www.enlluita.org | juliol/agost 2014 nm.

35 | 1,20 Preu ajuda 2

anticapitalisme i revoluci
enlluita
Diferents
colors, una
mateixa lluita
pg. 2
Ofensiva
feminista
contra el PP
pg. 6
Sries: Quan
el taronja
no s el nou
negre
pg. 8
Recuperaci
i crisi: de qu
estem parlant?
pg. 10
El 9N i la
revoluci
poltica per la
independncia
pg. 4
EL NOSTRE
COS
LA NOSTRA
DECISI
AVORTAMENT
LLIURE I GRATUT
DESOBEDINCIA
A GALLARDN
2
juliol/agost 2014 | en lluita
Rodrigo Arls
@DiariEnlluita
Les idees racistes igual que el mas-
clisme o lhomofbiatroben una
audincia ms gran en temps de cri-
si sistmica. No es tracta duna cosa
que hagi de sorprendrens, les idees
reaccionries tracten doferir una
explicaci fcil a la terrible realitat
que vivim, sigui latur massiu, la im-
possibilitat de laccs a un habitatge
digne o les retallades en serveis p-
blics. Busquen bocs expiatoris entre
sectors minoritaris de la poblaci
que pateixen una situaci de desi-
gualtat.
El racisme no s una qesti ni-
cament moral, sin que entronca
amb el naixement del sistema eco-
nmic actual. Els orgens histrics
del racisme cal rastrejar-los en les-
clavitud de la poblaci negra africa-
na sota el colonialisme europeu. El
pillatge colonial i lexpulsi de les
comunitats rurals de les seves ter-
res constituirien el capital inicial i
la m dobra la classe treballadora
assalariada que necessitava el capi-
talisme naixent. A diferncia del que
es pugui creure, no va ser el racisme
el que va propiciar que sesclavitzara
a la gent negra; sin que el racisme
s una conseqncia de lesclavitud,
justificada per la idea de la inferiori-
tat o el carcter no hum daquestes
persones.
En conseqncia, el racisme s
una eina imprescindible per al man-
teniment dels privilegis de la classe
dirigent. Dividint les classes popu-
lars en base als de casa i els de
fora impedeix la imprescindible
uni de les persones oprimides per
conquerir un mn millor. En conse-
qncia, la intransigent condemna
i lluita contra les idees racistes i les
seves manifestacions no s noms
una qesti de decncia i de solida-
ritat altruista, sin una cosa impres-
cindible per mantenir i lluitar per les
nostres conquestes socials.
Racisme i feixisme
El paper dels mitjans de comunicaci
en casos com els salts de la tanca que
separa Melilla i el Marroc, reflecteix
de manera lamentable la propagaci
de les idees racistes. Amb titulars
parlant de invasi o assalt creen
en limaginari collectiu la sensaci
que milers dssers humans esperen
ansiosos entrar a la UE per destru-
ir el nostre ja de per si precari mode
de vida. Mentrestant, les poltiques
racistes de la UE a travs de lagn-
cia de gesti de fronteres exteriors
FRONTEX el seu pressupost sha
multiplicat per 15 als darrers anys
permeten fer suculents negocis a
empreses privades en forma de re-
forament de tanques, sistemes de
vigilncia, etc. Aix, reforcen els vin-
cles entre el sistema poltic i la gran
empresa, a ms de mantindre rgims
dictatorials com el marroqu, cam-
pi en la violaci dels drets humans.
Encara que menys espectacular
que el control de les fronteres dels
estats, la poltica quotidiana de
qualsevol estat capitalista s extre-
madament violenta cap a la poblaci
estrangera. La persecuci de per-
sones en base al seu color de pell o
els baixos salaris que t la poblaci
immigrant respecte a la auctctona,
sn cruels manifestacions daix.
Tot i que el racisme reforci lstatus
quo, tamb obre tenebroses vies cap
a una ruptura reaccionria del siste-
ma poltic actual.
Els principals beneficiats del
racisme institucional i lextensi
daquestes idees en la societat sn
els partits dextrema dreta. Els re-
sultats de les ltimes eleccions al
Parlament Europeu del 25 de maig
sn una confirmaci del que sha co-
mentat. Partits antiimmigraci com
UKIP a Gran Bretanya o directament
feixistes com el Front Nacional a
Frana han obtingut resultats espec-
taculars. Partits populistes de dreta
dHolanda o Alemanya o feixistes
com el Jobbik dHongria o Alba Dau-
rada de Grcia tamb han obtingut
bons resultats.
Desmuntant lextrema dreta
La lluita contra el racisme i la into-
lerncia daquests partits t particu-
laritats respecte al combat del racis-
me destat i dels partits tradicionals.
Cal la formaci de fronts amplis, que
ms enll daltres acords, permeti la
uni de la gent progressista i les se-
ves organitzacions en una lluita uni-
tria contra el feixisme. Casos reei-
xits com els del UAF (Unitat contra
el Feixisme) a Gran Bretanya que ha
enfonsar al feixista BNP o la Xarxa
Unitria contra el Feixisme i el Racis-
me amb presncia al Pas Basc, An-
dalusia o Catalunya, on UCFR (Uni-
tat contra el Feixisme i el Racisme)
ha frenat electoralment i socialment
a la feixista PxC (Plataforma per Ca-
La diana
Per a aturar el racisme
i lextrema dreta
necessitem desmuntar
les idees dels seus
discursos
Manifestaci a Barcelona contra la poltica migratria i els Centres dInternament dEstrangers / Foto: Brbara Boyero.
Diferents
colors, una
mateixa lluita
Antiracisme | Les idees discriminatries sestenen a
la UE. Per, qu s el racisme i com el combatem?
en lluita | juliol/agost 2014
3
talunya), mostren el cam combatre
lopressi . Aix mateix, hem de ser
capaos delaborar una estratgia di-
ferent contra els partits populistes de
dretes, com s el cas de UKIP a Gran
Bretaa o de VOX a lEstat espanyol,
amb feixistes a les seves files, lavan
dels quals obre la porta a idees reac-
cionries.
La lluita contra el racisme insti-
tucional i lextrema dreta necessita
desmuntar les idees sobre les que
construeixen els seus discursos. Per
exemple, es diu que les persones im-
migrants pauperizan la sanitat p-
blica. Aquesta fallcia ha donat ar-
guments al govern per treure aquest
dret hum a les persones sense pa-
pers, per s una cosa que no se sos-
t. Segons nombrosos estudis, les
persones immigrants, en la seva gran
majoria joves, no sn un grup soci-
al que utilitzi de manera abusiva els
serveis sanitaris. Tampoc largument
que ens roben la feina s slid.
Amb larribada de la crisi, la poblaci
immigrant, ja de per si afectada per
la desocupaci, suporta nivells datur
10 vegades superior a la de la pobla-
ci nativa.
En un mn on ms de 20.000 per-
sones han mort intentant arribar al
parads europeu en els ltims 20
anys o amb ms de 50 milions de
persones refugiades xifra superior
a la registrada durant la 2 Guerra
Mundial lantiracisme unitari des
de la base no s una opci, sin una
necessitat. La lluita no ha de ser ni-
cament de les persones immigrades
pels seus drets, sin de les classes
populars en el seu conjunt, especial-
ment de la classe treballadora en tota
la seva diversitat, pel seu paper cen-
tral en el funcionament del sistema.
