Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
VCTOR LABRADO
Material didctic
Educaci Secundria Obligatria
Batxillerat
5
Collecci Didctica
Collecci Didctica, 5
Lautor
Acadmia Valenciana de la Llengua
Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua
Avinguda de la Constituci, 284. 46019 - Valncia
avl@gva.es - www.avl.gva.es
ISBN: 978-84-482-5059-1
Depsit Legal: V-4513-2008
Disseny i maquetaci: Espirelius
Illustracions: Enric Banyuls
Fotografies: Francesc Vera
Impressi: Grfiques Vimar, SL
ndex
Presentaci
Jaume I,
lescriptor de lany 2008
Enguany celebrem el naixement del rei Jaume I. Als 800
anys deste fet diverses institucions han declarat el 2008
com lAny Jaume I. LAcadmia Valenciana de la Llengua ha
volgut sumar-se a lefemride i ha programat la publicaci
dalguns treballs relacionats amb la vida i lobra del
monarca, que a partir del mes de novembre comenaran
a veure la llum. A ms, i a la vista del bon resultat de
les conferncies sobre Els escriptors castellonencs del
primer ter del segle xx, sen programaran unes altres,
en este cas, centrades en la figura del rei Jaume I, que
tindran com a principals destinataris els instituts de la
Comunitat Valenciana.
La present unitat didctica s el suport escrit per al
tractament monogrfic a qu ens referim. Va dirigida a
professors i alumnes dEducaci Secundria, i cont
propostes per als dos cicles de lESO i per al Batxillerat. s
una aportaci externa que es posa a labast dels centres
educatius. El professor s lencarregat de seleccionar
aquelles activitats que considere oportunes per a la
seua realitat educativa, i pot aprofitar-les totes o noms
aquelles que trobe adients.
Orientacions
al professorat
Per als valencians, Jaume I s un personatge de proporcions mtiques, un dels que ms ha influt sobre la
nostra histria, un dels pocs que ha merescut perdurar en la memria collectiva, popular, del nostre poble.
Partirem, doncs, de la vigncia actual del seu record i,
enguany, que fa 800 anys del seu naixement, des de
lescola aprofitarem locasi per a acostar-nos a lobra,
a la biografia i a lpoca daquell personatge excepcional. Ho farem, sobretot, per a ensenyar histria, geografia, llengua i literatura (histria de la llengua i de
la literatura) nostres: en aquells aspectes directament
relacionats amb el rei conqueridor.
Aplicarem un mtode participatiu, actiu, que promoga
el treball en equip: ms enll de ladquisici de coneixement, dhabituar els alumnes a la collaboraci entre
companys; insistirem en els valors cvics i de convivncia,
perqu la part de la nostra histria que tractarem podria
proporcionar referents a compartir entre tots els ciutadans i ciutadanes valencians.
Tamb aplicarem mtodes de treball que esmolen el sentit
crtic dels alumnes. Disposaran dun seguit de textos molt
diversos: potics, llegendaris, novellstics, historiogrfics,
memorialstics (deguts al mateix Jaume I) i, a partir de
les informacions i opinions que hi trobaran, es podran
formar les prpies idees i arribar de forma autnoma a
les conclusions ms o menys pertinents.
Amb tals premisses, pel cant educatiu, de la transversalitat, sens presentar una dificultat important perqu,
certament, ni lpoca histrica en general ni les gestes
en particular del rei Jaume I sn compatibles amb leducaci per a la pau ni amb tot un seguit de valors que shi
relacionen, valors que haurem de transmetre als nostres
alumnes i que no podem mai contradir. No podrem escamotejar el carcter absolutament trgic que, per als
venuts, va tindre la gesta del rei Jaume.
Per tant, es pot presentar el rei Jaume com un personatge excepcional, com diem ads, i fins i tot admirable,
per no com un personatge exemplar. Ni ell ni la seua
poca. De fet, la histria no sestudia perqu siga exemplar, que massa sovint no ho s gens, sin perqu ens
explica: ens fa conixer la nostra realitat i conixer-nos a
nosaltres mateixos. Sense la peripcia pica del rei Jaume, els valencians serem una altra cosa. La poblaci que
habitaria este territori podria no sols ser ben diferent de
lactual, fins i tot podria no dir-se valenciana, ni formar un
mateix poble amb els lmits geogrfics actuals. Per aix
ens interessa el rei Jaume i lestudiem.
Qu podem dir per a justificar, per a fer entendre als nostres alumnes qui va ser i qu va fer?
Quan parlem de qualsevol fet histric, haurem devitar les
simplificacions, el maniqueisme. Com ara que la democrcia
Material
didctic
per al
professorat
Correspondncia curricular
El treball que ac proposem sobre el rei Jaume, la seua
obra i el seu temps, consta de dos parts: la primera sadrea als professors, i la segona, als alumnes. Els apartats
adreats als alumnes sacorden amb el desenvolupament
del currculum establit per la Generalitat Valenciana, segons el Decret 39/02, del 5 de mar (DOGV nm. 4.206,
del 8 de mar del 2002), per a lEducaci Secundria
Obligatria, i el Decret 50/02, del 26 de mar (DOGV nm.
4.222, del 5 dabril del 2002), per al Batxillerat.
1r cicle dESO
CONTINGUTS
I. Histria
CRITERIS DAVALUACI
Conixer les principals dades de lactuaci del rei Jaume I
en la conquesta i repoblaci de Valncia.
Entendre les idees essencials, les intencions i conseqncies dels textos llegits, diferenciant el que s principal dall que s secundari.
Llegir en veu alta de textos amb entonaci i pronncia
correcta.
Analitzar els textos llegits i fer-ne resums i exposicions
orals i escrits.
Consultar diccionaris i atles.
Localitzar en el mapa els topnims que apareixen en
els textos.
Establir relacions de significat entre elements lxics.
Relacionar informacions de diversa procedncia i extrauren conseqncies.
Participar oralment en lanalisi collectiva dels textos.
Fer exposicions i descripcions orals i escrites prenent
com a suport illustracions.
Fer lectures i consultes relacionades amb la temtica
tractada.
Memoritzar i recitar textos potics.
10
1r cicle dESO
SOLUCIONARI
Textos 1 i 2
Text 3
1. Quin s el fons real desta llegenda? Analitzemla (assenyalant cada frase com a verdadera o
falsa):
A la ginesta.
2. Qu simbolitza?
Text 4
1. Troba un sinnim a:
cobla: estrofa, can popular.
jois: alegre.
gentil: elegant, corts.
falaguer: amable, corts.
2. A quina imatge associa Teodor Llorente el rei
Jaume?
Al ratpenat.
3. Qu simbolitza?
Vigilncia i saviesa.
11
RECAPITULEM
El rei Jaume ha perdurat: el seu record, la seua obra,
que arriben fins als nostres dies, ben vius encara.
Quins sn els elements, tant en la llegenda com en les
poesies que hem vist, que remarquen laspecte de la
pervivncia, de la perdurabilitat al llarg del temps?
Al text 1:
I aquelles i aquells van tenir fills i filles, els quals es
van casar i van tornar a fer ms fills i ms filles, que
tampoc no van parar de fer-ne, de fills i filles, i aix,
seguint la mateixa norma, fins avui que quasi no cabem, de tants com som, els valencians: lobra del rei
Jaume perdura encara hui en lexistncia del poble
valenci actual.
Al text 3:
El rei Jaume brilla encara / daquell or de joventut: perdura en els nostres dies, sense envellir.
Cada primavera el mes de juny ens du (aboca)
un record del rei en Jaume, que s la ginesta de
flors daurades.
Al text 4:
Tal admiraci dels pobles / veig en llegendes i
cobles / a Jaume el Conqueridor: ladmiraci per
aquell antic rei perdura en la llegenda i en la can
popular fins al moment en qu Llorente escriu.
El ratpenat s senyal i figura / del combat pens i
etern, s a dir: aquella virtut (vigilant saviesa)
del rei i el seu smbol (el ratpenat) tenen vigncia,
no sols en el present, sin en el futur: no sacaba
mai, s etern.
Text 5
1. Per Morella va comenar la conquesta valenciana.
De qui va ser la iniciativa?
De don Balasc dAlag.
12
Text 6
1. Qui comanda les operacions? Comparant-ho amb
el text 5: de qui s ara la iniciativa?
El rei Jaume ha pres la iniciativa i comanda les
operacions. Si no ho feia ell, els nobles aragonesos, com ja havia fet don Balasc dAlag a Morella, haurien pogut guanyar poder en detriment de
lautoritat reial.
punt de suport
contraps
Fonvol
6. En temps del rei Jaume, lartilleria era exclusivament mecnica. Quin invent desconeixien
encara?
La plvora i els explosius en general.
7. Basant-te en les respectives definicions: assenyala amb fletxes el capell de ferro, el goni i el
perpunt en el cavaller armat.
perpunt
capell de ferro
goni
Cavaller armat
13
Text 7
1. Desprs de la reforma del rei Jaume, quant de
temps haurien necessitat un parell de bous per a
llaurar la nova jovada de terra?
Mig dia, perqu va reduir la jovada a la mitat de superfcie: 36 fanecades o 3 hectrees (abans neren
72 i 6, respectivament).
De jou.
9. Com definiries la paraula jover?
Llaurador que treballa amb un parell de bous.
Cmic
1. Els textos 5-7 apareixen per orde cronolgic. Lacci narrada al cmic, on creus que caldria situar-la
dins la srie de textos 5-7?
Entre el 6 i el 7.
2. Desprs de rellegir el cmic, escriu una narraci
relatant el mateix fet. Adopta el punt de vista del
rei quan dictava el Llibre dels fets.
Resposta oberta.
RECAPITULEM
Ara coneixem molt millor la figura del rei Jaume I, en
tenim una idea ms clara, i si alg ens preguntara
qui va ser i per qu el recordem, estarem en millors
condicions per a respondre. Prova de fer-ho: per qu
els valencians recordem el rei Jaume?
Resposta oberta, que hauria dincloure els segents
vessants:
Histric: fundador del poble valenci: conquesta i
repoblaci (repartiment).
Lingstic: la llengua dels valencians actuals com
a conseqncia del procs de repoblaci.
Literari: autor del Llibre dels fets (un dels textos literaris ms antics en la nostra llengua).
2n cicle dESO
CONTINGUTS
I. Histria
Vida i obra del rei Jaume I: conquesta i repoblaci del
Regne de Valncia
Laportaci del rei Jaume II: la incorporaci de territoris
al sud del Regne
Lpoca del rei Jaume I: el feudalisme
Conixer i valorar lobra del rei Jaume II en la configuraci definitiva del Regne de Valncia.
Identificar lempremta del rei fundador en la constituci
del poble valenci: capitalitat, extensi i lmits del territori, llengua dels repobladors.
Conixer i valorar laportaci del rei Jaume I als inicis de
la nostra literatura.
Conixer i valorar el Llibre dels fets com una mostra documental de la nostra llengua antiga.
Conixer i identificar elements de lestructura social del
feudalisme.
Reconixer alguns elements dels textos narratius i servir-sen tcnicament: el personatge (els seus interessos
i la seua posici social) i el punt de vista del narrador.
Reconixer i utilitzar tcniques dels textos expositiu,
descriptiu i argumentatiu.
II. Literatura
La narrativa: els personatges i el punt de vista del narrador
Els inicis de la nostra literatura: el Llibre dels fets i altres
textos contemporanis
III. Tcniques de treball
Lectura comprensiva
Consulta de diccionaris i atles
Anlisis i resums de textos
IV. La llengua
El text narratiu
El text expositiu
El text descriptiu
La precisi lxica
V. Llengua i societat
La llengua medieval
La llengua dels repobladors
15
CRITERIS DAVALUACI
Conixer les principals dades de lactuaci del rei Jaume I (i
de lactuaci posterior de Jaume II) en la conquesta i repoblaci
de Valncia.
Reconixer alguns dels trets principals del poble valenci
com a conseqncia directa de la conquesta del rei Jaume: capitalitat, nom, territori, lmits geogrfics i llengua del
poble valenci.
Conixer alguns elements de lestructura social del feudalisme: les relacions entre senyor i vassall, i lantagonisme
entre el rei i els seus nobles ms poderosos.
