ELECTRNICA - LABORATORI

DEPARTAMENT DELECTRNICA

Descripci de lInstrumental
1. Descripci del lloc de treball................................................. 2
1.1 Material...................................................................................... 2
Placa de connexions per inserci Protoboard.................... 2
Resistncies.......................................................................... 2
Resistncies ajustables o potencimetres............................. 3
Condensadors....................................................................... 4
Altres components................................................................ 4
1.2 Fonts i generadors..................................................................... 5
1.3 Aparells de mesura.................................................................... 5

2. Descripci de la font de tensi FAC- 662-B........................... 6

2.1 s de laparell com a font de tensi........................................... 7
2.2 s de laparell com a font de corrent......................................... 7

3. Generador de funcions............................................................ 8
3.1 Instruccions ds...................................................................... 10

4. Multmetre............................................................................... 11
4.1 Mesures de tensi....................................................................... 12
4.2 Mesures de corrent..................................................................... 12
4.3 Mesures de resistncies.............................................................. 13
4.4 Rangs de treball........................................................................ 13

5. Oscilloscopi de temps real digital TDS-200.......................... 14

5.1 Autocalibratge............................................................................ 15
5.2 Parmetres datenuaci de la sonda........................................... 15
5.3 Conceptes bsics........................................................................ 15
5.4 Adquisici de dades................................................................... 16
5.5 Escala i posici de les formes dona.......................................... 16
5.6 s del sistema de mens............................................................ 18
5.7 Controls del trigger.................................................................... 18

Descripci de lInstrumental
En aquest gui hi teniu un recull breu dinformaci bsica sobre el material que
utilitzareu en les prctiques. Primerament shi descriu el lloc de treball i els
components electrnics de que disposareu. Posteriorment shi introdueix la font
de tensi, el generador de polsos, el multmetre, i loscilloscopi.

1. Descripci del lloc de treball

1.1 Material
Placa de connexions per inserci o protoboard
La placa de connexions per inserci (protoboard), sobre la que es realitzen els
muntatges, es representa en la Figura 1.

Figura 1. Esquema duna placa protoboard.

Es tracta duna placa que disposa duna matriu de punts de connexi on shi inserten els
terminals dels components electrnics del circuit a construir. Els cinc punts de connexi
de cada columna estan connectats internament, per allats dels punts de la columna
adjacent. Per tant, dos terminals de components que shagin insertat dins de dos orificis
de connexi duna mateixa columna estan connectats entre s.
En lextrem superior de la placa i tamb en el seu extrem inferior sol haver-hi una o
dues files de connexi. Tots els punts duna mateixa fila estan connectats internament
entre si. Aquestes files sn utilitzades per a connectar la tensi dalimentaci o el
terminal de massa.

Resistncies
Les resistncies que sutilitzen en muntatges electrnics es caracteritzen per diferents
parmetres:
Resistncia nominal: s el valor en ohms marcat sobre cada component.
Tolerncia: a la prctica, el valor mesurat de la resistncia mai coincideix
exactament amb el seu valor nominal. La tolerncia s una mesura de la desviaci
mxima possible, i ve expressada com a percentatge sobre el valor nominal. Aix, una
resistncia amb valor nominal de 200 i una tolerncia del 20 % pot tenir uns valors
compresos entre 160 i 240 . Valors tpics de tolerncia de les resistncies comercials
sn 10 %, 5 % i 2 %. Hi ha resistncies amb precisi de tolerncia de l1 % o menys.

Potncia nominal: s la potncia mxima que pot dissipar la resistncia a

temperatura ambient. Valors tpics de potncies nominals per a resistncies de circuits
de senyal sn resistncies de potncia de diversos wattatges (valors tpics sn 1/8 W,
W, o W).
El valor nominal de la resistncia i la seva tolerncia sindica mitjanant un codi de
quatre anells de colors impresos sobre el cos de la resistncia (vegeu la Figura 2). El
valor nominal de la resistncia s
R=AB10C (unitats: Ohm)

ABC D

Figura 2. Esquema duna resistncia. Les bandes de cada color indiquen el seu valor nominal.