Lluites histriques com la lluita
pels moviments civils de les persones
negres als Estats Units en els anys 60
i 70 o el paper fonamental de les per-
sones treballadores inmigrades per
frenar la destrucci de zones verdes
i amb valor arquitectnic a Austrlia
les prohibicions verdes en aquests
mateixos anys, mostren el potencial
de lluita del 99% contra el racisme
i per un mn millor. La lluita de les
persones sense papers poc desprs de
lascens del segon mandat dAznar en
una poca de desmobilitzaci quan
centenars de persones van ocupar es-
glsies a Barcelona reclamant papers
i drets socials s un altre exemple
a tenir en compte. Ms recentment,
lestratgia de la PAH unint a perso-
nes desnonades per sobre de la raa o
la nacionalitat o la incorporaci de
treballadores estrangeres especial-
ment en el camp dAlmeria a lan-
tic SOC i actual SAT, mostren com s
possible unir la classe treballadora
internacional amb una sola veu.
Sam Robson
@DiariEnlluita
Per desgrcia, les nostres vides estan ple-
nes dactuacions racistes. Per en la majo-
ria dels casos els governs intenten dissimu-
lar les seves poltiques racistes, conscients
que en general, ja no sn acceptables.
No obstant aix hi ha casos de governs
que munten una estructura racista, sense
cap pudor. Fins i tot en aquests casos, per,
es veu com sorgeix la resistncia i la solida-
ritat entre les persones ms enll del color
de la pell.
Als EUA, a fnals del segle XIX es va pro-
cedir a lexclusi de la poblaci negra. Aix
es va traduir en innombrables linxaments
o en el fet que a Alabama lany 1.900 hi ha-
via 181.000 persones negres elegibles per
votar i dos anys desprs, noms 3.000.
Per un moviment massiu de desobe-
dincia civil, inspirat per Rosa Parks i el
boicot dautobusos iniciat el 1955 a Bir-
mingham, Alabama, va aconseguir, el
1964, arrencar del govern americ una
nova legislaci de drets humans.
LApartheid que va durar des de 1948
fns a 1992 a Sud-frica diferia del del sud
dels EUA en diversos aspectes. La separa-
ci total de la poblaci negra a territoris
nadius va difcultar la solidaritat amb la
gent blanca, per exemple. En gran part
aix va ser substitut per un moviment
de boicot internacional contra el pas p-
ria. La poblaci negra va llanar onada
rere onada de vagues i revoltes urbanes
davant la violncia salvatge i les matances
del govern. Sobretot a partir de 1973 quan
es van comenar a establir-shi sindicats,
especialment en el poders sector miner.
Davant tot aix el govern es va rendir, va
treure a Nelson Mandela de la pres i va
convocar eleccions que el celebrat lder i el
seu Congrs Nacional Afric va guanyar.
En ambds exemples les lluites van
acabar en victries que tan sols uns anys
abans eren impensables. Per actual-
ment el 62% de les persones negres a
Sud-frica pateixin la pobresa, mentre
que als EUA mor una persona negra a
mans de la policia cada 28 hores. Shan
guanyat batalles, per en cap pas sha
guanyat encara la guerra contra el racis-
me. Es va eliminar la discriminaci for-
mal per es mant el capitalisme que fo-
menta noves formes de racisme. Com va
dir Martin Luther King poc abans del seu
assassinat el 1968, hem entrat en una
poca nova i ha de ser la de la revoluci.
Manifestaci a Barcelona contra la poltica migratria i els Centres dInternament dEstrangers / Foto: Brbara Boyero.
Angela Davis, que va unir gnere, raa i classe, va ser una de les lders del moviment.
Quan vam vncer el
racisme
Histria | EUA i Sud-frica, exemples dalliberament.
Es va eliminar la
discriminaci formal,
per es mant el
capitalisme que fomenta
noves formes de racisme
1.500%
ha estat laugment del
pressupost de Frontex.
1.000
persones de mitjana han
mort a las fronteres durant
els darrers 20 anys.
4
juliol/agost 2014 | en lluita
Albert Botran*
A aquestes alades de la pel-
lcula no cal insistir en el ca-
rcter potencialment trans-
formador dels processos
independentistes escocs i ca-
tal. Sha defensat des de mol-
tes veus de lesquerra. Des de
les pgines daquest diari o des
de LHeura, des de la posici
que sost la CUP o des dopini-
ons externes com les de Tariq
Al o Noam Chomsky.
En el cas catal, rere els
mltiples factors que han fet
crixer els posicionaments
rupturistes, hi resideix una
crtica a lestructura del poder
poltic (i en certa manera, eco-
nmic) vigent a nivell dEstat
espanyol. Hi ha molts punts
de contacte entre la crtica in-
dependentista del poder espa-
nyol i el no ens representen
o el rebuig a la casta. Si a
aix li sumem la massiva ac-
tivaci popular que sha pro-
dut a reds de la reivindica-
ci independentista, tenim els
ingredients duna revoluci
poltica sobre la taula. Una re-
voluci que vulgui aprofundir
en la participaci democrti-
ca, que obri un procs consti-
tuent cap a una Repblica In-
dependent i que estableixi un
major control popular sobre
les institucions (i, per tant, so-
bre la classe dominant).
Tanmateix, no existeix una
eina que pugui articular el pol
desquerres dins lindepen-
dentisme, i que pugui orientar
aquest gruix de poblaci mo-
bilitzada cap a aquests objec-
tius de transformaci social.
Almenys, una eina a lalada
de les circumstncies que re-
quereix el moment. s des
daquest punt de vista que vi-
vim immersos en la paradoxa
destar en un procs ruptu-
rista, dins el qual desconem
que la direcci que vol impri-
mir-li CiU pugui ser la de tro-
bar, quan millor es presenti,
un nou pacte amb les elits de
Viurem una
revoluci
independentista?
Altraveus
Referndum | Els reptes del moviment independentista, popular i desquerres.
Pancarta de lAssemblea Nacional Catalana a les Terres de lEbre / Carles Castell.
lestat. Seria, de nou, all de
canviar-ho tot per a que res no
canvi.
Per el deure de qualsevol
organitzaci revolucionria s
no desaprotar una conjun-
tura de crisi, contribuint a fer
que serveixi per avanar en els
objectius populars. Per tant,
el que ens queda per a fer s
incidir al mxim en el procs.
No hem de perdre de vista que
lindependentisme majoritari,
si b ideolgicament pot estar
inut pel liberalisme hegem-
nic, t una base popular indis-
cutible.
Triple reivindicaci
Al meu entendre, aix passa
per estendre massivament una
triple reivindicaci. En primer
lloc, que el 9N sha de votar
tant s com no sobre la inde-
pendncia, sense tergiversar
el contingut del referndum
introduint la votaci dhipo-
ttiques ofertes de reforma de
lestat. En segon lloc, que la
victria del s ens ha de portar
cap a la proclamaci duna Re-
pblica Independent, fugint de
frmules mixtes (estat lliure,
estat associat...) que servirien
per a mantenir amb ms facili-
tat ressorts de poder de lactual
classe dirigent. Perqu, en ter-
cer lloc, el que cal engegar s
un procs constituent partici-
patiu i transformador. No una
constituci negociada a porta
tancada sota les pressions dels
poders fctics locals i interna-
cionals.
Podrem afegir-hi que all
que hem de fer des de lin-
dependentisme desquerres
tamb s articular aliances in-
ternacionals alternatives a les
que planteja CiU. Lobertura
dun procs democrtic al Sud
dEuropa, en una de les soci-
etats castigades per la troika i
laustericidi, hauria de ser mi-
rat amb molta ms complicitat
per lesquerra internacional.
