Duran, Enric - Abolim La Banca PDF

ABOLIM LA BANCA
DESOBEINT LA BANCA.qxt:Maquetacin 1 16/2/09 17:28 Pgina 1

Enric Duran
ABOLIM LA BANCA
Primera edici: mar de 2009
daquesta edici:
Ara Llibres SCCL
Corders, 22-28
08911 Badalona
Tel. 93 389 94 70
www.arallibres.cat
Disseny de coberta: Gerard Medina
Fotocomposici: Fotoletra, S.A.
Impressi: Liberdplex
isbn: 978-84-92552-62-7
dipsit legal: B-9.589-2009
Aquesta obra sha editat amb llicncia Creative commons sota la modalitat de
Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): L's comercial de l'obra original
i de les possibles obres derivades necessita l'autoritzaci de l'autor. La distribuci de les obres
derivades s'ha de fer amb una llicncia igual a la que regula l'obra original.
ndex
prefaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
prleg, per Magda Banderas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Tracto de viure com penso i de pensar com visc . . . . . . . . . . . . . 17
Crisisenergetica.org . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Diari duna expropiaci planificada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
17 de setembre de 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Siguem el canvi que volem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
annex
Jo vaig conixer lEnric Duran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189
epleg, per Jordi Mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
prefaci
El llibre que teniu a les mans ha estat un projecte sorgit a partir de la
petici dAra Llibres, que em va arribar pocs dies desprs del 17 de
setembre i, per tant, ha estat concebut i dut a terme mentre jo sc en
parador desconegut.
Quan vaig rebre la proposta em vaig posar en contacte amb una
persona que va acceptar el repte de tirar-la endavant amb mi i, amb
lajuda daltres persones properes, ara el projecte ha esdevingut una
realitat. Per tant, ledici no hauria estat possible sense ella, que sha
encarregat de parlar amb un bon grapat de persones properes a di-
ferents moments de la meva vida a qui agraeixo tamb la seva
collaboraci i de donar-li forma sobre el paper.
Per aquest motiu, el primer captol, que dalguna manera s una
narraci de la meva trajectria vital fins al 2005, el llegireu narrat en
tercera persona. A partir del segon captol, quan prpiament co-
mencen a sorgir les idees i a succeir els fets relacionats amb la meva
acci dinsubmissi bancria, s la meva primera persona qui agafa-
r el relleu de la narraci. El segon i el tercer captols expliquen dues
histries paralleles: en el segon parlo de la meva acci pblica i les
meves motivacions entre el 2005 i el 2008, i en el tercer, de lacci
que estava portant a terme per desobeir la banca durant el mateix
perode. El quart captol s una emocionant passejada centrada en la
publicaci CRISI i el dia de la seva distribuci massiva, el 17 de se-
tembre.
Lltim captol s ben particular, perqu el seu contingut sha
anat generant al mateix temps que es redactava el llibre, fins al punt
7
que algunes de les idees, propostes i pensaments que shi reflecteixen
han estat gestats a linici de gener del 2009, noms dos mesos abans
de la publicaci daquesta histria. Esperemque ara que el llibre est
imprs, continuem amb el procs constant devoluci i proposici
dalternatives, amb la motivaci per la lluita per construir una altra
manera de fer i de viure.
A lltim, hem cregut oport afegir-hi un annex en qu diversos
blocaires i narradors expliquen la meva acci i la histria del 17-S
des del seu punt de vista particular, cosa que ens pot donar una idea
de les reaccions que es van viure a fora. Es tracta noms dun pe-
tit mostreig de les incomptables mostres dinters, suport i reconei-
xement que he tingut en els darrers mesos i que agraeixo afectuosa-
ment una vegada ms des daquestes lnies.
Aix doncs, encara que es tracta fonamentalment dun llibre per
explicar la meva acci contra la banca, hem cregut oport situar els
lectors explicant la meva histria, experincies personals i la meva
manera de fer, per tal que la meva acci sigui comprensible en totes
les seves dimensions. Tot i aix, sovint alternarem aquesta primera
persona del singular amb la primera persona del plural, ja que a ve-
gades s el nosaltres la persona que millor reflecteix el subjecte de
les diverses reflexions i accions, segurament ms vegades que les que
hem pogut reflectir.
Es tracta, per tant, dun llibre amb una vessant autobiogrfica
important, que explica com lacci que ha cridat latenci pblica
no s un fet allat sin que forma part duna manera de fer i de viu-
re que he compartit en el context del que ens hem acostumat a ano-
menar els moviments socials amb moltes persones que mhe anat
trobant en els darrers anys de la meva vida a Barcelona.
Per aquest motiu, tot i que els fets saniran narrant a partir de
reflectir la meves vivncies personals, no hem doblidar que tots i
cadascun daquests han estat possibles perqu hi han participat
moltssimes persones, que mhan acompanyat en el meu periple ac-
tivista i vital, amb lexcepci de la meva acci financera, que, com
sabeu, la vaig portar a terme jo sol des de la meva individualitat.
8
A totes les persones que viuen i lluiten amb el cap ben alt, supe-
rant les pors i els mals moments; a tothom qui ha fet de la desobe-
dincia als poders dominants la seva manera de viure; a tothom qui
pensi que encara s a temps per aixecar-se i decideixi passar dels
pensaments als fets. A totes aquestes persones s a qui dedico aquest
llibre.
Una lectura que espero que ens serveixi, si ms no, per fer-nos
ms conscients que si creiem en nosaltres podem arribar a fer molt
ms del que ens haurem arribat a imaginar.
Des dalgun punt del planeta,
Enric Duran
9
prleg
ms enll del somriure cmplice
El teletip de lagncia EFE del 17 de setembre de 2008 comenava
parlant dun activista antisistema de 32 anys. Lexpressi ajuntava
dos conceptes que sonen perillosos: activista + antisistema.
En la frase segent, deia que la presumpta estafa era obra dun
home. Normal, als 32 anys els ssers humans sn homes i dones. I,
en alguns casos, fins i tot, avis. Per en aquesta societat sovint sels
anomena joves. Si sn artistes, herois, guanyadors de loteria o vcti-
mes dalgun tipus de violncia, escrivim que sn joves (i innocents).
Si volem remarcar que sn culpables dun delicte, aleshores parlem
dhomes de cap a peus (i de premeditaci).
Els textos dagncia sn, per definici, asptics, sense literatura.
Expliquen els fets principals de la notcia, donen lalerta als mitjans
perqu els periodistes comencin a crrer i buscar ms informaci so-
bre el tema, si escau. Per aix, fan servir pocs adjectius. A ms, els
qualificatius poden ser conflictius, ja que els teletips sadrecen a tots
els mitjans alhora. Alguns dels seus clients-receptors sn conser-
vadors o fins i tot dultradreta; daltres, un pl desquerres. Per tots
sense excepci diaris, rdios, webs i televisions viuen de la pu-
blicitat, dels anuncis pagats per les grans empreses. Moltes de les
quals sn bancs i cal tenir-los contents.
Malgrat totes aquestes precaucions, el teletipdEFEincloa unpar-
graf sorprenent. De sobte, la persona que el va redactar no parlava dun
estafador, sin que mostrava la seva empatia per lEnric en descriure
la conversa que hi va mantenir per lSkype de la manera segent: Amb
veu dola i pausada, el jove relata avui com va posar en marxa el pla.
11
Potser aquell dia la notcia la va redactar un becari que encara
est a ledat de lEnric o alg amb una hipoteca criminal, comla ma-
joria de ciutadans daquesta part del mn. Del que estic gaireb se-
gura s que el redactor va somriure mentre lescrivia. Aix s el que
vamfer els periodistes del diari on treballo quan vamllegir el teletip.
Tamb nosaltres, com la majoria dels mitjans dabast estatal, vam
triar la notcia entre les poques que sn seleccionades cada dia per
publicar-la. Arribava tot just dos dies desprs de la fallida de Leh-
man Brothers i els poltics comenaven a parlar dajudar els bancs.
Nhi havia que admetien que havien coms excessos, per ning no
els anomenava estafadors. Jugar amb els diners dels altres s un pri-
vilegi que mantenen encara avui, com sempre remarca lEnric.
Aquell dia gaireb tots els mitjans de comunicaci van batejar el
protagonista daquesta histria amb el sobrenom del Robin Hood
modern. Curiosament, aquest apellatiu no apareix ni un sol cop en
el manuscrit del llibre que esteu llegint. LEnric no el fa servir per
parlar de si mateix, ni tan sols per explicar que els altres s que ho
fem.
Per qu?
La majoria dels qui llegim amb inters la biografia de lEnric hem
somiat algun cop a ser Robin Hood. La figura dalg que roba als
poderosos que shan enriquit grcies a les injustcies per donar el
bot als ms necessitats s llegendria. Per aix, letiqueta que van
posar a lEnric va fer-li guanyar simpaties. Malauradament, s tan
meditica que tamb va amagar bona part de lobjectiu de la seva
acci.
En el primer curs de periodisme, ens expliquen que tota notcia
ha de respondre sis preguntes: qui, qu, quan, on, com i per qu. En
el cas de lEnric, lltima no va interessar gaire, ni tan sols a les vc-
times de la presumpta estafa, els bancs i les companyies que no van
voler denunciar-lo. Per qu?
12
El com no era fcil dexplicar en poques lnies ni en pocs se-
gons. No obstant aix, la majoria dels mitjans vam intentar resumir
lenginyeria financera que havia fet servir per obtenir els crdits. En
el fons, es tractava de descriure un joc, un sudoku, una ancdota
perduda entre lunivers meditic.
Tanmateix, alguns van voler distanciar-se i jutjar lacci. Tal
com explica lEnric, Josep Cun va fer servir un to provocatiu i
arrogant quan el va entrevistar a TV3. El periodista va demanar-
li si pensava dedicar els diners obtinguts amb els crdits a finanar el
moviment okupa, per no li va deixar prou temps per expressar-se.
LEnric prcticament noms va poder dir que no.
Per sort, durant el llarg perode de preparaci de lacci, lEnric
va prendre precaucions i es va assegurar que sexplicaria sense inter-
mediaris en una revista que no dependria de publicitat ni daccio-
nistes ni de partits poltics. La publicaci de Crisi va ser un gran en-
cert. En aquelles pgines, com en aquest llibre, sexplica amb detall
el com, per sobretot el per qu.
Superficialitat
Durant els ltims dies de setembre del 2008, molts vam esperar que
els mitjans parlessin en profunditat del sistema bancari capitalista,
per mai no es va generar un debat social. Els pasos ms poderosos
es van trobar al novembre per refundar el capitalisme i salvar-nos
de la catstrofe, per tots coneixem el resultat daquella farsa i, so-
bretot, el seu veritable objectiu.
Res no ha canviat en aquests darrers mesos. Els hipotecats del
mn continuen patint a soles dins de les cases que no volen perdre i
els mitjans informen sobre ancdotes, successos, grans declara-
cions dintencions i resultats esportius. Res a veure amb el que ha de
ser lobjectiu nmero u del periodisme: vigilar el poder, marcar-lo i
denunciar-ne els abusos.
En els ltims anys noms he sentit a parlar dun periodista que
13
ho fes a jornada completa. s suec, es diu Mikael Blomqvist i inves-
tiga empreses que es dediquen a especular. Desprs publica la infor-
maci amb noms i cognoms en una revista independent anomena-
da Millenium. Malauradament, Blomqvist s un personatge de
ficci, el protagonista del gran best-seller de lany passat Els homes
que no estimaven les dones, de Stieg Larsson. Com Robin Hood, un
personatge de ficci. Per encara amb menys fortuna: no s gaire
popular. Mai no he conegut cap company que volgus informar so-
bre abusos econmics. No sona tan romntic com convertir-se en
un intrpid corresponsal de guerra, aix s que queda b a les pell-
cules.
Com Blomqvist, lEnric ens ha posat a tots en evidncia: ban-
quers, empresaris, poltics, periodistes, addictes al consum... Per
tamb els collectius crtics amb el sistema, que sempre es queixen
que les seves accions mai no arriben als mitjans de comunicaci de
massa. Acostumen a tenir ra, per tamb poca imaginaci. Moltes
de les seves pgines web parlen de pau en un to belligerant, in-
clouen tants prejudicis com els objectius de les seves crtiques, i les
niques accions que proposen per canviar la societat sn convocar
manifestacions semblants a les que van organitzar els qui ara seuen
als grans despatxos. Ho sento, per aix no s notcia.
Al contrari, lEnric ho va ser quan va parlar amb una veu dol-
a i pausada per explicar una acci diferent, per a la qual va ne-
cessitar una fotocopiadora, unes tisores, estudi i, sobretot, molt de
temps.
Potser aquest ingredient s la clau de tot plegat. Ell va disposar
de temps i no se namaga, la paga dels pares el va ajudar a ser conse-
qent i posar en prctica les seves idees. Haver de treballar tota la
vida per pagar la hipoteca i els prstecs encadenats s, justament, la
clau de tot plegat. Aquest temps esclavitzat s el que no ens deixa
pensar, el que fa que no puguem aprofundir en res, que no puguem
anar ms enll del somriure cmplice en descobrir entre les notcies
del dia que un home de 32 anys va aconseguir 492.000 euros enga-
nyant els bancs que ens amarguen la vida.
14
Per lEnric no ens est animant a fer una bretolada ni a con-
vertir-nos en estafadors. Els seus mtodes sn criticables i legalment
punibles, exactament igual com ho sn els que fan servir bona part
dels grans empresaris que recorren a la publicitat enganyosa, lespe-
culaci amb diners que no tenen i el xantatge en demanar als pol-
tics que els donin diners per salvar-los de la fallida. LEnric est par-
lant de construir alternatives socials al model capitalista i de donar
suport a moviments socials.
Quan el vaig entrevistar per mail el novembre del 2008 amb
motiu de la cimera del G-20 vaig comprovar que no respon als t-
pics antisistema que els mitjans ens encarreguem de potenciar.
LEnric parla de construir alternatives i les argumenta pas a pas, amb
la lgica de les matemtiques i els escacs que tant li agraden. En el
seu model, hi ha fins i tot espai per als diners. Noms cal aconse-
guir que deixin de ser una forma dacumulaci i transformar-los en
una eina per viure millor.
LEnric no aposta per les grans mobilitzacions al carrer, sin per
refer les relacions comunitries. Proposa que ens unim per ajudar-
nos a aconseguir allotjament, feina... Per menjar, per aprendre. Per
no quedar-nos sols a casa amb lnica companyia dels deutes que el
sistema ens anima a contreure fins a linfinit. Per no allar-nos mai,
ni tan sols mentre llegim aquest llibre.
Magda Bandera,
periodista i escriptora
15
tracto de viure com penso i de pensar com visc
Enciam!
Aquest s lEnric, un marrec tmid i intelligent duns cinc anys,
responent a la pregunta que li fa al circ lartista Torrebruno, astorat
davant la seva resposta. Li ha preguntat quin s el plat que li prepara
la seva mare i que ms li agrada. Laudincia riu. Un enciam no ne-
cessita gaire preparaci, i ms si tel menges sense amanir, com s
habitual en lEnric. A lEnric li agrada la verdura crua i per a ell pas-
sar-se molta estona cuinant s una prdua de temps. Fins i tot a ve-
gades soblidaria de menjar, si la mare no el crids a taula.
Per part de mare, un avi nascut a Ribes, treballador i dialogant,
que buscava la poci farmacutica a la mida de cada persona, ate-
nent la Farmcia Galzeran de Vilanova, mentre grups dartistes i in-
tellectuals vilanovins feien tertlies a la rebotiga, durant la dictadu-
ra de Primo de Rivera. Un besavi intrpid que als catorze anys es va
embarcar en un vaixell de mercaderies rumb a Cuba seguint el cos-
tum familiar de buscar-se la vida per aquells indrets del mn.
Els antecedents del seu pare sn a les fbriques osonenques
dembotits i de pells. Els seus pares es coneixen a la carrera de far-
mcia i nobren una quan es casen. Res precisament sospits danti-
capitalisme o ecologisme. Sense antecedents rebels coneguts. Qui
sap per qu lEnric s coms. Qui sap per qu va treure el cap al mn
aquell 23 dabril de 1976 a les 12.30 del migdia, cinc mesos desprs
de la mort de Franco.
LEnric ha estat sempre un noi tmid, ms aviat introvertit i si-
lencis. T un aire distret, dalg que est pensant constantment
17
coses, com si reflexions i idees li vinguessin al cap a cada moment
com llampecs i ell hagus de lluitar per atrapar-les al vol, per tal que
no se li escapin. Les seves anlisis precises de cada situaci i pensa-
ment fan que el puguem percebre abstret per concentrat. T un
discurs contundent i intelligent, de vegades intimidador i tot, per la
seguretat amb la qual afirma les coses. A lEnric, tot pell morena i
ulls foscos, tan despistat per a la vida habitual, no li importa gaire la
roba que porta, ni si duu les ungles massa llargues. Fins que no li
molestin, no se les tallar. Quan pensa i valora, quan el seu cap va a
mil bullint didees i projectes, t dos tics de fcil visibilitat: els dits de
la seva m dreta, que ara rasquen infructuosament el seu cap potser
tractant de fer sortir les respostes que no troba, ara es colloquen in-
conscientment entre el seu nas i la boca, com si es tracts dun bigoti
imaginari.
LEnric de mesos ja sorprn els adults muntant i desmuntant
cubs de colors i grandries diferents, automticament i sense dubtes.
Un Enric que vol aprendre sempre ms, que es fa addicte als jocs
destratgia i de pensar, que no vol perdre el temps. Des de petit ha
qestionat tota mena dautoritat sense explicaci lgica, no accep-
tant idees imposades perqu s o perqu les coses funcionen
aix. Als quatre anys cau en una piscina sense saber nedar, i no se
nadona ning. Shi passar una bona estona per no sofegar, en
sortir viu. La seva mare sempre ha pensat que el va salvar el seu
afany de superaci.
s el gran de tres germans. Vnen desprs una germana amb la
qual no sha portat mai gaire b, no shan acabat de comprendre, i
un germ a qui va encaminar decisivament al tennis de taula, esport
al qual ara es dedica professionalment. LEnric sempre ha vist el
mn amb uns altres ulls, amb una mirada i un pensament molt seus
i molt treballats des que era petit i va comenar a ser conscient que
era diferent de la resta, sentint-se sol moltes vegades, o la majoria
de vegades. A lescola ja destacava: per repellent deien uns, per
diferent, per avorrir-se a les classes, per interrompre i corregir els
professors. Per ser lase dels cops dels seus companys. Per marginat.
18
Els companys lanomenen Calculn i noms li fan cas quan li de-
manen que faci mentalment multiplicacions de dues xifres. Com a
nen lEnric t unes capacitats excepcionals i, per tant, no s capa de
motivar-se fcilment amb les llions de classe. Tot i que durant uns
anys s bastant competitiu i sempre el mou lafany de guanyar, amb
el pas del temps ni tan sols el motivar veure que s millor que els
seus companys. Se sent limitat i frenat per un sistema destudis que
funciona amb incentius externs, necessita constantment superar-se
a ell mateix i avana llions al seu ritme, distret del que es fa a classe.
Sha anat adonant que les seves qualitats intellectuals no sn habi-
tuals i comena a fer preguntes a casa sobre els perqus de la seva
diferncia. El pare li diu que un tractament hormonal a la mare du-
rant lembars hi podria tenir a veure, segons el que ha llegit en un
estudi cientfic.
Amant de les matemtiques i del saber, des dels sis anys ja llegeix
tot el que li passa per davant devorant-ho amb una curiositat i
avidesa sorprenents. El dibuix i la msica no sn el seu fort, ja que
creu que sn una prdua de temps. Al mateix temps, sempre ha
volgut assolir els pics ms alts i amb els seus pares puja al pic de Bas-
timents i al Puigmal, amb un esperit de superaci que ja no laban-
donar, que sempre lempeny a anar ms amunt, a no defallir.
Un dia, jugant a futbol al parc de davant de casa seva de Vilano-
va t un traumatisme cranial provocat per un fort cop de pilota. La
seva mare li ha destar parlant durant 24 hores sense parar perqu
no recorda ni el seu nom. Per aquest cop passa rpidament. En vin-
dran molts ms, des dels companys de classe que el marginen i la-
parten, fins molt desprs els de les crregues de la policia en les
primeres manifestacions a les quals assisteix. Per a ell no el paren
els cops, a lEnric no el para res. Quan pren una decisi, quan se li
fica una cosa al cap, shi entrega en cos i nima i no hi ha res ni ning
que pugui aturar-lo. No hi ha obstacles possibles quan hi ha volun-
tat i es creu en un mateix.
Els vuit o nou anys solen ser ledat de fer la comuni per a la ma-
joria de nens i nenes de pares catlics i cristians o de pares no exces-
19
sivament convenuts per la fe per s per la cultura i la tradici. Per
a la majoria de nens i nenes, la comuni i la catequesi prvia es con-
verteixen, a part dalguna cosa que no entenen gaire per qu la fan,
en una excusa per rebre regals i celebrar una festa prpia acompa-
nyats dels seus companys, tan ben arreglats com ells.
Per qu hem danar a lesglsia? No magraden les esglsies.
Sn fosques i avorrides. s un avorriment escoltar sempre el mateix.
Per qu hi hem danar?
A lEnric mai no li van entusiasmar les esglsies, li feien certa
basarda. I es preguntava per qu havia de fer la comuni, fins al punt
que primer es va negar a fer-la. Ms tard, la va fer acompanyat de
dos dels seus cosins en un ambient fora del corrent: a la natura, prop
del pant de Sau, vestit amb jersei i espardenyes, sense regals.
Daquesta manera, ms que agradar-li, podrem dir que no li feia res
de fer-la. El que no va ser mai tan senzill va ser convncer lEnric que
es fes el llit cada mat. No entenia per qu lhavia de fer, per desfer-
lo de nou al vespre mateix.
Entre taulers i pilotes
LEnric, que des dels cinc anys ha jugat als escacs (arribant, poc
abans de deixar-ho als setze, a ser campi de Catalunya escolar indi-
vidual i sotscampi federat per equips), als nou ja ha conegut el ten-
nis de taula grcies a uns cosins de Vic que juguen en un club i tam-
b perqu a les hores de pati, a lescola, les taules de ping-pong es
converteixen en el refugi ideal dalg que busca posar-se a recer
duns companys no gaire amables. El tennis de taula li dna alena-
des daire, actua com a vlvula descapament al pati, quan surt de
lescola i tamb els caps de setmana, en un ambient en qu se sent
valorat, ms volgut, ms a prop daltres companys i del seu suport.
Als dotze anys, proposa a la seva mare crear un club de tennis de
taula a Vilanova. La seva mare est atnita davant una proposta aix,
per t confiana en les idees del seu fill. I del no-res, ajuntant tre-
20
balladors i jubilats de la Pirelli que durant les seves hores mortes
juguen a les taules de lempresa, nens i nenes de lescola i gent de la
penya barcelonista de Vilanova que hi havien jugat de joves, comen-
cen a entrenar, i ara sn un dels clubs ms importants de Catalunya,
amb un lloc a primera nacional i un gran historial en el planter.
Als catorze anys entra al Centre de Tecnificaci de Reina Elisen-
da, un centre per entrenar en tennis de taula els nens i les nenes
dentre deu i quinze anys que ms despunten en aquest esport, i als
estius, a Segur de Calafell, a part de jugar amb els vens, lEnric ini-
cia i ensenya tamb el seu germ Marc des dels quatre anys. El nen ja
creix envoltat de pilotes i imitant el seu germ gran. Quan arriben a
casa desprs danar a buscar lEnric als entrenaments, juga contra la
paret. Gravant amb vdeo el joc del seu germ, lEnric estudiar amb
pacincia i estratgia els moviments parablics de la pilota, langle
dinclinaci de la pala per al mnim fregament de la pilota per tal
que agafi la mxima velocitat. Aplica la fsica al tennis de taula per
perfeccionar al mxim el joc den Marc. Desprs que el petit es fede-
ri, amb cinc anys, i entri tamb al Centre de Tecnificaci, un any ms
tard, lEnric comenar a entrenar-lo de manera formal. A ms, li
far prcticament de pare, ja que poc desprs els seus pares de-
cideixen separar-se.
Des dels setze anys, lEnric es vol dedicar a ser entrenador i als di-
vuit anys sha tret el ttol dentrenador de tercer nivell, el ms alt
daquest esport. Durant uns anys hi dedicar molts esforos, amb la
idea daconseguir a llarg termini que el tennis de taula catal sigui re-
conegut i valorat, i sho prendr com una mena de deute personal.
Parallelament a la seva tasca dentrenador, lEnric ha comenat
el COU de cincies i segueix passant-ho malament a lescola, ara
duna altra manera, perqu per la seva timidesa encara se sent molt
poc cmode amb els companys, alguns dels quals comparteixen aula
amb ell des de lEGB.
Per uns moments li passa pel cap estudiar carreres de cincies i
investigar per descobrir coses mai descobertes abans, per no troba
sentit als estudis tal com estan enfocats, com un mitj per tenir un
21
futur i guanyar-se la vida. Els estudis i el fet daprendre haurien
de ser una finalitat en si mateixa, amb possibilitat de trencar cadasc
els seus propis lmits i dedicant el temps que calgui a estudiar o
conixer alguna cosa en la qual es creu o es vol ser el millor, o b un
mitj per aconseguir un objectiu concret ms enll de lenriquiment
material personal.
A poc a poc comena a buscar un altre objectiu, ja que lentrada a
la universitat no el motiva. Realitzar qualsevol feina no vinculada
amb el meu objectiu, noms per haver de guanyar diners, mhorro-
ritza, escriu en aquella poca. Les males experincies amb els com-
panys, juntament amb la poca motivaci que ja per si mateixos li des-
perten els estudis, fan que es desentengui encara ms de lmbit
acadmic. Afinal de curs no es presenta als exmens de recuperaci de
juny (tres assignatures pendents), ni tampoc als de setembre. La seva
mare es posa nerviosa. Mai no ha dubtat que el seu fill far carrera.
Un dels sentiments que ms insistentment han afectat lEnric en
diverses etapes de la seva vida, sobretot dadolescent, ha estat la sole-
dat. Ms que la soledat fsica, una soledat intellectual profunda, una
soledat de pensament que li fa enyorar no tan sols alg que lescolti
sin sobretot alg que el comprengui, que lentengui. LEnric t unes
preocupacions molt diferents de les persones que lenvolten i quan
intenta explicar a pinzellades els seus pensaments es troba amb un
rebuig frontal i incomprensi. En lpoca de linstitut, quan t molts
dubtes sobre quin cam seguir en la vida, sobre les seves motiva-
cions, escriu: Aconseguir trobar alguna persona que mentengui i
que confi prou en mi i jo en ella, com per intercanviar les idees ms
importants, s prou important com per esforar-me molt per acon-
seguir-ho.
Canviar la histria del tennis de taula
El curs segent, el 94-95, es posar a fer el COU de lletres, per el
seu objectiu ja han deixat de ser els estudis i apareix clarament en la
22
seva ment la necessitat de canviar la histria del tennis de taula a
Catalunya i a Espanya i que tots els aficionats i els practicants
puguin estar orgullosos del seu esport. Pensa que aix la seva
intelligncia ser til i que se sentir realitzat. Daquella poca deixa
escrit: No sabia com explicar-ho a la meva mare (que volia deixar
els estudis), perqu havia dexplicar-lhi tot des del principi i pensava
que no ho entendria. Des de llavors fins al mes de mar, vaig passar-
ho ms malament que mai, anava a classe amb el cap als nvols, veia
pissarres que de vegades estaven plenes i de vegades buides, per no
notava passar el temps, la majoria de lestona no veia ms enll dels
meus ulls i no sentia ms enll de les meves orelles. No sabia quant
duraria all per, per sort, el Vilanova va organitzar aquell any el
Campionat de Catalunya Alev i Sub-21 el 2 i 3 dabril, encadenat
amb la Setmana Santa. Les setmanes abans de la competici vaig es-
tar molt ocupat organitzant-ho tot i vaig deixar danar a classe amb
el consentiment de la meva mare. Desprs de la Setmana Santa li
vaig dir que ja no hi tornaria i aix ho vaig fer. Li vaig explicar el meu
objectiu per no tots els pensaments que mhi havien portat, no ho
va entendre per es va resignar. No sabia com explicar-li que per a
mi guanyar-me la vida no t sentit, que lnic que vull s utilitzar la
meva intelligncia per ajudar els altres.
Aix doncs, deixa els estudis quan est a punt de fer els dinou
anys. Durant prcticament dos anys, dedicar tot el seu temps a fer
dentrenador al Centre de Tecnificaci de Reina Elisenda. LEnric
voldr sempre posar a prova i endevinar els lmits de la capacitat del
seu germ. s el millor de la seva edat a Catalunya, per s tamb
millor que els de fora?, es pregunta insistentment. Per saber-ho,
lEnric, en Marc i la seva mare, un gran equip unit al mxim, inicien
un periple on recorren diferents campionats internacionals de ten-
nis de taula. LEnric sadonar que els de fora tenen avantatges
perqu poden entrenar dos cops al dia, cosa que a Catalunya es fa
molt difcil en haver de compaginar escola i entrenaments. A ms,
en aquell moment fa molta feina a la federaci, on se lescolta i sel
considera una persona brillant: insisteix que es preparin infantils
23
per jugar a internacional, proposa canvis en el sistema de rnquings,
etc. Finalment, buscant una soluci al problema de la falta de temps
suficient per entrenar, lEnric decideix crear un centre propi a Bag,
desprs de persuadir pares i gent del Centre de Tecnificaci de la ne-
cessitat dentrenar alguns nens dos cops al dia, que era el que es por-
tava a Europa, per treballar al mxim les seves capacitats.
Ajudar els altres, ajudar-se un mateix
El fet danar a Bag, als 21 anys, li permet continuar sense estudiar, ja
que malgrat les insistncies de la seva mare perqu compagins ell
tamb els entrenaments amb la represa dels seus estudis, lEnric con-
sidera que per poder donar el millor dell mateix i treure el millor
dels altres necessita dedicar-se totalment a lentrenament dels nens,
en cos i nima. Ho veu de vital importncia, de vida o mort. A ms,
aconsegueix que els entrenaments al peu del Cad li convalidin com
a serveis socials per a lobjecci de conscincia al servei militar.
Durant aquest perode que passa a Bag, coneix una persona a
la qual estima molt i que est passant per un molt mal moment per-
sonal. La vol ajudar a sortir dels seus problemes. Per aconseguir
aix, comena a interessar-se i a llegir molt sobre psicologia, sobre-
tot, i filosofia desprs, per anar ms a larrel del que pot retornar les
ganes de viure a les persones, aix s, trobar i donar un sentit a la
prpia vida. Ajudant aquesta persona, lEnric es comena a pre-
guntar a ell mateix quines sn les seves prpies motivacions i ob-
jectius. Ajudant els altres, doncs, acaba tamb ajudant-se i conei-
xent-se ell mateix. Des daquest moment dedica molt de temps a
llegir, a pensar i a navegar per la xarxa, on coneix una pgina que
quan sobre sona Imagine de John Lennon, la can que tant ha ins-
pirat pacifistes, humanistes, i en general el moviment hippy dels
seixanta i ms endavant. Aquesta pgina era un lloc web amb tot de
textos, articles histrics del moviment anarquista, humanista, co-
munista, de Henry Thoreau... i sobretot lEnric hi troba un autor
24
que el marca profundament: Erich Fromm, quan parla de Tenir o
sser.
La primavera li ha despertat amb molta fora una conscincia
social insospitada, que li fa por de seguir, perqu el tira molt enll,
cap a all que no coneix, amb una fora impertorbable. Troba que
lesport delit ja no s coherent amb la seva nova manera de pensar.
Tracta de convncer-se a ell mateix que pot canviar de vida, creu que
val la pena dedicar-se a canviar les coses, ajudar els altres i construir
un mn millor. Els caps de setmana, baixant en cotxe cap a Vilano-
va des de Bag (cal dir que lEnric sha tret el carnet a la quarta per
abandona el cotxe perqu es distreu massa amb els seus pensaments
i es considera, doncs, perills al volant) parlant amb la seva mare, va
desgranant amb timidesa algunes daquestes noves idees al ritme
duna msica della que sona en consonncia amb el que ell sent for-
tament dins seu... Els Gossos que li entonen a cau dorella: No tin-
guis por, pots canviar-ho tot....
I en efecte, tot comenar a canviar. Desprs de lany a Bag, als
22 anys lEnric decideix deixar el tennis de taula. Deixar tamb
progressivament de seguir els esports per la tele, que es convertir a
partir dara en una gran desconeguda. No la necessitar per dis-
treures, perqu es passar molt de temps amb el cap ocupat amb
idees i nous projectes que el motivaran profundament. Creu que el
fet de tenir unes capacitats especials, com sap que t, s una respon-
sabilitat, i que ha de fer servir aquestes capacitats per millorar les
coses, per fer coses realment tils.
A Bag lEnric sha sentit molt valent i ha fet grans passos per
vncer la seva timidesa. Ha hagut de portar un grup a tots els nivells,
no solament lesportiu, i per tant ha treballat molt en els mbits
emocional i comunicatiu i aix es comena a notar. Coneix noves
persones i els parla dels canvis que ha fet, dels seus objectius i la seva
nova manera de veure les coses, traa lligams damistat; a poc a poc,
doncs, es va obrint al mn de les relacions amb els altres. Coma part
de tot aquest procs, lestiu segent a Vilanova arriba tamb el seu
primer pet.
25
La seva gent no sap explicar-se el canvi, no sen sap avenir. La seva
mare, tampoc, i est espantada, ara que es veu a sobre que haur da-
costumar-se a portar el club ella sola, sense la incansable energia de
lEnric al costat, que havia estat linsistent promotor de la idea de crear-
lo i de la seva consolidaci. Ning no entn com alg que ha dedicat
totes les seves energies a una fita, ara, de cop, vol canviar de vida.
Creu que potser lestudi li podr servir per al seu gran objectiu i
es matricula novament per fer el COU, aquest cop a Barcelona, on
simagina que trobar ms oportunitats per aprendre com arreglar
el mn. A lacadmia del centre de Barcelona la majoria dels seus
companys de classe no sn precisament bons estudiants, a difern-
cia dell, que sho traur tot amb excellents. Acostuma a ajudar al-
guns companys i companyes donant-los un cert refor en les
matries que ell ja domina, fins i tot els ajuda psicolgicament, els
escolta i els parla. Segueix, doncs, intentant ajudar els altres, veient
qu passa dins seu, intentant trobar eines perqu superin els pro-
blemes que els atrapen. Parallelament ja comena a interessar-se i a
assabentar-se dels projectes socials i les reivindicacions que corren
per la Barcelona del moment.
Un bon dia, mentre passeja per una fira dentitats buscant algu-
na idea que li cridi latenci pel seu potencial transformador, troba
un estand de la plataforma 0,7%, que reivindica una ajuda oficial al
desenvolupament superior a lactual. Lincansable i malaurat An-
drs Arcos latn des del taulell. LEnric llegeix el fullet de la campa-
nya i sadona que t a veure amb el canvi de les relacions entre el
nord i el sud. Pregunta qu fan exactament i diu a lAndrs que li
agradaria participar-hi. Resulta que ara es preparen unes jornades
per parlar del deute extern i que han quedat dimecres segent al lo-
cal del Servei Civil Internacional (SCI) per a aquest tema. Aquesta
informaci i un trptic de lassociaci EcoConcern seran els primers
contactes que lEnric tindr amb el nou mn en el qual est a punt
dinvolucrar-se. El dimecres arriba a lSCI i es troba lAlfredo que
doblega trptics de la campanya. Es posa a ajudar-lo. I vet aqu, ja t
un peu a dins. LEnric anir tamb de participant a les jornades, on
26
ja descobrir, entre altres coses, les mtiques xerrades dArcadi
Oliveres.
De les jornades, en va sortir una plataforma per a labolici del
deute extern. Les primeres reunions a les quals assistir lEnric seran
precisament les daquesta nova plataforma. A ms, tamb comena
a anar a conferncies que es fan a EcoConcern; sovint t ganes de
dir-hi la seva, per la timidesa el ven i poques vegades ho fa.
Comena a llegir molt sobre filosofia, poltica, ecologia... Quan un
llibre li agrada, li dura dos o tres dies com a molt.
Lanada de lEnric a Barcelona ha coincidit amb lentrada den
Marc al Centre dAlt Rendiment de Sant Cugat. LEnric el segueix, en-
cara que ara de ms lluny, el va a veure i lanima, collabora amb el seu
nou entrenador i el motiva a seguir. LEnric es distancia, tot i que no
vol que en Marc es pensi que labandona, que el deixa. Sent, per, amb
molta fora que ho ha de deixar tot per dedicar-se a canviar la societat
que lenvolta. Pensa que la societat el necessita i que el mn est molt
malament. Tot i sense lEnric al costat, en Marc ser diverses vegades
medallista en els europeus de joves i un dels 200 millors del mn.
Entre la universitat i el canvi social
Abans de matricular-se a la universitat, lEnric ha passat els exmens
de selectivitat. Les seves notes dexcellent fan creure als seus pares
que reprendr el cam que sempre havien pensat per a ell, per els
fets aviat parlaran per si mateixos.
Desprs daquests exmens assisteix a la primera reuni de la
plataforma contra el deute extern, on un grup de persones de Lleida
proposen fer una consulta social per demanar a la ciutadania qu
opina sobre el tema, tal com ells ja havien fet a la seva ciutat durant
les ltimes eleccions municipals. Per fi un gran projecte que t a
veure amb lobjectiu de canvi social que mhe marcat!, pensa lEnric.
Ens situem als voltants del mes de setembre. Part de la gent de la
plataforma no es veia capacitada per tirar endavant un projecte tan
27
ambicis, per es van donar unes setmanes per tal que aquells que
ho veien possible demostressin que el projecte podia tirar endavant.
La campanya va tenir molta difusi i acceptaci en tots els mbits on
es va explicar i per aix finalment tothom es va apuntar al carro de
tirar-la endavant. Quan el projecte finalment es va fer realitat,
shavia fet popular un lema prou encoratjador: Ho vam aconseguir
perqu no sabem que era impossible. Aquesta idea ens pot ajudar
a entendre tamb la filosofia de lEnric: a ell, all que s impossible,
lluny de fer-lo enrere, el motiva.
El seu pas per la universitat el curs segent s fuga. Comena la
carrera de Sociologia a la Universitat de Barcelona. Hi est quatre
mesos. Discuteix molt amb els professors sobre les teories que
sensenyen i considera que el que ensenyen a la universitat sn
teories antiquades respecte duna realitat que canvia de pressa, i que
s una prdua de temps assistir-hi. Ell creu que pot aprendre ms
per ell mateix, al seu ritme, i del que ms li interessi. Sempre ha es-
tat autodidacte.
A ms, ja est plenament integrat en lorganitzaci de la campa-
nya per tirar endavant la consulta social per a labolici del deute ex-
tern. Acompanyant el seu germ, passa el Cap dAny de canvi de
millenni a la plaa de Tiananmen, a la Xina, on decideix que deixar
la universitat i es dedicar completament a la preparaci de la con-
sulta que es preveia per al 12 de mar daquell nou any que
comenava. El gener es va presentar als exmens per sense haver-
los estudiat, noms per curiositat. Desprs, nicament tornaria a
posar els peus a la universitat per participar en assemblees destudi-
ants, accions i campanyes.
Les primeres mobilitzacions: dedicat a lactivisme
durant deu anys
Amb lentrada en el nou millenni ens trobem en un context de llui-
ta pel canvi global en el qual lEnric es veur immers de ple, partici-
28
pant activament en un conjunt de mobilitzacions importants. Com
a precedent, als EUA la victria de les histriques mobilitzacions
contra lOMC a Seattle, on entre 50.000 i 100.000 persones fan fra-
cassar lanomenada Ronda del Millenni, es considera generalment
com el punt dinici dun moviment contra la globalitzaci neolibe-
ral, moviment que sestendr cada vegada ms arreu del mn.
La consulta social per a labolici del deute
extern
El 12 de mar de lany 2000, i desprs de sis intensos mesos de
preparaci, se celebra a Catalunya i a Espanya la Consulta Social per
a lAbolici del Deute Extern, una de les primeres campanyes de
desobedincia civil en qu lEnric participa a temps complet. Es
tractava dorganitzar un referndum, coincidint amb les eleccions
generals daquell any, per preguntar a la ciutadania sobre la can-
cellaci del deute que els pasos ms pobres tenen amb lEstat es-
panyol. Ms dun mili de persones van donar el seu vot a la con-
sulta malgrat la prohibici de dur-la a terme, i el 98% ho va fer a
favor de la cancellaci del deute, en un acte massiu de democrcia
participativa i desobedincia civil.
En aquella poca lEnric ja sorprn els seus companys de la
Xarxa Ciutadana per a lAbolici del Deute Extern (XCADE) per la
seva dedicaci i la seva capacitat organitzativa i de treball. Per exem-
ple, lEnric surt voluntari de seguida quan des de la xarxa es
comena a buscar alg que pugui gestionar el correu electrnic de
manera efica: ell t la intuci que si alg est motivat per partici-
par en una campanya cal respondre-li rpidament per mantenir en
calent la seva motivaci. LEnric sencarregar tamb de lorga-
nitzaci del districte de lEixample, el ms gran, i dels districtes de
Sant Mart i Horta-Guinard, posant ja a prova la seva facilitat per
gestionar recursos i organitzar persones amb una gran capacitat.
Deia als seus companys que volia canviar de vida i que per fer-ho
29
utilitzaria tots els recursos de qu disposs. Amb aix senzillament
volia dir, en aquell moment, que amb lassignaci mensual que li
passava el seu pare com a tots els seus germans, ell va pensar que si
gastava poc es podria dedicar a lactivisme a temps complet. I aix ho
far, durant aproximadament tres anys.
El Moviment de Resistncia Global i lAcci
Global dels Pobles
Desprs de la campanya del deute, lEnric se suma a ltima hora a la-
campada del 27 de maig a la plaa dEspanya, on centenars de perso-
nes protestaven contra una desfilada militar de lexrcit espanyol.
Desprs de plantar les tendes (a lEnric li havia deixat la tenda la seva
innocent mare, que evidentment no tenia ni idea de les intencions del
seu fill, ni tan sols quan passant per prop de la plaa va sorprendres de
veure una tenda igual que la que tenien a casa...) lacampada va
comenar sense aldarulls fins que els agents van decidir actuar de
matinada, mentre els manifestants dormien. Va comenar un desa-
llotjament de lestil juguem a arrencar cebes, en qu 150 activistes
endormiscats intentaven resistir pacficament a la intervenci noc-
turna.
Dies desprs daquests incidents, lEnric va anar a una reuni
dun grup de gent de Barcelona que volia crear una xarxa contra la
globalitzaci econmica. LEnric, a qui feia ben poc li havia arribat
Internet per cable a casa i navegava ms que mai, shavia assabentat
duna contracimera que es faria a Praga contra el Banc Mundial i el
Fons Monetari Internacional el mes de setembre, una notcia que li
va fer constatar amb molta alegria que el moviment de resistncia a
la globalitzaci econmica havia comenat a Europa. Aix, en aque-
lla primera reuni ja va proposar al grup acabat de crear danar a
Praga i va plantejar la possibilitat de sumar-se a la gent que havia
participat tamb en la campanya del deute per fer una plataforma
conjunta. A partir daqu, es crear una comissi de treball per
30
preparar el viatge a Praga i una altra per organitzar una mani-
festaci a Barcelona amb el mateix motiu, per a aquells que no es
desplacessin a lepicentre de la reuni. I de tot aix, en naixer a Ca-
talunya el Moviment de Resistncia Global (MRG).
En aquesta mobilitzaci lEnric demostra ja una vocaci inaudi-
ta per crear llistes de correu: sen crea una de parla castellana (pra-
ga2000) i una altra per a la traducci al castell dels documents que
arribaven. Internet, com a novetat i gran revoluci, duu a terme un
gran paper en lorganitzaci daquesta contracimera. Els grups lo-
cals faciliten els espais i la logstica i desprs les assemblees presen-
cials, un cop a lloc, prenen la resta de decisions. LEnric anir prvi-
ament a Praga per a una reuni preparatria, on coincidir ja amb
membres dAcci Global dels Pobles (AGP), un grup de persones
molt posades en lactivisme a escala global que ara preparaven amb
afany la contracimera. A ms, lEnric ser un dels portaveus davant
la premsa catalana i sencarregar, juntament amb algunes altres
persones, de fer els contactes i organitzar el viatge dels catalans. A
Praga, la delegaci catalana i espanyola va ser la ms gran dEuropa
desprs de lalemanya.
El resultat: de nou, una victria. Saconsegueix que se suspengui
la conferncia. No sense costos: 700 detinguts, entre ells uns 40 cata-
lans, i nombrosos ferits. Quan lautobs de tornada marxava cap a
Barcelona lEnric decideix quedar-shi uns dies ms per si cal ajudar
a acabar de tancar les mobilitzacions i afrontar represlies, i tamb
per preparar noves campanyes amb lAGP. En aquest moment estem
davant dun Enric que simplica de manera molt forta en lactivisme
en lmbit europeu. El que ms el sobta i lemociona de Praga s
anar a un pis de lAGP i trobar-se amb representants dels movi-
ments socials dels cinc continents: des dun aborigen de Nova Ze-
landa fins a un indgena de lEquador.
El mes de novembre del mateix any, desprs de les mobilitza-
cions de Praga, es reprn encara la recta final de la campanya del
deute. Activistes de tot lEstat es desplacen a Madrid el 25 i el 26 de
novembre per presentar els resultats de la consulta a cada diputat del
31
Congrs. A ms, es fa una acampada a la Castellana i una acci sor-
presa: sacorda un senyal i a la de tres, un grup de 300 persones ha de
crrer i asseures a les escales del Congrs de Diputats per llegir un
manifest. La crrega de la policia nacional va ser del tot despropor-
cionada davant la resistncia pacfica dels manifestants: lEnric va re-
bre un bon cop de porra i tot i que el portaveu va poder llegir el ma-
nifest, ho va fer amb un regalim de sang que li lliscava galta avall.
Lancdota de tot plegat vindr ms tard: en el moment descriure
aquestes lnies lEnric ha rebut una citaci judicial per al 17 de febrer
de 2009. I no precisament per lacci per la qual molts de vosaltres es-
teu llegint aquest llibre. Senzillament perqu, vuit anys ms tard, i a
petici dels afectats daquelles pallisses, els tribunals estan intentant
esbrinar encara qu va passar aquell dia amb la policia. Ja se sap, la
justcia es pren el seu temps segons per a qui treballa. Una altra cosa
que se sap: lEnric, evidentment, no hi ha pogut assistir com a testi-
moni; ara mateix, precisament, si hagus de respondre davant la
justcia per algun acte, ho faria com a acusat i defensant pblicament
i polticament la seva acci de desobedincia a la banca.
Tant en la campanya de Praga com en la del deute, lEnric sent
unes sensacions que no ha experimentat mai tan intensament: un
sentiment de pertinena, damistat, de companyonia, de sentir-se en
lambient en el qual es troba cmode, compartint objectius i accions
collectius. Sempre ha buscat sortir de la soledat que lhavia acom-
panyat durant un bon grapat danys, i fins aquell moment no se
nhavia sortit. Quan va arribar a Barcelona es va apuntar a una asso-
ciaci, MENSA, que venia a ser com una espcie de club social per a
persones amb un coeficient intellectual elevat. Des de nen havia
pensat que es podria sentir cmode en un lloc aix, sobretot quan
dadolescent es trobava tan sol i amb tantes dificultats de compartir
les seves inquietuds. Per un cop dins daquest club, i anant a alguns
sopars amb la resta de la gent, es troba amb una manca denergia
i un acomodament entre ells que no el motiva; el que volia era
compartir la visi del mn que per a ell era nova, i actuar en conse-
qncia.
32
Nia i Zuric... i Barcelona! Contracimeres
perseguint cimeres
Encara al mes de desembre hi haur una trobada de la Uni Europea
a Nia, on sinaugurar un nou model de viatge per als activistes:
ocupar els trens per desplaar-se fins als llocs on es feien les re-
unions, reivindicant el dret al transport gratut com a part del dret
dexpressi i de participaci en manifestacions de carcter europeu.
Aquesta mateixa tctica es va utilitzar per desplaar-se fins a
Zuric durant el mes de gener de lacabat destrenar 2001, on es feia
una trobada contra el Frum Econmic Mundial que es reunia a
Davos. LEnric i el seu grup van anar a Zuric, per altres manifes-
tants van optar per acostar-se tant com fos possible a on era la re-
uni: tant com fos possible, per no gaire. Per arribar a lepicentre
de la trobada shavia de travessar un llac, i ja us podeu imaginar com
tremolaven les barquetes dels activistes quan, remant, remant, es
trobaven davant un enorme vaixell de guerra que els barrava el pas.
AZuric, la confrontaci amb la policia va ser important. LEnric i al-
gunes altres persones van marxar abans que la manifestaci sacabs
per, quan van agafar un tramvia, la policia va irrompre brusca-
ment i va detenir tot el vag, ja que pel que sembla tot devia fer pu-
dor de manifestant antisistema. Una dona de 86 anys sen va poder
escapar. Dels detinguts, set eren catalans i van estar a comissaria du-
rant tres dies, lEnric compartint cella amb un xicot dAlgria a qui
pretenien expulsar tamb del pas, encara que per motius ben dife-
rents. Finalment lEnric va ser expulsat i enviat emmanillat a laero-
port sus, per arribar de nou lliure a Barcelona. La seva mare, que
havia patit molt aquells dies, va respirar alleujada.