El codi de colors s
0 negre
1 marr
2 vermell
3 taronja
4 groc
5 verd
6 blau
7 violat
8 gris
9 blanc
-1 or
-2 plata
Els dos darrers colors noms susen per a lanell C.

El codi de tolerncia el dna lanell D dacord amb:

20 % sense color
10 % plata
5 % or
2 % roig
1 % marr
Al laboratori disposareu de resistncies de potncia nominal W i tolerncies de 5%.
Tamb diposareu de resistncies de diversos valors.
Per ms informaci sobre el codi de colors de les resistncies disposeu dun recurs
online als Dossiers Electrnics, a la carpeta Programes.

Resistncies ajustables o potencimetres

Aquests components sn de tres terminals, el valor hmic dels quals varia en funci de
la posici dun dels terminals (vegeu la Figura 3).

Figura 3. Esquema del funcionament duna resistncia ajustable o potencimetre. El valor de la

resistncia entre els extrems A i B s constant i igual a lindicat en la part superior (RT).
Mitjanant un cargol, el terminal C pot desplaar-se entre els punts A i B. Per tant, la resistncia
RAC (o RCB) podr ajustar-se dins del rang mxim perms. Noteu que RT= RAC + RCB.

Condensadors
Les principals caracterstiques dels condensadors sn les segents:
Capacitat nominal: a diferncia de les resistncies, hi ha una gran dispersi de
valors nominals, i cada fabricant ofereix valors diferents.
Tolerncia. Acostumen a ser ms grans que per a les resistncies. 20 % i 10%
sn dos valors tpics.
De condensadors nhi ha de diferents tipus: cermics, de plstic, de paper o electroltics.
Nomenclatures:
4p7
4.7 pF
220
220 pF
4k7
4.7 nF
22k
22 nF
n22
0.22 nF
22n
22 nF
Altres components
Les inductncies o bobines sn components menys habituals en els circuits electrnics
que les resistncies i els condensadors. Els seus valors acostumen a escriures en henries
(H) sobre el cos del component.

1.2 Fonts i generadors

Font dalimentaci: introdueix energia al circuit a travs de subministrar tensi
o injectar corrent contnua i de manera ajustable. La descripci de la font dalimentaci
disponible a les prctiques s lApartat 2 daquest gui.
Generador de funcions: produeix senyals peridics (alterns), de periodicitat
sinusodal, triangular, quadrada i impulsos, amb els quals excitar els circuits generats.
Es descriu detalladament a lApartat 3.

1.3 Aparells de mesura

Multmetre digital: permet de mesurar resistncies, voltatges i corrents, tant per
circuits alimentats amb senyals continus (font dalimentaci) com alterns (generador de
funcions). s descrit a lApartat 4.
Oscilloscopi: permet visualitzar els senyals elctrics i mesurar els seus
parmetres caracterstics. Per ms detall, vegeu lApartat 5.

2. Descripci de la font de tensi FAC- 662-B

El model FAC-662-B s una font dalimentaci contnua amb dues sortides principals
(s1,s2) i una sortida auxiliar. Les sortides principals actuen com a fonts de tensi i
incorporen la funci de limitaci de corrent (un s com a font de corrent s poc
recomanable). Com a font de tensi cada sortida es pot ajustar entre 0 i 30 V. Per aquest
motiu disposa de dos controladors (gruixut i fi, amb etiquetes fine i coarse). Al
actuar com a font de corrent pot arribar fins a 1 A. En teniu un esquema a la Figura 4.
2

20

3
4

19

18

17
16

7
8

10

11

12

13

14

15

Figura 4. Font de tensi PROMAX FAC-662-B.