Per aix dependr de que ens
sapiguem explicar.
En qualsevol cas, des de
lesquerra i la Unitat Popular
hem de fer tot el que estigui al
nostre abast per a que lactual
moviment de masses indepen-
dentista, en el seu procs den-
frontar-se a lestat, faci un salt
qualitatiu i prengui la forma
duna revoluci poltica que
qestioni els fonaments socials
de lestat capitalista espanyol.
*Militant de lMDT i la CUP.
No hem de perdre
de vista que
lindependentisme
majoritari t una
base popular
Tenim els
ingredients duna
revoluci poltica
que obri un procs
constituent
en lluita | juliol/agost 2014
5
Les eleccions municipals ens
obliguen a disputar la zona zero
Manel Ros
@manelrosalvador
Quin paper juga el procs sobi-
ranista en els nous processos
constituents?
Crec que juga un paper molt ambigu.
Abans del procs , els nous processos
constituents ja reivindicaven la sobi-
rania, el dret a decidir sobre tot all
que afecta la vida en com. El que
passa ara a Catalunya s que aquesta
sobirania es defineix en termes na-
cionals, amb totes les trampes que
aix pot comportar, especficament
les declinacions etnonacionalistas i
les lgiques violentes de lestat-na-
ci i les fronteres que el defineixen.
Per aquest motiu observem actituds
inquisitorials en els mitjans i fins i
tot en molts activistes. Ja no es de-
mana que et posicionis pblicament
respecte a un dret fonamental, com
el de lautodeterminaci, sin que
et posicions pblicament respecte a
un sentiment de pertinena identit-
ria. I aix em preocupa en particular
perqu pot dificultar la confluncia
entre els sectors ms afectats per la
despossessi neoliberal (ho dic per-
qu un percentatge baixssim de les
llars en alt risc de pobresa parlen ca-
tal a casa), alhora que pot deixar els
seus problemes materials i urgents
en un segon pla.
De totes maneres, crec que s cert
tamb que Catalunya ha estat i s
un laboratori per a les prctiques
emancipadores des de fa molt de
temps. I considero inqestionable
que moltes de les prctiques ms
innovadores en aquest respecte han
estat dinamitzades i protagonitza-
des per lesquerra independentista.
Aquesta independncia, la qual pri-
oritza un enfortiment de leconomia
solidria, una ciutat cooperativa,
una redistribuci de la riquesa cap
als ms necessitats, labolici de
lapartheid administratiu i la crimi-
nalitzaci que pateixen les persones
migrants i la democratitzaci de la
presa de decisions sobre els espais
que compartim, em sembla desitja-
ble i comptar amb tot el meu su-
port. Una independncia que prio-
ritza la unitat nacional per sobre de
la resta em produeix nusees, sense
ms.
Quin paper juguen les candi-
datures municipals rupturistes
com Guanyem Barcelona a la
ruptura amb el rgim?
Crec que les candidatures munici-
pals rupturistes tenen un paper fo-
namental en la ruptura amb el rgim
actual precisament perqu posen el
dret a decidir real en el primer pla.
Per a mi un municipalisme capa
dalliberar-nos de lasfxia neolibe-
ral no s un pas previ a la ruptura
amb el rgim sin que s la ruptura
amb el rgim. No s casualitat que
les eleccions municipals hagin coin-
cidit amb moments de ruptura molt
importants en la nostra histria. En
ser les eleccions ms locals que
existeixen en el marc institucional
actual, ens obliguen a disputar la
zona zero de la despossessi que
pateixen les nostres comunitats da-
vant limpuls de mort del capital.
Tamb sn eleccions que ens per-
meten enfrontar-nos amb els ca-
cics especfics de cada micro-clima
poltic, en clau dels mbits que mi-
llor coneixem, que sn els llocs on
vivim. A ms, sn les niques elecci-
ons en lestat en qu poden votar al-
guns collectius dimmigrants i aix
s especialment important perqu
les altres eleccions ignoren el que en
ciutats com Barcelona arriben a ser
fins a un 20% de les vides.
Mural anunciant el multireferndum del passat 25 de maig.

No s casualitat que les

eleccions municipals
hagin coincidit amb
moments de ruptura
molt importants
Carlos Delcls | Socileg a la Universitat Pompeu Fabra.
Una obertura
de lenfocament
Victor Casas Pou
Cercle Podemos Compostela
Des de fa temps, sintua que el relat
sobre el qual sassentava el rgim del
78, perdia cada vegada ms consis-
tncia. Per amb els esdeveniments
ms recents, per primera vegada, es
comena a albirar un possible des-
bloqueig del mateix.
Estem, per tant, davant duna
realitat en qu sha dactuar amb la
perspectiva inequvoca que la constel-
laci de demandes (moltes vegades
inconnexes, i fns i tot contradict-
ries) que qestionen obertament el
rgim del 78, sn, en bona mesura,
elements acceleradors daquesta ero-
si necessria, que condueixi cap a un
nou procs constituent.
Des de la resta de lestat, la con-
sulta del 9N no s percebuda com
una pea ms daquesta cataracta
de-constituent. El motiu s que se
sol concebre la reivindicaci catalana
com una pugna entre Rajoy i Mas.
Per en aquest cas, no es produeix
una lgica que si s molt funcional
en altres conflictes: lenemic del
meu enemic s el meu amic, i Mas
s vist com un sser tan o ms infa-
me que Rajoy.
No obstant aix, i des de la pru-
dncia que aconsella la distncia,
la sensaci que comena a guanyar
terreny s que la reclamaci sobi-
ranista catalana, no obeeix a una
qesti delits (com de forma per-
versa s presentada), sin ms aviat,
es percep un important component
popular. s ms, crec que CiU est
en un vaixell al qual va pujar fent el
fanfarr, pensant que aquest senti-
ment rupturista podria ser capitalit-
zat a favor (de cara a negociar millor
amb lestat la seva permanncia en
ell), i el que ha passat s que aquest
moviment popular lobliga a estar en
un vaixell en qu preferiria no estar,
per del que baixar el reduiria a un
pla marginal.
Per aquelles persones que ente-
nem la democrcia com mitj i com a
fi, el procs catal obre una finestra
doportunitat per a tots i totes. La
democrcia ha de ser la base de la
llei, i no al revs com pretenen fer-
nos creure.
El que est en marxa a Catalunya
pot modificar lescenari a diversos
nivells. No sha dinfravalorar aques-
ta perspectiva.
6
juliol/agost 2014 | en lluita
Fil a lagulla
Itziar Cedar
@Itzy_Cs
El nou avantprojecte o con-
trareforma del PP sobre la
Llei de lavortament ens ha
portat a retrocedir ms de 30
anys en la histria de la llui-
ta feminista i pels drets de
les dones. Cal dir que, quan
el Govern de ZP va aprovar
la llei que permetia lavorta-
ment lliure fns a noms les
14 setmanes dembars, no
es va tenir en compte una de
les principals reivindicacions
feministes: que lavortament
sorts defnitivament del Codi
Penal.
Amb la nova llei del PP, la
qesti va encara ms enll,
sobrepassant els lmits de
lopressi i el control absolut
sobre les dones. La prdua
del dret a avortar suposa un
retorn a lesclavitzaci dels
treballs de cures forats per
un embara no desitjat.
s per aix, que sha de
remarcar la importncia de
la necessitat de construir un
moviment social pels drets
de les dones que sigui sufci-
entment ampli i unitari i que
sigui capa daturar aquesta
contrareforma que al cap i a
la f, ens acaba afectant a tota
la classe treballadora.
