Cincies Naturals

Nivell 1.2.




LORGANITZACI DE
LA VIDA


1


LORGANITZACI DE LA VIDA

Unitat daprenentatge 1
COM SORGANITZA EL MEDI ON VIVIM
Pgina 3


Unitat daprenentatge 2
COM ESTAN FORMATS ELS SSERS VIUS
Pgina 38


Unitat daprenentatge 3
EL PATRIMONI BIOLGIC
Pgina 84
2
Unitat daprenentatge 1
COM SORGANITZA EL MEDI ON VIVIM
Introducci pg 3

1. Qu s un ecosistema? pg 4

2. Els components abitics pg 4
2.1. El bitop pg 5
2.2. Els factors abitics pg 5

3. Els components bitics de lecosistema pg. 7
3.1. La biocenosi pg. 7
3.2. Les relacions de la biocenosi pg. 8
Relacions intraespecfiques pg. 8
Relacions interespecfiques pg. 9

4. Les relacions trfiques pg. 10
4.1. Els nivells trfics pg. 11
Els productors pg. 11
Els consumidors pg. 11
Els descomponedors pg. 11
Els transformadors pg. 11
4.2 Cadenes i xarxes trfiques pg. 12
4.3. Cicle de la matria pg. 12
4.4. Flux denergia pg. 14
4.5. La cadena trfica de lalimentaci pg. 16

5. Els biomes pg. 19
5.1. Els ecosistemes de les Illes Balears pg. 20

ACTIVITATS DAPRENENTATGE pg. 25
ACTIVITATS DE REFOR pg. 33
ACTIVITATS DAMPLIACI pg. 34
PRCTICA DE LABORATORI pg. 36

3

1.COM SORGANITZA EL MEDI ON VIVIM

Introducci

Pensant en els diferents paisatges o en qualsevol documental de la tele, contesta les
segents preguntes:


- Quants ssers vius creus que existeixen?
______________________________________________________________

- Totes les regions que recordes sn iguals?
______________________________________________________________

Per qu?
____________________________________________________________



- Per qu creus que sn diferents els essers vius segons les regions?

____________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________




Estars dacord que:

Els ssers vius no viuen allats, cada individu ha destablir distintes
relacions amb altres individus de la regi a on viu

Els organismes necessiten alimentar-se per crixer i reproduir-se.


Els aliments els han daconseguir del medi on viuen, aquest medi
presenta una srie de condicions fsico-qumiques (tals com tipus de sl,
pressi, temperatura, humitat, intensitat o durada de la llum, etctera)
que condicionen lexistncia de les diferents formes de vida.

4
Cada individu estableix distintes relacions amb altres individus i amb el
medi fsic presentant adaptacions als diferents aspectes daquest.

1. Qu s un ecosistema?
Un ecosistema s el conjunt dorganismes que viuen en un
lloc determinat del nostre planeta i les relacions que
estableixen entre ells i amb el medi en el qual habiten . s a
dir, est format per un conjunt dssers vius i de substncies
no vives (un espai) MTUAMENT RELACIONATS que
ocupen una zona determinada dins la Biosfera.
Per tant, l'ecosistema est constitut per un conjunt de
factors fsics i qumics (el clima, el sl, laigua, ) que
sanomenen Bitop, i el conjunt d'ssers vius (animals,
plantes, ) que en ell es troben, s a dir, la Biocenosi.
ECOSISTEMA= BIOCENOSI + BITOP
Lextensi dels ecosistemes s variable. Els seus lmits sn difcils de precisar. Aix significa
que alguns poden ser molt grans i altres molt petits.
Un ecosistema pot ser la selva equatorial, un
alzinar, una roureda, la mar Mediterrnia, un
llac. Per tamb es pot considerar un
ecosistema una clariana dun alzinar, o un
arbre caigut en descomposici dins daquesta
clariana, una platja, o una roca de la platja.
Les barreres geogrfiques que delimiten un
ecosistema no sn clares, ja que existeixen
interrelacions entre dos ecosistemes contigus;
per exemple un llac i les seves ribes, un bosc i
una clariana del seu interior o la praderia del
seu voltant, les zones de marees, etc.
Lecosistema ms gran s la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. s un
ecosistema que agrupa tota la resta decosistemes del mn: aqutics i terrestres.
Per definir un ecosistema necessitem parlar d uns components abitics (sense vida) que
ens defineixen el lloc i duns components bitics ( bio= vida), que fan referncia als ssers
vius i les relacions que estableixen.
2. Els components abitics
Sn els components que formen part de lecosistema i no
tenen vida. Parlarem del bitop (el medi i el substrat) i dels
factors ambientals que el determinen.
5

2.1 El bitop
El bitop s el medi fsic en qu viu una comunitat dorganismes o biocenosi :
Els bitops queden definits per:
1) El medi o fluid que envolta els organismes. En la biosfera hi ha dos medis:
- el medi aeri format per la zona de latmosfera prxima a la superfcie terrestre i,
- el medi aqutic, representat pels mars, rius i llacs.
2) El substrat s la superfcie sobre la qual es fixen o es desplacen els organismes (el sl on
arrela un arbre, la superfcie de laigua on sura una planta aqutica, sorra sobre la que viu el
cranc, roca , el cos dun sser viu on es troba un bacteri parsit, etc)
2.2 Els factors abitics (factors ambientals)
Sn els factors fsics i qumics que determinen les caracterstiques dun bitop : la
lluminositat, pressi, temperatura, humitat, pH, salinitat, etc. Els factors abitics que
condicionen els ecosistemes terrestres ( sl, geografia, clima: temperatura, humitat, ,)
sn diferents dels que determinen als ecosistemes aqutics (llum, oxigen, salinitat, calor
especfica...).
Depenent de la combinaci de aquests factors, les espcies varien i es distribueixen pel
nostre planeta.
Podem classificar els factors abitics en:
- Factors climtics: temperatura, humitat, llum,...
- Factors edfics ( referits a les propietats del sl): profunditat, pendent, composici
qumica, ph, gasos,...
- Factors hidrolgics (referits a les propietats de laigua): salinitat, oxigen, temperatura,
profunditat,....
Anem ara a desenvolupar alguns daquests factors abitics:
* La temperatura: En el medi aeri les diferncies de temperatura poden ser molt extremes,
molt ms que en el medi aqutic. La temperatura varia segons la latitud, i tamb amb
laltura (+ altura, - temperatura). Els organismes es distribueixen segons la temperatura.
La vida s possible des duns pocs graus sota zero fins a uns 50 C (alguns bacteris poden
viure per damunt daquestes temperatures).
Els vegetals resisteixen millor les temperatures extremes (la flora
alpina suporta fins -30 C, la del desert per sobre els 60C).
En el medi aqutic la temperatura presenta menys variacions que
en els ecosistemes terrestres. s diferent segons el mar o oce.
La temperatura disminueix amb la fondria per quan arriba a
6
certa profunditat es mant constant.
* La llum
Hi ha organismes que necessiten llum per poder alimentar-se, sn els organismes auttrofs.
Aquests organismes sense llum no poden fer la fotosntesi.
En els ecosistemes terrestres, la llum provoca una distribuci dels vegetals per capes
segons la quantitat de llum que hi arriba. La intensitat de llum que arriba als diferents medis
influeix en el comportament de molts organismes: hi ha plantes que prefereixen llocs
assolellats per crixer i altres que ho fan en zones ombrvoles.
La durada diria de la illuminaci solar, est en relaci amb la
latitud. Aquesta illuminaci regula el ritme biolgic intern de molts
organismes, regulant processos com la floraci, caiguda de les
fulles, reproducci, mudes, migracions, hbits nocturns i dirns
Els animals presenten tamb determinades adaptacions a la llum, la
ms important de les quals s la visi (els animals de vida
nocturna, com el mussol, solen tenir les pupilles dels ulls molt
grans per poder veure millor durant la nit.)
Estretament relacionada amb la visi est la coloraci dels animals
que pot ser: crptica, com la del camale, que confon lanimal amb
el medi; aposemtica o dadvertiment,
com la coloraci de les vespes o de les serps verinoses que
adverteix la seva perillositat i mimtica o batesiana, com la
dalguns insectes inofensius el quals, per no ser atacats pels
depredadors, presenten coloracions paregudes a la dels
insectes perillosos.
La llum provoca una estratificaci dels organismes tamb en el
medi aqutic: laigua actua com a filtre impedint que la llum
penetri cap a linterior.
* La humitat
La humitat s un factor de vital importncia ja que els organismes
animals i vegetals estan constituts en gran part daigua, i
aquesta s imprescindible per a les funcions vitals. El grau
dhumitat influeix en el procs de transpiraci dels organismes.
Els organismes terrestres han hagut dadoptar una srie
destratgies per evitar la dessecaci.
* El sl
El sl s una estructura complexa, que es forma per lacci conjunta dels organismes i
latmosfera sobre les roques.
Factors com la humitat, textura, estructura, salinitat, pH, etc, tenen una gran importncia
sobre el tipus d essers vius que hi pot viure, especialment la vegetal.
7
Aix la carrasca viu preferentment sobre sls calcaris, mentre que la surera ho fa sobre sls
cids. Un altre exemple molt conegut s el de les plantes carnvores, que habiten substrats
molts pobres en sals (N) i lincorporen a travs dels insectes que poden capturar. Les plantes
que viuen a les platges estan adaptades per suportar sls amb molta sal.
* La salinitat
s un factor abitic determinant en els ecosistemes aqutics. Laigua dola cont 0,5 g de
substncies dissoltes per litre, laigua marina uns 35g/l de mitjana. La major part dels
organismes estan adaptats a viure en un estret marge de salinitat.
Unes poques espcies, com el salm i l anguila han aconseguit de viure en medis amb un
ampli marge de salinitat.
CONCEPTES IMPORTANTS:
- Valors lmits de tolerncia Cada espcie t, per a cada factor abitic, uns valors
lmits de tolerncia, ms enll daquests lmit lespcie no pot sobreviure
Sn molts els factors als que viuen adaptats els organismes: temperatura, humitat, pressi,
llum, salinitat, el pendent del sl, les corrents marines, la fora del vent... Tamb, amb el pas
del temps, les espcies han incorporat adaptacions que milloren la seva alimentaci,
reproducci, defensa...
- Adaptaci. Un concepte molt important s el dadaptaci. Podem definir adaptaci
com la capacitat que tenen els ssers vius per a, al llarg del temps, modificar el seu
organisme i adequar-lo a les condicions del medi ambient on viuen. Exemples
dadaptaci: 1- Davant temperatures extremes els animals acumulen greix, plomes,
pell, migren, hivernen... 2. Per evitar la dessecaci les plantes redueixen la superfcie
de la fulla
- Hbitat. Els organismes estan adaptats en major o menor grau al medi on viuen. El
medi al que estan adaptats, lanomena hbitat.

- La diversitat s la varietat de formes de vida i dadaptacions dels organismes vius
als diferents ambients de la biosfera.

3. Els components bitics de lecosistema
Sn els relacionats amb els ssers vius que habiten en un bitop. Parlarem de la biocenosi i
de les relacions que sestableixen entre la biocenosi anomenades factors bitics:
3.1.La biocenosi
La biocenosi o comunitat es defineix com el conjunt
dorganismes que conviuen en un medi determinat.
Tots els organismes que sn de la mateixa espcie i que
viuen al mateix lloc formen poblacions, i el conjunt de les
8
diferents poblacions que conviuen en un determinat indret sanomena comunitat o
biocenosi.
Per lestudi duna biocenosi s important estudiar cadascuna de les poblacions que formen
part. Sutilitzen parmetres com: densitat, distribuci de les poblacions, taxa de creixement
Cal dir que el bitop determina les comunitats que es troben a lecosistema i, alhora, que
les comunitats dssers vius modifiquen el medi.
Quan estudiem els ecosistemes ens interessa conixer, ms que els elements en si, les
relacions i interaccions entre aquets elements.
Per entendre b un ecosistema necessitem saber qui es relaciona amb qui i com s aquest
tipus de relaci, estudiar el flux denergia i materials i tenir en compte com aix influencia a
tot el sistema o sistemes vens o a tota lecosfera.

3. 2 Les relacions de la biocenosi
Entre els organismes que conviuen a lecosistema sestableixen una srie de relacions:
alimentries, de competncia pel territori, per la parella, per la llum, pels nutrients, que
es poden donar entre els individus duna mateixa poblaci (relacions entre els pins duna
pineda, per ex. o entre els conills dun bosc) i entre individus de poblacions diferents
(relacions entre un pi i un esquirol, per ex.). Tamb sestableixen relacions de benefici o
dajuda mtua, anomenades simbiosi, o daprofitament, conegudes amb el nom de
parasitisme.
Tipus de relacions de la biocenosi
Relacions intraespecfiques:
Sn les relacions que sestableixen entre els individus duna mateixa espcie, i poden ser
temporals o permanents, de cooperaci o de competncia. Generalment, tenen com a
finalitat el benefici del grup, dins el qual sajuden per protegir-se, reproduir-se, tenir cura de la
descendncia, buscar aliment i desplaar-se.
Les relacions intraespecfiques poden ser de tipus: associacions familiars, gregries,
colonials i socials:
- Familiars: relacions que estableixen els individus per raons de parentiu per tal de
cuidar-se i reproduir-se. Per exemple: la relaci entre una ssa amb els seus cadells.
- Gregries: associaci temporal per tal de facilitar la defensa, per emigrar o per
obtenir aliments.
- Colonials: relaci entre individus que shan originat a partir dun sol organisme, el qual
sha anat reproduint asexualment. Aquests individus es mantenen units durant tota la
seva vida.
- Socials: relaci en qu es produeix una jerarquitzaci dels individus per distribuir-se
les feines.


9

UNA CURIOSITAT: les relacions entre les abelles: relacions intraespecfiques
Les abelles (Apis mellifica) formen una de les societats ms complexes i ben organitzades que es
coneixen. Sn insectes que salimenten del nctar i del pollen que els ofereixen les flors, a les quals,
a canvi, pollinitzen. En el seu cos, al final de labdomen, presenten un fibl que poden clavar als seus
enemics per tal de defensar-se. Quan aix passa, el fibl es desprn del cos de linsecte, cosa que li
provoca la mort.
En cada rusc viu una nica reina, una femella frtil de la qual descendeixen
tota la resta dindividus de la comunitat. Quan neix una altra reina es produeix
una escissi ja que part de la comunitat abandona el rusc,
juntament amb una de les reines, per formar una nova societat.
Les reines tenen una vida llarga, en comparaci a la resta de
castes, ja que pot viure entre tres i quatre anys.
Les obreres tamb sn femelles, per estrils, i sencarreguen del manteniment del
ruscs i de lalimentaci i de la cura de les larves. Amb el nctar i el pollen fabriquen la mel, mitjanant
reaccions estomacals, la qual serveix per nodrir les larves. Acostumen a viure entre un i dos mesos.
Els abellots apareixen a la primavera. Sn els mascles i la seva funci s la de fecundar a la reina. La
fecundaci de la reina t lloc durant lanomenat vol nupcial en el qual noms un abellot aconsegueix
aparellar-se amb la reina. La resta dabellots sn eliminats per les obreres ja que no sn tils per a la
societat. De fet tenen una vida molt curta ja que noms viuen un quants dies.
Cada primavera, la meitat de les abelles del rusc i una reina abandonen la seva llar, per construir una
nova colnia, un nou rusc
Relacions interespecfiques:
Sn les relacions que sestableixen en una comunitat entre individus despcies diferents.
En general, tenen com a finalitat obtenir aliment, protegir-se, desplaar-se i ajudar-se durant
la reproducci. Nhi ha dagressives i de no agressives.
Les relacions interespecfiques poden classificar-se en funci de les conseqncies que
tenen per a aquestes espcies . Les ms importants sn:
a) Competncia: Quan la poblaci s petita, els recursos sn
abundants, per si la poblaci augmenta, la competncia pel
menjar, laigua i lespai pot ser ferotge i les dues espcies poden
coexistir o una desplaar laltra.

b) Depredaci: un organisme salimenta dun altre. s una relaci
necessria per a la transferncia de matria i energia com veurem
ms endavant


c) Parasitisme: relaci entre dues espcies on
una (parsit) obt un benefici ( normalment
menjar o lloc per viure) i causa un perjudici a laltra ( hoste)

d)Comensalisme: Quan un dels organismes (el comensal) en treu
benefici, mentre que laltre (hoste) no obt cap benefici ni perjudici.
10

e)Simbiosi: relaci de dos individus que viuen associats i tenen un benefici com.
4. Les relacions trfiques.
Els organismes necessiten incorporar del medi ambient matria i energia per tal de
desenvolupar les seves funcions vitals, crixer o renovar el seu cos.
Per poder realitzar les funcions vitals (nutrici, relaci i reproducci) els sers vius necessiten
energia.
El funcionament de tots els ecosistemes s semblant. Tamb necessiten matria i
energia.
La matria i lenergia en els ecosistemes va passant, doncs, duns organismes a uns
altres a mesura que uns serveixen daliment als altres. Sovint aix ho representem
mitjanant les cadenes trfiques.

El flux denergia s obert, hi ha una energia que arriba a lecosistema, s utilitzada pels
ssers vius per mantenir les seves funcions vitals, en aquesta utilitzaci lenergia es
degrada, es perd en forma de calor i no pot ser reutilitzada pels organismes.
La matria, al contrari, t un recorregut cclic dins dels
ecosistemes: s un cicle tancat, la matria s sotmesa
a una srie de transformacions per no s perd, sempre
es torna a recuperar.


11
Ms endavant explicarem tots aquests conceptes amb ms detall.
4.1. Els nivells trfics
Un nivell trfic s el conjunt dorganismes que tenen una forma similar dobtenir la matria i
lenergia. Productors, consumidors, descomponedors i transformadors sn els
principals nivells trfics.
Els productors: Inclouen tots els organismes auttrofs: bacteris fotosinttics, algues i
plantes que sn capaces de fabricar la seva matria orgnica mitjanant la fotosntesi.
Constitueixen el primer nivell trfic.
Els consumidors: Sn tots aquells organismes que han dalimentar-se de la matria
orgnica sintetitzada per daltres organismes. Sn els organismes hetertrofs: bacteris,
fongs, protozous i animals. Segons el tipus dalimentaci els podem agrupar en:
Consumidors primaris. Sn els organismes herbvors, s a dir salimenten dels
organismes productors. Constitueixen el segon nivell
trfic.
Consumidors secundaris. Sn els animals
carnvors que salimenten dels consumidors primaris, s
a dir dels herbvors i per tant es situen en el tercer nivell
trfic.
Consumidors terciaris. Sn animals carnvors
que salimenten daltres consumidors, tant herbvors com
carnvors. Tamb sels anomena superdepredadors.
En aquesta classificaci dels organismes segons la forma dobtenir la matria els productors
representen el primer nivell trfic, els herbvors el segon i aix successivament. De fet, per,
un organisme pot ocupar diferents nivells trfics, com s el cas dels omnvors, entre ells
lhome, que poden ocupar el segon i el tercer nivell trfic.
Els descomponedors: Sn organismes que salimenten de restes orgniques com
excrements, animals morts, restes vegetals, etc. Daquesta manera transformen la matria
orgnica en matria inorgnica aprofitant lenergia que encara contenen aquests nutrients.
Entre els organismes descomponedors trobem els bacteris i els fongs. Aquests procs s
molt important ja que retornen a la natura la matria inorgnica que les plantes necessiten
per fabricar els nutrients que necessiten mitjanant la fotosntesis.
Els transformadors: Transformen els compostos inorgnics anteriors en substncies
aprofitables pels productors. Formen aquests nivells alguns tipus de bacteris com els
nitrificants. La funci daquests organismes s la de transformar matria inorgnica que es
troba en un estat que no pot ser absorbida pels organismes fotosinttics en daltres formes
de matria inorgnica que si pot ser-ho. s el cas dels bacteris del gnere Rhizobium.
Aquests bacteris viuen en les rels dalgunes plantes i transformen el nitrogen atmosfric, que
no pot ser utilitzats pels vegetals, en altres substncies nitrogenades que si que poden
utilitzar.
Exemple:
12
Nivell trfic 1: productors (plantes) Nivell trfic 2: consumidors primaris (un llimac)
Nivell trfic 3: consumidors secundaris (granota) Nivell trfic 4: consumidors terciaris
(mussol).
4.2 Cadenes i xarxes trfiques
Les diverses seqncies que es poden establir en un ecosistema entre organismes que
salimenten els uns dels altres es coneixen amb el nom de cadenes trfiques .
Una cadena trfica est formada per un organisme
productor, un consumidor primari i un o dos consumidors
secundaris. De fet les cadenes trfiques no poden ser
massa llargues tal com veurem ms endavant. El fet que
un individu serveix daliment a un altre sindica mitjanant
una fletxa, com a lexemple segent:






Difcilment, per, una cadena trfica ens pot donar una
idea de la complexitat dels ecosistemes ja que un mateix
individu sol alimentar-se de diferents preses, s a dir
forma part de ms duna cadena trfica. A ms els
organismes omnvors poden situar-se en diferents nivells
trfics. s com si les diferents cadenes trfiques
sencreuessin entre si. s per aix que utilitzem les xarxes trfiques que ens donen una
idea ms acurada de les relacions alimentries que es donen en els ecosistemes.
Cadena trfica o alimentria: s la seqncia dorganismes dun ecosistema, cadascun en
un nivell trfic diferent, que salimenten els uns dels altres.
Xarxa trfica o alimentria: s el sistema format per dues o ms cadenes alimentries que
estan interconnectades perqu tenen una o ms baules comunes.
4.3. Cicle de la matria
* En funci de la font de matria els organismes es classifiquen en
Els ssers vius que utilitzen matria inorgnica i la transformen en matria orgnica ,
de la qual salimenten, sanomenen organismes auttrofs. Es fabriquen ells mateixos
laliment!!!
Els ssers vius que salimenten de matria orgnica, ja elaborada per altres ssers
vius, sanomenen organismes hetertrofs.
Els elements qumics que formen els ssers vius (oxigen, carboni, hidrogen, nitrogen, sofre i
fsfor, etc.) van passant duns nivells trfics a uns altres.
13
Les plantes els recullen del sl o de latmosfera i els converteixen en molcules orgniques
(glcids, lpids, protenes i cids nucleics).
Els animals els prenen de les plantes o daltres animals. Desprs els van retornant a la terra,
latmosfera o les aiges per la respiraci, la femta o la descomposici dels cadvers, quan
moren.
Daquesta forma, trobem en tot els ecosistema uns cicles de loxigen, el carboni, hidrogen,
nitrogen, del fsfor, etc lestudi del qual s essencial per a conixer el seu funcionament.



14

A diferncia del que passa amb lenergia, en un ecosistema, no es perd la matria, sin que
aquesta es recicla, descrivint un cicle, passant dun nivell trfic a un altre.
4.4. Flux denergia
Per poder realitzar les funcions vitals (nutrici, relaci i reproducci) els ssers vius
necessiten energia. Per qu s l'energia? s la capacitat d'un cos per produir canvis
sobre ell mateix o sobre un altre cos.
La font denergia que utilitzen gaireb tots els ecosistemes s el Sol. Si la Terra s un
planeta viu s grcies a lenergia inesgotable que proporciona el Sol.
La energia lluminosa del Sol s captada per les plantes grcies a la presncia de pigments
(clorofilles, carotens, xantofilles) que la utilitzen per fer la fotosntesi. En aquest procs, les
plantes fabriquen glucosa, un compost orgnic, a partir de substncies inorgniques, l'aigua i
el dixid de carboni, que no tenen energia. La reacci s la segent:


Dixid de carboni + aigua --> Glucosa + oxigen
15

Durant aquesta reacci, l'energia lluminosa es transforma en energia qumica, ja que la
glucosa es una molcula que emmagatzema energia en els enllaos que uneixen els seus
toms. Els animals, no poden aprofitar l'energia del Sol i per obtenir energia han de menjar
altres sers vius , per aix als animals se'ls hi diu organismes hetertrofs perqu a
diferncia de les plantes no fabriquen matria orgnica sin que la prenen dels aliments que
mengen.

Desprs aquesta energia qumica que cont la glucosa, es gastada tant en els animals com
en les plantes, per fabricar parts del cos, relacionar-se amb l'entorn, mantenir-se viu,
mantenir la temperatura, reproduir-se, etc. Una part d'aquesta energia qumica que es
gastada es transforma en calor i escapa del cos. Aquesta calor tamb es una forma
d'energia, l'energia calorfica. Aquesta energia calorfica no pot tornar a ser aprofitada per
cap organisme viu.

Per aix s diu que l'energia circula en forma de flux obert, seguint un cam lineal: arriba als
ecosistemes a travs de l'energia lluminosa que es transforma en qumica i desprs va
passant d'uns animals a uns altres per mitj de l'alimentaci. Finalment es perd en forma de
calor.
Per aix el manteniment dels ecosistemes, i de la vida en general, requereix una aportaci
contnua denergia. Aix doncs, lenergia flueix unidireccionalment a travs del sistema (des
del Sol als descomponedors, passant per tots els nivells trfics: fotosintetitzadors, herbvors,
carnvors) , el qual es pot considerar con un sistema obert que necessita laportaci
constant denergia per al seu funcionament.
Tot aix fa que la quantitat total de matria i energia que hi ha en un determinat nivell trfic
sigui molt menor que la que sacumula en el nivell trfic segent. En cada baula o nivell trfic
duna cadena alimentria, sorigina una prdua de matria i energia, les quals, per tant, van
disminuint al llarg daquesta cadena.
Aix s aix perqu cada nivell trfic consumeix una part daquests elements per a portar a
terme la seva activitat vital. Lenergia, per a producci de calor o treball. La matria, per la
prdua que sofreix amb els productes de deixalla.
Com a conseqncia
daquesta prdua
progressiva de matria i
denergia -especialment
daquesta ltima- les
cadenes alimentries
poden representar-se
grficament com una
pirmide formada per
diversos estrats en la qual
els superiors (ms petits)
es nodreixen dels inferiors
(ms grans).
En general, els estrats
superiors no sn noms
ms petits que els inferiors
quant a la quantitat de
matria i denergia, sin
16
tamb quant al nombre dindividus.
Resum:
La matria, a diferncia de lenergia, es recicla.
Els ssers vius dun ecosistema estableixen relacions de nutrici, que es representen
per mitj de cadenes i xarxes trfiques.
La missi dels descomponedors s essencial perqu es completi el cicle de la
matria.
4.5. La cadena trfica de lalimentaci:
La civilitzaci humana depn de l'agricultura. Nomes amb l'agricultura podria un parell de
persones alimentar la resta de la poblaci, la resta de la poblaci que no ha de produir
aliments pot llavors dedicar-se a fer totes les coses que associem amb "civilitzaci".
Agricultura significa manipular l'ambient per afavorir les espcies de plantes que mengem.
En essncia, els humans manipulem la competncia, permetent que prosperin les espcies
afavorides (cultius) i reprimint les espcies que podrien competir amb elles (males herbes).
s a dir, amb l'agricultura estem creant un ecosistema molt simple, com molt, noms t tres
nivells: productors (cultius), consumidors primaris (bestiar, humans) i consumidors
secundaris (humans). Amb aix, poca energia es perd abans d'arribar als humans ja que hi
ha molt pocs nivells trfics.
Aix s bo per als humans per, quin tipus de "ecosistema" hem creat? Els ecosistemes
agrcoles tenen diversos problemes. En primer lloc, creem monocultius (camps amb un sol
cultiu); aix fa ms fcil sembrar, collir... per tamb posa moltes plantes similars en una
rea petita, creant una situaci ideal per a les malalties i les plagues d'insectes. En els
ecosistemes naturals, les plantes d'una espcie estan, sovint, escampades. Els insectes,
que habitualment s'especialitzen en alimentar-se d'una espcie vegetal en particular, tenen
problemes en trobar les plantes escampades. Sense aliment, les poblacions d'insectes es
mantenen a ratlla. Ara b, en un camp de blat de moro, qualsevol insecte pot trobar una
nova planta amb un simple salt. Igualment, les malalties es disseminen ms fcilment si les
plantes estan prximes. Cal utilitzar molts productes qumics (pesticides) per mantenir el
monocultiu.
Un altre problema amb l'agricultura humana s que depenem de relativament poques
espcies vegetals alimentries. Si en un any fallen, a nivell mundial, els cultius de blat de
moro i arrs, ens veurem en dificultats per alimentar a tothom (encara que cal reconixer
que tampoc estem fent una bona feina ara). Els ecosistemes naturals usualment tenen fonts
alternatives d'aliment en cas que una font falti.
Finalment, un problema associat amb els agroecosistemes s el problema del reciclatge dels
nutrients inorgnics. En un ecosistema natural, quan una planta mor cau a terra i es
descompon, i els seus nutrients inorgnics sn retornats al sl del qual van ser presos. En
agricultura, per, collim el cultiu, portam lluny la collita i, al final, els eliminem pels sistemes
sanitaris sent arrossegats pels rius cap a l'oce. A part del problema de contaminaci de
l'aigua que aix crea, s obvi que els nutrients no sn retornats als camps. Ells han de ser
reposats per mitj de fertilitzants qumics, el que significa mineria, transport, electricitat, etc.,
Sense oblidar que els fertilitzants qumics tendeixen a dissoldre i contaminar, encara ms,
les aiges.