[1] indicador de voltatge

[2] selector de funcions
[3] selector de voltatge (s1 o s2)
[4] control gruixut de la tensi de sortida (s1)
[5] control fi de la tensi de sortida (s1)
[6] limitador de corrent a s1
[7] born de sortida positiu (s1)
[8] born de sortida negatiu (s1)
[9] born connectat al terra (a la carcassa de linstrument).
[10] sortida fixa connectada a +5 V
[11] interruptor de posada en marxa
[12] sortida fixa connectada a 5V

[13] born connectat a terra

[14] born de sortida positiu (s2)
[15] born de sortida negatiu (s2)
[16] limitador de corrent a s2
[17] control fi de la tensi de sortida (s2)
[18] control gruixut de la tensi de sortida (s2)
[19] selector de canal (per visualitzar la intensitat per s1 o s2)
[20] indicador dintensitat

NOTA 1: Els valors de tensi i corrent que mostra la font PROMAX FAC-662-B sn
aproximats. Per obtenir mesures precises dels corrents i els voltages s necessari dusar
el multmetre en les configuracions dampermetre i voltmetre, respectivament.
NOTA 2: abans de connectar la font, gireu tots els comandaments coarse i fine fins
lesquerra del tot (a 0 V). Aquesta operaci cal repetir-la abans dapagar la font.

2.1 s de laparell com a font de tensi

El selector de funcions permet commutar entre quatre modes de funcionament:
independent, parallel, srie i simtric (o track).

Mode Independent. En el mode independent les dues sortides s1 i s2 poden ser

usades com a font de corrent o tensi, regulant-se pels seus controls de manera
separada. Marges de sortida: 0 a 30 V / 1 A per a cada sortida. En aquest cas, la tensi
es subministra entre [7] i [8] per a s1 i entre [14] i [15] per a s2. No cal connectar ni [9]
ni [13] (es poden deixar a laire), ja que el smbol significa que la tensi en el born
negatiu de la font la tensi s 0 i tota la tensi es dna en el positiu. Aix la font ho
realitza a travs duna connexi interna.

Mode Parallel. En el mode parallel es realitzen una srie de commutacions

internes per tal que la sortida s1 subministri el doble de corrent. Marges de sortida: 0 a
30 V / 2 A. La tensi es subminstra entre [7] i [8].
Mode Srie. En el mode srie suneixen internament el born + de s2 amb el de
s1. Els controls de s1 i s2 segueixen actuant independentment. Podem aix obtenir la
tensi suma entre s1(+) i s2(-), arribant si s necessari fins als 60 V. La tensi es dna
entre [7] i [15].

Mode Simtric o Track. En el mode simtric o track suneixen internament el

born + de s2 amb el de s1. Aquesta connexi ([8] i [14]) actua com a zero central. La
sortida positiva es tindr en s1 (+) i la negativa a s2 (-). El control aqu es realitza
mitjanant s1. Els controls de s2 queden anullats. Marges de sortida: 0 a 30 V / 1 A per
a cada sortida

Per a fer servir laparell com a font de tensi cal fer girar el bot I LIMIT fins la dreta
del tot, regulant llavors el nivell de tensi amb els comandaments FINE i COARSE.

2.2 s de laparell com a font de corrent

Aquesta font no est prpiement dissenyada per actuar com a font de corrent, no obstant
aix, es pot saturar (retallar) la tensi i seleccionar aproximadament el corrent en lla
tancat. El procediment que seguireu s el segent: Curt-circuitar la sortida de la font,
ajustant el corrent per mitj del control I LIMIT al valor desitjat. Lampermetre indica
constantment el valor de la corrent de la sortida. Per utilitzar la sortida com a font de
corrent cal ajustar els controls de tensi al seu valor mxim.

3. Generador de funcions
El generador de funcions de funcions o polsos subministra senyals peridics de
diferents formes: triangular, quadrada, sinusodal i pols quadrat. El dibuix de la part
frontal s representat a la Figura 5.

Figura 5. Esquema de la part frontal del generador de polsos.

[1] LINE. Interruptor de la xarxa.

En la posici ON salimenta lequip amb la tensi de la xarxa.
[2] LED. Indicador de marxa.
Indica que lequip s en funcionament.
[3] Indicador de freqncia.

