Está en la página 1de 12

Breu histria

de la literatura
Dels inicis a l'poca medieval
Les primeres manifestacions literries de la nostra literatura s'han trobat escrites
en una llengua no autctona: el provenal. A partir del segle VIII, per, hi ha
indicis de l'existncia -en l's oral- del catal. Al segle XI es van comenar a
introduir en els textos escrits les llenges romniques diferenciades del llat, la
llengua culta europea i tamb l'eclesistica. Aquest procs va culminar, en
la nostra llengua, a mitjan segle XIII, quan va aparixer per primera vegada lite-
ratura escrita. Entre els segles XI i XIII trobem dues obres, d'escs valor literari,
per escrites ja en llengua vulgar: el Forum iudicum, del segle XII, traducci
d'un text llat, i les Homilies d'Organy, de comenament del segle XIII, que sn
predicacions en roman.
La lrica trobadoresca (segles xn-xm)
s la primera manifestaci en llengua vulgar que proposa una expressi
culta i regulada del sentiment amors. Es compon amb la llengua del pas
d'origen, l'occit, i el seu model potic perviu fins a Ausis March.
L'autor o trobador de vegades s tamb msic. Elabora un text amors
perqu siga recitat a partir de la servitud amorosa de l'amant respecte a la
dama a qui estima, la qual cosa el duu a manifestar fidelitat i vassallatge:
parlem de l'amor corts, que representa l'aplicaci de l'estructura feudal
al camp potic.
Podem destacar-ne els autors catalans segents: Guerau de Cabrera,
Guillem de Bergued, Ramon Vidal de Besal, Guillem de Cabestany
i Cerver de Girona.
L'obra de Ramon llull (segles xn-xm)
Va ser el primer autor destacat en catal de l'-
poca. Va escriure literatura filosfica i mstica
que l'acompanyava en l'objectiu de propagar la
fe cristiana.
Dins la seua obra narrativa destaquen: Llibre d'E-
vast e Blanquerna (1283-86), en qu narra la vida
exemplar del protagonista com a laic i com a re-
ligis (aquesta obra inclou el Llibre d'Amic e Amat,
un conjunt de versicles de carcter mstic); i el
419
Flix o Llibre de meravelles (1288-89), que cont diverses temtiques doc-
trinals i inclou el Llibre de les bsties, una apologia moral sobre el com-
portament poltic dels humans des de la perspectiva dels animals.
Dins l'obra potica tenim: Desconhort (1295), Cant de Ramon (1297) i Lo
Concili (1312).
Dins l'obra didctica destaquem: Llibre de l 'orde de cavalleria (1275-76) i
Llibre de la doctrina pueril.
Les crniques historiogrfiques (segles xm-XIV)
Es tracta de la narraci ms o menys fidel dels fets histrics ocorreguts du-
rant un perode determinat (un regnat o una dinastia) , en la qual s'exala
la participaci dels monarques catalanoaragonesos en l'organitzaci de l'es-
tat i la seua expansi geogrfica. Parlem de les quatre grans crniques:
a) Llibre dels feits o Crnica de jaume I. El rei mateix dict el text, en el
qual es narren els fets ocorreguts entre l'engendrament del monarca i els
ltims dies del seu regnat (1213-76).
b) Crnica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere. Redactada entre 1283 i
1288, nana el regnat de Pere el Gran i alguns episodis anteriors.
e) Crnica de Ramon Muntaner. Redactada entre 1325 i 1328, conta els fets
ocorreguts entre l'engendrament de Jaume I i la coronaci d'Alfons el Be-
nigne.
d) Crnica de Pere III el Cerimonis. El rei mateix dict el text. Va ser
redactada entre els anys 1375 i 1385. S'hi narren els fets ocorreguts en
el regnat de Pere III el Cerimonis 0336-87).
L'esplendor de la literatura medieval (segles XIV-xv)
420
La prosa moral: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer
i Anselm Turmeda
Francesc Eiximenis. Tenia com a objectiu posar a l'abast d'un pblic
analfabet els principis fonamentals de la filosofia i la teologia medievals.
