Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia

Universitat de Barcelona

Programa de Doctorat:
Cincies de lAntiguitat (bienni 2003-2005)

Estudi arqueomtric i arqueolgic de la

producci i difusi d'mfores vinries de la
zona central i sud de la costa catalana
durant els segles I aC i I dC

Vernica Martnez Ferreras

Tesi Doctoral dirigida per:

Dr. Jaume Buxeda i Garrigs

Professor agregat dArqueologia

Captol 8

LA CARACTERITZACI ARQUEOMTRICA DE LES MFORES

288

8.1. Introducci a lanlisi arqueomtrica

Un total de 405 mostres han estat analitzades qumicament per FRX i

mineralgicament per DRX. Aquestes mostres procedeixen de centres productors de
lrea central-sud catalana, aix com dels centres receptors i redistribudors de Barcino
(Barcelona), Narbo Matius (Narbona) i Lattara (Lattes, Hrault).
Lanlisi dels materials procedents dels centres productors documentats
arqueolgicament, com Ca lArnau-Can Pau Ferrer, el carrer Princesa i possiblement el
Mercat de Sta. Caterina, el Barri Antic i El Vilarenc, ens portar a lestabliment dels
grups de referncia (GR) de cada taller. Els grups de referncia es determinen a partir
del tractament estadstic de les dades composicionals obtingudes de lanlisi qumica
per als diferents individus. A partir de les caracterstiques i la composici de la pasta
dels diferents grups de referncia, podrem atribuir la provinena de les mfores a zones
dincertitud o zones de conjunci de la producci amforal. Lestabliment dels GR ens
aproximar al coneixement dalguns aspectes relacionats amb el tipus de matries
primeres seleccionades per preparar la pasta argilosa. En el cas dels individus estudiats
que no procedeixen dun centre de producci, sin que sn materials importats a altres
ciutats de lImperi, que han circulat, com els casos de les mfores de Barcino, Narbo
Martius i Lattara, lanlisi permetr agrupar-los o no als GR determinats segons la
semblana qumica. Tanmateix, aquestes agrupacions no definiran grups de referncia,
ja que lrea dorigen de fabricaci es desconeix. En aquests casos, noms podrem
establir Unitats de Referncia Composicional de Pasta (URCP). Noms la comparaci
dels centres receptors amb els productors, en el cas de produir-se associacions entre els
individus dels primers i els GR definits per als segons, permetr ladscripci de URCP a
una zona dincertitud determinada.
Lestudi dels centres productors ens ha de permetre conixer lorganitzaci i
execuci en la fabricaci amforal de les diferents rees costaneres del litoral catal
durant el final de la Repblica i lAlt-Imperi. Els quatre centres de producci cermica
estudiats es distribueixen al llarg de la costa central-sud catalana, des del Maresme fins
al Peneds. La caracteritzaci de la seva producci ens permet determinar el tipus de
matria primera utilitzada en la fabricaci cermica aix com els diferents processos
tecnolgics portats a terme a cada centre o als diversos tallers cermics.
Lanlisi daquests aspectes ens porta a considerar el grau de coneixement
tecnolgic dels ceramistes i el grau dinnovaci tecnolgica experimentat a cada centre
289

al llarg de la seva existncia. Lanlisi de les caracterstiques tecno-funcionals daquests

envasos destinats al transport ser til en la identificaci de les eleccions tecnolgiques
adoptades per a cada producci en cada centre, i la relaci daquestes amb els objectius i
propsits funcionals dels diferents tipus.

8.2. Caracterstiques composicionals de les mfores

Lanlisi qumica per Fluorescncia de Raigs X (FRX) dels 404 individus

amforals mostrejats ha perms determinar les concentracions elementals majors i
menors (expressats en xids) i traa segents: Fe2O3 (com a Fe total), Al2O3, MnO,
P2O5, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Mo, Th, Nb, Pb, Zr, Y, Sr, Sn, Ce,
Co, Ga, V, Zn, W, Cu, Ni i Cr. Els resultats de lanlisi qumica per al conjunt
dindividus analitzats es donen a la Taula 8.1, juntament amb els resultats obtinguts en
la determinaci de la prdua al foc (PAF).
Tanmateix, en el tractament estadstic de les dades composicionals no shan
tingut en compte el Co, W, Mo, Sn, ni el Th per les raons que shan comentat al Captol
4.1.3. Per tal de definir la variabilitat entre els individus cermics a partir de les 24
concentracions considerades (Buxeda i Kilikoglou, 2003), shan seguit les
consideracions dAitchison sobre lestructura de la covarincia dun conjunt X de Dparts (Aitchison, 1986: 65, 1992; Buxeda, 1999a: 301). El conjunt de varincies
determina completament lestructura de la covarincia i ve expressada en la matriu de
variaci composicional (MVC) que es defineix com
T=>Wij@=>var{ln(xi/xj)}:i,j=1,...,D@.
La MVC ens informa de la variabilitat que presenta el conjunt de dades.
Proporciona la variaci total (vt), que quantifica la variabilitat existent entre el total de
les dades qumiques; la .i, que representa la suma del total de varincies en les
transformacions emprant el component (i) com a divisor, i la vt/.i, que indica la part
que la variaci total representa del total de la suma de les varincies en les
transformacions emprant el component (i) com a divisor (Buxeda, 1999a).
Per tal devitar el problema que comporten las dades composicionals en quant a
la restricci de suma a la unitat, com sha vist al Captol 5, els valors de les 24
290

composicions per als 404 individus han estat transformades en concentracions relatives
(raons) per tal dobtenir el logaritme daquestes raons. En aquest procs, el vector
composicional D-dimensional x ha estat transformat segons

x Sd o y

ln(

x D
)Rd ,
xD

on d=D-1 i x-D=(x1,...,xd). En la transformaci en logaritmes de raons sha utilitzat com

a divisor, en aquest cas, la composici que presenta menys variabilitat en la MVC.
Daquesta manera aconseguim una quasi estandarditzaci de les variables transformades
i totes elles presenten un pes similar en el clcul de la distncia (Aitchison, 1986, 1992;
Aitchison, et al., 2002; Buxeda, 1999a). Sobtenen a ms uns nous valors relatius que ja
no estan subjectes a cap restricci.
La MVC que presenten els 404 individus analitzats a partir de la subcomposici
Fe2O3 (com a Fe total), Al2O3, MnO, P2O5, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb,
Nb, Pb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Cu, Ni i Cr, ofereix una vt = 1.988 (Taula 8.2), que
sha dinterpretar com fora elevada. El grfic de la Figura 8.1 mostra les
concentracions relatives que contribueixen majorment a la variabilitat total. Si b els
elements que presenten uns valors W.i ms alts en la Taula 8.2 sn el CaO (W.CaO = 9.217),
MgO (W.MgO = 7.778), Na2O (W.Na2O = 7.061), P2O5 (W.P2O5 = 7.899), Sr (W.Sr = 5.799) i Pb
(W.Pb = 5.832), tant en el cas del P2O5 i Pb, com del Cu la variabilitat pot ser deguda a

Figura 8.1. Grfic representant la variabilitat dels 24 elements qumics considerats per als 404 individus
cermics analitzats a partir dels valors de Wi de la Taula 8.2

291

factors dalteraci composicional originats com a processos secundaris durant

lenterrament de les cermiques.
Per tal devitar el problema de les alteracions que presenten aquestes
concentracions elementals, sha repetit el tractament estadstic per sense tenir en
compte les concentracions relatives de P2O5, Pb i Cu. La MVC resultant, tenint en
compte 404 individus cermics i 21 composicions elementals mostra una vt = 1.4785
(Taula 8.3), que continua sent fora elevada i caracterstica duna poblaci polignica
(Buxeda i Kilikoglou, 2003). En aquest cas, com a la MVC de la Taula 8.2, sobserva
com, si b tots els elements qumics contribueixen notablement a la vt, els que ms
variabilitat introdueixen al conjunt de dades sn el MgO (W.MgO = 6. 096), el CaO (W.CaO
= 7.884), el Na2O (W.Na2O = 5.535), el Sr (W.Sr = 4.841) i, en menor mesura, el Rb (W.Rb =
2.706), el Ce (W.Ce = 2.637), el Ga (W.Ga = 2.408), el NiW.Ni = 3.273) i el CrW.Cr =
3.022). En canvi, lelement que comporta menys variabilitat s el SiO2, W.SiO2 = 1.617) i
ser aquest lelement utilitzat com a divisor en la transformaci en logaritmes de raons.
El dendrograma de la Figura 8.2 mostra la distribuci daquesta mostra
polignica (404 individus) segons les semblances composicionals a partir de la
subcomposici Fe2O3 (com a Fe total), Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O,
SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr, transformada en logaritmes de raons
utilitzant el SiO2 com a divisor. Aquest grfic s el resultat de lanlisi de conglomerats,
emprant lalgoritme aglomeratiu del centroide i la distncia euclidiana al quadrat,
utilitzant el programa S-Pluss 2000 (MathSoft, 1999). Sobre aquest primer pla es pot
observar lexistncia de diverses agrupacions que coincideixen, de forma ms o menys
homognia, amb els diferents centres productors estudiats. La primera observaci a fer
s la gran semblana composicional que presenten els individus amforals procedents del
carrer Princesa de Barcelona (PRINC) en relaci a la resta dagrupacions. Tots els
individus analitzats, excepte lmfora CSC085 i els 5 sediments procedents de
lestructura del forn circular del taller, resten inserides en aquesta agrupaci (PRINC).
Lindividu CSC085 es troba a una distncia ultramtrica suficient com per poder pensar
que la seva rea de provinena no s la del taller del carrer Princesa. Igualment, els
sediments mostrejats (A-PR) a diferents parts del forn circular, com largila de linici
del praefurnium (CSC099), de la paret superior exterior del forn (CSC100), del pilar
central (CSC101) i del fons interior del forn (CSC102), resten propers a les mfores del
mateix jaciment, per no semblen mostrar gaire relaci composicional amb les mfores

292

Pascual 1 del grup PRINC. Tanmateix, el sediment procedent de la paret exterior del
forn (CSC098) resta separat, situat en la primera posici a lesquerra del dendrograma, i
s lindividu que es separa a una distncia ultramtrica ms gran dels individus
analitzats.
Els individus procedents del taller del Barri Antic, a St. Boi de Llobregat (SBL),
tamb mostren una gran similitud (Figura 8.2), si b tres subconjunts poden apreciar-se
a linterior de lagrupaci SBL. A ms, tres individus procedents daquest centre no
comparteixen aquesta provinena (SBL001, SBL004 i SBL005) i resten allats en el
dendrograma, tot i que situats prxims als sediments dargila del carrer Princesa. A
linterior de les agrupacions PRINC com SBL apareixen intercalats alguns individus
procedents de la ciutat de Lattes (Hrault, Frana).
Tanmateix, els individus procedents de la resta de centres productors no
suneixen formant una sola agrupaci, sin que la variabilitat present en el conjunt de
dades porta a la formaci de ms duna agrupaci (Figura 8.2). Aquest seria el cas dels
100 individus analitzats procedents de Ca lArnau i Can Pau Ferrer (Cabrera de Mar). A
ms de la divisi dels individus formant dues agrupacions (ACM-CPF i ACM), la
distncia ultramtrica a la que suneixen els individus des de la base del dendrograma en
aquestes dues agrupacions s superior als dos casos anteriors citats (PRINC i SBL).
Duna banda, el grup ACM-CPF acull la majoria dmfores Dressel 1 citerior
procedents de Can Pau Ferrer (CPF) aix com una gran part de les mfores Dressel 1
citerior i Tarraconense de Ca lArnau (ACM). Associats a aquests individus es troben
mfores procedents dels centres receptors de Barcelona, Narbona i Lattes. Daltra banda,
la resta dindividus suneixen en lagrupaci ACM, representada majoritriament per les
mfores Pascual 1 de Ca lArnau, si b sassocien alguns individus de Dressel 1 citerior
tant daquest centre com de Can Pau Ferrer. En la distribuci interna de lagrupaci
ACM sobserva la presncia dalguns individus amforals recuperats a la ciutat porturia
Lattara (Lattes). Tanmateix, molts dels individus procedents daquests dos centres de la
vall de Cabrera de Mar no suneixen amb cap daquestes agrupacions ni als altres grups.
Finalment, el sediment dargila (ACM105) procedent de Ca lArnau es troba emplaat
en la primera posici a lesquerra del dendrograma (A-CA). Largila analitzada no
presenta cap similitud qumica amb les mfores procedents dels centres productors
situats a la mateixa vall i mostra, a ms, una gran diferncia composicional amb la resta
dindividus analitzats.

293

Figura 8.2. Dendrograma resultant de lanlisi dagrupament dels 404 individus a partir de la subcomposici
transformada en logaritmes de raons, utilitzant el SiO2 com a divisor: Fe2O3 (com a Fe total), Al2O3, MnO, TiO2,
MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Cu, Ni i Cr, emprant la distncia euclidiana
al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide. Indicaci de les agrupacions: ACM-CPF i ACM (Ca lArnau i
Can Pau Ferrer); PRINC (Princesa); SBL (Barri Antic); ELV (El Vilarenc) i CSC (Sta. Caterina) i els sediments
dargila de Santa Caterina (A-SC), de Princesa (A-PR) i de Ca lArnau (A-CA)

294

A la dreta del dendrograma de la Figura 8.2 sintercalen diverses agrupacions

compostes majoritriament pels individus del Vilarenc (ELV) i del mercat de Sta.
Caterina (CSC). En quant als primers, es distribueixen formant dues agrupacions (ELV1 i ELV-2). El conjunt ELV-1 aplega la majoria dmfores procedents del Vilarenc, tot i
que sobserven dos subconjunts que representen, respectivament, un les mfores
Tarraconense 3 i laltre les mfores Pascual 1 daquest centre. Alguns individus del
mercat de Sta. Caterina i de la colnia Barcino (Barcelona) sinsereixen en aquesta
agrupaci. El segon grup, ELV-2, est format per algunes mfores Pascual 1 i els
individus amforals no classificats tipolgicament. Aquests presenten una composici
prxima als individus que composen lagrupaci majoritria de Sta. Caterina (CSC),
per es separen a una distncia ultramtrica suficient com per poder-los considerar de
provinena diferent.
De tots els centres productors considerats, les mfores del possible taller de Sta.
Caterina, procedents duns abocadors cermics, sn les que ms variabilitat intrnseca
presenten. Aquesta alta variabilitat no s noms evident en la formaci de diverses
agrupacions, sin que la variabilitat interna dels individus que conformen cada grup s
tamb elevada. A ms, una srie dindividus recuperats en aquests abocadors (CSC006,
CSC009, CSC010, CSC013, CSC014, CSC029, CSC031, CSC049, CSC103 i CSC114)
no sassocien amb cap de les agrupacions CSC. En aquest cas, els tres tipus de sediment
argils mostrejats en tres punts del solar del mercat prxims a les restes dpoca altimperial, resten a lesquerra del dendrograma (A-SC), sense mostrar cap relaci amb
cap de les agrupacions formades per les mfores del mercat de Sta. Caterina.
A ms daquestes agrupacions, una part important dels individus analitzats
resten allats, mostrant lalta variabilitat composicional que els separa, tant entre ells
com amb la resta dagrupacions. Alguns daquests individus que no es classifiquen amb
cap grup han estat mostrejats en centres productors dmfores. El fet de no quedar
integrats en les agrupacions identificades per als centres respectius evidenciaria una rea
de provinena

diferent a la del centre de procedncia. Tanmateix, la diferncia

composicional que mostren alguns daquests individus pot ser deguda a processos de
contaminaci que poden haver comportat lalteraci dalgunes de les seves
composicions relatives durant ls i/o lenterrament dels contenidors cermics. Aquestes
alteracions composicionals serien lorigen, en certs casos, de la variabilitat qumica que
separa aquests individus dels altres procedents del mateix centre de producci.
Tanmateix, la majoria dindividus no classificats i que comporten les majors distncies
295

ultramtriques del dendrograma corresponen, a ms dels sediments argilosos de Ca

lArnau, del Carrer Princesa i de Sta. Caterina, a mfores procedents dels centres
receptors. La no integraci en cap de les agrupacions qumiques observades en el
dendrograma de la Figura 8.2 podria indicar que la seva provinena no correspon amb
cap dels centres productors retinguts en aquest estudi. Malgrat tot, s evident que
algunes concentracions qumiques shauran vist alterades durant el procs ds i
enterrament dalguns individus, factors que contribueixen a la seva diferenciaci
qumica. En aquest sentit, les mfores procedents de Port-La-Nautique (Narbona), que
han estat recuperades en un medi mar, o les mfores procedents de Malard (Narbona) i
Lattes, on lalt nivell de la capa fretica ha mantingut durant un llarg temps a aquests
materials en un medi semi-aqutic, presentaran, molt probablement, algunes
composicions relatives alterades.
Daquesta manera, tot i que lanlisi de les produccions dels tallers cermics ser
tractada ms mpliament al captol segent, en aquest punt ja es poden fer algunes
remarques generals. Si observem el dendrograma de la Figura 8.2 a partir de les
agrupacions qumiques definides, veiem com lestructura interna del dendrograma resta
marcada per tres tendncies principals. La primera conformaria les agrupacions ACMCPF, ACM, PRINC i SBL, que representen als individus amb un baix contingut en
MgO (al voltant del 1.2 i 2%) per alts valors en Fe2O3 i Al2O3. La diversitat de valors
en CaO, comportant la coexistncia de pastes poc calcries (algunes mfores ACM)
amb pastes clarament calcries (algunes mfores ACM i totes les que formen els grups
PRINC i SBL), evidencia que el MgO s lelement que discrimina principalment
aquests individus de la resta.
La segona conformaria les agrupacions CSC del mercat de Sta. Caterina i els
grups ELV-1 i ELV-2 del Vilarenc. Aquests individus es diferencien de la resta per
presentar, principalment, uns valors relatius en MgO fora elevats, per sobre del 2% i
arriben, en alguns casos, fins al 7%. Les concentracions relatives en CaO (entre 7 i 17%)
s igualment alta, evidenciant el carcter calcari daquestes pastes. Aquests individus es
caracteritzen per presentar uns valors alts en Ni i, en el cas dels grups CSC de la dreta,
mostren unes concentracions relatives en Na2O fora elevades.
Finalment, la tercera tendncia vindria representada per lagrupaci CSC situada
a lesquerra del dendrograma, caracteritzada per unes pastes molt poc calcries (entre 13% de CaO), amb valors baixos de MgO, Na2O i Sr, per molt elevats en Cr i V.

296

Les composicions relatives que marquen aquestes tres tendncies en la

distribuci dels individus estan estretament relacionades amb les concentracions que
presenten ms variabilitat al conjunt de dades, com el MgO, el CaO, el Na2O i el Sr
(Figura 8.1 i Taula 8.2).
El grfic bivariant de la Figura 8.3 mostra la distribuci dels 404 individus a
partir de les concentracions transformades en logaritmes de raons de CaO i MgO,
utilitzant el SiO2 com a divisor. Sobre aquest grfic, els individus mostren una
distribuci exponencial. Els individus procedents del Vilarenc i de Sta. Caterina sn els
que presenten uns valors ms elevats en CaO i MgO. La distribuci dels individus en
quant al calci no comporta una evoluci des dels individus poc calcaris fins als ms
calcaris per s sobserva que tots els individus amb concentracions de MgO elevades
sn calcaris, i per aquest aspecte, les variables adopten una correlaci positiva, tot i que
poc intensa.
La variabilitat del CaO podria estar relacionada, duna banda, amb la diferncia
del carcter calcari de la pasta argilosa utilitzada en les diverses produccions. Tanmateix,
com ja sha vist en alguns casos (Martnez et al., 2005, 2006; 2007; Vila et al., en
premsa), podria tamb estar relacionada amb la transformaci dels carbonats durant la

Figura 8.3. Grfic bivariant dels 404 individus amforals, amb els valors ln(CaO/SiO2) a leix dabscisses i
ln(MgO/SiO2) a leix dordenades

297

cocci a alta temperatura i amb el procs de recristallitzaci de la calcita secundria,

que pot implicar un enriquiment parcial de Ca2+ allcton (Heimann i Maggeti, 1981;
Buxeda, 1999a; Buxeda i Cau, 1995). La disposici que presenten els individus
cermics en el grfic bivariant de la Figura 8.4 mostra una correlaci positiva, indicant
que els individus que presenten un alt valor en Sr tenen al mateix temps un alt valor en
CaO i viceversa. Aquesta correlaci pot ser explicada per la relaci qumico-geolgica
que presenten aquests dos elements, en tractar-se ambds de metalls alcalinoterris del
grup IIA. A ms, es pot observar com la majoria dindividus altament calcaris
procedeixen del mercat de Sta. Caterina mentre que, al mateix temps, un dels grups
menys calcaris est format tamb per individus procedents del mercat. Tanmateix, altres
mfores de Can Pau Ferrer (ACM), Narbona (NAR), Barcelona (BCN) i Lattes (LAT)
configuren el grup de les mfores poc calcries.
Les diferncies de les concentracions relatives de Na2O en alguns individus
poden ser degudes, amb molta probabilitat, a processos secundaris dalteraci, com ja
sha vist en estudis anteriors (Martnez et al., 2005, 2006, 2007; Vila et al., en premsa).
Aquestes alteracions vindrien originades per la cristallitzaci de lanalcima
(Na[AlSi2O6]6H2O), una zeolita sdica que apareix com a fase secundria en mfores

Figura 8.4. Grfic bivariant dels 404 individus amforals, amb els valors ln(CaO/SiO2) a leix dabscisses i
ln(Sr/SiO2) a leix dordenades

298

calcries cuites a alta temperatura (Buxeda, 1999a, Buxeda et al., 2002; Schwedt et al.,
2006). La seva formaci com a fase secundria sembla estar relacionada amb lalteraci
de la fase vtria desenvolupada per les cermiques cuites a alta temperatura. Aquesta
alteraci es produeix en el material format per silicats i comporta un procs doble.
Duna banda, lalteraci de la fase vtria pot comportar la lixiviaci de potassi i,
normalment, tamb de rubidi. Posteriorment, sobre aquesta fase vtria alterada es
produeix la cristallitzaci de lanalcima que comporta la fixaci de sodi allcton
(Buxeda, 1999a; Buxeda et al., 2002 ; Schwedt et al., 2006). El grfic bivariant de la
Figura 8.5 permet observar aquesta tendncia, ja que la distribuci dels 404 individus
segons les concentracions transformades de Na2O i K2O mostra una correlaci negativa.
Daquesta manera, alguns dels individus de pasta calcria del mercat de Sta. Caterina
(CSC), el Vilarenc (ELV), Narbona (NAR) i Lattes (LAT) sn els que presenten
concentracions relatives elevades en Na2O per baixes en K2O. En canvi altres
individus procedents daquests mateixos centres productors i receptors mostren unes
concentracions inverses, elevades en K2O i baixes en Na2O. Tanmateix, cal remarcar
que la majoria dindividus es mantenen en uns valors centrals.

Figura 8.5. Grfic bivariant dels 404 individus amforals, amb els valors ln(Na2O/SiO2) a leix dabscisses i
ln(K2O/SiO2) a leix dordenades

299

Aquest primer tractament estadstic, considerant els 404 individus analitzats i 21

concentracions elementals, apunta a lexistncia duna forta variabilitat introduda per la
cristallitzaci de fases minerals secundries durant lenterrament, associades a diferents
graus de contaminaci i alteraci composicional. Tanmateix, deixant de banda les
possible alteracions, que seran tractades de forma individual en el segent captol,
sobserva una marcada diferncia tecnolgica entre algunes produccions. Si b
predominen els materials calcaris, una part de les mfores analitzades procedents de
Can Pau Ferrer i del mercat de Sta. Caterina han estat fabricades amb pastes poc
calcries. Igualment, una gran part de les mfores procedents dels centres receptors de
Barcino, Narbo Martius i Lattara presenten concentracions en CaO molt baixes.
Tanmateix, molts daquests individus no sassocien ni a les produccions poc calcries
del mercat de Sta. Caterina ni de Can Pau Ferrer, testimoniant una provinena
desconeguda i conferint una alta variabilitat al conjunt de dades. Finalment, tot i que les
produccions dels diferents tallers cermics semblen agrupar-se, de forma ms o menys
homognia, els sediments argilosos no sassocien amb les produccions amforals de les
rees on han estat mostrejats aquests sediments. Ni largila de Ca lArnau, ni els tres
tipus dargila del mercat de Sta. Caterina, ni els sediments de les diferents parts del forn
circular del taller del carrer Princesa presenten cap similitud amb els contenidors
manufacturats en els respectius centres. Lexplicaci daquestes diferncies podria
trobar-se en la selecci, al llarg de la producci daquests centres, de matries primeres
diferents o determinats processos tecnolgics. Aquests comportarien diferents mtodes
de processat de la pasta, amb la conseqent depuraci i decantaci, lafegiment de
desgreixadors particulars, etc., que implicarien diferncies en la composici qumica a
ms de diferncies en les caracterstiques fsiques i en les propietats mecniques dels
contenidors manufacturats. A partir de la metodologia de lanlisi arqueomtrica
realitzada en aquest treball, noms es poden establir aquestes hiptesis per no podem
arribar a determinar quins han estat els mecanismes que fan tan diferents els sediments
argilosos mostrejats a Ca lArnau, al mercat de Santa Caterina i a lestructura del forn
circular del carrer Princesa, de les mfores analitzades a cada centre. Aquestes
diferncies, no obstant, poden deures a altres factors que haurien de ser analitzats de
manera individual mitjanant una srie dexperiments a partir de les possibles matries
primeres utilitzades en aquests centres i adoptant processos tecnolgics de manufactura
diversos, que depassen els objectius daquest treball.

300

Per tal devitar els problemes de variabilitat composicional que comporten els
elements qumics susceptibles de presentar concentracions relatives alterades aix com
els individus que introdueixen ms variabilitat, sha repetit el tractament estadstic sense
tenir en compte el Na2O, K2O, Ba, Rb i Sr ni les 9 mostres dargila de Ca lArnau
(ACM105), Santa Caterina (CSC095, 096, 097) i del forn del carrer Princesa (CSC098,
099, 100, 101 i 102).
Per als 394 individus i les 16 concentracions relatives transformades
considerades, la matriu de variaci composicional (Taula 8.4) mostra una variaci total
(vt) de 0.93702, la qual tot i ser ms reduda que a la Taula 8.3, pot considerar-se encara
relativament alta i tpica duna poblaci polignica (Buxeda i Kilikoglou, 2003). A ms,
continuen sent els valors relatius transformats de CaO (W.CaO = 5.5929) i MgO (W.MgO =
4.9513) els que ms variabilitat introdueixen al conjunt de dades, si b el Ce (W.Ce =
1.7989), el Ni (W.Ni = 2.1858) i el Cr (W.Cr = 2.0566) tamb hi contribueixen en gran
mesura. En canvi, ara s el Nb el que presenta menys variabilitat (W.Nb =1.0412) i ser
lelement utilitzat com a divisor en la transformaci de les concentracions en logaritmes
de raons.
La distribuci dels 394 individus cermics sobre la subcomposici transformada
Fe2O3 (com a Fe total), Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, SiO2, Nb, Zr, Y, Ce, Ga, V, Zn,
Ni i Cr, es pot observar en el dendrograma resultant de lanlisi de conglomerats (Figura
8.6), emprant lalgoritme aglomeratiu del centroide i la distncia euclidiana al quadrat,
utilitzant el programa S-Pluss 2000 (MathSoft, 1999). Sense tenir en compte els
individus que presenten ms variabilitat ni les concentracions relatives dels elements
susceptibles destar alterats, la distribuci dels individus dacord als centres de
producci s ara ms clara. En aquest sentit, es tornen a repetir les agrupacions
corresponents a les produccions de Ca lArnau (ACM) i Can Pau Ferrer (CPF) a
Cabrera de Mar, del taller del Barri Antic (SBL) a St. Boi de Llobregat i del carrer
Princesa (PRINC) a Barcelona. Ara, per, a ms dels individus CSC085 i ELV028, que
continuen sense classificar-se amb cap agrupaci, cal afegir als individus no classificats
les mfores ACM001 de Ca lArnau i ACM104 de Can Pau Ferrer. Tanmateix,
sobserven canvis en la distribuci dels individus del Vilarenc (ELV) i del mercat de Sta.
Caterina (CSC), en relaci als grups definits en el dendrograma de la Figura 8.2. En
quant a les mfores del Vilarenc, ara sassocien totes en una sola agrupaci (ELV)
evidenciant que les concentracions que discriminaven dos grups anteriorment eren

301

Figura 8.6. Dendrograma resultant de lanlisi dagrupament dels 394 individus emprant la distncia
euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide sobre la subcomposici transformada en logaritmes
de raons, utilitzant el Nb com a divisor: Fe2O3 (com a Fe total), Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, SiO2, Nb, Zr,
Y, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr,. Indicaci dels grup: ACM-CPF i ACM (Ca lArnau i Can Pau Ferrer); PRINC
(Princesa); SBL (Barri Antic); ELV (El Vilarenc) i CSC (Sta. Caterina)

302

principalment els valors de Na2O i K2O. Tanmateix, en lagrupaci ELV del

dendrograma de la Figura 8.6 els individus procedents del Vilarenc es divideixen en dos
subconjunts, diferenciats bsicament pels valors en CaO, si be un tercer conjunt ms
heterogeni, format per mfores de Sta. Caterina i Barcelona ve a associar-se als
individus del Vilarenc. Finalment, els individus procedents del mercat de Sta. Caterina
que formaven anteriorment diverses agrupacions (Figura 8.2) es distribueixen ara en dos
conjunts (CSC) caracteritzats per una gran variabilitat interna. El grup CSC majoritari
arreplega tres dels anteriors conjunts, els quals es discriminaven a partir, sobretot, de les
concentracions relatives en Na2O, K2O i Sr. Per un cop no shan tingut en compte
aquestes concentracions possiblement alterades, els individus de Santa Caterina resten
diferenciats en les dues agrupacions pels valors relatius en CaO, sent les mfores del
grup majoritari calcries i les del segon poc calcries (Figura 8.6). A ms, el grup CSC
situat a la dreta del dendrograma es diferencia de la resta dindividus analitzats pels seus
alts valors relatius en V i Cr. Com ja sha apuntat, alguns dels individus procedents del
mercat de Sta. Caterina sassocien al grup del Vilarenc (ELV) mentre que daltres
formen petites agrupacions de 3 o 4 individus, associats en alguns casos a mfores de
centres receptors. En canvi, alguns individus del mercat resten allats en lestructura del
dendrograma, mostrant una distncia ultramtrica fora gran en relaci als altres
individus analitzats. Aquest seria el cas de les mfores CSC006, CSC029, CSC049 i
CSC114. A ms daquests individus, una gran part de les mfores procedents dels
centres receptors de Barcino, Narbo Martius i Lattara resten tamb sense agrupar-se a
cap de les produccions dels centres productors.
Com a resum daquesta primera visi general, en quant a les concentracions
qumiques dels 394 individus analitzats, destaca la gran variabilitat que presenten les
mfores vinries produdes a la costa catalana. Aquesta variabilitat est relacionada amb
les caracterstiques prpies de la pasta grollera que caracteritza aquests envasos.
A partir de les dades composicionals dels 394 individus cermics estudiats,
obtingudes mitjanant lanlisi qumica, podem apuntar cap a una certa evoluci en
quant a la tecnologia de fabricaci dels contenidors vinaris.
El primer pas de la cadena operacional, laprovisionament de les matries
primeres utilitzades en la fabricaci de les mfores a cada centre productor, ha estat
abordat, des del punt de vista arqueomtric, amb lanlisi qumica de mostres dargiles
procedents de Ca lArnau, del carrer Princesa i del mercat de Sta. Caterina. Tanmateix,
la comparaci de les composicions daquests sediments amb les composicions de les
303

mfores procedents dels mateixos centres no ha perms associar-los, degut a les

diferncies composicionals que els caracteritzen. En tots tres casos, els sediments han
estat extrets de lrea de les restes arqueolgiques, que pot no ser la mateixa que el
jaciment argils que permetia, als ceramistes, laprovisionament de largila. A ms, les
diverses activitats portades a terme durant el procs tecnolgic de fabricaci, a partir de
la matria argilosa seleccionada, contribuiran igualment a laportaci de variabilitat
entre largila i el producte manufacturat. Primer, el sediment pot ser rentat i decantat
fins al punt necessari de plasticitat per permetre el seu treball. Tanmateix, altres
materials poden ser afegits com a desgreixadors, de tipus mineral i/o vegetal, per donarli a la pasta les propietats necessries per modelar lmfora i obtenir un envs resistent.
Finalment, les condicions ds i les caracterstiques del medi denterrament poden
arribar a alterar la composici de les mfores, incrementant encara ms la variabilitat
respecte als materials originals. Daquesta manera, la relaci entre les argiles locals i els
productes manufacturats no t perqu ser unvoca, ja que molts factors poden contribuir
a crear certa variabilitat composicional.
Lanlisi qumica permet, per, caracteritzar les pastes cermiques i, en aquest
sentit, determinar la composici elemental dels diferents individus analitzats. Els
resultats sn sorprenents en el que respecta alguns centres de producci, que presenten
una producci fora homognia, com el taller del carrer Princesa (Barcelona), el del
Barri Antic (Sant Boi de Llobregat) i el del Vilarenc (Calafell). Els altres, amb
produccions ms heterognies, ens porten a pensar, ara per ara, amb laprovisionament
de matries primeres diferents i/o tecnologies de fabricaci diferents al llarg de la seva
activitat cermica.
Com sha apuntat al Captol 3.3.1., la principal caracterstica de la pasta argilosa
s el contingut en CaO, ja que les caracterstiques i les propietats duna argila calcria
sn molt diferents a les duna argila poc calcria. Tots els centres productors analitzats
han fabricat mfores amb pasta calcria. Noms les mfores Dressel 1 citerior de Can
Pau Ferrer i una minoria dmfores Dressel 1 citerior i Tarraconense 1 de Ca lArnau
(Cabrera de Mar) han estat fabricades amb pastes poc calcries, aix com alguns
individus procedents dels abocadors cermics del mercat de Sta. Caterina. En canvi,
moltes de les mfores procedents dels centres receptors analitzats, Barcino, Narbo
Martius i Lattara, sn de pasta poc calcria, i coexisteixen en els mateixos nivells que
els materials calcaris. Aquesta diversitat es pot observar en situar els individus en el
diagrama ternari del triangle cermic CaO-Al2O3-SiO2 (Figura 8.7). Els individus ms
304

Figura 8.7. Diagrama ternari del sistema CaO-Al2O3-SiO2 amb lemplaament dels 394 individus analitzats. an =
anortita (CaAl2Si2O8); mu = mullita (3Al2O32SiO2); gh = gehlenita (Ca2Al2SiO2); wo = wollastonita (CaSiO3);
qtz: quars (SiO2)

Figura 8.8. Diagrama ternari del sistema CaO-MgO-SiO2 amb lemplaament dels 394 individus analitzats. wo =
wollastonita (CaSiO3); di = dipsid (CaMgSi2O6); qtz: quars (SiO2); ens = enstatita (MgSiO3); fo = forsterita
(Mg2SiO4); ak = akermanita (Ca2MgSi2O7); mtc = monticellita (CaMgSiO4)

305

calcaris resten emplaats en el triangle dequilibri termodinmic quars-wollastonitaanortita, mentre que els individus menys calcaris o poc calcaris sagrupen dins el
triangle dequilibri termodinmic quars-anortita-mullita (Heimann, 1989).
Les diferncies en quant al contingut en MgO sobserven millor si emplacem els
394 individus cermics en el diagrama ternari del sistema CaO-MgO-SiO2 (Heimann,
1989). La major part dmfores analitzades resten emplaades dins del triangle
dequilibri termodinmic quars-wollastonita-dipsid (Figura 8.8). Els individus que es
distribueixen formant la part ample sn ms calcaris i presenten concentracions relatives
en MgO ms elevades. La majoria daquests individus corresponen als materials
mostrejats al mercat de Sta. Caterina. Tanmateix, algunes de les mfores del grup
calcari, procedents del Vilarenc (E), Narbona (N) i Sta. Caterina (C) es distancien pels
seus alts valors en CaO i MgO. En canvi, una minoria dels individus poc calcaris
semplacen al vrtex del triangle dequilibri termodinmic quars-dipsid-enstatita.
Alguns daquests individus procedents de Narbona presenten composicions fora
diferents a la resta dindividus.

306

8.3. La producci amforal

8.3.1. Ca lArnau i Can Pau Ferrer

A partir de la definici, al Captol 7.1.3, de les hiptesi de partida en les que es

basa lestudi arqueomtric sobre la producci amforal del centre de Ca lArnau i Can
Pau Ferrer, els 100 individus amforals mostrejats han estat caracteritzats qumicament
mitjanant la Fluorescncia de Raigs X seguint el protocol descrit al Captol 4.1.3.

8.3.1.1. La caracteritzaci qumica

Les concentracions elementals considerades en lanlisi estadstica dels 100

individus amforals corresponen a Fe2O3 (com a Fe total), Al2O3, MnO, TiO2, MgO,
CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr. La matriu de
variaci composicional ens dna la variaci total (vt), que quantifica la variabilitat
existent entre les dades qumiques (Aitchison, 1986; Buxeda, 1999a). La Taula 8.5
mostra un valor de la vt de 0.48311, que deu ser considerada elevada i lligada,
segurament, al poligenisme dels conjunts cermics de Ca lArnau i Can Pau Ferrer
(Buxeda i Kilikoglou, 2003) (Figura 8.9). La gran variabilitat existent entre les mfores
procedents daquests tallers de la vall de Cabrera de Mar ja ha estat constatada en altres
estudis anteriors (Buxeda i Gurt, 1998; Martnez et al., 2005). Per tal devitar els

Figura 8.9. Grfic representant la variabilitat dels 21 elements qumics considerats per als 100 individus
amforals procedents de Ca lArnau i Can Pau Ferrer (Cabrera de Mar), a partit dels valors Wi de la Taula 8.5

307

problemes que comporten les dades composicionals (Captol 5), els valors dels 21
elements qumics considerats per als 100 individus amforals analitzats han estat
transformats en logaritmes de raons (Aitchison, 1986, 1992; Buxeda, 1999a).
La primera observaci a fer sobre la Taula 8.5 s el paper que juga la
composici relativa del CaO (W.CaO = 5.033) en la variabilitat total. Tanmateix, les
concentracions relatives de Cr (W.Cr = 1.253), Na2O (W.Na2O = 1.045), Ba (W.Ba = 1.056) i
Sr (W.Sr = 0.979) contribueixen en gran mesura a lelevada variabilitat.
La variabilitat que presenta el CaO pot correspondre a la diferncia del carcter
calcari de la pasta argilosa utilitzada en les diverses produccions. Tanmateix, podria
estar relacionada amb el procs de recristallitzaci de la calcita secundria, que implica
un enriquiment parcial de Ca2+ allcton (Heimann i Maggeti, 1981; Picon, 1985;
Buxeda, 1999a; Buxeda i Cau, 1995). Lalta variabilitat que sobserva en les
concentracions relatives de Ba i Sr podria estar relacionada amb la utilitzaci dunes
argiles amb unes concentracions en Ba i Sr fora variants. En aquest sentit, s
interessant observar la correlaci positiva que presenten aquests individus tenint en
compte les concentracions relatives en CaO i Sr (Figura 8.10) i que pot deures a que
aquests elements apareixen fora relacionats des del punt de vista geo-qumic, ja que

Figura 8.10. Grfic bivariant dels 100 individus de ca lArnau i Can Pau Ferrer, amb els valors ln(CaO/Nb) a
leix dabscisses i ln(Sr/Nb) a leix dordenades

308

pertanyen al grup IIA, corresponent als metalls alcalinotrreos.

