LAIGUA I EL MAR:

UN TRESOR PER A TOTS

pEriLL AL MAr
dEnric LLuch

(Decorat nic: fons mar amb coralls, peixos, crancs, mfores,

etc.)
ESCENA NICA

(En escena, Nept, amb el trident, i la SireNa Fallera, amb un

peix a la m,fan la migdiada asseguts sobre un seient
de corall. A un costat i a laltre, Polp 1, Peix 1 i
CraNC 1 canten una can de bressol.)
PolP 1, Peix 1 i Cranc 1.
Ballmanetes, toca galtetes,
toca-les tu, que les tens boniquetes.
La ball, ball, la cueta de la gallina;
la ball, ball, la cueta del nostre gall.
Nostre gall s cantador,
canta de dia, canta de dia.
Nostre gall s cantador,
GUIA DIDCTICA:
canta de dia i de nit no.

2
sirena Fallera. (Obri un ull, ala el nas i olora.) ui, quina olor ms
estranya!
PolP 1. Olor? Jo no sent cap olor, senyora Sirena Fallera, reina de
les aiges del mar.
sirena Fallera. doncs, mira, ac fa una olor que no s normal...
Peix 1.Ara que ho diu, majestat, tamb jo sent una olor com de...,
com de...
Cranc 1. Com daigua salada, tararot. De qu vols que faa olor el
mar?
NePt. (Obri lull, badalla i sestira.)
Est vist i demostrat
que no puc fer la migdiada
encara que estiga baldat.
sirena Fallera. deixat estar de migdiades i olora.
NePt. (Olora.) Que hi ha xocolate per berenar? Mmmm,que bo! Hi
ha xurros tamb?
Peix 1. No fa olor de xocolate, senyor Nept, rei del mar.
NePt.Ah, no? (Torna a olorar.) s veritat.Ara que ho dius, no acaba
de ser xocolate...
sirena Fallera. ni de xurros tampoc. (A Peix 1.)
A veure, peix,
crida la colla despies
ara mateix.
Peix 1. A les seues ordres, majestat. (Crida.) Peixos espies, a formar!

(Entren els quatre PeixoS eSpieS, cadasc des dun rac distint
de lescenari.Porten ulleres de sol,gavardina i naveguen mirant
dun costat i de laltre. Formen davant de la SireNa Fallera i
de Nept.)
sirena Fallera. marxeu en direcci a babord, a estribord, a la proa
i a la popa i investigueu don ve lolor que sentim.

(Els PeixoS eSpieS fan una salutaci i ixen pel mateix lloc i de
la mateixa manera que han entrat.Entra Polp GeGaNt amb un
mocador al cap, un quadre en blanc, una paleta de pintor i un
grapat de pinzells.)
PolP GeGant.
Majestats: ja estic preparat
per a fer-los el retrat.
NePt. Havem quedat per a hui?
PolP GeGant. I tant! Vinga, va, anem all. El rei, a la dreta; la reina, a
lesquerra. (Ho fan.) I ara, no moguen ni un pl.
sirena Fallera. Podem parlar almenys?
PolP GeGant. S, si no mouen la boca.Vinga, va, quiets. (Comena a

pintar.)

(Polp 1,Peix 1 i CraNC 1 es queden darrere del pintor observant

la seua feina, opinant sobre el quadre i,de tant en tant,olorant.
Se senten una dolaina i un tabalet.)
NePt. Qu passa?
Peix 1. Per a mi, que ve tronant.
Cranc 1. Aix em sembla a mi tamb,tot i que deu ser una tronada
musical.
PolP 1.Tronada? Jo no he vist cap llamp...
sirena Fallera. calleu i no digueu ms favades. sn una dolaina i
un tabalet.
NePt. Ara que ho dius tu,s,semblen una dolaina i un tabalet,per,
a quin sant toquen?
PolP GeGant. (Enfastidit.)
Si no paren de parlar,
els traur la boca torta
i ja no em voldran pagar.
_