En aquestes mobilitzacions globals els sentiments dunitat i
dobertura eren molt grans, sestava en un procs molt nou, en uns
moviments que ning no havia definit encara i que sestaven cons-
truint entre tots els que hi participaven, independentment de les
seves ideologies ms particulars, que no trencaven la lluita en
com.
33
A principi de lany 2001 havien comenat a proliferar els tanca-
ments de sense papers a les esglsies barcelonines, moment en qu
lEnric va tornar puntualment a la universitat. Va convncer uns
quants amics del campus de la Diagonal per tancar-se a la universi-
tat en solidaritat amb els immigrants i desprs a la Pompeu va ex-
plicar que els de la Diagonal es tancaven, provocant un efecte dmi-
no de tancaments, ja que ning no volia ser menys que ning.
Desprs duns dies de tancament, pocs estudiants mantenien la mo-
bilitzaci (lEnric anava passejant el seu sac de dormir i la seva moti-
vaci duniversitat en universitat) i quan es van abandonar els edi-
ficis i es va passar a plantar unes poques tendes de campanya davant
la facultat, lEnric seguia animat comentant a altres acampats que
cada tenda de campanya era un punt dinformaci i de resistncia.
Al mateix temps, sengega la campanya contra el Banc Mundial,
que pretn reunir-se a Barcelona el 24 de juny. s la primera con-
tracimera a Barcelona i lEnric demostrar un cop ms una capaci-
tat organitzativa i un domini dInternet impressionants. Sel consi-
dera lhome connectat.
La policia tamb ho devia considerar aix, perqu el dijous de
Setmana Santa daquell any, en arribar a casa a la tarda, lEnric des-
cobreix una persona vestida de negre fugint corrents per la terrassa
del seu pis i desapareixent rpidament. Desprs de superar lesglai,
sadona que li han regirat papers i que han buscat en el seu ordi-
nador, per no shan emportat res. Tamb recorda que el dia anteri-
or havia dit per telfon a una persona que aquella tarda no hi seria
perqu marxaria a una trobada a Girona, per sense dir a ning que
a ltima hora havia decidit no anar-hi fins divendres al mat. Len-
trada ha estat sense fora, per la terrassa que sobre i es tanca amb
clau. Recorda tamb que, curiosament, uns dies abans havia rebut
una trucada perduda quan era a casa i que quan ell havia provat de
trucar a aquell nmero, una veu li havia respost Comisara de
polica, dgame. Aquest fet tan escandals va ser denunciat a la
roda de premsa coincidint amb la presentaci de la campanya con-
tra el Banc Mundial.
34
Molta gent es recolzava en lEnric, ja que era molt responsable,
treballador i tenia un bon criteri poltic. La preparaci daquest es-
deveniment va ser molt important a Barcelona, els activistes es reu-
nien a El quartelillo, al carrer de Joaquim Costa, i all es passaven
hores i hores treballant, per tamb rient i establint vincles estrets-
sims... Els horaris que feien eren bojos, de vegades ni tan sols es
recordaven de menjar! Hi havia un ampli espectre poltic mobi-
litzant-se i, com que el discurs antiglobalitzaci era molt nou, no se
sabia quina seria la reacci de la gent, de les institucions, de la poli-
cia... Abans de Barcelona, a la cimera contra la UE a Gteborg
shavia disparat contra algun manifestant i, per tant, hi havia fora
tensi entre els activistes, tot i que al final el que passava era sobre-
tot que hi havia una gran criminalitzaci del moviment.
La campanya estava creant molt dinters, i davant la previsi de
mobilitzacions, el 19 de maig el Banc Mundial va fer pblic que sus-
penia la reuni. Les mobilitzacions es van mantenir amb algunes
modificacions: es van suspendre els bloqueigs per es va convocar
una visita guiada a la borsa. Malgrat que els poderosos es van quedar
a casa, les mobilitzacions van convertir-se en un festival victoris,
amb la participaci pacfica de multitud de famlies, nens i nenes,
pares i mares, joves, avis i vies... Si parlem daquesta mobilitzaci
no podem obviar noves prctiques i estratgies politicoartstiques
impressionants que es portaven a la prctica: grups dartistes van
crear una moda prt a rvolter per protegir-se de la policia de
manera elegant i divertida, el grup Las Agencias va estrenar uns es-
cuts de protecci amb tot de dibuixos i colors, amb nens i vies pin-
tats, per la qual cosa quan la policia repartia llenya limpacte visual
era molt fort. Es feia servir una tactical frivolity (frivolitat tctica),
que consistia a ballar, cantar, disfressar-se, manifestar-se de manera
festiva per desdramatitzar una situaci dramtica, cridar latenci
de la premsa i despistar la policia. Totes aquestes tcniques estaven
molt inspirades en el model angls de Reclaim the Streets, recla-
mar els carrers de manera festiva.
A la seva arribada a la plaa de Catalunya, per, la policia va
35
encerclar la plaa i va comenar a carregar contra els manifestants
(desprs es va saber que per la provocaci de policies disfressats
dantisistema), de manera que lacte es va saldar amb nombrosos
ferits i detinguts. En aquesta mobilitzaci shavien obert tres lnies
de telfon a nom de lEnric, que anava passant la factura a la comis-
si econmica de la campanya que organitzava els actes: una lnia
per a la comissi legal, una altra per a la premsa i lltima per a co-
ordinaci. Desprs de les mobilitzacions la lnia de la comissi legal
va continuar operativa a causa de les detencions que hi havia hagut.
Gnova en flames
El mes de juliol daquell intens any 2001 ser recordat tristament per
les mobilitzacions contra el G-8 (el grup dels pasos ms rics i
poderosos del mn) a la ciutat de Gnova i les seves lamentables i es-
candaloses conseqncies. Prviament a la trobada, lEnric i alguns
altres activistes inseparables, com la Mayo, en Jeff, lArnau, en Josep
Maria i la Merc van anar a preparar la logstica per als catalans que
havien darribar a la ciutat al cap duns dies. Dormien en una casa
als afores de la ciutat, a fora, sota una parra dun jard, i lEnric, sem-
pre amb el seu porttil, el feia servir de coix per tal que no lhi
robessin i per posar-se ms cmode. Els activistes havien de trobar
un lloc per dormir per als catalans que havien darribar al cap duns
dies, per semblava que tots els espais estaven molt plens. Sorpre-
nentment, en un gran i atapet parc especialment habilitat per a lo-
casi, van divisar una petita zona sorrenca on hi havia espai per es-
tablir-shi. I aqu anirien a parar finalment els catalans, que
entendrien el perqu daquelles olors tan agradables que els acom-
panyaven quan sadonessin que estaven dormint en realitat sobre
uns pipicans per a gossos... Sort que estaven preparats per a tot.
LEscola Dias era el centre de coordinaci dels activistes, el cen-
tre logstic on la Mayo i lEnric es passarien hores fent feina dins la
comissi de premsa de la campanya.
36
La contracimera estava organitzada en tres dies: el primer era
una manifestaci de suport a les persones immigrants que va ser
molt multitudinria, el segon era el dia dels bloqueigs a la cimera i
el tercer, el dia de la manifestaci ms important. De tota manera, a
partir del segon dia ja es va comenar a veure que les coses no pin-
taven gens b. La ciutat estava en guerra i la gent en estat de xoc da-
vant la brutalitat i la impunitat policial que tenia el suport institu-
cional... Lassassinat de Carlo Giuliani va sembrar el pnic i el caos
en un marc de batalla campal difcil de controlar.
La policia va entrar sense contemplacions a lEscola Dias pocs
minuts desprs que la Mayo i lEnric nhaguessin sortit i va ferir dura-
ment desenes de persones. Ells dos havien marxat cap a Roma perqu
en Marc jugava un campionat dEuropa de tennis de taula i lanaven a
veure. Des de lescola, la mateixa lnia de telfon que shavia utilitzat
per a aspectes legals durant la campanya contra el Banc Mundial va
servir als ferits per comunicar-se amb lexterior i informar del que es-
tava passant. El que no va tenir en compte lEnric en aquest sentit s
que, mesos desprs dels dies fatdics a Gnova, li arribaria una factura
de 1.600 euros de la companyia per aquesta lnia, i que no tindria a qui
passar la despesa perqu la campanya ja estava acabada. Va pensar que
algun dia, en algun moment, ja ho resoldria.
Un gran comunicador sempre al darrere
Aquest mateix any, tamb amb la participaci de lEnric, es crear
ComunicAcci, un collectiu de comunicaci ms permanent (nor-
malment les persones que sagrupaven per lluitar contra aquestes
cimeres no mantenien desprs la continutat sin que els grups es
dissolien desprs de les accions per a un objectiu com), format per
lAntonio i lAntnia, la Mar, la Griselda, en Nacho, en Rolando, en
Pau, lAda i lEnric, que servia de gabinet de premsa dels movi-
ments socials, en el qual saconsellava sobre com fer comunicats de
premsa i grafisme, es fomentava la visibilitat de les accions ms en-
37
ll dels tradicionals comunicats i existia un telfon de contacte per-
manentment ats per lAda. Al cap duns mesos de la seva creaci,
el collectiu presenta Liberinfo.net, una agncia de notcies dels
moviments socials per difondre les seves informacions (comuni-
cats, activitats, convocatries, accions) als mitjans de comunicaci.
s un portal per fer sentir la veu dels moviments socials en els mit-
jans de comunicaci, ja que sovint estaven mancats dinfraestruc-
tures que els permetessin contrarestar la capacitat difusora daltres
mitjans. Liberinfo.net ser una eina ms sostinguda en el temps,
una eina de poltica comunicativa en una poca molt florida de
mobilitzacions, en qu cada dos mesos hi havia accions i fins i tot
existien periodistes especialitzats en moviments socials, es parlava
fins i tot ja de la possibilitat de crear mitjans propis. Liberinfo
sestrenar ms tard, durant la Campanya contra lEuropa del Capi-
tal i la Guerra (mar del 2002).
LEnric daquella poca es converteix en una mquina de co-
municar, tot i que ho fa sempre des de darrere. A les campanyes es
menyspreava el lideratge, no hi havia ni portaveus ni cares que es
reconeguessin i sintentaven evitar de totes totes els personalismes.
Tot i aix, alguna gent que ha treballat amb lEnric opina que ell ho
dominava tot per des de darrere, ja que no era un lder carismtic.
El moviment era ell, per ell no es veia. Tenia molt de poder per
la informaci que possea, pels coneixements tcnics, pel gran
temps que hi dedicava... marcava la diferncia. s una persona
perseverant, tena, quan se li fica una cosa al cap no para fins a
aconseguir-la. Aix ltim de vegades li porta problemes, ja que no
tothom pot i vol anar al seu ritme, no tothom comprn i accepta la
seva manera de fer. En moltes campanyes, si veu una cosa molt
clara, tira pel dret encara que no hi hagi consens (si no nhi ha
crear un nou collectiu per poder dur a terme lacci amb qui
hi estigui dacord, aix s), escolta les idees i els temors dels altres
per no busca laprovaci de ning. Algunes persones sempipen.
Daltres creuen que s un visionari amb molt bones idees i el
deixen fer.
38
11 de setembre de 2001
El dia 11 de setembre de 2001, quan es produeixen els famosos
atemptats contra les Torres Bessones a Nova York, lEnric era a casa
amb el seu company de lluites nord-americ, en Jeff, i amb la Mayo,
la seva primera relaci, treballant algun tema de lMRG. La notcia
els va arribar per Internet i quan George Bush va aparixer a la tele-
visi dient que calia mobilitzar-se contra els terroristes, que calia
atacar lAfganistan, va comenar a haver-hi diverses crides a la xarxa
per mobilitzar-se contra un possible atac. A lEnric se li va acudir fer
un llistat de totes les convocatries que anaven sortint en els diver-
sos pasos i ciutats i desprs fer un resum de la gent que anava par-
ticipant en cadascuna. A ms, es va subscriure a llistes darreu del
mn per on anava fent circular aquesta informaci per intentar anar
motivant ms i ms gent a sortir al carrer, per anar creant brou de
cultiu. En Jeff estava en estat de xoc, ja que la seva famlia vivia a
Nova York, i perqu no es podia creure el que estava veient.
Aquella tardor, tamb amb en Jeff i la Mayo, creen un grup
dafinitat per potenciar eines que permetin als moviments socials
fer xarxa sense dependre de grans organitzacions ni havent de re-
comenar cada vegada a fer contactes de nou desprs de les campa-
nyes. Entre els tres van crear el concepte inspirador de cultura de
xarxa: en Jeff va acabar fent la tesi doctoral sobre aquest tema
mesclant-ho amb les seves vivncies de mobilitzacions antigloba-
litzaci a Barcelona i a Catalunya. A la llarga, tamb la Mayo es con-
vertir en una investigadora que centrar la seves energies en la re-
cerca activista i en el foment de la creaci de xarxa.
De tots ells, en surt la reflexi que desprs de les vivncies a Gno-
va i de latemptat a Nova York lactivisme de resistncia global va can-
viar molt. Duna banda, lassassinat de lactivista Carlo Giuliani i lac-
tuacigeneral de la policia a Gnova vanmarcar el futur del moviment
global perqu la por i la incertesa respecte a la violncia policial van
condicionar les accions que es farien a partir daquell moment. Daltra
banda, el terrorisme va passar a ser primera pgina de totes les notcies
39
i de tot plegat sen va ressentir la creativitat de lacci directa, va aug-
mentar tamb la repressi a la dissidncia. A partir de llavors la lluita
senfocar ms en lmbit local i el treball internacional estar ms en-
focat a la construcci dalternatives i menys en la protesta.
LEnric viatja encara ms per finalitzar lany i per comenar el
nou amb empenta. Primer a Brusselles, on es feia una reuni de la
Uni Europea, i desprs a Leiden (Holanda), per preparar una con-
ferncia europea de lAGP. Com que desprs de l11 de setembre
havien augmentat molt els controls, la tctica docupar el tren per
desplaar-se no es va poder materialitzar i desprs que els fessin
baixar de cinc trens diferents, lEnric i els seus companys van decidir
passar-se a la gasolina abans darribar desprs de les mobilitzacions
i van llogar dos cotxes. De cam cap a Brusselles feien nit a caixers i
estacions, qualsevol recer valia. Tot i les incomoditats, lEnric es
posava cmode, com ja sabeu, fent servir el porttil de coix.
Contra lEuropa del Capital i la Guerra
Aquell nou any 2002 comena amb uns intensos mesos de preparaci
de la campanya contra lEuropa del Capital i la Guerra, que sactivaria
al mes de mar per denunciar les poltiques de la Uni Europea en un
context en qu Espanya nocupava la presidncia. En aquesta ocasi,
lexperincia apresa en la preparaci daltres campanyes i tots els con-
tactes recopilats van facilitar molt la feina, i la presa de decisions era
rpida i efica, per la qual cosa en noms tres mesos es va poder or-
ganitzar una bona campanya. Tot i aix, hi havia alguns handicaps
que semblava que podrien afectar la mobilitzaci. Duna banda, els
sindicats majoritaris, els partits parlamentaris i algunes organitza-
cions cviques sinhibien davant la percepci de radicalitat de la
campanya i semblava que no shi vincularien, cosa que podria afectar
el nombre de persones mobilitzades. A ms, un dels cartells de la
manifestaci va ser molt polmic perqu consistia en un gran gorilla
blanc aixafant les torres de la Vila Olmpica. Aix feria sensibilitats en
40
un moment en qu la memria de l11 de setembre a Nova York en-
cara era molt recent. Daltra banda, gran part de la gent ms implica-
da en la preparaci es van absentar durant deu dies daquell mes de
gener per anar al segon Frum Social Mundial de Porto Alegre. LEn-
ric no era un dells, ja que considerava que la seva responsabilitat en
aquell moment era quedar-se a Barcelona, malgrat que li hauria agra-
dat veure qu es coa a Porto Alegre.
Malgrat els possibles contratemps, altres factors van jugar a fa-
vor de la campanya. Les mesures de seguretat que preveia el govern
espanyol del Partit Popular eren espectaculars, amb una immensa
presncia de policia al carrer que a molts els recordava locupaci
feixista de la ciutat lany 1939. Aquest prets control de la situaci
sels acabar girant en contra perqu indigna molt la ciutadania i
aix potencia la mobilitzaci. A ms, la comissi de comunicaci fa
molt b la seva feina grcies a la tasca de ComunicAcci i lacabada
destrenar Liberinfo, i la campanya surt molt a la premsa. Es convo-
ca una jornada daccions descentralitzades i una gran manifestaci
per al 16 de mar, a la qual assisteixen centenars de milers de per-
sones sota el lema de Som milions i el planeta no s vostre. Entre
aquests centenars de milers, per, lEnric no hi s. I on s? Doncs,
davant lordinador coordinant i fent comunicats de premsa.
Sindicats i partits shi han afegit a lltim moment, situats a la
cua de la manifestaci perqu no sn els organitzadors, per, per
sorpresa, hi havia tanta gent mobilitzant-se que quan la capalera de
la manifestaci va arribar a Pla de Palau, ells encara no havien fet ni
un sol pas. Els poltics no van poder ni tan sols sortir de la plaa de
Catalunya. I quanta gent hi havia, doncs, pels carrers en aquella
ocasi? Els organitzadors no sabien qu dir: uns deien 300.000, els
altres 500.000... Al final van dir 495.000 perqu 5.000 persones que
volien entrar a lEstat espanyol shi van haver de quedar a les portes,
ja que shavia trencat lacord de Schengen per tancar la frontera i
impedir larribada de ms manifestants a Barcelona.
Al final de la campanya la gent estava molt contenta i tothom la
valorava com un xit, per la mxima preocupaci de lEnric era
41
com podrien mantenir el contacte i la continutat de tota aquella
gent que havia infestat els carrers aquell dia. Per aix, es va decidir
proposar a la comissi de comunicaci descriure una carta a la ciu-
tadania
1
instant a seguir mobilitzant-se i actuant; tot i que sen van
repartir uns 2.000 exemplars, no va poder tenir gaire difusi. En
aquell moment lEnric va pensar que el fet de no tenir recursos sufi-
cients per poder fer una difusi molt ms mplia de les lluites i les
campanyes, per continuar arribant a la ciutadania i al mxim de
gent, era un vertader limitador per al canvi social.
LEnric, des del 99, havia comenat a agafar lhbit de fer bases de
dades de tots els contactes collectius i individuals que feia i la gent
sovint lescrivia per demanar-li aquests contactes. Daqu en sortir
la idea de fer una guia til i un directori de moviments socials i de
crear lInfoespai, entre daltres. La idea bsica de lEnric era i s crear
eines i aprofitar recursos per tal que hi hagi enllaos entre els dife-
rents moviments, que hi hagi una xarxa activa, que existeixi infor-
maci actualitzada sobre tot el que sest tirant endavant, que es
mantinguin la continutat i els contactes de campanya en campanya.
Laltra especialitat de lEnric eren i sn les llistes de correu i la seva
dinamitzaci. A ms, en els moments de ms efervescncia de cam-
panyes, lEnric anava passejant un pack de contactes per tot arreu on
anava, per ajudar a la difusi i posar en contacte les diverses inicia-
tives: quan hi havia una campanya nova, lEnric arribava, plantava el
seu ordinador a la comissi organitzadora i els copiava tots els ar-
xius de contactes que podien ser del seu inters per a cada cas.
A final dabril hi ha una reuni del Consell Internacional del
FrumSocial Mundial a Barcelona, a lAteneu Popular de Nou Barris,
al qual lMRGs convidat, per la fama que havia adquirit a Europa. La
gent del Frum no entenia que lMRG era una xarxa i no una orga-
nitzaci juvenil que pogus representar tots els activistes. La comissi
internacional de lMRGno est dacord amb les formes organitzatives
del Consell Internacional, que sn jerrquiques, i participa noms
42
1. La podeu llegir en lnia: http://www.tinet.org/~mrgtgna/carta.html.
com a observador local en una trobada on tot semblaven lluites pol-
tiques per qestions ideolgiques entre els trotskistes i els socialistes.
Parallelament al desenvolupament ms o menys simptic daquesta
reuni, el tercer dia, quan lEnric arriba a lAteneu, rep una trucada
que li diu que estan desallotjant Can Masdeu desprs de sis mesos
dokupaci. En un moment, oblidant-se completament de la reuni,
lnica cosa que fa s demanar on pot trobar un ordinador, entra a
Liberinfo i envia una nota de premsa. Mentrestant, alguna gent de
lMRG intenta convncer els organitzadors del Consell Internacional
que vagin a donar suport a la masia assaltada de la serra de Collsero-
la. LEnric marxa a casa i fins que al cap de seixanta hores el jutge no
anulla el desallotjament, no en surt i gaireb ni dorm, estant nit i dia
atent a les trucades que arribaven de la masia en resistncia i infor-
mant la premsa de tots els esdeveniments. L1 de maig, desprs de les
tradicionals manifestacions, unes 300 persones es desplaaran tamb
cap al lloc dels fets per donar suport al projecte de Can Masdeu, con-
vertit a hores dara, desprs duna bona colla danys, en referent de
model alternatiu de vida rural i urbana.
s curis perqu lEnric sempre sha relacionat amb gent molt
alternativa de tots els mbits, en tot cas amb persones que tenen es-
tils de vida peculiars, per sorprn que no shagi deixat endur mas-
sa per les dinmiques de grup que tant ens afecten a tots. A ell no li
importa gaire lesttica, la presentaci o ladaptaci al grup, ell va
per feina i es presenta sempre ben vestit, amb sabates, jersei, i sovint
camisa, cosa divertida i curiosa en uns ambients on dominen ms
aviat les rastes i els pantalons foradats. Sempre ha de trencar es-
quemes, i en aquest sentit tamb ho fa.
LAGP, el Frum Social de Florncia
i la localitzaci de les lluites
A linici del mes de setembre del 2002, arriba locasi danar a Lei-
den a participar a la reuni de lAGP que ja shavia preparat mesos
43
abans a la mateixa ciutat. La idea de la trobada s discutir temes com
ara com fer arribar les prctiques anticapitalistes a ms gent fora
dels moviments socials i, sobretot, sobre la participaci de lAGP al
Frum Social Europeu que shavia de fer a Florncia al novembre,
sense entrar-hi en competncia per prenent la decisi de crear lEs-
pai Autnomcoma marc per poder discutir continguts diversos que
no cabien en el Frum i tamb seguint una altra metodologia ms
oberta i participativa.
LEnric va a Leiden des de Barcelona en un avi que sendar-
rereix vuit hores, i avorrit a laeroport comena a fer voltes al munt
didees que li bullen amb insistncia al cap. A part de la idea de fer
una guia til dels moviments socials i el seu web bess, un directori,
lEnric comena a pensar en la necessitat de crear tamb un espai
fsic que segueixi les mateixes motivacions, un espai orientat a po-
tenciar la creaci de xarxa entre els moviments, un lloc on es man-
tinguin projectes amb continutat entre campanya i campanya, un
espai dinformaci sobre els moviments socials que faciliti que la
gent shi connecti i un lloc on crear recursos i serveis per tal que
la comunicaci dels moviments socials no depengui dempreses
capitalistes, a travs de lautogesti de llocs de treball. La idea de
lautogesti del treball es concretaria fent que alguns activistes es
poguessin dedicar a una activitat productiva necessria i til per a la
transformaci social i, al mateix temps, que ells mateixos poguessin
destinar el temps sobrant a les activitats no productives per molt
necessries, com ara fer xarxa i recopilar informacions tils. LEnric
pensa aleshores, aplicant les idees al seu context personal: Jo no puc
seguir sempre vivint de lassignaci que em passa el meu pare, per
en canvi ell em pot ajudar a crear un projecte que em possibiliti
mantenir-me a mi mateix fent el que magrada i el que veig til.
LEnric participar en el frum de Florncia difonent la Consul-
ta Social Europea que shavia de fer al cap de dos anys, el 2004: un
intent de projecte participatiu des de baix de crear una alternativa a
lEuropa del capital a travs dun procs de reflexi ciutad sobre els
aspectes ms importants de les poltiques europees. Tot i aix, poc
44
desprs es desvincular daquesta campanya perqu finalment la
proposta es va decantar ms aviat cap a la realitzaci dun refern-
dum amb algunes preguntes, que sacabar portant a terme en al-
gunes ciutats de pocs pasos, cosa que ell considerava dun impacte
limitat.
Parallelament a la participaci en el marc del Frum, lEnric i
altres companys catalans organitzen i participen tamb en lEspai
Autnom, la proposta que shavia decidit tirar endavant a Leiden,
un espai parallel amb un peu a dins i un peu a fora, que buscava
ser ms participatiu i menys institucionalitzat que el Frum. Aquest
espai autnom agrupava persones dels moviments socials darreu
dEuropa, molts dels quals formaven part dun altre espai de coordi-
naci dels moviments socials a escala global del qual ja us hem par-
lat: Acci Global dels Pobles (AGP).
Desprs de Leiden i Florncia, lEnric veu com molts projectes
que es volen tirar endavant es van quedant en laire perqu falta
molta base local que ara mateix no est prou articulada, i per aix es
decideix a enfocar-se molt ms en lmbit catal, a treballar en el
context local. En un article que escriu desprs de Leiden, veiem un
Enric que se centra molt a parlar de crear contrapoder i articular al-
ternatives, ms enll de la crtica i la denncia de les coses que no
ens agraden, de mantenir una comunicaci sostinguda i un treball
continu i en xarxa, ms enll de les mobilitzacions i les campanyes
puntuals.
El mes de gener del 2003, coincidint amb el tercer Frum Social
Mundial, lMRG sautodissol.
2
LMRG volia aglutinar i coordinar els
moviments de base per cada cop el grup era ms redut i acumula-
va molt de poder perqu els mitjans de comunicaci i els frums so-
cials lhavien pres com a referent de lesperit de Seattle a Europa, ja
que molts dells havien estat entre els organitzadors de Praga, per
exemple. LMRG es va dissoldre per enfocar-se a les lluites locals,
45
2. Podeu trobar el comunicat LMRG ha mort: comena la festa! aqu:
http://barcelona.indymedia.org/front.php3?article_id=32540.
mitjanant un comunicat sorprenent que va fer que la televisi cata-
lana, per exemple, interprets que, de fet, shavia dissolt el movi-
ment antiglobalitzaci.
LMRG mor per lEnric ja est dedicat les 24 hores del dia a la
redacci de la Guia til per a la transformaci social, un espai on ell
ordena i posa a disposici de tothom els seus contactes i, juntament
amb la Mayo, la Carla, lAlbert i la Saida, entre daltres, recopilen tot
un seguit de recursos actualitzats que shan pogut trobar sobre els
moviments socials darreu del pas. Uns 1.400 collectius catalans
apareixen en aquest document. A ms, la guia t espais en qu vol
mostrar que lalternativa al capitalisme est en construcci i dna
exemples dexperincies com ara ecoviles, cooperatives, xarxes din-
tercanvi i mitjans de comunicaci alternatius, entre altres. Abans que
simprimeixi la guia, lEnric de vegades passa dies sense dormir per
tal que el resultat que simprimeixi finalment sigui al mximdactua-
litzat possible.
LEnric que heu conegut, en lmbit poltic, s incansable. Per
incansable no com a metfora, sin com a realitat prctica. De ve-
gades sembla fins i tot una persona poc humana. I s que no necessi-
ta descansar. Desprs duna campanya narriba una altra, desprs
dun projecte nengega un altre. Hi ha molta feina per fer i no hi ha
qui el pari, no hi ha temps mort. LEnric s ambicis, molt positiu i
no es desanima. s la determinaci en persona. Ams, actua amb un
pensament estratgic i racional impressionant, dedica molt temps a
pensar comfar cada cosa i les seves possibles repercussions. Posem-
nos en la pell dun cambrer intelligent, per exemple. Ve a prendre
nota i sap que has demanat dos cafs amb llet. Et diu, desprs, quan
tels porta: has de pagar ara. I ell ja porta el canvi preparat. Sn tres
euros. Llavors, ell porta fins a disset euros. Aix, cobreix totes les pos-
sibilitats: si pagues just, no et dna res. Si pagues amb cinc, ten dna
dos. Si pagues amb deu, ten donar set i si pagues amb un bitllet de
vint, ja t els disset preparats. Daix sen diu estratgia. LEnric ac-
tua aix en els seus projectes. T diverses monedes a la butxaca, i en
funci de limpacte de les accions, dna ms o menys canvi. Per la
46
diferncia amb altres persones ms impulsives s que ell va preparat,
porta totes les monedes a la butxaca.
En lmbit ms personal, no us penseu que lEnric no s hum.
Ho s. Com ja hem comentat abans, sempre ha buscat suport, sem-
pre ha buscat qui lentengui. No s un amant dels grups nombrosos
per s que s amant de les relacions properes en les quals pot es-
tablir una gran confiana i profunditat. I normalment aquestes rela-
cions les ha tingut amb noies, ja que de petit, com recordareu, li
costaven les amistats amb els nois de la seva edat. LEnric s enamo-
rads de mena. Pensa que si alg el pot entendre i ajudar, ha de ser
una noia. Per, com en altres temes, t una visi de lamor molt m-
plia i poc convencional que no sempre ha estat ben entesa i accepta-
da: el poliamor. El poliamor es basa en la premissa que s possible i
desitjable estimar ms duna persona al mateix temps, de manera
romntica i sexual, s a dir, que aposta per multiplicar lamor, tenint
ms duna relaci important al mateix temps. LEnric sempre ha
provat de practicar en les seves relacions una lgica semblant, per
no sempre ho ha tingut fcil, sovint li ha estat difcil entendre la l-
nia que per a la gran majoria de persones separa lamistat de la
relaci amorosa.
Ha tingut dues relacions molt importants des de la seva arriba-
da a Barcelona i la seva entrada en els moviments socials. Sempre ha
intimat amb les noies ms actives amb qui ha compartit projectes, ja
que li costaria estar amb alg amb qui no pogus compartir totes
aquestes motivacions amb la intensitat amb qu ell les entn i amb
la importncia que ell els atorga.
Conegudes mobilitzacions contra la guerra
de lIraq
Entre febrer i mar del 2003 comencen a articular-se mobilitzacions
contra la famosa guerra de lIraq i lEnric participa en algunes de les
reunions de la plataforma que sha creat, per no es fica ja enmig de
47
lorganitzaci perqu est ms concentrat en la guia til i a orga-
nitzar els recursos per crear xarxa. Ell i altres persones intentaran
trobar mobilitzaci de base en una campanya que consideren bsi-
cament construda des de la socialdemocrcia i els mitjans de co-
municaci i molt articulada per anar en contra del Partit Popular, s
a dir, una mobilitzaci mediatitzada per les lluites de poder i els in-
teressos dels partits parlamentaris de loposici.
La plataforma decideix tirar endavant una cassolada i la comis-
si daccions lacompanya duna vaga de consum simblica mit-
janant lacci dun grup de gent que sencadena a les portes dun
conegut centre comercial. Amb lacci hi haur alguns famosos
efectes collaterals, com el robatori dun pernil que va sortir en tots
els mitjans. La cassolada s un xit inesperat que se sent per tots els
racons de Barcelona. LEnric aprofita lanonimat dInternet per insis-
tir per Indymedia, on ja corrien diversos comentaris, que la casso-
lada es repetir lendem i aprofita Liberinfo per anunciar-ho a la
premsa. Al migdia de lendem TV3 anuncia que es repetiran les
cassolades. Al vespre, la plataforma seguia discutint si es convocaven
o no ms cassolades, per no va caldre que seguissin discutint,
perqu a les 10 en punt del vespre aquell rebombori ja familiar tor-
nava a impregnar els carrers: la gent ja shavia fet seva la mobi-
litzaci i no calia que ning decids per ells.
LInfoespai
Les cassolades es van repetir deu dies seguits de cap a cap de
Catalunya. Desprs es van popularitzar tamb les acampades en
diferents punts de la ciutat de Barcelona, on lEnric i els seus
collegues, lAran, lAssumpta i en Vctor, entre daltres, repartien les
famoses guies tils. En aquell mateix moment van arribar les claus
dun local, lespai fsic del qual us parlvem abans, que llavors es va
omplir fins al capdamunt de guies per repartir.
Aquest local, situat estratgicament al barri de Grcia de
48
Barcelona, veu la llum grcies a lacord de lEnric amb el seu pare,
que deixar dajudar-lo econmicament per tal que ell tracti de
mantenir-se a travs de les activitats productives que es puguin
generar en aquest nou espai. Als inicis daquest projecte, lEnric se
sentia molt feli i motivat.
Els collectius que funden sn lAssemblea per la Comunicaci
Social (ACS), derivada de ComunicAcci, que havia engegat Liber-
info, entre altres projectes, i que ara decideix crear una tele i reivin-
dicar espais comunitaris i per al tercer sector a les freqncies
pbliques, les persones que estaven en el projecte de Guia til i un
grup anomenat Las Agencias (don sortiria Yo Mango), que en-
tremesclava art i poltica. La primera reuni es fa al mes de maig,
amb la idea de crear un espai pensat per donar eines per a la trans-
formaci social.
En un inici, lEnric est especialment dedicat, com hem dit, a
distribuir les 10.000 guies que shavien editat i a fer difusi dels
2.700 collectius que apareixien en el directori web. En lmbit per-
sonal, la seva vida canvia quan agafa lordinador fix de casa (el
porttil multiusos se li havia espatllat en aquell moment) i se lem-
porta a lInfoespai, on passar tot el dia entre les obres per posar en
marxa el local i el seu treball habitual a lordinador. Podem dir que
aquest espai es converteix en la seva segona casa, de vegades fins i tot
hi dorm, en un sof que alg havia arreplegat encertadament del
carrer, com tots els altres mobles.
Aquell estiu del 2003 shan fet, doncs, algunes reunions al nou
espai i funcionen ja el servidor de correu i est engegat el tema de la
Guia til, per encara falta posar en marxa la majoria dels altres
projectes. LEnric, que comja s habitual en ell aprofita els estius i els
perodes de vacances per planificar i elaborar projectes, en aquest
cas prepara un pla per fer una cooperativa de treballadors i usuaris
a lInfoespai. Es posar en marxa un servei dimpremta, un servidor
de correu, moviments.net, com a servidor dels moviments socials,
lInfoespai com a espai dinformaci, reuni i llibreria, i sengegar
una campanya de socis que vulguin donar suport al projecte de
49
manera ms o menys desinteressada dels resultats, per tal que no
tot el temps shagi de dedicar permanentment a lactivitat produc-
tiva.
El local significar un gran canvi per a lEnric, en la seva nova
vessant de treballador, ja que no podr estar tan connectat a totes les
mobilitzacions i les campanyes que li interessin, perqu haur din-
tentar engegar collectivament projectes viables. Per exemple, en
lAssemblea contra el Frum de les Cultures, ell ja no estar partici-
pant-hi activament, sin que estar donant suport al collectiu a
partir de ledici de cartells, pgina web, etc. LEnric dinamitzar i
coordinar diverses funcions en aquest espai. A partir del gener del
2004 va haver dencarregar-se del servei dimpremta i la gesti
econmica, i a lestiu se li posa al cap crear un projecte de xarxa
sense fil que es tirar endavant a partir de la tardor segent. La idea
daquest projecte s actuar com a provedors directes dInternet a
travs dantenes prpies i no havent de pagar a una empresa multi-
nacional per tal que faci de provedora, a ms dinstallar una ante-
na per edifici per tal que les despeses es divideixin cooperativament
entre tots els vens i no que cadasc hagi de pagar la seva quota in-
dividualment, s a dir, compartir despeses. Ell estar un any bolcat
en aquest projecte en qu aprn moltes coses de temes tcnics. Tot i
que intentava que fos un projecte que dons viabilitat econmica a
lInfoespai, no ho va acabar daconseguir. Parallelament entra molt
en contacte amb gent de la xarxa deconomia solidria per intentar
crear enllaos entre moviments socials i els plantejaments per cons-
truir un altre tipus deconomia que permeti ms autonomia collec-
tiva.
L11 de mar: un parntesi per desmuntar
la mentida
LEnric estava molt ocupat a lInfoespai per per a locasi de la res-
posta als atemptats de Madrid de l11 de mar va fer un forat per un
50
parell de dies en la seva agenda atapeda (i inexistent, perqu si una
cosa no li falta al nostre personatge s memria). Sha parlat molt
dels mbils, per a Barcelona van ser els moviments socials els que
van iniciar la mobilitzaci popular contra la manipulaci meditica
del PP els dies abans de les eleccions. El divendres 12 de mar al
vespre, amb noranta persones de diversos collectius van fer una as-
semblea per preparar un 13-M que havia de destapar a lopini
pblica les mentides sobre lautoria dels atemptats que el partit del
governfeia crrer. Grcies a aquesta reuni i al suport dalguns mitjans
de comunicaci i de les noves tecnologies, ms de 10.000 persones es
van agrupar davant la seu del PP de Barcelona per protestar, mentre
que arreu del territori la consigna passa-ho sencomanava.
Una de les idees de lInfoespai i de la cooperativa que plantejava
lEnric era la creaci duna eina que permets alliberar activistes de
treballar per a leconomia capitalista i que aquests poguessin
dedicar el seu temps dactivitat productiva a algun projecte en el
qual creguessin, a ms de tenir temps per dedicar a les lluites que
veiessin ms necessries. Per aquell objectiu no sacabava dacon-
seguir, les activitats no donaven un benefici suficient per tal que la
gent es pogus mantenir, ni tan sols a ell mateix, i a ms hi dedicava
molt de temps, temps que no podia dedicar a altres campanyes. El
context en qu es va engegar la iniciativa tampoc no era el ms pro-
pici potser, ja que es va posar en marxa quan davallava el cicle de
lluites perqu lesquerra parlamentria ja era al govern i no suti-
litzaven tant els moviments socials i la mobilitzaci de la gent per
guanyar terreny a la dreta en el joc poltic institucional.
LEnric volia, doncs, centrar-se en un projecte que bsicament i
principalment permets alliberar persones no solament per fer ac-
tivitats productives amb les quals aquestes estiguessin cmodes i
dacord, sin sobretot intentava que el supervit aconseguit mit-
janant projectes productius permets alliberar gent que es
dediqus a fomentar projectes en xarxa, a dinamitzar accions i coor-
dinar-les, una idea que precisament no s econmicament viable,
per que daltra banda ell la veu com una feina imprescindible per
51
canviar les coses. Cal dir, a ms, que s relativament normal que lIn-
foespai no generi uns beneficis, ja que s un projecte que vol man-
tenir la coherncia entre les idees que predica i les relacions
econmiques que mant, i per tant noms ofereix productes i ser-
veis a persones, associacions i moviments socials, i no est pensat
per mantenir relacions econmiques amb institucions ni empreses
capitalistes.
En aquesta primera etapa, doncs, si b el projecte es podr man-
tenir, no anir encaminat a aconseguir el que lEnric plantejava com
a desitjable. Potser lInfoespai podria arribar a generar recursos su-
ficients per convertir-se en el projecte amb lobjectiu pel qual es va
crear, per aix saconseguiria amb temps i molta feina. A partir de
lestiu del 2005, el context ecolgic que lEnric comena a constatar
ajusta molt el temps dacci i planteja un calendari durgncia per a
lorganitzaci duna xarxa ben articulada i encara inexistent. s per
aix que ell buscar una altra manera de poder dedicar recursos als
projectes de creaci de xarxes que veu importants i necessaris de
tirar endavant. Es comena a gestar el moment en qu lEnric
donar un nou gir a la seva emocionant trajectria vital.
52
crisisenergetica.org
Quan el preu del petroli arribi a 100 dlars el barril, ser la fi
del mn tal com lentenem avui dia.
Yves Cochet,
exministre de Medi Ambient francs
El sistema energtic mundial es troba en una crulla. Les ten-
dncies actuals del subministrament i el consum denergia sn
clarament insostenibles, tant des del punt de vista ambiental com
des de leconmic i el social.
World Energy Outlook, 2008
Quan Coprnic va descobrir que la Terra i altres planetes giraven al
voltant del Sol, ning no sel volia creure. Aristtil i Ptolemeu van
dir que la Terra era rodona quan una aclaparadora majoria creia que
la Terra era plana. Quan es va comenar a qestionar lexistncia de
Du, quan hi havia persones que ja no confiaven en la religi per ex-
plicar-ho tot, quanta gent moria a la foguera?
Segles desprs, la religi del consum i el creixement infinits se-
gueix insistint a fer-nos creure, a tenir fe, atacant fins a lmits insos-
pitats el nostre sentit com i anullant de manera preocupant el nos-
tre s de ra: de Terra noms en tenim una, i s una Terra rodona,
amb lmits.
Durant el mes dagost del 2005, poc temps abans de la catstro-
fe de lhurac Katrina a Nova Orleans, rebo un correu electrnic
53
amb un enlla a un article anomenat La vida luego del colapso pe-
trolero.
1
El petrleo no va a simplemente acabarse, puesto que toda la
produccin petrolera sigue una curva en campana. Esto es cierto an
si estamos hablando de un yacimiento, de un pas o de todo el planeta.
El petrleo es progresivamente abundante en la parte ascenden-
te de la curva, y progresivamente escaso en la descendente. El pico de
la curva coincide con el punto en el cual la herencia de petrleo ha
sido consumida en un 50%. Una vez superado el pico, la produccin
petrolera comienza a descender a medida que su precio aumenta. [...]
El tema no es tanto que se acabe como que no tengamos sufi-
ciente para mantener viable nuestra economa. Desde este punto de
vista se podra comparar con las necesidades de agua para nuestro or-
ganismo. El cuerpo humano contiene un 70%de agua. Un hombre de
80 kg tendr por lo tanto 56 k.o. de agua. Dado que el agua es impres-
cindible para toda la actividad metablica del hombre, no necesita
perder estos 56 k.o. para colapsar deshidratado, con slo perder entre
8 y 12 kg de agua morira.
De la misma forma, una petroeconoma como la nuestra no ne-
cesita agotar por completo las reservas petroleras para comenzar el
colapso. Una diferencia en menos de tan slo el 10-15% entre la de-
manda y la produccin ser suficiente para destruir por completo una
economa petrodependiente y reducir a sus ciudadanos a la pobreza.
Jo ja coneixia els problemes ecolgics, la greu destrucci del pla-
neta dia a dia, les desigualtats i la pobresa. Ja lany 1998 Fromm, en el
seu Tenir o sser, mhavia parlat dels lmits del creixement quan ad-
vertia que el model consumista en qu vivim portaria a la destrucci
del planeta. Era conscient que les coses no anaven per bon cam, per
no vaig conixer fins aquell estiu el tema del pic del petroli i la crisi
energtica que comporta. Aquesta informaci, que vaig ampliant
54
1. En lnia: http://www.ecoportal.net/content/view/full/52289.
cada cop ms a travs de la pgina crisisenergetica.org, emfa canviar la
concepci de la realitat. Prenc conscincia que, per a mi, el procs de
canvi social que sha anat impulsant fins ara a poc a poc s massa lent
per al moment en qu caldr que hi hagi un moviment social fort que
pugui enfrontar-se amb una transici energtica i un canvi de model
de vida i de societat que no semblen precisament fcils. Aix doncs, el
canvi de percepci no est tan relacionat amb el contingut de les al-
ternatives com amb el temps disponible per canviar les coses.
Abans sabia, s clar, que el petroli sacabaria a la llarga, en uns
cinquanta anys (que no sn res en un planeta amb 4.600 milions
danys dhistria). Per no sabia que abans daix el declivi daquest
material fssil havia de ser tan cabdal per a la nostra era, fent variar
amb molta fora el nostre estil de vida i la manera com entenem el
mn. I desprs del petroli vindria el gas, el carb, lurani... El sistema
de creixement en qu es basa leconomia actual t els dies comptats,
perqu depn de materials que han costat a la Terra milers de milions
danys de produir. Amb el declivi progressiu daquests materials que
ens han perms, en transformar-los en energia, un creixement espec-
tacular del nivell de vida i un boom demogrfic inigualable a causa
de la mecanitzaci de lagricultura i els avenos de la medicina, entre
daltres, aquest sistema no es podr mantenir perqu no podr seguir
creixent comfins ara. I de quina manera senfonsar, amb quines im-
plicacions, s ms important que el fet que el petroli, i desprs tots els
altres recursos no renovables, finalment sacabin.
Loptimisme tecnocientfic
Un problema no es pot solucionar amb les mateixes maneres de
pensar que lhan creat.
Albert Einstein
A ms de constatar el declivi dels recursos energtics no renova-
bles, el que s important tenir en compte tamb s que no hi ha ara
55
mateix substituts energtics que ens permetin mantenir molt de
temps el mateix model de vida que hem mantingut fins ara. Sobretot
pel que fa al petroli i sobretot en relaci amb els sectors del transport
i lagricultura, la crisi energtica ens afectar molt greument. El 90%
del transport actualment depn del petroli, i el petroli s responsable
tamb de proporcionar-nos el 41% de lenergia elctrica del planeta.
Una davallada daquest material en el sector transport, per exemple,
pot tenir conseqncies dramtiques, ja que tamb el transport da-
liments a escala global al qual estem tan acostumats i pel qual hem
anat perdent any rere any la nostra sobirania alimentria, depn del
transport dels productes des de ben lluny fins a la nostra taula (apro-
ximadament la meitat dels productes que consumim han recorregut
ms de 2.500 quilmetres abans darribar al nostre plat).
Actualment consumimen un any, a tot el mn (encara que, com
sabem, no consumim a tot arreu igual), 1,6 km cbics de petroli. Per
obtenir lenergia que consumim en un any (als nivells actuals, per
que sabem que van en augment per la demanda dels nous pasos in-
dustrialitzats) i que ara obtenim a travs del petroli, caldria constru-
ir, per exemple: 5.200 centrals trmiques de carb o 1.642.500 mo-
lins de vent o b 2.500 centrals nuclears o sin 4.562.500.000 panells
solars o 200 preses de les Tres Gorges (la presa hidroelctrica ms
gran del mn, a la Xina).
Aix s completament de bojos! El planeta no t suficient capa-
citat per emplaar-hi tot aix, ni que fos una combinaci de totes
aquestes opcions, algunes de les quals sn perillosssimes per a la na-
tura i per a tots nosaltres. I penseu a ms que per construir totes
aquestes tecnologies necessitem precisament aquests mateixos ma-
terials i energia que estan en declivi constant...
Val a dir que lenergia nuclear noms serveix per fer electricitat
i per tant no s un substitut del petroli, tret que no electrifiquem
tota la xarxa de transport, cosa que implica molt de temps i molta
energia afegida. A ms, depn de lurani, que tamb s un recurs fi-
nit, que sabem que t molts riscos per a la vida i que a sobre no te-
nim soluci per als residus radioactius.
56
Lhidrogen no s una font denergia, sin un vector que no es
troba lliure en la natura, per que produt ens donaria la possibilitat
dacumular i transportar energia, per seguiremsense solucionar el
tema de la font. Don la traiem, aquesta energia, com la produm?
Les energies renovables, tot i ser lnica opci vlida de cara al
futur, sn del tot insuficients per cobrir la demanda energtica actu-
al. Conceptes com els de taxa de retorn energtic i lentropia aplica-
da als minerals ens demostren que noms un mn de baixa energia
ser viable a llarg termini.
Hem de revisar els usos que donem a lenergia, aprendre a redu-
ir-ne el consum i comenar a tirar endavant alternatives, moltes de
les quals depenen duna indstria que necessita petroli i carb per
posar-se en marxa (construcci de plaques solars, molins...).
Els combustibles fssils representen ms del 80%de lenergia pri-
mria mundial. Hem de ser conscients que el fet que encara ara se-
guimcremant petroli tranquillament per tirar endavant, en una fugi-
da endavant cap al buit, significa, metafricament, que estemcremant
quadres de Picasso com si fossin aquarelles de principiants.
Ordint la trama (o la necessitat de fer-hi
alguna cosa)
Davant daquesta percepci del context de les coses em pregunto qu
puc fer, em pregunto com puc actuar, com crec que he dactuar. Vol-
dria donar una empenta per tornar a impulsar un moviment coordi-
nat com era lantiglobalitzaci, per un moviment amb idees ms in-
tegrals, vinculades a la resposta al tema de la crisi energtica i a la
insostenibilitat del sistema actual, un moviment ms basat en la cons-
trucci dalternatives que en la denncia i la protesta, un moviment
que fos capa daglutinar moltes de les iniciatives que ja sestan posant
en prctica sota un mateix paraigua, sota una mateixa mxima.
No hi ha altra gent que coneix el tema del declivi dels recursos i
de les seves conseqncies? S, nhi ha, ns una prova que hi ha per-
57
sones comentant aquestes idees a Internet, intercanviant-les, publi-
cant-les. I com s que ning no fa res davant daquest panorama tan
poc esperanador?, em pregunto astorat. Durant la dictadura, quan
el poder i lopressi eren molt visibles i fcilment detectables, hi ha-
via gent que se la jugava contra Franco, que sarriscava fins i tot amb
la vida lluitant per combatre el feixisme i plantejant el que volia.
Qu passa ara? Tots ens pensem que vivim molt b i que tenim molt
a perdre si apostem per un canvi, tenim por dassumir riscos tot i
que sabem que abans de nosaltres moltes persones shi han jugat
molt per canviar les coses i que encara ara queden moltes coses per
les quals val la pena i s necessari lluitar. La histria no ha acabat, la
histria continua i dia rere dia tenim la responsabilitat i la possibili-
tat descriure-la o reescriure-la tal com ens agradaria plantejar-la.