Per tal daconseguir una visi ms neta de la variabilitat qumica que caracteritza
les mfores procedents de Ca lArnau i Can Pau Ferrer, sha repetit la matriu de variaci
composicional, per sense tenir en compte ni el CaO, ni el Ba ni el Sr. Aquesta mostra
ara una variaci total (vt) de 0.1927, disminuint de forma significativa i indicant, doncs,
lalta contribuci del CaO, Ba i Sr a la variabilitat total (Buxeda i Kilikoglou, 2003). Els
elements que ms variabilitat proporcionen sn el Na2O (W.Na2O = 0.6167), el Cr (W.Cr =
0.9516). Contrriament, lAl2O3 s lelement que ofereix menys de variabilitat, tot i que
continua sent alta (W.Al2O3 =0.2282).
Per tal de conixer la distribuci dels individus amforals i determinar les
possibles agrupacions segons la semblana composicional, aix com els individus que
no presenten una composici qumica similar a la resta, sha portat a terme una anlisi
de components principals (ACP). Aquest ha estat realitzat a partir de la combinaci
lineal de la subcomposici Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, Na2O, K2O, SiO2, Rb, Nb,
Zr, Y, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr transformada en logaritmes de raons utilitzant lAl2O3 com
a divisor i emprant la matriu de varincies-covarincies, sense rotaci dels eixos, amb el
programa S-Plus 2000 (MathSoft, 1999). El grfic bivariant de la Figura 8.11 mostra els
dos components principals que, tot i que noms expliquen, conjuntament, el 53% de la
variaci, es pot observar com aquests individus cermics apareixen de manera dispersa,
per que podem dividir en tres grans agrupacions. Duna banda, la majoria dindividus
de Can Pau Ferrer resten agrupats, tot i que sinsinua una divisi en dos subgrups
(Figura 8.11). Els individus de Ca lArnau presenten una composici ms heterognia i
apareixen dispersos en el grfic. Tanmateix, tot i que noms sidentifiquen petites
agrupacions, sobserva com els individus del primer (Ca lArnau 1) i del segon mostreig
(Ca lArnau 2) apareixen separats degut a les concentracions relatives de Cr, Ni i Zr.
Donat que aquests elements sn traa i apareixen a la natura de forma estable
geolgicament i qumicament, aquestes diferncies podrien indicar la utilitzaci, als
centres productors de la vall de Cabrera de Mar, dargiles de composici diferent. Aix,
les mfores de labocador de Can Pau Ferrer han estat fabricades amb una argila, que
anomenarem A, mentre que a Ca lArnau sembla com si les primeres produccions
amforals (tipus Dressel 1 citerior i Tarraconense 1) que formen part del segon mostreig
es caracteritzin per estar fabricades amb un tipus dargila diferent, que hem anomenat B.
La gran dispersi que mostren les mfores del segon mostreig pot deures, segurament,
a canvis introduts pels ceramistes en la pasta argilosa comuna B durant els processos de
309

fabricaci. Finalment, els individus procedents del primer mostreig i que corresponen,
majoritriament, als darrers tipus produts, les mfores Pascual 1, es caracteritzen per
presentar unes concentracions relatives de Cr, Ga i Ni superior a la resta dindividus.
Com a confirmaci de lexistncia daquests tres agrupacions bsiques, hem realitzat
una anlisi discriminant quadrtica sobre la subcomposici Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2,
MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr. Aquests
valors han estat transformats en logaritmes de raons centrats, dividint les concentracions
de cada individu per la mitjana geomtrica de les seves concentracions (Aitchison,
1986). Tanmateix, no hem tingut en compte els components transformats de CaO, Ba i
Sr per evitar la seva gran influncia en la discriminaci. Lanlisi discriminant
quadrtica ha estat realitzada amb la rutina 7M del programa BMDP (Dixon, 1993).
Aquest, a partir de lanlisi de la varincia i la covarincia pas a pas, identifica les
variables ms aptes per a formar les funcions discriminants. Aix, podem conixer les

Figura 8.11. Grfic bivariant de la primera i la segona component principal obtingudes de lACP,
amb indicaci dels individus de Can Pau Ferrer i Ca lArnau

310

variables que diferencien els grups qumics descrits que, en aquest cas, sn els valors
transformats Al2O3, MnO, MgO, Rb, Zr, Ce, Ga, Ni i Cr. A continuaci, lanlisi de la
correlaci cannica realitzat sobre les variables transformades ms discriminants ens
permetr definir dues variables canniques amb una proporci total acumulada de la
dispersi del 100%. Els grfic bivariant amb els eixos definits per aquestes dues
variables canniques (Figura 8.12), mostra clarament la discriminaci entre els
individus del primer mostreig de Ca lArnau (Ca lArnau I: ACM001 a ACM035) i del
segon (Ca lArnau II: ACM039 a ACM072) i els procedents de Can Pau Ferrer
(ACM073 a AMC104). Lagrupaci dels individus analitzats en aquests tres grans
conjunts evidencia la utilitzaci de tres tipus dargiles diferents segons els valors
transformats Al2O3, MnO, MgO, Rb, Zr, Ce, Ga, Ni et Cr. Per diferenciar les argiles, la
matria primera utilitzada en la producci de les mfores Dressel 1 citerior de Can Pau
Ferrer ser la A, mentre que largila utilitzada en les primeres produccions de Ca

Figura 8.12. Grfic bivariant amb la primera variable cannica (VC1) (proporci de la dispersi:
71.95%) sobre leix dabscisses i la segona variable cannica (VC2) sobre leix dordenades
(proporci de la dispersi 28.05%)

311

lArnau (Dressel 1 citerior i Tarraconense), que corresponen majoritriament al segon

mostreig ser largila B. Finalment, les mfores procedents del primer mostreig,
corresponent majoritriament a les darreres produccions amforals (individus informes i
mfores Pascual 1) formen conjuntament el grup de largila C.
Per tal de conixer quins individus formen part exactament daquestes
agrupacions, com es distribueixen els individus a dins de cada agrupaci i quins sn els
individus que resten inclassificables, la Figura 8.13 mostra el dendrograma resultant de
lanlisi dagrupament realitzada amb el programa S-Plus (MathSoft, 1999). Per tal de
calcular la distncia que separa els diferents individus sha utilitzat la distncia
euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide, sobre la subcomposici
Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga,
V, Zn, Ni i Cr, utilitzant el Nb com a divisor en la transformaci de logaritmes de raons.
El dendrograma resultant mostra la semblana dels individus amforals, en un procs
jerrquic daglomeraci a partir de la uni, a cada etapa, dun individu amb un altre o
amb un grup, o la uni entre diferents grups, fins a obtenir, a lestadi final, un sol grup
format per tots els individus analitzats. Com ms gran sigui la diferncia en la
composici qumica entre individus, ms gran ser la distncia que els separa. El
dendrograma de la Figura 8.13 mostra variacions qumiques existents dins els tres grups
dargila identificats, A, B i C.
A partir dels resultats de lanlisi qumica, podem diferenciar, en una mateixa
rea geolgica la utilitzaci de pastes diferents en la fabricaci cermica. Per aix
pensem que a la vall de Cabrera de Mar degueren existir diversos centres cermics que
comenarien la seva producci amb les imitacions itliques del tipus Dressel 1 citerior.
Tanmateix, s possible lexistncia, a linterior daquests centres cermics, de diversos
ceramistes que podrien haver participat de la producci dels diferents tipus amforals
mitjanant laprovisionament de matries primeres lleugerament diferents i processos
tecnolgics diversos.
Les restes arqueolgiques relacionades amb aquesta producci que es coneixen a
lactualitat sn labocador de Can Pau Ferrer i el taller cermic de Ca lArnau. En quant
al primer, lanlisi qumica de les mfores Dressel 1 citerior procedents de labocador
de Can Pau Ferrer es divideixen en dos grups qumics. Duna banda, un grup qumic
poc calcari, A1, que agrupa 14 individus (ACM074, 075, 076, 079, 082, 083, 085, 086,
087, 089, 097, 098, 099 i 103). Daltra banda, un grup mitjanament calcari, A2, format
per 8 individus (ACM073, 077, 080, 084, 091, 093, 094 i 095). A ms del
312

Figura 8.13. Dendrograma resultant de lanlisi dagrupament dels 100 individus de Ca lArnau i Can Pau
Ferrer, amb indicaci del grup poc calcari (A1) i mitjanament calcari (A2) de Can Pau Ferrer; el grup calcari
(B1) i mitjanament calcari (B2) dmfores Dressel 1 citerior i Tarraconense 1 de Ca lArnau; el grup de les
mfores Tarraconense 1E poc calcries (C1) i els grups dmfores Pascual 1 calcries (C2 i C3) de Ca lArnau

313

carcter calcari o poc calcari dels individus, altres concentracions, com el Ba i Sr

contribueixen a diferenciar ambds grups. Cal remarcar a ms, que un total de 9
mfores mostrejades als abocadors de Can Pau Ferrer no sassocien a cap grup qumic
(Figura 8.14) i resten allades (ACM078, 081, 088, 090, 092, 100, 101, 102 i 104).
Les mfores Dressel 1 citerior recuperades als abocadors del taller de Ca lArnau
estan fabricades amb una pasta, la composici de la qual s diferent a la identificada en
les mfores del mateix tipus recuperades a Can Pau Ferrer. Tanmateix, les mfores
Dressel 1 citerior de Ca lArnau presenten una argila molt similar a les mfores
Tarraconenses i algunes Pascual 1 del mateix centre. Largila base utilitzada, tipus B,
ha estat, tanmateix, processada de diverses maneres, donant com a resultat tres tipus de
pasta cermica diferent. Aquests individus es poden classificar, doncs, en tres grups
qumics. El grup B1 est format per 4 mfores poc calcries o quasi-calcries (ACM040,
042, 043, 045), 1 individu dmfora Tarraconense 1C (ACM065), 2 individus dmfora
Tarraconense 1E (ACM060 i 063), 12 individus dmfora Tarraconense 1D (ACM047,
049, 050, 051, 052, 053, 055, 056, 057, 059, 062 i 064) i un fragment de pivot de Can
Pau Ferrer, corresponent suposadament a una mfora Dressel 1 citerior (ACM096). En
segon lloc, dos fragments dmfora Tarraconense 1D (ACM046 i 048) i un fragment de
possible Tarraconense 1E o Pascual 1 (ACM068) conformen el grup de les mfores
calcries (B2). Finalment, el grup qumic B3 est format majoritriament per mfores
Pascual 1 del segon mostreig mostreig (ACM067, 068, 069, 070, 071 i 072), tot i que
sinclou una procedent del primer mostreig (ACM001), aix com una mfora Dressel 1
citerior (ACM044) i un individu informe (ACM026).
Tres grups qumics es discriminen entre els individus fabricats amb el tipus
dargila C. El primer, C1, est representat majoritriament per 4 individus que presenten
una vora dmfora Tarraconense 1E molt prxima a lmfora Pascual 1 (ACM003, 007,
031 i 061), tant del primer com del segon mostreig a Ca lArnau, aix com un individu
dmfora Dressel 1 citerior (ACM044). El grup qumic C2 es composa de 19 individus
dmfora del primer mostreig, tots informes excepte 4 vores dmfora Pascual 1
(ACM002, 005, 006, 008). Finalment, 3 individus informes (ACM014, 020 i 032) i una
vora dmfora Pascual 1 (ACM009) formen el grup qumic C3. De les mfores
mostrejades a Cal lArnau, 8 mfores resten sense associar-se a cap grup qumic
identificat (Figura 8.14), corresponents a una mfora greco-itlica (ACM039), una
mfora Tarraconense 1D (ACM004) i 7 individus informes (ACM010, 012, 019, 022,
034 i 035).
314

Les diferncies qumiques de cada grup sn esquematitzades a la Taula 8.6, que

representa la mitjana aritmtica i la desviaci estndard a la mitjana dels individus que
formen part de cada grup qumic identificat. Aquests valors sn els valors de les dades
normalitzades al 100%, sense considerar la prdua al foc (PAF). Com podem observar,
els elements que ms variabilitat aporten i que sn els causants de diferenciar els grups
qumics dins cada tipus dargila sn el CaO, Ba i Sr. La implicaci daquestes
concentracions en la variabilitat total dels individus de Cabrera de Mar ser tractada a
continuaci. Tanmateix, a partir dels resultats, la diversitat de tipus dargila pot
respondre a la presncia de ms dun centre productor a la vall de Cabrera de Mar, no
documentats arqueolgicament fins el moment, o a la utilitzaci, en el mateix centre, de
matries primeres diferents al llarg de levoluci de lactivitat artesanal. Daquesta
manera, durant la fabricaci de les mfores Dressel 1 citerior, diversos centres podrien
utilitzar els mateixos abocadors, i els grups A1 i A2 de Can pau Ferrer podrien ser un
testimoni. Tanmateix, aquests dos grups poden respondre a la producci del mateix
centre que decideix, en un moment donat, canviar la seva producci i modelar unes
pastes ms calcries o a la inversa.
En el cas de Ca lArnau, la seva producci tamb sembla caracteritzar-se per
laprovisionament de matries primeres diferents al llarg de la seva producci. Aix, les
Dressel 1 citerior poc calcries, fabricades cap el segon quart del s. I aC, presenten la
mateixa pasta que el tipus Tarraconense 1, que es fabrica entorn els anys 40 aC.
Tanmateix, el tipus Tarraconense presenta una gran diversitat de formes que semblen
caracteritzar-se, a ms, per pastes cermiques diferents. Mentre que una primera variant,
la Tarraconense 1D, s majoritriament poc calcria, altres individus daquesta variant
sassocien a formes de la variant Tarraconense 1E, de pasta calcria. Per a ms

Figura 8.14. Percentatge dels individus amforals que conformen cada grup qumic, aix
com els individus de Can Pau Ferrer (CPF*) i Ca lArnau (CA*) no classificats

315

daquestes diferncies composicionals, venen a sumar-se els individus dmfora

Tarraconense 1E del grup C1. Tanmateix, aquestes mfores presenten una pasta fora
similar a les mfores Pascual 1, clarament calcries (C2 i C3).
Aquests resultats ens permeten traar una lnia evolutiva de la innovaci afegida
en el procs de fabricaci dels diferents tipus aix com dels canvis tecnolgics
experimentats en les produccions amforals de la vall de Cabrera de Mar. Aix, mentre
que els primers tipus amforals produts semblen estar fabricats amb pastes poc calcries
(A1 i C1) o mitjanament calcries (A2 i B1), com les mfores Dressel 1 citerior i
Tarraconense 1, els darrers tipus produts, les mfores Tarraconense 1E i Pascual 1 sn
clarament calcries (B2, B3, C2 i C3).

8.3.1.2. La caracteritzaci petrogrfica

8.3.1.2.1. Can Pau Ferrer

Per a la caracteritzaci petrogrfica de les mfores Dressel 1 citerior de Can Pau

Ferrer shan seleccionat tres individus: ACM097 i AMC099 del grup qumic A1 i
ACM080 del grup qumic A2. La temperatura de cocci equivalent (TCE) estimada per
aquests individus, a partir de la DRX, que ser exposada en el Captol 8.3.1.3., es situa
entorn els 950-1000C per als dos individus del grup qumic A1 i de 800/850-900C per
a lindividu ACM080. Les observacions i anlisi per lmina prima mitjanant el
microscopi ptic polaritzant permeten confirmar lexistncia de dues produccions, que
tot i que comparteixen el mateix tipus de components ltics, es poden diferenciar des del
punt de vista qumic i petrogrfic a partir de la presncia o no de fragments metamrfics
i per la quantitat de nduls calcaris presents a la matriu cermica. Daquesta manera,
shan identificat dues fbriques petrogrfiques, FP-ACM-A1 i FP-ACM-A2.
Duna banda, els individus ACM097 i ACM099 es classifiquen en la FP-ACMA1. Es caracteritzen per mostrar una matriu de color marr vermells, pticament fora
inactiva (Lmina 8.1). La porositat es desenvolupa bsicament a la part central de la
matriu, formada per espais oberts generalment de forma allargada que segueixen la
mateixa orientaci que les parets de lmfora (de 50 a 400 m). Les inclusions presents
a la pasta cermica segueixen una distribuci en espaiat simple o doble. La fracci
grollera (superior a 100 m) ms abundant correspon a fragments de roques gnies,
316

bsicament granodiorites de tipus biottico-hornblndica, de forma sub-angular a subarrodonida (Lmina. 8.2, a, b, c). El component principal daquestes roques sn els
cristalls de quars, que apareixen associats a cristalls de plagiclasi, sovint maclada,
zonada o alterada a sericita, i feldspat potssic, sovint caolinitzat (1500-200 m).
Abunden els fragments de quars mono i policristall i plagiclases despresos dels
fragments ignis. De manera espordica, es troben alguns fragments de roca metamrfica,
de tipus pissarra o esquist, de forma allargada i sub-arrodonida i de mides al voltant dels
500-1000 m (Lmina 8.2, c). Aquestes partcules es composen de petits cristalls de
quars monocristall, oferint extinci ondulant, envoltats per cristalls de biotita. Tamb
de manera espordica apareixen fragments de roca sedimentria, compostes de petits
fragments de quars, plagiclasi i filosilicats cimentats amb carbonat. Daquestes roques
semblen derivar els fragments calcaris que es troben a la pasta en forma de calcita
micrtica, que assoleixen mides entre 300 i 700 m. Lmines de filosilicats apareixen
tamb de forma allada en la matriu, en forma de petits cristalls allargats de biotita i
moscovita. La biotita present s de granulometria fina (40-100 m), mitjana (200-500
m) i grollera (600-1600m) (Lmina 8.2, a, b, c). En la fracci fina (menor a 100 m)
predominen els cristalls de quars i plagiclasi, juntament amb abundants lmines de
biotita i moscovites. Com a minerals accessoris es troben hornblendes de forma
allargada i tonalitat marr-groguenca (300 m) (Lmina 8.2, b). Finalment, lindividu
ACM099 mostra clarament la barreja de diferents tipus dargiles (Lmina 8.2, d).
Daltra banda, lindividu ACM080 presenta una composici petrogrfica similar
a la fbrica anterior, si b cap inclusi metamrfica ha estat localitzada, i sn ms
freqents les concentracions de calcita micrtica. Per aquest motiu, ha estat classificat en
la FP-ACM-A2. La matriu s de color marr-vermells, pticament inactiva (Lmina
8.1). La porositat s poc comuna, de forma sub-arrodonida i no mostra una orientaci
preferencial. La granulometria s major en aquest individu que en els de la FP-ACM-A1.
Les inclusions grolleres (superior a 100 m) presenten una forma predominantment subangular a sub-arrodonida i es distribueixen de manera uniforme en la pasta cermica. La
fracci grollera es composa essencialment de roques gnies de tipus granodiorita
biottico-hornblndica i de minerals despresos daquestes partcules. La majoria de
fragments ignis sn de forma sub-arrodonida i es composen majoritriament de quars,
microclina i sobretot plagiclasi, que en alguns casos apareix zonada, alterada o
presenta cristallitzacions vermiformes de quars (Lmina 8.2, e). Les mides daquestes
partcules varien entre 700 i 1700 m. Entre els fragments despresos, els ms abundants
317

sn els cristalls de quars mono i policristall, de forma sub-angular a sub-arrodonida

(100-700 m), que apareixen ben distributs en la matriu cermica, juntament amb
fragments de plagiclasi, de forma subangular i mides al voltant de 100 m o en casos
espordics de 1000 m. Acompanyant aquesta fracci grollera apareixen, de forma
menys comuna, alguns amfbols de tipus hornblenda, de forma quadrangular i
subarrodonida i tonalitat vermella a marr fosc en extinci (100-700 m) (Lmina 8.2,
e). Tamb sn presents, de manera accessria, fragments allargats i quadrangulars
depidota (400-750 m), mineral accessori en algunes roques gnies (Lmina 8.2, f). En
XP, presenta una alta birefrigncia, mostrant els colors superiors del segon i tercer ordre,
bsicament tonalitats blaves, verdes i grogues. En PP, la tonalitat s groguenca i no
mostra extinci. Les concentracions de calcita sn freqents en la matriu cermica, de
tendncia circular (entre 100-1000 m). Daltra banda, apareixen fragments de roca
sedimentria, de forma semicircular a oblonga (2000x3000 m), composta bsicament
per petits cristalls de quars, feldspats i filosilicats cimentats per una matriu calcria
(Lmina 8.2, g, h). Els nduls de calcita micrtica dispersos en la matriu cermica
semblen procedir daquestes roques sedimentries. Per en alguns casos, aquests nduls
es troben fortament descompostos, per lefecte de la cocci i, en daltres casos, la
descomposici total ha donat lloc a laparici de porositat. Alguns daquests espais buits
apareixen envoltats per petits cristalls de calcita secundria (Lmina 8.2, f). Finalment,
entre la micromassa sidentifiquen filosilicats de tipus moscovita, de forma allargada
(100-400 m). La fracci fina (inferior 100 m) es caracteritza per ser fora abundant,
mostrant un espaiat doble. Es composa bsicament de fragments de quars i plagiclasi
de forma quadrangular, sub-arrodonida (20-100 m). Acompanyant aquestes petites
partcules apareixen concentracions de calcita micrtica, hornblendes i moscovites.

8.3.1.2.2. Ca lArnau

Un total donze individus procedents de Ca lArnau, representatius de la majoria

de grups qumics identificats al Captol 8.3.1.1 o corresponents a individus sense
classificar, han estat analitzats per lmina prima. Aix, les mfores Dressel 1 citerior
ACM040 i Tarraconense 1E ACM063 corresponen al grup qumic B1. Les mfores
Pascual 1 ACM001 i ACM071 formen part del grup qumic B3. Lmfora Tarraconense
1C ACM003 i lindividu ACM031 representen el grup qumic C1, mentre que
318

lindividu ACM020 forma part del grup qumic C3. Altres tres individus, lmfora
greco-itlica ACM039, Tarraconense 1D ACM004 i lindividu ACM012 no sassocien
a cap de les agrupacions identificades qumicament. A partir de la composici
petrogrfica, aquests onze individus han estat classificats en tres fbriques
petrogrfiques. Tot i que la composici ltica predominant en aquestes mfores sn els
fragments de roques gnies de tipus granitoide, com ja viem a Can Pau Ferrer, alguns
individus presenten com a materials accessoris fragments de roca sedimentria. A partir
daquestes diferncies, shan identificat tres fbriques petrogrfiques. A linterior
daquestes fbriques es pot observar, en alguns individus, la presncia dalgunes
caracterstiques texturals singulars o labsncia dalguns dels constituents caracterstics
daquestes

produccions,

bsicament

filosilicats,

possiblement

degut

les

transformacions originades per la temperatura de cocci en la matriu cermica.

La FP-ACM-1 acull els individus poc o mitjanament calcaris ACM004, 039, 040,
061 i 063, corresponents als grups qumics B1, C1 o sense classificar. La seva
composici predominant sn les roques gnies de tipus granitoide, per existeixen
diferncies entre aquests individus segons la mida, freqncia i distribuci de la fracci
grollera, amb lestat ptic de la matriu, amb la major o menor presncia de filosilicats i
amb la presncia o absncia damfbols i altres minerals accessoris. Aquestes
diferncies poden estar relacionades amb els processos tecnolgics relacionats amb
diferents estratgies daprovisionament de les matries primeres i amb diferents
mtodes de preparaci de la pasta cermica i amb les temperatures de cocci a que han
estat sotmeses aquestes mfores. Labsncia dalguns minerals accessoris pot deures a
la poca representativitat de lindividu, ja que noms es disposa dun fragment en lmina
prima per a la seva caracteritzaci petrogrfica. Aix, la fracci grollera s molt poc
abundant a lindividu ACM004 i presenta una distribuci poc homognia (Lmina 8.3,
a), ja que les grans inclusions apareixen agrupades, deixant alguns espais desprovistos
de fracci grollera. Tanmateix, tant les inclusions com la porositat presenten una
orientaci preferencial seguint les parets de lmfora (Lmina 8.3, b). En canvi,
lindividu ACM063 presenta un desgreixador abundant i de gran mida, despaiat
normalment simple i orientaci preferencial resseguint les parets de lmfora (Lmina
8.3, c). La resta dindividus, es troben en un terme mitj, compostos per una fracci fina
i grollera per menys abundant que a lindividu ACM063. La matriu de tots els
individus s de tonalitat vermella, ms o menys intensa, poc calcria i poc porosa,
pticament poc inactiva (Lmina 8.1). Tanmateix, les mfores Tarraconense 1D
319

ACM004, Tarraconense 1E ACM063 i lmfora greco-itlica ACM039 presenten una

matriu ms activa que la resta dindividus, indicant segurament que la seva TCE s
inferior.
A pesar daquestes diferncies, la composici petrogrfica grollera correspon, en
tots els individus, a fragments de roques gnies, bsicament granodiorites biotticohornblndiques de forma allargada o sub-arrodonida (400-1600 m). Els constituents
principals daquestes roques sn grans fragments de quars mono i policristall, associats
a feldspats potssics, plagiclasi, hornblenda, moscovita i biotita. Cristalls daquests
minerals, despresos de les roques gnies, constitueixen tamb la fracci grollera de la
cermica (Lmina 8.3). Les partcules predominants sn lmines de biotita, que
assoleixen grans mides en algunes ocasions (fins 1100 m), de tonalitat vermellaamarronada i cristalls laminars de mica moscovita (Lmina 8.3, a, b, c, d). Tamb
sobserven cristalls depidota (Lmina 8.3, b, c, d, e, f, h), com a les mfores Dressel 1
citerior de Can Pau Ferrer, i xids de ferro. Les hornblendes sn igualment fora
abundants (200-800 m) (Lmina 8.3, c, d, g, h). Acompanyant els fragments ignis
apareixen, en una freqncia rara, alguns fragments de roques sedimentries de forma
arrodonida, formades bsicament per fragments de quars i filosilicats en una matriu
calcria (Lmina 8.3, g). Les fines lmines de moscovita sn fora comunes,
distribudes de forma homognia en la matriu cermica, mostrant colors dinterferncies
de segon ordre (100-350 m). La fracci fina ve formada per petits cristalls
corresponents a aquestes roques, bsicament quarsos, botides, moscovites i plagiclasi.
Els individus ACM001 i ACM071, que representen el grup qumic de pasta
calcria B3, i lindividu ACM020, tamb calcari (grup qumic C3), formen la fbrica
FP-ACM-2. A diferncia de la fbrica anterior, aquestes mfores presenten els mateixos
components ltics, per menys amfbols i cap epidota. A ms, els filosilicats sn menys
comuns i les concentracions de calcita sn ms freqents, aix com els pors deixats per
la seva descomposici. La matriu s de color marr, pticament inactiva (Lmina 8.1).
La fracci grollera (superior a 100 m) est representada per roques gnies de tipus
granitoide, compostes bsicament per fragments de quars i feldspat potssic, sovint
alterat (Lmina 8.4, a, b, c, d). Predominen els fragments de forma sub-arrodonida de
mides entorn 700-1700 m. Tamb sobserven fragments de roques micrograntiques
(Lmina 8.4, c). Les partcules ms abundants sn els cristalls de quars policristall,
feldspat potssic (Lmina 8.4, a, d), i, en menor mesura, plagiclasi zonada i alterada
procedents de roques plutniques, que es distribueixen de forma homognia i espaiat
320

simple o doble en la matriu cermica (Lmina 8.4, a, c). De manera accessria es

documenta un fragment dortopirox (Lmina 8.4, b) i xids de ferro. Les
concentracions de calcita micrtica (100-200 m) es distribueixen en la matriu i
sobserven processos de calcititzaci secundria, amb una incipient implantaci
daquests cristalls dins la porositat. La fracci fina es composa fonamentalment de petits
cristalls de quars (20-100 m), de nduls de calcita i lmines petites de moscovita.
La fbrica petrogrfica FP-ACM-3 agrupa als individus poc calcaris del grup
qumic C1, lmfora Tarraconense 1E ACM003 i lindividu ACM031. La matriu
daquestes mfores s de color marr vermells, pticament poc activa (Lmina 8.1).
Les partcules grolleres sn ms abundants que en els individus de les fbriques
anteriors. A ms, les inclusions segueixen una orientaci preferencial seguint la direcci
de les parets de lmfora, i es troben majorment concentrades a la vora de les parets
(Lmina 8.5). La porositat s distribueix entre les inclusions en forma de petits pors
allargats, que segueixen igualment una orientaci preferent, com les inclusions. Les
partcules grolleres predominants sn les roques gnies, bsicament granodiorites de
tipus biottico-hornblndiques. De forma sub-angular a sub-arrodonides, aquestes
fragments presenten fortes alteracions dels seus components, sobretot dels feldspats
potssics i plagiclases (Lmina 8.5, a, b, c, d). Fragments despresos daquestes roques,
bsicament quars monocristall, per tamb feldspat potssic, plagiclasi i hornblenda
es distribueixen de forma homognia en la matriu cermica (Lmina 8.5, c). Aquestes
inclusions presenten mides al voltant de 100-1000 m. Petits fragments damfbols de
tipus hornblenda apareixen de manera accessria. Tampoc es documenten epidotes. Els
filosilicats de tipus biotita i moscovita sn freqents, per de mida ms petita i tonalitat
ms fosca que a la fbrica FP-ACM-1 (entre 100-300 m). La fracci fina es composa
bsicament de petits fragments de quars de forma subangular a subarrodonida, que
sescampen de forma homognia en la matriu cermica. Acompanyant aquests
fragments de quars sn comunes les petites lmines de biotites i moscovites, aix com
rars feldspats i plagiclasi de petita mida i opacs (15-100 m).
La fbrica FP-ACM-4 ve representada per la lmina prima de lindividu calcari
ACM012. La matriu s de color marr clar, pticament activa (Lmina 8.1). Es
caracteritza per la gran abundncia de nduls calcaris de forma circular, 100-300 m de
dimetre, mostrant un alt grau de calcititzaci secundria creixent a linterior de la
porositat que la descomposici dels carbonats a partir dels 700-800 C ha creat en la
matriu (Lmina 8.6). El component litolgic groller majoritari sn els fragments de roca
321

gnia de tipus granitoide, de forma quadrangular a allargada, sub-angular a subarrodonida, i dimensions al voltant de 1000 m. Aquestes partcules es composen de
fragments de quars mono i policristall, feldspat potssic i plagiclasi, als que
sassocien cristalls damfbols, biotita o moscovita. Els feldspats apareixen sovint
alterats, especialment la plagiclasi, maclada, zonada o alterada a sericita. En grau
menor sobserven opacs, biotites i miques laminars dunes mides entre 200-100 m. La
fracci fina ve representada pels nduls calcaris, petits cristalls de quars monocristall i
filosilicats de petita mida (30-100 m).

8.3.1.3. La caracteritzaci tecnolgica

A partir de lanlisi qumica ja hem vist que existeixen produccions poc

calcries i calcries a la vall de Cabrera de Mar. Les pastes sn poc calcries quan
presenten uns valors normalitzats inferiors a 5-6%, mentre que, contrriament, sn
calcries quan les concentracions normalitzades depassen aquesta proporci. Existeixen
diferncies qumiques en les argiles utilitzades que indica ls de diferents matries
primeres disponibles a lrea de producci. Tanmateix, el fet ms caracterstic s el
canvi tecnolgic que es produeix en el pas de les primeres produccions poc calcries a
les darreres produccions calcries (Martnez et al., 2005). Aquest canvi en lelecci del
tipus de matria primera comportar ladopci de nous sistemes tecnolgics (tipus
datmosfera de cocci i post-cocci i la temperatura de cocci), amb els que sobtindran
uns envasos de caracterstiques fsiques (microestructura, textura, color, etc.) i
propietats mecniques (porositat, resistncia mecnica a la fractura, tenacitat, etc.)
particulars i diferents als materials poc calcaris (Heimann 1982, 1989; Heimann i
Maggetti 1981; Maniatis et al. 1981).
Aquestes diferncies tecnolgiques es poden observar en situar els individus
estudiats en el diagrama ternari del sistema CaO-Al2O3-SiO2 (Figura 8.15). Aix, veiem
com totes les mostres calcries (B2, C2 i C3) es troben dins el triangle de compatibilitat
quars-wollastonita-anortita (Heimann, 1989; Maggetti, 1982), indicant les altes
concentracions en calci de tots aquests individus. En canvi, els individus dels grups
qumics A1, A2, B1 i C1, on trobem les mfores poc o quasi calcries, es situen dins el
triangle de compatibilitat quars-anortita-mullita.

322

A partir de lestudi dels difractogrames resultants de lanlisi de DRX, hem

estimat la temperatura de cocci equivalent (TCE) de cada individu amforal a partir de
lassociaci de les fases cristallines presents a cada mostra (Picon, 1973; Buxeda et al.,
1995). Per tal daproximar-nos a la TCE correcta i conixer levoluci de les diferents
fases cristallines durant el procs de cocci, shan realitzat experiments de recocci
dun nombre determinat dindividus, corresponents a cada grup qumic, i que semblen
cuits a baixa temperatura. La contrastaci dels difractogrames corresponents als
experiments de recocci amb els difractogrames dels 100 individus analitzats facilitar
lestimaci de la TCE. Sobre els individus utilitzats en els experiments de recocci
shan portat a terme anlisi de fractura fresca mitjanant el Microscopi Electrnic de
Rastreig. Les fractures fresques observades permeten determinar levoluci de la
microestructura cermica i de lestadi de sinteritzaci del mateix individu cermic cuit a
diferents temperatures. Mitjanant la conjunci de totes aquestes dades, shan pogut
identificar 12 fbriques diferents (Taula 8.7) segons les fases cristallines que resulten
dels quatre grups qumics identificats anteriorment (Figura 8.13 i Taula 8.6).

Figura 8.15. Diagrama ternari del sistema CaO-Al2O3-SiO2 amb lemplaament dels 100 individus analitzats: an =
anortita (CaAl2Si2O8); mu = mullita (3Al2O32SiO2); gh = gehlenita (Ca2Al2SiO2); wo = wollastonita (CaSiO3);
qtz: quars (SiO2)

323

8.3.1.3.1. Can Pau Ferrer

Per tal dobservar com evoluciona la formaci i desaparici de les fases

cristallines presents a les fbriques dels individus del grups qumic A1 amb laugment
de la temperatura de cocci, shan realitzat experiments de recocci sobre lindividu
ACM086, corresponent a una mfora Dressel 1 citerior de Can Pau Ferrer. La recocci
de fragments pertanyent a aquest individu, utilitzant set rangs de temperatura diferents
(800, 850, 900, 950, 1000, 1050 i 1100C) i lanlisi mineralgica per DRX de les
fbriques resultants, ens permetr contrastar les fases cristallines presents a cada rang
de temperatura de lindividu ACM086 amb les fases cristallines observades als
diferents individus del grup qumic A1. Daquesta manera, podrem estimar la TCE per a
cada fbrica mineralgica identificada.
Levoluci de les fases cristallines presents a cada un dels set rangs de
temperatura a que sha recuit lindividu ACM086 sesquematitza a la Figura 8.16. A
800C, sobserven fases de cocci primria com el quars, illita, feldspats potssics i
plagiclasi. Lhematites, sembla respondre a una fase primria, ja que sobserva des de
linici. Fins als 950C es mantenen les mateixes fases cristallines, si b sobserva una
clara disminuci en la intensitat dels pics corresponents a les illites i als feldspats
potssics i lincrement progressiu de les fases de cocci, com la plagiclasi i lhematites.

Figura 8.16. Evoluci de les fases cristallines segons els experiments de recocci
de lindividu ACM086, corresponent al grup qumic A1 de Can Pau Ferrer. RT:
temperatura ambient; qtz: quars; cal: calcita; ill: illita, kfs: feldspat potssic; pg:
plagiclasi; hm: hematites; spi: espinella

324

A ms sobserva la incipient cristallitzaci de lespinella. A partir de 1000-1050C, es

desenvolupen grans canvis mineralgics a la pasta cermica produts per lelevada
temperatura, que comporta la total desaparici de les illites, el descens dintensitat del
quars i del feldspat potssic i el desenvolupament de la plagiclasi, lhematites i
lespinella. Aquestes darreres fases de cocci aniran intensificant-se amb lincrement
de temperatura, assolint la major intensitat a 1100C.
Laspecte que presenta la matriu cermica a diferents rangs de temperatura ha
estat analitzat mitjanant MER, que ens permet determinar les caracterstiques de la
microestructura i lestadi de sinteritzaci assolit. Han estat observades les fractures
fresques de lindividu ACM086 en lestat com es va rebre (ECER), recuit a 950C i a
1100C, per determinar com afecta la temperatura de cocci en lestructura cermica de
la matriu. Lindividu ACM086-ECER mostra una microestructura amb una consistncia
considerable, presentant una vitrificaci inicial que en alguns punts de la matriu s ms
intensa (Figura 8.17, superior) i en daltres ms lleugera. La porositat s tancada i de
baixa freqncia, en forma despais oberts, normalment entre la matriu cermica i els
constituents no plstics, tot i que tamb sobserven petits pors circulars a linterior de la
matriu cermica. A 950C, lindividu ACM086 ha desenvolupat un estat de vitrificaci
intensa i extensiva a tota la pasta cermica (Figura 8.17, central). La porositat s ara
major i separa paquets dargila vitrificada amples, sovint fusionats amb les inclusions
no plstiques. A 1100C, la microestructura de lindividu ACM086 sha convertit en
una massa vidriada densa, en la que tant la matriu com les inclusions es troben
fusionades degut a lestat de vitrificaci total. La porositat desenvolupada no s gaire
abundant i es presenta en forma de petits pors de forma oval (Figura 8.17, inferior).
Levoluci que presenta lhematites a mesura que augmenta la temperatura de cocci,
sent cada cop ms intensa, estaria relacionada amb els canvis de tonalitat dels fragments
cermics recuits.
Lanlisi dels difractogrames del grup qumic A1, que representa els individus
poc calcaris de Can Pau Ferrer, mostra una dispersi de temperatures de cocci formant
4 fbriques diferents, compreses entre els individus cuits a baixa (fbrica A1-A) i alta
temperatura (fbrica A1-D). Els individus de la fbrica A1-A presenten pics de quars,
aix com els pics ms desenvolupats dels filosilicats del grup de la illita-moscovita
(Taula 8.7). Altres fases cristallines presents sn feldspat potssic, plagiclasi, calcita i
pics ben desenvolupats dhematites (Figura 8.18, superior). Aquestes fases ens porten a
estimar una TCE entre 800/850-950C per labsncia en aquests individus de la fase de
325

Figura 8.17. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu ACM086

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

326

cocci de lespinella. La fbrica A1-B conserva la illita-moscovita en menor proporci

i es detecta la reducci de la calcita fins desaparixer. En canvi, apareixen noves fases
de cocci, com lespinella, que apareix parallela a laugment del pic de lhematites. La
TCE considerada per aquesta fbrica s superior als 900-950C, ja que s al voltant
daquesta temperatura quan es desenvolupa la espinella, en cermiques poc calcries
cuites en atmosfera oxidant. Seguint levoluci de fases cristallines dalta temperatura,
la fbrica A1-C presenta ja la total desaparici del pic 10 de la illita-moscovita i ens
permet estimar la TCE daquesta fbrica entre 950-1000C. Finalment, els individus del
grup qumic A1 cuits a ms alta temperatura sn representats per la fbrica A1-D
(Figura 8.18, inferior). Els difractogrames daquests individus mostren la desaparici
dels pics de filosilicats i laparici de pics ms intensos despinella i dhematites,
indicant que la TCE s superior a1000C (Taula 8.7). La presncia de calcita en
aquestes cermiques poc calcries, independentment de la temperatura de cocci, deu
respondre a un fenomen de cristallitzaci de calcita secundria durant lenterrament.
Efectivament, sabem que, durant la cocci, la descomposici de la calcita es produeix
abans dels 800-850C i que el CaO alliberat participa en la formaci de fases
cristallines dalta temperatura i, sobretot, en cermiques calcries. Tanmateix, s
possible que desprs de la cocci, part del CaO alliberat reaccioni recarbonatant-se i
formant calcita secundria (Buxeda i Cau, 1995).
El grup qumic A2, representat per mfores quasi calcries de la forma Dressel 1
citerior procedent de Can Pau Ferrer, mostra tamb un rang de variacions que poden ser
considerades com les diferents etapes de levoluci de les transformacions
mineralgiques durant la cocci (Taula 8.7). Aix, la fbrica A2-A correspon als
individus cuits a baixa temperatura (TCE inferior a 800/850-900C), com demostren els
pics de quars, illita moscovita, calcita, feldspat potssic, palgiclasi i lhematites, aix
com labsncia despinella (Figura 8.19, superior). La fbrica A2-B mostra una forta
reducci dels pics dels filosilicats i saprecia la cristallitzaci de lespinella, indicant
una TCE al voltant dels 900-950C. La fbrica A2-C es diferencia de lanterior per la
total desaparici del pic de 10 de la illita moscovita i per laparici dels piroxens.
Aquesta darrera fase pot aparixer a la fbrica A2-B, per la cristallitzaci s feble per
a que siguin identificats. Per aquest motiu, la TCE sestima al voltant dels 950-1000C.
Finalment, la fbrica A2-D representa els individus cuits a TCE superior als 1000C,
amb la total desaparici dels filosilicats i el marcat desenvolupament de les fases de
cocci (Figura 8.19, inferior).
327

328

8.3.1.3.2. Ca lArnau

Per tal destimar levoluci de les fases cristallines a partir de laugment de la

temperatura de cocci shan realitzat experiments de recocci amb lindividu ACM059
del grup qumic B1 mitjanament calcari i lindividu ACM005 del grup qumic C2
calcari.
En el cas de lindividu ACM059 sobserva com, a 800C, presenta
majoritriament fases cristallines primries, com el quars, les illites, el feldspat
potssic i la plagiclasi. Lhematites ja presenta un pic ben format, segurament
desenvolupat durant la cocci (Figura 8.20). Tanmateix, veiem com un cop recuit
lindividu ACM059, el pic de calcita ha desaparegut totalment a 800C. Aix indicaria
que part de la calcita que presenten actualment els individus daquesta fbrica, i les de
ms elevada temperatura del grup qumic B1, podria ser secundria i hauria cristallitzat
en forma de calcita secundria. A partir de 850C sobserven les mateixes fases, amb un
fort increment dels feldspats i plagiclasi, a ms de la cristallitzaci de la gehlenita. A
partir dels 1000C, els feldspats potssics i la plagiclasi experimenten un gran
desenvolupament, impedint la identificaci daltres pics que difracten al seu voltant. Per
aix es fa difcil identificar lexistncia o no despinella o de piroxens. La tonalitat