La presentaci es realitza mitjanant cinc dgits LCD que indiquen la freqncia

de sortida del generador o el senyal dentrada [6] quan seleccionem la funci
freqencmetre.
[4] DC OFFSET. Control doffset de tensi.
La posici normal de treball s la posici tancada (tot a lesquerra). Girant el
control sobt un control progressiu de la tensi contnua a la que es superposa el senyal
de sortida. Aquesta tensi passar de + 10V a 10 V (en circuit obert) passant per 0 V o
posici normal de treball.
[5] AMPLITUDE. Control damplitud.
Control contnuament variable per a regular lamplitud de sortida.
[6] INPUT.
Entrada per la mesura de freqncia i destinada tamb a entrada en les funcions
amplificador i comparador.
[7] TTL SYM. Control de simetria TTL.
Aquest control permet modificar la simetria del senyal impulsional que sobt en
la sortida TTL [8].
[8] Sortida dimpulsos amb nivells TTL a la mateixa freqncia del senyal de sortida
[9]. Permet la crrega de ms de 10 entrades TTL.
[9] Sortida del senyal seleccionada per [13] amb una impedncia interna de 20 .
[10] SYM. Control de simetria.
Amb aquest control es permet daugmentar el temps corresponent a un
semiperode amb la sortida principal [9] per a obtenir aix funcions de sortida
asimtriques. La freqncia de sortida es veu doncs modificada.
s possible de triar selectivament lactuaci sobre qualsevol dels dos
semiperodes.
[11] 20 dB ATT. Atenuador de 20 dB.
Mant la impedncia de sortida i atenua 20 dB el nivell de sortida seleccionat
mitjanant el control [5].
[12] INV Selector.
Permet triar el semiperode del senyal de sortida en el que actua el control de
simetria [10].
[13] FUNCTION. Selectors de la funci de sortida.
Polsant els selectors es pot escollir per a la sortida [9] entre les formes dona
quadrada, triangular, sinusodal i polsos positius o negatius.
[14] AMP/COMP.
Permet utilitzar lequip com a amplificador o com a comparador de nivell de
manera simultnia. Per a treballar com a amplificador hem dusar el connector [6] com
a entrada de senyal i el connector [9] com a sortida. Noteu que el control damplitud [5]
i latenuador [11] sn en tot moment operatius. Per a treballar com a comparador de
nivell hem dusar el connector [6] de la manera anteriorment descrita i la sortida a nivell

lgic ser la sortida TTL [8]. El control TTL SYM [7] permet de modificar el nivell de
comparaci.
[15] FREQ MHZ.
Activant aquesta funci auxiliar el generador passa a funcionar com a
freqencmetre amb un rang ds fins a 10 MHz. En aquest cas el connector [6]
sutilitza com a entrada de senyal i el display [3] com a element de presentaci amb una
resoluci de fins a 5 dgits.
[16] FREQ. Selectors de Banda.
Per ajustar el marge o dcada de freqncia (Hz) que regir el control [17]. Cada
selector t dues accions en el seu recorregut de pulsaci, per aquest ordre:
- Desactuar qualsevol altra tecla del conjunt.
- Posicionar-se en la posici polsada.
Al polsar parcialment qualsevol tecla no polsada i cedir en lacci, quedaran
totes desactuades. En la posici totes desactuades la banda de freqncia seleccionada
ser de 0.2 a 2Hz.
Nota. Caldr treballar en una zona en la qual Vp (tensi de pic del senyal de sortida) ms
la tensi doffset (desplaament) no superi els 10 V en circuit obert ( 5 V sobre 600
) per tal que no es produeixi retall en el senyal de sortida.
[17] Control de freqncia. Control contnuament variable de la freqncia en la banda
seleccionada per control [16].