Entendre les idees essencials, les intencions i conseqncies dels textos llegits, diferenciant el que s principal del
que s secundari.
Llegir en veu alta de textos amb entonaci i pronncia
correcta.
Analitzar els textos llegits i fer-ne resums i exposicions
orals i escrits.
Consultar diccionaris i atles.
Localitzar en el mapa els topnims que apareixen en els
textos.
Establir relacions de significat entre elements lxics.
Relacionar informacions de diversa procedncia i extrauren conseqncies.
Participar oralment en lanalisi collectiva dels textos.
Fer exposicions i descripcions orals i escrites prenent com
a suport illustracions i mapes.
Fer lectures i consultes relacionades amb la temtica tractada.
16
2n cicle dESO
SOLUCIONARI
Text 1
Acompanyant el text (fragment dun prleg lautor del
qual exposa la seua experincia com a lector del Llibre
dels fets), caldria presentar als alumnes, perqu el veren i
fullejaren, un exemplar del Llibre dels fets.
Probablement al poble o ciutat on ens trobem hi ha un
carrer o plaa Jaume I: que els alumnes diguen on es
troba i el descriguen (com s, quins sn els principals
edificis, els carrers que el travessen, etc.). Potser hi
ha una escola que es diu Jaume I: que la situen i la
descriguen.
Text 2
Parlem-ne
1. Feu una llista dels personatges que hi intervenen i
caracteritzeu-los.
En el text apareixen tots els nivells socials en qu sorganitzava una societat guerrera:
Don Pero Ferrnde dAagra, don Atorella, Ferrando De sn consellers del rei, per tant, nobles
o rics hmens.
Ferrando De no t una posici tan important com
els altres (jo sc dels menors del vostre consell
diu al rei).
Els peons de Terol i de la frontera pertanyien a una posici social molt baixa (no lluitaven a cavall), a laltre extrem de lescala social que ocupaven els rics hmens.
Els altres cavallers: el rei no diu el seu nom i, sens
dubte, no eren rics hmens.
17
Text 3
Parlem-ne
1. Qui comanda les operacions? Comparant-ho amb
el text 5: de qui s ara la iniciativa?
El rei Jaume ha pres la iniciativa i comanda les operacions. Si no ho feia ell, els nobles aragonesos, com
ja havia fet don Balasc dAlag a Morella, haurien pogut guanyar poder en detriment de lautoritat reial.
18
punt de suport
contraps
Text 4
Parlem-ne
1. En quines classes o categories agrupa el rei Jaume els personatges amb qui tracta?
En rics hmens [lalta noblesa, amb qui equipara
els arquebisbes i bisbes], cavallers i hmens de
ciutat.
Fonvol
6. En temps del rei Jaume, lartilleria era exclusivament mecnica. Quin invent desconeixien encara?
La plvora i els explosius en general.
7. Basant-te en les respectives definicions: assenyala
sobre el dibuix (unint amb fletxes) el capell de ferro,
el goni i el perpunt.
perpunt
capell de ferro
goni
Cavaller armat
Va reduir la mesura de terra (la jovada) a la mitat: si no donava a cadasc la superfcie promesa,
almenys es respectaven les proporcions entre les
parts, sense beneficiar ni perjudicar ning en particular. Tamb va reduir alguns lots de terra a persones a qui considerava que nhavia donat massa.
19
Debat
1. Quina relaci tenia el rei Jaume amb els seus rics
hmens o nobles? Entre els textos que has vist, nhi
ha algun altre en qu es veja este mateix conflicte?
Entre el rei i els nobles hi havia una lluita pel poder: els nobles sesforaven a defugir o fer minvar
lautoritat reial, i el rei a imposar-la. Aix s bastant evident en el text 2, en lenfrontament entre el
rei Jaume i don Balasc dAlag per Morella.
2. A banda de superar dos obstacles greus, qu va
guanyar el rei Jaume ridiculitzant els seus rics hmens? Quin nom creus que mereix lhabilitat demostrada pel rei?
Certament, el rei va guanyar autoritat, respecte davant
els seus sbdits. Va demostrar una gran astcia.
3. El relat presenta el punt de vista del rei Jaume. Redacta
un text, narrant el mateix fet, per adoptant un altre
punt de vista. Dels segents, trian un: el dun noble, el
dun dels repartidors nomenat pel rei o el dun modest
cavaller que espera la seua part de cases i terres.
Resposta oberta. Cal parar atenci que el narrador
no faa servir ms informaci de la que pot disposar en cada moment.
4. De quina paraula deriva jovada?
De jou (o tancada).
Parlem-ne
Prenia el nom de la ciutat que assumia la capitalitat (encara que des de bon comenament incloa el
Regne de Dnia i, ms avant, amb Jaume II, tamb
gran part del Regne de Mrcia). Els lmits del Regne de Valncia, fixats per Jaume I i rectificats per
Jaume II a primeries del segle xiv, van dependre de
lhabilitat diplomtica i de la fora militar amb qu
tots dos reis es van enfrontar amb Castella.
Text 5
20
segle xiI
segle xIII
21
6. Situa al mapa:
Xtiva, nguera, Moixent.
Almirra (el Camp de Mirra).
Almansa, Xarafull (Jarafuel).
Castalla, Biar, Relleu, Xixona, Finestrat.
Aiges de Busot.
Xarafull
nguera
Moixent
Almansa
el Camp de Mirra
El Regne de Valncia en temps de Jaume II
Biar
Castalla
Xtiva
Finestrat
Relleu
Aiges de Busot
Xixona
22
Text 6
1. Comenta el significat de:
Juny, la fal al puny.
Al mes de juny madura el blat i s temps de segar-lo.
23
9. Relaciona (unint amb fletxes) les poblacions i les muntanyes amb la comarca o comarques on es troben:
Xtiva
La Costera
Moixent
La Costera
El Puig
LHorta
Ares
Els Ports
Morella
Els Ports
Borriana
La Plana Baixa
8. Encercla al mapa els castells que va perdre alAzraq i que li va guanyar el rei Jaume.
nguera
La Canal de Navarrs
El Camp de Mirra
LAlcoi
Cocentaina
El Comtat
Planes
El Comtat
Pego
La Marina Alta
La Vall de Gallinera
La Marina Alta
Alcal de la Jovada
La Marina Alta
Castell de Castells
La Marina Alta
7. Per qu creus que el blat o forment tenia tanta importncia estratgica en la guerra que enfrontava
al-Azraq i el rei Jaume?
Cmic
1. Laventura grfica que acabes de llegir s una
adaptaci al llenguatge del cmic del captol 266
del Llibre dels fets. Cronolgicament, entre els
textos 2 i 6, on situaries lepisodi? Per qu?
Entre els textos 3 i 4, perqu lacci t lloc davant les muralles de Valncia, evidentment abans
de conquerir-la, en ple setge a la ciutat i, per tant,
abans del repartiment (text 4) i desprs de conquerir Borriana (text 3).
Text 7
1. Certament, en set o huit segles una llengua evoluciona molt. Els parlants actuals podem tindre certes dificultats amb els textos antics de la nostra
llengua. Sabries posar als buits les formes corresponents en la llengua actual?
Captol 266. Altra vegada, la [companyia] de larquebisbe de Narbona [tingueren combat] ab los
de dins, e no sabien [el costum] dels sarrans:
que los sarrans los fugien per tal que els poguessen [atraure] prop de la vila. E ns veem que la
companya de peu [senvalentien], [per tal com]
ells fugien. E [els vaig enviar] missatge que no
els encalassen, que, si no, els sarrans els farien
gran [mal]. E ells no sen volgueren [privar] per
nostre missatge, e ab temor que ns [tingurem]
dells, que nhi [moririen] de trenta [en amunt]
quan los sarrans los [atacarien a cavall], e [ens
acostrem] a ells en un cavall que cavalcvem,
e faem-los [retirar-se]. E ns que ens en tornvem ab los hmens, [girrem-nos] contra la vila a
[mirar] los sarrans, que havia la companya gran
defora, e un ballester tirns e, de part lo capell de
sol e el batut, donns en lo cap ab lo cairell prop
del front e, Dus que ho [volgu], no traspass lo
RECAPITULEM
Els grans personatges de la histria, com ara el rei
Jaume I, no sn recordats tant pels seus actes en
si com per les conseqncies dels seus actes. En el
cas del rei Jaume quines van ser les conseqncies
per les quals el recordem? Quines van ser les actuacions concretes, poltiques i militars, del rei Jaume
que van determinar el naixement del poble valenci?
A banda dels valencians, hi ha algun altre poble que
tinga els mateixos motius per a recordar-lo?
Lexistncia del poble valenci s, sens dubte,
una de les principals conseqncies per les
quals el recordem.
La conquesta, repartiment i repoblaci van determinar els lmits del territori (fins on va arribar la
conquesta) i la llengua (segons lorigen dels repobladors) dels valencians. Els Furs, les Corts i altres institucions dautogovern van donar cohesi i
conscincia unitria als repobladors.
Encara que el regne va deixar dexistir, els Furs es
van derogar i la llengua va ser apartada dels usos
oficials, desprs de la invasi castellana de primeries del segle xviii, no va desaparixer el poble que
en va resultar.
A banda dels valencians, els mallorquins i eivissencs
tenen els mateixos motius per a recordar el rei
Jaume I.
25
Batxillerat
27
CRITERIS DAVALUACI
28
Batxillerat
SOLUCIONARI
9. Qu sn els Furs?
El conjunt de lleis que, aprovades en corts, regien al
Regne de Valncia, des de poc desprs de la conquesta fins a lany 1707.
10. Quin s el contingut del Llibre dels fets?
Les memries del rei Jaume: una crnica del seu
regnat dictada per ell mateix.
Text 3
El text 3 comena: El primer comte rei, Alfons el
Cast
1. De qui era fill?
Del comte Ramon Berenguer i de Peronella, hereua
al tron dArag.
2. Justifica la denominaci comte rei.
Va heretar els ttols del pare i de la mare: era comte
de Barcelona i rei dArag.
3. Si Alfons el Cast va ser el primer comte rei, qui van
ser el segon i tercer comtes reis?
Pere el Catlic i Jaume el Conqueridor, fill i nt respectivament dAlfons el Cast.
Textos 3-7
1. Quina era la principal aspiraci poltica dels comtes reis?
Lexpansi territorial al nord dels Pirineus, incorporant
els territoris que separaven la Corona dArag del Regne de Frana: el Llenguadoc, Provena i altres.
2. Quan i com es va acabar?
Amb la invasi dels croats francesos, que, per a exterminar els ctars o albigesos, van ocupar el Llenguadoc i van derrotar el rei Pere (fill dAlfons el Cast
i pare de Jaume I).
30
Textos 10 i 11
1. Per qu el rei Pere veia amenaats els territoris que
possea al nord dels Pirineus?
En tota aquella zona havia arrelat i crescut una religi procedent de lorient europeu: el catarisme, en
dura competncia amb el cristianisme. El papa de
Roma convocaria la croada contra aquells heretges.
Va ser locasi que esperava la monarquia francesa
per a apoderar-sen i acabar amb la influncia poltica que hi exercia la Corona dArag. Aix doncs, la
croada va ser monopolitzada pels francesos.
RECAPITULEM
Escriu un breu assaig o exposici on expliques com
va influir la poltica internacional en la infantesa del
rei Jaume.
Linfant Jaume:
El seu naixement, com a hereu dArag, Catalunya i
Montpeller, ja va ser resultat de la poltica expansionista dels comtes reis al nord dels Pirineus.
Duna banda, la irrupci dels croats francesos a Occitnia i, de laltra, les perspectives dun nou matrimoni per al rei Pere, polticament ms avantatjs que el primer, van situar linfant Jaume en una
posici delicada: son pare no va dubtar a intentar
desqualificar-lo com a hereu (demanant el divorci
respecte de sa mare, la reina Maria) i de posar-lo
en mans del seu enemic Sim de Montfort, com a
penyora duna pau que es trencaria molt prompte.
Text 15
1. Set-cents anys no passen debades i una llengua, en
este perode, pot haver evolucionat molt. Per malgrat
les dificultats innegables que presenta el text, desprs de llegir-lo, segur que podrs dir quina soluci
es va trobar a la situaci de linfant Jaume, que son
pare havia cedit com a penyora al seu enemic, Sim
de Montfort, en un intent fracassat de pau. Fes-ho.
