Está en la página 1de 25

El “Crucero Baleares”.

Una biografia crítica.

El Creuer “Baleares” amb la característica “visera” de la xemeneia, vista pel través de babor. Foto
Crucerobaleares.es
Història. Construcció i dades Tècniques.

Els orígens del creuer “Baleares” els hem de cercar als darrers anys de la
dictadura del General Primo de Rivera. La seva construcció estava emmarcada dins el
pla de construccions de vaixells de guerra “Primo de Rivera-Cornejo”, que va quedar
aturat per la proclamació de la II República Espanyola l’abril de 1931. El nou creuer
de guerra, fou dissenyat seguint les noves directrius sorgides de la Conferencia Naval
Internacional, que per limitar l’armament dels vaixells de guerra, es va fer a la ciutat
de Washington entre el 12 de novembre i el 6 de febrer de 1922. A aquesta
conferència internacional, les potències vencedores de la 1era guerra mundial, van
posar damunt la taula tota una sèrie de directrius que s’havien de seguir a l’hora de
construir nous vaixells de guerra. Si bé aquestes directrius afectaven directament als
Cuirassats, pel que fa les unitats menors, com ara els creuers, aquestes normes eren
molt més ambigües i deixaven als governs certa flexibilitat a l’hora de construir
noves unitats navals
Espanya, tot i no signar en el seu moment el tractat de Washington, es va posar
mas o l’obra per tal de dotar a l’Armada Espanyola de vaixells de guerra moderns de
la classe Washington de 10.000 Tn cada un. En principi, el pla de construcció naval,
contemplava la construcció de tres creuers (Canarias, Baleares i El Ferrol), però al
final només se’n construïren dos.
El plànols del vaixells, semblants als de la classe Kent i London Anglesos,
tenien les següents especificacions tècniques:
Desplaçament: 10.000 standard i 13.200 a plena càrrega
Eslora: 194,00 mt
Manega: 19,50 mt
Calat: 5,27 mt
Velocitat: 33 nusos (61,5 Kmh)
Autonomia: 8.000 milles a 15 nusos (aprox. 30 dies de navegació)
Combustible: 2.794 ton.
Propulsió: 4. Turbines Parsons. 8 Calderes Yarrow- Potencia de 90.000 hp.
Armament: 8 peces de 203 mm. en quatre torres dobles, 8 peces independents,
antiaèries de 120 mm. 10 metralladores a/a i 12 tubs llançatorpedes de 533 mm ( que
no es van instal·lar mai).
Protecció i blindatge: 50mmm en els costats per davall de la línia de flotació
100 mm a l’altura de la Santa Bàrbara (polvorí en argot de la marina) i 292
compartiments estancs que es segellaven automàticament en cas de que el vaixell
patis desperfectes greus.
Dotació: 6 comandaments, 30 oficials, 90 suboficials i 900 homes (entre classe
de Marineria i Infanteria de Marina). Aproximadament uns 1000 homes.
Així, amb aquestes característiques, el 15 d’agost de 1928 es va posar en marxa
la construcció dels dos creuers. L’empresa encarregada de la construcció fou la
Sociedad Española de Construcción Naval i el port escollit fou el de El Ferrol a
Galicia. Les obres de construcció, amb una durada prevista de 6 anys (1934), no
seguirem el ritme establert, i en produir-se la sublevació cívic militar del 18 de juliol
de 1936, el vaixell es trobava encara sense maquines en els diferents compartiments i
sense armament.
La Sublevació Militar a El Ferrol
La sublevació militar del juliol de 1936, va tenir per la marina de guerra
espanyola, conseqüències tràgiques. A pesar de que el General Emilio Mola, “El
Director” de la conspiració militar, no va contar massa amb l’oficialitat de la Marina
de Guerra a l’hora de desenvolupar els seus plans, els efectes brutals dels
esdeveniments va deixar un reguitzell de sang i mort en el cos armat.
La zona de El Ferrol contava l’any 1936 amb un fort i ben organitzat moviment
obrer. Les industries que més presència d’aquest moviment sindicalista tenien, eren
les dracenes on es construïen els vaixells, tant civils com militars. Foren els
treballadors i en alguns casos les seves famílies, que juntament amb les dotacions de
Marineria dels vaixells de guerra fondejats a la Base Naval, els que farien front sense
èxit a les tropes aixecades en armes contra la legalitat republicana.
Al bàndol de la conspiració militar hi trobem tota una sèrie de persones, que
amb els anys ocuparien llocs de responsabilitat en la Marina Feixista. Els caps
militars de la conspiració foren el Capità de Fragata Francisco Moreno, el seu germà
el Capità de Fragata Salvador Moreno, el Capità de Navili Manuel de Vierna, futur
comandant del creuer “Baleares” fins a la seva mort al combat de Cap de Palos, el seu
germà el Capità de Fragata Luís de Vierna i el Capità de Fragata Angel Suances.
El dilluns 20 de juliol de 1936, els treballadors civils de la Base Naval van anar
a treballar com cada dia. Però a les14:00 hores es sublevà el Regiment d’Artilleria
