Está en la página 1de 14

VI DE RAL

per Marc Tinent


Primer: El vell
Un cop ric i motejat dEscanyapobres, la seva conducta, tot essent la mateixa, obea a
altres mbils: a lodi ferstec que cova tot foragitat !mollit per la seva passi",
acovardit pels anys i pel temor de perdre, tenia pels diners veritables tendreses, els
disputava a tot#om amb les ast$cies ms cruels Entre ell i els altres #i #avia guerra
oberta %i un dia els lladres lenxampaven, ning$ no podria robar&li ja els goigs passats
', v(ctima daquesta obsessi", ja no estimava els diners com a riquesa, sin" com a font
de plaers inexplicables %i els #agus pogut deixatar com aigua, el seu cos no #auria pas
tastat altre aliment
)anmateix, trob* la manera de beure less+ncia de tota la seva riquesa ,o
descobr( per casualitat, vuit anys enrere -en.*, no tractava amb la seva escassa
fam(lia/ amb prou feines #avia sortit del casalot de dalt del tur" 0odia veure, des de la
finestra, la mis+ria acumulant&se entre els edificis, a les voreres i a les cantonades,
apoderant&se dels carrerons 1a ciutat, als seus peus, esdevenia un 2oolgic de cad*vers
apilonats, de p$rria pobra que lamentava la seva exist+ncia 1Escanyapobres els
observ* durant anys des de les altures, conven.ut que podia ofegar&los amb els seus
pixats 3ins que comprengu que no eren all* per malmetre la seva vista, ni per devaluar
el terreny on #avia edificat la seva mansi" feia ms de tres d+cades 1estaven esperant
Era ell qui podia donar sentit a lengendrament daquells desgraciats
%ort( al balc" amb una ampolla de vi de ral El vent fresc matinal de finals
destiu li despentin* els pocs cabells que li quedaven 4egu amb *nsia directament de
lampolla !ssabor( al l(mit el producte dels seus esfor.os depravats, deixant que el vi
de ral li regalims per la barbeta per, tot seguit, alliberar la llarga i vermella llengua de
r+ptil per no perdre ni una gota %atisfet, sacost* a la tauleta de metall i agaf* la
5inc#ester 1a carreg* rememorant vells temps, no necess*riament millors i apunt*
Els jardins de la mansi" de lEscanyapobres formaven una pat+tica postal de
depressi" econmica Era una mentida ben cuidada: l#ome es limitava a no pagar el
jardiner Els arbrets es queixaven de la manca daigua, la mala #erba creixia
imp$dicament i els matolls devoraven els parterres que #i #avia al 67 1a font que
emanava al petit estany feia temps que no rajava -e tota manera, una fam(lia
daneguets #i nedava alegrement Eren l$nic reducte mancat de maldat en aquella 2ona
El 5inc#ester es fix* en el ms gran dels *necs 1a bala el travess* gaireb sense
que els altres se nadonessin El retruny els espant* i intentaren fugir volant
1Escanyapobres #avia estat un bon ca.ador en temps de joventut 8abat( tres ms, se
li escap* un sol *nec %omrigu i decid( que ja #avia arribat l#ora de morir
Estirat al llit, es clav* lagulla El vi de ral se li fic* a les venes
-aniel no #avia sabut cap on orientar la seva vida desprs de deixar la marina
1expulsi" l#avia marcat ms que no es pensava, i ara no satrevia a enfrontar&se amb
ning$ ! voltes se li apareixia el seu sergent, vermell, irat, escridassant&lo, queixant&se
per la seva mala conducta contra els presoners )raumatit2at, -aniel es passava la m*
pel ment" intentant refredar&lo, mirant doblidar la ferida del cop de puny que el va fer
embogir
,avia destar agrat al seu tiet, que li #avia donat feina, per lodiava 0odria
#aver intercedit al seu favor en el judici sumar(ssim 0odria #aver pagat, noms una
(nfima part de la seva fortuna desproporcionada9, perqu+ el seu apreciat nebot, aquell
que senduia de viatge, aquell que lajudava sovint quan era jove al :ongo, als !ndes o
a ,elsin;i, no perds el seu somni i la seva vida 8o #o fu 0refer( estalviar&s#o,
seguir emplenant les arques de monedes i monedes en les que, qui sap, potser es
banyava
0er aix, quan reb la nota, no sabia si alegrar&se
Els tres germans <rau, els nebots de -aniel, es trobaren per casualitat a la
mansi" de lEscanyapobres amb el seu tiet 3eia anys que no es veien )ots duien, en
algun lloc, fos a la butxaca interior de la jaqueta, als texans, dins la bossa o a la cartera,
la mateixa nota en paper brut i barat En una lletra molt elegant, enunciava: Aurum est
