Guia Jaume I

JAUME I
VCTOR LABRADO
Material didctic
Educaci Secundria Obligatria
Batxillerat
5
Collecci Didctica
Collecci Didctica, 5
Lautor
Acadmia Valenciana de la Llengua
Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua
Avinguda de la Constituci, 284. 46019 - Valncia
avl@gva.es - www.avl.gva.es
ISBN: 978-84-482-5059-1
Depsit Legal: V-4513-2008
Disseny i maquetaci: Espirelius
Illustracions: Enric Banyuls
Fotografies: Francesc Vera
Impressi: Grfiques Vimar, SL
ndex
Presentaci. Jaume I, lescriptor de lany 2008...........................................................5

Orientacions al professorat......................................................................................6
Material didctic per al professorat......................................................................8
Correspondncia curricular
Programaci de les unitats
Objectius, continguts i criteris davaluaci de 1r cicle dESO........................................................9
Solucionari..........................................................................................................................11
Objectius, continguts i criteris davaluaci de 2n cicle dESO......................................................15
Solucionari..........................................................................................................................17
Objectius, continguts i criteris davaluaci de Batxillerat............................................................27
Solucionari..........................................................................................................................29
Biografia de Jaume I...........................................................................................................39
Occitnia i el catarisme
Sim de Montfort i Pere I dArag i Catalunya........................................................................40
El rei Pere i la reina Maria davant el papa
Al castell de Monts
Un rei feble en poder dels seus barons...................................................................................41
Primeres incursions cap a Valncia
Lenfrontament amb Pero Ahons
La guerra............................................................................................................................42
Mallorca
Menorca
Morella, Ares, Borriana........................................................................................................43
Eivissa
Valncia
Bairn, Xtiva, Biar..............................................................................................................44
La guerra contra al-Azraq
El Repartiment.....................................................................................................................45
El Tractat de Corbeil
Els Furs
Mrcia...............................................................................................................................46
Els ltims anys del rei...........................................................................................................47
Cronologia........................................................................................................................48
3
Material didctic per a lalumnat

Material didctic 1r cicle ESO..............................................................................................53
El rei Jaume en la nostra memria
El rei Jaume en la llegenda
Morella
Borriana
Valncia
Material didctic 2n cicle ESO..............................................................................................73
El Llibre dels fets del rei Jaume
Morella
Borriana
Valncia
Xtiva
DAitana al Benicadell
Davant les muralles de Valncia
Material didctic de Batxillerat...........................................................................................95
Els coneixements previs
Els dominis del rei Jaume
La infantesa del rei Jaume i el context internacional
El Llibre dels fets
Els rics hmens contra el rei
Larmament
El rei conqueridor
BIBLIOGRAFia.......................................................................................................................119
Presentaci
Jaume I,
lescriptor de lany 2008
Enguany celebrem el naixement del rei Jaume I. Als 800
anys deste fet diverses institucions han declarat el 2008
com lAny Jaume I. LAcadmia Valenciana de la Llengua ha
volgut sumar-se a lefemride i ha programat la publicaci
dalguns treballs relacionats amb la vida i lobra del
monarca, que a partir del mes de novembre comenaran
a veure la llum. A ms, i a la vista del bon resultat de
les conferncies sobre Els escriptors castellonencs del
primer ter del segle xx, sen programaran unes altres,
en este cas, centrades en la figura del rei Jaume I, que
tindran com a principals destinataris els instituts de la
Comunitat Valenciana.
La present unitat didctica s el suport escrit per al
tractament monogrfic a qu ens referim. Va dirigida a
professors i alumnes dEducaci Secundria, i cont
propostes per als dos cicles de lESO i per al Batxillerat. s
una aportaci externa que es posa a labast dels centres
educatius. El professor s lencarregat de seleccionar
aquelles activitats que considere oportunes per a la
seua realitat educativa, i pot aprofitar-les totes o noms
aquelles que trobe adients.
El material didctic que oferim sha fet pensant en lrea de

Valenci: Llengua i Literatura, si b tamb pot ser utilitzat
des dels plantejaments curriculars daltres matries com la
Geografia i la Histria. Inclou aspectes lingstics, literaris,
geogrfics i histrics de primer orde, per aix considerem
que pot resultar un bon recurs en lestudi dels nostres
orgens. La unitat didctica cont una primera part per a
s del docent i una altra part dactivitats prctiques per
a lalumne. Sha elaborat amb el propsit dajudar en
lacci educativa i t un carcter intemporal, ja que el
contingut pedaggic del treball resulta til no sols durant
el curs escolar 2008-2009, sin tamb en el futur, perqu,
en definitiva, la vida i lobra de Jaume I forma part de la
histria dels valencians i sempre ser estudiada.
La Crnica de Jaume I o Llibre dels fets narra, de manera
autobiogrfica i amb intenci pedaggica, la vida i les
gestes ms importants del rei des del seu engendrament
fins a la seua mort. Grcies a esta obra coneixem, sobretot,
les seues conquestes i gran part dels esdeveniments
importants ocorreguts en terres valencianes durant el segle
xiii, per tamb aspectes ntims de la seua personalitat.
Conscient de la seua importncia histrica, el rei Jaume I
ens va deixar lobra de la seua vida perqu el recordrem, i
hui nosaltres aprofitem el 800 aniversari del seu naixement
per a homenatjar-lo. Estes paraules en sn la mostra:
E per tal que los hmens coneguessen, quan haurem
passada aquesta vida mortal, o que ns haurem fet []
e per dar eximpli a tots los altres hmens del mn...
ASCENSI FIGUERES GRRIZ

Presidenta de lAcadmia Valenciana de la Llengua
JAUME I / Material didctic
Orientacions
al professorat
Per als valencians, Jaume I s un personatge de proporcions mtiques, un dels que ms ha influt sobre la
nostra histria, un dels pocs que ha merescut perdurar en la memria collectiva, popular, del nostre poble.
Partirem, doncs, de la vigncia actual del seu record i,
enguany, que fa 800 anys del seu naixement, des de
lescola aprofitarem locasi per a acostar-nos a lobra,
a la biografia i a lpoca daquell personatge excepcional. Ho farem, sobretot, per a ensenyar histria, geografia, llengua i literatura (histria de la llengua i de
la literatura) nostres: en aquells aspectes directament
relacionats amb el rei conqueridor.
Aplicarem un mtode participatiu, actiu, que promoga
el treball en equip: ms enll de ladquisici de coneixement, dhabituar els alumnes a la collaboraci entre
companys; insistirem en els valors cvics i de convivncia,
perqu la part de la nostra histria que tractarem podria
proporcionar referents a compartir entre tots els ciutadans i ciutadanes valencians.
Tamb aplicarem mtodes de treball que esmolen el sentit
crtic dels alumnes. Disposaran dun seguit de textos molt
diversos: potics, llegendaris, novellstics, historiogrfics,
memorialstics (deguts al mateix Jaume I) i, a partir de
les informacions i opinions que hi trobaran, es podran
formar les prpies idees i arribar de forma autnoma a
les conclusions ms o menys pertinents.
Material didctic per al professorat
Amb tals premisses, pel cant educatiu, de la transversalitat, sens presentar una dificultat important perqu,
certament, ni lpoca histrica en general ni les gestes
en particular del rei Jaume I sn compatibles amb leducaci per a la pau ni amb tot un seguit de valors que shi
relacionen, valors que haurem de transmetre als nostres
alumnes i que no podem mai contradir. No podrem escamotejar el carcter absolutament trgic que, per als
venuts, va tindre la gesta del rei Jaume.
Per tant, es pot presentar el rei Jaume com un personatge excepcional, com diem ads, i fins i tot admirable,
per no com un personatge exemplar. Ni ell ni la seua
poca. De fet, la histria no sestudia perqu siga exemplar, que massa sovint no ho s gens, sin perqu ens
explica: ens fa conixer la nostra realitat i conixer-nos a
nosaltres mateixos. Sense la peripcia pica del rei Jaume, els valencians serem una altra cosa. La poblaci que
habitaria este territori podria no sols ser ben diferent de
lactual, fins i tot podria no dir-se valenciana, ni formar un
mateix poble amb els lmits geogrfics actuals. Per aix
ens interessa el rei Jaume i lestudiem.
Qu podem dir per a justificar, per a fer entendre als nostres alumnes qui va ser i qu va fer?
Quan parlem de qualsevol fet histric, haurem devitar les
simplificacions, el maniqueisme. Com ara que la democrcia
s una conseqncia directa de la Revoluci Francesa i de

tot un seguit de convulsions en qu les baionetes i la guillotina van tindre ms protagonisme que no les urnes. Per no
parlar de lorigen i expansi de les principals religions del
mn. El mn ha anat com ha anat. Cal entendre, doncs, que
els hmens i les dones sn producte del seu temps, que els
valors i les normes que tendim a considerar com a intemporals i absoluts sn resultat duna evoluci histrica.
El rei Jaume I i els seus contemporanis van nixer i van viure en una societat guerrera. La seua mentalitat en va ser un
producte: per a ells la guerra i el saqueig, el bot en terres o
presoners, dels quals es podia obtindre un rescat o un preu
com a esclaus, o la imposici dun tribut sobre un rei ms
feble si es volia estalviar una agressi del ms fort, tot aix
era perfectament lcit en determinades circumstncies.
El rei Jaume, en este aspecte, no va ser pitjor ni millor que
els altres prnceps del seu temps: tan bellicosos com ell,
el van admirar i envejar pels seus xits; els seus enemics,
si hagueren pogut vncer-lo, no shaurien comportat de
forma massa diferent amb ell i amb els seus sbdits.
La bona notcia s que la humanitat, venint don venim,
va millorant. El rebuig a la guerra simposa en el mn. A
poc a poc, anem deixant arrere la brbarie i ingressant en
la civilitzaci.
O aix sembla.
Material
didctic
per al
professorat
Correspondncia curricular
El treball que ac proposem sobre el rei Jaume, la seua
obra i el seu temps, consta de dos parts: la primera sadrea als professors, i la segona, als alumnes. Els apartats
adreats als alumnes sacorden amb el desenvolupament
del currculum establit per la Generalitat Valenciana, segons el Decret 39/02, del 5 de mar (DOGV nm. 4.206,
del 8 de mar del 2002), per a lEducaci Secundria
Obligatria, i el Decret 50/02, del 26 de mar (DOGV nm.
4.222, del 5 dabril del 2002), per al Batxillerat.
1r cicle dESO
PROGRAMACI DE LES UNITATS

Objectius, continguts i criteris davaluaci
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Conixer i valorar lobra del rei Jaume, des del punt de

vista histric, com a conqueridor i fundador del Regne
de Valncia i, des del punt de vista literari, com a autor
del Llibre dels fets.
I. Histria
Reconixer alguns trets de gneres literaris vinculats a

la memria histrica: llegenda, poesia, crnica.
Reconixer i utilitzar tcniques dels textos narratiu i expositiu.
Vida i obra del rei Jaume I: conquesta i repoblaci del

Regne de Valncia
Lpoca del rei Jaume I: el romnic i el gtic, la cavalleria medieval
II. Literatura
La llegenda, la poesia, la crnica
III. Tcniques de treball
Lectura comprensiva
Consulta de diccionaris i atles
Anlisis i resums de textos
IV. La llengua
El text narratiu
El text expositiu
El text descriptiu
La precisi lxica
CRITERIS DAVALUACI
Conixer les principals dades de lactuaci del rei Jaume I
en la conquesta i repoblaci de Valncia.
Entendre les idees essencials, les intencions i conseqncies dels textos llegits, diferenciant el que s principal dall que s secundari.
Llegir en veu alta de textos amb entonaci i pronncia
correcta.
Analitzar els textos llegits i fer-ne resums i exposicions
orals i escrits.
Consultar diccionaris i atles.
Localitzar en el mapa els topnims que apareixen en
els textos.
Establir relacions de significat entre elements lxics.
Relacionar informacions de diversa procedncia i extrauren conseqncies.
Participar oralment en lanalisi collectiva dels textos.
Fer exposicions i descripcions orals i escrites prenent
com a suport illustracions.
Fer lectures i consultes relacionades amb la temtica
tractada.
Memoritzar i recitar textos potics.
10
1r cicle dESO
SOLUCIONARI
Textos 1 i 2
Text 3
1. Quin s el fons real desta llegenda? Analitzemla (assenyalant cada frase com a verdadera o
falsa):
1. A quina imatge associa Josep Carner el rei Jaume?
El rei Jaume va conquerir Valncia i el seu regne. V
A la ginesta.
2. Qu simbolitza?
No el va conquerir, perqu ja ho havia fet alg abans

que ell. F
La joventut (or de joventut), la primavera (les ginestes de juny).
Amb Jaume I no van vindre noves gents a repoblar

la terra conquerida. F
3. Quina caracterstica de la planta justifica el significat que li atorga el poeta?
S que en van vindre: el rei els donava terres i cases

on viurien ells i, desprs, els seus fills. V
El color de les seues flors.
La seu de Valncia i la porta del Palau no tenen cap

relaci amb el rei Jaume I. F
Text 4
S que en tenen: es van comenar a construir en

temps del rei Jaume. V
2. Compara les maquetes i assenyala les principals
diferncies. Hi trobes a faltar algun element actualment visible?
Els principals serien la porta dels Ferros (segle xviii) i el
Miquelet (comenat en el segle xiv i acabat en el xv).
3. Associa cadascuna de les tres portes de la seu a
lestil i a lpoca que li corresponen:
1. Troba un sinnim a:
cobla: estrofa, can popular.
jois: alegre.
gentil: elegant, corts.
falaguer: amable, corts.
2. A quina imatge associa Teodor Llorente el rei
Jaume?
Al ratpenat.
3. Qu simbolitza?
Vigilncia i saviesa.
Porta dels Apstols / Segle xiv / Gtic

Porta dels Ferros / Segle xviii / Barroc
Porta del Palau o de lAlmoina / Segle xiii / Romnic
4. Com justificaries el significat atribut a lanimal?

Pels costums nocturns del ratpenat, que vetla quan la
resta danimals dormen (mai los ulls matiners tanca).
11
RECAPITULEM
El rei Jaume ha perdurat: el seu record, la seua obra,
que arriben fins als nostres dies, ben vius encara.
Quins sn els elements, tant en la llegenda com en les
poesies que hem vist, que remarquen laspecte de la
pervivncia, de la perdurabilitat al llarg del temps?
Al text 1:
I aquelles i aquells van tenir fills i filles, els quals es
van casar i van tornar a fer ms fills i ms filles, que
tampoc no van parar de fer-ne, de fills i filles, i aix,
seguint la mateixa norma, fins avui que quasi no cabem, de tants com som, els valencians: lobra del rei
Jaume perdura encara hui en lexistncia del poble
valenci actual.
Al text 3:
El rei Jaume brilla encara / daquell or de joventut: perdura en els nostres dies, sense envellir.
Cada primavera el mes de juny ens du (aboca)
un record del rei en Jaume, que s la ginesta de
flors daurades.
Al text 4:
Tal admiraci dels pobles / veig en llegendes i
cobles / a Jaume el Conqueridor: ladmiraci per
aquell antic rei perdura en la llegenda i en la can
popular fins al moment en qu Llorente escriu.
El ratpenat s senyal i figura / del combat pens i
etern, s a dir: aquella virtut (vigilant saviesa)
del rei i el seu smbol (el ratpenat) tenen vigncia,
no sols en el present, sin en el futur: no sacaba
mai, s etern.
2. Com va reaccionar el rei?

Es va alarmar. Don Balasc podia formar al voltant
duna fortalesa com Morella un estat desvinculat de
la corona, com don Pero Ferrnde, que era prcticament senyor absolut i independent a Albarras.
3. De tots els vassalls i, per tant, consellers que
lacompanyaven cap a Ares quan va rebre la notcia de la conquesta de Morella, qui creus que
li era ms fidel i volia defensar millor els seus
interessos? Per qu?
Ferrando De, perqu li aconsella que safanye i
no done temps a don Balasc de consolidar la seua
posici a Morella. Daltra banda, don Atorella i don
Pero Ferrnde fan el contrari: diferir lactuaci del
rei i donar temps a don Balasc.
4. Si don Balasc haguera entrat dins el castell, creus
que el rei hauria pogut obligar-lo a jurar-li vassallatge per Morella?
Potser no. Dins Morella shauria pogut sentir prou
fort per a rebellar-se contra el rei. I no li haurien
faltat, entre els rics hmens, aliats que li feren
costat contra el rei Jaume. Lalta noblesa dArag i
Catalunya intentava impedir el creixement de lautoritat reial.
5. Morella era un castell inexpugnable. La sorpresa
del rei est justificada perqu don Balasc no havia
pogut conquerir-la per la fora darmes. De fet, no
sabem com sho va fer per a apoderar-sen. Noms
podem imaginar-ho. Inventat una teoria que explique com podria haver-ho fet.
Resposta oberta.
Text 5
1. Per Morella va comenar la conquesta valenciana.
De qui va ser la iniciativa?
De don Balasc dAlag.
12
Diverses hiptesis a desenvolupar: la traci dalgun

element de la guarnici, lengany (don Pero hauria
pogut fer presoner el governador del castell posantli un parany), el pacte (don Balasc hauria pogut subornar el governador), etc.
Text 6
1. Qui comanda les operacions? Comparant-ho amb
el text 5: de qui s ara la iniciativa?
El rei Jaume ha pres la iniciativa i comanda les
operacions. Si no ho feia ell, els nobles aragonesos, com ja havia fet don Balasc dAlag a Morella, haurien pogut guanyar poder en detriment de
lautoritat reial.
5. Assenyala amb fletxes el punt de suport de la

palanca, el contraps i la fona.
fona
punt de suport
contraps
2. Descriu com feien avanar el castell de fusta.

Lexercici es pot desenvolupar en dos fases: primerament, en forma oral i, desprs, en forma escrita.
Treballarem la precisi i la propietat en el llenguatge. Farem servir termes de mecnica elemental, sovint castellanitzats en els registres
colloquials:
corriola (sinnim: politja): disc de gruix acanalat
per on passa una corda que el fa rodar i, aix,
moure un pes. El disc t un eix al voltant del qual
gira i se subjecta a un suport anomenat talla.
corr (sinnims: parat corr per a fer lliscar
una barca en la platja, rutl): cilindre que, posat sota una cosa de molt de pes, servix per a
arrossegar-la amb ms facilitat.
lliscar (sinnim: patinar): moures fent fricci, progressant per damunt duna superfcie, amb suavitat.
Fonvol
6. En temps del rei Jaume, lartilleria era exclusivament mecnica. Quin invent desconeixien
encara?
La plvora i els explosius en general.
7. Basant-te en les respectives definicions: assenyala amb fletxes el capell de ferro, el goni i el
perpunt en el cavaller armat.
perpunt
capell de ferro
goni
3. On el volien fer arribar? Per a qu?

Tan prop com fra possible de la muralla de
Borriana: des de dalt del castell de fusta, ms
alt que no el mur i les torres, amb ballestes i armes llancvoles haurien eliminat els defensors
de la muralla i, des de terra, els atacants haurien
pogut escalar-la.
Normalment el castell de fusta no podia arribar tan
prop de la muralla que es poguera saltar, des de
dalt del castell, a la muralla, amb lajuda de plataformes llevadisses.
4. Per qu fracassen en lintent?
Els escudats no podien protegir prou b els hmens
que tiraven de les cordes i els ballesters que defensaven la muralla els delmaven.
Cavaller armat
13
Text 7
1. Desprs de la reforma del rei Jaume, quant de
temps haurien necessitat un parell de bous per a
llaurar la nova jovada de terra?
Mig dia, perqu va reduir la jovada a la mitat de superfcie: 36 fanecades o 3 hectrees (abans neren
72 i 6, respectivament).
evident en el text 2, en lenfrontament entre el rei

Jaume i don Balasc dAlag per Morella.
7. A banda de superar dos obstacles greus, qu va guanyar el rei Jaume ridiculitzant els seus rics hmens?
Certament, el rei va guanyar autoritat, respecte davant dels seus sbdits.
8. De quina paraula deriva jovada?
2. Quins dos obstacles o problemes es va trobar el rei

Jaume a lhora de fer el repartiment de Valncia?
Duna banda, havia atorgat massa terres als seus
hmens, ms de les que havia conquerit. De laltra, els rics hmens exigien ms protagonisme del
que ell volia concedir-los: repartir ells les terres.
3. Com va aconseguir, amb un problema, resoldre laltre?
Lexcs de donacions de terres feia impossible un repartiment satisfactori; accedint a les pretensions dels
rics hmens, els condemnava al fracs i al descrdit.
4. I desprs, com ho va fer per a solucionar el problema encara no resolt?
Va reduir la mesura de terra (la jovada) a la mitat:
si no donava a cadasc la superfcie promesa, almenys es respectaven les proporcions entre les
parts, sense beneficiar ni perjudicar ning en particular. Tamb va reduir alguns lots de terra a persones a qui considerava que nhavia donat massa.
5. Va recrrer a la fora? Quin nom creus que mereix
lhabilitat demostrada pel rei?
No va recrrer a la fora, va resoldre el problema
amb astcia.
6. Quina relaci tenia el rei Jaume amb els seus rics
hmens o nobles? Entre els textos que has vist, nhi
ha algun altre en qu es veja este mateix conflicte?
Entre el rei i els nobles hi havia una lluita pel poder: els nobles sesforaven a defugir o fer minvar
lautoritat reial, i el rei a imposar-la. Aix s bastant
14
De jou.
9. Com definiries la paraula jover?
Llaurador que treballa amb un parell de bous.
Cmic
1. Els textos 5-7 apareixen per orde cronolgic. Lacci narrada al cmic, on creus que caldria situar-la
dins la srie de textos 5-7?
Entre el 6 i el 7.
2. Desprs de rellegir el cmic, escriu una narraci
relatant el mateix fet. Adopta el punt de vista del
rei quan dictava el Llibre dels fets.
Resposta oberta.
RECAPITULEM
Ara coneixem molt millor la figura del rei Jaume I, en
tenim una idea ms clara, i si alg ens preguntara
qui va ser i per qu el recordem, estarem en millors
condicions per a respondre. Prova de fer-ho: per qu
els valencians recordem el rei Jaume?
Resposta oberta, que hauria dincloure els segents
vessants:
Histric: fundador del poble valenci: conquesta i
repoblaci (repartiment).
Lingstic: la llengua dels valencians actuals com
a conseqncia del procs de repoblaci.
Literari: autor del Llibre dels fets (un dels textos literaris ms antics en la nostra llengua).
2n cicle dESO

OBJECTIUS
CONTINGUTS
Conixer i valorar lobra del rei Jaume I des del punt de

I. Histria
Regne de Valncia
Laportaci del rei Jaume II: la incorporaci de territoris
al sud del Regne
Lpoca del rei Jaume I: el feudalisme
Conixer i valorar lobra del rei Jaume II en la configuraci definitiva del Regne de Valncia.
Identificar lempremta del rei fundador en la constituci
del poble valenci: capitalitat, extensi i lmits del territori, llengua dels repobladors.
Conixer i valorar laportaci del rei Jaume I als inicis de
la nostra literatura.
Conixer i valorar el Llibre dels fets com una mostra documental de la nostra llengua antiga.
Conixer i identificar elements de lestructura social del
feudalisme.
Reconixer alguns elements dels textos narratius i servir-sen tcnicament: el personatge (els seus interessos
i la seua posici social) i el punt de vista del narrador.
Reconixer i utilitzar tcniques dels textos expositiu,
descriptiu i argumentatiu.
II. Literatura
La narrativa: els personatges i el punt de vista del narrador
Els inicis de la nostra literatura: el Llibre dels fets i altres
textos contemporanis
Lectura comprensiva
IV. La llengua
El text narratiu
El text expositiu
El text descriptiu
La precisi lxica
V. Llengua i societat
La llengua medieval
La llengua dels repobladors
15
CRITERIS DAVALUACI
Conixer les principals dades de lactuaci del rei Jaume I (i
de lactuaci posterior de Jaume II) en la conquesta i repoblaci
de Valncia.
Reconixer alguns dels trets principals del poble valenci
com a conseqncia directa de la conquesta del rei Jaume: capitalitat, nom, territori, lmits geogrfics i llengua del
poble valenci.
Conixer alguns elements de lestructura social del feudalisme: les relacions entre senyor i vassall, i lantagonisme
entre el rei i els seus nobles ms poderosos.
Entendre les idees essencials, les intencions i conseqncies dels textos llegits, diferenciant el que s principal del
que s secundari.
correcta.
orals i escrits.
Localitzar en el mapa els topnims que apareixen en els
textos.
Fer exposicions i descripcions orals i escrites prenent com
a suport illustracions i mapes.
Fer lectures i consultes relacionades amb la temtica tractada.
16
2n cicle dESO
SOLUCIONARI
Text 1
Acompanyant el text (fragment dun prleg lautor del
qual exposa la seua experincia com a lector del Llibre
dels fets), caldria presentar als alumnes, perqu el veren i
fullejaren, un exemplar del Llibre dels fets.
Probablement al poble o ciutat on ens trobem hi ha un
carrer o plaa Jaume I: que els alumnes diguen on es
troba i el descriguen (com s, quins sn els principals
edificis, els carrers que el travessen, etc.). Potser hi
ha una escola que es diu Jaume I: que la situen i la
descriguen.
Text 2
Parlem-ne
1. Feu una llista dels personatges que hi intervenen i
caracteritzeu-los.
En el text apareixen tots els nivells socials en qu sorganitzava una societat guerrera:
Don Pero Ferrnde dAagra, don Atorella, Ferrando De sn consellers del rei, per tant, nobles
o rics hmens.
Ferrando De no t una posici tan important com
els altres (jo sc dels menors del vostre consell
diu al rei).
Els peons de Terol i de la frontera pertanyien a una posici social molt baixa (no lluitaven a cavall), a laltre extrem de lescala social que ocupaven els rics hmens.
Els altres cavallers: el rei no diu el seu nom i, sens
dubte, no eren rics hmens.
Un ballester a cavall que fa de missatger: pertany a

una posici social molt inferior als anteriors personatges, comparable a la dels guaites i el cap dels guaites que apareixeran ms avant. No era cavaller, per
disposava dun cavall. Aix el situava per damunt dels
simples peons.
Don Balasc dAlag era un ric home o membre de lalta noblesa, com don Pero i don Atorella: va envoltat de
cinc cavallers i ha conquerit en nom propi Morella;
devia tindre un contingent important de tropes a les
seues ordes.
2. Per Morella va comenar la conquesta valenciana.
De qui va ser la iniciativa?
De don Balasc dAlag.
Es va alarmar. Don Balasc podia formar al voltant
duna fortalesa com Morella un estat desvinculat de
la corona, com don Pero Ferrnde, que era prcticament senyor absolut i independent a Albarras.
4. De tots els vassalls i, per tant, consellers que lacompanyaven cap a Ares quan va rebre la notcia de la
conquesta de Morella, qui creus que li era ms fidel i
volia defensar millor els seus interessos? Per qu?
Ferrando De, perqu li aconsella que safanye i
no done temps a don Balasc de consolidar la seua
posici a Morella. Daltra banda, don Atorella i don
Pero Ferrnde fan el contrari: diferir lactuaci del
rei i donar temps a don Balasc.
17
5. Si don Balasc haguera entrat dins el castell, creus

que el rei hauria pogut obligar-lo a jurar-li vassallatge per Morella?
Potser no. Dins Morella shauria pogut sentir prou fort
per a rebellar-se contra el rei. I no li haurien faltat,
entre els rics hmens, aliats que li feren costat contra el rei Jaume. Lalta noblesa dArag i Catalunya
intentava impedir el creixement de lautoritat reial.
Descripci
6. Descriu el castell de Morella.
Resposta oberta.
Si algun alumne ha visitat el castell i la ciutat, hauria de
fer referncia al record o les informacions que en tinga.
Debat
7. Morella era un castell inexpugnable. La sorpresa
del rei est justificada perqu don Balasc no havia
pogut conquerir-la per fora darmes. De fet, no
sabem com sho va fer per a apoderar-sen. Noms
podem imaginar-ho. Entre vosaltres, intenteu trobar una explicaci de com podria haver-ho fet.
Resposta oberta.
Diverses hiptesis a desenvolupar: la traci dalgun
element de la guarnici, lengany (don Pero hauria
pogut fer presoner el governador del castell posantli un parany), el pacte (don Balasc hauria pogut subornar el governador), etc.
Text 3
Parlem-ne
1. Qui comanda les operacions? Comparant-ho amb
el text 5: de qui s ara la iniciativa?
El rei Jaume ha pres la iniciativa i comanda les operacions. Si no ho feia ell, els nobles aragonesos, com
ja havia fet don Balasc dAlag a Morella, haurien pogut guanyar poder en detriment de lautoritat reial.
18
2. On volien fer arribar el castell de fusta? Per a qu?