Destaquen: Lo Cresti (1379-83) i Llibre de les dones (1396) .
Vicent Ferrer. Va ser un predicador que encarreg als clergues que
l'acompanyaven la transcripci dels seus sermons.
Ansehn Turmeda. Va ser un frare que va renegar del cristianisme i es va
convertir a la religi mahometana. Obra destacada: La disputa de l'ase (1418).
Les innovacions literries de Bernat Metge
Aquest escriptor va introduir la influncia humanista en la literatura cata-
lana.
Les seues obres buscaven un benefici poltic personal. Destaquen: Histria
de Valter e Griselda (1388) i Lo Somni (1399), escrita com a defensa de les
acusacions a qu era sotms en el procs de l'assassinat del rei Joan I.

La poesia del segle xv: Jordi de Sant Jordi, Ausis March, Joan Ros
de Corella i Jaume Roig, el segle d'or de la nostra literatura
Jordi de Sant Jordi. Va ser l'introductor de la influncia de Petrarca en la
literatura en catal i poeta de la cort d'Alfons el Magnnim.
Ausis March. Fou el primer poeta que compongu noms en catal.
La seua poesia, de temtica amorosa i sobre la mort, s molt personal i
s'allunya de la tradici trobadoresca dels seus predecessors. La seua obra
es pot dividir en dos blocs: poesies d'amor i poesies morals i religioses.
Jaume Roig. s l'autor del llibre Espill (146o) , obra didctica i moralitzadora
de carcter misogin.
Sor Isabel de Villena. Va escriure Vita Christi (Vida de jesucrist), rplica a
l'Espill en defensa de les dones i com a instrucci per a les monges de la
seua congregaci. Hi revaloritza el paper de la Mare de Du.
Joan Ros de Corella. Dins la seua obra potica destaca la Balada de la
garsa i l'esmerla, i dins l'obra en prosa, La tragdia de Ca/desa (1458).
La novella cavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa
Curial e Gelfa. Novella annima, redactada entre el 1435 i el 1462, que
narra l'ascensi social d'un jove de condici humil grcies a la cavalleria, i
del qual coneixem diverses aventures amoroses.
Tirant lo Blanc. Joanot Martorell va comenar-ne la redacci l'any 146o i la
va continuar fins al moment de la seua mort (1468). La novella narra les
histries d'un cavaller imaginari en un mn real propi de la segona meitat
del segle xv.
Literatura moderna (segles XVI-XVIII)
Si durant el segle xv les nostres lletres assolien el punt culminant de la seua
producci literria i s'hi aplegaren autors d'una gran qualitat, durant els segles
segents van significar un perode d'escassa producci i de qualitat molt irre-
gular. s per aix que els autors romntics encunyaren el terme Decadncia
per tal d'anomenar el llarg perode de la nostra cultura que va des del segle XVI
fins al xrx. Ms tard, aquesta designaci ha estat rebutjada, ja que no dna comp-
te de les diverses esttiques i corrents ideolgics que inclou, i alhora ofereix una
imatge inexacta de la producci que (poca o molta) hi hagu durant aquests
anys. Aix doncs, el terme ms apropiat s el de literatura moderna.
Segle XVI. El Renaixement
La producci potica al llarg del segle XVI presenta diverses lnies, que
comprenen des de la de tipus culte (caracteritzada per la influncia d'Au-
sis March i algun intent d'introduir formes mtriques italianes) fins a una
abundant i vigorosa producci de tipus popular i populista, b compilada
en reculls, b venuda en fulls solts i, sobretot, transmesa oralment.
421
422
Entre els autors ms destacats trobem: Pere Seraf, Joan Pujol, Joan Fer-
randis d'Herdia i Joan Timoneda.
