Llus Sol i Perich

2009
Castanyot!
Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



1
Marameu
Torracastanyes

Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en teniu marrameu mort.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta:
pica ben fort.

Marrameu i Marrameua
s'emboliquen un llenol;
feien veure que era un home
i era una fulla de col.

Marrameu ja no s'enfila
pels terrats ni pels balcons;
que t una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

(Popular catalana)

La castanyera

Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera;
ven castanyes de la muntanya
a la plaa de la ciutat.

La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc, cloc,
i al ballar sempre gira aix.

(Popular catalana)


El ball
de la castanya

Vora el foc hi ha la mainada
que castanyes fa torrar,
quan estiguin bufadetes
el gatet hi jugar. (bis)
La castanya reinflada
pega bot i fuig del foc,
qui t la sort dagafar-la
no nha danar a aplegar a lhort.
No nha danar a aplegar a lhort. (bis)

(Popular del Pallars)

Pet-Patum

La castanyera cou castanyes
en un bid foradat.
Poseu-men una dotzena
en un diari embolicat.

Pet-patum, pet-patum,
pet fa la castanya.
Pet-patum, pet-patum,
Foc, castanya i fum.

La castanyera abrigada
porta un mocador al cap,
cou castanyes i moniatos
per a tots els vilatans.

(Tornada: Pet-patum...)

La castanyera no deixa
que sapagui mai el foc,
les castanyes ben calentes
shan de menjar a poc a poc.

(Tornada: Pet-patum...)

(Popular catalana)


Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



1





















(Escenari fosc. Vora la llar de foc de la cuina. Taula parada. La vella Pelleringa torra
castanyes asseguda en un tamboret. Msica: Marrameu torra castanyes. Mentre
sona la msica alegre, van sortint lentament els/les narradors/es amb un ciri encs a
la m, o una carabassa, i les fotos dels difunts Lejandru i Marrameu. Anuncien amb
una cantarella monacal i fnebre)

Narrador/a 1 (Misteri): Recordem, petits i graaaaans...

Narrador/a 2 (Tragdia): ...qu va passar per Tots Saaaants.

Narrador/a 1 (Misteri, mostra la foto del gat): Per qu s mort en Marrameeeeeu?

Narrador/a 2 (Tragdia): Avui sabreu a qu es deeeeeu.

Narrador/a 1 (Pena, mostra la foto del gat): Bon gat de la Pelleriiiiinga.

Narrador/a 2 (Resignaci, assenyala al cel): El Senyor al cel el tiiiiinga.

Marrameu: Maaaaau!

(Passa lesperit den Marrameu i sasseu a la vora del foc. Els/les narradors/es
deixen el retrat sobre la taula i sasseuen a la vora del foc amb lespelma a la falda.
Treuen el mocador i ploren. Sillumina lescenari)

Narrador/a 3: (Surt picant de mans, manant la pressa): No ens entristim. Vinga,
vinga!
Castanyot!

1r Acte 1a Escena
Dia de difunts

Vella Pelleringa

Narrador/a 1


Narrador/a 2

Marrameu


Narrador/a 3


Narrador/a 4


vies-avis
Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



1

Narrador/a 4 (T una idea): Presentem: la Pelleringa!

(Estiren la Pelleringa per una mniga. Ella es resisteix i engega tothom)

Narrador/a 3: Vdua, de carcter ranci...

Narrador/a 4: ...den Lejandru, en pau descansi.

Narrador/a 3 (Mostra la foto del difunt): Perqu es va morir? Fa riure...

Narrador/a 4 (Rient): ...es va descuidar de viure!

(Els/les narradors/es deixen el retrat sobre la taula i sasseuen a la vora del foc amb
lespelma a la falda. Treuen el mocador i ploren. La Pelleringa, sacseja les
castanyes, saixeca i sospira alant el retrat)

Pelleringa: Ai! Pobre Lejandru. No eres bo per a res... per feies companyia... Ai!
Com en Marrameu que... per cert, des dahir que no el veig... (Busca per no veu
lesperit del gat a la vora del foc)

Marrameu: Maaaaau!