nº16. El seu comandant en cap , el Comandant en cap d’obres i fortificacions Enrique
Cánovas va llegir el Bàndol pel que es declarava l’estat de guerra. Acte seguit, les
tropes del Regiment, recolzades per unitats de paramilitars de la Falange i Requetés
van ocupar la Casa del Poble, el Govern Civil i finalment la Base Naval. Tot i la
rapidesa amb que es succeïen els esdeveniments, els treballadors tingueren temps
d’organitzar-se. La resistència a la Casa del Poble fou ràpidament eliminada i els
militars colpistes, tot i estar en inferioritat numèrica, aconseguiren eliminar les bosses
de resistència que es van anar trobant. La Marineria es posà del costat de la República
i els vaixells es convertiren en improvisades trinxeres: el Creuer Almirante Cervera,
que estava al dic sec, es va rendir el capvespre del dia 21. El Cuirassat España es va
rendir a les 7:30 del dia següent. Els oficials lleials a la República, que fins el
moment de la rendició havien capitanejat la resistència al cop militar, el Comandant
de la Base i el Comandant del Creuer Almirante Cervera, pactaren la rendició a canvi
de que els colpistes no preguessin represàlies contra la marineria, els suboficials i els
civil armats que van defensar la legalitat republicana. Els militars rebels no
respectaren el pacte i en els mesos següents començaren els consells de guerra
sumaríssims que durien a davant els piquets d’execució a no menys de 700 persones,
entre civils i militars.
Dels vaixells que a aquell moment es trobaven a la Base Naval, quedaran
lleials a la República, el Creuer Libertad i el Cuirassat Jaime I. Els rebels es faran
amb el control del Creuer Almirante Cervera, el Cuirassat España, el Destructor
Velasco i els Creuers Canarias i Baleares que es troben encara en construcció. A partir
d’aquell moment, comença una carrera contra rellotge per posar en condicions les
dues unitats navals. La urgència fou la tònica dels mesos anteriors a l’entrada en
servei del Creuer “Baleares”. La manca d’unitats navals en poder dels rebels, va
obligar a les noves autoritats a posar tots els mitjans disponibles, per posar en
condicions operatives els dos creuers. L’encarregat de dirigir aquestes tasques fou el
Enginyer Naval José Mª Gonzales Llanos y Caruncho. A finals del mes de novembre
de 1936, el vaixell estigué en condicions operatives. La dotació d’urgència del creuer,
estava formada en la seva majoria per Falangistes Andalusos, Requetes Vascos, una
companyia d’Infanteria de Marina i molts de voluntaris Gallegs. Els voluntaris
Balears, així com els “flechas navales “ no s’incorporarien a la dotació fins a les
primeres escales del vaixell al port de Palma de Mallorca. Finalment el 15 de
desembre de 1936, el vaixell es donat d’alta per participar en les operacions navals al
costat de l’Armada Feixista. Començava una curta, però intensa carrera militar en la
que el “Baleares” es convertiria en el responsable de la mort de milers de civils
innocents.
Participació a la Guerra Civil Espanyola 1936/1938
Certament la participació del Creuer Baleares a la guerra civil fou molt breu,
poc més d’un any. Però en aquest breu espai de temps, el vaixell es va guanyar a pols
entrar a la història dels crims contra la humanitat comesos en temps de guerra: Ja no
per la seva participació a la guerra del costat del bàndol feixista, si no pels atacs
indiscriminats contra vaixells mercants desarmats i el que és més terrible, atacs contra
les ciutats i contra els civils que van fer costat a la legalitat republicana.
La primera acció de guerra fou el servi d’escolta al Vaixell mercant Dómine,
que era una moderna motonau de la Companyia Transmediterranea que fou posat al
servei de l’Armada Nacional com a transport militaritzat i artillat. Així el 29 de gener
de 1937, el Baleares acompanya durant el seu trajecte al Dómine, en ruta cap a la
ciutat santa de La Meca, transportant fidels musulmans. Hem de recordar que durant
tota la guerra al costat feixista i lluitaren les unitats anomenades “Regulares” que eren
tropes colonials marroquines comandades per oficials espanyols. Posteriorment, entre
els dies 3 i 8 de febrer el Baleares participa en les operacions marítimes destinades a
recolzar les unitats de terra que capturarien la ciutat de Màlaga. Fou durant aquests
dies, en que el creuer bombardejà les columnes de civils desarmats que fugien de la
ciutat en direcció cap Almeria. La carretera que uneix les dues poblacions es vorejava
la costa i les llargues i lentes columnes de refugiats es van veure atrapades entre el
mar i la muntanya: Bombardejats pel Baleares i metrallats pels avions feixistes. Hem
extret aquestes paraules de la pàgina web http://ladesbanda.iespana.es/lahuida.html :
