88 > revista de girona 258

dossier JOVES QUE VOLEN CANVIAR EL MN

88 > revista de girona 256
P
E
P

C
A
B
A
L
L

>> Manifestaci a Girona

a favor de Nria Prtulas.
revista de girona 258 > 89 revista de girona 258 > 89
Dossier
que volen
canviar
el mn
Joves que militen en moviments independentistes, antiglobalitzaci, ecologistes
i en tot tipus dentitats, associacions, grups o moviments socialment compromesos.
Joves inquiets, convenuts que hi ha encara coses per les quals val la pena lluitar
i que trenquen lestereotip del jove consumista, conformista i passota.
Joves
JUDIT PUJAD
NATLIA IGLESIAS
JORDI VERGS
S
egons lEnquesta a la joventut de Catalunya 2007, publicada per la Secretaria de Joventut de la
Generalitat de Catalunya, ms del 45% dels joves dentre quinze i trenta-quatre anys no se sen-
ten representats per cap partit poltic de larc parlamentari. En canvi, sn molts els que afrmen
que pertanyen a entitats, associacions o grups informals amb interessos diversos. Ms del 5%
dels joves declaren que formen part dentitats poltiques, la mateixa proporci que pertanyen a
associacions diverses dajuda. Un 12% ms participa en alguna entitat cultural.
Hem anat a buscar alguns daquests joves perqu ens expliquin com veuen el mn i com el voldrien,
quins aspectes els desagraden i com esmercen els seus esforos a millorar-lo. Sn membres dentitats o
associacions que centren els seus interessos en la poltica, la cultura, el medi ambient, la conservaci del
patrimoni natural, les desigualtats socials o la millora de les condicions de vida dels seus conciutadans
o de persones que viuen lluny de casa nostra, en altres continents; joves que voldrien un mn diferent i
treballen per aquest ideal.
Hi ha dos elements que entren en joc a lhora dexplicar la manera de ser i viure de la gent daquestes
edats que est mobilitzada i entn el seu projecte personal en funci dun projecte collectiu. El primer s
la seva formaci intellectual: la mitjana de la poblaci t ms nivell ara que fa trenta anys. I el segon s que
han nascut sense la rmora del franquisme a sobre. No tenen por i no combreguen amb rodes de mol. El
cinisme poltic els cou. Han vist el lmit del que alguns anomenen democrcia burgesa, en la qual no se
senten representats, i sorganitzen a diversos nivells per fer sentir la seva veu. Pensen que els poltics no
shaurien de sentir ratifcats per la societat si noms els vota un 50% del cens electoral, i la majoria creuen
que el sistema, tard o dhora, acabar petant.
Judit Pujad
90 > revista de girona 258
dossier JOVES QUE VOLEN CANVIAR EL MN
Objectiu: Pasos
Catalans lliures
JUDIT PUJAD > TEXT I FOTOS
Els joves dentre disset i trenta i pocs anys mobilitzats socialment
i polticament sovint no se senten representats ni pels partits poltics
ni pels mitjans de comunicaci, i han aprs a crear espais propis.
ca Rico: creiem que fer poltica s implicar-
se en les lluites populars. Hi ha partits com
ERC o Iniciativa que si et mires les seves
propostes electorals veurs que en molts
punts sn molt semblants a les nostres. El
problema s que les persones que hi ha al
capdavant no es creuen els projectes i quan
arriben al poder ho canvien tot. No creuen
en la classe poltica, sin en una poltica de
classe, i sn molt crtics amb el govern mu-
nicipal, que s lmbit dactuaci principal
de les CUP. LAjuntament de Girona, expli-
ca Rico, va convocar un Senat per a joves.
Es tractava de reunir joves de diferents opci-
ons poltiques per discutir temes del nostre