(Van sortint les vies i avis que sasseuen en un costat de lescena, en un banc, en
cadires o amb els peus penjant de lescenari. Shi estaran fins al final)
Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



2












(Les narradores entren portant un ciri, illuminen la Pellofa, que les segueix)

Narrador/a 5 (Assenyalant la Pelleringa): No es refia de la nta. (Comprensiva) s
tan pmfila i distreta...

(La Pellofa satura al mig de lescena, dubta. Posant-se les ulleres a la boca telefona
pel mbil)

Pellofa: s sper fort! Haig danar a enterrar el iaio Lejandru... i un gat! Tho juro! I
qu em posar? Ala! Tu creus? (Excitada, t una idea) Ja ho s, un abric de
pell! Divina de la muerte! Anda que no s fashion...

(La Pellofa es queda al mig de lescenari trucant o pintant-se els llavis o maquillant-
se)

Narrador/a 6 (Alant el ciri cap a un lateral): I aquell que ve tan refet, ben segur que
s el seu nt.

(En Pell surt a escena, camina com un perdonavides, passa de la iaia. Llena un
pet a la narradora i es toca la bragueta)

Pell: Ei! Trucam... potser estar lliure... (Mira el pblic per sobre lespatlla i els
desafia) Qu, tius, qu, mireu? Tu, vine, vine, si en tens...

(En Pell engega el pblic i els ignora. Es queda a laltra costat de lescenari
concentrat en la msica que escolta per lauricular, ballant a cops de cap i trucant pel
mbil)

Narrador/a 5 (Assenyala): La Pellofa...

Narrador/a 6: ...i en Pell,

Narrador/a 5 i 6 (A cor, pontificant): un parell que Du nhi do!

(Els/les narradors/es deixen les espelmes a la taula i shi recolzen. Prepararan les
olives i la beguda per als convidats al dol)
1r Acte 2a Escena
Can penja i despenja
Vella Pelleringa
Narrador/a 1
Narrador/a 2

Marrameu
Narrador/a 3
Narrador/a 4

Narrador/a 5


Narrador/a 6


Pellofa


Pell

Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



3














(Les pretendentes es van apropant a en Pell i li ofereixen el cor de cartr pintat, li
reciten un rodol o poema cursi i es queden embadalides)

Pretendenta 1 (Melosa. Recolzant-se a lespatlla, li dna el cor): Mestimes, Pell,
xuixo meu?

Pretendenta 2 (Sospirant als seus peus): Ai! Pell, em tens el cor robat... (Sabraa
al cor).

Pretendenta 3 (Bleda. Llena el cor per terra): Pitxurrrrrri! Qui sn totes aquestes?

Pretendenta 4 (Indignada): Pell? Em pensava que noms jo... Mhas trencat el cor.

(Esparreca el cor pel mig i sen va a plorar prop del pblic, donant lesquena a en
Pell)

Pell (Aturant-les i desempallegant-sen): Pssss! Que de carinyo en tinc per a
totes...

Pretendenta 1: Ai! Si fossis lhereu, Pell... no et direm pas que no. (Shi repensa i li
pren el cor i se naparta) Per, si noms tens carinyo...

(Les pretendentes salcen i comencen a marxar per un lateral de lescenari)

Pell (Pinxo): Pssss! Aviat ser lhereu de la Pelleringa i macabareu abans la
pacincia que els calers...

(La Pelleringa sala duna revolada i es planta al mig de lescenari amb les mans a
la cintura, les xicotes comencen a marxar a poc a poc)

Pelleringa (Al pblic): Ests fet un bon tarambana, tu, Pell. Lavi Lejandru encara
s calent... (Amenaa i clatellot) Au passa... carcamal.