3.1 Instruccions ds
Seleccioneu la funci desitjada mitjanant els controls [13] del panell frontal.
Seleccioneu la freqncia mitjanant els controls [16], [17] i [3].
Seleccioneu per mitj dun oscilloscopi o un equip adequat lamplitud de sortida que
desitgeu. Per a nivells baixos de senyal podria ser necessria la utilitzaci del control
continu i datenuament.
En cas de ser precs, superposeu una tensi contnua al senyal, feu-la amb el control DC
OFFSET [4] del panell frontal, en aquest cas sha de tenir en compte que loscilloscopi
utilitzat tingui lentrada vertical acoblada en contnua (DC).
Si la freqncia a observar s per sota d1 Hz aproximadament, ser convenient utilitzar
un equip que permeti observar fenmens lents.

Selecci de la Freqncia
En les bandes que cobreixen des de 20 Hz a 2 MHz s actiu lindicador digital de
freqncia [3], que permet una selecci rpida i precisa de la freqncia mitjanant el
control de la freqncia [17].

10

En les bandes que estan per sota de 20 Hz el medidor de freqncia es desactivar

podent-se determinar la freqncia directament en les inscripcions del panell associades
al control de freqncies [17].
En utilitzar el control de simetria variable [10] la freqncia baixa en funci de la
asimetria que es desitja. En les bandes que abarquen de 200 Hz a 2 MHz la lectura de la
freqncia al display [3] segueix sent vlida mentre que en la banda de 20 a 200 Hz es
desactiva el display a lactivar el control SYM [10] i la freqncia es podr reduir per
sota de 20 Hz. En el cas de ser necessari conixer la freqncia dun senyal asimtric en
les tres bandes de ms baixa freqncia, ser precs utilitzar un medidor extern.
Sortida dimpulsos TTL
Si es desitja utilitzar la sortida dimpulsos, connecteu directament el circuit a la sortida
[8]. La selecci de freqncia es fa de la mateixa manera que per a la sortida principal.
s possible, mitjanant el control [7], de variar la simetria del senyal sense modificar la
freqncia de repetici.
Altres possibilitats que ofereix laparell sn actuar com a mesurador de freqncia dun
senyal extern o com a amplificador.

4. Multmetre
El multimetre MD-200 ((Figura ) s un aparell de mesura de tensions o corrents
DC o AC, i resistncies, aix com un sistema de prova de dodes i de continutat.

Figura 6. Esquema de la part frontal del multmetre.

[1] Display Digital

Disposa de 3 dgits LCD amb una lectura mxima de 1999, indicaci de la
polaritat DC automtica i punt decimal.
[2] Selector Rotatiu

11

Permet de seleccionar la funci i escala convenient per a la mesura.

[3] Terminal dentrada COM
s el terminal com de mesura.
[4] Terminal dentrada V, , dodes
s el terminal dentrada positiu per a mesures de tensi, resistncia i prova de
dodes.
[5] Terminal dentrada A/mA
s el terminal positiu dentrada per a mesures de corrent fins a 200 mA.
[6] Terminal dentrada A
s el terminal positiu dentrada per a mesures de corrent fins a 10 mA.
[7] Polsador RANGE. Mode Manual
Sutilitza per a la selecci manual descales i per a canviar descala. Si es prem
un cop, desapareix la indicaci AUTO del display LCD. Polseu-lo per a seleccionar
lescala convenient. Si es mant polsat durant 2 s el multmetre tornar al mode
automtic.
[8] Polsador de selecci AC/DC, /LO
Susa per mesurar tensions i corrents AC quan la mesura recau en aquestes
condicions de mesura, aix com per mesurar resistncies amb baixa tensi de prova.
Premeu-lo de nou per retornar al mode original de mesura.
[9] Polsador HOLD. Memria de lectura
Aquest polsador sutilitza per a retenir el valor promig mesurat en totes les
funcions. La indicaci H apareix en la pantalla. Encara que canvin les magnituds
mesurades el valor de lectura es mant fix.
[10] Polsador MEMO (OFFSET)
A lactivar aquest polsador apareix la indicaci MEMO, i es memoritzen les
dues darreres xifres significatives i es resten de les lectures posteriors. Polseu-lo
novament per sortir daquesta funci.
Tamb es pot sortir daquesta modalitat quan es modifica el tipus o escala de
mesura. En el mode auto-rang, si el segent senyal dentrada no pot mesurar-se en la
mateixa escala que el valor memoritzat, es desactiva el mode MEMO. Aquest mode
pot ser til en les mesures de resistncia quan la resistncia dels conductors podria
produir errors de mesura i tamb pot usar-se per mesurar la desviaci en les mesures de
tensi i corrent.
[11] Back light. Illuminaci Posterior
Aquest polsador groc permet activar de manera alternativa la illuminaci
posterior de la pantalla LCD.