potestas
:oneixien el significat daquella expressi" ' coneixien, tamb, quin subtext
incloa =a #avien llegit aquella nota sis cops El seu tiet, lEscanyapobres, #avia mort
:om les altres sis vegades
Segon: Els nebots
%abien que per superar les proves que els #auria preparat el seu tiet #avien de mantenir&
se units !nys enrere, quan lEscanyapobres #avia cregut que la fam(lia tamb era un
tresor, s#avia entestat en endur&se els nens i un -aniel a la vintena per tot el m"n, cada
cop que #avia de dur a terme una transacci", un pacte o quan declarava guerra oberta a
algun dels seus competidors -urant sis anys, des que els petits germans <rau en tenien
set fins que en feren tret2e, visqueren ms que als vint&i&cinc anys posteriors
1Escanyapobres els inculc* el valor de lesfor. i del treball en equip
0er els germans <rau feia deu anys que no es parlaven/ quin2e anys que no
veien lEscanyapobres, que s#avia tancat a la seva torre de marfil, a la seva >anad$
particular/ i vint&i&cinc que no es relacionaven amb el seu tiet -aniel 8o se suportaven
:adasc$ volia mirar per una banda
8ing$ #agus cregut que els germans <rau i el seu tiet -aniel podrien acabar discutits
8ing$ sap, s clar, que quan els nens tenien tret2e anys, un dells, el =ordi, #avia estat a
punt de caure per un precipici als !ndes Els seus dos germans no aconseguien pujar&lo
a pols i demanaren ajuda al tiet -aniel, que anava carregat amb un munt dandrmines
que lEscanyapobres #avia trobat en un vell temple, rel(quies de valor incalculable, que
farien ric a aquell que en posse(s encara que fos una
El cam( de la muntanya era molt estret !mb prou feines eren capa.os de posar&
#i els peus -aniel #agu de llen.ar al buit les rel(quies per salvar el fill de la seva
germana 8o els #o perdon* mai ' ells tampoc li perdonaren que dubts durant gaireb
un minut sobre qu+ sestimava ms, si la riquesa infinita que li podien proporcionar les
rel(quies o la vida del =ordi
0erdut de manera deliberada el contacte amb -aniel, els germans <rau deixaren de
veure lEscanyapobres, que no podia comprendre com el seu nebot #avia estat capa. de
dubtar entre diners o fam(lia ?8o #a apr+s res@ Au+ li #e transm+s@B, es preguntava,
tancat a la mansi" 0oc a poc, prefer( perdre el contacte amb aquells que l#avien
decebut i, per extensi", amb els qui podien arribar a decebrel
Els bessons es distanciaren a letapa final de ladolesc+ncia, quan no pogueren suportar
ms que sels tracts com una sola persona i marcaren descaradament les seves
difer+ncies de personalitat :adascun potenci* all que el distingia dels seus dos
germans :asualment, era all que els seus germans no suportaven )amb perderen el
contacte els uns amb els altres
%#avien tornat a trobar feia vuit anys, amb el pen$ltim av(s de mort de
lEscanyapobres Era un intent desesperat del vell per reunificar la fam(lia perduda, del
que es pened( a mig joc Centre ells encara cercaven el tresor que els #avia de dur fins
lEscanyapobres perqu+ aquest els pogus alli.onar, lanci* sen cans* i enunci* per
megafonia que ja sen podien tornar a casa, que #avia canviat dopini" i no els volia
veure
Es retrobaven per darrera vegada aquell vespre a lentrada de la mansi" de
lEscanyapobres
1a mansi" tenia forma de ce 1entrada era just al centre ! la seva dreta,
passadissos cap al sector est ! la seva esquerra, passadissos cap al sector oest -avant
seu, pujant el primer tram descales, l#abitaci" que sempre era tancada Un dels secrets
de lEscanyapobres Esgrafiada a la porta, una frase: El tresor ms preuat podr obrir
la porta. !l costat, un panell digital
,aurien d#aver fet lesfor. de seguir units, per se separaren per buscar el
tresor amagat a la mansi" Eren massa orgullosos, estaven massa ferits
)ots quatre sabien que era molt probable que aquest tresor no exist(s, que no fos
ms que un joc de lEscanyapobres, una est$pida lli." moral que acabaria com les altres
sis vegades: amb la reaparici" del vell com si es tracts dun messies octogenari,
desitjant que #agin apr+s el que els volia transmetre, esperant que ara siguin persones
millors Era una p+rdua de temps, i els quatre #o sentien aix( )anmateix, no satrevien a