Tan prop com fra possible de la muralla de
Borriana: des de dalt del castell de fusta, ms
alt que no el mur i les torres, amb ballestes i armes llancvoles haurien eliminat els defensors
de la muralla i, des de terra, els atacants haurien
pogut escalar-la.
Normalment el castell de fusta no podia arribar tan
prop de la muralla que es poguera saltar, des de
dalt del castell, a la muralla, amb lajuda de plataformes llevadisses.
Els escudats no podien protegir prou b els hmens
que tiraven de les cordes i els ballesters que defensaven la muralla els delmaven.
Descripci
4. Descriu el castell de fusta i explica com el feien
avanar.
Lexercici es pot desenvolupar en dos fases: primerament, en forma oral i, desprs, en forma
escrita.
Treballarem la precisi i la propietat en el llenguatge. Farem servir termes de mecnica elemental,
sovint castellanitzats en els registres colloquials:
corriola (sinnim: politja): disc de gruix acanalat per
on passa una corda que el fa rodar i, aix, moure
un pes. El disc t un eix al voltant del qual gira i se
subjecta a un suport anomenat talla.
corr (sinnims: parat corr per a fer lliscar una
barca en la platja, rutl): cilindre que, posat sota
una cosa de molt de pes, servix per a arrossegar-la
amb ms facilitat.
lliscar (sinnim: patinar): moures fent fricci, progressant per damunt duna superfcie, amb suavitat.
5. Assenyala sobre el dibuix (unint amb fletxes) el punt

de suport de la palanca, el contraps i la fona.
fona
punt de suport
contraps
8. Qu creus que deu voler dir que alg o alguna cosa

va com una fona?
Vol dir que es mou a molta velocitat: Aquell xiquet
(quan ix descola) va com una fona o Lordinador nou
va com una fona.
Text 4
Parlem-ne
1. En quines classes o categories agrupa el rei Jaume els personatges amb qui tracta?
En rics hmens [lalta noblesa, amb qui equipara
els arquebisbes i bisbes], cavallers i hmens de
ciutat.
Fonvol
6. En temps del rei Jaume, lartilleria era exclusivament mecnica. Quin invent desconeixien encara?
La plvora i els explosius en general.
7. Basant-te en les respectives definicions: assenyala
sobre el dibuix (unint amb fletxes) el capell de ferro,
el goni i el perpunt.
perpunt
capell de ferro
goni
2. Desprs de la reforma del rei Jaume, quant de

temps hauria necessitat un parell de bous per a
llaurar la nova jovada de terra?
Mig dia, perqu va reduir la jovada a la mitat de superfcie: 36 fanecades o 3 hectrees (abans neren
72 i 6, respectivament).
Duna banda, havia atorgat massa terres als seus
hmens, ms de les que havia conquerit. De laltra, els rics hmens exigien ms protagonisme del
que ell volia concedir-los: repartir ells les terres.
4. Com va aconseguir, amb un problema, resoldre
laltre?
Lexcs de donacions de terres feia impossible un repartiment satisfactori; accedint a les pretensions dels
rics hmens, els condemnava al fracs i al descrdit.
5. I desprs, com ho va fer per a solucionar el problema encara no resolt?
Cavaller armat
Va reduir la mesura de terra (la jovada) a la mitat: si no donava a cadasc la superfcie promesa,
almenys es respectaven les proporcions entre les
parts, sense beneficiar ni perjudicar ning en particular. Tamb va reduir alguns lots de terra a persones a qui considerava que nhavia donat massa.
19
Debat
Entre el rei i els nobles hi havia una lluita pel poder: els nobles sesforaven a defugir o fer minvar
lautoritat reial, i el rei a imposar-la. Aix s bastant evident en el text 2, en lenfrontament entre el
rei Jaume i don Balasc dAlag per Morella.
2. A banda de superar dos obstacles greus, qu va
guanyar el rei Jaume ridiculitzant els seus rics hmens? Quin nom creus que mereix lhabilitat demostrada pel rei?
Certament, el rei va guanyar autoritat, respecte davant
els seus sbdits. Va demostrar una gran astcia.
3. El relat presenta el punt de vista del rei Jaume. Redacta
un text, narrant el mateix fet, per adoptant un altre
punt de vista. Dels segents, trian un: el dun noble, el
dun dels repartidors nomenat pel rei o el dun modest
cavaller que espera la seua part de cases i terres.
Resposta oberta. Cal parar atenci que el narrador
no faa servir ms informaci de la que pot disposar en cada moment.
De jou (o tancada).
Linfant Alfons volia apoderar-se del castell i territori

de Xtiva, que tradicionalment havia pertangut al
Regne de Dnia, el territori del qual, segons el Tractat de Cazola, entre Castella i la Corona, pertocava
de conquerir a la segona.
2. Quin era el raonament de linfant per a donar suport
a les seues pretensions?
Que, quan havien pactat el matrimoni entre ell i Violant, la filla del rei Jaume, li havien proms Xtiva
com a part del dot.
3. Davant la negativa del rei Jaume, quina va ser
lamenaa de linfant? La va complir?
Conquerir Xtiva contra la voluntat del rei Jaume,
cosa que no satreviria a fer: Xtiva s valenciana.
4. Per qu la reina, veient que ensellaven, va comenar a plorar?
Si ensellaven, vol dir que se separaven sense arribar
a cap acord i, des daleshores, era possible que comenara la guerra entre sogre i gendre.
Debat
5. Compareu els mapes de la taifa de Valncia amb
els del Regne de Valncia. El naixent Regne de Valncia, don prenia el nom? Com anaven definintse els seus lmits?
Parlem-ne
Prenia el nom de la ciutat que assumia la capitalitat (encara que des de bon comenament incloa el
Regne de Dnia i, ms avant, amb Jaume II, tamb
gran part del Regne de Mrcia). Els lmits del Regne de Valncia, fixats per Jaume I i rectificats per
Jaume II a primeries del segle xiv, van dependre de
lhabilitat diplomtica i de la fora militar amb qu
tots dos reis es van enfrontar amb Castella.
1. Per quina ra es van enfrontar el rei Jaume i linfant

Alfons?
(Lextensi i lmits del Regne de Valncia fundat pel rei

Jaume no coincidia amb els de la taifa de Valncia).

Home que llaura amb un parell de bous.
Text 5
20
Les taifes de Xarq al-Andalus
segle xi (any 1063)
segle xi (any 1076)
segle xiI
segle xIII
21
El Regne de Valncia en temps de Jaume I
6. Situa al mapa:
Xtiva, nguera, Moixent.
Almirra (el Camp de Mirra).
Almansa, Xarafull (Jarafuel).
Castalla, Biar, Relleu, Xixona, Finestrat.
Aiges de Busot.
Xarafull
nguera
Moixent
Almansa
el Camp de Mirra
El Regne de Valncia en temps de Jaume II
Biar
Castalla
Xtiva
Finestrat
Relleu
Aiges de Busot
Xixona
7. Repassa amb retolador roig el sector de frontera entre

els regnes de Valncia i de Castella que es va fixar al
Tractat dAlmirra, entre Jaume I i Alfons de Castella.
22
8. Creus que va ser la frontera definitiva?

No ho va ser: Jaume II, seixanta anys desprs (entre
els darrers anys del segle xiii i els primers del xiv),
en guerra amb Castella, va incorporar els territoris dAlacant, Elx i Oriola. El seu pare, Pere el Gran,
fill de Jaume I, havia incorporat la Vall de Cofrents,
tamb en litigi amb Castella.
9. En grups, busqueu informaci i redacteu un informe sobre la conquesta de Mrcia per Jaume I, el
regnat de Jaume II i la fixaci de la frontera castellanovalenciana.
Caldr fer servir la segent informaci:
Jaume I va conquerir Mrcia el 1266, pel perill que
representava a la frontera sud valenciana, per la
va cedir al rei Alfons X de Castella, per respectar el
Tractat de Cazola.
Abans de cedir-la a Castella, la va repoblar de gent
dels seus regnes: tot i que serien sbdits de Castella, els habitadors dAlacant, Elx i Oriola parlaven
tamb valenci.
Jaume II, en guerra amb Castella, va conquerir estos territoris i els va incorporar al Regne de Valncia el 1306.
Text 6
1. Comenta el significat de:
Juny, la fal al puny.
Al mes de juny madura el blat i s temps de segar-lo.
Per a fer la guerra cal gent, argent i forment.

s una dita que es troba al Tirant.
gent: soldats; argent: plata, s a dir, diners; forment:
sinnim de blat, s a dir, menjar.
El conseller dal-Azraq era ms fals que una
corbella.
s un joc de paraules: fal i corbella sn sinnims;
fals i fal es pronuncien igual.
Parlem-ne
2. Jaume I i al-Azraq sn antagonistes, senfronten
en guerra pel domini dun mateix territori. Quins
interessos t el tercer personatge?
Opta per la traci, segurament perqu intua que,
ms prompte o ms tard, al-Azraq seria venut i
Jaume I simposaria inexorablement.
3. Per qu volia vendre el blat dels seus graners
al-Azraq?
Perqu necessitava diners per a pagar les soldades
de les seues tropes.
4. Nhauria obtingut el mateix preu desprs de segar
el blat novell? Per qu?
No, perqu el blat al llarg de lany, a mesura
que anava consumint-se, esdevenia ms escs
i, per aix, ms car. Amb lentrada del blat novell als graners desprs de la sega, el seu preu
baixava.
Novembre: qui tinga blat que sembre.

Per novembre se sembra el blat.
Per Sant Jordi espiga lordi, per Sant Marc espiga
el blat.
Al final dabril, el blat i lordi ja han format lespiga: el
grans creixeran i maduraran al llarg de maig. Aleshores la pluja s molt beneficiosa per als cereals.
5. Qu li va passar a al-Azraq desprs de buidar els

graners?
El rei Jaume es va presentar amb el seu exrcit als
dominis dal-Azraq, no li podia prendre a lassalt
els castells on shavia fet fort, per s que podia
amb el seu poder militar impedir la sega i, aix,
aconseguir rendir-los per fam.
23
6. Per qu el rei Jaume el va atacar abans de juny?

Perqu encara no havia madurat el blat i, per tant, no
els donava temps a segar-lo.
9. Relaciona (unint amb fletxes) les poblacions i les muntanyes amb la comarca o comarques on es troben:
Xtiva
La Costera
Moixent
La Costera
El Puig
LHorta
Ares
Els Ports
Era laliment bsic en aquella poca. Sense blat, la

fam sapoderava de la poblaci.
Morella
Els Ports
Borriana
La Plana Baixa
8. Encercla al mapa els castells que va perdre alAzraq i que li va guanyar el rei Jaume.
nguera
La Canal de Navarrs
El Camp de Mirra
LAlcoi
Cocentaina
El Comtat
Planes
El Comtat
Pego
La Marina Alta
La Vall de Gallinera
La Marina Alta
Alcal de la Jovada
La Marina Alta
Castell de Castells
La Marina Alta
7. Per qu creus que el blat o forment tenia tanta importncia estratgica en la guerra que enfrontava
al-Azraq i el rei Jaume?
Pego, Planes, Gallinera, Alcal, Castells (sn els cinc

que anomena el text; segons diu el rei en Jaume, lin
va guanyar vint-i-un).
10. En grups, busqueu informaci i feu un mural, amb un

mapa del territori valenci on heu dassenyalar les successives etapes de la conquesta i les principals poblacions o castells amb les respectives dates de rendici.
Haur de contindre, com a mnim, la segent informaci:
Morella i Ares: 1232.
Borriana i el territori nord enll de Borriana: 1233.
Valncia i el territori fins al Xquer: 1238.
Xtiva i fins a la serra dAitana: 1245.
11. Ajudant-vos del mapa o de qualsevol altre recurs,
exposeu el desenvolupament de la conquesta.
Soluci oberta.
24
Cmic
1. Laventura grfica que acabes de llegir s una
adaptaci al llenguatge del cmic del captol 266
del Llibre dels fets. Cronolgicament, entre els
textos 2 i 6, on situaries lepisodi? Per qu?
Entre els textos 3 i 4, perqu lacci t lloc davant les muralles de Valncia, evidentment abans
de conquerir-la, en ple setge a la ciutat i, per tant,
abans del repartiment (text 4) i desprs de conquerir Borriana (text 3).
Text 7
1. Certament, en set o huit segles una llengua evoluciona molt. Els parlants actuals podem tindre certes dificultats amb els textos antics de la nostra
llengua. Sabries posar als buits les formes corresponents en la llengua actual?
Captol 266. Altra vegada, la [companyia] de larquebisbe de Narbona [tingueren combat] ab los
de dins, e no sabien [el costum] dels sarrans:
que los sarrans los fugien per tal que els poguessen [atraure] prop de la vila. E ns veem que la
companya de peu [senvalentien], [per tal com]
ells fugien. E [els vaig enviar] missatge que no
els encalassen, que, si no, els sarrans els farien
gran [mal]. E ells no sen volgueren [privar] per
nostre missatge, e ab temor que ns [tingurem]
dells, que nhi [moririen] de trenta [en amunt]
quan los sarrans los [atacarien a cavall], e [ens
acostrem] a ells en un cavall que cavalcvem,
e faem-los [retirar-se]. E ns que ens en tornvem ab los hmens, [girrem-nos] contra la vila a
[mirar] los sarrans, que havia la companya gran
defora, e un ballester tirns e, de part lo capell de
sol e el batut, donns en lo cap ab lo cairell prop
del front e, Dus que ho [volgu], no traspass lo
[os], e eixns b a la meitat de la testa la punta

de la sageta; e ns, ab ira que [en tingurem],
donam tal de la m en la sageta que [la trencrem]; e eixians la sang per la cara [avall] e, ab
[la capa] de sendat que ns aduem, torcvemnos la sang e venem rient per tal que la host no
se [nacovards].
RECAPITULEM
Els grans personatges de la histria, com ara el rei
Jaume I, no sn recordats tant pels seus actes en
si com per les conseqncies dels seus actes. En el
cas del rei Jaume quines van ser les conseqncies
per les quals el recordem? Quines van ser les actuacions concretes, poltiques i militars, del rei Jaume
que van determinar el naixement del poble valenci?
A banda dels valencians, hi ha algun altre poble que
tinga els mateixos motius per a recordar-lo?
Lexistncia del poble valenci s, sens dubte,
una de les principals conseqncies per les
quals el recordem.
La conquesta, repartiment i repoblaci van determinar els lmits del territori (fins on va arribar la
conquesta) i la llengua (segons lorigen dels repobladors) dels valencians. Els Furs, les Corts i altres institucions dautogovern van donar cohesi i
conscincia unitria als repobladors.
Encara que el regne va deixar dexistir, els Furs es
van derogar i la llengua va ser apartada dels usos
oficials, desprs de la invasi castellana de primeries del segle xviii, no va desaparixer el poble que
en va resultar.
A banda dels valencians, els mallorquins i eivissencs
tenen els mateixos motius per a recordar el rei
Jaume I.
25
Batxillerat

OBJECTIUS
Conixer i valorar la posici poltica del rei Jaume I,
com a successor a Arag, Catalunya i Montpeller, i la
vocaci dinfluncia de la Corona dArag a Provena
i el Llenguadoc.
Conixer i valorar els condicionants de la poltica europea del temps en qu va viure i actuar el rei Jaume:
lheretgia dels ctars o albigesos, la croada dels francesos, la importncia en la poltica internacional de larbitratge papal i lexpansi del feudalisme.
Conixer i valorar lobra del rei Jaume I des del punt de
Conixer i valorar lobra del rei Jaume II en la configuraci histrica del Regne de Valncia.
Identificar lempremta del rei fundador en la constituci
del poble valenci: capitalitat, extensi i lmits del territori, llengua dels repobladors.
Conixer i valorar laportaci del rei Jaume I als inicis de
la nostra literatura.
Conixer i valorar el Llibre dels fets com una mostra documental de la nostra llengua antiga.
Conixer i identificar elements de lestructura social del
feudalisme.
Reconixer alguns elements dels textos narratius i servir-sen tcnicament.

Reconixer i utilitzar tcniques dels textos expositiu,
descriptiu i argumentatiu.
CONTINGUTS
I. Histria
La Corona dArag: els estats heretats pel rei Jaume, la
influncia a Occitnia
La poltica europea al segle xiii: lexpansionisme territorial de les societats feudals, els albigesos, la croada
francesa i lactuaci del papa
El feudalisme: relacions entre senyor i vassalls
Regne de Valncia
II. Histria de la llengua i de la literatura
Els inicis de la nostra literatura: El Llibre dels fets
Nous usos socials per a la llengua: els Furs
Lectura comprensiva
IV. La llengua
El text narratiu
El text expositiu
El text descriptiu
La precisi lxica
27
CRITERIS DAVALUACI
Conixer les principals dades de la poltica europea en

temps del rei Jaume I.
Fer exposicions i descripcions orals i escrites prenent

com a suport illustracions i mapes.
Conixer el procs de formaci de la Corona dArag i la

seua influncia poltica a Provena i el Llenguadoc, com
a herncia poltica rebuda pel rei Jaume.
Fer lectures i consultes relacionades amb la temtica

tractada.
Conixer les principals dades de lactuaci del rei Jaume I

en la conquesta i repoblaci de Valncia.
Reconixer alguns dels trets principals del poble valenci com a conseqncia directa de la conquesta del rei
Jaume: capitalitat, nom, territori, lmits geogrfics i llengua del poble valenci.
Conixer alguns elements de lestructura social del feudalisme: les relacions entre senyor i vassall, i lantagonisme entre el rei i els seus nobles ms poderosos.
Entendre les idees essencials, les intencions i conseqncies dels textos llegits, diferenciant el que s principal dall que s secundari.
correcta.
orals i escrits.
Localitzar en el mapa els topnims que apareixen en
els textos.
28
Batxillerat
SOLUCIONARI

1. En quin segle va viure el rei Jaume I?
En el segle xiii.
2. Quin era llavors el sistema econmic i social?
El feudalisme.
3. Quins estils o moviments caracteritzen lpoca en
art i literatura?
La transici del romnic al gtic, la matria de Bretanya i la poesia dels trobadors.
4. De quins territoris era sobir el rei Jaume?
DArag, de Catalunya i de Montpeller.
5. Sobre quins altres territoris exercia influncia com
a senyor de vassalls?
Sobre el Llenguadoc i Provena.
6. Quins territoris va conquerir?
Les illes de Mallorca i Eivissa, els regnes de Valncia i de Mrcia (encara que, del segon, no en va
ser rei).
7. En temps del rei Jaume, quina nova religi es va
oposar al catolicisme al nord dels Pirineus?
El catarisme.
8. De qu tracta el Llibre del Repartiment?
De les donacions de cases i terres fetes pel rei Jaume als repobladors del Regne de Valncia.
9. Qu sn els Furs?
El conjunt de lleis que, aprovades en corts, regien al
Regne de Valncia, des de poc desprs de la conquesta fins a lany 1707.
10. Quin s el contingut del Llibre dels fets?
Les memries del rei Jaume: una crnica del seu
regnat dictada per ell mateix.

Textos 1 i 2
1. Com es va produir la uni entre Catalunya i Arag?
Pel matrimoni entre Peronella, reina dArag, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.
2. Com es qualifica esta uni?
Entre Catalunya i Arag es va donar una uni dinstica i personal en la persona del rei.
3. Qu entens quan Joan Regl afirma que els regnes integrants de la uni conserven la seua personalitat prpia? Quins elements solen integrar esta personalitat?
Les institucions de govern de cada estat, les lleis
prpies, la llengua, la moneda, etc.
4. La uni entre Catalunya i Arag es va produir abans
o desprs de nixer el rei Jaume I?
Abans: a partir de lany 1137, data del matrimoni
entre Ramon Berenguer i Peronella.
29
Text 3
El text 3 comena: El primer comte rei, Alfons el
Cast
1. De qui era fill?
Del comte Ramon Berenguer i de Peronella, hereua
al tron dArag.
2. Justifica la denominaci comte rei.
Va heretar els ttols del pare i de la mare: era comte
de Barcelona i rei dArag.
3. Si Alfons el Cast va ser el primer comte rei, qui van
ser el segon i tercer comtes reis?
Pere el Catlic i Jaume el Conqueridor, fill i nt respectivament dAlfons el Cast.
Textos 3-7
1. Quina era la principal aspiraci poltica dels comtes reis?
Lexpansi territorial al nord dels Pirineus, incorporant
els territoris que separaven la Corona dArag del Regne de Frana: el Llenguadoc, Provena i altres.
2. Quan i com es va acabar?
Amb la invasi dels croats francesos, que, per a exterminar els ctars o albigesos, van ocupar el Llenguadoc i van derrotar el rei Pere (fill dAlfons el Cast
i pare de Jaume I).
RECAPITULEM (textos 1-7)

El fet que Jaume I fra fill de Pere el Catlic, rei dArag, i de Maria, la senyora de Montpeller, creus que era
degut a una casualitat? Qu ho podria haver motivat?
Explica-ho breument.
De cap manera el naixement de Jaume I, ni en general dels infants de la cases reials, eren producte
30
de la casualitat: els matrimonis reials responien a

aliances basades en els interessos poltics. En el
cas de la dinastia catalanoaragonesa, hi havia una
llarga tradici dinfluncia sobre Provena i el Llenguadoc. Montpeller era una ciutat importantssima
de Provena: si el futur rei (Jaume I) heretava, per
via materna, la senyoria de Montpeller, aix consolidava la posici de la Corona dArag en aquells
territoris, que aspirava a incorporar.
La infantesa del rei Jaume i el context

internacional
Textos 8 i 9
1. Si lliges els dos textos i els relaciones, podrs respondre la pregunta: per qu Cingolani afirma que
Pere I, dit el Catlic, amb la seua actitud, havia
desestimat de complir el seu deure principal: engendrar un hereu. Pensa que, de fet, s que havia
engendrat un fill: linfant Jaume.
Si obtenia el divorci de Maria de Montpeller, el rei
Pere invalidava linfant Jaume com a hereu, perqu passaria a ser considerat fill illegtim. Lambici del rei sacrificava lestabilitat dels seus
dominis (privant-los dhereu) a latzar dun futur
matrimoni, que podria reportar-li uns guanys poltics, sempre insegurs.
Textos 10 i 11
1. Per qu el rei Pere veia amenaats els territoris que
possea al nord dels Pirineus?
En tota aquella zona havia arrelat i crescut una religi procedent de lorient europeu: el catarisme, en
dura competncia amb el cristianisme. El papa de
Roma convocaria la croada contra aquells heretges.
Va ser locasi que esperava la monarquia francesa
per a apoderar-sen i acabar amb la influncia poltica que hi exercia la Corona dArag. Aix doncs, la
croada va ser monopolitzada pels francesos.
2. Qui era Sim de Montfort?