(En Pell surt. La Pelleringa es queda en un costat, fent gestos cap a fora descena,
maleint els qui van marxant)

Pelleringa: I vosaltres... Au! Aneu, fresques, que sou unes fresques!
1r Acte 3a Escena
Pretendentes
Vella Pelleringa

Narrador/a 1
Narrador/a 2

Marrameu
Narrador/a 3
Narrador/a 4
Narrador/a 5
Narrador/a 6
Pellofa

Pell


Pretendentes

Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



4













(En Torracastanyes apareix per laltre costat de lescenari, traginant socs o llenya.
Ho llena a terra, prop del gat que sesvera i se naparta. La Pellofa tamb es
sobresalta)

Marrameu: Maaaaao! Pfffffff! !

Torracastanyes (Para lorella, no veu lesperit del gat): Mha semblat sentir una veu
de gata maula?

Pellofa (Amb la m al pit, sense al, espantada): Torracastanyes!

Torracastanyes (Para lorella. Al pblic. Amb desdeny): Ah! S, s, mita-la la
gatamaula... (Salutaci afectada, falsa) Pellooooofa!

Pellofa: Torracastaaaaaanyes! Tinc un susto que no veas... (Exagerant) Tinc el cor
fora les entranyes... far la fi den Marrameu.

Torracastanyes (Falsa pena i impotncia): Ep, ep! En Marrameu el vaig estrepitjar
sense voler... Ms ben dit, en Marrameu sem va posar sota el peu... (Clava cop
de peu i fa fugir el gat).

Marrameu: Maaaaao! Pfffffff! !

Torracastanyes: (Sespolsa la camisa bruta i sapropa a la pellofa, bavs, li pren les
mans). Pellofa...

Pellofa (Desfent-sen): Ai! No siguis grapellut...

Torracastanyes (Llagoter): Pellofa, al mas li cal un home, necessitareu un mosso,
com jo... penseu-hi. Us convinc... Amb aquestes manetes no podeu pas traginar
llenya, ni donar menjar als porcs...

Pellofa: Ai! Darling, no siguis ordinari... ja mho anir espellofant com pugui...

Torracastanyes (Arrebatat de desig o de rbia): Jo s que tespellofaria aqu
mateix...

1r Acte 4a Escena
Gatamaula
Vella Pelleringa

Narrador/a 1
Narrador/a 2

Marrameu

Narrador/a 3
Narrador/a 4
Narrador/a 5
Narrador/a 6

Pellofa


Torracastanyes

Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



5
Pellofa (Apartant-lo amb menyspreu): Ai! Porfa... un mosso... no s pas de qu
viurem?

Torracastanyes: Ara que falten en Lejandru... i en Marrameu... tot aix podria ser
teu. La Pelleringa... es fa gran... Pellofa, quatre espants ms i ser al calaix...

Pelleringa (Sha anat apropant a la parella. Al pblic): Ah, nois! No els sentiu? Em
volen matar a disgustos! (Decidida) Ja us fotr jo!

(La Pelleringa agafa en Torracastanyes per lorella i el fa fora)

Pelleringa: Per fotrem els calerons, per a res ms no sou bons!

(La Pelleringa clava clatellot a la Pellofa que marxa component-se el vestit i el
pentinat, tota tibada)

Pelleringa: Aquell carcan tentabana! Que nets de Pellofa... (Al pblic, trista) La
gent gran fem nosa, el que s nostre o ho volen seu... (Sasseu a torrar
castanyes. Trista i sola).

Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



6










(El senyorito Castanyol espia i surt a escena. Dissimuladament sapropa a la taula,
sense que la Pelleringa el vegi. Fa traguinyol i seixuga els morros amb un mocador
fi, pica una oliva)

Castanyol (Mastegant, arrossegant la veu melosa): Zeora Pejeringa,a ut, lu que li
cal companyia...

Pelleringa (Saixeca): Companyia? Que no veu quina gentada? I els haig de
mantenir... i no estan mai ni tips ni contents!

Castanyol (Li dna la ra): Endeluego... Sin embargo, yo zc un paio alegre... que
zempre et congteng com un xinxul, guinxul... congteng com unes pasqes...
digo!

Pelleringa (Traient-sel de sobre, agafant la foto del difunt): Senyor Castanyol, no
veieu que estic de dol?