...” Entre los días 6 y 7 de febrero, entre 60.000 y 200.000 personas, nunca se
sabrá, salieron de Málaga hacia Almería por la carretera de la costa. (..)
En la noche del día 7 los buques nacionales, Canarias, Baleares y Almirante
Cervera, pasaron de bombardear la ciudad a hacerlo a los refugiados, estuvieron
masacrando a la población, que huía despavorida, durante días y si la profundidad
se lo permitían lo hacían a menos de 1000 metros. Todo esto con la ayuda del buque
de guerra alemán Graf Spee, -buque designado por el Comité de No intervención en
tareas de control del Mediterráneo-. Fue un blanco fácil, una inmensa carnicería,
día tras día perdían la vida en la carretera cientos de personas a la vez que
quedaban cientos de heridos, sin socorro alguno, solo aliviados por personas como
el doctor Norman Bethune y su unidad móvil de transfusión de sangre, que salvó a
muchas vidas. Centenares de niños se perdieron de sus familias (…)
Desde las 9 de la mañana del día 7, es bombardeada y ametrallada la
población por la aviación y no cesan en su empeño hasta el final del éxodo. En la
carretera quedaron cientos de muertos y heridos. Algunas fuentes hablan de 5.000,
otras 10.000 y otras de 15.000 personas que perdieron la vida en la carretera. Lo
mismo que no se sabe el número de huidos, tampoco se sabe el número de muertos.
Desapareció mucha gente, que no se volvieron a reencontrar en mucho tiempo”…
A partir d’aquell moment aquella carretera es conegué, i es coneix encara avui
en dia, com la “Carretera de la Muerte”.
Acabada la campanya de Màlaga, el “Baleares” retornà a Cadis i el 18 de
febrer escolta el primer convoy que tenia com a destí Palma de Mallorca. Durant
aquest primera visita s’aprofità per incloure entre els membres de la tripulació als
voluntaris de les illes i per que l’Illa de Mallorca apadrines la Bandera de Combat del
creuer feixista.
Ja hem comentat que la història operativa d’aquest vaixell fou curta però
intensa. Degut a la mancança d’unitats navals, els vaixells de guerra feixistes foren
molt utilitzats durant tota la guerra. Seria llarg detallà totes les activitats navals del
vaixell realitzades durant la guerra. Podem dir però, que participà en nombrosos
combats amb unitats navals de la República, bombardejà ciutats costaneres, causant
desenes de baixes entre la població civil, com ara al port de Tarragona, el de Dènia,
Gandia, Palamós, Sant Feliu de Guixols, Mataró o el de Castelló i participà
activament en la captura i la repressió del tràfic marítim dels vaixells que
transportaven queviures i material de guerra al govern legítim de la República.
Finalment, el 5 de març de 1938, el creuer “Baleares” fou torpedinat i enfonsat pel
destructor de la Marina Republicana Lepanto, durant la batalla del Cap de Palos, en
una operació a gran escala de la flota republicana que tenia com objectiu les unitats
navals fondejades al Port de Palma de Mallorca. Amb el vaixell si perderen el seu
comandant Manuel de Vierna i gairebé 800 mariners. Entre els desapareguts, 9
“Flechas Navales” organització paramilitar de la Falange Española, que tenia com a
missió instruir al jovent en les feines de la mar, per incorporar-los més tard a les
unitats de guerra Feixistes. Tots els “Flechas” del Creuer “Baleares” eren menors
d’edat. Una situació que vulnera els més elementals i bàsics drets humans i les lleis
internacionals que al respecte s’han anat aprovant en els darrers decennis. A part de
ser una violació dels drets dels infants i anar en contra dels normes i usos que
regeixen els conflictes armats.
A saber pel que fa als infants:
Artículo 38 de la Convención sobre los Derechos del Niño
1. Los Estados Partes se comprometen a respetar y velar por que se respeten las
normas del derecho internacional humanitario que les sean aplicables en los
conflictos armados y que sean pertinentes para el niño.
2. Los Estados Partes adoptarán todas las medidas posibles para asegurar que
las personas que aún no hayan cumplido los 15 años de edad no participen
directamente en las hostilidades.
3. Los Estados Partes se abstendrán de reclutar en las fuerzas armadas a las
personas que no hayan cumplido los 15 años de edad. Si reclutan personas que
hayan cumplido 15 años, pero que sean menores de 18, los Estados Partes
procurarán dar prioridad a los de más edad.
4. De conformidad con las obligaciones dimanadas del derecho
internacional humanitario de proteger a la población civil durante los conflictos
armados, los Estados Partes adoptarán todas las medidas posibles para asegurar
la protección y el cuidado de los niños afectados por un conflicto armado.
El Monument al Creuer “Baleares” a Sa Feixina