desentendres de la suposada mort de lEscanyapobres ' si aquest cop fos real@ ' si 0ere
noms cridava ?Aue ve el llop9B sis cops@ ' si, per no confiar en la paraula del malcarat
anci*, perdien la part de l#er+ncia que els corresponia@
Cai
-esitjaven saber qu+ era el ms preuat per a lEscanyapobres %amagava en alguna
banda, en aquell casalot infame, i estaven disposats a trobar&lo per poder obrir la porta
,avien compr+s que per accedir a gruix de la fortuna del vell #avien dobtenir una sola
cosa ' all seria la contrasenya
-aniel puj* les escales de lesquerra %e nanava a la 2ona oest del pis de dalt
)enia una intuci" En l+poca en que #avia servit al cos de la marina, #avia apr+s a
confiar gaireb cegament en les seves intucions
1a mansi" sempre li #avia semblat estranya 1i sobrava alguna cosa, vista des de
fora 1a darrera vegada que lEscanyapobres els #avia reunit, s#avia adonat de qu+ no
li feia el pes, tot i que desprs de lanulaci" del joc per megafonia, no #avia anat a
comprovar&#o !ra podria ,avia de trobar les golfes
El seu tiet mai #avia fet esment dunes golfes 8o les #avia vist, per estava
conven.ut que existien 1a forma de ledifici les marcava ,i eren %egur
1es va trobar en poc ms de quin2e minuts En una #abitaci" tancada, una de les
molt(ssimes #abitacions on no #avien entrat mai, #i #avia unes escales ,agu de
trencar la porta per poder accedir&#i, per va trobar&les !quest fou el seu error -aniel,
lex mariner, fou el primer 8o torn* a veure la llum del sol
1ennon comet un error immens en pujar lescala est, en direcci" a la biblioteca
:onfiava en trobar una palanca secreta que el dugus a la caixa forta
%abia que els seus germans el consideraven lestrany =a des dels quin2e anys
s#avia adscrit a les creences hippies i duia els cabells llargs i samarretes amples
multicolor amb el s(mbol de la pau estampat 1anomenaven 1ennon per les ulleres
rodones -e vegades sestranyava de llegir =oan <rau a les cartes El seu nom no li
pertanyia, era el nom del nen que s#avia quedat a casa de la seva mare, no el de l#ome
que s#avia emancipat i #avia seguit el seu propi cam( %afaitava un cop per setmana,
com a molt, i fumava i es drogava per oblidar Calauradament, no #o aconseguia
! la biblioteca no #i #avia cap palanca %estigu una bona estona traient llibres
dels prestatges, estirant&los, llan.ant&los a terra sense cap escr$pol :ap dells li mostr*
el cam( a un m"n dor i ivori que resolgus els seus deutes i li permets comprar la
medicina perfecta per a canviar de vida
3inalment, sadon* del que #i #avia sobre la taula Eren uns arxius disposats
estrat+gicament %emblaven llistes de pseudnims de prostituta, amb refer+ncies
marcades a p*gina i p*gina, indicant el nom real i el seu allotjament 1a majoria vivien a
una vilDla del nord&oest de :anad* Colts noms reals estaven en blanc 3os qui fos qui
#agus llistat les prostitutes, no #avia aconseguit trobar&les totes
'mmers en la interpretaci" dels arxius, no sadon* de qui tenia al darrera
)ampoc vei com aixecava una de les cadires !mb prou feines sent( el cop al cap
El %r <rau es qued* la 2ona oest de la planta baixa Estava conven.ut que
laccs al soterrani era per aqu(
%abia que els seus germans el consideraven un diable En el fons era en ell sobre
qui ms #avia influt lEscanyapobres ,avia decidit que es faria ric, com ell 0er aix,
no #avia dubtat en modificar el seu aspecte Els cabells sempre engominats, la barba
perfectament retallada per semblar ms gran, sempre amb vestits de marca, sempre amb
camisa negra Eolia que els altres empresaris el veiessin com un rival, no com un jove
emprenedor ' #o estava aconseguint 8o era =aume, era el %r <rau 0er a tot#om %ense
excepci"
8o recordava del tot la distribuci" de les #abitacions Fs ms, estava conven.ut
que lEscanyapobres #avia canviat algunes parets de lloc )rig* ms de tres quarts
d#ora en trobar les escales que conduen al soterrani !lg$ tan fosc com el seu tiet avi
#avia damagar el seu tresor ms preuat a la 2ona ms obscura de la mansi": sota terra
4aix* les escales
! les palpentes, cerc* linterruptor de la sala 8o funcionava %omrigu en
recordar que duia un encenedor a la butxaca interior de la jaqueta !quell mateix mat(
#avia estrenat uns #avans, i s#avia guardat lencenedor per no cometre lerror dagafar&
