Afer Pujol

Pel futur del pas, cal fer net

Aquest estiu, la confessi de Jordi Pujol amb totes les aparences de ser un tallafocs
davant possibles revelacions o una coartada ha trasbalsat profundament la societat catalana.
Ni es tracta d un assumpte personal, ni s un cas entristidor per allat, tal com volen fer-
nos creure des dels cercles poltics ms propers del que estigu durant 23 anys al capdavant de
la Generalitat. No. Estem davant dun episodi de fi dpoca. La caiguda de Pujol s la dun actor
cabdal del rgim heretat de la transici. I, sobtadament, lescndol projecta una llum crua
sobre els entrellats de les ltimes dcades de la nostra histria. La setmana passada, editorials
de la premsa conservadora madrilenya amenaaven Artur Mas amb airejar irregularitats i
corrupteles seves i de la seva famlia - que, afirmaven, eren conegudes de ladministraci
estatal... si el President no savenia a reconduir el procs independentista. Ms enll del que
hi hagi de cert o no, aquestes insinuacions posen de relleu una governana mafiosa, en qu la
corrupci dels uns - sabuda i tolerada facilita el xantatge i lextorsi per part dels altres... i tot
contra les aspiracions, la dignitat i els drets del poble.
Que alg que es presentava com una mena de pare de la ptria i que tothom
recorda el cas de Banca Catalana - sha embolcallat amb la senyera quan es qestionava la seva
honradesa reconegui ara que ha estat defraudant sistemticament la hisenda pblica, resulta
vergonys i absolutament intolerable. Per, a partir daqu i de tot un seguit daltres indicis, les
preguntes samunteguen. Es tracta dun heretatge no declarat... o b els comptes que maneja
la famlia Pujol a lestranger procedeixen dactivitats delictives, com ara el cobrament de
comissions per concessi dobra pblica o el desviament de fons pblics? I, si fos aix, com no
imaginar que estem davant duna xarxa corrupta de finanament partidista i daprofitament
amb moltes ms persones implicades? Com no recordar levocaci del 3% per part del
President Maragall al Parlament de Catalunya? Per qu va acabar imposant-se un pacte de
silenci entre govern i oposici? Quins impactes ha tingut tot plegat sobre la societat catalana,
sobre els seus recursos pblics, sobre la mateixa democrcia? Quantes decisions afectant
lautogovern, els pressupostos, les retallades... shan pres des dunes relacions institucionals
solcades per aquestes clavegueres?
Passat el sotrac del primer moment, com ms es mesura labast del problema, ms
clarament apareix que la societat civil catalana, afectada en primera persona, ha dintervenir
decididament per obtenir un esclariment total dels fets i les seves implicacions. No seria
raonable comptar amb la bona voluntat del mateix Pujol, amonat sobretot a amagar els
moviments dels seus comptes bancaris a Andorra, i la compareixena del qual davant del
Parlament ni tan sols s segura. Tampoc podem esperar gaire de lactual govern espanyol,
atrinxerat rere la llei que va promulgar per amnistiar els grans defraudadors. I, tanmateix, per
a la nostra societat, hi ha urgncia. Ens trobem en una crulla de la histria. Catalunya vol
decidir el seu futur. Per, sigui quin sigui el cam que finalment tri el seu poble, cap avanada
democrtica no ser possible si no fem net de deb, si no deixem enrere el llast de la
corrupci, si no bastim un rgim transparent i participat per una ciutadania conscient i activa,
desempallegada de prohoms salvadors. s hora de mirar la realitat de cara, perqu noms la
veritat en far lliures.
En aquest sentit, entitats representatives del moviment venal, la CONFAVC i la
FAVB, i dels drets socials i democrtics, com lObservatori DESC, hem arribat a la conclusi
que la societat civil, emprant les eines de qu disposa, ha de querellar-se contra Jordi Pujol,
constituint una acusaci particular que insti la justcia a tibar del fil dels indicis delictius
existents fins a aclarir-ne la veracitat, labast i totes les implicacions. En un mot: contribuint a
que cadasc assumeixi la responsabilitat que li pertoca. Convenudes de la necessitat de tirar
endavant aquesta demanda i de transformar-la en un clam popular, les organitzacions sota
signants endeguem una ronda de contactes amb sindicats, forces socials i moviments
democrtics per tal de constituir, en el decurs de les properes setmanes, un ampli front que
li confereixi la fora i la legitimitat necessries. Per responsabilitat democrtica, ens toca ara
fer aquest pas.

Barcelona, 28 dagost de 2014

Confederaci dAssociacions Venals de Catalunya (CONFAVC)
Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona (FAVB)
Observatori de Drets Econmics, Socials i Culturals (DESC)