Els seus [vassalls] naturals (naturals: per successi, condici de vassallatge transmesa de pares a fills) van demanar al papa (apostoli) que
obligara Sim de Montfort a tornar-los linfant
Jaume. Aix es va fer: els francesos (els hmens de
Montfort) el van dur fins a Narbona; all el va rebre
una representaci de nobles catalans, que el van
31
RECAPITULEM
Quina opini tenia el rei Jaume de son pare i de Sim
de Montfort? A qui dels dos censura? Com creus que
Sim de Montfort es devia comportar amb ell quan el
tenia al seu poder?
Certament, el rei Jaume no expressa una bona opini de la conducta del seu pare davant la batalla. Ho
hem vist en les tres oposicions anteriors:
[] aquell dia que [el rei] fu la batalla havia jagut
ab una dona [] que anc en lEvangeli no poc estar
en peus []
[] lo comte Simon e aquells de dins [la vila], preseren
penitncia e reeberen lo cos de Jesucrist []
[] volias metre en Simon de Montfort en son poder per fer sa volentat, e volias avenir ab ell []
[] e nostre pare no ho volc prendre.
[] [Sim de Montfort i els seus] eixiren combatre
ensems en una.
E aquells de la part del rei no saberen rengar la
batalla ni anar justats, e ferien cada un ric hom per
si, e ferien contra natura darmes.
El rei Pere comet pecat de luxria i de suprbia; a
ms, no imposa la disciplina necessria.
Sim i els seus, per contra, sn virtuosos davant
Du, humils amb el seu enemic i disciplinats en
la batalla.
Per tant, el rei Jaume no devia guardar un mal record de Sim de Montfort; en canvi, tenia motius
per a tindre un cert ressentiment contra son pare.
Podrem dir que lopini del rei Jaume envers el rei
Pere s ambigua o matisada? Raona-ho.
Malgrat el comportament ocasional del rei Pere
en la batalla de Muret, el rei Jaume est orgulls
de la seua valentia, una qualitat que lhonora a ell
i a tots els seus avantpassats:
33
Textos 16 i 17
1. Quin deure no van complir els rics hmens, vassalls
de Jaume I, que no van acudir a Terol?
El danar a la guerra quan el senyor els cridava,
que era el principal deure dels qui tenien honors
(una instituci aragonesa: una concessi vitalcia
de terres i rendes que obligava el vassall a acudir a
la guerra amb la mainada del rei).
34
Textos 18 i 19
1. Quan es troben el rei i don Pero Ahons, quines
eren les pretensions del segon?
Fer la guerra de forma independent, abstenint-se de
participar en la convocatria del rei.
2. Quin conflicte es produa entre ells dos?
A banda de no haver-lo assistit quan el seu rei
lhavia cridat a la guerra, don Pero Ahons tampoc no pensava respectar la treva signada pel
rei Jaume i volia fer la guerra igualment contra
el rei de Valncia.
3. Quina edat tenia aleshores el rei Jaume? Pots datar
lepisodi?
E ns entrvem llaora en edat de disset anys, per
tant, el 1225. Ara b, sembla que aix no s exacte:
els fets es van esdevindre el 1226.
Textos 18 i 20
1. Desprs de llegir el text 20, sobre ladolescncia
de Jaume I, per qu creus que el rei, al text 18, vol
recordar als lectors ledat que ell tenia en aquell
moment?
Perqu la seua poca edat no lajudava a imposar
la seua autoritat sobre hmens ms experimentats
i tamb perqu, just abans de contar-nos com es
va enfrontar cos a cos a un dels seus barons, vol
recordar-nos que ell no havia arribat al seu ple desenvolupament fsic.
La seua extrema joventut afig mrit al seu comportament.
2. El rei Jaume remarca que don Pero Ahons era bon
cavaller e fort bo darmes (bon cavaller i molt bo
amb les armes). Per qu creus que ho fa?
Reconeixent el valor del seu rival, el rei dna la mida
del coratge i fora fsica necessaris per enfrontarshi i vncer-lo.
RECAPITULEM
En lenfrontament amb Pero Ahons, qu es jugava el rei Jaume? Creus que la seua principal
preocupaci era que, si un vassall seu atacava el
rei de Valncia, ell deixaria de cobrar els diners
acordats amb la treva? Creus que don Pero Ahons no renunciava a la cavalcada sols per raons
econmiques?
Ms que no els diners, el rei es jugava el seu prestigi i el seu futur: si no sotmetia el vassall rebel, quedava no sols desautorizat davant els seus vassalls,
potser per sempre, sin tamb desacreditat en la
seua primera actuaci en poltica exterior, perqu
es mostrava incapa de mantindre un pacte.
Larmament
1. Al segon pargraf del text 18, el rei Jaume diu
que don Pero Ahons anava vestit son perpunt
e sa espasa cinta e un batut de malles de ferre
al cap (amb el seu perpunt posat i la seua espasa a la cintura i un batut de malles de ferro al
cap). Quina important protecci no duia posada?
Creus que esta imprevisi va tindre conseqncies? Consulta el text 19.
capell de ferro
batut
goni
No duia el goni, per tant, no tenia protecci de malles metlliques on va rebre la llanada (al costat
destre [] dejs lo bra) i, potser per aix, la ferida va ser mortal: mig peu equival a 13 o 15 cm.
2. Explica el funcionament del fonvol fent servir les
paraules: torn, palanca, fona, contraps, eix i punt
de suport.
Mitjanant el torn, es feia girar la palanca sobre
leix, on hi havia el punt de suport: baixava lextrem
de la fona i pujava el contraps per laltre extrem.
calces de ferrro
Cavaller armat
35
El rei conqueridor
Text 21
1. Les societats feudals dEuropa van invadir durant
el segle xiii diversos territoris fronterers. Associa
els diversos pobles invasors amb les rees que
van conquerir.
Anglesos: Galles, Esccia, Irlanda.
Alemanys: Prssia (oriental).
Vencia i els croats francesos: Imperi bizant.
2. Pel que fa al territori valenci, abans de la invasi catalanoaragonesa del segle xiii, es van
donar altres tres invasions: dels romans, dels pobles germnics i de lislam. Busqueu la informaci
necessria i dateu-les.
Romans: segle i aC.
Pobles germnics: segle vi dC.
Lislam: segle viii dC.
3. Amb la invasi de lany 713, comena la colonitzaci musulmana del territori que hui anomenem
valenci. Fins a la invasi cristiana de Jaume I,
quins sn els segles del predomini de la cultura
musulmana en el nostre territori?
De mitjan segle viii a mitjan segle xiii (cinc segles).
Text 22
1. Fins al segle viii, la poblaci del nostre territori, pel
que fa a llengua, religi i costums, a quina cultura
pertanyia?
A la cultura llatina i cristiana, romnica.
2. Des de la conquesta musulmana a primeries del
segle viii, quina va ser la seua evoluci?
Arabitzaci cultural i islamitzaci.
36
Documentat
En quins tractats van fixar el Regne de Castella i la
Corona dArag les respectives rees de conquesta
sobre al-Andalus?
Als tractats de Cazola i Tudilln.
Textos 23-25
1. Quins factors van determinar lextensi i les fronteres del Regne de Valncia?
La capacitat militar del rei Jaume dincorporar territoris, en competncia amb el Regne de Castella,
que condicionava i limitava lacci conqueridora de
la Corona dArag.
2. Quin era el projecte dels senyors feudals aragonesos respecte de les terres conquerides?
Afegir-les al Regne dArag.
3. Quina va ser la determinaci del rei?
Crear-hi un nou regne, independent.
4. La llengua prpia del nou regne, de quin factor
depenia?
Dels repobladors que substiturien la poblaci venuda (en gran part desplaada i expulsada, fins a
lexpulsi total a primeries del segle xvii).
5. Quina s la fita histrica en qu, inequvocament, la
nostra llengua apareix, per primera vegada, com a
llengua prpia del Regne de Valncia?
La traducci dels Furs lany 1261, que shavien comenat a redactar, vint anys abans, en llat.
RECAPITULEM
El rei Jaume I va ser el fundador del poble valenci.
Vist des del comenament del segle xxi, quina s la
vigncia de la seua obra? O dit duna altra manera:
quines caraterstiques de la societat valenciana actual responen encara a les actuacions ms o menys
directes daquell rei?
Certament, el regne que ell va crear fa molts anys, segles, que va deixar dexistir. Quina va ser la sort dels
Furs? El territori i les fronteres valencianes sn exactament les mateixes que ell va establir? Qu podem
dir de la llengua prpia del Regne de Valncia?
Lalumne haur de posar en joc el conjunt de coneixements que ha adquirit.
La societat valenciana actual es caracteritza perqu:
- Sestn per un territori amb uns lmits ms o menys
coincidents amb els que va establir el rei Jaume.
37
38
Biografia de Jaume I
Occitnia i el catarisme
Fill de Pere II dArag i I de Catalunya (el Catlic) i de
la reina Maria, senyora de Montpeller, Jaume I va nixer,
precisament a Montpeller, la nit de l1 al 2 de febrer de
lany 1208.
El mateix any en qu ell va nixer, sesdevenia un fet politicoreligis de la ms gran importncia que condicionaria
la poltica europea i, no cal dir-ho, la biografia del futur rei:
el papa Innocenci III proclamava la croada contra els heretges ctars o albigesos, que eren vassalls dels comtes
de Tolosa i de Provena, com tamb del mateix rei Pere
dArag i Catalunya.
El Llenguadoc, Provena i tota Occitnia, Montpeller incls, eren territoris polticament molt febles, fragmentats
en estats feudals sovint minsculs i, per aix, despertaven lambici dels reis vens. Tant dels dAnglaterra i
Frana com del mateix rei dArag i comte de Barcelona,
que era el sobir que tradicionalment hi havia tingut una
major influncia, fins al punt que una gran part de senyors daquells territoris eren vassalls seus.
Quan hi va arrelar lheretgia dels ctars, en detriment del
catolicisme, la casa reial de Frana, aliant-se amb el papat, va aprofitar locasi per a invadir el Llenguadoc i, amb
el pretext de preservar la religi cristiana, annexionar-se
el territoris que ambicionava des dabans de produir-se el
problema religis.
El 1209, un poders exrcit de croats francesos, capitanejats per Sim de Montfort, va atacar les terres del comte de
Tolosa, va arrasar Besiers i va conquerir Carcassona.
39
Al castell de Monts
Linfant Jaume, orfe de pare i de mare, era una valuosa
carta a jugar en mans de Sim de Montfort, que el va
voler retindre com a ostatge. El papa, per, el va obligar
a alliberar-lo.
Un seguici de nobles vinguts de Catalunya i Arag es van
fer crrec de linfant i, de tornada, representants dels dos
territoris el van jurar com a rei a Lleida. Desprs el van
confiar als templers perqu sencarregaren de protegir-lo
i educar-lo, al castell de Monts, segons el que havien
disposat la reina Maria i el papa.
Mentres duraria la minoria del rei, que noms tenia sis
anys aleshores, el comte San, oncle del difunt rei Pere,
socuparia de la regncia del seus dominis.
40
Carcassona
Penscola
El rei tenia aleshores quinze anys, noms dos anys desprs (1225) intentava encapalar la primera expedici
militar fora dels seus dominis: un intent de conquerir Penscola que va acabar en un fracs humiliant.
41
Mallorca
La guerra
La mort daquell important bar va comportar una reacci de greus conseqncies: diverses ciutats (Saragossa,
Osca, Jaca) i gran part de la noblesa dArag, ms una part
de la noblesa catalana (els Montcada i els seus aliats), es
van sublevar contra el rei i va comenar la guerra.
Els nobles revoltats lluitaven contra lautoritat reial. La
guerra era la seua ra de ser i, en este mbit, no acceptaven les limitacions que el rei volia imposar-los: ell
havia signat la pau amb Abu Zayd sense consultar-los-ho,
shavia atrevit a matar un dels principals barons dArag
perqu no lhavia acceptada i, no cal dir-ho, la resta de
nobles no creien en lobligaci dobeir el rei en semblants
circumstncies.