lo quan els obr(s Els havans shan dencendre amb mistos, #avia indicat a la seva
secret*ria quan aquesta li #avia deixat el paquet de llumins a la taula del despatx
!mb una mica ms de llum, examin* el soterrani <aud( de lescenari on es
trobava: una vella masmorra, amb passadissos de pedra massissa i algun rosegador
poruc i poc acostumat a la pres+ncia #umana !viat decid( on #avia de ser el tresor:
ensopeg* amb una sala de tortures %emblava sortida duna novelDleta de terror de ral El
%r <rau comen.* a estirar de palanques i corretges, don* la volta a politges i colpej*
taulons de fusta, sense +xit
En sortir de la sala, reb un contundent cop al cap Aualsevol #agus mort, per
no ell Un cabr" com el %r <rau no mor noms dun cop al cap Ea baixar fins linfern
8o va tornar&ne fins al cap dunes #ores
=ordi <rau caminava pels jardins des de feia una bona estona =a s#avia fet fosc,
i comen.ava a pensar que el millor seria tornar dins de la mansi" !mb prou feines s#i
veia
%abia que els seus germans el consideraven un #ipcrita Era l$nic que #avia
volgut mantenir&se com un bon nen eternament Era amable i gentil, i aparentava ledat
que tenia %afaitava i es pentinava cada mat(, li agradava veures guapo )rucava a la
seva mare abans danar a la feina Els altres bessons no en volien saber res, de la mare
Ell la cuidava i li feia una visita setmanal Calgrat aix, els seus germans s#avien
assabentat que, una nit de borratxera, #avia malet #aver daguantar aquella bruixa
malcarada i #avia fet pal+s que envejava tant a 1ennon com al %r <rau
)ingu una idea descabellada El tresor #avia de ser on ning$ cregus que seria
!lg$ tan ric com el seu tiet avi seria capa. de desar el seu tresor a la caseta del jardiner@
Entr* 1a caseta no estava #abilitada per un jardiner Era un mausoleu Estava
ple de fotografies, descrits i ms fotografies, de mapes i paperots =ordi no entenia res
-es de quan lEscanyapobres admirava una actriu@ 0erqu+ una dona pintada com una
mona com aquella #avia de ser una actriu, per for.a9
En una vitrina, un grapat de cabells amb un lla. Au+ era all@
-esconcertat, comprengu que era incapa. de treure lentrellat a lenigma ell sol
!n* a buscar els seus germans 0er, en sortir, una ombra li et2ib* un cop amb una pala
=ordi mor( a lacte
Tercer: El repte zulu
1esquena li cruix(, incmoda, quan sesfor.* per posar&se dempeus Es not*
lamericana tacada de fang i de sang, i es fu f*stic %espols* com pogu i cerc*
lencenedor ,agus pagat per tenir un mirall i veure la fila que feia El bombeig del cor
li reverberava a loccipital i li lliscava per les espatlles El %r <rau male( en veu alta a
les fosques de les masmorres de la mansi", sense preocupar&se pel seu atacant %i no
l#avia rematat en veure la llum de lencenedor, no #o faria per aix
'nvestig* la casa amb sigil 0odria #aver trucat els seus germans, per el seu afany de
competici" el retingu 8o volia donar&los avantatge
0er contrast, per passar de les profunditats del soterrani a la part ms alta,
comen.* a pujar escales 8o trig* en assabentar&se que el seguien, per, murri, fing( que
no #o sabia
El %r <rau era, dels tres bessons, el ms afortunat )amb era el que ms
sesfor.ava per obtenir el que desitjava Era un treballador nat 3eia anys que #avia
perdut els escr$pols, que #avia assumit que noms pots mantenir el teu estatus si pixes
sobre els esclaus que suporten el teu tron Ges ni ning$ li impedia aconseguir el que
somiava ' feia molt temps que frisava per ser el substitut de lEscanyapobres
)rob* lescala que duia a les golfes, descoberta pel seu tiet -aniel %ense fer cap
gest especial, com si estigus acostumat a enfrontar&se a all desconegut, s#i enfil*
1a pres+ncia del seu oncle avi a l#abitaci" on arrib* no el sorprengu 0reveia,
com tots, que tampoc #agus mort aquesta vegada Calgrat aix, no lesperava com sel
trob* Era assegut a la seva eterna cadira del despatx, des don els explicava feia tant
temps a quin lloc anirien a buscar tresors, una copa a la m* %obre el seu cap, un sac
immens, amena.ava amb caure Estava penjat amb una corda que recorria tota la sala
fins al costat de la porta, on estava lligada a una canonada
1#abitaci" llua amb fulgors daurats: les quatre parets estaven folrades amb una
