Curs 2013-2014

Universitat de les Illes Balears

Grau dEducaci Infantil


MATEMTIQUES I PSICOMOTRICITAT



Torres Juan, Eva Maria
Tercer curs del grau dEducaci Infantil
El pensament matemtic i la seva didctica (22021)
22/11/13


1

NDEX

-La relaci de les matemtiques amb la psicomotricitat a leducaci infantil ..........2
-Justificaci de la temtica triada..................................................................................4
-Objectiu general............................................................................................................ 5
-Continguts generals a treballar.....................................................................................5
-Metodologia que sutilitzar..........................................................................................5
-Activitats (aplicaci didctica)......................................................................................7
Introducci...........................................................................................................7
Activitat 1..............................................................................................................7
Activitat 2..............................................................................................................8
Activitat 3..............................................................................................................9
Activitat 4............................................................................................................10
Activitat 5............................................................................................................11
-Avaluaci......................................................................................................................13
-Conclusi i reflexi final..............................................................................................14
-Bibliografia i webgrafia...............................................................................................16
-Annex.................................................................................................................................





2

LA RELACI DE LES MATEMTIQUES AMB LA
PSICOMOTRICITAT A LEDUCACI INFANTIL
Des del passat, el procs densenyament-aprenentatge de les matemtiques sha basat en
una metodologia expositiva i tradicional, guiada per un sistema de smbols poc
comprensius i significatius per als infants, amb una escassa presncia de la participaci,
lactivisme i el moviment (que tant ajuden a aprendre als ms petits). Per cal saber, que
la veritat es troba, en qu hi ha una profunda relaci entre les matemtiques i la
psicomotricitat. La psicomotricitat a leducaci infantil s molt important per al
desenvolupament matemtic dels infants, ja que a ms, combina aspectes motrius,
afectius i intel lectuals.
En els ltims anys, la perspectiva ha comenat a canviar, i sha comenat a considerar el
que deia Piaget en les seves investigacions: les matemtiques no noms poden centrar-
se en el punt de vista lingstic, sin que tamb sha dapostar per una pedagogia de
lacci i de la motricitat que permeti el desenvolupament del pensament lgic-
matemtic, entre altres.
Lactivitat psicomotriu (la qual es porta a terme en un perode evolutiu concret que va
des dels primers mesos de vida fins els 7 o 8 anys) s aquella prctica (ldica per als
infants) que permet el desenvolupament de capacitats psquiques i cognitives, aix com
tamb, del pensament operatori, i que sha aplicat al camp de coneixement de les
matemtiques, entre molts altres mbits.
Cal destacar tota una srie dautors que consideren la importncia de lactivitat
psicomotriu per a laprenentatge de les matemtiques. Dillon (1968), va proposar que
els infants d especialment entre 7 i 8 anys, aprenguin les matemtiques amb material
fcilment manipulatiu. Per altra banda, Dienes (1977) aposta per un aprenentatge ldic
de les matemtiques basat amb lacci, per mitj per exemple, dels anomenats blocs
lgics, els quals afavoreixen labstracci, per desprs donar pas a la representaci
grfica i verbal dall aprs.
A letapa de leducaci infantil, i fins i tot podent parlar del primer cicle de leducaci
primria, els ms petits han de poder viure corporalment les seves accions per poder
establir relacions dordre, de temps, despai, aix com per poder estructurar el seu
pensament, per exemple. Aix mateix, els nens dinfantil han daprendre nocions de
posici, dordre, de seriaci duns elements respecte daltres, i la psicomotricitat hi pot
ajudar.
Es tracta de que laprenentatge inicial de les matemtiques no sigui un aprenentatge
purament intel lectual, sin basat amb el moviment i amb la manipulaci. La
psicomotricitat pot ajudar a qu el nen pugui conixer el seu propi cos, i a travs de la
relaci daquest ltim amb lentorn que lenvolta, poder comprendre els conceptes
matemtics.
3

Els nens i nenes de les primeres edats, aprenen bsicament jugant i vivint les
experincies que el seu entorn els aporta. Aix s aix, ja que a letapa de 0 a 6, el
moviment est especialment lligat amb el desenvolupament de la intel ligncia dels
infants. Manipulant no noms poden aprendre conceptes, sin tamb qualitats i
relacions. A travs de lacci, els infants construeixen el seu coneixement.
Aqu juga un paper molt important leducador, el qual ha de fer de guia de linfant.
Aquest ha de fer possible que el ms petit pugui manipular formes, distncies,
orientacions, quantitats, i fins i tot la lgica i els nombres, entre altres. Aix mateix, els
ha dajudar a abstreure, i a representar els seus aprenentatges.
Daquesta forma, a travs de lajuda de leducador i de lactivitat psicomotriu en s
mateixa, linfant podr comenar a adquirir unes bones bases matemtiques des de ben
petit.
*(A lannex es pot trobar un mapa conceptual que resumeix de manera clara, les idees
principals del text en qesti).















