una trikitixa fabricada pels germans Rodriguez al taller dArtxanda cap al
1920. Per ja en dates anteriors al mateix Zengotitia venia trikitixas de la marca Hohner. Les modes
dEuropa arribaven a Bilbao, i des daqu sexpandien a altres llocs. La romeria de la Casilla, per

exemple, tenia nom, ens refereix Kepa Perez Urraza, que en aquest tema i en altres segueix a
Aingeru Berguices, amb qui ha realitzat treballs de camp. Afegeix que la dada ms important
descoberta per ell ha estat la primera referncia escrita a la trikitixa. s un text de lhistoriador
Juan Carlos Guerra que parlant de la romeria dUrkiola es refereix a un novssim acordi. s un
text de 1889. s curis que una fotografia daquest mateix any aparegui la trikitixa a Altsasu. I hi ha
un programa de festes de Bakio, trobat per Berguices, que anuncia una romeria amb trikitixa.
Aquestes dades demostren que la trikitixa coneix una expansi molt acelerada, encara que sospitem
que el focus principal fora Bilbao. El fet que compts amb una botiga de venda dinstruments prova
que en aquest entorn hi havia afici. Si Guipscoa hagus tingut en aquesta poca una afici tan
desenvolupada haguessin obert una botiga a Donostia. Potser fruit daquesta inicial, ventatge
biscana, en Huitzi (Navarra), per exemple, a la trikitixa li deien Bizkai-dantza. Aix ho explica
almenys lescriptor Orixe.
Per Jose Jabier Abasolo Tilio, impulsor dels homenatges que a partir de 1974 es van celebrar a
Irureta, hi ha figures de la trikitixa, com Fasio Arandia, Rufino Arrola o la prpia Maurizia, que
tornen a escena moguts pel ressorgiment cultural que es dna en aquests anys.
Es creen les federaciones de danza, la gira de Durango, Ez Dok Amairu (no tenim tretze) i s en
aquest ambient quan la msica popular ( a ms de la trikitixa hi ha lalboka, la dolaina o la
txalaparta) pren un nou impls. Organitzem el primer homenatge al voltant de la figura de Serafin
Arantzeta, que era dOromio, un barri de Irureta, de professi caminer i que el 1926 havia gravat
un disc amb La Voz de su Amo a Bilbao. "Va ser llavors quan ens vam adonar qua havia
trikitilaris veterans que vivien en els seus massos i dels quals no tenem notcies convidant a les
velles figures. Vam ser mas a mas convidant a les velles figures", diu.
A ms de Toms Arrizabalaga "Sitze", Rufino Arrola, Basilio Txiki (Undagoitia), Salba Ugarte,
Luis Bilbao, Modesto Solozabal, Frutos Aulestialde, Fasio Arandia o Maurizia, que van nixer en
els primers anys del segle, Tilio va tenir notcies de trikitilaris anteriors. Va conixer, per exemple,
a les pandereteres Juanita i Felisa Bermeosolo, de Natxitua, que en l'poca dels homenatges tenien
ms de 90 anys, o trikitilari de Zaratamo, Anton Agirre, da prop de 100 anys, que va morir quan
intentaven contactar amb ell. Li van fer un homenatge pstum. Van conixer tamb a Juan Etxebarri
un trikitilari que a prop de tenir cent anys seguia sortint a tocar amb el grup de Santa Ageda. La
majoria d'aquests trikitilaris havien fet la guerra al front i algun d'ells havia anat al mateix amb la
trikitixa
Kepa Junkera es va estrenar amb la la trikitixa en un d'aquests homenatges que organitzava la
comissi de festes dIrureta. Hi havia anat per tocar lalboka amb el grup de balls Beti Alai (sempre
alegre), per en un entreacte havia agafat de prstec una trikitixa per tocar una pea i va deixar
bocabadat a ms d'un. Tilio t una fotografia del 79 en qu apareix ja com trikitilari del grup de
danses i llueix una llarga cabellera. Tenia tan sols 14 anys.
"A partir del 88, ja amb 24 anys, Kepa Junkera apareix en totes les romeries de Biscaia i bona part
de Guipscoa. En molt pocs anys es pateja tota la geografia basca." A les places tocava el repertori
clssic, que era amplssim diu Tilio.
La nmina de dones pandereteres s tamb bastant extensa a biscaia. A ms de les anomenades
germanes Bermeosolo, estan Romualda Zuluoga (Galdakao), Leona Ziarreta (1888, Zenauri), Felisa
Lekue (1878, Dima), Frantziska Larrinaga (1861, Dima), Paula Elorrieta (1901, Arratia), Katalin
Urigoitia (1860 , Elexabeitia), Tomasa Etxebarria (1889, Zollo) o Andresa Ibarrondo (1906, Erandio
Goikoa) i per descomptat, Maurizia (1904, Zeberio). S'explica que algunes d'aquestes dones
panderojoles dibuixaven sobre el cuir una silueta dels seus nuvis.
De lpoca de Maurizia a Guipscoa va ser Primi Erostarbe (1907, Araoz). Manuel Sodupe
"Gelatxo Zaharra" tocava amb la seva dona Pantxika Zubizarreta Les seves dues germanes,
Martzelina i Juliana tamb eren pandero-jotzailes, el mateix que Maria Barrera (Araoz). Maria
Larraaga, la germana de Etxesakorta, tamb era panderista. En aquesta nmina de dones

panderistas mereix una menci especial Mikaela Zunzunegui, nascuda el 1923 a Zumarraga, per
haver acompanyat durant anys al mtic Elgeta i haver estat la seva promesa, segons relata Antxie
Mendizabal en el seu llibre "Zumarragako Trikitixa". Diguem de pas que a la famlia de Mikaela
qui no era panderista era Soinu-jotzaile. El seu pare, Joxe Antonio Zunzunegi, era un trikitikari de
cert nivell, ja que solia tocar al costat de Gelatxo. El seu germ Juan Mari tamb ho era, la seva
germana Maritxu tocava el pandero.
Tamb Frantziska Antonia Irizar, mare de Joxe Oria, de la Trikitixa de Zumarraga, va ser panderojotzaile.
s evident que el pandero s anterior a la trikitixa. Hi havia acompanyat a lalboka, per exemple, i
havia estat protagonista en solitari de les romeries, ja que hi havia dones que amb un pandero i la
seva veu eren capaes d'animar una romeria.

EL MAPA DE LEUSKERA
Resulta sorprenent que un instrument for saclimatara amb tanta facilitat all lloc i que en pocs anys
s'expands a bona part de la geografia basca. Si tenim en compte que a les regions alpines va ocrrer
el mateix fenmen trenta anys abans i havia desplaat als instruments autctons, cal concloure que
la Soinu txikia tenia unes virtuts (riquesa de matisos i bullici harmnic", en paraules d'Aguirre
Franco) que no tenien els seus predecessors, lalboka i la dolaina per exemple.
Hi ha una segona dada encara ms sorprenent: la implantaci de la trikitixa coincideix a grans trets
amb el mapa de l'euskara, tant s aix que per a les generacions posteriors la Soinu txikia ha estat
estretament lligada a aquesta llengua. Joxe Mari Iriondo havia iniciat el programa "Gure
erromeriak" (les nostres romeries) el 1962, a Radio Loiola. Radio Herri de Donostia havia continuat
Saski-naski (batibull) a partir de 1964 Esteban Larraaga va ser un altre dels pioners que va
mantenir "Sutondoko eromeriak" (romeria de foc) de Radio Arrate. Hi ha qui afirma que aquesta
ltima emissora emetia enregistraments de trikitilaris mat, tarda i nit, que les peces es repetien,
per que els seus oients mai es van cansar de sentir-les. Tant en el programa de Larraaga com en el
de Iriondo es va gravar a tota una generaci de trikitilaris. Totes aquestes emissions es realitzaven
ntegrament en euskara .. A la dcada dels seixanta, els Land Rover que circulaven per les estretes
carreteres venals de Guipscoa, Biscaia i de la Navarra atlntica emetien a tot volum des de les
seves finestres obertes msica de trikitixa. Per eren temps difcils. Al 1964 Loiola Irratia va estar
tancada per ordre governamental. havia franquistes que donaven l'avs a la Delegaci quan
s'emetien determinades peces.
Maixa Lizarribar a Euskadi Irratia i Jabi Nabarro en Radio Egin van mantenir ambds programes a
partir de 1996.

ELS PRIMERS ENREGSITRAMENTS

El primer disc de trikitixa es va gravar al 1924 a la casa Columbia de Donostia i els protagonistes
van ser el panderojole Joxe Oria i Joxe Lete "Etxesakorta".
Un altre dels pioners en gravar un disc va ser Serafin Arantzeta, el caminer d'Irureta. Les

circumstncies de l'enregistrament mereixen unes lnies. Tal com relatava el mateix trikitilari, va ser
al 1926 quan estant treballant a la cuneta d'una carretera va arribar un cotxe des del qual li van
comunicar que volien gravar un disc. No li van donar temps ni tan sols per rentar-se ni
canviar-se de roba. Va deixar el carret i el cvec a la cuneta, va cridar a la seva germana, perqu
l'acompanys amb el pandero, van entrar al cotxe i van anar directament al Coliseu Albia, on en un
temps rcord van gravar les peces. La discogrfica era La Voz de su Amo.
Joxe Oria va gravar a Columbia un segon disc acompanyat d'Errota, de Legazpia, i un tercer,
acompanyat d'Eguiguren, per no es saben les dates. Noms sabem que eren anteriors al 36.
Abans de la guerra tamb Etxesakorta i Manuel Sodupe "Gelatxo" havien gravat discos de pissarra
amb la casa Regal. La trikitixa de Zaldivar havia realitzat gravacions as mateix.
Va ser a partir de 1963 quan Radio Loiola va iniciar els enregistraments dels trikitilaris de
Guipscoa. Joxe Mari Iriondo havia tornat del servei militar e iniciava les seves tasques
radiofniques, quan van aparixer Sakabi i Egaazpi preguntant quant costaria l'enregistrament
d'unes peces. Joxe Mari Iriondo els va contestar que en tot cas era la mateixa emissora que hauria de
pagar-los. Va ser aix com van comenar a desfilar trikitilaris com Maltzeta, Zendoia, Egurrola pare
i fill, Epelde, Arbe, Epelarre, Bitarte o Zabaleta. Amb anterioritat el jesuta Bergara havia gravat a
Migel Sagastume i Gillermo Aldalur "Pikua", ambds amb l'acordi, i a Kandido Beristain, amb
l'acordi i amb la trikitixa.
s a partir del 70 quan Edigsa, Herri Gogoa, IZ i altres cases inicien l'enregistrament normalitzada
de discos.

ELGETA, TOT UN MITE

Jacinto Rivas "Elgeta" (1905-1964) s sens dubte el trikitilari que t la bibliografia on millor es
presta a la llegenda. Va nixer a Donostia, va ser abandonat a la inclusa i portat en adopci al mas
Intxuzabal de Bergara, encara que est ms a prop d'Elgeta, pel que s conegut com "Elgeta" o
simplement com Intxuzabal. Va ser el mestre de dues generacions de trikitilaris en la postguerra
almenys a Guipscoa. Sakabi va comenar a estudiar amb ell abans de la guerra. Tapia, Epelarre,
Maltzeta, Auntxa, Arbe, Kataolaza, Urkiolegi, Zabaleta, Erribera, Zialtzeta, Laja i molts altres van
estudiar amb ell i li reconeixen un paper decisiu en la pervivncia del Soinu txikia a Guipscoa i en
la seva renovaci. Sakabi, per exemple, afirmava que "si no hagus estat per ell, ja no hi hauria
trikitixa". El seu magisteri va arribar a Biscaia. Julian Larrinaga, de Munitibar (ara viu a Guernica),
estudi amb Elgeta, qui anava al seu mas per donar-li classes.
Va ser, per dir-ho d'alguna manera, el primer professional del Soinu txikia. Abans de la guerra,
havia treballat com a pe en diversos tallers d'Eibar, per compaginava la feina amb les actuacions
en comiats i romeries. S'explica que fins i tot va ser "pianista" de la casa Petra o Petratxarri, una
madame que regentava un petit bordell en la molt republicana i bastant cosmopolita localitat
armera. El seu repertori era tan ampli, que b va poder animar un local d'aquestes caracterstiques,
encara que no amb el piano, sin amb la trikitixa. La primera etapa de la biografia d'Elgeta va estar
molt vinculada a aquesta localitat, on hi havia aprs a tocar l'instrument amb el pare de Miguel
Sagastume, el Mag d'Urki un acordionista que als 19 anys va ser contractat com a professional de
l'Orquestra Tropicana, que regentava un basc. Elgeta va viure desprs de la guerra sense domicili
fix. Anava de mas en mas donant classes de trikitixa. El seu contracte incloa, a ms dels cinc duros,
la manutenci i 3 purs al dia. No trepitjava l'esglsia, era noctmbul o insomne (passava llargues
hores durant la nit jugant solitaris) i s'aixecava cap al migdia (cosa rara en els masos). En la guerra

va participar com a voluntari en els treballs de fortificaci de Bilbao, per la qual cosa va complir
condemna a les presons de Santoa i Cadis, per pel que sembla no molts anys, ja que apareix
tocant la trikitixa en una foto de 1942 entre dos dels seus alumnes, Auntxa i Sakabi.
Mai va arribar a casar-se. Se li va conixer una ltima relaci sentimental amb una noia d'Urretxu
que l'acompanyava amb la pandereta. La ruptura amb aquesta dona sembla que li va afectar
profundament.
Sakabi es va oferir per acollir-lo a casa seva, per no va voler. Va abandonar l'ambient de la
trikitixa, es va retirar a Donostia i va viure els seus ltmos anys de forma errtica. Uns deien que
dormia en un vell vag, altres a la Misericrdia. Alguns dels seus alumnes el van veure tocant en
bars. Pepe Yantzi li va gravar unes peces en aquesta etapa final de la seva vida. Iker Goenaga, un
dels seus admiradors de la segent generaci, assenyala que en una de les peces canvia cinc vegades
de to i que en altres improvisa. Pel que sembla, Elgeta va arribar a afegir dues octaves al teclat del
seu acordi amb l'ajuda de Martzelino Larrinaga.
Elgeta s el prototip de l'artista modern amb tints romntics que sacrifica la seva vida en nom de
l'art i viu sense cap altre agafador que la seva msica. Per va ser un artista modern incrustat en el
mn rural i tancat de la postguerra, el que accentua encara ms la paradoxa.

DOS CASOS EXTREMS

La histria de la trikitixa est plena de casos peculiars. Les dues figures que marquen la histria de
la trikitixa a Biscaia durant el passat segle, van nixer el mateix any, 1909, Rufino Arrola al barri
Andrakas de Mungia i Bonifacio Arandia "Fasio" a Igorre, i tots dos van haver d'abandonar la
trikitixa per diferents motius durant la seva joventut per reprendre-la a una edat ja avanada, Arrola
als 58 anys i Fasio als 62, desplegant una activitat immune al cansament durant dues dcades.
Rufino Arrola, per exemple, va arribar a participar en una vintena de txapelketas (s'explica que va
guanyar tres trofeus en una mateixa jornada) i Fasio formant part al costat de Leon Bilbao i
Maurizia, d'un mtic trio que va recrrer una i altra vegada la geografia de Biscaia.
Rufino Arrola va aprendre a tocar la trikitixa de xaval. Per als 14 anys ja havia actuat en algunes
romeries, per abandona l'instrument en plena adolescncia, pel que sembla per raons laborals, i no
torna a tocar la trikitixa fins complerts els 58 anys, quan un bon dia decideix agafar la moto i viatjar
a Donostia per aconseguir una Larrinaga-Guerrini. La viglia havia estat embruixat mirant al
trikilitari que tocava a les festes del barri i aquest so havia aconseguit remoure una cosa molt
profunda que creia definitivament adormida en el seu interior. Canvia l'enclusa de la seva ferreria
per la trikitixa i desenvolupa una activitat febril fins al 1996.
El cas de Fasio s similar. Des dels 13 anys tocava a les places, per arriba la guerra i durant la
mateixa li roben les dues trikitixas que havia deixat a casa. I reprn l'activitat quan ja fregava l'edat
de la jubilaci. Se sap, per, que era molt aficionat al futbol i amb anterioritat acompanyava l'equip
dIgorre en els seus desplaaments i que moltes vegades tocava la trikitixa a l'autobs. Per a l'any
1968, segons expliquen Xabier Paya, Fredi Paia en el seu llibre dedicat a Maurizia, danses Dindirri i
Andra Mari hi actuaven al menys una vegada a la setmana al restaurant Mendigoikoa dAtxondo.

MAURIZIA UNA VEU INCONFUSIBLE

De les nombroses dones que al llarg de segle i mig han format parelles de trikitixa, tan sols una
vintena han passat a la memria col lectiva i la ms destacada s Maurizia Aldeiturriaga, que va
comenar a cantar i tocar el pandero als 13 anys i que va arribar a crear escola grcies a la seva
personalitat sobre lescenari.
Va nixer a Zeberio en 1904 en una famlia de panderozales. Tocaven l'instrument al seu pare, el seu
germ gran i l'oncle Calixto, germ de la mare, de qui va rebre llions, encara que el seu
aprenentatge essencial es cenyia a les tardes de diumenge que passava assajant amb el pandero a
casa. Pel que sembla, aquesta manera d'aprenentatge era comuna en l'poca. Xabier Paya i Fredi
Paia, en el seu llibre "Aupa Maurizia!", Citen el cas del panderojole Manu Ugarte, de Plentzia, que
havia aprs a tocar el pandero assajant amb la galleda, quan a casa li manaven a la recerca de
laigua.
Agurtzane Intxaurraga, en el nombre de Bidegileak dedicat a la panderista, relata que als 9 anys
Maurizia surt de casa per treballar de minyona, per al cap de tres anys torna a Zeberio on comena
a treballar en la Fbricas de Hilados i comena a tocar la pandereta als 13 al costat del trikitilari
Jokin Goiti "Joakintxu". Als 17 anys va conixer al trikitilari Benatzio Bernaola "Karakol", amb qui
comenaria a tocar i amb qui es casaria set anys ms tard.
"Karakol", era d'Arteta i va comenar a tocar la trikitixa mentre tenia cura de les cabres. Ms tard,
treballant ja en la Vasconia, va travar amistat amb el trikitilari Pedro Artiano "Aldai", qui
canalitzaria definitivament la seva vocaci. El seu germ Juan Juan Lodia tamb tocava la
trikitixa, encara que en la posici inversa, s a dir, tocant els baixos amb la dreta i els meldics amb
lesquerra, perqu era esquerr, expliquen que Benantzio Bernaola "Karakol" va entrar tocant la
trikitixa a Artea quan va tornar de complir el servei militar.
Lanomenat Pedro Artiano "Aldai" era considerat per alguns el millor trikitilari del seu temps a
Biscaia. Tocava a la capital, on els diumenges es formaven tres cors a La Casilla: en el primer es
ballaven tangos i xotis, en el segon es reunien les dones del carrer Sant Francesc i adjacents, i en el
tercer un trikitilari tocava jotes i pasdobles per les minyones euskaldunes i els nois dels pobles que
anven a la capital. Era una de les places de Pedro Artiano.
Per tornem a Artea. En els anys 20 i 30, la romeria a Artea comenava els diumenges a les tres de
la tarda, una vegada que els joves sortien de l'esglsia desprs de resar el rosari. Maurizia recorria a
peu el cam de Zeberio a Artea i ho feia tocant la pandereta. Venia acompanyada d'una noia que
tamb la tocava. A la plaa els esperava Pedro Egia "Popon" amb la trikitixa i aquest tocava la
primera pea. En realitat actuava de teloner, perqu el protagonista de la tarda sempre era "Karakol"
i, per descomptat, Maurizia. Diuen els que van conixer aquelles romeries que Maurizia
l'acompanyava en les jotes, per no en la resta de repertori. En els descansos pujava a l'estrada Leon
Bilbao amb lalboka i sempre formava parella amb Maurizia, ja que la seva forma de cantar
s'adequava millor a aquest instrument. Per als joves de l'poca lalboka els semblava un instrument
desfasat, la trikitixa tenia ms potncia, polifonia i servia per interpretar els ritmes que venien de la
ciutat, com els pasdobles.
Fos com fos, a la Plaa d'Artea en els anys 20 va comenar a forjar-se el trio que anys ms tard
entraria en la histria de la msica popular.
Un cop casats, Maurizia i "Karakol" van continuar tocant. Era la parella fixa que cada any animava
la romeria de les festes del Carme a Zornotza, de Sant Antoni a Urkiola, Sant Faust a Durango o de
Sant Pere a Dima, a ms de les festes de moltes localitats i barris. Eren romeries en qu els joves
ballaven durant hores. S'explica que en la de Garai regaven al mat els voltants de l'ermita de Sant
Miquel i tot i aix per a la nit la terra shavia assecat i la pols dificultava la visibilitat.