Actualment, el rebuig
daquesta nova llei s pre-
sent en una gran majoria de
la poblaci. No obstant aix,
hem de tenir clar quins sn
els debats que es plantegen
dins aquesta oposici i com
fer-ho per crear una fora que
sigui capa dunir-nos a totes
aquelles que no vulguem ac-
ceptar que des del segle pas-
sat la lluita per lalliberament
de la dona hagi sigut en va.
Unitat contra la reforma
Ara cal contar amb els sectors
reformistes, que poden no
defensar lavortament lliure
per que estan en contra de
la reforma del PP. Per altra
banda, tamb sn presents
les activistes feministes que
van sortir arran del 15M i
que sestan comenant a
mobilitzar seguint una lnia
anticapitalista. Si la nostra
prioritat s aturar la con-
trareforma, hem dintentar
aglutinar el mxim nombre
de sensibilitats per aix no
vol dir que hgim de deixar
de reivindicar una srie de
qestions dins el propi mo-
viment com sn lavortament
lliure i gratut, la seva despe-
nalitzaci, i la garantia duna
sanitat pblica i de qualitat
per a totes.
s per aix que hem de
posar sobre la taula el de-
bat sobre la centralitat de la
qesti de gnere pel can-
vi social aplicat a totes les
lluites i moviments. Alhora
optar per una estratgia que
posi mfasi en la qesti de
classe creant enllaos en els
sindicats i moviments soci-
als, combinant perspectives i
teixint una unitat entre totes
aquelles que vulguem aturar
la contrareforma.
Una altra de les qestions
importants s crear consci-
ncia entre aquelles que es
veuen distanciades de la situ-
aci. Hem dadonar-nos que
aquesta nova llei ens afec-
ta a totes, no noms a nivell
La reforma ens
afecta per raons
de gnere i tamb
per ser de classe
treballadora
Decidir sobre el propi cos per decidir sobre tot
Ela Robson
@diarienlluita
La reforma de la llei de lavorta-
ment minimitza el control que
tenim sobre els nostres cossos i
estableix les condicions objecti-
ves per a la prdua de confan-
a en nosaltres mateixes. Crea
unes circumstncies materials
que repercuteixen subjectiva-
ment en la percepci que tenim
les dones pel que fa a la nostra
capacitat de presa de decisions
sobre el nostre cos per tamb
sobre les nostres vides en ge-
neral. Si jo no tinc la capacitat
no de decidir el que puc fer o
no amb el meu propi cos, sobre
que la tinc?
Aquesta llei que incita cada
vegada ms la disminuci de
la confana en nosaltres ma-
teixes per la cada vegada me-
nor capacitat de decidir, per
a ms, fomenta que la societat
ens concebi daquesta forma i
ens tracti com a tal.
Per no noms sn les lleis
les que fomenten la creaci
daquesta imatge. Estem sent
constantment bombardejades
amb com hem de ser. s tant
que ja moltes daquestes coses
passen desapercebudes per, a
dia davui, ens vnen donades
unes pautes de com hem de ser
perqu siguem socialment ac-
ceptades. Amb larribada de
lestiu, loperaci biquini i els
nous mtodes de depilaci, s
molt fcil de veure. Comen-
a des que ets nena i perdura
tota la vida, mostrant que en
realitat, encara que madurem,
la qual cosa es suposa que du
asociada una major capacitat
de decisi, no s aix.
Les dones, independent-
ment de quina sigui la nostra
edat, som tractades com si
fssim incapaces de decidir
com ens sembla a nosaltres
que haurien de ser els nostres
cossos. Per, s que ens ho han
Avortament | Per aturar la reforma de Gallardn necessitem
articular un moviment ampli als carrers.
OFENSIVA
FEMINISTA
ANTI PP
en lluita | juliol/agost 2014
7
de gnere sin tamb a totes
les persones treballadores.
La resposta que hi ha ha-
gut per ara consta del sorgi-
ment de moviments feminis-
tes com els de fa dcades. El
conjunt del 15M, el feminis-
me anticapitalista i la unitat
sn els elements claus per a
qu aquest moviment pren-
gui la mxima fora, refexi-
onant i debatin sobre temes
com el sexisme, la crisi i la
precarietat.
Amb la presncia de certs
collectius feministes hem
pogut veure que la lluita per
la solidaritat feminista pren
cada vegada ms fora, cre-
ant enllaos perqu ning
pateixi les conseqncies
daquest avantprojecte que
posa en perill la salut de les
dones i ms visiblement a les
de classe treballadora. Som
conscients que sense aquesta
lluita les dones restarem en
un entorn social de violncia
i indignitat i per aix hem de
ser capaces de fer una mirada
al passat i prendre de refe-
rent les lluites feministes de
les nostres avantpassades ra-
dicals, expandint-les per tot
arreu.
Ara, en ple 2014 i amb 18
anys, mai hauria pensat que
hauria destar al carrer llui-
tant pel mateix que pel que
van lluitar les nostres vies
amb totes les seves forces i la
seva dignitat. s per aix que
en la lluita feminista davui
en dia hi ha dhaver el pes de
totes les nostres generacions
passades que van fer possible
una esquerda dins el aquest
sistema profundament mas-
clista i que van impulsar i se-
guiran impulsant a les noves
generacions a seguir lluitant
com dones treballadores lliu-
res i independents que som i
serem.
preguntat? Fomentar aques-
ta idea del que hem de ser les
dones i quins sn els nostres
drets al seu torn contribueixi
lacceptaci de les condicions
objectives per part de la soci-
etat.
s imprescindible mantenir
en primer pla aquestes qes-
tions. Deixar clar que no ca-
llarem mentre ens arrabassen
els nostres drets, perqu som
dones, i som nosaltres les que
decidim.
El tren de la llibertad va unir a molts sectors en els carrers de Madrid contra la reforma.
Brodant el sindicat a les
xarxes feministes
Transversalitat | Lluitar per la igualtat en lentorn laboral.
Marina Prez
@marinotperez
El procs de regressi i desi-
gualtat social que venen im-
posant els governs de dretes
en relaci als drets de les do-
nes i a les poltiques digual-
tat, empeny de forma inexo-
rable totes les organitzacions
conscienciades en la trans-
formaci social a revifar i re-
forar la lluita feminista.
Sindicats sectorials com
USTEC-STEs (IAC), de
lmbit educatiu, venen tre-
ballant des dels seus inicis
conjuntament amb daltres
moviments socials i orga-
nitzacions de base, en espais
com Ca la dona, contribuint
a crear la xarxa necessria
per universalitzar les reivin-
dicacions feministes.
Aquesta feina implica la
participaci activa en les
campanyes unitries de mo-
bilitzaci i conscienciaci;
des de sempre la manifesta-
ci del 8 de Mar, acompa-
nyada en aquelles dates per
una publicaci sobre lestat
de la qesti amb articles
crtics i propostes pedaggi-
ques que es reparteix a tots
els centres educatius i a laf-
liaci, per tamb les cam-
panyes concretes, com la
darrera que es va fer per de-
nunciar la contrareforma de
lavortament. Aquesta parti-
cipaci implica lassistncia
duna o vries alliberades del
sindicat a les reunions unit-
ries amb daltres collectius
feministes, la difusi dels
actes als centres educatius, a
la web i pels mitjans dispo-
nibles, i lgicament lassis-
tncia com a secretaria de la
dona.