Entren SireNeta 1 i SireNeta 2. Porten, cadascuna, un saquet

entre les mans.
Sireneta 1. La voluntat per a la falla marina!
Sireneta 2. La voluntat per a fer la festa gran!
NePt. (Fent-se lorni.) El pintor mha dit que no em moga, aix que
no puc traurem els diners de la butxaca.
sirena Fallera.no li feu cas,sirenetes.si no en trau per les bones,
regireu-li les butxaques. (A PolP 1, Peix 1 i Cranc 1.) I
vosaltres,no us feu el despistat i deixeu la voluntat.Per cert,
sirenetes, com porteu lassumpte de les falles?
Sireneta 1. Molt b, majestat.
Sireneta 2.Ahir mateix, plantrem la gran i la infantil.
NePt. (Mentre es trau els diners de la butxaca.) Caram!, s que passa
el temps de pressa.
PolP GeGant. (Remugant.)
Entre parlaments i contarelles
no es mantindran gens quetets,
de manera que les celles
meixiran sense pelets.

Entren SireNa Pepot i SireNa DolaiNera. Continuen tocant el

tabalet i la dolaina fins que sacaba la tonada.
sirena PePot.
Sc la Sirena Pepot,
la sirena masculina,
i toque tan b el tabal
que sc com el gran bruixot
de la msica mundial.
Visca la falla marina,
la gran Sirena Fallera
i el nostre rei Nept.
_

(Sencara amb la SireNa DolaiNera.)

I, ara, et toca parlar a tu.
sirena dolainera.
Sc dolainera i sirena,
i magrada el mn faller,
per aix, humil, demane
a les seues majestats
que vinguen a la revetlla
perqu estan tots convidats.
PolP GeGant. (Remugant una altra vegada.)
Si no es mantenen quetets,
meixiran els ulls estrets.

(Entren DoF i Mar ArriSSada, aquesta en

forma de sirena amb els cabells molt arrissats,
tots dos nadant a tota paleta.)
DoF. (A NePt.) Majestat! Un desastre, un desastre ens ha passat.
NePt. Calmat, Dof, i explicat.
DoF.Mhe quedat sense paraules,que li ho explique la MarArrissada,
que ho ha observat en primera fila.
mar arrissada. majestat, un vaixell...
NePt. Qu?
mar arrissada. doncs, que..., ai, mare! un vaixell ple de petroli...
sirena Fallera. (Inquieta.) Parla duna vegada, xiqueta, que tinc els
nervis de la cua de punta!
mar arrissada.doncs que un vaixell...ha vessat tot el petroli sobre
les ones del mar.

(Tots els presents exclamen: oh, ah, ai!, quina desgrcia, etc.)
sirena Fallera. Ja est! era lolor que he sentit!
_

Peix 1.T la ra la vostra majestat.

Cranc 1.Amb el perms dels presents, jo comence a fugir, que tinc
les potes molt lentes i...
NePt. (A Cranc 1.) Tu, no ten vages dac.

(Entren els quatre PeixoS eSpieS. Porten taques negres sobre

les gavardines o, si ms no, peces negres que imiten el petroli,
ampolles de plstic a les mans i alguna altra deixalla.)
Peixos esPies. (Alhora.)
Pels quatre punts que hem anat
hem vist alguna calamitat.
PolP 1. (Remou els braos duna manera amenaadora.)
Hem dactuar, majestats,
abans que els homes ens maten
amb totes les seues maldats,
que no s la primera vegada
que els pega per les barbaritats.

(Entra Mar eN CalMa, sireneta que navega amb molta lentitud, acompanyada de tots els peixets, polpets i cranquets que
considere el director descena.Tots vnen ennegrits,bruts i amb
deixalles entre les mans.)
mar en calma. (Parla amb tota la parsimnia.) Ja no ho suporte ms,
majestats. Com que sc la mar en calma, tot em cau a les
esquenes.Miren com mhan posat! Miren vosts els peixets.
Han observat els cranquets? I qu em diuen dels polpets?