Sim IV, comte de Montfort, era el cap militar dels
croats.
3. Considera la complicada posici del rei Pere i respon:
quins eren els seus interessos poltics? Com a senyor
feudal, quins deures tenia envers els seus vassalls
occitans? A quins perills shavia denfrontar?
El rei Pere tenia, com un dels seus principals interessos, reforar el seu poder al Llenguadoc i Provena, i els altres territoris dOccitnia, entre els
Pirineus i el Regne de Frana.
Com a senyor, tenia el deure de protegir els seus
vassalls de les agressions militars.
Per a protegir els territoris dOccitnia, no sols havia
denfrontar-se a lexrcit francs, que era una potncia militar formidable, sin tamb a Roma: si feia
costat als ctars, Roma podia convocar la croada per
tota la Cristiandat contra Catalunya i Arag, com ja
havia fet a Occitnia.
RECAPITULEM
Escriu un breu assaig o exposici on expliques com
va influir la poltica internacional en la infantesa del
rei Jaume.
Linfant Jaume:
El seu naixement, com a hereu dArag, Catalunya i
Montpeller, ja va ser resultat de la poltica expansionista dels comtes reis al nord dels Pirineus.
Duna banda, la irrupci dels croats francesos a Occitnia i, de laltra, les perspectives dun nou matrimoni per al rei Pere, polticament ms avantatjs que el primer, van situar linfant Jaume en una
posici delicada: son pare no va dubtar a intentar
desqualificar-lo com a hereu (demanant el divorci
respecte de sa mare, la reina Maria) i de posar-lo
en mans del seu enemic Sim de Montfort, com a
penyora duna pau que es trencaria molt prompte.
La negativa del papa a la petici de divorci feta

pel rei i, poc desprs, la derrota i mort del mateix
rei Pere van capgirar la situaci de linfant Jaume, que seria hereu de la Corona dArag. Sense
la protecci papal (el papa tamb va obligar Sim
de Montfort a alliberar-lo) i si el rei Pere haguera
pogut contraure un segon matrimoni i nhaguera
tingut hereus, la posici de linfant Jaume hauria
pogut ser molt diferent.
El Llibre dels fets

Textos 12,13 i 14
1. Quina s la caracterstica que individualitza el Llibre dels fets?
s el mateix rei qui parla del seu regnat, es tracta
duna autobiografia o memries poltiques.
2. Al primer pargraf del text 15, com justificaries les
formes nostre pare i ns om dir?
El rei hi fa servir el plural majesttic: cal interpretar,
doncs, mon pare i jo vaig sentir dir.
Text 15
1. Set-cents anys no passen debades i una llengua, en
este perode, pot haver evolucionat molt. Per malgrat
les dificultats innegables que presenta el text, desprs de llegir-lo, segur que podrs dir quina soluci
es va trobar a la situaci de linfant Jaume, que son
pare havia cedit com a penyora al seu enemic, Sim
de Montfort, en un intent fracassat de pau. Fes-ho.
Els seus [vassalls] naturals (naturals: per successi, condici de vassallatge transmesa de pares a fills) van demanar al papa (apostoli) que
obligara Sim de Montfort a tornar-los linfant
Jaume. Aix es va fer: els francesos (els hmens de
Montfort) el van dur fins a Narbona; all el va rebre
una representaci de nobles catalans, que el van
31
dur a Catalunya. All es va decidir que el criarien

(nodririen) els templers a Monts. Desprs, a les
Corts de Lleida, els representants dArag i Catalunya (nobles, bisbes, ciutats) li van jurar fidelitat
com a rei.
2. En la llengua actual, com direm nostre pare venc
sobre ell?
El nostre (el meu) pare vingu contra ell.
3. Quin s linfinitiu de jagut. Troba-li un sinnim.
Jaure: estar gitat, dormir.
4. Com direm no poc estar en peus?
No pogu estar dret, dempeus.
5. Si en la llengua actual, venc ha donat vingu i poc,
pogu, fes lanalogia per a:
sassec en son seti
sassegu al seu lloc
no ho volc prendre
no ho volgu prendre (acceptar)
hac datorgar
hagu datorgar
6. Les paraules inusuals en la llengua actual pots
entendre-les en funci del context on apareixen.
Fes correspondre a cadascuna de les paraules segents una paraula en negreta del text:
En Simon de Montfort era en Muret b ab vuitcents hmens a cavall entr en mil; e nostre pare
venc sobre ell prop daquell lloc on ell estava []
E aquell dia que fu la batalla havia jagut ab una
dona, si que ns om dir depuis a son reboster, qui
havia nom Gil [], e altres que ho viren per sos
ulls, que anc en lEvangeli no poc estar en peus,
ans sassec en son seti mentres es dea.
32
E ans que fos la batalla volias metre en Simon de

Montfort en son poder per fer sa volentat, e volias
avenir ab ell; e nostre pare no ho volc prendre. E
quan viren a lo comte Simon e aquells de dins,
preseren penitncia, e reeberen lo cos de Jesucrist, e dixeren que ms amaven morir al camp que
en la vila. E, sobre a, eixiren combatre ensems
en una.
E aquells de la part del rei no saberen rengar la batalla ni anar justats, e ferien cada un ric hom per si,
e ferien contra natura darmes. E per lo mal ordonament, e per lo pecat que era en ells, hac-se a venre
la batalla, e per la merc que no hi trobaren aquells
qui eren de dins. E aqu mor nostre pare, car aix ho
ha usat nostre llinatge tots temps, que en les batalles
que ells han feites ne ns farem, de venre o morir. E
ns romanguem en Carcassona en poder del comte,
car ell nos nodria e tenia aquell lloc.
E puis, passat a, demanaren-nos nostres naturals e guerrejaren ab franceses [] E part la guerra
que ells faeren en Narbona e daltres llocs, enviaren
missatge a lapostoli Innocent tercer, que ell press
consell e destrenys en Simon de Montfort, per vet
o per altra manera, que cobrassen ns, qui rem
llur senyor natural, que no hi havia pus fill de nostre
pare de lleial conjugi, si ns no. E aquest apostoli
papa Innocent [] envi tan forts cartes e tan forts
missatgers al comte Simon que ell hac datorgar
que ens retria a nostres hmens. E aduixeren-nos
los franceses entr a Narbona. E a Narbona eixiren
gran partida dels nobles de Catalunya e dels ciutadans, e reberen-nos. E ns podem haver llaora sis
anys e quatre meses. E hagren acord quan foren en
Catalunya qui ens nodriria. E acordaren-se tots que
ens nodrs lo maestre del Temple en Monts []
E hagueren altre consell: que en nom de ns e ab
segell novell que ens faeren fer, que manssem cort
a Lleida, de catalans e daragoneses, en la qual fossen larquebisbe e els bisbes e els abats, e els rics
hmens de cada u dels regnes, e de cada ciutat deu

hmens ab auctoritat dels altres de o que ells farien que fos feit. E tots vengren al dia de la Cort []
E aqu juraren-nos tots que ens guardarien nostre
cos, e nostres membres e nostra terra, e que ens
guardarien en totes coses e per totes.
fins: entr
contra: sobre
responsable de les provisions: reboster
es deia: havia nom
desprs: depuis
mai: anc
seient: seti
acceptar: prendre
prengueren: preseren
ben units: justats
sin que: ans
vassalls: naturals
sant pare: apostoli
obligs o obligara: destrenys (destrnyer)
formar per a la batalla: rengar la batalla
units: ensems en una
atacaven: ferien
shagu de perdre: hac-se a venre
criava: nodria
excomuni: vet
recuperassen o recuperaren: cobrassen
conduiren: aduixeren
llavors: llaora
ms: pus
legal: lleial
matrimoni: conjugi
7. Troba el segon terme de loposici amb: [] [Sim
de Montfort i els seus] eixiren combatre ensems
en una.
E aquells de la part del rei no saberen rengar la
batalla ni anar justats, e ferien cada un ric hom per
si, e ferien contra natura darmes.
RECAPITULEM
Quina opini tenia el rei Jaume de son pare i de Sim
de Montfort? A qui dels dos censura? Com creus que
Sim de Montfort es devia comportar amb ell quan el
tenia al seu poder?
Certament, el rei Jaume no expressa una bona opini de la conducta del seu pare davant la batalla. Ho
hem vist en les tres oposicions anteriors:
[] aquell dia que [el rei] fu la batalla havia jagut
ab una dona [] que anc en lEvangeli no poc estar
en peus []
[] lo comte Simon e aquells de dins [la vila], preseren
penitncia e reeberen lo cos de Jesucrist []
[] volias metre en Simon de Montfort en son poder per fer sa volentat, e volias avenir ab ell []
[] e nostre pare no ho volc prendre.
[] [Sim de Montfort i els seus] eixiren combatre
ensems en una.
batalla ni anar justats, e ferien cada un ric hom per
si, e ferien contra natura darmes.
El rei Pere comet pecat de luxria i de suprbia; a
ms, no imposa la disciplina necessria.
Sim i els seus, per contra, sn virtuosos davant
Du, humils amb el seu enemic i disciplinats en
la batalla.
Per tant, el rei Jaume no devia guardar un mal record de Sim de Montfort; en canvi, tenia motius
per a tindre un cert ressentiment contra son pare.
Podrem dir que lopini del rei Jaume envers el rei
Pere s ambigua o matisada? Raona-ho.
Malgrat el comportament ocasional del rei Pere
en la batalla de Muret, el rei Jaume est orgulls
de la seua valentia, una qualitat que lhonora a ell
i a tots els seus avantpassats:
33
E aqu mor nostre pare, car aix ho ha usat nostre

llinatge tots temps, que en les batalles que ells han
feites ne ns farem, de venre o morir.

Textos 17 i 17 bis
1. On va citar el rei als seus rics hmens?
A Terol.
2. Diu que volia entrar al regne de Valncia, per
qu cal entendre per entrar? Entrar com i amb
quina intenci?
Vol dir fer una incursi en territori enemic, per a atacar.
3. Quants del seus vassalls hi van acudir?
Tres: Balasc dAlag, Artal de Luna i At de Foces.
4. Creus que nhi havia prou, amb noms tres barons i els
seus homes armats, per a invadir un territori enemic?
Per descomptat que no (no hi vengren sin) i s
per aix que va desistir de fer la guerrra i va signar
la treva amb el rei de Valncia.
5. Creus que el rei de Valncia estava ben informat de
la feblesa militar del rei Jaume en aquell moment?
Per qu ho creus?
Sembla que no, perqu li va pagar una suma molt
elevada justament per a evitar un atac que, en
aquell moment, el rei Jaume no podia fer-li.
Textos 16 i 17
1. Quin deure no van complir els rics hmens, vassalls
de Jaume I, que no van acudir a Terol?
El danar a la guerra quan el senyor els cridava,
que era el principal deure dels qui tenien honors
(una instituci aragonesa: una concessi vitalcia
de terres i rendes que obligava el vassall a acudir a
la guerra amb la mainada del rei).
34
Textos 18 i 19
1. Quan es troben el rei i don Pero Ahons, quines
eren les pretensions del segon?
Fer la guerra de forma independent, abstenint-se de
participar en la convocatria del rei.
2. Quin conflicte es produa entre ells dos?
A banda de no haver-lo assistit quan el seu rei
lhavia cridat a la guerra, don Pero Ahons tampoc no pensava respectar la treva signada pel
rei Jaume i volia fer la guerra igualment contra
el rei de Valncia.
3. Quina edat tenia aleshores el rei Jaume? Pots datar
lepisodi?
E ns entrvem llaora en edat de disset anys, per
tant, el 1225. Ara b, sembla que aix no s exacte:
els fets es van esdevindre el 1226.
Textos 18 i 20
1. Desprs de llegir el text 20, sobre ladolescncia
de Jaume I, per qu creus que el rei, al text 18, vol
recordar als lectors ledat que ell tenia en aquell
moment?
Perqu la seua poca edat no lajudava a imposar
la seua autoritat sobre hmens ms experimentats
i tamb perqu, just abans de contar-nos com es
va enfrontar cos a cos a un dels seus barons, vol
recordar-nos que ell no havia arribat al seu ple desenvolupament fsic.
La seua extrema joventut afig mrit al seu comportament.
2. El rei Jaume remarca que don Pero Ahons era bon
cavaller e fort bo darmes (bon cavaller i molt bo
amb les armes). Per qu creus que ho fa?
Reconeixent el valor del seu rival, el rei dna la mida
del coratge i fora fsica necessaris per enfrontarshi i vncer-lo.
RECAPITULEM
En lenfrontament amb Pero Ahons, qu es jugava el rei Jaume? Creus que la seua principal
preocupaci era que, si un vassall seu atacava el
rei de Valncia, ell deixaria de cobrar els diners
acordats amb la treva? Creus que don Pero Ahons no renunciava a la cavalcada sols per raons
econmiques?
Ms que no els diners, el rei es jugava el seu prestigi i el seu futur: si no sotmetia el vassall rebel, quedava no sols desautorizat davant els seus vassalls,
potser per sempre, sin tamb desacreditat en la
seua primera actuaci en poltica exterior, perqu
es mostrava incapa de mantindre un pacte.
Larmament
1. Al segon pargraf del text 18, el rei Jaume diu
que don Pero Ahons anava vestit son perpunt
e sa espasa cinta e un batut de malles de ferre
al cap (amb el seu perpunt posat i la seua espasa a la cintura i un batut de malles de ferro al
cap). Quina important protecci no duia posada?
Creus que esta imprevisi va tindre conseqncies? Consulta el text 19.
Aleshores el contraps, per la fora de gravetat, accionava la palanca.

Quan el bra ms llarg de la palanca arribava al
lmit del seu recorregut, la fona llanava la pedra.
3. Explica com avana el castell de fusta fent servir
les paraules: corrioles, barrera, parats, greix.
Un escamot dhmens posava la barrera ben prop
de la muralla.
Protegides per la barrera, sasseguraven les corrioles
a terra (mitjanant estaques i ncores de vaixells).
Amb cordes, que passaven per les corrioles, els hmens tiraven del castell, que lliscava per damunt de
parats o corrons.
4. Sobre el dibuix, assenyala les principals peces del
seu armament: calces de ferro, capell de ferro,
perpunt, goni, batut.
perpunt
capell de ferro
batut
goni
No duia el goni, per tant, no tenia protecci de malles metlliques on va rebre la llanada (al costat
destre [] dejs lo bra) i, potser per aix, la ferida va ser mortal: mig peu equival a 13 o 15 cm.
2. Explica el funcionament del fonvol fent servir les
paraules: torn, palanca, fona, contraps, eix i punt
de suport.
Mitjanant el torn, es feia girar la palanca sobre
leix, on hi havia el punt de suport: baixava lextrem
de la fona i pujava el contraps per laltre extrem.
calces de ferrro
Aturada la palanca en la posici convenient, es carregava la fona amb una pedra.

Samollava la corda que, des del torn, subjectava
la palanca.
Cavaller armat
35
El rei conqueridor
Text 21
1. Les societats feudals dEuropa van invadir durant
el segle xiii diversos territoris fronterers. Associa
els diversos pobles invasors amb les rees que
van conquerir.
Anglesos: Galles, Esccia, Irlanda.
Alemanys: Prssia (oriental).
Vencia i els croats francesos: Imperi bizant.
2. Pel que fa al territori valenci, abans de la invasi catalanoaragonesa del segle xiii, es van
donar altres tres invasions: dels romans, dels pobles germnics i de lislam. Busqueu la informaci
necessria i dateu-les.
Romans: segle i aC.
Pobles germnics: segle vi dC.
Lislam: segle viii dC.
3. Amb la invasi de lany 713, comena la colonitzaci musulmana del territori que hui anomenem
valenci. Fins a la invasi cristiana de Jaume I,
quins sn els segles del predomini de la cultura
musulmana en el nostre territori?
De mitjan segle viii a mitjan segle xiii (cinc segles).
Text 22
1. Fins al segle viii, la poblaci del nostre territori, pel
que fa a llengua, religi i costums, a quina cultura
pertanyia?
A la cultura llatina i cristiana, romnica.
2. Des de la conquesta musulmana a primeries del
segle viii, quina va ser la seua evoluci?
Arabitzaci cultural i islamitzaci.
36
3. Tota la poblaci indgena es va assimilar a lislam?

No tota.
4. Qui eren els mossrabs? Van ser majoritaris? Quin
va ser el seu dest?
Van ser els no assimilats per larabitzaci i la
islamitzaci, que van conservar durant segles
el parlar romnic i la religi cristiana. Van ser,
per, minoritaris i van acabar desapareixent:
de mica en mica. Molts dells van seguir els
castellans quan, en 1102, mort el Cid, abandonaren Valncia; daltres sagregaren en 1125
a les forces dAlfons el Bataller que atacaven
Valncia i Dnia, i es retiraren amb elles a territori cristi; bastants dels que van restar-hi foren
exiliats al Marroc pels almorvits.
5. A mitjan segle xiii, quan el rei Jaume I va conquerir
el nostre territori, quines eren la llengua i la religi
de la poblaci indgena?
Eliminats els mossrabs, per emigraci o expulsi,
la poblaci dels territoris conquerits per Jaume I
parlava rab i era de religi islmica.
Documentat
En quins tractats van fixar el Regne de Castella i la
Corona dArag les respectives rees de conquesta
sobre al-Andalus?
Als tractats de Cazola i Tudilln.
Textos 23-25
1. Quins factors van determinar lextensi i les fronteres del Regne de Valncia?
La capacitat militar del rei Jaume dincorporar territoris, en competncia amb el Regne de Castella,
que condicionava i limitava lacci conqueridora de
la Corona dArag.
2. Quin era el projecte dels senyors feudals aragonesos respecte de les terres conquerides?
Afegir-les al Regne dArag.
3. Quina va ser la determinaci del rei?
Crear-hi un nou regne, independent.
4. La llengua prpia del nou regne, de quin factor
depenia?
Dels repobladors que substiturien la poblaci venuda (en gran part desplaada i expulsada, fins a
lexpulsi total a primeries del segle xvii).
5. Quina s la fita histrica en qu, inequvocament, la
nostra llengua apareix, per primera vegada, com a
llengua prpia del Regne de Valncia?
La traducci dels Furs lany 1261, que shavien comenat a redactar, vint anys abans, en llat.
RECAPITULEM
El rei Jaume I va ser el fundador del poble valenci.
Vist des del comenament del segle xxi, quina s la
vigncia de la seua obra? O dit duna altra manera:
quines caraterstiques de la societat valenciana actual responen encara a les actuacions ms o menys
directes daquell rei?
- Sidentifica amb el gentilici valencians, que deriva

de la capital del regne.
- T una llengua que rep este mateix nom, aportada
amb els repobladors vinguts amb el rei Jaume.
- T una certa conscincia dunitat, de passat com
que es deriva, entre altres factors, dhaver compartit durant segles institucions poltiques comunes
com sn el Regne i els seus Furs.
El Regne i els Furs van deixar dexistir des de la
invasi castellana del 1707. Mitjanant el Decret de
Nova Planta, el rei Felip V va annexionar el Regne
de Valncia a Castella i va derogar els Furs, que va
substituir per les lleis castellanes.
Es poden comparar les fronteres de lactual Comunitat Valenciana amb les fronteres del Regne de
Valncia (amb Jaume I i amb Jaume II): la principal
diferncia sn els afegits de lAlt Vinalop, amb Villena, i de la Plana de Requena-Utiel.
Es poden comparar la frontera poltica i la frontera
lingstica i fer referncia al retrocs dins les comarques i les ciutats de tradici valencianoparlant,
producte de la persecuci secular sobre la llengua.
Certament, el regne que ell va crear fa molts anys, segles, que va deixar dexistir. Quina va ser la sort dels
Furs? El territori i les fronteres valencianes sn exactament les mateixes que ell va establir? Qu podem
dir de la llengua prpia del Regne de Valncia?
Lalumne haur de posar en joc el conjunt de coneixements que ha adquirit.
La societat valenciana actual es caracteritza perqu:
- Sestn per un territori amb uns lmits ms o menys
coincidents amb els que va establir el rei Jaume.
37
38
Biografia de Jaume I
Occitnia i el catarisme
Fill de Pere II dArag i I de Catalunya (el Catlic) i de
la reina Maria, senyora de Montpeller, Jaume I va nixer,
precisament a Montpeller, la nit de l1 al 2 de febrer de
lany 1208.
El mateix any en qu ell va nixer, sesdevenia un fet politicoreligis de la ms gran importncia que condicionaria
la poltica europea i, no cal dir-ho, la biografia del futur rei:
el papa Innocenci III proclamava la croada contra els heretges ctars o albigesos, que eren vassalls dels comtes
de Tolosa i de Provena, com tamb del mateix rei Pere
dArag i Catalunya.
El Llenguadoc, Provena i tota Occitnia, Montpeller incls, eren territoris polticament molt febles, fragmentats
en estats feudals sovint minsculs i, per aix, despertaven lambici dels reis vens. Tant dels dAnglaterra i
Frana com del mateix rei dArag i comte de Barcelona,
que era el sobir que tradicionalment hi havia tingut una
major influncia, fins al punt que una gran part de senyors daquells territoris eren vassalls seus.
Quan hi va arrelar lheretgia dels ctars, en detriment del
catolicisme, la casa reial de Frana, aliant-se amb el papat, va aprofitar locasi per a invadir el Llenguadoc i, amb
el pretext de preservar la religi cristiana, annexionar-se
el territoris que ambicionava des dabans de produir-se el
problema religis.
El 1209, un poders exrcit de croats francesos, capitanejats per Sim de Montfort, va atacar les terres del comte de
Tolosa, va arrasar Besiers i va conquerir Carcassona.
39
Sim de Montfort i Pere I dArag i Catalunya

El rei Pere, pare de Jaume I, va dubtar davant lagressi francesa contra uns dominis que considerava propis:
duna banda tenia el deure de protecci militar sobre els
seus vassalls, de laltra devia obedincia a lEsglsia. Cal
dir que el rei de Frana i el papa, aliats, eren enemics
temibles.
De primer, el rei Pere va voler conjurar el perill pactant
amb Sim de Montfort. Els pactes incloen el vassallatge
de Sim respecte del rei Pere, com a nou vescomte de
Carcassona, i la futura boda entre la filla de lun, Amcia
de Montfort, i el fill de laltre, linfant Jaume. A ms, el rei
Pere consentia a posar el seu fill en poder de Sim de
Montfort, com a garantia del pacte entre ells.
Si el 1211, linfant sallunyava de sa mare, la reina Maria, i passava de Montpeller a Carcassona, on els croats
havien establit la seua capital, el 1213 es trencava la pau
entre el rei Pere i Sim de Montfort. El rei i el comte de
Tolosa van atacar els croats a Muret, la sort els va ser
adversa i, no sols van acabar derrotats, sin que el mateix
rei Pere va perdre la vida en el camp de batalla.
El rei Pere i la reina Maria davant el papa

Un altre fet que va influir en el dest de linfant Jaume va
ser la relaci, enverinada, entre son pare i sa mare. El rei
Pere, que havia contret matrimoni amb Maria de Montpeller
perqu ambicionava esta ciutat, pea fonamental en el joc
de forces poltiques a Provena, ara projectava un nou matrimoni amb Maria de Montferrat, que considerava polticament ms beneficis. Havia presentat demanda de divorci
davant el papa i la reina Maria de Montpeller, desprs de
separar-la del fill, lliurat a Sim de Montfort com a penyora,
havia acudit a Roma, a defensar-se de les pretensions del
marit. All va aconseguir que el papa dictara sentncia a
favor seu denegant el divorci i que assumira la protecci de
linfant Jaume. Poc desprs daix, la reina Maria va morir,
encara a Roma, el 20 dabril del 1213, i el 12 de setembre
del mateix any tenia lloc la desfeta de Muret.
Al castell de Monts
Linfant Jaume, orfe de pare i de mare, era una valuosa
carta a jugar en mans de Sim de Montfort, que el va
voler retindre com a ostatge. El papa, per, el va obligar
a alliberar-lo.
Un seguici de nobles vinguts de Catalunya i Arag es van
fer crrec de linfant i, de tornada, representants dels dos
territoris el van jurar com a rei a Lleida. Desprs el van
confiar als templers perqu sencarregaren de protegir-lo
i educar-lo, al castell de Monts, segons el que havien
disposat la reina Maria i el papa.
Mentres duraria la minoria del rei, que noms tenia sis
anys aleshores, el comte San, oncle del difunt rei Pere,
socuparia de la regncia del seus dominis.
40
Carcassona
Penscola
Un rei feble en poder dels seus barons
Primeres incursions cap a Valncia
La desaparici del rei Pere i la llarga minoria del seu fill

Jaume van produir un buit de poder que ocuparien els
nobles de Catalunya i Arag. La lluita entre clans i aliances, prpia dels senyors feudals, sense el fre de lautoritat
reial assoliria un grau molt elevat de violncia.
El rei tenia aleshores quinze anys, noms dos anys desprs (1225) intentava encapalar la primera expedici
militar fora dels seus dominis: un intent de conquerir Penscola que va acabar en un fracs humiliant.
Lany 1217, un dels bndols en lluita, oposat al regent i

capitanejat per Ferran de Montarag, germ del difunt rei
Pere i oncle, per tant, del mateix rei Jaume, va aconseguir
atraure el nou rei, fins aleshores confiat als templers, i
que amb noms nou anys dedat va abandonar la seguretat de Monts per a esdevenir un pe en el complicat joc
de les rivalitats nobiliries en lluita pel poder.
Anys desprs, el jovenssim rei contaria al Llibre dels fets
la confusi permanent en qu va viure aquells anys, intentant refermar la seua autoritat, volent sotmetre els
rebels, enfrontant-se successivament als poderosos senyors dAlbarras i de Montcada, de traci en traci i de
fracs en fracs, fins que els barons principals de Catalunya i Arag, de com acord, el van retindre a Saragossa
i es van repartir entre ells territoris, rendes i influncies
que corresponia adjudicar al rei. No el van alliberar fins
que no els va donar el seu consentiment en tot.
Segurament el rei ja concebia aquell primer assaig com

una manera de dirigir la violncia feudal cap a lexterior i
dimposar, alhora, la seua autoritat.
Desprs del fracassat setge a Penscola, la tendncia ja
estava marcada. Lany segent Jaume I tornaria a intentar una penetraci en terres andalusines, ara des de Terol.
Dels barons que shavien comproms a seguir-lo, no sen
va presentar quasi cap a la cita. Ara b: el governador
almohade de Valncia, Abu Zayd, no prou ben informat
sobre la feblesa poltica del rei Jaume, li va enviar ambaixadors amb loferta dun tribut molt elevat (la cinquena part de les rendes de Mrcia i de Valncia) si desistia
datacar-lo.
Lenfrontament amb Pero Ahons