Figura 8.20. Resultats dels experiments de recocci de lindividu ACM059,

corresponent al grup qumic B1 de Ca lArnau. RT: temperatura ambient; qtz:
quars; cal: calcita; ill: illites, kfs: feldspat potssic; pg: plagiclasi; hm:
hematites; gh: gehlenita; spi: espinella; px: pirox

329

vermella daquest individu esdev ms intensa a mesura que augmenta la temperatura

de cocci, degut a lincrement progressiu dels cristalls dhematites.
La matriu cermica de lindividu mitjanament calcari ACM059 tamb
experimenta certs canvis a mesura que sincrementa la TCE, que afecten
majoritriament a la microestructura i a lestadi de sinteritzaci. Aquests aspectes han
estat avaluats mitjanant lanlisi per MER de lindividu ACM059 en lECER, aix com
dels exemplars daquest individu recuits a 950C i a 1100C. En el rang de TCE
estimada per aquest individu en lECER, <800-800/850C, la pasta s poc porosa i la
microestrutura cermica presenta una vitrificaci inicial en alguns punts, al voltant de
les partcules no plstiques (Figura 8.21, superior). A 950C, lestat de vitrificaci de la
matriu cermica de lindividu ACM059 s fora intens i la fase vtria sentn en tota la
matriu cermica (Figura 8.21, central). Tanmateix, la pasta cermica sembla esdevenir
ms porosa a mesura que sincrementa la temperatura de cocci. A 1100C, la fase vtria
sha desenvolupat molt intensament i la matriu ha esdevingut totalment vitrificada
(Figura 8.21, inferior).
A partir daquestes dades, shan determinat 5 fbriques mineralgiques per als
20 individus quasi-calcaris (5.83% CaO de mitjana) de Ca lArnau que conformen el
grup qumic B1 (Taula 8.7). La fbrica B1-A pot ser considerada com la de ms baixa
temperatura (800-850C). Aquesta est representada per 6 dels individus analitzats de
Ca lArnau, corresponents a dues mfores Dressel 1 citerior (ACM042 i ACM045) aix
com per 2 mfores del tipus Tarraconense 1D (ACM052 i ACM059) i 2 mfores del
tipus Tarraconense 1E (ACM060 i ACM063). Tots aquests individus es caracteritzen
per presentar fases mineralgiques primries, com el quars, els filosilicats del tipus
illita moscovita, el feldspat potssic, la plagiclai, lhematites i la calcita, sense cap fase
de cocci (Figura 8. 22, superior). En comparar aquestes fases amb els difractogrames
obtinguts dels experiments de recocci de lindividu ACM059, veiem com la TCE
proposada per a la fbrica F-ACM-B1-A ha de ser inferior o prxima a 800C.
En canvi, la fbrica, B1-B, tot i que s molt similar a la fbrica B1-A, presenta
una cristallitzaci inicial de piroxens i, possiblement, gehlenita. Tanmateix, no
sobserva encara lespinella, que s trobarem a les fbriques de ms alta temperatura
daquest grup qumic. Per tots aquests aspectes, considerem que la TCE de la fbrica
B1-B, formada per lmfora Dressel 1 citerior (ACM043) i lmfora Tarraconense 1D
(ACM051) pot situar-se al voltant dels 800/850-900C. A la fbrica B1-C, la presncia
despinella, juntament als piroxens i la gehlenita, aix com la conservaci del pic de
330

Figura 8.21. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu ACM059

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

331

10 de la illita moscovita, permet estimar que la TCE s inferior als 950C. Per aix
hem fixat, per a les 5 mfores Tarraconense 1D (ACM049, ACM050, ACM053,
ACM062 i ACM064) i els dos individus dmfora Dressel 1 citerior, un de Ca lArnau
(ACM040) i un altre de Can Pau Ferrer (ACM096), una TCE al voltant dels 900-950C.
A ms alta temperatura, els dos individus dmfora Tarraconense 1D (ACM055 i
ACM056) i lindividu dmfora Tarraconense 1C (ACM065) que formen la fbrica B1D, ja han perdut el pic de 10 de la illita moscovita i la TCE semmarca entre els 9501000C. Finalment, la fbrica B1-E, composta per dos individus dmfora Tarraconense
1D, mostra la total descomposici dels filosilicats que formen largila i un fort
desenvolupament de les fases cristallines de cocci, especialment lhematites i
lespinella, que ens porta a considerar una TCE superior a 1000C (Figura 8.22,
inferior).
El grup qumic quasi calcari, B2, diferenciat del B1 per mostrar unes
composicions relatives ms elevades en CaO, Ba i Sr, es pot dividir en dues fbriques
segons la temperatura a la que han estat cuits els individus que el formen. Aix, la
fbrica B2-A mostra fases cristallines tpiques de baixa temperatura, com el quars, les
illites moscovites, el feldspat potssic, la plagiclasi i la calcita, sense haver
cristallitzat cap fase de cocci. Aquests individus, 2 mfores Tarraconense 1D
(ACM046 i ACM048), 1 mfora Tarraconense 1E (ACM066) i un fragment del cos
duna mfora de Can Pau Ferrer, possible Dressel 1 citerior, poden ser considerats de
baixa temperatura, cuits al voltant dels 800/850C. En canvi, lmfora Tarraconense 1D
ACM058, que sinsereix en aquest grup qumic, testimonia una TCE superior per la
cristallitzaci de la fase metaestable de la gehlenita i els piroxens, que ens porten a
considerar la TCE al voltant dels 850-950C.
Un rang de temperatura similar es pot establir per als individus de la fbrica B3A del grup qumic B3, de pasta calcria (8.86 % CaO). Un mfora Dressel 1 citerior
(ACM041, una Tarraconense 1D (ACM054) i un fragment informe (ACM026) formen
la fbrica B3-A. La presncia de filosilicats juntament amb la cristallitzaci de fases de
cocci (piroxens i hematites) indicaria una TCE al voltant de 900-950C (Figura 8.23,
superior). Levoluci de les fases cristallines permet estimar una TCE ms elevada per
als individus Pascual 1 de la fbrica B3-B (ACM001, 067, 068, 069, 070 i 071). En
aquest cas, la descomposici total de la illita-moscovita i el marcat desenvolupament de
les fases de cocci mostra una TCE superior als 950/1000C (Figura 8.23, inferior).

332

333

Els experiments de recocci realitzats sobre lindividu ACM005, corresponent al

grup qumic C2, permet estimar levoluci de les fases cristallines durant la recocci a
diferents temperatures (Figura 8.24). A 800C, sembla conservar encara un petit pic de
calcita a 800C, que desapareix a 850C. Tamb sn presents fases primries (quars,
illites, feldspats potssics i plagiclases) i saprecia un pic incipient dhematites. A
partir dels 950C es detecta laparici de noves fases cristallines de cocci, com la
gehlenita i els piroxens. Aquestes darreres fases cristallines, juntament amb els
feldspats potssics, la plagiclasi i lhematites, sintensifiquen a partir de 950C, si b
ser a partir de 1000C quan mostraran ms intensitat, en detriment de les illites que
desapareixen totalment a partir de 1000-1050C. La cristallitzaci cada cop ms intensa
de lhematites a mesura que augmenten els graus de temperatura contribueix a crear
tonalitats vermelles cada cop ms intenses.
Lanlisi per MER de lestat de vitrificaci i sinteritzaci de la matriu cermica
ens permet determinar els canvis produts en la microestructura de lindividu calcari
ACM005 un cop recuit a 950C i a 1100C. La TCE estimada per aquest individu en
lECER mitjanant la DRX s dentorn 800C o inferior. Lanlisi microestructural
sembla concordar amb lestimaci duna baixa temperatura de cocci, ja que no es
detecta la vitrificaci de la matriu. Noms en alguns punts es pot arribar a determinar un
estat inicial de vitrificaci incompleta en una matriu poc porosa (Figura 8.25, superior).

Figura 8.24. Resultats dels experiments de recocci de lindividu ACM005,

corresponent al grup qumic C2 de Ca lArnau. RT: temperatura ambient;
qtz: quars; cal: calcita; ill: illites, kfs: feldspat potssic; pg: plagiclasi;
hm: hematite; gh: gehlenita; px: pirox

334

Figura 8.25. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu ACM005

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

335

A 950C, sobserva una vitrificaci intensa de la matriu que sestn envoltant les
partcules no plstiques, sense mostrar un alt grau de sinteritzaci (Figura 8.25, central).
A 1100C, sha desenvolupat una certa porositat en una matriu intensament vitrificada
en la que lestat de sinteritzaci sembla complet (Figura 8.25, inferior).
A partir dels difractogrames obtinguts de lanlisi per DRX dels individus
corresponents al grup qumic C1, han estat identificades 2 fbriques mineralgiques.
Recordem que aquest grup qumic est representat majoritriament per les mfores
Tarraconense 1E, poc calcries i amb la concentraci relativa de Cr ms elevada (Taula
8.6 i 8.7). Una mfora Dressel 1 citerior (ACM044) i una Tarraconense 1E (ACM061)
formen la fbrica C1-A. La TCE estimada s 850-900C ja que presenten uns
difractogrames on les fases primries (illita moscovita, calcita, quars, feldspat potssic i
plagiclasi) coincideixen amb linici de la formaci de fases de cocci (piroxens,
hematites i espinella) (Figura 8.26, esquerra). A major temperatura, les mfores
Tarraconense 1E de la fbrica C1-B (ACM003, 007 i 031) es caracteritzen per la
descomposici dels filosilicats i el predomini de les fases de cocci (Figura 8.26, dreta),
indicant una TCE al voltant dels 900-950C.
Les mfores Pascual 1 calcries (11.11% CaO) del primer mostreig de Ca
lArnau, aix com la majoria dindividus informes es concentren en el grup qumic C2,
en el que shan identificat 6 fbriques mineralgiques (Taula 8.7). La fbrica C2-A es
composa per lindividu ACM005, cuit a baixa temperatura (TCE inferior 800-850C),
com ho suggereix labsncia de fases cristallines de cocci. Noms lhematites, si es

Figura 8.26. Difractogrames corresponents a les fbriques C1-A i C1-D del grup qumic C1. cal: calcita; gh:
gehlenita; hm: hematite; ill: illita moscovita kfs: feldspat potssic; pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

336

Figura 8.27. Difractogrames corresponents a les fbriques C2-A, C2-C i C2-F del grup qumic C2.
cal: calcita; gh: gehlenita; hm: hematite; ill: illita moscovita kfs: feldspat potssic; pg: plagiclasi;
px: pirox; qtz: quars

337

pot considerar una fase de cocci en aquest cas, podria indicar una temperatura al
cristallitzaci de piroxens, i la TCE es pot estimar al voltant dels 800-850C (ACM006
i ACM028). A continuaci, la fbrica C2-C mostra la cristallitzaci de la gehlenita
(Figura 8.27, central) que, juntament amb els piroxens i les illites ens porta a establir
una TCE al voltant 850-900/950C. La desaparici de les illita-moscovita ser la
caracterstica principal de la fbrica C2-D, tot i que la presncia de la gehlenita indicaria
una TCE al voltant dels 950-1000/1050C (Taula 8.7). Finalment, la intensitat del pic de
la gehlenita disminueix notablement a ms alta temperatura (TCE superior als 1050C),
donant lloc a la fbrica C2-E. Tanmateix, s interessant de veure com en lexperiment
de recocci de lindividu ACM005, el difractograma de les mostres cuites entre 1000 i
1100C conserven els pics de gehlenita (Figura 8. 24). Finalment, cinc individus que
deurien pertnyer a la fbrica C2-D, han estat classificats en una nova fbrica, C2-F, per
la presncia de lanalcima en els difractogrames. Aquest mineral s una zeolita sdica
que comporta la precipitaci de Na2O en la mostra, a partir dun procs afavorit per
lalteraci de la fase vtria (Buxeda, 1999a, Buxeda et al., 2002). Aquesta alteraci ve
acompanyada sovint de la prdua de potassi i rubidi, i s un procs dalteraci que
podem observar en la cermica calcria amb sobrecoccions severes (Figura 8.27,
inferior). Finalment, el grup qumic C3, format per les mfores ms calcries (13.73%
CaO) i amb un alt contingut en Ba i Sr, presenta dues fbriques dalta temperatura
(Taula 8.7). La fbrica C3-A permet observar la formaci de piroxens i de la gehlenita,

Figura 8.28. Difractogrames corresponents a les fbriques F-C3-A i F-C3-B del grup qumic C3: cal: calcita; gh:
gehlenita; hm: hematite; ill: illita moscovita kfs: feldspat potssic; pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

338

parallelament a lexistncia de la illita-moscovita (Figura 8.28, esquerra). La TCE

proposada s duns 850-950/1000C (ACM009, 020 i 032). La cristallitzaci de la
gehlenita, desprs de la descomposici de la illita-moscovita ens porta a estimar una
TCE al voltant de 1000-1050C per als individus ACM014 i ACM025 de la fbrica C3B (Figura 8.28, dreta).

8.3.1.4. Contrastaci dels resultats

Tant les mfores analitzades procedents de Ca lArnau com les procedents de

Can Pau Ferrer corresponen a les produccions de com a mnim dos tallers cermics o
centres de producci cermica installats a la vall de Cabrera de Mar. Daquesta manera,
shan identificat diverses produccions (GR), a les que podem adscriure una rea de
provinena localitzada en aquesta vall, en la que poden haver existit diversos centres
cermics, a ms dels que coneixem, que haurien fabricat contenidors vinaris.
Les mfores Dressel 1 citerior de Can Pau Ferrer formen dos grups qumics, A1 i
A2, que es diferencien bsicament pel contingut en CaO (Taula 8.6). El GR A1
comprn 14 individus caracteritzats per una pasta poc calcria que corresponen a la
fbrica petrogrfica FP-ACM-A1 (Lmina 8.2). La porositat present a la matriu
cermica s de forma allargada i segueix les orientacions de la paret de lmfora. Les
inclusions grolleres predominants corresponen a fragments de roques gnies, bsicament
granodiorites de tipus biottico-hornblndic aix com fragments de quars, plagiclasi,
feldspat potssic, hornblendes i filosilicats despresos daquestes roques. Les dimensions
daquestes inclusions oscilla entre 200 i 1500 m. Aquesta fracci majoritria ve
acompanyada per fragments de roques metamrfiques de tipus pissarra i esquist de mida
inferior als fragments ignis (500-1000 m). Les aportacions sedimentries sn inferiors
per tamb presents en aquests individus.
La majoria se les mfores Dressel 1 citerior de Can Pau Ferrer han estat cuites a
una bona temperatura que podem estimar, amb petites variacions, entre 800/850-1000C.
Alguns individus, per, presenten una TCE superior a 1000C i es tractaria, doncs, de
sobrecoccions. Els diferents rangs de temperatura de cocci han estat identificats,
bsicament, a partir de la desaparici de fases primries, com els filosilicats, i de
laparici i desenvolupament de fases de cocci, com lhematites i lespinella (Figura
8.16). Daquesta manera, dins la pasta argilosa GR A1 shan identificat fins a quatre
339

fbriques mineralgiques, entre les quals es troben individus de pasta de tonalitat

vermell-marronosa juntament amb individus que presenten una pasta similar per amb
linterior de la matriu de tonalitat gris fosca (Taula 8.7). Les diferncies en la
temperatura de cocci de les mfores del GR A1 sobserven, en certa manera, en les
diferents tonalitats que presenta la pasta. Aix, les mfores Dressel 1 citerior cuites a
ms baixa temperatura (inferior a 950C), presenten una tonalitat marr clar-ataronjada
(fbriques F-A1-A i F-A1-B). En canvi, les mfores cuites entre 950 i 1000/1050C,
adopten una tonalitat ms vermellosa (fbriques F-A1-C i F-A1-D). Aquesta evoluci
amb laugment de la temperatura de cocci cap a tons vermells ms intensos estaria
relacionada amb el desenvolupament dels cristalls dhematites en atmosferes oxidants
(Figura 8.18).
La matriu cermica de les mfores de cada una daquestes fbriques presenta
caracterstiques microestructurals diferents. Les mfores del GR A1 poc calcari cuites
entre 800/850-900C presenten una microestructura amb una consistncia considerable i
una vitrificaci inicial que en alguns punts de la matriu s ms intensa, juntament amb
una porositat tancada i de baixa freqncia (Figura 8.17). A una TCE dentorn 950C,
la matriu desenvolupa un estat de vitrificaci intensa i extensiva a tota la pasta cermica
i sobserva una grau major de la porositat. La matriu esdev una massa vidriada densa a
una TCE dentorn 1100C. Tant la matriu com les inclusions es troben fusionades degut
a lestat de vitrificaci total que ha originat el desenvolupament duna porositat de
petites dimensions i de forma oval.
En quant a les mfores Dressel 1 citerior de Can Pau Ferrer que formen el GR
A2 han estat fabricades amb una pasta lleugerament diferent a la pasta A1. Es tracta
duna argila mitjanament calcria de tonalitat marr-vermellosa, poc porosa i grollera.
La fracci ms gran s molt similar als individus fabricats amb la pasta A1, si b la
mida dalguns fragments de roca gnia s superior a la pasta A2 (700-1700 m). A
diferncia de lanterior, per, es constata labsncia de fragments de tipus metamrfic i
la presncia depidota (400-750 m) i de grans lmines de miques moscovites (100-400
m). Shan diferenciat fins a quatre fbriques mineralgiques per a la producci A2 de
Can Pau Ferrer, que presenten diversos rangs de temperatura de cocci equivalent entre
800C i igual o superior a 1000C. Tanmateix, la majoria dindividus analitzats es situen
en un rang de TCE entorn 900-950C. Lhematites cristallitza segurament com a fase
de cocci a partir dels 800/850C. Lespinella apareix entorn 900/950C, mentre que a
una temperatura de cocci superior a 950C cristallitzen els piroxens (Figura 8.19).
340

En el cas de les mfores de Ca lArnau han estat identificats 6 grups de

referncia diferents que es desprenen de dos tipus de matries primeres de composici
qumica lleugerament diferent (Figura 8.13). Les concentracions elementals diferents
daquestes pastes, B i C, no noms afecten elements majors com el CaO i Na2O, sin
tamb elements traa com el Ba, Sr, Ce, Ga, V i Cr. Tot i que part daquesta variabilitat
en la composici de les dues pastes pot deures a alteracions patides pels individus
cermics en el context denterrament, sembla que aquests dos tipus de pasta argilosa
hagin estat processats seguint processos tecnolgics diferents que ens permeten
identificar fins a tres grups qumics per al tipus dargila B (B1, B2 i B3) i tres per al
tipus dargila C (C1, C2 i C3) (Taula 8.6).
Els grups qumics B1 i B2 estan formats principalment per mfores del tipus
Tarraconense 1D i 1E, si b en el cas del primer es troba un fragment dmfora
Tarraconense 1C i 4 corresponents al tipus Dressel 1 citerior. Aquestes mfores han
estat fabricades amb una pasta mitjanament calcria, amb un desgreixador abundant i de
gran mida. Tanmateix, aquests dos tipus de pasta es diferencien bsicament per les
concentracions en CaO, Na2O, Ka2O, Ba, Sr, Rb i Zr que, en alguns casos poden estar
relacionades amb processos secundaris dalteraci i en daltres a diferncies en la
composici qumica primria.
Lanlisi dels difractogrames corresponents a diverses mostres de lindividu
ACM059 recuit a 7 rangs de temperatura diferents, ens aporta informaci per tal
destablir els rangs de TCE a les diverses fbriques identificades per al grup qumic B1
(Figura 8.20). Cal recalcar que la calcita present a lindividu ACM059 ha desaparegut
totalment a 800C. Dins aquest grup qumic, els individus cuits a ms baixa temperatura
sagrupen a la fbrica B1-A (800-850C) mentre que els de ms alta temperatura (TCE
 1000C) sagrupen a les fbriques F-B1-D i F-B1-E (Taula 8.7; Figura 8.22). Els
individus del grup qumic B2 conformen dues fbriques mineralgiques, F-B2-A i FB2-B, que mostren una TCE entre 800 i 950C. Les fases cristallines desenvolupades
durant la cocci sn els piroxens i la gehlenita a partir de 950C. Tanmateix, a partir de
1050C la gehlenita es descomposa mentre que els piroxens es mostren de forma ms
intensa. Daltra banda, el grup qumic B3 agrupa majoritriament mfores del tipus
Pascual 1 de pasta calcria, tot i que tamb sassocien una mfora Dressel 1 citerior i
una Tarraconense 1D. Les fbriques identificades sn dalta temperatura, entre 900 i
1000C (Figura 8.23).

341

Finalment, shan identificat tres grups qumics corresponents a diferents mtodes

de processament de la matria primera C, a partir de la qual sha obtingut una pasta poc
calcria (C1), utilitzada per a la manufactura del tipus Tarraconense 1E i dues pastes
calcries (C2 i C3) amb les que shan fabricat les mfores Pascual 1. Les diferncies
entre aquestes dues darreres pastes estan relacionades amb les concentracions relatives
en CaO, Na2O, Ba, Rb, Sr, Ga i V (Taula 8.6).
Lexperiment de recocci realitzat amb lindividu ACM005 del grup qumic C2
permet observar levoluci en el desenvolupament de les fases cristallines amb
laugment de la temperatura de cocci (Figura 8.24). A 800C, noms sobserven fases
primries com quars, illites, feldspats potssics, plagiclasi i hematites, que tamb han
estat identificades en lanlisi per lmina prima dels individus de Ca lArnau. La fase
vtria no sha desenvolupat encara a 800C i el component calcari ha desaparegut
completament. Entre 850-900C sinicia la cristallitzaci de piroxens i de la gehlenita.
A 950C, lestat de vitrificaci de la matriu s intens mentre que a 1100C la vitrificaci
s total i estesa per tota la matriu (Figura 8.25). Parallelament, sincrementa la
intensitat dels feldspats potssics, de la plagiclasi i de lhematites, i baixa la de les
illites, que desapareixen entorn 1000C.
Les mfores de pasta poc calcria (C1), corresponents bsicament a mfores
Tarraconense 1E i una mfora Dressel 1 citerior, han estat cuites a bona TCE (entre 850
i 950C) (Figura 8.26).
Els individus calcaris del grup qumic C2 presenten un rang de TCE ms ampli,
ja que trobem mfores cuites a baixa, bona i alta TCE (Figura 8.27). En alguns dels
individus cuits a ms alta temperatura sha identificat la cristallitzaci de fases
secundries, com la calcita secundria i lanalcima (Buxeda, 1999a, Buxeda et al.,
2002). El tercer grup qumic, C3, agrupa cinc individus informes de pasta calcria cuits
a bona o alta TCE (entre 850 i 1050C) (Figura 8.28). Aquests individus van ser
recuperats en els nivells superficials i poden correspondre a la darrera producci de Ca
lArnau, el tipus Pascual 1.
Daquesta manera, per a la fabricaci de les mfores Dressel 1 citerior de Can
Pau Ferrer shan emprat majoritriament argiles poc calcries (A1) i argiles
mitjanament calcries (A2). Com que totes les mfores procedeixen del mateix context
arqueolgic, podem suposar que a Can Pau Ferrer es va imitar el model amforal Dressel
1 citerior a partir del segon quart del s. I aC per, que en alguns casos, la pasta cermica
utilitzada en la producci era ms calcria.
342

A Ca lArnau, els individus dmfora Dressel 1 citerior analitzats acostumen a

associar-se qumicament amb altres tipus amforals, mostrant ms variabilitat
composicional. Dels cinc individus analitzats, tres formen part del grup qumic B1
mitjanament calcari (ACM040, 042 i 045), un altre al grup poc calcari C3 (ACM044) i
un altre al grup qumic calcari B3 (ACM041). En tots els casos, els contextos
arqueolgics de procedncia daten entorn els anys 50-40 aC. Entre aquests anys, es
documenta a Ca lArnau ladopci de nous dissenys amforals, bsicament el tipus
Tarraconense 1 D per tamb Tarraconense 1E i Tarraconense 1C. Per a la fabricaci
dalgunes daquestes noves mfores, sutilitza la mateixa pasta que en el cas de les
mfores Dressel 1 citerior, que s mitjanament calcria (B1) i amb grans inclusions de
quars i roques gnies de tipus granitoide (Lmina 8.3). Entre el material recuperat a la
UE 1020, a ms daquestes mfores, apareix un altre grup dmfores del tipus
Tarraconense 1D i una Tarraconense 1E (B2) una mica ms calcries i amb una
composici qumica lleugerament diferent.
Durant aquests primers decennis de la segona meitat del s. I aC, es van fabricar
igualment el tipus Tarraconense 1 E utilitzant pastes poc calcries (C1). Finalment, en
les darreres dcades del s. I aC fins la segona dcada del s. I dC, el centre cermic de Ca
lArnau abandona la diversitat de dissenys i la producci amforal es centra en un sol
envs, lmfora Pascual 1, fabricada utilitzant pastes calcries (B3, C2 i C3).
Aquesta variabilitat en quant als processos tecnolgics de selecci i manipulaci
de les matries primeres per obtenir la pasta argilosa desitjada ha de relacionar-se, duna
banda, amb la disponibilitat en el medi natural dunes matries primeres determinades
en cada moment de la producci del centre. Daltra banda, la selecci de matries
primeres i processos tecnolgics determinats vindran condicionats per les prctiques
culturals del ceramista i les seves tradicions, aix com pel seu coneixement tecnolgic,
fruit de la tradici o de la innovaci tecnolgica per transmissi. En aquest sentit,
levoluci que presenta la producci amforal en aquesta rea de la Laietnia pot ser
analitzada des del perode ibric. Les mfores ibriques fabricades a lrea de Matar
estan fabricades utilitzant pastes poc calcries (Tsantini, 2007). Les mfores Dressel 1
citerior de Can Pau Ferrer mostren la voluntat per part dels ceramistes dimitar el model
itlic, utilitzant pastes ms grolleres i modelant parets ms gruixudes, si b en alguns
casos el procs de cocci sembla ser molt similar a lutilitzat en la cocci dels tipus
ibrics. La pasta utilitzada continua sent poc calcria o mitjanament calcria.

343

A Ca lArnau la variabilitat composicional entre els individus analitzats s major

que a Can Pau Ferrer. Aquesta variabilitat no noms s present en el disseny amforal
sin tamb en el tipus de pasta utilitzada. Els primers envasos fabricats presenten una
tecnologia de tradici romana i les pastes sn poc o mitjanament calcries, excepte un
individu de pasta calcria (ACM041). La fabricaci daquestes mfores s
contempornia a la de diverses variants del tipus Tarraconense 1 i totes han estat
fabricades amb pastes poc o mitjanament calcries. En canvi, la darrera producci del
taller, el tipus Pascual 1, que sinicia cap a les darreres dcades del s. I dC i durant les
dues primeres dcades del s. II dC, s plenament calcria.
A ms, hi ha una srie dindividus que no es poden agrupar a cap grup qumic i
per als que no podem suposar una provinena ni del centre de Ca lArnau ni de Can Pau
Ferrer. En el cas daquest darrer, les mfores ACM090, ACM092, ACM100, ACM101,
ACM102, ACM078, ACM081, ACM088 i ACM104 no sagrupen ni amb A1 ni amb
A2. De tots, per, els dos darrers individus sn els que mostren ms variabilitat qumica.
Tanmateix, no descartem la producci daquests contenidors a la vall de Cabrera de Mar,
en altres centres de producci que desconeixem actualment i que formarien part
daquesta zona de producci cermica. La producci del centre de Ca lArnau s ms
heterognia. A ms del grups qumics identificats, apareixen un gran nombre
dindividus que no es poden classificar amb cap agrupaci. Aquest s el cas de lmfora
grecoitlica ACM039, lmfora Tarraconense 1D ACM004 i els individus informes
ACM010, ACM012, ACM019 i ACM035. A pesar de la variabilitat composicional, en
el cas dels individus ACM039 i ACM012, la composici litolgica s similar a la de les
mfores daquests dos centres. Per aquest motiu, les mfores que no es classifiquen amb
cap dels grups qumics identificats podrien haver estat fabricades a Ca lArnau per
seguint uns processos tecnolgics diferents o podrien haver estat fabricades en altres
tallers propers. Daltra banda, alguns daquests individus inclassificables podrien haver
patit alteracions en la seva composici qumica difcils didentificar.
En quant al procs tecnolgic de la cocci, tots els individus analitzats
procedents de Ca lArnau i Can Pau Ferrer, estan cuits a una TCE igual o superior a
800C. Quan latmosfera del forn assoleix una temperatura entorn els 700/750C el
component calcari de la pasta cermica comena un procs de descomposici que anir
en augment a mesura que sincrementa la temperatura. A 800C, la calcita present a la
pasta cermica hauria destar en procs de descomposici o haver-se descomposat
totalment (Rice, 1987). Lexperiment de recocci realitzat sobre lindividu ACM086
344

confirma aquest procs, ja que en realitzar la recocci a 800C, la calcita ha desaparegut

totalment. Contrriament, als individus analitzats del grup qumic A1, poc calcari,
trobem la presncia de calcita fins a una TCE de 900C i als individus del grup qumic
A2, mitjanament calcaris, la calcita s present a tots els individus, fins i tot en aquells
que presenten una TCE superior a 1000C. En tots aquests casos, excepte pot ser en
alguns individus de la fbrica F-A1-A, en el que la calcita (CaCO3) pot ser primria, els
carbonats presents tenen un origen secundari. Aix es deu a que a partir
daproximadament 800C es produeix la dissociaci completa de la calcita en CaO i
CO2. Tanmateix, si aquesta TCE no sha mantingut el temps suficient per a que el CaO
resultant daquesta descomposici es barregi amb la resta de constituents de la pasta,
restar una part de CaO en la matriu cermica. Per el CaO de la matriu pot reabsorbir
H2O i el gas carbnic CO2 de latmosfera del forn. Daquesta manera, es produeix una
recarbonataci segons les reaccions: CaO + H2O  Ca (OH) 2 + CO2  CaCO3 + H2O.
Igualment, la calcita pot haver cristallitzat com a conseqncia de la precipitaci de
carbonats originats per laigua subterrnia en un context de deposici humit, que pot
originar, igualment, precipitacions de carbonat. Aquesta cristallitza en forma de geodes
en la porositat de la matriu cermica. La cristallitzaci de la calcita secundria implica
un enriquiment parcial de Ca2+ allcton (Figura 8.29).
Tanmateix, la descomposici de la calcita a partir dels 700-750C, dna pas a
una srie de reaccions entre els xids de calci i altres substncies originades per la

Figura 8.29. Microfotografia per MER de cristalls de calcita secundria en una

porositat de la matriu de lindividu ACM085-ECER

345

descomposici parallela dels minerals dargila. Aquests processos donen pas a la

formaci de calco-silicats, calco-alumino-silicats i ferrosilicats de calci, que
cristallitzen com a fases minerals de cocci (plagiclasi, gehlenita, piroxens, hematites,
etc.) (Heimann i Maggeti, 1981; Heimann 1982, 1989; Maniatis et al., 1981). Daquesta
manera, els piroxens, com el dipsid (CaMgSi2O6), cristallitzen a una temperatura igual
o superior als 850C, com a reacci entre la calcita i els xids de silici i magnesi. En
canvi, la gehlenita (Ca2Al(AlSi)O7) es forma a partir dels 850C com a conseqncia de
les reaccions entre la calcita i els xids de silici i alumini presents a la pasta cermica.
El mineral resultant s una fase metaestable ja que a ms alta temperatura (superior a
1000C), la gehlenita reaccionar amb altres silicats.
La plagiclasi (anorthita - CaAl2Si2O8) s present a la matriu de forma primria
o natural, procedent dels fragments de roca gnia, com demostra lanlisi petrogrfica.
Tanmateix, sobserva lincrement daquesta fase a mesura que augmenta la temperatura
de cocci, especialment a partir dels 950-1000C (Heimann i Maggetti, 1981; Tite i
Maniatis, 1975).
Els xids i hidrxids de ferro sn presents a la pasta de les mfores de manera
primria. Tanmateix, a temperatures de cocci superiors als 800C en atmosferes
oxidants, el CaO reacciona amb aquests compostos. Els xids i hidrxids de ferro sn
fora inestables i tendeixen a descomposar-se i a formar nous cristalls dxid frric
(Fe3+), originant la formaci de lhematites (Fe2O3). El desenvolupament total daquest
xid frric apareix cap els 950-1000C. La formaci daquest mineral comporta canvis
en la coloraci de la pasta que dependr, en gran mesura, de la concentraci de ferro
primari en la pasta, de la mida dels cristalls dhematites i del grau de reacci segons la
temperatura assolida. En cermiques poc calcries amb concentracions de Fe2O3 com
les que presenten les nostres mfores, al voltant del 5-6% Fe2O3, a partir dels 900C, la
cristallitzaci de lhematites donaria una coloraci vermella intensa de la pasta. En
cermiques calcries (grups qumics A2, B2, B3, C2 i C3), les reaccions de la
descomposici de la calcita fa que sinhibeixi el creixement dels cristalls dhematites. Si
la TCE assolida s elevada (superior a 1000C), la fase lquida que es produeix a la
matriu impedeix loxidaci constant dels xids frrics i la tonalitat de la pasta resultant
s ms clara.

346

8.3.2. Els possibles tallers cermics de la ciutat de Barcino

8.3.2.1. La caracteritzaci qumica

Procedents dels possibles tallers cermics localitzats al suburbi est de la ciutat de

Barcino, han estat analitzats 112 individus corresponents a 52 vores dmfora Pascual 1
(CSC001 a CSC052) i 18 pivots amb marca (CSC103-CSC120) procedents del mercat
de Sta. Caterina i del carrer Giralt el Pellicer i 40 mfores Pascual 1 i dos pondera del
taller del carrer Princesa (CSC053-CSC094). A ms, shan afegit 3 sediments argilosos
procedents del solar de Santa Caterina (CSC095, CSC096. CSC097) i 5 corresponents a
diferents parts del forn circular del taller del carrer Princesa (CSC098 a CSC112) (Taula
6-Annex 1).
Lanlisi per FRX ens ha perms determinar la concentraci qumica dels
elements qumics majors i menors (expressats en xids) i dels elements traa segents:
Fe2O3 (en tant que Fe total), Al2O3, MnO, P2O5, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba,
Rb, Mo, Th, Nb, Pb, Zr, Y, Sr, Sn, Ce, Co, Ga, V, Zn, W, Cu, Ni i Cr. Tanmateix, per
les raons explicades al Captol 4.1.3, no shan considerat les concentracions relatives de
P2O5, Pb i Cu.
Els resultats han estat tractats estadsticament seguint les consideracions
dAitchison sobre dades composicionals (Aitchison, 1986, 1992; Buxeda, 1999a). Les
concentracions elementals de les 120 mostres analitzades han estat transformades en
logaritmes de raons.
La matriu de variaci composicional resultant daquest tractament, tenint en
compte els 21 elements qumics i els 120 individus proporciona una vt de 1.5917, que
sha de considerar fora elevada (Taula 8.9). Aquesta variabilitat no es tradueix noms
en diferncies composicional degudes a pocs elements qumics, sin a tots els elements
majors, menors i traa (Martnez et al., 2007). No obstant, els responsables principals
daquesta variabilitat composicional sn el MgO, Sr, CaO, Na2O, Rb, Cr, K2O, Ce,
MnO i Ba, com indiquen els valors de W.i respectius de cada composici (W.MnO= 2.378;
W.MgO= 7.791; W.CaO= 7.038; W.Na2O= 5.996; W.K2O= 2.653; W.Ba= 2.191; W.Rb= 3.940; W.Zr=
2.276; W.Sr= 6.911; W.Ce= 2.354; W.Ga= 3.419; W.Cr= 3.320) (Figura 8.30).
Per tal dobservar quines concentracions sn les que proporcionen major
variabilitat i en quins individus cermics repercuteix ms aquesta variabilitat, sha

347

realitzat una anlisi de components principals a partir de les concentracions

transformades en logaritmes de raons dels 21 elements qumics (Figura 8.31). Aquest
grfic representa els dos primers components principals que expliquen el 72% de la
variaci total. Sobserva com les mfores del carrer Princesa, aix com els dos pondera i
4 dels sediments procedents del forn (CSC099 a CSC102) sagrupen en el conjunt ms
homogeni (PR), com ja espervem en tractar-se, realment, de la producci dun taller
cermic. A aquest conjunt suneix un individu procedent del mercat de Sta. Caterina
(CSC049) i dos altres (CSC016, CSC017) resten molt prxims, presentant algunes
concentracions relatives similars a la producci amforal daquest taller. Aquests
individus es caracteritzen per oferir uns valors de CaO, K2O i Rb elevats, en comparaci
amb la resta de conjunts. El sediment CSC098 apareix fora distanciat a la banda dretasuperior del grfic, ja que presenta un valor en CaO fora ms baix que la resta
dindividus, per ms elevat en MnO, SiO2, Ze i V.
En quant als individus procedents dels abocadors del mercat de Sant Caterina i
del carrer Giralt el Pellicer, ofereixen una alta variabilitat entre ells, com indica la gran
dispersi de la seva distribuci en el grfic. Tanmateix, es pot observar com els
individus amb marca de pasta vermella (CSC104, 105, 106, 107, 108, 110, 112, 114,
115, 117) i les tres mfores de pasta vermella (CSC018, CSC019 i CSC020) resten
allats formant un conjunt bastant heterogeni a la banda dreta superior del grfic. La
pasta daquestes mfores es caracteritza per ser poc calcria i amb concentracions
elevades de K2O, V i Cr.

Figura 8.30. Grfic representant la variabilitat dels 21 elements qumics considerats per als 120
individus amforals procedents del Mercat de Sta. Caterina, el carrer Giralt el Pellicer i el carrer Princesa
(Barcelona), segons els valors W.i de la Taula 8.9

348

La resta dindividus de pasta clara es distribueixen a la banda esquerra del

dendrograma. Els individus que presenten marca epigrfica apareixen a la part superior
(CSCM-2), fora distanciats entre ells. Tot i que s evident lexistncia de grans
diferncies qumiques entre aquests individus de Santa Caterina, tots es caracteritzen
principalment per mostrar concentracions ms elevades de CaO, MgO, Na2O i Sr i inferiors de
K2O i Zr que els individus agrupats a PR i CSCM-1. Daquesta manera, les mfores amb

segell epigrfic de pasta clara (CSCM-2) presenten certes semblances amb les mfores
procedents del mateix jaciment que tenen, igualment, una tonalitat clara, tot i que no
sembla tractar-se de la mateixa producci. En canvi, els individus de pasta vermella
(CSCM-1) tenen una composici qumica fora diferent a la resta dindividus de pasta
clara procedents de lrea del mercat de Santa Caterina. Les tres mostres dargila
(CSC096, CSC097 i CSC098) tamb apareixen allades i ms o menys associades entre
elles degut als alts valors en CaO que presenten, tot i que es caracteritzen tamb per

Figura 8.31. Grfic bivariant de la primera i la segona component principal obtingudes de lACP
per als 120 individus tenint en compte 21 elements qumics. Indicaci de les diferents
agrupacions que formen els individus: PR: Princesa; CSC: Mercat de Santa Caterina; CSCM-1:
marques de Sta. Caterina de pasta vermella; CSCM-2: marques de Sta. Caterina de pasta clara

349

valors baixos en Ga, Ce i Rb.

Ja que lalta variabilitat es deguda, en part, a les diferncies composicionals
presents entre els individus cermics i els sediments argilosos, sha repetit el tractament
estadstic utilitzant les 21 composicions elementals anteriors per sense tenir en compte
les 8 mostres dargila i de sediments analitzats. La vt que mostra la matriu de variaci
composicional (Taula 8.10) continua sent molt elevada (vt =1.4549) com per a pensar
que les mfores del carrer Princesa i les mfores dels abocadors del solar de Santa
Caterina, distanciats per uns 100 m, estan fabricades amb les mateixes matries
primeres i amb el mateix procediment tecnolgic. Si, en el cas de les 100 mfores
procedents dels centres de Cabrera de Mar, una vt = 0.4831 ja ens permet documentar
diverses produccions i identificar ls de tres tipus dargila diferents seguint una gran
diversitat de tecnologies, el valor obtingut per a les mfores de Barcelona esdev
certament desorbitat com per a pensar en una producci amforal homognia o similar.
Els elements qumics que ms variabilitat introdueixen al conjunt de dades sn el MgO,
Sr, CaO, Na2O, Rb, Cr, K2O, Ce, MnO i Ba, com indiquen els valors de W.i respectius de
cada composici (W.MnO= 2.072; W.MgO= 7.582; W.CaO= 5.951; W.Na2O= 5.951; W.K2O= 2.576;
W.Ba= 2.022; W.Rb= 3.962; W.Sr= 6.892; W.Ce= 2.219; W.Cr= 3.190).