(Els animalets bruts tracten de llevar-se la brutcia.)

DoF. (Amenaador.) Majestats:alguna cosa hem de fer abans que ens

asfixien a tots.
Peix 1. Convoquen una reuni i que vinguen els taurons.Amb les
seues dentoles impediran que les persones sacosten a lai6

gua i, si no sacosten, no llanaran deixalles...

Cranc 1. I qu fem amb els vaixells? Els taurons no podran fer res
en contra dells...
PolP 1. Cridarem els peixos serra i que serren els vaixells.
sirena PePot. i tot aix, no ho podem fer desprs de falles? ho dic
perqu com que ja estan plantades...
sirena dolainera.aix dic jo tamb.
PolP GeGant. (Desesperat.)
Si els senyors reis de la mar
no parem de xerrar,
no passar de la boca
i mai no acabar el retrat.
No emboliqueu ms la troca
que ja estic atarantat.

(Soroll fort dones barrejat amb crits dhome i de xiquet. Els

pEIXOS ESPIES sacosten al lloc don vnen els sorolls i els crits,
i anuncien.)
Peixos esPies. majestats, sapropa la sirena maregassa!
NePt. I qu sn els crits que sescolten?
Peixos esPies. (Alhora.)
Semblen dos bandolers
perqu vnen presoners.
mareGassa. (Es mou com la mar molt embravida, amb moviments vio-

lents, i entra acompanyada de Capit i de xiquet. El primer

duu un poal a la m;el segon,un grapat de plstics i de papers.
Tots dos bracegen com si tingueren por dofegar-se.) Ja els he

agafats, majestats.
NePt. Qui sn aquestes persones?
mareGassa.
Sn el capit del vaixell
que ha vessat el petroli
7

i un nanet que s molt dolent:

llana deixalles al mar
i no respecta el medi ambient.
sirena Fallera.vaja parella de dos!
caPit.ai, que mofegue, que no s nadar!
xiquet.ai, que mofegue, que no puc respirar!
NePt.No tingueu por que,mentre jo siga rei del mar,no us ofegareu.
Escolta,Maregassa,ests segura que aquestes persones sn
les culpables de la brutcia del mar?
mareGassa. ms segura que estic ac, majestat.
Peix 1. (Amenaador.) Que vinguen els taurons ms grans i que els
venten quatre mossos!
Cranc 1. (Amenaador.) Permeteu que abans els pessigue amb les
pinces a cada galta del cul!
PolP 1. (Amenaador.) Crideu els peixos serra i que els serren a
trossets!
caPit. (Implorant a nePt.)
Ai, glu- glu, glu-glu,
ai, senyor Nept,
ai, bon cavaller.
Jo ho he fet sense voler.
xiquet. (Mig plorant.)
I jo, ni tan sols mhe adonat
del desori que he causat.
mareGassa.
Punxe-los amb el trident
perqu spia aquesta gent
com les gastem per ac.
Peix 1, Cranc 1 i PolP 1. S, s,
mar en calma. encara em sembla
molt poc.
caPit. dona,que el trident s a_lat...
mar en calma. i vost s un desentranyat!
8

mar arrissada.
Molt ben dit, s senyora,
que aquest s una mala penyora.
mareGassa.
I no us oblideu del xiquet,
que no t pinta dangelet.
tots. (Criden i sesvaloten. Poden cridar, per exemple.) al capit! al
xiquet! Punxem-los amb el trident! Enmig del melic!...