La maternitat va suposar un parntesi molt curt en l'activitat d'aquesta panderojole ja que la parella
anava complint amb els compromisos amb el fill petit en braos.
Per va arribar el parntesi ms dramtic de la vida de Maurizia: la guerra. Abandona el mas on
vivien a Zeanuri per tornar amb la seva mare, a Zeberio, amb el fill de 8 anys. Per quan les tropes
franquistes s'acosten a la localitat fuig a Somorrostro, on vivia l'oncle Calixto i d'all a Cantbria.
Mentrestant, el seu marit cau pres en el moment en qu intetava fugir a Iparralde. Durant els tres
anys que va durar la contesa ning es va recordar de la trikitixa. Quan el seu marit va tornar a casa li
van denegar el treball a Vasconia, al legant que havia lluitat en el bndol separatista.
Segons el llibre de Fredi Paia i Xabier Paya, s a partir del 49 quan torna a tocar de nou,
acompanyant al seu marit Benantzio Bernaola "Karakol", primer en els barris propers o en
txerribodas, fins que les romeries comencen a reprendre poc a poc el pols. Cap al 64 s'integra en la
formaci lalbokari Leon Bilbao per formar un trio que va fer histria.
Quan va morir el seu marit entraria en el trio "Fasio" Arandia (en morir aquest entraria Basilio
Undagoitia) i es donaria a conixer en tota la geografia basca, coincidint amb el renaixement de la
cultura basca. Van ser vint anys d'activitat ininterrompuda, sens dubte, l'edat daurada de Maurizia.
Preparava amb meticulositat les seves actuacions. Es vestia de baserritarra (agricultora). Un parell
d'hores abans estava a punt per sortir i arribava sempre puntual al lloc de l'actuaci i abans de pujar
a l'escenari repetia un ritual que no mancava de mgia: estenia en un rac unes fulles de diari, els
calava foc i tensava amb la calor el cuir de la pandereta.
Expliquen que al barri Ermitabarri de Zeberio, un dia Maurizia va comenar a animar la romeria
tota sola a l'hora en punt i que el trikitilari de torn, Pedro Artiano "Aldai", va arribar ms tard.
Transmetia una fora enorme i omplia l'escena amb la seva presncia. Maurizia tenia una veu greu,
to amb qu comenava a cantar les cobles per acabar-les en tons aguts. Ella deia que imitava a
l'alboka de Leon Bilbao. s tamb l'opini de Xabier Paya i Fredi Paia que creuen que almenys la
cadncia i els finals de la cobla utilitzava el model de lalboka.Alguns joves diuen que desafinava.
Els grans opinen que no. El que est clar s que la seva veu tenia ressonncies primitives i
transmetia una fora salvatge. A partir dels 60 va enlluernar als msics joves que se li van acostar.
La seva veu ressona en diversos discos de l'poca: en el primer de Kortatu, en el Txikitxuterik"
(des de petits) d'Iker Goenaga; en el "Nondik jo Maurizia? (per on toques Maurizia?) de Kepa
Junkera; en el "Agur Maurizia (adu Maurizia) del grup Urgabe, en un altre de Imuntzo o en el
"Bizkaiko trikitixa" (Trikitixa de Biscaa) de Xabi Aburruzaga. Va deixar aix mateix quatre discs en
qu el seu protagonisme s ms gran: "Herri musika sorta. 15 Arratia", "Herriko musika" de 1977,
"Euskal Herriko Soinu tresnak" de Beltran, i "Maurizia, Leon, Fasio eta Basilio", de 1987 .
Cantava en si bemoll, molt alt i fort. Era la forma de cantar ideal per atraure els joves a la rotllana
en les romeries de la preguerra. Les seves actuacions duraven de vegades hores. Tornava a casa
tocant i cantant i solia recordar que passava diverses hores insomne al llit repassant les imatges del
dia.
Per d'entre totes elles, ha estat Maurizia la que ms admiraci ha concitat entre les noves
generacions. Bona part de la seva trajectria va coincidir amb el desenvolupament del Rock Radical
Basc i algunes de les seves figures, com Josu Zabala o Fermin Muguruza, li van dedicar adjectius
elogiosos i van arribar a qualificar com "una punk d'un altre temps", el que equival a dir que era una
punk avant la lettre.
Entre 1940 i 1960 es produeix un retrocs en el mn de la trikitixa. Fruit de la situaci de
desprestigi que viu l'euskara, fins a la dcada dels 60 Maurizia va cantar les cobles en castell. En
una entrevista a Radio Euskadi en el 85 declarava que ella no sabia parlar en castell, per que
cantava en aquesta llengua. Pel que sembla, era una prctica estesa a Biscaia. Els germans Paya
citen a un bertsolari de Getxo. Asensio Bidaurrazaga, que improvisava en euskera entre els seus
amics, per que cantava en castell a la plaa. A partir dels anys 60 va passar a l'euskara i va

recrrer a les cobles tradicionals.

Durant aquestes dues dcades de la postguerra, els Soinu-jotzailes van anar abandonant l'acordi
diatnic per passar-se al cromtic, incorporant al repertori estils i composicions en voga: rumbes,
havaneres i ranxeres. Per cap a 1970 el procs s'inverteix i acordionistes que havien aprs amb el
cromtic, es passen al diatnic. Es creen els campionats. De cada campionat s'edita un disc i tant les
emissores de rdio com ETB contribueixen a una nova projecci de la trikitixa. El primer campionat
(1970), celebrat a la Plaa de la Trinitat de Donostia dins del programa de les Euskal Jaiak (festival
basc), va sorprendre a tots i va demostrar el gran arrelament que tenia l'instrument al pas. Es van
esgotar les entrades i una allau de gent va tirar a terra la reixa d'entrada. Hi va haver ms de 2000
persones al recinte i molts ms als carrers adjacents. A la dcada dels 80 els campionats van arribar
a reunir 8000 aficionats al Veldrom. Les escoles de trikitixa (Martin Aginalde va arribar a tenir 345
alumnes repartits en els seus vuit escoles) van contribuir al seu reforament.

ROMAN URRAZAETA KONTXA URRAZA. Avi i mare de Kepa

Kontxa Urraza (mare de Kepa Junkera): "M'hauria agradat estudiar msica i, com no vaig poder, he
animat els fills"
Kepa Junkera ha confessat repetides vegades que quant a la tcnica interpretativa t un deute amb
els grans trikitilaris de Guipscoa, per que el sentit del ritme i la fora que transmeten les seves
interpretacions provenen de linfantesa. La seva mare, Kontxa Urraza, va ser parella de ball de
Txilibrin (Silvestre Elezkano), un albokari, koplari i dantzari nascut a Igorre al 1912 i que va
realitzar una gran tasca de promoci a la postguerra. Una de les imatges que Kepa conserva de
l'infantesa s la de la seva mare ballant a la cuina de casa seva, al carrer Goya dErrekalde.
- Vost era vena del seu marit des de petita. Es podria dir que va ser un "amor d'escala".
Aix va ser. Tots dos vivem al mateix portal, al nmero 7 del carrer Goya, ell en el baix i jo al
primer dreta. s una pena que ell no estigui aqu. Porta uns dies a l'hospital amb una bronquitis. Ens
coneixem des de nens. Quan la guerra, Pedro va estar a Blgica. Va ser un dels molts nens acollits
per les famlies d'aquell pas. De fet, la famlia adoptiva va seguir mantenint una relaci molt estreta
amb ell. Nosaltres vam estar un parell de vegades a casa seva i ells a la nostra. El volien moltssim.
L'ltima vegada que van venir em van dir que Pedro seguia sent un fill per a ells, jo una filla i els
nostres fills eren com els seus nts.
- Lafici per la trikitixa us ve del vostre pare, Roman Urraza, que tocava la pandereta.
El meu pare era de Zollo, per jo sc nascuda a Miravilles. Ell parlava euskara, per la mare era de
Santander, no el parlava i nosaltres el vam perdre. El meu pare tocava el pandero i era ntim amic
del trikitilari Salba Ugarte i tamb de Txilibrin, que era un dels fundadors del grup de danses Beti
Alai (sempre alegre) de Basurto. Jo pertanyia a aquest grup de ball i quan Txilibrin va comenar a
participar en concuros de jotes em va demanar que l'acompanys. Vaig ser la seva parella durant
anys.
- Per abans de comenar al Beti Alai (sempre alegre), vost ballava?
S, s. A casa rem d'anar tots junts a romeries i festes que organitzvem a la muntanya els
diumenges. Tenem un amic que tenia un mas a prop de l'ermita de Sant Roc, cam de Pagasarri, i
all ens reunem diverses famlies i mai faltava la trikitixa. El trikitilari Salba Ugarte vivia a
Errekaldeberri, al davant de casa. Era d'Orozko i el meu pare i ell es coneixien des de xavals. Era

una parella de trikitixa que sempre tocaven entre la gent, en quadrilla. No trepitjaven mai un
escenari, ni un quiosc. Anvem, per exemple, a la romeria de Santa Llcia, per anvem diverses
famlies juntes, amb tota la parafernlia de nens i bosses de menjar. Evidentment, en aquestes
reunions es ballava. Per de manera ms formal jo vaig comenar a ballar al Beti. I amb Txilibrin
noms ballava la jota i era una meravella. Ell era ms gran que jo, tenem molta diferncia d'edat.
Era el que ensenyava balls en el grup de danses. De fet, tamb ensenyava a altres grups que va anar
creant en altres barris de Bilbao.
- Per qu la tria com a parella de ball?
Suposo que seria perqu destacava. Era una meravella veurel ballar la jota. Vaig anar a molts
concursos amb ell. Desprs se'ns va morir la mare i va haver vegades en qu em substitua Maite
Ugarte, la filla de Salba. No sempre ballvem la jota. Un cop van muntar "Les estampes basques"
de Guridi i recordo que vaig participar en la representaci que es va fer a lAyala.
- Kepa recorda, per exemple, que quan era encara un nen, un diumenge a la tarda van baixar el seu
avi i Salba al barri, van entrar en un bar on van estar tocant diverses peces que ell escoltava
embadalit des del carrer.
Era una escena que es repetia sovint. Baixaven, per exemple, de Sant Roc o del mas al qual anvem
un diumenge si i un altre tamb. El meu pare tot ho celebrava amb la pandereta. Era normal que les
famlies ens retirssim a casa i ells es quedessin tocant en algun bar del barri.
- Pedro i vost es casen i es posen a viure a la casa dell o a la seva?
A la meva, perqu el meu pare era vidu. Encara tenim el pis, per hem vingut a viure amb la filla a
Zeberio, perqu all em cansa una mica. Rekalde per a nosaltres s molt especial i m'emociona que
els meus fills estiguin orgullosos de ser de barri, ho portem molt dins, com ser de l'Athletic (somriu
de nou).
- Quants fills t?
Tres. Kepa s el ms gran, desprs ve Maria i el petit s Asier.
- Kepa reconeix que s una cosa que li ve de vost. Crec que diu que intenta fer amb la trikitixa el
que vost feia ballant.
S, aix s veritat, ho diu. Ell s autodidacta. Ara hi ha escoles on s'aprn. Per abans no n'hi havia.
Aprenia amb el casset i a trossos. Quan aprenia una pea jo ballava i li deia que estava b, li donava
l'aprovat. Jo he estat de ballar molt. Tamb ballava abans que en Kepa comencs amb la trikitixa. El
meu marit no ho s. Sempre que en una plaa havia msica, jo li donava els jerseis i em ficava entre
la gent i ballava amb qualsevol.
- Hi ha un moment en qu vost decideix que Kepa ha d'estudiar acordi amb Pecia.
Kepa tindria 8 9 anys quan va comenar a estudiar solfeig i acordi. Li comprem un acordi de
segona m, un petit perqu no podia tocar un de gran. Per no li agradava. Jo m'asseia al seu costat,
per pressionar, per protestava i em deia que no aniria ms. Crec que no li agrada estar davant d'una
partitura. El dia que em va dir que no tornava em vaig endur un disgust terrible i vaig anar a veure
el professor que em va dir que era un xaval molt capa i que acabaria fent el seu cam. A l'institut
era de matrcules.
Com s Kepa? Destacava per la seva tenacitat, la seva fora de voluntat?
No s com s (somriu). Un noi diferent. recordo que a l'escola d'Indautxu havia professors que li
donaven l'enhorabona i li posaven un deu, en redacci per exemple. Tmid, per que grcies a la
trikitixa s'ha obert molt.
- Quan Kepa va comenar a trencar els motlles de la trikitixa, a vost que li semblava?
Com treia tan bones notes, jo volia que hagus fet una carrera de msica. Recordo que un dia que el

vaig portar al dentista, va dir que no em preocups, que si li agradava tant la triki i era feli,
acabaria guanyant diners amb aix i que el deixs. La quantitat d'hores que va passar el xaval
posant i traient cassets. s de no creure-sho. Recordo que un dia estava Salba a casa i va escoltar el
que tocava Kepa i va dir: ja m'ha copiat. Salba tocava poquetes coses, per les tocava amb molta
fora i el so que treia era molt especial. Al poc em vaig adonar que Kepa tiraria endavant. Es veia
quan anava als concursos, fins i tot abans.
- Vost ha ballat peces del seu fill? Kepa diu que les seves peces sn trikitixa, ja que vost era capa
de ballar-les.
s que s aix. Ara tinc 82 anys i ja he deixat de ballar, per va ser aix. El que passa s que ha
donat un gir a la trikitixa. Per hi ha coses que ha fet que m'encanten. La pea titulada "Uriondo"
m'encanta, lestaria sentint tot el dia. El meu gendre, Kepa Perez Urraza, diu que Uriondo s un lloc
proper a Zeberio d'on procedeix el nostre cognom.
- Normalment sn els fills menors els que surten artistes. Els altres dos fills?
Maria va fer primer la carrera de msica, desprs va estudiar Psicologia i Magisteri Musical. Ha
estat durant anys professora de msica, per ho ha deixat, perqu diu que s molt dur. He animat a
estudiar msica a tots, menys al petit, amb el qual no he pogut. Ho vaig intentar amb diversos
professors, per no vaig poder fer res. El petit, Asier, s prit i treballa en lo seu. A mi la msica
m'ha semblat una cosa meravellosa. s a dir, que m'hagus agradat estudiar a mi i, com no vaig
poder, he emps als fills. Igual em sent en Kepa i es riu, per m'encanta la msica.

LAS GRANDS FIGURES

LA TRIKITIXA DE ZUMARRAGA
La trikitixa de Zumarraga va ser pionera en moltes coses. Es diu que van ser els que van baixar la
trikitixa del mas al carrer, els primers que van gravar un disc i els primers tamb a introduir el
castell a les cobles, seguint una moda que venia de la preguerra. La mare de Joxe Oria, Frantziska
Antonia Irizar, del mas Olarte de Zumarraga, ja era coneguda com panderojale. Segons recull
Antxie Mendizabal en el seu llibre "Zumarragako Trikitixa (Trikitixa de Zumarraga), era la que
animava les quadrilles de dones que es reunien a Auzolan per realitzar tasques especfiques. En els
descansos, Frantziska Antonia tocava el pandero i cantava cobles i la resta de les dones ballava. Va
ser un fill de Frantziska Antonia, Joxe Oria, qui va heretar l'afici de la seva mare. En una crnica
de 1920 apareix formant parella amb Kanpazar i en anys posteriors va acompanyar a altres. El seu
nom figura en el primer disc de trikitixa que es va gravar al 1924, al costat de Etxesakorta. Neixia
aix la Trikitixa de Zumarraga. Oria tenia 24 anys i Joxe Lete "Etxesakorta" 19.
A Elizkale de Zumarraga hi havia un bar que els diumenges al mat, mentre durava el serm a la
parrquia de davant, s'omplia de parroquians que tornaven corrent a missa quan sonava l'orgue. Va
ser en aquest bar on la Trikitixa de Zumarraga es va consolidar. La mare, Frantziska Antonia, seguia
des del llit les actuacions del seu fill, quan aquest tornava d'alguna romeria i entrava al bar per
acomiadar el dia. Joxe Oria va aconseguir llaurar-se un nom. Els cronistes de l'poca (Antxie
Mendizabal recull diversos testimonis) el defineixen com un animador nat, d'una enorme picardia.
Seves sn aquestes cobles cantades en castell: " Ayer me dijiste que hoy / hoy me dirs que
maana / y maana me drs / que de lo dicho no hay nada". Una altre ms en castell: "Dicen que
casar / yo tambin me casara / si la vida del casado / fuera como el primer da". I una ltima:
"Debajo del delantal /tienes el txitxilimurdi / y un poco ms abajo / qui tolis pecata mundi.

Quan Etxesakorta tenia 23 anys va haver de deixar les romeries i exiliar-se a Argentina, per raons
que alguna crnica qualificava de "no confessables". Pel que sembla, va deixar embarassada a una
noia i va ser la societat de l'poca qui va castigar a tots dos, a la noia per descomptat i al trikitilari
tamb. Van celebrar un sopar de comiat en un bar de Zumarraga i Joxe Oria va seguir tocant el
pandero i cantant cobles amb dos trikitilaris, amb Errosta, Gorriz o Karlos Egiguren.
Tamb hi va haver contratemps amb la parella de Joxe Oria, Felipe Mondragon "Errosta", de
Legazpia. El trikitilari treballava a Patricio Echeverria i el patr li va comunicar que havia de triar
entre el treball o la trikitixa. No va tenir ms remei que renunciar a molts dels seus compromisos.
A Joxe Oria cal reconixer-li el mrit de ser el primer que va combinar el pandero amb la trikitixa.
Amb posterioritat cal esperar fins Sakabi perqu es normalitzs la relaci entre el pandero i la
trikitixa.
Abans de la guerra del 36 Joxe Oria ja comptava amb tres discs, un amb Etxesakorta, com s'ha dit,
un altre amb Errosta i un tercer amb Egiguren. D'aquesta poca daten les conegudes cobles. " Al
entrar en Zumarraga / ha nacido una laguna / donde se baan las guapas / porque fea no hay
ninguna. Joxe Oria era nacionalista i va gravar bastantes cobles de contingut abertzale. El tercer
disc, el qual va gravar amb Egiguren, va tenir problemes amb la censura. Durant la contesa va ser
membre del batall Amayur.
Per va acompanyar tamb a Benigno Berzibar "Kanpazar" d'Elorrio, Kandido Beristain d'Azkoitia,
Alejandro Telleria "Gorriz" d'Antzuola i Joxemiel Ormazabal. La col laboraci amb aquest ltim
va tenir una importncia cabdal en la trajectria de la Trikitixa de Zumarraga, perqu li va permetre
connectar amb les generacions de la postguerra. Va ser aquest trikitilari qui va ensenyar a tocar a
Joxe Urteaga, nebot de Joxe Oria, pea clau de la segent generaci. Abans de morir al 1940, Joxe
Oria va tenir la sort de veurel tocant el pandero damunt dun escenari al seu nebot Joxe. Deu anys
ms tard, quatre germans de la famlia Urteaga refundarn la marca Trikitixa de Zumarraga, que
coneixer una edat d'or. Al 57 tornarien a gravar amb Columbia. Aquest disc va incloure una famosa
cobla dedicada a la filla del bar Eusebio, on es reunien: "Kalebarrendik hasita / Elizkaleriano / ez
dago neska politagorik / Eusebioren alaba baino". Per quan el disc va sortir, la filla d'Eusebio,
Gurutze, s'havia casat i el marit els va convidar a un sopar. Eren els anys de la postguerra i la
Gurdia Civil els vigilava. Quan tocaven en un bar, deixaven a alg fora perqu aviss de la seva
arribada. A la romeria de Kizkitza, la Gurdia Civil els va obligar a tocar pasdobles.
Antxie Mendizabal ha recollit una infinitat de anctdotes sobre la Trikitixa de Zumarraga. Tocaven
sense parar durant hores i va haver vegades en qu a Joxe Urteaga li havien d'ajudar perqu pogus
pixar sense deixar de tocar.
El seu professor de trikitixa, Joxemiel Ormazabal, va ser tamb un personatge local. Era l'amo del
restaurant Isabel a Zumarraga i de la discoteca Golden. Durant tota una dcada, les actuacions de les
orquestres acabaven amb una biribilketa en aquesta discoteca. Al 59, quan un dels germans, Inaxio,
va deixar el grup, Joxemiel Ormazabal va tornar a la Trikitixa de Zumarraga.

SAKABI, UN DELS GRANS

A Faustino Azpiazau de nom artstic Sakabi, li ve del seu mas natal, que es troba amagat en els
contraforts dIzarraitz, prop de l'actual restaurant Aittola Berri, a la carretera de Madariaga a Lastur.
Era el fill petit d'un curandero de molt renom a la zona, tant que un metge d'Azkoitia (Artzuaga) que
l'havia denunciat (va arribar a conixer la pres) va haver de recrrer als seus serveis quan va
emmalaltir un dels seus fills.

