Está en la página 1de 918

TERCERA VIA.

SISTEMA GENERAL A LA MESURA DE L'HOME D'AVUI.

LLUS MARIA XIRINACS I DAMIANS.


VOLUM I.
PRESENTACI, PRLEG I PARTS PRIMERA I SEGONA.
VERSI ORIGINAL EN CATAL.

Dipsit Legal: B-13729-2012


ISBN: 978-84-615-8250-1
Registre: 201231189
Disseny de la coberta: Miscellaneous
1a edici: 23 dabril de 2012
2a edici: 11 de setembre de 2012

EQUIP DE REDACCI DEL


CENTRE D'ESTUDIS JOAN BARDINA
http://bardina.org
I DE LA

FUNDACI RANDA-LLUS M. XIRINACS


http://xirinacs.cat

Edita:
Centre d'Estudis Joan Bardina.
E-mail: jbardina@pangea.org
Web: http://bardina.org,
http://chalaux.org
Fundaci Randa-Llus M. Xirinacs.
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028 Barcelona (Catalunya).
Telfon: 93.419.47.47
E-mail: info@fundacioranda.org
Bloc: http://xirinacs.cat
Bloc Model Globlium: http://xirinacs.wordpress.com
Primera edici.
Barcelona, dilluns, 23 d'abril de 2012.
Segona edici.
Barcelona, dimarts, 11 de setembre de 2012.
Dipsit Legal: B-13729-2012
ISBN: 978-84-615-8250-1
Registre: 201231189
Alguns Drets Reservats.
Reconeixement Compartir igual. Es permet ls
comercial de lobra i de les possibles obres derivades, la
distribuci de les quals sha de fer amb una llicncia igual a la
que regula lobra original, tot esmentant la seva procedncia.
Obra editada emprant programari lliure.

Autor: Llus Maria Xirinacs.


Inspirador: Agust Chalaux.
Secretari del mecanoscrit original: Joan Pars.
Coordinaci: Lloren Martos.
Edici i paginaci: Brauli Tamarit.
Correcci: Nria Roig i Jordi Griera.
Disseny de la coberta: Miscellaneous.
El nostre ms gran agrament a les segents persones:
Oriol Alb, Roser Alb, Rolando d'Alessandro, Oriol Ampuero,
Maria Areny, Manuel Armengol, Javier Baeza, Aziz Baha, ngels
Bald, Jordi Bilbeny, Llus Botinas, Nria Breu, Llus Brunet,
Enrique de Castro, Miquel Celades, Miquel Chicano, Teresa
Clota, Pepe Daz, Jordi Domnec, Ayhan Doyuk, Enric Duran,
Dr. Josef Elas, Xavier Espar, David Fornis, Laura Fust, Bona
Garcia, Manuel Garcia, Marta Garcia, Xavier Garcia, Enric
Garriga Trullols, Genoveva Gmez, Magdalena Grau, Juli
Gutirrez Deulofeu, Roger Lloret, Ferriol Macip, Dolors Marn,
Albert Martnez, Dra. Christiane S. Meulemans, Hilria Mir,
Anna Monjo, Benito Muros, Mart Olivella, Lali Oliver, Arcadi
Oliveres, Kaissa Ould Braham, Josep Pmies, Salvador Paniker,
Llus Planes, Llibert Puig, Jaume Rodri, Dolors Roma, Dr. Geerd
Ryke Hamer, Montserrat Snchez, Carme Sansa, Enric Surez,
Xavier Tamarit, Maria Toral, Francisco Urraco, Jordi Via,
Santiago Vilanova, Odette Vias i Imma Vives.

Agram a les segents entitats:


Air Car Factory (http://www.cochesdeaire.com), Alexandre
Deulofeu web (http://deulofeu.org), Amici di Dirk, Assemblea
Nacional Catalana (ANC) (http://assemblea.cat), Associaci
Catalana d'Esperanto (http://www.esperanto.cat), El Cam
(http://www.elcami.cat),
Casa
Amaziga
de
Catalunya
(http://tamazghacatalunya.wordpress.com), Centre Internacional
Escarr per les Minories tniques i les Nacions (CIEMEN)
(http://www.ciemen.org), Cercle d'Agermanament Occitano
Catal (CAOC) (http://caoc.cat), Comunidad de San Carlos
Borromeo (http://www.sancarlosborromeo.org), Cooperativa
Integral Catalana (CIC) (https://cooperativa.ecoxarxes.cat), Dola
Revoluci
de
les
Plantes
Medicinals
(http://www.dolcarevolucio.cat), Ecoconcern-Innovaci Social
(http://www.pangea.org/ecoconcern),
Editorial
Kairs
(http://www.editorialkairos.com), Equip Ecoval, Equip de
Free-News.org (http://free-news.org), Fundaci Doctor Joseph
Meulemans y RIAL, Fundaci Ineval (http://www.ineval.org),
Fundaci La Plana, Grup de defensa del Prat de Llobregat, Icaria
editorial (http://www.icariaeditorial.com), Institut Nova Histria
(INH) (http://www.inh.cat), Institut de Projecci Exterior de la
Cultura Catalana (IPECC) (http://www.ipecc.cat), Justcia i Pau
(http://justiciaipau.org), Nova-Innovaci Social (http://nova.cat),
OEP Electrics (http://www.oepelectrics.com), Pangea-Internet
Plataforma
Montsalat
Solidari
(http://www.pangea.org),
(http://www.lasequia.cat/montsalat/),
Plural
21
(http://plural-21.org),
Rdio
Contrabanda
FM
(http://www.contrabanda.org)... i a totes aquelles persones i
entitats, annimes aqu, que tamb han collaborat en aquesta
obra.

(Ells) diuen:
Guanyars el meu pa
amb la suor del teu front!.
(Nosaltres) diem:
Paraltic, si vols,
aixeca't i camina!.
A la memria de Joan Bardina i Castar, Mestre de Mestres,
(Sant Boi del Llobregat, 1877 - Santiago de Xile, 1950).
Joan Bardina.
Joan Bardina s un empric llibertari catal
que ha inventat per a nosaltres i ha obert, a la
nostra multi millenria tan trgica, infraanimal i impotent anti-civilitzaci, horitzons
amplssims cap a una nova pedagogia, una
nova demaggia, una nova economia, una
nova ecologia, un nou ecumene... una nova
humanitat.

Ilustraci 1:
Joan Bardina
(1877-1950).

ndex de l'obra

ndex de l'obra
ndex
Volum I..........................................................................................3
ndex de l'obra................................................................................9
Presentaci a la primera edici....................................................21
0. Prleg.......................................................................................29
0.1. Ironia (anglosax: humor)............................................29
0.2. Contra el confusionisme...................................................30
0.3. Gnere literari: assaig.......................................................33
0.4. Resum brutal....................................................................34
0.5. Democratitzaci...............................................................34
0.6. Obertura...........................................................................36
0.7. Referncies fctiques, histries i ancdotes.....................41
Primera part: El laberint...............................................................45
Captol primer: La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la.. 45
1.1. Finaly o la llibreta amagada.............................................45
1.2. La tercera via cercada per tothom....................................49
1.3. La utopia s possible........................................................52
1.4. Ms enll de blocs, ms enll de classes..........................56
1.5. Cal obrir el cap pel mig amb una destral.....................60
1.6. Cantar alt i just.................................................................66
Captol segon. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a
consumir.......................................................................................75
Diner per a tothom!.................................................................75
La faula del marci..................................................................75
2.1. Ser un dels resultats del Sistema General.......................76
2.2. Crdit productiu...............................................................79
2.3. Finances consumptives....................................................85
2.4. Els rics seran ms rics......................................................89
2.5. Proverbi xins..................................................................92
Captol tercer. D'on sortiran els calers?.......................................95
Pgina 9

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

3.1. Ja ara s possible, fer-ne la prova?...................................95


3.2. Un sopar de duro!...........................................................102
3.3. Sempre tindrem pobres entre nosaltres?........................103
3.4. La societat paraltica......................................................105
3.5. La clau s en la histria..................................................107
Segona part. El fil d'Ariadna......................................................115
Captol quart. Responen els antics sacerdots banquers..............119
4.1. La propietat nacional comunitria primitiva..................119
4.1.1. Origen del nostre Univers.......................................119
4.1.2. Origen de la nostra galxia.....................................119
4.1.3. Origen del nostre Sol..............................................120
4.1.4. Origen de la Terra...................................................120
4.1.5. Origen de la vida unicellular.................................120
4.1.6. Origen de la vida pluricellular...............................120
4.1.7. Origen dels vertebrats.............................................120
4.1.8. Origen dels mamfers.............................................120
4.1.9. Origen dels primats................................................121
4.1.10. Origen del darrer avantpassat com del simi i
l'home...............................................................................121
4.1.11. El primer homnid.................................................121
4.1.12. L'Australopitec.....................................................122
4.1.13. L'Homo erectus....................................................124
4.2. La propietat privada.......................................................130
4.3. Els fets socials del canvi i el mercat anteriors a la moneda.
...............................................................................................133
4.3.1. L'organitzaci totmica, l'Esglsia i el primer canvi.
..........................................................................................133
4.3.2. L'augment de l'intercanvi i de la vida transcendent.
..........................................................................................140
4.3.3. El matriarcat...........................................................142
4.3.4. La reacci patriarcal...............................................149
4.3.5. L'etapa del pacte.....................................................152
4.4. La moneda i el mercat monetari.....................................156
4.5. La comptabilitat general.................................................171
Pgina 10

ndex de l'obra

4.6. La moneda annima.......................................................183


4.7. Invenci i exvenci de diners.........................................202
4.8. Apropiaci de la plusvlua comunitria.........................219
4.9. Plat, Gresham, Marx....................................................228
Captol cinqu. El crim fins avui...............................................255
5.1. Qu no fa inflaci ni deflaci monetries......................255
5.2. Qu fa inflaci i deflaci monetries.............................258
5.3. Stagflation..................................................................267
5.4. L'economia subterrnia..................................................273
5.5. Conclusi: les corrupcions vnen del diner annim......276
Captol sis: la vareta mgica....................................................281
6.1. Instrucci instrumental dels crims tradicionals per ra de
diner.......................................................................................281
6.2. Exigncies cientfiques..................................................285
6.2.1. Sentit popular de la paraula cincia........................286
6.2.2. Qu s cincia: l'empirisme lgic proexperimental.
..........................................................................................287
6.2.2.1. Empirisme lgic..............................................296
6.2.2.1.1. Empirisme...............................................298
6.2.2.1.1.1. Observaci directa...........................301
6.2.2.1.1.2. Observaci indirecta o documentaci.
............................................................................303
6.2.2.1.2. Lgica.....................................................305
6.2.2.1.2.1. Analtica..........................................307
6.2.2.1.2.1.1. Pervalncies.............................309
6.2.2.1.2.1.2. Axiomes (Filosofia primera)....311
6.2.2.1.2.1.3. Hiptesi....................................313
6.2.2.1.2.2. Logstica..........................................315
6.2.2.1.2.2.1. Teoria dels conjunts homogenis.
.......................................................................324
6.2.2.1.2.2.2. Aritmtiques Comptables........325
6.2.2.1.2.2.3. Mtriques i sistemes de mesures.
.......................................................................326
6.2.2.1.2.2.4. lgebres o formes (frmules)..328
Pgina 11

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

6.2.2.1.2.2.5. Teleformatrnica ciberntica.. .332


6.2.2.2. Pro experimental.............................................335
6.2.2.2.1. Tesi m..................................................336
6.2.2.2.2. Generalitzaci (Filosofia segona)...........338
6.2.3. Conseqncies........................................................340
6.2.3.1. Tcnica............................................................340
6.2.3.2. Prospectiva (Filosofia tercera)........................341
6.2.3.3. Democratitzaci..............................................343
6.2.3.4. Epistmica (Filosofia quarta)..........................346
6.2.4. Reflexions finals sobre la cincia...........................349
6.3. La hiptesi cientfica fonamental de control econmic. 351
6.4. La factura-xec................................................................354
6.5. Les frmules reguladores fonamentals..........................366
6.5.1. Frmula reguladora fonamental F1........................368
6.5.2. Frmula reguladora fonamental F2........................372
6.5.3. Frmula reguladora fonamental F3........................374
6.5.4. Frmula reguladora fonamental F4........................377
6.5.5. Frmula reguladora fonamental F5........................390
6.6. Aplicabilitat prctica de la proposta...............................394
ndex dels dibuixos....................................................................407
ndex de les frmules.................................................................409
ndex del glossari.......................................................................415
ndex de les illustracions..........................................................427
Volum II.....................................................................................433
ndex de l'obra............................................................................439
Tercera part: L'altra banda del mirall.........................................451
Captol set. La telemtica al servei del poble...........................451
7.1. Telemtica...........................................................................453
7.2. La revoluci telemtica..................................................462
7.3. Socialitzaci i gratutat de la telemtica........................471
7.4. Comptabilitat telemtica general...................................479
7.5. Estratgia mtrica de mercat..........................................485
7.6. El progrs gerencial.......................................................493
7.7. El futur: la postlgica.....................................................497
Pgina 12

ndex de l'obra

Captol vuit. La nova era de l'abundncia................................507


8.1. Conseqncies previsibles i noves possibilitats de futur.
...............................................................................................507
8.2. Les noves estructures bsiques......................................512
8.2.1. Arquia.....................................................................512
8.2.2. Federaci................................................................514
8.2.3. Les tnies o les nacions..........................................524
8.2.4. Imperi.....................................................................530
8.2.5. Autoritat..................................................................533
8.2.6. L'Estat i el legislatiu...............................................536
8.2.7. L'Estat: l'executiu...................................................541
8.2.8. La Justcia...............................................................549
8.3. Mercat clar i societat transparent...................................554
8.3.1. Els tres sectors socials amb moneda:
incompatibilitats...............................................................555
8.3.2. Socialitzaci de l'administraci de tots els excedents i
dficits de mercat.............................................................564
8.3.3. Sectors mercantils dits saturats..........................569
A) Operaci d'exportaci financera d'excedents de
consum.........................................................................572
B) Operaci d'exportaci creditcia d'excedents de
producci de bns d'equipament..................................573
8.3.4. Comer exterior i reforma duanera........................574
8.3.5. Simplificaci fiscal.................................................579
8.3.6. Establiments comptables. Concessi i distribuci de
crdits...............................................................................584
A) Sobre els bancs de negocis.....................................585
B) Sobre les caixes d'estalvi........................................587
C) Sobre la concessi i distribuci de crdits..............589
8.3.7. Instauraci d'un mercat clar radicalment i totalment
lliure.................................................................................591
8.3.8. Supressi radical de tota misria i marginaci antisocial per ra de diner.......................................................595
8.4. La producci..................................................................596
Pgina 13

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.4.1. Treball utilitari........................................................601


A) Supressi de paperassa...........................................601
B) Defensa del treballador...........................................602
C) Contractes privats lliures entre empresa i assalariats.
.....................................................................................604
D) Empreses Pro-autogestionries en l'aspecte laboral.
.....................................................................................604
E) De les eleccions en les empreses pro autogestionries.
.....................................................................................606
F) Fiscalitat..................................................................608
8.4.2. L'invent utilitari......................................................608
8.4.3. L'estalvi-capital utilitari..........................................610
A) Socialitzaci de l'administraci dels excedents o
saldos de tots els comptes corrents fins ara administrats
pels establiments comptables (Caixes i Bancs)...........610
B) Contractes lliures entre els bancs i llurs clients
privats..........................................................................611
C) Borsa.......................................................................611
D) Justcia econmica d'activitats bancries i
borsstiques..................................................................612
8.4.4. L'empresa utilitria.................................................612
8.4.4.1. Lleis mnimes de convivncia i ecologia per a
les empreses utilitries.................................................614
8.4.4.2. Impostos..........................................................615
8.4.4.3. Gremis i preus.................................................616
8.4.4.4. Gremis i publicitat..........................................619
8.4.4.5. Gremis i Saldos...............................................620
8.4.4.6. Contractaci i descontractaci lliure. Salaris.
Primes..........................................................................620
8.4.4.7. Caixa comunitria intergremial de segrest,
dipsits i consignacions...............................................622
8.4.4.8. Autogesti empresarial...................................622
8.4.4.9. Justcia econmica i litigis laborals................627
8.5. La Repartidora!..............................................................629
Pgina 14

ndex de l'obra

8.5.1. Salaris socials financers.........................................629


8.5.1.1. Estatut general................................................633
A) Salari social financer individual vital (ssf IV)...633
B) Assignaci de promesa nupcial..........................634
C) Assignaci de matrimoni...................................634
D) Salari social financer i assignaci de maternitat
futura.......................................................................635
E) Salari social financer i assignaci de maternitat.
................................................................................636
F) Salaris socials financers infantils.......................636
G) Salaris socials financers a la mare de fills de ms
de 16 anys o morts..................................................636
H) Assignacions peridiques i prstecs financers a a
la llar familiar i a l'habitatge...................................637
I) Malaltia, accidents, incapacitat, invalidesa i
minusvalidesa..........................................................638
J) Assignaci per defunci......................................638
K) Assignacions eventuals als consumidors...........639
8.5.1.2. Estatut professional utilitari............................639
A) Salari social financer d'atur fors, vaga o
lockout d'empresa...............................................639
B) Jubilaci.............................................................640
8.5.1.3. Estatut liberal..................................................640
A) Salari social financer..........................................640
B) Estatut vocacional liberal individual-familiar....641
C) Estatut vocacional liberal tcnic per a l'exercici
professional.............................................................642
1. Individual.......................................................642
2. D'equip...........................................................643
3. Despeses de viatges, estudis i representaci en
reuni de la seva feina........................................643
D) Estatut institucional...........................................643
E) Litigis.................................................................647
8.5.2. Gratutat de tots els serveis pblics........................647
Pgina 15

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.5.3. La figura del cap de compres.................................648


8.5.4. Les Caixes d'Estalvi...............................................649
8.5.5. Condicions d'entrada, sortida o retorn a una professi
liberal................................................................................650
8.5.6. Passanties...............................................................652
8.5.7. Medicina.................................................................654
8.5.8. Esglsies.................................................................658
8.5.9. Altres institucions cviques necessries: publicitat,
educaci i instrucci, etc..................................................662
1. Publicitat..................................................................662
2. Educaci i instrucci...............................................663
3. Llibertat i disciplina responsable en les activitats
liberals cviques...........................................................666
8.6. La qualitat de la vida......................................................669
8.6.1. Municipalitzaci de la terra....................................673
8.6.2. La telemtica..........................................................673
8.6.3. Deixalles humanes..................................................675
8.6.4. Primeres matries i energies...................................677
8.6.5. Tractaments mdics especials.................................680
8.6.6. Seguretat i protecci del patrimoni rural................683
8.6.7. Protecci de la construcci, en general, i de
l'habitatge en particular.....................................................685
8.6.8. Control de qualitat..................................................692
8.7. Societat autopacificant...................................................695
8.7.1. Defensa imperial i seguretat interior......................697
8.7.2. Organitzaci i unificaci de les forces armades.....698
8.7.3. Desarmament total de la poblaci..........................706
8.7.4. Sistema penitenciari...............................................709
Captol nov. El diner s vida....................................................713
9.1. Time is money............................................................713
9.2. El diner s vida...............................................................716
9.3. El diner s llibertat.........................................................718
9.4. Necessitat del diner........................................................721
9.4.1. Qualitat del diner....................................................723
Pgina 16

ndex de l'obra

9.4.2. Quantitat del diner..................................................728


9.5. El fetitxisme del diner....................................................737
9.6. La moneda estratgica....................................................743
9.6.1. Convencions concretes...........................................743
9.6.2. Convencions per via de l'abstracci (mgia)..........745
9.6.3. La convenci ms convenient................................748
9.6.4. Avs a l'home poltic...............................................750
9.7. De la societat utilitria a la societat liberal....................753
9.7.1. Les tres societats.....................................................753
9.7.2. De la societat utilitria............................................755
9.7.3. Ning sense diner...................................................757
9.7.4. A la societat liberal.................................................758
9.7.5. La poltica, vocaci liberal sui generis...............759
9.8. Esquema-resum..............................................................761
9.9. La societat tica-transcendent........................................773
Glossari de termes inequvocs...................................................779
Introducci............................................................................779
ndex dels dibuixos....................................................................879
ndex de les frmules.................................................................881
ndex del glossari.......................................................................887
ndex de les illustracions..........................................................899
Biografia de Llus Maria Xirinacs (1932-2007)........................903
Acte de sobirania.......................................................................906
Biografia d'Agust Chalaux (1911-2006)...................................907
Obra de Llus Maria Xirinacs....................................................909
Obra d'Agust Chalaux...............................................................910
Altres obres d'inters..................................................................911
In Memoriam.............................................................................913

Pgina 17

Amb els pobres hi ha dues solucions:


O b se'ls mata o b se'ls dna diners,
amb la qual cosa deixen de ser pobres
i compren a les botigues dels rics.
Agust Chalaux de Subir
(Sant Gens dels Agudells, 19 de juliol del 1911Barcelona, 26 d'abril del 2006).
Centenari del naixement d'Agust Chalaux de Subir, Xal
(1911-2006), fundador del Centre dEstudis Joan Bardina
(CEJB).

Presentaci a la primera edici

PRESENTACI A LA PRIMERA EDICI.


Aquesta obra inacabada que esteu llegint s fruit de dos encontres
que la feren possible. El primer, el d'un jove d'uns 14 anys
anomenat Agust Chalaux (1911-2006), que va assistir a una
conferncia impartida pel banquer Horace Finaly (1871-1945),
llavors president de la Banca de Pars i del Pasos Baixos
(Paribas). D'aquell encontre en nasqu una intensa amistat entre
tots dos que dur uns catorze anys i l'aprenentatge, per part del
mateix Agust, d'una srie de secrets amagats provinents de la
casta superior dels grans banquers. Desprs, els seus camins se
separaren.
El segon encontre, en els anys
1979-1980, fou el d'un Agust
Chalaux ja madur, que va anar al
darrere d'en Llus Maria Xirinacs
(1932-2007), ex-sacerdot catlic,
diferents cops candidat al Premi
Nobel de la Pau, lluitador per
l'amnistia dels presos, en favor
dels drets i llibertats, ex-senador
independent per Barcelona en un
Senat constituent, i un poltic tic
com pocs. L'Agust cercava
proposar-li d'estudiar plegats un
nou model poltic, econmic i
social
alternatiu
als
dos
(anti)sistemes imperants durant la
passada
Guerra
Freda. Ilustraci 2: Llus Maria
Xirinacs (1932-2007).
Concretament, entre l'anomenada
democrcia capitalista del bloc encapalat pels Estats Units de
Pgina 21

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Nord-amrica i l'anomenat comunisme tirnic del bloc liderat per


l'antiga Uni Sovitica.
D'aquest segon encontre en
result,
posteriorment,
la
constituci
de
l'equip
encapalat
pels
mateixos
Xirinacs i Chalaux, juntament
amb altres persones, creant el
Centre d'Estudis Joan Bardina.
Aquesta obra, confeccionada
l'any 1982, s l'avanament de
la seva feina posterior. Si b
l'autor formal s en Llus
Maria Xirinacs, el mateix text
Ilustraci 3: Agust Chalaux de
parla sovint de l'equip de
Subir (1911-2006).
redacci, que no tenim cap
dubte que incloa Agust Chalaux, creador del Sistema General,
en el qual va formar Xirinacs durant tres anys. El fet s que
Chalaux decid no figurar-hi; potser per respecte perqu extenses
parts del Volum II semblen reflectir les preferncies personals de
Xirinacs? No ho sabem. Per vet aqu que apareix un tal Senyor
Totelmn, en la narraci dels seus encontres amb el banquer
Finaly, que no s ni ms ni menys que el mateix Agust Chalaux,
que aquest any 2011 hagus acomplert un segle. Valgui la
publicaci d'aquesta labor com un homenatge en el seu centenari.
El ttol de Tercera Via t una interpretaci clara en el context
histric en el qual es va crear. Mentre la primera via del bloc
occidental reivindicava el respecte al lliure albir de les persones,
sempre i quan aquestes persones tinguin diners a la butxaca; la
segona via del bloc oriental assumia per ella mateixa el propsit
d'eliminar la misria material dels ssers humans, sempre dins
l'autoritat d'un partit nic.
Pgina 22

Presentaci a la primera edici

Cal, doncs, dissenyar una proposta que respecti aquest lliure albir,
per tamb resolgui la misria humana. En aquest sentit, i salvant
les diferncies, ja hi hagueren experincies fallides en la passada
Guerra Freda com, per exemple, la del Front Popular de Salvador
Allende, a Xile entre els anys 1970 i 1973, dins l'anomenada
democrcia capitalista, confluint amb la de la Primavera de Praga
d'Alexander Dubek, a la Txecoslovquia de l'any 1968, dins
l'anomenat comunisme tirnic.
Per el coneixement de la histria de la moneda que aporta
l'Agust Chalaux afegeix un altre factor a l'estudi del nou model.
Es tracta d'aconseguir que cada intercanvi comercial deixi una
prova jurdica, que permeti l'exercici de la responsabilitat en cada
acte, ats que amb el diner annim de monedes, bitllets i altres
suports, vigent aproximadament des del -2300 a l'sia Sudoccidental, hom pot comprar mercaderies legals, per tamb pot
comprar impunement qualsevol persona que es deixi vendre.
Amb l'adveniment de la telemtica 1, la proposta d'un sistema
transparent d'intercanvi i d'una economia mesurable i cientfica
torna a ser possible. Per hi ha el risc que aquest nou sistema
degeneri en una tirania totalitria a l'estil de l'obra 1984 de
George Orwell (Eric Arthur Blair) o d'Un mn feli d'Aldous
Huxley. Per aix, en l'elaboraci d'aquest model es realitzen una
srie de propostes complementries necessries.
Hi ha persones que afirmen que hi ha gent interessada en establir
precisament aquesta tirania telemtica, tot abolint el diner
annim. No sabem si tal intencionalitat hi s, per el risc s clar
que s'hi podria arribar automticament. Tant si s certa aquesta
1 Telemtica: el procs de dades a distncia suportat per Internet, SWIFT i
altres xarxes. Vegeu el glossari al volum II, pgina 874.
Pgina 23

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

afirmaci com si no, la telemtica difcilment podr sser


desinventada i la contribuci d'aquesta obra ofereix propostes per
establir una poltica i una economia al servei de les persones,
tenint en compte l'existncia d'aquest instrument.
La publicaci d'aquesta labor afegeix una nova funci reconeguda
a en Llus Maria Xirinacs que, si ja havia representat i seguiria
representant un paper de la categoria d'un Mahatma Gandhi, en
la lluita no violenta pels drets i llibertats individuals, collectius i
nacionals, i d'un Ramon Llull, en l'elaboraci d'un model
filosfic global de coneixement de la realitat, en aquesta ocasi,
participaria de la funci d'un Karl Marx, en l'estudi de les
deficincies de la societat vigent i la proposta de solucions a
aquests problemes, salvant les diferncies entre Xirinacs i les
altres persones esmentades.
Com ens va recordar el mateix Xirinacs en la seva conferncia
titulada Mn Alternatiu2, impartida el 14 de febrer del 1986 a la
seu de la Cooperativa Tasc de Barcelona, amb motiu de la seva
inauguraci, la persona o l'equip de persones que proposen
solucions als problemes d'aquest mn, han de fer una feina
rigorosa que pot ser vlida o no en un moment donat, per que
conv modificar o refer amb el pas del temps, quan les condicions
canvien, l'experincia s'eixampla i s'afegeixen nous
descobriments.
Mitjanant la lectura de la conferncia Mn Alternatiu, hom
endevina que parla, sense dir-ho expressament, de la labor dels
redactors de l'obra que esteu llegint. A ms a ms, descobrim una
altra interpretaci del ttol de Tercera Via, com a frmula per
reunir, en una nova sntesi, la societat actual i les alternatives a la
2 Disponible a Internet en catal original a http://bardina.org/monactin.htm i
traduda al castell a http://bardina.org/monaesin.htm.
Pgina 24

Presentaci a la primera edici

mateixa, sobretot quan les mancances d'una sn contemplades per


les altres i viceversa.
Reconeixem tamb que, des de la caiguda de l'antiga Uni
Sovitica, s molt ms difcil proposar una Tercera Via, per no
poder situar-se en la llengeta de la balana entre els dos blocs
abans enfrontats. Per amb el pas del temps i quan la Primera Via
ha portat als actuals problemes poltics, econmics i socials
mundials, l'aplicaci d'aquesta Tercera Via esdev ms necessria.
L'aplicaci d'un sistema on imperi la transparncia, com el
proposat aqu o ms complet, pot facilitar una revoluci alhora
cientfica, tcnica i ecolgica, on s'apliquin totes aquelles
solucions ms eficaces, respectuoses i harmniques amb la natura
dels ssers vius, que es troben aturades en el moment de la seva
formulaci, per que permetrien assolir l'equilibri ecolgic,
necessari per la continutat de la vida en el nostre mn a llarg
termini, alhora que donarien satisfacci a moltes de les
necessitats dels ssers humans. Evitarem la destrucci
mediambiental sense caure en el primitivisme.
Abans de passar a la lectura d'aquesta realitzaci, tenim present
que va ser creada per membres d'una naci, la catalana, els
avantpassats de la qual van viure l'experincia de l'inici d'una
cultura o civilitzaci. Aquests avantpassats catalans van realitzar
un gran esfor creatiu, continuat pels pobles del seu voltant, per,
ms tard, van patir l'experincia de perdre les seves llibertats i de
veure anorreada part de la seva memria histrica.
Aix fa que els autors d'aquest volum reflecteixin, en aquest
model, que els problemes de la Humanitat no han d'obviar les
relacions entre els pobles. Molts dels principis desitjables en les
relacions entre individus poden ser aplicats tamb a les nacions
del mn.
Pgina 25

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Si per un costat, les nacions tenen el dret d'autodeterminaci, i de


poder gestionar els seus afers segons el principi de subsidiarietat,
tamb cal que totes elles formin part d'un projecte poltic com,
afavorint-se dels beneficis de compartir recursos. Esdev
necessria, doncs, una Tercera Via entre aquesta llibertat dels
pobles, que duta a l'extrem pot portar al seu enfrontament, i la
necessitat del seu agermanament i collaboraci, que duts a
l'extrem poden portar a la seva uniformitzaci.
Es proposa, doncs, que s'uneixin confederativament, amb unitat
de cara a l'exterior i diversitat de cara a l'interior, en una
estructura flexible i lliurement constituda que es pot reproduir en
cada nivell que sigui necessari, ascendint fins all on calgui. Amb
aix, assolim la pau i els pobles mantenen la seva diversitat
cultural i lingstica, tal com veiem necessari que es respecti la
biodiversitat ecolgica de les espcies vivents.
Per tal d'evitar confusions, al final d'aquesta obra oferim un
glossari de termes que ens permet definir-los de la forma el ms
inequvoca possible. Sabem que, en l'actualitat, les lleis vigents
admeten contradiccions i mltiples significats, que faciliten que
un jutge sentenci en favor del ms fort o del menys honest en
cada procs, en lloc de fer-ho en favor de la vctima o de
l'innocent. El mateix Agust Chalaux, que va estudiar de l'Escola
Superior de Qumica de Mulhouse i redact aquest vocabulari,
vol que les cincies humanes se sotmetin al mateix rigor que les
cincies fsiques; per tant, intenta establir una terminologia
rigorosa que no es pugui sotmetre a mltiples i diferents
interpretacions. Amb aix es vol evitar que es traeixi la voluntat
inicial dels dissenyadors socials, dels legisladors i del juristes.
Finalment, agram la feina a totes les persones conegudes i
annimes que han fet possible, en major o menor mesura,
Pgina 26

Presentaci a la primera edici

l'elaboraci, conservaci, edici, correcci i millora d'aquesta


obra, al llarg del temps emprat. Tamb a les persones i entitats
que han proporcionat les seves contribucions particulars, aportant
ms llum a aquests escrits, a ms de les que realitzen la seva
difusi pblica per totes les vies i formats, aix com a les altres
persones que han tingut cura de les anteriors en totes les seves
labors.
Brauli Tamarit.
Barcelona, dilluns, 23 d'abril de 2012.

Pgina 27

Captol 0. Prleg

0. PRLEG.
0.1. IRONIA (ANGLOSAX: HUMOR).
A cada pas endavant que ha fet la humanitat en l'ampliaci dels
seus coneixements i de les seves possibilitats li ha correspost un
augment de noves ignorncies i de nous interrogants. Cada cim
conquerit ha obert un horitz ms ampli de nits fosques i
continents inexplorats. El savi sap que sap poc i que all que sap
s essencialment provisional. Pot ser invalidat a propsit de la
ms petita descoberta. Li cal superar l'nsia de la veritat
definitiva, la glria de la frmula irrefutable, la seguretat del
dogma infallible.
Demanem al lector de compartir amb nosaltres l'escepticisme
somrient del cientfic, dedicat fins ara a l'estudi exclusiu del
cosmos material, sabedor del fet que totes les seves teories o
hiptesis de treball i cada una de les parts d'aquestes teories o
hiptesis sn refutables, mentre no s'arriba al moment d'una
experimentaci positiva que sigui exacta i que en resulti efica. El
cientfic es passa tota la vida escoltant interessadssim les
objeccions a les seves hiptesis de treball que li han anat fent
totes les persones consultades, des de les ms analfabetes fins a
les ms cultes, des de les ms humils, malgrat llur saber, fins a les
ms cregudes, malgrat llur ignorncia. Ell estudia una a una les
objeccions, busca les proves documentries i les sotmet, si pot, a
una experimentaci adequada.
Quan en el terreny de la desitjada cincia de l'home, alg se
sotmet a aquesta disciplina de modstia cientfica durant anys i
Pgina 29

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

anys, arriba a la relativa seguretat d'un saber rigors capa de


construir els mecanismes socials-llibertaris d'alta i fina tecnologia
d'avantguarda, que substituiran els grollers i anacrnics
mecanismes antisocials-antillibertaris dels imperialismes i poders
apocalptics successius i rabiosament transitoris que tenen lloc
des de fa uns 4600 anys. Aix ja s'ha fet en fsica i biologia en els
darrers segles des de Coprnic, per falta fer-ho en les
anomenades cincies humanes que avui dia, encara, tenen tan
poc de cincia.

0.2. CONTRA EL CONFUSIONISME.


Nedar contra corrent tot purificant i depurant, un a un, els
conceptes, anar contra el confusionisme de moda en temps
dignorncia, ignomnia i malcia, s obra de tenacitat llarga i
pacient: que no es perdona si, pel mig, hi ha interessos bruts,
privilegis inconfessables i complicitats manifestes. Els sofistes de
torn estan a l'aguait i defensen, amb tir real, l'ortodxia duna
prctica diria que tot ho confon per a enriquiment rpid dels
grans ocells de presa i per al dany ms gran del poble.
Els sofismes sn literatures i mites pe(n)sats i manipulats amb
una salsa aparentment coherent, la coherncia a l'entorn del
poder, que va contra el poble per que s populista, perqu
afalaga tots els defectes del poble:
peresa mental;
avarcia en les coses petites;
conformisme cofoi;
resignaci estpida;
Pgina 30

Captol 0. Prleg

justcia mesquina;
censura antinatural imposada;
autocensura esquizofrnica;
consumisme;
pa i circ, panem et circenses, (utilitari i futbol);
enrevessades complicitats de la vctima amb el botx;
nacionalisme exacerbat i patrioter, fantic, idoltric;
etc.
L'anticonfusionisme noms s popular en tant s capa
d'entusiasmar el poble per tal que ell mateix s'exigeixi el gran
esfor prometeic: si vull, em poso a caminar. Aquesta s la
nostra finalitat perqu estimem l'home i creiem en ell.
Som antipopulistes i volem despertar lentusiasme del poble per
realitzar, en la vida concreta de cada dia, les seves llibertats
prctiques a travs de:
la destrucci radical del poder de l'home sobre lhome;
la dignificaci del comandament social efica, legtim i
necessari;
l'exigncia del monopoli de la fora armada al servei exclusiu
de la comunitat poltica;
un Estat fort, efica i breu amb Cap d'Estat nic i responsable;
un Legislatiu elegit per ciutadans electors lliures i de nacions
lliures confederades que parlamentin amb el Cap de l'Estat;
una Justcia positiva, radicalment independent de lEstat i de
qualsevol grup de pressi, corrupci, opressi, repressi o
terrorisme;
un lliure mercat clar i una lliure societat transparent;
unes professions utilitries lucratives;
unes vocacions, activitats, professions, collectivitats i
institucions anomenades liberals que, des de fa milers d'anys,
Pgina 31

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

s'autoproclamen altruistes i desinteressades al servei total del


poble;
una educaci nacional i instrucci pblica gratuta i permanent;
un honrat autogovern local directe de les tnies, subtnies i
intertnies;
una medicina preventiva, efica i curativa, humanitzada;
uns serveis pblics que funcionin b i gratutament per al
poble;
unes obres pbliques que enriqueixin la comunitat sencera i no
la butxaca d'uns quants vius de petita envergadura o gngsters
dmbit mundial;
la lluita tecnolgica contra la degradaci del patrimoni natural;
etc.

Per evitar la cerimnia permanent de la confusi, moderadament,


anirem introduint paraules precises, definides en el vocabulari,
vegis el glossari3, incls al final del llibre. No es faci estrany al
lector l's de certes paraules en un sentit diferent al que es fa
servir actualment. Les paraules poden sser alliberadores si sn
clares, unvoques o inequvoques, i poden sser esclavitzadores si
sn equvoques, fosques o confusionries. Els poders opressius
establerts torcen el sentit de les paraules bones i la gent que no
neteja el seu llenguatge esdev inconscientment vctima i
propagadora d'hbits de servitud. Disculpi el lector certes
paraules complicades inevitables. Cal espolsar-se la mandra
mental de no distingir ni precisar realitats molt importants,
mantingudes en la confusi per qui no vol llibertat per al poble.
Tanmateix, de moment, no ens endinsem en cap definici de
paraules. Volem exposar simplement uns punts convencionals
fcils d'acceptar per tothom i ds continuat en el present assaig:
3 Volum II, pgina 779.
Pgina 32

Captol 0. Prleg

1. Una prudncia gran i una ironia somrient respecte tot all que
aqu es dir, sense oblidar, per, que aquestes mateixes
actituds tamb sn aconsellables per a qualsevol de les
exposicions d'altri no contingudes en aquest llibre.
2. Una redacci i conseqent lectura el menys equvoca possible,
puix totes les equivocacions, de bona o mala fe, neixen
d'equvocs (una mateixa paraula que t ms dun sentit
diferent).
3. Una comprensi de les distincions, analticament necessries,
entre els diferents sabers desclosos, elaborats i acumulats
lentament per l'home, ms precisa que la que es t
habitualment en el clima actual de confusionisme prefabricat
deliberadament.

0.3. GNERE LITERARI: ASSAIG.


En el Centre d'Estudis Joan Bardina, com en molts altres llocs
del mn, ens hem proposat la recollida de dades, la investigaci i
l'estudi de la forma de societat ms adient a l'home del nostre
temps. s una obra ingent, mximament si volem arribar a
formulacions experimentables cientficament. Requereix la
dedicaci de moltes vides. Tanmateix quan cal fer un tnel,
primerament es construeix una galeria d'avan exploratria i
directora de l'obra definitiva.
Nosaltres estem preparant una obra rigorosa completa. Per el
present llibre n's la galeria d'avan. s un assaig aproximatiu,
exploratori, director de l'obra madura que, a ms a ms, volem
que sigui presentat al pblic abans que l'obra per tal que el
resultat sigui ms participat i ms contrastat.
Pgina 33

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Un assaig no t el rigor duna obra cientfica i fra execrable si es


presentava com a doctrina establerta. Una vegada ms, fem crida
a la ironia i a l'humor, com tamb a la provisionalitat de les
nostres afirmacions.

0.4. RESUM BRUTAL.


El present assaig noms pot pretendre d'sser un resum brutal del
saber total de l'home d'avui sobre l'home mateix, des dels seus
orgens ms o menys ben documentats i hipotticament coneguts,
fins als nostres dies. Ens caldr seleccionar entre els munts de
memries, informacions i documents, aquelles que, al nostre
criteri, siguin les ms significatives i determinants. Cabalment, el
fet davanar un resum a la publicaci de l'estudi complet, entre
altres, t la missi de demanar ajuda al lector vigilant per tal que
ens ajudi amb les seves aportacions, a arribar a notcies de fets
ms decisius, ms explicatius, ms confirmadors o, a la inversa,
ms contradictoris, ms infirmadors, ms invalidadors de les
nostres afirmacions.

0.5. DEMOCRATITZACI.
Aquest assaig-resum assumeix un altre repte que li afegeix un
nou suplement de dificultats. Vol mantenir-se en recerca constant
duna mxima i ptima democratitzaci dels estudis fets.

Pgina 34

Captol 0. Prleg

El teorema de Pitgores, que sapiguem, mai no fou sotms a una


votaci en cap Cambra de Representants o Parlament del mn. La
feina cientfica crea un grau dobjectivitat tan gran que el seu
horitz consisteix a eliminar tot element subjectiu. Els subjectes
humans no poden celebrar eleccions per decidir si l'univers
s'expandeix o no. No s aquesta la mena de democratitzaci que
cerquem. Laven cientfic estricte s obra de persones
individuals o de petits grups sotmesos, certament perqu aix ho
volen i noms en les estones que volen, a una disciplina
despietada que recorda la que impera en un camp de
concentraci. El poble, en el seu conjunt, s massa aimant de la
seva acci lliure per trobar gust en aquesta mena de tortura.
Tanmateix cada afirmaci cientfica, cada tesi, cal que neixi de la
necessitat, de la creativitat, de l'evidncia, de la intuci nascudes
en la vida real i per tant, en el poble; altrament, com ocorregu en
la Constantinoble de lEdat Mitjana, s'acabar discutint del sexe
dels ngels mentre els turcs assalten la ciutat.
I, tot tancant el cercle, cal tamb per l'altre extrem, que la cincia
esdevingui tcnica alliberadora, gustosament pada pel poble,
utilitzada en les mplies capes socials pel seu inters hum,
assimilada en l'inconscient collectiu, integrada als costums
ancestrals i, per tant, generadora de noves necessitats, creativitats,
evidncies i intucions populars que aquissin els investigadors a
noves descobertes cientfiques.
Tot aven fet a l'esquena del poble, contra el poble, genera un
devessall de violncies i guerres, destruccions i esterilitats. El
poble esdev l'ltima ratio del cientfic.

Pgina 35

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

0.6. OBERTURA.
A curt termini, s ms rendible viure del present conservador, que
treballar per un futur renovat. Els doctors i llicenciats distingits,
els homes que dominen les millors tcniques adquirides, estan
tots collocadets i participen de la generositat del sistema establert
en el pressupost nacional o supranacional de Comunitats
Europees, UNESCOS, ONUS, etc.
Els pioners que amb ganivet i destral obren camins nous i
cerquen rutes millors, no tenen gaireb mai pressupost si llur
recerca no va directament encaminada a engreixar una o altra
determinadssima butxaca individual o de petit grup. La
investigaci que es planteja una societat alternativa global, noms
es fa en el desert de la gana, de la set, de la misria.
A aquesta mena de feines, s'hi dediquen persones que no han
pogut fer la carrera que volien, que no tenen biblioteca adequada,
que no disposen de diners per viatjar, per publicar, per fer-se
sentir, que no van guarnits de prou ttols ni de prou academicisme
per sser escoltats en els cercles dels savis oficials.
Som conscients de la limitaci de la nostra prpia formaci i
informaci. Per aix, estem oberts a amics i enemics, a la
collaboraci i a la crtica, a la crtica constructiva i a la
destructiva. Som gent de bona fe i volem presentar solucions
prctiques a les dificultats socials concretes de la societat
contempornia. No estem suficientment preparats tcnicament per
a les ambicioses tasques estratgiques que volem proposar a cada
poble per tal que ell mateix, espontniament i expansiva, es vagi
construint el futur que desitja a partir de les tristes situacions
actuals.

Pgina 36

Captol 0. Prleg

Estem, doncs, enterament disponibles per acceptar amb esperana


i actitud de collaboraci, totes les crtiques que ens facin, en el
terreny precs en qu ens volem moure, persones ms i millor
preparades que nosaltres. Tant ms agrairem aquestes crtiques
com ms severes siguin.
En un aspecte ms general,
estem
tamb
plenament
disposats a acollir totes les
observacions i suggeriments
d'aquells qui, amb preparaci no
superior a la nostra, sentin el
lliure
deure
d'una
major
intercomunicaci, convivncia i
responsabilitat ciutadanes. Llurs
suggeriments seran acollits amb
tant ms de respecte, com ms es
veur la sinceritat personal i la
possible impreparaci tcnica.
Entre tots plegats i amb amistat
Ilustraci 4: L'Agust
creixent, anirem disminuint les
Chalaux davant d'una taula,
nostres ignorncies i persuadintamb els papers a la m.
nos democrticament de les
solucions prctiques que destilli l'estudi acurat.
Que crtiques, suggeriments i observacions, provinguin
d'adversaris actuals nostres, no ens mortifica gens ni mica, puix
esperem, amb la nostra actitud lleial i comprensiva per a tothom,
fer-nos-en aliats i amics futurs.
Volem dirigir-nos als nostres conciutadans i contemporanis, a
travs dels diaris i revistes que acceptin de publicar els nostres
escrits. Fra interessant que la resposta crtica segus el mateix
conducte en articles, cartes al director, etc., per assolir el nivell de
Pgina 37

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

discussi pblica, de tema del nostre temps, amb llum i


taqugrafs. Per tamb es pot escriure al nostre local social 4 que
posem, dintre de les nostres limitacions, a disposici de tothom.

Ilustraci 5: L'Agust
Chalaux entrant a l'antic
edifici d'Almogvers 43.
Anirem descobrint totes les violncies en acte quotidi dintre de
les societats contempornies: violncies institucionals, violncies
soterrades, deslleialtats ms o menys visibles, violncies brutals,
violncies subtils. En cada cas farem diagnstic i apuntarem
remeis que, des de la nostra reflexi, veiem possibles ara i aqu.
La soluci adequada no pot venir d'una sola persona, ni d'un sol
4 Nota dels editors: La seu del Centre d'Estudis Joan Bardina on es va
redactar aquest document estava situada a l'edifici de l'antiga i
desapareguda fbrica del germans Chalaux del carrer Almogvers 43 de
Barcelona. Fou construda l'any 1893, estava en procs d'expropiaci i va
ser enderrocada l'any 1990, abans dels Jocs Olmpics de Barcelona de l'any
1992. Actualment s una part del Parc de l'Estaci del Nord.
Pgina 38

Captol 0. Prleg

grup. Cal que una gran majoria de ciutadans i associacions s'hi


sentin compenetrats i compromesos. Qualsevol soluci d'un
problema concret s pura teoria, simple teatre, hiptesi de treball
aleatria, mentre no hagi estat plenament confirmada o infirmada
(rebatuda) per una continuada experimentaci mtrica i
comptable, filosfica omnirecurrent, tecnolgica prctica ms i
ms rutinria, fins a esdevenir patrimoni cultural de tot el poble.

Pgina 39

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 6: Conferncia a la seu d'Ecoconcern-Innovaci


Social.
Hi ha associacions que continuen amb la tradici iniciada a
l'antiga fbrica dels germans Chalaux, anomenada Can
Bardina, de celebrar conferncies i xerrades, realitzant una
funci d'ateneu, per tamb amb l'objectiu d'investigar els
problemes poltics, econmics i socials d'aquest mn i proposarne les solucions. A la fotografia, moment de la presentaci del
llibre La bomba atmica de Franco amb el seu autor
Santiago Vilanova, el dimarts, 27 de mar del 2012. Gentilesa
de Maria Toral i d'Ecoconcern-Innovaci Social.

Pgina 40

Captol 0. Prleg

0.7. REFERNCIES FCTIQUES, HISTRIES I ANCDOTES.


Feina de formigueta, hem anat recollint experincies illustratives
de tota la superfcie del planeta i de tota la histria de la
humanitat. No hi ha res destrictament nou sota el sol. Ens cal
aprofitar troballes de la humanitat original o dels salvatges
actuals, dels sistemes de lest i de loest, de la gent del nord i del
sud, de raa acolorida o descolorida, de llengua extensa o reduda.
La pressi de renovaci, la intelligncia vencent labsurd, s a la
porta i crida constantment al llarg de l'espai i del temps i en tota
circumstncia. Els signes de la soluci brollen una mica pertot
arreu, reprimits per les doctrines oficials, sovint esborrats de la
documentaci o tergiversats amb la intenci desinformadora o
contrainformadora.
Fra interessant d'escriure una histria general de la repressi i
adulteraci dels innumerables brots constitutius duna humanitat
harmoniosa, per obra dels privilegiats de torn.
Sovint veurs, lector, una historieta encapalada per la cantarella:
el senyor Totelmn ens ho explica amb gran facilitat. Hi ha
raons per expressar-se aix. De vegades ser perqu no hem tingut
els mitjans materials per a poder documentar, exhaustivament,
l'ancdota explicada des del punt de vista histric. Altres vegades
perqu el fet forma part d'una herncia esotrica o tradici
secreta. Aix ho practiquen, per exemple, el gremi dels banquers
ms intelligents de tot el mn des de les primeres civilitzacions
ndico-mediterrnies des de fa uns 7000/6000 anys. Tamb
s'esdev que els herois de l'ancdota, autors i cmplices, per
Pgina 41

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

acci o per omissi, per silenci o per encobriment, s'han dedicat


en vida de fer desaparixer tots els documents comprometedors, i
llurs hereus han estat prou potents i rics per atacar davant de la
justcia, sota pretext de calmnia, difamaci o libel, etc.,
l'imprudent que posa els noms reals als personatges de l'ancdota.
Per la tradici oral, qui la podr aturar? El simptic senyor
Totelmn sempre t temptacions de comenar dient: En un lloc
el nom del qual no vull recordar...

Pgina 42

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

PRIMERA PART: EL LABERINT.


(Qui avisa no s trador. No us anssiu a cansar del llibre tot
llegint el laberint intricat daquesta 1a part. A veure qui s que el
resol sense llegir la soluci que ve desprs).

CAPTOL

PRIMER:

LA
CAL EXPANDIR-LA.

SOLUCI EXISTEIX!

AMAGADA,

1.1. FINALY O LA LLIBRETA AMAGADA.


Fou a Pars i en desembre de 1929. El Sr.
Totelmn tenia noms disset anys i estava
invitat a sopar amb el gran banquer Finaly 5. La
cita era a dos quarts de nou del vespre al seu
despatx. En arribar, un atent servidor li feu
avinent que a monsieur Finaly li sabia molt de
greu de no poder atendrel immediatament
perqu tenia una reuni important. Li pregava
que volgus esperar a la biblioteca.
Ilustraci 7:
Mavorria. De primer vaig entretenir-me Horace Finaly
consultant llibres. Desprs em vaig asseure a la (1871-1945).
seva taula-despatx i maquinalment vaig
confirmar que hi havia calaixos oberts. El rau-rau del fons de
5 Horace Finaly, financer francs, nascut a Budapest en 1871 i mort a New
York en 1945. Succe el seu pare Hugo (1844-1914) al cap de la Banque de
Paris et des Pays-Bas i en fu un dels primers bancs de negocis de Frana.
(Gran Enciclopdia Larousse, Pars, 1972).
Pgina 45

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

lnima no imped al meu cinisme de regirar els calaixos. Tot


molt ordenat en carpetes ben titulades, unes ms interessants que
les altres. La meva astcia dadolescent prenia precaucions per
conservar lordre de les carpetes. En el fons del calaix de baix, hi
vaig trobar una carpeta confidencial. Vaig llegir el seu contingut
sense entendre-hi gran cosa. Era bastant nou per a mi. Es tractava
de linforme duna reuni important celebrada a Pars el 1919 o
1920. Recordo que els components exclusius de la reuni eren
Morgan6, sir Henry Deterding7 i Finaly com a amfitri. A la
reuni hi participaven ells sols, segons es desprenia de l'escrit,
per, de tant en tant, cridaven diferents experts, el nom dels quals
no recordo, i els demanaven aclariments. All que ms
m'interess era un resum que hi havia a l'acabament. Els experts i
alg dels tres reunits aconsellaven de racionalitzar el papermoneda escriptural. La qual cosa volia dir (com ms endavant es
veur) privatitzar-ne l'emissi8.
6 John Pierpont Morgan junior (Irvington, New York, 1867 - Boca Grande,
Florida, 1943). Succe el 1913 el seu pare en la direcci de la firma S. P.
Morgan and Co i contribu mpliament, durant la Primera Guerra Mundial,
a sostenir lesfor financer dels aliats. La banca Morgan, durant la crisi
financera de 1926, forn un ajut precis al govern francs. El 1930, el seu
cap, Owen Young, jug un paper de primer pla en lelaboraci del pla
Young. J. P. Young dispos en favor del pblic objectes dart que havia
heretat i, dels quals, alguns constitueixen un museu sencer a Hartford,
mentre que daltres ocupen una ala del Metropolitan Museum de New York
(Gran Enciclopdia Larousse).
7 Sir Henry Deterding, industrial holands, nascut a Amsterdam el 1866 i
mort a St. Moritz el 1939, fou director general des de 1901 de la Royal
Dutch Petroleum Company dHolanda que s'uneix el 1907 amb The Shell
Transport and Trading Company Ltd. de Londres per formar Royal
Dutch/Shell en concurrncia amb la Standard Oil Company de New Jersey
dEUA.
8 Nota dels editors: s possible que es referissin a l'extensi mundial de la
proposta presa pel govern dels Estats Units de Nord-amrica de cedir a la
Reserva Federal nord-americana l'emissi de bitllets i monedes, sent
aquesta Reserva Federal una instituci sota control d'uns bancs privats que,
a mesura que va inventant diner, va incrementant el deute dels Estats Units
Pgina 46

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

El resum contenia dos punts:


1. Els banquers internacionals havien suggerit als governs de
saltar-se, si ms no en poltica econmica a l'interior de cada
Estat, la barrera de la convertibilitat en or9 del respectiu
paper-moneda. Segons els experts per tamb segons l'opini
general dels grans economistes d'abans i de durant la guerra de
1914, les existncies d'or noms permetien de cobrir les
despeses blliques durant tres mesos (!!).
2. (Encara ms sorprenent que el primer). Si el paper-moneda,
desvinculat de l'or que es preconitzava, era racionalitzat, els
banquers internacionals i els responsables de les classes
poderoses, segons els experts, guanyarien ms diners que si es
mantenia el signe monetari uniforme i estpid vigent aleshores
fins avui.
La decisi dels reunits fou: no ens interessa racionalitzar el papermoneda escriptural irracional vigent perqu, primer, de diner ja
en tenien prou i, segon, el paper moneda irracional permet el joc
(brut) de la plutarquia mundial.
Mentre estava submergit en la lectura apassionada daquest
informe, vaig rebre una bufetada majscula que em llan a terra.
Durant una estona no vaig saber qu em passava. Desprs, Finaly,
canviant dactitud, majud molt gentilment a aixecar-me i em
deman perd. A Frana aix s fcil, noms es tracta de bona
educaci. Ell feu veure la meva indiscreci davant la confiana
que m'havia demostrat en deixar-me sol a la seva biblioteca amb
de Nord-amrica amb aquest organisme. El sistema de la Reserva Federal
va ser creat el 23 de desembre del 1913 i es va posar en marxa
posteriorment.
9 Dret a demanar or a canvi del paper-moneda, a un canvi preestablert. Es
limita el volum de bitllets a les existncies d'or.
Pgina 47

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

els calaixos oberts. Manava dient que ni un criat seu hagus


gosat fer all que jo havia fet. (En dubto, per segurament ell
tenia ms espies a casa dels altres, que a la inversa). Sempre ms
recordar la flaire daigua de colnia que feia aquella biblioteca.
Desprs de l'incident vam sopar. Ning no va conixer res de
l'exabrupte de Finaly. Durant el sopar em deman qu havia ents
de linforme.
Li vaig dir que prcticament res.
La paraula que ms mha cridat latenci s plutarquia.
A poc a poc t'ho anir explicant.
Aquell dia no li explic res, per desprs cauria en la temptaci
dexpansionar-se amb mi a propsit dun tema embriagador.
I quan ho hagis ents, si ho arribes a entendre, el que facis de
les meves explicacions no minquieta gens, far temps que jo
serai chauve (ser mort i enterrat).
Per una carambola havia conquerit una carta damistat amb
Finaly a Toulon quan tenia catorze anys. I tres anys desprs, a
propsit de lincident esmentat vaig alternar els meus estudis de
qumica a Mulhouse amb unes reunions a Pars amb el gran
financer. Tingueren lloc cada dos o tres mesos fins a 1934. Ell
tingu el gust d'obrir el seu cervell ms recndit a un jovencell
assedegat que, en una fosca intuci, havia endevinat la
importncia duns coneixements mantinguts ocults per aquesta
raa superior dels grans banquers.

Pgina 48

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

1.2. LA TERCERA VIA CERCADA PER TOTHOM.


s el ttol del llibre. Bloquejat tot el mn, des de fa anys, per
lantagonisme entre els dos grans blocs que es disputen el
planeta: el bloc capitalista i el bloc comunista. A ambdues
bandes de la divisria, shi assagen intents de superaci, intents
de descobrir una tercera via entre la llibertat mercantil injusta i la
justcia mercantil sense llibertat; lestabliment dun lliure mercat
clar i duna lliure societat transparent. En economia, ara la
llibertat dna foscor i, per tant, corrupci i la claredat i
transparncia dna prdua de llibertat i, per tant, parlisi.
Socialdemocrcia, cooperativisme, autogesti, georgisme,
Iugoslvia, la primavera de Praga, lIran de Bani Sadr, Nicaragua,
la Solidaritat polonesa, i tants altres experiments daquest segle i
de segles passats sn signe de la tercera via cercada per tothom.
Aquestes pgines volen esdevenir testimoni popular que aquest
nou mn enll de l'oce daiges tempestuoses, com diria
Cristfor Colom, existeix!
La comunitat humana roman en perptua inestabilitat des de fa
uns 4500 anys, com veurem ms endavant (4.6)10. La ra de la
baralla s la irracionalitat de la moneda i del diner. La sang
circulant que dna vida a la societat humana s el mercat. Cal una
estratgia de mercat molt lcida i un art de mercat mximament
beneficis per a tothom. Ara noms s una estratgia de poder i
una tctica maliciosa. Aix sacabar el dia que el poble illustrat
(2a i 3a parts)11 i decidit (4a part)12 digui prou. Marx es trob un
mercat corromput que donava lloc a una anti-economia injusta.
Ignorava la manera de girar-lo. I, simplement, el suprim.
10 Pgina 183.
11 Vegeu la segona part a la pgina 183, i la tercera part al volum II, pgina
451.
12 Part no redactada per l'autor.
Pgina 49

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Substitu una economia de mercat per una economia planificada.


La supressi del mercat corrupte s un desig. s impossible de
consumar-lo del tot.
Sempre rebrota en forma de mercat negre. I s un mal de cara a
lptim aprofitament dels bns utilitaris, tant naturals com
produts per l'home. No es poden substituir els milions i milions
de judicis intelligents dels senzills compradors de tomtecs o de
bufandes que fan servir el seu cervell i el seus cinc sentits per
copsar els defectes, les qualitats, les virtualitats combinatries,
etc. dels productes de mercat en cada canvi elemental, dhuc en el
rac ms ignorat de la Sibria, per una planificaci feta per uns
pocs experts ajudats dinerts ordinadors electrnics, que noms
fabriquen combinatries mecniques desprovedes de sentit. s
una gran sorpresa fornida per la ms recent arqueologia que els
pobles primitius gaudiren de mercat clar i lliure durant ms de
50000 anys (4.3)13. Cal, doncs, aprendre la cincia i lart, de
conseqncies transcendentals, de curar el mal del mercat actual
sense matar el pacient. Cal aprendre a distingir entre problemes i
mals i remeis reals i aquells altres que sn ficticis, imaginaris,
retrics, sofisticats, pre-fabricats, manipulats i enganyadors en
vista a la confusi interessada. Ns un exemple el fenomen
actual dinflaci i deflaci (5)14. Cal aprendre a voler,
lcidament i amb ferma voluntat comunitria, estratgies
prctiques, sense perills socials previsibles, daplicaci
tecnolgica fcil i immediata.
Els costums ancestrals sn difcils de canviar. Les revolucions
rupturistes clssiques ho han hagut dintentar a punta de pistola.
El resultat: terribles tiranies. Sn els canvis tecnolgics fcils,
senzills i adequats, els que fan canviar els costums antics.
13 Pgina 133.
14 Pgina 255.
Pgina 50

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

Dius a un pags tradicional que se'n vagi a dormir a la una de la


nit i no t'obeir mai de grat. Per posa-li a les mans un tractor que
ha de pagar a terminis, i llaurar i segar amb els llums encesos a
la una de la nit. Si es troben aquells canvis tcnics prctics i
eficaos, i llur viabilitat facilita llur implantaci, veurem com el
poble comena a evolucionar en els seus costums ancestrals
adquirits en les condicions desastroses actuals i pretrites.
Per a ms de la prudncia en l'aplicaci, cal la prudncia en el
projecte. Cal que el projecte sigui cientfic. I aix exigeix un
anunci, previ a l'experimentaci, que sigui clar en la seva
formulaci i ben explcit en les conseqncies o resultats
previsibles. Cal que preanunci com saconseguir la supressi de
soca-rel, de qualsevol fenomen d'inflaci o deflaci monetria.
Cal que ens expliqui el funcionament correcte de la repartidora.
Aquesta expressi popular significa exactament all que
l'economia fa ressaltar en aquest terme clssic repartiment del b
com. Sempre amb el benents que noms es pot repartir all
que ha estat prviament i realment produt.
Cal que s'arribi, a llarg termini, a la supressi total dels impostos.
Tradicionalment noms s'ha gravat amb impostos el poble venut,
conquerit per la fora. En el darrer segle, els poderosos
generalitzaven els impostos a tota la poblaci, que aix esdev
venuda, pro-vncia, pro-venuda, perqu ells ja tenen
maneres subtils de recuperar els diners que han hagut de donar al
fisc controlat per ells. Com a mesura de prudncia poltica, a curt
termini, caldr mantenir noms un nic impost de mercat i un
nic impost georgista sobre els terrenys (8)15.

15 Volum II, pgina 579.


Pgina 51

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

1.3. LA UTOPIA S POSSIBLE.


U-topos vol dir fora de lespai. U-cronos vol dir fora del
temps Una utopia i una ucronia sn imaginacions situades fora
de les circumstncies concretes que envolten i condicionen els
homes. Com que, des de fa molts segles, aquestes circumstncies
condicionants oprimeixen i ofeguen la majoria dels homes, llur
imaginaci contnuament fa volar coloms dutopies i ucronies.
La memria de la humanitat sempre recorda temps antics on el b
particular no atemptava contnuament i, amb xit, contra el b de
la comunitat, on les guerres no existien.
Amenofis IV16, fara dEgipte, canvi la religi opressiva existent
al seu imperi pel culte a un sser nic, Aton, simbolitzat pel Sol,
que donava vida, llibertat personal i felicitat als homes. Canvi el
seu nom dAmenofis pel dIkhn-Aton: fidel dAton. Bandej
els ciclopis dus cruels clssics dEgipte i les castes sacerdotals
omnipotents. Ms tard, aquestes castes poderoses es tornaran a
imposar i esborraran els indicis escandalosos de lheretgia
dAton.
Per algunes restes han quedat. Alguns relleus escultrics s'han
trobat on es palesa un aire totalment oposat al dels cultes
opressors. En comptes de les grans figures divines hiertiques,
sostingudes per exigus homenets esclaus, agombolats sota llurs
peus, es descobreixen homes rodons, dansaires, riallers, felios de
16 Nom del futur sobir hertic Akhenaton, fill dAmenofis III, fins a lany IV
del seu regnat (coregncia amb Amenofis III). Aquest nom estava situat
sota el patronatge del du dinstic Amon. Amenofis IV resid a Tebes
(-1312), sens dubte tamb a Malgatta.
Pgina 52

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

viure. Era la utopia que es fu realitat, uns anys, a lEgipte.


Els investigadors han descobert una constant de les religions
del respecte de la persona, de la vida i de la felicitat, des de
loccident del Mediterrani, fins a lorient de lndia. Sembla que
aquestes personificacions de la felicitat serena en el proper orient
estan simbolitzades per lAdonis siri. La dona dAmenofis IV,
siriana, lintroduiria a lEgipte, on es transformaria en Aton.
Segons Freud, Moiss, un personatge egipci del culte dAton, el
salvaria de la persecuci fent-lo adoptar pel petit poble jueu que
el conserv sota el nom dAdonai. En el seu contingut coincideix
amb el Tammuz babilnic, amb el Dions grec, amb el Bacus llat
i amb el Xiva de l'ndia, on sembla que hi tenia una muntanya
dedicada anomenada Nysos. Aquest culte mascul a la vida i a
la mort, a la felicitat serena que comenaria uns 10000 anys aC,
fou precedit d'un culte d'idntic contingut, al caos ocenic font
de tota vida i tota mort.
Aquestes vivncies profundament inscrites en la memria
inconscient dels pobles, torna a emergir histricament quan els
sistemes de tirania i despotisme sesfondren. Floriren a Grcia en
els temps d'absncia de grans imperialismes, Scrates, Plat,
adquir el mxim de transparncia de plantejament, en la
decadncia del sistema teocrtic jueu per obra dels cristians
primitius. Avui ens ho ha replantejat la paraula serena
dEmmanuel Mounier.
Per en el sentir del poble desvalgut tot aix mai no reeixir.
Sempre hi haur mal, desgrcies, coaccions, esclavitud. Les
illusions totes sn possibles per porten a violents fanatismes
estrils. La realitat concreta s inexorable, destrossa totes les
utopies i duu a lestabliment inevitable de sistemes de subjecci.
Amb aquest llibre intentem anunciar, al contrari:
Pgina 53

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

1. que ara i aqu s possible la realitzaci prctica de la utopia;


2. i l'explicaci de perqu fins ara no ha estat possible
prcticament.
Des dun punt de vista tecnolgic s prcticament possible, avui
dia, la fins ara utopia omni-personalista, omni-llibertria
predicada per Plat en els seus millors moments, per lEvangeli
en tot moment, per Mounier que es nodria de lEvangeli; i aix s
possible en lordenaci constitucional interna de cada Estat, i en
les relacions contractuals externes entre tots els Estats de la terra.
All que s tcnicament possible (6 i 7) 17 esdev realitat concreta,
de seguit que els pobles estan ntimament convenuts daquesta
immediata possibilitat tcnica. I aix, per simple energia ntima
de cada poble (12.3)18, sense cap necessitat del fals motor que s
el mite de la violncia com a nica fora generadora de
revolucions socials.
Aquest axioma ens exigeix una democratitzaci efica dels
avenos tecnolgics actuals (7)19 que fan possible la utopia.
Demanem al poble lector lesfor destudi per fer-se amb leina
del seu alliberament.

17 Vegeu el captol sis a la pgina 281, i el captol set al volum II, pgina
451.
18 De la quarta part de l'obra que no va ser redactada per l'autor.
19 Volum II, pgina 451.
Pgina 54

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

I li demanem una gran decisi de portar la utopia a la prctica


immediata, que noms depn:
1. Del refs de lanti-poltica que fins ara ha regit el mn per a
mal conduir els homes cap a uns camins contraris a llur lliure
creativitat mercantil i social.
2. De laprenentatge duna conducci autopoltica de mercat clar
i societat transparent.
Com es veur en aquest llibre, tot aix s tan fcil que no
necessita de cap violncia prvia, noms de la bona fe, millors
intencions i ferma voluntat autodeterminada de la majoria de
ciutadans i ciutadanies (associacions mitjanceres entre el ciutad i
lEstat).
La soluci tcnica proposada (6)20 de no-violncia conscient,
intelligent i activa (11)21 sen riu dels mites alienadors,
emmascarats sota lestupidesa de la violncia intil i generadors
d'una major i pitjor violncia contrria.
Cerquem l'alliberament de la persona individual i de la persona
comunitria, de l'individu, de la naci i de la humanitat conjunta.
Aquesta persona t una llibertat i una responsabilitat ntima,
radical, inalienable, inviolable, que sempre, arreu, en tot i per al
tot, s present en el seu interior malgrat amenaces, presons i
esclavituds; malgrat que la persona negui en pblic aquest misteri
fundacional de la seva existncia conscient. I quant parlem de
llibertat i responsabilitat, ens referim a la llibertat i responsabilitat
diria i concreta tan limitada com es vulgui per la llei i la praxi, la
tradici i la innovaci, per efectiva. El conjunt d'aquestes
llibertats i responsabilitats concretes i diries, prctiques i legals,
20 Pgina 281.
21 De la quarta part no redactada per l'autor.
Pgina 55

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

tradicionals i noves, limitades per efectives, condicionades per


tamb condicionants per i de les circumstncies csmiques i
histriques, sn el que constitueix en la ms alta expressi i
significaci verbal: civilitzaci, Estat de dret, autodeterminaci,
autopoltica, justcia positiva, mercat clar, societat transparent,
moral en acte, naci amb moral prpia (tnia: ethos-genos:
moral nacional).

1.4. MS ENLL DE BLOCS, MS ENLL DE CLASSES.


Fita ambiciosa. El bell somni de la humanitat, partida trgicament
en classes oposades des de fa ms de 20000 anys, quan una dona
es feu comprar lamor dun home al preu dun treball servil
dagricultura o ramaderia, durant un nombre mgic per
prviament contractat de llunes, en el si del matriarcat. Si el
caador inestable i transhumant volia casar-se amb ella, li calia
treballar a l'hortet que ella havia preparat: aix s el matrimoni de
servitud, testificat sense dubte en el seu aspecte patriarcal per
l'episodi bblic de Jacob treballant set anys per a una dona i set
ms per la germana de la dona (Gn. 29, 15-30). Fa uns 13000
anys fou lhome, el pater famili, el pare de la famlia esclava
qui s'impos per primera vegada sobre dona i fills amb dret de
vida o mort, reconegut encara pel mateix Dret Rom. I fa poc ms
de 4000 anys, Sarg I dAccad inici la major opressi
imperialista d'unes oligarquies (comandament de poques
persones), sobre la gran massa de la poblaci massificada de
pobles i nacions senceres que, de forma ms o menys
dissimulada, arriba fins a avui dia.
Marx diu que la lluita de classes explica la histria humana. Si
Pgina 56

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

ms no, s ben cert des d'aquell lluny any 20000 abans de J.C.,
abans no. I volem demostrar que s possible que desprs d'ara
tampoc.
El mn actual es divideix ara 22 en dues parts, en dos blocs
antagnics. s aquest el gran tema del nostre temps que polaritza
tota altra activitat humana. Les forces posades en joc per cada
bndol sn immenses. Poden destruir la terra diverses vegades!
En cada bloc hi ha un conjunt destats regits per plutarquies.
Plut-arquia vol dir comandament de l'Estat pel diner. s un
comandament deslleial, antidemocrtic, subterrani. El du del
diner Plutos, en grec, tenia dues cares, segons Plat, una
amb mirada clara: clarivident, somrient i benvolent, diner
autoresponsabilitzador i personal; i una altra sense ulls i amb
crispaci malvolent, diner cec i annim. El diner de les
plutarquies des de fa ms de 4000 anys s malvolent i
irresponsable, cec i annim.
En lactual partici del mn en dos blocs, el bloc occidental s
format d'uns estats dirigits per unes plutarquies falsament lliure
canvistes que refusen linstrument indispensable, el diner
clarivident i benvolent, per a un mnim intent cientfic i racional
de mercat i societat. Per el bloc oriental tamb s format duns
estats dirigits per unes plutarquies partidries de planificacions
lgiques i tamb refusen, ara que s possible mercs a la
informtica, aquest mateix instrument, mitj necessari sine qua
non, per a la mnima llibertat concreta.
22 Nota dels editors: L'any 1982 encara hi havia dos blocs d'estats enfrontats,
occidental i oriental, encapalats respectivament pels Estats Units
d'Amrica (EUA) i la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS),
que, durant l'anomenada Guerra Freda, amenaaren d'anihilar-se. Aquest
enfrontament comen desprs de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i
fin amb l'autodissoluci de la Uni Sovitica l'any 1991.
Pgina 57

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

El present assaig-resum va dirigit a tots els ciutadans i grups


socials del mn que, en oposici amb aquests senyors ocults
que ens tiranitzen, encara no aprecien aquests dos perills
universals gravssims de la nostra societat contempornia:
loccident falsament lliure i l'orient falsament comunitari.
Tractem que en la seva redacci no hi intervingui la ms mnima
parcialitat ideolgica o classista, car estem convenuts:
d'una banda, que les idees, els ideals, els nomens, lenergia
creativa dels homes, com a tals, no sn subjectables als
instruments lgics, cientfics que sempre seran auxiliars, inerts
i amorals, aptes noms per a les coses concretes, exteriors i
objectives;
i, daltra banda, que el fenomen histric de les classes
enfrontades que divideixen el cos social no resistir la ms
incipient aplicaci post-lgica i democrtica de la disciplina
instrumental omnicomptable de mercat clar, que donar com a
fruit una societat transparent.

Pgina 58

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

Ilustraci 8: Fotografia d'una manifestaci en el marc del


Frum Social Catal de l'any 2008, encapalada pel professor
d'economia Arcadi Oliveres i altres persones.
Malgrat que l'anomenada Guerra Freda, amb el consegent
perill de guerra nuclear, s'inici l'any 1945 i fin l'any 1991,
diferents collectius, com Justcia i Pau, continuen lluitant per
la pau al mn, contra les guerres localitzades, les ms
generalitzades que hi pugui haver i per resoldre les causes que
les provoquen. Fotografia gentilesa d'Arcadi Oliveres i Justcia
i Pau.

Pgina 59

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

1.5. CAL OBRIR EL CAP PEL MIG AMB UNA DESTRAL.


Hem iniciat aquest primer captol23 amb una ancdota del Sr
Totelmn jove i, abans de clourel, nexplicarem una altra del
mateix interfecte ja madur. Cap als anys 1956-1967, un religis
catal li deman de fer unes conferncies als seus seminaristes
estudiants. El tema de lexposici era levoluci de lhome i de la
vida en general.
Vull que hi vagis i els obris el cap pel mig amb una destral.
Aquest religis coneixia el seu revolucionari amic. Sabia dels
seus plantejaments sorprenents i desconcertants. Abans dintentar
resoldre un problema tradicionalment enverinat, sotmetia a crtica
els conceptes que definien el problema i hi feia unes correccions
que feien girar els caps de l'inrevs, per que deixaven el
problema resolt. Li havia fet veure que els conceptes confusos,
inexactes, generen falsos problemes.
I el nostre home es present a les portes del seminari. El Prior
lesperava i, abans de deixar-lo parlar als estudiants, el sotmet a
prova:
Qu pensa de lEsglsia de Jesucrist?
Jesucrist no cre la instituci eclesial; aquesta instituci tenia
ms de 50000 anys dexistncia sobre la terra, i els grecs la
practicaven de manera corrent en llurs comunitats a efectes
sagrats. Aquest llarg costum eclesial explica la poca dificultat que
Pau trob en el mn hellenstic per a crear les seves Esglsies.
I el Prior s'escandalitz i barr el pas del Sr. Totelmn cap a la
sala de conferncies. Lestudi histric aprofundit del concepte
23 Pgina 45.
Pgina 60

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

dEsglsia, era un menjar massa indigest per a aquell Prior


dogmtic i encarcarat.
Tots tenim una carcassa dogmtica i fantica en el nostre cervell
que no admet retocs. Cada part defensa les altres parts. s la
nostra ideologia, la nostra escala de valors, la nostra
Weltanschauung (visi del mn). I que ning no ens la toqui!
I sense tocar-la, sense cedir en res, volem que algun du baixat
del cel ens arregli els problemes de la vida. Quan un sha ficat en
un carrer sense sortida, en el laberint de la vida, ha de cedir i fer
marxa enrere, desfent al cam fet per encetar-ne un de nou,
altrament no anirem ms enll de donar-nos estultament cops de
cap contra la paret.
En aquest llibre, es tracta de provocar en l'home contemporani
una revoluci mental i moral, un canvi radical de pensaments
ordinaris i de costums inveterats; una fraternitat oberta i activa
entre totes les persones vivents sobre la terra; una autntica
mutaci de la noosfera, segons terminologia teilhardiana; una real
metanoia (conversi mental), segons expressi estimada de la
filosofia clssica i de la teologia paulina; una plenitud evolutiva
del (g)noos, o sigui, segons els grecs, de lesperit de llibertat i
responsabilitat comunitria i personal que eleva el ser vivent,
sempre i arreu, ms enll del seu pur instint carnal, vital, animal,
s a dir, de simple cos animat, de simple conjunt psicosomtic.
La conversi de lhome-objecte, del poble-objecte, en homepersona, en poble-persona, s el leitmotiv de les pgines que
seguiran.
Lhome contemporani no pot defugir, sota pena de destrucci per
la guerra atmica, les realitats experimentals que se li imposen
inexorablement; no pot estar gargaritzant paraules buides dhbils
Pgina 61

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

especialistes goebbelians de la propaganda i publicitat


mentideres, xerrameques venals absorbides per la credulitat
gregria, prostitudes de llur significat evident-intuitiu, originripermanent, conjunt-universal.
El nostre temps viu submergit en un carnaval del llenguatge,
segons el qual, en nom de qualsevol valor, s legtim de dur a
terme all que el nega (Josep Maria Lozano, La pau perptua a
les Malvines. Avui, 22 de maig del 1982).
El pa de cada u de nosaltres s pura qesti material, per el pa
dels altres s una qesti espiritual (Joaquin Ruiz-Gimnez).
L'home contemporani no pot ja adormir-se sobre la mediocritat
satisfeta i legoisme tancat, promotors de degeneraci miserable,
de rebellies i violncies. La guerra comenada mai no se sap com
acabar. Val ms prevenir-la que guanyar-la.
Cal aconseguir que l'home d'avui visqui com a cosa prpia,
perqu realment l's, la riquesa nacional, el benestar comunitari,
simple servei de cadasc, servei realista i actiu, a tots els seus
germans els homes, sense cap excepci ni accepci de persones.
Cal fer, contradictriament, que l'egoisme vital ms elemental
sigui cam obert al canvi de cervell (metanoia) que suggerim; cal
que els interessos propis ms elementals siguin el canal de la total
solidaritat entre tots els homes de la terra... simple qesti de
tcnica social formal! (6)24.
Per si el canvi social que els nostres lectors convenuts i
nosaltres hem de realitzar s una simple qesti de tcnica social
formal, el convenciment previ nostre i dels nostres lectors s una
altra simple qesti de tcnica mental formal: obrir el cap amb
24 Pgina 281.
Pgina 62

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

una destral.
El pensador i novellista William Burroughs en una revista
alternativa de tercer ordre de la qual noms sedit un nmero,
escrivia en un article titulat Revoluci electrnica unes idees que
citem de memria:
Les malalties vriques sn produdes en introduir-se virus en el
cos hum. Els virus sn porcions cromosmiques. Els
cromosomes sn seqncies informatives. La informaci que
introdueix un virus en el nostre cos s diferent de la que tenen els
nostres cromosomes i fan servir per a l'edificaci i funcionament
del nostre cos. La infecci vrica provoca, doncs, un caos d'ordres
i contraordres que fa emmalaltir el cos.
Burroughs diu, a continuaci, que la nostra vida mental tamb
funciona per una mena d'espcies informatives que estructuren el
nostre cervell. Si podem introduir en el cervell seqncies
informatives diferents, la persona canviar d'actitud i de voluntat
sense cap coacci fsica externa.
Ell, molt diablicament, gravava en una cinta magntica un
discurs electoral de Nixon, i en una altra, tota mena de sorolls
estranys gemecs, vmits, raneres d'agonia, pets, etc. captats
dels malalts dun hospital. Aleshores intercalava els sorolls
estranys en els moments ms culminants del discurs de Nixon, la
qual cosa deixava en ridcul tota la perorata. I a continuaci se
n'anava a passejar per Broadway amb el magnetfon a mitja veu
en els moments de mxima circulaci. La semiatenci,
entretallada, dels transents els feia vulnerables a aquell missatge
estrambtic. El resultat, no votaren Nixon.
El canvi de cap porta a canvi de vida. Ac no volem abusar de la
llibertat del ciutad amb aquestes tcniques mentals abusives.
Pgina 63

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Per s que avisem el lector de predisposar-se a deixar-se canviar


peces essencials de la seva estructura mental.
Pau VI deia: Si per portar a cap el desenvolupament es
necessiten tcnics, cada vegada en major quantitat, per a aquest
mateix desenvolupament sn ms necessaris encara pensadors de
reflexi profunda que busquin un humanisme nou, el qual permeti
l'home modern de trobar-se ell mateix, tot assumint els valors
superiors de l'amor, l'amistat, l'oraci i la contemplaci.
Volem encetar, de bell antuvi, una revoluci silenciosa per
indefinidament efica de la ment, sense tocar les estructures
socials establertes, per incompletes que siguin.

Pgina 64

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

Ilustraci 9: Oraci del Parenostre dins l'esglsia de la


comunitat de San Carlos Borromeo de Madrid.
Existeixen comunitats que celebren els seus encontres tal com
feien els primers seguidors de Jesucrist, de forma senzilla,
realitzant alhora activitats d'ajut social i tamb reivindicatives
per afavorir les persones necessitades. A la imatge, cerimnia
d'un bateig el diumenge, 5 de febrer del 2012. Fotografia
gentilesa de Pepe Daz, Enrique de Castro, Javier Baeza i la
Comunitat de San Carlos Borromeo, al barri d'Entrevas de
Madrid.

Pgina 65

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

1.6. CANTAR ALT I JUST.


No homes-objecte, ni pobles-objecte. Volem persones.
Georges Bernanos, gran escriptor francs de dretes, amargat per
la condemna que Pius XI havia fet de l'Action Franaise a la qual
pertanyia, es retir a l'illa de Mallorca i all, en temps de la
Repblica Espanyola, el seu fill, tot seguint la ideologia del pare,
es feu falangista. Per esclat la guerra. Franco sal el juliol de
1936 i Mallorca rest en les seves mans. L'ajuda militar feixista
italiana colloc com a home de mxima influncia a Mallorca el
tristament fams comte Rossi. Bernanos, que se les prometia
felices amb els dretans, en tres mesos de control feixista de
Mallorca qued horroritzat. Vei tantes atrocitats, tortures,
delacions declesistics, assassinats, que fug de Mallorca amb el
seu fill i torn a Frana. All escriv un llibre: Les grands
cimetires sous la lune (1938) que mai Franco no permet d'editar
a l'estat Espanyol25. En el prleg sadrea patticament als bisbes
francesos i els avisa del terrible perill de massificar els pobles.
Diu que en un poble on cada persona individual t la seva
dignitat, on entre el ciutad i l'estat hi ha una mplia gamma
d'associacions intermdies respectades, autnomes, lliures, mai
no shi introduir la barbrie. Per on s'han escombrat tots els
grups orgnics de la societat i no es respecta la persona, tota
hecatombe s possible. Les masses cegues i manipulades sn
volubles i llurs reaccions sn imprevisibles. Bernanos ho visqu
dramticament a Mallorca. Els homes shavien transformat en
objectes, en coses.
La paraula cosa en el llenguatge popular s contrria a la
25 Nota dels editors: L'any 2009 va ser editat en catal (Els grans cementiris
sota la Lluna) per l'editorial La Magrana i en castell (Los grandes
cementerios bajo la Luna) per l'editorial Lumen.
Pgina 66

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

paraula persona. Etimolgicament persona ve del llat. Per


s un adverbi que, adherit a un verb, el qualifica en el sentit
dalt i de just. Sonare s un verb que significa cantar,
fer sonar. Persona s doncs: tot ser capa de cantar alt i just
la seva espontanetat vivent, si sel deixa moure en un clima
comunitari de plenes llibertats concretes i pactades; si sel deixa
aprendre a sentir, a reflexionar, a decidir i a expressar-se, segons
la seva prpia naturalesa i la seva prpia harmonia.
La persona, aix definida, no pot ser subjecte actiu de poder sobre
les altres persones ni esdevenir objecte de poder, exercit sobre
ella, per part daltres persones, sin que s exclusivament
subjecte actiu de pacte (fdus) convingut lliurement
(convencional).
Nosaltres no volem tractes amb homes i pobles-objecte, amb
nmeros destadstica. Volem tractes amb persones.
Qui s persona? Les persones poden sser individuals o
indivisibles i comunitries o divisibles. La fora de les persones
individuals, rau en el fet que constitueixen una sntesi indivisible
i ben cohesionada. Les persones pertorbades, viciades, cremades,
van perdent llur fora personal. La perennitat i la fecunditat de les
persones comunitries rau en llur riquesa i harmonia interior i en
llur divisibilitat espontnia i expansiva. s evident per a tothom
la noci de persona individual, sobretot, per existncia manifesta
del propi cos fsic. En canvi, les persones comunitries, sn
tamb ben reals i concretes, per es fa ms difcil distingir-les i,
com les nacions o les classes oprimides, defensar el seu dret
inalienable a fer pactes socials lliurement. Tanmateix recordem
que el llenguatge popular no t inconvenient de parlar de cossos
socials.
Per a llur identificaci intentem una classificaci actual:
Pgina 67

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

1. Persones primeres i tniques (finalitats gentiques).


1.1. Famlies, comunes familiars.
1.2. Barris, llocs, masies, comunes de vens (el Poble Sec
de Barcelona).
1.3. Municipis, viles, comunes municipals (Manresa).
1.4. Comarques, valls, cantons (el Bergued, la Cerdanya).
1.5. Regions o pasos econmico-ecolgics o geo-tecnodromolgics (Pas Valenci).
1.6. rees dialectals (Catal occidental).
1.7. Nacions o tnies (Naci catalana).
1.8. Internacions o Intertnies (Pobles germnics).
1.9. Unitats geo-estratgiques ben conjuntades (Estats
Units).
1.10. Civilitzacions (el mn rab).
1.11. Intercivilitzacions (el mn islmic).
1.12. Ecumenes o continents (la Mediterrnia, Europa).
1.13. La humanitat sencera.
2. Persones segones i collectives (finalitats selectives
socials).
2.1. Utilitries.
2.1.1. Empreses (annimes, personals, familiars,
cooperatives, etc).
2.1.2. Sindicats.
2.1.3. Gremis.
2.2. Liberals altruistes i desinteressades.
2.2.1. Estratgiques, de comandament (rquiques).
2.2.1.1. Sagrades (esglsies).
2.2.1.2. Profanes.
2.2.1.2.1. De jurisdicci primera (Estats,
Justcies).
2.2.1.2.2. De jurisdicci subordinada a les
anteriors
(exrcits,
policies,
sistemes penitenciaris).
Pgina 68

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

2.2.2. D'acci cvica (anrquiques).


2.2.2.1. Dinstrucci i educaci permanent
(ensenyament, belles arts, mitjans
d'informaci, espectacles i esports,
diversions i vacances).
2.2.2.2. Sanitat, higiene, ecologia, salubritat,
veterinria,
farmcia,
medecina,
hospitalitzaci, assistncia social i ajuda
mtua.
2.2.2.3. Administracions de repbliques i
autonomies locals.
2.3. Persones collectives de carcter mixt (utilitari i
liberal): treballs i serveis pblics.
3. Persones espontnies.
3.1.De carcter permanent: els grans moviments de
progrs humanista: lingstics, culturals, de saviesa,
de venatge i urbanisme, econmics, religiosos,
nacionals, d'edat, de sexe, color, etc.
3.2. De formaci i dissoluci espontnies en funci
d'esdeveniments
tnico-socials:
manifestacions,
concentracions, assemblees, multituds, aplecs, festes
populars, etc.
Les legislacions dels darrers segles d'absolutisme estatista i
burrocrtic han supeditat a l'Estat i a les administracions
estatistes, les altres persones comunitries, tot fent dependre llur
existncia del compliment d'enrevessats requisits legalistes
(permisos, registres, juraments, adhesions). Cal entendre b que
la persona individual o comunitria t existncia per ella mateixa
i no depn de cap despotisme exterior a ella.
Qualsevol sser hum sigui individual, sigui comunitari s

Pgina 69

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

autosingularssim26, que vol dir: essencialment distint de tots els


altres. Aquesta singularitat neix de les arrels ms profundes de
cada sser hum i es manifesta amb espontanetat i amb expansi
de vida prpia. Auto s un prefix grec que significa a partir
d'un mateix i per ell sol.
No respectar aquesta autosingularitat porta a considerar i fer
idntiques les persones. Aquesta pretesa identitat s l'element
fonamental de tota alienaci. En canvi, qualsevol persona, com a
subjecte de pacte lliure que s, s igual a qualsevol altra i s per
aix que totes les persones tenen els mateixos drets. Cap persona
no s ms o menys que una altra. El ms gran crim contra l'esperit
s actuar com si una persona fos ms o menys que una altra, s a
dir, tractar-la com una cosa. Encara que ens costi, cal acceptar
que una persona individual t tan de valor com una persona
comunitria i recprocament. Mai no es podr, en nom de cap
principi, obligar una persona individual a donar la seva vida per
salvar una persona collectiva27.
El confusionisme encara vigent entre igualtat i identitat de les
persones neix de no voler distingir entre quantitat i qualitat. La
quantitat s un concepte inaplicable a les persones.
Aix palesa la vacutat retrica del terme sobirania: estar un
per sobre dels altres. Tota sobirania emmascara una realitat de
poder illegtim i immoral dun sobre els altres, en benefici propi.
Com a exemple, afirmem lautosingularitat irrenunciable dels
Pasos Catalans que els dna el dret radical a la seva
autodeterminaci, a la seva independncia i al ple exercici dels
seus drets a pactar com i amb qualsevol altra naci de la terra. No
reclamem, en canvi, la seva sobirania perqu no ens sentim per
26 Veure glossari al final de l'obra (Volum II, pgina 787).
27 Veure glossari al final de l'obra (Volum II, pgina 861).
Pgina 70

Captol 1. La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la

damunt de ning, com tampoc acceptem de collocar-nos sota de


cap altra naci28.
Aquest llibre va adreat a totes les persones individus, nacions,
etc. de la terra. I els demanem que surtin de la seva subjecci i
del seu provincianisme, de la seva suprbia i del seu
imperialisme, i mostrin al mn amb gosadia i senzillesa qu s
posar-se dempeus i cantar alt i just: sc una persona, som una
naci, etc.

28 Nota dels editors: En arribar la humanitat a la vera maduresa, la vera


llibertat i al respecte entre els pobles, el concepte de sobirania pot
esdevenir vacu i sense sentit. En els darrers anys de la seva vida, en trobarnos lluny d'haver-ho assolit, Llus Maria Xirinacs ho reconsider i feu una
revisi d'aquest concepte. Als Pasos Catalans els calia, encara, reafirmar-se
com a subjecte collectiu. Vegeu Acte de Sobirania al volum II, pgina 906.
Pgina 71

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 10: Sessi constitutiva de l'Assemblea Nacional


Catalana (ANC).
El dissabte 10 de mar del 2012, al Palau Sant Jordi de
Barcelona, es va constituir l'Assemblea Nacional Catalana
(ANC) amb la voluntat d'aconseguir que la naci catalana
esdevingui un estat independent, tractant-se d'igual a igual amb
les altres nacions del continent. Llus Maria Xirinacs va ser un
gran defensor de la continuaci de la primera Assemblea de
Catalunya i el projecte de l'ANC comparteix aquest objectiu
com de llibertat. Fotografia d'un moment d'aquest acte
constituent, amb l'actriu Carme Sansa adreant-se als
assistents. Imatge gentilesa del fotgraf Llus Brunet, Dolors
Marn, Odette Vias, Carme Sansa i l'Assemblea Nacional
Catalana (ANC).

Pgina 72

Captol 2. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a consumir

CAPTOL SEGON. HI HA DINERS PER A TOTHOM! PER A


PRODUIR I PER A CONSUMIR.
DINER PER A TOTHOM!
1. Sense cap inflaci ni deflaci monetria, simplement per
l'economia de mercat i societat.
2. Sense cap poder institucionalitzat ni violncia opressiva,
provocativa, subversiva, repressiva simplement per
l'ennobliment radical i total de l'autoritat protectora de la
comunitat sencera i de la llibertat concreta de tots els seus
membres,
3. Sense cap perill per a la societat establerta ni per a les classes
dirigents actuals en tant quant professen honradesa i bona fe
simplement per la protecci concreta i efica de la creativitat
llibertria, personalitzadora, responsable, indefinidament
fecunda en tots sentits, referent a tot tipus de riqueses
humanistes en el respecte de l'altre ms radical.

LA FAULA DEL MARCI.


Un marci visitava, a vol d'ocell, la terra, durant els 4300 darrers
anys d'histria civilitzada i enviava lletres terrcoles als seus
amics de Mart, a lexemple de Montesquieu. Els explicava aix
els efectes de la inflaci monetria entre els homes: Tots els
animals humans n'estaven i n'estan empestats, molts d'ells n'han
mort i n'estan morint. Ms per fam provocada per la inflaci i
pels falsos remeis de la violncia estpida, que no pas de malaltia
causada per microbi real.
Pgina 75

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

2.1. SER UN DELS RESULTATS DEL SISTEMA GENERAL.


Un dels resultats ms espectaculars. La primera part del misteris
informe del banquer Finaly deia que no hi havia prou or al mn
per pagar les enormes despeses de la Primera Guerra Mundial.
Les reserves noms permetrien tres mesos de guerra. I
recomanava la llibertat d'emetre ms paper moneda, que el que
permetia la quantitat d'or que hi havia als soterranis dels bancs.
Calia, doncs, desvincular el paper moneda de l'or. I aix es feu, en
la prctica diria, en l'interior dels estats: la moneda nacional es
desvincula de l'or, mentre que els paraments internacionals, entre
estats, continuaven segons els costums anteriors de la
convertibilitat.
Recordem que aquest sistema anterior a 1914 consisteix en qu el
bitllet de banc s convertible en or, s a dir, es pot canviar pel
seu valor en or en qualsevol moment o en qualsevol pas. Aix
suposa que hi ha d'haver una determinada relaci (ratio) entre
la quantitat de bitllets de banc emesos per un estat i les seves
reserves d'or: la quantitat de bitllets depn de, i est limitada per,
la quantitat d'or. Com es pot comprendre, aix posa lmits al
desenvolupament de l'economia.
A partir de 191429, per, els progressos tecnolgics-productius,
les exigncies blliques i inversives en indstries de guerra i el
consum de la gent, fan que es necessitin unes quantitats de
moneda tan enormes que no hi ha ratio possible entre elles i les
29 Nota dels editors: Fcticament i d'amagat des del 1914, oficialment des del
1971.
Pgina 76

Captol 2. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a consumir

reserves d'or, que sn escasses. Els estats belligerants, doncs,


abandonen la convertibilitat de les seves monedes i emeten
bitllets de banc de circulaci forosa, en els quals encara hi ha
escrit el comproms legal de convertibilitat en or: El banc tal,
pagar al portador la quantitat de tantes unitats monetries (en or
o en plata), per aquest comproms no s'aplica, perqu, no hi ha
prou or per recolzar tants bitllets.
Grcies a l'augment imparable de paper-moneda, els estats
activaren el comer, la producci i el consum, per es
desenvolupa tamb la terrible plaga de la inflaci.
Aquesta mateixa histria de desvinculaci de l'or es repet el
1971, per a nivell internacional. Efectivament, desprs de la
Segona Guerra Mundial i davant el caos en el comer
internacional que suposava la inconvertibilitat de les monedes
nacionals, es reuniren a Bretton Woods (EUA), el juliol de 1944,
els representants de quaranta-quatre estats per posar-se d'acord en
un nou sistema monetari que racionalitzs el comer
internacional. L'acord a qu s'arrib, respecte del nostre tema, fou
que s'acceptaria com a divisa internacional, a ms a ms de lor
(que era escs en tots els Estats i resultava doncs insuficient al
comer internacional), el dlar EUA, subjecte al gold standard
(s a dir, convertible en or). I aix perqu els Estats Units
estaven, en primer lloc, recolzats per la seva gran producci
agrcola industrial, la seva potncia comercial, bancria i
financera; i, en segon lloc, estaven en possessi dels 2/3 d'or
internacional, per tant, el dlar mantenia, tericament, la
convertibilitat.
El Sistema instaurat a Bretton Woods, anomenat Gold-exchangestadard, vol representar, en el nivell internacional, un retorn
teric al patr or, per ben aviat es pogu comprovar que aix no
podia ser: l'emissi de dlars, del qual tots els estats estaven
Pgina 77

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

assedegats, es dispar; inundaren el mn sencer i superaren la


cobertura en or dels Estats Units.
Desprs de moltes sotragades, vingu el pegat dels Eurodlars i
lagost de 1971 tingu lloc la crisi definitiva: Nixon declar que
se suspenia la convertibilitat del dlar en or.
S, ha augmentat el diner circulant, per no s per a tothom ni pot
evitar els terribles processos crtics: inflaci alegre disbauxada i
deflaci cruel correctora a qu es veu sotms actualment el
sistema imperant. Pensi's en la crisi de l'any 1929 i en la llarga
crisi que patim en els darrers anys.
El segon punt de l'informe Finaly suggeria la racionalitzaci de la
moneda de la qual parlarem al captol 6 30. No fou acceptat pels
grans financers, tot i que era la vareta mgica per sortir d'aquest
cercle vicis. Haurien perdut la possibilitat de jugar a la
plutarquia.
Per hi ha diners per a tothom i l'equip que presenta aquest llibre
volem demostrar-ho en aquestes pgines. Amb els recursos
acumulats d'imaginaci intelligent de la nostra multimillenria
civilitzaci, avui dia s tcnicament possible que hi hagi DINER PER
A TOTHOM. I tamb es pot afirmar, sorprenentment, segons els
experts de lInforme Finaly i segons els nostres propis estudis del
Sistema General, que dhuc els banquers internacionals i les
classes poderoses poden guanyar ms diners que no pas ara
(2.4)31.
Hi ha diners per a tothom si aquest gran paraltic, que s
l'economia actual, que cal anomenar anti-economia, s'aixeca
30 Pgina 281.
31 Pgina 89.
Pgina 78

Captol 2. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a consumir

i es posa a caminar. L'economia actual, prengui el model que


prengui, est estrangulada. Michele Salvati, economista i
professor de la Universitat de Mdena, don unes conferncies a
la Universitat Barcelonina de Bellaterra sobre Poltiques
econmiques neo-liberals i neo-corporativistes, Entrevistat per J.
Perramon en el diari Avui (14 de mar del 1982, pgina 3),
descriu el neo-liberalisme econmic (EUA, Gran Bretanya, Xile,
etc.) a base de llibertat de mercat, de producci, de treball i
restricci monetria; descriu el neocorporativisme econmic
(ustria, Sucia, Noruega, R. F. Alemanya, etc.) com a ms lliure
monetriament, per lligat en la producci pel pacte social entre
patrons, obrers i estat. En els pasos de l'Est, podem trobar molts
milionaris monetaris que no poden comprar lliurement. s
l'extrem contrari del liberalisme.
Ms endavant veurem com es pot treure el dogal a leconomia
actual estrangulada per la falta de llibertat de mercat o per la falta
de poder de compra. El paraltic recuperar la salut i la
revitalitzaci econmica produir diners per a tothom.

2.2. CRDIT PRODUCTIU.


Hi ha diner per a tothom... per a produir i per a consumir. El
poble senzill vol mantega. Per calen vaques que la produeixin i
cal diner per obtenir i tenir cura de les vaques. Volem ous dor
per ens cal vetllar la gallina dels ous d'or. Cal vetllar la
producci que fa possible el consum. I el crdit s el diner
disponible per a augmentar i millorar la producci.
Hi ha diner creditici a inters, per tal que els homes d'empresa
Pgina 79

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

puguin invertir:
a) De cara a un constant augment de la producci de qualitat
i amb el respecte degut a les exigncies ecolgiques
(economia ecolgica).
b) Sense altre lmit que l'existncia real, en el mercat de bns
de producci i tecnologia, dels instruments, maquinria,
etc., cada dia ms revolucionaris en vista a una
progressiva automatitzaci.
El 1945, a la fi de la guerra contra el Jap, Mac Arthur impos als
japonesos unes condicions draconianes que condemnaven
prcticament la poblaci a l'atur fors i a la fam, per manca del
temps necessari per la reconversi de les indstries blliques a
indstries de pau, i per la impossibilitat de crear immediatament
llocs de treball per als desmilitaritzats. Segons les nostres
referncies, davant d'aquesta situaci es van reunir els dos
samurais que de fet dominaven la major concentraci de
negocis bancaris del pas. El banquer majoritari tingu el gest
patritic d'associar l'immediat banquer seguidor i competidor
seu a l'esfor que volia posar en marxa. El banquer minoritari
tamb va tenir el patriotisme de no malfiar-se, en principi, del
seu poders contrincant de sempre.
Tots dos estudiaren la situaci creada i arribaren a una soluci
que no disminua, ans augmentaria, el volum dels seus negocis, i
resoldria lamenaa de fallida nacional. Tenia linconvenient que
posaria en evidncia el mecanisme confusionari, confusi de
crdits nacionals amb prstecs bancaris, que des de temps antics
(5000 a 6000 anys) i fins aleshores, havia estat el Guanya-pa
secret de banquers com ho segu essent i, ho s encara, de tots els
altres banquers del mn. Calia mantenir la prctica corrent dels
banquers: fer negocis a curtssim termini, al dia, a lhora. El
banquer corrent noms mira de fer prstecs que li rendeixin de
Pgina 80

Captol 2. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a consumir

pressa. dhuc juga amb les diferncies horries del tancament de


les diferents Borses escampades per la geografia de la Terra. Els
electrons i les ones electromagntiques viatgen molt ms de
pressa que no la Terra gira sobre s mateixa. Una ordre telegrfica
de venda de valors a Honk-Kong i de compra en Londres dna
llargs beneficis al banquer amatent. Per els dos primers banquers
japonesos, el 1945 inauguraren un joc ms divertit: la invenci
del diner-creditici. El primer banquer sugger al segon d'assumir,
direm, la responsabilitat nacional o imperial d'un Hiro-Hito.
Pactaren tots dos de concedir crdits comunitaris als candidats
empresaris sortits de l'exrcit desmilitaritzat. Crdits poltics.
Fou normal, a partir d'aleshores, el crdit sense garantia, sense
termini de cancellaci, i a un inters doble de l'inters lliure de
mercat de capitals. L'empresari era vigilat per tcnics imposats
pels grans banquers. Per, si era aprovat el seu projecte,
disposava de tots els diners necessaris per al temps que volgus.
Ell era el primer interessat en tornar els diners quan ms aviat
millor, per l'alta cotitzaci del preu del diner. Per no estava
ofegat per terminis de devoluci. Aquesta simple prctica explica
en bona part el miracle econmic japons. Tota la naci, amb la
seva solvncia, era al darrere dels empresaris japonesos
responsables del rellanament de la producci.
La invenci de diner creditici, sense sentit de responsabilitat,
produeix el desastre econmic. Per s altament econmica i
assenyada la invenci de diners fonamentada en la necessitat vital
que t el cos social d'una major introducci, la qual noms esdev
possible, a partir d'aquesta mateixa invenci de diner creditici i
fonamentada, tamb, en la sobreproducci de mercaderies que no
pot comprar el cos social per manca de diner privat.
Diners per a tothom! Diners per a tothom que vulgui invertir en
producci: crdits a la producci.
Pgina 81

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

La paraula crdit s'usa confusionriament. Cal aclarir-la. Des


del punt de vista etimolgic, la paraula crdit, d's comptable,
ve del verb creure. Significa confiana. s objectiu nostre de
separar verticalment els conceptes que volem unvocs de
prstec bancari privat i de crdit econmic comunitari
solvent, aix s, basat en la capacitat tcnica, productiva,
rendible, dun empresari establert o dun candidat a empresari.
Aquesta separaci tcnica, mantinguda sistemticament, sha fet
al Jap i li ha donat la victria en el mercat mundial. s tot un
signe!
Els banquers de les altres grans potncies occidentals, o de l'est,
no han volgut seguir l'exemple i aix caminen submergits en la
ms absurda crisi anti-econmica de la histria.
El Prstec bancari es fa amb estalvis capitals privats solvents,
patents, reals i suats. El prestatari (qui rep el prstec) s'obliga, per
contracte molt precs, a la devoluci de capital i interessos a data
fixa, generalment, a curt termini. Per a la concessi de prstecs el
prestamista (qui fa el prstec) demana una garantia, generalment
en bns immobles, superior a la suma prestada.
El crdit comunitari es fa mitjanant la confiana que el
creditor (qui fa el crdit), encarregat per la comunitat de repartir
la capacitat creditcia de l'Estat (en el sentit ample de tota la
comunitat eco-poltica), diposita en la capacitat tcnica,
productiva i rendible de l'empresari acreditat (que rep el crdit),
per a transformar recursos inversius inventats en mercaderies
necessries al mercat lliure (mercaderies lliurement demanades).
El crdit comunitari inversiu s concedit:
1. Desprs d'un estudi tcnic seris de les inversions
projectades per l'empresari o candidat a empresari,
Pgina 82

Captol 2. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a consumir

2.
3.
4.
5.

6.
7.

tcnicament capacitat a judici responsable del banc


creditor, amb l'estudi adjunt del mercat del sector afectat.
Exempt d'interessos durant els tres primers anys o ms,
si cal desprs de la concessi, perode necessari per
posar en marxa una inversi racionalment rendible,
Exempt de garantia en valors mobiliaris o immobiliaris,
Controlat per un co-gerent nomenat pel banc en lempresa
acreditada, durant tot el temps de durada del crdit,
Obliga l'empresa creditada a pagar al banc creditor un
inters doble de lliure inters bancari:
5.1. L'inters simple s per pagar els serveis del banc
creditor, encarregat per la comunitat poltica per a la
concessi d'aquests crdits,
5.2. L'altre inters simple s perqu amb ell la comunitat
poltica augmenti la seva tresoreria especialitzada en
vista a la nacionalitzaci dalgun b utilitari, fins ara
de propietat privada, i que es vol convertir en tilcomunitari per a tots els habitants o possedors del
pas.
Mentre l'empresa acreditada vagi pagant l'inters doble i
la seva gerncia accepti la intervenci de la co-gerncia
bancria, no hi ha data fixa per a la devoluci del crdit.
L'empresa retornar el crdit quan a ella lliurement li
convingui, desprs d'un estudi seris de la seva
potencialitat; la devoluci la deslliura de l'inters doble i
de la cogerncia bancria.

Aquest mecanisme diferenciador de prstec bancari i crdit


comunitari no ha estat imitat ni per la Uni Sovitica ni pels
Estats Units d'Amrica. I encara menys encara pels seus satllits
i colnies.
La realitat japonesa ha depassat les expectatives dels dos vells
Samurais banquers. Alg haur d'explicar perqu. Aquells dos
Pgina 83

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

patriotes exemplars van morir. I ning no en parla. El banquer


intelligent s modest i sestima ms leficcia que la publicitat, la
realitat que la propaganda. Marx lloava el dinamisme de la banca
anglesa del seu temps. Ara cal lloar el dinamisme de la banca
japonesa.
Creiem que si els banquers d'altres pasos no han volgut imitar
lexemple de la revolucionria banca japonesa s perqu aquest
exemple mostra a les classes el mecanisme dinvenci de diner
creditici que el banquer tradicional t molt d'inters que els seus
clients confonguin amb el prstec bancari pur i simple.
Prstec bancari: es fonamenta en lexistncia real i concreta de
capitals-reals i concrets (sempre difcils d'estalviar).
Crdit comunitari: es fonamenta en la necessitat d'inventar
capitals segons la capacitat comunitria de sobreproducci de
bns utilitaris de producci. (Solvncia comunitria).
En acabar aquest pargraf ens agrada de fer una crida molt seriosa
a totes les persones responsables. Si no es produeix no es pot
consumir, ni es pot ser lliure, ni es pot viure. Cal que els
treballadors se sentin responsabilitzats en la producci. Cal que
els empresaris aprecin la nostra preocupaci per ajudar a llur
tasca, que s fonamental en la societat, i facin costat a una
iniciativa viable i, com hem vist, parcialment experimentada amb
xit, al Jap, que requereix lajuda de tots. La crida sestn
especialment als banquers ms responsables de tot el mn.
Existeixen solucions per transformar lera de la fam en lera de
labundncia.

Pgina 84

Captol 2. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a consumir

2.3. FINANCES CONSUMPTIVES.


Diners per a tothom! Per a produir, per tamb per a consumir:
per viure, per sser lliure, per sser feli, per crear (9)32.
Ls sociolingstic de la paraula finances, avui dia s molt
ampli. Es refereix als recursos econmics per tirar endavant
qualsevol mena d'empresa. Ac emprarem la paraula finances
en un sentit restringit estricte.
Les antigues llenges catalana, occitana i francesa empren els
verbs finar, finer, que provenen del llat finire en el sentit
de terminar, acabar, finir i concloure. Dac i mitjanant
diner comunitriament solvent, neix el sentit de pagar una suma
de diner per acabar el cicle de la producci en el cicle del
consum. Del participi del present finant surt finances.
Hom explica que hi havia crisi de sobreproducci i de subvenda
(stocks no venuts) en la indstria manufacturera de sabates de
luxe duna petita ciutat de l'le de France. Els notables de la ciutat
anaren a visitar el rei amb la confiana, quasi sacral i mstica,
daquells temps. Li confiaren el desig de soluci de llur
problema, de l'atur fors del personal obrer i de la falta de
numerari en les seves petites empreses artesanals. El rei se'ls
escolt amb molta atenci i els promet la soluci a curt termini.
Aquella bona gent retorn a casa, plena de confiana, segura del
poder taumatrgic del rei.
Ell pos fil a l'agulla. Crid el gran argenter i li orden de
preparar-ho tot per al trasllat de la Cort al Castell reial de la
32 Volum II, pgina 718.
Pgina 85

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

ciutat. Tamb li man de convocar totes les famlies nobles del


reialme, per tal que plantessin amb tota llur casa les seves
tendes ms fastuoses en la gran esplanada de torneig de la
mateixa ciutat, fora muralles. Les famlies nobles en necessitat
serien ajudades pel rei amb tota discreci.
Dies desprs, els habitants de la petita ciutat manufacturera
veieren, amb admiraci, arribar la Cort reial al castell
convenientment arreglat pels obrers en atur. I, a poc a poc, anaren
arribant tamb moltes i de molt lluny, les nobles famlies fidels al
rei que anaven installant llurs tendes de torneig o de luxe, en la
gran esplanada, davant les muralles de la ciutat.
Quan tot estigu a punt i els nobles hagueren presentat
l'homenatge al rei, aquest fu proclamar que cada nit hi hauria, al
castell-palau reial, un gran banquet per a tots els nobles amb llurs
dames, seguit d'una gran festa i un gran ball on eren, a ms a ms,
convidats els joves hereus i pubilles de les cases feudals. L'nica
condici per a assistir a aquestes festivitats reials era que tots,
nobles i dames, damiselles i donzells, portessin, cada vespre, un
parell de sabates diferent dels dies anteriors. El gran argenter i els
seus comptables de confiana eren els encarregats de controlar el
compliment del detall vestimentari. No cal dir la gran vergonya
de qui era refusat per incompliment a l'entrada del castell.
Fou la soluci. El fet report la riquesa financera a la petita vila
de sabates. Aquest sembla ser l'origen del mot finances.

Pgina 86

Captol 2. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a consumir

Producci socialment finita.Finances


consumptives
comunitriament
solvents,
complementries del poder de
compra privat.

Aix ho explicava un gran banquer, el qual, ensems, insistia amb


ironia i escepticisme, tan cnics com adequats a la histria, que
tota la gent, de l'hampa oficial i oficiosa, havien lluitat
constantment perqu el terme tcnic-sistemtic de finances
signifiqus qualsevol confusionisme deliberat, barreja del sentit
d'origen, dels impostos cruels, dels grans negocis bruts, de la
compra de crrecs i influncies, del bandidatge de grans camins,
de fronteres i duanes, prstecs bancaris ms o menys misteriosos
per falta de garanties reals etc. Froissart33 en parla bellament...,
afegia aquell banquer amb un somriure. Aquest s el gran laberint
que cal desenredar. Les finances, tan confusionriament enteses,
han estat, fins ara, la part ms plena dincgnites daquesta tan
admirable pseudo-cincia, anomenada economia poltica, tan a la
moda occidental com a la moda sovitica, maoista o titista.
Ara, de les finances en volem fer un uniconcepte unvoc34. La
prctica, en el parlar popular diari, anir dient si hem encertat.
Diner financer per a Tothom! I diner gratut: la repartidora (8.5,
33 Jean Froissart (c. 1337-c. 1405) Historiador i poeta francs. Escriv, a ms
de poemes, Chroniques (1371-1400), obra a la qual consagr la seva vida i
que explica les guerres europees i el seu pas d'anglfil a francfil.
Exposades a la manera de faules, malgrat llur partidisme i algunes
inexactituds, reflecteixen amb agilitat l'esperit de l'poca d'aquest curis
capell-burgs-cortes.
34 Vegeu, dins el glossari, el terme Financer, volum II, pgina 833, i el
terme Finances consumptives, en el volum II, pgina 833.
Pgina 87

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.4)35!
a) Finances vitals i culturals per a tots aquells que necessiten
protecci social segons llurs necessitats vitals i culturals.
Marginats de tota classe, i per la ra que sigui, en
qualsevol grau, des de qualsevol temps i durant tot
el temps que calgui per a llur cabal integraci
social.
Nadons, nens, adolescents, mares de famlia,
gestants, etc.
Famlies i persones sense habitatge decent.
Malalts, accidentats, invlids, incapacitats, en el
grau que sigui, a partir de la declaraci mdica de
llur estat i durant tot el temps medicalment i
educacionalment necessari.
Gent sense feina o sense professi tecnolgicament
actualitzada.
Professionals utilitaris en lluita civilitzada (vaga
lock-out dempresa), contra llurs empresaris.
Jubilats, en general, gent d'edat sense recursos pels
motius que sigui i fins a l'ltim moment.
Famlies en les quals s'ha produt alguna defunci.
Vctimes de catstrofes.
etc.
b) Finances liberals per als professionals i per a les
institucions liberals, de vocaci, sempre proclamada
altruista i desinteressada en favor del propi poble i en
favor de tots els pobles de la terra, segons llurs mrits
socials.
Metges i sanitaris.
Mestres.
35 Vegeu 8.5 al volum II, pgina 629, i 8.4 al volum II, pgina 596.
Pgina 88

Captol 2. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a consumir

Sindicalistes.
Poltics.
Religiosos.
Empleats, administratius a tots els nivells.
Militars, bombers, policies,
Transports pblics.
etc.

2.4. ELS RICS SERAN MS RICS.


La segona conclusi de la llibreta amagada del banquer Finaly ja
ho deia: Si el paper-moneda, desvinculat de l'or, era
racionalitzat, els banquers internacionals i els responsables de les
classes poderoses, segons els experts, guanyarien ms diners que
no pas si es mantenia el signe monetari uniforme i estpid vigent
fins avui.
No es tracta aqu dexplicar detalladament com es far. s una
conclusi fcilment deduble dels captols que seguiran.
Tanmateix cal dir que, en el futur, la humanitat canviar tant de
perspectiva, que trobar la seva felicitat ms enll del fetitxisme i
la idolatria dels diners. Ens alliberarem de l'obsessi dinerria, de
la por que ens falti aquest b escs imprescindible. El Sistema
actual est basat en l'enveja dels rics, dels que tenen diners, per
part dels que no en tenen. En la versi capitalista, cada gos s
posat a la carrera, individualment, per arribar a la riquesa
escassa. En la versi socialista, es reparteix la riquesa escassa
per la fora i toca a cada pobre passar de 2a a 1a categoria de
pobresa.
Pgina 89

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

En el pargraf 3.2 parlarem dels pobres 36. Ac deixem que els rics
es facin ms rics. Aturem-nos, i no ens deixem endur per la cursa
folla individual o collectiva per atrapar la loteria de la riquesa
escassa.
En la dedicatria d'aquest llibre diem Paraltic, si vols, aixecat
i camina. Aquesta frase no va noms dedicada al pobre. Va
dedicada al ric. I va dedicada a la societat conjunta. Ara tenim
una societat paraltica, el rendiment econmic de la qual s nfim.
Veurem en el captol 4 que des que existeix l'home sobre la terra
ha acabat potencialment l'era de la fam en el mn 37. Per qu,
doncs, des de fa ms de quatre mil anys, patim aquesta realitat
de la riquesa escassa?
Potencialment vivim en l'era de l'abundncia. Les misries del
nostre mn neden en un mar subjacent d'abundncia que encara
no acabem de saber aprofitar i que, sovint, destrum per causa de
la nostra inpcia.
Primerament cal dir, contra prejudicis molt arrelats, que perqu
augmenti la producci necessria per esborrar la fam, la misria,
cal permetre que es faci ms i ms ric, aquell que produeix bns
utilitaris, aix s, objectes materials, plantes i animals, i serveis
necessaris per a la vida material de lhome sobre la terra. Com el
comer, la banca, el transport. En canvi, cal que els vocacionals
que treballen, no sobre les coses utilitries, sin sobre lhome
esperit vivent i lliure, s a dir, els professionals liberals (metges,
mestres, sacerdots, poltics, artistes, etc.) cessin en lescandals
afany d'enriquir-se a costa dels homes. Llur feina, en el fons
altruista i desinteressada, cal que sigui pagada per la comunitat.
Ells no podran fer negocis. Per els negociants no podran fer
36 Pgina 102.
37 Pgina 202.
Pgina 90

Captol 2. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a consumir

poltica, fer medicina, fer sacerdoci, etc. Aix ho volia Plat. I aix
ho temia el banquer Finaly. Recordem la conclusi de la llibreta
amagada: de diner ja en tenim prou i la moneda irracional
permet el joc (brut) de la plutarquia mundial.
Demanem al valent lector d'aquestes ratlles que entengui que, el
gran mal no rau en que el ric sigui ms ric, sin en que el ms ric
mani sobre tot el mn, en comptes de manar el representant triat
pel poble. De com evitar la plutarquia, en parlarem ms endavant
(captol 6)38.
Per el ric podr ser ms ric. La manca de poder de compra actual
fa que molts empresaris no puguin vendre o hagin de malvendre
llur producci. Mentre hi hagi productes socialment tils, en el
Sistema General caldr que hi hagi diners per a adquirir-los. La
manca de crdits en bones condicions ofega l'economia de moltes
empreses actuals. Ja hem vist (2.2) 39 que hi haur possibilitat de
prstecs bancaris, i de crdits comunitaris per a tothom que
vulgui invertir racionalment en producci. Seran promoguts el
treball, l'estalvi, l'empresa i l'invent, els quatre factors de
producci40. Cal establir, no preus mxims, sin preus mnims de
venda, per protegir els agricultors, els ramaders, els pescadors, els
fabricants, els transportistes, els comerciants. Veurem,
meravellats, com els impostos es van reduint fins a desaparixer
(captol 8),41 aix com la crrega sobre lempresari o el treballador
dels costos de la seguretat social. La constituci 42 comptableinformtica racional alliberar les empreses de gestions,
assessories fiscals, etc. Ladministraci de lEstat en la forma
burocrtica actual desapareixer.
38
39
40
41
42

Pgina 281.
Pgina 79.
Vegeu taula al Volum II, pgina 598.
Volum II, pgina 615.
Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat un interrogant en aquest text.
Pgina 91

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Com es far tot aix? s un sopar de duro? (3.2)43.