Es disposa d'algunes solucions a aquests problemes per, al mateix temps, elles creen nous
problemes.
17

L'agricultura de conreu zero usa herbicides per eliminar les males herbes; llavors es sembra
el cultiu a travs de les plantes mortes sense llaurar el sl. Aix redueix l'erosi del sl per
els mateixos herbicides pot danyar els ecosistemes. En moltes rees s'ha fet servir les
aiges servides de ciutats perqu serveixin de fertilitzants. Aix redueix les necessitats de
fertilitzants qumics per requereix de massa energia per transportar el material. A ms, si no
es t cura, productes com qumics per a la llar i metalls pesants poden contaminar aquests
productes que es biomagnificarien en els cultius que desprs ens menjarem.
Manifest de la campanya 'Grans cadenes de distribuci, no grcies'
"La Sobirania Alimentria (SA) s el dret dels
pobles, comunitats i pasos a definir les seves
prpies poltiques agrcoles, ramaderes, laborals,
de pesca, alimentries i agrries que siguin
ecolgica, social, econmica i culturalment adients
a les seves circumstncies exclusives. Aix inclou el
dret real a l'alimentaci i a la producci
d'aliments". La SA pretn implementar el dret a
l'alimentaci, l'accs pags als recursos, unes
produccions sostenibles i la prioritzaci de mercats
i circuits de comercialitzaci locals.

Actualment es produeix un empobriment rural sense
precedents, agressions ambientals creixents,
sistemes de producci i comercialitzaci d'aliments
altament insostenibles, i a una preocupant
concentraci de poder sobre un dret hum bsic
com s l'alimentaci. Un control cada vegada ms
monopolstic i de greus conseqncies per a les
societats i el medi ambient. L'Estat espanyol no
escapa d'aquesta problemtica, sin que la pateix
directament.
De totes les baules en qu es basa la cadena
agroalimentria, resulta especialment preocupant
el creixent poder i condicionament que exerceixen
les grans empreses de distribuci alimentria
(GDA) sobre tota ella, especialment sobre els
productors i els consumidors. Es fa cada vegada
ms evident que la defensa del paradigma de la SA,
d'un mn rural viu, d'unes produccions sostenibles,
d'una relacions comercials ms justes i equitatives i
d'una estratgia clara i consistent de lluita contra
la fam i la pobresa, passa per qestionar el paper
d'aquests agents econmics.

D'aquesta preocupaci i del treball que porten a
terme diferents organitzacions que defensem els
models basats en Sobirania Alimentria neix la
necessitat de denunciar i canviar aquesta situaci.


El poder de la Gran Distribuci
Les dades ens indiquen que cada vegada ms, les
compres d'aliments per part del consumidor final es
concentren i organitzen al voltant de les grans
empreses de distribuci alimentria. Aquest fet est
implicant importants impactes en tota la cadena
agroalimentria.
A l'Estat Espanyol el 81% de la poblaci compra
els seus aliments a la GDA i cinc empreses i dues
centrals de compres controlen el 75% de tota la
distribuci alimentria.

Els grups empresarials de distribuci representen
el punt final de la cadena alimentria, la finestra
final i visible per als consumidors. Per es tracta
noms de l'aparador final de la cadena alimentria
i, sens dubte, l'actual revoluci del supermercat
t efectes contundents sobre tots les baules de la
cadena, des dels productors d'aquests aliments, que
veuen limitada la seva capacitat de venda (a qui
venen i per quant), fins als consumidors que,
immersos en un consumisme basat en uns falsos
mites, actuem com subjectes d'uns models
alimentaris injustos i insostenibles, per a nosaltres
mateixos i per a altres regions, uns models que
noms aporten beneficis a aquests agents
econmics.

Els efectes de la GDA a tota la cadena

- Sobre el consumidor
Les Grans Cadenes de Distribuci, darrera d'una
aparent gran varietat de productes, provoquen una
tremenda reducci de la diversitat i una
homogenetzaci de la nostra alimentaci.
L'Organitzaci de Nacions Unides per a
l'Agricultura i l'Alimentaci (FAO) afirma que el 95
% de l'actual alimentaci humana prov nicament
de 19 cultius i de 8 espcies animals. La prdua de
biodiversitat t, entre altres efectes, un efecte
d'empobriment dels elements bsics de la nostra
dieta.
La varietat saconsegueix afegint additius a un
menjar industrialitzat. A Europa es consumeixen
18
cada any 170.000 tones d'aromes industrials. El seu
nombre supera els 3.800, la majoria dels quals no
tenen cap component nutritiu i comporten riscos
per a la salut.
Per als, aparentment, productes frescos, els criteris
de llarga conservaci, de maduraci controlada
artificialment, la possibilitat d'aconseguir grans
produccions al mnim cost, el seu aspecte exterior
sn les caracterstiques dominants a l'hora de triar
unes varietats o altres. Tot aix es fa a costa de
infravalorar, quan no perjudicar, les
caracterstiques nutritives dels aliments. La salut i
riquesa nutritiva que s'ha llevat als productes
naturals pretn ser substituda amb productes
dissenyats amb matries primeres de baix cost a la
qual s'afegeixen tot tipus d'additius artificials
(vitamines, omega3...) impulsats amb grans
campanyes publicitries que en molts casos sn
clarament enganyoses.
Som bombardejats amb ofertes publicitries no
desitjades, els nostres moviments en l'interior dels
seus establiments sn estudiats minuciosament
per provocar la nostra compra compulsiva i
innecessria. Els aliments tenen un excs
d'embalatge per provocar ms vendes. Aix tenim
aliments que duren un parell de setmanes en
envasos que triguen centenars d'anys a degradar-
se. Tot aix amb costos mediambientals que
paguem tots, com a ciutadans d'un planeta malalt.
El consumidor responsable que vol conixer qui,
com i on s'han produt els aliments es topa amb un
mur on una aparent traabilitat amaga l'origen dels
productes i dels processos que han sofert.
Un consum de proximitat, amb el mnim d'envasos,
respectus amb el medi ambient, equitatiu i just
amb els productors s impossible de trobar a les
grans cadenes alimentries. Per crear una illusi
de les seves inquietuds socials i mediambientals
promouen fundacions que dediquen una nfima part
dels seus beneficis a accions caritatives o
colloquen una nfima part de productes
que anomenen ecolgics o justos per ocultar la seva
prctica socialment injusta i ambientalment
insostenible. Moltes vegades dediquen ms recursos
a publicitar els seus maquillatges d'imatge que a les
prpies accions que publiciten.
La GDA no est al servei del consumidor sin que
vulnera els seus drets i altera els seus hbits de
consum en funci dels seus interessos monetaris de
mxima i rpida rendibilitat.

- Sobre el productor
Les GDA sn les responsables de la desaparici
d'un mn rural viu, basat en explotacions familiars
i en produccions sostenibles, i la seva substituci
per produccions industrialitzades, no pageses, de
gran escala i altament contaminants.
La GDA s altament selectiva en l'elecci dels seus
provedors, i entre ells no es troben les produccions
familiars, sostenibles i diverses. Tria una
agricultura, ramaderia i pesca industrials, no
sostenibles i on no queda espai per als pagesos. Les
seves demandes referents al tipus, quantitat i
caracterstiques dels aliments que ofereix al
consumidor, les exigncies de preus, contractes o
pagaments, per exemple, expulsen la pagesia
familiar d'aquest canal de comercialitzaci que
s'est convertint, cada vegada ms, en l'nic canal
existent. La GDA incideix particularment en el preu
percebut pel pags.
Un estudi realitzat utilitzant les dades de preus en
origen facilitats pel Ministeri dAgricultura Pesca i
Alimentaci, el qual treballa amb el preu
denominat sortida de magatzem en origen
mostra que, els preus en origen es multipliquen fins
a per set fins a la destinaci, existint una diferncia
mitja del 420%. Especialment significativa s
l'escassa participaci del productor en el preu final
de venda al consumidor, sobretot en productes com
la clementina (13%), la vedella (14%), la llimona
(20%) o la poma (22%). El preu que percep
l'agricultor o ramader s encara menor en la
majoria dels casos.
La diferencia de preus, entre el preu pags i el preu
consumidor est provocant l'abandonament del
camp, i obliga al pags a produir per sota de
costos. A Europa cada tres minuts desapareix una
explotaci pagesa.

- Sobre el medi ambient
Les GDA promouen la insostenibilitat ambiental.
Tant pels models de producci intensius i
industrialitzats que demanda, com pel tipus i
quantitat d'aliment ofert no respectant per res els
cicles naturals dels mateixos (aliments de
temporada) ni els diferents costos ecolgics de
cadascun d'ells.
D'altra banda, basa la seva cistella alimentria
comercial en els aliments quilomtrics, el menjar-
fuel, obviant i externalitzant els enormes costos
ambientals que suposa aquest transport de gran
escala. Als costos ambientals shan dafegir les
tones d'embalatges.

Drets que vulneres les grans cadenes alimentries
Vulneren el dret a l'alimentaci i a la sobirania
alimentria dels pobles, especficament sobre les
regions empobrides. Aquesta vulneraci es realitza
tant de forma directa com indirecta.
De forma directa per ser un model agroalimentari
injust, insostenible i sense pagesos. De manera
indirecta, per la promoci d'uns models de
producci depredadors dels recursos naturals.
Les GDA s causa directa de fam, pobresa i
subnutrici, de migracions camp-ciutat forada o
de la violncia i vulneraci de drets humans al
camp.
Vulnera els drets laborals basant part del seu
benefici econmic en l'explotaci laboral dels
treballadors/es, a qui imposa uns salaris de
19
misria, i una creixent flexibilitzaci de les
condicions laborals, amb ritmes de treball abusius,
horaris desregularizats, i sobrejornades laborals.
La GDA t com a part de la seva estratgia l's de
m d'obra precria i la generalitzaci de la
precarietat laboral. La GDA nega, sovint, el dret
dels i de les treballadors/es a l'organitzaci i a la
sindicalitzaci, practicant poltiques anti-sindicals
agressives que vulneren els seus drets bsics,
arribant a la presa de mesures repressives enfront
dels treballadors/as organitzats, com els
acomiadaments o el tancament d'establiments
sindicalizats.
A ms impulsen un model de destrucci social i
territorial al destruir el teixit productiu de petita
escala rural i el teixit de petit/mitj comer de
barri. En els darrers 10 anys han desaparegut 9
comeros de petita escala al dia.

Qu podem fer nosaltres?
- Prioritzar els aliments locals i de temporada.
- Fomentar els aliments conreats de forma respectuosa amb la naturalesa i els seus
cicles.

- Prioritzar aquells aliments que comportin una remuneraci digna per a tots i totes els
que participen a la cadena que porta els aliments fins a la nostra taula. Comer just.
Per aconseguir aquest consum, hem de participar i donar suport a les cooperatives de
consum ecolgic i a les organitzacions de comer just. Quan aix no sigui possible, el
petit comer de proximitat permet mantenir el teixit social dels nostres pobles i ciutats,
genera llocs de treball i permet demanar informaci per restablir els vincles de
confiana sobre l'origen dels productes i tornar a acostar el consumidor al model de
producci. Hem de denunciar i no hem de donar suport amb el nostre consum a les
grans cadenes comercials que avui estan en el centre del model comercial que arruna
milers de pagesos i que imposa un comer injust, irresponsable i insostenible.
5. Els biomes

La biosfera
terrestre es
divideix en
biomes: sn les
regions naturals
que es
caracteritzen pel
clima i per la
fauna i flora que hi
viu adaptada a
aquestes
condicions
ambientals. Dins
de cada bioma hi
ha diferents
ecosistemes.

Els biomes terrestres es diferencien entre si pels factors climtics, com sn
temperatures i pluviositat.
20
Una definici de bioma podria ser aquesta:les comunitats essencials del mn,
classificat segons la vegetaci predominant i caracteritzat per les adaptacions dels
organismes a aquell ambient particular (Campbell 1996).
Els principals biomes terrestres sn: Tundra; Taig; Bosc caducifoli; Bosc
mediterrani; Praderia; Desert i Selva.
5.1. Els ecosistemes de les Illes Balears
La diversitat decosistemes de les Balears, va lligada, al clima mediterrani sec, de
manera que noms les comunitats forestals menys exigents pel que fa a la humanitat i
disponibilitat daigua alzinars i pinedes de pi blanc- poblen les Illes. La resta sn
comunitats arbustives i herbcies.
Les dimensions de les Illes i la seva morfologia sn factors que determinen la diversitat
dambients. Noms Mallorca t ambients veritables de muntanya a la serra de
Tramuntana, amb altituds superiors als 1000m. Eivissa i Menorca tenen els punts ms
alts a 475 i 357m respectivament; Cabrera (172m) i encara menys Formentera (122m),
sobrepassen noms els 100m daltitud.
Les Balears semmarquen dins els dominis de vegetaci de la garriga litoral, lalzinar
baleric, les formacions de ribera i de zones humides meridionals i, a Mallorca i
Menorca, les garrigues de muntanya mediterrnia. Dins daquests dominis s possible
identificar diversos ecosistemes amb diferents graus de maduresa, que a continuaci
analitzam en funci de la seva vegetaci.
No hem doblidar lexistncia decosistemes marins.
Cims i penyals
A causa de laltitud i lexposici a laire, el clima s ms fred i humit,
i la vegetaci que hi ha herbes i arbusts- s molt resistent a les
baixes temperatures, a la dessecaci i a la insolaci. El vent
erosiona el relleu i modela la vegetaci.

Hi ha cims i penyals a la serra de Tramuntana on hi
abunden els endemismes i espcies de muntanya
que no viuen en cap altre indret de les Balears, al
masss dArt, als barrancs de Menorca i als Amunts
dEivissa.


Boscos i garrigues
Els arbres i arbusts proporcionen una coberta verda
contnua que protegeix els sls de lerosi.
21
Sn lhbitat despcies animals i vegetals adaptades a viure i a amagar-se a recer de
lombra dels arbres i que no podrien viure en altres ecosistemes ms exposats al sol i
als depredadors. Els humans tamb necessitam els boscos per nostre oci i temps lliure
i per extreuren recursos, respectant, per, el
manteniment dels sistemes naturals.


Als boscos de les Balears, com en altres ecosistemes,
no hi ha viscut mai moltes despcies danimals presents
a la pennsula ibrica. No hi ha senglars, ni guineus, ni
esquirols, ni talps, ni salamandres... Aix s
conseqncia de la insularitat, de lallament de les Illes,
que fa impossible que siguin colonitzades fcilment pels
animals terrestres no voladors. Una part de les espcies
terrestres existents ha estat introduda pels humans, de
manera voluntria o involuntria, en diferents viatges cap
a les Illes des del continent.
Hi ha boscos i garrigues a la serra de Tramuntana, a la
vall dAlgaiarens, als Amunts i a sa Mola de Formentera,
entre altres indrets.
Zones rurals
A les zones rurals, la influncia humana tradicional ha creat i
mantingut ambients riscs en biodiversitat i ha propiciat noves
dinmiques que poden facilitar lequilibri entre la naturalesa i
lactivitat humana. Per aix s essencial comprendre que el
manteniment del conjunt decosistemes balerics necessita
que, a les zones rurals, tamb sapliquin criteris a favor de la
biodiversitat. Si no, els espais naturals es converteixen en
espais allats i esdevenen incapaos de mantenir les espcies
que els poblen.
Es Pla de Mallorca, La Tramuntana de Menorca, sa Mola de
Formentera i es plie de Corona sn zones rurals.
Zones humides
Les zones humides es poden formar en diferents condicions per
acumulaci de materials fins dipositats a les desembocadures
dels torrents o pel carcter de terres baixes litorals, el qual
facilita la inundaci per aiges marines de les maresmes,
separades de la mar per franges de dunes. A les terres interiors,
en fons de valls, tamb pot haver-hi prats humits que sinunden
temporalment en poques de pluja per que mantenen el sl
humit durant tot lany.
Les zones humides sn els ecosistemes on shi concentra una
gran diversitat biolgica. A la vegada, es tracta de sistemes
22
amenaats i el seu manteniment depn dun difcil equilibri amb el creixement dels
complexos turstics o altres usos del territori.
Hi ha zones humides a sAlbufereta de Pollena, sAlbufera de Mallorca, es Salobrar
de Campos, sAlbufera des Grau, el Prat de Lluriac, ses Salines dEivissa i Formentera
i ses Feixes dEivissa.

Platges i dunes
Les platges i les dunes mbils canvien regularment la seva
forma a causa de lacci de les onades i el vent mar. A les
Balears, la pineda i el savinar litoral fixen les dunes i
enllacen la platja amb les pinedes i garrigues.
Les condicions de vida per als animals i les plantes de les
dunes sn molt dures. Per exemple, es difcil que disposin
daigua perqu la pluja sinfiltra rpidament a larena. Daltra
banda, la proximitat de la mar fa que les plantes quedin cobertes
de la sal que transporta laire amb les gotes de les onades. I el
vent, a ms de formar les dunes, fa que larena es mogui i abrasi
les plantes que troba en el seu pas.
Mondrag, sAlbufera de Mallorca, Son Real, Son Saura, Son Bou, Costa sud de
Formentera, Platja de ses Salines i sEspalmador, sn alguns exemples de platges i
dunes.
Costes rocoses
El mar i les tempestes desgasten la costa per lefecte de
xoc de les onades i els materials que duen en suspensi.
Les comunitats de plantes que sestableixen en aquests
ambients es situen a diferents distncies de laigua en
funci de la seva resistncia als efectes de la mar i de la
sal que du laire.
Sn exemples de costes rocoses es cap de Formentor,
Mondrag, costa de Tramuntana, la Mola i larxiplag de
Cabrera.
Rambles i torrents
La naturalesa calcria de les roques de les Balears fa que el
sl absorbeixi immediatament laigua de la pluja. Per aix, i
tamb per la irregularitat de les precipitacions mediterrnies,
els torrents i les rieres no duen aigua de manera regular. Amb
tot, la vegetaci del seu entorn t unes caracterstiques que la
diferencien de la resta.
Es torrent de Pareis, es torrent de Na Borges i es barranc
dAlgendar sn exemples daquest tipus decosistemes.
23

Litoral
El litoral balear t unes aiges transparents, lluminoses i clides bona part de lany.
Aix fa que tengui ambients rics i productius amb una important
diversitat despcies marines. Aix com ens allunyam a mar oberta,
les observacions es fan ms difcils, per amb una mica de pacincia
i sort, observarem qualque peix, aucell o cetaci.
Els ecosistemes marins ms rics sn, a les costes de balears el parc
Nacional de larxiplag de Cabrera, Dragonera, i als Freus dEivissa i Formentera
Illots
Lantiguitat, lextensi i la distncia a la zona
continental sn els tres factors que determinen , als
illots, els tipus decosistema existent. A causa del seu
allament, les illes sn veritables laboratoris biolgics,
on unes espcies niques, endemismes, sn
abundants.
Els illots balerics sn un gran exemple de levoluci
de les espcies i la diversitat gentica. Les
sargantanes i alguns caragols que hi viuen, totalment
allats i sense possibilitat de poder aparellar-se amb
poblacions venes, acaben donant varietats gentiques
diferents entre si. Aix, la sargantana de les Balears t
24 subespcies diferents, i la sargantana de les
Pitises, 39. Avui, tots els illots balerics es troben
protegits com a rees Naturals dEspecial Inters.
Cabrera, sa Dragonera, la Illa Colom, lIlla de lAire,
lIlla de Addaia, es Vedr i es Vedranell, lilla Murada,
Tagomago, i es Freus sn alguns dels illots de les
Balears.
Zones urbanes:
Ciutats, pobles, urbanitzacions, vies de comunicaci i
altres rees construdes formen un territori dominat per
lactivitat humana i on shan adoptat moltes espcies de
fauna i flora.
Les ciutats i pobles balerics tenen un llarga histria de
relaci i equilibri amb el medi, i shan anat situant en
enclavaments estratgics per al transport o lobtenci de
recursos. Avui, el creixement desmesurat de les zones urbanes, a fi de cobrir la
demanda turstica de les Illes, t importants efectes
ambientals i tamb sobre la conservaci de la diversitat.
La natura tamb t el seu lloc i funci dins lespai urb. Els
arbres, per exemple, ajuden a regular el clima urb, milloren la
qualitat de laire, esmorteeixen el renou i garanteixen espais
24
de oci i temps lliure. Els animals oportunistes, com els coloms, les gavines, o les rates,
han sabut aprofitar la ciutat per alimentar-se i conviure amb les persones.
Les zones urbanes sn presents a totes les ciutats i els pobles de les Illes.


ECOSISTEMA MALLORCA MENORCA EIVISSA FORMENTERA
Cims i penyals Serra de
Tramuntana, masss
dArt
Barrancs de
Menorca
Amunts dEivissa
Boscos i
garrigues
Serra de
Tramuntana, Son
Gual, Xorrigo
La vall
dAlgaiarens
Amunts dEivissa,
serra Grossa
La Mola de
Formentera
Zones rurals Es Pla de Mallorca Sa
Tramuntana
de Menorca
Es plie de Corona,
es plie dAlbarca
La Mola de
Formentera
Zones
humides
LAlbufereta de
Pollena, sAlbufera
de Mallorca, Es
Salobrar de Campos
SAlbufera
des Grau, el
Prat de
Lluriac
Ses Salines
dEivissa, Ses
Feixes dEivissa
Ses Salines de
Formentera
Platges i
dunes
Mondrag, sAlbufera
de Mallorca, Son
Real
Son Saura,
Son Bou
Platja de ses
Salines dEivissa
Costa sud de
Formentera,
sEspalmador
Costes
rocoses
Cap de Formentor,
Mondrag
Costa de sa
Tramuntana
Cap Llentrisca,
Amunts dEivissa
La Mola de
Formentera
Rambles i
torrents
Torrent de Pareis,
torrent de na Borges
Barranc
dAlgendar
Riera de Santa
Eullia

Litoral Sa Dragonera,
arxiplag de Cabrera
Illa de lAire Es Freus Es Freus
Illots Arxiplag de
Cabrera, sa
Dragonera
Illa den
Colom, illa de
lAire, illa
dAddaia
Es Vedr i es
Vedranell, illa
Murada,
Tagomago, es
Freus
Es Freus
Zones urbanes Manacor, Palma,
Inca, Campos,
Alcdia, Art,
Llucmajor,.....
Ma, Alaior,
Ferreries,
Ciutadella,
Mercadal, ...
Eivissa, Sant
Antoni, Sta Eulria,
Sta Agns, Sant
Josep,...
Sant Francesc,
Sant Ferran,...













25









UNITAT 1: ACTIVITATS DAPRENENTATGE

1.Quins sn els dos components dun ecosistema? Quines sn les diferncies
entre ells?

2.Quin ecosistema observes en el dibuix segent? Descriu-ne la biocenosi i el
seu bitop.




3.Esmenta com a mnim cinc ecosistemes diferents. Sn tots iguals de grans?

4.Completa les frases segents amb aquestes paraules:

biocenosi, relacions, ecosistemes, condicions, bitop, ssers vius i bitiques.

La natura est formada per ______________que sn: grups dssers vius,
condicions ambientals i les relacions que s'estableixen entre aquestes.

Els ecosistemes es poden dividir en:________________i_______________.
26

La biocenosi s el conjunt de____________ ____________ que hi ha a l'ecosistema
(vegetals, animals, fongs i microorganismes)

El bitop est format pel conjunt de _______________no _____________ de
l'ecosistema (clima, sl, corrents d'aigua, etc).

Dins els ecosistemes s'estableixen una srie de ________________ entre els ssers
vius (alimentries, defensives, etc) i entre aquests i les condicions que els envolten.

5.Organitza en dos grups els conceptes segents segons es tracti de
components del bitop o de la biocenosi:

aire, fong, temperatura, animal, microorganisme, vegetal, humitat, roca, vent, sl.

Bitop Biocenosi






6.Fes una taula amb tots els elements bitics i una altra taula amb els elements
abitics de la llista segent:

Aigua de mar, falguera, bacteri, oxigen, pi negre, guineu, roure, musclo, llum solar,
pedra, dixid de carboni, esquirol, escorp, neu, libl.lula

7.Quin s el medi daquests organismes? (aeri, aqutic, terrestre)
Taur gris, alga verda, corall vermell, s , mussaranya, sser hum, ratol, roure,
llagost, salm
Quin s el substrat de cadascun?(sl, aigua, fons mar, aire)

8.Qu vol dir que els ssers vius tenen lmit de tolerncia per cada factor
abitic?

9.Posa tres exemples dadaptaci danimals i /o plantes

10.Relaciona amb fletxes segons corresponga:

Relacions colonials

Relaci entre una lleona i els
seus cadells
Relacions familiars

Lquens (alga+fong)
Simbiosi Uni de les zebres per
defensar-se dels depredadors
Depredaci Un llop que caa un conill per
alimentar-se
Relacions gregries


Plips que formen part dun
corall


11.Indica quines de les relacions segents sn interespecfiques i quines
intraespecfiques:

Parasitisme entre paparres i guineus.
Competncia entre les plantes d'una pradera per a aconseguir aigua.
27
Depredaci entre caadors i preses.
Simbiosi entre les cllules d'una alga i un fong.
Comensalisme entre rmores i el taur.
Combats sexuals entre crvols.
Estratgia de caa en els llops.
Competncia entre plantes distintes per la llum en un bosc.
Cura de les cries pels seus pares.
Relacions entre ssers humans.

12.Quina diferncia hi ha entre una poblaci i una comunitat?

13.Forma una cadena trfica amb els ssers vius segents: caragol, talp, guineu,
planta.
Classificals segons la manera dobtindre els aliments.

14.Estableix la direcci de la cadena i descriu el nivell trfic al que pertanyen:




15. Un llop i una guila tracten de caar un conill en un bosc. Quin tipus de
relaci hi ha entre tot tres?
16.Classifica els segents organismes en productors, consumidors primaris,
consumidors secundaris o consumidors terciaris:












28


17.Observa la xarxa trfica segent:



a) De qu salimenten els agrons?
b) De qu salimenten els molluscos?
c) A quins animals serveixen daliment les algues?
d) Quins sn els ssers productors en aquesta xarxa trfica?
e) Quins sn els ssers consumidors primaris en aquest ecosistema?
f) Si inclogurem lsser hum en aquesta xarxa trfica, en quin nivell haurem de
situar-lo (consumidor primari, secundari, terciari...)?


18.Qu succeiria si desaparegueren els productors de la Terra? I si ocorreguera
la mateixa cosa amb els descomponedors?


19. Quin s el significat dels termes segents?:
a) Consumidor secundari
b) Productor
c) Descomponedor
d) Consumidor primari

20.Classifica els ssers vius segents dun ecosistema segons la manera com
obtenen els aliments:

Oreneta, roser, pug, llagost, guila reial, falc, xoric, formiga, papallona,alzina,
roman

29


21.Explica com la biocenosi facilita la formaci dun sl frtil a partir dun sl
calcari i poc frtil.

22.Indica quines de les afirmacions segents sn falses i per qu:
a) L'energia flueix a travs dels ecosistemes en diverses direccions.
b) Els descomponedors transformen la matria orgnica en inorgnica.
c) La matria d'un ecosistema circula de manera cclica.
d) Els productors i els consumidors fabriquen la matria orgnica que desprs s'utilitza
pels descomponedors.
e) L'energia entra a l'ecosistema com a energia lluminosa i va passant d'un nivell trfic
a un altre aprofitant-se completament.

23.Completa el text perqu tinga sentit utilitzant les paraules segents:

indirectament, medi, ambientals, vegetals, auttrofs i energia.