En el conjunt de la prosa d'aquest segle destaquen dues obres: l'Espill de
la vida religiosa (1515), d'autor annim, i Los col loquis de la insigne ciu-
tat de Tortosa (1557), de Cristfor Despuig. Pel que fa al teatre, cal parlar
de dos autors: Llus Mil (1500-61), autor d'El Cortesana (1561), i Joan
Ferrandis d'Herdia (Valncia, 1480?-1549), poeta i autor de teatre tant en
castell com en catal. En aquesta llengua s autor de La vesita (1524),
obra bilinge que, com El Cortesana, intenta oferir una visi burlesca de
la cort virregnal i de tot el seguit de personatges que hi pul-lulen, amb un
humor desimbolt i un elevat grau de realisme. En aquesta poca podem
incloure tamb la coneguda Festa o Misteri d 'Elx, el text potic de la qual ,
d'uns dos-cents versos, data probablement del segle xv, per que ens ha
arribat per mitj d'una cpia del 1625.
Segle xvn. El barroc
El banuc s un corrent de pensament
que va dominar Europa durant el segle
XVII. Aquest moviment va crear una est-
tica que va afectar totes les arts, des de la
pintura fins a l'escultura o l'arquitectura,
la literatura o la msica. En lnies gene-
rals, es decant pel llument i l'artifici
enfront de la mesura, l'ordre i l'equilibri
que predomin durant el Renaixement.
En poesia, entre els autors ms destacats,
trobem Francesc Vicent Garcia, Francesc
Fontanella i Josep Romaguera.
La prosa va atraure una escassa atenci per part dels escriptors durant
aquesta poca, sobretot si ho comparem amb la poesia. Pel que fa al tea-
tre, cal assenyalar l'obra de Francesc Fontanella, autor de Lo desengany
(1650), i la de Francesc Mulet, amb Los amors de Melisendra i La infanta
Tellina i el rei Matarot.
Segle xvm. La U lustraci
Culturalment, el segle XVIII est marcat per l'aparici de la IHustraci, corrent
intel-lectual que es basava, fonamentalment , en la confiana, la ra, l'empi-
risme cientfic i la voluntat ordenadora dels coneixements i dels sabers cien-
tfics. s en aquest context que s'inscriuen obres com els diccionaris del
mallorqu Josep Togores o dels valencians Joaquim Sanelo o Carles Ros. En
la prosa destaca sobretot Rafael d'Amat, bar de Mald, amb el seu volumi-
ns dietari Calaix de sastre, o Llus Galiana, amb Rondalla de rondalles
(1769). A Menorca, sota la dominaci anglesa, hi va haver un clima favora-
ble al conreu literari que va tenir en la figura de Joan Ramis (Ma, 1746 -
1819) l'exponent ms destacat. Ramis va escriure tragdies com Lucrcia.
Literatura del segle XIX
El Romanticisme
El Romanticisme sorg a Alemanya. Comport un canvi de la concepci
de la creaci literria: creaci contra imitaci. Instaur el predomini de la
subjectivitzaci i la valoraci del jo creador. El lector romntic buscava una
comunicaci directa amb l'artista, no una exemplaritat.
Factors paraHels
1. Transformacions socials i poltiques derivades de la Revoluci Francesa.
2. Augment del nombre de lectors (classes mitjanes i dones). Avanos tc-
nics en les editorials i recepci multitudinria de la literatura. Aparici de
la premsa peridica i professionalitzaci dels escriptors.
3. Consagraci de la novella com a gran gnere del Romanticisme (sobre-
tot amb el realisme).
Literatura romntica en catal
1. Poesia. Destaquem les poesies de Lo Gaiter del Llobregat, pseudnim
de Joaquim Rubi i Ors; Los trobadors nous (1858), reunida per Antoni
de Bofarull, i Los trobadors moderns (1859), per Vctor Balaguer.
2. Teatre. Eduard Vidal i Valenciana, amb Tal fars, tal trobars (1865), i Fre-
deric Soler, amb L'esquella de la torratxa (1864) i Les joies de la Roser (1866).
La Renaixena
La ~ va consistir en un moviment de recu-
peraci de la llengua i la literatura catalanes desple-
gat entre els anys 1840 i 1880, que va prendre
conscincia progressiva de la identitat llengua-ptria.
