Pràctiques a la

Universitat de València.

Pràctiques de genètica.

Per Maria José Gimeno i

Valentina Castillo
2º de Batxillerat Ciències

1
 Genètica
Una visita al cromosoma: sexe i mutació.
1ª Pràctica:
Materials i procediments

La primera pràctica tractava de la condensació de la cromatina sexual, per

a la qual utilitzarem les nostres cèl·lules salivals.
Per a la practica utilitzarem:

Primer ens rentarem la boca amb aigua, per eliminar les possibles
brutícies. Desprès amb un depressor extraguérem les cèl·lules salivals de
les galtes, fent pressió amb la mà. Més tard en un portaobjectes
dipositàrem una goteta d’aigua destil·lada amb una pipeta per poder
posar les cèl·lules en el portaobjectes. Després ficarem una goteta de
colorant(orceina) amb l’ajuda d’una altra pipeta neta.
Treballarem en parelles per això tinguérem dues vies per treballar:

2
Un dels portaojectes el cobrirem amb el cobertor i pressionàrem per que
es quedara ben fixat i agafara un color uniforme. Mentre que l’altre el
deixarem a l’aire per a que agafara bé el color i als quinze minuts el
cobrirem.

Una vegada ja teníem els portaojectes preparats, els observarem al

microscopi òptic.
Primer l’observarem a 10 augments i podíem veure una gran quantitat de
cèl·lules juntes com si fora un mantell. Passarem l’objectiu de 20x , que
augmenta aquest “mantell” i es veien les cèl·lules més diferenciades.
Passarem a l’objectiu blau de 50x, i en aquest ja podíem observar la
membrana, el nucli amb la cromatina i el Corpuscle de Barr.

3
Significat de les observacions

Els éssers humans tenen uns 23.000 gens, que determinen el creixement,
desenvolupament i funcionament dels nostres sistemes físics i bioquímics.
Normalment, el gens es trobem distribuïts en 46 cromosomes aparellats

Els parells de l’1 al 22 son igual a homes i dones i es coneixen com a

autosomes. El parell 23 està compost per els cromosomes que
determinen el sexe. Les dones tenen el cromosomes XX i el homes XY.
Com que les femelles tenen el doble de cromosomes X que els mascles
es produeix un desequilibri genètic, per aquesta raó té lloc la inactivació
d’un del cromosomes X de cada cèl·lula femenina a l’atzar per a
compensar la dosis gènica en ambdós sexes. Es produeix a 16º dia del
període embrionari, i pot ser tant al cromosoma patern com al matern.
Amb aquesta inactivació es produeix la condensació del cromosoma, i
d’aquesta condensació sorgeix el Corpuscle de Barr. El podem definir com
una massa condensada de cromatina sexual al nucli de les cèl·lules
somàtiques de les femelles debut a un cromosoma X inactiu.

2ªPràctica:
Materials i procediments

4
Per a la següent pràctica, escollim un parell de larves grossetes de dintre
del cultiu de larves, i amb cura de no xafar-les, les agarrem amb les
pinces i les fiquem sobre un portaobjectes, al qual li afegim unes gotetes
de sèrum fisiològic. Tot seguit, enganxem el portaojectes a la lupa i
intentem agafar una larva pel seu tronc mentre que amb el punxó fem
una incisió per darrere de les mandíbules.
Quan ja tenim separat el tronc del cap, busquem les glàndules salivals i
llevem la resta de la larva.
Sempre mantenim les larves humides amb el sèrum perquè del contrari,
aquestes es trencarien.
A continuació, en el següent vídeo tenim l´explicació per part del
professor de la universitat durant la nostra pràctica.

Al igual que en l´anterior pràctica, amb una pipeta afegim unes gotetes
de colorant en la mostra, tapem tot amb un cobertor i tot seguit ho posem
al microscopi òptic.

En les fotos de dalt observem al microscopi la cromatina dels nuclis de les

cèl·lules salivals de les larves condensada formant eucromatina i
heterocromatina. En la fotografia inferior esquerra, podem observar la

5
cromatina condensada amb menys augments. En les ambdues fotografies
restants observem el mateix amb un major augment.

Significat de l´observació

Cadascuna de les bandes que estan tenyides de color roig corresponen a

eucromatina alternada amb heterocromatina. On la banda de color clar
són d’eucromatina i les de color obscur pertanyen a heterocromatina.