4

JUSTIFICACI DE LA TEMTICA TRIADA
Mha interessat triar com a temtica la vinculaci que existeix entre la psicomotricitat i
les matemtiques, ja que des de la meva perspectiva, s molt important que els infants
petits dentre 0 i 6 anys, aprenguin a travs del seu moviment, de la seva prpia acci,
de manipular, experimentar, i de viure el seu entorn.
Aix mateix, poden aprendre sense adonar-sen, ja que el moviment i lactivisme formen
part daquestes edats, i aprenen jugant. A ms a ms, si adquireixen conceptes
matemtics de forma ldica, aprendran significativament, i podran establir unes bones
bases matemtiques des de ben petits.
Per altra banda, tenint en compte que les matemtiques poden resultar de certa forma
abstractes per als infants, treballar-les a travs de lmbit de la psicomotricitat, que en
fa adquirir les nocions a travs de les experincies corporals, pot ser molt adequat per
anar afavorint el seu raonament lgic-matemtic, i el seu pensament (estructuraci
mental).
A ms, cal considerar, que a travs una activitat ms motriu, desprs es treballa o es pot
treballar la representaci grfica, verbal,... moments que ajuden a reconixer les accions
dels infants, i a verbalitzar- los, ja sigui oralment o per escrit. A travs de la
psicomotricitat, els infants poden aprendre matemtiques a partir dobjectes reals, i
desprs verbalitzar les seves experincies amb aquestos.
Tamb mha cridat latenci, la gran quantitat daspectes matemtics que es poden
treballar per mitj de la psicomotricitat, com puguin ser: la lgica, el clcul, la
geometria, lespai, el temps, la mesura, els nombres, els colors, les qualitats generals
dels objectes atenent a les seves prpies caracterstiques, lordre, la seriaci,... I tot a
partir duna prctica que respecta el ritme daprenentatge individual de cada infant, les
seves dificultats, les seves caracterstiques (tant cognitives, com afectives, com
motores). Aix mateix, es pot gaudir duna gran varietat i disponibilitat de material.
Per acabar, en la meva opini, la psicomotricitat pot ser una bona experincia per
treballar les matemtiques duna forma globalitzadora i a tots els nivells. Per aquest
motiu, he realitzat una aplicaci didctica on es poden obtenir tots els aspectes
mencionats.





5

OBJECTIU GENERAL
Lobjectiu general que es treballar amb laplicaci didctica que posteriorment
sespecificar, ser vetllar per tal que els nens i nenes puguin organitzar el coneixement
de les coses que els envolten, s a dir, per tal que puguin dur a terme un procs
destructuraci mental, partint primer del moviment i de lexperincia vivencial fins
arribar a la cognici.
Daquest objectiu general napareixeran altres despecfics, que dependran de cada
activitat, dels continguts que es vulguin treball, i de ledat a la qual es vagi dirigida.

CONTINGUTS GENERALS A TREBALLAR
Els continguts que de forma general es podran treballar al llarg de laplicaci didctica
realitzada, seran els segents:
El concepte de quantitat (mesura).
El coneixement de lespai (geometria) i del temps.
Els nombres naturals i la resoluci de problemes.

METODOLOGIA QUE SUTILITZAR
Ser una metodologia basada amb el constructivisme, la qual permetr que els nens i
nenes puguin construir el seu coneixement a partir de la seva experincia i de la seva
interacci amb els elements que conformen el seu entorn ms proper.
La metodologia que sutilitzar estar basada amb lactivisme, i intentar conixer
en tot moment les idees prvies que tenen els alumnes (partint sempre del seu nivell
evolutiu). A ms, tindr com a finalitat propiciar la reflexi i la motivaci,
fomentant la participaci en tot moment, i donant resposta a les necessitats
individuals de lalumne en qualsevol situaci.
El mestre ser el guia i lorientador del procs daprenentatge del nen, per de totes
formes aquest ltim haur de dur a terme per la seva banda, un esfor intel lectual
intern. Aix, farem s de la zona de desenvolupament proper (ZDP) de la qual
parlava Vigotsky a la seva teoria. s a dir, potenciarem el que sap fer lalumne de
forma autnoma per a travs de lajuda del professor. Tot aix, sense oblidar, que
linfant s el vertader protagonista del seu aprenentatge i que sha daconseguir el
seu desenvolupament fsic, emocional, afectiu, social i intel lectual. Per altre costat,
la intervenci de la persona adulta ha de prendre forma de pregunta o intervenci,
6

plantejant sempre les coses per aconseguir que sigui linfant el que pensi i
sexpressi.