2.5. PROVERBI XINS.


En els segles XVII-XVIII, els jesutes missioners trobaren, a la
Xina, antics semites completament xinitzats que s'ocupaven en
aquell gran pas de diners i banca. Aquests semites havien arribat
a la Xina per l'sia central, qui sap quan, a travs de caravanes, i
van introduir en temps molt antic, la moneda comptable a la Xina
sota la forma molt evolucionada de paper-moneda.
Ms tard els xinesos van passar del paper-moneda comptable
abstracte a la idolatria dels metalls preciosos monetitzats. Aix
fou causa que el comer caigus en lescassetat i carestia del
diner.
Un filsof xins
experimental:

emet

el

segent

axioma,

Quan en un pas
s ms difcil vendre que produir
i ms difcil cobrar que vendre
aquest pas camina cap a la seva mort.

43 Pgina 102.
Pgina 92

purament

Captol 3. D'on surten els calers?

CAPTOL TERCER. D'ON SORTIRAN ELS CALERS?


Aquesta s la qesti.

3.1. JA ARA S POSSIBLE, FER-NE LA PROVA?


Com a exercici acadmic del que estem dient, podrem intentar
respondre a aquesta pregunta.
Fra possible d'establir ja ara, en 1982, sense cap reforma ni
revoluci prvies, un subsidi permanent d'atur de quantitat igual a
la del salari mnim interprofessional i extensible a tot ciutad
major de 60 anys, que no percebs entrades superiors o iguals al
salari mnim, prescindint de si havien treballat o no per compte
daltres?
3.1.1. Les crisis antieconmiques persegueixen la rarefacci
artificiosa dels bns mercantils a travs de:
a) La disminuci de la clientela popular, la ms nombrosa i
solvent, per l'amenaa i la trgica realitat de l'atur fors
dels assalariats.
b) La conseqent propaganda a favor d'un estalvi previsor
estrnyer-se el cintur, que minva encara ms el nivell
mnim dels ms pobres i permet de sostreure al mercat de
consum un diner a totes llums ben solvent.
Aquest procediment tan senzill permet que les crisis
antieconmiques, cnicament, facilitin la perpetuaci de tirania i
despotisme del poder illegtim i antipoltic installat sobre les
Pgina 95

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

persones.
Aquest s un mecanisme, conegut fa molt de temps, i que practica
assduament la genteta enfilada al poder, cada vegada que una
prosperitat econmica, massa prolongada segons ells, dna
coratge al poble per a rebellar-se, amb un mnim d'intelligncia i
de mitjans prctics i superant la ingenutat prpia, contra
l'immobilisme legalista, oposat a les nsies nacionals i naturals de
millora social.
Una vegada ben aposentada la crisi, els distingits savis de torn
al servei incondicional del poder, expliquen amb sofisme, que en
diuen arguments, que es tracta d'un fenomen natural, com els
terratrmols i les inundacions. Recordem la sequera de les vaques
primes de Josep d'Egipte.
Els savis diuen que s impossible destablir uns subsidis d'atur
fors i jubilaci per a tothom, sense estudis previs molt llargs, i
el dificilssim establiment previ de nous impostos, sota forma de
crregues empresarials a favor duns enormes organismes
burocrtics especialitzats. I afegeixen que aquest nou impost
sobre la producci encara augmentaria la crisi inflacionista dels
preus, avui dia tan intelligentment concomitant, per complot
perfecte, amb qualsevol crisi de mercat. El mateix argument
permet de congelar els sous dels ms mal pagats, amb
l'aplaudiment unnime de les persones de seny.

Pgina 96

Captol 3. D'on surten els calers?

Cal recordar alt i just que tot illegtim poder sobre les
persones sorgeix, sempre i en tot lloc, de lescassedat de
recursos i que el millor sistema per a provocar escassetats
subterrnies, deslleials i artificioses de recursos i crisis
antieconmiques consegents s el diner annim i, per tant,
indocumentable i indocumentat, forosament antianaltic i
antiestadstic, omnicorromput i omnicorruptor que ara frum.
3.1.2. Suposem un pas en el qual el salari mnim
interprofessional legislat s lequivalent a 1.000 pessetes44 diries,
un cens de 3.000.000 d'aturats i persones de ms de 60 anys que
no cobren jubilaci o la cobren inferior a les 1.000 pessetes
diries, i un producte nacional brut de quinze bilions de pessetes
anuals, segons comptabilitat oficial.
Per una llei s'escau el salari mnim de 1.000 pessetes diries a un
salari social financer d'atur fors i jubilaci.
1.000 pts/d x 365 d/any = 365.000 pts/any (aturat o jubilat)
1.000 pts/d x 3.000.000 aturats i jubilats = 3.000.000.000 pts/d
3.000 Mpts/d x 365 d/any = 1.095.000 Mpts/any
1.095.000 Mpts/any / 15.000.000 Mpts/any (PNB) = 7,3 %.
Parem esment en dos fets:
1r. Leconomia real s molt ms gran que leconomia oficial;
per l'aportaci no comptabilitzada de l'economia
44 La pesseta s una paraula d'origen catal que ve de pea, nom amb que
es coneixien algunes peces de plata al segle XV. Fou moneda de curs legal
a l'Estat espanyol i tamb a Andorra, aqu juntament amb el franc francs,
fins la seva desaparici l'1 de mar del 2002, quan va ser substituda per
l'euro, al canvi de 166,386 pessetes per un euro. Font: Wikipdia.
Pgina 97

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

submergida.
2n. L'augment del poder de compra de les classes ms pobres i
marginades del pas dinamitaria tota l'economia, en la
proporci en que servir per a compres de consum; si la
totalitat dels salaris socials financers s dedicada al consum
aix suposa un increment anual de productivitat bruta pel valor
equivalent al 7,3 %. Cal doncs evitar de fer agafar por per
l'esdevenidor als beneficiaris, por que porta a l'estalvi i, doncs,
a la privatitzaci dels Salaris Socials Financers, en mans dels
banquers de mentalitat antieconmica.
D'aquests dos fets es dedueix que aquest augment de cost s
perfectament digerible per l'economia nacional.
3.1.3. Cal doncs inventar els recursos monetaris-financers
necessaris avalats per la utilitat previsible que se'n derivar a base
de diner manllevat al tresor pel banc central de l'Estat.
El pagament diari, per a evitar que els banquers malversin, es far
en compte corrent o llibreta d'estalvi a cada interessat per mitj de
les Caixes d'Estalvis del pas, cada interessat, pot escollir la Caixa
que ms li convingui, on obrir compte corrent o llibreta, si
encara no en t.
La confederaci de Caixes, a travs de la xarxa de tele-electrnica
centralitzar diriament les inscripcions i en demanar el muntant
al Banc central de l'Estat.
La llei tindr una duraci experimental de dos anys a fi de
constatar-ne prcticament els resultats en la comptabilitat general
del pas. Aix s prudncia.
L'xit s gaireb segur si es troba un mecanisme, a travs de la
Confederaci de les Caixes d'Estalvi, perqu un eventual estalvi,
Pgina 98

Captol 3. D'on surten els calers?

practicat pels beneficiaris sobre llurs Salaris Socials Financers, no


pugui sser privatitzat per banquers de mentalitat antieconmica,
sin que, molt al contrari, quedi com un b nacional comunitari
per a servir exclusivament i potenciar leconomia de mercat.
3.1.4. Podem endevinar que aquesta experimentaci no arrunar
ni l'estat ni el pas, durant els dos anys previstos. I menys encara,
el Banc Central del pas hipottic. Aquests bancs, en els nostres
temps, molt sovint es veuen obligats a enfrontar-se amb
problemes molt ms greus per motius molt ms frvols.
Aquest text legal dna una base prctica per a simplificar la vida
de les empreses. Aquestes podran aix contractar i descontractar
amb ms llibertat llurs collaboradors en funci del mercat real.
La flexibilitat que se'n deriva, radicalment oposada als
immobilismes actuals, mitificats, els permetr d'esdevenir
rpidament rendibles i d'augmentar llur producci sense
entrebancs. Tamb permetr de pagar salari mnims superiors en
dues o tres vegades el Salari Social Financer de 1.000 pts diries.
Per simplificar, no es consideren totes les altres repercussions
beneficioses en cadena o cascada indefinida a nivell mercantil i
social, ni totes les mesures autopoltiques possibles a un govern
capa, patriota i digne, a partir d'aquest gest i fet inicial de total
solidaritat comunitria.
3.1.5. Aquesta proposta allibera el cos social i el mercat
comunitari, del fetitxisme del paper-moneda com a representant
de quelcom de Sagrat i Concret, quan noms es tracta, en realitat,
de nmeros comptables abstractes, el balan dels quals cal fer
desprs i no abans de qualsevol experiment macro-econmic.

Pgina 99

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

El paper-moneda de qualsevol estat contemporani no est


garantit per l'or que aquell estat posseeix, sin noms:
a) Pel producte Nacional Brut (PNB).
b) Per l'equilibri entre el poder de venda mercantil real
(objectes, vegetals, animals, i serveis utilitaris) i el
poder de compra mercantil real (sous al treball,
beneficis a l'empresa, interessos al capital i royalties o
regalies als invents-utilitaris).
Llstima que aquesta garantia cau a terra amb el sistema actual de
moneda annima, que no permet estadstiques exactes, fiables.
La previsi aritmtica de compte abstracte a partir del mercat
concret total no vol dir immobilisme, plegar-se de braos davant
els problemes de necessria solidaritat comunitria, implica
simplement fer uns clculs, com aquest que hem exposat, per
obra d'un equip d'economistes al servei del poltic.
Pensem que els economistes no estan pas tots lligats
indissolublement a les classes pseudodirigents de l'actual societat.
Caldr oferir-los un sou igual, equivalent o, si cal, superior al que
cobren els de la plutarquia, per tal que els ms capacitats es posin
al servei d'una poltica amb cara i ulls, en vista a la gesti del b
com conjunt de totes les tnies confederades en el si de l'Estat,
plenes de vida i de ms i millor vida, en lloc de malgastar els
diners de tots en accions confuses i disperses per a mitigar l'atur i
per a protegir l'obrer, a travs d'enormes organismes
paraestatals i parajusticials, descontrolats, en els quals la
burocrcia i la corrupci s'ho mengen tot.
La llei proposada tracta d'assegurar un mnim vital a tota persona,
Pgina 100

Captol 3. D'on surten els calers?

circumstancialment o permanentment desvalguda, en nom de la


solidaritat conjunta, no fa excepci de diumenges i festes, ni cap
excepci de persones. Lleis clares i generals. No res de casuisme
estril, burocrtic, carssim. I no cal cap macro-organisme estatal
que s'encarregui d'aquesta gesti.
I no ens dir ning que aquesta mesura augmentar la inflaci.
Laugment del poder de compra de qui realment en t necessitat,
si el cicle de la producci resta lliure, provoca, en aquest cicle, un
moviment espontani i expansiu que racionalitza la producci, en
funci de la demanda real, a nivells comercials molt extensos i a
nivells tcnics molt intensos, enfront d'estructures anacrniques i
conjuntures manipulades de mercat.
La imaginaci i la capacitat de govern!. L'immobilisme, en els
gravssims problemes de l'atur fors i de la jubilaci, s pitjor
que l'immobilisme contra les llibertats formals.
Sense cap revoluci, sense canviar res, ara, s possible aquesta
repartici equitativa del b com mercantil resultant de l'esfor de
tots, sense inflacions, deflacions o crisis de cap mena.
Poden ara, desaparixer els famolencs, els pobres, el pidolaires,
els lladregots... Per qu fer caritat a l'aturat sense subsidi que
pidola en el passads del metro?

Pgina 101

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Exigim una legislaci capa de portar a la prctica normal i


corrent un salari social financer mnim en 1.000 pts. diries.
a totes les persones sense exercici de professi, en atur
fors, vaga, lock-out, etc.
a totes les persones amb 60 anys complerts sense ajuda.
Sobren les falses legislacions i pactes econmico-socials que
noms tracten de mincies, sense impacte prctic en la vida
diria del poble que treballa i produeix de ferm, per quelcom
ms que el panorama actual de miserables i marginats.

3.2. UN SOPAR DE DURO!


Fa tants segles, 43 aproximadament, que la gent, submergida
en una anticivilitzaci patentada i evident, s a la vegada vctima
i cmplice del poder plutrquic i usurer, que no pot comprendre
com llur pobresa relativa i la misria severa dels marginats pugui
tenir una causa deliberada i cnica en els autors i rectors d'aquesta
anticivilitzaci.
La impossibilitat de captar la realitat profunda d'all que foren les
civilitzacions anteriors a la invenci de les monedes metlliques
forosament annimes concretes i escasses, (en s des de -2300
fins als nostres dies), i el dall que pot arribar a ser una
civilitzaci posterior a aquest condicionament cnic i deliberat
d'anonimat i escassetat monetria, ha pres forma popular en
lexpressi aix s un sopar de duro!.
Pgina 102

Captol 3. D'on surten els calers?

Sigui dit de passada, a Barcelona, pels anys deu d'aquest segle 45,
encara era ben possible un sopar de duro, amb men de cinc plats
ben cuinats i abundants, amb vins de qualitat, xampany de la
vdua (Veuve Clicquot), caf, copa (tres licors) i puro. Una
vulgar relaci entre ingressos i despeses familiars. Un obrer
competent, en aquell temps, cobrava un mnim de 3 pts. diries.
La vida, en una pensi del Poble Nou o de Sant Andreu, amb
habitaci, esmorzar, dinar de carmanyola, sopar, rentar i cosir
roba li venia a costar una pesseta. El caf, la copa i el puro, 15
cntims. Aquest obrer podia estalviar per casar-se o, si tenia una
vocaci menys tradicional, podia imitar en Lerroux i anar a sopar
una o dues vegades al mes, al restaurant Luis de la Plaa del Rei
amb els seus burgesos.

3.3. SEMPRE TINDREM POBRES ENTRE NOSALTRES?


Per deixem-nos d'ancdotes. Aquesta proposta nostra exigeix al
poble una dimensi nova, una visi mplia, amb perspectiva. Per
a una persona desinformada, un costum anticivilitzat de 43 segles
de vigncia, sembla un costum inamovible. Sempre hi haur
pobres entre nosaltres. Sempre el peix gros es menja el peix
xic. Sempre la revolta contra el poders ha portat sang i
misria per a l'oprimit. I aix, l'absurd provisional d'una
anticivilitzaci, esdev definitiu. Aix l'oprimit esdev cmplice
de l'opressor.
Fins fa poc semblava que la humanitat tenia 10000 segles
d'existncia. Qu son, doncs, 43 segles d'absurda antieconomia,
45 El segle XX, doncs l'any 1982 es va redactar aquesta obra.
Pgina 103

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

enfront de 10000 segles d'economia equilibrada? I si s cert, com


ara es diu, que l'home fa 50000 segles que existeix, encara la
nostra seguretat catastrofista esdev ms ridcula.
Els pobres banquers, que han fet la fora dels imperialismes
histrics, durant aquests ltims 43 segles, perdran llur
omnipotncia de joc brut, esdevindran servidors de la utilitat
social com tants altres empresaris, si tot crdit a les empreses
productives rendibles es fa comunitari. Trontollaran les columnes
de l'univers? Cauran les estrelles del firmament, si la paraula
finances ja no cobreix l'art de lembolica que fa fort o la
pseudollicncia feta de vanes conjectures?
Uns salaris socials financers es poden regular adequadament a
l'heretada mentalitat infantilista del beneficiari, fins ara, pobre.
Cal, noms, no permetre-li de moment una despesa superior a un
mxim determinat, pagant-li noms un tant per dia, o per mig dia.
Si es regulen peridicament els salaris socials, podem anar
recuperant els marginats, delinqents, descalabrats, lumpen, de
cada pas, de cara a una vida progressivament ms lliure, amb
menys por, amb menys idolatria de la matria servil i del diner
immoderadament cobdiciat. Aix ho veurem en detall en el captol
8 pargraf 346.
Aleshores, on resta all de la igualtat jurdica mnima de tots els
ciutadans s impossible perqu... entre vosaltres sempre hi haur
pobres.
A l'evangeli, Jess diu al seu apstol, que s'escandalitza de la gran
despesa que fa la dona perduda, vessant-li sobre els peus un
flasc de perfum molt car: Sempre tindreu pobres entre
vosaltres; a mi no em tindreu sempre. s profundament
46 Volum II, pgina 595.
Pgina 104

Captol 3. D'on surten els calers?

antievanglic reduir aquesta frase de Jess, cnicament i exclusiva


als pobres de diner i de matria: l'home sempre ser pobre en
esperit.

3.4. LA SOCIETAT PARALTICA.


Si els tcnics, consultats per Morgan, Finaly i Deterding,
afirmaven que, amb la racionalitzaci de la moneda, els rics es
farien ms rics, implcitament estaven dient que ara la societat
est encotillada per un sistema econmic que la paralitza. Es
tracta d'un sistema irracional que llena els seus propis recursos.
Es fabrica all que no es necessita. Es despenen en publicitat
sumes immenses per fer desitjar a la gent all que no desitja. Es
construeixen quantitats ingents de mquines de destruir que, tot
seguit, es posen a complir la seva finalitat absurda i que, en tot
cas, esdevenen molt rpidament obsoletes i intils, per que
permeten aquests quadres comparatius tan apocalptics
d'armaments, entre enemics suposats o reals. Es llencen al mar
excedents agrcoles, mentre milions de persones es moren
desnodrits. Es venen a preus de saldo mercaderies bones i aix ni
es pot pagar al productor. Mentre els preus de l'energia es
disparen, es mantenen a la reserva l'explotaci d'energies barates.
Es congelen invents revolucionaris simplificadors dels processos
productius. Es desinforma, es desculturalitza un poble que,
informat i culturitzat, podria multiplicar la producci tot reduint
l'esfor. En resum es crema el b com.
En els temps del mercat negre i de lestraperlo, uns pocs
espavilats i desvergonyits s'enriquiren a costa de la degradaci
econmica conjunta. Lantieconomia que patim en els darrers
Pgina 105

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

quaranta-tres segles s com el temps de l'estraperlo


generalitzat. Alguns s'enriqueixen per la gallina dels ous d'or
emmalalteix i, a la llarga, arrossega en la caiguda el seu
propietari. En una economia sana, el ric es fa ms ric, per no a
costa del pobre que es fa ms pobre.
Un cncer viu, creix i es desenrotlla a costa del cos on s'allotja,
per, finalment, cos i cncer moren. Els cucs tenen dies de glria,
dos o tres dies de glria efmera, en el cos del cadver, desprs
d'haver esperat anys i anys la mort de l'animal o de l'home en el
qual s'hostatgen, per sn noms dos o tres dies. Desprs tamb
els cucs moren.
Com pot ser doncs, que una societat amb una tan enorme
capacitat productiva com s la nostra, actualment sigui alhora tan
paraltica, tan corrupta?
s de la producci que viu l'home, no del diner!
En una naci rica en producci, ha de ser fcil vendre i ha de ser
fcil cobrar (recordem el proverbi xins captol 2.5) 47: aleshores
els rics seran ms rics, els pobres seran menys pobres. Per hi ha
una condici: cal un sistema monetari racional. En qu ha de
consistir aquesta racionalitat? Senzillament, que la massa
monetria s'adeqi a la producci, en sigui el reflex exacte, la
moneda ha de seguir la producci; llavors hom podr vendre,
perqu hi haur els diners necessaris per a comprar.
El que interessa, doncs, s produir mercaderies i adaptar lemissi
de moneda a aquesta producci. La moneda no t cap valor en
ella mateixa, sin que s el reflex abstracte de la producci; tant
lescassetat com l'excessiva abundncia de moneda son nocives a
47 Pgina 92.
Pgina 106

Captol 3. D'on surten els calers?

l'economia.
En els nostres dies, els pasos de l'oest sn lliures per a produir i
comerciar, per els falta llibertat en l'emissi monetria i els
pasos de l'est procuren controlar l'emissi de moneda en funci
de la producci, per els manca la llibertat de produir i comerciar.
Aix doncs, les nostres societats sn paraltiques.
El treballador estalviador, l'empresari intrpid, l'inversor
clarivident, l'inventor creador, qualsevol persona intelligent no
tractar de viure, de crixer, d'enriquir-se sobre un cos econmic i
social paraltic, sobre un cadver que tingui els dies de la seva
corrupci comptats. Cal desfermar les forces latents del cos
social. La creativitat humana s tan gran que, si pot exercir-se en
llibertat i en responsabilitat, allunya indefinidament l'era de la
fam i instaura indefinidament l'era de l'abundncia.

3.5. LA CLAU S EN LA HISTRIA.


Des de fa anys, com a cientfics que volem ser, vivim el que
ens resta de vida i la conscincia de la nostra mort inevitable, amb
la petita lucidesa que escau als simples efmers fenissencs
humans, individuals que som.
Per en relaci als amors ms pregons de la nostra vida:
Catalunya, Pasos Catalans, Occitnia gran, Ibria tota, Europa
plena, mn sencer unit, vivim d'antuvi la nostra desaparici amb
una inquietud i una angoixa gaireb transcendent, pel fet que no
hem sabut encara i potser no podrem, abans de morir, donar a
conixer als catalans duna forma efica la nostra general reflexi
tnica, histrica, cultural sobre l'esdevenidor de la humanitat.
Pgina 107

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 11: Fotografia d'un acte pblic a Frontinhan, el 16


de desembre de 2006, en el centenari del naixement de
l'historiador occit Pire Vilar (1906-2003).
Els documents escrits que perduren de l'antic catal i occit
demostren que comenaren sent la mateixa llengua i que les
nacions catalana i occitana sn, per tant, germanes. Enric
Garriga Trullols (1926-2011) fou candidat independent al Senat
l'any 1979, rebent, en aquella campanya, el suport del Bloc
d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) de Llus Maria
Xirinacs, i d'Estat Catal. Desprs destac en la defensa de la
llengua, cultura i la llibertat de les nacions occitana i catalana,
com president del CAOC i de l'IPECC. Pire Vilar fou el primer
president del CAOC entre els anys 1978 i 1981. A la imatge, el
fill de Pire Vilar (primer per l'esquerra) i Enric Garriga
Trullols (el segon per la dreta). Fotografia gentilesa de Teresa
Clota, Cercle d'Agermanament Occitano Catal (CAOC) i
Institut de Projecci Exterior de la Cultura Catalana (IPECC).
S'est acabant l'era dels imperialismes; dels absolutismes;
idolatries; dels poders desptics i tirnics; de les religions
Pgina 108

Captol 3. D'on surten els calers?

mentideres, autntiques mgies pe(n)sades i calculades per a


engany de febles i de pobres; dels estatismes bur(r)ocrtics,
insolents i paralitzants; de les anticivilitzacions, antieconomies,
antipoltiques; dels poders ocults deslleials i subterranis; de les
lluites tenebroses, pel poder real; de la total corrupci activa i
passiva, verbal i fctica, autora o cmplice, actora o permissiva;
del mercantilisme escandals de les institucions i professions
autoanomenades liberals; de lapropiaci illegtima i del robatori
insolent de qualsevol propietat comunitria profitosa, per part
dels grups de pressi i corrupci en favor de llurs interessos
privats i de llurs privilegis monopolistes paralitzadors. S'est
acabant l'era immoral i desmoralitzadora d'aquest feta la llei,
feta la trampa. S'est acabant la incgnita de l'Esfinx. Podem
trobar el desllorigador d'all que, en aquesta primera part, hem
anomenat El Laberint48.
Al liberalisme, li calgu el coneixement i estudi crtic del
feudalisme medieval i de l'absolutisme de l'edat moderna per a
superar-los.
Calgu als marxistes la investigaci dels grans imperialismes
antics, dels imperialismes asitics i de la barbrie anterior, tot
reculant fins a l'11000 a. J.C. per a comenar a sospitar l'origen de
la famlia de l'esclavisme de les multi-famlies, de les tribus de les
pdis multi-tribals49 de l'estat, dels imperialismes...
Freud investig ms enrere per a iniciar-se en el totemisme i els
misteris de l'inconscient.
Si volem resoldre el problema del mercat corrupte i de l'origen
48 Pgina 45.
49 A Roma, les tribus tamb s'anomenaven gentes (de gens, gentis): s
per aix que la Urbs, s a dir Roma, era multi-gentilicia, o sigui multitribal.
Pgina 109

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

del mercat i de la propietat privada, ens caldr retrocedir de 60 a


135000/110000 anys.
L'alliberament lingstic propugnat per Paulo Freire ens obliga a
retrocedir fins a l'hipottic indoeuropeu.
La revisi critica dels mites
literaris, culturals, jurdics i
religiosos
descobreix
els
lligams opressors que ens
lliguen des del passat.
I l'alliberament ms profund de
l'esperit hum exigeix la
investigaci empresa per la
famlia Leakey i els ms
recents investigadors del rift
est-afric, de 4 a 5 milions
d'anys endarrere.

Ilustraci 12: L'arqueleg


Richard Leakey.

Font: Wikipdia amb llicncia


La problemtica del nostre Creative Commons, autor: Ed
temps t arrels molt fondes
Schipul.
endinsades en la histria; cal
que desfem nus per nus, la xarxa histrica que ens empresona i
aix ens podrem alliberar de l'estaca que t bloquejat el progrs
hum: descobrirem el cap del fil d'Ariadna que ens menar a la
sortida del Laberint.
La nostra petita vida individual perd tota la seva importncia
davant l'espectacle, imponent, descobert ens els darrers anys de la
llarga i rica histria de la humanitat. Les incgnites del present
manifest tenien la seva clau en els esdeveniments del passat
desconegut fins fa poc. Cada dia els arquelegs que estudien el
passat hum, els etnlegs que estudien els primitius humans
Pgina 110

Captol 3. D'on surten els calers?

actuals ens aporten noves dades per resoldre el present de cara al


futur, a la llum de les llions del passat que es va descobrint.
Segons la hiptesi ms documentada i acceptada, que sexplica en
el captol segent, lhome comena la seva evoluci, com a
ltima espcie diferenciada de la resta d'espcies animals ara far
uns 5/4 milions danys. Aquest home sens revela com un sser,
ensems individual i comunitari, que va acumulant, sense mai no
perdre res de valus, totes les seves vivncies prctiques i tots els
seus ideals potics, metafsics i mstics. En la seva llarga evoluci
l'home va, de tant en tant, arribant al descobriment de les noves
realitats que permeten una major solidaritat, a travs de segles i
segles d'insolidaritat inicial fruit de la ignorncia, de la
inexperincia.
Tenim la sort d'entrar en un moment histric fort dinvenci
solidria.
Els invents reeixits i consolidats acostumen a sser precedits d'un
perode, en el qual l'invent noms s encara una mera hiptesi de
treball en mans especialistes. Per desgrcia, en un sistema social
on noms qui es corromp sobreviu amb un mnim de benestana,
els especialistes cauen en la temptaci d'aprofitar-se d'all de
Saber de pocs, s poder de pocs.
s poder de pocs sobre molts, immoral i illegtim, pel fet d'estar
fonamentat en un saber de grup minoritari i tancat, que per aix
mateix es corromp, dhuc des del punt de vista cientfic, i que
empra procediments subterranis, subtils i deslleials per obtenir-ne
pressions i opressions mercantilistes, imperialistes, anticulturals,
antisocials, religioses...
La hiptesi de treball que ara explicvem, permet diner i riquesa
per a tothom i el nostre Centre d'Estudis vol fer passar aquesta
Pgina 111

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

clau explicativa de les mans especialistes, que des de fa temps la


tenen tancada en carpetes top secret, en el fons dels calaixos de
despatxos, supervigilats de les mans del poble.
El nostre cam ascensional s difcil. Potser no s el millor. Per
s el que tenim. L'oferim al poble. Volem que tots puguin pujar
per contemplar la immensa panormica que salbira des de dalt.
Per corregir els errors del cam. Des de dalt es veuen b les
equivocacions de lascensi.
Per veure noves muntanyes, ms alteroses, ms difcils, ms
problemtiques. Aix s Epistmica, la cincia que s'obt de
dalt estant, la visi de conjunt desprs d'una pacient ascensi pas
a pas pel cam pujant.

Pgina 112

Captol 3. D'on surten els calers?

Ilustraci 13: Escultura d'en Jaume Rodri dedicada a Llus


Maria Xirinacs, ubicada al Pla de Can Pegot (Ogassa).
El Cam s un projecte que s'ha inspirat, en els seus aspectes
filosfics i en la seva forma organitzativa, en el model demtic
d'en Llus Maria Xirinacs. Ell mateix va poder participar en els
inicis de la definici del tram al seu municipi, Barcelona, i en
algunes de les primeres caminades. El Cam, a ms d'una eina
de senderisme sociocultural, de turisme sostenible, d'integraci
social, de creixement personal, etc., esdev una eina que pot
canalitzar objectius collectius en els reptes que tenim avui com
a societat nacional catalana, vers models que la facin ms
democrtica, forta i lliure, basada en el consens territorial i en
l'acci noviolenta. Fotografia gentilesa d'en Llus Planes,
Jaume Rodri i El Cam (http://www.elcami.cat).

Pgina 113

Segona part. El fil d'Ariadna

SEGONA PART. EL FIL D'ARIADNA.


De Plat (Les Lleis, llibre I) sn els principis de dileg que
segueixen.
Em sembla que els qui, discutint sobre qualsevol usatge
(tema50), comencen per contradir-lo i aprovar-lo, tan bon punt
l'han esmentat, no es captenen com cal. s precisament com si
alg diu que el blat s bon a aliment i un altre ho negus, abans
d'haver-se informat dels seus efectes; ni de la manera que cal
prendre'l; ni de com, a qui, amb qu, en quin estat, tant de les
coses com de les persones, cal donar-lo. Aix s el que acabem de
fer, vosaltres i jo.
Davant de l'expressi excessos de taula, vosaltres us heu
escandalitzat i jo ho he aprovat, tot plegat amb ben poc
discerniment d'una banda i de l'altra. Car noms hem allegat,
cada un pel nostre sentiment respectiu, testimonis i autoritats. Jo
he cregut dir quelcom de concloent en favor d'aquesta prctica
fent veure que est en s en moltes nacions. Vosaltres, en canvi,
us heu recolzat en qu els pobles de qui tal prctica s
desconeguda sn superiors als altres en els combats, prova ben
equvoca, per cert, com vosaltres mateixos ho heu assenyalat. Si
seguim el mateix mtode en l'examen d'altres lleis (fets), el nostre
estudi no anir gaire lluny. Voldria, sobre la qesti que ens
ocupa, proposar-vos un altre mtode, que, al meu parer, s el que
cal seguir i provar, per aquest cam de donar-vos una idea de la
veritable forma (la ms hbil i efica) de tractar aquesta classe de
temes (a la manera experimental, metdica i crtica) (...). M's
impossible d'explicar-vos clarament i suficient com han de ser
50 El subratllat discontinu i entre parntesi correspon a interpretacions o
generalitzacions nostres d'all que est subratllat en el text de Plat.
Pgina 115

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

regulats els banquets (un tema qualsevol) sense dir-vos alguna


cosa sobre la vertadera naturalesa de la msica; i no puc parlar de
msica sense abraar totes les parts de l'educaci, la qual cosa em
portar necessriament a llargues discussions (sense abarcar-ne
totes les parts derivades). Aix, delibereu sobre el partit que hem
de prendre, (a veure si abandonem l'estudi segons experincia
universal, amb tots els seus detalls i segons mtode condut per la
concatenaci racional de les interdependncies experimentals i
ens dediquem a fer com tothom qui, sobre les diferents coses, es
limiten a expressar la seva opini).
Plat ac planteja el problema fonamental de la cincia. Abans de
treballar amb operacions exclusivament formals frmules
matemtiques (captol 6)51 que no tenen cap compte del
significat dels smbols manejats52, cal assentar slidament els
continguts inicials fonamentals sobre nombrosssimes i
pacientssimes experincies de tota l'espcie humana durant
generacions i generacions.

Abans de formular solucions sobre el gran problema de


l'utilitarisme hum, haurem de recollir en aquest llibre
brutalment resumits tots els antecedents i conseqents histrics
suficientment comprovats documentriament.
L'utilitarisme hum tracta de les coses materials, reals, concretes,
autoexcitadores del permanent egoisme gentic de l'home i de
l'evolutiu, relativament tard, inters aritmtic comptable de
51 Pgina 328.
52 Tanmateix anirem flanquejant la informaci histrica amb senzilles
formulacions matemtiques que facilitarien la comprensi de les hiptesis
del captol 6. Vegeu pgina 281. Qui no tingui gust per les matemtiques en
podr prescindir sense que el text desmereixi.
Pgina 116

Segona part. El fil d'Ariadna

l'home poltic o sigui, civilitzat o urb.


Cal comprendre que l'egoisme gentic, s a dir nacionalcomunitari de l'home, s, no ja tan antic com la mateixa espcie,
sin tan antic com totes les espcies animals que participen en la
nostra filognesi (patents en la confirmaci de l'embri en les
seves fases uterines, i ms encara en el seu sistema neuropsquic,
compost de cervell intern, o rptil, cervell mamfer o mitj, i
cervell extern o hum).
En quant a l'inters aritmtic-comptable de l'home poltic, o sigui
civilitzat o urb, aquest s'inicia fa ms de 10000 anys amb les
primeres acrpolis o ciutadelles de l'sia Menor.
L'egoisme instintiu-permanent i l'evolutiu inters comptable es
troben, doncs, arrelats molt profundament en tot l'sser hum que
ha arribat a l'estadi tnic de les poblacions actuals. Hom pot dir,
parafrasejant la dita d'una persona d'esperit molt tradicional: Si
Du ha posat l'egoisme en el cor de l'home i l'inters en el seu
cervell calculador, per a alguna cosa de gran ser.

Scrates fou el mestre de Plat. El mataren per causa de la


llibertat d'investigaci, d'anlisi i de sntesi del seu pensament, el
qual segons deien els seus enemics, soscavava els fonaments
religiosos de la polis atenesa.
Tot all que produeix por i odi, s mal estudiat, mal conegut.
Amb aquesta intenci foren inventades les mitificacions de la
mgia abusiva (abs per clcul cnic, de la sacralitat) i de les
religions de la por.
Aquesta s una de les armes del poder establert. Produeix
Pgina 117

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

sistemticament en el poble temor i odi barrejats, sigui irracional,


sigui legalitzat, invocant un infern falsament transcendent i
practicant una falta total de respecte a la realitat. Aix ho
aconsegueix histricament amb els mitjans religiosos i
antireligiosos teistes i antiteistes, clericals i anticlericals al seu
abast, emprats sense escrpols per la corrupci social, opressi
econmica, repressi psicolgica, terrorisme policac i militarista.
Si volem sortir a una via d'alliberament i fer desaparixer el poder
de les persones sobre les persones, cal que n'estudiem les causes,
sense por i sense odi, en totes les seves manifestacions
histriques ben documentades.
Noms un esperit despert, crtic i no violent pot reeixir-ne.
L'home evolutiu, equivalent de l'home real 53, a travs de fets
socials successius i progressius, cerca camins llibertaris, tals que,
de fais espontnia, expansiva, automtica i retroactiva 54,
transformin, superant-lo conjuntament, en cada comunitat,
l'egoisme vital inherent a cada persona singular, en solidaritat
vivent entre tots els membres de la comunitat.
Aquest principi transportat a les comunitats poltiques, crea la
geo-estratgia de polis, o sigui d'imperi, entre totes les
comunitats poltiques de la terra, la geo-estratgia d'ecumene
mundial, o sigui b com de tota la humanitat.

53 Real ve del verb grec reo que vol dir fluir, evolucionar, succeir,
progressar. Derivats: riu, riba... diarrea.
54 Que els efectes influeixen sobre les causes.
Pgina 118

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

CAPTOL

QUART.

RESPONEN

ELS ANTICS SACERDOTS

BANQUERS.

Amb una esotrica hiptesi de treball parcialment experimentada.

4.1. LA PROPIETAT NACIONAL COMUNITRIA PRIMITIVA.

De l'origen de l'Univers als primers ancestres de l'home.


L'Australopitec: l'home naixent.
L'Homo-erectus: el consum social.
No-violncia.

La histria, mentre no es demostri el contrari, s avui dia


aproximadament aix55:

4.1.1. Origen del nostre Univers.


Sembla que fa 20000 milions d'anys s'origin el nostre Univers.

4.1.2. Origen de la nostra galxia.


La nostra galxia Via Lctia es deuria coagular fa uns 16000
milions d'anys.
55 Per a les hipottiques dades, donem les segents referncies: Investigacin
y Ciencia, nmero 26, novembre 1978 (Nmero monogrfic dedicat a
l'evoluci).
Pgina 119

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

4.1.3. Origen del nostre Sol.


Fa uns 10000 milions d'anys sembla que nasqu el Sol.

4.1.4. Origen de la Terra.


Potser la Terra es diferenci fa uns 4500 milions d'anys.

4.1.5. Origen de la vida unicellular.


S'origin a la Terra la vida unicellular far uns 3500 milions
d'anys.

4.1.6. Origen de la vida pluricellular.


Els pluricellulars vegetals i animals apareixen pels volts de 700
milions d'anys.

4.1.7. Origen dels vertebrats.


Fa uns 450 milions d'anys sorgeixen els vertebrats.

4.1.8. Origen dels mamfers.


Fa uns 200 milions d'anys apareixen els mamfers.

Pgina 120

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

4.1.9. Origen dels primats.


Els primats es presenten fa uns 65 milions d'anys.

4.1.10. Origen del darrer avantpassat com del simi i


l'home.
El darrer avantpassat conegut com al simi i a l'home s el
Propliopitec de fa uns 30 milions d'anys.

4.1.11. El primer homnid.


El ramapitec, primer homnid, data d'uns 15 milions d'anys.
Disposa d'una intelligncia animal feta de sensacions,
percepcions, imaginacions, memoritzacions, somniacions i, com a
elaboraci final, que recapitula, de forma indefinidament
acumulativa, tot el complex psico-somtic (o corporal-anmic):
evidncies, expressades per gests, crits i actituds facials. Amb el
seu esfor produeix (P) comunitriament (Pk) els aliments que
necessita consumir (C) segons el seu instint gentic (C g). La
cacera, la pesca, la recollecci sn els seus valors d's i
constitueixen el seu utilitarisme (U). Quan una naci gnatio
grup animal nascut sobre la terra (gea en grec), que pot ser, en el
lmit una parella amb els fillets, (sub-grup sexual-nutrici de la
naci), ha produt i s'ha alimentat d'all prviament i realment
produt, est biolgicament satisfeta, s a dir, en equilibri vital
d'autosatisfacci fecunda que expressarem pel senyal 1:
Pk
=[1] (Frmula 4.1).
Cg
Pgina 121

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Les nacions (animals-instintives-inconscients (del propi ser))


tenen forma d'horda: grup unit per a la defensa condut pel fi
mascle conductor.
El conjunt de cada espcie animal i el conjunt de totes les
espcies creix, fins que s'acaben els recursos. Aleshores, com que
la producci (P) s inferior a la necessitat de consum (C) apareix
la fam:
Pk
< [1] (Frmula 4.2).
Cg
El conjunt dels animals est submergit en l'era de la fam, perqu
ells no saben crear valors utilitaris per a un creixement indefinit
ni per a un control del propi creixement, com sabr fer molt ms
tard l'home.

4.1.12. L'Australopitec.
Avui dia, desprs dels estudis dels Leakey, i altres investigadors
ms recents, del rift est-afric, podem dir que l'home t una
antiguitat de 5-4 milions d'anys i apareix en forma
d'Australopitec. Presenta diverses formes: primer la d'un animal
petit i fi (Australopithecus gracilis) i quasi al mateix temps, la
d'un animal desenrotllat i fort (Australopithecus robustus o b
Homo habilis). Malgrat l'escs volum del crani d'aquests
australopitecs, cal considerar sobretot la relaci volum
cerebral/pes total; en el cas de l'Australopithecus gracilis,
aquesta relaci no s gaire allunyada de la que donen els estudis
anatmics actuals sobre l'home histric. Es pot considerar ja dins
del Paleoltic inferior, perqu utilitza eines molt rudimentries de
Pgina 122

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

pedra. Sembla que el seu bressol s la fossa nord-sud que creua


l'frica Oriental i Equatorial. Les seves eines li permeten de
moment augmentar la seva productivitat: caa, pesca, i recollecta
ms de pressa que els animals:
Pk
[1] (Frmula 4.3).
Cg
S'acaba aix l'era de la fam que no tornar a aparixer fins al -300
d'una forma provocada.
Va apareixent al llarg dels millennis, una molt incipient intuci
espiritual.
L'evidncia ex-vidncia animal s un veure les coses que
vnen de fora. La intuci in tueor humana s un veure a
dintre d'un mateix. La intuci relaciona existncies concretes. Un
valor s una relaci entre dos existents com a mnim.
El primer valor de qu s conscient s un valor bisubjectiu: amor
entre pares i fills, entre dona i home... La segona classe de valors
que es fa conscient s la del valor objectiu-subjectiu: recollectorfruita (s el valor d's dels bns materials). El tercer valor s el
biobjectiu: fruita-peix.
Amb la segona classe de valors neix la Sacralitat. Sagrat vol dir
aix s bo. D'entre totes les coses que envolten un home
concret, o una naci concreta, l'home o la naci tria
subjectivament alguna cosa que li sembla especial o li produeix
un xtasi de felicitat. All s Sagrat segons la seva conscincia56.
56 Sacer, Sacris, Sactus, sanctis, sn adjectius derivats del verb llat
Sancire, que vol dir sancionar, avaluar: la Santedat, la Sacralitat, sn
doncs sancions molt ntimes de la conscincia profunda. Aquesta
explicaci no noms correspon a una operativa sem-etimo-lingstica
Pgina 123

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

L'organitzaci social neix dins la primitiva horda viriarcal 57. El


mascle conductor no mana com manen ara els poderosos, sin
que serveix fonamentalment per a cercar l'aliment, per a lluitar
contra l'enemic, per anar a buscar els petits perduts etc. La donamare s el centre nacional-nutrici de cara als seus fillets. Els dna
aliment i aprenentatge-educaci de comportaments nacionals.
Tot s nacional comunitari. El territori de recollecci-cacera s
lliure per a tots els components de l'horda i noms per a ells. No
hi ha propietat privada.

4.1.13. L'Homo erectus.


Des de fa 1 a 2 milions d'anys apareix l'Homo erectus, en la
segona part del Paleoltic Inferior, amb una capacitat craniana
(1.000 cm3) superior d'un quart a la de l'Australopitec. Aquest
home es va escampant a nous territoris des del bressol afric.
Les intucions espirituals van generant a poc a poc sociativitat.
Quan aquesta s molt ntimament subjectiva i sagrada, s'anomena,
segons
terminologia
sistemtica,
tica.
Quan
s
fenomnicament objectiva, aquesta mateixa terminologia
sistemtica utilitza el terme de moral. En realitat, el terme
correctssima, sin que s constantment confirmada per Jess el Crist en el
seu evangeli (vegeu Mt 15, 10-19; Mc 7, 14-23; Lc, 37-44). Esclariment
dels editors: Sactus podria ser Sanctus. Sanctus est emparentat
amb el snscrit shanthi, que significa pau. Per tant sant i sacre tenen el
significat profund de persones que tenen pau i de coses que donen pau.
57 La paraula llatina vir s l'arrel prefixal de viriarquia la qual significa
comandament de l'horda pel mascle conductor d'una tnia s el seu
llenguatge o idioma ancestral, el qual acumula tots els successius sabers
dels diversos aprenentatges emprics-nacionals.
Pgina 124

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

tica (etnos), d'evident origen grec, i el terme moral (mores),


d'origen llat, signifiquen tots dos costums, per s molt
important de distingir-los segons ens ensenya la ms moderna
inter-disciplina antropo-bio-fsica.
Una naci (genos) amb costums espontanis propis (ethos) s una
tnia (ethos + genos).
Un dels costums espontanis ms definitoris i condicionants d'una
tnia s el seu llenguatge o idioma ancestral, el qual acumula tots
els successius sabers dels diversos aprenentatges empricsnacionals.
Els costums treballats generen cultura, mot que, emprat sense
cap adjectiu prefixal o sufixal58, significa: cultiu integral de la
total intelligncia humana, de totes les capacitats intellectuals de
l'home, alhora molt fortament evolutiu i acumulatiu.
La cultura tnica, generaci rere generaci, va cristallitzant en
saviesa popular, totalment emprica.
L'expressi d'aquesta vida espiritual llibertria va fent
successivament per la mmica, la msica, la dansa, les artesanies,
les arts... el llenguatge verbal.

58 Exemples: agri-cultura, silvi-cultura... cultura de les flors, cultura de les


arts...
Pgina 125

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

En l'aspecte utilitari, la major producci (A 1Pk59) augmenta


l'abundncia:
P k + A1 P k
[1] (Frmula 4.4).
Cg
Per a produir millor es milloren els estris de treball, l'habilitat del
seu s, l'esperit d'empresa nacional-comunitria, les tcniques,
etc... Es tracta d'un inventisme creixent.
Aix fa que s'inventi el consum social (Cs) equivalent a l'augment
de Producci (A1Pk) al costat del consum gentic (Cg) per
equilibrar l'economia (repartici equitativa del b com
nacional):
P k + A1 P k
=[1] (Frmula 4.5).
C g+ C s
Aquest consum social consisteix en ajudar les dones gestants, les
mares alletants, els malalts, els vells; consisteix tamb en honorar
els morts.
Tot un programa de seguretat, social i retroactiu, del qual no
disposaven els vivents anteriors i que va ms enll de limitar-se a
donar menjar als forts i als infants sans.

59 (A1Pk) s, segons terminologia sistemtica, la productivitat comunitria


positiva.
Pgina 126

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Un nou creixement de la producci (A2Pk) torna a augmentar


l'abundncia:

P k + A1 P k + A2 P k
> [1]
C g+ C s

(Frmula 4.6).

Es recupera l'equilibri amb la invenci de l'estalvi-capital (K):

P k + A1 P k + A2 P k
=[1]
C g + C s+ K

(Frmula 4.7).

Aix permet tota mena de variacions. Un home fort pot passar


gana per ajudar un malalt o per estalviador. Un pot consumir un
estalvi per divertir-se o per fer-se passar la gana, etc.:

Pk
[1]
C g C s K

(Frmula 4.8).

Aquest estalvi capital (K) pren des d'un principi la forma de


conservaci d'aliments o de pells; la de fabricaci d'tils de pedra
ms perfeccionats, per que demanen ms temps, robat a la
producci immediata (cacera, pesca, recollecci de plantes, flors,
arrels... espontnies...).
Amb la domesticaci del foc descobreixen, conjuntament amb la
illuminaci artificial, la carn fumada com a excellent indstria
conservera. Un cap (caput capital) de bestiar fumat, o
qualsevol altra part de l'animal (dos pernils de cuixa, dos pernils
d'espatlla, dos costellars, etc.), fumada, eren sostrets al consum
Pgina 127

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

devorador i estalviats com a capital a invertir en perode de fam,


de fred, de malaltia, o d'activitats productives de previsi ms
llarga que la simple producci nutrcia. Tamb aix t efecte
retroactiu i assegurador de l'estabilitat humana enfront dels atzars
csmics i en vista a ms grans llibertats socials-concretes.
Del conjunt de la producci original i tots els increments
posteriors en direm producci nacional comunitria (P k), i del
conjunt del consum gentic, consum social i capital, en direm
hisenda (all que hom fa amb la producci) comunitria (Hk):
Pk
[1] (Frmula 4.9).
Hk
I tot plegat es fa amb pau externa i autopacificaci interna.

El desplegament parallel de la Sacralitat produeix sagraments,


mentalitats sagrades en diverses institucions naixents:
1. Banquet sagrat de la naci, de tant en tant, on combreguen tots
els seus membres del repartiment equitatiu dels bns produts
prviament.
2. Sacerdoci, amb molta probabilitat femen, a causa d'una
comuni instintiva i intutiva ms intensa amb les forces de la
terra i de la vida per part de la dona, i amb missi d'animaci
comunitria.
3. Matrimoni primerament instituci social llibertria que aporta
protecci i ajudes (munus i murus60) de tota mena a la
mare (matri) i als seus fills i, ms tard, a ms a ms, uni
60 Munus i murus sn dos mots llatins procedents de la mateixa arrel
originria.
Pgina 128

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

d'home i dona de la mateixa classe d'edat (jove amb jove, vell


amb vella...) per evitar la defraudaci sexual dels joves i llur
agressivitat contra els vells.
4. Sagrament dels febles: no aband i cura progressiva dels vells,
dels infants no conformes, dels ferits, L'horda, a travs del
marit jove, entrega l'ajut a la dona, la qual el canalitza a la
mare vella, al marit i parents (malalts, febles, ferits...) de la
mare vella, nodriment i cura segons parentiu matrilineal.
5. Sagrament dels morts. Respecte i honors sagrats als morts.
Tanquem aquest apartat subratllant l'aspecte de no-violncia que
presideix les relacions humanes en aquest perode i, en general,
en tot el Paleoltic fins a aproximadament -11000 anys. Pellcules
i novelles, mal documentades, pinten escenes de ferotgia entre
humans en disputa pel foc, pel menjar o per la terra. No existeix
documentaci en aquest sentit.
La mania de creure que la humanitat va nixer en la violncia ve
de molt lluny, per avui, ja no troba suport objectiu.
Semblava que, en unes pintures rupestres descobertes pel Dr.
Pericot de la Universitat de Barcelona a la cova del Parpall del
Paleoltic superior, per en poca molt avanada, ja que en altres
encontrades, d'altres grups humans vivien ja en cultura neoltica,
es veien dos grups humans enfrontats disparant-se mtuament
sagetes. Una observaci ms acurada feu veure, per la inclinaci
de les sagetes, que els dos grups disparen en cacera contra un
animal que passa a sota i que s'ha despintat.
Pel que fa a les ferides que semblaven presentar alguns fragments
d'ssos fssils, la paleo-patologia actual ha posat en evidncia
que aquestes ferides poden sser el resultat d'agents exteriors
molt diversos: acci de les termites de la terra, de l'aigua; cops
rebuts en sepultura; i fins i tot la impercia dels mateixos
Pgina 129

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

excavadors. Un crani femen de Cro-magnon presenta una


fractura que havia estat llarg temps considerada com un cop de
destral de pedra: avui sabem que es tracta d'un cop rebut en
sepultura (Cfr: Les maladies de nos anctres, Jean Dastugue, La
Recherche, nmero 136, setembre de 1982).
s realment admirable que en tot el Paleoltic no es trobi ni una
arma ni una muralla en tota la fa de la terra. L'home primitiu fou
pacfic i pacificador. Veurem, desprs, les causes de l'aparici de
la guerra.

4.2. LA PROPIETAT PRIVADA.


Cap als -135000/-110000 anys apareix sobre la Terra l'Homo
sapiens de Neandertal. T la mateixa capacitat craniana que els
homes dels nostres dies (~1.450 cm3). Amb ell comena el
Paleoltic mig.
En aquest temps, degut al gran augment de poblaci en l'horda
ancestral a conseqncia dels anteriors augments de producci,
productivitat, consum, capitalitzaci i jerarquitzaci de les
activitats nacional comunitries, els mitjans de subsistncia
comencen a escassejar. Aleshores la inventiva humana
institucionalitza els ttems com a clubs sacrals llibertaris de
cacera, pesca i recollecci especialitzats. En el si de l'horda, que
s endogmica (ning no s'aparella amb ning fora de l'horda), es
produeix una divisi, a fi d'una major productivitat, en grups
lliures segons afinitats personals singulars i tcniques. Cada grup
especialitzat o ttem, es dedica a aconseguir un aliment
determinat del qual pren el nom (ligues, serps, bisons) i
Pgina 130

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

amb el qual el lliga una fora sagrada i mgica. En el si del ttem


s'inventen tcniques particulars que noms sn dominades per la
gent del ttem.
Esgotada la riquesa natural en el centre de l'horda, els ttems
marxen cada vegada ms lluny. L'horda perilla d'atomitzaci. Els
ttems filials, nascuts socials lliures, van insensiblement
nacionalitzant-se. Resten, al centre de l'horda, els vells i les
persones que per qualsevol causa, no poden seguir les caminades
incessants i els campaments tan transitoris dels ttems, en recerca
constant d'una producci superior de llur especialitat productiva.
L'horda matriu s poc visitada i s'empobreix. Cada ttem
conserva els seus propis bns econmics i es limita noms a
ajudar els seus vells de l'horda, a travs de les obligacions ja
descrites del parentiu matrilineal per part de la dona jove casada.
Neix aix el nou invent de la propietat privada-collectiva del
ttem sobre la totalitat de la seva producci especialitzada.
Encara no existeix la propietat privada individual, per s la de
grup (ttem). Coexisteixen aix una propietat i iniciativa
intratotmica comunitria i una propietat i iniciativa intertotmica
privada. En conseqncia, hi ha producci comunitria (P k) i
producci privada (Pp). Amb les quals es nodreix una hisenda
comunitria (Hk) i una hisenda privada (Hp) respectivament:
P k+ P p
[1] (Frmula 4.10).
H k+ H p
A partir d'aquest moment coexistiran les dues formes de propietat.
Tinguem ben present que la propietat privada s essencial per al
canvi mercant. No puc canviar all que no s meu. Un canvi de
mercat s una expropiaci mtua.
Pgina 131

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

A nivell sacral es va configurant el nou sagrament de la iniciaci,


que tardanament s'anomenar: baptisme (inici) i confirmaci
(final). Es tracta en aquest moment histric d'iniciar els
adolescents en les tcniques, especialitzades i sacralitzades,
originals de cada ttem, que esdev un centre d'innovacions en
cadena on l'inventisme assoleix cotes altssimes d'eficcia.
Fins a aquest moment histric la mentalitat humana era intutiva i
totalment concreta. La concreci podia ser mstica o fsica, de
coses interiors i misterioses o de coses exteriors i manifestes.
Per, mai de coses abstractes. A ms a ms, la no abstracci feia
veure les coses de conjunt sense anlisis elementals, tot
conservant la riquesa multivalent de les coses concretes.
Aix, aplicat a l'economia, feia que segons la mentalitat primitiva
fins fa (-135000/-110000 anys) aquella fos vista com un conjunt
utilitari intutiu i concret. Els primers homes tenien una visi de
conjunt de l'economia de l'horda que impedia qualsevol atemptat
a la comunitat, conjunt ms ample del qual l'economia era un
subconjunt. Tinguem ben present que aquesta visi de conjunt es
veia afavorida per la mateixa senzillesa de les relacions utilitries.
En els nostre dies, l'utilitarisme hum ha esdevingut d'una
complexitat tan gran, que se'ns fa impossible de recuperar aquesta
visi global del conjunt utilitari, sense recrrer als ms moderns i
globalitzadors instruments al nostre abast: ens referim a la
telemtica; el paper que ella haur de jugar en un utilitarisme al
servei de l'home l'analitzarem ms endavant.

Pgina 132

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

4.3. ELS FETS SOCIALS DEL CANVI I EL MERCAT ANTERIORS A LA


MONEDA.
L'organitzaci totmica, l'Esglsia i el primer canvi.
El matriarcat.
La reacci patriarcal.

4.3.1. L'organitzaci totmica, l'Esglsia i el primer


canvi.
Cap als -60000/-50000 anys, l'home de Neandertal arriba a la
seva plenitud. La cosa succe aproximadament aix:
Degut a les activitats totmiques que hem explicat, els vells,
acostumats al comandament de l'horda matriu des de temps
immemorials (gerontarquia), es troben faltats cada cop ms de la
companyia i tendresa dels seus nts; i, a ms a ms, cada parella
de vells i els dbils protegits per la mare vella, a travs del
parentiu matrilineal, mengen poc i noms d'all que entregaven a
la mare vella les seves filles; com que aquestes noms es podien
matrimoniar dintre del seu propi ttem, les mares velles rebien un
sol tipus d'aliment especialitzat.
Els ttems llunyans, no. Tornaven sin de tard en tard, agreujant
aix la situaci dels vells; i aquests, per a posar-hi remei, van
concebent molt poc a poc els primers elements de la mgia
llibertria (en parlarem detalladament ms endavant). El primer
invent mgic-llibertari s l'Esglsia, un nou sagrament per atreure
els ttems-nacions centrfugs.
Esglsia, del grec ecclesia, vol dir convocatria social lliure
Pgina 133

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

a efectes sagrats. Els vells convocaven els ttems a festa


conjunta i regularment peridica. Aix recuperaven els nts i un
rebost regular.
Per fins aleshores, el matrimoni era endogmic-endotnic (s a
dir, tothom s'aparellava dintre del seu propi ttem, sense cap
mena de limitaci per parentiu consanguini fora de l'ancestral llei
consuetudinria de les classes matrimonials per edat). Amb
l'Esglsia aix canviar: existeix documentaci suficient per
afirmar que, des del principi de totes les Esglsies, aquestes
construren la casa gran per a la comunitat dels joves
matrimoniables de tots els diferents ttems convocats; en
aquestes cases, els joves dels diferents ttems s'anaven coneixent
amb tota llibertat i alegria innata de tots els pobles primitius.
Aquest costum expressa particularment b el respecte sacral a la
llibertat de cada persona que caracteritza, tant l'era anterior a la
mgia llibertria, com l'era de les Esglsies endotniques
mgiques-llibertries.
Les conseqncies d'aquestes dues primeres institucions
mgiques-llibertries (Esglsia endotnica i casa gran per a
que es coneguin els joves matrimoniables dels diferents ttems)
foren les segents:
1. El matrimoni (sagrament ja ancestral) entre joves de diferents
ttems (exogmia intertotmica e endotnica).
2. La variaci de mens (segons parentiu matrilineal) dels vells
que tenien a partir d'ara filles casades en diferents ttems. No
podem negar la possible influncia de la mare perqu les seves
filles es casessin en ttems diferents, per tampoc no podem
afirmar de cap de les maneres que aquesta influncia es pogus
convertir en tirania materna.
3. La lenta, per inexorable, conscienciaci eclesial de la
multitud de ttems, anteriorment dispersos, que ara esdevenen
Pgina 134

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

una plurinaci internament confederada i externament unida.


El viriarcat de mascle conductor de l'endotnia, dita
endogmica, evoluciona cap a una gerontarquia
matrilineal molt complexa: els vells, amb la seva
intelligncia, saberen unir, en la nova organitzaci
confederal, els ttems-nacions filials fins aleshores
dispersos a l'horda ancestral, amb lligams menys
conscients en cada generaci. En el si de la intertnia
confederal (antiga horda), les tnies filles (ttems) han
nascut en llibertat, s'han reunit en llibertat i conviuen en
llibertat.
4. Fecunditat matrimonial molt augmentada per l'exogmia-intertotmica-endotnica.
Des de sempre els joves matrimonis estan massa aclaparats per la
lluita per la seva prpia vida, i la dels seus fillets, i (des dels
temps immemorials del sagrament dels dbils) la dels vells; per
aix no poden fixar llur atenci preferent sobre la mortalitat
infantil, la qual s'accepta com una fatalitat en el context
sapiencial d'aquestes cultures.
Aquest no s el cas dels vells, que necessiten la tendresa dels seus
nts i estan molt atents a cadascun d'ells. Segons hiptesis actuals
molt fonamentades, la humanitat pass d'un nivell de mortalitat
infantil de l'ordre d'un 70 % en l'articulaci gentica dita
endogmica-endotnica, a un nivell del 30 % per simple
revoluci
exogmica-inter-totmica-endotnica.
Aquesta
revoluci no fou objecte d'estadstiques exactes per part dels vells
(aquests pobles encara no havien inventat l'aritmtica!), per s
que els vells, i sobretot les vies velles, en tingueren molt
rpidament la intuci, i afavoriren enormement el nou costum
exogmic-intertotmic-endotnic.
Pgina 135

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

D'aquesta revolucionria i freqent convivncia habitual entre


tots els ttems d'una endotnia ancestral en neix el primer canvi i,
per tant, el primer acte de mercat.
El canvi de bns utilitaris entre persones no s instintiu de l'home
i s completament desconegut en el regne animal. Fins a aquest
moment crucial de l'evoluci humana, l'utilitarisme natural de
l'espcie humana era, com en totes les altres espcies vivents,
exclusivament nacional-comunitari.
Mercat (de la mateixa arrel llatina que merc, mrit, i d'on es
deriva comer) s, en l'inici, un intercanvi de favors o de
presents que deixa satisfetes totes dues bandes. En un principi no
es compta, es regala sense comptar. Cadasc tracta de sorprendre
l'altre fent-li present d'all que t de ms valus.
El bescanvi de noies matrimoniables entre ttems d'una mateixa
horda matriu s el primer acte de mercat que coneixem. La
primera mercaderia fou, doncs, la dona matrimoniable o, millor,
la matrimoniabilitat de la dona: com es pot veure, es tracta de
l'abstracci conjuntural (matrimoniabilitat), ja que l'home i la
dona concrets sn sers de plenitud vivent prpia, radicalment
independents de totes i cadascuna de llurs caracterstiques
conjunturals. (Estem doncs en l'inici de la mentalitat
abstraccionista, que ms endavant analitzarem).
En el moment a qu ens referim, la dona matrimoniable era el
valor ms alt de la comunitat. A travs d'ella passava tota la vida
nacional: sexual-nutrcia, costumera, cultural, svia. Per aix
l'intercanvi de dones matrimoniables era un acte sagrat.
En les cerimnies exogmiques-intertotmiques-endotniques, un
ttem (1) bescanviava amb un altre ttem (2) unes quantes noies
Pgina 136

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

matrimoniables (n'D1, n''D2):


n ' D1
=[1] (Frmula 4.11).
n ' ' D2
No calia que el nombre (n) de dones matrimoniables (D) fos
igual: no es tractava d'una relaci aritmtica, sin que noms
calia que amb el canvi els dos ttems (1 i 2) quedessin satisfets
([1]). Si un ttem volia 2 noies i l'altre 3, en canviaven 2 contra 3
i tots quedaven contents:
2 D1
=[1] (Frmula 4.12).
3 D2
Insistim, una vegada ms, en el carcter sagrat que tenen el canvi
i la mercaderia des dels seus orgens, carcter que es palesa en el
fet que fos la dona el valor social i sacral ms alt de la
comunitat la primera mercaderia. Les coses materials sn
sagrades perqu les persones que se n'han de servir son sagrades;
des d'aquest punt de vista, les vocacions utilitries son tan nobles
com les vocacions liberals.
Hem vist aparixer per primera vegada la intelligncia
abstraccionista. L'Esglsia, en el seu origen, s un projecte
abstracte lliure, inventat per uns vells, no una comunitat gentica
i tica concreta. Si tot va b, ms tard es nacionalitzar formant la
multi-naci o intertnia.
Tamb el canvi de mercat elemental es fa, no sobre el conjunt
concret de l'economia, sin sobre el valor de canvi elemental
de dos subconjunts de mercaderies elementals: s doncs el valor
de canvi el resultat d'una consideraci abstracta dels bns
utilitaris concrets intercanviables, perqu llur possessi privada
Pgina 137

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

interessa respectivament a cada una de les parts elementals


contractants del lliure intercanvi.
Aquesta
elementalitzaci
analtica-abstraccionista
de
caracterstiques conjunturals de les persones i les coses concretes,
s el fruit ms important de la naixent revoluci abstraccionista.
D'aquesta nova manera de pensar abstraccionista se'n diu mgia. I
revolucionar la ment humana. Primer ve la mgia llibertria
potica, artstica, creadora, coherent a l'entorn de la llibertat.
Desprs, molt ms tard (-2600/-2300), la mgia pe(n)sada, que
concep la seva coherncia a l'entorn del poder; finalment, vindr
la logstica o formtica, de coherncia edificada a l'entorn de la
deducci.
Una poesia, un joc de mans, i la formula d'Einstein E = m x c2
(base de la bomba atmica) sn tres exemples ben patents, de la
mgia llibertria, de la mgia pe(n)sada i de la lgica i cincia
actual respectivament.
Per art de mgia lliure els vells reuniren els fills dispersos. Per art
de mgia rigorosa s'estableix la frmula exacta del canvi
elemental, que s un autntic ritus mgic amb presentacions,
reverncies i sobretot sempre en presncia de l'assemblea de la
comunitat.
Parem esment que s necessari arribar a l'element abstracte bsic
unitari per a poder construir qualsevol cincia rigorosa. Aix la
qumica fou possible perqu es descobriren els elements qumics.
Aix, quan Ramon i Cajal descobr la neurona es pogu comenar
la neurologia. O la cincia txtil, a partir de l'elementalitzaci de
les fibres.
El conjunt dels canvis utilitaris elementals lliures de bns de
Pgina 138

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

propietat privada constitueix el mercat M = Ce


Els valors en joc en el canvi de mercat sn del tercer tipus:
objecte-objecte (explicat a 4.1.12)61, amb eliminaci
convencional del subjecte.
A partir d'ara ser possible la cincia ms antiga de totes, la
cincia de mercat, l'economia com a cincia; l'evoluci histrica
que estudiarem ms endavant, a travs de la moneda annima,
frenar, abans que cap altra cincia aquests sabers primigenis de
la humanitat:
1. L'economia utilitria de la qual ja hem parlat.
a. En el seu equilibri constant.
b. En la seva funci natural de repartici equitativa del
be com utilitari.
c. I en la flexibilitzaci hisendstica interna, de la qual
tamb hem parlat.
2. La cincia de mercat, molt ms aguda durant tot el
rgim de moneda abstracta (-8500 a -2600/-2300, o sigui
durant uns 6000 anys) que des de l'aparici de la moneda
annima (-2600/-2300).
3. La lliure economia de lliure mercat conjunt de tots els
lliures canvis monetaris elementals.
A causa d'aquesta progressiva ignorncia d'uns mecanismes
socials-especialitzats, dits mercants, dels quals una possible
estratgia s l'economia autoequilibrada i autorepartidora
ancestral, els homes aniran perdent d'una banda, la preocupaci
pel b com utilitari per la producci (Pk) i la hisenda comunitria
(Hk) de tal forma que el b com primer o original, lentament,
anir minvant, fins als nostres dies en qu s prcticament
61 Pgina 122.
Pgina 139

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

inexistent62.
D'altra banda, darrere l'atractiu subjectiu propi de cada canvi
elemental privat, el poble anir perdent la visi de l'economia
conjunta de tots els canvis elementals privats. La fascinaci dels
mecanismes elementals del progressiu comer al detall 63 ser la
gran pantalla de fum que amagar als ulls del poble un terrible joc
entre bastidors que explicarem a partir de 4.664.
Cada transacci o canvi elemental s equilibrat i aix, a poc a poc,
la gent oblidar que el conjunt utilitari global era una relaci desequilibrada (numerador: producci, superior al denominador:
hisenda, vegeu Frmula 4.4, pgina 126 i Frmula 4.6, pgina
127) que calia equilibrar inventant noves formes de consum
social. A partir d'ara, la gent es fixar noms en les coses petites
(canvis elementals) mentre que podr ser robada globalment.

4.3.2. L'augment de l'intercanvi i de la vida


transcendent.
Desprs del primer canvi intertotmic, que fou de dones
matrimoniables (exogmia-endotnica) segu el canvi igualment
endotnic d'aliments (A) especialitzats de cada ttem:
n ' A1
=[1] (canvi exo-nutrici-endotnic) (Frmula 4.13).
n ' ' A2
62 Cal no confondre b com utilitari-nacional amb bns utilitaris possets per
l'estat, de qu parlarem ms endavant, a 4.6, pgina 183.
63 Paradetes de mercat; aparadors de les botigues; anuncis publicitaris al
carrer, al peridic, a la rdio, o a la tele.
64 Pgina 183.
Pgina 140

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

A continuaci s'afeg al mercat el canvi intertotmic d'invents (I)


especialitzats de cada ttem:
n' I1
=[1] (canvi exo-inventiu) (Frmula 4.14).
n'' I 2
Amb l'intercanvi d'invents els ttems fan un pas de gegant per a
llur nacionalitzaci. Tot i que cada ttem seguir fonamentalment
produint la seva especialitat d'origen i celebrar les festes segons
els costums i smbols del seu naixement, anir aprenent altres
tcniques i diversificant la producci, amb la qual cosa els ttems
tornaran a assemblar-se els uns als altres.
I finalment qualsevol cosa pot sser bescanviada per una altra
segons la frmula elemental genrica d'un mercat sense compte ni
mesura, que encara no s'havien inventat. L'equilibri subjectiu (s
a dir, autosatisfactori per a cada una de les dues parts
contractants) s'estn ara al bescanvi de qualsevol b utilitari, que
mereix aix un nou valor social i, per aix, s anomenat amb el
mot genric de mercaderia (M):
n' M 1
=[1] (Frmula 4.15).
n'' M 2
Mentre, la felicitat derivava del canvi generalitzat a totes les
coses. L'augment de possibilitats que permet el mercat lliure i
intelligent s tan gran, que mai no podr sser suplert per
planificacions burocrtiques estultes o informtiques inerts. La
humanitat ha assimilat tan b l'invent del mercat que no hi vol
renunciar i, quan li s prohibit, inventa el mercat negre. El mercat
s el lloc natural de la imaginaci collectiva de la humanitat: tot
pot casar amb tot, intelligentment!

Pgina 141

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Aquesta felicitat dna augment de la vida transcendent, de la


poesia, de la mgia llibertria, per tamb, en vista a major
producci, obre el pas a la pre-logstica i la pre-matemtica.
L'home comena a fer colleccions, sries, comparacions,
analogies, i aprn a dibuixar, a fer figures de dues dimensions.
Les tres dimensions corresponen al mn concret. Per en pintar a
les parets de les coves o de les roques, tot i aprofitar inicialment
els relleus naturals per descriure el cos d'un bfal, per exemple, a
poc a poc la figura es va aplanant i es fa abstracci d'una
dimensi, la del gruix. Un cop aprs el pas de 3 a 2 dimensions,
res no impedir de saltar a n dimensions.
D'altra banda les colleccions, les sries i les analogies, van
introduint l'home a la teoria que modernament s'anomenar de
conjunts, i a la relaci d'ordre, les quals ens menen a
l'aritmtica.

4.3.3. El matriarcat.
Cap als -40000/-35000 anys abans de Crist, l'home de Neandertal
del Paleoltic mig sembla sser substitut per l'home de CroMagnon del Paleoltic superior. D'una forma insensible, la dona
ha anat adquirint preeminncia social. Ara entrem en el llarg
perode matriarcal (de -35000/-30000 anys a -11000 anys) que, en
certs pobles molt progressius dur uns 25000 anys, per un fet
inslit i altament determinant: el descobriment i explotaci per
part de la dona de l'agricultura i la ramaderia molt primitives.
La dona, antiga recollectora de flors, fruits i arrels espontanis,
ms en contacte amb les plantes que l'home, descobreix la forma
de conrear plantes a voluntat, primer dins de la cova, per
exemple, els crixens, desprs davant de la cova, desprs a la
Pgina 142

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

vora del riu. D'altra banda tamb descobreix que, primer la sal i
desprs igualment l'aigua i el menjar, atrauen els animals. En pren
cura. Aprn a aparellar-los. Aix alguns animals sobretot els ms
petits i dbils, es van deixant domesticar lliurement a favor de la
mateixa tendresa que generalment la dona sent per tot vivent
dbil i desvalgut.
La proto-agricultura i la proto-ramaderia sn menys aleatries
que la caa i la pesca. La dona, quan torna l'home amb captures o
sense captura, t el rebost ben farcit. A partir d'ara la dona ja no s
noms el centre nutrici repartidor, ans acumula tamb la funci
productora per excellncia. Ella adquireix un valor social nou
(valor de canvi), ella mereix i puja en el mercat.
Comena la nova instituci del matrimoni dotal65. Els ttems
viriarcals aniran transformant-se en clans matriarcals exogmics
(aparellament fora del clan) endotnics (per dintre de la naci o
tnia matriu).
La dona esdev el centre de la vida social. L'home que es vol unir
a una dona abandonar el seu clan matern (2) i es presentar al
clan matern (1) de la dona matrimoniable (D1) que estima, amb
un dot fet primer de conserves alimentries (A) o, desprs,
d'altres bns mercants (M) que ser entregat a favor i en propietat
del clan de la noia (1). Es tracta d'una nova modalitat de canvi
mercant elemental. Una noia matrimoniable contra n
mercaderies:
1 D1
=[1] o ms tard
n A2

1 D1
=[1] (Frmula 4.16).
nM 2

65 Aquesta instituci del matrimoni dotal ha perdurat, a frica, fins als


nostres dies, si b entre els pobles africans no s avui la noia la que rep el
dot, sin el seu pare.
Pgina 143

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

En aquest moment s'inventa la unitat aritmtica: Una noia


matrimoniable contra n mercaderies que formen el dot.
La primera unitat que ha fet servir la histria s la dona
matrimoniable, unitat bsica del canvi elemental de mercat.
Una altra novetat rau en qu, sembla ser que en la protoagricultura i la proto-ramaderia, per primera vegada, es creen
nous valors d's, nous bns utilitaris, artificials, que la naturalesa
no donaria per si mateixa. Marx considera que aquest punt s el
que separa la histria natural de la histria humana. De fet, la
creaci d'estris per a millor i major recollecci ja s un fenomen
ben hum, que data de molts milers d'anys enrere. Per
l'agricultura, la ramaderia i desprs la metallrgia i la cermica i
totes les tcniques artesanals i industrials trenquen la terrible
barrera de la limitaci de recursos naturals, que barrava
drsticament el creixement de les especies animals i vegetals i les
sumeix en una relativa fam permanent, quan la naturalesa
ambient no proporcionava aliment necessari en quantitat
suficient.
Amb aquestes tcniques noves el clan proto-agrcola i protoramader tendeix a sedentaritzar-se i acumula producci molt ms
de pressa que el ttem de recollecci. El primer creix i s'estn. El
segon minva i va desapareixent.
Pot explicar aix sol la implantaci de l'home de Cro-Magnon i la
desaparici de l'home de Neandertal?
A poc a poc el dot, en comptes d'anar a raure al com del clan de
la noia, s pres en propietat per la noia mateixa. Ella va guanyant
prestigi per la seva funcionalitat productiva i acaba quedant-se el
dot. s el primer exemple conegut de propietat privada
Pgina 144

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

estrictament individual: el matrimoni dotal amb el dot a favor de


la noia matrimoniable. D'ac naixer el personalisme
individualista que s una abstracci de la comunitat. Aquest
suprem valor de la persona humana individual, tan estimat de
l'occident modern no deixa d'sser una elementalitzaci
abstractiva.
Uns quants milers d'anys desprs, la dona, carregada de prestigi
fa un pas ms endavant, aquesta vegada, ens pot semblar a
nosaltres (anacronisme evident), en fals. Inventa una nova
instituci: el matrimoni de servitud. s un matrimoni contractual
a temps. No t'unirs a mi si abans no treballes () per a mi un
nombre mgic de llunes. Hi afegeix clusules de renovaci o
repudi segons les convenincies de la dona, si l'home incompleix
contracte:
1 D1
=[1] (Frmula 4.17).
nT 2
Per primera vegada en la histria, apareix el treball servil: la
compra de temps de treball hum.
Davant d'aquesta nova invenci del treball servil del marit, cal
que distingim entre labor i treball. La primera s un esfor
productiu lliure i en comunitat nacional, on tothom s igual, i
aquesta igualtat davant l'esfor s corregida per la tendresa envers
els membres ms dbils i necessitats d'ajuda (no obstant, aquesta
ajuda nutrcia pels dbils que no havien collaborat suficientment
en la producci s'estroncava quan la falta d'aliments durant un
temps massa llarg, amenaava l'existncia de la comunitat dels
forts, de les mares i futures mares, i dels nens, adolescents i joves,
esperana de la naci). El segon, treball servil, no s una activitat
d'iniciativa nacional-comunitria i per a propietat tamb nacionalPgina 145

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

comunitria, sin d'iniciativa privada o d'una persona


(empresarial: en aquest cas la matriarca) i a benefici de la
propietat particular d'aquest empresari. s un fet social,
marcadament anticomunitari, i noms a la llarga pot ser
considerat (i encara molt indirectament) beneficis per a la
comunitat nacional. El treball servil noms s llibertari per a
l'empresari, i en aquesta diferncia fonamental entre labor
nacional-comunitria i treball servil en empresa privada rau tota
la polmica permanent entre empresa i treballador: s un conflicte
que dura des de fa uns 20000 anys i per al qual, no s'ha trobat el
desllorigador (tot i que sembli bastant prxim, a travs de
l'empresa ms rendible actualment, que s l'empresa
autogestionria, en la qual l'empresari obt la collaboraci lliure
dels seus co-empresaris).
Val la pena d'assenyalar aqu l'origen o etimologia del mot
treball: ve de tripalium, tres pals de tortura que s'aplicaven a
Roma als esclaus la producci dels quals era considerada
insuficient.
De sempre, la humanitat s'ha esforat en cada comunitat nacional
a produir ms i millor per a consumir i capitalitzar ms i millor,
com ho hem vist anteriorment.
Per, a partir d'ara, el servil treballar per fora.
Ara el bar s fet servent o esclau temporal de la dona.
Per a fer ms concret i comprensible aquest matrimoni de
servitud, s til de reportar-se a la narraci que Gn 29 1-30 dna
del doble matrimoni de Jacob, que ha de treballar en favor dels
seu sogre Laban. Aquest matrimoni de servitud passa de mgia
llibertria matriarcal a mgia llibertria patriarcal, i capgira
radicalment el sentit i els beneficis d'aquesta instituci.
Pgina 146

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

El matrimoni de servitud implica una incipient ruptura de la


comunitat nacional-igualitria en classes (classis, en llat, vol
dir trencament).
A partir d'ara s'enceta el mercat de treball o de m d'obra.
Tanmateix aquesta subjecci, que t el seu origen econmic en
l'exhauriment dels recursos naturals recollectables per una
humanitat sempre en expansi demogrfica, s suau, i fins i tot,
plaent.
A partir d'ara abunden tant les dades arqueolgiques
(Magdalnia), com les dades etnolgiques dels darrers vestigis
humans del matriarcat. Entre els 20000 i els 16000 anys a. d. J.C.
el matriarcat arriba a la seva plenitud.
Els fills continuen adscrits a la mare i al seu clan. El parentiu
continua essent matrilineal. No s'ha establert encara la relaci de
causa i efecte entre l'acte sexual i la maternitat (encara hi ha
pobles primitius que no entenen, ni volen entendre, aquesta
relaci).
El bar va perdent el seu rol de protector instintiu de la mare i
dels fills d'aquesta, i la nova societat, establerta a favor de la
matriarca i dels seus fills, va capgirant aquell rol a servidor de la
matriarca i els seus fills.
Noms bastants millennis desprs s'anir descobrint la relaci
sexual paterna, per aquesta no esdevindr prioritria fins a
l'explosi autobllica del patriarcat i la novssima articulaci
social-gentica de la famlia, la qual trastoca tots els suaus
valors matriarcals en cruelssims valors exclusivament patriarcals
i estableix l'esclavitud de tots els membres de cada famlia al
servei i profit exclusiu de cada patriarca, amb dret de vida i de
Pgina 147

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

mort sobre cada un d'ells: dona (es), fills, nores, nts...


Al costat de la propietat comuna del clan, ja hem vist com les
dones tenen propietat privada. L'herncia segueix la lnia
materna. Sembla ser tamb que en la societat matriarcal en
plenitud (matrimoni de servitud), la matriarca no acorrala el
bar, com desprs ho faria aquest amb la dona feta esclava per
rapte o violaci; d'una banda perqu la matriarca no disposa, ni li
interessa disposar d'un poder tan brutal com del que s'apropiar
desprs el patriarca (pater famlia) i, d'altra banda, perqu
sempre t la seguretat que els fills sn seus (la maternitat s un fet
d'evidncia).
El progrs material s molt gran. Es descobreixen i es practiquen
les aritmtiques: Primerament l'aritmtica unitria, o sigui, de
base conceptual 1. Aquest concepte tan abstracte de la unitat de
compte s molt estrany a la concreta mentalitat instintivaintutiva-lingstica de l'home primitiu, com tamb del nen petit
(les modernes pedagogies de la Dra. Montessori, de Decroly, de
Piaget, etc., han estalviat moltes bufetades i cops de vara als nens,
tan refractaris a aquest concepte tan abstracte). s per aix que
els clans matriarcals han necessitat tants millennis de matrimoni
dotal i matrimoni de servitud per arribar a concretar aquest
concepte tan abstracte d'unitat de compte 1 en la dona
matrimoniable.
En segon lloc, i molt poc a poc, van anar apareixent les
aritmtiques per-unitries o sistemes de numeraci, amb els
primers mltiples de 1. Molts pobles primitius, si ms no pel que
sabem referent a les poblacions d'sia Menor, sembla que
arribaren a l'aritmtica de base 6 i 12, i la preferiren a qualsevol
altra. Amb aquestes aritmtiques es poden realitzar les operacions
clssiques de comparar i repartir (les quatre regles).
Pgina 148

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Cap al -13000 es descobreix la metallrgia de l'or (ms fcil


perqu es troba en estat natiu). Cap al -12000, la metallrgia de
la plata.
Com hem vist, sembla que les matriarques anaren massa enll en
llurs exigncies de treball servil als seus marits: el repudi o
divorci son invencions seves que augmenten el malestar entre els
barons.
La gota d'aigua que fa vessar el vas vindr quan, cap al -12000,
les matriarques comencen a triar els seus marits fora de
l'endotnia, perqu devien comprovar que aquests estrangers
menys cultes que els barons d'altres clans per llur prpia
endotnia, eren ms admiratius, ms dcils i ms treballadors.
Invent sacrleg (exogmia exotnica) que marcar la fi del
matriarcat, encara autopacfic, i el comenament del patriarcat,
decididament autobllic.

4.3.4. La reacci patriarcal.


Als voltants de -11000 anys s'inicia la terrible revoluci patriarcal
del Mesoltic. La causa profunda s el creixent poder econmic
acumulat per la dona sedentria i agricultora davant el relatiu
fracs productiu de l'home, caador o pescador molt ms nmada.
La causa concreta consist en qu el menyspreu de les
matriarques als homes de la prpia naci, suportat durant uns mil
anys, finalment provoc la ferotge reacci auto bllica
generadora interna de guerres dels homes de les tnies ms cultes,
els quals es dedicaren, ms i ms, al rapte violent de dones, amb
la consegent fugida a llocs prcticament inaccessibles als
perseguidors-vindicadors de la naci ultratjada en la seva fora
productora ms important (la dona), la qual, a ms a ms, encara
Pgina 149

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

era centre nutrici, no noms de cara als seus fillets, sin tamb de
cara a la seva parentela matrilineal.
Les dificultats i carncies alimentries d'aquests llocs marginals
obligaren els raptors a transformar-se en robadors de reserves i
collites. El rapte de dones i el robatori d'aliments eren dos motius
prou forts per desenvolupar vendettas inacabables, fins a
l'extermini. Tot esdevenia qesti de vida o mort. Tenir com ms
fills millor per a fer-ne guerrers, mitjanant la sistematitzaci probllica de la caa o la pesca tradicionals, tamb es convert en
qesti de vida o mort. D'aquesta necessitat peremptria per crear
una comunitat de guerrers tan nombrosa com fos possible, en
neix la poligmia: el patriarca s'atribueix el dret de vida o mort
sobre les dones raptades (ja siguin prpies o dels seus fills), i
sobre els fills si l'ajuden o el traeixen. I aix neix la famlia
(famel, en osc, vol dir esclau: d'ac es deriven els mots llatins
famulus, familia i pater familias).
En el modlic Dret Rom encara es pot llegir l'absurda i
cruelssima llei de vida i mort que t el pare sobre la mare i els
fills. En totes les organitzacions patriarcals familials aix s una
constant. El Decleg bblic tracta els fills com els esclaus i com
les bsties (Ex 20, 10). La nostra famlia actual deriva per via
directa d'aquell primer model de papa, mama i nens que ara
sembla ms dulcificat i, fins i tot, sublimat.
Aquell patriarca primitiu pren gust pel pillatge. s millor robar
que treballar. s el millenni ms obscur i destructiu de tota la
histria humana; prcticament no s possible de trobar, en els
territoris en que comen la guerra d'unifamlies patriarcals (entre
elles o contra nacions amb cultures endotniques-autopacfiques
anteriors), cap jaciment arqueolgic referent a aquestes cultures
en el precs estat en qu es trobaven durant aquest millenni. Tots
els jaciments, fins ara, sn anteriors o sn posteriors, o b sn en
Pgina 150

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

territoris on no arrib el fenomen social de la guerra fins molt


ms tard.
Desaparegu l'agricultura, la ramaderia, el comer, l'aritmtica.
Aquestes unifamlies patriarcals foren cruelssimes incultures que
mataven tots els venuts (genocidi), per evitar venjances
inacabables i destruen totes les riqueses dels venuts (anatema)
que no es podien emportar.
Aquest fet primer s de tanta tradici en els pobles patriarcals,
que s'ha anat repetint ms tard en altres indrets: ens s recordat
per mites i llegendes (rapte d'Europa (mite), rapte d'Elena i guerra
de Troia, rapte de les Sabines a Roma, rapte de dones fet pels
benjaminites al llibre dels Jutges (Jt 21, 21, etc.)) i ha generat
negres altes edats mitjanes pertot arreu (la dispersi dels pobles
del mar a Grcia -1200, les guerres entre els celtes en els ltims
anys abans de J. C., les guerres germniques al final de l'Imperi
Rom, les guerres basques en l'Edat Mitjana, etc.), i la destrucci,
l'incendi, l'extermini, la prdua de la cultura i dhuc de
l'escriptura en els llocs on, com a la Grcia micnica i a la Creta
minoica, ja era adquirida66.
La guerra, la violncia, les armes de la cacera humana han fet la
seva primera aparici en el teatre de la histria. I ho fan d'una
forma ben espectacular. Aquest cataclisme explica la dificultat
que han tingut els estudiosos per reconstruir les etapes de l'home,
anteriors al patriarcat (viriarcat el mascle conductor, gerontarquia
o viriarcat pluri-totmic, matriarcat).
I ms d'un investigador del segle XIX i principis del segle XX
s'ha entrebancat en les seves hiptesis, molt poc fonamentades en
66 En l'alta Edat Mitjana europea els monjos salvaren in extremis la cultura,
amagada dintre de llurs monestirs.
Pgina 151

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

documents sotmesos a metodologies estrictes, a crtiques severes,


i de conjunt pro-epistemolgic suficient, entre altres, Marx i
Engels en l'origen de la propietat privada, Bachofen en la seva
mania de voler que tots els pobres humans hagin passat per
l'etapa matriarcal67, Freud en l'origen del totemisme, l'odi al
patriarca i del parricidi.

4.3.5. L'etapa del pacte.


Cap al -10000 els patriarques guerrers unifamiliars reflexionen.
Aix no va; porta a l'extinci de la prpia unifamlia, en un
enfrontament desfavorable amb qualsevol atacat o atacant. I fan
funcionar l'esperit mgic llibertari, del qual tenien herncia
profunda i ansiosa nostlgia, per en un sentit netament patriarcal
i a benefici exclusiu del patriarca victoris. Com en les mfies
modernes, cal fer les paus. Cal recuperar la confiana. Existeixen
en llat, llengua indoeuropea molt ms arcaica que el grec, dues
paraules bessones per a significar dos matisos que el grec
expressa en una sola paraula. Fides, en llat, vol dir confiana
en el fons del cor. I fdus vol dir pacte concret i detallat
contractualment, fruit de la confiana anterior (fides). Encetem
doncs, l'etapa feudal, l'etapa del pacte. Els patriarques inventen el
mecanisme de la federaci guerrera defensiva cap a fora i
pacificant cap a dintre. Vegem-ne la gnesi.
El patriarca vencedor reinventa el canvi comercial sagrat a travs
de dos ritus i pactes, quasi concomitants amb la naci del venuts.
67 Quan s evident que les poblacions humanes han tingut evolucions molt
diferents que s'encavalquen i que, a ms a ms, moltes cultures superprimitives es van veure obligades, per fets espantosos de guerra a la qual no
estaven acostumats, a transformar-se en unifamlies patriarcals encara ms
ferotges que les sorgides de clans matriarcals.
Pgina 152

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

1. Ritus i pacte d'esclavitud, substitutiu del genocidi del venuts,


amb eventual sacrifici propiciatori dels presoners ms valents i
indcils, que pot arribar a la comuni antropofgica.
2. Ritus i pacte de fraternitat de sang i vassallatge entre la famlia
dels lliures guerrers i la famlia, clan o horda dels venuts
supervivents compromesos en la producci agrcola i
artesanal. A partir d'ara els venuts seran tractats com la dona i
els fills dels vencedor, s a dir, com de famlia (!)).
L'original primer canvi comercial del patriarcat consisteix a
perdonar el genocidi i l'anatema perpetrable per la famlia
vencedora, a canvi d'alguns sacrificis de guerrers valents i moltes
esclavituds de guerrers covards del clan, dones, nens i vells, o
famlia o horda venuts.
Aquest pacte bi-familial genera auto-satisfacci de les dues parts
pactants i provoca la federaci de les dues famlies (vencedors i
venuts) per ajudar-se internament (cultura auto-endo-pacificant)
i per defensar-se d'enemics exteriors (cultura auto-exo-bllica).
s un mal menor. La humanitat es va complicant. Per amb el
pacte federal se n'ha sortit d'una de bona: l'amenaa d'extinci.
El mateix procs explica el pas de les bi-famlies originries a les
multifamlies (s a dir, de ms d'una naci venuda) amb els
avantatges que dna la llei d'un ms gran nombre d'esclaus
productors.
El pacte d'ajuda interna, de caire confederal, no s perfecte
perqu les dues parts contractants no tenen igual grau de llibertat.
Uns sn vencedors i els altres sn venuts. Uns romandran casta
guerrera i sacerdotal i l'altra, casta agricultora i artesanal68.
68 Donem aqu alguns exemples de societats que han passat per aquesta
divisi en castes per causa de conquesta i posterior integraci:

Pgina 153

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Aquestes castes socials, de moment, no representen un


trencament social massa greu. Aviat conv als guerrers donar
molta llibertat als artesans i concedir a l'agricultor la terra en
propietat. I, en conjunt, la bona i pacfica convivncia fa oblidar
els vells odis. El resultat s la prosperitat. L'agricultura i la
ramaderia es reemprenen. Els artesans creen els seus gremis. El
comer tamb es posa en marxa, tant a l'interior com a l'exterior i
sorgeix la figura del mercader-traginer.
A l'Orient Mitj, l'aplicaci de les tcniques cientfiques ha
perms de fer recular la prehistria de la circulaci de bns entre
regions diferents a una poca anterior a 8000 anys a J.C., (La
Recherche, Commerce et socit pendant la prhistoire, pgina
848 par Colin Renfrew, nmero 49, octubre 1974). Mercaderia
contra mercaderia. Es recupera l'aritmtica. Una mercaderia (N)
determinada (A) elemental (E):

Durant el III millenari a J.C., tenim a Palestina els guerrers i sacerdots hebreus
i els agricultors i artesans cananeus; durant el II millenari a J.C., trobem a
Anatlia els hittites (casta guerrera sacerdotal) que sotmeten les poblacions
protohittites; i a Egipte l'episodi de dominaci dels hicses (poble semita
invasor). Tamb durant aquest II millenni es produeix la divisi en castes a
l'ndia: les poblacions indoeuropees que arriben assumeixen les funcions
sacerdotals i guerreres, quedant les poblacions anteriors relegades a castes
artesanals i agricultores.
El mateix procs es repetir ms tard a Roma (I millenari a. de J. C.) amb la
divisi entre patricis (etruscos) i plebeus (pobladors anteriors).
Ja molt ms a prop de nosaltres tenim a la Baixa Edat Mitjana europea, a
conseqncia de les invasions germniques, la divisi entre germans i
gallo-romans a la Gllia; i, a conseqncia de la invasi rab, la divisi
entre rabs i mossrabs a la Pennsula Ibrica.
Pgina 154

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

1MA
=[1]
1MB
E

(Frmula 4.18).

El canvi es fa sense moneda; s doncs economia de troc o de


permuta simple: una poma contra un ganivet. Plat, gran
investigador dels costums antics, l'anomenava permuta autopan-monria. Per es feia en un ambient i en certs perodes
rituals dintre del marc de l'hospitalitat sagrada deguda a
l'estranger (famlia sencera o mercader emissari), en forma de
bescanvi de presents un a un.
Com en les constitucions democrtiques modernes, a l'estranger
se li deu hospitalitat la gran virtut de la regla monstica dels
benedictins se'l tracta b, aleshores amb presents, ara
reconeixent-li uns drets. Per, compte! que no es quedi gaire
temps. Cadasc a casa seva!
El comer exterior (ex-change en angls) s el pont entre unes
unitats socials allades, tancades sobre si mateixes, amb pau
interior i bona defensa exterior. Perqu les multi-famlies, es van
federant fins a constituir tribus o, en llat gentes (gentil, nom
gentilici o cognom tribal). Encara avui dia es troben a l'ndia
aquestes federacions de multi-famlies presidides per un patriarcat
a base d'assemblea de guerrers.
La guerra, el sacrifici dels venuts valents, la comuni
antropofgica, el domini absolut per cordial del patriarca i dels
guerrers en l'etapa tribal, la sensaci de desequilibri i de
trencament social interior juntament amb la sensaci d'inseguretat
i violncia exterior, fan girar el signe de la mgia. Els dimonis o
divinitats tellrics, esperits benefactors en el matriarcat, sn ara,
girats a masculins esperits irats i venjatius que demanen sacrificis
Pgina 155

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

cruents, iniciacions sagnants. Les sacerdotesses i sacerdots giren


a bruixes i bruixots, sovint medialitzats pel patriarca o la classe
guerrera. Podrem dir que la mgia blanca ha girat cap a
mgia negra. s una corrupci de la mgia que encara avui es
viu en els ambients populars incls dels pasos ms avanats.
Per, malgrat aix, encara es tracta de mgia, en bona part
llibertria i, per tant, autntic reflex de la fora espiritual que
l'home porta dins, no abusiva de la sacralitat profundssima
sempre naixent en la nostra ment.

4.4. LA MONEDA I EL MERCAT MONETARI.


La ciutat i l'imperi: l'era poltica.
Invenci de la moneda annima.
Caracterstiques de l'instrument monetari.
Entre -9000 i -8000 anys aproximadament sorgeix la revoluci
dita del Neoltic, en les abruptes vores seques del Nord de les
valls de l'Eufrates i el Tigris.
Les tribus patriarcals comencen a federar-se. La histria posterior
ens fornir nombrosos exemples de pasos ms endarrerits. Les
federacions ms famoses foren les amfictionies gregues,
precedides de les federacions de dotze tribus semites, tan ben
testificades en la Bblia.
El pacte era sagrat. Escollien un lloc sagrat central. Cada ms de
l'any el servia una tribu de les 12 de l'amfictionia, per torn. La
federaci tria el seu lloc central en un lloc alt o en una zona
lacustre per a millor defensar-se.
Pgina 156

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Ac cal introduir un terme, avui dia menyspreat per l's sociolgic


que se'n fa. s el terme imperi. L'abs que a partir de -2300
(4.6)69 se'n far (imperialisme) ha desprestigiat la realitat positiva
de l'imperi.
Imperium, d'imperare, ve del llat imparare: preparar-se
a, estar preparat a l'interior (per fer front a perills exteriors).
L'arrel Pr (per, por, par, pir...) significa Travessar per arribar a
un fi. Vegeu: perill, prit, expert, empria, experincia, pirata,
pirman, prctica, pragmtic, praxi, porus, port, porta, empori,
pritaneu, prova, promontori, profit, prototipus, profeta, prisma,
porci, part, etc.
Es tracta de la primera comunitat sedentria permanent reunida a
fins de defensa. La uni fa la fora. Cal desempallegar-se de la
idea imperialista ofensiva, cap a fora. L'emperador era el
protector de tots els pobles federats; no podia atacar-los, noms
podia defensar-los70.
69 Pgina 183.
70 Pere el Cruel de Castella renunci al ttol d'emperador per poder atacar
altres reis de l'Imperi. Fa pocs anys, Mohamed V, abandon sorpresivament
el ttol d'emperador del Magreb per atacar les tribus inquietes de les
muntanyes que el tenien com a Emperador.
Esclariment dels editors: L'atac de Mohamed V del Marroc pot referir-se al
produt a l'any 1959. L'any 1958, la poblaci amaziga del Rif, amb el seu
Moviment Nacional, encapalat per Mohamed Sallam Ameziane, va
constituir el Moviment rifeny per l'Alliberament i Reforma que va presentar
17 reivindicacions. El gener del 1959 fou durament reprimit pel l'exrcit,
dirigit pel prncep hereu Hassan, futur Hassan II, amb el recurs de l'aviaci,
emprant armes qumiques prohibides a Europa. Font: Nmero 9 de la
publicaci Assahifa Al Maghribia, del 11/17 de novembre del 2005.
Gentilesa de la Casa Amaziga de Catalunya.
Pgina 157

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Amb aquests exemples es veu la tergiversaci dels termes


imperi i emperador en la incultura intencionada i cultivada.
En aquest llibre emprarem sovint la paraula imperi per definir
la comunitat geopoltica de pobles lliurement confederats entre
ells, i formant una unitat federal en vista de la defensa exterior.
Gradualment el centre confederal es fortifica, oppidum, en llat,
amb les muralles ms gegantines que mai ms no es construiran.
Les famoses muralles de Jeric i d'altres ciutats del Mitj i Proper
Orient en sn el primer exemple. Desprs seguiran les ciutats
del Danubi, sia Menor i Indus. Mai no s'havien trobat muralles
abans. Ara totes les ciutats seran emmurallades. Muralla, mur
(murus, munus, en llat protecci, defensa, ajuda). Es
tracta d'una pacificaci cap a fora, d'una pura actitud defensiva,
que ve a completar la pacificaci cap a dins del pacte de
vassallatge. I torna a dominar la pau general i la no-violncia. Les
muralles seran inexpugnables militarment fins a la invenci de la
ballesta i la catapulta mecniques (aproximadament -300 anys en
el setge de Tir per Alexandre Magne). Noms obrir les portes de
les muralles la traci, l'engany, la corrupci del porter. I aix
comenar a ser possible, com veurem, quan la moneda
esdevingui irresponsable (4.6)71. La corrupci vergonyosa ser
dissimulada pels mites del Cavall de Troia o de les Trompetes de
Josu davant de Jeric.
Comena, doncs, l'era poltica, l'era urbana, l'era civilitzada que
durar fins als nostres dies. s una invenci mgica ritual,
llibertria, patriarcal, en vista a la defensa (imperi). El terme llat
urbs ve d'urbare, que es refereix al solc llaurat pels bous
sagrats, abillats amb arreus sagrats, per delimitar el permetre del
territori sagrat de la nova ciutat-imperi federada a base de vries
tribus unides, al principi, per convenincies de defensa i,
71 Pgina 183.
Pgina 158

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

gradualment, en confederaci interna ms i ms viscuda a un


nivell supranacional (naci de nacions). Diverses nacions
d'orgens diferents, acaben fonent-se en una nova naci, si
l'experincia resulta positiva.
Cal ampliar el sentit de polis, de poltica i policia, a
aquesta confederaci externa de moltes nacions per a formar
imperi que, cap a dintre, constitueix una multi confederaci
d'aquestes nacions, per crear una convivncia pacfica de respecte
mutu i d'ajuda mtua, amb la creaci d'una economia interna
unida. De fet, eco-nomia ve del grec oikos, nomia.
Oikos a partir de Xenofont, t un sentit restringit de casa.
Per el sentit ms vlid i ms antic d'Oikos coincideix amb el
sentit llat de vicus, d'on surt vicinus, vel, vicinilla,
vila, en catal Vic, que vol dir comunitat de vens, municipi i
poble i traslladat al terreny de la utilitat, defineix el b com i,
dhuc, potser originriament, el banquet sagrat que calia
repartir segons llei equitativa (nomia).
La polis (grec) o la civitas (llat) era la uni de moltes tribus
o nacions per formar un sol poble demos (grec) o populus
(llat). D'ac surten poltica, civilitzaci, urbanitat,
democrcia, popular, economia.
A partir de la primera experincia d'un alt (acro en grec) lloc
(polis en grec) de culte i defensa, d'una fortalesa-tresor
nacional, d'una ciutadella-temple, d'un mercat, d'un sacerdoci
estable, amb policia prpia protegint la convocaci peridica de
totes les tribus agermanades per un pacte ritual de la sang mgica,
d'una ciutat ja llanada a l'artesania de luxe i a l'expansi
sedentria atractiva d'altres tribus, nacions o imperis, la
polititzaci va esdevenint una cohereditat (coherncia) i una
connacionalitat, espontnia i expansiva, en tota persona immersa
en aquesta evoluci sacral, social i estratgica.
Pgina 159

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Potser els vestigis inicials d'aquest procs arrenquen del millenni


X en els pobles que ja disposen de la metallrgia de l'or i de la
plata. Per en el millenni VII ja sn ben documentats. Aleshores
ja fan servir els metalls preciosos com qualsevol altra mercaderia.
I ms tard, com a mercaderies-patr i fins i tot com a mercaderies
ms aptes a la clarificaci de balances de pagament entre ciutatsimperi. s til observar aqu l'antiguitat clssica del concepte i
terme anglosax or-clearing que s'empra fins als nostres dies.
La polititzaci s una socialitzaci i interpersonalitzaci, una
societat i un dileg, una cultura i una moral bsica, profunda,
essencial, diferenciadora, heretable per via d'educaci
primerenca, quasi una mutaci evolutiva especificadora,
difcilment reversible, constantment continuada malgrat els seus
alts i baixos histrics.
Enfront d'un neoprimitivisme, reacci no intelligent, avui de
moda contra el desastre antiecolgic del desenrotllisme industrial
que tampoc no ha estat intelligent, cal afirmar que a partir de
-9000/-8000 anys:
Tota persona histrica neix envoltada d'una crrega, condici i
dimensi poltiques i creix segons una cultura, una moral,
una saviesa i una estratgia de les forces socials orgniques
existents, unes esglsies i convocacions ecumniques de pobles
germans i unes sacralitats i mgies matrius civilitzades.
La polititzaci, la re pblica, per si mateixa, significa
segons experincia llargament documentada des dels
inicis de tots els imperis fins ara, la progressiva distinci i
separaci entre sacralitat mgica matriu i societat profana
subsegent.
Pgina 160

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Noms el dileg obert en una estructura social oberta, res


publica, cosa publica, b com del poble, gora o
frum entre persones lliures, sinceres i responsables, segons
llur autenticitat de conscincia profunda, pot incrementar la
polititzaci ja aconseguida histricament pel qualsevol
conjunt hum.
La disciplina de polis justifica l'acceptaci lliure, d'una
autoritat natural, nascuda del poble. Auctoritas ve
d'auctor, d'augere, que en llat vol dir augmentar.
L'autoritat, no s poder sobre les persones, s servei dialogal en
vista a augmentar les llibertats concretes, el b com imperial
que es va nacionalitzant i la riquesa cultural, fonament nic i
insubstituble, a travs de dileg reposat, d'una convivncia i
pau cvica espontnies i expansives. L'autoritat s la comunitat
actuant.
La disciplina de polis justifica l'acceptaci lliure de sacrificis
d'obedincia a l'autoritat legtima que tota persona normal
consent, mitjanant llei positiva democrticament convinguda
entre tots, en vista a l'increment de la llibertat, del b com i de
la cultura.
Amb la seva perspiccia caracterstica, ja Plat avisava que la
poltica o l'esglsia eren massa importants per a abandonar-se
en mans dels antipoltics disfressats de governants i els
antieclesials disfressats d'eclesistics.
Es conforma, doncs, l'Estat, l'arquia de Plat distingida del
poble, el demos de Plat. L'arquia, al principi, s formada
pel conjunt de patriarques-guerrers (sanedrins, gersies, senats).
El poble mereixedor arriba a obtenir ciutadans lliures (metecs i
meta-oikia); a sota hi ha els artesans normals o periecs (periPgina 161

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

oikia) i al camp els agricultors (ilotes). Es tracta de l'herncia


d'una societat fortament jerarquitzada que en el decurs del temps
s'anir uniformant.
Ara s'introdueix un element instrumental nou en la histria
humana, la moneda. El descobriment de l'origen de la moneda s
ms aviat fortut. Denise Schmandt-Besserat (revista
Investigacin y Ciencia (Scientific American), agost 1977, article
El primer antecedente de la escritura 72, pgines 6-16), investigant
l'origen de l'escriptura, descobr o invent (inventar vol dir, en
llat, inventare d'invenire: trobar) la moneda ms antiga que
apareix sota forma de granets d'argila modelats a m i cuits al foc
per endurir-los, molt anteriors a la cermica, que pren diferents
formes (cons, esferes, discs, cilindres, triangles, etc.) i amb
diferents senyals o grafismes, fins fa poc interpretats com a
granets d'enfilall per fer collarets i polseres de guariment. Aquesta
investigadora estableix que aquests artefactes, els ms antics dels
quals ja es troben en el proper orient a partir del nov millenni, ja
sn monedes, la forma de les quals roman estabilitzada a l'sia
occidental durant 5000 anys, la qual cosa pot indicar com de b
s'adaptava aquest sistema de registre a les necessitats d'una
primitiva economia agrcola (loc. cit. pgina 14) Moneda, s
substantiu derivat del verb llat Moneo, monere, monitum
avisar, advertir, fer saber, publicar, amonestar per corregir,
informar. Sn coneguts els moniti o monitors de l'imperi rom i
de l'Esglsia catlica emprats en aquest sentit. La moneda avisa la
comunitat d'una acci comercial particular i lliure per causa de les
possibles repercussions en la collectivitat. Aquest sentit essencial
de la paraula moneda s'ha perdut degut a l'estpid anonimat
posterior de l'instrument monetari histric encara ben actual.

72 Disponible al lloc web del Centre d'Estudis Joan Bardina dins l'enlla
http://bardina.org/padectin.htm.
Pgina 162

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

La moneda s doncs un avs de canvi o moviment de mercaderia


concreta (recordem: valor de lliure i mtua expropiaci). I neix
simultniament amb les ciutats-imperi o ciutats-estat, com a
invenci del primer sistema de mesura i compte radicalment
abstracte.
Primer s moneda mental:
Quants xais val la meva collita de blat? 3 xais.
I aquesta collita d'ordi del ve? 2 xais.
Els xais no apareixen enlloc. Sn noms un terme de referncia
mental, per tal que un agricultor pugui comparar la seva collita de
blat amb la collita d'ordi del seu ve.
A continuaci es compta amb el gest, amb els dits. Cada dit s un
xai.
Desprs s'expressa oralment en la transacci comercial. I
finalment es fa amb pedretes (calculi dels llatins d'on surt
calcular; eren petites pedres de cal) o amb granets d'argila
modelables i assenyalables encastades en rosaris, bacs, etc.
Cal entendre el mecanisme seguit:
1. Una mercaderia (1M) determinada blat (A) concreta
elemental (E) contra diverses (n') unitats monetries xais
abstractes (u) referides a la mercaderia (M) determinada (A)
quina relaci poden tenir si no sn termes homogenis?

1MA
=1=?
n' u M
E

(Frmula 4.19).

Pgina 163

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

2. Una altra mercaderia (1M) determinada ordi (B) concreta


elemental (E) contra vries (n'') unitats monetries xais
abstractes (u) referides a la mercaderia (M) determinada (B):

1 MB
=1=?
n' ' u M
E

(Frmula 4.20).

3. La relaci de permuta unitria de mercaderia concreta (blat)


contra mercaderia concreta (ordi) porta a la satisfacci dels
dos comerciants:

n '1 M A
n' 2 u M

=[1]

n ' '1 M B
n' ' 2 u M

(Frmula 4.21).

Simplificat, si es considera que

u M =u M
A

resulta la

permuta simple:

1 M A 1 M B n' ' M A
:
=
=1
n'
n' '
n' M B
E

Segons l'exemple:

Pgina 164

(Frmula 4.22).

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

2 collites de blat
=[1] (Frmula 4.23).
3collites d ' ordi
o b:
2 collites de blat 3 collites d'ordi
Aquesta frmula que compara una unitat mercant (1 M A) amb una
altra unitat mercant (1 MB) es perfecciona de seguit comparant
vries unitats mercants per les dues bandes (n'1, n''1):

n '1 M A
n' 2 u M
=[1]
n ' '1 M B
n' ' 2 u M
E

(Frmula 4.24).

que amplificant, suposant

u M =u M
A

resulta la permuta

mltiple o regla de tres tradicional:

n' 1 M A n ' ' 1 M B n ' 1n ' ' 2 M A


:
=
=[1]
n ' 2 uM n ' ' 2 u M
n ' 2n' ' 1 M B
E

(Frmula 4.25).
Exemple:
500 pomes valen 3 xais
6 melons valen 2 xais
Pgina 165

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

5002 pomes 1.000 pomes


=
=[1] (Frmula 4.26).
63 melons
18 melons
1.000 pomes = 18 melons
Crtica de l'invent:
1. Permet de donar un valor quantitatiu precs a una qualitat de
mercaderies elementals; una collita de blat val 3, una collita
d'ordi val 2. Quantificar una qualitat s convertir-la en
magnitud, prvia l'adopci d'una unitat. I aix s la base de la
cincia, que treballa noms amb qualitats mesurables
(magnituds). La cincia econmica fou la primera de totes les
cincies. Aquest prototipus monetari de tots els posteriors
sistemes mtrics, base de les cincies, s el primer i ms efica
artifici de clcul abstracte en mans del poble en la prctica
corrent i concreta de cada dia. s mgia logstica o formtica a
l'abast, fins i tot d'aquells que noms saben comptar amb els
dits.
2. La regla de tres permet intercanviar qualsevol quantitat d'una
mercaderia amb qualsevol quantitat d'una altra. Fa
definitivament i indefinidament divisibles i compartibles, per
l'artifici omnicomptable, totes les mercaderies concretes per
grans i complexes que siguin, per ms indivisibles i
incompartibles que semblin a primera vista.
3. La moneda t un estricte valor auxiliar. No s res concret. s
un punt de referncia abstracte que s'esfuma en tancar
l'operaci. s un acte de fe o crdit concedit pel poble. No s
doncs una tercera mercaderia.
4. Cal observar que, sempre que relacionem mercaderia concreta
amb moneda abstracta, posem la ratlla del trencat, el signe
igual i el signe u d'autosatisfacci amb puntets. Aix indica
que estem en presncia d'una operaci aritmtica tericament
falsa. No es poden relacionar aritmticament unes quantitats
Pgina 166

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

concretes (mercaderia) amb unes altres d'abstractes (moneda).


Estem davant d'una relaci subjectiva que depn de les
fluctuacions de la unitat monetria, de l'estat de la
mercaderia, de la quantitat d'aquella mercaderia en el
mercat conjunt, de la necessitat que el client t d'aquella
mercaderia, de les expectatives de futures escassetats o
abundncies, de l'estat d'nim del comerciant, i d'un llarg
etc. d'imponderables. Per sort, en la frmula final 73
s'eliminen els factors subjectius

uM

uM

. Per

resta llur quantificaci subjectiva (n'2, n''2) ineliminable.


5. La regla de tres facilita tota mena d'intercanvis i aix
augmenta la riquesa mercant o canviria general.
6. El diner noms existeix adherit a la mercaderia, no existeix en
si. Una cosa s el xai mercaderia i una altra el xai punt de
referncia abstracte, unitat de compte, sense valor concret. La
moneda s a la mercaderia all que l'ombra s al cos. Si no hi
ha cos no hi ha ombra. De moment, el diner no val res en ell
mateix. Per als sumeris era un xai simblic. Per als grecs, ja
Homer parla del bou. Entre els maies d'Amrica Central, la
unitat monetria consistia senzillament en nusos fets en un
cordill. De fet, la moneda s'usava tal com avui usem la
calculadora o com un sastre utilitza el centmetre. D'aquesta
mateixa necessitat comptable-abstracta en naixeran l'bac, el
rosari, els collarets, el cintur de nusos...
7. La durada histrica d'aquesta forma abstracta de moneda
testifica la seva utilitat i dna una gran esplendor comercial,
tcnica i cultural. Desprs d'aquest sistema seguiran:
L'astronomia com a sistema de mesura aritmtica
abstracta del temps agrcola, primera mercaderia
73 Vegeu Frmula 4.25 a la pgina 165.
Pgina 167

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

comunitria, (clcul, sobretot de les estacions, calendari


lunar i, desprs, solar). Unitat: mes, any, dia, hora.
Magnitud: Temps.
La geometria com a sistema de mesura aritmtica
abstracta de la superfcie agrcola, primera mercaderia
privada, (sobretot desprs de les inundacions, per tamb
per a delimitar els planells dels contractes de propietat).
Unitats diferents, en cada pas: fanega, acre, jornal.
Magnitud: superfcie, de la qual deriva la longitud, i, en
general, espai.
8. Potser l'instrument ms bsic, simple, dcil, universal i
freqent de dileg entre individus i comunitats properes i
distants, a partir de l'era poltica o civilitzada, s la moneda en
curs i vigor dintre de cada estat i entre els estats. s per aix
que els grups de pressi, corrupci i prostituci, d'usura i
plutarquia, de simonia i tirania, de despotisme i totalitarisme,
sigui quin sigui llur camuflatge ideolgic i propagandstic,
tendeixen a impedir constantment en la prctica diria, pels
procediments que calgui, el dileg civilitzat i democrtic en
general i, en particular, el dileg monetari:

Pgina 168

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Prostituci del diner:

Diner-tab.
Diner-idolatrat.
Diner-abominaci.
Diner-fornicaci.
Tot es pot vendre i es pot comprar.
Poderoso caballero es don dinero (Poders cavaller s el
senyor diner).
Diners, de tort fan veritat.
Els interessos creats.
El negoci s el negoci.
Time (life) is money (Temps (vida) s diner).
Proletariat, misria, fam. Sempre tindreu pobres entre
vosaltres. Classes socials tancades, ben separades i
mtuament hostils, en litigi permanent per petiteses
insubstancials propagandsticament elevades a categories
vitals.
Pobles regits per mals rics que donen els seus excedents als
gossos.
Pobles mantinguts en el subdesenvolupament, abocats a la
independncia no madura, abocats desprs a guerres locals
tan rendibles i tils com a camp d'experimentaci dels grans
fabricants d'armes.