Nou dies després de l’enfonsament del vaixell de guerra, l’empresari i


propietari del diari “Ultima Hora”, Josep Tous Ferrer, va posar en marxa una
iniciativa per construir un monument dedicat a la memòria del vaixell feixista i la
seva tripulació. Amb el títol de “Gloria a la Armada Nacional” el fundador del diari
donava a conèixer la posada en marxa d’un concurs i d’una subscripció popular per
construir el monument. Segon el Llibre “El Crucero Baleares 1936-1938”, de
Lleonard Muntaner, el màxims responsables de la gestació i desenvolupament del
projecte, foren la Família Tous. La primera donació la va fer el propi diari “Ultima
Hora”, 500 pessetes, i a part de la resta dels pobles de l’illa, hi col·laboraren
moltíssims particulars i empreses, algunes de les quals encara existeixen avui en dia.
Fins i tot i col·laboraren els presos polítics tancats a les presons Franquistes d’ençà
feia 2 anys. Els presos sufragaven la memòria del Franquisme, tot i ser víctimes de l’
il·legal sistema judicial i penitenciari.
Mesos més tard es va convocar el concurs al que es van presentar una vintena
de projectes, que foren exposats al menjador del “Auxilio Social” ubicat al Passeig
del Born. El jurat del concurs, presidit pel Almirall Franquista Francisco Moreno
Fernández, conspirador de la trama colpista a la Base del El Ferrol el juliol de 1936,
va elegir el 28 de juliol de 1939 i per unanimitat el projecte “Inmortalidad” dels
arquitectes Mallorquins Francesc y Josep Roca Simó (pare i fill respectivament) i
l’escultor Josep Ortells Cabanellas. El pressupost del monumental conjunt escultòric,
fou d’unes 100.000 pessetes de l’època, de les quals se n’havien recollit la meitat al
moment de l’elecció del projecte guanyador. La revista “Aquí Estamos”, òrgan
d’expressió del partit feixista “Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S”, al
seu nº 52, donava noticia del projecte. A les pàgines interiors i amb la retòrica pròpia
del règim, el diari no estalviava elogis tant pel promotor del projecte, l’empresari i
director del diari “Ultima Hora” Josep Tous Ferrer com per les dimensions i
monumentalitat del futur homenatge als “Gloriosos caidos por Dios y por España”.
De l’empresari Tous Ferrer, se’n parlava així:

“La patriótica iniciativa del director propietario de “La Ultima Hora”, don
José Tous i Ferrer, de erigir en Palma un monumento que perpetúe la memoria de los
heroicos marinos españoles que dieron al mundo un ejemplo incomparable de valor
y estoicismo al ocurrir el hundimiento del Glorioso crucero “Baleares”, obtuvo
entusiasta acogida tanto de parte del público, que acudió a cubrir las listas de
subscripción, como de los artistas, que presentaron al concurso unas veinte
maquetas”
Els redactors van extreure una part de la memòria, redactada pels arquitectes,
que creem que és prou significativa:
"A nuestro modo de ver, debe constituir el monumento la mas acertada
expresión de este homenaje a los héroes del glorioso crucero "Baleares" y por lo
tanto debe ser a modo de túmulo y faro que con sus símbolos, inscripciones, estatuas
y altorrelieves, altar y sacrosanta cruz combinado armoniosa y acertadamente,
expresen por si mismos la gran epopeya inmortal.
Dado el sitio del emplazamiento debe dominar en este monumento la dimensión
vertical; pues no sólo obliga a ello las amplias vías que lo circundan , sino aún más,
la importante atención de que pueda ser descubierto desde el mar por los navíos que
lo crucen, y puedan tributar un emocionante grito de "presentes" y "Viva España"."