Figura 8.32. Grfic bivariant dels 112 individus del carrer Princesa i del Mercat de Santa Caterina,
amb els valors ln(CaO/Nb) a leix dabscisses i ln(Sr/Nb) a leix dordenades

350

Per tal de tenir una idea de la variabilitat de les mfores recuperades als diferents
jaciments arqueolgics, sha repetit loperaci, individualitzant, aquesta vegada, les
mfores del carrer Princesa de les recuperades a lrea del mercat de Santa Caterina. La
matriu de variaci composicional dels 40 individus amforals i dels 2 pondera del carrer
Princesa presenta un valor considerablement baix, (vt = 0.1233), indicant el seu carcter
monognic, com sespera de la producci dun taller (Taula 8.11). Si ms no, continuen
sent el Na2O i el CaO els elements que provoquen les diferncies en la composici de
les pastes dels individus, com mostren els valors de W.Na2O i W.CaO (Casas i Martnez,
2006). En canvi, els 70 individus del mercat de Santa Caterina i del carrer Giralt el
Pellicer, que formarien part del mateix jaciment arqueolgic, mostren una variabilitat
total molt ms elevada (vt = 1.7127) (Taula 8.12). Veiem, doncs, que el material
amforal procedent de lrea del Mercat s el causant de lalta variabilitat composicional
que documentvem en iniciar el tractament estadstic de les mfores de Barcelona. Aix
indicaria que entre les mfores mostrejades en els nivells que reomplien els abocadors
cermics daquest solar, es trobar material de diferents provinences.
Com ja havem documentat al centre productor de Ca lArnau (Cabrera de Mar),
les composicions relatives de CaO, Ba i Sr tornen a jugar un paper important en la
variabilitat de les mfores analitzades de la colnia Barcino. Aquesta variabilitat pot ser
deguda a diversos factors. Duna banda, ladopci de diferents estratgies en
laprovisionament i processat de les matries primeres o de processos tecnolgics
diferents, que comportaria, entre daltres processos, ls dargiles calcries i/o poc
calcries en els centres de la ciutat. Daltra banda, podria ser la conseqncia
dalteracions dorigen secundari que comportaria la precipitaci de carbonats durant el
procs deposicional dalguns dels individus. I, com viem en el cas anterior, tamb ara
es produeix una correlaci directa positiva entre les concentracions relatives de CaO i Sr
(Figura 8.32), possiblement deguda a que aquests elements apareixen fora relacionats
des del punt de vista geo-qumic, ja que pertanyen al grup IIA, corresponent als metalls
alcalinotrreos.
Tamb sorprn la variabilitat que sobserva entre els individus cermics en quant
a la concentraci relativa de Na2O i K2O. Aquestes diferncies poden ser degudes a
processos secundaris dalteraci, dels quals parlarem en el captol segent. Tanmateix,
el grfic bivariant de la Figura 8.33 permet observar una tendncia en la que els
individus de pasta clara del Mercat de Sta. Caterina, fabricats amb una argila calcria,
ofereixen uns valors de Na2O ms alts, per ms baixos en K2O. En canvi, els individus
351

amb marca de pasta vermella sn ms propers a les mfores del carrer Princesa que als
individus procedents del mercat, amb concentracions relatives ms baixes de Na2O i
ms elevades de K2O.
Com que es poden intuir alteracions dorigen secundari que poden haver
modificat la composici qumica de la pasta durant el procs denterrament i que poden
ser les causants, en part, de la variabilitat qumica existent entre els individus del mercat,
sha repetit el tractament estadstic per sense tenir en compte els elements que poden
haver patit alteracions durant el perode de deposici.
Daquesta manera, sha tingut en compte noms els 110 individus amforals
analitzats i no shan utilitzat les concentracions relatives de Na2O, K2O i Rb. La matriu
de variaci composicional ens dna, en aquest cas, una vt = 1.0748, que es pot
considerar encara molt elevada, tot i que ha disminut notablement (Taula 8.13). Els
elements que mostren ms variabilitat continuen sent el MgO, CaO, Sr i Cr, tot i que els
valors .i de tota la composici sn molt elevats. Com a resum daquest tractament
estadstic, podem observar a la Figura 8.34 el dendrograma resultant de lanlisi de
conglomerats, realitzat amb el programa S-Plus 2000 (MathSoft, 1999), emprant la
distncia euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide, sobre la

Figura 8.33. Grfic bivariant dels 112 individus del carrer Princesa i del Mercat de Santa Caterina,
amb els valors ln(K2O/Nb) a leix dabscisses i ln(Na2O/Nb) a leix dordenades

352

subcomposici Fe2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, SiO2, Ba, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn,
Cu, Ni i Cr, utilitzant el Nb com a divisor en la transformaci de logaritmes de raons.
Aquest grfic posa de relleu una estructura complexa en la que podem estimar una srie
dagrupacions, amb ms o menys variabilitat interna. Per tal de resumir les diferncies
qumiques entre els grups definits, la Taula 8.14 representa la mitjana aritmtica i la
desviaci estndard a la mitjana dels individus corresponents al grup de referncia de la
producci del taller del carrer Princesa i als grups qumics de les mfores procedents de
lAvinguda Camb-mercat de Sta. Caterina. Aquests valors sn els valors de les dades
normalitzades al 100%, sense considerar la prdua al foc (PAF).
El conjunt ms homogeni est format pels 40 individus del taller del carrer
Princesa que formen el grup de referncia del taller (GR - PR) (Casas i Martnez, 2006).
Lindividu ACM049 del mercat tamb presenta certes semblances amb aquest grup de
referncia, tot i que les diferncies sn encara notables com per a considerar que forma
part de la producci del taller del carrer Princesa. Aix, lindividu CSC049 ofereix
concentracions ms altes en Ba i Sr que el grup de referncia PR, per ms baixes de
MnO (Taula 8.14).
A una certa distncia ultramtrica suneixen una srie dindividus corresponents
a les mfores amb marca del mercat de Sta. Caterina amb pasta de tonalitat vermella
(SCM-1). Aquestes corresponen al cognomina LAETI (CSC104), a tres marques amb el
tria nomina PLOC (CSC115, CSC117 i CSC119) i a tres marques amb el cognomina
EPAPR (CSC105, CSC106 i CSC107), que presenten poc CaO i ms Cr que la resta.
Prximes a aquests pivots de pasta vermella es situa el grup qumic SC-1, compost per
tres individus de pasta vermella (CSC018, CSC019 i CSC020).
Laltre pivot dmfora de tonalitat vermella amb la marca LAETI (CSC112)
apareix ms associada al grup SC-1 que a les altres marques de Sta. Caterina, ja que
tenen valors en MnO, Ba i Sr ms elevats que el grup SCM-1 (Taula 8.14).
Finalment, la marca CSC114, que correspon a la lletra P, sajunta a aquest
conjunt a una major distncia ultramtrica, degut a que presenta un contingut en MgO i
Sr ms elevat, per ms baix en MnO (Figura 8.34).
A la dreta del dendrograma, sestenen la resta de materials procedents de lAv.
Camb i del mercat de Sta. Caterina, caracteritzats per un alt contingut en calci i
magnesi. Com es pot observar, lestructura daquests grups s molt ms complexa que
la que es troba en el cas de la producci del taller del carrer Princesa (PR).

353

Figura 8.34. Dendrograma resultant de lanlisi dagrupament dels 110 individus amforals del carrer Princesa i
del mercat de Sta. Caterina (Barcelona) , amb indicaci dels grups PR (Princesa) i SC-1, SC-2, SC-3, SC-4,
SCM-1 i SCM-2 (Sta. Caterina)

354

El grup qumic SC-2 agrupa als individus CSC009, CSC010 i CSC013, que es
separen de la resta dindividus per presentar, bsicament, concentracions relatives
superiors de Ba i Sr. El grup qumic SC-4 s, no obstant, el que presenta les mximes
concentracions en CaO, Ba i Sr.
Les vuit marques dmfora de pasta clara, SCM-2, sassocien ms amb aquests
conjunts poc uniformes, tot i que resten separades perqu les marques presenten unes
concentracions relatives majors de Cr. Aquestes marques corresponen a dos individus
amb el cognomina LAETI (CSC103, 113), un individu amb el tria nomina PLOC
(CSC116), tres marques amb lestampilla LEBS (CSC109, 110, 111) i, finalment, una
amb el cognomina THEOP (CSC118) i una altra amb la lletra O (CSC120).
La resta dmfores, CSC006, CSC007, CSC029, CSC030, CSC031 i CSC109
resten allades en lestructura del dendrograma ja que les seves concentracions relatives
difereixen en gran mesura de la resta dindividus analitzats. Tanmateix, lindividu
CSC007 saproxima als grups SC-3 i SC-4, la marca CSC109 sassocia en certa manera
al grup SCM-2 i els individus CSC030 i CSC031 presenten certes semblances
qumiques.
Donada la variabilitat qumica existent entre els individus del carrer Princesa i
els del mercat de Santa Caterina, ens resulta singular pensar que, en tractar-se de centres
productors, les matries primeres utilitzades siguin tan diferents des del punt de vista
qumic. Si partim de la hiptesi que tots dos centres sn contemporanis i que en ambds
casos shan utilitzat les matries primeres locals, la provinena daquestes matries
sembla diferent. En el cas del taller del carrer Princesa, la homogenetat de la producci
indicaria la fabricaci, en aquest punt de lextraradi de la ciutat, dmfores i altres
materials cermics, com cermica comuna i pondera. Les mfores de lrea del mercat
de Santa Caterina, destaquen, en canvi, per la seva heterogenetat composicional.
Nombrosos processos secundaris originats durant lenterrament daquests materials pot
haver alterat en gran mesura la seva composici original. Tanmateix, sevidencien
produccions diferents, fabricades amb matries primeres i processos tecnolgics
diferents.
Ja que no es coneix cap estructura de forn cermic o destructures directament
relacionades amb la producci cermica en lrea de la ciutat on es localitza el mercat
de Santa Caterina, no es poden considerar, els diversos grups qumics identificats, com
grups de referncia de la producci dun centre cermic.

355

8.3.2.2. La caracteritzaci petrogrfica

8.3.2.2.1. Princesa
Des del punt de vista petrogrfic, shan analitzat 5 individus amforals del carrer
Princesa (CSC054, CSC058, CSC059, CSC067 i CSC070) que formen part del GR-PR
de la producci dmfores Pascual 1 daquest taller. Lanlisi petrogrfica per lmina
prima mitjanant el microscopi polaritzant permet confirmar el mateix origen, des del
punta vista petrogrfic de tots aquests individus, que han estat classificats dins la fbrica
petrogrfica F-PRINC-A. Tanmateix, es poden identificar diferents rangs de
temperatura per als 5 individus caracteritzats, aspecte que ser tractat amb profunditat
en lanlisi dels processos tecnolgics de manufactura daquests contenidors. No
obstant, sobserva que la matriu daquestes mfores, de color marr-vermells, s
pticament ms inactiva en els individus CSC058 i CSC070 que en el cas de les
mfores CSC054, 067 i 059, reflectint canvis en la temperatura de cocci (Lmina 8.7).
Laspecte general daquests individus s heteromtric en quant a les inclusions i
el tipus de porositat. Els pors sn fora freqents en la matriu cermica i es
distribueixen de manera uniforme seguint la mateixa direcci que les parets de la
cermica. (50-600 m). La porositat s tancada, constituda per pors de forma allargada
i arrodonida que envolten alguns fragments de roca i minerals.
La fracci grollera est representada majoritriament per fragments de roques
gnies amb aportacions metamrfiques i sedimentries. Les roques gnies dominants sn
granits i granodiorites formades per quars, feldspat i plagiclasi o quars, feldspat i
moscovita (entre 1000-1500 m) (Lmina 8.8, a, b). En alguns casos, tant el feldspat
potssic com la plagiclasi apareixen fortament alterats. Els primers a caol i la
plagiclasi apareix sovint zonada, alterada a sericita, o amb inclusions vermiformes de
quars (Lmina 8.8, c, d). Al costat dels fragments ignis es documenten alguns fragments
de quars mono i policristall i plagiclasi de gran mida.
Les roques metamrfiques que dominen sn fillites o pissarres de carcter
minoritari. Aquests fragments sn de forma ovalada o circular i presenten mides al
voltant de 400-900 m (Lmina 8.8, e, f, g).
Les roques sedimentries estan representades per gresos i ciments calcaris, de
mides entre els 500 i 800 m i de forma fora arrodonida. Les concentracions de calcita
micrtica, que arriben a assolir mides de 500 m, presenten una corona de reacci amb
356

els xids al seu voltant. Les roques sedimentries estan compostes bsicament per quars
i de vegades de feldspats i fragments de roca (Lmina 8.8, f, h).
La fracci fina est formada bsicament per fragments de quars monocristall de
forma subangular i subarrodonida i amb diverses mides (entre 20 i 100 m). Aquesta
fracci fina de quars ve acompanyada de feldspat alcal i plagiclasi. Els filosilicats
majoritaris sn les lmines de miques moscovites allargades i de mida petita (entre 30 i
280 m, tot i que abunden amb dimensions entre 50 i 120 m). Tamb apareixen
distribudes en la matriu xids de ferro (entre 90 i 200 m) i petits nduls de calcita
micrtica. En el cas de lindividu CSC070, shan observat cristalls de calcita de carcter
primari. Tanmateix, tamb es documenten cristallitzacions de calcita secundria a la
matriu cermica i a linterior dels pors.

8.3.2.2.2. Santa Caterina

Una selecci de vuit individus procedents del mercat de Santa Caterina han estat
caracteritzats petrogrficament (CSC001, 003, 008, 017, 020, 023, 026 i 037). Tots els
individus corresponen al grup qumic SC-3 excepte lmfora CSC020 que pertany al
grup qumic SC-1. Lanlisi de les lmines primes daquests individus mitjanant el
microscpic ptic polaritzant ha perms identificar una composici geolgica
homognica caracteritzada per roques gnies amb aportacions metamrfiques i
sedimentries. Tanmateix, alguns trets permeten diferenciar diverses tecnologies de
fabricaci en els vuit individus analitzats, que donen lloc a diverses fbriques
petrogrfiques.
Els individus CSC001, 008, 017, 023, 026 i 037 formen la fbrica petrogrfica
FP-CSC-A1. Es caracteritzen per presentar en una proporci semblant fragments de
roca gnia, metamrfica i sedimentria que conformen la fracci grollera, aix com grans
fragments de minerals despresos daquests materials. Aquestes partcules es
distribueixen en una matriu de color marr clar-rosat, pticament inactiva (Lmina 8.9).
Les partcules presenten una distribuci preferencial resseguint lrea perifrica
a les parets dels individus. Contrriament, la porositat, tancada, apareix fora
concentrada a linterior de la matriu, adoptant una forma oval que segueix la mateixa
orientaci que les parets de lmfora. En alguns casos es tracta de grans vaquols que fan
fins 3000 m de longitud.

357

Els fragments de roca gnia de tipus granitoide estan formats bsicament de

quars, feldspat potssic i plagiclasi o quars, feldspat i mica. Les mides daquestes
inclusions varien entre 500 i 1700 m i la forma acostuma a ser subarrodonida (Lmina
8.10). Tamb dominen en la pasta cermica els grans de quars de forma allargada i subangular, amb mides al voltant de 400 a 700 m. Alguns fragments de microclina i
plagiclasi tamb formen part de la fracci grollera (entre 300 i 700 m), de vegades
alterats, la primera caolinitzada i la segona zonada o alterada a sericita (Lmina 8.10, a,
c, d, e).
Al costat de les roques i minerals de roques gnies apareixen fragments de
pissarres o fillites de forma allargada i oval (entre 400 i 800 m), formats per una
matriu moscovtica i petits fragments de quars (Lmina 8.10, a, b, g). Tamb apareixen
alguns fragments sedimentaris, corresponents a gresos de forma subarrodonida, amb
mides que varien entre 400 i 800 m (Lmina 8.10, c, d, f, g). Algunes concentracions
circulars de calcita micrtica sn presents sobretot a tocar les parets interna i externa de
lmfora (entre 300-1100 m) (Lmina 8.10, a). Sovint es veuen cristallitzacions de
calcita secundria envoltant la perifria dels pors (Lmina 8.10, c, e). Finalment, els
minerals opacs presents mostren una forma arrodonida i mides dentre 400-500 m. La
fracci fina es composa bsicament de fragments de quars (entre 20 i 100 m),
normalment de forma subarrodonida. Els filosilicats venen representats per una lmines
de miques (50-150 m). Minerals opacs tamb apareixen com a fracci fina, de forma
rodona (entre 50 i 150 m). En alguns daquests individus saprecien, tot i que no
sempre de forma clara, grumolls dargila a la pasta cermica (Lmina 8.10, h).
Lindividu CSC003 forma la fbrica petrogrfica FP-CSC-A2. La matriu de s
de color marr clar, pticament inactiva i es caracteritza per la gran abundncia de
concentracions de calcita micrtica (Lmina 8.9). La porositat s elevada, distribuda
generalment a la part central de la matriu, i es desenvolupa en pors grans i petits de
forma allargada (80-800 m) o arrodonida (600-300 m), tot i que sempre s tancada.
La composici litolgica grollera predominant de la lmina prima de lindividu CSC003
correspon a roques gnies de tipus granitoide, de forma allargada, de subangular a
subarrodonida (300-1000 m). Aquests materials plutnics es composen principalment
de quars, feldspat potssic i plagiclasi, que apareixen de forma individual, com a
partcules despreses de les roques gnies (Lmina 8.11, a, b, c, d, e, f). En alguns casos,
tant la microclina com la plagiclasi apareixen alterades, sobretot la plagiclasi,
normalment zonada o alterada a sericita. Les roques sedimentries sn fora comunes i
358

venen representades per una srie de gresos de forma allargada subarrodonida que
varien entre 400 i 1400 m (Lmina 8.11, b), que segueixen la mateixa orientaci de les
parets de lmfora. Finalment, en menor proporci apareix una srie de roques
metamrfiques, bsicament pissarres i micaesquistos (Lmina 8.11, c, h), de forma
quadrangular o allargada, arrodonits i de mida ms petita (300-600 m). El component
majoritari daquestes inclusions metamrfiques sn els cristalls de biotita i/o mica
envoltant i sobreposats als petits cristalls de quars. Una caracterstica daquesta lmina
s la presncia dominant de concentracions de calcita micrtica de tendncia circular (al
voltant de 300 m) i menys freqentment allargada (200-1000 m) (Lmina 8.11, c, d,
e). Tamb es troben cristallitzacions de calcita secundria dins la porositat (Lmina
8.11, b, d, e). Acompanyen la fracci grollera una srie dopacs de forma allargada i
sub-arrodonida, que varien entre 100 i 500 m. De forma rara, apareixen alguns
fragments petits damfbols de tipus hornblenda (125 m) (Lmina 8.11, d). La fracci
fina de la matriu est dominada per petits fragments de quars (20-100 m), distributs
de forma unimodal, mostrant un carcter fora arrodonit. Laltre component de la
fracci fina sn les biotites de forma allargada i fina. Si b la fracci que predomina
presenta unes mides entre 40 i 100 m, en alguns casos la biotita assoleix els 270 m. A
ms daquesta composici litolgica, lindividu CSC003 es caracteritza igualment per
presentar grumolls dargila (Lmina 8.11, e, f), que assoleixen mides entorn els 8001000 m.
Finalment, lindividu poc calcari CSC020 constitueix per si mateix la fbrica
petrogrfica FP-CSC-B. La matriu daquest individu s de color marr-vermells,
pticament activa. Les partcules es distribueixen de forma homognia, amb porositat
baixa i sense mostrar una orientaci preferent (Lmina 8.9). La fracci grollera s
menys freqent que als individus anteriors. Aquesta es composa principalment de
roques gnies de tipus granitoide, de forma quadrangular a allargada i mesuren entre 550
i 1400 m. Aquestes partcules estan formades per quars, feldspat potssic i plagiclasi,
que apareixen alterats i, en el cas de la plagiclasi, tamb zonada (Lmina 8.12, a, b).
Fragments daquests minerals, sobretot quars, apareixen distributs per la matriu
cermica de manera unimodal. La forma daquests fragments s de tendncia arrodonida
(100-300 m). A ms daquesta fracci dominant, els fragments de roca sedimentria
sn fora comuns (Lmina 8.12, c). Es tracta bsicament de gresos de forma allargada i
sub-arrodonida, que mesuren entre 700-1500 m. Finalment, les roques metamrfiques
tamb hi sn presents. Apareixen alguns fragments de pissarres i esquistos de forma
359

quadrangular i generalment allargada, i mides entorn 400-1200 m (Lmina 8.12, d, e).

Com a mineral accessori es documenta la presncia damfbols de tipus hornblenda, de
color vermell a marr en ncols creuats (364 m) (Lmina 8.12, f). Les partcules
opaques sn poc freqents (200-300 m). Les concentracions de calcita micrtica sn
rares, per la seva presncia podria indicar una baixa temperatura de cocci, ja que no
ha arribat a descomposar-se totalment (entre 300-1000 m). La fracci fina es composa
principalment de cristalls de quars, de tendncia arrodonida, que mesuren al voltant de
20-100 m. Acompanyant aquestes partcules, les biotites i miques de forma allargada
arriben a assolir, en alguns casos, mides de 200 m.

8.3.2.3. La caracteritzaci tecnolgica

Per tal danalitzar els processos tecnolgics portats a terme en la fabricaci de

les mfores del carrer Princesa i del mercat de Santa Caterina que conformen els
diferents grups qumics identificats mitjanant la FRX, els 112 individus cermics han
estat analitzats mineralgicament per DRX. Aquesta tcnica, juntament amb lanlisi
petrogrfica, ens aproximar al coneixement del tipus de constituents que formen la
pasta cermica, del tipus datmosfera de cocci i post-cocci i de la temperatura de
cocci. La selecci de les matries primeres i duns processos de cocci determinats
donar com a resultat una gran varietat dmfores amb caracterstiques fsiques
(microestructura, color, etc.) i propietats fsiques (porositat, resistncia mecnica a la
fractura, tenacitat, etc.) diferents. Tanmateix, com hem indicat anteriorment, el procs
ds, deposici i post-deposici de les cermiques arqueolgiques pot haver provocat
alteracions i transformacions mineralgiques que repercutiran en canvis en la
composici qumica i en les seves propietats fsiques i mecniques finals (Picon, 1973,
1991; Tite et al., 2001).
Des del punt de vista tecnolgic, les mfores del grup de referncia PR i dels
grups qumics SC-2, SC-3, SC-4 i SCM-2, sn calcries, mentre que les mfores dels
grups qumics SC-1 i SCM-1 sn poc calcries. Aquesta diferncia entre cermiques
poc calcries (amb un contingut de CaO inferior al 5-6%) i calcries (amb un contingut
de CaO superior al 5-6%) comporta importants variacions tecnolgiques tant en el

360

procs de producci de les cermiques com en les seves propietats finals (Heimann,
1982, 1989; Heimann, Maggetti 1981; Maniatis et al., 1981). Aquesta divisi es pot
observar en situar els individus estudiats en el diagrama ternari del sistema CaO-Al2O3SiO2 (Figura 8.35). Les mfores del carrer Princesa (PR) i els individus poc calcaris del
mercat (CSCM-1) o els prxims a la producci del taller del carrer Princesa (CSC016,
CSC017 i CSC049) es situen dins el triangle de compatibilitat quars-anorthita-mullita,
indicant que les concentracions en CaO sn poc importants. En canvi, la resta
dindividus calcaris del mercat, entre els quals es troben els pivots amb marca de pasta
clara, sagrupen de forma ms dispersa en el triangle de compatibilitat quarswollastonita-anorthita (Heimann, 1989; Maggetti, 1982).

8.3.2.3.1. Princesa

Entre els individus amforals del carrer Princesa, shan seleccionat les mfores
CSC071 i CSC073 per a realitzar experiments de recocci a 750, 800, 850, 900, 950,
1000, 1050 i 1100C. Lanlisi per DRX de les mostres resultants de la cocci a cada
rang de temperatura ens permet estimar levoluci de les fases cristallines amb
lincrement de la temperatura de cocci. Daquesta manera, es pot crear un model que

Figura 8.35. Diagrama ternari del sistema CaO-Al2O3-SiO2 amb lemplaament dels 110 individus analitzats: qtz
= quars (SiO2); wo = wollastonita (CaSiO3); an = anorthita (CaAl2Si2O8); mu = mullita (Al6Si2O13); gh =
gehlenita (Ca2Al2SiO7)

361

ser utilitzat posteriorment com a patr en lestimaci de la TCE de les diverses

fbriques mineralgiques identificades per al grup de referncia PR.
A 750C, lindividu ACM071 presenta fases cristallines primries com les
illites moscovites, el quars, el feldspat potssic i la plagiclasi, minerals que trobem
tamb per lmina prima (Lmina 8.8). La calcita continguda a lindividu CSC071 s
encara present a 750C. Tamb es detecta la cristallitzaci dxids de ferro, com
lhematites (Figura 8.36). Aquestes fases es mantenen fins als 900C excepte la calcita,
que a partir de 800C mostra una forta reducci i a 850C ja ha desaparegut totalment. A
900C, els piroxens comencen a cristallitzar, mentre que la gehlenita apareix amb un
pic molt intens que contrasta amb la seva absncia a 850C. Les illites es mantenen fins
a 1000C i, a partir daquesta temperatura, sobserva un increment dels pics de piroxens
i dhematites, mentre que els pics de gehlenita apareixen ara ms reduts. Aquesta, per,
s encara present a 1100C, temperatura en la que els pics de feldspat potssic,
plagiclasi i piroxens apareixen ms intensos. Els pics de quars experimenten una petita
reducci a partir de 1050C, per sn sempre ben representatius.
A partir de les fases cristallines identificades a cada rang de temperatura, podem
estimar que la TCE de lindividu CSC071 ha de ser inferior a 750C, ja que el
difractograma de lindividu CSC071 en lestat com es rep (ECER) no presenta la
cristallitzaci dhematites que si veiem en el difractograma de la mateixa mostra cuita a

Figura 8.36. Resultats dels experiments de recocci de lindividu CSC071,

corresponent a la fbrica PR-F1 del carrer Princesa de Barcelona. RT:
temperatura ambient; qtz: quars; cal: calcita; ill: illita moscovota, kfs: feldspat
potssic; pg: plagiclasi; hm: hematites; gh: gehlenita; px: pirox

362

363

Figura 8.38. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu CSC071

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

364

750C (Figura 8.37 a). La calcita continguda a la mostra en lECER pot considerar-se,
en part, primria. No obstant, tamb pot respondre, en part, a calcita secundaria fixada
en la matriu cermica durant el procs denterrament. Ja que a lindividu CSC071 en
lECER noms sobserven fases primries i, degut a la textura i poca resistncia que
presenta aquest material, pensem que pot tractar-se dun envs que no ha estat cuit. Les
mateixes caracterstiques mostra lindividu CSC086 i, com que els seus difractogrames
sn molt similars, aquests dos individus han estat classificats en la fbrica mineralgica
PR-F1 (Taula 8.15). Aquests dos individus, doncs, o no han estat cuits o, en cas destarho estat, la TCE no ha sobrepassat els 750C. A aquesta temperatura, per, el cos
cermic no ha assolit lestat de rigidesa i vitrificaci necessaris per a que lmfora
esdevingui un material dur, impermeable i resistent. Aix suggereix lanlisi per MER
de la fractura fresca de lindividu CSC071 en lECER, que evidencia que la fase vtria
no sha iniciat (Figura 8.38, superior). Aquest mateix individu cuit a 950C presenta una
intensa fase vtria de la matriu calcria i un alt estadi de sinteritzaci (Figura 8.38,
central). Finalment, a 1100C, la matriu es composa duna massa densa vidriada i
lestadi de sinteritzaci s total (Figura 8.38, inferior).
Lexperiment de recocci realitzat sobre lindividu CSC073 presenta unes fases
cristallines una mica diferents a mesura que augmenta la temperatura de cocci (Figura
8.39). La calcita ha desaparegut quasi completament a 800C i a 850C ja no sobserva

Figura 8.39. Resultats dels experiments de recocci de lindividu CSC073,

corresponent a la fbrica PR-F3 del carrer Princesa de Barcelona. RT: temperatura
ambient; qtz: quars; cal: calcita; ill: illita moscovota, kfs: feldspat potssic; pg:
plagiclasi; hm: hematites; gh: gehlenita; px: pirox

365

Figura 8.40. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu CSC073

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

366

cap pic. El feldspat potssic i la plagiclasi, presents sempre, incrementen la seva

intensitat a mesura que augmenta la TCE. Els pics mostren un creixement a 900C, per
s a partir de 1050C quan mostren una major intensitat. Les illites es mantenen de
manera notable fins 900/950C fins desaparixer entorn 1000C ja que a 1050C ja no
sobserva cap pic. Els cristalls dhematites sn presents a qualsevol rang de temperatura.
A 950C, aquests cristalls apareixen ben cristallitzats, per els pics ms intensos es
donen a partir de 1050C i sobretot a 1100C. Els pics de piroxens sn presents a
lindividu CSC073 en lECER aix com en els diferents rangs de temperatura.
Tanmateix, sobserva un increment en la intensitat dels pics a partir de 950C, que ser
encara superior entre 1050 i 1100C. La gehlenita cristallitza en aquest individu a partir
de 950C i a 1050C la seva presncia s ms notable.
Si comparem levoluci de les fases cristallines identificades en els diferents
rangs de temperatura a que ha estat recuit lindividu CSC073 amb el difractograma
obtingut en lECER, ens porta a estimar la seva TCE entre 800-900C. Els individus
CSC053, 055, 073, 075, 081, 083 i 087 mostren uns difractogrames similars a lindividu
CSC073. Es caracteritzen per la presncia de fases primries com les illites, que t
representats tots els pics, el quars, el feldspat potssic i la plagiclasi (Figura 8.37 b).
Tamb es troba ben representada la calcita en aquests difractogrames. Part daquest
mineral pot ser considerat dorigen primari, ja que els experiments termodifractomtrics
mostren que a 800C encara s mnimament present i a 850C ja ha desaparegut.
Tanmateix, part daquesta calcita pot respondre a la fixaci de carbonats durant
lenterrament. Aquests minerals apareixen acompanyats de fases de cocci, com la
incipient cristallitzaci de lhematites i dels piroxens. La presncia conjunta daquestes
fases, unida a labsncia de la gehlenita, ens porta a estimar, doncs, una TCE entre 800900C. Els difractogrames dels individus CSC063, 079 i 086 representen unes fases
intermitjes entre aquest darrer grup identificat i el corresponent a la fbrica PR-F1. Les
fases cristallines daquests tres individus sn molt similars a les de la fbrica PR-F1, si
b les illites presenten menys intensitat i es documenta, a ms, la cristallitzaci de
lhematites. Per aquest motiu, sha considerar laTCE daquests tres individus entorn
750-800C i han estat agrupats en la fbrica PR-F2. Els altres sis individus que
presenten una TCE una mica superior (800-900C) i que sassocien a lindividu CSC073,
han estat agrupats en la fbrica PR-F3 (Taula 8.15).
Lanlisi per MER de lindividu CSC03 en lECER i recuit a 950C i a 1100C
permet avaluar la transformaci que experimenta la microestructura amb laugment de
367

temperatura. A 800C, la matriu de lindividu CSC073 presenta una vitrificaci inicial

en alguns punts (Figura 8.40, superior). A 950C, la fase vtria s intensa i sestn per
tota la matriu cermica (Figura 8.40, central). A 1100C, la vitrificaci s total i la
matriu ha esdevingut una massa densa en la que les lmines dargila es mostren
totalment sinteritzades (Figura 8.40, inferior).
La comparaci entre els difractogrames de la resta dindividus i els patrons
identificats en els experiments termodifractomtrics permet definir altres fbriques de
ms alta temperatura de cocci.
La fbrica PR-F4 ve representada pels individus CSC054, 064, 065 i 084,
caracteritzats per presentar les mateixes fases cristallines que la fbrica anterior, per la
intensitat dels pics de les illites ha disminut notablement, fins desaparixer el pic de
10. A ms, els pics de pirox apareixen fora ms desenvolupats (Figura 8.37 c). La
TCE estimada es situa entorn 900/950-1000C (Taula 8.15).
La majoria dindividus sagrupen en la fbrica de ms elevada temperatura, PRF5, ja que les illites han desaparegut totalment, fet que indicaria una TCE superior a
1000C (Taula 8.15). A ms, aquests difractogrames mostren uns pics ms intensos de
feldspat potssic, plagiclasi, hematites i piroxens i sobserva, a ms, la cristallitzaci
de la gehlenita (Figura 8.37 d).

8.3.2.3.2. Santa Caterina

Per tal davaluar levoluci de les fases cristallines en els individus que formen
el grup qumic SC-1, sha realitzat un experiment de recocci sobre lindividu poc
calcari CSC020 de pasta vermella. A 800C, la calcita sha descompost totalment per
resten altres fases primries com el quars, les illites, els feldspats potssics, la
plagiclasi i lhematites, que podria tractar-se, en part, duna fase de cocci (Figura
8.41). A partir de 850C, sobserva la cristallitzaci de lespinella. Tanmateix, a partir
de 1000C desapareixen les illites i es fan ms intenses altres fases minerals de cocci
com lhematites i lespinella. A partir de 1050C, es documenta un gran increment de la
plagiclasi en detriment dels feldspats potssics, aix com una gran intensitat dels pics
dhematites. La cristallitzaci daquests xids de ferro contribuir a crear una tonalitat
vermella cada cop ms intensa, a mesura que augmenta la temperatura de cocci.

368

Aquesta anlisi ens permet estimar una TCE entre 800-850C per a lindividu CSC020
en lECER.
A partir de levoluci de les fases mineralgiques que experimenta aquest
individu, podem considerar dues fbriques en el grup qumic SC-1 (Taula 8.15). Una de
baixa temperatura, SC-1A (Figura 8.42, esquerra), en la que sobserven bsicament les
fases cristallines primries (quars, filosilicats del tipus de les illites moscovites, calcita,
feldspats potssics i plagiclasi), aix com la cristallitzaci de lhematites. Aquestes
fases ens porten a estimar una TCE al voltant dels 750-800C per als individus CSC018
i CSC019. En canvi, a lindividu CSC020, corresponent a la fbrica SC-1B, els pics
dillites i de calcita han disminut considerablement i saprecia la cristallitzaci de
lespinella. La TCE es situa entorn 800-850C (Figura 8.42, dreta).
Lanlisi per MER de lindividu CSC020 en lestat com es rep (ECER), i recuit a
950 i a 1100C permet observar les transformacions que pateix la microestructura amb
laugment de la temperatura. En lECER, s a dir, cuit entorn els 800-850C, la matriu
cermica mostra els primers efectes de la fase vtria en determinats punts aix com un
estat de vitrificaci inicial (Figura 8.43, superior). A 950C, les partcules dargila
apareixen ben sinteritzades i lestat de vitrificaci s extensiu a gran part de la matriu,
excepte en els punts de connexi amb les partcules no plstiques, que apareixen encara
individualitzades (Figura 8.43, central). Finalment, a 1100C, la matriu cermica ha
patit canvis importants (Figura 8.43, inferior). Lestat de vitrificaci s total i els

Figura 8.41. Resultats dels experiments de recocci de lindividu CSC020,

corresponent a la fbrica SC-1B del mercat de Santa Caterina. RT: temperatura
ambient; qtz: quars; cal: calcita; ill: illita moscovita, kfs: feldspat potssic; pg:
plagiclasi; hm: hematite; spi: espinella

369

constituents de la pasta formen unes masses vidrioses amples en les que el grau de
sinteritzaci de les partcules s fora elevat.
El grup qumic SC-2 ve representat per una sola fbrica mineralgica dalta
temperatura (CSC009, 010 i 013). Els difractogrames mostren fases cristallines de
cocci, com la gehlenita i els piroxens, aix com una forta representaci dels pics de
plagiclasi i dhematites (Taula 8.15). La presncia daquestes fases i labsncia
dillites ens porta a estimar una TCE superior a 1000C. La calcita present a la mostra
deu correspondre, segurament, a cristallitzacions de calcita secundria, ja que els
carbonats haurien estat descompostos en assolir una temperatura de cocci superior a
800-850C (Figura 8.44). A ms, sobserva la cristallitzaci de lanalcima. Aquest
mineral s una zeolita sdica (Na[AlSi2O6] 6H2O) que sidentifica en cermiques
calcries cuites a alta temperatura o sobrecuites. La seva formaci com a fase
secundria sembla estar en relaci amb lalteraci de la fase vtria desenvolupada per les
cermiques en ser cuites a alta temperatura. Aquesta alteraci es produeix en el material
format per silicats i comporta un procs doble. Duna banda, lalteraci de la fase vtria
de cermiques calcries cuites a una temperatura elevada, amb la lixiviaci de potassi i,
normalment, tamb de rubidi. Posteriorment, sobre aquesta fase vtria alterada es
produeix la cristallitzaci de lanalcima que comporta la fixaci de sodi allcton
(Buxeda, 1999a; Buxeda et al., 2002; Schwedt et al., 2006).
En quant al grup qumic SC-3 corresponent a mfores calcries i amb alt
contingut en MgO, sha realitzat un experiment termodifractomtric sobre lindividu
CSC027, per tal dobservar levoluci de les fases cristallines amb laugment de la

Figura 8.42. Difractogrames corresponents a les fbriques SC-1A i SC-1B del grup qumic SC-1 de Santa
Caterina (Barcelona). cal: calcita; hm: hematites; kfs: feldspat potssic; pg: plagiclasi; qtz: quars; spi: espinella

370

Figura 8.43. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu CSC020

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

371

temperatura de cocci i aix estimar la TCE per als individus daquest grup qumic. La
Figura 8.45 mostra com, entre 800-850C, la calcita sha descompost totalment i aix
confirmaria que, amb molta probabilitat, part dels carbonats presents als individus de
Santa Caterina sn dorigen secundari. Les illites apareixen com a fase primria per
desapareixen completament entorn de 1000C. Lhematites, present a tots els rangs de
temperatura, apareix sempre poc desenvolupada. Altres fases primries, com la
plagiclasi, experimenten un gran desenvolupament amb laugment de la temperatura,
sobretot quan aquesta s superior a 1000C i especialment a 1100C. Des de 850C,
sobserva la cristallitzaci de la gehlenita i dels piroxens, que es desenvolupen amb
ms intensitat a partir dels 1000C i, especialment, a 1100C.
A partir daquesta anlisi podem identificar 4 fbriques mineralgiques diferents
per als individus daquest grup qumic.
Els individus CSC027 i CSC004, que presenta un difractograma molt similar,
han estat agrupats en la fbrica SC-3A (Taula 8.15). Sn les mfores del grup qumic
SC-3 cuites a ms baixa temperatura, que sestima inferior a 850C per labsncia de la
gehlenita (Figura 8.46, esquerra). Lindividu CSC003 (fbrica SC-3B) sembla cuit a una
TCE al voltant de 850-950C, ja que sobserva la cristallitzaci de gehlenita i els pics
de pirox sn ms intensos. A temperatures entorn els 950-1000/1050C, els filosilicats

Figura 8.44. Difractograma corresponent a la fbrica SC-2A dalta temperatura

(superior a 1000C) del grup qumic SC-2 de Santa Caterina (Barcelona). anl:
analcima; cal: calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; kfs: feldspat potssic;
pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

372

de tipus illita moscovita han desaparegut quasi totalment i les fases de cocci apareixen
amb ms intensitat (fbrica SC-3C). Finalment, la fbrica SC-3D s similar a la fbrica
anterior en quant a la TCE estimada. Tanmateix, es diferencia per la presncia, en un
gran nombre dindividus de pasta clara, de la cristallitzaci de lanalcima com a fase
secundria (Figura 8.46, dreta). En tots els individus que formen les 4 fbriques del grup
qumic SC-3 sobserva la presncia de calcita, que probablement, t un origen secundari,
ja que a partir dels 800-850C shauria descompost per donar pas a la formaci de fases
de cocci.
Lanlisi per MER de lindividu CSC027 en lECER i cuit a 950C i a 1100C
ens permet observar levoluci que experimenta la microestructura cermica i lestadi
de sinteritzaci dels constituents de la matriu cermica amb laugment de la temperatura
de cocci. La TCE estimada per a lindividu CSC027 a partir de lanlisi per DRX, es
situa entorn els 800-850C. A aquesta temperatura, no es troba cap senyal de
vitrificaci a la matriu cermica (Figura 8.47, superior). A 950C, la microestructura ha
esdevingut una pasta intensament vidriada amb un alt grau de sinteritzaci de les
lmines dargila (Figura 8.47, central). A 1100C lestadi de vitrificaci s total i sestn
per tota la matriu cermica, formant una superfcie vidriada densa (Figura 8.47, inferior).