Desprs de tres segles de feblesa cultural i literria,
durant la primera meitat del segle XIX va aparixer un
moviment d'intel-lectuals que des de tot el domini
lingstic comenaren a emprar la llengua amb pre-
tensions dignificadores, i alhora van dedicar esforos
a estudiar el nostre passat histric i cultural. El movi- '
ment, que es design amb el nom de Renaixena,
presentava una srie de connexions amb el Romanticisme, moviment que
triomfava llavors arreu d'Europa.
Teatre
ngel Guimer (Santa Cruz de Tenerife 1845 - Barcelona 1924)
- Obres romntiques: Gal-la Placdia (1879); tragdies romntiques situa-
des en l'poca medieval o segles anteriors: Mar i cel (1888) .
- Obres realistes: La sala d 'espera (1890), Maria Rosa (1894), Terra baixa
(1897) i La filla del mar (1900).
- Obres romntiques: Les monges de Sant Aiman (1895), La santa espina
(1907) i La reina vella (1908).
423
Poesia
Poesia de consistori (Jocs Florals de Barcelona). Consistori dels ]ocs Flo-
rals de Barcelona, restaurats l'any 1859 amb el lema: ptria, fe i amor.
- la etapa (1859-69): Antoni de Bofarull, Manuel Mil, Mari Aguil, Joa-
quim Rubi i Ors, Vctor Balaguer.
- 2a etapa (des del 1870): Miquel Costa, Jacint Verdaguer, ngel Guimer.
Creaci dels ]ocs Florals Lo Rat Penat a Valncia (1879).
Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845 -Vallvidrera 1902)
- Poemes pics: L'Atlntida (1877) i Canig (1886).
- Poesia religiosa: Idillis i cants mstics (1879); Canons de Montserrat
(1880); La llegenda de Montserrat (1889); Caritat (1885); Lo somni de
Santjoan (1887); trilogia jess Infant (1890-93).
- Poesia patritica: l'Oda a Barcelona (1883); Aires del Montseny (1901).
Narrativa
Narcs Oller (Valls 1846 - Barcelona 1930)
- Etapa d'aprenentatge i relaci amb el Romanticisme, costumisme i ini-
ciaci al realisme: Croquis del natural (1879) i La papallona (1882).
- Etapa de consolidaci: Notes de color (1883); L'Escanyapobres (1884);
Vilaniu (1885); La febre d'or (1890-92); La bogeria (1899) i Pilar Prim
(1906).
El primer ter del segle xx: el modernisme,
el noucentismei les avantguardes
424
El modernisme
El modernisme va significar un canvi de la concepci de la creaci liter-
ria, que consistia en la voluntat de refer l'educaci artstica, intellectiva i
moral dels joves. Comportava un pla de vida collectiva, nous progressos,
cosmopolitisme. Implicava la voluntat d'adherir-se a totes les inquietuds
de moda a Europa, perqu els modernistes creien que era l'nica manera de
ser reconeguts pels altres pobles i de ser inclosos definitivament i per m-
rits propis en el mapa cultural del moment.
Evoluci del moviment
1. Campanya per la unificaci ortogrfica. Difusi de les idees modernis-
tes per mitj de L'Avens.
2. Moviment burgs, provocat per diverses contradiccions. La burgesia no
havia oblidat els seus orgens menestrals i l'artista modernista es troba-
va enmig de les difcils relacions entre art i societat.
3. Vida breu del moviment.
4. Els primers anys del segle xx foren els de mxima producci: Els sots
ferstecs (1901), de Raimon Casellas; Solitud (1905), de Vctor Catal;
josafat (1906) , de Prudenci Bertrana; L'auca del senyor Esteve (1907), de
Santiago Rusiol.
En el moviment modernista cal diferenciar dues lnies d'actuaci:
1. Esteticista. Era la formada pels defensors de l'art per l'art: calia defensar
l'art enfront del materialisme i l'utilitarisme. Volien actualitzar la cultura
catalana i sensibilitzar el gust de la gent. Desconfiaven de la capacitat
de l'artista per a transformar radicalment la societat en l'mbit poltic o
ideolgic.