El rei Jaume va acceptar el pacte dAbu Zayd i, quan sen
tornava de la frontera, es va trobar un dels rics hmens
dArag, don Pero Ahons, que sadreava, amb seixanta
cavallers seus contra el territori valenci, en una expedici
de castic i saqueig en profit propi. El rei el va advertir que no
ho podia fer perqu havia signat la pau amb els andalusins
de Valncia i Mrcia, i no podia consentir que un vassall
seu trencara els pactes que ell havia signat. Pero Ahons
no el volia obeir de cap manera, en la disputa el rei i el bar
es van abraonar i, en lenfrontament que va seguir, un dels
hmens del rei va matar Pero Ahons duna llanada.
41
Rei dArag, a les pintures murals dAcanys (s. XIV)
Mallorca
La guerra
La mort daquell important bar va comportar una reacci de greus conseqncies: diverses ciutats (Saragossa,
Osca, Jaca) i gran part de la noblesa dArag, ms una part
de la noblesa catalana (els Montcada i els seus aliats), es
van sublevar contra el rei i va comenar la guerra.
Els nobles revoltats lluitaven contra lautoritat reial. La
guerra era la seua ra de ser i, en este mbit, no acceptaven les limitacions que el rei volia imposar-los: ell
havia signat la pau amb Abu Zayd sense consultar-los-ho,
shavia atrevit a matar un dels principals barons dArag
perqu no lhavia acceptada i, no cal dir-ho, la resta de
nobles no creien en lobligaci dobeir el rei en semblants
circumstncies.
Comenada la guerra, el rei va saber, aprofitant sens dubte les diferncies entre els barons, constituir-se un bloc
de partidaris prou important per a fer front als rebels: els
Cardona i els Cabrera, a Catalunya, enemics dels Montcada; els Liana, oposats als Ahons, i altres importants
llinatges aragonesos, com ara els Alag, els Foces, etc.
Valent-se ms duna hbil poltica de dissuassi que no
del recurs a les armes, finalment Jaume I aconseguiria a
la Pau dAlcal, al cap dun any de comenar les hostilitats, una situaci ms favorable als interessos reials.
Desprs de la Pau dAlcal, Jaume I imposaria com ms

va ms la seua autoritat sobre els nobles. Entre lacabament de la guerra desfermada arran de la mort de Pero
Ahons i lexpedici contra Mallorca, hi ha un breu parntesi duns dos anys, en qu el fet poltic ms important
que es dna s la vinculaci del comtat dUrgell a la corona, fet que reforava aix mateix lautoritat reial.
En la conquesta de Mallorca, assumint la direcci de les
operacions militars, el rei refermaria encara ms el control sobre els barons dArag i de Catalunya que el van
seguir en lempresa.
Lestol va partir de Salou el 6 de setembre del 1229 i,
superant la mala mar que va trobar, aconseguia desembarcar a Santa Pona desprs de diversos dies dincertesa. En el cam cap a la capital, la host del rei Jaume es
va imposar a la batalla de Portop i, de seguida, va posar
setge a Madina Mayurca, la capital de lilla. En tres mesos
i mig, els seus hmens van derrocar un pany de muralla
i van assaltar finalment la ciutat, el 31 de desembre del
1229.
Era la primera de les grans gestes militars de Jaume I,
que li farien merixer el sobrenom de Conqueridor amb
qu passaria a la histria.
Menorca
El rei Jaume no va emprendre la conquesta de Menorca,
en va tindre prou dexigir-li un elevat tribut, que les autoritats de lilla van accedir a pagar.
Segons el Llibre dels fets, el rei, trobant-se a Mallorca
(1231), va enviar els seus ambaixadors a Menorca per
a transmetrels les seues exigncies. Ell, a la punta de
Cap de Pera, es va limitar a fer encendre grans focs que
es veien des de laltra illa. Pensant que eren les fogueres
dun gran exrcit a punt per atacar-los, els andalusins de
Menorca, van accedir a pagar el tribut exigit.
De fet, Menorca no seria conquerida fins a lany 1287, per
Alfons el Liberal.
42
Morella segons el botnc Cavanilles (s. XVIII)
Morella, Ares, Borriana

Si la campanya per Mallorca havia sigut una iniciativa reial i
Jaume I havia encapalat lempresa des del primer moment,
en territori valenci va ser diferent, ja que, al comenament,
algunes forces militars aragoneses li van prendre la iniciativa.
Lany 1232, mentres el rei, segons ens conta ell mateix al Llibre
dels fets, es trobava caant porcs senglars a Albarras, li va
arribar la notcia que peons de Terol havien conquerit Ares.
Ares era una fortalesa molt important, i el rei, en saber-ho,
es va afanyar a posar-se en cam, per encara no hi havia
arribat, sempre segons el Llibre dels fets, que li van donar la
notcia que tamb Morella lhavien conquerida forces dun
dels principals barons aragonesos: Balasc dAlag. Llavors el
rei, oblidant-se dAres, es va afanyar a intervindre sobre Morella. En una emboscada va retindre Balasc i li va exigir que li
lliurara aquell important castell. El bar hi va accedir a canvi
de conservar-lo en condici de vassallatge, com un feu concedit pel rei, que seria, en definitiva, el senyor de Morella.
Pel que fa a Ares, el rei se napropiaria pagant als hmens
que lhavien conquerit una compensaci econmica.
A la primavera segent, el rei va convocar la host i, per la
vall del Palncia, es va adrear contra Borriana. Desprs
dun setge de dos mesos, la vila es rendiria i la seua poblaci seria expulsada. Desprs, en pocs mesos, es rendirien tots els castells andalusins de ms al nord: Polpis,
Borriol, Penscola, Xivert, Vinrom, etc.
Eivissa
El rei Jaume no va intervindre personalment en la conquesta eivissenca, que va confiar a Guillem de Montgr,
linfant Pere de Portugal i Nun San, comte del Rossell.
Labril del 1235 els tres van arribar a un acord amb el

rei: conqueririen lilla en nom dell i la posseirien com a
vassalls seus, com un feu concedit pel rei.
La campanya va comenar molt poc desprs de signar-se
lacord i, desprs daferrissats combats, la ciutat dEivissa es va rendir el 8 dagost del mateix any 1235.
Valncia
El rei Jaume, desprs de conquerir tot el territori al nord
de Borriana, es va creure prou fort per a preparar lassalt a la capital: Balansiya, la ciutat ms important de
tot Xarq al-Andalus, defensada per fortes muralles, on
tenia la cort el rei Zayyan, que havia conquerit el poder
destituint lltim governador almohade, Abu Zayd, i ms
recentment, a la mort Ibn Hud, havia adquirit tamb el
Regne de Mrcia.
El primer pas per a conquerir Balansiya va ser locupaci
del Puig el 1237, que s, el nom ja ho diu, un puig, enmig
de la plana al nord de Valncia, molt prop del mar, per on
es podia avituallar molt fcilment. Des dall, els hmens
del rei Jaume I podien llanar contnues operacions de
castic al voltant de la ciutat.
Amenaat de prop, el rei Zayyan, per primera vegada,
es va voler enfrontar a les forces invasores i va atacar el Puig, on va patir una severa derrota. Desprs
daix es va replegar rere les muralles de la ciutat,
disposat a resistir.
A labril de lany segent el rei Jaume li va posar setge i,
a darreries de setembre, Zayyan es rendia, abandonava la
ciutat, amb tota la poblaci que lhabitava, i es refugiava
al sud del Xquer.
43
Bairn, Xtiva, Biar
La guerra contra al-Azraq
Al sud del Xquer, limportant castell de Bairn, prop de

lactual Gandia, es rendiria sense lluitar lany segent.
Desprs, Jaume I sadrearia al que era laltre gran castell ms enll del Xquer: Xtiva, que en canvi s que li
oposaria una certa resistncia.
La fi efectiva de la conquesta fins a la lnia Biar-Busot,

per, no va ser fins a uns quants anys desprs, ja que, des
de lendem que el rei Jaume va considerar-la acabada,
va sorgir un poders nucli de resistncia a les serres de
la Marina, que es va estendre a altres zones: a la serra
dEspad, un cos dinfanteria aragonesa va ser venut per
tropes andalusines.
Les operacions es van complicar amb laparici dun rival

que li volia disputar Xtiva: linfant Alfons de Castella, que
es va avanar al rei Jaume ocupant Moixent i nguera,
que eren castells del territori de Xtiva.
La reacci del rei Jaume va ser violenta; linfant Alfons,
que poc abans havia pactat matrimoni amb Violant, la filla
del rei Jaume, li va demanar una entrevista i tots dos es
van trobar a Almirra (actualment el Camp de Mirra), on
linfant Alfons li va demanar Xtiva com a dot.
Desprs de tenses negociacions, el rei Jaume va obligar
linfant a reconixer-li el dret a conquerir Xtiva i tot el
territori fins a la lnia Biar-Busot, com shavia pactat a
Tudilln (1151) i Cazola (1179).
Esta ratlla de Biar a Busot seria la primera frontera sud
del Regne de Valncia quan, conquerides Xtiva, Dnia
(1244) i Biar (1245) el rei Jaume consideraria acabada
la conquesta.
De fet, la frontera definitiva no sestabliria, al sud dElx i
Oriola, fins a primeries del segle xiv, durant el regnat de
Jaume II.
44
En resposta a la revolta, lany 1248 el rei Jaume va decretar lexpulsi de la poblaci andalusina, que noms es va
fer de forma parcial: una part considerable va abandonar
el Regne de Valncia per la frontera de Mrcia, mentres
que una altra gran part va ser noms desplaada, de les
planes i de la costa a linterior muntanyenc del Regne.
El cap de la revolta, al-Azraq, que volia ocupar posicions
al Benicadell, va ser derrotat per les tropes del rei Jaume. Desprs daix, es va fer fort a les muntanyes de
la Marina, i fins a Penguila, Planes i Rugat, ja a la Vall
dAlbaida. Encara intentaria fer presoner el rei Jaume, en
una emboscada que fracassaria.
Al-Azraq resistiria fins a lany 1258, quan, desprs duna
rendici pactada, ell marxaria a lexili.
Castell de Bairn
Muralles de Bairn
El Repartiment
El Tractat de Corbeil
La guerra de conquesta comportava una expulsi parcial

de la poblaci venuda, que era substituda per poblaci
vinguda, sobretot, dels dos estats conqueridors: Arag i
Catalunya.
El mateix any 1258, quan amb la rendici dal-Azraq

sacabava la conquesta valenciana, Llus IX de Frana
i Jaume I signaven el Tractat de Corbeil, on el segon
reconeixia al primer les adquisicions territorials de la
croada antictara i renunciava aix a tots els territoris que shavien vinculat en vassallatge als comtes de
Barcelona i reis dArag, llevat de la ciutat de Montpeller i alguna altra possessi de menys importncia. A
canvi, el rei de Frana renunciava a tots els drets que li
podien correspondre com a hereu de Carlemany sobre
Catalunya.
Este procs de colonitzaci va quedar reflectit en els anomenats Llibres del Repartiment, que recullen registres de
donacions i, de vegades, ocupacions de terres i cases.
Estos registres comprenen els anys entre 1237 i 1249, es
van agrupar en el segle xviii (sn de diverses procedncies),
no shan conservat, ni de bon tros, complets i, lgicament, noms donen informaci dun sector de la poblaci
colonitzadora: els propietaris. Podem sospitar, doncs, que
la poblaci que hi apareix podria ser un sector minoritari
sobre el total de nouvinguts.
Noms a ttol orientatiu, observarem que, per a la ciutat de Valncia, al Repartiment, tal com ens ha pervingut,
consten 48,5% de cases donades a catalans, 44,5% a
aragonesos i 7% a gent daltres procedncies.
Segons el mateix Repartiment, locupaci real de cases
que van fer els primers va ser del 26% i la dels segons,
del 20%.
Cal considerar que, duna banda, el Regne de Valncia
era una terra de frontera, vista com a llunyana i perillosa
pels possibles repobladors i, daltra banda, ni Arag ni
Catalunya tenien una gran capacitat demogrfica. A aix
cal afegir que, alhora, es feia la repoblaci de Mallorca i
Eivissa, conquerides noms entre nou i tres anys abans
que Valncia.
Este era el punt final lgic, dacord amb el prudent abstencionisme que el rei Jaume havia practicat tota sa vida
davant lavan francs al Llenguadoc i a Provena. El
front militar i ideolgic constitut entre el papat i la monarquia francesa donava poques possibilitats dxit a qui
satrevira a enfrontar-shi.
Els Furs
Lany 1261 es va produir un fet politicojurdic de la mxima importncia per al futur del naixent estat dels valencians: el dia 7 dabril el rei jurava els Furs, aprovats
en les primeres Corts valencianes conegudes. Aquell
text fundacional shavia gestat al llarg duns vint anys,
des de lendem de la presa de Valncia.
Quan lany 1233 Jaume I havia conquerit Borriana, hi va
implantar el fur de Saragossa i desprs ho va fer a altres
poblacions, com ara Benicarl, Almassora, Albocsser,
Benassal, Cat, etc. Si el fur de Saragossa va ser el majoritari, al seu costat el Costum de Lleida va ser tamb
45
Edici crtica, per Arcadi Garcia i Germ Colon
tres braos (ciutats, nobles i clergues) que es negarien

a atendre les peticions del rei si no respectava les lleis
del Regne o Furs. Este pacte seria fonamental en la
concepci poltica del nou estat.
important com a codi legal vigent a Clig, Cervera, Rossell, Sant Mateu, Cabanes i altres poblacions.
Tan sols sis anys desprs de la presa de Borriana,
per, el Conqueridor va canviar destratgia a Valncia, potser perqu ja havia decidit que no incorporaria
els territoris conquerits a cap dels dos estats on regnava (deixant de banda les Illes) i en formaria un de
nou, a part. Aix, a la capital del nou estat, ja des de
lany 1239, es va comenar a redactar un codi legal
propi: la Costuma, que constava de diversos captols
o furs.
El gest del rei i de les Corts valencianes de lany 1261
t una especial significaci per diversos conceptes: el
rei no sols jur els Furs (la denominaci que es va imposar sobre la de Costuma o Costumes), sin que establ lobligaci de fer-ho per a tots els seus successors
i, a ms a ms, els va jurar a canvi duna important
contribuci fiscal de 40.000 sous que li aportaven els
valencians: sestablia aix el mecanisme que regiria en
el futur la relaci entre el Regne i el rei: el monarca
noms rebria els subsidis dels valencians en el marc
dunes Corts, escoltant sempre les reclamacions dels
46
Daltra banda, el text dels Furs jurat pel rei no va ser el

llat en qu shavia redactat originalment la Costuma
de Valncia, perqu per a locasi el text shavia tradut
al roman, a la llengua que, temps a vindre, entre altres
noms rebria el de valenci, com a llengua prpia del
nou estat.
Lany 1261, quan es van traduir del llat al roman les
lleis fundacionals del Regne, es va fer a un sol roman,
i la tria entre les diverses llenges parlades pels nous
pobladors (nhi havia daragonesos i catalans, sobretot, i
tamb doccitans, navarresos, castellans, etc.), sense cap
concessi al bilingisme, ja demostra quina era la llengua
que es devia sentir com a prpia, en data ben primerenca,
sobre les altres.
Mrcia
El 1263 el rei de Castella, Alfons X, es va trobar en una
situaci delicada per les revoltes de la poblaci andalusina als territoris annexionats al sud de Castella, que rebien
ajuda des del Regne de Granada. Jaume I, tement per la
seguretat de les seues fronteres, va intervindre a Mrcia:
el seu fill, linfant Pere, la va atacar lany 1265 i lany
segent el mateix rei li va posar setge i la va conquerir.
Jaume I, fidel al Tractat de Cazola i als acords dAlmirra,
desprs de repoblar-la amb sbdits seus vinguts del nord,
la va cedir al rei de Castella.
Muralles dAlzira
Els ltims anys del rei

Jaume I va viure fins al 1276: seixanta-huit anys es podia considerar a lpoca una longevitat ms que notable.
Diversos van ser els problemes que el van preocupar en
els anys finals de la seua vida, lgicament duna certa
decadncia.
Una de les seues accions ms desencertades va ser un
intent de croada a Terra Santa que ell mateix va organitzar
i capitanejar lany 1269, quan el rei en tenia seixanta-un i
era, sens dubte, massa vell per a una empresa semblant.
Laventura va acabar fent mitja volta al cap de pocs dies
i tornant-sen lestol de croats, desprs dalguns dies de
mala mar.
Un dels conflictes ms greus que va patir en aquells anys
va ser, sens dubte, el de lenfrontament dels seus fills,
que van donar una nova ocasi a sectors de la noblesa de
rebellar-se contra lautoritat reial.
Linfant Alfons, fill dElionor, la primera muller del rei Jaume, i els infants Pere i Jaume, fills de Violant dHongria,
competien durament per lherncia reial. A ells tres shi
afegia encara Ferran Sanxis, fill duna amant del rei, Blanca dAntillon, i que, malgrat la seua condici dillegtim,
va gaudir durant cert temps de les preferncies del pare.
fill de la primera muller, va simplificar la qesti: Catalunya, Arag i Valncia serien destinats a linfant Pere i el
Rossell, Mallorca, Eivissa i Montpeller, a linfant Jaume.
Un ltim moment dangoixa el va viure Jaume I, ja malalt
de mort, quan el 1275 la poblaci andalusina es va revoltar en diversos punts del Regne de Valncia amb el suport
duns contingents de cavalleria granadina capitanejats
pel mateix al-Azraq, que va morir en combat prop dAlcoi.
La cavalleria enviada com a refor a aquella ciutat pel rei
Jaume va ser anihilada i, poc desprs, els seus hmens
patirien una derrota molt greu a Llutxent.
La rebelli ms greu dels nobles contra el rei Jaume la

va encaplar, precisament, Ferran Sanxis, fins que va ser
derrotat i asassinat pel seu germanastre, linfant Pere.
El rei, detingut a Alzira per la malaltia, va confiar la situaci al seu fill Pere i va morir pocs dies desprs, el 27
de juliol del 1276, sense veure lacabament de la revolta.
Amb les presses de la guerra va ser soterrat provisionalment a la seu de Valncia, per a ser traslladat poc ms
tard, segons el que ell mateix havia disposat, a la tomba
definitiva del monestir de Poblet.
Les successives particions en lots territorials, fetes per

Jaume I, que els fills rebrien com a herncia, sens dubte
no van contribuir a la pau dels seus estats. Finalment, la
mort per causes naturals del primognit, linfant Alfons,
La gran realitzaci del rei en aquells darrers anys va ser,

sens dubte, lelaboraci de les seues memries: el Llibre
dels fets del rei en Jaume, valus document literari i histric en qu va fixar la seua trajectria poltica i vital.
47
Cronologia
ANY
FETS I ESDEVENIMENTS POLTICS I

SOCIALS ALS REGNES DE JAUME I
FETS I ESDEVENIMENTS
POLTICS I SOCIALS A EUROPA I
LA MEDITERRNIA
1151
Tractat de Tudilln, que assignava a la

Corona dArag la conquesta de les taifes de Valncia, Dnia i Mrcia.
1163
Concili de Tours: el papa Alexandre III i els

bisbes dOccitnia prenen mesures severes contra lheretgia ctara o albigesa.
1179
Tractat de Cazola, que rectificava el de

Tudilln i atribua Mrcia a la conquesta
castellana.
1195
Victria dels almohades sobre Alfons

VIII de Castella a la batalla dAlarcos.
1196
FETS I ESDEVENIMENTS
LITERARIS I CULTURALS
Coronaci del rei Pere, II dArag i I de

Catalunya.
1202
Quarta Croada, que va acabar ocupant

Constantinoble.
1203
Leonardo Fibonacci escriu Liber Abaci,

que introdua la numeraci rab a
Occident.
Inici de la construcci de la catedral de
Lleida.
1204
Casament del rei Pere dArag i Catalunya

amb Maria, senyora de Montpeller.
1206
Distanciament entre el rei Pere i la seua

muller, Maria de Montpeller.
Per tal de casar-se amb Maria de Montferrat, ell demana el divorci al papa Innocenci III.
1208
Naixement del rei Jaume.
1209
Predicaci a Frana de la croada contra

els ctars dOccitnia, convocada pel
papa Innocenci III.
Atac dels croats francesos contra el
Llenguadoc i destrucci de Besiers.
Fundaci de la Universitat de Cambridge.
Sim de Montfort, elegit cap de la croada contra els ctars.

Sant Francesc funda lorde francisc.
1210
48
Conquesta del Rac dAdems.
Inici de la construcci de la catedral de

Reims.
Guillem de Tudela, clergue navarrs,
comena a redactar la Can de la
croada contra els albigesos, narraci
versificada contempornia de la invasi
dOccitnia pels croats francesos.
1211
El rei Pere pacta amb Sim de Montfort, que li ret homenatge com a nou
vescomte de Carcassona i passa aix a
ser vassall seu; el rei li lliura el seu fill
Jaume com a penyora.
1212
1213
Batalla de Las Navas de Tolosa.
Mort de la reina Maria, mare de Jaume I.

Mort del rei Pere I, pare de Jaume I, a
la batalla de Muret, contra els croats
comandats per Sim de Montfort.
1214
Derrota del rei Pere i del comte de Tolosa

a Muret, davant els croats francesos
comandats per Sim de Montfort.
Mort del trobador Huguet de Mataplana

per les ferides rebudes a Muret.
El papa Innocenci III obliga Sim de

Montfort que lliure Jaume I als seus
sbdits.
Representants de Catalunya i Arag el
juren com a rei a Lleida.
Confiat al mestre del Temple, lacullen
al castell de Monts.
El comte San esdev regent fins que
dure la minoria del jove rei.
1215
1217
Sant Domnec funda a Tolosa lorde

dels dominicans, origen de la Inquisici
contra els ctars i altres heretges.
Jaume I abandona el castell de Monts,
atret per Ferran de Montarag.
El comte San, fins aleshores regent
dArag i Catalunya, renuncia al crrec.
El papa amenaa denviar una altra

croada contra Arag i Catalunya si el
comte San, regent en la minoria de
Jaume I, ajuda el comte de Tolosa contra els croats.
Cinquena Croada
1218
Mort de Sim de Montfort davant les

muralles de Tolosa.
1220
Jaume I senfronta amb Pero Ferrandis i

fracassa assetjant-lo al castell dAlbarras.
1221
Matrimoni de Jaume I amb Elionor de

Castella.
1223
Jaume I senfronta als Montcada.

Els magnats de Catalunya i Arag retenen
Jaume I a Saragossa i li imposen la seua
voluntat en importants afers destat.
1224
Segona croada contra els ctars,

promoguda per Llus VIII de Frana.
49
1225
Les Corts de Tortosa posen fi a la minoria dedat del rei Jaume.

Intent de conquerir Penscola.
1226
Mort del noble Pero Ahons en un

enfrontament amb Jaume I, que origina
una rebelli dArag.
1227
Pau dAlcal, que posa fi a la guerra a

Arag.
1228
Assemblea de Barcelona en qu el rei

Jaume proposa conquerir Mallorca.
Revolta dIbn Hud a Mrcia contra els

almohades.
1229
Conquesta de Mallorca.
Revolta de Zayyan a Valncia contra el

governador almohade Abu Zayd.
Zayyan, nou rei de Valncia, ataca

Amposta i Tortosa.
Anullaci del matrimoni del rei Jaume
amb Elionor de Castella.
Notcia dun donatiu de 200 morabatins

del rei Jaume per a la construcci del
claustre de Poblet.
Sisena Croada: Frederic II va ocupar

Jerusalem.
Tractat entre Llus IX de Frana i el comte
de Tolosa, que comportaria lannexi
del comtat al regne de Frana.
1230
El papa Gregori IX instaura inquisidors

permanents adscrits a determinats
territoris.
1231
Menorca esdev tributria del rei

Jaume.
1232
Conquesta de Morella i Ares.
1233
Conquesta de Borriana. Shi imposa el

fur de Saragossa.
1235
Conquesta dEivissa.
El trobador tolos Guilhem de Montanhagol rep una donaci de terres al Repartiment de Valncia.
Mort de Guillem de Lorris, autor de la

primera part del Roman de la Rose.
Naixement de Ramon Llull.
Matrimoni de Jaume I amb Violant

dHongria.
1236
Corts generals a Monts per a Catalunya i Arag. El rei Jaume promet el repartiment de les terres valencianes entre els que participen en la conquesta.
1237
El rei Jaume ocupa el castell del Puig.
Conquesta de Crdova per Ferran III de

Castella.
Comencen els registres dels Llibres del

Repartiment.
1238
Setge i conquesta de Valncia.
1239
Conquesta de Bairn.
Comena a redactar-se la Costuma de
Valncia, origen dels Furs.
50
Inici de la construcci de lAlhambra de

Granada.
1240
Naix a Valncia Pere (el futur Pere II), fill

de Jaume I i Violant dHongria.
1242
Conquesta dAlzira.
1243
Naix a Montpeller Jaume (el futur

Jaume II de Mallorca), fill de Jaume I i
de Violant dHongria.
1244
Conquesta de Xtiva i de Dnia.
Rodrigo Jimnez de Rada, arquebisbe de

Toledo, escriu De rebus gestis Hispaniae.
Comena la construcci de laula capitular al monestir de Poblet.
Tractat dAlmirra.
Els turcs vencen els croats i ocupen
Jerusalem.
Rendici de Montsegur als croats
francesos, lltim reducte dels ctars.
1245
Conquesta de Biar.
El rei Jaume dna per acabada la conquesta valenciana.
1247
Comena la revolta dal-Azraq contra

Jaume I.
1248
El rei Jaume decreta lexpulsi general

de la poblaci andalusina del Regne de
Valncia.
Setena croada, promoguda per Llus IX de

Frana, que fracassa en lintent docupar Jerusalem.
Intensificaci de la repoblaci amb colons catalans i aragonesos.
Conquesta de Sevilla per Ferran III de

Castella.
1249
Acaben els registres dels Llibres del

Repartiment.
Roger Bacon, en una carta redactada a

Oxford, fa la ms antiga referncia a la
plvora coneguda a Europa.
1250
Derrota dal-Azraq al Benicadell.
Escultures de fusta de Sant Joan de les

Abadesses.
1251
Mor Violant dHongria.
1257
Fundaci de la Sorbona.
1258
Rendici dal-Azraq.
1260
Mort de linfant Alfons, fill del rei Jaume

i dElionor de Castella.
1261
Primeres Corts valencianes: els tres

braos, presidits pel rei Jaume, aproven
lextensi dels Furs a tot el Regne de
Valncia.
Tractat de Corbeil, en qu Jaume I

reconeix la victria de la croada francesa
i renuncia a intervindre polticament al
nord dels Pirineus.
Al setge contra Niebla dAlfons X de

Castella, es fa servir per primera vegada
la plvora a la pennsula Ibrica.
Data probable de lacabament de les

obres de lhospital i lesglsia de Sant
Joan de lHospital de Valncia.
Redactats fins aleshores en llat, sen fa

la traducci al roman.
51
1262
Partici definitiva dels regnes entre els

hereus de Jaume I: Arag, Catalunya
i Valncia per a Pere II, i Mallorca, el
Rossell i Montpeller per a Jaume II (de
Mallorca).
1266
Data probable del comenament de les

obres de la seu de Valncia, dirigides
per Arnau Vidal, el sector de labsis i
porta de lAlmoina.
Conquesta de Mrcia.
Toms dAquino comena a escriure la

Summa.
Traducci de les obres historiogrfiques
de Jimnez de Rada, entre les quals
destaca De rebus gestis Hispaniae.
1267
1269
Guillem de Cervera, tamb dit Cerver

de Girona, es vincula a la cort del rei
dArag com a trobador al servici de
linfant Pere.
Intent fracassat de croada a Terra
Santa.
1270
Huitena Croada, la darrera, promoguda

per Llus IX de Frana contra Tunis, on
trobar la mort.
1274
Mort de Toms dAquino.