El lloc escollit per construir el monument fou el glacis de Santa Catalina, a la


zona denominada Sa Feixina. El projecte constava de unes plataformes en tres grades,
de 400 mt quadrats i una columna de 22 mt, coronada per un far dissenyat per
projectar una gran creu. La part escultòrica estava formada per l’estatua d’un mariner
amb el braç aixecat, que no es conserva i que amb el passar dels anys va patir tot
tipus d’atacs, fins que finalment fou retirada i emmagatzemada. Les obres van
començar el 7 d’agost de 1939 i no foren enllestides fins el 1947. Aquell any es van
preparar els actes, per que les autoritats Franquistes amb el dictador Francisco
Franco, inauguressin tot el conjunt monumental. El dia escollit fou el 16 de maig de
1947. El diari “Ultima Hora”, va fer el seguiment de tota la jornada i amb el
llenguatge de l’època redacta la següent crònica:
"A las diez y media con exactitud cronométrica, llegó el Generalísimo Franco
al glacis donde se erige el monumento levantado a la memoria de los héroes del
"Baleares" (...)" "A los acordes del Himno Nacional, (...), el Jefe de Estado, que
vestía uniforme de Capitán General de la Armada, revistó a las fuerzas que le
rendían honores, descendiendo a continuación por las escalinatas centrales, para
dirigirse al altar, mientras su esposa Doña Carmen Polo de Franco y su hija la
señorita Carmen Franco Polo lo hacían por uno de los accesos laterales,
acompañados por los aplausos incesantes de los asistentes." "Frente al altar
esperaba a SS.EE. el Obispo Coadjutor de Mallorca, Monr. Hervás (...) y el Obispo
de Ibiza Dr. Cardona4” "Bajo las gradas del altar se colocaron las autoridades y
jerarquías por este orden: A la izquierda: los Ministros de Marina y de Industria y
Comercio; Almirante Jefe de la Escuadra; Capitán General de Baleares; Almirante
Jefe de la Base Naval del Archipiélago; General Gobernador Militar de Mallorca;
General Subinspector de Baleares y General Jefe de Artillería de la Región. Detrás
de ellos, los jefes de estado Mayor de la escuadra y de los ejércitos de Tierra, Mar y
Aire, y ayudantes; y a continuación el Jefe de la 2 cia Aérea y el comandante de
Marina. A la derecha tomaron asiento el Gobernador Civil de la provincia; Alcalde
de Palma5; Presidente y Fiscal de la Audiencia ; Delegado de Hacienda; Presidente
de la Diputación; Magistrado de Trabajo y Alcalde de Ibiza" " (...) ocupando un sitio
destacado los supervivientes del "Baleares" y familiares de los caídos en la heroica
gesta." (...) "seguidamente dio comienzo la ceremonia religiosa" El obispo Sr. Hervás
procedió inmediatamente a la bendición del monumento, terminada la cual el
generalísimo procedió a su inauguración. La estatua central , que representa un
marinero en el momento de rendir el máximo tributo a la patria, estaba recubierta
por una gran cortina con los colores nacionales. Un flecha naval, procedió a
descorrer la Bandera, quedando oficialmente inaugurado el monumento, al tiempo
que estallaba
una estruendosa salva de aplausos. (...) "El alcalde de Palma hizo la ofrenda al
monumento pronunciando un discurso cuyo final fue calurosamente aplaudido. A su
vez el Jefe del Estado contestó a las palabras del alcalde pronunciando un patriótico
discurso , que fue interrumpido en numerosas ocasiones..." (...) "El acto que tuvo
lugar a continuación resultó de una emoción imposible de describir. Mientras las
aclamaciones y vivas a España y a Franco atronaban el espacio, fueron desfilando
ante el generalísimo los supervivientes del "Baleares" a quienes S.E. fue estrechando
la mano uno por uno. Algunos de ellos iban de paisano mientras otros vestían el
uniforme de la Armada; El
Caudillo estaba visiblemente conmovido, a la par que muchos de los presentes,
especialmente los que colmaban el recinto destinado a los familiares de los gloriosos
caídos no podían contener las lágrimas6" (...) "Seguidamente el Caudillo se dirigió a
la tribuna situada junto al puente de
la Riera para presenciar el desfile militar..." (...) "Terminado el desfile se reproducen
las aclamaciones a las que el Caudillo corresponde complacido, retirándose a
continuación hacia el coche en el que marcha rodeado por una multitud
enfervorecida que le aclama incesantemente.
Amb el passar dels anys, tot el conjunt escultòric va entrar en decadència.
Durant la transició, l’escultura i el monument va patir tot tipus d’atacs, que van
ocasionar la retirada definitiva de l’estatua del mariner. L’any 1995 en plenes
eleccions municipals, tal com passà aquest 2007, es va produir un debat al voltant de
la necessitat de conservar les restes del règim dictatorial que durant 40 anys va
honorar el vaixell feixista i la seva tripulació. La derrota socialista i l’entrada al
capdavant del consistori del Popular Joan Fageda, solucionà el problema reformant
tota la plaça de Sa Feixina, convertint un dels símbols més famosos de la dictadura,
en l’eix al voltant del qual s’articulava tot el parc. El 18 de juliol de 2007,
l’ajuntament de Palma, amb la Batlessa Socialista Aina Calvo, es va comprometre en
una reunió amb l’Associació Memòria de Mallorca, retirar de Palma tota la
simbologia Feixista que encara sobreviu a ciutat de Mallorca. Es va formar una
comissió de toponímia, per canviar el nomenclàtor Feixista de Ciutat, però dels
símbols només se n’ha parlat de contextualitzar, no pas de retirar o esbucar.
Finalment, aquest 2008, l’Ajuntament de Cort, governat per un pacte entre PSOE,
BLOC i UM, han decidit no esbucar el monument, deixant tal i com esta tota la
estructura amb l’intenció de democratitzar-lo amb un seguit de plaques explicatives,
que vulneren com veurem tot seguit, tota la legislació espanyola sobre el tema.
Comentar que en una obra col·lectiva sobre l'art durant el Franquisme, els
autors indiquen que el monument dedicat a la memòria dels mariners i del creuer
“Baleares” és un dels més importants de l'estat espanyol, juntament amb els que en el
seu dia commemoraven la victòria Feixista a Barcelona i a València. A més indiquen
que aquest monuments estaven única i exclusivament dedicats a ...”demostrar las
“bases nuevas y eternas” del estado de Franco... .
Raons per eliminar un símbol del Feixisme.