2. Regeneracionista. Els seus seguidors proposaven la utilitzaci de l'art
i de la cultura per a canviar radicalment la societat. L'art i la cultura no
eren noms formes d'evasi, sin tamb armes ideolgiques al servei
de la revoluci.
Poesia
S'hi distingeixen dues etapes:
1. 1892-1900. Hi destaquen: Poesies (1895), de joan Maragall , i Oracions
(1898), de Santiago Rusiol. Altres autors importants sn: Emili Gua-
nyavents, amb Alades (1897) i Voliaines (1903), i Jaume Mass
Torrents, amb Llibre del cor (1888), Natura (1898) i La Fada (1897).
2. 1900-1911. Cal parlar de dos grups de poetes:
a) Maragall i altres partidaris d'una expressi pura i sincera de l'emoti-
vitat de l'artista. Ex.: Josep Lleonart, Francesc Pujols, josep Pijoan, etc.
b) Innovadors. Altres poetes que connecten amb els moviments euro-
peus ms innovadors (parnassians, simbolistes i prerafaelites):
- Prerafaelites. Defensaven el retorn a una bellesa ms pura i no con-
taminada per a superar la revoluci industrial, la degradaci del pai-
satge natural i la destrucci de l'individu. Hi destaca Alexandre de
Riquer (1856-1920): Un poema d'amor, Anyoranses (1902).
-Simbolistes. Creien que l'obra d'art s el suport ideal per a transme-
tre la bellesa espiritual que els artistes observen en els moments
d'xtasi, ms enll de la natura i de l'nima humana.
- Parnassianisme. Refusaven el sentimentalisme i declaraven el seu
ideal d'impassibilitat absorta noms per assolir la bellesa absoluta i
pura. Un autor parnassianist va ser Jeroni Zann (1873 - 1934):
Poesies (1908) i Ritmes (1909).
425
426
Joan Maragall (Barcelona 1860- 1911)
- la etapa (1892- 1903): Elogi de la paraula (1903); Visions i cants (1900).
Etapa de formaci: El comte Arnau (1900-1906).
- 2a etapa (1904 - 09): Elogi de la poesia (1907) i Nausica (1908-10) .
Narrativa
Bases de la narrativa modernista
- Superaci del naturalisme.
- Cerca de la compatibilitat entre extensi i intensitat: s de la prosa potica.
- Simbolisme prerafaelita.
- Reflex de l'enfrontament individu-societat.
- Revisi del costumisme.
- Integraci i derivaci d'elements romntics.
- Narrativa rural (drames rurals).
Vcto! Catal (Caterina Albert i Parads; l'Escala 1869- 1966)
- la etapa (1901-07): El cant dels mesos (1901); Quatre monlegs (1902);
Drames rurals (1902); Ombrvoles (1904); Llibre blanc, policromi i trptic,
poesia (1905); Solitud (1905); Caires vius (1907).
- 2a etapa (1918-30): Un film (3.000 metres) (1918); La Mare Balena
(1920); Marines, volum antolgic (1928); Contrallums (1930).
- 3a etapa (1946-50): Mosaic III (1946); Impressions literries sobre temes
domstics (1946); Vida mlta Cl949);]ubileu 0951).
El noucentisme
El noucentisme va ser una conseqncia dels canvis socioeconmics de
la Revoluci Industrial fora de les nostres fronteres. Responia al desencs
espanyol del 98 i a la voluntat d'agrupaci entorn de La Veu de Catalunya
(1899) i la Lliga Regionalista. El terme noucentisme fou inventat per un dels
principals impulsors d'aquest moviment, Eugeni d'Ors, i contenia un doble
suggeriment: nou (de 1900) i nou (en oposici a vell). Pretenia designar un
moviment innovador caracteritzat per l'afirmaci de la ra i de l'intel-lecte
per damunt del sentiment i de l'instint; la contenci i la mesura sobre l'ex-
cs; l'espai geomtric sobre la corba i les ondulacions; la ciutat enfront el
camp i la natura; l'art arbitrari sobre l'art espontani, i el classicisme sobre
el Romanticisme. El tema clau del noucentisme era l'oposici ruralisme-
civilitat, resolta a favor de la segona. Mentre que la natura era un reducte
ple de significacions per als modernistes, els noucentistes presentaven la
ciutat com l'ideal superador. Aquesta defensa de la ciutat propici una
propaganda d'inters per a la burgesia, capdavantera del procs d'in-
dustrialitzaci i, per tant, necessitada de m d'obra provinent del camp.
