EL CAF DE LA GRANOTA

de J ess Moncada
TTOL: el Caf de la Granota s un element que tenen en com tots els contes. s el lloc de reuni de
tots els vens de la vila, on en alguns casos sexpliquen les histries relatades al llarg de tota lobra.
O
UN BARRIL DE SAB MOLL
El conte se situa al caf de la Granota i hi ha un jove (autor J.Moncada) amb un home ms vell, en
Cristfol, asseguts prenent caf. Lautor ens situa en una vila minera i descriu un dia fosc, amb
nvols que semblen presagiar males notcies. Cristfol explica que una barca de la mina Teresa,
anomenada Llampec, va descarregar sab moll, que portava de Flix. Les barques solien portar
carb a altres viles i al tornar portaven sab moll daquestes.
En descarregar el barril de sab casi cau, degut a que el pe Xinxeu va badar, per finalment van
poder-lo posar a terra. Desprs, el director Pere Camps va manar a en Florenci que ports el barril a
la botiga de lAdelaida (i diu que lAdelaida va fugir amb un recaptador de contribucions). Desprs
dexplicar que en Pere Camps era violent i aspre i que en Florenci no es queixava mai, Cristfol
explica que coneix part de la histria grcies a Marieta Peris la xafardera llesta del poble , amb
qui insinua que va mantenir una histria.
Mentre puja el barril es topa amb uns homes que estan a la porta de la barberia del Miquel,
anomenat la Clenxa (i diu que va marxar feia molt amb la dona dun manescal i va obrir una
perruqueria a Pars). De cop es va posar a ploure, i Florenci qued sol al carrer i es queix (sentn
que insult amb tothom, molt enfurismat), per la Gramola el sent. De sobte, es va sentir un gran
espetec, com un tro. Tothom va sortir a veure qu passava, en Cristfol, havia anat a les oficines de
la mina Segre (davant la barberia), tamb va sortir i va veure qu havia estat: el barril de sab
shavia estampat contra el caf dAlexandre.
El fet va donar molt que parlar als cafs durant dies i un apotecari anomenat Teodor (que havia
marxat amb la dona dun gallinaire) ho compar amb Ssif, un home al qui un du havia condemnat
a pujar una roca a una muntanya fent-la rodolar i quan arribava a dalt aquesta li tornava a caure
pendent avall. Per aix en Florenci fou anomenat el Ssif de la Ribera.
Tots van suposar que el succs havia estat un accident i sho van prendre amb humor. Tots menys
Pere Camps, que estava enfadat per haver perdut 70 quilos de sab i perqu no estava segur que el
fet que el barril se li hagus escapat a en Florenci en el moment en que Pere anava a passar per all
fos una casualitat.
VOCABULARI
senalla: cabs / recapte: dinar / nvols destalz: nvols negres, de polsim o cendres / llat:
barca / pe: treballador / patr: jefe / ufanoses: abundants i de bon aspecte / manescal:
veterinari / apotecari: persona que antigament preparava medicaments / a rodolons: rodolant.


O
LA PLAGA DE LA RIBERA
Es tracta duna carta: El narrador s el Jeroni Salses i Santapiga, un agutzil que, en aquest cas,
sencarrega de pregonar notcies pel poble. Aquest es dirigeix al director de la pres de Lleida i es
presenta dient que el seu ofici s ben difcil, per que ell aconsegueix dir cada preg amb el to
corresponent i que sempre aconsegueix que la gent de la seva vila li faci cas.
Desprs explica que feia temps que volien destruir la Casa de la Vila (Ajuntament) per fer-ne un de
nou, per no es va decidir fins que un dia, durant una reuni, el paviment va cedir i dues persones
van caure al pis de baix, on hi havia el Jutjat Municipal i un jutge dictant sentncia. Com no tenien
lloc per guardar tot el que hi havia a lAjuntament, van decidir fer lots i per guardar tot el que hi
havia a les cases dels regidors, per sorteig. Al Jeroni li va tocar guardar el retrat del rei, larxiu del
cadastre, 8 capgrossos de la festa major i un presoner anomenat Valeri (lies Plaga de la Ribera),
un lladre que havien enxampat quan se li va calar davant el caf de la Granota el tractor que
acabava de robar.