Figura 8.45. Resultats dels experiments de recocci de lindividu CSC027

corresponent a la fbrica SC-3A del mercat de Santa Caterina. RT : temperatura
ambient ; qtz : quars ; cal : calcita ; ill : iLlita moscovita; kfs: feldspat potssic; pg:
plagiclasi; hm: hematites; gh; gehlenita; px: pirox

373

El grup qumic SC-4 de Santa Caterina forma una sola fbrica mineralgica
dalta temperatura (TCE superior a 1000C). Els difractogrames daquests individus de
pasta clara presenten unes fases cristallines molt semblants a la fbrica SC-3D (Taula
8.14).
Els diversos pivots dmfora de pasta vermella amb marca epigrfica del grup
qumic SCM-1, poc calcari, formen tres fbriques mineralgiques ja que semblen estar
cuits en tres rangs de temperatura diferents. La fbrica mineralgica SCM-1A agrupa
als individus cuits a bona temperatura (850-900C), ja que encara sn presents les illites
moscovites, tot i que ja han cristallitzat algunes fases de cocci com els piroxens i
lhematites s ben present (Figura 8.48, esquerra). Els individus de la fbrica
mineralgica SCM-1B semblen cuits a una TCE superior als 900C, ja que ha
cristallitzat lespinella, per aquesta no pot ser superior a 1000C, ja que encara sn
presents les illites moscovites, tot i que amb poca intensitat. A ms, els pics de
plagiclasi i hematites han experimentat un fort creixement i lassociaci daquestes
fases ens porta a estimar una TCE entre 900-1000C per a la fbrica mineralgica SCM1B. Finalment, els individus que formen la fbrica mineralgica SCM-1C semblen cuits
a una TCE superior a 1000C, ja que les illites han desaparegut totalment i les fases de
cocci apareixen de forma ms intensa (Figura 8.48, dreta).
Els pivots amb marca de pasta clara que formen el grup qumic SCM-2 semblen
cuits a una TCE superior a 1000C, ja que no sobserven pics corresponents a filosilicats
i les fases de cocci (plagiclasi, pirox i hematites) estan ben desenvolupades. A ms,
destaca en la presncia danalcima com a fase secundria, igual que a les fbriques

Figura 8.46. Difractogrames corresponents a les fbriques SC-3A (dreta) i SC-3D (esquerra) del grup qumic
SC-1 de Santa Caterina (Barcelona). anl: analcima; cal: calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; kfs: feldspat
potssic; pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

374

Figura 8.47. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu CSC027

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

375

calcries de pasta clara i cuites a elevada temperatura SC-2A, SC-3D i SC-4A (Taula
8.14).
Per a les mfores procedents del mercat de Santa Caterina que no sassocien a
cap grup qumic, la TCE es dna a la Taula 8.16.

8.3.2.4. Contrastaci dels resultats

A partir de lanlisi qumica per FRX hem pogut identificar tota una srie de
produccions amforals que suposem corresponen a una diversitat de tallers cermics que
estarien situats en una zona prxima a lantiga ciutat romana de Barcino (Figura 8.34,
Taula 8.13). Malauradament, noms sha constatat la presncia dun forn cermic al
taller situat al carrer Princesa que, per les seves dimensions, no pensem que hagi estat
destinat a la cocci dmfores (Casas i Martnez, 2006). Malgrat aix, la producci
amforal en aquest taller ve assegurada per la caracteritzaci del grup de referncia
calcari PR. En el cas del jaciment situat a lAv. Camb-mercat de Sta. Caterina,
labundant material aparegut als abocadors, aix com els rebutjos de cocci i lescria
cermica, ens permeten suposar aquesta activitat. Malgrat tot, la manca destructures de
combusti i la diversitat de pastes i tecnologies cermiques identificades impedeix
confirmar lexistncia dun taller cermic en aquest solar.
Les diverses produccions amforals corresponents al tipus Pascual 1 del taller
cermic del carrer Princesa i dels abocadors del mercat de Santa Caterina presenten una
fracci grollera similar que podem relacionar amb lentorn geolgic del pla de

Figura 8.48. Difractogrames corresponents a les fbriques SCM-1A (esquerra) i SCM-1C (dreta) del grup qumic
SCM-1 de Santa Caterina (Barcelona). cal: calcita; hm: hematites; ill: illitra moscovita; kfs: feldspat potssic; pg:
plagiclasi; qtz: quars; spi: espinella

376

Barcelona. Tanmateix, lorigen de les matries primeres amb les que estan fabricades
les mfores a ambds jaciments sembla procedir de sediments argilosos diferents. Els
valors que diferencien majoritriament les mfores del carrer Princesa amb les
procedents del mercat de Santa Caterina sn el CaO i el MgO, ms elevat en els
individus del mercat, entre daltres diferncies composicionals.
Les mfores del carrer Princesa presenten una matriu de color marr-vermells
(Lmina 8.7) amb una porositat freqent que es distribueix de manera uniforme (50-600
m). La fracci grollera est representada majoritriament per fragments de roques
gnies de tipus granitoide (entre 1000-1500 m) amb aportacions metamrfiques,
fillites o pissarres (400-900 m), i sedimentries, representades per gresos i ciments
calcaris, de mides entre els 500 i 800 m (Lmina 8.8). Tamb apareixen distributs en
la pasta cermica fragments de quars, feldspat potssic, plagiclasi, illites, xids de
ferro i petits nduls de calcita micrtica. Igualment, es documenten cristallitzacions de
calcita secundria a la matriu cermica i a linterior de la porositat.
Aquestes mfores han estat cuites en atmosfera oxidant a una TCE
majoritriament superior a 1000C. Tanmateix, trobem individus cuits a una TCE
inferior, que ens permeten identificar fins a 5 fbriques mineralgiques diferents (Taula
8.15). A baixa TCE (inferior a 750C), les partcules dargila no han arribat a sinteritzar
en la matriu cermica i la microestructura no ha arribat a desenvolupar cap fase vtria
(Figura 8.38, superior). Entre 800 i 900C, la microestructura presenta un estat de
vitrificaci inicial (Figura 8.40, superior) i sobserva la descomposici total de la calcita
i la cristallitzaci de fases de cocci, com la gehlenita i els piroxens (Figura 8.37 b). A
temperatures superiors a 1000C, la plagiclasi, lhematites, els piroxens i la gehlenita
experimenten un fort desenvolupament (Figura 8.37 d). La fase vtria formada en la
matriu cermica s molt intensa i el grau de sinteritzaci de les partcules dargila s
molt alt (Figura 8.38 i 8.40, central). La porositat creada en la matriu durant el procs de
cocci a alta temperatura s tancada i la pasta cermica esdev impermeable (Figura
8.38 i 8.40, inferior).
Als abocadors de Santa Caterina, les mfores analitzades han estat fabricades
amb pastes i processos tecnolgics diferents. Trobem, duna banda, dos petits grups
dmfores poc calcries (SC-1 i SCM-1), de pasta de tonalitat vermella (fbrica
petrogrfica F-CSC-A3) (Lmina 8.12) que presenten, a ms, valors baixos en MgO.
Per les tres vores del grup SC-1 es diferencien dels pivots del grup SCM-1 perqu
aquests darrers presenten valors en Cr molt ms elevats, a part daltres diferncies
377

composicionals (Taula 8.14). A ms, les mfores del grup SC-1 semblen cuites a baixa
TCE, entre 750 i 850C, mentre que els pivots del grup SCM-1 estan cuits a una TCE
superior, sent al voltant de 850C en alguns individus i superior a 1000C en daltres
(Taula 8.15).
La fbrica petrogrfica FP-CSC-B corresponent als individus poc calcaris del
grup qumic SC-1 mostra una composici litolgica fora similar a les mfores del
carrer Princesa. Les partcules es distribueixen de forma homognia, amb porositat
baixa, sense mostrar una orientaci preferent i la fracci grollera s menys freqent que
als individus calcaris del mercat de Santa Caterina (Lmina 8.12). La fracci grollera ve
representada majoritriament per roques gnies de tipus granitoide, acompanyades per
aportacions sedimentries, com gresos, que mesuren entre 500-1500 m i fragments de
pissarres i esquistos amb mides dentorn 400-1200 m. A diferncia de les fbriques
petrogrfiques anteriors, les concentracions de calcita micrtica sn rares. En canvi, les
biotites i miques sn fora presents i arriben a assolir, en alguns casos, mides de 200
m.
La majoria dmfores Pascual 1 procedents dels abocadors de Santa Caterina sn,
no obstant, de pasta calcria i presenten una tonalitat ms clara, que en molts casos
esdev beige (SC-2, SC-3, SC-4 i SCM-2). Lelevada proporci en Cr diferencia
majoritriament els pivots amb marca del grup SCM-2 de la resta. Els grups SC-3 i SC4 sn els ms calcaris i presenten els valors ms elevats en Ba i Sr, que sn
excepcionalment elevats en el cas del grup SC-3 (Taula 8.13). No obstant, trobem
alguns individus procedents del mercat de Santa Caterina, CSC016 i CSC017, que
sassocien ms a les mfores del carrer Princesa que a les procedents dels abocadors del
mercat.
Alguns dels individus calcaris del grup qumic SC-3 formen la fbrica
petrogrfica FP-CSC-A1, caracteritzada per presentar, en una proporci semblant,
fragments de roca gnia, metamrfica i sedimentria que conformen la fracci grollera,
aix com grans fragments de minerals despresos daquests materials (Lmina 8.10).
Aquestes partcules es distribueixen en una matriu de color marr clar-rosat, mostrant
una distribuci preferencial resseguint lorientaci de les parets (Lmina 8.9). Les
roques gnies sn de tipus granitoide i presenten unes mides dentorn 500 i 1700 m.
Les roques metamrfiques venen representades per fragments de pissarres o fillites de
forma allargada i oval (entre 400 i 800 m), mentre que els fragments sedimentaris, de
proporcions

similars,

corresponen

gresos.
378

Tamb

sobserven

nombroses

concentracions circulars de calcita a tocar les parets interna i externa de lmfora (entre
300-1100 m) i, sovint, sobserven cristalls de calcita secundria envoltant la perifria
dels pors. Finalment, saprecien minerals opacs i la fracci fina es composa bsicament
de fragments de quars, filosilicats i grumolls dargila. Tanmateix, alguns dels individus
del grup qumic SC-3 es distingeix petrogrficament de la resta i shan agrupat en la
fbrica petrogrfica FP-CSC-A2 (Lmina 8.11). Si b la composici litolgica est
formada per aportacions gnies, metamrfiques i sedimentries, destaca en aquests
individus la presncia de cristalls de biotita i dhornblendes. Una altra caracterstica s
la presncia dominant de concentracions de calcita micrtica juntament amb
cristallitzacions de calcita secundria dins la porositat
En quant als aspectes pirotcnics, la majoria dmfores calcries del mercat de
Santa Caterina estan cuites a bona o alta temperatura (fbriques SC-2A, SC-4A, SCM2A) (Figura 8.49). A una TCE igual o inferior a 800C, predominen les fases
cristallines primries (Figura 8.45 i 8.46, esquerra) i la fase vtria no sha iniciat en la
microestructura cermica (Figura 8.47 superior). A partir de 850C, la calcita sha
descomposat totalment i apareixen fases cristallines de cocci, com la gehlenita i els
piroxens. Entre 950 i 1000C les fases de cocci, aix com la plagiclasi i lhematites,
sintensifiquen notablement i les illites tendeixen a descomposar-se totalment en assolir
1000C (Figura 46 dreta). La fase vtria s intensa a 950C per, a 1100C, les partcules
dargila assoleixen un estadi de sinteritzaci i vitrificaci total que sestn a tota la
matriu cermica (Figura 8.47 central i inferior). A ms, les fbriques SC-2A, SC-3D,

Figura 8.49. Grfic representant el % dmfores de cada fbrica mineralgica i la TCE estimada
per a cada fbrica a partir de lanlisi per DRX

379

SC-4A i SCM-2A, que presenten una pasta de tonalitat clara, es caracteritzen per
presentar cristalls danalcima com a fase secundria en la matriu cermica. La formaci
daquests cristalls, com ja hem comentat anteriorment, est relacionada amb lalteraci
de la fase vtria produda en les pastes ms calcries que han estat cuites a alta
temperatura (Buxeda, 1999a, Buxeda et al., 2002). Daquesta manera, tant les
caracterstiques fsiques com les propietats mecniques daquestes pastes han estat
alterades durant el procs deposicional i no responen a la dels mateixos individus a
lAntiguitat.
A partir daquests resultats, podem confirmar lexistncia dun taller cermic en
el solar del carrer Princesa 21 de Barcelona que hauria fabricat mfores vinries amb
una pasta i amb processos tecnolgics molt similars. Les mfores analitzades,
procedents majoritriament de la UE 582, presenten una pasta molt homognia i han
estat fabricades seguint processos tecnolgics similars, tot i que la temperatura de
cocci sembla variar entre els diversos individus. Tanmateix, les diferncies en la
temperatura de cocci poden ser produdes fins i tot durant la cocci duna fornada, ja
que la temperatura no s homognia a linterior de la cambra de cocci.
Tot i la variabilitat de pastes existent entre les mfores del mercat de Santa
Caterina, cal remarcar que tant les procedents del mercat com del solar del carrer Giralt
el Pellicer resten associades en els grups qumics SC-3 i SC-4, formats bsicament per
mfores procedents del carrer Giralt el Pellicer. En canvi, els grups qumics SC-1, SC-2,
SCM-1 i SCM-2 estan constituts nicament per mfores procedents del mercat de
Santa Caterina i, concretament, de la UE 7219. La gran variabilitat qumica que
presenten aquestes mfores ens porten a considerar que aquests contenidors no sn el
resultat de la producci dun taller cermic sin de diversos que deurien estar localitzats
en una rea prxima a la ciutat, ja que la composici litolgica daquestes pastes sembla
compatible amb lentorn geolgic de la ciutat de Barcelona. A aquesta variabilitat
contribueix, a ms, la presncia de diverses fonts dalteraci composicional, segurament
originades durant el procs denterrament daquests contenidors. Sobserva tamb una
gran diversitat de processos tecnolgics en la fabricaci daquests envasos, relacionats
amb el contingut calcari i amb la mida, forma i distribuci de les inclusions no
plstiques i la porositat.
Els vuit pivots amb marca de pasta vermella que conformen el grup qumic
SCM-1 corresponen, duna banda, als segells EPAPR (CSC105, 107, 108) i LAETI
(CSC104). Daltra banda, un quart segell EPAPR (CSC106) i tres pivots amb la marca
380

PLOC (CSC115, 117, 119). Lindividu CSC112 amb la marca LAETI aix com el pivot
CSC114 amb la marca P, presenten una composici qumica fora diferent a la resta de
pivots de pasta vermella i no sassocien amb cap dels grups qumics identificats al
mercat de Santa Caterina. EPAPR noms es coneix al mercat de Santa Caterina i sembla
fer referncia a un cognomina itlic dorigen servil fora conegut a lImperi rom. El
cognomina itlic LAETI, en canvi, sembla correspondre a un ciutad lliure (Aguelo et
al., 2006). Aquest nom apareix en mfores Pascual 1 procedents del taller cermic
dAspiran (Maun et al., 2006). La marca PLOC es coneix en altres contenidors del
tipus Dressel 2-4 de Castra Pretoria (Roma)l La lletra P ha estat tamb documentada en
contenidors daquest tipus a Badalona, datades a principis del s. I dC, tot i que tamb
shan recuperat altres variants tant en aquests tipus com en les mfores Pascual 1.
Els pivots de pasta clara que formen el grup qumic SCM-2 corresponen a les
marques epigrfiques LESB (CSC110, 111), PLOC (CSC116), THEOP (CSC118) i O
(CSC120). Els dos cognomina LAETI (CSC103 i CSC113) i EPAPR (CSC109), tamb
de pasta calcria, mostren poques semblances amb els altres pivots de tonalitat clara. El
cognomina THEOP pot estar associat a IVLI THEOPLILI, i ha estat documentat tant al
centre del Barri Antic (Sant Boi de Llobregat) com a Sant Vicen dels Horts.
Tot i que no sabem quina era la funci dels personatges marcats a les mfores,
podem suposar que aquests tenien a veure amb el comer del vi envasat. Si aquests
personatges van encarregar la producci de les mfores segellades, veiem com alguns
adquiriren majoritriament mfores poc calcries (EPAPR i PLOC), mentre que daltres
utilitzarien les mfores calcries (LESB i THEOP) per al transport del vi. Tanmateix,
trobem molts personatges que acceptarien, indiferentment, envasar el vi en mfores poc
calcries com calcries. La presncia duna mateixa marca en els dos tipus de pasta,
com s el cas del tria nomina PLOC i dels cognomina LAETI i EPAPR, sempre que es
pugui confirmar que el nom marcat als diferents individus correspon al mateix
personatge, s un fet fora singular. Els arquelegs associen aquest aspecte amb el
perode cronolgic de transici entre el que ells consideren la producci de les mfores
de pasta clara i vermella. Ara sabem que les diferncies de tonalitat daquestes mfores
no respon noms a tcniques de cocci diferents, com assenyalen els arquelegs
(Aguelo et al, 2006), sin a ls tant de matries primeres com de processos tecnolgics
diferents, relacionats principalment amb el carcter ms o menys calcari de les pastes.
Aquestes diferncies es tradueixen en unes caracterstiques fsiques i en uns propietats
mecniques diferents, que seran tractades en el Captol 8.5.
381

8.3.3. El Barri Antic (Sant Boi de Llobregat)

8.3.3.1. La caracteritzaci qumica

La caracteritzaci arqueomtrica de la producci del taller del Barri Antic ha

estat realitzada sobre 37 individus. Daquests, 36 sn vores dmfora Pascual 1
(SBL001-SBL003 i SBL005-SBL037), una de les quals presenta la marca epigrfica
Iulius Anicetus (SBL003), mentre que lindividu SBL004 correspon a un pivot duna
possible mfora Dressel 2-4, amb la marca QVA.
Lanlisi per FRX ha perms determinar les concentracions elementals segents:
Fe2O3 (com a Fe total), Al2O3, MnO, P2O5, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb,
Mo, Th, Nb, Pb, Zr, Y, Sr, Sn, Ce, Co, Ga, V, Zn, W, Cu, Ni i Cr, si b, com ja
indicvem al Captol 4.1.3, les concentracions relatives de Co, W, Mo, Sn, Th, P2O5 i
Pb no han estat valorades, tot i que ara si sha tingut en compte el Cu perqu no presenta
una alta variabilitat qumica entre els diferents individus.
Els resultats han estat avaluats estadsticament seguint les consideracions
dAitchison sobre dades composicionals. Daquesta manera, els valors dels 22 elements
analitzats per als 37 individus han estat transformats en logaritmes de raons. Aquest
clcul permet quantificar la variabilitat del conjunt de dades (vt), aix com la contribuci
de cada composici a la variabilitat total (Aitchison, 1986 , 1992; Buxeda, 1999a).

Figura 8.50. Grfic representant la variabilitat dels 22 elements qumics considerats per als 37 individus
cermics del Barri Antic analitzats a partir dels valors de Wi de la Taula 8.17

382

Per als 37 individus dmfora analitzats, la MVC mostra un valor de la vt de

0.22102 (Taula 8.17), que pot ser considerada fora baixa i representativa duna
poblaci parcialment monognica (Buxeda i Kilikoglou, 2003). Els elements que ms
contribueixen a la variabilitat en aquesta matriu (W.i) sn el CaO (W.CaO = 1.0986), Na2O
(W.Na2O = 0.84555), MnO (W.MnO = 0.6046), Sr (W.Sr = 0.75868), Ba (W.Ba = 0.54618) i
MgO (W.Mg = 0.51723). En canvi, lAl2O3 s lelement que presenta menys variabilitat
(W.Al2O3 = 0.24554) i el que ser utilitzat com a divisor en la transformaci (Figura 8.50).
Aquestes diferncies qumiques entre els individus pot ser deguda a diversos factors.
Duna banda, la composici qumica dalguns individus pot ser diferent a la resta per ser
fabricades amb una matria primera diferent indicant, aix, diversos orgens. Daltra
banda, aquesta variabilitat podria ser la conseqncia de ls de diferents tecnologies de
fabricaci en el mateix centre productor, que podrien comportar diferncies entre els
individus. Finalment, es poden haver donat casos dalteracions en la composici
qumica dalguns individus durant el procs denterrament.
La distribuci que presenten els individus del Barri Antic, tenint en compte dos
dels elements qumics ms estables geolgicament, com el SiO2 i el Zr, forma una
correlaci directa positiva, com mostra el grfic bivariant ln(SiO2/Al2O3)-ln(Zr/Al2O3)

Figura 8.51. Grfic bivariant dels 37 individus del Barri Antic (St. Boi de Llobregat), amb els valors
ln(Si2O/Al2O3) a leix dabscisses i ln(Zr/ Al2O3) a leix dordenades

383

de la Figura 8.51. Tanmateix, una mfora Pascual 1 (SBL001) i un pivot de possible

mfora Dressel 2-4 amb la marca QVA (SBL004) apareixen allats, testimoniant els seus
valors diferenciats en quant a aquests dos elements. Aix, com que 35 dels 37 individus
analitzats segueixen la mateixa tendncia, podem pensar que la matria primera amb
que va ser fabricats van ser la mateixa o molt semblant.
El comportament dels individus, tenint en compte dos dels elements que ms
variabilitat presenten al conjunt de dades, com el CaO i el Sr, s totalment diferent. El
grfic bivariant ln(CaO/Al2O3)-ln(Sr/Al2O3) de la Figura 8.52 mostra una estructura en
dos grups principals. No obstant, a linterior de cada grup sobserva una correlaci
positiva. Aquesta organitzaci indicaria la utilitzaci de dos tipus dargila diferents, una
amb unes concentracions relatives ms elevades en Sr que laltra, tot i que el contingut
en CaO s similar. A ms, dos individus resten ara allats, per presentar un valor
superior en CaO (SBL004) o Sr (SBL005) que la resta dindividus analitzats.
Per precisar la relaci existent entre els individus i la seva distribuci segons la
seva similitud composicional, ha estat realitzat una anlisi de components principals
(ACP). Aquesta sha portat a terme mitjanant la combinaci lineal de les
concentracions transformades en logaritmes de raons dels elements Fe2O3, Al2O3, MnO,

Figura 8.52. Grfic bivariant dels 37 individus del Barri Antic (St. Boi de Llobregat), amb els valors
ln(CaO/Al2O3) a leix dabscisses i ln(Sr/ Al2O3) a leix dordenades

384

TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Cu, Ni i Cr.
Sha utilitzat la matriu de varincies-covarincies, sense rotaci dels eixos, amb el
programa S-Plus 2000 (MathSoft, 1999). El grfic de la Figura 8.53 mostra la primera i
la segona component principal. Tot i que noms representen el 55% de la variabilitat
total, ens permeten constatar que les concentracions relatives transformades de MnO,
CaO, Na2O, Ba, Sr i tamb MgO sn les que aporten ms variabilitat al conjunt de
dades. Sobre aquest primer grfic, veiem com els individus es distribueixen formant tres
conjunts (SBL-1, SBL-2 i SBL-3), mentre que tres individus (ACM001, ACM004 i
ACM005) no sajunten amb cap daquestes agrupacions. A ms, veiem com els tres
individus que formen el grup qumic SBL-1 (SBL034 i SBL036) mostren
concentracions relatives en MnO, Ba i Sr ms elevades, per ms baixes en CaO que la
resta dindividus. El grup qumic SBL-2, que agrupa una desena dindividus (SBL006,
007, 009, 010, 011, 018, 019, 021, 027, 028) es diferencia del grup qumic SBL-3,

Figura 8.53. Grfic bivariant de la primera i la segona component principal obtingudes de lACP, dels 37
individus del Barri Antic, a partir de la combinaci lineal de les concentracions transformades en
logaritmes de raons Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce,
Ga, V, Zn, Cu, Ni et Cr, utilitzant lAl2O3 com a divisor. Indicaci dels grups SBL-1, SBL-2 i SBL-3

385

format per 22 individus (SBL002, 003, 008, 012, 013, 014, 015, 016, 017, 020, 022, 023,
024, 025, 026, 029, 030, 031, 032, 033, 035, 037), per tenir, principalment, valors ms
alts en MgO, Na2O, K2O i Rb per ms baixos en CaO. Finalment, les mfores SBL001
i 004 mostren unes concentracions relatives ms elevades en CaO i Na2O per ms
baixes en K2O i Zr que la resta dindividus. En canvi, lindividu SBL005 presenta una
concentraci relativa en Sr extraordinriament elevada.
Per confirmar lexistncia daquests tres grups i comprovar quines sn les
variables ms discriminants, sha realitzat una anlisi discriminant quadrtica sobre la
mateixa sub-composici elemental transformada en logaritmes de raons centrats
(Aitchison, 1986; Buxeda, 1999a). Lanlisi discriminant quadrtica ha estat realitzada
amb el programa Statgraphics Plus 5.0. A partir de lanlisi de la matriu de varinciescovarincies pas a pas, identifica les funcions ms aptes per formar les funcions
discriminants. En aquest tractament, no hem pres en consideraci els individus
ACM001 i ACM004, ja que presenten nombroses diferncies composicionals. Les
variables identificades que discriminen els tres grups qumics sn els valors
transformats de Sr, Ba, CaO, MgO, V i Rb. Lanlisi de la correlaci cannica
realitzada sobre aquestes variables transformades ha perms definir dues variables
canniques amb una proporci total acumulada de la dispersi del 100%. A continuaci,
el grfic bivariant amb els eixos definits per aquestes dues variables canniques mostra
clarament lexistncia de les tres agrupacions (Figura 8.54). Aix, a partir dels 35
individus considerats, es confirma que el Sr, Ba i CaO sn els elements que diferencien
principalment les agrupacions identificades. El grup SBL-1 ofereix unes concentracions
relatives ms baixes en CaO per ms elevades en Sr i Ba que els grups SBL-2 i SBL-3.

Figura 8.54. Grfic bivariant amb la primera variable cannica (VC1) (proporci de la
dispersi: 81.05%) sobre leix dabscisses i la segona variable cannica (VC2) sobre leix
dordenades (proporci de la dispersi 18.95%)

386

En canvi, el MgO discrimina ms clarament el grup SBL-3 dels grups SBL-1 i SBL-2.
El Rb i V diferencien tamb el grup qumic SBL-3 de la resta. Els valors mitjans que
representen les tres agrupacions, aix com les concentracions relatives dels individus
SBL001, SBL004 i SBL005, sn esquematitzades a la Taula 8.18. Aquesta representa la
mitjana aritmtica i la desviaci estndard a la mitjana dels individus analitzats segons
les agrupacions, en dades normalitzades al 100%.
Malgrat aquestes diferncies i, considerant la relativa baixa variabilitat total
obtinguda en la matriu de variaci qumica (Taula 8.17), no podem parlar de tres tipus
dargila diferents, sin duna producci dmfores fabricades amb una argila molt
semblant, tot i que es poden identificar petites diferncies. En tot cas, s difcil saber si
lorigen daquestes diferncies s primari (utilitzaci dargiles procedents de diferents
jaciments de la mateixa rea geolgica), o secundari (conseqncia de processos
dalteraci i/o contaminaci durant el perode de fabricaci o denterrament de les
mfores. En aquest sentit, la variabilitat que presenta el CaO pot ser la conseqncia de
diferents tecnologies desenvolupades durant la fabricaci de les mfores o b a
processos de cristallitzaci de carbonats durant lenterrament (Buxeda i Cau, 1995).
La variabilitat del MnO pot correspondre a processos secundaris dalteraci i
contaminaci, ja que s un element poc estable i, especialment, en medis associats amb
laigua i a la presncia de matria orgnica. Aquests factors poden haver provocat la
precipitaci de mangans en les mfores que formen el grup qumic SBL-1, durant el
seu enterrament (Freeth 1967).
Tenint en compte noms els 15 elements qumics menys variables, Fe2O3, Al2O3,
TiO2, MgO, SiO2, Nb, Zr, Y, Ce, Ga, V, Zn, Cu, Ni i Cr, la matriu de variaci
composicional de la Taula 8.19 mostra una vt= 0.0829 que podem considerar fora
baixa tot i que s el que sesperava, ja que shan tret les fonts principals de variabilitat.
Sha repetit lanlisi de components principals (ACP) a partir de la combinaci lineal de
les concentracions dels elements Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, SiO2, Nb, Zr, Y, Ce,
Ga, V, Zn, Ni i Cr transformats en logaritmes de raons utilitzant el TiO2 com a divisor.
Sha emprat la matriu de varincia-covarincia, sense rotaci dels eixos, amb el
programa S-Plus 2000 (MathSoft, 1999). El grfic de la Figura 8.55 mostra els dos
components principals que expliquen, conjuntament, el 63% de la variaci. Es pot
observar com els individus cermics sagrupen en un conjunt que, tot i presentar una
forma dispersa, manifesten poca variabilitat. Tanmateix, els individus SBL001, SBL004

387

i tamb lindividu SBL011 resten allunyats del conjunt principal, indicant diferncies en
les concentracions relatives de MgO, Cr i Ga.
Tot i que no podem estar segurs de lorigen de la variabilitat introduda pel CaO,
Ba, Sr, MnO, Na2O, K2O i Rb entre els individus amforals, sembla clara lexistncia
duna matria primera, que difereix en determinades composicions entre les mfores,
donant pas a un mnim de tres pastes (SBL-1, SBL-2 i SBL-3). Aquestes representen els
tres grups de referncia (GR) identificats en la producci amforal del taller cermic del
Barri Antic ( Taula 8.18). En canvi, tot indica que els individus SBL001, SBL004 i
SBL005 no han estat fabricats en aquest taller, ja que la seva composici qumica s
molt diferent a la resta dindividus. El mateix podem suposar per a lmfora Pascual 1
SBL011 ja que, tot i que considerant 22 elements qumics sinsereix en el grup qumic
SBL-2, en utilitzar els 15 elements qumics menys variables, aquest individu resta allat
(Figura 8.55). Tampoc podem pensar que aquests individus que no formen part de la

Figura 8.55. Grfic bivariant de la primera i la segona component principal obtingudes de lACP
dels 37 individus del Barri Antic a partir de la combinaci lineal de les concentracions dels
elements Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, SiO2, Nb, Zr, Y, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr transformats en
logaritmes de raons i utilitzant el TiO2 com a divisor

388

producci del Barri Antic han estat fabricats en el mateix taller, ja que presenten grans
diferncies qumiques entre ells. Tot sembla indicar que aquestes mfores, una, a ms,
signada amb la marca QVA, hagin arribat a la terrisseria de Sant Boi per raons que
desconeixem,. A pesar daquestes diferncies, des del punt de vista tecnolgic la pasta
cermica dels 37 individus del Barri Antic s calcria. Aquesta caracterstica s
important, ja que influencia fortament en el procs de fabricaci i en les propietats finals
de la cermica (Heimann, 1989 ; Heimann i Maggetti, 1981 ; Maniatis et al., 1981; Tite
et al., 2001).

8.3.3.2. La caracteritzaci petrogrfica

Els individus SBL006 i SBL028 han estat caracteritzats petrogrficament i

poden incloures ambds dins la mateixa fbrica petrogrfica (F-SBL-A), que presenta
una composici litolgica semblant als individus procedents de Barcelona, per
laportaci metamrfica i sedimentria s major en les mfores de Sant Boi de
Llobregat. La matriu s pticament inactiva, de tonalitat ms rogenca a lindividu
SBL028 i ms marronosa a lindividu SBL006 degut, segurament, a petites diferncies
en la temperatura de cocci. Tamb sobserven canvis de color a la matriu de lindividu
SBL006, sent ms fosca a les cares exteriors de la paret de lmfora. Lindividu
SBL028 presenta una esquerda que travessa prcticament tota la paret cermica. La
tonalitat de la matriu varia a banda i banda de la fractura, per pot deures a la
diferncia de gruix de la lmina prima. Les partcules no plstiques sn abundants i es
distribueixen de forma homognia en la matriu cermica. La porositat s de tendncia
allargada i ms abundant a lindividu SBL028 que a lindividu SBL006. Tant les
inclusions com la porositat acostumen a seguir la mateixa orientaci que les parets de
lmfora.
La fracci grollera (superior a 100 m) es composa principalment de cristalls de
quars mono i policristallins i fragments de roques gnies, bsicament granits (Lmina
8.13, a, b, c, d). Aquests estan formats majoritriament per cristalls de quars, feldspat
potssic, plagiclasi, biotites i miques (800-1200 m). Els feldspats i plagiclases
apareixen sovint alterats, els primers caolinitzats i els segons a sericita (Lmina 8.13, a,
c). Alguns dels constituents daquestes roques gnies apareixen allats en la matriu

389

cermica (Lmina 8.13, e). El component metamrfic ve representat per fillites i

pissarres de forma allargada o circular, amb mides al voltant de 500-900 m (Lmina
8.13 a, b, e, f), si b en algun cas arriben a mesurar ms de 2000 m (Lmina 8.134, g).
Els fragments sedimentaris sn bsicament gresos (Lmina 8.13, h) de forma subarrodonida (400-1600 m). Destaca la presncia depidota, a ligual que a les mfores
de les fbriques petrogrfiques FP-ACM-A2 de Can Pau Ferrer i FP-ACM-1 i FPACM-1 de Ca lArnau i (Cabrera de Mar) (Lmina 8.13, a, c). Els nduls calcaris es
distribueixen en la matriu en forma de calcita micrtica de forma arrodonida (250-700
m).
La fracci fina est representada majoritriament per petits fragments de quars
monocristall (20-100 m) i altres partcules despreses de la fracci grollera. Destaquen
les lmines de moscovita, biotita i opacs (Lmina 8.13, a, b, d, e, h).

8.3.3.3. La caracteritzaci tecnolgica

Des del punt de vista tecnolgic, els 37 individus amforals analitzats procedents
del taller del Barri Antic han estat fabricats amb una pasta argilosa calcria. Aquesta
caracterstica ser molt important durant el procs de fabricaci, ja que les argiles
calcries presenten unes propietats concretes que requereixen uns processos de
fabricaci determinats tant en el processat de la pasta, el modelatge, lassecat i, sobretot,
la cocci (Maniatis et al., 1981, 1983). Un cop finalitzat el procs de fabricaci, les
cermiques calcries tamb presenten unes caracterstiques fsiques i unes propietats
mecniques determinades, molt aptes per a algunes funcions per no per a qualsevol s.
El carcter calcari de les mfores del Barri Antic s evident si situem els individus en el
diagrama ternari del triangle cermic (CaO+MgO+Fe2O3)-Al2O3-SiO2 (Figura 8.56).
Sobserva com tots els individus resten emplaats dins del triangle dequilibri
termodinmic quars-wollastonita-anortita (Heimann, 1989).
Lestudi de la caracteritzaci mineralgica per DRX ha perms establir la
temperatura de cocci equivalent (TCE) de cada individu (Picon, 1973), aix com
identificar les fbriques mineralgiques relatives als tres tipus de pasta (GR)
identificades qumicament (Taula 8.20) (Buxeda et al., 1995). Les diferents fbriques
mineralgiques shan identificat a partir de lassociaci de fases cristallines, ja sigui el

390

seu origen primari, de cocci o secundari (Maggetti, 1981). La formaci de les fases de
cocci depn de la mineralogia inicial i dels parmetres de temperatura, atmosfera i
temps de cocci. Igualment, el tipus de fases secundries formades dependr de la
composici primria de la cermica, de les caracterstiques de la microestructura i del
medi en el que aquesta ha estat utilitzada, dipositada i enterrada.
Lexperiment de recocci realitzat sobre lindividu SBL034, pertanyent al grup
de referncia SBL-1, permet estimar el rang de temperatura en el que es formen, es
desenvolupen i es descomponen algunes de les fases cristallines presents a les pastes
cermiques. Com sobserva a la Figura 8.57, la calcita ha desaparegut totalment a 800C.
Lhematites i els piroxens sn presents a tots els rangs de temperatura, si b la seva
presncia s ms forta a partir de 950-1000C, i encara ms intensa entorn 1100C. Les
illites, presents de manera primria, shan descompost prcticament a 1000-1050C. A
partir de 950C sobserva laparici de pics lleugers de gehlenita. A 1100C, les fases de
cocci i la plagiclasi mostren el mxim desenvolupament. A partir daquestes dades,
podem establir una TCE entorn de 800-850C per a lindividu SBL034 i per a la resta
dindividus que presenten difractogrames similars (SBL005 i SBL036), i que han estat
agrupats en la fbrica mineralgica F-SBL-1 (Figura 8.58). En aquest estat, sobserven
incipients fases critallines de cocci (gehlenita, piroxens i, possiblement, la plagiclasi),
juntament amb la presncia dillites-moscovites.

Figura 8.56. Diagrama del triangle cermic [CaO+MgO+Fe2O3]-Al2O3-SiO2 amb lemplaament dels 37
individus analitzats. an = anortita (CaAl2Si2O8); mu = mullita (3Al2O32SiO2); gh = gehlenita
(Ca2Al2SiO2); wo = wollastonita (CaSiO3); qtz: quars (SiO2)

391

Lanlisi per MER duna fractura fresca corresponent a lindividu SBL034

(ECER) i del mateix individu recuit a 950C i a 1100C permet observar com afecta
laugment de la temperatura de cocci en les caracterstiques microestructurals de la
pasta. A 800-850C, la fase vtria ja sha iniciat a la matriu cermica, per s incompleta,
ja que les partcules dargila es troben lleugerament sinteritzades en alguns punts de la
matriu (Figura 8.59, superior). A 950C, la microestructura presenta una fase vtria
intensa i una porositat de petites dimensions (Figura 8.59, central). Finalment, a 1100C,
lestadi de sinteritzaci i vitrificaci s total (Figura 8.59, inferior).
El mateix procs sha seguit per als individus del grup qumic SBL-2.
Lexperiment termodifractomtric sha portat a terme sobre lindividu SBL011 (Figura
8.60). Aquest mostra com a 800C, la calcita present en la matriu cermica sha
descompost totalment. Daquesta manera, la calcita present a tots els individus
analitzats sembla ser, probablement, dorigen secundari. Sorprn la presncia de la fase
metaestable de la gehlenita a 750C i el seu gran desenvolupament fins els 950C,
temperatura a la que es mant estable fins a 1050-1100C, que redueix la seva intensitat.
Els cristalls de pirox tamb es documenten des de 750C, si b la seva presncia s poc
significativa. s a partir de 900C quan experimenten una major intensitat. Lhematites
apareix poc representada fins a 950-1000C i la plagiclasi experimenta un fort

Figura 8.57. Resultats dels experiments de recocci de lindividu SBL034,

corresponent a la fbrica F-SBL-1 del Barri Antic (Sant Boi de Llobregat). RT:
temperatura ambient; qtz: quars; cal: calcita; ill: illita moscovita, kfs: feldspat
potssic; pg: plagiclasi; hm: hematites; gh: gehlenita; px: pirox

392

desenvolupament entre 900-950C, que ser encara superior a 1050-1100C. Entorn

1000C, les illites han desaparegut totalment.
A partir de les fases mineralgiques identificades en els experiments de recocci,
shan identificat dues fbriques per al grup qumic SBL-2 (Taula 8.20). La de ms baixa
temperatura, F-SBL-2A, est representada pels individus SBL006, 011, 018, 019 i 028.
Es aquests difractogrames es marquen clarament els pics dels filosilicats del tipus illitamoscovita. Per tamb destaca la presncia de fases de cocci, com la plagiclasi, la
gehlenita i els piroxens (Figura 8.61, esquerra). A la fbrica F-SBL-2B (SBL007, 009,
010 i 021), sobserva la forta disminuci de les illites moscovites, aix com el
desenvolupament major de les fases de cocci, excepte de la gehlenita, que apareix
menys intensa que a la fbrica anterior. Aquestes fases cristallines ens porta a estimar
una TCE al voltant de 900-950C (Figura 8.61, dreta).
Lanlisi microestructural per MER de lindividu SBL011 en lECER permet
observar que al voltant de 800-850C ja sha produt una fase vtria inicial en alguns
punts de la matriu cermica (Figura 8.62, superior). A 950C, lestat de vitrificaci creat
a la matriu s intens i sestn formant unes superfcies amples que mostren un estadi de
sinteritzaci elevat entre les partcules dargila (Figura 8.62, central). A 1100C, la
matriu es presenta intensament vitrificada i es caracteritza per una porositat

Figura 8.58. Difractograma representant la fbrica F-SBL-1 del GR

SBL-1. cal: calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; ill: illita-moscovita;
kfs: feldspat potssic; pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

393

Figura 8.59. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu SBL034

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

394

tancada i un estadi de sinteritzaci total. Tots els constituents de la pasta apareixen

altament fusionats (Figura 8.62, inferior).
El grup de referncia SBL-3 mostra una dispersi important de les temperatures
de cocci en les fbriques F-SBL-3A, F-SBL-3B, F-SBL-3C i F-SBL-3D (Figura 8.63).
Un sol individu (SBL008) forma la fbrica F-SBL-3A, corresponent a una cocci a
baixa temperatura (800/850C), com indica la presncia de fases primries com el quars,
filosilicats, feldspats potssics, plagiclasi i calcita. Tanmateix, els efectes de la cocci
es deixen entreveure amb la formaci dels pics dels piroxens. La fbrica F-SBL-3B
correspon als individus cuits a bona temperatura (850-950C), per la presncia conjunta
de fases primries i lincipient creixement de les fases de cocci, com la gehlenita i els
piroxens. A ms alta temperatura (950-1000C), els individus de la fbrica F-SBL-3C ja
han perdut el pic de 10 de les illites-moscovites, mentre que els pics dhematites,
gehlenita i piroxens apareixen ms desenvolupats. Finalment, el difractograma de la
fbrica F-SBL-3D mostra la desaparici total de les illites-moscovites i linici de la
descomposici de la gehlenita. Sobserva, en canvi, un fort creixement dels pics de
piroxens, que permet estimar la TCE superior a 1000C (Taula 8.20).
En quant als individus SBL001, SBL004 i SBL005, que no pertanyen a cap grup
de referncia, les temperatures de cocci poden ser considerades fora elevades. La no
presncia dillites-moscovites i el fort desenvolupament de la gehlenita i piroxens
suggereixen una TCE de 950/1000-1050C. No obstant, sobserva una fase secundria

Figura 8.60. Resultats dels experiments de recocci de lindividu SBL011,

corresponent a la fbrica F-SBL-2A del Barri Antic (Sant Boi de Llobregat).
RT: temperatura ambient; qtz: quars; cal: calcita; ill: illita moscovita, kfs: feldspat
potssic; pg: plagiclasi; hm: hematite; gh: gehlenita; px: pirox

395

en aquests dos individus. La cristallitzaci de lanalcima (Na(Si2Al)O6)H2O), una

zeolita sdica que ja trobvem en alguns individus de Ca lArnau i del Mercat de Santa
Caterina de Barcelona, sobre mfores calcries cuites a alta temperatura o sobrecuites.
La seva formaci est relacionada amb lalteraci de la fase vtria desenvolupada en la
matriu cermica calcria, que comporta la lixiviaci de potassi i normalment de rubidi,
associat a la cristallitzaci de lanalcima en el material silicatat per la fixaci de sodi
allcton (Buxeda 1999a; Buxeda et al., 2002; Schwedt et al. 2006). En aquest sentit,
lalteraci de la fase vtria i la cristallitzaci de lanalcima, amb la fixaci de sodi i la
prdua de potassi i rubidi pot explicar la posici dels individus SBL001 i SBL004 amb
els valors relatius ms baixos en K2O i ms elevats en sodi (Na2O) (Taula 8.18).
La presncia de calcita, en tots els difractogrames de les fbriques dalta
temperatura deu respondre a un fenomen de cristallitzaci secundria durant
lenterrament de les mfores. Aix significa que la calcita apareix en fase secundria ja
que la seva descomposici total es produeix abans dels 800-850C. El procs de
formaci daquesta calcita secundria est relacionat amb el CaO alliberat durant la
cocci i que participa en la formaci de fases dalta temperatura. Al final de la cocci,
s freqent que una part del CaO alliberat es torni a recarbonatar sota la forma de calcita
secundria. Tanmateix, la cristallitzaci de la calcita secundria pot ser deguda a
possibles precipitacions de carbonats durant lenterrament (Buxeda i Cau, 1995).

Figura 8.61. Difractograma representant la fbrica F-SBL-2A (esquerra) i F-SBL-2B (dreta) del GR
SBL-2. cal: calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; ill: illita-moscovita; kfs: feldspat potssic; pg: plagioclasi; px:
pirox; qtz: quars

396

Figura 8.62. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu SBL011

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

397

Figura 8.63. Difractograma representant la fbrica F-SBL-3A (esquerra, superior), F-SBL-3B (esquerra,
inferior), F-SBL-3C (dreta, superior) i F-SBL-3D (dreta, inferior del GR SBL-3. cal: calcita; gh: gehlenita; hm:
hematites; ill: illita-moscovita; kfs: feldspat potssic; pg: plagiclas; px: pirox; qtz: quars

398

8.3.3.4. Contrastaci dels resultats

Des del punt de vista arqueolgic, les restes del taller cermic del Barri Antic
mostren diferents fases de lactivitat productora, com evidencien les cronologies dels
tres forns documentats que han estat utilitzats en diferents moments de lactivitat
daquest taller. El forn F1, datat entre els anys 20/30 aC i 20/30 dC hauria servit
majoritriament per a la fabricaci dmfores Pascual 1, tot i que ja es documenta algun
exemplar de Dressel 2-4 en el transcurs de la seva utilitzaci. En el moment en qu els
forns F2 i F3 estan en s, des dels anys 20/30 dC i al llarg de la centria, la fabricaci
dmfores consisteix bsicament en el tipus Dressel 2-4. Entre les mfores analitzades,
els individus SBL006 a SBL013 estan datats al voltant dels anys 20/30 dC (Horitz F), i
sn els materials que predominen en el GR SBL-2 i podrien haver estat cuits en el forn
F1 (Figura 8.64). En canvi, els individus SBL014 a SBL025, que sagrupen
majoritriament en el GR SBL-3, semblen haver estat produts cap a mitjans del s. I dC
(Horitz G) i, possiblement, en la seva cocci shaurien utilitzat els forns F2 o F3.
Des del punt de vista qumic, podem considerar la producci amforal al Barri
Antic com molt homognia i estandarditzada. Tot i que shan identificat tres grups de
referncia, podem suposar la utilitzaci duna matria primera molt similar, potser
procedent dels mateixos jaciments argilosos. En quant als processos tcnics de
fabricaci amforal al Barri Antic, totes les mfores analitzades es caracteritzen per estar
fabricades amb una pasta calcria. La variacions semblen respondre a alteracions i
contaminacions elementals originades en el context de deposici o enterrament dels
contenidors cermics. Aix explicaria labundncia de MnO, Ba i Sr en el GR SBL-1 en

Figura 8.64. Grfic representant la presncia dmfores dels grups qumics SBL-3 i SBL-3 del Barri
Antic en els horitzons cronolgics F (20/30aC-20/30dC) i G (20/30 dC fins final s. I dC)

399

relaci als altres grups, o del Na2O en el cas dels individus SBL001 i SBL004.
Tanmateix, en el cas daquests dos individus, a ms de presentar fases mineralgiques
dorigen secundari com a conseqncia de la recarbonataci de la calcita secundria i la
cristallitzaci de lanalcima, que poden haver canviat la composici qumica original,
no poden ser considerats com a produccions del taller del Barri Antic.
No estem davant dun centre on es documentin canvis tecnolgics adoptats en
perodes concrets de lactivitat artesanal, com s sha vist en el cas de la producci
amforal al centre productor de Ca lArnau, a Cabrera de Mar, al llarg de la segona
meitat del s. I aC (Martnez et al., 2005). Deixant de banda les possibles alteracions
composicionals, la variabilitat qumica de les diferents pastes pot respondre a les
caracterstiques geolgiques i geomorfolgiques de lantic estuari del Llobregat. Lrea
geogrfica on es localitza el taller del Barri Antic es caracteritza per una
hidrosedimentaci particular, en la que els fenmens derosi a la conca del riu,
relacionats amb processos torrencials, poden canviar parcialment la sedimentaci fluvial.
Daquesta manera, la variabilitat qumica podria correspondre, en part, a ls duns
jaciments argilosos formats a partir daportacions sedimentries de tipus fluvial i
torrencial que arrossegarien els materials ltics i sedimentaris de diferents rees
geolgiques de la conca del riu Llobregat.
La tonalitat de la pasta s ataronjada, vermell rosat o marr clar, en funci de la
temperatura de cocci. La fracci grollera es composa bsicament de fragments de
quars i roques gnies de tipus granitoide i aportacions metamrfiques i sedimentries de
mides entorn 1 mm, en alguns casos (Lmina 8.14). Les diferncies en la tonalitat, en

Figura 8.65. Grfic representant el % dmfores de cada fbrica mineralgica identificades al Barri
Antic (Sant Boi de Llobregat i la TCE estimada per a cada fbrica a partir de lanlisi per DRX

400

les caracterstiques fsiques i en les propietats mecniques s la conseqncia de les

diferents temperatures de cocci i del percentatge de carbonats presents en la pasta.
Algunes mfores han estat cuites a baixa temperatura (800-850C), com les fbriques
SBL-1A, SBL-2A i SBL-3A (Figura 8.65). A aquesta temperatura, sobserva un estadi
de vitrificaci en alguns punts de la matriu calcria (Figura 8.59 i 8.62, superior).
Tanmateix, la majoria dmfores apareixen cuites a una bona temperatura (950-1050C),
com les fbriques F2-B, F3-B, F3-C, F3-D (Taula 8.20). La microestructura daquestes
mfores presenta una fase vtria intensa, i la matriu esdev ms densa, amb un alt estadi
de sinteritzaci de les partcules dargila. La porositat s de dimensions petites i la pasta
esdev dura i compacta (Figura 8.59 i 8.62, central). Aquestes caracterstiques
sintensifiquen amb temperatures superiors, ja que a 1100C la matriu cermica apareix
totalment vitrificada (Figura 8.59 i 8.62, inferior).
Tot i que els individus analitzats procedeixen dabocadors cermics, en cap cas
es tracta de material de rebuig per sobrecocci, sin que les mfores analitzades estan
fabricades amb un material de qualitat. Per aquest motiu pensem que pot tractar-se de
contenidors trencats en el procs de fabricaci o durant el seu maneig abans de sortit de
la terrisseria del Barri Antic. Aquesta interpretaci no s vlida per als individus
SBL001 i SBL004, que possiblement no han estat fabricats en aquest centre, tot i que
semblen cuits a una alta temperatura. En quant a les mfores analitzades que presenten
un segell epigrfic, podem atribuir el nom Iulius Aniceti de lmfora SBL003 a la
producci del taller del Barri Antic. Aquest individu sassocia al grup de referncia
majoritari del Barri Antic SBL-3. Aquest nom, recuperat en altres mfores Pascual 1
dEnserune i Vieille Toulouse, datades en poca dAugust, s molt freqent entre el
material de rebliment dels pous dextracci dargila del Barri Antic que semblen haver
estat utilitzats durant el perode de funcionament del forn F1 (Mir 1988: 217; Pascual
1991; Revilla, 1995: 191). En canvi, el pivot dmfora que presenta lestampilla QVA
(SBL004), no sembla formar part de la producci del taller del Barri Antic. No obstant,
aquest segell ha estat recuperat en diversos contenidors procedents dels centres de
producci de Can Tintorer, situat ms al nord, en la riba esquerra del Llobregat i de Can
Portell (Argentona), localitzat ms al nord, sobre la costa septentrional del Maresme.

401

8.3.4. El Vilarenc (Calafell)

8.3.4.1. La caracteritzaci qumica

Els 43 individus amforals del Vilarenc caracteritzats per FRX corresponen a

dues mfores Dressel 1 citerior (ELV001 i ELV002), tres Tarraconense 1D (ELV046,
ELV050 i ELV051), una possible Tarraconense 1E (ELV053), 18 individus dmfora
Tarraconense 3 (ELV003 a ELV015, ELV028 a ELV030, ELV045 i a ELV052) i 16
individus dmfora Pascual 1 (ELV010 a ELV027, ELV036 a ELV038 i ELV044)
(Taula 3 - Annex 1). A ms daquests tipus, sha analitzat una mfora Tarraconense de
base plana i amb una vora de perfil rectangular sense atribuci tipolgica (ELV047) aix
com dues mfores de base plana i llavi de secci triangular amb un cos de gran dimetre
(ELV048 i ELV049). Aquesta anlisi ens ha perms determinar la concentraci qumica
dels elements qumics majors i menors (expressats en xids) i dels elements traa
segents: Fe2O3 (en tant que Fe total), Al2O3, MnO, P2O5, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O,
SiO2, Ba, Rb, Mo, Th, Nb, Pb, Zr, Y, Sr, Sn, Ce, Co, Ga, V, Zn, W, Cu, Ni i Cr. En
aquest cas, no shan utilitzat les concentracions relatives del Co, W, Mo, Sn, Th, P2O5 i
Pb per les raons comentades al Captol 4.1.3.
Les concentracions elementals dels 43 individus han estat transformades en
logaritmes de raons (Aitchison, 1986, 1992; Buxeda, 1999a) i la matriu de variaci

Figura 8.66. Grfic representant la variabilitat dels 22 elements qumics considerats per als 43 individus
cermics del Vilarenc analitzats a partir dels valors de Wi de la Taula 8.21

402

composicional (MVC) resultant proporciona una variaci total vt = 0.5266 (Taula 8.21),
que pot ser considerada lleugerament elevada per tractar-se de la producci dun taller
cermic (Buxeda i Kilikoglou, 2003). En aquesta MVC sobserva, a ms, que les
composicions que ms variabilitat proporcionen al conjunt de dades sn, com ja viem
en els casos destudi anteriors, el CaO (W.CaO = 2.516), el Na2O (W.Na2O = 4.463), el K2O
(W.K2O = 2.054) i el Sr (W.Sr = 1.675). Contrriament, el Nb s lelement que ofereix
menys variabilitat (W.Nb = 0.553) i ser utilitzat com a divisor en la transformaci en
logaritmes de raons (Figura 8.66).
Aquests valors ens porten a sospitar lorigen de les diferncies que presenten els
individus analitzats, que pot deures, en gran mesura, a processos secundaris dalteraci
i contaminaci. A ligual que en el cas de les mfores calcries de Ca lArnau, del carrer
Princesa, del mercat Santa Caterina i del Barri Antic, el grfic bivariant ln(CaO/Nb) i
ln(Sr/Nb) de la Figura 8.67, mostra com els individus es distribueixen seguint una
correlaci positiva, en la que a mesura que els valors de Sr augmenten, creixen els
valors de CaO. Sobre aquest grfic sobserva com la majoria dindividus del Vilarenc
presenten unes concentracions relatives en CaO entre 8 i 18% Noms lindividu
ELV028 presenta una concentraci relativa en CaO superior a 20% i uns valors de Sr
dentorn 585 ppm, que s ms elevat que a la resta dindividus, que es situa entre 200 i

Figura 8.67. Grfic bivariant dels 43 individus del Vilarenc (Calafell), amb els valors ln(CaO/Nb) a leix
dabscisses i ln(Sr/Nb) a leix dordenades

403

300 ppm. Aix, lalta variabilitat del CaO i Sr pot ser introduda per lmfora
Tarraconense 3 ELV028, que apareix fora distanciat de la resta dmfores, tot i que
dins el conjunt de dades sobserven igualment petites agrupacions i les diferncies
existents entre elles poden contribuir igualment a lalta variabilitat del CaO i Sr.
Aquestes diferncies poden respondre a ls destratgies diferents, per part dels
ceramistes, en el moment de preparaci de la pasta, que portaria a la manufactura dunes
mfores de pasta ms calcria que daltres. La correlaci entre CaO i Sr pot ser
explicada per la relaci qumico-geolgica que presenten aquests dos elements, en
tractar-se ambds de metalls alcalinoterris del grup IIA.
Daltra banda, el grfic bivariant ln(Na2O/Nb) i ln(K2O/Nb) de la Figura 8.68,
mostra, en canvi, una correlaci negativa en comparar les concentracions relatives de
Na2O i K2O. Sobserva com els individus que presenten una alta concentraci relativa
de sodi, mostren uns valors baixos de potassi i viceversa. Aquest grfic ens permet
observar, a ms, com una gran part dels individus analitzats resten agrupats ja que
presenten uns valors ms elevats de potassi. La resta dindividus, en canvi, presenten
concentracions relatives ms elevades de sodi que de potassi. Aquesta correlaci
indirecta entre el Na2O i el K2O sn tpiques de lexistncia de fases secundries sobre
les que parlarem mpliament a lapartat de lestudi mineralgic.

Figura 8.68. Grfic bivariant dels 43 individus del Vilarenc (Calafell), amb els valors ln(Na2O/Nb) a leix
dabscisses i ln(K2O/Nb) a leix dordenades

404

El dendrograma resultant de lanlisi de conglomerats, realitzat amb el programa

S-Plus 2000 (MathSoft, 1999), emprant la distncia euclidiana al quadrat i el mtode
aglomeratiu del centroide, sobre la subcomposici Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO,
CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr i utilitzant el Nb
com a divisor (Figura 8.69). Aquest grfic posa de relleu dues grans agrupacions,
subdividides en conjunts, mentre que lmfora Tarraconense 3 (ELV028) resta allada a
lesquerra del dendrograma.
El grup qumic ELV-1 est format majoritriament per mfores Tarraconense 3
(ELV003 a ELV015, ELV029, ELV030 i ELV052), tot i que tamb sagrupen a aquest
conjunt dues mfora Tarraconense 1D (ELV046 i ELV051), una Dressel 1 citerior
(ELV002) i una mfora de base plana i vora triangular (ELV049). Aquestes presenten
una pasta fora calcria (15.44 % CaO), com es pot observar a la Taula 8.22, que recull
la mitjana i la desviaci estndard dels grups qumics identificats (Figura 8.69).
Presenten, a ms, uns valors relatius de Sr ms elevats que laltre grup majoritari, ELV2, tot i que la concentraci relativa en Al2O3 presenta valors ms baixos. El contingut en
K2O s alt per baix en Na2O, com viem a la Figura 8.68.
Les mfores Pascual 1 es divideixen en dos grups qumics (ELV-2 i ELV-5),
diferenciats bsicament pels continguts de CaO, Na2O, K2O, Ba, Rb i Sr. El grup qumic
ELV-2 recull el nombre majoritari dmfores Pascual 1 (ELV016 a 023, 026, 036, 037 i
038), aix com lmfora Dressel 1 citerior (ELV001). El percentatge en CaO s ara
inferior que en el grup qumic ELV-1, per les mfores continuen sent calcries (9.71%
CaO). Els valors dels traa Rb i Sr sn prxims als del grup ELV-5 (Taula 8.22).
El grup qumic ELV-3 agrupa lmfora Tarraconense 1D (ELV050), una mfora
de base plana i vira rectangular, prxima al tipus Gauloise 2 (ELV047) i una mfora de
base plana i vora de secci triangular (ELV048). Aquestes presenten la pasta ms
calcria de tots els individus (16.8% CaO), aix com unes concentracions relatives
elevades en MgO, Na2O i Sr. Tanmateix, els valors de K2O, Rb i Ba sn ms baixos que
als altres grups. Aquests 3 individus es situen en lextrem oposat als individus dels
grups qumics ELV-1 i ELV-2 en el grfic bivariant de la Figura 8.68.
Dos individus formen el grup qumic ELV-4, que suneix al conjunt ELV-5 a
poca distncia ultramtrica. Lmfora Tarraconense 3 (ELV045) i la nansa de tipus
indeterminat (ELV053) sn calcries i presenten unes concentracions relatives en Na2O
i K2O intermitges a la resta de grups (Taula 8.22).

405

Figura 8.69. Dendrograma resultant de lanlisi dagrupament dels 43 individus del Vilarenc (Calafell), amb
indicaci dels 5 grups qumics resultant de la transformaci de les dades composicionals en logaritmes de
raons utilitzant el Nb com a divisor i lanlisi dagrupament utilitzant la distncia euclidiana al quadrat i el
mtode aglomeratiu del centroide

406

El grup qumic ELV-5 est format, com ja sha comentat, per tres mfores
Pascual 1 (ELV024, 025 i 027) i una vora prxima a lmfora Pascual 1 per ms curta i
similar a les vores de lmfora Tarraconense 1E (ELV044). Totes estan fabricades amb
una argila calcria que, en aquest cas, presenta uns valors de Na2O elevats i unes
concentracions relatives en K2O baixes. Finalment, lmfora Tarraconense 3 ELV028 es
distancia de la resta dindividus pel seu alt contingut en calci (29.23%CaO), K2O, Sr i
Zr i el seu baix contingut en Na2O, entre daltres diferncies (Taula 8.22).
Per tal de veure com es comporten els individus si no tenim en compte els
elements que poden introduir certa variabilitat ocasionada per possibles processos
dalteraci i contaminaci dorigen secundari, sha repetit el tractament estadstic sense
tenir en compte el Na2O, K2O, Rb ni el Cu. La MVC resultant (Taula 8.23) mostra ara
una vt = 0.2428, que podem considerar baixa i tpica duna producci homognia. Si
repetim el tractament estadstic per conixer quina s la variabilitat qumica que
presenta el conjunt de dades sense tenir en compte lindividu ELV028 i utilitzant la
subcomposici Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, SiO2, Ba, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga,
V, Zn, Ni i Cr (sense el Na2O, K2O, Rb i Cu), la vt resultant s de 0.1920, que s molt
baixa i pot ser considerada com la variabilitat intrnseca en la producci dun taller
cermic (Buxeda i Kilikoglou, 2003). Els elements que contribueixen ms a aquesta
variabilitat continuen sent el CaO i Sr i, en menor mesura, el MgO i el Cr (Taula 8.24).
Aix indicaria que lindividu ELV028 introdueix una gran variabilitat a la composici
qumica general, segurament per tractar-se duna mfora que ha estat fabricada amb
unes matries primeres diferents a la resta dindividus. Per per tal de veure com es
distribueixen els 43 individus sense considerar els altres elements que aporten gran
variabilitat al conjunt de dades, sha repetit el tractament estadstic sense tenir en
compte el Na2O, K2O, CaO, Ba, Rb, Sr i Cu. La MVC resultant (Taula 8.25) ofereix un
valor de la vt = 0.0792, que s realment molt baix. Aix es deu, duna banda, a que
noms shan considerat 15 concentracions elementals per als 43 individus. Daltra
banda, a que les pastes amb les que han estat fabricades les mfores del Vilarenc sn
fora similars des del punt de vista qumic. Un cop hem tret els elements susceptibles de
presentar alteracions en alguns individus, aquests es diferencien bsicament pels valors
relatius en MgO, Zr, Ce i Cr.
El dendrograma resultant de lanlisi de conglomerats (Figura 8.70), realitzat
amb el programa S-Plus 2000 (MathSoft, 1999), emprant la distncia euclidiana al
quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide, sobre la subcomposici Fe2O3, Al2O3,
407

MnO, TiO2, MgO, SiO2, Nb, Zr, Y, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr i utilitzant el Nb com a
divisor en la transformaci de logaritmes de raons, posa de relleu dues agrupacions. El
conjunt majoritari i ms homogeni agrupa les dues mfores Dressel 1 citerior (ELV001 i
ELV002), la majoria dmfores Tarraconense 3 i Pascual 1 aix com un dels individus
dmfora Tarraconense 1D (ELV051) i la nansa de pasta marr allargada i gruixuda
(ELV053). La segona agrupaci, ms heterognia, recull una mfora Tarraconense 3,
una Pascual 1, una Tarraconense 1D, aix com les tres mfores de base plana (ELV047,
ELV048 i ELV049). Els elements qumics que diferencien aquestes dues agrupacions
sn principalment el MgO i el Cr, sent ms elevats en els 6 individus que formen el
conjunt ms petit. Respecte als 5 grups qumics identificats a partir de les
concentracions relatives de 21 composicions, sobserva com el grup majoritari i
homogeni de la Figura 8.69 reagrupa bsicament els conjunts ELV-1, ELV-2, ELV-4 i
ELV-5. En canvi, laltre conjunt es composa dels individus que formaven el grup
qumic ELV-3, ms tres individus procedents dels grups ELV-1, ELV-2 i ELV-5
respectivament (Figura 8.70).
A partir de lanlisi qumica sembla evident com, sense tenir en consideraci els
elements qumics que comporten ms variabilitat, tots els individus, excepte lmfora
Tarraconense 3 ELV028, han estat fabricats al taller cermic installat a la villa del
Vilarenc. A partir dels 43 individus analitzats shan identificat fins a 5 tipus de pasta
diferents utilitzades en la fabricaci dels diferents envasos, que han donat pas a un
mnim de cinc produccions. Aquestes sn considerades com els cinc grups de referncia
identificats per a la producci amforal del Vilarenc (Taula 8.22). Les diferncies majors
determinades en les pastes daquestes produccions tenen a veure amb el CaO i el Na2O.
Si b totes les produccions estan fabricades amb una pasta calcria, el contingut en CaO
varia dunes produccions a les altres. Tanmateix, la variabilitat del contingut calcari pot
estar relacionada tant amb els processos tecnolgics de fabricaci (la utilitzaci
dargiles ms o menys calcries i amb altres diferncies composicionals) com als
processos secundaris dalteraci i contaminaci que podria comportar la precipitaci de
calcita secundria en la pasta dalguns contenidors. Daltra banda, el Na2O, que es
presenta en percentatges diferents entre els individus analitzats, podria estar afectat
igualment per processos secundaris dalteraci i contaminaci que, com veurem en la
caracteritzaci tecnolgica, poden haver afectat tamb als valors relatius de K2O i Rb.

408

Figura 8.70. Dendrograma resultant de lanlisi dagrupament dels 43 individus del Vilarenc (Calafell),
emprant la distncia euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide, sobre la subcomposici
Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, SiO2, Nb, Zr, Y, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr i utilitzant el Nb com a divisor

409

8.3.4.2. La caracteritzaci petrogrfica

Des del punt de vista petrogrfic, els dos individus analitzats mitjanant MO
procedents del Vilarenc presenten la mateixa composici litolgica (F-ELV-A), si b
lmfora Tarraconense 3 (ELV007) mostra una matriu ms calcria que lmfora
Pascual 1 (ELV019) i aquesta sembla cuita a una temperatura superior que lanterior.
Una caracterstica a destacar s la diferncia en la mida de gra de la matriu
cermica en comparaci amb les mfores del Maresme, del Barcelons i del Baix
Llobregat analitzades. La matriu s fora calcria, de tonalitat marr a marr clar
groguenc, pticament inactiva (Lmina 8.14).
La fracci grollera presenta sempre mides inferiors a 500 m i es composa
principalment de fragments de quars monocristallins i petits fragments de roques gnies,
bsicament granits (200-500 m). Els constituents de les partcules granitoides sn
bsicament el quars amb aportacions de miques, biotites, feldspats potssics, sovint
caolinitzats, i plagiclasi (Lmina 8.14, a, b, c, d). Tamb apareixen alguns cristalls
dispersos de quars, plagiclasi de forma sub-arrodonida (Lmina 8.14, d), biotites i
miques de mida inferior (Lmina 8.14, c, e).
Sobserven fragments de roca metamrfica, amb mides al voltant de 400 m
(Lmina 8.14, b, f). El cristalls de calcita primria sn presents a lindividu ELV007,
que indicaria una TCE per aquest individu inferior a 800C (Lmina 8.14, g, h). Per
alguns daquests cristalls es troben altament alterats a conseqncia de la temperatura de
cocci i tamb sobserven nduls de calcita micrtica, indicant lestat de descomposici
daquest mineral a aquesta temperatura (Lmina 8.14, e, f). Destaca la presncia de
grumolls dargila de forma circular (700-1200 m) i de minerals opacs (30-150 m) que
tamb hi sn presents (Lmina 8.14, a, b).
La presncia, fora abundant, dels cristalls de calcita, s un criteri petrogrfic
distintiu entre la producci amforal del Vilarenc i la resta de produccions analitzades de
lrea del Maresme i Barcelons, ja que aquestes partcules noms han estat
identificades en aquestes produccions penedesenques.
La fracci fina est formada per petits cristalls de quars i lmines de biotita i
moscovita (Lmina 8.14). Finalment, cal destacar la presncia de microfauna de tipus
foraminfera (Lmina 8.14, e).

410

8.3.4.3. La caracteritzaci tecnolgica

El carcter calcari de les 43 mfores del Vilarenc, aix com els valors relatius en
MgO pot ser observat en situar els individus en el diagrama ternari del triangle cermic
(CaO+MgO+Fe2O3)-Al2O3-SiO2 (Figura 8.71). Tots els individus resten inserits en el
triangle dequilibri termodinmic quars-wollastonita-anortita (Heimann, 1989).
Tanmateix, els individus estan distributs formant diferents agrupacions segons les seves
concentracions en CaO, MgO i Fe2O3. Lmfora ELV028 es distancia de la resta pel seu
alt contingut en CaO i Sr (Taula 8.1), situant-se al lmit amb el triangle dequilibri
termodinmic wollastonita-gehlenita-anortita. Les caracterstiques fsiques i les
propietats mecniques de les mfores fabricades al Vilarenc estan directament
relacionades amb la composici de la pasta i els diferents processos de fabricaci, com
el processat de la pasta, el modelatge, la temperatura, el temps i latmosfera de cocci
(Maniatis et al., 1981, 1983).
Per tal davaluar alguns daquests processos tecnolgics sobre el conjunt
dindividus, aquests shan analitzat mineralgicament per DRX. Lanlisi dels
difractogrames obtinguts per cada individu ens permet determinar la TCE, a partir de
lassociaci de les fases cristallines presents a cada mostra, ja siguin primries, de
cocci o secundries (Taula 8.26).

Figura 8.71. Diagrama del triangle cermic [CaO+MgO+Fe2O3]-Al2O3-SiO2 amb lemplaament dels 43
individus analitzats. an = anortita (CaAl2Si2O8); mu = mullita (3Al2O32SiO2); gh = gehlenita (Ca2Al2SiO2);
wo = wollastonita (CaSiO3); qtz = quars (SiO2)

411

Lexperiment termodifractomtric realitzat sobre lindividu ELV008 del grup

qumic ELV-1 permet precisar levoluci de les fases cristallines amb laugment de la
temperatura de cocci. Aix, es podr estimar la TCE per a les mfores que formen
aquest grup de referncia (Figura 8.72).
s interessant remarcar com la calcita s present, tot i que en petita proporci,
fins a 900C. Les illites moscovites es mantenen fins a 1000C, tot i que a aquesta
temperatura apareixen uns pics molt reduts i el corresponent a 10 ja ha desaparegut.
Tamb sorprn la rpida formaci de la gehlenita i dels piroxens com a fases de cocci,
que ja sn presents a partir de 800C. El difractograma corresponent a la cocci a 900C
adopta, duna banda, un pic de gehlenita molt intens, que roman amb aquesta intensitat
fins a 1100C. Daltra banda, sobserva tamb un fort creixement dels pics de pirox,
que apareixen encara ms desenvolupats a partir de 1050C. Lhematites s poc present
en aquesta pasta i no experimenta cap desenvolupament amb laugment de temperatura.
Finalment, els cristalls de feldspat potssic pateixen els efectes de laugment de la
temperatura, ja que la seva intensitat disminueix amb laugment daquesta. Si b sn
sempre presents, pateixen una notable reducci entorn 1050C. A aquesta temperatura,
els cristalls de quars tamb es veuen afectats. En canvi, la plagiclasi es desenvolupa
amb ms fora amb laugment de la temperatura, especialment des de 950C.

Figura 8.72. Resultats dels experiments de recocci de lindividu ELV008,

corresponent a al grup qumic ELV-1 del Vilarenc (Calafell). RT: temperatura
ambient; qtz: quars; cal: calcita; ill: illita moscovita, kfs: feldspat potssic;
pg: plagiclasi; hm: hematites; gh: gehlenita; px: pirox

412

Lesquema que acabem de determinar sobre la presncia conjunta de les diverses

fases cristallines a una determinada temperatura s utilitzat com a patr en lanlisi dels
difractogrames dels individus que formen el grup qumic ELV-1. Daquesta manera,
shan identificat tres fbriques mineralgiques, F- ELV -1A, F- ELV -1B i F- ELV -1C i
les respectives TCE.
La fbrica de ms baixa temperatura, F-ELV-1A, presenta majoritriament fases
primries com el quars, la calcita, les illites-moscovites, els feldspats potssics i la
plagiclasi. Tamb sn presents fases de cocci per de forma molt minoritria, com la
gelhenita, els piroxens i lhematites, que s encara molt petita. Lassociaci daquestes
fases, en relaci a la Figura 8.72, ens porta a establir una TCE al voltant dels 800-850C
per a lmfora Dressel 1 citerior (ELV002) i les mfores Tarraconense 3 (ELV007, 008,
013 i 014) (Figura 8.73, superior).
La majoria dindividus del grup qumic ELV-1 presenten, per, una bona TCE i
sagrupen en la fbrica F-ELV-1B. La TCE ms elevada daquesta fbrica en relaci a
lanterior ve manifestada pel desenvolupament de les fases de cocci (plagiclasi,
piroxens i hematites) i per laparici de la gehlenita, coincidint encara amb la presncia
de filosilicats, calcita i feldspat potssic. La presncia conjunta daquestes fases ens els
individus dmfora Tarraconense 3 (ELV003, 004, 005, 006, 009, 010, 011, 012, 015,
030 i 052), dmfora Tarraconense 1D (ELV046 i ELV051) i lindividu de base plana i
vora de forma triangular (ELV049), permet establir una TCE al voltant dels 850950/1000C (Figura 8.73, central).
Finalment, lmfora Tarraconense 3 (ELV029) pertanyent tamb al grup qumic
ELV-1, presenta la desaparici total dels pics de filosilicats dillita-moscovita i un
desenvolupament ms marcat de fases de cocci (Figura 8.73, inferior). La TCE
estimada per a la F-ELV-1C s superior a 1000C (Taula 8.26).
Lanlisi per MER de la microestructura cermica de lindividu ELV008 cuit a
baixa (ECER), bona (950C) i alta temperatura (1100C) ens permet estimar el grau de
vitrificaci i lestadi de sinteritzaci dels individus que formen les tres fbriques del
grup qumic ELV-1 (Taula 8.26). A 800-850C la matriu cermica no presenta cap fase
vtria o noms alguns punts de vitrificaci incompleta (Figura 8.74, superior). En canvi,
a 950C, ja sha desenvolupat una fase vtria intensa, amb superfcies amples que
envolten les partcules no plstiques (Figura 8.74, central). Al voltant de 1100C,
lestadi de sinteritzaci s total i la fase vtria s densa i sestn per tota la matriu
cermica (Figura 8.74, inferior).
413

Figura 8.73. Difractograma representant la fbrica F-ELV-1A (superior), F-ELV-1B (centre) i F-ELV1C (inferior) GR ELV-1. cal: calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; ill: illita-moscovita; kfs: feldspat
potssic; pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

414

Lexperiment termodifractomtric realitzat sobre lindividu ELV018 del grup

qumic ELV-2 ens permet definir amb ms precisi les fases primries i de cocci
presents en els set rangs de temperatura de 800 a 1100C (Figura 8.75).
s fora singular que la calcita es manifesti, tot i que amb molt poca intensitat,
fins a 950-1000C. Suposem que la no descomposici total dels carbonats, que en
principi no superen una temperatura dentorn 850C, ha destar relacionada amb la mida
daquestes partcules. Aquestes deuen ser fora grans i, per aquest motiu, es necessita
assolir una alta temperatura per descomposar-les completament. Recordem, per, que
lanlisi petrogrfica per lmina prima de lindividu ELV019 del mateix grup qumic,
mostrava la presncia dalguns fssils marins, lestructura dels quals est formada
bsicament per carbonats, com laragonita. La presncia daquestes partcules en la
pasta cermica podria explicar, en part, lalt contingut calcari que sobserva tant en
aquest grup qumic com a la resta dmfores del Vilarenc. No obstant, el contingut
calcari pot procedir igualment dels sediments argilosos utilitzats per obtenir la pasta
cermica procedents de lentorn geolgic on es situa el taller, com sha vist al Captol
6.4.
Les illites moscovites es mantenen fins a 1000C, tot i que ja no sobserva el pic
de 10 i a 1050C ja ha desaparegut completament. El feldspat potssic manifesta un
creixement progressiu, fora marcat a 900C i especialment entre 1050 i 1100C. La
plagiclasi s sempre present i apareix ms desenvolupada amb lincrement de la
temperatura. Els pics sn especialment intensos a partir de 1000C. Lhematites apareix
amb poca intensitat a tots els rangs de temperatura, si b experimenta un lleuger
creixement a partir de 1000C. La fase metaestable de la gehlenita s present a tots els
rangs de temperatura i experimenta un fort creixement entre 900 i 950C. Els piroxens
tamb apareixen a 800C, per els pics sn ms intensos a 900C i sobretot a partir de
950C fins a 1100C.
La comparaci daquest esquema amb els difractogrames dels individus que
formen el grup qumic ELV-2 permet identificar fins a tres fbriques mineralgiques
(Taula 8.26). La fbrica de ms baixa temperatura, F-ELV-2A, presenta les fases
primries com el quars, les illites-moscovites, la calcita, els feldspats potssics i la
plagiclasi. Associades a aquestes fases apareixen fases de cocci, com els piroxens,
juntament amb pics poc desenvolupats dhematites i gehlenita. Tot indica que la TCE ha
de situar-se al voltant de 800-850C per als 7 individus dmfora Pascual 1 (ELV017,
018, 019, 022, 023, 036 i 037) (Figura 8.76, superior).
415

Figura 8.74. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu ELV008

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

416

Una segona fbrica mineralgica agrupa els individus cuits a bona temperatura,
F-ELV-2B, corresponents a una mfora Dressel 1 citerior (ELV001) i 4 individus
dmfora Pascual 1 (ELV016, 020, 026 i 038). Tots aquests presenten un major
creixement de les fases de cocci (piroxens i gehlenita) i de lhematites, coincidint amb
la presncia de fases primries com els filosilicats i la calcita, que ens porta a estimar
una TCE al voltant dels 900-950C (Figura 8.76, central).
Un sol individu forma la fbrica F-ELV-2C (ELV021) dalta temperatura
(superior a 1000C), com mostren les fases de cocci i labsncia de filosilicats (Figura
8.76, inferior).
Lanlisi per MER de lindividu ELV018 en lECER aix com de les mostres
resultants dels experiments de recocci a 950C i 1100C, permet estimar una evoluci
microestructural de la matriu cermica similar a lindividu ELV008. A baixa
temperatura, (ELV018-ECER), la matriu no presenta evidncia de linici de la formaci
de la fase vtria i sobserven les lmines dels minerals dargila i les partcules que
conformen la pasta cermica (Figura 8.77, superior). A 950C, sobserva un estat de
vitrificaci intens en la matriu cermica, que ha esdevingut una massa densa, dura i molt
compacta (Figura 8.77, central). A 1100C, lestadi de vitrificaci i de sinteritzaci dels
minerals dargila s total. La matriu cermica apareix fora fusionada amb les partcules
no plstiques i la porositat a linterior de la matriu s tancada (Figura 8.77, inferior).

Figura 8.75. Resultats dels experiments de recocci de lindividu ELV018,

corresponent al grup qumic ELV-2 del Vilarenc (Calafell). RT: temperatura
ambient; qtz: quars; cal: calcita; ill: illita moscovita, kfs: feldspat potssic;
pg: plagiclasi; hm: hematites; gh: gehlenita; px: pirox

417

Figura 8.76. Difractograma representant la fbrica F-ELV-2A (superior), F-ELV-2B (centre) i F-ELV2C (inferior) GR ELV-2. cal: calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; ill: illita-moscovita; kfs: feldspat
potssic; pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

418

Figura 8.77. Microfotografies per MER de la matriu de lindividu ELV018

en lestat com es rep (ECER) (superior) o desprs dels experiments de
recocci a 950C (central) i a 1100C (inferior)

419

La resta dindividus analitzats, que formen els grups qumics ELV-3, ELV-4 i
ELV-5, excepte lindividu no classificat ELV028, formen les fbriques F-ELV-3, FELV-4 i F-ELV-5 que agrupen mfores cuites a alta temperatura. La desaparici dels
filosilicats de tipus illita moscovita i el fort desenvolupament de fases de cocci
(piroxens, hematites, gehlenita) ens portarien a considerar una TCE superior a 1000C
(Figura 8.78). Tanmateix, en els difractogrames daquests 9 individus (ELV047, 048,
050, 045, 053, 027, 024, 025 i 044) sobserva el pic de lanalcima, una fase secundria
que ha cristallitzat durant el procs denterrament daquestes mfores, com ja sha
comentat en algunes fbriques de Ca lArnau, dels abocadors del mercat de Santa
Caterina i del Barri Antic. Lanalcima s una zeolita sdica que sobserva en
cermiques calcries amb sobrecoccions severes i que cristallitza a partir dun procs
afavorit per lalteraci de la fase vtria a alta temperatura. Aquest comporta la prdua de
potassi i rubidi en la mostra, que sovint ve acompanyada de la precipitaci de Na2O
(Buxeda, 1999a, Buxeda et al., 2002).
Un cop analitzades les fases mineralgiques daquest individus podem entendre
la correlaci negativa dels individus estudiats en el diagrama bivariant ln(Na2O/Nb) i
ln(K2O/Nb) de la Figura 8.68, en el que es veu com tots aquests individus amb analcima
es situen a la dreta del grfic, mostrant els seus alts valors relatius en Na2O i les baixes
concentracions relatives en K2O.

Figura 8.78. Difractograma representant els individus del grup qumic ELV-5, que presenta fases
cristallines molt similars als individus dels grups qumics ELV-3 i ELV-4. anl: analcima; cal:
calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; kfs: feldspat potssic; pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

420

La calcita present en els individus de les fbriques de baixa temperatura (FELV-1A i F-ELV-2A) pot ser dorigen primari i/o secundari. Els experiments de
recocci ens indiquen que aquest mineral s present fins a 900C i pot arribar, de forma
molt reduda, fins a 950-1000C. Lanlisi petrogrfica per lmina prima dindividus
corresponents a aquestes fbriques manifesta clarament la presncia de cristalls de
calcita primria. Tanmateix, tamb sobserva per lmina prima nduls de calcita
micrtica i alguns cristalls allats de calcita secundria dins la porositat daquests
individus (Lmina 8.14). Per les fbriques que presenten una TCE superior a 1000C, la
calcita ha de considerar-se, molt probablement, dorigen secundari.

8.3.4.4. Contrastaci dels resultats

La producci amforal al Vilarenc es caracteritza per un gran repertori de

contenidors cermics fabricats entre els anys 30/20 aC i el s. I dC.
Una caracterstica a destacar i que ja anunciaven els estudis arqueolgics, s la
diferncia en la mida de gra de la matriu cermica en comparaci amb les mfores del
Maresme, del Barcelons i del Baix Llobregat. La matriu s fora calcria, de tonalitat
marr a marr clar groguenc, i la fracci grollera presenta sempre mides inferiors a 500
m i es composa principalment de fragments de quars i petits fragments de roques
gnies, bsicament granits (200-500 m), acompanyats daportacions metamrfiques.
Tamb apareixen alguns cristalls dispersos de quars, plagiclasi, biotites i miques. A
ms, noms en el cas de les mfores cuites a baixa temperatura, el component calcari
procedeix, majoritriament, de cristalls de calcita primria (Lmina 8.14), que no
trobem a cap de les altres produccions caracteritzades de la costa catalana. Igualment,
noms a les mfores del Vilarenc shan identificat restes de microfauna de tipus
foraminfera. Tot i que lmfora Tarraconense 3 i Pascual 1 caracteritzades
petrogrficament presenta una composici litolgica i unes caracterstiques texturals
similars, el component calcari sembla ms abundant en el tipus Tarraconense 3 que a les
mfores Pascual 1.
La caracteritzaci qumica per FRX mostra clarament lexistncia duna
producci amforal fora homognia a la villa del Vilarenc. A ms, es confirma la
producci dels diversos dissenys amforals considerats. Tanmateix, al llarg del perode
dactivitat daquest centre sn evidents certes diferncies en quant a la composici
421

elemental de la matria primera utilitzada per obtenir la pasta cermica. Duna banda,
les mfores Tarraconense 3 (excepte ELV028 i ELV045) i dues de les mfores
Tarraconense 1D (ELV046 i ELV051) formen els grup de referncia GR ELV-1 i GR
ELV-4 (Taula 8.22). Per quan no es tenen en consideraci els elements qumics que
introdueixen certa variabilitat, possiblement originada com a conseqncia de processos
secundaris dalteraci i contaminaci, podem observar una distribuci ms homognia i
tots els individus, excepte lmfora ELV028, poden ser considerats com productes
manufacturats en aquest centre (Figura 8.70). Ja que tots presenten una composici molt
similar, podem considerar que les mfores Tarraconense 1D ELV046 i ELV051 i les
mfores Tarraconense 3 podrien haver estat fabricades contemporniament. Aix podria
significar que el ceramista del Vilarenc va decidir, en un moment donat, adoptar una
producci minoritria dun nou disseny amforal, per a la fabricaci del qual va utilitzar
les mateixes matries primeres que les utilitzades en la fabricaci de les mfores
Tarraconense 3. El mateix podrem pensar de la nansa de forma allargada i secci
gruixuda (ELV053) que, tot i no correspondre a cap daquest tipus, sembla haver estat
fabricada amb la mateixa pasta cermica. No obstant, podria tractar-se igualment de
diversos ceramistes que utilitzen una pasta molt similar per a la fabricaci amforal, per
que adopten dissenys diferents.
Les dues mfores Dressel 1 citerior analitzades sassocien una amb les mfores
Tarraconense 3 i laltra amb les mfores Pascual 1. Tanmateix, la representaci daquest
tipus en aquest estudi no s suficient com per extreuren cap interpretaci segura sobre
la seva producci.
Les mfores Pascual 1, fabricades des del canvi dera, presenten una composici
elemental lleugerament diferent a les Tarraconense 3 i la pasta s menys calcria.
Tanmateix, les mfores Pascual 1 dels grups qumics ELV-2 i ELV-5, que es
diferencien pels valors relatius de CaO i Na2O majoritriament, resten agrupades quan
no es consideren els elements susceptibles de presentar alteracions introdudes durant el
context post-deposicional (Figura 8.70). Daltres individus dmfora Pascual 1, no
sagrupen en aquest conjunt, sin que es distribueixen a linici del dendrograma de la
Figura 8.70, mostrant lleugeres diferncies composicionals.
Finalment, podem considerar que les tres mfores de base plana han estat
fabricades al Vilarenc, tot i que la seva composici qumica s una mica diferent a la
resta dindividus (ELV-3).

422

A ms de ls de dipsits dargiles lleugerament diferents en el transcurs de la

producci cermica al centre del Vilarenc, es pot observar una certa evoluci en els
processos tecnolgics portats a terme en la fabricaci dels diferents tipus. Les diverses
produccions, doncs, no noms afecten al canvi formal.
La majoria dmfores Tarraconense 3 estan cuiten a una bona o elevada
temperatura (fbriques ELV-1A, ELV-1B i ELV-1C). Les mfores Pascual 1 tamb
acostumen a estar cuites a una bona temperatura (fbriques ELV-2A, ELV-2B i ELV2C), si b daltres semblen cuites a elevada temperatura (fbrica ELV-5A) al igual que
les mfores de base plana de la fbrica ELV-3A (Figura 8.79; Taula 8.26).
Entre 800 i 850C, no sobserva la formaci de cap fase vtria a la matriu
cermica ni cap estadi de sinteritzaci de les partcules dargila (Figura 8.74 i 8.77). A
950C, la matriu presenta un estadi de vitrificaci intens, creant una porositat tancada i
una matriu vidriada i densa. A 1100C, lestadi de vitrificaci s total i els minerals
dargila es troben completament sinteritzats. Daquesta manera, tot i estar fabricades
amb una pasta semblant, les caracterstiques fsiques i les propietats mecniques dels
diferents contenidors analitzats dependran, en gran mesura, de les fases cristallines
formades durant la cocci, el tipus de porositat i lestadi de vitrificaci de la matriu
cermica.
Igualment, cal remarcar la importncia del disseny en les caracterstiques
tcniques i funcionals dels diferents contenidors. Ls de les mfores Dressel 1 citerior,
Tarraconense 1 i 3 i Pascual 1 com a envasos de transport de lexcedent vincola sembla

Figura 8.79. Grfic representant el % dmfores de cada fbrica mineralgica identificades al

Vilarenc (Calafell) i la TCE estimada per a cada fbrica a partir de lanlisi per DRX

423

acceptat des del punt de vista arqueolgic. En canvi, desconeixem els propsits
funcionals per als quals van estar fabricades les mfores de base plana. Podrien estar
destinades al transport del vi o dun altre producte o simplement utilitzades com a
envasos demmagatzematge.
La producci mltiple i no sempre gaire homognia del Vilarenc podria estar
relacionada, duna banda, amb la introducci de noves tecnologies i models en el
transcurs de la fabricaci cermica daquest centre, que sembla adaptar-se a les modes
que trobem a Ca lArnau (Cabrera de Mar) al llarg de la segona meitat del s. I aC i de la
plana del Bess i del Llobregat en poca dAugust. Daltra banda, seguint algunes
interpretacions que ens proporciona lestudi arqueolgic, la variabilitat formal i
composicional pot estar relacionada amb la diversitat de ceramistes que podrien haver
utilitzat el taller cermic installat a la vila del Vilarenc per a fabricar les mfores en les
que, posteriorment, el propietari de la villa comercialitzaria lexcedent vincola (Revilla,
2003). Aquesta interpretaci seria la ms correcta si, com indica Revilla (2003), la
producci artesanal, tot i dependent del fundus, podria haver estat confiada pel
propietari a ceramistes especialitzats, contractats durant un perode determinat
relacionat amb el cicle agrcola o comercial de lexcedent vinari. Daquesta manera, en
ms dun segle, els diferents ceramistes que fabricaren les mfores al Vilarenc, ja
estiguessin installats de forma temporal o contnua, van utilitzar diferents dipsits
dargila, tot i que similars, i adoptaren diferents dissenys, en funci de levoluci
cultural i de les necessitats tcniques i funcionals dels diferents contenidors. Aix,
sobserva com les mfores Tarraconense 1D i Tarraconense 3 del grup de referncia
GR-ELV-1, aix com els individus de base plana (GR-ELV-3) i els individus ELV044 i
ELV053 (GR-ELV-4) semblen haver estat fabricats als anys 30/20 aC aproximadament,
quan sembla iniciar-se la producci artesanal al Vilarenc. Tanmateix, les mfores
daquests tipus semblen haver estat fabricades amb pastes diferents. En canvi, en la
producci dmfores Pascual 1, fabricades des de finals del s. I aC, haurien estat
utilitzades unes matries primeres que conformarien una pasta lleugerament diferent a la
dels tipus anteriors i ha estat caracteritzada en els GR ELV-2 i ELV-5. Aquesta seria,
per, ms prxima a la utilitzada en la fabricaci de les mfores Tarraconense 1D i 3
que no pas en els tipus de base plana.

424

8.4. La distribuci i el consum del vi de la Tarraconense

8.4.1. Barcino, centre receptor i redistribudor?

Lantiga ciutat de Barcino ha estat estudiada no noms com a centre de

fabricaci dmfores vinries, ben evident en el cas del taller cermic del carrer Princesa,
sin tamb com a centre de consum, concentraci, distribuci i exportaci dmfores
vinries de diverses procedncies. Si b aquest s un aspecte acceptat per alguns
investigadors des del punt de vista arqueolgic, la caracteritzaci arqueomtrica
dmfores dels tipus Tarraconense 1 i Pascual 1 ens aproximar a la identificaci de les
possibles rees de provinena daquests contenidors.
La caracteritzaci arqueomtrica mitjanant lanlisi qumica per FRX sha
realitzat sobre un conjunt de 25 individus amforals procedents de les excavacions de
lactual Plaa de la Vernica (BCN082 i BCN083), situada a la banda sud-occidental de
la ciutat romana, del carrer del Sotstinent Navarro (BCN084 a BCN089), situat a tocar
la muralla al sector sud-est, de la Plaa de la Catedral (BCN090 a BCN098), fora el
cant nord-oriental de la muralla i, finalment, del carrer del Correu Vell (BCN099 a
BCN106), situat a la faana sud de la ciutat romana (Taula 7 Annex 1).
Durant lexplicaci de les caracterstiques composicionals del conjunt
dindividus analitzats (Captol 8.2), ja sha parlat sobre lassociaci dalguns individus

Figura 8.80. Grfic representant la variabilitat dels 21 elements qumics considerats per als 25 individus
procedents de la ciutat de Barcelona (Carrer del Sotstinent Navarro, Carrer del Correu Vell, P. de la
Vernica i P. de la Catedral) a partir dels valors de .i de la Taula 8.27

425

procedents dels jaciments de Barcelona amb algunes produccions dalguns tallers

cermics estudiats. Igualment, sha vist com alguns daquests individus no es
classifiquen a linterior de cap de les agrupacions qumiques, sin que resten allats per
les seves diferncies composicionals. Tanmateix, el primer aspecte interessant a tractar
estadsticament s lavaluaci de la variabilitat present en les dades composicionals
obtingudes per als 25 individus amforals analitzats per FRX. La matriu de variaci
composicional obtinguda sobre la subcomposici Fe2O3 (en tant que Fe total), Al2O3,
MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr,
mostra una vt = 2.2184 (Taula 8.27). Aquesta variabilitat s fora elevada, per normal
en el cas de les mfores procedents dun centre receptor, on se suposa larribada
daquests contenidors des de diverses provinences. Tots els elements qumics
contribueixen en gran mesura a formar aquesta variabilitat composicional, per els que
ms hi participen sn el CaO (W.CaO = 14.422), MgO (W.Mg = 11.793), Na2O (W.Na2O =
7.449) i Sr (W.Sr = 7.875), seguits del Ni (W.Ni = 4.295), Ce (W.Ce = 3.620), Cr (W.Cr = 3.409)
i Mn (W.MnO = 3.403) (Figura 8.80). Contrriament, el Zn s lelement que ofereix menys

Figura 8.81. Grfic bivariant de la primera i la segona component principal obtingudes de

lACP dels 25 individus de Barcino, a partir de la combinaci lineal de les concentracions
transformades en logaritmes de raons Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O,
SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr, utilitzant el Zn com a divisor

426

de variabilitat, tot i que continua sent alta (W.Zn = 2.380). Les concentracions elementals
de cada individu han estat transformades en logaritmes de raons utilitzant el Zn com a
divisor, per ser lindividu que ofereix menys variabilitat (Aitchison, 1986, 1992;
Buxeda, 1999a).
Els elements qumics que ms contribueixen a la variabilitat i la distribuci dels
individus segons la seva semblana composicional sn visibles a la Figura 8.81. Aquest
grfic mostra els dos components principals, resultants de lanlisi de components
principals (ACP), a partir de la combinaci lineal de les concentracions elementals
anteriors transformades en logaritmes de raons i utilitzant la matriu de varinciacovarincia, sense rotaci dels eixos, amb el programa S-Plus 2000 (MathSoft, 1999).
Els dos components principals expliquen, conjuntament, el 71% de la variaci, on es pot
observar la gran heterogenetat composicional que caracteritza els individus procedents
de Barcino. Aquesta variabilitat s deguda, principalment, als valors en CaO, MgO,
Na2O, Ni, Sr, Ba i Cr que presenten els individus.
Si repetim el tractament estadstic sense tenir en compte el Na2O, K2O ni el Rb,
la MVC obtinguda per als 25 individus mostra una vt= 1.8743, que sha de considerar
encara molt elevada i producte duna poblaci polignica (Taula 8.28). Els elements
qumics que contribueixen en major grau a la variabilitat total continuen sent el MgO,
CaO, Sr, Ce i Ni, mentre que el Zn s lelement que aporta menys variabilitat al conjunt
de dades. Sobre aquesta subcomposici transformada sha realitzat lanlisi de
conglomerats amb el programa S-Plus 2000 (MathSoft, 1999), emprant la distncia
euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide, que dna com a resultat el
dendrograma de la Figura 8.82. Les diverses agrupacions que es formen marquen
principalment dues tendncies en les dades composicionals, per les mfores que les
formen estan lluny de presentar la mateixa provinena. La primera, amb una gran
variabilitat interna, est formada per les mfores poc calcries (BCN086, 092, 082 i
095), que correspondria cadascuna a una URCP diferent. La resta de les mfores, de
pasta calcria, formen la segona tendncia, majoritria, que correspon als contenidors
fabricats amb pastes calcries. La gran variabilitat a linterior daquesta tendncia t a
veure, a ms del component calcari, amb els valors relatius en MgO, Ba, Sr i Cr. Els
valors normalitzats de les composicions qumiques considerades per als 25 individus es
mostra a la Taula 8.29.
Quatre individus suneixen a la resta a una gran distncia ultramtrica i tots
procedeixen de les excavacions de la rasa de la Catedral. Crida especialment latenci
427

Figura 8.82. Dendrograma resultant de lanlisi dagrupament dels 25 individus procedents de la colnia
Barcino (Barcelona), emprant la distncia euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide, sobre
la subcomposici Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, SiO2, Ba, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr i
utilitzant el Zn com a divisor

428

lalt contingut en Cr dels individus BCN093 i BCN096, que ens obliga a qestionar-nos
si es tracta realment de produccions de lrea catalana o forana. En aquest mateix sentit,
sorprenen lalt valor del Ni en lindividu BCN098.
Una primera anlisi de les dades composicionals permet veure com els dos
individus que presenten la marca epigrfica PRI es separen en cada una de les
tendncies composicionals mencionades. Duna banda, el pivot BCN095 de pasta
vermella procedent de la Rasa de la Catedral sembla proper al pivot BCN082, tamb de
pasta vermella, procedent de la Plaa de la Vernica. Tots dos han estat fabricats amb
una pasta poc calcria (2% CaO) amb alts valors relatius en MnO, Ti i Na2O aix com
en la majoria delements traa. Daltra banda, el segon individu que presenta la marca
PRI (BCN094) resta incls dins la gran tendncia dmfores calcries, prxim a les
mfores BCN105 del Correu Vell i BCN084 i 085 del carrer Sotstinent Navarro. La
pasta daquests individus presenta una gran varietat de tonalitats que van del vermell al
marr rosat i al marr clar. Totes es caracteritzen per presentar uns valors de CaO al
voltant de 11-12% i uns alts valors en K2O, Ba, Rb i Sr. A aquests individus ve a
ajuntar-se, a una major distncia ultramtrica, el pivot BCN083, procedent de la Plaa
de la Vernica (Figura 8.82). Aquest pivot presenta dues marques illegibles en cartella
rectangular disposades una sobre laltra i es separa, principalment, dels individus
anteriors per presentar un valor una mica inferior en CaO per superior en Cr.

Figura 8.83. Diagrama del triangle cermic [CaO+MgO+Fe2O3]-Al2O3-SiO2 amb lemplaament dels 43
individus analitzats procedent de la colnia Barcino (Barcelona). an = anortita (CaAl2Si2O8); mu = mullita
(3Al2O32SiO2); gh = gehlenita (Ca2Al2SiO2); wo = wollastonita (CaSiO3); qtz: quars (SiO2)

429

La darrera marca epigrfica, PRIMI, que apareix sobre pivot en cartella circular
(BCN089) procedent del carrer del Sotstinent Navarro s tamb calcria. Apareix
prxima a lmfora Pascual 1 BCN090 procedent del mateix jaciment i a lmfora
Tarraconense 1E BCN099, procedent de Correu Vell (Figura 8.82). Tots aquests
individus es caracteritzen per presentar uns valors fora elevats de MgO (superior a 7%)
aix com els valors ms elevats en K2O del conjunt dindividus.
Lalta variabilitat composicional present entre els individus analitzats procedents
de la colnia Barcino s un testimoni de la diversitat de provinences daquests
contenidors. Lanlisi comparatiu de les mfores de Barcino amb les mfores dels
centres productors ser desenvolupada al Captol 9, en el que es compararan els 404
individus analitzats en aquest treball amb la base de dades corresponents a les mfores
vinries de la costa catalana que disposa lERAUB. Daquesta manera, podrem
aproximar-nos a identificar lrea de provinena dalguns dels envasos recuperats als
contextos urbans de la colnia romana. No obstant, lanlisi composicional dels
individus considerats mostra una major presncia de contenidors fabricats amb una
pasta predominantment calcria. Aix, dels 25 individus analitzats, 7 han estat fabricats
amb una pasta poc calcria (BCN096, 092, 082, 095, 091, 097 i 093), mentre que els 18
restants presenten una pasta calcria. Aix sobserva tamb en el diagrama ternari del
triangle cermic (CaO+MgO+Fe2O3)-Al2O3-SiO2 (Figura 8.83). Els individus calcaris es
distribueixen dins el triangle dequilibri termodinmic quars-wollastonita-anortita. Com
ms a prop de la base daquest triangle es situen els individus, ms elevat s el seu valor
en MgO. En canvi, els individus poc calcaris i amb concentracions relatives baixes en

Figura 8.84. Difractogrames dels individus poc calcaris de baixa TCE (BCN082) i dalta TCE (BCN092)
de Barcelona. cal: calcita; spi: espinella; hm: hematite; ill: illita moscovita; kfs: feldspat potssic;

pg: plagiclasi; qtz: quars

430

MgO semplacen al lmit daquest triangle amb el triangle dequilibri termodinmic

quars-anortita-mullita (Heimann, 1989).
Lanlisi mineralgica per DRX ens ha perms estimar la TCE dels 25 individus
amforals procedents de lantiga colnia Barcino (Taula 8.30). En aquest cas, per, no
shan identificat les fbriques mineralgiques ja que no estem treballant sobre individus
corresponents a grups de referncia (GR) sin a Unitats de Referncia Composicional
de Pasta (URCP).
Les mfores poc calcries BCN082, 095 i 096 estan cuites al voltant de 800850C, ja que noms sn presents les fases cristallines primries com el quars, les
illites moscovites, la calcita, els feldspats potssics, la plagiclasi i, de manera inicial,
lhematites, que podria correspondre a una fase de cocci (Figura 8.84, esquerra). En
canvi, lindividu BCN092 ha perdut completament les illites, la calcita i sobserva la
cristallitzaci de lespinella com a fase de cocci, indicant una TCE entorn 9501000C (Figura 8.84, dreta).
Entre els individus calcaris que presenten uns valors relatius elevats en MgO,
algunes mfores semblen cuites a baixa temperatura, com lindividu BCN087 (Figura
8.85, esquerra). El difractograma daquest individu es caracteritza per la presncia de
fases cristallines primries i de cristalls dhematites. Labsncia daltres fases dalta
temperatura ens porten a suposar una TCE al voltant de 800-850C. Altres individus
(BCN089, 090, 099 i 104) estan cuits a una TCE superior, ja que sobserva la
cristallitzaci de fases de cocci, com la gehlenita, lhematites i els piroxens (Figura
8.85, dreta). Una srie dindividus fortament calcaris (al voltant de 8% en CaO) i amb

Figura 8.85. Difractogrames dels individus calcaris de baixa TCE (BCN087) i dalta TCE (BCN104)
de Barcelona. cal: calcita; hm: hematite; gh: gehlenita; ill: illita moscovita; kfs: feldspat potssic;

pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

431

un elevat contingut en MgO, Ba i Sr (BCN088, 100, 101, 102 i 106) semblen cuits a una
TCE superior a 1000C i sha identificat la cristallitzaci de fases secundries com
lanalcima (Figura 8.86). Altres mfores calcries amb valors baixos en MgO presenten
uns rangs de TCE ms variats, tot i que predominen les mfores cuites a bona TCE.
Aix, lindividu BCN083 sembla cuit a una TCE entorn 800-850C, ja que presenta
fases cristallines primries, com el quars, les illites moscovites, els feldspats potssics,
la plagiclasi i la calcita juntament amb una incipient cristallitzaci de lhematites, que
pot correspondre a una fase de cocci. Els difractogrames dels individus BCN084, 085,
094, 103 i 105 ja presenten la cristallitzaci de fases de cocci com la gehlenita i els
piroxens, aix que la TCE ha destimar-se al voltant de 850-950/1000C. Lindividu
BCN097 presenta unes fases de cocci similars, per ja no sn presents les illites
moscovites. Per aquest motiu, sha estimat una TCE superior a 1000C. Lmfora
BCN086 tamb sembla cuita a una TCE superior a 1000C perqu presenta clarament
fases cristallines de cocci. No obstant, tamb sobserva la cristallitzaci de lanalcima
que correspon, molt probablement, a una fase cristallina secundria.
A partir daquesta primera avaluaci sobre els contenidors vinaris recuperats a la
ciutat, sembla clara la funci de Barcino com a centre consumidor aix com a centre
principal de concentraci i redistribuci de les mfores vinries procedents de diferents
rees geogrfiques. Tanmateix, noms la comparaci de les mfores de Barcelona amb
els grups de referncia (GR) identificats en les produccions dels tallers cermics
analitzats ens permetr associar aquests contenidors a una zona geogrfica de
provinena o, en el millor dels casos, a una zona dincertitud concreta.

Figura 8.86. Difractograma representant lindividu BCN088 dalta TCE. anl: analcima; cal:
calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; kfs: feldspat potssic; pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

432

8.4.2. Les ciutats porturies del Golf de Lle: Lattara (Lattes) i Narbo Martius
(Narbona)

8.4.2.1. Narbona (Aude)

Els materials caracteritzats a les installacions porturies de Narbona

procedeixen del port comercial (Port-La-Nautique) i dun dels ancoratges fluvials ms
importants, Malard, que permetia la connexi comercial entre el port martim i la ciutat.
Els 15 fragments amforals procedents de Port-la Nautique (NAR001 a NAR015) i els 28
individus procedents de Malard (NAR016 a NAR043) han estat caracteritzats
qumicament mitjanant la FRX (Taula 8 Annex 1). Les mfores NAR011 a NAR015
es caracteritzen per presentar una tonalitat grisa, degut, probablement, als processos
dalteraci provocats pel medi mar en qu han estat enterrades. Alguns dels individus
analitzats, com sha comentat al Captol 7.5.1., porten inscrita una marca epigrfica:
C.IVNI (NAR001), FVLPHIL (NAR006), CLEANTI vel ELEANTI (NAR007) (Lmina
7.55, 7.56), CIVLIANTER (NAR019) (Lmina 7.57 i 7.58), FVLPHIL (NAR030), NI
(NAR025) i CE (NAR039).
Com en el cas de les mfores de Barcino o Lattara, la caracteritzaci de les
mfores procedents de Narbona ens permetr aproximar-nos a les rees de provinena
on van ser fabricades. Lobjectiu s arribar a dissenyar les lnies i contactes comercials
que permeteren larribada de vi de la Tarraconense a un dels ports principals de la
Mediterrnia nord-occidental des de la segona meitat del s. I aC i al llarg del s. I dC.
En aquest sentit, lanlisi de FRX ha perms determinar les concentracions
elementals segents: Fe2O3 (com a Fe total), Al2O3, MnO, P2O5, TiO2, MgO, CaO,
Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Mo, Th, Nb, Pb, Zr, Y, Sr, Sn, Ce, Co, Ga, V, Zn, W, Cu, Ni
i Cr. Per les raons indicades al Captol 4.1.3, les concentracions relatives de Co, W, Mo,
Sn, Th, P2O5, Pb i Cu no han estat considerades. Els resultats han estat avaluats
estadsticament seguint les consideracions dAitchison i Buxeda sobre dades
composicionals. Daquesta manera, els valors dels 22 elements analitzats per als 43
individus han estat transformats en logaritmes de raons. Aquest clcul permet
quantificar la variabilitat del conjunt de dades (vt), aix com la contribuci de cada
composici a la variabilitat total (Aitchison 1986 ; 1992; Buxeda 1999a).

433

Per als 43 individus dmfora analitzats, la MVC mostra un valor de la vt de

1.9584 (Taula 8.31), que pot ser considerada fora elevada i representativa duna
poblaci polignica. Aix, podem constatar la presncia, a Narbona, dmfores
procedents de diversos centres productors, amb orgens diferents i tcniques de
fabricaci probablement diferents. En aquesta MVC sobserva, a ms, que a la vt hi
contribueixen, en gran mesura, totes les concentracions qumiques. Tanmateix, els
valors que proporcionen ms variabilitat al conjunt de dades sn, com ja viem en els
casos destudi anteriors, el CaO (W.CaO = 12.147), el MgO (W.MgO = 9.399) el Na2O
(W.Na2O = 7.736), el Sr (W.Sr = 5.492), el Rb (W.Rb = 4.103), el Ni (W.Ni = 4.059), el K2O
(W.K2O = 2.597) i el MnO (W.MnO = 3.321). Contrriament, el SiO2 s lelement que
ofereix menys variabilitat (W.SiO2 = 2.140) i ser utilitzat com a divisor en la
transformaci en logaritmes de raons (Figura 8.87). En alguns casos, els alts valors de W.i
que presenten algunes concentracions ens porta a sospitar lexistncia de processos
secundaris dalteraci i contaminaci en alguns individus.
Un cop avaluada la variabilitat present en el conjunt de dades i els elements que
ms participen en la creaci daquest valor elevat de la vt, lanlisi de components
principals (ACP) ens permet conixer la distribuci dels 43 individus segons les seves
composicions. Aquest sha realitzat a partir de la combinaci lineal de les
concentracions Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr,
Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr, transformades en logaritmes de raons, utilitzant el SiO2
com a divisor.

Figura 8.87. Grfic representant la variabilitat dels 21 elements qumics considerats per als 43 individus
procedents de la ciutat porturia de Narbona a partir dels valors de Wi de la Taula 8.31

434

LACP ha estat realitzada emprant la matriu de variaci-covariaci, sense

rotaci dels eixos, amb el programa S-Plus 2000 (MathSoft, 1999). El grfic de la
Figura 8.88 mostra els dos components principals que expliquen, conjuntament, el 66%
de la variaci. Tot i que no es tracta dun valor molt elevat, es pot observar la gran
heterogenetat composicional que caracteritza els individus procedents de Narbona.
Aquesta variabilitat origina una mplia distribuci dels individus, en la que certs
semblen associar-se o seguir unes tendncies composicionals determinades. Les
diferents agrupacions depenen dels valors que presenten ms variabilitat, com el CaO,
MgO, Na2O, Sr, Rb, MnO i Ni, entre daltres.
Els valors en CaO i MgO separen els individus en tres tendncies principals,
com es pot observar en el grfic bivariant ln(CaO/SiO2) i ln(MgO/SiO2) de la Figura
8.89. Els individus es distribueixen seguint una correlaci quasi positiva. Les mfores

Figura 8.88. Grfic bivariant de la primera i la segona component principal obtingudes de lACP,
dels 43 individus de Narbona, a partir de la combinaci lineal de les concentracions
transformades en logaritmes de raons Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2,
Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni et Cr, utilitzant el SiO2 com a divisor

435

poc calcries o quasi calcries presenten una concentraci relativa baixa en MgO. En
canvi, un altre grup dmfores calcries presenta una concentraci relativa elevada en
MgO. Tanmateix, un conjunt dindividus que mostren uns valors alts o mitjans en CaO
juntament amb un contingut baix en MgO. Aquesta mateixa diversitat sha documentat
entre els individus analitzats a la colnia Barcino.
Lanlisi de conglomerats de la composici transformada en logaritmes de raons
anterior (Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr,
Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr), realitzat amb el programa S-Plus 2000 (MathSoft, 1999),
emprant la distncia euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide, dna
com a resultat el dendrograma de la Figura 8.90. Aquest grfic posa de relleu lalta
heterogenetat observada en la Figura 8.87. El dendrograma mostra una estructura que
segueix principalment les tres tendncies que acabem de comentar. A la dreta, els
individus calcaris amb elevades concentracions en MgO.
A lesquerra, individus poc calcaris o calcaris amb concentracions baixes en
MgO (Figura 8.90). Dins el primer grup calcari de lesquerra, els individus NAR037,
NAR027 i NAR036 sagrupen perqu presenten concentracions relatives elevades en
Na2O. Laltra agrupaci s fora heterognia, si b els individus NAR022, NAR031 i
NAR040 sajunten a poca distncia ultramtrica per presentar uns valors elevats en K2O.

Figura 8.89. Grfic bivariant dels 43 individus de Narbona, amb els valors ln(CaO/SiO2) a leix
dabscisses i ln(MgO/ SiO2) a leix dordenades

436

Lindividu NAR039 presenta valors alts en Ni, mentre que els individus NAR024,
NAR021 i NAR025 es separen a una certa distncia ultramtrica degut a les elevades
concentracions relatives en Ba i, en el cas de NAR024, tamb en Rb.
Els individus poc calcaris es distribueixen al centre del dendrograma mostrant,
igualment, gran variabilitat qumica entre ells (Figura 8.90). Duna banda, una
caracterstica comuna als individus de Port-La-Nautique NAR010, NAR012, NAR009,
NAR014, NAR008, NAR011 i NAR013 s lelevada concentraci relativa en Na2O i Sr.
Daltra banda, els valors de Rb sn ms elevats en els individus NAR042, NAR018,
NAR017, NAR023, NAR029, NAR026 i NAR035. Les mfores emplaades a la dreta
del dendrograma sn calcries (des de lindividu NAR019 fins el NAR007). Aquests
individus es distancien fortament de la resta dmfores calcries per presentar, com ja
hem indicat, valors relatius baixos en MgO (excepte els individus NAR019 i NAR020).
Tanmateix, altres elements participen creant una forta variabilitat interna, com el Na2O i
el Rb (Taula 8.31).

Figura 8.90. Dendrograma resultant de lanlisi dagrupament dels 43 individus procedents de Narbona, emprant
la distncia euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide, sobre la subcomposici Fe2O3, Al2O3,
MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr i utilitzant el SiO2 com
a divisor.

437

Figura 8.91. Dendrograma resultant de lanlisi dagrupament dels 43 individus procedents de Narbona
(Frana), amb indicaci dels 4 grups qumics resultant de la transformaci de les dades composicionals en
logaritmes de raons utilitzant el SiO2 com a divisor i lanlisi dagrupament utilitzant la distncia
euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide

438

Si repetim el tractament estadstic sense tenir en compte el Na2O, el K2O i el Rb,

la variabilitat total disminueix significativament en la matriu de variaci composicional
de la Taula 8.32 (vt = 1.5334), tot i que encara s elevada i representativa duna
poblaci polignica. Els elements que introdueixen ms variabilitat continuen sent el
CaO, MgO, Sr, Ni, Y i Ce. El dendrograma resultant de lanlisi de conglomerats sobre
aquesta mateixa subcomposici, mitjanant la distncia euclidiana al quadrat i el mtode
aglomeratiu del centroide (Figura 8.91), mostra una estructura similar al dendrograma
de la Figura 8.90. Ara sobserva amb ms claredat la distribuci dels 43 individus en
dues tendncies diferenciades principalment pels valors relatius en MgO. Daquesta
manera, a la dreta del dendrograma sajunten, de forma molt heterognia, els individus
amb un valor relatiu baix en MgO, mentre que a lesquerra sajunten els individus que
presenten valors relatius elevats en MgO. Tanmateix, a linterior daquestes dues
tendncies els individus es distribueixen de manera allada o formant altres agrupacions
poc homognies des del punt de vista composicional. En la formaci daquestes
agrupacions han jugat un paper important el CaO, MgO, Sr, Ni, Y i Ce, que sn els que
ms contribueixen a crear ms variabilitat en el conjunt de dades. La similitud qumica
que presenten les mfores que formen les agrupacions ms petites no s suficient, per,
com per considerar que els individus que les formen comparteixen la mateixa
provinena. Per aquest motiu, en cap cas no es pot considerar aquestes agrupacions com
a unitats de referncia composicional, si b alguns individus podrien provenir drees de
producci properes o de centres productors diferents per que han utilitzat unes matries
primeres similars. Tanmateix, per poder confirmar aquestes hiptesis shauria dampliar
lestudi analtic amb altres tcniques, com per exemple lanlisi petrogrfica daquests
individus. Amb les dades disponibles, cada un dels 43 individus analitzats ha de ser
considerat, per si mateix, com una URCP independent. Els valors normalitzats de la
composici de cada individu es representa en la Taula 8.33
A lextrem esquerra del dendrograma es distribueixen els individus poc calcaris
(NAR009) i calcaris (NAR008, 011, 013 i 014) de Port la Nautique. Aquests presenten
valors relatius ms elevats en CaO i Sr per ms baixos en Zr, Ce, V i Zn que els
individus poc calcaris NAR010 i NAR012. Tanmateix, lindividu NAR015 es separa de
la resta dindividus poc calcaris per presentar uns valors relatius elevats en Fe2O, Al2O3,
MnO, TiO2 i Sr (Figura 8.91).
Lanlisi mineralgica de les mfores procedents de Port-la-Nautique evidencia
la presncia de nombroses fases secundries. Aquestes han causat canvis significatius en
439

la composici de la pasta daquests individus que han repercutit, en alguns casos, en les
seves caracterstiques fsiques, com els individus que han adoptat una tonalitat grisa
(NAR011 a NAR015). Aquestes transformacions composicionals impedeixen, en molts
casos, una possible assignaci a un grup de referncia dun centre productor.
Possiblement, lalteraci produda en les pastes daquests individus expliqui tamb la
posici marginal que presenten en el dendrograma de la Figura 8.91. El seu actual
aspecte gris no guarda cap relaci necessria amb la seva coloraci original, sin que
sembla ser el resultat de la formaci de la pirita, un sulfur de ferro, com a conseqncia
de lactivitat bacteriana durant la seva deposici en un medi anxic. Aquesta tendncia
tamb cont algunes mfores que han patit en un grau menor aquestes alteracions i
encara conserven en la seva coloraci una tonalitat vermellosa, per que ha esdevingut
ms amarronada (NAR008, NAR009 i NAR010).
Lanlisi mineralgica mostra que els individus NAR011 a NAR015 han estat
cuits a elevada temperatura, ja que si b es troben fases primries com el quars, el
feldspat potssic i la plagiclasi, no observa cap pic de filosilicats de tipus illitamoscovita. A ms, apareixen importants pics de pirox com a fase de cocci i possibles
fases secundries, com la calcita magnsica, laragonita i la pirita (Figura 8.92).
Aquestes fases ens porten a estimar una TCE 950/1000 a 1050C. Aquestes elevades

Figura 8.92. Difractogrames representant lindividu NAR013 del grup qumic

NAR-1 de Narbona. arg: aragonita; cal*: calcita magnsica; gh: gehlenita; hm:
hematites; kfs: feldspat potssic; pg: plagiclasi; px: pirox; py: pyrita; qtz: quars

440

temperatures de cocci estimades serien llavors incompatibles amb la presncia de

carbonats, com la calcita magnsica i laragonita i de la pirita fases totes elles que
haurien de ser secundries, s a dir que haurien dhaver cristallitzat desprs de la
fabricaci de la cermica durant la seva deposici (Maggetti, 1981), que han estat
igualment identificades en altres cermiques procedents del medi mar (Pradell et al.,
1996; Amadori et al., 2002; Buxeda et al., 2005a, 2005b).
La calcita magnsica sidentifica com a calcita amb un desplaament a angles
2 ms elevats degut a la substituci de part del Ca per Mg en la seva composici. s
un mineral tpic de sediments marins i t un origen biognic o per precipitaci directa de
ciments marins. Laragonita s la forma estable del carbonat de calci en medi mar.
Aquestes precipitacions estarien controlades principalment per la pressi parcial de CO2
i la ra dels ions Ca2+/Mg2+ i podrien comportar la coprecipitaci daltres elements,
especialment el Sr2+ (Morse i Mackenzie, 1990; Stumm i Morgan, 1996).
La presncia de la pirita sha dexplicar per les condicions anxiques del seu
medi de deposici. En el fons mar, loxigen tindria una penetraci limitada en els
sediments, de possiblement pocs centmetres, existint ms enll una zona anomenada de
reducci de sulfats. En aquesta zona, es produeix un cicle en el qual li sulfat (SO42-)
present en laigua de mar s redut a sulfit dhidrogen (H2S) en la respiraci anaerbia
de bactries sulfato-reductores. Part daquest sulfit dhidrogen reaccionaria amb
lhematites, primria o de cocci, present en aquest individu per a formar minerals
metaestables de sulfits, especialment sulfit de ferro amorf, mackinawita o greigita, que
en una reacci posterior, formarien altres fase minerals, especialment la pirita (FeS2)
(Jrgensen, 2000; Kasten i Jrgensen, 2000). Daquesta manera, la pirita neoformada
ser responsable de la coloraci grisa que presenta aquest individu. Malgrat tot, la
formaci daquesta pirita no implica necessriament la fixaci de Fe allcton, encara
que s que pot implicar la fixaci de metalls traces.
Els 43 individus han estat caracteritzats mineralgicament per DRX. A partir
dels difractogrames, sha estimat la TCE de cada individu individualment. No sha
pogut identificar cap fbrica mineralgica perqu cada individu forma per si mateix una
URCP i no es poden establir, doncs, evolucions de les fases cristallines en una mateixa
producci (Taula 8.34).
Els individus NAR017, 023 i 029, procedents de Malard, presenten uns valors al
voltant de 3% en CaO i uns valors relatius ms alts en Sr i Zr que els individus NAR026
i NAR035. Lindividu NAR023 sembla haver estat cuit a bona temperatura, com mostra
441

el difractograma de la Figura 8.93 (esquerra), on sn presents fases primries com el

quars, la calcita, el potssic, la plagiclasi i les illites moscovites. El pic dhematites s
fora intens i, donada labsncia daltres fases de cocci, la TCE pot estimar-se al
voltant de 850-950C. En canvi, les illites ja han desaparegut en els difractogrames dels
individus NAR017 i NAR029, en els que sobserva, a ms, un fort desenvolupament de
feldspats potssics i de la plagiclasi, aix com la cristallitzaci de fases de cocci com
lespinella i la gehlenita (Figura 8.93, dreta). Aquestes fases ens porten a establir una
TCE al voltant de 950C. Els individus NAR026 i NAR035 presenten un valor relatiu
en CaO al voltant de 1% i valors ms elevats en Zn. En canvi, els individus cermics
NAR016, 018 i 042 apareixen a una distncia ultramtrica major. Lindividu NAR042
s ms calcari i presenta valors en Sr ms elevats. Lindividu NAR016 s molt poc
calcari amb un alt valor relatiu en Al2O3, Finalment, lindividu NAR018 presenta alts
valors en Y i Zr.
Les mfores poc calcries NAR026 i NAR035 de Malard II presenten fases
cristallines primries, com el quars, el feldspat potssic, la plagiclasi, i les illites
moscovites, especialment desenvolupades a lmfora NAR035. Lhematites es presenta
com a nica fase de cocci i s ms intensa a lindividu NAR026. Aix, tot i que
lindividu NAR035 sembla cuit a una TCE inferior, tots dos individus podrien encaixar
en una TCE al voltant de 850-950C.

Figura 8.95. Difractogrames representant els individus poc calcaris de bona temperatura de cocci (NAR023) i
dalta TCE (NAR017) de Narbona. cal: calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; kfs: feldspat potssic; pg:
plagiclasi; px: pirox; qtz: quars; spi: espinella

442

Altres individus procedents de Port-la-Nautique han conservat la tonalitat

original (NAR002, 003, 006 i 007) i no sembla que hagin patit els mateixos processos
dalteraci que els individus de pasta de tonalitat grisa, ja que segurament van estar
dipositats en un medi xic. No obstant, es constata lexistncia daltres fases cristallines
secundries que poden haver contribut a ocasionar canvis significatius en la composici
qumica i mineralgica daquests individus. Tots aquests individus sn calcaris amb
baix contingut en MgO. Els individus calcaris NAR002, 003 i 007 semblen cuits a una
TCE entorn els 850-900/950C, ja que es conserven els pics dillites moscovites i sn
visibles algunes fases de cocci com lhematites i, especialment, la gehlenita
(Figura8.94, esquerra). Els individus NAR001, 006, 028 i 030 semblen cuits a una TCE
superior a 1000C ja que les illites han desaparegut i les fases de cocci, com els
piroxens i lhematites, apareixen ms desenvolupades (Figura 8.94, dreta).
Una altra mfora, NAR041, es separa de la resta a una gran distncia
ultramtrica degut als valors relatius elevats en Ba, Sr, Ni i Cr. En canvi, els seus valors
en MnO i Ce sn ms baixos (Figura 8.91).
El valor relatiu en CaO de les mfores NAR033 i NAR043 de Malard s ms
baix que als individus anteriors, per als quals sha estimat una TCE superior a 1000C,
ja que no presenten pics dillites moscovites i les fases de cocci com els piroxens, la
gehlenita i lhematites apareixen ben desenvolupats.

Figura 8.94. Difractogrames representant els individus mitjanament calcaris de baixa TCE (NAR003) i dalta
TCE (NAR028) de Narbona. cal: calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; ill: illita-moscovita; kfs: feldspat
potssic; pg: plagiclasi; px: pirox; qtz: quars; spi: espinella

443

Finalment, 14 individus de pasta calcria procedents de Malard es caracteritzen per

presentar uns valors relatius elevats en MgO. Tanmateix, sobserva una elevada
variabilitat interna deguda majoritriament als valors relatius en CaO, Ba i Sr.
Els individus NAR022, 031, 032, 039 i 040 semblen cuits a una TCE al voltant
de 850-950C ja que en els seus difractogrames sobserven fases cristallines primries
com el quars, la calcita, els feldspats potssics, la plagiclasi i les illites moscovites,
juntament amb fases de cocci, com lhematites i els piroxens (Figura 8.95, esquerra).
En canvi, els individus NAR027, 036 i 037 semblen cuits a una TCE superior a 1000C,
ja que han desaparegut els pics de les illites moscovites i els pics corresponents a les
fases de cocci apareixen ms desenvolupats (Figura 8.95, dreta). A ms, sobserva la
cristallitzaci de lanalcima, una zeolita sdica (Na[AlSi2O6]H2O) que ja sha
identificat en nombrosos casos, en cermiques calcries amb sobrecoccions poc severes
o severes. El procs seguit per la seva cristallitzaci secundria sembla ser que es
deriva duna primera alteraci de la fase vtria desenvolupada per aquestes cermiques a
molt alta temperatura, que comporta la lixiviaci de potassi i, sovint, de rubidi. Sobre
aquesta fase vtria alterada, cristallitzaria posteriorment lanalcima, incorporant sodi a
la cermica (Buxeda, 1999; Buxeda et al., 2002).
La presncia de calcita en mfores calcries cuites a alta temperatura pot deures
a diversos processos. Duna banda, poden ser restes de calcita primria conservada que
no ha arribat a descomposar-se per tractar-se dinclusions de gran mida. De laltra, la
calcita present pot deures a la cristallitzaci de calcita secundria, a partir de lxid de

Figura 8.95. Difractogrames representant els individus calcaris amb alt contingut en MgO de bona TCE
(NAR031) i dalta TCE (NAR027) anl: analcima; cal: calcita; hm: hematites; ill: illita-moscovita; kfs: feldspat
potssic; pg: plagiclasi; qtz: quars; px: pirox

444

calci que no ha reaccionat formant fases de cocci amb laugment de la temperatura.

Aquesta cristallitza en forma de geodes en les porositats de la matriu cermica creades
per la prpia descomposici de la calcita primria. La cristallitzaci de la calcita
secundria implica un enriquiment parcial de Ca2+ allcton (Buxeda, 1999; Buxeda i
Cau, 1995). Tanmateix, la calcita pot haver cristallitzat com a conseqncia de la
precipitaci de carbonats originats per laigua subterrnia en un context de deposici
humit, que pot originar, igualment, precipitacions de carbonat.
Els materials amforals procedents de Narbona mostren una gran diversitat de
matries primeres utilitzades en les diverses produccions, sin tamb una gran varietat
de tecnologies. Aquestes diferncies poden ser avaluades en el diagrama de la Figura
8.96. Duna banda, dins el triangle cermic CaO-Al2O3-SiO2 de lesquerra, els individus
es distribueixen en dos triangles dequilibri termodinmic diferents. Mentre que els
individus calcaris es troben situats en el triangle dequilibri termodinmic wollastonitaanortita-quars, els individus poc calcaris resten emplaats en el triangle dequilibri
termodinmic quars -anortita-mullita. Daltra banda, el triangle cermic CaO-MgOSiO2 a la dreta de la Figura 8.96 permet avaluar la distribuci dels individus en relaci a
la concentraci daquests elements. En aquest triangle els individus es divideixen en dos
eixos diferents. Dins el triangle dequilibri termodinmic quars-wollastonita-dipsid es
troben tots els individus calcaris. Tanmateix, aquests presenten una distribuci bimodal,

Figura 8.96. Emplaament dels 43 individus analitzats procedent de Port-La-Nautique i Malard (Narbona) dins el
diagrama del triangle cermic CaO-Al2O3-SiO2 (esquerra) i dins el diagrama del triangle cermic CaO-MgO-SiO2
(dreta). an = anortita (CaAl2Si2O8); mu = mullita (3Al2O32SiO2); gh = gehlenita (Ca2Al2SiO2); wo =
wollastonita (CaSiO3); qtz: quars (SiO2); di = dipsid (CaMgSi2O6); ens = enstatita (MgSiO3); fo = forsterita
(Mg2SiO4); mtc: monticellita (CaMgSiO4) i ak = akermanita (Ca2MgSi2O7)

445

en relaci als valors de MgO. Mentre que en els individus situats al vrtex superior
daquest triangle presenten valors relatius baixos en MgO, aquests sn fora elevats en
els individus que saproximen ms a la base. Una minoria dindividus, els poc calcaris,
es concentren al vrtex superior del triangle dequilibri termodinmic quars-dipsidenstatita.
La variabilitat composicional que mostren els 43 individus analitzats s
indicativa de larribada massiva a la colnia, en poca dAugust, de contenidors
procedents drees productores molt diverses. Lestudi de Narbona com a centre
receptor, consumidor i redistribudor ser mpliament tractat al Captol 9.
Un estudi preliminar sobre la distribuci de les mfores que presenten marca
epigrfica permet constatar que, en tots els casos, es tracta dmfores fabricades amb
pastes calcries. Aix, les marques C. IVNI sobre mfora Tarraconense 1E (NAR001),
la marca illegible sobre mfora Tarraconense 1B (NAR002), la marca C.LEANTI
(NAR007) sobre mfora Tarraconense 1D i les marques FVL PHIL (NAR006 i 030)
sobre mfora Pascual 1 presenten, a ms, uns valors en MgO baixos. No obstant, cap
daquests individus sembla provenir del mateix centre cermic, ni tan sols en el cas de
les dues marques FVL-PHIL. En canvi, les mfores Pascual 1 amb les marques C.
IVLIANTER (NAR019), NI (NAR025) i CE (NAR039) sn calcries i mostren uns
valors relatius en MgO elevats.

446

8.4.2.2. Lattes (Hrault)

Lanlisi arqueomtrica de les mfores procedents de la ciutat de Lattara sha

realitzat sobre 34 individus (Figura 7.55 i Taula 9 Annex 1) (LAT001 a LAT032,
LAT038 i LAT039). Les rees mostrejades a la ciutat representen diferents sectors
funcionals. Aix, shan analitzat mfores Pascual 1 procedents de la zona porturia,
mfores Tarraconense 1A i Pascual 1 del sector residencial, mfores Tarraconense 1D i
Pascual 1 dels carrers de la ciutat, aix com mfores Dressel 1 citerior, Tarraconense 1E
i Pascual 1 de labocador dun centre de producci cermic especialitzat en les mfores
gauloises. Els diferents contextos don procedeixen les mfores poden adscriures a
diferents fases cronolgiques. No obstant, en alguns casos especfics es tracta de
contextos secundaris i la cronologia proposada per aquests contenidors no correspon al
moment de rebuig sin a un moment posterior. Daquesta manera, amb la
caracteritzaci qumica no noms es pretn determinar la provinena de les mfores
importades a la ciutat romana de Lattara, sin tamb dissenyar, dins les possibilitats,
levoluci que experimenta la ciutat en quant al seu paper dins els circuits comercials
del vi de la Tarraconense. Finalment, sintentar reconixer les rees exportadores de vi
en diferents perodes i la distribuci daquest producte en les diferents rees funcionals
de la ciutat. Tanmateix, aquests aspectes sn analitzats a partir del material mostrejat
que representa noms una petita part de la poblaci dmfores vinries del nord-est
peninsular recuperades a les excavacions arqueolgiques de la ciutat.
La diversitat de produccions amforals vinries de la Tarraconense que han
arribat a Lattes, aix com la representativitat de cadascuna en el consum de vi daquesta
ciutat, pot ser estimada mitjanant la comparaci de les composicions elementals dels
34 individus analitzats. Segons la similitud composicional daquests es definiran les
Unitats de Referncia Composicional de Pasta (URCP). Per tal destablir la seva
provinena, ser necessria la comparaci daquestes dades amb les dades
composicionals corresponents als grups de referncia dels centres productors, utilitzades
com a patrons de les diverses produccions. La provinena de les mfores de Lattes
correspondr al centre de producci o a la zona dincertitud on es localitza el GR amb el
que sassocia.
Lanlisi per FRX dels 34 individus ha estat realitzat seguint la rutina analtica
descrita al Captol 4.1. Shan obtingut el valor en % de les concentracions elementals
majors i menors (expressats en xids) i traa (en ppm) segents: Fe2O3 (com a Fe total),
447

Al2O3, MnO, P2O5, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Mo, Th, Nb, Pb, Zr, Y,
Sr, Sn, Ce, Co, Ga, V, Zn, W, Cu, Ni i Cr. Aquestes dades han estat tractades
estadsticament seguint les consideracions dAitchison i Buxeda sobre dades
composicionals (Aitchison, 1986, 1992; Buxeda, 1999a). Tanmateix, en el tractament
estadstic no shan tingut en compte el Co, W, Mo, Sn, el Th, P2O5, Pb i Cu per les
raons que comentvem al Captol 4.1.3.
Per als 34 individus analitzats, la matriu de variaci composicional de la
Taula 8.35 mostra un valor de la vt de 1.4210, que ha de ser considerat fora elevat i
lligat al poligenisme dels individus cermics (Buxeda i Kilikoglou, 2003). Tanmateix,
aquest valor s normal en el cas de materials importats de diferents provinences. Per tal
devitar els problemes que comporten les dades composicionals (Captol 5), els valors
dels 21 elements qumics considerats per als 100 individus amforals analitzats han estat
transformats en logaritmes de raons (Aitchison, 1986, 1992; Buxeda, 1999a). Sobre la
Taula 8.35 destaca la variabilitat introduda per les concentracions relatives de CaO
(W.CaO = 7.993), MgO (W.MgO = 6. 127), Sr (W.Sr = 5.850), Na2O (W.Na2O = 4.447) i Ni (W.Ni
= 3.800) si b tots els elements hi contribueixen en gran mesura (Figura 8.97).
Per tal de conixer la distribuci dels individus amforals i determinar les
possibles agrupacions segons la semblana composicional, aix com els individus que
resten allats per ser qumicament diferents, sha portat a terme una anlisi de

Figura 8.97. Grfic representant la variabilitat dels 21 elements qumics considerats per als 34 individus
procedents de la ciutat de Lattes a partir dels valors de Wi de la Taula 8.35

448

components principals (ACP). Aquesta ha estat realitzat sobre la subcomposici Fe2O3,

Al2O3, MnO, P2O5, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Rb, Mo, Th, Nb, Pb, Zr, Y,
Sr, Sn, Ce, Co, Ga, V, Zn, W, Cu, Ni i Cr, transformada en logaritmes de raons,
utilitzant el SiO2 com a divisor. Lanlisi sha realitzat a partir de la combinaci lineal
de la matriu de varincia-covarincia, sense rotaci dels eixos, amb el programa S-Plus
2000 (MathSoft, 1999). El grfic bivariant de la Figura 8.98 mostra els dos components
principals que, tot i que noms expliquen, conjuntament, el 65% de la variabilitat, sn
indicatives de com es distribueixen els diferents individus segons les seves
composicions.
Sobre aquest primer grfic sobserva la gran heterogenetat composicional que
caracteritza els individus procedents de Lattes. A ms, sobserva com els elements que
marquen aquesta distribuci, per lalta variabilitat que representen, sn el CaO, MgO,

Figura 8.98. Grfic bivariant de la primera i la segona component principal obtingudes de

lACP, dels 34 individus de Lattes, a partir de la combinaci lineal de les concentracions
transformades en logaritmes de raons Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2,
Ba, Rb, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni et Cr, utilitzant el SiO2 com a divisor

449

Na2O, Sr, Ni i Cr. Els individus de pasta poc calcria es concentren a lesquerra del
grfic, mentre que la resta dindividus es poden considerar calcaris. Les mfores poc
calcries presenten concentracions relatives baixes de MgO, Na2O i Sr. En canvi, les
mfores calcries es discriminen per presentar, algunes, concentracions relatives
elevades en MgO, Na2O i Sr i daltres. A ms, alguns dels individus calcaris es
diferencien de la resta per mostrar les concentracions relatives dalguns elements fora
diferents a la resta dindividus. Aquest seria el cas dels individus LAT016 i LAT017,
amb alts valors en Na2O, o d'aquells que presenten concentracions relatives elevades en
Sr (LAT016, 017, 013, 014), en Ni i Cr (LAT032, 005, 002 i 004) i en Zr (LAT006, 021)
o baixes en Zr i altes en MnO (LAT032).
Si repetim el tractament estadstic sense tenir en compte tres dels elements que
presenten ms variabilitat, com el Na2O, K2O i el Rb, degut segurament a processos
dalteraci secundaris, la vt resultant s ms baixa (vt=1.1855), tot i que continua sent
elevada i caracterstica duna poblaci polignica, com sespera en el cas dun centre
receptor i consumidor (Taula 8.36). Els individus es diferencien majoritriament pels
valors en MgO, CaO, Sr, Ni i Cr.
Lanlisi de conglomerats daquesta subcomposici, realitzat amb el programa
S-Plus 2000 (MathSoft, 1999), permet observar de forma ms clara la distribuci dels
34 individus amforals procedents de Lattes (Figura 8.99). Lanlisi sha realitzat sobre
la mateixa composici transformada en logaritmes de raons utilitzant el SiO2 com a
divisor, emprant la distncia euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide.
Aquest grfic posa en relleu diverses agrupacions que responen a tendncies
diferents, algunes de les quals presenten, a ms, una gran variabilitat interna. Per aquest
motiu, les mfores que formen els diferents grups dins cada tendncia no tenen perqu
provenir del mateix centre cermic.
Lindividu LAT039, una mfora Dressel 1 citerior, es separa de la resta
dindividus a una gran distncia ultramtrica (Figura 8.99). La pasta cermica daquest
individu s poc calcria, i presenta igualment valors baixos en MgO i Sr, per elevats en
Rb. A ms, s lindividu amb el valor relatiu ms elevat en Cr de totes les mfores
procedents de Lattes. Donades aquestes caracterstiques composicionals, no estem
segurs que la zona de producci daquest individu es localitzi a lrea catalana, ja que
no sha documentat fins el moment cap producci amb uns valors relatius en Cr similars.
Aquest individu podria formar part, no obstant, dalgunes de les produccions dmfores
greco-itliques localitzades al sud de Frana, com les produccions del centre cermic de
450

Saint Michel a Agde (Gmez, 2007). Tanmateix, no es tracta ms que de una hiptesi i
per tal didentificar la provinena daquesta mfora greco-itlica seria necessria, duna
banda, la caracteritzaci arqueomtrica de les mfores provinents del mateix centre
productor i, daltra banda, lampliaci de la caracteritzaci arqueomtrica amb altres
tcniques destudi, com la petrografia, que ens permetria aproximar-nos a una possible
rea de producci.
Les mfores LAT013 i LAT014 es separen de la resta dindividus per presentar
uns valors elevats de CaO, MgO, K2O, MnO i, sobretot, Sr. Aquests dos individus sn
molt similars entre ells i formen la URCP LAT-1. Els valors de la mitjana aritmtica i
de la desviaci estndard daquesta URCO es representen a la Taula 8.37, a partir dels
valors normalitzats.
Els individus de pasta calcria LAT016 i LAT017 suneixen a molt poca
distncia ultramtrica i han estat considerats com la URCP LAT-2. Tots dos han estat
recuperats en la mateixa unitat estratigrfica (UE 26156), a ledifici demmagatzematge
de dolia del port de Lattes i es caracteritzen per presentar una pasta calcria amb
concentracions relatives altes en MgO, Na2O i Sr.
Un altre grup dmfores calcries (LAT019, 022, 018, 009, 012, 011 i 029)
presenta concentracions relatives altes en MgO, K2O, Ba i Rb, tot i que altres elements
contribueixen a crear una certa variabilitat interna. Els individus LAT019 i LAT022
presenten una composici qumica fora similar i formarien conjuntament la URCP
LAT-3 mentre que els individus LAT009 i LAT012 han estat classificats a la URCP
LAT-4. En canvi, els individus LAT011 i LAT029 apareixen ms distanciats,
segurament degut, en part, a que presenten uns valors en CaO ms elevats. Tant aquests
individus com lmfora LAT018 formarien per si mateixos URCP diferents.
Els individus LAT032, 005, 002 i 004 sn de pasta calcria i tendeixen a
presentar uns valors alts en Ni i Cr, si b lindividu LAT032 presenta valors de Zr
baixos, per elevats en Sr. Les mfores Oberaden 74 o Gauloise 1 (LAT002 i LAT004)
formarien la URCP LAT-5 mentre que els individus LAT005 i LAT032 formarien
cadasc una URCP diferent.
Un sis conjunt dindividus es caracteritzen per estar fabricats amb pastes poc
calcries (LAT006, 021, 038, 020, 003 i 028) amb valors relatius Sr baixos en per alts
en Al2O3, Ti i Mn. Tanmateix, mentre que els individus LAT006 i LAT021 presenten
valors molt elevats en Zr, la resta dindividus es caracteritzen per mostrar altes

451

Figura 8.99. Dendrograma resultant de lanlisi dagrupament dels 34 individus procedents de la ciutat
porturia de Lattes (Hrault), emprant la distncia euclidiana al quadrat i el mtode aglomeratiu del centroide,
sobre la subcomposici Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, SiO2, Ba, Nb, Zr, Y, Sr, Ce, Ga, V, Zn, Ni i Cr
i utilitzant el SiO2 com a divisor.

452

concentracions relatives en Ce i Y. Les mfores LAT003, 020 i 028 han estat

classificades dins la URCP LAT-6 mentre que la resta dindividus corresponen cadasc
a una URCP diferent.
Finalment, una darrera tendncia ve formada per les mfores calcries que
suneixen a la dreta del dendrograma formant un grup fora heterogeni. Es caracteritza,
de manera general, per uns valors relatius elevats en K2O, Y i V, tot i que baixos en
MgO, Na2O i Sr. Cadascuna daquestes mfores (LAT001, 007, 008, 010, 015, 024, 025,
026, 027, 030 i 031) correspon de manera individual a una URCP.
En el cas de les mfores procedents de Lattes es veu com, a ms de la variabilitat
tpica que trobem majoritriament als centres productors caracteritzats anteriorment,
relacionada amb les composicions relatives en CaO, Na2O, Sr i MgO, altres elements
contribueixen de manera notable a la variabilitat total. Les diferncies en la proporci de
carbonats pot estar relacionada amb la matria primera utilitzada. Aix, en algunes
produccions, les mfores van ser fabricades amb pastes calcries, mentre que altres
produccions es caracteritzen per presentar pastes poc calcries. Els percentatges de
MgO en els diferents individus estaria igualment relacionat amb ls de matries
primeres diferents. La variabilitat que ofereixen altres concentracions elementals (Ti,
Nb, Zr, Y i V) vindria a confirmar lexistncia, a Lattes, dmfores produdes en rees
geolgiques diferents.

Figura 8.100. Diagrama del triangle cermic [CaO+MgO+Fe2O3]-Al2O3-SiO2 amb lemplaament dels 34
individus analitzats. an = anortita (CaAl2Si2O8); mu = mullita (3Al2O32SiO2); gh = gehlenita (Ca2Al2SiO2); wo
= wollastonita (CaSiO3); qtz: quars (SiO2); mu = mullita (3Al2O32SiO2)

453

Les diferncies qumiques presents entre els individus, en relaci amb alguns
elements com el CaO, Na2O, K2O, Rb, MnO i Ni, poden ser tamb degudes, en part, a
processos secundaris dalteraci de la composici inicial. Mentre que la variabilitat que
presenten el calci pot estar relacionada amb la cristallitzaci de la calcita secundria,
les concentracions relatives de Na2O, K2O, Rb es veurien alterades, en alguns individus,
dins el procs de cristallitzaci de lanalcima durant el perode de deposici. Finalment,
en quant al MnO, fora elevat als individus LAT032, 006, 021, 038, 020, 003, 028, 030
i 026, i al Ni, que presenta valors relatius alts als individus LAT032, 005, 002 o 004,
estudis arqueomtrics anteriors realitzats sobre altres materials arqueolgics procedents
de Lattes, han confirmar lexistncia de cristallitzacions de fases secundries durant
lenterrament de les cermiques (Martnez i Buxeda, 2006). A aquesta cristallitzaci ha
contribut enormement les caracterstiques topogrfiques del jaciment, situat en una
plana inundable. El procs dalteraci sorigina amb una primera fase en qu la
descomposici de la matria orgnica comporta unes condicions reductores en les que el
Mn2+ s soluble amb les aiges descorrentia. En una segona fase, desprs de la
descomposici de la matria orgnica, les condicions es tornarien ms bsiques i
oxidants i el mangans precipitaria com a Mn4+, que s insoluble (Freeth, 1967). Aquest
estat doxidaci, per, s aprofitat per alguns microorganismes (normalment bactries),
que precipiten com a fases biogniques. Aquestes fases mostren una gran capacitat
dabsorci o incorporaci de metalls, com el Ni (Tebo i He, 1999 ; Tebo et al., 2004).
El carcter calcari diferencial de les 34 mfores de Lattes, aix com en relaci als
valors en MgO, es pot observar en situar els individus en el diagrama ternari del triangle

Figura 8.101. Difractogrames representant els individus calcaris de baixa TCE (LAT011) i dalta temperatura
(LAT009) de Lattes. anl: analcima; cal: calcita; gh: gehlenita; hm: hematites; kfs: feldspat potssic; pg:
plagiclasi; px: pirox; qtz: quars

454

cermic (CaO+MgO+Fe2O3)-Al2O3-SiO2 (Figura 8.100). En aquest triangle, la majoria

dindividus resten emplaats en el triangle dequilibri termodinmic wollastonitagehlenita-anortita. Tanmateix, els individus es distribueixen majoritriament seguint dos
eixos, un que representa les mfores calcries amb alts continguts en MgO de les poc
calcries i MgO baixos, emplaades ms a la vora del triangle. Els individus que es
troben en aquest lmit del triangle amb el triangle dequilibri termodinmic quarsanortita-mullita o a linterior daquest, presenten els valors ms baixos en CaO
(Heimann, 1989).
Lanlisi dels difractogrames dels diversos individus permet aproximar-nos a la
TCE. Els dos individus calcaris de la URCP LAT-1 (LAT013 i 014) han estat cuits a
bona temperatura (900-950C), ja que sobserven, en els seus difractogrames, algunes
fases de cocci, com lhematites, la gehlenita i els piroxens, juntament amb les fases
primries (quars, illites, feldspat potssic i plagiclasi).
Els dos individus de la fbrica F-LAT-2 (LAT016 i 017) han estat cuits a ms
elevada temperatura (superior a 1000C) i a ms presenten la cristallitzaci de
lanalcima com a fase secundria. A ms, en tots dos casos, com probablement a la resta
dindividus calcaris cuits a alta temperatura, la calcita present sembla ser deguda, en
part, a la cristallitzaci com a fase secundria.
La TCE estimada per a lindividu LAT011 es situa entre 900-950C, ja que es
documenten fases de cocci juntament amb filosilicats (Figura 8.101, esquerra). A
temperatura ms elevada, els individus de la URCP LAT-4 (LAT009, 012), els
filosilicats han desaparegut i les fases de cocci apareixen de forma ms intensa.

Figura 8.102. Difractogrames dels individus poc calcaris de la URCP LAT-6 representatius duna cocci a baixa
TCE (LAT020) i duna cocci a alta TCE (LAT003). cal: calcita; hm: hematites; ill: illita moscovita; kfs:
feldspat potssic; pg: plagiclasi; qtz: quars; spi: espinella

455

Finalment, una srie dindividus semblen cuits a una TCE superior a 1000C, ja que les
fases de cocci apareixen fortament desenvolupades i es documenta lanalcima com a
fase secundria (Figura 8.101, dreta).
Lindividu LAT020 de la URCP LAT-6 presenta fases primries que apareixen
juntament amb pics incipients de minerals de cocci, com lhematites o la gehlenita
(Figura 8.102, esquerra). A ms alta temperatura, 900-950C, es conserven els minerals
primaris per ja es presencia la cristallitzaci de lespinella (Figura 8.102, dreta).
Lanlisi qumica i mineralgica dels 34 individus procedents de Lattes ens ha
perms identificar una gran diversitat de produccions amforals que han de relacionar-se
amb diferents centres de producci. Latribuci duna provinena per a aquests
individus noms ser possible en comparar les mfores de Lattes amb els grups de
referncia identificats per als diferents centres productors caracteritzats (Captol 9).
Tanmateix, les 6 URCP identificades permeten entreveure certes tendncies
composicionals

456

8.5. Les propietats mecniques de les mfores

Els processos tecnolgics portats a terme en la fabricaci dels diferents

contenidors, com la selecci de matries primeres (tipus dargila i desgreixador), el
processat i modelat de la pasta i les condicions de la cocci (atmosfera i temperatura),
condicionen el comportament mecnic de les mfores. Lanlisi de les propietats
mecniques, com la resistncia i la tenacitat a la fractura, daquests envasos ens permet
atribuir, de forma general, unes possibles caracterstiques utilitries als diferents
envasos.
Per als tests de resistncia mecnica a la fractura shan testat tant mfores
procedents dels centres productors com receptors.
En el cas de les mfores de Ca lArnau, els individus que ms resistncia
presenten a la fractura sn les mfores mitjanament calcries cuites a bona temperatura
(Figura 8.103, esquerra). En canvi, les mfores de pasta ms calcria cuites a molt alta
temperatura ofereixen menys resistncia a linici de la fractura (Figura 8.103, dreta). En
quant a les mfores de Can Pau Ferrer, poc o mitjanament calcries, les que presenten
uns valors ms alts de resistncia mecnica a la fractura sn els contenidors de pasta ben
cuita, com sobserva a la Figura 8.104, en relaci amb els cuits a baixa temperatura
(Figura 8.104, dreta). Tanmateix, els materials menys resistents presenten una tenacitat
al desenvolupament de la fractura major, produint-se una relaci inversa entre les dues
propietats mecniques (Taula 8.39).
En quant als tests de tenacitat, sobserva que lmfora mitjanament calcria i
cuita a alta temperatura de lesquerra, presenta ms resistncia major a linici de la
fractura que lindividu de la dreta (Figura 8.105, dreta). Tanmateix, quan la fractura
sinicia, el material es trenca immediatament fracturant-se completament de manera
catastrfica. En canvi, la fractura sinicia ms rpidament en el material mitjanament
calcari i cuit a baixa temperatura de la dreta per, quan la fractura es produeix, el
material no es trenca immediatament, sin que disposa de mecanismes que atenuen el
cop, com demostra la part final de la corba. Aquest material s ms tena ja que
resisteix el desenvolupament de la fractura fins que la tensi s tan elevada que provoca
la fractura total, que mai ser de forma catastrfica (Figura 8.105, dreta).

457

458

Les mfores del carrer Princesa de Barcelona, que presenten uns valors en CaO
entre 5 i 8 %, acostumen a ser fora resistents, mostrant uns valors al voltant de 20 MPa
les mfores cuites a TCE superiors a 1000C, i de 12 MPa les mfores cuites a ms
baixa temperatura (Figura 8.106, esquerra). Els valors de tenacitat dels materials
cermics fabricats al carrer Princesa sn poc o mitjanament tenaos, ja que els valors es
situen entre 0.8 i 1.5 MPa m (Taula 8.39).
Les mfores de Santa Caterina presenten valors ms baixos de resistncia
mecnica a la fractura que les produccions venes del carrer Princesa. Alguns individus
mostren uns valors entorn 20-25 MPa, per la majoria dindividus es troben per sota de
10 MPa (Taula 8.39). Aquests que presenten menys resistncia es caracteritzen tots per
una pasta de tonalitat clara, calcria, cuita a alta temperatura per amb presncia de
fases secundries, com lanalcima. La cristallitzaci daquesta zeolita es produeix sobre
la fase vtria de cermiques calcries i representa per ella mateixa, un procs dalteraci
(Buxeda, 1999a, Buxeda et al., 2002). Totes aquestes transformacions composicionals i
mineralgiques poden alterar les propietats mecniques inicials dels individus i, els
valors de resistncia i tenacitat que ara obtenim poden estar falsejats per totes aquestes
transformacions. Tanmateix, sorprn que aquestes mfores tan poc resistents de Santa
Caterina presenten, en canvi, el valor ms alt de tenacitat de tots els individus analitzats,
com demostra la corba del grfic Figura 8.106 (dreta), que indica una fractura estable o
semi-estable.

Figura 8.106. Grfic tensi-deformaci que representa un material molt resistent a la fractura (esquerra) i un
material poc resistent per molt tena al desenvolupament de la fractura (dreta) de les mfores de Barcelona

459

Les mfores del taller del barri Antic (Sant Boi de Llobregat) tamb presenten
uns valors alts de resistncia mecnica a la fractura similars a les produccions del carrer
Princesa de Barcelona (Figura 8.107, esquerra). Tots els individus presenten uns valors
de resistncia entre 27 i 10 MPa m. En canvi, els valors de tenacitat sn mitjans o
baixos, i es situen entorn 1 i 1.6 MPa m. A ms, sobserva com la corba del grfic de la
Figura 8.107 (dreta) cau de forma vertical, indicant que la fractura es produeix de
manera inestable o immediata (Taula 8.39).
Les mfores Tarraconense 3 i Pascual 1 fabricades al Vilarenc mostren uns
valors de resistncia mecnica a linici de la fractura entorn de 20-10 MPa. Totes sn
calcries i cuites a una TCE entorn 800-950C. La propietat de tenacitat al
desenvolupament de la fractura no s gaire present als materials del Vilarenc, ja que es
situen entre 0.7 i 1.3 MPa m. La pasta daquests contenidors s fora fina en
comparaci a la resta dmfores analitzades procedents daltres rees productores.
Aquesta pasta, calcria, est cuita a bona temperatura i s altament resistents a la
fractura. Per quan aquesta es produeix, el material es trenca de forma instantnia, ja
que la matriu no disposa de mecanismes per dissipar lenergia de fractura. Tanmateix,
aquests contenidors sn aptes per al transport a llargues distncies i a ms sn ideals per
a lemmagatzematge de productes lquids ja que la microestructura cellular que es
desenvolupa contribuint a la impermeabilitat de les parets (Taula 8.39).
Lanlisi de les propietats mecniques realitzades sobre les mfores procedents
dels centres receptors i consumidors permet constatar larribada de contenidors ms

Figura 8.107. Grfic tensi-deformaci que representa un material molt resistent a la fractura (esquerra) i un
material poc tena al desenvolupament de la fractura (dreta) de les mfores del Barri Antic

460

resistents que daltres i/o ms tenaos que daltres. Com viem en els casos anteriors,
les mfores ms resistents acostumen a ser calcries i cuites a bona temperatura. Les
cermiques poc calcries que presenten una matriu fora vitrificada, mostren una valors
mitjans de resistncia. En canvi, les mfores menys resistents sn les cuites a baixa
temperatura.
La valoraci final del comportament mecnic de les mfores Dressel 1 citerior,
Tarraconense i Pascual 1 ens porta a establir uns alts valors de resistncia mecnica, que
varien entre 2 i 30 MPa. Aix significa que les parets daquestes mfores poden resistir
tensions dentre 20 i 300 Kg/cm2. Els valors ms elevats, entre 15 i 30 MPa,
corresponen majoritriament a individus que presenten una pasta de color rosat, marr o
ataronjat. La tecnologia de fabricaci daquests individus correspon bsicament a pastes
mitjanament calcries o calcries, cuites a bona temperatura. Tanmateix, alguns
individus poc calcaris presenten tamb valors alts de resistncia mecnica. El tipus de
fractura en aquests individus s inestable o quasi semi-estable. Finalment, les mfores
de tonalitat clara presenten una pasta molt poc resistent, amb uns valors que oscillen
entre 2 i 7 MPa. Tanmateix, el tipus de fractura s semi-estable. Es tracta en tots els
casos dindividus calcaris cuits a elevada temperatura, que poden haver patit processos
secundaris dalteraci i contaminaci, com veurem ms endavant. En quant als tests de
tenacitat a la fractura, es produeix lefecte contrari. Normalment les mfores de pasta
ms fina, com les del Vilarenc, sn ms tenaces a lenergia intrnseca de la fractura per
un cop aquesta sha iniciat, el material es trenca de forma inestable o catastrfica, com
un vidre, mostrant molt poca resistncia a la propagaci de la fractura.
En el cas de les mfores de pasta ms grollera, els valors de la tenacitat a la
fractura es troben al voltant de 0.3 i 2 MPa m, si b dos individus superen els 4 MPa
m. Ja que existeixen molts factors que condicionen el comportament mecnic de les
cermiques, i ms en el cas de cermiques arqueolgiques que han estat utilitzades i
enterrades durant centenars danys, s molt difcil associar el grau de tenacitat a unes
caracterstiques tecnolgiques concretes. Tanmateix, sobserva una tendncia que, tot i
massa general, apunta a que les mfores que presenten ms tenacitat intrnseca sn els
materials poc o mitjanament calcaris (fins a un 8% CaO) de color vermell a marr o
ataronjat, cuites a temperatures entre 900 i 1050C. Tanmateix, la resistncia a la
propagaci de lenergia de fractura s prcticament inexistent. En canvi, un grup
dmfores ms calcries (per sobre de 8% CaO) cuites a ms elevada temperatura
(superior a 1000-1050C), de tonalitat clara, presenten uns valors baixos de tenacitat
461

intrnseca a la fractura, entre 0.3 i 0.7 MPa m, tot i que tenen ms tenacitat al
desenvolupament de la fractura, ja que aquesta es produeix de forma semi-estable.
Aquestes mfores han mostrat un comportament mecnic similar en els tests de
resistncia mecnica i, coneixem, per lanlisi mineralgica, lexistncia de processos
secundaris dalteraci i contaminaci postdeposicional en la majoria dindividus de
pasta clara (Martnez et al., 2005, 2006, 2007, en premsa; Vila et al., en premsa).
Com viem en lanlisi dels diferents individus amforals mitjanant el
Microscopi Electrnic de Rastreig (MER), les mfores poc calcries (inferior a 5%
CaO), com alguns exemplars dmfores Dressel 1 citerior de Ca lArnau i Can Pau
Ferrer, cuites a baixa temperatura, mostren un estat de vitrificaci inicial de la matriu
cermica a partir dels 750-800C, i en aquest estat les partcules no plstiques i la matriu
no apareixen fora fusionades. La fase lquida augmenta de forma estable i parallela a
laugment de la temperatura, fins crear una estructura vitrificada contnua,
caracteritzada per la presncia de grans porositats en la matriu cermica, que perdurar
de forma estable durant un rang de 150C. Amb temperatures superiors a 1050-1100C,
es produeix el collapse de les partcules de la matriu creant-se una textura de porositats
fines (Jones 1986).

Figura 8.108. Microfotografies del recorregut de la fractura en dues mfores calcries (esquerra i central) i una
mfora poc calcria (dreta) de pasta grollera.

462

Les fbriques calcries (superior a 5% CaO) cuites a baixa temperatura,

presenten una matriu amb una estructura laminar dels minerals argilosos, poc fusionada,
sense interconnexi amb les partcules no plstiques. Aix es deu al baix grau de
vitrificaci i a lexpansi que pateixen els grans de quars a partir dels 600C i que
comporta tensions entre les partcules i la matriu cermica. El baix estat de vitrificaci i
la poca fusi existent entre matriu i inclusions fa que la fractura es produeixi de forma
estable. Tot i que es tractar de cermiques poc resistents, tendiran a trencar-se de
manera estable, ja que la dissipaci de lenergia de fractura s elevada perqu tant la
porositat com les inclusions frenen la propagaci de la fractura. Aix, un cop iniciada,
les inclusions, majoritriament de quars, i la porositat, interactuen produint una xarxa
extensiva de microfractures, originant la dissipaci de lenergia mitjanant mecanismes
de desviament i bifurcaci (Figura 8.108). A temperatures superiors als 800-850C, els
mecanismes que porten a lestat de vitrificaci caracterstic dargiles calcries est en
relaci amb la descomposici de la calcita al voltant dels 750-800C i amb la formaci
de fases cristallines dalts punts de fusi com aluminosilicats de calci (anorthita i
gehlenita) i silicats de calci i magnesi (wollastonita i dipsid) a temperatura elevada. En
assolir els 850C, les argiles calcries produeixen una vitrificaci contnua i extensiva a
tota la matriu i una microestructura estable durant un rang de 200C en atmosfera
oxidant. El grau de vitrificaci assolit contribueix a una major resistncia a la fractura,
ja que el trencament de les unions atmiques sinicia amb una tensi ms alta. Com que
lenergia acumulada s alta, la dissipaci denergia durant la propagaci de la fractura
s ineficient per aturar la fractura, que es produir de forma inestable. A temperatures
superiors als 1050C es produeix una vitrificaci molt intensa o total, en la que la matriu
i les partcules apareixen totalment adherides i la matriu es trenca com si es tracts dun
vidre. Tanmateix, altres factors com la mida i la distribuci dels components calcaris de
largila esdevenen uns factors crtics en lestabilitat de la vitrificaci extensiva de
lestructura cermica. Daquesta manera, per tal dobtenir una vitrificaci extensiva
estable en les pastes calcries, que implica un material ms dur i perdurable, sn
necessaris uns processos de cocci dalta temperatura. Si sutilitzen cermiques
calcries els riscos disminueixen ja que les argiles calcries presenten lavantatge de
romandre estables en un estat de vitrificaci extensiva, durant un rang de temperatura de
200C, entre 850-1050C (Maniatis i Tite 1981; Kilikoglou et al., 1995; Kilikoglou et
al., 1998; Tite et al., 2001).

463

464