Mai no he deixat per als altres el que veig que puc fer jo. Aix que
comeno, necessito fer alguna cosa i no tinc por darriscar-me pel
que crec. Se macut provar un sistema per poder engegar els projec-
tes que s urgent posar en marxa, i que daltra manera crec que se-
rien molt difcils de tirar endavant. Daquesta gran idea, en parlo
durant el captol segent.
Aquell estiu, desprs de comenar a conixer les informacions
sobre la crisi de lenergia i mesclar diferents reflexions i possibles hi-
ptesis dacci, marxo uns dies a Menorca a veure una amiga. Li vull
explicar tot el que estic descobrint, totes les idees que em bullen al
cap, les opcions que veig, necessito compartir-ho amb alg. No la
trobo. Passejo per lilla, per les platges, sota el sol. Reflexiono. No ha-
via estat conscient, fins al moment, dels lmits de la terra que trepit-
java. A partir daleshores, la meva visi de les coses no tornaria mai
a ser la mateixa. Jo sempre havia insistit a crear xarxa, a enfortir els
moviments socials i construir alternatives des de baix enfront dun sis-
tema que no ens agrada, per ara ms que mai madonava que hi ha-
via una altra ra per lluitar contra aquest sistema, i s que s un sis-
tema no solament indesitjable sin tamb impossible de mantenir.
Fins a lestiu del 2005, comja heu conegut, la meva vida dactivis-
ta a Barcelona havia transcorregut bsicament entre les lluites contra
58
les institucions promotores de la salvatge globalitzaci neoliberal, els
primers anys, i els projectes de comunicaci i servei als moviments so-
cials, entre els quals podem trobar el local Infoespai, ms tard. Per
quan conec el tema de la crisi energtica i el pic del petroli, compren-
drel a fons i sobretot actuar per buscar-hi solucions i alternatives es
converteix en una nova prioritat. Com ms enll vaig, ms madono
de la gravetat i la urgncia de la situaci en qu ens trobem, i actuar en
aquest sentit es converteix en una idea insistent en el meu cap.
En tornar a Barcelona desprs dels meus dies de reflexi a Me-
norca comeno a organitzar-me per anar delegant tasques que jo
feia a lInfoespai cap a altres persones per tal que pugui dedicar
temps als temes de la crisi energtica i de les alternatives que tamb
he comenat a conixer, com ara les propostes del decreixement, de
les quals he llegit molt durant els mesos destiu. El decreixement s
un moviment que es va generar amb molta fora a Frana a partir de
lany 2002 i que anys desprs sha ests tamb a Itlia, per que aqu
en aquell moment era prcticament desconegut. El decreixement
aplega el pensament ecolgic sobre els lmits del planeta i la crtica
filosfica als conceptes de creixement econmic i de desenvolupa-
ment sostenible, tot desemmascarant la societat de consum. El nou
moviment tamb proposa alternatives a partir de conceptes com la
relocalitzaci i la convivencialitat. Entre els seus precursors princi-
pals trobem Nicholas Georgescu-Roegen, un dels pares de lecono-
mia ecolgica, i el polifactic pensador Ivan Illich.
En aquest moment penso que potser el decreixement pot ser un
paraigua adequat per construir aquest moviment fort que ens cal, i
aix doncs em poso mans a lobra.
Organitzant-nos collectivament: passar
del pensament a lacci
El 3 de gener de 2006, un cop he pogut organitzar-me, escric al f-
rum de crisisenergetica.org:
59
Me presento tambin!
Hace meses que leo crisis energtica, que me sirvi para darme
cuenta, no de lo chungo que est todo, pero s de la centralidad del pe-
trleo y de lo inminente de la crisis. No he podido implicarme en los
foros hasta ahora, porque antes he tenido que reorganizar mi partici-
pacin en otros proyectos...
Me dedico al activismo social, a tutti pleni, en Barcelona, en el
Infoespai de Grcia, que podis conocer en moviments.net. All, jun-
to con otros compaeros, nos dedicamos a travs de una cooperativa
a ofrecer servicios de comunicacin a los movimientos sociales.
Quiz sorprenda mi falta de anonimato, pero si soy transparen-
te para listas de correo y para Google (poned enric moviments), por
qu no aqu?
As pues, sin ser nada especialista en energa, pienso que puedo
aportar bastante en lo que a extensin social del cnit del petrleo se
refiere, y tengo energas, tiempo y motivacin para dedicarme bas-
tante a ello a partir de ahora.
Lo primero creo que sera vernos, la gente interesada, en Barcelo-
na y alrededor. Hay una jornada en Can Masdeu sobre la crisis ener-
gtica, el 12 de febrero, y all adems de ver The end of suburbia pode-
mos debatir sobre cmo nos movilizamos...
Adems, vais a recibir mi adhesin a la asociacin de manera in-
minente.
Proposar al cap de ben poc una reuni per trobar-nos cara a
cara el diumenge 31 de gener. Pocs dies desprs daquesta primera
trobada de la gent de crisisenergetica.org escric un article molt pre-
monitori que sanomena La crisi global com a context per constru-
ir les nostres estratgies dacci.
2
El 12 de febrer a Can Masdeu, la masia salvada de ser desallotja-
da el maig del 2002, t lloc una activitat sobre la crisi energtica, es
60
2. Podeu trobar l'article sencer en lnia: http://www.crisisenergetica.org/fo-
rum/viewtopic.php?forum=3&showtopic=21181.
passa el vdeo The end of suburbia i hi fa una xerrada Marcel Coderch,
parlant de crisi energtica i decreixement. Jo segueixo insistint en la
idea que sempre mha acompanyat en el meu periple dactivista: vull
que ens organitzem en xarxa per comenar a mobilitzar-nos respec-
te al tema i proposo reunions per iniciar projectes collectius.
El 18 i el 19 febrer amb alguns companys participo en la prime-
ra trobada de Soles no podem, un espai de trobada que aposta per
una nova manera de fer poltica inspirada en la Sexta Declaracin de
la Selva Lacandona, que insisteix en la necessitat dorganitzar-se
collectivament, des de lesquerra i des de baix. Ja en aquesta troba-
da torno a parlar de la idea que mhavia fet escriure larticle de prin-
cipi de mes, una idea que pot sonar tamb molt recent, potser per-
qu ara es comena a entendre el sentit real dall que en aquell
moment era ms que res intuci: que hem daprofitar la crisi del
sistema com a context clau per construir les noves estratgies dac-
ci dels moviments socials. Empassa pel cap tamb llavors la idea de
fer una marxa per Catalunya per enfortir la xarxa de moviments so-
cials, una altra idea que recuperar ms tard, perqu en aquest mo-
ment no trobo el suport per tirar-la endavant.
El que s que faig, a inici del mes de mar, s escriure un Pla
dacci contra la crisi energtica, per construir un moviment social
fort que promogui una nova cultura de vida. Amb aquesta idea al
cap, necessito potenciar la xarxa i lacci entre grups que treballin
temes que hi estiguin relacionats i que vulguin mobilitzar-se. De
moment, aconsegueixo materialitzar una convocatria per al 16 de
mar que, amb la idea de crear una xarxa, es bateja amb el nom
de Repensar el creixement i per una nova cultura de la vida. Aques-
ta s la segona i ms mplia convocatria que sintenta tirar enda-
vant, desprs de la trobada de final de gener, i hi assisteixen persones
de diversos collectius.
En la convocatria del 16 de mar parlo sobre el fet que s ne-
cessari promoure conscincia social i debat pblic per treure el vel
que amaga la informaci sobre la realitat que sens apropa i per
construir una nova manera de viure, un nou sistema socioeconmic
61
que incorpori valors i prctiques que ens permetin superar la crisi
del sistema actual.
Desprs dhaver arribat a aquesta situaci del tot insostenible,
ara hem dorganitzar un decreixement selectiu, un procs en qu
decreixi el consum denergia als pasos desenvolupats mentre que
es permet que els pasos installats en la pobresa energtica puguin
augmentar-ne el consum per assolir una qualitat de vida digna, un
procs en qu decreixin, sobretot, el benefici privat i les rendes dels
poderosos. Per promoure tot aix, caldr endegar iniciatives de co-
municaci, sensibilitzaci i acci per construir un moviment so-
cial fort, que provoqui debat social i que sigui capa de controlar
lacci de les empreses transnacionals i pressionar els poltics per-
qu prenguin mesures que siguin realment adients a la situaci
que vivim.
A partir daqu i fins a lestiu farem una reuni mensual da-
questa xarxa, que va arrencant a poc a poc.
Tamb creem el grup denergia de lInfoespai, que serigeix com
un grup autnom dins la xarxa, ja que la majoria de persones que el
formaven no estaven integrades en cap altra moguda i agrupava per-
sones que podien reunir-se de manera ms freqent.
Amb el grup denergia assistirem a la Fira de la Terra el 22 i 23
dabril per anar donant visibilitat al tema de la crisi i la necessitat de
decrixer. Pensem que si a principi de maig el petroli arriba a 80 $ el
barril podria ser un bon moment per interessar els moviments so-
cials en la proposta del decreixement, fer visibles els grups que tre-
ballem el tema de la crisi energtica i informar la poblaci sobre les
causes i les conseqncies del zenit del petroli. Aix va passar, per
a lestiu, i llavors no vam tenir locasi de mobilitzar-nos tan fcil-
ment.
Parallelament, en aquest moment estic involucrat en altres pro-
jectes, com ara el collectiu Obrint Portes, que vol ser un espai per
tractar de facilitar a tothom el contacte amb els moviments socials i
les diferents mogudes, una porta per comenar a participar i a for-
mar-se.
62
A lestiu viatjar a Dijon acompanyat duna amiga en un intent
de tornar a enllaar amb lAGP i difondre el tema de la crisi energ-
tica ms mpliament, i per tractar de promoure la filosofia aglutina-
dora del Soles no podem en lmbit europeu.
Des del juny, les reunions de xarxa es van mantenint i algunes de
les coneixences que es fan en aquest marc acaben convertint-se en
brou de cultiu del qual naixer el projecte dObservatori de la Crisi
Energtica i les Alternatives de Societat (OCEAS), un rgan enfocat
a lestudi i la recerca que centra la seva atenci en la problemtica
energtica i les seves alternatives. Queda pendent construir una xar-
xa des dels moviments socials, una xarxa amb un carcter ms acti-
vista, de difusi de punts de vista i maneres de fer, i de crtica global.
Decreixement: desfer el creixement, refer el mn
A partir del setembre, el grup denergia decideix que com que la pri-
mera xarxa no havia tingut gaire continutat perqu la gent que ja
est en collectius no disposa de temps per anar a ms reunions, cal
preparar un esdeveniment ms gran per sensibilitzar i aglutinar ms
gent que pugui estar interessada a conixer el tema i a participar-hi.
A loctubre surt al carrer Objectiu decreixement, el primer llibre so-
bre decreixement en catal. L1 de desembre sen fa una presentaci
a lInfoespai amb la participaci de dues persones que ja estaven tre-
ballant en aquest tema des de lmbit filosfic i destudi. La presen-
taci aplega unes vint persones i es comenta en el debat la idea de
posar en marxa un moviment pel decreixement a Catalunya, tal com
ja existeix a Frana i a Itlia. Per fer aix, es decideix aprofitar la vin-
guda, al mes de mar, de leconomista i escriptor francs Serge La-
touche, que defensa les tesis del decreixement com a nica sortida al
collapse del sistema actual, per organitzar unes jornades de debat
ms mplies al voltant del tema dels lmits del creixement perpetu i
les alternatives que tenim.
A partir de llavors saniran fent reunions amb persones del grup
63
denergia, de Can Masdeu i daltres, per preparar les activitats del
mes de mar.
Parallelament, a mitjan desembre, es duen a terme al CCCB
unes jornades ms filosfiques i reflexives, El decreixement per sal-
var la Terra, promogudes per lassociaci Una Sola Terra.
Les jornades del mes de mar, que sanomenaran Decreixe-
ment: desfer el creixement, refer el mn, comptaran amb una mul-
titudinria participaci a Barcelona en les diverses activitats que es
proposaran. Laula magna de la UB es va omplir de gom a gom per
a la conferncia de Serge Latouche, per tamb en la xerrada i el so-
par del segon dia al Brindem Brindola i en els tallers del cap de set-
mana a Can Masdeu, la participaci va ser nombrosa i molt motiva-
da a saber ms coses i a actuar. Els cotxes plantats en ple desert que
acompanyaren el material grfic i el cargol negre fent espiral esde-
vingueren dues de les primeres imatges del moviment pel decreixe-
ment a Catalunya.
El decreixement s un tema molt ms ampli que no sexplica so-
lament amb la crisi energtica sin tamb amb la constataci clara
que el sistema en el qual vivim ha convertit el creixement econmic
en un mite, gaireb en un credo religis en el qual hem de tenir fe
absoluta, tot i que s evident que no podem seguir creixent sempre
en un planeta finit. s un concepte provocador, amb fora, polmic,
que atreu gent d mbits molt diversos que comparteixen un punt de
vista crtic i com de com estan anant les coses avui en dia i una di-
recci cap a on cal enfocar les nostres energies per canviar-les. El de-
creixement fa una crtica punyent a la societat de consum i ens par-
la de la crisi ecolgica, per sobretot ens motiva amb les propostes,
amb la necessitat de buscar alternatives. s, daltra banda, trencador
amb el concepte de desenvolupament sostenible, que s una fall-
cia que ens permet tenir la conscincia tranquilla mentre seguim
sense qestionar el nostre destructor model de vida, pensant que s
possible fer compatible el creixement econmic i la conservaci eco-
lgica.
Estem vivint per sobre de les nostres possibilitats. El mn com
64
lhem ents fins ara, un mn amb energia barata i extremadament
efica per donar i vendre, no durar eternament i per aix s im-
portant veure com a positiu el fet de poder viure consumint molt
menys. En els ltims 31 anys el consum de matries i energies a lEs-
tat espanyol sha multiplicat per dos. Per mantenir el nostre consum
actual, la mida dEuropa shauria de multiplicar per tres i a hores
dara, si tota la humanitat volgus viure com viuen els nord-ameri-
cans, necessitarem sis planetes! Si el mn creixs a un nivell del 2%
anual, que s molt poc tenint en compte les previsions, lany 2050
necessitarem uns trenta planetes per viure.
La conclusi de tant de clcul s senzilla: a escala global (i mal-
grat les enormes desigualtats en funci dels pasos) estem consu-
mint ms recursos dels que el planeta pot generar i produint ms re-
sidus dels que el planeta pot absorbir.
A ms, el model de vida actual tamb t molts aspectes critica-
bles, no sols en el sentit de la impossibilitat ecolgica, sin en el sen-
tit que s un model injust i que ens aboca a la infelicitat, al consu-
misme compulsiu, a lestrs, a la falta de temps per viure i a lexcs
de temps de treball, entre daltres. No sn precisament els pasos
amb ms renda els que sn ms felios, ni tampoc sn els pasos ms
rics econmicament els que tenen menys pobresa. El PIB oblida les
desigualtats que samaguen darrere de les xifres i noms es fixa en el
benestar material, com si aquest fos la pedra angular de la nostra
alegria de viure.
LEntesa pel Decreixement
Grcies a les jornades del mes de mar, les propostes del decreixe-
ment agafaran molta embranzida i es crear un grup, lEntesa pel
Decreixement (aquest nom s una crtica, per oposici i amb hu-
mor, a lanomenada Entesa de Progrs del tripartit catal), en el
qual ja comena a participar molta ms gent que en les primeres re-
unions del grup denergia. Sembla que potser ara, amb un grup de
65
persones prou ampli i motivat, es podr enfortir un moviment so-
cial organitzat en xarxa arreu del territori. Aquesta continua sent la
idea de base, per aix es crea com una entesa, perqu no vol ser un
grup tancat i homogeni sin un punt de trobada, un moviment
aglutinador de propostes diferents per amb una arrel comuna: la
crtica a la societat de consum, la constataci de la crisi energtica i
ecolgica i la necessitat de buscar-hi alternatives.
Imaginant-nos un dia sense cotxes, un dia pel
decreixement
Desprs de diverses taules informatives i xerrades, el primer esdeve-
niment que organitzem activament i amb molt desfor, amb laju-
da den Pedaln, un personatge que ha decidit deixar el cotxe i pas-
sar-se a la bici,
3
s un Dia sense Cotxes i pel Decreixement, el 22 de
setembre de 2007 al passeig de Llus Companys de Barcelona, en el
marc duna setmana de la mobilitat sostenible a la ciutat, que s poc
ms que un pamflet publicitari per rentar-se la cara des de les insti-
tucions. Penseu que, ni tan sols aquest dia, en qu es parla de limitar
el volum de cotxes que circulen per la ciutat i dutilitzar el transport
pblic i la bicicleta, no s possible tallar el trnsit rodat ni durant una
estona ni en una rea. Ni tan sols quan demanem un espai al carrer
per fer-hi activitats relacionades, ens deixen tallar un tros de carrer.
s dissabte. Noms faltaria que molestssimles persones que sapro-
pen al centre el cap de setmana per fer les seves compres. Noms fal-
taria. Una cosa s ser ecologista i una altra anar contra la llibertat
individual de les persones per consumir i de les botigues per vendre!
En un mn ple dincoherncies, la hipocresia s la primera norma.
Tamb cal dir que les activitats que proposem no estan emmar-
cades en lagenda de lAjuntament ni de la Merc. Potser s tanta
autonomia el que no els fa gaire grcia. Realment ens posen molts
66
3. Mireu el vdeo aqu: www.pedalin.org.
entrebancs: no solament no deixen que es talli cap carrer, sin que,
a ms, pretenen que fem les nostres activitats en indrets de la ciutat
no precisament coneguts pel seu gran trnsit de gent: el parc Joan
Mir, el parc de lestaci del Nord... A ms, si volgussim utilitzar el
parc del Nord, que aparentment s ms cntric, haurem de fer un
dipsit de 1.500 euros! Per de qui s el carrer? s el carrer un espai
pblic o un espai cedit per lAjuntament a preus astronmics per a
qualsevol associaci o grup de persones amb una mica diniciativa?
4
Finalment ho farem al passeig de Llus Companys. No hem arri-
bat a poder negociar res amb la Regidoria de Seguretat i Mobilitat,
que lltim problema que ens posava per fer-ho al passeig era lexis-
tncia dun concert de dominicans que comenava just quan acaba-
va la nostra activitat. Vaig aconseguir a Internet el contacte dels del
concert i nhi va haver prou a posar-nos dacord amb ells, els domi-
nicans, directament. En comenar les nostres activitats la gurdia
urbana va venir i ens va fer saber que no tindremcap problema. Ells
tamb estaven cansats dels entrebancs de la regidoria, que cada dia
els deixaven ms embolics per a ells.
Tot i els contratemps amb les institucions, el Dia sense Cotxes
tira endavant amb diversos eixos de xerrades i activitats durant el
dia. A la tarda, una bicicletada reivindicativa i un tall a la Diagonal
amb passeig de Grcia, on fem un final de festa estil Reclaim the
streets i llegim el manifest,
5
que ser la cirereta del pasts per a una
jornada informativa i reivindicativa com cal.
Lestiu del 2007, abans de posar-me les piles organitzant el Dia
sense Cotxes, havia comenat a fer el moviments.cat, que ja tenia al
cap des de feia un parell danys. Es tracta dun butllet electrnic in-
formatiu setmanal que intenta facilitar resums de les notcies, les
campanyes, els esdeveniments, les reivindicacions i molt ms, que
67
4. Llegiu el comunicat de premsa que vam fer: http://barcelona.indyme-
dia.org/newswire/display/317955/index.php.
5. http://www.decreixement.net/index.php?option=com_fireboard&Ite-
mid=170&func=view&catid=14&id=945#945.
des dels moviments socials es van duent a terme arreu dels Pa-
sos Catalans. El butllet arriba actualment a unes 18.000 persones,
totes les que estan inscrites en alguna llista de correu de movi-
ments.net.
A ms, aquell estiu havia estat reflexionant molt sobre propostes
econmiques noves, propostes que sadaptessin a les idees que es
promovien des de baix i que plantessin la llavor per a una economia
contrahegemnica. Hem de recuperar leconomia com a eina lligada
als bns, els materials i els serveis existents. Leconomia no hauria
destar separada de la vida real sin que hauria de ser vista com a
part integrada en un sistema molt ms gran, la biosfera, i aix es veu-
ria limitada pels seus impactes reals, la finitud del planeta i els seus
recursos. Hem de refer leconomia per fer-la a la mida de les perso-
nes i no deixar que sigui precisament leconomia la que ens faci a la
seva mida. Aquesta idea, com veureu, es desenvolupar ms tard i
amb un conjunt de gent amb ganes dexperimentar.
Temps de Re-voltes
Desprs del Dia sense Cotxes, ens comencem a reunir un grup de
persones relacionades i no tan relacionades amb el decreixement,
per totes implicades en diferents mogudes dins els moviments so-
cials, per comenar a tirar endavant una idea que a mi i a altres per-
sones ja ens rondava pel cap des de feia ms dun any: preparar una
marxa pel territori. Una marxa en bicicleta per Catalunya per tro-
bar-nos amb altres collectius, fer xarxa per una nova manera de
viure i dorganitzar-nos i plantar la llavor del decreixement arreu.
Amb aquesta idea creem el collectiu nmada Temps de Re-voltes:
6
Posem en marxa el decreixement perqu s Temps de Re-voltes,
perqu s necessari construir una altra manera de viure, i perqu, per
68
6. www.tempsdere-voltes.cat
fer-ho, cal conixer com vivim i cap a on porta el model de vida que
ens estan venent. s hora de comenar una marxa respectuosa amb la
natura, que recorri, visiti, intercanvi i cre amb totes aquelles orga-
nitzacions locals de cada territori. s hora dalliberar-nos del poder
del sistema dominant, dorganitzar la insubmissi, de reagrupar-nos,
de prioritzar les alternatives, i dinterconnectar-les les unes amb les
altres. s hora de deixar de treballar per leconomia de creixement i
dedicar-nos a practicar el decreixement.
7
De loctubre del 2007 al gener del 2008, un grup de persones or-
ganitzarem els diversos aspectes relacionats amb la logstica de tota
laventura. Ens dividirem el territori catal i anirem posant-nos en
contacte amb els collectius i les persones que ja coneixem arreu i les
que no coneixem per estan interessades en els temes de debat que
proposem i que ens vulguin acollir en el nostre pas per la seva pobla-
ci. Oferimuna srie dactivitats i debats sobre temes que ens afecten
a tots i demanem allotjament i menjar per a un parell de dies.
Parallelament anem treballant els continguts que portarem a la
motxilla de poble en poble, que se centraran en el sistema financer i
leconomia, el decreixement i la crisi energtica, incloent xerrades,
debats, tallers i passades de vdeo. Abans de marxar, fem una prova
pilot dels continguts al Frum Social Catal, que se celebrava a final
de gener, quinze dies abans de la nostra sortida. A ms, a la marxa
tamb pretenem aprendre i compartir, a cada poble on anirem se-
rem testimonis de les lluites en defensa del territori que shi estan
coent i en farem un recull audiovisual i escrit que fomenti la per-
cepci que som una xarxa i que tots estem lluitant en una mateixa
direcci malgrat que tinguem una prctica local i que cadasc se
centri en les seves problemtiques ms properes.
A la marxa ens dediquem a fer sensibilitzaci del tema de la cri-
si energtica i com donar-hi resposta, proposant una urgent transi-
69
7. Extret del manifest de la marxa: http://www.tempsdere-voltes.cat/
ca/node/13.
ci cap a un model energtic de menys consum basat en energies re-
novables, descentralitzat i eficient. Parlem de la necessitat de reduir
el transport de mercaderies i relocalitzar la producci. Tamb cre-
iem que s necessari repensar lurbanisme i apostar per ciutats com-
pactes i barris vius, on comeros i treball facin possible que ens h-
gim de moure com menys millor i, si ho hem de fer, anar ms a peu
o en bici o en tren abans que en cotxe o en avi.
Tamb fem una denncia del sistema financer, del qual parla-
rem ms endavant, en el proper captol. Per sobretot la marxa vol
ser inspiradora de propostes alternatives, i per aix tamb ens cen-
trem molt a explicar com podem aplicar el decreixement a escala lo-
cal i com construir una altra economia possible.
Pel que fa al primer tema, el decreixement a escala local, parlem
de les iniciatives de ciutats en transici, un model anglosax de
localitats que han comenat a preparar-se per afrontar localment un
mn amb baixa energia, i aix, fomentem lagricultura de proximi-
tat, lorganitzaci dels consumidors en cooperatives per fugir de les
grans distribudores, lautoproducci i lintercanvi local, les energies
renovables i de distribuci descentralitzada i propera, entre daltres.
El model de globalitzaci, de mercat mundial de productes, de
transports i serveis haur de canviar necessriament per fer front a les
conseqncies del nostre model de vida. Un model que no tan sols no
s possible, sin que tampoc no s just ni desitjable. No s possible a
causa de la limitaci energtica i de recursos, no s just perqu exclou
la majoria de la humanitat i fa que uns visquema costa dels altres, i no
s desitjable senzillament perqu el fet de poder consumir ms, da-
cumular comoditats i objectes no ens fa ms felios.
Per aix, el decreixement proposa viure ms localment i senzi-
llament, relocalitzar la producci i el consum, reutilitzar, reciclar,
consumir menys i descentralitzar la producci denergia. Resumint,
viure amb el que tenim a labast. Tamb proposem que aquests can-
vis tinguin com a base la comunitat ms que lajuntament, i per aix
70
en els tallers reforcem aquelles accions que podem comenar a po-
sar en marxa sense dependre de les institucions. Altres idees, de les
quals parlem en altres mbits, serien potenciar lagricultura de pa-
gs, menys qumica i transgnia, evitar els monocultius i apostar per
una ramaderia extensiva i una pesca artesanal, reduir el consum de
carn, etc.
En els mbits de la societat i el treball, el decreixement tamb desen-
volupa idees i propostes, dins el marc duna organitzaci social co-
operativa i solidria, no jerrquica i autoorganitzada. Si relocalitzem
leconomia, explotem menys el sud i depenem menys de les multi-
nacionals. Ens adonemtamb que necessitemms equilibri entre els
diversos sectors econmics: potenciar lagricultura local per fomen-
tar la sobirania alimentria i reduir alguns serveis que ens fan ms
mal que b, el sector de la publicitat, lautomobilstic, la indstria ta-
baquera... Veiem necessari recuperar coneixements i oficis antics
que ens ajudin en la nostra autosuficincia, i tamb parlem de tre-
ballar menys i millor, per tornar a tenir ms temps per a nosaltres
mateixos i per a la implicaci social i cultural.
Als tallers deconomia contrahegemnica volem demostrar que
podem construir una economia participativament entre la gent, per
aix ens imaginem que cadasc hi aboca el que sap i el que necessi-
taria per veure cobertes les seves necessitats bsiques. Parlem din-
tercanvis i fins i tot darribar a la creaci de monedes alternatives, de
treure del mercat alguns serveis i productes que poden ser generats
a partir duna comunitat forta, etc.
Leconomia dominant, en qu els preus no tenen en compte el
valor real de les coses i la finitud dels recursos de la natura, ens difi-
culta enormement lextensi de les iniciatives que porten la llavor del
decreixement a dins; la comunicaci de les prpies lluites que sopo-
sen al sistema imperant, defensant el territori i la seva gent. Per aques-
ta ra veiem que cal construir una altra economia que davant dels
71
grans reptes socials i ecolgics que ens esperen, ens permeti confron-
tar-nos amb el sistema dominant des duna nova autonomia, una
nova fora. Volem construir un espai dafinitats, dintercanvis, de si-
nergies entre el camp i la ciutat, deconomia solidria, monetria o
no. Volem posar aquesta idea en com a tots els collectius i les perso-
nes que anem trobant, per construir-ho conjuntament.
Els dies de marxa seran dos mesos i mig de pedalades per ms de
45 poblacions de 35 comarques catalanes, acompanyats per una fur-
goneta elctrica solar; dies plens daventures i de coneixences que ens
faran crixer en lmbit personal i collectiu. El mes de maig la marxa
arribar a lrea metropolitana de Barcelona i, poble a poble, barri a
barri, anirem teixint la conscincia del decreixement a la gran ciutat, i
tamb en altres poblacions properes durant els mesos de maig i juny.
Hem arribat a Barcelona el 27 dabril i tenim dues setmanes de
descans abans de comenar la marxa pels barris de la ciutat i per al-
tres poblacions que ens ho han demanat expressament. En aquest
moment, el tema de la crisi alimentria ser el pa de cada dia i, per
tant, decidim incorporar aquesta temtica a les xerrades i debats.
Desprs dun progressiu per rpid empitjorament de la situa-
ci sha arribat a la conscincia mundial que som davant duna crisi
alimentria, ja que els preus dels productes bsics per a lalimentaci
mundial shan multiplicat per dos o per tres en els ltims tres anys i hi
ha hagut restriccions a lexportaci, tant de blat com darrs...
Per qu? Lespeculaci sortia del mercat immobiliari i energtic
i anava cap als productes bsics del sud, abans que la crisi econmi-
ca fes restringir la demanda i baixs el preu de les primeres matries.
Els agrocombustibles tamb havien fet augmentar el preu dels pro-
ductes bsics i hi havia competncia per les terres de conreu. A ms,
el preu del petroli estava pels nvols i per tant augmentaven els cos-
tos de producci per lencariment del petroli i els fertilitzants, dels
quals depn molt fortament el model agrcola industrial.
72
Els pobles van perdent cada cop ms sobirania alimentria i depe-
nen ms dels aliments que els arriben de fora per seguir subsistint,
de manera que la crisi de preus els afecta greument. Estructural-
ment, els mercats estan cada cop ms controlats per poques empre-
ses transnacionals que controlen dorigen a final la producci, la
transformaci i la comercialitzaci daliments. Les grans superfcies
comercials tenen poder per imposar preus molt baixos als produc-
tors i quedar-se elles amb un gran marge de beneficis. Aquest mo-
nopoli i concentraci permet un fort control a lhora de determinar
all que consumim, a quin preu ho comprem, de qui procedeix,
com ha estat elaborat, amb quins productes, etc.
8
La xifra de ms de 800 milions de persones que passen fam al
mn no ha parat dincrementar-se des de linici de la crisi i es calcu-
la que actualment estema punt darribar a lesgarrifosa xifra de qua-
si 1.000 milions de persones, i no pas precisament perqu manquin
aliments...
De la marxa a la xarxa: la trobada de moviments
socials del juliol
Per culminar el procs de la marxa i convertir-la en xarxa, Temps de
Re-voltes ja estava treballant en la preparaci duna trobada de mo-
viments socials, amb el ttol Posem en marxa el decreixement,
construm contrapoder que tindria lloc a principi de juliol en dues
masies de Santa Maria dOl (Bages). La trobada shavia anat anun-
ciant al llarg de tota la marxa pel decreixement i els temes de debat
shavien anat generant a partir dels debats daquells mesos.
Finalment, la trobada es va organitzar en tretze rees de treball:
economia, autogesti de lhabitatge, autonomia alimentria, model
territorial i defensa del territori, relaci camp-ciutat, mitjans de co-
73
8. Ester Vivas a l'article Los supermercados y la crisis alimentaria mundial
a: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=76971.
municaci, aigua, energia i transport, estratgies davant el poder
poltic, coneixements i educaci lliure i relacions socials i vida co-
munitria. Es van crear uns grups previs per comenar a organitzar
els debats i treballar les propostes abans de la trobada.
A la trobada van assistir-hi unes 350 persones, dunes trenta co-
marques catalanes i tamb de les Illes, el Pas Valenci i Frana, que
es van repartir en dues masies i zones dacampada. El transport per
arribar al lloc es va intentar organitzar de la manera ms decreixent
possible, fent compartir cotxes i furgonetes i fins i tot un autobs.
De la trobada en van sortir moltes idees i propostes, sobretot de
la necessitat transversal de crear bancs de recursos compartits per
comenar a tenir menys dependncia dels circuits oficials. Amb el
mateix objectiu volem engegar actualment lEspai Pblic Autnom,
que consistiria en una xarxa de persones i recursos, en qu es garan-
teixin les necessitats bsiques de les persones que hi participin, amb
lobjectiu que aquestes deixin de dedicar-se a treballar dins lecono-
mia capitalista i es puguin dedicar a projectes per construir una
nova manera de viure. I tamb volem mantenir i difondre moltes
idees per potenciar les experincies que ja existeixen, com coopera-
tives de consum, habitatge, horts comunitaris agroecolgics, aix
com lorganitzaci en lmbit municipal amb la posada en marxa
diniciatives decreixentistes prctiques.
Actualment, seguimarticulant un moviment pel decreixement a
tot el territori catal que cada cop s ms fort i conscient, i que agru-
pa afinitats i sensibilitats diverses, des de lanticapitalisme en gene-
ral i lanticonsumisme a la defensa de la terra i el territori, contra
lespeculaci urbanstica, per lagroecologia, per una nova cultura
de laigua i de lenergia..., per tots plegats sent conscients que anem
en una direcci comuna i que podem actuar per crear alternatives
des de baix per canviar les coses. Potser el decreixement sha conver-
tit ja en un ampli paraigua, per est en contnua evoluci...
74
diari duna expropiaci planificada
Us he parlat clarament de la greu crulla en qu es troba la humani-
tat avui en dia, en un context no solament de crisi energtica sin
tamb de crisi sistmica, multidimensional. Davant duna situaci
tan greu que sapropa i amb tantes idees al cap per afrontar-la, amb
tota lexperincia acumulada de ms de sis anys dintens activisme,
penso que ha arribat el moment dactuar. Penso que ha arribat el
moment darriscar-se per canviar les coses i apuntar-les en la direc-
ci adequada i em veig capa dassumir els riscos que aix pugui
comportar.
Durant els primers mesos daquell mgic any 98 jo ja havia que-
dat impressionat per les paraules de Henry Thoreau quan afirmava
que davant dun govern que empresona la gent injustament, el mi-
llor lloc per a una persona justa s tamb la pres. A mesura que
havia passat el temps, aquestes paraules havien anat ressonant cons-
tantment en mi per sempre havia pensat que si mhavia darriscar
havia de ser per alguna cosa que realment valgus la pena.
Una idea inspiradora dun personatge misteris
Lany 2002, un personatge peculiar i misteris de Madrid que havia
conegut el setembre del 2000 a Praga mhavia citat a Barcelona per
confiar-me una informaci que fins aleshores no havia fet servir
per que en els ltims temps em tornava a venir al cap amb in-
sistncia. Ell mexplicava que els bancs no poden saber si una nmi-
75
na que tens domiciliada a la seva entitat i que demostres amb un full
salarial s falsa, sempre que les dades de lempresa que atorga la
nmina i les teves dades personals siguin certes. Em deia que ell, que
era empresari cultural, de vegades quan un projecte no li sortia b i
tenia problemes de diners, ho feia servir davant dun banc per acon-
seguir lquid que desprs quan li tornaven a funcionar les coses re-
tornava. Shavia adonat, a ms, que aix es podria fer servir per fi-
nanar moviments socials si hi havia persones disposades a
quedar-se endeutades per tota la vida i simaginava que a activistes
comjo, que habitualment tenemben poca relaci amb els bancs, no
ens importaria en un moment donat assumir aquest risc ats que la
nostra vocaci ja era viure fora del sistema.
Lhome estava motivat a difondre aquesta idea i dalguna mane-
ra pensava que jo era una persona clau per ajudar-lo a fer-ho. Ell
havia pensat de fer una pellcula amb un gui vinculat a aquesta
idea, un gui que es presents com a ficci per que lacci que nar-
rs fos real i que les informacions que dons al pblic de com actuar
fossin prou clares per permetre de passar a lacci a qui desitgs in-
tentar-ho. Em va demanar que el poss en contacte amb altres acti-
vistes que poguessin estar interessats en aquest projecte i aix ho vaig
fer. Al final del 2002 vam arribar a fer un parell de reunions on dis-
cutem elements del gui, per desprs de Cap dAny lhome no ens
va dir res ms i el projecte es va esvair.
Un dia dagost del 2005, la idea daquest home em va venir al
cap amb molta fora i sem va acudir tornar a contactar-hi, desprs
que feia molt de temps que no nhavia sabut res ms. No trobava el
seu correu i emvaig posar a cercar-lo per la xarxa. La resposta que hi
vaig trobar em va deixar consternat, ja que a travs duna dedi-
catria dun amic seu vaig saber que havia mort trgicament.
Aquest trist fet em va portar, per, una motivaci afegida. Jo era
dipositari daquella idea i ell havia pensat que aquesta em podia ser
de gran utilitat si la feia servir per aconseguir els objectius pels quals
creia que era necessari lluitar. Potser havia arribat el moment,
doncs...
76
Actuar: lexpropiaci anarquista
Abans de posar fil a lagulla, investigo una mica a Internet si alg ha
tingut alguna vegada una idea semblant a la que a mi mest passant
pel cap en aquells moments. No trobo cap acci activista relaciona-
da amb nmines i crdits per em topo de cara amb el cas de Lucio
Urtubia, que era el cas ms recent i de ms envergadura relacionat
amb la tradici dexpropiaci anarquista i del qual vaig trobar refe-
rncies en un llibre que shavia escrit sobre ell lany 2001. Lucio, des-
prs de ser durant uns anys la m dreta de Quico Sabat, havia
aconseguit diners sense violncia i a travs de lestafa per finanar
organitzacions revolucionries i anarquistes. Dalguna manera po-
dem dir que les seves accions, especialment la famosa estafa multi-
milionria de xecs de viatge del Citibank, sn les que tenen ms en
com amb la meva idea, tot i que ell sempre havia actuat de manera
clandestina i a mi el que em motivava duna idea com la que tenia al
cap era el fet de poder-ho fer pblic jo mateix per defensar-ne la le-
gitimitat davant la societat.
Lucio va deixar dactuar lany 1980. Si no anava errat, doncs, hi
havia un forat de 25 anys sense cap acci dexpropiaci vinculada a
lluites socials i revolucionries, coma mnimque jo conegus. s que
ja no necessiten diners els moviments revolucionaris?, em pregunto.
s que ja no cal arriscar-se per transformar la societat? I tant que cal.
I la meva experincia em diu que ara s ms necessari que mai.
Se macut tamb en aquell moment que dur a terme accions
com la que tinc al cap pot ser important com a inspiraci per recu-
perar accions revolucionries, com a part de limaginari popular,
per part dels que coneguin lestat de les coses sense embuts ni tera-
nyines i creguin tamb que s necessari actuar.
Desprs dels dies de reflexi a Menorca, dels quals us he parlat
en el captol anterior, decideixo que en principi vull tirar endavant
una acci dexpropiaci, per per saber si aquesta idea pot ser viable
haig daprendre moltes coses i comenar a fer investigacions prc-
tiques sobre el terreny. Encara no mhe plantejat quins podrien ser
77
els lmits de la meva acci ni quines quantitats podria arribar a
aconseguir, aix que em trobo davant de tot un mn nou que sobre
davant meu per descobrir i aprendre.
Les primeres indagacions i les primeres prctiques
Comeno a cercar informaci sobre crdits a Internet i provo de de-
manar un prstec en alguna oficina, no de manera seriosa sin sen-
zillament per anar agafant prctica i saber qu em demanen. Aix,
confirmo que amb la meva nmina real no vaig enlloc. Tamb em
preocupa el tema que em demanin que hagi de tenir una propietat
com a aval. Lhome misteris mhavia dit que 1.500 euros de nmi-
na domiciliada durant tres mesos seguits en una entitat servien per
aconseguir un prstec de 9.000 euros sense cap avalador i garantia,
que s precisament el que necessito.
Desprs daquestes primeres investigacions arribo a la conclusi
que per comenar el procs i poder anar aconseguint prstecs, ara
que la bombolla immobiliria encara est creixent, maniria b tenir
un pis hipotecat i donar-lo com a garantia. Per no solament aix,
sin que tamb aventuro que crear una empresa em podria ser til
perqu sospito que els prstecs com a empresa els podr amagar
quan demani un prstec personal. Amb les primeres indagacions re-
alitzades tamb he comprovat que per calcular si et poden donar un
prstec, una norma general per a les entitats s que no pots tenir
quotes mensuals per deutes de ms del 40% del teu sou, s a dir, que
si cobres 1.000 euros no pots tenir ms de 400 euros en quotes men-
suals, comptant el que ests demanant en aquell moment.
Aix, fent els meus clculs, arribo a la conclusi que primer de
tot necessitar:
Una nmina de 2.200 euros mensuals amb contracte fix.
Una empresa que em transfereixi la suposada nmina des del
seu compte. Aquesta empresa no pot ser meva!
78
3.000 euros que pugui immobilitzar durant gaireb dos mesos,
per al procs de creaci duna empresa.
Amb lexcusa que tenim problemes de tresoreria a lInfoespai,
ms fcil que un familiar em deixi 6.000 euros que li tornar aviat i
daquesta manera puc comenar ja a actuar, ja que percebo que no
hi ha temps per perdre. Aix que decideixo escollir un primer banc
per anar-hi a domiciliar una nmina.
A final dagost del 2005 entro en una oficina de Caixa de Terras-
sa i obro un compte per domiciliar-hi la meva nmina de 2.200 eu-
ros. Sc informtic, contracte fix. El director de loficina aprofita per
preguntar-me una cosa denrutadors, que precisament s un tema
que domino, aix que no hi ha problema. Al mateix temps havia cre-
at un altre compte a Caixa de Manlleu, on havia dingressar els di-
ners per fer les transferncies cap a la meva nmina.
L1 de setembre rebo en aquest compte la primera nmina dIn-
foespai, SCCL. He escollit la cooperativa on treballo realment i de la
qual sc president, per no hi haur cap problema perqu t un bon
nombre de socis i per tant no podran interpretar que s la meva
empresa.
Creant empresa i... fent hipoteca!
Al mes de setembre tamb, escullo Bancaja per dipositar-hi els
3.000,12 euros necessaris per crear una empresa. Amb el seu com-
provant daquest dipsit, un certificat negatiu de nom que havia
sollicitat unes setmanes abans i uns estatuts duna SL trets dInter-
net i adaptats, signo la creaci de la meva primera empresa davant
un notari. Dies desprs far les gestions davant lagncia tributria
per tenir un CIF dempresa i donar-la dalta a lIAE. Amb aquesta
documentaci anir a preguntar de seguida a Bancaja si ja empoden
concedir un crdit que necessito per poder comenar a operar amb
lempresa, per em responen que en les meves condicions (noms
79
3.000 euros de capital social i sense propietats) noms quan porti un
semestre almenys facturant hi haur alguna possibilitat que mel
concedeixin.
El setembre i loctubre mels passo intensament buscant un pis
que sigui prou barat en relaci amb la seva possible taxaci perqu
em puguin fer una hipoteca que inclogui els impostos i els costos de
notaria, que acostumen a ser del 7% per a un jove menor de 32 anys
com era jo en aquell moment. A ms, el preu del pis no pot superar
els 190.000 euros perqu em surti una quota dhipoteca que pugui
fer que acceptin la meva nmina de 2.200 euros com a ingressos su-
ficients.
Desprs de mourem molt per les ciutats de les rodalies de
Barcelona, trobo per 185.000 euros un pis de quatre habitacions al
barri de Llefi de Badalona. Em sembla prou barat per als ms de
70 m
2
, i el fet que tingui quatre habitacions pot anar b per llogar-
lo mentre el faig servir daval. Haig de decidir rpidament si mel
quedo perqu ja he aprs en aquestes setmanes que les gangues
volen, aix que faig una petita paga i senyal en la mateixa visita.
Aquell ser el moment de preparar per primera vegada la meva
documentaci per aconseguir un prstec, i no qualsevol prstec: ni
ms ni menys que una hipoteca! Ats que haig de posar 3.000 euros
abans de signar-la en concepte de contracte darres, se macut que
hauria de fer alguna prova prvia amb la documentaci que vull
presentar, perqu si troben que els documents no sn veritat millor
que sigui all on no tinc res a perdre, en lloc darriscar els 3.000 eu-
ros que sn ms de la meitat dels diners que tinc. Daquesta manera,
faig una sollicitud per telfon amb una entitat financera qualsevol
que trobo per Internet i comeno desprs a preparar el que seran els
meus primers fulls de nmina. Tamb preparo el meu contracte in-
definit a partir dun PDF editable a Internet, per massabento que
necessito un segell de lOficina de Treball de la Generalitat perqu
sembli prou verdic. Aquest segell laconsegueixo escanejant-lo dun
contracte imprs ja segellat i utilitzant una mica de disseny per sepa-
rar-lo i adaptar-lo a les meves necessitats.
80
Al segell li havia de posar una data que marcaria el moment des
del quan tinc contracte indefinit i que podria afectar altres documents
que em demanessin, com ara la declaraci de renda i la vida laboral.
En el cas de la declaraci de renda jo no nhavia fet aquell any, ni mai,
de fet, aix que no en tenia i ja mimaginava que emseria ms difcil de
falsificar perqu es tractava dun document de lEstat, aix que vaig
pensar que seria ms interessant donar una bona justificaci per no
tenir-ne. La que sem va acudir en aquell moment s que al 2004
no treballava perqu havia estat estudiant, de manera que el segell del
contracte de treball el vaig fer amb data de mar del 2005. La vida la-
boral no me la van demanar aquell cop i en general s un document
que vaig anar veient que no es demanava gaire. De fet, algunes vegades
demanaven la vida laboral per no tantes com els altres documents.
En el meu cas, comque jo no he treballat mai per a ning que no sigui
per a mi mateix, noms hi sortia el lloc de treball a la cooperativa des
del 2004, de la qual mhavia donat de baixa a mitja acci expropiado-
ra. La vida laboral te lenvien a casa en color i s molt difcil de falsi-
ficar, per tamb la pots demanar presentant-te a la Seguretat Social,
on ten donaran una en blanc i negre feta amb impressora lser. Com
que lempresa era la real i la nmina no hi sortia, noms havia de can-
viar els dies treballats de manera que sembls que seguia donat dalta
i treure la data de fi de contracte. Quan ho vaig tenir preparat ho vaig
guardar per no haver de buscar cada vegada la mateixa tipografia.
Els daquella financera tamb em van demanar lextracte del
compte corrent dels ltims tres mesos per com que lhavia obert a
final dagost els vaig donar el que tenia. Amb els nervis a flor de pell
per ser la primera prova de la meva habilitat de fer manualitats, vaig
enviar les fotocpies dels documents per fax i al cap duns dies em
van trucar per dir-me que no mhavien donat el crdit, per no em
van dir res que em fes pensar que havien trobat que la docu-
mentaci no fos certa i aix em va donar una confiana mnima per
tirar endavant la signatura de la hipoteca.
A principi de novembre, finalment, entregava a Caixa de Terras-
sa les tres nmines i el contracte de treball. Com que hi tenia la
81
nmina domiciliada ja no emvan demanar res ms. Mentida!, al cap
dun parell de dies em van trucar i em van preguntar si jo tenia un
deute amb una empresa de comunicacions. Primerament no sabia
de qu em parlaven per llavors hi vaig caure! Ostres, si es tractava
de la factura de telfon de Vodafone de la Campanya contra el Banc
Mundial que havia deixat impagada el 2001! Mentre em pensava
una explicaci per a aquest tema, li vaig preguntar si all era un
problema greu per a loperaci i em va dir que no, que si li feia ar-
ribar alguna justificaci del perqu aquest deute romania impagat
no hi hauria problema, perqu ja estan habituats que moltes per-
sones tenen conflictes amb empreses daquest tipus...
Dacord, li vaig dir, ja tho far arribar per escrit!
[...] Aquest telfon mbil del crrec, el va obrir un amic meu im-
migrat senegals, amb el meu nom, perqu ell tenia problemes per
aconseguir un mbil de contracte i el necessitava per estar en contac-
te amb la seva famlia, amb lacord que ell mho aniria pagant a mi.
El problema va venir quan es va ajuntar amb un grup nombrs
dimmigrants, i encara no entenc molt b com, van comenar a utilit-
zar el mbil tots plegats per comunicar-se amb les seves famlies res-
pectives i amics.
Si Vodafone us passs lextracte daquell perode, veureu que hi
ha un predomini de trucades a pasos llunyans, amb els quals jo no
tinc cap relaci. [...]
La documentaci va ser acceptada i la hipoteca concedida per
valor de 201.000 euros incloent-ho tot. Immobiliria, antics propi-
etaris i jo vam anar a cal notari a signar el canvi de nom i la hipote-
ca, que en aquell moment em va sortir per una quota de 775 euros
mensuals. La caixa vallesana em va considerar prou bon client per
oferir-me a ms a ms una targeta de crdit de 6.000 euros que vaig
acceptar de bon grat. Manirien b per pagar les primeres quotes de
la hipoteca i les operacions segents. Comenava, aix, a girar la
roda en el sentit que jo desitjava.
82
Els mesos segents vaig seguir amb les meves investigacions. A
Caixa de Terrassa, abans de concedir-me loperaci mhavien fet sig-
nar un document per autoritzar-los a buscar en una base dinfor-
maci que li deien CIRBE, que desprs vaig saber que volia dir Cen-
tro de Informacin y Riesgos del Banco de Espaa, en la qual
figurava informaci sobre la situaci deutora de les persones. Aix
em va fer pensar que potser seria difcil endeutar-me molt en lm-
bit particular per seguia esperanat a poder-ho fer com a empresa.
Mentre cercava uns llogaters per al meu pis, els quals no vaig
trobar fins al febrer del 2006, i seguia cobrant la nmina a Caixa
de Terrassa, em dedicava sobretot a valorar la situaci per acabar de
prendre una decisi definitiva sobre les meves actuacions. Desprs
de fer les meves primeres proves veia que tirar la meva acci enda-
vant era perfectament possible per sabia que des de llavors, si
seguia demanant crdits, ja no hi hauria marxa enrere.