Sakabi va nixer al 1916. Als 10 anys, va anar amb el seu pare a una romeria que se celebrava el dia
de la Pentecosta a Izarraitz i va quedar hipnotitzat pel so de la trikitixa. Va aprendre a tocar les
primeres notes amb el seu oncle Anton Baltzola, va continuar amb Madarixa Txikia (Jose Manuel
Aranbarri). Els diumenges al mat anava a missa a les set i a continuaci li donava classe a casa, al
barri Madariaga d'Azkoitia, on per les tardes tocava a la romeria. Va ser aquest trikitilari qui li va
recomanar que ans on Elgeta. Sakabi tenia 16 anys, per ja havia vist tocar a Elgeta a la fira d'Any
Vell a Elgoibar i s'havia quedat impressionat. Elgeta vivia a Eibar i el viatge constitua una petita
odissea: hora i mitja de cam a peu del mas a l'alt d'Azkarate, all agafava l'autobs que sortia a les
8 del mat d'Azkoitia i el portava fins a Elgoibar on prenia el tren per arribar fins a Eibar. Elgeta li
donava una doble sessi, una abans del menjar i una altra a la sobretaula i tornava al tren de les sis
per fer el mateix cam en sentit invers, per amb una excepci: pujava a peu els vuit quilmetres
que van d'Elgoibar l'alt d'Azkarate, perqu a la tarda no hi havia autobs, i continuava caminant
l'hora i mitja de cam fins al mas.
Havia repetit aquesta petita odissea una desena de vegades, per estvem en 1936 i la guerra va
interrompre la relaci entre Elgeta i el seu primer alumne. Elgeta va marxar com a voluntari al front
i Sakabi, amb vint anys, es va quedar al mas i va ser cridat a files, va fer la guerra a Extremadura i
Madrid i va ser ferit dues vegades i en una de les vegades va perdre la trikitixa que havia portat de
casa . Trigarien uns anys a reprendre les classes, al 1940. Aquesta vegada, seria Elgeta qui aniria al
mas. Segurament seria la primera estada d'un periple que el portaria a viure de mas en mas durant
anys. Elgeta va arribar a tenir una dotzena d'alumnes, per Sakabi va ser el seu predilecte.
Sakabi formar parella amb el panderista Egaazpi (Jose Mari Urbieta) a partir del 45. va ser una
parella estable, ja que va durar ms de 30 anys. Era gaireb un contracte d'exclusivitat. Durant anys
anaven a les romeries a la Lambretta de Egaazpi. El panderista treballava a la fbrica de torns
Egiguren de Zestoa i havia de recuperar les hores perdudes en les romeries. Hi va haver dies en qu
va treballar fins a 16 hores.
Va ser al 1957 quan Sakabi va conixer a Laja a la romeria de Korostite, a la falda Izarraitz. Tan
sols tenia 13 anys, per destacava per la seva forma de tocar. Segons recull Iigo Aranberri en el seu
llibre "Sakabi, Soinu txikiaren handitasuna", Sakabi comentar a Elgeta: "Millor si ens retirem.
Aquest xaval es molt bo". Anys ms tard, tocarien moltes vegades junts. Tenia una obsessi per la
qualitat. Sakabi va arribar a dominar, encara que de manera deficient, el solfeig. Va estudiar amb el
director de la banda d'Azpeitia, Jose Mari Altuna "Puccini", amb qui tamb estudiaria Laja. Tots dos
van lluitar per dignificar la trikitixa.
Les romeries en qu va tocar formen una espessa xarxa sobre el mapa de Guipscoa: Madariaga,
Martirieta, Komunsoro, Zurruntzola, Errezil, Bidania, Goiaz, Santa Engrazia, Erdoitza, Iturriotz,
Sant Pedro d'Aia, Urteta, Laurkain, Orio, Aginaga, Usurbil ... El seu estil era elegant, depurat, molt
tcnic. En moltes d'aquestes places comenaven de mat amb les cercaviles i acabaven la romeria
cap a les tres de la matinada.
El 1970, Sakabi i Eagazpi van guanyar el primer campionat de trikitilaris (Trikitilarien Lehen
Txapelketa) encara que abans de la guerra s'havien celebrat algunes edicions. Es va celebrar el 13
de setembre i per a les sis de la tarda van posar el cartell de "no hi ha localitats". Dues mil persones
es van reunir a Donostia. Moltes d'elles provenien de l'Urola i era llgic, ja que consursaven 6
parelles i totes elles eren d'aquesta zona: els germans Zendoia, els germans Egurrola i els germans
Epelde, Illarramendi i Imanol Iturbide, Laja i Berastegi i Sakabi i Egaazpi. Aquests ltims es van
emportar la txapela, per el premi al millor Soinu-jotzaile va ser per Laja. Els diaris de l'poca van
boicotejar lesdeveniment.
A l'any segent es va organitzar la segona edici de la txapelketa, per Sakabi va preferir no
presentar-se.
Es va retirar als 60 anys. Tenia problemes amb el reuma. Per abans de deixar les places van gravar
el disc "Sakabi-Egaazpi trikitilariak". Sakabi va deixar la seva empremta en diversos dels seus

alumnes, entre ells Imuntzo (Juan Ramon Azpitarte). Expliquen que la seva manera de tocar venia
marcada pel seu mestre, Elgeta. Expliquen tamb que en la dcada dels 50 hi va haver un concurs al
qual Sakabi no va voler presentar-se, per Elgeta el va apuntar i l'alumne va guanyar.

ELS GELATXO, UNA SAGA

Manuel Sodupe "Gelatxo Zaharra" (1888) va ser un trikitilari que va inaugurar una saga que ha
arribat fins als nostres dies. Acompanyat de la seva dona Juliana Esnaola, que era panderojale, va
recrrer bona part de Biscaia i Guipscoa i va ser considerat per alguns com el millor trikitilari de la
preguerra, tant per la seva tcnica com per la seva capacitat per compondre noves peces, en una
poca en qu la majoria dels trikitilaris comptaven amb un repertori molt minso. Encara avui dia se
segueixen interpretant peces seves.
Gelatxo Zaharra va crear un repertori propi, per tamb va crear una famlia d'artistes. Els seus tres
fills, Lorentzo, Jose i Pedro Han estat trikitilaris i dantzaris. El ms conegut s Pedro "Gelatxo
Gaztea" (1928), que va optar per l'acordi de piano, per va seguir creant peces que eren aptes per a
la Soinu txikia. Ha recorregut el pas al llarg de 56 anys, 50 d'ells al costat d'una banda formada per
saxo i bateria, formaci a la qual anomenaven jazzbana, per la marca de l'instrument de percussi.
El transport d'aquests instruments dificultava les actuacions en barris. De vegades els facturaven per
endavant i arribava a la destinaci en tren, per altres els havien de carregar en rucs. Les tres filles
de Manuel Sodupe van ser dantzaris que van actuar en competicions. Manuel Sodupe va morir al
53. Havia sortit perqu li fessin una fotografia davant del seu mas, Agarre, al barri de San Lorentzo
d'Elgoibar. Va tornar a casa tocant una biribilketa i de sobte es va sentir malament. Al cap de poc va
morir. Durant ms d'una dcada havia format amb Elgeta i el jove Sakabi el trio ms venerat de la
histria de la trikitixa.

MALTZETA, UN DELS PRIMERS PROFESSIONALS

Va ser un dels primers trikitilaris professionals que es va dedicar en exclusiva a l'instrument,
almenys durant dcades. Havia intentat compaginar la seva feina a la fbrica en Forjas Juaristi amb
els compromisos de la trikitixa, per a la llarga li va ser impossible i va decidir deixar la fbrica. Va
viure l'era daurada de les romeries a Guipscoa, durant els anys 50 i 60 va ocupar les primeres
places en el rnquing de la trikitixa, al costat de Sakabi, fins que va irrompre Laja. Es va casar al
1966 i va tornar a la feina a la fbrica, a Fundiciones Zubillaga d'Azkoitia. Per un accident laboral
greu va obligar a deixar de nou el treball.
Va viure durant anys al barri d'Altzibar, a un pas del mas Landakanda o de Zebale i no gaire lluny
de Umansoro o Imuntzo. Si ampliem una mica el cercle, tobariem altres noms, com el de Zendoia,
Epelde, Izer o Zabaleta. Estem parlant duna de les majors concentracions de trikitilaris i
panderojales que hi ha hagut en la histria de la trikitixa.
Compta l'escriptor i periodista Juan Luis Zabala al seu llibre "Maltzeta, Soinu bete Bihotz", que el
trikitilari i el seu germ Justo viatjaven sovint al mas natal, Maltzeta Etxetxo, que es troba derrut,
en el seu Renault 8. El trkitilari portava a braos la seva filla petita, Mamen, i all, davant dels murs
esfondrats, tocava la seva pea "Hamabost hamasei Urte". Evidentment un exercici de nostlgia.

Juanito Garate "Maltzeta" havia nascut en aquest mas, al barri Urrategi d'Azkoitia, al 1924. A les
rodalies es troben massos com Goenatxo, Euzkitze I Uitte. Aquest ltim va ser bressol de molts
trikitilaris, de Euzkitze va ser l'avi matern del bertsolari i periodosta Xabier Perez "Euzkitze" i de
Goenatxo s el harri-jotzaile Juan Jose Unamue.
Maltzeta era un mas encantat. Dues generacions anteriors havien tocat la dolaina. Segons
explicava el trikitilari, el seu pare guardava en una petita caixa tallada diversos instruments de
msica, des d'un viol i una guitarra, fins flautes, panderos, dolaines. Mai van veure all una
trikitixa, encara que el seu pare afirmava haver tocat en la seva joventut, abans de comenar amb la
dolaina. Pel que sembla, quan tornava de la missa dominical, prenia un brou amb un got de vi i
s'asseia al balc amb la dolaina mirant cap a l'exterior i la tocava amb molta dolor. El seu fill
recordava algunes de les peces escoltades a casa i va arribar a incloure una biribilketa del seu pare
en el seu primer disc que va gravar el 1981, amb 60 anys. Juan Mari Beltran trobar quatre
dolainers que portaven el sobrenom de Maltzeta Etxetxo. Tres oncles del trikitilari van formar un
grup estable de dolainers que actuaven en casaments. Per completar el quadre, un germ del seu
avi, Lorentzo Garate, va ser bertsolari.
La seva admiraci per Gelatxo Zaharra (Manuel), que tocava en les romeries de l'entorn, va
decantar la seva vocaci. Als 15 anys va fer diverses carboneres prop de casa i amb els diners
aconseguits de la venda del carb es va compar la seva primera trikitixa. Al va acompanyar el
trikitilari Jose Mari Aranbarri "Madarixa Txikia" a la fbrica de Larrinaga-Guerrini i va ser tamb
ell qui li va impartir les primeres classes. Els diumenges al mat Madarixa Txikia pujava d'Azkoitia,
on vivia, fins Maltzeta i all l'esperaven Juanito i un amic seu que desprs tamb seria trikitilari.
Eugenio Alberdi "Zabaleta". Tots dos comenarien a tocar cap als 18 anys en les romeries properes,
a Irukurutzeta, Pol-Pol, Elosua, Zarguate, Urrategui o a Aizpurutxo.
Durant el servei militar va conixer a un trikitilari d'Orio que havia estudiat amb Elgeta i en tornar a
casa es va posar en contacte amb el mestre. Elgeta va passar cinc setmanes a Maltzeta Etxetxo.
Maltzeta va conixer l'era daurada de les romeries durant els anys 50 i 60, fins que comencen a
obrir-se les primeres discoteques. A Errezil hi havia quatre romeries cada diumenge (a la plaa,
Benta Berri, Zurruntzola i Lete), a Aia quatre (Urdaneta, Altzola, Aia Behea i San Pedro). A Elosua,
Irukurutzeta, Gorla o en Oleta es feien grans romeries. En algun d'quests llocs les festes retenien al
trikitilari durant dies. Hi ha hagut romeries com la de Agieta, a Zumarraga, en qu Maltzeta ha
arribat a tocar 35 anys seguits. Fins als anys 50 tocaven sense panderojale. Ms tard, es va fer
acompanyar d'Izer, Landakanda, Iturbide, Bidani, Egaazpi, Egurrola i la seva prpia filla Mamen,
que va causar sensaci per la seva forma de tocar ("hanka eta buru"), per exemple, a la final del
campionat del 80 . Pel que sembla, Joseba Tapia li interessava, podria ell mateix tocar amb ella.
Hi ha tamb una extranya ancdota relacionada amb el governador civil de l'poca. Pedro Manuel
Aristegui, un militant d'UCD nascut a Irun que va quedar enamorat de la noia desprs d'una
actuaci seva durant una inauguraci. Hi va haver cartes d'admiraci, regal de discs i fins una
trucada telefnica. El governador li va prometre que lliuraria de la mili al seu nvio, per va morir
en un atemptat sent ambaixador a l'Iraq. Mamen va seguir tocant amb el seu pare fins als 16 anys i
figura com panderista en els tres discos que va gravar amb el trikitilari, un a IZ i dos a Elkar.
El 1983 van deixar Azkoitia per anar a Hondarribia, on la seva filla va obrir una escola de trikitixa i
on Maltzeta va arribar a donar classes. Entre els ex-alumnes d'aquesta escola figuren el campi de
bertsolaris Ametz Arzallus que acompanyava amb el pandero a la seva germana Itsaso.
Maltzeta morir el 2006, als 82 anys.

LES PASSEJADES DAUNTXA

Antonio Aranaga "Auntxa" va nixer a la casa Zubiondo del carrer Kalebarren dUrrestrilla al 1910.
s dels pocs trikitilaris de la seva generaci que no era dun mas. Desprs de la guerra va posar un
asador que els seus fills regenten actualment. El sobrenom li venia d'una aposta que va guanyar el
seu avi: s'havia jugat alguna cosa a que pujava d'un salt sobre el taulell alt d'un bar. Va saltar dues
vegades i li van posar el malnom de "Ahuntza" (cabra).
Antonio Aranaga "Auntxa" va comprar la seva primera trikitixa a Azpeitia, en els magatzems
Guibert (solia passar llargues estones enganxat al vidre de l'aparador) per 8 duros. Va intentar
aprendre a tocar pel seu compte i al adonar-se que no avanava, va anar a un dels grans trikitilaris
de la preguerra, Kandido Beristain, d'Azkoitia. Kandido havia guanyat tres vegades el consurs de
les Euskal Jaiak celebrada a Donostia en el 33, a Errenteria en el 34 i en Bergara al 35 Kandido
Beristain sabia solfeig i tocava dos o tres instruments a la banda de la localitat. Desprs d'un curs de
sis mesos amb ell, va ser alumne de Antton Baltzola, de Zestao, primer i finalment d'Elgeta. Les
classes s'impartien a casa de l'alumne, en una habitaci tancada, i duraven hores. Auntxa va comprar
tamb un gramfon en el qual escoltava els pocs discs que hi havia a l'poca. Eren peces de
Etxesakorta, Gelatxo i Kanpazar, que s'aprenia a fora de repetir-les. Per aquestes peces afegia
algunes de la seva prpia collita.
Al 1941 la seva mare va rebre una carta annima en qu es culpabilitzava per la conducta del seu
fill. Segons va relatar a Joxe Mari Iriondo, la seva mare entre llgrimes li va demanar que deixs la
trikitixa, ja que ms valor tenia l'nima que els diners. Aquesta carta annima va ser escrita arran de
l'xit que estava collint la romeria de Landeta. Nazio Bereziartua, propietari d'un bar del barri
Landeta, a Azpeitia, li va proposar a Auntxa celebrar cada diumenge una romeria a la campa que
tenia al costat de l'establiment. En trikitilari aquest barri li quedava molt a m i com els diners
recollits a la romeria serian per a ell, va accedir amb molt de gust. El romiatge comenava a les
quatre de la tarda i finalitzava a l'hora del sopar, quan el trikitilari tornava a l'interior del bar, per
continuar tocant. Hi va haver romeria durant sis o set diumenges, l'afluncia de joves anaven en
augment, fins que va arribar la carta i Auntxa va haver d'accedir als precs de la seva mare. La carta
havia aconseguit el seu objectiu.
Per per llavors Auntxa tenia ja un nom i era conegut en les romeries i comiats de solter. Als 13
anys havia tocat al Balmeario de Zestoa, a les festes de gala que se celebraven en les festes de Sant
Miquel per acomiadar els estiuejants. Les monedes que li van donar en pagament li van
impressionar tant que en arribar a casa va despertar a la seva mare per ensenyar-li. A partir dels 14
anys li deien per animar els comiats de solter que se celebraven en els pobles dels voltants. Els
comiats tenien lloc a les golfes de les masies, reunien a gaireb un centenar de persones i duraven
diversos dies. A ms dels diners en metl lic, moltes vegades li pagaven tamb en espcie. Tornava
a casa amb pa de mas, mongetes, ous i algun pollastre, que no venien malament per suportar els
anys de fam de la postguerra.
Malgrat que en els 50 van decaure els comiats de solter i els casaments tradicionals que requerien la
presncia d'un trikitilari, es van mantenir les romeries. Auntxa era assidu de les dUrrestrilla, Oatz,
Nuarbe, Aratz-Erreka, Arriaran, Matxibenta, Ezkio, Urki, Santamaa, Kizkitza, Beizama, Bidania,
Goiatz, Errezil, Iturriotz, Zurruntzola, Benta Berri, Etumeta, Erdoitza, Elosiaga, Putzumenta ,
Pagotxeta i altres. Tamb tenia cites fixes a Navarra i Iparralde.
Els mitjans de transport de l'poca no tenien res a veure amb els actuals. A Iturriotz, per posar un
exemple, a ms de la romeria del dia de San Jose, els joves del barri organitzaven zikiro-jana unes
sis vegades a l'any. L'anada i tornada a Iturriotz constitua una proesa esportiva: anava amb bici a
Errezil, sentia la missa de les set i pujava caminant a Zelatun i d'all baixava a Iturriotz, Suposava
ms de dues hores de muntanya i amb la trikitixa a l'espatlla. Segons declarava Iriondo (en el llibre
"Urrestllako Trikitixa"), en un dia de romeria guanyava el triple del sou que guanyava a la fbrica.

En una romeria de Zelatun va arribar a guanyar-ne tres mil pessetes netes, desprs de liquidar
comptes amb el pandero-jotzaile i els col laboradors.
Hi havia romerias especials, com la de Zumarraga a Santa Llcia. Durant anys es reunien en els
porxos de la plaa Elgeta, Sakabi i Auntxa, els tres millors de la postguerra i tocaven, mat, tarda i
nit durant dos dies. Auntxa declarava que eren capaos de tocar durant tres hores sense repetir una
sola pea. Per no era un repertori improvisat. Un mes abans es reunien a lasador dAuntxa per
preparar l'actuaci. En una altra cantonada de la plaa hi havia un trikitilari que tocava l'acordi,
per no aconseguia reunir gent.
Tant la Trikitixa de Zumarraga com la dUrrestilla (Auntxa e Iturbide) tenen el mrit de ser les
primeres que van tenir places fixes a Iparralde. Auntxa va anar durant ms de trenta anys a les festes
de Hazparne, Baiona, Ezpeleta o Donibane Garazi. Un cop, a les Euskal Jaiak de Baiona, els
organitzadors els van posar un cotxe descapotable per recrrer els carrers de la ciutat. Va ser
l'actuaci amb ms glamour que va conixer Auntxa en la seva llarga trajectria.
Auntxa tamb va visitar de manera assdua localitats de Navarra com Iruea, Leitza, Lesaka
Bakaikoa, Elizondo, Lizarra o Kortes. Normalment realitzava el viatge en moto. Va anar a Iruea
durant 40 anys amb la quadrilla. Durant l'any estalviaven diners per passar uns dies a sanfermines.
Solia recordar sovint l'ensurt que li va donar un brau en un encierro.
Al contrari que altres trikitilaris, va preferir que els seus fills no seguissin el seu cam. Solia fer
referncia a lo dur que s passar fora de casa tres dies amb tot just unes hores per dormir, arribar a
casa i haver d'anar a treballar a la fbrica sense haver descansat. Treballava a la fbrica de mobles
Aguirre Germans d'Azpeitia. Segons va confessar a Joxe Mari Iriondo l'any 1950 va portar una
comptabilitat de les dues activitats i guanyava ms amb la trikitixa que a la fbrica. Per hi va haver
un moment en qu lasador familiar va requerir una dedicaci exclusiva. Va deixar la feina a la
fbrica i tamb la trikitixa, fins que va poder deixar la gesti de l'asador en mans dels seus fills i,
desprs d'un parntesi de vint anys, va tornar a les actuacions.
Al costat de Iturbide, va gravar un LP a IZ al 75 i collaborar en altres diversos, entre ells un CD
que va publicar una casa alemanya, el Erde Records, al 91.
Kepa Junkera el visitava sovint, com altres joves que estaven estudiant l'instrument, i el veter
trikitilari col laborar en una de les gravacions.
Era un muntanyenc empedret. Va participar, per exemple, en diverses marxes regulades de dotze
hores organitzades per Lagun Onak d'Azpeitia. Auntxa va arribar a completar una d'aquestes marxes
amb 71 anys. El recorregut consistia a sortir d'Azpeitia, Etumeta i l'Ernio per continuar per Urraki i
baixar a Azpeitia. Hi havia realitzat el trajecte dUrrestrilla a Donostia unes cinc vegades en els
ltims anys.
Desprs de la guerra, els requets locals li van requisar la trikitixa, i la va considerar perduda durant
anys. Un d'aquests requets, probablement penedit, li va escriure una carta comunicant-li que
linstrument el tenien a Madrid. Auntxa no li va fer cas, per als mesos van rebre a casa un paquet
amb la trikitixa. Era una pea comprada a la botiga Zengotita a Bilbao. Auntxa li va agrair el gest
amb un hamaiketako en el seu asador. Per no acaba aqu la histria d'aquesta trikitixa, ja que la van
robar del cotxe en un viatge que va realitzar amb el seu fill a Barcelona.
Auntxa va morir un dia de Santa Luzia del 2001 i, segons declaracions dels seus fills que Joxe Mari
Iriondo recull en el seu llibre "Urrestillako trikitixa", fins a lltim moment movia contnuament els
dits, com si estigus revivint les romeres de Zumarraga.