Tots els ssers vius, des dels microorganismes fins als _________________i animals
ms grans, depenen del ________________ extern. Daquest aconsegueixen la
matria i l ________________que necessiten per a viure, directament com
els________________o, en dependncia daquests,
________________________com ara els hetertrofs. Per aix hi estan supeditats:
noms es desenvolupen i reprodueixen b als llocs on les condicions
____________________ sn adequades.
24. Per qu es diu que l'energia circula en forma de flux obert i la matria en
forma de cicle tancat?
25. Localitza al mapa de les illes els principals ecosistemes de les balears.

30

31





32
26.Completa el segent mapa conceptual:


33

UNITAT 1: ACTIVITATS DE REFOR

27. Llegeix el segent text:
El planeta on vivim, la Terra, s un lloc ple contrastos. Hi trobem zones
desrtiques, on les condicions sn extremes i pocs ssers vius gosen destablir-shi,
encara que de tota manera nhi ha alguns que hi viuen. Altres zones sn tot el contrari i
estan plenes de vida, amb enormes arbres, amb una gran diversitat despcies: ens
referim a les selves tropicals.
Hi ha regions on la neu domina la superfcie de la terra; les temperatures no hi superen
mai els zero Graus i, tot i Aixa, hi ha vida. Tamb nhi ha a mars i oceans, llacs, Prats,
rierols, cims de muntanyes,.
Totes aquestes zones on viuen ssers vius determinats en unes condicions
determinades sanomenen ecosistemes.

Quins ecosistemes han aparegut en aquest text?
Digues tres ssers vius que poden viure en cadascun daquests
ecosistemes
Qualsevol dels ssers vius que has anomenat podria viure en qualsevol
altre ecosistema?
Creus que es relacionen dalguna manera els organismes que viuen en un
mateix ecosistema?

28. Comprova que saps diferenciar els components abitics i els bitics a la
segent direcci:
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/Dinamica/actividad8.htm
29. Cerca exemples de diferents relacions interespecfiques
30.Has pensat mai per qu els peixos acostumen a ser platejats?
31.Quines avantatges tenen els organismes que sn inofensius i imiten els
colors daltres espcies perilloses?
32.Quin s el motiu que la major part dels animals que viuen en zones rtiques
siguin blancs?
33. Per qu competeixen els individus duna mateixa espcie?
34.Quina avantatge pot tenir per a un parsit no matar el seu hoste?
35.Escriu quatre cadenes trfiques i forma una xarxa amb elles.
36. Classifica els organismes de la xarxa en els diversos nivells trfics i extreu
dues cadenes alimentries daquesta xarxa.



34












o Els talps i les salamandres capturen llimacs. Com afecta aix a les
musaranyes?
o Per qu la poblaci salamandres no estar gaire afectada per la
baixada en el nombre de ratolins?



UNITAT 1: ACTIVITATS DAMPLIACI

37.Observa atentament el dibuix i resol les qestions segents:


35
a) indica els elements principals del bitop d'aquest ecosistema.
b) Assenyala els elements principals de la biocenosi d'aquest ecosistema.
c) Troba alguna relaci entre els ssers vius de l'ecosistema
d) D'on prov l'energia que entra en l'ecosistema

38.Ves al segent enlla
http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/cadenes/imatges/cadenes1.swf
i intenta desprs fer les dues cadenes alimentaries que et proposen al segent
enlla: http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/cadenes/imatges/cadenes2.swf

39.Ves al segent enlla i comprova el que saps sobre els nivells trfics:
http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/cadenes/imatges/p3.html


40.Comprova si has ents la informaci sobre cadenes i xarxes trfiques:
http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/cadenes/avalua/index.htm

41.Consulta aquesta informaci sobre els biomes terrestres a la segent presentaci:
http://www.slideboom.com/presentations/292494/BIOMES-TERRESTRES
Posa a prova els teus coneixements fent el test:
http://www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/webstionaris/marcosbioma.htm
42.Autoavaluaci:
http://www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/webstionaris/marcosbioma.htm

43. Explica, a partir del dibuix segent, com obtenen lenergia, per viure, els ssers
vius









36

PRCTICA: DESCOBRIN UN ECOSISTEMA AQUTIC
(Estudi duna bassa)

Objectiu:
- Estudiar els diferents organismes que habiten a laigua procedent duna bassa
- Diferenciar les caracterstiques principals dels diferents organismes segons el
regne al que pertanyen:
o Regne Protoctistes (protozous i algues)
o Regne vegetal ( plantes aqutiques i restes vegetals de fulles, pollen..
etc)
o Regne animal ( insectes, crustacis, molluscs, vertebrats com amfibis...)
Material:
- microscopi
- plaques de petri
- portaobjectes
- cobreobjectes
- pipetes amb xuclador
- pots per recollida de mostres
- comptagotes

Metodologia:

1- Recollida de mostres:
- Mostres de basses naturals: la recollida de mostres es far si es possible el
mateix dia de la prctica o el dia anterior amb un pot. La mostra recollida sha
de mantenir en posici vertical a un lloc llumins i el pot sha de tapar amb un
peda subjectat amb una goma o una corda al pot. Es important deixar que la
mostra realitzi lintercanvi de gasos amb latmosfera i que estigui ben
oxigenada i ben illuminada per no provocar la mort de alguns organismes.

- Cultiu de protozous: Es pot deixar aigua (preferiblement de pluja) a laire
lliure a un pesto illuminat i deixar que evolucioni uns 15 dies. Es pot accelerar
el procs afegint fullaraca de diferents plantes o verdures com a bledes o
espinacs a laigua.

2- Agafeu amb una pipeta o un comptagotes una mica daigua del pot a diferents
alades. Per cada alada feu servir un portaobjectes diferent.

3- Cobriu la gota amb un cobreobjectes i observeu. Fixat b en la seva forma , mida,
color, estructures, tipus de moviment, trajectria que segueixen o si viuen aferrats a
altres estructures... etc.

PROTOZOUS
Alguns protozous samaguen darrera de les fulles, altres repten pel fons
canviant de forma i altres neden (aquest poden ser rpids i difcil de detectar per qu
tenen tendncia a fugir del excs de llum procedent la lmpada del microscopi). Indica
les teves observacions sobre el seu comportament: si neden rpid o lent, si van en
lnia recta o errtica, si canvien de forma... No shan de confondre amb algues encara
que alguns tenen pigments verds i grocs ja que els protozous es caracteritzen per ser
mbils
37

ALGUES MICROSCPIQUES:

Poden ser unicellulars o pluricellulars. Sn organismes auttrofs fotosinttics
per lo que presenten gran varietat de pigments. Poden tenir vida lliure al fitoplncton o
estar fixades a superfcies o incls a fulles en descomposici. No tenen autntics
teixits ni estructures que les mantinguin dretes.



Questions:

1-Has observat alguna manera de captar laliment? Es cas afirmatiu, fes una descripci:

2- A quin regne i grup pertanyen els organismes que has observat? Fes un llista seguint
aquest esquema:

REGNE PROTOCTISTA
- ALGUES UNICELLULARS:
- ALGUES PLURICELLULARS
- PROTOZOUS
REGNE VEGETAL
REGNE ANIMAL
- CRUSTACIS
- MOLLUSCS
- INSECTES
- VERTEBRATS

3- Trobes diferncies entre els organismes procedents daigua agafada a diferents alades?

38
Unitat daprenentatge 2
COM ESTAN FORMATS ELS SSERS VIUS
Introducci pg. 39

1. Nivells dorganitzaci pg. 40

2. La cllula pg. 43
2.1. Qu s una cllula? pg. 43
Ho sabies? El microscopi pg. 44
2.2. Tipus dssers vius segons el nombre de cllules pg. 44
2.2.1. ssers vius unicel.lulars pg. 44
2.2.2. ssers vius pluricel.lulars pg. 45
2.3. La teoria cellular pg. 45
2.4. Forma de les cl.lules pg. 45
2.5. Mida de les cl.lules pg. 46
2.6. Tipus de cl.lules pg. 47
2.6.1. Cl.lula procariota pg. 47
2.6.2. Cllula eucariota pg. 47
2.6.2.1. Cl.lula vegetal i animal pg. 53
Ho sabies? Els virus pg. 54

3. Funcions cel.lulars i dels ssers vius pg. 55
3.1. La funci de nutrici pg. 55
3.1.1. Fases del procs de nutrici pg. 55
3.1.2. Tipus de nutrici pg. 56
3.2. La funci de relaci pg. 57
3.3. La funci de reproducci pg. 58

4. El material gentic pg. 61
4.1. Les mutacions pg. 62
4.2. De la gentica a lenginyeria gentica pg. 62
4.2.1. Clonaci pg. 63
4.3. Projecte sobre el Genoma Hum pg. 65
4.4. Aliments transgnics pg. 66

ACTIVITATS DAPRENENTATGE pg. 68
ACTIVITATS DE REFOR pg. 76
ACTIVITATS DAMPLIACI pg. 78
PRCTIQUES DE LABORATORI pg. 79



39
2.COM ESTAN FORMATS ELS SSERS VIUS

Introducci
Qu s un sser viu? Com podrem definir el qu s un sser viu? Quines
caracterstiques sn les que ens fan diferenciar un sser viu dun inert o no viu? s complexa
la resposta que cal donar. Perqu no hi ha diferncia a nivell de matria prima
Un sser viu i un inert comparteixen la matria primera, per lorganitzaci daquesta
matria prima si s diferent.

Estem acostumats a pensar en les plantes i en els animals quan ens parlen dssers
vius, per no nicament ells ho sn. A la Terra trobem moltssims ssers vius que sn molt
diferents entre ells; fins i tot podrem assegurar que no tenen res en com, per tots
comparteixen unes caracterstiques: estan formats per una o ms cllules i realitzen tres
funcions vitals ( nutrici, relaci i reproducci).
Aix ja podem dir quan un sser s viu i el podem definir:
Tot sser viu s un organisme que est format per cllules (una o ms) i que
realitza tres funcions vitals: es nodreix, es relaciona i es reprodueix.

40
1. Nivells dorganitzaci
Els ssers vius, igual que els inerts estan constituts per matria. Aquesta matria esta
organitzada en diferents nivells, segons complexitat dorganitzaci.
La diferncia entre els ssers vius i la matria inerta no est en la seva composici. Els
toms del cos hum o dels organismes unicellulars sn els mateixos que componen els
planetes, les roques i les estrelles. En realitat, la diferncia entre un sser viu i un sser no viu
no est en els materials, sin en com sorganitzen aquests materials.
Els nivells de complexitat de la matria viva. Per a facilitar lestudi de la matria viva es
diferencien vuit nivells dorganitzaci, que sn:

1.1.Nivell subatmic.
Compren les partcules subatmiques, partcules molt i molt petites que ja no es poden dividir.
Per exemple protons, neutrons i electrons. s a dir, sn les partcules que formen els toms.
1.2.Nivell atmic.
Compren els toms Els toms formen tota la matria viva i inert. Els diferents tipus dtoms
donen lloc als elements (els que es troben a la taula peridica). Els toms ms abundants en
la matria viva sn el carboni, lhidrogen, loxigen i el nitrogen (C, H, O, N, segons les seves
inicials).
Ltom fonamental s el carboni, que pot establir una gran diversitat denllaos amb altres
toms i tamb amb ell mateix.

41
1.3.Nivell molecular.
Compren les molcules, que sn la uni de dos o ms toms. Per exemple les molcules
daigua, que est formada per dos toms de hidrogen i un doxigen, molcules de glucosa, que
estan formades per 6 toms de carboni, 12 dhidrogen i 6 doxigen, etc.
Les molcules que formen part dels ssers vius sen diuen biomolcules. Nhi ha dos tipus de
biomolcules:
Biomolcules orgniques, exclusivament de la matria viva. Sn els glcids, les
protenes, els lpids i els cids nucleics.
Biomolcules inorgniques, es podem trobar tamb formant part dels ssers inerts.
Sn lH
2
O, el CO
2
, lO
2
, les sals minerals.
Els orgnuls cellulars tamb estan inclosos en el nivell molecular.
1.4. Nivell cellular
Compren les cllules. Per exemple cllules nervioses, cllules musculars, etc. Per que sn
les cllules? s lestructura viva ms senzilla que es coneix, s a dir que s capa de realitzar
les tres funcions vitals, que sn nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se.
1.5.Nivell pluricellular
Un organisme pluricellular cont milions de cllules molt diferents entre elles. Per algunes
estan especialitzades en funcions determinades. Per exemple, les cllules musculars, que
estan adaptades a estirar-se i a contreures, o les cllules nervioses, que condueixen els
impulsos nerviosos.
Les cllules especialitzades en una funci determinada sapleguen i formen un teixit, com el
muscular, el nervis o lossi. El teixits suneixen i constitueixen rgans, com el cor, el fetge o
els ossos.
Els rgans, juntament amb els teixits i grups de cllules constitueixen sistemes o aparells,
com el sistema nervis o laparell digestiu. Un organisme est format per tots els elements
anteriors.

42

1.6. Nivell de poblaci.
Diversos organismes de la mateixa espcie que ocupen una mateixa rea en un temps
determinat constitueixen una poblaci.
1.7. Nivell de comunitat o biocenosi:
El conjunt de poblacions que conviuen en un medi.
1.8. Nivell decosistema.
El conjunt de comunitats que hi ha en una determinada zona (biocenosi) i les relacions que
sestableixen entre elles i entre elles i el medi ambient (bitop).

El concepte de nivells dorganitzaci implica que dins el Cosmos, tant en el mn inert
com en el mn vivent, existeixen diversos nivell dorganitzaci de la matria; cada nivell inclou
com a components tots els nivells inferiors (per exemple, un organisme pluricellular est
constitut per cllules formades per lassociaci de molcules orgniques que, al seu torn, es
construeixen per la interacci dtoms, etc).









43
2. La cllula
2.1. Qu s una cllula?
s lestructura viva ms senzilla que es coneix, s a dir que s capa de realitzar les
tres funcions vitals, que sn nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se.
Tots els organismes vius estat constituts per cllules (una o moltes cllules) Aquesta
idea que ara ens sembla tan normal, no va poder ser coneguda fins al moment en qu es
construren els primers microscopis , ja que la majoria de les cllules sn invisibles a lull
hum.
El nostre propi cos, per exemple, est format per rgans ( molts ben complexos): el cor,
pulmons, estmac, fetge, prncrees....Les plantes tamb tenen els seus: fulles, tija, arrels,....
Tots aquests rgans sn fets dagrupacions de cl.lules. De milers, de milions, de milions de
milions de cl.lules! . El teu cos en cont un nombre impossible dimaginar: un quants bilions!.
Aix, les cl.lules sn les unitats que constitueixen el cos dels ssers vius.

El patr estructural bsic de totes les cllules s molt semblant. A la gran majoria de
les cllules hi ha tres parts ben diferenciades: la membrana plasmtica, el citoplasma i el
nucli.
Totes estan formades per un material
gelatins, constitut sobretot per protenes i
aigua, que sanomena citoplasma. El
citoplasma est envoltat per una membrana
molt prima, la membrana citoplasmtica.

A linterior del citoplasma hi ha la informaci
hereditria o material gentic (ADN), el qual
pot estar tamb envoltat per una membrana
(membrana nuclear); en aquest cas constitueix
el nucli de la cllula.



Robert Hooke va descobrir la cl.lula lany 1665 mentre
estudiava una lmina de suro. Hi va veure petits compartiments
semblants a les cel.les dun rusc dabelles que van resultar que
eren les parets cel.lulars de les cl.lules vegetals que formen
lescora de larbre.



44
El microscopi



El microscopi s un instrument ptic que, mitjanant un conjunt de lents, permet
observar objectes petits que no poden ser vistos a ull nu.

s important fer notar que lestudi de la cllula va ser possible grcies al
microscopi, el qual es va inventar entre els anys 1590 i 1650; alguns diuen que ho va
inventar Gallileu cap al 1610, mentre que uns altres opinen que ho va fer Zaccharias
Jannsen cap a 1590. Amb el temps ha evolucionat i perfeccionant a mesura que shan
desenvolupant els avanos tcnics que ho han fet possible. Hi ha microscopis ptics
ms sofisticats, per tots ells acostumen a tenir limitacions fsiques que no permeten
aconseguir ms de 1.500 augments.

Amb la invenci del microscopi electrnic (1934) shan desenvolupat mtodes
ms avanats que permeten veure imatges de cossos cada vegada ms petits i aix ha
contribut al desenvolupament de les cincies experimentals. Els microscopis
electrnics actuals poden aconseguir fins a 1 mili daugments.

Amb el microscopi ptic es poden observar tres parts de la cl.lula: membrana,
citoplasma i nucli. Primer es pensava que el citoplasma era homogeni, per amb el
microscopi electrnic es va poder observar lexistncia dels orgnuls.


2.2. Tipus dssers vius segons els nombre de cllules

Segons el nombre de cllules que formen un organisme, els ssers vius es poden classificar
en: unicellulars i pluricellulars.

2.2.1. ssers vius unicellulars

Sn molt petits. Estan formats per una sola cllula, que s la que realitza totes les funcions.
Aquests ssers sn els ms antics que habiten la terra i la major part viuen a laigua.
Exemples dssers unicellulars sn els bacteris i els protozous.

A vegades els ssers unicellulars sorganitzen en colnies. En una organitzaci colonial les
cllules viuen unes al costat de les altres, per no tenen relaci entre elles. Encara que hi
viuen juntes sn independents.
45


2.2.2. ssers vius pluricellulars

Estan formats per moltes cllules. Com exemples dssers pluricellulars tenim les plantes i
els animals.
Els ssers pluricellulars ms senzills tenen les seves cllules molt semblants. Com que sn
gaireb iguals no estan especialitzades en fer una funci concreta i cadascuna delles fa totes
les funcions. Per aquesta ra alguns bilegs els consideren organismes colonials.

Els ssers pluricellulars ms complexes tenen les cllules organitzades i especialitzades en
fer funcions determinades. Nhi ha que capten oxigen, que emmagatzemen nutrients, que
transporten impulsos nerviosos, etc.

2.3. La teoria cellular
Ja hem dit que Robert Hooke (1635-1702) va utilitzar per primer cop la paraula cllula, per
referir-se a petites cavitats invisibles del suro on hi havien viscuts cllules.
La cllula s la unitat de vida: s la unitat vital, morfolgica, fisiolgica i gentica de tots els
ssers vius.
Dos segles ms tard R. Virchow va arribar a establir la teoria cel.lular ( finals segle XIX).
Arribar a aquestes conclusions no va ser treball fcil, es va requerir de poc ms de dos-cents
anys i lesfor i estudi de molts investigadors per a assolir-lo. Entre ells podem esmentar a
Robert Hooke, Ren Dutrochet, Theodor Schwann, Mathias Schleiden i Rudolph Virchow.
Les conclusions de la teoria cel.lular actual sn les segents:
Unitat estructural o anatmica: Tots els ssers vius estan formats per cl.lules.
La cl.lula s la unitat dels ssers vius, s la que constitueix els ssers vius
Unitat funcional La cl.lula s la unitat funcional dels ssers vius: perqu a dins
shi desenvolupen les funcions vitals per mantenir viu lorganisme, funcions
vitals que sn les mateixes que les dels ssers vius: nutrici, relaci i
reproducci
Unitat dorigen. Tota cl.lula prov de la divisi cel.lular duna altra cl.lula.
Unitat gentica. Tota cl.lula cont informaci hereditria per controlar el seu
cicle, desenvolupament i funcionament de lorganisme.
2.4. Forma de les cl.lules
Les cllules presenten una gran diversitat de formes: nhi ha de forma fixa i de forma no
definida que varia constantment. Les cllules amb forma fixa poden ser rodones, ellptiques,
prismtiques, etc. s a dir, no hi ha una forma cellular tpica, i per simplificar, les representem
ms o menys ellptiques amb un punt central que representa el nucli.
o En els ssers vius unicellulars la forma ve determinada per lhbitat i per la seva
necessitat de desplaament.

o En els ssers pluricellulars la forma de les cllules acostuma a estar relacionada amb la
funci que realitzen i amb el lloc on estan situades. Les cllules sajunten, sorganitzen i
sespecialitzen per realitzar una funci comuna. Daquesta manera formen el teixit.

Recorda que el teixit s un conjunt de cllules semblants que fan una determinada tasca dins
de lorganisme.
46

A continuaci pots veure diferents cllules especialitzades:


Cllules de la pell (teixit epitelial):
Sn planes per poder-se unir de forma compacta i aplanada.
Aquesta s la forma ms adequada per poder recobrir un
organisme animal o vegetal.








Cllules nervioses (teixit nervis):
Tenen forma estelada amb ramificacions. Aquestes
cllules aprofiten les ramificacions per establir connexions
entre elles que permetin transmetre limpuls nervis per tot
el cos.Sencarreguen de transmetre missatges dun lloc a
un altre del nostre organisme.






Cllules sangunies (teixit sanguini):
Els glbuls blancs tenen forma esfrica per poder moures a la
sang i destruir les substncies perjudicials per a lorganisme.
Les cl.lules de la sang arriben a tots els racons del cos per
portar-hi oxigen i substncies nutritives o b eliminar-ne
microbis invasors.








Cllules dels msculs (teixit muscular): Sn cllules
allargades per poder-se contreure i allargar, produint aix el
moviment.




2.5. Mida de les cl.lules
En quant a la mida de les cllules, la diversitat encara s ms gran. La majoria sn massa
petites per observar-les a ull nu, i per aquest motiu diem que sn microscpiques, s a dir, que
noms es poden veure amb un microscopi.
47
Sn tan petites que per mesurar-les sutilitza com a unitat de mida la micra o micrmetre, que
s la millsima part del millmetre.
Les cllules ms petites tenen una mida mitjana d1 a 2 micrmetres , i la majoria de les
cllules solen tenir dimetres entre 5 i 30 micrmetres. Hi ha, per, excepcions importants,
com en el cas dalgunes espcies de parameci (un protozou unicellular), que poden fer 500
micrmetres i que, per tant, es poden veure a ull nu; el rovell dou de gallina s una sola
cllula que fa de 2 a 3 cm de dimetre, i algunes neurones (cllules del teixit nervis), tot i
que tenen un gruix microscpic, poden assolir quasi 4 m de llargria en animals molt grossos,
com ara les balenes.
2.6. Tipus de cl.lules.
A partir de ls del microscopi electrnic es varen poder conixer moltes ms coses
sobre la cl.lula: diferents tipus de cl.lules, quins orgnuls hi trobam,....
2.6.1. Cllules procariotes
Sn les cllules que no tenen nucli diferenciat, s a dir sn les que presenten el seu ADN
ms o menys condensat en una regi del citoplasma per sense estar envoltat duna
membrana.
En general sn mes petites que les eucariotes, ms primitives i no formen teixits especialitzats.
Sn les primeres cllules que van sorgir a la Terra fa uns 3.600 milions danys i durant molt de
temps, uns 2.000 anys, van ser els nics habitants.
Noms les trobem en dos grups de microorganismes:
bacteris i cianobacteris.
Sn cllules molt senzilles, els seus orgnuls prcticament
noms sn els ribosomes, els mesosomes (uns orgnuls
exclusius daquestes cllules) i algunes tamb tenen uns
flagels molt senzills. La principal caracterstica s que no
tenen membrana nuclear. En general sn mes petites que
les eucariotes, ms primitives i no formen teixits
especialitzats.
Tenen una membrana plasmtica per a ms a ms tenen
una paret cellular que no s de cellulosa sin duna altra
substncia anomenada mucopolisacrid.
Els nics orgnuls que t sn els ribosomes, petits per molt nombrosos, i la resta de funcions
(respiraci, algunes la fotosntesi) les fan en uns plecs de la membrana anomenats
mesosomes.
A la membrana poden tenir cilis (molts filaments i curts) o flagels (pocs filaments i molt
allargats) que els permeten el moviment.
2.6.2. Cllules eucariotes
Sn les cllules que tenen nucli diferenciat, s a dir son les que presenten el seu ADN
(material hereditari) dins la membrana nuclear.
En el procs evolutiu, van sorgir desprs de les procariotes, fa uns 1.400 milions danys, quan
les cllules van ser capaces de formar el nucli.
48
Sn cllules ms grans que les procariotes i tenen molts ms orgnuls capaos de fer
activitats especfiques.
Tenen estructura eucariota les cllules dels animals, plantes, algues, fongs i protists (algues i
protozous). La cllula eucariota s la unitat estructural i funcional de tots els organismes
pluricellulars.
La cllula eucariota s capa de realitzar les tres funcions vitals i es pot definir com una
estructura biolgica constituda per tres parts :
1. LA MEMBRANA PLASMTICA:

s la capa que embolcalla la cllula. La membrana est formada per una doble capa de
lpids entre els quals hi ha inserides molcules de protenes. T diferents funcions:
o dna forma
o permet que la cllula es mogui,
o rep els estmuls externs i
o lalla de lexterior de tal forma, que controla lentrada i la sortida de substncies.

La membrana t la propietat de fer una selecci del tipus de substncies que poden
travessar-la, tant dentrada com de sortida, i ho fa atenent a la mida de les partcules. Es tracta
duna membrana selectivament permeable.

9


2. EL CITOPLASMA:

s el lquid que ocupa linterior de la cllula entre la membrana i el nucli. Constitueix la
major part de la seva massa i s format bsicament per aigua, un 70%, on hi ha dissoltes
diferents substncies i per orgnuls cellulars que estan immersos en laigua, i protenes,
dun 15% a un 20%. Al citoplasma s on tenen lloc les reaccions qumiques.


El citoplasma cont tamb els orgnuls cellulars o citoplasmtics. Gaireb totes les cllules
presenten reticle endoplasmtic, aparell de Golgi, vacols, mitocondris i ribosomes. Les
cllules vegetals tamb tenen cloroplasts, i les animals, centrosoma i lisosomes

Els orgnuls sn estructures molt petites amb forma i funcions especfiques per cada una de
les activitats de la cllula. Els principals tipus dorgnuls que podem trobar al citoplasma sn:

49



2.1. Reticle endoplasmtic:
Conjunt de membranes que formen sacs aplanats i tbuls comunicants entre ells.
Aquesta membrana s'allarga i envolta completament el nucleoplasma, tot convertint-se en la
membrana nuclear. Presenta dues varietats:

Reticle endoplasmtic rugs: s'anomena aix perqu la seva superfcie s coberta
de multitud de ribosomes. Sintetitza i distribueix protenes.
Reticle endoplasmtic llis: Fa funcions relacionades amb la sntesi de lpids i
glcids.




2.2. Ribosomes:
Sn uns orgnuls cellulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel
citoplasma o b enganxats en el reticle endoplasmtic rugs (noms a les cllules
eucariotes).




Ribosomes
Microfotografia de cllules del fetge on s'aprecien els ribosomes
(color vermell) tot formant unes cadenes anomenades polisomes.
173.400 augments.

50
Sn molt importants degut a la seva intervenci en la sntesi de protenes de la cllula.
Estan constituts per dues subunitats corpusculars unides fortament, una d'elles formada per
cid Ribonucleic (ARN) i l'altra per un compost proteic. El seu nom prov, justament, de l'ARN
del qual s format.

Se'ls troba ben abundosament en totes les cllules vives, per exemple al voltant d'uns 10.000
en un bacteri simple com s l'Escherichia coli.

2.3. Aparell de Golgi:
Conjunt de membranes amb forma de sacs apilats, que es desfan formant petites
esferes anomenades vescules. Completa la sntesi dels productes procedents del reticle
endoplasmtic i els envia a daltres parts de la cllula o a lexterior.






Aparell de Golgi
Microfotografia presa en un teixit vegetal. 145.700 augments
Violeta: Ap. de Golgi (dictiosomes) Marr: Vescules de secreci



2.4. Lisosomes:
Es troben en les cllules animals i en algunes de vegetals.

Sn petites bossetes o vescules que contenen substncies
que intervenen en la digesti dels compostos que entren a la
cllula, i tamb intervenen en la destrucci dels orgnuls
cellulars que van envellint. Una altra funci seria la destrucci
dels bacteris que fagociten els glbuls blancs.

Es formen a partir de plecs ms o menys esfrics que es
desprenen de l'aparell de Golgi.


2.5.Vacols:

Sn unes cavitats ms o menys esfriques envoltades per una
delicada membrana.
Els vacols sn plens d'algun fluid ms o menys esps.
La seva funci s emmagatzemar substncies ja siguin de reserva
o b perqu sn txiques per a la cllula.
Els podem trobar tant a les cllules animals com a les vegetals.
Abunden a les cllules vegetals, on ocupen la major part del
citoplasma.

A les animals els vacols sn petits i poc nombrosos, i no sofreixen
cap canvi caracterstic. En canvi en els vegetals el suc vacuolar
pot contenir sals minerals, glcids, olis, resines, substncies
proteiques, pigments, tanins, alcaloides... Normalment la cllula
vegetal jove t molts vacols petits que augmenten de mida i es fusionen mentre aquella creix,
fins a formar-se'n un de sol que ocupa un gran part del volum cellular.




