COMENTARI

D'UN CLIMOGRAMA
ISAAC BUZO SNCHEZ
IES EXTREMADURA
Montijo (Badajoz)
Climograma procedente de: http://pedrocolmenero.googlepages.com/
1. DEFINICI DEL TIPUS DE GRFIQUES
Diagrama que representa els valors mitjos
mensuals de temperatures i precipitacions
d'un lloc determinat. Tamb es denomina
Diagrama ombrotrmic (ombro = pluja en
grec; trmic = temperatura)

Climograma que representa els dades
termopluviomtriques mitjanes mensuals
de l'estaci meteorolgica de Talavera la
Real (Badajoz).
Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ
2. OBSERVACI DE LES DADES DEL CLIMOGRAMA
Estaci meteorolgica
d'on s'han recollit les
dades
Eix d'ordenades
esquerre, mesurament
de les precipitacions
(normalment)
Eix d'ordenades dret,
mesurament de les
temperatures
(normalment)
Total anual de les
precipitacions (si no
apareix reflectit s'ha de
calcular)
Temperatura mitja
anual (si no apareix
reflectit s'ha de
calcular)
Eix d'abscisses,
mesos de l'any
Representaci lineal,
valors mitjos
mensuals de les
temperatures (en
vermell normalment).
Representaci en
barres, valors de la
precipitaci total
mensual (en blava
normalment).
Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ
3. CLCUL DE DADES A PARTIR DEL CLIMOGRAMA
En el cas que no apareguin esmentat, per a
facilitar la nostra anlisi haurem de calcular:

- Total anual de les precipitacions
(Suma de les precipitacions mensuals)

-Temperatura mitja anual (Suma de la
temperatura mitja dels 12 mesos i
dividit per 12)

- Amplitud trmica anual (Temperatura
ms clida menys la ms freda)
Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ
4. ANLISI DE LES PRECIPITACIONS
a) Precipitaci total anual (si no apareix
s'han de calcular)

a) Distribuci de les precipitacions al llarg de
l'any, Indicar:

Mes (o estaci) amb mxims i
mnims absoluts.

Mes (o estaci) amb mxims i
mnims secundaris (si els
hagus)
Mxim absolut
Mnim absolut
Mnim secundari
Mxim secundari
Precipitaci total aNnual
Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ
5. ANLISI DE LES TEMPERATURES
a) Temperatura mitja anual (si no apareix
s'ha de calcular)

a) Amplitud trmica anual (si no apareix s'ha
de calcular)

a) Distribuci de les temperatures al llarg de
l'any, Indicar:

Mes (o estaci) amb mxims i
mnims absoluts.

Mes (o estaci) amb mxims i
mnims secundaris (si els
hagus)
Mnim absolut Mxim absolut
Temperatura mitja annual
Amplitut trmica: 26 C (Junio) 9 C (Enero) = 17C
Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ
6. ANLISI DEL PERODE D'ARIDESA
L'escala de mesurament de les
temperatures i les precipitacions se sol fer
seguint l'ndex de Gaussen, pel qual les
precipitacions en mm s'igualar a dues
vegades la temperatura en C.

Tots aquells mesos la precipitaci dels quals
sigui menor que dues vegades la
temperatura (s a dir que quedin per sota de
la lnia de les temperatures) sn mesos
secs.

Per a poder analitzar d'un cop d'ull l'aridesa
en un climograma sempre l'escala de les
precipitacions ha de ser dues vegades la de
la temperatura.
Pp (mm) = 2T (C)
Precipitacions: 20; Temperatures 10
Meses secos
Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ
7. DETERMINACI DE L'HEMISFERI
Per regla general en l'hemisferi nord les
temperatura augmenten en els mesos de
juny a setembre, el que ens indica que s
estiu.

L'estiu austral es dna de desembre a
mar, pel que els climogramas en els
quals els mxims de temperatures
estiguin en aquests mesos, correspondr
a una estaci de l'hemisferi sud.
Climograma de Bariloche (Argentina)
Hemisferio Sur
Fuente: www.educaplus.org
Temperatura
mnima
Temperatura
mxima
Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ
8. DETERMINACI DEL TIPUS DE CLIMA
Una vegada analitzada la temperatura,
precipitacions i aridez del climograma s'ha
de determinar que tipus de clima pertany.

Si no hi ha indicaci de l'Estaci, s'ha de
localitzar el climograma territorialment.

Finalment s'ha de realitzar una anlisi dels
factors que intervenen en aquest clima.
Climograma de Talavera la Real (Badajoz), localitzat en la zona suroccidental de la pennsula ibrica. Li correspon un
clima mediterrani d'interior, per modificat per la relativa proximitat a l'oce atlntic i la inexistncia de cap barrera
muntanyenca que impedeixi l'arribada de la influncia atlntica. Aquesta influncia permet que els hiverns no siguin
tan freds com en altres localitzacions d'interior, Els estius si sn calorosos sobrepassant els 25 C al juliol. Quant a
les precipitacions presenta els mxims principals a l'hivern i secundaris a la primavera i tardor, el que ho diferencia
amb les zones ms a l'interior, que presenten mxims en els equinoccios, aix s a causa de la proximitat a l'oce
que permet a l'hivern l'arribada de les borrasques atlntiques. Forta sequera estival amb quatre mesos secs, propi
del clima irregular mediterrani.
Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