L'estudi molecular detallat d'ambdós cromatines ha permès distingir-les

per altres propietats: així, l'heterocromatina consta de fibres de
nucleoproteïna molt condensades, quasi com els cromosomes en la mitosi
(la qual cosa impedeix la transcripció dels gens), es duplica de forma
desfasada (mostra un replicació tardana) respecte a l'eucromatina (que no
es troba condensada, i és activa en l'expressió gènica) i pot contindre
seqüències extremadament repetides.
L'estructura de l'eucromatina recorda a la d'un collar de perles,
representant cada una d'elles un nucleosoma. Els nucleosomas estan
compostos per huit proteïnes denominades histones, amb
aproximadament 146 parells de bases de ADN enrotllades a cada una; en
l'eucromatina este empaquetatge és menor per a poder accedir amb
major facilitat al ADN.
En canvi, l'heterocromatina és una estructura cromàtica que no altera el
seu nivell de condensació o compactació al llarg del cicle cel·lular,
romanent condensades durant la interfase i sent inactiva per a la
transcripció i l'expressió gènica, és per això transcripcionalment inactiva.
Al contrari de l'eucromatina, al voltant del 10% de l'heterocromatina en un
nucli en interfase es troba en un estat molt condensat que recorda a la
cromatina de les cèl·lules que duen a terme la mitosi. L'hetrocromatina
conté seqüències de ADN altament repetides, com aquelles presents en
els centrómers i telòmers.
Les larves que utilitzarem, com es pot veure en los fotografies anterior,
estaven cultivades dins d´un flascó, amb una papilla alimentària (llevat i
sucres) tapat amb un cotonpél gràcies a la qual, les larves, poc a poc,
anàvem creixent, encara que per a la nostra experiència, sols ens
interessava la mosca Drosophila en el seu estat de larva.
El professor, ens va indicar que per al correcte desenvolupament de les
larves tenien que estar a una temperatura determinada, uns 20º ó 25º
graus.

A continuació, passem a descriure les fases que té el cicle de la mosca

Drosophila:

6
- Ou

- Estat larvari
Després d'eixir de l'ou, la larva pateix dos mudes, per la qual cosa l'estat
larvari té tres estadis. En l'últim, aconsegueix una longitud aproximada de
4.5 mm. Les larves són tan actives que el mig de cultiu en què viuen,
prompte es veu recorregut per solcs i canals.
Per a açò, és millor utilitzar larves i no adults, pel fet que les millors
cèl·lules per a l'estudi de cromosomes en divisió procedeixen del gangli de
la larva i de les glàndules salivals de la larva en el seu tercer estadi i
contenen uns cromosomes enormes (cromosomes politènics) en els que es
poden reconèixer diverses alteracions i rearreglaments cromosòmics.

- Pupació
La pupació ocorre després del tercer estadi larvari. Quan la larva s'està
preparant per a pupar es retira del mig de cultiu, fixant-se a una superfície
relativament seca. La pupa mesura aproximadament 5 mm. de longitud. Al
finalitzar la metamorfosi dins del pupari, emergeix l'adult trencant
l'extrem anterior de l'embolcall puparia. Al principi, la mosca és molt
allargada, amb les ales encara sense estendre, que en poc de temps
s'estenen i gradualment el cos pren la forma definitiva. Les mosques
adultes són de color relativament clar després de l'emergència i
s’enfosqueixen en les hores següents.

- Mosca.

7
Durant el creixement i desenrotllament de les larves, la divisió cel·lular se
suspèn en certs teixits però les cèl·lules continuen el seu creixement per
increment de grandària. En tots estos teixits, els cromosomes pateixen
rondes de duplicacions repetides però sense separació dels mateixos,
procés conegut com a endomitosi. La mecànica d'este fenomen no està
encara del tot compresa ja que l'augment en la grandària dels
cromosomes politénics pareix major que aquell resultant d'una simple
extensió del cromosoma mitòtic corresponent. Per exemple, en Drosophila
melanogaster en l'estadi final de larva, les cèl·lules de les glàndules
salivals aconsegueixen un volum del voltant de mil vegades més gran que
aquell corresponent a les cèl·lules somàtiques ordinàries, que els
cromosomes han experimentat 9 a 10 cicles de duplicacions successives.
A més del canvi en la grandària, els cromosomes politènics presenten dos
característiques peculiars dels cromosomes gegants:
1. En primer lloc els cromosomes homòlegs estan associats amb la
intimitat característica dels homòlegs meiòtics. Esta condició és un
exemple extrem d'un fenomen més general denominat
“aparellament somàtic”.
2. En segon lloc els cromosomes mostren un patró peculiar de
travessa transversal que consisteix en zones cromàtiques fosques,
cridades bandes, i zones acromàtiques clares, crides interbandes.
Quan s'observen al microscopi òptic s'identifiquen com a bandes
fosques i clares transversals alternants. Encara que la majoria de les
bandes són contínues a través del cromosoma, altres apareixen com
una sèrie de punts.
El patró de travessa que presenten els cromosomes politènics és un reflex
constant de les seqüències de ADN, llavors les bandes serveixen com a
marcadors per a localitzar diverses característiques genètiques. Elles
també serveixen per a estudis filogenètics perquè permeten la
identificació dels principals reordenaments cromosòmics que acompanyen
la divergència entre espècies.
En el patró de travessa dels cromosomes politènics de les glàndules
salivals de Drosophila, no es distingeixen en aquelles regions
heterocromàtiques dels centrómeros dels cromosomes.

En aquest vídeo, podem veure tot el cicle biològic de la drosophila

http://www.youtube.com/watch?v=3nhq5ULIEA8

La visita a la universitat va ser molt interessant. Vam fer tres pràctiques,

les dues ja comentades i altra del cervell, on observarem l’anatomia y la
complexitat de la maquina més avançada del món.

Volem compartir algunes de les fotos que férem a la universitat.

8
9