lleugera capa dor i plata El %r <rau noms aixec* una cella %abia molt b que el gran
tresor no podia ser aquell 0er lEscanyapobres, aquella sala era una min$cia
El vell sescur* la gola:
HAu+ fas aqu(@ Hdigu amb tranquilDlitat
H4usco el que ens #as dit Hrespongu, perspicu, el %r <rauH Eeig que no s a
les golfes
El %r <rau es dispos* a marxar, per no va poder evitar fer dos apunts El primer
consist( en retreure&li que #agus fingit la seva mort per sisena vegada, informant&lo de
pas que ning$ l#avia cregut 0er al segon, sacost* 8o va poder resistir la temptaci" de
preguntar qu+ era aquell sac Irgull"s, lEscanyapobres linform*:
HFs ple a vessar de diners ' s la meva sent+ncia de mort Auan alg$ deixi anar
la corda
Una ombra sacostava a lesquena del %r <rau, disposada a acabar la feina que #avia
deixat a mitges a les masmorres Ell ni se nadon* 1Escanyapobres #o observava tot
amb inter+s )ragu, de sota la cadira, una ampolla i sompl( la copa del vi que
destilDlava ell mateix, el vi que estimava com gaireb res al m"n %e la begu gaireb
dun glop, desitjant fruir del plaer de la beguda i de lespectacle visual al#ora :ada cop
ms a prop, lombra al.* un bra. El %r <rau esperava, encara, que el seu oncle avi
segu(s explicant&li el perqu+ de la bossa mortal !quest, per, va continuar amb una
altra #istria:
H)ot#om #a dafrontar, en algun moment, la decisi" de matar pel que vol ,i #a
alg$ que l#a pres
1ombra crid* en llan.ar&se sobre el %r <rau !bans que descarregus la seva f$ria, va
rebre un cop al clatell i caigu a terra
El %r <rau es gir*, sobresaltat Gere seu, a terra, #i #avia el cos mort del seu tiet
-aniel/ i rere aquest, el seu germ* 1ennon, dret, amb els cabells i la samarreta bruts de
la sang que li brollava del trau del cap, amb la pota de la cadira que -aniel #avia trencat
sobre seu per matar&lo a la m* )enia les ulleres trencades El %r <rau no entenia res
1ennon fu unes passes endavant
H1i vas prometre la teva #er+ncia si ens liquidava@ Hli deix* anar a
lEscanyapobres
El vell sospir* ,avia assajat moments com aquell quan #o planificava tot i no incloa
sospirs de cansament a les proves ,avia de riure, #avia de trencar&se de riure, ms
aviat, com un aut+ntic criminal de pelDliculeta de crispetes, i pronunciar una sent+ncia
+pica 1i fu mandra :om sempre, es cans* del joc abans dacabar&lo
H1i #e dit que #avia de superar el repte 2ulu
El %r <rau, reactivant les seves maltractades neurones qui sap com, sense apartar els
ulls del cad*ver de -aniel, pregunt* qu+ collons era el repte 2ulu 1Escanyapobres es
torn* a omplir la copa amb el vi de ral, lempass* r*pidament, sense gaireb ni
assaborir&lo, i explic* amb la veu trencada:
H)ot#om #a dafrontar, en algun moment, la decisi" de matar pel que vol Auan
tenia poc ms de trenta anys, vaig arribar a un poble 2ulu amb les meves germanes 1a
vostra *via i la vostra tia *via Est*vem buscant no, estava buscant mines dor i de
diamants
H1es vas trobar ,i #em estat Es al gra Hprotest* 1ennon
HFs clar que les vaig trobar 0er #i #avia un poblat al mig dels meus terrenys
Els vaig demanar que marxessin, perqu+ #avia dexcavar Els vaig oferir feina, #abitatge
i, fins i tot, una compensaci" per #aver&los expulsat Encara era jove, tenia la m*
foradada i era un inepte ploramiques que creia el que li deien, que els pobres 2ulus #o
passarien malament si els feia fora de la terra dels seus ancestres J%abeu com van
contestar@
Els germans <rau desconeixien la resposta Estaven farts de sentir sempre les an+cdotes
del seu oncle avi, per aquesta no l#avia explicat mai
HEm van capturar, em van emplomar i em van llen.ar per un barranc fins arribar
al meu campament, on els meus empleats i companys van riures de mi durant #ores
1lavors vaig prendre una decisi": els 2ulus mereixien la mort Eaig exterminar tot el
poble Fs una llosa que tinc sobre la consci+ncia, per em va permetre fer&me ric
K)ots #em de patir una experi+ncia com aquesta si volem arribar lluny ,em de
fer un sacrifici i sentir&nos culpables :om a m(nim si voleu arribar a ser com jo
1Escanyapobres aixec* els ulls i mir* el cos de -aniel, est+s
H1i vaig explicar -aniel la #istria 2ulu Ea creure que el seu repte per