Cal comprendre que el problema bsic de la polititzaci


progressiva de l'home contemporani, del seu dileg interpersonal,
planteja, abans que tot, la reinvenci d'una estructura difana de
dileg monetari, prvia a qualsevol dileg perqu suprimiria: a) la
falta de participaci de milions de pobres i marginats al convit de
la vida. b) la prostituci de l'Amor csmic significat per Du i c)
Pgina 169

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

la confusi del servei liberal als homes amb la producci de bns


materials. I...
9. La invenci de la moneda precipita l'evoluci i fa crixer,
revolucionriament, la propietat particular i la iniciativa
privada sobre els bns utilitaris fins a tal punt que la histria
dels pobles civilitzats en els cinc ltims millennis, ja noms
enregistra aquesta darrera, amb desaparici prcticament total
de l'anterior propietat i iniciativa nacional comunitria. Cal,
ac, dir que Plat, que estudi b l'eclosi i evoluci dels
imperis primitius, fa observar, amb oportunitat i ironia, que
tota estatalitzaci, o nacionalitzaci estatal o socialitzaci
estatal o propietat de l'estat sobre bns utilitaris, falsament i
confusionria anomenats bns o empreses pbliques, sn
prpiament i mximament particulars, puix que tot estat s
solament una part de la total societat que t per missi conduir
i augmentar la llibertat, i sn privades i privatives perqu
l'estat t, com ning en la societat, la fora pblica per
defensar les seves coses de qualsevol intromissi i privar-ne
eficament l's pels components de la comunitat. Avui dia,
noms es poden considerar com a residus de la propietat
comunitria primitiva o b com primer, certs boscos i prats
comunals que encara existeixen en els municipis (restes de la
polis) de certes valls muntanyenques molt allades. La llei
costumera no es fia del mini-estat municipal que s un
ajuntament i prohibeix a aquesta instituci l'apropiaci dels
bns comunals. En cas de venda acordada pels vens, el
producte resultant s'ha de repartir entre ells.
Per acabar diguem que Plat, en les seves investigacions, deia
que hi havia dos Plutos (du del diner). Un, el Plutos clarivident,
somrient i benvolent de l'edat d'or amb moneda responsable i
abstracta el Neoltic precedida d'una edat d'or sense moneda
el Mesoltic on tot fou harmonia, progrs, pau i cultura. L'altre,
Pgina 170

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

el Plutos cec, adust, i malvolent de l'edat de ferro de la moneda


annima i concreta (4.6)74. Dues estructures estratgiques socials
tan diferents que, com era d'esperar, incitaren aquell esperit
inquiet i penetrant que era Plat, a aprofundir-ne les causes.

4.5. LA COMPTABILITAT GENERAL.

Plenitud de la vida poltica i desenvolupament del comer.


Objectivitzaci del diner mental: la comptabilitat.
La factura-xec.
L'esoterisme endobancari.

Cap al -5000 comena l'edat del Coure.


En el centre confederal, davant la plaa del dileg, del parlament,
s'ala el temple on el sacerdot-rei assumeix la ms alta
representaci del comandament social. Rex llat (rectus) ve
del mateix origen que Recht (dret) germnic (Reich, rajah
snscrit). Es tracta de comandar segons dret, segons justcia,
segons llei. En el temple s'anava concentrant tamb el saber, el
saber mstic, mgic, matemtic, econmic, astronmic, etc. Hi
havia una policia o fora armada per guardar el tresor o
magatzem pblic i privat dipositat en el soterrani del temple. Ja
existia un segell monetari oficial de la ciutat. Totes les
transaccions comercials eren lliures. Les dues parts contractants
comptaven i fixaven el preu lliurement. Per es feien sempre en
pblic, davant de l'assemblea, dels representants de la ciutat (Gn
23) a la plaa del dileg savi i comercial, davant per davant del
temple on es guardaven les diferents unitats de mesura. El comer
seguia conservant un carcter sagrat. I no solament, com hem dit,
74 Pgina 183.
Pgina 171

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

en el temple es conservava el b com i no utilitzat, sin tamb


els excedents de producci dels particulars. Aix els sacerdots
comenaren a administrar ambdues classes de bns.
I es torna a donar un altre pas endavant: l'objectivaci del diner
mental.
Si un intercanvi de dues mercaderies:

n ' 1n' ' 2 M A


=[1]
n' 2n ' ' 1 M B
E

(vegeu Frmula 4.25, pgina 165).


Es pot descompondre en una relaci de dos intercanvis imaginats
de mercaderia a moneda:

n '1 M A
n'2u
=[1]
n ' '1 M B
n' ' 2 u
E

(vegeu Frmula 4.24, pgina 165).


Si no oblidem que cada intercanvi de mercaderia a moneda s
equilibrat subjectivament:

Pgina 172

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

n' 1 M A
=[1]
n'2u
E

n' ' 1 M B
=[1]
n ' '2 u
E

(Frmula 4.27).
resulta que es pot considerar que es tracta de dos canvis
(mercaderia a moneda) que es poden tractar per separat, a
condici que la moneda sigui controlable objectivament.
Jo canvio 500 pomes per 3 monedes-xai avui i ac, i l'altre
comerciant pot canviar 6 melons per 2 monedes-xai dem i
all. Com que la moneda-xai no existeix encara de forma
concreta, garanteixen els drets de compra els sacerdots del temple
que guarden un bast (l'origen dels comptes corrents particulars
en els bancs) amb el segell de la ciutat, el signe del mercader i
tants talls marcats com moneda-xai t pendent d'utilitzar. Si
esmera aquest diner, ja objectivat en forma de talls en el bast,
s una compra nova, els sacerdots li creuen (anullen) el tall amb
un altre tall perpendicular. El temple aix esdev banc, notariat i
registre. Els sacerdots esdevenen banquers i els escribes notaris.
A partir d'aquest moment no cal, per tancar una venda, trobar un
altre venedor que em pugui pagar amb un gnere que m'interessi
a mi i en la quantitat que compensi la meva venda. s fcil
comprendre com aquest invent mgic agilitza totes les
transaccions i permet comerciar sense la dificultat que ambdues
parts contractants estiguin en el mateix lloc al mateix temps.
Especialment simplifica el comer a grans distncies. El poder de
compra (comptabilitat) s'utilitzar ms tard i/o en un altre lloc.
Ara es canvia mercaderia per moneda abstracta. Ja no hi ha troc o
permuta.
Per tamb cal dir que des d'ara la moneda, tot i ser noms talls
Pgina 173

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

en un bast, adquireix una nova importncia: aix val tants


xais. s un acte de fe en la moneda abstracta. I la fe porta
fcilment a l'adoraci.
Es dibuixa, com a conseqncia, per primera vegada, el concepte
precs de valor mercantil o valor de canvi (mercant) amb moneda.

De

n1 M A
=[1]
n2 u
E

se segueix n1 M1 n2 u = vm MA

(valor mercantil) (Frmula 4.28).


500 pomes valen 3 monedes-xai. Aix s el valor mercantil.
Igualment: 6 melons valen 2 monedes-xai.
D'ac s'obt el valor mercantil unitari, allant una unitat de
mercaderia concreta

MA

n2
u (valor mercantil unitari)
n1
(Frmula 4.29).

Una poma val 3/500 monedes-xai o un mel val 2/6 monedesxai. O b un mel val 1/3 de moneda-xai.
Es veu immediatament que aquesta valoraci s terriblement
subjectiva, ocasional o circumstancial. Per aix ho indiquem amb
puntets. I hem suprimit la referncia de la moneda al cas concret

uM

uM

, per simplificar. Aix insensiblement el

valor mercantil particularssim esdev un valor mgic i universal:


l'adoraci dels preus, la preocupaci i obsessi per l'estabilitat
dels preus, el joc brut en l'ala i baixa de preus, etc.
Pgina 174

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

I finalment, no solament el preu s'hipostasia, sin que tamb ho fa


la moneda, el diner (valor mercantil indirecte o invers) E.
Allant la unitat monetria a (Frmula 4.28, pgina 174) s'obt:

uE

n1
M = E
n2 A
E

Una (1) moneda (u, E)-xai val

(1)

(Frmula 4.30).
500
3

pomes o b 166,6

pomes.
Una moneda-xai val

6
2

melons o b 3 melons.

El poble ignorant i els poderosos incapaos, estan cada vegada


ms preocupats pels preus i per l'estabilitat de la moneda. Els
savis sacerdots-banquers veurem que en saben molt i no es deixen
enganyar per les aparences.
Amb l'objectivaci de la moneda han aconseguit doblar el
numero de transaccions comercials. Un canvi elemental
tradicional val dos canvis elementals nous:
n '1 M A n ' '1 M B
+
=[2] (Frmula 4.31).
n'2u
n ' '2 u
Aquest s el principi de la comptabilitat bicolumnria exhaustiva,
i condueix a la comptabilitat totalment analtica i totalment
estadstica, base d'una cincia econmica exacta (ex-acta, en
llat segons els actes).
Pgina 175

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

El rei-sacerdot tenia el control de la riquesa comunal i coneixia i


dhuc podia administrar, sense dir-ho, els excedents de la riquesa
privada. Feia, doncs, operacions comercials especulatives
comptant amb una certa estabilitat dels dipsits en el temple. Per
l'operaci podia sortir malament: una inversi en una mala collita,
en un transport assaltat, en un vaixell enfonsat, etc. En un
moment donat no en podia respondre. De moment la casta
guerrera-sacerdotal encobreix el cap d'Estat per salvar la
instituci. Per, desprs, es decideix mantenir el comandament
fenomnic, civil o prof, que s'assigna a la funci imperial del rei,
i resta en mans del sacerdoci la sacralitat transcendent, la mgia
llibertria i la logstica econmica (cfr. Jt 17, 5).
Els sacerdots van, doncs, introduint-se en la funci de banquers
d'Estat. Van aprofundint el coneixement econmic global, mentre
el comerciant i el consumista van obsessionant-se pel concret
canvi elemental.
Parallelament sorgeix la nova figura del banquer privat,
inicialment amo de transport i caravanes, capa d'enviar propis
(ordres de cobrament, pagament, inversi, etc.) a travs dels seus
missatgers, amb postes de cavalls de refresc cada tanta distncia i,
de vegades, amb exrcits propis per controlar i protegir les rutes
del comer. Ells perfeccionaran la comptabilitat per cobrir la
manca de tresor. Faran augmentar el mercat exterior d'unes
polis massa tancades sobre elles mateixes (sacrilegi, explicar
els secrets d'una polis a l'altra). I amb aix empenyeran tamb
el creixement i bescanvi cultural. Relacionaran productors
allunyats en l'espai i el temps i els intermediaris seran ells, amb
els seus camells, els seus diners.

Pgina 176

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Ser novament Denise Schmandt-Besserat (lloc citat, pgines 1516)75, qui interpretar els simblics trossets d'argila, modelats a
m i cuits al foc, enfilats en forma de collaret. All que era
interpretat per tothom com un guarniment, ella ho interpret com
una factura:
2 bous
2 caps de bou d'argila
15 xais
15 discs amb una creu
10 crregues d'oli 10 ovoides amb una ratlla
10 crregues de blat10 cons amb una ratlla
etc.
Ms importncia t l'aparici al
voltant del -4000, en la 1a. etapa
de l'edat del Bronze, de les boles
buides o esferes (bull)
d'argila que feien funci de sobre
o embolcall. Dintre hi havia
diferents fitxes d'argila. Cada
esfera separava una transacci
d'una
altra.
Es
construa
pressionant amb el dit gros fent
com un petit bol on es posaven Ilustraci 14: Bull amb
les fitxes, i es podia tancar i
fitxes.
segellar amb un pegat d'argila.
La majoria de les 350 esferes trobades tenen la impressi de dos
segells diferents. Sembla, doncs, que el transportista portava al
destinatari una esfera amb les fitxes de la comanda o nlit,
tancada, segellada i signada davant del temple del lloc d'origen.
L'esfera era trencada en el lloc d'arribada pel destinatari,
originalment a la vista del temple, comprovant la relaci fitxesmercaderies.
75 Pgina 162.
Pgina 177

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

L'esfera era, doncs, probablement una factura i un xec simultanis.


To check, en angls, vol dir vigilar76. La vigilncia dels
responsables particulars i dels notaris pblics quedava
assegurada. La factura-xec s una forma nova de moneda
externa o circulant perfecta. s el captor, del complex fenomen
del mercat, ms adequat per permetre a partir d'ella l'anlisi i la
sntesi necessries a una autntica cincia econmica. s un
multicaptor, en rigor. Capta, si s completa:
1. La plaa de la transacci.
2. La data de la transacci.
3. Les dades de l'emissor privat (no de factura, anotaci
d'empresa).
4. La relaci detallada de les mercaderies (factura).
5. Llur valor mercantil (preu) detallat i sumat.
6. La signatura del provedor i les dades del seu compte corrent.
7. La signatura del client i les dades del seu compte corrent.
8. La data de venciment del pagament.
En cada temple, abonaven o carregaven al comerciant d'origen i
feien a la inversa amb el destinatari. Quan eren de places
diferents, el temple acumulava deutes i havers respecte dels
temples de les altres places i saldaven a fi de temporada, la
diferncia mitjanant una caravana estatal fortament protegida77.
Acaba el seu descobriment Schmandt-Besserat explicant que, ms
tard, s'imprimeixen a la part de fora de l'esfera, les fitxes
comptables de dintre i, a poc a poc, les substitueixen. L'esfera
s'aplana i neixen les tauletes de fang mesopotmiques, primer
origen de l'escriptura en la humanitat.
76 Vegeu glossari al final de l'obra (Volum II, pgina 877).
77 El temple vermell d'Uruk, a Sumer s considerat l'edifici bancari ms
antic conegut (-3400/-3200) (Gran Enciclopdia Catalana).
Pgina 178

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Les factures-xec sn la literatura ms abundant de totes les


primeres biblioteques del Proper Orient. s un document
artsticament monton per transcendental com ara veurem. La
nova moneda fra-xec permet a la societat la perfecta sntesi
entre una lliure iniciativa, propietat i empresa privada i la tutela i
salvaguarda del b com. Els aspectes ms profunds els anirem
veient ms endavant. Ara diem que ac no hi ha control estatal
d'emissi de moneda. L'emissi de moneda circulant s
d'iniciativa privada. El tracte, el preu, la quantitat de la transacci,
sn lliures. El lloc i el temps tamb sn lliures. No cal fer la fra.
davant del temple durant el dia. Ja la dipositaran quan els vingui
b a les parts interessades per fer el canvi en els comptes
respectius. Per sempre resta un document signat pels dos
compromissaris que queden responsabilitzats pblicament de
l'acte realitzat. Si s un acte lesiu per a la comunitat, se'ls podr
demandar en justcia amb proves a la m. Aquesta moneda
circulant deixa de circular i s anullada (amb un nmero final
d'anullaci), quan s'ha canviat el seu muntant de compte corrent,
amb la qual cosa desapareixen els moviments incontrolables de
circulant, font d'innombrables mals socials. I, finalment, el detall
de la factura permetr un control cientfic 78 de la producci (P),
i dels factors de producci (H).
Queda definit un tercer espai social, ms enll de l'espai privat i
de l'espai pblic. s l'espai privat publicable, responsable davant
del com. Fes all que vulguis, per pensa en les
conseqncies. Nosaltres estvem acostumats als espais
grandssims: secret bancari, secret professional, secret
empresarial del capitalisme; o als espais ventiladssims:
inspectors de l'estat, planificaci de l'estat, quotes de producci
del socialisme. Els comerciants de -4000 anys ens donen una
78 Segons la cincia d'aquell temps.
Pgina 179

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

bona lli que caldr retenir (6.3)79.


I ara ens introdum en un tnel misteris, l'esoterisme
endobancari, professional dels grans banquers a l'inici dels
sacerdots banquers. Com hem vist, ells tenen totes les peces
comptables a les seves mans. La humanitat ha trobat un mtode
exacte de control dels fenmens de mercat, per cada mercader
noms veu el detall elemental que l'afecta a ell. Els nics que
tenen una visi de conjunt sn els sacerdots banquers del temple
de la polis i, tot seguit, aprenen a superar l'elementaritzaci de
les fra-xec que representen montons assentaments de Diari i
inventen el Major, el Balan, el Compte de resultats de la ciutatEstat o ciutat-Imperi en el seu conjunt com a Hlding de totes
les seves empreses privades, i, a poc a poc, estableixen xarxes
informatives (sacrilegis) per saber all que passa en les altres
ciutats a travs del comer exterior. Llocs com Babilnia,
Antioquia, Alexandria, i abans Ur, Uruk, Mari, Nuzi, etc.
disposaven d'una informaci completssima.
Aquests savis viuen ensems de la sntesi i en l'anlisi, en el
conjunt i en el subconjunt. Anoten acuradament les fres-xec,
una a una, per a treure'n les conseqncies.
La conseqncia: la sectorialitzaci: Cada sector mercantil ve a
ser com un compte de Major: un bast gros per a cada classe de
mercaderia: sector blat, sector ordi, sector oli, sector vi, etc.
La suma () total () de tots els valors mercantils elementals
(vm) de la mercaderia blat () forma el sector (S) blat ():
S = vm (Frmula 4.32).

79 Pgina 351.
Pgina 180

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Els sacerdots en vigilen la producci, el consum, la inversi, els


stocks, etc. Descobreixen que quan augmenta la collita baixa el
valor mercantil i, quan disminueix, puja. El sacerdot sap i preveu
el perqu i el com de tot. La gent, inclosos els reis, noms en
viuen inexorablement les conseqncies.
2a conseqncia: integren el sector (S) general de la producci
(P) que es calcula amb la suma () total () de tots els preus de
venda mercantil elemental (pvm) realment concretats en
transaccions comercials de bns materials inerts, de vegetals i
animals tils, i de serveis tamb utilitaris com el transport, la
banca, el comer:
Sp = pvm = pvm (Frmula 4.33).
I els costa poc descobrir el sector (S) complementari hisendstic
(H) que paga els factors lliures de producci amb la suma ()
total () de salaris mercantils elementals (sm) que consisteixen
en el sou del treball, el benefici de l'empresa, l'inters del capital,
i, tardanament (legislaci de Bismarck) les regalies degudes a
l'invent:
SH = sm = sm (Frmula 4.34).
3a. conseqncia: Aix ens duu al descobriment ms important
d'aquesta era gloriosa del Plutos benvolent i clarivident, el
Compte de Resultats de cada Imperi.

Pgina 181

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Sembla que la suma de tota la producci mesurada exactament


per tots els preus de venda mercantil (pvm), dividida per totes les
despeses per pagar els factors de producci privada, mesurades
per tots els salaris mercantils privats (smp), haurien de donar la
unitat de l'autosatisfacci de la polis:
(realitat)

SP
SH

(moneda
abstracta)
Pvm
1?
sm p =

(Frmula 4.35).
Els ulls astorats dels sacerdots banquers veieren
experimentalment que la producci, gaireb sempre, era superior
a la hisenda. Gaireb sempre, apareixia un plus, un factor
residual, un excedent de producci inesperat. El total poder de
venda de mercaderies produdes, (pvm) era ms gran que el total
poder de compra privat (smp):

S P Pvm
=
>1
SH
sm p

(Frmula 4.36).

I comenaren a apropiar-se de la diferncia (pvm - smp) com


veurem a 4.880.
Mentre el comer, la producci, el consum, la cultura s'acceleren.
S'inventa l'aigua rgia mescla d'cid clorhdric i cid ntric i la
pedra de toc que permeten determinar el ttol, llei o barreja dels
diferents metalls i, en especial, de l'or, la plata i el coure.
80 Pgina 219.
Pgina 182

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Tamb per aquest temps s'inventa la balana de precisi que


permet pesar. Del llat pendere, penjar, surt el freqentatiu
pensare, pensar i d'ell pesare, pesa. Perqu cal fer ms
d'una pesada per eliminar errors deguts a la construcci de la
balana. Recordem tamb que pensar s pesar amb mfasi. I
s'ha fet servir per a un procs mental especial que descriurem en
el pargraf segent.
Els dos invents preparen la invenci immediata de la moneda
concreta annima.

4.6. LA MONEDA ANNIMA.

La invenci de la moneda annima


Caracterstiques de la moneda annima.
Les religions.
El racionalisme.

Entre -2700 i -2300 aproximadament ocorregu una mutaci


histrica transcendental, que tanmateix, ha passat desapercebuda
en la com interpretaci tradicional de la histria. Es tracta de
l'invent mgic de la moneda metllica, forosament annima,
d's general en cada pas (tot i que no ha estat mai d's entre
banquers, com veurem).
La llegenda d'aquest invent que encapala la terrible era que
encara vivim en els nostres dies diu aix:

Pgina 183

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Sarg I, rei d'Accad81 era, de fet, un reiet d'una de tantes ciutatsimperi com poblaven la Mesopotmia. Ell volia prendre les
ciutats venes, per les muralles eren inexpugnables. La gurdia
de cada ciutat vigilava les portes de dia i les tancava al menor
indici d'atac. De nit les portes eren sempre tancades. Intent
comprar els gurdies porters amb l'atractiva mercaderia de l'or.
Per aquests gurdies no acceptaven cap entrega mercantil
d'amagat del propi temple. Si la transacci no era pagada i
revalidada, de qu li valdria? Als pocs dies Sarg podia reclamarlos l'or donat.
Per un dia, els espies de Sarg en la ciutat vena convenceren el
porter d'acceptar l'or contra factura-xec pblica a entregar pel
temple de la prpia ciutat, per al dia segent quan la ciutat ja
hauria caigut en mans de Sarg. Aquella nit, el porter tra la seva
prpia ciutat i obr les portes de la muralla a l'exrcit emboscat
del rei Sarg I d'Accad. A l'endem, Sarg no don cap facturaxec. El porter trador no fou molestat. Es feu ric de la nit al dia. El
seu exemple s'escamp per les ciutats venes. I els porters tradors
es multiplicaren com les mosques. El resultat fou doble. D'una
banda, comen a circular el diner sense fra-xec, i d'altra, van
anar caient per traci comprada, una a una, les ciutats imperi de
la Mesopotmia sota el poder de Sarg I d'Accad que, de petit
emperador, es convert en gran imperialista. La concentraci de
poder i riquesa que aquesta actuaci li ocasion li permet de
fundar la primera gran capital del primer imperialisme del mn:
Babilnia, capital del I Imperialisme babilnic del qual ell fou el
primer dinasta. Babilnia: smbol universal de totes les
corrupcions i prostitucions.
81 Els accadis pertanyen a les migracions nord-sud de semites ms antigues
que es coneixen. Sembla que els fenicis i cananeus emigraren cap al Sud
Oest, a la banda del Mediterrani, i els accadis cap al Sud Est, a la banda de
Mesopotmia poblada pels sumeris.
Pgina 184

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Ac acaba la llegenda que ens introdueix a l'era de la traci


permanent i irresponsable, ben pagada.
Cal, per, conjecturar el que s'esdevingu en realitat. S'acabaven
de descobrir l'aigua rgia i la pedra de toc per controlar els
aliatges de metalls (or, plata i coure). Tamb s'acabava de
descobrir la balana de precisi que permetia pesar els metalls
amb gran aproximaci. Els metalls preciosos eren escassos, llur
preu era alt per a poques quantitats. En la permuta, poc or
compensava de moltes mercaderies. L'or no es deteriorava amb el
temps. Era quelcom de concret i tangible, una autntica
mercaderia enfront de l'abstracci d'una moneda que exigia
fe. I a ms a ms tenia una llussor encisadora... D'altra banda,
el comer explot. Era tan accelerat el moviment de mercaderies,
que els escribes no donaven abast a estendre les corresponents
fra-xecs, ni els comptables i banquers dels temples a controlar la
comptabilitat general i la consegent direcci econmica exacta:
basada en l'anotaci d'element per element.
Les aiges torrencials del comer rebentaren totes les rescloses.
Els subtils i intelligentssims mercaders semites inventaren a fins
d'usura oculta i de profits inconfessables, la primera moneda
metllica concreta.
Molt probablement succe en etapes:
1. Com a primer pas s'invent l'escala ponderal dels metalls
preciosos en brut (pols, engrunes, plaques martellejades,
trossos en brut, lingots, etc.) de base 6:1 bol = 1/60 sicles, 1
sicle = 1/60 talents, 1 talent = 1/60 mines.
2. Amb el mateix fi s'empren les joies (joies-monedes).
3. Aviat tamb s'usen com a moneda concreta instrumentsmoneda sagrats: destrals, mitges destrals, trpodes, canelobres,
ganivets, etc... dels quals cada temple garanteix, amb efgie
Pgina 185

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

prpia, pes i ttol o llei.


4. Finalment, aproximadament cap al -800 i en el regne de
Prgam, s'inicia l's de moneda encunyada per l'estat, per tant,
d'emissi rigorosament oficial. Fins ac, encara s'havia
mantingut la iniciativa privada en l'emissi de moneda.
Ja tenim les monedes metlliques concretes. Per abans
d'extreure'n llur filosofia, cal observar que el diner apareix per a
facilitar i racionalitzar el canvi. El diner pot tenir tres funcions:
1. Unitat de compte: com a patr de mesura abstracta per a
expressar les valoracions econmiques de les coses o factors
de producci; es tracta d'un concepte estadstic comptable; fou
l'nica funci exercida pel diner abstracte des dels seus orgens
cap al -9000/-8000, fins a la moneda annima, cap al
-2700/-2300. Ac es perd aquesta funci, com veurem.
2. Mitj de pagament: instrument concret amb qu, per llei o
costum, es fa efectiu el pagament de les obligacions que no
tenen estipulada una altra cosa o factor determinats; aquest
concepte funcional Jurdic es comena a exercir cap al
-2700/-2300 i avui dia encara existeix, per molt redut a
operacions menors (xavalla, menut, moneda menuda).
3. Dipsit de valor: documents que els subjectes econmics
empren per a guardar poder de compra de fcil realitzaci.
Aquest tercer concepte funcional del diner, de caire
exclusivament econmic s'inicia quan, amb la dinastia Kassita
de Babilnia (-2400/-2000) apareixen els primers documents
monetaris, escripturals, sense valor intrnsec (extrnsec, un
paper), per tant que reclamen confiana (fiduciaris) redactats
davant homes que donen fe, fefaents (notaris), basats sobre
l'anterior moneda concreta, segons escala ponderal de metalls
preciosos. Es tracta de les primeres lletres, pagars, talons, etc.
Tot i que aquest darrer instrument s'assembla al primer, perqu
Pgina 186

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

retorna a l'abstracci, recordem que aquest darrer exigeix


document, mentre que el primer pot ser estrictament mental o
abstracte. I en la nova era de moneda concreta, el primer se
segueix practicant per noms dins del cap dels banquers o en les
relacions interbncaries.
Tot aquest maremgnum monetari empeny la nova dinastia
amorita de Babilnia a posar ordre. Hammurabi, en el seu codi
fams, ho intent sense cap resultat prctic. s el primer intent de
reglamentaci bancria... fracassat!
Contrriament a l'emissi concreta (clculs, peces d'argila, talls
en el bast-compte, factura-xec) de les unitats monetries
abstractes primitives, que funcionaven exclusivament com a
unitats de compte, l'emissi de la moneda metllica concreta, que
funciona com a mitj de pagament, i dels documents fiduciaris,
que funciona com a dipsits de valor de compra, sn valors
abstractats i deslligats de la concreta i singular utilitat objectiva i,
de fet, de cada canvi elemental, que prenen un valor en si segons
una nova prctica monetria dinerria deslleial, antisocial,
anticientfica, antiresponsable, antieconmica i antipoltica, com
veurem tot seguit. Quan es diu d'aquests dos darrers conceptes
funcionals, que sn essencialment jurdics i exclusivament
econmics, es palesa la falsedat d'aquestes dues afirmacions.
Entrem, doncs, en l'era de les mentides. Feta la llei, feta la
trampa.
Desprs de les tracions comprades en les ciutats de Sumer,
segueix la confusi del codi d'Hammurabi, la histria de Josep,
ministre i banquer d'un Fara hikse (semita-invasor) (Gn, 47, 1324), etc. La confusi, en el diner annim, de tots els gneres, de
totes les estructures, de totes les funcions, de totes les
organitzacions i institucions, de tots els conflictes socials, una
barreja orgistica de poltica i negocis, de justcia i riquesa, de
Pgina 187

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

govern i violncia, d'estratgia i espionatge, l'explotaci cnica de


l'home pobre per l'home ric, la cosificaci dinerria de la persona,
la idolatria del diner omnicorruptor i la religi de l'xit plutrquic,
seran la caracterstica dominant i congnita de la nova
civilitzaci, basada en el dinamisme antipoltic, antimoral, i
antijusticial de la nova moneda.
La primera moneda metllica concreta s forosament:
1. Annima, sense responsabilitat, despersonalitzadora, perqu s
antidocumentria. Res no queda escrit d'all que ha passat al
mercat. Tots els crims sn possibles dins de l'anonimat. Tot es
pot comprar i vendre.
2. Uniforme, sense explicar les diferents qualitats que entren en
el canvi. s antianaltica. No podem saber qu passa en el
mercat.
3. Permanent. Desprs de cada transacci la moneda concreta
segueix circulant. Una mateixa moneda serveix per a
innombrables canvis. No s'anulla a cada canvi. No s esttica,
i per tant no permet fer estadstiques quantitatives.
Aquests tres vicis fan que aquesta moneda sigui
anticientfica. Per moltes frmules conjecturals que
inventin els economistes o les escoles d'alts estudis
empresarials, res no valen si no es poden comprovar amb
dades fiables. El mercat, i per consegent la producci, el
consum, i l'economia, des de fa 4500 anys sn un tnel
negrssim on no es distingeix res. L'economia submergida
s ms important que l'economia oficial i aquesta tamb
maneja nmeros conjecturals, estimacions, sondeigs, etc.
Per exemple, la llei de bronze del salari que diu: la suma
de tots els salaris del mn dividida pel nombre
d'assalariats noms permet una economia de subsistncia
per a cada assalariat, qui l'ha poguda comprovar
Pgina 188

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

experimentalment82? On trobar les factures-xecs de tants


salaris, infrasalaris, extrasalaris, salaris sota m, salaris
d'honor, salaris d'endoll, salari de cunyat o de nebot
(nepotisme), salaris de crims inconfessables? Els inicis
gloriosos de la primera cincia de la humanitat la cincia
de mercat foren vergonyosament ofegats per aquesta
mesura de mercat adulterada que s la moneda concreta
metllica, i les altres cincies ms tardanes ens porten
avui a passejar-nos per la Lluna o a obtenir mostres de
Mart mentre ens debatem en la superfcie de la Terra en la
ignorncia ms pregona de la cincia elemental de l'home:
l'economia.
4. Oficial, a partir del -800. En la prctica, cada acci
desaprensiva d'uns senyors intelligents compromet tota la
fortuna nacional. Qualsevol crim monetari, dels que descrivim
en el captol 583, afecta la comunitat completa, que veu inflat
de vent un diner que ha suat amb el seu treball. Feineta de
llestos banquers que, d'altra banda, han sabut conservar sempre
i arreu, sota tots els rgims, i en tota circumstncia, l'anterior
moneda oral o escrita de mesura i compte abstracte, efica,
senzilla, i deslleial per a llur exclusiu i esotric s
intraprofessional.
5. Escassa i, per tant, especulativa. Veiem-ne l'astut
mecanisme: Si totes les mercaderies, per a poder ser
canviades, han de ser mesurades, i si per mesurar les
mercaderies noms fem servir les mercaderies metlliques: or,
82 Llei exposada per Ferdinand Lassalle, amb antecedents a A.R.J. Turgot i
T.R. Malthus. Si el salari puja per damunt de la subsistncia, augmenta la
natalitat, l'oferta de treball i baixen els salaris. Si el salari baixa per sota de
la subsistncia, les malalties i morts conseqents provoquen disminuci
d'oferta de treball i augments de salaris. Aquesta s l'explicaci terica de
la hipottica llei, per qui l'ha demostrada en la prctica?
83 Pgina 255.
Pgina 189

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

plata i coure, s evident que sempre faltar mercaderia


metllica per fer front a les necessitats de mesura d'un mercat
mundial en expansi. s absurd reduir la possibilitat de mesura
del mercat a unes mercaderies tan restringides. Com hem dit
en el captol anterior, no s cert all de Sempre hi haur
pobres entre vosaltres, el cert s que s'ha provocat que
sempre falti moneda entre nosaltres. Cal que el poble
entengui, d'una vegada, que cal tanta moneda com bns
mercantils i factors de producci existeixin realment. I que
aix no t res a veure amb les quantitats de metalls existents,
petit i ridcul subconjunt del conjunt immens de tots els bns i
factors de mercat. Amb aquesta moneda metllica concreta, es
firma sentncia de fam per a la immensa majoria de la
humanitat. Comena una nova era de la fam. I s una fam
provocada pel mateix home: no hi ha diners per comprar all
que l'enginy indefinit de l'home produeix en quantitats sempre
creixents. Per posar remei parcial a aquesta escassetat, els
banquers no trigaren a inventar la moneda escripturalfiduciria, moneda escrita sobre paper per basada en les
reserves metlliques. Grcies a ella la circulaci monetria es
pot veure considerablement ampliada, per resta sempre
controlada pel banquer el qual la prodiga en les quantitats que
a ell li conv.
Per altra banda, l'escassetat de moneda afavoreix l'avarcia
dels poderosos i tots els vicis socials que se'n deriven. Un
resultat molt important s que tot augment de la
tresoritzaci d'or i plata, enfront d'un mercat cada dia
ms productiu, disminueix encara ms la disponibilitat de
la massa salarial mercantil privada (poder de compra
privat per a necessitats immediates) i aix augmenta
encara ms el desequilibri que anomenem escassetat.
Una altra conseqncia de l'escassetat s l'especulaci o
Pgina 190

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

moviment en buit del diner; com ms escs s el diner,


ms rendible resulta; el diner que es mou en buit genera,
evidentment, nous desequilibris, ja que s'evadeix tamb de
contribuir a generar poder de compra privat per als
treballadors.
6. Corrupta i corruptora. Etimolgicament Cor-rompedora,
ruptura social. Trenca la societat. Garanteix la impunitat
judiciria i per tant l'honorabilitat social a qualsevol ric i
poders, prou astut per a pagar, a preu suficient, les
necessries complicitats individuals, professionals i
institucionals. D'ac neix el poder illegtim sobre les persones
individuals pobresa, deshonor, marginaci, malaltia i mort o
collectives marginaci, prdua de drets, opressi, genocidi.
Es comena amb poders de fet de fet descarat, consumat, de
conquesta, de repressi brutal i violenta, o de fet amagat,
d'astcia, de traci, de confabulaci i intriga permanent i es
passa del poder legalista Estat de Dret al servei
incondicional dels guanyadors. L'autoritat, vitalment
necessria a tota comunitat vivent activa, s prostituda en
autoritarismes estults, imbcils (en llat im-baculus, sense
el bast de comandament) i opressors.
Poder sobre les persones, en grec, es deia despotisme i
tirania.
Govern responsable dels pobles, autoritat legtima en acte
de comandament social orgnic, en grec, es deia arquia.
Aix, la fecunda etapa imperial poltica anterior cedeix el seu lloc
a la nova etapa imperialista antipoltica. Els imperis sn desviats
unidimensionalment de llur vocaci primera de fdus,
Pgina 191

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

federaci, de llur vocaci primera de moral prctica, cap a una


ambici desmesurada que a partir d'ara es far possible a les
Plutarquies.
Plutarquia vol dir comandament esotric, subterrani i deslleial
dels imperis pel Plutos (du del diner) cec i malvolent, per la
riquesa crematstica annima, irresponsable i impune dels seus
crims.
Es tracta d'una nova forma d'imperi viciada en exclusiu profit de
petits grups de gent rica i poderosa, hipcrita sense escrpols i
cnica, desviada de la primera missi imperial de protegir tota els
seus membres, i girada a l'explotaci de la majoria dels seus
propis ciutadans i de la totalitat dels pobles venuts (provincia: perfectament venuda). I tot aix sota capa de religi,
per abs cnic de sacralitat i patriotisme, de moralitat i autoritat,
de liberalisme formal i demaggia lliberticida, amb l'ajuda d'una
burocrcia omnipotent, irresponsable i corrompuda, i d'uns
sistemes militaristes i policacs que ja no tenen res a veure amb el
noble origen i significat imperial i civilitzador de la milcia i de la
policia.
I per arrodonir l'opressi, es dna per part dels poderosos, per
primera vegada, la gran batalla ideolgica per dominar el poble
sense necessitat d'armes. El primer rentat de cervell! Diu Erich
Fromm a El dogma de Crist que, tradicionalment, si els
esforos per tenir quieta la gent per mitj d'exrcits i policies ha
representat un xit del 20 %, s'ha aconseguit en un 80 % el mateix
efecte per la via de la religi. La corrupci s el terreny que
necessiten sacerdots i eclesistics comprats, per a transformar les
primitives mgies llibertries creatives en una mgia nova, que
anomenarem mgia pe(n)sada, productora d'un confusionisme
mental deliberat, ambivalncies subtils, dicotomies de fcil
maneig retric, equvocs capaos de crear a voluntat veritats
Pgina 192

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

objectives i equivocacions gravssimes, ortodxies


miraculoses i heterodxies satniques, virtuts excelses, i
pecats mortals. D'aix en direm ac com s'ha dit
tradicionalment simplement religions. I totes sn vertaderes
o falses segons qui t el poder real en la societat considerada.
Les religions no tenen res a veure amb la Sacralitat. Aquesta s la
sanci transcendent de qualsevol realitat concreta, interna o
externa, nicament per la prpia consciencia personal de
l'observador. Tot home porta a dins la sacralitat. Tampoc no es
poden confondre amb la creaci de la mgia llibertria que sn
les esglsies: convocacions confederatives a efectes sagrats. Les
religions, sempre i arreu, seran l'opi del poble i llur existncia i
missi corruptora noms data de la instituci de la primera
moneda annima, du misteris a qui cal adorar. Aquesta missi
consisteix en:
1. Legitimar el poder obsc davant del poble ingenu.
2. Oferir al poble subjugat una evasi espiritualista, moralista,
sobrenaturalista, que li faci menysprear, amb virtus temor, els
bns d'aquest mn, a ell deliberadament refusats a travs de
clssiques i sistemtiques crisis de superproducci/subconsum,
inflaci, deflaci, austeritat, stagflaci, etc.
Amb el concepte de pecat els sacerdots ms intelligents i
cnics de la histria inventen l'ltim gran sagrament sacralista,
la confessi dels pecats, per a imposar una por saludable a la gent
honrada i poder seleccionar, amb eficcia evident, els iniciats i
futurs sacerdots ms cnics que ells mateixos.
La noci estricta de du no es troba fins desprs de l'aparici
de la moneda annima. A Hythologie gnrale (p. VIII, Larousse,
Pars), Felix Guirand diu: Els primers mites que trobem sn
referents als fenmens naturals. Sn els ms abundants i tamb
Pgina 193

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

els ms antics, dhuc cal considerar-los com anteriors a tota idea


religiosa. Levy-Bruhl, en els seus profunds estudis sobre la
mentalitat primitiva (Lucien Levy-Bruhl, Lme primitive, la
Mentalit primitive, le Surnaturel et la nature dans la mentalit
primitive, Pars, Alcan), ha demostrat que l'home primitiu no
posseeix el sentiment de la divinitat, ans al contrari, la seva vida
sencera es banya, per dir-ho d'alguna manera, en el
sobrenatural. Els mites cosmognics o meteorolgics, els
referents a la invenci del foc, a l'origen de l'home i a la mort,
apareixen de mode uniforme en els pobles ms salvatges; en
canvi aquells que tenen per objecte les divinitats sn
extremadament rars. s cert que aquests darrers ocuparan, ms
endavant, el seu lloc en el sistema de creences, per no cal fer-se
illusions del carcter religis que adoptaran. Els mites que
presenten un carcter realment religis sn de dues classes. Els de
la primera s'originen en les prctiques de culte, ritus de carcter
ms aviat mgic que religis. Ms tard seran divinitzats, com
ocorre amb l'Agni (foc) i el Soma (herba) vdics. La segona
classe de mites tracta prpiament dels dus. Sn els mites
d'elaboraci ms tardana, que implica una religi completament
formada. La paraula dus ve de la paraula dies, dia en
llat: idolatria de la llum. La paraula germnica equivalent gost,
god vol dir puresa (en snscrit chud): idolatria de la virtut.
La paraula eslava bog vol dir sort, fortuna (en snscrit
Bhaj: donar sort i fortuna): potser s la que coincideix ms amb
la idolatria del diner que fa dus omnipotents d'homes mortals.
Curiosa i interessantssima l'etimologia del theos grec. L'arrel
indoeuropea i snscrita DHU vol dir exhalaci d'un producte en
ebullici fumejant i, per extensi: fervor psquic, passi,
nima. L'equivalent grec s THU. Vegem-ne els derivats:
THUIA, en llat THYA, en francs THUYA, s un arbre de fusta
incorruptible i molt olorosa.
Pgina 194

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

THUMOS, en llat THYMUS, en castell TOMILLO, en catal s


TIM (farigola).
THUMAO: cremar productes olorosos, THUS: encens.
THUMIANA, en llat THYMIAMA, en castell i catal TIMIAMA:
substncia olorosa que es cremava en els sacrificis.
De DHU segueix en llat FU, fumar, fum...
Del llat FIMUS surt el catal FEM.
Del llat FEBRUO significa purificar amb perfums olorosos,
origen de FEBRIS, febre i de FEBRURA que en catal s
temps rfol.
De DH segueix B origen de BSTIA, sser que t nima o
aroma o al.
De DHUBH segueix el grec TUPH: omplir de fum, i el catal
TUF aix com TIFUS. De TUPHON surt el catal TIF: terbol
de vent.
El grec original THU significa fer fumejar (la vctima),
indirectament (al principi, amb productes olorosos) o directament
(desprs, pel foc). El substantiu THUMOS significa passi,
ira, mpetu, tempestat interior, deliri, esperit, ment.
Ens podem adonar que THEOS s el mot conceptualitzat d'una
idolatria buida, lligada a l'acci de cremar substancies oloroses en
els altars inventats i erigits per les mgies pe(n)sades, noms
possibles a partir de l'invent d'una balana que podia pesar
metalls. El concepte significat per la paraula pe(n)sament noms
Pgina 195

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

data d'aleshores i noms amb Aristtil (-300), el pe(n)sament


mgic antillibertari i confusionari (tant els fenmens materials
com els nomens espirituals, reals i concrets sn impesables i
impensables) lentament ha estat substitut pel pe(n)sament
logstic (es pesen i es pensen els conceptes abstractes amb
contingut en l'analtica i sense contingut com a formes pures en la
Logstica o Formtica).
Entrem, doncs, en la fase naixent de les religions, instruments
d'opressi dels poderosos d'aquest mn per la moneda annima.
La paraula religi s una paraula sense etimologia coneguda i
cal malfiar-se de les paraules sense origen definit. Les religions
neixen desprs que els pobles urbans han aprs a pe(n)sar les
paraules. Aquesta mena de mgia tan estesa des d'aleshores fins
als nostres dies resulta inadmissible perqu juga, sense cap rigor
possible i, sovint, amb cinisme, amb la riqussima multivocitat o
pluralitat de significats de les paraules corrents.
La poesia, la literatura, la mitologia, les faules sagrades, les
descripcions d'estats mstics, les teologies, tenen sentit si no se les
pren al peu de la lletra, ans se les endevina i capta al peu de
l'esperit. En canvi, la mgia pe(n)sada genera religions
fantiques, dogmtiques, moralistes, canniques, ritualistes cruels
perseguidores de totes les anteriors matrius mgiques llibertries
les quals, desgraciadament, amb tanta persecuci, tamb s'han
corromput. S'han tornat tan exacerbadament pe(n)sadores de les
seves prpies, paraules, abans tan lliures, com les religions que
les perseguien. Parlem dels orientalismes, esoterismes,
naturoterpies,
espiritismes,
curanderismes,
ocultismes,
bruixeries, astrologies, alqumies, demonismes, hermetismes,
teosofies, ateismes, etc. Religions i antireligions han resultat un
desgraciat lot de desgrcies humanes que ens ha tocat en sort en
la tmbola de la histria, amb clar abs d'una sacralitat autntica i
profundament consubstancial amb l'home, puix ella s el crit
Pgina 196

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

sempre sorpresiu, singular, bell, bo, tic de la nostra conscincia


personal.
Cal no confondre el du de les religions amb aquell, ell,
el que s, el Pare, l'Altre, l'innominable, l'inefable,
la Matriu Universal, l'infinit, l'absolut, la conscincia
csmica, la sorpresa permanent, l'oce primitiu, Team o
Tiamut, Xiva, Adonis, Tommuz, Adonai, Aton...
de la sacralitat primitiva pura i de la mgia llibertria subseqent.
No hi ha comparaci possible entre la majesttica crueltat dels
dus dels sacerdots d'Ammon i l'exultant llibertat de la sacralitat i
mgia d'Akhenaton. No es pot mai confondre el turment de
l'esperit que representaven les prctiques farisaiques, amb el tot
us s perms (Lc 6,12 i 10,23) del fariseu convertit que es deia
Pau de Tars o, ms encara, amb aquell Jess que deia el dissabte
est fet per a l'home i no l'home per al dissabte (Mc 2,27). El
nostre Origen inefable ens dna llum, llibertat, creativitat,
responsabilitat, felicitat. El du de les religions ens dna
foscor, angoixa, humiliaci, turment, repressi, esclavitud, mort.
Per cal anar encara ms enll de la nostra crtica d'aquesta era.
Hi ha una mgia pe(n)sada condemnable que no sembla religi
i que anomenarem racionalisme, el primer dels quals fou el
dels sofistes grecs, contra els quals lluitaren Scrates i Plat. Per
una carambola de la geografia i de la histria, Grcia, per un
temps, se salv de caure sota l'urpa d'algun gegant imperialista.
Petites repbliques conserven una certa democrcia i llibertat de
pensament. Neixen escoles com l'eletica que, en comptes
d'entretenir-se en cosmogonies basades en els dus, estudien
l'origen material del nostre univers. Ja Homer en les seves
epopeies es riu dissimuladament dels dus.
Aquest principi de cientifisme s aprofitat pels sofistes per fer
volar coloms. Juguen amb les paraules sense cap esfor de
Pgina 197

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

precisar-ne el sentit, i acaben demostrant-ho tot i tot el contrari de


tot. Aix es guanyen la vida, entrenant poltics i advocats a
defensar convincentment les coses ms indefensables. Aix
s'inventa la retrica.
Scrates en canvi en comptes d'sser un vividor de la ra fou
matat per ateu i immoral.
Amb Plat i Aristtil torna el
rigor de la preparaci de la
logstica. Amb el prestigi
d'Aristtil i amb la supeditaci de
Grcia primer a l'imperialisme
macednic
i
desprs
a
l'imperialisme rom, apareix la
gran decadncia hellenstica,
amb tota mena d'elucubracions
perllongades en l'Edat Mitjana
amb els escolasticismes. De tot
aix se'n diu metafsica,
filosofia. I s antimetafsica i
filosofstica. L'exemple clssic s
el bizantinisme. Si avui dia Ilustraci 15: Plat i Aristtil
perduren les religions, tamb
a l'Escola d'Atenes, per
perduren aquestes religions de
Rafael.
segona categoria que sn els
grans sistemes filosofistes.
Font: Wikimdia Commons.
Darrerament, des del Renaixement sobretot, apareix un altre
gnere literari: la descriptiva cientfica, o com diuen la cincia
descriptiva i classificatria: els vertebrats es divideixen en
peixos, amfibis i rptils, aus i mamfers, l'elefant t una trompa
nassal.
Pgina 198

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

La descriptiva s un gnere literari i, per tant, pertany a la mgia


llibertria. La collecci de descripcions de fenmens observats s
til i prepara el cam a la cincia rigorosa. Per no solament no s
cincia, sin que quan la cincia arriba a descobrir les peces
elementals del tema descrit i reconstrueix el procs natural,
prcticament sempre canvia les descripcions i classificacions
heretades de l'etapa precientfica. Dit d'una altra forma, les
descripcions i classificacions, els esquemes i les sistematitzacions
precientfiques, no sn cap dogma per molt racionals que
semblin, sin que solen estar sempre equivocades. I noms valen
com a acumulaci i aprofundiment de dades preparatries de la
feina estricta del cientfic.
En els darrers segles hem estat vctimes del dogmatisme de grans
sistemes econmico-socials venuts com a cientfics, quan noms
eren primeres aproximacions prelogstiques a una cincia que
encara ha de venir: Es tracta d'aquelles colleccions,
comparacions, sries i analogies, que hem esmentat en el pargraf
3, apartat 2, d'aquest mateix captol84, i que es practicaven ja fa
-50000/-40000 anys.
Cal, doncs, vigilar i criticar l'allau, encara ben actual, de
racionalisme culturalista, d'enorme enginyositat verbalista,
d'esquemes i sistemes pseudolgics de total ineficcia que cremen
o sacrifiquen el poble. Benvinguda sigui la decadncia de les
ideologies!
Abans de tancar aquest llarg pargraf sobre els orgens de la
nostra moneda, cal fer justcia sobre un aspecte positiu,
progressiu i, fins i tot, revolucionari, del fet de l'aparici dels
grans i opressors imperialismes. Aquests monstres inestables fins
avui dia, des del primer dia de llur existncia inicien una lluita
84 Pgina 140.
Pgina 199

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

despietada contra el clos tancat i autosatisfet de les anteriors


polis primitives, de les ciutats-imperi. Aquesta obertura
creixent revolucionria pel fet del seu plantejament mundialista
a totes les cultures del planeta, s obra de les plutarquies enfilades
al poder en totes les institucions mercantils i socials dels
imperialismes. Les ciutats-imperi eren mercantilment obertes a
tot el mn conegut i culturalment tancades. Els imperialismes
sovint sn absurdament tancats al comer exterior per barreres
duaneres rgides i, tanmateix, sn ben oberts per les seves guerres
de conquesta a les cultures venudes. Com ms triomfants,
esdevenen tamb ms efmers en successi apocalptica i
vertiginosa: Mesopotmia, hittites, Egipte, Assria, Prsia,
Macednia, Roma, Bizanci, els rabs, els Mogols, els Turcs,
Portugal, Espanya, Frana, Anglaterra, EUA... Els imperis
primers ja obriren les rutes mundials del comer. Ara, els
imperialismes segons obren les rutes mundials a la cultura. A poc
a poc, sense voler-ho, moguts per interessos petits, els plutarques
van preparant la futura comunitat mundial humana (12.5)85.

85 Dins de la quarta part no escrita d'aquesta obra.


Pgina 200

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Ilustraci 16: Grfic genric dels imperis confeccionat pel


filsof de la histria Alexandre Deulofeu.
El filsof de la histria, farmacutic, qumic i poltic
empordans Alexandre Deulofeu (1903-1978), tot perfeccionant
la labor d'Oswald Spengler (1880-1936) i Arnold Joseph
Toynbee (1889-1975), va dissenyar una teoria cclica dels
imperis i de les civilitzacions, anomenada la Matemtica de la
Histria, on ens informa que la vida mitjana de tot imperi
dura entre cinc i sis segles. Els imperis se succeeixen dins les
anomenades civilitzacions o cultures, cadascuna de les quals
genera fins a tres cicles d'uns 1.700 anys cadascun. Per tal que
les anades i vingudes del imperis i les civilitzacions no siguin
violentes, Alexandre Deulofeu reivindica, com tamb Llus
Maria Xirinacs i Agust Chalaux, la confederaci mundial de
nacions lliures, amb les seves respectives confederacions
continentals, la qual cosa permet acabar amb les guerres entre
els diferents pobles, assolint aix la pau mundial. El grfic ha
estat extret del llibre d'Alexandre Deulofeu Naixement,
grandesa i mort de les civilitzacions, pgina 160 bis. Imatge
gentilesa d'en Juli Gutirrez Deulofeu, nt per via materna
d'Alexandre Deulofeu.

Pgina 201

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

4.7. INVENCI I EXVENCI DE DINERS.


El b com mercantil.
Alguns factors que expliquen el b com.
Mecanisme de la invenci i exvenci de diners.
Recordar el lector que, en el pargraf 5 d'aquest mateix captol 86,
els sacerdots banquers, ja abans de la implantaci de la moneda
annima, havien fet un gran descobriment: la producci real
venuda en el mercat (P) resultava superior als pagaments dels
factors privats de producci o salaris de la hisenda privada (H p)
(cfr. Frmula 4.36, pgina 182):
P > Hp d'on

P
> 1 (Frmula 4.37).
Hp

La sorpresa els deixa meravellats. La comptabilitat exacta


permetia de provar l'existncia d'aquest supervit misteris i
inesperat, i permetia definir-ne la quantitat precisa.
Potser no calia sorprendre's tant. Recordem que en el pargraf
primer d'aquest captol87, on l'economia era comunitria i no hi
havia canvis de mercat, tot el progrs de la humanitat recolzava
en un continuat augment de producci (P) que no es consumia
primer genticament, desprs socialment i, desprs, per l'estalvicapital (Frmula 4.7, pgina 127). Vegeu l'esquema adjunt
nmero 1, pgina 203.
86 Pgina 171.
87 Pgina 119.
Pgina 202

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

ESQUEMA

D'ANLISI

DE

CIRCULACI

ECONMICA

EN

TRES

SISTEMES

HISTRICS.

1. Sistema d'economia sense canvi:


PA/HA = 1, vegeu Frmula 4.9, pgina 128:

Dibuix 1: Sistema d'economia sense diner.


2. Sistema mercant o de permuta simple:
MA/MB = 1, vegeu Frmula 4.19, pgina 163:

Dibuix 2: Sistema mercant o de permuta simple.

Pgina 203

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

3. Sistema mercantil o de canvi amb moneda:


MA/pvmA + MB/pvmB = 2, vegeu Frmula 4.31, pgina 175:

Dibuix 3: Sistema mercantil o de canvi amb moneda.


A, B, x, y: Unitats de producci amb tots els seus factors de
producci (capital, empresa, treball i invent).

PA

PB

: Productes elementals obtinguts per les unitats

de producci: A, B..., x, y.

MA

Pgina 204

MB

Mx

My

: Productes venuts al

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

mercat o mercaderies procedents de les unitats de producci A,


B... x, y.

HA

HB

: Mercaderies adquirides, destinades a

inversi o a consum per part de les unitats de producci A, B... x,


y.

pvm A

pvm B

pvm x

pvm y

: preus de

venda mercantils segons canvi elemental de mercaderies


produdes per A, B... x, y.

smp A

smp B

...

smp x

smp y

: salaris

mercantils privats segons canvi elemental de producci feta per


A, B... x, y.
fletxa contnua: transacci real.
fletxa de punts: transacci monetria abstracta.
La permuta, que operava a partir de l'aparici del mercat, encara
sense moneda, don la gran prosperitat de les confederacions de
ttems comandades per vells, dels clans comandats per
matriarques i de les tribus comandades per patriarques (pargraf 3
d'aquest captol)88. Aix no es reflecteix en les frmules perqu
s'han atomitzat en canvis elementals de mercaderies. Vegeu,
tanmateix, el nmero 2 de l'esquema adjunt89.
Tant en un cas com en l'altre, la inexistncia de moneda com a
unitat de mesura, fa que no es pugui quantificar l'excedent. Per
la producci sobrant genera una gran acumulaci que es veu a
simple vista:
P > Hp, P Hp = P (Frmula 4.38).

88 Pgina 133.
89 Pgina 203.
Pgina 205

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Desprs, amb la moneda racional (pargraf 4 d'aquest captol) 90 i


amb la comptabilitat exhaustiva (pargraf 5 d'aquest captol)91
apareix la producci elemental (PE) o mercaderia elemental (MA)
mesurada per una quantitat determinada (n') d'unitats monetries
(u) que determinen el preu de venda mercantil elemental (pvmE).
Segons Frmula 4.31, pgina 175 de:
PE
=1
n' u
Se segueix PE = n'u
Que equival, segons Frmula 4.33 de la pgina181, a:
PE = n'u = pvmE
Si en comptes de tractar de mercaderies (MA E) produdes (PE)
partim de factors de producci (Capitals, empreses, treball o
invent) pagats per hisenda (HE) obtenim:
HE
=1 HE = n''u = smp (Frmula 4.39).
n' ' u
que s el salari mercantil privat elementalitzat.

90 Pgina 156.
91 Pgina 171.
Pgina 206

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

A partir d'ac, restant de la suma () total () de preus de venda


elemental (pvmE) la suma () total () de salaris mercantils
elementals privats (smpE) apareix quantificat el supervit
sorprenent que descobriren els primers sacerdots banquers:

P total = pvm E = pvm


H ptotal = smp E =smp

} P H
t

pt

= pvmsmp= vm

(Frmula 4.40).
vm s aquest increment de valor mercantil base del progrs
de la humanitat, computable a partir de la moneda racional, unitat
de mesura i compte abstracte. Vegeu el nmero 3 de l'esquema
adjunt.
El lector potser estar intrigat perqu parlem contnuament de
producci a seques i, en canvi, quan parlem d'hisenda insistim
sempre en afegir privada. Per explicar aix, cal veure que en
l'origen exist un b com primer, nic b existent. No existia
la propietat privada. Tot era comunitari, de la naci (pargraf 1) 92.
Desprs hem vist com naixia la propietat privada (pargraf 2)93
i com, a poc a poc, anava creixent i finalment com, prcticament,
suplantava la comunitria. (Vegeu la conclusi 9 de la crtica de
la invenci de la moneda en el captol 4)94.
Per aprofundint en la histria de l'evoluci de l'utilitarisme
hum, es va veient que existeix un moviment dialctic entre b
com i b privat que escap al gran dialctic que era Karl Marx,
com tamb se li escaparen les arrels originals d'all que ell
anomenava el misteri de l'acumulaci primitiva.

92 Pgina 119.
93 Pgina 130.
94 Pgina 170.
Pgina 207

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Desprs que el b privat ven el b com primer, apareix una font


inesperada de b com que anomenarem b com segon, i s
precisament aquest supervit permanent, aquest increment de
producci, aquest plus de valor mercantil, que quantificaren
per primera vegada els sacerdots-banquers segurament sumeris.
Cabalment, el ttol de la 2a part 95 d'aquest llibre el fil d'Ariadna
fa allusi al descobriment del desllorigador del Laberint on
s'ha ficat la humanitat. I davant del gran interrogant plantejat en
la primera part, el captol 4.1 96 de la 2a part diu que responen els
antics sacerdots-banquers i responen amb una esotrica
hiptesi de treball. s esotrica perqu la descobriren a l'ombra
dels passadissos dels temples de parets gruixudes i finestres
petites, lluny dels ulls dels treballadors, dels comerciants, i per
obra d'una comptabilitat del conjunt de l'economia de la polis
que resultava indesxifrable per al poble senzill. Era un misteri per
a iniciats. Era cosa de savis.
s una hiptesi de treball que diu: En un conjunt econmic
l'oferta de mercaderies produdes s superior al que costa de
produir-les privadament.
I s parcialment experimentada perqu noms es pogu
experimentar a escala de polis. I l'experiment cess, tan bon
punt s'introdu la moneda annima que no pot comptabilitzar la
compra o venda de crims i suborns, els salaris subrepticis i de
sotataulell dels aprofitats, situats, poderosos, violents, etc.
Tanmateix, aquest b com segon o excedent de mercat, noms es
pot comptabilitzar en el mercat i si circula moneda racional. Per
en el mercat noms es fan transaccions privades. Si ms no
95 Pgina 115.
96 Pgina 119.
Pgina 208

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

aparentment, tant la producci (P) com la hisenda (H), tant la


mesura de la producci que s la suma dels preus de venda
mercantil (pvm), com la mesura dels factors de producci que s
la suma dels salaris mercantils entregats (sm) sn privats.
Per aix parlem de salaris mercantils privats (sm p) o d'hisenda
privada (Hp).
Per, per qu no parlem de preus de venda mercantil privats
(pvmp) o de producci privada (Pp)?
Per explicar aix cal ampliar la hiptesi: Si hi ha ms produccivenda en el mercat privat que despeses salarials per pagar-ne els
factors de producci, la diferncia s una hisenda comunitria
(Hk) o uns salaris socials (ss) i no privats, perqu l'excs de
producci venuda en el mercat privat no s degut a l'esfor
productiu dels factors privats de producci, sin a uns misteriosos
factors pblics o comunitaris de producci que augmenten la
producci privada, des de dintre d'ella mateixa, amb una
producci comunitria (Pk = Hk) equivalent a la hisenda
comunitria per indestriable directament de la privada per via
comptable.
Aquesta s la ra per la qual parlem de producci venuda en el
mercat privat; no gosem parlar de producci privada (Pp).
El clcul es faria aix:
1. Producci total (P) mesurada per la suma de tots els preus de
venda mercantil elementals.
2. Hisenda privada (Hp) mesurada per la suma de tots els salaris
mercantils elementals.

Pgina 209

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

P
> 1 ) la relaci entre 1 i 2 s ms
Hp
gran que 1, o b: la producci s ms gran que la hisenda
privada.
4. Hisenda comunitria (Hk) igual a la diferncia entre 1 i 2
(P - HP).
5. Producci comunitria (Pk) igual a hisenda comunitria.
6. Producci privada (Pp) igual a Producci total (P) menys
Producci comunitria (Pk) o b igual a Hisenda privada (Hp).
3. Hiptesi de treball: (

{
P
> 1
Hp

P
=1
PH p
H p+ (
)
Hk

P p+ P k
H p+ H k

=1

(Frmula 4.41).
Exemple:
Es poden vendre mercaderies per valor de 100 unitats monetries.
S'han pagat tots els salaris privats per valor de 80 unitats
monetries. Els salaris socials sn d'un valor de 100 - 80 = 20
unitats monetries. Per consegent, de la total producci es pot
conjecturar que l'esfor privat directe s valorable en 80 i s'hi ha
afegit el misteris esfor comunitari per valor de 20.
Una pregunta que no admet espera s: Quins sn aquests factors
comunitaris de producci tan misteriosos que augmenten el valor
de la producci privada, des de dintre d'ella mateixa, sense cap
mrit per part dels productors privats? Quina s aquesta fada
meravellosa que fa ms riques les obres dels treballadors sense
cap esfor per part d'ells?

Pgina 210

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Un exemple ho aclarir: un home desconegut del Neoltic


descobr la roda. Abans, la producci de transport i d'altres
mercaderies innombrables era ms onerosa, ms cara. Desprs,
tot an sobre rodes. La roda s un gran invent que millora
immensament la producci. Per, qui paga royaltys o regalies a
l'inventor de la roda? La roda s un b com que pertany, des de
millennis, a tota la humanitat, que se'n beneficien sense esfor
dels treballadors, capitals, empreses i invents posteriors a la
invenci de la roda. La roda produeix contnuament per a
nosaltres, sense cobrar res. Juntament amb la roda podem posar
tots els altres avenos tcnics i invents de domini pblic. Tamb
cal afegir-hi la cultura acumulada, les llibertats concretes
esdevingudes patrimoni indiscutible, la pau civil i la pau
estrangera, l'existncia mantinguda d'autoritats competents,
prudents, responsables, i fomentadores del b com i de les
llibertats concretes, la tolerncia religiosa, l'exercici equnime de
la confederaci, la salut i la higiene, la satisfacci sexual, les
incomptables i acumulatives installacions de domini pblic, etc.
Ho podrem resumir en el treball dels morts que no el poden
cobrar. Com que cada vegada hi ha ms morts que ens fan hereus
collectivament, cada vegada els vius som ms rics. Cada vegada
els morts treballen ms i els rics menys. Assimptticament
tendeix a desaparixer la necessitat de treballar dels vius. s un
dels signes inequvocs del nostre temps.
Segons economistes nord-americans, als Estats Units amb llurs
circumstncies la relaci entre els factors vius de producci i
els factors morts s'estima:
H p 45
=
(!!!) (Frmula 4.42).
H k 55
amb tendncia a l'augment del denominador. Just ser que els
Pgina 211

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

beneficis que se'n derivin no siguin per a lucre particular sin que
esdevinguin salaris socials (ss) o hisenda comunitria (Hk): b
com segon.
s d'aqu d'on han de sortir les misses! I aix no s cap sopar de
duro! I d'ac eixir la soluci per finanar vocacions de llibertat i
per suprimir la pobresa, inseguretat i marginaci (salaris socials
financers: ssf)! (2.3)97. Sense tocar ni els sous dels obrers, ni els
interessos del capital, ni els beneficis de les empreses, ni les
regalies dels invents! Sense posar impostos! D'ac eixir la
soluci per acreditar les empreses productives que dinamitzin
l'economia i aix donar ms guany a tots els qui cerquen la
riquesa per la via honesta de ms i millor produir! (Salaris socials
crediticis: ssc) (2.2)98.
Potser el lector ha quedat atordit amb aquesta explosi
d'admiracions. Que no s'espanti el lector. Tal volta li caldr
rellegir les, potser, excessivament atapedes pgines anteriors. De
tota manera, aquestes conclusions, normalment triomfalistes,
seran deixades rigorosament ms endavant.
Tirem una mica endavant en la histria.
Els sacerdots-banquers veieren com s'acumulava la producci que
no es venia per manca de poder de compra, i es llanaren a
inventar diner, amb una imaginaci creadora abundant a causa de
l'acumulaci millenria de sabers cada vegada ms difcilment
popularitzables en les condicions socials de llur temps.
L'esperit creatiu dels sacerdots-banquers els feu comprendre
rpidament que perqu les coses rutllessin calia equiparar, fer
97 Pgina 85.
98 Pgina 79.
Pgina 212

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

equivalents, en la proporci ms exacta possible (des d'un punt de


vista intutiu, a partir de la moneda annima).
D'una banda el total poder de venda-preu mercantil,
i d'altra banda, el total poder de compra salari mercantil del
qual:
a) el poder de compra salari mercantil privat noms n'era una
part.
b) i un poder de compra, inventat per ells, podria ser-ne el
complement comunitari autoequilibrador.
Recordem les conclusions de la llibreta amagada del banquer
Finaly (1.1)99:
1. Deslligar la moneda de l'or.
2. Racionalitzar la moneda.
En tota la histria, a partir del descobriment suara ressenyat, els
banquers i altres han inventat diners deslligats d'or i de
mercaderia: la popular mquina de fer diners. El problema rau
en quant de diner cal inventar per tal que les coses rutllin.

99 Pgina 45.
Pgina 213

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Si s certa la hiptesi, cal inventar exactament: H k = P - Hp. Si la


producci s de 100 i els salaris privats s'enduen 80, se'n poden
inventar aproximadament 20. Si s'inventa 20 i es reparteix
adequadament per a fomentar el crdit a les empreses i les
finances o poder de compra, sobretot dels ms necessitats, no hi
haur ni inflaci ni deflaci:
P
100u
=
=1
H p+ H k 80u+ 20u

(Frmula 4.43).

Si un banquer prudent inventava nomes 15 unitats de moneda:


100u
100u
=
=1,05 (Frmula 4.44).
80u+ 15u 95u

el resultat era excs de productes per manca de poder adquisitiu,


baixa de preus, retracci de la producci per rebaixar-se a 95u,
augment d'interessos bancaris i per tant deflaci.
Si un banquer agosarat inventava 25 unitats de moneda:
100u
100u
=
=0,95
80u+ 25u 105u

(Frmula 4.45).

el resultat era manca de productes per excs de poder adquisitiu,


pujada de preus, augment de la producci per a pujar-la a 105u,
baixa d'interessos bancaris100, i per tant inflaci.
Els entesos diuen que una mica d'inflaci (0,96 0,99) dna una
febreta estimuladora del mercat, de la producci de l'economia.

100Malgrat la baixa dels interessos, el banquer agosarat guanya ms perqu


maneja ms quantitat de diners.
Pgina 214

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Quan el Sacerdot-banquer s'ha passat de rosca i ha inventat massa


diners, caldr que els exventi. Si s'ha excedit en la creaci, cal
que realitzi detracci o disminueixi la creaci o faci congelaci
parcial i inversi en sectors deprimits.
La creaci de diner exactament adequada a l'excs de
producci no solament no s un frau, ni genera inflaci, sin
que s un acte de justcia econmica i una necessitat de
mercat.
Ara ja sabem quant de diner cal inventar. Per, com s'inventa el
diner? Un exemple, simplificat a un sol banc, ho aclarir. (El
diner subratllat no s real, s inventat).

Pgina 215

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs


C/C de sabaters en C/C d'adobers C/C
el banc x
en el banc x d'interessos
del banc x
D
1
El banquer t 50.
gener
1
Banquer presta 100 gener a
sabaters.
Condicions: a) tenir
C/C en el seu banc.
b) proveir-se als
adobers N, que
tenen C/C en el seu
banc.
5
Sabaters compren 100
gener 100 de cuir als
adobers N.
1
Adobers paguen als febrer seus
provedors
exteriors 50 i els
queden 50 de guany.
Les exteriors les fa
efectives el banc.
1
Sabaters han fet juliol sabates amb 100 de
cuir i les han
venudes a 150.
1
Sabaters tornen el 110
juliol prstec al 20 %
anual.
1
Banc fa efectives si juliol cal
les
50
imaginries
dels
adobers.

C/C
de
caixa del
banc

H
-

S
-

D H
- -

S
-

D H
- -

S
-

D H S
- 50 -

100
invenci

100

- -

- -

- -

- -

- -

50 -

50

- -

150

150

- -

- -

40
- (de les
100 inventades)
- -

- 10

- 100 100

50
(de les
100 inventades)

50 - -

- -

10
- 100 (de les
100 inventades)
- 50 - -

Els sabaters han fet 40, els adobers han fet 50, el banc t 50 + 10,
50 de caixa i 10 d'interessos (el capital de 50 li ha rendit el 20 %
en un semestre o el 40 % anual), s'han dinamitzat el ram de
sabaters, el d'adobers i el dels seus provedors exteriors i el poble
Pgina 216

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

t sabates. El diner subratllat, inventat, apareix i desapareix


substitut pel diner real (no subratllat) suat amb penes i fatigues.
El procs, doncs, de creaci de diner consisteix en l'extensi del
passiu de carcter monetari del sistema bancari, fonamentalment
mitjanant prstecs o inversions. Si amb aquests prstecs o
inversions creats no es transfereixen fons a entitats exteriors al
conjunt del sistema, el passiu del conjunt no augmenta. El diner
creat seguir existint, en tant no es cancellin els crdits o
inversions que collectivament els originen. Tamb es pot crear
diner per la via de l'assignaci financera. Aquest diner no es
torna. No s un crdit a cancellar. No desapareix mai. El passiu
creat s a fons perdut.
Hi havia un pags de les terres de Lleida que es va installar a
Cornell. Es fu imprimir uns vals de paper, per comprar vi a la
seva botiga, amb el valor imprs d'un duro. I pass, porta per
porta, a visitar les famlies de Cornell. Els venia els vals de duro
a quatre pessetes. Ell anava dient: venc duros a quatre pessetes.
I aix es feu popularssim. Colloc molts vals. Reun una petita
fortuna. Compr vi a Lleida a l'engrs. Pag al comptat rabis. En
aquestes condicions li feren un preu especialssim. Pogu
recuperar fcilment el 25 % regalat i venia en tals quantitats que
s'enriqu de pressa. Desprs compr terrenys a Lleida. Intent fer
una agricultura tan revolucionria com ho havia estat el seu
comer. Els altres pagesos no ho saberen encaixar i un dia
aparegu mort en un rec.
Per era un home que sabia com s'inventa el diner!

Pgina 217

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 17: Fotografia del pags ecolgic Josep Pmies en


ple conreu.
En aquesta edici, hi ha pagesos que empren el seu enginy per
difondre formes de conreu ms ecolgiques i innovadores,
millorant el rendiment dels conreus, afavorint la salut dels
consumidors, de l'entorn i tamb d'ells mateixos. Segons els
experts Frances Moore Lapp, Joseph Collins, Peter Rosset i
Luis Esparza, autors del llibre World hunger: Twelve Myths
(Fam mundial: Dotze mites), editat en castell (Doce Mitos
sobre el hambre) per Icria, la pagesia ecolgica de petita
explotaci, amb barreja de conreus i compartint recursos entre
agricultors, rendeix molt ms que la basada en latifundis,
emprant transgnics i tractada amb agroqumics, i seria capa
de produir prou aliments per a una humanitat molt ms
nombrosa que l'actual. Fotografia gentilesa de Dolors Roma,
Josep Pmies i Dola Revoluci de les Plantes Medicinals.

Pgina 218

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

4.8. APROPIACI DE LA PLUSVLUA COMUNITRIA.


Josep i el Fara.
La gran estafa.
Lectura bblica amb comentaris picants. Gnesi, captol 41:
verset 44: El Fara digu a Josep: jo sc el Fara, per sense
el teu perms ning no aixecar la m ni el peu a tot el pas
d'Egipte.
Tot el text que citarem s segurament el nucli ms autntic
datat de -1700, o -1600, a l'entorn del qual, un redactor
tard ha teixit la novella de Josep i els seus germans. s
el temps de la invasi victoriosa d'Egipte pels pobles
pastors, hicses, predominantment semites. Hi ha testificat
un Fara anomenat Josef-el i un altre, Jacob-el. Ac se
simula que Josep no s ms que un lloctinent. Perqu
l'Egipte, per als jueus, s un lloc de depravaci. No s
edificant un Fara d'Egipte que sigui jueu. Per cal lloar la
saviesa de Josep. En realitat, com ja hem dit a 4.4
(conclusi... crtica 9)101 l'Estat no s el servidor del b
com que s'ha extingit. Ac veurem quanta veritat s que
l'Estat defensa uns bns superprivats: els de la casta o grup
dominant. Josep, aparent lloctinent del Fara, s realment
un autntic banquer central que, tot fent crixer les
economies del banc central, es cobrar les seves
comissions sense ni saber-ho el cap de l'Estat.
101Pgina 170.
Pgina 219

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Aix passa en els pasos de banca estatalitzada. La classe


dels banquers s l'autentica classe opressiva des de fa
4500 anys. Marx ati l'odi dels treballadors contra els
empresaris. S'equivoc. Ja se'n queix el gran industrial
Henry Ford en el seu llibre El Jueu Internacional.
verset 46: Desprs Josep va sortir de la presncia del Fara i
va recrrer tot el pas d'Egipte.
Josep, intelligent, no es deixa portar per apriorismes o per
idealismes, resultat freqent de l'embriaguesa del poder.
T el cap clar. Cerca informaci, segurament mal
quantificada perqu ja era vigent la moneda annima.
Intutivament descobreix l'augment espectacular de
producci. O potser, malpensant, es tracta d'una fabricaci
de sobreproducci mitjanant un fre drstic de la invenci
de diner.
verset 47: Durant els set anys d'abundncia la terra va produir
amb profusi.
La situaci de sobreproducci espontnia o
d'infracapacitat de compra provocada descriu una situaci
deflacionria clara: ms producci que consum.
verset 48: I ell va aplegar tots els queviures dels set anys
d'abundncia que hi hagu al pas d'Egipte i diposit els
queviures a les ciutats, collocant a cada poblaci els queviures
dels camps del voltant.
Apareix ac el quadre de l'imperialisme del Fara sobre
totes les polis (a Egipte en deien nomos). Es veu
Pgina 220

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

tamb com cada polis controlava un municipi


agrcola del que era el centre. El temple de cada polis
era el magatzem de tots els productes del camp. Aix s'ha
vist confirmat pel grandis temple-magatzem de Cnossos,
centre de l'illa de Creta.
verset 49: Josep va emmagatzemar el blat com la sorra del
mar en tal quantitat que renunciaren a fer-ne el compte, ja que
ultrapassava tota mesura.
No apleg el blat aix aspticament. Senzillament el
compr amb diner inventat l'estat s fort a base
d'apuntar un nmero encerclat en uns comptes corrents,
que obria en cada temple a favor dels pagesos del territori
de la polis corresponent. Per, penseu, que la compra es
fa a la baixa, a un preu superbarat per causa de la deflaci
escandalosa que es patia. Pocs diners s'inscrivien en
aquestes comptes corrents! En canvi el blat ni es podia
comptar!
Gnesi, captol 47 (continuaci de l'anterior en l'original):
verset 13: Ja no hi havia pa enlloc del pas, de tan greu que
era la fam. El pas de l'Egipte i el de Canaan defallien a causa
de la fam.
Ha arribat dels semites mesopotmics el sistema
imperialista. Per primera vegada Egipte t Canaan
supeditat. En aquesta rea imperialista econmica
apareix o es provoca la inversi de la crisi, que s
una altra crisi: De deflaci es passa a una inflaci terrible.
La relaci producci-poder de compra s'inverteix. No hi
ha blat. El diner no serveix per a res. La gent es mor de
Pgina 221

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

fam.
verset 14: Josep, mentrestant, aplegava tot el diner que hi
havia al pas d'Egipte i el de Canaan, a canvi del gra que
compraven i duia aquest diner a la casa del Fara.
Exvenci o detracci de diner feta pel Banc de l'Estat
(diner al Fara). s venda de blat feta a l'ala, a un preu
supercar per causa de la inflaci escandalosa que es
patia. Si en els comptes corrents del poble s'havien
inscrit diners a la baixa i, ara, se'ls retiraven a l'ala, aviat
es consum el diner inventat i calgu que el poble
entregus el diner contant i sonant amagat sota la rajola.
Tanmateix tota aquesta operaci, fins ac, t, potser, la
justificaci de neutralitzar la inflaci galopant.
verset 15: Quan s'hagu acabat el diner del pas d'Egipte i del
de Canaan, tot l'Egipte an a dir a Josep: Dna'ns pa. s que
hem de morir davant teu? Perqu ja no hi ha ms diners.
verset 16: Josep els digu: Ja que no hi ha ms diner, porteu el
vostre bestiar, i jo us donar pa a canvi del vostre bestiar.
verset 17: Dugueren, doncs, el bestiar a Josep, i aquest els
don pa a canvi dels cavalls, del bestiar petit i gros, i dels ases.
Aix s com, a canvi, de tot el bestiar, els procur pa aquell
any.
Ves per on, l'Estat ja s'ha apropiat de tot el bestiar:
d'Egipte tot deixant anar el pa, engruna a engruna! Amb
una pura invenci de diner!
verset 18: Quan s'acab aquell any, tornaren a trobar-lo l'any
Pgina 222

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

segent, i li digueren: No podem pas amagar al nostre Senyor


que el diner s'ha acabat i el bestiar s possessi del nostre
Senyor: a disposici del nostre Senyor no queden sin els
nostres cosos i les nostres terres.
verset 19: s que hem de morir davant teu, nosaltres i les
nostres terres? Pren-nos, doncs, a nosaltres i a les nostres terres
a canvi de pa: serem esclaus del Fara, nosaltres amb les
nostres terres. Per dna'ns llavor per a sembrar, que visquem i
no morim, i que les nostres terres no es converteixin en un
erms.
verset 20: Josep va adquirir aix per al Fara totes les terres
d'Egipte, ja que els egipcis venien cadascun el seu camp, de
tant que els empenyia la fam. Aix les terres es convertiren en
propietat del Fara.
Ara l'Estat imperialista egipci per obra del seu ministre
d'economia s'apropia de totes les terres. No pensssiu
que es tracta del georgisme o d'un retorn de la terra a la
comunitat. No. Es tracta de convertir la terra en propietat
privada de l'Estat. I aquesta vegada no per dret de
conquesta sin per compra! I amb diners inventats.
De canvi elemental en canvi elemental, el poble senzill no
s'adona que li van prenent tot en una mena de ruleta
infernal. Sempre la mateixa observaci: el poble no t la
visi de l'operaci conjunta, noms veu els elements un a
un. Per aix insistim en la recomanaci al lector popular
que no es limiti a emprar sempre les seves mateixes
ignorncies. Cal estudiar, aprofundir les frmules
matemtiques, relacionar i distingir els conceptes
fonamentals i les etapes fonamentals de la histria. Aquest
Pgina 223

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

llibre pretn servir de manual popular, de la visi conjunta


i soluci del problema histric principal que impedeix
l'harmonia humana.
s entendridora l'expressi nosaltres i les nostres terres.
Formen un tot indivisible segons sentir i prctica
ancestral. Aquells homes vivien tan intensament la vida
del propi cos com la vida de la terra. Naci ( GNATIO) vol dir
nima (A) vivent, naixent, de parents (N), sobre la terra,
gea en grec (G).
verset 21: I sotmet el poble a l'esclavitud d'un cap a l'altre de
l'Egipte.
Finalment es consuma l'apropiaci amb la reducci a
l'esclavitud de tot el poble. L'esclavitud s un dels signes
inequvocs dels imperialismes tradicionals. De primer
foren esclaus de guerra, esclaus de venuts. Desprs
vingu l'esclavitud per causa econmica: aquells que no
poden pagar deutes. Finalment, aparegu la cacera pura i
simple de l'home per l'home en vista a obtenir m d'obra
abundant. Tan bon punt nasqu l'esclavitud imperialista es
munt el comer mundial d'esclaus, amb mercats
especialment prestigiats: Babilnia, Antioquia de Sria,
Alexandria, Roma. I el transport d'esclaus per llargues
rutes comercials com de qualsevol altra mercaderia.
verset 22: Tan sols no adquir les terres dels sacerdots, ja que
aquests tenien del Fara una renda i vivien de la renda que els
passava el Fara. Per aix, no vengueren les seves terres.
Al capdavall es descobreix la mare dels ous! Santa
innocncia la del cronista jueu. Els sacerdots, uns pobres
Pgina 224

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

rendistes, com els jubilats! S'haurien mort, pobrissons, si


es venien les terres per viure, com els altres? Marx deia
que l'Estat no es una instituci pblica al servei del b
com, sin una instituci privada d'aparena pblica al
servei de la classe dominant. Caps d'Estat, Ministres,
Administraci, Exrcit sn pobres homes al servei de la
classe dominant que rarament s'ensenya. Fa donar la cara
als pobres homes que manen. Ac, per un moment,
entre nvol i nvol hem vist el sol lluent d'or: la casta
sacerdotal-banquera que s al darrere de la gran operaci
de Josep i del Fara. Ells no venen llurs terres,
senzillament, perqu se les haurien de vendre a ells
mateixos. Ridcul! I les seves rendes eren els
percentatges prudents de la gran apropiaci que
s'estava efectuant. Qu ms volen!
verset 23: Desprs Josep digu al poble. Mireu, us prenc des
d'avui per al Fara, juntament amb les vostres terres. Aqu teniu
llavor, sembreu, doncs, les vostres terres.
verset 24: De la collita, en donareu la cinquena part al Fara,
mentre que les altres quatre parts us serviran per a la sembra
del camp i per a aliment vostre, de les vostres famlies i de la
vostra mainada.
verset 25: Ells respongueren: Ens has salvat la vida. Que
trobem noms favor als ulls del nostre senyor i serem esclaus
del Fara.
Per tal que l'Estat sembli una instituci imperial pblica al
servei del b com, es pinta la imatge del Fara bondads,
protector del poble contra la fam. El poble, des d'un
formidable rentat de cervell, accepta voluntriament
Pgina 225

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'esclavitud. s la covarda complicitat de l'oprimit amb


l'opressor.
Josep mant home i terra units, perqu terra sense home o
home sense terra no sn res.
El rendiment del 20 % anual net s un bon rendiment en
aquells temps de lentitud productiva comparat amb el
nostre temps febricitant.
La resta per a llavors, per a obres de regadiu, per
alimentar els bous, els treballadors, les productores de
treballadors, els futurs treballadors, les futures productores
de treballadors (economia de subsistncia). Els parcers
actuals d'extenses zones de Catalunya encara ara paguen
la cinquena part a amos civils i eclesistics.
verset 26: Josep fu una llei, que vigeix fins el dia d'avui, que
la cinquena part de la terra d'Egipte seria per al Fara. Noms
les terres dels sacerdots no eren del Fara.
L'espoliaci es legalitza. En els imperialismes la llei, com
la religi, sempre acompleix el paper d'encobridora de
l'espoli amb el mantell de la justcia i d'estabilitzadora de
l'opressi amb la fora del dret.
Noms se'n salven els sacerdots. Sabem per la histria
que, sobretot els sacerdots d'Amon, manaven al Fara,
eren poderosssims i riqussims i res no es podia fer sense
ells. Ells triaven els Faraons. Era una autentica teo-plutarquia. Ammon (en la dinastia XIX) vei crixer les
seves riqueses fins a tal punt, que aquestes atenyeren les
tres quartes parts de les dels altres dus reunits. Segons un
inventari de la seva fortuna, verificat sota Ramss III,
Pgina 226

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Ammon possea, entre altres bns, 81.322 esclaus i


421.362 caps de bestiar. (J. Vian, lloc citat, pgina 40).
I ac acaba aquesta illustrativa histria.
Aix treballaven aquells insignes sacerdots-banquers amb la
moneda annima oficial. Amb llurs prctiques comprometien tota
la fortuna de les nacions dominades. Variaven i alternaven les
crisis inflacionries i deflacionries, amb el senzill recurs
d'inventar ms o menys diner. En la inflaci desvaloraven, i en la
deflaci revaloraven la moneda oficial sense tocar-la de la
butxaca del ciutad. Ells pagaven les cerimnies costoses i
fastuoses de la religi, ells compraven el legislador, el jutge, el
governant, el soldat. Ells ingressaven en les seves arques diner
suat i estalviat amb gran fatic com a retorn de crdits fets amb
diner inventat.
Si ells haguessin administrat la plus vlua de producci sense
apropiar-se-la, ans dedicant-la a crdits i finances socials, haurien
fet un bon paper histric. Per ara es veu com ells, i noms ells,
sn la vera classe opressora, la causa dels desequilibris i no per
inventar diner, ni per administrar el diner inventat, sin per
l'apropiaci i privatitzaci no equnime del b com segon o
hisenda comunitria o salaris socials. Aix es podia fer d'amagat
amb la moneda annima.
D'altra banda, els banquers, sempre intelligents, astuts i
desconfiats, dhuc entre ells, han conservat, sempre i arreu, sota
tots els rgims, per a llur exclusiu i esotric (amagat) s
intraprofessional, l'anterior moneda oral i escrita de mesura i
compte abstracte tan efica i senzilla. A l'Olimp, a la Repblica
dels Dus, no val la moneda annima apropiada als imbcils de la
terra. Tenen una altra moneda. Aix el conjunt monetari (n) s la
suma de tota (n') la moneda annima concreta (U) del mercat
Pgina 227

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

general privat (Pp + Hp) i de tota (n'') la moneda responsable (u)


per al mercat inter i intra bancari i avui dia per a l'interior de les
multinacionals i de moltes altres empreses (Pk + Hk apropiades
pels banquers) per prohibida per al mercat general:
U=

n'' u
n' U
+
P p + H p P k+ H k

(Frmula 4.45).

Aquesta simple jugada els ha perms de saltar de l'exotric


(exterior) i pblic sistema monetari concret, a llur particular i
esotric sistema monetari abstracte, quan, com i on a ells els
conv, en detriment constant dels cmplices idiotes: (Estats,
Exrcits,
Magistratures,
Policies,
institucions,
classes
pseudodirigents (executius), i situats de tota mena) o de les
vctimes sense perd (nacions i classes oprimides). D'aix ells en
diuen jugar net segons les regles del joc, atenir-se a les regles
del joc. La gran estafa s:
Convertir tota productivitat comunitria, tot b com
mercantil, en creaci privada de diner creditici privat (sn ells
els qui deixen) i financer privat (sn ells els qui donen) en
usura de mercat fosc i societat indesxifrable a benefici de la
plutarquia (ells).

4.9. PLAT, GRESHAM, MARX.


Tot parlant del racionalisme en 4.6102 veiem que enmig de la
102Pgina 197.
Pgina 228

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

confusi general introduda pels imperialismes fills de la moneda


annima, sorgeix a partir del segle V a. J. C., a Grcia, una
primera llum que comena a transformar el racionalisme en
racionalitat, la religi en cincia experimental, la mgia
pe(n)sada en lgica, matemtica, la confusi en distinci.
Hem titulat el pargraf amb tres noms insignes d'entre una llarga
llista de precursors parcials, pel que mira al nostre fi: la nostra
aleatria com totes hiptesi de treball. Llurs ensenyaments, ms
o menys obscurs, cal que siguin decididament clarificats, si se'n
vol treure un profit adequat als nostres coneixements actuals que,
evidentment, no sn els de llurs temps. No volem fer-nos
illusions anacrniques, sin considerar aquests autors com a punt
de partida de l'enunciaci de la hiptesi que defensem i que, avui
dia, s experimentable fcilment.
Els presocrtics (eletics, jnics, pitagrics, atomistes, etc.)
enceten un cam d'anlisi. D'entre la multivocitat de les paraules i
conceptes ancestrals, ells allen uniconceptes i conceptes
univalents, unvocs, que noms volen dir una cosa. La lgica
analtica i formal matemtica neix com una anti-religi. s fams
el teorema de Tales de Milet. Grans discussions i l'observaci de
la realitat van fent caure mites dogmatitzats, referents a l'origen i
constituci de l'univers i de l'home, arribats a Grcia des de l'sia
Menor, curulla de religions imperialistes de l'Orient proper.
Tot deixant de banda el verbalisme racionalista dels sofistes,
Scrates (-470 a -399) reprn aquesta feina massa frontalment i
l'obliguen a sucidar-se.
Cal deturar-se en Plat (-427 a -347). A part de les teories de
moda en tota l'Edat Mitjana i, en bona part, fins als nostres dies,
de l'idealisme comercialitzat pels neoplatnics, decadents
deixebles seus, Plat supera definitivament la mgia pensada
Pgina 229

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

establint la base de l'Analtica, primera part de la mgia lgica.


Pel mtode dialctic de la disjunci, va obtenint uniconceptes
clars. Com a instrument imprescindible, basat en els seus
profunds coneixements lingstics, etnolgics i arqueolgics,
funda la semntica etimolgica lingstica. Va als orgens de les
paraules per descobrir-ne el sentit primitiu no corromput.
Reconstrueix la histria passada a travs dels orgens de les
paraules.
Per ac ens interessa en el seu vessant econmic. Ja han sortit
idees seves en aquest estudi. Moltes de les afirmacions nostres
sobre els darrers millennis les devem a les seves investigacions.
El gran turista que fou Plat en terra d'sia Menor i d'Egipte,
recull les llegendes i les observacions que mostren la fluncia, el
riu (red en grec vol dir fluir; d'ac surt realitat, res, cosa,
riu) del b com mercantil, si b desaparegut en superfcie,
recorrent, en profunditat, el seu curs ancestral en les entranyes de
la histria. Es tracta d'una realitat molt probable i que tot i estar
provada, ja hi ha qui fa mils anys que se n'aprofita amb dol de
tots els pobles, de forma amagada i maliciosa a escala mundial.
Plat va ms enll encara i dna, del b com mercantil, una
definici precisa que reprendr Karl Marx sota l'etiqueta de plus
vlua de mercat. Avui dia la mercologia parla de mercantivitat
i dna la ra als dos genials precursors en afirmar que b com
mercantil, plus vlua de mercat, mercantivitat positiva, expansi
de mercat sn denominacions d'una sola i mateixa realitat
comunitria, la qual s funci del nombre de canvis elementals
utilitaris monetaris, realment efectuats en un espai geopoltic
donat (imperi).
A ms a ms, tant Plat com Marx s'acosten a definir-ne
aritmticament la quantitat com a diferncia entre el total de
preus de venda i el total de salaris privats, directes i indirectes.
Pgina 230

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Podem dir que l'essencial de les frmules aritmtiques de


l'equilibri d'autosatisfacci econmica s degut a Plat.
I tant Plat com, desprs, Marx afirmen que aquest b com
mercantil, transformable en crdits i finances, s robat a tots els
pobles de la terra, des de fa millennis, pel procediment cmode
d'un deliberat confusionisme prctic entre les diferents estructures
de l'economia.

Ilustraci 18: Karl Marx


(1818-1883), retrat de John
Mayall, 1875.
Institut Internacional
d'Histria Social
d'Amsterdam. Font:
Wikimdia Commons.

Pgina 231

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Per saber si aquests precursors i la ms moderna mercologia


tenen ra en els seus supsits, noms cal posar a punt un sistema
mtric mercant, racional i precs, capa d'una total centralitzaci
comptable-analtica-estadstica, com s'esdev en qualsevol altra
disciplina cientfica.
Per Plat ja afirmava, fa ms de 2300 anys que totes aquestes
encertades afirmacions restarien en el buit mentre durs la
civilitzaci del diner annim, s a dir, en expressi tpica seva,
del Plutos cec i malvolent esmentat al final de 4.4 i a 4.6 103, cap
prctica moral, poltica, justicial ser cosa normal. Mentre el
diner fos tan idolatrat, tan absurdament escs o excessiu
irracional s a dir annim, desinformatiu, despersonalitzador,
irresponsable, comprador de tot, garantia d'impunitat,
d'honorabilitat social malgrat els crims comesos, no hi haur
soluci prctica de les belles idees.
Plat descobr l'antic sistema monetari responsable i intent de
portar a la prctica la factura-xec a Siracusa, durant nou anys en
qu gaud d'una certa confiana del cunyat de Dions el Vell.
Suprim la moneda d'or i plata. Impos la moneda de ferro a qui
no acceptava la fra-xec. I pos els esclaus escrivents a redactar
factures xec a la plaa del mercat. Als rics els resulta un
procediment fcil. Els pobres no sabien escriure. Sembla que
invent una mena de loteria, amb premis nombrosos i quantiosos,
sobre el nmero de neutralitzaci de les factures-xec consumades,
per animar els pobres a aprendre a llegir, escriure i signar.
L'experiment degu fracassar perqu els escribes no donaven
l'abast a escripturar totes les transaccions comercials. s una lli
histrica. La factura-xec, com a captor rigorosament cientfic dels
fenmens de mercat, desaparegu de la histria quan el comer
103Vegeu esment a Plutos dins de 4.4, pgina 170, i dins de 4.6, pgina 192.
Pgina 232

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

an a ms velocitat que la ploma dels escrivents. La factura-xec


tornar a entrar en la histria avui dia, perqu tenim un esclau
comptable perfecte, quasi instantani, incansable, etc.: la
teleformtica electrnica. Marx no tenia tampoc aquest esclau
comptable tan efica, i neg el mercat abans de veure'l corrupte.
El fracs de la seva aventura ministerial fou negatiu per a la
persona de Plat, per al seu projecte poltic i per a la seva obra
escrita posterior; la derrota mal pada el port a escriure Te
Politeia, mal tradut com La Repblica, que trenca l'harmonia
de la seva obra escrita anterior i de la seva obra final d'ancianitat.
La mala fe ha divulgat sobretot les idees de Te Politeia perqu
a l'stablishment li interessa mostrar, a sacietat, la ximpleria dels
savis utpics.
Per finalment a Les lleis i per altres camins, Plat esmen les
seves idees equivocades i retorn als seus primers amors de
llibertat personal i responsable, concretada a cada instant de la
vida ciutadana, i afirm que les niques causes del seu fracs a
Siracusa foren:
a) La poca feina prctica que li feren els escribes esclaus.
b) Les males jugades dels rics matussers, hipcrites i cnics.
c) La incapacitat dels tirans, violents contra els febles i
porucs davant els forts.
A Plat segu Aristtil (-384 a -322) genial precursor de la
logstica o formtica amb la invenci del sillogisme (logstica
encara verbalista i per tant no formalitzada). Si Plat analitza els
continguts abstractats, Aristtil, en l'Organon analitza els
conceptes continents independentment del seu contingut.
Exemple:
Si a = b i b = c, doncs a = c.
Pgina 233

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Aix val igual independentment del contingut de a, b i c.


Ell funda en realitat l'autntic pe(n)sament o mgia pe(n)sada de
veritat. s a dir, mgia objectiva. Ell obrir el cam a la
formalitzaci total de la logstica.
Cap al -300 Euclides ensenyava la seva geometria a Alexandria.
s tan perfecte formalment, que encara servia de llibre de text a
les escoles angleses en els darrers anys. Reflecteix tan exactament
l'esquema del pensament lgic del cervell hum que Pascal, de
petit, castigat al quarto fosc, reinvent la geometria d'uclides
com un passatemps amb els seus axiomes, postulats, teoremes i
escolis o corollaris
Dioxofant d'Alexandria (+250) ja t un tractat d'equacions. Per
ser al-Hwarizmi (+840) el compilador i clarificador rab de
l'lgebra abstracta. Les formes matemtiques (formtic) tenen
unes lleis i una intelligibilitat prpies que cal conixer
independentment dels continguts conceptuals.
A inicis del segle XII els monjos de Ripoll, dividits en abaquistes
(escola vella d'bac) i algebristes (nova escola d'lgebra), feien
campionats a veure per quin dels dos procediments es resolia ms
de pressa un problema104.
Ramon Llull en la seva Ars Magna (+1308) tracta de posar
lgebra en tot, dhuc en la teologia. Destrueix aix el verbalisme
racionalista teolgic. Mai aix no li ser perdonat.
El 1560 apareix en la Proclama Reial anglesa la proposici La
mala moneda expulsa la bona, coneguda com a llei de Gresham.

104Vegeu Llus Racionero. El cercamn.


Pgina 234

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Tot i que ja existien formulacions semblants105, s'atribueix la llei a


Thomas Gresham perqu, en aquella poca, Gresham era la
principal autoritat monetria de la cort de Londres. Hi ha un
memorndum de Gresham de 1559 amb idees semblants. Amb
paraules del modern economista J.A. Schumpeter, si monedes
que contenen metall de valor diferent tenen el mateix curs legal,
s'empraran per als pagaments les ms barates mentre que les
millors tendiran a desaparixer de la circulaci. O, dit en
llenguatge ms popular, una carta trucada domina el joc sencer de
cartes.
Al darrere d'aquesta llei s'amaga foscament l'estafa del b com
mercantil. En el mercat hi ha un deteriorament de la moneda, un
robatori del pes o de la llei de la moneda continuat. Per al poble,
per al mercat general val la moneda que es corromp, la bona
l'arracona qui pot (el poders i ric). Es fa servir com a referncia
en Les altures per a tractes comercials entre iniciats. Es mant
aix un drenatge de b com en forma de moneda bona i es
redueix el poder de compra del poble que, com sempre, acaba
cobrant just all que necessita per a la producci i reproducci de
la vida immediata (subsistncia). El mercat general esdev
l'abocador de les deixalles podrides dels rics. Gresham ja
endevina el b com esotric, evanescent, subterrani, insinuant i
intrigant en mans dels amos d'aquest mn.
Mentre lentament es va prenent conscincia del misteri amagat en
el sistema econmic vigent, avana el descobriment dels requisits
per al saber cientfic.
Molt avanat el perfeccionament de l'expressi matemtica,
quantitativa, de les hiptesis cientfiques, amb el Renaixement
105Vegeu la De origine et mutationibus monetarum de Nicolau d'Oresme
(1325-1382) Tresorer del rei de Frana, Carles V el savi, ja dos segles
abans que Gresham.
Pgina 235

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

s'avana en un altre requisit fonamental: l'experimentaci


concreta de les hiptesis cientfiques.
Coprnic (+1543), Galileu (+1600), Descartes (+1637), Pascal
(+1640), Newton (+1687) observen amb rigor la naturalesa.
Francis Bacon (+1620) defineix en el Novum Organon les dues
condicions mnimes del treball cientfic: a) L'experimentaci
concreta i b) La formulaci matemtica. I destrueix tots els
dols de la mgia pe(n)sada racionalista i verbalista a l's en el
seu temps.
Leibniz (+1666) inventa simultniament amb Newton el clcul
integral, tamb inventa el clcul combinatori i intenta, a l'estil de
Llull, posar en matemtiques tota la filosofia racionalista clssica
(Mathesis universalis).
El 1781 Immanuel Kant, per primera vegada en la histria, fa
filosofia parant compte de les exigncies cientfiques en La
crtica de la Ra Pura.
Mentre en el segle XVIII les cincies de la naturalesa avencen
triomfalment, la cincia econmica segueix aturada. Els primers
tractadistes del capitalisme no passen de fer teories no
experimentables i derivar-ne ideologies i sistemes poltics
desajustats (Adam Smith 1776, David Ricardo 1817 i Stuart Mill
1847).
A mig segle XIX Morgan i De Boole funden la Logstica o
Formtica pura que inclou la Matemtica com un cas particular.
D'ac sortir la teoria de conjunts, la teoria de llenguatges, etc.
Cantor, Carnap, Russell, Whitehead, Hilbert, Wittgenstein, etc.,
deixen, fins a mig segle XX, la Formtica prcticament preparada
per a la invenci de la ciberntica, de l'electrnica i la informtica
Pgina 236

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

dels ordinadors. La mquina de pe(n)sar s a punt.


Tamb, a mig segle XIX, comena a parlar un gegant del
pensament hum: Karl Marx. No podem ac fer la crtica del seu
sistema. Noms indiquem uns punts.
1. El Marx jove, deixeble heterodox de Hegel l'idealista, gira del
revs el procs hegeli. En comptes de partir de la Idea per
anar a la Matria, postula en el seu materialisme histric que
la histria va de la Matria infraestructural a la Idea
superestructural. Les ideologies sn fruit i sn alimentades per
l'aven del control material fruit de l'economia. s cert que, en
la histria natural, la matria precedeix la vida i aquesta
precedeix la cultura. Tamb s en general cert que l'economia,
amb les seves exigncies, alimenta i condiciona altres
estructures humanes. Aix l'aven espontani de la praxi
econmica condiciona la teoria econmica i la poltica
econmica. Marx combat l'Idealisme en economia, en poltica,
en cincia, en religi. s una gran aportaci.
Tanmateix, pel fet de viure en un segle racionalista, no
veu l'existncia de l'nima animal i de l'esperit hum
concrets no idealistes. Aix no resol b temes com el
psicolgic, el lingstic, el nacional, l'tic, el mstic,
l'artstic. I en voler-los enfocar racionalment els idealitza,
recaient en all que vol evitar. Les concepcions,
idealitzades, dels temes esmentats fan que els seus
seguidors poltics desvin cap a una acci de tipus
voluntarista contradictria de la seva intenci original.
2. El Manifest comunista de Marx i Engels aparegut el 1848 s
una crida, una convocatria (ekkaleo ekklesia) de la classe
treballadora en vista a la seva uni mundial, Proletaris del
mn, uniu-vos! per assolir el seu total alliberament. s un
Pgina 237

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

autntic model d'Esglsia a escala mundial. Marx ha


aconseguit galvanitzar els obrers del mn. Ha aconseguit ferlos prendre conscincia de classe. I des del segle passat, la
classe treballadora no ha parat d'aconseguir millores, ms o
menys substancials, en les seves condicions de vida i de
treball.
Per Marx, com ell b diu, no podia en el seu temps
superar i transcendir la lluita de classes. Ell postulava per
a l'etapa comunista la desaparici de les classes. El seu
temps socialista encara no era madur. Al contrari,
acceler la lluita de classes. Qu faria Marx avui? Seguiria
considerant, com els comunistes actuals, que la lluita de
classes encara es troba en tota la seva vigncia, o pensaria
que cal encetar la fase de la superaci? En aquest llibre,
definim el cam per a l'acabament de l'enfrontament entre
classes, per l'establiment del regne de la llibertat com
Marx tenia gust de dir, per damunt i a expenses del regne
de la necessitat.
El regne de la llibertat noms comena all on acaba el
treball imposat per la necessitat i per la coacci dels fins
exteriors. Aix com el salvatge ha de lluitar amb la
naturalesa per satisfer les seves necessitats, per trobar el
sosteniment de la seva vida i reproduir-la, cal que l'home
civilitzat faci el mateix sota totes les formes socials i sota
totes els possibles sistemes de producci. A mesura que
l'home es desenrotlla, es desenrotllen amb ell les seves
necessitats i s'estn aquest regne de la necessitat natural,
per ensems s'estenen tamb les forces productives que
satisfan aquelles necessitats. Tanmateix sempre seguir
essent, aquest, un regne de la necessitat. Enll de les seves
fronteres comena l'expandiment de les forces humanes
que es consideren com un fi en si, l'autntic regne de la
Pgina 238

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

llibertat, que tanmateix noms pot florir prenent per base


aquell regne de la necessitat (Karl Marx, El Capital III,
pgina 759, Fondo de cultura econmica, Mxico 1975).
Per a aix, la societat humana haur de menester poder
comptar amb una base material o amb una srie de
condicions materials d'existncia que sn, al seu torn, fruit
natural d'una llarga i penosa evoluci (Ibdem I, pgina
44).
3. Marx integra, en el seu sistema, lleis econmiques definides
per tractadistes anteriors o n'inventa de noves: llei de bronze
dels salaris, llei d'origen del valor mercantil, llei de l'oferta i de
la demanda, llei de la producci de plusvlua, llei de la
tendncia decreixent de la quota de guany, etc.
Per, en frase de Lanza del Vasto no t ms defecte que
el que cap element de clcul s susceptible d'sser posat
en xifres. S'assembla fora a les divertides trobades del
Doktor Nimbus i del seu collega el savi Cosimus (Las
cuatro plagas, Editorial Sur Buenos Aires, 1961, pgina
177). En aix Marx t excusa. En el seu temps no es podia
prcticament establir una moneda cientfica com a mesura
de mercat. Ignorem si Marx sabia els experiments
platonians. Per ni ell, ni Engels, ni Lenin, arribaren al
temps de la Telemtica. Una moneda, redactada a m per a
cada canvi elemental, no podia seguir la velocitat
d'aquesta mena de canvi i no hauria fet ms que posar
bastons a les rodes del desenvolupament comercial. I, no
veient soluci per al mercat corrupte i corruptor del
capitalisme, el suprimiren.
4. F. Engels escrigu el llibre L'origen de la famlia, la propietat
privada i l'Estat (cfr. ed: Equipo Editorial S.A. San Sebastin
Pgina 239

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

1965), sobre unes notes de Karl Marx al llibre detonant


Ancient Society, or Researches in The Lines of Human
Progress from Savagery, through Barbarism to Civilization de
Lewis H. Morgan (Londres, Macmillan an co, 1877), el
patriarca de l'etnologia. Moltes generacions d'estudiosos s'han
alimentat d'aquestes fonts. Tanmateix, com ja hem vist en els
anteriors pargrafs, les descobertes dels darrers decennis han
millorat molt el nostre coneixement de l'origen de la famlia (11000), de la propietat privada (de -135000 a -110000) i de
l'Estat (de -8500 a -5000). I hem aprs a distingir l'Estat
civilitzador primer de l'Estat imperialista i opressor segon (des
del tercer millenni fins als nostres dies). Aquesta distinci
entre les dues menes d'Estat porta a conclusions poltiques que
corregeixen les previsions marxistes i anarquistes. Marx avui
dia hauria assumit entusisticament les noves descobertes,
cosa que costa un xic ms als marxistes dogmtics ancorats en
els texts sagrats dels segle XIX.
5. El tema ms interessant de l'anlisi marxista s la producci
del b com o de la plusvlua, o de l'excedent de mercat o
de producci. Marx, com Plat i com Gresham, tenen un
idntic pensament de fons. Marx l'enuncia aix:
Ara cal abandonar la sorollosa escena (del mercat de
bns, i de fora de treball), situada en la superfcie i a la
vista de tots, per a traslladar-nos, seguint les passes del
possedor del diner i del possedor de la fora de treball, al
taller ocult de la producci en la porta del qual hi ha un
cartell que diu: No admittance except on business. Ac,
en aquest taller, veurem no solament com el capital
produeix, ans tamb com es reprodueix ell mateix, el
capital. I se'ns revelar definitivament el secret de la
producci de la plusvlua (Ibdem I, pgina 128. El
subratllat s de Marx).
Pgina 240

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Ac Marx confon plusvlua comunitria amb interessos privats


del capital. Marx atribueix la creaci de plusvlua noms al
treball que s un dels quatre factors privats de producci: treball,
empresa, capital i invent106.
Cal que els ensenyaments ms o menys obscurs, siguin clarificats
sense contemplacions, si es vol treure un profit d'acord amb els
nostres coneixements actuals que, evidentment, no sn els dels
temps passats. Per aquests autors sn el punt de partena de la
hiptesi que formularem, la qual s molt probable i fcilment
experimentable. Totes les refutacions que s'hi podran fer seran
immediatament confirmables o infirmables exactament en el
mateix terreny experimental on se situar la nostra hiptesi.
Ara tornem una mica enrere per resseguir la metamorfosi de la
moneda. A partir de l'inici del segle XIV es desenrotlla la
moneda-paper, sota forma de lletra de canvi o, ms rarament, de
xec. Mentre Frana i Anglaterra es destrossaven, banquers i
canvistes de l'Europa central i mediterrnia (Florncia, Vencia,
Gnova, Ginebra, Alemanya, Hongria), pogueren aix mantenir
llurs negocis, fer fructificar importants capitals, prestar a sobirans
en guerra, veure assegurar la tresoreria del Papa (Encyclopdia
Universalis T., pgina 265, E. U. France S. A., 1968, tercera
edici, 1977).
El 1609 el Banc d'Amsterdam i el 1619 el d'Hamburg, comencen
a emetre per als seus clients comerciants uns papers uns bitllets
que sn certificats de garantia, al portador, que corresponen a
dipsits d'or en el banc. El 1656 l'imita el banquer Suec Palm
Struch. I el 1694 segueix l'exemple el Bank of England, tot
creant aix l'instrument de la seva fortuna. En efecte, molt aviat,
es comprova que una banca respectable que es beneficis de la
106Vegeu volum II, pgina 598.
Pgina 241

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

garantia de l'autoritat poltica podia emetre un valor en bitllets


superior a la del seu fons metllic i, aix, fer fructificar
mpliament els dipsits. Sobre un perfeccionament d'aquest
principi es fund el crdit pblic britnic, durant la guerra contra
Frana (1690-1697) menada per Guillem d'Orange i una suma de
1.200.000 lliures, reunida pels capitalistes de la City a Londres,
fou prestada tota sencera a l'Estat, contra un inters anual de
8,30 %. La banca podia, per privilegi, emetre paper per un valor
igual al capital aix prestat, i els bitllets eren reemborsables en or.
Aix el paper de la Banca d'Anglaterra no tenia una altra
cobertura que els mateixos guanys de la banca, a saber, si ms no
a l'inici, la sola certitud del reemborsament reial (Loc. Cit.
Pgina 266). Apareix aix el bitllet abstracte, diner signe,
document de paper ems per un banc que conserva, per, els vicis
de l'anonimat, l'antianlisi i la mobilitat incontrolada.
John Law, financer escocs nascut a Edimburg el 1671 i mort a
Vencia el 1729, recorregu Europa, i, desprs d'un detallat estudi
dels sistemes financers i bancaris, elabor un nou sistema, basat
en l'experincia anglesa, que expos en Consideracions sobre el
numerari i el Comer (1705). Cal diu que l'Estat fomenti el
desenvolupament econmic del pas manipulant amb el volum i
la velocitat de circulaci de la moneda. Una nova espcie de
moneda pot ser millor que l'or i la plata.
El regent (1715-1723), duc Felip d'Orleans li don suport i li
permet d'aplicar les seves idees a Frana i aix cre, el 2 de maig
de 1716, un banc privat la Banque Gnrale amb drets
d'emissi de bitllets. Les dificultats financeres del regent
conduren a una entesa entre el govern, el banc de Law i la
Companyia d'Occident, fundada per ell el 1717. El 1718 la
Banque Gnrale esdev Banque Royale. Aix aparegu el
Sistema, que controlava la major part de les grans empreses
interiors i, mitjanant la Companyia Francesa de les ndies (La
Pgina 242

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Mississipi), tot el comer exterior francs. Gran Bretanya, ustria


i els Pasos Baixos imitaren el seu sistema. L'Estat dirigia la
circulaci de bitllets. D'ac es dedua una gran prosperitat
conjunta. Adquir molta popularitat. La gran banca privada
francesa (els germans Paris, Dubois, Conti, Bourbon) amb les
seves manipulacions provocaren el pnic el febrer de 1720. Law,
que havia arribat a controlador general 15 gener i a
superintendent de Finances, intent salvar el banc i la Companyia
amb la prohibici d'atresorar or i amb l'establiment del curs
fors de bitllets. Es produ un amotinament i la coalici dels
germans Paris assegur la liquidaci del Sistema (cfr. Gran
Enciclopedia Larousse, vegeu Law). Aquesta fallida francesa
endarrer la confiana dels francesos respecte al bitllet de Banc.
En canvi a Anglaterra l'experiment reeix. L'establiment del
crdit pblic, cantat per tots els autors britnics des dels segles
XVII i XVIII, com Yarranton i Joseph Addison, fou per al pas
l'equivalent d'una mina d'or com deia George Berkeley, i li
permet de manllevar diner en proporcions colossals per finanar
les guerres, per exemple, durant el conflicte de 1792-1815, per fer
viure el Tresor sobre els sols bitllets de l'Exchequer, que
empenyoraven una anticipaci anual sobre certs ingressos
governamentals; aix el 1797, la reserva en numerari noms
pujava a 1,27 milions de lliures, contra 2,9 milions de lliures en
bitllets i 110,6 milions de lliures d'avenos al govern. D'on es
dedu un curs fors (Restriction Act) provisional (loc. cit
pgina 266).
Durant la revoluci de 1789, el paper moneda a Frana abandona
l'or, per poc desprs Napole signa amb els Aliats, de nou el
lligam dels bitllets amb l'or i aix signa la seva sentncia de mort.
En el segle XIX el paper moneda s acceptat de forma general i
esdev de curs legal controlat per l'Estat i finalment com a
monopoli dels bancs centrals a Anglaterra, 1844; Frana, 1848;
Espanya, 1874; etc.
Pgina 243

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

I aix arribem on rem a l'inici d'aquest llibre (1.1) 107, a la guerra


del 1914. Com hem dit a propsit de les dificultats de pagament
de les despeses de guerra, els governs decideixen abandonar la
convertibilitat en or i plata dels bitllets de banc que esdevenen de
curs fors. Fins a aquest any 1982, els bitllets espanyols encara
posaven El Banc d'Espanya pagar al portador la quantitat d'N
pessetes! En cap pas aquest ttol de propietat d'or o plata era
realitzable. Sense fer soroll, en els nous bitllets espanyols de
5.000 pessetes de 1982 ha estat suprimida la frase i per tant el
dret escrit.
Fins ara 1r: els metalls preciosos eren la contrapartida monetria
de totes les nostres mercaderies. Per qu? No s'ofegava aix el
comer per falta de diner i la producci per falta de comer?
2n: els bitllets, o paper moneda, eren la contrapartida abstracta
dels metalls preciosos.
Per si els metalls preciosos no es podien multiplicar pel desig
amb cap pedra filosofal, els bitllets de Banc, s. I aix s el que
succe a partir de 1914. I es feu incontroladament perqu no hi
havia possibilitat de cap control cientfic. Les crisis subsegents,
els retorns limitats, al patr-or, la inestabilitat en els canvis
internacionals, la conferncia de Ginebra de 1922 amb
l'establiment de dues divises, la Lliura esterlina i el Dlar, l'or
amb funci de reserva de 1924, la inestabilitat monetria en tots
els pasos, tot plegat aboca a la depressi mundial de 1929.
La humanitat perd l'agulla de navegar al final de la segona guerra
mundial; el 1944 es prenen els acords de Bretton Woods. La
divisa forta ser el Dlar. Per els dficits constants de la balana
107Pgina 45.
Pgina 244

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

de pagaments dels Estats Units fan perdre la confiana en el


Dlar. L'or es dispara. El 1968 s'abandonen els acords de Bretton
Woods. Que poc ha durat! I s'inventa una nova moneda els drets
especials de gir amb els mateixos defectes de les anteriors.
Finalment el 1971 el president Nixon dels Estats Units anuncia
l'aband de dret de l'or com a moneda; l'aband de fet existia des
de 1964. Aix com en el tercer millenni abans de J.C. s'abandon
la factura-xec per la gran expansi del mercat, ara s'abandona l'or
moneda per la mateixa ra. No hi ha prou or al mn per fer de
contrapartida a la producci immensa de mercaderies. Per la
contrapartida de paper moneda segueix anant a la deriva sense
cap control racional i responsable. El 1973 es funda en secret la
Comissi Trilateral espcie de mercat com a escala mundial. La
gran corrupci i gran construcci es munta a escala planetria. De
l'imperialisme d'un estat sobre els altres, passem al mundialisme
de mans dels grans bancs transnacionals. Les multinacionals, de
bracet amb els grans bancs, ja no tenen ptria a partir d'ara,
dansen jugant per tot l'orbe de la Terra com la saviesa bblica.
Mentre la moneda vella naufraga, emergeix lentament la intuci
de la necessitat de la nova moneda racional i responsable,
reveladora de l'autntic b com.
Caldria aprofundir en la investigaci de certs experiments poc
documentats. Citem-ne alguns:
1. Hongria (1918-1919), repblica regida pel comte Kroly.
S'intent la municipalitzaci de la terra amb un procediment
semblant al que adoptem en aquest treball (8) 108, t tant d'xit
que fa trontollar el sistema establert. Potser s, degut a aix,
108Sobre la municipalitzaci de la terra vegeu, al volum II, quin sentit t
aquesta mesura dins 8.3.5 b, pgina 581, i com es realitza dins 8.6.7.1,
volum II, pgina 685.
Pgina 245

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

que Budapest s una de les ciutats mes boniques del mn. El


comunisme clssic de Bela Kun posa rpidament fi a
l'experiment de recuperar la terra per al com sense diners.
2. EUA (1931-1945), sota la presidncia de Franklin Delano
Roosevelt. Puja a la presidncia tres anys desprs de la gran
crisi de 1929 amb quasi 14 milions d'aturats al pas. Tot el seu
programa New Deal s digne d'estudi. Per s admirable la
valoritzaci de la vall del Tenessee que feu, sense diners, basat
en el crdit dels grans productors de ciment i d'acer, i, desprs,
davant les pressions d'aquests per cobrar, amb la invenci de
diner per part de l'Estat. La conclusi que se'n dedueix No fa
cap mal a l'economia, ans li fa el major b, la invenci de
(diners) sempre que respongui a una producci real de
mercaderies equivalent!.
3. Pasos Baixos (1940-1945). Els alemanys els havien envats i
collocats sota la tutela d'un comissari del Reich. Per els
alemanys tenien massa feina en la guerra i en perseguir jueus i
deixaren l'organitzaci del pas en mans neerlandeses. Aix
s'instaur el sistema de factura-xec.
Un senyor ric es presentava en una joieria d'Amsterdam
acompanyat d'una bellssima dama. Li volia regalar un
precis collaret de brillants que valia una fortuna.
Qui paga el collaret? demana el joier.
Jo digu el senyor Carregui-m'ho al meu compte
corrent.
Doncs haur de signar vost com a comprador.
s que li vull regalar.
Faci el que vulgui del collaret, per el comprador s qui
signa.
Sortiren. El paquetet estava en la butxaca de la dama. La
cpia de la factura-xec en la del senyor.
Pgina 246

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

Quan mor el senyor, els hereus reclamaren de la dama el


collaret. I aquesta l'hagu de tornar.
Regalar coses belles s possible amb la factura-xec, per
regalar coses valuoses, no. Els presents valuosos sn la
base de tants i tants suborns i corrupcions! Les privacions
inherents a l'economia de guerra no es veieren
augmentades amb les corrupcions inherents a la moneda
annima!
Els aliats reconqueriren els Pasos Baixos, per no
toleraren el nou sistema de factura-xec, o de moneda
racionalitzada.
4. EUA (1948-1952). El supervit de 10.000 milions de dlars
que assol la balana de pagaments dels Estats Units en acabar
la 2a. Guerra Mundial i l'escassetat de dlars a Europa
portaren a la creaci del Pla Marshall. De 1945 a 1955 Europa
reb 33.409 milions de dlars dels 51.000 milions que distribu
per tot el mn. Fins: integraci comercial, augment de
producci a base de modernitzaci dels equips productius,
estabilitat financera dels respectius pasos, i promoci de les
exportacions americanes. Cada pas disposava a ttol gratut
del 85 % de l'ajuda concedida. El 15 % restant corresponia a
crdits a llarg termini. No cal dir que l'operaci es fu
inventant dlars. Ning no negar que aix evit un daltabaix
post-bllic, foment el progrs productiu, i la influncia nordamericana a Europa.
I arribem als nostres dies, desprs d'haver seguit el laberint de la
histria amb el fil d'Ariadna de l'existncia d'un b com primitiu,
l'aparici de la propietat privada i del mercat lliure, primer sense
moneda, desprs amb moneda responsable i exacta que don la
Pgina 247

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

possibilitat d'una comptabilitat general, el descobriment pels


sacerdots banquers primitius del b com segon o plusvlua de
producci, la corrupci de la moneda que permet l'apropiaci del
b com segon per part dels banquers i, finalment, el lent retorn a
una moneda racional que permeti el control i la distribuci del b
com segon sense impedir el b particular de la propietat privada,
el mercat lliure i l'empresa lliure.
Avui els economistes ja parlen d'aquest b com segon sota el
nom de factor residual.
Factor residual: Conjunt de causes distintes del capital i del
treball (i nosaltres afegirem de l'empresa i de l'invent utilitari)
que contribueixen al creixement econmic. A partir dels anys 60,
encara que amb algun antecedent notable, com J.A. Schumpeter i
Sir Henry Roy Forbes Harrod, s'ha vingut a demostrar amb
reiteraci per part de nombrosos autors, entre els quals destaquen
N. Hardor, James Alexander Mirrlees i Ingvar Svennilson, que la
consideraci de noms dos factors capital i treball no era
completament satisfactria per explicar el creixement econmic.
Existeixen altres factors, tals com el grau de coneixement
cientfic, el nivell d'instrucci de la poblaci, les despeses en
ensenyament i investigaci, i el desenvolupament tecnolgic, que
constitueixen elements a tenir en compte a l'hora d'explicar el
creixement econmic. En els treballs que tracten aquests
problemes, a aquests factors, distints del capital i del treball, que
impulsen el creixement econmic, se'ls agrupa i se'ls denomina
indistintament amb els termes de tercer factor, factor
residual i, incls, inversi en recursos humans. Algunes
formulacions tcniques, com la de John Richard Hicks i la de
Robert Merton Solow, han introdut alguns aspectes del factor
residual en els models de creixement econmic, afegint el progrs
tecnolgic com un nou element explicatiu del creixement distint
dels tradicionals factors de treball i capital. Utilitzant una de les
Pgina 248

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

possibles formulacions de la incorporaci del factor residual a la


funci de producci, per exemple la de Cobb-Douglas, seria:

Q = AE K T1- (Frmula 4.46).


on s una constant tal que 0 1, on l'output (Q), s funci
del capital (K), del treball (T), i del valor que prengui A E que
incorpora a la funci la influncia del factor residual en cada
moment (t) del temps. L'element ms important que s'engloba
dins del factor residual s, sense lloc a dubtes, la inversi en
recursos humans; concretament ha estat l'estudi dels aspectes
econmics de l'educaci, el que ha vingut a donar l'autntic
contingut i significaci al concepte de factor residual. Si
l'educaci s'entn en un sentit ampli que englobi tot all que
implica un major grau de coneixement, una major capacitat i
qualificaci de la poblaci activa i un major nivell tecnolgic, pot
establir-se una identitat entre factor residual i inversi en
educaci. Els intents significatius per explicar el creixement
econmic a partir del factor residual s'han trobat amb un obstacle
important, constitut per la dificultat de poder reduir aquest
conglomerat de factors del creixement a valors quantitatius a fi de
mesurar la seva aportaci. Malgrat aquesta dificultat, al mateix
temps que tcnicament es posava de manifest la importncia del
factor residual, comenaren a realitzar-se estudis emprics que
comparaven els increments dels factors de treball i capital amb el
creixement del P.N.B. com indicador del creixement econmic al
llarg d'un perode prolongat de temps (Economa Planeta,
Barcelona, Editorial Planeta, 1980, primera edici 1982).
Aquest sucs text revela:
1. L'existncia d'un misteris factor residual ja detectat fa ms de
6000 anys pels antics sacerdots banquers.
Pgina 249

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

2. La dificultat, per no dir impossibilitat, de mesurar-lo.


Recordem les apreciacions nord-americanes ressenyades al
4.7109.
Nosaltres afirmem:
1. Que es tracta de la utilitat comunitria que en el pargraf 7
d'aquest captol110 ja hem descrit: es tracta de la suma de tots
els treballs acumulats que ens han deixat els nostres
avantpassats, ms la suma de tots els treballs acumulats pels
vivents actuals que ajuden generosament sense cobrar. s, en
resum, tot l'esfor que la comunitat humana fa sense que ning
no s'apropi dels beneficis. s, doncs, un patrimoni com que
de dret no pertany ni a l'obrer, ni a l'inventor, ni al capitalista,
ni a l'empresari. I...
2. Que amb l'actual sistema monetari s immesurable. Amb el
sistema que proposem la mesura s senzilla i rpida. Es tracta
de la resta entre producci total i hisenda privada (Frmula
4.40, pgina 207).