51
2.6.Mitocondris:
Sn orgnuls cellulars que tenen forma allargada, com un bastonet. Es troben repartits
per tot el citoplasma. El seu nombre s alt en general, tot i que varia d'unes cllules a d'altres.

Tenen una estructura complexa. Sn envoltats per dues membranes, l'exterior s llisa i la
interior t nombrosos plecs anomenats crestes. L'espai interior, anomenat matriu, s ple d'un
lquid amb nombroses substncies dissoltes. Cal remarcar especialment que dues d'aquestes
substncies sn cid desoxiribonucleic (ADN) i cid ribonucleic (ARN) diferents dels que hi ha
al nucli.


Lloc on es produeix la respiraci de la cllula, mitjanant la qual la cllula obt lenergia
necessria per dur a terme les seves funcions.

2.7.Cloroplasts:
Orgnuls citoplasmtics exclusius de les cllules vegetals, algues i bacteris.
Normalment sn de color verd per la presncia d'un pigment daquest color que interv en la
fotosntesi anomenat clorofilla. Tot i aix, en alguns casos els cloroplasts poden tenir d'altres
colors per l'existncia d'altres substncies amb colors diferents.

Sn d'una importncia fonamental ja que en ells t lloc la fotosntesi. La fotosntesi s un
complex procs qumic pel qual els ssers vius amb clorofilla a partir d'aigua, sals minerals i
CO
2
elaboren matria orgnica en presncia de llum solar.

El seu nombre, forma i mida varien d'unes cllules a unes altres. per exemple en les cllules
de les algues solen haver-n'hi un o dos de
molt grossos i de molt variades formes
(esfrics, estrellats, anellats, en cinta...).
En canvi, en les plantes superiors n'hi pot
haver fins a quaranta i la seva forma s
ovalada o esfrica.

La seva estructura s fora complexa.
Tenen dues membranes, una d'externa
que la delimita i una altra d'interna amb
nombrosos plecs cap a l'interior
anomenats lamelles. En aquests plecs hi
ha situats uns corpuscles apilats que es
diuen grana, de color verd, i s en ells on
est situada la clorofilla. L'espai que
queda entre els grana s'anomena
estroma.

Contenen una petita quantitat d'ADN diferent del del nucli i uns pocs ribosomes diferents dels
citoplasmtics.3




52
2.8.Centrol:
Orgnul exclusiu de les cllules animals. Estan situats a prop del nucli . Estan formats per
un tubs paral.lels, agrupats de dos en dos o de tres en tres i formen un cilindre. Estan
relacionats amb la funci de reproducci de les cl.lules animals. Tamb estan relacionats
amb el moviment de la cl.lula, ja que sn la base i el motor dels cilis i dels flagels.




3. EL NUCLI:

A les cllules eucariotes, el material hereditari (ADN) est separat del citoplasma per un
embolcall membrans doble, amb porus, anomenat membrana nuclear. Durant la major part
de la vida cellular, lADN s dins del nucli com una massa desorganitzada de filaments que
rep el nom de cromatina. Durant la reproducci cellular, sorganitza i sempaqueta per formar
els cromosomes.

Dins del nucli sobserven un o dos corpuscles esfrics, els nuclols, on es produeixen els
ribosomes. El nuclol est format per ADN, ARN i altres compostos. Interv en la formaci
dels ribosomes.

La cromatina est formada per ADN i protenes. En la divisi cellular sorganitza formant
els cromosomes. Els cromosomes estan formats per lADN, que s una molcula que diu com
han de ser les noves cllules filles que es produeixen quan es divideix la cllula mare. T un
paper molt important en el procs de divisi cellular.

El nucli interv en els processos de reproducci cel.lular, en la transmissi dels
carcters gentics i en tots el processos dorganitzaci i de coordinaci cel.lular.



53


2.6.2.1.Les cllules animals i vegetals
Dins de les cllules eucariotes es poden distingir dos grans tipus cellulars: el tipus cellular
animal i el tipus cellular vegetal. Entre elles hi ha diferncies estructurals (presenten orgnuls
exclusius) i funcionals ( la cllula vegetal s auttrofa, mentre que lanimal s hetertrofa)
Observa les imatges de la cllula vegetal i de la cllula animal:




Quines et sembla que sn les diferncies ms significatives? Anem a descobrir-les:



Cllula vegetal

Les cllules vegetals sn les de les algues i plantes.

Mitjanant lobservaci microscpica podem veure que la membrana que limita les cllules
eucariotes vegetals s ms gruixuda que la dels animals, aix passa perqu a ms de la
membrana plasmtica en tenen una altra anomenada paret cellular. Aquesta paret est
formada en gran part per cellulosa i serveix per protegir i donar forma angulosa i una
consistncia ms rgida a la cllula. La rigidesa de la paret cellular li permet fer desquelet
dels vegetals.

En el citoplasma de les cllules vegetals hi ha uns orgnuls anomenats plasts, que en les
plantes verdes reben el nom de cloroplasts, perqu contenen la clorofilla i en ells sesdev
el procs conegut com a fotosntesi.

Els vacols sn cavitats on semmagatzemen substncies de reserva i de rebuig. Encara que
tamb hi sn en les cllules animals, en les cllules vegetals sn ms grans i ocupen bona
part del citoplasma. La presncia, a les cllules adultes, de grans vacols desplaa el nucli
cap a un costat. A les cllules joves, en canvi, el nucli conserva la posici central.
Les cllules vegetals no tenen ni cilis ni flagels, tampoc centrosoma.

54
Cllula animal

Les cllules animals es troben en els animals i en els ssers vius unicellulars que no fan la
fotosntesi.
Sn cllules eucariotes molt ms arrodonides que les vegetals perqu noms estan
delimitades per la membrana cellular. El nucli ocupa normalment una posici central.
No tenen paret cellular ni plasts. Els centrols sn orgnuls exclusius daquestes cllules.
Dins del citoplasma sobserven molts orgnuls cellulars: el reticle endoplasmtic, laparell de
Golgi, els mitocondris (ms nombrosos i ms grans que els de les cllules vegetals), els
lisosomes (molt abundants), el centrosoma (exclusiu de les cllules animals), els vacols
(ms petits i menys nombrosos que a les cllules vegetals i amb funcions diferents) i els
ribosomes.


Els virus

Que sn els virus? El mnim que podem dir d'ells s que sn uns sers molt especials
perqu es troben en la frontera entre el que est viu i el que no est viu. De fet, els cientfics
han decidit finalment no incloure'ls entre els sers vius.
Quina s la ra d'aquesta decisi? Si un virus es troba surant en l'aire o sobre una taula est
tan viu com una pedra: els virus no fan cap de les funcions bsiques dels sers vius, no
s'alimenten, no respiren, no creixen i no es mouen. Per contra, si es posen en contacte amb
una planta, bacteri o animal entren en acci, infectant les cl.lules de l'organisme hoste. Els
virus existeixen amb un nic objectiu: reproduir-se prenent el control sobre una cl.lula hoste.
Com sn els virus? Els virus sn realment molt petits, ra per la qual noms sn
visibles mitjanant el microscopi electrnic. L'estructura dels virus s bastant senzilla. Els
components bsics d'un virus sn els segents: Material gentic (ADN) i una coberta
protectora feta de protenes. El virus entra en contacte amb la cl.lula hoste i introdueix el seu
material gentic. Desprs La cl.lula comena a produir moltssimes cpies del material
gentic i la cpsida del virus. Per fer aix, la cl.lula utilitza els seus enzims i orgnuls.
Desprs, aquests components del virus comencen a unir-se formant nous virus. Quan els nous
virus surten de la cl.lula ho poden fer de dues maneres: a)Lentament, a mesura que els nous
virus es van ensemblant. En aquest cas, la cl.lula no es destruda. b)Trencant i matant la
cl.lula, quan tots els nous virus surten alhora.
Malalties vriques: Les malalties vriques (la sida, grip, hepatitis b, varicel.la,
poliomelitis)sn provocades quan els virus destrueixen o fan malb les cl.lules d'un
organisme hoste. Per combatre aquestes malalties hi ha dues estratgies: a)Mitjanant
vacunes. b) Mitjanant mtodes preventius contra els mecanismes de contagi, ja que algunes
malalties vriques com la SIDA no tenen vacuna. En aquest cas, es tracta d'evitar que les
persones que no estan infectades es contagin.
Tanmateix, en el cas de les malalties vriques no es poden utilitzar antibitics com en les
bacterianes.
55
3. Funcions cel.lulars i dels ssers vius
Hem comenat dient que perqu un sser sigui viu havia destar format per cl.lules i
que, a ms a ms, havia de realitzar les tres funcions vitals de nutrici, relaci i reproducci.
Si les cl.lules realitzen les tres funcions vitals anteriors, en conseqncia els ssers
vius tamb realitzen les mateixes funcions: nutrici, relaci i reproducci. Per viure, qualsevol
organisme, sigui unicellular o pluricellular, ha de dur a terme un seguit de funcions que sn la
conseqncia de les que realitzen les cllules.

3.1. Funci de nutrici

La nutrici s el procs mitjanant el qual la cllula obt matria i energia de lexterior i la
transforma per fer les seves activitats vitals o per produir la seva prpia matria.






Poder crixer, per reproduir-se Renovar i reciclar els materials que
Obtenir energia calguin a la cl.lula
per realitzar funcions





En aquest procs es produeixen Excreci
substncies que cal eliminar
3.1.1. Fases del procs de nutrici
El procs de nutrici comprn tres fases: lentrada de substncies a travs de la membrana
cellular, el metabolisme i lexcreci:

1. Lentrada de substncies a linterior de la cllula

Es fa aplicant els mecanismes de selecci que t la membrana cellular per regular el pas de
nutrients i altres substncies entre lexterior i linterior.

2. El metabolisme

s el conjunt de reaccions qumiques que proporcionen energia i mantenen la cl.lula. Te lloc
al citoplasma i als orgnuls de la cllula. Nhi ha de dos tipus: el catabolisme i lanabolisme.

El catabolisme. Les reaccions sn de descomposici de matria orgnica per
aconseguir molcules ms simples i dobtenci denergia. Allibera energia. Exemples:
respiraci cel.lular, fermentaci,.... Es realitza als MITOCONDRIS

Lanabolisme. Les reaccions sn de producci de matria orgnica a partir de
molcules senzilles. Necessita energia. Lenergia que sallibera en el catabolisme s
utilitzada per fer aquestes reaccions anabliques. Ex: fotosntesi. Es realitza a orgnuls com :
RETICLE ENDOPLASMTIC, APARELL DE GOLGI I CLOROPLASTS.



Nutrici
56
3. Lexcreci

s el procs dexpulsi, a travs de la membrana cellular, dels productes de secreci i de les
substncies residuals que shan produt a les reaccions. Es realitza a travs de VESCULES.
3.1.2. Tipus de nutrici
Segon com els organismes obtenen la matria i energia necessries per mantenir lactivitat de
les cl.lules podem diferenciar dos tipus de nutrici:

1. Nutrici auttrofa

Qu s? La nutrici auttrofa consisteix a produir els compostos orgnics que necessita la
cllula mitjanant la fotosntesi, s a dir, a partir de la matria inorgnica i de lenergia
lumnica del sol.

Qui la fa? Aquesta nutrici la realitzen els vegetals, les algues i alguns bacteris.

Com? Els vegetals prenen la matria inorgnica, laigua i les sals minerals del sl i ho porten
a les parts verdes de la planta a travs dels vasos conductors. El dixid de carboni de laire
entra pels estomes de les fulles. Totes aquestes substncies entren en els cloroplasts de les
cllules. En els cloroplasts es realitza la fotosntesi.

La fotosntesi s el procs ms important de nutrici auttrofa per obtenir energia i fabricar
aliment.

1.1. La fotosntesi s el procs dobtenci denergia mitjanant el qual les substncies
inorgniques (aigua, dixid de carboni i sals minerals) es transformen en matria orgnica
(aliment) per lacci de la llum solar.

Explicam una mica ms aquest procs:
La clorofilla que hi ha als cloroplasts capta lenergia lumnica del sol i la transforma en energia
qumica. Aquesta energia qumica sutilitza per fer la reacci dobtenci de matria orgnica
(glucosa) i oxigen.

CLOROPLAST
Energia lumnica

Aigua (H2O)+dixid de carboni (CO2)+ sals minerals Glucosa+ Oxgen
(matria inorgnica) (matria orgnica)


La planta utilitza la glucosa obtinguda per fer:

La respiraci cellular
Transformar-la en mid, que s una substncia de reserva.
Produir enzims i la resta de molcules necessries per a la cllula.

Una part de loxigen lexpulsa la planta a lexterior i una altra part lutilitza per fer la respiraci
cellular.
Una part de la glucosa, junt amb una part de loxigen que prov de lexterior i de la fotosntesi,
senvia als mitocondris de la cllula per fer la respiraci.


1.2..La respiraci s el procs mitjanant el qual els nutrients orgnics soxiden i
sobt lenergia que desprs utilitza la cllula per fer les seves activitats vitals. La respiraci s
el procs contrari al procs de fotosntesi.
57

El nutrient principal s la glucosa, que reacciona amb loxigen i es transforma en dixid de
carboni, aigua i energia.

Lenergia semmagatzema en forma duna molcula anomenada ATP. Aquesta molcula s un
compost qumic (trifosfat dadenosina) que actua com a transportador denergia a totes les
cllules, perqu puguin realitzar les seves activitats.

MITOCONDRI

Glucosa+ Oxigen CO2 + H2O + Energia (ATP)


Lenergia obtinguda en la respiraci lutilitza la cllula per fer les activitats vitals de crixer,
divisi cellular, producci denzims i de components que necessita.

Els vegetals utilitzen lenergia, perqu les seves fulles captin el dixid de carboni de laire i les
seves arrels les sals minerals del sl, per transportar-ho a les cllules i desprs distribuir la
matria orgnica per tota la planta.


2. Nutrici hetertrofa

:6 La nutrici hetertrofa consisteix a produir els compostos orgnics que necessita la cllula
a partir de la matria orgnica produda per altres ssers vius, vegetals o animals. Realitzen
aquest tipus de nutrici els animals, els fongs, protozous i bacteris no fotosinttics.

2.1. La respiraci s el procs que utilitzen aquestes cllules per transformar la matria
orgnica en energia. (explicat en el punt anterior)

La nutrici hetertrofa la fan les cllules animals que no tenen cloroplasts i no poden captar
lenergia solar per fer la reacci de fotosntesi. Mitjanant el menjar obtenen els compostos
orgnics i, junt amb loxigen que capten de laire, els envien als mitocondris de les cllules, on
es realitza la respiraci cellular i sobt dixid de carboni (CO2) i energia (ATP).

Els animals eliminen el dixid de carboni fora del cos i utilitzen lenergia (ATP) per fer les
seves activitats vitals, moviment dels muscles, digesti, etc.

La respiraci cellular, tant de les cllules animals com vegetals, es realitza als mitocondris i
utilitza glucosa i oxigen. s el que sanomena respiraci aerbica.

Pot passar que no hi hagi oxigen en el medi i s llavors quan la respiraci que es produeix
sanomena respiraci anaerbica o fermentaci.

2.2. La fermentaci s la respiraci sense oxigen. Alguns exemples de cllules que fan
fermentaci sn els bacteris que produeixen el vi, el pa o el iogurt.

3.2. La funci de relaci
La sensibilitat cellular s la capacitat que tenen les cllules de captar estmuls, s a dir, de
notar les variacions de les condicions del medi (canvis de temperatura, de lluminositat,
dalimentaci, etc.) i delaborar respostes correctes a cada estmul, adaptant-se aix a les
noves condicions.

3.2.1. Les funcions de relaci de la cl.lula sn les respostes que aquestes donen a cada
estmul (fsics: temperatura, llum, pressi,...; qumics: substncies txiques,...). Varien segons
58
quins siguin els estmuls i els tipus de cllules. Les respostes cellulars davant dels estmuls
poden sser de dos tipus:

1. Resposta dinmica:

La cllula realitza moviments com a resposta a lestmul.
Tipus de respostes dinmiques:

Tactismes. Sn moviments de la cllula que fan que pugui acostar-se o allunyar-se
de lestmul, segons si el considera favorable o desfavorable. Poden ser moviments dirigits cap
a lestmul i en aquest cas la cllula t tactisme positiu. Si sallunya de lestmul t tactisme
negatiu.

Un exemple s el moviment cap a la llum dels protozous.

Moviment ameboide. La cllula es desplaa i obt laliment mitjanant la formaci
dunes prolongacions del citoplasma anomenades pseudpodes.

Aquest moviment el tenen les amebes i els glbuls blancs.

Moviment vibrtil. La cllula es desplaa mitjanant els cilis i els flagels, que sn
prolongacions de la membrana cellular. Els cilis sn curts i abundants i els flagels llargs i poc
nombrosos.

El parameci s un exemple de cllula amb cilis i els espermatozoides sn un exemple de
cllules amb flagel.

2. Respostes esttiques:

No es produeix moviment de resposta.

Enquistament. Quan les condicions del medi sn adverses, com s el cas de manca
doxigen o de substncies nutrients, algunes cllules formen una capa protectora que les
envolta i les alla del medi fins que les condicions tornen a ser favorables.

3.2.2. La funci de relaci en la resta dels ssers vius en el seu conjunt donen
resposta o reaccionen davant els estmuls del medi extern i intern. Les respostes que donen
posaran en marxa lacci coordinada de les cl.lules que formen lindividu (sistema endocr:
hormonal; sistema nervis,...).

Les reaccions sn molt diferents quan ens fixem en els animals o en les plantes:
En els animals les respostes solen ser fora evidents, ja que en les respostes davant
lestmul acostuma a haver-hi moviment, com ara fugir quan hi ha perill, atacar en caar una
presa,....
En els cas de les plantes les respostes no sn tan evidents per responen a factors
ambientals ( canvis temperatura, humitat,...). Ens serveixen com a exemples els petits
moviments del gira-sol orientant-se cap el sol, les fulles de la mimosa que sobren durant el dia
i es tanquen a la nit o quan es toquen,...

3.3. La funci de reproducci

Aquesta funci s aquella que permet que duna cl.lula soriginin cl.lules noves. En
aquest procs hi intervenen els cromosomes. Cada espcie t un nombre determinat de
cromosomes.

59
La divisi cellular s el procs que t com a finalitat que una cllula mare es divideixi donant
dos o ms cllules filles. Cada nova cllula rep una part del citoplasma de la mare i una cpia
completa del material gentic (ADN), en la qual hi ha les seves caracterstiques.

La divisi cellular es pot produir per:
Mitosi: procs de divisi cel.lular que dna lloc a dues cl.lules filles idntiques;
Meiosi: procs que dna quatre cl.lules filles amb la meitat de cromosomes de la
cl.lula mare. Ms variabilitat gentica. Reproducci sexual.
s un procs molt complex que no desenvolupem en aquesta unitat.

El cicle cellular s el perode de vida de la cllula que comprn des que sorigina fins que
acaba la seva divisi cellular o fins que mor.

El cicle cellular t una durada que depn del tipus de cllula. Nhi ha que des que soriginen
no fan la divisi cellular, com les cllules nervioses, daltres triguen un any a dividir-se i
daltres que ho fan en uns minuts.

En el procs de creixement dels organismes pluricellulars augmenta el nombre de cllules.
En un moment determinat, que correspon a ledat adulta, lindividu deixa de crixer, perqu el
nombre de cllules que neixen sn tantes com les que moren, establint-se aix un equilibri. A
ms, en una mateixa espcie el nombre de cllules dun adult i dun jove s igual.
En els ssers vius la funci de reproducci s la capacitat de generar nous individus de la
mateixa espcie. Hi ha dos tipus de reproducci:
3.3.1. La reproducci asexual.
s aquella en la que els descendents sn genticament idntics al progenitor, s a dir
tenen la mateixa informaci en el seu ADN. Un exemple de reproducci asexual s el d'una
branca de gerani que es trenca i es planta en terra. Al cap d'un temps la branca genera arrels i
es forma un nou gerani. En la reproducci asexual noms hi ha un progenitor i un procs de
multiplicaci cellular en el qual les cllules filles sn idntiques a la cllula mare (mitosi).
Tipus de reproducci asexual en els organismes unicellulars. Segons la forma
de dividir-se la cllula es distingeix la bipartici, la gemmaci i l'esporulaci.
Bipartici.
Gemmaci.
Esporulaci.
Tipus de reproducci asexual en els organismes pluricellulars. Bsicament
consisteix en un fragment del progenitor que creix i dna lloc a un nou individu. Es distingeix la
reproducci per esqueixos al gerani, per tubercles a la patata, per bulbs a la ceba i per
escissi o per gemmaci en els plips. Altres exemples sn les estrelles de mar, alguns
cucs,...
60
L'inconvenient de la reproducci asexual s la falta de variabilitat de l'espcie i, per tant,
la poca flexibilitat que presenta davant possibles canvis de les condicions ambientals. L'nica
variabilitat s'ha d'aconseguir a partir de alteracions del material gentic.
La reproducci asexual, llevat daquest inconvenient, t notables aspectes positius:
o No hi intervenen cl.lules especials per generar un nou individu
o No necessita el reconeixement i encontre dels dos sexes. Noms cal un
individu per donar descendncia.
o Procs rpid i senzill
Aquests i d'altres motius expliquen per qu no ha desaparegut evolutivament. Tot i aix, val a
dir que sn excepcionals els casos d'animals que nicament utilitzen aquest mtode. La
reproducci asexual s un mecanisme de seguretat per garantir la provisi de descendents.
3.3.2. La reproducci sexual.
s aquella en la que els descendents sn genticament diferents dels seus progenitors i
diferent tamb entre els germans. Es realitza mitjanant cllules especials anomenades
cllules sexuals que noms tenen la meitat d'informaci gentica i que s diferent a cada
cllula. Les cllules sexuals s'originen mitjanant una divisi cellular especial anomenada
meiosi. Hi ha dos tipus de cllules sexuals: els gmetes i les espores sexuals.
Reproducci sexual per gmetes.
Es realitza mitjanant la uni (fecundaci) d'un gmeta mascul amb un gmeta
femen. Aix dna lloc a una cllula (zigot) que ja t la informaci gentica completa. El zigot
per multiplicaci dna lloc a un embri i desprs a tot un nou individu. Els gmetes
masculins dels animals es denominen espermatozoides i els de les plantes anterozoides.
Els gmetes femenins dels animals es diuen vuls i els de les plantes oosferes.
La fecundaci pot ser externa o interna grcies a rgans copuladors.
En els animals el desenvolupament
embrionari es pot produir dintre d'un ou (ovpars)
o en l'interior del cos matern (vivpars).
Aspectes positius de la reproducci
sexual: aquest tipus de reproducci dona lloc a
variacions de la poblaci que permeten que els
individus sadaptin a les condicions ambientals per
exemple permetent levoluci de les espcies.
Entre els inconvenients trobam que el procs s ms lent i ms costs.
La ra per la qual tots dos mtodes es conserven s molt simple: la reproducci sexual
depn de molts factors ambientals (temperatura, fotoperode, etc) que provoquen la formaci
dels gmetes. Si alguns d'aquests factors no es donessin, la poblaci afectada desapareixeria
sense deixar descendents. Davant d'aquesta possibilitat, s preferible que, de moment,
continu existint malgrat que no se'n produeixin noves formes.


61
4. El material gentic

Tots els organismes pluricellulars provenen duna nica cllula, el zigot, format per la uni
dun espermatozoide i un vul. Ara b, qu s el que determina que el zigot es converteixi en
un conill, un arbre o una persona? Lgicament, el zigot ha de portar la informaci de com ha
de crixer.

Per amb aix no nhi ha prou: en un individu adult hi ha molts tipus de cllules (neurones,
glbuls blancs, cllules musculars, etc.) que fan unes funcions molt diferents, fins algunes que
varien al llarg del temps. Pensa, per exemple, en les cllules productores de llet de les
glndules mamries de les dones, les quals, tot i ser presents en el cos duna dona durant tota
la vida, noms produeixen llet en uns moments molt concrets de la seva existncia: desprs
dhaver tingut una criatura.

El funcionament dels ssers pluricellulars s molt complex, i la informaci sobre la seva forma
i el seu funcionament sha de transmetre de generaci en generaci. Aquesta informaci es
troba en el material gentic o material hereditari.

Podrem dir que el material gentic s com un gran manual dinstruccions on hi ha recollida
tant la informaci de com sha de construir lorganisme, com la informaci sobre les funcions
que han de dur a terme totes les cllules al llarg de la seva vida. Abans ja hem dit que totes
les cllules de lorganisme tenen una cpia del material gentic. De fet, no cal que totes les
cllules llegeixin la informaci completa que hi ha en el material gentic. Si tornem a la idea
del manual dinstruccions, noms cal que cada cllula llegeixi el seu captol, el que parla del
seu funcionament.

El material gentic s format per molcules dADN (cid desoxiribonucleic) en les quals hi ha
unides unes protenes anomenades histones.

El material gentic, o sigui les molcules dADN, forma llargues cadenes que constitueixen una
xarxa filamentosa anomenada cromatina. Cada vegada que es produeix una divisi cellular, la
cromatina es condensa formant els cromosomes i, quan la cllula ja sha dividit, els
cromosomes tornen a la forma de cromatina. En aquest procs hi intervenen les histones.

En cada cromosoma hi ha un nombre determinat de gens. Un gen s lunitat hereditria
elemental, s un fragment dADN, que porta informaci codificada dun determinat carcter.
Cada gen codifica una protena diferent, responsable de laparici daquell carcter. Hi ha gens
que controlen ms dun carcter, com per exemple el gen que controla el color de la flor en els
psols tamb afecta al color de la coberta de les llavors i al de les axilles de les fulles.
Per una altra banda, un mateix carcter pot estar controlat per ms dun gen, com en humans
la sordesa congnita, que ve determinada per dos gens, a ligual que la ceguera per a colors.
62
4.1. Les mutacions
El terme mutaci es deu al botnic H. de Vries (1901), que estudiant la flor de nit, va adonar-se
de laparici de caracterstiques no previstes que es transmetien a la descendncia. Aquests
canvis els va anomenar mutacions.
Les mutacions sn alteracions a latzar del material gentic. En general solen ser recessives i
queden amagades. Comporten un aspecte positiu ja que aporten variabilitat a la poblaci i aix
ha perms levoluci de les espcies.
La reproducci asexual com ja hem comentat depn d'un nic individu, a partir del qual
s'obtenen descendents que resulten veritables cpies gentiques del seu antecessor.
L'inconvenient d'aquest sistema s la falta de variabilitat de l'espcie i, per tant, la poca
flexibilitat que presenta davant possibles canvis de les condicions ambientals. L'nica
variabilitat s'ha d'aconseguir a partir de mutacions gentiques.
Les mutacions poden aparixer espontniament (mutacions naturals) o poden ser
provocades artificialment (mutacions indudes) per mitj de radiacions i determinades
substncies qumiques, que sanomenen agents mutgens.
Les alteracions en el nombre normal duna dotaci cromosmica poden tenir greus
conseqncies. Algunes mutacions ms freqents en humans sn aquestes:
- Sndrome de Down (trisomia 21)
- Sndrome dEdwars (trisomia 18): anomalia en la forma del cap, boca menuda, lesions
cardaques
- Sndrome de Patau (trisomia 13 0 15): llavi lepor, lesions cardaques, polidactilia
- Sndrome de Klinefelter (trisomia XXY) : homes daspecte eunuc, gnades infantils,
discapacitat en laprenentatge
- Sndrome del duplo Y (trisomia XYY): Elevada estatura, personalitat infantil, baix
coeficient intelectual, tendncia a la agressivitat i al comportament antisocial.
- Sndrome de Turner (monosomia: 44 autosomas + X): Dones daspecte masculinitzat,
atrofia de ovaries, baixa estatura.
-Sndrome de Triple (trisomia XXX): Infantilisme i escs desenvolupament de les
mames i els genitals externs.
Entre les malalties relacionades amb les mutacions puntuals en lhome tenim: anmia
falciforme, alcaptonuria, fenilcetonuria, albinisme, enanisme, hipodoncia (absncia de fins 6
dents), cncer de colon, cncer de tiroides, cncer de pncrees, polidactilia, hipertensi
arterial, diabetis

4.2. De la gentica a l'enginyeria gentica
Lenginyeria gentica s la cincia biolgica que tracta de la
manipulaci dels gens. Laplicaci dels coneixements de
lenginyeria gentica constitueix la biotecnologia, terme que es fa
servir per definir les tcniques cientfiques que utilitzen cllules i
organismes vius per produir aliments i productes qumics.