Al principi, lElisenda, la dona del Jeroni, no volia el criminal a casa, per al final el seu home la va
convncer. Al principi ni sadonaven ni que hi era, per al cap de tres mesos ja convivien tots tres
amablement i ell ajudava molt en les feines de casa. En Valeri est trist perqu no ha pogut arribar
a ser un delinqent professional, i en Jeroni finalment demana al director de la pres si pot tenir-lo
a pensi a la pres, a canvi duns diners, per a qu alg li ensenyi lofici de delinqent que ms li
agradi.
VOCABULARI
agutzil (algutzir): una mena de funcionari / somera: femella de lase / espill: mirall / treure
lentrellat: explicar o descobrir com sha produt un fet / cadastre: arxiu un hi figuren les
propietats rstiques i urbanes duna poblaci / ttila: persona curta denteniment / quniam:
beneit, tals.
O
ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA
El vell Cristfol explica una altra histria, estant encara amb el jove (autor J.Moncada) al caf de la
Granota. Aquesta s del dia de lenterrament de loncle Nicolau, al qual va acudir molta gent fins i
tot loncle Soler, amb qui no es parlaven de feia 10 anys per una baralla per una joc de cartes. El
funeral, doncs, estava ple de gent, tot i que aquell mateix dia hi havia un partit molt important,
per la gent va anar a lenterro.
El cas es va complicar perqu el rector del poble no hi era el Mossn Silvestre, que quan hi havia
partit enllestia la missa corrents per no perdre-sel ja que havia anat a visitar una germana
malalta. Aix, van haver davisar al rector de Vallperdiu, el poble del costat, i aquest va anunciar que
lenterrament seria les 5, i tots es van molestar perqu coincidia amb el partit. Per el fill gran de
Nicolau va fer aturar el pas del funeral davant del camp per poder veure el final del partit, i desprs
tots fins i tot lrbitre el van acompanyar al cementiri.
VOCABULARI
atallar: veure / gernaci: multitud de gent / sepeli: sepultura, enterrament / escanya-rals:
avaricis / espatotx: enginys / malastruga: que porta desgrcia / blasmar: culpar / el fossar:
el cementiri / rector: sacerdot / absoltes: versos pels difunts / eixir descopetada: marxar rpid
/ espellotar: treure la pell, ficar-se amb alg / acomboiar: acompanyar alg.
O
PARAULES DES DUN OLIVER
Tota la histria s una mena de monleg que fa un annim, i a travs del qual sexplica la situaci.
Aquest est dant dun arbre collint olives quan lIsidre, lamo dels arbres (que ha heretat dun tal
oncle Toms), apareix de sobte i espanta el pags. Aquest es posa a parlar i li diu que vol collir les
olives perqu sap que ell est enfeinat en la seva botiga i no t temps per a fer-ho i que ho fa com a
favor. Tamb li diu que li va dir la seva dona Basilissa que laviss, per quan veu que lIsidre posa
mala cara diu que la dona sen deu haver oblidat.
Isidre, que per les paraules del pags sintueix que sest enfadant i no sel creu, agafa un bast i es
disposa a pegar el pags perqu baixi de loliver. El pags recorda al xicot que havien anat a la
guerra junts i que eren amics, per aquest no li fa cas.
No acaba de quedar clar si lhome ho feia realment per ajudar o estava robant, tot i que la ms
probable s la segona opci.
VOCABULARI
presentar-se a la callada: aparixer silenciosament / batanar: colpejar els draps (aqu la dona) /
barrinar: pensar / marrar: perdre el cam, equivocar-se.

O
INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA DELIES
La histria diu contar-la un cronista, i diu que no pot determinar en quin moment van comenar els
fets (perqu la gent que els va presenciar no es posa dacord). El cas s que Elies Santapau va sortir
corrents de casa seva i va travessar la vila (hi ha tamb moltes discrepncies sobre per on va anar)
fins arribar al caf de Silveri, des don sortien els autocars de lnia que van cap a Lleida.
El motiu de la correguda dElies s el fet que el metge acabava de visitar la seva dona, i ha dit que
no tenia res a fer, ja que moriria abans del migdia. Aleshores Elies, que el dia anterior havia
demanat a lordinari que li ports unes medicines de Lleida, ha sortit corrents per avisar-lo que ja
no calia que les ports.