aconseguir la meva #er+ncia era que desaparegussiu =o tinc les mans netes
' afeg(, mirant a 1ennon:
H8o #as de patir, =oan El teu repte #a estat matar el teu tiet -aniel
H8o Hdigu 1ennonH -es del moment en qu+ -aniel ens va atacar, va demostrar
que era un cabr" -e fet #o #avia demostrat abans 8o s el mateix: ell s#o mereixia
Ea estr+nyer la pota de la cadira al puny
H!ra s( que s el mateix
!mb un sol moviment, colpej* la cara del %r <rau El coll daquest fu un cruixit
ensordidor i macabre, abans que el seu cos caigus a terra amb el del seu tiet
Auan lEscanyapobres fou capa. de reaccionar, comen.* a aplaudir
H4ravo9 4ravo9 Hcridava sense aixecar&se
1ennon salluny* dels cad*vers, torbat El vell li digu:
HCereixes ser el meu #ereu, per encara #as de fer un parell de coses ,as de
descobrir el que
1ennon desllig* la corda que mantenia subjecta la bossa de diners !questa caigu sobre
lEscanyapobres, esclafant&lo %ense ni girar&se per mirar, 1ennon escop(:
H,as fet que em carregus a mon germ*
1ampolla de vi, trencada per limpacte, regalim* i es barrej* amb la sang del vell %ang
a la sang
1$nic supervivent dels <rau es plant* davant el panell digital que obria la porta de la
sala del tresor 'ntrodu( la paraula 2ulu, conven.ut que aquest era el gran secret del seu
oncle avi, el que li obriria el cam( a la riquesa absoluta
8o funcion*
)rigaria encara tres setmanes en descobrir la contrasenya
Quart: El vi e ral
5#ite Irdeal :ree; pudia a sexe, a vell i a suor 1es casetes de fusta bruta jeien sobre la
lleugera capa de neu que identificava lagost a les 2ones ms extremes de :anad* !
1ennon li #avia crescut la barba, semblava un rodam"n, i no podia creure que el seu
oncle avi #agus estat vivint durant anys en aquell cau de rates
LEscanyapobres encara no era anomenat aix quan arrib al poble. Era, simplement,
el viatger. uia els embalums lligats a lesquena i les botes embenades perqu! la neu
no sescols pels "orats de les soles ni del cuir. El "ront "run#it, la mirada severa i recta,
intentant no interactuar amb els corruptes vilatans contnuament ebris. Ell estava per
sobre de tot all$. % ho estaria en breu.
&havia apoderat dun terreny a laltra banda duna cova de gel, en una #ona
molt ms verda i salvatge que la 'lanca (all del )artiri, que aviat hauria de ser
anomenada la 'lanca (all del *ecat. +avia establert all la seva base de prospecci,
minera. -anmateix, es veia obligat a baixar un cop per setmana a passar comptes amb
el prestamista.
.na dels edi"icis ms propers a lentrada del poble era el &al, *o/er, un bar i
cabaret on els "racassats anaven a en"onsar0se ms, 1a "os dins la copa de 2his/y o
entre les mamelles dalguna bar1aula barata. El viatger no entrava mai.
La cambrera del bar, una dona potencialment atractiva, per$ sempre
despentinada i amb aspecte dhaver dormit poc, linstava a que els "es una visita.
34uan sigui ric, en parlem. Aurum est potestas 3era tota la resposta dell.
La cambrera protestava, tan malcarada com el viatger, i el male5a. 6*etulant78. Ell
"eia com que no lescoltava.
-esprs de la mort de lEscanyapobres, 1ennon trig* uns dies en recopilar les pistes que
el posarien en el cam( correcte En veure les fotografies que #i #avia a la caseta del
jardiner, on entr* passant per sobre del cad*ver del seu germ* =ordi, llig* caps 1a dona
que #i apareixia no era una actriu famosa Era una completa desconeguda per qualsevol
persona que no #agus viscut a 5#ite Irdeal :ree; feia cinquanta anys 0er en aquell
moment #avia estat lestrella dels balls ertics del %al" 0o;er 1a llista de noms de
prostituta que #i #avia a la biblioteca, juntament amb alguns articles de diari mig
marcits que trob* en un dels despatxos, indicaven qu+ #avia de cercar El seu objectiu
era que esbrinessin qu+ se n#avia fet de la prostituta que ballava al %al" 0o;er
El viatger descobr amb sorpresa que la cambrera shavia arreglat. Els llavis pintats,
les pestanyes ben llargues, encotillada, els pits gaireb "regant0li la barbeta, els malucs
ben marcats grcies a un vestit brillant. -ota la vall sospirava per la cambrera, que
havia optat per "er0se la ballarina principal del &al, *o/er. El poblet estava empaperat
amb cartells della i el seu espectacle.