A principi dels anys 70 es va descobrir un enzim capa de tallar
segments especfics de les cadenes dcids nucleics. LADN, que
es pot tallar en fragments per mitj del enzims de restricci, guarda
el material gentic hereditari dels ssers vius. Aquests fragments
63
suneixen a fragments dorgens diferents, per aix poder-se formar un nou ADN anomenat
recombinant.
s a dir, salla el gen, es reintrodueix en cllules vives i es combinen els gens de diversos
organismes.

Durant segles shan produt modificacions dels ssers vius, plantes i animals a travs de
lanomenada gentica clssica. Ara b, quan aquesta gentica ja no es produeix a latzar sin
que s induda al laboratori es parla denginyeria gentica moderna.

Aquesta manipulaci, afirmen diversos investigadors, far possible fabricar in vitro embrions
enriquits amb gens d'acord amb els desitjos dels pares. Segons altres investigadors,
aquesta gesti i control dels gens, aquesta purificaci del genoma, s una quimera: a cada
generaci sorgeixen noves anomalies gentiques
Avantatges i riscos
Alguns temen que l'enginyeria gentica esdevindr problemes que fins ara no hi havia. Altres
asseguren que les avantatges superaran en molt als possibles abusos. Es perfilen
possibilitats, interrogants i riscos.

S'imposar un model fenotpic, una "normalitat" a
la qual els pares voldran triar les caracterstiques
dels seus fills? Es produir un empobriment o
prdua de la diversitat gentica? Tindran els pares
llibertat d'acci davant els influents interessos
comercials? Recordem que aquesta biotecnologia
implica altssims costos i sn objecte de les
inversions de moltes multinacionals, per tant, no
estar a labast de tothom.

La Biotica ha de formular interrogants i no tenir por al
progrs, per s ha d'estar atent als interessos de
l'home que administra el progrs.

4.2.1. Clonaci
La clonaci s el procs de crear una cpia idntica de quelcom. En biologia, es refereix
collectivament als processos utilitzats per crear cpies de fragments d'ADN (clonaci
molecular), cllules (clonaci cellular) o organismes.
4.2.1.1. Clonaci reproductiva
La clonaci s la reproducci no sexual d'individus genticament idntics a un individu
original. Com hem dit, es poden clonar gens, cllules o organismes.
Un dels casos ms espectaculars de clonaci fou el de l'ovella Dolly. Al febrer de 1997,
l'investigador britnic Ian Wilmut i els seus collegues van anunciar que, amb un nou tipus de
biotecnologia, havien aconseguit una ovella genticament idntica a una altra; havia nascut el
juliol de 1996.
El mtode de clonaci ms freqent consistia, anteriorment, en tallar en dos un embri
proveta resultant de la uni d'un vul i un espermatozoide i, tot seguit, implantar les dues
meitats en mares portadores per la seva gestaci: s'obtenien dos individus clons. El mtode
64
emprat en la fabricaci de l'ovella Dolly era revolucionari; no calia passar per un embri
proveta obtingut d'un vul i un espermatozoide.
L'ovella Dolly fou resultat de la uni del nucli d'una cllula de glndula mamria d'una
ovella (l'animal que es vol clonar) i d'un vul al que prviament se li ha extret el nucli. vul i
nucli s'implanten a una mare portadora per a la gestaci. Per clonar l'ovella Dolly van caldre
277 embrions, dels quals 29 foren transferits a una ovella femella, aconseguint-se noms 13
embarassos i un sol naixement.

La clonaci d'animals, si es prenen les precaucions i no s'afecta a la biodiversitat, podria ser
beneficiosa. Per els temors s'aguditzen quan s'insinua la possibilitat de clonaci
d'individus humans; possibilitat prohibida per la legislaci de molts pasos i per la Declaraci
Universal sobre el Genoma Hum i els Drets Humans.
Ara b, el fet que la cincia quasi sempre ha avanat transgredint lmits i el secret en que es
porten moltes investigacions, pot generar sospites sobre el respecte els lmits tics.
Recordem que en les clonacions d'animals un nombre important d'embrions no arriben a
nixer o porten a animals amb deformitats. L'aplicaci d'aquesta tcnica als ssers humans
implica el risc de crear humans amb notables deformitats. La clonaci reproductiva
humana quan sigui tecnolgicament viable, s'obrir un nou debat tic de gran repercussi
pel futur de la humanitat.
4.2.1.2. Clonaci teraputica, les cllules mare
La clonaci teraputica s la generaci de cllules mare embrionries genticament
idntiques a les d'un pacient que, un cop diferenciades i transformades en cllules
especialitzades (teixits), es trasplantaran al mateix pacient sense risc de rebuig. Es produeix
una regeneraci cellular d'un pacient
mitjanant transferncia de material
cellular propi.
El mtode emprat en la clonaci
teraputica s, inicialment, semblant al
de la clonaci reproductiva. Es
transfereix el nucli d'una cllula
somtica d'un determinat pacient a un
vul anucleat, s a dir, que se li ha
extret el nucli. El resultat de la uni s
la generaci d'un embri
genticament idntic al pacient;
d'aquest embri, s'obtindran les
cllules mare embrionries
pluripotents o totipotents, s a dir,
amb possibilitat d'esdevenir qualsevol
65
teixit corporal, rgan o cllula especialitzada. bviament, l'obtenci de teixits, partint del cultiu
de cllules mare, implica la destrucci en laboratori de l'embri generat per aquesta finalitat
teraputica. El darrer pas consisteix en el trasplantament al pacient de les cllules o teixits
convenients sense risc de rebuig.
La recerca en aquest tipus de clonaci est en marxa. Recordem que el novembre de 2001,
l'empresa Advanced Cell Technology comunicava que ja havia realitzat la primera clonaci
d'un embri hum amb objectiu teraputic. Fora bilegs afirmen que les investigacions en
l'mbit de les cllules mare marcaran la biologia de la propera dcada. Els beneficis
teraputics semblen molt elevats; per, per altra banda, es denuncia la destrucci de gran
nombre d'embrions humans en aquest procs d'investigaci. Pel seus detractors s una
clonaci humana semblant a la clonaci reproductiva; pels seus partidaris, clonaci
reproductiva i clonaci teraputica sn ben diferents.
4.3. Projecte sobre el Genoma Hum
A partir de 1985, un gran nombre d'investigadors encapalats per James Watson, el
codescobridor de l'estructura de l'ADN, van concebre la possibilitat d'investigar les
instruccions presents en el conjunt dels gens humans. Aquesta ambiciosa i costosa
possibilitat fou identificada amb el nom de Projecte sobre el Genoma Hum.
Un gen s una porci d'ADN que, sol o associat a d'altres, s responsable de la realitzaci
d'un carcter. El conjunt de gens d'un organisme constitueix el seu genoma. El genoma,
conservat en l'ADN, es el programa hereditari d'un sser viu, un programa que determina les
funcions biolgiques d'aquest sser viu.

El 1990, el Projecte del Genoma Hum ja
estava en marxa. Si b varis pasos hi
participaven, el seu principal impulsor foren els
EUA, amb un pressupost anual d'uns 200
milions de dlars. L'objectiu d'aquest Consorci
Pblic: localitzar i identificar tots els gens
de l'ADN abans del 2003.

Aquest objectiu suposa conixer la seqncia de la totalitat dels gens presents en els
cromosomes, s a dir, un catleg o mapa del genoma hum. El resultat ser la seqncia de
tres mil milions de lletres que compon els gens dels 23 cromosomes. El pas segent i
complementari ser comprendre les funcions codificades de cada gen i identificar els gens
responsables de les malalties gentiques.
El Projecte inclou elaborar mapes i seqncies dels genomes d'organismes
evolutivament senzills, com a models d'estudi i anlisi. Aix, el 1998, per primera vegada,
s'havia desxifrat el programa gentic complet d'un microscpic cuc, un organisme que t molts
gens comuns amb l'sser hum.
El Projecte inclou, tamb, l'estudi de les conseqncies tiques, legals i socials que
puguin derivar-se de la adquisici i utilitzaci d'aquest coneixement.
El 15 de febrer de 2001, el Consorci Pblic presentava, fora abans del previst, un primer
esborrany del genoma. El dia segent, l'empresa privada Celera, creada el 1998 per Craig
Venter tot assumint les recerques provinents del Consorci HUGO, tamb comunicava el seu
propi esborrany del genoma. El rpid xit de Celera es degut a les enormes inversions fetes
per diverses empreses de biotecnologia. bviament, queda obert el debat sobre la propietat,
pblica o privada, de les recerques sobre el genoma hum; les seves aplicacions mdiques
poden generar grans beneficis econmics.
66
L'estudi sistemtic del genoma hum, una proesa biotecnolgica comparada per alguns a
l'arribada a la Lluna, implicar importants beneficis mdics, per exemple, intervenir en les
mes de 4.000 malalties gentiques. Aix, s'argumenta, amb diferents proves es podran fer
diagnstics prenatals i, en un segon moment, iniciar una terpia gentica, unes terpies
germinals que permetran modificar o "purificar" el genoma de l'embri. A la primera meitat
de 1999, la investigaci sobre el genoma hum ja havia portat a identificar els gens lligats a la
diabetis, al cncer de mama i a la malaltia d'Alzheimer.
Per el projecte ha rebut diverses crtiques, tant des del punt de vista tcnic com tic o
religis. S'objecta que no es pot parlar d'una seqncia gentica preestablerta: tots els
individus tenen una seqncia diferent i nica: quina ser la seqncia "normal" o punt
de referncia? S'oferiran multitud de proves biogentiques -totes patentades i lucratives- que
no se sap b a qui beneficiaran. Es critica que el projecte, amb altssims costos, deixa de
banda un factor fonamental, el pes de l'ambient i l'educaci a l'hora de configurar l'sser
hum. Per altra banda, qui gestionar aquesta informaci? Quina companyia assegurar un
individu o grup portador d'un genoma amb predisposici a malalties hereditries?
Actualment, encara que la Human Genoma
Organization (HUGO) intenta coordinar diferents
programes de recerca de divuit pasos, predomina la
descoordinaci i no sempre se sap la lnia de recerca
de determinats grups. Les legislacions estatals van
fora endarrerides respecte als resultats obtinguts i
als interessos de les multinacionals que han fet les
seves inversions.
4.4. Aliments transgnics
Els aliments transgnics sn organismes, plantes o animals, que han estat manipulats
genticament.
Com es manipulen? Fent s, especialment, de la biotecnologia de recombinaci de l'ADN:
s'implanta en les cllules de determinats organismes com ara plantes, material gentic
provinent d'altres organismes dotats de certes qualitats, amb l'objectiu de dotar amb
aquestes qualitats a l'organisme receptor o manipulat.
Per tant, els aliments transgnics
sn organismes modificats
mitjanant enginyeria gentica.
Quins efectes produeixen en els
animals o humans que els
ingereixen? Aquesta s la qesti
conflictiva, molt ms quan
investigadors que participen en el
projecte Genoma Hum han afirmat
que els riscos que comporta sn
molt desconeguts.
Institucions internacionals han
advertit del nou perill que suposen
els aliments transgnics. Es tem
que la a llista negra d'efectes nocius i txics causats pel gran nombre de plaguicides i
substncies qumiques insuficientment controlades s'hi haur d'afegir els efectes, de moment
imprevisibles, causats per la contaminaci transgnica, tant o ms greu que la contaminaci
qumica.
67
Per altra banda, les llavors de les plantes transgniques, que poden augmentar els rendiments
del 15% al 20%, introdueixen el problema de les patents de plantes o animals creats. Si
una multinacional, fent milionries inversions, ha aconseguit crear un blat o un arrs d'alt
rendiment, l'agricultor que les compra t dret a replantar-les una i altra vegada? Certament,
des de fa ms de 10.000 anys, els agricultors han reservat part de les llavors obtingudes en
collites per a la replantaci o intercanvis; ara b, les multinacionals argumenten que les
llavors transgniques sn creacions patentades i la seva compra noms dna dret a
plantar-les una vegada, cosa que fan constar en el contracte de compra.
Sabies que els aliments no es poden patentar per que els aliments transgnics si? Poden els
agricultors amb les complicacions que ja tenen actualment, comprar les llavors patentades?
Qui t la clau de la nostra alimentaci?
Amb l'objectiu que no s'escapin els beneficis de la inversi, les multinacionals de la
biotecnologia agrcola han patentat el sistema de protecci tecnolgica (Technology
Protection System, TPS), un polmic i controvertit sistema de protecci que comporta
l'esterilitzaci de les llavors. Modificant tres gens de les llavors s'aconsegueix neutralitzar
les llavors obtingudes en la collita: si es replanta, la llavor no germina. Aquestes llavors
TPS sn conegudes pels seus molts detractors amb el nom de "Terminator". Els efectes
ambientals, econmics i socials de les llavors Terminator sn incalculables

Cap pags darreu del mn no en pot fer s sense
pagar a lempresa els drets corresponents.
Economies basades en lagricultura i que viuen o
sobreviuen grcies a la utilitzaci de les seves
prpies llavors, es veuen abocades a haver
dadquirir les llavors cada temporada, juntament
amb els plaguicides adequats per a la llavor
adquirida. s possible, encara que no est
demostrat, que rendeixin ms, per s cert que el
pags deixa de ser autnom i passa a dependre
duna gran multinacional.

Les companyies multinacionals productores, venen
els transgnics com a la soluci a molts dels problemes de la humanitat, com la fam i la
curaci de moltes malalties.










68
UNITAT 2: ACTIVITATS DAPRENENTATGE

1. Llegeix el segent text i realitza un esquema dels diferents nivells dorganitzaci:

En els minerals no existeix cap organitzaci superior a la molecular, en canvi en la
matria viva shi troben molts de nivells diferents, cada un ms complexe que lanterior, i cada
nivell inclou a tots els altres anteriors a ell.
En el nivell molecular, els toms dels elements qumics sassocien per formar molcules
( aigua, protenes, etc). diferents molcules sassocien per formar els orgnuls cel.lulars
(cromosomes, ribosomes, cloroplasts, etc.).
Els orgnuls cel.lulars formen en conjunt una unitat superior: la cl.lula, que realitza
totes les funcions dun sser viu. La cl.lula s la part ms petita que t vida prpia. Molts
ssers vius formats per una cl.lula ( unicel.lulars) i molts altres estan formats per moltes
cl.lules ( pluricel.lulars) . Els grups de cl.lules que sespecialitzen en realitzar una mateixa
funci formen un teixit ( muscular, nervis, conductor,...).Diferents teixits sagrupen i formen els
rgans ( rony, cor, ...) Els rgans sagrupen i formen els aparells i sistemes ( digestiu, nervis,
...). Els diferents sistemes sagrupen i funcionen coordinadament, donant lloc a un sser
pluricel.lular
Els ssers vius formen poblacions. Una poblaci s una agrupaci dindividus de la
mateixa espcie que viuen en una zona determinada, i que difcilment poden viure allats ja que
necessiten relacionar-se entre ells per la reproducci, alimentaci, etc. Lassociaci de
poblacions de distintes espcies que tenen una dinmica prpia constitueixen una comunitat (
vegetaci dun bosc, animals dun llac, etc).
Les poblacions estan molt lligades al medi on viuen, i en conjunt formen lecosistema,
que s el conjunt dssers vius que viuen a un lloc, les relacions que estableixen entre ells i
entre ells i el medi.
El conjunt decosistemes forma la biosfera, zona de la Terra on existeix la vida

2.Indica de qu estan formades aquestes parts d'un organisme:

teixit rgan aparell o sistema

Teixit: _____________________________________________________
rgan: _____________________________________________________
Aparell o sistema: _____________________________________________

3. Indica quina d'aquestes afirmacions sobre les cllules sn correctes o falses:

Totes les cllules sn iguals.
Les cllules sn unitats de vida fonamentals. Tots els ssers vius, excepte els virus, estan formats
per cllules.
Alguns ssers vius estan formats per una gran quantitat de cllules.
Algunes cllules no tenen citoplasma.
Tots els ssers vius estan formats per ms d'una cllula.
Les cllules realitzen totes les funcions vitals: s'alimenten, es reprodueixen i es relacionen.
Totes les cllules vegetals tenen un pigment verd anomenat clorofilla.

4.Classifica aquests ssers vius en unicellulars i pluricellulars.

bacteri moix floridures rovell pi ameba medusa

unicellulars pluricellulars







5.Contesta aquestes preguntes:
De qu estan formats els ssers vius?
________________________________________________________________
69
Qu formen les agrupacions de cllules del mateix tipus?
________________________________________________________________
Qu constitueix un grup d'rgans que funciona conjuntament?
________________________________________________________________

6.Indica, en cada cas, quin tipus de cllula s:

nerviosa Sangunia sexual muscular

a b c d



a: ____________ b: ____________ c: ____________ d: _____________

7.Escriu els tres punts de la Teoria cellular.
8.Necessitem microscopi per observar totes les cllules? Justifica la resposta.
9.Quin avantatge ofereixen els microscopis electrnics respecte dels ptics? Raona la resposta:
Per qu no es va poder descriure lestructura dels orgnuls fins a la invenci del microscopi
electrnic?
10.Dibuixa una cl.lula procariota. Quines sn les seves caracterstiques principals?
11.Assenyala a la fotografia les tres parts de la cllula: membrana, citoplasma i nucli


12.Omple el quadre:
Qu es? Funcions
Membrana



Citoplasma




Nucli




70


13. Assenyala en lesquema de la membrana plasmtica les segents parts:
Exterior de la cllula, interior de la cllula, citoplasma, protenes de membrana, lpids de membrana.



14.Completa la taula:
CLLULA EUCARIOTA CLLULA PROCARIOTA
Tenen membrana nuclear?
Tenen cromosomes?
Tenen paret cellular?
Molts o pocs orgnuls
citoplasmtics? Quins?

Formen part dels ssers
pluricellulars?

Tenen nuclol?
Sn evolucionades o primitives?
Els bacteris son daquesta classe


15.Escriu les semblances i les diferncies entre una cllula animal i una cllula vegetal.
16.Totes les cllules vegetals tenen cloroplasts? Raona la teva resposta.
17.Ribosomes: quina funci realitzen?, on es troben?
18.Reticle endoplasmtic:quina funci realitza? , quina diferencia hi ha entre el r.e. llis i el r.e.
rugs? Posa nom a les parts del dibuix segent:



71
19.Mitocondris: quina funci realitzen?, quina forma tenen?


20.Cloroplasts: quina funci realitzen?,quina forma tenen? , tenen clorofilla?. Amb lajuda del
dossier anomena les parts daquest orgnul.


21.Aparell de Golgi: quina funci realitza?. Posa nom a les parts del dibuix:


22.Lisosomes: quina funci fan?.
23.Vacols: quina funci realitzen?. Assenyala en el dibuix aquestes parts: paret cellular, nucli,
vacol, mitocondris, cloroplasts.



24.En quina part de la cllula es localitza el reticle endoplasmtic?
25.Qu s i on es troba la cromatina?
26.Quina funci tenen els cromosomes? Quan son visibles els cromosomes? A partir de quina
substncia es formen els cromosomes?





72
27.Posa noms a aquesta cllula eucariota vegetal: membrana nuclear, ribosomes, mitocondris,
vacols, cloroplast, membrana plasmtica, nucli, reticle endoplasmtic, citoplasma, aparell de Golgi,
lisosomes, nuclol, paret cellular.



28.Posa noms a aquesta cllula eucariota animal: membrana nuclear, ribosomes, mitocondris,
vacol, membrana plasmtica, nucli, reticle endoplasmtic, citoplasma, aparell de Golgi, lisosomes,
nuclol, centriol.



29. Anomena les avantatges i inconvenients de la reproducci sexual i asexual:
Reproducci sexual Reproducci asexual
Avantatges


Inconvenients



30.Llegueix larticle segent i fes un petit comentari de la teva opini:
73


74



75

31. Completa el segent mapa conceptual:








































76
UNITAT 2: ACTIVITATS DE REFOR

32. A quins nivells d'organitzaci de la matria pertanyen respectivament la glucosa, la neurona,
el cor i l'aparell circulatori?

33. A quin nivell d'organitzaci de la matria pertany un mitocondri?

34. A quin nivell d'organitzaci de la matria pertany un glbul vermell?

35. Quin nom reben el conjunt de cllules especialitzades en una mateixa funci?

36. Indica el nom de tres rgans i de tres aparells o sistemes.

37. Relaciona al teu quadern cada rgan amb l'aparell al qual correspon:

rgans Aparells i sistemes
Estmac
Cervell
Mscul
Ovari
Cor
Pulm
Rony







Aparell locomotor
Aparell circulatori
Aparell reproductor
Aparell respiratori
Sistema nervis
Aparell excretor
Aparell digestiu

38.Indica les funcions de la membrana cellular.

39.Uneix amb fletxes els conceptes que tu creguis que estan relacionats:

Orgnuls Funci
Lisosomes Sntesi de protenes
Mitocondris Fotosntesi
Cloroplasts Digesti de nutrients
Ribosomes Respiraci

40.Escriu a cadascuna de les columnes amb les que es relacionin les paraules segents:
Cromosomes, Mitocondris, Nuclol, Lisosomes, ADN, Ribosomes, Membrana nuclear.

CITOPLASMA NUCLI





41.Indica les diferncies entre cllula procariota i cllula eucariota.

42.Indica els noms dels elements d'aquestes cllules: nucli, membrana cel.lular, orgnuls,
citoplasma, paret cel.lular, orgnul amb clorofil.la


77

43, Indica quines daquestes paraules estan relacionades amb la cllula animal i quines amb la
cllula vegetal:
Centrols, Paret cellular, Vacols, Fotosntesi, Cloroplasts, Ribosomes.

44. Marca la resposta o respostes relacionades amb lencapalament de la pregunta.

La cllula:
s la part ms petita dels ssers vius
no es coneix la seva activitat
apareix per generaci espontnia
tots els ssers vius estan formats per cllules

La membrana plasmtica:
controla lentrada i sortida de substncies de la
cllula
envolta el nucli
noms la tenen un tipus de cllules
dna forma i mobilitat a la cllula

Orgnuls:
no tenen funcions determinades
no nhi ha a la cllula
sn estructures petites amb una funci especfica
estan al citoplasma

Mitocondris:
no tenen cap funci
noms els trobem a la cllula animal
en ells es produeix la respiraci de la cllula
en ells es produeix la fotosntesi

Vacols
noms els trobem a les cllules vegetals
en ell es produeix la fotosntesi
emmagatzemen substncies de reserva
en ells es fa la digesti dels nutrients

Lisosomes
en ells es produeix la respiraci de la cllula
en ells es fa la digesti dels nutrients
emmagatzemen substncies de reserva
no tenen cap funci

Cloroplasts:
noms els trobem a les cllules vegetals
en ells es fa la digesti dels nutrients
en ells es produeix la fotosntesi
tenen clorofilla















Centrol:
noms el trobem a les cllules animals
en ell es produeix la fotosntesi
emmagatzema substncies de reserva
t relaci amb els moviments de la cllula

El nucli:
cont la cromatina
cont lADN
no interv en la divisi de la cllula
interv en la divisi de la cllula

Cllula vegetal:
t cloroplasts
t paret cellular
no t diferncies amb la cllula animal
no t nucli

La nutrici auttrofa:
la fa la cllula animal
necessita llum per fer la fotosntesi
consta de fotosntesi i respiraci
la fa la cllula vegetal

La nutrici hetertrofa
la fa la cllula animal
utilitza matria orgnica
consta de fotosntesi i respiraci
la fa la cllula vegetal

Relaci de la cllula
la cllula no es relaciona amb el medi
el moviment vibrtil s una forma de relacionar-se
els pseudpodes sn prolongacions del
citoplasma
la cllula no respon als estmuls

Organitzaci dels ssers vius
la colnia s una forma dorganitzaci dssers
unicellulars
el ssers unicellulars tenen teixits
els ssers pluricellulars tenen teixits
els bacteris sn ssers unicellulars
78

UNITAT 2: ACTIVITATS DAMPLIACI

45.Connectat a Internet i entra en la Hiperenciclopdia, a la URL
www.grec.net/HOME/CEL/DICC.HTM i busca el significat de les segents paraules:
mesosoma, eucariota, procariota, microorganisme, cili, flagell, cellulosa.

46.Per qu les cl.lules animals no tenen cloroplasts?

47.Qu passaria si les cl.lules no tingussim mitocondris?

48.Imaginat que tens un microscopi amb objectiu 20X i ocular 15X.

a) Quin seria el seu augment?
b) Quantes vegades engrandiria un objecte?

49.Cerca informaci sobre les avantatges i els inconvenients dels aliments transgnics.

50.Posa si s vertader (V) o fals (F) al costat de cada frase.

Un microscopi s un instrument ptic
Lobjectiu s una lent del microscopi
Locular s un cargol del microscopi
El microscopi ptic augmenta ms la figura que el microscopi electrnic

51.Vs a ladrea http://mindquest.net/applets/xwp/c-struct.html i resol els encreuats.
Sabrs que has acabat perqu quan les respostes sn correctes apareix un missatge de
felicitacions. Les definicions son (traducci una mica adaptada):
1) Vertical: Central energtica de la cllula
2) Horitzontal: Part fluida interna de la cllula
3) Horitzontal: Bosses plenes de lquid o aliment
4) Horitzontal: Centre de control gentic de la cllula
5) Horitzontal: Lloc on els aminocids construeixen les protenes
6) Vertical: Sigles de Reticle Endoplasmtic Rugs
7) Horitzontal: Cientfic itali que va descobrir laparell que porta el seu nom











79
PRCTICA 1: CONEIXEM EL MICROSCOPI

El tamany de moltes de les estructures biolgiques i dels ssers vius estan fora del poder
resolutiu de lull hum i, per tant, calen una srie dinstruments que permetin visualitzar-los. Un
daquest instruments s el microscopi ptic. Aquest microscopi utilitza dos sistemes de lents,
locular i lobjectiu, que permeten visualitzar en detall estructures de dimensions petites.

Ocular: Per on miram la mostra. Lent que recull la imatge formada per lobjectiu i la torna a
augmentar ( es senyala per una cifra i el signe X (p.e. 20X)
Revlver: Sutilitza per girar els objectius i ajustar-los
Objectius: Lent que es troba sobre lobjecte a observar. Produeix la imatge augmentada. La
capacitat daugment est indicada com a locular.
Laugment total del microscop sobt multiplicant laugment de locular per laugment de
lobjectiu.
Cargols: permeten enfocar
Platina: Lloc on col.locam la mostra per a observar-la.
Diafragma: regula la intensitat de la llum
Font de llum: illumina la mostra a observar
Peu: s la base del microscopi

Colloca les parts explicades al segent dibuix:



2.- PROCEDIMENT (qu hem de fer per a utilitzar el microscopi?)

Encenem la lmpara
Col.locam lobjectiu al menor augment
Regulam la intensitat de la llum amb el diafragma
Posam la mostra (preparaci) a la platina
Apropam lobjectiu a la mostra
Amb els cargols allumnyam la preparaci de lobjectiu fins que sobservi la
mostra
Acabam denfocar amb nitidesa
Feim diferents observacions amb els diferents augments dels objectius (giram
amb el revlver)
80
PRCTICA 2: OBSERVACI DE CLLULES VEGETALS (epiteli de ceba)


OBJECTIUS:
Observar la cllula vegetal (ceba)
Manipular acuradament el microscopi.

INTRODUCCI:
La cllula es la unitat estructural i funcional dels ssers vius.
Tots els ssers vius estan formats per cllules: teoria cellular.
Es poden distingir: cllules animals i cllules vegetals.
Una cllula es composa de: nucli, citoplasma i membrana cellular.
Les cllules dels ssers pluricellulars es organitzen en teixits

MATERIAL:
Microscopi
Bistur
Pinces de dissecci
Portaobjectes
Cobreobjectes
Comptagotes


PROCEDIMENT

1. Separa un casco de ceba.

2. Marca amb incisions del bistur una petita quadrcula de
a 1 cm en la part interior del casco.

3. Separa amb les pinces un dels fragments i colloca-ho al
centre del portaobjectes.

4. Afegeix una gota de colorat blau de metil i deixa que reposi 1 minut

5. Afegeix unes gotes daigua per rentar lexcs de colorant,
.

6. Colloca el cobreobjectes sense que quedin bimbolles
daire.



7. Situa la preparaci a la platina del microscopi amb locular de menor augment i observa
el resultat.








81
OBSERVACIONS:
1 Indica quines preparacions del esquema segent representen millor el que observes al
microscopi



2. Quines sn les parts de la cllula que sobserven clarament?



3. Perqu no sobserven els altres orgnuls de la cllula?




4. Per qu la pell que ests observant es podria considerar un teixit?




5. Quines funcions creus que realitza aquest teixit?


82

PRCTICA 3: OBSERVACI DE CLLULES EPITELIALS HUMANES
OBJECTIU: Observar cllules animals i diferenciar en elles algunes estructures, aix com iniciar-se
en les tcniques de realitzaci de preparacions microscpiques.
FONAMENT TERIC: Les cllules dels ssers pluricellulars s'organitzen en teixits. El recobriment
intern d'algunes cavitats s teixit epitelial de revestiment format per cllules. Les cllules tenen una
estructura: membrana, citoplasma i nucli.