109Pgina 211.
110Pgina 202.
Pgina 250

Captol 4. Responen els antics sacerdots banquers

A) ESTAT INICIAL:

Dibuix 4: Estat inicial.

B) CRDIT:

Dibuix 5: Crdit.

Pgina 251

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

C) RETORN DEL CRDIT:

Dibuix 6: Retorn del crdit.


D) ESTAT FINAL:

Dibuix 7: Estat final.

Pgina 252

Captol 5. El crim fins avui

CAPTOL CINQU. EL CRIM FINS AVUI.


El desequilibri monetari intencionat.

5.1. QU NO FA INFLACI NI DEFLACI MONETRIES.


El criminal una mica llest tracta, sempre, de fer recaure les
sospites sobre altres per despistar els perseguidors. Pistes falses!
Quan el poble vol atacar les causes dels seus mals econmics,
socials, culturals, se sent guiat per pistes falses. Una d'elles s
culpar del desequilibri o, all que s sinnim, de la deseconomia
o antieconomia actual, a les puges de preus i salaris.
L'elevaci o la baixa de preus i salaris no t cap importncia
prctica en el desequilibri del mercat lliure, mentre siguin
correlatives, cosa assegurada avui dia per un bon sindicat, i no
crea ni inflaci ni deflaci monetria.
Reprenent la Frmula 4.41, pgina 210:
Hi ha equilibri si

Pt
=1
H p+ H k

Igual hisenda que producci

Pt
<1
H p+ H k

Ms hisenda que producci

(Frmula 5.1).
Hi ha inflaci si
(Frmula 5.2).

Pgina 255

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Hi ha deflaci si

Pt
>1
H p+ H k

Ms producci que hisenda

(Frmula 5.3).
Si la producci (preus) val 100 unitats de compte de mercat, la
hisenda privada (salaris) val 80 i, per tant, el diner inventat val
20, tindrem:
100
=1 (Frmula 5.4).
80+ 20

Si pugen en 10u els preus i en 10u els salaris:

100+ 10
110
=
=1 (Frmula 5.5).
(80+ 10)+ 20 110
no es genera gens d'inflaci.
Per elevats que siguin els preus i els salaris en el mercat lliure, en
relaci a una etapa mercant-productiva anterior, continuen essent
d'una total solvncia i exactitud monetria per ra d'una iniciativa
i responsabilitat productiva privada i d'una concurrncia
mercantil, fecunda, de tots els productors i consumidors privats.
Cal deixar ents que, en dir productors, ens referim als
treballadors utilitaris, als capitalistes inversors, als empresaris
organitzadors i als inventors tamb utilitaris.
L'autntica especulaci tampoc no t cap importncia com a
causa de desequilibri en el mercat lliure, i no crea ni inflaci ni
deflaci monetria. Especulaci ve del llat speculare
observar, vigilar, albirar, espiar, atalaiar, fer anar els miralls, els
espills, els specula. Amb uns miralls, convenientment situats,
pots espiar all que els altres, sense miralls, no veuen. El mirall
Pgina 256

Captol 5. El crim fins avui

no muta la realitat, senzillament permet veure-li el darrere


simultniament amb el davant.
L's corrent del terme especulaci sol ser pejoratiu i, aleshores,
no s autentica especulaci sin que cau en els crims descrits en
els pargrafs segents d'aquest captol. L'especulaci autntica
afecta:
a) a un coneixement ms profund de la naturalesa del b
comercial,
b) a un coneixement espacial-geogrfic de les necessitats del
b comercial ms profund i
c) a un coneixement de previsi temporal del procs
productiu-comercial.
L'especulaci comporta risc. No sempre guanya l'especulador. No
en va anomenem miratge al mirall enganyador (en castell
espejismo, de la mateixa arrel que especulaci). Per aquesta
especulaci, que pren forma de joc intelligent, s inseparable de
la borsa, de la llotja, del mercat lliure en general. s feina del
comerciant, transportista, importador i exportador, conixer en
profunditat la naturalesa de la mercaderia, les diferents necessitats
de les diferents rees de mercat, les previsions dels moviments
mercantils, etc. Altrament, el mercat esdev una cosa rgida, una
planificaci, una vera negaci del mercat.

Pgina 257

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

5.2. QU FA INFLACI I DEFLACI MONETRIES.


A primer cop d'ull, segons es dedueix de la hiptesi dels sacerdots
banquers (4.7)111, si en la histria humana mercant la producci s
ms gran que la hisenda privada, la relaci P/H p, essent el
numerador ms gran, valdria ms de la unitat. I aix s deflaci.
Per, desprs (4.8)112, hem vist com, per la invenci de diner i per
la seva apropiaci subsegent podrem transformar la deflaci
gran en deflaci petita (banquers prudents) o en equilibri i, dhuc,
inflaci (banquers agosarats). A ms invenci i ms apropiaci,
ms guanys. Aix s'entendr el perqu del domini constant actual
de la inflaci. s la temptaci permanent del banquer nacional i
internacional, per damunt de sistemes econmics!
Observem, de passada, que no s ni el capitalista corrent en
demanar interessos, ni l'empresari corrent en demanar beneficis,
el causant de la gran espoliaci del factor residual, del b com
com, amb tanta d'insistncia desorientadora, ens ha estat
adoctrinant el socialisme tradicional. Sobre el sou de l'obrer,
sobre el royalty de l'inventor, sobre el benefici de l'empresari i
sobre l'inters del capitalista, ve el controlador prctic del diner
(sacerdots banquers primer i banquers desprs) i inventa un diner
del qual s'apropia immediatament.
In-flare, de-flare, ve de flare bufar, flatus, buf, vent.
Observem avui tres classes d'inflaci:
a) La petita inflaci, fcilment controlada pels governs a
travs del simple i drstic control de la relaci preussalaris. s el sistema tradicional de l'esclavitud subtilment
111Pgina 202.
112Pgina 219.
Pgina 258

Captol 5. El crim fins avui

renovada i hbilment camuflada. Els moralistes ho


arreglen amb all de l'austeritat, d'estrnyer-se el cintur,
del pagament d'impostos per sostenir el b com, etc.
b) La inflaci mitjana encara a nivell estatal o nacional (en
rigor, a nivell d'imperi o comunitat geopoltica). Es basa
en els racons amagats del pressupost. s deliberadament
no controlada. Segons la fraseologia oficial i paraoficial a
la moda, pertany a l'esfera de la sobirania i secret d'Estat.
Es declara d'origen antipoltic i de responsabilitat directa
dels governants de cada Estat. Des de 1914, si no es vol
anar a cercar ms lluny, a tota insinceritat pressupostria
real, el mercat reacciona amb fora mitjanant la ben
coneguda pujada dels preus, disparats a tall de fletxa
mortal.
c) La gran inflaci internacional, radicalment incontrolable
dintre del marc de l'actual sistema monetari. Tothom
reconeix que cal posar-hi remei efica i urgent, per ning
no n'hi posa. Cap pau no escapa a aquesta realitat
inflacionista que tots coneixem. La moneda annima,
uniforme d'emissi oficial i de circulaci permanent, s
convertible en qualsevol cosa, joc, o crim, en el secret de
les operacions comercials i desviacions pressupostries de
certa envergadura intraestatal i interestatal. I aquesta
omniconvertibilitat interdivises, com ms s'inscriu en una
oficialitat ideolgica o nacionalista, ms totalment
corrupta i corruptora, ms antimoral, en definitiva, es
torna.

Per a totes aquestes inflacions i deflacions, la causa nica s la


privatitzaci illegtima, no mesurada ni equitativa, del b com
mercantil, sota diferents formes.
Pgina 259

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

L'augment insolvent d'apropiaci fraudulenta de la plusvlua


genera la inflaci. La deflaci ve quan, per compensar les
estpides i esplndides rendes de situaci, els maneigs dels
taurons del crdit i de les finances, els poders establerts
imposen una misria ms o menys aguda als treballadors,
empresaris, capitalistes i inventors productivament solvents.
Aquesta privatitzaci intra, inter i extrabancria secreta del b
com mercantil, realment produt, s insolvent perqu no
s'acompanya directament de cap producci real suplementria,
corresponent a l'apropiaci.
La privatitzaci s'opera de tres formes com a mnim:
1) per obtenci directa de lucre,
2) per inversions militars en defensa o ampliaci del lucre
obtingut,
3) per imposici de violncia laboral amb el mateix fi.
1. Lucre directe.
1.1. La feina dels banquers: robatori del b com
mercantil, a travs de tota la prctica inventiva
bancria dels grans taurons que privatitzen el
crdit comunitari a les empreses rendibles de
producci, i les finances comunitries per al consum
de les persones necessitades a nivell interior o
mundial, durant els ms de 4000 ltims anys
d'histria. La usura manifesta que se'n deriva no
consisteix tant en els interessos elevats que es fan
pagar, com en el fet que es tracti de contractes
lleonins, pels quals els clients s'obliguen a retornar,
a termini ms o menys curt, capitals inventats pel
banquer, que sn, doncs, privadament insolvents, per
Pgina 260

Captol 5. El crim fins avui

capitals realment privats i solvents, s a dir, suats i


estalviats pels productors de llurs treballs, inversions,
empreses i invents utilitaris. No cal dir que els
capitals inventats, privadament insolvents de part de
qui se'ls apropia, sn comunitriament solvents si no
sobrepassen la diferncia entre producci total i
hisenda privada, perqu representen o concrets
excedents de producci, o excedents monetaris
abstractes no utilitzats de comptes corrents (recursos
aliens).
Tota l'actuaci anterior s ms o menys ignorada pels
legisladors, cmplices o ingenus, i, per consegent,
per la llei. La usura de mercat esdev aix un fenomen
ordinari, corrent, normal.
A les rendes d'usura segueixen les rendes de situaci,
causa instrumental de la ignorncia imposada a tot el
cos social. Sn les rendes dels cmplices. A travs
dels monopolis i oligopolis, els quals, sempre i arreu,
acaben per tenir, en llurs consells d'administraci,
gent d'influncia radicalment i manifestament
improductiva i, en llur cicle de producci, uns costos
molt alts deguts a un gegantisme irracional.
Cal dir, tanmateix, que les multinacionals,
vilipendiades indiscriminadament per ideologies113
fantiques i afectivologies114 hipcrites, no
presentarien perill social en la prctica de la vida
diria de qualsevol imperi o comunitat geopoltica si
l'Estat, monrquicament fort, breu i responsable, els
113(1.3., pgina 52) Idees tractades segons retrica buida pseudo-lgica.
114(1.3., pgina 52) Apassionaments tractats segons retrica buida pseudolgica.
Pgina 261

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

impeds, amb estructures monetries telemtiques


adequades, com veurem, de transformar llur legtima i
revolucionria obertura al mercat mundial i riquesa
mercantil subsegent, en corrupci i poder antipoltic i
antieconmic.
Tamb sn rendes de situaci les nombrosssimes
prebendes i sinecures distribudes als cmplices i
oportunistes necessaris: enginyers, capatassos,
inspectors, advocats, gestors, mestres, etc.,
d'institucions que per llur original vocaci productiva
mercantil o liberal altruista es podien oposar
espontniament als poders de fet i d'antidret.
Tamb sn rendes de situaci les d'una kafkiana
bur(r)ocrcia i d'un pitjor sistema policac, ambds
bsicament corruptes pel fet de posicionar-se al servei
incondicional dels poders fctics esmentats.
Tamb donen rendes de situaci les crulles de trnsit
obligat imposades per antilleis bur(r)ocrtiques i
corruptes policaques i parapolicaques que obliguen a
pagar peatge a tot aquell qui es veu forat a passarhi.
Finalment viuen tamb d'una renda de situaci els
poltics que accepten viure professionalment, de la
transformaci del diner insolvent antieconmic,
privat, tot exercint un poder antipoltic de pressi,
corrupci, i opressi.
1.2. Una segona forma d'obtenir lucre directe, al marge
dels bancs, per amb complicitat activa o passiva
d'aquests, s la falsificaci endocomptable de diner
Pgina 262

Captol 5. El crim fins avui

fora de banc, generalment a crrec d'executius


bancaris. John Keynes (1883-1944) explica el seu
enriquiment inicial en la seva autobiografia. No era
banquer. No tenia, per tant, patent de cors. Calia
espavilar-se. Divendres, just abans de tancar borsa,
comprava valors que estaven a la baixa, tot
preveient-ne la pujada. I pagava amb xec sense fons
datat de dilluns perqu era incobrable el divendres
(per trobar-se tancats ja els bancs). Dilluns, a
primera hora, venia a l'ala i ingressava l'import
immediatament en el seu compte per fer front al xec
en contra, pendent des del divendres. Aquesta
falsificaci de diner comptable privat insolvent
noms s perseguida per la llei quan falla i deixa un
descobert.
1.3. La tercera forma d'obtenir lucre directe s el
moviment en buit de diner comptable abstracte,
sense concreta circulaci equivalent de concretes
mercaderies intercanviades. Es tracta de les populars
rodes de talons, del piloteig, de les lletres de
cavalleria, etc. Aquesta forma s promocionada i
protegida pels bancs que hi troben inters elevat. El
moviment en buit de diner comptable abstracte
noms s perseguit per lleis anacrniques quan els
bancs se senten greument amenaats.
1.4. La quarta forma s la falsificaci formal de diner.
1.4.1. Falsificaci oficial i estatista de monedes
concretes metlliques per les mateixes
autoritats emissores. Es tracta d'actes
d'absolutisme de franca arbitrarietat. Aquesta
falsificaci ve de molt lluny, de l'antiguitat
clssica, per el seu apogeu se situa a Europa
Pgina 263

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

des de l'alta Edat Mitjana fins a 1914.


Consisteix fonamentalment a exigir impostos,
gabelles, drets reals, etc., amb monedes
metlliques de m grams, per a refondre-les en
les cases de la moneda oficials en peces de
moneda de m n grams que serviran per a
pagar deutes estatistes als sbdits villans.
En El Capital, (loc. cit. I, pgina 61) Karl Marx
parla de la prctica abusiva de la falsificaci del
diner pels prnceps, prctica que dura uns quants
segles. I en la nota corresponent afegida a la 2a
edici del Capital diu: Aix per exemple, la lliura
anglesa representa menys d'una tercera part del seu
pes primitiu; la lliura escocesa noms
representava, abans de la Uni, 1/36, la lliura
francesa 1/74, el maraved espanyol menys d'un
1/1000 i el res portugus una proporci encara
menor.
Un altre exemple s la unitat monetria anglesa, la
lliura esterlina que en forma d'un sobir d'or valia
20 xelins i era cobejada per aristcrates i nous rics
idiotes, i en forma de guinees, valia 21 xelins i era
la moneda acceptada pels llestos banquers.
1.4.2. Desprs hi ha la falsificaci feta pels
falsificadors sense autoritat. Sn considerats
delinqents
perillosssims
i
criminals.
Falsifiquen primer moneda metllica; a partir
de la seva aparici, els antics bitllets de banc
que responien a moneda metllica; desprs,
falsificaran els bitllets de banc actuals que no
responen a res (monnaie de singe) i
Pgina 264

Captol 5. El crim fins avui

finalment aprendran a falsificar instruments


monetaris auxiliars: xecs, talons, lletres de
canvi, bons de caixa, ttols, etc. La maquineta
de fer pessetes! Aquesta genteta va a la pres.
1.5. La cinquena i, no ltima, forma de lucrar-se en buit
amb circulaci monetria, sense l'equivalent
moviment de mercaderies concretes, s la dels jocs
d'atzar. N'hi ha d'oficials estatistes, com la loteria, el
bingo, les travesses; i altres jocs d'atzar privats, ms
o menys perseguits o tolerats arbitrriament per uns
sistemes legalistes i policacs corromputs
estructuralment.
2. Inversions militaristes.
2.1. Accions militars antiestratgiques.
2.2. Accions militars aleatries, incertes.
2.3. Accions militars mal planificades per xovinisme
publicitari.
Aquestes tres formes constitueixen el bellicisme.
2.4.La militaritzaci del pas disminueix la producci de
consum civil perqu en fer passar gran part de la
poblaci masculina, i ara femenina, a les casernes,
disminueix el nombre de productors eficaos.
2.5. L'armamentisme. Els armaments produts es fan cada
dia ms rpidament obsolets per causa del vertigins
progrs tecnolgic. Es fan a fins militaristes,
imperialistes i colonialistes. I una vegada
esdevinguts antiquats, s'exporten a pasos pobres,
encara que sigui a fons perdut i en prdua seca.

Pgina 265

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

3. Violncia laboral.
3.1.

El treball d'aturats sense especialitzaci o


d'especialitzaci diferent a la que s'exerceix. Hjalmar
Schacht demostr a Hitler que sortien ms barates les
autopistes del III Reich fetes per obrers especialitzats
que pels milions d'obrers aturats heretats de la
Repblica de Weimar. Sobrava diner per a llur
subsidi d'atur. I les autopistes quedaven b.

3.2. Els treballs forats. N'hi ha d'escandalosos: el dels


presos socials, el dels presoners de guerra, etc. Per
n'hi ha abundantssim de dissimulat. Quanta gent no
treballa a disgust i, per tant, malament, per manca de
preparaci, per mal pagats, per males condicions de
treball, per mala salut, etc.
3.3. L'esclavitud. Anglaterra, a mig segle XIX, abol
l'esclavitud i es dedic a empaitar vaixells
portuguesos, espanyols, holandesos, carregats
d'esclaus negres destinats a Amrica, no per
altruisme, sin perqu els esclaus no eren tan
rendibles com els proletaris. Tanmateix el proletariat
s una esclavitud encoberta. No et compren tot
l'sser. Per et compren totes les hores tils de la
teva vida. Noms deixen temps lliure per dormir,
menjar i reproduir-se. Tamb aix genera
desequilibris.

Pgina 266

Captol 5. El crim fins avui

5.3. STAGFLATION.
El desequilibri econmic monetari noms s possible en un rgim
mercantil, submergit en la irracionalitat del sistema de mesura i
compte abstracte, del concret valor de canvi elemental de totes les
mercaderies que porta, com a conseqncia inevitable, la prdua
de control d'aquest sistema per part de l'autoritat comunitria
(imperial) que el garanteix a l'interior i a l'exterior i, del qual, es
val per a antigovernar.
La Stagflation, veu anglesa resultant de stagnation,
estancament i inflation, inflaci, s l'atzucac on han anat a
parar les economies occidentals a partir dels darrers anys
seixanta. Estancament econmic absurdament lligat amb elevats
tipus d'inters, o alta inflaci absurdament lligada amb un atur
escandals. Els fenmens de la inflaci i de la deflaci
entrecreuats, la prdua del control per part de l'autoritat, dhuc la
prdua de l'agulla de navegar per part dels terics que no saben
qu passa. s el resultat final de la irracionalitat establerta.
Per cal retrocedir una mica. En els darrers anys la gran inflaci
ha estat preocupant obsessivament els governs.
No es deriva del Pla Marshall. Els capitals n'eren oficials, legals,
ben coneguts i solvents, basats en la sobreproducci exportable
dels Estats Units. Les rendes foren rpidament fetes solvents per
la nova gran producci europea i japonesa que se'n segu.
L'origen de la inflaci galopant apareguda al final dels anys
seixanta s atribuda, per uns, a la pujada de preus d'iniciativa
empresarial, enfront de les lluites sindicals que impedien la
renovaci i reestructuraci de les empreses; per altres, als efectes
de la guerra del Vietnam i, per altres, a la puja dels preus del
Pgina 267

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

petroli. L'origen real d'aquesta inflaci emmascarada per la


prosperitat mundial posterior a la Segona Guerra Mundial es pot
descriure aix:
Els bancs nord-americans amb monopoli d'emissi imprimeixen
bitllets de banc EUA sense control amb finalitat d'exportaci
fraudulenta contra divises europees, japoneses i d'altres pasos.
Aquests collaboradors europeus, japonesos, etc., contrabandistes
de llurs prpies monedes abstractes nacionals, esdevingueren
els autntics finanadors del creixent monopoli de les
multinacionals EUA contra riqueses i unitats de producci de
llurs propis pasos.
Cal analitzar d'una banda els capitals finanadors del creixent
monopoli EUA en el mn sencer i, d'altra, les rendes obtingudes
cada vegada ms insolvents i d'efectes monopolitzadors creixents.
La majoria d'aquests capitals eren d'origen dubts, puix en
provenir de fets de guerra i destrucci eren, de tota evidncia,
insolvents. Per all que s fora de discussi s l'efecte
inflacionista dels bitllets de banc incontrolats i irresponsables,
emesos i exportats al marge del Pla Marshall i de qualsevol altra
transacci pactada.
Les rendes obtingudes dels anteriors capitals subterranis
constitueixen el hot money que mena el seu joc brut
irresponsable contra totes les divises, una darrere l'altra davant
d'uns governs ignorants, insolidaris o descaradament cmplices.
Per calia netejar aquest diner dolent. I s'inventen els eurodlars.
Sn dlars diferents dels dlars normals. El hot money es
transforma en eurodlars i, aix, es destrueix el cos del delicte, s
a dir, els bitllets de banc EUA. Aquests eurodlars no tindran curs
als EUA. No faltaria ms! Ells no es poden contagiar. Com nima
Pgina 268

Captol 5. El crim fins avui

en pena, vagaran pel mn com els dimonis expulsats d'un cos,


segons l'evangeli, i no trobaran reps enlloc. Aquesta operaci s
el millor premi, totalment injustificat i insolvent, a uns
contrabandistes europeus i japonesos.
El primer centre fou Londres. El mercat d'eurodlars ha tingut un
desenvolupament espectacular:
1957: 1.000.000.000 $
1964: 8.000.000.000 $
1965: 10.000.000.000 $
1966: 14.500.000.000 $
1967: 17.500.000.000 $
1968: 25.000.000.000 $
1969: 44.000.000.000 $
1970: 57.000.000.000 $
1971: 71.000.000.000 $
1972: 92.000.000.000 $

Dibuix 8: Mercat d'eurodlars.


Pgina 269

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

El 1972, la crisi del dlar transform el mercat d'eurodlars en el


d'eurodivises, amb l'acceptaci en el joc del marc alemany i el
franc sus principalment. Des de 1965, aquest mercat,
prcticament monopolitzat fins aleshores pels britnics, s'amplia
amb l'entrada d'altres bancs europeus (eurobancs). Ms tard
s'estn a d'altres parts del mn i neix el mercat de l'asiadlar
animat pels bancs de Hong-Kong, Singapur i Tquio. Els
beneficiaris d'aquest gran mercat subterrani sn els nordamericans i els prestamistes dels residents de totes les
nacionalitats possedores de divises dipositades en els eurobancs,
siabancs, etc.
El 1973 el volum puja a 132.000.000.000 de dlars. El 1974 a
177.000.000.000 de dlars. I aix successivament.
Per tal que l'amable lector tingui una idea del qu representen
aquestes xifres, pel grau d'influncia de les eurodivises en
l'economia general i en el seu procs inflacionari, hem comparat
diferents exportacions amb el corresponent mercat d'eurodivises
del mateix any:
Eurodivises de 1964 = 4,61 % de les exportacions de tot el mn.
Eurodivises de 1966 = 27,5 % de les exportacions de la C.E.E.
Eurodivises de 1966 = 48,5 % de les exportacions d'EUA.
Eurodivises de 1971 = 496,6 % de les exportacions
d'Iberoamrica.
Eurodivises de 1974 = 20,4 % de les exportacions de tota Europa
occidental.
Les grans empreses multinacionals, principalment nordamericanes, a travs de bancs nord-americans i europeus, emeten
des de l'inici dels anys 60 les euroobligacions, alliberades desprs
en moneda de reserva o per unitats de compte monetari (1972:
6.335.000.000 $).
Pgina 270

Captol 5. El crim fins avui

En el mercat d'eurodlars com en el d'euroobligacions, els


demandants obtenen un tipus d'inters ms baix, la possibilitat de
negociar els crdits ms lliurement, un cost i unes despeses
d'emissi inferiors als dels mercats nacionals, garanties en
l'emissi de les grans agrupacions bancries, superiors a les de les
obligacions emeses en un mercat nacional i, en general, el fet
d'operar fora de tota regulaci per part dels Estats.
Es tracta, doncs, d'un maneig radicalment subterrani i
incontrolable d'una moneda purssimament abstracta, que es
belluga sovint per telfon, tot saltant-se lleis i costums
anacrniques a les quals noms se sotmeten els estats i els
particulars antiquats.
Aquestes divises dominen de fet borses i borses mundials, bancs,
banca mundial, les economies nacionals amb complicitat,
responsable o ignorant, dels governants i tot el procs de
producci, inversi i consum a partir del sistema creditici i
financer.
Amb tan alt grau de manipulabilitat dels centres de decisi
econmica en un cos d'irresponsables desconeguts, qui pot creure
que l'equilibri econmic mundial pugui sser controlat per les
autoritats? Ja poden debatre els parlaments i els Consells de
Ministres mesures controladores de la inflaci, de l'atur, del preu
del capital o de l'augment de la producci; tot resta trasbalsat i
neutralitzat per uns cops de telfon que belluguen xifres
diabliques sense bellugar cap altra realitat.
Conseqncies stagflationistes:
1. Una gran baixa de la producci i un augment de l'atur sempre
mal subvencionat.
Pgina 271

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

2. Un augment creixent de la inflaci.


3. Un desordre permanent en els cossos, castes i classes socials
sacrificats en el servei de la comunitat. Anarquia des de
dalt: el pitjor de tots els desordres possibles en la societat.
4. Una necessitat creixent de policies fantiques i torturadores i
d'exrcits pretorians, com a ltima ratio, tant per la dreta,
com per l'esquerra, com pel centre. Cal aconseguir
democrcies governables amb governs forts contra
terrorismes destructius.
5. Una fam terrible en els pasos subdesenvolupats que no han
volgut escoltar els savis consells del birth control, amb
esterilitzaci en cadena industrial i indemnitzaci caritativa.
La gran jugada final ha estat carregar la culpa a l'encariment del
petroli. Els grans monopolis mundials del petroli, les 7
germanes, capdavanteres del hot money, controladores
indispensables de les ms revolucionries tcniques de producci
ara diversificada a tots els terrenys, van decidir jugar-se el dest
de la nostra civilitzaci per aconseguir un lucre directe en el buit.
Suggeriren, a uns xeics feudals, de multiplicar per 2, per 3, per 4
el preu del seu petroli, sota amenaa de fomentar en llurs
pasos revolucions progressistes.
Ara els moros tenen la culpa, davant tot el mn, de la sobtada
aparici del fantasma de la inflaci. Mentre, els beneficis de les 7
germanes no poden, en bona economia poltica clssica, sser
considerats com a causa d'inflaci. On anirem a parar amb
doctrines tan extremistes!

Pgina 272

Captol 5. El crim fins avui

5.4. L'ECONOMIA SUBTERRNIA.


Si el diner, com els talps, s'ha amagat sota terra, per qu tota
l'economia i, en especial, la producci i el comer no haurien de
fer una cosa igual?
El mercat negre dels pasos de l'Est s prou conegut, tot i que
potser no en les dimensions que ha adquirit en els darrers temps.
Per s difcil de seguir-li la pista sense estudis fiables.
Per comena a conixer-se i a estudiar-se aquesta sortida
endavant per la porta falsa de l'economia occidental,
empantanegada en aquesta crisi de crisis que s la stagflation.
Llus Ignasi Parada (a Play-boy, mar 1982) ens ho explica:
Economia submergida, economia subterrnia, economia trinxa,
economia underground, economia parallela, economia
clandestina, economia illegal, l'ultra economia, economia
oculta, economia degenerada, etc..
Unes empreses sn illegals o delictives (les ms destacades:
trfic de drogues i contraban). Altres son lcites per no
declarades (sobretot a efectes fiscals i de cotitzaci de la
Seguretat Social). I altres compleixen els requisits legals per, per
error o falles informatives, no entren en estadstiques.
Segons estimacions, per cert molt poc precises, l'economia
subterrnia el 1981 representava el 10 % del PNB de Sucia, el
15 % de Frana, el 25 % d'Espanya. El 26 % de USA i el 35 %
d'Itlia.
Empreses, oficialment desaparegudes, segueixen funcionant
readmetent els treballadors acomiadats. Sovint amb sous
Pgina 273

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

superiors, per sense Seguretat Social, amb treball sovint


domiciliari, sense contracte laboral i, per tant, amb comiat lliure,
sense pagament d'impostos municipals, Trfic d'empreses, Renda
de les persones fsiques, Societats, Transmissions, etc., sense
sotmetre llurs productes a la revisi dels ministeris competents.
Totes les transaccions de l'economia oculta es realitzen en efectiu,
perqu s diner annim i no deixa rastre. Sn conseqncia de la
pressi fiscal, de les cotitzacions de la Seguretat Social i de les
restriccions legals. Sn el ferment on es coven la corrupci i
abs, d'una banda, i la innovaci i creativitat d'altra. Aguanten
ms b la crisi que les empreses oficials. Llur supressi noms
ser possible, dintre dels sistemes imperants, a base d'un control
desptic contrari a la llibertat i que generar una burocrcia que
es menjar els beneficis que l'Estat espera aconseguir d'aquesta
supressi.
Els recursos de la naturalesa sn imprevisibles. Quan se li nega al
riu el seu llit normal, vessa per les vores i, quan es talla el tronc
d'un arbre, rebrota per les arrels. Es treballa semiclandestinament
xipollejant; els aturats s'agafen a apedaar fusteria, lampisteria,
fontaneria, ferreria, mecnica, pintura. Augmenten els venedors
ambulants, les botigues en un pis, els repartidors, els assessors
fiscals d'aficionat, els installadors a domicili, les classes i cursos
particulars.
Amb subsidis d'atur o sense, es busca treball extra per lliure.
Ermots estrils dels suburbis o terres abandonades de l'interior
esdevenen conreus d'immigrats sense feina, de hippies
treballadors o de gitanos marginats. Les barraques d'eines al tros
o les masies semienderrocades es tornen a habitar. Gent de la
tercera edat, que vol ser til, tamb es belluga. El bricolatge, el
self-made-man, sempre en expansi, produeix un intrusisme
professional que fa trontollar el professionalisme. Quan la
Pgina 274

Captol 5. El crim fins avui

societat est corrompuda: Salva't tu mateix! Tanca circuits!


Sigues autosuficient!. Com diria N. Berdiaeff: Una nova Edat
Mitjana.
En el diari Avui de 22 d'agost del 1982, pgina 27, el banquer
Francesc Cabana es queixa de l'poca de crisi que patim i que
genera dos fenmens de retrocs a formes econmiques arcaiques
de comportament. Una s l'atresorament d'or, inversi
especulativa i improductiva. s el refugi dels inversors
desconfiats en poca de crisi. Igual direm dels diamants, la
numismtica, la filatlia, les obres d'art, etc. L'altra forma arcaica
s el retorn al mercat de permuta, troc o bescanvi amb supressi
de moneda. Fa uns mesos va haver-hi una famosa operaci
d'aquest estil, en la qual canviaren de mans (d'una banda) unes
accions d'uns grans magatzems i (d'altra) uns immobles. Et venen
un pis nou i et compren el vell a canvi. O et venen un cotxe nou,
quedant-se el vell i reduint el preu d'aquest del valor total. O et
canvien una casa al camp per un pis a ciutat. Mireu els anuncis
d'ofertes als diaris.
El vaixell s'enfonsa. Tothom fuig del sistema monetari, del
sistema fiscal, del sistema de Seguretat Social, del sistema de
controls de preus i salaris, del sistema de poltica econmica
vigents, etc., i mentre, com diu la pgina anterior del mateix diari,
la inflaci galopa.

Pgina 275

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

5.5. CONCLUSI: LES CORRUPCIONS VNEN DEL DINER ANNIM.


s el diagnstic final de l'examen mdic a qu hem sotms la
humanitat malalta, en els darrers quatre millennis de la seva
histria i fins als nostres dies.
I la recepta: econometria exacta de mercat clar.
Amb aquesta medecina simple i fcil, de la qual parlarem en el
captol que segueix, finalitzar, aquesta s la nostra hiptesi, un
tipus de corrupci generalitzada, de poders econmics i poltics
ms o menys ocults, d'imperialismes antinacionals i
antillibertaris, de mercantilisme escandals de les professions i
institucions liberals i de religions antisacrals al servei
incondicional dels poders establerts, tota una anticivilitzaci
bellicista, estatista, burocrtica, policaca, etc., que noms ha
estat un malson de la humanitat d'aproximadament 4500 anys,
duraci poc significativa enfront dels milions d'anys d'existncia
de l'espcie humana.
La simple jugada de la invenci del diner annim i concret
permet als grans d'aquest mn de saltar, en qualsevol lloc i
moment, del visible i pblic sistema monetari concret legal, a llur
particular i invisible sistema monetari abstracte fantasmal, segons
llurs convenincies, en detriment constant de la immensa majoria
de la humanitat. Els perjudicats poden sser cmplices: estats,
exrcits, policies, magistratures, institucions, empreses, executius,
etc., o sser simplement vctimes: persones, nacions, i classes
oprimides. Aquest s el joc, el jugar net segons les regles del
joc, obeir les regles del joc.
No s'ha denunciat la gran estafa, possible des de la moneda
annima, de convertir impunement tota la productivitat
Pgina 276

Captol 5. El crim fins avui

comunitria, tot b com mercantil, en creaci privada, d'uns


quants, de diner creditici i financer, aix s, en usura i plutarquia
de mercat fosc i societat indesxifrable.
De la corrupci generalitzada que hem descrit sorgeix,
espontniament i expansivament, el poder illegtim i immoral
sobre les persones individuals i comunitries.
L'antipoltica a qu ens hem acostumat es fonamenta en un cercle
vicis indefinidament repetit al llarg dels darrers millennis:
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Opressi m establerta mercs a mecanismes anteriors.


Corrupci m generalitzada.
Provocacions m per indignar els ingenus.
Subversions m terroristes ingnues i teledirigides.
Repressi m terrorista exemplar.
Nova repressi m + 1 pitjor que l'anterior, establerta pel
desenrotllament del dret.

Pgina 277

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Realitats actuals:
1. Indefinides possibilitats productives i humanistes de la
nostra civilitzaci multimillenria, actualment encara en
fase pre-mundial, pre-planetria.
2. Manifesta incapacitat mercantil-social per a subvenir a les
necessitats fsiques i culturals, ms primries, de la gran
majoria de la humanitat contempornia.
3. Escandals desordre moral, heretat de 4500 anys d'histria
monetria suficientment documentada per permetre'ns
d'establir la correlaci entre indisciplina mtrica del mercat
i societat i indisciplina tica.
4. Negra i fantasiosa nit de dades objectives monetries
analtiques i estadstiques, inexactes, imposada en tots els
pasos del mn actual per la plutarquia o fora oculta del
diner annim, que impedeix l'estudi empiriolgic del
mercat i de la societat.
5. Sagrat i intocable tab del tema de la racionalitzaci de la
moneda i del diner.
6. Lenta i creixent comprensi popular del fet monetari i
dinerari ms enll d'ideologies, apassionaments i
propagandes imposades pels diferents imperialismes de la
terra.
La plutarquia, les religions, els cossos repressius exigeixen,
velis, nolis, una acceleraci histrica mxima segons les
possibilitats tcniques en cada moment, doncs s'alimenten, per
sobreviure, d'uns guanys cada cop ms quantiosos. I, aquests,
noms els pot donar una tcnica cada dia ms innovadora i
revolucionria.
Avui dia, la revoluci tecnolgica ha arribat a un punt tan crtic,
Pgina 278

Captol 5. El crim fins avui

que qualsevol tcnic lcid, conscient i responsable del seu ofici


de creador de riqueses materials, sap que s factible de donar la
volta a la truita, de girar del revs la bossa del pop, de
proporcionar menjar, beure, vestit, casa, cultura, seguretat,
administraci, educaci, medicina, etc., a tots els habitants de
qualsevol pas del primer, segon, tercer i quart mn, i de tots els
mons que hom vulgui afegir a la llista de les misries
innecessries, dels sofriments intils, de les estratgies delirants i
ineficaces... ja que la humanitat sencera es troba, avui dia, ms
realment interrelacionada i s ms solidria que no ho ha estat
mai, en tots els terrenys de la convivncia per a guerra o per a
pau.
Per realitzar a fi de b aquesta obra inajornable de solidaritat
mundial de nacions lliures, de confederacions internes dels
imperis o de federacions defensives dels imperis, d'unions o
pactes a nivells ms amplis fins a l'escala mundial, noms cal un
petit salt endavant del sistema del paper moneda escriptural, com
a estructura social de mesura i compte abstracte instaurat desprs
del 1914, segons el document secret del banquer Finaly esmentat
a l'inici d'aquest llibre.

Pgina 279

Captol 6. La vareta mgica

CAPTOL SIS: LA VARETA MGICA.


6.1. INSTRUCCI

INSTRUMENTAL DELS CRIMS TRADICIONALS PER

RA DE DINER.

Al llarg dels dos captols anteriors 115 hem vist com uns crims,
delictes i faltes habituals, malestructuren i disfuncionen
trgicament les antisocietats imperialistes des de fa 4500 anys
aproximadament, segons una documentaci tan abundant, que ha
arribat a inculcar un pessimisme generalitzat en l'esperit del
poble. Aquest conjunt criminal i delictiu tradicional, amb les
causes cada dia ms hipcritament amagades, provoca
alternativament crisis molt complexes d'inflaci i deflaci
monetries, crisis ccliques clssiques, com els set anys de vaques
grasses i els set anys de vaques primes de l'Egipte de Josep i com
les crisis nord-americanes que, segons R.C.O. Natthews, es
repeteixen cada set o deu anys, o crisis actuals, cada dia ms
intricades i contradictriament simultnies.
Per evitar tant els crims, com llurs conseqncies
desequilibradores de l'economia, noms cal una reforma simple i
fcil de la moneda, actualment existent, de paper escriptural, a fi
que realment serveixi per a mesura i compte abstracte de totes les
mercaderies concretes legals:
1. Mercaderies produdes (P): objectes inerts, sers vivents
utilitaris i servils, serveis utilitaris.
2. Mercaderies productores privades (Hp): treball, capitals,
empreses, invents utilitaris.
115Vegeu captol quart, pgina 119, i captol cinqu, pgina 255.
Pgina 281

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

3. Mercaderies productores comunitries (Hk): sabers i materials


tcnics, caiguts en el domini pblic, al servei incondicional de
les generacions vivents actualment, acumulats per les
generacions passades que ja no poden ni invertir
creditciament, ni consumir financerament.
Aquesta reforma monetria no s evolutiva sin involutiva.
Suprimeix la moneda annima tant metllica com fiduciria
(paper) i retorna a la factura-xec i als comptes bancaris
corresponents, tal com imperaren durant 5000 anys
aproximadament en les primitives ciutats-imperi.
La destrucci consegent dels crims que provoca ser completa
per causa de la desaparici de l'instrument que permetia els
desequilibris. Veurem com aquesta reforma exigeix que no hi
pugui haver moviment monetari sense el corresponent moviment
de mercaderies legals. Aix, a ms a ms d'impedir tots els crims
de creaci o moviment en buit de diner, s fcil
parlamentriament o governativament d'establir una llista de
mercaderies i serveis illegals: encobriment, recompra de coses
robades, complicitats, sindicats del crim, assassinats a sou,
drogues, armes, prostituci, corrupci i gangsterisme policac,
etc.
La paradoxa que representa l'actual estancament de la teoria i
estratgia mercantils, l'actual estancament del retrocapitalisme i
retrosocialisme imperant en totes les rees poltiques, l'actual
incapacitat de satisfer les ms elementals necessitats, materials i
culturals, de la majoria de les poblacions i l'actual perversi
moral, en tots els imperis del mn, hem vist que tenia una causa
instrumental inerta i convencional de vigncia universal.
Es fa, doncs, imprescindible en el fons, per evitar tant d'horror, i
possible en la forma, per l'aven de les tcniques d'electrnica,
Pgina 282

Captol 6. La vareta mgica

formtica i telemtica, el progrs metrolgic pel qual ja sospirava


Plat fa uns 2300 anys, que donar pas a L'AUTOMATITZACI
COMPTABLE I A L'EQUILIBRI CIBERNTIC DEL MERCAT CONJUNT DE CANVIS
ELEMENTALS. Tindrem a m una nova formulaci de L'ECONOMIA DE
MERCAT de Plat, en cmodes equacions algbriques. I podrem
detectar els lmits assenyalats per la natura i l'experincia
evolutiva de l'home, als possibles jocs d'equilibri de l'utilitarisme
vital.
L'anlisi anterior ens ha acondut a buscar un remei immediat,
efica i simple. Enfront del bitllet de banc, vigent des de la
primera guerra mundial, es pot disposar, de seguit, d'un paper
moneda escriptural de compte abstracte, existent des de fa ms de
5000 anys: la factura-xec. To check vol dir: aturar, reprimir,
posar un fre, moderar, verificar, controlar, supervisar, reprendre,
increpar, fer escac, contrariar, trastornar, impedir, contramarcar,
etc116.
Hi ha qui no voldr entendre all que senten les seves odes. Sn
els desequilibradors i antipoltics. La factura-xec s fcilment
adoptable i adaptable per tots els estats contemporanis, com a
nic i exclusiu paper-moneda legal. s decididament
comptabilitzador, i analitzador de tot. Permet tota estadstica.
Permet el control constant i eficient, al llarg de les successives
conversions mercantils, dins i fora de les nacions i dels imperis
federadors de nacions. Sempre est al servei d'una fenomenologia
exhaustiva (input-output) i contnua, centralitzada i sense
possibles errades ni fugides subjectives, sense arbitrries
excepcions de persones i excepcions de coses. I tot aix s
prcticament possible, ara i no abans, perqu des de fa vint anys,
de forma concreta i enmig del carrer, existeix un instrument i un
sistema tcnic autnticament revolucionari: la telemtica
116Vegeu glossari al final de l'obra (Volum II, pgina 877).
Pgina 283

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

(transport a distncia), formtica (lgica matemtica com a


llenguatge rigors), electrnica (els electrons sn els encarregats
de configurar i transportar els missatges): la teleformatrnica.
Penseu en aquestes, ja usuals, expressions anglosaxones: Market
and society formatronics, Clear market and transparent
society, Cashless market and society, Check market and
society, etc.
El Sistema General de mercat, clar i transparent, que proposem
per donar majors i millors llibertats fenomniques concretes, a
tots els ciutadans i a totes les ciutadanies de cada imperi o
comunitat geopoltica, enriquir, al mateix temps, tothom: els
treballadors competents, els capitalistes inversors, els homes
d'empresa, els inventors eficaos per, immediatament tamb, a
totes les vocacions anomenades liberals i a totes les exigncies de
la vida i de la transparncia.
Aix cal que sigui dit, per tal qu ning no es cridi a engany:
l'experimentaci que proposem s llibertria, apunta a depassar el
classisme, les ideologies, les hipocresies pseudo-classistes, els
fanatismes, els revengismes que, com les vendettes sicilianes,
tendeixen a l'anihilaci dels contraris.
Restar doncs, patent, la complicitat i responsabilitat cruels, de
tots els antipoltics que no vulguin aquesta destrucci
instrumental del crim histric ms gran que hagi pogut existir.
L'experimentaci proposada, a ms a ms d'augmentar el benestar
material i espiritual de tothom, anir suprimint de soca-rel el
desig obsessiu i idoltric del diner i del poder, l'esquizofrnia de
la poca matria que necessitem per a viure i sser felios.

Pgina 284

Captol 6. La vareta mgica

6.2. EXIGNCIES CIENTFIQUES.


Avisem d'antuvi el lector que es tracta d'un pargraf de contingut
dur i aspre, exigent sense contemplacions: Cal disciplinar-se
dhuc en el sentit de fustejar-se sense miraments. s un autntic
camp de concentraci amb la sola diferncia que hom pot
sortir-ne i entrar-ne quan vulgui. Per el joc intern t unes regles
immutables i inexorables, totalment convencionals, s veritat,
per incanviables per com acord de la humanitat.
Qui no vulgui que no s'hi fiqui. Qui s'hi fiqui, cal que jugui amb
aquestes regles i no amb altres. Estem parlant de la cincia.
Aquest pargraf no s estrictament necessari. Serveix per ajudar a
valorar els altres pargrafs d'aquest captol i els dos captols
segents117, aix com els dos captols anteriors118, que pretenen
estar fonamentats en estudis cientfics sobre economia de mercat.
Aquell a qui no agradi la cincia, que se'l salti. Qui ja spiga qu
s cincia, que se'l salti. Caldr, en canvi, que el llegeixi qui
vulgui saber qu s cincia i no ho conegui prou. Per aquest
equip redactor gosa recomanar a les dones i homes del poble que
no se'l saltin, que se l'estudin a fons. Fins ara la cincia ha estat
monopolitzada per la classe poderosa. El cientfic est encara
massa depenent dels plutcrates, dels rics que manen i que poden
comprar cientfics i centres d'investigaci i documentaci.
Veurem com a la cincia li s imprescindible sortir del poble i
anar a parar al poble, per a esdevenir cincia fecunda i no cincia
anquilosada. Per tamb al poble li conv fer cincia i comptar
amb ella per al seu alliberament. Lenin deia que volia
revolucionaris savis, odiava el trencament del partit en
117Vegeu captol set al volum II, pgina 451, i captol vuit al volum II,
pgina 507.
118Vegeu captol quart a la pgina 119, i captol cinqu a la pgina 255.
Pgina 285

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

intellectuals idealistes i obrers incultes. Nosaltres, en el captol


10119, parlarem de la necessitat de revolucionaris professionals.
Cal conixer, doncs, com funcionen les eines de l'ofici.
1. Sentit popular de la paraula cincia.
2.1.1.
2.1.1.1. Directe: observacions.
Empi2.1.1.2. Indirecte: documents.
risme.
2.1.2.1.1.
Pervalncies.
2.1.2.1.
2.1.2.1.2. Axiomes
Analtica.
(filosofia primera).
2.1.2.1.3. Hiptesi.
2.1. Empi2.1.2.2.1.
Teoria
risme
2. Qu s
dels
conjunts
lgic.
2.1.2.
la
homogenis.
Lgica.
(6.2).
cincia.
2.1.2.2.2.
Exigncies
2.1.2.2.
Aritmtiques.
cientfiques.
Logstica. 2.1.2.2.3.
Mtriques.
2.1.2.2.4. lgebres.
2.1.2.2.5.
Teleformatrnica.
2.2.1. Tesi: confirmaci o refutaci.
2.2.
Proexpe2.2.2. Generalitzaci (filosofia segona).
rimental.
3.1. Tcniques derivades.
3. Conse- 3.2. Prospectiva (filosofia tercera).
qncies. 3.3. Democratitzaci.
3.4. Epistmica (filosofia quarta).
4. Reflexions finals.

{
{
{{ {
{

6.2.1. Sentit popular de la paraula cincia.


Avui dia, all que vulgarment s'anomena cincia s'ha guanyat a
119De la quarta part no redactada de l'autor.
Pgina 286

Captol 6. La vareta mgica

pols des del segle XVI un prestigi molt gran davant els pobles,
malgrat els contraatacs dels espiritualistes, intellectualistes i
altres oportunistes del mateix estil. Aquest prestigi li ve
principalment dels seus resultats espectaculars en la fsica inerta
des de fa uns 200 anys (1785, mquina de vapor de Watt) i en
biofsica, des de fa uns 100 anys (1878, mor el gran fisileg
Claude Bernard).
Ac, sense pretendre sser ni totalment rigorosos ni exhaustius,
direm simplement els punts essencials sobre els quals s'estintola
la cincia i mostrarem, en els captols segents 120, que els
resultats meravellosos obtinguts, fins ara, en fsica inerta i
biofsica poden sser atesos i superats rpidament per les cincies
antropobiofsiques de tipus utilitari principal (actes, motivacions i
estratgies de societat contractualment necessitada de l'instrument
monetari).

6.2.2.

Qu s cincia:
proexperimental.

l'empirisme

lgic

El racionalisme verbalista, ja explicat al final de 4.6 121, es troba


avui dia totalment desterrat de la fsica inerta i, parcialment, de la
biofsica. Per encara est ben de moda en les anomenades
cincies de l'home, el conjunt de les quals forma
l'antropobiofsica. I comporta de fet una certa allrgia
intellectualista a la realitat diria vulgar i corrent, evident,
aquella que salta a la vista. Hi ha gent que, esquizofrnicament,
ha tallat amarres amb la realitat exterior i s'estima de viure
acaronada per llurs idees i afectes.
120En el volum II d'aquesta obra.
121Pgina 197.
Pgina 287

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ens dol de dir-ho, per l'economia poltica, que s'ensenya en


escoles superiors, en conferncies carssimes, en revistes
especialitzades nacionals i internacionals, d'estil capitalista o
d'estil marxista, pateixen d'aquest racionalisme mancat d'elements
essencials de la cincia, que esdev apriorstic, dogmtic,
ideolgic, apassionat, proselitista, bocamoll, adreat a un pblic
ple de credulitat acrtica, ple de prejudicis, de tpics d'eslgan, de
fraseologia, que no asseguren res i ho confonen tot, generadors
d'impotncia, generadors de cincies oficials que no n'encerten ni
una, en les quals es complauen les classes pseudo-dirigents, els
alts funcionaris d'estat i de la banca, els executius, experts,
professors, els ministres, i caps de govern i d'Estat i tutti quanti
pretenen representar i dirigir l'opini pblica i la cosa pblica en
aquesta matria, essencial per a la vida dels individus, de les
nacions i de les societats.
L'intent de retorn a l'empirisme lgic, en matria d'economia, s
un intent de retorn al sentit com. Per a ell, tot enunciat no
evident s una simple hiptesi de treball que cal verificar
experimentalment, dia rere dia, fins que, al seu torn, esdevingui
eventualment una nova evidncia universal tant per als savis
com per als ignorants.
La cincia, tal com s'entn i es practica, es basa en la segent
hiptesi:

Pgina 288

Captol 6. La vareta mgica

L'aprofitament
en l'espai lgicament objectivat
en el temps lgicament positivat
Lgic
segons magnituds comptables-estadstiques de
pervalncies ben analitzades i mesurades.
dels fenmens
indefinidament observats o observables
Empirisme
indefinidament repetits o repetibles sota certes pro-experimental
condicions definides o definibles.
s una creaci tpica
de la intelligncia
transinstintiva, transanimal
de l'home
i per tant indefinidament perfectible.

}
}

Segons aix, entenem per cincia el conjunt de disciplines


empriques sotmetibles a disciplina lgica i sotmetibles a
disciplina experimental.
De seguida explicarem aquesta definici pels seus termes
empirisme, lgic, experimental. Noms ac cal avanar:
Empirisme: observable per tothom.
Lgic: expressat en un llenguatge sense equvocs ni de
fons ni de forma.
Pro-experimental: confirmat sempre i arreu fins al
moment actual en la prctica de la realitat exterior.
Per aquesta ra, encara que sigui ms llarg, ens estimem ms la
locuci empirisme lgic proexperimental que la de cincia
que prendr com veurem un valor ms precs.
L'empirisme lgic proexperimental deixa fora de joc tots els
principis racionalistes i, abans de tot, el principi d'autoritat
Pgina 289

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

cientfica o, com veurem aviat, filosfica. Per desgrcia, encara


sovinteja l'actitud de preferir crrer el risc de credulitat estulta,
que assumir les incomoditats que ocasiona el posar a examen
emprico-lgico-proexperimental, all que diuen certs
personatges investits d'una autoritat que no cap dintre el terreny
cientfic. Aix, es degraden els ensenyaments, les publicacions,
les investigacions que es copien les unes a les altres sense
autentificaci directa. Es fa un mercadeig de teories (ve teoria
de la mateixa arrel de teatre) entre deixebles de mestres no
verificats. Surten petites capelles que monopolitzen la veritat
cientfica. S'enrareix l'espai intellectual amb cincies oficials
i inquisicions i marginacions dels heterodoxos, la veu dels
quals es fa emmudir.
Una altra conseqncia s que aquesta disciplina no s ni moral ni
immoral. La seva possible moralitat o immoralitat depn de l's
que se'n faci. Hi ha, sobretot en ambients juvenils progressistes,
naturistes, ecologistes, un rebuig de la cincia com a cosa
perniciosa. La cincia val per all que val, que com veurem s
molt limitat. Per, en all que val, no s ni ngel ni dimoni. s
noms un instrument en mans de persones morals o immorals.
La cincia va pas a pas i no afirma altra cosa que les passes que
ha donat. Primer la investigaci n, a continuaci la investigaci
n + 1.
El senyal n defineix la investigaci sobre un tema qualsevol
plenament viscut intelligentment pel poble a travs d'uns termes
significants, que cal precisar disciplinadament amb un esperit
d'observaci molt acostumat a la sistemtica cientfica. Per,
ensems, defineix tamb una cultura geogrfica, tnica, histrica,
ambiental ben precisada en tots els seus aspectes de saber concret
i en tots els seus aspectes de saber cientfic ja estudiat o en vies
d'investigaci.
Pgina 290

Captol 6. La vareta mgica

Aix entesa la cincia, en el seu procs d'elaboraci, cal que


acompleixi tres requisits:
a) Reunir les observacions directes i la documentaci
reunida fins a la data sobre el tema d'estudi, en unes
equacions hipottiques, aleatries, mximament
simples per absolutament coherents. Aquestes
equacions hipottiques constitueixen all que hom
anomena hiptesi de treball.
b) Precisar el procediment per analitzar i mesurar les
pervalncies (valors privilegiats)-magnituds (qualitats
mesurables) dels fenmens reals que intervindran en
l'experimentaci destinada a confirmar o infirmar
(refutar) la hiptesi de treball. Aquest procediment
s'anomena protocol pan-analtic-mtric i omniestadstic-comptable.
c) Predir clarament les conseqncies prctiques
principals de la simple aplicaci del protocol anterior.
de
Aquesta
predicci
s'anomena
protocol
conseqncies previsibles.
Entrem, doncs, al detall de l'operativa emprica-lgica-proexperimental.

Pgina 291

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 19: Fotografies d'un nen atrpsic abans i desprs de


ser tractat en el dispensari mar Ren Quinton de Li.
Un exemple d'investigador fructfer en l'mbit de la salut, la labor
del qual ha estat marginada durant un temps, s l'investigador
francs Ren Quinton (1866-1925). Va experimentar amb les
propietats teraputiques de l'aigua de mar, aconseguint molt bons
resultats en malalties prpies de la pobresa i d'altres. Durant la
Primera Guerra Mundial, els seus dispensaris marins salvaren la
vida de molts soldats francesos ferits, tot suplint la sang que
havien perdut, proporcionant-los el srum mar de Quinton. A la
mort del cientfic, els seus dispensaris marins s'anaren
clausurant, fins que, en temps posteriors, una nova generaci de
terapeutes reprn aquesta via de curaci. A la fotografia de
l'esquerra, el nen als 3 mesos i 10 dies, pesa la mesura d'un nen
alletant de 13 dies. A la dreta, el nen s tractat des de fa 2 mesos.
El guany s de 3.150 grams. El coeficient d'hipotrfia ha passat
de 60 a 97. Observaci 1.037 del Dispensari Ren Quinton de Li.
Font: Andr Mah. El Plasma de Quinton. Icaria editorial.
Pgina 94. Gentilesa d'Anna Monjo i Icaria Editorial.

Pgina 292

Captol 6. La vareta mgica

Ilustraci 20: Fotografia del Doctor Hamer estudiant un TAC


cerebral.
Un altre exemple de labor cientfica brillant que t dificultats en la
seva aplicaci prctica. Dirk Hamer, fill del Doctor Geerd Ryke
Hamer, metge especialista en cncer amb un extens currculum i
historial, fou vctima del tret d'una bala perduda, degut a la qual
va morir. Aquest fet traumtic va desencadenar, en els seus dos
progenitors, sengles conflictes que provocaren en ells respectius
tumors. El Doctor Hamer va estudiar el seu propi cas i el d'altres
pacients amb cncer, fins descobrir cinc lleis biolgiques que
expliquen la gnesi i possible curaci de nombroses malalties. La
persecuci de la que aquest terapeuta fou objecte s una mostra
ms de la marginaci de certs cientfics que han fet descobriments
tils per la humanitat. Fotografia gentilesa del Doctor Geerd Ryke
Hamer i Amici di Dirk.

Pgina 293

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 21: Fotografia d'una etiqueta d'AZT de la casa Sigma.


Nombrosos terapeutes i cientfics, entre ells Premis Nobel,
membres de l'Acadmia de Cincies Americana i professors
emrits de diferents branques de la medicina i de la cincia,
qestionen que les situacions englobades sota l'etiqueta SIDA
(Sndrome d'Immunodeficincia Adquirida) estiguin causades per
un suposat microbi contagis VIH (Virus de la
Immunodeficincia Humana), exigint les proves originals del seu
allament, o sigui, de la seva existncia i de la seva causalitat en el
cas de la SIDA. Tamb qestionen la validesa dels tests i la
suposada bondat dels tractaments oficials. Conscients d'aquesta
situaci, Agust Chalaux, Llus Maria Xirinacs i altres persones
signaren un manifest reivindicant un debat pblic i exigint les
proves cientfiques originals de l'allament del VIH i de la seva
causalitat en relaci a la SIDA. L'AZT va ser rebutjat com a
quimioterpia contra el cncer degut a la seva excessiva toxicitat.
L'etiqueta de la imatge pertany a un envs de pastilles de 25 mg,
on s'adverteix dels riscs del seu consum. Posteriorment, l'AZT va
ser emprat en grans quantitats, de l'ordre de 1500 mg diaris o ms,
en les persones que donaren positiu als anomenats tests del VIH
o foren diagnosticades com a SIDA. Fotografia gentilesa d'en
Llus Botinas i l'associaci Plural 21.

Pgina 294

Captol 6. La vareta mgica

Ilustraci 22: Fragment de la portada del llibre Historia


General de l'Antonio de Herrera, editat a Madrid al 1601.
Un exemple d'ortodxia imposada, aplicada en el camp de la
histria, s la que, mitjanant la censura reial espanyola, va
intentar eliminar les proves de la participaci catalana en la
primera descoberta i conquesta d'Amrica pels europeus. En
aquesta imatge es pot veure ntidament com les tres caravelles
d'en Cristfor Colom, amb bandera catalana, surten de Pals de
l'Empord, sota la mirada atenta del rei Ferran, rei de
Catalunya. Gentilesa d'en Jordi Bilbeny, membre de l'Institut
Nova Histria (INH).

Pgina 295

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

6.2.2.1. Empirisme lgic.

s la part de l'operativa prvia a l'experimentaci i preparatria


de la mateixa. s aportaci prpiament creativa de l'home
cientfic. La realitat s'encarregar desprs d'acceptar o rebutjar
aquesta part mental.
Per naturalesa, l'empirisme lgic s aleatori, eventual, hipottic,
sub-posicionant (suposat) en relaci amb la realitat concreta.
Sempre ocupa un lloc de segona categoria respecte de la realitat
concreta, perqu s abstracte i perqu encara no est confirmat.
L'operativa de l'empirisme lgic versa sobre i treballa amb els
conjunts. Tota la realitat que es manifesta als ulls astorats de
l'home s un immens conjunt de subconjunts d'elements que, si
mirem de ms a prop, esdevenen ells tamb nous conjunts amb
subconjunts amb elements...
Diu Joan Coromines en el Diccionari etimolgic i complementari
de la llengua catalana (Barcelona 1980, volum I, pgina 395,
lnies 22 i segents) a propsit de la veu Arna: Hi ha entre les
arrels indoeuropees una de les ms generals i ben establertes, Aradaptar, articular, muntar, dites, per exemple, de la
superposici sistemtica de peces de fusta en una construcci,
d'on
el grec amodso: jo acoblo (ajunto)
el llat arma ( armare muntar, equipar, aparellar;
armus juntura del bra amb l'espatlla)
l'armeni y-ar conjunt
etc.
Pgina 296

Captol 6. La vareta mgica

Tamb l'angls i alemany arm vol dir bra (articulacions). I el


grec artidso vol dir articular, compondre, ajustar, conjuntar.
Els conjunts poden constar d'un sol element o component, i els
anomenarem conjunts monaris (monos, en grec, un de sol)
o unitaris o, simplement, elements.
Si els conjunts comprenen tots els conjunts unitaris monaris o
elements estudiats o estudiables empiriolgicament, dintre la
matriu o conjunci global, els anomenarem conjunts globals o
pantaris (pan, pantos, en grec, tots) o totals o
simplement conjunts.
Si comprenen alguns elements constituents escollits en el conjunt
global estudiat, els anomenarem conjunts subglobals,
poliaris (poli-, en grec, alguns, uns quants), o
simplement subconjunts.
Per exemple: un munt de rellotges, un rellotge d'aquest
munt; un rellotge, una agulla del rellotge, o un tom de
metall de l'agulla del rellotge.
munt:
rellotge:

conjunt
elements

rellotge
agulla
tom

conjunt
subconjunt
element

Els conjunts que tenen els seus elements constitutius semblants,


sn anomenats homogenis i sn propis de la lgica. Els conjunts
que tenen els seus elements constitutius dissemblants sn
anomenats heterogenis, i sn propis de l'emprica, com ara veure
(homo-genos: de la mateixa famlia; hetero-genos: de
diferent famlia).
Pgina 297

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

6.2.2.1.1. Empirisme.

La paraula grega em-peiria vol dir travessament cap endins


(de les realitats del mn extern o interior observades i
observables). Representa, doncs, l'assimilaci acumulada per
l'home de l'experincia csmica (ex-perincia travessament
enfora), en vista a l'experiment repetit a voluntat.
En llat i idiomes romnics caldria que existissin les paraules
im- perincia, im- periment per assenyalar l'entrada, a la
conscincia de l'observador, de les experincies i fenmens
csmics. Com que no existeix, emprem el mot corresponent grec
em-pria. Cal observar que, per desgrcia, de les empries la
gent en diu confusionriament experincies. Els vells tenen
acumulada molta experincia de la vida.
Tamb podrem parlar de fenomenologia. Logia vol dir
parlar llibertriament d'una cosa. Lgica vol dir parlar d'una
cosa amb un rigor que explicarem de seguida.
En aquest nivell de l'operativa, el cientfic parla lliurement dels
fenmens o de la realitat fenomenolgica.
Realitat ve del grec reo: fluir, riu, curs dels observats.
Fenomen tamb ve del grec fainmenos: visible als sentits,
a la ment, evident, clar.
Es tracta de tota la realitat extra subjectiva en tant que es fa
visible, pels nostres sentits externs i interns, a la nostra ment. El
cientfic cal que es capbussi, oblidant les seves prpies cabries,
en la realitat de la matria concreta, de la vida concreta, de
l'esperit concret, de l'art concret (tot i que aquest de vegades
Pgina 298

Captol 6. La vareta mgica

s'anomeni abstracte), els quals elaboren contnuament conjunts


internament heterogenis, dits, pels racionalistes, falsos
conjunts, tot i que sn els conjunts ms reals de tots.
Existeix avui dia una disciplina molt important, dita semitica.
Consisteix en l'estudi dels grmens, llavors, semences, en
grec semeion, del saber hum mltiple i variadssim. Si no es
comena la clarificaci per aqu, el saber hum s un laberint
inextricable. La semitica distingeix semeions concrets i
abstractes. En el nivell empric o fenomenolgic treballen amb
semeions concrets.
Aquests semeions concrets corresponen, en el nostre saber, a
conjunts heterogenis reals concrets en mplia gama. L'empirisme
s'ocupa, en primer lloc, dels conjunts materials per poder saltar
grcies a ells als conjunts pertanyents a la vida, als conjunts
psicosomtics i, d'aquests, als conjunts psquics-espiritualsllibertaris (Per als nivells superiors cfr: La conscience-nergie,
structure de lhomme et de l'univers, Thrse Brosse, 1978,
ditions Prsence. Existeix traducci castellana a l'editorial
Taurus).
En estudiar, en particular, l'home segons empirisme, considerem
com a objecte de reflexi el mateix subjecte actiu de la
histria (Captols 4 i 5)122, en la seva lenta, lentssima evoluci
espiritual, liberal i utilitria per sobre de
a) el determinisme instintiu inconscient del nostre conjunt
vital-animal, corporal-anmic o psico-somtic.
b) el determinisme imposat pel conjunt dels poderosos
tradicionals a la majoria dels homes, que anomenarem
opressi.
122Pgina 119 pel captol 4 i pgina 255 pel captol 5.
Pgina 299

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Tots els conjunts heterogenis concrets, coneguts i estudiats, tenen


una caracterstica sorprenent: sn sempre ms d'all que s'observa
a ran de terra (epifenomen):
a) cada element o subconjunt del conjunt s ms d'all que
semblava al principi i es comprova, a ms a ms, que
concorre a la solidaritat envers el conjunt (epiorganitzaci
autoreguladora).
b) malgrat la delimitaci o definici del conjunt conegut, se
li observa una fecunditat exuberant prcticament
inesgotable (epignesi).
Aquesta inesgotabilitat de coneixement dels fenmens postula
llur arrelament a una transcendncia que gaireb no gosen
enunciar en veu alta els cientfics ms avanats del nostre temps
(cfr. La gnose de Princeton. Raymond Ruyer. Ed. Fayard. Pars,
1974).
Cal no tenir por del contacte amb la realitat concreta, exuberant i
sempre sorprenent, doncs noms parant-hi compte ens podrem
llanar a ms i major llibertat. La lgica manipulada del
racionalisme i de les religions s un enemic de l'home concret
molt ms perills que la imaginaci ms folla. La lgica no
afegeix res a la substncia de la intelligncia personal concreta;
n's noms un instrument auxiliar d'investigaci universal,
impersonal, inert i amoral. La vida s tot el contrari: tendeix a la
personalitzaci mxima i ptima incoercible. Tendeix a l'art de
conjuntar el cosmos ambient, sempre amb originalitat, segons la
ms profunda i prpia vocaci personal. Tendeix a una moral
activa que no s'acontenta mai amb els costums heretats, mentre
no els trobi justos, ajustats a nivell de conscincia molt desperta i
molt fonda. La teoria abstracta dels conjunts homogenis,
fonamental en tota lgica no racionalista (correcta amb els fets
Pgina 300

Captol 6. La vareta mgica

reals), noms ha pogut nixer i perfeccionar-se mercs a


l'ancestral i concreta prctica fsica, vital, conscient i significativa
dels conjunts emprics concrets, heterogenis, de la qual depn
absolutament per existir (Teoria de Gdel). Tots els conjunts
emprics, factuals, vivents, s a dir, nascuts, en l'home i fora de
l'home, de la vida que s l'art suprem, i de totes les altres arts i
artesanies, sn heterogenis. De l'art concret de la vida de
conjuntar, segons determinisme de l'instint, segons llibertat de
l'esperit, i segons l'intermedi del llenguatge, en poden nixer la
cincia i la filosofia abstractives. Desprs aquestes s'hauran de
posar humilment i tcnicament al servei de l'art concret de la
vida.
L'atemptat ms gran s el de cosificar, tractar en abstracte, els
conjunts emprics concrets i en especial les persones. Una cincia
mal entesa s avui dia emprada per a cosificar les persones pels
poderosos, que no volen persones sin robots al seu entorn.
L'autntic empirisme s'hi oposa d'antuvi. Aix explicaria la
confusionria aversi que sent molt jovent actual a la cincia.
L'observaci emprica pot ser directa o indirecta:
6.2.2.1.1.1. Observaci directa.

Punt de partena concret. Ens referim a les disciplines empriques


directes que tenen com a nic criteri, per a l'estudi del seu
objecte, all que en ell s directament observable a travs dels
sentits exteriors i interiors.
L'observaci directa es fa a travs de les evidncies-intucionsexpressions concretes de la realitat concreta, a estudiar.

Pgina 301

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

vidncia, ex-vidncia: visi externa animal


de realitat servida
intuci, in-tuitio: visi interna espiritual

i expressada pel verb hum, que s un retorn parcial de l'esperit a


la carn (cos + nima).
Les evidncies animals i humanes sn simbiosis complexssimes
de sensacions, percepcions, s a dir sensacions organitzades,
imaginacions i somnis, i representen llargussimes observacions
pacients del mn exterior i interior, acumulatives al llarg de les
generacions.
Les intucions, com les post-intucions que les segueixen en
complexitat, poden sser complementries de les evidncies, no
evidents i dhuc contraevidents.
Les post-intucions sn la capacitat associativa, la capacitat
actuant: l'tica-moral, l'tnia o conjunt de costums nacionals, la
cultura i la saviesa.
L'expressi de tota aquesta vitalitat animal i humana es fa a travs
del gest corporal i facial, del soroll gutural, de la rtmica, la
dansa, el cant i la msica, de les arts plstiques d'arquitectura,
escultura, pintura, de les artesanies de cermica, taps, etc., de
l'idioma tnic i les literatures.
En el llenguatge de la semitica moderna, els semeions concrets
sn dits pulsions quan es refereixen a la realitat no humana, i
smbols quan sn humans. Les pulsions sn: a) les expulsions
csmiques a les quals corresponen. b) les impulsions instintives.
Els smbols sn: a) els smbols primers dits nocions o
generacions mentals als quals corresponen. b) els smbols segons
o expressions, dits signes, que expressen l'esperit mitjanant el
cos animat. Sn pervalents els signes verbals.
Pgina 302

Captol 6. La vareta mgica

6.2.2.1.1.2. Observaci indirecta o documentaci.

Est servida per un conjunt de disciplines que treballen en el tema


que trien, mitjanant documents extrets empricament del terreny
del tema triat.
s impossible observar directament el passat. Cal al passat, per
fer-se present, que ensenyi (doceo document) o que avisi
(moneo monument) a la ment de l'estudis, all que
succe.
Els documents poden sser inerts o vivents:
A) En la creaci del document inert no interv una
subjectivitat que reacciona i instrucciona davant
l'esdeveniment. Per aix aquesta mena de documents cada
dia s ms apreciada per la cincia.
a) Les restes: ossos, estris, construccions, empremtes,
fssils, vivents conservats de la putrefacci per
l'ambre, pel fred, etc.
b) Els indicadors: el corriment cap al vermell de la llum
llunyana, l'anlisi espectral de les estrelles, els estrats
geolgics, tots ells cronolgicament indicatius
d'poques llunyanes.
c) La documentaci teleformatrnica cada dia ms
complexa, ms normativitzada, ms des-subjectivada.
B) En la creaci dels documents vivents hi interv la
subjectivitat. Tot i que l'observat s present, per ra de la
constant interinfluncia entre subjecte observador i
objecte observat, aquests documents sn anomenats
interjectius, i poden testimoniar tant la realitat de
Pgina 303

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'observat com la de l'observador. No entrem ac en


l'aprofundiment del terme interjectisme, que hauria de
substituir el terme empirisme segons les consideracions
de la cincia moderna a partir dels descobriments de la
fsica dels quanta, de l'indeterminisme de
l'antipsiquiatria, etc., que afirma: tot observador, en
observar, fa una mutaci tal en l'observat que la cosa
observada final no correspon a la cosa que, inicialment, es
volia observar123.
Els documents vivents sn:
a) La memria de cadasc, conscient i inconscient. T
recursos insospitats.
b) Les nostres intucions i post-intucions on s'entreteixeixen,
es transformen, i dhuc es contradiuen, nocions anteriors.
c) Els llenguatges no orals i altres costums ancestrals :
mmica, rtmica, dansa, arts, jocs, costums socials.
d) El llenguatge oral: paraules mentals, parlades amb un
mateix i dialogades o pbliques, on se solen engendrar les
llegendes i els mites.
e) Els documents escrits, potser els ms carregats
123Nota d'en Manuel Garcia, professor del model filosfic de Llus Maria
Xirinacs, Globlium: La fsica quntica, tamb anomenada mecnica
quntica, es va comenar a conixer l'any 1900. Durant el segle XX la seva
influncia, en tots els ordres de la vida, ha estat molt important. Al segle
XXI ho continua sent. Llus Maria Xirinacs, com a filsof globalista, ha
estat un gran estudis del tema i l'ha incorporat al seu model. En un vdeo
de 3 hores i 23 minuts, d'un curs ofert el 28 de maig del 2005, podem veure
i escoltar com Xirinacs ens demostra els seus coneixements sobre aquesta
matria, no com un fsic, sin com un filsof, tot transmetent la gran
rellevncia que aquests coneixements tenen com a provocadors d'un canvi
de mentalitat i de visi de l'univers. La filmaci del vdeo va anar a crrec
d'en David Roig i Esteve i est disponible en suport de DVD a la Fundaci
Randa-Llus Maria Xirinacs.
Pgina 304

Captol 6. La vareta mgica

d'informaci
transportadora
sovint
inconscient
d'antiqussimes
realitats
mitjanant
etimologies,
construccions sintctiques, usos sociolingstics, imatges i
continguts socials, poltics, econmics, culturals, etc.

6.2.2.1.2. Lgica.

L'empirisme que practica la cincia s un empirisme lgic. La


lgica reuneix un conjunt de disciplines, els enunciats de les quals
cal que siguin expressats en continguts i formes clarament
definits, unvocs, no equvocs o multvocs.
Entre les moltes i complexes intelligncies humanes que
arrenquen, si ms no, de l'instint i aprenentatge nacional, passen
per les nocions simbliques i el coneixement concret i expressat i
arriba a les cognicions abstraccionistes de la mgia i de la lgica,
la cincia actual ha decidit limitar-se a emprar noms la lgica,
encarregada de disciplinar l'empirisme hum i que, al seu torn,
ser disciplinada per l'experimentaci.
s anomenada Lgica com un allargament de logos, que
significa ancestralment: selecci verbal de nocions ja elaborades
mentalment; verb hum; idioma tnic; expressi per excellncia
de l'sser personal. Logos s paraula lliure. En la lgica, la
paraula no s lliure. El logos ancestral, sobretot en el grec
clssic, transporta i cont tanta riquesa semntica, gramatical,
sintctica, que el primitiu xit de la lgica, eletica i post eletica
permet als sofistes tota mena de jocs de paraules per a estafar el
poble, tot fent populisme.
Scrates i Plat, sobretot, lluiten per fixar, limitar i simplificar el
Pgina 305

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

significat de cada paraula, de cada logos, com ja hem vist


(4.9)124. Aristtil separ radicalment en l'operativa lgica els
continguts (anlisi) de les formes que els contenen i relacionen
(logstica). I des d'ell s'han anat depurant tant l'anlisi com la
logstica.
En expressi semitica, els senyals o semeions abstractes
rigorosos, no llibertaris, unvocs, han estat inventats per dues
elaboratives humanes: la mgia i la lgica. La lgica ha germinat
de la mgia. En el fons, la lgica s una mgia no llibertria, sin
disciplinria, coherent a l'entorn de la no-contradicci.
Els semeions abstractes es divideixen:
a) senyals continents o termes.
b) senyals continguts o conceptes.
Aquests senyals o semeions abstractes sn sempre conjunts
homogenis que, com a tals, mai no poden estar compostos
d'elements dissemblants. De manera instintiva-evident, tothom ha
de poder saber i dir a quin conjunt o subconjunt pertany un
element qualsevol en l'estudi considerat. Els elements d'un
conjunt o subconjunt homogenis correctes sn numerables perqu
sn semblants i substitubles els uns pels altres, pel fet de
prescindir (abstractar-se) de les diferncies o dissemblances
prpies de la realitat concreta. I aix es prepara el cam de la
logstica o lgica matemtica.
La desaparici de les dissemblances instaura el principi
fonamental de la lgica: el principi d'identitat (all que s, s,
all que no s, no s) o, el seu equivalent, el principi de no
contradicci (una cosa no pot ser i no ser ensems), principi
124Pgina 228.
Pgina 306

Captol 6. La vareta mgica

totalment inacceptable en la mstica, en la poesia, en l'art, en la


vida i, en general, en la metafsica, en el mn real extra lgic.
6.2.2.1.2.1. Analtica.

L'anlisi lgica de conceptes (senyals continguts) inventada per


Plat consisteix en aix:
a) Es parteix de la realitat fsica del cosmos ambient.
b) Es realitza un estudi sobre una rea determinada m de
la realitat, segons mtode d'observaci emprica directa o
indirecta de conjunts heterogenis, polivalents o fenmens
concrets, segons hem explicat abans; aix dna nocions i
coneixements concrets en la nostra ment.
c) Ara es fa l'anlisi (ana-lisis, alliberament, rescat,
dissoluci, resoluci, anlisi, soluci d'un problema) que
consisteix en separar, abstractar, alliberar o allar, de totes
les dimensions de cada conjunt concret heterogeni en
estudi, un nic concepte (uniconcepte) d'un nic sentit
(unvoc) que defineixi un conjunt d'elements homogenis,
s a dir, en els quals no es para compte en les diferncies
sin en el tret com a tots. D'infinites variants de l'estri
anomenat cadira n'extrec l'uniconcepte cadira i
prescindeixo de les innombrables variacions de cada un
dels objectes concrets. El conjunt de totes les cadires s
un conjunt homogeni definit per l'uniconcepte cadira
pervalent (que val ms que tots els altres aspectes
d'aquests mobles concrets).
L'origen dels uniconceptes sn moltes observacions concretes. El
resultat s abstracte. Les cadires no existeixen. Existeix aquesta
cadira. Amb l'expressi aquesta posem en un nic sac les
Pgina 307

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

indefinides valncies que no han estat preses en consideraci.


L'anlisi comprensiva dels conjunts homogenis s interminable i
sempre progressiva. Quins sn els elements constitutius del
concepte cadira? Potes, seient, respatller. Quins sn els
elements constitutius del respatller? Vares verticals laterals i un
o ms travessers horitzontals intermedis. Quins sn els
elements constitutius de les vares verticals laterals?, etc. No es
pot pretendre haver arribat a la fi en la perfecci d'aquesta
subdisciplina analtica, la qual des de Plat ha estat i seguir
essent progressiva indefinidament. Quan es comena un estudi
lgic qualsevol, cal precisar prviament el nivell o grau d'anlisi
el qual se sotmet en funci d'un cert saber analtic i una certa
tcnica post-analtica als quals hom pretn d'arribar.
De cada uniconcepte, Plat en deia eidea (en grec: aspecte
exterior, figura, forma, aparena, concepte abstracte) i els
distingia dels altres per disjunci, exclusi mtua irreductible
diiresis (d'on surt la nostra diresi, que trenca el
diftong). No hi ha res en com entre un uniconcepte i un altre.
Aix desapareixen totes les confusions, els equvocs, les
equivocacions. Si s aix, no s all. No pot ser ensems aix i
all. No pot haver-hi contradicci. Presideix, doncs, l'analtica,
com tota lgica, el principi de no contradicci. Aquesta claredat
elimina els matisos, els dinamismes antagnics de la matria i de
la vida, les contradiccions de la subjectivitat. Per la claredat que
dna funda la possibilitat d'un llenguatge amb gramtica
(logstica) i vocabulari (analtica), universalment reconegut. De
les altres coses, cadasc podr pensar el que vulgui, o pactar-ne;
en parlament, el que convingui. En cincia no hi ha opinions ni
votacions. All que s, o s per a tothom sense discussions, o no
s: Funcionament clar, contingut transparent. Cal insistir,
finalment, que tot i que els uniconceptes sn abstractes nivell
c cal no oblidar l'origen concret dels nivells a (realitat
Pgina 308

Captol 6. La vareta mgica

csmica) i b (mentalitat concreta).


6.2.2.1.2.1.1. Pervalncies.

De tots els indefinits conceptes abstractables de la ms petita rea


de la realitat, per a l'estudi cientfic m que hem triat n'allem un
perfectament delimitat i distingit d'altres possibles. Aix s
l'uniconcepte pervalent o que ens val per damunt dels altres
possibles.
Plat invent una disciplina per a fixar una univocitat semntica
(del sentit) fictcia o convencional de cada element lingstic del
discurs. Es pot anomenar sem-etimo-lingstica.
Som, del grec sema, senyal, dna la semntica o cincia
del sentit dels signes.
Etimo del grec etymos, d'etos, d'eini: sc?: all que
s, que es troba a la base, i d'on surten tots els sentits derivats
segents del llenguatge ancestral.
Es tracta doncs, de cercar el contingut real existent, insistent,
permanent, originari conjunt, de cada terme del discurs, que
comprendr tots els sentits derivats en el llarg curs de cada
idioma i idiomes afins.
Cabria el recurs d'inventar paraules noves (neologismes)
convencionals, cosa que es fa sovint en excs. Per s millor el
recurs a les paraules tradicionals originals perqu revitalitza el
llenguatge, l'allibera de deformacions opressives introdudes al
llarg de la histria, s ms objectiu i ms acceptable per mplies
rees populars, que se senten felices del ress que un semantema
Pgina 309

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

original tingui tantes i tantes paraules derivades de tants idiomes,


germans o cosins.
L'etimologia sistemtica, que precisa cada terme del discurs,
permet progressos enormes en totes les disciplines que l'accepten.
Aix ja ning no passa el temps discutint vans arguments
verbalistes. No t importncia excessiva el mtode convencional
escollit per a instrumentalitzar analticament l'idioma. Per si que
s imprescindible que aquells qui vulguin parlar, segons lgica, es
posin prviament d'acord en els termes per tot el temps que duri
el dileg. Ac hem triat la sem-etimo-lingstica, com a sistema
per a instrumentalitzar l'idioma.
Si, doncs, el primer pas de la cincia era observar un tros de
realitat directa o documentriament, el segon pas s abstreure'n
pervalncies o uniconceptes definits (per la sem-etimolingstica). El gran art d'aquest segon pas rau a descobrir totes
les pervalncies necessries, per a explicar l'rea estudiada i
reduir-les a les mnimes necessries. Un exemple impressionant
el constitueix la fsica inerta clssica; tota es pot explicar noms
amb tres pervalncies: la fora, l'espai i el temps, tres qualitats,
fort-fluix, proper-lluny, antic-modern, actual-futur ben
controlades. Altres pervalncies, com la velocitat (qualitat lentrpid) sn supeditades.
Noms cal afegir que tot uniconcepte o pervalncia s una pura
fantasmagoria (extreta, inspirada, de l'observaci de la realitat)
mentre no s experimentat. I l'experiment neix, sobretot en la fase
d'expansi tcnica i social de la voluntat, extracientfica, de
l'home que, per definici, tant pot ser pro-tica com anti-tica.
Mentre no s'experimenta s'est en el nivell teric. D'all que s'ha
experimentat en t responsabilitat la voluntat, no la cincia.

Pgina 310

Captol 6. La vareta mgica

6.2.2.1.2.1.2. Axiomes (Filosofia primera).

Axioma (preu, valor, proposici fidedigna i evident) ve de


axov (eix) i axios (valus), emftic d'ago que en grec vol
dir conduir, arrossegar i en llat fer, actuar. D'ac surt
axiomtica (conjunt d'axiomes) o axiologia (tractat dels
valors).
s el tercer pas de la cincia: precisar uns judicis, eixos o lmits
de formats amb les pervalncies observades, complementaris de
les observacions fetes i de les pervalncies abstractades, que si
ms no, de moment, no s'han pogut formalitzar ni experimentar
quantitativament i que tanmateix semblen convincents.
Sn, doncs, fruit d'una elaboraci parcialment formal. Malgrat
que els axiomes sn imprescindibles per avanar en l'estudi
concret, un axioma no t cap valor transcendent, metafsic,
nomnic, ontolgic, etc. s simplement la generalitzaci d'un fet
empric moltes vegades repetit, fins a la data, en un gran nombre
de llocs i condicions. Amb l'axioma es fa la juguesca, amb alta
probabilitat de guanyar, que el fet se seguir repetint en els
intervals no observats, en llocs no observats, en les condicions no
observades, en el futur, mentre es faci en les condicions constants
prviament enunciades, prvies les correccions constants que cal
anar fent a mida que els fets prctics nous ho demanin. No cal dir
que la cincia no s un saber immbil. Cal una auto-correcci
permanent davant l'aparici de cada nou fet observable que
l'afecti. Perqu, com hem dit, els conjunts observats pel
tractament lgic poden homogenetzar els seus elements, per
mai no seran homogenis o idntics els fets originals. No existeix
el determinisme csmic. Som els homes els qui el determinem a
efectes prctics nostres.

Pgina 311

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Aquests axiomes tracten de correspondre tan exactament com


sigui possible a la realitat observada, segons terminologia
sistemtica. Per resten lluny d'sser evidents, en el sentit clssic,
que tota evidncia es genera a partir d'una pacincia observativa
llargussima que, sovint, dura generacions, segles, millennis.
La certesa d'aquests axiomes els ve d'una operaci de la
intelligncia que s'anomena axioma d'omnirecurrncia o
inducci amplificadora, considerada per Francis Bacon el
pare de la cincia com el pas des de l'observaci dels fenmens
a la formulaci de la llei que els regeix, puix que amb
l'observaci noms es pot fixar, naturalment, cert nombre de
dades o de casos particulars.
Aquest axioma diu: De m observacions passades s'extrapola
que, en absncia de tota indicaci contrria, all que ha succet
repetidament en temps passat documentat, continuar succeint en
el present i en l'esdevenidor.
Per cal no oblidar que es tracta d'una juguesca aleatria, d'una
loteria en la qual no es pot creure a tall de fe, sin a tall
d'aproximaci d'investigaci pro-experimental.
Com veur el lector, aquest tercer pas no s tan segur com els
anteriors. En realitat s un pas asistemtic; representa unes
vacances, o un descans, en el rigor del programa cientfic.
Generalitzaci, judicis que semblen convincents no
evidents ni experimentats, etc. Per aix parlem de filosofia:
sofia (saviesa) es reserva per a la intelligncia extra-lgica;
Cincia es reserva per la intelligncia que s'expressa per
lgica. Filo vol dir amunt de. La filosofia a que ac ens
referim no s perenne, en el sentit de cosa acabada, sin evolutiva
any per any. Hi ha una bona i una mala filosofia.
Pgina 312

Captol 6. La vareta mgica

La bona filosofia s la que constantment, en tot lloc i en relaci


a qualsevol observable admirable, investiga, camina endavant,
ms enll dels camins fressats, sense menysprear-los, per tot
sotmetent-los a crtica severa.
La mala filosofia consisteix a repetir sense sentit crtic, all que
s'ha dit, sotmetent-ho al joc de les fantasies, els idealismes, els
verbalismes, les disciplines teolgiques. El procs de Galileu
s un cas tpic de mala filosofia.
N'hi ha quatre, de filosofies, en el procs cientfic.
Ara passem per la primera: generalitzaci d'observacions
limitades: la terra roda al voltant del sol (Coprnic), la vida
evoluciona (Darwin), els cossos s'atrauen (Newton).
Aquesta alternana entre lgica i filosofia l'aclareix el fams
Tractatus Logico-philosophicus de Ludwig Wittgenstein
(Cambridge 1921).
6.2.2.1.2.1.3. Hiptesi.

Arribem al punt central de l'empirisme lgic amb el quart pas de


la cincia.
Hipo vol dir, en grec, per sota de, sub
Sub-posici
Tesi vol dir, en grec, collocaci, posici.

s una posici falsa o a nivell inferior a la realitat concreta.


Claude Bernard el pare de la biofsica considera que la hiptesi
s la part fonamental de la investigaci que, sense influir
Pgina 313

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'observador en el curs de l'experincia s necessria per a:


agrupar els fets
dirigir la recerca
i coordinar els resultats
Per aix tamb se'n diu hiptesi de treball. Pertany a l'art
endevinatria, perqu constitueix una profecia, ja es veur si
certa o falsa, d'all que succeir, Moltes vegades precedeix
dhuc l'observaci o empria. Pot ser una llambregada fulgurant
de la imaginaci que canta eureka (ja ho he trobat!) com
Arquimedes quan encara no s'ha trobat res de formulable. Fa una
sntesi provisional d'una colla d'elements fins ara dispersos i
incoherents, sin contradictoris, empeny a augmentar, diversificar
i aprofundir les observacions, a reunir tot aquest material per a
enriquir la sntesi.
Sovint, els cientfics de cada moment de la histria disposen de
moltes hiptesis possibles, i l'home amb visi ms elevada
(epistmica) sap calibrar les possibilitats de cadascuna d'elles.
Cal tamb vigilar-se crticament. Tota hiptesi s una mena de
parti pris, d'idea preconcebuda que pot pertorbar el cam de
l'experimentaci. Cal que el cientfic no es deixi influir. La
hiptesi marca l'rea i el cam de l'estudi, per no els resultats,
que poden ser contraris a la suposici inicial, la qual cosa exigeix
un gran domini de l'amor propi de l'investigador.
s cert que el fet de triar una rea i refusar-ne unes altres o
d'optar per un cam i refusar-ne uns altres, ja s un fet interjectiu,
que produeix interferncies, per aquesta s, ja ho sabem, la
servitud inherent al cientfic que el fa humilment depenent de la
resta dels homes i de l'Univers.
Pgina 314

Captol 6. La vareta mgica

La hiptesi s postaxiomtica. La certesa axiomtica li dna


l'empenta per dirigir tota la investigaci.
La hiptesi s promtrica i proalgbrica, s a dir, s prologstica.
La humanitat ha desconegut el nivell de la logstica fins al
Renaixement europeu, durant milions d'anys. El procs ancestral
de l'aprenentatge antecientfic consistia a observar, enunciar una
hiptesi, experimentar-la i, si resultava confirmada, erigir-la en
llei i convertir-la en s popular. Es tractava de suposicions
qualitatives que donaven resultats grollers, aproximats, artesanals,
superficials. La lgica analtica s noms qualitativa, la quantitat
penetrar amb la logstica.
Des de -8000, amb la introducci de la moneda, es comena a
quantificar la realitat. Per la quantificaci del canvi mercantil,
del temps agrcola, de l'espai agrcola i urb, de les capacitats i
del pes, es realitz en accions elementals fins al Renaixement.
Mancava la generalitzaci dels experiments quantificats per
aixecar-los al rang de llei general. Hi ha precursors excepcionals
com Arquimedes (principi d'Arquimedes, de la fsica inerta).
Per la cincia que propiciar la revoluci tcnico-industrial s el
resultat de la conjunci d'una observaci acurada, una
generalitzaci abstracta, un mesurament rigors i una
experimentaci objectiva.
6.2.2.1.2.2. Logstica.

La lgica, tan bon punt ha obtingut els conceptes analtics, els


senyalitza amb termes o senyals continents, i tan bon punt ha
obtingut la hiptesi de treball l'expressa amb els signes, les
relacions i les regles operatives de la logstica o lgica
Pgina 315

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

matemtica. Aquest s el nou i exigent llenguatge de la cincia,


que la distingeix de les formes tradicionals d'investigaci
intutiva. En qualsevol expressi formal, forma o frmula de la
logstica, un mateix terme noms pot senyalitzar el mateix
concepte en tot l'estudi.
Exemple:
e=

v
; f * t = m * v; f = m * a (Frmules 6.1).
t

En aquestes tres frmules de la fsica inerta t significa sempre


temps, v significa velocitat i f significa fora.
Substituir temps per t o, velocitat per v o fora per
f no representa cap operaci logstica, s una simple
abreviatura o forma de grau zero. Per totes les formes
logstiques han d'anar acompanyades d'un vocabulari
d'abreviatures que inclogui tots els termes logstics que
corresponguin a tots els uniconceptes analtics que intervenen.
Les frmules anteriors haurien d'anar acompanyades d'aquest
vocabulari:
e: espai
t: temps
v: velocitat
f: fora
m: massa
a: acceleraci
Compendiant tot el que s'ha dit fins aqu:

Pgina 316

Captol 6. La vareta mgica

1. Hem precisat per l'empirisme evident i intutiu la noci de


conjunt.
2. Amb la lgica analtica hem arribat artificialment,
abstractivament, fictciament, tericament, a uns conjunts
homogenis (d'elements semblants) a partir dels conjunts
heterogenis (d'elements dissemblants) naturals.
Desprs de tants millennis (des de -60000) d'abstraccionisme
reduccionista teoritzador en l'home cultivat, i desprs de dos mil
cinc-cents anys de lgica progressiva, no solament no s difcil al
poble d'arribar-hi, sin que, al contrari, la dificultat s saber
tornar a veure la realitat riqussima, no amb la intelligncia
lgica reductora unidimensional i pervalent, sin amb la
intelligncia evident, intutiva captadora de totes les dimensions,
valncies i sorpreses inefables. Per desgrcia, anem per la vida
seriosos i tibats, amb tot de cartellets a la butxaca, penjant-los al
coll de cada objecte: aix s una ampolla, aix s una cadira.
I considerem mentalitat salvatge, primitiva, infantil, femenina,
d'artistes... i, per tant, menyspreable per les persones serioses, la
d'aquells qui, davant d'aix que nosaltres diem ampolla, hi
veuen un corr per aplanar la massa d'argila o de farina, una
vitrina de petits vaixells, un canelobre per posar ciris, el peu d'un
llum on fixar una pantalla, l'habitatge de cstig d'un follet
entremaliat, el mirall infernal que deforma la cara, l'arma
perillosa per defensar-se d'un agressor, o un blanc per afinar la
punteria.
Aquesta llista, allargable indefinidament, ens palesa la terrible i
empobridora reducci que la lgica opera en la nostra
intelligncia de la realitat.
Per aquesta noms s la primera part de la lgica: l'anlisi de
conceptes que tenen contingut, s a dir, la separaci terica de
pervalncies conceptuables en els fenmens fsics estudiats,
Pgina 317

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

pervalncies que, encara que abstractades, sn d'origen concret,


Cum fundamento in re que dirien els escolstics medievals.
Ara entrem en la segona part de la lgica, la logstica, lgica
quantitativa o lgica pura. Ella s un clcul lgic que opera
nicament i exclusiva sobre termes, s a dir senyals continents o
contenidors, senyals formtics o frmules o formes, radicalment
abstractes (ja no diem abstractats). Aquests termes assoleixen la
difcilment assolible, universal acceptaci.
Uni-versal: vessat en la unitat (de clcul o senyaltica).
Han aconseguit aquesta virtut perqu noms funcionen si sn
buits del tot (sempre aproximativament). Un mirall s tant ms
til com ms poc es veu i millor es veu all que reflecteix. Un vas
s tant ms til com ms capacitat d'altres coses t i per tant com
ms buidor de si mateix t.
Per aix, dels termes o conjunts de termes en diem tamb
formes (millor que el diminutiu tradicional frmules). D'on
la logstica prendr el nom de formtica (el poble
equivocadament substitueix el terme 125 per un de ms
restringit: informtica). El prototipus de les aplicacions
especialitzades de la lgica pura sn les matemtiques,
perfectament buides, perfectament formals.
Les formes sn universals perqu son emplenables, buidables,
netejables, emplenables de qualsevol contingut uniconceptual
pervalent d'origen fenomnic (fenomenolgic), i relacionables
segons indefinides i utilssimes combinacions.
125Nota dels editors: Interpretem aquesta expressi com (morf)
tot i el seu deteriorament en els documents originals. Tamb podria ser
(forma).
Pgina 318

Captol 6. La vareta mgica

Ha costat molts milers d'anys arribar a la coronaci d'aquest


edifici de les formes pures. A ttol informatiu, exposem les
condicions perfectament controlades posades dins aquest
supercamp de concentraci que s la logstica, i un exemple de
demostraci rigorosa a partir dels axiomes, en aquest cas, del
principi d'exclusi de tercer (d'identitat o de no contradicci Una
proposici p o s afirmable o s negable).
AXIOMES DE LA LGICA FORMAL O LOGSTICA (segons Whitehead
Russell-Hilbert-Garca Baca).
1. AXIOMES ANALTICS. (els elements).
1.1.
L'univers logstic no est buit de
proposicions: p, q, r,...
1.2.
Les proposicions poden ser afirmables p,
negables p o sense sentit. Prescindirem de les
darreres.
1.3.
Aquestes proposicions noms poden tenir dos
valors (de relaci amb els actes de la realitat):
exactes (E) i inexactes (I).
1.4.
Els conjunts logstics o formals que resulten
d'una, dues o ms proposicions per una operaci
formal, sn tamb proposicions. Se signifiquen pels
parntesis (), [], {},...
1.5.
Els conjunts de proposicions es poden canviar
sense portar conseqncies d'inexactitud (propietat
associativa) o portant-ne.
2. AXIOMES OPERATIUS (les operacions).
2.1.
Es pren com a operaci fonamental la
negaci: p.
Equival a que si p s E, p s I i que si p s I, p s E.
2.2.
Es pren com a operaci fonamental
l'alternativa: pq (sense signe per simplificar). Equival
Pgina 319

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

a que si p o q sn E, pq s E; si p s E i q s I, pq s
E; si p s I i q s E, pq s E i si p i q sn I, pq s I.
2.3.
L'operaci implicaci: p q es deriva de les
anteriors aix:
( p q)(
p q)

2.4.

L'operaci copulativa: p & q es deriva de 2.1 i


2.2 aix:

( p & q) p
q

2.5.
L'operaci d'equivalncia: p ~ q es deriva de
2.1 i 2.2, aix:
( pq)( p q &
q p)
p
q
q p

3. AXIOMES DE SNTESI (axiomes prpiament dits).


3.1.
pp p (axioma del mdul reflexiu).
3.2.
p pq (axioma del mdul absolut).
3.3.
pq qp (propietat commutativa de
l'alternativa)
3.4.
(p q) (vp vq) (axioma del doble
mdul o propietat uniforme de l'alternativa).
4. 4. AXIOMES DEDUCTIUS (regles).
4.1.
Regla 1a d'implicaci o modus ponens Si p
s E i (p q) s E, podem afirmar que q s E.
4.2.
Regla 2a de substituci: En qualsevol
frmula es poden substituir unes proposicions per
altres, si fem la mateixa substituci en tota la
frmula.

Pgina 320

Captol 6. La vareta mgica


T 10 Teorema a demostrar PP: O b p o b no p. O Joan s negre o Joan
no s negre. (Principi de no contradicci).
DEMOSTRACI A TRAVS DE NOU
TEOREMES ANTERIORS.
T1. p pp
T2. (pp p) (ppp pp)
T3. ppp ~ (p pp)
T4. pp ~ (p p)

AXIOMES BSICS O TEOREMES ANTERIORS


UTILITZATS.
3.2. (4.2:

q
)
p

3.4. (4.2:

p
,
pp

q
,
p

2.3. (T2) (4.2:

q
)
pp

2.3. (T2) (4.2:

q
)
p

r
)
p

T5.
(pp p) [(p pp) T2 (T3, T4)
(p p)]
T6. (p pp) (p p)

4.1.

(3.1,

T5)

(4.2:

p
,
pp p

p
)
( p pp) ( p p)
T7. p p

4.1.

(T1,

T6)

(4.2:

p
,
p pp

q
)
p p
T8. pp
T9. pp pp
T10. pp

2.3. (T7) (4.2:


3.3. (4.2:

p
)
q

p
,
p

4.1. (T8, T9) (4.2:

q
)
p

p
,
p p

q
)
p p

S'ha emprat 3 vegades un axioma operatiu (2.3).


Pgina 321

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs


S'ha emprat 1 vegada cada un dels axiomes de sntesi (3.1, 3.2, 3.3, 3.4).
S'ha emprat 3 vegades la 1a regla deductiva (4.1).
S'ha emprat 9 vegades la 2a regla deductiva (4.2).
S'ha emprat 2 vegades el teorema T2.
S'ha emprat 1 vegada un dels altres teoremes (T1, T3, T9).

Nota: Si ens atenim, sense concessions, a les dues niques


operacions fonamentals 2.1 i 2.2, desapareixen 2.3, 2.4, 2.5. Els
axiomes de sntesi prenen la forma:
3.1. ppq
3.2. ppq
3.3. pq qp
3.4. p q rp rq
2.1. La regla pren la forma: Si p s E i pq s E podem afirmar
que q s E.
Aleshores el Teorema pp se simplifica aix:

Pgina 322

Captol 6. La vareta mgica

T1. ppp
T2. ppp ppp pp
T3. ppp pp
T4. pp
T5. pp pp
T6. pp

3.2. (4.2:

q
)
p

3.1. (4.2:

p
,
pp

4.1. (3.1, T2) (4.2:


4.1. (T1, T3) (4.2:
3.3. (4.2:

p
,
p

4.1. (T4, T5) (4.2:

q
,
p

r
)
p

p
q
,
)
p p p p p
p p p
p
q
,
)
p p p
p p
q
)
p
p
,
p
p

q
)
p p

S'han emprat els axiomes operatius nicament fonamentals (2.1,


2.2):
1 vegada cada un dels axiomes de sntesi (3.1, 3.2, 3.3, 3.4).
3 vegades la primera regla deductiva (4.1).
6 vegades la 2a regla deductiva (4.2).
1 vegada cada un dels altres teoremes (T1, T2, T3, T4, T5).
El lector haur vist que els quatre axiomes de sntesi, se suposen
exactes (E) per convenincia, sn, doncs, convencionals, triats
per Bertrand Russell. Se'n podria triar d'altres, com s'ha fet, i
aquests es deduirien dels altres. Els teoremes que se'n deriven sn
exactament derivats dels anteriors, no segons una exactitud
d'actes de la vida real concreta, sin d'actes estrictament logstics.
Aix, totes les expressions de la lgica formal sn sempre exactes
o per estructura (teoremes) o per suposici (axiomes i hiptesis
logstiques: si aix fos exacte...).

Pgina 323

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Per totes aquestes exactituds sn, hem dit, d'actes formals,


abstractes. En grec Therema vol dir originalment espectacle
i ve, amb theoria i theatron, de thea que significa
contemplaci, consideraci, aspecte. La logstica estudia
les relacions purament abstractes. s una maquineta perfecta de
pensar en el buit, sense cap contingut o significat. Juga amb
continents o significants.
Per passar d'una lgica formal a una lgica fsica, biofsica,
zoofsica, psicofsica, sociofsica, etc. (comunament fsica,
biologia, zoologia, psicologia, sociologia etc.), caldr
introduir alguns, pocs, axiomes ms, l'exactitud dels quals prov
de criteris extra formals. Depenen del contingut o significat. I
caldr afegir un vocabulari de correlaci entre els signes i els
uniconceptes analtics d'aquella disciplina, tant primaris, com
derivats dels primaris per definici rigorosa.
6.2.2.1.2.2.1. Teoria dels conjunts homogenis.

La realitat no treballa amb proposicions, p, q i r sin amb coses o


elements (subjectes) que compleixen o no les condicions del
predicat de la proposici, que s un adjectiu: el gla s fred, el
sol no s fred. El conjunt de les coses fredes: x s fred, tot x
s fred, algun x s fred, aquest x s fred. El subconjunt de
les coses glaades.
La humanitat primitiva, com hem vist en el totemisme (4.3.2) 126,
ja des de -60000/-50000, comena, pueril, a fer dibuixos,
esquemes, grafies, grafismes, sistemes, colleccions, sries,
llistes, classificacions, imatges, simulacions, analogies. Comena
a comparar uns conjunts amb els altres i a extreure'n lleis
126Pgina 140.
Pgina 324

Captol 6. La vareta mgica

consuetudinries empriques i lgiques analtiques. Per fins a


finals del segle XIX, per l'artifici d'una logstica rigorosa, no
s'arrib a establir la teoria de conjunts rigorosa. Fou obra del
matemtic rus Georg Cantor (1854-1918). En realitat s
prelogstica perqu fa referncia a les categories objectives
quelcom, tot, parts, elements. Per en la seva redacci
moderna est supeditada a tots els axiomes de la lgica formal.
Ac no podem detallar tots els seus teoremes i definicions: classe
universal, nulla, complementria, com, conjunta, disjunta, etc.
6.2.2.1.2.2.2. Aritmtiques Comptables.

Tamb hem vist com, a partir del matriarcat (-20000), es


comencen a desenrotllar les aritmtiques comptables. Primer es
defin el concepte d'unitat. Desprs es comen a expandir
l'aritmtica dels nombres naturals discrets (avui dia es parla del
conjunt N dels nmeros naturals). Cada cultura tria una base
numrica prpia, per les operacions de sumar, restar, multiplicar
i dividir sn comunes (les 4 regles). La resta, misteriosa, fa
descobrir el zero i els nmeros negatius. Aix s'avana a
l'aritmtica dels nmeros enters (o anell Z com es diu avui). La
misteriosa divisi fa descobrir els nmeros fraccionaris. I, amb
ells, s'assoleix l'aritmtica dels nmeros racionals (o cos
incomplet numerable. Q en matemtica moderna). L'operaci de
radicaci posa al descobert els nmeros irracionals I; ells
exigeixen ampliar el camp aritmtic amb una aritmtica dels
nmeros reals (o cos complet no numerable R). Pitgores (-500)
ja coneixia els nmeros irracionals. A poc a poc, es va descobrint
que els nmeros reals corresponen, un a un, amb els punts d'una
recta. I l'aritmtica i la geometria s'aparellaran i apareixeran
l'aritmtica contnua, la trigonometria i la geometria analtica. Ja
no es compta: un, dos, tres. Els nmeros, la longitud, l'espai, el
Pgina 325

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

temps, la fora, la massa, etc., es podran subdividir


indefinidament, si ms no en teoria. Es podr obtenir una
aproximaci, amb un marge d'error tan petit com es vulgui, a una
quantitat qualsevol.
L'aritmtica s'ha obtingut afegint, a la teoria de conjunts, la teoria
de relacions: directes, inverses, simtriques, asimtriques,
producte cartesi, uni, bi, o pluriunvoques, d'ordre. s el regnat
de la quantificaci. El cientfic ja no dir mai ms fa molt de
fred sin fa +10 centgrads. No dir corre poc sin va a
21 quilmetres per hora. Fou Pierre de Fermat (1601-1665) qui
agrup tots els coneixements sobre els nmeros i pos els
fonaments d'una aritmtica cientfica. Avui dia admira de veure
com la generaci de les persones grans usa l'aritmtica com
una barreja heterclita de regles de clcul memorstiques i
repetitives, mentre que els joves i els infants han aprs o aprenen
una aritmtica deduble rigorosament dels axiomes de la logstica.
Els ordinadors aritmetitzen, compten o computen
(computadores) amb aquest mateix rigor.
L'aritmtica derivada de la teoria de conjunts s protologstica
perqu, com la teoria de conjunts, necessita la referncia a
objectes continguts, tot i que s una referncia genrica: tots els
nombres parells sn divisibles per 2, existeix un nmero que
defineix la relaci entre la circumferncia i el dimetre, 7 s un
nombre primer, Alguns nmeros sn divisibles per 13.
6.2.2.1.2.2.3. Mtriques i sistemes de mesures.

Desprs (-8500) apareixen les primeres mtriques. Els


uniconceptes, o conjunts homogenis de qualitats definides de
l'analtica, poden sser sotmesos a disciplina quantitativa o
Pgina 326

Captol 6. La vareta mgica

logstica. Si els elements del conjunt eren discrets o allats


pomes, dits de la m, dones matrimoniables la unitat
venia determinada per la naturalesa i la qualitat esdevenia
magnitud que, comparada amb la unitat, resultava mesurada
mitjanant un dels nmeros de l'aritmtica dels nmeros naturals.
Quan el conjunt homogeni o qualitat analtica no tenia elements
discontinus, ans era un continu intutiu temps, longitud,
fora o pes la mesura de la magnitud exigia una definici
d'unitat ms acurada, sempre arbitrria (mentre no es descobreix
la sub-realitat corpuscular o ondulatria de les aparences
continues homognies) i els nmeros de l'aritmtica dels nmeros
reals.
Ja hem vist (4.4)127 com la primera mtrica s'inicia a
Mesopotmia com a mtrica monetria amb unitat de mesura
(mtrica) i compte (aritmtica) abstracta per a facilitar la
primitiva permuta, el canvi bi-concret de totes les mercaderies.
Desprs neix l'astronomia per mesurar el temps de l'agricultura, la
ms important fora productora comunitria de les civilitzacions
cerealistes. A continuaci nasqu la geometria per mesurar els
camps cultivats, generadora de la ms important mercaderia de
les civilitzacions agrcoles. D'aquestes se'n deriven altres
mesures: longitud, capacitats, etc. I, poc abans (4.5)128 d'encetar
l'era dels imperialismes, neix la mtrica ponderal o dels pesos, del
bracet de l'invent de la balana de precisi. Es comena a pesar el
pesable i l'impesable i a pensar el pensable i l'impensable (mgia
pe(n)sada).
Amb l'lgebra, que vindr tot seguit, es relacionen unes
magnituds amb altres i, per consegent, llurs respectives unitats,
que sn una part de cada magnitud. Aix dna lloc a una
127Pgina 156.
128Pgina 171.
Pgina 327

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

sistemtica d'unitats interrelacionades, desprs d'haver triat


axiomticament unes unitats mnimes com a fonamentals. Aix
en fsica inert dna els sistemes convencionals: M.Q.S. (metre,
quilogram, segon) o el C.G.S. (centmetre, gram-massa, segon),
etc.
La disciplina cientfica exigeix, doncs, en aquest punt, a la
hiptesi de treball, que empri nicament uniconceptes que puguin
esdevenir magnituds mesurables: conjunts aritmtics mtrics.
Cada magnitud mesurable que interv en la hiptesi s una
variable. Si no hi ha mesurabilitat de totes les variables no estem
en cincia, estem en saviesa o en estultcia.
Sovint el descobriment de la mesurabilitat d'una quantitat o
uniconcepte requereix temps, imaginaci, i esfor. Quantes
qualitats romanen encara avui immesurables i segurament algunes
no ho seran mai, tot i que sempre hi ha el tir de torn poltic, i
cultural o teolgic que ho vol mesurar tot, lligat i ben lligat!
Es veu que la mtrica s l'autntic pont entre la mxima
abstracci de la logstica terica i la mxima concreci de
l'experimentaci prctica. Per aix, no la considerem logstica
pura i l'anomenem hipologstica.
6.2.2.1.2.2.4. lgebres o formes (frmules).

Fou Aristtil (-350 aproximadament) qui descobr i investig el


llenol del fantasma, la realitat de la irrealitat o la forma
abstracta com a realitat concreta. Fins ara, l'exactitud era un
criteri que relacionava els actes concrets amb les abstraccions
teriques. Per els uniconceptes continguts tenen una realitat
prpia, per petita que sigui, i els termes continents tamb la tenen,
Pgina 328

Captol 6. La vareta mgica

encara que sigui mnima. Plat descobr i investig la primera.