SireNa Fallera Fa uN eSColtet a Nept i aqueSt dNa uNeS

quaNteS CabotadeS daSSeNtiMeNt.
NePt. (Dna tres palmellades i sala per frenar el rebombori.) Tot el
mn a callar! Deixem que sexplique la gent i,si el que diuen
no conven, ja en parlarem del trident.
PolP GeGant.
Pot estar-se ja quetet?
Home, que estic pintant-li els cabells
a lalada dels budells.
sirena PePot. no poden parlar desprs de falles?
sirena dolainera.
Bona idea, s senyor,
que no sabem si estem en festes
amb tanta i tanta remor.
NePt. A veure si atenem,per favor,i aclarim aquest assumpte abans
que siga pitjor. Parle vost, senyor capit.
caPit.doncs,la culpa,la t el vaixell que,com que est tan rovellat,
se li ha fet ms dun forat.
sirena Fallera. i sabent-ho com ho sap,per qu governa el vaixell?
caPit.senyora,de _lls en tinc un desgavell,i tots necessiten menjar...
Ja voldria tenir jo un vaixell novet de trinca, per lamo s
un gat vell que no gasta ni en pintura. I clar, amb un vaixell
mig desfet i amb les capes de rovell, ha aparegut el primer
9

forat i vegen la que hem armat!

NePt. Que el vaixell no s de vost?
caPit. no senyor rei del mar. s dun home que li diuen salazar i
que viu panxa enlaire a lilla de Madagascar.
sirena Fallera. que parle ara el xiquet.
xiquet. (Dubta. De seguida, tracta damagar-se, rere lesquena, les dei-

xalles que porta entre les mans.)

Jo no volia fer nosa,

per estava desficis
i per fer alguna cosa
he llanat uns paperets...
NePt. Uns paperets noms?
xiquet. mmmm... no.
I uns plastiquets que he trobat
mentre anava per la platja.
Per ja estic penedit
de tot el mal que he causat.
Ja no ho tornar a fer.
caPit. ni jo tampoc, majestat.
mareGassa. Jo no mho acabe de creure...
xiquet. Per si dic la veritat!
Peix 1. Furgue-los amb el trident!
PolP 1. Exacte, i que escarmente la gent.
Cranc 1.
Donels un bon escarment
i que tornen a sa casa
amb tot el cos ben calent!

(La resta dels personatges del mar sapunten,amb crits,al trident,

mentre Capit i Xiquet sagafen atemorits.)
sirena Fallera. a callar tots de seguida, que nept sho ha de
pensar.
10

PolP GeGant.
Aix s. Paren una estoneta
i els podr pintar la barbeta.

(NEPT RESTA PENSANT MENTRE ELS ALTRES PERSONATGES, QUIETS,

eS MireN elS uNS alS altreS.)
NePt. Ja mho he pensat ben pensat.
mareGassa. Parle, parle, majestat.
NePt. (A CaPit.)
Parlar amb Salazar,
el de Madagascar,
i li dir que desballeste
tots els vaixells rovellats
i en compre de ben novets
si vol seguir navegant.
I si contesta xiulant
o mostra desinters,
mavisa abans dun mes
i sabr com les gastem.
Ho ha ents tot ben ents?
caPit.
S, senyor.Aix ho far.
Anir a Madagascar
i parlar amb Salazar. (Ix nadant.)
NePt. (A Xiquet.)
Tu advertirs els xiquets
perqu cuiden b del mar.
xiquet.
Aix ho far sense tardar.

(XIQUET sapropa al pblic i declama.)

A tots els xiquets i xiquetes
que han vingut al teatret:
11
_

Jo, com molts desinquiets,

he fet una barrabassada
llanant a la mar salada
un grapat de paperets...
NePt. I no toblides dels plstics i els vidres ...
xiquet.
...i moltes altres deixalles
que no podem abandonar
i menys, encara, a la mar.

(Als personatges descena.)

Per aix, demane perd

i us promet que des dara
ja no en tornar a tirar.
I ara..., ja men puc anar?
NePt.Vs i compleix la promesa...

(Ix Xiquet nadant.)

mareGassa.
No creuen les majestats
que aquests dos individus
han eixit molt ben lliurats?
NePt.
No tho cregues, Maregassa,
que si volen canviar,
no tenen la feina fcil...
sirena Fallera. doncs a ja sha acabat.
sirena PePot. Podem seguir tocant, majestats?
sirena dolainera. o encara estan marejats?
sirena Fallera.
Toqueu la dolaina i el tabal,
que s msica tradicional.