Comenada la guerra, el rei va saber, aprofitant sens dubte les diferncies entre els barons, constituir-se un bloc
de partidaris prou important per a fer front als rebels: els
Cardona i els Cabrera, a Catalunya, enemics dels Montcada; els Liana, oposats als Ahons, i altres importants
llinatges aragonesos, com ara els Alag, els Foces, etc.
Valent-se ms duna hbil poltica de dissuassi que no
del recurs a les armes, finalment Jaume I aconseguiria a
la Pau dAlcal, al cap dun any de comenar les hostilitats, una situaci ms favorable als interessos reials.
Menorca
El rei Jaume no va emprendre la conquesta de Menorca,
en va tindre prou dexigir-li un elevat tribut, que les autoritats de lilla van accedir a pagar.
Segons el Llibre dels fets, el rei, trobant-se a Mallorca
(1231), va enviar els seus ambaixadors a Menorca per
a transmetrels les seues exigncies. Ell, a la punta de
Cap de Pera, es va limitar a fer encendre grans focs que
es veien des de laltra illa. Pensant que eren les fogueres
dun gran exrcit a punt per atacar-los, els andalusins de
Menorca, van accedir a pagar el tribut exigit.
De fet, Menorca no seria conquerida fins a lany 1287, per
Alfons el Liberal.
42
Eivissa
El rei Jaume no va intervindre personalment en la conquesta eivissenca, que va confiar a Guillem de Montgr,
linfant Pere de Portugal i Nun San, comte del Rossell.
Valncia
El rei Jaume, desprs de conquerir tot el territori al nord
de Borriana, es va creure prou fort per a preparar lassalt a la capital: Balansiya, la ciutat ms important de
tot Xarq al-Andalus, defensada per fortes muralles, on
tenia la cort el rei Zayyan, que havia conquerit el poder
destituint lltim governador almohade, Abu Zayd, i ms
recentment, a la mort Ibn Hud, havia adquirit tamb el
Regne de Mrcia.
El primer pas per a conquerir Balansiya va ser locupaci
del Puig el 1237, que s, el nom ja ho diu, un puig, enmig
de la plana al nord de Valncia, molt prop del mar, per on
es podia avituallar molt fcilment. Des dall, els hmens
del rei Jaume I podien llanar contnues operacions de
castic al voltant de la ciutat.
Amenaat de prop, el rei Zayyan, per primera vegada,
es va voler enfrontar a les forces invasores i va atacar el Puig, on va patir una severa derrota. Desprs
daix es va replegar rere les muralles de la ciutat,
disposat a resistir.
A labril de lany segent el rei Jaume li va posar setge i,
a darreries de setembre, Zayyan es rendia, abandonava la
ciutat, amb tota la poblaci que lhabitava, i es refugiava
al sud del Xquer.
43
44
En resposta a la revolta, lany 1248 el rei Jaume va decretar lexpulsi de la poblaci andalusina, que noms es va
fer de forma parcial: una part considerable va abandonar
el Regne de Valncia per la frontera de Mrcia, mentres
que una altra gran part va ser noms desplaada, de les
planes i de la costa a linterior muntanyenc del Regne.
El cap de la revolta, al-Azraq, que volia ocupar posicions
al Benicadell, va ser derrotat per les tropes del rei Jaume. Desprs daix, es va fer fort a les muntanyes de
la Marina, i fins a Penguila, Planes i Rugat, ja a la Vall
dAlbaida. Encara intentaria fer presoner el rei Jaume, en
una emboscada que fracassaria.
Al-Azraq resistiria fins a lany 1258, quan, desprs duna
rendici pactada, ell marxaria a lexili.
Castell de Bairn
Muralles de Bairn
El Repartiment
El Tractat de Corbeil
Este procs de colonitzaci va quedar reflectit en els anomenats Llibres del Repartiment, que recullen registres de
donacions i, de vegades, ocupacions de terres i cases.
Estos registres comprenen els anys entre 1237 i 1249, es
van agrupar en el segle xviii (sn de diverses procedncies),
no shan conservat, ni de bon tros, complets i, lgicament, noms donen informaci dun sector de la poblaci
colonitzadora: els propietaris. Podem sospitar, doncs, que
la poblaci que hi apareix podria ser un sector minoritari
sobre el total de nouvinguts.
Noms a ttol orientatiu, observarem que, per a la ciutat de Valncia, al Repartiment, tal com ens ha pervingut,
consten 48,5% de cases donades a catalans, 44,5% a
aragonesos i 7% a gent daltres procedncies.
Segons el mateix Repartiment, locupaci real de cases
que van fer els primers va ser del 26% i la dels segons,
del 20%.
Cal considerar que, duna banda, el Regne de Valncia
era una terra de frontera, vista com a llunyana i perillosa
pels possibles repobladors i, daltra banda, ni Arag ni
Catalunya tenien una gran capacitat demogrfica. A aix
cal afegir que, alhora, es feia la repoblaci de Mallorca i
Eivissa, conquerides noms entre nou i tres anys abans
que Valncia.
Este era el punt final lgic, dacord amb el prudent abstencionisme que el rei Jaume havia practicat tota sa vida
davant lavan francs al Llenguadoc i a Provena. El
front militar i ideolgic constitut entre el papat i la monarquia francesa donava poques possibilitats dxit a qui
satrevira a enfrontar-shi.
Els Furs
Lany 1261 es va produir un fet politicojurdic de la mxima importncia per al futur del naixent estat dels valencians: el dia 7 dabril el rei jurava els Furs, aprovats
en les primeres Corts valencianes conegudes. Aquell
text fundacional shavia gestat al llarg duns vint anys,
des de lendem de la presa de Valncia.
Quan lany 1233 Jaume I havia conquerit Borriana, hi va
implantar el fur de Saragossa i desprs ho va fer a altres
poblacions, com ara Benicarl, Almassora, Albocsser,
Benassal, Cat, etc. Si el fur de Saragossa va ser el majoritari, al seu costat el Costum de Lleida va ser tamb
45
important com a codi legal vigent a Clig, Cervera, Rossell, Sant Mateu, Cabanes i altres poblacions.
Tan sols sis anys desprs de la presa de Borriana,
per, el Conqueridor va canviar destratgia a Valncia, potser perqu ja havia decidit que no incorporaria
els territoris conquerits a cap dels dos estats on regnava (deixant de banda les Illes) i en formaria un de
nou, a part. Aix, a la capital del nou estat, ja des de
lany 1239, es va comenar a redactar un codi legal
propi: la Costuma, que constava de diversos captols
o furs.
El gest del rei i de les Corts valencianes de lany 1261
t una especial significaci per diversos conceptes: el
rei no sols jur els Furs (la denominaci que es va imposar sobre la de Costuma o Costumes), sin que establ lobligaci de fer-ho per a tots els seus successors
i, a ms a ms, els va jurar a canvi duna important
contribuci fiscal de 40.000 sous que li aportaven els
valencians: sestablia aix el mecanisme que regiria en
el futur la relaci entre el Regne i el rei: el monarca
noms rebria els subsidis dels valencians en el marc
dunes Corts, escoltant sempre les reclamacions dels
46
Mrcia
El 1263 el rei de Castella, Alfons X, es va trobar en una
situaci delicada per les revoltes de la poblaci andalusina als territoris annexionats al sud de Castella, que rebien
ajuda des del Regne de Granada. Jaume I, tement per la
seguretat de les seues fronteres, va intervindre a Mrcia:
el seu fill, linfant Pere, la va atacar lany 1265 i lany
segent el mateix rei li va posar setge i la va conquerir.
Jaume I, fidel al Tractat de Cazola i als acords dAlmirra,
desprs de repoblar-la amb sbdits seus vinguts del nord,
la va cedir al rei de Castella.
Muralles dAlzira
fill de la primera muller, va simplificar la qesti: Catalunya, Arag i Valncia serien destinats a linfant Pere i el
Rossell, Mallorca, Eivissa i Montpeller, a linfant Jaume.
Un ltim moment dangoixa el va viure Jaume I, ja malalt
de mort, quan el 1275 la poblaci andalusina es va revoltar en diversos punts del Regne de Valncia amb el suport
duns contingents de cavalleria granadina capitanejats
pel mateix al-Azraq, que va morir en combat prop dAlcoi.
La cavalleria enviada com a refor a aquella ciutat pel rei
Jaume va ser anihilada i, poc desprs, els seus hmens
patirien una derrota molt greu a Llutxent.
El rei, detingut a Alzira per la malaltia, va confiar la situaci al seu fill Pere i va morir pocs dies desprs, el 27
de juliol del 1276, sense veure lacabament de la revolta.
Amb les presses de la guerra va ser soterrat provisionalment a la seu de Valncia, per a ser traslladat poc ms
tard, segons el que ell mateix havia disposat, a la tomba
definitiva del monestir de Poblet.
Cronologia
ANY
FETS I ESDEVENIMENTS
POLTICS I SOCIALS A EUROPA I
LA MEDITERRNIA
1151
1163
1179
1195
1196
FETS I ESDEVENIMENTS
LITERARIS I CULTURALS
1202
1203
1204
1206
1208
1209
48
1211
El rei Pere pacta amb Sim de Montfort, que li ret homenatge com a nou
vescomte de Carcassona i passa aix a
ser vassall seu; el rei li lliura el seu fill
Jaume com a penyora.
1212
1213
1214
1215
1217
1218
1220
1221
1223
1224
49
1225
1226
1227
1228
1229
Conquesta de Mallorca.
1230
1231
1232
1233
1235
Conquesta dEivissa.
El trobador tolos Guilhem de Montanhagol rep una donaci de terres al Repartiment de Valncia.
Corts generals a Monts per a Catalunya i Arag. El rei Jaume promet el repartiment de les terres valencianes entre els que participen en la conquesta.
1237
1239
Conquesta de Bairn.
Comena a redactar-se la Costuma de
Valncia, origen dels Furs.
50
1240
1242
Conquesta dAlzira.
1243
1244
1245
Conquesta de Biar.
El rei Jaume dna per acabada la conquesta valenciana.
1247
1248
1249
1250
1251
1257
Fundaci de la Sorbona.
1258
Rendici dal-Azraq.
1260
1261
51
1262
1266
Conquesta de Mrcia.
1267
1269
1270
1274
1275
1276
52
Material
didctic
per a
LALUMNAT
1r cicle dESO
53
54
Text 1
Al capdamunt daquesta porta hi ha catorze caps de
pedra: set dhome i set de dona; i una llegenda molt
vella explica per qu shi van esculpir.
El rei Jaume havia venut els sarrans de Valncia, i
aquests sarrans havien fugit perqu havien perdut la
guerra, i deixaven les cases, els camps i laigua, i les muntanyes i els castells, i les squies i els molins. Tota aquesta
riquesa sense amo, el rei Jaume la donava als seus guerrers. Ja no tenien cap guerra a fer: arraconaven lespasa i
es tornaven llauradors, i aix naixia un nou pas.
Era un pas una miqueta estrany, un pas noms a
mitges, perqu no hi havia dones, tan sols homes, i
aix no podia ser: envellirien, moririen i sacabaria
el pas []; quan ja el rei Jaume, en la nova terra
[] es va adonar que encara no es podia dir poble
aquella gent, perqu no hi havia dones, llevat de set
que havien vingut amb els seus marits [] va ferse portar el rei aquells set matrimonis davant seu, i
els va manar que anassen a la ciutat de Lleida i que
fessen crida entre les donzelles per veure si voldrien
venir a casar-se amb els guerrers fadrins. Van anar
all i ho van fer com els ho havia dit el rei Jaume.
Text 2
I us dir que aquells set matrimonis es deien de
nom, segons trobareu escrit en la porta del Palau,
o de lAlmoina, en la Seu de Valncia: Pere i Maria,
Guillem i Berenguera, Ramon i Dola, Bertran i Berenguera, Domnec i Ramona, Francesc i Ramona,
Bernat i Floreta.
primer cicle
Documentat
1. Quin s el fons real desta llegenda? Analitzem-la (assenyalant cada frase com a verdadera o falsa):
El rei Jaume va conquerir Valncia i el seu regne.