Ramon Llull escriu Llibre de contemplaci
en Du i Art abreujada de trobar veritat.
1275
Revolta general dels andalusins del

Regne de Valncia.
1276
Retorn dal-Azraq, que mor en combat

davant Alcoi.
Malaltia i mort del rei Jaume.
52
Guillem de Saliceto, al tractat Chirurgia,

fa la primera descripci duna dissecci
humana.
Material
didctic
per a
LALUMNAT
1r cicle dESO
53
El rei Jaume en la nostra memria

Lany 2008 ha fet els 800 anys que va nixer el
rei Jaume I i encara el recordem.
De fet, s el rei ms anomenat que hem tingut
mai els valencians.
Tu mateix: quants altres reis de valencians coneixes? Se li poden comparar en anomenada?
Si fas la prova, pregunta a la gent i trobars
que, entre els valencians, poc o molt, aquell rei
s encara generalment recordat.
Al teu poble segur que hi ha un carrer del rei
Jaume I, i potser coneixes algun monument dedicat a ell. O potser coneixes algun poema que
en parla. O algun castell en runes per on ell va
passar.
El rei Jaume en la llegenda

Noms de carrers, monuments, poemes i antigues runes ajuden a conformar la memria dels
avantpassats i, quan un heroi sho val i dna la
mida, tamb les llegendes ens conserven el seu
record. A Valncia, nhi ha una de molt coneguda
referida a la porta de la Seu.
Rei Jaume. Valncia
54
Porta de lAlmoina o del Palau: Bernat i Floreta
Text 1
Al capdamunt daquesta porta hi ha catorze caps de
pedra: set dhome i set de dona; i una llegenda molt
vella explica per qu shi van esculpir.
El rei Jaume havia venut els sarrans de Valncia, i
aquests sarrans havien fugit perqu havien perdut la
guerra, i deixaven les cases, els camps i laigua, i les muntanyes i els castells, i les squies i els molins. Tota aquesta
riquesa sense amo, el rei Jaume la donava als seus guerrers. Ja no tenien cap guerra a fer: arraconaven lespasa i
es tornaven llauradors, i aix naixia un nou pas.
Era un pas una miqueta estrany, un pas noms a
mitges, perqu no hi havia dones, tan sols homes, i
aix no podia ser: envellirien, moririen i sacabaria
el pas []; quan ja el rei Jaume, en la nova terra
[] es va adonar que encara no es podia dir poble
aquella gent, perqu no hi havia dones, llevat de set
que havien vingut amb els seus marits [] va ferse portar el rei aquells set matrimonis davant seu, i
els va manar que anassen a la ciutat de Lleida i que
fessen crida entre les donzelles per veure si voldrien
venir a casar-se amb els guerrers fadrins. Van anar
all i ho van fer com els ho havia dit el rei Jaume.
Set-centes donzelles van fer el viatge des de Lleida

a Valncia, a veure qu seria daquells guerrerets
[] De seguida que van arribar elles es va celebrar
la gran cerimnia en la Seu, i dall van eixir tots,
cadasc amb la parella que shavia triat. Van fer una
mica de festa i, desprs, fugint cap a casa, a fer faena, perqu en aquell pas, regne li deien aleshores,
tot estava per fer i calia treballar molt; i de fet, shi
treballava tant que un pas de malfaeners no ho va
ser mai [] I aquelles i aquells van tenir fills i filles,
els quals es van casar i van tornar a fer ms fills i ms
filles, que tampoc no van parar de fer-ne, de fills i
filles, i aix, seguint la mateixa norma, fins avui que
quasi no cabem, de tants com som, els valencians.
Decofrens: Crniques dun rei
Text 2
I us dir que aquells set matrimonis es deien de
nom, segons trobareu escrit en la porta del Palau,
o de lAlmoina, en la Seu de Valncia: Pere i Maria,
Guillem i Berenguera, Ramon i Dola, Bertran i Berenguera, Domnec i Ramona, Francesc i Ramona,
Bernat i Floreta.
Decofrens: Crniques dun rei

55
primer cicle
Documentat
2. Compara les maquetes i assenyala les principals

diferncies. Hi trobes a faltar algun element actualment visible?
llegenda: narraci popular desdeveniments sovint amb un

fons real, per desenrotllat i transformat per la tradici.
sarra: membre del poble que, abans de la conquesta de
Jaume I, ocupava el territori que actualment considerem
valenci.
TREBALLEM ELS TEXTOS

Textos 1 i 2
Segles XIII i XIV
1. Quin s el fons real desta llegenda? Analitzem-la (assenyalant cada frase com a verdadera o falsa):
El rei Jaume va conquerir Valncia i el seu regne.
No el va conquerir, perqu ja ho havia fet alg
abans que ell.
Amb Jaume I no van vindre noves gents a repoblar la terra conquerida.
S que en van vindre: el rei els donava terres i
cases on viurien ells i, desprs, els seus fills.
Segle XV
La seu de Valncia i la porta del Palau no tenen

cap relaci amb el rei Jaume I.
S que en tenen: es van comenar a construir
en temps del rei Jaume.
Aix s ms llarg que lobra de la Seu

Es diu que alguna faena o empresa sembla lobra de
la Seu quan necessita molt de temps per a fer-se.
En el nostre cas, com en la resta dEuropa, la dita est
plenament justificada: la Seu o catedral de Valncia
va ser una de les primeres construccions empreses
pels conqueridors; comenada a mitjan segle xiii, parts
tan importants com sn el campanar del Miquelet i la
faana principal no es van construir fins a primeries
dels segles xv i xviii respectivament.
56
3. Associa cadascuna de les tres portes de la Seu a lestil

i a lpoca que li corresponen:
Porta dels Apstols
Segle xiv
Barroc
Porta dels Ferros
Segle xviii
Gtic
Porta del Palau
Segle xiii
Romnic
o de lAlmoina
El Miquelet
Porta de lAlmoina o del Palau
Porta dels Apstols
Porta dels Ferros
57
primer cicle
El rei Jaume en la poesia

Al costat de la llegenda, la poesia ha contribut
igualment a construir i fixar la memria del rei
Jaume I. Si la llegenda s sobretot narrativa, en
la poesia s ms important el vessant simblic:
associa lheroi a unes imatges que lidentifiquen
amb unes qualitats humanes que va posseir en
un grau excepcional.
Text 3
El rei Jaume brilla encara
daquell or de joventut
que guaitaven nins i dones
amb les mans damunt dels ulls.
B deu sser la ginesta
que ens aboca el mes de juny
un record del rei en Jaume
que illumina tot el puig.
Josep Carner: Carlemany i el rei en Jaume
Text 4
Tal admiraci dels pobles
veig en llegendes i cobles
a Jaume el Conqueridor.
Tot jois, gentil i alegre,
tot falaguer era en ell;
sols paurs, sinistre, negre,
sobre lo daurat capell,
en lo lloc del real signe,
ab ulls desperit maligne,
obrint la gola afamat,
les verdoses ales ertes
estenia, sempre obertes,
lespantable Rat-Penat
Era senyal i figura
del combat pens i etern
que en la vida sempre dura,
nit i dia, estiu i hivern;
de la vigilant saviesa
que t sempre lala estesa;
de lindomable valor,
que en guerra tradora o franca
mai los ulls matiners tanca
per descuit, cansanci o por.
Teodor Llorente: Lo Rat Penat
58
Documentat
ginesta: Arbust alt de vora dos metres dalria, de brancatge de cimal prim i grisenc molt caracterstic [] floretes grogues agrupades en ramells molt vistent i fruit
redonet de la grandria dun psol amb una o dues llavors
negroses.
Joan Pellicer: Costumari botnic I

Text 3
1. A quina imatge associa Josep Carner el rei Jaume?
2. Qu simbolitza?
3. Quina caracterstica de la planta justifica el significat que
li atorga el poeta?
Ginesta
Text 4
1. Troba un sinnim a:
cobla
jois
gentil
falaguer
2. A quina imatge associa Teodor Llorente el rei Jaume?
3. Qu simbolitza?
4. Com justificaries el significat atribut a lanimal?
RECAPITULEM
Monestir de Poblet: tomba del rei Jaume
El rei Jaume ha perdurat: el seu record, la seua

obra, que arriben fins als nostres dies ben vius encara. Quins sn els elements, tant en la llegenda
com en les poesies que hem vist, que remarquen
laspecte de la pervivncia, de la perdurabilitat al
llarg del temps?
59
primer cicle
El rei Jaume en la HISTRIa

Per mitj dels documents que del temps del rei
Jaume shan conservat, podem saber amb prou
exactitud com va viure, com va actuar i com va
fer la conquesta de Valncia. Un dels documents
ms importants que tenim sobre ell s, sens dubte, el Llibre dels fets del rei Jaume, dictat per
ell mateix: un text interessantssim que recull les
memries o autobiografia del rei.
MORELLA
Al Llibre dels fets llegim com va comenar la
conquesta de Valncia:
Text 5
Don Pero Ferrnde dAagra em convid a caar
porc senglar i a menjar amb ell i, quan hagurem
menjat, vingu missatge que peons de Terol i de la
frontera havien conquerit Ares. Don Atorella va dir:
Senyor, no tardeu, que Ares s molt bon lloc i
molt fort.
Soprem i frem donar civada als cavalls i ens
nanrem desprs de la mitja nit. Quan rem dalt
de la serra, vingu un ballester a cavall, corrent, i
em va dir:
Senyor, don Balasc us saluda, i us diu que Morella s seua.
Quan ho vaig sentir, em va pesar molt. Vaig fer
retirar-se el ballester i vaig cridar don Pero Ferrnde i don Atorella. I, mentre feia que els altres
es retirassen, Ferrando De se macost a lorella
i em va dir:
Deixeu lanada a Ares, que Morella s gran cosa.
60
Vaig demanar consell a don Pero, a don Atorella i

als altres cavallers, i van dir que, com que havem
emprs el cam cap a Ares, que hi anrem, que desprs ja anirem a Morella. Ferrando De va dir:
Senyor, jo sc dels menors del vostre consell,
per us dic que aneu a Morella.
I vaig entendre que deia el que era millor, que
abans cal atendre les grans faenes que les menors.
Trotant i galopant, vam passar el riu de Calderes i
vam arribar al riu que passa al peu de la costa de
Morella. Pujrem fins a un puget, que desprs es
va dir puig del Rei, i vaig disposar guaites a peu i
a cavall, que no poguera ning entrar ni eixir de
Morella.
Vam jaure tota la nit en aquell puig, i quan va eixir
el sol, don Balasc vingu amb cinc cavallers, i el
cap dels guaites sacost a ell i li va dir:
Qu ser, don Balasc?. I ell va respondre:
Vull entrar a Morella.
Don Balasc, el rei vol que aneu a ell.
Digueu-li que de seguida hi anir.
Sapieu que no us deixarem entrar a Morella fins
que no haureu anat a ell.
I el cap dels guaites se li acost de manera que, si
hagus volgut fugir, no ho hauria pogut fer. Don
Balasc gir la regna i vingu a mi, descavalc i jo
em vaig alar per ell. Va asseures davant meu:
Senyor, qu em voleu?
Jo us dir qu. Du ha volgut que guanyeu Morella, que s lloc tan fort i anomenat i, encara que
vs meresqueu tot b, s un lloc que no fa per a
ning si no s rei. Per aix us pregue que siga per
a mi.
Es va apartar amb els seus cavallers, i quan es va
decidir, vingu a dir-me:
Morella
Senyor, vs em freu un document que si jo

conqueria algun lloc seria meu, per tant de b
mheu fet que s la meua voluntat que aquest lloc
siga vostre, i us pregue que vulgueu que jo el tinga
per vs.
feu: territori propietat dun senyor, que concedia a un

vassall seu perqu el governara i lexplotara; el vassall, a
canvi, lhavia daconsellar i servir amb les armes quan el
senyor li ho demanava.
I li vaig dir que li ho agraa. Sagenoll davant meu

i em va fer homenatge.
Aquell dia vaig estar all i lendem men vaig anar

a Ares, el vaig prendre i, als peons que lhavien
conquerit, els vaig donar tant que van quedar pagats de mi.
Text 5
Jaume I: Llibre dels fets (adaptaci)
1. Per Morella va comenar la conquesta valenciana. De

qui va ser la iniciativa?
Documentat
3. De tots els vassalls i, per tant, consellers que lacompanyaven cap a Ares quan va rebre la notcia de la conquesta de Morella, qui creus que li era ms fidel i volia
defensar millor els seus interessos? Per qu?
pe: soldat a peu.
4. Si don Balasc haguera entrat dins el castell, creus que

el rei hauria pogut obligar-lo a jurar-li vassallatge per
Morella?
regna: corretja amb qu es guia un cavall.

homenatge: cerimnia solemne en qu un home reconeix que s vassall dun senyor i li promet fidelitat a canvi
de la concessi dun feu.
5. Morella era un castell inexpugnable. La sorpresa del rei est

justificada perqu don Balasc no havia pogut conquerir-la
per fora darmes. De fet, no sabem com sho va fer per
apoderar-sen. Noms podem imaginar-ho. Inventat una
teoria que explique com podria haver-ho fet.
61
primer cicle
BORRIANA
Desprs docupar Morella, Jaume I va prosseguir
la conquesta penetrant des dArag per lAlt Palncia fins a la Plana i va assetjar Borriana, una
vila murallada, estratgica perqu els castells i
viles del nord es proveen del seu camp.
Jo anava amb el meu perpunt, el meu goni,

amb el capell de ferro i amb el meu escut, escudant-me. Uns vint escudats escudaven els que
tiraven de les cordes. Tenem tan prop els enemics, que als ferits no els deixava anar-sen de
les cordes, els feia asseures i els feia cobrir, i
desprs els enviava ben coberts. I aix en feriren
vuit o nou, perqu no els podem escudar tant
que no passaren les sagetes entre els escuts.
Quan ja havem fet anar el castell de fusta una
meitat del cam, va dir el mestre:
Feu anar-sen els hmens, que els fan gran
dany. Jo ho far de manera que, a lalba, sel
trobaran davant la muralla.
Jo li vaig dir que ho deia molt b i ens nanrem. Ning dels que rem all no hauria begut
tant en un dia com en aquella hora: begurem
dues copes grans de vi amb aigua i ens nanrem a menjar.
Borriana segons el cronista Viciana (s. XVI)
Text 6
Quan va estar fet el castell de fusta, disposrem
cent troncs ben untats de greix, per on el castell
havia de crrer, i el mestre, amb un mantell de
barreres que anava davant, va fer clavar dues ncores a terra, i hi llig les corrioles que havien de
tirar el castell. Vaig manar als hmens prendre les
cordes i cridrem aio!, aix com es fa al varar o
traure una nau de la mar, i van moure el castell.
Quan va avanar un poc, satur, que no podia anar;
venien sagetes i en van ferir quatre, noms comenar.
62
Els sarrans, amb la millor algarrada que tenien,

comenaren a tirar contra el castell i hi encertaren ms de deu pedres abans que acabara de
menjar. Si em pegaren punyades a les costelles no
em pesaria tant com els colps que sentia pegar
al castell de fusta. No vaig trobar hmens que hi
volgueren anar de dia i que el tornaren arrere, en
lloc on no el pogueren tocar. I tota la nit no feren
sin tirar, que li donaren ms de cent colps. A la
matinada el vaig fer retirar cap al campament i
vaig veure que no es podia reparar.
Castell de fusta
Documentat
aio: crit que feien servir els hmens que tiraven duna
mateixa corda per a posar-se dacord a fer lesfor i prendre al tots alhora.
algarrada: mquina de guerra consistent en una palanca
de braos desiguals que tenia, en un cap, una fona i en
laltre, un contraps (probablement fix, no susps com en
altres tipus).
capell de ferro: casc dales ms o menys amples i caigudes.

goni: tnica o vesta coberta duna malla danelles o
descates metlliques que protegia cos i braos.
perpunt: pea de tela repuntada i reforada que els cavallers es vestien damunt del goni.
63
primer cicle
CAPELL DE FERRO
GONI
PERPUNT
Text 6
1. Qui comanda les operacions? Comparant-ho amb el
text 5, de qui s ara la iniciativa?
2. Descriu com feien avanar el castell de fusta.
3. On el volien fer arribar? Per a qu?
5. Assenyala amb fletxes el punt de suport de la palanca,
el contraps i la fona.
6. En temps del rei Jaume, lartilleria era exclusivament
mecnica. Quin invent desconeixien encara?
7. Basant-te en les respectives definicions: assenyala
amb fletxes el capell de ferro, el goni i el perpunt.
Cavaller armat
PUNT DE SUPORT
CONTRAPS
FONA
Fonvol
64
La muralla de Valncia segons Tosca (s. XVIII)
De les muralles de Valncia que va conixer el rei Jaume, sen conserven algunes restes que ens permeten dimaginar el conjunt.
65
primer cicle
VALNCIA
Quan el rei Jaume va conquerir Borriana i la
gran part de castells del nord, entre Borriana i
Morella, es va lliurar la batalla decisiva del Puig
i, poc ms tard, va assetjar Valncia, que es
va rendir desprs de quasi mig any de setge.
Expulsats de la ciutat els sarrans venuts, va
comenar el repartiment.
Les dAlzira, en canvi, shan conservat millor. No tan altes ni tan

fortes, presenten una estructura semblant, de torres semicirculars
que reforaven el mur que tancava la vila.
Pintures murals dAlcanys (s. XIV)
66
Text 7
Al tercer dia dentrar a Valncia, vaig comenar a
repartir les cases entre larquebisbe de Narbona,
els bisbes i els nobles que havien estat amb mi, i
els cavallers heretats en aquell terme; i en vaig repartir a les ciutats, a cada una segons els hmens
darmes que hi tenia. Unes tres setmanes desprs
vaig nomenar repartidors que partiren la terra del
terme de Valncia i, veient les donacions que havia
fet, vaig trobar que eren ms les donacions que no
el terme. Nhi havia que mhavien enganyat dient
que demanaven poca cosa i era el doble o el triple. Com que seria gran treball per a mi sol, havia
nomenat repartidors don Assalit de Gdar i don
Eiximn Peris de Tarassona. Vingueren a mi els
bisbes i els rics hmens, i em digueren:
Nosaltres ens meravellem que, tan noble ciutat com s aquesta, que la doneu a repartir a don
Assalit i a don Eiximn Peris. Encara que ells sn
bons i savis en dret, no els pertoca a ells de fer-ho,
sin als ms nobles hmens que teniu ac.
Qui us semblaria, doncs, que ho hauria de fer?
Aconsellem que hi poseu dos bisbes i dos rics
hmens, que aix com la ciutat s noble, ho han de
fer nobles hmens.
Van voler que nomenara com a repartidors el bisbe de Barcelona, el bisbe dOsca, en Pero Ferrnde dAagra i nEiximn dUrrea, i els vaig dir que
mho pensaria i els respondria.
Vaig cridar don Assalit de Gdar i don Eiximn Peris,
i els vaig dir que els bisbes i els rics hmens volien
que els llevara el repartiment de les heretats.
Ja ho sabem respongueren i us preguem
que no ho feu, que seria vergonya per a nosaltres.
No teniu ra, perqu jo els far caure en el
seu parany.
De quina manera?
Donant-los el que demanen els vaig dir,
perqu jo s que sn ms les donacions que la terra, i no hi sabran donar soluci.
Vaig fer cridar els bisbes i els rics hmens i, quan
foren davant meu, els vaig dir que, all que mhavien demanat, els ho concedia. Mho agraren molt
i em besaren la m.
Vaig esperar quinze dies i no repartien les terres. Els
vaig cridar i vingueren. Em van dir:
Senyor, trobem gran dificultat en a, i creiem que
us ho haurem de tornar.
Com tornar? Si us nheu encarregat, ho heu de fer,
com siga els vaig dir jo. I se nanaren. Al tercer dia
tornaren perqu la gent cridava i deia que en mala hora
els havien posat com a repartidors, que no partien la
terra i els feien esperar debades; i digueren que mho
tornarien perqu no creien que ho pogueren acabar.
Vaig convocar gran consell de rics hmens, cavallers i
hmens de ciutat. Davant de tots, els bisbes i els nobles
em tornaren lafer. Quan lhavia recuperat, vaig preguntar a don Assalit de Gdar i a don Eiximn Peris:
No val ms la vergonya que han passat, de no
saber partir la terra, que si us ho haguera encarregat contra la seua voluntat?
Mho agraren molt i em digueren que havia pres
la millor decisi. Els vaig dir:
I ara us mostrar com partir la terra: rebaixeu la
jovada a la meitat. Es dir jovada, per no ho ser.
I als que nhem donat massa, els en llevarem i els
donarem all que els toca segons els seus mrits.
I aix es part la terra.

67
primer cicle
En la tomba del rei Jaume, el seu crani presenta

una cicatriu com la que reprodum al dibuix i que,
sens dubte, correspon a una ferida que va rebre
durant el setge de Valncia.
Per les illustracions de lpoca, podem saber com
anaven armats cavalls i cavallers, o fer-nos una idea
bastant exacta de com eren les tendes on sallotjaven
Jaume I i els seus hmens.
68
Documentat
jovada: mesura de terra equivalent a la superfcie que podien llaurar un parell de bous (units per un jou) en un dia.

Text 7
1. Desprs de la reforma del rei Jaume, quant de temps
haurien necessitat un parell de bous per a llaurar la
nova jovada de terra?
4. I desprs, com ho va fer per a solucionar el problema
encara no resolt?
5. Va recrrer a la fora? Quin nom creus que mereix lhabilitat demostrada pel rei?
7. A banda de superar dos obstacles greus, qu va guanyar el rei Jaume ridiculitzant els seus rics hmens?
EL LLIBRE DELS FETS

En algun moment de la seua vida, el rei Jaume va prendre conscincia de la importncia de
les empreses que havia realitzat i, per deixar-ne
memria a les generacions futures, va comenar
a dictar el Llibre dels fets, una extensa crnica
del seu regnat, que s tamb un dels primers
monuments literaris de la nostra llengua.
Ja nhem vist tres episodis, vegem-ne un quart
reconstrut seguint la narraci del rei i dacord,
tamb, amb altres coneixements que tenim.