De cara endins, la feina
implica tamb fer un esfor
en la prpia organitzaci
per eradicar les formes ms
primitives de desigualtat de
gnere en les relacions,
cercant la paritat en el re-
partiment de les responsa-
bilitats laborals, en els rols,
en la presa de decisions
collectiva, en el llenguatge
emprat tant oral com en les
publicacions, sempre revisat
sota la perspectiva de gnere.
La secretaria de la dona es
reuneix peridicament i ha
estat bsica en el paper de
transversalitzar leix de g-
nere i fer-lo visible en cada
reivindicaci laboral, en
cada escrit, en cada proposta
de millora que realitzem pel
collectiu de mestres/pro-
fessorat (coeducaci, eines
pedaggiques no sexistes,
permisos i baixes relacionats
amb la maternitat/paterni-
tat o cura de familiars).
Perqu la lluita ha de ser
bidireccional: de cara enfo-
ra, enfortint el teixit associ-
atiu que defensa la igualtat
de drets de les persones i de
cara endins, en cada orga-
nitzaci sindical, poltica i
social, per la conquesta di-
ria dels espais que ho possi-
bilitin.
La lluita feminista
sha de fer cap a
dins i cap a fora
del sindicat
Cap persona
s illegal
El creixement de lextrema dreta al
Parlament Europeu pot fomentar
poltiques encara ms racistes per
part de la UE. Per aix s essencial
enfortir i estendre els moviments
de la nova Xarxa Unitria Contra el
Feixisme i el Racisme.
Molta gent pensa que lantifeixisme
s cosa de radicals i que loposici al
racisme s ms light; de fet s total-
ment a linrevs. Mentre qualsevol
demcrata pot ha de rebutjar els
nous Hitlers i Francos, s ms difcil
adoptar una posici coherent davant el
racisme.
Les idees racistes sorgeixen del
propi sistema capitalista, especial-
ment durant una crisi. Si saccepta
que falten recursos per als serveis
socials, s difcil oposar-se a la idea de
primer els de casa.
Si saccepta la idea de controls
dimmigraci, s difcil rebutjar que
empresonin als Centres dInterna-
ment dImmigrants (CIEs) i desprs
que expulsin les persones que els
incompleixin.
El rebuig total al racisme, en canvi,
s una conseqncia lgica duna
actitud coherent anticapitalista i de
solidaritat de classe. El capital es mou
cada vegada ms lliurement no noms
per Europa, sin arreu del mn; al
mateix temps es posen cada vegada
ms traves a la gent, en funci del seu
origen i classe social.
Els racistes i feixistes intenten fer-
nos creure que tenim ms en com
amb un ric que t el mateix passaport
o color de pell que nosaltres, que
amb una persona treballadora de
fora. En realitat, els que ens roben
la feina, els que fan allargar les llistes
despera no sn els de fora sin els
rics, locals o no, mitjanant retallades
socials.
Una persona treballadora que s
conscient dels seus interessos de classe
ha doposar-se a tots els controls dim-
migraci; ha dexigir el tancament dels
CIEs, donant suport a les mobilitzaci-
ons en aquest sentit, ha de rebutjar el
control europeu de fronteres, FRON-
TEX.
Hem de defensar la nostra gent
davant dels altres? s clar que s. La
nostra gent s la gent treballadora i
pobra del mn. Els altres els rics
sn els que ens exploten. Sn ells el
nostre enemic, no la germana o el
germ que treballa (o cerca feina) al
nostre costat.
Editorial
8
juliol/agost 2014 | en lluita
El nvol
Luis Zhu
@irene_grau
Orange is the new black s una
srie dirigida per Jenji Kohan,
autora de Weeds, que ha tornat
aquest estiu amb la seva segona
temporada desprs duna prime-
ra que va aconseguir ser la ms
vista a Netfix.
Orange est basada en el llibre
de Piper Kerman, Orange is the
new black: My year in a Womens
prison, que explica la seva reclu-
si durant un any en una pres
de dones de baixa seguretat. Lex-
pressi que dna nom a ambdues
obres s un snowclone (una frase
feta de la qual es pot canviar al-
gunes paraules perqu adquireixi
un altre signifcat) sorgit de lori-
ginal Grey is the new black (per
a referir-se a que el color gris s el
nou negre a la roba), que va pas-
sar pel Gay is the new the black
(drets LGTBI) fns al orange
(com a metfora de la lluita pels
drets de la poblaci reclusa).
Aproftant lestrena de la sego-
na temporada, juristes pels drets i
la reforma penitenciria van llan-
ar una campanya (amb letique-
ta #HumanityIsTheNewBlack a
twitter) per denunciar les condi-
cions infrahumanes duna de les
presons on es va rodar la srie.
Orange ens introdueix a la
pres (fctcia) de Lichtfeld a tra-
vs de la pell de Piper Chapman,
una dona blanca, jove, rossa i de
famlia benestant, que, desprs
denamorar-se duna trafcant de
drogues, Alex Vause, acaba entre
barrots esquitxada pels negocis
de la seva amant.
Chapman s lexcusa, per
tamb el contrapunt duna srie
que t com a motor principal la
diversitat de perfls duna hipo-
ttica pres de dones: diversitat
tnica (llatines, afroamericanes,
asitiques i blanques), de gnere
(lesbianes, heteros i una transse-
xual) i de classe (ents aqu com a
capacitat econmica, ms que en
el sentit estricte).
Kohan fa pivotar la seva srie
al voltant de personatges amb
identitats poc representades
en els mitjans de comunicaci i
evita caure en el circ de freaks.
Les seves trames a la pres i els
fashbacks sobre com van acabar
all ens conviden a empatitzar
amb les recluses, ms que a un
somriure distant.
Ms enll de la diversitat
No obstant aix, Orange t al-
guns problemes. Com assenyala
Xara Sacchi a un article a Pika-
ra Magazine, la srie visibilitza
les minories, per cau tamb en
molts tpics racials i de gnere,
com la lesbiana homenot o les
llatines devora-homes. Kohan
ja s reincident en estereotips
racials, com recordaran els qui
hagin vist Weeds. Un multicultu-
ralisme benintencionat, per se-
gregador, es pot apreciar tamb
per una estructura que comparti-
menta els arcs argumentals: el de
les llatines, el de les afroamerica-
nes, el de les dones grans, el de la
transsexual, etc.
A aix cal afegir el to de com-
dia i una visi netament liberal
sobre el crim i la pres. Sobre una
base dramtica, com s la pres,
Sries | Orange is the new black ens introdueix en una pres
de dones de baixa seguretat, per dalta complexitat.
Quan el
taronja no s
el nou negre
La diversitat dels personatges s una de les marques de la srie.
Poussey: Estem
aqu perqu vam
agafar la direcci
equivocada de cam
a lesglsia
Orange pinta histries plenes de
colors cmics. Aix li permet te-
nir dilegs i situacions enginyoses
i divertides que obre la srie a un
pblic ms ampli que altres fcci-
ons televisives ms dures, com
lexcellent Oz. No obstant aix,
una part important de la com-
dia recau sobre els personatges
que representen el poder, com les
autoritats penitenciries, la qual
cosa suavitza el seu paper repres-
sor, i una altra sobre les que volen
canviar la poltica penitenciria,
la qual cosa les resta transcen-
dncia.