LES TXAPELAS DE LAJA

El cas d'Iaki Garmendia "Laja" s'assembla a la del bertsolari Andoni Egaa, acumulant txapelas
abans de retirar-se dels campionats. Quan se li pregunta sobre el tema, Laja fa comptes, per no est
segur: poden ser vuit o nou les que va guanyar, any rere any, a les finals del campionat que se
celebra a Donostia.
Laja devia ser un trikitilari preco. Diuen que Sakabi va conixer a Laja al 1957, quan aquest tenia
13 anys (havia nascut al 44) i tocava en la romeria de Korostieta, a la falda del Izarraitz; i li va
comentar a Elgeta, el seu mestre i amic: "ja ens podem retirar, aquest noi s molt bo".
Iaki Garmendia Laja no t constncia d'aquesta ancdota perqu ell no la va viure. "Jo insistia a
Sakabi perqu em dons classes, per em deia que entre el treball a la fbrica i les romeries amb
prou feines li quedava temps i va ser ell qui va cridar a Elgeta, que en aquells moments s'havia
retirat a la Misericrdia de Tolosa, perqu vingus al nostre mas, a Laja, perqu em dons classes.
Llavors tenia 15 anys i vaig ser l'ltim alumne de Elgeta. Recordo que va venir de Tolosa amb
autobs i que va arribar al mas amb la bossa de la seva roba i la trikitixa sobre del ruc que utilitzava
la meva mare per anar al mercat. Va passar prop de quatre mesos a casa. D'aqu va marxar a
Donostia. El veien tocant al Bar Basarri i en altres, davant d'una caixa de puros on recollia les
monedes. Per quan Elgeta va venir a donar-me classes jo portava un parell d'anys tocant els
diumenges a la romeria de Korostieta, que quedava relativament a prop de casa ", relata.
A Iaki Garmendia Laja l'afici li ve del seu pare. El pare tocava la trikitixa i tenia dos germans
bertsolaris que cantaven en els bars del barri, Azanekoa i Pikuanekoa. Per el bertsolari de la
famlia que va passar als annals del bertsolarismo va ser l'avi, per haver protagonitzat un petit repte
amb el gran Txirrita. Pel que sembla, l'avi anava amb un ramat de cries de porc al poble i es va
creuar amb Txirrita, qui li va preguntar si pesaven molt, al que l'avi va contestar "pesarien molt si
tots els porcs estiguessin com tu", en referncia al pes del bertsolari. D'aqu, pel que sembla, van
sorgir els bertsos que estan recollits en la biografia de Txirrita.
"Tamb la meva germana gran tocava la trikitixa. Era millor que jo, tant que estant Elgeta amb
nosaltres un dia em va dir que hauria preferit donar les classes a la meva germana. Tenia una oda
finssima. Qualsevol que fos la pea que estigussim tocant ella la tatarejava des del pis de dalt ",
diu.
Elgeta no va ser l'nic profersor que va tenir Laja, ja que va estar estudiant msica amb el director
de la banda d'Azpeitia, Jose Mari Altuna. "Vaig estudiar amb ell durant tres hiverns, quan al mas hi
ha menys feina. Entre altres coses em va ensenyar solfeig. Llavors tocava molt en casaments. Solia
anar, per exemple, al restaurant Arzak. I de tant en tant apareixia algun inspector que em exigia el
carnet de msic. Evidentment, jo no tenia cap carnet i m'havia de marxar a casa. vaig perdre
bastants casaments pel malet carnet. Vaig decidir que havia de preparar l'examen i treure-me'l. Vaig
estudiar amb Jose Mari Altuna i vaig anar a examinar-me al Conservatori de Donostia davant un
jurat en el qual estaven ni ms ni menys que Bello Portu i Francisco Escudero, a ms d'altres que
venien en representaci d'algun ministeri de Madrid. Una de les proves de l'examen consistia en
llegir una partitura i transportar-la a la trikitixa, amb la dificultat addicional que no coincidien els
tons, la trikitixa era de si bemol i la partitura era de sol. Havia preparat la interpretaci de la "marxa
turca" amb la trikitxa i es van quedar molt impressionats ", recorda.
Els experts assenyalen que Elgeta i Sakabi van ser les grans figures de la postguerra i que Laja va
afegir un esgla a aquesta evoluci.
El mateix Laja es treu importncia. "Sempre s ms fcil afegir un esgla quan coneixes de prop el
que han fet els predecessors. Jo coneixia molt b el que havia fet Sakabi. Vaig intentar assimilar el
que havia fet ell i afegir alguna cosa", diu. Va afegir tant al llegat de Sakabi que quan es celebra el
primer campionat a Donostia, al 1970, Sakabi-Egaazpi guanyen la txapela, per concedeixen el

premi al millor trikitilari a Laja i el del millor panderista a Imanol Iturbide.

Laja s'ha acompanyat d'innombrables panderistas. Va tocar al costat de Berastegi durant molts anys,
amb Etxeberritxo, amb Zabale, ms tard amb Imanol Iturbide i finalment, durant tota una etapa,
amb Landakanda.
Ser segurament el trikitilari que ms txapelas ha aconseguit en el Campionat de trikitilaris. Quan se
li pregunta sobre el tema fa recomptes: poden ser vuit nou. T una txapela compartida amb
Martin, perqu van empatar a punts, l'any segent va quedar segon desprs de Martin (s l'nica
vegada que va quedar segon), perqu de la resta de les cites va tornar a casa amb la txapela.
Va gravar el seu primer disc amb iturbide a Herri Gogoa, va gravar cinc ms juntament amb
Landakanda i publicar aix mateix "Azken jazzbana (darrera jazzbana) (amb un saxo i un bateria) i
les seves peces tamb figuren en les colleccions de les txapelketas.
Laja va conixer a Kepa Junkera quan aquest tocava l'acordi en el Beti Jai Alai. "Nosaltres anvem
a moltes localitats de Biscaia: Elantxobe, Ibarrangelu, Laga o Laida i coincidem amb els del Beti
Jai Alai. Tant Kepa Junkera com Zabaleta tocaven l'acordi. Solien estar mirant-nos. Ms tard,
Martin i jo vam tocar molt a lAia, a Aristerrazu. Era un noi molt llest i treia molt b les nostres
peces. Va ser un dels nostres fans en aquella poca i ara s un gran artista. No toca la trikitixa com
nosaltres, ni es prepara per fer una romeria de quatre hores ... Ell s diferent, s d'un altre mn.
Efectivament, porta el comps, per t una imaginaci desbocada. al principi, quan recorria les
romeries de Biscaia i Guipscoa i va treure el primer disc, 'Kepa, Zabaleta eta Motriku', un disc
precis, estaven ms en la nostra sintonia, Zabaleta portava la base i Kepa feia les seves floritures,
fa el que li ve de gust, amb l'afegit que no repeteix mai les parts, s, sens dubte, un portent a la
improvisaci. No va tenir sort amb les txapelketas, ni tan sols va treure una txapela, i crec que aix
tamb va contribuir a afianar-lo en el seu cam. El curis s que va portar molt bones peces als
concursos i que anys ms tard els alumnes ens demanen les seves peces i menys les de Tpia ",
relata.
Li pregunto si vost alguna vegada ha tocat peces de Junquera, "Una vegada -contesta-. Van
organitzar un festival a Tolosa i a ltima hora es van despenjar Kepa i Motriku. El presentador de
l'acte, crec que era Joxe Mari Iriondo, en un moment del festival ens va mirar i ens va preguntar si
alg d'entre nosaltres s'atrevia a tocar les seves peces i recordo que vaig interpretar unes quantes i
que vaig tenir un cert xit. Tant entre els joves trikitilaris com entre els aficionats joves, Kepa tenia
una acceptaci enorme ".
Darrerament ha tingut ms relaci amb Motriku. Recentment van tocar junts a Aristerrazu. "La gent
comentava que formavem una estranya parella, perqu ell cantava en euskara sense dominar-lo i jo
parlava amb ell en castell sense conixel, i malgrat tot semblava que ens enteniem. Solem reunirnos de tant en tant en el mas de la seva dona, a Zornotza. Quan Landakanda li va dir que pensava
deixar el pandero i a veure si s'animava a substituir-lo, es va emportar una gran alegria i va estar
preparant tant a conscincia aquesta primera romeria que ens van sobrar peces. Per la feina que t
tampoc pot tocar molt, per li fa una illusi tremenda tocar de tant en tant. Gaudeix molt amb el
pandero ", diu.
Recordo que hi va haver -desprs del festival del dia de Sant Josep a Azpeitia- una escena al
restaurant Pastorkua en la qual van tocar al costat de Kepa i ell. "Van comentar que estaria b que
ens ajuntssim diverses generacions de trikitilaris, els joves amb nosaltres, Landakanda i jo.
Nosaltres vam coincidir al costat de Kepa i Motriku i s que hi va haver un petit enrenou de fotos i
de vdeos mbils", recorda.
Laja segueix tocant tots els dies, encara que sense horari fix, "per aprendre alguna pea nova o
repassar alguna vella". Viu en un xalet nou de dos habitatges, al costat dels seus familiars, a pocs
metres del mas on va nixer, reconvertit ara en restaurant. Per les seves mans han passat alguns dels
trkitilaris joves que ara ocupen la primera fila, com ara Imuntzo, Lurdes Alkorta, Izer o Agurtzane
Elustondo.

Segueix donant classes. Entre els seus alumnes hi han des de xavals de 12 anys fins a jubilats que
han aprs a prop de 60 peces. Els alumnes graven a Laja mentre aquest interpreta les peces a un
ritme molt lent i a casa es dediquen a estudiar-lo. "Hi ha alumnes que a la setmana ja han tret tota la
pea. Avui dia hi ha escoles de trikitixa a cada poble i barri. A les meves classes vnen alguns que
s'han encapritxat amb mi.
Tenen dos fills que toquen la trikitixa. Un d'ells l'acompanya quan toca en els casaments que se
celebren a Mendigoiko, a Atxondo. Porta fent-ho durant ms de vint anys. Entre altres especialitats
de la casa hi ha el servei dels plats a ritme de trikitixa. "Surten una dotzena de noies que serveixen
els plats mentre nosaltres toquem i tornem a desaparixer una vegada que es serveixen les taules,
per reaparixer en el segent plat.

TOMAS SORALUZE "EPELDE", UN SOMRIURE PERMANENT

Hi ha somriures misteriosos e inquietants com la de la Monalisa, per tamb hi ha somriures francs
i clars com la de Epelde, a qui mai se li esborra l'alegria de la cara i menys si est tocant. Va nixer
en el mas Epelde d'Azkoitia. s l'ltim dels massos que voregen la carretera que puja del poble a
Martirieta.
Si l'Associaci de trikitilaris hagus de marcar un dia, una ruta per donar a conixer sobre el terreny
el que s la trikitixa, hauria de triar aquest barri d'Azkoitia. Pujar a l'ermita del barri s com
submergir-se en el passat de la trikitixa. Dels 30 massos que el conformen, el primer pujant des de
Azkoitia s Imunsoro (Imuntzo), bressol d'un trikitilari. El tercer s Egurrola, on va nixer el
panderojale que tocava amb Jose Maria Epelde, pare de Tomas. En aquesta ruta es troba tamb el
mas Zendoia, bressol dels germans que portaven aquest nom i tamb el mas Muno, on va nixer
Jose Mari Epelde, i ms amunt daquest esta Montte, la casa d'una de les majors sagues de
dolainers del pas. Aix no vol dir que a la resta dels massos no haguessin msics. Tamb en
Susteta, Irisarri o Urteaga havia trikitilaris, encara que no van arribar a tocar en places. I tamb en
Korta o Etxetxo havia dolainers. Encara que Tomas Soraluze "Epelde" em corregeix dient que
estem parlant del passat, que ara ja no s el mateix.
"Li solia dir al meu pare que l'autntic Epelde era jo, que havia nascut en aquest mas, ja que ell
havia nascut a Muno", diu Tomas Soraluze, l'actual Epelde, i afegeix que quan van comenar les
txapelketas i participaven ell amb el seu germ Luziano i el pare amb Egurrola, per evitar
confusions, van comenar a dir-li al pare Epelde Zaharra i a ell Epelde a seques.
Xabier Gantzarain, actual director d'Arteleku, va dedicar un llibre a Epelde Zaharra ("Epelde,
Mende baten soinua") i en el mateix manifestava el seu estupor davant l'eclosi que va viure la
trikitixa a Azkoitia i voltants durant les primeres dcades del segle XX. Recorda que s un dels
fenmens culturals ms intensos de l'poca i afegeix que es dna, sorprenentment, sota el domini
d'un partit integrista i catlic.
L'avi de Tomas tocava la dolaina i era bertsolari. Pel que sembla, pare i fill solien anar a la fira de
Santa Llcia a Zumarraga. El primer improvisava bertsos mentre el fill animava la festa.
En la segona dcada del segle la trikitixa substitueix a la dolaina. Per Martirieta passaven
trikitilaris com Etxesakorta, Beltziur, Kantera, Gorriz o Kanpazar. Epelde Zaharra va comprar una
trikitixa de segona m a Azpeitia als 16 anys i als 18 anys, una altra a Larrinaga de Donostia. Des
que va comprar aquesta trikitixa fins que va esclatar la guerra Epelde Zaharra va tocar a les
romeries de la zona, sobretot en la de Aizpurutxo. Actuava en solitari, per per si de cas portava
sempre un pandero, per si alg s'animava.

El seu fill Tomas va nixer al 45 i va aprendre a tocar la trikitixa a casa, de manera autodidacta,
sense l'ajuda de mestres. Encara Epelde Zaharra tot just tocava a casa, es va obstinar a que ho fes el
fill gran. Per no progressava, i va ser llavors quan Tomas va agafar per primera vegada la trikitixa
entre les seves mans.
"Tu has nascut per aix" li va dir el seu pare, quan va veure com ho feia. El germ gran va passar a
tocar el pandero. "El que jo he aprs ha estat a base d'escoltar altres, a Maltzeta, a Laja o Sakabi que
venien sovint pel barri" diu.
La saga dels Epeldes contnua amb els nebots de Tomas.
Ha participat en txapelketas i ha tocat al costat de diversos panderojoles, per porta prop d'una
trentena d'anys al costat d'Imanol Iturbide. "Hem tingut ratxes en qu hem tocat junts durant tretze
dies seguits. Compartint tantes hores arribes a compenetrar. Dels 33 anys als 56 em vaig dedicar en
exclusiva a la trikitixa. La jornada festiva comenava moltes vegades cap a les onze del mat i
finalitzava de matinada. Fins i tot en una romeria es tocava durant varies hores ", recorda.
Que es bevia per aguantar la marxa?, els va preguntar. Iturbide s cerveser, per Epelde preferia
begudes ms fortes.
T un primer disc gravat amb Iturbide i desprs va gravar tres amb Anjel Larraaga.
El mas Epelde, on va nixer Tomas, est deshabitat, per al restaurar-lo de dalt a baix, es reuneix
all la famlia: cinc germanes i tres germans. Hi ha fotografies en qu tots apareixen tocant el
pandero. Una de les fotografies est feta al restaurant de Laja.
Tomas est solter. "Tinc la impressi que no he tingut temps per casar-me", es justifica.
La seva joventut va estar marcada per les restriccions del capell del barri que prohibia el ball a lo
agarrado.
Quan tenia 16 anys va participar en la construcci de la carretera a Martirieta i dirigien el projecte
de auzolan el capell del barri, Don Esteban, del qual es parlar en la biografia de Zendoia, un oncle
de Tomas i el dolainer Montte. "Van ser sis quilmetres de carretera que vam obrir a m i sense
cobrar res. Quan vam finalitzar la carretera, el barri va decidir que calia regalar-li una moto al
capell, una Vespa. En aquella poca hi havia moltssima gent jove a Martirieta i vam comenar a
organitzar una romeria. En un dels sermons Don Esteban es ficava amb mi. Relatava des del plpit,
amb tot luxe de detalls, el que fiem durant la romeria, amb la intenci d'espantar als nostres pares.
I la veritat s que no fiem res que fora reprovable ", recorda.
Els frecs entre els joves i el capell van arribar a tal punt que el dia que va anunciar que deixava el
crrec i se n'anava, els joves que assistien a la missa de 8, on va tenir lloc l'anunci, van sortir de
l'esglsia i es van anar a celebrar la marxa del capell al bar.
Epelde va conixer a Junkera durant les txapelketas i han mantingut des de llavors una admiraci
mtua.

ZENDOIA I LES HISTRIES DE MARTIRIETA

Tomas Zubizarreta va nixer el 1930 en el mas Zendoia de Martirieta, un barri d'Azkoitia tan lligat a
la trikitixa que Laxaro Azkune, en un llibre dedicat al trikitilari Zendoia que presentar a la Fira de
Durango d'aquest any, que es diu "Firu-firu balls ".
Zendoia va tocar per primera vegada la trikitixa a la romeria de Martirieta als 17 anys, substituint a

un oncle seu, i que va ser el trikitilari oficial d'aquesta romeria durant mig segle. Zendoia viu en el
seu mas natal i, tot i que ja s'ha retirat de les places, amb 84 anys segueix tocant l'instrument a
l'entorn familiar.
Laxaro Azkune aborda la vida del trikitilari, i recull un ampli anecdotari que reflecteix l'ambient de
l'poca. El llibre t un captol dedicat al "baile agarrado", del qual extraiem un parell dancdotes.
La corporaci d'Azkoitia havia decidit permetre el 1955 aquest ball, ja que en les localitats venes ja
havien fet el pas. El rector d'Azkoitia va expulsar de l'esglsia a tota la corporaci i va negar la
comuni als dos fills de l'alcalde que de forma innocent es van acostar fins a l'altar. L'alcalde va
tocar totes les portes; va arribar a parlar amb l'arquebisbe de Burgos, per van passar tres anys fins
que se'ls va permetre de nou entrar a lesglsia.
Es va retirar la prohibici a Azkoitia, per no en tots els seus barris. A Martirieta, d'on s el
trikitilari Zendoia, Don Esteban, el capell, va seguir atemorint els joves amb les seves
malediccions. Deu anys ms tard, el 1965, tres parelles de joves van decidir provocar el capell. La
vigila es van entrenar al mas del trikitilari Epelde i diumenge van ballar "el baltseo txiki" al bar de
Martirieta, un modalitat hbrida que consistia en ballar separats, per agafant-se en les voltes de la
part cantada. El capell es va assabentar. A la tarda va aparixer en el bar i els joves van tornar a
reincidir. Les tres noies van ser expulsades de la congregaci de l'esglsia.
El mas Zendoia est tan a prop de la casa del capell que els frecs del jove trikitilari amb ell ocupen
algunes pgines molt suculentes.
El llibre retrata el trikitilari Zendoia des del punt de vista dels de la seva poca. Desfilen per les
seves pgines Laja, Epelde, Egurrola, "Sakristaua", Manuel Iturbide, Luis Alberdi "Zabale", Manolo
Arrizabalaga "Izer" i altres.

"TOT EL RITME A LES MANS

LANDAKANDA
Dels grans panderojoles guipuscoans de la dcada dels 50, destaca Pedro Arruabarrena, que va
morir el 1960 al bar Zeru Txiki de Tolosa amb l'instrument a les mans, mentre acompanyava a
Elgeta. Va marcar el ritme als millors d'aquesta dcada, tant a Elgeta com a Migel Sagastume o
Gelatxo, a les romeries de Guipscoa i del Duranguesado. Nascut a Irura al 1925, va treballar com a
paleta a Eibar i va deixar algunes mostres del seu art tamb en aquest ofici, les terrasses del bar
Txoko per exemple, que en successives restauracions han volgut mantenir intacte.
Arruabarrena era espectacular amb el pandero. El tocava amb mans, colzes i peus.
Va ser mirant a aquest panderojole com Jose Ramon Zubizarreta "Landakanda" que va aprendre a
tocar l'instrument. En el llibre que Mel Anjel Elustondo dedicar a la seva trajectoria, Landakanda
afirma que s pandero el que mana a la trikitixa, el que marca el ritme. Relata que en el campionat
de 1982, noms entrar al recinte, van observar que entre els membres del jurat hi havia un que havia
estat dantzari i Landakanda va comunicar a Laja que tocaria una mica ms a poc a poc que en les
romeries, "perqu als dantzaris d'ofici els agrada ballar una mica ms lent. Vam fer un petit assaig
abans de pujar a l'estrada. A Laja, li va costar una mica, per de seguida es va posar al meu pas. A
molts els hi sembla que no, per en la trikitixa mana el pandero ", diu.
Per no noms del ritme es preocupa el panderojole. En aquesta mateixa entrevista Landakanda

relata que noms beu aigua i no perqu no li agradin el cava o la cervesa, sin perqu les serveixen
fredes i se li espatlla la gola.
Expliquen tamb que Egaazpi, sempre que demanava una beguda, afegia: "Que no estigui freda" i
que un dia Sakabi va dir a la persona que servia: "Que estigui acabada de bullir". I tot i aix, solia
tenir problemes amb la gola. Landakanda creu que tots els que canten tenen cura de la gola menys
Sebastian Lizaso, a qui li va molt b el cava fred.
En aquesta mateixa entrevista el panderojole ens explica que una vegada alg li va dir que si era
capa de cantar sense beure era un artista.
Jose Ramon Zubizarreta va nixer al 1932 a un mas del barri de Kukuerri d'Azkoitia, que tamb era
mol. Abans de veure en directe a Arruabarrena, es va iniciar en l'art de tocar el pandero als 12 anys,
imitant Joxe Oria, el panderojole de la Trikitixa de Zumarraga, que escoltava per Rdio Sant
Sebasti, l'nica emissora de l'poca. Era el menor d'una famlia de deu germans. Ning a casa
tocava el pandero, per tenia dos cosins del mas de Izer que ho feien. Al mol, entre tasca i tasca,
s'asseia a l'escala i assajava.
Es va retirar temporalment de les places en casar-se als 26 anys. El perode d'abstinncia va durar
13 anys, fins que un bon dia va aparixer Maltzeta i li va dir que necessitava un panderista per a un
homenatge. Mentrestant la trikitixa seguia el seu curs. Egaazpi s'havia convertit en el panderojole
oficial d'Elgeta i Sakabi. Les romeries havien iniciat la seva decadncia, per proliferaven els
festivals. Eren els anys en qu cada parella cobrava sis mil pessetes. Era un ingrs important, ja que
hi havia dies amb dues actuacions. Amb el perms de la seva dona va tornar a les estrades. Va
comenar la seva collaboraci amb Laja. Va venir el disc "Laja eta Landakanda", que van gravar a
Madrid amb peces com "Mendien edertasuna", amb cobles de Azpillaga, que van tenir un xit
enorme. Era l'any 1977. A l'any segent van quedar campions empatats amb Martin i Egaazpi a la
final de Donostia. Laja i Landakanda van comenar un cam que duraria ms de vint anys. Tamb
va tocar amb Kepa Junkera en els mesos que Motriku va estar al servei militar.