Tal i com va passar amb centenars de prohoms i ”màrtirs” del règim


Franquista, la memòria dels mariners morts al creuer “Baleares” fou honorada per la
seva activa i decidida col·laboració amb els que van conspirar contra la República
abans del cop d'estat i amb el Feixisme durant la guerra civil.

Per aquest motiu exigim de l'Ajuntament de Palma de Mallorca un gest valent,


democratitzador i decidit en la normalització dels espais públics de Ciutat de
Mallorca, i que d'una vegada per totes erigeixin el memorial al Cementeri de Ciutat
de Mallorca, un projecte memorialístic de l'Associació Memòria de Mallorca, en
record i homenatge a les víctimes Republicanes de la Guerra Civil Espanyola
(1936/1939) i de la dictadura Franquista (1939/1975). D’aquesta manera, amb aquest
gest valent i decidit, una corporació municipal formada per regidors elegits
democràticament podrà decidir si ratifica o no l’acord pres en temps de dictadura i
repressió de fer un homenatge a una persona per l’únic mèrit d’haver estat un fidel
col·laborador del règim franquista i del feixisme Espanyol.

Els col·laboradors del Feixisme Espanyol, responsables de milers d'assassinats


d'éssers humans innocents, de cap de les maneres poden ser honorats per les
administracions ni per la societat en una democràcia, que fa dels valors democràtics,
l'única via possible de convivència pacífica entre els ciutadans i ciutadanes. No
podem permetre que els crims relacionats amb els “creuer Baleares” quedin impunes
i caiguin el l'oblit. No podem permetre que els defensors de la legalitat Republicana
estiguin enterrats a fosses comunes, mentre que els seus assassins son honorats a les
nostres places i carrers.

La dictadura del general Francisco Franco fou condemnada oficialment per una
resolució de l'O.N.U del 12 de desembre de 1946, en la que es condemnava la forma
de govern imposada al poble espanyol amb l'ajuda de les forces feixistes Italianes i
Alemanyes. El cop d'estat de juliol de 1936 i la dictadura del general Franco fou
oficialment condemnada pel Congreso de los Diputados el 20 de novembre de 2002
pel Consejo de Europa el 18 de juliol de 2006 -amb el vot en contra de l'extrema
dreta i de l'eurodiputat del Partido Popular espanyol, Jaime Mayor Oreja.
A més:
La Llei 52/2006 de 12 de desembre de 2006, mal anomenada de la Memòria
Històrica, en el seu article nº15, diu textualment:
Artículo 15. Símbolos y monumentos públicos.
1. Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán
las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos
o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación
militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas
podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.

La llei de Patrimoni 16/1985 de 25 de juny de 1985, en el seu preàmbul,


estableix clarament que:

(...) En consecuencia, y como objetivo último, la Ley no busca sino el acceso a


los bienes que constituyen nuestro Patrimonio Histórico. Todas las medidas de
protección y fomento que la Ley establece sólo cobran sentido si, al final, conducen a
que un número cada vez mayor de ciudadanos pueda contemplar y disfrutar las
obras que son herencia de la capacidad colectiva de un pueblo. Porque en un Estado
democrático estos bienes deben estar adecuadamente puestos al servicio de la
colectividad en el convencimiento de que con su disfrute se facilita el acceso a la
cultura y que ésta, en definitiva, es camino seguro hacia la libertad de los pueblos.

Queda clar que el monument dedicat a la memòria del“Creuer Baleares” ,


incompleix l'article 15 de la llei de la Memòria Històrica i es totalment contrari als
principis que regeixen la Llei de Patrimoni:

– És un símbol de la dictadura Franquista que no gaudeix, i no ha de gaudir,


de cap protecció administrativa ni patrimonial.

– No és punt de trobada si no motiu de confrontació i d'ofensa a les víctimes


de la guerra civil i de la dictadura Franquista:

– Aquest recordatori del Feixisme és el símbol de l'opressió de tot un poble.


És el recordatori de la victòria del feixisme sobre la democràcia,
representada pel govern legítim i legal de la II República Espanyola.