69
primer cicle
70
71

Cmic
1. Els textos 5-7 apareixen per orde cronolgic. Lacci
narrada al cmic, on creus que caldria situar-la dins la
srie de textos 5-7?
2. Desprs de rellegir el cmic, escriu una narraci relatant el mateix fet. Adopta el punt de vista del rei quan
dictava el Llibre dels fets.
RECAPITULEM
Ara coneixem molt millor la figura del rei Jaume I,

en tenim una idea ms clara i, si alg ens preguntara qui va ser i per qu el recordem, estarem en
millors condicions per a respondre. Prova de fer-ho:
per qu els valencians recordem el rei Jaume?
72
Material
didctic
per a
LALUMNAT
2n cicle dESO
73
El Llibre dels fets de Jaume I

Text 1
Un dels llibres ms antics escrits en la nostra llengua s el Llibre dels fets del rei En Jaume [] El rei
En Jaume va ser el primer monarca europeu cristi
a escriure les seues memries. Entre els anys 1240 i
1270 aproximadament, el rei dirig lelaboraci de
la seua autobiografia, sens dubte ajudat per redactors annims, donant-los instruccions, dictant, corregint; i aix podem conixer de primera m, narrada pel protagonista principal, la peripcia poltica
i militar que va ser la conquesta i conformaci del
regne de Valncia, del nostre pas, amb una precisi
en els detalls, amb un joc dinteressos i dintencions,
amb una intensitat emotiva i amb una autenticitat
que no hauria pogut reconstruir lhistoriador.
[] Teniu davant, doncs, la veu clara i distinta de
lheroi justificant-se ms de set-cents anys desprs.
Aquesta s la impressi que, fa uns anys, em va fer
el llibre [] Com si el rei hagus volgut descavalcar-se del pedestal que ocupa en qualsevol plaa
valenciana, i mhagus volgut acompanyar amb
la seua paraula, i passejar al meu costat mentre jo
lescoltava atentssim. Per una mgia inexplicable,
podia recrrer el cam entre el mite i lhome.
Vctor G. Labrado: prleg a Conquesta de Valncia.
Rei Jaume. Valncia

Autobiografia o memries escrites pel mateix rei, en edici actual.
74
MORELLA
Al Llibre dels fets llegim com va comenar la
conquesta del territori valenci:
Trotant i galopant, vam passar el riu de Calderes i

vam arribar al riu que passa al peu de la costa de Morella. Pujrem fins a un puget, que desprs es va dir
puig del Rei, i vaig disposar guaites a peu i a cavall,
que no poguera ning entrar ni eixir de Morella.
Vam jaure tota la nit en aquell puig, i quan va eixir
el sol, don Balasc vingu amb cinc cavallers, i el
cap dels guaites sacost a ell i li va dir:
Text 2
Don Pero Ferrnde dAagra em convid a caar
porc senglar i a menjar amb ell i, quan hagurem
menjat, vingu missatge que peons de Terol i de
la frontera havien conquerit Ares. Don Atorella
va dir:
Senyor, no tardeu, que Ares s molt bon lloc i
molt fort.
Soprem i frem donar civada als cavalls i ens
nanrem desprs de la mitjanit. Quan rem dalt
de la serra, vingu un ballester a cavall, corrent, i
em va dir:
Senyor, don Balasc us saluda, i us diu que Morella s seua.
Quan ho vaig sentir, em va pesar molt. Vaig fer
retirar-se el ballester i vaig cridar don Pero Ferrnde i don Atorella. I, mentre feia que els altres
es retirassen, Ferrando De se macost a lorella
i em va dir:
Deixeu lanada a Ares, que Morella s gran cosa.
Vaig demanar consell a don Pero, a don Atorella i
als altres cavallers, i van dir que, com que havem
emprs el cam cap a Ares, que hi anrem, que desprs ja anirem a Morella. Ferrando De va dir:
Senyor, jo sc dels menors del vostre consell,
per us dic que aneu a Morella.
I vaig entendre que deia el que era millor, que
abans cal atendre les grans faenes que les menors.
Qu ser, don Balasc?. I ell va respondre:

Vull entrar a Morella.
Don Balasc, el rei vol que aneu a ell.
Digueu-li que de seguida hi anir.
Sapieu que no us deixarem entrar a Morella fins
que no haureu anat a ell.
I el cap dels guaites se li acost de manera que, si
hagus volgut fugir, no ho hauria pogut fer. Don
Balasc gir la regna i vingu a mi, descavalc i jo
em vaig alar per ell. Va asseures davant meu:
Senyor, qu em voleu?
Jo us dir qu. Du ha volgut que guanyeu Morella, que s lloc tan fort i anomenat i, encara que vs
meresqueu tot b, s un lloc que no fa per a ning si
no s rei. Per aix us pregue que siga per a mi.
Es va apartar amb els seus cavallers, i quan es va
decidir, vingu a dir-me:
Senyor, vs em freu un document que si jo
conqueria algun lloc seria meu, per tant de b
mheu fet que s la meua voluntat que aquest lloc
siga vostre, i us pregue que vulgueu que jo el tinga
per vs.
I li vaig dir que li ho agraa. Sagenoll davant meu
i em va fer homenatge.
Aquell dia vaig estar all i lendem men vaig anar
a Ares, el vaig prendre i, als peons que lhavien
conquerit, els vaig donar tant que van quedar pagats de mi.

75
segon cicle
Morella
Documentat
pe: soldat a peu.
2. Per Morella va comenar la conquesta valenciana. De

qui va ser la iniciativa?
homenatge: cerimnia solemne en qu un home reconeix que s vassall dun senyor i li promet fidelitat a canvi
de la concessi dun feu.
4. De tots els vassalls, i per tant consellers, que lacompanyaven cap a Ares quan va rebre la notcia de la conquesta de Morella, qui creus que li era ms fidel i volia
defensar millor els seus interessos? Per qu?
feu: territori propietat dun senyor, que governava

i explotava un vassall seu, el qual, a canvi, lhavia
daconsellar i servir amb les armes quan el senyor li
ho demanava.
5. Si don Balasc haguera entrat dins el castell, creus que

el rei hauria pogut obligar-lo a jurar-li vassallatge per
Morella?
Descripci
6. Descriu el castell de Morella.

Text 2
Parlem-ne
1. Feu una llista dels personatges que hi intervenen i caracteritzeu-los.
76
Debat
7. Morella era un castell inexpugnable. La sorpresa del rei
est justificada perqu don Balasc no havia pogut conquerir-la per fora darmes. De fet, no sabem com sho
va fer per apoderar-sen. Noms podem imaginar-ho.
Entre vosaltres, intenteu trobar una explicaci de com
podria haver-ho fet.
BORRIANA
Desprs docupar Morella, Jaume I va prosseguir la conquesta penetrant des dArag
per lAlt Palncia fins a la Plana i va assetjar
Borriana, una vila murallada, estratgica perqu els castells i viles del nord es proveen
del seu camp.
Feu anar-sen els hmens, que els fan gran

dany. Jo ho far de manera que, a lalba, sel
trobaran davant la muralla.
Jo li vaig dir que ho deia molt b i ens nanrem. Ning dels que rem all no hauria begut
tant en un dia com en aquella hora: begurem
dues copes grans de vi amb aigua i ens nanrem a menjar.
Borriana segons el cronista Viciana (s. XVI)
Text 3
Quan va estar fet el castell de fusta, disposrem
cent troncs ben untats de greix, per on el castell
havia de crrer, i el mestre, amb un mantell de
barreres que anava davant, va fer clavar dues ncores a terra, i hi llig les corrioles que havien de
tirar el castell. Vaig manar als hmens prendre les
cordes i cridrem aio!, aix com es fa al varar o
traure una nau de la mar, i van moure el castell.
Els sarrans, amb la millor algarrada que tenien,

comenaren a tirar contra el castell i hi encertaren ms de deu pedres abans que acabara de
menjar. Si em pegaren punyades a les costelles
no em pesaria tant com els colps que sentia pegar al castell de fusta. No vaig trobar hmens
que hi volgueren anar de dia i que el tornaren
arrere, en lloc on no el pogueren tocar. I tota
la nit no feren sin tirar, que li donaren ms
de cent colps. A la matinada el vaig fer retirar
cap al campament i vaig veure que no es podia
reparar.
Documentat
Quan va avanar un poc, satur, que no podia

anar; venien sagetes i en van ferir quatre, noms comenar.
aio: crit que feien servir els hmens que tiraven

duna mateixa corda per a posar-se dacord a fer
lesfor i prendre al tots alhora.
Jo anava amb el meu perpunt, el meu goni,

amb el capell de ferro i amb el meu escut, escudant-me. Uns vint escudats escudaven els
que tiraven de les cordes. Tenem tan prop els
enemics que als ferits no els deixava anar-sen
de les cordes, els feia asseures i els feia cobrir, i
desprs els enviava ben coberts. I aix en feriren
vuit o nou, perqu no els podem escudar tant
que no passaren les sagetes entre els escuts.
algarrada: mquina de guerra consistent en una palanca de braos desiguals que tenia, en un cap, una
fona i en laltre, un contraps (probablement fix, no
susps com en altres tipus de mquines semblants).
Quan ja havem fet anar el castell de fusta una

meitat del cam, va dir el mestre:
perpunt: pea de tela repuntada i reforada que els

cavallers es vestien damunt del goni.
capell de ferro: casc dales ms o menys amples i

caigudes.
goni: tnica o vesta coberta duna malla danelles o
descates metlliques que protegia cos i braos.
77
segon cicle
Castell de fusta
78

Text 3
CAPELL DE FERRO
Parlem-ne
GONI
1. Qui comanda les operacions? Comparant-ho amb el

text 5: de qui s ara la iniciativa?
PERPUNT
2. On volien fer arribar el castell de fusta? Per a qu?

Descripci
4. Descriu el castell de fusta i explica com el feien avanar.
5. Assenyala sobre el dibuix (unint amb fletxes) el punt de
suport de la palanca, el contraps i la fona.
6. En temps del rei Jaume, lartilleria era exclusivament
mecnica. Quin invent desconeixien encara?
7. Basant-te en les respectives definicions: assenyala sobre el dibuix (unint amb fletxes) el capell de ferro, el
goni i el perpunt.
8. Qu creus que deu voler dir que alg o alguna cosa va
com una fona?
Cavaller armat
PUNT DE SUPORT
CONTRAPS
FONA
Algarrada
79
segon cicle
VALNCIA
Quan el rei Jaume va conquerir Borriana i la
gran part de castells del nord, entre Borriana i
Morella, es va lliurar la batalla decisiva del Puig
i, poc ms tard, va assetjar Valncia, que es
va rendir desprs de quasi mig any de setge.
Expulsats de la ciutat els sarrans venuts, va
comenar el repartiment.
Text 4
Al tercer dia dentrar a Valncia, vaig comenar a
repartir les cases entre larquebisbe de Narbona,
els bisbes i els nobles que havien estat amb mi, i
els cavallers heretats en aquell terme; i en vaig repartir a les ciutats, a cada una segons els hmens
darmes que hi tenia. Unes tres setmanes desprs
vaig nomenar repartidors que partiren la terra del
terme de Valncia i, veient les donacions que havia
fet, vaig trobar que eren ms les donacions que no
el terme. Nhi havia que mhavien enganyat dient
que demanaven poca cosa i era el doble o el triple. Com que seria gran treball per a mi sol, havia
nomenat repartidors don Assalit de Gdar i don
Eiximn Peris de Tarassona. Vingueren a mi els
bisbes i els rics hmens, i em digueren:
Nosaltres ens meravellem que, tan noble ciutat
com s aquesta, que la doneu a repartir a don Assalit i a don Eiximn Peris. Encara que ells sn bons i
savis en dret, no els pertoca a ells de fer-ho, sin als
ms nobles hmens que teniu ac.
Qui us semblaria, doncs, que ho hauria de fer?
Aconsellem que hi poseu dos bisbes i dos rics hmens, que aix com la ciutat s noble, ho han de fer
nobles hmens.
Van voler que nomenara com a repartidors el bisbe de Barcelona, el bisbe dOsca, en Pero Ferrnde
dAagra i nEiximn dUrrea, i els vaig dir que mho
pensaria i els respondria.
Vaig cridar don Assalit de Gdar i don Eiximn Peris,
i els vaig dir que els bisbes i els rics hmens volien
que els llevara el repartiment de les heretats.
Ja ho sabem respongueren i us preguem
que no ho feu, que seria vergonya per a nosaltres.
No teniu ra, perqu jo els far caure en el seu
parany.
80
De quina manera?
Donant-los el que demanen els vaig dir,
perqu jo s que sn ms les donacions que la terra,
i no hi sabran donar soluci.
Vaig fer cridar els bisbes i els rics hmens i, quan foren davant meu, els vaig dir que, all que mhavien
demanat, els ho concedia. Mho agraren molt i em
besaren la m.
Vaig esperar quinze dies i no repartien les terres. Els
vaig cridar i vingueren. Em van dir:
Senyor, trobem gran dificultat en a, i creiem
que us ho haurem de tornar.
Com tornar? Si us nheu encarregat, ho heu de
fer, com siga els vaig dir jo. I se nanaren. Al tercer dia tornaren perqu la gent cridava i deia que
en mala hora els havien posat com a repartidors,
que no partien la terra i els feien esperar debades; i
digueren que mho tornarien perqu no creien que
ho pogueren acabar.
Vaig convocar gran consell de rics hmens, cavallers i hmens de ciutat. Davant de tots, els bisbes i
els nobles em tornaren lafer. Quan lhavia recuperat, vaig preguntar a don Assalit de Gdar i a don
Eiximn Peris:
No val ms la vergonya que han passat, de no saber partir la terra, que si us ho hagus encarregat
contra la seua voluntat?
Mho agraren molt i em digueren que havia pres la
millor decisi. Els vaig dir:
I ara us mostrar com partir la terra: rebaixeu la
jovada a la meitat. Es dir jovada, per no ho ser.
I als que nhem donat massa, els en llevarem i els
donarem all que els toca segons els seus mrits.
I aix es part la terra.
Pintures murals dAlcanys (s. XIV)

Muralles de Valncia en temps de la conquesta
Capella de Jaume I a Sant Joan de lHospital, a Valncia
Banys pblics (s. XIV), Valncia
Documentat
jovada: mesura de terra equivalent a la superfcie que podien llaurar un parell de bous (units per un jou) en un dia.

Text 4
Parlem-ne
1. En quines classes o categories agrupa el rei Jaume els
personatges amb qui tracta?
2. Desprs de la reforma del rei Jaume, quant de temps
haurien necessitat un parell de bous per a llaurar la
nova jovada de terra?
5. I desprs, com ho va fer, per a solucionar el problema
encara no resolt?
Debat
1. Quina relaci tenia el rei Jaume amb els seus rics hmens o nobles? Entre els textos que has vist, nhi ha
algun altre en qu es veja este mateix conflicte?
2. A banda de superar dos obstacles greus, qu va guanyar
el rei Jaume ridiculitzant els seus rics hmens? Quin
nom creus que mereix lhabilitat demostrada pel rei?
3. El relat presenta el punt de vista del rei Jaume. Redacta
un text, narrant el mateix fet, per adoptant un altre
punt de vista. Dels segents, trian un: el dun noble, el
dun dels repartidors nomenat pel rei o el dun modest
cavaller que espera la seua part de cases i terres.
81
segon cicle
XTIVA
Text 5
Em digueren que nguera i Moixent shavien rendit a linfant don Alfonso de Castella, de la qual
cosa jo em vaig meravellar molt, que ell sapoderara de res dins el territori de Xtiva, per tal com era
de la meua conquesta i ell tenia la meua filla per
muller. Per saber si era aix, vaig anar a nguera
i vaig dir als sarrans que me la rendiren. Ells van
dir que ja lhavien rendida a linfant don Alfonso.
Vaig entendre que si shavia atrevit a fer-ho en alguns castells de Xtiva, tamb sapoderaria de la
mateixa Xtiva. []
Passat un temps, menvi missatge linfant Alfonso que es volia trobar amb mi. Vaig anar a trobar-lo a Almirra. Venien amb mi una tercera part
de cavallers ms dels que anaven amb ell. Quan
ens vam veure, vingu al campament per veure
la reina, muller meua, que mhavia pregat que la
deixara venir a lentrevista, per tal que lenfrontament que hi havia entre el meu gendre i jo es
reparara. Aquell dia es pass entre alegria i festa,
perqu no estava b que es parlara de res el primer dia.
Lendem jo li vaig preguntar per qu mhavia demanat que em vinguera a trobar amb ell. En nom dell,
el mestre dUcls i don Diego de Biscaia em digueren
que linfant havia vingut per aquesta ra: que era casat amb la meua filla i que creia que li corresponia
alguna donaci en terres pel casament, i li havia de
donar Xtiva, que aix ho acordrem quan pactrem
el casament. Jo els vaig dir que els respondria.
Em vaig aconsellar amb la reina i amb els rics hmens que macompanyaven i vaig cridar el mestre
i don Diego. Ells vingueren i aquesta va ser la resposta: que jo no li havia oferit Xtiva ni cap altre
lloc; que no li pesara, per Xtiva no la donaria a
ning del mn.
Ells se nanaren despagats de mi i, al vespre, van
tornar a dir-me que em podien provar que jo els
82
havia oferit Xtiva. Jo els vaig respondre que linfant no havia de demanar terres amb la meua filla,
que altres ajudes grans i bones podia aconseguir
de mi, a honor i profit dell, perqu si tenia necessitat de mil o dos mil cavallers, que els podria tenir
al seu costat, i a mi amb ells; i no sols una vegada,
sin dues o tres o deu, si calia. Valia ms all, amb
la meua amistat, que no all altre amb la meua
enemistat. I aix se nanaren aquella nit. Laltre dia
tornaren i em digueren:
Senyor, bo seria que vs donreu Xtiva a linfant, que, si no ho feu, tamb la tindr.
Jo els vaig dir:
Com la tindr linfant?
Ells respongueren:
Perqu lalcaid de Xtiva li la vol donar.
Jo els vaig dir:
Us dic que no tinc por que ning me la lleve: ni
lalcaid la pot donar ni ning gose apoderar-sen,
perqu qui a Xtiva voldr entrar, sobre mi haur de passar; i vosaltres, penseu de passar amb les
vostres amenaces, jo us les esperar.
Desprs vaig manar ensellar els cavalls i carregar
les mules. La reina comen a plorar, dient que
ella havia vingut all per adobar-ho entre jo i el seu
gendre i ara veia que sacabava tan malament. El
mestre i don Diego se nanaren i digueren a linfant que jo men volia anar i que manava ensellar.
Quan vam haver ensellat vingueren i digueren a
la reina:
Senyora, parleu amb el vostre marit i digueu-li
que no sen vaja que nosaltres anirem a linfant i la
cosa no quedar com ara queda.
La reina em preg que no tinguera pressa. Ells se
nanaren a linfant don Alfonso i tractaren el plet
daquesta manera: que ell renunciara a demanar
Xtiva, que ell tinguera Almansa, Xarafull i el riu
Cabriol; i per a mi Castalla, Biar, Relleu, Xixona,
Alarc, Finestrat, Torres, Polop, la Mola prop dAiges i Altea. Frem els nostres documents segellats
i quedrem bons amics. Jo men vaig tornar a Xtiva, al campament, que estava molt b, aix com
lhavia deixat.
Castell de Xtiva
Documentat
infant: fill de rei.

alcaid: castell o governador dun castell.
ensellar: posar la sella a un cavall.

Text 5
Parlem-ne
1. Per quina ra es van enfrontar el rei Jaume i linfant
Alfons?
2. Quin era el raonament de linfant per a donar suport a
les seues pretensions?
3. Davant la negativa del rei Jaume, quina va ser lamenaa de linfant? La va complir?
4. Per qu la reina, veient que ensellaven, va comenar
a plorar?
Debat
Xtiva: palau islmic excavat, esglsia de Sant Feliu i el castell.
5. Compareu els mapes de la taifa de Valncia amb els del

Regne de Valncia. El naixent Regne de Valncia, don
prenia el nom? Com anaven definint-se els seus lmits?
83
segon cicle
Les taifes de Xarq al-Andalus
segle xi (any 1063)
segle xi (any 1076)
segle xiI
segle xIII
84
El Regne de Valncia en temps de Jaume I
6. Situa al mapa:
Xtiva, nguera, Moixent.
Almirra (el Camp de Mirra).
Almansa, Xarafull (Jarafuel).
Castalla, Biar, Relleu, Xixona, Finestrat.
Aiges de Busot.
El Regne de Valncia en temps de Jaume II
7. Repassa amb retolador roig el sector de frontera entre

els regnes de Valncia i de Castella que es va fixar al
Tractat dAlmirra, entre Jaume I i Alfons de Castella.
85
segon cicle
8. Creus que va ser la frontera definitiva?

9. En grups, busqueu informaci i redacteu un informe sobre la conquesta de Mrcia per Jaume I, el
regnat de Jaume II i la fixaci de la frontera castellanovalenciana.
DAITANA AL BENICADELL
Text 6
El rei Alfons de Castella em preg que, per amor
dell, donara treva a al-Azraq, i jo lin vaig donar,
duna Pasqua a la de lany segent. A lentrada de
Quaresma, aquell any de treva, un sarra menvi
un missatger que em digu:
Senyor, qui menvia us saluda molt i us diu que,
si vs el recompenseu, ell far que al-Azraq venga
tot el blat que t, de manera que, si vs el voleu
atacar per Pasqua, el trobareu sense provisions.
Jo li vaig demanar si aquell sarra era del consell
dal-Azraq i em digu que s; que em podia fiar
dell perqu no volia que li donara res fins que
mho hauria aconseguit i jo nestaria satisfet. Jo li
vaig dir:
Ara digues, doncs, qu em demana.
Vol que li doneu tres-cents besants i quatre jovades de terra a Benimassot.
Jo vaig dir que ho faria. Acordrem que, quan hauria fet vendre el blat a al-Azraq, el sarra el deixaria
i sen vindria amb mi. No caldria res ms sin que,
aleshores, anara contra al-Azraq, que ell ho tindria
tot perdut.
86
Castell de Biar
Vaig manar als rics hmens de Catalunya i Arag

que vingueren a mi el dia de Pasqua, i el sarra va
parlar amb al-Azraq i li digu:
Al-Azraq, tu tens blat i no tens diners, i deus la
paga als teus soldats. Ara el rei Alfons de Castella s amic teu, i aix com enguany tha aconseguit
una treva amb el rei dArag, te naconseguir per
a un altre any si li ho demanes. Tenim els camps
ben sembrats; guanyars diners del blat que vendrs, que ara s als graners, i tindrs prou blat del
que collirem.
Al-Azraq li digu que li ho aconsellava molt b i el
creuria. Envi un missatger al rei de Castella pregant-li que em demanara una treva. El rei Alfons,
quan vei la carta dal-Azraq, me nenvi una altra
a mi, demanant-me-la.
llava molt, perqu all que demanava era en perjudici meu, perqu b sabia que al-Azraq mhavia
fet gran dany, i que aquell prec no li latendria.
Vaig eixir de Xtiva el divendres desprs de Pasqua
i vaig fer cap a Cocentaina, all marrib notcia
que els rics hmens venien. El dijous segent ja
havia arribat a un acord amb lalcaid de Planes, el
de Castell de Castells i el de Pego. Lendem vaig
anar a Alcal i al-Azraq no mhi gos esperar i se
nan a Gallinera. Al vuit dia vaig recuperar Alcal, Gallinera i setze castells ms. Al-Azraq pact
amb mi que eixiria de la terra per sempre i no hi
tornaria mai ms.
El sarra del consell dal-Azraq vingu a mi i em

digu que havia complit all que mhavia dit, i ho
podia comprovar. Ho vaig preguntar als meus de
Cocentaina i vaig comprovar que al-Azraq havia
venut el seu blat, tot el que tenia.
Vaig respondre al rei de Castella que em merave-
87
segon cicle
Diner de Jaume I
Castell de Planes
Documentat
besant: moneda de plata.

Text 6
1. Comenta el significat de:
Parlem-ne
2. Jaume I i al-Azraq sn antagonistes, senfronten en
guerra pel domini dun mateix territori. Quins interessos t el tercer personatge?
3. Per qu volia vendre el blat dels seus graners alAzraq?
4. Nhauria obtingut el mateix preu desprs de segar el
blat novell? Per qu?
5. Qu li va passar a al-Azraq desprs de buidar els graners?
- Juny, la fal al puny.
6. Per qu el rei Jaume el va atacar abans de juny?
- Novembre: qui tinga blat que sembre.
7. Per qu creus que el blat o forment tenia tanta importncia estratgica en la guerra que enfrontava alAzraq i el rei Jaume.
- Per Sant Jordi espiga lordi, per Sant Marc espiga el blat.
- Per a fer la guerra cal gent, argent i forment.
- El conseller dal-Azraq era ms fals que una corbella.
88
8. Encercla en el mapa els castells que va perdre al-Azraq

i que li va guanyar el rei Jaume.
9. Relaciona (unint amb fletxes) les poblacions i les muntanyes amb la comarca o comarques on es troben:
Xtiva
La Marina Alta
El Puig
Ares
La Marina Baixa
Morella
Moixent
Borriana
nguera
El Camp de Mirra
Cocentaina
Pego
La Costera
LAlcoi
La Canal de Navarrs
El Comtat
Planes
La Vall de Gallinera
La Plana
Alcal de la Jovada
. Castell de Castells
LHorta
10. En grups, busqueu informaci i feu un mural amb un mapa del territori valenci on heu dassenyalar les successives
etapes de la conquesta i les principals poblacions o castells amb les respectives dates de rendici.
11. Ajudant-vos del mapa o de qualsevol altre recurs, exposeu el desenvolupament de la conquesta.
89
segon cicle
90
91
De les muralles de Valncia que va conixer el rei Jaume, sen conserven algunes restes que ens permeten dimaginar el conjunt.
Davant les muralles de Valncia

Fins ac has llegit passatges del Llibre dels fets
resumits i adaptats a la llengua actual. Ara et
proposem una forma diferent de lectura:
1. Laventura grfica que acabes de llegir s una adaptaci al llenguatge del cmic del captol 266 del Llibre
dels fets. Cronolgicament, entre els textos 2 i 6, on
situaries lepisodi?
Text 7
Captol 266. Altra vegada, la companya de larquebisbe de Narbona hagueren torneig ab los de dins, e no
sabien la costuma dels sarrans, que los sarrans los
fugien per tal que els poguessen tirar prop de la vila. E
ns veem que la companya de peu sanagava, per o
quant ells fugien. E enviam-los missatge que no els
encalassen, que, si no, els sarrans els farien gran dan.
E ells no sen volgueren estar per nostre missatge, e
ab temor que ns haguem dells, que nhi morrien de
trenta enss quan los sarrans los brocassen, e acostam-nos a ells en un cavall que cavalcvem, e faem-los
tirar. E ns que ens en tornvem ab los hmens, volvem-nos contra la vila a esguardar los sarrans, que
havia la companya gran defora, e un ballester tirns e,
de part lo capell de sol e el batut, donns en lo cap ab
lo cairell prop del front e, Dus que ho volc, no traspass lo test, e eixns b a la meitat de la testa la punta
de la sageta; e ns, ab ira que nhaguem, donam tal de
la m en la sageta que trencam-la; e eixians la sang
per la cara a enjs e, ab lo mantell de sendat que ns
aduem, torcvem-nos la sang e venem rient per tal
que la host no se nesmais.
92
Documentat
RECAPITULEM
host: exrcit en campanya.
sendat: teixit de seda.
ns: primera persona del plural, en compte del singular,
que indica lalta categoria de qui parla.