inters i treuren conclusions. Vam pregun-
tar a la senyora Pagans, lalcaldessa, si les
conclusions serien vinculants, i ens va dir
S
usanna Fulcar va nixer a Llan-
, i va comenar a militar a
Maulets a Barcelona, quan es-
tudiava a la universitat. Ara s
membre de Maulets de Girona.
La seva ideologia independentista no li va
venir per tradici familiar, sin de lobser-
vaci duna realitat que no li agrada i que
voldria diferent en molts aspectes. A Mau-
lets hi ha trobat la sociabilitzaci dun pro-
jecte que t representaci a tot el territori,
des de la Catalunya Nord fns a Alacant.
Toni Rico va nixer a Alacant i ja havia
militat als Maulets quan vivia al Pas Valen-
ci. Fa cinc anys va arribar a Girona i ara
forma part de la CUP (Candidatura dUnitat
Popular) daquesta poblaci. No creiem en
la manera tradicional de fer poltica, expli-
Sn joves
que han
nascut
sense la
rmora del
franquisme
a sobre.
No tenen
por i no
combreguen
amb rodes
de mol
>> Susanna Fulcar.
revista de girona 258 > 91
que no. Llavors de qu serveixen, aquestes
propostes? Per fer el paperina?.
Tant Maulets com les CUP tenen com a
puntal del seu ideari la independncia dels
Pasos Catalans; una fta que no veuen ut-
pica, per que sha de guanyar pas a pas.
Noms tenim una vida, diu Rico, i no ens
la passarem plorant. Cal que la nostra causa
es conegui ms a fora, buscar aliats. No te-
nim una frmula mgica, per hi ha models
a seguir, sobretot a Sud-amrica, i salvant
les distncies, que sn moltes. La revoluci
del segle xxi no es pot fer amb violncia, i ha
de consistir a fer arribar les idees revoluci-
onries als parlaments burgesos, com va fer
Allende. Ara vivim en una societat de ven-
uts, no de convenuts. La gent ha renunciat
tant a les seves prpies capacitats que quan
senfronta a un futur que no li agrada, confa
ms que li toqui la loteria que en la seva pr-
pia capacitat de fer coses.
Creuen que no s democrtic que un
poble no pugui opinar sobre qu vol ser.
Socialment sn desquerres, per aix re-
clamen la participaci de la societat a dife-
rents nivells poltics i aposten per la justcia
social; tamb advoquen per la conservaci
del patrimoni natural. No se senten repre-
sentats ni pels partits poltics parlamen-
taris, ni pels mitjans de comunicaci en
general, i utilitzen les noves tecnologies i
les publicacions prpies per organitzar-se i
donar-se a conixer.
Els Maulets de Girona, explica Ful-
car, organitzem ms de trenta activitats
cada any a la ciutat. Som presents a les Fires
de Sant Narcs i ens reunim un cop per set-
mana per discutir sobre els problemes que
ens afecten i per organitzar actes. Quan va
haver-hi lafer de la crema de fotos del rei,
molta gent es va posar en contacte amb no-
saltres per donar-nos suport i per saber qu
fiem. Creiem que lindependentisme est
creixent molt.
Msica: reivindicaci i festa
Ara fa cinc anys que va nixer Dekrpits,
una formaci de joves empordanesos que
practiquen un estil musical que combina
ska, rock i folk rock. Un reps pels ttols
de les canons del seu darrer CD, El mn
gira al revs, ja permet fer-se crrec del seu
ideari poltic: Mitjans per la pau?, Llops
amb pell de xai, Habitatge, Gernika o
Botits de botifers en sn una mostra sig-
nifcativa. Totes les nostres canons sn
reivindicatives, afrmen. Volem trans-
metre energia i ganes de fer gresca, per
tamb que la gent sadoni que no tot sn
fors i violes. Es defneixen com a poltica-
ment incorrectes perqu posen damunt la
taula qestions com la llibertat, la manca