La tradici
contaminada
per M.I.A.
Oriol Alfambra
@oriocosmic
Matangi (2013) s el ttol
del darrer lbum de la ra-
pera anglesa M.I.A. filla
dexiliats poltics de Sri
Lanka de la etnia Tamil,
minoritria i reprimida a
lilla. El terme Missing In
Action (M.I.A), desapare-
guda en combat, s el nom
artstic de Matangi (Maya)
Arulpragasam, que va al-
lucinar en saber que sota el
seu mateix nom era cone-
guda la detat hind de la
impuresa i la contamina-
ci, que domina lexpres-
si viva per transformar-la
en pensament crtic i cre-
ativitat artstica i musical.
La deesa Matangi va ni-
xer dun pria repudiat de
la societat, un intocable
que va desafiar les regles.
Vaig descobrir aquest
concepte i vaig pensar:
uau, aix t 5.000 anys
dantiguitat, no es ni tan
sols un concepte modern.
Ning va necessitar in-
ternet per inventar-lo, ni
Twitter explica M.I.A. en
una entrevista recent on
denuncia que el mains-
tream* a travs dinternet
estn i imposa els seus c-
nons i estereotips, tots els
espais sestan gentrificant
molt rpid. La cultura ja no
s seva i aix s molt trist
perqu s el que feia espe-
cial als guetos, que eren in-
sulars. Sabien que el mn
no els proveiria de res i
es proveen a s mateixos.
[...] Lescena no pot aga-
far prou aire per respirar
en lluita | juliol/agost 2014
9
Marieta de lull viu
La diversitat dels personatges s una de les marques de la srie.
Lletra ferida
Mireia Chavarria
@miretxebarria
N
i marieta s cap
insecte, ni bolle-
ra t res a veure
amb un forn. Sn
mecanismes de control soci-
al, especialment dels rols de
gnere i la sexualitat de les
persones.
La primera desqualifica
qualsevol conducta que se
surti del rol de gnere (mas-
cul) que sespera que assu-
meixi alg de sexe mascul.
Lhome que presenta acti-
tuds que se solen atribuir al
gnere femen s afeminat;
despectivament, marieta,
diminutiu de Maria. Ms
endavant, sassocia a lho-
mosexual, descartant-lo aix
com a possibilitat dins la
masculinitat.
La segona vol estereotipar
lhomosexualitat. Bollera,
que s un castellanisme,
troba el seu origen en unes
sacerdotesses que dirigien
carros de bous (de bous,
bolleres) que solien vene-
rar la Terra com a mare de
tot, representant de lpoca
en qu les dones encara no
havem passat a un segon
pla. En canvi, lesbiana fa
referncia a lilla de Lesbos,
on era linternat de la poetes-
sa Safo, en el qual diuen que
les dones tenien contactes
carnals. s lescriptor Pierre
Bourdeille qui va recuperar
aquest origen en anomenar al
seu recull de poemes damor
entre dones Les lesbianes.
De vegades, resseguint leti-
mologia de les paraules, una
troba el segell de negativitat
associat als termes. Marieta,
en angls, s faggot, que s
un feix de llenya. Per encen-
dre el foc i cremar bruixes, es
feien servir homosexuals. En
itali, s fnocchio (fonoll),
que s lherba aromtica utilit-
zada per esvair lolor de carn
cremada. Daltres vegades,
per, cal observar ls que es
fa ara dels mots, que encara
que no eren despectius en
origen, avui sn un insult, com
ara bollera. Hi ha qui reivin-
dica aquests termes; hi ha qui
ho veiem com un etiquetatge
ofensiu.
Poussey, lafroamericana les-
biana criada en una base mili-
tar, diu una de les frases que mi-
llor resumeix la visi de Kohan
sobre per qu aquestes dones
estan a la pres: Estem aqu
perqu vam agafar la direcci
equivocada cam a lesglsia.
Orange no aprofundeix en
les desigualtats de raa i clas-
se. Per aix, acaba caient en la
idea reaccionria que qui est a
la pres s per les seves males
decisions, cosa que no ajuda a la
lluita a la qual alludeix el ttol
de la srie.
Orange cau en la idea
reaccionria que qui
est a la pres s
per les seves males
decisions
La Vinyeta
per tal de desenvolupar-se.
Shi accedeix massa rpid i
sesfuma massa rpid amb
internet.
El so daquesta artista
multidisciplinar de posat
sempre desafiant i comba-
tiu ha pres innumerables
formes combinant les ar-
rels tradicionals de tot ti-
pus destils amb els llamps
i trons de les tempestes
electrniques ms impre-
visibles. Amb llbum no
vol que ning pensi que
sha tornat espiritual. Avui
que sembla que es volen
imposar els mateixos gus-
tos M.I.A. diu vull aportar
una paleta de colors i con-
ceptes diferents. Tamb di-
ferents conceptes de dona,
de lorient cap a occident.
En lhinduisme tens tot de
dones poderoses que sn
deesses, totes exerceixen
funcions iguals si no supe-
riors. A occident [...] som
putes, guarres o prostitu-
tes com tamb infermeres.
Si agafes la Bblia tens a
Maria Magdalena, la pros-
tituta, i a la Verge Maria
embarassada sense sexe.
Puc ser noms una cient-
fica que est interessada
en fsica quntica? Perqu
en lhinduisme hi ha una
dona que ho fa aix. Sim-
plement s ms obert. I per
aix s interessant parlar
de Matangi en si mateixa.
Vull aportar
una paleta de
colors i conceptes
diferents, tamb
sobre la dona
FOTO EL CAMP
DE VACANCES
LLARGUES.
PER NO PATIU
QUE TOT EST
LLIGAT I BEN
LLIGAT
10
julio/agosto 2014 | en lluita
Tel de fons
Pablo Martnez
M
algrat la es-
b o mb a d a
r ec uper a-
ci albirada
per alguns poltics, el
sentiment majoritari s
que la crisi s una llosa
que romandr encara
un bon temps sobre les
espatlles de la classe tre-
balladora.
Des de les diferents
escoles econmiques,
shan donat i es donen
diferents lnies danlisi
sobre les crisis i la repro-
ducci capitalista.
Leconomia clssica
Segons lescola clssica
o ortodoxa, el capita-
lisme s el conjunt de
normes socials que ms
sadequa a la naturalesa
humana, s a dir, egoista
i competitiva. El conjunt
daccions destinades ex-
clusivament a satisfer
linters personal ens
conduiran, diuen els
seus defensors, al benes-
tar collectiu. A aix en
diuen la m invisible.
Com sexpliquen les
crisis? Per factors ex-
terns: naturals (seque-
res, catstrofes, epid-
mies, etc.) i humans
(intervenci destats,
que introdueixen er-
rors en el sistema, etc.)
No obstant aix, el fet
que les crisis se seguei-
xin produint amb re-
gularitat, va obligar als
economistes ortodoxos a
introduir el concepte de
cicle econmic per ex-
plicar-les. Aquests cicles
tenen quatre fases.
Recessi: Quan es re-
dueix el consum i aug-
menten les existncies a
les empreses. Aquestes
reaccionen disminuint
la producci, reduint
personal, inversions,
etc., La qual cosa porta
al fet que saturi el crei-
xement econmic.
Depressi: Quan es
toca fons.
Expansi: Quan leco-
nomia es recupera au-
tomticament (quan
lesgotament del capital
obliga a la seva reposi-
ci, per exemple) o per
lacci de poltiques des-
Economia | Contraposem els arguments de les
diferents escoles que expliquen aquests processos.