ELS ITURBIDE
Imanol Arregi "Iturbide" est convalescent d'una operaci i ens rep a la porta del mas Iturbide,
situat en un petit promontori sobre el santuari de Loiola i des del qual s'abasta tot el masss del
Izarraitz. Camina recolzant-se en dues crosses, per mant en la mirada l'alegria que el
caracteritzava sobre l'escena, perqu tan important com portar b el ritme s per a un pandero
jotzaile ser capa de portar l'ambient a la festa.
"Un bon panderista ha de dominar tres facetes: ha de marcar el ritme, cantar i posar ambient. Potser
jo hagi destacat ms en la tercera", diu.
s el fill gran de Patxi Arregi, el fundador de la saga, que va nixer al costat del santuari de Loiola,
a Errekarte, en el mas que la Diputaci va reconvertir en museu del Germ Garate. Hi va haver una
espcie de permutua i la famlia es va traslladar al mas Iturbide, que donaria el nom a tres
generacions de pandero jotzailes. Patxi, a ms del pandero, tocava la trikitixa i la flauta. El trikitilari
Otola, pel que sembla, va aprendre a tocar amb ell.
Els Iturbide han tocat prcticament amb tots els trikitilaris que ha donat el segle XX, amb Gelatxo
Zaharra, Mandarixa Txikia, Auntxa, Sakabi, Laja, Otola, Bitarte, Euleterio i Joan Tpia, Mardu,
Txankarta, Martin Aginagalde, Tomas Zubizarreta "Zendoia" , Tomas Soraluze "Epelde" i altres
ms.

Encara que es consideri Patxi com a fundador de la saga, va haver a la famlia una predecessora,
Maria Joxepa, que tamb tocava el pandero. "Era tia del meu avi. Va morir amb 95 anys quan jo en
tenia 17. Explicaven que de jove tocava el pandero, per jo mai la vaig veure. En els aniversaris de
la Maria Joxepa es reunien tots els oncles i portaven a Sakabi amb la trikitixa, per com,
curiosament, a Iturbide no hi havia cap pandero Sakabi tocava sol. Crec que consideraven el
pandero com un instrument menor que calia amagar. el meu pare va comenar a tocar-lo quan jo
tenia certa edat. Va tocar amb Gelatxo i Etxesakorta, amb trikitilaris de primera fila . Deien que feia
molt bona parella amb Etxesakorta, que tenia molt bona veu ", relata.
Patxi va collaborar tamb en el segon disc de la Trikitixa de Zumarraga al 1930, per el disc no va
veure la llum. Pel que sembla, les cobles tenien un contingut excessivament abertzale, segons el
parer dels censors.
Migel Arregi va ser el segon Iturbide de la saga. Tenia alguna fixaci amb les dates. Va triar per
casar-se el dia del seu aniversari i la seva mort va coincidir amb el dia que complia 90. Va tocar
sovint amb Auntxa, Txankarta i Epelde Zaharra. Solia repetir que el millor dels germans era Patxi i
que entre els joves el seu preferit era Imanol.
Boni Arregi "Iturbide", que va ser parella de Otola durant anys i Joxe Mari Arregi "Iturbide"
completen la famlia panderojole. Joxe Mari va tocar amb Sakabi, amb Arbe i amb Hijinio Zabaleta.
Arbe solia dir de Joxe Mari que mai va veure un gest de cansament mentre tocava el pandero.
Imanol Arregi Zubizarreta "Iturbide" s, per tant, el continuador de la saga. Va nixer en el 35 en el
mas Iturbide. Ha tocat amb tots els trikitilaris del seu temps: Sakabi, Auntxa, Laja, Martin, Epelde,
Miren, Etxaniz, Pikua, Migel Sagastume, Bitarte, Zabaleta i Zendoia. Quan es van iniciar les
gavacions de Rdio Loiola, cada vegada que necessitaven un panderojale li demanaven a ell.
Quan parla dels seus oncles, se li nota certa preferncia per Migel, al qual considera com un gran
artista. "Des que es va jubilar venia tots els dies al mas, des dels 65 als 80 anys. Treballava aqu a
l'horta. Jo tenia una relaci especial amb ell. Quan va complir 80, ni tan sols ho vam celebrar. Era
un home molt alegre, per va caure en picat. Va passar els ltims anys sumit en la tristesa. Crec que
vaig ser jo qui li vaig fer riure per ltima vegada. Havia estat un home enrgic que trencava molts
panderos i li semblava estrany que jo me n'ans a una romeria amb un de sol. Li agradava molt
ballar. Era incapa de manetenIr-se en peu sense l'ajuda del seu bast, per s'aferrava a la seva dona
i anava a qualsevol festa i pensava que podria ballar. Rpidament s'oblidava de la seva dona i se
n'anava amb altres. Tenia molt sentit de l'humor. Canviava tant de parella quan ballava que moltes
dones pensaven que era solter. Va arribar un moment en qu no era capa ni de tocar el pandero. a
mi em feia molta pena ", diu Imanol.
Imanol Arregi "Iturbide" va arribar a tocar amb el pandero per una casualitat. "Una vegada que
l'oncle Joxe Mari va emmalaltir, Sakabi va venir a casa per demanar-me que l'acompanys. Jo tenia
28 anys i estaria amb ganes de gresca. Durant el mat vam estar tocant cercavila pels carrers de
Zarautz i jo em moria de vergonya, per durant el dinar vaig beure una mica i per la tarda eren els
trikitilaris que s'avergonyien de mi. Em van dir que em pagarien 50 duros ms si continuava tocant
durant la nit, per els vaig dir que tenia altres compromisos. El meu nic comproms s que tenia
ganes de ballar ", recorda.
Imanol Iturbide creu en les casualitats. El 1970, Joxe Mari Iriondo li va dir un dia que el diumenge
segent havia d'anar a Donostia per participar en el primer campionat de trikitixa. "Jo ni tan sols
tenia un pandero a casa. M'ho va deixar Egaazpi", repeteix. Va acompanyar a Errota un trikitilari
d'Aia, i li van donar el premi al millor panderista. Grcies a aquest premi va estar acompanyant a
Enrique Zelaya en una gravaci que van realitzar a Barcelona per a una casa alemanya. "Vam estar
vuit dies a Barcelona i em van tractar a cos de rei. Va ser all on vaig veure per primera vegada unes
portes automtiques, un hotel de cinc estrelles i unes escales mecniques, i va ser all on vaig veure
per primera i ltima vegada a Ursula Andress. I a sobre em van donar una propina de mil pessetes.
Vaig anar amb un pandero que l'oncle Migel em va portar d'un mas d'Elosua. Eren els anys en qu el

pandero no tenia cap importncia ". recorda. Diuen que Iturbide sempre ha tret mrits a la seva feina
i considera que el pandero s un simple adorn de la trikitixa, un instrument de segon ordre, i per
provar-ho, un dia que acompanyava a Laja a una romeria d'Amezketa, li va dir al trikitilari que
anava a deixar de tocar al mig de la pea. Aix ho va fer i la gent va seguir ballant, amb la qual va
voler demostrar que el pandero no s imprescindible. Per Tomas Soraluze "Epelde", que ens
acompanya en l'entrevista, contradiu el que diu el panderista. "Jo he arribat a crear una pea nova
expressament per a Imanol, amb el que he arribat a establir una mena de simbiosi. Hi ha moments
de compenetraci entre nosaltres en qu sembla que establim una conversa, ell fa unes coses amb el
pandero i jo li contesto amb la trikitixa ", diu e imita amb la veu els redobles que executa amb el
pandero.
Per Iturbide no para. "Jo al principi passava molta vergonya quan escoltava els meus
enregistraments, tant pel pandero com la veu. Ara mhe hagut de acostumar. Em sembla que hi ha
altres tan dolents com jo" diu.
Imanol Iturbide ha estat jardiner de professi i va treballar durant anys per a l'Ajuntament
d'Azpeitia. "Per sempre ha estat difcil compaginar la feina amb els compromisos de la trikitixa.
Recordo, per exemple, haver estat amb Epelde durant tres dies i tres nits sense treure'ns les sabates,
perqu les poques hores que ens deixaven dormem al cotxe. Vam tenir un punxada quan venem a
casa a les set del mat i vaig aconseguir amb prou feines arribar per a les vuit a Azpeitia, on
mesperaven ms de vint treballadors per comenar a treballar ", recorda.
A ms del seu oncle Migel, ha admirat molt a Joxe Oria, sobretot per la seva forma de tocar. I tamb
s'ha sentit admirat. Motriku, per exemple, li va dir un dia que havia decidit tocar el pandero amb
ell.
No guarda res, ni enregistraments, ni fotos.
T dos fills i una filla que no segueixen els seus passos, per hi ha nebots que ho fan.

JOSU ARRIZABALAGA "IZER": "Les peces de Junkera que rebutjaven en el 88 sn les que els
joves porten avui a la txapelketa
El seu avi (Joxe Arrizabalaga) i el seu pare (Manuel) eren trikitilaris i per als dos anys Josu jugava
amb el pandero de joguina a casa. Sent xaval va comenar a tocar la trikitixa del seu pare d'amagat,
fins que aquest lenvia a estudiar amb Laja. Va estar sota la tutela de Laja des dels 14 fins als 18
anys. Izer eta Alabier fan prop de cent romeries i places a l'any. Treballava en Corrugados de Lasao,
que es va tancar fa poc. Est sondejant la possibilitat de portar algunes escoles de trikitixa per a
adults, per vol anar pas a pas. Josu Arrizabalaga "Izer" va nixer al 80 i tenia vuit anys quan Kepa
Junkera va arribar a la txapelketa del 88. Per, malgrat aquesta primerenca edat, recorda amb
nitidesa l'impacte que va causar la seva actuaci en el concurs.
- Sembla difcil que recordis alguna cosa d'aquell campionat.
Vaig estar a la txapelketa i per a mi va ser com una revelaci. Aquell campionat va ser per a mi com
un resum del panorama que vivia la trikitixa en el moment. El meu pare coneixia Junkera perqu
havien coincidit en concursos i recitals i repetia que Junkera i Tapia eren uns fora de srie i tenia
una admiraci especial pel bisca. Jo li vaig donar moltes voltes a aquesta txapelketa. A partir que
Martin Aginagalde cres les escoles trikitixa dels joves hem aprs a tocar l'instrument amb una
correcci tcnica excellent: portem al millmetre els compassos, les notes, els baixos ... jo diria
que s una trikitixa polticament correcta. Crec que aquesta obsessi per la correcci prov d'un cert
complex que arrossegaven alguns trikitilaris, com Laja o Martin, per citar dos exemples, que es van

entestar a estudiar msica per dignificar l'instrument. Em sembla que sentien gelosia de l'acordi i
vivien com si els fes mal la manca de recursos de la trikitixa. Havien escoltat molta msica
d'acordi i aix es nota en la forma d'ensenyar que tenien. s evident que la seva forma de tocar era,
per dir-ho d'alguna manera, ms elaborada que la tradicional.
Als vuit anys em vaig adonar que en el Campionat del 88 Tpia i Junkera havien pujat un esgla
ms o potser dos esglaons, perqu el pas que van donar va suposar una commoci. Aquesta
txapelketa va resumir tot el panorama de la trikitixa, deixant en clar les tendncies que hi havia: hi
va haver trikitilaris molt bons de l'escola tradicional. Hi va haver trikitilaris com Imuntzo, per
exemple, que van anar al concurs amb les possibilitats de treure un deu, la nota mxima, desprs
d'una preparaci a conscincia. Imuntzo tocava rpid i ntid, les peces era molt bones ... va fer un
paper excellent, va demostrar que estava un pas ms amunt que els de la vella escola. Tamb
Zabale, l'actual campi va estar all, per jo diria que encara li faltava una mica de maduresa. I
desprs van estar aquests dos monstres, Tapia i Junkera, que eren d'una altra rbita. Eren trikitilaris
que escoltaven tamb altres gneres. Un digereix i metabolitza la msica que escolta i aquests
tenien una cultura musical molt ms mplia que la resta. I van demostrar que amb la trikitixa es pot
tocar un fandango, sense que sigui gaireb reconeixible. Eren trikitilaris molt dotats, molt especials
i van fer un pas de gegant. Ara, hem escoltat tant a Junkera que no ens crida l'atenci; ens hem fet a
la seva msica, per en aquell context va ser una cosa increble. A vegades, he pensat en la papereta
que va tenir el jurat aquell dia i s per posar-se a tremolar.
- Dius que aquest dia hi va haver una mena de confluencia de les diferents escoles i tendncies que
hi havia a la trikitixa.
S, s. Per a mi va ser com assistir a una classe d'histria de la trikitixa. Estava Jauregui, estva Laura
Apeztegia, per exemple, que tocava de meravella per d'una manera molt tradicional. Estaven
Imuntzo i Zabale que tenien un altre nivell de formaci. I, a ms van arribar aquests dos
extraterrestres.
- Com definiries la lnia de Junkera? Marca un futur ms lliure a la trikitixa?.
Junkera no t la lencaix que hem tingut nosaltres. Jo, per exemple, no he conegut altra cosa que la
trikitixa a casa i al meu entorn, perqu surto de casa i em trobo amb Epelde o amb Egurrola. No he
tingut manera de sortir d'aquest univers. He viscut anys sopant cada setmana amb Otola; cada
divendres visitava Auntxa, que era com el meu avi. Xerrava sovint amb Sakabi. La viglia de la seva
mort vaig estar amb ell. He tingut a tots els grans de la trikitixa molt a m. Jo no dir que Kepa o
Motriku no tinguin arrels, per tenen una relaci diferent amb la trikitixa. El meu pare explica que
ha vist tocar a Junkera les peces de Laja amb una facilitat sorprenent. Ara que ha anat tan lluny en el
seu estil, s possible que li costi fer-ho, per abans ho feia. Recordo que en la presentaci d'un disc
de Imuntzo que Elkar va organitzar a la sidreria Saizar, estava ell en una cantonada de l'escenari
improvisant per provar el so, perqu li havien demanat que toqus una pea amb Imuntzo. Hi havia
molts trikitizales (aficionats a la trikitixa) que havien anat a l'acte en un autobs i ning es va
acostar a saludar-lo. Jo no tenia amb Kepa la relaci que tinc ara, per em va fer molta pena. Hi ha
gent tradicional que segueix creient que Kepa no sap tocar. I mentre provava el micrfon, com si li
hagus sortit sense voler, va comenar a tocar una pea a l'estil tradicional que ens va deixar
estupefactes. T una capacitat fora del com per tocar i, a ms, sap fer msica, coordina molt b els
instruments que acompanyen la trikitixa i ho ha demostrat disc rere disc. Si no fos bo, no seria on
s. Evidentment no m'agrada tot el que fa. Tampoc m'agrada tot el que fa Tapia. Si encara hi ha gent
que critica el que fa Junkera, imagina't el que seria en el 88. Va ser un xoc frontal per a ells. Per
per altres va ser una revelaci. I la prova s que els joves que van ara a la txapelketa toquen
aquestes peces. Les peces que es rebutjaven en el 88 sn les que porten els joves a l'txapelketa. I el
que s pitjor, han passat ms de 30 anys i no hem estat capaos de superar-les. El que s que hi ha
una srie de msics i grups que repeteixen el que ells han fet.
- Vas estudiar amb Laja. N'hi ha que assenyalen que s una figura clau de la moderna trikitixa.

Crec que s una figura important. Ms que ensenyar a tocar un repertori, el que ensenyava era a
comprendre el propi instrument, a jugar amb ell, a valorar el seu potencial i a controlar-lo. Ell em va
ensenyar que el magisteri no se cenyeix a l'ensenyament d'unes peces, sin que s alguna cosa ms
profunda. Ja amb anterioritat, Sakabi havia fet un pas important. Va estar molt preocupat per
dignificar l'instrument, per formar-se musicalment. D'aqu la seva manera de tocar que es
carecterizaba per la nitidesa de les notes, la transperncia. Laja i Martin, per citar dos grans, pugen
un esgla ms i van donar un gir, diguem que ms professional a la trikitixa.
- El teu pare, Manuel Arrizabalaga "Izer", va participar en els concursos de Donostia.
Quan el meu pare va coincidir amb Junkera en una de les txapelketas estava acompanyat per un
germ de Tomas Soraluze "Epelde". Tomas es va casar amb una germana del meu pare. Tamb el
meu avi tocava la trikitixa i, com tenia dos fills, va decidir que el ms gran, el meu pare, es dediqus
al mas, i el petit aprengus la trikitixa. Per el meu pare no va desistir. Tocava la trikitixa de nit,
desprs d'acabar les tasques del mas, i va aconseguir superar el seu germ. Al final, el meu oncle es
va quedar amb el mas i el meu pare amb la trikitixa. Tenim dos oncles avis que sn bessons. A casa
en diem "els oncles americans" perqu van passar temporada all i sn ells els que tocaven el
pandero. Eren molt bons. Quan arribaven d'Amrica muntaven festes que duraven diversos dies. El
crit caracterstic de Landakanda estava patentat pels nostres oncles. En realitat, les famlies dels
trikitilaris s'entrecreuen. Els Alberdi o "Zabale" sn parents, els Landakanda (Zubizarreta) tamb.
Aix de la trikitixa s com una malaltia de transmissi hereditria. No tinc ms remei que trobar
una nvia que toqui. El meu pare explicava que sent joves els trikitilaris de Martirieta escoltaven el
que tocaven els trikitilaris Maltzeta o Zabaleta del barri dUrrategi, que sn dos vessants que
prcticament es miren, i que ells responien. Evidentment el trnsit seria ms silencis que ara. En
Martirieta, s'explica que hi havia una trikitixa en cada mas i que al cim, al costat de l'ermita, vivien
els Montte amb els seves dolaines.