de transparncia poltica o els problemes
dhabitatge, i fan una msica que, diuen,
no s comercial, per que s la que els
agrada: festiva i alhora reivindicativa. El
problema s que els poltics no expliquen
mai els projectes que volen tirar endavant:
ni per a qu serveix la MAT, ni el TGV, ni
totes les infraestructures que sestan fent.
Tot sn imposicions, i la gent sacaba des-
motivant, diuen.
No creuen en la democrcia tal com
funciona actualment: El capitalisme
com a sistema ha petat, encara que no ho
vulguin reconixer. Ara augmentar latur
i en culparan la immigraci, que no hi t
cap culpa.
Pel que fa al futur musical, no ho te-
nen gaire clar. Les discogrfques viuen el
>> Toni Rico.
>> Dekrpits.
Creuen
que no s
democrtic
que un poble
no pugui
opinar sobre
qu vol ser
92 > revista de girona 258
dossier JOVES QUE VOLEN CANVIAR EL MN
>> Carles Puig.
seu pitjor moment i les contractacions, si-
gui quin sigui lestil musical del grup, tam-
b pateixen la crisi, per els Dekrpits han
anat guanyant seguidors.
El Casal per la independncia
Fa dos anys una colla de joves bisbalencs
van muntar lAssociaci Estel Roig. Un dels
seus membres s Carles Puig
el ms gran del grup, diu.
Sn uns cent vuitanta socis,
tot i que el cercle ms actiu el
formen entre deu i vint persones.
Es defneixen com a indepen-
dentistes per als Pasos Catalans, no
noms per a Catalunya, anticapita-
listes, totalment desquerres, antise-
xistes, antiracistes i especialment
antifeixistes. Tamb nhi ha, de
feixistes catalans, opina Puig,
gent que es pensa que els catalans som mi-
llors que la resta de persones. Nosaltres no hi
estem gens dacord. Com a associaci cultu-
ral defensem la cultura catalana perqu s la
nostra, no perqu sigui millor que les altres.
Sabem que el futur del catal passa perqu
totes les persones que han vingut de fora sel
facin seu. Organitzem el Correllengua i aca-
bem diniciar el projecte Xerrem, una inicia-
tiva de la Coordinadora per la Llengua que,
de totes les comarques gironines, sha fet a
la Bisbal per primer cop. Consisteix a formar
una tertlia amb persones que volen apren-
dre catal i voluntaris daqu. Aix xerrem,
ens ho passem b i fem cultura.
Com a entitat no aposten per cap par-
tit poltic. Els socis, dins de lindepen-
dentisme, tenen diferents opcions, per
no creuen en els partits normals. Els
poltics, explica Puig, volen que anem
a la platja, el dissabte a lEspai Girons,
que paguem els impostos i a callar.
Nosaltres volem crear una xarxa
municipal per fer teixit a tota la co-
marca. Vull viure en un pas en el
qual el ve no em digui qu haig de
fer. Amb Espanya haurem darri-
bar a ser bons vens.
Al Casal Estel Roig shi
organitzen concerts, shi pot
jugar a tennis de taula, shi fan
xerrades i shi pot anar a pren-
dre alguna cosa. Els membres de
lentitat participen i organitzen
activitats a la Bisbal al llarg de tot
lany, sovint amb altres entitats bisbalen-
ques. Sn, com molts altres vens, contraris
a la variant, tant en la versi nord com en
la sud.
El Casal tamb s el lloc ideal per tro-
bar notcies sobre lindependentisme.
Normalment quan surt lindependentis-
me a la premsa sempre s per minimitzar-
lo. No acostumen a sortir notcies sobre les
activitats que es fan ni sobre les trobades
amb gent de la Catalunya Nord o del Pas
Valenci. Per aix qui vulgui venir les pot
trobar aqu.
Judit Pujad s escriptora.
Els poltics,
explica Puig,
volen
que anem
a la platja,
a lEspai
Girons,
que paguem
els impostos
i a callar