4.1 Mesures de tensi

1

Connecteu la punta de prova vermella al terminal dentrada V i la punta de prova

negra al terminal COM.

12

2
3
4

Situeu el selector rotatiu a V.

Polseu AC/DC per seleccionar opcionalment mesures AC o DC. Quan es seleccioni
AC cal assegurar-se que per pantalla hi apareix la indicaci AC.
Connecteu les puntes de prova en el circuit a mesurar.

4.2 Mesures de corrent

1
2
3
4

Connecteu la punta de prova vermella al terminal A/mA i la punta de prova negra

al terminal COM o en lescala de 10 V fent servir el terminal A i el terminal COM.
Situeu el selector rotatiu en la posici 20 A 10 A.
Les mesures de corrent AC poden realitzar-se polsant el bot AC/DC.
Connecteu les puntes de prova al circuit a mesurar

Nota: si es desconeix el valor de corrent a mesurar cal comenar a mesurar per lescala
ms alta per anar baixant progressivament fins trobar lescala adequada. En les mesures
de corrent s recomanable desconnectar lalimentaci dels circuit de prova abans de fer
les mesures.

4.3 Mesures de resistncies

1
2
3
4

Connecteu la punta de prova vermella al terminal dentrada V, i la punta de prova

negra al terminal COM.
Situeu el selector rotatiu en la posici per mesurar resistncies fins a 2 M o b en
la posici 20 M per mesurar resistncies entre 2 M i 20 M.
Per a una lectura correcta cal assegurar-se que el circuit no presenta cap tensi.
Per fer mesures en el circuit de resistncies en derivaci a unions de
semiconductors, polseu / LO, bo i assegurant-vos que sactiva la indicaci LO
en la pantalla LCD.
Connecteu les puntes de prova en parallel a la resistncia a mesurar. Per a
aconseguir la mxima precisi de mesura amb resistncies baixes, premeu el bot
RANGE per disposar de lescala 200 , curt-circuiteu les puntes de prova abans de
mesureu i premeu el bot MEMO. Aquest procs s necessari per restar la
resistncia prpia de les puntes de prova.

4.4 Rangs de Treball

Tensi DC
Escala (V)
0.2
2
20
200
1000

Resoluci
100 V
1 mV
10 mV
100 mV
1V

Precisi

0.5 % lectura 2 dgits

Impedncia dentrada 10 M.
Tensi AC

13

Escala (V)
2
20
200
750

Resoluci
1 mV
10 mV
100 mV
1V

Precisi

1.5 % lectura 5 dgits

40 Hz a 500 Hz

Impedncia dentrada 10 M. || < 100 pF

Corrent DC
Escala (mA)
0.2
2
20
200
10000

Resoluci
0.1 A
1 A
10 A
100 A
10 mA

Corrent AC
Escala (mA)
0.2
2
20
200
10000

Resoluci
0.1 A
1 A
10 A
100 A
10 mA

Precisi

1.0 % lectura 2 dgits

1.5 % lectura 4 dgits

Precisi

1.5 % lectura 5 dgits

40 Hz a 500 Hz
2.5 % lectura 5 dgits
z a 500 Hz

5. Oscilloscopi de temps real digital TDS-200

Els oscilloscopis digitals TDS-200 (Figura ) sn instruments petits i lleugers per
a realitzar proves i mesures amb referncia al terra de la sonda (que s el
terminal negre de la sonda). La seva utilitat principal s la mesura i caracteritzaci
de tensions de senyals depenents del temps, aix com la seva freqncia i altres
parmetres devoluci temporal.

