Está en la página 1de 44

Nº16 temporada 2009

ELS SA B A L L U T S
La revista amb força, equilibri, valor i seny dels Castellers de Sabadell

M O N OGRÀFICS
G R A L L E S I GRALLERS
C A S T E L L S : PAT R I M O N I D E L A HUMANITAT
Crèdits CONSELL DE REDACCIÓ Editorial
Eva Hernández
pag. 3
Jordi Llorens
Joan Moya Rovira

Monogràfic
ADMINISTRACIÓ pag. 5
Josep Guitart

GRAFISME Feina feta


Jordi Llorens
pag. 30
Gemma CId

EDITA
Castellers de Sabadell Altres
Ribot i Serra, 265 pag. 36
Tel. 93 723 08 43 - 028202 Sabadell
NIF G- 60814241
www.castellersdesabadell.cat
e-mail:info@saballuts.org
Cultura
pag. 38
IMPRESSIÓ I REALITZACIÓ
DL B 26427-97- Litogràfiques ALP

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE TOTS ELS


FOTÒGRAFS DE LA COLLA

Els redactors de la revista i els Caste-


llers de Sabadell no assumeixen neces-
sàriament com a seves les opinions que
es publiquen en aquestes pàgines, que-
dant com a responsables a tot efecte
els propis autors.

Sumari
i celebra la seva descarregada al final. La feina no la fa
sola; té com a company inseparable: el tabal. El grup de
músics el formen vàries gralles i, a vegades, interpre-
ten fins a dues veus.
Cada vegada és més normal que una colla tingui el seu

Editorial
propi grup de grallers. Per a què això sigui possible, a
Sabadell l’entitat organitza cada any cursos de gralla i
de tabal amb diferents nivells per iniciar als nous mú-
sics i perfeccionar als que ja el toquen.

Des d’Els Saballuts també ens fem ressò de la cam-


panya de reconeixement al fet casteller que va iniciar
la Coordinadora de Colles Castelleres l’any 2008 per
tal d’aconseguir la declaració, per part de la UNESCO,
dels castells com a Patrimoni cultural i immaterial de la
humanitat, expressió de cultura popular centenària que
Salutacions lector, ens uneix a tots sense fer diferències i amb uns objec-
tius gens materials.
Tens a les mans un nou exemplar de la revista Els Sa- Des d’aquí agraeixo i destaco que, quan es va expo-
balluts. Aquesta edició ens acosta nous temes per a sar al nostre Ajuntament la sol·licitud de recolzament a
la pràctica castellera a Sabadell, ens explia a tots què aquesta campanya, tothom va fer pinya i l’objectiu final
és això de la candidatura a patrimoni cultural i imma- va prevaler per sobre dels colors, de la mateixa manera
terial de la humanitat dels castells, ens parla del grup que passa en una plaça quan s’hi fan castells. Això for-
de gralles, i seguint la tònica de les darreres edicions ma part de la màgia dels castells. 3
de la revista, ens fa una visita virtual a un nou local Just abans de tancar la redacció d’aquesta edició, hem
casteller, entre els temes més destacats. rebut la notícia que el Consell General de Patrimoni
Històric de l’Estat Espanyol encarregat de decidir qui-
Disposar d’un local adequat a la pràctica castellera nes serien les quatre candidatures que presentarien a
és el pilar per poder anar vestint una colla plenament la Unesco, reunits a Mallorca el 16 de juliol, ha acceptat
activa durant tot l’any com ho és la colla de Sabadell. la “nostra” candidatura per unanimitat dels represen-
Aquesta és una assignatura pendent a dia d’avui a la tants de totes les comunitats autònomes. Ja tenim fet
nostra ciutat, però ja és una realitat a Granollers, local un pas més. N’haurem de seguir l’evolució.
per on la revista ens fa una visita guiada.
A vegades les colles ens veiem obligades a demanar Tot esperant que la lectura ús sigui agradable i inte-
col·laboracions econòmiques com a contraprestació ressant i us animi a apropar-vos alguna vegada a un
a una actuació castellera, tot i sonar estrany per tal castell i sumar-hi les vostres mans o a repetir-ho si ja
de fer front a les despeses d’un local amb mancances ho heu fet, us dono la benvinguda a una nova edició
mentre seguim somiant en un local millor. Aquest és d’Els Saballuts.
un dels nostres somnis.
Ens veiem a plaça!
L’article sobre la gralla ens parla de la seva funció in-
dispensable en el castell. La seva música caracterís- Jordi Sempere
tica acompanya tot el castell: anuncia l’inici de l’intent President dels Castellers de Sabadell
CASTELLS:
PATRIMONI DE LA HUMA
GRALLES I
TABALS
L’activitat castellera està a un pas
de rebre el reconeixement a nivell
mundial que ja fa temps que té a
casa nostra; i és que es troba en
tràmit la candidatura per tal que els
Castells s’inscriguin a la llista de
la UNESCO de patrimoni cultural i
immaterial de la humanitat. Força,
equilibri, valor i seny...

Us imagineu una aleta muda? Què


serien els castells sense les gralles
i tabals? Aquest tàndem conviu en
una perfecta simbiosi per embellir
encara més les construccions hu-
manes. Les gralles i els tabals te- 5
nen un paper clau a l’hora d’indicar
el desenvolupament del castell i, al-
hora, amb el seu ritme són capaces
d’encomanar tranquil·litat o nervi
embolcallant-lo amb la seva melo-

ANITAT
dia. Però la seva música no només
es limita al moment del castell, sinó
que va més enllà...
CAMISES QUE LLUEIXEN UN
Monogràfic

NOU ESCUT Ester Estadella i Jordi Llorens

Després de moltíssimes proves ara ens trobem davant el moment de la renovació.

6 Ostres, que fort! Hi ha Saballuts sense escut a la camisa! Estan


rebotats? El castell de cebes ha fet llenya? No. Després de 15
anys, els escuts s’han acabat. I no se’n poden reproduir més,
exactament iguals, perquè ningú té el disseny original. Per tant,
ens cal fer nous escuts!

El debat és animat depenent de les ganes de modernització de


cadascú, però, finalment, s’aprova el nou escut proposat per la
Junta a l’assemblea de principis del 2009.

El nou escut segueix els paràmetres definits als estatuts de la


colla: castell format per set cebes sobre fons groc. Conserva
l’efecte cridaner del nostre escut i manté les mides de la ja
mítica “taca groga”.
La millora significativa rau en el fet de tenir el castell de cebes
brodat sobre una tela groga. Els brodats no es descoloreixen,
les cebes no perden el gruix i duren segles! I si no, mireu els
tapissos medievals!
I, per acabar de posar la nostra marca, hi cosim una senyera a
l’estil “piju” a la catalana!
Després de moltíssimes proves de brodats, teles, ce- hauran de canviar-se tota la butxaca. No patiu que no
bes foradades i voravius de colors, ara ens trobem da- cal que ens subscrivim a “Mis labores”; segur que la

Monogràfic
vant el moment de la renovació. Les camises noves Tieta ens donarà un cop de mà. Endavant Saballuts, ara
ja portaran l’escut incorporat, però les camises velles, ens toca cosir ben fort les butxaques!
si superen la batzegada d’aquesta entranyable pèrdua,

10% decompte
a tots els serveis d’estètics i
fotodepilació

anunci art estetic Tractaments corporals i


facials
Depilació home/dona

SPL
C/Torres i Bages, 25 LPG
08201 Sabadell
Tel: 93 745 01 52 VINE A PROVAR-HO!
ELS CASTELLS, PATRIMONI
Monogràfic

DE LA HUMANITAT Ernest Benach i Pascual


President del Parlament de Catalunya
www.ernestbenach.cat

Els castells seran declarats, tard o d’hora –i confio que sigui més d’hora que no tard–, patri-
moni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

8 I ho seran perquè, tal com recull el text de la declaració l’esforç, del treball en equip, de l’enginy, de l’habilitat i
que varem aprovar per unanimitat al ple del Parlament de la superació. En definitiva, un seguit de valors que
del 17 d’abril de 2008, els castells han esdevingut un són una manera de veure i viure la vida que el poble
fenomen singular en l’àmbit mundial i un referent sim- català ha mantingut al llarg de la seva història. I entre
bòlic de la cultura catalana al món, sòlidament arrelat altres coses deia, també, que el que fem precisament
a la societat, culturalment transcendent i, alhora, una els catalans al món, exportant la filosofia castellera, és
manifestació plàstica d’una gran bellesa que transmet una aportació única i pròpia que crea exemple –que
emoció. crea bon exemple.

Però l’autèntica virtut dels castells, el que els ha fet Això és, de portes enfora, el que pot portar la interna-
perdurar en el temps i el que els ha acabat convertint cionalització del món casteller, amb la declaració uni-
en una icona de modernitat, són els valors que emanen versal de la UNESCO. Però és que de portes endins
de les seves fonts i que no són altres que els valors els castells s’han convertit en la metàfora que millor
que han perdurat al llarg de la història de la humanitat: explica la construcció nacional de Catalunya, l’esforç
integració social, participació, solidaritat, col·lectivitat, col·lectiu del poble per aixecar el país.
treball en comú, esforç, respecte, diversitat...
Avui la candidatura està ben encaminada, i aquest estiu
A la darrera edició de la Nit de Castells, celebrada a podria ser incorporada a la llista de peticions del consell
Tarragona, vaig parlar d’aquests valors que han con- de patrimoni del Ministeri de Cultura i, el mes de juliol
vertit el fet casteller en un referent modern d’un país del 2010, obtenir l’aprovació definitiva de la UNESCO.
avançat, integrador, solidari, que cultiva la cultura de Però, ho repeteixo, si no és ara, serà una mica més
endavant, però acabarà essent. I aquest dia, el poble molt orgullosos per l’aportació feta, en forma de valors,
de Catalunya i sobretot els castellers podran sentir-se al conjunt de la humanitat.

Monogràfic
9

2x1
anunci silvia simon
a tots els saballuts
(fes-te 2 serveis i en pagues només 1)
presentant aquest tiquet

Via Aurèlia, 26 local 1 08206 Sabadell tel: 93 723 06 93 simonperruquers@acatel.org


SABADELL DÓNA SUPORT ALS CASTELLS COM
Monogràfic

A PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Magí Rovira
Regidor-portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell

L’Ajuntament de Sabadell dóna suport unànime a la declaració dels Castells com a Patri-
moni de la Humanitat

Des del grup municipal d’Esquerra Republicana de


Catalunya a l’Ajuntament de Sabadell, hem estat co-
10 neixedors de la campanya que està portant a terme la
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per
tal que els Castells siguin reconeguts com a Patrimoni
Cultural i Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Aquesta campanya va tenir, com a expressió màxima,


la declaració institucional del Parlament de Catalunya,
amb el suport de totes les forces representades, llegi-
da al ple parlament el dia 17 d’abril de l’any passat.

Des del nostre grup polític vam pensar que Sabadell


no podia quedar al marge d’aquesta campanya i, tot i
que el Parlament ja s’hi havia definit, era l’hora que els
ajuntaments, i concretament el de Sabadell, també hi
donéssim suport.

La conseqüència fou la presentació d’una moció a la


Junta de Portaveus del 28 de novembre de l’any passat
en què es proposava donar suport a aquesta campan-
ya. Hi havia l’alternativa de presentar la moció al Ple de
l’Ajuntament, que hagués tingut un caràcter més insti-
tucional, però des dels primers anys de la democràcia, Però totes aquestes raons circumstancials no ens ha
hi ha un acord a l’Ajuntament de Sabadell que aquells de fer oblidar el fons d’aquesta petició; com diu la De-

Monogràfic
temes que no són competència de l’Ajuntament no es claració del Parlament: “l’autèntica virtut dels castells
portin a ple, sinó a la Junta de Portaveus, que té el ma- -més enllà de l’atractiu i el valor intrínsec que tenen
teix valor polític però no té efectes administratius, com com a construccions humanes-, el que els ha fet per-
era el cas d’aquesta declaració. durar en el temps, és la capacitat d’integració social:
La moció fou aprovada per la unanimitat dels grups po- permeten que les persones que hi participen (siguin ho-
lítics presents i, d’aquesta manera, Sabadell ha donat mes o dones, i independentment del seu origen social
el seu suport a la candidatura per a la inscripció dels i geogràfic i de la seva edat) posin el seu esforç indivi-
castells a la llista representativa del patrimoni cultural dual per sobre de les diferències i de manera desinte-
i immaterial de la humanitat, de la UNESCO.  Aquesta ressada per a assolir solidàriament un objectiu comú,
resolució s’ha fet arribar a la delegació de la UNESCO compartit i col·lectiu.” Aquests valors universals són el
a Catalunya, a la Coordinadora de Colles Castelleres veritable patrimoni dels castells, que, oberts com estan
de Catalunya, als Castellers de Sabadell i a tots els a tothom, volen compartir amb la resta de la humanitat.
grups polítics presents al Parlament de Catalunya.
Esperem que des del grup municipal d’Esquerra i des
En la moció es recordava que a la nostra ciutat s’han de l’Ajuntament de Sabadell haguem ajudat a fer reali-
vist castells des de mitjan del segle XIX i que Saba- tat aquest desig del món casteller.
dell té colla castellera pròpia des de fa quinze anys, els
Castellers de Sabadell, coneguts arreu com a “Saba-
lluts”, amb una molt bona projecció en aquesta etapa
de la seva existència, i que la ciutat de Sabadell sent
com a propi el món casteller, que ha incorporat al seu 11
mapa de referents culturals.
ELS CASTELLS, PATRIMONI
Monogràfic

DE LA HUMANITAT? Òscar Puig i Cánovas

Els castells s’han convertit en una de les expressions més brillants de la cultura popular i
tradicional a Catalunya.

En els darrers temps els mitjans de comunicació s’han El 14 d’abril del 2007, a Valls, es va constituir la co-
12
fet ressò de la campanya per aconseguir que els cas- missió encarregada de preparar la candidatura per-
tells siguin considerats patrimoni de la humanitat. Una què el fet casteller sigui oficialment considerat per la
notícia d’aquest tipus ens suggereix quelcom important UNESCO com a patrimoni cultural de la humanitat. La
i probablement transcendent. Però, sabem fins a quin comissió està formada pel Departament de Cultura de
punt? la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Colles
Què es considera patrimoni de la humanitat? L’any Castelleres de Catalunya, la revista Castells i el Centre
1972 la UNESCO va establir un programa de protec- UNESCO de Catalunya.
ció de llocs que, per la seva significació, es conside- El 17 d’abril del 2008, el Parlament de Catalunya va
ra que cal preservar per a les generacions futures. aprovar una declaració institucional amb el text se-
Aquest programa, però, només contempla el patrimoni güent:
tangible, material, i, en cap cas, preveu la conserva- “Els castells s’han convertit en una de les expressions
ció de l’herència cultural. És per això que l’any 2003 més brillants de la cultura popular i tradicional a Cata-
la UNESCO va adoptar la Convenció per a protegir el lunya. Van començar a adquirir protagonisme al segle
Patrimoni Cultural Immaterial, Intangible Cultural Heri- XVIII, en els balls populars de cercavila de les moixi-
tage en anglès. gangues o ball de valencians. La primera documenta-
Des de la seva creació fins ara, s’han incorporat a ció que prova l’existència de colles castelleres és del
aquest patrimoni noranta elements de la cultura popular 1805; actualment hi ha una seixantena d’agrupacions o
d’arreu del món, d’entre els quals cal destacar que els colles en actiu escampades arreu del país, la qual cosa
dos únics de la Península Ibèrica pertanyen a la cultura és un bon indicador de la pervivència de la tradició i de
catalana: El Misteri d’Elx i la Patum de Berga. la vitalitat del fet casteller.
La tradició de bastir construccions humanes és una comú” es tenen fundades esperances de poder acon-
realitat viva i dinàmica en l’àmbit territorial que li és pro- seguir superar tots els tràmits.

Monogràfic
pi. Els castells han esdevingut un fenomen singular en Aquest reconeixement, si finalment s’obté, no farà
l’àmbit mundial, un referent simbòlic de la cultura cata- més que ajudar a donar a conèixer internacionalment
lana al món, sòlidament arrelat a la societat, cultural- aquesta singular manifestació popular catalana i, alho-
ment transcendent i, alhora, un fenomen plàstic d’una ra, protegirà el seu futur contra qualsevol temptació
gran bellesa que transmet emoció. restrictiva com les que cíclicament apareixen adduint,
Però l’autèntica virtut dels castells -més enllà de bàsicament, la seva perillositat, especialment per als
l’atractiu i el valor intrínsec que tenen com a construc- infants. No obstant, la seva pervivència no dependrà
cions humanes-, el que els ha fet perdurar en el temps, pas de distincions externes sinó de l’esforç i la il·lusió
és la capacitat d’integració social: permeten que les constants dels milers de castellers que arreu del nostre
persones que hi participen (siguin homes o dones, i in- país, despertem el tremp de la terra alçant castells.
dependentment del seu origen social i geogràfic i de la Brindem-hi!
seva edat) posin el seu esforç individual per sobre de
les diferències i de manera desinteressada per a assolir
solidàriament un objectiu comú, compartit i col·lectiu.
Aquests valors universals són el veritable patrimoni
dels castells, que, oberts com estan a tothom, volen
compartir amb la resta de la humanitat.
Per tots aquests motius, el Parlament de Catalunya
dóna suport a la candidatura per a la inscripció dels
castells a la llista representativa del patrimoni cultural i
immaterial de la humanitat, de la Unesco”. 13
El 28 de novembre del 2008, la Junta de Portaveus
de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar una declaració
de suport a la candidatura, afegint-se així a una ja llar-
ga llista d’institucions públiques que donen suport a la
candidatura.
El 28 d’agost d’enguany, una delegació encapçala-
da per en Ramon Fontdevila, director del Centre de
Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana,
va presentar formalment la candidatura a la UNESCO.
Després d’aquest tràmit es va obrir un període d’anàlisi
i discussió que haurà de concloure a la tardor de l’any
vinent, quan es decidiran quins nous elements culturals
d’arreu del món, d’entre les candidatures presentades,
tenen prou entitat per merèixer el reconeixement de
la comunitat internacional. Atès que els castells, tal i
com es diu en l’argumentari de la candidatura, “són una
pràctica viva, compartida per molta gent, amb elements
plàstics de gran bellesa i que aporta valors com la in-
tegració i el treball en equip per aconseguir un objectiu
ENTREVISTA A FERRAN MIQUEL

Monogràfic
Fermí Gil, Sandra Ruiz, Montserrat Cortès

Nom: Ferran Miquel i Busqué


Data de naixement: 12 d’abril del 1977
Feina: actualment, mestre d’Educació Primària especialitat en música
Estudis: Conservatori Superior de Flauta, Musicologia
Instruments que toca: gralla, flabiol, tamborí, flauta, oboè i piano.

Com va ser que et vas convertir en professor de gra- tipus de música vinculada a la d’aquest país, cosa que
lla dels Saballuts? la gralla o el flabiol t’ho permet.
Vaig entrar a la colla quan tenia 18 anys i vaig estar-hi
tres o quatre anys, en actiu. Tocava la gralla a la colla i T’agrada el toc de castells? No t’agradaria canviar-
15
em posava en alguna pinya però em feia por trencar-me lo?
la mà si queia algun castell i no poder tocar. Després, Sí, molt. Antigament el toc no era tot igual; hi ha reco-
però, vaig estar un temps desvinculat fins que em van llits diferents tocs de castells. Tenien alguna cosa en
oferir de començar les classes i continuar la tasca de comú, però eren diferents. Amb el temps, s’ha anat co-
mestre de gralla. dificant fins arribar a com es toca ara. De fet, és un toc
totalment funcional: es toca per complir una funció, no
Tu ets el nostre mestre de gralla; t’agrada fer-nos és música per tocar en un concert. Al ser funcional no
classe? té perquè canviar-se si no canvia l’espectacle, és clar.
La classe de gralla dels castellers és l’única classe que Cada colla es pot atrevir a modificar-lo una mica, però
faig i és perquè m’ho passo bé. És diferent de fer clas- arriba un moment que està tan codificat i tothom ho té
se per a nens perquè amb vosaltres puc parlar de músi- tan assumit, que ningú s’atreveix a canviar-ho.
ca i d’altres coses. Sempre veniu motivats.
Què t’agrada més Paquito Xocolatero o el Vermut de
Per què t’agrada tocar la gralla? Barcelona o Vilafranca?
Perquè amb la gralla pots abordar un tipus de música, Depèn de la situació. La veritat és que totes dues són
un tipus de festivitats i un tipus de “bolos” que amb molt bones. Paquito Xocolatero és brutal, és una marxa
altres instruments no podràs abordar mai. Té un com- mora, fa festa, és d’aquelles peces de moros i cristians
ponent social, històric i polític a la vegada que m’ho de València i la melodia és guapíssima, és molt bona.
fa interessant. És diferent d’altres instruments; amb un
oboè no faràs mai música de carrer ni estaràs fent un
S’ha d’estudiar molt per tocar el tabal i la gralla? tocant una gralla que fa cent anys ja no tocava ningú
Monogràfic

Bé, tothom pot tocar malament la gralla i el tabal, però i en les partitures que han quedat es veu que el nivell
per tocar-los una mica bé s’ha d’estudiar. A la colla te- era molt més alt que no pas ara. Cal fer i utilitzar més
nim molta sort perquè el nivell de gralla ha pujat molt, instruments d’aquests tipus.
tot i que vosaltres encara esteu estudiant. Amb el ni-
vell que teniu ara de gralla, fa deu anys estaríeu fent Ets professor de música o ets músic professional?
“bolos”, cobrant diners. El que passa és que el nivell Diguem que abans de fer oposicions em dedicava
de gralla a Catalunya ha pujat molt. Ara es tenen uns més a fer de músic, que no vol dir que no fes classes
referents que us fa pensar que no sou tan bons. Té de música, perquè no hi ha forma de guanyar-te la
molta culpa d’això les aules de música tradicional que vida només fent “bolos”. I ara, l’escola primària em
hi ha a Vila-seca, Barcelona, Figueres, Lleida, Tortosa limita molt perquè és pràcticament jornada sencera,
i l’escola de Granollers que no forma part d’aquesta Ara faig més de mestre que no pas de músic ja que
moguda però on també s’ensenya gralla. La creació ara faig molts menys “bolos”. De fet, fer les dues co-
d’aquestes escoles és la conseqüència que aquests ses em satisfà molt i es complementen l’una a l’altra.
instruments no hagin entrat al conservatori; llavors es
fan classes però sense concedir cap títol. 4De quins grups musicals formes part?
Ara formo part dels Ministrers de la ciutat que és mú-
D’on prové la gralla? sica històrica catalana, bàsicament SXVIII i part del
La gralla tindria els orígens en els antics oboès pro- SXIX amb instruments catalans de tradició catalana
vinents de l’edat mitjana i que van quedar anacrònics i amb partitures buscades en arxius, molt concretes
amb l’evolució de l’instrument. Aquí a Catalunya, de Catalunya que han quedat aquí, cosa que en altres
16
anomenem Xirimies (o tarotes), entre altres noms, a llocs, no. Un grup de música barroca, L’egyptienne,
aquests oboès tradicionals. La gralla és una xirimia amb que toquem dues flautes clavecí i violoncel. El grup
un so molt més voluminós, agut i potent, i això la fa molt de música Irlandesa, Nancy Whisky, on toco la flau-
adequada per tocar al carrer. Amb tot, l’instrument és ta, és música de taberna; hi ha músiques d’Escòcia
força modern, i respon a unes necessitats molt actuals. o d’Anglaterra, però bàsicament és música irlandesa.
Els oboès tradicionals són presents en totes les cultu- L’últim grup és un grup que hem creat fa molt poc i
res. A Catalunya, hem tingut molta sort perquè tant la que es diu Massimo Attack. La música és meva i les
xirimia com la gralla han arribat vives, o pràcticament lletres són del Massimo i del baixista. És un grup que
vives, fins als nostres dies; la xirimia de forma molt ana- no té cap pretensió i és música totalment intranscen-
crònica, cosa que a molts països no ha succeït. Aquí dent; la fem per passar-nos-ho bé i és música diver-
a Catalunya, tenim la sort de comptar també amb un tida.
seguit de partitures de música popular apuntades per
organistes al llarg dels segles XVIII i del XIX que ens Estàs preparant algun projecte especial a
dóna un dels corpus recollits més importants d’Europa. l’ensenyament ?
Tenim un projecte per intentar portar el flabiol a
Com són les gralles de claus? l’ensenyament primari, introduir el flabiol cap a tercer
És una gralla que arriba cinc notes més avall, és a dir, o quart ja que la dificultat és similar a la flauta.
fins el do; per dalt és igual que la que toquem. Hem de El flabiol té avantatges. El primer és que es toca amb
tenir en compte que la gralla que toquem és molt rús- el tamborí, així permet fer una feina de ritme i de melo-
tica; fa cent anys la gent tocava amb claus. Ara estem dia a la vegada. D’aquesta manera, estàs donant una
sèrie de continguts als nens d’una manera molt més
vivencial. El segon és que és socialment molt interes-

Monogràfic
sant. Amb el flabiol hi ha un referent molt clar: és troba
al carrer (amb els gegants, capgrossos, ball de cintes,
de bastons...). Com que el que es toca en aquests
llocs és música molt popular i quotidiana, són peces
molt fàcils d’aprendre. Es poden fer entremesos a clas-
se tocats i ballats pels nens i després sortir a fora al
carrer creant a l’escola unes festivitats que surten fora
de l’aula de música. Per últim, el flabiol és un instru-
ment pròpiament català.
Actualment, no s’ensenya flabiol a cap escola, tot i que
fa vint-i-cinc anys va haver un projecte amb el qual de-
mostraven que és factible. Van portar a terme aquest
projecte tres escoles diferents i van demostrar que fun-
cionava i que era molt satisfactori. Però per diferents
problemes amb canvis de lleis i de govern, en aquell
moment el projecte es va aturar. Actualment, som deu
mestres amb el recolzament dels que fa anys ho van
fer. Per saber-ne més podeu visitar a la web: www.
flabiol.es.
17
Que vols ser quan siguis gran?
Ultratjosament feliç.
ELS ORÍGENS DE LA GRALLA.
Monogràfic

D’ON VE? Joan Sempere Ventura

Qui va ser el primer que, bufant amb totes les forces, va arrancar un esgarip d’un tros de
fusta foradada i buida per dins? Què caram li va passar pel cap per intentar una cosa així?
Va ser un prodigi o potser un crim?

Això últim suposo que dependrà de l’habilitat de qui


bufi o de la predisposició del qui escolta, però tecno-
lògicament parlant va ser un precedent. Un fet que ha
marcat un abans i un després. Coneixem el després.
De fet vivim el després i com a mínim recordem els úl-
18 tims moments d’aquesta història: l’últim toc de castells
que hem escoltat, l’última polca d’ors que hem ballat
i potser l’últim maldecap que ens ha deixat... perquè
mira que sonen fort les gralles... Però què podem dir de
l’abans? O, més concretament, del camí entre l’abans i
el després? L’interès per la música com una acció amb
la simple finalitat d’emetre un so és pràcticament im-
possible de rastrejar, però no passa el mateix quan ens
referim a la utilització d’objectes amb aquesta finalitat.
Objectes... útils... instruments... pedres! I és tant fàcil
com imaginar en Pere “el Picapedra” colpejant un tros
de sílex per fer-ne un imperdible o qualsevol altra cosa.
Aquests cops, amb més o menys ritme, han estat con-
siderats com la manifestació més antiga d’un instru-
ment musical -de percussió, òbviament- mentre que
el primer instrument de vent segurament va ser algun
os foradat o la cornamenta d’algun animal. I ja a l’antic
Egipte i a Mesopotàmia, fa més de 5.000 anys, i, poste-
riorment, a la Grècia i Roma clàssiques, van aparèixer
els primers instruments que reunien una característica
indispensable per a poder parlar d’autèntics precursors
de la gralla: la canya –també anomenada inxa–. Si ens tenir lloc per via italiana en el context de les croades,

Monogràfic
fixem en l’embocadura dels instruments, la canya, inxa concretament a principis del segle XIII durant la 5a
en la terminologia tradicional catalana, és el que diferen- croada. Contràriament a aquesta versió, tenim la que
cia un clarinet d’una flauta, o un saxòfon d’una flauta, i la planteja que l’entrada va tenir lloc per la Península Ibèri-
doble canya és el que diferencia un oboè d’un clarinet i ca a mitjan del segle IX, justament amb la instauració a
d’una flauta o una gralla d’un saxòfon i d’una flauta. Còrdova del califat omeia i la importació dels costums
Doncs bé, a les antigues Grècia i Roma existien uns ins- cortesans que havien estat practicant fins aleshores a
truments de vent -l’aulos i la tibia respectivament-, que Damasc. Tot i així ambdues hipòtesis coincideixen en
consistien en dues flautes tocades simultàniament pel assenyalar la paternalitat de la zurna.
mateix instrumentista, que molt probablement haureu Per tant, no queda clara si la gènesis de la gralla l’hem
vist en la recent pel·lícula 300, i que molt possiblement de vincular amb l’aulos grec i la tíbia romana, per un
eren de canya. Dic “molt possiblement” perquè hi ha cantó, si ho hem de fer amb la zurna d’origen turco-
tants dubtes i tanta controvèrsia al voltant de si duien àrab, per l’altre, o tot és un mateix fil tal com plantegen
canya o no, que la hipòtesis que em sembla més algunes teories que presenten la zurna com una forma
versemblant és la que diu que segurament existien di- evolucionada de la tibia romana, cosa que no seria tant
verses versions de l’instrument: una amb canya simple, difícil de creure. De fet, la gralla comparteix alguns ele-
una altra de doble canya i una última sense canya que es ments amb ambdós com són el fet de tocar-se acom-
bufaria com una flauta. A causa d’aquesta controvèrsia, panyada d’un instrument de percussió, tal com succeïa
tots els instruments de vent es disputen l’aulos grec i la amb la zurna, i també servia per encapçalar un contin-
tibia romana com a possibles avantpassats seus i segu- gent de guerrers (llegeixis castellers) que anaven a la
rament així sigui, però l’enfonsament d’ambdós imperis, batalla (llegeixis plaça) com feien els grecs amb l’aulos.
grec i romà, va significar també la desaparició del rastre Ufff... posem-nos seriosos altre cop...
de tots dos instruments. Arribats al segle XIII, tenim, doncs, un instrument estès
19
Això ha portat a pensar a un altre conjunt d’autors que per tot Europa però amb diferents noms depenent de
l’autèntic precursor dels instruments de vent-fusta i em- la zona on ens trobem (xirimia, chalemie, schalmei, cia-
bocadura de doble canya va ser un instrument de pro- ramella, i un llarg etcètera) i que al llarg dels següents
cedència turco-àrab anomenat zurna. Però aquí també 400 anys aniria patint diverses modificacions i donarà
trobem diverses hipòtesis que ens dificulten altre cop lloc a noves versions. El trobem documentat per primer
el camí. Per una banda, tenim la corrent, podríem dir eu- cop en terres catalano-aragoneses a mitjan del segle
ropea, que creu que l’arribada d’aquest instrument va

ANUNCI BAR EGEA

LERO LERO LERO LERO LERO LERO LERO ...LERO LERO


LERO LERO...SABALLUTS!!!!!
XIV, quan Joan I, encara infant, reclama l’enviament de nies evolutives paral·leles a les de la resta del continent
Monogràfic

dues xirimies –una de curta i una de llarga– i un espe- europeu donant lloc a noves formes de l’instrument
cialista en inxes (canyes) de Perpinyà. També el podem que han arribat fins els nostres dies i que coneixem
veure representat iconogràficament tant en uns gravats amb els noms de gralla i dolçaina. A part d’aquests apa-
que apareixen en el “còdex Manesse”, també del se- rells, hem de tractar la dulzaina castellana. No se sap
gle XIV, elaborats per aleshores conseller de Zürich i en quin moment s’origina, de la mateixa manera que
actualment guardats a Alemanya, on apareixen diver- certs autors la desvinculen de la línea genealògica de la
ses xirimies en un entorn cortesà; com en terres cata- gralla, ja que creuen que bé podria haver derivat de l’ús
lano-aragoneses, en els gravats dels respatllers gòtics aïllat del tub –o gaita– que forma part de la cornamusa
de la catedral de Girona, guardats a La Garriga per la (el sac de gemecs català). Una altra línia evolutiva de
fundació Maurí. la xirimia és la que trobem ja només en territori català
Aquest instrument serà definit tècnicament en el Thea- i que dóna lloc a dos instruments ben coneguts en el
trum Instrumentorum de Michael Praetorius, publicat món de la cobla i la sardana com són el tible i la tenora.
a mitjan del segle XVII i que és una mostra clara de Mentre que el primer evoluciona de les versions curtes
l’evolució de la xirimia. En ell s’observa com a partir o agudes de la xirimia, el segon parteix de les formes
del segles XIII i XIV fins al XVII, la xirimia original, un de xirimia més llargues o greus. És a mig camí entre
instrument curt d’uns 30-35 cm, evoluciona i dóna lloc la xirimia i aquests instruments de cobla que alguns
a diverses mides més llargues. Amb el pas del temps la autors situen també la tarota, com un pas entremig
versió original més curta va anar abandonant l’àmbit de d’ambdós instruments.
la música culta i va quedar reclosa en la música popular Pel què fa a la gralla, tenim l’instrument que apareix
i festiva. A més a més, les diverses versions més llar- a València anomenat dolçaina en algun moment entre
gues usades en la música culta van seguir evolucionant els segles XVII i XVIII, que acompanyava el ball de va-
20 fins als instruments moderns que avui dia coneixem lencians i que a principi del segle XIX va ser importat a
amb els noms d’oboè i fagot. Catalunya juntament amb la pràctica d’enfilar-se els uns
La particularitat del cas espanyol, i concretament del sobre els altres, i que pateixen algunes lleugeres modi-
català, és que durant tot aquest temps tant les formes ficacions fins a rebre un nom ben diferent i que, segons
curtes de xirimia com les llargues van seguir unes lí- diuen alguns, bé podria fer referència a la semblança

gralla
del seu so estrident amb l’esgarip de l’ocell que rep el

Monogràfic
mateix nom: la gralla.
El que sembla força clar és que tant la tenora com el
tible són instruments més complexos que la gralla o la
dolçaina i el seu ús, tot i que també popular, ha estat
força més refinat. Així, doncs, es podrien relacio-
nar ambdós instruments les versions de xirimia que
s’usaven per a la música culta, dins la línia que va donar
lloc a l’oboè i al fagot, tot i que la sardana fos una com-
posició originalment de caire popular; mentre que de la
xirimia curta original, més “rústica”,reclosa en l’àmbit
estrictament popular i festiu i amb una execució no tant
exigent, van aparèixer les gralles i les dolçaines. L’afany
per poder perfeccionar la tècnica i la interpretació amb
aquests últims instruments va ocasionar que a la gralla les preguntes aquí formulades però veig en la gralla
comuna i que avui dia coneixem amb el nom de gralla un procés, un camí que es va iniciar fa milers d’anys
seca se li afegissin dos claus que permetessin tapar i i, participar-hi, ja sigui bufant, escrivint o parlant-ne,
destapar els forats més allunyats de l’embocadura i així em fa sentir una part més de la història i més a prop
ampliar-ne la tessitura al mateix temps que facilitaven d’aquell primer graller.
l’execució de les alteracions. Fernández de la Cuesta, Historia de la música espa-
A aquest nou instrument se l’anomena gralla dolça i el ñola, Madrid, 1983, pp. 16-18.
podem veure esporàdicament acompanyant les gralles L’escena en què el petit exèrcit d’espartans es diri-
seques, que són les més freqüents. geix cap a les Termòpiles, encapçalat per un músic
21
Tot i l’exclusiva utilització d’aquests instruments en el que toca l’aulos.
terreny festiu o popular, actualment existeixen instru- G. Burgess i B. Haynes, The Oboe, Londres, 2004,
mentistes professionals amb uns nivells tècnics altís- pp. 10-15.
sims que han fet que la música popular i els instruments The New Grove Dictionary of musical instruments,
reservats per a aquesta s’hagin revaloritzat a l’alça i la New York, 1984, p. 367.
seva exclusió de la música culta ja no sigui tant clara, Fernández de la Cuesta, Historia de la música espa-
i fins i tot s’arriba, en alguns casos, a col·laborar entre ñola, Madrid, 1983, pp. 205-208.
ells. És el cas del projecte que els germans Jordà van Claude Riot, Chants et instruments, París, 1998,
dur a terme el 1996 quan van portar a diverses sales de p.91.
concerts deu peces especialment escrites per a gralla F. Rius, “La gralla i el seu origen”, HYPERLINK
i piano. “http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-i-el-seu-ori-
D’on ve la gralla? Qui va ser el primer que, bufant amb gen_cat.pdf” http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-
totes les forces, va arrancar un esgarip d’un tros de i-el-seu-origen_cat.pdf, 2006, p.7.
fusta foradada i buida per dins? Què caram li va passar F. Rius, “La gralla i el seu origen”, HYPERLINK
pel cap per intentar una cosa així? Va ser un prodigi o “http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-i-el-seu-ori-
potser un crim? gen_cat.pdf” http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-
Coneixíem el després. Ara espero haver ajudat a i-el-seu-origen_cat.pdf, 2006, p.13.
conèixer un pèl més l’abans i el camí entre l’abans i T. Gilbert, “Gralles i dolçaines. Tradició a cops de
el després. Tot i així, segueixo sense poder respondre vent”, Descobrir Catalunya, num.107, 2007, pp. 82-
89.
GRALLERS DE LA COLLA O COLLA DE
Monogràfic

GRALLERS Ester Estadella

Els grallers i tabalers dels Castellers de Sabadell som, en primer lloc, cas-
tellers, però som diferents.

En una colla castellera, tothom hi ha de trobar el seu llers i tabalers. Perquè quan en una plaça sentim unes
lloc. La vinculació a la colla pot arribar a ser molt gran gralles que no semblen gralles, per l’harmonia a què
perquè a part de l’activitat castellera pots formar part no estem acostumats, segur que en el “catxé” només
de la junta, la tècnica, la comissió de festes, la revista, entra el toc de vermut després de l’actuació.
l’equip de canalla... Segons les possibilitats i interes- En contraposició, ens manca una mica de la professio-
sos de cadascú. O intentar tocar la gralla o el tabal. nalitat dels que cobren o dels grups que s’ho han aga-
El fet que el grup de gralles formi part de la colla cas- fat amb més seriositat. Uns dies sona molt bé, alguns
tellera és relativament modern ja que algunes colles, o bé i d’altres, potser no tant, però segur que en té la
22 bé per tradició o bé per obligació (perquè els castells culpa la humitat atmosfèrica. No ens exigim un alt nivell
no es poden fer sense gralles!), contracten una colla de de qualitat, però amb el temps, n’ hem anat aprenent
grallers professional. i creant un bon grup de gralles i tabals que, si sovint
Els grallers i tabalers dels Castellers de Sabadell som, passem desapercebuts, és que ha sonat prou bé! I en
en primer lloc, castellers, però som diferents. Tenim el qual tothom hi és benvingut!
horaris d’assaig diferents; en lloc de tenir despeses
amb massatgistes o gimnasos, nosaltres ens els gas-
tem amb canyes, i no de cervesa que això ho fem tots;
organitzem activitats diferents com les matinades, i, en
definitiva, ens sentim independents. Tot això fa que rei-
vindiquem la nostra condició dins la colla.
Malgrat reclamar que se’ns valori com a músics, som
uns músics molt polivalents i estem orgullosos de po-
der permetre’ns que alguns de nosaltres puguin viure
un castell des de la perspectiva de les gralles i tabals i
un altre, des del tronc, la soca o la pinya!
A més a més, no escatimem amb bufera; toquem fins
l’últim alè o fins que el llavi ens fa figa totes les cançons
del repertori inacabable que anem ampliant. Ho fem de
bon grat i sense cobrar! Una característica imprescindi-
ble a tenir en compte quan es jutja la qualitat dels gra-
23

Monogràfic
MATINADES,
Monogràfic

PER QUÈ NO? Olga Gadea

Ti,ti,tííít! 8h. Diumenge de Diada al matí!!!


Ti,ti, tííít! A quina hora va acabar el concert d’ahir?
Ti,ti, tííít! Les matinades!!! Aixeca’t!!! Treu-te les lleganyes i a bufar!!!

24 Així és com comencen, més o menys, les matinades a esmorzars amb S perquè a les matinades de la colla hi
la nostra colla… Però, què són les matinades? Per què participen molts saballuts, cadascú d’una manera.
es fan? Una part molt important de les matinades és la
A molts pobles i ciutats de Catalunya es fan matinades col·laboració d’uns quants Saballuts que viuen a prop
(o matines), a cada lloc amb petites variacions, però del recorregut de la cercavila i que ens conviden a es-
sempre amb el toc de gralles i tabals que fan conèixer morzar a tots. Sí, sí, a tots!! Grallers, tabalers i acom-
als veïns del poble que ha arribat la festa. Habitualment panyants!!! I a canvi d’un toc de matinades!!!
es toca una sola peça de música, el “toc de matina- Aprofito per donar-los les gràcies. Moltes gràcies, sen-
des” i, sovint, hi ha alguna aturada per esmorzar durant se vosaltres les nostres matinades serien com totes,
el recorregut. Amb una cercavila pels diferents carrers no serien ni molt menys tan especials!
i places de la vila o ciutat i amb la intenció de despertar Normalment, fem unes 4 o 5 parades per recuperar for-
a la gent, se’ls anima a participar de la festa i què millor ces (o per menjar, com ho vulgueu dir) i, entre parada
que veure castells després a la plaça del poble?!! i parada, anem tocant tot el repertori de cançons que
Però, com són les matinades saballudes? sabem i així, fent soroll, aconseguim que el grup es vagi
A les 9 del matí ens reunim al local els grallers i ta- fent gran.
balers i algun altre “voluntari”. Sí, sí, encara que no Després de moltes voltes, cap a les 12, arribem can-
us ho sembli, hi ha Saballuts que es lleven d’hora per sats i molt tips a la plaça de Sant Roc però contents i
acompanyar-nos en la nostra passejada des del local preparats per viure una altra gran diada!!!!
fins l’Ajuntament; creiem que és per la nostra música Us hi apunteu? MATINADES... PERQUÈ SÍ !!!
però, potser és pels esmorzars? Sí, sí, ho he dit bé,
Monogràfic
25

L’esport enriqueix l’esperit, tonifica i re-


força l’organisme, però necessita d’unes
Josep Orriols i Vergés
Col·legiat per F.E.N.A.C.O. Núm. 405
atencions, d’uns aliments i d’uns tracta-
ments per
QUIROMASSATGISTA - NATURÒPATA -
conservar l’estat de forma.
HEILPRAKTIKER
c/ Montserrat, 106 - 08201 Sabadell
Tel. 93 726 89 87 info@joseporriols.com
CURSOS DE GRALLES I TABALS
Monogràfic

Montserrat Cortès

La nostra colla ha fet 15 anys. Quasi des del començament s’han anat organitzant cursos
de gralla per a tots els castellers i castelleres (oberts també a la gent aliena a la colla) que
han volgut aprendre a tocar aquest instrument.

Les classes de tabal van néixer una mica més tard, cap músics de la colla i una diversitat molt més gran de
l’any 2002, per la necessitat que naixessin nous/noves peces per interpretar de diferents nivells de dificultat,
tabalers/es. han servit per donar la possibilitat d’aprendre a tocar
26 uns instruments populars, arrelats a la nostra terra, tan
Amb la mateixa durada, aproximadament, del curs es- festius i vinculats a les nostres festes i tradicions que,
colar s’han anat confeccionat horaris i grups que al llarg en la nostra ciutat, no hi ha gaires més alternatives per
de tots aquests anys han anat aportant grallers/es i ta- fer-ho.
balers/es a plaça. Les classes s’han fet sempre en pe- Aquests cursos també donen la possibilitat a la colla
tits grups o han estat d’atenció individual depenen de d’estalviar diners. Tenir una cantera pròpia de músics
la gent inscrita i dels diferents nivells que hi ha hagut. permet no haver de llogar músics de fora i poder es-
talviar els 400 euros que aquests cobren per actuació.
Aquests cursos, a més d’oferir una millora tècnica als Malgrat que la colla paga una part del curs del caste-
ller que s’hi apunta, tota l’altra despesa va a càrrec del nent cada cop peces més difícils i amb més complica-
casteller-graller/tabaler (paga l’altra part del curs, ha ció però, quant més aprens, més conscient ets del que

Monogràfic
d’aconseguir un instrument- ha de comptar uns 200 encara et falta per aprendre.
euros per un instrument normalet- i ha de mentalitzar-
se en una despesa anual d’uns 20/30 euros entre Perquè mai se’n sap prou.
canyes, baquetes, llibres i fotocòpies de partitures...).
Seria positiu que la colla, ja que l’estalvi es considera-
ble, invertís una mica en tenir algun instrument propi de
la colla que permetés interpretar peces de major dificul-
tat (pel músic comprar un segon instrument representa
una càrrega excessiva), ja que així també es contribuiria
a millorar el nivell del grup i li permetria acostar-se a
aquesta “professionalitat” que tothom desitja.
I si ser casteller i graller/tabaler alhora és un avantat-
ge per la colla, pel grup de músics és més complicat,
ja que és molt difícil que tot el grup pugui assajar junt
perquè una part estan fent castells, cosa que dificulta
anar tots a una i poder interpretar peces noves. A més,
quan s’arriba a plaça, com que el castell té prioritat i és
on es necessiten les mans, algunes vegades el grup de
música acaba sota mínims.
Encara que, en aquest cursos, no és dóna un títol reco-
negut per la Generalitat, quan aprens el toc de castells 27
i el mestre et diu que estàs preparat per tocar a plaça,
sents la mateixa emoció que quan acabes un postgrau
o un màster. I quan arribes a plaça i et poses al costat
dels que porten un temps tocant i intentes seguir-los,
et sents igual que quan acabes una carrera i et poses
a treballar. T’adones de tot allò que encara et falta per
aprendre. Per això, no deixes de fer cursos, vas apre-

Administració de Finques Telèfon: 93 727 69 00


Compra-venda d’immobles Fax: 93 727 40 44
Llogues d’immobles Pl. Àngel, 4, 2n -D
Assegurances 08202, Sabadell

www.ati.cat
EL SO DE LA GRALLA
Monogràfic

Max Gómez

«Sentir com s’emociona la gent al veure aquell castell culminat i ple de glòria»

28

Nosaltres ho percebem de diferent manera, no només moda és la polca de la qual ha sorgit un ball ben fà-
per l’emoció que vibra en aquella plaça sinó també per cil d’aprendre i que convida a tothom a ballar-lo (són
un petit xiuxiueig que arriba a les nostres oïdes i que quatre passos endavant, girem i quatre passos enre-
allò va com està manat i defensat amb molt d’esforç i re, al mateix temps que canvia el ritme i la melodia
valentia; són les gralles i els tabals els que ens guien en fem uns saltets cap a dins i cap a fora...). Atreviu-vos
la nostra història, moments i racons del món casteller. i apreneu-la, normalment, en acabar alguna actuació
A través d’ells ens despertem, ens enfaixem, gaudim, per crear ambient de germanor entre colles.
suem, ballem, disfrutem, ens apropem a viure experièn- Els temps d’espera de l’autocar o mentre s’espera
cies noves; i ho fem amb diferents melodies musicals l’ambulància abans de començar una actuació per
que en fan aixecar l’ànim. prevenir algunes caigudes i/o lesions, un cercavila...
Podem trobar-nos des d’un xotis, una masurka fins a són moments molt bons on el silenci no hi té cabuda.
uns quants vermuts i uns quantes més de danses an- Sempre hi ha temps per endolcir l’oïda i rememorar
tigues, falcons... Segur que en coneixeu una que es un ampli repertori, alleugerir els breaks fins a l’hora de
diu Dolors de munt que convida a reunir-se i d’altres dinar o sopar. Demaneu alguna cançó!
com El tremendo que és un vals jota i, fins i tot, «unes Qualsevol estona és bona, si la gralla sona!!!! Si no les
moixigangues d’Algemesí»... Ara la que està més de sentiu, llavors ningú riu!!!
Especialitats:
Braves i tastets
Torrades gratinades
Assortiments
d’amanides
Brasa

Menús:
Migdies de
dilluns a diumenge

Sopar per
29
a grups (per encàrrec)

Obert de dilluns a diumenge

Advocat Cirera, 21
08201 Sabadell
Tel. 937270307
FEINA FETA! Jordi Segura i Helena Artigas

16/03/08 POBLE SEC 23/04/08 SABADELL, St. Jordi


p4xs, 3 de 6, 4 de 6, 4 de 6 amb agulla, p4, 5/5net, 2 de 6, 4 de 6, pluja...
pilar de 5.
Com plou! (2) Aquí ja no ens salvem de
Estrenem temporada i cap de colla. la pluja! Amb segons ja col·locats hem de
Acompanyats dels castelleres del Poble- desmuntar el tres de set i obrir els parai-
Sec i els de Barcelona. Actuació de cas- gües. Ens refugiem sota els porxos del
tells de 6. No hi podem portar castells de mercat i els grallers ens obsequien amb
set. Tot i això, la temporada pinta molt un concert. (Apunt: va començar a ploure
bé! Castellers de Barcelona preparant abans que comencessin a tocar les gra-
castells de vuit i els amfitrions no se lles).
n’acaben de sortir amb els de set.
26/04/08 SABADELL, Festa de la diver-
sitat
30 30/03/08 SABADELL, inici temporada 3 de 5, 4 de 5, 5 de 5, 3p4, p4 xs.
p4, 3 de 7, 4 de 7, 5 de 6, p5.
Clàssic taller-actuació. Aquest any vam
Actuem al Passeig de la Plaça Major per actuar al parc Catalunya per culpa de les
inaugurar el curs casteller a Sabadell. obres del metro. Es va trobar a faltar la
Primers castells de set de la temporada gespa de la plaça Espanya.
sense problemes. Ens acompanyen Min-
yons i Xics que també estan començant 4/05/08 CERDANYOLA DEL VALLÈS,
les respectives temporades. festes de Maig
p4, 3/7, 4/7 agulla, 4/7, p5.
20/04/08 ESPLUGUES
4 de 7 ag, 4 de 7, 3 de 7, p5. Amb Cerdanyola i Xicots de Vilafranca, re-
petim l’actuació d’Esplugues. Fem la millor
Com plou! (1) Com que actuàvem amb actuació de la Diada i, de passada, fem
els cargolins, que és com s’anomenen contents a tots els Vailets.
el Castellers d’Esplugues, ens vam ha-
ver de mullar. Semblava que no podríem 11/05/08 SABADELL, Festa Major de la
actuar per culpa de la pluja però al final, Creu Alta
aprofitant una clariana... Primera actuació
de tres castells de set de la temporada! Com plou! (3) Diumenge feia bon dia però
el divendres ja s’havien suspès totes els actes de la 14/06/08 SABADELL, Sabadell, Festa i Tradició
Festa Major de Creu Alta per previsió de mal temps. p4, 4/7, 3/7 agulla, 3/7, p5.

Feina feta
12/05/08 SABADELL, Aplec de la Salut Estrenem el tres amb agulla. Nosaltres ja el fèiem
p4, 5/5 net, p4 xs, 4/5n agulla, p4, 3/6n, 2/6. abans que estigués de moda!
Actuem amb els nostres fillols, els Xerrics d’Olot, que
Un taller i una cercavila molt saludable amb un tres de fan castells de sis, i una altra vegada amb Sant Cugat,
sis net com a castell més destacat. que fan castells de set.

18/05/08 TERRASSA 15/06/08 SABADELL, Masia Falcons


3/7, 3/6 xs, 4/7, p5, 4/6 de germanor. P4, 3/6, 4/5n agulla, 4/6n, 2/6, 5/6, p5.

Comencem a fer proves de cara el tres per sota. Bon Quina calor! (1) Actuació-assaig amb moltes estrenes
rotllo amb la colla local i quatre de sis de germanor un de futur a tronc i canalla. I després vermut!
pèl ganàpia. (Potser celebràvem el quatre de set que
havien descarregat els Ganàpies de la UAB pocs dies 22 i 23/06/08 OTXANDIO, País Basc
abans?). P4xs, 2/6, 3/6xs, 3/7, 3/6a, 2p4

25/5/08, LA GARRIGA, La Tripleta Onze anys més tard aprofitem el pont de Sant Joan per
tornar País Basc. Aquesta vegada acompanyats de les
Com plou! (4) Per segona vegada (de cinc), s’ha de Forques de Can Deu. Fem bons castells, davant d’un
suspendre per culpa de la pluja aquesta actuació itine- nombrós públic que participen entusiàsticament a les
rant que ens agermana amb Xics i Sagals. pinyes. 31
El poble d’Otxandio, a més de la seva hospitalitat, ens
8/06/08 BARCELONA, Poble Nou obsequia amb un record ben curiós.
2p4, 5/7, 4/7, 3/7, p5.
29/06/08 SABADELL, 14è aniversari dels Saballuts!
Per fi, primer cinc de set de la temporada! No el vam P4, 4/7, 5/7, 4/7 agulla, p5.
poder fer abans per les inclemències del temps. Sortim
contents de plaça. Compartim plaça amb el Castellers Quina calor! (2) No sabíem que a la plaça Dr.Robert hi
de Barcelona (s’agraeix fer actuacions amb colles de pogués fer tant de sol. Com a solució d’urgència, en
vuit) i Castellers de Sant Cugat, que tenen un mal dia i traslladem uns metres fins al principi de la Rambla
fan llenya per partida doble.
perquè ens enganxi una mica d’ombra. havia el doble de gent de la que viu al poble.
Primers dos castells de set i mig junts en
Feina feta

una diada aquesta temporada. Ens agrada 31/08/08 BARCELONA, Festa Major de
l’estadística, així sempre podem celebrar Sants
alguna cosa. 3/7 agulla, 3/7, 4/7 agulla, p5 i p4 simulta-
nis.
5/07/08 MOLINS DE REI
3/7 agulla, 3/7 xs, 4/7, p5, 2/6n. Tornem de vacances amb una singular actu-
ació amb dos castells amb agulla.
Això és anar a sac! Al barri de les Conserves, Evidentment, no té res a veure que sigui
hi fem una actuació gens conservadora. l’últim dia on les actuacions puntuen per
Avancem part de la feina de Barberà i, de poder entrar al Concurs i amb aquesta actu-
passada, ens apropem més al Concurs. ació ens assegurem una plaça matemàtica-
(xxxt! que això no es pot dir!). Bromes a ment. (Quina imaginació que té la gent,
part, ens surten uns bons castells i podem eh?).
fer una prova de la torre que volem intentar
l’endemà. Els Matussers estan molt agraïts 6/09/08 SABADELL, Cercavila de Festa
que hi haguem fet una actuació tan bona. Major
3/6, 4/5n, 4/5n agulla, 2/6n, 3/5n, 3/7, 4/7
6/07/08 BARBERÀ DEL VALLÈS, Festa agulla, p3 de canalla, p4 caminat i molts
Major p4.
5/7, 3/7xs, 2/7, vano de 5, p4 balcó.
32 Molts castells: qualitat i quantitat (no es pot
Barberà plaça talismà! Hi fem la millor actu- dir el mateix del vermut que va oferir
ació de la colla per primera vegada de la l’Ajuntament). Aquest any, el castell escollit
temporada i la tercera del nostre historial. per acabar la cercavila és el quatre amb
Com en les grans ocasions, hi ha qui acaba agulla, que no és poca cosa!
dins la font. Actuem amb Margeners de
Guissona, déu ni do com hi van, i Castellers 7/09/08 SABADELL, Festa Major
d’Esplugues, que estan fent una de les P4 caminat, 5/7, 2/7, 3/7 xs, 2p5, p5
seves millors temporades. balcó.

20/07/08 PRADELL DE LA TEIXETA, Festa Donem bona imatge. Millor actuació de la


Major colla per quarta vegada i segona de la tem-
P4 caminat, 2/6, 3/6 xs, 3/7, p4xs, 4/6, 4/6 porada. La presència dels Capgrossos de
agulla, p5. Mataró fa augmentar molt el nivell de la
diada. Sabadell torna a ser plaça de nou
Quina calor! (3) Anem de festa major a una gràcies als Minyons. L’actuació va ser rodo-
petita però acollidora vila del Priorat. Matí na i a les dues ja estàvem al vermut. Renoi
de Gegants i bastoners. Ens ofereixen dinar quin vermut! Res a veure amb el dia anteri-
i, a la tarda, després de remullar-nos als or! Ja ho diuen que qui no plora no mama
safareig, per fi, castells. La veritat és que la oi?
plaça estava molt plena, segurament hi
11/09/08 BEGUR, Diada Nacional de Catalunya millors castells. Tornem a treballar de valent la torre de
2p4, 4/7, 5/7, 3/7, p5, p4 amb senyera. set i aquesta vegada, a més, el cinc també ens fa patir
més del compte. Però ho tornem a descarregar tot.
Celebrem la diada nacional a Begur acompanyats dels Actuem al costat de Castellers de Terrassa i els de
Marrecs de Salt. Les dues colles fem una actuació de Cornellà que fan castells de set.
set i mig sense gaires dificultats. Aprofitem els castells
per fer canvis de posicions de cara al futur. Després de 4/10/08 SABADELL, CIPO
l’actuació, paella i digestius. A l’autocar, per això, P4 xs, 5/5n, 4/5n agulla, p4.
se’ns va tallar la digestió a més d’un.
14/09/08 BARCELONA, Festa Major del Poble Nou Actuació de compromís davant les autoritats en la qual
5/7, 2/7, 4/7, vano de 5. ens fan córrer.

Quina calor! (4) La tercera torre de la temporada ens fa 5/10/08 TARRAGONA, 22è Concurs de castells 33
treballar de valent; tot i això, la descarreguem dem- 5/7, 2/7, 3/7xs, p5.
ostrant que la tenim. Actuem amb Castellers de
Barcelona que fan la clàssica de vuit i Xicots amb cas- Castellers, socis, simpatitzants... tots cap a Tarragona.
tells de set i mig. Per segona vegada participem al Concurs de Tarragona
amb les setze millors colles del país. Sense fer gaire
soroll quedem en una meritòria onzena posició.
20/09/08 LES FRANQUESES, Festa Major Repetim la nostra millor actuació per cinquena vegada
P4, 3/7, 5/6, 4/7, p5. (prova pinya 4d8 fins a quints). (tercera de la temporada) allà on dos anys abans
l’havíem fet per primer cop.
Un dissabte a la tarda a les Franqueses on no som
gaire gent. Tot i així, podem fer dos castells de set i 12/10/08 VILANOVA I LA GELTRÚ
demanem col·laboració als Xics per fer una prova de 3/7, 4/7, 5/6, p5.
quatre de vuit fins a quints.
Una bona diada. Però, potser, el gran esforç fet pel
28/09/08 CORNELLÀ DEL LLOBREGAT, Festa Major concurs ens passa factura i hi anem pocs saballuts.
del barri del Padró Ens hem de conformar amb dos castells de set.
4/7, 2/7, 5/7, 3p4. Estrenem nous castellers i castellers retrobats.
Bordegassos i Jove de Sitges fan un actuació amb
Una actuació que ja comença a ser un clàssic en el castells de set i mig.
nostre calendari en la qual sempre hi hem portat els
25/10/08 SABADELL, Vigília de la 15a Diada dels Cercavila castellero-gastronòmica pels establiments
Saballuts col·laboradors. Potser perquè ha estat una temporada
Feina feta

Pilar de 4 caminat de la pl. del Gas a la pl. Sant Roc. tan plujosa els cargols triomfen.
4/7, 4/7n, 3/7, p5xs, 5p4sim. (prova pinya 4d8 fins a
quasi dosos). 9/11/08 TERRASSA, Diada dels Castellers de
Terrassa
Comencem amb el pilar caminat que, seguint la tònica P4 caminat, 5/7, 2/7, 3/7xs, 6p4sim
dels últims any, l’aconseguim fer arribar fins a destí.
L’actuació se centra en fer castells de set pensant ja Tornem a fer la millor actuació de la colla per setena
en l’any vinent i fer les últimes provatures del quatre de vegada (cinquena de la temporada). El quatre de vuit,
vuit que volem provar l’endemà. Ens acompanyen però, haurà d’esperar definitivament una temporada
Castellers de Poble Sec que fan castells de sis i una més. Per cert, fem per primera vegada sis pilars de
vintena de castellers de Cerdanyola. quatre simultanis, això s’ha de celebrar! Tots a dinar al
local. Castellers de Terrassa fan torre, tres per sota i
26/10/08 SABADELL, 15a Diada dels Saballuts cinc (definitivament, ens han copiat la tònica). Xerrics
P4 caminat, 5/7c, 4/7 agulla, 4/7, p5 xs, vano de 5 (el d’Olot fan castells de sis.
pilar de 5 al balcó).
Resultat final: Com plou! 5 – Quina calor! 4
La maledicció del carro gros torna a fer estralls. Ens el
vam reservar per tercera ronda i, a primera ronda, vam
topar amb el cinc. Increïble! Feia vuit anys que no ens Jordi Segura i Helena Artigas
queia. Amb la moral per terra, pèssim quatre amb
34 agulla i quatre de set pensant amb el que hagués pogut
ser. Ens acompanyen Castellers de Terrassa que fan
torre, tres per sota i cinc, (us sona aquesta actuació?)
i Figueres, que fa el quatre de set.

2/11/08 LLEIDA, Diada dels Castellers de Lleida


5/7, 2/7, 3/7xs, p5.

Com plou! (5) Actuem a cobert a la universitat de


Lleida. Recuperem confiança i tornem a fer la millor
actuació de la colla per sisena vegada (quarta de la
temporada). Us en recordeu de la tònica? Em sembla
que no era ben bé així. Els Castellers de Lleida fan la
torre de vuit amb folre i el pilar de sis. Al·lucinem! Els
Margeners de Guissona, que van llançats, fan castells
de set i mig.

8/11/08 SABADELL, Correcastells


4/5n, 3/6, 3/5n agulla, 4/5n, 4/5net agulla, 5p4sim,
p5
35

Feina feta
LOCAL DELS XICS DE GRANOLLERS
Altres

Flanagan i Sergi González

A la Troca els avantatges són notables: d’entrada, l’espai d’assaig és més gran i permet
contemplar els castells en tres nivells.

Una de les reivindicacions històriques de les entitats deixa veure als vianants el que passa dins, cosa que
de Granollers ha estat aconseguir un local d’assaig serveix com a propaganda directe; i hi ha més sales per
estable. Així, l’any 2007, es van acabar les obres del a la canalla, un espai exterior directe i un bar de tots
36 centre La Troca on s’han aplegat totes elles. Els Xics que fa bullir l’olla i és un punt de trobada de les entitats.
de Granollers, a més, tot i tenir un local acceptable, Tot i així, també ens explica alguns inconvenients: per
varen voler recolzar aquest canvi. La Troca, propietat una banda, que és un lloc on la gent es dispersa amb
de l’Ajuntament, és el centre de cultura tradicional i po- facilitat i costa que a vegades estiguin tots a la pinya
pular que comparteixen les diferents entitats culturals quan se’ls crida. D’altra banda, la Troca està en el límit
de la ciutat. Són unes 7 entitats les que donem vida a del casc urbà, i s’ha perdut centralitat en comparació
la Troca, que té diferents sales de reunions i d’assaig, i amb Sant Francesc, que es trobava al bell mig de Gra-
un bar, entre d’altres. nollers. Finalment, el gran inconvenient continua sent el
En Salvador, responsable del local de Xics, ens expli- fet de compartir l’espai amb altres entitats.
ca que, anteriorment, assajaven a la Casa de Cultura Els Xics ocupen la sala gran de la Troca, anomena-
Sant Francesc, que era un recinte antic, amb diferents da l’Aplegador, dimarts i divendres, i tenen l’opció
sales, entre les quals hi havia la principal on es feien d’utilitzar-ne d’altres de petites, si cal. Tenen el magat-
tot tipus d’actes de teatre, conferències, i on podien zem en el primer pis, amb l’escala a prop, i també hi ha
assajar castells gràcies a l’alçada interior. No obstant, un muntacàrregues per baixar elements voluminosos.
la sala Sant Francesc tenia nombroses mancances a Els dilluns es fan les reunions de tècnica i junta, i utilit-
nivell d’instal·lacions, espai, mobilitat, i l’Ajuntament zen una sala que es diu la Bobina, al segon pis.
volia centralitzar les entitats en aquest nou edifici, més Com a tall d’anècdota, en Salvador ens ha comentat
modern i amb tots els serveis a l’abast. que l’edifici és una rehabilitació d’una de les naus del
En quant a la Troca, els avantatges són notables: que va ser l’antiga fàbrica de la Roca Umbert, de nota-
d’entrada, l’espai d’assaig és més gran i permet con- ble importància a Granollers en la confecció de teixits.
templar els castells en tres nivells. Hi ha un vidre que En honor a aquest ús, tots els noms del centre (“Tro-
ca”, “Aplegador”, “Bobina”) es relacionen amb el món tèxtil.

Altres
En definitiva, Granollers han aconseguit una nova seu per aple-
gar, com feien abans, les seves entitats culturals. És una seu
que ha reunit forces millores per als Xics, tot i haver de com-
partir el local. Els Xics ens remarquen que, tot i tenir un local
acceptable, sempre es pot millorar, sempre i quan es tingui
l’ajuda de l’Ajuntament.

37
SABADELL CASTELLER
cultura

El món casteller de ben a prop! Xavi Muñoz

La idea d’aquesta nova pàgina web fou donar una visió de tot el món casteller des d’una
àmbit diferent a l’habitual

El món dels castells genera moltíssimes notícies a part No obstant, la informació que apareix al web ha anat
de les actuacions que veiem cada cap de setmana o creixent, a poc a poc, per anar difonent no només la
dels assajos que totes les colles fan entre setmana. La cultura castellera que es desenvolupa a la ciutat de Sa-
38
seguretat, la lectura i oci casteller, fer tertúlies sobre badell, sinó també donar pinzellades del que succeeix a
una diada o sobre alguna colla, parlar de l’estat de les un nivell més general de tot el món casteller. Des d’un
colles punteres... són temes que acostumem a escol- llenguatge més o menys entenedor per als no entesos
tar o participar. en l’argot casteller es facilita l’accés a altres pàgines
És, per això, que vàrem decidir de crear un lloc web on web amb enllaços i adreces on es puguin aclarir els
aquestes inquietuds es poguessin publicar ràpidament termes necessaris.
i tothom que volgués llegir-ho o escriure-hi pogués fer-
ho. La idea d’aquesta nova pàgina web fou donar una vi-
SABADELL CASTELLER (o SBD CASTELLER) anava sió de tot el món casteller des d’una àmbit diferent a
dirigit inicialment a un àmbit local, de la ciutat de Saba- l’habitual, des de la base, des de les colles que fan
dell. Actualment es realitzen articles especials sobre castells més baixets fins les que en fan d’enormes, i no
les grans actuacions que es fan a Sabadell, amb espe- a l’inrevés com succeeix habitualment en la majoria de
cial atenció a les colles que hi participen. Però, sobre- mitjans d’informació general castellera. D’aquesta ma-
tot, hi ha un ampli seguiment de la colla de la nostra nera, el lector pot sentir-se més proper a les colles cas-
ciutat, els Castellers de Sabadell, tant en assajos com telleres i, per tant, si ho desitja hi pot anar a col·laborar.
en actuacions a fora de Sabadell, i per això es comp-
te amb la col·laboració de molta gent: tots aquells que Aquest nou lloc web va entrar en funcionament el pas-
volen posar-se a la pinya de la web, escrivint cròniques sat mes de març, des de l’anonimat, i, a poc a poc,
d’actuacions, resums dels assajos, fotos dels castells, va creixent en el nombre de visitants i d’usuaris de
articles d’opinió. les pàgines, fet que indica que hi ha un clar interès en
conèixer cada cop més coses del món casteller. qualsevol tema del món casteller en general. D’aquesta

cultura
manera, es centralitzen tots els temes castellers i els
Un dels aspectes més importants que s’estan duent estudiants poden tenir un referent a qui demanar con-
a terme en aquest nou lloc web és l’aposta clara per sell i orientació.
la seguretat en els castells amb especial atenció a to-
tes les mesures que des de la Coordinadora de Colles El fet que es compti amb força informació sobre els
Castelleres de Catalunya i del Grup de Foment de la Castellers de Sabadell ha permès que hi hagi una es-
Ciència i la Salut en els Castells es recomanen. Des treta col·laboració i coordinació entre la web dels Saba-
de Sabadell Casteller entenem que els castells del se- lluts ( HYPERLINK “http://www.saballuts.org” http://
gle XXI han de ser realitzats i pensats no només per a www.saballuts.org) i SABADELL CASTELLER i així,
descarregar tots els castells que es portin a plaça sinó s’intenta millorar en l’eficiència de la informació caste-
també per a evitar lesions evitables. llera que es transmet a tots aquells que volen saber una
mica més de castells..
Un altre dels punts forts de la pàgina web és la secció
d’hemeroteca, on es recorda moments històrics caste- Xavi Muñoz
llers importants, tant a nivell general com aquells que Editor del web SABADELL CASTELLER (sbdcaste-
s’han realitzat a la nostra ciutat. ller@gmail.com)
“http://sites.google.com/site/sabadellcasteller”
Una novetat que ofereix SABADELL CASTELLER és
la tutorització de treballs de recerca a estudiants que
investiga més sobre castells, sobre les colles o sobre
39