CROMOSO

MA 10

BIOLOGIA

Helena Calomarde Murgui

2ºBatxiller CC
 Característiques
El cromosoma 10 es un dels 23 pars de cromosomes
del ser humà i segons el nou descobriment de la seua
seqüència completa, aquest cromosoma te un total de
1.356 gens dels que només 816 codifiquen proteïnes.
Normalment se troben dos copies d’aquest
cromosoma. El cromosoma 10 es composa de més de
131.666.441 pars de bases (el material constitutiu
del ADN) y representa entre el 4 y 4,5% del total de
ADN en las cèl·lules. Els cromosomes s’agrupen en
funció del seua grandària, el número 10 s’agrupa amb
els cromosomes 6,7,8,9,11 y 12 en el grup C, els quals
són submetacéntrics medians, lo que vol dir que el
Cromosoma 10 identificat centròmer es localitza a la meitat del cromosoma
per la tècnica de bandeig i la longitud d’un braç d’una cromàtide es major
que el de l’altra.

Principals gens presents GLUD 1

El gen humà de la GLUD1 conté 13 exons i
està localitzat en el cromosoma 10. GLUD1
es l’abreviatura de l’enzim Glutamat
deshidrogenasa, una proteïna NAD-
específica que catalitza la reacció de
oxidació del glutamat desprenent-se
amoníac. Es pensa que en les cèl·lules
pancreàtiques la GLUD1 participa en el
Estructura 3D de la GLUD humana
mecanisme de secreció d’insulina, ja que la
deficiència en GLUD1 es causa del Síndrome de hiperinsulinisme-
hiperamonemia (HHS), caracteritzat per una elevada velocitat de oxidació
del glutamat que estimula la secreció d’insulina en las cèl·lules beta
pancreàtiques, m’entres que no existeix una detoxificació adequada del
amoni en el fetge.

ADRA2A
El gen ADRA2A, es el receptor adrenèrgic alfa 2A, aquests receptors
estan situats sobre la cara extracel·lular de la membrana plasmàtica i
tenen un paper crític en la regulació de la alliberació de neurotransmissors
desde els nervis sinàptics i de neurones adrenèrgiques en el sistema nerviós
central, en especial codifica un receptor cel·lular per el neurotransmissor
d'epinefrina ubicat en el cromosoma 10. No conté introns en la seua
seqüència de codificació ni en las seqüències no traduïdes. El gen se
expressa en el cervell i al plexes coroïdals fetals (la porció del encèfal
encarregada de formar el líquid cefaloraquidi que serveix de protecció al
sistema nerviós central en els fetus ).

HEXOQUINASA
El gen del cromosoma 10 es l'hexoquinasa, un enzim del tipus quinasa, que
pot transferir un grup fosfat desde una molècula de "alta energia" a altra,
que actuarà como acceptor de aquest fosfat, denominat substrat. Aquesta
transferència es denomina fosforilació. El seu rol en la cèl·lula es variat,
altrament es troba associat majorment al metabolisme cel·lular, i
específicament, es troba a la primera reacció de la glucòlisis, on aquesta
enzima fosforila a una molècula de glucosa, a partir d’un ATP, i així poder
utilitzar-la en altres processos quan sea necessari amb lo que s’inicia la via
principal de la glucòlisi, el camí principal per on els éssers vius obtenen
energia a partir de aquestos compostos.

Com se troba associada a la glucòlisis, aquesta enzima està present en

pràcticament la totalitat dels éssers vius del planeta, i es per açò que
posseeix formes i grandàries molt diverses, un romanent de la llarga
historia evolutiva de aquesta enzima.

PROPOSTES INTERACTIVES
Per fer més divertida l’exposició, el museu va posar diverses propostes
interactives relacionades amb diferents característiques de cada
cromosoma. Al cromosoma numero 10, que es en el que jo em vaig centrar, hi
havia un panel d’exposició, dues pantalles interactives i una espècie de joc.

El panel d’exposició parlava de l’ hipòfisi, una petita glàndula de la grandària

d'un pèsol, situada en la base del cervell, damunt del paladar, a través de la
qual es poden coordinar l'activitat del sistema nerviós i l'hormonal, que
funcionen estretament coordinats, cadascun depenent de l'altre.

Una pantalla interactiva parlava de l’estrès, una reacció de resposta de

l’organisme quan s’enfronta a un canvi. L’estrès es sà en condicions normals,
però un prolongament llarg d’aquest estat pot convertir-se en l’origen
d’importants problemes de salut, com una elevada tensió arterial,
irritabilitat, trastorns del somni e inclòs certa inhibició del sistema
immunitari. A la pantalla podíem trobar l’explicació de diverses causes de
l’estrès com els fadescs de tràfic, multituds, els exàmens, el por al
dentista, etc...
Y l’altra pantalla interactiva parlava de la territorialitat de les persones,
que es manifesta a partir de l'any d'edat, que ens fa sentir incomoditat i
certa agressivitat quan algú envaeix el nostre espai personal.
La quarta proposta era un joc interactiu en el qual, tenies que passar un
aret de metall per un recorregut sense apropar-te al metall que ni ha dins

del aret, perquè cada vegada que el tocaves l’adrenalina pujava i si el

tocaves massa o no anaves massa ràpid el pacient moria.

Aquest joc era per explicar la adrenalina, l'adrenalina prepara l'organisme

per enfrontar-se a situacions d’emergència o terror, es produïda per les
capsules suprarenals i expulsada al torrent sanguini quan necessitem tots
els nostres recursos per afrontar amb èxit alguna situació conflictiva.
Provoca una rapida mobilització de la glucosa als músculs, eleva la pressió
arterial i augmenta la freqüència cardíaca i respiratòria millorant el
transport de l'oxigen a les cèl·lules i dilatant les pupiles per millorar la visió.