I, finalment, el passat 18 d'octubre de 2008, el jutge de l'Audiència Nacional,


Baltasar Garzón, es va declarar competent per investigar les denuncies presentades
per diverses associacions de Memòria Històrica, entre elles Memòria de Mallorca, per
crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil i la dictadura franquista,
qualificant al general Francisco Franco i als seus col·laboradors (Falange,
Requeté,etc.) com a criminals de guerra pels crims comesos contra milers de
republicans i republicanes.

Memòria de Mallorca. Joliol de 2009.


Webs i Bibliografia

-El Crucero “Baleares” (1936-1938). Diversos autors. Ed. Lleonard Muntaner. 2000.
-Guerra Civil e Represión en Ferrol e Comarca. Xosé Manuel Suárez. Concello de Ferrol
2002.
-Aquí Estamos. Revista mensual ilustrada de Falange Española de las J.O.N.S. Nº52
Agost/setembre 1939. via Joan Mas Quetgles

-Los Flechas Navales de Baleares (1936-1939) de Jeroni F Fullana. Edicions Lleonard


Muntaner. 2005
-Arte del Franquismo. Cuadernos Arte Cátedra. Antonio Bonet Correa (coord.)

http://www.fideus.com/
http://www.unhchr.ch/spanish/html/menu3/b/k2crc_sp.htm
http://ladesbanda.iespana.es/lahuida.html
http://www crucerobaleares.es
http://static.panoramio.com/photos/original/3164357.jpg
Apèndixs documentals.

El creuer “Baleares” fondejat a Porto Pí, amb les famoses “Cruces de San Andrés” pintades a les
torretes d'artilleria, com identificació pels avions Feixistes. Foto. crucerobaleares.es

Un dels escasses imatges del creuer, en el moment de l'enfonsamet, en una imatge feta des de uns dels
vaixells Anglesos, que ajudà en les tasques de salvament de la tripulació.

Anvers del fulletó que el diari “LA ÚLTIMA HORA” va enviar als ajuntaments de Mallorca, per tal de
recaptar diners per a la construcció del monument a Sa Feixina. Via Arxiu Municipal Marratxí

Revers del fulletó que el diari “LA ÚLTIMA HORA” va enviar als ajuntaments de Mallorca, per tal de
recaptar diners per a la construcció del monument a Sa Feixina. Via Arxiu Municipal Marratxí
Dia de l'inauguració del monument al creuer “Baleares”, el 16 de maig de 1947. Amb jaqueta blanca el
Governador Civil, Manuel Pardo de Santayana i al centre el dictador Francisco Franco, amb l'uniforme de
l'Armada Espanyola.

Moment de la missa en memòria dels caiguts al creuer “Baleares”. A l'esquerra el dictador i la seva
família.
Parlament el dia de l'inauguració. Aguantant el micro, el Batle Franquista de Ciutat de Mallorca Juan
Coll Fuster (1945/1952), militar i comandant de milícies de Falange Española durant la guerra civil.

El dictador Franco, saludant a un grapat de supervivents Mallorquins del creuer “Baleares”.


Postal amb el monument a “los héroes del “Baleares” amb el col·legi Jaume I, en aquell moment una
caserna militar.

Ruta de la Vergonya, al seu pas pel monument.


Diario de Mallorca 18 de juny 1980.
Diario de Mallorca 1 de gener 1978. Article “Afrenta a un monumento levantado céntimo a céntimo”.

Diario de Mallorca 1 de gener 1978. Detall de la noticia anterior. L'estat de degradació és evident.
Portada de la revista CORT. Any VIII, nº 232. 6 de novembre de 1954. col·lecció autor.
Portada de “AQUI ESTAMOS” òrgan d'expressió de la Falange Mallorquina. Nº52 agost/setembre 1939.
Article del mateix nº amb publicitat sobre el projecte del monument al creuer “Baleares”. Foto. Via Juan
Mas Quetgles.
Els màxims responsables del projecte del monument al creuer “Baleares”. Foto. Via Juan Mas Quetgles.
El monument, tal i com va quedar després de la remodelació del Parc de Sa Feixina.