Castanyol: Zeora Pejeringa, no penzi m en er Lejandru... (Li pren el retrat, el
deixa sobre la taula i aprofita per picar una oliva, la contempla i parla amb la boca
plena) Una gran prdua. Mentre va viure er Lejandru, mai no mus va faltar de res.

Pelleringa: No, ni ara tampoc... (Agafant el retrat del gat) Faltar, faltar... trobo a faltar
en Marrameu... el gat era el ms espavilat de casa. Lhagus fet hereu. Lhereu
Marrameu (Pausa trgica) I: Patum! Es veu que li va petar una castanya als
morros... aix va dir el mosso. Traumatisme crneo-enceflic! Quina mort ms
horrible! No men s avenir...

Castanyol (Ala el got o el porr, lofereix a la Pelleringa): Pa la pena, un traguinyol.
(Beu).

Pelleringa: Mital el senyorito, menjar i beure i ms gandul que el jeure... entre tots
em cardareu a la misria.

Castanyol: Con lus diners que t ut... Zi vol se lus, lis, los, asministro jo..., lo que
voldria er Lejandru... pa una amic ze fa lo que zigui... una oliva?

Pelleringa: s el que voldries tu, senyorito! Pelacanyes! Aquest lhaig daturar, o
sem fotria un bou amb banyes!

(Ala la torradora i el persegueix. Les narradores-cambreres empenyen el senyorito,
que es resisteix a abandonar el tiberi i se lenduen fora descena)
1r Acte 5a Escena
El senyorito Castanyol
Vella Pelleringa

Narrador/a 1
Narrador/a 2
Narrador/a 3
Narrador/a 4

Narrador/a 5

Narrador/a 6


Castanyol

Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



7











(Tot seguit la Pelleringa sencara amb les ploraneres que queden a la vora del foc.
Les ploraneres la repliquen, ofeses)

Pelleringa: I vosaltres, la colla del llanto, fora tamb! Sha acabat el nyeu-nyeu. (Les
amenaa i escridassa fins que sn lluny) Falses, que sou unes falses!

Narrador/a 2: No es mereix el pa que menja!

Narrador/a 1: Aix s can penja i despenja!

Narrador/a 3: Vol deixar-ho ben lligat.

Narrador/a 4: Vol deixar lherncia al gat.

Pelleringa (Al pblic, posant-se la m al cor i al front): Noms em donen disgustos,
mestimava ms el gat, s qesti de gustos... (Trista) On deu ser, en Marrameu?
Calla, li sento la veu... (Para lorella).

(Els gats surten i sasseuen a les bambolines, a laltra costat de lescenari. La
Marrameua cus mitjons mentre en Marrameu labraa per lespatlla o la cintura. Les
narradores amb els cors de cartr formen un decorat darrere els gats)

Marrameu: Maaaaau?

Marrameua (Sopirant, melosa): Mu...

Marrameu: Maaaaau!

Marrameua: Miiiiiu.

Pelleringa: Qu s aquesta orgue de gats? Quina murga! Calleu coi! Carregosos!

(La Pelleringa es descala i tira una sabata als gats. Gat i gata i els qui aguanten els
cors i les vies fugen en desbandada. Els gats fan marrameus. La Pelleringa encara
els persegueix amb laltra sabata alada a la m. Lescena queda buida. Msica:
Marrameu torra castanyes)


Tel
1r Acte 6a Escena
Venjana

Vella Pelleringa


Narrador/a 1


Narrador/a 2


Narrador/a 3


Narrador/a 4


Marrameu


Marrameua


Narrador/a 5


Narrador/a 6
Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



8
Castanyot

Localitzaci, escenografia i caracteritzaci

(Escenari: Diada de Tots Sants. La cuina duna casa, vora la llar de foc. La vella
Pelleringa torra castanyes tota sola)

Vella Pelleringa: Vdua del seu Lejandru. Es plany de la mort del seu marit, que no
era bo per a res, i del seu gat Marrameu. No es refia de ning i menys dels qui
lenvolten. Vol deixar lherncia al gat abans que deixar-la als seus fills o als
pretendents. Per li han mort el gat. Sospita den Torracastanyes i del senyor
Castanyol. Gemegaire, amargada, rondinaire, isarda. Porta roba fosca i vella:
davantal, faldilles llargues, brusa, espardenyes i mocador al cap. Torra castanyes.
A les mans una torradora plena de castanyes sobre una foguera de socs.