Jugar un paper molt important que els objectius, continguts i activitats tinguin un
nivell adequat, que corresponguin als interessos dels ms pet its, i que els mtodes i
recursos siguin atractius, i facilitin laprenentatge de nous continguts. Ser
absolutament necessari que les criatures es sentin atretes cap a laprenentatge.
A ms a ms, haurem de fomentar a travs de les nostres activitats lexperimentaci,
lobservaci, la relaci (comparar, ordenar, classificar,...), la resoluci de problemes,
la participaci i el joc, aix com la creativitat.
Per tant, es tindr un enfocament didctic globalitzador, que tindr com a objectiu
laprenentatge significatiu i funcional dels infants. El procs densenyament-
aprenentatge sha de dur a terme des dun marc informal i globalitzador. No hem de
dir als infants que anirem a fer matemtiques alladament, ja que les intervencions
de la vida quotidiana sn tant educatives com les programades, i sovint, molt ms
significatives.
La qualitat del procs densenyament-aprenentatge, saconseguir amb la qualitat de
les relacions que shi estableixin. Es tractar que cada infant obtingui una imatge
positiva de si mateix amb les interaccions i les relacions amb els altres, aix com a
travs del joc i del dileg.
Per ltim, algunes de les actituds que shauran de desenvolupar sn: la confiana en
les prpies possibilitats, la reflexi i la calma, i linters.










7

ACTIVITATS (APLICACI DIDCTICA)
Introducci:
Ja hem vist que hi ha una gran vinculaci entre les matemtiques i la psicomotricitat, i
com aquesta ltima, pot constituir una gran forma daprenentatge de les nocions
matemtiques. Partint daquesta idea i de tots els aspectes comentats anteriorment, he
fet possibles aplicacions didctiques de la temtica en qesti, o sigui, diverses
activitats per ensenyar aspectes matemtics, atenent a diverses edats. Algunes de les
activitats proposades es poden aprofitar per integrar-les dins de les classes de
psicomotricitat, com una mena dactivitat dirigida, aix com una proposta per
desenvolupar certs coneixements en especfic sense que els infants siguin conscients de
que estan realitzant matemtiques. En una sessi de psicomotricitat hi ha distintes fases:
el ritual dentrada, la fase dexpressivitat motriu, la fase de representaci i el ritual de
sortida, i aquestes poden ser tils per ajudar a construir el coneixement d una forma
entretinguda i integrada dins els continguts escolars.
ACTIVITAT 1:
-Ttol: La recerca del mateix color!
-Objectius: Treballar la lgica, distingir els objectes que sn iguals dels que sn
diferents, classificar els diversos materials atenent a un nic criteri, formar grups a partir
de lafirmaci o la negaci dels seus atributs.
-Continguts a treballar: La pertinena o no a un conjunt (joc del s i del no); qualitats
fsiques com els colors, el tamany, la forma; la classificaci,...
-Edat dels nens per els quals va dirigida: 3 anys.
-Materials necessaris: Diversos materials i coixins (propis de la sessi de
psicomotricitat), amb diverses formes, colors i tamanys.
-Duraci: 10 minuts aproximadament.
-Espai: La sala de psicomotricitat, o b, tamb es podria dur a terme al pati.
-Forma dagrupament: Tota la classe.
-Descripci de lactivitat: La mestra prviament haur creat una torre de material (que
els infants hauran de tombar) amb diversos coixins dels que sutilitzen en les sessions
de psicomotricitat. Un cop lhagin tombada, i aprofitant que els diversos matalassos i
coixins estaran dispersos per la sala, la mestra donar la consigna als infants dagrupar a
un rac, tots aquells objectes que siguin de color vermell, mentre que la resta de
materials aniran a un altre rac agrupats. Per tant, els infants hauran de cercar objectes
que siguin de color vermell, i destriar- los daquells que no ho siguin, tot collocant- los a
un espai determinat.
8