Aristtil ho feu amb la segona:
Si a = b i b = c es dedueix exactament que a = c.
En aquesta proposici tant a = b, com b = c, com a = c,
poden sser inexactes, per exemple aigua s igual a pedra,
pedra s igual a foc, aigua s igual a foc. Tanmateix es
dedueix que diu una cosa exacta amb exactitud interna de la
logstica que de dues inexactituds es dedueix exactament una
altra inexactitud129.
L'lgebra s el conjunt d'expressions formals exactes per hiptesi
o per deducci. Hi ha algunes prologstiques que s'ocupen de les
expressions formals, tot i que siguin inexactes per amb sentit o
contrasentit. Per al sense sentit no hi ha logstica. Nomes potica.
Per calgu arribar als rabs (~840) per alliberar-se del llenguatge
tnic i comenar a substituir-lo pel llenguatge abstracte i per
aconseguir aquestes funcions de funcions que sn les equacions
algbriques (4.9)130. Vegem-ne un exemple extret d'enunciats
posteriors i aplicats a la fsica inerta:

129Nota dels editors: No s cert que de dues inexactituds es dedueixi


necessriament una altra inexactitud. Com exemple, si tenim les
proposicions: Tot gat s un peix i tot peix s un fel, i dedum: Tot gat
s un fel, veiem que, de dues inexactituds, dedum una exactitud.
130Pgina 234.
Pgina 329

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

La velocitat v s un uniconcepte conjunt homogeni


abstractat de tots els moviments concrets dels cossos concrets. Un
conjunt v sempre s una funci (f) d'elements (x), en aquest cas
ben concrets: els moviments:
v = f(x)
(Frmula 6.2).

x = qualsevol moviment concret

Una reflexi semblant farem a propsit de l'espai:


e = f'(y)
(Frmula 6.3).

y = qualsevol extensi concreta

i del temps:
t = f''(z)
(Frmula 6.4).

z = qualsevol esdeveniment concret

Per l'lgebra, en aquest cas, aplicada a la part de la fsica inerta


anomenada cinemtica, munta una funci de funcions:
v=

e
t

(Frmula 6.5).

Aix s una forma, frmula o equaci algbrica.


Doncs, en aquest nivell de l'operativa emprico lgicoproexperimental, s'exigeix que la hiptesi de treball, a ms a ms
de tenir totes les seves variables mesurables, les tingui
relacionades i expressades en forma d'equacions algbriques
segons les lleis i operacions de la logstica.
Isaac Newton, com tothom, sabia que les pomes queien
Pgina 330

Captol 6. La vareta mgica

empria sabia, com tothom, que el pes de les pomes variava


positivament amb la massa. Descobr o millor supos que
tamb variava positivament amb la massa de la terra que l'atreia.
A la lluna, no pesarien tant les pomes. Descobr o millor,
supos, que variava negativament amb la distncia de les pomes a
la terra cap a on queia. Descobr o millor, supos, que la terra
tamb queia imperceptiblement cap a les pomes. Fins ac tot sn
hiptesis analtiques o qualitatives.
Per, a ms a ms, Newton (+1687) dispos d'una metrologia que
li calculava aritmticament les distncies, les masses, el pes. I,
coronant tot aquest edifici d'intelligncia, supos que la variaci
positiva era directament proporcional i la negativa inversament
proporcional al quadrat. I avan la frmula:
f=

mm'
2
d

(Frmula 6.6).

Encara, de seguida, es vei obligat a introduir un factor constant


de proporcionalitat, un nmero aritmtic (k):
k = 6,7 * 10-8 (en el sistema C.G.S.) (Frmula 6.7).
tal que:
f =k

mm '
d2

(Frmula 6.8).

No es cosa fcil trobar una formuleta d'aquestes, que respongui


desprs a l'experimentaci, per s quelcom d'imprescindible per
fer progressar la cincia. I eliminar tones de fullaraca verbalista.
Quan neix una equaci cientfica emmudeixen finalment segles
d'enraonies inacabables. Les poques frmules i explicacions, amb
Pgina 331

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

les quals Albert Einstein (1905) feia la sntesi de la mecnica, no


ocupaven ms de quinze folis. I mor abans de trobar una
formuleta per sintetitzar tota la fsica (formula del camp unitari).
Normalment, ning no arriba a l'establiment d'equacions
teriques del model esmentat, si abans no s precedit de frmules
dites empriques, que s'estableixen aproximativament segons
observacions o fenomenolgiques quantitatives abundantssimes.
Calen innombrables, humils i pacients aportacions d'especialistes
solvents, a base de mesures i tabulacions de totes les variables
pervalents, minuciosament descrites i, per tant, repetibles i
contrastables per tcnics competents, sintetitzables en
estadstiques pan-analtiques, i signades per l'observador.
Ja es veu com, d'equaci en equaci, es pot reconstruir
lgicament en una grandiosa sntesi la realitat esmicolada
despietadament per l'anlisi. La cincia camina inexorablement
cap aquesta sntesi. De moment disposa noms de sntesis
parcials.
6.2.2.1.2.2.5. Teleformatrnica ciberntica.

Iniciada per Norbert Wiener durant la II Guerra Mundial. La seva


obra Cybernetics fou publicada el 1947.
Nom estrafolari, contracci de telemtica (telefonia, telegrafia,
tlex, televisi, rdio i tota forma de transport d'informaci per
ones o electrons), formtica (llenguatge i procs formtic o
logstic) i electrnica (pensat actuant) no pels circuits del cervell
hum, sin pels circuits establerts per la tcnica electrnicociberntica). La cincia ciberntica analitza logsticament all que
significa governar automticament les coses. Obt mquines
governadores. En catal el tim es diu governall, en llat
Pgina 332

Captol 6. La vareta mgica

gubernaculum (gubernare, pilotar la nau o un pas). I tot


plegat ve del grec kybernao, pilotar, dirigir, governar. Els
homes de la nau o passatgers es comanden dialogalment. La nau i
les coses de la nau es governen amb el gubernaculum (el tim),
amb la cincia i la tcnica ms acurades. En ms d'un dels seus
dilegs, Plat ens explica aquestes coses referents a l'arquia,
art de comandar persones dialogalment i de governar coses
automticament. L'aspecte ms innovador de la ciberntica s la
captaci informativa de resultats desviats i un dispositiu retroactiu (feedback) de correcci de les ordres del programa.
De la revoluci que representa l'aparici d'aquestes noves
tcniques en parlarem en el captol segent (7)131.
Ac noms direm que la teleformatrnica s una disciplina
totalment fsica inerta i amoral. s un instrument pur. I, en el
procs de l'empirisme lgic, noms li interessen les observacions
i documents directament sorgits dels fets corrents i
instrumentalment captats de forma automtica, continua i
autocorrectiva, sense cap intervenci subjectiva que els pugui
desnaturalitzar, malgrat sigui inconscientment. Se'n diu tamb per
aix hiperlogstica o hiperformtica. A travs dels
computadors o ordinadors es poden fer, a grans velocitats i sense
errors, milions de deduccions logstiques, sobre milions de dades
captades i abstractades directament pels captors de la mquina o
de milers de mquines interconnectades mundialment, dades que
poden sser emmagatzemades en milers de bancs de dades tamb
escampats per tot el mn o situats fora de la terra, si cal.
Al costat de les teleformtiques electrniques ara neixen les
teleformtiques biniques, que fan treballar els ssers vivents
com l'anterior disciplina fa treballar els fotons i els electrons.
131Pgina 453.
Pgina 333

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

L'axioma fonamental de la formatrnica binica o hiperlgica


sobre qualsevol saber sobre el cosmos i sobre l'home s el
segent:
A partir del moment
en qu sn inventats
els captors adequats
per a documentar
en dades elementals precises
cada fenomen elemental
conjuntament amb totes les seves pervalncies
elementals
tant qualitatives
segons la teoria dels conjunts
analticament homogenis
com quantitatives
segons la teoria de les mesures
d'exactitud
la soluci estratgica
del fenomen conjunt
al qual correspon la totalitat
dels fenmens elementals captats
s automtica
i immediata
si es decideix l'opci
que presidir el programa autocorrector (ciberntica)
entre les previsions
i la realitat.

Pgina 334

Captol 6. La vareta mgica

Dibuix 9: Teleformatrnica ciberntica.

6.2.2.2. Pro experimental.

L'empirisme lgic no val res si no se sotmet a la inexorable


disciplina de la prova en la realitat objectiva. s la pedra de toc o
la prova del foc de la cincia. Ex-periment: travessament de la
realitat exterior. Veure si la realitat ens obeeix segons les nostres
equacions perqu abans nosaltres hem obert la realitat en establirles. La realitat objectiva donar el veredicte definitiu: absoluci
(confirmaci) o condemna (infirmaci). Si es confirma, l'home,
en el tema n pren les palanques de control del mn. Si no es
confirma, cal canviar la lnia d'investigaci. Tamb es pot arribar
a confirmar que s inconfirmable. Aix vol dir que es tracta d'un
tema que escapa a la cincia i pertanyent, en exclusiva, a la
saviesa.
Parlem de confirmaci o d'infirmaci i no de verificaci o
inverificaci, perqu qui sap qu s la veritat? Al llarg dels
segles, els homes s'han barallat molt per causa de la veritat.
Cadascun creu que la seva veritat s la veritat. Aqu es tracta que
la hiptesi quedi o no confirmada pels actes (ex-actis) de la
Pgina 335

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

realitat extra-subjectiva
Cal adonar-se qu els resultats de l'experimentaci de la hiptesi
sn tots interessants. De moment, de cara a l'estudi m els ms
interessants sn els resultats confirmatoris que, de seguit,
permetran avanar a l'estudi m + 1; per els resultats negatius
tamb ho sn de cara a futures investigacions menys grolleres que
la que s'est fent, de cara a evitar endavant un cam que s'ha
palesat inviable i, en general, de cara a la investigaci total
sempre indefinida, sempre continuable endavant. Tamb s cert
que els resultats depenen, en un grau molt elevat, dels instruments
emprats en l'observaci, captaci, mesura, etc., per definici,
sempre perfectibles.
6.2.2.2.1. Tesi m.

Tesi, ve del grec tithemi, posar, i vol dir posici real,


concreta, observada en la realitat.
La hiptesi confirmada exactament s la tesi, o invenci, o nova
legalitat cientfica, o cincia prpiament dita. La Cincia s el
conjunt de totes les tesis que es mantenen. I ja hem vist que
aquest nivell no s sin una petita part de tot l'empirisme lgic
proexperimental. s per aix que diem que anomenar-lo
cincia s incorrecte.
Tampoc, s clar, no existeix una cincia perenne, en el sentit de
posicions definitivament assegurades, sin nicament en el sentit
vigent en tot l'empirisme lgic, el qual s una investigaci
incessant, sense interrupci, un esfor que mai, ni enlloc, ni en
res, no es pot satisfer dels seus xits transitoris, per ms cientfics
que siguin. Cal sempre anar ms lluny i cal seguir eixamplant
Pgina 336

Captol 6. La vareta mgica

l'experimentaci de les tesis ja aconseguides. Sempre pot sortir la


sorpresa que faci anar endavant o que obligui a canviar, o a
esmenar, les estructures de rereguarda.
Tenim un exemple en la frmula clssica de Galileu, de la suma
de velocitats.
Si un soldat dispara un fusell de dalt estant d'un tren en marxa, la
velocitat total de la bala (v t) ser la suma de la velocitat de la bala
quan el soldat s a terra (v 1) ms la velocitat del tren (v 2) si
dispara en el sentit de l'avan del tren:
vt = v1 + v2 (Frmula 6.9, suma de velocitats de Galileu).
Per Einstein, per fer coherents altres investigacions, postul que
la velocitat de la llum s constant (c). No es pot anar a ms de
300.000 quilmetres per segon. Aleshores si la bala sorts a
200.000 qm/s i el tren ans a 200.000 qm/s, la velocitat final de la
bala seria de 400.000 qm/s, cosa que va contra la hiptesi
d'Einstein. Calgu, doncs, esmenar la frmula de Galileu aix:
vt =

vt =

v 1+ v 2
v v ;
1+ 1 2 2
C

200.000+ 200.000
400.000
=
=
200.000200.000
40.000.000.000
1+
1+
90.000.000.000
90.000.000.000

400.000 400.000 400.0009


=
=
=276.923,07 qm/ s
4
13
13
1+
9
9
(Frmula 6.10, suma de velocitats d'Einstein).
Pgina 337

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Resulta una suma rebaixada, sui generis. Segons Einstein


200.000 + 200.000 = 276.923,07! Coses de la cincia!
Hi ha qui creu que l'essncia ltima de la cincia s la seva
refutabilitat, en qualsevol moment en qu aparegui un fet (acte:
exacte) que la contradigui. s terrible aquesta condici: una tesi
noms s tesi quan totes les proves experimentals fetes donen
positiu i deixa d'sser-ho quan una sola prova experimental dna
negatiu. Mai un cientfic no tindr la temptaci de creure's
possedor de la veritat per sempre ms.
I aquesta incertesa augmenta,
quan es tracta de teories
cientfiques
mplies
que
abasten hiptesis mltiples
pobrament
experimentades.
Aix s la teoria de la relativitat
d'Einstein en fsica inerta, la
teoria de l'evoluci de Darwin,
en biofsica, o la teoria de la
psicoanlisi de Freud en
psicofsica (aquesta darrera,
potser, ni ho pretn d'sser Ilustraci 23: Albert Einstein
cientfica; s, ms aviat, una
(1879-1955).
saviesa).
Fotografia d'Oren Jack Turner,
Princeton, N.J. Font:
6.2.2.2.2.
Generalitzaci
Wikimdia Commons.
(Filosofia segona).
Si l'axioma d'omnirecurrncia o inducci amplificadora de la
filosofia primera consistia en la generalitzaci extracientfica a
Pgina 338

Captol 6. La vareta mgica

tots els casos possibles en el marc de la investigaci m d'unes


quantes observacions fetes en aquest mateix marc, l'axioma
d'omnirecurrncia o inducci amplificadora de la filosofia segona
consisteix en la generalitzaci extracientfica a tots els cassos
possibles en el marc de la investigaci m d'unes quantes
experimentacions fetes en aquest mateix marc.
La generalitzaci, en basar-se en una hiptesi de treball no
merament qualitativa sin amidada (segons mtrica), comptada
(segons aritmtica), formalitzada (segons lgebra), quantificada
(segons estadstiques) i confirmada (segons experiments), permet
una ms aguda aplicaci de l'axioma d'omnirecurrncia. El
resultat no s cert, se suposa cert. Per t moltes ms probabilitats
d'encert que el resultat d'enunciats de la filosofia 1a. dhuc, en
molts casos, es pot precisar amb seguretat el marge d'error.
Repetim ac que aix no s cincia, s intuci, s filosofia. I es fa
imperativament
necessria
perqu
l'empirisme
lgic
experimental, que acaba ac, es pugui perllongar en les seves
conseqncies. Ens cal a tots suposar que la tesi resistir, en el
futur, fora de laboratori, la prova de la prctica, com l'ha resistit
en els laboratoris experimentals. Aquesta filosofia segona s el
fonament lcid o inconscient, de cientfics, tcnics, financers,
poltics, professionals de tot ordre i homes del carrer, per tirar
endavant en la vida amb el benefici dels nous descobriments o
invencions. Tots fem filosofia, som filsofs sense saber-ho, com
aquell burgs gentilhome de Molire que parlava en prosa i no ho
sabia.

Pgina 339

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

6.2.3. Conseqncies.
A 6.2.2132, a propsit de la definici cincia, marcvem tres
requisits A) hiptesi de treball, B) protocol analtico-mtric i
estadstico-comptable complet i C) protocol de conseqncies
previsibles.
Hem arribat a aquest tercer requisit. Aleshores en parlvem com a
predicci clarament expressada, amb suficient anticipaci
respecte de l'experimentaci, per tal qu es vegi clar que el
possible xit experimental no s fruit de l'atzar, per empnyer la
voluntat al pas de l'experimentaci que duu molta responsabilitat
amb una estratgia adequada, puix ja s'ha acabat el joc de les
fantasmagories i s'enceta el trastorn, trasbals i regirament de la
realitat. Si s'haguessin tingut en compte les conseqncies
previsibles de molts descobriments cientfics, com el de l'energia
atmica, potser ara tindrem un present ms falaguer i un futur no
tan tenebrs.
De totes les conseqncies, les negatives poden arribar a invalidar
la tesi o, si ms no, la seva utilitat. De les conseqncies
positives, unes es realitzaran tcnicament i altres es desaran al
calaix dels desigs. Depn molt dels diners, dels interessos, de la
poltica, etc. Ara ja ens movem en un terreny pantans envoltat de
perills.
6.2.3.1. Tcnica.

Explotaci prctica portada a terme per les institucions


adequades: escoles, laboratoris, fbriques, etc., de les
132Pgina 291.
Pgina 340

Captol 6. La vareta mgica

conseqncies de la tesi m. Les tesis a qu ha arribat,


actualment, l'empirisme lgic experimental sn tantes i tenen
tantes conseqncies, que les tcniques actualment en curs, tan
nombroses i espectaculars, no sn res comparades amb les
conseqncies que encara no han trobat el cam que duu a llur
explotaci tcnica. Si Marx, sorprenentment, deia que el
capitalisme moriria de superproducci, nosaltres diem que el mn
t prou invents esperant el seu torn per convertir-se en realitat,
per a resoldre els problemes actuals de tota la humanitat.
Actualment l'eclosi de resultats de la cincia permet l'home de
viure de cara al futur sense por. Per hi ha un petit grup d'homes
interessats que aix no se spiga, no es pugui tirar endavant i, en
canvi augmenti el clima de por universal.
Veurem com la qesti diners d'inversi en aquestes noves
tecnolgiques no s tampoc qesti.
6.2.3.2. Prospectiva (Filosofia tercera).

La tcnica mira afanyosament en totes direccions (pan-spectiva)


per treure profit de la nova llei m. Aix va apareixent una
filosofia de tercer grau, evidentment molt ms aleatria, eventual
o hipottica que les filosofies de 1r. i de 2n. graus esmentades
abans133. Aital filosofia, dita prospectiva o futurista, es
refereix a les conseqncies de tot ordre, ms enll, de l'ordre
tcnic i, a tot termini, immediat, a curt, a mig i a llarg, que
comporta la confirmaci experimental i la realitzaci tcnica de la
hiptesi de treball m. Canvis econmics, poltics, culturals,
socials... que afecten el que es podria anomenar teoria general de
sistemes, tan interdisciplinria com sigui possible. Noves formes
de vida i de treball, nous horitzons, biolgics, geolgics,
133Pgina 311 per la filosofia primera i pgina 338 per la filosofia segona.
Pgina 341

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

astronmics.
Interessen, a la prospectiva post-cientfica fonamental, totes les
conseqncies que siguin molt probables. A la prospectiva postcientfica especialitzada, noms interessen les conseqncies ms
probables en la seva rea molt limitada d'investigaci. A la
prospectiva post-cientfica aplicada noms interessen les
conseqncies especialitzades molt acurades i experimentables a
termini molt curt. Recordem de passada que els banquers sn
especialistes aplicadssims que treballen a hores vista.
La ms elemental prudncia ens avisa que s molt millor fer
poques prediccions i fer-les correctament, fonamentades en una
observaci exhaustiva al mxim de la histria i de l'actualitat, en
una formulaci rigorosa, en una quantificaci exacta, en una
experimentaci o experimentabilitat real a terme curt i amb
condicions definides.
Les lloances i vituperis a les prediccions per ordinador sn prdua
de temps. Aquest, i tots els instruments perifrics, sn
mecanismes radicalment inerts, tant en el seu hardware
(circuits concrets) com en el seu software (programa i
llenguatge-mquina)134. Els ordinadors retornen mecnicament
combinats els aliments que se'ls ha subministrat. Si hi havia
carncies, manca de vitamines etc., el resultat s anmic o
pitjor. Si l'aliment s d'acord amb el rigor de l'empirisme lgic
proexperimental, el resultat ser lcid.
A partir del procs, complex i exigent, que hem indicat en aquest
llarg pargraf d'exigncies cientfiques, hom es pot llanar a
somniar amb garanties. Cal haver acumulat llargues observacions,
134Nota dels editors: En el moment d'editar aquesta obra, el terme hardware
es refereix al maquinari informtic i el terme software es refereix al
programari.
Pgina 342

Captol 6. La vareta mgica

haver traat les corbes d'evoluci de les variables amb suficient


densitat. I aleshores si que es poden aventurar extrapolacions
endavant.
Llanar-se, avui dia, a prediccions, sense aquest enorme treball
previ indicat, s pur subjectivisme, prcticament intil a escala
comunitria, si no resulta pernicis i irresponsable. Sembla obrir
portes que, de fet, tanca. Aquest tancament prctic provoca en el
poble, un desencs trgic. Crea passotes sense ideals, gent que
est de tornada de tot, que ja no confia en ning, ni en ells
mateixos. Ai dels responsables del desinters del poble per les
coses que afecten directament el poble!
s per aix que l'aven cientfic s un avi destinat a aterrar en el
camp d'aviaci del poble.
6.2.3.3. Democratitzaci.

Extensi dels invents tcnics, de les conseqncies socials i


dhuc de la tesi m a la vida corrent del poble que assimila la
novetat a nivell de prctica quotidiana i a nivell de llenguatge
diari. L'idioma ancestral crea o accepta les paraules vivents
significadores de les novetats introdudes. Cal trobar unes
expressions el ms exactes i rigoroses possibles, per tamb
mximament entenedores per al poble interessat, en funci de
cada nivell de cultura.
La coronaci de l'xit de la hiptesi inicial de treball arriba quan,
repetida l'experimentaci en una prctica diria i corrent, fins a
esdevenir tcnica vulgar, s acceptada per tothom. Vegeu el tren,
el cotxe, l'avi, el telgraf, el telfon, la rdio, la televisi, etc.

Pgina 343

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Per aquesta extensi, com les dues conseqncies anteriors, no


s qesti de correcci deductiva metodolgica; sin ms aviat de
voluntat i vocaci personals i concretes. s un deure, no una
deducci. s un deure que sempre neix d'una conscincia
personalitzada individual i comunitriament. La conscincia
individual i collectiva no sol tolerar la divisi dels homes en
savis i tcnics, d'una banda, i estults i ineptes, d'una altra.
La voluntat humana sempre s proftica o anti-tica, per no atica, com ho sn les abstraccions i les mquines que se'n
deriven, les quals sn, per definici, fixes en l'espai i el temps de
la mecnica i amorals en la selecci de les observacions i
documents i en l'estudi i crtica dels mateixos.
Es poden, doncs, demanar responsabilitats pel fre posat a la
democratitzaci de la cincia i per la causa d'aquest fre que sol
sser la creaci d'una renda de situaci (5.2)135 del savi.
Situaci que li dna diners, excellncia social, poder sobre els
altres, necessitat d'explotar i corrupci prpia.
A ms a ms, el poble s la realitat a nivell hum. Tota
experimentaci concreta cal que passi la prova, el veredicte, de
l'assimilaci popular. Perqu certs invents poden portar
conseqncies antisocials. El poble es pot equivocar en el seu
veredicte a curt termini, pertorbat per l'efecte sorpresa, per a
la llarga encerta el veredicte. Aix pass espectacularment amb
les primeres mquines introdudes en les empreses
manufactureres. L'obrer primari trenc mquines. De seguida
l'obrer s'ho repens i accept les mquines. Avui estem davant el
repte de l'electrnica, qu acabar fent el poble?
Una vegada el poble ha pat la nova intuci sotmesa a disciplina
135Pgina 261.
Pgina 344

Captol 6. La vareta mgica

comena, de resultes de la novetat, esperonat per ella, a generar


noves intucions que preparen nous avenos de l'home.

Ilustraci 24: L'empresari Benito Muros.


Benito Muros s un empresari procedent de Crdova, establert
a Catalunya, que observant una bombeta que es mant encesa
des de fa 111 anys, gaireb ininterrompudament, al parc de
bombers de Livermore (Califrnia), va decidir fundar el
moviment Sense Obsolescncia Programada (SOP), per
impulsar la fabricaci d'aparells i electrodomstics de llarga
durada. Aix permet que aquests productes, que generen menys
deixalles, quan tenen alguna avaria, puguin ser reparats per
tcnics situats prop del lloc de la seva utilitzaci, generant uns
oficis de major qualitat, desmentint aix la idea consistent en
qu tota soluci definitiva a un problema no s rendible.
Fotografia gentilesa de Benito Muros i OEP Electrics.

Pgina 345

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

6.2.3.4. Epistmica (Filosofia quarta).

Epi vol dir en grec per damunt i istemi, estar.


Epistmica s la visi ms general, per damunt de tot,
exercitada amb cincia i saviesa i tota la intelligncia humana.
Som al final de la investigaci cientfica m. s la filosofia
quarta que ve quan la tecnolgica s'ha democratitzat fins a tal
punt que crea noves evidncies m + 1 encara fosques, riques,
multidimensionals, suggeridores d'incomptables noves hiptesis
possibles; encara no prou intudes fenomnicament i menys en les
seves repercussions nomniques de tot el poble i de tota la
humanitat, de tot l'univers.
El seu intent sempre finalment fracassat, que s d'enorme
importncia per al progrs de l'esperit hum, consisteix en provar
de llenar ponts aleatoris des de les adquisicions fermes de la
cincia quantificada cap a noves intucions qualitatives, ms
fulgurants.
Plat explicava que l'home que llena pedres amb fona, en fer
voltar la fona fa que s'enrotlli cada vegada ms el cordill. En
enrotllar-se s'escura. En escurar-se, per una llei fsica,
augmenta la velocitat de gir. Aquesta fa augmentar la fora
centrfuga de la pedra que, finalment, fuig rodant, tot fent un
moviment circular a un nou cercle exterior. El conjunt s com un
8.
Marx deia que l'augment quantitatiu produeix a la llarga un canvi
qualitatiu. La reconciliaci de la cincia amb la trans-cincia, ms
enll del racionalisme cientifista!

Pgina 346

Captol 6. La vareta mgica

Havem vist el pas de la qualitat a la quantitat. Ara es tracta del


pas invers. Cada aven cientfic ens enfronta a misteris molt ms
profunds, a precipicis molt ms vertiginosos, a dificultats
teriques i prctiques molt ms greus. El saber empiriolgic s,
per naturalesa, fet d'humilitat. Sap que la nostra ignorncia
immensa i, en cert aspecte, congnita i radical, enfront del
cosmos i de nosaltres mateixos, s la font d'una nova, major i
millor observativa, inventiva descoberta, instrumentaci, reflexi,
prctica,
cultura,
humanitat,
humilitat
indefinidament
perfectibles.
En aquest nivell els estudis sn ms especulatius i profunds
(pan-ntics: tot el relatiu a l'sser; meta-fsics: ms enll de
la fsica) que les proposicions estrictament fenomenolgiques
anteriors. T dues finalitats:
a) Reduir les zones falsament metafsiques del nostre saber
anterior total, per pressi del nostre efica saber
fenomenolgic o cientfic actual.
b) Compensar de cara a l'equilibri conjunt de la persona
actual aquesta reducci a cincia de zones importants,
amb una intensificaci, depuraci i investigaci molt ms
profunda de la real i veritable transcendncia plenament
conscient i totalment subjectiva, la qual neix
espontniament i expansiva, en funci del nostre mateix
aven de saber cientfic en cada moment histric amb
majors profunditats, amb formes singularssimes i sempre
sorprenents a l'interior de cada persona. s la gran
resposta personal al gran repte de la sistematitzaci
cientfica impersonal.
En la prctica, tot xit eventual en l'experimentaci es torna
rpidament insatisfactori i obre la porta al misteri sempre renovat.
Pgina 347

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Si, personalment, l'empirisme lgic es pot endur els nostres


entusiasmes d'homes ansiosos de llibertat intutiva transcendent i
dialogal-comunitria, s perqu tot i limitar-nos voluntriament a
l'aspre estudi d'observables materials, reals, concrets, ben
documentats per una cincia a l'abast de tota persona seriosa,
estudiosa, solvent, advertim d'entrada que busquem molt ms que
la simple comprovaci d'unes teories sobre uns fets.
Per dir-ho clar, amb la seva teoria fonamental de conjunts,
l'empirisme lgic, traspassa radicalment la categoria de la matria
i noms s'interessa en ella, exclusivament amb rgida disciplina
que impedeix tota poesia inoportuna, per donar finalment a
l'home ms volada espiritual llibertria, un enlairament poltic,
intutiu, mstic, metafsic, panntic, encara ms vertigins: una
acceleraci vital!
All que interessa, per damunt de tot, a l'empirisme lgic, en
l'estudi dels grans conjunts histrics, no s la suma de llurs
elements constituents i subconjunts orgnics, els quals tanmateix
estudia inicialment amb una precisi que no es deixa distreure per
res, sin llur final epifenomnica, el ms enll del fenomen que
anomenem nomen, tal com ja vam explicar a l'inici d'aquest
llarg pargraf (6.2.2.1)136:
a) Epiorganicitat: cada element i subconjunt s ms que aix
i
b) Epignesi: cada conjunt vessa en fecunditat exterior.
Ja ho deia un vell proverbi xins: el tot s ms que la suma de
les parts. O si us estimeu ms una expressi de la nostra cultura
occidental, tenim la llei psicolgica de totalitat segons la qual tot
estat elemental o particular de conscincia tendeix a fer
136Pgina 296.
Pgina 348

Captol 6. La vareta mgica

reaparixer l'estat global en qu ha aparegut primriament


(Harold-Hffding, dans, 1843-1931). Fra una explicaci
psicolgica de tot el procs cientfic que extreu o abstreu
l'element observat en un tot per l'empirisme lgic, el retorna al tot
per l'experimentaci, tecnificaci i democratitzaci, i finalment,
el mateix element reclama al tot en l'epistmica final.

6.2.4. Reflexions finals sobre la cincia.


Noms cal que ens adonem, de manera lcida i organitzada, que
cada investigaci empiriolgica s un afer d'equip d'investigadors
units exclusivament per l'afany de saber abstracte-coherent sobre
un objecte qualsevol i que aquest afany collectiu, per aconseguir
l'xit cientfic, filosfic i tcnic somniat, sovint necessita d'un
previ esfor fenomenolgic o antetsic que pot durar anys,
generacions, segles i dhuc millennis.
La duraci de les investigacions en curs sobre els objectes
proposats a l'estudi de l'home contemporani per la nostra tan
fonda crisi de saber, cultura i civilitzaci, noms pot sser reduda
augmentant, per un ensenyament adequat, el nombre de
cinciaferits al servei del b com.
La lgica correcta, noms serveix per conduir, canalitzar
hipotticament en una sola direcci, til per a tots, la constant
explosi tot azimut de la intelligncia humana que no rau en
cap raa, sexe, color, tnia, cultura, religi o classe social, sin en
totes les persones humanes lliures singulars i conjuntes. La lgica
esdev aix el llenguatge universal mnim.
Insistim en la humilitat que exigeix, de totes les classes dirigents,
en tots els pasos, imperis, estats i sistemes del mn
Pgina 349

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

contemporani, de posar a punt un ensenyament adequat a


l'empirisme lgic en les seves tres dimensions fonamentals de
recerca especfica sobre el saber hum total (filosofia), de
recerques especialitzades a cada objecte o observat empric
(cincia) i de recerques aplicades de cada objecte (tcnica).
Que no neixi ni s'expansioni aquesta humilitat en les classes
dirigents del nostre mn s l'nic obstacle real al progrs
revolucionari de la nostra espcie biofsica, en comuni amb
l'univers ambient, en tots els ordres del saber empric acumulat en
centenars de milers d'anys.
Es tracta de no deixar-se governar per la por a la realitat concreta.
No es tracta d'sser pessimista o optimista, sin de viure amb
plenitud el moment i l'espai geohistric que ens ha tocat de viure.
La finalitat de la vida de l'home no s d'estancar-se per mor del
vertigen, ans d'encarar-se serenament amb el fet ineluctable de la
mort individual pel cam d'una llibertat concreta ms gran a
disposar per part de totes les persones que ens sobreviuran, i
succeiran.
Les mximes i ptimes llibertats concretes actuals i les llibertats
concretes, de futur, sempre creixents, sn possibles tcnicament,
mercs a l'empirisme lgic seriosament portat a les seves
conseqncies, per a un nombre cada vegada ms ampli de
persones. I aix fa por a segons qui. s una por, la d'aquesta gent,
poc reflexiva, epidrmica, una por que va en contra de llur
mateixa vocaci vital ntima, profunda, espontnia i expansiva
(epigentica). s una por que els impedeix la prpia realitzaci
personal d'ssers intelligents (que llegeixen el fons de les coses).
s una por crdula i estulta que neix de la previsi que
s'autofabriquen, de la prdua de llur poder actual sobre els altres.
No s'adonen, que el poder s avarcia, que mata i et mata. s un
Olimp, per radicalment corromput, vanitat de vanitats. s un
Pgina 350

Captol 6. La vareta mgica

autisme mesqu i subnormal, que no dura gaire en les mateixes


mans perqu l'empenta vital ho impedeix.
L'empirisme lgic proexperimental, en la seva humilitat
instrumental, mostra a tothom, dhuc als poderosos triomfalistes,
que sn ms, molt ms, en el fons, que una estpida parcella de
poder social, d'illegtim i accidental poder histric sobre altres
persones.

6.3. LA

HIPTESI

CIENTFICA

FONAMENTAL

DE

CONTROL

ECONMIC.

El present estudi empiriolgic, ser i imparcial, no tracta de


reivindicacions romntiques i grandiloqents, no vol polmiques
verbalistes i retriques buides de contingut experimental,
universal i contemporani. Cerca exclusivament esbrinar, amb
fenomenologia i axiomtica, les causes i efectes mercantils
socials reals, en vista a un progrs metrolgic immediatament
factible, adaptat a les possibilitats tcniques del nostre temps i a
les particularitats culturals en cada Estat contemporani. Volen
superar la flagrant paradoxa de l'actual situaci: obscurantisme i
immobilisme comptable, analtic i estadstic, en la disciplina
mercantil, contrastant amb la lluminositat manifesta en totes les
altres disciplines fsiques.
En rigor, la cincia o disciplina, en la que ens movem, cal
anomenar-la antropobiofsica utilitria canviria monetria:

Pgina 351

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Antropobiofsica: s la part de la biofsica (fsica dels vivents)


que t per objecte l'estudi de l'home
(antropos en grec).
Utilitria:
s una part de l'antropobiofsica que fa
referncia al fenomen utilitari en l'home.

Mercantil

El fenomen utilitari s com a totes les


espcies dotades de vida, i s el fenomen pel
qual els ssers vius se serveixen de la matria
inorgnica o d'altres ssers vius, per tal de
satisfer les seves necessitats vitals, en el sentit
ms ampli de la paraula.
Canviria: a partir d'un moment donat de la
seva
evoluci
(-40000/-50000
anys).
L'utilitarisme canviari o Mercantilisme
funciona a travs del canvi de bns utilitaris
(mercaderies).
Monetria: amb l'invent de la moneda
(-9000/-8000) instrument de canvi dels bns
utilitaris, s'inicia un nou utilitarisme canviari
que esdev monetari o Mercantilisme.

Els nivells cientfics d'observaci, documentaci, abstracci de


pervalncies i axiomatitzaci els hem resumit en els captols 4, 5 i
en el 1r. pargraf del captol 6 d'aquest treball137.
Cal ara enunciar clarament la hiptesi de treball que proposem.
T dues parts:
1a: En el mercat histric (de -60000/-50000 anys fins a 1914)
l'utilitarisme comunitari original tendeix a desaparixer i
137Vegeu captol 4, a la pgina 115, el captol 5 a la pgina 255 i el primer
pargraf del captol 6 a la pgina 281.
Pgina 352

Captol 6. La vareta mgica

l'utilitarisme privat canviari posterior tendeix a crixer i a


imposar-se.
Aquesta evoluci neix amb l'aparici del canvi (-60000/-50000) i
s'accelera amb l'aparici de la moneda (-9000/-8000). Avui dia no
queda prcticament res de l'utilitarisme comunitari original.
2a: Sobretot a partir de 1914, del mateix mercat privat canviari,
sempre en expansi, ressorgeix amb gran fora l'utilitarisme
comunitari, sota la nova forma d'excedents de producci i
d'excedents de comptes corrents, utilitarisme comunitari que ja
fou experimentat pels antics sacerdots banquers de fa uns cinc mil
anys, que fou postulat per Plat sota nom de b com mercantil
i, molt ms tard, per Marx sota nom de plusvlua social de
mercat, que s avui dia investigat per la nova mercologia
emprica quan estudia el factor residual i que s robat a tots els
pobles de la terra, des de fa ms de quatre millennis, mitjanant
la confusi, propagada intencionadament, entre, d'una banda,
crdit (2.2)138 i finances (2.3)139 i, de l'altra, prstecs bancaris,
fiscalitat, jocs dineraris abusius i monopolis de tota classe.
Aquest b com mercantil s el mateix fonament de la solvncia
social-comunitria en la invenci estratgica de diner sota forma
de les antiqussimes institucions que sn el crdit inversiu
rendible i les finances consumptives a fons perdut.
Suposem que el mercat actual permet el robatori permanent
del b com mercantil. Suposem que una economia o
estratgia autopoltica de mercat fra all que etimolgicament
vol dir: repartici equitativa del b com mercantil.

138Pgina 79.
139Pgina 85.
Pgina 353

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Per saber si aquestes suposicions sn exactes, noms ens cal que


encertem de posar a punt un sistema mtric mercantil, racional i
precs, capa d'una centralitzaci comtable-analtica-estadstica,
com ocorre en qualsevol altra disciplina de la fsica.
s digne d'sser observat aquest automatisme, en parallel, de la
creaci del b com mercantil a partir de la prosperitat mercantil
privada que no s coartada per expropiacions ni drenada amb
carregues fiscals, etc., ans deixada en total llibertat. Aquest b
com mercantil si existeix ser repartit equitativament per
fomentar la prosperitat mercantil (crdit), que s la mare dels ous,
per subvenir a les necessitats naturals i socials dels homes, i per
mantenir la societat de les vocacions liberals (finances) inclosos
els serveis pblics. No ocorrer, com ara, que el mercat es menja
la societat. A ms prosperitat de mercat, ms prosperitat
comunitria social.

6.4. LA FACTURA-XEC.
Arribem al protocol mtric (mtrica) i comptable (aritmtica).
Com demostrarem l'adequaci o inadequaci de la nostra
hiptesi? Ja sabem que l'nica confirmaci o infirmaci que
admeten les disciplines cientfiques s la que es fa per via
d'experimentaci. I ha quedat dit, tamb, que per a poder
experimentar cal tenir a punt, ben precisat, el sistema de mesura i
d'anlisi adequat als fenmens sobre els quals anem a
experimentar. Hem dit que anomenarem a aquest sistema
protocol pan-analtico-mtric (que permet mesurar-ho i
analitzar-ho tot) i omni-comptable-estadstic (que permet
Pgina 354

Captol 6. La vareta mgica

comptar-ho i fixar-ho tot). En el nostre cas, el fenomen que


estudiem s el mercat. Ens cal, doncs per comprovar la nostra
hiptesi, disposar d'un sistema mtric mercant (que mesuri el
mercat) racional i precs, que permeti una centralitzaci total
comptable-analtico-estadstica (que pugui reunir totes les dades
referents al mercat per tal de fixar-les documentriament,
comptar-les aritmticament i analitzar-les econmicament).
Ms concretament, dins del conjunt mercat, ens interessen els
seus elements, els fenmens elementals dels quals aquest mercat
es composa, que sn els canvis elementals amb moneda. Ens cal,
doncs, un sistema de mesura de tots els canvis elementals amb
moneda del mercat.
No ens caldr inventar-lo ex nihilo, perqu el sistema que
necessitem fou el primer de tots els sistemes mtrics comptables.
I aquest prototipus no deix de seguir la rpida disciplina a qu se
sotmeteren, des del principi, els seus congneres ms joves:
unitats de longitud, de superfcie, de volum, de temps, de pes, de
fora, d'energia, de voltatge, d'intensitat, etc.
El metre s una longitud concreta convencional o arbitrria que
serveix, avui dia d'unitat. Existeixen distncies concretes a
mesurar. Per el nombre de metres de cada distncia s
simplement una abstracci prologstica. Tamb la unitat
monetria serveix per a mesurar abstractivament el real i concret
valor de canvi real i concret de diferents mercaderies reals i
concretes. La moneda (monitum, avisar en llat) avisa i
documenta el contracte lliure canviari, el qual mesura segons
unitat convencional (pesseta, dlar, ruble...).
Ja hem vist la histria de la moneda. La fase antemonetria de la
humanitat va des dels seus orgens fins a -9000/-8000 anys, en
temps protourbans. La primera fase monetria en tots els imperis
Pgina 355

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

naixents tingu moneda mental, oral i finalment escriptural, per


sempre de compte abstracte. En la seva fase final prengu la
forma de factura-xec, com a contracte entre dues persones que
efectuen un canvi i, en el qual, s'especifiquen les mercaderies
intercanviades. Equival a un document mercantil elemental, a una
fitxa comptable d'un fenomen elemental de mercat. Aquesta
moneda primitiva no ha desaparegut totalment mai ni enlloc. Pot
haver-se tornat ms o menys esotrica i apta, noms per a iniciats,
prcticament desconeguda de les classes riques, mitjanes, pobres i
miserables de la societat. Per, sempre i arreu, ha estat en curs i
vigor exuberant entre els amos reals del mn, perqu ho eren del
diner.
La segona etapa monetria comena a Sumer (-2700/-2300) amb
l'extensi rpida de les monedes metlliques concretes annimes,
uniformes i obertes a tothom sense possibilitat de control
responsable per part de la societat. Els superhomes tanmateix,
es reserven l's de la moneda primera en les transaccions
olmpiques. Aquesta etapa es caracteritza pels totalitarismes
poltics i eclesistics, per les guerres, la ineficcia de la justcia i
de les professions liberals, la corrupci del mercat, de la societat.
La tercera etapa monetria de la humanitat comen el 1914. Per
aix, podem dir que tot el que es diu en aquest llibre s vigent i
evident des de 1914, exceptuats els aspectes referents a la
teleformatrnica ciberntica. A partir d'aquell any, s'enfonsen
estrepitosament els fonaments dels entranyables sistemes
metllics concrets. La crisi encara continua. Els pobles noms
podran sortir-se'n quan la majoria exigeixi polticament dels seus
governants un retorn, precs i total, a la primitiva moneda
escriptural de compte abstracte, tancada sobre cada canvi
mercantil elemental, tal com ho exigeix tcnicament la
informtica electrnica de mercat i societat. La cosa ms difcil
el captor adequat existeix prcticament des de fa ms de 5000
Pgina 356

Captol 6. La vareta mgica

anys, expressada sota etiqueta anglosaxona de xec.


La factura-xec s el captor automtic de totes les pervalncies
analtiques-mtriques (magnituds) de cada canvi monetari
elemental. Tots els canvis monetaris elementals formen el mercat
conjunt. A partir d'ac es poden determinar analticament els
subconjunts sectorials, territorials, etc.
La involuci (marxa enrere, retorn a l'origen), simple i fcil, que
cal fer consisteix en convertir el duplicat de cada factura en
l'instrument monetari nic i exclusiu, per avisar el pagament de la
factura, en un termini legal mxim de vuit dies desprs de la
recepci.
Mirem-nos-ho des d'un punt de vista tcnic. Ens deixem portar
per on bufa el vent actualment, per simple llei d'evoluci
cmoda i mnim esfor. No es tracta de violentar per res els
nostres costums actuals. Com deia Mac Luhan, les coses ens
porten en els nostres dies a una gran mutaci cultural, escriptural,
comunicativa. Aix es deu a la teleformatrnica ciberntica o
post-lgica, nascuda de l'empirisme lgic ms clssic. I cal,
doncs, tenir-ne compte. S, fem una involuci cap a prctiques
monetries antigues, per a la moderna, segons l'era dels
ordinadors espectacularment fecunds en fsica inerta i en
biofsica.
Res de ms fcil avui dia que captar140 i mesurar, exactament i a
140Avui dia la tcnica moderna fabrica multicaptors: aparells formats d'uns
quants unicaptors darrere dels quals un ordinador sintetitza les dades i dna
resultats integrats de les diferents observacions. Un exemple sn els
satllits artificials; que capten a la vegada muni de variables, per enviar a
la terra el resultat conjunt.
L'ull hum s un multicaptor; cada con, cada bast, s un monocaptor, ja en el
Pgina 357

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'instant, a l'origen mateix del fenomen elemental, en cada espaitemps geopoltic:


a) Totes les pervalncies analtiques i estadstiques de cada
canvi monetari elemental i de cada interpersonal
elemental que necessita l'instrument monetari.
b) El mercat conjunt de tots els canvis monetaris elementals i
la societat conjunta de tots els actes interpersonals
elementals en els quals interv la moneda.
c) Tots llurs subconjunts sectorials, territorials, etc.
Aix permetria de crear per primera vegada en tota la histria de
la humanitat, dins els termes i exigncies modernes, una
disciplina experimental de mercat i societat que avui dia ho
diem amb fermesa no existeix.
Es podria menar, en conseqncia, una economia prctica:
del lliure i clar mercat conjunt:
o de tots els lliures canvis elementals amb moneda
i de la lliure i transparent societat conjunta.
o de tots els lliures actes interpersonals elementals
o que necessiten de l'instrument monetari.
Si aix, tcnicament possible, no es fa en tots els estats o imperis
contemporanis s perqu les classes pseudodirigents i els
governants antipoltics no ho volen.
mateix gruix de la retina s'ha detectat un cervell ordinador de les diferents
magnituds captades, per enviar al cervell una primera imatge ja una mica
elaborada.
En realitat, com veurem ara i ja hem vist a 4.5, pgina 178, la factura-xec s un
multicaptor.
Pgina 358

Captol 6. La vareta mgica

s objecte del present estudi de mostrar a tots els ciutadans de


bona fe, de millors intencions i de ferma voluntat, d'obtenir una
autopoltica real en llur pas, que la reforma proteleformatrnica
monetria proposada no ofereix cap perill social ni cap dificultat
prctica d'importncia, i un cop adoptada, ens sembla que
esdevindr un fet irreversible.
Noms cal fer dues opcions:
A: Suprimir radicalment el pseudo bitllet de banc actual, des
de 1914 simple paper-moneda escriptural oficial de
compte abstracte. s el fill bastard i imbcil de les
tradicionals monedes metlliques concretes intrnseques i
de les tradicionals monedes escripturals extrnseques
fiduciries. Cal suprimir tamb tots els instruments i
documents monetaris escripturals auxiliars, basats en els
bitllets de banc. Per les raons antiteleformatrniques
segents:
a) anonimat antidocumentari, contra la necessitat dels
ordinadors de captaci de documents en l'origen
mateix de cada fenomen elemental per a formar, quasi
instantniament, conjunts i subconjunts exactes i
autocontrolats segons simples lleis de lgica,
aritmtica, mtrica, lgebra i ciberntica,
b) uniformitat antianaltica, contra la necessitat dels
ordinadors que el document originari sigui
escripturalment tan diferenciat com diverses siguin les
pervalncies exactament mesurades en ell,
c) mobilitat antiesttica i, per tant, antiestadstica, contra
la necessitat dels ordinadors que el document originari
estigui tancat del tot en cada fenomen elemental
captat.
Pgina 359

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Deixem a part altres raons que no es refereixen a la


teleformatrnica, com sn l'oficialitat, l'escassetat, i la
corrupci, de gran incidncia social, referides a 4.6141.
B: Retornar radicalment a la primitiva moneda escriptural de
compte abstracte, espcie de contracte interpersonal,
proteleformatrnic avant la lettre (ja en aquells temps
quan no es coneixia ni el nom d'aquest modern instrument
de control), de comuna intercomparaci i mesura del valor
concret del canvi concret dels bns utilitaris concrets
existents en el mercat, practicat des de fa ms de 5000
anys, primer pblicament i desprs esotricament, i que
l'idioma angls ha anomenat, en els ltims segles xec
(to check: aturar, verificar, controlar, supervisar,
marcar142). Constitucionalitzar, doncs, la transformaci de
la factura en xec com a nic paper-moneda legal, tot
disciplinant-lo i modernitzant-lo al servei de la comunitat
com segueix:
a) Xec nominatiu exhaustiu, amb control evident, per
sense cap minva de la llibertat mercantil i social total,
tot fent-la personal i responsable. Les dades sn: plaa
i data de transacci, signatures del client-deutortirador i del provedor-creditor-beneficiari, nmero de
compte corrent dels respectius establiments
comptables (banc de negocis o caixa d'estalvis).
b) Xec creuat o barrat, no endossable a altri que no sigui
precisament el mateix establiment comptable del
beneficiari. Aix s, xec legalment tancat en cada
canvi.
c) Xec immediatament neutralitzat per l'establiment
141Pgina 183.
142Vegeu glossari al final de l'obra (Volum II, pgina 877).
Pgina 360

Captol 6. La vareta mgica

d)

e)
f)

g)

comptable del tirador, sota nmero correlatiu imperial


(per tota la comunitat geopoltica), a la terminaci de
la passaci d'escriptures comptables que les tcniques
actuals fan quasi instantniament.
Xec, a continuaci, automticament micrografiat i
arxivat, en tant que document originari, sense que aix
obsti contra el tractament normal de processament i
memria de dades a fins estadstics imperials.
Xec a enviar pel deutor al creditor, a tot estirar, segons
llei, vuit dies hbils desprs de la data de recepci
(que far fe) de la factura o altre document causal.
Xec causatiu amb nmero i data de la factura o altre
document causal, aix com el nmero de codi de la
classe de mercaderia canviada, la quantitat i el preu o
valor mercantil pactat segons unitat monetria en curs
(totes les pervalncies analtiques de qualitat i
quantitat).
Xec diferenciat de manera mxima i ptima, senzilla i
universal (colors, signes, perforacions), segons llei, en
funci de les exigncies estratgiques de seguretat,
riquesa, prosperitat i policia imperial, interior i
exterior, i en funci de les possibilitats
teleformatrniques revolucionries, en vista a l'anlisi
i estadstica. En concret caldr diferenciar:

Pgina 361

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Produdes
(preus)

Mercaderies Productores
(salaris)

Bns de consum
Bns
de Corrents
producci Prstecs, crdits, valors.
Al treball utilitari
Salaris
Als capitals utilitaris
privats
A les empreses utilitries
Als invents utilitaris

Salaris
socials

{
{

Financers
Crediticis

(sous)
(interessos)
(beneficis)
(regalies)
generals
utilitaris
liberals
(crdits)

Interessos

h) Xec garantit sempre, arreu i en tot, de cobrament


immediat pel beneficiari. En cas de qualsevol
inconformitat del xec, aquest ser pagat per una Caixa
Interbancria, la qual ser l'nic actor en justcia
contra el tirador defallent. Aix desapareix l'obsessiva
figura del mors, que entorpeix la marxa de tota
l'economia.
i) Xec pagador a lliure voluntat del tirador, expressada
per escrit, sigui al comptat, sigui a termini, sigui
fraccionat, dintre de les normes que determini la llei.
El descompte bancari sempre ser a crrec del clienttirador-deutor (criteri de racionalitat).
j) Xec fiscal, a l'origen mateix de la concreta transacci
d'una mercaderia concreta legal, sense la mnima
possibilitat real de frau o evasi, fix per a tothom i per
a tot sense excepci de persones ni excepci de coses.
Un tant per cent sobre el muntant de la factura o altre
document causal, a crrec sempre del client-tiradordeutor (criteri de racionalitat).
k) Xec, eventualment, exterior-duaner.
La factura-xec permet la creaci d'una comptabilitat inputPgina 362

Captol 6. La vareta mgica

output143 completa intersectorial i d'una comptabilitat general


conjunta.
Salta a la vista que l'aplicaci d'aquest tipus de comptabilitat
general permetria de comprovar de pressa la nostra hiptesi, s a
dir, permetria de posar al descobert, si existeix, el b com
mercantil.
L'objecci que sorgir immediatament en l'nim d'algun lector s
el perill d'un control excessiu. La documentaci del mercat i
societat amb moneda pot, vol i ha de ser exhaustiva. To check
vol dir control144.
Tan aviat com se sent parlar de factura-xec es tem la mort de la
llibertat. Sembla que privar l'home honrat de poder prostituir
els altres amb el seu brut diner annim. Ens esquincem els vestits
perqu aquesta mesura va contra el sacrosant secret de les
empreses, dels comptes bancaris, dels fons secrets, de les caixes
de rptils, de les sinecures ben pagades sota taulell, de la simonia
discreta, etc.
Cal distingir entre publicable i pblic. Si no hi ha documentaci
un fet qualsevol resta secret. Si hi ha documentaci pot fer-se
pblic o mantenir-se en secret. Hem vist que la documentaci
sobre els fenmens del mercat s necessria per la cincia
econmica. Alguna vegada tamb ser necessria per
143Mtode ideat (1940) per Wassily Wassilyovich Leontief (1905-1999), eina
analtica que estudia les interrelacions entre els sectors de l'activitat
econmica, quantificant les transaccions en l'interior d'una economia, que
no sn explicitades en les multituds macroeconmiques. Evita
l'estrangulaci de sectors amagada sota una marxa normal econmica de
conjunt. Input: factors de producci que entren. Output: productes que
surten.
144Vegeu glossari al final de l'obra (Volum II, pgina 877).
Pgina 363

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'administraci de la justcia, quan algun canvi sigui lesiu del b


com o dels drets individuals. Aleshores aquell canvi, si est
documentat, pot servir de prova testifical objectiva. Pot, per tant,
esdevenir accessible al jutge corresponent i es pot publicar, si cal.
Normalment, totes les dades de l'economia privada romanen en
secret i noms sn utilitzades a fins estadstics sense noms de
responsables.
La possibilitat de publicaci davant de la justcia afegeix a la
llibertat total de canvis la corresponent dimensi de
responsabilitat. Aquesta s una consideraci de filosofia 3a: cal
aprendre a actuar amb tota llibertat en pblic, la qual cosa vol dir
assumir les conseqncies del nostre acte particular en el conjunt
general. El sistema de moneda annima imperant ens ha aviciat
en dos sentits: ens ha avesat a amagar-nos per exercir la nostra
llibertat i a encarcarar-nos amb protocols i urbanitats quan actuem
en pblic. Tanmateix el nou sistema proposat respecta la intimitat
mentre aquesta respecti la dels altres i el b com. El legtim
secret empresarial de les transaccions mercantils legitimes s una
simple qesti de protecci legal a fer complir, per part de la
Justcia positiva. Les dades de l'economia, pblica i general, seran
accessibles a tots els ciutadans.
Imaginem-nos que a les cantonades dels carrers es munten unes
cabines com les telefniques actuals. I all dins, gratutament,
qualsevol ciutad podr consultar, prement un teclat, en una
pantalla, el pressupost municipal, les obres d'un pont sobre un riu,
el producte interior brut; o els excedents de patates...
L'altre aspecte de la qesti s que l'Estat ho sabr tot, i
s'instaurar una tirania pitjor que la que patim.
Primerament cal advertir que, tal com van les coses, ara l'estat, les
multinacionals, els bancs i les grans empreses estan cada dia ms
Pgina 364

Captol 6. La vareta mgica

fent crixer el control teleformatrnic sobre el ciutad indefens.


s un procs inevitable. El que cal s que el poble prengui en les
seves mans aquesta formidable arma de control per posar-la al
servei del com. All que importa s poder controlar l'estat, les
administracions, les grans empreses, i els grans bancs. Per a aix
cal una ferma voluntat autopoltica del poble. Per romandre com
estem va b la somnolncia d'un poble que, quan desperti, ja
estar tot ell dins de la xarxa dels poderosos. Cada dia els estats
es van dotant d'ordinadors ms poderosos, per controlar 5, 10, 15
milions de ciutadans. Aviat s'arribar al control total des de
l'Administraci. El poble no podr fer res i la plutocrcia
(comandament a travs del diner) podr servir els seus interessos
privats, en contra de l'estratgia que mena al b de tots. Amb
l'actual incontrol podem anar fruint d'un paper-moneda:
a) antiestratgic en l'rea poltica, perqu compromet la
fortuna i el prestigi de tota la comunitat poltica en el joc
brut d'uns pocs desaprensius sense escrpols i amb
tentacles a escala planetria;
b) antiestratgic en l'rea justicial perqu permet la impunitat
dels rics i poderosos que poden pagar al seu just preu les
complicitats necessries;
c) antiestratgic en l'rea social on funcionaris, poltics i
eclesistics conserven llur honorabilitat pblica malgrat
els delictes i crims mantinguts en discret silenci;
d) antiestratgic en l'rea militar on sempre s possible
l'espionatge i el contra-espionatge ben pagats amb
misteriosos fons de l'estat;
e) antiestratgic en l'rea policial, puix fomenta l'existncia
de provocadors, infiltrats, delators, etc.;
f) antiestratgic en l'rea cvica; noms cal inventariar,
professi per professi, tots els casos concrets de
l'escandals mercantilisme de tants i tants vocacionals
liberals que han sucumbit finalment a la idolatria del
Pgina 365

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

diner.

6.5. LES FRMULES REGULADORES FONAMENTALS.


Hem entrat en el nivell de l'lgebra, que formalitza i quantifica les
proposicions hipottiques de 6.3145. Insistim que tot aquest nivell
no t cap sentit si no s'ha substitut la moneda irracional (u) per
moneda racional (u).

P u> H p

1a

(F1).

2a

P u H p =H k
u

(F2).

P u+ H u
=1
mP+ mH

3a
(F3).
5a

145Pgina 351.
Pgina 366

Pu
=1
H p + Hk
u

(F4).

E u+ C I + f I u
=1
I u+ C E + f Eu

(F5).

4a

Captol 6. La vareta mgica

Llegenda
u: moneda racional.
P: producci real.
H: hisenda conseqent.
Pu : producci real, mesurada amb moneda racional.
H p : hisenda privada.
H k : hisenda comunitria.

Hp
Hk

: hisenda privada mesurada amb moneda racional.


: hisenda comunitria mesurada amb moneda racional.

m: massa monetria.
mP: massa monetria adscrita al sector de la producci.
mH: massa monetria adscrita al sector de la hisenda.
Eu : exportacions mesurades amb moneda racional.
I u : importacions mesurades amb moneda racional.

cI
cE

: crdits importats mesurats amb moneda racional.


: crdits exportats mesurats amb moneda racional.

f I u : finances importades mesurades amb moneda racional.


f E u : finances exportades mesurades amb moneda racional.
Explicarem aquestes frmules.

Pgina 367

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

6.5.1. Frmula reguladora fonamental F1.


1a frmula:

Pu > H p

(Frmula 6.11, Frmula reguladora fonamental F1).


Recordem que l'utilitarisme s producci de bns (P) i retribuci
a aquell que els ha produt perqu pugui seguir fent-ne (hisenda:
H).
Tot conjunt cerca una regulaci interna o autoregulaci, per
mantenir-se conjuntat; altrament s desconjunta o corromp. A
l'autoregulaci en una relaci qualsevol, la simbolitzem pel signe
de la unitat. Aix vol dir que els termes de la relaci sn iguals,
es complementen i donen equilibri. Si no hi ha regulaci la
relaci no val la unitat. No cal dir que l'equilibri assolit per
autoregulaci dels subconjunts d'un conjunt no solament conserva
el conjunt, sin que amplifica la seva energia originria.
El conjunt utilitarisme, format pels dos subconjunts o sectors:
producci i hisenda, cerca el seu equilibri:
P
=1 (Frmula 6.12) (cfr. Frmula 4.9, pgina 128).
H
Amb el benents que la retribuci a qui ha produt els bns no
s'ha d'entendre necessriament d'una manera individualista. No
existeix l'individu sol; de jove deu als pares, de vell deu als fills,
de sempre deu a la comunitat. Ser bo de no entendre H en el
sentit capitalista i socialista de a cadasc segons el seu treball.
Aix equivaldr a Hp, que s la hisenda privada.
Pgina 368

Captol 6. La vareta mgica

Recordarem que l'utilitarisme original era noms comunitari (U k).


Cap als (-135000/-110000) neix un segon utilitarisme privat (Up) i
la frmula 6.5a pren un nou caire.
De

Pk
=1 passa a
Hk

que en principi, tant

P k+ P p
=1 (Frmula 6.13) no oblidant
H k+ H p
Pk
Pp
com
sn iguals a 1.
Hk
Hp

Per, segons la 1a part de la nostra hiptesi de treball (6.3) 146, Uk


minva i Up creix amb l'aparici del mercat (-60000/-50000)
primer i amb l'aparici de la moneda (-9000/-8000) desprs. De
tal forma que la primera fracci esdev insignificant i
prcticament Pp equival a P i Hp equival a H.
A continuaci, a causa del perfeccionament monetari i, per tant,
comptable, s'observa que, tot i que les transaccions mercantils sn
perfectament ajustades per provedor i client, en conjunt sobra
producci per una banda i sobren diners en els comptes corrents
d'altra. Tot un quadre deflacionari:
(Frmula 6.14)

Pk
=1 d'on P > Hp (Frmula 6.12, pgina 368;
Hk
vegeu Frmula 4.37, pgina 202).

146Pgina 352.
Pgina 369

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Aix fou experimentat pels antics sacerdots-banquers en els


temples de les primeres ciutats. Aix s l'essncia de la 2a part de
la nostra hiptesi de treball (6.3)147. I es podr comprovar si,
suprimida la moneda irracional (u) es mesuren aquestes dues
magnituds amb moneda racional (u) o xec:

P u> H p

(Frmula 6.11, Frmula reguladora fonamental F1).


Com? La producci de bns mercantils equival a la suma ()
total () de tots els preus de venda mercantil elementals (pvm):

pvm E = pvm u
u

(Frmula 6.15).

La hisenda o retribuci de les forces productives privades noms


es considera real si s pagada i aleshores equival a la suma ()
total () de tots els xecs de salaris mercantils privats elementals

(sm p )
E

smp E =smpu
u

(Frmula 6.16).

Aleshores la F1 equival a:

pvm E > smp E


u

147Pgina 353.
Pgina 370

(Frmula 6.17).

Captol 6. La vareta mgica

o b a:
pmvu > smpu (Frmula 6.18).
Ja es veu que, amb la nova moneda, aix s fcilment
comprovable per a una rea geopoltica, imperi o estat determinat.
Aquesta cosa tan senzilla s la base d'aquest llibre i del
Sistema General:

pvm E > smp E


u

Pgina 371

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

6.5.2. Frmula reguladora fonamental F2.


2a frmula:

Pu H p =H k
u

(Frmula 6.19, Frmula reguladora fonamental F2).


En realitat, la diferncia entre producci i hisenda privada s el
rendiment positiu d'un tot productiu, s el fams factor residual
(fr) (4.9)148, la plus vlua de mercat, etc. Aquesta frmula, des
d'un punt de vista logstic, noms fa que precisar quant
exactament s ms gran P que Hp en la frmula anterior (F1):
exactament la diferencia segons senzilla operaci algbrica. I si
ho voleu d'una forma prctica:

pvm E smp E = fr u
u

(Frmula 6.20).
La novetat s atribuir el factor residual (fr) a la hisenda
comunitria (Hk) o, dit amb paraules de Plat, al b com
mercantil o derivat del mercat amb moneda. Parem esment que no
es tracta ni dels interessos del capital ni dels beneficis de
l'empresa. Aquests vnen regulats per la llei de l'oferta i de la
demanda i sn comptabilitzats dintre dels salaris privats de la
hisenda privada.
Ja hem explicat abans (4.7)149 l'origen comunitari d'aquest
excedent. Es tracta d'un b com que neix de l'herncia dels
nostres avantpassats. Cal doncs, repartir-lo b. Aix vol dir eco148Pgina 248.
149Pgina 211.
Pgina 372

Captol 6. La vareta mgica

nomia segons Plat: la repartici equitativa (nomia) del b


com (eco-).
Si no hi ha b com no hi pot haver economia. Per si hi ha b
com i no s repartit equitativament, tampoc no hi ha economia.
Caldria emprar la paraula economia noms en aquest sentit
estricte.
Doncs, en la nostra frmula 2a (F2) i segons la 2a part de la
nostra hiptesi: els excedents de producci i els excedents de
comptes corrents sn el signe d'un nou b com, ara mercantil,
ressorgint del b com premercantil del mateix b privat
mercantil, que cal repartir equitativament. I aquest nou b com
mercantil, que anomenem hisenda comunitria (Hk), fruit de
tants imponderables que es feia impossible de quantificar per part
dels economistes del factor residual, ara el podrem quantificar
al millmetre amb la moneda racional (u) i la frmula 2a (F2).
Amb aquestes dues frmules queda precisada algbricament la
nostra hiptesi. Les tres frmules segents sn les frmules
fonamentals reguladores de l'equilibri econmic (que far de base
a l'equilibri ecolgic i a l'equilibri ecumnic).

Pgina 373

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

6.5.3. Frmula reguladora fonamental F3.


3a frmula:

P u+ H u
=1
mP+ mH
(Frmula 6.21, Frmula reguladora fonamental F3).
s una frmula monetria, en vista a l'estratgia auxiliar o
instrumental de mercat per a l'equilibri econmic d'una comunitat
geopoltica. Amb la moneda racional (u) s una tautologia, no diu
res, s igual el numerador i el denominador. Perqu al numerador
hi ha la suma estadstico-analtica de tots els valors mercantils
especialitzats (preus de venda de producci i salaris hisendstics)
mesurats amb moneda racional. I al denominador hi ha les masses
monetries corresponents als mateixos conceptes del numerador.
Recordem de passada, que la massa monetria en el Sistema
General t un doble origen:
a) una part (m P + m Hp) emesa pels compradors-deutors
privats i
b) una altra part (m Hk) emesa exclusivament pels
representants democrtics i legtims de la comunitat
geopoltica, monopolitzadora de l'invent de diner
comunitari equivalent a la plus vlua de mercat o b com
mercantil.
L'nic significat prctic que t aquesta frmula s d'incidir en qu
el nou sistema cal que sigui fundat en l'imperatiu que no hi hagi
ni ms ni menys xecs que preus de producci i salaris de
productors (inclosos els salaris socials o comunitaris tant
Pgina 374

Captol 6. La vareta mgica

crediticis com financers). Cal que la moneda segueixi els valors


mercantils com l'ombra al cos. Ni una moneda ms ni una
moneda menys.
En el Sistema General aix s estructuralment sense falla. s
comprensible que pel simple mecanisme teleformatrnic, lligat a
la reforma monetria postulada, quedin radicalment suprimides
les inflacions i deflacions per ra de diner, malgrat el constant
invent de diner creditici i financer, mentre es faci en funci dels
parmetres corresponents captats exactament a partir de totes les
pervalncies dels canvis monetaris elementals lliures.
En els sistemes vigents en l'actualitat s totalment impossible
lligar realitat mercantil (valors) i moneda abstracta, puix que la
circulaci monetria en les nostres societats no s ni esttica, ni
elemental, ni documentada. Li manquen totes les caracterstiques
formals mtriques indispensables a una automaci general,
intersectorial i bicolumnria en totes les pervalncies
diferenciables.
El diner no est mai quiet. No es pot fer, doncs, estadstica. S'ha
intentat l'estudi del diner en moviment segons la frmula del
volant monetari:
1 / 2 mv2 (Frmula 6.22).
On m s la massa monetria i v la velocitat de circulaci
social (tantes transaccions mercantils per unitat de temps). s la
frmula que es correspon a la de l'energia cintica o fora viva de
la fsica inerta. Per, com calcular aquesta velocitat si els canvis
no sn puntuals elementals, i sobretot, si no es pot seguir
documentadament el rastre de la moneda d'emissi oficial i
privada solvent i, menys encara, de la moneda d'emissi oficial i
privada falsificades o fraudulentes?
Pgina 375

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Caldria mesurar el volant de totes les mercaderies i salaris i el


volant de tota la massa monetria i comparar-los, per veure fins a
quin punt sn iguals o se separen l'un de l'altre.
Ja es veu que la dificultat de seguiment s major per a la moneda
que per a la mercaderia concreta. s ms fcil ocultar el paper
moneda que la major part de mercaderies. Per aix els estats en
fallida sempre s'encaminen a la soluci fcil que consisteix a
vigilar, controlar, aturar despticament les mercaderies concretes
i deixar crrer on vol i com vol la moneda.
Resultat: les mercaderies concretes i les unitats formals de
compte abstracte, les segones tericament emeses per a mesurar
les primeres, formen en realitat dos mercats manifestament
insolidaris i indiscriminables.

Pgina 376

Captol 6. La vareta mgica

6.5.4. Frmula reguladora fonamental F4.


4a frmula:

Pu
=1
H p + Hk
u

(Frmula 6.23, Frmula reguladora fonamental F4).


s la frmula fonamental per a l'estratgia real del mercat
interior,

P u = pvm E

(Frmula 6.24).

H p = smp E
u

(Frmula 6.25).

H k =P u H p
u

Suma de tots els preus de venda


mercantils elementals mesurats
amb moneda racional.
Suma de tots els salaris mercantils
elementals mesurats amb moneda
racional.

{
{

{ (F2)

Pgina 377

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

La producci total (Pu) es pot descompondre en bns de consum,


amb els seus corresponents preus de venda mercantil de consum,
(pvmc) i en bns d'equip o inversi, amb els seus corresponents
preus de venda mercantil d'inversi (pvmi), els quals poden ser
mercaderies concretes (pvmim) o mercaderia diner (pvmid):
pvm = pvmc + pvmi = pvmc + (pvmim + pvmid)
(Frmula 6.26).
La hisenda privada es pot descomposar en salaris o treball (smpt),
al capital (smpk), a l'empresa (smpe) i a l'invent (smpi):
smp = smpt + smpk + smpe + smpi
(Frmula 6.27).
I encara cadascun d'aquests salaris poden anar a inversi (smpin)
o estalvi i a consum (smpc):
smp = (smpin + smptc) + (smpkin + smpkc) + (smpei + smpec) +
(smpin + smpic)
(Frmula 6.28).

Pgina 378

Captol 6. La vareta mgica

ESQUEMA DE LA CIRCULACI MONETRIA EN EL SISTEMA GENERAL.

Dibuix 10: Esquema de la circulaci monetria dins el Sistema


General.

Pgina 379

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

CLASSES DE XECS.
1. MERCADERIES.
pvm (preu de venda mercantil).
1.1. de consum.
pvmc (consum).
1.2. de producci.
pvmi (inversi).
mH
1.2.1. corrents.
pvmim (mercaderies concretes).
1.2.2.
prstecs,
pvmid (mercaderia diner).
crdits, valors.
2. SALARIS.
sm (salaris mercantils).
smpin (inversi).
2.1. privats.
smp (privats).
smpc (consum).
2.1.1. al capital.
smpk (capital).
mHp
2.1.2. al treball.
smpt (treball).
2.1.3. a l'empresa.
smpe (empresa).
mP
2.1.4. a l'invent.
smpi (invent).
2.2. Socials.
ss (socials).
2.2.1. crediticis.
ssc (crediticis).
2.2.2. financers.
ssf (financers).
mHk
2.2.2.1. generals.
ssfg (generals).
2.2.2.2. utilitaris.
ssfu (utilitaris).
2.2.2.3. liberals.
ssfl (liberals).
3. Exteriors.
e (exteriors).
3.1. diners importats. ei (importats).
mE
3.2. diners exportats. ee (exportats).

}}

Finalment la hisenda comunitria es pot descompondre en salaris


socials crediticis (ssc) i salaris socials financers (ssf), els quals
poden ser destinats a la poblaci en general (ssfg), als productors
utilitaris amb problemes (ssfu) i a les professions liberals (ssfl):
ss = ssc + (ssfg + ssfu + ssfl)
(Frmula 6.29).
Ja es veu com l'anlisi cada vegada ms afinat dels dos conjunts
inicials fonamentals: producci (P) i hisenda (H), permet ampliar
Pgina 380

Captol 6. La vareta mgica

el nombre de variables econmiques controlables. La 4a frmula


es podria desenrotllar aix:

Dibuix 11: Desenvolupament de la quarta frmula reguladora


fonamental.
Aquesta frmula que, en l'apartat mercat de producci (pvmi),
admet tota classe d'aplicacions segons la moderna comptabilitat
intersectorial (input-output), ens posa a les mans tots els
controls de l'economia, per guiar-la ms enll de l'Escilla i del
Caribdis de la inflaci i de la deflaci.

Pgina 381

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Si simplifiquem una mica aquesta frmula:

P
=1 (Frmula 6.30).
(S y + S c )+ (c+ f )
o b:
Producci
=1
(inversions + Consum privat)+ crdit + finances
(Frmula 6.31).
podem veure el maneig estratgic amb algun exemple de
regulaci:
1. Si afavorim el pas de finances (f) al consum privat (Sc: salaris
per consum), la demanda far crixer P, es reduir l'atur i
augmentar el consum privat (Sc).
2. Si disminum el consum (Sc) amb fiscalitat, redum la
producci normal i per tant augmenten l'atur normal, i aix
torna a disminuir el consum (S c). Si la fiscalitat s'inverteix en
armament o militaritzaci, hi ha una primera represa de la
feina i de la producci, per desprs disminuir si no hi ha
guerra, caldr crear o exportar guerres.
3. El crdit comunitari (c) s millor dedicar-lo a empresa privada
(Sy: salari per la inversi) que a un absurd sector pblic
productiu, competitiu en mala llei amb el privat, que acaba
burocratitzat i poc rendible.
Ja veurem ms endavant (8.3)150, com la fiscalitat tendeix a
desaparixer del Sistema General i com el sector pblic
d'empreses productives desapareix del tot. Noms resten els
serveis pblics, sempre gratuts.
150Volum II, pgina 579.
Pgina 382

Captol 6. La vareta mgica

4. La nostra civilitzaci multimillenria ha estat sempre


acumulativa de valors ecumnics ingents i sempre creixents,
malgrat totes les dificultats oposades pels poders establerts.
L'ancestral fam i set de justcia, llibertat i solidaritat humanista
d'aquesta civilitzaci no trobar cap problema d'ndole
material-comptable que no pugui permetre immediatament una
via de soluci prctica, correcta, efica i progressiva, a travs
de l'econometria exacta de lliure mercat clar i de lliure societat
transparent, que permet la hiptesi formulada correctament.
Aquesta afirmaci rotunda es fa certa mercs a la disciplina
d'invenci (+i) i d'exvenci (-i) i autopoltica de diner comunitari
mercantil solvent. (Cfr 4.7)151:
in-venci: (acci de fer) venir (quelcom) des de dintre, des
de l'interior (d'un element objectiu ben definit).
ex-venci: (acci de fer) venir (quelcom) des de fora, des de
l'exterior (d'un element objectiu ben definit).
auto-: prefix grec: per si mateix i sol, a partir del propi
sser, de forma espontnia i expansiva, segons prpia
natura (innata o adquirida per aprenentatge nacional o social).
antipoltica: aquest terme, molt precs, s necessari en tot
discurs sobre l'home civilitzat, si aquest discurs es vol
objectivament correcte; existeixen, en efecte; activitats,
actituds, collectivitats, institucions, costums, particularitats,
etc., autopoltiques o antipoltiques, de govern autodemocrtic
o de desgovern antidemocrtic, d'autojustcia positiva,
d'antijustcia legalista, etc.
151Pgina 202.
Pgina 383

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

La invenci s la dominant. Si s certa la hiptesi:

P u> H p

(F1), aleshores

Pu
>1
Hp

i aquesta situaci

deflacionria

permanent

H k =P u H p
u

es

corregeix

inventant

una

(F2) permanent, que al seu torn,

repartida en crdits a la producci i finances a un consum que


augmenta la demanda de producci, en augmentar sempre la
producci, torna a produir deflaci i a exigir un nou augment de

Hk

, s a dir d'invenci de diner. El problema actual s que

aquesta invenci es fa sense control, passa de la quantitat real


solvent i genera inflaci. Prenent el control comunitari de la
invenci de diners, per decisions poltiques, es pot inventar ms o
menys per mantenir el coeficient unitari, sense haver de recrrer a
mesures exventives.
Cal parar esment que una inflaci petita d'entre 0,96 i 0,99
produeix una febreta de mercat que no solament no fa cap mal
sin que li fa b, l'estimula. Les persones ms dinmiques
acostumen a tenir unes decimetes. El mercat dinmic tamb:
100
=1
100
Pu
100
=0,96
=1
104,16
Hu
100
=0,99
101,05
(Frmula 6.32).

Pgina 384

Captol 6. La vareta mgica

Si l'estat observat s:

P u H p =20

(Frmula 6.33).

P u 100
=
Hp
80

(Frmula 6.34).

s a dir:

es pot inventar diner fins a 21,01 / 24,16 unitats i es conserva


l'equilibri. Si en un perode de temps s'ha inventat massa, en el
perode segent caldr reduir la invenci i probablement amb
aquesta mesura n'hi haur prou per a fer desaparixer la inflaci.
Si no fos prou, existeix la disciplina excepcional de l'exvenci de
diner. Es fa per mitj de les exaccions fiscals, les exaccions
duaneres, la congelaci parcial i selectiva (sectorial, territorial) i
la inversi prioritria dels excedents de compte corrent en vista a
l'augment de producci dels sectors o rees estancades,
emprstits, bosses de valors, estalvi dirigit, etc.
5. Els salaris socials financers (ssf) s'enduen una part del diner
inventat. Els crdits comunitaris (ssc) ja explicats ms amunt
(2)152 s'enduen l'altra part. La proporci d'hisenda comunitria
(

Hk

) o diner inventat (+i) que es destina a crdit o a

finances dependr d'una decisi d'estratgia poltica de la


comunitat, amb efectes i correccions sota control.
6. Les finances van a la poblaci en general (ssfg), als productors
152Pgina 75.
Pgina 385

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

utilitaris en atur (ssfu) o a les professions i institucions liberals


(ssfl). Creixeran amb el creixement del b com mercantil i
decreixeran si aquest decreix. Aquest darrer cas provocar el
pas de professionals liberals a professions utilitries. Aix
permetr una elasticitat socioeconmica, necessria al mercat
de preus i salaris privats. Cal que el progrs tcnic constant i
les variacions motivadores del consum i de la inversi
permetin un reajustament de la comunitat.
Cal evitar que per causa d'entorpiments legislatius i, en general,
estructurals que duren anys i anys, es produeixin crisis
acumulatives importants i brutals. Val ms acceptar mini crisis
puntuals en cada instant i lloc en qu es produeixen
espontniament. s millor de no comprimir-les amb usos i
costums inadequats.
7. Exemple d'estudi diacrnic o anlisi en el temps d'un mercat
anmic mantingut pels usurers de torn intencionadament amb
moneda escassa (tesi monetarista de Friedman).
Suposicions (amb dades trimestrals):

Pgina 386

Captol 6. La vareta mgica

Pu1=1.000

Pu2=800

Pu3=900

Pu4=900

Pu5=1.000

Hu1=800

Hu2=800

Hu3=800

Hu4=900

Hu5=900

molta
deflaci

equilibri

una mica
de deflaci

equilibri

petitssima
deflaci

P2
=1
H2

P3
=
H3
=1,125

P4
=1
H4

P5
=
H5
=1,111

P1
=
H1
=1,250

etc.

baixa la
s'anima
es
es torna a
producci una mica concedeix animar la
per falta de
la
un petit
producci
demanda producci augment
per la
de moneda
demanda

Dibuix 12: Grfic de l'oscillaci deflacionria decreixent.


8. Exemple d'anlisi de factors de producci (suposicions):
Atur fors de treball - T = 30 % (sobre 100 de treball
potencial).
Atur fors de capital inversiu - K = 20 % (sobre 100 de capital
Pgina 387

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

potencial).
Atur fors de les empreses - E = 20 % producci real (sobre
100 de capacitat).
Atur fors d'invents - I = 50 % (aprofitats sobre 100 de
presentats).
9. Exemple d'anlisi sincrnica d'estructura social (suposicions):
P = 1.000
H = 800

{ HH == 700
100
p
k

Hp = 700 Repartici entre la poblaci. Proporci sueca


aproximada (1980).
Els sous sn espanyols aproximats (1980).
Tot referit noms a poblaci activa, homes i dones.
Marginats 12 %
Atur fors amagat 8 %
Atur fors registrat

viuen a la bona de Du, no sn


}20%
agents actuants de mercat.
seguretat social 4 % (misria).
{ Sense
Amb seguretat social 8 % (pobresa).

Treball regular 50 %:
economia de subsistncia
Gent amb recursos 10 %
Gent amb molts recursos
5%
Rics 2,5 %
Molt rics 0,5 %

} {

Sn 50.000 pts/mes

Agents
Sn 150.000 pts/mes
actuants
en
el Sn 500.000 pts/mes
mercat
Sn 1.000.000 pts/mes
Sn 10.000.000 pts/mes

I aix podrem anar multiplicant exemples. Tot estudi s possible


amb les dades pertinents a la m. Per tancar apuntem un
programa, petita imatge del que fou el programa empric de
Pgina 388

Captol 6. La vareta mgica

l'explotaci de la vall del Tennessee, impulsat per Franklin


Delano Roosevelt.
10.
Volem cobrir els Ferrocarrils Catalans de Barcelona
fins a Sant Boi de Llobregat i transformar tot el terreny, ara
ocupat pel tren, en un gran bulevard-jard amb carretera rpida
mig subterrnia a dreta i esquerra.
Ens cal saber:
a) Quantes unitats monetries costar.
b) En quant temps seran pagats els salaris privats,
b.a)
al treball (sous),
b.b)
als capitals privats (interessos i dividends),
b.c)
a les empreses (beneficis),
b.d)
als invents (regalies).
c) Qu compraran els qui cobrin aquests salaris
(motivacions),
c.a)concretes mercaderies inversives-productives,
c.b)
concretes
mercaderies
consumptiveshumanstiques.
d) Quines concretes mercaderies cal invertir en les obres.
e) Quin estalvi capital,
e.a)de producci,
e.b)
de consum,
generaran aquests salaris.
Conclusi: Cal veure si les mercaderies concretes a invertir en les
obres, i les mercaderies concretes que compraran els salaris
privats poden existir realment en el mercat, en el temps oport,
mentre durin les obres i en el moment en qu el possible estalvi
capital pugui sser gastat.
Pgina 389

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Avui dia en aquests 5 punts i en la conclusi estem a les fosques.

6.5.5. Frmula reguladora fonamental F5.


5a frmula:

E u+ C I + f I u
=1
I u+ C E + f Eu
u

(Frmula 6.35, Frmula reguladora fonamental F5).


s la frmula fonamental per a l'estratgia real del mercat
exterior.

E u = ei E

Eu

(Frmula 6.36).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners importats per
cobrar exportacions elementals, mesurats en moneda racional).

Pgina 390

Captol 6. La vareta mgica

C I = eiC
u

Eu

(Frmula 6.37).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners importats de
crdits elementals concedits per estrangers, mesurats en moneda
racional).

f I = ei f
u

Eu

(Frmula 6.38).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners importats per
cobrar finances elementals concedides per estrangers, mesurats en
moneda racional).

I u= ei I

Eu

(Frmula 6.39).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners exportats per
pagar importacions elementals, mesurats en moneda racional).

Pgina 391

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

C E = ei C
u

Eu

(Frmula 6.40).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners exportats de
crdits elementals concedits de dins a estrangers, mesurats en
moneda racional).

f E = ee f
u

Eu

(Frmula 6.41).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners exportats per
pagar finances elementals concedides de dins a estrangers,
mesurats en moneda racional).
Cal aconseguir que les importacions provinents de cada pas o
grup de pasos estrangers, sota totes les forces concretes i
dinerries (corresponents) possibles i imaginables, segons llei
precisa, sigui el ms exactament possible igual a les exportacions
fetes pel conjunt de la prpia comunitat geopoltica o imperi al
mateix pas o grup de pasos estrangers.
Aquest equilibri del comer exterior es pot anar universalitzant,
des dels primers tractats bilaterals, a successius i evolutius
tractats multilaterals, fins a arribar a un acord mundial o
ecumnic.
Per mitj de la factura-xec es documentaran no solament els
crdits i les finances, sin tota classe de mercaderies, inclosos els
Pgina 392

Captol 6. La vareta mgica

nlits, l'entrada i sortida de diners per turisme, les entrades i


sortides de diners per capital o per royaltys, etc.
Abans de signar el tractat caldr assajar una prctica, un modus
operandi, en cada cas. Si s'aconsegueix l'equilibri de la balana
de pagaments no caldr disposar ni dependre de divisa estrangera,
que sempre t efectes imperialistes o colonialistes.
Cada tractat tindr el seu compte corrent o clearing, que vol dir
comptes clars. Ara s que podran sser clars i desapareixeran
les transaccions fantasma.
Els drets de duana nomes actuaran en cas de desequilibri i segons
el grau de desequilibri de la balana de pagaments. El rgim
general ser carregar un tant per cent a importacions o
exportacions, segons abundin en excs les unes o les altres. Per
s'admetr als negociants importadors-exportadors el rgim
especial d'exempci del tant per cent de duana si, quan volen
importar, es comprometen a exportar una quantitat igual o
viceversa.

Pgina 393

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

6.6. APLICABILITAT PRCTICA DE LA PROPOSTA.


Moneda i control econmic de mercat sn realitats estructuralsformals, essencialment poltiques. I cal retornar a la poltica la
seva originria noblesa de total servei a les llibertats concretes
dels homes. Canviar les estructures abstractes que l'home ha anat
inventant al llarg de la seva histria, i que depenen totalment de la
seva voluntat lliure, s la cosa ms fcil del mn, tant des del punt
de vista de la legislaci com de l'execuci poltica. De l'execuci
tcnica informtica en parlarem en el captol segent153.
Voler canviar les estructures concretes de qualsevol mena que
siguin, les instintives o gentiques, les nocionals o simbliques,
les expressives, principalment verbals, demana generacions i, de
vegades, millennis. Ho sap qualsevol persona prudent que
accepta de pactar amb la realitat diria, vulgar, establerta, per, a la
llarga, dominar-la millor i aconduir-la cap a nous camins en
funci del seu saber i poder efectius. s la ra profunda que ens
fa proposar l'anterior reforma, tan senzilla, de la mera estructura
monetria abstracta, amb el fi declarat i conscient d'operar una
revoluci silenciosa, enorme i a la llarga ben concreta, de tots els
nostres costums de poder, ambici, violncia, explotaci,
classisme, guerra, misria, incultura, etc.
Aquesta conversi en esperit, aquesta metanoia o canvi de
nous, d'enteniment, com deia aquell jueu de cultura grega, Pau
de Tars, s la necessitat concreta mes urgent dels nostres temps,
per noms s tcnicament possible a travs del canvi senzill de
l'instrument monetari, ja que la continuaci del diner annim
corruptor, sempre i arreu, impedeix la implantaci prctica d'una
moral de solidaritat ecumnica, universal o catlica (Katal holos: obert a tots) entre tots els homes de la terra, com ja s'ha
153Volum II, pgina 451.
Pgina 394

Captol 6. La vareta mgica

vist en els darrers quatre mil cinc-cents anys.


En aquelles esferes d'activitat humana on la tcnica s fonamental
per al progrs humanstic, s ms efica canviar els instruments
conjuntament, globalment, que voler millorar a poc a poc i
parcialment els procediments vigents. Es tracta d'un efecte
psicolgic. Si s'ofereixen petites millores tcniques en un sistema
anacrnic al qual tothom est acostumat, la gent t una tendncia
irreprimible a tornar a la rutina anterior: canviar quelcom perqu
res no canvi. La novetat instrumental, en canvi, davant els mals
costums arcaics i la demostraci dels avantatges palesos de la
nova tcnica, accepta en bloc instruments i avantatges indits,
mentre conserva tota tradici ancestral que humansticament
valgui la pena. Aix s'evita el fals universalisme que s, en la
realitat, massificaci abominable, el perill neurtic, psquic i
paranoic ms gran dels nostres Temps.
Per a portar a terme, amb eficcia, en la prctica diria,
l'autoeconomia i l'autopoltica explicitades i l'autotelemtica i
l'autojustcia que explicitarem en els dos captols segents 154,
caldr aprovar una llei de reforma pro-telemtica de l'instrument
monetari.
Aquesta reforma s de fcil comprensi per a tothom, no s
molesta per als ciutadans conscients, ni perillosa per a les
associacions honrades. Representa un canvi bastant ms petit que
certes reformes monetries, drstiques, que s'han realitzat en la
histria, com poden ser la de Franco en guanyar la guerra a la
Repblica espanyola, o Konrad Adenauer desprs que Alemanya
perds la Segona Guerra Mundial.
Caldr convidar els tcnics, enginyers, cientfics i filsofs del pas
154En el volum II d'aquesta obra.
Pgina 395

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

a explicar aix ben b al poble, amb tots els detalls que siguin
necessaris. Voldrem que tots aquells que tinguin saber, en lloc de
transformar-lo en poder, collaborin a l'xit popular prctic
d'aquesta mesura autollibertria i autodemocrtica, que vol
justament i fermament destruir tot poder oficial, oficis o secret
sobre les persones.
Els punts de la nova llei serien els segents:
I. Supressi immediata de tota l'actual moneda escriptural
annima, oficial i privada, dintre dels territoris de l'imperi
o comunitat geopoltica. Ens referim tant als bitllets de
banc, com als altres instruments auxiliars basats sobre el
paper-moneda annim: talons, lletres de canvi, pagars,
etc., com a les monedes metlliques.
1. A les zero hores del dia en qu es promulgui la llei
quedaran radicalment sense cap valor mercantil legal
tots els bitllets de banc, totes les peces metlliques i
tots els instruments auxiliars vigents fins a avui.
2. El valor mtric comptable abstracte, representat en el
mercat per tots aquests instruments monetaris
annims, ser inscrit, per llurs actuals tenedors, en el
compte corrent que ja tinguin obert o que obriran, amb
la quantitat exacta d'unitats monetries que presentin a
qualsevol establiment comptable: bancs de negocis o
caixes d'estalvi.
3. Tanmateix hi haur, en el territori, una tolerncia de
vuit dies hbils per a la presentaci dels instruments
monetaris caducats. Desprs d'aquesta data, quedaran
sense valor mercantil legal. Llur circulaci
clandestina, a banda que a la llarga esdevindr
inoperant, quan sigui descoberta, comportar penes
greus per al culpable individual i collectiu.
4. I, al contrari, totes les persones individuals i
Pgina 396

Captol 6. La vareta mgica

collectives, que compliran amb les obligacions legals


dimanades dels punts anteriors, des del moment de
presentaci de llurs havers en moneda annima,
quedaran exempts de tots els impostos i crregues
parafiscals vigents fins a la data. A ms a ms,
quedaran exempts de tota responsabilitat legal deguda
a crims, delictes o faltes anteriors de tipus monetari.
II. Idntica supressi en pasos estrangers.
1. Dos dies desprs, comenar a comptar un termini
igual de vuit dies hbils per a la presentaci en nom
propi o dels corresponents clients, dels instruments
monetaris vigents en el nostre imperi i escampats per
tots els pasos de l'rea nord-occidental.
2. En tots els altres pasos, el termini de presentaci ser
determinat i anunciat pel respectiu ambaixador en
funci de les caracterstiques de cada pas prop de
l'Estat del qual est acreditat. Per aquest termini no
podr excedir de trenta dies.
III. Instauraci de la nova moneda protelemtica.
1. A les zero hores del mateix dia, caldr instaurar la
nova moneda sota forma de factura-xec, en la qual
hauran d'inscriure's les mercaderies concretes
intercanviades, segons nomenclatura racionalitzada,
contra unitats monetries abstractes.
2. La justcia perseguir, en judici contradictori
immediat, tota factura-xec falsificada, s a dir, que
impliqui moviment d'unitats monetries sense concret
moviment social corresponent de mercaderies
concretes.
3. La factura-xec ser entregada en doble exemplar pel
venedor-provedor-creditor-beneficiari al compradorclient-deutor-tirador. L'original ser per al client. El
duplicat ser retornat, signat, al seu origen, segons
especificacions legals.
Pgina 397

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

4. Les factures-xec seran establertes i diferenciades en


funci de les possibilitats tecnolgiques, de les
exigncies estratgiques, poltiques i econmiques i de
les necessitats fiscals.
5. Es crear una comissi de normativa, nomenclatura,
unificaci i universalitat estadstica per a un servei
telemtic, personalitzador, responsabilitzador, analtic
i estadstic cada dia millor.
6. Sota les indicacions de la comissi, cada gremi anir
editant el seu ndex general peculiar de totes les
mercaderies produdes concretes del seu ram.
FACTURA-XEC O CONTRACTE MONETARI.
Nmero de fra-xec del venedor

Plaa:
Data:

5 unitats de A - 23 (mercaderia
elemental) 12 pts (preu)

60 pts

12 unitats de B - 50 1.200 pts


(preu)

144.000 pts

Total

144.060 pts

Comprador o Client S.A.

Venedor o Provedor S. L.

Banc M
C/C 2926
Pagar a 60 dies

Banc N
C/C 4295

Pgina 398

Captol 6. La vareta mgica

Dibuix 13: Procs de la factura-xec.


7. Hi haur factures-xec de consum i factures-xec
Pgina 399

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

interempresarials de producci corrent i d'inversi. La


distinci entre producci i inversi en les factures-xec
interempresarials ser feta de com acord entre client i
provedor, per la justcia la podr sotmetre a judici
contradictori.
8. Hi haur factures-xec interiors i exteriors a l'imperi o
comunitat geopoltica. Les interiors comportaran un
import nic que sembla recomanable, que sigui del
tipus de Trfic d'empresa. El gran enemic de la
fiscalitat, que devora els seus guanys, s la burocrcia.
Cal pensar que en el sistema de factura-xec l'impost
ITE no genera burocrcia i que tot i que no s el ms
just, en tendir, amb el temps, a reduir-se a zero,
considereu que t ms avantatges que, per exemple
I'IVA (impost del valor afegit). De moment el muntant
seria del 5 %, a pagar, sempre i arreu, pel compradorclient-deutor-tirador. Les factures-xec exteriors tindran
igualment l'nic impost ITE, ms uns eventuals drets
de duana tamb sempre i arreu, a crrec del tirador
tant interior com exterior. No cal dir que, d'aquesta
fais, desapareixen les declaracions de renda, les
delegacions cobradores, els inspectors d'hisenda, etc.
9. En les factures-xec interempresarials, el comprador
haur de retornar al venedor dintre de quinze dies
hbils, desprs de la data segellada pel correu, el
duplicat de la factura-xec degudament firmat amb el
nom del seu banc de negocis i nmero de compte
corrent. Aquesta factura-xec, una vegada efectuats tots
els assentaments comptables, ser neutralitzada,
arxivada i microfotografiada pel banc del comprador.
Aquests sistemes seran perfeccionats de seguida pels
avenos tecnolgics de la telemtica. Aquells
empresaris que, per motius d'incapacitat cultural, no
spiguen fer factures, rebran els serveis obligatoris,
Pgina 400

Captol 6. La vareta mgica

dels bancs, d'ajuda cmoda i efectiva.


10. Pel que fa a salaris individuals de treball, capital,
empresa o invent, les empreses compradores
establiran, per categories, uns estats de pagament
global amb totes les indicacions necessries de
persona, causalitat salarial, etc., i les enviaran a la
Confederaci general de les Caixes d'Estalvi, la qual
repartir telemticament les sumes consignades i les
dades pertinents en el corresponent compte corrent
d'estalvi de producci, de cada persona assalariada.
11. En la factura-xec de consum, establerta per comeros i
indstries de serveis al detall, el comprador retornar
immediatament el duplicat degudament firmat i amb
les caracterstiques telemtiques de la seva tarja
bancria d'identitat personal (no s una tarja de crdit)
aix com el nom de la seva caixa d'estalvis i nmero
de compte corrent.
12. Caldr establir una lnia de crdit comunitari
preferent, al servei dels comeros i indstries de
serveis al detall, per a la compra de mquines de
facturar. Els bancs de negocis hauran d'encarregar-se
de la distribuci d'aquests crdits preferents, amb la
Garantia de l'Estat, a un inters mnim i a un termini
llarg per a llur amortitzaci. La finalitat d'aquests
crdits s la de facilitar al mxim la telematitzaci
de les relacions monetries comptables entre venedors
i compradors.
13. A partir de la mateixa data s'hauran de suprimir
legalment qualsevol joc d'atzar, sorteigs, travesses,
etc., amb i per diners, i tota factura-xec establerta per
camuflar aitals activitats ser causa immediata de
judici contradictori.
14. Les factures-xec de consum, un cop fets els
assentaments corresponents intercomptables, seran
Pgina 401

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

arxivades, micrografiades i neutralitzades amb un


numero correlatiu estatal: Aquest nmero de
neutralitzaci jugar en l'nica i exclusiva loteria
nacional gratuta peridica, amb molts i elevats
premis, que es publicaran immediatament. La intenci
s d'habituar de pressa els consumidors a la facturaxec. Sembla que Plat ho experiment amb xit a
Siracusa.
15. L'estatut de la factura-xec implica una total garantia de
cobrament pel beneficiari. Tota factura-xec
inconforme ser pagada, immediatament, per una
Caixa Interbancria per evitar estrangulaments en el
funcionament econmic. Aquesta Caixa ser l'nic
actor en justcia contra el tirador insolvent.
16. El tirador t llibertat total per a fixar la data del
pagament, dintre els lmits de les lleis i els costums
actuals, pagament al comptat o pagament diferit a la
data que interessi no superior a noranta dies. En aquest
cas, el descompte anir sempre a crrec del tirador.
IV. Tribunal de justcia econmica.
1. Totes les empreses, tant de producci-inversi com de
comer i serveis al detall, hauran de subjectar-se a les
lleis i reglamentacions generals, tant del cicle global
de la producci com del propi gremi.
2. En cada comarca, ciutat o barri de ms de 25.000
habitants caldr crear, per part de la Justcia
comunitria, tribunals especialitzats, la sentncia dels
quals establir Jurisprudncia.
Totes aquestes mesures sn practicables; no sn utpiques, van en
la mateixa direcci de l'aven de la histria. Cada dia s ms
estesa la telematitzaci del mercat per, de moment, noms a
benefici d'uns quants i a costa de molts.
Pgina 402

Captol 6. La vareta mgica

El primer resultat prctic previsible s el canvi radical de


mentalitat, necessriament lent per irreversible, en tots aquells
que entrin en contacte amb la gran revoluci telemtica de mercat
clar i consegent societat transparent, que ser posada en marxa
per la simple reforma monetria proposada.
Creixer el poder de l'home sobre les coses. s un poder
civilitzador i moralitzador. Es far rutina tcnica diria. Viable en
qualsevol lloc, perqu s gil, adaptable a les diferents tnies i
cultures, incorporable al govern de tots els Estats, utilitzable per
tots els rgims poltics, indiferent a ideologies i afectivologies i
tontologies de moda i antimoda, sense lloc a polmiques
apassionades, i iniciable ara mateix sense tocar, de moment res,
d'altri. Ms tard, la consegent evoluci tecnolgica de mercat i
societat ja vindr rodada. El bon capit deixa la crrega com
est. Els paquets s'arreglen de cam.
s una revoluci silenciosa, no violenta, no opressiva, no
provocativa, no subversiva, no repressiva, etc. s simplement
personalitzadora i responsabilitzadora davant la Justcia
comunitria, igual per a tots, segons diuen les constitucions de tot
el mn.
Els seus efectes seran relativament rpids. Els resultats tcnics
obtenibles esdevindran tant ms espectaculars i fecunds, ja a curt
termini, com ms gran i rica sigui la unitat territorial
geoestratgica (imperi) que haur tingut el valor autopoltic
d'iniciar-la. Per, dhuc, les comunitats poltiques ms petites i
pobres tenen evidents motius collectius, per conquerir llur
independncia econmica possible, real i concreta, i posar-la a
l'altura de llur independncia poltica (aparent) actual. Tamb
tenen motius collectius evidents per a mobilitzar, al servei de
tots, els capitals comunitaris latents, avui dia intils o robats
(neocolonialisme) en el confusionisme inherent a la negra nit
Pgina 403

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

deliberada de mercat fosc i societat opaca.


s una revoluci real (reo en grec: fluir), fluent, sense perill de
trencament en cap sector mercantil o social dinerari de l'activitat
humana legtima.
Apareixer un nou ordre post monetari en una visi global de
l'evoluci mtrica mercant conjunta dels darrers 8000 anys
d'histria humana, pel simple retorn a la ms primitiva moneda de
compte abstracte i a les seves caracterstiques exclusivament
mtricomercants.
Es destruiran radicalment les dues circulacions monetries de la
histria dels imperialismes:
a) la circulaci monetria concreta exocomptable (el diner
dels beneits)
a.a)metllica (moneda)
a.b)
escriptural (lletres, talons,...)
b) la circulaci monetria abstracta endocomptable,
esotrica, nom intelligible per als qui estan en el secret,
incontrolada pels governants oficials, en competncia
deslleial contra el diner dels beneits.
I es posaran al servei concret dels pobles i de llurs governants
responsabilitzants.
Es destruiran tota inflaci, deflaci, stagflaci monetries, ja que
noms seran legalment practicables els moviments
endocomptables que corresponguin rigorosament a concrets
moviments parallels de mercaderies concretes.
Acabar la deliberada negra nit histrica i actual sobre mercat i
societat. El confusionisme cedir lloc a una cincia econmica
Pgina 404

Captol 6. La vareta mgica

exacta.
I s'establir una nica i exclusiva circulaci monetria abstracta,
endocomptable comunitria, tancada en cada compra-venda
elemental, interpersonal, privada, responsabilitzadora, gil,
intelligent, poderosa, entusiasmada, per a tothom.
En economia disciplina del b com utilitari i encara ms en
poltica disciplina del b com global de la ciutat dels homes,
els resultats humanstics de llibertat conscient i responsable en els
governants i governats tots sn, doncs, ms importants que els
resultats purament materials. De l'obsessi, tant de moda, dels
sols resultats materials, neix un menyspreu, tal volta amagat o
inconscient, dels governants envers els governats que, a la llarga,
acaba amb el menyspreu dels governats envers els governants.
La poltica s portar a la prctica la bona fe, les bones intencions,
el desig de pau, de justcia i de solidaritat. La resta s fer volar
coloms.

Pgina 405

ndex dels dibuixos


ndex dels dibuixos.

ndex dels dibuixos.


Sistema d'economia sense diner.................................................203
Sistema mercant o de permuta simple.......................................203
Sistema mercantil o de canvi amb moneda................................204
Estat inicial................................................................................251
Crdit.........................................................................................251
Retorn del crdit........................................................................252
Estat final...................................................................................252
Mercat d'eurodlars...................................................................269
Teleformatrnica ciberntica.....................................................335
Esquema de la circulaci monetria dins el Sistema General.. .379
Desenvolupament de la quarta frmula reguladora fonamental.
...................................................................................................381
Grfic de l'oscillaci deflacionria decreixent..........................387
Procs de la factura-xec.............................................................399
Coeficient Rhop platoni...........................................................490
Exemple d'estratgia..................................................................491
Programes postlgics primaris...................................................505
Circulaci de moneda................................................................557
Recorregut en les forces armades..............................................702
Canvi elemental.........................................................................726
Societat utilitria........................................................................762
Mercat exterior...........................................................................764
Societat liberal i consumidora...................................................766
Societat liberal...........................................................................767
Mercat de consum......................................................................768
Model de la nova societat segons el Sistema General...............771

Pgina 407

ndex de les frmules

ndex de les frmules.


Volum I............................................................................................
Frmula 4.1...........................................................................121
Frmula 4.2...........................................................................122
Frmula 4.3...........................................................................123
Frmula 4.4...........................................................................126
Frmula 4.5...........................................................................126
Frmula 4.6...........................................................................127
Frmula 4.7...........................................................................127
Frmula 4.8...........................................................................127
Frmula 4.9...........................................................................128
Frmula 4.10.........................................................................131
Frmula 4.11.........................................................................137
Frmula 4.12.........................................................................137
Frmula 4.13.........................................................................140
Frmula 4.14.........................................................................141
Frmula 4.15.........................................................................141
Frmula 4.16.........................................................................143
Frmula 4.17.........................................................................145
Frmula 4.18.........................................................................155
Frmula 4.19.........................................................................163
Frmula 4.20.........................................................................164
Frmula 4.21.........................................................................164
Frmula 4.22.........................................................................164
Frmula 4.23.........................................................................165
Frmula 4.24.........................................................................165
Frmula 4.25.........................................................................165
Frmula 4.26.........................................................................166
Frmula 4.27.........................................................................173
Frmula 4.28.........................................................................174
Frmula 4.29.........................................................................174
Pgina 409

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Frmula 4.30.........................................................................175
Frmula 4.31.........................................................................175
Frmula 4.32.........................................................................180
Frmula 4.33.........................................................................181
Frmula 4.34.........................................................................181
Frmula 4.35.........................................................................182
Frmula 4.36.........................................................................182
Frmula 4.37.........................................................................202
Frmula 4.38.........................................................................205
Frmula 4.39.........................................................................206
Frmula 4.40.........................................................................207
Frmula 4.41.........................................................................210
Frmula 4.42.........................................................................211
Frmula 4.43.........................................................................214
Frmula 4.44.........................................................................214
Frmula 4.45.........................................................................214
Frmula 4.45.........................................................................214
Frmula 4.46.........................................................................249
Frmula 5.1...........................................................................255
Frmula 5.2...........................................................................255
Frmula 5.3...........................................................................256
Frmula 5.4...........................................................................256
Frmula 5.5...........................................................................256
Frmules 6.1..........................................................................316
Frmula 6.2...........................................................................330
Frmula 6.3...........................................................................330
Frmula 6.4...........................................................................330
Frmula 6.5...........................................................................330
Frmula 6.6...........................................................................331
Frmula 6.7...........................................................................331
Frmula 6.8...........................................................................331
Frmula 6.9, suma de velocitats de Galileu..........................337
Frmula 6.10, suma de velocitats d'Einstein.........................337
Frmula 6.11, Frmula reguladora fonamental F1...............368
Pgina 410

ndex de les frmules

Frmula 6.12.........................................................................368
Frmula 6.13.........................................................................369
Frmula 6.14.........................................................................369
Frmula 6.15.........................................................................370
Frmula 6.16.........................................................................370
Frmula 6.17.........................................................................370
Frmula 6.18.........................................................................371
Frmula 6.19, Frmula reguladora fonamental F2...............372
Frmula 6.20.........................................................................372
Frmula 6.21, Frmula reguladora fonamental F3...............374
Frmula 6.22.........................................................................375
Frmula 6.23, Frmula reguladora fonamental F4...............377
Frmula 6.24.........................................................................377
Frmula 6.25.........................................................................377
Frmula 6.26.........................................................................378
Frmula 6.27.........................................................................378
Frmula 6.28.........................................................................378
Frmula 6.29.........................................................................380
Frmula 6.30.........................................................................382
Frmula 6.31.........................................................................382
Frmula 6.32.........................................................................384
Frmula 6.33.........................................................................385
Frmula 6.34.........................................................................385
Frmula 6.35, Frmula reguladora fonamental F5...............390
Frmula 6.36.........................................................................390
Frmula 6.37.........................................................................391
Frmula 6.38.........................................................................391
Frmula 6.39.........................................................................391
Frmula 6.40.........................................................................392
Frmula 6.41.........................................................................392
Volum II...........................................................................................
Frmula 8.1...........................................................................565
Frmula 8.2...........................................................................565
Frmula 8.3...........................................................................566
Pgina 411

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Frmula 8.4...........................................................................566
Frmula 8.5. Clcul de la invenci del diner comunitari
creditici..................................................................................567
Frmula 8.6. Compensaci entre producci i hisenda en el
mercat interior.......................................................................592
Frmula 8.7. Compensaci de diners entrants i sortints en el
comer exterior.....................................................................592
Frmula 9.1. La mercaderia produda i venuda dna diner. .714
Frmula 9.2. Etapa mercantilista..........................................714
Frmula 9.3. Canvi de moneda en mercaderies....................714
Frmula 9.4. El diner s temps.............................................715
Frmula 9.5. Mercaderies totals............................................724
Frmula 9.6. Mercaderia no monetria.................................725
Frmula 9.7. Mercaderia no monetria 2..............................725
Frmula 9.8...........................................................................725
Frmula 9.9...........................................................................726
Frmula 9.10.........................................................................730
Frmula 9.11. B com mercantil.........................................730
Frmula 9.12.........................................................................731
Frmula 9.13.........................................................................733
Frmula 9.14. Variable..........................................................735
Frmula 9.15. Composici de la societat general.................753
Frmula 9.16. Societat utilitria............................................761
Frmula 9.17. Quantitat de crdit a crear per la comunitat...761
Frmula 9.18. Frmula reguladora del mercat exterior........765
Frmula 9.19. Frmula reguladora del mercat de consum. . .768
Frmula 9.20. Quantitat de finances a crear per la comunitat
...............................................................................................769

Pgina 412

ndex del glossari


ndex del glossari.

ndex del glossari


A......................................................................................................
Acrcia..................................................................................779
Administraci........................................................................779
Afectivolgic.........................................................................779
Altruisme...............................................................................780
Amortidors auxiliars per a finances i crdits comunitaris.....780
Analogal, analogia, analgic.................................................782
Anarquia................................................................................782
nima....................................................................................783
Animal...................................................................................783
Anti-......................................................................................785
Anticivilitzaci......................................................................783
Antiliberal.............................................................................783
Antillibertari..........................................................................783
Antipoltic.............................................................................783
Antipoltica............................................................................784
Antisocietat...........................................................................784
Antisocietat dels marginats...................................................784
Arquia (anarquia)..................................................................784
Assignacions de solidaritat social.........................................785
Auto- (anti-)..........................................................................785
Autodeterminaci..................................................................786
Autonomia.............................................................................786
Autopoltica...........................................................................786
Autoritat................................................................................786
Autoritat autnoma...............................................................787
Autosingular..........................................................................787
B.......................................................................................................
Bllic....................................................................................787
Burrocrtic............................................................................787
C.......................................................................................................
Caos.......................................................................................787
Pgina 415

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Captor....................................................................................788
Carn, carnal...........................................................................789
Catlic...................................................................................789
Ciberntic..............................................................................789
Cincia..................................................................................789
Cincia econmica................................................................789
Cincia mercolgica..............................................................790
Ciutadanies............................................................................791
Ciutats-imperis......................................................................791
Cvic......................................................................................791
Civilitzaci............................................................................791
Civisme.................................................................................791
Cognici................................................................................796
Collectivitat..........................................................................792
Comandament.......................................................................792
Comandament poltic............................................................792
Comandament social.............................................................792
Comer exterior.....................................................................793
Compartir..............................................................................793
Comptabilitat global..............................................................793
Com.....................................................................................794
Comuni................................................................................795
Comunisme...........................................................................795
Comunitat..............................................................................795
Comunitat de nacions............................................................795
Comunitat gentica (o nacional)...........................................795
Comunitat supra-tnica.........................................................796
Comunitat supra-nacional.....................................................796
Comunitats endo-tniques.....................................................795
Confederaci.........................................................................796
Constituci............................................................................796
Cosmtica..............................................................................796
Cosmologia-mundologia.......................................................804
Cosmos..................................................................................798
Pgina 416

ndex del glossari

Cosmos = mundus.................................................................799
Cosmos i caos........................................................................799
Crcia i acrcia......................................................................805
Creaci de diner....................................................................805
Creativitat fenomnica..........................................................805
Crdits comunitaris...............................................................805
Crdits inversius....................................................................806
Crono espcie homo..........................................................806
Cultura...................................................................................807
Cultures de ciutat..................................................................807
D......................................................................................................
Desptic................................................................................807
Despotisme............................................................................807
Dictadura...............................................................................808
Disseny de civisme................................................................809
Dona......................................................................................809
E.......................................................................................................
Ecologia................................................................................809
Econometria..........................................................................809
Economia..............................................................................810
Egoisme.................................................................................811
Eleccions...............................................................................811
Empria..................................................................................811
Empirisme fenomenolgic pro-experimental........................811
Empresa.................................................................................813
Empresa utilitria..................................................................813
Empreses multiestatals plutrquiques...................................813
Endo-observaci....................................................................813
Endotnia-viriarcal................................................................813
Endogmia............................................................................813
Entranyat...............................................................................814
Esglsia.................................................................................814
Esperit...................................................................................814
Esperit tic-transcendent.......................................................815
Pgina 417

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Esperit sociatiu......................................................................815
Esperit transcendent..............................................................815
Esperit, nima, psiqu...........................................................814
Estat.......................................................................................815
Estat de dret i estat de fet......................................................816
Estatisme...............................................................................816
Estatisme intraimperialista....................................................816
Estatitzaci............................................................................817
Estats-naci...........................................................................817
Estatut liberal........................................................................817
Estatut mixt...........................................................................817
Estatuts de solidaritat social..................................................818
Estratgia...............................................................................819
Estructures concretes i abstractes..........................................820
tic-transcendent...................................................................821
tica......................................................................................821
tnia......................................................................................821
Eurtmia.................................................................................823
Exacte....................................................................................823
Excedents de producci........................................................823
Executiu................................................................................823
Existncia..............................................................................827
Existencial, existncia, existencialisme................................827
Exo-observaci i endo-observaci........................................827
Experimental.........................................................................827
Extra-comptable....................................................................828
Extra-imperialisme................................................................828
F.......................................................................................................
Factura-xec telemtica..........................................................828
Famlia..................................................................................830
Familiars................................................................................831
Federaci (confederaci).......................................................831
Felicitat nomnica...............................................................832
Fenomen................................................................................832
Pgina 418

ndex del glossari

Fenomenolgic......................................................................832
Finanament comunitari........................................................833
Financer.................................................................................833
Finances consumptives.........................................................833
Fulgurncia perconscient......................................................833
G......................................................................................................
Gntic....................................................................................833
Govern...................................................................................833
Gregarietat.............................................................................833
Grup sexual-nutrici...............................................................834
H......................................................................................................
Histria: visi, saber... Memria...........................................834
Home.....................................................................................834
I........................................................................................................
Idealismes..............................................................................835
Ideals.....................................................................................834
Identitat personal...................................................................835
Ideologia................................................................................835
Ideolgic................................................................................835
Ideologies i afectivologies....................................................836
Igualtat jurdica.....................................................................837
Imbcil..................................................................................837
Imperi....................................................................................837
Imperialisme..........................................................................838
Impost nic de solidaritat social............................................838
Indefinit.................................................................................839
Independncia.......................................................................839
Individu.................................................................................839
Individualisme.......................................................................839
Inert.......................................................................................839
Infirmar.................................................................................840
Infraanimal............................................................................840
Infraestructura utilitria.........................................................840
Insistencial, insistncia..........................................................840
Pgina 419

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Insistent.................................................................................840
Intelligncia artificial...........................................................840
Intelligncia concreta...........................................................841
Inter- i intra-..........................................................................841
Intertnia...............................................................................841
Interjecte................................................................................841
Intracomptabilitat..................................................................841
Intraconfederaci..................................................................842
Introspecci...........................................................................842
Invenci de diner...................................................................842
Invent....................................................................................844
J........................................................................................................
Jerarquia................................................................................844
Justcia...................................................................................844
L.......................................................................................................
Legislatiu...............................................................................845
Liberal...................................................................................845
Llibertari................................................................................845
Llibertat, llibertari i liberal....................................................846
Llibertat, lliure......................................................................845
Llibertats concretes...............................................................846
Llistes obertes.......................................................................846
Lgica....................................................................................848
Logos, logal, lgia, lgic.......................................................849
M......................................................................................................
Mgia....................................................................................849
Mgia patriarcal....................................................................850
Massa monetria comunitria de solidaritat..........................850
Materialisme histric.............................................................851
Matrimoni..............................................................................851
Mercat lliure (llibertari)........................................................851
Mercometria..........................................................................853
Mnim vital............................................................................854
Moneda..................................................................................854
Pgina 420

ndex del glossari

Moneda abstracta..................................................................854
Moneda annima...................................................................854
Moneda personalitzada.........................................................855
Moral.....................................................................................855
Multiconfederaci.................................................................855
Municipi................................................................................855
N......................................................................................................
Naci.....................................................................................855
Naci hereditria...................................................................856
Nacionalisme.........................................................................856
Nacionalitat...........................................................................856
Nacionalitzaci......................................................................856
Nacionalitzar.........................................................................856
No-fenomnic........................................................................857
Noble, notable.......................................................................857
Noci.....................................................................................857
Nomen.................................................................................857
O......................................................................................................
Observaci............................................................................858
Oligarquia..............................................................................858
Ontologia...............................................................................858
rgans de comandament.......................................................858
rgans de comandament cvic..............................................859
rgans de comandament geopoltic......................................859
rgans de comandament justicial.........................................859
P.......................................................................................................
Pacte......................................................................................859
Pan-ntic...............................................................................859
Pare........................................................................................859
Parlaments.............................................................................859
Ptria.....................................................................................860
Per-........................................................................................860
Perconscient, pervivent.........................................................860
Persona..................................................................................860
Pgina 421

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Personalitats..........................................................................860
Persones individuals-mortals................................................860
Persones nacionals-comunitries..........................................861
Persones socials-collectives.................................................861
Pervivncia............................................................................861
Plurigentilcies......................................................................861
Plutarquia..............................................................................861
Poder.....................................................................................861
Poders fctics........................................................................862
Policac..................................................................................862
Poltica..................................................................................862
Principi de subsidiarietat.......................................................863
Privilegi.................................................................................863
Pro-experimental...................................................................863
Professions i institucions liberals..........................................864
Psico-somtic........................................................................864
Psiqu....................................................................................864
R.......................................................................................................
Realitat..................................................................................864
Regles de joc (social) net......................................................864
Religi...................................................................................865
Revoluci..............................................................................866
S.......................................................................................................
Sacralitat................................................................................866
Salari de solidaritat social.....................................................866
Salari vital de solidaritat social.............................................867
Srquic..................................................................................867
Sem-timo-lingstica...........................................................867
Simbitic...............................................................................868
Smbol...................................................................................868
Sistema cientfic....................................................................869
Sistema general.....................................................................868
Sistema monetari...................................................................869
Sistemtic..............................................................................869
Pgina 422

ndex del glossari

Sobirania...............................................................................869
Social-liberal.........................................................................870
Socialisme.............................................................................869
Socialitzar..............................................................................869
Sociativitat............................................................................870
Societat..................................................................................870
Societat civil..........................................................................870
Societat tica-transcendent....................................................870
Societat geopoltica...............................................................870
Societat liberal.......................................................................872
Societat mixta........................................................................872
Societat transcendent.............................................................873
Societat utilitria (mercat).....................................................873
Superestructura tica.............................................................873
Supra-tnia............................................................................873
Supra-nacionalitzaci............................................................873
T.......................................................................................................
Telemtica.............................................................................874
Teoria metallista...................................................................874
Teoria nominalista.................................................................874
Tirania...................................................................................875
Ttems...................................................................................875
Transparncia comptable-monetria.....................................875
U......................................................................................................
Ukronia i utopia....................................................................876
Unifederaci..........................................................................875
Uni.......................................................................................875
Unitarisme.............................................................................875
Unitat nacional......................................................................875
Utilitari-llibertari...................................................................876
Utilitarisme............................................................................876
Utilitarisme hum..................................................................876
V......................................................................................................
Veritat....................................................................................876
Pgina 423

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Vocacions liberals..................................................................877
X......................................................................................................
Xec........................................................................................877

Pgina 424

ndex de les illustracions


ndex de les illustracions.

ndex de les illustracions.