Ella el crid des de la "inestra del primer pis9
3)ascle7 :o vols venir a veure el sho2; Et "ar un preu especial7
34uan sigui ric, en parlem. Aurum est potestas 3digu ell.
La ballarina so"engu ms que mai en adonar0se que el seu canvi "sic no causava cap
evoluci, en el tracte que el viatger li o"eria.
3*etulant7 3linsult.
En realitat ell ses"or<ava per no quedar0se embadalit contemplant0la.
%i lEscanyapobres #avia estat incapa. de trobar la prostituta, es digu 1ennon, era per
una de dues raons: o b #avia marxat de 5#ite Irdeal :ree;, o b s#avia canviat el
nom %arrisc* a visitar el poble Es pag* el viatge amb el que #i #avia dins la cartera del
seu oncle avi
Gepass* tots els bordells fins que esbrin* que el %al" 0o;er s#avia cremat feia
ben b trenta anys 1es treballadores del sal" s#avien repartit entre les altres cases de
barrets 8ing$ recordava la dona de les fotografies
3inalment, ensopeg* amb un anci* prou l$cid com per saber qui era la bellesa
dels cartells Era viva, s(, per ja no responia al seu antic nom dartista !ra tenia un
nom normal
.na nit, el viatger sacost al &al, *o/er per arrencar un dels cartells on le"gie de la
ballarina llu5a ms espl!ndida. :ing= lhauria vist si no hagus estat perqu! dins el
&al, va esclatar una batalla campal. .n buscador dor de classe baixa, dels qui no
havien trobat encara ni una espurna daurada entre les pedretes que passava pel seds,
intent posseir la ballarina. Ella li "um una bu"etada. Ell li torn. Ella crid, i el
viatger entr per protegir0la.
El resultat "ou desastr,s9 quin#e homes abatuts per un de sol, el viatger
silenci,s, i una dona en"adada perqu! un pria acabava destabornir0li tota la
clientela. El viatger i la ballarina discutiren durant molta estona. >ins i tot al llit. >ins i
tot quan ella el besava. >ins i tot quan li regal un ble dels seus cabells rossos. >ins i
tot quan ell esbrin que ella es "eia dir Aura per ell, perqu! !urum est potestas.
iscutiren sobretot quan ell marx, horrorit#at per haver sucumbit als plaers de la
carn, en lloc de concentrar0se en "er0se ric.
3*etulant7 3li deix anar, mentre veia com "ugia esparverat.
1a vella !ura, que ja no responia a aquest nom, se sorprengu en veure 1ennon 3eia
molts anys que no rebia visita Ell linform* que lEscanyapobres #avia mort i que per
cobrar l#er+ncia la necessitava Ella era la clau que podia obrir la porta de la sala del
tresor 1a vella es rigu dell 8o coneixia cap Escanyapobres Ella noms era una ex
ballarina i ex prostituta que mirava dacabar la seva exist+ncia en un lloc tan g+lid com
la seva *nima
1lavors 1ennon li enseny* la nota que lEscanyapobres els #avia enviat: Aurum
est potestas
!rribaren a la mansi" tres dies desprs, per la nit El casalot era un malson gtic, per a
la vella no semblava fer&li por ,avia vist coses molt pitjors al llarg de la seva vida
1ennon es trobava al l(mit de lorgasme 1a jugada li #avia sortit b, per fi
8otava com les espatlles se li relaxaven, lluny del pes que suposava #aver dacabar el
joc del seu oncle avi 1a clau era a linici, com gaireb sempre !urum est potestas 1or
s poder 1or, s( ' l!ura, tamb 1a clau era !ura
1#avia portat fins all* sense ser gaire conscient de per qu+ #o feia Ella #avia
volgut veure fins on #avia arribat el seu antic amant, i ell necessitava una testimoni del
moment del seu triomf davant els seus germans, el moment en qu+ #eretaria la fortuna
que li corresponia leg(timament ,avia demostrat ser el ms gran fill de puta dels quatre
candidats El que lEscanyapobres desitjava
'ntrodu( la paraula clau al panell electrnic que obria la porta de la sala del
tresor !UG!