14

Figura 7. Dibuix de la part frontal de loscilloscopi TDS 200.

Control de funcionament.
1 Encesa de laparell. Espereu una estona mentre loscilloscopi realitza
comprovacions dautocontrol.
2 Colloqueu la sonda P2100 al canal de mesura 1. Connecteu-la al punt de test per
comprovar el seu funcionament.
3 Premeu el bot dautoconfiguraci. Automticament loscilloscopi ajusta tant els
rangs de temps com de tensi per visualitzar el senyal dentrada. En el cas del punt
de test de loscilloscopi aquest senyal ser quadrat de 5 V a 1 kHz.
El senyal ha de ser perfectament quadrat. En cas contrari caldria compensar la
sonda.

5.1 Autocalibratge
El procs dautocalibratge permet optimitzar de manera rpida la ruta del senyal de
loscilloscopi per a obtenir un mxim dexactitud de les mesures. s possible executar
aquest procediment en qualsevol moment i sempre que es produeixin variacions de
temperatura de ms de 5 C. Per tal de dur-ho a terme cal desconnectar qualsevol sonda
o cable de loscilloscopi. Dins del men dutilitats seleccionar i confirmar lopci
autocalibrat.

5.2 Parmetres datenuaci de la sonda

Les mesures amb loscilloscopi es fan mitjanant sondes. Les sondes vnen donades
amb diversos factors datenuaci que afecten lescala vertical del senyal. Per canviar o
verificar els parmetres de latenuaci de les sondes cal prmer el bot VERTICAL
MENU (del canal actiu) i desprs polsar la selecci del men al costat de Sonda fins
que aparegui el parmetre desitjat. El parmetre romandr actiu fins que es torni a
canviar.

15

Nota: Quan linterruptor datenuaci s fixat a 1x, la sonda P2100 limita lample de
banda de loscilloscopi a 7 MHz. Per a utilitzar tot lample de banda cal assegurar-se
que linterruptor s fixat a 10x.

5.3 Conceptes bsics

Trigger (tret): El tret determina el moment en el qual loscilloscopi comena a
adquirir dades per tal de mostrar lona. s important de configurar-lo convenientment
per visualitzar lona estudiada. Tan bon punt un oscilloscopi comena a adquirir una
forma dona, aquest recull les dades suficients per dibuixar la forma dona desquerra a
dreta. Loscilloscopi segueix adquirint dades mentre sespera que es produeixi un nou
tret. Una vegada que es detecta un tret, loscilloscopi segueix adquirint dades com per a
dibuixar la forma dona a la dreta del punt del tret. El trigger pot venir del canal
dentrada, la xarxa elctrica o extern. El canal dentrada s el ms habitual.
Hi ha dos tipus de trets: per flanc o per vdeo. Per flanc es produeix quan lentrada del
tret passa per un nivell de voltatge especificat en la direcci indicada. Per vdeo susa en
senyals especfics de vdeo.
Loscilloscopi t tres modes de treball: Auto, Normal i nic. En el primer cas
loscilloscopi mesura lona en les condicions ms habituals. En el mode normal,
loscilloscopi recull lona noms si s disparada. En el mode nic permet que
loscilloscopi adquireixi una forma dona cada cop que es prem el bot RUN.

5.4 Adquisici de dades

Les dades es recullen en format digital, en tres modes diferents: mostreig, detecci de
pics i promig. En el mostreig loscilloscopi recull el senyal a intervals regulars a fi de
construir la forma de lona.

Detecci de pics. Amb aquest mode es busquen els valors superior i inferior del
senyal dentrada en un interval de mostreig i empra aquests valors per a representar la
forma de lona.
Promig. Amb aquest mode es recullen vries ones de les quals es calcula el
promig i sen mostra el resultat final. En aquest cas es redueix el soroll aleatori.