RECUPERACI I
CRISI:
DE QU ESTEM
PARLANT?
El somni americ contrasta amb la misria del crack del 29.
tat capaos de recuperar
la demanda. No obstant
aix, els increments suc-
cessius de producci, in-
versi i consum deixen
de donar-se, el que porta
a una situaci de crisi.
Crisi: On es redueix
el consum, les empre-
ses disminueixen la seva
producci i sinicia el
trnsit de nou a la reces-
si econmica.
Des del punt de vista
de leconomia ortodoxa,
un cicle no s una crisi,
i per tant es redueix el
problema a la naturale-
sa cclica del procs, la
qual no presenta lmits a
la seva capacitat per re-
produir-se.
Lescola keynesiana
Daltra banda, hi ha els
que consideren que el
capitalisme b dirigit
a travs de lacci dun
estat pot sobreviure
sempre, grcies a les
anomenades poltiques
anticcliques. Es tracta
del que sostenen els par-
tidaris de leconomista
Keynes.
Keynes va atacar la
llei de Say, segons la
qual loferta crea la seva
prpia demanda. Per a
ell, el factor decisiu era
la demanda, i el fet que,
en no coincidir amb la
despesa dinversi en el
temps, feu dependre als
capitalistes fonamental-
ment dexpectatives de
beneci.
I aix t dos proble-
mes fonamentals; duna
banda les expectatives
sempre sn voltils, i
de laltra, el capitalisme
no t cap mecanisme
automtic que impulsi
als capitalistes a plani-
car la plena ocupaci.
s a dir, que el sistema
sequilibri a si mateix no
implica que no hi hagi
atur i inaci. Per evitar
aix, Keynes veu en les-
tat la capacitat de posar
lmit a aquests cicles i
eliminar les uctuacions
econmiques.
Lescola marxista
Finalment, el marxis-
me considera el mateix
procs dacumulaci ca-
pitalista com intrnseca-
ment contradictori, i per
tant abocat cclicament
a entrar en crisi, ns al
moment en qu les se-
ves contradiccions inhe-
rents posin en qesti la
seva capacitat de repro-
ducci.
Dins del debat mar-
xista hi ha tres tendn-
cies fonamentals que se-
gueixen ns als nostres
dies.
Subconsum: El bene-
ci duna empresa es re-
inverteix per reemplaar
bns de producci, pa-
gar salaris a treballadors
i com a guanys de ca-
pitalistes. El problema
s que els treballadors,
gastant tot el seu salari,
no poden absorbir tota
la producci capitalista.
Per assegurar que tota
la producci dirigida a
la venda sacabi venent,
cal que els capitalistes
gastin part del seu in-
grs invertint en bns
dequip i contractar tre-
balladors per produir de
forma ms ecient. No
obstant aix, ats que
s impossible que les
inversions continun in-
denidament, en deter-
minat moment es frenen
i satura la reproducci
del sistema.
Proporcionalitat: Hi
ha autors que atribuei-
xen les crisis a la manca
dequilibri entre les pro-
duccions de diferents
sectors de leconomia. Se-
gons aquest enfocament,
El marxisme veu
intrnsecament
contradictria
lacumulaci
capitalista
en lluita | julio/agosto 2014
11
Capitalisme verd vs medi ambient
Les conclusions de lltim informe del IPCC (orga-
nisme de la ONU) asseguren que el canvi climtic ja
s aqu. Conclou que noms un escenari agressiu de
disminuci de les emissions de GEH (Gasos dEfecte
Hivernacle) podria arribar a limitar laugment de
la temperatura en 2C a nivell planetari. Els fracas-
sos de les cimeres pel clima que shan celebrat els
ltims anys i que no han aconseguit arribar a cap
tipus dacord vinculant en la reducci de GEHs sn
una mostra de la incapacitat del capitalisme global
per afrontar una crisi ecolgica que s fruit del propi
desenvolupament del capitalisme.
Els defensors del capitalisme verd argumenten
que de fet moltes de les mesures que cal empendre
per a un desenvolupament sostenible no costen
diners, al contrari nestalvien. Per exemple, si una
cadena de supermercats millora el seu sistema de
transport de mercaderies pot disminuir les emis-
sions de GEH al mateix temps que aconsegueix un
estalvi econmic. El problema per no s si aix s
possible o no, sin sen fa dels materials i energia
que shan estalviat. Lempresa de supermercats far
una donaci a un govern o a una entitat ecologista
per a impulsar millores en el medi ambient? O pre-
ferir invertir lestalvi per a obrir nous supermercats
(augmentant aix la despesa de materials i residus)?
La lgica de la competitivitat i la propietat privada
dels mitjans de producci sn els factors clau que
impossibiliten el desenvolupament dun capitalisme
que sigui sostenible ambientalment.
En comptes dintentar pensar en mesures im-
possibles daplicar per a fer un capitalisme verd
el que cal s que pensem com podem recuperar el
control de la relaci entre la humanitat i la natura
sobre la que es sustenta, una relaci que avui est
segrestada als consells dadminsitraci de les grans
empreses que decideixen qu fan amb la riquesa
que hem generat collectivament. Es tracta de pen-
sar un desenvolupament que ha de basar-se en el
reconeixement dels lmits naturals del creixement,
atenent als ritmes de recuperaci dels ecosistemes
dels quals depn leconomia i tota la humanitat. I
per fer aix ens cal una economia global planifcada
de forma democrtica que respongui als interessos
de la majoria.
Guillem Boix Ambientleg
s necessari perqu leco-
nomia funcioni de forma
equilibrada que el sector
que genera bns de pro-
ducci, crea exactament
els bns necessaris per a
satisfer les necessitats de
tots els productors, i que
el sector que produeix
bns de consum ha de ser
igualment exacte en pro-
duir els bns necessaris
per a tot el consum. En el
moment en que un dels
sectors produeixi per
sobre del necessari per
mantenir un creixement
equilibrat de tots els sec-
tors, s quan es produir
una crisi.
Taxa decreixent de
guany: El sistema capi-
talista est motivat, com
hem dit per la recerca de
benefci per al capital.
Per el procs dacumu-
laci tendeix a reduir la
rendibilitat de manera
progressiva. El capital es
troba pres duna contra-
dicci interna; el procs
necessari per incremen-
tar els seus nivells de be-
nefci es converteix, a la
llarga, en la font que ho
far decrixer.
Finalment, cal ressal-
tar que no s possible
preveure quan esclatar
una crisi, a causa de la
quantitat de factors que
la poden retardar o ac-
celerar. No obstant aix,
mostrar que les crisis
sn inherents al capita-
lisme implica la necessi-
tat de preparar-se per a
aquests perodes clara-
ment revolucionaris.
Latur, o com el sistema ens
utilitza de mocadors
Enmig de la crisi han sorgit assemblees de gent aturada que lluiten per dignifcar la desocupaci.
scar Simn
@simongorjeos
Per qu milions de perso-
nes no poden treballar?
Aquesta pregunta ens
porta a respostes claus
per entendre lestat actu-
al del mn.
La primera resposta
s perqu el treball assa-
lariat no respon a les ne-
cessitats de la humanitat,
sin a les dun grup de-
terminat de persones. s
a dir aquells que posse-
eixen els mitjans de pro-
ducci (fbriques, bars,
hotels, constructores ...
o els gestors poltics dels
serveis pblics).