Joan Bardina (1877-1950).............................................................7
Llus Maria Xirinacs (1932-2007)...............................................21
Agust Chalaux de Subir (1911-2006).......................................22
L'Agust Chalaux davant d'una taula, amb els papers a la m.....37
L'Agust Chalaux entrant a l'antic edifici d'Almogvers 43........38
Conferncia a la seu d'Ecoconcern-Innovaci Social..................40
Horace Finaly (1871-1945)..........................................................45
Fotografia d'una manifestaci en el marc del Frum Social Catal
de l'any 2008, encapalada pel professor d'economia Arcadi
Oliveres i altres persones.............................................................59
Oraci del Parenostre dins l'esglsia de la comunitat de San
Carlos Borromeo de Madrid........................................................65
Sessi constitutiva de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)....72
Fotografia d'un acte pblic a Frontinhan, el 16 de desembre de
2006, en el centenari del naixement de l'historiador occit Pire
Vilar (1906-2003)......................................................................108
L'arqueleg Richard Leakey......................................................110
Escultura d'en Jaume Rodri dedicada a Llus Maria Xirinacs,
ubicada al Pla de Can Pegot (Ogassa)........................................113
Bull amb fitxes........................................................................177
Plat i Aristtil a l'Escola d'Atenes, per Rafael.........................198
Grfic genric dels imperis confeccionat pel filsof de la histria
Alexandre Deulofeu...................................................................201
Fotografia del pags ecolgic Josep Pmies en ple conreu.......218
Karl Marx (1818-1883), retrat de John Mayall, 1875...............231
Fotografies d'un nen atrpsic abans i desprs de ser tractat en el
dispensari mar Ren Quinton de Li........................................292
Fotografia del Doctor Hamer estudiant un TAC cerebral..........293
Fotografia d'una etiqueta d'AZT de la casa Sigma....................294
Fragment de la portada del llibre Historia General de l'Antonio
de Herrera, editat a Madrid al 1601...........................................295
Albert Einstein (1879-1955)......................................................338
Pgina 427

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

L'empresari Benito Muros.........................................................345


Els germans Auguste Lumire (1862-1954) i Louis Lumire
(1864-1948)...............................................................................460
Fotografia d'estudi d'un programa de Rdio Contrabanda FM a
Barcelona...................................................................................470
Llus Maria Xirinacs, l'any 2000, plantat a la Plaa de Sant Jaume
de Barcelona, reivindicant l'Assemblea dels Pasos Catalans.. .517
Mapa fruit d'una aproximaci a l'Europa de les nacions,
confeccionat l'any 1990.............................................................523
Fotografia de la manifestaci d'mnium Cultural a Barcelona, el
10 de juliol del 2010, amb un cartell reivindicador de l'esperanto.
...................................................................................................528
Els Doctors Meulemans i Elas impartint classe d'Endolingstica.
...................................................................................................529
Adhesiu de la campanya electoral de la candidatura de Llus
Maria Xirinacs al Senat, el juny del 1977..................................537
Un seminari de la Fundaci INEVAL, al 2006..........................563
Fotografia de l'esquerra: Membres de l'equip d'Air Car Factory
que van impulsar la comercialitzaci d'un equip d'explosi dins
un motor d'explosi convencional. Fotografia de la dreta:
Esquema de l'aplicaci de l'equip. ............................................599
Demostraci pblica de l'aigua tractada per Ayhan Doyuk.......600
Fotografia d'Enric Duran, membre fundador de la Cooperativa
Integral Catalana (CIC)..............................................................626
Quadre del Tribunal de les Aiges de Valncia.........................628
Xirinacs caminant durant la Marxa pel Llobregat, any 1978.. . .671
Fotografia de l'esquerra: Riu Llobregat a Sallent, runam Cogull,
amb 45 milions de tones de residus salins. Fotografia de la dreta:
Riu Cardener a Sria, runam Fusteret, amb 23 milions de tones de
residus salins..............................................................................672
Fotografia de l'esquerra: Llus Maria Xirinacs en una trobada a la
masia de La Plana (El Bages). Imatge de la dreta: Coberta de la
revista El Balc d'Almogvers dedicada a les jornades forestals
realitzades a La Plana................................................................684
Pgina 428

ndex de les illustracions

Els Captaires de la Pau amb Ferran Garca Faria i Xirinacs,


protegint-se de les garrotades de la policia................................697
L'economista escocs John Law (1671-1729)...........................728
Llus Maria Xirinacs al Montseny, l'any 2006...........................758
Llus Maria Xirinacs tocant una pea de piano..........................773
Xirinacs davant la pres Model de Barcelona...........................903
Agust Chalaux a casa seva........................................................908

Pgina 429

TERCERA VIA.
SISTEMA GENERAL A LA MESURA DE L'HOME D'AVUI.

LLUS MARIA XIRINACS I DAMIANS.


VOLUM II.
PART TERCERA I GLOSSARI DE TERMES INEQUVOCS.
VERSI ORIGINAL EN CATAL.

Dipsit Legal: B-13730-2012


ISBN: 978-84-615-8251-8
Registre: 201231253
Disseny de la coberta: Miscellaneous
1a edici: 23 dabril 2012
2a edici: 11 de setembre 2012

EQUIP DE REDACCI DEL


CENTRE D'ESTUDIS JOAN BARDINA
http://bardina.org
I DE LA

FUNDACI RANDA-LLUS M. XIRINACS


http://xirinacs.cat

Edita:
Centre d'Estudis Joan Bardina.
E-mail: jbardina@pangea.org
Web: http://bardina.org,
http://chalaux.org
Fundaci Randa-Llus M. Xirinacs.
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028 Barcelona (Catalunya).
Telfon: 93.419.47.47
E-mail: info@fundacioranda.org
Bloc: http://xirinacs.cat
Bloc Model Globlium: http://xirinacs.wordpress.com
Primera edici.
Barcelona, dilluns, 23 d'abril de 2012.
Segona edici.
Barcelona, dimarts, 11 de setembre de 2012.
Dipsit Legal: B-13729-2012
ISBN: 978-84-615-8251-8
Registre: 201231253
Alguns Drets Reservats.
Reconeixement Compartir igual. Es permet ls
comercial de lobra i de les possibles obres derivades, la
distribuci de les quals sha de fer amb una llicncia igual a la
que regula lobra original, tot esmentant la seva procedncia.
Obra editada emprant programari lliure.

Autor: Llus Maria Xirinacs.


Inspirador: Agust Chalaux.
Secretari del mecanoscrit original: Joan Pars.
Coordinaci: Lloren Martos.
Edici i paginaci: Brauli Tamarit.
Correcci: Nria Roig i Jordi Griera.
Disseny de la coberta: Miscellaneous.
El nostre ms gran agrament a les segents persones:
Oriol Alb, Roser Alb, Rolando d'Alessandro, Oriol Ampuero,
Maria Areny, Manuel Armengol, Javier Baeza, Aziz Baha, ngels
Bald, Jordi Bilbeny, Llus Botinas, Nria Breu, Llus Brunet,
Enrique de Castro, Miquel Celades, Miquel Chicano, Teresa
Clota, Pepe Daz, Jordi Domnec, Ayhan Doyuk, Enric Duran,
Dr. Josef Elas, Xavier Espar, David Fornis, Laura Fust, Bona
Garcia, Manuel Garcia, Marta Garcia, Xavier Garcia, Enric
Garriga Trullols, Genoveva Gmez, Magdalena Grau, Juli
Gutirrez Deulofeu, Roger Lloret, Ferriol Macip, Dolors Marn,
Albert Martnez, Dra. Christiane S. Meulemans, Hilria Mir,
Anna Monjo, Benito Muros, Mart Olivella, Lali Oliver, Arcadi
Oliveres, Kaissa Ould Braham, Josep Pmies, Salvador Paniker,
Llus Planes, Llibert Puig, Jaume Rodri, Dolors Roma, Dr. Geerd
Ryke Hamer, Montserrat Snchez, Carme Sansa, Enric Surez,
Xavier Tamarit, Maria Toral, Francisco Urraco, Jordi Via,
Santiago Vilanova, Odette Vias i Imma Vives.

Agram a les segents entitats:


Air Car Factory (http://www.cochesdeaire.com), Alexandre
Deulofeu web (http://deulofeu.org), Amici di Dirk, Assemblea
Nacional Catalana (ANC) (http://assemblea.cat), Associaci
Catalana d'Esperanto (http://www.esperanto.cat), El Cam
(http://www.elcami.cat),
Casa
Amaziga
de
Catalunya
(http://tamazghacatalunya.wordpress.com), Centre Internacional
Escarr per les Minories tniques i les Nacions (CIEMEN)
(http://www.ciemen.org), Cercle d'Agermanament Occitano
Catal (CAOC) (http://caoc.cat), Comunidad de San Carlos
Borromeo (http://www.sancarlosborromeo.org), Cooperativa
Integral Catalana (CIC) (https://cooperativa.ecoxarxes.cat), Dola
Revoluci
de
les
Plantes
Medicinals
(http://www.dolcarevolucio.cat), Ecoconcern-Innovaci Social
(http://www.pangea.org/ecoconcern),
Editorial
Kairs
(http://www.editorialkairos.com), Equip Ecoval, Equip de
Free-News.org (http://free-news.org), Fundaci Doctor Joseph
Meulemans y RIAL, Fundaci Ineval (http://www.ineval.org),
Fundaci La Plana, Grup de defensa del Prat de Llobregat, Icaria
editorial (http://www.icariaeditorial.com), Institut Nova Histria
(INH) (http://www.inh.cat), Institut de Projecci Exterior de la
Cultura Catalana (IPECC) (http://www.ipecc.cat), Justcia i Pau
(http://justiciaipau.org), Nova-Innovaci Social (http://nova.cat),
OEP Electrics (http://www.oepelectrics.com), Pangea-Internet
Plataforma
Montsalat
Solidari
(http://www.pangea.org),
(http://www.lasequia.cat/montsalat/),
Plural
21
(http://plural-21.org),
Rdio
Contrabanda
FM
(http://www.contrabanda.org)... i a totes aquelles persones i
entitats, annimes aqu, que tamb han collaborat en aquesta
obra.

ndex de l'obra

ndex de l'obra
ndex
Volum I..........................................................................................3
ndex de l'obra................................................................................9
Presentaci a la primera edici....................................................21
0. Prleg.......................................................................................29
0.1. Ironia (anglosax: humor)............................................29
0.2. Contra el confusionisme...................................................30
0.3. Gnere literari: assaig.......................................................33
0.4. Resum brutal....................................................................34
0.5. Democratitzaci...............................................................34
0.6. Obertura...........................................................................36
0.7. Referncies fctiques, histries i ancdotes.....................41
Primera part: El laberint...............................................................45
Captol primer: La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la.. 45
1.1. Finaly o la llibreta amagada.............................................45
1.2. La tercera via cercada per tothom....................................49
1.3. La utopia s possible........................................................52
1.4. Ms enll de blocs, ms enll de classes..........................56
1.5. Cal obrir el cap pel mig amb una destral.....................60
1.6. Cantar alt i just.................................................................66
Captol segon. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a
consumir.......................................................................................75
Diner per a tothom!.................................................................75
La faula del marci..................................................................75
2.1. Ser un dels resultats del Sistema General.......................76
2.2. Crdit productiu...............................................................79
2.3. Finances consumptives....................................................85
2.4. Els rics seran ms rics......................................................89
2.5. Proverbi xins..................................................................92
Captol tercer. D'on sortiran els calers?.......................................95
Pgina 439

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

3.1. Ja ara s possible, fer-ne la prova?...................................95


3.2. Un sopar de duro!...........................................................102
3.3. Sempre tindrem pobres entre nosaltres?........................103
3.4. La societat paraltica......................................................105
3.5. La clau s en la histria..................................................107
Segona part. El fil d'Ariadna......................................................115
Captol quart. Responen els antics sacerdots banquers..............119
4.1. La propietat nacional comunitria primitiva..................119
4.1.1. Origen del nostre Univers.......................................119
4.1.2. Origen de la nostra galxia.....................................119
4.1.3. Origen del nostre Sol..............................................120
4.1.4. Origen de la Terra...................................................120
4.1.5. Origen de la vida unicellular.................................120
4.1.6. Origen de la vida pluricellular...............................120
4.1.7. Origen dels vertebrats.............................................120
4.1.8. Origen dels mamfers.............................................120
4.1.9. Origen dels primats................................................121
4.1.10. Origen del darrer avantpassat com del simi i
l'home...............................................................................121
4.1.11. El primer homnid.................................................121
4.1.12. L'Australopitec.....................................................122
4.1.13. L'Homo erectus....................................................124
4.2. La propietat privada.......................................................130
4.3. Els fets socials del canvi i el mercat anteriors a la moneda.
...............................................................................................133
4.3.1. L'organitzaci totmica, l'Esglsia i el primer canvi.
..........................................................................................133
4.3.2. L'augment de l'intercanvi i de la vida transcendent.
..........................................................................................140
4.3.3. El matriarcat...........................................................142
4.3.4. La reacci patriarcal...............................................149
4.3.5. L'etapa del pacte.....................................................152
4.4. La moneda i el mercat monetari.....................................156
4.5. La comptabilitat general.................................................171
Pgina 440

ndex de l'obra

4.6. La moneda annima.......................................................183


4.7. Invenci i exvenci de diners.........................................202
4.8. Apropiaci de la plusvlua comunitria.........................219
4.9. Plat, Gresham, Marx....................................................228
Captol cinqu. El crim fins avui...............................................255
5.1. Qu no fa inflaci ni deflaci monetries......................255
5.2. Qu fa inflaci i deflaci monetries.............................258
5.3. Stagflation..................................................................267
5.4. L'economia subterrnia..................................................273
5.5. Conclusi: les corrupcions vnen del diner annim......276
Captol sis: la vareta mgica....................................................281
6.1. Instrucci instrumental dels crims tradicionals per ra de
diner.......................................................................................281
6.2. Exigncies cientfiques..................................................285
6.2.1. Sentit popular de la paraula cincia........................286
6.2.2. Qu s cincia: l'empirisme lgic proexperimental.
..........................................................................................287
6.2.2.1. Empirisme lgic..............................................296
6.2.2.1.1. Empirisme...............................................298
6.2.2.1.1.1. Observaci directa...........................301
6.2.2.1.1.2. Observaci indirecta o documentaci.
............................................................................303
6.2.2.1.2. Lgica.....................................................305
6.2.2.1.2.1. Analtica..........................................307
6.2.2.1.2.1.1. Pervalncies.............................309
6.2.2.1.2.1.2. Axiomes (Filosofia primera)....311
6.2.2.1.2.1.3. Hiptesi....................................313
6.2.2.1.2.2. Logstica..........................................315
6.2.2.1.2.2.1. Teoria dels conjunts homogenis.
.......................................................................324
6.2.2.1.2.2.2. Aritmtiques Comptables........325
6.2.2.1.2.2.3. Mtriques i sistemes de mesures.
.......................................................................326
6.2.2.1.2.2.4. lgebres o formes (frmules)..328
Pgina 441

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

6.2.2.1.2.2.5. Teleformatrnica ciberntica.. .332


6.2.2.2. Pro experimental.............................................335
6.2.2.2.1. Tesi m..................................................336
6.2.2.2.2. Generalitzaci (Filosofia segona)...........338
6.2.3. Conseqncies........................................................340
6.2.3.1. Tcnica............................................................340
6.2.3.2. Prospectiva (Filosofia tercera)........................341
6.2.3.3. Democratitzaci..............................................343
6.2.3.4. Epistmica (Filosofia quarta)..........................346
6.2.4. Reflexions finals sobre la cincia...........................349
6.3. La hiptesi cientfica fonamental de control econmic. 351
6.4. La factura-xec................................................................354
6.5. Les frmules reguladores fonamentals..........................366
6.5.1. Frmula reguladora fonamental F1........................368
6.5.2. Frmula reguladora fonamental F2........................372
6.5.3. Frmula reguladora fonamental F3........................374
6.5.4. Frmula reguladora fonamental F4........................377
6.5.5. Frmula reguladora fonamental F5........................390
6.6. Aplicabilitat prctica de la proposta...............................394
ndex dels dibuixos....................................................................407
ndex de les frmules.................................................................409
ndex del glossari.......................................................................415
ndex de les illustracions..........................................................427
Volum II.....................................................................................433
ndex de l'obra............................................................................439
Tercera part: L'altra banda del mirall.........................................451
Captol set. La telemtica al servei del poble...........................451
7.1. Telemtica...........................................................................453
7.2. La revoluci telemtica..................................................462
7.3. Socialitzaci i gratutat de la telemtica........................471
7.4. Comptabilitat telemtica general...................................479
7.5. Estratgia mtrica de mercat..........................................485
7.6. El progrs gerencial.......................................................493
7.7. El futur: la postlgica.....................................................497
Pgina 442

ndex de l'obra

Captol vuit. La nova era de l'abundncia................................507


8.1. Conseqncies previsibles i noves possibilitats de futur.
...............................................................................................507
8.2. Les noves estructures bsiques......................................512
8.2.1. Arquia.....................................................................512
8.2.2. Federaci................................................................514
8.2.3. Les tnies o les nacions..........................................524
8.2.4. Imperi.....................................................................530
8.2.5. Autoritat..................................................................533
8.2.6. L'Estat i el legislatiu...............................................536
8.2.7. L'Estat: l'executiu...................................................541
8.2.8. La Justcia...............................................................549
8.3. Mercat clar i societat transparent...................................554
8.3.1. Els tres sectors socials amb moneda:
incompatibilitats...............................................................555
8.3.2. Socialitzaci de l'administraci de tots els excedents i
dficits de mercat.............................................................564
8.3.3. Sectors mercantils dits saturats..........................569
A) Operaci d'exportaci financera d'excedents de
consum.........................................................................572
B) Operaci d'exportaci creditcia d'excedents de
producci de bns d'equipament..................................573
8.3.4. Comer exterior i reforma duanera........................574
8.3.5. Simplificaci fiscal.................................................579
8.3.6. Establiments comptables. Concessi i distribuci de
crdits...............................................................................584
A) Sobre els bancs de negocis.....................................585
B) Sobre les caixes d'estalvi........................................587
C) Sobre la concessi i distribuci de crdits..............589
8.3.7. Instauraci d'un mercat clar radicalment i totalment
lliure.................................................................................591
8.3.8. Supressi radical de tota misria i marginaci antisocial per ra de diner.......................................................595
8.4. La producci..................................................................596
Pgina 443

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.4.1. Treball utilitari........................................................601


A) Supressi de paperassa...........................................601
B) Defensa del treballador...........................................602
C) Contractes privats lliures entre empresa i assalariats.
.....................................................................................604
D) Empreses Pro-autogestionries en l'aspecte laboral.
.....................................................................................604
E) De les eleccions en les empreses pro autogestionries.
.....................................................................................606
F) Fiscalitat..................................................................608
8.4.2. L'invent utilitari......................................................608
8.4.3. L'estalvi-capital utilitari..........................................610
A) Socialitzaci de l'administraci dels excedents o
saldos de tots els comptes corrents fins ara administrats
pels establiments comptables (Caixes i Bancs)...........610
B) Contractes lliures entre els bancs i llurs clients
privats..........................................................................611
C) Borsa.......................................................................611
D) Justcia econmica d'activitats bancries i
borsstiques..................................................................612
8.4.4. L'empresa utilitria.................................................612
8.4.4.1. Lleis mnimes de convivncia i ecologia per a
les empreses utilitries.................................................614
8.4.4.2. Impostos..........................................................615
8.4.4.3. Gremis i preus.................................................616
8.4.4.4. Gremis i publicitat..........................................619
8.4.4.5. Gremis i Saldos...............................................620
8.4.4.6. Contractaci i descontractaci lliure. Salaris.
Primes..........................................................................620
8.4.4.7. Caixa comunitria intergremial de segrest,
dipsits i consignacions...............................................622
8.4.4.8. Autogesti empresarial...................................622
8.4.4.9. Justcia econmica i litigis laborals................627
8.5. La Repartidora!..............................................................629
Pgina 444

ndex de l'obra

8.5.1. Salaris socials financers.........................................629


8.5.1.1. Estatut general................................................633
A) Salari social financer individual vital (ssf IV)...633
B) Assignaci de promesa nupcial..........................634
C) Assignaci de matrimoni...................................634
D) Salari social financer i assignaci de maternitat
futura.......................................................................635
E) Salari social financer i assignaci de maternitat.
................................................................................636
F) Salaris socials financers infantils.......................636
G) Salaris socials financers a la mare de fills de ms
de 16 anys o morts..................................................636
H) Assignacions peridiques i prstecs financers a a
la llar familiar i a l'habitatge...................................637
I) Malaltia, accidents, incapacitat, invalidesa i
minusvalidesa..........................................................638
J) Assignaci per defunci......................................638
K) Assignacions eventuals als consumidors...........639
8.5.1.2. Estatut professional utilitari............................639
A) Salari social financer d'atur fors, vaga o
lockout d'empresa...............................................639
B) Jubilaci.............................................................640
8.5.1.3. Estatut liberal..................................................640
A) Salari social financer..........................................640
B) Estatut vocacional liberal individual-familiar....641
C) Estatut vocacional liberal tcnic per a l'exercici
professional.............................................................642
1. Individual.......................................................642
2. D'equip...........................................................643
3. Despeses de viatges, estudis i representaci en
reuni de la seva feina........................................643
D) Estatut institucional...........................................643
E) Litigis.................................................................647
8.5.2. Gratutat de tots els serveis pblics........................647
Pgina 445

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.5.3. La figura del cap de compres.................................648


8.5.4. Les Caixes d'Estalvi...............................................649
8.5.5. Condicions d'entrada, sortida o retorn a una professi
liberal................................................................................650
8.5.6. Passanties...............................................................652
8.5.7. Medicina.................................................................654
8.5.8. Esglsies.................................................................658
8.5.9. Altres institucions cviques necessries: publicitat,
educaci i instrucci, etc..................................................662
1. Publicitat..................................................................662
2. Educaci i instrucci...............................................663
3. Llibertat i disciplina responsable en les activitats
liberals cviques...........................................................666
8.6. La qualitat de la vida......................................................669
8.6.1. Municipalitzaci de la terra....................................673
8.6.2. La telemtica..........................................................673
8.6.3. Deixalles humanes..................................................675
8.6.4. Primeres matries i energies...................................677
8.6.5. Tractaments mdics especials.................................680
8.6.6. Seguretat i protecci del patrimoni rural................683
8.6.7. Protecci de la construcci, en general, i de
l'habitatge en particular.....................................................685
8.6.8. Control de qualitat..................................................692
8.7. Societat autopacificant...................................................695
8.7.1. Defensa imperial i seguretat interior......................697
8.7.2. Organitzaci i unificaci de les forces armades.....698
8.7.3. Desarmament total de la poblaci..........................706
8.7.4. Sistema penitenciari...............................................709
Captol nov. El diner s vida....................................................713
9.1. Time is money............................................................713
9.2. El diner s vida...............................................................716
9.3. El diner s llibertat.........................................................718
9.4. Necessitat del diner........................................................721
9.4.1. Qualitat del diner....................................................723
Pgina 446

ndex de l'obra

9.4.2. Quantitat del diner..................................................728


9.5. El fetitxisme del diner....................................................737
9.6. La moneda estratgica....................................................743
9.6.1. Convencions concretes...........................................743
9.6.2. Convencions per via de l'abstracci (mgia)..........745
9.6.3. La convenci ms convenient................................748
9.6.4. Avs a l'home poltic...............................................750
9.7. De la societat utilitria a la societat liberal....................753
9.7.1. Les tres societats.....................................................753
9.7.2. De la societat utilitria............................................755
9.7.3. Ning sense diner...................................................757
9.7.4. A la societat liberal.................................................758
9.7.5. La poltica, vocaci liberal sui generis...............759
9.8. Esquema-resum..............................................................761
9.9. La societat tica-transcendent........................................773
Glossari de termes inequvocs...................................................779
Introducci............................................................................779
ndex dels dibuixos....................................................................879
ndex de les frmules.................................................................881
ndex del glossari.......................................................................887
ndex de les illustracions..........................................................899
Biografia de Llus Maria Xirinacs (1932-2007)........................903
Acte de sobirania.......................................................................906
Biografia d'Agust Chalaux (1911-2006)...................................907
Obra de Llus Maria Xirinacs....................................................909
Obra d'Agust Chalaux...............................................................910
Altres obres d'inters..................................................................911
In Memoriam.............................................................................913

Pgina 447

Lluitarem contra els forts mentre serem febles


i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.
Llus Maria Xirinacs i Damians
(Barcelona, 6 d'agost del 1932Ogassa, Ripolls, 16 d'agost del 2007).

Captol 7. La telemtica al servei del poble

TERCERA PART: L'ALTRA BANDA DEL MIRALL.


CAPTOL

SET.

LA

TELEMTICA

AL

SERVEI

DEL

POBLE.

Costa de creure, als nostres pobres ulls conservadors, que s'est


produint una autntica mutaci histrica. Ms que una revoluci.
Primerament cal dir que les reformes parcials dels sistemes
heretats esdevenen insuficients. Cada tendncia poltica manlleva,
dels grups contraris, les solucions que els manquen. Ja no es veu
on s la dreta, el centre o l'esquerra.
El comunisme dna arguments al capitalisme i el capitalisme
dna arguments al comunisme. Les poblacions de les rees
comunistes augmenten llur desig de consumisme. Els estats de les
rees capitalistes fan crixer, mastodnticament, llur sector
productiu pblic, en deslleial competncia amb el sector privat. El
comunisme s un Keynesianisme dut a l'extrem, per les teories
econmiques de Friedman porten a la imitaci de l'estalinisme. I
ni Friedman ni Keynes, en llurs experiments, en els estats que els
han adoptat, no aconsegueixen equilibrar l'economia.
N's conseqncia l'oportunisme poltic, l'electoralisme, les
petites promeses a la prpia clientela, l'adulaci del votant o, per
l'altre extrem de l'espectre, els cops d'estat militars que res no
solucionen o les revolucions que no saben qu fer de la victria.
Cal cercar l'alternativa terica i practica, cal fer la sntesi de totes
les petites troballes que sn signe dels nous temps, cal construir
Pgina 451

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

una nova societat amb els elements antics i nous i cal posseir
l'instrument que gira la realitat i substitueix la vella societat per la
nova.
Pas a pas, aquest estudi va responent a aquestes exigncies dels
nous temps. Ara, ens endinsem en la nova cincia ciberntica que,
ajudada de l'electrnica, ens est canviant el mn. La nova
societat no pot construir-se ignorant aquest revolucionari aven
tcnic.
Lenin ironitzava en dir que l'Occident encara no havia pat el
descobriment de la mquina de vapor. Segons ell, l'Occident
havia explotat la utilitat tcnica d'aquesta mquina i produt
l'espectacular desenrotllament industrial dels dos darrers segles.
Per tamb segons ell, l'Occident no havia previst la terrible
explotaci del proletariat que generaria la industrialitzaci.
L'Occident no tenia previstos els canvis en les relacions socials
que venien exigits pels canvis en el mode de producci.
Avui podrem dir una cosa semblant. Els sistemes vigents no
han pat el descobriment dels ordinadors i dels robots. Immenses
quantitats d'aturats mal subvencionats o nullament
subvencionats, pasos sencers abocats a la misria no fan ms que
augmentar. El 1980 els japonesos avisaven que, amb
l'automatitzaci, els llocs de treball en el mn es reduirien a la
meitat en deu anys. Les doctrines econmiques actuals no tenen
soluci per a aquest problema.
Els treballadors i les empreses cotitzen per a les futures
jubilacions. Per cada dia la crisi i l'automatitzaci redueixen el
nombre de treballadors i d'empreses. En canvi, cada dia la
medicina allarga ms la vida dels jubilats. Qui pagar tanta classe
passiva?
Pgina 452

Captol 7. La telemtica al servei del poble

I si el nombre de treballadors es va reduint, on resta aquella


gloriosa classe treballadora, avantguarda de la histria, de qu
parlava Marx? Se'ns est quedant la histria sense motor?
Cal mirar a l'altra banda del mirall i reconixer-hi la nova
societat, fotografia positiva extreta del vell clix negatiu de la
nostra societat caduca.

7.1. TELEMTICA.
En el pargraf 6.2 hem analitzat les exigncies cientfiques 155. En
els dos darrers captols156 hem tractat de sotmetre l'economia a la
disciplina emprica lgica proexperimental (cientfica). Ara anem
ms lluny. Volem sotmetre l'activitat econmica a una disciplina
de fsica totalment inerta i amoral, noms interessada en els
documents directament sorgits dels fets (ex-actes) corrents
captats instrumentalment de forma automtica i contnua, sense
cap intervenci subjectiva que els pugui desnaturalitzar, ni que
sigui inconscientment. El cervell abstracte del cientfic t adossat
un cervell instintiu, passional, inconscient, subconscient, afectiu,
intutiu, que li juga contnuament males passades asistemtiques.
I la mateixa cosa podrem dir, a l'engrs, de la cincia oficial
contnuament mediatitzada per interessos creats i per grups de
poder i de pressi.
Aix s encara molt ms veritat per a la cincia econmica, la
155Volum I, pgina 291.
156Vegeu captol cinqu al volum I, pgina 255, i captol sis al volum I,
pgina 281.
Pgina 453

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

primera en aparixer en la histria (4.4) 157 i la primera en


desaparixer (4.6)158 de la fa de la terra. Avui es fa encara
impossible una cincia econmica amb els instruments mtrics de
mercat de qu disposem. Els pretesos sistemes econmics
vigents, no sn ni poden sser sistemtics.
El problema en economia, avui dia, no s de saber si s ms vlid
aquest o aquell sistema, sin si volem mantenir-nos sense sistema
o acceptem sistema.
No, aquest
o
aquell
sistema
sin
nosistema o s
sistema.

Per resoldre
la confusi
en
l'economia.

L'instrument imprescindible s la telemtica. La moneda


esdevingu annima i, per tant, confusionria, cap al -2300, per
causa de l'augment desbordant de les transaccions d'un mercat
que tendia a funcionar a escala mundial. Plat fracass, en la
reimplantaci de la moneda exacta i responsable, per la mateixa
ra. Els seus escrivents no donaven l'abast. Corria ms el mercat
que la ploma. Marx i Lenin no pogueren tampoc trobar l'eina de
control de la corrupci del mercat i el suprimiren. Tampoc els
grans de la misteriosa reuni referida a l'inici d'aquest llibre
(1.1)159, ni que haguessin escoltat els consells dels economistes,
no haurien pogut racionalitzar la moneda. No disposaven de l'eina
adequada.

157Volum I, pgina 166.


158Volum I, pgina 183.
159Volum I, pgina 45.
Pgina 454

Captol 7. La telemtica al servei del poble

El retorn a la moneda exacta i responsable noms s possible a


partir de la invenci de la telemtica. El retorn a un mercat clar i a
una societat transparent noms s possible a partir de la invenci
de la telemtica. Aix, aquesta genial i revolucionria invenci se
situa al bell mig de la histria, per canviar-ne el rumb. Com que
l'empirisme avana a les palpentes, la incapacitat instrumental
anterior justifica la confusi, l'opressi, la violncia, la
irresponsabilitat, els sofriments inacabables de ms de quatre
millennis d'antieconomia. La capacitat instrumental actual
estimula la presa de consciencia i la decisi de voluntat del poble,
per bandejar la confusi, l'opressi, la violncia, la
irresponsabilitat, els sofriments inacabables de ms de quatre
millennis d'antieconomia, a travs d'una simple cincia exacta de
mercat.
Tothom pot comprendre que, si s satisfeta la condici captaci
automtica i contnua de les magnituds abstractes dels fenmens
concrets de mercat, pot esdevenir immediatament una realitat
tcnica del nostre temps, al servei de la poltica de cada poble, el
control exacte i responsable del mercat conjunt de canvis
monetaris elementals, i de la societat conjunta d'actes
interpersonals necessitats de l'instrument monetari per a generarse i perfeccionar-se.
Abans hi havia una histria inhumana, ara pot comenar una
histria humana.

I, qu s la telemtica?
TELE-MTICA = tele-comunicaci + in-form-tica
Parlem primer de la informaci. Significa formaci cap a
Pgina 455

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'interior, cap a dins. La informaci humana es verifica a partir


de l'observaci emprica. Ja sabem qu vol dir empria
(6.2.2.1.1)160. Ob-servar es composa d'ob: davant de si
mateix i Servar: guardar, valer-se de. S'observen les coses
exteriors. Per tamb les coses interiors (introspecci). I tot
plegat m'informa; em dna forma per dins.
Qualsevol gesti de vida, si vol ser efica, cal que sigui
alimentada per la informaci. L'adult sap buscar-se l'aliment i la
informaci. L'infant necessita qui els hi busqui. Cal que la
informaci sigui til, s a dir, exacta, pertinent, fiable, segura i
utilitzable, disponible, trobable en el moment i lloc oportuns.
La naturalesa forneix informaci til i utilitzable:
trpica, per als vegetals
instintiva, per als animals
i intutiva, per als homes.
Per al llarg dels temps, entre molts altres intents i camins
mentals, l'home s'ha llenat a una anlisi, cada dia ms precisa,
cada dia ms instrumental, de les seves accions-percepcions
animals i de les seves evidncies-intucions humanes. Aquesta
tendncia ancestral, de centenars de milers d'anys, ha condut
l'home a inventar i perfeccionar la formtica: conjunt dels senyals
de la logstica a base de formes pures, continents buits (sense
significaci prpia), emplenables, buidables, netejables,
reemplenables, radicalment abstractes, que ja hem explicat a
6.2.2.1.2.2161, i que cal distingir de les formes concretes, dels
formalismes pseudolgics, de les frmules verbalistes i dels
160Vegeu volum I, pgina 298 i tamb el terme Empirisme fenomenolgic
pro-experimental, dins del glossari, a la pgina 811.
161Vegeu volum I, pgina 315 i el terme Logstica dins del glossari, pgina
849.
Pgina 456

Captol 7. La telemtica al servei del poble

formulismes prctics.
Perqu el lector vegi l'esfor de la humanitat per dotar-se d'un
estri d'autntic pe(n)sament rigors, abstracte, instrumental,
instructiu, inert, amoral i auxiliar, esmentem la llista de les
formtiques histriques:
1. Formtiques antearistotliques:
1.1. Prelogstiques (-60000/-50000 anys).
1.1.1. Dibuixos i pintures de tres a dues dimensions.
1.1.2. Esquemes i sistemes.
1.1.3. Colleccions, sries, conjunts.
1.1.4. Models,
simulacions
i
dissimulacions,
analogies.
1.2. Protologstiques (-35000/-14000 anys).
1.2.1. Aritmtiques unitries.
1.2.2. Aritmtiques numriques.
1.2.3. Aritmtiques operatives (les quatre regles).
1.3. Hipologstiques (-8500/-2300).
1.3.1. Mtrica de mercat.
1.3.2. Mtrica temporal (calendari).
1.3.3. Mtrica espacial (superfcie, longitud, volum,
capacitat).
1.3.4. Mtrica ponderal (balana).
2. Formtiques sillogstiques verbalistes.
2.1. Lgica eletica, socrtica i platoniana (-500).
2.2.Sillogisme aristotlic i geometria deductiva
euclidiana (-300).
2.3.Sillogisme verbalista grec, rom, medieval
(escolstica) (-200/+1600).
2.4. Racionalisme cartesi (+1700).
2.5. Ideologies i afectivologies de tots els temps
(apologtiques, propagandes, publicitats).
3. Formtiques neologstiques.
Pgina 457

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

3.1.
3.2.
3.3.
3.4.
3.5.
3.6.
3.7.
3.8.

lgebra rab.
Ars magna de Ramon Llull.
Mathesis universalis de Leibniz.
Lgica de De Morgan (1806/1871) i Boole
(1815/1864).
Les escoles logstiques del segle XX: Cantor, Carnap,
Russell, Hilbert, Wittgenstein, etc.
Formtica ciberntica de N. Wiener.
Formtica electrnica o postlgica incipient,
inventada fa uns trenta anys i que recull tota la
tradici formtica anterior.
Estem a l'espera d'una formtica binica la qual ens
introduir en un camp de senyals encara verge.

L'home s'ha embalat davant d'un progrs tan revolucionari


d'informaci auxiliar, que li est donant tant d'xit en tots els
camps de la fsica inerta i de la biofsica. Per no ha sabut, fins
ara, donar-li una direcci adequada en les qestions vitals de
mercat i societat. S'avorreix, ms i ms, sota un allau
d'informacions cada cop ms mediatitzades, censurades,
manipulades, intils i inutilitzables. Molts tornen rpidament a un
primitivisme absurd i fien llurs decisions a intucions deficients,
per causa de les desequilibrades condicions de vida de la societat
contempornia. D'altres ho recullen tot i la imbecillitzaci
massiva els duu a un escepticisme total. Altres malden per
construir o posar al dia sistemes parcials o antiquats.
La informtica s'ha perfeccionat amb l'electrnica ciberntica.
Aquesta l'ha fornida de les segents capacitats automtiques
independents del subjecte:
a) Captar contnuament les magnituds abstractades de
fenmens elementals qualsevol (captors).
b) Per sotmetre-les a les operacions lgiques elementals
Pgina 458

Captol 7. La telemtica al servei del poble

programades, a grans velocitats (computadors).


c) I emmagatzemar, memoritzar, processar i extreure els
resultats obtinguts (bancs o bases de dades).
d) Vigilar, controlar, criticar i millorar tot el procs (control
retroactiu).
I tot aix, per tal d'extreure dels fenmens captats, totes les
possibilitats estratgiques per a l'home. El resultat final s, doncs,
que una maquinota, totalment inerta i amoral, permet a l'home
opcions de gran llibertat i de gran responsabilitat moral, amb ple
coneixement de causa.
Tant de bo tot el poble tingus accs a tanta informaci
instrumental!
El segon aspecte de la qesti s el de la telecomunicaci que
posa en circulaci i distribuci la informaci i la informtica.
Comencem per la comunicaci. Exigeix:
a) Un emissor, en principi, el cervell, els conceptes...
b) Un codificador, en principi, la paraula, el gest, l'expressi.
c) Un medi, suport, canal transmissor; en principi, la llum, el
so, certs productes voltils, el contacte.
d) Un descodificador, captor; en principi, els sentits de
l'altre.
e) Un receptor; en principi, el cervell de l'altre.
Tamb s llarga la histria dels perfeccionaments de la
comunicaci i en especial de la telecomunicaci o comunicaci a
distncia.
Comena amb la transmissi de boca a orella (tradici).
Apareixen els missatgers a peu, els missatgers per cavalls a
Pgina 459

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

postes. Es fixa el pensament en pictogrames i escriptures sobre


pedra, argila, pergam, paper. A partir de Gutemberg s'imprimeix
mecnicament i sorgeixen llibres, revistes i premsa en
abundncia.
El correu aprofita la mquina de
vapor i ms tard l'avi. El 1827
s'inventa la mquina d'escriure. El
1837 Morse inventa el telgraf. El
1871
Maddox
inventa
la
fotografia. El 1876 Bell162 inventa
el telfon. El 1878 Edison inventa
el fongraf, i el 1887, Berliner
inventa el disc. El 1897 Marconi
inventa la rdio amb vlvules. El
1895, Lumire inventa el cinema i
el 1899 Poulsen posa les bases del
magnetfon. A partir de 1936
Zworykin, Baird i Von Nipkow
posen les bases de la televisi i
apareixen la fotocopiadora i els Ilustraci 25: Els germans
processos de fotocomposici i Auguste Lumire (1862fotomecnica.
1954) i Louis Lumire (18641948).
Desprs de la Segona Guerra
Mundial, s'acceleren les millores Font: Wikimdia Commons.
en la telecomunicaci. Norbert Wiener funda la ciberntica. Els
transistors substitueixen les antigues vlvules (dodes, trodes).
162Nota dels editors: En veritat fou l'itali Antonio Meucci (1808-1889) qui va
crear el primer prototip conegut de telfon l'any 1854. El Congrs dels
Estats Units va reconixer la seva autoria el juny del 2002. A ms a ms,
segons afirma Seth Shulman en el seu llibre The Telephone Gambit (2008),
sembla que Alexander Graham Bell (1847-1922) va copiar part de la patent
d'Elisha Gray (1835-1901), registrada gaireb simultniament a la de Bell.
Pgina 460

Captol 7. La telemtica al servei del poble

S'ateny la televisi en color. S'inventa el tlex, el telefax, el fax.


Les tcniques de microfilm miniaturitzen i, per tant, eixamplen
els arxius. Comencen a construir-se els primers ordinadors per a
tractament de dades. Cap al 1950 funcionen a temps compartit i
aviat es munten xarxes d'ordinadors interconnectats (1960) que
donen pas a immenses bases (bancs) de dades. El 1959 s'arriba a
aconseguir la miniaturitzaci dels circuits dels ordinadors:
circuits integrats, microprocessadors. Cada vegada s ms petita
la mquina. Cada vegada les funcions sn ms complexes. Cada
vegada creix la velocitat de l'operaci. Cada vegada hi ha menys
consum energtic. I cada vegada els preus sn ms baixos. A poc
a poc, es passa de l'electrnica a la binica, terme inventat per
J.E. Steele i que descriu processos manllevats de l'organitzaci i
funcionament dels ssers vivents.
En els sistemes d'informaci en lnia, el pblic general t accs a
les bases de dades, que en el vdeotext arriben al televisor i al
telfon domstics. Quan la transmissi s per ones se'n diu
teletext. Sorgeix desprs la televisi per cable, el vdeo que
grava i reprodueix, el vdeo disc, el disseny assistit per
ordinador (CAD: paper i llapis electrnic), el teletext per a la
correspondncia escrita.
Les transformacions sn vertiginoses. Es posen en rbita satllits
geoestacionaris que reemeten per a grans rees paraestatals.
S'inventa el cable de fibra ptica a base de transmissi fotnica
(raigs Lser). Aviat tindrem les edicions electrniques:
s'imprimir noms per encrrec (sobre comanda) desprs de
consultada la base de dades.
S'estan automatitzant les oficines (burtica) i les fbriques
(robtica) de tal forma que es podr treballar des de casa sense
anar a l'oficina o a la fbrica. Per tamb s'estan automatitzant les
llars (privtica) i els electrodomstics, la feina (oficina, fbrica)
Pgina 461

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

des de casa, la informaci, l'educaci, els jocs, l'oci, la creaci...


(Cfr. La revolucin de la Informacin. R. Rispa. Ed. Salvat.
1982).
En resum, la telemtica compren:
1.
2.
3.
4.
5.

Tots els sistemes de clcul.


Tots els bancs de dades i de sabers.
Totes les mquines o ordinadors (hardware).
Tots els programes d'utilitzaci (software).
Tots els sistemes de comunicaci.

7.2. LA REVOLUCI TELEMTICA.


En el nostre temps, sota els nostres propis ulls, i sense que ning
no hi doni massa importncia, s'est produint una enorme
revoluci silenciosa, purament tecnolgica d'antuvi, per de
conseqncies imprevisibles per a l'esdevenidor de les relacions
condicionants de l'home.
El rol de la nova tecnologia telemtica s instrumental. Com diu
R. Rispa (lloc citat pgina 15): La informtica i els informtics
s'han de limitar al procs d'elaboraci de dades que anomenem
tractament de la informaci, sense entrar en els continguts, que
sn el camp especfic d'autors, periodistes, etc.. Per llur
aportaci s irrenunciable i irreversible. Ens agradi o no la
telemtica va endavant i est esdevenint el sistema nervis de la
humanitat.
Pgina 462

Captol 7. La telemtica al servei del poble

Potser el cas ms popular i visible el constitueixi el televisor


domstic convencional i els seus nous mil usos. Per ell poden
rebre's pgines de teletext, accedir i obtenir informaci d'un
videotext i, dhuc, a travs seu, arribar a una base de dades
especialitzades de sistemes d'informaci en lnia; cada persona
pot gravar les seves prpies vdeo cassetes amb programes
emesos per televisi; reproduir tot visionant-los, els videogrames
ja gravats; reproduir vdeo discs; actuar com a pantalla de
visualitzaci d'un microordenador personal i d'un equip de
tractament de dades, enviar i rebre correu electrnic, contestar
enquestes fins i tot votar! o participar en programes de televisi
interactiva, rebre programes audiovisuals elegits per l'usuari
d'entre els oferts pel sistema de cablevisi, rebre emissions de
televisions d'altres pasos a traves de satllits d'emissi directa,
veure al moment les seves fotos realitzades amb disc magntic,
en comptes de pellcula, de la seva cambra Mavica, o passar la
pellcula familiar o professional que acaba de rodar amb la
cmera de vdeo porttil o la menys voluminosa i ms lleugera
vdeo-mbil o camcorder; tamb rebre un logicial o programa
d'ordinador telesoftware per operar amb el microordinador
familiar... I, si ho desitja l'usuari, simplement pot veure la
televisi hertziana de tota la vida. (loc. cit., pgina 37).
El comportament depn de la persona, per tamb en gran part de
l'entorn. Amb els nous medis telemtics s'est produint una gran
mutaci de l'entorn de les persones. Les relacions es densifiquen,
es multipliquen, es canalitzen, s'amplien. s comprensible, doncs,
que aix doni com a resultat un gran canvi en els hbits de
comportament de les persones.
Tradicionalment el progrs consistia a augmentar la capacitat
d'acci de l'home amb la introducci de noves i ms perfectes
mquines motrius. Simultniament s'ha anat desenrotllant
Pgina 463

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'augment de memria i, per tant, de disponibilitats d'informaci


amb les grans biblioteques. Avui la memria collectiva s'ha vist
multiplicada fins a l'impensable, per mitj de les bases de dades i
el microfilm. La intelligncia i els indispensables processos
lgics s'han accelerat vertiginosament amb els ordinadors. La
direcci i l'administraci cauen en mans de la burtica. L'acci
productiva, en mans de la robtica. Pots educar-te, pots crear,
pots divertir-te de mil maneres diferents, totes a l'abast de la teva
m.
Tots aquests poders sn perillosssims. Bastant ms que un
cami en mans inexpertes. Poden originar i originen la ms
desvergonyida invasi de la intimitat personal que conculca el
dret a la vida privada. Augmenta, en tots els estats del mn, la
installaci d'ordinadors centrals mastodntics que volen arribar
al control individual de tots els ciutadans. Aix s tamb, molt
probablement, un fet irreversible. Porta aix irremissiblement a la
constituci d'estats-policia? Porta aix a la desaparici dels drets i
llibertats tan laboriosament conquerits en els darrers segles?
Augmenten i es renoven les capacitats delictives. Es pot robar a
distncia, es poden obtenir guanys, fer estafes, falsificar
documents, realitzar sabotatges canviant noms un numeret d'un
programa. Es pot fer espionatge militar, industrial, poltic,
comercial.
La robtica deixa ingents masses de treballadors sense feina.
Els informtics poden adquirir un poder incontrolable. La
sobirania dels estats resta radicalment qestionada per la invasi
des de dalt, per la captaci de secrets des de dalt.
Els grans monopolis informatius poden deformar tota la
informaci i la formaci.
Pgina 464

Captol 7. La telemtica al servei del poble

En el Congrs sobre comunicaci i democrcia a Amrica i


Europa llatines, celebrat a primers de setembre de 1982 a
Barcelona, la delegaci italiana, coordinada pel professor
Giuseppe Richieri, afirmava que el sistema multinacional de
comunicaci de masses, especialment la televisi, est implantant
el sistema democrtic de partits poltics. Cada cop abunden ms
les entrevistes personals. Els individus pblics substitueixen els
programes. Els mitjans d'informaci sn usats per a la negociaci
de complicades qestions d'Estat, com els segrests a m armada
per raons poltiques. La rdio i la televisi esdevenen,
sorprenentment, l'nic canal i ben airejat per cert de
comunicaci interna dels partits. Noms, a travs d'elles, les bases
s'assabenten de les decisions de llurs dirigents. L'opini pblica
acaba creient que viu accions reals que, en molts casos, noms
sn productes o muntatges dels mitjans d'informaci.
En el mateix congrs, Rafael Roncagliolo, de Mxic, es queixava
de l'imperialisme cultural d'uns mitjans d'informaci que
esdevenien creadors de noves ideologies sobre la democrcia.
(Cf. Avui, 2 de setembre del 1982, pgina 23).
Realment la telemtica trastoca el nostre entorn i ens pot ofegar.
Podrem anar a parar a les utopies negres d'Un mn feli de
Huxley o del 1984 d'Orwell. Per tamb s'est dibuixant un
horitz prometedor, i inesperadament engrescador, en l'evoluci
actual del progrs telemtic. S'albira la promesa d'una nova
cultura en una nova societat interconnectada. Podem arribar amb
les ms actuals tecnologies a una descentralitzaci i
democratitzaci de la informaci, a un augment de la creativitat, a
una revolucionria participaci individual i de grup, a les
decisions que poden donar lloc a una nova democrcia. Podr
haver-hi ms llibertat i ms cultura. Gamma ms amplia
d'eleccions. Ms autonomia. Desmassificaci. Alliberament de les
Pgina 465

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

feines rutinries i perilloses. Alliberament de moltes hores de


treball obligat (poques jornades laborals i de poques hores).
Citem R. Rispa. Quan el 1977, apareix el microordinador
personal, la informtica irromp en la vida quotidiana de qualsevol
individu i organitzaci. Sn de fcil s: ja no cal ser un expert en
informtica; sn barats i, per tant, ja no solament reservats a
poderoses organitzacions; tenen prestacions, semblants a les que
tres o quatre anys abans oferien els grans ordinadors; i sn
polivalents: no sols cmput de xifres, sin tractament ampli
d'informaci, puix processen dades; sn ordinador en si i terminal
intelligent d'un altre ordinador central d'una base de dades;
unitat de recepci i transmissi d'una xarxa de comunicacions,
etc. La informtica, doncs, es descentralitza, es democratitza
(loc. cit. pgina 15).
La televisi per cable permet una audincia fragmentada,
individualitzada, una srie de pblics i no una massa de receptors.
Permet l'expansi de programes especialitzats per a grups
d'usuaris, no massius o minoritaris, i amb necessitats o gustos
ms especfics; programes per a nens o de formaci continua
d'adults, programes culturals, emissions per a grups lingstics
minoritaris; permet prestacions revolucionries com telemedicina
(alarma i diagnstic), teleconferncia o telereuni, la participaci
activa des de la llar en programes televisuals... Aquest lligam
instantani, a distncia, audiovisual i bidireccional d'individus i
grups, obre possibilitats insospitades en usos comunitaris, que ens
porten a una televisi local o de barri, descentralitzada i
participativa (loc. cit. pgina 27), que donar lloc a l'exercici
fins ara utpic de la democrcia directa en exercici permanent.
Es trenca, doncs, el monopoli estatal tirnic informatiu-formatiu,
se supera la passivitat del receptor. S'assoleix dhuc, la seva
conversi en emissor. Se li augmenta la capacitat creativa.
Pgina 466

Captol 7. La telemtica al servei del poble

Amb els equips porttils (de gravaci de vdeo) es posa a la m


de petits grups socials l'elaboraci d'audiovisuals alternatius o
complementaris a les produccions de les emissores niques de
televisi o a les grans productores transnacionals. Aix es facilita
la generaci d'una contracultura i d'una contra-informaci
descentralitzades i aproximades a la petita comunitat de barri,
poblaci o comarca (loc. cit. pgina 29).
Vistos alguns dels nombrosos perills amenaadors i de les
enormes possibilitats alliberadores de la telemtica, cal parlar alt i
just.
Aquell profeta del nostre temps, Bonhoffer, que mor a mans dels
nazis deia, segons les seves creences: Avui, la vocaci del cristi
es concreta a pregar, callar i fer justcia.
Per a crear ideals ms tics i ms llibertaris noms hi ha un sol
cam efica: l'art, la poesia, la pregria, la contemplaci, la
concentraci interior, el seguiment de la prpia consciencia
oberta a tot i a tothom.
Per per fer justcia prctica, per passar, en la prctica de cada
dia, dels ms bells i purs ideals a concretes llibertats objectives,
tamb noms hi ha un sol cam efica: la tcnica, avui dia
disciplinada per la cincia (tecnolgica). I no es pot pretendre
resoldre cap problema tecnolgic, si no s illuminat prviament
per una informaci exacta i efica segons la nova tecnolgica de
bases de dades.
Desprs de 2000 anys de verbalisme, tan enginys com intil, una
autntica filosofia efica, est convenuda d'una banda de la
inutilitat de la lgica per tractar les realitats profundes de l'home i
de l'univers (ideals) i, de l'altra, de l'eficcia de la lgica en
Pgina 467

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'estudi de les realitats objectives, mximament amb la utilitzaci


de l'instrument telemtic que exclou, en el seu funcionament
intern, tota filtraci de subjectivismes.
Assumim doncs la telemtica com una exigncia tica. I exigim
l'entrega de la telemtica al servei de cada poble, i de tots els
pobles de la terra, de cada ciutad i de totes les entitats
ciutadanes.
No s difcil. Ja avui dia s una prctica acceptada per tothom la
gesti quasi instantnia, a la vista de tots, dels comptes a la vista,
tant en els bancs de negocis com en les caixes d'estalvis, de les
reserves de bitllets per part de les agncies de viatge i oficines de
tren o avi o vaixell. Ning no se'n meravella i tothom se'n
serveix. Ens hem acostumat al treball rapidssim, silencis i sense
embuts d'aquests esclaus que sn les installacions telemtiques
la page amb pantalles, tlex, gravadores, etc.
L'existncia irreversible d'una telemtica potencialment
controladora de tots els fets objectius planteja aquest terrible
dilema:
1. O b una utilitzaci parcial al servei monopolstic d'uns
interessos bastards, subterranis, antihumanistes, antinacionals,
corromputs i corruptors que actuen com si tot, en l'home, fos
comprable i vendible a tall de mercaderia i un consegent
control universal, dels ciutadans honrats i de les institucions
amb moral i cultura prpies, per part d'individus i grups sense
escrpols ni cultura.
2. O b una utilitzaci global, al servei de la persona individual i
comunitria, de llur ideals, de llur llibertat, de llur felicitat, a la
llum del dia, amb criteris racionals, amb plena responsabilitat
humanista i nacional.
Pgina 468

Captol 7. La telemtica al servei del poble

Qui s'adormi en aquest moment histric, est perdut!


La revoluci telemtica comprn, des d'ara i per molt de futur,
totes les possibilitats teriques i prctiques:
a)
b)
c)
d)
e)
f)

de la revoluci de la nova lgica-matemtica;


de la revoluci de la cincia moderna;
de la revoluci de la nova disciplina ciberntica;
de la revoluci de l'electrnica;
de la revoluci, a les portes, de la binica;
de la revoluci constantment accelerada dels mitjans de
comunicaci;
g) de la revoluci en la memoritzaci i consulta a domicili
dels sabers lgics i no lgics.
Aquesta revoluci global, imparable en qualsevol tipus de rgim
poltic i sistema econmic:
o b actuar ms i ms contra el poble, per censura directa o
per la via del poders cavaller, El Diner, per part dels poders
establerts, a travs de xarxes exclusives o preferencials,
classistes i individualistes,
o b ser posat al servei del poble, complet, gratut i
incondicional.
s clar que la nostra revoluci tria la segona alternativa i no es
quedar en mitges tintes.

Pgina 469

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 26: Fotografia d'estudi d'un programa de Rdio


Contrabanda FM a Barcelona.
Hi ha collectius que, des de l'mbit de la societat civil,
emprenen iniciatives per crear mitjans de comunicaci lliures
que informen de la realitat, aportant crtiques a les injustcies
de la societat i alternatives als problemes d'aquest mn, sense la
censura que sol produir-se tant en els mitjans oficials com en
els privats. El collectiu pioner del projecte de rdio lliure
comunitria Contrabanda FM va celebrar, abans que
l'emissora comencs a emetre, reunions dins de l'antiga fbrica
del germans Chalaux, Can Bardina. Fotografia gentilesa de
Rolando d'Alessandro, Genoveva Gmez, Albert Martnez i
Rdio Contrabanda FM.

Pgina 470

Captol 7. La telemtica al servei del poble

7.3. SOCIALITZACI I GRATUTAT DE LA TELEMTICA.


Exigim i volem instaurar, doncs, una lenta, constitucional,
constant i progressiva socialitzaci de tota la telemtica existent
en cada pas, fins a aconseguir la completa gratutat i llibertat
informatives a travs de totes les xarxes i serveis telemtics en
funcionament, per a totes les persones individuals i collectives de
la nostra comunitat, sota la permanent protecci de la Justcia.
Podem imaginar que el poble, avui desinformat, contrainformat,
confs i vexat, disposar al carrer, com ara disposa de cabines
telefniques no gratutes, de cabines telemtiques gratutes, on
podr consultar i demanar informaci sobre tota la gesti pblica,
d'ajuntaments, comarques, nacions i imperis i sobre la marxa,
hora a hora, de les magnituds macroeconmiques de la
comunitat!
Aquesta mesura valenta donar la totalitat dels mitjans tcnics
indispensables a la Justcia per jutjar, segons llei, com a b o com
a mal per a la comunitat, tots els actes lliures de l'Estat, de totes
les institucions o grups i de tots els ciutadans.
Donar a l'Estat els mitjans tcnics per a una prctica real
d'autoeconometria del mercat i societat monetaris, dintre dels
lmits constitucionals i sota salvaguarda, per la Justcia de tots els
drets de la persona.
Donar tamb a tots els grups, institucions i ciutadans
individuals, els mitjans tcnics per augmentar llur coneixement
sobre el mercat i societat monetaris, cosa importantssima per
Pgina 471

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

fomentar totes les llibertats ciutadanes ja aconseguides o, per


adquirir de seguida, les noves llibertats tcnicament i
culturalment possibles avui.
I, a la llarga, produir, de forma no improvisada sin ben
calculada, la destrucci de l'actual poder estatista i dels altres
poders ms o menys ocults, tot substituint-los per un
comandament estatal ferm, breu, efica i personalment
responsable, al terme de cada mandat constitucional, davant de la
Justcia comunitria.
El poder, durant massa segles, ha substitut i ha abusat de
l'autoritat legtima i del comandament social legtim dels imperis.
En aquesta destrucci del poder, vitalment necessria, el primer
mitj tcnic s doncs, la telemtica, que cal posar al servei
incondicional del poble, en vista a la mxima llibertat, com a
govern automtic de les coses. Cal aconseguir que la telemtica
es democratitzi al mxim i de manera ptima, per a la totalitat de
les persones de cada comunitat geopoltica.
Ni l'Estat ni la Justcia no tindran por d'aquesta nova disciplina
integradora de tots els sabers humans. Ni l'un ni l'altre no han de
tmer el progrs en la seva forma actual revolucionria de la
ciberntica telemtica, com a inici del govern automtic de les
coses i de la democrcia radicalment llibertria que se'n deriva,
confederal a l'interior i oberta a totes les altres comunitats
exteriors. Aquesta uni de pobles generar pobles nous, perqu la
convivncia en llibertat genera llaos nous que nacionalitzen les
societats confederals, fins a arribar a la gran naci de totes les
nacions de la Terra.
A nivell tcnic, la telemtica comprn el telfon, el telgraf, la
rdio, la televisi, i tot tipus d'aparells, installacions i programes
electrnics i binics de transmissi a distncia d'informaci
Pgina 472

Captol 7. La telemtica al servei del poble

objectiva (exformtica) per computadors i, a partir d'ella, de la


collaboraci subjectiva (informtica) ineludible. Aquesta
telemtica estar disponible i transmissible, segons llei,
gratutament, sota el control de la Justcia, sense cap censura per
ra d'autoritarisme o de diner, a qualsevol persona interessada, en
aquell camp que li interessi. La primera utilitzaci prctica,
pblica, democrtica i alliberadora que vol fer la nostra revoluci
poltica i justicial, s en el camp del mercat i societat monetaris i
lliures.
El saber figura entre els factors essencials i indispensables a
l'autodesenvolupament de cada persona, de cada economia, de
cada societat, de cada cultura, de cada naci. Cal reconixer que,
actualment, existeix una desigualtat molt gran en el repartiment
del saber. Certs pobles i certes classes socials dels pobles
produeixen i posseeixen una gran massa de coneixements, mentre
que, d'altres, ni tan sols disposen del mnim de recursos materials
i humans per produir-los. Aquestes desigualtats no sn el resultat
d'una fatalitat. Obeeixen a mecanismes antisocials precisos que es
poden rectificar. La transferncia de coneixements de les zones
dominants a les zones deprimides, tan necessria per a promoure
l'ideal de justcia i la pau mundial, no es fa ara com ara. El motiu?
Saber s poder. Els poderosos dels imperialismes, de les
multinacionals, de les classes pseudodirigents, monopolitzen els
sabers, els transmeten amb gasiveria i, en transmetre'ls, miren
d'imposar els seus propis fanatismes i classismes.
En la civilitzaci, prximament robtica i postindustrial, la
possessi, en exclusiva, dels coneixements tcnics porta a un
domini sobre els grups socials que els reben i utilitzen. Els grups
o pobles receptors pateixen desinformaci i antiinformaci, a ms
a ms de dependncia en la informaci. I, cada dia ms, senten
aquesta dominaci com una pressi intolerable que els va
ofegant, fins a amenaar la seva personalitat prpia, la seva
Pgina 473

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

dignitat. La revoluci proposada, en canvi, protegeix el


desenvolupament de cada tnia i intertnia dintre de cada
comunitat geopoltica i de cadascuna d'aquestes, dintre del
concert mundial desitjable. Amb les mesures que proposem
promovem el creixement econmic, al costat del cultural, que
tendeixi a igualar desnivells a escala intracomunitria i a escala
planetria i que tingui carcter endogen: que s'origini dins de
cadascuna de les diverses organitzacions socials humanes, tot
respectant-ne les caracterstiques que els sn peculiars.
Assumim plenament els plantejaments fets per la Unesco l'any
1980 (informe Mac Bride), sobre la transferncia d'informaci,
sense censures i segons el parer lliure de cada informador. La
plena transmissi, gratuta, de coneixements portar un progrs
hum insospitat. Dinamitzar de soca-rel la societat.
La censura s el resultat histric de l'anonimat irresponsable i dels
secrets absurds, referents a temes de lliure inters pblic. Per
caldr protegir el secret professional, industrial, i la intimitat o
privacitat que seran protegits per la Justcia.
Cal que tota llibertat concreta impliqui responsabilitat legal de
part dels qui l'exerceixen en societat, altrament neixen els
privilegis (les lleis privades), els regnes de taifes, les faccions
homicides i els partidismes fantics.
Amb la documentaci telemtica exhaustiva no es confondr
llibertat personal i responsable amb llibertinatge annim i
irresponsable, ni responsabilitat prctica i proporcional al grau
de llibertat gaudida amb irresponsabilitat insolent i desafiant,
ni llei pblica amb lleis privades, ni igualtat jurdica de
tots amb privilegis.
Una legislaci sobre socialitzaci i gratutat de la telemtica
Pgina 474

Captol 7. La telemtica al servei del poble

haur de contemplar els punts segents:


1. Lloguer inicial amb opci de compra final.
Tots els temps lliures de les actuals installacions
telemtiques de propietat particular existents en la
comunitat hauran d'sser llogats a preu de mercat lliure als
seus propietaris, segons contracte de lloguer amb opci de
compra (leasing) amb la finalitat d'arribar, a la llarga, a
una total socialitzaci d'aquest mitj tecnolgic, al servei
incondicional de tot el poble.
2. Constituci imperial d'equips humans i equipaments
tcnics.
2.1. Cal no tmer de donar el ms alt salari imperial
liberal als components dels equips, cridats a portar a
terme la socialitzaci inicial dels nostres
coneixements sobre el mercat i la societat monetaris i
la socialitzaci final, gratuta per a tots, de totes les
xarxes de la telemtica existents al pas.
2.1.1. Aquests alts salaris socials seran pagats pel
Tresor gestionat per l'Estat, fins a la constituci
d'un estatut financer (8.3)163 de totes les
vocacions i institucions liberals.
2.1.2. Un primer equip s'ocupar dels programes
inicials a utilitzar en els equipaments i xarxes
telemtics llogats, ja existents en el pas.
2.1.3. Un segon equip s'anir constituint, a partir del
primer, per a preparar els programes i els
equips telemtics d'una segona fase ja
enterament imperial.
2.1.4. Un tercer equip s'anir constituint, a partir del
163Pgina 593.
Pgina 475

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

segon, per a preparar programes d'una tercera


fase ms elaborada de total comptabilitat
general i input-output.
2.1.5. Un quart equip s'anir constituint, a partir del
tercer, per a estudis fonamentals de tota la
telemtica, al servei incondicional i gratut de
tot el poble.
2.2. Cal no tmer els necessaris pressupostos per a
comprar els equipaments que s'aniran precisant, a
mesura que es vagin acomplint els estudis dels
diferents equips tecnolgics imperials.
2.3. Cal tamb no tmer una plena autogesti d'aquests
equips, per part dels seus components, sota les
prescripcions de la llei i la vigilncia de la Justcia,
la qual actuar per prpia iniciativa o a iniciativa de
qualsevol persona individual o collectiva,
compresos l'Estat, el Cap de l'Estat, etc.
3. Control total de la telemtica imperial per part de la
Justcia.
3.1. Tots els equips humans i els equipaments materials
de telemtica, una vegada constituts per llei,
passaran a dependre totalment de la Justcia imperial,
la qual ser l'nica que tindr accs directe a tots els
detalls de totes les xarxes telemtiques existents en el
territori imperial.
3.2. La Justcia imperial ser l'nica encarregada de
vetllar:
3.2.1. per un prctic secret professional, al qual t dret
i hi est constitucionalment obligada tota
persona, individual o collectiva, que exerceixi
una professi utilitria o liberal;
3.2.2. per un prctic secret privat, al qual t dret tota
persona individual, familiar o collectiva; aquest
secret privat noms es pot fer public:
Pgina 476

Captol 7. La telemtica al servei del poble

3.2.2.1. amb autoritzaci escrita de l'interessat:


cap de famlia, gerent o director, al peu
del document a publicar;
3.2.2.2. per sentncia ferma d'un tribunal.
3.3. L'Estat i els particulars individuals o collectius
podran
tenir
coneixement
d'all
que,
constitucionalment, els pertany de conixer amb tot
dret responsable pblic-legal o privat-llibertari.
Aquestes disposicions susciten unes consideracions:
a) Es munten quatre equips humans tcnics de telemtica,
autnoms i independents entre si, amb la finalitat de fer
extremadament inviable un complot d'enginyers o tcnics
telemtics, en vista a l's fraudulent de les mquines i de
llur informaci.
b) Es treu el suprem control de la telemtica de mans de
l'executiu. S'eviten aix les velletats totalitries de
l'executiu, previstes en utopies negres com 1984 de
George Orwell. I es lliura a la justcia, que no t
comandament directe sobre el present de les persones.
c) Dintre de l'mbit de la Justcia, no tots els jutges, ni els
ms elevats, tenen accs a tota la informaci. Noms cada
jutge concret t dret a conixer la informaci referent al
cas que porta entre mans, i es reserva el dret a publicar-la
noms quan esdevingui prova indefugible de la sentncia
emesa.
d) La telemtica se centralitza a escala imperial, com tamb
la comptabilitat per criteris de racionalitat. La fita final s
una unificaci planetria de la telemtica i de la
comptabilitat. Cada naci federada tindr la seva
assignaci econmica, proporcional al seu nombre
d'habitants, que administrar amb plena llibertat; per
mentre l'economia no es plantegi a escala mplia i, si s
Pgina 477

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

possible,
mundial,
l'economia
patir
efectes
antieconmics i la societat ser inhumana. Aix s degut,
d'una banda, a que s'aprofiten al mxim els bns utilitaris
si es poden combinar tots amb tots, mentre que es
desaprofiten
quan
troben
barreres
comercials,
aranzelries, proteccionistes, etc. I d'altra banda, el fet que
els recursos econmics naturals i histricament artificials
estiguin desigualment repartits, damunt la superfcie de la
terra, ocasiona grans desnivells odiosos entre unes rees
econmiques i unes altres, sempre que romanguin
tancades en si mateixes.

Pgina 478

Captol 7. La telemtica al servei del poble

7.4. COMPTABILITAT TELEMTICA GENERAL.


Aqu i ara, es pretn nicament emprar la cincia per a
preparar una telemtica total:
del mercat conjunt de canvis monetaris elementals,
de la societat conjunta d'actes interpersonals elementals que
precisen de l'instrument monetari
o per a generar-se espontniament
o i perfeccionar-se jurdicament
en vista a resoldre exactament a partir dels mateixos actes
lliures dels homes els problemes evidents de l'actual crisi de
civilitzaci, nascuda dels brutals i contradictoris desequilibris
entre la realitat, a nivell de poble, i el realisme classista al
poder, entre el pas real i el pas legal, entre la vida i
l'establishment, entre les persones i la mquina, entre els
anhels ingenus de la humanitat i les ideologies sofisticades
dels qui noms pensen en termes de violncia i guerra.
Es veu l'enorme perill antihumanista que representa la irreversible
entera telematitzaci de tots els fets del mercat, i de totes les
persones de la societat, en mans de poders de fet ms o menys
privats i ocults, estatistes i burocrtics, armamentistes, desptics,
tirnics, cruels i terrorfics.
Posat que aix s irreversible, cal que esdevingui un instrument
en mans del poble. Identificaci de cada persona individual, s.
Per amb l'nica intenci de fer-la responsable dels seus actes
econmics lliures davant del poble.
Pgina 479

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Hi ha molts procediments, coneguts o no vulgaritzats encara,


d'identificaci individual telemtica sense error tcnic. Potser el
ms precs s el de la veu, el timbre de la qual s la caracterstica
ms constant i singular de cada individu, des del naixement fins a
la mort. Les variacions no es repeteixen en els 4.000/6.000
milions d'habitants actuals de la terra. Tot accident o operaci
caldr que sigui avisat a les autoritats democrtiques.
El captor adequat per comptar mercat i societat, que s la facturaxec, anir acompanyat d'aquesta identificaci responsable; aix,
en el joc econmic tots haurem d'estar a les verdes i a les
madures.
Ara, sense que els interessats se n'adonin, s'estan acabant, als
EUA, a la URSS, a la RFA, al Jap, etc., els codis generals
d'identificaci de tots els ciutadans en benefici d'uns pocs.
El captor factura-xec portar totes les dades a la xarxa de
comptabilitat general input-output telematitzada. Totes les xarxes
telemtiques dels establiments comptables (bancs de negocis i
caixes d'estalvis), hauran d'interconnectar-se amb mxima
urgncia i ptima eficcia tecnolgica.
S'haur de crear, per a tot l'imperi o uni federal, un centre nic
de telemtica mercantil, al qual aniran a parar totes les (ex)formacions tecnolgiques i informacions humanistes, sobre
mercat utilitari i societat liberal, de totes les xarxes
interconnectades anteriors.
Els establiments comptables (Banca i Caixes) seran responsables
de llurs arxius de factura-xec:
1. Factures-xec originals amb llur nmero de neutralitzaci
Pgina 480

Captol 7. La telemtica al servei del poble

final, durant 5/10 anys.


2. Microfilm de totes les factures-xec, durant 50/100 anys,
segons nmero de neutralitzaci amb fins de la histria
econmica;
2.1. per a les factures-xec de producci-inversi, o sigui,
interempresarials, sense cap incidncia ulterior;
2.2. per a les factures-xec de consum relacionades amb
l'nica loteria nacional gratuta (referncia al captol
6.6)164;
3. memoritzaci de tots els circuits analtics-logstics seguits
en el procs de totes i de cadascuna de les dades fornides
per cada factura-xec.
Els establiments comptables seran particularment responsables de
llur eventual complicitat, per acci, omissi o deixa, en les
factures-xec, legalment inconformes, acceptades per l'establiment
bancari amb dades identificatives, analtiques i logstiques falses
o arreglades, referent a les persones implicades i a les
mercaderies concretes objecte del canvi.
Sense moviment concret utilitari-canviari de mercaderies
concretes ben especificades i controlables, no hi pot haver
moviment escriptural o telemtic exocomptable de cap unitat
de mesura i compte abstracte.
Aix la finalitat de la nostra reforma telemtica de l'instrument
monetari s la d'anar creant una comptabilitat total centralitzada
vitalment necessria, del tipus input-output, cada vegada ms
progressiva i perfecta del mercat utilitari i de la societat liberal de
tot l'imperi. Aquesta centralitzaci del control de les coses
164Volum I, pgina 402.
Pgina 481

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

permetr la descentralitzaci del comandament de les persones.


Els equips especialitzats encarregats d'aquesta comptabilitat total
d'indefinides entrades i sortides segents, vetllaran particularment
per a una claredat mxima dins de cada sector i territori i entre els
diferents sectors i territoris, sempre a disposici de cada sector i
de cada autonomia territorial.
La comptabilitat general i input-output d'una comunitat
geopoltica cal que comprengui, com a mnim, els estudis
analtico-estadstics, que conv obtenir en exercicis cada vegada
ms curts (trimestre, mes, quinzena, setmana, dia, permanent),
referents a la comptabilitat de:
1. Totes les persones (H: poder de compra).
1.1. Salaris privats de producci (Hp).
1.1.1. Sous al treball utilitari.
1.1.2. Interessos als capitals.
1.1.3. Beneficis a les empreses.
1.1.4. Regalies als invents individuals o en equips,
lliures o intraempresarials.
1.2. Salaris socials (Hk),
1.2.1. crediticis: interessos dels crdits comunitaris;
1.2.2. financers;
1.2.2.1. a les persones, especialment sense
professi, marginades, etc.;
1.2.2.2. a les persones amb professi utilitria no
exercida (vaga, lockout, atur, etc.).;
1.2.3. a les persones amb vocaci liberal.
2. Totes les coses (P: poder de venda).
2.1. Inversi (pI),
2.1.1. en estalvi-capital,
2.1.1.1. provinent de producci (empreses),
2.1.1.2. provinent de salaris de producci,
2.1.1.3. provinent de crdit comunitari,
Pgina 482

Captol 7. La telemtica al servei del poble

2.1.2. en producci corrent,


2.1.2.1. comptabilitat
interempresarial
per
territoris i sectors,
2.1.2.2. comptabilitat
intraempresarial
(cost,
rendiment, stock, etc.).
2.2. Empreses de venda directa al pblic (Pe, producci
per al consum),
2.2.1. majoristes,
2.2.2. minoristes (al detall),
2.2.2.1. comeros al detall,
2.2.2.2. indstries al detall;
2.2.3. consumidors,
2.2.3.1. individual familiar,
2.2.3.2. individual liberal,
2.2.3.3. liberal collectiu.
En resum, passem de les actuals mercologia i sociologia
subjectives i fosques a unes inicials merco-metria i scio-metria
objectives exactes.

Pgina 483

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

MERCOMETRIA: mesura abstracta-comptable dels:


mercats elementals (canvis elementals),
mercats subconjunts (territorials, sectorials),
mercat conjunt o global de mercaderies produdes (preus de
venda mercantil) i de mercaderies productores (factors de
producci).
SOCIOMETRIA: mesura abstracta-comptable dels:
salaris socials financers vitals (per caixa),
o d'utilitari sense exercici i atur, vaga i lockout,
o liberals: professions i institucions liberals (Estat).
que necessiten indispensablement l'instrument monetari per a
realitzar-se.
Societat total = Societat utilitria + Societat liberal + Societat transcendent

Mercometria

Sociometria

}
instrument monetari

Pgina 484

Captol 7. La telemtica al servei del poble

7.5. ESTRATGIA MTRICA DE MERCAT.


Una vegada iniciades una mercometria i una sociometria cada dia
mes exactes, s possible de passar a una estratgia mtrica lcida
i deliberada de mercat i societat monetaris.
El gran problema d'aquesta estratgia (stratos, agein) s
d'actuar (asein) de cara a aconseguir l'equilibri eficient i prctic
entre l'objectivitat monetria comptable de l'economia i una noble
soluci llibertria de l'actuaci poltica sobre les forces
orgniques (stratos) de la societat.
Cal una homogenetzaci monetria abstracta i responsable dels
fenmens elementals mesurables de mercat i societat, per a
aconseguir una democrcia directa i plena amb ajut de la nova
telemtica (assemblees, votacions secretes, eleccions lliures, dret
d'iniciativa, vigilncia per referndum, etc.), per a aconseguir una
justcia independent de l'Estat i unes forces armades disciplinades
i subordinades als legtims comandaments socials (Cap d'Estat;
Autoritats cviques autnomes i Justcia comunitria).
Cal constituir un govern (ciberntica) revolucionriament
automtic de les coses per obtenir la comunitat lliure i dialogant
entre les persones. s l'nica soluci prctica de la dialctica
clssica:
llibertats personals

autoritats comunitries
protectores
concretes
lliure obedincia personal comandament social legtim
(anarquia)
(arquia)
coses servils

persona nascuda lliure


Enfront del micromercantilisme exacte que s'ensenya a les
Pgina 485

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

escoles d'estudis empresarials i, enfront del macromercantilisme


fantasis que practiquen els centres d'estudis econmics de la
gran banca o dels estats, preconitzem un macromercantilisme
exacte basat en la captura exacta de totes les dimensions
significatives del canvi elemental.
Quantes comptabilitats caldr comptar? Convenen totes. Si, al
principi, aix no s possible, caldr portar amb la mxima
precisi la comptabilitat de l'Estat, de les institucions pbliques
de les empreses utilitries ms desenrotllades i poderoses.
El grau d'estratgia de mercat clar i societat transparent, que
obliga a cada persona, s funci constitucional i legal del grau de
responsabilitat social, empresarial, cvica, poltica, exigible
justicialment a aquesta persona.
A l'hora de passar comptes davant del jutge al final del propi
mandat autoritari, es demanar el mxim grau de perfecci
possible a l'inici del mandat de les previsions d'estratgia i
programa econmics.
On les previsions cal que siguin mximes i ptimes s en el cas
de la invenci de diner (vegeu el quadre adjunt). El diner inventat
pot pecar per excs (inflaci) o per defecte (deflaci). Les
previsions, per definici sempre hipottiques i aleatries, sempre
fallaran. Per el que conv s que la comparaci entre previsions
i realitat computada vagi reduint el seu marge d'error, a mesura
que la xarxa telemtica es vagi perfeccionant i engrandint:
aquesta s la gran revoluci del govern telemtic de les coses.
Com un pilot automtic aqu s'encarrega la conducci de
l'administraci de la casa.
Quan aprenem a conduir donem molts cops maldestres de volant;
quan en sabem, noms calen moviments infinitesimals de
Pgina 486

Captol 7. La telemtica al servei del poble

correcci per mantenir l'estratgia de carretera desitjada.


Per a l'estratgia de mercat ens cal conixer amb precisi d'espai i
temps els fluxos monetaris reals o possibles, sempre homologats
als corresponents fluxos de mercaderies, tamb reals o possibles.
Amb aquests fluxos passa el mateix que amb els fluxos de
l'estratgia hidrulica:
Un torrent cabals i salvatge que desprs es torna gran riu de
plana exigeix el control de fluxos d'aigua d'inundaci (mxim) i
de sequedat (mnim) possibles, amb la millor tecnologia i els
clculs ms afinats, per poder evitar quasi totes les sequedats i
inundacions futures i per poder anar reduint el marge d'errors al
mnim possible. s l'art estratgic de la bona regulaci dels rius.
No s objectiu d'aquesta obra profunditzar en estratgies ms
detallades, entre les diferents variables de les nostres frmules.
Estratgia de deflaci, equilibri i inflaci monetaris en funci de
la invenci de diners.
P
< = > 1 producci partit per
Hp
hisenda privada pot ser major, igual o menor que la unitat.
Frmula fonamental (F1)165

165Volum I, pgina 368.


Pgina 487

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Suposici de dades subministrades pel servei telemtic:


Producci: 100 unitats monetries (P = 100)
Hisenda privada: 80 unitats monetries (Hp = 80)
Invenci de diners: = P - Hp = 100 - 80 = 20

20 diners justos

100
1,=
100

25

100
0,952
=
105

30
35

Massa
diners
inventats

40

Pgina 488

100
0,909
=
110
100
0,869
=
115
100
0,833
=
120

creixent

100
1,052
=
95

decreixent

15

deflaci

100
1,111
=
90

100
1,176
=
85

1,250

10

Massa
pocs
diners
inventats

Efectes estratgics

decreixent

100
=
80

0
5

Coeficient Rhop
platoni P / Hp +

creixent

Invenci de
diners P - Hp

equilibri

inflaci

Captol 7. La telemtica al servei del poble

Dibuix 14: Coeficient Rhop platoni.

Pgina 489

Dibuix 15: Exemple d'estratgia.

EXEMPLE D'ESTRATGIA.

Captol 7. La telemtica al servei del poble

7.6. EL PROGRS GERENCIAL.


Paraltic, si vols, ala't i camina!
dhuc les societats dites del mn liberal pateixen parlisi
muscular. Els gerents de qualsevol empresa o instituci estan
lligats de mans i peus en estructures rgidament piramidals, en les
quals els comandaments intermedis sn meres bieles de
transmissi mecnica. Com si un indi ens hagus traspassat amb
una fletxa impregnada de curare, aix la moneda annima roba la
confiana dels uns als altres i no permet aquella rea ben definida
de responsabilitat que fa possible l'exercici de la llibertat fecunda
i creadora.
No podem conduir (gerere) flexiblement el cos social si els
diferents centres esglaonats de decisi que el componen no
gaudeixen d'una autonomia definida i real.
El progrs gerencial est lligat a dues condicions objectives:
A) l'autonomia clara i precisa de l'entitat gerenciada
enfront
d'instncies
externes
superiors
jurisdiccionalment,
B) la descentralitzaci administrativa interna al servei de
la gerncia a base de creaci de subgerncies
responsables.
Aquestes dues condicions, capacitat de maniobra respecte dels
superiors i delegaci de responsabilitats respecte als inferiors,
porten com a conseqncia l'eliminaci del poder de les persones
Pgina 493

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

sobre les persones i el mxim i ptim aprofitament del poder de


les persones sobre les coses.
La paraula administraci significa etimolgicament un rgan
de pregovern automtic de les coses, referit ( AD-) a les coses
petites (-MINUS), les quals cal preparar (per part de les
subgerncies) a fi que la gerncia pugui triar, d'entre les opcions
estudiades, les ms importants, i pugui prendre a partir d'ac les
decisions tctiques que convinguin en vista a obtenir el mxim b
com autnom de l'entitat gerenciada.
Abans de l'invent de la telemtica, la dificultat de documentar
responsablement i exhaustivament cada nivell de l'entitat
gerenciada constituen un pretext per refusar les dues condicions
esmentades en nom de l'eficcia. I aix s'implantava un rgid,
desptic i patolgic poder sobre totes les persones de nivell
jurisdiccional inferior. Per actualment, quan la telemtica s'est
tornant una simple rutina diria progressivament a l'abast de
moltes persones que no sn les redudes minories de poder, el fet
de refusar aquestes condicions objectives d'un rpid progrs
gerencial en totes les instncies socials constitueix la prova d'un
esperit sistemticament oposat tant al progrs tecnolgic objectiu,
com al progrs de la llibertat responsable i personalitzadora.
A ms a ms, la telemtica permet a tot nivell i en tot moment de
fer presents, als ulls del responsable, totes les dades que ha de
menester, ben actualitzades, cosa que li permet de resoldre els
problemes amb decisions instantnies. Ja hem dit a propsit de la
comptabilitat general i ara ho repetim referit a qualsevol procs
de gerncia, que per evitar el poder cap amunt dels preparadors
cal muntar tres sistemes independents.
I no cal dir que la intracomptabilitat general amb factura-xec,
centralitzada quasi a l'instant, permet de complir amb les dues
Pgina 494

Captol 7. La telemtica al servei del poble

condicions objectives del progrs gerencial. Aix ja fa alguns


anys que ho han ents les grans multinacionals, i s per aix que,
al marge de judicis tics o morals, funcionen objectivament b.
Una multinacional amb seu central a Los ngeles, pot delegar
plena autonomia definida al director d'Europa amb seu a Ginebra,
i aquest, al director d'Itlia amb seu a Roma. Les decisions dels
delegats sn lliures dintre d'un marc definit. Per quasi
instantniament arriben a Los ngeles les decisions preses a
Ginebra o a Roma. Una decisi inferior incomprensible per a les
altures provoca una trobada a mig cam les Aores? i unes
explicacions. Si sn satisfactries tot va endavant. Altrament el
director que s'ha extralimitat o que no ha encertat pot ser destitut,
castigat o amonestat.
En legislar la intracomptabilitat general telemtica en tota l'rea
d'un imperi contemporani qualsevol, cal posar en prctica les
condicions anteriors i cal sancionar justicialment llur compliment
o incompliment. Quan aix sigui fet:
1. El lliure mercat clar que en sorgir far que, per prpia llei de
competncia, les empreses s'organitzin segons els principis del
progrs gerencial, puix en el mercat d'empreses noms
resisteixen les que assumeixen l'eficcia i el rigor professional
com a valors de permanncia en vista a una productivitat i a
una vendibilitat ms altes.
2. La lliure societat transparent que en sorgir, exigir molt ms
esfor que el lliure mercat clar, per causa de la peresa mental i
l'afany de poder i d'acaparament de competncies adquirit per
les burocrcies estatistes que han dominat fins ara. Com a
primera providncia caldr, doncs, tantost s'hagin assolit les
responsabilitats de comandament, desmuntar totalment, de
forma gradual i prudent, tota la burocrcia estatista anterior. I,
al contrari, cal donar de seguida la mxima autonomia
Pgina 495

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

constitutiva a totes les associacions, collectivitats, institucions


de vocaci liberal, incloses aquelles la missi de les quals
consisteixi a defendre interessos utilitaris dels seus afiliats
(gremis, sindicats, etc.). Ms endavant especificarem les
condicions de comandament executiu i comandament
legislatiu ben separats a l'interior de cada entitat liberal, aix
com el sistema general d'eleccions i de salaris socials
financers. Per en les entitats liberals de gran volum d'inscrits
s necessari preveure, a les ordres directes de l'rgan de
comandament executiu de cada entitat, un gerent,
personalment responsable de la bona marxa directiva i
administrativa en la vida diria de l'entitat. Tamb segueix la
tnica cada dia ms necessria d'autonomia de les diferents
seccions administratives al servei de la gerncia, en totes les
entitats una mica importants, caldr preveure un cap de
compres personalment responsable davant del gerent.
Esdevindran anacrniques i per tant intils les traves
administratives que les lleis vuitcentistes i noucentistes oposaven
i oposen, sense cap eficcia prctica, a les ocasions i temptacions
de corrupci en totes les seves figures histriques. Aquesta mena
de corrupcions s impossible en la prctica dintre d'un sistema
d'intracomptabilitat general telemtica per a un imperi qualsevol.
Caldr, doncs, suprimir tota aquella legislaci actual que, malgrat
les aparences, transforma la ms mnima compra de bns de
consum liberal, per part de qualsevol instituci o associaci, en
corrupci normal i corrent.
Sota les ordres directes del gerent responsable de cada entitat
liberal, el cap de compres responsable ha d'efectuar les compres
necessries amb els mateixos criteris tcnics que inspiren els seus
collegues homlegs, immersos en el lliure mercat clar.
En les entitats liberals d'un volum petit d'inscrits, que no permeti
Pgina 496

Captol 7. La telemtica al servei del poble

demanar els salaris socials financers de gerent i cap de compres,


seran l'rgan de comandament executiu i el seu secretariat, ms o
menys nombrs, els qui actuaran com a gerent i cap de compres
responsables.

7.7. EL FUTUR: LA POSTLGICA.


Hem dit ms amunt que avui dia i davant dels nostres propis ulls,
sense que li donem massa importncia, s'est produint una
enorme revoluci silenciosa purament tecnolgica, per que,
conseqentment, repercuteix d'immediat sobre les fenmens que
condicionen l'home, els pobles, la Repblica, en el marc concret
de l'espai i del temps.
Sn possibles els captors adequats per a documentar en dades
elementals precises, cada fenomen elemental amb totes les seves
pervalncies elementals qualitatives i quantitatives (magnituds)
amb exactitud. La soluci estratgica del fenomen conjunt
corresponent esdev automtica i immediata. Sn eliminables els
factors subjectius que induen a error. Podem des d'ara iniciar una
estadstica objectiva que fonamenta una cincia objectiva. Tot
trajecte d'un procs lgic, on no interv el cervell hum i
transcorre dins ms instruments i mquines telemtiques, pertany
a la hiperlgica. Cada dia ms la hiperlgica prendr el relleu als
nostres processos sensitius-mentals-actius.
Per hi ha ms. Anomenem postlgica la telemtica al servei
incondicional i gratut de qualsevol persona, individual o
comunitria, per mitj d'ordinadors i bases de dades prou
evolucionats per funcionar amb el llenguatge ordinari i segons
Pgina 497

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

codificacions fcils d'entendre per a tothom. Aix ja s realitat


tecnolgica avui per a alguns privilegiats. Ho pot ser per a tothom
si aix es decideix per l'exercici conscient i responsable d'una
decisi autopoltica per part del poble.
Cal comenar per la introducci de la factura-xec amb la
consegent telemtica monetria. Seguir desprs qualsevol altra
informaci econmica, cientfica, tcnica, educativa o cultural. La
factura-xec i la telemtica monetria sn, avui dia, en ple apogeu
en les empreses i institucions prou riques per a crear-se una
comptabilitat interna privada ben centralitzada i exacta, que els
permet una estratgia eficacssima en qualsevol pas, en qualsevol
moment. D'ac a pocs anys aquesta prctica s'estendr fins i tot als
pagesos de les zones ms retardades del mn postindustrial. Per,
de moment, aquest procs nomes va endavant al servei del joc
brut! Un martell serveix igual al fuster que a l'assass. El saber
que s poder de les noves tcniques comptables monetries s
patrimoni de pocs i al servei de llurs interessos particularssims.
Les masses populars marginades d'aquest saber creixen i creixen
cada dia. Els enormes perills antieconmics i antisocials d'una
anticivilitzaci tan evident sn ben palesos en l'actual crisi de
creixement zero, deliberada, cnica i prolongada, sempre
acompanyada de malbarataments increbles.
La revoluci tecnolgica est accelerant la histria de tot all que
anem fent, tant si es tracta de progrs, com si es tracta de
corrupci. De moment, amb la nostra passivitat, all que creix s
la plutarquia: comandament subterrani, deslleial, subtil i
explotador de tots els imperis de la terra per part del diner annim
i irresponsable.
El pas de la telemtica monetria de l'esfera privada plutrquica a
l'esfera pblica poltica, exigit per tots els ciutadans, pot permetre
a cada imperi o comunitat geopoltica de conixer exactament, en
Pgina 498

Captol 7. La telemtica al servei del poble

cada instant, el b com mercantil, que sorgeix espontniament i


expansivament del mercat per acumulaci ancestral de progressos
tcnics, culturals i socials. Cal una ferma voluntat poltica de
viure ms i millor que ara, no solament en funci del propi
treball, del propi capital, de les prpies empreses o dels propis
invents, sin tamb de la participaci, en funci exacta i estricta,
del b com ancestral, cada dia mes acumulat i abundant.
Si, diem, economia vol dir repartici equitativa del b com
nacional, tamb cal dir que habitant (d'habitare que ve
d'habere: posseir) s el possedor amb tota legitimitat i plenitud
jurdica del b com del pas habitat. Per qu, doncs, tolerar
passivament que aquest b com sigui privatitzat a benefici d'uns
pocs?
La telemtica monetria postlgica ser posada en mans del
poble, quan el poble prengui la decisi poltica de destinar-hi un
pressupost suficient. Ja sabem tots que la gent en el poder,
actualment, jutjar utopia i demaggia un pressupost suficient per
a una telemtica avanada al servei de tot el poble. I mentre, un
pressupost militar, per abunds i inhum que sigui, sempre
sembla assenyat i insuficient. Posar la telemtica, en el sentit
postlgic de la paraula, al servei del poble s, avui dia,
financerament possible, com tantes altres activitats liberals, el
finanament de les quals s fcil si s'escomet decididament la
reforma telemtica monetria que proposem. Si no es permet de
fer-la, s perqu es tem que la intelligncia del poble superi amb
escreix la intelligentsia dels homes installats en el pis de dalt
de la societat. Una simple reforma del paper moneda vigent i una
acceleraci, amb carcter social gratut per a tothom, tot
comenant pels ms pobres i incultes, de les xarxes telemtiques
utilitzant el llenguatge corrent en cada territori lingstic, poden
resoldre molt rpidament, a Europa, el problema de l'equilibri
econmic i de les llibertats ecolgiques de les tnies del nostre
Pgina 499

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

subcontinent.
Comenar per Europa, tendir a tot el planeta. La postlgica,
dhuc si la considerem reduda a la simple comptabilitat general,
tendeix a la universalitat:
1. Des d'un punt de vista tcnic, s ja un fet inicial en la
dcada dels vuitanta i ser un fet corrent en la dels
noranta.
2. Des d'un punt de vista humanista, representa la major
revoluci instrumental desprs de la invenci de la
paraula (-500000/-400000 anys) i de la mgia llibertria
d'esglsia i mercat (-60000/-50000 anys).
3. Des d'un punt de vista social exigeix:
a) Un finanament suficient en vista a l'acceleraci del
perfeccionament instrumental.
b) Una socialitzaci que la posi al servei incondicional
de tots els ciutadans, societats intermdies i societat
global.
c) Una gratutat total, fins que el cos social, en la seva
totalitat, hagi tingut el temps suficient per pair i
assumir una revoluci instrumental tan nova.
Posats a fer de profetes, cal veure que en tota revoluci evoluci
social estratgica rpida i repetida es fa imprescindible de
comenar socialitzant l'instrument tcnic. Per aix no treu que,
desprs del temps suficient, l'instrument hagi esdevingut tan
perfecte i la seva digesti per part de la societat tan consumada,
que es pugui privatitzar l'instrument en el nostre cas, la
telemtica, a fi, que aquesta nova privatitzaci evolutiva cre un
nou be com b com tercer evolutiu.
Per a poder avanar aquesta hiptesi, l'historiador noms disposa
d'un precedent que la fonamenta: la privatitzaci del b com
Pgina 500

Captol 7. La telemtica al servei del poble

primer a partir de -60000/-50000 anys que arrib a suprimir


radicalment totes les institucions socials basades en ell. Si aquella
privatitzaci gener al llarg dels millennis la aparici d'un nou b
com segon, mpliament explicat en aquest llibre, tot seguint
idees descobertes per Plat, s possible de preveure la futurssima
aparici d'un b com tercer desprs d'una futura privatitzaci de
la telemtica. Sembla que existeix una simbiosi evolutiva entre
propietat comunitria i propietat privada.
Cal anotar tanmateix que, en el present assaig, la propietat i
iniciativa privada en la producci de les mquines (hardware) i
dels programes (software) no ha estat mai posada en qesti.
Mentre esperem la confirmaci o la fallida d'aquests auguris, cal
tirar endavant la prova ms immediata que s la hiptesi d'aquest
llibre.
Creiem que la seva experimentaci obrir la porta a uns imperis
de nou disseny:
a) Molt ms adaptats a les actuals condicions geogrfiques,
tcniques, comunicacionals i estratgiques que els imperis
histrics heretats.
b) Mundialment oberts a una moneda de mesura i compte
abstracte, personalitzadora, i responsabilitzadora, i en
quantitat sempre exacta, corresponent a les necessitats
d'un lliure mercat clar i d'una lliure societat transparent.
c) En marxa accelerada cap a una comunitat poltica
mundial, oberta a totes les singularitats i llibertats
tniques, socials, professionals, convivencials i
individuals.
Aquestes noves cultures poltiques mundialistes, de clara
tendncia humanista i democrtica, ho seran mercs al progrs
Pgina 501

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

tecnolgic en:
1. La telemtica.
2. La moneda.
3. L'Estat imperial, redut a simple gerent responsable de cada
imperi.
4. La Justcia nacionalitzadora de cada imperi, independent de
l'Estat, igualadora davant la llei, gratuta, documentada
objectivament, reductora de privilegis, fomentadora dels litigis
esclaridors.
5. La reducci a rgida disciplina imperial justicial de les forces
armades.
6. Les singularitats i autonomies indefinidament naixents i
confederatives dins i fora dels imperis: tniques, cviques,
mercantils, individuals, etc.
Per tancar aquest captol, posem un exemple de transformaci
humanista degut a la telemtica postlgica, ms enll de les
nostres insistents consideracions econmiques.
En una entrevista concedida a Dominique Simonnet (L'Express
del 24 de desembre del 1981, nmero 1589) Seymour Papert,
animador del programa Logo al Laboratori d'intelligncia
artificial del Massachusetts Institute of Technology d'EUA, i
principal artes del Centre mundial per al desenrotllament dels
recursos humans que ha llanat el president Franois Mitterrand a
Pars, es manifesta aix a propsit de la introducci dels
ordinadors en l'educaci:
Avui dia s possible un canvi radical grcies a l'ordinador. Per
la revoluci informtica acaba tot just de comenar i ja ella
segrega el seu propi conservadorisme. Actualment l'ordinador s
utilitzat per a programar l'infant. Mentre que, al meu judici, s
l'infant qui hauria de programar l'ordinador. Es tracta, de fet, de
Pgina 502

Captol 7. La telemtica al servei del poble

donar els mitjans a l'infant per menar el seu propi aprenentatge


d'una fais ms lliure, ms espontnia, jo diria gaireb sense
instrucci. Els fonaments de la meva argumentaci sn
manllevats de les teories de Jean Piaget. Per a Piaget, els nens
construeixen ells mateixos llurs prpies estructures intellectuals,
tot utilitzant els materials que ells troben en llur entorn. La sala de
la classe s un entorn artificial i de rendiment molt feble. L'infant,
per exemple, aprn a parlar sense pedagogia. Descobreix una
geometria intutiva que utilitza en els seus desplaaments.
Adquireix el sentit de la quantitat en triar entre quelcom de gros o
de petit. Empra molta lgica i mlta retrica per convncer els
seus pares. Una de les coses que fan francament b els infants i de
fais espontnia s la d'aprendre una llengua. Per qu, doncs, no
pot ell parlar amb l'ordinador? A Gran Bretanya els nens
aprenen molt b a parlar l'angls. I els francesos que tenen
dificultats a classe, fan progressos rpids un cop passat el canal
de la Mnega. La mateixa cosa passa amb les matemtiques.
Observeu tots aquests infants que manipulen amb habilitat els
nous jocs electrnics. Entren, pas a pas, en una espcie de pas
matemtic. En comunicar-se amb un ordinador, aquest ser que
parla matemtic, aniran aprenent tamb a expressar-se en
matemtiques com si es tracts d'una llengua viva. Per fer
avanar una tortuga abstracta sobre una pantalla, cal donar una
direcci mesurada en graus. Tradicionalment aix s una cosa
difcil per a un infant de menys de deu anys. Amb el Logo,
nens de cinc anys hi arriben sense ajut de ning. Comencen per
dominar la noci de nombre, desprs arriben naturalment a
mesurar els angles amb aquests nombres. Per ells mateixos, salten
grans obstacles escolars. Aborden per intuci la noci de
variable, i, dhuc, de clcul diferencial que rau al cor del sistema
Logo. Programar la tortuga de la pantalla s reflexionar sobre la
forma en qu un faria la mateixa cosa en el seu lloc; s
reflexionar sobre la prpia acci. En esforar-se d'ensenyar a
pensar a la tortuga, el nen reflexiona sobre el seu propi mode de
Pgina 503

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

pensament. Es retroba aqu la idea del nen epistemleg i de


l'aprenentatge espontani de Piaget. Un dia un alumne de cinc anys
ha aprs com fer moviments a la pantalla al costat del seu germ
gran de vuit anys. Immediatament ha ensenyat el codi als seus
petits camarades, com si ell posses un coneixement tab ple de
promeses. Aix els infants s'entesten a dominar un concepte, sense
pedagogia. Experimenten, s'imiten, repeteixen sense comprendre
gran cosa. Exactament com han aprs a parlar. La tortuga de la
pantalla s un micromn. En comptes de donar a l'infant
construccions de fusta, se li dna, aquesta vegada, quatre
possibilitats: avant, endarrere, dreta, esquerra per
desplaar la seva tortuga i dibuixar all que vulgui. Es construeix
un univers ensems matemtic i esttic, dins del qual ell se sent
molt segur de poder fer belles descobertes. Quan se li demani qu
est fent, pot respondre Matemtiques o Dibuix, poc
importa. L'important s que les dues nocions hi siguin.
Acaba demanant que cada infant disposi d'un ordinador. Cal, diu,
que la mquina sigui tan familiar en l'escola moderna com el
llapis ho era en la tradicional. Si democratitzem la telemtica, els
nostres fills petits seran petits epistemlegs, petits savis,
autnticament amos dels seus processos mentals...
En un mn futur en el qual el treball obligat tendir
assimptticament a valdre zero, quins horitzons immensos no
se'ns obren per a la cultura, l'educaci espontnia, la creativitat
obertes al dileg en totes direccions que ja s'est fent possible
amb la telemtica?

Pgina 504

Dibuix 16: Programes postlgics primaris.

Captol 8. La nova era de l'abundncia

CAPTOL VUIT. LA NOVA ERA DE L'ABUNDNCIA.


8.1. CONSEQNCIES
FUTUR.

PREVISIBLES I NOVES POSSIBILITATS DE

En el plantejament cientfic que ens hem imposat, hi ha una


exigncia que no podem pas eludir: cal enunciar les
conseqncies prctiques previsibles de la simple aplicaci del
protocol mtric comptable que hem proposat, per a la confirmaci
experimental de la nostra hiptesi de treball (6.3)166. A fi que no
es pugui dir, quan els fets es produeixin, que sn fruit de l'atzar,
cal anunciar amb anterioritat suficient, com a signe de l'eficcia
del Sistema General ac exposat, tant les conseqncies que se'n
deriven, com les noves possibilitats de futur emergents de
l'aplicaci prctica dels principis, enumerats fins ara, als
fenmens ms angoixants de la nostra antisocietat, tan insolidria
i inefica.
Aquest captol vol detallar un esbs de programa no exhaustiu de
com han de ser les estructures mnimes de la nova societat,
possibles a partir dels pressupostos explicats. En el captol
segent167 parlarem de la nova vida possible a partir d'aquestes
estructures.
Aquest primer pargraf no s res ms que un gui per clarificar el
fil conductor d'aquest esbs de programa.
8.1.

La reforma que proposem, ja hem dit, d'antuvi,

166Volum I, pgina 351.


167Pgina 713.
Pgina 507

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

que exigeix un canvi monetari descrit en 6.6168. per al


qual cal la socialitzaci i la gratutat de la telemtica,
com hem explicat en 7.3169.
Cal dir, de passada i en vista al que seguir, que distingim la
socialitzaci i l'estatalitzaci. Sn dues operacions poltiques
diametralment oposades.
a) La socialitzaci s una operaci autopoltica que fa passar
uns bns utilitaris, des de la iniciativa privada i propietat
particular, a iniciativa social-comunitria. En bona
doctrina autopoltica, conscient i responsable, ens sembla
que cal socialitzar, a ms a ms de la telemtica, com
direm ms endavant, els treballs i serveis pblics que
noms poden arribar a una gran eficcia, combinada amb
una gratutat total, si actuen com a monopolis de fet i de
dret al servei incondicional de tot el poble. Sn els nics
monopolis admissibles en una societat democrtica
autollibertria.
b) L'estatalitzaci, al contrari, s una operaci antipoltica
que no canvia en res el rgim de propietat i d'iniciativa. La
propietat continua essent particular, car l'Estat, simple
gerent de la Comunitat, s una part petita de la societat
total (imperi). La iniciativa de l'Estat sobre els bns de la
seva propietat particular s sempre la ms privativa de
totes les iniciatives. Al servei incondicional d'aquesta
privatitzaci radical, dedica tota la fora legislativa i
executiva, armada i policial que la societat ha posat en les
seves mans per a fins ms generals.

168Volum I, pgina 394.


169Pgina 471.
Pgina 508

Captol 8. La nova era de l'abundncia

La lli que se n'extreu, en vista a l'autopoltica, s que l'Estat


fort, breu i apartat de les temptacions mercantilistes estranyes a la
seva noble missi social cal que renunci a qualsevol propietat
sobre bns materials. La propietat sobre bns materials pot sser
privada o comunitria, per mai de l'Estat.
8.2. Les noves estructures bsiques:
8.2.1. L'arquia.
8.2.2. La federaci.
8.2.3. Les tnies.
8.2.4. L'imperi.
8.2.5. L'autoritat.
8.2.6. L'Estat: el legislatiu.
8.2.7. L'Estat: l'executiu.
8.2.8. La Justcia.
8.3. Mercat clar i societat transparent.
Els sectors socials. Incompatibilitats.
Supressi de la misria.
Invenci i exvenci de diner. Excedents. Congelaci.
Establiments comptables. Concessi i distribuci de
crdits.
Instauraci del mercat lliure.
Comer exterior i reforma duanera.
Simplificaci fiscal.
Supressi de crims per ra de diner.
8.4. Protecci a la producci.
Empresa.
Invent.
Estalvi-capital.
Treball.
8.5. La qualitat de la vida.
Municipalitzaci de la terra.
La telemtica.
Deixalles humanes.
Pgina 509

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Motors d'explosi.
Malalties.
Policia.
Forestal.
Habitatges.
Energies.
8.6. La Societat consumidora i liberal.
Estatuts de salaris socials financers: vital, liberal i
utilitari.
Protecci de les persones.
Gratutat dels serveis pblics.
Caps de compres.
Caixes d'estalvis.
Passanties.
Ingrs a les professions liberals.
Medicina, educaci, instrucci.
8.7. No-violncia.
Defensa nacional i seguretat interior.
Organitzaci social i unificaci tcnica de les forces
armades.
De l's dels uniformes.
Desarmament total de la poblaci.
Rgim penitenciari.
En rgim de moneda annima, que s extracomptable i
desinformativa per definici, els imperis naixents, com a
projectes intertnics viables, es transformen rpidament en
imperialismes cruels sota la pressi dels llestos en
comptabilitat (banquers). Aquests fan present de les engrunes de
l'exercici ferotge de llur colonialisme, als seus cmplices en
violncia. Els llestos exerceixen una violncia oculta. Els
cmplices, una violncia manifesta. Els primers sn gent
immensament rica. Els segons, l'aristocrcia dels polls
ressuscitats famosa en l'exemple espanyol d'ustries i Borbons.
Pgina 510

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Si s'estableix un sol rgim de moneda intracomptable i


informativa (factura-xec), dhuc els imperialismes ms absurds es
veuran obligats, per la competncia econmica mundial, a
moderar-se i esdevenir imperis normals, en els quals la nova
supranacionalitzaci s'anir fent per socialitzaci geopoltica
(imperial):
A. Municipalitzaci de la terra.
B. Socialitzaci sectorial, intersectorial, global, remuntant
dels municipis a les federacions ms altes (imperi), de l's
intracomptable del b com mercantil sota les dues
formes segents:
a) dels excedents de producci,
b) dels excedents de comptes corrents.
C. Socialitzaci a escala imperial de la telemtica
universalitzada a partir de les capes ms baixes de la
Societat.
D. Independncia
prctica
de
la
justcia,
nova
supranacionalitzadora, enfront de l'Estat imperial.
E. Autonomia plena a les repbliques interiors tniques i
intertniques, mercantils (empreses), gremials i sindicals,
liberals i tcniques (forces armades).

Pgina 511

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.2. LES NOVES ESTRUCTURES BSIQUES.


8.2.1. Arquia.
Encetem ac un tema candent: el dileg fecundssim i sempre
difcil entre l'arquia i l'anarquia. Cal bastir la cpula que
tanca l'edifici. Es tracta d'un edifici que, d'una banda, s'ala des
de la humanitat primitiva en forma de comunitats naturals: de
parentiu, de venatge, de costums nacionals i de comunitats
sociovoluntries federatives per formar polis, imperis; i, d'altra
banda, en forma de procediments econmico-administratius per
subvenir a les necessitats, convenincies i gustos d'aquestes
comunitats.
Hem arrossegat ms d'un segle sense resoldre'l, el contencis
entre l'anarquisme i el socialisme, el primer no vol cpula i el
segon s que ha retardat la voluntat revolucionria, que fou nica
en la primera Internacional. Ens referim al poder.
Volem ac introduir una srie de precisions de llenguatge en un
tema tan polmic, com s el del comandament (arquia) dels
pobles, perqu, si ms no, les paraules no ens entrebanquin aquest
ja de per si difcil cam. Cal denunciar tants discursos falsament
poltics d'aquells que, contnuament, juguen a enterbolir la
convivncia i l'harmonia ciutadanes amb confusions permanents,
en profit nic dels ms forts.
La paraula arquia ve dels grec arkho (jo mano, sc el cap).
Llat archi (arquetip, arquebisbe). Catal arxi (arximandrita,
arxiu que ve d'arkheion residncia dels magistrats on es
trobaven, com s natural, els documents oficials).
Pgina 512

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Aquesta paraula t un origen ari o indoeuropeu realment


remarcable pel que mira al nostre inters. Ar en snscrit vol dir
conjuntar, conjunt. Sembla que en l'indoeuropeu original vol
dir, adaptar, articular, muntar, superposici sistemtica de peces
de fusta en una construcci (llat arca).
D'ac surten muni de paraules de tots els idiomes filials. Grec:
arma (carro), aritmos (nmero), arzron (artritis, articulaci,
juntura), aroo (arar). Llat: arma, ars, (art, habilitat, professi),
articulus, (articulaci, artropods). Catal: art, inert, arna, artell,
eixartell (desconjuntament). Alemany: herde (escamot, ramat),
risig (cercle). Angls: ring, herd (escamot, ramat). Gtic: hrings
(cercle, reuni). Armeni: y ar (conjunt). Snscrit: arah (raig d'una
roda), aros (roda), ar-smont- (carro). Sorotptic: Aros (rotllana,
roda, crcol). Castell: Aro, etc. (Vegeu: Joan Coromines,
Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana,
veu Arna, volum I, pgina 395, columna 2, 23).
Arquia vol dir la clau de volta del cercle social: comandament
social suprem, representat per un bast (baculus). Era im-bcil
qui no tenia arquia, l'an-rquic sense bast. L'Arquia s la clau de
volta del conjunt (ar). Se'n deriven: plutarquia (mana el diner),
gerontarquia (manen els vells), oligarquia (manen pocs), etc.
Els anarquistes avui dia sovint s'estimen ms anomenar-se
crates. L'arrel CR-, que dna l'encltica -crcia expressa el
concepte de desenvolupament amb potncia i harmonia.
En grec Kratos vol dir fora, poder, imperi, comandament. I
per mettesi Kartos, Karteros (fort, poders, violent, ferm),
Kardia (cor, cardias, estmac), Ker (cor, nim, ment, pit),
Kramon (crani), Kara (cap, persona, cara, aspecte, cim,
vrtex), Karenon (carenc), Kerigusa (anunci), Krino
(discernir), Krysis (distinci, crtica).
Pgina 513

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

En llat: cerno (discenir) crtica, criteri credo (ve de


cordare).
I en el nostre idioma: crani, cara, cor, cervell, corporal, carn,
carena, creure, critica, discernir, etc.
De la forma crcia se'n deriven: aristocrcia (poder dels
selectes), democrcia (poder del poble), burocrcia (poder dels
administratius), tecnocrcia (poder dels tcnics), etc.
L'anarquisme o l'acrcia rebutja el poder. El poder corromp. Si
fssim exigents caldria que distingssim tres nivells: a) el poder,
b) el poder delegat ben usat i c) el poder delegat usat contra els
representants o el poder arrencat.
El poder: tots en tenim i tot en t, des de l'electr fins a l'home. El
poder s innegable. Cadasc t el seu. Hi ha anarquistes radicals
que volen noms una societat, en la qual cadasc conservi el seu
poder i no el delegui a ning. Noms es podran fer unions quan
aix no comporti cap cessi de poder propi. Aquestes unions
exigiran democrcia directa. Cadasc es representa noms a si
mateix en l'assemblea composta de tots els membres de la uni.
Tradicionalment aix noms permetia unions de 200 o 300
persones com a molt. Una assemblea de ms gent esdevenia una
Babel.

8.2.2. Federaci.
El poder delegat. Es tracta del nomenament de representants. Tots
deleguem poders constantment. Exemple: quan encarrego a un
altre que em tiri una carta al correu. Cal l'encrrec, el pacte
Pgina 514

Captol 8. La nova era de l'abundncia

(fdus) concret que fixa el poder delegat. I cal la confiana


(fides) en la persona triada com a representant que no usar
malament el poder confiat. Sempre que les unions de persones
sn molt grans, cal la delegaci de poders. Segons els
anarquistes, la democrcia de representaci s necessria per
perillosa. I calen condicions. Ells volen que la votaci de delegats
sigui pblica. Aix el representant coneix els seus representats i
pot consultar-los i recollir llurs voluntats.
Neix aqu una dificultat insoluble en una assemblea sense
confiana. La publicitat cohibeix la llibertat de vot dels tmids o
dels febles. El vot secret salva el vot per impossibilita la
comunicaci entre representats i representant.
Tamb volen els anarquistes que el temps de mandat no sigui fix.
En qualsevol moment el representant pot ser destitut si no
representa b.
En les unions federals, segons l'anarquisme, i aix s ben legtim,
la font de poder s a la base, no solament de les nacions sin
tamb de les regions, comarques, municipis, barris, comunitats de
parentiu i persones individuals. s la base la que, si vol i quan
vol, cedeix competncies a l'altura, als representants. Aix
comporta el dret a veto i el dret a separaci en qualsevol moment.
La majoria de les constitucions modernes posen en el primer
article, que la sobirania resideix en el poble del qual emanen
tots els poders de l'Estat. Tanmateix, i tamb ho diuen els
anarquistes, aquesta s una declaraci buida. Fa segles i
millennis que s'han installat en les cpules unes mquines
automtiques xucladores del poder, sempre naixent, del poble que
s'acumulen en les altures contra la voluntat del poble. Aquest s
l'aspecte corruptor del poder.
Pgina 515

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Cal dir que en el nostre estudi bandegem la paraula Sobirania.