En aquest moment, justament, llegint el web de Crisis Energti-
ca, en el qual de vegades hi havia informaci relacionada tamb amb
el funcionament del sistema financer, vaig descobrir un conte que
em va acabar dobrir els ulls per motivar-me a seguir:
Vull tota la Terra ms el 5%
1
Heus aqu una vegada, un pas que existia en algun indret da-
quest planeta. El mxim problema del pas feli era, per, saber exac-
tament com valorar els seus intercanvis vitals. Un ganivet costava una
o dues cistelles de blat de moro? Valia una vaca ms que un carro? Du-
rant generacions la gent va utilitzar el sistema de permuta: una perso-
na mantenia la seva famlia proporcionant-los totes les seves necessi-
tats o b sespecialitzava en un comer en particular. El bns excedents
83
1. Aquesta s una versi que hem resumit. L'autor del conte s l'australi
Larry Hannigan, i la traducci al catal es pot trobar a: http://www.racocatala.
cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=55650.
de la seva prpia producci els intercanviava pels excedents dels
altres.
En aquest pas, hi vivia en Fabi, artes que treballava amb or i
plata. Pensant pensant, en Fabi va arribar a una conclusi i va voler-
la presentar als altres. Tinc la soluci als nostres problemes de per-
muta i convido tothom a una reuni pblica per dem, va anunciar
un bon dia.
Lendem, sobre un escenari a la plaa Major de la ciutat, en Fa-
bi va explicar el nou sistema, que anomen diner. La idea sonava
b. Com comenarem?, va preguntar la gent. Lor que utilitzo en els
ornaments i la joieria s un metall excellent. No es desllueix ni es ro-
vella i durar molts anys. Fondr una mica del meu or en monedes i
anomenarem a cada moneda un dlar, va explicar en Fabi. Aquell
diner passaria a ser realment el mitj per al bescanvi, un sistema molt
millor que la permuta.
Un dels governadors va plantejar aleshores: Algunes persones
poden trobar or i fer-se les monedes!. Per en Fabi ja tenia la res-
posta preparada: Noms les monedes aprovades pel govern poden
utilitzar-se, i tindran estampada una marca especial. Aix semblava
raonable i fou proposat que se li dons a cada home un nombre igual
de monedes. Noms jo en mereixo la majoria, digu el fabricant
despelmes. No, digu el granger, sense aliment aqu no hi ha vida,
nosaltres hem de tenir la major quantitat de monedes. I la discussi
continuava.
En Fabi els va deixar discutir una estona i finalment digu: Te-
nint en compte que cap de vosts arribar a un acord, els suggereixo
que cadasc obtingui de mi la quantitat que vulgui. No hi haur cap
lmit, excepte el de la seva capacitat per retornar-les. I qu li haurem
de pagar?, va preguntar la gent a en Fabi. Ats que els proporciono
un servei, aix em dna dret al pagament pel meu treball. Diguem
que per cada 100 monedes que vosts obtinguin, men retornaran 105
per cada any que mantinguin el deute. Les 5 monedes seran el meu
pagament, i anomenar a aquest pagament, inters.
En Fabi no va perdre ni un minut i va fer monedes nit i dia, i
84
desprs que les monedes fossin examinades i aprovades pels governa-
dors, el sistema va comenar. La majoria varen demanar poques mo-
nedes i es disposaren a provar el nou sistema.
Trobaren que el diner era meravells, i aviat ho valoraren tot en
monedes o dlars dor. El valor que varen posar a cada cosa sanome-
n preu i el preu depenia principalment de la quantitat de treball
que es requeria per produir el b. Si calia molta feina el preu era alt,
per si es feia amb poc esfor el preu era baix. Els clients escollien
sempre el que creien que era el millor tracte, tenien llibertat delecci.
Lestndard de vida es va elevar, i al cap de poc temps la gent es pre-
guntava com sho havien fet fins llavors sense diners.
Al final de lany, en Fabi sort de la seva botiga i va visitar tota
la gent que li devia monedes. Alguns tenien ms del que havien de-
manat, per aix significava que daltres en tenien menys, ja que no-
ms hi havia un cert nombre de monedes distribudes des del princi-
pi. Els que tenien ms del que demanaren retornaren el demanat ms
els 5 addicionals per cada 100, per un cop tornades les seves mone-
des, varen haver de demanar-ne altre cop per poder continuar.
Els altres descobriren per primera vegada que tenien un deute.
Abans de deixar-los ms diners, en Fabi va fer una hipoteca sobre al-
guns dels seus actius, i cadasc va tornar a sortir per intentar aconse-
guir aquelles 5 monedes extra que sempre semblaven tan difcils de
trobar.
Ning no es va adonar que, tot junt, el pas mai no podria sortir
del seu deute fins que retornessin totes les monedes, per encara que
es retornessin totes les monedes sempre hi havia aquelles 5 addicio-
nals per cada 100 que mai no shavien posat en circulaci. Ning a
part den Fabi podia veure que era impossible pagar linters. El di-
ner addicional mai no shavia posat en circulaci, aix a alg sempre
lin faltaria.
Daltra banda, en Fabi va tenir una altra idea. A la part poste-
rior de la seva botiga va fer una caixa forta i la gent va trobar adient
deixar algunes de les seves monedes all com a dipsit de seguretat. En
Fabi cobrava un petit honorari depenent de la quantitat de diner di-
85
positat i la quantitat de temps que hi romania, i donava a lamo de les
monedes un rebut per cada dipsit.
Quan una persona anava a fer les compres normalment no duia
gaires monedes dor. La persona donava al comerciant un dels rebuts
den Fabi, dacord amb el valor de les mercaderies que volia comprar.
Els comerciants reconeixien el rebut com a genu i lacceptaven amb
la idea de dur-lo desprs davant den Fabi i recollir la quantitat apro-
piada de monedes. Els rebuts van passar de m en m en comptes de
transferir lor en si mateix. La gent tenia completa confiana en els
rebuts i els acceptaven com si fossin monedes dor.
Al cap de poc temps, en Fabi sadon que era prou estrany tro-
bar alguna persona que li demans realment les seves monedes dor,
aix que va pensar: Estic en possessi de tot aquest or i he de conti-
nuar treballant dur com a artes. No t cap sentit. Hi ha dotzenes de
persones que estarien contentes de pagar-me linters per utilitzar
aquest or, que est dipositat all i que els seus propietaris pocs cops re-
clamen. Certament, lor no s meu, per el tinc jo, que s el que im-
porta. Ja no necessito fer ms monedes per deixar, puc utilitzar algu-
nes de les monedes emmagatzemades a la caixa forta.
Al principi anava amb molt de compte i deixava noms unes
quantes monedes cada cop, i noms quan tenia molta seguretat que li
serien retornades. Per gradualment va agafar confiana, i va deixar
quantitats ms grans.
Un dia, li van demanar un prstec molt gran. En Fabi sugger,
en comptes dendur-se totes aquestes monedes, li puc fer un dipsit
al seu nom i llavors li donar diversos rebuts amb el valor de les mo-
nedes. El prestatari hi estigu dacord, i se nan amb un farcell de re-
buts. Havia aconseguit un prstec i, tanmateix, lor romania a la caixa
forta den Fabi. Un cop el client fou fora, en Fabi fu un somriure.
Podia tenir el tortell i a ms podia menjar-sel. Podia prestar lor i
mantenir-lo en possessi!
Els amics, els estrangers i fins i tot els enemics van necessitar
fons per dur a terme els seus negocis i, sempre que poguessin assegu-
rar-ne la devoluci, podien demanar en prstec el que necessitessin.
86
Simplement escrivint rebuts en Fabi podia prestar tants diners
com diverses vegades el valor de lor de la seva caixa forta, i ni tan sols
nera el propietari. No podia passar res sempre que els veritables pro-
pietaris no demanessin el seu or i la confiana de la gent es mantin-
gus.
La seva posici social dins la comunitat augmentava quasi tan
rpidament com la seva riquesa. Sestava convertint en un home
dimportncia, i demanava respecte. En matria de finances, la seva
paraula era sagrada.
La gent ara acceptava els rebuts com una cosa tan bona com lor
en si mateix, i molts rebuts foren dipositats per mantenir-los segurs
digual manera que les monedes. Quan un comerciant volia pagar a
alg altre mercaderies, simplement escrivia una nota curta dirigida
a en Fabi en qu li demanava transferir els diners del seu compte al
de laltre comerciant. En Fabi noms necessitava uns minuts per
ajustar els nmeros en el llibre en qu anotava els moviments de ca-
dasc. Aquest nou sistema va fer-se popular, i les notes amb lordre de
transferncia es varen anomenar xecs.
Un dia, en Fabi va reunir-se amb el governador i li va comentar
una preocupaci: Alguns rebuts sestan copiant per falsificadors i
aix sha daturar!. El governador es va alarmar. Qu podemfer?En
Fabi contest: El meu suggeriment s: primer de tot, fem que sigui
tasca del govern imprimir noves notes en un paper especial amb dis-
senys enrevessats, i cada nota es firmar pel governador principal. Les
notes les anomenarem bitllets. Els orfebres ja pagarem els costos
dimpressi, ja que ens estalviar molt del temps que passem escrivint
els nostres rebuts. Els governador raon: B, la meva tasca s prote-
gir la gent contra els falsificadors i la seva proposta sembla realment
bona. I decid imprimir els bitllets. La idea sonava b, i sense pen-
sar-sho gaire, imprimiren gran quantitat de flamants bitllets nous.
Cada bitllet tenia un valor imprs: 1 $, 2 $, 5 $, 10 $... Els petits costos
dimpressi els varen pagar els orfebres. Els bitllets eren molt ms f-
cils de transportar i rpidament van ser acceptats per la gent.
Letapa segent del pla va comenar. Fins llavors, la gent pagava
87
a en Fabi per guardar els seus diners. Per atreure ms diners a la cai-
xa forta, en Fabi va oferir pagar el 3% dinters sobre els dipsits. La
majoria de gent pensava que si deixava els diners a en Fabi, en reali-
tat estava deixant aquells diners als deutors al 5% i que per aix el seu
guany era del 2%, la diferncia. A ms, la gent no sho va preguntar
gaire, ja que obtenir el 3%era millor que estar pagant per dipositar els
diners en un lloc segur.
La quantitat destalvis va crixer, i amb els diners addicionals a
les arques, en Fabi podia deixar 200 $, 300 $, 400 $ i fins a 900 $ per
cada 100 $ en bitllets i monedes que tingus en dipsit. Havia danar
amb compte de no excedir aquest factor de 9 a 1, perqu normalment
una de cada deu persones li demanava retirar els seus diners. Si no hi
havia prou diners disponibles quan alg li ho demanava, la gent hau-
ria comenat a sospitar, ja que les llibretes de dipsit mostraven en
teoria exactament el que hi tenien dipositat.
Ms enll daix, sobre els 900 $ que en Fabi havia deixat en
prstec escrivint els xecs ell mateix, podia demanar fins a 45 $ dinte-
rs (45 = 5% de 900). Quan el prstec ms els interessos es retornaven
(945 $), els 900 $ es cancellaven de la columna de dbits i en Fabi es
guardava els 45 $ dinters. Per tant, estava encantat de pagar 3 $ din-
ters sobre els 100 $ dipositats originalment, els quals mai no havien
sortit de larca. Aix significava, que per cada 100 $ que mantenia en
dipsit, era possible obtenir el 42% de guanys, mentre que la majoria
de la gent pensava que noms en guanyava el 2%. Els altres orfebres
estaven fent el mateix. Creaven diners del no-res, noms amb la seva
firma en un xec, i a ms hi carregaven linters.
s cert, ells no feien bitllets, el govern imprimia els bitllets i els
lliurava als orfebres per distribuir-los. Lnica despesa den Fabi era
el petit cost dimpressi. No obstant aix, ells estaven creant diner de
crdit, que sortia del no-res i hi carregaven interessos a sobre. La
majoria de la gent creia que en Fabi estava deixant els diners que alg
ms hi havia dipositat, per hi havia alguna cosa destrany: cap dip-
sit minvava quan en Fabi entregava el prstec. Si tots haguessin vol-
gut retirar els seus dipsits alhora, el frau shauria descobert.
88
No hi havia problemes si alg demanava un prstec en monedes
o bitllets. En Fabi simplement li explicava al govern que lincrement
de la poblaci i de la producci requeria ms bitllets, i els obtenia a
canvi dun petit cost dimpressi.
Un dia, un home que acostumava a pensar molt va anar a veure
en Fabi. Aquesta crrega dinters est malament, li va dir. Per
cada 100 $ que deixa, nest demanant 105 $ per retornar. Els 5 $ de
ms no poden pagar-se mai, perqu no existeixen. Molts grangers
produeixen menjar, molts industrials produeixen bns i aix ho fan la
resta, per noms vost produeix diners. Suposem que noms hi ha
dos empresaris a tot el pas, i que nosaltres donem feina a la resta de
la poblaci. Li demanemen prstec 100 $ cadasc, paguem90 $ en sa-
laris i despeses i ens quedem amb 10 $ de guanys (el nostre salari).
Aix significa que el poder adquisitiu total de tota la poblaci s 90 $
+ 10 $, que multiplicat per dos sn 200 $. Per, per pagar-li a vost,
nosaltres hem de vendre tota la nostra producci per 210 $. Si un de
nosaltres t xit i ven tot el que produeix per 105 $, laltre noms pot
esperar obtenir-ne 95 $. (Si el poder adquisitiu total s 200 $, i un dels
empresaris ven 105 $, noms queden 95 $ en mans de la gent per
comprar a laltre empresari). A ms, part dels bns no poden vendres,
ja que no quedarien ms diners en mans dels consumidors per com-
prar-los. Venent per 95 $, el segon empresari encara li deuria a vos-
t 10 $ i noms podria pagar-li demanant-nhi ms en prstec.
El sistema s impossible. Lhome va continuar: Segurament vost
hauria demetre 105 $, s a dir, 100 per a mi i 5 perqu gasti vos-
t. Daquesta manera nhi hauria 105 $ en circulaci, i el deute es po-
dria pagar.
En Fabi va escoltar en silenci i en acabar digu: Leconomia fi-
nancera s un tema molt profund, amic meu, calen molts anys destu-
di. Vost ha de ser ms eficient, incrementi la seva producci, baixi les
seves despeses i converteixis en un millor empresari. Sempre estar
disposat a ajudar-lo en aquests assumptes.
Lhome va marxar sense estar-ne gens convenut. Hi havia algu-
na cosa malament en les operacions den Fabi, i shavia adonat que la
89
seva pregunta lhavia contestat amb evasives. No obstant aix, la ma-
joria de la gent respectava la paraula den Fabi: Ell s lexpert, els al-
tres deuen estar equivocats. Mirin com sha desenvolupat el pas, com
sha incrementat la nostra producci. Millor deixar que sigui ell el que
porti aquests temes.
Per pagar els interessos sobre els prstecs que havien demanat,
els comerciants hagueren dapujar els preus. Els assalariats es van
queixar que els sous eren molt baixos (en apujar els preus no podien
comprar tants bns amb el seu salari). Els empresaris es negaven a pa-
gar millors salaris, dient que farien fallida. Els grangers no podien ob-
tenir preus justos per la seva producci. La gent es queixava que els
aliments estaven molt cars.
Finalment algunes persones es declararenen vaga, una cosa de
la qual mai no shavia sentit a parlar. Daltres havien arribat a la po-
bresa, i els seus amics i parents no tenien diners per ajudar-los. La ma-
joria shavia oblidat de la riquesa real del seu voltant les terres fr-
tils, els grans boscos, els minerals i el bestiar. Noms podien pensar
en els diners, que sempre semblaven faltar. Per mai no qestionaven
el sistema bancari. Ells creien que el govern ho gestionava.
La situaci econmica va empitjorar. Els assalariats estaven se-
gurs que els patrons tenien molts guanys. Els patrons deien que els
treballadors eren ganduls i no feien honestament el seu dia de feina, i
tots culpaven tots els altres. Els governants no van poder trobar-hi
una resposta, i a ms, el problema immediat semblava ser combatre la
pobresa creixent.
El govern va engegar llavors rgans de beneficncia i va fer lleis
forant la gent a contribuir-hi. Aix va fer enutjar molta gent, que
creien en la vella idea dajudar el ve voluntriament. Aquests rgans
de beneficncia varen alleujar en un principi, per al cap dun temps
el problema de la pobresa va agreujar-se novament i es necessitaven
ms diners. El cost dels rgans de beneficncia va augmentar ms i
ms i la mesura del govern va crixer.
La majoria dels governants eren homes sincers tractant de fer-ho
el millor possible. No els agradava demanar ms diners al seu poble
90
(augmentar els impostos) i, finalment, no varen tenir cap altra opci
que demanar diners a en Fabi i als seus amics. No tenien ni idea de
com sho farien per retornar-los. La situaci empitjorava, els pares ja
no podien pagar els mestres per als seus fills. No podien pagar els
metges i les empreses de transport estaven entrant en fallida. Un per
un, el govern va veures forat a responsabilitzar-se doferir aquests
serveis pel seu compte. Els mestres, els metges i molts altres van con-
vertir-se en servidors pblics.
La situaci no millorava gaire i, desesperats, els governants van
decidir demanar consell a en Fabi. El consideraven molt savi i sem-
blava que sabia com resoldre assumptes de diners. En Fabi va escol-
tar com explicaven els seus problemes i finalment va respondre:
Molta gent no pot resoldre els seus problemes per si mateixos i ne-
cessiten alg que els ho faci. Segurament vosts estaran dacord que la
majoria de la gent t dret a ser feli i a ser proveda amb el bsic per
viure. Una de les nostres grans dites s Tots els homes sn iguals. No
s cert? Doncs b, lnica manera danivellar les coses s agafar lexcs
de riquesa dels rics i donar-la als pobres. Introdueixin un sistema
dimpostos. Com ms t un home, ms ha de pagar. Recullin els im-
postos de cada persona segons la seva capacitat, i donin a cadasc se-
gons les seves necessitats. Les escoles i els hospitals han de ser gratuts
per als que no poden permetre-sho.
Els va donar una llarga xerrada sobre grans ideals i va acabar
dient: Ah, per cert, no soblidin que em deuen diners. Han estat de-
manant en prstec fa molt de temps. El millor que puc fer per ajudar-
los s, com a deferncia a vosts, que noms em paguin linters. Dei-
xarem el capital com a deute, noms cal que paguin linters.
Mentre les coses anaven a pitjor, van intentar el control dels sa-
laris, el control dels preus i tota classe de controls. El govern va mirar
daconseguir ms diners amb un impost a les vendes, aportacions pa-
tronals, aportacions salarials i tota mena dimpostos. Alg va obser-
var que en el cam des de la collita del blat fins a la taula de les llars, hi
havia prop de 50 impostos sobre el pa.
Els experts varen presentar-se i alguns foren escollits per go-
91
vernar, per desprs de cada reuni anual apareixien sense solucions,
a excepci de la notcia que els impostos havien de ser reestructu-
rats, per sempre, desprs de les reestructuracions, la suma total
dimpostos augmentava.
En Fabi va comenar a exigir els pagaments dels interessos, i
cada cop calia una porci ms i ms gran dimpostos per pagar-los.
Llavors va venir la poltica partidria la gent discutia sobre quin
partit poltic podria solucionar de millor manera els seus problemes.
Discutiren sobre les personalitats, lidealisme, els eslgans, tot excep-
te el problema real.
En una ciutat linters del deute va excedir la quantitat dimpos-
tos que es recaptaren en un any. A tot el pas linters sense pagar va
seguir apujant-se i va carregar-se inters sobre linters sense pagar.
Gradualment, molta de la riquesa real del pas fou comprada o
controlada per en Fabi i els seus amics, i amb tot aix va incremen-
tar-se el control sobre la gent. No obstant aix, el control encara no
era total. Sabien que la situaci seria segura fins que cada persona fos
controlada. La majoria de la gent que soposava al sistema era silen-
ciada per pressi financera, o patia el ridcul pblic. Per aconseguir
aix, en Fabi i els seus amics van comprar la majoria de diaris, tele-
visions i emissores de rdio. I van seleccionar amb molta cura la gent
que les gestionaria. Moltes daquestes persones tenien un desig sincer
de millorar el mn, per mai no sadonaren de com neren, dutilit-
zats. Les seves solucions socupaven sempre dels efectes del problema,
mai de la seva causa.
El pla den Fabi era a punt darribar al seu zenit el pas sen-
cer li devia diners. Amb leducaci i els mitjans, tenia el control de les
ments de la gent. Podien pensar i creure noms el que ell volia que
pensessin. Els mitjans fixaven els temes i els debats. Indirectament, en
Fabi tenia tal control sobre el govern que ells estaven obligats a seguir
les seves instruccions. Ell solia vantar-se: Deixeu-me controlar els di-
ners duna naci i no mimporta qui faci les lleis. No importava gaire
quin partit fos escollit per governar. En Fabi tenia el control dels di-
ners, la sang vital de la naci.
92
El govern va obtenir els diners, per linters va ser carregat sem-
pre en cada prstec. Cada cop es gastava ms i ms en rgans de bene-
ficncia i en assegurances datur, i no va trigar gaire abans que el go-
vern trobs fins i tot difcil de pagar linters, sense parlar del capital.
Encara hi havia gent que es preguntava: Els diners sn un siste-
ma fet per lhome. Segurament pot ser ajustat per posar-lo al servei de
la gent, i no que la gent estigui al servei dels diners. Per cada vegada
hi havia menys persones que es feien aquesta pregunta i les seves veus
van perdres en la bogeria de cercar el diner inexistent per pagar lin-
ters.
Els governs varen canviar, el partits tamb, per les poltiques de
base continuaven. Sense importar quin govern era en el poder, la
meta final den Fabi sacostava ms i ms cada any. Les poltiques de
la gent no significaven res. La gent pagava impostos fins als lmits, no
podien pagar ms. Sacostava lhora del moviment final den Fabi.
El 10% dels diners encara estaven en forma de bitllets i mone-
des. Aix havia de suprimir-se sense aixecar sospites. Mentre la gent
utilitzs lefectiu, estaria lliure per comprar i vendre com volgus la
gent encara tenia un cert control sobre les seves prpies vides. Per no
era sempre segur dur bitllets i monedes. Els xecs no eren acceptats
fora del pas, i per tant es va buscar un sistema ms convincent. Lor-
ganitzaci den Fabi va donar a cadasc una targeta plstica que
mostrava el nom de la persona, la fotografia i un nmero didentifi-
caci.
En qualsevol lloc on es presents aquesta targeta, el comerciant
trucava a lordinador central per controlar el crdit. Si tenia crdit, la
persona podria comprar el que desitgs, fins a una certa quantitat.
Al principi, a la gent se li va permetre gastar una quantitat peti-
ta a crdit, i si es pagava dins del mateix mes, no es cobrava cap inte-
rs. Aix estava molt b per a lassalariat, per qu passaria amb els
empresaris? Aells els calia installar maquinria, fabricar mercaderies,
pagar salaris, vendre totes les seves mercaderies i acabar de pagar el
crdit. Si sobrepassaven el mes, ho carregaven amb l1,5% per cada
mes que el deute estigus pendent. Aix pujava al 18% cada any.
93
Els empresaris no tenien cap ms opci que afegir aquest 18%so-
bre el preu de venda. Per tots aquests diners o crdit addicional (el
18 %) no shavia deixat en prstec a ning (el diner no estava en cir-
culaci). En tot el pas els empresaris tenien la tasca impossible de pa-
gar 118 $ per cada 100 $ que shavien deixat en prstec, per els 18 $
addicionals mai no shavien creat en el sistema! No existien.
En Fabi i els seus amics augmentaren encara ms la seva posici
social. Eren mirats com a pilars de respectabilitat. Les seves declara-
cions en finances i en economia eren acceptades amb convicci gai-
reb religiosa.
Sota la crrega dimpostos cada cop ms alts, moltes petites em-
preses sensorraren. Es necessitaven llicncies especials per a diverses
operacions, de manera que les empreses restants trobaven molt difcil
participar-hi. En Fabi possea i controlava totes les grans companyies,
que en tenien centenars de subsidiries. Aquestes semblava que esta-
ven en competncia les unes amb les altres, tanmateix en Fabi les
controlava totes. Eventualment, tots els altres competidors varen veu-
res forats a tancar. Els plomers, els fusters, els electricistes i la majo-
ria de les petites indstries tingueren la mateixa fi: van ser cruspides
per les gegantines companyies den Fabi, que tenien la protecci del
govern.
En Fabi volia que les targetes de plstic substitussin els bitllets i
les monedes. El seu pla era que quan tots els bitllets fossin retirats, no-
ms els negocis que utilitzessin el sistema de targetes connectades a
lordinador central poguessin funcionar... Amb tot plegat, al final, en
Fabi i els seus amics ho controlaven gaireb tot.
La histria que narrava aquest conte, juntament amb altres tex-
tos amb contingut complementari que anava trobant per Internet,
em va acabar de fer veure el sentit que tenia la meva aposta per lac-
ci. La meva ja no era noms una idea dacci per finanar movi-
ments socials, o per donar exemple duna nova manera de fer acci
directa, sin que, a ms, podria servir per sensibilitzar sobre un
tema, el dels diners i el sistema financer, alhora tan important com
94
desconegut i que comenava a intuir que podia tenir molt a veure
tamb amb la crisi energtica i ecolgica que darrerament mhavia
impactat tant entendre. La meva acci podia ser, doncs, una eina de
finanament, inspiradora i de denncia, al mateix temps. Anar de-
manant crdits i anar-los pagant amb aquests mateixos diners per
anar-ne demanant ms era un sistema piramidal similar al que ex-
plicava com funcionava el sistema financer, per, a ms, poder anar
alliberant bona part daquests diners per dedicar-los a la transfor-
maci social acabava de dotar de ple sentit la meva fita.
Assumir definitivament la decisi dactuar implicava que hi
hauria un dia que decidiria que ja havia arribat prou lluny i que lla-
vors trauria tots els diners dels comptes i deixaria de pagar els
prstecs. Per poder fer un bon acte de sensibilitzaci daquesta acci,
ho hauria de fer pblic i amb aix reconixer que ho havia fet ex-
pressament i, per tant, corrent el risc de ser denunciat almenys per
delicte destafa, amb una pena probablement de ms de dos anys i
amb possibilitat danar a la pres. Per durant aquests mesos que
portava pensant en el tema, aquesta possibilitat no mhavia tret el
son. De fet, ja portava prou experincies en els moviments socials
perqu la hiptesi de la detenci no em vingus tan de nou i, a ms,
confiava en la meva capacitat per adaptar-me a les circumstncies
fossin les que fossin. Fins i tot en el pitjor dels casos, des de la pres,
segur que trobaria alguna cosa a fer que fos til o que em permets
seguir aprenent. Les possibilitats que mobria aquesta acci eren
massa grans per fer-me enrere. La decisi estava presa.
En aquells mesos, com que lempresa havia estat prcticament inac-
tiva, havia tancat el compte a Bancaja perqu em semblaven poc
oberts a donar res a una empresa tan nova i nhavia obert un altre a
Caixa Catalunya. All, vaig haver de presentar un document bastant
superficial del que volia fer amb la meva empresa: Serveis comer-
cials, serveis grfics i de publicitat per a empreses petites i associa-
cions i explicar i justificar que encara treballava en un altre lloc i
95
que seguia tenint la nmina de 2.200 euros, per que amb aquests
diners que demanava pensava poder anar-me bolcant progressiva-
ment en la meva empresa i anar reduint les hores dedicades a laltra.
Desprs de tot aix, documentaci inicial de lempresa, entrega de
nmines, contracte i rebut de la hipoteca, em van acceptar un
prstec de 20.000 que ja em donaria prou lquid per comenar
a destinar-ne a projectes, mentre seguia cercant oportunitats en
aquest nou mn dels bancs i els seus crdits.
Poc desprs vaig caure en el fet que potser no havia seguit la mi-
llor estratgia en aquesta primera empresa, ja que en aconseguir un
sol crdit des daquesta, quan en volgus demanar ms, tindria ms
crregues a justificar i menys possibilitats per tenir-ne de nous.
Tamb vaig recordar que el temps dactivitat era un factor impor-
tant, aix que em van venir les presses per crear una segona empresa
i aquest cop preparar-la millor. La meva segona Societat Limitada va
veure la llum el juliol del 2006.
Lorganitzaci del meu temps sanava enfocant cada cop ms
cap a aquestes operacions, i abans de llanar-me del tot a la meva
nova feina, emvaig organitzar millor. Vaig comprar-me un fax i mel
vaig installar a casa, per poder enviar tots els documents pertinents
en cada cas sense necessitat danar a una botiga i que tothom em
veis. Tamb em vaig fer una segona lnia de telfon mbil per fer-la
servir noms amb els bancs, daquesta manera evitava trucar-los des
dun telfon de la meva cooperativa, per sobretot si algun dia havia
devitar que em truquessin ells, la cosa seria tan simple com aban-
donar aquella targeta. Aix, la targeta dual que em permetia connec-
tar-me a una lnia o una altra en funci de quin nmero volia utilit-
zar per trucar, simbolitzaria millor que res linici de la meva doble
vida. Tamb ho simbolitzarien les meves sabates negres i lluents, la
meva camisa i de vegades americana i el meu malet negre en m.
Aquell mateix estiu va ser quan les meves operacions de crdit
van comenar a crixer. Vaig pensar que les entitats financeres que
donen crdit a distncia podrien ser una vctima propcia de les
meves accions, ja que no havia de tenir-hi compte corrent ni molt
96
menys la nmina domiciliada, sin que demostrant-los que jo tenia
el meu ingrs peridic domiciliat a Caixa de Terrassa en tenia prou.
Aquell mes de juliol, de manera bastant senzilla, van caure 10.000
de Cetelem i 5.000 de Cofidis, i la financera de la Caixa, Finconsum,
va caure amb 3.000 al setembre. Parallelament ja mhavia preocu-
pat de demanar a totes les entitats de no pagar les quotes a travs del
compte de Caixa de Terrassa, que daquesta manera seguiria net i
per tant sempre que em demanessin lextracte noms hi sortirien les
quotes de la hipoteca i la targeta daquesta caixa. En lloc daix els
vaig donar un compte de la Caixa que tenia de feia anys (lantiguitat
del compte la preguntaven i podia ser un factor per decidir), el qual
es va comenar a omplir de quotes. Per tal que lacceptessin calia que
almenys hi tingus un rebut domiciliat, sort de la factura de laigua
que es cobrava per all.
Les visites al CIRBE
Lagost del 2006 va ser el primer mes que vaig dur a terme una prc-
tica que es va convertir en habitual en la meva estratgia daquell
moment i en endavant. Vaig anar a la delegaci del Banc dEspanya
a la plaa de Catalunya i vaig preguntar pel CIRBE. Em van fer pu-
jar a la primera planta i un cop all, en un llarg taulell on noms hi
havia una persona davant meu, vaig demanar la meva situaci de
crdit. En aquell moment hi sortien els 200.000 de la hipoteca,
que gaireb no shavien redut perqu els bancs tenen el mal costum
de fer servir el mtode francs, que consisteix a fer que els primers
anys de quotes pagues la majoria dels interessos i molt poca part del
capital, i els darrers anys, si hi arribes, la cosa funciona al revs. Hi
sortien tamb 6.000 de lmit de la targeta, dels quals havia dis-
posat ja de 5.000 . Curiosament no hi sortien ni el crdit de
Cetelem ni el de Cofidis, ni molt menys laval personal del prstec
dempresa de Caixa Catalunya, de feia ja uns mesos. Em feia la sen-
saci que estava descobrint alguna cosa important per encara no
97
sabia ben b qu era. Vaig haver desperar fins a principi de setem-
bre, quan puntualment em vaig presentar altre cop davant del
mateix taulell del primer pis del Banc dEspanya. Aquell cop al CIRBE
sortien encara la hipoteca i la targeta... i sortia tamb el prstec de
Cetelem, per en canvi no hi sortia el de Cofidis! Amb aix havia
descobert dues coses duna tirada que serien fonamentals per a la
meva estratgia des daquell precs moment: en primer lloc, que
la informaci dendeutament del CIRBE, la font dinformaci dels
bancs, tardava dos mesos a actualitzar-se, i en segon lloc, que els prs-
tecs de menys de 6.000 euros no hi sortien.
Aquella informaci mobria un ventall de possibilitats molt am-
pli, per alhora madonava que a curt termini la meva situaci era
bastant delicada perqu amb una hipoteca, un prstec i un crdit a
la vista, sem faria difcil aconseguir tancar noves operacions.
Aix va ser, efectivament. En els mesos doctubre i novembre del
2006 tot van ser fracassos. A ms dalguna entitat financera com a
persona, vaig fer alguns intents des de la meva flamant segona em-
presa, per consternat vaig comprovar com el fet que tingus una
hipoteca, que per a ms inri mhavia pujat a 907 euros de quota, en
aquell moment manava ms en contra que a favor. Em vaig adonar
que bona part del cam que havia fet fins aquell moment lhavia de
recular, ara que ja havia aprs unes quantes coses, per no estava
gaire segur de si econmicament seria capa de fer-ho.
Per no tot van ser desgrcies aquella tardor. Una tasca que vaig
poder fer va ser la de passar amb la meva segona empresa pel Servei
dAutoempresa de la Generalitat, a travs del centre adscrit de lIns-
titut Qumic de Sarri. Aquesta vegada la meva empresa era una
productora de vdeo, i els meus coneixements del tema i tamb els
dels plans econmics van ser suficients perqu em segellessin el pro-
jecte sense haver-hi de dedicar gaire temps. Aquesta s una informa-
ci que, ms tard, el 17-S, vaig donar a un periodista i que va fer que
la Generalitat ho negus dient que s, que mhi havia presentat, per
que no havia acabat el meu procs; pensant-ho b, es confonien,
perqu el projecte inacabat del qual ells parlaven havia estat amb la
98
meva cooperativa real, la primavera anterior. Tot i aix, la veritat s
que finalment no aconseguiria gran cosa grcies al document que va
sortir daquest procs. Desprs de diversos intents noms el
Deutsche Bank va voler treballar amb la meva empresa, per amb
una situaci ridcula: em pignoraven 10.000 euros (s a dir, que els
havia de deixar dipositats sense tocar-los) i em donaven una plissa
de crdit per la mateixa quantitat, cosa que volia dir que en realitat
no em prestaven res, per ho vaig acceptar perqu em van prometre
que desprs duns mesos en aquestes condicions s que cauria algu-
na cosa.
A final de desembre daquell any, ja bastant apurat de pagaments
diversos, decideixo que a la meva nova comunitat de vens a Llefi
(mhavia empadronat prviament a Badalona) sha de refer tot el sis-
tema daiges i que resulta que els pocs vens de la finca haurem de
deixar anar ms de cinc mil euros cadascun. Potser la Caixa de Ter-
rassa, de la qual sc bon client, savindria a finanar-mho? Aquesta
operaci s que funciona, excepte pel petit detall que, no recordo per
quin motiu, emdiuen que el prstec ser de 6.900 euros. Amb tots els
pagaments que he de fer, no s dir que mel rebaixin per sota de la
xifra fatdica i ja emveig amb una taca ms al meu CIRBE. Per acabar
lany, a ms, els de Cetelemestan generosos i fcilment savenen a fer-
me una targeta de crdit de 3.000 euros ms del que ja els devia.
Any nou, vida nova?
Sortosament, el gener del 2007 vaig fer un pas important en la cor-
recci del meu cam: deixar venut el pis hipotecat a una immobili-
ria. En realitat lacord al qual vam arribar va ser ben curis, ja que
resultava que ells en el moment de la signatura mavanaven 6.000
euros i es donaven sis mesos per comprar-me el pis. Si abans daques-
ta data li trobaven comprador, el contracte seria entre aquest i jo, i si
no, me lhaurien de comprar ells el mes de juliol. A ms, mentre no
el venguessin la quota de la hipoteca me lanirien ingressant, de
99
manera que no mhavia de preocupar si sendarrerien. Lnica cosa
que em preocupava era que mentre no estigus venut el meu CIRBE
seguiria amb una taca ben grossa.
A partir daquest moment vaig passar sens dubte els mesos ms
difcils en el meu periple dactivisme bancari. Em passejava per
bancs on encara no hi tenia compte, amb una hipoteca i tres crdits
confessats sota el bra i amb un paper privat que deia que el pis es-
tava mig venut i que la hipoteca ja no la pagava, per no nhi havia
prou. Tamb provava dobtenir prstecs a travs duna i altra em-
presa, per la primera tenia massa deutes per a molt poca activitat
econmica i la segona encara era massa recent. A ms de les dificul-
tats de prstec, pagava 1.300 euros al mes de crdits i encara no em
veia amb prou embranzida per utilitzar-los per cancellar el CIRBE.
I si necessitava lquid per poder accedir a ms operacions de
crdit? Efectivament, aix va passar. El mar del 2007 vaig aturar els
dos mesos de sequera que portava grcies a una plissa de crdit de
12.000 euros amb Cajamar, a nom de la meva primera empresa.
Com ho havia aconseguit? Doncs posant 6.000 euros de dipsit i es-
pecialment fent-los creure que facturava deu vegades ms del que
havia justificat alguna vegada abans. El tema em va costar hores i
hores de matinada arreglant lextracte bancari de lempresa a
Caixa Catalunya per, a partir dels nmeros del mateix extracte a In-
ternet, afegir-los un 0 a tots aquests. Els IVA trimestrals i els balan-
os que havia entregat eren coherents amb aquests nmeros. Com
veieu, anava aprenent que amb ordinador, impressora, fotocpies,
tisores i cinta adhesiva es poden fer meravelles.
A labril marriba un crdit de 5.000 euros, el meu nmero
preferit, amb una altra empresa de crdit telefnic, Mediatis. En
aquest cas no va ser gaire complicat obtenir-lo, excepte pel proble-
ma que noms em van acceptar el compte de Caixa de Terrassa per
rebre el prstec, de manera que aquest compte em quedaria massa
cremat i daltra banda veia que necessitaria mesos per tenir-ne un
altre a punt. Mirant de ser previsor, ben aviat cauria una altra nmi-
na mensual, aquesta vegada de 1.500 euros a Caixa Peneds, en un
100
altre compte daquells que tenia mort de fstic de feia anys. Don ve-
nia aquesta nmina? Del mateix compte que laltra, la que el meu
jo collectiu tenia a Caixa Manlleu i que com que ning sho mi-
rava, doncs, sem va acudir que podria enviar dues nmines
seguides al meu nom a dos comptes diferents i ning no notaria res,
com aix va ser.
Estiu de creativitat i manualitats
Com que calen tres mesos dhistorial en un compte per poder-lo
presentar quan tho demana la financera, recordo encara aquells
mesos de maig i juny com els de ms manualitats de tots. Des del
mes de mar arrossegava un intent de prstec amb una inter-
mediria que curiosament em van recomanar a loficina de Caixa
Catalunya quan els demanava un nou prstec. La intermediria,
desprs de setmanes de mirar diversos bancs, em va dir que nhi
havia un que em concedia el prstec amb la condici que cancells
el deute amb Vodafone. S, aquell deute telefnic de 1.600 euros que
arrossegava des del 2001 i que jo havia anat trampejant a costa din-
ventar-me histries, ara em seguia passant factura, mai ms ben dit.
En aquell moment el que em proposava la financera em va semblar
bona opci en la lnia danar millorant la meva situaci dendeuta-
ment visible abans de comenar a anar ms seriosament en les
meves accions, aix que mhi vaig avenir per molt greu que em sabs
pagar aquell deute. Daquesta manera, aquell juny vaig poder signar
un prstec personal amb Caixa Sabadell de 5.200 euros, 1.800 dels
quals van ser per pagar Vodafone i intermediaris.
En aquella poca la meva creativitat a lhora de respondre com
volia als documents que em demanaven les entitats augmentava.
Aix, amb Citifinancial, la financera de lara rescatadssim Citibank,
recordo que quan em van demanar el rebut del prstec de Cetelem,
en lloc de donar-los el que corresponia, que era de 353 euros, els en-
tregava el de la targeta, que era de 120. Igualment aquella gent mho
101
va posar difcil perqu desprs dentregar-los lextracte de Caixa
Terrassa ben manipulat, em van dir que aquell era informtic i que
el volien de la caixa, amb la qual cosa em vaig veure en una situaci
complicada, ja que no trobava la manera de convertir lextracte real
en el que havia de ser. Hi estava fent moltes voltes i no sabia qu fer
per solucionar aquest tema, fins que sem va acudir el segent: si feia
una retirada concreta de diners daquell compte, els nmeros de
base canviarien i llavors seria molt ms fcil de manipular!
Lendem a primera hora del mat men vaig anar a una oficina
de Caixa de Terrassa i vaig fer una curiosa petici:
Voldria treure 64,89 euros.
Cap problema emva dir la caixera, preparant-me els diners
euro a euro.
Moltes grcies.
Rpidament vaig tornar al meu centre doperacions i vaig fer la
intervenci desitjada. Desprs men vaig anar a loficina de Citibank
amb la documentaci pendent i el prstec va ser concedit a linstant.
Vaig respirar tranquil.
Un juny molt actiu em va aportar tamb un nou prstec dEuro
Crdito, que recordo que es demanava a travs duna empresa
dassegurances que em va sollicitar els documents originals, amb la
qual cosa estava una mica neguits mentre es miraven el meu con-
tracte amb el segell dimpressora lser, per finalment no hi va haver
problema. Al mateix temps vaig obrir una lnia de crdit dAc-
cordfin i una segona operaci amb Cofidis. En total, 5.000 per cada
una de les tres operacions. Fantstic. Aquestes operacions de maig i
juny, de 5.000 en 5.000, em van servir per poder fer determinades
accions que manirien molt b per al que vindria desprs. Un bon
dia vaig anar a Caixa de Terrassa i vaig oferir una amortitzaci del
prstec per 1.100 euros, de manera que la quantitat a deure va
quedar en 5.500. Si fa o no fa el mateix vaig fer amb el primer prstec
de Cetelem, dels 7.000 euros que em quedaven per pagar en vaig
cancellar 1.500. Daquesta manera, al cap de dos mesos, els dos
prstecs ja havien desaparegut del CIRBE.
102
Per acabar de posar el meu CIRBE bonic i precis, al juliol vaig
signar la venda del pis i la cancellaci de la hipoteca, just abans que
se li acabs el termini del contracte a la immobiliria. Econmica-
ment vaig quedar en paus, per lendem rebia la trucada de Caixa
Terrassa i em deien que la targeta de 6.000 euros que mhavien con-
cedit ja no tenia ra de ser i que me la canviaven per una de 1.000. El
cop va ser dur per havia destar content perqu tot aix podria sig-
nificar a la prctica que al setembre segent el meu CIRBE presen-
taria un bell 0 en les dades oficials del meu endeutament. Tot i aix,
com que la perfecci no existeix, resulta que el 0 no va ser absolut
perqu laval que havia fet amb Cajamar el mes de mar s que hi
sortia. Si em preguntaven de qu es tractava aquell aval, com que no
havien de saber que tenia aquella empresa, hauria de dir que era un
aval dun prstec personal que havien fet a una amiga meva i si em
demanaven la documentaci de loperaci, diria que no la tenia
perqu ella era dErasmus i no mho podia enviar. Aquest aval no va
significar cap problema a la prctica, ja que com que no es tracta-
va dun deute directe, les entitats sempre cedien.
Aix doncs, entrava a lestiu del 2007 amb una situaci que mi-
llorava per moments. Tenia tot laprenentatge que havia adquirit
durant els primers dos anys dacci i una situaci de deute confessat
millor que mai. Era, doncs, el moment daprofitar la meva segona
empresa, de la qual noms havia aconseguit una plissa 100% ga-
rantida del Deutsche Bank i una targeta de crdit de 5.500 euros
amb la mateixa entitat, que era el que finalment mhavien concedit
desprs de fer-me pesat reclamant que sarrisquessin una mica.
Aquesta segona empresa estava econmicament activa des del
tercer trimestre del 2006, de manera que al juny havia hagut den-
tregar per primera vegada un impost de societats, s a dir, un docu-
ment que s com la declaraci de renda per per a empreses, i que
hauria de servir tamb per als bancs, ja que per fer operacions mho
demanarien. Limpost de societats eren uns documents plens de
nmeros que es podien enviar a travs dInternet i dels quals nim-
primies una cpia. A Hisenda hi vaig enviar la informaci certa
103
segons els trimestres que havia anat presentant. La feinada seria
muntar un full dimpost de societats que fos ben buf per als
bancs. De nou, el document real em va servir de plantilla per al do-
cument falsejat i vaig haver de fer molts clculs perqu quadressin
totes les sumes i totes les restes, clculs que em van portar tota una
nit. Els IVA inventats estaven fets tamb perqu quadressin i de fet
habitualment eren els oficials afegint-los un nmero al davant.
La meva declaraci de renda personal tamb va ser curiosa, i s
que jo devia ser de les niques persones que, a lesborrany de la de-
claraci de renda, als 7.000 eurets anuals que hi constaven, hi afegia
gaireb 7.000 euros ms dingressos atpics. La ra, fer que em sor-
tissin14.000 euros enla declaracii que daquesta manera, quanhoen-
tregava als bancs, quadressin una mica ms els nmeros amb el fet
que suposadament jo portava temps treballant amb contracte fix.
La idea que tenia amb la segona empresa era dur a terme tantes
operacions com pogus en el marge de dos mesos, seguint el mateix
patr: demanar un prstec de 15.000 euros destinat a inversions per
augmentar lactivitat de lempresa i fulls de factura proforma de la
botiga on es farien les compres, per aquest valor ms lIVA. Si emde-
manaven un extracte de lempresa entregaria el del Deutsche Bank,
on havia tingut cura danar rebent ingressos que simulessin activi-
tat: ara un ingrs en efectiu, ara una transferncia des de la primera
empresa, ara una altra des del meu compte de la cooperativa... Si em
demanaven les dades personals, llavors jo era director comercial i
cobrava 1.500 euros, tenia contracte fix des del mar del 2006 per
feia uns mesos que mhavien ascendit i apujat el sou, per aix
malauradament la meva declaraci de renda (del 2006) encara re-
flectia el sou antic. Lexperincia que havia adquirit tractant amb
bancs i caixes al llarg de dos anys ja feia que tingus la confiana de
tenir totes les respostes preparades a totes les preguntes possibles. A
ms, per no perdre temps fent cpies cada vegada que em demana-
ven els mateixos documents, per aquella poca ja mhavia posat a fer
les fotocpies en srie i cada contingut el guardava en una carpeta
dun color diferent. La meva estratgia estava completament siste-
104
matitzada, com si les meves actuacions fossin part del treball en una
cadena de muntatge dins un sistema de producci fordista.
Ms activitat empresarial
El primer xit amb la segona empresa va ser grcies a Caja de Navar-
ra, a la qual vaig arribar a travs dun intermediari que sen va em-
portar el seu 10%. Havia entregat tots els documents excepte lim-
post, que de moment no calia. Vaig anar amb cura que la signatura
fos a inici de mes per tenir els dos mesos sencers per endavant. Cu-
riosament una seu de Barcelona daquesta entitat mhavia negat
repetidament el prstec que ara finalment una nova oficina oberta a
Sant Cugat em concedia. Aquesta signatura va significar la data
dinici del meu primer esprint empresarial, ja que a partir daquell
moment vaig entregar la mateixa documentaci en cosa dunes set-
manes a Bankinter, Banco Guipuzcoano, Bankpyme, Caixa Peneds
i la CAM. Prviament tamb lhavia entregat a una franqucia de
Credit Services. Una intermediria el que fa s tenir un ventall
doficines de confiana de diferents bancs i segons el carcter de
cada operaci les colloca en una o altra a canvi dun percentatge de
benefici que oscilla entre el 5 i el 10% segons el cas. Desprs, tu al
banc li has de tornar el prstec sencer, aix que no s gaire bon nego-
ci el que fas, ja que acabes pagant capital i interessos tant dels diners
que has rebut com dels que sha quedat lintermediari. Jo havia des-
cobert i provat les entitats mitjanceres en la meva poca de ms di-
ficultats per cada vegada madonava ms que aquest joc era peri-
lls, perqu les entitats amb les quals havia tingut contactes o alguna
operaci en marxa ja eren un bon grapat i no sempre havia presen-
tat la mateixa documentaci, aix que vaig decidir que aquell inter-
mediari seria el darrer. Un intermediari desastrs, per cert. Mentre
jo anava aconseguint prstecs ell amb la mateixa documentaci no
era capa daconseguir-men ni un. Jo reaccionava a les seves males
notcies amb un somriure interior i pensava que si no hagus tingut
105
res millor a fer a la vida ja hauria trobat una nova professi en qu
mhauria anat b.
Per no tot van ser flors i violes, no us penseu. Un bon dia em
van trucar de Caixa Peneds i em van dir que hi havia un problema
amb la documentaci que havia entregat i que passs per loficina
tan aviat com pogus. En arribar-hi jo ja em temia el pitjor i quan
comencem a parlar, resulta que gaireb ho era.
En aquest impost de societats hi ha unes sumes que no qua-
dren!
Qu? Com pot ser! Si se nha encarregat la meva gestoria!
sem va acudir dir.
Doncs quina gestoria que tens, noi, perqu aix est mala-
ment, ja els ho pots dir.
I qu puc fer ara?
Vs i mira on hi ha lerror i quina ns lexplicaci. Loperaci
estaria aprovada si no fos per aix, aix que encara tens possibilitats.