Text 7
Els grans personatges de la histria, com ara el rei

Jaume I, no sn recordats tant pels seus actes en
si com per les conseqncies dels seus actes. En el
cas del rei Jaume quines van ser les conseqncies
per les quals el recordem? Quines van ser les actuacions concretes, poltiques i militars, del rei Jaume
que van determinar el naixement del poble valenci? A banda dels valencians, hi ha algun altre poble
que tinga els mateixos motius per a recordar-lo?
1. Certament, en set o huit segles una llengua evoluciona molt. Els parlants actuals podem tindre certes dificultats amb els textos antics de la nostra
llengua. Sabries posar als buits les formes corresponents en la llengua actual?
Captol 266. Altra vegada, la ............. de larque-
faem-los ......... E ns que ens en tornvem ab los
bisbe de Narbona ............................. ab los de
hmens, ................. contra la vila a ............... los
dins, e no sabien ............ dels sarrans: que los
sarrans, que havia la companya gran defora, e un
sarrans los fugien per tal que els poguessen ......
ballester tirns e, de part lo capell de sol e el ba-
prop de la vila. E ns veem que companya de peu
tut, donns en lo cap ab lo cairell prop del front
..............., ...... ........ ells fugien. E ....................
e, Dus que ho ......., no traspass lo ...., e eixns
missatge que no els encalassen, que, si no, els
b a la meitat de la testa la punta de la sageta; e
sarrans els farien gran ..... E ells no sen vol-
ns, ab ira que .................., donam tal de la m
gueren ..... per nostre missatge, e ab temor que
en la sageta que ..................; e eixians la sang per
ns .......................... dells, que nhi ............. de
la cara .. ......... e, ab lo ........... de sendat que ns
trenta .......... quan los sarrans los ................, e
aduem, torcvem-nos la sang e venem rient per
.................. a ells en un cavall que cavalcvem, e
tal que la host no se ...............

93
segon cicle
Sobre el plnol de la Valncia actual, recinte de muralles del segle XIII

94
Material
didctic
per a
LALUMNAT
BATXILLLERAT
Jaume I
5. Sobre quins altres territoris exercia influncia com a

senyor de vassalls?
6. Quins territoris va conquerir?
7. En temps del rei Jaume, quina nova religi es va oposar
al catolicisme al nord dels Pirineus?
8. De qu tracta el Llibre del Repartiment?
9. Qu sn els Furs?
10. Quin s el contingut del Llibre dels fets?
Text 1
[] Alfons VII de Castella ocupava amb les seves tropes la ciutat de Saragossa i contribua decisivament, per la reacci dels aragonesos contra lhegemonia castellana, al seu acostament als
catalans i a la formaci de la Corona dArag,
amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i la
princesa Peronella, hereva de Ramir II el Monjo (1137) [] De fet, Ramon Berenguer IV va
convertir-se en sobir dArag, emprant els
ttols de prncep i dominador. El ttol de
rei seria per a lhereu de lesmentat matrimoni
el futur Alfons el Cast, transms per la seva
mare Peronella.
Joan Regl
Introducci a la histria de la Corona dArag
Detall del monument al rei Jaume. Valncia
1. En quin segle va viure el rei Jaume I?

2. Quin era llavors el sistema econmic i social?
3. Quins estils o moviments caracteritzen lpoca en art
i literatura?
4. De quins territoris era sobir el rei Jaume?
96
Text 2
La Corona dArag es constitueix amb la uni dinstica entre Arag i Catalunya (1137), i culmina
amb la incorporaci daltres regnes [] La uni
entre els diversos regnes integrants s de tipus personal, dinstic, puix que cada un dells conserva la
seva personalitat prpia.
Joan Regl
Text 5
Text 3
El primer comte rei, Alfons el Cast (1162-1196),
presideix la fase de plenitud de lexpansi catalanoaragonesa per la Gllia meridional, amb lintent de
crear un gran Estat a ambdues vessants del Pirineu.
Lhereu de Ramon Berenguer IV i de Peronella s lhome representatiu de la mentalitat romnica i feudal
a la vall de lEbre i al Llenguadoc [] A ms a ms
del marquesat de Provena i del comtat del Rossell,
el comte rei tenia per feudataris o aliats els comtes de
Foix i de Bigorra, els vescomtes de Besiers, Carcassona,
Nimes i Bearn, i els senyors de Montpeller. La seva
influncia arribava fins al Piemont, on li prestaven
vassallatge els marquesos de Busca [] Si assolia la
incorporaci del comtat de Comminges, reconstruiria el bloc central pirinenc. Aquest objectiu, veritable
cant del cigne de limperi occitnic, estava reservat al
seu successor, Pere el Catlic va cedir la Vall dAran al
comte Bernat de Comminges, amb la condici que
es reconegus vassall del rei dArag. Amb tot, per
consolidar limperi pirinenc, era necessari inclourehi Tolosa. Aprofitant les primeres repercussions de la
difusi de lheretgia albigesa, Pere el Catlic va aliar-se amb el comte de Tolosa, Ramon VI. Ben aviat,
per, les agitacions al Migdia francs [] van obligar
el rei Pere a jugar-se la sort del mn occit a una sola
carta: el 12 de setembre del 1213, el rei dArag fou
venut i mort a la batalla de Muret, i la desintegraci
de limperi pirinenc fou rapidssima.
Joan Regl
[] lheretgia albigesa va desaparixer desprs duna

repressi brbara. La croada contra els albigesos va
fer un mili de vctimes, es diu, per, per una mena
de paradoxa, que va tenir un doble resultat, pel qual
alg es podria felicitar. Duna banda, eliminant el
catarisme, lEsglsia va veure reforats el seu poder
i la seua unitat; daltra banda, la croada va produir,
o va preparar, la uni de moltes provncies a Frana
i, per consegent, va ser una etapa important de la
unitat francesa. Sent avui lEsglsia i Frana realitats
vivents, es fa difcil de confessar que la seua grandesa
i la seua unitat es van obtenir per mitj de matances
i de fogueres.
Fernand Niel
Albigeois et Cathares
Text 6
La host croada, reclutada a Frana principalment,
arrib al Llenguadoc pel juliol del 1209. La comandava Arnau Amalric i la componien alguns
bisbes i la flor de la noblesa francesa: entre altres
el duc de Borgonya, el comte de Nevers i Sim IV,
comte de Montfort. El 22 de juliol, desprs que els
burgesos de Besiers es negaren a lliurar els ctars
duna llista que els presentaren els croats, la ciutat
fou presa per assalt i hi hagu una matana quasi
total de la poblaci, sense que hom distings entre
heretges i catlics.
GEC: albigs esa, 3 croada albigesa
Text 4
Lheretgia albigesa, que es va desenvolupar al Migdia de
Frana els segles xii i xiii, noms s la manifestaci local dun
moviment heterodox molt ms important, el catarisme. Afanyem-nos a dir que no es tracta duna heretgia, almenys en el
sentit que es dna habitualment al terme, sin duna religi
del tot diferent al cristianisme. Albigesos i ctars utilitzaven
un vocabulari molt acostat al dels catlics i s, probablement,
per aix que sempre els van tractar dhertics.
Fernand Niel
Albigeois et Cathares
Text 7
Davant el conflicte amb lEsglsia, Pere I no recul.
[] La topada amb els croats es present al final
de lestiu, davant la vila de Muret, on shavien refugiat Sim de Montfort i els seus. Els francesos,
assetjats per les tropes de Pere el Catlic i les dels
seus vassalls occitans, en un rpid atac per sorpresa aconseguiren desconcertar els assetjants; dos
dels cavallers francesos reeixiren a matar el rei.
GEC: albigs esa, 3 croada albigesa
97
batxillerat
Clau de volta en les torres de Serrans: quatre dits marcant les quatre barres.
DOCUMENTAT
Textos 1 i 2
Repassa els teus coneixements sobre la geografia europea

ms prxima situant al mapa els segents territoris i ciutats
dOccitnia, sinnim de Gllia meridional:
1. Com es va produir la uni entre Catalunya i Arag?

2. Com es qualifica esta uni?
3. Qu entens quan Joan Regl afirma que els regnes integrants de la uni conserven la seua personalitat prpia?
Quins elements solen integrar esta personalitat?
El Llenguadoc, Provena, Foix, el Rossell, Bearn i

Comenge (Comminges).
Tolosa, Nimes, Besiers, Carcassona i Montpeller.
4. La uni entre Catalunya i Arag es va produir abans o

desprs de nixer el rei Jaume I?
Textos 3-7
Text 3
1. Quina era la principal aspiraci poltica dels comtes

reis?
El text 3 comena: El primer comte rei, Alfons el

Cast
1. De qui era fill?
2. Justifica la denominaci comte rei.
3. Si Alfons el Cast va ser el primer comte rei, qui van ser
el segon i tercer comtes reis?
98
2. Quan i com es va acabar?
RECAPITULEM
El fet que Jaume I fra fill de Pere el Catlic, rei

dArag, i de Maria, la senyora de Montpeller, creus
que era degut a una casualitat? Qu ho podria haver motivat? Explica-ho breument.
En el segle XII, els dominis del rei dArag sestenien a banda i banda del Pirineu.
99
batxillerat
La infantesa del rei Jaume i

el context internacional
Text 8
Text 9
Les desavinences entre el rei Pere i la reina Maria eren fets prou coneguts, almenys en la Corona
dArag i a Occitnia, les terres que ms es veien
afectades pel comportament de la parella reial.
Pere estava insatisfet amb el seu matrimoni: Maria,
ja a les terceres npcies, no devia ser atractiva, i la
seva nica utilitat reforar el poder del rei a les
terres del sud de Frana grcies a Montpeller ja
havia caducat. La prspera ciutat era segurament a
les mans de Pere, i aquest buscava una altra esposa,
ms rica o ms carismtica. [] Noms li faltava
el divorci de Maria de Montpeller, que el papa, a
precs de la mateixa reina, desprs dun llargussim
procs que dur set anys, finalment no conced.
[] els membres de la reialesa i de lalta aristocrcia, homes i dones, es casaven dues, tres o ms
vegades. Els divorcis eren tan freqents com els matrimonis, motivats els uns i els altres per raons poltiques i diplomtiques, per raons de poder i prestigi
personal i de llinatge [] En aquesta circulaci
incessant de marits i esposes, lEsglsia satribua el
paper drbitre. Noms ella decidia quins matrimonis eren vlids i quins no. Si el papa haguera accedit a la demanda de Pere el Catlic, el matrimoni
amb Maria de Montpeller hauria estat anullat i el
rei hauria quedat lliure per tornar-se a casar, per
Jaume hauria deixat de ser fill legtim i, per tant,
hereu del tron.
Pere I, amb aquesta actitud, havia desestimat de

complir el seu deure principal, com a rei i com a
aristcrata: engendrar un hereu. No s una qesti secundria que noms afectava lorgull de pare.
La presncia dun fill i si ms dun, millor,
dun hereu als honors i les terres, representa una
oferta de seguretat als sbdits, que sestalviaran les
destructores conseqncies deventuals lluites de
successi.
Antoni Furi
El rei conqueridor
Stefano Cingolani
Jaume I, histria i mite dun rei
100

Text 8 i 9
1. Si lliges els dos textos i els relaciones, podrs respondre la pregunta: per qu Cingolani afirma que Pere I,
dit el Catlic, amb la seua actitud, havia desestimat
de complir el seu deure principal: engendrar un hereu.
Pensa que, de fet, s que havia engendrat un fill: linfant Jaume.
Text 10
Text 11
Quan tenia noms tres anys, son pare el faria

servir com a pe en una perillosa jugada poltica. El rei Pere, veient amenaats els territoris
que possea al nord dels Pirineus, va intentar negociar la pau amb Sim de Montfort, el
cap dels exrcits invasors: li va reconixer la
possessi de Carcassona i Besiers, que ja havia
conquerit, a canvi que Sim li retera homenatge com a senyor. El tractat de pau incloa
el pacte de matrimoni entre el fill del rei, Jaume, i la filla del dubts vassall, Amcia; a ms,
el jove hereu a la Corona seria cedit com a
penyora de pau a Sim de Montfort, que sencarregaria deducar-lo.
En virtut daquests pactes, linfant en Jaume va
passar a mans de Sim de Montfort, que el faria guardar al castell de Carcassona. Maria de
Montpeller, separada del fill, i radicalment enfrontada amb el marit [] va anar a Roma per
entrevistar-se amb el papa, Innocenci III, on va
morir duna greu malaltia poc desprs de posar
formalment el seu fill sota la protecci papal.
Mentrestant, shavia trencat la pau amb Sim de
Montfort. El rei Pere, amb diversos vassalls catalans, aragonesos i occitans va anar a lencontre
de lexrcit francs, que shavia fet fort al castell
de Muret. La batalla va ser el 13 de setembre del
1213. Els croats francesos van eixir del castell a
la matinada i van caure sobre les forces aliades
del rei Pere. Des dels primers moments els aliats
van comenar a cedir. El rei va acudir personalment a la barreja, on el van ferir de mort, i la
desfeta del seu exrcit va ser total.
Gmez, Matoses i Vendrell

Jaume I, el naixement dun poble
El nen Jaume va haver de marxar de Montpeller, abandonar la seva mare en un mar de llgrimes, per ser alimentat aquesta s la paraula que figura en el Llibre
dels feits per Sim de Montfort. Perqu si sanalitza
el pacte entre Pere el Catlic i Sim de Montfort, es
veu una clara imposici del croat sobre el rei. En aquell
temps, ofertes daquesta mena solien acabar enviant la
pretesa nvia a casa del futur marit. Sentenia que era
ella qui es traslladaria de palau, cort o fortalesa [] i
era ella qui shavia dadaptar a nous costums, llenges
diferents perqu seria ella qui viuria all.
Ernest Belenguer
Jaume I i el seu regnat

Textos 10 i 11
1. Per qu el rei Pere veia amenaats els territoris que
possea al nord dels Pirineus?
2. Qui era Sim de Montfort?
3. Considera la complicada posici del rei Pere i respon: quins
eren els seus interessos poltics? Com a senyor feudal,
quins deures tenia envers els seus vassalls occitans? A
quins perills shavia denfrontar?
RECAPITULEM
Escriu un breu assaig o exposici explicant com

va influir la poltica internacional en la infantesa
del rei Jaume.
101
batxillerat
EL LLIBRE DELS FETS

De la biografia del rei Jaume, en tenim un coneixement molt complet i detallat, per diverses raons:
duna banda, els arxius conservats del seu regnat sn particularment rics i, daltra banda, ell
mateix va deixar escrites unes memries, seguint un esquema i un estil inslits per a lpoca en qu va viure, dun alt inters documental
i literari. Aix fa que, quan ens acostem a la
trajectria vital de Jaume I, la puguem seguir
i entendre comparativament molt millor que la
daltres personatges del seu temps.
Text 12
[SINGULARITAT DEL LLIBRE DELS FETS]
Altres literatures tenen reis historiadors com la
castellana amb Alfons X, per sn historiadors
del passat, no de llurs propis regnats. Jaume el
Conqueridor i Pere el Cerimonis ens han llegat llurs memries personals [] no tan sols
sabem el que feren i amb quina intenci ho
feren, sin tamb com sentien, com amaven i
com odiaven i ens han obert ntims moments
de llur pensament.
Mart de Riquer
Histria de la literatura catalana
Text 13
[AUTOBIOGRAFIA]
El Llibre dels feits o crnica de Jaume I (Montpeller, 1208-Valncia 1276) s la primera de les nostres grans crniques [].
Lautor de la crnica fou, indiscutiblement, el
mateix Jaume I. Ara b, en tractar-se dun text
reial i medieval, no hem de pensar que el monarca la va escriure amb la seva prpia m. Ell
la va inspirar i la va dictar en bona part, i en va
controlar el procs de redacci, tasca que va ser
portada a terme per homes de lletres de lentorn
reial [].
Ramon Pinyol i Torrens

Les grans crniques, dins Histria de la
literatura catalana
Autobiografia o memries escrites pel mateix rei, en edici actual.
102
Text 14
[EN PRIMERA PERSONA DEL PLURAL]
[] es val del plural majesttic, ds corrent en la
cancelleria reial, la qual cosa podria indicar alguna
concomitncia amb ella en aquesta redacci. Tal
recurs evidencia el propsit deliberat de causar la
impressi que s el mateix rei el qui escriu, i aix t
un gran relleu per la seva novetat en la historiografia medieval.
Jordi Rubi i Balaguer

Histria de la literatura catalana
Text 15
En Simon de Montfort era en Muret b ab vuitcents hmens a cavall entr en mil; e nostre
pare venc sobre ell prop daquell lloc on ell estava [] E aquell dia que fu la batalla havia
jagut ab una dona, si que ns om dir depuis a
son reboster, qui havia nom Gil [], e altres
que ho viren per sos ulls, que anc en lEvangeli no poc estar en peus, ans sassec en son seti
mentres es dea.
E ans que fos la batalla volias metre en Simon de
Montfort en son poder per fer sa volentat, e volias avenir ab ell; e nostre pare no ho volc prendre. E quan viren a lo comte Simon e aquells
de dins, preseren penitncia, e reeberen lo cos
de Jesucrist, e dixeren que ms amaven morir al
camp que en la vila. E, sobre a, eixiren combatre ensems en una.
batalla ni anar justats, e ferien cada un ric hom
per si, e ferien contra natura darmes. E per lo

mal ordonament, e per lo pecat que era en ells,
hac-se a venre la batalla, e per la merc que no
hi trobaren aquells qui eren de dins. E aqu mor
nostre pare, car aix ho ha usat nostre llinatge
tots temps, que en les batalles que ells han feites
ne ns farem, de venre o morir. E ns romanguem en Carcassona en poder del comte, car ell
nos nodria e tenia aquell lloc.
E puis, passat a, demanaren-nos nostres naturals e guerrejaren ab franceses [] E part
la guerra que ells faeren en Narbona e daltres
llocs, enviaren missatge a lapostoli Innocent
tercer, que ell press consell e destrenys en Simon de Montfort, per vet o per altra manera,
que cobrassen ns, qui rem llur senyor natural, que no hi havia pus fill de nostre pare
de lleial conjugi, si ns no. E aquest apostoli papa Innocent [] envi tan forts cartes e
tan forts missatgers al comte Simon que ell hac
datorgar que ens retria a nostres hmens. E
aduixeren-nos los franceses entr a Narbona.
E a Narbona eixiren gran partida dels nobles
de Catalunya e dels ciutadans, e reberen-nos. E
ns podem haver llaora sis anys e quatre meses. E hagren acord quan foren en Catalunya
qui ens nodriria. E acordaren-se tots que ens
nodrs lo maestre del Temple en Monts [] E
hagueren altre consell: que en nom de ns e ab
segell novell que ens faeren fer, que manssem
cort a Lleida, de catalans e daragoneses, en la
qual fossen larquebisbe e els bisbes e els abats,
e els rics hmens de cada u dels regnes, e de
cada ciutat deu hmens ab auctoritat dels altres de o que ells farien que fos feit. E tots vengren al dia de la Cort [] E aqu juraren-nos
tots que ens guardarien nostre cos, e nostres
membres e nostra terra, e que ens guardarien
en totes coses e per totes.
103
batxillerat
Carcassona

Textos 12, 13 i 14
1. Quina s la caracterstica que individualitza el Llibre
dels fets?
2. Al primer pargraf del text 15, com justificaries les formes nostre pare i ns om dir?
Text 15
1. Set-cents anys no passen debades i una llengua, en
este perode, pot haver evolucionat molt. Per malgrat
les dificultats innegables que presenta el text, desprs
de llegir-lo, segur que podrs dir quina soluci es va
trobar a la situaci de linfant Jaume, que son pare
havia cedit com a penyora al seu enemic, Sim de
Montfort, en un intent fracassat de pau. Fes-ho.
2. En la llengua actual, com direm nostre pare venc sobre ell?
3. Quin s linfinitiu de jagut? Troba-li un sinnim.
4. Com direm no poc estar en peus?
5. Si en la llengua actual, venc ha donat vingu i poc,
pogu, fes lanalogia per a:
sassec en son seti
no ho volc prendre
hac datorgar
104
6. Les paraules inusuals en la llengua actual pots entendre-les en funci del context on apareixen. Fes correspondre a cadascuna de les paraules segents una
paraula en negreta del text:
fins:
contra:
responsable de les provisions:
es deia:
desprs:
mai:
seient:
acceptar:
prengueren:
ben units:
sin que:
vassalls:
sant pare:
obligs o obligara:
formar per a la batalla:
units:
atacaven:
shagu de perdre:
criava:
excomuni:
recuperassen o recuperaren:
conduren:
llavors:
ms:
legal:
matrimoni:
El rei dArag seguit pels seus rics hmens.

Pintures murals dAlcanys (s. XIV).
7. Si analitzem lestructura del text, observarem que, en

part, est construt sobre un joc doposicions:
[] aquell dia que [el rei] fu la batalla havia jagut
ab una dona [] que anc en lEvangeli no poc estar
en peus []
[] lo comte Simon e aquells de dins [la vila],
preseren penitncia e reeberen lo cos de Jesucrist
[]
[] volias metre en Simon de Montfort en son poder per fer sa volentat, e volias avenir ab ell []
[] e nostre pare no ho volc prendre.
Troba el segon terme de loposici amb:
[] [Sim de Montfort i els seus] eixiren combatre
ensems en una.
RECAPITULEM
Quina opini tenia el rei Jaume de son pare i de

Sim de Montfort? A qui dels dos censura? Com
creus que Sim de Montfort es devia comportar
amb ell quan el tenia al seu poder?
Podrem dir que lopini del rei Jaume envers el rei
Pere s ambigua o matisada? Raona-ho.
El sistema econmic i social vigent en lpoca

que va viure el rei Jaume, el feudalisme, es basava en les relacions entre senyor i vassall, que
determinaven les formes de propietat de la terra
i, tamb, dorganitzaci de la guerra. Les societats feudals van ser societats guerreres, amb
un sistema de valors i de normes socials ben
diferents dels actuals: la conquesta, la captura
de presoners, per a reduir-los a lesclavitud o
cobrar-ne un rescat, i el saqueig sobre territoris
considerats enemics eren activitats considerades legtimes, generalment practicades.
Text 16
El senyor est obligat a defensar el seu vassall, en
la seva persona i els seus bns, el qual ha de servir o ajudar el seu senyor. Com es tradueix a la
prctica aquest ajut?
El vassall est obligat a allotjar el senyor i el seu
seguici quan aquests passen pel territori del seu
feu. Si el senyor cau presoner, ha de collaborar en
el seu rescat per mitj duna contribuci financera. Ha daportar altres contribucions monetries
[] ha de prestar tamb el que sanomena servei
de cort, s a dir, ha de participar en lassemblea
general de tots els vassalls del senyor. En aquestes
reunions collaboren en ladministraci de justcia
i li donen consells [] Per el ms important de
tots els deures del vassall s lobligaci del servei
militar. Aquell que es va fer ell mateix home dun
altre home t el deure danar a la guerra quan el
senyor el cridi, provet de cavall i armadura completa i seguit dels seus vassalls.
Joan Camps i altres

Curs dhistria de les civilitzacions I
105
batxillerat
Sobre el plnol de la Valncia actual, recinte de muralles del segle XIII