AGURTZANE I JON ELUSTONDO: "Tenim la sensaci que des que van aparixer Tapia i Junkera
s'ha avanat molt poc en la trikitixa.
Agurtzane Elustondo s l'actual presidenta de l'Associaci de trikitilaris i la seva famlia s el viu
exemple de com funciona la transmissi cultural entre generacions. Agurtzane recorda amb gratitud
la quantitat de viatges que va realitzar el seu pare perqu ella pogus estudiar amb Laja quan tenia
poc ms de deu anys. Ella toca la trikitixa, el seu germ Jon l'acompanya amb el pandero, tenen una
altra germana a qui tamb li agrada el pandero i noms la quarta, Nerea, va oferir una certa
resistncia a la trikitixa i es va apuntar a l'escola de bertsolaris. Avui s una figura coneguda en
aquest camp.
- s evident que us ve de famlia.
Agurtzane: El nostre pare va nixer molt a prop del mas de Gelatxo, a Elgoibar, i de jove, pel que
sembla, tocava l'acordi, encara que la nostra mare no el va veure tocar. A casa de la nostra mare
tamb hi havia una vella trikitixa. Als deu anys, per tant, quan el professor de solfeig em va
preguntar quin instrument volia tocar, li vaig contestar que la trikitixa i em va esbroncar. En realitat,
va ser la meva mare. Li deia que com se l'havia ocorregut a hores d'ara pensar en la trikitixa. Han
passat uns anys i en aquesta escola de msica avui donen classes de trikitixa. Va ser llavors quan
vaig comenar a rebre classes de Laja. Em portava en cotxe el meu pare, per quan no podia, pel
relleu a l'empresa, prenia dos autobusos, un fins Zumarraga i un altre fins a Azkoitia, i d'all anava
caminant fins al mas de Laja. Va ser un luxe estudiar amb Laja. Ell i Martin eren en aquell moment

el smmum de la trikitixa. Vaig estudiar empresarials a Oati i Donostia i ara treballo com a gerent
de la fundaci Lenbur. He tingut perodes de ms o menys intensitat, per mai he deixat de tocar la
trikitixa.
Jon: Des de petits ens portaven als festivals o romeries en els quals tocaven Laja o Martin. Als tres
grans ens van inculcar l'amor per la trikitixa, per a la menor, a Nerea, li va produir l'efecte contrari.
Va dir que estava farta de tant pandero i de tanta trikitixa i es va apuntar a una escola de bertsolaris.
Va estudiar enginyeria, ha estat diversos anys treballant fora, ara ha tornat a casa i est molt
centrada en les seves actuacions. Jo veig que gaudeix. Agurtzane i jo hem tocat junts des del
principi. Hem participat en un parell de discs collectius, "Faborez", que vam gravar entre quatre
parelles, i "Bizi" en qu participem molts trikitilaris del Goierri.
- Vau estar a les finals del 86 i el 88?
Agurtzane: No noms vam anar a les finals sin tamb a les eliminatries. Jo tindria 11 anys (va
nixer en el 75) i Jon 13, per recordo perfectament l'ambient que hi va haver i de les polmiques
que van envoltar les actuacions de Joseba Tapia i de Kepa Junkera. s probable que uns anys abans
hagus hagut polmiques al voltant de Martin i Laja, per segur que no van arribar a tenir aquesta
virulncia. Es van formar dos bndols, un que donava suport a Junkera i un altre a Tapia. La nostra
mare s del barri Agieta de Zumarraga. Celebren les festes a San Martin. No si si va ser al 86 o al
88 quan la comissi de festes va decidir que anaven a contractar Tapia. Hi va haver un cert enrenou,
algunes persones van protestar i es va decidir que divendres tocaria Tpia i el dissabte Junkera.
Aquest foroforisme era propi, sobretot, de reductes rurals. Nosaltres seguem a tots dos trikitilaris.
Jon: Hi va haver uns anys en qu Tapia i Junkera van patejar-se tota la geografia de Guipscoa. En
molts llocs contractaven a tots dos. Del 86 al 89 van arribar a tots els barris i portaven un repertori
ampli. Tpia, per exemple, incloa fins a versions dels Beatles que cantava en angls i ho feia amb
la trikitixa, el pandero i una caixa de ritmes. I Junkera incloa peces exclusivament seves.
Agurtzane: La renovaci del repertori venia d'abans. Laja tenia un estil molt personal; Martin tenia
coses molt elaborades. Tapia va portar aires de modernitat a la trikitixa, amb aportacions del rock
per exemple. I Kepa, Zabaleta i Motriku van aportar molts elements improvisats en els duos que
realitzaven. Zabaleta posava la base i Kepa quedava lliure per jugar amb la seva trikitixa. Les
actuacions de Kepa eren un luxe. Hi ha moltssimes peces en l'actualitat que utilitzen els recursos i
adorns que va posar en prctica Kepa en aquesta poca. I desprs hi ha els imitadors, que no sn
pocs. Tamb Tapia t imitadors. Tenim la impressi que des de llavors s'ha avanat molt poc en la
trkitixa.
Jon: La capacitat d'improvisaci de Kepa no t comparaci. Podrem fer una llista de mrits tant de
Tapia com de Junkera. Tapia ha estat dels pocs trikitilaris que canten i, a ms, canta amb un estil
propi. Per els duos que Kepa feia amb Zabaleta eren insuperables i ho segueixen sent. s una cosa
curiosa: en els campionats que hem citat Kepa Junkera va rebre moltes ms crtiques que Joseba
Tapia, per vas ara als campionats juvenils i les seves peces tenen molta ms acceptaci que les de
Tpia. Les seves peces s'han convertit en clssiques.
Agurtzane: Kepa coneix l'instrument com pocs i ha introdut tons i acords nous. Ha trastocat
l'estructura del fandango i del arin-arin, encara que mantenint el ritme, va modificar les
introduccions de les peces i els finals i hi ha gent que creu que s inacceptable. s la fora del
costum. Hi va haver altres que en lloc de dir que no els agradava, deien que no sabia tocar. Jo he de
reconixer que les melodies ms difcils, tocades per Kepa, semblen ms fcils i s perqu les toca
amb molt sentiment. De Kepa no es pot dir que sigui una mquina, el que toca li surt de dins i t un
talent especial per a la composici. Desprs hi ha la posada en escena, el seu saber estar, els seus
gestos i els seus trngols. Quan diem que t detractors de vegades penso que no sn tants i alguns
d'ells ho sn per imatge i no perqu de veritat els desagradi.
Jon: La importncia de Kepa Junkera s'evidencia en l'expectaci que es crea quan actua. Desprs

del festival del dia de Sant Josep de l'any passat, va coincidir amb Laja en el sopar i quan van
comenar a tocar junts a la sobretaula, hi va haver una allau de gent que amb els seus mbils volien
endur-se una imatge d'aquest moment histric. Va ser un moment especial. A ms crec que Kepa i
Laja han tingut des de fa molts anys una relaci especial.
- s probable que hi hagi una admiraci mtua entre la vella gurdia de la trikitixa i Kepa Junkera.
Jon: Segur. Alguna vegada han estat a casa seva a Busturia i s evident que s'admiren mtuament.
Ells saben que Kepa ha portat la trikitixa a terrenys que ni tan sols sospitaven. Crec que s ms fcil
l'admiraci entre collegues, perqu aprecien millor el que fa cadasc.
Agurtzane: La formaci musical de Kepa s infinitament ms mplia que la de Laja. Ha collaborat
amb els millors msics de folk del mn i alguns de jazz, i per treballar amb els msics dlit
internacional has de ser un portent.
Jon: Tamb com a productor s molt bo. El disc "Betiko trikitixa", que va produir ell, ha estat una
referncia obligada per a tots nosaltres. No s que sigui una idea de l'altre mn, per la va tenir ell i
la va portar a terme. Cont peces d'un parell de generacions de trikitilaris. Arrola, Maltzeta, Auntxa,
Martin, Joseba Tapia i altres es van gravar en estudi i es va incloure peces gravades ja de Sakabi,
que ja estava retirat.
- Parlam una mica del pandero. s un instrument molt humil ...
Agurtzane: Quan hem tocat fora, hi ha llocs en que crida ms l'atenci el pandero que la trikitixa.
Per a mi s una part important de la trikitixa.
Jon: Jo vaig conixer la relaci que tenien Martin i Imanol Iturbide. Tenen un disc que haur
escoltat milers de vegades i ho segueixo escoltant. He conegut tamb a Motriku, a Landakanda, a
Leturia i a molts altres i per que el panderojole no ha d'acaparar massa protagonisme, ha de fer el
que est en la seva m perqu no decaigui l'ambient, per sense donar la tabarra a ning. s una
feina complicada. s una mica la funci que t el cantant en una banda de rock, per exemple. I,
desprs, ha d'haver-hi una compenetraci entre el trikitilari i panderista. M'ha passat poques
vegades, per tocar el pandero amb un trikitilari que no t sentit del ritme, s un suplici.

JUAN TAPIA (fill de Euleterio Tapia): "la irrupci de Junkera a Guipscoa va ser espectacular
Tenia Juan Tapia 17 18 quan va conixer a Kepa Junkera. Estava fent una de les seves primeres
places en la seva localitat natal, Asteasu, i en un dels recessos se li va acostar Kepa qui li va
comentar que li agradava molt la trikitixa i li pregunt si podia provar. Juan li deix l'instrument i
Kepa va realitzar alguns dels seus malabarismes, que li van deixar impressionat. Des de llavors ha
seguit de prop la seva trajectria.
Juan Tapia pertany a la saga dels Tapia. Euleterio Tapia (1926, Asteasu), el pare de Juan, va ser un
home sorprenent, perqu a ms d'un gran trikitilari (figura al costat de Sakabi, Auntxa i altres grans
de la generaci de la postguerra) es va dedicar a l'esport rural. El seu fill Juan, que ara es dedica a
l'ensenyament de la trikitixa en diverses escoles de msica de Guipscoa, recorda que a la cuina del
seu mas natal van passar figures com Perurena, Yurrebaso o Urtain.
Eleuterio Tapia va ser segalari (segador). Es presumia de no haver perdut cap aposta. El seu fill
explica el palmars del seu pare per la meticulositat amb qu es preparava i perqu va saber retirarse a temps. "Ens repetia que fssim les coses b o no les fssim", diu. "Compaginava les romeries
amb la preparaci de segalaris i harri-jasotzailes (aixecador de pedres). Quan jo era un xaval, el meu
pare ja era fams, tant en el mn de la trikitixa com en el desports rurals. Hi havia dies en qu el

trnsit de cotxes pel nostre mas era incessant. Encara no havia arribat el telfon a les cases i els
avisos per a casaments, comunions o festes de barri i romeries es donaven de viva veu, anant a casa
del propi trikitilari. Si a aix afegim que molts joves que practicaven esports rurals tenien com
preparardor al meu pare, imagina't. Jo sc del 63 i amb uns deu anys vaig conixer a casa a
Perurena, a Urtain i a altres molts. Segalaris i harri-jasotzailes de l'poca venien a contractar el
preparador abans de tancar una aposta o simplement venien a consultar-li les possibilitats que tenien
davant el desafiament d'un contrincant. Amb tot aquest enrenou, s normal que una part de les
tasques del mas les fes la nostra mare. Era un mas petit: noms tenem cinc vaques, cinc vedells i
una mula . I ens ajudava un noi que ms tard es va fer un nom en lesport rural: Paskualsoro. Va
venir a casa nostra abans de fer el servei militar i va estar amb nosaltres durant vint anys, fins que es
va casar i va anar a viure a Bedaio. Era segalari i harri-jasotzaile.
Grcies a la seva ajuda el meu pare va poder tenir ms llibertat per assessorar o preparar esportistes
i tocar en romeries ", relata.
La saga dels Tapia va comenar amb Eleuterio. "Sembla que als 15 anys va portar una trikitixa d'un
mas proper i, tot i que era de nit i els seus germans estaven al llit, no va poder reprimir l'impls
d'intentar tocar unes notes. Es van despertar tots i van crrer a la cuina. eren quinze germans i van
liar un tal enrenou que tamb es va despertar el seu pare, el nostre avi, que els va comenar a cridar
que entre setmana no es podia tocar la trikitixa. El meu pare solia referir-se a aquesta escena amb
molta freqncia ", recorda Juan. Entre els 15 germans del mas Mindegia ("Mutegia" diuen en
dialecte guipusco a Asteasu al mas) estava un altre que ms tard seria tamb trikitilari, Juanito
Tapia, pare de Joseba Tapia.
Euleterio va aprendre a tocar algunes peces pel seu compte. Va anar ms tard a l'organista de la
localitat i va comenar a tocar molt aviat en festes del seu entorn amb un repertori de sis peces,
segons explicava el mateix trikitilari als seus fills. Els pocs diners que guanyava amb la trikitixa l'hi
lliurava al seu pare i va ser llavors quan aquest va comenar a canviar d'actitud i va arribar fins i tot
a contactar amb Elgeta, que va passar diverses vegades pel mas Mindegia. Aquest mas es troba a
mig cam entre Asteasu i Villabona, a pocs metres de la carretera, a l'altura de Zizurkil.
Juan Tapia va comenar a estudiar la trikitixa amb el seu pare als 15 anys. Als 17 va debutar a
Asteasu i amb 18 va comenar a donar classes junt al seu pare, mentre continuava amb els estudis
de msica amb Isidro Larraaga a Tolosa i de delineaci a Donostia. Desprs del servei militar va
entrar a treballar en una empresa, per aviat es va adonar que el seu era l'ensenyament i va
comenar a dissenyar una metodologia prpia per a la trikitixa. Els seus alumnes comencen tocant
amb partitures, perqu siguin conscients del que estan tocant, quin acords utilitzen o qu harmonies
corresponen a lacord, per a mesura que avancen treballen la memria i l'oda i comencen a tocar
d'una manera ms lliure, perqu "la msica s abans de res creativitat "diu. Desprs de la mort del
seu pare en el 88 va deixar les romeries i es va dedicar en exclusiva a les classes de trikitixa a les
escoles de msica d'Asteasu, Usurbil i Beasain. Tenen alumnes d'entre 8 i 60 anys. La majoria sn
joves, per ha arribat a tenir alguns de ms de 60 anys, que vnen amb la pretensi daprendre unes
quantes peces.
- Quins mrits li veus al teu pare com trikitilari?
Mai es va plantejar seriosament que volia ser trikitilari, mai es va dedicar a aix amb tota la seva
nima. Treballava en el mas, feia romeries i donava classes de trikitixa, per la seva autntica
vocaci era l'esport rural i les apostes. Li agradava assessorar els segalaris i harri-jasotzailes joves
que se li acostaven. Deixava la trikitixa per l'esport amb fora facilitat i tot i aix era bo tocant.
Era una poca en qu no abundaven els trikitilaris i va formar part d'aquesta petita elit format per,
Auntxa, Zialtzeta, Egurrola o Maltzeta. A Eleuterio Tapia se li tenia consideraci. La seva forma de
tocar era molt ntida. Diuen que l'oncle Juanito era encara ms ntid tocant. El meu pare tenia un
gran talent per a la improvisaci i era capa de compondre. L'oncle aprenia la pea i la tocava tal
qual. Amb tot, la caracterstica ms notable del meu pare era la velocitat en l'execuci. No recordo

qui, per s probable que fos Sakabi el que en un campionat li va preguntar si la puntuaci consistia
en mesurar qui tocava ms rpid. Va comenar molt tard en els campionats, amb 45 anys. Va
guanyar Laja, per expliquen que van empatar a punts i va ser el meu pare qui va comunicar al jurat
que era Laja qui es mereixia guanyar. Es considerava la velocitat com un mrit. Hi havia romeries
en la qual si tocaves a poc a poc es queixaven els que estaven ballant. Ara vas amb repertori fix.
Per llavors el trikitilari s'adequava el repertori al lloc ia la demanda del pblic.
- Quins enregistraments queden dEuleterio?
Va estar a punt de gravar un disc al costat de Landakanda. Li havien proposat gravar a Barcelona i
estava preparant les peces quan en un accident amb la segadora es va tallar un dit. En el seu lloc va
anar-hi Laja. Queda el disc "Tapiatarren trikitixa", en el qual es van reunir alguns enregistraments
que li van fer a Rdio Loiola i en els campionats per sn enregistraments bastant deficients.
- Quan vas conixer a Kepa Junkera?
Amb anterioritat als campionats de Donostia Kepa ja havia pres part en altres competicions menors
i la irrupci de Junkera i Zabaleta a Guipscoa, que era el que jo coneixia, va ser espectacular. Era
tan diferent el que feien que ens deixava sense poder reaccionar. Jo vaig conixer a Kepa per
primera vegada a Asteasu. M'havia estrenat recentment i estava tocant quan es va acostar i em va
comentar que a ell tamb li agradava la trikitixa i em va demanar que si li podia deixar l'instrument
per provar-ho. Eren les festes de la localitat i s possible que haguessin vingut des de Bilbao amb
algun grup de ball o de msica. Li vaig deixar la trikitixa i va realitzar una srie d'exercicis, ni tan
sols va ser una pea concreta, per va ser suficient per deixar-me perplex. Tindria jo 17 18 anys.
Vaig calcular que portaria anys tocant i que m'havia enganyat. Va fer tal ostentaci d'improvisaci
que em va costar reaccionar. Des de llavors el vaig seguir. Al principi les seves aparicions van ser
furtives, desprs ms freqents i va donar la bomba en el campionat.
- Que va demostrar Junkera en el campionat del 86?
Que tenia unes aptituds fora del com. Per la gent no va assimilar el seu estil. Recordo molt b que
va acabar una pea amb un final que no era com, que llavors no es portava. Molta gent es va posar
les mans al cap i va comentar que aix no era aix, que havia ficat la pota. Bona part del pblic
entenia que el fandango o el arin-arin tenien una estructura inamovible i Kepa trencava aquests
motlles. Fins al campionat del 86 la gent amb prou feines coneixia el que estava fent. Simplement hi
havia rumors. Deien que hi havia un de Bilbao que prometia, per no es sabia molt d'ell. Kepa va
aprofitar els concursos per donar a conixer els seus xits. Em fa grcia recordar-ho ara: hi va haver
en el meu entorn alguns que comentaven, "si aquest noi tingus un bon professor, tiraria endavant".
Va arribar el dia del campionat i la gent no va entendre que es pogus acabar una pea amb una
escala cromtica o que utilitzs uns acords que ning abans hagus utilitzat. Per li sortia tant b
tot, era tant innovador en tot el que feia, que cada pea seva et descollocava i et meravellava
alhora. La veritat s que era molt bo.
- Per era molt bo tan sols per als especialistes, per a un cercle de entesos?
Aquest era el problema. Probablement va ser aix. Jo parlo de la meva prpia experincia. S que hi
havia molta gent que no ho va entendre. Deien que eren peces que no es podien ballar i s evident
que es podien ballar, perqu quan va comenar a recrrer les romeries juntament amb Zabaleta i
Motriku, la gent ballava les seves peces. El que Zabaleta i Junkera feien en les romeries mereix
tamb un comentari. Jo havia vist a parelles de trikitilaris tocar les peces a duo: un marca la base i
l'altre l'acompanya des d'una tercera o una sisena. Per el que feien aquests era una altra cosa:
Zabaleta marcava la melodia i Kepa es dedicava a improvisar, a fer el que li venia de gust.
Normalment en la segona volta (el fandango normalment t dues voltes), el trikitilari repeteix. Kepa
mai es repetia. Alguns no sortem de la nostra sorpresa. La veritat s que tampoc s possible repetir
tal quantitat de notes i acords i harmonies. s impossible retenir tot aix en la memria. Kepa
improvisava contnuament. I la gent ballava al mxim. No s veritat que les seves peces no servissin
per ballar. Jo anava a quanta romeria de Kepa tingus al meu abast i torno a repetir, la gent ballava

al mxim.
- Per quan tocava en solitari?
Era ms difcil. A vegades costava agafar el que estava tocant. Per la gent ballava fins quan Kepa
tocava en solitari. Kepa mai perdia el ritme, d'aix n'estic segur. Crec que des del principi sabia el
que volia fer i ha demostrat al llarg de la seva trajectria que s un gran msic.
- Tornem als concursos del 86 i 88. Com ho vas viure?
Crec que amb Kepa es va cometre una gran injustcia. El jurat va decidir que les seves peces no eren
el que havien de ser i als pocs anys es van convertir en clssics i els joves anaven als concursos amb
aquestes peces. Jo anava als campionats amb els meus alumnes i he vist premiar concursants que
portaven les peces de Kepa. Tamb s veritat que la gent del 86 que deia que aquestes peces no eren
trikitixa, ha seguit repetint la cantarella.
- Joseba Tapia i Kepa Junkera van sortir a la palestra gaireb alhora. Qu podem dir del teu cos
Joseba?
Tots dos sn immensos i tinc la impressi que moltes vegades un geni necessita un altre geni per
crixer. Passa en uns altres gneres i mbits de la vida. s com si es donessin suport i es rebutgessin
mtuament per anar cap endavant. En el mn de la pilota, per exemple, podrem citar molts
exemples: Beloki tenia a Eugi, Retegi a Galarza, Olaizola a Irujo. Tamb Imuntzo s un trkitilari
enorme, per destaquen dos. La forma de tocar de Joseba era ms assequible a la gent, per tamb
hi va haver grans problemes amb Joseba l'ltima vegada que va prendre part del campionat.
Recordo que em va venir a veure perqu escolts les seves peces. Jo sc estusiasta de lo nou, encara
que s que no tot el nou s bo, i li vaig dir que m'agradava molt, per que tindria problemes amb el
pblic i efectivament els va tenir. Per exemple, va presentar un arin-arin que en la seva execuci
tenia un tall, un parntesi sorprenent, introdua uns acords que eren molt bons, per induen a
despistar ... Crec que aquestes novetats contenen tamb un punt de provocaci o de joc amb el
pblic . s un joc legtim, per que pot provocar rebuig. Per en el mn dels campionats s la gent
que balla, la gent que va a les romeries, la que marca el gust i aquesta gent tendeix a ser tradicional.
A partir d'aquestes finals que van aportar tantes novetats, el jurat va comenar a regular el treball
dels concursants, va comenar a posar peces obligades i a marcar una srie de normes, el que em
sembla una limitaci excessiva. De fet, el campionat va iniciar un declivi.