12

NePt.

Per no feu massa soroll

que vaig a doblegar coll
i empalmar la migdiada.
( Mentre NEPT i SIRENA FALLERA es queden quiets en els seients,

SireNa pepot i SireNa dolaiNera toquen una pea curta.poden

sonar dos coets si la cosa no resulta complicada,i acompanyarho amb uns quants VISCA LA FESTA!,VISQUEN LES FALLES, o
similars.)
PolP GeGant
No tanque els ulls, majestat,
que el traur desficaciat.

En acabar la pea, SireNa Pepot, SireNa DolaiNera, SireNeta

1 i SireNeta 2 ixen descena.Tot seguit,CraNC 1,Polp 1 i Peix 1
comencen a cantar la can de bressol de lentrada descena.
Ballmanetes, toca galtetes,
toca-les tu, que les tens boniquetes.
La ball, ball, la cueta de la gallina;
la ball, ball, la cueta del nostre gall.
Nostre gall s cantador,
canta de dia, canta de dia.
Nostre gall s cantador,
canta de dia i de nit no.

(La resta dels personatges acompanyen

amb les seues veus mentre cau el TEL.)

13

AcTiViTATs
1. Desprs de llegir individualment i en silenci el text anterior,feune una lectura collectiva dramatitzada: s a dir, amb lentonaci
adequada, la dicci clara i la naturalitat dun bon actor o actriu
teatral.
2. Desprs de la lectura,per a recordar la histria i comprendre-la,
contesta les preguntes segents:
Quins dos personatges fan la migdiada quan comena lescena?
...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

A qui envien perqu investiguen sobre la causa de lolor estranya que se sent?
Quina faena ha de fer el polp Gegant?
...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

Qu demana el polp Gegant al rei nept i a la sirena Fallera

una vegada i una altra per poder fer b la seua activitat?
14

 per qu interrompen lescena les sirenetes? Qu demanen?

...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

Quin desastre anuncia el dof?

de qu es queixa la Mar en calma?

...................................................................................................................................................................................................

.........................

Aconsegueixen detenir els culpables? Qui sn?

...................................................................................................................................................................................................

.........................

com acaba la histria?

...................................................................................................................................................................................................

.........................

com lacabaries tu? creus que haurien de tenir un castic major

els responsables de posar en perill la mar? Raona la resposta.
...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

...................................................................................................................................................................................................

.........................

_. Relaciona cada personatge amb el que fa:

polp 1, peix 1 i cranc 1
nept
sirena pepot
i Sirena Dolainera
Maregassa
capit
xiquet

descriu el desastre que ha passat.

implora a nept.
canten una can de bressol.
confessa que ha embrutat el mar.
Fa de model per a un quadre.
Toquen el tabalet i la dolaina.

15

4. Llig les frases segents atentament i torna a escriure la que millor

cregues que descriu el tema principal de lobra teatral que has
llegit.
Perill al mar t com a tema principal lalegria del mn de les
falles i la importncia daquesta festa,que s ms important que
qualsevol problema.
Perill al mar s una obra que ens conta una histria divertida,
per que, alhora, ens vol fer reflexionar sobre el gran problema
de la contaminaci de laigua del mar.
Perill al mar proposa la construcci de vaixells nous per a solucionar els problemes dels petroliers vells.
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................

_. En el text teatral dEnric Lluch hem pogut comprovar que dos

dels perills del mar sn labocament de combustibles fssils com
el petroli a causa de lenfonsament de vaixells vells en mal estat
i la brutcia que llancem els humans a les aiges del mar. Quins
altres perills creus que pateixen els mars i els oceans?
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................