Aix, les decisions so-
bre qu produir, quant
produir i el nombre de
persones involucrades en
la producci, distribuci
etc., depenen de decisi-
ons lligades a lobtenci
de benefcis econmics
per part duns pocs. El
seu objectiu s obtenir el
mxim benefci econmic
per a ells mateixos. Per
tant, els avenos tecnol-
gics que han incrementat
les capacitats producti-
ves duna manera incre-
ble en els ltims 100 anys
no han estat orientats a
reduir la jornada de tre-
ball, (la mateixa que fa
100 anys), sin que han
anat a parar directament
al butxaca dels caps. s a
dir, cada hora que es tre-
ballava el 1950 produa
uns 7,86 $, cada hora que
treballem avui produeix
Una treballadora
davui en dia
produeix com
quatre de fa
seixanta anys
uns 30 dlars. s a dir,
un treballador davui dia
produeix el que 4 de fa 60
anys.
Aquest fenomen ha
estat igual a lEstat espa-
nyol, per a ms sagreu-
ja per la gran crisi eco-
nmica que travessem.
Durant anys el sector de
la construcci va edifcar
moltssimes ms habitat-
ges dels que es podrien
comprar. Milions de per-
sones van ser formades
com paletes, camioners,
arquitectes, lampistes,
etc. Lobjectiu era satisfer
la demanda professional
dun sector orientat cla-
rament a lespeculaci.
Els habitatges no es cons-
truen per donar aixopluc
a les persones, sin com
a mtode per obtenir ms
crdit o com b especula-
tiu. Milions de persones
van adquirir destreses
que els capitalistes avui
no necessiten. Tot i que
la humanitat si. Milions
de persones no gaudei-
xen dhabitatges amb les
mnimes condicions de
salubritat.
Finalment cal destacar
que en tots els pasos del
mn hi ha atur, no perqu
les persones no vulguin
treballar, sin perqu els
amos del treball assalari-
at necessiten lamenaa
de la desocupaci forosa
per atemorir al seu per-
sonal. O lagafes o tinc
mil com tu esperant s
una frase massa repetida
per constituir una anc-
dota.
Desocupaci | s una eina per mantenir atemorida la gent.
PODEM: LIDERATGES
I DEMOCRCIA INTERNA
Pau Alarcn
@pau_latina_ment
El debat sobre els lideratges
dins de lesquerra no hauria
de centrar-se en si sn desit-
jables o rebutjables. Sempre
estan presents, ja que en qual-
sevol espai sempre hi ha qui,
ms o menys espontneament,
ocupen eixe rol, ja siga perqu
tenen experincia, ms temps
per a dedicar-shi o una forma
de ser propensa a fer-ho. Fins i
tot en les organitzacions o mo-
viments contraris al rol de lide-
ratge, aquest existeix sempre.
La generaci de lideratges
no implica necessriament un
problema. Els diferents nivells
de concienciaci, disponibili-
tat, experincia... comporten la
necessitat de referents que ar-
gumenten quina posici adop-
tar sobre un determinat tema.
Quan es diu que alg sempre la
clava quan parla, en realitat,
sest reconeguent un lideratge,
tant fa si formal o informal.
El problema s quan el lide-
ratge duna organitzaci s un
entrebanc per a la democrcia
interna -el debat, la crtica i la
presa de decisions collectiva.
La formalitzaci dun control
des de dalt sol donar-se b per
un procs de burocratitzaci
(una minoria es fa amb el con-
trol dels processos interns i els
espais de presa de decisions) o
per una absncia de regulaci
(cas en qu una minoria que
pot tindre ms prestigi, temps
o experincia acaba decidint les
qestions ms importants).
La primera passa per a evi-
tar que una minoria decideixa
les qestions centrals de forma
antidemocrtica s reconixer
que els lideratges existeixen i
establir mecanismes per a po-
der escollir-los i sobretot con-
trar-los des de baix, ja que en
qualsevol moment es podrien
equivocar. Dit duna altra ma-
nera, posar en prctica el ma-
nar obeint que va popularitzar
el zapatisme.
Quin Podem volem
El debat actual sobre com es-
tructurar Podem es planteja
en termes de lequilibri entre
democrcia interna i efectivi-
tat. Duna banda sargumenta
que una organitzaci tan gran
i nova necessita un temps de
maduraci, agilitat en el procs
intern i recordar que lequip
promotor ja ha demostrat la
vlua per a liderar i prendre
decisions encertades.
Per la democrcia inter-
na va ms enll duna qesti
conjuntural. Com a demanda
social, la falta de democrcia va
ser un dels punts centrals del
15M, que apuntava tant a insti-
tucions poltiques com a orga-
nitzacions majoritries. Lxit
de Podem es basa en part en la
seua connexi amb aquesta de-
manda, grcies a la proposta de
constituir-se com a ferramenta
ciutadana, radicalment demo-
crtica, per a democratitzar
les institucions. La democrcia
interna i lempoderament dels
cercles sn claus per a seguir
representant lalternativa.
Per no s noms una qesti
de principis: el control des de la
base s necessari per a construir
un projecte sa, seris i dinmic a
mitj i llarg termini. s cert que
la militncia de Podem necessita
molta experincia, per la mi-
llor forma dadquirir-la s amb
la prctica, prenent decisions i
dirigint el nostre propi dest. Les
CUP a Catalunya, com a projecte
molt similar, han demostrat que,
tot i que aquests processos de ve-
gades hagen de ser un poc ms
llargs, estructuraran i arrelaran
millor lorganitzaci.
Organitzaci | Posar en prctica el mandar obedeciendo popularitzat pel zapatisme.
Combinar la democrcia des dels cercles amb les decisions per internet s un repte.
Com tractar les tendncies
organitzades dins de Podem?
P.A.
@pau_latina_ment
Un tema central en els debats
sobre democrcia interna dins
de les organitzacions amb Po-
dem entronca amb si els dife-
rents corrents dopini han de
poder estructurar-se o han de
mantindres difuminades. De
nou, el debat no pot centrar-se
en si lexistncia de tendncies
s positiva o negativa: aques-
tes sempre existiran, siguen
ocials o no, almenys en els
projectes sucientment am-
plis on cpien diferents pers-
pectives sobre com funciona el
mn i com canviar-lo.
Si en Podem hi ha dife-
rents plantejaments sobre
com seguir avanant, s ms
transparent i democrtic re-
conixer-los per a poder es-
tablir un debat honest i obert
a tot el mn, per qu la ma-
joria decideixa en base a ar-
guments slids i no votant
entre llistes de persones que
no coneix.
Si sarticula aix, les perso-
nes que saddereixen a cada
lnia estratgica diferent po-
den acabar formant grups
de poder invisibles dins de
lorganitzaci, procs que no
tardaria en generar descon-
ances i descontent. El debat
ha de ser totalment transpa-
rent i, per a aconseguir-ho,
la visibilitzaci dels diferents
plantejamens resulta demo-
cratitzador.
La diferncia dopinions no
s sinnim de ruptura -com
intenten vendre els grans
mitjans-, sin de pluralitat.
En pocs mesos shan creat
ms de 500 cercles Podem.
s inverosmil esperar que
totes eixes persones estaran
dacord amb quin cam em-
prendre. El repte s portar els
debats a les places de la for-
ma ms transparent possible
per qu la gent aprenga, opi-
ne i decideixa.
El control des
de la base s
necessari per un
projecte seris,
sa i dinmic
/Diari En lluita @DiariEnlluita