GAIZKA PEAFIEL: "Crec que Kepa ha arribat a un punt en que necessita tornar als inicis.
Nascut a Lezama el 1985, Gaizka Peafiel no ha viscut la trikitixa com una tradici familiar ni un
valor que foments el seu entorn. En el Txorierri tot just havia trikitilaris. Per tot i aix, des de nen
seguia els campionats per televisi i escoltava discs. Des dels 8 anys tocava el txistu en el grup de
ball local i quan tenia 12 anys va entrar al grup Bertoko de Zamudio, una escola de msica amb
plantejaments didctics nous, i va comenar a tocar la trikitixa, va saber que era el que buscava des
de sempre . Va estudiar amb Gaztaaga i els germans Allur. "Els meus professors han estat de
Guipscoa. Als 15 anys tocava als clssics d'aquest territori. Els germans Allur, a ms de ensenyarme a tocar, em van donar el que avui no es dna a les escoles de msica, la cultura que envolta la
trikitixa, les mil i una histries i xafarderies que t'ajuden a representar aquest mn, una cultura que
s tan valuosa com la tcnica per desenvolupar-", afirma.
Va ser als 14 anys quan va escoltar per primera vegada un disc de Kepa Junkera. "Recordo que quan
va publicar 'Bilbao 00: 00h' al 1998 els meus pares em van regalar el disc. El vaig posar al

reproductor i crec que no vaig arribar a escoltar-lo ni cinc minuts. No em deia res i el vaig ficar al
calaix. Avui s el meu disc favorit. Si mobliguessin a triar-ne un, no tindria cap dubte, per per
apreciar aquest treball cal tenir una oda educada. Jo estava fascinat pel triki-pop. Alaitz eta Maider,
Maixa eta Itziar o Etzakit era les meves referncies, representaven el que jo volia arribar a ser en el
futur. Cap als 16 anys vaig conixer gent que feia msica folk, eren ms grans que jo i tenien una
altra cultura musical. Em van dir que Junkera tenia un llibre sobre la trikitixa, que en la seva segona
part tenia partitures i em vaig aprendre una vintena de peces seves.
Va ser un descobriment. Vaig comenar a interioritzar el seu estil. Un amic meu sol dir que Kepa ha
estat el meu professor virtual. He escoltat tant els seus discos i he aprofundit tant en el seu repertori,
que a poc a poc he anat assimilant elements de la seva forma de tocar, les harmonies sobretot. Quan
toco em solen fer sempre la mateixa pregunta: "has estudiat amb Kepa, veritat?", Prossegueix. Avui
s professor de varies escoles de msica, t un disc publicat, un web sobre trikitixa, ha realitzat
treballs audiovisualeas per Esne Beltza, per citar un grup, i malgrat la seva trajectria, recorda el dia
que va tocar a Aristerrazu com un dels grans moments de la seva vida.
- Com compaginaves als 16 anys les peces dels clssics guipuscoans amb l'estil de Junkera?
Jo a aquesta edat tocava tot el que em donaven. En el mn de la trikitixa hi ha una edat en qu si
t'enganxes, assimiles i toques de tot. Fa uns dies vaig estar a Getaria al campionat de trikitilaris
joves, i t'adones que sn uns mquines. Tenen tanta gana que aprenen amb una facilitat sorprenent i
alternen tots els estils. Tenen tamb una mentalitat ms oberta. Els meus professors, els germans
Allur per exemple, eren molt oberts i tenien un repertori ampli. Els quedava molt lluny els debats de
finals dels anys 80 entre partidaris i detractors de Junkera o de Tpia. El que queda daquells debats
s una norma que van introduir en els campionats: a partir de llavors el jurat puntua si la pea pot
ser ballada o no (dantzagarritasuna, en euskara), la qual cosa s una ximpleria, perqu qualsevol
professor de solfeig que miri les seves peces sap que els de Kepa sn tan fandangos com la resta
dels fandangos. Kepa va trobar un cam que ning havia desbrossat. Tamb Tapia va fer coses
noves, encara que no va anar tan lluny com Junkera. En el 88, Tpia va tocar un fandango que
encara avui em sembla molt renovador. Per tenia a favor seu molts factors, com el de la llengua i el
seu entorn familiar, i van ser ms benvols amb ell. Kepa era eraldun, d'Errekalde i ni tan sols
comptava amb l'aval d'un professor amb nom, ja que era autodidacta.
- Vols dir que desprs d'aquests dos genis ve una generaci perduda?
Desprs de Junkera i Tpia va venir el corrent de triki-pop. Sn trikitilaris que segueixen fent el seu
cam. Per hi ha una generaci posterior, que s la nostra, els que vam nixer en el 80, que amb
prou feines hem marcat res. No crec que hi hagi referents en aquesta generaci. No podria citar ms
de cinc noms.
-Els trikitilaris de la generaci anterior a la teva parlen de la irrupci de Junkera i de Tpia com d'un
xoc que els va commocionar. Per a vosaltres va ser aix.
Mai hem vist cap incompatibilitat entre l'estil tradicional i el nou, ens movem entre tots dos amb
tota naturalitat. Per ens han arribat ecos d'aquell xoc. Encara hi han tensions. Hi ha una
competitivitat excessiva, hi ha els recels. Crec que haurem d'impulsar ms la imatge collectiva
dels trikitilaris, com fan els bertsolaris, per exemple.
Podries ressenyar el que aporta musicalment Kepa Junkera a la trikitixa?
El que ms admiro de Kepa Junkera s la seva valentia, la seva llibertat a l'hora de fer les coses.
Crec que no t deutes amb ning i que d'aqu ve aquest empenta. s la impressi que em dna.
Aquesta llibertat li ha perms fer les coses com ell volia i quan volia. No pensa en la repercussi
que pugui tenir en el mn de la trikitixa, sin en mbits molt ms amplis. Crec que aquesta obertura
de mires neix de la seva trobada amb Oskorri, que era un grup que tenia una cultura musical molt
mplia.
Porta una trajectria de molts anys i sorprn la seva capacitat creadora. Es fica en un projecte i

abans que acabi est pensant en el segent i va prenent notes en la seva agenda. T una capacitat
d'anticipaci admirable. Penso que sn pocs els creadors que tenen aquesta capacitat d'antelaci. s
com si sempre ens enxamps per sorpresa. s veritat que tamb disposa de mitjans. Per comenar,
t una formaci molt mplia, encara que llaurada d'una forma autodidacta. Pocs msics a Euskal
Herria han escoltat tanta msica com ell. s increble la quantitat de discs que t a casa, s per
tornar-se boig. I li interessen tots els gneres. Pots trobar-hi fins a sarsuela. Li preguntes quin inters
pot tenir la sarsuela per a un trikitilari i s capa de demostrar-te que s, que ha trobat coses molt
interessants.
En els ltims anys ha deixat de ser tan tcnic, s'ha tornat ms meldic. s cada vegada ms difcil
tocar les seves peces noms amb la trikitixa. Per ha arribat a un punt en qu ha sentit la necessitat
de tornar als inicis. I quan ning ho esperava, quan tots espervem el contrari, apareix amb un
espectacle que s una espcie de recapitulaci, que no t res a veure amb el que estava fent en els
darrers anys, sin que torna a les arrels i tocar de nou un fandango o un arin-arin. Evidentment
tocar aquest fandango o aquest arin-arin a la seva manera. Kepa mai toca una pea de la mateixa
manera. Tamb nosaltres introdum petites variacions, tots ho fem, per el que fa Kepa s una altra
cosa, s capa de ficar una part completament nova, s capa de canviar de to i utilitzar tons que sn
rarssims per a la resta dels trikitilaris, per que a ell li surten amb una facilitat sorprenent. Crec que
ha arribat al que dna de si l'instrument, com a mnim harmnicament. Podr fer coses noves, per
ja ha arribat al lmit en aquest sentit. Amb els dotze botons de l'esquerra no es pot fer ms coses que
les que fa, sobretot quan toca sol, perqu quan toca amb una banda t un baixista, per quan toca
sol, com ho est fent ara, fa coses amb els baixos que sn impensables. Jo em considero renovador,
per cada vegada que el veig em porto una bufetada. No necessita grans bases, li dnes una petita
melodia i treu una pea.
- Per altres, per exemple Tapia, no podrien fer el mateix?
Tamb Tapia s capa de fer al mateix en el seu estil. Per Tapia potser sigui ms identificable, ha
begut del tex-mex, de la msica del Quebec, del rock i del blues ... A Junkera no sabria trobar les
referncies. A vegades sospitava que les seves referncies estarien en els msics amb els quals ha
collaborat i he rastrejat en aquests msics, per no he arribat a cap conclusi. La resta anem
deixant pistes i moltes vegades confessem les nostres fonts. Amb Kepa s impossible trobar
aquestes pistes. La seva msica s tan personal que les seves frmules es van imitant i hi ha grups i
trikitilaris que sn com fotocpies. Em sembla que en la msica actual es mou molta gent que s
camalenica, es mouen seguint el vent i avui fan folk, dem triki-latin o triki-mex i passat trikirock. Crec que s lcit fer tot aix, per convindria que de tant en tant fessin alguna cosa a
contracorrent. Un dels mrits de Kepa s just aquest: anar a contracorrent. Ara que tots van amb una
banda, ell es planta sol a la meitat de l'escenari i aix obliga a ser renovador. Si fa dos anys
m'haguessin dit que Kepa tornaria a presentar-se sol, amb la trikitixa i el pandero i les cobles, no
m'ho hauria cregut, perqu la tradici est d'alguna manera estigmatitzada, hi ha poc marge a la
tradici per fer alguna cosa, per estic convenut que s capa de fer alguna cosa nova amb tan pocs
elements. Tornar a tocar Sakabi i Auantxa, per no com feien ells. Si sho proposs, podria tocar
com ells, per amb aix no gaudeix, ell vol jugar amb aquestes peces, treure el diable que porta
dins. Ara b, intentar aix noms, em sembla un salt mortal, s com fer puenting. Muntar un
espectacle, no una romeria sin un espectacle, amb una trikitixa entre les mans em sembla de bojos,
per ell ho pot fer.

JOSE MARI SANTIAGO "MOTRIKU": "Vaig acompanyar a Kepa durant els primers tretze anys
de la seva trajectria.

Ve de Errekalde, amic de la colla, va ser panderista de Kepa Junkera i d'Iaki Zabaleta durant
l'etapa dels campionats i els primers enregistraments. s una de les persones que millor coneixen
Kepa. La seva adscripci al pandero va ser el resultat d'un cmul de circumstncies. "Els tres, Kepa,
Iaki Zabaleta i jo, rem de la colla.
Ells es coneixien ms perqu tots dos estudiaven acordi amb el mateix professor. Jo vaig comenar
a aprendre la pandereta per tocar a la comparsa Kezkalariak de Errekalde durant les primeres festes
participatives de Bilbao, les de l'any 80. Es baixa amb la comparsa des de la Plaa de Bous a
l'Arenal, Iaki tenia una actuaci en solitari amb la trikitixa a la plaa Santiago amb el grup Beti Jai
Alai, perqu Euskal Dantzarien Biltzarra havia organitzat una actuaci de balls en el lloc i em van
preguntar si podria acompanyar amb el pandero. Vaig tocar amb ell durant dues nits. Aquestes van
ser les meves primeres actuacions. Dies ms tard Kepa i jo vam decidir entrar en el grup Beti Alai ",
recorda.
Kepa va comenar a tocar l'acordi de piano en una fanfrria que hi havia al Beti Alai per a les
danses suletines. "Vam comenar a tocar lalboka. Recordo que Tilio ens portava a casa de Leon
Bilbao a afinar lalboka. Li posava cera a la pita, es treia un pl del pit i el posava en l'obertura ...
tota una cerimnia que repetia cada vegada que el visitvem. En realitat, Kepa va aprendre a tocar
lalboka pel seu compte. va ser ms tard quan va venir la trikitixa. Jo tenia un oncle, Migel
Olabarrieta, de Basauri, que tenia en el mas una Royal, fabricada per Celestino Rodrguez, Era una
trikitixa que sonava molt malament. Al Beti Alai hi havia una Larrinaga que tocava Iaki i va ser
quan Iaki es va comprar una Soprani quan Kepa va poder comenar a aprendre amb la Larrinaga",
relata Motriku.
Van comenar a tocar els tres a les actuacions del grup Beti Alai, "en els entreactes, en els temps
morts que hi havia perqu els dantzaris es canviessin de roba". Per amb 15 o 16 anys ja van
comenar a sortir cap al Duranguesado. "Tilio ens cridava per tocar a Lurreta o en les festes de
Pilastra, a Durango. Per ben aviat vam comenar a tocar als tres, Kepa, Iaki i jo, en nombroses
romeries de la zona de Markina i Durango.
Per a la primera final del Campionat d'Euskal Herria, la del 82 (Kepa va ser acompanyat per Ramos
e Iaki Zabaleta amb Motriku) ja tenien un rodatge. "Per quan vam arribar a la final del 86 ja rem
coneguts tamb a Guipscoa. Llavors, Iaki portava la base i Kepa improvisava. Als 17 18 anys
havia comenat a improvisar. Li agradava. Era una mquina. Si la participaci de Kepa en la
Txapelketa del 86 va suposar un impacte, va ser perqu va portar peces noves. Cal tenir en compte
que Martin o Laja, per citar dos, anaven amb peces d'altres, de Pepe Yantzi, per exemple. Crec que
hi va haver dues grans novetats en aquesta edici de la txapelketa: la irrupci de Kepa amb les seves
peces noves i els duos de Tpia i Leturia. Crec que hi va haver un sentiment generalitzat que
havem d'haver guanyat. va ser l'nica vegada que van puntuar tamb la kalejira i a mi se me'n va
anar el sant al cel, em vaig oblidar una cobla mentre cantava. Han passat gaireb 30 anys i hi ha
gent que em segueix dient que haurem d'haver estat els guanyadors d'aquella final", assenyala.
Segons el parer de "Motriku", la histria del Campionat del 88 va ser una altra cosa. "La final va
canviar l'escenari. Fins al 86 se celebraven en el front Carmel Balda d'Anoeta, amb un aforament
de 3500 persones. La final de 88 es va traslladar al Veldrom i van entrar ms de 8000 persones.
Semblava un derbi entre la Real i lAthletic, la gent amb botzines i una expectaci tremenda. I aqu
s que portem una proposta molt trencadora i jo crec que el jurat ens va castigar ms. Va ser una
petita revoluci, vam trencar amb els cnons, fins i tot amb els temps. Les tres finals en les que
participem van marcar una evoluci que ha continuat al llarg de la seva carrera. Jo vaig participar
d'una manera activa durant 13 14 anys en aquesta evoluci. Desprs, tot i que he estat ms de vint
anys vivint per motius de treball fora d'Euskal Herria, he mantingut una relaci ", contnua.
Jose Mari Santiago "Motriku" s enginyer i ara s director general d'una empresa de Lezo, que
pertany a la multinacional AMCOR. "s una multinacional d'embalatge i en els anys que he estat
fora he treballat en la reestructuraci d'empreses, he estat de director general a Burgos, a Barcelona,
a Itlia, Noruega, Estats Units i Sud-amrica. I la trikitixa m'ofereix la possibilitat de poder canviar

de mn, del mn empresarial que t unes regles molt establertes al que s la trikitixa i la seva gent,
que t una altra manera de pensar. Em sembla fantstic disposar d'aquesta possibilitat ", afegeix.
Va tocar fa poc amb Laja a la romeria dAristerrazu, a Aia. "Vam estar dos mesos preparant un aplec
de tres hores, amb ms de trenta peces, la majoria cantades. Per a mi va ser una forma de posar-me
al dia i de complir un somni que tenia, tocar amb Laja. Ara gaudeixo de la trikitixa d'una altra
manera . Jo coneixia a Laja i a Epelde des de fa molt, per desde la meva tornada a Euskal Herria fa
any i mig he reprs una amistat i una confiana que abans no tenia i per a mi s un regal. La meva
dona, Pilar, s d'una famlia de trikitilaris . Sn d'Belatxikita, a Amorebieta, i solem reunir-nos de
tant en tant en el mas", relata.

MARTIN AGINAGALDE: "Kepa marc un estil que els joves van adoptar molt aviat"
La seva relaci amb Kepa Junkera data de l'poca dels seus inicis en que anaven a les romeries de
Guipscoa a conixer les figures d'aquest territori. "Recordo que la primera vegada que Kepa va
arribar a la final del campionat, que seria en el 82, Euleterio Tapia va quedar per davant d'ells i al
dia segent em va comentar que estava content perqu almenys havia guanyat a aquests joves de
Biscaia en referncia a Kepa i Motriku. Ni Laja ni jo vam participar en aquest campionat. A la final
del 88 vaig tornar a estar jo i recordo que vam arribar tres parelles molt igualades i que Joseba Tapia
va dedicar el seu fandango al seu oncle Euleterio Tpia, que havia mort recentment, i em vaig dir
per a mi mateix que ens acomiadvem de la txapela. Va guanyar Joseba amb tot mereixement, Kepa
va quedar segon i no recordo si nosaltres vam ser tercers o quarts. l'actuaci de Kepa va ser tan
novedosa que va crear una expectaci tremenda. Hi va haver una persona que va sortir al passads i
va ballar una mena de rock and roll al ritme de les peces de Kepa, un mofa de mal gust, que la gent
aplaudia al mateix temps que xiulava a Kepa. Kepa va marcar un estil que va xocar amb el gust
majoritari de l'poca per que es va installar de seguida. De xiular a Kepa, la gent, especialment els
joves, van passar a copiar el seu estil. Tant abans d'aquesta final com desprs, Kepa, Zabaleta i
Motriku recrrer una i altra vegada les romeries de Biscaia i Guipscoa. Solien anar amb una
furgoneta Ford Transit. Per recordo que una vegada em va comentar que no es veia fent el mateix,
recorrent les mateixes romeries, durant anys i es va retirar o millor dit va passar a fer altres coses, a
marcar-se altres reptes ", relata Martin Aginagalde.
De la impressi que la histria de la trikitixa avana a batzegades i que la txapelketa era l'aparador
per mostrar avenos. Laja, pel que sembla, va portar un estil depurat i un perfeccionament tcnic.
Tamb Martin va introduir algunes novetats. "Solia passar a un to menor en els baixos desprs
d'estar tocant en un to major, utilitzava trikitixas afinades en sol major i vaig canviar en part la
configuraci de l'instrument i li vaig posar 47 baixos, com l'acordi, per ampliar una mica les
possibilitats de linstrument. Una trikitixa afinada en sol major dna facilitats a l'hora de cantar i
molt aviat es va estendre aquest model diu.
Martin Aginagalde va guanyar la txapela del campionat de trikitilaris de 1979 juntament amb el seu
oncle Egaazpi i va ser una de les grans figures de la trikitixa al costat de Laja. Per quan va guanyar
la txapela estava donant classes de trikitixa a Larraul, en el seu mas natal primer i en el seu pis ms
tard. El pis li quedava petit i va obrir la primera escola i una botiga de trikitixa al 82 a Villabona. Va
ser aix mateix el pare del primer mtode d'ensenyament de trikitixa. "Tots nosaltres havem aprs a
tocar l'instrument de forma individual, a cara amb el professor, per aquest mtode ja no servia per
a una classe amb diversos alumnes. No podies dedicar una hora a cada alumne. En una fira de la
msica que es celebrava a Barcelona, havia vist un orgue amb les tecles numerades. a partit
d'aquesta idea tan simple va anar perfeccionant un mtode que molt aviat es va adoptar a les escoles

", assenyala Martin Aginagalde.