Dacord, espero poder tornar dem mateix amb una expli-
caci vaig dir un pl alleujat.
Em vaig adonar que mhavia deixat de substituir un nmero
quan havia estat fent la falsificaci i que per aix la suma no
quadrava. El pitjor del cas era que totes les entitats, excepte
Bankpyme i Bankinter (a les quals havia dit que encara no el tenia i
no me lhavien tornat a demanar), tenien limpost de societats amb
lerror a sobre la taula i jo no sabia si totes en adonar-sen reac-
cionarien tan b com aquesta. En repassar les dades vaig veure que
el problema podia semblar un error en la transcripci del balan a
lordinador, ja que aquest estava correcte per un dels nmeros
no lhavia passat al nou paper. Aix ho vaig justificar i vaig dir-los
tamb que havia notificat lerror a Hisenda. Sorprenentment, des-
prs de la correcci Caixa Peneds em va concedir el prstec. En
aquest cas potser hi feia molt que, com recordareu, la nmina par-
ticular de 1.500 euros la tenia domiciliada en aquesta entitat, per i
en els altres casos?
ABanco Guipuzcoano vaig decidir corregir-los la documentaci
106
abans que ells mho reclamessin i daquesta manera els donava ms
confiana. Tot i aix, no van obtenir prou confiana del seu departa-
ment de riscos i com que des de loficina volien fer loperaci van
sollicitar suport a Avalis. Aquesta entitat de garantia recproca
amb participaci pblica i privada avala operacions amb empreses,
de manera que el client sha de fer soci de lentitat i si desprs el deu-
tor no paga, s aquesta qui ho assumeix i s a lempresa a qui final-
ment deus els diners. Aix doncs, loperaci va passar per dues enti-
tats per finalment va ser aprovada.
Amb la CAM no vaig arribar a temps davisar jo mateix de ler-
ror i tot i la benevolncia del director de loficina el prstec va ser-
me denegat. CAM tornava aix a la reserva, a la llista dentitats
pendents. A Bankpyme el prstec es va convertir en una plissa de
10.000 euros, cosa que significa que no pagues quota sin noms in-
teressos i que cada any sha de renovar, mentre que a Bankinter el
prstec es va convertir en un lsing, s a dir, que els equips pressu-
postats els vaig haver de comprar realment i fer factura a nom dells.
En aquesta darrera entitat a ltima hora vaig entregar limpost de
societats per al seu arxiu, per com que ja havem signat no em vaig
molestar a refer-lo perqu era una feinada i aix es va quedar, perqu
ja pensava que en aquest cas no sel mirarien.
Dies desprs al Guipuzcoano em va passar una bona ancdota:
quan vaig voler retirar els diners del prstec en efectiu em van dir
que no podia ser, que havia de fer una transferncia al compte de
lentitat on havia comprat material o b que ells em podien fer un
xec que jo podia fer servir per pagar les meves compres. Jo vaig in-
sistir que a la botiga on volia comprar mhavien demanat que
pagus en efectiu i ells finalment ho van acceptar, per em van dir
que havia de presentar la factura. Mentre deia que s, anava pensant
com ho faria aquest cop per sortir-me amb la meva. Lendem
apareixia a la mateixa botiga on ja havia comprat equips i materials
a nom de Bankinter altres vegades i hi comprava tres complements
molt barats, que demanava que em facturessin per separat. Aix era
el que necessitava per presentar les factures al banc: a la part de baix
107
apareixerien els productes finanats i a la part de dalt hi hauria les
dades de les factures creades expressament.
Ja es comenava a fer divertit aix de trobar solucions enginyo-
ses per als problemes que se manaven presentant i, a ms, anava fent
butxaca! Per primera vegada en aquesta histria, realment la roda
girava ja clarament a favor meu i les quantitats expropiades comen-
aven a ser importants.
En vista de lxit i per preparar una possible repetici per a lany
segent, ja havia creat durant aquells dies destiu la meva tercera
empresa.
MONEY AS DEBT, el diner com a deute
Aquell estiu, a part de prctica, tamb vaig fer molta feina terica.
Un dia navegant per Internet vaig trobar un documental que
sanomena Money as debt
2
(El diner com a deute) i en visualitzar-lo
em vaig emocionar. Es tractava dun contingut molt similar al del
conte de Vull tota la Terra ms el 5% per en un format que es feia
molt digerible per difondrel a un nombre ms gran de gent. El meu
cap va comenar a bullir amb idees. Primer de tot vaig escriure a
lautor del documental i li vaig demanar que me lenvis en una ver-
si de qualitat. El mateix vaig fer amb lautora del llibre Web of debt
que vaig trobar a partir dun enlla a la pgina del documental i que
feia realment bona pinta. Tots dos em van respondre de seguida que
mho enviaven i aix ho van fer.
El vdeo era en angls per la versi castellana ja estava acabant
de ser traduda i hi havia un equip de gent interessada en el doblatge.
Entre la gent que vaig conixer virtualment arran daquestes
troballes hi havia dues persones de referncia en el tema de les mo-
nedes alternatives, largentina Helosa Primavera i el japons Miguel
108
2. El podeu trobar en lnia, en versi castellana: http://laclairenlared.blogs-
pot.com/2008/11/money-as-debt-el-diner-es-deute-el.html
Yasuyuki, i s que el vdeo de Money as Debt, a ms de la crtica im-
placable a la banca i al sistema monetari, introdua alguna de les al-
ternatives en qu aquestes persones estaven treballant.
Veient el documental em quedava ms clar que mai que el diner
era una convenci que funcionava per la confiana que tothom hi
dipositava i que el sistema funcionava en lactualitat per al mante-
niment dels interessos duna minoria, per que en realitat podria
funcionar duna manera molt diferent que ans en benefici de la
gent, i a ms aix es podria aconseguir duna manera relativament
senzilla. Jo ja havia participat anteriorment en grups de treball per
construir sistemes monetaris alternatius que no havien tirat enda-
vant a causa de la feinada que suposa difondre la idea en la qual thas
posat dacord entre un nombre prou gran de participants com
perqu es pugui posar en marxa.
A ms, mentre llegia limpressionant llibre Web of debt,
3
comenava a escriure un document titulat Plantejant una econo-
mia contrahegemnica, que volia que fos una bona base per re-
flexionar sobre un nou sistema monetari. Del llibre, en treia molta
informaci que desconeixia. Sabies que El mag dOz havia estat una
allegoria de la lluita a lAmrica del Nord per construir un sistema
monetari al servei de la poblaci? Que aquesta havia estat una de les
causes principals de la guerra de la independncia i que els qui
havien venut tenien el suport dels banquers europeus per constru-
ir una societat a la seva mida en aquell continent? Sabies que el
model de reserva fraccionria shavia anat imposant durant el segle
XX a tot el mn prcticament, excepte a la Xina, que tenia un model
aprs de Lincoln, que en el segle XIX havia creat els greenbacks, una
moneda que es prestava sense interessos i que es considerava que
seria la millor per cobrir les necessitats de la poblaci? Tal com
tamb apareixia en el documental, els vencedors havien fet silenciar
tota aquella realitat en leducaci, els estudis universitaris i els mit-
jans de comunicaci.
109
3. En angls: http://www.webofdebt.com/.
Em feia la sensaci que ara, en el segle XXI, aquesta censura ja no era
tan necessria perqu la histria ens era tan desconeguda que ning
no repararia en el fet que fos certa. A ms, des de sempre ens havien
ensenyat leconomia com uns coneixements complicats i exclusius,
que noms alguns especialistes podien interpretar, i el fet que aques-
ta pogus basar-se en un sistema senzill dexplicar i alhora tan per-
vers costava dacceptar per a la majoria de les persones. Precisament
en aquest sentit, el documental de Money as debt sentenciava: El
procs pel qual els bancs creen diner s tan senzill que la nostra
ment ho rebutja de ple (John Kenneth Galbraith). Un altre dels as-
pectes que sobretot el vdeo deixava molt clar era com aquest sis-
tema de creaci de diner i dinteressos obligava a necessitar cada cop
ms activitat econmica per poder crear ms diner, per tal que es
poguessin pagar els interessos que shavien comproms a pagar els
deutors. s a dir, que el sistema de creixement, aquell que estvem
criticant des de larrel a travs del moviment pel decreixement, en
realitat funcionava daquesta manera perqu el creixement era una
necessitat del sistema monetari per tal que la gent, les empreses i els
estats endeutats poguessin seguir pagant els seus deutes. Si el sistema
saturava, els deutes no es podrien pagar. Si el sistema continuava el
seu cam de creixement, els recursos naturals del planeta i la super-
vivncia de la nostra espcie tenien els dies comptats. En el fons, pa-
raules com democrcia i llibertat perdien tota la seva ra de ser en
un sistema prcticament calcat a lestructura feudal, on els bancs
eren els senyors feudals i la poblaci, els vassalls que havien de retre
comptes a travs del deute que els esclavitzava.
Mentre estava pensant com aprofitar tots els recursos que tenia
per difondre tota aquesta informaci que havia descobert i la que ja
he explicat en el captol anterior, un fet desencadenat als Estats Units
afectaria de manera decisiva els meus plans. Els dies 9 i 10 dagost les
borses de tot el mn baixen de manera estrepitosa.
Pocs dies abans havien fet fallida diversos fons dinversi del
banc Bear Stearns, aix com lAmerican Home Mortgage, el des
banc hipotecari dels Estats Units, i la National City Home Equity.
110
Tamb havia estat a punt de fer-ho el banc alemany IKB, que va ser
salvat amb diners pblics, i a partir daqu la crisi shavia ests tam-
b a Europa. Pocs dies desprs, els principals bancs centrals de tot el
mn comencen accions coordinades dinjecci de liquiditat, que no
fan res ms que posar de manifest que estem davant duna greu crisi
financera. Com shavia arribat fins aqu? Els fons especulatius es-
taven garantits per deutes provinents dhipoteques subprime, les
quals havien deixat dexistir en els ltims temps. Noms en el 2006
hi va haver 1.200.000 execucions hipotecries als Estats Units, cosa
que vol dir 1.200.000 persones embargades que es queden fora de
casa. En altres paraules, lendeutament creixent del sistema havia to-
cat sostre i ja no es podia mantenir.
Aquest esdeveniment i el seu agreujament a mesura que anaven
passant els dies em feren comenar a pensar de posar una data de fi-
nalitzaci a la meva acci bancria. Si no anava errat, aquesta crisi
incipient saniria agreujant cada cop ms fins a posar-me grans difi-
cultats per accedir al crdit. A ms, en aquella poca les meves
quotes mensuals a pagar ja estaven per sobre dels 2.000 euros i em
comenava a adonar que noms amb prstecs de 5.000 euros i
havent desperar un any per tornar a fer una bona acci com a em-
presa, podria passar-me que cada vegada hagus de destinar ms
diners dels que aconsegus a pagar quotes de prstecs i per tant po-
dria destinar-ne menys a projectes de transformaci social.
Daltra banda, una idea en positiu es comenava a dibuixar en
el meu imaginari. Pensava que si realment lesperada crisi apareixia
properament amb tota la seva cruesa, seria el moment ms adequat
per aconseguir la mxima quantitat de diners possibles i destinar-
los a difondre totes les idees i informacions que jo coneixia, a ms
de preparar el moment per fer pblica la meva acci i generar el
debat necessari sobre el poder de la banca amb el seu privilegi de
crear diners i sobre el model econmic basat en el creixement ex-
ponencial.
Daquesta manera, em vaig decidir a posar dates definitives per
a la culminaci de la meva acci insubmisa. Entre el setembre i el
111
novembre aniria preparant el terreny. El desembre i el gener serien
els mesos per arreplegar tot el que pogus de totes les entitats fi-
nanceres possibles. Al febrer abandonaria la sollicitud de crdits i
em dedicaria plenament a difondre aquests continguts i a partir del
final de mar seria el moment de deixar de pagar les quotes de
crdit. Entre juliol i setembre, depenent de com hagus anat tot, ar-
ribaria la data en qu faria pblica la meva acci.
En aquell moment vaig recuperar una idea que ja he comentat
en el captol anterior i que portava temps volant pel cap de diverses
persones, entre les quals em trobava jo: fer una marxa per tot el ter-
ritori, a ms de per fer xarxa pel decreixement i per difondre el tema
de la crisi energtica, podria servir tamb per realitzar projeccions
del vdeo Money as debt i generar debat sobre les alternatives
econmiques que podem construir nosaltres mateixos si ens ho
criem i ens ho proposvem seriosament. Amb gent que estava in-
teressada en aquesta idea constituirem el collectiu Temps de Re-
voltes i la marxa comenaria el 10 de febrer, just desprs que jo
hagus culminat a mansalva la petici de crdits. Amb aix em
quadrava tot, i amb el curs 2007-2008 planificat vaig decidir passar
a lacci.
Un calendari atapet i planificat
En les darreres setmanes destiu havia anat reflexionant sobre les-
tratgia a seguir per aconseguir el mxim de crdits possibles en els
propers dos mesos, moment en qu ja no demanaria prstecs per-
sonals de 5.000 euros, sin de la mxima quantitat que fos possible.
Vaig comenar a pensar que el fet de tenir la meva nmina domici-
liada en noms un o dos comptes faria molt difcil que en les altres
entitats em concedissin crdits de quantitats substancioses, aix que
sem va acudir multiplicar aquella acci tan senzilla de realitzar
transferncies dun compte a un altre, dun compte dempresa al
meu compte personal, de manera que em vaig passar els darrers dies
112
dagost obrint comptes per domiciliar-hi la nmina o per passar-hi
moviments de la SCCL.
En aquell moment, un dia atapet podria haver estat aix: a les
9.00 h obria un compte a Caja Madrid, a les 9.30 h al Santander i a
les 10.30 h al Banco Popular. Entremig o desprs tindria temps de
passar per uns quants caixers a retirar diners i posar-los en uns
quants comptes, ja que els dies finals del mes shavien de preparar
les transferncies i els pagaments de totes les quotes. Daquesta
manera, si a linici de setembre em vaig transferir sis nmines, a
loctubre ja van ser-ne vuit. Totes eren de 1.500 euros perqu no era
qesti dimmobilitzar massa diners i perqu havia calculat que
amb aquesta quantitat i amb la nmina domiciliada era suficient
per aconseguir entre 20.000 i 25.000 euros per compte. Lexcepci
era la dING Direct, que era de 2.200 euros i que serviria per operar
amb les entitats sense nmina domiciliada i especialment amb les
entitats financeres de crdit (EFC) que em quedaven.
Feia uns mesos que havia aconseguit, a travs del web del Banc
dEspanya, un llistat dunes vuitanta EFC legalitzades a lEstat es-
panyol. Les entitats financeres de crdit, com el seu nom indica, sn
entitats que poden donar crdits per en canvi no hi pots tenir un
compte i per tant ells ja esperen que tinguis la nmina domiciliada
en alguna altra entitat. Daquestes vuitanta, al voltant dunes vint-i-
cinc o trenta eren vctimes possibles de la meva acci, la resta dona-
ven lsings o crdits per a empreses amb unes condicions a les quals
jo en aquell moment no podia accedir. Amb el temps havia aprs
que aquestes entitats tenien una conducta tallada amb el mateix pa-
tr: el primer prstec que concedien acostumava a ser petit i servia
per agafar confiana amb el client. Al cap de sis mesos de pagaments
puntuals ja reunies les condicions perqu tampliessin la lnia de
crdit o en poguessis demanar un segon per una quantia ms gran.
Sovint la primera cosa era automtica o a partir duna sola trucada
ja ho tenies concedit. Tamb, per endeutar-te ms i ms tenviaven
propaganda, de vegades bastant agressiva. Cofidis, FinConsum, Me-
diatis, Euro Credit, Accordfin i CitiFinancial eren les EFC que ja es-
113
taven acreditades en la meva cursa i durant aquell estiu shi havia
afegit Barclaycard, que va ser molt senzilla daconseguir perqu un
bon dia em van picar a la porta de casa preguntant-me: Quiere
una targeta oro Barclay?. I jo els vaig dir que emsemblava una ofer-
ta molt interessant i que me lexpliquessin. El meu cas es devia trac-
tar duna de les vendes ms fcils daquella pobra parella de treba-
lladors precaris que venien targetes per les cases. Al setembre tamb
shi va afegir una targeta de MBNA per 4.000 euros, una altra de 900
euros amb Carrefour i, entre les caixes, una nova operaci de 5.000
euros amb Caixa de Galcia, que a ms amablement em va regalar
una targeta de crdit amb 1.500 euros ms.
La meva estratgia es perfeccionava per moments i la meva
ment anava a mil planificant detalladament les meves actuacions,
com si es tracts duna partida descacs en la qual jo volia resultar el
clar vencedor. Entre els bancs i les caixes havia fet un llistat i en tots
els casos havia assenyalat quin seria el seu dest, per no deixar-men
ni un i que tampoc no se macumuls tota la feina alhora. A Iber-
caja li demanar 5.000 euros a loctubre, a Banesto 12.000 al gener,
amb Cetelem demanar un crdit al desembre de 18.000 i si no me
lacceptessin insistiria amb una ampliaci dalgun dels que ja tinc...
Els tenia organitzats des de les possibilitats ms grans a les ms pe-
tites, de manera que si en alguns no arribava a aconseguir grans
quantitats, almenys que fossin petites. Llstima que a la Caixa
noms li podria quedar a deure a travs de la seva financera Fincon-
sum, perqu en els seus comptes ja hi tenia ms de mitja dotzena de
prstecs domiciliats i no pensava que pogus fer un nou intent en
aquestes condicions.
Els mesos doctubre i novembre van ser duna relativa calma
tensa, mentre anava preparant el plat fort de la meva acci. Tot i aix,
vaig aconseguir un crdit de 5.000 euros amb Banc de Sabadell al fi-
nal de setembre, crdit i targeta amb Caixa Tarragona a loctubre,
crdit i targeta tamb amb Caixa Catalunya a principi de novembre
i un nou de 5.000 amb Crdito Familiar, lEFC de Caixa Galcia, que
van amenitzar aquelles setmanes de tardor. El meu pis si no shavia
114
reformat una dotzena de vegades, no se nhavia reformat cap; de fet,
veient-ho amb temps i amb perspectiva, per obtenir crdits petits
lopci de reformes a la llar s molt bona, perqu mai no et demanen
res que thagi dimplicar cap despesa o dificultat seriosa, tan sols un
pressupost mecanografiat amb el nom dun lampista inventat s su-
ficient. No tot van ser bones notcies, per: en aquells mesos hi ha
tamb algunes opcions perdudes, com Ibercaja i Banco Pastor, que
em va denegar algunes operacions.
En aquell perode vaig anar a ficar el nas a El Corte Ingls i no s
que se mhi hagus perdut res, all, no mhavia atrapat la febre con-
sumista nadalenca ni res per lestil. De fet, des de les manifestacions
contra la guerra de lIraq, quan va passar lancdota del fams pernil
expropiat, que no em fixava ni on eren aquells grans magatzems.
Per resulta que lempresa en qesti estava tamb en la llista dEFC
de qu jo disposava, per les targetes que porten el seu nom. En
aquest cas no podies aconseguir lquid, per segur que alguna cosa
trobaria que valgus la pena ser expropiada. Aprofito per dir que si
trobes aquest llibre a El Corte Ingls o al Carrefour ser pel xantatge
que fan aquests grans magatzems a les editorials i distribudores, de
manera que els autors no podem escollir que no shi venguin perqu
seria un problema per a les editorials; per en aquest cas spigues,
lector o lectora, que alguna cosa mempescar perqu de cara a
aquests monstres que aixafen el petit comer aix no quedi aix.
Aposta pel transport motoritzat: una nova
modalitat
Sapropava el mes de desembre i vaig inaugurar una nova modalitat
expropiadora: vaig comenar a fer algunes visites a una srie de con-
cessionaris de cotxes. I no, no men volia comprar cap, feia ms de
deu anys que tenia ben clar que aix de conduir no era per a mi i
molt menys volia contribuir a agreujar ms la crisi energtica i la
petrodependncia. El fet era que estava preparant tota la meva cilin-
115
drada de pressupostos per als prstecs que comenaria a demanar a
manta quan el calendari se situs a 1 de desembre: per als de 12.000
euros, voldria comprar-me un Seat Ibiza de 15.000, per als prstecs
de 20.000 o ms, em quedava amb els dos models ms coneguts de
cotxes hbrids, un Honda i un Toyota, que posats a comprar
mquines de matar que almenys tinguessin alguna cosa bona. Tam-
b vaig pensar a renovar-me el carnet de conduir que portava tres
anys caducat, no fos cas que algun banc mel demans. Per aquelles
dates ja mhavien trucat de MBNA oferint-me un prstec de 20.000,
malgrat que noms feia tres mesos que nera client. Els vaig dir, evi-
dentment, que sesperessin unes setmanes que mestava pensant de
comprar-me un cotxe i que a partir de desembre els diria alguna
cosa.
Arribem a la data assenyalada. Ho tinc tot preparat, de manera
que guardo la cinta adhesiva i les tisores perqu s que a partir dara
no caldran per a res, ja que per a totes les peticions que vull fer ja
tinc un extracte a punt, el seu pressupost i la seva nmina. El con-
tracte de treball i la declaraci de renda que presentar seran iguals
en tots els casos. Les carpetes preparades es compten per dotzenes,
esperant ansioses el seu torn. Comeno a demanar prstecs per
comprar-me un Toyota: 18.000 a Cetelem, 22.000 al Santander,
27.000 a Caja Madrid i els 20.000 de MBNA. Al Santander em pre-
gunten en quin concessionari el comprar, perqu si tira endavant li
farien un tal, mentre que a Caja Madrid em comenten que ells
solen fer lassegurana amb Mapfre... Em comeno a adonar que en
alguns casos potser no em ser tan fcil com em pensava aconseguir
lquid i que podria passar que hagus de comprar efectivament el
vehicle per accedir a alguns dels crdits. Cetelem i MBNA em fan
lingrs sense cap problema. Finalment, entre Santander i Caja
Madrid arribo a la conclusi que haur de comprar el Toyota, per
almenys em servir de justificaci per a tots dos. La caixa madrile-
nya emfar un tal per al concessionari mentre que el banc de Botn
en tindr prou amb una factura i, a ltima hora, desprs de signar el
prstec, els dir que el pagament ha de ser en efectiu.
116
Mho preparen per al dia segent i vaig a retirar 22.000 euros,
mai no nhavia tret tants de cop, em sento com en una pellcula de
gngsters. Mentre els estic expropiant aquesta respectable quantitat
em diuen que, a ms, marribar tamb una targeta oro de 6.000
euros. Els contesto que molt agrat i que ja en far un bon s. A Caja
Madrid van ser 27.000 finalment, perqu no em van demanar la fac-
tura i em van finanar el preu del cotxe nou i fins i tot lassegurana
que ells posaven. Els vaig dir que el tal fos de 22.000 i aix el Toyota
no havia de ser nou sin de gerncia. Aquesta gent tamb em va
regalar una targeta que era de 2.000 euros, noms. s remarcable
saber que el grup de Caja Madrid estava rebent, al mateix temps,
una altra petici de prstec de 25.000 euros per un cotxe igual, aques-
ta per la seva EFC Fracciona. Aqu me la vaig jugar una mica, per,
amb una grata sorpresa per a mi, tamb va ser acceptada. Es veu que
el sistema de base de dades del grup no preveu lopci de creuar da-
des. Els diners mels van ingressar en el mateix compte de Caja Ma-
drid, ja que jo els havia dit que era on cobrava la nmina i per a ells
aix era un punt a favor. Atravs de reintegraments a la finestreta de
1.000 o 1.500 euros i tamb a partir del caixer automtic, els diners
anirien sortint discretament sense que cap treballador de la sucursal
nots res destrany, fins que ja era massa tard per fer-hi alguna cosa.
Mentrestant, un cotxe nou i bonic en dess quedava aturat en un
aparcament del centre de Barcelona fins que jo pogus destinar
temps a vendrel...
El prstec de 20.000 del Banco Popular, tot i tenir-hi la nmina
domiciliada, semblava que costaria ms suor. Primer va haver-hi un
problema imprevist i s que jo els havia dit que no tenia cap prstec
per, en canvi, men van trobar un de 6.000 al CIRBE. Com podia
ser?! Qu havia fallat? Vaig anar corrents al Banc dEspanya i vaig
descobrir que era Caixa Tarragona la que mhavia jugat una mala
passada, ja que havia sumat limport del prstec i la targeta de ma-
nera que junts sumaven ms de 6.000 euros. En canvi, aix no havia
passat ni amb Caixa Galcia ni amb Caixa Terrassa, per exemple;
madonava que hi havia coses difcils de controlar perqu es trans-
117
metien arbitrriament. A ms, daltra banda, em seguia apareixent
laval de la meva amiga a Cajamar, per tamb mapareixia un segon
aval duna de les operacions amb la meva segona empresa. Per a
aquest cas, si no se macudia una opci millor, el justificaria com a
aval a la cooperativa on treballava, de la qual a vegades trobaven que
era president, sense que aix els tirs normalment enrere. Per al
Popular finalment aquest prstec semva resistir i vaig deixar-ho per
al gener, quan pensava fer un segon intent.
Sistematitzant els processos, esprement les
oportunitats, diversificant els productes...
Sacabava el mes de desembre i tenia nombroses operacions obertes,
mentre que desenes de comptes corrents shavien de mantenir amb
lquid suficient per pagar rebuts i el grapat de comptes que em
servien la nmina shavien domplir per enviar-me les mltiples
transferncies del salari dinici de gener. Tot plegat em requeria una
sistematitzaci molt gran daquestes activitats ja en aquell moment
i per fer aix tenia una base de dades muntada amb totes les dades
que em feien falta. En un full, hi tenia tots els nmeros de compte,
usuaris i contrasenyes. En un altre, tot el llistat de bancs, caixes i EFC
amb la informaci del que havia demanat, si estava concedit, quan
va ser o seria, quines dades sensibles havia donat o per a qu exacta-
ment havia estat o seria el prstec. En un tercer full hi havia totes les
quotes que pagava, mes a mes, que per aquella poca ja eren per so-
bre dels 4.000 euros mensuals. En un quart full, hi posava peridica-
ment informaci actualitzada de la situaci de liquiditat de cada
compte i ms avall mhi posava les operacions en efectiu que havia
de fer els dies segents perqu em quadressin totes les operacions.
Un cop tot estigus a punt, quan arribvem a final de mes em podia
passar unes hores realitzant transferncies entre comptes, per tenir
totes les nmines justificades i demostrades.
En aquella poca tamb em dedicava a mirar entitat per entitat
118
per veure qu li podia treure abans que em tanquessin laixeta. So-
vint era una bona estratgia conixer els seus productes i ofertes a
travs del seu web abans de trucar o anar-hi, daquesta manera po-
dia preguntar directament per un determinat producte, i sempre s
ms fcil que et concedeixin el que ells mateixos estan publicitant.
Era qesti tamb de fer-los creure que eren el banc escollit per mi,
que serien el meu banc i que la meva trucada era efecte de la seva
publicitat. Una mica de psicologia no va mai malament.
Aquestes darreres operacions a cada banc en alguns casos
noms van poder ser petites ampliacions. Aix, a Accordfin i CitiFi-
nancial vaig passar de 5.000 a 7.000 euros. En alguns casos em van
dir que en aquell moment no em podien concedir all que demana-
va, per que en una determinada data de la primavera s que es po-
dria activar. Jo nanava prenent nota per veure qu hi podria fer.
En ocasions les frmules trobades per obtenir finanament
varen ser ms rocambolesques i imaginatives. Aix, a Cofidis vaig
cancellar un prstec del qual devia 3.000 euros, ja que em van asse-
gurar que aix podria fer una nova petici. Aquesta va ser de 10.000
i... acceptada. En altres casos mhavia despertat massa tard i noms
macceptaven una primera petici no gaire gran. American Express,
3.800 que mhavia de gastar en espcies. ING, una targeta de 1.200.
La CAM, un nou intent reeixit em va permetre treure 6.000 euros a
travs de la seva EFC, CAMGE.
Alguns dies tamb vaig tenir temps per passejar per alguns grans
magatzems i aconseguir targetes vinculades. La targeta del De-
cathlon, 900 euros, estava feta amb Accordfin, la de Mir, de 2.000,
amb Finconsum. Amb aquestes targetes es podia comprar a la boti-
ga, per si calia tamb es podien treure diners en efectiu dun caixer.
La de Media Market, que noms es podia gastar fent compres all,
era de 2.000 euros amb Cetelem, que ja era la quarta operaci amb
ells! Em passejava per aquests llocs amb una carpeta plena de
nmines i rebuts del compte a ING, per poder tancar les operacions
en una sola visita i que tampoc no em fessin perdre ms temps del
compte.
119
En algunes entitats amb les quals ja tenia prstec, vaig acon-
seguir-ne un de nou amb molta ms facilitat del que esperava. Fin-
consum, segon prstec de 6.000 euros. Mediatis, segon prstec de
10.000. A Deutsche Bank, 12.000 euros, i al Banc de Sabadell, tamb.
Els prstecs dentre 12.000 i 15.000 euros anaven vinculats al pres-
supost del Seat Ibiza que em volia comprar. Aquest desig de cotxe va
donar molt de si i aix tamb em va servir per aconseguir un prstec
de 12.500 a Barcklays i un de 15.000 a Bankinter, on feia poc ha-
via obert un compte personal per Internet desprs daconseguir
loperaci per a la segona empresa en una oficina. Ats que en cap
daquests llocs havien condicionat loperaci a un xec per al conces-
sionari, vaig decidir tornar al Banco Popular. Els vaig dir que mho
havia repensat i que aquest cop volia un cotxe ms econmic, per al
qual necessitava un prstec de noms 12.500 euros i finalment em
van dir que s, per que em farien un xec. Com que ja tenia lexpe-
rincia que a ltima hora podia demanar que el xec no fos per tot
limport del prstec vaig anar al concessionari de Seat i els vaig de-
manar si la seva financera, Volkswagen, podia finanar 6.000 euros
de loperaci. Davant lacceptaci, en la compra del cotxe finalment
9.500 eren del xec del Popular i 6.000 eren seus. Un segon cotxe nou
quedava aparcat pels carrers de Barcelona, shauria danar movent
de tant en tant, fins que li trobs alguna utilitat.
Amb la firma de tantes operacions en tan pocs dies, pensava que
no seria estrany que em passs algun cop el que finalment macaba-
va passant. I s que de notaris nhi ha molts, amb tants contractes
amb bancs, per jo ja els havia anat coneixent tots, els de lEixample
de Barcelona. Qu passaria si em feien anar a signar ms dun
prstec a la mateixa notaria? Al final, aquell gener vaig tenir locasi
de descobrir-ho. En tres setmanes em va tocar anar a signar el
prstec del Deutsche Bank, el de Bankinter i el del Banc de Sabadell
a la mateixa notaria, la qual tenia tres notaris diferents. Potser pen-
sareu que vaig tenir la sort que em toqus cada signatura amb un
notari diferent? No pas tanta, la primera i la tercera van ser amb el
mateix, i vaig signar les dues vegades pels dos prstecs per una quan-
120
titat semblant, sense que passs res. Crec que, al tercer cop, un dels
seus ajudants em va mirar amb una cara estranya, ja que era el
mateix que mhavia ats la setmana anterior per a un altre prstec,
per jo no vaig perdre les maneres ni un moment, que de sang freda
en aquelles altures ja en tenia molta. Gangues de lofici.
Em quedaven encara algunes operacions que pretenia que fos-
sin importants perqu eren amb entitats on tenia la nmina domi-
ciliada; era el cas del BBVAi Bancaja. Els vaig presentar loperaci de
lHonda hbrid. El BBVA no em va donar cap problema per a un
prstec de 18.000 euros, del qual no havia de pagar cap quota fins al
mes de juliol. Tenint en compte la facilitat i com mhavia anat de b
en altres operacions, vaig acceptar aquesta opci sense provar de de-
manar una quantitat ms alta; a ms, em van concedir una nova tar-
geta per a la collecci, per aquesta noms de 1.200 euros. A Banca-
ja, en canvi, les primeres peticions que vaig fer per 25.000 euros van
ser rebutjades. Vaig aprofitar la saviesa que em donava lexperincia
i vaig acudir de nou al concessionari pertinent, on em van explicar
amb quines financeres treballaven. Nhi havia una que era nova en
el meu currculum: GE Money Bank, EFC del grup General Electric!
All em prestarien 8.000 euros i aix al final arribaria a lacord amb
Bancaja que el seu prstec fos de noms 15.000, a travs dun xec. Un
tercer cotxe nou esperant en un aparcament de Barcelona. Gangues
de lofici.
Una de les tasques que menys grcia em feia, de fet, era vendre
els cotxes. Primer vaig pensar de fer-ho a concessionaris, aix s,
diferents don els havia comprat, per veia que podia ser un risc si
feien massa preguntes en un tema que era nou per a mi. A ms,
abans de fer res havia de comprovar que no tinguessin reserva de do-
mini. Aquest concepte expressava que en el registre de la Direcci
General de Trnsit apareixia que un cert cotxe no es podia vendre
abans de cancellar un determinat prstec. Es veu que sovint les fi-
nanceres ho afegien sense comentar-tho en el moment de la com-
pra. Per limitar aquest risc, lHonda i el Fiat els havia volgut anar a
matricular jo directament. Amb el Toyota vaig pensar que no calia
121
perqu el concessionari no shavia implicat en el finanament, i amb
el Seat ho volien fer ells i potser no vaig insistir prou, el fet s que
efectivament vaig comprovar que aquest tenia reserva de domini,
mentre que els altres tres, no. Un cop sabut aix, els vaig posar en
venda, finalment va ser a travs dInternet i vaig comenar a rebre
correus. Com que tenia altres coses ms importants a fer que
dedicar-me a vendre cotxes, els vaig posar a preus ms barats que les
altres ofertes que hi havia per a cotxes igual de nous i daquesta
manera, en dues o tres setmanes de difusi virtual i poques visites,
vaig tenir venuts els tres, lHonda per 15.000, el Toyota per 14.000 i
el Fiat per 13.000 euros. Em quedava decidir qu fer amb el Seat i fi-
nalment vaig decidir oferir-lo al mateix concessionari que tenia la
reserva de domini. Els vaig dir que havia perdut la feina i que ara no
el podia pagar i mel van recomprar per uns escassos 8.000 euros
(entre la cancellaci del prstec de Volkswagen, la comissi de can-
cellaci i daltres, em van acabar pagant menys de 1.000 euros real-
ment). Lancdota s que no van tenir en compte en els seus clculs
el fet que jo no havia pagat el darrer rebut que tot just mhavien en-
viat, de manera que daqu vnen els 175 euros impagats que he
quedat a deure a Volkswagen Finance.
No tot van ser xits, per, no us penseu. Algunes sollicituds es
van quedar en lintent! A Banesto, quan els vaig demanar un prstec
dels que atorgaven per telfon, em van derivar a un oficina que tenia
prop de casa i all em van dir que la informaci que els havia entre-
gat no corresponia amb la que ja tenien. Ja tenien informaci? S, i
s que havien rebut la proposta per part dun dels intermediaris
amb qui havia contactat i es queixaven que no hagus esmentat res
de la segona empresa que tenia. Els vaig demostrar que tenir una
empresa no contradeia el fet de cobrar una nmina, per tot i aix
no van voler entrar en el meu joc. A Carrefour em van denegar el
prstec probablement perqu feia menys de sis mesos que nera
client; al cap dunes setmanes, per, mampliarien la targeta au-
tomticament fins a 1.200 euros, millor que res!
Pel que fa a altres entitats, sobretot caixes de fora de Catalunya i
122
amb poca implantaci aqu, ja no ho vaig poder provar perqu calia
ser client de bastant temps abans. Es va donar el cas duna nova EFC,
Celeris, propietat de diferents caixes de tot lEstat, que no em va
poder prestar perqu anaven anunciant que es posarien en marxa,
per sanaven endarrerint i finalment no vaig tenir temps de fer-hi
tractes...
Els ltims mesos de lacci
Quedaven pocs dies per acabar el mes de gener i em vaig posar a
repassar les opcions que em quedaven abans que sons la campana
anunciant-me que era el moment de deixar dactuar. Investigant, in-
vestigant, anava veient que hi havia unes quantes EFC que eren fi-
nanceres de marques de cotxes i vaig pensar que, ja posats a fer, si
havia comprat tres cotxes tampoc no passaria res si eren finalment
quatre, aix que men vaig anar a un concessionari de Fiat i vaig de-
manar un cotxe per un pressupost duns 19.000 euros, si mel podi-
en finanar. Ells em van parlar de la seva financera Tarcredit EFC,
com jo ja esperava que fessin, i amb poques gestions aquest nou
prstec i aquest nou cotxe van ser realitat. Tamb em van donar una
nova targeta, ja que aquests tamb en donaven encara que curiosa-
ment no era de Tarcredit sin de Santander Consumer Financer,
una gent que mhavia negat una compra finanada a PC City feia
poques setmanes.
Arriba linici de febrer i mentre estic signant els darrers prstecs,
el cmput total obtingut daquests dos mesos dacci s de 270.000
euros, 70.000 per sobre dels 200.000 que mhavia marcat com a ob-
jectiu a linici. Recordava tot el que havia passat per arribar fins
aquell moment, els errors comesos en comenar a actuar, totes les
hores de matinada destinades a feines de manualitats i, especialment,
com desprs dun primer any en qu gaireb no havia pogut sortir-
men, en arribar lestiu tot havia canviat i, justament quan a escala
global naixia la conscincia de la crisi, per a mi havia estat el mo-
123
ment de loportunitat dutilitzar tots els coneixements apresos en el
primer perode per aconseguir ms prstecs dels que mai no hauria
pensat. Per, de fet, all que ara semblava un final, en certa manera
era un nou principi, un nou moment del meu pla entrava en acci,
ja que empreparava per deixar-ho de pagar tot prcticament de cop.
Havia decidit finalment pagar encara les quotes de final de fe-
brer i principi de mar. No ho tenia clar, per ja que la meva decisi
de fer-ho pblic probablement hauria de dur-se a terme al setembre,
em semblava que si deixava de pagar massa de pressa serien massa
mesos abans de lestiu, i que marriscaria que hi hagus citacions ju-
dicials o hipottiques filtracions de la informaci.
Tamb tenia molta feina a fer! Hi havia molts comptes a buidar
lentament i amb discreci. Vaig decidir deixar alguns comptes ope-
ratius amb prou lquid per fer-me ms fcils les coses; per exemple,
el del BBVA com que el seu prstec no lhavia de comenar a pagar
fins al juliol, manava com lanell al dit.
Tamb alguns comptes que havien realitzat funcions diferents
de la de demanar prstec, podien complir aquesta funci, abans que
hi hagus risc dembargament. Una altra tasca curiosa, que va ser
sistemtica en aquests mesos de febrer, mar i abril, va ser la danar
buidant les targetes que tenien crdit. Abans de fer aix, calculava de
quina manera perdria menys diners amb comissions, si amb un in-
grs en compte, si de 600 en 600 o com fos.
Mentre anava convertint diner virtual en metllic, em vaig tro-
bar amb algunes sorpreses que em feien tenir ingressos inesperats.
Un parell de bones notcies es van produir primer al compte del
Deutsche Bank i desprs al de la Caixa. En el primer cas, mentre
consultava el compte per buidar-lo em vaig trobar que mhavien
preconcedit un altre crdit de 3.000 euros i que noms havia de to-
car un bot per tal que mels ingressessin al compte. Dit i fet. A la
Caixa, si fa no fa el mateix, per la cosa encara tenia ms grcia: en
un compte on cada inici de mes hi estava pagant gaireb mitja
dotzena de crdits, ara men concedien un altre de manera au-
tomtica grcies a lelevat saldo que hi tenia, derivat dels darrers
124
mesos destrs per a lobtenci de nous prstecs. Un sol bot des
dInternet i 2.000 euros ms al meu compte! Aquests dos casos em
van fer pensar que potser havia anat massa de pressa a tancar la pa-
radeta... Tot i que el meu CIRBE de febrer ja computava tots els
prstecs de desembre, moltes entitats amb les quals ja havia treballat
prviament no consultaven de nou el CIRBE quan rebien noves
peticions meves, especialment si eren petites, aix que de cara a
aquestes tenia encara possibilitats fins que no entrs en el registre de
morosos, cosa que no havia de ser fins al juny o juliol.
Aix doncs, a partir de pensar en aquesta possibilitat, tot i que
estava comenant a deixar de pagar rebuts, vaig aconseguir al-
gunes targetes de crdit noves. Una nova targeta amb el BBVA, una
altra targeta amb la CAM, tamb una nova operaci finanada en
uns grans magatzems dinformtica a crrec de Santander Con-
sumer!
Era el mes dabril i la targeta dual que feia servir per tenir dos
nmeros ja shavia convertit en dues targetes en dos mbils dife-
rents. El mbil dels bancs estava sovint apagat i quan lobria prenia
nota dels missatges al contestador i en responia alguns. La ra s que
ja comenaven a trucar-me les preocupades o amenaadores enti-
tats financeres. Com que volia guanyar temps perqu no anessin
gaire de pressa a emprendre accions judicials, mirava de trucar-los
desprs que insistissin i els deia que el meu cap no mhavia pagat en-
cara la nmina i que mentre no ho fes no els podria pagar, que ja hi
anava al darrere i que ja els avisaria quan estigus solucionat. Tot i
aix, algunes entitats es feien realment molt pesades i cada cop tar-
dava ms a respondre els seus missatges. En algunes ocasions les en-
titats pretenien fer-me un interrogatori i cosir-me a preguntes, amb
la qual cosa al voltant de mitjan mes de maig ja vaig decidir aban-
donar el telfon mbil i tallar la comunicaci completament.
Abans daquell moment, per, encara vaig tenir loportunitat
daconseguir un altre prstec. Havia recordat que a Caixa Catalunya
al mes de novembre mhavien donat un prstec sense presentar
gaireb cap documentaci i havia decidit seguir passant-me la
125
nmina des de la meva prpia empresa, que tenia compte all fins al
moment. En fer-ho havia arriscat el pagament de dues quotes de
prstec i de targeta, per em va sortir a compte perqu, tal com
sospitava, un nou crdit de ms de 5.000 euros es va incorporar al
meu sac. Aquest cop el lmit en la quantitat concedida no va ser el
CIRBE sin lexcusa que havia donat per a la sollicitud: es tractava
dun viatge destudis als Estats Units i, s clar, em semblava que per
ms daquesta quantitat no sho empassarien.
En aquell moment vaig arribar al punt en qu creia que ja esta-
va finalitzada la meva etapa de rebre prstecs, ja que cada vegada
tenia ms targetes bloquejades i en alguns comptes ja no hi podia ni
entrar. Per em quedaven encara sorpreses que no mhauria imagi-
nat. Un tranquil dia de juny, mentre repassava una de les centenars
de cartes bancries que sapilonaven a la meva bstia fins a inundar-
la, em vaig trobar amb una agradable notcia: els dING manun-
ciaven que mhavien apujat el lmit de la targeta de 1.200 euros a...
6.600!!! Com podia ser? Jo pensava que ja els havia deixat de pagar,
a aquests! Doncs resulta que grcies a la meva antiguitat i sobretot al
saldo del meu compte els darrers mesos. Al saldo del meu compte els
darrers mesos? Vaig anar a consultar el compte i vaig veure que,
efectivament, ja no hi havia saldo i que shavien retornat els rebuts
dels prstecs daltres bancs, per les petites quotes de la seva targeta
les havien pagat... restant el saldo del compte en negatiu! Clcul
rpid de la situaci: 5.500 euros per treure i qualsevol dia daquests
em bloquegen el compte. Em vaig organitzar de pressa i en tres o
quatre dies els diners de la targeta ja havien volat. Ms diners per fi-
nanar moviments socials!
Sembla que no pugui ser veritat, per parallelament uns dies
abans havia rebut una altra fantstica sorpresa i s que desprs de
buidar una targeta del BBVA de 1.200 euros i tornar el dia segent al
web de lentitat per comprovar si quedava encara alguna part de la
targeta per buidar, em vaig adonar amb emoci que els diners que el
dia anterior havia retirat ja tornaven a ser disponibles! Vaig repetir
la mateixa operaci, no fos que no mhi hagus fixat b, per efecti-
126
vament el dia segent ja hi tornaven a ser! O aquell web shavia tor-
nat boig o jo havia trobat la gallina dels ous dor. A partir de llavors
aniria repetint loperaci cada dia, excepte el cap de setmana que em
vaig adonar que no funcionava, per el dilluns segent tornaria a
tenir els 1.200 euros disponibles. I aix vaig anar passant els dies,
sense saber del cert si aquells diners que el compte dInternet i jo
anvem creant del no-res cada dia, tenien algun lmit. Aviat vaig
provar tamb de treuren 1.500 i com que vaig veure que desprs
tornava a tenir aquesta quantitat disponible tamb, em vaig abonar
a aquesta xifra, de manera que cada dia laborable me nanava pun-
tualment a un caixer, no sempre el mateix per si de cas, i treia 600
euros amb la targeta, 600 ms amb la llibreta i 300 ms de nou amb
la targeta (ja que 600 euros era el mxim per a una mateixa ope-
raci). Aix doncs, sense haver de passar per cap contacte hum, jo
anava expropiant 1.500 euros al dia amb la complicitat del sistema
informtic del BBVA i els seus caixers. No sabia quan sacabaria
aquesta rifa, fins que un dia, quan feia un mes que tenia la meva
nmina diria sempre a punt, el comptador de la targeta va regis-
trar 19.800 euros de saldo i mavisava del cobrament dun rebut de
la tercera part, s a dir de 6.600 euros, de cop, en el termini duna
setmana. Havia comprovat que les coses bones no duren eterna-
ment per tampoc no em podia queixar dun sobreingrs insospitat
que serviria per invertir en nous projectes, aquells que havien de
venir i que no dubtava que sorgirien.
A final de juny vaig rebre els primers fullets de larxiu Equifax,
que gestiona lempresa Asnef, i de larxiu Badexcug, que gestiona
Experian. Aquests arxius, coneguts popularment com els registres
de morosos, mavisaven que ja mhavien incls en aquelles llistes
negres per ra dalguna de les meves operacions impagades. Des-
prs del primer en vaig anar rebent molts ms, evidentment; alguns
dies en rebia fins a mitja dotzena de cop, perqu us feu una idea de
la situaci. En canvi, tot i les moltes cartes de preavs que mame-
naaven a portar-me a judici dembargament, a lhora de la veritat
es van estar uns quants mesos insistint sense passar a lacci. Final-
127
ment, el 15 de setembre, quan men vaig anar del pas, encara no es-
tava ni tan sols embargat. Per per arribar a aquest moment, abans
havien passat moltes altres coses i ms que en passarien, per no ja
a nivell dexpropiaci a la banca sin pel que fa a la visualitzaci
daquesta acci i a les seves conseqncies.
128
17 de setembre de 2008
El 17 de setembre de 2008 no va ser un dia qualsevol. En un dia
qualsevol, la majoria de la gent es lleva, es dutxa, esmorza i surt de
casa pitant per anar a treballar. Si viu a la gran ciutat de Barcelona,
pot molt ben ser que agafi el metro i aleshores es trobi sense saber
ben b com amb un 20 minutos o un Metro a les mans on pot llegir
cada dia, si fa no fa, els mateixos continguts, mentre badalla encara
endormiscat. Si viu en qualsevol altre lloc potser comprar el seu
diari habitual, que li dir habitualment el mateix que sempre li ha
dit, o b escoltar a la rdio les ltimes notcies darreu del mn, que
li parlaran de guerres, fams, governs corruptes i accidents, mentre
seguir pensant qu malament que est el mn i seguir lamentant
no poder fer res per canviar el rumb de les coses.
El 17 de setembre va ser un dia trencador en aquest sentit, una
escletxa informativa es va filtrar pels carrers de molts pobles i ciutats
catalans i alguna cosa diferent va caure a les mans de la gent, una pu-
blicaci nica i provocadora amb unes idees bastant originals.
El 17 de setembre 200.000 exemplars de la publicaci CRISI
(publicaci gratuta per sobreviure a les turbulncies econmiques)
van sortir al carrer i van ser repartits en ms de 200 poblacions de
Catalunya, i en menor mesura de les Illes Balears i el Pas Valenci,
per ms de 500 voluntaris, entre persones individuals i collectius, la
majoria dels quals no coneixien el contingut del que anaven a distri-
buir perqu shavia mantingut en secret fins a lltim moment per
motius de seguretat. Una publicaci que preguntava desafiant len-
curiosit lector:
129
Creus que els bancs et roben?
Descobreix com ho fan i com donar-li la volta
La publicaci centrava les seves pgines a explicar el rerefons de
les diferents crisis de lactualitat, aix com en el poder de la banca
com a estament central del sistema capitalista actual que ostenta el
privilegi de la creaci de diners i amb aquest domina, entre daltres,
empreses transnacionals, partits poltics i mitjans de comunicaci.
CRISI explicava com, a partir del fet de la creaci de diners en forma
de deute i dels seus interessos, la banca roba als ciutadans i les ciuta-
danes de mltiples maneres. A ms, el diari tamb dedicava unes
quantes pgines a explicar el que fan els moviments socials per po-
sar en marxa una alternativa al sistema actual.
Amb tot plegat, eren vint pgines plenes dinformaci que no
hem vist mai junta en els mitjans de comunicaci de massa, ja que
va en contra de les corporacions que els controlen i financen.