5.5 Escala i posici de les formes dona

Es pot canviar la visualitzaci de les formes de lona ajustant les escales de temps i
potencial.
Les mesures poden fer-se damunt la quadrcula de la pantalla. s til de cara a tenir una
idea estimada dels valors, amb una resoluci de fins a 100 mV.
Amb cursors. Loscilloscopi disposa de cursors de potencial o de temps (lnies
horitzontals o verticals en la pantalla) que permeten de mesurar els parmetres dels
senyals.

16

Figura 8. Imatge de la pantalla de loscilloscopi.

3
4
5

La icona mostra el mode dadquisici.

a) Mode de mostra
b) Mode de detecci del pic
c) Mode promig
Trigger
a) Preparat. Linstrument est adquirint les dades de pre-tret. En aquest estat
signoren tots els trets.
b) Llest. Shan adquirit totes les dades de pre-tret i linstrument est preparat per
acceptar un tret.
c) Tret. Linstrument ha detectat el tret i est adquirint les dades de post-tret.
d) Mostreig. Linstrument est adquirint i mostrant les dades de forma de lona
contnuament en el mode de mostreig.
e) Aturat. Linstrument ha deixat dadquirir dades de lona.
El marcador mostra la posici de tret horitzontal. Sajusta mitjanant el control de
Posici Horitzontal.
La lectura mostra la diferncia en temps entre la quadrcula central i la posici del
tret horitzontal. El centre de la pantalla s igual a zero.
El marcador mostra el nivell del tret.

17

6
7

8
9
10
11
12
13

La lectura mostra els valors numrics del nivell del tret.

La icona indica el tipus de tret seleccionat de la segent manera:
a) Tret per flanc per al flanc ascendent.
b) Tret per flanc per al flanc descendent.
c) Tret per vdeo per al sincronisme de lnia.
d) Tret per vdeo per al sincronisme de camp.
La lectura mostra la font del tret usada.
La lectura mostra els ajustos de la base de temps de la finestra si aquesta s en s.
La lectura mostra lajust principal de la base de temps.
La lectura indica els factor descala vertical dels canals.
La pantalla mostra momentniament els missatges en la pantalla.
Els marcadors en pantalla mostren els punts de referncia de connexi a terra de les
formes dona representades. Si no hi ha cap marcador, aix vol dir que el canal no es
mostra.

5.6 s del sistema de mens

Quan es polsa un bot de men del panell frontal, el ttol de men associat es mostra en
la part superior de la pantalla. Poden haver-hi fins a cinc quadres de men sota el ttol
de men. A la dreta de cada quadre de men hi ha un bot bisellat que susa per a
canviar el valor del men.
Amb els comandaments verticals i horitzontals sajusten les ones dins la pantalla,
podent-se canviar les escales o desplaar-les horitzontalment o vertical.

5.7 Controls del trigger

Figura 9. Controls del Trigger.

Nivell i temps de retenci. Aquest control t una doble finalitat. Com a control del
nivell del disparador per flanc estableix el nivell damplitud que ha de creuar el
senyal per a provocar una adquisici. Com a control de lmit estableix el temps de
retenci que ha de transcrrer abans de poder acceptar un altre tret.
Men del disparador. Mostra les opcions disponibles.

18

3
4
5

Nivell del disparador al 50 %. El nivell del tret sestableix a mig cam entre els pics
del senyal del disparador.
Forar el disparador. Inicia una adquisici independent de si hi ha o no senyal del
tret convenient. Aquest bot no t efecte si ladquisici ja sha aturat prviament.
Veure senyal del tret. Mostra la forma del tret enlloc de la forma de lona del canal
mentre es mant premut el bot VER SEAL DISPARO. Pot utilitzar-se per a
veure com afecta els ajustos del disparador al senyal aix com en lacoblament del
disparador amb lona.

Figura 10. Controls del panell frontal de loscilloscopi.

19