Supsits ideolgics del noucentisme
1. Afirmaci de la ra i de l'intel lecte sobre l'enteniment i l'instint.
2. Realitat davant de plaer.
3. Contenci davant d'extremitud.
4. Laboriositat davant d'enginy.
5. Funcionalisme davant de decorativisme.
6. Esttica del noucentisme: condemna del Romanticisme i exaltaci del
classicisme -apologia de l'obra ben feta. L'art ha d'exemplificar quins
han de ser els grans ideals de la vida comunitria.
7. Formulaci de models i de projectes que, a ms d'explicar analgica-
ment la realitat, contribusquen a establir pautes de comportament
social que rendisquen a fer possible una acci reformista.
Eugeni d'Ors (Barcelona 1881- Vilanova i la Geltr 1954)
- Glosari (1906) i La Ben Plantada (1911).
Poesia
Guerau de Liost Qaume Bofill i Mates; Olot 1878- Barcelona 1933)
- Somnis (1913); La ciutat d 'ivori (1918); Selvatana amor (1920); Ofrena
rural (1926) i Stires (1927).
Josep Carner (Barcelona 1884- Brusselles 1970)
1. Etapa de formaci (1893-1906): Llibre dels poetes (1904); Primer llibre
de sonets (1905) i Segon llibre de sonets (1907).
2. Etapa noucentista (1906-20): Els fruits saborosos (1906); Verger de les
galanies (1911); Les Monjoies (1912); Auques i ventalls (1914); La
paraula en el vent (1914); Bella terra, bella gent (1918) i L'oreig entre
les canyes (1920).
3. Etapa de maduresa (1920-66): El cor quiet (1925); El veire encan-
tat (1933); Lluna i llanterna (1935); La primavera al poblet (1935); Nab
(1941); Paliers (1950); Llunyania (1952); Arbres (1953); Poesia (1957);
Museu zoolgic (1963); Bestiari (1964); El tomb de l'any (1966) i Obres
completes (1968).
Les avantguardes
Al comenament del segle xx es van produir a tot Europa uns canvis radi-
cals en el terreny artstic, propiciats pel naixement dels anomenats movi-
ments d'avantguarda. Aquests canvis van dividir el mn de la cultura en
dos blocs antagnics: els qui entenien el canvi com una reelaboraci de les
formes artstiques tradicionals i els qui el plantejaven com un acte
de subversi davant de tota forma artstica establerta. En aquest darrer cas,
parlem dels avantguardistes. El mot avantguarda, terme de lxic militar,
s ja un indicador de l'esperit que caracteritzava aquests moviments: intent
de rebel li, de ruptura gaireb agressiva i bel licosa.
Els moviments d'avantguarda (cubisme, futurisme, dadaisme, etc.) van ser
una conseqncia de la situaci social i poltica creada a Europa a partir
d'esdeveniments com ara la Revoluci Russa o la Primera Guerra Mundial.
Aquests fets van posar fi a un perode europeu caracteritzat per la gran
quantitat de recursos econmics i de benestar, anomenat Belle poque. El
resultat de tot aix va ser una gran crisi de valors que impuls tendncies
ideolgiques extremes, des de moviments contestataris propers a l'anar-
quisme fins a postures totalitries com el feixisme.