MATERIAL
Blau de metil Furgadents o bastonets
Caixa de Petri Comptagotes
Porta i cobreobjectes Microscopi
Flasc rentador Fog de but
Pinces de fusta Paper de filtre

PROCEDIMENT:

1.Prepara dos portaobjectes i un cubreobjectes nets i secs
2. Raspa amb un furgadents o amb el bastonet la mucosa interna de linterior de la teva boca.
3. Colloca una gota daigua al centre del portaobjectes
4. Amb el furgadents o bastonet i realitza una extensi uniforme del producte evitant la formaci de
bombolles. Aix que hem fet sanomena frotis. Et pots ajudar dun segon portaobjectes



5. Escalfa suaument el portaobjectes fins a la dessecaci de l'extensi.



6. Colloca el portaobjectes sobre les vores d'una tapa d'una placa de Petri (o un recipient
semblant) i afegeix unes gotes de blau de metil sobre l'extensi.

8. Desprs de tenyir durant dos minuts, renta abundantment amb aigua amb un comptagotes,
fins que no destinya ms.




83

OBSERVACIONS:
1 Indica quines preparacions del esquema segent representen millor el que observes al microscopi



2. Quines sn les parts de la cllula que sobserven clarament



3. Perqu no sobserven els altres orgnuls de la cllula?



4. Per qu la pell que ests observant es podria considerar un teixit?



5. Quines funcions creus que realitza aquest teixit?


84
Unitat daprenentatge 3
EL PATRIMONI BIOLGIC
Introducci pg. 85
1. La classificaci dels ssers vius pg. 85
1.1.El sistema de nomenclatura binomial pg. 86
1.2.Classificaci dels ssers vius en regnes pg. 88

2. Regne moneres pg. 88
2. 1. Bacteris pg. 89
2. 2. Cianobacteris pg. 91

3. Regne protoctists pg. 91
3. 1. Protozous pag. 91
3. 2. Algues pg. 92

4. Regne fongs pg. 93
4.1. Fongs pg. 93
4.2. Lquens pg. 94

5. Regne vegetal pg. 95
5.1 Generalitats i adaptacions al medi terrestre pg. 95
5.2.Grups de vegetals: molses, falgueres i plantes amb llavors pg. 96

6.Regne animal pg. 99
6.1. Invertebrats pg. 99
6.2. Vertebrats pg.102

7. Flora Balear pg.105

8. Fauna balear pg.116

9. Biodiversitat
9.1.Per qu cal protegir la natura? pg.120
9.2.Qu sentn per impacte? pg.120
9.3.A qu es deguda la prdua de biodiversitat? pg.122

10. Les espcies introdudes a les Illes Balears pg.126
10.1. Exemple despcie invasora pg.129

ACTIVITATS DAPRENENTATGE pg.131
ACTIVITATS DE REFOR pg.133
ACTIVITATS DAMPLIACI pg.133


85
Introducci
Com ja saps, amb el pas del temps els ssers vius han anat patint
modificacions per adaptar-se als canvis del medi ambient que han donat lloc a una
gran diversitat de formes i espcies. Aquest procs dadaptaci s molt lent i
lanomenem evoluci. Actualment shan catalogat gaireb dos milions despcies.
Daquestes espcies, noms en coneixem una part molt petita, tot i que s possible
que nhi hagi una quants milions. Hi ha llocs en qu la diversitat s molt superior a la
mitjana, com a les selves tropicals o als esculls de corall.
A les selves tropicals hi poden viure uns quants milions dinsectes diferents, la
gran majoria desconeguts pels cientfics. Moltes daquestes espcies sextingiran
inexorablement abans de ser descobertes.
Al nostre voltant tamb podem veure com la transformaci drees silvestres
en zones agrcoles, lampliaci de les vies de comunicaci i el creixement incessant
de les ciutats provoca la desaparici dels ssers vius que habiten aquests ambients.
Comprendre cadascun d'aquests organismes individualment s una tasca
gaireb impossible. En canvi, quan sn considerats en grups discrets, esdevenen
assequibles.
Qualsevol acte d'agrupar objectes (animats o inanimats) en categories, s un acte
de classificaci. Enfrontat a l'inabastable camp de la diversitat biolgica, l'home
classifica instintivament; divideix aquesta diversitat en grups ms petits, que li
resulten ms fcilment comprensibles.
1.La classificaci dels ssers vius
Per poder estudiar les espcies fa falta identificar-les, donar-los nom i classificar-les.
La classificaci biolgica s l'ordenaci dels organismes en grups, considerant les
similituds i diferncies que presenten entre ells.
Un cop classificats els grups d'organismes, cal donar un nom a cada un, per tal de
facilitar l'emmagatzematge, el retrobament i la transmissi de la informaci cientfica
que es t de cada un d'ells. La nomenclatura s'encarrega d'assignar nom als grups
d'organismes i d'establir les regles que governen l'aplicaci d'aquests noms.
El grup ms senzill s lespcie. L'espcie s la categoria taxonmica bsica i, com
a tal, es considera el principal nivell de classificaci dels ssers vius.
En general, una espcie est formada per tots els organismes individuals d'una
poblaci natural amb:
la capacitat de creuar-se entre ells i reproduir-se, produint nous individus
frtils, i
aspecte, caracterstiques i genoma similars, ats que tenen ancestres comuns
relativament recents.
86
Un sistema de classificaci biolgica s veritablement til si ens permet ordenar
jerrquicament els diferents grups d'organismes. El sistema jerrquic de classificaci,
emprat per als ssers vius, agrupa els individus en espcies i aquestes en conjunts
progressivament ms amplis fins arribar a un gran grup nic.
Cadascun dels nivells jerrquics rep el nom de categoria taxonmica i el conjunt
d'individus que en formen part rep el nom de txon. En el sistema jerrquic, un o
ms txons d'un determinat nivell es reuneixen en un nic txon de nivell superior
que estaria definit per la suma dels carcters compartits entre tots els txons
inferiors.
Les principals categories taxonmiques utilitzades actualment, en les classificacions
biolgiques, sn:


1.1.El sistema de nomenclatura binomial
Els primers noms utilitzats per designar organismes vius eren, evidentment, noms
vulgars pertanyents al llenguatge quotidi. La utilitzaci d'aquests noms, per,
presenta diversos inconvenients quan s'utilitzen amb finalitats cientfiques: no sn
universals, ja que sn diferents en cada regi geogrfica i en cada idioma, noms
una part petita dels ssers vius tenen nom vulgar i una mateixa espcie pot tenir ms
d'un nom com o b espcies diferents poden tenir el mateix nom. Per obviar
aquests problemes, s'utilitza el nom cientfic.
87
El sistema que s'utilitza actualment per anomenar els ssers vius fou establert el
segle XVIII per Linn quan va publicar la seva obra "Species Plantarum" (1753). En
aquesta obra Linn va utilitzar, per primer cop, la nomenclatura binomial en la qual
el nom cientfic combina dues categories taxonmiques: el gnere i l'espcie.
El nom cientfic d'una espcie est constitut per la combinaci de dos mots derivats
del llat: el primer correspon al gnere i el segon a l'eptet especfic. El nom del
gnere comena sempre amb majscula, mentre que l'eptet especfic ho fa sempre
amb minscula; ambds termes s'escriuen en cursiva, per exemple: Pinus
halepensis (o subratllats, quan s'escriu a m). El nom de gnere pot abreujar-se, si ja
ha estat esmentat abans o pot deduir-se pel context en que es troba (com ara P.
halepensis), per mai ometrel.
Aix, a la nomenclatura binomial, dins un mateix gnere hi poden haver diferents
espcies, que mantenen el primer terme i canvien el segon mot.








Exemple de classificaci: Els humans som Homo sapiens
Regne (Animal) , Filum (Cordats), Classe (Mamfers), Ordre (Primats), Famlia
(Homnids), Gnere (Homo), Espcie (sapiens).
Es t el convenciment que tots
els ssers vius provenen dun
avantpassat com que ha anat
evolucionant i ramificant fins
donar origen a tota la diversitat
actual des del bacteri ms petit
fins a larbre ms alt. Aquestes
ramificacions es poden
representar amb un arbre genealgic que mostra la semblana entre aquelles
espcies ms properes.



Pi blanc (Pinus halepensis) Pi roig (Pinus sylvestris)
88
1.2.Classificaci dels ssers vius en regnes
Els ssers vius es classifiquen en els cinc regnes segents segons el nmero i tipus
de cllules:
1.Moneres : Est format pels bacteris i algues cianofcies. Sn els nics organismes
procariotes i sn unicellulars.
2.Protoctists : Inclou els protozous que sn unicellulars i les algues que poden ser
unicellulars o pluricellulars. Tots sn eucariotes.
3.Fongs : Inclou les Floridures, els llevats, els bolets i els lquens. Tots sn
pluricellulars excepte els llevats. Tots sn eucariotes.
4.Vegetals : Inclou les molses, les falgueres i les angiospermes (plantes amb llavor).
Sn organismes pluricellulars.
5.Animals : Inclou els invertebrats com esponges, meduses, cucs, molluscs,
Artrpodes i equinoderms i tamb els vertebrats com peixos, amfibis, rptils, aus i
mamfers. Sn organismes pluricellulars.
Els virus per les seves caracterstiques no sinclouen en cap daquests regnes.
Taula amb les principals caracterstiques dels 5 regnes:


2. Regne moneres
Format per Bacteris i algues cianofcies (o cianobacteris).
Els Bacteris sn els primers ssers vius que van poblar la Terra fa uns 3500
milions danys. De fet totes les altres espcies deuen provenir daquests ssers que
sn els ms petits que hi ha.
Els trobem a terra, a laigua (salada i dola), a laire, als aliments i al nostre cos.
De fet els microorganismes que viuen al mar constitueixen el plncton alimentari de
peixos, balenes i altres animals. Els podem trobar adaptats a viure en condicions
extremes de temperatura i altres factors que fan molt difcil la vida. Altres ens poden
causar malalties.
89
Les cianofcies sn un tipus dalgues amb pigment de clorofilla que permet la
fotosntesi. De fet els nics organismes procariotes que poden fer la fotosntesis. Es
considera que aquests van ser els responsables de que al principi de la vida
comencs a dissoldres oxigen al mar i que desprs sallibers a latmosfera.
2. 1. Bacteris

Els bacteris sn organismes unicellulars (formats per una sola cllula ) procariotes
(no tenen nucli definit, per tant el seu cid desoxiribonucleic (ADN) no est envoltat
per una membrana formant un nucli sin que es troba ms o menys condensat en
una regi del citoplasma cellular denominada nucleoide o fals nucli).

Sn cllules molt
senzilles. De fora a dintre
es poden distingir les
segents estructures:
la cpsula bacteriana
(capa mucosa externa que
pot faltar), la paret
bacteriana (capa rgida
que en ocasions suporta
flagels molt senzills), la
membrana plasmtica i el citoplasma. Dintre d'aquest es poden diferenciar l'ADN,
els ribosomes, els mesosomes (uns orgnuls exclusius d'aquestes cllules) i les
inclusions.

La seva grandria s molt petit, unes 10 vegades menor que el d'una cllula
eucariota corrent.
CLASSIFICACI DELS BACTERIS
a)Segons la forma:
cocs (esfriques), per ex. Staphilococcus aureus
bacils (bastonets), per ex. Salmonella
vibris (forma de coma ortogrfica), per ex. Vibrio cholera i
espirils (espiral) Trepanema (Sifilis)

Per altra banda aquells bacteris que poden viure en presencia doxigen els
anomenem aerobis i aquells que no poden viure en presencia doxigen sn
anaerobis.
90
b)Segons la nutrici
Auttrofa: Els bacteris auttrofs es fabriquen la seva matria alimentaria a
partir de substncies inorgniques i obtenint lenergia del Sol amb el procs de
la fotosntesi o altres semblants.
Hetertrofa: Obtenen laliment i lenergia necessria de les substncies
orgniques procedents daltres ssers vius:
c)Segons la manera de relacionar-se amb els organismes del que obtenen
lenergia els bacteris hetertrofs es classifiquen en:
Saprfits : Sn bacteris descomponedors. Viuen damunt matria orgnica en
descomposici. Obtenen la matria i energia de cadvers i altres restes
mortes i la transformen en matria inorgnica que desprs les plantes
tornaran a utilitzar per elaborar matria orgnica. En sn un exemple els
bacteris del sl.
Parsits : Es nodreixen daltres ssers vius (animals i vegetals) perjudicant-
los amb malalties infeccioses. Per exemple : el bacteri de la tuberculosi.
Simbitics: Es nodreixen daltres ssers vius per alhora els produeixen
algun benefici. Per tant tots dos en surten beneficiats. Per exemple : els
bacteris que viuen a lestmac dels remugants.
d) Segons la seva reproducci:
El bacteris es reprodueixen asexualment per bipartici (divisi d'una cllula
en dues).

e) Segons les seves conseqncies:
Alguns bacteris produeixen malalties (infeccions) per exemple la pneumnia,
tuberculosi, el ttanus, la sfilis, otitis, faringitis, gastroenteritis, gonorrea,
botulisme i salmonellosi, que remeten amb l's d'antibitics.
Els antibitics sn unes substncies secretades per alguns microorganismes per
defensar-se daltres microorganismes. Existeixen molt antibitics diferents que
ataquen els bacteris de diferents maneres. El ms conegut s la penicillina (Fleming
1928), que s secretat de manera natural pel fong Aspergillus penicillium. Per segur
que tamb coneixes lAmoxicilina que s una cpia sintetitzada als laboratoris
farmacutics.
Unes altres bacteris sn beneficiosos, per exemple:
els que transformen la matria orgnica de vegetals i animals morts en
matria inorgnica que poden absorbir les plantes,
els utilitzats en la producci d'aliments (iogurt, formatges fermentats, etc.) i
els utilitzats en la sntesi de vitamines i d'hormones sinttiques com la
insulina per a diabtics mitjanant enginyeria gentica.
Els que conviuen en els nostres budells i que ens ajuden a digerir els
aliments.
La majoria per sn inofensius, no ens afecten ni positiva ni negativament.


91
2. 2. Cianobacteris
Temps enrere sels anomenava algues blaves o algues
cianofcies per quan es va determinar que eren
cllules procariotes es van comenar a anomenar
cianobacteris.
Contenen membrana plasmtica que pot presentar una
coberta protectora, un citoplasma amb un nucli sense
membrana, presenten uns tilacoides amb pigments
responsables de la fotosntesi, ribosomes i tamb
alguns orgnuls demmagatzemament de reserves com
glucogen.
Sn entre 5 i 10 vegades ms grans que els bacteris. Sn un dels components del
plncton daiges salades i dolces i per tant sn aliment de molts altres organismes.
Van aparixer a la Terra fa uns 3500 milions danys.
La majoria de bacteris que realitzen la fotosntesi no alliberen oxigen al medi extern.
Els Cianobacteris sn els nics que nalliberen, la seva fotosntesi s igual que la de
les plantes i algues, de fet van ser els primers organismes que van comenar a
alliberar O
2
ja fa molts milions danys. Per aix van provocar una important
oxigenaci de latmosfera fa uns 2000 milions danys de manera que moltes espcies
existents van desaparixer. De fet sn bastant resistents a condicions adverses.
La majoria sn unicellulars per algunes sagrupen formant colnies. Sn duna
coloraci verd-blavosa i de vegades creixen abundantment i formen importants
taques verdoses a la superfcie del mar.
La majoria no tenen capacitat de moviment.
3. Regne protoctists
Aquest regne inclou ssers vius unicellulars i pluricellulars com els protozous i
les algues.
Tenen una organitzaci i unes formes de vida molt variades.
3. 1. Protozous
Viuen en ambients aqutics o humits (basses, estanys, rius, llacs...) Sn organismes
molt senzills, tots sn unicellulars, eucariotes i hetertrofs (salimenten de matria
orgnica que capten del medi extern) Sn una mica ms grans que els bacteris de
manera que es poden observar b al microscopi.
Tenen formes molt diverses, lameba per exemple pot canviar de forma per
desplaar-se i alimentar-se.
92

Segons la manera dalimentar-se es classifiquen en:
Parsits: Absorbeixen aliment de lorganisme on viuen i provoquen malalties a
les malalties i a molts animals domstics.
Protozous de vida lliure: Ingereixen bacteris i altres protozous que tenen al
voltant.
Els protozous es reprodueixen asexualment per bipartici, per tamb nhi ha que
ho fan sexualment per fusi de gmetes.
Exemples de protozous que poden provocar malalties:
El Tripanosoma s el responsable de la Malaltia de la son, molt freqent a lfrica i
es transmet als humans a travs de la mosca tse-tse.
El plasmodi s un protozou parsit responsable de la malria i es transmet per la
picada del mosquit Anopheles.
Diversos protozous flagellats sn els responsables de moltes diarrees
dexcursionistes que beuen aiges amb aquests organismes.
3. 2. Algues
Sn protoctiscs i la seva caracterstica principal es que tenen pigments com la
clorofilla i, per tant fan la fotosntesi. Sn auttrofes, formen matria orgnica a
partir de matria inorgnica (CO
2
) i obtenen energia del Sol alhora que alliberen O
2
.
De fet alliberen entre el 30 i 50% del total de loxigen atmosfric.
Les podem trobar en roques, al sl, en plantes i animals per la majoria viuen en
ambients aqutics (salat, dola,llocs humits, neu )..
Segons el nmero de cllules es classifiquen en:
Unicellulars : Sn algues microscpiques que viuen a laigua dels mars, oceans,
rius i llacs, i formen part del plncton (fitoplncton). Suren a laigua i serveixen
daliment a molt animals.
Pluricellulars : Formen filaments o lmines per les cllules no sn especialitzades
i per tant no formen teixits veritables.
Les algues presenten a ms de la clorofilla altres pigments que els donen
diferents coloracions. Segons el color es classifiquen en:
93
Algues verdes: Predomina el pigment clorofilla. Nhi ha
dunicellulars (Chalmidomones) o
pluricellulars (Ulva).
Algues brunes : Posseeixen un pigment
marr que cobreix el verd de la clorofilla.
Abunden a la costa. Poden arribar a fer 70 m i presenten uns sacs
amb gasos per surar.
Algues vermelles: A ms de clorofilla
contenen pigments vermells. Les trobem
per tots els mars del mn, especialment en aiges
clides i a profunditats de fins a 250 m. Pot collaborar a
construir esculls corallins
Algunes algues tenen utilitat alimentaria en algunes
cultures com el Wakame, Agar-agar i el Nori. Lagar-agar
a ms sutilitza per preparar medi de cultiu de microbis en estudis de laboratori.
4. Regne fongs
Inclou Fongs i lquens.
4.1. Fongs
Sn organismes que es troben a la nostra vida quotidiana, com:
Els bolets, que creixen en boscs i prats
Les floridures, que creixen damunt els aliments, a la pell de les persones
o dels animals, o en llocs humits, com les dutxes o les piscines.
Els llevats, que susen en la fabricaci del pa, de dolos, del vi i de la
cervesa.







Els fongs sn organismes eucariotes, unicellulars o pluricellulars que no tenen
clorofilla i per aquesta ra no poden fer la fotosntesi, per aix sn hetertrofs.
Salimenten de la matria orgnica procedent daltres ssers vius o de restes
daquests. Per fer-ho secreten a lexterior de les cllules unes substncies que
94
descomponen laliment i desprs labsorbeixen a travs d la membrana cellular. Ve a
ser com una digesti externa
Per aix viuen en llocs humits i sense necessitat de llum. Segons el tipus de matria
orgnica de la qual s'alimenten es distingeixen:
Saprfits. Es nodreixen de matria orgnica en descomposici. Per exemple
el xampiny.
Parsits. Es nodreixen de la matria orgnica d'organismes vius. Produeixen
malalties i plagues. Per exemple, el mldiu de la vinya i els fongs de les tinyes,
com el del "peu d'atleta".
Estructura dels fongs:
Els fongs pluricellulars estan constituts per filaments de cllules anomenades
hifes. Les cllules de les hifes sn iguals excepte les dels extrems que poden
produir espores. Les espores sn cllules resistents que estan inactives fins que
arriben condicions favorables i germinen.
El conjunt de hifes es denomina miceli. En moltes espcies de fongs, els anomenats
fongs superiors, a partir del miceli subterrani s'origina un rgan reproductor aeri
anomenat bolet, en el qual es pot distingir el peu i el barret i es forma en una poca
determinada de lany.
4.2. Lquens
Els lquens sn uns organismes de color verds o groguenc que creixen damunt
lescora dels arbres o damunt les roques nues. Els lquens sinclouen dins el regne
dels fongs.

Els lquens estan formats per una associaci
simbitica entre un fong i algues unicellulars. Les
algues com que no tenen arrels se serveix del fong per
obtenir aigua i sals minerals. Els fongs es nodreixen
de la matria orgnica que elaboren fotosintticament
les algues.
Sn els primers a colonitzar una zona nova, per sn
molt sensibles a la contaminaci.
Sn importants en la formaci del sl. Els lquens que viuen damunt les roques
desprenen substncies que provoquen la ruptura o la meteoritzaci de les roques;
aix permet que uns altres vegetals ms grans puguin installar-se damunt les
roques.
La mescla de lquens, roques i restes en descomposici danimals i de vegetals
forma el sl.
Els lquens tamb sn tils en lalimentaci danimals petits com caragols i erugues.

95
5. Regne vegetal
Sn ssers vius pluricellulars, eucariotes que tenen unes caracterstiques que les
diferencien de la resta dels ssers vius:
Estan fixes en terra i no es poden desplaar. La part enterrada, la rel, els
serveix per fixar-se i per agafar laigua i les sals que necessiten.
Sn auttrofs Sn de nutrici auttrofa. Les seves cllules presenten
cloroplasts amb un pigment verd que capta lenergia del Sol i els permet
realitzar el procs de la fotosntesi per fabricar matria orgnica.
Durant la fotosntesi capten CO
2
i alliberen O
2
, aix permet la renovaci dels
gasos atmosfrics necessaris per a la vida.
CO
2
+ H
2
O + E
solar
> Glcids (matria orgnica) + O
2

5.1. Adaptacions al medi terrestre que han aparegut evolutivament a
les plantes:
- Adaptacions per fixar-se al sl i sustentar-se. Necessiten uns teixits rgids
per sustentar-se i per arribar a tenir dimensions considerables. La sustentaci
laconsegueixen per les arrels, la cellulosa i perqu i les seves cllules
(eucariotes vegetals) tenen paret cellular.

- Adaptacions contra la dessecaci En el medi aqutic els organismes no
perden aigua per en el terrestre la calor del Sol i el vent fa que la perdin. Les
plantes presentes una superfcie impermeable per evitar perdre aigua.

- Adaptacions per aconseguir aigua. Els organismes depenen de la pluja
per a obtenir aigua. Les arrels de les plantes absorbeixen aigua i sals minerals
dissoltes del sl de manera efica. Les arrels es ramifiquen i presenten uns
pls radiculars a lextrem per absorbir.

- Adaptacions per transportar laigua Excepte les molses, els vegetals
presenten vasos conductors que sn uns conductes per on circula la saba.

- Adaptacions per aconseguir llum Les plantes han adaptat la forma de les
fulles i la capacitat daconseguir crixer en alada per aconseguir llum.

Els vasos conductors

Els vasos conductors, sn uns conductes per on circula la saba. Hi ha dos tipus de
saba:
Saba bruta Cont laigua amb les sals minerals.
Saba elaborada. Cont els glcids elaborats durant el procs de la fotosntesi.
El conjunt dels vasos conductors forma els teixits vasculars:
96
Xilema : sn els vasos que transporten la saba bruta que puja des de larrel a la
resta de la planta. s la part mes interna del tronc.
Floema : sn els vasos que transporten la saba elaborada que va des de les fulles
cap a qualsevol punt de la planta. Part ms externa del tronc.








5.2. Grups de vegetals
Els vegetals es classifiquen en:
Molses: plantes amb falses tiges, sense vasos conductors i amb fulles molt fines.
Acostumen a viure en ambients humits i ombrvols.
Falgueres: plantes amb veritables tiges i arrels. Les seves fulles serveixen tant per
fer la fotosntesi com per produir les cllules reproductores.
Gimnospermes: plantes amb arrels, tiges i fulles ben formades. Tenen llavors per
no tenen flors. Les seves fulles acostumen a tenir una superfcie molt reduda. La
majoria daquesta mena de plantes sn arbres pins, avets...
Angiospermes: sn les plantes que es reprodueixen mitjanant les flors. Les flors
es transformen en el fruit, que cont les llavors. Per exemple: herbes, mates,
arbustos, arbres... Per la fecundaci utilitzen pollen.
5.3. Molses
Sn vegetals que assoleixen poca alada, tenen
una tija falsa tija de la qual surten fulles diminutes
i radcules. No tenen cutcula. No fan mai flor ni
llavors. Si fan la fotosntesi.
Viuen sobre troncs, roques i terrenys pobres. En
zones humides.
97
5.4. Falgueres
Presenten vasos conductors, arrels,
rgans, tija i fulles vertaderes amb
cutcula.
No tenen flors ni fan llavors. Realitzen la
fotosntesi.
Les falgueres viuen en zones clides i
humides, perqu necessiten aigua per
reproduir-se.
Poden fer des duns pocs centmetres fins a un metre
de longitud.
A ms de vasos conductors, les falgueres tenen:
Arrels : Es desenvolupen al llarg de larrel de la tija
soterrada, no al seu extrem. Absorbeixen aigua.
Tiges : Poden ser aries o subterrnies. Quan sn
subterrnies i horitzontals i sanomenen rizomes.
Fulles : les fulles de les falgueres sanomenen frondes.
Sn molt variades de forma i normalment solen estar molt
dividides. Broten amb les fulles enrotllades i es despleguen
a mesura que creixen.
Al revers de la fronda presenten unes estructures amb forma
de bossa anomenada sorus i que sn una agrupaci
desporangis plens despores unes cllules relacionades
amb la reproducci de les falgueres.
5.5 /5.6. Les plantes amb llavors: gimnospermes i angiospermes.
Aquestes plantes tenen una mateixa estructura:
Arrel : Normalment subterrnia i amb pls Radiculars
Absorbents. A ms de subjectar la planta larrel
absorbeix aigua i sals minerals.
Tija : s una estructura aria cilndrica allargada i
ramificada. Est recoberta duna epidermis que la
protegeix (a ms pot contenir suro). T la funci de
sustentar la planta, enlairar les fulles cap al Sol i
connectar les fulles amb les arrels per intercanviar
aigua i nutrients.
Fulles : Neixen de la tija i de les branques.
Presenten dues cares . Anvers i revers. El revers
contenen uns petits orificis anomenats estomes per
98
intercanvien CO
2
i O
2
amb lexterior.
La tija i les fulles tenen clorofilla que dona el color verd. Fan la fotosntesi.
Les angiospermes a ms presenten flors que contenen els rgans reproductors
masculins i femenins. Desprs de la fecundaci, la flor es transforma en fruit on hi
ha les llavors.
5.5. Gimnospermes
Sn plantes amb vasos conductors que es reprodueixen amb llavors desprotegides,
s a dir, que no estan dins un fruit, malgrat que solen estar embolcades amb qualque
tipus destructura protectora com els pinyons a les
pinyes.
La llavor s una estructura que no necessita aigua, pot
esperar condicions favorables per germinar i donar una
planta nova. Les llavors sn capaces de resistir
condicions ambientals desfavorables, com ara
temperatures extremes i manca dhumitat. Quan les
condicions ambientals sn adequades, lembri es
comena a desenvolupar i les cobertes protectores
rompen.
Les Conferes: sn el grup ms abundant i ms conegut de gimnospermes. Sn
plantes de fulla perenne, per aix no vol dir que les fulles no caiguin mai. Les fulles
verdes van caient gradualment al llarg de tot lany. Les conferes estan presents a
prcticament tots els indrets de la Terra, sobretot en zones fredes de lhemisferi nord.
Sn exemples de
conferes el pi,
lavet, el xiprer i la
savina.