No el va conquerir, perqu ja ho havia fet alg
abans que ell.
Amb Jaume I no van vindre noves gents a repoblar la terra conquerida.
S que en van vindre: el rei els donava terres i
cases on viurien ells i, desprs, els seus fills.
Segle XV
56
Segle xiv
Barroc
Segle xviii
Gtic
Segle xiii
Romnic
o de lAlmoina
El Miquelet
57
primer cicle
Text 3
El rei Jaume brilla encara
daquell or de joventut
que guaitaven nins i dones
amb les mans damunt dels ulls.
B deu sser la ginesta
que ens aboca el mes de juny
un record del rei en Jaume
que illumina tot el puig.
Text 4
Tal admiraci dels pobles
veig en llegendes i cobles
a Jaume el Conqueridor.
Tot jois, gentil i alegre,
tot falaguer era en ell;
sols paurs, sinistre, negre,
sobre lo daurat capell,
en lo lloc del real signe,
ab ulls desperit maligne,
obrint la gola afamat,
les verdoses ales ertes
estenia, sempre obertes,
lespantable Rat-Penat
Era senyal i figura
del combat pens i etern
que en la vida sempre dura,
nit i dia, estiu i hivern;
de la vigilant saviesa
que t sempre lala estesa;
de lindomable valor,
que en guerra tradora o franca
mai los ulls matiners tanca
per descuit, cansanci o por.
58
Documentat
ginesta: Arbust alt de vora dos metres dalria, de brancatge de cimal prim i grisenc molt caracterstic [] floretes grogues agrupades en ramells molt vistent i fruit
redonet de la grandria dun psol amb una o dues llavors
negroses.
Joan Pellicer: Costumari botnic I
Text 4
1. Troba un sinnim a:
cobla
jois
gentil
falaguer
2. A quina imatge associa Teodor Llorente el rei Jaume?
3. Qu simbolitza?
4. Com justificaries el significat atribut a lanimal?
RECAPITULEM
59
primer cicle
MORELLA
Al Llibre dels fets llegim com va comenar la
conquesta de Valncia:
Text 5
Don Pero Ferrnde dAagra em convid a caar
porc senglar i a menjar amb ell i, quan hagurem
menjat, vingu missatge que peons de Terol i de la
frontera havien conquerit Ares. Don Atorella va dir:
Senyor, no tardeu, que Ares s molt bon lloc i
molt fort.
Soprem i frem donar civada als cavalls i ens
nanrem desprs de la mitja nit. Quan rem dalt
de la serra, vingu un ballester a cavall, corrent, i
em va dir:
Senyor, don Balasc us saluda, i us diu que Morella s seua.
Quan ho vaig sentir, em va pesar molt. Vaig fer
retirar-se el ballester i vaig cridar don Pero Ferrnde i don Atorella. I, mentre feia que els altres
es retirassen, Ferrando De se macost a lorella
i em va dir:
Deixeu lanada a Ares, que Morella s gran cosa.
60
Morella
Text 5
Documentat
3. De tots els vassalls i, per tant, consellers que lacompanyaven cap a Ares quan va rebre la notcia de la conquesta de Morella, qui creus que li era ms fidel i volia
defensar millor els seus interessos? Per qu?
61
primer cicle
BORRIANA
Desprs docupar Morella, Jaume I va prosseguir
la conquesta penetrant des dArag per lAlt Palncia fins a la Plana i va assetjar Borriana, una
vila murallada, estratgica perqu els castells i
viles del nord es proveen del seu camp.
Text 6
Quan va estar fet el castell de fusta, disposrem
cent troncs ben untats de greix, per on el castell
havia de crrer, i el mestre, amb un mantell de
barreres que anava davant, va fer clavar dues ncores a terra, i hi llig les corrioles que havien de
tirar el castell. Vaig manar als hmens prendre les
cordes i cridrem aio!, aix com es fa al varar o
traure una nau de la mar, i van moure el castell.
Quan va avanar un poc, satur, que no podia anar;
venien sagetes i en van ferir quatre, noms comenar.
62
Castell de fusta
Documentat
aio: crit que feien servir els hmens que tiraven duna
mateixa corda per a posar-se dacord a fer lesfor i prendre al tots alhora.
algarrada: mquina de guerra consistent en una palanca
de braos desiguals que tenia, en un cap, una fona i en
laltre, un contraps (probablement fix, no susps com en
altres tipus).
primer cicle
CAPELL DE FERRO
GONI
PERPUNT
Text 6
1. Qui comanda les operacions? Comparant-ho amb el
text 5, de qui s ara la iniciativa?
2. Descriu com feien avanar el castell de fusta.
3. On el volien fer arribar? Per a qu?
4. Per qu fracassen en lintent?
5. Assenyala amb fletxes el punt de suport de la palanca,
el contraps i la fona.
6. En temps del rei Jaume, lartilleria era exclusivament
mecnica. Quin invent desconeixien encara?
7. Basant-te en les respectives definicions: assenyala
amb fletxes el capell de ferro, el goni i el perpunt.
Cavaller armat
PUNT DE SUPORT
CONTRAPS
FONA
Fonvol
64
De les muralles de Valncia que va conixer el rei Jaume, sen conserven algunes restes que ens permeten dimaginar el conjunt.
65
primer cicle
VALNCIA
Quan el rei Jaume va conquerir Borriana i la
gran part de castells del nord, entre Borriana i
Morella, es va lliurar la batalla decisiva del Puig
i, poc ms tard, va assetjar Valncia, que es
va rendir desprs de quasi mig any de setge.
Expulsats de la ciutat els sarrans venuts, va
comenar el repartiment.
66
Text 7
Al tercer dia dentrar a Valncia, vaig comenar a
repartir les cases entre larquebisbe de Narbona,
els bisbes i els nobles que havien estat amb mi, i
els cavallers heretats en aquell terme; i en vaig repartir a les ciutats, a cada una segons els hmens
darmes que hi tenia. Unes tres setmanes desprs
vaig nomenar repartidors que partiren la terra del
terme de Valncia i, veient les donacions que havia
fet, vaig trobar que eren ms les donacions que no
el terme. Nhi havia que mhavien enganyat dient
que demanaven poca cosa i era el doble o el triple. Com que seria gran treball per a mi sol, havia
nomenat repartidors don Assalit de Gdar i don
Eiximn Peris de Tarassona. Vingueren a mi els
bisbes i els rics hmens, i em digueren:
Nosaltres ens meravellem que, tan noble ciutat com s aquesta, que la doneu a repartir a don
Assalit i a don Eiximn Peris. Encara que ells sn
bons i savis en dret, no els pertoca a ells de fer-ho,
sin als ms nobles hmens que teniu ac.
Qui us semblaria, doncs, que ho hauria de fer?
Aconsellem que hi poseu dos bisbes i dos rics
hmens, que aix com la ciutat s noble, ho han de
fer nobles hmens.
Van voler que nomenara com a repartidors el bisbe de Barcelona, el bisbe dOsca, en Pero Ferrnde dAagra i nEiximn dUrrea, i els vaig dir que
mho pensaria i els respondria.
Vaig cridar don Assalit de Gdar i don Eiximn Peris,
i els vaig dir que els bisbes i els rics hmens volien
que els llevara el repartiment de les heretats.
Ja ho sabem respongueren i us preguem
que no ho feu, que seria vergonya per a nosaltres.
No teniu ra, perqu jo els far caure en el
seu parany.
De quina manera?
Donant-los el que demanen els vaig dir,
perqu jo s que sn ms les donacions que la terra, i no hi sabran donar soluci.
Vaig fer cridar els bisbes i els rics hmens i, quan
foren davant meu, els vaig dir que, all que mhavien demanat, els ho concedia. Mho agraren molt
i em besaren la m.
Vaig esperar quinze dies i no repartien les terres. Els
vaig cridar i vingueren. Em van dir:
Senyor, trobem gran dificultat en a, i creiem que
us ho haurem de tornar.
Com tornar? Si us nheu encarregat, ho heu de fer,
com siga els vaig dir jo. I se nanaren. Al tercer dia
tornaren perqu la gent cridava i deia que en mala hora
els havien posat com a repartidors, que no partien la
terra i els feien esperar debades; i digueren que mho
tornarien perqu no creien que ho pogueren acabar.
Vaig convocar gran consell de rics hmens, cavallers i
hmens de ciutat. Davant de tots, els bisbes i els nobles
em tornaren lafer. Quan lhavia recuperat, vaig preguntar a don Assalit de Gdar i a don Eiximn Peris:
No val ms la vergonya que han passat, de no
saber partir la terra, que si us ho haguera encarregat contra la seua voluntat?
Mho agraren molt i em digueren que havia pres
la millor decisi. Els vaig dir:
I ara us mostrar com partir la terra: rebaixeu la
jovada a la meitat. Es dir jovada, per no ho ser.
I als que nhem donat massa, els en llevarem i els
donarem all que els toca segons els seus mrits.
I aix es part la terra.
primer cicle
68
Documentat
jovada: mesura de terra equivalent a la superfcie que podien llaurar un parell de bous (units per un jou) en un dia.
primer cicle
70
71
RECAPITULEM
72
Material
didctic
per a
LALUMNAT
2n cicle dESO
73
74
MORELLA
Al Llibre dels fets llegim com va comenar la
conquesta del territori valenci:
Text 2
Don Pero Ferrnde dAagra em convid a caar
porc senglar i a menjar amb ell i, quan hagurem
menjat, vingu missatge que peons de Terol i de
la frontera havien conquerit Ares. Don Atorella
va dir:
Senyor, no tardeu, que Ares s molt bon lloc i
molt fort.
Soprem i frem donar civada als cavalls i ens
nanrem desprs de la mitjanit. Quan rem dalt
de la serra, vingu un ballester a cavall, corrent, i
em va dir:
Senyor, don Balasc us saluda, i us diu que Morella s seua.
Quan ho vaig sentir, em va pesar molt. Vaig fer
retirar-se el ballester i vaig cridar don Pero Ferrnde i don Atorella. I, mentre feia que els altres
es retirassen, Ferrando De se macost a lorella
i em va dir:
Deixeu lanada a Ares, que Morella s gran cosa.
Vaig demanar consell a don Pero, a don Atorella i
als altres cavallers, i van dir que, com que havem
emprs el cam cap a Ares, que hi anrem, que desprs ja anirem a Morella. Ferrando De va dir:
Senyor, jo sc dels menors del vostre consell,
per us dic que aneu a Morella.
I vaig entendre que deia el que era millor, que
abans cal atendre les grans faenes que les menors.
segon cicle
Morella
Documentat
pe: soldat a peu.
homenatge: cerimnia solemne en qu un home reconeix que s vassall dun senyor i li promet fidelitat a canvi
de la concessi dun feu.
4. De tots els vassalls, i per tant consellers, que lacompanyaven cap a Ares quan va rebre la notcia de la conquesta de Morella, qui creus que li era ms fidel i volia
defensar millor els seus interessos? Per qu?
76
Debat
7. Morella era un castell inexpugnable. La sorpresa del rei
est justificada perqu don Balasc no havia pogut conquerir-la per fora darmes. De fet, no sabem com sho
va fer per apoderar-sen. Noms podem imaginar-ho.
Entre vosaltres, intenteu trobar una explicaci de com
podria haver-ho fet.
BORRIANA
Desprs docupar Morella, Jaume I va prosseguir la conquesta penetrant des dArag
per lAlt Palncia fins a la Plana i va assetjar
Borriana, una vila murallada, estratgica perqu els castells i viles del nord es proveen
del seu camp.
Text 3
Quan va estar fet el castell de fusta, disposrem
cent troncs ben untats de greix, per on el castell
havia de crrer, i el mestre, amb un mantell de
barreres que anava davant, va fer clavar dues ncores a terra, i hi llig les corrioles que havien de
tirar el castell. Vaig manar als hmens prendre les
cordes i cridrem aio!, aix com es fa al varar o
traure una nau de la mar, i van moure el castell.
Documentat
algarrada: mquina de guerra consistent en una palanca de braos desiguals que tenia, en un cap, una
fona i en laltre, un contraps (probablement fix, no
susps com en altres tipus de mquines semblants).