-Representaci grfica:


ACTIVITAT 2: (aquesta activitat es podria fer servir per integrar-la dins de la fase de
la tombada de la torre de qualsevol sessi de psicomotricitat)
-Ttol: Avancem cap a la torre!
-Objectius: Treballar lordenaci a partir duna condici prviament preestablerta,
establir una seqncia lgica atenent els uns infants amb els altres, reconixer la prpia
situaci/posici en lespai.
-Continguts a treballar: Lordenaci, el concepte de nombre, el coneixement de
lespai,...
-Edat dels nens per els quals va dirigida: 4 anys.
-Materials necessaris: Una torre de material feta de matalassos i coixins de
psicomotricitat.
-Duraci: 7 minuts aproximadament.
-Espai: La sala de psicomotricitat, o b, al pati.
-Forma dagrupament: Tot el grup-classe.
-Descripci de lactivitat: En el moment de la tombada de la torre, tots els infants fan
una filera horitzontal, allunyats a una certa distncia daquesta. La mestra es basar en
tres criteris diferents per establir lordre dels infants. Els primers en sortir, atenent al seu
criteri, faran una passa endavant. Els segons, dues passes. I per ltim, els tercers, tres
passes. Un cop els infants estiguin ordenats en lespai, tenint-se en compte els uns amb
els altres, la mestra donar la consigna de poder tombar la torre des de la posici en qu
es troben. Les consignes podrien ser les segents:
o Faran una passa endavant aquells infants que portin gafes.
9

o Faran dues passes endavant totes les nenes.
o Faran tres passes endavant tots els nens.
o Ja poden crrer tots els infants, des de la seva posici, per tal de tombar la torre.
-Representaci grfica:


ACTIVITAT 3: (Aquesta activitat es podria incloure dins la fase dexpressivitat motriu
de la sessi de psicomotricitat)
-Ttol: Quina s la que t ms pilotes?
-Objectius: Comparar grups dobjectes atenent a una major o menor quantitat, saber
resoldre problemes de canvi.
-Continguts a treballar: El concepte de quantitat (mesura), els nombres naturals,
expressions com molt, poc,...
-Edat dels nens per els quals va dirigida: 4 anys.
-Materials necessaris: 2 caixes i 5 pilotes (una delles en una caixa, i les altres quatre
en la que queda).
-Duraci: 10/15 minuts aproximadament.
-Espai: En la sala de psicomotricitat, o b, en el pati.
-Forma dagrupament: Tota la classe de forma conjunta.
-Descripci de lactivitat: Passada una bona estona des de linici de la fase
dexpressivitat motriu, la mestra aprofitar per treure nou material, i ho far duent a
terme una petita activitat. Traur dues caixes, on en una delles hi haur una pilota, i en
laltra, 4 pilotes. Aix com els infants es vagin apropant per observar el nou material, la
mestra els hi formular tota una srie de preguntes, com ara les segents:
10

o En quina caixa hi ha ms pilotes? I en quina menys?
o Quantes pilotes hi ha en la primera capsa? I en la segona?
o En la capsa que hi ha una pilota, hi ha moltes pilotes o poques pilotes?
o En la capsa que hi ha tres pilotes, creieu que nhi ha poques o moltes?
o Si a la caixa de quatre pilotes, en llevem una, quantes pilotes tindr ara? I si afegim
la pilota que hem llevat a laltra caixa, quantes pilotes tindr? Fets aquests canvis, en
quina caixa hi ha ms pilotes?
-Representaci grfica:


ACTIVITAT 4:
-Ttol: Juguem amb rectes, corbes, i fustes!
-Objectius: Adquirir nocions geomtriques diferenciant rectes i corbes, saber repetir un
mateix patr.
-Continguts a treballar: Els conceptes de recta i corba, la seriaci seguint un patr en
concret.
-Edat dels nens per els quals va dirigida: 4 anys.
-Materials necessaris: Diferents ars de color vermell, diversos ars de color blau, cordes
de psicomotricitat, fustes de colors.
-Duraci: 15/20 minuts aproximadament, distributs en dues parts.
-Espai: La sala de psicomotricitat, o b, el pati.
-Forma dagrupament: La primera part de lactivitat sefectuar en petit grup, i la
segona part, a nivell individual cada alumne.
11