VOCABULARI
cronista: autor duna crnica / eixir descopetada: sortir corrents / ordinari: persona que va
duna localitat a una altra per fer encrrecs / ja s tot dat i benet: ja no shi pot fer res.
O
FUTBOL DE RIBERA
A partir duna fotografia de lany 1958, presa desprs duna gran victria al camp de futbol de la
vila i penjada al caf de la Granota, en Cristfol explica com van guanyar el partit els del poble: va
ser grcies a qu el riu inund part del camp de futbol (situat entre el Segre i lEbre, en lantic hort
de Ramon de Tamariu que qued inservible per una riuada) i els contrincants no satrevien a
continuar jugant.
VOCABULARI
guirigall: confusi en qu tothom parla alhora / preludi: all que ocorre abans que quelcom ms
important / tricornis: Gurdia Civil espanyola (perqu els barrets es deien aix).
O
SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES
Carta de Miquel Garrigues a la mort: Al caf de la Granota, Miquel Garrigues dicta la carta a Miquel
Dalmau (la Clenxa, el barber). En aquesta primer aclareix que ell s el Garriga del carrer Nou,
perqu no es confongui, ja que hi ha dos famlies ms anomenades Garriga a la vila. A ms, diu que
ell havia estat barquer, ofici que havien fet tamb el seu pare i el seu avi, i ms homes de
generacions enrere.
Miquel Garrigues es queixa perqu, des que van fer el pont a lEbre, va haver de deixar el seu ofici
de barquer i demanar feina a la mina. Explica que un dia, ja jubilat, va anar a lapotecari Honorat i
aquest li va mostrar un quadre que ell mateix havia pintat: hi havia una barca amb un barquer de
barbes blanques, que portava gent nua (fa referncia al barquer Caront de la mitologia
grecoromana). A partir daquest fet, Miquel es deman si era veritat que hi hauria un barquer que
havia de transportar els morts i fou aleshores quan se li va ocrrer la idea de demanar-li a la
senyora Mort la plaa de barquer quan en Miquel mori.
VOCABULARI
trasps: mort / barrina: pensa / enquimerat: inquiet / desdia, galvana: mandra / barrinaire:
persona que fa barrinades (explosions mina) / apotecari: persona que feia medicines.
O
PRELUDI DE TRASPS
El conte comena dient que lvia est espantada, i que no deixa de mirar als familiars i vens que t
al voltant, tot i que no gosi dir cap paraula. Ms endavant, sexplica que el seu difunt marit, en
Joaquim, havia volgut plantar una figuera i la dona shi havia intentat oposar. Tot i aix, ell va acabar
plantant-la. Al cap del temps, de seguida que lavi va morir, lvia va serrar larbre.
Segons la tia Ramona, la qual no soblida mai de res, lvia est espantada perqu sap que morir i,
en fer-ho, lavi lestar esperant per passar comptes.
VOCABULARI
esfereda: espantada / savien (aviar-se): es deixen anar / tup: olla petita / feredat: por terrible
/ va mau: va beguda.
O
ELS DELFINS
En Miquel explica que li ha sortit molt b el condol que ha hagut de donar als familiars del
Constant Cirera desprs que aquest mori. Ms endavant, explica que ell t la tasca de ser el primer
en donar el condol quan mor alg de la vila, i diu que ha esdevingut ell el primer gaireb sense
haver-ho parlat els del poble. A ms, diu que la seva tasca s molt difcil i est molt preocupat per
qui ser digne docupar el seu lloc quan ell no hi sigui. Diu que hi ha tres candidats, per a ell cap li
acaba de fer el pes, ja que considera la seva tasca no la pot fer qualsevol.
VOCABULARI
condol: expressi de dol / aplomat: ser i segur / senyorvol: digne duna persona dalt rang /
cofoi: satisfet / gallejar: presumir / exquies: cerimnies funerals / enze: persona aturada /
delf-delfins: persona que s considerada hereva del poder, la riquesa o el prestigi duna altra.

G
UN ENIGMA I SET TRICORNIS
Al principi del conte sexplica que van posar ms gurdies civils dels que ja hi havia, per tal de
controlar tot el que passava a la vila. Aix, la gent havia de dissimular i fer les coses damagat, per
igualment els gurdies no tenien res inusual per posar al seu informe, ja que no sassabentaven de
gaires coses. Cristfol, per exemple, anava a veure a Marieta Peris a les nits amb lexcusa
dexplicar-li tot all que li havia demanat la germana de la noia (que era dun altre poble) que li
expliqus.
Un dia diumenge en qu hi ha partit de futbol, els que hi assisteixen es divideixen en dos grups: els
esperanats i els deprimits. Aquests fins i tot fan apostes sobre com anir el partit i, en un principi,
sembla que perden els esperanats. Per a mig partit, quan un de lequip contrari estava a punt de
marxar, va sonar un xiulet que va fer aturar el jugador. Al demanar explicacions a lrbitre, aquest
va dir que ell no havia estat. Fou aix com es descobr que hi havia un rbitre fals, que segu durants
molts ms partits, xiulant a favor de lequip local.
Els gurdies empaitaven i engarjolaven diversos homes, per mai van donar amb lencertat. Per
Cristfol s sabia qui era, ja que lrbitre fals va anar a confessar-se a lesglsia i, desprs, el capell
li ho havia explicat a Cristfol. Aix, una nit abans que tingus lloc el partit final de la lliga, el mossn
i Cristfol van estabornir el gurdia la Broca perqu no pogus assistir al partit i descobrir el fals
rbitre. A ms, el mossn havia aconsellat a aquest rbitre que el millor era seguir endavant, segon
deia ell pel b del poble i del mn (perqu si la gent perdia linters en el futbol, sinteressaria per
la poltica i seria tot un enrenou i molts problemes).
VOCABULARI
tricornis: gurdies civils / fanfrria: jactncia, arrogncia / escptic: desconfiat (aqu, pessimista).
11
AMARGA REFLEXI SOBRE UN MANAT DE CEBES
El protagonista del conte, Manuel la Lloca, s enxampat robant un manat de cebes i els gurdia
civils lobliguen a espiar el venat per explicar-los-hi qu fan, a canvi de no enviar-lo a ell a la pres.
Aix, Manuel la Lloca cada nit surt a espiar, per al final tothom el pega per haver revelat alguna
cosa o altra.
Per el 15 de novembre de 1958 lenxampa el sereno Horaci Campells. Aleshores, Manuel li ho
confessa tot, i demana a lHoraci que lajudi a esbrinar qui prepara la vaga de la mina Segre, a canvi
de no dir als gurdies que Horaci mant una relaci amb la dona dun dels gurdies. A continuaci,
Horaci el pega, i no se sap si lacaba matant o no.
Tot aix, segons sens diu, apareix escrit en el meticuls diari dHoraci Campells, per es veu que la
part en qu Manuel fa xantatge a Horaci no apareix, i quan aquets ltim lestomaca tampoc.
VOCABULARI
borrascosa: plena desdeveniments desordenats / sereno: vigilant municipal que ronda a les nits /
embolcat: cobert / obscurina: obscuritat / guipar: veure / enllepolir: atreure / atallar: veure
/ camallada: passa / concilibul: reuni de gent per realitzar quelcom illcit (contrari a la llei) /
trotskistes: a favor de Trotski (un dels poltics organitzadors de la Revoluci Russa).

12
LASSASSINAT DEL ROGER ACKROYD
El protagonista s en Dami, que fa un monleg tot confessant-li al Sebasti (amic seu i jutge de
pau de la vila) que ha matat en Teodor de Peris. Dami confessa la seva passi per les novelles de
detectius i diu que detesta que linterrompin mentre llegeix. A ms, diu que el dia que va matar en
Teodor havia comenat a llegir Lassassinat del Roger Ackroyd, dAgatha Christie i estava molt
interessat en el llibre.
El que va succeir s que durant aquell mat, que havia decidit sortir a la porta de casa a llegir el
llibre, linterrompen varies persones, i ell se sent molest. Finalment, mentre va explicant al jutge de
pau la trama del llibre que s intrigant i ho barreja amb el que li va passar amb ell aquell dia
tamb de forma intrigant explica que en Teodor se li acost diverses vegades a observar-lo, per
ell no se nhavia adonat. Aleshores, quan estava en el punt lgid de la novella, Teodor se li acost
per dir-li que lassass era el doctor Sheppard. Enfadat, Dami dispar Teodor i diu que lhagus
disparat ms vegades si no fos perqu un dels trets va anar a parar a una somera i la sang que li
sort va fer que en Dami es desmais.
VOCABULARI
ufanar: presumir / abraonar: llanar-se contra alg / catxap: conill novell / a tomballons: a
empentes i caient per terra / destarotar: desconcertar / cafrada: acci prpia dun cafre, dun
brbar / manescal: veterinari / enllaminit: atret per alguna cosa / escarxofar-se: posar-se ben
ample en el seient amb tota comoditat / marrar-la: equivocar-se / acoquinar: acovardir / fitar:
mirar de fit a fit / somera: femella de lase / anca: part posterior de lesquena dels animals de
crrega.
13
AMOR FATAL EN DECBIT SUP
Aquest relat est protagonitzat per Gervasi Fenolleda, propietari duna empresa minera que havia
estat de la seva famlia feia diverses generacions.
Gervasi es troba a mitjanit en el seu despatx tot trasbalsat i preocupat, i es passa mig conte
lamentant-se pel que ha fet, i ho lamenta per la seva casta esposa, la seva petita filla i per tota la
seva dinastia.
Finalment, es descobreix que all que el turmenta ha estat el que ell
anomena adulteri, ja que ha mantingut pensaments impropis mirant una
retrat de Claudia Cardinale, una famosa actriu de lpoca. Mentre es
vesteix, intenta evitar mirar cap al sof de la foto, on est estirada la
Cludia. Al final, Gervasi pren una decisi en veure un punyal sobre la
taula, el qual havia servit de tallapapers sobre. Sembla que hagi decidit
sucidar-se per, finalment, clava el punyal diverses vegades al retrat de
la Claudia.
VOCABULARI
decbit: posici del cos quan hom jeu / sup: ajagut desquena, molt gran, mxim / lignit: carb
/ atallar: frenar / panteixar: respirar foradament / diplodocus: espcie de dinosaures /
antediluvi: dabans del diluvi / oprobi, ignomnia, infmia: deshonor pblic / espill: mirall /
ignominis: que mereix menyspreu pblic / esmenar-se: corregir-se / missaire: que va molt a
missa / canonge: membre duna esglsia o catedral / fat: dest.
14
GUARDEU-VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES
L'ltim conte d'El Caf de la Granota, el ms llarg, s tamb el ms inquietant. Gira al voltant de la
malaltia del petit Carles, fill de Gabriela i de Marcell Montenegre, els quals no estan passant per
un bon moment en la seua relaci. El relat ens porta endavant i endarrere en el temps: hi
descobrim les escapades amoroses de Marcell a Tortosa (amb la Paulina), aprofitant viatges amb
el llat per baixar-hi carb; ens preocupem per la salut de Carles i per saber com acab la visita que
Gabriela, sa mare, emprengu amb ell a Lleida, per descobrir qu li passava al petit; i tamb ens
adonem que tot s'ha d'interpretar des d'un moment posterior, en el qual s'est duent a terme un
judici amb Gabriela com a acusada. Acusen a la Gabriela degut a qu la bruixa que va anar a veure a
Lleida li diu que la primera persona que li doni un pet a en Carles quan arribin a Mequinensa s la
que li est desitjant i causant un mal al petit. Per aix, al baixar, clava una navalla a alg, per no
se sap a qui exactament Marcell, Adelaida (mare de Marcell) o Carlota (mare de Gabriela).
Element indispensable del conte s la creena en supersticions i en prctiques mgiques, per part
d'alguns dels personatges. Podrem dir que sn les desencadenants de l'acci final de Gabriela,
acci que l'autor no ens acaba d'especificar amb total claredat i que deixa a interpretaci del lector.
VOCABULARI
guardar-se de: evitar fer alguna cosa / esdentegat: a qui manquen dents / carranquejar: anar
lent / brancal: tros de terra conreada / esmorteir: fer menys viu / bromalles: fragment de
nvol.