77
segon cicle
Castell de fusta
78
CAPELL DE FERRO
Parlem-ne
GONI
PERPUNT
Cavaller armat
PUNT DE SUPORT
CONTRAPS
FONA
Algarrada
79
segon cicle
VALNCIA
Quan el rei Jaume va conquerir Borriana i la
gran part de castells del nord, entre Borriana i
Morella, es va lliurar la batalla decisiva del Puig
i, poc ms tard, va assetjar Valncia, que es
va rendir desprs de quasi mig any de setge.
Expulsats de la ciutat els sarrans venuts, va
comenar el repartiment.
Text 4
Al tercer dia dentrar a Valncia, vaig comenar a
repartir les cases entre larquebisbe de Narbona,
els bisbes i els nobles que havien estat amb mi, i
els cavallers heretats en aquell terme; i en vaig repartir a les ciutats, a cada una segons els hmens
darmes que hi tenia. Unes tres setmanes desprs
vaig nomenar repartidors que partiren la terra del
terme de Valncia i, veient les donacions que havia
fet, vaig trobar que eren ms les donacions que no
el terme. Nhi havia que mhavien enganyat dient
que demanaven poca cosa i era el doble o el triple. Com que seria gran treball per a mi sol, havia
nomenat repartidors don Assalit de Gdar i don
Eiximn Peris de Tarassona. Vingueren a mi els
bisbes i els rics hmens, i em digueren:
Nosaltres ens meravellem que, tan noble ciutat
com s aquesta, que la doneu a repartir a don Assalit i a don Eiximn Peris. Encara que ells sn bons i
savis en dret, no els pertoca a ells de fer-ho, sin als
ms nobles hmens que teniu ac.
Qui us semblaria, doncs, que ho hauria de fer?
Aconsellem que hi poseu dos bisbes i dos rics hmens, que aix com la ciutat s noble, ho han de fer
nobles hmens.
Van voler que nomenara com a repartidors el bisbe de Barcelona, el bisbe dOsca, en Pero Ferrnde
dAagra i nEiximn dUrrea, i els vaig dir que mho
pensaria i els respondria.
Vaig cridar don Assalit de Gdar i don Eiximn Peris,
i els vaig dir que els bisbes i els rics hmens volien
que els llevara el repartiment de les heretats.
Ja ho sabem respongueren i us preguem
que no ho feu, que seria vergonya per a nosaltres.
No teniu ra, perqu jo els far caure en el seu
parany.
80
De quina manera?
Donant-los el que demanen els vaig dir,
perqu jo s que sn ms les donacions que la terra,
i no hi sabran donar soluci.
Vaig fer cridar els bisbes i els rics hmens i, quan foren davant meu, els vaig dir que, all que mhavien
demanat, els ho concedia. Mho agraren molt i em
besaren la m.
Vaig esperar quinze dies i no repartien les terres. Els
vaig cridar i vingueren. Em van dir:
Senyor, trobem gran dificultat en a, i creiem
que us ho haurem de tornar.
Com tornar? Si us nheu encarregat, ho heu de
fer, com siga els vaig dir jo. I se nanaren. Al tercer dia tornaren perqu la gent cridava i deia que
en mala hora els havien posat com a repartidors,
que no partien la terra i els feien esperar debades; i
digueren que mho tornarien perqu no creien que
ho pogueren acabar.
Vaig convocar gran consell de rics hmens, cavallers i hmens de ciutat. Davant de tots, els bisbes i
els nobles em tornaren lafer. Quan lhavia recuperat, vaig preguntar a don Assalit de Gdar i a don
Eiximn Peris:
No val ms la vergonya que han passat, de no saber partir la terra, que si us ho hagus encarregat
contra la seua voluntat?
Mho agraren molt i em digueren que havia pres la
millor decisi. Els vaig dir:
I ara us mostrar com partir la terra: rebaixeu la
jovada a la meitat. Es dir jovada, per no ho ser.
I als que nhem donat massa, els en llevarem i els
donarem all que els toca segons els seus mrits.
I aix es part la terra.
Documentat
jovada: mesura de terra equivalent a la superfcie que podien llaurar un parell de bous (units per un jou) en un dia.
81
segon cicle
XTIVA
Text 5
Em digueren que nguera i Moixent shavien rendit a linfant don Alfonso de Castella, de la qual
cosa jo em vaig meravellar molt, que ell sapoderara de res dins el territori de Xtiva, per tal com era
de la meua conquesta i ell tenia la meua filla per
muller. Per saber si era aix, vaig anar a nguera
i vaig dir als sarrans que me la rendiren. Ells van
dir que ja lhavien rendida a linfant don Alfonso.
Vaig entendre que si shavia atrevit a fer-ho en alguns castells de Xtiva, tamb sapoderaria de la
mateixa Xtiva. []
Passat un temps, menvi missatge linfant Alfonso que es volia trobar amb mi. Vaig anar a trobar-lo a Almirra. Venien amb mi una tercera part
de cavallers ms dels que anaven amb ell. Quan
ens vam veure, vingu al campament per veure
la reina, muller meua, que mhavia pregat que la
deixara venir a lentrevista, per tal que lenfrontament que hi havia entre el meu gendre i jo es
reparara. Aquell dia es pass entre alegria i festa,
perqu no estava b que es parlara de res el primer dia.
Lendem jo li vaig preguntar per qu mhavia demanat que em vinguera a trobar amb ell. En nom dell,
el mestre dUcls i don Diego de Biscaia em digueren
que linfant havia vingut per aquesta ra: que era casat amb la meua filla i que creia que li corresponia
alguna donaci en terres pel casament, i li havia de
donar Xtiva, que aix ho acordrem quan pactrem
el casament. Jo els vaig dir que els respondria.
Em vaig aconsellar amb la reina i amb els rics hmens que macompanyaven i vaig cridar el mestre
i don Diego. Ells vingueren i aquesta va ser la resposta: que jo no li havia oferit Xtiva ni cap altre
lloc; que no li pesara, per Xtiva no la donaria a
ning del mn.
Ells se nanaren despagats de mi i, al vespre, van
tornar a dir-me que em podien provar que jo els
82
havia oferit Xtiva. Jo els vaig respondre que linfant no havia de demanar terres amb la meua filla,
que altres ajudes grans i bones podia aconseguir
de mi, a honor i profit dell, perqu si tenia necessitat de mil o dos mil cavallers, que els podria tenir
al seu costat, i a mi amb ells; i no sols una vegada,
sin dues o tres o deu, si calia. Valia ms all, amb
la meua amistat, que no all altre amb la meua
enemistat. I aix se nanaren aquella nit. Laltre dia
tornaren i em digueren:
Senyor, bo seria que vs donreu Xtiva a linfant, que, si no ho feu, tamb la tindr.
Jo els vaig dir:
Com la tindr linfant?
Ells respongueren:
Perqu lalcaid de Xtiva li la vol donar.
Jo els vaig dir:
Us dic que no tinc por que ning me la lleve: ni
lalcaid la pot donar ni ning gose apoderar-sen,
perqu qui a Xtiva voldr entrar, sobre mi haur de passar; i vosaltres, penseu de passar amb les
vostres amenaces, jo us les esperar.
Desprs vaig manar ensellar els cavalls i carregar
les mules. La reina comen a plorar, dient que
ella havia vingut all per adobar-ho entre jo i el seu
gendre i ara veia que sacabava tan malament. El
mestre i don Diego se nanaren i digueren a linfant que jo men volia anar i que manava ensellar.
Quan vam haver ensellat vingueren i digueren a
la reina:
Senyora, parleu amb el vostre marit i digueu-li
que no sen vaja que nosaltres anirem a linfant i la
cosa no quedar com ara queda.
La reina em preg que no tinguera pressa. Ells se
nanaren a linfant don Alfonso i tractaren el plet
daquesta manera: que ell renunciara a demanar
Xtiva, que ell tinguera Almansa, Xarafull i el riu
Cabriol; i per a mi Castalla, Biar, Relleu, Xixona,
Alarc, Finestrat, Torres, Polop, la Mola prop dAiges i Altea. Frem els nostres documents segellats
i quedrem bons amics. Jo men vaig tornar a Xtiva, al campament, que estava molt b, aix com
lhavia deixat.
Castell de Xtiva
Documentat
segon cicle
segle xiI
segle xIII
84
6. Situa al mapa:
Xtiva, nguera, Moixent.
Almirra (el Camp de Mirra).
Almansa, Xarafull (Jarafuel).
Castalla, Biar, Relleu, Xixona, Finestrat.
Aiges de Busot.
85
segon cicle
DAITANA AL BENICADELL
Text 6
El rei Alfons de Castella em preg que, per amor
dell, donara treva a al-Azraq, i jo lin vaig donar,
duna Pasqua a la de lany segent. A lentrada de
Quaresma, aquell any de treva, un sarra menvi
un missatger que em digu:
Senyor, qui menvia us saluda molt i us diu que,
si vs el recompenseu, ell far que al-Azraq venga
tot el blat que t, de manera que, si vs el voleu
atacar per Pasqua, el trobareu sense provisions.
Jo li vaig demanar si aquell sarra era del consell
dal-Azraq i em digu que s; que em podia fiar
dell perqu no volia que li donara res fins que
mho hauria aconseguit i jo nestaria satisfet. Jo li
vaig dir:
Ara digues, doncs, qu em demana.
Vol que li doneu tres-cents besants i quatre jovades de terra a Benimassot.
Jo vaig dir que ho faria. Acordrem que, quan hauria fet vendre el blat a al-Azraq, el sarra el deixaria
i sen vindria amb mi. No caldria res ms sin que,
aleshores, anara contra al-Azraq, que ell ho tindria
tot perdut.
86
Castell de Biar
llava molt, perqu all que demanava era en perjudici meu, perqu b sabia que al-Azraq mhavia
fet gran dany, i que aquell prec no li latendria.
Vaig eixir de Xtiva el divendres desprs de Pasqua
i vaig fer cap a Cocentaina, all marrib notcia
que els rics hmens venien. El dijous segent ja
havia arribat a un acord amb lalcaid de Planes, el
de Castell de Castells i el de Pego. Lendem vaig
anar a Alcal i al-Azraq no mhi gos esperar i se
nan a Gallinera. Al vuit dia vaig recuperar Alcal, Gallinera i setze castells ms. Al-Azraq pact
amb mi que eixiria de la terra per sempre i no hi
tornaria mai ms.
87
segon cicle
Diner de Jaume I
Castell de Planes
Documentat
Parlem-ne
2. Jaume I i al-Azraq sn antagonistes, senfronten en
guerra pel domini dun mateix territori. Quins interessos t el tercer personatge?
3. Per qu volia vendre el blat dels seus graners alAzraq?
4. Nhauria obtingut el mateix preu desprs de segar el
blat novell? Per qu?
5. Qu li va passar a al-Azraq desprs de buidar els graners?
7. Per qu creus que el blat o forment tenia tanta importncia estratgica en la guerra que enfrontava alAzraq i el rei Jaume.
- Per Sant Jordi espiga lordi, per Sant Marc espiga el blat.
- Per a fer la guerra cal gent, argent i forment.
- El conseller dal-Azraq era ms fals que una corbella.
88
9. Relaciona (unint amb fletxes) les poblacions i les muntanyes amb la comarca o comarques on es troben:
Xtiva
La Marina Alta
El Puig
Ares
La Marina Baixa
Morella
Moixent
Borriana
nguera
El Camp de Mirra
Cocentaina
Pego
La Costera
LAlcoi
La Canal de Navarrs
El Comtat
Planes
La Vall de Gallinera
La Plana
Alcal de la Jovada
. Castell de Castells
LHorta
10. En grups, busqueu informaci i feu un mural amb un mapa del territori valenci on heu dassenyalar les successives
etapes de la conquesta i les principals poblacions o castells amb les respectives dates de rendici.
11. Ajudant-vos del mapa o de qualsevol altre recurs, exposeu el desenvolupament de la conquesta.
89
segon cicle
90
91
De les muralles de Valncia que va conixer el rei Jaume, sen conserven algunes restes que ens permeten dimaginar el conjunt.
1. Laventura grfica que acabes de llegir s una adaptaci al llenguatge del cmic del captol 266 del Llibre
dels fets. Cronolgicament, entre els textos 2 i 6, on
situaries lepisodi?