106
Text 17
Text 18
El rei Jaume narra com va haver de desistir duna expedici guerrera contra el rei de Valncia:
Un dels principals barons dArag, don Pero Ahons,

va voler trencar la treva que el rei havia signat:
[] i vaig manar als rics hmens, per les possessions que tenien per mi, que vinguessen a mi a Terol, perqu volia entrar al regne de Valncia [] i
quan vingu el dia que ells havien de venir a mi (s
a dir: els rics hmens dArag), no hi vingueren
sin don Balasc dAlag i don Artal de Luna i don
At de Foces. I veient que no venien el dia que jo
els havia fixat [] la meua determinaci fou que
pactaria treva amb Zayd Abu Zayd, que era llavors
rei de Valncia, i que em donaria la cinquena part
dels tributs de Valncia i de Mrcia.
I passades tres setmanes [] vaig eixir de Terol

i men vaig entrar en Arag. I [] vaig trobar
don Pero Ahons, que venia amb uns cinquanta
o seixanta cavallers i li vaig demanar qu feia i on
anava. I em va dir que anava a entrar en terra de
moros, ell i el seu germ el bisbe de Saragossa. I li
vaig dir que sen torns amb mi, que amb ell volia
parlar sobre a [].
Jaume I: Llibre dels fets, cap. 25
Text 17 bis
[] e manam als rics hmens, per les honors que
tenien per ns, que viguessen a ns a Terol, per o
car volem entrar al regne de Valncia [] e quan
venc al dia que ells devien venir a ns (o s los rics
hmens dArag), no hi vengren sin don Balasc
dAlag, e don Artal de Luna e don At de Foces.
E veem que no venien el dia que ns los haviem
dat [] e fo nostre acord que hagussem tregua ab
Zayd Abu Zayd, qui era llavors rei de Valncia, e que
ens dons la quinta de Valncia e de Mrcia.
I frem [] en una casa dels templers [] I all

fou don Balasc dAlag, don Artal dAlag, don
At de Foces, don Lladr, don Assalit de Gdar,
don Pelegr de Bolas i ell, amb el seu perpunt posat
i la seua espasa a la cintura i un batut de malles de
ferro al cap. I jo entrava aleshores en edat de disset
anys. I li vaig dir:
Don Pero Ahons, jo us he esperat ben b tres
setmanes des del dia que us vaig fixar, perqu
pensava fer amb vs i amb els rics hmens dArag una bona cavalcada [] I desprs daix Zayd
Abu Zayd em va proposar de donar-me la cinquena part dels tributs de Valncia i de Mrcia i que
fes treva amb ell, i vaig acceptar-la, per la qual cosa
us pregue i us mane que vs, que respecteu les treves i que no les trenqueu.
I ell em digu que molt li havien costat els preparatius que havia fet, entre ell i el seu germ el
107
batxillerat
bisbe, i que no volgus que ell ho perds, que molt

li costava. I jo li vaig dir:
Don Pero Ahons, gran error em dieu, que jo,
la treva que he fet, lhe feta per culpa vostra, per
tal com no vau venir el dia que us havia manat. I
que vs digueu ara que no deixareu danar, per
manament meu! Mireu qu feu: que vs veniu
contra la meua senyoria, la qual cosa jo de vs no
mesperava. I vull saber si us en deixareu demanant-vos-ho o manant-vos-ho jo.
I ell em respongu que faria qualsevol cosa demanant-ho o manant-ho jo, per aquella cosa, ja que
tant li costava, no podria deixar de fer-la [].
I desprs daix jo li vaig dir:
Ja que una cosa tan important com aquesta em
voleu trencar, us dic que us vull detenir.
I desprs daix no nhi hagu ms paraules.
I ell es va alar dret []. I ell era bon cavaller
i molt bo amb les armes, i volgu posar m a
lespasa, i jo li vaig agafar lespasa amb la m,
que no la pogu traure. I els cavallers de don
Pero Ahons no havien descavalcat dels cavalls,
i eren fora. I quan sentiren el rebombori que
es feia dins la casa, descavalcaren uns trenta o
quaranta cavallers [] i mel llevaren de les
mans per fora, que ell sol no tenia prou fora
per a fugir de mi [] el feren muntar al seu
cavall i el posaren davant [] i se nanaren
amb ell. I jo vaig dir a un cavaller [] que tenia un cavall a la porta que mel ceds [] i
vaig anar darrere dell.
108
Text 18 bis
E passades les tres setmanes [] eixim-nos de Terol
i entram-nos-en en Arag. E [] trobam don Pero
Ahons, qui venia b ab cinquanta o seixanta cavallers e demanam-li qu es faa e on anava. E dix-nos
que anava per entrar en terra de moros, ell e son germ lo bisbe de Saragossa. E dixem-li que torns ab
ns, que ab ell volem parlar sobre a [].
E fom [] en una casa qui s del temple [] E aqu
fo don Balasc dAlag, e don Artal dAlag, e don
At de Foces, e don Lladr, e don Assalit de Gdar, e
don Pelegr de Bolas e ell, vestit son perpunt e sa espasa cinta e un batut de malles de ferre al cap. E ns
entrvem llaora en edat de disset anys. E dixem-li:
Don Pero Ahons, ns vos havem esperat b tres
setmanes de part aquell dia que ns vos donam,
per o car cuidvem fer ab vs e ab los rics hmens
dArag bona cavalcada [] E sobre a, fu-nos
parlar Zayd Abu Zayd que ens daria les quintes de
Valncia e de Mrcia, e que hagussem treuga ab ell,
e prenguem-la, per qu us pregam, don Pero Ahons, e us manam que vs, que tingats estes treugues
e que no les trenquets.
E ell dix-nos que molt li havia costat ladob que havia feit, entre ell e son germ lo bisbe, e que no volgussem que ell ho perds, que molt li costava. E ns
dixem-li:
Don Pero Ahons, gran tort nos dets, que ns, la
treuga que havem feita, havem-la feita per defalliment
de vs, com no vingus al dia que us havem manat. E
que vs digats ara que no us jaquirets daquesta anada per manament nostre! Guardats que fets: que
vs venits contra nostre senyoriu, la qual cosa ns de
vs no espervem. E volem saber si us en lleixarets per
nostres precs o per nostres manaments.
E ell resps-nos que tota re faria per nostres precs e

per nostres manaments, mas desta cosa, pus tant li
costava, que no sen poria lleixar [].
E sobre a ns li dixem:
Pus tan cara cosa com aquesta nos volets trencar,
diem-vos que us volem prendre.
E en a no hi hac ms paraules. E ell llevs en
peus []. E ell era bon cavaller e fort bo darmes,
e volc metre m a lespaa, e ns tinguem lespaa
ab la m, que no la poc traure. E els cavallers de
don Pero Ahons no eren descavalcats dels cavalls,
e eren defora. E quan oren lo brogit qui es faa en
la casa, descavalcaren b trenta o quaranta cavallers [] e tolgueren-lons de les mans per fora,
que ell no havia poder de si que es parts de ns
[] cavalcaren-lo en son cavall e meteren-lo denant [] e anaren-sen ab ell. E ns dixem a un
cavaller [] qui havia un cavall a la porta que el
nos lliurs [] e anam detrs ell.
Text 19
Desprs duna accidentada persecuci, un dels hmens
del rei Jaume va atacar el bar rebel, don Pero Ahons:
[] i el fer [] amb la llana, i lin clav, pel costat
dret, mig peu per lobertura del perpunt sota el bra.
I ell [] se sent ferit, i satur, i abra el coll del cavall. I jo de seguida vaig estar amb ell. I es deix caure
a la part esquerra del cavall, i jo, de seguida que ell es
comen a derrocar del cavall, vaig davallar i el vaig
abraar. I inclinant-me sobre ell li vaig dir:
Ah, don Pero Ahons, [] Per qu no em voleu creure del que jo us aconsellava? I ell no em
pogu res dir, sin que em mirava en la cara.
Pintures murals dAlcanys (s. XIV).
Text 19 bis
[] e fer-lo [] de la llana, e ms-ne, pel costat
destre, mig peu per lobertura del perpunt dejs
lo bra. E ell [] sents ferit, e aturs, e abra lo
coll del cavall. E ns sempre fom ab ell. E lleixs
caure a la part esquerra del cavall, e ns, tantost
quan ell se comen de derrocar del cavall, e avallam e mesem los braces sobre ell. E sufrent-nos
sobre ell, dixem-li:
Ah, don Pero Ahons, [] Per qu no ens volets
creure de o que ns vos consellvem? E ell no ens
poc re dir, sin que ens guardava en la cara.
Documentat
honor: territori i renda concedits pel rei a un dels seus

vassalls, amb carcter vitalici per no hereditari.
cavalcada: incursi a cavall en territori enemic.
ric home: membre de la ms alta noblesa.
109
batxillerat

Textos 17 i 17 bis
1. On va citar el rei als seus rics hmens?
2. Diu que volia entrar al regne de Valncia, per qu
cal entendre per entrar? Entrar com i amb quina
intenci?
3. Quants del seus vassalls hi van acudir?
4. Creus que nhi havia prou, amb noms tres barons
i els seus homes armats, per invadir un territori
enemic?
5. Creus que el rei de Valncia estava ben informat de la
feblesa militar del rei Jaume en aquell moment? Per
qu ho creus?
Text 20
[...] una vida atzarosa en qu la reialesa no era
prou a assegurar-li el respecte dels seus sbdits i
en qu el desvaliment i la inexperincia el durien
a situacions ben crtiques. Caldria que, de mica en
mica, pel propi esfor i pel dur aprenentatge de
la vida ans cobrant autoritat damunt els sobergs
rics-homes i barons. Era la pugna aleshores habitual entre la reialesa i la noblesa; per a Catalunya
i Arag la lluita esdevenia aleshores ms dramtica
per la curta edat del rei []
Ferran Soldevila: Jaume I. Pere el Gran

Textos 18 i 20
Textos 16 i 17
1. Quin deure no van complir els rics hmens, vassalls de
Jaume I, que no van acudir a Terol?
1. Desprs de llegir el text 20, sobre ladolescncia de

Jaume I, per qu creus que el rei, al text 18, vol
recordar als lectors ledat que ell tenia en aquell
moment?
Textos 18 i 19
2. El rei Jaume remarca que don Pero Ahons era bon

cavaller e fort bo darmes (bon cavaller i molt bo
amb les armes). Per qu creus que ho fa?
1. Quan es troben el rei i don Pero Ahons, quines eren les

pretensions del segon?
2. Quin conflicte es produa entre ells dos?
3. Quina edat tenia aleshores el rei Jaume? Pots datar
lepisodi?
RECAPITULEM
En lenfrontament amb Pero Ahons, qu es jugava

el rei Jaume? Creus que la seua principal preocupaci era que, si un vassall seu atacava el rei de
Valncia, ell deixaria de cobrar els diners acordats
amb la treva? Creus que don Pero Ahons no renunciava a la cavalcada sols per raons econmiques?
110
Cavalls armats
LARMAMENT
1. Al segon pargraf del text 18, el rei Jaume diu que don
Pero Ahons anava vestit son perpunt e sa espasa
cinta e un batut de malles de ferre al cap (amb el seu
perpunt posat i la seua espasa a la cintura i un batut
de malles de ferro al cap). Quina important protecci no
duia posada? Creus que esta imprevisi va tindre conseqncies? Consulta el text 19.
La potncia militar dels feudals es basava en la cavalleria.
Les primeres armes de foc no es van comenar a desenvolupar fins als segles xiv i xv. El cavall armat, o conjunt de
cavall i cavaller protegits principalment amb malles metl
liques i peces rgides de metall o de cuiro, va ser la principal
arma dels exrcits.
Al segle xiii la guerra es desenvolupava encara, fonamentalment,
com una lluita cos a cos. El llanament de projectils, desconeguts encara els explosius, es feia per mitjans mecnics: ballestes per a llanar fletxes i diversos tipus de palanques (trabuquets,
fonvols, manganells, brgoles, algarrades) per a llanar pedres.
Sobre la camisa i la gonella, els cavallers duien el goni, fet
de malles, i damunt el goni el perpunt, de tela molt forta,
repuntada.
El batut cobria el cap. Damunt el batut es portava el capell

de ferro.
Les calces de ferro cobrien les cames i els peus del cavaller.
Els cavalls es guarnien amb cobertes de malles i de tela
semblants a les dels cavallers.
Els protegien el cap amb una testera metllica o de cuiro.
El trabuquet o fonvol es feia servir per a abatre les muralles.
Documentat
perpunt: pea de roba molt forta i gruixuda que solia posar-se damunt el goni.
goni: vesta o tnica de malles de ferro.
batut: pea de roba o de malles de ferro que cobria directament el cap del guerrer i damunt el qual se solia portar
el capell de ferro.
111
batxillerat
Fonvol
El projectils eren pedres arredonides, normalment de riu i,

si calia, treballades pels pedrapiquers fins a donar-los lesfericitat necessria.
[] anam a Museros e assetjam la torre, e ns comenam de parar nostre fenvol, e sabem per veritat
per un sarra de la torre, lo qual un almogver havia
pres, que an [Zayyan, rei de Valncia] los havia
manat que no nhi romanguessen ms de seixanta
per defendre la torre; e les fembres e els infants e els
altres, que es neren entrats en Valncia.
E comen de tirar lo fenvol a laltre dia, e tolc [de
toldre: llevar] dels dentells de la torre de tres tro
[fins] a quatre; e ells de nuit meteren-hi orons [cabassos ms alts que amples] plens de terra, que si
hi ferien les pedres que no els pogus fer mal en la
coberta de la torre. E ns faem fer sagetes en semblana de filoses [canya o bast amb un cap partit i
fent pina per subjectar-hi la floca que sha de filar],
e metia hom dins estopa ab foc encs, e tiraven-les
los ballesters a aquells orons plens de terra, e enceneren-se. E quan venc al ter dia, quan los sarrans que
eren de dins viren que no els tenia prou [profit, bon
resultat] la maestria que havien feita, faeren parlar
pleit que es rendrien a vida, e ns volguem-ho per o
quant ms los volem vius que morts.
Jaume I: Llibre dels fets
112
Al Llibre dels fets (cap. 158-163), Jaume I parla dun

intent dassalt a la muralla de Borriana mitjanant un
castell de fust en qu va intervindre el mateix rei.
Completament armat E ns anvem nostre perpunt
vestit, e nostre goni, e nostre capell de ferre al cap,
e nostre escut escudant-nos, el rei dirigia latac i
donava personalment les ordes: e manam los hmens
pendre a les cordes, e cridam aio aix com fa hom al
varar duna nau e al traure, e mogueren lo castell.
El crit aio marcava el ritme de lesfor: al crit, els
hmens tiraven tots alhora, descansaven i hi tornaven al segent crit.
Els defensors de Borriana no podien eixir fora de la
muralla per a impedir avanar el castell de fusta, perqu la cavalleria dels atacants era molt superior com
a fora de xoc, per els seus ballesters, ben parapetats darrere els merlets, van castigar durament els
hmens que tiraven del castell. Diu el rei: e sagetes
venien, e feriren-nos-en b unes quatre, sempre de comenament. s a dir: en moures el castell, les fletxes
ja van causar quatre baixes entre els seus hmens,
malgrat els vint escudants qui escudaven los qui tiraven de les cordes, perqu, com diu el rei: no els
podem escudar tant que ells les sagetes no metessen
entre los escuts.
Castell de fusta
Des del castell de fusta es podia combatre, des duna altura

superior, els defensors duna ciutat o castell si els atacants aconseguien situar-lo vora la muralla.
CAPELL DE FERRO / GONI / PERPUNT
Finalment, desprs de perdre huit o nou hmens,

quan havien fet avanar lo castell de fust tro a mitja via
de o que devia anar, el rei va donar lorde de retirada,
per por de patir prdues majors.
2. Explica el funcionament del fonvol fent servir les paraules: torn, palanca, fona, contraps, eix i punt de suport.
3. Explica com avana el castell de fusta fent servir les
paraules: corrioles, barrera, parats, greix.
4. Sobre el dibuix, assenyala les principals peces del seu
armament: calces de ferro, capell de ferro, perpunt,
goni, batut.
Cavaller armat
113
batxillerat
El rei conqueridor
Text 21
Text 22
Les grans empreses del regnat de Jaume I sn les

conquestes. La de Mallorca, la de Valncia i la de
Mrcia. Tota la seua crnica, que s tant com dir
la seua vida en gira entorn i shi condensa. El Llibre dels fets, que s com sintitula la crnica, recull
primordialment, si no exclusivament, els fets militars, els fets guerrers. La guerra ho domina tot en
la societat feudal, en la societat europea del segle
xiii [] El formidable eixamplament dels regnes
cristians de la pennsula Ibrica sobre les despulles dal-Andalus, que en apenes una generaci
deix reduda la presncia musulmana al reducte
de Granada, semmarca i sentn dins lexpansi
general de lEuropa feudal per totes les seues fronteres, i s contemporani de lavan angls sobre el
mn celta, del germnic sobre el mn eslau i dels
croats francs i la cristiandat llatina en general sobre el mn grec i musulm.
Antoni Furi: El rei conqueridor, p. 51
Si sembla probable que els colons romans installats

al Pas Valenci foren pocs en nombre, tamb s evident que la romanitzaci en idioma, en costums,
en religi va tenir una amplitud considerable. El
dialecte dels mossrabs, romnic, encara en donar
testimoniatge, segles desprs dins la societat musulmana. Limpacte islmic seria, a la llarga, prou
ms incisiu que el rom. Les incorporacions tniques de procedncia africana, intermitents per sovintejades, ja van pesar-hi amb una fora decisiva.
De ms a ms, la poblaci indgena es va arabitzar
totalment. Lesplendor dels petits estats musulmans
en qu van quedar repartides les terres valencianes
era, sens dubte, obra i benefici duna casta dominant, estrictament sarrana. De tota manera, el poble sotms no en rest al marge, i lassimilaci fou
completa i, en la major part del casos, irreversible.
Noms unes minories shi van resistir i no adoptaren les formes de vida idioma, costums, religi
dels musulmans: eren els mossrabs [] Els nuclis
mossrabs, que podien representar una supervivncia nacional anterior, van desaparixer de
mica en mica. Molts dells van seguir els castellans
quan, en 1102, mort el Cid, abandonaren Valncia;
daltres sagregaren en 1125 a les forces dAlfons el
Bataller que atacaven Valncia i Dnia, i es retiraren
amb elles a territori cristi; bastants dels que van
restar-hi foren exiliats al Marroc pels almorvits.
Joan Fuster: Nosaltres els valencians

114
Porta de Sant Vicent de la Roqueta: martiri del sant.

Text 21
1. Les societats feudals dEuropa van invadir durant
el segle xiii diversos territoris fronterers. Associa
els diversos pobles invasors amb les rees que van
conquerir.
3. Amb la invasi de lany 713, comena la colonitzaci

musulmana del territori que hui anomenem valenci.
Fins a la invasi cristiana de Jaume I, quins sn els
segles del predomini de la cultura musulmana en el
nostre territori?
Text 22
1. Fins al segle viii, la poblaci del nostre territori, pel que fa
a llengua, religi i costums, a quina cultura pertanyia?
- Anglesos
Imperi bizant
- Alemanys
Galles
- Vencia i els croats
Prssia (oriental)
francesos
Esccia
2. Des de la conquesta musulmana a primeries del segle

viii, quina va ser la seua evoluci?
Irlanda
3. Tota la poblaci indgena es va assimilar a lislam?
2. Si el segle xiii s una poca caracteritzada per les

invasions de les societats feudals dEuropa sobre les
societats venes, en diverses poques shan donat
tamb altres invasions dimportants conseqncies
histriques. Pel que fa al territori valenci, abans de
la invasi catalanoaragonesa del segle xiii, es van
donar tres invasions ms: dels romans, dels pobles
germnics i de lislam. Busqueu-ne la informaci necessria i dateu-les.
4. Qui eren els mossrabs? Van ser majoritaris? Quin va

ser el seu dest?
5. A mitjan segle xiii, quan el rei Jaume I va conquerir el
nostre territori, quines eren la llengua i la religi de la
poblaci indgena?
115
batxillerat
Text 23
El Pas Valenci, nascut de la conquesta cristiana
duna part de lantic Xarq al-Andalus i de la voluntat
poltica del rei Jaume I de crear un regne nou i autnom, independent dels altres estats de la corona,
s producte ms de la histria que de la geografia, i
les seues fronteres, definides per lavan militar i pels
tractats amb els regnes vens, a penes coincideixen
amb les demarcacions administratives anteriors. La
gran frontera, en aquesta part oriental de la pennsula, havia estat sempre el riu Xquer, que durant
lpoca ibrica havia separat les terres dels contestans
de les dels edetans; que durant lImperi rom havia
fet de moll entre la Tarraconense i la Cartaginense;
que en els temps dels visigots havia marcat lexpansi
mxima de locupaci bizantina, i que encara en els
anys previs a la conquesta de Jaume I dividia els dominis musulmans de Valncia i Mrcia.
Antoni Furi: Histria del Pas Valenci
Text 24
El pas conquistat [] ser un regne nou per voluntat,
per necessitat o per interessos del rei Jaume I, acompanyat en aquest projecte pels mercaders, pels juristes
i per altres grups de pobladors amb vocaci urbana
i moderna. Al principi sn noms uns pocs milers
de cristians europeus en un territori nou, per rpidament es doten dun cos legal i dinstitucions prpies que des dels inicis es pensen com a vlides per al
conjunt de lestat en formaci. Creure ara que el nou
territori i la nova estructura poltica eren, o podien haver estat, una simple extensi de Catalunya cap al sud,
no passa de ser una fantasia retrospectiva. No consta
enlloc que els nous pobladors catalans els que po-
116
dien pensar: eclesistics, militars, juristes o mercaders pensaren o es proposaren mai tal cosa. I encara
que ho hagueren pensat, no haurien pogut afegir les
noves terres a Catalunya, perqu aix era justament el
que s pretenien els senyors aragonesos: que les noves
conquestes formaren part del regne dArag. Impedir
aix va ser una de les raons ms poderoses per a fundar una entitat poltica nova i autnoma. Laltra ra, la
ms clara, va ser el reforament del poder reial.
Joan Francesc Mira: Sobre la naci dels valencians
Text 25
[] no sabem amb detall, i segurament no ho podrem saber mai, quina era la procedncia exacta (de
Catalunya i dOccitnia, sobretot, dArag i de Navarra, per tamb daltres llocs), i lexacta distribuci, del
conjunt dels repobladors inicials del territori valenci.
I probablement la majoria catalana dins aquestes primeres onades no va ser una majoria massiva per s
suficient, almenys, perqu des dels inicis el seu idioma
fra la llengua poltica, formal, comercial i administrativa de la nova societat [] Per quan hom constata, per exemple, que ja el 1261 els Furs de Valncia es
tradueixen del llat al catal i que en catal sescriuen i
circulen la resta de textos legals i pblics des dels inicis
(Consolat de Mar, Manual de Consells, etc.) aix com
tots els textos administratius i mercantils en llengua
vulgar, cal preguntar-se qui escrivia en aquella llengua, i per a qui: si els redactors i destinataris no eren
catalans de naixement, fills de catalans o assimilats a
la llengua majoritria, qu eren? La tesi del predomini catal (predomini quantitatiu i qualitatiu: ms
nombrosos, i amb ms influncia i pes) en la poblaci del nou regne s tan elemental, tan raonable, tan
ajustada a tots els fets i documents coneguts, que seria
superflu haver-hi dinsistir
Joan Francesc Mira: Sobre la naci dels valencians
Porta de lAlmoina amb el cimbori. Seu de Valncia
Documentat
En quins tractats van fixar el Regne de Castella i la Corona dArag les respectives rees de conquesta sobre
al-Andalus?

Text 23-25
1. Quins factors van determinar lextensi i les fronteres
del Regne de Valncia?
RECAPITULEM
El rei Jaume I va ser el fundador del poble valenci.

Vist des del comenament del segle xxi, quina s la
vigncia de la seua obra? O dit duna altra manera:
quines caraterstiques de la societat valenciana actual responen encara a les actuacions ms o menys
directes daquell rei?
Certament, el regne que ell va crear fa molts anys,
segles, que va deixar dexistir. Quina va ser la sort
dels Furs? El territori i les fronteres valencianes sn
exactament les mateixes que ell va establir? Qu podem dir de la llengua prpia del Regne de Valncia?
2. Quin era el projecte dels senyors feudals aragonesos

respecte de les terres conquerides?
3. Quina va ser la determinaci del rei?
4. La llengua prpia del nou regne, de quin factor depenia?
5. Quina s la fita histrica en qu, inequvocament, la
nostra llengua apareix, per primera vegada, com a
llengua prpia del Regne de Valncia?
117
batxillerat
Bibliografia
BELENGUER, Ernest (2007): Jaume I i el seu regnat, Pags Editors, Lleida.

BELENGUER, Ernest (coord.) (1965-1990): Histria del Pas Valenci, Edicions 62, 5 volums, Barcelona.
BRUGUERA, Jordi (1999): El vocabulari del Llibre dels fets del rei en Jaume, Institut Interniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de lAbadia de Montserrat, Valncia/Barcelona.
CINGOLANI, Stefano (2007): Jaume I, histria i mite dun rei, Edicions 62, Barcelona.
FURI, Antoni (1995): Histria del Pas Valenci, Edicions Alfons el Magnnim, Valncia.
(2007): El rei conqueridor, Bromera, Alzira.
FUSTER, Joan (1962): Nosaltres els valencians, Edicions 62, Barcelona.
GMEZ, Vctor; MATOSES, Rafael i VENDRELL, Salvador (1998): Jaume I, el naixement dun poble, Bromera, Alzira.
MIRA, Joan Francesc (1997): Sobre la naci dels valencians, Eliseu Climent, Valncia.
REGL, Joan (1979): Introducci a la histria de la Corona dArag, Moll, Palma de Mallorca.
SANCHIS GUARNER, Manuel (1981): La ciutat de Valncia, Ajuntament de Valncia.
ORTS, Pere Maria (1979): Histria de la senyera al Pas Valenci, Eliseu Climent, Valncia.
ROCA, Maria Carme (2008): Les dones de Jaume I, LEsfera dels Llibres, Barcelona.
SOLDEVILA, Ferran (1958): Vida de Jaume I el Conqueridor, Aedos, Barcelona.
VINAS, Agns i VINAS, Robert (2007): La conquesta de Mallorca, Moll, Palma de Mallorca.
Edicions del Llibre del feits de Jaume I

(1982) a cura de Ferran Soldevila, Edicions 62, Barcelona.
(1983) a cura de Ferran Soldevila, dins Les quatre grans crniques, Selecta, Barcelona.
(1991) a cura de Jordi Bruguera, Barcino, Barcelona.
(1995) a cura dAntoni Ferrando i Vicent Josep Escart, Afers, Catarroja/Barcelona.
119

Guia Jaume I

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Guia Jaume I

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

JAUME I

Presentaci. Jaume I, lescriptor de lany 2008...........................................................5

Material didctic per a lalumnat

El material didctic que oferim sha fet pensant en lrea de

ASCENSI FIGUERES GRRIZ

JAUME I / Material didctic

Material didctic per al professorat

s una conseqncia directa de la Revoluci Francesa i de

JAUME I / Material didctic

Material didctic per al professorat

PROGRAMACI DE LES UNITATS

Conixer i valorar lobra del rei Jaume, des del punt de

Reconixer alguns trets de gneres literaris vinculats a

Vida i obra del rei Jaume I: conquesta i repoblaci del

JAUME I / Material didctic

Material didctic per al professorat

1. A quina imatge associa Josep Carner el rei Jaume?

El rei Jaume va conquerir Valncia i el seu regne. V

No el va conquerir, perqu ja ho havia fet alg abans

La joventut (or de joventut), la primavera (les ginestes de juny).

Amb Jaume I no van vindre noves gents a repoblar

3. Quina caracterstica de la planta justifica el significat que li atorga el poeta?

S que en van vindre: el rei els donava terres i cases

El color de les seues flors.

La seu de Valncia i la porta del Palau no tenen cap

S que en tenen: es van comenar a construir en

Porta dels Apstols / Segle xiv / Gtic

4. Com justificaries el significat atribut a lanimal?

JAUME I / Material didctic

2. Com va reaccionar el rei?

Diverses hiptesis a desenvolupar: la traci dalgun

Material didctic per al professorat

5. Assenyala amb fletxes el punt de suport de la

2. Descriu com feien avanar el castell de fusta.

3. On el volien fer arribar? Per a qu?

JAUME I / Material didctic

evident en el text 2, en lenfrontament entre el rei

2. Quins dos obstacles o problemes es va trobar el rei

Material didctic per al professorat

PROGRAMACI DE LES UNITATS

Conixer i valorar lobra del rei Jaume I des del punt de

JAUME I / Material didctic

Material didctic per al professorat

Un ballester a cavall que fa de missatger: pertany a

JAUME I / Material didctic

5. Si don Balasc haguera entrat dins el castell, creus

2. On volien fer arribar el castell de fusta? Per a qu?

Material didctic per al professorat

5. Assenyala sobre el dibuix (unint amb fletxes) el punt

8. Qu creus que deu voler dir que alg o alguna cosa

2. Desprs de la reforma del rei Jaume, quant de

JAUME I / Material didctic

Linfant Alfons volia apoderar-se del castell i territori

1. Per quina ra es van enfrontar el rei Jaume i linfant

(Lextensi i lmits del Regne de Valncia fundat pel rei

5. Com definiries la paraula jover?

Material didctic per al professorat

Les taifes de Xarq al-Andalus

segle xi (any 1063)

segle xi (any 1076)

JAUME I / Material didctic

El Regne de Valncia en temps de Jaume I

7. Repassa amb retolador roig el sector de frontera entre