-Descripci de lactivitat: Aquesta activitat sefectuar en dues parts distintes. En la
primera part, la mestra repartir per petits grups, diversos ars de color vermell, altres de
color blau, i distintes cordes de psicomotricitat. Els mesclar per enterra, i els infants
hauran de passar-hi per damunt per diferenciar si les superfcies sn rectes o corbes. A
continuaci, la mestra posar en aquest ordre el material: arc blau corda de
psicomotricitat arc vermell, i els nens hauran de continuar el patr, seguint la mateixa
estructura, amb la resta de material sobrant.
La segona part de lactivitat ser de representaci. Els infants hauran de dibuixar en un
full en blanc lnies rectes i corbes (creant una mena de quadre abstracte), i tamb aquell
patr que havien seguint amb els ars i cordes (per en aquest cas, a travs dunes petites
fustes rectes i amb corba, i de colors donades per la tutora). Daquesta forma,
representaran all realitzat i aprs.
-Representaci grfica:


ACTIVITAT 5:
-Ttol: Comptem ars de colors!
-Objectius: Treballar el concepte de quantitat, treballar el procs de comptar, iniciar-se
en les sumes.
-Continguts a treballar: La quantitat, els nombres, la srie numrica, els processos
additius, els colors,...
12

-Edat dels nens per els quals va dirigida: 5-6 anys.
-Materials necessaris: Distints ars de color vermell, verd, groc i blau, dos daus de
tamany gran fets de cartr, una pilota, una rdio amb un CD de msica.
-Duraci: 20 minuts.
-Espai: En el pati, el gimns o la sala de psicomotricitat.
-Forma dagrupament: Tot el grup-classe.
-Descripci de lactivitat: Tota la classe far un cercle. A linterior del cercle i a la part
central hi haur dos daus de tamany gran fets de cartr. En un dels daus, les cares
estaran pintades de color vermell, verd, groc i blau. Laltra dau ser com els
tradicionals, per es canviar lordre dels puntets, per tal devitar que els infants en
coneguin la quantitat de forma memoritzada. Fora del cercle, i a un costat, hi haur una
gran varietat dars de color vermell, verd, groc i blau. De fons, sescoltar un CD de
msica per la rdio, que controlar la mestra. Lactivitat consisteix en qu els infants es
vagin passant la pilota un a un, i que quan la mestra pari la msica, el nen que tingui la
pilota, haur dapropar-se en la part central del cercle i tirar primer el dau de color, i
desprs el dau de quantitats. Linfant en qesti, haur de cercar tants dars com marqui
el dau tradicional, i a ms, del color que hagi establert laltra dau. A continuaci, tornar
a tirar el dau de quantitats, i el nmero que li aparegui s la quantitat dars que haur
dafegir als que havia trobat. Entre tota la classe, es comptar quants de dars hi ha en
total, sempre amb lajuda de tots, aix com de la mestra. Desprs daix, es continuar
amb la msica, i seguint el mateix procs.
-Representaci grfica:




13

AVALUACI
En el moment davaluar la proposta dactivitats anteriors deducaci infantil, no noms
tindr en compte els resultats, s a dir, lavaluaci final, i com aconsegueixen els infants
arribar a la soluci, sin que tamb li donar prioritat a lavaluaci inicial (abans
diniciar-se lactivitat en especfic) i lavaluaci durant el procs.
Lavaluaci inicial consistir en establir dileg amb els infants sobre lactivitat que es
realitzar, preguntant en tot moment si entenen el qu han de fer, dubtes que presentin,
i sempre escoltant aquells aspectes que vulguin comentar.
Per dur a terme lavaluaci de seguiment, durant el transcurs de les diverses activitats,
es far s de lobservaci sistemtica, seleccionant i anotant les conductes ms
significatives.
Per altra costat, amb la finalitat davaluar si shan assolit els objectius i continguts
proposats, es podr fer s duna rbrica davaluaci en cadascuna de les activitats, amb
una srie dtems avaluables, i a ms, com la proposta didctica es basa en la
psicomotricitat, es podr aprofitar per donar pas del moviment al coneixement,
representant all aprs, ja sigui grficament, per escrit, verbalment, per mitj de
dibuixos, a travs de construccions amb fustes,...