1a negativa del panell electrnic fu bocins les seves expectatives 1a vella
somrigu
H=o no s"c la contrasenya HdiguH =o tinc la contrasenya
%acost* al panell i et2ib* una cossa a 1ennon !mb aquells dits llargs i ossuts, escrigu
la paraula correcta: la que ella feia servir per referir&se a lEscanyapobres 1a paraula
amb que l#avia malet tantes vegades
1a porta sobr( en un sospir 1aire tancat des de feia temps sescap* aixecant
una mica de polsim Un 1ennon excitat, entr* r*pidament a la sala del tresor
3eia anys que coneixia aquella mansi", i mai #avia vist linterior de l#abitaci"
Esperava una cova de les meravelles, folrada dor i ivori, plena de muntanyes de
monedes i emmoquetada amb bitllets 8i de bon tros #agus imaginat mai que veuria
una bodega
Entr*, atnit i indignat, a la immensa destilDleria !l fons, botes de vi
desproporcionades !l costat de la porta, una taula plena de papers, davant una llibreria
!l centre, diverses tines gegants, plenes de vi ' sobre aquestes
La nit de la baralla al &al, *o/er, un dels borratxos atac amb un ganivet al viatger.
Aquest es de"ens i acab clavant0lo al coll del seu atacant, que inund de sang la
taula on caigu. A la taula hi havia una copa amb vi mig plena, que semplen amb la
sang del borratxo. En un gest triom"al i irracional, el viatger aixec la copa i se la
begu.
3Ets un monstre Hdigu la ballarinaH. ?s bo el vi amb vida de pobre;
H@nsuperable. Ens haurem dacostumar a dessagnar desgraciats com aquest sobre les
tines de vi perqu! millorin Hrespongu el viatger, "ent broma.
Els escrits que lEscanyapobres #avia deixat sobre la taula justificaven la pres+ncia dels
cad*vers de vagabunds que penjaven del sostre, ressecs ! la seva destilDleria particular,
lEscanyapobres #avia creat el malson de lenleg #omicida
!mb la mateixa lletra elegant que #i #avia a la nota que els #avia enviat, #avia
deixat escrit: +eus ac el meu secret incon"essable. -asteu el vi de ral, la meravella de
lalquimista que s,c. El full anava acompanyat per les escriptures de la mansi" en blanc,
en les quals qui rebs l#er+ncia #auria descriure el seu nom i signar
1ennon fum una furiosa puntada a una de les caixes de fusta, que es volc* Una
de les ampolles que contenia rodol* fins les seves sabatilles esportives destrossades
1apart* dun cop i la fu estavellar&se contra la paret El vi sescol* entre les rajoles
mal posades 1ennon es llan.* contra la taula, perduts els estreps, i, rugint, li don* la
volta 1es caixes caigueren i es trencaren, amb un terrabastall que no sorprengu l!ura
1a vella es mir* lespectacle rabi"s de l$nic supervivent de lest$pida trama
d#er+ncies que #avia dissenyat el seu antic amant sense immutar&se, com una est*tua
desafiant que no permetria que li toquessin un sol cabell %i fos per ella, 1ennon podia
destrossar tota la mansi", si volia, sempre que no se li acosts
:ridant, 1ennon destrua tot el que trobava 8o podia concebre que aquella fos
tota l#er+ncia que rebria desprs de seguir el joc de lEscanyapobres Enfurismat, acab*
anant&sen de la sala tancant la porta dun cop %e nan* de la mansi" per no tornar mai
ms
!ura sacost* a una de les tines i, amb lajuda un tamboret, s#i enfil* Estava
conven.uda que no anava errada Es llan.* de cap al vi
H&aps qu! hauries de "er; *osar monedes al vi. Aix beuries la teva riquesa i et
burlaries encara ms de la poca importncia de lexist!ncia dun pobre.
3&, s clar. @ hauria de dir0ne vi de ral, no; 3va seguir lEscanyapobres, que en
aquella !poca noms era el viatger, abans de beure un altre glop i posar0se a discutir
amb Aura.
!ura trob* al fons de les tines el que esperava Cilers de monedes, tota la riquesa del
seu antic amant, amagades i emprades al#ora per crear el vi pervers
Es mir* la mansi" de lluny !ll era el que podria #aver tingut@ %i tot #agus anat b,
#auria acabat all*, vivint amb lEscanyapobres i emborratxant&se dia i nit@ 3eia fred, i
els udols dels desesperats que #avien mort dessagnats a la bodega del seu antic amant es
fonien amb laire 0referia tornar a casa %e sentia ms cmoda que all* !quella mansi"
era la veritable 4lanca Eall del Cartiri