427
Les avantguardes van ser tamb una expressi genuna de la societat in-
dustrial; per aix, van incorporar a la creaci artstica els ingredients ms
significatius del mn modern, com sn ara la mquina, l'electricitat, el risc,
la velocitat. .. Molt sovint, ms que elaborar una nova teoria de l'art, els
avantguardistes es dedicaren a potenciar l'antiart, s a dir, a practicar l'eli-
minaci radical de les doctrines artstiques del passat i a combatre els gus-
tos esttics dominants.
Entre els autors catalans ms representatius destaca Joan Salvat-Papasseit
amb obres com: Poemes en ondes hertzianes 0919); L'irradiador del port
i les gavines 0920); Les conspiracions 0922); El poema de la rosa als lla-
vis 0923) i ssa menor 0925).
La segona meitat del segle xx
428
Literatura de postguerra
El final de la Guerra Civil 0939) signific una nova etapa histrica per a la
cultura catalana, una etapa marcada, sobretot en els primers moments, per la
voluntat poltica d'acabar qualsevol manifestaci cultural i lingstica d'ex-
pressi no castellana. El panorama era desolador: els morts de la guerra, els
empresonats, els qui hagueren de prendre el cam de l'exili, les privacions ...
En el terreny cultural i literari ens trobem amb el desmantellament de les ins-
titucions, la proscripci de la llengua i la implantaci de la censura. La major
part dels escriptors optaren, davant d'aquesta situaci, per l'exili.
Poesia
Els poetes de postguerra van seguir tres lnies bsiques:
1. Poetes que continuaren la tradici simbolista: Carles Riba, Josep Carner.
2. Poetes que explotaren la lnia de recerca oberta per les avantguardes,
sobretot pel surrealisme: Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Joan Fuster.
3. Poetes que seguiren les lnies del realisme: Vicent Andrs Estells,
Gabriel Ferrater, Miquel Mart i Pol. Altres autors destacats foren: Sal-
vador Espriu, amb El caminant i el mur 0954) i Pere Quart (Joan
Oliver), amb Oda a Barcelona (1936).
Vicent Andrs Estells, Joan Oliver i Agust Bartra, en un acte d'homenatge a Miquel Mart i Pol
Narrativa
La narrativa, com el teatre, va ser el gnere que ms va patir les conse-
qncies de la postguerra. Les dificultats dels tiratges editorials, la manca
de lectors i l'obstrucci de la censura van dificultar molt el cultiu del
gnere. Cal recordar, a ms, la crisi del gnere narratiu en la nostra lite-
ratura des del noucentisme. A diferncia del que passava en la poesia, la
novella no tenia cap figura capdavantera que servira de model i impuls
del gnere.
Caracterstiques
a) Pervivncia del naturalisme, que evolucion en la novella psicolgi-
ca amb autors com ara Xavier Benguerel, Maurici Serrahima, Rafael
Tasis, Joan Sales, Ferran de Pol , M. Aurlia Capmany i Ramon Folch i
Camarasa.
b) Realisme (histric). L'autor capta la realitat i la mostra al lector: hi ha,
doncs, una reflexi social en un mn sense herois. Els elements fants--
tics i psicolgics passen a segon terme. L'obra s objectiva i testimonial.
El realisme propugna un propsit d'innovaci: no al relat psicologista,
s al llenguatge funcional , objectiu. Hi trobem autors com ara Vicen
Riera i Llorca, Josep M. Espins, Estanislau Torres, Josep M. Capmany
Ramon Folch i Camarasa.
e) Experimentalisme existencialisme: Manuel de Pedrolo, Blai Bonet,
Avell Arts-Gener, Ferran de Pol i Baltasar Porcel.
d) Realisme mgic. Es defensava la mitificaci de la realitat, entre la reali-
tat i la fantasia. Hi trobem autors com ara Avell Arts-Gener, Baltasar
Porcel i Joan Perucho.
Uoren Villalonga (Mallorca 1897 -1980)
Cicles novellstics:
- Primeres obres (anys trenta): Mort de dama 0931).
-Cicle de Fedra: Mme. Dillon 0936); L'hereva de Donya Obdlia (1964)
Les temptacions (1970) .