14

CONCLUSI I REFLEXI FINAL
Amb aquest treball he pogut aprendre la gran vinculaci que existeix entre la
psicomotricitat i les matemtiques. Mai hauria pensat que a travs de la psicomotricitat,
es poguessin aprendre tantes nocions matemtiques. Era conscient que els infants
jugaven i es movien, i per mitj daquests aspectes arribaven al coneixement, per no
sabia fins a quin punt podien adquirir conceptes relacionats amb les matemtiques, sin
es treballaven aquests ltims de forma allada.
He pogut observar que la psicomotricitat constitueix una molt bona prctica, i a ms, t
una gran quantitat davantatges i aspectes positius. Ja per comenar, constitueix una
molt bona forma de treballar les matemtiques dins uns continguts escolars molt
motivadors per als infants, i sempre tenint com a base el moviment, la manipulaci,... A
ms a ms, per un altre costat, s una gran alternativa per acabar amb els prejudicis de
lensenyament tradicional de les matemtiques, com pugui ser: lensenyament de
smbols sense significat per als infants, lensenyament allat de les matemtiques a
travs de la via lingstica, etc.
Els ms petits demanen aprendre vivint les accions corporalment, per desprs arribar a
un dels objectius essencials de letapa de leducaci infantil: el desenvolupament del
procs destructuraci mental, i grcies a la psicomotricitat, he pogut analitzar que s
possible duna forma divertida i amena.
Aix mateix, he pogut observar que la psicomotricitat permet laprenentatge de les
matemtiques duna forma constructiva, fent possible que els infants puguin construir el
seu coneixement amb la interacci de lentorn. En tot moment es fomenta la tendncia
educativa del constructivisme, apostant per un enfocament el ms globalitzador
possible, i una forma davaluaci que dna prioritat especialment a lavaluaci durant el
procs.
Per un altre costat, amb aquest treball tamb he pogut aprendre a dissenyar activitats
didctiques basades en les matemtiques, centrades en un tema o rea en concret.
Daquesta forma, ha esdevingut en una forma molt adequada per a preparar- me per al
meu futur com a docent. Haig de dir que en un primer moment em va resultar de certa
forma complicat dissenyar-les, per a ladonar-me que les matemtiques tenien molt a
veure amb la psicomotricitat, rpidament em varen anar sorgint idees. Aix no obstant,
s que no em va resultar tant fcil establir els objectius i continguts depenent de ledat de
linfant, aix com el fet daconseguir que realment fossin activitats significatives per als
ms petits.
Per altra banda, en relaci a laplicaci didctica, tamb vaig considerar loportunitat
dintegrar algunes de les diverses activitats que havia dissenyat, en les sessions
ordinries de psicomotricitat que realitzen els nens i nenes dinfantil, com un tipus
dactivitat dirigida. Aix s aix, ja que considero que el que es tracta, s que els infants
15

cren els seus aprenentatges de la forma ms globalitzada possible, interrelacionant unes
rees amb unes altres.
Per ltim, noms dir que grcies a aquest treball sn molts els aprenentatges que he
assolit com a futura docent, i molts els aspectes que mhan fet obrir els ulls des duna
altra perspectiva molt ms afavoridora per als infants.




















16

BIBLIOGRAFIA
Arnaiz Snchez, Pi lar, Marta Rabadn Martnez, and Iolanda Vives Pealver. La
psicomotricidad en la escuela: Una prctica preventiva y educativa. n.p.: ALJIBE, 2008. 164.
Impreso.

WEBGRAFIA
http://www.sinewton.org/numeros/numeros/15/Articulo05.pdf
http://ebr.minedu.gob.pe/dei/pdfs/semnario_trujillo_pdf/separatas/separata_psicomotricida
d_la_libertad_II_ciclo.pdf
http://www.lavirtu.com/noticia.asp?idnoticia=33258


















17

ANNEX
























RELACI DE LES MATEMTIQUES AMB LA PSICOMOTRICITAT
PROCS DENSENYAMENT-
APRENENTATGE DE LES
MATEMTIQUES
PASSAT
ARA, SAPOSTA
PER
-Metodologia expositiva i tradicional.
-Ensenyament poc significatiu i
comprensible de smbols.
-Escassa participaci de lalumne.
-Poc activisme i moviment.
-No s de la psicomotricitat per a
laprenentatge de les matemtiques.
-El mestre s el qui t el coneixement.
-Una gran vinculaci entre les
matemtiques i la psicomotricitat.
-No noms el punt de vista lingstic,
sin tamb per una pedagogia dacci.
-Laprenentatge manipulatiu i ldic.
-Viure corporalment les accions per
estructurar el pensament.
-Una gran relaci amb lentorn.
-Un educador com a guia, que faci
possible infants constructors del saber.
18