Qualsevol sser hum, sigui individual, sigui comunitari, s
autosingularssim, que vol dir: essencialment distint de tots els
altres en qualsevol aspecte. dhuc la moderna qumica de
l'especificitat de les protenes i de la gentica170 de cada individu
ens ve a donar la ra. Diem autosingularssim perqu aquesta
singularitat neix de les arrels ms profundes de cada sser hum i
es manifesta amb espontanetat i expansi de vida prpia.
Auto- s un prefix grec que significa a partir d'un mateix i per
ell sol.
El no respecte d'aquesta autosingularitat porta, equivocadament, a
considerar i fer idntiques les persones. Aquesta pretesa identitat
s l'element fonamental de tota alienaci. Qualsevol persona
subjecte de pacte lliure s igual a qualsevol altra, en el sentit que
totes les persones tenen els mateixos drets. Cap persona s ms o
menys que una altra. El crim ms gran s actuar com si una
persona qualsevol fos ms o menys que una altra.
Aquests sn principis validssims de l'anarquisme. N's una
conseqncia sorprenent, per ineludible, que una persona
individual val tant com una persona collectiva i recprocament.
Mai ning no podr dir d'un altre: conv que un mori per a la
salvaci del poble. Ning pot manar sacrificar contra la prpia
voluntat un altre, en nom d'una pretesa salvaci del conjunt.
El confusionisme, encara vigent, entre igualtat (positiva) i
identitat (rebutjable) de les persones neix de la no distinci entre
qualitat i quantitat aplicada a les persones. La quantificaci de les
persones valen ms molts que un s inadmissible. Les
persones sn impe(n)sables, imponderables.
170Cfr. Jacques Ruffi, catedrtic d'antropologia fsica al Collge de France
(diari Avui, 17 de desembre del 1982) entrevista amb Merc Ibarz.
Pgina 516

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Tot aix denuncia la vacutat retrica de la paraula i concepte


sobirania, que vol dir estar un per sobre de tots els altres.
Tota sobirania emmascara una realitat de poder illegtim i
immoral d'un sobre altres sempre en benefici propi.
Un exemple ben nostre:
afirmem
l'autosingularitat
irrenunciable dels Pasos
Catalans que els dna el dret
radical
a
la
seva
autodeterminaci, a la seva
independncia i al ple
exercici dels seus drets de
pactar (fdus) com i amb
Ilustraci 27: Llus Maria
qualsevol altra naci de la
terra. No reclamem, en canvi, Xirinacs, l'any 2000, plantat a la
Plaa de Sant Jaume de
la seva sobirania perqu no se
Barcelona, reivindicant
sent per damunt de ning,
com tampoc accepta de l'Assemblea dels Pasos Catalans.
collocar-se sota de cap altra naci171. Volem abandonar tot regust
de provincianisme (pro-vincia vol dir ben venuda) o
imperialisme (vencedor sobre altres nacions) i volem mostrar al
mn amb senzillesa i gosadia qu s posar-se dempeus i dir a tots
els pobles som una naci!
Per la mateixa cosa cal que es digui de la comarca del Valls,
destrossada pel venatge nefast de la comarca del Barcelons o
del municipi de Santa Coloma de Gramenet, esdevingut ciutat
dormitori pel venatge nefast del municipi de Barcelona.
Les persones individuals o comunitries es poden federar
171Veure nota relativa al terme sobirania al volum I, pgina 71.
Pgina 517

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

lliurement, sn subjectes de pacte. El pacte social funda la


societat.
El nostre idioma matriu, el llat 172, una de les llenges ms
arcaiques d'entre les anomenades indoeuropees, fa distinci entre
les paraules fides i fdus.
Fides expressa l'ideal, ntimament sentit, d'una confiana i una
fe en alg o en quelcom immaterialitzable en l'espai-temps.
Fdus expressa, tamb, fe i confiana per a nivell de
fenmens exteriors i concrets en l'espai-temps, ara i aqu, entre
persones contractants i, per tant, de comprovaci factual ben
definida.
Federar, federaci sn les niques paraules derivades de
fdus i no deriven gens de fides, puix expressen i sn actes
humans exclusivament fenomnics, aix com ho s tot acte
afederal o anti-federal. Federar s un acte voluntari molt especfic
que s'expressa per un pacte social i que dna lloc a una comunitat
federal o confederaci.
s instructiva, enfront de certs anarquismes tancats, l'etimologia
de la paraula comunitat. No ve, com ens han volgut fer creure
els centralistes, de cum-unitate, amb unitat, sin de cummunere, amb presents. s, doncs, qualsevol grup hum en el
qual cada un dels membres aporta solidriament, com a
172Nota dels editors: Matisant aquesta afirmaci recordem que Alexandre
Deulofeu (1903-1978) ens informa, en el seu llibre Catalunya, mare de la
cultura europea, de l'existncia de diferents llenges ibriques, durant la
que ell anomena fase de fragmentaci demogrfica del primer cicle de la
civilitzaci europea occidental, abans de l'ocupaci romana. Deulofeu
tamb afirma, esmentant Sant Paci en el seu De similitude carnis peccati,
que aquesta ocupaci romana impos l'alfabet llat, per sense eliminar el
substrat lingstic previ.
Pgina 518

Captol 8. La nova era de l'abundncia

provements (munus) econmics i com a protecci (murus)


defensiva de la seva vida, totes aquelles coses que en ell sn
susceptibles de crear b com, i aix segons un pacte constitutiu,
sigui aquest determinat d'una forma tcita o expressa. Cal fer
sacrificis particulars, voluntaris, per fonamentar la creaci del
nou b com.
Les condicions de tot pacte federal (fenomnic) sn, doncs, de
naturalesa fsica i, per tant, no pertanyen a la categoria dels ideals
metafsics, transcendents, nomnics.
Els podem enumerar:
1. Igualtat: Les persones contractants, individuals o comunitries,
siguin quines siguin llurs diferncies de fet, llurs mutus
greuges histrics i contenciosos presents, es reconeixen
expressament com a iguals en el terreny contractual jurdic i,
tamb, amb els mateixos drets socials i la mateixa capacitat de
pactar. Implcitament es tracta de la concessi d'una amnistia
mtua.
2. Llibertat: Aquest previ reconeixement d'igualtat jurdica
comporta una plena i concreta llibertat de negociaci
interpersonal.
3. Precisi i perfecci jurdiques: L'acord mutu, tancat, com hem
dit, amb igualtat i llibertat, cal que expressi el contingut pactat
de federaci comunitria o confederaci amb molta precisi i
cal que sigui definit amb perfecci jurdica, amb capacitat
d'operativitat i compliment continuats i permanents.
4. Renncia a la fora interior: El pacte exigeix el renunciament
al recurs interior a la fora, el qual ha de fer-se de forma
expressa. Aquesta fora cal que sigui aportada com a patrimoni
comunitari a la federaci resultant. L'anarquisme, que en idea
construeix la comunitat de baix a dalt sense el recurs de la
fora, ha emprat la fora histricament en multituds
Pgina 519

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

d'atemptats, de tal forma que en la mentalitat popular anarquia


suggereix dinamiters, terroristes... El fet s que els imperis
actuals estan armats. I una federaci s un acte de
desarmament interior. El desarmament de cara a fora noms
podr avanar, a mesura que les federacions es facin ms
mplies. I la humanitat es desmilitaritzar totalment el dia en
qu assoleixi la federaci mundial.
Tanmateix, resta encara en peu el problema dels
desequilibris interiors i de la necessitat de l'existncia i
actuacions de les policies interiors armades, de qu
parlarem ms endavant.
5. Expansi i vinculaci: El patrimoni total resultant esdev
element expansiu i vinculant, des que se signa el pacte i les
seves rendes enriqueixen tot el conjunt de la comunitat
geopoltica federada, i no solament una part, ms o menys
gran, dels seus membres (desequilibris nacionals, regionals,
comarcals, municipals, de barri, de grup de parentiu).
6. Condici monetria: Avui per avui, i en tota la histria dels
darrers quatre mil anys i escreix, mentre s'ha pogut i es pugui
corrompre les persones amb el diner annim, ni s'han pogut ni
es podran assolir, en la prctica, les condicions fenomniques
necessries per a complir els cinc requisits anteriors per les
parts contractants i en vista a la consolidaci del patrimoni
comunitari. s, doncs, necessari i indispensable arribar
immediatament, condici sine qua non, a la moneda personal i
responsabilitzadora que preconitzem en aquest estudi.
Aquest s un pacte llibertari entre persones lliures.
Si en la negociaci hi ha una persona ms forta, cal que aquesta
accepti, com a condici prvia necessria, que la seva posici
actual de fora no ser element pertorbador de la igualtat jurdica
Pgina 520

Captol 8. La nova era de l'abundncia

dels contractants i que, com a conseqncia del pacte, la seva


fora esdevindr patrimoni comunitari.
Distingim federaci (uni extrafederaci) i confederaci
(multi intraconfederaci). La federaci s el pacte i s un acte
potencial d'mbit illimitat en vista a l'exterior de cada comunitat
federal ja existent. La confederaci s una possibilitat social
espontnia i expansiva, en l'interior d'un mbit federal ja ben
definit.
El camp de la confederaci s mes restringit (interior) que el de la
federaci (exterior).
La federaci s de carcter voluntari conscient. La confederaci
s de carcter espontani a l'interior de la federaci i entre els seus
membres.
La federaci s lgicament primera en el temps i implica una
voluntat llibertria inicial. La confederaci n's la conseqncia.
La federaci exigeix un pacte exprs i concret. La confederaci s
un estat de continuat pacte tcit entre tots els membres.
La federaci s un salt qualitatiu que estableix una discontinutat
esttica. La confederaci s una continutat dinmica diria.
La federaci s una estructura geopoltica i, per tant, exigeix un
territori ben delimitat. La confederaci s una funcionalitat
temporal dins l'espai federal.
L'esperit que anima federaci i confederaci s autogestionari i
s'expressa pel principi de subsidiarietat: tot all que es pugui fer
a nivells confederals ms baixos no ho ha d'assumir cap nivell
confederal superior. Exemple: si el barri pot resoldre's un
Pgina 521

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

problema, no cal que l'assumeixi el municipi d'aquell barri.


Uns conjurats en un pacte alliberador donaren naixement i
creixement a la Confederaci Helvtica intertnica (alemanys,
francesos, franco-provenals, italians, reto-romnics, etc.), de
gran estabilitat i democrcia interna i de gran cohesi enfront
d'atacs exteriors.
La Confederaci catalano-aragonesa tamb demostr les mateixes
qualitats al llarg de mig millenni.
Les imperfeccions federals de les respectives histries cal
apuntar-les a l'incompliment de la condici monetria que feu
caure la Confederaci catalano-aragonesa i que ha transformat
Sussa en un banc mundial devorador de nacions
tercermundistes.
Als catalans, desprs dels trgics esdeveniments histrics dels
darrers segles, ens cal alar-nos revolucionriament entre Frana
(per causa de la Catalunya Nord), Espanya (per causa del
Principat, les Illes Balears i Pitises i el Pas Valenci), contra tots
dos (per causa d'Andorra) i contra Itlia (per causa de l'Alguer de
Sardenya), estats tots ells anti-federals des de llur fundaci. Ens
cal instaurar explcitament la federaci que tradicionalment
constitueix la intertnia dels Pasos Catalans. Per per poder
desfer estats antifederals tan poderosos i, per poder fer front a les
pressions econmiques i militars dels grans gegants mundials, ens
cal un Pacte federal amb els altres pobles vens que es vulguin,
tamb, alliberar. L'Arag, els pobles ibrics, Occitnia, el
Mediterrani. Especialment l'Europa de les nacions que, si
s'establs federalment, constituiria un espai geopoltic prou gran
per fer front als dos grans blocs dominants, actualment constituts
en el planeta173.
Pgina 522

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Ilustraci 28: Mapa fruit d'una aproximaci a l'Europa de les


nacions, confeccionat l'any 1990.
Imatge gentilesa del Centre Internacional Escarr per les
Minories tniques i les Nacions (CIEMEN).

173L'any 1982 en qu es va escriure aquesta obra.


Pgina 523

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.2.3. Les tnies o les nacions.


Ja vrem explicar (4.1)174 que la naci g-n-a-tio s l'nima
animal (a), nascuda (n) sobre la terra (g). s una
comunitat de parentiu animal. I ve de genos, gnere. D'altra
banda ethos, en grec, vol dir costums humans, transmesos per
aprenentatge i sempre acumulatius.
De la sntesi dels costums humans (ethos) i de la generaci
animal de parentiu (genos) surt la naci humana o tnia.
La humanitat, en el seu desenvolupament, va generant
contnuament tnies i unions d'tnies que anomenarem
intertnies. Tamb les desgrcies histriques en van destruint
contnuament. Les comunicacions, el clima, el paisatge, les
muntanyes, els rius, les costes, els vegetals, la fauna, els aliments,
els altres recursos econmics, les invasions, els mestissatges o les
races pures, les llenges, el folklore, el dret, la histria, les
tcniques, el treball, les emigracions, les malalties, pestes i
epidmies, les victries i les derrotes, les religions, les
configuracions poltiques, els jocs, les cultures, etc.,
contribueixen a formar, deformar, fer crixer i castigar les tnies.
Ning des de fora no hauria d'ajudar ni de combatre les tnies;
tenen plenitud de drets i responsabilitats. Sn elles mateixes les
qui s'han d'ajudar o les qui renunciaran lliurement a existir.
Aquest s el dret a l'autodeterminaci de les tnies o dels pobles.
En un mn de rapinyes, ens sentim contnuament inclinats a
disposar de l'existncia dels altres. Emancipaci de l'individu o
independncia de l'tnia vol dir que cadasc i ning ms, per a b
o per a mal, disposa d'un mateix.
174Volum I, pgina 121.
Pgina 524

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Una tnia t dret a l'autodeterminaci, inclosa la separaci. Per,


des de fa ms de 10000 anys, l'estat de guerra i d'opressi
recomana la uni lliure d'tnies, la federaci per a ajuda mtua i
defensa comuna. Cal, per que es respectin els segents principis
confederals interns d'una manera estricta, i aix ha estat
impossible fins ara per ra de l'existncia de la moneda annima i
irresponsable. Ens permetem des d'ara i prvia la reforma
monetria que defensem, de recomanar la repblica d'tnies
lliures i iguals sempre oberta i sempre creixent, sota aquests
principis.
1. Cada tnia forma part de la confederaci per la seva llibertat.
Quan vulgui pot anar-se'n (dret a la separaci).
2. Les competncies, mai no les concedeix l'estat confederal a les
tnies, sin les tnies a l'estat confederal (principi de plenitud
de drets i responsabilitat de les tnies).
3. Cal pactar acuradament quines competncies cedeixen les
tnies a l'estat confederal. Sempre hi ha el dret al veto, per cal
un gran esfor de sacrifici, disciplina, obedincia, eficcia,
fidelitat, igualtat i justcia en el manteniment de les
competncies unificades.
4. En tot all que no s'ha pactat confederalment, cada tnia s
plenament lliure de fer el que vulgui.
5. Tot all que es puguin resoldre les tnies mes primries no ho
assumiran les unions superiors (principi de subsidiarietat).
El compliment histric d'aquests punts va nacionalitzant la
confederaci fins a transformar-la en una nova tnia:
Ara intentem fer una enumeraci de les tnies:
a. tnies elementals primries.
a.a. Famlies o grups sexuals-nutricis o de parentiu
immediat.
Pgina 525

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

b.

c.

d.

e.

f.

a.b.Interfamlies, famlies grans, clans familiars (els


Pi i Sunyer de Barcelona).
tnies territorials primries.
b.a.Barris histrics (El Guinard de Barcelona).
b.b. Interbarris o districtes lliures (L'antic Districte 5 de
Barcelona, actual Raval).
tnies territorials-jurisdiccionals primries.
c.a. Municipis histrics (Barcelona).
c.b.Intermunicipis o rees metropolitanes lliures (rea
Metropolitana de Barcelona).
c.c. Subcomarques histriques (Pla de Santa Maria o la
Conca del Barber).
c.d.Comarques histriques (La Conca de Barber).
c.e. Intercomarques lliures (Les terres de Lleida, les
comarques gironines).
tnies territorials histriques i jurisdiccionals plenes.
d.a.tnies prpiament dites o nacions histriques (El Pas
Valenci, Castella, Catalunya, Holanda).
d.b. Intertnies prpiament dites lliures (els Pasos
Catalans, els Pasos Castellans, els Pasos Baixos) la
llengua hi sol ser com a determinant; comencen per
multidialectals (Pasos Catalans de la Renaixena),
tendeixen a unificar un fons com (normalitzaci de
Pompeu Fabra) i s'enriqueixen constantment de noves
formes dialectals i neologismes.
Territoris histrics dialectals, resultat de particions
histriques desgraciades.
e.a. Territoris dialectals histrics (la part del Matarranya
administrativament d'Arag).
e.b.Interterritoris dialectals lliures (la Franja catalana de
Ponent, administrativament d'Arag).
Territoris histrics multilingstics, resultat de fets de
fora (estats imperialistes).
f.a. Territoris multilingstics (Frana, Espanya, Per).

Pgina 526

Captol 8. La nova era de l'abundncia

g.
h.
i.
j.

f.b. Interterritoris multilingstics (Europa dels estats


histrics).
Intertnies poltico-culturals (Sussa, la Confederaci
catalano-aragonesa).
Intertnies culturals (Europa histrica, especialment a
l'Edat Mitjana amb el llat).
Intertnies sapiencials populars (l'Islam).
Regions
econmiques
(geo-tecno-dromoadministratives175) (Pirineus, zona del Transiberi a
l'antiga Uni Sovitica176, el passads Rin-Roine).

175El criteri de llur formaci s econmic, geogrfic, tcnic, segons vies de


comunicaci (dromo) i facilitat administrativa.
176En la Constituci Sovitica de 1977 prevalia el criteri regi econmica
sobre el criteri tnic de la Constituci de 1924.
Pgina 527

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 29: Fotografia de la manifestaci d'mnium


Cultural a Barcelona, el 10 de juliol del 2010, amb un cartell
reivindicador de l'esperanto.
L'esperanto s una llengua internacional dissenyada per
l'oftalmleg Ludwik Zamenhof, per tal que totes les nacions del
mn s'entenguin fcilment entre elles, coexistint amb la llengua
respectiva de cada lloc, facilitant que tothom conegui ms
d'una llengua i sense que la llengua d'una naci s'imposi en
detriment de la llengua d'una altra. En el seu moment, un
collectiu de joves esperantistes va celebrar diferents trobades a
l'antiga i desapareguda fbrica dels germans Chalaux del
carrer Almogvers 43, on tamb va deixar la seva petja el veter
esperantista Ricard S. Gell. Fotografia gentilesa d'en Llibert
Puig, Ferriol Macip i l'Associaci Catalana d'Esperanto.

Pgina 528

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Ilustraci 30: Els Doctors Meulemans i Elas impartint classe


d'Endolingstica.
El Doctor Joseph Meulemans fou l'iniciador de
l'Endolingstica. L'objectiu s aprendre diferents idiomes
alhora, estimulant tamb el punt de Meulemans, a la banda
dreta del cervell, simtric a l'rea de Broca, a la banda
esquerra, emprada pels lingistes convencionals. Continuadors
del seu missatge, la Doctora Christiane S. Meulemans, filla de
l'investigador pioner, i el Doctor Josef Elas, ambds doctors en
Medicina i en Lingstica, impartiren una lli magistral, a
l'antiga seu de la Fundaci Tercera Via, sent alumne l'Agust
Chalaux. Foto del curs Endolingstica, Metafsica Universal
del Lenguaje a la Casa del Lago, histric Castell de
Chapultepec de Ciudad de Mxico, gentilesa de la Doctora
Christiane S. Meulemans, del Doctor Josef Elas i de la
Fundaci Doctor Joseph Meulemans y RIAL.

Pgina 529

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.2.4. Imperi.
Ara fem un pas endavant, all on els anarquistes clssics ja no ens
seguiran. Es tracta de la institucionalitzaci permanent, de
l'estructuraci de la delegaci de representaci, conseqncia
inevitable del pacte federal en una comunitat cada vegada ms
complexa, ms intercomunicada i cada vegada i gradualment ms
integrada.
Com hem vist en 4.4177, cronolgicament, la comunitat
geopoltica que imprpiament se sol anomenar Estat l'Estat
Espanyol, l'Estat Francs i que nosaltres anomenem imperi s la
primera comunitat permanentment sedentria en tota l'evoluci
humana. L'imperi s la conseqncia del desenvolupament del
pacte entre nacions. Democrcia era una paraula usada, en el
grec clssic, en el sentit de desenvolupament dels pobles
organitzats en imperi pels seus propis, lliures i sols ciutadans,
segons llur peculiar i singularssima vitalitat profunda. Plat
insistia en que una polis, una ciutat-imperi, un imperi, una
comunitat geopoltica qualsevol, comena com a plurinaci
estratgica llargament negociada, voluntarista, eficament
pactada, que durant molt de temps encara no s una neotnia, una
nova naci, una unanimitat autopacificant i autopersonalitzant,
autocivilitzant i autoecumnica. Amb el temps, per, i si respon
als desigs conscients i inconscients de tots els seus membres
individuals i collectius, pot anar esdevenint una nova naci.
Una comunitat geopoltica o imperi llargament uninacional no ha
existit mai. O uneix altres nacions per formar un imperi o va a
parar a l'rea d'altres imperis.
177Volum I, pgina 156.
Pgina 530

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Els catalans, desprs de tantes vicissituds histriques, cal que


meditem aix seriosament i aprenguem la lli. No caldr, per a
recuperar les llibertats concretes, crear un nou imperi? No caldr
emprendre la gloriosa ascensi cap a l'ample imperi europeumediterrani-nordafric, segons un pacte federal llibertari entre
totes les persones comunitries afectades, sense cap dels
impediments que lliguen els vells i nostlgics estats
uninacionals europeus de l'Ancien Rgime i de la revoluci
burgesa. (La nostra proposta de reforma monetria fa possible,
per primera vegada, desprs de quatre mil anys, aquest pacte
federal en llibertat, superador dels darrers intents d'imperis fallits:
La Commonwealth, La France!, El Imperio espaol
traspasado de destinos inefables, per als quals s'han demanat
tants i tants sacrificis fallits al poble).
No cal dir que aquesta proposta s noms una fase intermdia en
vista al necessari imperi mundial.
El temps propoltic, la mentalitat propoltica, la voluntat
propoltica precedeixen l'espai geopoltic. Les exigncies de
defensa, de seguretat, d'ajuda econmica, etc., fan nixer en les
persones individuals i collectives d'tnies diferents, per
igualment amenaades, sense intenci de lluita entre elles, la
noci, al principi subconscient, de la convenincia de llur
federaci sense cap prdua de llurs peculiars llibertats nacionals i
ciutadanes obtingudes anteriorment. Aquesta darrera condici s
imprescindible en vista a l'estabilitat del nou imperi en formaci.
Altrament som davant d'un imperialisme inestable.

Pgina 531

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Davant la conscincia de l'home del carrer, la feina ben feta d'un


imperi exigeix: a) la capacitat de respectar i fer respectar per
tothom, en la vida diria, la llibertat i dignitat profundes de totes
les persones individuals i collectives acollides dins la seva
protecci i aix, per nfimes, marginades, desprovedes de bona
fama, detingudes, condemnades que siguin b) la capacitat de
protegir eficament l'exercici quotidi de les llibertats concretes
internes i externes ja aconseguides per tots i cada un dels
components; c) la capacitat de fomentar eficament per a tots
noves llibertats concretes possibles per al progrs tcnic, moral,
cultural i intellectual conjunts: escoles llibertries, lliure mercat
clar, producci creixent i ecolgicament controlada en funci de
les necessitats i motivacions, repartiment equitatiu del b com
prviament produt, protecci del patrimoni natural i cultural,
protecci dels invents i conseqent aprofitament social, etc.; d) la
capacitat de defensa efica del territori contra ingerncies; e) la
capacitat de convocatria de tots els ciutadans a tots els lliures
sacrificis, a favor de tots, contra emergncies catastrfiques de
causa natural o humana; f) la capacitat d'anar superant les
diferncies de classe i l'oposici de classe, perqu des de fa ms
de 10000 anys no ha existit cap societat poltica sense classes
socials, per a partir de l'administraci socialitzada del b com
es podr suprimir, gradualment, l'opressi antieconmica amb
una decidida actuaci de solidaritat collectiva, sempre a favor del
feble, sense suprimir la llibertat d'iniciativa privada.
Cal, doncs, parlar amb precisi de les estructures 178, i de les
funcions179, i dels rgans180 de l'autoritat-llibertat, del
comandament-no comandament, de l'arquia-anarquia en cada
imperi, en cada democrcia multinacional, pluriclassista i
pluricultural.
178Espacials i de duraci ms o menys permanent, per lligada orgnicament
a la mateixa permanncia del ser considerat: sn dites diacrniques.
179Inscrites en el temps i llur duraci s estrictament limitada al temps
Pgina 532

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.2.5. Autoritat.
Les llibertats concretes no poden manifestar-se, en tot el seu
contingut, sense una autoritat comunitria que les protegeixi
eficament i en potenci de noves. L'actuaci comunitria ha estat
present al llarg de tota la histria humana. Actuaci ve del llat
act-u-are originat per ag-ere (fer). Aquesta actuaci ha
esdevingut cada vegada ms conscient, ms voluntria i, doncs,
ms freqent: aix apareix l'autoritat comunitria. Del llat agere en neix el freqentatiu aug-ere, que deriva cap a
auctum, auctor, auctoritas, augmentum. Per principi,
l'autoritat comunitria va dirigida a procurar l'augment qualitatiu i
quantitatiu del b com, evident i experimentable per tots.
Els sinnims d'autoritat sn:
estratgia (del grec: stratos-agein): actuaci (agein)
comunitria sobre els diferents estrats (stratos) de les forces
socials organitzades.
govern (del llat: guberno; la paraula grega corresponent:
Kbernetes, presa de l'art martim, significa guia de nau):
restringeix el significat d'estratgia al sol govern de les coses.
Des dels seus orgens, l'home ha considerat la cosificaci de les
persones com el ms gran crim contra l'esperit.
El capit d'una nau no s amo de tripulants o de passatgers. La
seva nica comesa s conduir la nau amb eficincia. D'igual fais,
necessari per a lliure compliment dintre del quadre de l'estructura matriu
diacrnica; sn dites sincrniques.
180Espai-temporals diacrnico-sincrnics combinen harmoniosament funcions
i estructures per a l'economia fundacional de tot l'sser considerat.
Pgina 533

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

el govern d'una comunitat no pot considerar-se'n l'amo, sin


simplement gerent que ha rebut una autoritat delegada per al
govern ms cientfic possible de les coses i per al comandament,
ms dialogal possible, de les persones per a una conducci efica
del b com. D'aquesta conducci del b com n'hauria de
respondre el governant, un cop acabada la seva tasca de govern
constitucional, davant de la Justcia, estrictament independent de
totes les altres autoritats socials. El comandament es
materialitzar en documents totalment comprensius de la funci
exercida, creats segons llei, i a disposici de la Justcia.
Davant l'acci de l'autoritat el poble ben informat, es reserva la
total llibertat de crtica i assumeix una obedincia crtica que
implica a) la lliure obedincia activa, b) la lliure no-obedincia
passiva (no-cooperaci) i la lliure desobedincia activa
(desobedincia civil), segons conscincia. Cal que aquestes
condicions siguin intelligentment, eficament i permanentment
protegides per la Justcia: Contra el vici de mal manar hi ha la
virtut de no obeir.
Des dels orgens, la humanitat distingeix clarament la
independncia entre:
a) actuaci (autoritat) justicial, sancionadora del passat que
s recordat com a lli de justcia i saviesa popular i
b) actuaci (autoritat) estatal en el present i de cara al futur
b.a) en el present: autoritat (estratgia, govern o tctica)
executiva
b.b) de cara al futur autoritat de parlament legislatiu entre
l'autoritat executiva i el poble.
A partir de les cultures plenament patriarcals poltiques, urbanes,
civilitzades, va creixent una neta distinci entre les anteriors
autoritats tradicionals i les forces armades (policia del temple
Pgina 534

Captol 8. La nova era de l'abundncia

formada per esclaus i exrcit defensor i expansionador format per


guerrers lliures).
Apareixen tamb les autoritats cviques, ben diferenciades, i
independents de les anteriors. Sn molt nombroses en funci de
la mateixa prosperitat de la comunitat poltica.
El poder sobre les persones, en les comunitats humanes, no
sorgeix fins a la invenci de la primera moneda metllica
concreta i annima forosa (-2600/-2300): noms aquest
anonimat permet la creaci d'un poder ocult irresponsable.
La necessria autoritat ser comandament dialogal de les
persones i govern tcnic de les coses. El poder establert entre les
persones ser despotisme (poder irresponsable i indiscriminat) i
tirania (confusi entre autoritat estatal legislativa i executiva i
autoritat judicial).
Malgrat que l's popular, per desgrcia, vagi en una direcci
pejorativa, cal no confondre despotisme i tirania amb dictadura.
La dictadura s una instituci practicada en tots els pobles antics,
a favor del poble181, el nom de la qual fou encunyat pels romans
de la repblica i que cal no confondre amb l'imperialisme rom
posterior:
La dictadura s una confusi deliberada entre les funcions
legislativa i executiva la funci justicial n's exclosa i
resta a part vigilant per un perode molt curt, havent-ne
prviament delimitat el termini (en el Dret Rom: 6
mesos), en situacions d'emergncia, en vista a una
enrgica acci constituent per a sortir d'un perill greu
181A Grcia equival a les primeres tiranies (S. VII-VI) de Corint, Atenes,
Sicion, Megara, Agrigent, etc. i no a les segones (S. IV i segents) que
foren autntiques tiranies i no dictadures.
Pgina 535

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

evident per a tot el poble.


En resum: genera imbecillitat en sentit etimolgic confondre:
autoritat, govern, estratgia, comandament, poder, despotisme,
tirania i dictadura. Cal fer l'esfor d'evitar els confusionismes
actuals.

8.2.6. L'Estat i el legislatiu.


La comunitat geopoltica ha de posseir rgans permanents
(consells o cambres) de comandament legislatiu i de consulta
professional: Cambres legislatives i Cambres consultives de
dileg entre el poble i l'executiu, per establir lleis en vista al futur
de la comunitat. Estructura: lleis. Funci: generar lleis. rgans:
cambres.
Existir una cambra de diputats. Aquests seran elegits per vot
secret proporcional pur, en cas de no sser possibles realment
assemblees generals de cada demarcaci territorial pel gran
nombre d'inscrits. Potser la telemtica far aix possible aviat.
Tamb existir un senat o cambra de les tnies, de les minories,
de les tendncies. Els senadors seran elegits exclusivament pels
inscrits en cada minoria organitzada.

Pgina 536

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Ilustraci 31: Adhesiu de la


campanya
electoral
de
la
candidatura de Llus Maria
Xirinacs al Senat, el juny del 1977.
Les dues cambres legislaran les seves prpies estructures,
funcions i organicitat.
Caldr constituir tantes cambres consultives com calgui
(sindicals, gremials, etc.), per noms intervindran en la tasca
legislativa com a consultors. Tanmateix, la consulta a aquestes
cambres ser obligatria i prvia a tota tasca legislativa.
El dret d'iniciativa legislativa pertanyer:
1.
2.
3.
4.

Al Cap de l'Estat.
Al seu consell executiu.
A la cambra de diputats, a un diputat o a un grup de diputats.
Al Senat: dem.

Pgina 537

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

5. A qualsevol cambra consultiva o a un grup mnim de cinc


consultors no necessriament de la mateixa cambra.
6. A un grup d'electors no inferior a deu.
El dret a exigir referndum es regeix pels mateixos criteris de
l'apartat anterior182.
L'autoritat legislativa pertany, en com, a les dues cambres
legislatives i al Cap de l'Estat, que definirem en el pargraf
segent (8.2.7)183.
En cas d'oposici del Cap de l'Estat a un projecte votat per les
dues cambres i, eventualment, referendat, aquest pot oposar el seu
veto. La durada del veto pot ser de sis mesos en el 1r. any de
mandat, de quatre en el 2n., de tres en el 3r., i de dos en el 4rt. Al
termini del veto, presentar forosament la seva dimissi.
En cas que el Cap d'Estat consideri urgent un text legal sense els
trmits legislatius previstos, declarar la seva dictadura personal
durant els terminis expressats en l'apartat anterior 184. Durant
aquests terminis, les cambres podran complir els trmits
legislatius normals. Altrament el Cap d'Estat dimitir
forosament.
Totes aquestes normes valdran igualment per a qualsevol altra
instituci dintre de la comunitat geopoltica.
Dit aix, cal afegir que s una obsessi nefasta la de voler legislar
sobre coses que no necessiten sser legislades, perqu depenen de
persones lliures individuals, collectives, tniques, socials en
esferes que no s'han de cedir a cap organisme cvic o poltic
182Vegeu on descriu el dret d'iniciativa legislativa, pgina 537.
183Pgina 541.
184Pgina 535.
Pgina 538

Captol 8. La nova era de l'abundncia

superior, ja que no fan mal a ning. En tot cas noms caldr una
mnima legislaci a favor de totes aquelles persones que no tenen,
de moment, per la ra que sigui, capacitat personal suficient per a
prendre la iniciativa primera d'una llibertat concreta i prctica.
Noms sobre la base d'experincies documentades i, davant la
demanda confederativa de mltiples associacions ciutadanes
confederades, intervindr un qualsevol organisme poltic o cvic
superior per a legislar lleis mnimes a respectar pels organismes
de rang inferior. Nulla lex, sum a lex.
A propsit de les eleccions cal dir:
1. Totes les eleccions per assemblea popular185 seran
nominatives. Totes les eleccions a realitzar per un nombre
de ciutadans superior al possible en una assemblea
popular seran per vot secret en urna, prvia identificaci
de la persona.
2. En totes les eleccions a crrecs de comandament executiu,
siguin quines siguin les institucions afectades
(jurisdiccionals: Estat, Justcia; o cviques: repbliques,
municipis, gremis, sindicats, associatives de qualsevol
mena), les eleccions secretes seran per majoria absoluta al
primer torn i, en el seu cas, per majoria simple al segon
torn.
3. Totes les eleccions a cambres legislatives o consultives
seran pel sistema proporcional pur.
4. Totes les eleccions en totes les institucions seran a data
constitucional fixa, tret de les que siguin per vacant
aleatria (defunci, dimissi, sentncia judicial...), les
quals seran convocades 90 dies desprs que s'hagi produt
185No fem referncia a assemblees populistes, aquelles en les quals els
promotors pretenen adular el poble en els seus instints ms baixos i en els
seus ms grans defectes, tot excitant passions rendibles de menyspreu,
odi, orgull, racisme, classisme, etc.
Pgina 539

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

la vacant.
5. Tothom s lliure de votar o no votar. Per, tamb, la
instituci interessada en obtenir el vot lliure dels ciutadans
inscrits en el seu cens pot tenir iniciativa de mitjans
financers, tant coercitius com estimuladors que
comunicar a l'autoritat justicial competent.
6. En totes les eleccions poltiques (serveis liberals pblics),
d'institucions que no siguin els propis collegis
professionals-liberals, els professionals liberals no poden
votar.
7. En totes les eleccions, del tipus que sigui, els
professionals liberals, sn elegibles i, per consegent, es
poden presentar a candidats.
El motiu d'aquestes dues darreres precisions rau en el fet
que els professionals liberals tenen les qualitats
convenients per a comandar homes, per, justament, llur
mateixa professi els dna una influncia decisiva sobre
grans i petites poblacions d'electors. Aquesta influncia
s'exercir sempre, per cal evitar que es pugui emprar en
un sentit parcial, interessat i egoista.
8. Qualsevol candidat a eleccions poltiques o cviques
(serveis liberals pblics) haur de dimitir.
8.1. Si s professional utilitari: de la seva actual situaci
utilitria, dipositant en la Caixa de Segrest els seus
bns utilitaris per a la seva administraci.
8.2. Si s professional liberal: de la seva actual funci
liberal i qualificaci collegial.
A les quals podr tornar dos anys desprs del seu
fracs electoral o desprs dels seu judici postmandat.
9. Les eleccions noms seran pagades per la comunitat.
Ning no pot aportar cap altra font de diners (aquest
Pgina 540

Captol 8. La nova era de l'abundncia

extrem s verificable mitjanant la moneda telemtica).


Cada candidatura tindr la mateixa assignaci financera i
d'espais publicitaris. L'assignaci es far efectiva abans de
comenar la campanya electoral.

8.2.7. L'Estat: l'executiu.


La comunitat geopoltica, al costat del legislatiu, ha de posseir
rgans de comandament executiu en vista a la gerncia en el
present de la prpia comunitat.
En aquest estudi tractem de substituir l'antipoltica vigent, segons
el dogma del parlamentarisme executiu que forma l'executiu de
la majoria de la classe poltica, perpetuada en el legislatiu i que
fa aix a l'executiu permanentment i, per tant, despticament
dependent del legislatiu, per l'autopoltica d'estratgia i tctica de
mercat clar i de societat transparent, a favor de totes les tnies
lliurement confederades a l'interior de l'Imperi, per tal que l'Estat,
gerent de la comunitat, la protegeixi contra tot perill. Per a aix
cal un executiu senzill, fort, breu i independent del legislatiu,
elegit per una via totalment separada de la de les eleccions
legislatives.
Aquest principi tamb s vlid per a l'autoritat en qualsevol
instituci interior.
La resta s confusi culpable, s acumulaci de poder sobre les
persones, s corrupci de la democrcia, se substitueix el dileg
fecund i difcil entre el legislatiu i l'executiu per un monleg
autocrtic del mateix partit, situat majoritriament en el parlament
i ocupant les carteres del govern. Com a mnim s una dictadura
de quatre anys!
Pgina 541

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ents aix, entrem en la descripci de les estructures, funcions i


rgans de l'executiu. La finalitat s crear un govern automtic
(Ciberntica telemtica) de les coses i suprimir, tot destruint-lo,
tot govern sobre les persones individuals i collectives.
L'executiu estar configurat de la segent manera:
1. Cap d'Estat responsable nic i monarca delegat per a
l'estratgia del b com geopoltic davant de la comunitat
i sota sanci de la Justcia, corresponsable amb el
legislatiu de la legislaci i representant legal de la
comunitat envers l'exterior. El comandament del Cap
d'Estat, en exercici, suposa una obedincia indiscutida
dels seus ministres i secretaris, puix la seva responsabilitat
personal ser completa. En cas de desacord prctic d'un o
ms membres del Consell amb qualsevol ordre del Cap
d'Estat, aquell o aquells hauran de dimitir instantniament.
Les forces armades i les policies queden sota el
comandament directe i exclusiu del Cap d'Estat,
responsable nic de totes llurs actuacions.
2. El primer ministre ser president del Consell de ministres
i responsable nic, davant del Cap d'Estat, de la conjunta
tctica autopoltica diria del Consell al servei efectiu i
corrent de tot el poble, el qual ser informat constantment
i amb eficcia prctica de totes les accions del Consell.
3. El Canceller o ministre d'afers exteriors, sota les ordres
directes i exclusives del primer ministre, ser responsable
nic del b com resultant de totes les relacions
contractuals exteriors lliures de l'Estat amb els altres
Estats.
4. El ministre de la conciliaci de les nacions, sota les ordres
directes i exclusives del primer ministre, ser responsable
nic del b com resultant de la coordinaci de les
Pgina 542

Captol 8. La nova era de l'abundncia

activitats i relacions contractuals lliures entre les diverses


comunitats territorials de l'Estat.
5. El ministre d'economia, sota les ordres directes i
exclusives del primer ministre, ser responsable nic de:
a) el b com mercantil, mesurable amb estricta precisi
factual segons la nostra autopoltica de mercat clar i
societat transparent;
b) la repartici equitativa del b com mercantil,
exactament mesurat, entre tots els membres de la
comunitat autopoltica, tot comenant pels ms febles,
quant a finances alliberadores, i els ms eficients,
quant a crdits productius a la inversi.
6. El secretari d'economia exterior, sota les ordres directes i
exclusives del ministre d'economia, ser responsable nic
del b com utilitari resultant de totes les activitats
mercantils exteriors lliures amb empreses estrangeres.
7. El secretari d'economia interior, sota les ordres directes i
exclusives del ministre d'economia, ser responsable nic
del b com utilitari de totes les activitats mercantils
lliures entre les empreses de la comunitat geopoltica,
sense cap excepci de mercaderia legal ni d'empresa
utilitria.
Noms aquests set crrecs constitueixen tot l'executiu. Com es
pot veure, es tracta d'una simplificaci drstica. Els ministeris
tradicionals no esmentats deixen d'existir; llurs competncies
retornen a les tnies.
La implantaci primera d'un govern d'aquest tipus no es pot
predir. Per tractarem aquest tema en l'apartat Consecuci del
comandament (11.4)186. Una vegada establert, la successi
automtica del Cap d'Estat restar establerta segons el segent
186Dins de la quarta part no escrita d'aquesta obra.
Pgina 543

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

ordre:
Successor 1r.: President del Consell de ministres.
Successor 2n.: Ministre d'afers exteriors.
Successor 3r.: Ministre de conciliaci de les nacions
Successor 4t.: Ministre d'economia.
Successor 5.: Secretari d'economia exterior.
Successor 6.: Secretari d'economia interior.
Els crrecs que, per procs de successi o per dimissi, cessantia,
incapacitat, mort o altres causes, quedin vacants hauran d'sser
provets per l'ascensi del crrec segent i el darrer crrec vacant
ser provet per elecci general i directa a tota la comunitat,
convocada entre un i dos mesos desprs, per a elegir un membre i
successor cada vegada. Tots els crrecs cessats o dimitits es
constituiran automticament en presoners de la comunitat sota
sanci de la Justcia.
Els candidats a l'executiu es presentaran personalment. Tots
rebran del Tresor el mateix pressupost de presentaci personal.
Ser declarada nulla la candidatura de qui rebi suport de
qualsevol partit poltic187, i de qui esmerci altres diners que els del
pressupost constitucional.
El mandat constitucional per al Cap d'Estat ser de quatre anys
improrrogables.
Per decisi seva, sota la seva exclusiva responsabilitat, i sota
sanci posterior de la Justcia, el Cap d'Estat, en qualsevol
187Nota dels editors: Creiem que aquesta mesura caldria modificar-la
degudament, a la fi d'evitar que un partit poltic aconsegueixi anullar una
candidatura, fent que formalment aquesta formaci li doni suport, en el cas
que el partit en qesti no vulgui, en realitat, que aquesta candidatura es
presenti i surti escollida.
Pgina 544

Captol 8. La nova era de l'abundncia

moment del seu mandat, en cas d'emergncia, per qualsevol


causa, per al poble, podr establir la seva dictadura personal
(reuni en una persona del legislatiu i de l'executiu: govern per
decrets-llei amb definici del seu terme final) per a un perode
mxim de cent vuitanta dies (sis mesos) 188. Immediatament queda
dissolt el parlament en exercici. Desprs d'un termini de dictadura
personal, es produir l'automtica i immediata successi del Cap
d'Estat.
Cal convncer-se amb fets que la dictadura s la figura
democrtica ms perfecta en dies d'emergncia per a la comunitat
geopoltica, i que no t res a veure amb els despotismes
imbcils, les tiranies absurdes i les monarquies des de dalt que
ens han precedit i que encara patim.
Tota aquesta perceptiva referent a l'executiu de l'Estat,
parallelament al que s'ha dit del legislatiu, val tamb per als
crrecs de comandament executiu de qualsevol instituci de la
comunitat (ajuntament, consells nacionals, sindicats, gremis,
collegis professionals, etc.).
s fcil veure que, amb aquesta simplificaci de l'executiu,
l'administraci tamb resultar simplificada i restaran molts
funcionaris cessants. A fi d'evitar que una categoria important de
ciutadans no caigui en un estat de defraudaci reconcentrada,
generadora d'un clima de guerra incivil a ms o menys llarg
termini; cal que el poble s'adoni clarament que li cal fer un
188Nota dels editors: Hi ha la possibilitat que es produeixi una situaci
d'emergncia perllongada que obligui a diferents caps de l'executiu
successius a proclamar la seva dictadura personal, la qual cosa produiria, a
partir del segon cap d'executiu, a convocar eleccions cada sis mesos fins
esgotar tots els membres. Preguntant sobre aquest cas extrem a l'Agust
Chalaux, ell va proposar que caldria suplir les vacants amb jutges. El
procediment exacte per fer-ho no ha quedat definit encara.
Pgina 545

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

sacrifici transitori en solidaritat amb aquests funcionaris. s


sempre molt menys costs, que les destruccions definitives de la
guerra189.
Aix, tot funcionari cessant per aplicaci d'aquest nostre
programa haur de declarar els seus ingressos anteriors, sense cap
control previ. La quantitat total declarada ser multiplicada per un
coeficient alt (per exemple, 3), i aquesta jubilaci li ser pagada
per la caixa d'estalvis corresponent al seu domicili per mitj de
xec de funcionari cessat cada mes. No es perdr aquest estatut
vitalici si no s per prpia renncia o per sentncia de tribunals
(delicte, falta de lleialtat en la declaraci dels ingressos en el
moment de cessar).
Abans de tancar l'exposici de les responsabilitats de l'executiu,
volem esbossar el que seria una definici constituent de
l'estratgia del nostre Estat.
Aquest, com a gerent monrquic responsable de la comunitat
geopoltica sencera, al contrari del que ha fet sempre l'estatisme
buit que volem destruir perqu es considera propietari dels pasos
que subjuga, promocionar constitucionalment, davant de tot el
poble, sense secrets absurds, ans explicant incansablement tots els
avantatges objectius esperats i totes les dificultats objectives que
sorgiran, la segent estratgia:
189Nota dels editors: L'Agust Chalaux ens va recordar un fet histric que
justifica aquesta mesura. Al principi de la Segona Repblica Espanyola, es
va donar l'oportunitat, als antics militars de l'exrcit d'Alfons XIII, de
renunciar a la seva professi, a canvi d'una pensi equivalent a la meitat del
seu sou en actiu, permetent que poguessin exercir una altra feina
remunerada que complets els ingressos que havien perdut. La situaci
econmica posterior va fer que una part d'aquests militars restessin a l'atur.
Llavors, el 18 de juliol del 1936, molts d'aquests militars cessants es van
sumar a la revolta del general Franco, iniciant aix la sagnant guerra incivil
del 1936-1939, que va acabar amb la derrota del govern establert.
Pgina 546

Captol 8. La nova era de l'abundncia

1. En autoeconomia assegurar:
1.1. Una mxima producci de qualitat social i natural
ptima amb un mnim d'esfor hum.
1.2. Una equitativa repartici del b com mercantil entre
tots els membres de la comunitat; quant a crdit
comunitari, en funci de la capacitat empresarial
productiva de mercaderies en quantitat i qualitat; i
quant a finances comunitries en funci de les
necessitats fsiques i culturals ms peremptries de
cada ciutad, famlia, tnia, etc.
2. En
autocultura,
constitucionalitzar
la
llibertat,
independncia i gratutat de totes les seves funcions
socials, encarregades financerament a la conjunta
comunitat geopoltica confederal.
2.1.Autogoverns territorials i llurs administracions
pbliques: masies, barris, municipis, comarques,
regions
econmiques,
tnies,
intertnies,
intraconfederacions, etc.
2.2. Institucions cviques ancestrals i lliures.
2.2.1. Educaci i instrucci permanents: maternals,
jardins d'infncia, escoles, universitats, alts
centres de reflexi i investigaci, etc.
2.2.2. Esplai, espectacles, esports, diversions,
vacances.
2.2.3. Belles arts i artesanies.
2.2.4. Informaci i premsa, edici.
2.2.5. Salubritat, higiene, salut, sanitat, medicina,
farmcia, hospitalitzaci, assistncia, ajuda
funerria, veterinria, etc.
2.3. Treballs, obres i serveis pblics gratuts i fora de
mercat.
2.3.1. Monopolis comunitaris enterament gratuts.
2.3.1.1. Paisatge i sol rural i urb, aiges, boscos,
Pgina 547

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

camins, etc.
2.3.1.2. Urbanisme.
2.3.1.3. Energia, aigua corrent, electricitat, correu,
escombraries.
2.3.1.4. Telemtica: telfon, televisi, ordinadors.
2.3.1.5. Transports pblics.
2.3.2. Confiats a empreses pagades per la comunitats.
2.3.2.1. Mixtes (se'ls confia noms la producci).
2.3.2.2. Privades (tamb se'ls confia la
distribuci).
2.4. Lliures associacions ciutadanes de tot tipus.
3. En autopoltica.
3.1. Interior: constitucionalitzar la gratutat total de totes
les funcions socials, encarregades financerament a la
comunitat geopoltica confederal.
3.1.1. L'Estat confederatiu de cara a l'exterior i
multiconfederatiu de cara a l'interior. Amb un
parlament de cambres legislatives (Senat i
Congrs) i consultives. Amb un govern breu,
fort i responsable. Amb unes forces armades
sota responsabilitat exclusiva del Cap d'Estat,
compostes d'exrcits: professional federal i
cvics tnics i intertnics; i de policies: de
seguretat federal, territorials de pau cvica i
justicial judiciria i penitenciria.
3.2. Exterior:
fomentar
progressives
federacions
llibertries cada vegada ms mplies: ibrica,
iberoamericana, europea, mediterrnia, euroafricana,
mediterrnia-ndica... mundial. Fomentar en llur
interior la confederativitat llibertria. Fomentar les
institucions ecumniques i mundials segons tractats
interfederacions o segons lliure iniciativa.

Pgina 548

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.2.8. La Justcia.
Ms val un pas ple de jutges que un pas ple de policies. Ms val
un pas ple de jurisprudncia que un pas ple de lleis. Per cal que
l'exercici de la justcia esdevingui un acte quasi cientfic, amb
proves objectives, i amb referncia amb la llei i la jurisprudncia,
que no pot ser abandonat a mans de persones no preparades sota
capa populista de democratitzaci de la justcia. En el nostre
sistema l'objectivitat ve garantida per la factura-xec i la
telematitzaci de la informaci, com tamb per la independncia
poltica i econmica de la Justcia respecte de l'Estat.
Especialment ens preocupa la socialitzaci de la informaci de
tots els actes de comandament o funci pblica.
Cap persona no pot sser jutge i part; s, doncs, injust que, com
ha ocorregut fins ara, l'Estat tingui en bona part la Justcia sota el
seu control. En la histria, les comunitats que ms i millors
progressos llibertaris han fet, no ho han aconseguit a travs del
creixement de l'activitat estatal, sin a travs de la jurisprudncia
creada pels seus Tribunals. La llei, feta genricament i a distncia
dels fets concrets, noms pot encertar si s simple i mnima, mai
si esdev casustica i prolixa. Noms pot resoldre els casos
particulars que concreten la llei el jutge que toca la realitat
prctica de cada dia. Ell s el creador de la jurisprudncia amb les
seves sentncies, que sn les niques capaces d'omplir el buit
deixat per les lleis generals.
En el nostre programa, la Justcia positiva es constitueix en rgan
radicalment independent de l'Estat, a travs de la prctica de
pressupostos quinquennals determinats per la prpia Justcia,
constitucionalment independents de qualsevol iniciativa o veto de
l'Estat.

Pgina 549

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Sn membres de l'rgan justicial:


1. Els servidors directes de cada tribunal constitut.
1.1. Jutges:
1.1.1. d'instrucci: no podr simultanejar ms d'un
cas cada vegada;
1.1.2. de tribunal: components i president
responsable.
1.2. Oficials.
1.3. Auxiliars.
2. Els servidors directes de cada jutge d'instrucci:
magistrats de policia justicial.
3. Els servidors directes de cada tribunal i jutge
sentenciador: magistrats del sistema penitenciari.
4. Jurismantenidors
(Ombudsman)
segons
drets
consuetudinari i positiu.
5. Jurisorants.
5.1. Jurisacusatius (fiscals).
5.2. Jurisdefensors (advocats).
6. Jurisescripturants (procuradors).
7. Juris fefaents (notaris).
8. Jurisconsults.
9. Jurisprudents.
La Justcia tindr reglamentaci prpia interna. Es constituir la
confederaci de tots els collegis de vocacionals de la Justcia
suara anomenats.
Potser caldr en rgim transitori mantenir la remuneraci dels
membres numeraris, amb el 5.2, 6 i 7, per es tendir a
aconseguir que tota l'administraci de Justcia sigui gratuta per a
tothom.
Classificaci dels Tribunals:
Pgina 550

Captol 8. La nova era de l'abundncia

1. De pau i conciliaci cvica: municipals, comarcals, tnics


i intertnics.
2. De dret civil: municipals, comarcals, tnics (suprem a
l'interior), intertnics (dem) i suprem per a tota la
federaci.
3. De dret econmic i gremial (de nova creaci): municipal,
comarcals, tnics (dem), intertnics (dem) i suprem per a
tota la federaci.
4. De dret penal: municipal, comarcal, tnic (dem) intertnic
(dem) i suprem per a tota la federaci.
5. De garanties: tnics, intertnics i federal.
5.1. Constitucionals.
5.2. Legislatives al servei obligat i previ de l'actuaci de
tot organisme constitucionalment legislador.
5.3. De judici poltic sobre tots els responsables d'rgans
estatals i tnics fins a batlles d'ajuntament.
5.4. Tribunal Suprem per a conflictes entre tribunals.
5.4.1. De cassaci.
5.4.2. De darrera instncia.
A propsit de la prctica justicial i policial, advertim que cal que
cada jutge i tots els jutges de cada tribunal, si el Tribunal t ms
d'un jutge, jutgin i fonamentin llur sentncia: a) segons forma
documentria tcnica legal i b) segons fons d'acord amb la seva
personal conscincia tica. Tota sentncia favorable o
desfavorable, de dret penal, coercitiu, etc., resta sempre subjecta a
revisi tan bon punt siguin presentats nous documents, que seran
confiats a un nou jutge d'instrucci, el qual haur de substanciar
l'expedient en el termini mxim de tres mesos. La Justcia no
donar mai valor documentari a denncies o autoacusacions
signades davant qualsevol policia per qualsevol detingut, suspecte
o interrogat. Cap denncia, ni autoacusaci obtinguda d'ells, no
atorgar mrit als policies que l'hagin obtinguda. Tot detingut,
Pgina 551

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

suspecte o interrogat per qualsevol policia ser presentat al


Tribunal d'acusacions, com a mxim en el termini de 24 hores.
No s'admet cap excepci d'aquest principi constitucional. El
Tribunal d'acusacions es reunir cada dia amb els suplents que
calgui per atendre els casos del dia. Aquestes darreres mesures
sn evidentment per a evitar la tortura.
En rgim normal no podr sser promulgada ni derogada cap llei,
sense el preceptiu dictamen previ dels respectius Tribunals de
garanties legislatives tnics, intertnics i federals. En rgim de
dictadura constitucional, aquesta collaboraci prvia no s
preceptiva, per caldr obligatriament publicar els corresponents
dictmens tan bon punt siguin presentats.
D'entre els companys dels Collegis de Vocacionals de la Justcia
sortiran els candidats a les Escoles de Jutges. Hi seguiran tres
anys d'estudis. Si rexen seran sotmesos a una passantia de dos
anys. Si sn aprovats seran nomenats Jutges suplents de llur
demarcaci d'origen. Dintre de termini fixat ascendir a jutge de
seu plena de per vida, excepte en cas de jubilaci, dimissi,
repulsa segons condicions o per designaci acceptada a nova seu i
funci tamb segons condicions. Els jutges s'especialitzaran
segons votaci.
Malgrat que la histria registra, entre els legistes, casos de tant
afany de lucre, poder i corrupci com en qualsevol altre estament
de la societat, els servidors vocacionals de la Justcia, per ra de
llur formaci humanstica i exercici d'exposici contradictria de
cada cas, sn els ms indicats, en llur conjunt, per a sser garants
de la Constituci plenament democrtica i llibertria que perfilem
en aquest programa. Cal afegir que en ajuda seva, segons el
nostre sistema, t la independncia poltica i financera de l'Estat,
la separaci radical de tot contacte amb els interessos utilitaris i la
disponibilitat de proves objectives per l'instrument de la facturaPgina 552

Captol 8. La nova era de l'abundncia

xec, i pel control justicial de la telemtica (7.3.3)190 que fornir al


jutge informaci exhaustiva. Caldr tamb que en tot acte
justicial, com en tot altre acte d'exercici de l'autoritat, es faci
gravaci en vdeo i s'arxivi aquesta informaci a disposici del
poble i dels tribunals. Les sentncies seran acatades per podran
sser discutides pel pblic sense censura.
La Justcia t l'alta missi de nacionalitzar o etnificar la federaci
lliure de nacions o tnies, amb la seva prctica equnime i
igualitria. I dhuc contra el Cap d'Estat autoconstitut en
dictadura que s'oblida del termini fixat a la mateixa; la Justcia
nacionalitzadora de la comunitat federada, usant enrgicament la
seva independncia de l'Estat, cal que vetlli per a una correcta
successi en el comandament autopoltic de l'Estat. Si un Cap
d'Estat o ministre intenten prescindir d'alguna prescripci
constitucional, la Justcia, com un sol home respondr:
No ens s lcit d'acceptar aix
i nosaltres, menys que vos en poltica
per ms que vos en justcia,
deslliguem el poble i tots els servidors de l'Estat
de llur fidelitat i lleialtat
al Cap de l'Estat o al ministre tradors.

190Pgina 476.
Pgina 553

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.3. MERCAT CLAR I SOCIETAT TRANSPARENT.


Posades les estructures bsiques de la nova comunitat, qu cal fer
mnimament per foragitar la confusi actualment regnant en ella?
S'ha d'impedir el vici establert entre els poltics de donar gat
per llebre contnuament. La picaresca s una tctica poltica
que torna a estar vigent en un mn en crisi.
s fcil de dir: prou de models anacrnics, esgotats, intils. s
fcil de dir: Fem una nova societat lliure i justa, sense classes ni
castes, jurdicament igualitria. s fcil d'anar repetint el desig
unnime d'una nova elevaci tica de la humanitat. s, en canvi,
difcil per urgent de proposar mitjans prctics i eficaos per a
dur a realitat aquests ideals. I ens proposem de fer-ho en un curt
espai de temps i creiem que aix provocar una exemplaritat
contagiosa per a tots els pobles de la Terra.
Amb les armes espirituals de la no-violncia intelligent i activa,
lluitarem eficament i amb rapidesa contra:
l'estupidesa monetria;
el poder illegtim i immoral sobre les persones, que n's la
conseqncia;
la subversi dels valors per part dels poderosos;
la violncia armada entre grups desesperats i forces de
repressi estatista;
la burocrcia;
la crisi tica i moral de la nostra civilitzaci multi-millenria;
les crisis antieconmiques de superproducci, que vol dir de
subconsum i subinversi;
Pgina 554

Captol 8. La nova era de l'abundncia

la crisi energtica;
l'atur fors, d'evident origen tecnolgic, que tant costa
d'acceptar per part dels poderosos.
...

8.3.1.

Els tres sectors


incompatibilitats.

socials

amb

moneda:

L'estructura social ms comuna i efica, en els tres sectors de la


societat que expliquem a continuaci, s l'instrument monetari, el
qual, com b diu la seva etimologia llatina, t la capacitat
d'avisar cada vegada que es produeix un fenomen de
comunicaci interpersonal de bns materials reals i concrets.
Histricament els tres sectors s'inscriuen en una mateixa
comunitat geopoltica, federaci o imperi de nacions. La societat
imperial totalitzant Smbol SI, comprn, doncs, aquests tres
sectors socials ben definits:
1. Sector utilitari-actiu. Constitueix el cicle de la producci
utilitria, des de fa uns 60000 mercant o canviria i, des de fa
uns 8000 anys, a ms a ms, monetria o mercantil. Inclou les
vocacions, activitats, professions, collectivitats, empreses, etc.
utilitries: permanentment vital-egoistes i evolutivament
comptable-interessades. Smbol: SU. s elementalitzable i
discontnua.
2. Sector liberal-actiu: Constitueix el cicle de la producci no
utilitria. Per ha de menester la moneda per subvenir a les
necessitats de les vocacions, activitats, professions,
collectivitats, etc., que el constitueixen, i que s'autoproclamen
immemorialment liberals, aix s: radicalment altruistes i

Pgina 555

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

desinteressades191 Smbol: SL. s continu i no s fcilment


elementalitzable. Qui quantificar el valor de la salut
proporcionada a un malalt pel metge o la llibertat a un acusat
per l'advocat? L'elementalitzaci de l'activitat liberal duu a un
escandals mercantilisme.
i 3. Sector consumptiu-passiu: Constitueix el cicle del consum
per necessitat o desig, i comprn tots els membres dels altres
dos sectors, en tant que no productius, ms tots els membres
de la societat total que per les raons que sigui, no pertanyen ni
al sector de la producci mercantil, ni al sector de la producci
liberal. Smbol: SC. s discontinu per natural ritme biolgic de
necessitats i dhuc de desigs.
Els dos sectors, mercantil i liberal, estan vocacionalment al servei
incondicional del tercer sector, consumptiu, que s tan totalitzant
com la mateixa federaci de nacions. El sector consumptiu s el
cam per a passar a un nou aspecte de la societat, l'aspecte de
motivaci tica-transcendent. Smbol: ST.
La societat transcendent es contempla a ella mateixa com a:
a) societat nacionalitzable sobre la terra concreta:

ST N
N

b) societat sacralitzable fora de l'espai:

ST S
S

Les grans confusions dels darrers millennis, tcniques i


191Metges, educadors, artistes, pastors d'nimes, jutges, advocats, poltics,
governants, administratius, etc.
Pgina 556

Captol 8. La nova era de l'abundncia

prctiques, rauen en la no distinci dels sectors esmentats. Per


sobretot els mals vnen de no definir entre ells l's o l'absncia de
l'instrument monetari, i la seva manca de personalitzaci, perqu
sempre cal que resplendeixi amb vigor i exactitud, la
responsabilitat documentria de cada membre de la societat.
Simbolitzarem amb +u l's de moneda i amb -u l'absncia de flux
monetari:
uPU: moneda de producci utilitria;
uPL: moneda de producci liberal;
uc: moneda de consum;

Dibuix 17: Circulaci de moneda.


Com es veu per l'esquema:
1. Les monedes emprades en cada sector, cal que siguin ben
diferenciades per tal que, al seu torn, quedin ben definits cada
un dels sectors.
2. Cap moneda no pot intervenir en les relacions entre el sector
utilitari i el sector liberal. Altrament, un escandals
mercantilisme de les professions i institucions liberals es posa
al servei d'un poder illegtim, d'origen crematstic, i el sector
Pgina 557

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

consumptiu, que s tan general com el conjunt de la societat,


resta desemparat i l'imperi deriva fatalment a imperialisme,
plutarquia, sistema policac, militarisme, burocrcia,...
3. Fra simonia deliberada i cnica, que la moneda intervingus
en les motivacions de la societat transcendent en totes llurs
expansions.
Primera conseqncia: com que la producci utilitria depn
quasi exclusivament de l'egoisme vital i de l'inters comptable,
que en sn el motor, per definici, de llur professi mercantil
general, s totalment incongruent de posar lmits a l'ambici dels
ciutadans que s'hi dediquin. No hi ha lloc, doncs, a legislar cap
incompatibilitat per a les persones de professi utilitria
immerses en el mercat. L'autodisciplina del sector utilitarimercant-monetari, o sigui del mercat conjunt de tots els canvis
monetaris elementals s la mateixa i sola llibertat de les persones
que hi intervenen. En el mercat, tot s acumulatiu de funcions i
no existeix cap acumulaci manifestament utilitria, que sigui
incompatible amb qualsevol altra acumulaci igualment utilitria.
L'nica reglamentaci endocomptable que, a efectes d'estadstica
vlida per a tota la comunitat, val a prescriure, s la segent:
a) Tots els assalariats per treball utilitari cobraran llurs
salaris de llurs empreses a travs de la Confederaci
General de Caixes d'Estalvi a partir del llistat rebut per
cada empresa: compte corrent individual laboral de
producci en Caixa d'Estalvi.
b) La resta dels rendiments: de capital (interessos,
dividends...), d'empresa (beneficis...), d'invents (regalies,
marques de fbrica...) seran pagats per l'empresa deutora
directament al compte corrent bancari de producci a nom
individual o collectiu de societat per accions. Si alg, a
ms a ms, cobra ingressos per treball utilitari en la seva
Pgina 558

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Caixa, els haur de transferir automticament al seu


compte corrent de societat per accions de producci.
Aquestes prescripcions tenen l'nica i social finalitat estadstica,
de conixer exactament el nombre d'assalariats exclusivament
laborals i el nombre de multi assalariats, per ra dels quatre
factors humans de producci.
Segona conseqncia: En canvi en l'autodisciplina del sector
liberal, aix s, en el camp de les lliures vocacions, professions,
associacions i institucions que s'autoproclamen altruistes i
desinteressades al servei de l'home, no es pot permetre el ms
mnim inici d'acumulaci de poder sobre les persones o de
riquesa utilitarista. Tant els individus com les institucions liberals
de qualsevol tipus noms podran cobrar un sol salari socialfinancer liberal, dipositat exclusivament en llur compte-corrent de
consum en Caixa d'Estalvi.
Queda prohibit a tots els professionals i a totes les institucions
liberals de cobrar ms d'un salari social-financer liberal ordinari,
encara que existeixin motius diferents. El control s fcil en una
comptabilitat telemtica. No cal detallar incompatibilitats
concretes. El salari nic es refereix a qu noms hi ha una
professi o un fi institucional principals. Aix no impedeix
l'exercici d'altres activitats, vocacions o institucions liberals
secundries, que no comportaran, per cap altre salari socialfinancer liberal per als seus actors, que en aquest aspecte no seran
considerats professionals, ans amateurs o aficionats. En funci de
la riquesa mercantil comunitria o b com mercantil, que ser
determinat experimentalment per la comptabilitat telemtica
centralitzada, cada ciutad individual podr pertnyer a tantes
associacions o institucions liberals per a aficionats, com determini
cada any la llei general corresponent. En aquestes associacions o
institucions, no solament els inscrits segons llei no podran pagar
Pgina 559

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

cap cotitzaci sin que, al contrari, la tresoreria general pagar a


cadascuna d'aquestes lliures associacions liberals un salari socialfinancer per cada inscrit.
S'establir incompatibilitat absoluta del servei liberal pblic amb
vagues i reivindicacions utilitaristes, puix que el servei liberal
pblic s prestat a tot el poble o sigui a tota la comunitat
geopoltica, i s remunerat per tot el poble en funci de la
sobreproducci real de mercat lliure. Si els vocacionals liberals
consideren que no sn prou ben remunerats, aix ser degut a qu
els professionals utilitaris no sobreprodueixen prou. Aleshores, el
vocacional liberal que aix pensi podr dimitir de llur tasca liberal
i podr entrar professionalment en el sector utilitari, per tractar
d'actuar amb ms encert i sobreproduir ms.
Qualsevol ciutad no elegit pel poble podr lliurement prestar la
seva collaboraci personal a un membre de l'executiu o a una
instituci liberal-pblica, per, ipso facto: Si s d'estatut
utilitari, se sotmetr al segrest total dels seus bns utilitaris per la
Caixa comunitria de Segrest i rebr un salari social-financer
liberal corresponent a una passantia. Si s d'estatut liberal, es
mantindr sense cap modificaci de la seva categoria actual fins
desprs de dos anys de la fi de la seva collaboraci.
Tercera conseqncia: Cal tamb establir una senzilla i efica
autodisciplina del sector de consum, aix s, en el camp de les
finances. Diem (2.3)192 que finances ve de finir, acabar el
cicle productiu. La paraula consum tamb implica acabament,
liquidaci. s ms correcte i clarificador que el diner destinat a
consum no torni endarrere al sector productiu, en forma
d'inversions. Noms pot tornar al sector productiu en forma de
pagament de productes de consum. Per consegent:
192Volum I, pgina 85.
Pgina 560

Captol 8. La nova era de l'abundncia

a) Els propietaris de diners en compte corrent de producci


unisalarial (en Caixes d'Estalvi) o multisalarial (en Bancs
de negocis), podran transferir la quantitat que desitgen a
llur compte corrent de consum (en Caixes d'Estalvi), amb
dest exclusiu de consum o amb possibilitat de romandre
en aquest compte corrent a l'inters que s'estableixi (Per
exemple, 6 %). No podran, sota cap concepte, fer
retrocedir diners del compte corrent de consum als
comptes corrents de producci.
b) Igualment, els propietaris de diners en comptes corrents
socials financers, provinents de les finances comunitries
(individus, famlies, professions liberals i institucions),
podran retenir el diner en llurs comptes corrents de
consum a inters o hauran d'esmerar-lo en consum, per
no podran dedicar-lo a inversi productiva, ni tan sols
transferir-lo a cap compte corrent de producci.
En els apartats segents veurem la utilitat prctica d'aquesta 3a.
conseqncia.

Ser bo que els pobles d'Europa, sempre tan sensibles a la crida


de les llibertats fenomniques concretes i de la llibertat
personalssima, davant les opcions tiques-transcendents, arribin
a exigir-se la conversi en esperit implicada en l'esquema
anterior. Tant de bo que arribin a exigir, a llurs poltics
responsables, les distincions d'rees monetries i amonetries que
es palesen necessries davant una simple consideraci de la
histria darrera de la humanitat. Si aix s acceptat, l'Europa de
les tnies, finalment lliures en la nova federaci, ser un fet que
anir desenvolupant-se cada dia a partir de les primordials rees
mercantil, liberal, consumptiva i transcendent de totes les opcions
Pgina 561

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

lliures personals, per contrries que semblin a primera vista.


Aquest esquema de sectorialitzaci de la societat total s ms
revolucionari del que a primera vista es manifesta. Elimina una
srie d'institucions, estructures i funcions perfectament intils en
una societat dinmicament equilibrada, en funci dels fins
definits de cada sector social. Per exemple, la propietat
intellectual, que avui s defensada tan aferrissadament, no t cap
ra d'existir en una societat organitzada de cara a les produccions
liberals. Si una persona vol conservar la propietat privada d'una
producci intellectual seva, ho podr fer d'acord amb el principi
immemorial del dret a la iniciativa privada i a l'egoisme particular
i d'acord amb el principi posterior del dret a l'inters comptable,
per quedar patent que no actua amb intenci altruista i
desinteressada, en benefici dels seus germans conciutadans o
contemporanis, de la seva generaci o de generacions futures. El
mateix val a dir de la figura de l'editor. O b s de professi
liberal amb la missi d'escollir les millors obres segons criteri
declarat per reproduir-les, o b es tracta d'un vulgar productor
utilitari que va a editar all que ms convingui a la seva butxaca,
amb denominaci i imatge ben precises per als seus clients.

Pgina 562

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Ilustraci 32: Un seminari de la Fundaci INEVAL, al 2006.


INEVAL.org pertanyeria al sector liberal amb orientaci ticotranscendent. Des del 1996, una vintena de persones, entre
elles lAgust Chalaux, es van donar el nom dEcoval i cada
setmana debatien com portar ltica als negocis. Ecoval va fer
el cim al 1999 amb el llibre EQH i el Premi Joan Casals a
l'Empresa de Qualitat Humana, coorganitzat amb Pimec-Sefes.
Va causar impacte pel ress que va tenir en les cinc escoles de
negocis catalanes i per INEVAL, fundaci creada al 2001 per
cinc membres dEcoval, incls Agust Chalaux. Organitza
seminaris a mida de lideratge natural i valors humans.
INEVAL aplica els seus mtodes innovadors a empreses i
governs municipals dEuropa i sia i a Catalunya assessora la
Generalitat pel Pla Nacional de Valors. Imatge gentilesa de
Marta Garca i Jordi Griera.
Pgina 563

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.3.2. Socialitzaci de l'administraci de tots els


excedents i dficits de mercat.
En primer lloc, caldr establir el termini de temps per definir el
perode que constituir cada exercici comptable general de tota la
comunitat. La seva longitud s'anir reduint d'anual a semestral,
trimestral, mensual, etc., en funci del progrs tecnolgic de les
persones, equips, programes i xarxes de la telemtica
comunitria. Quan la telemtica permeti un balan puntual
permanent, caldr establir les formules amb clcul diferencial.
Al termini de cada exercici comptable, ser socialitzada:
a) en el sector del consum, l'administraci de la prviament
coneguda i publicada quantia, segons preu de mercat, dels
excedents o dficits de producci en poder dels comeros
i indstries de servei al detall o immediatament lliurables
als anteriors per les empreses de producci (stocks
excedents), i dels excedents o dficits de comptes corrents
de consum (recursos aliens) en caixes d'estalvis.
Noms es tracta de la potestat de crear diners segons la quantia
d'aquestes variables. La producci i els comptes corrents,
excedentaris o deficitaris, segueixen de propietat privada estricta.

Pgina 564

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Aix permetr el clcul de la invenci de diner comunitarifinancer o hisenda comunitria destinada a finances:

H k = Pv P p
f

Hisenda
comunitria
destinada a
finances.

Poder de
venda
al consum.

cE

Poder privat
de compra
al consum.

(Frmula 8.1).
I, com es calculen el poder de venda i el poder privat de compra
al consum?

P v = Pt + M e + d +
E

Poder de
venda al
consum.

Suma de les Marges


Potencial
factures-xec empresarials d'indstries
de totes les de
al detall no
compres
detallistes. utilitzat.
fetes de
detallistes a
majoristes
de
mercaderies
destinades al
consum.
(telemtica). (estimatius). (per
declaraci).
(Frmula 8.2).

EP

Excedents
de producci
al detall.

(per
declaraci).

Pgina 565

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Pp =
cE

Poder privat de
compra de consum.

Hp +
E

Eh

Diners de compte
Excedents de compte
corrent de producci corrent de consum.
transferits a compte
corrent privats de
consum
(conseqncia 3 de
8.3.1).
(telemtica)
(telemtica)
(Frmula 8.3).

Cal entendre que algunes d'aquestes variables no es podran saber,


amb exactitud, abans dels actes de compra real de consum per
part dels ciutadans consumidors. En aix el Sistema General no
s millor que els sistemes tradicionals. La llibertat de la decisi
de compra s imprevisible i conv que aix sigui. Una cosa s el
poder de compra o de venda, i una altra la compra i la consegent
venda real. La diferncia que introdueix el Sistema General sobre
els sistemes tradicionals s la dada precisa i exacta de la compravenda real feta:

Pt

Producci total real


al detall.
(Frmula 8.4).
que permet corregir immediatament les desviacions ocasionades
per les estimacions o declaracions inexactes. Aquesta s la nostra
Pgina 566

Captol 8. La nova era de l'abundncia

nova forma d'evitar les crisis crtiques clssiques d'inflaci i


deflaci.
No cal dir que aquesta invenci de diner comunitari financer va
destinat a individus i famlies (estatut liberal), a professions
liberals (estatut liberal), a institucions (estatut institucional) i
eventualment a pasos estrangers, (estatut de finances
d'exportaci) per tal qu a travs dels actes de consum, aprofitin
els excedents de producci al detall. I aquesta distribuci pot ser
feta a nivell general o a nivell territorial definit (regi, comarca,
municipi, barris).
b) en el sector de la producci ser socialitzada noms
l'administraci de la quantitat, prviament coneguda
segons preu de mercat i publicada, dels excedents o
dficits de producci de bns d'equipament en poder de
les empreses productives. Aix permetr el clcul de la
invenci de diner comunitari creditici o hisenda
comunitria creditcia al servei de la producci.

Hk = Ep
c

be

Hisenda
comunitria
creditcia.

Excedents
de producci de
bns
d'equipament.
(Per declaraci).
(Frmula 8.5. Clcul de la invenci del diner comunitari
creditici).
Sobtar, potser, la reducci de l'ajuda comunitria a la producci
de bns d'equipament, en el sector de la producci.
Pgina 567

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Primerament, el sector de la producci cal que es mantingui


lliure, sense influncies foranes. Noms la lliure competitivitat fa
a la producci intelligent, econmica, competitiva, dinmica. Qui
fabriqui bns de producci corrent en excs no rebr cap ajuda,
per aix provocar la correcci immediata d'aquest mal fer, la
reconversi sectorial, etc.
En segon lloc, s'ajuda el subsector de producci de bns
d'equipament dintre d'uns lmits, perqu els bns d'equipament
representen un capital productiu inutilitzat que paralitza
l'economia.
Aix com la hisenda comunitria financera no t retorn, s a fons
perdut i, per tant, s'acaba en el consum, la hisenda comunitria
creditcia (Vegeu 2.2)193 no s'entrega al fabricant excedentari, sin
que es deixa al fabricant necessitat dels bns d'equipament
excedentaris (noms si en t necessitat), sense garanties, amb
estudi tcnic previ de la viabilitat de la producci que es pretn, al
doble de l'inters de mercat, sense termini de retorn del capital
privat; i amb la imposici d'una cogerncia que vigili la bona
inversi del capital acreditat.
Quan es presentin excedents negatius o dficits de certa gravetat
comunitria en produccions generals, sectorials o territorial, cal
que la Constituci doni al Cap d'Estat la possibilitat de decretar
una congelaci parcial sui generis (per exemple, fins al
50 %) i selectiva (de cara a les inversions necessries
comunitriament) dels comptes corrents de producci i inversi
en els bancs de negocis, i d'estalvi de producci uniassalariada, en
les Caixes d'estalvi. Els tenedors dels comptes corrents anteriors
tindran llibertat absoluta en la selecci d'empreses, en la selecci
193Volum I, pgina 79.
Pgina 568

Captol 8. La nova era de l'abundncia

d'accions o obligacions de la deficitria producci general,


sectorial o territorial, a les quals aplicar la quantia congelada
dels comptes corrents esmentats.

8.3.3. Sectors mercantils dits saturats.


a) Un sector mercantil destinat a un consum precs est
interiorment i realment saturat, quan el ciutad t suficient
diner privat-solvent i financer-comunitari i no compra tota
la producci tecnolgicament possible, per ra de
qualsevol lliure canvi de lliures motivacions en el lliure
mercat de consum.
Aleshores, cal estudiar si aquest excs de producci no peridora i
exportable en un sector mercantil intern ben precisat pot
interessar a un pas estranger, per qualsevol necessitat vital o
lliure motivaci:
a.a)Si l'interessat pas estranger s ric, se li pot vendre per
sistema ordinari d'exportaci mercantil segons tractat
bilateral, multilateral o mundial (6.5, 5a frmula)194 de
comer.
a.b) Si, en el pas estranger, la poblaci interessada en la
compra de la mercaderia de consum esmentada, no t
cap poder de compra o no en t suficient, cal obtenir
del seu govern possiblement incapa o corromput que
a.b.a)
un poder de compra necessari sigui repartit
directament a les famlies necessitades i, per
conseqent, financerament compradores, per mitj
de comptes corrents de salaris socials financers
194Vegeu Frmula 6.35, Frmula reguladora fonamental F5 al volum I, pgina
390.
Pgina 569

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

(ssf) fcilment controlables per un sistema limitat


de factures-xec a travs de les corresponents
caixes d'estalvi i per a comprar justament i
solament aquesta determinada mercaderia;
a.b.b)
aquest diner financer retornat (detret el
marge comercial) pels comerciants al detall i a
l'engrs a propsit de la dita mercaderia, retornat a
una Caixa General per al Desenvolupament
d'aquest pas, ser abonat a un compte especial de
lliure disposici i iniciativa de l'Estat finanador.
b) Un sector mercantil destinat a una producci inversiva
(bns d'equipament) ben precisada no pot sser dit
interiorment i realment saturat, fins que les empreses
compradores potencialment interessades, tot i tenir
suficient diner privat solvent propi i diner comunitari
creditici-inversiu, deixin de comprar l'indicada mercaderia
produda per a bns d'equipament, per qualsevol
motivaci, generalment de rpid progrs tecnolgic.
Aleshores, igualment:
b.a) o cal recrrer a l'exportaci lliure ordinria si el pas
comprador t suficient poder de compra;
b.b) o cal recrrer a l'exportaci amb crdit propi a un
pas estranger sense poder per a efectuar la compra
prevista, i que tanmateix la necessita:
perqu s incapa d'assumir, de moment, el rpid
progrs tecnolgic que ha fet inviable, en el propi pas
productor, la venda de la mercaderia inversiva de
tcnica retardada;
per t ja un nivell de cultura tcnica suficient per a
una bona utilitzaci de dita mercaderia inversiva de la
Pgina 570

Captol 8. La nova era de l'abundncia

tcnica retardada.
Igualment, en aquest cas, cal una organitzaci creditcia prpia
del pas exportador en el pas estranger que no tingui possibilitats
de pagament, amb les modalitats de control indicades
anteriorment.

Pgina 571

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Exemples (1 M = 1 mili d'unitats monetries):


A) OPERACI D'EXPORTACI FINANCERA D'EXCEDENTS DE CONSUM.

Saldo
1. L'Estat exportador compra a detallistes propis
excedentaris.
-1M -1M
2. L'Estat exportador finana el pblic del pas
importador.
-1,5M -2,5M
3. L'Estat exportador finana els transportistes
propis.
-0,5M -3M
4. Els detallistes estrangers reben a crdit la
mercaderia.
5. Els detallistes estrangers venen la mercaderia a
1,5M.
6. Els detallistes estrangers es queden un benefici de
0,5 M.
7. Els detallistes estrangers tornen el crdit al
compte corrent del pas exportador en Caixa de
Desenvolupament del propi pas.
+1,M -2M
1 M detallistes propis.
0,5 M transportistes propis.
-3 M
0,5 M comerciants estrangers.
1- M ciutadans estrangers en mercaderies.
+1 M en divises de pas estranger importador.

Pgina 572

Captol 8. La nova era de l'abundncia

B) OPERACI D'EXPORTACI CREDITCIA D'EXCEDENTS


BNS D'EQUIPAMENT.

DE PRODUCCI DE

Saldo
1. L'Estat exportador compra a productors de bns
d'equipament excedentaris.
-1M -1M
2. L'Estat exportador acredita a empreses
compradores del pas importador.
-1,5M -2,5M
3. L'Estat exportador finana transportistes propis. -0,5M -3M
4. Els comerciants estrangers reben a crdit la
mercaderia.
5. Comerciants estrangers venen la mercaderia a
1,5M.
6. Comerciants estrangers es queden un benefici de
0,5M.
7. Comerciants estrangers tornen el crdit al compte
corrent del pas exportador, en Caixa de
Desenvolupament del propi pas.
+1M - 2M
8. Les empreses compradores estrangeres tornen
crdit interessos al compte corrent del pas
exportador en Caixa de Desenvolupament del propi
pas.
+2M
0

-3M

1M empreses de bns d'equipament del propi pas


0,5M transportistes propis

0,5M comerciants estrangers


1M empreses compradores estrangeres (en bns d'equip)
1M de comerciants estrangers
en divises del pas estranger
+3M
2M d'empreses compradores estrangeres

Pgina 573

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.3.4. Comer exterior i reforma duanera.


El comer exterior d'un Imperi, federaci o comunitat geopoltica
cal que sigui totalment comptabilitzat tant a l'entrada com a la
sortida de qualsevol valor mercantil, sense cap excepci.
Les duanes no tenen per finalitat ni d'esdevenir un instrument
fiscal ni de sectorialitzar per pasos les transaccions exteriors. Cal
que resti clarificada la utilitat instrumental abstracta del com
denominador de tota mercaderia, que s la moneda. Les duanes,
ben al contrari, tenen per finalitat autodemocrtica de portar a
l'nim de totes les persones, comenant per aquelles que es
dediquen a transaccions exteriors, que la riquesa prpia d'un
imperi consisteix nicament i exclusiva en automatitzar al mxim
l'equilibri entre el valor total de les importacions i el valor total de
les exportacions (compresos crdits i finances corresponents)
sense que aix sigui cap destorb per analitzar, sectorialitzar, i
dhuc elementaritzar amb la mxima i ptima precisi estadstica
les transaccions reals portades a terme.
Recordem ac la frmula F5 de 6.5195:
Exportacions crdits importats finances Importacions crdits Finances
importades
exportats exportades

E+

CI+

fI=

I+

CE

fE

Entre les exportacions, cal comptar les despeses dels turistes


estrangers entrats i entre les importacions, cal comptar les
despeses dels turistes propis sortits a l'estranger.
195Vegeu Frmula 6.35, Frmula reguladora fonamental F5 al volum I, pgina
390.
Pgina 574

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Aquest equilibri del comer exterior conjunt pot sser aconseguit


sigui a travs de tractats bilaterals, sigui amb conjunts d'estats
estrangers, mitjanant tractats multilaterals ampliables a tractats
mundials generals.
Sota aquest principi d'equilibri, bastim la corresponent reforma
duanera en vista a un comer exterior enterament lliure, dintre del
marc dels interessos privats i dels crdits i finances definits en
cada tractat.
Els drets de duana ja no seran, en cap cas, per ra de la naturalesa
de la mercaderia importada o exportada, sin que seran, en cada
moment, fixats automticament en funci del desequilibri real i
objectiu de totes les importacions en relaci a les exportacions o
inversament. Cap sector o cap territori, per cap motiu, no podr
sser sostret de les sumes totals d'importaci o exportaci. En tot
cas, si una catstrofe imprevista obligus a eximir de crregues un
determinat sector o territori, els drets automtics de duana serien
pagats pel tresor comunitari.
Les duanes respondran per tlex, en el termini d'hores, a
qualsevol demanda que pregunti els drets de duana variables a
l'exportaci o la importaci durant el perode comptableestadstic segent a la data de la pregunta. D'aquesta fais, els
importadors-exportadors de qualsevol mercaderia (comerciants,
industrials, individus, etc.) podran orientar llur estratgia segons
els resultats reals i objectius, i, per tant, variables, de comer
exterior dintre el marc del tractat interestatal en el qual es mouen.
Hi haur uns drets de duana antidumping i es referiran,
mercaderia a mercaderia segons qualitat i quantitat, al preu de
venda mnim tecnolgicament i empresarialment possible en
l'imperi o comunitat geopoltica, i seran com a mnim del 75 % de
Pgina 575

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

la diferncia entre el preu de compra, a l'estranger, de les


mercaderies importades i el preu exterior de venda mnim.
La totalitat dels drets de duana seran repartits automticament,
segons norma corresponent d'equitat territorial i poblacional,
entre tots els municipis de la comunitat, a fi de millorar
constantment amb aquestes aportacions duaneres, llur estratgia
permanent i tctica conjuntural en la municipalitzaci del sl.
Com que els viatgers individuals o familiars de la prpia
comunitat no poden importar mercaderies estrangeres de valor
superior a la quantitat de divises estrangeres entregades, no
s'exercir sobre ells cap control duaner que no sigui en funci
d'una demanda de divises estrangeres, normalment no
justificable, per la duraci de llur viatge a l'estranger.
Pel que fa als viatgers estrangers, es palesa la inutilitat de llur
control duaner puix no podran vendre, per factura-xec normal,
cap mercaderia fraudulentament importada, i entraran amb
divises estrangeres forosament declarades a l'establiment
comptable (banc de negocis o caixa d'estalvis), triat per ells a fi
de pagar llurs factures-xecs interiors. Contrriament, no es
permetr, sense la deguda inspecci duanera, a cap estranger cap
transport de bagatges personals de pes superior a 50 kg per
persona. Referent a aix queda totalment suprimit el privilegi de
la valisa diplomtica, dhuc a les persones estrangeres amb
estatut diplomtic.
A la fi d'aquest apartat de comer exterior, volem fer unes
consideracions cientfiques i poltiques. En una concepci
cientfica del mercat lliure, el comer exterior s noms un
subconjunt del conjunt global del mercat. Si el nostre Sistema
General no fa una llei de mercat que impliqui una exacta mesura
comptable continua i dinmica de cada element, subconjunt i
Pgina 576

Captol 8. La nova era de l'abundncia

conjunt total del mercat, en resultar, una vegada ms, una llei
imperfecta o simulada, i anirem de nou a parar a aquella
coneguda situaci de feta la llei feta la trampa. El Sistema ser
torpedinat sota la lnia de flotaci per les plutarquies o elits
indgenes o mundials, mentre conservaran la forma populista
aparent i externa per fer xantatge al govern incompetent que
haur fet la pseudorevoluci i al poble ignorant que s'ho haur
cregut.
Per aix, en el llenguatge legislatiu, oficial, caldr fer
desaparixer tota referncia a una possible divisa nacional. Del
llenguatge del carrer noms en desapareixer desprs d'un cert
temps d'xits rotunds. Caldr en el llenguatge oficial parlar noms
d'unitats monetries ben neutres i inertes, sense crrega
ideolgica o afectiva. Potser, provisionalment, ser convenient
referir-les a un patr-or, mesura-or, mostra-or bon
minyonet, ben petitet, ben emmarcadet en una visitable urna de
vidre, ben apropiat per a fer comprendre a tothom la total
abstracci monetria que cal assolir.
Aquesta unitat monetria no pot sser una vulgar divisa
nacional atacable pel joc brut exterior. Tampoc cal defensar-la
patriticament contra la clssica especulaci inflacionistadeflacionista en el buit de les molt especialitzades, i
intelligentssimes i deslleials, borses intermonetries.
Amb la nostra llei d'equilibri de comer exterior, ni permetem la
pressi importadora contra nosaltres de les grans potncies del
primer mn, ni ens permetem la nostra pressi exportadora contra
els pasos dels tercer mn. Totes aquestes pressions generen
imperialismes, colonialismes, invasions, terribles rapinyes
internacionals, i el desequilibri entre pasos rics i pobres sempre
creixent i sempre escandals. Per, ensems, la nostra llei
d'equilibri no ens tanca en una situaci d'autosuficincia interna,
Pgina 577

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

soluci retrgrada, estranguladora del lliure comer mundial, i a


la llarga augmentadora dels desequilibris entre pasos ben dotats i
mal dotats de recursos naturals. A ms a ms, la nostra estratgia
anima els pasos amics a passar de pactes bi o multilaterals a una
federaci imperial de plena solidaritat lliure (8.2.2)196.
En comer exterior, ben lliure dintre dels lmits radicalment
abstractes de la llei d'equilibri propugnada, s possible que els
poderosos de l'exterior boicotegin la realitat equilibrada
econmicament, per decisi autopoltica, del mercat conjunt
global propi amb negatives de comer, de creditacions o de
finanaments. Per aix s millor que no pas un respecte aparent
com el que es practica tradicionalment que amaga sempre atacs
per l'esquena. Tindrem, en el nostre cas, el poble enganyat i
esdevingut vctima d'una tirania pitjor que l'actual, mercs al total
control telemtic de tots els moviments mercantils i de totes les
persones que se serveixen de moneda telemtica al servei
d'aquests poderosos.
Des del punt de vista de la lingstica, podem observar que la
paraula divisa s manifestament matemtica, i els dus del caos
actual n'han fet una realitat per a rpid enriquiment plutrquic
superprivat i rpida runa comunitria dels pobles que ho han de
suportar. Realitat creada del no-res, la divisa nacional s el
mxim exponent del nihilisme.
La implantaci del Sistema General fa que les plutarquies
(comandament pel diner) internes comprenguin que, per
sobreviure com a classe social, noms tenen el recurs de
transformar-se en legtimes plutocrcies (creixement del diner),
per a les quals el diner noms tindr valor mercantil. I punt!

196Pgina 514.
Pgina 578

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Les plutarquies externes hauran de comprendre que ells, no


podran jugar brut amb la nostra divisa. Al contrari, nosaltres
podrem jugar brut, sense altre lmit que la nostra voluntat de pau i
fraternitat, amb llurs divises. Aquesta s clau de la fora del
nostre Sistema en mans d'uns poltics decidits a fer servir la
intelligncia amb avantatge. Ells no estaran gens ni mica
supeditats al lucre immediat com ho estan les plutarquies
externes, anarquistes des del poder mundial; molt ms frgils del
que la gent es pensa.
Cabalment, en no poder transformar el diner mercantil en diner
antipoltic, les plutocrcies, tant internes com externes, no sols
seran perfectament legals, sin fortament afavorides en i pel
Sistema General. A intelligncia igual, guanyaran ms diners
amb el joc net que propugnem, que amb el joc brut que
actualment les plutarquies practiquen en el mn.

8.3.5. Simplificaci fiscal.


Els estudis cientfics del mercat histric palesen que els impostos
sn completament intils en una economia racional de mercat, i
tot all que s intil s nociu per a la comunitat. Els dirigents dels
pobles lliures mai no han imposat fiscalitat als ciutadans lliures.
En la llarga histria dels imperialismes noms s'imposava tribut
als pobles venuts. La paraula impost s prou expressiva.
L'impost a tots els ciutadans per subvenir les necessitats
pbliques o collectives, el deure impositiu, s una invenci de
la plutarquia anglesa. Ella comenar a donar exemple pagant
els seus impostos. Ella amagar els mil recursos que seguir
tenint per recuperar-los per la porta del darrere. Ella convertir els
lliures ciutadans en sbdits venuts.

Pgina 579

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Amb tot el que hem dit a propsit de la nostra hiptesi


fonamental de l'aparici del b com mercantil a partir de
l'expansi del b privat mercantil, s evident que a un poble lliure
amb un mercat racionalment lliure no li calen impostos per
finanar el com. Tanmateix, cal anar pas a pas en la reconversi
d'una situaci com l'actual al sistema que volem.
De tota l'absurda complicaci heretada d'impostos tradicionals i
d'impostos nous, de crregues parafiscals, gabelles, drets reials,
censos, taxes, arbitris, cnons, etc., la majoria dels quals gasten
ms en burocrcia de recaptaci que la quantitat que recapten,
noms volem dos impostos, en estricte sentit de prudncia i amb
la intenci d'anar-los extingint de forma gradual.
a) Un impost sobre Trfic d'empresa (ITE): simple,
comprensible per a tothom que, aplicat a cada factura-xec,
no ha de menester cap altra declaraci, inspecci ni
control que el de la legalitat de cada factura-xec, amb
cobrament automtic per les mateixes institucions
comptables, sense possibilitat de frau o evasi fiscal.
Al Mercat Com Europeu s'ha implantat l'impost del valor afegit
(IVA) perqu s un impost ms just. Vegem-ne un exemple:
50pts. +50 100pts. +50 150pts. +50 200pts. +50 250pts. +50 300pts. +50 350pts.

consuAlts
AcereGaniMajoDetaMina
Empresa
midor
llista
minera de
forns
ria
veteria
rista de
ganide
ferro
ganivets
vets

ITE 1 %: 1 + 1,5 + 2 + 2,5 + 3 + 3,5 = 13,5 total.


IVA 4,5 %: 2,25 + 2,25 + 2,25 + 2,25 + 2,25 + 2,25 = 13,5 total.
Pgina 580

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Si cada empresa trasllada a la segent l'ITE, aleshores al final i


amb escreix:
151
202,51
254,051
307,0845
360,15125
50pts. +50 100pts. +50 150pts. +50200pts. +50 250pts. +50 300pts. +50 350pts.

Mina

Empresa
minera
de ferro

Alts
forns

Acereria

Ganiveteria

Majorista de
ganivets

+1

+1,51

+2,0251

+2,545351

363,75
276811
-350
=13,75
27681

Detallista consude
midor
ganivets
+3,0708451 +3,60 13,75
15125= 27681

En l'ITE es carrega un % sobre tota la facturaci de cada


empresa. La seva injustcia rau en que els darrers compradors del
cicle econmic paguen ms impostos que els primers. En l'IVA es
carrega un % sobre el valor que cada empresa afegeix al valor
comprat. Aix cadasc, amb ms justcia, paga sobre el que ell ha
fet.
Per la determinaci de la quantia del valor afegit per cada
empresa, que en l'exemple hem simplificat i uniformat (+50), s
terriblement difcil d'establir i d'ac en surt una font interminable
de litigis.
Tenint doncs present que aquest ser un impost baix, un impost a
extingir, i que vol suprimir la burocrcia inflacionista, ens sembla
ms simple, ms fcil i ms objectiu carregar al tirador de tota
factura-xec l'impost del tipus ITE.
b) Un impost sobre la propietat privada del sl (IPPS). Per a
l'educaci del poble, per a la protecci del medi ambient i
del patrimoni natural, per evitar l'antisocial especulaci
dels terrenys i per a garantir constitucionalment uns
fonaments eficaos a aix que la nova societat entn per
llibertat creadora de base en cada tnia; es conserva a ms
Pgina 581

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

un altre impost sobre la propietat del sl, a benefici


exclusiu de cada municipi, sobre bases imposables de
lliure concert entre, d'una banda, propietaris de solars
(urbans) i terrenys (agrcoles, forestals, no cultivables,
etc.), i, de l'altra, cada municipi; aquest impost perseguir
una progressiva municipalitzaci de tota la terra ptria. El
municipi s, de totes les tnies, la que pot vigilar ms
d'aprop l's social o antisocial d'aquest b-arrel per
excellncia. I, d'altra banda, cal no acumular a les mans
de l'Estat l'immens poder que es deriva de la propietat de
tot el territori.
O b el propietari haur de pagar un impost alt sobre el lliure
preu, concertat cada 2 anys amb el municipi, de les seves
propietats de terrenys, o b podr vendre-les al municipi
comprador, el qual llogar la mateixa propietat a l'antic propietari
a un lloguer baix. El municipi disposar, per comprar el terreny,
dels impostos dels propietaris, de la part que els correspongui
dels drets de duana esmentats a l'apartat anterior 197 i, en el seu
cas, del plus d'inters dels crdits comunitaris sobre els interessos
de mercat (8.3.6)198.
Sovint, els propietaris s'enganyen. Es pensen que els terrenys
sn seus. En realitat qui pot cobrar l'impost sobre la terra, en
realitat s l'amo de la terra, i qui ha de pagar l'impost s un vulgar
llogater.
La municipalitzaci de la terra persegueix una altra finalitat
important. La temptaci fcil, tradicionalment, de l'home ric s la
d'invertir en terrenys. Sol ser un diner que s'adorm i que es mor
(les mans mortes). A mesura que avanci la municipalitzaci de
197Pgina 574.
198Pgina 584.
Pgina 582

Captol 8. La nova era de l'abundncia

la terra, el diner sobrer s veur obligat a invertir-se en producci,


en empreses de futur, en dinamisme econmic. Cal que qui es
dediqui als negocis no s'adormi mai en somnis latifundistes
feudalitzants. No cal dir que els petits propietaris de caseta i
hortet, i fins i tot els explotadors agrcoles que siguin racionals i
modlics, seran respectats i ajudats pels corresponents municipis.
A partir dels ingressos autnoms suficients de cada municipi
(salaris socials institucionals, impost de la terra, lloguer de la
terra, duanes) anir naixent la lliure confederativitat en
subcomarques, comarques, regions, tnies, i intertnies. Existiran
lliures caixes confederatives de mtua ajuda i solidaritat
intermunicipals, intercomarcals, intertniques, etc.
D'aquesta fais noms caldr protegir constitucionalment barris,
llogarets, masies, etc., a base d'una caixa intra-municipal de lliure
confederativitat, ajuda mtua i solidaritat entre les comunitats
primries de cada municipi.
El municipi no podr mai, per cap motiu, vendre un solar o
terreny ja municipalitzat. Noms podr llogar-lo a un preu
lliurement concertat, per que no depassi d'un tant per cent fixat
per llei sobre el preu de lliure mercat.
En cas de venda de qualsevol solar o terreny, el municipi t
primera opci de compra al lliure preu de mercat. En cas de
renuncia de municipalitzaci, el venedor pagar al municipi un
impost extraordinari del 50 % sobre la diferncia, entre el preu
lliurement concertat amb el municipi i el lliure preu de venda
convingut entre ell i el seu comprador.

Pgina 583

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.3.6.

Establiments comptables.
distribuci de crdits.

Concessi

s necessari establir una diferenciaci dels establiments


comptables en vista a ciberntica o govern automtic de les coses.
El ciutad no s'ha de deixar contagiar per pors absurdes, ans al
contrari ha de persuadir-se de qu ens seran tils a tots, els bns
fets que la moderna tecnologia posa a l'abast de la nostra
generaci. Les mquines sn instruments inerts al servei de la
persona humana. Cada dia les mquines treballen millor i ms de
pressa, per cal facilitar llur feina perqu no deixin bloquejat o
saturat llur servei. Ja acabem de dir a propsit de l'impost ITE
que s necessria la simplificaci. Cal sser prou humils per
facilitar al mxim les elaboracions analtiques i logstiques, en
lloc de buscar en complicacions una justcia absoluta que porta
ms mal que b. Tot simplificant al mxim, obtindrem rpidament
que la telemtica, aqu i avui, ens doni tot el servei possible en
ciberntica autoeconmica de lliure mercat clar i lliure societat
transparent.
La diferenciaci telemtica-ciberntica dels establiments
comptables i dels comptes corrents que els interessats hi podran
obrir, persegueix l'educaci de tot el poble en els dominis de la
claredat d'un mercat lliure i de la transparncia d'una societat
llibertria.
Es diferencien, doncs, netament dos tipus d'establiments
comptables:
Els bancs de negocis: Sn empreses exclusivament utilitries.
En la nostra ptica, ells es troben al mateix nivell que qualsevol
altra empresa utilitria, i estaran al servei de totes les altres
empreses no comptables del cicle de la producci.
Pgina 584

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Les caixes d'estalvi: Malgrat sser originriament d'iniciativa


privada local, tenen una altra tradici de servei pblic de tipus
social alliberador, sense afany de lucre. Per aix ara
esdevindran serveis comunitaris liberals, i s'identificaran
plenament amb l'autopoltica i l'autoeconomia perseguida pel
Sistema General. Estaran al servei exclusiu de les persones de
professi utilitria uniassalariada (cas particular del cicle de la
producci, vegeu la 1a. conseqncia de 8.3)199 i de les
persones de vocaci liberal o simples consumidors (tot el cicle
de consum).
A) Sobre els bancs de negocis.

A l'igual que totes les altres empreses utilitries, el conjunt de tots


els bancs de negocis en la federaci sencera es confederaran en
un gremi efica i subgremis especialitzats.
Els bancs de negocis noms podran estar al servei de totes les
altres empreses utilitries, exclusivament en els cicles de la
producci interior i del comer exterior; noms podran, doncs,
manejar diner directament interempresarial per a producci de
bns utilitaris i valors mercantils socialment no finits (no
consum).
Els bancs de negocis treballaran lliurement segons contractes
generals o particulars amb llurs clients. Portaran la comptabilitat
completa de llurs clients, sempre a disposici immediata dels
mateixos. Es dedicaran, com fins ara, a acceptar diner a termini
fix, a efectuar descomptes i prstecs bancaris, exclusivament
basats sobre capitals i reserves propis i capitals especficament i
contractualment cedits a tal objecte pels clients interessats. Per
199Pgina 558.
Pgina 585

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

consegent, els bancs de negocis, segons aquest projecte, no


podran confondre, com ho vnen fent fins ara, d'una banda,
prstecs bancaris basats sobre capitals privats-solvents (de llur
incumbncia) i, de l'altra banda, crdit comunitari basat en els
saldos positius de comptes corrents, coneguts eufemsticament en
l'actualitat com recursos aliens (d'incumbncia comunitria).
Crearan, amb plena capacitat intra-legislativa i intraexecutiva,
tantes caixes intra-bancries com siguin necessries per a oferir
uns serveis mxims a tot el pas i garantir una perfecta seguretat
privada-solvent als seus clients, en funci d'una global solidaritat
gremial, sub-gremial, etc.
L'Estat noms intervindr en l'especial negoci bancari a base de
lleis mnimes (8.2.6)200, sense obstacle que tamb regeixin, per als
bancs de negocis, tota la legislaci i jurisprudncia aplicables al
conjunt general de les empreses utilitries.
La Justcia, en els seus corresponents graus locals, tnics, intertnics, comunitaris, crear tants tribunals especialitzats en dret
bancari com siguin necessaris per a resoldre rpidament tots els
litigis que es puguin presentar en el sector. Intervindr per prpia
iniciativa, per iniciativa dels defensors tnics, inter-tnics i
comunitaris, per iniciativa dels fiscals, i sempre que alg reclami.
Quan un banc no pugui fer front a les seves obligacions, la
Justcia invocar el principi de la total solidaritat interbancria en
favor de la clientela d'aquest banc.
Tots els clients de bancs de negocis hauran de tenir estatut
notarial d'empresa utilitria. Ja hem dit que els treballadors
uniassalariats tindran el compte corrent d'estalvi de producci en
Caixa d'estalvi. Per tota persona amb ms d'un salari utilitari cal
200Pgina 538.
Pgina 586

Captol 8. La nova era de l'abundncia

que tingui el seu compte corrent en banc de negocis. En


conseqncia, estar obligada a constituir una empresa per
accions (EA) individual (EAI) o collectiva interindividual (EAC)
o social intercollectiva (EAS), dedicada exclusivament a cobrar
els salaris del(s) titular(s) i a obrir un nic compte corrent bancari
d'estalvi de producci multi assalariada.
Les empreses per accions, i noms elles, podran a ms obrir en
qualsevol banc:
comptes corrents de producci normal amb descobert
automtic d'un 25 % sobre el saldo mig de l'exercici anterior i
amortitzaci en un any;
comptes corrents d'inversions i reserves privadament solvents,
amb descobert automtic de fins al 50 % i amortitzaci en tres
anys;
comptes corrents d'inversions creditcies comunitriament
solvents que s'alimenten dels salaris socials crediticis.
B) Sobre les caixes d'estalvi.

Totes les caixes d'estalvi existents s'hauran de socialitzar, per


conservaran tota llur autonomia actual, tot confederant-se a nivell
de cada tnia, de cada intertnia i de tota la comunitat o federaci.
Cada caixa existent fins al moment d'iniciar el nou sistema,
administrar, des del seu inici, la seva autonomia segons
autogesti del conjunt d'establiments comptables oberts i de cada
establiment comptable. Aquesta autogesti ser comandada pels
delegats elegits pel personal i pels comptes-correntistes, segons
llei.

Pgina 587

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Els comptes corrents que es podran obrir en les caixes d'estalvis


seran els segents:
comptes corrents individuals de productors utilitaris
uniassalariats, per llur empresa (aliena, total o parcialment
prpia); cada productor noms en podr tenir un, i gaudir d'un
descobert automtic de fins el 25 %, amb amortitzaci en un
any;
comptes corrents individuals o familiars d'estalvi de consum
privadament solvent que es pot alimentar del compte corrent
d'estalvi de producci unisalarial, en caixa d'estalvi o del
compte corrent d'estalvi de producci multisalarial de banc de
negocis. Gaudiran d'un descobert automtic de fins el 50 %,
amb amortitzaci en tres anys.
Els comptes corrents individuals o familiars d'estalvi de
consum comunitriament solvent;
comptes corrents de consum liberal-financer (comunitriament
solvent);
comptes
corrents
de
consum
institucional-financer
(comunitriament solvent).
Els ingressos en els comptes corrents de consum comunitriament
solvent provenen dels salaris socials financers (ssf) individuals
familiars, liberals (tcnics individuals, tcnics per equip i
institucionals).
Interessa enormement a la nostra revoluci llibertria, per a
tothom, de conixer al dia l'estadstica exacta dels uniassalariats
utilitaris, car es tracta d'una categoria social a extingir,
evolutivament, pel simple augment de la riquesa privada i de la
riquesa comunitria, totes dues complementries, interdependents
i omnisolidries.

Pgina 588

Captol 8. La nova era de l'abundncia

C) Sobre la concessi i distribuci de crdits.

(Vegeu 2.2)201.
La concessi i distribuci de crdits comunitaris a les empreses
productores i als candidats empresarials s confiada en exclusiva
als bancs de negocis. Ells sn, doncs, responsables del bon fi de
la creena en la capacitat tcnica de l'empresari, al qual s'ha
concedit el crdit per a produir mercaderies en la proporci
corresponent a la quantia del crdit concedit.
Les condicions de concessi seran les segents:
1. en funci exclusivament de la capacitat tcnica de l'empresa
productora peticionria o del candidat empresari;
2. la concessi comporta l'obertura d'un compte corrent especial
de crdit;
3. la concessi comporta el nomenament d'un cogerent,
responsable davant del seu banc de la utilitzaci efica del
crdit concedit;
4. el temps de muntatge i posta en marxa de la nova empresa o de
les noves installacions productores es pot considerar
generalment de tres anys, per aquest perode pot sser
disminut o augmentat pel banc concessionari, a reserva del
que dictamini, en cas de litigi, el tribunal econmico-creditici
corresponent; durant aquest perode, el banc de negocis no
cobrar cap inters;
5. a la fi d'aquest perode inicial sense inters, l'inters normal
d'un crdit ser el doble del lliure inters bancari;
6. mentre l'acreditat pagui aquest inters normalment doble, no t
cap data fixada per retornar el capital creditici que li ha estat
concedit; el reemborsament al banc concedidor del crdit resta
a iniciativa i exclusives convenincies de l'empresari.
201Volum I, pgina 79.
Pgina 589

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

La part d'inters que equival al lliure inters bancari ser per al


banc responsable del crdit concedit, en concepte de pagament
dels seus serveis a la comunitat geopoltica, nica i exclusiva
inventora de dret de fet del crdit comunitari, i de la qual l'Estat
noms s el gerent. La resta de l'inters normalment doble ser
consignat pel banc en un compte corrent especial del tresor
comunitari. Quan aquests ingressos no siguin considerats
necessaris per la bona marxa i plena garantia del sistema dinerari,
passaran totalment o parcialment a disposici dels municipis per a
la compra del sl municipal.
La distribuci del crdit comunitari es far segons llistes
correlatives, tot seguint un ordre de petici a la Confederaci
interbancria a travs del banc de negocis escollit pel peticionari.
Aquestes llistes seran ateses tot parant compte en lnies
preferencials segons la importncia revolucionria llibertria de la
nostra societat, i rebran fraccions diferents de la massa creditcia
comunitria total segons lleis i segons decisions poltiques:
a) en funci de l'autogesti empresarial interna:
a.a) empreses autogestionries d'origen,
a.b) empreses en vies d'autogesti,
a.c) empreses decidides a iniciar l'autogesti,
a.d) empreses refractries a l'autogesti,
b) en funci del volum de personal per torn (el progrs
tecnolgic va a favor de les empreses de ms fcil
directivitat especialitzada):
b.a) empreses autogestionades artesanes d'un mxim de 6
collaboradors per torn, comptant-hi l'empresari,
b.b) empreses autogestionades de 7 a 50 obrers per torn,
b.c) empreses autogestionades de 51 a 200 obrers per
torn,
b.d) empreses autogestionades de ms de 200 obrers per
Pgina 590

Captol 8. La nova era de l'abundncia

torn,
b.e) empreses refractries a l'autogesti,
c) en funci de l'horari de treball:
c.a) empreses produint, pel sistema de torns, els 365 dies
de l'any, les 24 hores del dia (incloent el temps de
manteniment) i 3,5 dies/setmana per torn (una
setmana: 3 dies i l'altra: 4) a 6 hores 30 minuts per
dia (o sigui 20 hores 30 minuts per
setmana/treballador),
c.b) empreses produint durant 5 dies de 6 hores per
setmana
(amb
torn
o
sense):
30
hores/setmana/treballador,
c.c) altres empreses acollides a l'actual horari legal de
40 hores setmanals,
d) en funci dels excedents reals de producci de
mercaderies no finites de bns d'equipament i dedicats els
crdits a comprar aquests excedents (Vegeu 8.3.2)202.

8.3.7. Instauraci d'un mercat clar radicalment i


totalment lliure.
El conjunt del mercat d'un imperi, federaci o comunitat
geopoltica comprn dos subconjunts: el mercat interior i el
mercat exterior. L'operativa en els dos casos s la mateixa: la
recerca i el manteniment de l'equilibri unitari. Per en cada
subconjunt cal operar per separat, segons les dues frmules
apropiades.

202Pgina 564.
Pgina 591

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Aquest equilibri unitari demana l'oposici, la complementarietat,


la comparaci monetria, la compensaci de Producci i Hisenda
en el mercat interior i de diners entrats i sortits en el comer
exterior, segons comptabilitat unificada, tancada i clarament
documentada de tota la comunitat:

Pt = Ht

E + CI + fI = I + CE + fE

(Frmula 8.6. Compensaci (Frmula 8.7. Compensaci de


entre producci i hisenda en el diners entrants i sortints en el
mercat interior).
comer exterior).
En vista a la total transparncia de mercat cal, doncs:
a) que la nostra nova economia persegueixi d'obtenir
lliurement:
a.a) una producci mxima, de qualitat ptima, al servei
de tot el poble, amb el mnim esfor i risc per part de
tots els factors privats productius,
a.b) una inversi mxima i de qualitat ptima en el cicle
de la producci, tamb amb esfor i risc mnims
tecnolgicament,
a.c) un consum mxim203 i ptim per part de tots els
membres de la comunitat,
b) i, per a aix, exigir lleis generals i especialitzades de
protecci efica a les forces productores d'iniciativa
privada i propietat particular practicades des de temps
immemorial: empreses, invents, capital i treball utilitaris,
puix sn les que, fins ara i previsiblement en el futur,
donen dinmicament i expansivament, una producci
mxima de qualitat ptima a canvi de riscs i esforos
203En dir un consum mxim no ens referim a la bogeria actual del
consumisme on es despenen ingents quantitats de recursos en una absurda
publicitat per consumir all que no es desitja realment consumir. Ens
referim a all que realment els homes desitgen per realitzar-se millor.
Pgina 592

Captol 8. La nova era de l'abundncia

mnims,
c) suprimir immediatament tot entrebanc burocrtic,
estatista, creador de serveis-fantasma (mercaderies buides
amb sou real) en el mercat interior,
d) tancar l'equilibri ciberntic de producci excedent sobre
hisenda privada amb l'autoeconomia d'invenci creditcia i
financera de diner comunitari,
e) repartir equitativament el b comunitari:
e.a)segons equitat en funci d'eficcia i mrits:
productius dels professionals utilitaris,
socials dels vocacionals liberals,
e.b)
segons solidaritat comunitria en funci de les
funcions naturals, nacionals, vitals de tots els habitants
i, en especial, dels ms necessitats.
Hem separat del sector utilitari o de mercat tot servei misteris,
tota venda de situaci, tot pagament en buit. En aquest sector no
hi haur moviment de diner sense el corresponent moviment de
mercaderia real i viceversa. Es tracta en aquest sector de
retribuir a cadasc segons el seu treball.
Deixem per al sector liberal i per al sector de consum retribuir a
cadasc segons la seva necessitat o el seu desig si s possible.
s lliure estar en un o en altre sector, per la disciplina de sector
ser respectada inexorablement. La finalitat normal d'una societat
realment automoralitzant s d'anar posant constantment les
coses tan clares que les mentides, la hipocresia, l'ocultaci, etc.
siguin instrumentalment impossibles. Aquesta finalitat, no negada
per ning fins ara, no ha pogut sser portada a la prctica, perqu
la moneda annima sense lligam precs i documentat amb les
persones responsables de cada moviment dinerari, permetia tots
els moviments en buit, tantes vegades i en tanta quantitat com
Pgina 593

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

convenia als poderosos, als criminals, als delinqents.


En el nostre sistema monetari, el diner comptable no pot circular
en buit. Tot moviment elemental de diner abstracte s, a ms a
ms de personalitzat i reponsabilitzador, exactament parallel i en
sentit contrari al moviment concret de mercaderies concretes
legals, s a dir, exclusivament les inscrites en l'aranzel mercantil
de la comunitat i de cada tractat inter-estatal de comer.
Es barra, doncs, el pas a qualsevol crim, delicte o falta
tradicionals per mitj de diner.
Malgrat tot, ni el legislador, ni el jutge podr sser tan ingenu de
creure que el problema ja est definitivament resolt. El canvi
radical, en el sentit moral de la nostra civilitzaci
multimillenria, no pot implicar una tal soluci definitiva per
definici de la mateixa intelligncia i llibertat ms pregons de
l'home.
La malcia s inherent a la naturalesa humana, i en una visi
conjunta i lcida de l'evoluci global de la nostra espcie, no es
pot negar que, potser en la mateixa proporci que la bondat,
aquesta malcia s un cam de progrs per a la comunitat, en
imposar al poble i a l'autoritat legtima unes reaccions
d'autodefensa que, quan no es cau en excessos tan arbitraris i
irresponsables com els mateixos crims i delictes perseguits,
augmenta la intelligncia i la llibertat profundes i acumulades de
tots els homes.

Pgina 594

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.3.8. Supressi radical de tota misria i marginaci


anti-social per ra de diner.
(Vegeu 3.1)204.
Una comunitat s'arruna ms fcilment en l'aspecte moral que no
pas en el material. Cal, doncs, que el poble faci el que cal perqu
no sigui possible, en la vida de cada dia, la seva runa moral.
L'existncia de miserables involuntaris s una runa moral per a
ells i per a tots els ciutadans.
En l'aspecte material, un poble no s'arruna aix com aix. Cal la
prvia runa moral. Si una comunitat est moralment plena de
coratge i de fora creadora de bellesa cultural i de bns utilitaris,
res ni ning no la pot arrunar.
Per consegent, abans que cap altra mesura, des del primer
moment de l'acceptaci del nou sistema i en espera d'una
posterior normalitzaci dels salaris socials financers, aquestes
persones individuals i familiars que pateixen actualment de
misria i marginaci antisocial, per ra de diner, tindran prioritat
d'obrir comptes corrents individuals i familiars en les caixes
d'estalvi.
En aquests comptes corrents se'ls abonar un salari mnim vital
determinat prviament. Immediatament la Justcia, en les
respectives demarcacions territorials, tot comenant per les rees
on hi hagi una ms forta proporci de comptes corrents esmentats
abans, crear tribunals de protecci a les persones individuals i
familiars. Aquests tribunals seran a crrec d'un sol jutge, que
disposar dels auxiliars de jutjat, policia judiciria, assistents
socials, etc., que cregui necessaris per al seu coms. Crearan un
registre molt detallat de totes les persones individuals i familiars
204Volum I, pgina 95.
Pgina 595

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

protegides. Mentre no existeixi una legislaci general adient a


tots els casos de necessria protecci social, el jutge nic de cada
un d'aquests tribunals, d'acord amb la legislaci no
especficament derogada, establir la seva prpia jurisprudncia.
Si l'imperi o federaci ha de representar una uni d'amistat i ajuda
entre les nacions lliures confederades, caldr no limitar la
solidaritat als individus i famlies submergits en la misria, sin
tamb en la forma que correspongui i que no detallem ac, als
barris, municipis, comarques, regions, pasos i nacions deprimits
per ra de diner. La felicitat no ve de tenir ms jo que l'altre
(diners, educaci, cultura, informaci, etc.) sin de conviure
essent diferent de l'altre.

8.4. LA PRODUCCI.
La producci s l'energia del mercat, la distribuci s la
intelligncia del mercat. En tota la histria de la humanitat, la
producci s la condici material bsica de la supervivncia i del
desenrotllament de la nostra espcie. Ja hem vist com l'excedent
de producci constitueix el moll de l'os del progrs hum. La
llibertat, la felicitat, la creativitat pura, depenen de la producci
tant com la supervivncia i el benestar natural.
Des de fa molts mils d'anys la producci comunitria treballa i es
crea dins de la producci privada. Quan en una empresa privada,
un obrer fabrica un bolgraf amb patent privada i amb capital
privat, s'est aplicant ensems inconscientment un paquet de
factors comunitaris de producci: invents no privats,
infraestructures d'obres pbliques, educaci dels productors, pau
Pgina 596

Captol 8. La nova era de l'abundncia

social, etc., que fem assolir a aquell bolgraf les ms altes i bones
condicions de fabricaci d'un lloc i d'un moment determinat:
mxima i ptima producci amb els mnims esfor i risc.
Tractarem, doncs, succintament, dels factors privats de producci,
un a un, des de la nostra ptica.
El primer que cal dir s que en la prehistria l'invent utilitari s la
primera prova de la manifestaci de l'esperit hum. L'empresa
utilitria progressiva en fou la conseqncia immediata. L'estalvi
o capital nasqu el dia en qu l'home invent la conserva de caps
de caa o pesca. Referent al treball especficament utilitari i
sotms a una disciplina de producci directa, ms o menys
fcilment comprovable per qui el dirigeix, noms fou inventat ara
fa uns 20000 anys, per les matriarques, a travs del ritu del
matrimoni de servitud com hem explicat en 4.3205. Aquest
origen servil del treball utilitari, com a disciplina social
especialitzada al servei de l'empresa, ens condueix, si hi
reflexionem, a l'empria (comprensi per travessament interior en
qualsevol realitat) de la necessitat de tractar de reduir
(assimptticament) el factor treball utilitari servil, en funci del
progrs tcnic i de l'elevaci del nivell moral i tic de tota la
poblaci d'una comunitat.