-Cicle de Bearn: Bearn o la sala de les nines 0966); La novel-la de Pal-
mira 0952) i Les runes de Pa/mira 0972).
- Cicle de la ra i els seus dimonis: Desenlla a Montlle 0963); L'ngel
rebel 0960); Fio la Vigne 0974); La gran batuda (1968); La Lul (1970);
Lul regina (1972) i Andrea Vctrix 0974).
- Cicle elegac de les etapes vitals: Falses memries de Salvador Orlan
0967); La VirreynaM 0969) i El misantrop 0972).
Merc Rodoreda (Barcelona 1908- Girona 1983)
Obra narrativa:
- Primeres obres (anys trenta): Sc una dona honrada? 0934); Del que hom
no pot fugir 0934); Un dia de la vida d'un home 0936); Crim 0936), i
Aloma 0938).
- Obres psicologicorealistes: Vint-i-dos contes 0958); La plaa del Dia-
mant 0962); El carrer de les Camlies 0966); jard vora el mar 0967);
La meva Cristina i altres contes 0967); Mirall trencat 0974); Semblava
de seda i altres contes 0978) i Isabel i Maria 0991).
429
430
-Obres simbliques: Viatges i flors (1980); Quanta, quanta guerra ...
(1980) i La mort i la primavera (1986) .
El conte. Entre tots els autors destaca Pere Calders: Crniques de la veri-
tat oculta (1955).
Periodisme i assaig
Un assaig s un estudi provisional sobre un tema cientfic o historicosocial ,
del qual l'autor sol fer una anlisi fragmentria que expressa amb un estil
gil i versemblant. L'assaig, d'una banda, s'apropa a la didctica; d'una altra,
a la crtica i al periodisme. Pel que fa a aquest darrer camp, s tericament
ms informatiu i addicte a l'actualitat, per sovint molts assajos es publiquen
en revistes i diaris i, desprs, l'autor els recull en forma de llibre.
JosepPJa (Palafrugell1897- Llofriu 1981) estudi Dret a Barcelona, tot i que
el periodisme i la creaci literria foren les niques activitats professionals
que va dur a terme. Pla analitz, catalog i inventari tota mena de compo-
nents de la seua realitat ms immediata. De la seua immensa obra podem
destacar: El carrer estret (1951), De l'Empordanet a Andorra 0959) i
Homenots (1958-62) .
Joan Fuster (Sueca 1922-92) s l'assagista ms original de la histria de la
nostra literatura. La seua obra provoca adhesions i antipaties, marcada com
s per la sinceritat i la utilitat ms rotundes. s una obra diversa i dispersa,
de la qual podem destacar: Nosaltres, els valencians (1962), Literatura
catalana contempornia (1972) i Contra el noucentisme (1978).
Literatura actual (des dels anys setanta)
Entre 1969 i 1973 hi va haver una srie d'escriptors joves que van provocar
una profunda transformaci en la realitat cultural catalana. Aquest fet, con-
juntament amb la millora de les condicions poltiques (mort de Franco i canvi
al rgim democrtic a partir de 1975-77), comport un fort impuls de vitalitat
per a la cultura i la llengua. Els membres de la
nova generaci van mantenir una actitud
rebel enfront de les convencions i de l'educa-
ci que havien rebut, i es mostraven inconfor-
mistes davant la societat.
Destaquem, entre altres, aquestes obres:
Cavalls cap a la fosca 0975), de Baltasar
Porcel; El dia que va morir Marilyn
(1970), de Terenci Moix; El temps de les
cireres (1977), de Montserrat Roig; Els
cucs de seda (1975), de Joan Francesc
Mira; Crim de Germania (1980), de Josep
Lozano; jlia (1983), d'Isabel-Clara Sim;
Te deix, amor, la mar com a penyora
(1974), de Carme Riera; -Uf, va dir ell
(1978), de Quim Monz.

ab
abc
abc
ab i
ab i
ab
ab1
ac;
a et
aec
ac
ad
ad
ad
e
a e
af:
afi
afi
aft
aft
af
al
al
a
a
ai
ai
aj

También podría gustarte