Text 7
Captol 266. Altra vegada, la companya de larquebisbe de Narbona hagueren torneig ab los de dins, e no
sabien la costuma dels sarrans, que los sarrans los
fugien per tal que els poguessen tirar prop de la vila. E
ns veem que la companya de peu sanagava, per o
quant ells fugien. E enviam-los missatge que no els
encalassen, que, si no, els sarrans els farien gran dan.
E ells no sen volgueren estar per nostre missatge, e
ab temor que ns haguem dells, que nhi morrien de
trenta enss quan los sarrans los brocassen, e acostam-nos a ells en un cavall que cavalcvem, e faem-los
tirar. E ns que ens en tornvem ab los hmens, volvem-nos contra la vila a esguardar los sarrans, que
havia la companya gran defora, e un ballester tirns e,
de part lo capell de sol e el batut, donns en lo cap ab
lo cairell prop del front e, Dus que ho volc, no traspass lo test, e eixns b a la meitat de la testa la punta
de la sageta; e ns, ab ira que nhaguem, donam tal de
la m en la sageta que trencam-la; e eixians la sang
per la cara a enjs e, ab lo mantell de sendat que ns
aduem, torcvem-nos la sang e venem rient per tal
que la host no se nesmais.
92
Documentat
RECAPITULEM
host: exrcit en campanya.
sendat: teixit de seda.
ns: primera persona del plural, en compte del singular,
que indica lalta categoria de qui parla.
1. Certament, en set o huit segles una llengua evoluciona molt. Els parlants actuals podem tindre certes dificultats amb els textos antics de la nostra
llengua. Sabries posar als buits les formes corresponents en la llengua actual?
Captol 266. Altra vegada, la ............. de larque-
segon cicle
Material
didctic
per a
LALUMNAT
BATXILLLERAT
Jaume I
Els coneixements previs
Text 1
[] Alfons VII de Castella ocupava amb les seves tropes la ciutat de Saragossa i contribua decisivament, per la reacci dels aragonesos contra lhegemonia castellana, al seu acostament als
catalans i a la formaci de la Corona dArag,
amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i la
princesa Peronella, hereva de Ramir II el Monjo (1137) [] De fet, Ramon Berenguer IV va
convertir-se en sobir dArag, emprant els
ttols de prncep i dominador. El ttol de
rei seria per a lhereu de lesmentat matrimoni
el futur Alfons el Cast, transms per la seva
mare Peronella.
Joan Regl
Introducci a la histria de la Corona dArag
96
Text 2
La Corona dArag es constitueix amb la uni dinstica entre Arag i Catalunya (1137), i culmina
amb la incorporaci daltres regnes [] La uni
entre els diversos regnes integrants s de tipus personal, dinstic, puix que cada un dells conserva la
seva personalitat prpia.
Joan Regl
Introducci a la histria de la Corona dArag
Text 5
Text 3
El primer comte rei, Alfons el Cast (1162-1196),
presideix la fase de plenitud de lexpansi catalanoaragonesa per la Gllia meridional, amb lintent de
crear un gran Estat a ambdues vessants del Pirineu.
Lhereu de Ramon Berenguer IV i de Peronella s lhome representatiu de la mentalitat romnica i feudal
a la vall de lEbre i al Llenguadoc [] A ms a ms
del marquesat de Provena i del comtat del Rossell,
el comte rei tenia per feudataris o aliats els comtes de
Foix i de Bigorra, els vescomtes de Besiers, Carcassona,
Nimes i Bearn, i els senyors de Montpeller. La seva
influncia arribava fins al Piemont, on li prestaven
vassallatge els marquesos de Busca [] Si assolia la
incorporaci del comtat de Comminges, reconstruiria el bloc central pirinenc. Aquest objectiu, veritable
cant del cigne de limperi occitnic, estava reservat al
seu successor, Pere el Catlic va cedir la Vall dAran al
comte Bernat de Comminges, amb la condici que
es reconegus vassall del rei dArag. Amb tot, per
consolidar limperi pirinenc, era necessari inclourehi Tolosa. Aprofitant les primeres repercussions de la
difusi de lheretgia albigesa, Pere el Catlic va aliar-se amb el comte de Tolosa, Ramon VI. Ben aviat,
per, les agitacions al Migdia francs [] van obligar
el rei Pere a jugar-se la sort del mn occit a una sola
carta: el 12 de setembre del 1213, el rei dArag fou
venut i mort a la batalla de Muret, i la desintegraci
de limperi pirinenc fou rapidssima.
Joan Regl
Introducci a la histria de la Corona dArag
Fernand Niel
Albigeois et Cathares
Text 6
La host croada, reclutada a Frana principalment,
arrib al Llenguadoc pel juliol del 1209. La comandava Arnau Amalric i la componien alguns
bisbes i la flor de la noblesa francesa: entre altres
el duc de Borgonya, el comte de Nevers i Sim IV,
comte de Montfort. El 22 de juliol, desprs que els
burgesos de Besiers es negaren a lliurar els ctars
duna llista que els presentaren els croats, la ciutat
fou presa per assalt i hi hagu una matana quasi
total de la poblaci, sense que hom distings entre
heretges i catlics.
Text 4
Lheretgia albigesa, que es va desenvolupar al Migdia de
Frana els segles xii i xiii, noms s la manifestaci local dun
moviment heterodox molt ms important, el catarisme. Afanyem-nos a dir que no es tracta duna heretgia, almenys en el
sentit que es dna habitualment al terme, sin duna religi
del tot diferent al cristianisme. Albigesos i ctars utilitzaven
un vocabulari molt acostat al dels catlics i s, probablement,
per aix que sempre els van tractar dhertics.
Fernand Niel
Albigeois et Cathares
Text 7
Davant el conflicte amb lEsglsia, Pere I no recul.
[] La topada amb els croats es present al final
de lestiu, davant la vila de Muret, on shavien refugiat Sim de Montfort i els seus. Els francesos,
assetjats per les tropes de Pere el Catlic i les dels
seus vassalls occitans, en un rpid atac per sorpresa aconseguiren desconcertar els assetjants; dos
dels cavallers francesos reeixiren a matar el rei.
97
batxillerat
Clau de volta en les torres de Serrans: quatre dits marcant les quatre barres.
DOCUMENTAT
Textos 1 i 2
Textos 3-7
Text 3
98
RECAPITULEM
En el segle XII, els dominis del rei dArag sestenien a banda i banda del Pirineu.
99
batxillerat
Text 8
Text 9
Les desavinences entre el rei Pere i la reina Maria eren fets prou coneguts, almenys en la Corona
dArag i a Occitnia, les terres que ms es veien
afectades pel comportament de la parella reial.
Pere estava insatisfet amb el seu matrimoni: Maria,
ja a les terceres npcies, no devia ser atractiva, i la
seva nica utilitat reforar el poder del rei a les
terres del sud de Frana grcies a Montpeller ja
havia caducat. La prspera ciutat era segurament a
les mans de Pere, i aquest buscava una altra esposa,
ms rica o ms carismtica. [] Noms li faltava
el divorci de Maria de Montpeller, que el papa, a
precs de la mateixa reina, desprs dun llargussim
procs que dur set anys, finalment no conced.
[] els membres de la reialesa i de lalta aristocrcia, homes i dones, es casaven dues, tres o ms
vegades. Els divorcis eren tan freqents com els matrimonis, motivats els uns i els altres per raons poltiques i diplomtiques, per raons de poder i prestigi
personal i de llinatge [] En aquesta circulaci
incessant de marits i esposes, lEsglsia satribua el
paper drbitre. Noms ella decidia quins matrimonis eren vlids i quins no. Si el papa haguera accedit a la demanda de Pere el Catlic, el matrimoni
amb Maria de Montpeller hauria estat anullat i el
rei hauria quedat lliure per tornar-se a casar, per
Jaume hauria deixat de ser fill legtim i, per tant,
hereu del tron.
Antoni Furi
El rei conqueridor
Stefano Cingolani
Jaume I, histria i mite dun rei
100
Text 10
Text 11
El nen Jaume va haver de marxar de Montpeller, abandonar la seva mare en un mar de llgrimes, per ser alimentat aquesta s la paraula que figura en el Llibre
dels feits per Sim de Montfort. Perqu si sanalitza
el pacte entre Pere el Catlic i Sim de Montfort, es
veu una clara imposici del croat sobre el rei. En aquell
temps, ofertes daquesta mena solien acabar enviant la
pretesa nvia a casa del futur marit. Sentenia que era
ella qui es traslladaria de palau, cort o fortalesa [] i
era ella qui shavia dadaptar a nous costums, llenges
diferents perqu seria ella qui viuria all.
Ernest Belenguer
Jaume I i el seu regnat
RECAPITULEM
101
batxillerat
Text 12
[SINGULARITAT DEL LLIBRE DELS FETS]
Altres literatures tenen reis historiadors com la
castellana amb Alfons X, per sn historiadors
del passat, no de llurs propis regnats. Jaume el
Conqueridor i Pere el Cerimonis ens han llegat llurs memries personals [] no tan sols
sabem el que feren i amb quina intenci ho
feren, sin tamb com sentien, com amaven i
com odiaven i ens han obert ntims moments
de llur pensament.
Mart de Riquer
Histria de la literatura catalana
Text 13
[AUTOBIOGRAFIA]
El Llibre dels feits o crnica de Jaume I (Montpeller, 1208-Valncia 1276) s la primera de les nostres grans crniques [].
Lautor de la crnica fou, indiscutiblement, el
mateix Jaume I. Ara b, en tractar-se dun text
reial i medieval, no hem de pensar que el monarca la va escriure amb la seva prpia m. Ell
la va inspirar i la va dictar en bona part, i en va
controlar el procs de redacci, tasca que va ser
portada a terme per homes de lletres de lentorn
reial [].
102
Text 14
[EN PRIMERA PERSONA DEL PLURAL]
[] es val del plural majesttic, ds corrent en la
cancelleria reial, la qual cosa podria indicar alguna
concomitncia amb ella en aquesta redacci. Tal
recurs evidencia el propsit deliberat de causar la
impressi que s el mateix rei el qui escriu, i aix t
un gran relleu per la seva novetat en la historiografia medieval.
Text 15
En Simon de Montfort era en Muret b ab vuitcents hmens a cavall entr en mil; e nostre
pare venc sobre ell prop daquell lloc on ell estava [] E aquell dia que fu la batalla havia
jagut ab una dona, si que ns om dir depuis a
son reboster, qui havia nom Gil [], e altres
que ho viren per sos ulls, que anc en lEvangeli no poc estar en peus, ans sassec en son seti
mentres es dea.
E ans que fos la batalla volias metre en Simon de
Montfort en son poder per fer sa volentat, e volias avenir ab ell; e nostre pare no ho volc prendre. E quan viren a lo comte Simon e aquells
de dins, preseren penitncia, e reeberen lo cos
de Jesucrist, e dixeren que ms amaven morir al
camp que en la vila. E, sobre a, eixiren combatre ensems en una.
E aquells de la part del rei no saberen rengar la
batalla ni anar justats, e ferien cada un ric hom
103
batxillerat
Carcassona
Text 15
1. Set-cents anys no passen debades i una llengua, en
este perode, pot haver evolucionat molt. Per malgrat
les dificultats innegables que presenta el text, desprs
de llegir-lo, segur que podrs dir quina soluci es va
trobar a la situaci de linfant Jaume, que son pare
havia cedit com a penyora al seu enemic, Sim de
Montfort, en un intent fracassat de pau. Fes-ho.
2. En la llengua actual, com direm nostre pare venc sobre ell?
3. Quin s linfinitiu de jagut? Troba-li un sinnim.
4. Com direm no poc estar en peus?
5. Si en la llengua actual, venc ha donat vingu i poc,
pogu, fes lanalogia per a:
sassec en son seti
no ho volc prendre
hac datorgar
104
6. Les paraules inusuals en la llengua actual pots entendre-les en funci del context on apareixen. Fes correspondre a cadascuna de les paraules segents una
paraula en negreta del text:
fins:
contra:
responsable de les provisions:
es deia:
desprs:
mai:
seient:
acceptar:
prengueren:
ben units:
sin que:
vassalls:
sant pare:
obligs o obligara:
formar per a la batalla:
units:
atacaven:
shagu de perdre:
criava:
excomuni:
recuperassen o recuperaren:
conduren:
llavors:
ms:
legal:
matrimoni:
RECAPITULEM
Text 16
El senyor est obligat a defensar el seu vassall, en
la seva persona i els seus bns, el qual ha de servir o ajudar el seu senyor. Com es tradueix a la
prctica aquest ajut?