Pell: Nt ye-y de la vdua Pelleringa. s cregut, presumit i t un caminar de
perdonavides. Es passa el dia empolainant-se i fent el pinxo, pendent de les
noies. Porta els cabells pentinats en punxa o cresta. Vesteix en algun estil modern
i agressius (punk, heavy, rock, rap), adornat amb cadenes, collarets, braalets i
punxes. A les mans una pinta o un clauer amb cadena i uns auriculars a lorella.

Xicotes: Un nombre indeterminat, amb text inventat o sense. Poden ser nois
disfressats. Sn les pretendentes den Pell. Van ben mudades i empolainades.
Sn atrevides, fan posturetes i intenten lligar oferint-li el seu cor pintat sobre un
cartr amb un vers carrincl o una floreta quica cursi.

Pellofa: Nta bleda i de la vdua Pelleringa. s aturada i pot ser papissota. No
sespavila i viu enganxada a les faldilles de lvia. Mastega xiclet sorollosament.
Vesteix moderna, com una pija, va ben pintada i pentinada i amb ulleres de sol
per diadema sobre el cap. A les mans un mbil (maquillatge).

Torracastanyes: s el pretendent de la Pellofa. Shi voldria casar perqu es pensa
que heretar la fortuna de la vella. Per evitar que en Marrameu fos lhereu, potser
lha mort. Ambicis, fals, llagoter, malcarat. Porta espardenyes i mitjons, pantalons
arremangats o massa curts, cintur o faixa, camisa clara, armilla, mocador al coll i
gorra o barretina. Tragina llenya i xafardeja el que fan els altres. A les mans socs
o feixos de llenya. A la boca un escuradents o un bri dherba.

Senyor Castanyol: Senyorito andals, gandul i escanyapobres. Es passeja per la
casa sense fer res i opina de tot o la fa petar, t molta terra a lHabana. En realitat
s un pelacanyes que pretn engalipar la vdua Pelleringa i casar-shi o fotre-li els
quartos. De moment se li veu el vi del porr i se li menja les olives. Potser ha mort
en Marrameu. Parla catanyol, barreja catalanades i castellanades. Porta barret o
gorra, camisa i americana o jaqueta curta torera, pantalons de mudar, elstics i
botins. A les mans un bast. A la boca un puro o un escuradents.

Marrameu: Esperit del gat difunt. Sapareix per lescenari cobert amb un llenol
blanc. Fa marrameus en diferents tons.

Castanyot Llus Sol i Perich - 2009



9
Marrameua: Esperit de la gata difunta. Sapareix per lescenari cobert amb un llenol
de colors. Cus un mitj.

Narradors/es: Entre una i sis. A les mans un ciri encs o una carabassa illuminada i
les fotos emmarcades dels difunts Lejandru i Marrameu. Treuen un mocador i fan
de ploraneres a la vetlla del dol.

vies-avis (3): Asseguts en un costat de lescenari. Una cus o fa mitja, laltra es
medica amb pastilles i laltra fulleja una revista del cor. Parlen entre elles, critiquen
el que passa en escena o entre el pblic, i sadrecen als qui actuen assenyalant i
gesticulant, renyant i amonestant.


Escenografia Attrezzo
Vestuari especial
1 taula
1 tamboret
2 cadires
1 got o porr
1 ampolla
1 plat
Olives farcides / patates
Escuradents
1 torradora
Castanyes
Llenya
4 ciris
2 retrats amb peu
Cors de cartr pintats
1 mitj
1 agulla i fil de cosir llana

1 llenol blanc
1 llenol de colors
1 barret
1 gorra / barretina
1 bast
1 puro