5.6. Angiospermes
Sn les plantes ms evolucionades i adaptades. Sn
plantes amb llavors
protegides que formen fruits
(sovint comestible).
Aquestes plantes tenen una
gran importncia per a
leconomia. La majoria es
fan servir a lalimentaci.
Trobem herbes, com la
99
rosella, arbusts com la farigola o frgola i arbres, com el castanyer, amb gran varietat
darrels, tiges i fulles. Inclou palmeres, cereals, plantes enfiladisses i herbes de prats.

6. Regne animal

Els animals sn hetertrofs, ja que han de consumir la matria orgnica ja elaborada
a causa de la incapacitat de produir-la pel seu compte. Per aquest motiu, dins d'un
ecosistema se'ls designa com a consumidors (a diferncia de les plantes que sn els
productors primaris). Alguns s'alimenten directament de la matria vegetal i altres,
d'animals, els anomenats predadors (que sn carnvors).

Ingereixen l'aliment directament com el troben, sense que estigui dissolt en aigua,
com fan les plantes, sotmetent-lo a un tractament mecnic i qumic a l'interior del
cos, en les diferents cavitats de l'aparell digestiu.

Eliminen els productes residuals del metabolisme en forma d'aigua, dixid de carboni
i diferents compostos, per sobretot nitrogenats (urea, etc.).

La majoria d'animals estan dotats de la capacitat de desplaament actiu, llevat
d'algunes espcies que sn sssils i resten fixes en un substrat (per exemple els
musclos). Aquesta propietat s la conseqncia lgica de la seva manera
d'alimentar-se, ja que han de trobar aliments que ja estiguin preparats, tant en les
plantes del sl com en d'altres animals (que intentaran no ser capturats).

Els animals es poden classificar en dos grans grups: invertebrats i vertebrats

6.1. Invertebrats

Es caracteritzen per no tenir columna vertebral ni cap tipus desquelet intern.
Aquests animals tenen una intervenci molt important a la cadena alimentria dels
ecosistemes. Alguns ens serveixen daliment, com els molluscs o els crustacis,
altres pollinitzen les plantes o elaboren productes tils, com la mel, la cera o la seda,
per daltres poden transmetre malalties perilloses, com certs insectes.
Els animals invertebrats ms importants sn: porfers, anllids, cnidaris, molluscs,
equinoderms, artrpodes i platihelmints.
6.1.1. Porfers: sn animals aqutics que viuen fixats a les roques. Tenen el
cos ple de porus, per on laigua travessa. Sn porfers les esponges de
bany naturals.



100


6.1.2. Cnidaris: Aquest grup comprn animals aqutics amb un cos molt
senzill i amb la boca envoltada de tentacles, la qual cosa els permet per
exemple ingerir aliments ms grans que en el cas de porfers i viure en
alguns casos lliures, nedant en l'aigua. Gaireb tots viuen al mar,
excepte certes espcies d'aigua dola. Exemples:

L'enorme medusa Chrysaora hysoscella
(l'ombrella fa aproximadament 1,5 m de
dimetre i els tentacles poden fer-ne uns
quants) s una espcie comuna a les
costes catalanes.



Corall vermell (Coralliumrubum)


6.1.3. Anllids: Animals aqutics o terrestres. Tenen el cos format per anells.
El tub digestiu recorre tot el cos de lanimal, des de la boca fins a lanus.
El cos dels anllids est cobert amb una substncia mucosa a fi de
mantenir-lo humit. Tenen el cos tou i allargat, sense cap protecci.
Exemples:


Sangonera Cuc de terra






6.1.4. Molluscs: Animals aqutics o terrestres.
Tenen el cos tou, sovint protegit per una closca
o conquilla que pot ser externa o b interna.
Nhi ha de diferents tipus:

6.1.4.1.Gasterpodes: sn molluscs
marins per nhi ha que viuen en agua dola o
en ambients terrestres. Al cap tenen tentacles i
ulls. Exemple: caragols.

6.1.4.2.Bivalves: tenen el cos allotjat
entre dues closques o valves articulades
que sobrin i es tanquen per mitj de
msculs. No tenen cap. Exemple: ostres o
musclos.
101

6.1.4.3.Cefalpodes: sn els molluscs ms complexes. El mantell s
gruixat i el peu est format per tentacles amb ventoses que serveixen per
agafar les presses. Tenen ulls molt perfeccionats. Neden a grans velocitats
i sn depredadors. Exemple: pop, spia o calamar.




6.1.5. Equinoderms: sn tots marins i viuen
a un lloc fix o desplaant-se lentament
per les roques, la sorra, etc. Estan
coberts de petites plaques que els fan
desquelet. Exemples les estrelles de
mar i els erions.









6.1.6. Artrpodes: constitueixen el grup ms nombrs del regne animal.
Tenen tot el cos dividit en segments, don surten diferents tipus
dapndixs com ara potes, antenes o peces bucals. Els recobreix un
esquelet extern. Hi ha diferents grups:

6.1.6.1. Insectes: tenen el cos dividit en tres seccions: cap, trax i
abdomen. Tenen un parell dantenes i diverses peces bucals
adaptades a diferents tipus
dalimentaci. Exemples:
formiga, escarabat i papallona.











102

6.1.6.2. Arcnids: tenen el cos dividit en dues seccions: cefalotrax i
abdomen. No tenen antenes ni mandbula. Exemples: aranyes i
escorpins


6.1.6.3. Crustacis: tenen el cos dividit en cefalotrax i abdomen. El
tenen cobert amb una closca dura, formada per peces articulades,
que cont quitina i als de calci. Exemples: crancs i gambes.









6.1.6.4. Miripodes: tenen el trons format per molts anells articulats,
amb un parell de potes o dos cada un. Al cap tenen dos ulls, un
parell dantenes i una boca mastegadora. Exemples: centpeus i
milpeus.







6.2. Vertebrats

Grup molt ampli, constitut per animals
pluricellulars complexos amb columna vertebral
ssia. Els vertebrats inclouen una gran varietat
dessers:

6.2.1. Els Peixos: sn animals ovpars,
respiren per brnquies i tenen el cos recobert
descates. El cos dels peixos es divideix en cap,
tronc i coa. Tots els peixos viuen en laigua o
tenen diverses aletes per nedar: dorsals, caudal,
pectorals i ventrals.
103

Els peixos ponen ous en laigua, i daquests en surten les cries, que sanomenen
alevins.

Els peixos respiren per brnquies, que estan situades darrera del cap. Grcies a les
brnquies poden respirar davall laigua, prenen loxigen que hi ha dissolt.

Les escates que cobreixen el cos dels peixos sn fines i brillants.

6.2.2. Amfibis: sn animals ovpars i tenen
la pell nua. El cos dels amfibis es divideix en cap,
tronc i extremitats. Alguns, com les granotes, no
tenen coa; una altres com la salamandra, s que
en tenen.

Les femelles dels amfibis ponen els ous en laigua
de les basses, els rius i les llacunes. Quan neixen,
les cries dels amfibis sn molt diferents dels seus
pares i canvien molt fins a convertir-se en adults.
Aquest conjunt de canvis rep el nom de metamorfosi.

La pell dels amfibis no t la coberta protectora, per aix necessiten viure en llocs molt
humits.

6.2.3. Rptils: sn animals ovpars, respiren per pulmons i tenen el cos cobert
descates. El cos dels rptils es divideix en cap,
tronc, extremitats i coa. Els rptils es desplacen de
maneres molt diferents: les serps no tenen
extremitats repten, les
tortugues marines
neden i els
llangardaixos caminen.

Les femelles dels
rptils ponen molts
ous, per no els coven.

Tots els rptils respiren per pulmons i la majoria sn terrestres. Alguns, com els
cocodrils, viuen als rius, i noms les tortugues marines viuen a la mar.

Les escates que cobreixen el cos dels rptils sn dures.

6.2.4. Ocells: sn animals ovpars, terrestres i
respiren per pulmons. El cos es divideix en 4 parts: cap on
es troba el bec, les extremitats que sn les ales i les potes,
trons i coa.

Els ocells sn els nics animals que tenen el cos cobert de
plomes.

Les femelles ponen els ous en nius i els coven, s a dir,
104
els fan calor amb el seu propi cos. Quan neixen les cries socupen de alimentar-les i
cuidar-les.

Tots els ocells sn terrestres, encara que alguns passen molts de temps nedant i
alimentant-se en laigua.

6.2.5. Mamfers: sn animals vivpars: neixen del ventre de sa mare i
salimenten de llet materna quan acaben de nixer. La llet es produeix a les
mamelles de les femelles. El cos dels mamfers es divideix en tres parts: cap, tronc i
extremitats. Les extremitats sn molt variades; la majoria tenen potes i noms uns
pocs tenen aletes; nicament les ratapinyades
tenen ales. Alguns tenen coa i altres no.










Encara que els mamfers sn els nics animals que tenen pl, el grup dels
mamfers marins no en t.

La majoria dels mamfers sn terrestres. Dins
aquest grup, nhi ha alguns, com les lldries, que
passen molt de temps en laigua.

Els mamfers aqutics sn els que viuen sempre en
laigua. Els dofins pertanyen a aquest grup.

Hi ha mamfers, com les foques, que viuen al
mateix temps en la terra i en laigua. El seu cos
est adaptat a nedar a la mar, que s on
salimenten. Tamb viuen en la terra, que s el
lloc on, per exemple, donen a llum les seves
cries.

Tot els mamfers, respiren aire amb els pulmons. Els mamfers aqutics no poden
respirar davall laigua, han de sortir a la superfcie per agafar aire.
105
7. Flora balear
En el medi natural les plantes s'agrupen en grans grups o ecosistemes que es
diferencien entre ells pel clima i la geologia que condicionen la diversitat d'espcies
vegetals.
La vegetaci balear s mediterrnia, per est condicionada per alguns aspectes,
com la insularitat, la manca daigua o la influncia humana.
La flora mediterrnia que trobam a Balears, est formada per falgueres (32
espcies), orqudies (31 espcies), plantes protegides (67 espcies), plantes
endmiques (124 espcies), plantes introdudes (unes 130 espcies) i tota la resta,
formada per la vegetaci tpica mediterrnia. En total sumen unes 2.000 espcies.
La vegetaci autctona de Balears s la vegetaci prpia per no nica de les
Balears.
En canvi els endemismes, sn propis i nics dun lloc o ecosistema. Nosaltres
estudiarem alguns endemismes (de flora i fauna) de les Balears.
Les plantes endmiques sn prpies i exclusives, no es troben a cap altre part del
mn. Moltes d'elles sn ben conegudes i bastant comunes, com l'estepa Joana o la
penia, per d'altres viuen noms a llocs inaccessibles, com ara els penya-segats i
els illots. La flora endmica balear s un autntic tresor natural que cal conservar,
tant per la seva bellesa com pel seu elevat valor cientfic. A Balears, hi viuen 124
espcies vegetals endmiques.
Anem a veure la vegetaci per hbitats:
7.1. Bosc. L'alzinar
Els alzinars sn la vegetaci ms important perqu
lalzina s un arbre que sadapta molt b al clima de
les illes. Es troben principalment a Mallorca, a la
serra de Tramuntana i a les zones costeres, i a
Menorca.
L'alzinar s la comunitat vegetal que ms equilibri
mantindria amb tots els factors del nostre medi (sls,
temperatures, pluviositat, etc), per la intervenci i
ocupaci humana l'ha fet reduir de forma
extraordinria. L'alzinar balear pateix calor i sequedat i encara aix aguanta de forma
senzilla.

El sotabosc de l'alzinar conserva un cert grau d'humitat que contribueix al creixement
d'una ampla varietat d'arbusts i herbes grcies a les grans ombres que creen. No
obstant, l'acci de l'home amb l'extracci de llenya i altres accions ha deteriorat el
sotabosc de l'alzinar. Entre les plantes ms significatives podem trobar:

L'alzina (Quercus ilex) arriba assolir considerables dimetres de tronc i amples
capsades. El sl dels alzinars s molt ric en nutrients, encara que s ombrvol i

L'alzinar conserva b l'humitat i
el seu sl s molt ric en
nutrients.
106
humit. El parent proper de l'alzina s el coscoll (Quercus coccifera) ms petit, que
arriba noms a la mida d'un arbust amb fulles ms punxoses amb la part de davall
verda en lloc de grisa.









Alzina Coscoll

Algunes plantes com l'arbocera s un tipus
d'arbust amb branques tendres i
vermellenques. T unes fulles grans i
lluentes. Les seves flors sn blanques i el
seu fruit comestible s l'arboa. Tamb les
podem localitzar a l'alzinar.


El xiprell juntament amb el ginebr sn els dos arbusts ms corrents als boscos
d'alzines.












L'aritja s una planta trepadora i punxosa que creix entre les pedres de les parets i
els troncs d'algunes alzines.













107
A terra, on la llum gaireb no hi arriba directament per l'ombra de les alzines, hi viu el
p porc (Cyclamen balearicum) un endemisme ben interessant i prou corrent,
mentre que per les mateixes zones, hi creix el polipodi i la falzia, parents de la
falguera.









Pa porc Polipodi Falzia

De major altura, trobam la lletrera visquera,






El llampdol bord s un arbust endmic de l'alzinar
balear que arriba a fer un metre d'alada. Les seves
fulles sn inconfusibles: dentades i espinoses. El
podem trobar o podem trobar a Mallorca, Menorca i
Cabrera.





A lhivern,
apareixen les
bolletes vermelles
que sn fruit del
cirerer de pastor
(figura de la dreta). Les seves flors sn blanques (figura
de lesquerra).



Tamb podem trobar la mata, encara que s ms tpica de pinars per aix en
parlarem ms endavant.
7.2. Bosc. Pinar
La major part de territori forestal a Balears s pinar.

108
El pi que el forma s el pi blanc (Pinus halepensis) que a Balears pertany a la var.
ceciliae. Aquest pi el podem trobar des del nivell de la mar fins a les faldes de la
muntanya.

El pi ver (Pinus pinea) amb les seves enormes
capsades i impressionants troncs es troba noms de
manera allada.

El sl del pinar no s tan ric en nutrients com l'alzinar,
i les fulles caigudes dels pins gaireb no tenen
nutrients.

Els arbustos que podem trobar als pinars sn
l'arbocera i el xiprell dels quals ja hem parlat,
la mata s un dels arbusts
ms comuns i ms coneguts. A l'estiu desprn una olor
molt agradable. Les seves fulles sn lluentes per damunt i
deslludes per davall. El seu fruit s el llentrisca que
antigament sen treia un oli i les seves fulles servien com
a planta medicinal
D'altres, com l'olivella o escanyavelles es poden trobar tamb a alzinars i algunes
garrigues.
L'aladern de fulla estreta s tpic dels pinars en
conservats.



No hem d'oblidar el crritx que, en molts de casos
cobreix grans superfcies i ens impedeix caminar.

La murta i el matapoll en sn exemples de plantes que poden aparixer a pinars,
encara que ms rarament.




Matapoll






Murta

Pinar on hi podem veure crritx,
arboceres i mates. Tamb altres
plantes com el fonoll.
109



El garrover bord amb les seves petites
"garroves" creix a pinars, normalment a les
zones ms fresques per obertes.









I no podrem deixar de banda a l'nica palmcia
autctona, el garball que s freqent
juntament amb els pins a molts de llocs de
Balears, especialment a Mallorca.


7.3. Muntanya. Cims i penyals

Els tres arbres ms caracterstics sn:










el teix, el rotaboc i el boix.

L'altura, juntament amb els hiverns que cobreixen de neu aquest hbitat, les fortes
ventades i els estius sufocants a la muntanya, fan que les plantes hagin
desenvolupat unes estructures adaptades.


Moltes d'aquestes espcies sn
endmiques. L'estepa Joana per exemple,
creix a la muntanya, on mostra les seves
flors ben grogues i les fulles de forma
arruada.






110
La col del diable destaca per la seva forta olor que
desprn si la tocam.





Contrriament a la bona
olor de la camamilla de
muntanya.



Si hagussim de respondre quina planta de
muntanya i a ms a ms endmica, t unes
grans flors de color rosat, la resposta seria la
penia. .







Una coloraci totalment diferent al potent color groc de
la violeta de penyal que viu penjada als penyals.



El coixinet de monja o gatovell s espins, baix i amb
una estructura que no deixa que el fort
vent li afecti ni la calor de l'estiu el sequi.









Com a curiositat,
la didalera cont
txic a la seva
saba. La seva
bellesa tal vegada
ens alerta del seu perill.

Malgrat la podem trobar des del nivell de la mar,
la ceba marina s freqent a la muntanya.
Durant l'any mostra noms un grapat d'amples i
111
consistents fulles verdes, per per setembre aquestes fulles se sequen i sn
substitudes per una bellssima atzavara amb floretes blanques.
La maanella s un altre elegant endemisme de l'alta muntanya, com tamb ho s la
col de penya. El llets de penyal resisteix b les fortes condicions atmosfriques de
muntanya, com tamb ho fan la col borda i la cossiada de penyal un endemisme
ben interessant.

Igualment endmica, trobam la violeta de muntanya,
petita amb floretes violetes i sempre amagada a zones
d'ombra.



Cal destacar a dues plantes endmiques amb les que es
treballa per la seva conservaci:
l'api den Bermejo i la Naufraga balerica.

7.4. Garrigues i camps oberts
Camps de conreu, garrigues, camps oberts,
voreres de camins...sn zones a les que hi
prolifera la vegetaci. A vegades, fins i tot
es formen masses forestals, especialment
els ullastrars. Es tracta de garrigues on hi
abunda l'ullastre.
En general, als camps oberts hi trobarem
durant la primavera
una explosi de colors
grogs i vermells. El
color grog s el propi
de les margalides
silvestres o moixos (a
lesquerra), entre
d'altres plantes, mentre
que el vermell el produeixen les roselles (a la dreta), parentes del cascall.
112

Els cards tenen fulles espinoses, essent verds per
primavera i de colors ocres a l'estiu.
El fonoll s com tamb, parent de la fonollassa que amb les seves agrupacions de
flors compostes de color blanc es deixen veure de lluny i sn refugi per molts
d'insectes.
La cgula i les fletxes sn dues gramnies abundants als nostres camps.
popularment es coneixen senzillament com a "herba".

A l'hivern ens sorprendr observar els camps florits d'un color llimona. Es tracta de la
vinagrella, espcie introduda que ha invadit tots els camps.
De corretjoles n'hi ha vries espcies, entremesclades entre la vegetaci baixa on a
vegades hi trobarem el cap de moro, la rape
de frare o el cugot.


Tamb formant part de la vegetaci baixa,
trobam les bellssimes i interessants
orqudies, encara que
la seva floraci s
puntual i breu. Sempre
bastant primerenca.
Les llargues i dures tiges de l'alb o porrassa es veuen
d'enfora, com autntiques estaques clavades a terra amb una
agrupaci de floretes blanques a l'extrem superior.



La mata no s gens rara a la garriga, juntament amb plantes aromtiques com el
roman o la garlanda i el toman.
Les estepes, amb les seves fulles envellutades i belles flors amb ptals de fina
textura, viuen a la garriga. Tamb sn diferents les espcies d'esparregueres que
creixen al camp, formant masses espinoses, a vegades a llocs molt secs i
assolellats.
Dues plantes molt conegudes i freqents sn les ortigues i les bledes.
Evidentment, ja formen part del nostre paisatge, dos arbres introduts en temps antic,
el garrover i l'ametller.
113

7.5. Platges i dunes
A l'arena, moltes plantes ajuden amb les seves
arrels, a que aquesta no desapareixi per acci del
vent. Aix, el lliri de mar, el card mar o el borr
en sn exemples.




A les Pitises sn abundants els
savinars. La savina s un
dels organismes ms efectius
per retendre l'arena.

Podem destacar altres plantes com el cascall de marines
o l'alfal mar Medicago marina. Mentre que a les Pitises
abunda el bellssim molinet que amb les seves floretes
roses dna un cop de color a l'arena.




7.6. Litoral rocs, penyasegats

Sobre roques, aprofitant un mnim de terra acumulada, hi viuen plantes ben
conegudes com el

Fonoll mar, el coixinet de monja o les saladines

entre moltes d'altres.

114
s un hbitat en el que hi pega fort el vent i les hores ms calentes de l'estiu
sn molt dures. Per aix aquestes plantes tenen fulles dures o carnoses i sn baixes,
amb arrels fortes, ben subjectes.


7.7. Aiges salobres i albuferes
Quan l'aigua marina entra a terra i s'entremescla amb
l'aigua dola, el principal problema dels ssers vius
terrestres s el grau de salinitat. Per aix les plantes
tenen una pressi
osmtica molt alta
per contrarestar la
presncia de sal en
els seus teixits,
donant lloc a unes fulles carnoses. Aquest s el
cas tpic de les salicrnies, essent la sosa
grossa una de les ms abundants i conegudes.
En les albuferes
predomina el canyet,


entre el que no s rar trobar-hi la
corretjola blanca trepant entre les
canyes.






La bova tamb s tpica
d'albufera, en canvi el jonc
el trobarem des del sistema
dunar fins els salobrars i
albuferes.

No podem oblidar els
tamarells que sn els arbres dels salobrars per excellncia.





Canal d'albufera, on hi abunda
el canyet i altres plantes.
115

7.8. Fonts, basses i torrents
En els torrents, malgrat no portin aigua durant tot l'any, es crea un microclima degut
a la humitat i les ombres dels arbres com:

els polls els plataners














els oms i els fleixos .














De fet, antigament es sembraven aquests arbres prop de fonts i torrents.
A part d'una gran quantitat de plantes extiques introdudes que s'han adaptat b als
torrents, hi trobam les espcies autctones prpies
del bosc de ribera. De entre aquestes espcies
podem destacar
l'esbatzer


o la proenga que
posa un t de color blau aviolat amb les seves flors.
116
Tampoc s rara la murta (de la que ja haviem
parlat) que creix a llocs frescs.
El polipodi, adorna amb les seves fulles les
parets humides de les fonts, de la mateixa
manera que tamb ho fa la llengo de cero.
Ambdues espcies sn falgueres.




7.9. El fons mar
De les plantes marines, la ms coneguda i
abundant s la Posidonia ocenica,
coneguda vulgarment com "alga", per que no
s una alga, sin una planta. Les praderes de
Posidnia serveixen com a refugi i aliment per
a moltes espcies. A ms, el cicle d'aquesta
planta va lligat a la protecci i formaci de
platges.
Tamb submarines, trobam Cymodocea nodosa i Zostera marina.

8. Fauna balear

La fauna que habita les
Balears s tpica
mediterrnia. A part de
les espcies
catalogades la
normativa de protecci
general, protegeix
tamb a les no
catalogades. Si b
aquestes no compten
amb Plans de
recuperaci ni tampoc
les sancions pels danys causats cap a elles sn les mateixes.



Sylvia melanocephala Porphyrio porphyrio
117
On hi ha ms diversitat,
s evidentment en el
medi mar. A Balears la
gent marinera i
pesquera coneix b a la
majoria d'aquests
animals entre els que
trobam unes 400
espcies de peixos, un
centenar de crustacis, 8
cetacis i multitud
d'invertebrats marins,
destacant unes 400 espcies de molluscs.
Evidentment no ens podem oblidar dels aucells marins (gavines, corb mar i virots,
entre d'altres).

Entre els ocells ms importants cal destacar la
mrlera
(esquerra) i el
trencapinyons
(dreta), qu sn
sedentaris i
passaven tota la vida a Mallorca (tamb a la
resta de les Illes Balears). Altres tenien el
costum d'emigrar, com el cas dels estornells i els
tords que venen a passar l'hivern, quan els fruits
del bosc comencen a madurar.
L'espcie ms important de les Illes s el voltor
negre, actualment no sen veuen cap ja que
viuen a zones difcils d'accedir, aquesta s una
de les espcies ms amenaades. La poblaci
de voltors de fa quinze anys era de 20 i 25
exemplars. Actualment hi ha aprop de 50
exemplars, les quals s'alimenten de cabres i
ovelles mortes. Mallorca s l'nica illa
mediterrnia on sobreviu aquesta espcie.
Les zones humides en general,
bsicament albuferes, salobrars,
gorgs i basses sn
importantssimes zones per la
fauna. Hi viuen, hi crien o hi
descansen durant el pas de
migraci, moltes espcies
d'aucells. Tamb hi destacam
altres animals com granots,
serps i una impresionant
quantitat d'insectes diferents.


Scorpaena notata Oryctes nasicornis


Ateleryx algirus
Macroprotodon
mauritanicus
118

Altres hbitats per la
nostra fauna, sn els
boscos, les fonts i
torrents, les coves, els
conreus, el sistema
dunar, l'alta muntanya i
tamb els nuclis
urbans.
Sn els insectes els
animals que compten
amb major quantitat d'espcies. De fet encara no sabem quantes n'hi ha. Es calculen
unes 1.700 espcies de colepters, unes 600 de lepidpters, unes 400
d'himenpters, algunes d'elles endmiques de Balears i moltes sn beneficioses com
a controladores naturals de plagues o com a pollinitzadors...per noms un
escarabat, en concret el
banyarriquer es troba
protegit per normativa
europea. I curiosament
a Mallorca est
considerat plaga per les
alzines!



De la fauna vertebrada balear, la majoria sn
introduccions (calpet, mart, mostel, geneta, eri,
les serps, rates i ratolins...).

Un dels amfibis ms caracterstics que es podia
trobar a les garrigues s el calpet.

El rptil ms
caracterstic pot ser la tortuga mediterrnia,que
viu a les garrigues, el nombre de tortugues ja s
molt escs i es tracta d'una espcie protegida.
Les illes, actuen com uns autntics laboratoris
naturals. Degut a lallament entre elles i la resta
del continent, l'evoluci de les espcies es
manifesta de manera diferent. Aix fa que
existeixin espcies endmiques, s a dir, niques, prpies i exclusives d'una regi
concreta.


Carduelis spinus Motacilla alba


Ardea purpurea Hyles dahlii
119


Iberellus balearicus de la Serra de
Tramuntana de Mallorca
Iberellus tanitianus
d'algunes zones d'Eivissa
Balears compta amb ms de 300 espcies animals endmiques. La majoria de fauna
endmica balear est formada per insectes, molluscs terrestres i altres invertebrats.
Entre els insectes destacam als escarabats tenebrinids o els escarabats carbids.
Entre els molluscs sn importants els caragols dels gneres Iberellus i Xerocrassa,
que compten amb diferents subespcies i/o formes locals. Tamb les espcies
Tudorella ferruginea, un caragol operculat freqent al camp de Mallorca i Menorca i
Allognathus graellsianus, endmic de la Serra de Tramuntana.
A les coves, s on hi trobam tamb invertebrats endmics de gran inters,
especialment crustacis i arcnids.

Tudorella ferruginea
de Mallorca i Menorca
Alytes muletensis de la Serra de
Tramuntana de Mallorca
Entre els vertebrats, sn les sargantanes de Balears les que ms subespcies
endmiques aporten. Les dues espcies endmiques sn la Sargantana balear
(Podarcis lilfordi) amb 24 subespcies i la Sargantana pitisa (Podarcis
pityusensis) amb 21 subespcies.
Per el protagonista principal s el Ferreret (Alytes muletensis) un autntic fssil
vivent que noms viu a torrents i gorgs de la Serra de Tramuntana a Mallorca.
Ha evolucionat de manera diferent als seus parents del continent: no segrega toxines
per la pell, pon pocs ous per molt grossos i el creixement s molt lent. Durant milers
d'anys no ha conegut enemics naturals.
120

Podarcis pityusensis
d'Eivissa i Formentera
Puffinus mauritanicus
En els aucells hi trobam el Virot petit o Baldritja balear (Puffinus mauritanicus) i
el Busqueret balear (Sylvia balearica) com espcies endmiques i unes
quantes subespcies endmiques, com el Reiet (Regulus ignicapilla balearicus),
el Ferrerico blau (Parus caeruleus balearicus) o el Papamosques (Muscicapa
striata balearica).
De mamfers s interessant destacar la subespcie endmica de Formentera que
pertany a la Rata cellarda (Elyomis quercinus ophiusae).
TOTES LES ESPCIES ENDMIQUES SN UN TRESOR NATURAL QUE CAL
CONSERVAR. SI DESAPERIXEN DE BALEARS, DESAPERIXEN DEL MN !!!