16

_. No tots els problemes de contaminaci sn provocats per les

grans empreses internacionals i les indstries que aboquen residus al mar.Tamb hi ha accions fetes per persones particulars
que contaminen i,fins i tot,algunes fetes pels xiquets i les xiquetes. Per aix, Enric Lluch ha volgut introduir un personatge en
la histria com el Xiquet, que actua inconscientment en lobra
com a dolent. Pensa un poquet i esmenta algunes actituds que
ocasionen brutedat a les aiges de les nostres costes i que provoquem nosaltres.
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................

_. Com a conclusi de la lectura de lobra podrs extraure,sobretot,

que la conservaci i la neteja de laigua,tant la del mar com la dels
nostres rius, llacs i cases s molt important perqu laigua s un
autntic tresor.Per aix hi ha cada vegada ms crides i anuncis a
favor dun s responsable i sostenible de laigua,perqu aquesta,
encara que semble mentida, s un b escs.
Llig, per exemple, a continuaci, els 10 consells que us oferim
per a estalviar aigua i diners, amb lobjectiu de protegir el medi
ambient:
Tanca laixeta mentre et rentes les dents;nestalviars 10 litres
setmanals.
dutxat en comptes de banyar-te;pots estalviar-ne 40 litres al
dia.
Apanya immediatament les avaries en aixetes i canonades, ja
que augmenten considerablement la despesa daigua.
utilitza la rentadora i el rentaplats tan sols quan estiguen plens,
17

i sempre adequant el volum daigua i el detergent a la crrega.

Fes s dels programes ecolgics i dels detergents sense fosfats.
rega les plantes a poqueta nit; aix nestalviars les prdues
per evaporaci. Fins un 10 %.
per a rentar els plats a m, primer ensabona i desprs renta.
A la setmana suposa una despesa de 420 litres daigua.
utilitza elements difusors a les aixetes. ho notars al _nal de
mes.
Evita tirar substncies contaminants,com ara olis,dissolvents,
pintures o daltres productes.Comporta una despesa elevada
per a les plantes depuradores.
Llava el cotxe en rentadors automtics per a un apro_tament
ptim de laigua. Optimitzen el consum fins un _0 %.
no empres lexcusat com a paperera i descarrega laigua tan
sols quan siga necessari.
Desprs de llegir el decleg anterior, escriu una o dues accions que no fas habitualment i que et compromets a portar a la
prctica a partir dara:
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................

_. Proposa alguna acci per a posar en prctica a la teua classe i a

la teua escola que tinga com a objectiu garantir un major estalvi
i un s responsable de laigua:
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................

18
_

_. Sens dubte,la lectura de lobra Perill al mar ens

ha obert la possibilitat de parlar i de descobrir moltes coses importants sobre laigua i la
importncia que t,per qu en sabem de lautor? Busca informaci a la biblioteca de laula o
del centre, investiga i emplena la fitxa segent:
FiTxA LiTErriA

AUTOR: Enric LLuch

Breu nota biogrfica

Obres que ha escrit

....................................................................................................................

.............................................................................................................

....................................................................................................................
....................................................................................................................

.............................................................................................................

....................................................................................................................

.............................................................................................................

....................................................................................................................

.............................................................................................................

....................................................................................................................

.............................................................................................................

....................................................................................................................

.............................................................................................................

....................................................................................................................

.............................................................................................................

....................................................................................................................

.............................................................................................................

....................................................................................................................

.............................................................................................................

....................................................................................................................

.............................................................................................................

Proposa als teus companys i a les teues companyes fer una exposici al tauler danuncis de la classe amb les fitxes ms completes,
amb fotografies de lautor i amb reproduccions de cobertes
daltres llibres seus. Proposa tamb muntar, en un rac de laula,
una exposici amb llibres dEnric Lluch recollits de la biblioteca
del centre i de les vostres cases.
19

Si has fet les activitats anteriors, haurs comprovat que Enric

Lluch s principalment un autor de narracions, per, en aquesta
ocasi,ens ha obsequiat amb una obra de teatre.I el teatre s un
gnere literari diferent, tal com has pogut observar, fins i tot, en
la manera com sescriu,perqu el teatre t unes caracterstiques
prpies. Les principals sn les segents:
caracterstiques dels textos teatrals
sn textos dialogats que lautor escriu perqu siguen llegits,
per, sobretot, perqu siguen representants en un escenari.
conten normalment una histria, com els textos narratius,
amb un conflicte que shi presenta, que es desenvolupa i que,
finalment, t un desenlla.
Es diferencien visualment perqu usen diferents tipus de lletra
i perqu no sordenen dins de la pgina com els textos narratius:
- Hi ha unes entrades o acotacions escniques que
descriuen la decoraci de lescenari,els sons que sescolten,la situaci dels personatges,el seu vestuari,etc.
Solen escriures en cursiva al principi de lobra o de
lescena o al mig dels dilegs.
- Hi ha el nom dels personatges que parlen collocat
ben visiblement al principi de cada un dels parlaments
que fan. Sescriuen sempre amb majscula o versaleta.
- Hi ha unes acotacions dinterpretaci que indiquen
les accions que fan els personatges i que ens expressen
lactitud o lestat dnim amb qu les fan.Solen escriures en cursiva i sempre entre parntesis desprs del
nom o enmig duna frase de dileg.
- Hi ha els parlaments dels personatges , que sn
les paraules que han de pronunciar en una representaci: s a dir, els dilegs. Sescriuen sempre amb lletra
redona.
20

Tenint en compte les caracterstiques indicades anteriorment,

torna a llegir el fragment de lobra que them seleccionat a continuaci i subratlla de color roig les acotacions escniques, de
color blau els noms dels personatges,de color verd les acotacions
dinterpretaci i de color negre els parlaments dels personatges:

Entren DoF i Mar ArriSSada, aquesta en forma de sirena amb

els cabells molt arrissats, tots dos nadant a tota paleta.
DoF. (A NePt.) Majestat! Un desastre, un desastre ens ha
passat.
NePt. Calmat, Dof, i explicat.
DoF.Mhe quedat sense paraules,que li ho explique la Mar
Arrissada, que ho ha observat en primera fila.
mar arrissada. majestat, un vaixell...
NePt. Qu?
mar arrissada. doncs, que..., ai, mare! un vaixell ple de
petroli...
sirena Fallera. (Inquieta.) Parla duna vegada, xiqueta, que
tinc els nervis de la cua de punta!
12. Proposa als teus companys i a les teues companyes fer una exposici a la biblioteca de laula amb llibres de teatre recollits de la
biblioteca del centre i de les vostres cases.
1 Sigues ara creatiu i fes el que nosaltres li vam proposar a Enric
Lluch.A ell li vam demanar que donara vida als personatges de
la nostra falla infantil a partir dun dibuix amb lesbs del monument.Una activitat molt estimulant per a un escriptor com Enric
Lluch,per que per a tu tamb ho pot ser.Per tant,et proposem
un joc. Selecciona una fotografia o una illustraci duna revista
o diari que tinga, naturalment, diversos personatges persones
21
_

o animals i digues amb veu alta una, dos, tres... acci... Escriu
un text teatral inspirat a partir de lescena que hi ha descrita.
Fes-ho al quadern o en fulls sols i, desprs, llig el resultat als
teus companys i les teues companyes.
14. Si has arribat fins ac, et donem les grcies, en primer lloc, per
haver-nos fet tant de cas i com que suposem que deus haver
aprs moltes coses relacionades amb la contaminaci, amb ls
responsable i sostenible de laigua, amb el teatre i tamb amb
les falles et volem convidar a visitar,durant la prxima setmana
fallera del 200_, la nostra falla infantil Plaa de la Malva dAlzira,
perqu comproves com es transforma ara a linrevs un text
teatral en un monument faller.Ah, i no us oblideu de llegir els
cartells! Perqu, com ja sabeu, LleGir s cultura.

22