Abans del 17 de setembre
La idea de fer una publicaci de gran tirada per fer pblica la meva
acci, denunciar la banca i proposar alternatives de societat, va ser
una idea meditada des de feia un bon grapat de mesos, ja des dinici
dany, molt abans que CRISI es fes realitat. A mesura que es va acos-
tant el moment en qu s que deixar de pagar els meus deutes i vol-
dr defensar la meva acci polticament i pblicament, la idea de
com arribar a aquest objectiu es va materialitzant al meu cap. s im-
portant pensar b de quina manera vull fer pblic el que he fet, per-
qu segons com, podria ser que els mitjans no en fessin prou ress,
o pitjor encara, que sen fes un silenciament o que es manipuls la
notcia tractant-me senzillament de delinqent i evitant parlar del
carcter activista i poltic de lacci i de les motivacions que mhan
dut a portar-la a terme.
A ms, s difcil explicar b les motivacions de la meva acci i la
130
destinaci dels diners senzillament amb una curta notcia de prem-
sa, ja que no he finanat alguna cosa concreta que puguin esbombar
fcilment els mitjans, com ONG o projectes de solidaritat, sin que
he finanat lluites i moviments molt ms desconeguts i que es dedi-
quen a potenciar un canvi real en la societat; a ms, per seguretat no
podria donar els seus noms, i per tant, el missatge que he de donar
no s un missatge fcil de mastegar ni de digerir pels mitjans oficials,
per la qual cosa s molt difcil que les persones arribin ben b a en-
tendre els perqus de la meva acci.
Abans de pensar en la publicaci escrita arribo a pensar en al-
guns moments dorganitzar un acte pblic i explicar el que he fet,
per penso que podria haver-hi problemes tamb, perqu podria
arribar a molt poca gent i perqu, de nou, els mitjans podrien fer-ne
la seva lectura particular.
Per tant, penso: Si tinc diners i es tracta dassegurar que la gent
rebi el missatge, qu millor que fer-los-el arribar directament i de
manera massiva?. I aix decideixo que ser a travs duna publicaci
nica, impresa i distribuda per tal que arribi a com ms gent millor.
Aix, a ms dexplicar la meva acci, podr explicar moltes ms coses,
com el tema de com es creen els diners, per exemple, molt descone-
gut fins ara, i el que hi ha darrere de la crisi sistmica que estem vi-
vint actualment. Si noms tingus loportunitat danunciar la meva
acci a seques i no tingus el temps ni lespai suficient per explicar-
la b, la cosa hauria perdut molt. Penso tamb que el fet que la publi-
caci sigui gratuta facilitar molt les coses i em vnen al cap exem-
ples variats de distribucions amb una idea semblant, com LAltaveu,
del qual es van fer tres edicions de 20.000 exemplars cadascuna per a
la campanya contra lEuropa del capital i la guerra lany 2002.
Tamb, setmanes desprs de pensar-ho, entre abril i maig con-
ductors dautobusos de TMB expliquen la seva reivindicaci dels
dos dies de descans setmanals fent crrer 60.000 exemplars de vuit
pgines per autobusos, metros i carrers de Barcelona.
Sobre el moment en qu ho far pblic, penso que val la pena
arriscar-se a passar lestiu (i dic arriscar-se perqu des de final de
131
mar, comsabeu, deixo de pagar els meus deutes i no s gaire b qui-
nes conseqncies pot tenir aix i fins a quin punt; si arribessin ac-
cions policials o judicials prvies, podrien impedir-me tirar enda-
vant una estratgia de comunicaci comla que plantejo). Alestiu s
difcil fer activitats que tinguin ress i on hi hagi suficient gent que
shi pugui implicar i per aix ho deixo per al mes de setembre, per
quan la gent comenci a despertar del clid son de lestiu i torni a la
crrega de nou. A ms, no tindria temps per preparar-ho abans da-
questes dates, ja que fins a mitjan juliol estar molt ocupat, com sa-
beu, en altres campanyes.
Reptes i possibles obstacles
La idea de fer una publicaci presenta uns reptes no gens menyspre-
ables. Per exemple, com fer que un contingut, la part ms important
del qual s secreta i no es pot dir per seguretat, sigui distribut per
tot arreu? Primer penso a contractar persones que es puguin dedicar
a portar bstia per bstia la publicaci per tot arreu sense fer massa
preguntes i si cal a repartir-la pel carrer, per aquesta opci resulta
molt cara i resta el component collectiu i de solidaritat amb lacci
que daltres maneres es pot aconseguir. Tinc clar, daltra banda, que
compto amb molts contactes que poden estar interessats a collabo-
rar en la difusi de la meva acci i de totes les idees que hi ha al dar-
rere, per no s com motivar-los a participar-hi si no els puc dir de
qu es tracta fins al dia en qu la publicaci estar llesta per ser re-
partida.
A ms, daltra banda, com anunciar aquesta acci que voldria
que fos espectacular sense despertar sospites o cridar massa laten-
ci? No puc explicar que es distribuiran 200.000 exemplars, cosa
que ja s una xifra que motiva per si sola, per alhora sospitosa per
excepcional, sin que noms dir que seran desenes de milers. Per
tant, el ganxo de lacci no pot ser lenorme difusi que pot tenir la
publicaci a causa de la impressionant tirada que sen far. Vull
132
tamb cridar latenci sobre el fet que s una acci (la del reparti-
ment) que ha de dur-se a terme un dia en concret, tant per por que
quan sen spiga el contingut pugui haver-hi problemes amb la seva
difusi, com perqu penso que en el terreny simblic el fet que ses-
tiguin repartint tants exemplars al mateix temps en diversos llocs fa
la impressi que est passant alguna cosa grossa. Com centrar la-
tenci en la importncia del fet que el repartiment es faci en un ma-
teix dia arreu?, em pregunto. Doncs, fent que sigui precisament el
dia el que es converteixi en el reclam de lacci. Aix ser com el 17
de setembre passar de ser un dia annim a ser el dia D, i a ser, si tot
surt b, un dia per a la posteritat, com a mnim al nostre pas.
Reaccions familiars
La idea general de com fer pblica lacci, doncs, ja la tinc a princi-
pi dany, per la recuperar per materialitzar-la a partir de mitjan
juliol. s evident que abans de fer pblic el que he fet, hi ha alg ms,
aquella gent que mestimo, que tamb ha de tenir les seves perti-
nents explicacions. Aix doncs, a principi dagost vaig parlant amb
diversos membres de la meva famlia per explicar-los el que he estat
fent durant els dos anys i mig que ha durat la meva relaci amb la
banca i el que penso fer en un futur molt proper.
Les reaccions sn variades... La meva mare i el meu germ, ca-
dasc reacciona a la seva manera. La meva mare de bones a prime-
res reacciona prou b, per al cap duns tres dies emve a veure a Bar-
celona fora preocupada i, sobretot, sentint-se impotent. Mexplica
que fins aleshores ella sempre ha trobat solucions per als problemes
dels seus fills, per en aquell cas no sap qu ha de fer per ajudar-me.
Jo la tranquillitzo dient-li que no es preocupi, que jo sc molt cons-
cient del que he fet i del perqu ho he fet i que estic disposat a assu-
mir-ne les conseqncies fins on calgui. Tamb li deixo clar, a ella en
aquell moment, i a la resta de la famlia ms tard, que no penso tor-
nar els diners ni negociar el deute, ja que precisament vull que la
133
fora de la meva acci recaigui en el fet de denunciar aquest sistema
i no de sotmetre-mhi desprs de desafiar-lo.
El meu germ Marc reacciona duna manera molt natural, ell
em coneix molt b. Sap que si jo lhe deixat dentrenar s perqu he
sentit amb molta fora la determinaci de canviar les coses que no
magraden i que els riscos i els obstacles mai no han estat un impe-
diment per a mi i per tirar endavant els projectes pels quals aposto.
Sap que quan jo mhavia dedicat al tennis de taula havia treballat al
mxim, i que en qualsevol cosa que faci a la vida, mhi donar en cos
i nima.
El meu pare entra en estat de xoc quan ho sap perqu li costa
molt entendre el que he fet. Ell sempre ha pensat que jo estic ficat en
ONG i temes de comer just, i tot i que jo moltes vegades li he par-
lat de la crisi energtica i financera, ell noms sabia dir-me que, efec-
tivament, el mn estava molt malament, per que, malauradament,
no hi havia res a fer. Amb la meva germana normalment ja no ten-
em gaire contacte, i en aquesta ocasi, per tant, visiblement tampoc
no sinteressa gaire en el que he fet ni el perqu ho he fet, aix que no
fa gaires preguntes.
Daltra banda, el que fa patir sobretot la meva famlia s que he
pres la decisi de marxar del pas un parell de dies abans que lacci
es faci pblica, i que no s quan tornar.
Difusi de lacci
A mitjan juliol, doncs, reprenc la idea de la publicaci i concentro
totes les meves energies a pensar com es pot dur a terme de la ma-
nera ms efica possible. En primer lloc em plantejo un calendari
dactuaci, i durant el mes dagost es comencen a redactar els con-
tinguts de la publicaci, es fan les correccions pertinents, es traa la
maquetaci i el disseny... Per fer-ho possible, ens ajuntem un equip
de gent per a tot el que t a veure amb els continguts i ledici, i ens
posem a treballar. Per qu decidim que la publicaci es digui CRISI?
134
Es busca una forma dexpressi que pugui cridar latenci a molta
gent i encuriosir-la. Des del mes dagost, tots els mitjans i els poltics
ja tenen molt en boca la paraula crisi, i tot i que encara ho veuen ms
com alguna cosa que ve de fora, ja hi ha rumors que fan pensar que
al setembre la crisi esclatar de manera ms propera i real. Des de
lequip de redacci, doncs, es veu la senzilla paraula CRISI, en ma-
jscules, com una paraula potent i que marcar el curs que comen-
cem. A ms, tamb a primera pgina es vol buscar la complicitat
amb el lector i es proposa fer-ho en forma de pregunta que toca un
debat que ja est molt ests al carrer: Creus que els bancs et ro-
ben?. La publicaci lha dajudar a respondre aquesta pregunta, tot
i que segurament la majoria de lectors ja tenia una resposta abans de
comenar a llegir. Ms endavant, quan la gent de redacci ja coneix
el contingut sencer que apareixer a la publicaci, shi afegeix una
motivaci ms a la lectura: Descobreix com ho fan i com donar-hi
la volta.
Per reforar la idea del dia D, el web agafar el nom del dia en
qu es distribueixi la publicaci. Aix doncs, 17-s.info es posa en
marxa a final dagost, i a partir de llavors la gent ja es pot registrar
per apuntar-se a distribuir la publicaci, tot i que per tal que ho arri-
bin a fer prou persones, encara sha de fer molta difusi de lacci
del 17 i molta gent s de vacances.
Per qu trio el 17 de setembre? Duna banda, ha de ser una ac-
tuaci rpida, ja que temo que amb el meu expedient de morositat
que comena a fer-se cada cop ms evident, comenci a tenir denn-
cies i cobradors del frac perseguint-me. Daltra banda, s que he de
donar un marge de temps a la gent per tornar a incorporar-se a la
seva vida habitual, que normalment sol ser quan comena de nou
lescola per als nens, s a dir, el 15 de setembre. Llavors, doncs, el 17,
un dimecres, em sembla el dia ideal, ja que s dimecres, el dia del
mig de la setmana, quan tothom s all on viu ms habitualment i
per tant on ms es pot moure.
Tot i que no tinc ni idea de la repercussi que tindr la meva ac-
ci, els riscos legals els assumeixo jo al 100%, per de tota manera
135
a principi de setembre reuneixo la gent que est tamb escrivint la
revista, la gent que majudar a portar la logstica del 17 de setem-
bre, i els explico tota la meva trama de dos anys i mig de relacions
amb els bancs, per tal que tothom pugui entendre b el que est en
joc i apuntar-se a la idea coneixent-ne tots els detalls.
El compte enrere
A inici de setembre, un cop la publicaci ja est prcticament aca-
bada, es va comenar a organitzar la logstica del dia 17 per part
dun grup de gent interessada puntualment a donar un cop de m,
formant, doncs, lanomenat collectiu temporal CRISI, que des de
llavors i fins al dia esperat estar treballant nit i dia per fer possible,
essencialment, la participaci de la gent en la distribuci i la difusi
de lacci i la publicaci. El collectiu es defineix aix:
Som un grup de persones molt actives en els moviments socials.
Es tracta duna iniciativa puntual en qu participem a ttol individual.
Darrere daquesta publicaci no hi ha cap instituci, ni empre-
sa, ni organitzaci. Som persones de les que habitualment trobars en
campanyes per denunciar el sistema actual i construir-ne alternatives,
persones com podries ser tu.
La diferncia s que aquest estiu en comptes danar-nos-en de
vacances ens hem quedat preparant aquesta acci, en la qual esperem
poder comptar amb tu i les teves amistats.
Si vols dir-nos dalguna manera, pot ser, per exemple, Collectiu
temporal Crisi.
Volem demostrar que si ens organitzem no cal tenir el govern, el
Grup Prisa, el Grup Zeta, el Grup God o el Grup Planeta darrere per
fer arribar una informaci important a tota la poblaci; thi apuntes?
El contingut general de la publicaci es mant essencialment en
secret per no perjudicar lacci i la possibilitat de difusi que aques-
136
ta brinda. Quan algunes persones, naturalment, es pregunten ms
concretament sobre les idees que es difondran, els passem un ndex
general del que es difondr, evitant, per, parlar de la meva acci
bancria.
Per les festes de Grcia estic personalment repartint fullets amb
la frase: Guardat el 17-S, que s la coordenada que tenim per anar
motivant la participaci de la gent en el dia assenyalat. A partir del
propi web (www.17-s.info), a final dagost ja es comena a difondre
la proposta per la xarxa, a la qual sapunta molta gent per participar,
tant de moviments socials com daltres mbits. Unes 150 persones
shi apuntaran a travs del formulari web, i daltres responent al co-
rreu electrnic de contacte que anem enviant progressivament jun-
tament amb ms informaci sobre la campanya. Jo mateix envio al-
guns correus als meus contactes per preguntar-los si hi volen
collaborar, especificant que s una iniciativa en qu jo estic implicat
directament.
La convocatria penjada al web diu aix:
Guardat el 17 de setembre. Busquem gent per ajudar a distri-
buir diaris el 17 de setembre. Es tractar duna publicaci nica en
format diari, de la qual volem distribuir desenes de milers dexem-
plars gratuts arreu del territori. En la publicaci, parlarem en vint
pgines de les diferents crisis de lactualitat, del paper que hi tenen
els bancs i els diferents estaments poltics que en depenen i ens go-
vernen. Parlarem tamb dels moviments socials i de les alternatives
que estem construint, de com estem posant en marxa el decreixe-
ment per experimentar una altra manera de viure ara i aqu. Amb
aquesta acci donarem la benvinguda al curs 2008-2009, que totes les
previsions indiquen que ser lany en qu la crisi energtica, econ-
mica i especialment tamb immobiliria a lEstat espanyol esclatar
fins a les ltimes conseqncies. Ho farem explicant a la societat ci-
vil catalana tota una srie de coses que sn silenciades pels mitjans de
comunicaci, i en tot cas mai no sn presentades totes juntes com
nosaltres farem. Difondrem el que els mass media amaguen. La idea
137
s anar als metros, trens, mercats, instituts, universitats, centres de
treball i tots els llocs on es pot trobar molta gent, per fer-los arribar
el diari.
Si pots collaborar el dia 17 repartint diaris, omple el formulari
que trobars al web per ajudar en la distribuci. Escriu-nos a
info@17-s.info per a qualsevol aclariment. http://17-s.info/guardat-el-
17-de-setembre http://17-s.info
Aquest inici de setembre esdev, tant per a mi com per a la di-
versa gent que ajuda en la logstica del dia 17, un compte enrere
constant. Comencema difondre la proposta per tots els mitjans pos-
sibles; sobretot busquem tres tipus de collaboraci: persones que
vulguin repartir la publicaci al carrer, llocs que puguin actuar com
a centres de distribuci, s a dir, punts on la gent que repartir pu-
gui anar a buscar els exemplars que li calguin, i tamb, persones que
es puguin encarregar del transport des de la rotativa fins als diversos
punts de Catalunya on es repartir CRISI.
Una ancdota divertida s que, com que no podem dir exacta-
ment a la gent de quants exemplars disposem, i la gent no t llavors
gaire idea de limpacte que pot tenir lacci que els estem proposant,
quan els demanem quants exemplars de CRISI voldran rebre o po-
dran distribuir, alguns ens diuen 10 o 20... Llavors nosaltres, que
prviament ja hem fet els nostres clculs, els orientem: Doncs po-
drem estar parlant per exemple, duna mitjana dun exemplar cada
trenta habitants... quants habitants t la vostra poblaci?. I a partir
daqu amb una senzilla multiplicaci tothom es pot fer una idea de
quin nmero poden assumir, tamb tenint en compte, s clar, la seva
possibilitat de repartir-los aquest dia, encara que no siguin tots, com
a mnim una gran majoria.
Parallelament a lorganitzaci de la logstica, anem enviant cor-
reus informatius als contactes i fent difusi per Internet de com est
anant la preinscripci de voluntaris, per anar motivant els ms in-
decisos a participar-hi activament:
138
A 10 dies de la distribuci de CRISI. Us fem saber algunes no-
vetats.
Fins ara tenimja contactes confirmats en unes trenta poblacions
on hi haur gent que repartir ja des del dia 17. Si vols participar i vols
saber si ja hi ha altra gent al teu poble o barri, escriu-nos a info@17-
s.info o omple les dades del formulari.
Daltra banda, com haureu rebut potser al vostre correu electr-
nic, el dia 17 de 21.50 a 22.00 h hi ha una apagada mundial contra el
canvi climtic. Per aix, aprofitarem la difusi massiva de la publica-
ci CRISI per estendre i donar ms contingut a aquesta convocatria.
Finalment no ens podem estar de felicitar Amadeu Casellas per
la seva valentia i determinaci i a tothomque ha ajudat a fer que com-
pls parcialment el seu just objectiu. Com han dit des del seu Grup de
Suport a Osona, aix Mourem Muntanyes!
Daltra banda, tamb motivem la gent que no t temps de sortir
al carrer a repartir, per que t ganes de collaborar dalguna mane-
ra, a ajudar-nos a fer promoci del web del 17-S, en qu a partir del
dia 17 es podr llegir la publicaci en format digital. Aix, els ani-
mem a entrar en els frums de les pgines dels diferents mitjans de
comunicaci convencionals i a fer publicitat del web de CRISI.
El dilluns 15 a la nit, a punt dentrar en dimarts, es fa arribar per
correu electrnic la publicaci sencera en PDF a tots els coordina-
dors de cada territori i als voluntaris que han insistit a veure la pu-
blicaci abans de distribuir-la. Aix, cap a la una de la matinada sen-
via el correu segent:
Enviem, doncs, la publicaci definitiva, per tal que aquells coor-
dinadors i repartidors que heu demanat de llegir-la abans de repartir
pugueu fer-ho durant el dia de dem.
Veureu que un dels articles s legalment comproms, i aquest s
el motiu pel qual hi ha hagut tanta discreci respecte als continguts i
lenfocament de la publicaci.
Per seguretat i per poder dur a terme la distribuci daquesta
139
publicaci tal com sha previst, confiem que aquest correu no ser re-
enviat i que el contingut de larticle central es mantindr en secret fins
al dia 17, en qu es produir la distribuci arreu del territori.
A partir daquest dia podreu tamb consultar la publicaci en
PDF a travs del web www.17-s.info, en qu tamb podreu trobar i de-
manar ms informaci.
Grcies per la comprensi i per confiar en nosaltres!
Publicaci CRISI
Un cop tenimtota la logstica ms o menys quadrada, s a dir, les
poblacions on es repartiran exemplars i quants exemplars hi hem de
portar, a ms de concretar quan hi podran arribar, comencem a dis-
senyar rutes per a les persones que faran la distribuci amb furgo-
netes. Daquesta manera ens surten set rutes, amb aproximadament
sis poblacions cada una, de manera que amb una tarda-vespre (el
dia anterior al 17), la publicaci es pugui haver repartit prctica-
ment ja per tot arreu. Les furgonetes hauran danar arribant el di-
marts 16 al llarg de tot el mat a la rotativa per anar recollint els
exemplars i des dall sortiran cap a diversos punts de Catalunya,
amb el nombre dexemplars corresponent que han de fer arribar a
cada punt de distribuci. Algunes no arriben a port fins ben entra-
da la nit.
El dia D: el 17 de setembre de 2008
Desprs de tota aquesta feinada, pel que fa a la publicaci en si, el dia
17 tot surt com era previsible. Una distribuci massiva cobreix dife-
rents rees i localitats de Catalunya i diverses furgonetes acaben de
fer el repartiment pels centres de distribuci de Barcelona i rea me-
tropolitana. Tret de problemes puntuals (i de puntualitat!), en gene-
ral tot va com una seda. Hi ha punts de la ciutat de Barcelona on la
concentraci de voluntaris s tal, perqu sn llocs molt cntrics i
amb molta afluncia de gent, que es van fent torns per cobrir les di-
140
ferents franges horries. Hi ha gent repartint a les boques de metro,
ferrocarrils i tren, pels carrers, per universitats i empreses, instituts...
Les persones distribudores i voluntries tenen una carta escrita
expressament per a ells per donar-los les grcies per avenir-se a re-
partir i per donar-los ms informaci sobre el contingut de la publi-
caci per a aquells que encara no el coneguin:
Una carta introductria:
Benvolgudes/benvolguts companyes/companys,
Si us arriba aquest escrit s perqu us heu implicat com a centre
de distribuci o com a repartidors de la publicaci CRISI, que a hores
dara per fi podeu tenir entre les mans. Com sabeu, el contingut exac-
te daquestes vint pgines lhem mantingut en secret fins ara, el ma-
teix dia abans de la seva difusi i b, ara per fi us ho podem explicar.
La ra la podeu llegir bsicament en les pgines centrals, en qu
fem pblica una acci de desobedincia civil a les entitats bancries.
Aquesta acci financera, que ja sexplica prou en les pgines 10 i
11, ha estat realitzada exclusivament per mi, Enric Duran, i va ser la
idea originria, a partir de la qual sha posat fil a lagulla per tirar en-
davant aquestes vint pgines de contingut centrades en la crisi, per
tamb en el poder que tenen els bancs sobre els diferents estaments de
la societat; fins al punt que els podem considerar un govern a lombra
i responsables de la destrucci del planeta. La publicaci tamb se
centra a explicar detalladament les alternatives que sestan posant en
marxa des dels moviments socials.
Amb tot plegat, sn vint pgines plenes dinformaci que pen-
sem que us agradar difondre. I ms tenint en compte que bona part
daquesta informaci no lhem vist mai en els mass media, ja que va
en contra de les corporacions que els controlen i financen.
Calia que la informaci no es filtrs per assegurar que simpri-
missin tots aquests exemplars i que jo, lEnric, pogus desaparixer,
passant desapercebut, just abans que CRISI sorts al carrer. Si esteu
llegint aquestes lnies, ara, s perqu de moment aix ja ho hem acon-
seguit!
141
Volem que la notcia arribi a la gent del carrer sense ser filtrada
pels mass media, i s amb aquests 200.000 exemplars i amb la vostra
ajuda que ho volem aconseguir.
Aix, agram la vostra confiana a totes les persones i collectius
que us heu comproms amb aquest 17-S sense conixer del tot els
continguts de la publicaci, i esperem que considereu que ha valgut la
pena!
Daltra banda, per simbolitzar que aquesta s una acci que tot i
que lha fet una persona, nhi ha moltes que estan dacord amb la seva
tica, sha escollit un antifa verd com a smbol de lacci, dels quals
nhem repartit uns quants pels punts de distribuci que acullen ms
exemplars perqu qui vulgui sel pugui posar.
I b, sense estendrens ms, parlem, doncs, del repartiment en si.
Adjuntem uns comentaris en relaci amb les convocatries de dime-
cres 17 i divendres 19 i unes recomanacions legals a lhora de repartir.
Des dalgun lloc del planeta Terra
una forta abraada
Enric Duran
En nom de la Publicaci CRISI
http://www.17-s.info
La carta va, a ms, acompanyada dalgunes recomanacions le-
gals per al moment de repartir, vist que en algunes ocasions ante-
riors hi havia hagut problemes de requisa de materials, tant per al-
guna campanya de V de Vivienda com per les recents vinyetes sobre
el prncep que havia publicat El Jueves i que havien estat retirades
per calmnia. Ves que no hi hagi algun banc que se senti atacat pels
continguts de la publicaci... Tamb hi ha recomanacions ms prc-
tiques, com ara com actuar en cas de pluja, que sembla que es pre-
veu per a aquell dia.
Parallelament jo ja em trobo en un altre rac de mn. Abans
dexplicar-vos com va ser la meva fugida, magradaria que enten-
gussiu per qu vaig veure lopci de marxar del pas com una opci
142
important a tirar endavant. Duna banda, s una qesti destrat-
gia, vull portar jo els temps, no vull que ning decideixi per mi quan
he de donar la cara, quan mhe denfrontar a un judici, quan i com
he de donar explicacions sobre el que he fet. No vull que ning de-
cideixi quan mhe de separar de lordinador que em serveix deina
de difusi i de treball de les meves idees. Tinc respecte al possible as-
setjament policial, per sobretot meditic i social i temo que tot ple-
gat mimpedeixi seguir difonent les meves propostes i la meva acci
de manera massiva. Quan doni la cara ser perqu vull donar-la,
perqu crec que ha arribat el moment de fer-ho. No perqu el poder
ho decideixi. A ms, s que encara que estigui lluny puc seguir man-
tenint la comunicaci tant amb la premsa, com amb els moviments
socials, com el contacte amb la gent a travs del web. Puc seguir fent
molta feina.
He de marxar en autobs de Barcelona a Lisboa el diumenge 14 al
migdia. Dall he dagafar un vol el dilluns al migdia cap a la meva des-
tinaci, on haur darribar dimarts dia 16 de bon mat, un dia abans
que CRISI surti a la llum. Per no sempre tot va com un ho prepara...
A ltima hora, no estic prou satisfet de com he donat el relleu
pel que fa a la coordinaci de tota la logstica, aix que en lloc daga-
far lautobs, decideixo apurar unes hores ms per deixar la feina
ms ben feta i agafar un avi. Total, el fet dagafar lautobs s una
qesti de seguretat, per en aquell moment em sento amb confian-
a que ning no emsegueix la pista i penso que la possibilitat que si-
gui un risc marxar en avi fins a Lisboa s molt remota. Daquesta
manera agafo un avi de dilluns a les 8.30 del mat i guanyo unes
quinze hores de temps.
I aix ho faig, per la sorpresa s que un cop arribats a Lisboa em
trobo que no em deixen pujar a lavi que toca perqu no tinc bitllet
de tornada! Un conflicte puntual fa que en aquell moment no deixin
marxar persones de nacionalitat espanyola sense bitllet de tornada.
Aquest cop s que em poso nervis. Tota una estratgia pensada mi-
nuciosament sen podria anar en orris si no estava ben situat fora
del continent de bon mat el dia 17!
143
Finalment puc sortir el dimarts al mat, amb una despesa im-
prevista en forma dun bitllet de tornada que no far servir. I el que
s ms important, amb molt menys temps del que he previst per
preparar la meva comunicaci per al dia 17.
Arribo a destinaci el dimarts a les 21.30 en hora catalana. A la
una de la matinada aconsegueixo tenir connexi a Internet i envio
tres correus: un a la meva mare, un altre a la persona que majuda a
tenir a punt el web, ja que descobreixo que aquest encara no est del
tot a punt i noms falten unes hores per a la gran notcia, i el tercer
correu... a la coordinaci de la distribuci, per donar-los nims i per
fer-los saber que he arribat a bon port. A quarts de 2 decideixo dor-
mir una mica perqu tinc ja molt de cansament del viatge i s que
mespera un dia mogut. A les 5 em llevo de nou i em torno a posar a
lordinador. El web encara no es veia b. Envio un nou correu inten-
tant que se solucioni...
A Barcelona les coses estan mogudes. Les meves companyes
dorganitzaci que fa quasi dos dies que no dormen segueixen al peu
del can, per no s fcil afrontar lallau de novetats que arriben. La
repercussi meditica s immediata i impressionant. A les 6.50 el
diari El Mundo publica la notcia, perqu un periodista daquest
mitj ja se nhavia assabentat el dia abans a travs dun amic seu que
ho sabia i que lhi va fer saber. A partir de llavors, per sobretot a
partir de les 9 del mat, els telfons dorganitzaci no paren de sonar
i la premsa demana per mi, davant lesglai de les meves companyes
que no saben massa b qu dir-los. Per qu estic fent jo?
Jo intento trobar un lloc segur on poder posar-me en contacte
amb la premsa a travs del meu ordinador, que t installat un sis-
tema de seguretat important. Vaig rebent correus de la premsa in-
sistint a entrevistar-me, per jo encara no tinc tot el meu equip
muntat. A les 8.30 tinc RAC1 demanant-me audincia. Aquesta
entrevista es podr fer a les 11, ja que fins mitja hora abans no
aconsegueixo tenir a punt tot el meu kit segur de comunicaci vir-
tual. A partir de lexperincia de RAC1, la dinmica es comena a
veure clara. Les entrevistes es fan a travs dSkype cap a un nme-
144
ro de telfon fix o cap a un altre usuari Skype. Els mitjans deixen
dinsistir tant trucant als telfons de Barcelona i es dediquen a en-
viar-me massivament correus per concertar entrevistes. La segona
que puc fer la faig amb Josep Cun, per a TV3.
Aquesta entrevista provocar una mica de rebombori, essencialment
per lactitud provocativa i arrogant del presentador, que indignar
moltes persones (probablement s el que busca). Per, sobretot, hi ha
un aspecte fonamental i s que, en lentrevista, Josep Cun em dema-
na si finano el collectiu okupa. Pel poc temps que em deixa el pre-
sentador per explicar-me, no puc dir gaire res ms que no sigui que
no, per ms tard madono que s necessari que polticament i
mediticament quedi clar, per evitar possibles rumors i malentesos,
que els diners que jo he aconseguit formen part de molts altres diners
que saconsegueixen autogestionadament i que cap grup en depn, s
a dir, vull que se spiga que els projectes dels moviments socials te-
nen vida i finanament propis, que no em necessiten; per aix, en-
viar per Liberinfo el comunicat de premsa segent:
Bona tarda,
Un aclariment a partir dopinions i debats que estan sortint.
Les activitats quotidianes de molts moviments socials, especial-
ment les dels centres socials okupats, funcionen bsicament grcies a
lautogesti econmica, els coneixements collectius i al temps volun-
tari de molta gent. Els 360.000 no han anat a parar a aquests projec-
tes, no perqu no hi estigui molt dacord, que hi estic, sin perqu els
centres socials no els necessiten.
Una quantitat com aquesta seria una nimietat si hagus de fi-
nanar la immensa tasca que fa tanta gent del que des de la premsa
sen diu moviments alternatius, cada dia.
Els diners han anat a projectes diferents que, per ser incipients o
per tenir ms despeses econmiques, no podrien haver arrencat sen-
se aquests.
145
El capital hum de gent que creu en el que fa s ms potent que
qualsevol capital econmic, i aquesta s la nostra millor fora, aix se-
guirem.
Enric Duran enric@enricduran.cat
Les primeres aparicions a la premsa, sumades amb la distribuci
del diari que sest fent massivament, tenen una conseqncia directa
en la nostra estructura i s que la pgina web rep tantes visites alhora
que no pot assumir-les i la gent no hi pot entrar. De les 9 a les 10.30 h
havia anat cada cop pitjor, fins que es collapsa. Els tcnics, que ja es-
taven avisats que hi hauria moltes visites per que no simaginaven
que en fossin tantes, reaccionen rpidament i fan una migraci de-
mergncia del web cap un altre servidor. Cap a les 11.30 h aquest tor-
na a estar operatiu, i per fi en bones condicions. Lindicador assenya-
la mil visites alhora. Els tcnics estan impressionats, un dells escriu:
El problema es troba amb 17-s.info, que t un trnsit de ms de
4.000 visitants actius per hora. Est servint 30 arxius/segon i fa pujar
la crrega de la mquina fins als nvols, s a dir, fins que deixa de res-
pondre. [...] la veritat s que aquesta ha estat una pujada de trnsit
bestial [...]
Aquesta migraci tan precipitada far que les visites a 17-s.info
es redirigeixin automticament a polaris.moviments.net, que durant
uns mesos ser ladrea visible del web.
Cap a les dues de la tarda, minsisteixen a demanar-me el passa-
port i s que no s segur deixar-lo, aix que he dabandonar el lloc on
em trobo, no sense abans enviar una carta a les 18.000 adreces subs-
crites a la llista de moviments.cat, el butllet electrnic setmanal
daccions i propostes dels moviments socials, el qual jo coordinava
des de la seva creaci.
Sc lEnric, creador i redactor del butllet cat@moviments.cat.
Aquesta setmana no hi ha el butllet habitual, perqu s una data as-
146
senyalada. La propera setmana men tornar a encarregar des dall
on sigui, intentant tornar als dilluns com a linici.
Avui, 17 de setembre, faig pblica lacci de desobedincia civil
a la banca que portava ms de dos anys duent a terme.
Potser a hores dara ja ho sabeu, perqu la notcia ha sorprs la
premsa, i no hi ha hagut fins ara els filtres que ens trobem en altres
ocasions.
He expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancries a travs de 68
operacions de crdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual
del deute s de ms de 500.000 euros que no pagar.
Ha estat una acci individual dinsubmissi a la banca que he
realitzat premeditadament per denunciar el sistema bancari i per des-
tinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistmica que estem
comenant a viure, i que tractin de construir una alternativa de socie-
tat.
Es tracta duna acci aliena a cap tipus de violncia, que reivin-
dico com una nova forma de desobedincia civil, a laltura dels temps
que corren. Quan el finanament al consum i lespeculaci sn domi-
nants a la nostra societat, qu millor que robar als que ens roben i
repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen al-
ternatives?
Podeu trobar tota la informaci detallada daquesta acci a:
http://polaris.moviments.net:8000/ca/he-robat-492000-euros-als-que-
mes-ens-roben-denunciar-los-i-construir-alternatives-de-societat i a les
pgines centrals de la publicaci CRISI.
Tamb podeu contactar amb mi a enric@enricduran.cat.
No s fins a les 16.30 que trobo un cibercaf, per com que no
em deixen connectar-hi el meu ordinador noms em dedico a res-
pondre correus als mitjans com ADN, Pblico, La Vanguardia, Tele-
visi Espanyola o Catalunya Rdio, explicant que potser fins al ves-
pre o lendem no em ser possible fer entrevistes. s el preu que
estic pagant per no haver tingut el temps suficient a destinaci per
installar-me en un lloc segur des don poder comunicar-me amb el
147
meu ordinador, que el tinc configurat per comunicar-me sense que
se spiga on sc.
Pocs dies abans de marxar, havia rodat amb dues persones de
confiana una entrevista que em permets explicar la meva acci a
travs dun vdeo per Internet. La intenci inicial era que no sedits
noms lentrevista sin que en el curt hi hagus algunes explicacions
en off i imatges que el completessin. Havem quedat que el vdeo
sortiria tres o quatre dies ms tard del 17-S. Gran va ser la meva sor-
presa quan el vaig veure penjat a Internet la mateixa matinada del
18. Qu havia passat? Pel que em vaig assabentar desprs, davant
limpacte social i meditic que havien tingut lacci i la mateixa pu-
blicaci, sobre la marxa shavien decidit a editar-lo i penjar-lo a In-
ternet la mateixa nit del dimecres. Grcies a aix, i al fet que nom-
broses pgines web i alguns mitjans van afegir un enlla del vdeo,
desenes de milers de persones van poder veure lentrevista arreu. En
noms unes hores el canal Subtitles dInternet lhavia tradut al cas-
tell i a langls i el vdeo rodava per la xarxa.
s bonic recordar, tamb, que des de bon mat del dia 17 vaig
comenar a rebre centenars de missatges de correu electrnic. Pri-
mer, a travs del correu del web de 17-s.info i a partir de les dues del
migdia, quan vaig difondre el meu nou correu electrnic mitjanant
el butllet moviments.cat, a travs de les dues vies. En la majoria dels
casos els missatges mostraven sobretot felicitacions, agrament i sor-
presa. En molts casos qui escrivia expressava amb paraules boniques
les idees, les reflexions i les emocions que li havia portat el significat
de la meva acci. Molts missatges similars es poden trobar als blocs
i els frums dInternet que varen informar de lacci. Al final del lli-
bre podreu trobar una mostra de tot el que aquestes persones, im-
pactades pel moment, van arribar a escriure.
Comus he explicat anteriorment, la coincidncia del desenvolu-
pament i la culminaci de la meva acci amb la crisi financera mun-
dial, la tenia prevista en les seves lnies generals des que vaig comen-
ar a actuar i sobretot des dagost del 2007. El que no em podia
imaginar s la coincidncia de la publicaci de la meva acci amb el
148
punt dinflexi en qu leconomia financera iniciaria el crac que sa-
llargaria a tot loctubre.
La setmana abans del 17-S les dues principals entitats de garan-
tia hipotecria dels EUA es van declarar en fallida i va haver de sor-
tir el govern amb diner pblic a rescatar-les. Dies ms tard, dilluns
15, mentre jo estava en trnsit intentant arribar a la meva destina-
ci, Lehman Brothers, un dels principals bancs dinversi del pas
nord-americ, es declarava en fallida i el govern reaccionava no dei-
xant que un monstre amb els peus de fang es desploms. Quan els
200.000 exemplars de CRISI estaven distribuint-se en el territori ca-
tal per prendre els carrers i mentre jo maproximava al lloc on ha-
via de reaparixer virtualment, el capitalisme internacional es des-
pertava commocionat per aquests fets. Des de primera hora de
dimecres al mat, quan milers de diaris amb el ttol CRISI envaen els
carrers, el seu nom confirmava la realitat que ja era tema de conver-
sa al carrer. Dos dies desprs, el 19 de setembre, saltava als titulars
meditics la notcia que Bush anunciava un gran pla de rescat de la
banca amb diners pblics. Aquell titular Creus que els bancs et ro-
ben? no podia haver estat ms premonitori. El mateix dia 17 mha-
via trobat que aquesta gran coincidncia no havia deixat indiferent
ning i donava ms fora a la meva acci, i els periodistes em pre-
guntaven com podia ser.
Convocatries
A primera pgina de la publicaci hi havia un parell de convocat-
ries pbliques per al mateix dia 17 al vespre i per al dia 19. La del di-
mecres 17 es tractava de sumar a una apagada mundial perqu res-
piri el planeta, que ja estava convocada per altres vies, una cassolada
reivindicativa contra els bancs.
APAGA EL LLUM, NO PAGUIS ELS DEUTES
I ENCN LA CASSOLA!
149
Per al divendres 19, dos dies desprs de fer pblica la meva ac-
ci, es convocaven concentracions de resposta als continguts de la
publicaci. Es tractava dintentar fomentar un espai de trobada a es-
cala local daquelles persones que shaguessin interessat pels contin-
guts i que tinguessin ganes de compartir-los.
La motivaci de la convocatria s que la gent no organitzada i
la gent organitzada pugueu tenir un espai com a escala local, per tro-
bar-vos i aprofitar la difusi que tingui la convocatria. La proposta
seria desprs de la concentraci a la plaa de lajuntament (barris de
Barcelona que ho vulguin pot ser la seu del districte) i desplaar-se
davant de loficina dalguna entitat financera important, per llegir all
el manifest que us fem arribar i/o aquell escrit que a escala local us
vingui de gust afegir.
La convocatria del dimecres no t gaire ress, segons em cons-
ta, probablement perqu hauria estat una cosa molt inaudita que el
mateix dia la publicaci provoqus un impacte tan fort que fes que
la gent es comencs a mobilitzar per alguna cosa que encara no co-
neixien gaire i potser ni tan sols havien tingut temps de llegir. Tam-
poc no em consta, de fet, que lapagada de llums fos extremadament
secundada. Pel que fa a les concentracions de divendres, es fan en al-
gunes poblacions per sn ms aviat en suport a la meva persona i a
la meva acci i serveixen per tornar a repartir publicacions, no tant
per trobar-se. La meva interpretaci s que segurament esperar que
la gent en tan pocs dies se senti motivada a sortir al carrer a buscar
altra gent, probablement s demanar massa i sha de deixar que les
coses tinguin els seus propis ritmes. Daltra banda, penso que potser
no queda prou clar quin s el sentit de la convocatria i per aix la
gent que no est ja fora implicada o que no em coneix personal-
ment, no es mobilitza.
150
Desprs del 17-S
El dia 18, lendem de la distribuci, segueix havent-hi reaccions
de tot tipus. La Vanguardia publica larticle Desobediencia o far-
sa? explicant que alguns bancs afirmen que la meva histria s fal-
sa, la veritat s que no mestranya que els costi de creure... A ms,
sembla que algun altre banc diu que sc un lladre. Veig que no es po-
sen dacord en comhan de reaccionar, ja est b que sigui aix! Els he
agafat ben de sorpresa! Per Internet tamb hi ha gent que es pensa
que la meva acci s una acci publicitria per difondre els contin-
guts del diari... Tamb hauria estat b, oi? Per el millor s que la re-
alitat supera la ficci!
El divendres 19, El Peridico publica que ja hi ha dues denncies
en contra meu: una, de la financera del Carrefour, i laltra, no saben
de qui. Hi ha qui reacciona rpidament i comena a fer una crida a
travs dInternet per boicotejar Carrefour, per jo no ho encoratjo
perqu abans he de confirmar els fets per fonts verdiques. No s fins
al cap de dues setmanes i a travs del meu advocat, quan massaben-
to que de moment no hi ha cap denncia als jutjats i aix ho faig sa-
ber al meu entorn ms directe per tal que no es promoguin reac-
cions abans dhora. Per la seva banda, tota la classe poltica guarda
silenci davant daquesta acci. Hi ha una dita que segurament co-
neixereu i que diu que qui calla, consent, i el fet s que aquesta ac-
tuaci i la informaci que em va arribant per Internet i de tota la
gent que mescriu, em fa pensar que limpacte ha estat tan fort que
cap poltic no sha atrevit a criticar pblicament la meva acci, per
no fer-me publicitat i per fer com si la cosa no ans amb ells, per en
canvi la notcia ha arribat a poc a poc a tot Catalunya i ms a poc a
poc sest estenent a la resta de lEstat i en menor mesura a altres
pasos.
Veient el que veig, temo que agafi fora meditica la idea que tot
plegat no s cert i demano a Barcelona que organitzi informaci que
pugui demostrar la veracitat de la meva acci. Quan ho tinc a punt,
escric als mitjans de comunicaci:
151
Hola a tothom,
Escric noms per informar que tenim a disposici dels mitjans
de comunicaci documentaci que acredita la veracitat dels crdits
que vaig anunciar el dia 17 de setembre, que no pagar. Es tracta de
cartes dentrada als registres de morosos i cartes dalguns dels bancs
que declaren els deutes com a impagats. Qui vulgui accedir a aquesta
documentaci ens hauria de facilitar una adrea fsica on li farem ar-
ribar les fotocpies per correu postal.
Atentament,
Enric Duran
La resposta no es fa esperar i aviat mitja dotzena de mitjans de
comunicaci demanen aquests documents. Tot i aix, en lmbit dels
grans mitjans de comunicaci no es publica res ms sobre aquesta
qesti durant els dies segents.
Per aix comeno a pensar que hauria de preparar un comuni-
cat amb prou fora meditica per fer arribar aquesta informaci al
pblic. Al mateix temps, dubto que realment la cosa quedi sense ni
tan sols cap denncia, perqu seria una mostra molt clara de la seva
baixada de pantalons i jo puc trobar maneres que molta gent sassa-
benti del que vull comunicar. Decideixo preparar un comunicat
provocatiu, que anunci que no tinc cap denncia i que per aquesta
ra tornar ben aviat al pas. Lacompanyar de dos materials audio-
visuals que, de manera ms contundent i sense necessitat que ho di-
guin els mitjans de comunicaci, demostrin la veracitat de la meva
insubmissi bancria. Duna banda, investigant entre els meus
comptes corrents, veig que tots estan bloquejats excepte tres. Dos
daquests sn dels que utilitzava per pagar mltiples crdits, un
compte de la Caixa i el dING, el tercer s de Caja de Navarra amb la
meva segona empresa. Emgravo en vdeo ensenyant els meus comp-
tes corrents, ja que duia amb mi una petita cmera precisament per
si necessitava fer alguna cosa aix, de manera que res mho impedeix.
La segona prova laconsegueixo entrant virtualment a la llista de
morosos dAsnef. Aix, em baixo el document que demostra la meva
152
situaci de morositat i trobo a ms el registre que tamb llista les
consultes que en fan els bancs; aquest va tenir un punt dinflexi de
consultes el 17 de setembre, fins i tot de bancs que no estaven afec-
tats per la meva acci. Aix em demostra fins a quin punt es van
sentir afectats des dun primer moment per la notcia que anuncia-
va CRISI.
Per aprofitar la seva fora simblica, espero al 17 doctubre per
publicar aquest comunicat. Tamb hi afegeixo valoracions personals
en relaci amb la crisi i com el fet que els bancs estan sent salvats
pels estats demostra que sn ells els que ms ens roben. Poc abans
denviar-lo, ladvocat emtorna a confirmar que a jutjats no hi ha cap
denncia en contra meu.
Entre altres coses, al comunicat hi dic el segent:
Avui fa un mes que vaig donar a conixer la meva acci dex-
propiaci de gaireb 500.000 euros a 39 entitats financeres i encara no
sha confirmat cap denncia en contra meu.
Les informacions que es van fer pbliques en alguns mitjans de
comunicaci no shan tradut en cap procs judicial.
Aquest fet, juntament amb el silenci meditic de poltics i ban-
quers en relaci amb el tema, em fa sospitar que potser estan dispo-
sats a no acusar-me per tal que no sen parli ms.
Quin motiu podria haver-hi, sin, per no denunciar-me? Si
pensen que s un delicte no lhaurien de denunciar com s el deure
dun bon ciutad?
Potser ja s massa evident a la gent qui sn els vertaders delin-
qents. I s que coses molt greus han passat al voltant de la crisi fi-
nancera internacional des que la publicaci CRISI va veure la llum. El
titular de la revista del 17-S: Creus que els bancs et roben? ha estat
respost sense mitges tintes pels ajuts de ms de 2 bilions deuros que
els EUA i els pasos de la UE han garantit a la banca privada, amb di-
ners que sn dels ciutadans o els perjudicaran a travs de la inflaci.
Mentre els forats dels bancs sapuntalen amb diner pblic, els
principals inversors i executius del sector financer han vist engreixar
153
el seu patrimoni personal amb ingressos milers de vegades per sobre
dels de les persones treballadores.
Aix doncs, els esdeveniments han fet quedar curtes les denn-
cies que fiem el 17 de setembre. Ja no sn noms els banquers, sin
que sha demostrat que poltics i banquers van de la m, per espoliar
la riquesa de la gent. Banquers financen poltics, poltics financen
banquers.
Davant daquestes evidncies sembla clar que la meva acci
dinsubmissi bancria ha despertat massa simpaties i mostres de su-
port entre la societat civil com per ser denunciada per unes entitats fi-
nanceres totalment desprestigiades (i amb ra).
Sn conscients, els poders financers, que si la meva acci surt ju-
dicialment immune ser una clara demostraci que la banca ha per-
dut tota legitimitat i que aquesta la tenim els que lluitem per trans-
formar la societat? Opotser es pensen que la gent no se nassabentar?
Que no sequivoquin. Si els poders fctics pretenen silenci, s
que hem de fer soroll i el tindran.
Aquest atracament a m armada en qu sha convertit la crisi fi-
nancera actual est indignant cada vegada ms gent. Milions de per-
sones endeutades estan vivint la situaci de veure comsels abandona,
per no parlar de la gent que es mor de gana, mentre sajuda els rics.
Totes hem vist de quina part estan els governs.
Entretant, des del poder ning no vol reconixer que la veritable
soluci passa pel canvi de sistema. El capitalisme dependent del crei-
xement exponencial est esgotat perqu hem arribat als lmits del
consum dels recursos naturals i sha demostrat amb la crisi actual que
lespeculaci financera sense una base real acaba convertint-se en res.
Cap supervisi ni control convertir els diners virtuals en energia o
menjar.
Des de la gent i especialment des dels moviments socials cada
vegada ms persones ho tenim clar: les solucions de veritat passen pel
decreixement i la justcia social.
Per arribar a aquestes solucions cal abolir el sistema financer ac-
tual. La liquiditat que necessiten les persones i els sectors productius
154
es pot cobrir daltres maneres. No necessitem bancs privats ni empre-
ses financeres.
Per la meva banda, davant de la falta de denncies i per poder
estar actiu en les mobilitzacions socials en aquesta conjuntura hist-
rica en qu ens trobem, aviat sortir de la clandestinitat i tornar a
lactivitat pblica.
Enric Duran
Insubms a la banca, 17 doctubre de 2008
Tot un desafiament al poder, veritat? Als mossos desquadra no
els devia agradar gaire aquest comunicat perqu noms van tardar
tres hores a respondre pblicament a travs dEuropa Press:
Un total de divuit entitats financeres han presentat denncies
per retards en els pagaments dels crdits concedits a lactivista Enric
Duran [...] Els mossos desquadra estan investigant el cas i centra-
litzant totes les denncies de les entitats, segons van explicar a Euro-
pa Press fonts policials, les quals van confirmar que totes les entitats
que havien concedit sumes importants a Duran ja han denunciat el
cas per la via penal.
Curiosament, la nota es completava amb informaci sobre els
crdits impagats segons el registre de morosos que havien tret de la
documentaci que jo els havia fet arribar, per ho presentaven com
si els ho hagus fet arribar la policia.
Al contrari del que podria semblar davant daquesta mala notcia
legal, escrita en resposta al meu comunicat, em va impregnar dun
sentiment de satisfacci. El comunicat havia servit, duna banda, per
provocar que alguns mitjans donessin la informaci que demostrava
la veracitat del meu cas i, de laltra, per tal que jo mateix sabs que en
principi s que hi hauria crrecs penals en contra meu, informaci
que em serviria per concretar la meva estratgia. Si jo havia dit que
com que sha demostrat que els bancs ens roben, aviat tornar a
lactivitat pblica s perqu pensava fer-ho, amb denncies o sense.
155
Certament, dues raons de pes mhavien fet canviar els meus
plans a les poques setmanes de ser a lestranger. Duna banda, lxit
del 17-S i limpacte social que havia tingut molt ms enll dels mo-
viments socials em feien pensar que hi hauria moltes possibilitats
que el suport social fos massa gran perqu em poguessin arribar a
empresonar. De laltra, lacceleraci de la crisi viscuda des de mitjan
setembre em motivava a dedicar totes les meves energies per aprofi-
tar loportunitat de canvi social que representaria aquesta crisi. Tot i
aix no podia precipitar-me, perqu si tornava massa aviat, no hi
hauria res preparat a escala de mobilitzaci social, i precisament
confiava molt en el que pogus organitzar tenint tantes hores del
dia, ara que ja no mhavia de dedicar a expropiar bancs. Aix doncs,
des de ben aviat va sonar al meu cap la data del 17 de mar, sis me-
sos desprs del 17-S, com el moment ms adequat per a la tornada
pblica a terres catalanes muntant un nou dia D, el 17-M.
Tenia moltes idees de coses a preparar per a aquell moment,
moltes propostes noves. Us ho explico en el captol segent.
156
siguem el canvi que volem
En algun lloc daquest petit planeta, i a mesura que rebia notcies del
que passava a Catalunya, el meu enfocament del temps que havia
destar fora del pas anava canviant molt rpidament. Si al principi
mhavia acomiadat creient que almenys estaria un any fora, ja que
era el temps que havia cregut necessari per preparar una hipottica
tornada a casa on mespers un judici segur, aviat vaig veure que
aix no estava tan clar.
El primer que vaig fer va ser dubtar que em calgus tant de
temps per tornar, tot i que mantenia la idea que el ms probable a la
meva tornada seria que hagus dafrontar un judici. Aix, en la carta
als moviments socials que vaig publicar el 22 de setembre, vaig de-
manar lopini daltres activistes:
El meu objectiu a la llarga i a partir dara s preparar el terreny
per arribar a convertir el meu judici en un judici popular a la banca i
a tot el que representa, per tant per extensi a lactual sistema capita-
lista. Un judici que pugui ser alhora una nova eina de retrobament i
enfortiment de tots aquells i aquelles que estem per construir una so-
cietat alternativa a lactual.
Si es tira endavant aquesta idea i arribo a tornar algun dia per
dur-la a terme, ser si una majoria de vosaltres tamb hi creieu, si
tamb esteu disposats a guanyar aquest judici, si penseu que ser una
acci beneficiosa per a les nostres lluites. Espero tirar-la endavant al-
gun dia, perqu ser la manera de tornar i no dubteu que tinc ganes
de tornar a estar entre vosaltres, per penso que no sc jo noms qui
157
ho ha de decidir. Demanaria que sen parls en les assemblees dels
collectius i en els espais de trobada i que fos a partir daqu que po-
gussim prendre un decisi.
Aix doncs, la idea de contrarestar i ampliar el meu judici amb
un judici popular a la banca havia agafat fora ja aquells primers
dies. De fet, la idea de donar un carcter tic i poltic a un hipottic
judici contra mi, ja lesmentava en la meva declaraci a les pgines
centrals de la publicaci Crisi:
Ms endavant, em reservo la possibilitat de tornar a aparixer f-
sicament en territori catal, si es demostra que la societat civil catala-
na est preparada per defensar la llibertat dels qui ens enfrontem p-
blicament als poders econmics i poltics de la nostra societat.
I si algun dia, per voluntat meva o no, sc jutjat, aviso que lnic
veredicte que acceptar ser labsoluci per consideraci del tribunal
que la meva acci no s constitutiva de delicte, a causa de la seva moti-
vaci tica i solidria en contra dels actors que ms mal fan a aquesta
societat i en pro del b com. Fora daix, no negociar penes menors
per evitar complir condemna, ni pagar una fiana, ni multa, ni nego-
ciar el deute. Si lEstat s incapa de sortir de la pressi dels poders fc-
tics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la pres.
Amesura que emvaig anar assabentant que les primeres denn-
cies no shavien confirmat, acompanyat dels fets ja esmentats en el
captol anterior sobre el suport rebut a la meva acci i lesclat total
de la crisi, va agafar forma el pensament que el motiu per tornar
potser ja no hauria de ser tant lhipottic judici, que no era tan clar
que tingus lloc, sin les ganes de participar a convertir en realitat
aquella oportunitat de canvi de la qual portava tres anys parlant i
que sestava manifestant ara pel context en el qual estvem entrant.
Daltra banda, dies desprs del 17-S, seguien entrant moltes per-
sones al web, escrivint-nos i comentant idees, problemes, felicita-
cions. Algunes preguntaven qu es pensava fer a partir dara, desprs
158
de la publicaci, deien que tenien ganes de participar-hi i que la cosa
no queds aqu, daltres van fer-nos propostes ms concretes: Per
qu no creeu un frum i faciliteu que la gent participi?.
Res ms lluny de la meva voluntat que tallar les ganes de parti-
cipaci de la gent! Com que no ens havem imaginat una resposta
tan forta a la publicaci, la qesti de la continutat de Crisi
lhavem deixat en segon terme, concentrats com estvem a tirar en-
davant el projecte concret del 17-S. De tota manera, veient ara les
reaccions de la gent, viem una oportunitat de seguir funcionant i
proposant noves idees.
Per la meva banda, jo s que havia pensat a crear-me un bloc
personal i que aquest sans actualitzant i servs per fer debat, per
hi havia hagut problemes tcnics per crear-lo com jo el volia i no es-
tava a punt, aix que vaig pensar que la participaci es podria gene-
rar directament al web de CRISI, http://www.17-s.info, i en pocs dies
vam tenir el frum creat.
Entre els apartats daquest frum vam anar creant els segents:
Articles i materials de referncia: Apartat denllaos darticles,
textos, vdeos, etc., que ens aportin reflexions i idees en relaci amb
els temes que estem tractant, en especial la desobedincia i la no-
collaboraci amb la banca, per tamb daltres relacionats ms in-
directament.
Alternatives econmiques i de vida (desprs de la vaga de
bancs, qu?): Frum en qu parlem de les alternatives que existei-
xen per viure sense la banca, sense les transnacionals i duna manera
ecolgica i socialment viable. Tamb desenvolupem noves idees per
portar a la prctica els participants en la vaga dusuaris i usuries
dels bancs.
Comunitat de morosos: Espai del frum perqu les persones
moroses comparteixin dubtes i idees per no haver de pagar a les en-
titats financeres i puguin viure sense elles.
159
Insubmissi financera: Frum per parlar de temes relacionats
amb lacci dinsubmissi financera que vaig fer jo. Conseqncies,
denncies, mobilitzacions, reflexions, opinions...
Explicans el que has fet!: Frumen el qual cadasc pot explicar
les grans o petites iniciatives que ha fet arran de conixer la publi-
caci CRISI o tamb les que havia dut a terme anteriorment i poden
interessar a altres participants.
Espai de propostes: Espai en qu cadasc escriu la seva propos-
ta o idea perqu tothom la pugui conixer i debatre. Poden ser idees
generals daccions o projectes per al futur o poden ser coses molt
concretes que es poden fer ara mateix.
Accions enmarxa: Aqu afegim novetats i debat daccions, cam-
panyes i propostes que ja han superat la fase de la discussi prvia i
shan comenat a desenvolupar a la prctica.
Acci territorial: Frum en el qual fem difusi de les accions
que es tiren endavant des duna ciutat o territori concret. Daquesta
manera ser ms fcil trobar-les i que siguin una eina dautoorga-
nitzaci per a les accions en relaci amb la crisi i la resposta des de
la societat civil.
Altres temes: Temes oberts que no es puguin encabir en cap dels
altres frums.
A partir de la posada en marxa daquests frums i veient, doncs,
que el web seria una eina que tindria continutat, es va crear el
collectiu permanent de Crisi, que seria lencarregat de donar con-
tinutat i continguts a la crida de la publicaci CRISI. Com que les
tasques a fer serien de coordinaci del web i de vehiculitzaci de
propostes que sortissin del frum, ateses les circumstncies i tenint
en compte que hi participaria gent de llocs molt diferents, seria un
collectiu que funcionaria en xarxa a travs dInternet.
160
En lespai Qui som del web, vam deixar constncia daquesta
evoluci en el temps:
Actualitzaci 20-11-08
Desprs de linters que ha despertat la publicaci i de les pro-
postes rebudes, hem donat continutat al collectiu a travs de tasques
com:
Oferir el web com a espai dinformaci, debat i propostes, mitjan-
ant els frums sobre temes relacionats amb els bancs, la crisi, el
sistema econmic actual i les seves alternatives.
Donar informaci de les mobilitzacions que es preparen davant la
crisi.
Iniciar noves campanyes i accions com la campanya per una vaga
dusuaris i usuries de bancs.
El collectiu Crisi sorganitza actualment a travs dInternet, aix
que per participar pots contactar-nos mitjanant el formulari de con-
tacte.
En aquella darrera setmana de setembre tamb vaig escriure un
article dopini sobre lenorme pla de rescat bancari que el president
Bush havia presentat al Congrs dels Estats Units:
En un extracte es podia llegir:
Bush torna a aprofitar la situaci hegemnica de la seva moneda
i del seu pas per tirar endavant un pla amb qu es finanaran els deu-
tes dempreses privades a costa de bona part de la ciutadania de la resta
del mn. Odit duna altra manera, es pretn salvar leconomia finance-
ra a costa de perjudicar totalment leconomia productiva, i aix dit en
paraules que qualsevol persona entengui significa que els costos de
comprar menjar, de tenir serveis energtics, habitatge, etc., augmenta-
ran sense que augmentin els sous perqu les entitats financeres puguin
mantenir els seus beneficis i la seva situaci privilegiada al mn.
161
Pensava que davant dun robatori tan monumental i la indig-
naci general que aquest fet provocava, era una oportunitat per
muntar una campanya internacional contra la banca. Al mateix
temps, tant en el frumcomen els correus que jo rebia, diverses per-
sones proposaven coses com treure tots els diners del banc o
comenar una vaga dhipoteques.
Sovint escrivien en resposta a la crida a lacci que jo havia fet a
la publicaci CRISI:
Una crida a lacci
Aquesta acci vol ser sobretot una crida perqu cadasc es plan-
tegi el que pot i vol fer per canviar lestat de les coses entre el que sigui
possible o fins i tot el que semblaria impossible...
Si jo he realitzat aquesta insubmissi financera, arriscant la
meva llibertat per demostrar que el sistema econmic s ms vulne-
rable del que sembla i per aconseguir tots aquests diners per a la cons-
trucci dalternatives, potser moltes altres persones poden fer alguna
cosa ms si creuen en si mateixes, si saben alliberar-se de les falses
pors en qu sens educa premeditadament dins del sistema i pensen
decididament que noms des de la gent, des de baix, podem canviar
lestat de les coses.
Posant com a exemple lestil dacci que jo he fet, potser cadas-
c, segons el seu context personal i econmic, pot adonar-se que hi ha
coses que estan al seu abast:
Els llogaters, que patiu lencariment dels preus (que acostuma
a venir desprs de lencariment dels preus de compra), podeu ajuntar-
vos per tirar endavant una vaga de lloguers com la dels anys 1930 i 31;
em consta que ja hi ha gent que est pensant en aix...
Si esteu pagant una hipoteca des de fa pocs anys, i us queda
molt de temps de treballar en una feina que no us agrada, potser po-
deu deixar de pagar la hipoteca i okupar casa vostra. Si ho feu sols
potser tindreu un problema, encara que no ms gran que el que ja te-
neu, i a ms podreu plantejar-vos de dedicar-vos al que us agradi i si-
162
gui coherent amb les vostres idees i vocacions. Si molta gent sorga-
nitza, ser la banca la que tindr el problema...
Si ja esteu en cam dhaver de viure sense comptes bancaris,
perqu us han posat una pena-multa (que tant abunden ara) que no
voleu pagar, per qu no expropieu alguns diners a la banca abans que
arribi el moment de deixar de tenir comptes corrents?
Aix s, amb aquestes diverses opcions i daltres que se us poden
acudir sereu morosos tota la vida (o mentre aguanti el sistema finan-
cer en crisi), de manera que seria aconsellable que us ho pensssiu
com a idea acompanyada dun pla personal per viure duna altra ma-
nera, sense comptes corrents ni propietats.
Ara b, si no podeu o no voleu realitzar cap de les accions ante-
riors, hi ha dues coses ms senzilles que tothom pot fer i hauria de fer
com ms aviat millor: no demanar cap crdit i treure els diners del
banc. Mantenint prstecs, targetes de crdit i comptes corrents estem
sent cmplices duns bancs que sn el cor dun sistema capitalista que
est sembrant la destrucci del planeta, la pobresa i lesclavatge de les
nostres vides arreu. Treure els diners del banc s una cosa que qualse-
vol persona pot fer si simplement sorganitza una mica per gestionar
els seus pagaments i cobraments duna altra manera.
I si aquesta crida tarriba tard perqu hi ha deutes que no has
pogut pagar i ja apareixes en llistes de morositat dels bancs... per qu
no contactes amb mi i muntem un sindicat de morosos? Que hi ha
ms persones moroses que aturades... i viure sense comptes corrents
s un art que valdria la pena compartir!
Moltes de les propostes que marribaven arran daquest escrit
emsemblaven prou vlides per veia que era important articular-les
i evitar-ne la dispersi, aix que vaig comenar a escriure sobre el
projecte del que acabaria sent la primera campanya del collectiu
permanent Crisi.
163
Campanya unitria per una vaga dusuaris
i usuries de bancs
El setembre i loctubre del 2008 passaran a la histria pel que ha es-
tat qualificat per molts analistes com el major cop destat financer de
la nostra poca.
El pla consisteix a salvar Wall Street amb deute del govern dels
Estats Units: 850.000 milions de dlars s el que afirma que es gas-
tar el govern per salvar el sistema financer del seu pas. Ho diu el
president dun pas que t un deute extern de 9.600.000 milions de
dlars.
[...]
Bush torna a aprofitar la situaci hegemnica de la seva mone-
da i del seu pas per tirar endavant un pla amb qu es finanaran els
deutes dempreses privades a costa de bona part de la ciutadania de la
resta del mn. [...]
Entretant a Europa, les mateixes poltiques desocialisme per als
rics i capitalisme per als pobres es duen a terme de manera menys
evident; per els bancs importants amenaats de fer fallida sn resca-
tats tamb amb diner pblic. En total, les ajudes europees encara sn
majors que les nord-americanes. Quina vergonya!
Aix, se salven les inversions dels ms rics i, mentrestant, milions
de persones arreu del mn estan perdent les seves cases o estan escla-
vitzades pel treball a causa de deutes molt durs de pagar, i hi ha 2.900
milions de persones que ni tan sols tenen deutes perqu malviuen
amb menys de dos dlars al dia. Amb 850.000 milions de dlars saca-
baria amb la fam al mn i es donaria accs a la salut i a leducaci a
tota la humanitat.
Aix doncs, els estats demostren ara clarament de quin bndol
estan, ja que deixen que la gent ho perdi tot, perqu guanyi la banca.
No es pot acceptar. Davant daix ens hem de plantar, hem de
dir prou. Cal passar a lacci directa! Per aix convoquem una vaga
mundial dusuaris i usuries de banca. Aquesta vaga ser de carcter
indefinit i no sacabar fins que es cancellin els deutes de les persones
164
treballadores, de la mateixa manera que shan cancellat les prdues
dels especuladors de Wall Street.
Si centenars de milers de persones de tot el mn ens posem da-
cord a no pagar els nostres deutes i ens donem suport els uns als al-
tres, no ens podran aturar. Si moltes ms participen de la convocat-
ria traient els diners dels bancs, aturarem aquest sistema que ens
esclavitza.
Daquesta manera reclamarem que saboleixi lactual sistema fi-
nancer internacional i que es torni a crear de nou amb unes regles jus-
tes, que siguin per cobrir les necessitats de les persones i no dels espe-
culadors.
Quin poder pot tenir un registre de morosos, si hi som tots?
Quina fora tindran els seus embargaments si ens afecten a milions?
Amb qu especularan si traiem els diners del banc?
Participa en la vaga indefinida! Treu els diners del banc, que no
especulin amb els nostres estalvis! No paguis la teva hipoteca i quedat
a viure a casa, no paguis els teus crdits personals, la crisi que la pa-
guin els rics!!! [...]
Aix doncs, durant les primeres setmanes doctubre, mentre
continuava escrivint articles en relaci amb la crisi econmica glo-
bal, com un de titulat Es consuma el cop destat financer als EUA
1
i un altre amb el ttol Davant la crisi financera, per qu els estats no
creen els seus propis diners
2
, anava canviant el meu punt de vista
inicial i el meu cap sestava concentrant sense adonar-men en uns
plans ben diferents dels que havia previst en marxar.
A poc a poc vaig anar veient que la idea que la vaga fos realment
internacional era massa ambiciosa per a les nostres capacitats,
165
1. Trobareu l'article a la web de CRISI, al segent enlla: http://www.17-s.
info/es-consuma-el-cop-destat-financer-als-eeuu-catcast.
2. Trobareu l'article a la web de CRISI, al segent enlla: http://www.17-s.
info/davant-la-crisi-financera-que-els-estats-no-creen-els-seus-propis-diners-
cat-cast.
perqu els primers contactes amb organitzacions darreu i especial-
ment nord-americanes, no van ser gaire reeixits. Llavors ens vam
plantejar no tancar la porta a la internacionalitzaci, per s centrar
els nostres esforos en la notable difusi que podem tenir en terri-
tori catal. Potser el que passs a Catalunya i a partir daqu al Pas
Valncia, les Illes i a la resta de territoris ibrics, podia generar la lla-
vor perqu la iniciativa que es ports a la prctica es copis en altres
terres ms allunyades.
Les setmanes segents ens vam dedicar a preparar la posada en
marxa de la campanya. Leina bsica daquest inici consistiria en un
sistema de preinscripcions, mitjanant el qual quan hi hagus prou
persones per cada territori disposades a fer accions com les pro-
posades, seria quan es comenaria all la vaga. Al voltant daix hi
hauria molta feina per facilitar informaci i recursos que perme-
tessin als potencials vaguistes entendre i reflexionar al voltant del
que els proposvem.
Que la crisi la paguin ells!
Cap a final doctubre, saltava a lactualitat pblica la notcia de la re-
uni del G-20 del 15 i el 16 de novembre, que segons els caps destat
implicats hauria de servir per aturar la crisi i per comenar a deba-
tre reformes del sistema financer internacional. Nicolas Sarkozy va
demostrar de nou el seu inters pel protagonisme meditic definint
la trobada com una reuni per refundar el capitalisme, per ning
no sho acabava de creure, que es volguessin canviar tantes coses,
com setmanes desprs es va demostrar. Davant daquesta notcia,
molt aviat es va fer crrer una crida a fer concentracions pbliques
el dissabte 15 de novembre en unes quaranta poblacions de lEstat
espanyol, amb el lema Que la crisi la paguin ells.
No vaig ser jo qui va fer crrer aquesta convocatria, tot i que al-
guna gent sho pensava i diverses persones mho van preguntar. En
canvi s que vaig creure oport reforar-la, i ms tenint en compte
166
que era annima, que no hi havia cap collectiu al darrere, i que el
nostre web era un espai de trobada adequat per articular mobilitza-
cions a gran escala. Aix, de seguida des del collectiu Crisi vam di-
fondre aquesta convocatria i li vam donar un espai destacat al web.
A ms, jo de seguida vaig veure que aquesta convocatria estava
quedant molt catica, perqu en estar-se comentant en diversos
blocs i frums, hi havia qui afegia la seva poblaci al llistat en un
dels frums per ning no sencarregava dactualitzar-ho en un web
central perqu aquest no existia. Aix que em vaig dedicar a anar
repassant web per web totes les poblacions que alg havia afegit i en
vaig fer un llistat actualitzat que seria dunes 65 poblacions, per
anar-lo difonent. Des daquest moment, el web de Crisi es va pren-
dre com un web de referncia daquesta mobilitzaci i les convo-
catries que anaven arribant les vam anar afegint fins a ser-ne 75,
incloses algunes concentracions que es farien en diferents pasos del
mn, on en general les mobilitzacions no shavien ests tant.
A ms, deu dies abans daquesta reuni del G-20 vaig escriure
un article sobre aquest tema, titulat: Aquest 15 de novembre el
G-20 decidir per tots i totes. Aquesta s la seva democrcia.
Hi deia, entre altres coses:
Els vint caps destat presents tampoc no parlaran en nom de la
poblaci dels seus pasos, ni tan sols daquells que en el seu dia els van
votar, ja que els acords als quals arribin en la cimera no formaven part
de cap dels seus programes poltics. Tot i aix, a cap dells no li haur
passat pel cap de sotmetre les seves propostes a referndum i ni de
lluny a la cimera es parlar de sotmetre els seus acords a un refern-
dum de la poblaci daquests vint pasos i, ni molt menys, de la po-
blaci mundial.
Aix doncs, en nom de qui decidiran realment Bush (president
en funcions), Sarkozy, Merkel, Lula i companyia? Podem pensar que
ho faran en nom seu i dels seus assessors. En representaci de les es-
tructures burocrtiques de govern que manen, i veient les decisions
que prenen segurament estarem dacord que en molts casos ho faran
167
en nom dels mateixos poders financers que han causat la crisi o de les
principals empreses transnacionals.
Les injustes decisions econmiques dels governs a favor dels
bancs i en contra de la majoria de la gent que hauran precedit la ci-
mera durant les darreres setmanes, juntament amb el seu procedi-
ment antidemocrtic, estan despertant sortosament respostes mlti-
ples entre la societat civil que anuncien unes mobilitzacions que
sesperen massives [...].
Aquestes mobilitzacions sn un inici i caldr anar molt ms en-
ll perqu des de la societat civil puguem ser protagonistes del nostre
propi futur. No nhi haur prou a manifestar-se, caldran accions sos-
tingudes, de desobedincia, boicot i no-collaboraci amb el sistema
financer. No nhi haur prou amb lacci contra el sistema, caldr
plantejar i sobretot construir des de ja alternatives de societat, amb les
quals mostrem que es pot viure sense creixement econmic i sense
bancs.
Des del web www.17-s.info estem fent i farem tota la difusi que
puguem daquestes mobilitzacions i participarem a promoure ac-
cions que ens facin avanar, ara ms que mai, cap a una altra societat
basada en la justcia social i ecolgica.
Vull recordar per acabar un lema que va moure centenars de mi-
lers de persones el 2002 en la campanya contra lEuropa del capital i
la guerra, i que segueix plenament vigent: Perqu sommilions i el pla-
neta no s vostre!
Aquest article va tenir prou difusi i va fer que alguns mitjans
digitals citessin paraules meves quan parlaven de la resposta social a
la crisi. Les mobilitzacions van tenir un seguiment irregular, tot i
que a Barcelona, Madrid, Washington, Zuric i Reykjavk (lEstat is-
lands havia fet fallida) es van mobilitzar milers de persones. El dia
17 de novembre apareixia a Pblico una entrevista meva en qu
Magda Bandera em preguntava en relaci amb la cimera, la crisi i les
mobilitzacions. Aquest fet era interessant perqu sem comenava a
agafar de referent no ja en concret per la meva acci insubmisa i el
168
17-S sin tamb per a altres temes dactualitat que shi relacionaven.
De fet, diversos mitjans de comunicaci alternatius mhan demanat
articles concrets o peridics les darreres setmanes. Entre els quals,
Diagonal, El Viejo Topo, Polmica, llibertat.cat i decrecimiento.info.
La campanya per a la vaga dusuaris i usuries de bancs lhavem
posat en marxa ja oficialment el 12 de novembre, obrint les preins-
cripcions i difonent-les per la llista de correu que unes setmanes
abans havem creat amb totes les persones que havien ajudat a dis-
tribuir la publicaci CRISI i les que shavien registrat al web. Tota la
informaci daquest tema des de llavors, lhem anat afegint almenys
en catal, castell i angls. En angls ens costa ms seguir el ritme,
per tenim un nucli prou actiu als Estats Units que collabora amb
nosaltres i que ha creat el web www.bankstrike.net.
El treball constant en les propostes
alternatives
Els primers dies de campanya shi va inscriure molta gent de la que
va visitant el nostre web. Hi havia molts perfils diferents: activistes,
solidaris, persones molt endeutades, gent que porta molt de temps
en llista de morosos, etc. Hi havia molta feina per endavant. A ms,
daltra banda, no volem que la proposta es veis com una acci de
carcter destructiu o com una acci que un cop feta no sabem on
ens portaria. Molta gent t por del que pugui passar si fan fallida els
bancs, s una por que el sistema dominant ha sabut posar molt b en
els nostres cossos i en les nostres ments, i sabem que tenim molta
feina per endavant per demostrar, amb propostes molt clares i ex-
perincies pilot, que podemviure molt millor sense bancs i no en un
hipottic sistema alternatiu sin ara i aqu, organitzar-nos als barris
o a les nostres comunitats.
Per aix, en el text de metodologia de la campanya, hi havem
escrit el segent:
169
Ats que les persones participants, especialment les que deixen de
pagar deutes i tenen habitatges embargables, assumeixen un risc perso-
nal, la manera que tindrem com a collectiu de vaguistes per superar
aquest risc s la solidaritat i el suport mutu. A tothom que sapunti a
participar se li demana que pugui ser solidari. Aix doncs, entre totes les
persones participants crearem una xarxa de suport interpersonal per
assegurar que a ning li falti sostre ni un plat a taula. Ms enll daix,
la vaga mateixa pretn incentivar la posada en marxa de les alternatives
de societat. Demostrar que es pot viure b, i de fet millor, sense bancs,
ser un dels objectius principals de la campanya. Daquesta manera re-
tirar els diners del banc es convertir en un pas per reforar les alterna-
tives, amb la possibilitat dinvertir diners en aquestes i deixar de pagar
els deutes podr ser una manera dimplicar-se en solucions comunit-
ries per tenir cobertes les necessitats bsiques.
Per promoure aquestes alternatives, als frums del web hi
havem anat afegint, ordenades per temes, totes les propostes con-
cretes que apareixien en larticle sobre els moviments socials de la
publicaci CRISI, entre aquestes les propostes de banca tica, que
havien de ser unes de les principals opcions que es promoguessin en
la campanya.
Per fer un resum de la situaci daquestes alternatives fi-
nanceres, diem aix:
Completem la informaci: Podeu contactar amb coop57 a
http://www.coop57.coop (shi poden deixar els estalvis, per no obrir
comptes corrents; no s un banc i per aix s molt recomanable per
als estalvis, tamb). T presncia a Catalunya, Arag, Madrid i Anda-
lusia. s un projecte cooperatiu.
Podeu contactar amb Fiare a http://www.projectefiare.cat (shi
poden deixar els estalvis, per no obrir comptes corrents; s un pro-
jecte de banc, per mentrestant funciona com a agent de la Banca Po-
pulare Etica Italiana). T presncia a Euskadi, Navarra, Catalunya i
Madrid. s un projecte cooperatiu.
170
Per obrir comptes corrents, actualment lnica opci tica a
lEstat espanyol s Triodos Bank. http://www.triodos.es t oficina a
Madrid i Barcelona, i opera per Internet i per telfon a tot lEstat. s
un banc tic, amb capital privat i pblic holands, que es considera
tic perqu el seu finanament va destinat a projectes socials, ambien-
tals i culturals.
Es pot trobar ms informaci daltres projectes de finanament
tic en lmbit catal, ms minoritaris, a http://www.fets.org, Associa-
ci pel finanament tic i solidari.
Es pot trobar tamb informaci daltres projectes similars a la
resta de lEstat a la red rufas: http://www.economiasolidaria.org/re-
des/red_rufas.
Dies desprs vam crear un frum expressament per tal que els
usuaris del web aportessin noves idees i propostes. Aquest frum el
presentvem aix:
Pluja didees: Pensem que estaria b que entre tothom comen-
cssim a fer un llistat-pluja didees sobre projectes concrets o alterna-
tives collectives. Fins i tot aquelles coses que en un principi poden
semblar dall ms ridcul o potser massa difcils poden inspirar
idees en altra gent que pot donar forma a la idea original i, aix, poden
sortir projectes molt concrets i assolibles!
El cooperativisme
Dentre les propostes que anaven sortint, al cap duns dies van aga-
far fora algunes relacionades sobretot amb la creaci de coopera-
tives. La cooperativa s una forma jurdica dempresa que permet
aplicar la democrcia econmica, s a dir, una persona un vot, per
molt que unes persones tinguin ms capital aportat que daltres. En
lmbit dels moviments socials, sovint sanomena cooperatives a
totes les formes dorganitzaci assembleries i participatives per
171
gestionar una activitat econmica collectivitzada. Per exemple, les
cooperatives de consum ecolgic sn aquells collectius en qu un
nombre dunitats familiars, que oscilla entre una dotzena i un cen-
tenar, sajunta per realitzar compres collectives a pagesos de pro-
ducci local i ecolgica. La base de la feina acostuma a ser voluntria,
tot i que tamb hi ha models mixtos amb la professionalitzaci que
permeten ampliar el nombre de participants i ser-ne part encara
que no disposis de prou temps per collaborar-hi activament.
Cercant i investigant sobre les idees cooperatives, vaig arribar
primer a pensar en aquest model aplicat a lhabitatge, s a dir, en les
cooperatives dhabitatge de cessi ds.
En lmbit de lhabitatge proposo com a projecte estratgic la
creaci de cooperatives dhabitatge ds, on els participants sn in-
quilins i alhora socis de la cooperativa que s propietria de lhabitat-
ge. Aquesta idea, que avorta lespeculaci, segueix el model escandi-
nau andel. Ara s una bona oportunitat per generalitzar aquesta
proposta perqu amb uns pocs clculs qualsevol persona hipotecada
podr adonar-se que deixant de pagar la seva hipoteca i apostant per
aquest model, podr augmentar a mitj termini el seu benestar i se-
guretat, i disminuir les seves necessitats econmiques.
Aquest model de cooperativa dhabitatge a ms de per a laccs a
lhabitatge s important per totes les relacions comunitries que pot
comportar, ja que es poden generar tasques, espais i usos comuns que
a ms ajudin a reduir limpacte ecolgic de la nostra forma de vida. Es
tracta de realitzar una expropiaci ciutadana de la propietat capitalis-
ta per convertir-la en propietat collectiva, i la cooperativa ds s una
manera legal de fer-la que pot complementar-se amb les accions de
desobedincia civil tipus okupacions que ja coneixem.
Ser interessant calcular tamb, ara que les hipoteques afecten
habitatges que sestan devaluant, com deixar-les de pagar i apostar
per aquest model pot fer que una famlia tingui dret per a tota la vida
a tenir un habitatge digne, sense endeutar-se i a una quota bastant
ms baixa del que costa un lloguer.
172
Aix doncs, penso que aquesta proposta s molt complement-
ria amb la vaga dusuari@s de bancs, ja que les persones que per vo-
luntat o necessitat passin a ser moroses, es podran implicar en la co-
operativa, ja que les seves aportacions al capital social no sn
embargables i en canvi es poden retornar si es donen de baixa de la
cooperativa. Aquest model antiespeculatiu de cooperatives ds s
incipient a lEstat espanyol, on ja ho est popularitzant lassociaci
Sostre Cvic, per s massiu en altres pasos com Sucia, Dinamarca i
lUruguai. Algunes daquestes sn a la vegada models de cohabitatge
(cohousing), que emfasitzen les relacions comunitries entre els vens
i per tant sn doblement interessants. Tinc ganes danar construint
una proposta slida sobre aquest tema, en temps de crisi. Alg shi
apunta?
De seguida de pensar en aquesta idea, vam veure que hi podem
tenir la soluci per motivar la gent a deixar de pagar les seves hipote-
ques, ja que si els nmeros demostraven que era ms viable, per viu-
re en condicions, deixar de perdre diners en una casa que no seria
teva fins daqu a trenta o quaranta anys i dedicar-los a tenir pagat
un sostre en cinc anys, participant dun projecte collectiu, molta
gent shi podria entusiasmar. El fet de trobar la soluci en lmbit
del cooperativisme va ser una gran troballa que va comenar a dotar
de forma tot aquest sistema de propostes.
Investigant amb aquesta idea al cap, per acabar de donar-li for-
ma, havia vist en uns estatuts antics que el capital social aportat a
una cooperativa no s embargable. Aix em va emocionar, perqu
podem estar davant duna pedra de toc important, per abans de
fer volar coloms ho havia preguntat al Collectiu Ronda, que unes
setmanes ms tard em confirmaria que laportaci social a la coo-
perativa no seria embargable; s que ho serien els excedents de la
cooperativa si es generen, i els acomptes laborals (en cooperatives de
treball) en les mateixes proporcions que els sous.
Desprs jo mateix comprovaria que la mateixa Llei de coopera-
tives ho t en compte realment daquesta manera.
173
Una comunitat de morosos per aprendre
i donar-nos suport
A aquest collectiu dadvocats no solament els demanaria sobre
aquest tema sin sobre tants daltres, per poder fer una bona llista de
preguntes i respostes freqents sobre el no-pagament de deutes. La
informaci que es donava era la necessria per poder deixar de pa-
gar deutes de manera voluntria i activista per aquestes respostes
servien tamb per a la comunitat de morosos, persones que ja no
tenien res a perdre a provar un altre model que les ajuds a solu-
cionar els seus problemes reals. Des que havem obert el frum al
web, aquest shavia omplert de comentaris de persones que, afec-
tades per la crisi o altres circumstncies, abocaven els seus dubtes
sobre els deutes i les relacions amb entitats financeres, preguntes
que jo i cada vegada ms alguna altra persona voluntariosa mirvem
de respondre.
Quan en la crida de les pgines centrals de la publicaci CRISI ja
havia deixat anar la idea de la creaci dun sindicat de morosos, ja se
mhavia acudit el potencial transformador que podia tenir aquest
collectiu si sunia, si deixava de sentir-se malament de manera indi-
vidual i veia que hi havia moltes persones en situacions semblants
amb les quals podien buscar solucions conjuntes. Una persona que
queda a deure amb un banc queda exclosa de manera involuntria
del sistema consumista que precisament des de molts mbits estem
tractant de transformar. Aquesta persona ja no pot demanar ms
crdits, no pot pagar a terminis en uns grans magatzems, no pot
tenir propietats al seu nom i si t una nmina lhi embarguen, en-
cara que si aquesta no s molt alta, noms en una quantitat petita. Es
tracta, doncs, duna persona que t ben poc a perdre i que en haver
estat sovint una derrotada del sistema, est predisposada a veure-li
els problemes. A lestiu del 2008 ja hi havia 2,5 milions de morosos
a lEstat espanyol i ara la xifra es deu haver disparat, malgrat que
aix no ocupi la portada dels mitjans de comunicaci comho fan les
xifres de latur. Encara que sovint les persones aturades i les moroses
174
coincideixen, com a persona aturada es lluita per loportunitat de
reinclusi laboral i per tant hi ha altres opcions a banda de lex-
clusi total, tot i que aquestes opcions siguin especialment compli-
cades en una recessi com la que estem vivint. En canvi, com a per-
sona morosa, lopci de restablir el total del seu deute no s una
opci desitjada sin un mal trngol que si es pogus evitar sevitaria.
Pensant que les alternatives que planteja el moviment pel de-
creixement i molts altres moviments afins, que van en la lnia de sor-
tir del sistema i crear ara i aqu una altra manera de viure, quin
pblic millor per sumar-se a aquesta alternativa que les persones
que ja estan sent abocades cap enfora pel sistema capitalista mateix?
En aquests mesos el web de 17-S sestava convertint en el princi-
pal punt de trobada per a la comunitat de persones moroses i sovint
embargades de lEstat espanyol i ara, amb les darreres troballes en
relaci amb els avantatges legals del cooperativisme, estava davant la
quadratura del cercle per construir una proposta integral que ans
en la direcci daportar solucions prctiques als problemes reals de
les persones. Calia, per, donar ms forma encara a la proposta i per
aix em vaig posar a llegir la Llei de cooperatives de lEstat espanyol
a veure si minspirava en aquesta concreci de la proposta. All, el
que em va cridar latenci s que apareixia la cooperativa integral,
que es defineix com qualsevol cooperativa que integri en el seu si
ms dun objecte cooperatiu, s a dir, per exemple, que si una coope-
rativa dhabitatge s alhora cooperativa de serveis, en realitat sha
danomenar i s una cooperativa integral. Aquest nom sonava molt
b i em semblava molt adequat a la idea que tenia al cap, ja que feia
pensar a cooperativitzar els diferents aspectes de la vida, s a dir, a
transformar-la per complet.
Al mateix temps en qu tenien lloc les nostres investigacions, el
web shavia anat omplint de recursos adequats per a tothom que
volgus participar en la vaga de bancs en qualsevol de les seves
formes. Entre aquests, vam afegir dos quadres de les opcions tiques
en les quals estalviar, organitzat per projectes, el primer, i per terri-
toris, el segon.
175
Ms endavant hi vamafegir una informacidetallada de les opcions
alternatives per a comptes corrents. Aquesta s potser la qesti pen-
dent en la banca tica, ja que cal una estructura ja molt gran per poder
oferir targeta de dbit des don accedir a lquid en qualsevol caixer i,
a sobre, es necessita lacord amb una de les xarxes de caixers existents
a lEstat, que evidentment estan en mans capitalistes. Ara mateix,
mentre escric aquestes lnies, la banca tica Triodos ja porta gaireb
un any oferint targeta de crdit, tot i que cal un dipsit de 1.200 eu-
ros per poder-la tenir. La seva targeta de dbit est aprovada pels r-
gans de decisi del banc per necessita lautoritzaci de la xarxa 4B.
Daltra banda, el projecte de Fiare per a una cooperativa de crdit tica
encara no permet comptes corrents per preveu poder-ho fer en el
perode dun any, a partir de quan comenarien el procs de petici
de targetes. Aquesta ser una opci molt interessant quan rexi perqu
el projecte disposa de la participaci de diverses organitzacions del
mn del cooperativisme i dels moviments socials.
Mentre aquesta alternativa tica no es completa, des del web
hem recomanat les cooperatives de crdit, que sn habitualment
caixes rurals o caixes de collegis professionals, com a segon compte
des don fer-se transferncies si tenim diners en una banca tica, per
poder accedir a lquid.
Afinal de desembre vaig escriure un article que ordenava moltes
daquestes idees per comenar a dibuixar una visi global dels dife-
rents elements de transformaci que des del collectiu Crisi estvem
treballant. El resultat s el que copiem aqu, ja que resumeix tot
aquest procs reflexiu i proposicional que ha anat evolucionant en
els darrers mesos:
Construm una alternativa collectiva al capitalisme: Integrant
activisme i necessitat en els barris
Si hi ha una soluci comuna per a tots els collectius afectats per la
crisi que sigui alhora un pas cap a una alternativa de societat, aquesta
176
passa per lorganitzaci collectiva en lmbit venal i comunitari. Re-
forar les relacions comunitries s un mitj contra la precarietat vi-
tal i alhora una finalitat en si mateixa. Tornar a la comunitat s un dels
referents bsics del moviment pel decreixement ja que qui aprn a
compartir i a moures en un entorn solidari, sadona que el consumis-
me ha estat una prctica sense sentit que va crear addicci quan vam
oblidar que els llaos socials no tenen preu. En canvi, la generaci
despais i bns compartits ajudar a reduir limpacte ecolgic de la
nostra presncia a la terra alhora que far augmentar la nostra quali-
tat de vida.
En aquest context les cooperatives em semblen el mtode legal
idoni per agregar voluntats a una prctica postcapitalista que faci
abandonar la propietat privada en b de la collectivitat. A ms aques-
ta forma jurdica ens permet al mateix temps construir economies
collectives i autogestionries i protegir-nos dels embargaments dels
bancs i dels estats, aquests ltims cada vegada ms incisius amb la
prctica de les penes multa com a forma de repressi.
El retrobament entre els vens als seus barris hauria de servir per
potenciar, en mplies capes de poblaci, lautogesti de les seves neces-
sitats. Com a membres duna cooperativa en qu cadasc aporti la
seva professi, ofici, habilitat o simplement el seu temps, poden posar
en com productes i serveis entre els associats cobrint comunitria-
ment part de les seves necessitats i alhora vendrels cap enfora per
poder adquirir els ingressos que els permetin cobrir les despeses
monetries del seu dia a dia. Aquest espai de socialitzaci tamb pot
servir per trencar amb les relacions verticals i mercantils que han mar-
cat en el capitalisme actual laccs a necessitats bsiques com
leducaci i la salut; i que entre tots puguem posar en com la prc-
tica daprendre a aprendre, per aix poder autogestionar la nostra vida
quotidiana.
177
Cooperatives per a lautogesti i assemblees
per a lautoorganitzaci
Crec que la forma de cooperativa adequada per donar un marc legal
a qui ho vulgui o ho necessiti dins de la comunitat seria una coopera-
tiva que fos al mateix temps de serveis i de consum. Aquesta coope-
rativa la podem anomenar cooperativa integral.
Com a cooperativa se li podria aportar diners i patrimoni perso-
nal al capital social, sense cap risc que fos embargat i essent recupera-
ble per cada soci en qualsevol moment. La part de serveis serviria per
donar un suport legal als treballs daquells membres que tinguessin
clients que necessitessin factura i al mateix temps serviria per als in-
tercanvis econmics que es precisessin entre els membres. La forma
de cooperativa de consum permetria participar a qualsevol persona
de la comunitat per oferir serveis, i aix la cooperativa tamb perme-
tria fer compres collectives de qualsevol tipus i serviria com un mitj
dautoorganitzaci i estalvi en les compres que haguessin de venir
fora de la comunitat.
Les cooperatives sn un element important per organitzar-se
per no lnic. Per construir una alternativa collectiva al sistema ac-
tual, qualsevol persona, collectiu o grup damics que pogus estar in-
teressat a ser part daquest procs podria ser necessari i s important
disposar dells. Necessitem establir mecanismes de comunicaci esta-
bles entre tots i espais de trobada, com podrien ser les assemblees de
barri.
Qu haig dexplicar de les assemblees de barri? Exemples com
lArgentina i ara Grcia ens demostren que aquestes sn un dels ele-
ments primognits dun intent revolucionari. Per per marcar la dife-
rncia, lelement de les cooperatives comunitries s clau ja que s au-
togestionant lactivitat econmica i cobrint les nostres necessitats
com podem ser forts per comenar un procs sostingut de llarg abast.
Fa uns mesos vaig redactar un projecte per a la creaci duna xarxa de
grups dafinitat, aquest seria el moment de portar-la a terme!
En un ambient de crisi, la situaci dindignaci social pot dur a
178
fer que algun fet concret, injust i desgraciat, com va ocrrer recent-
ment a Grcia amb lassassinat dAlexis o a la fi del 2001 amb el cor-
ralito argent, porti a la mobilitzaci popular per confrontar el po-
der. Si aix passa, tot el treball que hgim fet prviament de
construcci dalternatives servir per a aquest moment, ja que la his-
tria ens ha demostrat que lespontanetat t un lmit i que si la mo-
bilitzaci no se sap combinar amb lautogesti, lespurna finalment
sapaga. Per lautogesti econmica necessita temps. Lautoorganit-
zaci als barris que puguem anar avanant pot ser molt important
per a aquest moment i fins i tot si passen els mesos i ja ens hem anat
organitzant i encara no ha saltat lespurna, podrem provocar-la nos-
altres si pensem que estem preparats per estendre la rebelli collec-
tiva.
Com comencem? Cap a un cens de persones, collectius
i grups dafinitat!
Per veure qui som i poder entrar en contacte, en primer lloc comp-
tem-nos! Podem aprofitar aquest web i la difusi que farem a travs
de la nova publicaci massiva del 17 de mar per preparar un cens de
persones, collectius i grups dafinitat que puguin estar interessats a
ser part de lalternativa. Apartir dun formulari detallat en qu la gent
es pugui inscriure com a individu, com a grup o collectiu i en el qual
cada inscrit pugui concretar el seu inters (cobrir necessitats, produ-
ir, organitzar-se, comunicar-se, prendre el carrer, etc.) ja podrem co-
menar a funcionar.
Dins dels inscrits i a travs de les mateixes preguntes del formu-
lari es recapta informaci de qui es veu amb capacitat, motivaci i
temps per dinamitzar alguna de les iniciatives al seu barri o poble. La
proposta serveix tant per a lmbit urb com per al rural: tant val una
ciutat com una vall!
El formulari es converteix en una base de dades que de manera
molt senzilla ens permet, a mesura que hi hagi prou gent dun mateix
179
territori, posar en contacte la gent del mateix barri o poble que com-
parteixi interessos i on hagi persones amatents a dedicar el temps a
organitzar les propostes que surtin. A partir daqu podran utilitzar
les eines dInternet (llistes, frums locals, xarxa social) i tamb les tro-
bades fsiques per comenar a organitzar-se en cooperatives i en as-
semblees.
Interrelacions amb altres projectes
Aquesta proposta forma part de lestratgia daquest web per aprofi-
tar loportunitat de la crisi i est relacionada amb altres propostes i ini-
ciatives que apareixen als frums dalternatives econmiques i de vida
i especialment tamb en lapartat de pluja didees i projectes concrets.
Els activistes socials del moviment pel decreixement i daltres
moviments anticapitalistes que tamb defensen organitzar-se a escala
local, tindran una oportunitat per aportar la seva motivaci i les seves
energies al canvi collectiu. Els molts projectes que estan desenvolu-
pant aquests collectius seran importants en aquest procs. Les perso-
nes que coneixen b tecnologies i sabers per a lautogesti en qualse-
vol aspecte necessari de la vida, les podran compartir i estendre a les
noves companyes i companys. Els nous deutors participants en la
vaga dusuries i usuaris de bancs, aix com les persones en atur, tin-
dran una alternativa per poder mantenir/recuperar la seva aportaci
productiva a la societat sense ser embargades i ara, a ms, sense ser
manades per un cap. Les persones moroses podran combinar les co-
operatives integrals i la proposta de cooperatives dhabitatge de cessi
ds per poder recuperar una vida amb tota la dignitat i estant fora
del sistema financer i sense cedir al seu xantatge. Com ells, molts al-
tres collectius tamb poden tenir molt millor cabuda en aquesta pro-
posta que la que els brinda el sistema, ja que les relacions comunit-
ries basades en la solidaritat i el suport mutu podran donar millor
proposta a les seves necessitats que el mercat capitalista i lEstat, espe-
cialment ara en moments de crisi.
180
I per difondre tota aquesta proposta integral dalternativa
collectiva al capitalisme, disposem de la seva difusi massiva mitjan-
ant la publicaci del 17 de mar!
Organitzar-nos ens beneficia a tots; hi anem?
Tal com heu llegit, a travs de tot aquest procs de generaci de
propostes tamb anava sorgint la idea ferma de fer arribar a la ciu-
tadania una nova publicaci massiva aprofitant la data de la meva
tornada, el 17 de mar, que havia anat agafant forma com a nou dia
D, com ja us he explicat al final del captol anterior. A final de de-
sembre lhem presentat pblicament al web.
En aquesta ocasi, per crear un equip de treball hem fet una cri-
da i han anat sortint persones disposades a dedicar-hi el seu temps.
En parallel, hem obert el frum perqu shi facin aportacions
didees en relaci amb els continguts. Aquest cop intentarem fer una
versi en catal com lanterior, per a ms una versi en castell per
a tothom que parla i entn aquesta llengua, obrint la distribuci a
tot lEstat espanyol i fins i tot, i de manera molt ms minoritria, a
alguns indrets de lAmrica Llatina. Si no hi ha cap imprevist, quan
estigueu llegint aquest llibre, aquesta publicaci ja ser una realitat.
I desprs del 17-M, qu?
Lector o lectora, quanestiguis llegint aquest text, jo estar vivint de nou
a Catalunya. A partir de la meva presncia pblica, es podria obrir un
procs judicial encontra meu. Ara mateix nos segur, s noms una pos-
sibilitat. Afinal de novembre emvaig assabentar que les quatre primeres
causes penals en contra meu han estat arxivades provisionalment. Ho
feia pblic i ho explicava el 18 de desembre en un comunicat:
Escric per informar-vos en primer lloc de quina s la meva si-
tuaci legal a tres mesos des que vaig fer pblica la meva acci din-
submissi financera.
181
A data actual, el jutjat dinstrucci nm. 29 de Barcelona ha re-
but quatre denncies penals en contra meu, que mhan fet les entitats
segents: la Caixa, Bancaja, Caixa Sabadell i Bankpime.
Lactuaci del jutge davant daquest sumari ha estat larxiu pro-
visional del cas. La causa daquest arxiu no ha transcendit per tot in-
dica que amb largument que sc fora del pas, el jutge ha preferit ar-
xivar les causes almenys fins que torni, en lloc de citar-me a declarar i
haver-me de posar en cerca, amb limpacte meditic que aix proba-
blement tindria.
Per reobrir el cas caldria en tot cas que alguna daquestes entitats
que macusen o el fiscal de lEstat ho reclams.
No tenim informaci de la resta de les divuit denncies penals,
lexistncia de les quals van declarar els mossos desquadra davant la
premsa el 17 doctubre passat, per en tot cas segons el meu advocat
el ms probable s que, si narriben ms, es passin al mateix jutge i si-
guin arxivades en les mateixes condicions que les anteriors.
Larxiu provisional del cas i la falta dinformaci als mitjans de
comunicaci sn dues noves mostres del silenciament oficial que in-
teressa que es mantingui sobre la meva acci. Com a resposta a aquest
silenciament, vull demanar-vos que us poseu a lagenda la data del 17
de mar, sis mesos desprs del 17-S i quinze dies abans de la segona ci-
mera del G-20, quan ser un bon moment per tornar a casa i defensar
la meva llibertat.
Pocs dies desprs de transmetre aquest comunicat des del
collectiu Crisi, confirmvemla declaraci daquesta data coma nou
dia D.
Des del collectiu Crisi fem pblica la intenci deditar una nova
publicaci massiva per al 17 de mar, coincidint amb el retorn de
lEnric. Aix com la publicaci CRISI del 17 de setembre va prioritzar
la denncia de la banca i la contextualitzaci de la crisi sistmica ac-
tual, aquesta nova edici volem que estigui ms centrada en propostes
concretes dacci que puguem fer a la gent que vulgui comenar a fer
182
passos per canviar la seva manera de viure i ser ms lliures en relaci
amb el poder financer i poltic. Una publicaci, en resum, per aprofi-
tar loportunitat de transformaci que significa la crisi.
Fins aqu levoluci de les propostes en el moment del tanca-
ment daquest llibre. Podeu estar atents al web http://www.17-s.info
perqu aquestes alternatives estan en contnua evoluci i segur que
nhi haur ms de noves amb el temps.
Judici popular a la banca
Des que vaig decidir tirar endavant la meva acci dinsubmissi
bancria tan pensada, un dels temes que mha anat rondant pel cap
s de cercar algun element legal que, si sarribava a un suposat judici,
pogus donar-me la ra tamb en lmbit legal en aquest afer. Ja no
solament per evitar-me una pena de pres, sin sobretot tamb per
crear jurisprudncia, s a dir, per tal que hi hagus un precedent que
demostrs que la forma com la banca actua, amb els seus privilegis
en la creaci de diner i la cadena de xantatges que es fan a les persones
que cauen en les cadenes del crdit i del pagament dinteressos, no
noms s illegtima sin que a ms s illegal. No pot ser que aix meu
sigui legal, pensava, perqu no hauran tingut la vergonya daprovar-
ho en un paper de llei i, en canvi, ignorar-ho totalment a la prctica...
En el frum de 17-s.info hi vaig escriure aquestes curiositats per
veure si es podien investigar ms a fons:
Obro aquest tema per compartir unes reflexions i si alg es vol
animar, muntar un petit equip de treball per denunciar els bancs (tots
en general) perqu sapropien illegalment de les propietats dels altres
a travs dels embargaments, entre altres proeses.
La qesti s que:
Si la funci dels bancs privats s crear diners a travs de cr-
dits, grcies al fet que el banc central els ha dotat duns privilegis a
183
travs dun reglament que fa que siguin les niques entitats que po-
den prestar uns diners que no tenen.
Si s una constitucidemocrtica dun estat la que ha donat
al mateix temps perms a un banc central per gestionar aquests privi-
legis bancaris.
Si els bancs ja fan els seus beneficis amb els interessos i les co-
missions i, en canvi, el capital retornat dun prstec igualment desa-
pareix com a diner.
Com s que quan alg no pot pagar un prstec, el banc s qui es
pot quedar la seva propietat o part de la seva nmina?
No hauria de passar a ser titularitat pblica (s a dir, de tothom)
aquesta propietat embargada, ats que en ltima instncia ha estat
lestat (tothom!) qui ha fet que un banc tingui aquesta funci?
Es tractaria de cercar en les lleis espanyoles i europees ms in-
formaci amb lobjectiu dinvestigar si podrem constituir una acusa-
ci popular a la banca per apropiaci de bns, basant-se en el fet que
els contractes hipotecaris i de prstec es recolzen en la mentida que els
bancs deixen uns diners que sn seus.
La meva acci s legal?
Ara mateix hi ha tres companys advocats investigant sobre aquest
tema i encara nespero la seva valoraci. Entretant, mai no mhe es-
tat dinvestigar pel meu compte i arran daquesta mena de consul-
toria gratuta per a problemes de deutes que sha generat al web,
encara mhe avesat ms a buscar informaci. Aix, he descobert en-
cara ms coses que em podrien ajudar a constituir la defensa
mateixa de la meva acci. He estat llegint-me detingudament els
principis generals que regulen el codi penal de lEstat espanyol, que
vulguem o no s el document que ens relaciona amb els rgans ju-
dicials i repressius que es posen en les nostres vides.
En el codi penal hi he trobat un apartat que mha fet pensar
molt, i s el segent:
184
CAPTOL II
De les causes que eximeixen de la responsabilitat criminal
Article 20 del codi penal:
Estan exempts de responsabilitat criminal:
5. El qui, en estat de necessitat, per evitar un mal propi o ali,
lesioni un b jurdic duna altra persona o infringeixi un deure, sem-
pre que hi concorrin els requisits segents:
Primer. Que el mal causat no sigui ms gran que el que es tracta
devitar.
Segon. Que la situaci de necessitat no hagi estat provocada in-
tencionadament pel subjecte.
Tercer. Que el necessitat no tingui, pel seu ofici o crrec, obliga-
ci de sacrificar-se.
7. El qui actu en compliment dun deure o en lexercici legtim
dun dret, ofici o crrec.
En els supsits dels tres primers nmeros shan daplicar, si es-
cau, les mesures de seguretat previstes en aquest Codi.
Vol dir aix que, fins i tot la llei em dna la ra i que la meva acci,
a ms de ser tica i legtima, s tamb completament legal?
Crec que, en general, a ms de buscar informaci legal de la ban-
ca en relaci amb els contractes de crdit, pot ser tamb molt inte-
ressant i allionador recuperar aquells preceptes de sentit com que
alguna vegada, en un mn no tan desorientat de principis com el
que ens governa avui, alguna colla de juristes van deixar escrit en
aquest codi.
Penso que en aquest llibre, aix com en la publicaci CRISI, ha
quedat ben demostrat que he actuat com ho he fet per un estat de
necessitat ali, el de la societat i les futures generacions. Tamb he
actuat per al compliment dun deure, el deure de fer el que estigui al
185
meu abast com a activista social i com a persona per sensibilitzar so-
bre els aspectes ms crtics del nostre present.
Aix doncs, aquests dos conceptes, el destat de necessitat i el
de compliment dun deure es poden convertir en una nova eina
per a lacci solidria per desobeir la banca i la resta de poders do-
minants en la nostra societat, que moguts qui sap per quines ambi-
cions o per quina falta dautoestima, segueixen insistint a portar-nos
a tots plegats pel cam de la catstrofe ecolgica, aix com per la via
de la precarietat vital i de la soledat i la competncia en les relacions
socials.
s el moment dalar-nos per complir el nostre deure com a
persones, que s desobeir la banca, els governs i tothom que preten-
gui fer-nos continuar amb aquest sistema econmic destructor de
vides i de futurs. No s una utopia sin una necessitat i una clara
mostra de sentit com i bona voluntat. Ens ho acceptin o no els jut-
ges, el dret est de la nostra part, la natura i la humanitat sencera es-
tan de la nostra part. Tal com diem a linici del captol, hem de ser
partcips del canvi si realment volemser lliures i apostar per una for-
ma de vida diferent de la que tant critiquem o que tan poc ens agra-
da. Hem daconseguir vncer la por, ser actors vius i amatents de les
nostres vides intenses, actuar en la direcci que volem i ser nosaltres
mateixos el canvi que volem veure en el mn.
Destinaci dels ingressos del llibre
Com a autor daquest llibre he signat un contracte amb leditorial
Ara Llibres, pel qual renuncio a la remuneraci econmica dels
meus drets dautor amb la condici que el 10% del preu de venda de
cada llibre a partir de lexemplar venut nmero 1.228 vagin als pro-
jectes del collectiu Crisi, ingressos que seran gestionats collectiva-
ment per les persones que hi participen, perqu puguin posar el seu
gra de sorra a fer que totes les iniciatives que shan explicat en aquest
captol i les que segueixin sorgint puguin tirar endavant.
186
Daltra banda, el 10% dels beneficis de cada exemplar venut fins
al nmero 1.227 serviran per remunerar la tasca que ha fet possible
que ara tingueu aquest llibre entre les mans.
Aix, els bancs tampoc no em podran embargar aquests ingres-
sos, perqu no en tindr.
Aquest acord ser extensible a totes les traduccions i edicions
que sen facin, en les quals des del primer exemplar venut, aquest
10% anir als projectes de transformaci social que sescullin en
cada moment. En el cas hipottic que el collectiu Crisi deixs des-
tar actiu, sescolliria un altre projecte que hi comparts objectius.
Daquesta manera la publicaci daquest llibre compleix tamb
amb els tres objectius fonamentals que van fer-me tirar endavant la
meva acci: denunciar el sistema actual, inspirar noves accions i fi-
nanar els moviments socials. No podria fer-ho duna altra manera
perqu donar exemple s la millor manera de promoure una altra
manera de fer i de viure. Siguem el canvi que volem.
187
annex
Jo vaig conixer lEnric Duran
http://www.ventdcabylia.com/2008/09/jo-vaig-conixer-
lenric-duran.html
Al pas meteric que du, eixe hauria de ser el titular: Jo vaig
conixer lEnric Duran. 32 anys i acaba de fer una de les accions an-
tisistema ms audaces dels darrers temps: ha expropiat 492.000 eu-
ros a 39 entitats bancries mitjanant 68 crdits que li han concedit
i que no pensa tornar, conscientment, com a acte de desobedincia
civil per qestionar la injustcia del sistema creditici i financer pro-
mogut pels bancs. Ho conta a la revista CRISI, feta ad hoc amb una
tirada de 200.000 exemplars; nexplica les raons, el procediment i el
perqu de la injustcia de la banca. Ara, davant la ms que previsible
amenaa de ser acusat destafa i resultar condemnat a una pena
dentre tres i nou anys de pres, ha anunciat que procedir a la seua
desaparici fsica.
I davant desta desaparici sonada lnic que puc dir en el terreny
personal s que, com moltssima altra gent, el vaig conixer. Era
lpoca, fa ja vuit anys, de la consulta popular organitzada per la
Xarxa Ciutadana per lAbolici del Deute Extern que posterior-
ment ha desembocat en lObservatori del Deute en la Globalitza-
ci, del viatge a Praga contra lFMI i el BM, i de les Xarxes de
Resistncia Global, que a Valncia es van materialitzar en lMRG-
Collectiu Pa amb Tomaca perqu la primera acci va ser el re-
189
partiment de pa amb tomaca davant dun McDonalds. Llavors vaig
conixer El Lokal (al Raval barcelons), on distribueixen els interes-
santssims llibres de Virus Editorial especialment els de Ramn
Fernndez Durn o la incansable revista Illacrua, i em vaig ado-
nar que almenys a Barcelona existia tot un mn de lluitadors
antisistema, organitzats, valents i extraordinriament ferms.
LEnric freqentava este mn i almenys des de llavors ha estat un
deixos lluitadors tenaos, impulsant desenes de projectes que
tracten de construir un mn diferent. No debades un dels lemes ms
recurrents deixe moviment alterglobalitzador ha estat i s Un altre
mn s possible, ms just i ms solidari. Enric mai no se nha ama-
gat i la policia secreta, eixa que va a les manis disfressada de ma-
nifestant, que assisteix a les xarrades camuflada de pblic i que
navega per Internet per assabentar-sen del que fa lenemic, mas-
sa sap qui s. Ara, amb la seua acci ha donat la campanada pblica,
el que lobligar a ser un prfug i allunyar-se una miqueta. Si ms
no, per, el seu atreviment mereix que ens informem sobre les seues
raons i que siguem una mica ms conscients de lestructura de la so-
cietat en la qual vivim.
Crisi
http://desdelilla.blogspot.com/2008/10/crisi.html
Encara hi ha espais per a lheroisme en aquesta mediocre soci-
etat. Aix mateix vaig pensar en assabentar-me de la histria del fi-
lantrop que ha finanat la publicaci CRISI.
Els continguts de CRISI, que imiten les pgines deconomia de
qualsevol peridic, peguen all on fa mal, qestionen el sinistre i
fosc sistema econmic vigent: el capitalisme. I el ms curis s que,
malgrat trobar-nos-hi completament immersos, el seu funciona-
ment ens s desconegut. Perqu, com rutllen realment els engranat-
ges daquesta mquina de generar injustcia?
190
Aquesta publicaci, en uns quants esbossos, prova daclarir
aquest trbol assumpte. I ho fa amb un llenguatge ben comprensi-
ble, al contrari del que acostuma a passar amb la crptica informaci
financera. Aix, analitza diversos vessants de lactual crisi, basada en
el sistema bancari internacional, lexhauriment dels recursos ener-
gtics, la relaci entre el capital i els mitjans, la crisi alimentria
que ens atansa, les amistats perilloses entre el poder poltic i
econmic, etc.
I a ms, per no deslliurar-nos a un panorama apocalptic sense
soluci, apunta als moviments socials i la resistncia civil coma ni-
ca alternativa a aquesta bogeria en la qual sens embarca des del
naixement anomenada capitalisme. Potser s hora que els movi-
ments socials es plantegen que noms hi ha una via: la Revoluci. El
sistema no es pot reformar, si no tallem darrel la soca podrida, el
nostre planeta, amb totes les seues criatures, est perdut. Aix de clar.
I els principals actors en aquesta pantomima sn els bancs. Empre-
ses que mai no corren cap risc, ja que els governs de torn correran a
salvar els seus culs dels problemes que ells mateixos creen amb la
seua salvatge especulaci.
Diguem-ho alt i clar: els bancs ens roben. Amb all que ens
furten financen guerres, anihilen el medi ambient, paguen lex-
plotaci, el genocidi, la fam, la corrupci de governs titella al Tercer
Mn... Juguen amb les nostres vides com un xiquet juga a aixafar
formigues, jutjant que s una crueltat insignificant i necessria.
Per aix, el ms important darrere laparici de CRISI s la per-
sona (o persones) que ha decidit desvetllar les contradiccions del
sistema creditici defraudant uns 492.000 euros en crdits a un bon
grapat dentitats de tot tipus. Ho ha fet conscientment i fent front a
totes les conseqncies, i ha repartit gran part dels beneficis entre els
moviments socials. A ms, amb aquests diners sha finanat aquesta
publicaci, de la qual es repartiren gratutament uns 200.000 exem-
plars, quasi res...
En fi, la meua ms sincera admiraci per aquest Robin Hood
modern. Em pose en peu i em reconcilie un poc ms amb el nostre
191
pas de meninfots, per que ha generat tants i tants romntics valents
i temeraris. El romanticisme no s ni ms ni menys que la mostra
ms gran damor al prosme que conec. Tot el meu respecte.
Enric Duran
http://ketanavadir.blogspot.com/2008/09/enric-duran.html
Ja tenim aqu el nou Jerme Kerviel catal. Per amb la grcia
afegida que ho fa en actitud altruista i aix com ms nostrat.
Davant del megacrack financer que estem veient aquesta set-
mana, Enric Duran ha decidit cagar-se en els bancs a ttol personal.
Acop de Tippex, cinta adhesiva i molt de morro, ha dedicat part im-
portant del seu temps a estafar entitats de crdit i ha demanat pasta
a tort i a dret a la Caixa de Catalunya, el BBVA, el Banco Popular,
el Santander, el Deutsche Bank i un impressionant etctera de fins a
39 TRENTA-NOU entitats, fins a arribar a la colossal xifra de
492.000 euros.
I qu ha fet amb la pasta el nostre venerat, enaltit i mai prou ben
ponderat Robin Hood dels boscos? Una volta al mn? Seixanta
Porches Cayenne? No. Enric Duran ja nha vist de tots colors. Enric
Duran ha editat una revista que es repartir dem per tot Catalunya
en la qual explica com ha perpetrat aquest engany de tanta im-
portncia i fa saber a tot el que sel vulgui escoltar que no pensa tornar
ni un euro. Tamb fa notar, per qui no se nhavia adonat a aquestes
altures, amb els Lehman Brothers morts i enterrats, que els bancs sn
una caca i que ja sen poden anar a prendre pel sac. Amb els 360.000
euros que li han sobrat, ha agafat una maleta i sha fugat del pas.
Enhorabona, Enric Duran. Et mereixes tots i cadascun dels
360.000 euros que thas endut. Gaudeix-los abans que no ten-
xampin i acabis a Quatre Camins. Jo et vindr a veure amb una car-
manyola de lassanya, i si la meva admiraci segueix in crescendo,
potser accedir a un vis-a-vis i tot.
192
Una estafa antisistema
http://oconnorabogados.wordpress.com/2008/09/17/
una-estafa-antisistema/
De todos es sabido que Catalua siempre ha sido la cuna del
surrealismo y el modernismo, en ella han nacido artistas de la talla
de Joan Mir, Salvador Dal, Antoni Tpies, Antoni Gaud por
citar unos cuantos.
Hoy he tenido conocimiento, por distintos medios, que en dis-
tintas ciudades catalanas se ha repartido una revista gratuita llama-
da CRISI editada por un grupo de jvenes antisistema que se auto-
denominan Colectivo temporal Crisi. La idea de repartir la revista
estaba premeditada desde el mes de agosto de 2008.
En ella un joven de 32 aos denominado Enric Duran se jacta de
haber solicitado prstamos bancarios por un importe total de
492.000 , creando una apariencia de solvencia a travs de una
nmina falsa ideada por l mismo y de una empresa para poder jus-
tificar determinadas inversiones.
Para mayor vanagloria afirma rotundamente que no piensa de-
volver el dinero y que es plenamente consciente de la ilicitud de sus
acciones y de la pena que puede llevar acarreada la comisin de los
presuntos delitos.
Nos encontramos sin duda ante un presunto delito de estafa y otro
de insolvencia punible de los muchos que se cometen a todo lo largo
y ancho de nuestra geografa y que inundan de expedientes judiciales
nuestros juzgados de instruccin, con la peculiaridad de la confesin
y divulgacin de los mismos por parte de su presunto autor.
A estas alturas desconocemos si lo narrado por este sujeto en la
publicacin es real, o se trata de una maniobra para llamar la aten-
cin de los medios de comunicacin, puesto que no se ha produci-
do ningn tipo de declaracin por parte de ninguno de los 39 ban-
cos, cajas o entidades de crdito supuestamente afectados.
En los prximos das seguro que sabremos ms acerca de estos
hechos.
193
Golpe antisistema en plena crisis
http://sinfuturoysinunduro.com/2008/09/17/17s-golpe-
antisistema-en-plena-crisis/
Wall Street temblando. La Reserva Federal salvando a las em-
presas de la quema. El petrleo, aunque haya bajado, por las nubes.
Ciudadanos ahogados por la crisis y las hipotecas. Y llega un joven an-
tisistema de 32 aos, llamado Enric Duran, y se apropia de ms de
492.000 engaando a diversas entidades financieras espaolas y ex-
tranjeras con una nmina falsa y una empresa ficticia. No contento
con eso, invierte parte de este dinero en repartir durante el da de hoy
en 150 puntos de Catalua una revista de forma gratuita, con el nom-
bre en cataln de CRISI y de la que ha editado 200.000 ejemplares.
Hace casi un mes, ya estaba reclutando gente a travs de su pgina
en Internet, para repartir un diario. Pero este es y ser el primer y l-
timo nmero de esta publicacin, que recuerda a aquellos primeros
diarios que se repartan durante la Revolucin Francesa. [...]
Duran, el conseller dEconomia que ens cal
http://blocdelvilalta.blogspot.com/2008/09/duran-el-conseller-
deconomia-que-ens.html
No; no em refereixo al botifler de la Llitera. Aquell el que vol s
ser ministre dun altre pas. El Duran al qual fa referncia el ttol era,
per a la majoria de la gent, un desconegut: Enric Duran. Ahir el seu
nom va saltar a tots els mitjans desprs de fer pblic, mitjanant una
publicaci autoeditada, que havia recuperat 492.000 a les princi-
pals entitats bancries de lEstat. A continuaci, el vdeo on explica
les seves raons.
Per tal que lacci de lEnric sigui al ms efectiva possible i per
preparar la resposta a la repressi en el moment que aquesta ar-
ribi cal donar la mxima difusi a la seva acci, ja sigui repartint
194
el CRISI, fent crrer mails o publicant articles. Aquest post, de ttol
poca-solta per cridar latenci, pretn ser un petit granet de sorra en
aquest sentit.
El Robin Hood catal (altrament dit Robin
dels Bancs)
http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2008/09/el-robin-hood-
catal-altrament-dit-robin.html
Tota la premsa recollia ahir la notcia de la presumpta estafa
solidria: un activista aconsegueix 492.000 euros en crdits per a
moviments socials i es dna a la fuga.
Aquest activista s un mul de Robin Hood i es diu Enric Duran.
Es tracta dun jove catal de Vilanova i la Geltr com qui us es-
criu que en un dia ha passat a ser mpliament conegut i la seva
peripcia o crim? est en boca de tothom.
Avui mateix he rebut un correu que lEnric Duran, lactivista en
qesti, envia a tots els subscriptors del butllet de www.movi-
ments.cat, que elaborava ell. I ens informa amb tota normalitat que,
a causa de les conegudes circumstncies, aquesta setmana no podr
enviar el butllet, per que no cal patir perqu la setmana que ve ja
continuar fent-lo arribar des del lloc del mn on pugui viure ama-
gat durant uns anys.
[...]
Comentari
Ms enll de consideracions morals i legals, volem mostrar la nostra
sorpresa per la relativa facilitat amb qu aquest jove ha demostrat
poder enganyar la banca i tamb ladmiraci per les causes per les
quals manifesta haver-ho fet.
195
Sembla evident que lacci ha estat feta des duns valors i per
unes idees. Planteja qestions de fons i ho fa en un moment de crisi
econmica i davant la manca de transparncia sobre moltes de les
causes daquesta. I alhora ha estat acompanyada duna bona acci
comunicativa, per mitj de la revista CRISI, que ha editat i repartit a
bastament.
Tanmateix, no s aquesta una acci aconsellable ni per la seva
illegalitat i el risc de pres, ni per les consideracions morals sobre
lacci.
Per arribats en aquest punt, ens neguiteja la incapacitat que
ofereix el sistema poltic per donar canal i resposta a plantejaments
crtics sobre lactual model i posar damunt la taula les mancances
evidents en la democrcia i el governament.
No estem en contra de fer una cosa que vagi contra la llei si es
fa amb lobjectiu de canviar lesmentada llei i es fa des de raona-
ments tics. No podrem criticar els qui se salten la llei en una
dictadura si ens referim a lleis manifestament injustes i sn
burlades amb lobjecte de modificar-les essent impossible fer-ho
per mitjans pacfics.
Per en democrcia no seria correcte fer accions contrries a la
llei si aquestes a ms no podrien ser fetes de manera generalitzada
per part de tota la poblaci. Podem acceptar que davant una llei in-
justa o una diferncia fonamental de criteri una collectivitat pugui
fer alguna mena dobjecci (de conscincia, fiscal...). Si aquesta fos
portada a terme per tothom obligaria a canviar la llei. Per quan
parlem dun robatori, s evident que no pot ser efectuat per tothom
i que els que anessin robant acabarien perjudicant els que no ho fes-
sin... Ni que sigui per reducci a labsurd aquesta no pot ser una
bona mesura... Per potser servir per alertar i fer reflexionar sobre
la situaci els veritables culpables.
Ja tenim un nou Robin Hood. O, remetent-nos a la nostra
prpia tradici, un nou Serrallonga.
196
Qui la fa la paga
http://delaguard.blogspot.com/2008/09/qui-la-fa-la-paga.html
Mentre el sistema fa aiges encara que sigui a comptagotes (ahir
les borses i sobretot la financera ms gran del mn), aqu tenim una
notcia que ha saltat avui, malgrat que ja feia temps que sarrossega-
va, que no noms ajuda a desplomar una miqueta ms el sistema
sin que el posa en entredit; el petit posa el dit a la llaga al poders.
A ms, la notcia t un component brillant de justcia i delegncia
magistral.
Resulta que un tal Enric Duran, tot recollint la tradici ms
romntica de lanarquisme dels anys trenta, ha aconseguit, a base de
trucs, enganyifes i aprofitant-se al mxim de la burocrcia del sis-
tema, robar (o sigui, embutxacar-se i no tornar) 492.000 dels
bancs per destinar-los a lluites socials del nostre pas. Brutal, no?
Tot aix ho ha anat forjant durant dos anys i ara sha publicat en
una revista, CRISI, dun sol nmero i duna tirada de 200.000 exem-
plars (pagada amb els mateixos diners, bonssim!), que explica la
histria i que aprofita tamb per, tot i que es diguin moltes veritats,
fer una mica de retrica i llanar els tpics de sempre contra el ca-
pitalisme i el neoliberalisme mundial.
LEnric, lenlla directe a travs de 400 anys amb Joan de Ser-
rallonga, evidentment sha amagat o ha marxat del pas, puix el
delicte, no s si seria considerat de supermors o de terrorista
social, estic segur que s important. A mi noms em cal felicitar-
lo i desitjar-li molta sort en aquesta nova vida de fugitiu, i demanar
potser al Jaume Arnella, un romano dedicat a aquest justicier
social del pla de Barcelona, talment com li van fer al bandoler de
les Guilleries.
197
198
Enric Duran, justicier potic
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/106634 (Per Tutatis)
Si encara no us nheu assabentat, podeu llegir la notcia a Vi-
laweb. El cas s que aquest home ha estafat els bancs. Per una vega-
da han rebut ells el cop, i si aix desperta simpatia per alguna cosa
ser. A mi em van ensenyar que, daix, sen diu justcia potica.
No s si Alan Moore estar al cas del que ha passat (o si ja no
para esment en aquest pla de la realitat), per trobe que en faria un
bon personatge, dEnric Duran. El cmic podria comenar aix: Re-
member remember the 17th of September... En fi, no em direu que
lassumpte no s novellesc.
El Robin dels bancs
http://www.buscantawally.net/2008/09/el-robin-dels-bancs.html
Suposo que haureu sentit la notcia per televisi. LEnric Duran
de 32 anys, desprs destafar 492.000 a diferents entitats fi-
nanceres, ha donat aquesta quantitat a diverses organitzacions, a
ms de pagar els costos de la publicaci de lnic nmero del diari
CRISI, del qual shan repartit 200.000 exemplars per tot Catalunya.
Duran hi explica que des de feia dos anys estava preparant les
estafes, i comenta amb tota mena de detalls els estratagemes que ha
utilitzat per enganyar els bancs i aconseguir que aquests li cedissin
un crdit sense demostrar cap aval real. En el mateix reportatge
mostra exactament quina quantitat ha robat de cada banc; entre els
quals es troben Caixa Catalunya, Caja Madrid, la Caixa o el BBVA.
En total han caigut 39 entitats, de les quals ha tret 68 crdits.
Evidentment ha marxat del pas, tot i que de moment cap caixa
ni banc lha denunciat, i per tant en teoria ning no el podria de-
tenir. A ms, els mossos desquadra han comentat que no perse-
gueixen morosos, per que si es confirms que va utilitzar docu-
mentaci falsa la cosa potser canviaria.
Carta enviada al diari El Punt (i no publicada
durant ms de vint dies)
Com s sabut, Enric Duran, activista dels moviments socials, va ex-
propiar una quantitat prxima al mig mili deuros a diversos bancs
i caixes, mitjanant la demanda simultnia de crdits, sense intenci
de tornar-los, i en va repartir limport entre diversos moviments so-
cials.
Cal dir sense embuts que lacci de lEnric s illegal, per legti-
ma. Ms ben dit: s contrria a les lleis humanes per dacord amb
les lleis divines. A leternitat deuen haver celebrat la seva acci, tal
com lhem celebrada moltes persones de bona voluntat.
Els bancs sapropien de molts recursos de la societat, de manera
legal, per dacord amb unes lleis injustes. I quan la cosa els va mala-
ment, el seu Govern t amb ells una generositat que no t mai
amb ning ms.
s just i legtim fer que els bancs compleixin una funci social,
que s obligada. Aix shauria de fer dunes altres maneres, a travs
de lAdministraci, per si no es fa aix... Els bancs, amb els seus
enormes capitals, les seves operacions, netes i brutes, i els seus fabu-
losos beneficis, es mereixen que sactu amb ells daquesta manera.
LEnric sha convertit en un referent de la justcia social.
Antoni Ferret
Barcelona
199
Nmero nic
http://www.javierortiz.net/voz/pako/numero-unic
Este blog no es un cuaderno de bitcora. Este mes y medio largo
desde luego he navegado, cibernuticamente hablando, bastante;
pero no he dejado aqu ni una triste ni una alegre anotacin.
La de hoy s que creo que me es necesario hacerlo. El asunto es
de punto y aparte. Me es materialmente imposible plasmarlo en una
pantalla, y para que os hagis una idea de los contenidos de este pe-
ridico a cuatro tintas de veinte pginas inserto el tpico clica en este
banner...
A saber si maana ser vlido el enlace. A da de hoy lo es,
hospedado en http://polaris.moviments.net:8000/
A ver.
Por ms que intentase transmitir la sensacin que tengo me va a
costar. Ala izquierda del teclado, el cenicero y el reloj. Lo de siempre.
A la derecha del ratn, un ejemplar de entre los 200.000 que Enric
Duran ha hecho imprimir del nmero nico de CRISI. Un ejem-
plar que transmite unas sensaciones que no se pueden (no puedo al
menos yo hoy) expresar por internet. Hay que tocar ese papel
salmn y luego pellizcarse para comprobar que es cierto, que existe,
que hay 200.000 ejemplares ms de esta edicin revulsiva. Si el im-
perialismo y la guerra son la fase posterior al capitalismo... no ser
este tipo de revulsin la fase posterior a la (presuntamente desarti-
culada) Revolucin? Creo yo que as es.
No es otro panfleto ms, no es otro dazibao ms, no es otro
unua libro ms, pero me trae a la mente lo que Zamenhof deca:
no quera considerarse Creador (aceptaba como mucho lo de Maes-
tro) pues solamente se consideraba Iniciador.
Es muchsimo ms importante iniciar algo nuevo, como hoy ha
hecho Enric Duran.
200
Enric Duran, moltes grcies.
Calia fer alguna cosa nova.
Lhas feta. Coi si lhas feta.
I bona. I reb. Rebut. I ara...
Endavant amb la gent indignada.
Cal revulsi davant una realitat indigna, davant tantes mentides in-
dignants. No ens aturarem. I no ens mouremcapa lescorxador dnims
com volen, com animals de ramat, sin cap a on el nostre deure re-
vulsionari sens emporti. Ens mourem cap a la consecuci dels drets
socials, culturals i econmics. I no ens deixarematurar ni recuperar.
Fent cam, obrint vies. Fent xarxa a peu de carrer, fent que el
missatge arribi, que linstrument (aquest nou instrument) creixi i
que les nostres indignacions siguin ms fortes que els seus mitjans
de desinformaci massiva.
Comunicar. Un 17-S, 200.000 17-S, 7.000 milions de 17-S.
Digues-li consigna com la dels vietnams. Tant se val. s el nou
cam, el nou instrument: convertir la sorpresa en una arma dallibe-
rament massiu.
De nou, Enric, moltes grcies per fer el que has fet.
La mejor jugada de Quiqun
http://elbarzal.blogspot.com/2008/09/la-mejor-jugada-de-quiqun-
quiqun-era.html
Quiqun era nuestro vecino en vacaciones, cuando mis her-
manos y yo ya estbamos en la adolescencia y l, an, en la infancia.
Quiqun recorra cada da los escasos 50 metros que separaban su
casa de la nuestra con su juego de lgica favorito, el Estratego, bajo
el brazo. Se plantaba ante nosotros y con voz inocente y resuelta nos
soltaba la pregunta ms temida por los cuatro hermanos: Quin
quiere jugar una partida?
201
Quiqun era un nio espabilado, mucho. Yo dira que muy listo.
Y tambin perseverante, mucho. Dira que en ocasiones nos pareca
algo plasta. Pero no nos podamos negar a jugar un rato con l,
porque tambin era un buen chaval, educado y amable. Tras la
fiebre del Estratego vino la del ping pong. Quiqun volva a hacerse
los 50 metros que separaban su casa de la nuestra invariablemente,
cada da, durante los dos meses de verano, con su pala y sus pelotas
de ping pong. Ah sola librarme ms veces, porque los sacrificados
compaeros de juego solan ser mis hermanos. Fueron muchas ho-
ras de pelota a un lado y a otro, de torneos y campeonatos. Le daba
rabia perder, pero era perseverante hasta el agotamiento. Pasados los
aos, Quiqun dej de venir los veranos a nuestra casa, y tambin a
la suya. Veraneaba con su madre y no frecuentaba tanto el que se
convirti en hogar habitual de su padre.
Durante aos he sabido ms bien poco de l: que estudiaba en la
universidad, que ganaba campeonatos de ping pong, que formaba
parte de algn movimiento social en contra de la globalizacin...
Hasta hoy. Leyendo el peridico he visto la foto de Quiqun. No lo
hubiera reconocido de no ser porque apareca tambin su nombre
completo y datos biogrficos inequvocos. Quiqun es Enric Duran,
el hombre (ahora ya) que ha estafado 492.000 euros a una trente-
na de entidades bancarias para denunciar el sistema capitalista,
rerse de l, hacerlo pblico y llamar a la desobediencia a todos los
clientes atados a hipotecas y dems formas de negocio del poder
econmico.
Lo ha hecho con inteligencia y constancia, trabando un comple-
jo sistema que incluye la creacin de una empresa ficticia y la peti-
cin de 68 crditos concedidos en base a documentacin fabricada
por l mismo. Despus lo ha publicitado en una publicacin gratui-
ta, consiguiendo una difusin inusitada, y finalmente ha explicado a
un sinfn de medios su hazaa y se ha redo del sistema financiero y
de aquellos que se frotan las manos a costa de las miserias de los
contribuyentes. Leo en las mltiples informaciones en las que
Quiqun es protagonista que no teme a la justicia y que no devolver
202
el dinero, sino que lo destinar a organizaciones no gubernamen-
tales y a movimientos sociales.
Toda una jugada maestra, la mejor del incombustible vecinito.
Debo reconocer que hoy me he sentido orgullosa de haber compar-
tido largas horas con l durante muchos veranos, incluso de haber-
le ganado en alguna ocasin al Estratego.
203
epleg
un prleg i una proposta: la banca tica
Un prleg...
El dia que els nostres carrers es varen omplir dun grapat de pgines
de color salm amb el ttol de CRISI es va generar un debat en la
nostra societat i, especialment, entre algunes de les persones que co-
neixem lautor: lEnric.
En una operaci meditica exitosa, lEnric va aconseguir captar
latenci de molta gent. Els mitjans parlaven dalg que havia ro-
bat als bancs per donar els diners a projectes socials, per no era f-
cil entendre qu havia passat realment.
Entre alguns moviments socials el debat girava al voltant dun
neguit: ens afavoreix el rebombori que ha generat lacci de lEnric
o ens situa, de retruc, com a moviments que van ms enll del que s
legalment acceptat?
El debat tamb va arribar a les habituals tertlies buskriques dels
dimecres a La Violeta. Entre amics ens fiem preguntes, com ara:
Penseu que la finalitat perseguida justifica els mitjans utilitzats?
Realment, demanar un prstec a una entitat financera i no re-
tornar-lo s robar?
No ens roben molt ms algunes entitats financeres a nosaltres?
Voleu dir que realment canviar alguna cosa aquesta acci?
Una cosa es feia evident, durant uns dies lacci de lEnric va
aconseguir que molta gent es plantegs coses que no sempre es plan-
205
teja. Com ara el paper que les entitats financeres desenvolupen en la
nostra societat, la manera com gestionen els nostres diners o la ma-
nera que tenen de crear-ne, de diners. I aix, per si sol, ja s dagra-
ir. Grcies, Enric.
Avui, amb uns mesos de perspectiva, no puc fer altra cosa que
demanar que sorgeixin ms persones comlEnric que mirin dobrir-
nos els ulls a tots.
Necessito que alg mexpliqui compot ser que les barbaritats co-
meses per la majoria dentitats financeres ens hagin portat a una si-
tuaci de crisi com lactual i que, a sobre, ara siguem nosaltres, amb
els nostres diners, els que permetemque segueixin mantenint els seus
beneficis. Perqu aix s el que sest fent amb diners pblics.
Com tamb necessito que alg mexpliqui com s que al nostre
mn occidental no hi ha diners per resoldre problemes de fam o de
misria, o no hi ha pressupostos suficients per fer les escoles que ne-
cessitem o per atendre les persones que ho han de menester, per en
canvi s que tenim diners per ajudar a fer que unes empreses finan-
ceres que shan dedicat a fer unes quantitats insultants de beneficis
en els darrers anys, ara no pateixin les conseqncies de la crisi, que
nosaltres s que patim.
Lnica resposta que em ve al cap s un fragment explicatiu de la
doctrina del xoc interpretada per Naomi Klein: Noms una crisi
real o percebuda dna lloc a un canvi veritable. Quan aquesta
crisi t lloc, les accions que es porten a terme depenen de les idees
que volen en lambient. Crec que aquesta ha de ser la nostra funci
bsica: desenvolupar alternatives a les poltiques impossibles es tor-
na polticament inevitable. Klein mira dexplicar lestratgia pro-
posada per Friedman i seguida pels seus deixebles, per tamb s v-
lida per a daltres, no ho penseu?
I s amb aquestes ulleres que jo em miro lacci de lEnric i les
propostes que trobareu llegint aquest llibre. No crec que calgui plan-
tejar-se si sn les millors o no, si sn ms o menys possibilistes o
206
somniadores, si canviaran el mn o no per si soles. Crec que s ms
coherent preguntar-se si sn tils i van ben encaminades. I aqu s
difcil trobar raons per a un no.
s probable que aquesta acci no acabi generant un gran canvi
en la nostra societat (per desgrcia), per crec que, comun gota do-
li que es va escampant, amb accions com aquesta aconseguim que
cada dia ms persones obrin els ulls per mirar dentendre el que pas-
sa al seu voltant i, alguns, passin a lacci. Voler explicar com fun-
ciona el mn i proposar accions per fer-lo avanar en una altra di-
recci no pot ser dolent, i encara ms quan saconsegueix arribar a
un pblic que no aniria a una jornada o es llegiria un llibre com el
que ara teniu a les mans.
Les alternatives a un sistema que no ens agrada i que necessitem
canviar de manera ms urgent cada dia es construeixen des de mol-
tes sensibilitats. Per gaireb totes les propostes requereixen duna
ciutadania activa i implicada en la transformaci social. Per aix, la
denncia i la construcci dalternatives han danar de bracet, com
sendevina en aquest llibre.
s cert que en lmbit del consum o la producci cada vegada
trobem iniciatives ms consolidades que ens permeten consumir i
treballar duna manera crtica, ms justa, ms sostenible i ms hu-
mana. Leconomia social i solidria ja ens nodreix de bona part del
que necessitem per viure i ens mostra el cam que pot seguir tota
lactivitat econmica que ens envolta.
Tamb en lmbit de les finances es generen alternatives i en tro-
bem de prou consolidades. La banca islmica, que opera sense co-
brar ni pagar interessos, per ser contrria a la usura, funciona des de
fa molts anys i est en creixement. Per tamb es van generant ini-
ciatives innovadores al nostre voltant, com les comunitats dauto-
gesti financera que miren de resoldre les necessitats de finana-
ment de manera mutualista i solidria, evitant daquesta manera les
entitats financeres o, per posar un darrer exemple, les monedes so-
cials o complementries que proven de retornar als diners el seu va-
lor original dintercanvi.
207
s cert que cada proposta alternativa, b sigui de denncia, des-
obedincia o construcci duna alternativa, no transformar el mn
en qu vivim, per recordant una imatge que fa molt de temps vaig
sentir a lArcadi Oliveres: la fotografia del mn en qu vivimno la po-
dem canviar dun dia per laltre, per s que podem anar-ne canviant
peces, com si es tracts dun immens trencaclosques. I aleshores, a
poc a poc, hi haur parts de la fotografia que ens agradaran ms.
Potser per aix, perqu em miro el mn com un gran trenca-
closques, magrada que sorgeixin propostes de tot tipus, propostes
per als ms compromesos i agosarats, per tamb propostes per als
que tot just comencen a resistir-se a no fer res per canviar el seu en-
torn. I, probablement, per aix he acceptat de bon grat participar en
aquest llibre, aportant el meu gra de sorra i afegint-me a la cons-
trucci dalternatives amb una gran capacitat de transformaci de la
realitat que aquest llibre denuncia, com ara la banca tica.
...i una proposta: la banca tica
La pregunta que ens haurem de fer no s si la banca tica ens ofereix
prou garanties econmiques per treballar-hi. La pregunta s si la ban-
ca tradicional encara ens ofereix garanties econmiques, morals i so-
cials per seguir-hi treballant.
Una de les eines amb les quals comptem per construir una so-
cietat que torni a situar les persones i un estil de vida sostenible en-
tre els seus eixos principals s la banca tica. Un potent instrument
al servei de la transformaci social.
Per, realment, s factible un model de banca tica a Catalunya?
En realitat, no solament s un model factible sin que ja comena a
ser una realitat amb una certa entitat. De fet, Barcelona s una de les
208
poques ciutats dEuropa que disposa doficines de dues entitats de
banca tica. El Triodos Bank, una banca nascuda del moviment an-
troposfic a Holanda que actualment opera en diversos pasos euro-
peus, i el projecte Fiare, que est construint un projecte illusiona-
dor de banca tica, cooperativa i ciutadana en collaboraci amb la
Banca Popolare Etica italiana, el referent de la banca tica coopera-
tiva a Europa.
s cert que a Catalunya les finances tiques encara sn massa
desconegudes, per no s menys cert que disposem duna llarga tra-
dici diniciatives pioneres en lmbit del microcrdit social, com
Acci Solidria contra lAtur, que som el bressol de projectes inno-
vadors com el Coop 57 i que tenim oficines de diverses banques ti-
ques, cosa que no passa en gaires indrets del mn.
Com es poden fer compatibles els criteris tics amb lobtenci
de beneficis?
De manera general, la banca tica persegueix un doble objectiu,
lobtenci dun benefici econmic que en garanteixi la viabilitat i
dun benefici social, que s el seu objectiu principal. Dit duna altra
manera, la banca tica persegueix la maximitzaci del benefici so-
cial, no de leconmic.
La concreci daquesta opci estratgica en cada projecte
concret es porta a terme de manera diversa. Algunes entitats op-
ten per ser entitats sense nim de lucre i no repartir dividends,
daltres utilitzen els beneficis per oferir millors condicions per als
seus clients o b per endegar nous projectes amb una finalitat
tamb social.
A la prctica, els criteris tics no sols es concreten en una srie
dactivitats econmiques que queden excloses de qualsevol finan-
ament, com ara tot el que estigui relacionat amb la indstria ar-
mamentista o la vulneraci dels drets humans. La banca tica fa
un pas ms enll i aplica criteris positius, implicant-se en la cons-
209
trucci duna realitat econmica ms humana i sostenible, inver-
tint tan sols en activitats o entitats que generen un impacte social
positiu.
Aquests criteris tics es vetllen tamb de manera diferent en
unes entitats o unes altres. En la majoria de casos, sn terceres enti-
tats o persones de reconeguda independncia i honestedat les que
vetllen per aquests criteris. Uns a partir de comits externs i daltres
des de la mateixa estructura de lentitat.
Una banca fiable i amb garanties, a ms dtica
Des dun punt de vista legal, la banca tica ofereix les mateixes ga-
ranties que la resta de la banca, ja que est regulada de la mateixa
manera, amb els mateixos mecanismes de protecci i amb els matei-
xos requisits de capitalitzaci o de cobertura de risc.
Daltra banda, la banca tica, en invertir noms en economia
productiva i de carcter social, evitant les inversions especulatives,
ofereix un menor risc als seus clients. Probablement per aix les r-
tios de solvncia sn superiors a la mitjana, les rtios de morositat
inferiors i la qualitat dels seus actius molt millor, ja que seviten els
productes estructurats, derivats o especulatius.
Aix, avui s fcil de veure en un exemple. Mentre la banca ti-
ca inverteix en les cooperatives de productors ecolgics del nostre
entorn o en les empreses dinserci sociolaboral, la resta dentitats
tenen part dels nostres estalvis invertits en actius insegurs que ara
alguns governs han de recomprar, altra vegada amb els nostres di-
ners.
Per tant, posats a triar, jo diria que la banca tica s la ms fiable
de les banques.
210
No obstant aix, la banca tica ofereix avantatges i desavantatges
Un avantatge important s que ens ofereixen la possibilitat dorien-
tar els nostres estalvis de manera que treballin en la direcci dels
nostres valors. El simple fet de poder saber quines activitats o em-
preses sestan finanant amb els nostres diners ja s un avantatge
important, i s a partir daqu que podem decidir que no volem que
els nostres diners serveixin per finanar la indstria armamentista o
la multinacional que est acomiadant els nostres vens, per posar
dos exemples dactualitat.
Un altre gran avantatge s que els bancs tics dirigeixen tota la
seva activitat cap a una activitat econmica, mediambiental o cultu-
ral que transforma la nostra societat en una de ms justa, humana i
sostenible. Sn instruments de transformaci social.
I per citar alguns desavantatges, doncs, potser diria que la banca
tica encara s molt jove i petita, i aix, en un mn de grans corpo-
racions i en un entorn on la confiana s clau, s un desavantatge.
De tota manera, espero que amb el temps deixi de ser-ho, perqu, de
fet, la banca tica hauria de generar ms confiana que la majoria
del mn financer, bsicament perqu se salva de lassumpci de risc
a la recerca dun benefici econmic i perqu no inverteix en mercats
especulatius sin tan sols en economia productiva i real.
Un darrer desavantatge, al nostre pas, s que estem acostumats
a tenir una oficina a sota de casa i poder operar de manera molt c-
moda amb entitats financeres que ens ofereixen una resposta a totes
les nostres necessitats. La banca tica no persegueix aquesta finalitat.
Lobjectiu principal s finanar projectes que transformin la nostra
societat i, per tant, treballar-hi requereix un canvi de punt de vista.
No s just o apropiat comparar-la amb la resta del mn financer en
termes de comoditat o amplitud de serveis, perqu el seu objectiu
no s aquest.
211
I finalment, la transparncia
El moviment de les finances tiques fa una aposta per la transparn-
cia de manera evident. A la prctica, algunes entitats entenen que
aquesta transparncia els ha de portar a informar de tots i cadascun
dels projectes que financen i els seus imports, de manera que els
clients puguem saber com sutilitzen els nostres diners exactament.
Daltres, el que fan s anar informant peridicament dalgunes de
les entitats o les empreses amb qui treballen o dels sectors en els
quals sn presents. Sn graus o maneres diferents duna aposta
compartida per la transparncia que tamb els diferencia de mane-
ra evident del mn de la banca tradicional.
Per la transparncia tamb s important per una altra cosa. Si
hem de decidir on volem que treballin els nostres estalvis, la millor
manera s poder-ho conixer i no haver de confiar tan sols en la pu-
blicitat duns i altres. Aix, cadasc podr fer la tria segons els seus
propis criteris tics i decidir quina realitat vol que construeixin els
seus diners.
El fet que en temps de crisi, amb les entitats financeres bara-
llant-se pels nostres estalvis a base doferir-nos ms interessos i re-
gals extraordinaris, la banca tica estigui creixent, ja s una bona
mostra de com aquesta realitat avana malgrat la crisi i ens permet
ser optimistes.
Com lEnric, som molts els que treballem per collaborar en la
construcci daquesta ciutadania conscient i implicada en la trans-
formaci social, per no nhi ha prou, cal que ms persones vencin
la por, posin a treballar els seus estalvis en una direcci diferent i
simpliquin en la construcci dun sistema financer diferent de totes
les maneres que siguem capaos dimaginar.
Una bona manera de vncer la por a treballar amb la banca
tica s fer el pas de manera gradual. No cal portar-hi tots els nostres
moviments i els estalvis. Podem comenar obrint-hi petits dipsits
o acostar-nos-hi fent-nos-en socis, participant en la seva construc-
ci. Sn dues maneres de generar confiana, per a aquell que no la
212
tingui. Aquestes i preguntar-se realment per qu confiem en la nos-
tra entitat financera actual i per qu la vrem triar.
Accions i propostes com les que sexpliquen en aquest llibre ca-
minen en aquesta direcci.
Comdeia leivissenc Mari Villangmez: Voler limpossible ens
cal i no que mori el desig.
Jordi Mar,
economista expert en finances tiques
213

Duran, Enric - Abolim La Banca PDF

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Duran, Enric - Abolim La Banca PDF

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

ABOLIM LA BANCA

DESOBEINT LA BANCA.qxt:Maquetacin 1 16/2/09 17:28 Pgina 1

También podría gustarte