9. Biodiversitat

9.1.Per qu cal protegir la natura?
La bellesa de la natura. Contemplar un bosc de roures o una puput s tan
bell com contemplar una obra dart.
El benefici cientfic i econmic. L estudi dels ssers vius ha proporcionat i
proporciona molts de beneficis a la humanitat.
Basta recordar que molts de medicaments sobtenen a partir de substancies que
sextreuen de plantes i danimals.
El respecte per la natura. Tot i que tenim dret a obtenir de la natura all que
necessitem, tamb tenim l obligaci de respectar al mxim lequilibri natural
que existiria si la nostra espcie no l hagus posat en perill.
9.2. Qu sentn per impacte?
Sentn per impacte ambiental la modificaci de lambient
ocasionada per lacci de lhome o de la naturalesa.
Lambient s el conjunt delements naturals i artificials o
induts per lhome que fan possible lexistncia i
121
desenvolupament dels ssers humans i altres organismes vius que interactuen en un
espai i temps determinats.
Des de la revoluci neoltica, lespcie humana ha fet
s intensiu dels recursos naturals i no sempre
pensant en el futur. Laugment de poblaci,
especialment aquest darrer segle, aix com
limpacte de les activitats antrpiques sobre la
biosfera ha estat notable.
La xarxa alimentaria mant en equilibri les poblacions
dun ecosistema. Per laugment o la
disminuci duna poblaci pertanyent a una xarxa
alimentaria pot afectar les poblacions de les altres
especies.
Lactuaci dels ssers humans tamb pot alterar
lequilibri dels ecosistemes. Aix pot passar de dues maneres diferents:
Directament, eliminant o augmentant el nombre de determinades plantes o
animals.
Indirectament, canviant lambient fsic de lecosistema. Moltes vegades aquests
canvis els provoca la contaminaci, com passa als rius que reben aigua
contaminada.
Aquestes alteracions les provoquen les agressions greus sobre els recursos naturals
que ens ofereix el planeta. Per aquesta ra hi ha organismes oficials que
sencarreguen de protegir la natura. Per fer-ho, selaboren lleis i normes legals amb
la finalitat de protegir les riqueses naturals.
Tamb sn de cada vegada ms nombroses les associacions ecologistes que
treballen per salvar i protegir el medi ambient.
Aix mateix, s fonamental que cadascun de nosaltres contribueixi amb accions
concretes a lequilibri ecolgic del planeta; per exemple, duent els materials de rebuig
a un punt de reciclatge prxim.
Per, val dir-ho, no tots els pobles de la Terra han actuat igual, i s que la forma
dactuar t molt a veure amb el tipus de civilitzaci que ha desenvolupat cada cultura.
La cultura occidental, en la qual estem immersos nosaltres, s lexemple vivent de
societat que ha actuat de forma depredadora i poc conscient amb lentorn natural.
Durant molts milers danys lespcie humana va crixer sense que la seva influncia
sobre la resta dels ssers vius fos decisiva per a la seva existncia per en els dos
ltims millennis el seu creixement ha estat exponencial, ha ocupat tots els
ecosistemes de la Terra i la seva pressi sobre les altres espcies s contnua.
El resultat daquest impacte s una prdua de biodiversitat. Els humans estan a
punt de provocar una crisi biolgica sense precedents.
122
Els ecosistemes no sn esttics, sin que es troben en canvis permanents intentant
mantenir lequilibri entre les diferents poblacions de lecosistema. De vegades els
canvis sn rpids i dramtics, com un foc o una inundaci, per a vegades el canvi
s lent i menyspreable.
Els canvis introduts pels humans sn massa rpids i els ecosistemes tendeixen a
simplificar-se, s a dir, passen a ser cada vegada ms vulnerables. Els efectes
negatius es fan cada vegada ms palpables.
No sabem quantes espcies i varietats gentiques desapareixen cada any com a
conseqncia de les activitats humanes, senzillament per qu ni tan sols tenim un
inventari aproximat de les espcies existents.


9.3. A qu s deguda la prdua de biodiversitat?
Principalment s deguda a algunes (moltssimes!) de les activitats quotidianes de
lsser hum. Aquestes sn exemples delles:
a) Desforestaci.
Els boscos tropicals sn els principals afectats per la cobdcia fustera, que arrasa
cada any amb hectrees de selva, destruint lhbitat de moltssimes espcies, alhora
que posa en perill lecosistema tropical.
Actualment, la situaci dels boscos
tropicals s la que provoca ms
preocupacions. Una vegada el bosc
tropical ha estat destrut, s ha perdut per
sempre. Aix es deu al fet que tot i que hi
ha un exuberant creixement dels arbres i
de les dems plantes dels boscos
tropicals, el seu sl s molt pobre.
Pocs dels nutrients que utilitzen les
plantes provenen del sl. La majoria els subministra la vegetaci morta i en
descomposici que hi ha sobre el sl del bosc. Aquest material format per plantes
mortes aviat es converteixen en aliments dels fongs i els bacteris. Les condicions de
calor i humitat del bosc tropical acceleren la descomposici.
Per al tallar els arbres, l home destrueix aquest medi de frgil equilibri. La principal
font de nutrients desapareix. Noms queda un sl molt estret i tan pobre que en ell
no es poden desenvolupar les plantes. Sense plantes que el cobreixin, el vent i l
aigua lerosionen fcilment.
En aquestes condicions, desprs duns quants anys, i grcies a la desforestaci, el
que era un bosc tropical es transforma en un desert; s ha produt el fenomen de la
desertitzaci.
123
Lamentablement, no noms estan en perill els boscos tropicals. La desforestaci s
un fenomen que afecta ja a tots els tipus de boscos.
b) Agricultura i ramadera intensiva i agressiva destrueixen ecosistemes rics en
biodiversitat per produir aliments a partir de poques espcies.
La utilitzaci de plaguicides, pesticides, adobs i insecticides potencia la
contaminaci dels espais naturals i de les rees humides properes.
Aquests darrers anys hem dafegir-li lamenaa dels transgnics.
c) Lexplotaci directa despcies:
El comer danimals, vegetals i productes salvatges s un gran negoci. Part del
comer s legal, per hem de tenir en compte tamb el trfic illegal despcies,
que contribueix enormement en la desaparici de la
biodiversitat.
El comer despcies s una de les principals
amenaces que pateixen les espcies salvatges,
sovint en perill dextinci.
Cada any es separen del seu habitat milions
danimals vius a tot del mn per proveir el comer
danimals de companyia i de mascotes extiques.
Tamb les pells, el cuir i livori es comercien en
grans quantitats.
Normalment, en un
sol any es venen
50.000 primats vius,
ullals divori de
70.000 elefants
africans, 4 milions docells vius, 10 milions de pells de
rptils, 15 milions d altres pells, uns 350 milions de
peixos tropicals i prop d un mili dorqudies.
Els productes provinents de la fauna es troben entre
els ms cotitzats del mn. Dagues amb els mnecs
fets de banya de rinoceront afric poden reportar
12.000 dlars cadascuna, una banya de rinoceront
asitic blanc es ven a 13.000 dlars, per a medicines
en el Lluny Orient. Un abric de lleopard clapejat pot
costar ms de 100.000 dlars al Jap.
Els exemplars rars vius poden tenir preus semblants. Dos guacamais spix de
contraban foren oferts a la venda a 80.000 dlars a Europa; una tramesa de lloros
considerats en perill dextinci, interceptada per funcionaris de laduana espanyola,
fou avaluada en 200.000 dlars
124
La pesca tamb senfronta a un desastre. La demanda daliment provinent de la
pesca augmenta sense parar,
provocant la destructiva
sobreexplotaci de les reserves, i
el que s ms preocupant: la
destrucci i la progressiva prdua
de la biodiversitat dels nostres
oceans i mars.
La Organitzaci de les Nacions
Unides per a lAgricultura i
lalimentaci afirm recentment
que, de les 280 zones pesqueres
que controla, noms 25 podien
considerar-se subexplotades o
moderadament explotades.
Les niques regions pesqueres
subexplotades es troben en el
Hemisferi Sud.
d) La contaminaci que afecta la
hidrosfera, latmosfera i la geosfera
deguda a lacci de lhome.
Incloem aqu els efectes del canvi
climtic, la pluja cida, dels
desastres ecolgics com
labocament de productes txics,
de petroli al mar.
e) La introducci despcies no
autctones. Potser s un dels
majors perills actuals per a la biodiversitat.
Lactivitat humana ha facilitat la dispersi despcies fora dels seus hbitats, les
quals entren en competncia amb les espcies autctones, o b salimenten delles,
actuen com a parsits, contagien malalties, etc. Com a conseqncia, les poblacions
autctones poden entrar en declini i, fins i tot, extingir-se, el que condueix a
modificacions profundes dels ecosistemes.
Les causes daquesta introducci sn variades: introducci despcies vegetals i
animals en lagricultura i ramaderia, introducci despcies depredadores en la lluita
biolgica contra les plagues, introducci despcies com a mascota o b,
accidentalment, com a conseqncia del comer i transport mundial.
La introducci duna espcie extica pot portar conseqncies molt greus per un
ecosistema. Aquestes poden arribar a ser tant importants com per a que requereixin
la intervenci dorganismes administratius. Actualment existeixen normatives que
regulen lacte dintroduir una espcie extica i diferents mbits de ladministraci que
hi intervenen i que hi estan al cas.

125
Que una espcie extica es converteixi en espcie extica invasora depn,
principalment, de lecosistema on sestableix i de les caracterstiques intrnseques de
la prpia espcie. Aix, podem diferenciar:

- Caracterstiques de lecosistema: segons les caracterstiques de cada
ecosistema, ser
ms fcil o ms difcil la implantaci de la nova espcie. Se sap que a les illes els
sn ms frgils, i aix facilitat la invasi despcies
- Caracterstiques intrnseques de lespcie invasora: la taxa de creixement i
reproducci s molt important, ja que si aquesta s elevada, porta a lespcie a la
monopolitzaci dels recursos i a un desplaament de les espcies autctones per
exclusi competitiva. Aquestes espcies poden aclimatar-se millor a les noves
condicions ambientals que les prpies espcies natives, afavorint aix, el
desplaament de les espcies autctones.

Les conseqncies causades per la introducci despcies extiques invasores les
podem dividir en tres grans grups:

Conseqncies ecolgiques: Es produeix una alteraci de les condicions de
l'ecosistema. La introducci d'espcies extiques sn la primera o segona
causa de prdua de biodiversitat
Conseqncies econmiques: Aquestes invasions causen un impacte
econmic de grans dimensions, ja que afecten a moltes activitats humanes
com la producci de collites i disminuci de la supervivncia d'aquestes, a
l'xit reproductiu i producci d'animals domstics, aix com a la quantitat i
qualitat de les activitats extractives marisc, pesca...). Tamb destrueixen amb
freqncia els aliments o altres productes emmagatzemats. A part, els danys
causats a infraestructures poden ser considerables, ja que poden obstruir i
destruir canalitzacions, rebliment per acumulaci de matria orgnica i
retenci de sediments, alteraci i destrucci de ciments o vies de
comunicaci, etc. A tot aix hem dafegir el cost d'eliminar o combatre
aquestes invasions, i aix inclou totes les mesures necessries de
quarantena, detecci preco, control i eradicaci. Tamb hi haurem
d'incloure, tot i que s molt difcil de valorar econmicament, el valor de
l'extinci d'una espcie, la prdua d'hbitat, el valor esttic d'un paisatge
alterat, etc.
Conseqncies sanitries i socials: A vegades, les espcies introdudes poden
ser el reservori de parsits i patgens que transmetran directa o indirectament,
a les poblacions natives. Altres vegades per, la prpia espcie invasora s
l'agent patogen o parsit.

f) Entreteniments, esports i aficions de lespcie humana com la cacera
esportiva, els camps de golf que acaben arrasant els ecosistemes, lafici a
colleccionar mascotes extiques, lexhibici danimals en circs i zoos.Els zoolgics
sn una demostraci ms de la prepotncia de la nostra espcie, que es creu tenir
dret a privar de la llibertat, de la vida salvatge a altres espcies per simple gust de
contemplar-los.




126
10. Les espcies introdudes a les Illes Balears
Les introduccions d'espcies per part de l'home, ha estat sempre present a les Illes.
Des dels primers pobladors balerics fins a l'actualitat, s'han anat introduint diferents
espcies de plantes. Unes vegades amb finalitats concretes (pels usos i costums
d'aquestes plantes), d'altres vegades accidentalment (amb terra, grava o
entremesclades amb productes diversos).


Agave americana Alianthus altissima

Histricament, el procs d'introducci de plantes ha estat lent. En canvi, actualment
degut al comer d'espcies usades pricipalment en jardineria, aquest procs s'ha
accelerat perillosament i s de
difcil control.
Es coneixen prop de 140
espcies vegetals introdudes
a les Illes Balears.
No totes les plantes introdudes
arriben a ser invasores, per
quan ho arriben a ser, resulten
ser un seris perill per la nostra
fauna i flora autctones.
Les Espcies invasores, sn
les que s'han naturalitzat i
proliferat rpidament a tot tipus de zones, tan degradades com protegides,
desplaant la flora autctona i creant un perill per l'entorn. s el cas del blsam
(Carpobrotus edulis) o de la ctula (Cotula coronopifolia).
En el cas de les espcies vegetals invasores, es duen a terme feines d'eradicaci i
control per part de les administracions competents


Aloe maculata Aloe vera
127
Si adquiriu plantes ornamentals pel vostre jard, no les allibereu mai a la
natura. Especialment si sn extiques. La majoria de plantes extiques provenen
del continent americ o d'sia; altres sn d'origen mediterrani per no hi vivien abans
a les nostres illes.
Moltes d'aquestes
espcies s'adapten i
creen una competncia
molt forta. Aix ha succet
amb el blsam
(Carpobrotus edulis), una
planta carnosa molt
comuna, coneguda amb
el nom de "corre corre".
Un sol esqueix basta perqu la planta proliferi rpidament, formant autntiques
catifes que no deixen crixer res per all on hi est present. s un greu problema al
litoral, on envaeix el sistema dunar.
Un altre exemple s la planta aqutica anomenada Ctula (Cotula coronopifolia)
que creix a basses, canals d'albufera i altres zones humides, envaint rpidament el
territori.
Tamb s una espcie potencialment perillosa la gramnia Pennisetum villosum,
originria de la part africana del Mediterrani Oriental. Es reconeix per les seves
florescncies blanques que semblen plomalls.

Lantana camara Mirabilis jalapa
Les espcies animals introdudes que poden resultar invasores, sn un seris perill
per la nostra fauna i flora autctones. Si adquiriu animals com a mascotes no les
allibereu mai a la natura.
Algunes d'aquestes espcies s'adapten i creen una competncia molt forta. A
vegades, poden arribar a desplaar les nostres espcies posant les seves poblacions
en seris perill. Fenomen que s'accentua encara ms a les illes.

Carpobrotus edulis Coronilla glauca
128


Gambusia affinis Psammodromus algirus
Moltes espcies considerades ara com autctones, foren tamb introdudes a
l'antiguitat (calpet, mart, geneta, mostel, eri...) per la seva entrada fou lenta,
durant segles. Fins i tot han evolucionat de manera diferent, formant subespcies
prpies en alguns casos.
Per aix i tot, algunes espcies introdudes fa molt de temps, segueixen essent
invasores, com les rates, ratolins i cabres.
Actualment, les entrades d'animals sn molt fortes i rpides. En aix li hem d'afegir
l'agravant de que es tracten d'espcies extiques, normalment tropicals i per tant no
adaptades al nostre medi.


Nasua nasua Myiopsitta monachus
Els mamfers, rptils i aucells, s'introdueixen com animals de companyia. Alguns
s'escapen, mentre que d'altres s'alliberen amb tota la bona voluntat dels seus
propietaris, per tamb amb tota la ignorncia del que aix pot suposar. s el cas de
la tortuga de Florida (Trachemys elegans). Cada any moltes daquestes tortugues
sn alliberades al medi natural i fa que aquest animal hagi aparegut en nombrosos
llacs del pas, on entra en competncia amb la tortuga destany (Emys orbicularis) i la
tortuga de rierol (Mauremys leprosa), que sn les espcies autctones. Actualment
est prohibida la seva venta i lalliberament al medi natural daquestes tortugues
foranes, per aquesta tortuga ja est molt ben estesa i aclimatada.
129
Alguns aucells s'escapen de nuclis zoolgics i jardins. Aix succeeix especialment
amb les nneres. En el cas de les rapinyaires, es tracta d'exemplars escapats. Seria
el cas de l'guila mora (Geranoaetus melanoleucus).


Trachemys elegans Paysandisia archon (crislide)
Tamb es pot donar el cas d'introduccions accidentals, com per exemple la serp de
ferradura (Coluber hipocreppis) o la sargantana de coa llarga (Psammodromus
algirus), que han arribat juntament amb oliveres peninsulars, terra i altres.
Una llista densa d'aucells extics s'actualitza constantment, podent destacar en
aquest grup a la cotorra argentina (Myiopsitta monachus) i a la de Kramer (Psittacula
krameri), el min (Acridotheres tristis) i el bec de corall (Estrilda astrild).
Els invertebrats s'introdueixen accidentalment, mitjanant introducci de plantes,
troncs o terra infectats. Aix va entrar la processionria del pi (Thaumetopoea
pityocampa)i ms recentment el becut vermell (Rhincophorus ferrugineus) o el
barrinador del garball (Paysandisia archon).
El cranc de riu americ (Procambarus clarkii) es troba escampat a torrents, basses i
a s'albufera, originari d'un intent de granja d'aquesta espcie per a consum hum.
El control de les espcies invasores s molt important per la protecci de les
espcies i l'entorn. El control poblacional de cabres hbrides o assilvestrades es
autoritzable en vedats de caa menor o altres finques vedades o no, en condicions i
modalitats determinades per l'administraci:
10. 1. Exemple de espcie invasora:

Posidnia ocenica en perill per la regeneraci de les platges i per la Caulerpa
Taxifolia, una espcie invasora.

La posidnia (Posidonia oceanica) no s una alga, com es creu, sin una planta.
Aquesta espcie s exclusiva del Mediterrani. Es pot trobar a partir de pocs
centmetres fins a uns 20 metres de profunditat, on hi hagi suficient llum per realitzar
la fotosntesi.

La posidnia ocenica s una planta superior adaptada a la vida marina, amb arrels,
tija, fulles i capacitat per a produir flors i fruits amb llavors. La seva presncia s un
segell de garantia de la bona qualitat de les aiges marines.

130
s una planta que viu al fons mar i quasi sempre en comunitat (en grup) i sels
coneix amb el nom de praderies de posidnia. T un ndex de creixement anual molt
baix situat entre 1-2 cm a lany i t unes fulles verdes, llargues i planes, que poden
arribar a fer 1,5 metres dalt. La mitjana de vida dels seus brots s duns 30 anys. La
posidnia floreix generalment a la tardor i els seus fruits olives de mar, sn unes
bolles que quan es desprenen, floten fins a la vorera de mar i solen aparixer entre
els mesos de maig i juny.

Aquestes praderies realitzen funcions de vital importncia:
- Al ser plantes, les seves arrels mantenen subjecte un substrat de sorra
considerable, que conjuntament amb les dunes, sn una reserva natural de
sorra per les platges. Actua de barrera natural provocant que els temporals
arribin amb menys fora a la platja i per tant eviten que les ones semportin
menys arena.
- Protegeixen moltes espcies de fauna marina dels seus depredadors,
especialment en estadis inicials de la seva vida. s el lloc on molts danimals
com peixos, molluscs i crustacis es reprodueixen i salimenten de les seves
fulles i troncs.
- Fa una funci comparable als boscos, i s imprescindible per a lequilibri del
medi mar: depura i oxigena les aiges marines
- Les fulles mortes de la posidnia que es dipositen a la vorera de la platja
formant acumulacions tenen una funci de capa protectora, ja que
impedeixen que el vent i les onades durant un temporal semportin larena mar
dintre. Per aquest motiu que les fulles dipositades a la vorera de mar, durant
lhivern es deixen per protegir la platja evitant que els temporals sen duguin
larena i a lestiu es retira per als usuaris i els turistes.

Per la posidnia est en regressi a causa de la pesca per arrossegament que
destrossa el fons mar i de l'extracci de sorra del fons mar per regenerar aquelles
platges que a causa de la massiva construcci de ports esportius que bloquegen la
corrent de sorra marina i la construcci de passejos que han destrut les dunes han
perdut la seva sorra natural.
A ms a ms la posidnia t una altra amenaa, que s l'alga tropical Caulerpa
taxifolia, una espcie invasora, que desplaa tant a la posidnia com a la resta
d'algues sense tenir cap depredador natural al mediterrani.

Davant la molt evident minva de moltes platges, durant anys l'nica resposta de
l'administraci competent (Ministeri de Medi Ambient) ha estat la realitzaci de
regeneracions artificials. Aquest procediment consisteix en l'extracci d'arena de
determinats indrets del fons mar per a traslladar-la i dipositar-la sobre la platja en
qesti.

La regeneraci artificial de platges s un sistema altament impactant, tant a la zona
d'extracci com a la zona de dipsit. Durant l'extracci s'eliminen les comunitats
biolgiques que viuen a sobre i dins l'arena dragada, i a ms a ms es genera una
gran quantitat de slids en suspensi (la fracci ms fina s rebutjada) que
incrementa la terbolesa de les aiges i afecta negativament a les comunitats ms
exigents (per exemple les praderes de posidnia). A la zona de dipsit, amb el
creixement de la platja cap a la mar, l'arena cobreix i fa desaparixer les comunitats
biolgiques presents; a ms a ms, amb el temps bona part d'aquesta arena s
arrossegada cap a la mar, estenent-se el seu efecte enterrador de comunitats
naturals.
131

Amb el temps aquestes actuacions se demostren intils, ja que al cap d'uns anys
l'arena aportada desapareix de sobre la platja; s evident que si no s'actua contra les
causes de la minva d'arena, l'aportaci d'arena externa s una soluci nicament
temporal, a ms de ser altament impactant.

En alguns llocs de la costa (Cala Agulla i Santa Pona, entre d'altres) s'han posat en
prctica experincies alternatives a la regeneraci, consistents en la retenci de
l'arena mitjanant pantalles de canyet. Amb les millores necessries, aquests
sistemes podrien donar bons resultats a moltes platges.

UNITAT 3: ACTIVITATS DAPRENENTATGE
1.Com s'anomena la branca de la biologia que s'ocupa d'agrupar els txons
jerrquicament
2.Com es diu el conjunt d'organismes que poden reproduir-se entre si i donar lloc a
descendents frtils?
3.Com s'anomena el tax que agrupa els Ordres?
4.Quina de les segents formes d'escriure el nom cientfic de la nostra espcie s la
correcta?
a. homo sapiens
b. homo Sapiens
c. Homo Sapiens
d. Homo sapiens
e. HOMO SAPIENS
5.Quin Regne agrupa als organismes eucariotes, unicellulars o pluricellulars,
hetertrofs?
6.Quin Regne agrupa als organismes procariotes, unicellulars i hetertrofs?
7.Quin Regne agrupa als organismes eucariotes, pluricellulars , auttrofs ?
132
8.Com es diuen els bacteris que tenen forma esfrica?
9.Quins organismes van originar fa uns 2000 milions d'anus l'oxigen que hi ha a la
nostra atmosfera?
10.Com es diu el tipus de reproducci asexual que presenten els bacteris?
11.Quines formes pot tenir un bacteri? Com sanomenen?
12.Quines diferncies hi ha entre un bacteri auttrof i un bacteri hetertrof?
13.A quin grup d'organismes correspon el ssers eucariotes unicellulars?
14.On poden viure les algues?
15.Com salimenten els fongs? Quin nom sels dna, en funci de com salimenten?

16.Qu sn els lquens?

17.Qu entenen per simbiosi?

18.Distingeix la saba bruta de la saba elaborada

19.Com es classifiquen les plantes amb llavors?
20. Intenta ara completar la segent taula:
Tenen vasos
conductors?
Tenen llavors? Tenen fruits?
Molses
Falgueres
Gimnospermes
Angiospermes

21.Quina s la principal diferncia ms important entre les angiospermes i les
gimnospermes?

22.Per qu els cucs de terra sn molt importants per mantenir un sl frtil?

23.s correcte dir que els invertebrats sn animals que no tenen esquelet? Explica
per qu.

24.Per qu el nombre dous que produeixen els peixos i els amfibis s molt ms gran
que els que produeixen els rptils?

25.Qu s la biodiversitat?

26.Quines sn algunes de les accions humanes que estan degradant el medi
ambient de les Illes Balears?

133
UNITAT 3: ACTIVITATS DE REFOR
27.Creus que s important el paper de la taxonomia?
28.Quines caracterstiques comparteixen els individus duna mateixa espcie?
29.Com sescriu el nom cientfic?
30.Quin tipus de cl.lules tenen els bacteris?
31.Qu diries a un amic que est convenut que tots els bacteris ens sn
perjudicials?
32.Quin regne est format noms per ssers vius unicel.lulars?
33.Quin tipus de fongs estan relacionats amb la fermentaci de la cervesa i el vi?
34.Quin paper tenen les plantes i els fongs en el cicle de la matria?
35.On podem trobar lquens? Per qu sn importants?
36.Classifica els molluscs comestibles segents en els tres grups que coneixes:
bivalves, cefalpodes i gasterpodes: pop, caragol terrestre, spia, ostra, calamar,
musclo.
37.Quins arbres ocupen una bona part de les muntanyes de les Illes?
38.Esmenta uns quants mamfers que formin part de la fauna balear
UNITAT 3: ACTIVITATS DAMPLIACI
39.Cerca informaci sobre espcies que estiguin en vies dextinci. Quines creus que
en sn les causes?

40.Cerca i escriu correctament el nom cientfic de: el pi roig, el roure de fulla gran, la
papallona ortiguera, el ratol de camp.

41.En quins processos industrials intervenen els bacteris? Posan dos exemples
cerca informaci sobre el descobriment dels antibitics

42.Quines sn les malalties ms conegudes provocades per bacteris?

43.Quina s la principal caracterstica de les algues? Per qu sn molt importants?

44.Les intoxicacions alimentries per consum de bolets txics sn ms freqents a la
tardor. Digues perqu i informat sobre algun bolet que sigui molt txic.

45.Quin avantatge representa per als vegetals que tenguin les fulles primes i planes?

46.A quins llocs del planeta no hi trobarem insectes de cap casta?

134
47.Treballam una taula: Un grup descolars va collir caragols en un bassal. Varen
mesurar les closques amb tota cura i varen obtenir aquests resultats:
Mida de les closques (mm)
5 14 17 9 21 19 25 27 34 30
18 6 7 16 11 22 23 23 26 31
8 19 18 15 13 17 29 22 27 25
16 10 11 21 24 25 28 19 21 24
19 25 23 23 28 20 20 10 15 23
21 28 22 26 21 27 30 18 8 20
26 24 26 31 24 32 22 24 10 17
a- Utilitza aquestes dades por completar la segent taula:
Mida de les closques (mm) Nombre de
caragols
5-6
7-8
9-10
11-12
13-14
15-16
....

b- Amb els resultats obtinguts a la taula elabora un grfic de barres. A leix
dabscisses posa-hi els intervals de la mida de les closques i a leix de les ordenades,
el nombre dindividus.
c- Suggereix una hiptesi sobre la forma que t el grfic de barres.
48.Com sanomena el procs de desenvolupament dun amfibi, com al granota, fins
que arriba a adult?
49.Per qu els rptils tenen ms capacitat de supervivncia en els climes clids que
en els climes freds?
50.Quin s un dels reptes importants a qu senfronta avui la biosfera?
51.Omple aquest quadre amb la informaci que trobis en enciclopdies o llibres de
consulta.

Animals vertebrats Exemples Caracterstiques generals
Peixos
Sardina, salm,
truita, llu...
Viuen a laigua, neden amb aletes,
tenen el cos cobert descates,
respiren per brnquies, sn ovpars,
tenen temperatura variable...
Amfibis
Rptils
135
Ocells
Mamfers

52.Digues el nom dels principals espais protegits de les Illes
53.Vols visitar virtualment lalbufera dAlcdia?. Ves a la segent adrea:
www.vicensvives.es/zonaweb Fes clic damunt Illes Balears i torna fer click damunt el
punt red 13a
54.Vols jugar al joc de les deixalles i aprendre a seleccionar els residus?. Ves a la
segent adrea:
www.vicensvives.es/zonaweb Fes clic damunt Illes Balears i torna fer click damunt el
punt red 13b














136

55.Completa el segent mapa conceptual: