Els ocells

Com sn?
Sn vertebrats amb un parell d'ales.
Un parell de potes, provedes de quatre dits recoberts
d'escates com els rptils i adaptats a la marxa
(gallina), a l'aprensi (falc) o a la nataci
(nec).
La boca amb bec corni que presenta diferents
formes segons el tipus d'alimentaci.
El cos recobert de plomes, respiraci pulmonar,
i temperatura constant. La funci de les plomes
s protegir a l'au de les variacions trmiques
(fred o calor), impedir que la seva pell es mulli, i
possibilitar el vol.
Moltes aus poden volar, encara que hi ha espcies que no
sn voladores (estru, kiwi, pingins).
Lau ms gran s lestru que arriba als 25 m dalada i als
167 kg de pes. La ms petita s el colibr abella de Cuba que
mesura noms 3cm de la punta del bec fins a la punta de la
cua. A Catalunya el ms gran s el trencals (114cm) i el ms
petit s el reiet (9cm)
Hi ha aus que persegueixen la seva presa
bussejant, la que est ms ben adaptada s
el ping.
Algunes aus tenen colors intensos amb
plomes molt boniques que serveixen per
atraure la parella (pa). Altres tenen les
plomes de colors semblants al medi per
camuflar-se com lliba
Igual que nosaltres, les aus veuen els colors,
per veuen molt millor que nosaltres, perqu
ho necessiten per caar, volar, fugir
La oda s un sentit essencial per a les aus,
s semblant al de les persones. Lolfacte
est molt desenvolupat noms en algunes
espcies. Tenen un magnfic sentit de
lequilibri.


Qu mengen?
Tots els ocells com hem dit tenen
bec que presenta diferents
formes segons el tipus
d'alimentaci.
Mengen de tot: carn, plantes,
nctar, grans, etc.

Com es reprodueixen?
Una de les etapes ms
importants en la vida del ocells
s la reproducci per assegurar
lespcia.
Durant aquest perode el
plomatge dels mascles presenta
colors vius que exhibeixen
davant les seves companyes.
Les aus neixen dun ou. Si
tinguessin les cries a la panxa no
podrien volar.
Normalment les femelles ponen
ous una vegada a lany, per
pot ser que pongui dos o tres.
Els ponen a la primavera perqu
aix sasseguren de tenir menjar per les cries
Els ous tenen una estructura semblant, per la mida varia
segons lespcie.
Sn de diferents colors perqu es camuflin en la natura i els
depredadors no els trobin

Quantes espcies hi ha?
El primer fssil dau que es coneix s
lArquepterix , que t una mida semblant al
dun colom petit (es va trobar a Alemanya).
Moltes espcies daus shan perdut per la
desforestaci i la destrucci dels hbitats en
general.
Hi ha unes 8.000 espcies diferents docells al mn. Ms de
200 espcies docells nien en terres catalanes i ms de 200
espcies que ens visiten cada any.
Per qu volen?
Quan una au vola inspira i expira cada cop que bat les ales.
A continuaci els msculs cremen loxigen i els sucres per
crear lenergia necessria per volar.
Totes les parts del cos duna au des del cor i els pulmons fins
els ossos estan adaptades per fer possible els vol.
Hi ha aus que quan fa fred volen a
llocs on fa ms calor per trobar
menjar i ms bon temps. Sn aus
migratries. Els falcons poden fer
40.000 km. Algunes aus es moren
pel cam, altres s perden i
busquen altres llocs de refugi.
La forma de lala i la velocitat de laire que per sobre de lala
s ms gran que per sota permet que els ocells volin.

Com es comuniquen?
Els ocells refilen, canten, parrupegen ...
La majoria de les espcies els mascles
sn els que canten: per marcar el seu
territori, per aparellar-se i per expressar
rivalitat amb els altres mascles.
A ms de cantar, fan uns crits:
- Crits de control: Els fan els pares
per reunir els pollets
- Crits dalarma: Amb aquest crit es pot indicar si
sapropa una au depredadora o un depredador
terrestre. Fins i tot tenen un crit que avisa de qu els han
agafat i aix els seus companys poder fugir.
- Crit alimentari: Sn per avisar que han trobat aliments

Els ocells pica-soques, per exemple,
piquen els arbres no noms per fer
els seus nius sin tamb per
comunicar-se entre ells.





On viuen?
Les aus shan adaptat a tots els climes, encara que a
lAntrtida s menys freqent que hi visquin . Ho poden fer
perqu mantenen la calor a les plomes i perqu poden volar
a tot arreu.
Hi ha ms aus a les zones tropicals perqu hi ha ms menjar i
s ms fcil criar els petits.
Algunes aus viuen en climes clids. Quan comena a fer fred,
canvien de lloc per buscar el clima clid.

Quants anys viuen?
Depn de les espcies, des de 1, 2, 3 i fins a 100 anys. Un
papagai, per exemple pot viure 80 anys.