XABIER BERASALUZE "LETURIA": "Jo professo la mateixa admiraci a Tapia com a Junkera.
Xabier Berasaluze "Leturia" Va entrar en el mn de la trikitixa amb ms de vint anys, desprs
d'haver provat amb altres instruments. A la seva casa de Villabona s'escoltava msica clssica de
continu. Va estudiar quatre cursos de piano, deu anys de guitarra i es va apropar al mn de la
trikitixa perqu anava a les romeries amb la seva quadrilla, perqu sempre li ha agradat ballar. "Fins
desprs de fer la mili jo mai havia tingut un pandero a les mans", diu. Estudiava trikitixa amb
Euleterio Tapia quan un dia, al posar-se malalt el professor, va venir el substitut, el seu nebot Joseba
Tapia qui li va comentar que a la setmana segent tenia una actuaci a Itsasondo i que no tenia a cap
panderista. Era l'any 84. Va acompanyar a Joseba Tapia en tres o quatre romeries, fins que al
trikitilari li va tocar anar al servei militar. "En tornar del servei militar em va dir que en el 86 es
celebrava una txapelketa i em va preguntar si manimava. Jo sc dels que diu sempre que s. Va
escollir unes peces de Pepe Yantzi i vam preparar alguns duos, perqu aleshores ja cantvem a duos
a les places. va ser una de les novetats d'aquell campionat. Cal dir que abans que nosaltres la
Trikitixa de Zumarraga ja havia utlitzat el duo en les seves peces cantades, tot i que en el seu cas ho
feien panderistas ", diu Leturia.
En el 87 van gravar disc tant Kepa, Zabelta eta Motriku com Tapia eta Leturia. "Vam coincidir en
l'estudi de gravaci dElkar. Ells gravaven de dia i nosaltres de nit, perqu jo treballava de dia a la
Kutxa. Vam arribar a fer algunes parrandes junts. Sempre hem tingut una relaci molt fluda amb
Kepa Junkera. Coincidem tamb en algunes romeries i places. Entre Laja, Martin, Kepa i Tpia es
repartien la majoria de les places. A alguns els estranya aquesta bona relaci, perqu entre el pblic
trikititzale havia durant aquests anys una mena de rivalitat entre partidaris de Kepa i els de Tpia ",
relata.
Desprs de la txapela el 86 la parella surt d'Euskal Herria per a actuar en diferents punts d'Europa i
Amrica. "Fins a la data els trikitilaris visitaven els EUA en delegacions organitzades pel Govern
Basc, per nosaltres comencem a estendre altres ponts, grcies a la relaci amb altres figures de
folk. La final del 88 ens va llanar, tant a Kepa i Motriku com a nosaltres , a l'elit de la trikitixa.
Crec que des del punt de vista musical les dues figures, Kepa i Tapia, sn unes figures poc comuns.
Jo era conscient que ser panderista de Tapia era un luxe. No solament es llueixen ells, sin que et
donen pista perqu puguis fer moltes coses amb el teu instrument. s com tocar en un grup de jazz,
on cada membre compta amb un espai de llibertat ", diu.
En el 90 durant dos anys van experimentar amb el tex-mex, integrat a Mikel Artiega, sota, ja Leiza,
bateria. Encarar una etapa rockera de quatre anys ampliant el grup amb un guitarrista, Batis, que
venia de Akelarre. "Jo des de molt jove he escoltat msica de tot tipus, des del clssic i el
contemporani fins al jazz. A mi personalment em va semblar molt enriquidor conixer el gnere del
rock, per per a molts dels nostres seguidors va ser un xoc. Mentrestant, gravem dos discs amb
repertori de romeria i a continuaci dues ms de rock, que ens van permetre utilitzar uns textos ms
durs que ratllaven la provocaci, alguna cosa que a Joseba Tapia sempre li ha agradat. De passada,
estrenyem les relacions amb els grups de rock del moment ", assenyala Leturia.
A l any 98 van gravar un doble disc en directe amb repertori de trikitixa amb la intenci de tornar a
connectar amb el pblic que havien deixat en el cam. Joseba Tapia va gravar Apoaren edertasuna
amb Koldo Izagirre. Va gravar un altre de cobles de Bizkaia amb Leturia. Tenem molta relaci
amb Quebec. All vaig aprendre el zapateao amb els Boutine Sourriante i vam adoptar el format
habitual dels grups d'all integrant la mandolina, el viol i el piano, i vam gravar un disc, i vam fer

una infinitat d'actuacions amb un ballar a l'escenari, i ara Tpia est ficat en una etapa com a
cantautor " va afegir.
La relaci de Tpia Eta Leturia amb Kepa Junkera ha estat sempre cordial. Anvem a sopar junts,
sempre coincidem a alguna romeria. El problema realment va ser el jurat, que va haver de
decidir al finals dels 80 casi a cara i creu. Kepa era molt tcnic per Tpia tenia fora i transmetia
molt. Prova de la relaci que hi havia entre nosaltres va ser que la trikitixa que li van donar com a
premi a Tpia, li va regalar al Kepa. Jo he tingut una admiraci semblant tant a un com a un
altre. Tots dos han sorgit de la tradici per obrir camins nous i alhora deixen mniga ampla als
components del grup que porten amb ells. Nosaltres tenim una gran ventatja i s que estvem situats
al centre del que s el mapa de la trikititxa, la premsa en euskera i les emissores que ens obrien les
portes diu.
Leturia ha arribat a col.laborar amb Kepa Junkera varies vegades. Un cop en que Zabalea i
Motriku estaven fora, em va trucar en Kepa per preguntar-me si el podia acompanyar i junts vam
fer romeries cosa que demostra un cop ms que la relaci era fluda. Recordo que tamb vam
col.laborar un cop que havem de tocar a Baqueira durant tota una setmana i Tapia es va trencar els
lligaments a les pistes d esqu. Vaig truca al Kepa, li vaig explicar el que passava, li vaig dir que no
pagaven res, per que estarem a cos de rei, i en Kepa es va animar de seguida. Vam passar junts
una setmana amb totes les despeses pagades. Havia publicat un disc amb Pereira i estava donant
voltes a Bilbao 00:00, recorda.

IMANOL URKIZU: Un dia a Betelu ens va posar una gravaci que ens va semblar jazz-fusi i s
aix com va comenar el vol del Kepa.
Va nixer a Orio, a l any 1962, Imanol Urkizo pertany a una generaci que ha experimentat noves
frmules per la regeneraci i modernitzaci de la trikitixa. Per reconeix que Kepa sempre ha portat
la davantera.
- Com vas comenar amb la trikitixa?
Vaig entrar bastant tard en el mn de la trikitixa i ho vaig fer tocant el pandero. Estava acabant el
servei militar quan un amic, que ja sabia que havia tocat el tamboril, em va trucar per telfon per
preguntar-me si m animaria amb el pandero. Li vaig dir que s, sense pensar-mho dos cops. Es
tractava d una invitaci perqu acompanys a la trikitilari Miren Etxaniz, que no tenia panderista.
Un cop vaig acabar el servei militar, vaig anar a casa de Miren i em van posar dos vdeos de
panderistes, perqu tris el que ms m agrads i vaig triar el de Imanol Uturdibe. Al principi es va
negar a ensenyar-me. Va dir que ell no volia ensenyar a ning, que no tenia pacincia i que no
servia. Per vam recrrer a una persona que el coneixia molt i va acceptar. El primer cop que vaig
anar a casa seva, vam seure al menjador, em va posar el pandero a les mans, va posar en marxa el
tocadiscos i va comenar a tocar una kalejira. Jo no el podia seguir, no donava ni una i li vaig
preguntar si podia tocar ms a poc a poc. Em va respondre que ell no sabia tocar ms a poc a poc i
que provs de seguir-lo. Aquell dia va ser un desastre, per als quinze dies vaig tornar a visitar-lo,
em va veure tocar i em va dir que ho feia millor que ell i que no torns mai ms. All van acabar les
classes d Iturbide. Llavors vaig entendre perqu no volia ensenyar a ning. Era un portent tocant,
per efectivament, no sabia ensenyar. D aqu en endavant vaig d haver d espavilar-me pel meu
compte. Tocava durant hores mentre al reproductor sonaven els discos de Laja i Landakanda. Als
dos mesos vaig debutar com a panderista a les festes d Arrasate. Tamb tocaven all Laja i
Landakanda. Va ser un dia inoblidable per mi. Ramon (Landakanda) em va dir: Poses massa
atenci al que ests tocant, has d intentar que el pandero toqui sol. No carreguis tant, ha de sonar

senzill i natural. Aquesta recomanaci es va convertir en el lema de tota la meva trajectria com a
panderista.
- Com vas conixer a Kepa Junkera?
El vaig conixer el dia del meu debut. Vaig anar a Arrasate amb Miren Etxaniz i, a ms de Laja i
Landakanda, estaven all Kepa, Zabaleta i Motriku. Aquell dia vam pujar a radio Arrate per gravar
algunes peces i vam baixar a Eibar a prendre alguna cosa. Aix vam coincidir amb ells, per vam
arribar a establir una relaci. Va ser arrel de la primera txapelketa a la que vaig anar acompanyant al
Martn, quan vaig conixer ms al Kepa Junkera. Jo tenia molta relaci amb Tapia i Leturia, perqu
vivem a localitats properes, per Kepa, Zabaleta i Motriku, venien de Bizkaia i casi no els
coneixia.
Motriku passava temporades fora de casa per motius de feina i Kepa i Zabaleta van comenar a
trucar-me perqu els acompanys. Eren dos grans msics, estaven ms enll del que jo havia
conegut en el mn de la trikitixa. Kepa concretament m va obrir algunes portes i em va ajudar a
ampliar la visi que tenia de la msica i a conixer nous estils. Encara avui m identifico molt amb
Kepa i crec que la meva manera de tocar coincideix amb el seu estil.
- Deuria ser estrany per vosaltres la irrupci d uns trikitilaris de Bizkaia
Ells venien amb molt de gust a Guipscoa. La gent es va acostumar molt aviat i no li donaven gran
importncia a l origen d aquests trikitilaris. La verdadera irrupci va tenir lloc a la txapelketa. Va
ser un moment molt especial. Jo acompanyava al Martin. Tamb participaven Tapia i Leturia. Quan
vam arribar als vestidors, Martin em va dir: Trankil Imanol, aix est fet . Va ser en aquell
moment quan Kepa va tocar una escala cromtica que va posar pllid i nervis al Martin, i no va
poder sobreposar-se. No va estar a l alada a l escenari i vam quedar en quart lloc. Li havia
impressionat molt l escala que havia escoltat als vestidors. Va ser una txapelketa que havia dhaver
guanyat el Kepa, per el jurat no estava preparat per avaluar les seves innovacions. Entre els
membres del jurat, estava per exemple, J.L. Ansorena, que va ser lnic que va donar un deu a
Kepa i Motriku. Tenia una visi ms mplia de la msica i es va adonar del que es portaven entre
mans. El problema de les txapelketas s que es sumen les notes de tots els membres del jurat i s la
suma la que decideix el guanyador.
Avui en dia participo com a membre del jurat a les txapelketas, per amb una intenci pedaggica.
Un cop finalitzen l actuaci, m agrada comentar amb els participants els aspectes que han de
millorar. Per s difcil fer aquesta feina, perqu hi ha molta competivitat i moltes rivalitats en els
campionats. En aquell temps, desprs de la txapelketa, tenia la possibilitat de gravar un disc, et
trucaven per tocar a les romeries Avui casi no hi han oportunitats, tot i que alguna cosa ha
millorat: ara els participants tenen un ambient de ms amistat. Recordo que fa un any, desprs de la
final d Orio, vaig comentar a unes panderistes perqu no formaven un grup, perqu podria ser una
experincia nova. I dona la casualitat que s ara kepa qui ha preparat a aquest grup. Els hi vaig
donar l enhorabona. El mn del pandero necessitava una iniciativa com aquesta.
- Quina s l aportaci de Kepa a la trikititxa?
Els joves trikilitaris toquen avui les peces de Kepa i ho seguiran fent en el futur. Les aportacions de
Kepa sn moltes: va crear un estil de msica i va crear tamb un repertori sense precedents. Al
deixar l espai estrictament tradicional de la trikititxa, va permetre al instrument respirar i de pas va
ajudar a obrir l horitz a la txalaparta o al pandero. La seva influencia s notria en tot el camp de
la percussi. Tamb Tpia va trencar alguns motllos, per el cas de Kepa s diferent, perqu va obrir
la trikititxa a mons impensables. Recordo la pea Nondik jo Maurizia? que va portar a la
txapelketa. La gent va comenar a xiular durant la seva interpretaci i alguns van riure ballant rock
als passadissos. Deien que all no era trikititxa. Als sis mesos, els fills dels que criticaven al Kepa
tocaven aquesta pea i d altres seves. El que era contrari a la tradici es va tornar tradici. Aquest
fandango s un dels preferits dels joves que participaven a les txapelketas.

- La seva projecci internacional tamb ha sigut notria.

Jo diria que kepa ha estat qui ms ha fet per donar a conixer els nostres instruments tradicionals a
l escenari internacional. I el ms curis s que no ha presentat aquests instruments com a relquies a
guardar, sin com si fossin uns instruments musicals ms. Ell sempre ha dit que quan pugem a un
escenari, no s ha de tocar la forma de tocar a una romeria, sin que s ha de tocar per un pblic que
est assegut. Crec que va arribar un moment en que va comenar a aborrir-se de les romeries i va
comenar a buscar altres formats. No ho va dir mai, per jo crec que se li notava. Comenava a
tocar un fandango i es veia que amb els arreglos que feia, ja no servia per ballar, sin per una altre
cosa. Crec que es va adonar que el format de les romeries ja no donava per ms i va comenar a
buscar camins menys trillats.
- Aix es veia tamb a la Triki Up.
Recordo que un dia vam coincidir a Betalu i Kepa ens va cridar a Zabaleta i a mi perqu ens
acostssim a la furgoneta. Ens va posar un enregistrament i ens va dir "a veure qu us sembla aix".
Per a nosaltres va ser una sorpresa. S'escoltava un saxo, per no tenia res a veure amb el saxo que
introdua Gelatxo en les seves formacions. Ens va semblar que all era jazz-fusion. Tenia tamb el
baix, que introdua diferents ritmes. Desprs d'escoltar a Kepa ens vam adonar que aquest era el
cam que permetria trencar els motlles de la tradici, i s aqu quan comenar el seu enlairament.
Quan ara escolto els seus discs s que per llavors Kepa ja estava madurant els projectes futurs. Per
hi ha una dada estranya en aquesta trajectria: est tornant als seus comenaments, tant en els ritmes
com en les formes musicals. Segueix innovant i fent coses noves, per girant de nou al voltant de la
tradici. s com si hagus finalitzat un llarg viatge i torns de nou sobre les seves pases.

XABIER SOLANO: "Jo tenia 10 anys quan el campionat del 88, per em va impressionar l'estil de
Kepa"
Nascut a Ereozu al 1978, va comenar a tocar l'instrument molt aviat i per als 12 estava participant
en els campionats. Membre de Etzakit primer i dEsne Beltza en l'actualitat, ha format part de
diversos projectes de Fermin Muguruza i s un dels trikitilaris que ms ha viatjat amb la Soinu
txikia per l'ample mn.
- Com vas comenar a tocar la trikitixa?
Vaig comenar a tocar la trikitixa als 9 anys per una decisi del meu pare, ja que jo tot just tenia
notcies de l'instrument. Encara que he de reconixer que un dia em va portar a Sant Pedro de Aia
perqu veis en directe el que era una romeria i em va agradar molt. Per fins als 8 9 anys no ho
tenia clar. Es podria dir que vaig entrar gaireb a cegues en aquest mn i que va ser ms tard quan li
vaig agafar el gust. Durant aquests anys jo vivia a Ereozu i em va donar objecci sortir del meu
ambient per anar a les classes que Martin impartia a Villabona. Al principi m'acompanyava la meva
germana i es quedava al meu costat el temps que durava la classe, que solia ser una hora. Sembla
ser que se li va encomanar l'afici durant aquestes classes i va comenar ella tamb a estudiar la
trikitixa. El meu primer professor de trikitixa va ser Azkonobieta i va ser ms tard quan vaig
comenar amb Martin.
Quin s el mtode que utilitzveuVaig comenar a estudiar la trikitixa amb el mtode dels nmeros,
per just durant aquesta poca em vaig iniciar en el solfeig amb Imanol Kamio, en Ereozu, i vaig
poder canviar el mtode. Amb Kamio vaig estudiar solfeig i harmonia i vaig poder seguir amb els
estudis de msica. El mtode dels nmeros est b per tocar la trikitixa tradicional i un repertori
estndard, per si es vol ampliar una mica l'horitz, el solfeig i l'harmonia sn imprescindibles. Ms

tard he hagut d'aprendre a tocar altres instruments per poder aplicar a la trikitixa el que aprenia amb
ells.
- Recordes la txapelketa el 88?
Si la recordo perqu va ser la primera a la qual assistia. Va tenir lloc al veldrom. Jo tindria uns 10
anys, portava molt poc temps amb la trikitixa, per em va impressionar molt el que vaig veure
aquell dia. Vaig anar amb els meus oncles. Tenia una illusi enorme per veure el campionat, tot i
que no coneixia a cap dels que tocaven en el mateix. Em van impressionar sobretot Joseba Tapia i
Kepa Junkera. Em va agradar molt la frescor de Tapia i Leturia, per em van impressionar ms
l'habilitat de Kepa Junkera i la novetat del seu estil.
- Tu tamb has coneguts les txapelketas ...
Vaig comenar a participar-hi amb 12 anys i vaig continuar fins que vaig complir els 16. Al principi
no tenia qui macompanys i li vaig comentar a un ve, a Jon Mari Beasain, que avui toca la guitarra
a Esne Beltza. Vam comenar a preparar el campionat de Garai i vam quedar segons. Desprs
d'aquesta primera experincia vam participar en moltes altres txapelketas ... en Hernialde, Zerain,
Oiartzun, Zarautz ... Entre la meva germana i jo tenim 24 txapelas a casa. Un cop ens van convidar
a un campionat mundial en la categoria jnior que es va fer a Itlia. La possibilitat de tocar en un
escenari aix ja ens semblava suficient premi i a sobre vam tornar amb la txapela. Va ser una
experincia inoblidable.
- Per s fora dels campionats on ms vau destacar diversos dels membres de la teva generaci.
Una vegada que vam veure que la trajectria dels campionats tocava a la seva fi, vam decidir formar
un grup. Tindrem uns 16 anys. Jon Mari tocava la guitarra i Ander Barrenetxea la bateria. Ens vam
ficar en el circuit de les romeries i dels casaments. Tocvem en el que sortia. Al cap de poc se'ns va
agregar el baix Aitor Zabaleta i creem Etzakit. A mi m'agrada ms tocar en grup que en solitari. Vam
gravar una maqueta, els va agradar als dElkar i vam gravar el primer disc quan tenia 16 anys. Per a
nosaltres va ser lo millor. Sent tan joves omplem les places i cobrvem els nostres primers sous. Va
ser una poca que recordo amb molt d'afecte, perqu tot aix passava en un ambient festiu. Se li va
denominar triki-pop al fenmen del que nosaltres rem protagonistes, per crec que realment
distingia el que fiem era l'ambient festiu que es creava. Tocvem arin-arin i fandangos i la gent no
parava de ballar. Aquest ambient va anar decaient. Avui queden molt poques romeries i
probablement hi ha massa grups per a tan poques places.
- Kepa Junkera va ser pioner a l'hora de donar a conixer la trikitixa a l'exterior. Vosaltres tamb heu
recorregut el mn amb la trikitixa. Qu us aporta aquesta tasca?
s una tasca especial per a qualsevol trikitilari. A vegades tenim la sensaci que la trikitixa est
massa vista a Euskal Herria. Moltes vegades es programen actuacions de trikitilaris sense serietat
alguna i se'ns fa servir com a simples adorns dels programes festius. Haurem d'exigir espais
adequats i dignes per als trikitilaris, tenint en compte la importncia que ha tingut la trikitixa en la
nostra histria ms recent. Tinc la impressi que a l'estranger se'ns s'aprecia ms. Al Jap, per
exemple, veuen tocar a un trikitilari i allucinen.
- Esteu collint grans xits amb Esne Beltza.
Crec que la clau de l'xit d'Esne Beltza no est en la trikitixa. En el nostre grup la trikitixa s un
instrument ms. Tant per a Kepa Junkera com per Joseba Tapia la trikitixa s l'eix central dels seus
discs i actuacions en directe. No s el nostre cas. Ara b, jo mateix he descobert la potencialitat de la
trikitixa molt tard, quan vaig comenar a aprendre a tocar altres instruments. Tamb l'experincia
viscuda al costat de msics com Fermin Muguruza m'ha ajudat a redescobrir la trikitixa. Una cosa
s aprendre a tocar peces amb la trikitixa i una altra cosa aprendre a conixer el propi instrument.
- Per segueix viva l'admiraci que professeu a la generaci anterior.
Quan mensenyaven a tocar una pea, em recordaven de qui era i sempre tenien a m alguna

ancdota que adorns la vida d'aquest trikitilari i aix, acabades per admirar-les. Molts dels joves
trikitilaris d'ara no tenen cap curiositat per conixer les figures de les generacions passades i
prefereixen tocar qualsevol pea de moda. A mi em costa creure que hi pugui haver tant desinters.
Per els professors estem per aix: no tenim ms remei que ensenyar-los el que els agrada tocar e
intercalar de tant en tant alguna pea del repertori tradicional. Quan gravem "Esne Zopak", hem
incorporat molts trikitilaris i tots ens van rebre amb els braos oberts, ens van relatar successos i
ancdotes ... va ser molt especial endinsar-nos en aquest mn de la trikitixa tradiconal.
- Tens algun projecte amb la mirada posada en els joves trikitilaris que despunten?
Estic preparant un llibre amb les meves partitures, perqu els alumnes tinguin a m un repertori on
triar. Es publicaran amb partitures de solfeig per tamb amb nmeros, ja que hi ha molts alumnes
que segueixen aquest mtode d'aprenentatge. Cal tenir en compte que hi ha alumnes que no tenen
cap objectiu professional, toquen la trikitixa simplement per gaudir i cal donar-los totes les
facilitats.

SORGINAK SORGINAK SORGINAK SORGINAK (Bruixes)

Varien els noms. Ja no es diuen Romualda o Mikaela o Martzelina. Sn Amets Ormaetxea, Maria
Lasa, Alaitz Eskudero, Leire Etxezarreta, Garazi Otaegi, Eneritz Aulestia i Irati Rodriguez. Per
pertanyen a aquesta saga de dones que en la nit dels temps animaven les reunions amb l'ajuda d'un
simple pandero i la veu i ms tard van acompanyar als grans trikitilaris. Tenen edats compreses
entre els 15 i els 18 anys i van comenar a estudiar el pandero i la trikitixa molt aviat, algunes
d'elles amb noms 5 6 anys. Tres de les components de sorginak sn d'Arrasate. La resta de
Zizurkil, Zarautz o Deba. No hi havia precedents en les seves famlies, per s que compten amb
algun o diversos membres aficionats a la trikitixa. Maria Lasa i Alaitz Eskudero ja tenen el seu
propi grup. El de la primera es diu Gugaz, format per tres noies i un noi. El de la segona, Ez Den
Giro, est format per quatre noies, dos trikitilaris, un guitarra i una bateria. Sn grups de romeria
que tenen un cert xit.
Totes elles participen en els campionats, b com panderistas o com a trikitilaris. Alguna d'elles,
Maria Lasa per exemple, ha arribat a presentar-se als campionats amb peces de creaci prpia.
Practiquen tots els dies. Garazi Otaegi admet que toca fins i tot els diumenges. Totes reconeixen que
la trikitixa s un instrument festiu i que facilita sortir amb els amics. Per s ms que aix, Garazi
confessa que, de vegades quan est trista, tocar li ha canviat humor.
Totes elles estan vivint amb illusi l'experincia amb Kepa Junkera. "s una manera diferent de
tocar el pandero. A les romeries ens basem en la fora. A l'escenari al costat de Kepa l'estil s ms fi,
ms contingut, ms elegant. Kepa ens diu que li interessen els ritmes simples i ben portats" . diu
Eneritz Aulestia.