El vassall est obligat a allotjar el senyor i el seu
seguici quan aquests passen pel territori del seu
feu. Si el senyor cau presoner, ha de collaborar en
el seu rescat per mitj duna contribuci financera. Ha daportar altres contribucions monetries
[] ha de prestar tamb el que sanomena servei
de cort, s a dir, ha de participar en lassemblea
general de tots els vassalls del senyor. En aquestes
reunions collaboren en ladministraci de justcia
i li donen consells [] Per el ms important de
tots els deures del vassall s lobligaci del servei
militar. Aquell que es va fer ell mateix home dun
altre home t el deure danar a la guerra quan el
senyor el cridi, provet de cavall i armadura completa i seguit dels seus vassalls.
105
batxillerat
Text 17
Text 18
El rei Jaume narra com va haver de desistir duna expedici guerrera contra el rei de Valncia:
[] i vaig manar als rics hmens, per les possessions que tenien per mi, que vinguessen a mi a Terol, perqu volia entrar al regne de Valncia [] i
quan vingu el dia que ells havien de venir a mi (s
a dir: els rics hmens dArag), no hi vingueren
sin don Balasc dAlag i don Artal de Luna i don
At de Foces. I veient que no venien el dia que jo
els havia fixat [] la meua determinaci fou que
pactaria treva amb Zayd Abu Zayd, que era llavors
rei de Valncia, i que em donaria la cinquena part
dels tributs de Valncia i de Mrcia.
Text 17 bis
[] e manam als rics hmens, per les honors que
tenien per ns, que viguessen a ns a Terol, per o
car volem entrar al regne de Valncia [] e quan
venc al dia que ells devien venir a ns (o s los rics
hmens dArag), no hi vengren sin don Balasc
dAlag, e don Artal de Luna e don At de Foces.
E veem que no venien el dia que ns los haviem
dat [] e fo nostre acord que hagussem tregua ab
Zayd Abu Zayd, qui era llavors rei de Valncia, e que
ens dons la quinta de Valncia e de Mrcia.
107
batxillerat
108
Text 18 bis
E passades les tres setmanes [] eixim-nos de Terol
i entram-nos-en en Arag. E [] trobam don Pero
Ahons, qui venia b ab cinquanta o seixanta cavallers e demanam-li qu es faa e on anava. E dix-nos
que anava per entrar en terra de moros, ell e son germ lo bisbe de Saragossa. E dixem-li que torns ab
ns, que ab ell volem parlar sobre a [].
E fom [] en una casa qui s del temple [] E aqu
fo don Balasc dAlag, e don Artal dAlag, e don
At de Foces, e don Lladr, e don Assalit de Gdar, e
don Pelegr de Bolas e ell, vestit son perpunt e sa espasa cinta e un batut de malles de ferre al cap. E ns
entrvem llaora en edat de disset anys. E dixem-li:
Don Pero Ahons, ns vos havem esperat b tres
setmanes de part aquell dia que ns vos donam,
per o car cuidvem fer ab vs e ab los rics hmens
dArag bona cavalcada [] E sobre a, fu-nos
parlar Zayd Abu Zayd que ens daria les quintes de
Valncia e de Mrcia, e que hagussem treuga ab ell,
e prenguem-la, per qu us pregam, don Pero Ahons, e us manam que vs, que tingats estes treugues
e que no les trenquets.
E ell dix-nos que molt li havia costat ladob que havia feit, entre ell e son germ lo bisbe, e que no volgussem que ell ho perds, que molt li costava. E ns
dixem-li:
Don Pero Ahons, gran tort nos dets, que ns, la
treuga que havem feita, havem-la feita per defalliment
de vs, com no vingus al dia que us havem manat. E
que vs digats ara que no us jaquirets daquesta anada per manament nostre! Guardats que fets: que
vs venits contra nostre senyoriu, la qual cosa ns de
vs no espervem. E volem saber si us en lleixarets per
nostres precs o per nostres manaments.
Text 19
Desprs duna accidentada persecuci, un dels hmens
del rei Jaume va atacar el bar rebel, don Pero Ahons:
[] i el fer [] amb la llana, i lin clav, pel costat
dret, mig peu per lobertura del perpunt sota el bra.
I ell [] se sent ferit, i satur, i abra el coll del cavall. I jo de seguida vaig estar amb ell. I es deix caure
a la part esquerra del cavall, i jo, de seguida que ell es
comen a derrocar del cavall, vaig davallar i el vaig
abraar. I inclinant-me sobre ell li vaig dir:
Ah, don Pero Ahons, [] Per qu no em voleu creure del que jo us aconsellava? I ell no em
pogu res dir, sin que em mirava en la cara.
Text 19 bis
[] e fer-lo [] de la llana, e ms-ne, pel costat
destre, mig peu per lobertura del perpunt dejs
lo bra. E ell [] sents ferit, e aturs, e abra lo
coll del cavall. E ns sempre fom ab ell. E lleixs
caure a la part esquerra del cavall, e ns, tantost
quan ell se comen de derrocar del cavall, e avallam e mesem los braces sobre ell. E sufrent-nos
sobre ell, dixem-li:
Ah, don Pero Ahons, [] Per qu no ens volets
creure de o que ns vos consellvem? E ell no ens
poc re dir, sin que ens guardava en la cara.
Documentat
109
batxillerat
Text 20
[...] una vida atzarosa en qu la reialesa no era
prou a assegurar-li el respecte dels seus sbdits i
en qu el desvaliment i la inexperincia el durien
a situacions ben crtiques. Caldria que, de mica en
mica, pel propi esfor i pel dur aprenentatge de
la vida ans cobrant autoritat damunt els sobergs
rics-homes i barons. Era la pugna aleshores habitual entre la reialesa i la noblesa; per a Catalunya
i Arag la lluita esdevenia aleshores ms dramtica
per la curta edat del rei []
Textos 16 i 17
1. Quin deure no van complir els rics hmens, vassalls de
Jaume I, que no van acudir a Terol?
Textos 18 i 19
RECAPITULEM
110
Cavalls armats
LARMAMENT
1. Al segon pargraf del text 18, el rei Jaume diu que don
Pero Ahons anava vestit son perpunt e sa espasa
cinta e un batut de malles de ferre al cap (amb el seu
perpunt posat i la seua espasa a la cintura i un batut
de malles de ferro al cap). Quina important protecci no
duia posada? Creus que esta imprevisi va tindre conseqncies? Consulta el text 19.
La potncia militar dels feudals es basava en la cavalleria.
Les primeres armes de foc no es van comenar a desenvolupar fins als segles xiv i xv. El cavall armat, o conjunt de
cavall i cavaller protegits principalment amb malles metl
liques i peces rgides de metall o de cuiro, va ser la principal
arma dels exrcits.
Al segle xiii la guerra es desenvolupava encara, fonamentalment,
com una lluita cos a cos. El llanament de projectils, desconeguts encara els explosius, es feia per mitjans mecnics: ballestes per a llanar fletxes i diversos tipus de palanques (trabuquets,
fonvols, manganells, brgoles, algarrades) per a llanar pedres.
Sobre la camisa i la gonella, els cavallers duien el goni, fet
de malles, i damunt el goni el perpunt, de tela molt forta,
repuntada.
Documentat
perpunt: pea de roba molt forta i gruixuda que solia posar-se damunt el goni.
goni: vesta o tnica de malles de ferro.
batut: pea de roba o de malles de ferro que cobria directament el cap del guerrer i damunt el qual se solia portar
el capell de ferro.
111
batxillerat
Fonvol
112
Castell de fusta
2. Explica el funcionament del fonvol fent servir les paraules: torn, palanca, fona, contraps, eix i punt de suport.
3. Explica com avana el castell de fusta fent servir les
paraules: corrioles, barrera, parats, greix.
4. Sobre el dibuix, assenyala les principals peces del seu
armament: calces de ferro, capell de ferro, perpunt,
goni, batut.
Cavaller armat
113
batxillerat
El rei conqueridor
Text 21
Text 22
Text 22
1. Fins al segle viii, la poblaci del nostre territori, pel que fa
a llengua, religi i costums, a quina cultura pertanyia?
- Anglesos
Imperi bizant
- Alemanys
Galles
Prssia (oriental)
francesos
Esccia
Irlanda
115
batxillerat
Text 23
El Pas Valenci, nascut de la conquesta cristiana
duna part de lantic Xarq al-Andalus i de la voluntat
poltica del rei Jaume I de crear un regne nou i autnom, independent dels altres estats de la corona,
s producte ms de la histria que de la geografia, i
les seues fronteres, definides per lavan militar i pels
tractats amb els regnes vens, a penes coincideixen
amb les demarcacions administratives anteriors. La
gran frontera, en aquesta part oriental de la pennsula, havia estat sempre el riu Xquer, que durant
lpoca ibrica havia separat les terres dels contestans
de les dels edetans; que durant lImperi rom havia
fet de moll entre la Tarraconense i la Cartaginense;
que en els temps dels visigots havia marcat lexpansi
mxima de locupaci bizantina, i que encara en els
anys previs a la conquesta de Jaume I dividia els dominis musulmans de Valncia i Mrcia.
Text 24
El pas conquistat [] ser un regne nou per voluntat,
per necessitat o per interessos del rei Jaume I, acompanyat en aquest projecte pels mercaders, pels juristes
i per altres grups de pobladors amb vocaci urbana
i moderna. Al principi sn noms uns pocs milers
de cristians europeus en un territori nou, per rpidament es doten dun cos legal i dinstitucions prpies que des dels inicis es pensen com a vlides per al
conjunt de lestat en formaci. Creure ara que el nou
territori i la nova estructura poltica eren, o podien haver estat, una simple extensi de Catalunya cap al sud,
no passa de ser una fantasia retrospectiva. No consta
enlloc que els nous pobladors catalans els que po-
116
dien pensar: eclesistics, militars, juristes o mercaders pensaren o es proposaren mai tal cosa. I encara
que ho hagueren pensat, no haurien pogut afegir les
noves terres a Catalunya, perqu aix era justament el
que s pretenien els senyors aragonesos: que les noves
conquestes formaren part del regne dArag. Impedir
aix va ser una de les raons ms poderoses per a fundar una entitat poltica nova i autnoma. Laltra ra, la
ms clara, va ser el reforament del poder reial.
Text 25
[] no sabem amb detall, i segurament no ho podrem saber mai, quina era la procedncia exacta (de
Catalunya i dOccitnia, sobretot, dArag i de Navarra, per tamb daltres llocs), i lexacta distribuci, del
conjunt dels repobladors inicials del territori valenci.
I probablement la majoria catalana dins aquestes primeres onades no va ser una majoria massiva per s
suficient, almenys, perqu des dels inicis el seu idioma
fra la llengua poltica, formal, comercial i administrativa de la nova societat [] Per quan hom constata, per exemple, que ja el 1261 els Furs de Valncia es
tradueixen del llat al catal i que en catal sescriuen i
circulen la resta de textos legals i pblics des dels inicis
(Consolat de Mar, Manual de Consells, etc.) aix com
tots els textos administratius i mercantils en llengua
vulgar, cal preguntar-se qui escrivia en aquella llengua, i per a qui: si els redactors i destinataris no eren
catalans de naixement, fills de catalans o assimilats a
la llengua majoritria, qu eren? La tesi del predomini catal (predomini quantitatiu i qualitatiu: ms
nombrosos, i amb ms influncia i pes) en la poblaci del nou regne s tan elemental, tan raonable, tan
ajustada a tots els fets i documents coneguts, que seria
superflu haver-hi dinsistir
Documentat
En quins tractats van fixar el Regne de Castella i la Corona dArag les respectives rees de conquesta sobre
al-Andalus?
RECAPITULEM
117
batxillerat
Bibliografia
119