205Volum I, pgina 145.


Pgina 597

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

En segon lloc, la matemtica explica molt b que els distints


factors privats de producci es classifiquen: 1r. l'invent, 2n.
l'empresa, 3r. el capital, i 4t. el treball, en ordre a llur capacitat
productiva:
Treball (T):
T = T[1]
Capital (K):
K = nT = T[n]
Empresa (E): E = T + K = T + nT = T[n + 1]
Invent (I): I = T + K + E = T[2n + 2]
La realitat de l'actual crisi tan llarga de civilitzaci radica
justament en la incapacitat dels nostres contemporanis i, en
especial, dels ms responsables poltics i sindicalistes, de
comprendre que s completament desfasada la pugna dels
treballadors per a disputar privilegis anacrnics als capitalistes i
patrons.
Nosaltres proposem el reforament efica de les empreses com a
primer pas perqu s'entengui b el paper excepcional i decisiu de
l'invent, aquesta empresa especial amb seu en el cervell dels
homes d'on ha sortit i pot seguir sortint tota soluci als problemes
del progrs hum.

Pgina 598

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Ilustraci 33: Fotografia de l'esquerra: Membres de l'equip


d'Air Car Factory que van impulsar la comercialitzaci d'un
equip d'explosi dins un motor d'explosi convencional.
Fotografia de la dreta: Esquema de l'aplicaci de l'equip.
El 16 de juny del 2008, l'enginyer Antonio Ibez de Alba, en
funci de director general dels laboratoris Alba Montecristo de
Ciudad Real, va elaborar un equip d'explosi que, afegint-lo al
motor de qualsevol vehicle, pot fer prescindir a camions,
turismes, ciclomotors i embarcacions de l's de carburants
derivats del petroli, sense que el motor quedi afectat per
modificacions considerables. s una mostra d'invent til per la
humanitat que, d'sser aplicat, eliminaria moltes limitacions
energtiques. Fotografies gentilesa de Miquel Celades i Air Car
Factory.

Pgina 599

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 34: Demostraci pblica de l'aigua tractada per


Ayhan Doyuk.
Un altre bon exemple d'invenci. Partint de la base que la
natura utilitza l'aigua com solvent universal, Ayhan Doyuk ha
desenvolupat diferents productes capaos d'incidir com potents
catalitzadors en molts processos qumics. Els seus
descobriments permeten, per exemple, apagar i prevenir
incendis, aix com netejar les aiges, amb molta ms eficincia.
Feu una demostraci pblica el 23 de juliol del 2005 a les
16:30h al Pavell Municipal de Castellterol, que finalitz a la
Plaa dels Estudis amb proves a l'aire lliure. El mateix Ayhan
Doyuk, a la imatge, fa una prova de prevenci d'incendis amb
el seu propi dit. Fotograma del vdeo de demostraci, gentilesa
d'Ayhan Doyuk i l'Equip de Free-News (http://free-news.org).

Pgina 600

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.4.1. Treball utilitari.


A) Supressi de paperassa.

A cada persona individual, en nixer, se li dna, en la Caixa


d'Estalvi del domicili dels seus pares, en funcions de Registre
Civil, un nmero telemtic nic que servir des del primer
moment per a tots els documents necessaris a la vida civilitzada
en comuni i solidaritat humanista d'aquesta persona en les seves
diferents edats: registre civil, llibret familiar dels pares, llibret
sanitari, llibret escolar, comptes corrents individuals, nmero de
matrcula de vehicles, llibret laboral, fitxa policial o justicial, etc.
La Caixa d'Estalvi del domicili dels pares del nad s'encarrega,
doncs, no sols de l'estat civil, sin de tots els documents
individuals necessaris en una societat civilitzada, des del moment
del naixement, i est encarregada de llur conservaci i arxiu en
connexi telemtica de totes les xarxes dependents exclusivament
de la Justcia.
Pel sol fet d'haver nascut i de viure, tota persona individual t dret
des del dia del seu naixement fins al dia de la seva mort a un
salari social individual de solidaritat calculat segons el sistema
general de punts. La Caixa d'Estalvi del domicili dels pares li
obrir automticament un compte corrent, a nom seu, on seran
inscrits peridicament els pagaments d'aquest salari social i
individual, a la disposici del qual els seus tutors abans dels 16
anys, i el titular, dels 16 anys als 18 anys, noms tindran accs en
la proporci que en cada cas concret sentenci el jutge de famlia
Pgina 601

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

que tindr el seu despatx en la mateixa Caixa d'Estalvi.


Quan els pares del menor, o ell mateix a partir dels 16 anys,
determinin canvi de domicili, tota la documentaci els segueix
telemticament a la Caixa del nou domicili. Dels 16 als 25 anys,
el jove podr canviar a voluntat i tantes vegades com vulgui de
l'estatut liberal d'estudiant al d'aprenent o viceversa. Tamb podr
renunciar a qualsevol dels dos estatuts liberals referits per posarse a treballar com assalariat utilitari a partir dels 18 anys. Per
podr tornar a les seves possibilitats anteriors a voluntat fins als
25 anys. Passada aquesta edat podr demanar prrrogues
fonamentades per continuar els seus estudis o el seu aprenentatge
en estatut liberal.
A partir del dia en qu una persona individual es posi a treballar
com a assalariat utilitari, amb un mnim legal de 18 anys, se li
obrir a la Caixa d'Estalvi un compte corrent d'estalvi de
producci i un llibret laboral amb totes les incidncies que
comuniqui l'empresa i el mateix interessat. Cobrar de la seva
empresa el seu salari a travs de la Confederaci General de les
Caixes d'estalvi, la qual rebr, de cada empresa mensualment, la
llista total de collaboracions i salari total corresponent a cadasc,
amb les indicacions estadstiques necessries.
B) Defensa del treballador.

Els assalariats utilitaris, persones lliures al servei lliure d'una


empresa lliure, no necessiten cap legislaci humiliant, mediaci,
arbitratge, conciliaci, inspecci, magistratura laboral estatista,
collectivista, burocrtica o arbitrista. No cal complicar coses que
sn clares.

Pgina 602

Captol 8. La nova era de l'abundncia

La defensa prctica, tant individual com collectiva, dels


assalariats contra tot intent subjugador de la patronal rau en el
salari social d'atur (fors), de vaga o de lock-out sense lmit de
temps. Aquest salari social s calculat pel sistema general de
punts. Cal que sigui substancis. Sobre ell, el salari mnim legal
laboral haur de representar un coeficient 2.
Aquest salari social d'atur (fors), vaga o lock-out ser abonat al
seu compte corrent per la Caixa d'Estalvis a partir del moment
mateix que presenta la carta d'acomiadament de l'empresa on
treballava, indiferentment que sigui a iniciativa d'ell o de
l'empresa, i l'abonament es far mensualment a l'avanada.
Per simple indicaci de l'interessat, si l'acomiadament obeeix a
estpides represlies anacrniques de l'empresa referent a
actuacions sindicals de l'acomiadat, tindr aquest dret a cobrar
doble del salari d'atur durant dos anys; per durant aquest temps
el seu nom haur d'estar obligadament inscrit en pblic en totes
les Caixes d'Estalvi, en les oficines dels gremis i en els butlletins
sindicals obrers i patronals, sotms aix a judici dels seus propis
companys.
S'admeten la vaga i el lock-out d'empresa com a generadors del
dret a cobrar normalment el salari social de vaga i de lock-out.
Tota vaga de ms d'una empresa de la mateixa especialitat, del
mateix gremi, no dna cap dret al salari social de vaga, perqu s
una maniobra subtil que va contra els interessos dels mateixos
assalariats de les empreses afectades206.
Tot lock-out de ms d'una empresa comporta el pagament dels
salaris socials de lock-out corresponents als afectats i la
206Nota dels editors: Creiem que conv preveure excepcions en el cas de
diferents empreses de la mateixa especialitat i del mateix gremi que
pertanyen al mateix o mateixos propietaris.
Pgina 603

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

reclamaci justicial automtica de l'import total anterior a unes


empreses prou temerries, per a pretendre amb aquesta acci
jugular el mercat lliure del treball lliure.
SINDICATS. Cada collaborador de qualsevol empresa utilitria
tindr plena llibertat personal en la selecci dels sindicats
professionals que ms convinguin.
C) Contractes privats lliures entre empresa i assalariats.

Tots els beneficis socials anteriors no impedeixen que entre


empreses i assalariats puguin pactar-se lliurement tots els
contractes privats que convinguin a ambdues parts. Aquests
lliures contractes privats cauen sota la jurisdicci de la Justcia de
dret civil.
D) Empreses Pro-autogestionries en l'aspecte laboral.

Aquestes empreses, afavorides sempre en la concessi de crdits


comunitaris (8.3.6 C)207, iniciaran llur ruta autogestionria tot
pagant als seus assalariats, a ms dels salaris lliurement
convinguts, com a mnim una acci per cada mes treballat amb
assidutat i eficcia. L'empresa, conjuntament i paritriament amb
el jurat d'empresa lliurement elegit per tots els assalariats, s jutge
de dita assidutat i eficcia en el cas concret de cada assalariat. En
cas de divergncia entre empresa i jurat d'empresa, sentenciar un
jurat paritari gremial dins un temps determinat. En cas que un
assalariat no estigui d'acord amb la sentencia de privaci d'acci o
accions, podr recrrer al Jutjat d'autogesti empresarial institut
en la mateixa llei d'empreses pro-autogestionries.
207Pgina 589.
Pgina 604

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Les accions entregades a cada assalariat seran sindicades a favor


del conjunt del personal, nica assemblea reconeguda com a
decisria per la llei. L'assalariat que se'n vagi de l'empresa, en
sigui acomiadat o es jubili, o els seus hereus, en cas de
defunci, decidira(n) si vol(en) conservar dites accions o se les
volen vendre. La sindicatura sempre t opci preferent de
compra.
No hi ha lmit al % d'accions possedes pel personal conjunt en
les empreses pro-autogestionries. El Consell delegat del personal
intervindr en les decisions empresarials a prorrata de les accions
sindicades. En el personal de cada empresa hi sn comptats tots
els qui hi treballen des de l'empresari, el gerent, els apoderats,
enginyers, fins els guardes i el darrer pe. Cada empresa pot
convenir amb alguns dels seus assalariats l'entrega de ms
accions que les acordades pel conveni collectiu de tots els
assalariats amb l'empresa.
En conseqncia, perqu aquesta constant entrega d'accions al
personal es pugui fer amb plena llibertat empresarial i salarial, cal
fer desaparixer qualsevol fiscalitat entorpidora de tot augment o
reducci de capital, que ser lliure per simple inscripci en el
registre interbancari de la comunitat, el qual ser pblic, a
disposici de qualsevol interessat.
Cal calcular de 10 a 20 anys de mitjana per a la necessria
conversi mental dels assalariats en coempresaris, segons vocaci
llibertria comunitria. La vocaci d'empresari no s'improvisa. Hi
ha qui no la vol. Hi ha qui la vol i no sap el que vol. Cal un temps
d'aprenentatge seris i sacrificat. Per aix parlem de proautogesti. D'altra banda, quan l'assalariat participa en l'empresa
se la sent ms seva i se sent ell ms realitzat. s aquesta una via
real per a la desaparici de les classes socials i de les terribles
Pgina 605

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

lluites antieconmiques que genera.


E) De les eleccions en les empreses pro autogestionries.

Totes les delegacions del personal conjunt per a jurat d'empresa o


consell d'empresa es faran a ra de set delegats 208 tots ells amb un
mandat normal de dos anys. Hi haur set nivells en el jurat o en el
consell. Al cap d'un any de mandat, tot delegat ascendeix de
nivell i aquell que s dalt cessa. En totes les eleccions per vacants
d'acabament de mandat o d'aleatries defuncions, dimissions, etc.,
els llocs coberts seran sempre els de baix, dhuc en el cas de
reelecci. Exemple:

208 A partir de 2 assalariats fins a 6 correspondran 2 delegats; de 7 a 13, 3; de


14 a 20, 4; de 21 a 27, 5 i de 28 a 34, 6 delegats.
Pgina 606

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Llocs graduats

anys
0

0,5

1,5

2,5

1 A

2 B

3 C

4 D

5 E

6 F

7 G

Elegit A Dimiteix B Cessa A Dimiteix D


(ascensi)
(an.)
Elegit B Dimiteix E

Cessa I Cessa J
(2 anys) (2 anys)

Dimiteix K Cessa C Elegit P Cessa K


(2 anys)
(2 anys)

Elegit C Elegit H

Mor G

Mor H

Elegit D Elegit I

Elegit J

Elegit L

Elegit E

Elegit K Elegit M

Cessa F
(2 anys)
Elegit Q

Elegit F

Elegit N

Elegit G

Elegit O

Reelegit B

Els qui cessin en el jurat d'empresa poden sser candidats al


Consell d'empresa i inversament, per no es poden simultaniejar
crrecs en els dos llocs. Els delegats a jurat d'empresa i a consell
d'empresa tenen dret, cada mes, a un nombre doble d'accions que
les atribudes a la resta del personal. Aix mateix, cobraran de la
caixa comunitria alimentada amb el 10 % del dividend atribut al
conjunt de les accions sindicades, les hores en qu es reuneixin
per treballar en llur comesa fora de l'horari legal de treball, al
preu normal mitj de l'hora per tot el personal. Jurat d'empresa i
consell d'empresa poden admetre membres honoraris amb veu,
per sense vot, sense accions i sense pagament d'hora.
Pgina 607

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

F) Fiscalitat.

Se suprimeix tota fiscalitat o parafiscalitat sobre rendiments del


treball utilitari personal. L'impost (ITE) sobre el total dels salaris
pagats per l'empresa compradora de treball assalariat s a crrec
de l'empresa. L'assalariat no deu a ning, ni menys a l'Estat, cap
impost sobre rendes de treball. L'nica fiscalitat que
provisionalment resta a l'assalariat s l'impost sobre trfic
d'empresa (ITE) en les seves compres i inversions de consum
individual i familiar.

8.4.2. L'invent utilitari.


Els invents utilitaris, el conjunt dels quals forma un sistema
comunitari geopoltic que anomenem inventisme, s el factor
de producci i productivitat209, s a dir, forstic, de ms gran i
millor potncia acumulativa de bns produbles210.
En el segle XIX els Estats meridionals (espanyol, itali...)
d'Europa, els ms endarrerits, per aconseguir l'augment de
producci fomentaven l'augment de treball. Frana, pas de
capitalistes, estalviadors i rendistes, ms intelligent, fomentava
l'estalvi capital. Aquesta tamb ha estat una constant a Catalunya,
per canalitzada a les Caixes i no als Bancs. Anglaterra, ms
desperta, es dedic a fomentar el millorament i progrs de les
empreses. No cal dir que an avanant als altres estats. Per, a
209La consideraci conjunta de la producci i de la productivitat es diu
foristivitat; de fero (grec) (produir) surt el freqentatiu foreo (en
passiva: sser empentat, arrencat, arrossegat).
210Vegeu les frmules de la pgina 598.
Pgina 608

Captol 8. La nova era de l'abundncia

finals de segle, el canceller Bismarck, d'Alemanya, intu que la


protecci a l'invent utilitari era el motor ms efica de la
producci, i feu la primera llei de patents. En pocs anys
Alemanya es pos al capdavant dels pasos industrialitzats
d'Europa.
En aquest sentit, l'invent utilitari es presenta com una empresa
essencial, que no pot tenir rendiments beneficiaris fins al dia en
qu passa de l'esfera de les idees a l'esfera de les realitats
rendibles objectivament en el mercat. La comunitat geopoltica ha
d'ajudar a que l'invent, assolit individualment o en equip, arribi el
ms rpidament possible a la seva mxima, i ptima utilitzaci
possible, segons les capacitats econmiques d'aquesta comunitat.
En l'aspecte forstic, l'nica primera matria imprescindible a
l'home s la seva intelligncia creativa, inventiva prctica. s
evident que l'inventisme prctic ha d'anar precedit d'investigaci
fonamental i de recerca especialitzada, dites generalment
teriques. Cal ajudar-ho tot. Per per vies diferents.
Es crear, doncs, en el ministeri d'economia, un departament
especialitzat en l'estudi i registre dels invents utilitaris, objecte de
futures patents o marques. I, parallelament, es crear una
organitzaci justicial corresponent. Caldr formar tantes oficines
com calguin als diferents nivells territorials per atendre la
creativitat all on neixi. Cal que tota demanda d'invent, patent o
marca siguin atesos segons estudi i registre competents, rpids i
gratuts. En cada cas, l'estudi comportar la concessi o
denegaci de l'ajuda, sigui creditcia, sigui financera, que hagi
demanat l'aspirant a registrar invent, patent o marca prpia. Tot
litigi sobre aquests aspectes ser portat automticament a
instrucci i sentncia del Tribunal esmentat.
Quan l'invent, patent o marca hagin estat concedits sobre proves
Pgina 609

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

experimentals tcnicament indiscutibles, l'organitzaci d'invents,


patents o marques podr:
a) proposar, a la decisi lliure de l'inventor o propietari d'una
nova patent o marca, la compra a benefici de totes les
empreses de cada ram afectat (gremis o subgremis
interessats) (8.4.4.3)211;
b) altrament, l'inventor-propietari pot explotar ell mateix
l'invent o vendre'l a una empresa particular;
c) demanar l'automatisme justicial de la proposici a) quan
l'inventor-propietari hagi fracassat tres vegades en el seu
intent d'explotaci o venda privades, un cop degudament
acreditat o finanat segons demanda prpia.

8.4.3. L'estalvi-capital utilitari.


A) Socialitzaci de l'administraci dels excedents o saldos de
tots els comptes corrents fins ara administrats pels
establiments comptables (Caixes i Bancs).

Tots els saldos socialitzats de comptes corrents (no de comptes a


termini) en bancs de negocis, caixes d'estalvi o municipis (en el
cas provisional de no disposar dels recursos propis
corresponents), tindran un inters compost automtic del 6 %
anual i una garantia econmica total de la comunitat geopoltica
conjunta. Els descoberts automtics esmentats en 8.3.6 212
acreditaran el lliure inters bancari.
211Pgina 616.
212Vegeu pgina 587 respecte els bancs i pgina 588 respecte les Caixes
d'Estalvi.
Pgina 610

Captol 8. La nova era de l'abundncia

B) Contractes lliures entre els bancs i llurs clients privats.

Referent als capitals privats que els clients posin, per contracte
lliurement negociat entre les dues parts, a disposici de llurs
bancs de negocis per al corresponent comer bancari de diner,
l'inters ser el lliurement contractat.
El gremi i subgremis bancaris sn obligats a crear les diferents
Caixes de Garanties interbancries de jurisdicci tcnica i
territorial ben definida, necessries per a una protecci mxima i
optima dels estalvis-capitals que els hagin estat entregats
lliurement segons contracte per llurs clients.
Aquestes Caixes de Garanties interbancries Gremials i
subgremials vendran o liquidaran tot banc incapa de fer front als
seus compromisos contractuals lliures, fent-se'n responsables, fins
a un mxim del 50 % quan la compra, venda o liquidaci no
permeti de complir aquests compromisos al 100 %. La resta
(l'altre 50 %) ser cobert pel banc en la mida que pugui i all que
resti sense cobrir ser prdua per al client.
C) Borsa.

Postulem, al costat de la llibertat total del comer bancari, la


llibertat total de les Borses, generals i especialitzades, de valors.
Totes les empreses actuant en Borsa, sigui d'una forma eventual
sigui de forma professional, cooperaran, proporcionalment a llur
xifra de negocis a la creaci i funcionament de les distintes
Caixes de Garantia intra-borsstica o inter-borsstica necessries,
amb les mateixes obligacions que en l'apartat anterior 213 han estat
213Pgina 611.
Pgina 611

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

exigides als bancs.


D) Justcia econmica d'activitats bancries i borsstiques.

Dintre del marc de la Justcia econmica, de la mateixa manera


que s'han creat tribunals especialitzats en cada activitat creativa
mercantil, es crearan tribunals especialitzats en les activitats
bancries i borsistes. Tot litigi d'aquesta ndole els ser
automticament sotms per a instrucci i sentncia gratut.

8.4.4. L'empresa utilitria.


Amb tot el que s'ha dit fins aqu, ja es descriu una situaci
prctica molt favorable a una producci lliure, econmicament
creixent, de mercaderies:
a) La factura-xec de cobrament automtic i immediat en tots
els casos, sense excepci possible.
b) La supressi de tot impost a l'empresa a excepci de l'ITE,
per al qual, l'empresa en general i el seu banc de negocis
en particular, noms fan que de recaptadors, puix en
realitat s pagat pel darrer client de la cadena.
c) La supressi de les duanes discriminatries i
burocrtiques.
d) La derogaci immediata de qualsevol altre control
legalista (estatista, burocrtic, policac, militarista, etc.)
que no sigui la moralitat de les mercaderies, acceptada pel
poble, legislada segons constituci i sancionada
exclusivament per la Justcia comunitria.
e) Els descoberts automtics en els bancs de negocis i Caixes
d'Estalvi.
Pgina 612

Captol 8. La nova era de l'abundncia

f) La socialitzaci creditcia i financera de l'administraci


derivada dels excedents de producci inversiva i
consumptiva que representa indefinides facilitats
creditcies exactes.
g) A favor de les empreses clients, pel que fa als excedents
de mercaderies inversives (bns d'equipament) no finits i
indefinides facilitats financeres exactes a favor dels
consumidors clients (augment de demanda de base), pel
que fa als excedents de mercaderies finites
(consumptives).
h) La conducci eventual, parcial i selectiva dels comptes
corrents empresarials a favor de la inversi lliure en
accions i obligacions de les empreses de sectors i territoris
productius transitriament deficitaris per catstrofes,
imprevisions, crisis, etc.
i) La municipalitzaci del sl que permetr un lloguer baix
de les superfcies ocupades per les empreses de producci
segons pla previ de paisatge i antipolluci urbans i rurals,
i que alliberar a favor d'accionistes i obligacionistes
molts capitals fins ara immobilitzats i adormits.
Aquests nou punts representen, ja en ells mateixos, una invitaci
a les empreses a preocupar-se noms de la seva vocaci i
professi: la producci lliure, amb beneficis o lucre, de les seves
mercaderies concretes necessries per a tota la comunitat.
Ara falta determinar unes mesures especifiques mnimes de
foment a l'empresa, que caldr constitucionalitzar i posar sota la
sanci i protecci de la Justcia econmica, en els seus diferents
nivells.

Pgina 613

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.4.4.1. Lleis mnimes de convivncia i ecologia per a les


empreses utilitries.

1. Reglamentacions gremials i subgremials lliurement


pactades.
1.1. Les empreses lliures, en una economia lliure de
mercat clar i societat transparent, no tindran altres
obligacions socials que les lliurement pactades en i
pels gremis:
sobre la base de lleis de convivncia i d'ecologia
mnimes vlides per a tota la comunitat confederal
en funci del progrs tecnolgic
o de les condicions evolutives
o de la seguretat de les persones
o de la no polluci de l'ambient
o de la seguretat interna i externa de tota la
comunitat
o etc.
1.2. Aquests pactes gremials de solidaritat amb tota la
societat seran peridicament discutits en total
llibertat, en l'interior de cada gremi, en presncia dels
advocats especialistes de les diferents institucions
liberals jurisdiccionals (Estat, Justcia, Exrcits,
Policies, Repbliques tniques territorials), i liberals
cviques, totes les quals insistiran constantment en
les millores de convivncia, d'ecologia, de qualitat de
la vida a aportar a les installacions i al funcionament
de totes les unitats de producci en general, dintre de
la disciplina gremial lliurement pactada.
2. Inspeccions gremials.
Les empreses noms podran ser inspeccionades per
Pgina 614

Captol 8. La nova era de l'abundncia

personal del propi gremi o subgremi. Aquest personal


inspector, noms ser reclutat en i pel propi gremi, en
estatut de professionals liberals, entre treballadors
assalariats de qualsevol categoria tcnica:
que hagin treballat un mnim de deu anys en
qualsevol empresa del ram,
que sentin aquesta vocaci liberal lliure,
que segueixin els estudis necessaris, previstos per
lleis generals i reglaments gremials o subgremials,
que facin la passantia adequada (dos anys),
i que siguin finalment acceptats a la titularitat per
l'assemblea anual de cada gremi o subgremi a la
qual seran presentats pel seu tutor.
3. Justcia de dret empresarial social.
Per a totes les qestions que qualsevol persona individual
o collectiva cregui que no poden sser resoltes pels
gremis a travs de llurs propis inspectors, cal instituir una
justcia de convivncia i ecologia de les empreses
utilitries. Els magistrats d'aquesta Justcia especialitzada
seran reclutats entre inspectors gremials o subgremials de
cada ram que, desprs de 10 anys de ple exercici de la
inspecci gremial a satisfacci de la majoria dels
interessats, manifestada en l'assemblea anual, acceptin de
fer els estudis generals i especialitzats per a esdevenir
jutges inicialment passants, desprs suplents i, finalment,
titulars dels tribunals corresponents.
8.4.4.2. Impostos.

Supressi de tots els impostos estatals, provincials, municipals.


Pgina 615

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Noms restar, provisionalment, l'ITE a la compra de primeres


matries per a producci corrent, d'installacions inversives,
amortitzables, de salaris a collaboradors, i l'impost educatiu de
tipus georgista (8.3.5 b)214 d'impost anual sobre el valor pactat del
solar de propietat, que pot sser eliminat per simple venda a la
comunitat municipal; desprs de la venda el lloguer a cobrar pel
municipi ser baix (per exemple de l'1 %). En tot cas, ITE i
impost sobre solar sn coneguts amb precisi respectivament,
abans de compra o abans de comenar l'any.
Supressi de tota crrega parafiscal per a la seguretat social.
El cost total de producci comprendr, doncs, noms quatre
captols:
a)
b)
c)
d)

cost de les primeres matries i energies,


cost de les amortitzacions,
costos salarials (treball, capital, empresa, invents),
ITE sobre a), b), c) i impost georgista.

Amb aquest procediment impositiu controlat pel sistema de


factura-xec desapareix el frau fiscal, i, en conseqncia, se
suprimeix radicalment la competncia deslleial entre les
empreses.
8.4.4.3. Gremis i preus.

Cal obligar les empreses a guanyar diners, a fer beneficis. No sn


admissibles prdues per mal clcul i per preus de cost o
marketing deficients o per malcia insidiosa en el preu de
venda: rebentar el mercat en vista a un futur oligopoli o
214Pgina 581.
Pgina 616

Captol 8. La nova era de l'abundncia

monopoli. La causa ms forta de desordre i, a la llarga, de manca


de llibertat en el mercat s la venda, per irracionalitat o malcia,
de mercaderies a preus inferiors a llur cost de producci (inclosos
els salaris empresarials, anomenats beneficis). En el cas de
malcia, aquestes manipulacions de preus de venda per sota del
preu de cost, persegueixen no tan sols una competncia deslleial,
sin que, quan el malfactor encobert ha arrunat empreses
competidores en nombre suficient, estableix el seu oligopoli o
monopoli sobre el mercat, tot fent pagar desprs molt car a la
comunitat sencera els preus barats que hagi pogut practicar durant
el temps necessari a la seva escalada.
s necessari, doncs, establir una disciplina legal gremial i una
Justcia econmica de preus. Contra les jugades de les potncies
del diner que vol, dintre de la societat, prerrogatives superiors a
les inherents a la seva prpia naturalesa exclusivament mercantil,
els gremis sn tils i, en conseqncia necessaris, des d'un punt
de vista humanstic, a la comunitat geopoltica sencera, tant en
l'aspecte comercial intern com en l'extern.
L'experincia histrica ens mostra que cal limitar l'acci dels
gremis i de llurs subgremis a la sola estratgia de preus, de
publicitat i de saldos. Tota altra activitat noms pot ser empresa
pels gremis per majories amples del 75 % dels inscrits, sota
reserva de sentencia de la Justcia econmica, quan altres
persones i interessos se sentin lesionats. EI criteri primordial per
a la Justcia econmica s que els gremis han de servir per
augmentar les llibertats mercantils concretes de tots els
professionals utilitaris sobre la base de limitacions racionals i
comprensibles a tothom, per tal que ning pugui transformar el
mercat en una jungla de fet.
Cal que cada empresa s'inscrigui per llei als seus respectius gremi
i subgremi amb especificaci professional de tots els seus
Pgina 617

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

collaboradors. Tots els gremis i subgremis seran autogestionats a


nivell, local i en totes llurs confederacions lliures tcniques i
territorials.
La primera responsabilitat de cada gremi i subgremi, de cada
confederaci gremial, fins a arribar a la corresponent
confederaci tcnica de tota la comunitat geopoltica, radicar en
el clcul del preu de cost mnim, tecnolgicament possible, en
cada espai-temps sectorial i territorial, per a cada mercaderia
considerada en les seves diferents qualitats i quantitats de
producci i venda, i en la fixaci d'un percentatge mnim de
benefici empresarial mercantilment necessari.
Cada subgremi, dintre de la disciplina del seu gremi i de les
confederacions a qu pertanyi, decretar, segons l'estudi fet, els
preus de venda mnims tecnolgicament possibles i
mercantilment necessaris per cada qualitat i quantitat estadstica
de cada tipus de mercaderia ben definit. Cap empresa del ram no
podr vendre la seva producci per sota els preus gremials de
venda mnima, controlables senzillament per factura-xec sense
cap odiosa i burocrtica xarxa d'inspectors.
En el primer moment, els gremis disposaran d'un any per posar-se
d'acord sobre un aranzel i catleg, ben especificats, de totes les
produccions de les empreses agremiades per decidir els preus
mnims de cost i de venda de cada article. A partir d'aquest inici,
els gremis hauran d'anar ampliant contnuament el catleg inicial
de models i preus, tot adaptant-se a les noves produccions, i
podran reformar a l'alta o a la baixa els preus mnims de venda de
cada producte.
En el cas que els gremis es mostrin incapaos de complir els
terminis legals, portaran el plet davant de la Justcia econmica
intergremial especialitzada en preus, la qual decidir rpidament
Pgina 618

Captol 8. La nova era de l'abundncia

sobre els preus legals mnims, vigents durant tot el temps que duri
la indecisi del gremi.
En tot moment, qualsevol empresa del gremi pot presentar a la
Justcia Econmica de preus demanda d'elevaci o rebaixa de
preus de cost i de venda mnims, tot basant-se en arguments de
mercat, de mtode, d'invents, etc. Si el Tribunal econmic els
don la ra:
en cas d'elevaci de preus, aquesta elevaci haur d'sser
facultativa des del moment de la sentncia i obligatria a partir
d'un termini curt fixat (per exemple, de quatre mesos),
en cas de rebaixa de preus, la sentncia haur de comportar:
a) que l'empresa o empreses guanyadores hagin d'optar en un
termini curt fixat (per exemple, de tres mesos) entre
reservar-se totalment la nova metodologia tcnica o el nou
invent utilitari, o fer-ne partcip a tot el gremi contra un
pagament contractual conjunt o contra una regalia
(royalty) elemental per cada article produt (8.4.2)215.
b) que esdevingui obligatori aquest preu ms baix de venda
per a tot el gremi a un termini llarg fixat (per exemple, de
dos anys).
8.4.4.4. Gremis i publicitat.

Als subgremis com a element de base, als gremis i a llurs


respectives confederacions tcniques i territorials i generals, els
correspondr en exclusiva la realitzaci de la publicitat tcnica al
servei de la informaci i educaci mercantil de tot el poble.
Restar, doncs, prohibit qualsevol tipus de publicitat per empresa.
215Pgina 608.
Pgina 619

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Tota publicitat gremial ha d'incloure, per rams tcnics, la totalitat


de les empreses inscrites i de llurs produccions empresarials, tot
especificant les indicacions tcniques, comercials i estadstiques
tils a la clientela de la generalitat de mercaderies, una ressenya
comparativa entre empreses per cada mercaderia-qualitat-preu, i
les indicacions convenients a la disciplina gremial per a cada
empresa.
8.4.4.5. Gremis i Saldos.

Cap empresa no podr vendre saldos, directament a la seva


clientela, a preus inferiors als gremials. Tots els saldos dels
comeros al detall en fi de temporada, seran exclusivament oferts
a la secci corresponent de cada gremi o subgremi. Aquesta
secci els reunir per qualitat i en donar l'estadstica exacta a la
corresponent confederaci general, la qual rebr ordres oportunes
de finanament i venda interna o externa, per part de les autoritats
econmiques federals.
8.4.4.6. Contractaci i descontractaci lliure. Salaris. Primes.

La protecci social dels treballadors de cada empresa est


assegurada per les mesures financeres esmentades en 8.4.1 B216.
En conseqncia, resten completament lliures la contractaci i la
descontractaci de treballadors, tant per part de l'empresa com per
part de cada treballador. El salari individual s un contracte
privat, establert lliurement entre l'empresa i cada collaborador.
Per s'hi pot interposar el sindicat. El contracte de treball s un
contracte civil sotms al Dret civil, no un contracte especial.
Desapareix, doncs, la Magistratura del Treball.
216Pgina 602.
Pgina 620

Captol 8. La nova era de l'abundncia

El salari mnim utilitari haur d'sser el doble del salari social


d'atur. Els multiassalariats (8.3.6 A)217 no podran percebre salari
social d'atur si no han perdut tots els seus ingressos laborals, i a
condici que els altres ingressos per ra de capital, invent o
empresa no arribin al salari mnim utilitari. Es donar de baixa
del compte corrent d'estalvi de producci multiassalariada, en
banc de negocis, i obrir el compte corrent d'estalvi de producci
uniassalariada, en Caixa d'estalvi o banc de negocis per als altres
ingressos esmentats. Aquesta mesura representa una rebaixa de
categoria social que, d'una banda, suscita les atencions de la
comunitat, i de l'altra, tendeix a frenar l'addicci a l'atur.
Tot detentor de compte corrent d'estalvi de producci
uniassalariada, a partir del moment mateix en qu deixa de
collaborar en una empresa, cobrar automticament, sense lmit
de temps prefixat, el salari social financer d'atur en el seu compte
corrent d'estalvi de consum, fins al moment en qu torni a
collaborar en una altra empresa.
Per fer augmentar la competitivitat entre empreses a la recerca de
bons collaboradors i i per fer augmentar l'esfor dels
collaboradors per al seu propi perfeccionament productiu, a ms
a ms del salari individual, ser de conveni collectiu, entre
l'empresa i la totalitat del seu personal, la fixaci de les primes
individuals a la qualitat i quantitat de la producci.
Tamb hi haur primes collectives, pagades per l'empresa i
calculades en un % sobre les primes individuals que seran
repartides, al cap de l'any, a cada collaborador de l'empresa en la
part que li correspongui per votaci secreta de tot el personal,
segons un sistema senzill de puntuaci:
217Pgina 586.
Pgina 621

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

1.
2.
3.
4.
5.

25 % a cada colla o secci de producci.


20 % a cada unitat de producci.
15 % al personal conjunt de cada empresa.
10 % al personal conjunt de cada subgremi.
5 % al personal conjunt de cada gremi.

8.4.4.7. Caixa comunitria intergremial de segrest, dipsits i


consignacions.

Caldr instituir-la en cada territori i constituir-ne la corresponent


federaci general. Es tracta d'una instituci liberal.
A Frana existeix la Caisse de Dpt et Consignation. A
Anglaterra funciona sota forma d'advocats especialitzats.
Entre altres funcions que li puguin sser encomanades per la llei,
aquesta caixa tindr com a finalitat primordial l'execuci de:
1. La poltica i economia financera dels saldos tant a favor de
poblacions internes com de poblacions externes.
2. La poltica i economia, exclusivament mercantil-productiva,
de les empreses en perill que o b ho demanin voluntriament,
o b els calgui intervenci automtica per amenaa de fallida,
de suspensi de pagaments, o per dificultats denunciades pels
treballadors.
8.4.4.8. Autogesti empresarial.

Existeix una confusi prctica en l's dels termes autogesti i


cogesti. Ac bandegem la cogesti entesa com una
Pgina 622

Captol 8. La nova era de l'abundncia

democratitzaci de l'empresa indirecta, delegada, llunyana,


carregada d'intermediaris no implicats directament en l'empresa
(advocats del gremi o de la patronal que discuteixen amb
advocats dels sindicats). s el prototipus de l'infracapitalisme ms
corromput que acaba impregnat de manipuladors mafiosos.
Ac entenem per autogesti la democrcia intraempresarial,
propera i directa, tot i que no sigui consumada o plena en un
principi, quan encara hi ha part del capital que no s en mans dels
treballadors. Veiem la necessitat d'una etapa transitria cap a
l'autogesti plena, etapa imprescindible per a crear aquelles
generacions de treballadors amb experincia i responsabilitat
empresarial. Els aventurismes ensorren l'empresa, motor de
l'economia i, a continuaci, ensorren el poble.
Per en el cam de l'autogesti, d'entrada, volem evitar la
desviaci cap a solucions corrompudes. L'autogesti s all que
els anarcosindicalistes de principi de segle en deien l'acci
directa, que el confusionisme interessat interpreta com a
bombes i sabotatge, per que volia dir dileg permanent entre
empresari i tots els seus collaboradors. Cal una educaci
permanent de tots els membres de l'empresa per a fer aquesta
ltima el ms econmica possible, aix s: productora en grau
mxim i qualitat ptima de valors preumercantils (mercaderies
produdes) i salari mercantils (mercaderies productores o factors
de producci), contra un risc i un esfor mnims. Una plena
autogesti d'empresa cal que sigui preparada lentament i
assimilada no solament pels collaboradors individuals, sin per
tot el cos social, avui dia malejat per l'afany d'un sou sense
responsabilitat amb una feina mnima segura, montona i poc
creativa. Per aquesta transici haur d'sser empesa
constitucionalment per tal que no resti aturada a mig cam.
Per consegent, independentment de la plena llibertat contractual
Pgina 623

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

laboral, desprs de tres mesos de collaboraci a prova, cada


collaborador de cada empresa haur de tenir dret a un mnim
d'una acci de la seva empresa, per cada mes correctament
treballat amb assidutat i eficcia, sense faltes ni abstencionismes,
i amb un valor de primes individuals igual o superior a la mitjana
de primes individuals.
Ja es veu que aix demana la supressi de les societats annimes,
limitades, etc., amb nmero rgid d'accions. En el Sistema
General proposem la forma de Societat per accions, oberta
contnuament a l'ampliaci del capital.
Un nombre d'accions igual a la suma de les entregades, cada ms,
als collaboradors individuals de l'empresa, ser inscrit, per
aquesta ltima, al conjunt del seu personal, compresos tots els
directius, gerents, empresaris. I es repartiran a fi d'any per
puntuaci (sobreprimes).
Tant les accions individuals com les del conjunt del personal
seran sindicades. En el cas que un collaborador qualsevol, per
qualsevol motiu, vulgui vendre la totalitat o una part de les seves
accions, estar obligat a vendre-les a la sindicaci i organisme
d'autogesti de tot el personal de l'empresa. El personal de
l'empresa elegir lliurement, per votaci secreta, els seus
representants al consell d'administraci, en proporci al nombre i
valor de les accions sindicades a preu de mercat i borsa lliures.
Cal veure l'autogesti empresarial com a prximament futura
estructura, funcionalitat i organitzaci de cada empresa
considerada independent, sense cap intervenci forana, a
excepci de les lleis mnimes de tipus general. L'autogesti
empresarial, aix definida com a afer privatiu i exclusiu de cada
empresa, comenar de fet en el moment en el qual el personal
considerat en el seu conjunt de sindicaci d'accions, posseeixi,
Pgina 624

Captol 8. La nova era de l'abundncia

com a mnim, ms del 50 % del capital de l'empresa, amb ms del


50 % dels drets i responsabilitats efectius en l'art empresarial, tant
de cara a dintre com de cara a fora. Per consegent, i a partir
d'aquest moment, la llei ja no ha d'intervenir en les empreses
autogestionades. I no oblidem que els atorgar prioritat, segons
8.3.6.C218, en la repartici del crdit comunitari, a condici que
responguin als mnims d'eficcia exigits per cada banc
responsable.

218Pgina 589.
Pgina 625

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 35: Fotografia d'Enric Duran, membre fundador de


la Cooperativa Integral Catalana (CIC).
Hi ha associacions i entitats, com la Cooperativa Integral
Catalana (CIC), sorgides des de la societat civil, que apliquen
les propostes d'aquesta obra i del seu equip, emprant xarxes
telemtiques slides, a fi d'establir una transparncia
informativa en els seus sistemes d'intercanvi, i aplicant la
factura-xec com a nic instrument monetari. Tamb gestionen
la massa monetria interna amb gran intelligncia i en
coherncia amb els principis econmics d'Agust Chalaux. La
robustesa del seu plantejament est essent l'exemple a seguir
per cooperatives del Pas Basc, d'Espanya, Frana, Grcia i
altres pasos, utilitzant una base telemtica mundial. Imatge
d'una presentaci del projecte, dijous 15 de desembre del 2011,
dins la seu de l'associaci Nova-Innovaci Social de Barcelona.
Fotografia gentilesa d'Enric Duran, Nova-Innovaci Social i
Cooperativa Integral Catalana.

Pgina 626

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.4.4.9. Justcia econmica i litigis laborals.

Amb referncia al clcul gremial dels preus de cost mnims


possibles tecnolgicament, i necessaris intragremialment, caldr
establir tribunals especialitzats per a tot litigi que s'hi refereixi.
Els gremis i subgremis que es vagin formant, tindran un temps
(per exemple, un any) per a decretar els preus mnims
corresponents a les produccions de llur jurisdicci. Si, al cap
d'aquest temps, no s'han acabat les discussions tcniques referents
a un cost mnim, les diferents tendncies oposades en el si del
gremi per a la fixaci d'aquest preu, portaran el plet davant del
jutge corresponent, el qual decidir per a un perode provisional
(per exemple, dos anys).
Tots els litigis intra-gremials o intergremials, i en particular tots
els referents a publicitat i saldos, seran sentenciats sense demora
pels tribunals territorials de dita justcia especialitzada en
economia empresarial i gremial. Per obtenir aquesta rapidesa
d'instrucci i sanci de qualsevol litigi presentat, aquests
Tribunals constaran d'un jutge especialitzat i d'assessors tcnics,
extrets de les mateixes professions especialitzades, per consens de
llurs parts. Recordi's l'extraordinria eficcia dels tribunals
histrics d'aquest tipus com el de les Aiges de Valncia, els de
Prudhommes de Frana o els Tribunals hansetics.

Pgina 627

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 36: Quadre del Tribunal de les Aiges de Valncia.


Obra d'en Bernat Ferrandis, 1865. Font: Wikimdia Commons.
En l'aspecte laboral, cal insistir en qu esdev radicalment
innecessria i nociva qualsevol legislaci laborista, ja que
acaba resultant esclavista, immobilitzadora de les classes socials,
paralitzadora de les iniciatives lliures i de les apropiacions
privades legitimes de mercaderies produdes o productores. Cal
anar decididament a la mobilitat i a la promoci mercantils ms
llibertries dels professionals utilitaris.
En conseqncia, per ra del carcter general de contracte i
descontracte laborals lliures, queda suprimit qualsevol tipus de
justcia laboral especialitzada, i tot litigi ser sotms al dret civil
corrent.
Pgina 628

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Prviament, com a primera instncia actuar una comissi


presidida per un jutge. Aquesta comissi ser composta de tres
subcomissions. Les dues primeres seran elegides a paritat, dintre
de cada gremi i subgremi:
a) pel personal empresarial amb intraparitat de les diferents
categories professionals,
b) per l'empresariat.
I la tercera, c) ser una subcomissi de juristes, no
necessriament magistrats, elegida pel conjunt dels
respectius collegis professionals jurdics.
Les decisions d'aquesta comissi conjunta tripartida seran
immediatament executives, excepte si una minoria de la mateixa
o el magistrat-jutge exigeixen que el litigi sigui traspassat a la
jurisdicci ordinria de dret civil. Tamb pot exigir aquest trasps
o recurs qualsevol de les dues parts litigants, per amb el
benents que en aquest cas el tribunal de dret civil podr aplicar-li
la clusula de recurs temerari.

8.5. LA REPARTIDORA!
8.5.1. Salaris socials financers.
L'ancestral crit dels pobres ja vindr la repartidora, i els rics
d'avui seran els pobres de dem en l'esperana d'un capgirament
revolucionari, es fa possible en el nostre programa sense que els
rics d'avui esdevinguin pobres dem.
Tinguem la repartidora en pau!
Pgina 629

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

En la seva evoluci, l'home es mostra com un sser d'instints


naturals tancats pels seus condicionaments biolgics, i de vocaci
social oberta per la tendncia llibertria del seu esperit, amb una
capacitat mental acumulativa, progressiva i accelerada del seu
passat i present en vista al futur, per tamb amb una intensa
necessitat consumptiva, progressiva i accelerada, en el present,
mentre augmenti la capacitat estratgica de cara al futur.
Els errors estratgics comesos sn comprensibles Errare
humanum est. Per cerquem una poltica i una economia que
facin impossible instrumentalment qualsevol falsa estratgia
deliberada i cnica contra el poble.
Estratgia s acci continuada o autoritat efica sobre les
forces organitzades d'una comunitat. Tctica s el tempteig de
cada dia per fer front a les eventualitats adverses, i tot aprofitant
els esdeveniments que condueixen a l'estratgia desitjada (Vegeu
8.2.7)219.
Tant l'estratgia com la tctica adequades requereixen informaci.
No es tracta de la informaci malaltissa i paranoica sobre les
forces que s'oposen a l'estratega o al tctic, sin primordialment
sobre totes les forces prpies i sobre tota llur activitat. Cal,
aleshores, cercar el punt feble i de menor resistncia en la realitat
de cada instant. Aix desqualifica la frivolitat dels estrategues i
tctics falsos que tot ho esperen de l'espionatge de la mena que
sigui; car, manifestament, l'espionatge s una falsa fora
constantment anullada per l'espionatge del contrari. En aquest
tema el que cal s fer instrumentalment ben difcil qualsevol
espionatge i males arts dels contraris. La factura-xec
telematitzada dificulta extraordinriament el finanament de
219Pgina 541.
Pgina 630

Captol 8. La nova era de l'abundncia

l'espionatge.
El mercat s, sobretot per als empresaris, una tctica, en la que
el temps s or: l'especulaci lliure en el temps borsista s el
motor mateix del mercat. Des d'un punt de vista mercantil
productiu, destruir, negar o ignorar aix s un sucidi.
Gradualment, per inexorablement, se'n deriven retraccions
inversionistes i deficincies socials molt grans i quasi
insuperables en la prctica.
Per damunt d'aix cal una bona estratgia de mercat, bona
moralment, incondicionalment exercida a favor del poble i no de
minories interessades materialment o ideolgicament. Ens referim
a l'equilibri unitari de mercat o economia de mercat, a la llibertat
total de mercat, o la democrcia de mercat, etc. I consisteix
principalment per als poltics, per tamb per a tots els ciutadans
en general, en una estratgia radicalment respectuosa de tota
especulaci mercantil-productiva lliure, sigui o no sigui
borsstica, i en una estratgia en tot temps informada de tots els
moviments tctics, s a dir, del conjunt estadstic de l'empresariat,
del treball, del capital i de l'inventisme reals.
Per totes aquestes raons anunciem, amb anterioritat suficient,
fonamentats en els plantejaments procientfics anteriors, els
previsibles xits mercantils-productius en la societat que porti a la
prctica el Sistema General. A travs de la invenci (o exvenci)
de diner comunitari solvent per la lnia creditcia empresarial
productiva i per la lnia financera social consumptiva, aquests
resultats permetran a la societat anar a poc a poc, per amb
seguretat estratgica, vers una articulaci llibertria i
confederativa de les persones i de les nacions de l'rea
geopoltica, sense classes discriminatries per ra de diner. Hi
haur poder de compra, suficient en tot instant, per vivificar
constantment la prvia producci corresponent.
Pgina 631

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Des d'ara anunciem aix amb modstia i dins del relativisme que
dna la cincia i lleva el dogmatisme. Volem fugir de fanatismes i
intolerncies, de messianismes i paternalismes, de censures i
desconfiances en les persones, que sn com sn i no com
voldrem que fossin. Ho esperem tot de l'esfor tctic dels
empresaris i de l'esfor estratgic de la comunitat. Aquests xits
anunciats seran la base de la nostra revoluci llibertria. Ells
constituiran la capacitat persuasiva de cara al nostre poble, fora
vivent i responsable, organisme ple de vida fecunda i bella.
El poble individit, persuadit i operant, far possibles els segents
salaris socials financers (ssf):
a)

b)

segons els corresponents:


estatut general,
estatut professional utilitari,
estatut vocacional liberal individual i institucional.
segons el sistema de punts, que prenen un valor monetari
precs dins de cada perode econmic d'acord amb les
dades de la informaci telemtica.

Cal insistir en qu la nostra revoluci llibertria no pretn donar


la felicitat a totes les persones, com un repartiment de soma
segons Un Mn Feli d'Aldous Huxley, sin les llibertats
elementals concretes i prctiques que permetin a cada persona de
buscar, per ella mateixa, en la seva relaci vivent contnua amb
els altres, la clau de la seva felicitat ntima i profunda que ning
no pot donar ntegrament a ning, per de la qual tothom pot
participar amb tothom.

Pgina 632

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.5.1.1. Estatut general.

Des del barri ms humil a la federaci total, les Caixes d'Estalvi


seran les encarregades del registre d'estat civil, de les
estadstiques demogrfiques i dels estudis sobre l'home local, els
hbitats i el conjunt dels ciutadans i de tota mena d'associacions.
Tots els salaris d'estatut generals sn acumulables amb qualsevol
altre ingrs utilitari o social financer.
A) Salari social financer individual vital (ssf IV).

A la declaraci de naixement ser obert a l'infant un compte


corrent d'estalvi de consum, en el qual s'ingressar mensualment,
de manera automtica, el ssf IV que li correspongui, durant tota la
seva vida i, per tant, fins a la seva mort.
El nmero d'aquest compte corrent ser el nmero poblacional
estadstic de cada persona individual per a tot all que es refereixi
a ella en la seva vida civil: identitat, llibret familiar sanitari,
escolar, militar, professional, justicial, poltic, carnet de conduir,
nmero de vehicle, etc.
El nombre de punts ser diferencial: la unitat per a persones del
sexe mascul, amb un factor multiplicatiu per als grups socials
marginats: la dona, els immigrats, altres races, etc.
L'interessat no en podr disposar plenament abans dels 25 anys. A
partir dels 16, podr demanar al jutge protector de nens, joves i
llurs famlies en cada barri o municipi, un tant per cent de lliure
disposici. La decisi ser motivada, comunicada a cada jove
demandant, i inapellable.
Pgina 633

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

En cas de mort abans dels 25 anys, el capital acumulat passar


ntegrament a mans de la mare, del pare o dels germans o del
municipi (per nacionalitzar el sl). Ser per al segent en defecte
de l'anterior.
Els pares o tutors noms podran disposar de fins al 5 % del
capital en cas greu, i per concessi del jutge encarregat amb
decisi motivada i inapellable.
B) Assignaci de promesa nupcial.

A la declaraci de lliure promesa de matrimoni en la Caixa


d'Estalvi del domicili de la promesa, els dos promesos, majors de
16 anys, obriran un compte corrent conjunt, dit de creaci de llar
familiar, que durar fins a la mort d'un dels dos declarants, o en
cas de ruptura de prometatge o matrimoni. Es tracta d'una
declaraci lliure amb valor notarial. No comporta ni impedeix cap
cerimnia especial.
En cas de ruptura de prometatge o matrimoni, el saldo del compte
corrent i totes les pertinences comprades amb aquesta assignaci
passen ntegrament a la promesa o dona. Per cap dels dos no
podr mai ms obtenir una nova assignaci de prometatge.
La quantia podria sser d'uns 500 punts (una sola vegada).
C) Assignaci de matrimoni.

A la declaraci de lliure matrimoni, si no ho han fet al temps del

Pgina 634

Captol 8. La nova era de l'abundncia

prometatge220, els dos contraents obriran un compte corrent


conjunt de creaci de la llar familiar en la Caixa d'Estalvi de
llur futur domicili conjugal.
En cas de ruptura de matrimoni, totes les pertinences comprades
amb l'assignaci de matrimoni i el saldo d'aquest compte corrent
passaran ntegrament a l'esposa, excepte si el jutge de famlia ho
veu diferentment, la decisi motivada pel jutge de famlia noms
podr sser apellada davant la cambra, municipal o comarcal, de
tots els jutges de famlia, la decisi de la qual ser inapellable i
executada immediatament.
La ruptura de matrimoni comporta la prdua, per als dos afectats,
de qualsevol dret a una nova assignaci de matrimoni.
La quantia podria sser d'uns 1.000 punts.
D) Salari social financer i assignaci de maternitat futura.

A partir de la data del certificat mdic d'embars, tota futura mare


t dret:
a una assignaci de maternitat futura (per exemple, una quantia
de 100 punts) ingressada automticament en el seu compte
corrent de consum,
a un salari social financer familiar fins al part o avortament
(per exemple, d'una quantia de 25 punts mensuals).

220Nota dels editors: Aqu l'autor no va concretar encara les edats mnimes de
prometatge i de matrimoni.
Pgina 635

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

E) Salari social financer i assignaci de maternitat.

A la declaraci de naixement, la mare del nad t dret a una


assignaci de maternitat (250 punts) en el seu compte corrent.
Si la mare declara lliurement de no voler fer altra activitat que la
de la seva llar familiar i de l'educaci del(s) fill(s) rebr, en el seu
compte corrent de matrimoni o de maternitat, un salari social
financer de dedicaci exclusiva a la famlia (per exemple, quantia
de 25 punts mensuals), que durar mentre la mare no canvi de
criteri i no es dediqui a qualsevol altra activitat professional i en
rebi els ingressos corresponents.
F) Salaris socials financers infantils.

La mare cobrar els segents salaris socials financers pels seus


fills en compte corrent de matrimoni o de maternitat.

nens ms petits d'un any (per exemple, 10 punts),


nens d'un a tres anys (per exemple, 7 punts)221,
nens de tres a nou anys (per exemple, 8 punts)222,
nens de nou a setze anys (per exemple, 10 punts).

G) Salaris socials financers a la mare de fills de ms de 16 anys


o morts.

221Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
subdivisi.
222Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
subdivisi.
Pgina 636

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Per nmero de fills vivents (per exemple, 1 punt per cada un).
Per nmero de fills morts (per exemple, 1/2 punt per cada un).
Per nmero d'avortaments medicalment certificats (per
exemple: 0,1 punt per cada un).
H) Assignacions peridiques i prstecs financers a a la llar
familiar i a l'habitatge.

Tota persona viva, dhuc si viu sola, t dret a les assignacions


peridiques i als prstecs financers per a la seva llar.
El(s) cap(s) de famlia persona sola, parella matrimoniada,
tutor(s), etc. cobrar(n) la part d'aquesta assignaci corresponent
a totes les persones que, per minoria d'edat o per lliure decisi,
s'hauran declarat dependents d'ell(s) en quant a habitatge. El(s)
cap(s) ser(n) responsable(s) de la utilitzaci d'aquestes
assignacions no estrictament individuals, davant del jutge de
protecci als nens, joves i llurs famlies en la demarcaci de llur
domicili.
Els crdits automtics per a la llar familiar, dhuc per a una
persona que visqui sola, seran concedits per 50 anys en una
proporci mxima del 95 % del cost i a inters comunitari del
6 %, sobre simple presentaci del certificat d'habitabilitat i del
contracte de compra per part del prestatari. Els hereus acceptaran,
amb l'herncia, les obligacions d'aquest prstec.
Tamb hi cabr la forma de lloguer que es pagar amb l'inters
del 6 % de les assignacions posades en el compte corrent del
llogater.
Referent a l'habitatge es concediran crdits automtics a 50 anys
Pgina 637

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

al 3 % anual pel 95 % del seu valor de compra.


I) Malaltia, accidents, incapacitat, invalidesa i minusvalidesa.

A presentaci simple del certificat del metge responsable (de


famlia o ocasional), tot malalt o accidentat te dret a una atenci
mdica completa, sigui en el seu domicili, sigui en un hospital, i a
un salari social financer de malaltia o accident (per exemple, 30
punts per mes) a pagar des del primer dia de la declaraci.
Tota incapacitat, invalidesa o minusvalidesa, sigui quina sigui la
seva causa, ser dictaminada per la comissi mdica del barri,
vila o comarca, en la qual ser obligatriament present o
representat el metge de famlia de l'interessat (per exemple, un
mxim de 100 punts mensuals). La comissi determinar
lliurement, en llur conscincia professional i responsabilitat
comunitria, el tant per cent de salari social financer d'incapacitat,
invalidesa o minusvalidesa.
Aquests salaris seran assignats a la persona afectada o en cas
d'impossibilitat, segons el jutge de famlia, a la mare, al pare, etc.
J) Assignaci per defunci.

Els hereus (o hereu) d'un difunt, a la presentaci del certificat


mdic de defunci, rebran, en la persona d'un d'ells acceptada per
tots els altres i responsable davant d'ells, una assignaci de
defunci (per exemple, de 100 punts).
No cal dir que tots els ciutadans tenen dret a inscriure's lliurement
a qualsevol tipus de societat privada de previsi (societat
Pgina 638

Captol 8. La nova era de l'abundncia

mercantil, cooperativa, mtua, etc., d'assegurances) per qualsevol


capital, renda, pensi, danys i perjudicis, etc.
K) Assignacions eventuals als consumidors.

Els municipis i comarques estan facultats per a atorgar, en els


compte corrent de consum dels seus administrats, les
assignacions necessries per a un lliure consum d'excedents en
els comeros a l'engrs i al detall de mercaderies socialment
finites i fsicament peridores a curt termini.
Evidentment, aquestes assignacions eventuals seran objecte d'una
publicitat immediata i intensiva per part de tots els mitjans
d'informaci popular, a demanda simple de les autoritats
municipals o comarcals interessades. Aquestes assignacions
eventuals noms serviran per a factures-xec de les mercaderies de
consum que siguin excedentries, i noms durant el temps en que
existeixin dits excedents. Seran immediatament anullades en els
respectius comptes corrents dels consumidors, tan bon punt hagin
desaparegut els excedents corresponents.
8.5.1.2. Estatut professional utilitari.

A) Salari social financer d'atur fors, vaga o lockout


d'empresa.

No sn legals ni les vagues ni els locks-outs en mltiples o


totes les empreses de la mateixa professi o localitat, gremi o
subgremi. Fora d'aquest cas, qualsevol professional utilitari en
atur, vaga o lock-out t dret a un salari social financer (per
Pgina 639

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

exemple, de 35 punts mensuals), pagador des del primer dia de la


declaraci. Si la causa de l'atur s la defensa, en l'empresa, dels
seus companys, el salari social ser doble (per exemple, 70 punts)
durant dos anys, per el nom del beneficiari d'aquesta excepci
ser portat, cada mes, a publicitat en l'empresa d'origen i en el
gremi i sindicat als quals pertanyi. Aquesta excepci noms ser
admesa a favor d'una mateixa persona una vegada per cada
perode de deu anys, i desprs d'un perode mnim de cinc anys de
treball ininterromput en una mateixa empresa.
B) Jubilaci.

Als seixanta anys, tota persona de professi utilitria t dret


automtic a una jubilaci de vellesa corresponents a 40 punts. El
frument d'aquesta jubilaci no l'obliga a abandonar les activitats
professionals o no, assalariades o no, que ms li convinguin o
agradin. La jubilaci de vellesa s compatible amb qualsevol altre
mecanisme mercantil privat de previsi.
8.5.1.3. Estatut liberal.

A) Salari social financer.

Tot vocacional liberal tindr dret al salari social financer ntegre,


segons categoria obtinguda en l'exercici evolutiu de la seva
vocaci:
1. Candidats a eleccions: fins a renncia desprs de les

Pgina 640

Captol 8. La nova era de l'abundncia

eleccions223.
2. Estudiants i aprenents: fins a renncia en passar a una
professi utilitria abans dels 25 anys o en passar a una altra
categoria liberal.
3. Fins a la seva mort: en cas de dimissi o jubilaci, dintre de la
categoria obtinguda i sense passar a qualsevol altra activitat
liberal o utilitria; en cas de repulsa o expulsi pel seu collegi,
sense tramitaci de causa acusativa al jutjat, i a condici de no
passar a qualsevol altra activitat liberal utilitria; en cas
contrari ser el jutge qui determini el % de salari.
La seva famlia, en la persona de la mare (si no s ella la
interessada), t dret a tots els salaris socials familiars de l'estatut
general i a totes les assignacions financeres de carcter autoeconmic general i sectorial.
B) Estatut vocacional liberal individual-familiar.

Categories:
1. Candidat a qualsevol tipus d'eleccions (per exemple, 25 punts
mensuals).
2. Auxiliars (per exemple, 45 punts mensuals).
3. Estudiants-aprenents, de 16 a 25 anys, o amb prrrogues
segons jutge (per exemple, 40 punts mensuals).
4. Passants (per exemple, 60 punts mensuals).
5. Titulars (per exemple, 75 punts mensuals).
6. Titulars superiors (per exemple, 100 punts mensuals).
7. Titulars nacionals tnics i intertnics (per exemple, 125 punts
mensuals).
223Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
mesura.
Pgina 641

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8. Titulars comunitaris (150 punts mensuals).


Cada any, els collegis de vocacions liberals podran, per votaci
secreta, demanar la inclusi, per mrits, del 5 %, com a mxim,
dels seus membres, en la Categoria superior (excepte si es tracta
de candidats i estudiants o aprenents).
El corresponent salari social es mant a ttol honorfic desprs de
la jubilaci i fins al mes segent a la mort.
En cas de vidutat, consegent a un lliure matrimoni anterior, la
part que sobreviu cobrar fins la seva mort el 50 % d'aquest salari
del difunt, acumulable amb qualsevol altre recurs del beneficiari.
Si el difunt deixa fills de menys de vint-i-cinc anys, a ms a ms,
aquests en conjunt tindran uns drets equivalents en total i com a
mxim del 100 % d'aquest salari del difunt. L'administraci ser
fixada i motivada pel jutge d'infants i joves i llurs famlies.
Davant del qual acudiran tutors i joves per a qualsevol
modificaci: El recurs contra aquest jutge noms podr sser
interposat davant la Cambra local corresponent, formada per tots
els jutges de famlia.
C)

Estatut vocacional liberal tcnic


professional.

per a

l'exercici

1. Individual.

Cada collegi especialitzat determinar el mnim d'equipament


necessari al facultatiu debutant individual. L'assignaci
corresponent li ser abonada al seu compte corrent liberal de
Pgina 642

Captol 8. La nova era de l'abundncia

consum.
El progrs tecnolgic de cada especialitat facultativa exigeix una
evoluci permanent dels equipaments. Tota demanda
d'equipament suplementari ser feta al collegi liberal
corresponent, el qual negociar amb les autoritats financeres
pertinents i donar la soluci adequada al pressupost total i
segons ordre de data de demanda.
2. D'equip.

Tot equip uni o interdisciplinari, format lliurement per dos o ms


facultatius de qualsevol especialitzaci, presentar, al collegi o
intercollegi corresponent, la demanda motivada d'equipament
necessari. El collegi o intercollegi actuar com en el cas anterior.
Un vocacional liberal sempre t dret a formar amb collegues un
equip de treball, d'integrar-se en un de ja format, o d'abandonar
aquell en el qual treballa.
3. Despeses de viatges, estudis i representaci en reuni de la seva
feina.

Els vocacionals liberals presentaran les demandes especials per


aquests conceptes al seu collegi o intercollegi corresponent, que
actuar com en els casos anteriors.
D) Estatut institucional.

Totes les associacions lliures que no siguin taxativament


Pgina 643

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

mercantils en els seus fins propis (dhuc quan llurs inscrits


exerceixen professions utilitries) seran, constitucionalment sense
excepci, considerades com a institucions liberals. Entren, doncs,
en aquesta categoria tots els agrupaments humans i expressament
empresarials mercantils, i comprenen des de la mateixa comunitat
geopoltica o imperi total fins a l'associaci ms nfima de noms
dos ciutadans per afinitats llibertries.
Totes les institucions liberals rebran mensualment un salari social
financer liberal institucional (1 punt per inscrit), el qual
constituir el seu pressupost financer ordinari.
Qualsevol instituci liberal podr presentar al Tresor comunitari,
quan ho cregui oport i amb les motivacions corresponents,
demanda de pressupostos extraordinaris a fins ben especificats.
Llur concessi ser acceptada o refusada per ordre rigors de
presentaci, en funci de les disponibilitats financeres
comunitries i de l'inters tcnic-estratgic que pugui presentar
per a la comunitat geopoltica o imperi.
La presentaci dels pressupostos extraordinaris de les institucions
adscrites a una disciplina determinada, dintre de cada tnia, ser
feta a nivell local (barri, municipi o comarca segons extensi
demogrfica de la instituci) i presentada per a la confederaci
tnica i intertnica corresponent a dita disciplina.
Les demandes de pressupost extraordinari refusades seran
inscrites, a la mateixa data del refs, com a nova demanda en la
llista comunitria cronolgica.
A ttol indicatiu, i perqu el lector es formi una idea de la vastitud
del mn de les institucions liberals, en fem ac un esbs
d'enumeraci:
Pgina 644

Captol 8. La nova era de l'abundncia

1. Centres personals d'acci liberal jurisdiccional estratgica


(institucions liberals jurisdiccionals).
1.1. Transcendents: Esglsies.
1.2. Per llei de civilitzaci.
1.2.1. Estat imperial.
1.2.1.1. Cambres legislatives.
1.2.1.2. L'Executiu.
1.2.2. Justcia.
1.3. Per llei de subordinaci a les anteriors (1.2): ltima
ratio coercitiva.
1.3.1. Exrcits.
1.3.1.1. Professional imperial.
1.3.1.2. Cvics.
1.3.2. Policies.
1.3.2.1. de jurisdicci poltica;
1.3.2.1.1. de seguretat de l'Estat;
1.3.2.1.2. de Pau cvica;
1.3.2.2. de jurisdicci justicial;
1.3.2.2.1. judiciria;
1.3.2.2.2. penitenciria.
1.4. Repbliques tniques i inter-tniques.
1.4.1. Primries.
1.4.1.1. Parelles.
1.4.1.2. Famlies.
1.4.2. Jurisdiccionals primeres.
1.4.2.1. Barris
(lliures
confederacions
de
famlies).
1.4.2.2. Municipis (lliures confederacions de
barris).
1.4.2.3. Comarques (lliures confederacions de
municipis).
1.4.3. Nacions.
1.4.3.1. Pasos (lliures confederacions de
comarques).
Pgina 645

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

1.4.3.2. Interpasos (lliures confederacions de


pasos).
1.4.4. Altres.
1.4.4.1. rees lingstiques i dialectals.
1.4.4.2. Regions econmiques.
1.4.4.3. Ex-imperis.
1.4.4.4. rees geogrfiques amples.
1.4.5. Comunitat mundial.
2. Centres d'acci liberal cvica superpersonals (institucions
liberals cviques. Sn ms llibertries).
2.1. Professionals.
2.1.1. Administraci pblica d'tnies i intertnies
(numerus clausus de funcionariat).
2.1.2. Educaci, instrucci, edici, publicitat i lleure
permanents (administratius i nens: nmeros
clausus).
2.1.2.1. Ensenyament i protecci.
2.1.2.1.1. Prematernals.
2.1.2.1.2. Maternals.
2.1.2.1.3. Jardins d'infncia.
2.1.2.1.4. Escoles.
2.1.2.1.5. Universitats, facultats.
2.1.2.1.6. Alts centres d'estudi, investigaci i
meditaci.
2.1.2.2. Esports, espectacle.
2.1.2.3. Producci i edici per qualsevol mitj
grfic.
2.1.2.4. Vacances, diversions (organitzades per
professionals).
2.1.3. Salubritat, higiene, sanitat (administratius:
numerus clausus).
2.1.4. Treballs i serveis pblics (administratius:
numerus clausus).
2.1.4.1. Monopolitzats, per ra tcnica de servei
Pgina 646

Captol 8. La nova era de l'abundncia

pblic (totalment gratuts).


2.1.4.2. Mixtes, per competir amb els monopolis.
2.1.4.3. Concedits
a
empreses
privades
(condicions rigoroses).
2.2. Associacions lliures d'aficionats lliures de tota mena
(altruistes i desinteressades).
E) Litigis.

Tots els litigis ocasionats per l'execuci dels anteriors punts seran
resolts en primera instncia en conciliaci amigable, al si del
Collegi o Intercollegi interessat. En segona instncia ho seran
per la Justcia liberal especialitzada.

8.5.2. Gratutat de tots els serveis pblics.


La finalitat vigorosament proclamada, de la nostra revoluci
omnillibertria, s de fer desaparixer l'opressi d'unes classes
socials sobre les altres per ra de diner i, sense, per aix, limitar
la riquesa dinerria dels ms capacitats en la producci mxima i
ptima de bns utilitaris. Aquesta recompensa social a llurs
esforos productius, s, ara com ara, i per simple sedimentaci de
costums durant molts millennis, la condici necessria per a
obtenir grans excedents mercantils.
Tanmateix si un servei s dit pblic, s evident que existeix per
a tot el poble. Cal, doncs, que aix sigui en l'estadi actual de la
nostra civilitzaci, en el qual existeixen manifestament classes
socials principalment diferenciades per ra de diner. I, en
conseqncia, els serveis pblics per a tot el poble seran
enterament gratuts i d'igual qualitat per als pobres i per als rics.
Pgina 647

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Noms existiran monopolis per raons tecnolgiques, per donar un


mxim i ptim servei al poble. Independentment de que siguin, en
llur origen, mercantils o liberals, esdevindran sempre institucions
liberals gratutes. I prestaran llurs serveis a llurs inscrits o al
poble en general, sota la crtica enterament lliure dels seus
beneficiaris legals, sota l'impuls de les prpies autoritats
legislatives i executives i sota la sanci plenament documentada
de la Justcia, en cada nivell territorial, per denncia de qualsevol
ciutad, dels diferents defensors de poble i dels diferents fiscals.
Encapalen la llista dels serveis pblics gratuts:
L'Estat amb tots els seus serveis.
La Justcia a tots els nivells i en tots els serveis.
Les Autonomies tniques i confederacions a tots els nivells i en
tots els serveis
Exrcits i policies.
Lliures associacions ciutadanes, inclosos els sindicats
Gremis professionals i collegis vocacionals obligatoris.

8.5.3. La figura del cap de compres.


En el nostre sistema desapareixen, automticament, les
complicades reglamentacions burocrtiques i les ocultes corruptes
administratives de les associacions i de les institucions liberals.
Tots els serveis prestats al cos social per aquestes associacions i
institucions seran completament gratuts. Els salaris socials
financers seran pagats als collaboradors individuals directament
del Tresor comunitari, a travs de la telemtica de les Caixes
d'Estalvis. Idnticament a les associacions i institucions els seran
abonats els pressupostos ordinaris i extraordinaris com ja s'ha dit.
Pgina 648

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Per a resoldre totalment el problema prctic plantejat per la bona


marxa de l'associacionisme i institucionalisme liberal cal:
A) un cap de compres nic, personalment responsable, en
cada associaci o instituci liberals, i
B) una Justcia especialitzada als mateixos nivells que cada
categoria d'associacions i institucions liberals.
Amb la factura-xec, amb la unicitat personalitzada de
responsabilitats compradores i amb una Justcia amatent,
desapareixen la corrupci, els suborns, els nepotismes, els untets,
les venalitats.

8.5.4. Les Caixes d'Estalvi.


Ja n'hem parlat a 8.3.6 B224. Ac cal afegir que totes les Caixes
d'Estalvi i tots llurs collaboradors seran considerats de vocaci
liberal, altruista i desinteressada. La nostra revoluci social els ha
de menester i espera d'ells una ajuda inapreciable.
Transitriament, mentre no estigui a punt el sistema prctic de
salaris socials financers, els emoluments totals dels collaboradors
de les caixes seran els actuals, simplificats en un sol import
mensual i multiplicats per un coeficient convenient (per exemple
1,5). Aquest nou import dels emoluments no ser substitut pel
corresponent salari social financer, fins i tant que pel sistema de
punts no s'atenyi una quantitat superior.
L'administraci de tots els saldos de comptes corrents en les
Caixes d'Estalvi est socialitzada al servei de la Comunitat
224Pgina 587.
Pgina 649

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

federada i de les seves comunitats autnomes confederades.


Noms en cas de dficits greus de producci per causes
imprevisibles (catstrofes, perills de guerra, evolucions socials
espontnies imprevistes, etc.), podr sser congelada pel govern
executiu, una part d'aquests saldos (per exemple, no superior al
40 %) i no per ms temps de mandat del Cap d'Estat.
Totes les Caixes d'Estalvi es confederaran autogestionriament
dintre dels marcs de les autonomies locals (barris, municipis,
comarques, pasos, tnies, etc.), fins arribar a la confederaci
completa en tot l'mbit federal.
Ja hem vist com les Caixes tindran encomanats els serveis al
pblic necessaris, com el registre i estadstica de poblaci, control
de la propietat i urbanisme, seguretat social, etc.
Tots els serveis seran gratuts.

8.5.5. Condicions d'entrada, sortida o retorn a una


professi liberal.
Sn professionals liberals indirectes totes les persones que
exerceixen crrecs de comandament executiu, legislatiu o
justicial, d'assessorament consultiu en qualsevol instituci liberal
encara que sigui per defensar interessos utilitaris de qualsevol
tipus: gremial, sindical, collegial, confederatiu, federatiu, interior
o internacional.
Sn professionals liberals directes totes les persones que
exerceixen una professi liberal en els graus segents:
1. Candidats a eleccions poltiques, cviques, liberals, gremials,
Pgina 650

Captol 8. La nova era de l'abundncia

2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

sindicals, etc.
Auxiliars (per exemple, 50 punts).
Estudiants o aprenents (per exemple, 45 punts).
Passants (per exemple, 60 punts).
Titulars (per exemple, 75 punts).
Titulars superiors (per exemple, 100 punts).
Titulars generals (per exemple, 150 punts).
Titulars internacionals (per exemple, 200 punts).

La permanncia en un grau determinat no s per a tota la vida en


el sentit d'honoraris ni en el sentit de prestigi, perqu un auxiliar
de qualsevol tipus pot esdevenir tan indispensable per a la seva
professi com qualsevol titular del tipus ms alt. Per consegent,
la llei general de promoci liberal haur de permetre que els
collegis liberals puguin elegir de cada grau i cada any un 5 %
(per exemple) de llurs membres per a la categoria superior
segent. N'estan excloses les categories d'estudiants, aprenents i
passants.
Tots els professionals liberals, en entrar en la professi hauran
d'abandonar totes llurs propietats i interessos de tipus utilitari si
en tenen i confiar-los a una Caixa de Segrest, Dipsits i
Consignacions. Aquestes Caixes tamb estaran confederades.
D'aquestes Caixes hi ha precedents de tipus privat a Anglaterra i
de tipus pblic a Frana. Sempre han funcionat b en
l'administraci de bns que, per la ra que sigui, el propietari
legal no podia administrar.
En tot moment, un professional liberal pot canviar
d'especialitzaci i de grau. Tamb en tot moment, un professional,
sigui utilitari, sigui liberal, pot canviar, i tantes vegades com
vulgui en la seva vida, d'activitat i passar a un altre sector social,
amb la condici de conformar-se a la legislaci de les professions
liberals.
Pgina 651

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.5.6. Passanties.
En la societat organitzada, els complicats i intils concursosoposicions seran substituts per passanties. Els primers obliguen a
un treball memorstic i superficial, aliat al format de la
desimboltura prpia dels ignorants, mandres o corromputs. I ens
referim tant als examinats com als examinadors.
Les passanties de dos anys, per exemple sota el guiatge d'un
titular tutor carregat de temps d'experincia en les responsabilitats
professionals, facilita al passant l'adquisici d'un saber profund,
similar al del seu mestre, el qual pot jutjar, amb coneixement de
causa, de la capacitat del passant per afrontar cientficament,
tecnolgica, deontolgica i prctica, les mateixes responsabilitats
que ell.
Gandhi, en el pol oposat del procediment de concursosoposicions, volia que els fills tinguessin el mateix ofici del pare a
fi que de petits ja mamessin l'ofici 225. Cal veure, per, en la
figura del tutor, com un pare provisional que ensenya, no
acadmicament, sin per connaturalitat. Podem observar tamb
que Jess ensenya la pastoral vocaci ben liberal per cert als
seus seguidors, no amb cursos de seminari i exmens sin
exercint-la amb ells colze amb colze.
La justcia ideal, absoluta, perfecta, no s d'aquest mn. Per cal
arribar a una justcia tan efica com sigui possible en cada
moment tnico-cultural. En l'accs a qualsevol funci liberal, cal
parar compte que, per definici de la vocaci autodeclarada, s
ms important el servei altruista i desinteressat al poble que els
225Aquesta exageraci porta a un conservadorisme i un immobilisme absurds.
Pgina 652

Captol 8. La nova era de l'abundncia

drets, per ms legtims que siguin, del professional. Cal, tamb,


amb el sistema de passanties, protegir la igualtat de condicions de
tots els ciutadans per entrar en funcions liberals, si ha d'estar el
sistema al servei total i efica del poble.
Aix, tot lliure accs de qualsevol ciutad, degudament preparat
pels seus estudis i prctiques anteriors, testimoniat pels seus
professors, en qualsevol titularitat liberal, haur de comportar la
prova d'una passantia d'un mnim de dos anys, amb aprovaci
final favorable de la part del titular tutor, que s'haur beneficiat de
dita passantia en la seva ordinria funci social liberal.
Els collegis liberals especialitzats seran els encarregats de
legislar tot el concernent a les passanties-tutories, dintre el marc
mnim d'una llei general, i de proposar les passanties-tutories.
convenients, que per qualsevol motiu no s'hagin pogut concretar
directament.
Tot estudiant tindr dret d'una a tres passanties ordinries abans
d'sser, en principi, rebutjat pel collegi corresponent, i a la
protecci de la Justcia comunitria de la seva especialitzaci en
la seva demarcaci territorial. L'estudiant rebutjat en tres
passanties ordinries successives t dret d'apellar, en primer lloc,
al seu collegi i d'optar a una quarta passantia excepcional i
d'apellar, en segon lloc, al tribunal corresponent.
Cada vegada que un titular vulgui canviar d'especialitat, haur de
sotmetre's als estudis preparatoris i a les passanties tutories que
determini el collegi respectiu.
Ning no podr dirigir tecnolgicament una instituci liberal
especialitzada, sense haver estat abans post titular dirigit en la
mateixa. Cal considerar la direcci de les institucions liberals
com una nova especialitat. L'aspirant haur, doncs, de sotmetre's
Pgina 653

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

prviament a una o unes passanties ordinries. s el mateix


esperit que inspira el procediment electoral de tots els crrecs
executius.
Pensem que la realitat s'anir millorant per lleis mnimes en
funci de les experincies sempre documentades. I demostrar
que en aquest sistema no hi podr haver injustcies d'importncia,
en no ser possibles els favoritismes per inters i diner annim, en
no haver-hi limitaci en el nombre total de titulars liberals de
cada especialitzaci (versus numerus clausus). La societat
contempornia, cada dia ms complexa, necessitar un nombre
creixent de titulars per alliberar el cicle de la producci de
funcions socials de suplncia, alienes a la seva nica i noble
missi: produir cada dia ms i millor.

8.5.7. Medicina.
La transmissi i conservaci de la vida, de l'educaci i de la
instrucci, constitueixen l'acte conjunt que ms tendeix a
l'acumulaci de riquesa espiritual de l'home.
Si b el joc de la parella s l'origen i salvaguarda de la vida en el
nen, en l'adolescent i en el jove fins a l'edat adulta, el progrs real
es fa possible amb l'ajuda d'una medicina total, corporal
(somtica) i anmica (psquica) cap a l'eclosi i el
desenvolupament de l'esperit (pneumtica o nomnica)
espontani, expansiu, singular, conscient, lliure i responsable de
cada persona vivent.
La medicina preventiva t com a finalitat primera la successi de
les generacions humanes, la qual pot, sempre i arreu, sser
perfectible en tots els sentits de la persona. Noms al metge
Pgina 654

Captol 8. La nova era de l'abundncia

generalista li s possible un coneixement profund de cada persona


individual en les successives generacions, dintre d'una lnia
materna, en comuni ms o menys harmoniosa amb la lnia
paterna.
Aix no s'aconsegueix sense les condicions segents:
1. Una gran llibertat d'esperit del metge generalista 226. Aquesta
noms li pot sser donada per una situaci social independent,
conforme a la seva vocaci, dignitat i capacitat d'aprendre, no
solament les coses del seu ofici, sin la realitat viva de les
persones, totes elles tan singulars i de capacitats tan diferents.
2. Un nombre molt limitat de famlies a protegir, per part del
metge generalista, en tots els aspectes de la vida individual, de
la solidaritat familiar i de la convivncia social.
3. Elecci lliure del metge familiar generalista per cada
famlia o per cada persona major de setze anys. No cal dir
que el metge triat pot refusar aquesta elecci.
4. La lliure disponibilitat immediata, per part del generalista, dels
diagnstics, consells, pronstics i tractaments que li puguin
aportar tots aquells collegues especialistes o generalistes, la
collaboraci dels quals li sigui imprescindible, necessria o
simplement til.
5. Tamb la lliure disponibilitat immediata de tants centres
hospitalaris i de tants auxiliars de medicina preventiva
(infermers, assistents socials, assistents a domicili,
puericultors) com hagi de menester en cada cas.
226Nota dels editors: En el llibre Disseny de Civisme (1987), publicat pel
Centre d'Estudis Joan Bardina, en el seu apartat 3.3.7, es proposa una srie
de canvis profunds en la Seguretat Social. Entre ells el segent: La
pluralitat d'escoles i tradicions mdiques (alpates, sanadors, homepates,
naturpates, acupuntores...) podr desenvolupar-se lliurement tant a dins
els collegis professionals com en l'exercici quotidi per a la lliure opci
dels clients. Vegeu l'enlla http://bardina.org/dcivctq7.htm.
Pgina 655

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Sobre medicina curativa diem que el responsable primer de la


salut de cada persona individual llevat d'un mateix s el metge
generalista de la famlia. Tot el conjunt de la medicina curativa
cal, doncs, que estigui a la seva immediata disposici i que
treballi, en tots els aspectes, en plena collaboraci amb ell.
Sempre que sigui possible, la medicina curativa es far en el
domicili familiar del malalt. Quan, per qualsevol causa, aquesta
cura domiciliria no sigui possible, es recorrer a l'hospitalitzaci,
que es dur a terme amb la plena collaboraci del metge de
famlia, que ser el ms humana possible tot respectant la
dignitat del malalt i l'eventual atenci solidria de parents. Els
hospitals, en conseqncia, seran petits per exemple, un mxim
de 60 llits amb suficients habitacions individuals i comptant
amb l'equip de persones i mitjans necessaris. Caldr que siguin
prou nombrosos i escampats per tots els territoris, talment que el
malalt no se senti massa lluny de casa seva, i tan especialitzats
com sigui possible en funci de la riquesa comunitria. Cal
entendre b que un hospital curatiu especialitzat no s una casa de
convalescncia ni de geriatria. Cal, doncs, institucions
especialitzades a aquests efectes.
L'educaci sanitria de la poblaci s missi primordial del metge
generalista, per, prcticament, hi han de collaborar les escoles,
els esports, les institucions de salubritat pblica i privada,
d'higiene, de veterinria, de medicina curativa i hospitalria,
d'assistncia i ajuda social, de farmcia, d'ecologia, etc.
s indispensable d'organitzar una assistncia social efica, de cara
a una plena collaboraci amb cada metge generalista, per a mares
de famlia, malalts i vells, sempre que sigui possible en el propi
domicili, mentre la riquesa comunitria no permeti de reduir a
nivell ptim el nombre de famlies assignat a cada metge
generalista en cada nucli poblacional. Aquesta assistncia social
Pgina 656

Captol 8. La nova era de l'abundncia

ha d'sser prctica i eficient, aportant ajut a les persones ms


necessitades a judici del metge generalista, en collaboraci amb
tots els seus collegues en cada nucli poblacional, per evitar al
mxim situacions de privilegi en detriment dels ms marginats.
Aix no obstant, en funci de la riquesa comunitria, l'assistncia
social anir progressant a partir d'aquests mnims.
A propsit de la medicina escolar, cal entendre b el significat de
la paraula escola en el seu sentit general: es tracta d'educar i
instruir totes les persones necessitades d'ajuda social, en totes les
seves potencialitats dintre de les possibilitats de cada nucli
escolar. La medicina escolar s'ocupar, preferentment, de la salut
total de cada persona individual i de cada nucli poblacional dintre
de cada establiment escolar. Cal incloure aqu les prematernitats
on seran degudament ateses, vigilades, curades, educades,
instrudes, etc., totes les possibles futures mares amb la simple
presentaci de la sollicitud de llur metge generalista. Caldr
tamb incloure les maternitats, les guarderies i jardins d'infants a
crrec de metges, infermers i puericultors. La llista d'altres
establiments comprn des de les escoles infantils fins als ms alts
centres d'estudi. Cada un d'aquests establiments haur de comptar
amb el quadre mdic suficient (metges, assistents, infermers,
etc.), per a poder seguir estadsticament llur poblaci variable
d'any a any, de mes a mes, etc. Aquests quadres mdics tenen una
funci molt especialitzada, al servei de llur poblaci especfica
conjunta, i, sobretot, al servei del metge generalista de cada
persona inscrita en cada establiment.
Referent a la medicina d'empresa en el mercat lliure que
propugnem, les empreses utilitries tenen per sola missi social,
la mxima i ptima producci de valors preumercantils. De cara a
aquesta missi, cal, dintre de cada empresa, organitzar la
medicina a favor de tots els productors, per tal que puguin atendre
al mxim i amb eficincia optima llur collaboraci. El quadre
Pgina 657

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

mdic de cada empresa ha de treballar en harmonia amb el metge


generalista de cada collaborador. Els metges d'empresa vetllaran
perqu s'estableixin, en cada gremi, les bases mnimes de
protecci efectiva de la salut de tots els components del gremi. En
aquest aspecte, es coordinaran en llur acci amb els quadres
mdics sindicals.
Referent a medicina sindical, cada sindicat, en proporci al
nombre dels seus lliures inscrits, podr disposar d'un quadre
mdic suficient per atendre la salut individual i collectiva dels
seus membres, en funci de llurs aspiracions i directives.
Semblantment, referent a la medicina collegial, cada collegi, en
proporci als seus inscrits d'ofici, podr disposar tamb d'un
quadre mdic suficient per atendre la salut individual i collectiva
dels seus membres, en funci de llur vocaci, professi,
especialitat, aspiraci i directiva prpia.
Medicina al servei de qualsevol lliure associaci. Les lliures
associacions de ciutadans, en funci de llurs afinitats,
inclinacions i aficions, podran disposar igualment d'un quadre
mdic suficient per als seus membres en funci de les seves
aspiracions i directives.

8.5.8. Esglsies.
Referent a les vocacions, activitats i institucions eclesials, hem de
dir que per Esglsia entenem (vegeu 4.3.1)227: convocatria
confederativa i llibertria de persones (individuals, socialcollectives i nacionals-comunitries) molt diverses a efectes
sagrats comuns.
227Volum I, pgina 133.
Pgina 658

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Cal distingir b entre:


La nomnica i la fenomnica com a sabers bsics de
l'home.
La concreta llibertat nomnica i les concretes llibertats
fenomniques.
L'energia nomnica de l'sser i el motor fenomnic de les
persones.
L'energia nomnica de l'sser s l'nica energia capa
d'alimentar i fer moure el seu propi motor fenomnic personal,
tilment per al propi interessat i per al seu prosme.
Cal distingir tamb entre la fora dels ideals o energia
nomnica i la feblesa de la carn o motor fenomnic. La
carn s el lloc en l'espai i en el temps, en qu s'inscriuen
totes les activitats fenomniques de l'home.
Cada un d'aquests conceptes mereix explicacions molt matisades,
que no caben en aquest llibre, en vista a una teoria o hiptesi
cientfica de l'home basada en l'afirmaci que l'home frueix d'una
lliure solidesa panntica (csmica) anterior i superior a tota
rgida, molt posterior i limitadssima capacitat d'intelligncia,
dita lgica, que ms ens estimarem de denominar artificial,
que s la que avui dia ens pot permetre un fcil govern automtic
de les coses i solament de les coses, mitjanant la factura-xec,
mer senyal fenomnic abstracte d'una socialitzaci i
democratitzaci de la moneda cada dia ms progressiva. La
prctica d'aquest govern automtic de les coses exigeix, abans
que tot, en l'home poltic, humilitat fenomenolgica, cientfica,
filosfica i tecnolgicament. Noms aix se'n podr servir com a
instrument precs d'arquia responsable, forta i regressiva i
Pgina 659

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

d'anarquia llibertria, feble i progressiva al servei del seu


projecte humanista. El poltic pot exercir una certa acci, una
certa estratgia sobre les forces socials orgniques, que no pot
mai ni enlloc arribar a poder.
Aplicar aquella afirmaci bsica d'una possible teoria de l'home a
les Esglsies, a totes les Esglsies possibles i imaginables en la
prctica ordinria de les persones, ens condueix polticament a un
respecte fonamental de la llibertat nomnica que inspira les
esglsies, i a una limitaci drstica de llurs instruments histrics
de poder institucional manifestament fenomnic i que, per tant,
no sn de llur incumbncia.
No ens ha d'estamordir el fet que moltes institucions
eclesistiques confonen concreta llibertat nomnica de cada
persona singular i de totes les persones lliures amb concretes
antillibertats fenomniques que noms sn poders, fanatismes,
sacrilegis,
inquisicions,
ideologismes,
afectivologismes,
llibertinatges, llicncies escandaloses, privilegis, etc., tots tan
hipcrites com cruels i classistes.
Davant d'aquest fet no podem canviar la mentalitat, els usos i
costums dels nostres contemporanis, heretats de molts segles de
clericalismes i anticlericalismes mitjanant lleis estpidament
prohibitives. Ben al contrari, l'objectiu del poltic, responsable de
l'arquia i fomentador de l'anarquia ms amunt qualificades, cal
que sigui obrir simplement el cam per a una major i millor
intelligncia concreta vivent i pervivent de la bsica solidesa
panntica (csmica) de l'home. Una aital visi ens palesa que la
intelligncia artificial noms t un rol instrumental en la
conducci poltica dels homes. La qual cosa no impedeix de
cultivar-la al mxim i de forma ptima en tot el que val.
Aix, doncs, definim la nostra estratgia autopoltica davant les
Pgina 660

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Esglsies:
1. El poltic ha de respectar taxativament la independncia de la
vocaci tico-transcendent de les Esglsies i, en conseqncia,
llur capacitat de convocatria, cronolgicament i
acumulativament, ancestralment anterior i superior a la de la
prpia poltica.
2. Tanmateix, el poltic ha d'impedir, en la prctica de cada dia,
que aquesta vocaci tica-transcendent i aquesta capacitat de
convocatria social-sagrada de les Esglsies pugui prostituir-se
en poder (fenomnic); cal que faci avortar de soca-rel tot intent
de poder dels alts clergats. A efectes d'assignaci de salari
social financer, imperar el principi que, en les Esglsies, tant
a nivell local com a nivells ms extensos, els responsables, en
quant a la designaci dels corresponents presidents
d'assemblea o preveres, sn els inscrits de base, els quals
noms podran pertnyer a una sola Esglsia.
Els alliberats o preveres de les Esglsies, (a efectes
administratius), seran un per cinc cents inscrits o fracci d'inferior
responsabilitat en llur designaci228. Tots els alliberats o preveres
de les Esglsies, a l'igual que qualsevol altra vocaci liberal,
noms podran cobrar un sol salari social financer i aquest ser,
per a tots ells, el corresponent a l'estatut d'auxiliar institucional.
Els pressupostos institucionals ordinaris gaudiran del mateix
nombre de punts per inscrit de base que qualsevol ens tnic
confederat. Els pressupostos institucionals extraordinaris hauran
d'sser legislativament presentats, estudiats, discutits i aprovats,
per la via parlamentria normal al nivell territorial implicat
(consells consultius pertinents en cada cas; Justcia; diputats;
228Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
mesura.
Pgina 661

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

senadors)229.
Tindran dret a l'ocupaci de terrenys segons lleis generals i locals
d'urbanisme, en igualtat de condicions amb qualsevol altre ens
cvic. Tamb les deixes, legats, donatius. etc., es regiran per
idntiques condicions a les qu estan sotmesos els altres ens
socials (sanci de la justcia, administraci per caixa de
consignaci, al nivell territorial corresponent). En gaudiran
disponibilitat lliure dels interessos, dividends, etc. Per quan
sigui demanada la disponibilitat total o parcial dels capitals
noms s far, segons llei, en funci dels motius allegats, amb
decisi final de la Justcia corresponent.

8.5.9.

Altres institucions cviques necessries:


publicitat, educaci i instrucci, etc.

Segons la nostra peculiar i, volem, revolucionria visi de


l'home total, educaci, instrucci i publicitat poden ser o b
llibertries, humanistes i personalitzadores en la recerca
permanent de la singularitat mxima i ptima, natural, radical i
panntica de cada persona humana individual i collectiva, social
i
tnica;
o
b
antillibertries,
antihumanistes
i
despersonalitzadores i, en conseqncia, massificadores. No cal
dir que la nostra opci s la primera alternativa, tant pel que fa a
l'individu ms humil com a l'tnia ms polititzada a la recerca de
grans federacions.
1. Publicitat.
229Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
mesura.
Pgina 662

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Etimolgicament publicitat ve a significar acci i efecte


d'educar i instruir el poble.
La Constituci i les autoritats territorials en llurs diferents estrats,
noms podran permetre la publicitat en l'rea utilitria sota la
responsabilitat exclusiva dels gremis autogestionats per la totalitat
dels productors (empresaris, collaboradors, capitalistes i
inventors) inscrits, i en l'rea liberal, sota la responsabilitat
exclusiva dels collegis autogestionats pels corresponents
vocacionals inscrits.
Tant en el cas de la publicitat gremial com en el de la collegial,
sota una legalitat mnima, i sota sanci justicial, tenen els
respectius gremis i collegis una completa llibertat responsable
sense limitacions d'espai ni de temps en l'rea federada. No hi pot
haver censura prvia. Noms responsabilitat omnidocumentada
davant de la justcia per denncia.
2. Educaci i instrucci.

Etimolgicament, educar significa conduir a fora. El


significat clssic s d'ajudar la persona educanda a conduir fora
d'ella, aix s: ex-sistencialment, totes les seves potencialitats
profundes originries, heretades i adquirides, espontnies,
expansives i naturalment insistencials, de ser i de viure
plenament. L'educand s el subjecte ms actiu i
autopersonalitzant en qualsevol intent d'educaci real i fecunda.
Etimolgicament instrucci (in, str) significa acumulaci per
capes (str) o estrats dins, a l'interior (in). El significat clssic s
de dipositar en l'alumne, en l'estudiant, en el poble, per capes
progressivament acumulades, per, sobretot, digeribles per ells,
Pgina 663

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

en funci del desenvolupament evolutiu de les intelligncies


variadssimes naturals concretes i artificials abstractives, tots els
sabers humanistes dels quals cada persona anir adquirint
conscincia i saviesa concretes i lucidesa i filosofia abstracta,
lgica. Es tracta d'una vocaci selectiva dins de la progressiva
educaci prpia.
Avui dia un instructor i educador, digne d'aquest nom, sap que els
pensaments cientfics en llur parcella lgica no eduquen. Noms
instrueixen d'una fais cada vegada ms inerta, impersonal i
instrumental, a mesura que augmenta el grau d'abstracci en les
escoles secundries i superiors.
Qui s'est instruint en general i, molt ms, qui s'est instruint
segons lgica s, en realitat, subjecte passiu vers una total inrcia
i despersonalitzaci del pensament cientfic, filosfic, tecnolgic.
En la prctica cal distingir una educaci i instrucci directa i una
d'indirecta.
La directa es realitza en prematernitats, maternitats, jardins
d'infncia amb les responsabilitats de puericultura, medicina i
higiene infantils; en escoles primries, secundries, tcniques,
d'aprenentatge, professionals, d'arts i oficis i tecnolgiques
superiors. En aquest nivell cal fer observar que les matries
concretes sn tan o ms importants que les de saber abstracte que,
fins ara, han dominat indegudament. La ra d'aquest predomini s
que l'educaci i instrucci en i amb matries concretes s ms
difcil i cara. Per cal comprendre que s, ensems, molt ms
personalitzadora i molt menys uniformadora i massificadora.
La formaci directa tamb ateny les facultats, les universitats de
mltiples facultats i tot altre centre d'estudis, de perfeccionament,
de reciclatge, de consulta, investigaci, erudici, aprofundiment,
Pgina 664

Captol 8. La nova era de l'abundncia

reflexi, meditaci, recerca terica general o especial i de recerca


aplicada, de collaboraci amb gremis, collegis liberals, etc.
L'educaci i instrucci indirectes es fan a travs d'espectacles i
esports, de lleures, vacances i diversions per a totes les edats,
d'associacions lliures de ciutadans per afinitats i vocacions no
utilitries, qualsevol que sigui llur objecte. Tamb es fa a travs
de la premsa i edici sota totes llurs formes orals, escripturals,
grfiques, audiovisuals, etc., des de les ms tradicionals fins les
ms innovadores, avui dia compreses sota el vocable anglosax
de mass-media.
Aquest vocable que vulgarment es tradueix com a mitjans de
masses, cal traduir-lo mitjans massius de comunicaci. Sn
tots els mitjans que permeten una repetibilitat massiva per ra de
llur inrcia i automatitzaci tecnolgica progressiva. Recordem
que inrcia implica sense l'art suprem de la vida i
automatitzaci vol dir matemtiques que es dedueixen elles
mateixes. Avui, com hem explicat en el captol 7 d'aquest
llibre230, tots aquests procediments els englobem en el vocable
telemtica: matemtiques a distncia. I la transmissi ja no es
fa pel procediment analgic com en els temps heroics, fins a
1960, sin pel procediment digital o numric grcies als nous
progressos.
Si la vida no rau en el mass-mdium, s que es troba en el lliure
editor, productor, periodista, escriptor, artista, creador, pedagog,
promotor d'obres i missatges de tota mena a travs del mass
mdium. Cal responsabilitzar a fons aquests insufladors de
vida a travs dels mass-media inerts. Aix entra de ple en
l'apartat de la llibertat i responsabilitat en les activitats liberals
cviques.
230Pgina 453.
Pgina 665

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

3. Llibertat i disciplina responsable en les activitats liberals


cviques.

Dintre de cada repblica autnoma (barri, municipi...) i en la


comunitat confederada conjunta de nacions lliures, la llibertat i
consegents disciplina i responsabilitat personals han de
constituir-se segons el principi de totalitat, espontniament i
expansivament, en simbiosi coherent i vivent, social democrtica.
Tot ciutad i grup de ciutadania tindr dret a participar en les
lliures activitats liberals cviques en general; en les lliures
associacions no utilitries autogestionades ja creades o per crear
lliurement, de qualsevol activitat que es tracti, independentment
de la seva professi principal, sigui aquesta utilitria o liberal; en
les concretes institucions liberals professionals segons iniciaci
apuntada ms amunt (8.5.5)231 i segons proves de competncia en
l'exercici subsegent en vista a promoci; en els corresponents
collegis professionals.
Noms lleis mnimes segons respectives constitucions vigents en
els diferents nivells territorials (confederal general, confederals
intertnics i tnics), per ra de motivacions serioses demanades
de la disciplina prpia a cadascuna d'elles, podran restringir la
llibertat primera de tots els ciutadans i grups de ciutadania.
Tamb podran restringir-se llibertats en les lliures associacions no
utilitries o en els collegis professionals segons lleis mnimes
ms generals.
Els conflictes entre les diferents persones: grups, unitats, rees,
ser dut a la Justcia territorial especialitzada corresponent.
231Pgina 650.
Pgina 666

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Els creadors, promotors i directors de noves unitats (associacions


i institucions) o confederacions d'unitats liberals cviques tindran
plena autoritat autogestionria en llur respectiva rea, en qualitat
d'elements decisoris finals, amb tota la resta de collaboradors
dins de la mateixa vocaci liberal cvica i, per tant, tamb,
personalment responsables davant la Justcia, tant per causa de
denncia com normalment a la fi del seu mandat limitat a quatre
anys, no reelegible fins a alguns mandats ms (per exemple, vuit
anys).
Els ciutadans i grups de ciutadania que ho desitgin, amb vocaci
llargament i eficament demostrada, tindran lliure accs preferent
per a ajudar desinteressadament els vocacionals de qualsevol
entitat liberal cvica constituda.
Caldr castigar severament tot intent utilitarista, s a dir, tot
servei no enterament gratut, gracis, en qualsevol rea liberal. En
cas d'exigncia tecnolgica evident i insuficincia de capacitat
per part de les entitats liberals-cviques existents, l'autoritat
concernida concretar la legislaci i la concessi a favor d'una
empresa privada lliure utilitria. Cal que la legislaci i concessi
siguin ben precises i prevegin, al final del contracte, el retorn de
totes les installacions a la instituci liberal cvica corresponent.
Aquesta disciplina liberal cvica no pot sser ben entesa si no es
tenen presents els estatuts de salaris socials financers liberals
cvics (8.5.1.3)232, que regulen a nivell monetari tota la vida
individual, familiar i professional, (individual, per equip,
institucional liberal cvica) dels vocacionals liberals. No creen
problemes prctics en els diferents sectors socials, ni de
pressupostos, puix reben sempre una part equitativament
232Pgina 640.
Pgina 667

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

calculada i repartida del b com mercantil produt per i en


solidaritat profunda entre totes les persones membres de la
conjunta comunitat confederal de nacions. Els salaris socials
financers els seran pagats pel govern automtic de les coses,
sobre la base de la hisenda comunitria de consum. Els
pressupostos ordinaris i extraordinaris de totes les institucions
liberals serviran exclusivament per a compres de valors
preumercantils de consum humanista. s fcil comprendre la
simplificaci i clarificaci social que se'n deriva. Societat
transparent?
Les caracterstiques del Sistema General permetran, doncs, de
simplificar al mxim, i de manera ptima, l'administraci,
gerncia i comptabilitat de totes les entitats liberals, grans i
petites. Un sol gerent responsable de les compres (8.5.3)233 podr
decidir amb la mateixa rapidesa amb qu ho fa qualsevol gerent
d'empresa privada, a quina empresa, quan, com i qu ha de
comprar (mercaderies) segons el mandat de l'autoritat legtima de
la seva entitat, en funci de la capacitat adquisitiva dels seus
pressupostos ordinari i extraordinari atorgats pel govern
automtic de les coses, per la Repartidora general!

233Pgina 648.
Pgina 668

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.6. LA QUALITAT DE LA VIDA.


s un signe del nostre temps la lluita popular contra la degradaci
creixent d'una anticivilitzaci estpida, de la qualitat de la vida.
Les campanyes ecologistes esclaten una mica per tot arreu. En
diversos pasos, partits radicals, partits ecologistes i candidatures
verdes assoleixen escons parlamentaris amb gran inquietud
dels partits tradicionals.
El ciutad vol eliminar tota polluci. Vol un pas salubre, en
comuni humanista amb la geografia i amb tota la naturalesa
habitades per l'home. I vol l'ecologia a nivell estrictament hum:
una solidaritat completa entre tots els ciutadans, societats
utilitries i liberals i comunitats tniques de tota la terra. Cal
declarar la guerra a la polluci o corrupci en el sentit ms ampli
de la paraula.
Aquesta voluntat radical de llarga i difcil transformaci i
conversi interna de totes les persones, a favor d'un projecte
verament ecolgic, que retorni l'harmonia perduda en el planeta,
sense renunciar a cap conquesta positiva de la humanitat, s
necessria i imprescindible. Per cal ms. Cal el saber econmic
que far eficient aquesta voluntat comunitria.
El primer pas, doncs, ha estat el de la depuraci del diner corrupte
i l'obtenci de diner impollut. Amb la factura-xec, el diner es
torna transparent, cientfic, responsable, efica i creador de
mesura, de justcia, de riquesa, de civilitzaci.
El segon pas s que, amb aquest diner, la federaci conjunta es fa
mestressa de la capacitat inventiva del poder de compra provinent
de la producci i evita, aix, l'erosi i degradaci de l'economia
Pgina 669

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

per la terrible via de les inflacions i deflacions crniques.


El tercer pas s que amb aquest b com mercantil es pot oferir al
poble, en quantitat mxima i qualitat ptima, uns serveis i
equipaments pblics adequats:
L'autoritat federal i les seves administracions pbliques
(Separaci estricta entre Justcia, Legislatiu i Executiu).
Les autoritats tniques i territorials, amb autntic autogovern i
autonomia i les seves administracions pbliques.
L'educaci i instrucci nacionals permanents en llibertat i
justcia.
La salubritat, higiene, medicina, farmcia, hospitalitzaci,
assistncia social i veterinria, puericultura, geriatria,
urbanisme, preservaci de patrimonis naturals, culturals.
Uns mitjans de comunicaci: diaris, llibres, revistes, telfon,
rdio, televisi, cinema, telemtica, etc.
Uns serveis pblics (aigua, llum, electricitat, escombraries,
correus, transports, etc.).
El quart pas s de destruir l'actual mercantilitzaci, tan
escandalosa, de la societat liberal. En l'apartat anterior234 l'hem
descomercialitzada, l'hem desfuncionaritzada a travs dels salaris
socials financers individuals i collectius, amb la instituci de la
figura del cap de compres, amb les incompatibilitats, amb
l'ingrs per passanties.
El present programa, doncs, bsic i constitucional, proposa el que
cal saber, actuar i comunicar a tot el poble, quants mitjans
generals per evitar qualsevol polluci, fer de cada unitat
d'hbitat un mirall de salut, i de tota la comunitat una meravella
de progrs solidari continuat.
234Pgina 640.
Pgina 670

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Per cal atacar, una a una, a fons, cada polluci especfica. La


lluita ecolgica s una lluita de diner i de tcnica, comprada amb
aquest diner. Cal combatre la polluci amb totes les armes
tecnolgiques al nostre abast.

Ilustraci 37: Xirinacs caminant durant la Marxa pel


Llobregat, any 1978.
Llus Maria Xirinacs tamb es va comprometre amb la lluita
per una relaci ms harmnica de l'sser hum amb la natura
de la qual depn, en aquest cas amb gent del Grup de defensa
del Prat de Llobregat. Fotografia gentilesa del periodista Xavier
Garca.

Pgina 671

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ilustraci 38: Fotografia de l'esquerra: Riu Llobregat a


Sallent, runam Cogull, amb 45 milions de tones de residus
salins. Fotografia de la dreta: Riu Cardener a Sria, runam
Fusteret, amb 23 milions de tones de residus salins.
En el moment de l'edici d'aquesta obra, el problema
mediambiental ms greu que hi ha al Sud del Principat de
Catalunya, si exceptuem una possible fuita radioactiva de les
centrals nuclears d'Asc i Vandells, s l'acumulaci de runam
sal procedent de les mines de potassa de Sallent i Sria que,
arrossegat per les pluges, contamina el riu i els aqfers avall
del Bages, sobretot el de la Vall Baixa i Delta del riu Llobregat,
afectant greument els recursos hdrics per a l'aigua potable pel
consum hum, agrcola, industrial i ramader. Els costos de
diner pblic per la remediaci i compliment de la Directiva
Marc de lAigua de la Uni Europea, a les aiges de la conca
del riu Llobregat, ja depassen els 300 milions dEuros (font
Agncia Catalana de l'Aigua). Imatges gentilesa d'en Roger
Lloret i la Plataforma Montsalat.

Pgina 672

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.6.1. Municipalitzaci de la terra.


Ja hem explicat (8.3.5. b)235 quin sentit t aquesta mesura
importantssima i, ms endavant (8.6.7.1)236, veurem com es
realitza. No cal insistir en la importncia transcendental d'aquesta
mesura. Si en les grans civilitzacions agrcoles la terra era el punt
d'arrancada de tota la creaci de riquesa, en les actuals
civilitzacions industrials, la superpoblaci i la superconcentraci
han desencadenat un absurd procs especulatiu que encareix un
terreny i en desertitza un altre, antiproductivament i
antisocialment. Per en aquest nostre captol de la qualitat de la
vida, all que ms ens interessa s que noms podem lluitar amb
eficcia en la protecci del patrimoni natural, dels recursos
naturals, en la lluita contra la polluci de terra, aigua i aire, si el
municipi s amo, administrador i vigilant de la prpia terra.
Moltes campanyes i organitzacions ecologistes serien sobreres si
s'arribava a poder prendre aquesta mesura. Desapareixeran els
terrenys infrautilitzats, mal utilitzats i sobreutilitzats. Com deien
els georgistes: la terra s de tots.

8.6.2. La telemtica.
La telematitzaci del mn s imminent i irreversible. Noms cal
diner i temps. El diner, tot i que est molt mal repartit, s
abundant. El temps, malgrat els sempre abundants profetes
apocalptics, sembla que no porta cam d'acabar-se.
Cal saber si anirem a parar a una telemtica pollucionada i
pollucionadora, o a una telemtica transparent i cristallina.
235Pgina 581.
236Pgina 685.
Pgina 673

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Si aquest progressiu control


telemtic de tota la poblaci del
nostre
pas
es
far
antipolticament,
1. per mantenir una moneda
telemtica
indocumentria,
annima,
irresponsabilitzadora...
incomptable, antianaltica i
inestadstica,
2. per concentrar encara ms
injustament tot el progressiu b
com produt en el manipulat
mercat per molt poques mans
ocultes, segons una desgraciada
antieconomia,
2.1. en forma del diner de la
comunitat, que en mans dels
rics significa la misria dels
pobres,
2.2. i en forma de poder ocult
que dna el diner annim,
3. per esclavitzar encara ms la
gent al mam, caca i non o
mtro, boulot, dodo,
4. per sotmetre i corrompre
dinerriament l'autoritat,

Pgina 674

O si es far al servei d'una


autopoltica conscient, lliure,
deliberada i responsable,
1. per instaurar una moneda
telemtica omnidocumentria,
personal, responsabilitzadora...
omnicomptable, pananaltica i
omniestadstica,
2. per distribuir equitativament
tot el progrs: b com produt
en el lliure mercat, en ple acord
amb el sentit popular i
etimolgic d'economia,
2.1. en forma del diner de la
comunitat que far de la riquesa
dels eficients la base de la
desaparici de la misria dels
altres,
2.2. i en forma d'autoritat
transparent que dna diner
personal,
3. per a reduir tecnolgicament
al mnim l'horari de treball
utilitari, i fer possible la vera
llibertat personal, tnica i
social,
4.
per
independitzar
financerament l'autoritat,

Captol 8. La nova era de l'abundncia

4.1.
dels
Jutges
sense
pressupostos i sense documents
provatoris lligats,
4.2.
Dels
legisladors
i
governats de l'Estat,
5. per augmentar l'estatisme
gegant annim, inefica i
irresponsable,
al
servei
incondicional dels grups de
pressi contra les llibertats
concretes
tecnolgicament
possibles,
6. perqu el mxim de fills del
poble, arribats a la vida adulta
grcies als sacrificis ingents
dels seus familiars esclaus que
hauran posat en ells totes llurs
illusions
de
llibertat,
esdevinguin cmplices abjectes
dels seus propis poderosos
enemics, per a sobreviure.

4.1
dels
Jutges
amb
pressupostos i amb proves
documentades deslligats,
4.2.
Dels
legisladors
i
governats de l'Estat,
5. per a fundar un Estat breu,
monrquicament fort, eficient i
responsable,
al
servei
incondicional del poble en totes
les
llibertats
concretes
tecnolgicament possibles,
6. perqu tots els fills del poble,
arribats a la vida adulta grcies
a l'amor dels seus familiars i a
la solidaritat comunitria, no
hagin de trair el seu poble per a
sobreviure i per demostrar llur
intelligncia
i
eficincia
professional.

8.6.3. Deixalles humanes.


L'explosi demogrfica ha trencat l'equilibri natural. Les deixalles
dels habitants, cada dia ms nombrosos, de cada pas, comporten
una polluci superior a la capacitat natural de digesti prpia
dels elements naturals.
La inversi en clavegueres sempre es veu retardada per la seva
poca eficcia electoral o dictatorial per manca de vistositat. La
racionalitat exigeix que totes les canalitzacions d'aiges residuals,
Pgina 675

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

incloses les de les mines, indstries, etc., sempre que sigui


possible, siguin construdes sota el llit dels rius, els quals siguin
alimentats per pantans destinats a corregir les conjuntures
climtiques, hidrolgiques desfavorables.
Aquestes canalitzacions subfluvials seran totalment separades
dels corrents fluvials alvis i subalvis per comportes automtiques
cada x metres, que noms s'obriran perqu la canalitzaci vagi
suficientment plena d'aigua. Al final de les canalitzacions sempre
hi haur una estaci de decantaci (eventualment, evaporaci
solar), recuperaci i depuraci final d'aiges decantades.
Cal retornar a l'agricultura tots els productes slids i precipitables
de desassimilaci humana, per no segons el mtode antic, i
encara xins, de conservaci domstica i transport manual, sin a
travs de sistemes microbiolgics automtics, els quals entraran a
l'agricultura briquetes d'adob inodor, prctic, cmode i higinic.
Si es vol que aquest sistema doni els resultats necessaris i a un
terme curt, cal organitzar-ne el servei sota forma d'una molt
complexa multiconfederaci tecnolgica a aquests efectes, de tots
els barris, municipis, comarques, pasos, etc., ensems molt
centralitzada per homogenetzar la tecnologia a triar, i molt
descentralitzada en la prctica a nivell local.
En els rius, llacs, canals, ports, etc., cal reciclar les aiges brutes
per qualsevol causa, sempre que sigui possible amb jacints
d'aigua o altres plantes de gran poder biomssic regenerador. En
quant a estudis previs, tcniques a aplicar i prctica, cal muntar
un servei pblic transcendental a l'estil del muntat per a les
clavegueres, multiconfederal, molt centralitzat a nivell directiu
mnim i molt descentralitzat en la prctica.

Pgina 676

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.6.4. Primeres matries i energies.


Pel que fa a les primeres matries, la tecnologia moderna,
especialment des dels satllits artificials, permet detectar nous
jaciments, noves vetes de minerals; i la gentica permet
multiplicar i millorar el rendiment de les espcies vegetals i
animals. Caldr fer tot aix dintre del ms gran respecte a la
protecci del patrimoni natural heretat.
Tanmateix:
1. S'ha d'instituir un sistema de reciclatge rigors de totes les
deixalles i ferralles recuperables, seleccionades d'origen, amb
disciplina patritica de les famlies i dels nens (escoles), amb
neteja habitual i corrent de totes les rees de riquesa, bellesa i
harmonia comunitria.
2. S'ha d'estudiar, cosa avui ben possible, la substituci de
primeres matries escasses per primeres matries abundants:
fil de vidre en comptes de fil elctric de coure, fibra de vidre
en comptes de fibra txtil vegetal o derivada del petroli.
3. Tamb estan ben avanats els estudis i la prctica de
l'agricultura i de la ramaderia biolgiques, que prescindeix del
adobs i plaguicides qumics i que millora la terra en comptes
de deteriorar-la.
Per a lluitar contra la no polluci per gas carbnic i altres gasos i
pols, nocius a nivell hum i ecolgic, producte d'indstries,
calefaccions i mitjans de transport, caldr, mentre no es
descobreixin i es puguin aplicar solucions ms radicals:
1. Que tots els serveis en les ciutats de ms de 10.000 habitants o
en les de 100 habitants per hectrea siguin, en un termini
moderadament curt (per exemple, cinc anys), transformats en
Pgina 677

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

consumidors, noms, d'electricitat a baixa tensi (per evitar


accidents), amb supressi total dels serveis de fuel, petroli,
prop, but, gas ciutat, carb, fusta, etc. L'electricitat ser
gratuta. s cert que pot resultar ms cara a la comunitat, per
se suprimir la polluci d'origen domstic a les ciutats. Per a
resoldre eventuals avaries elctriques generals, tota installaci
industrial domstica haur de comptar amb una installaci de
socors, a base del material estratgic energtic ms assequible
en l'rea considerada, del qual existir una reserva permanent.
Ning no la podr utilitzar fora del perode vigilat d'engegada
o de control i en els casos d'emergncia.
2. Caldr fer l'esfor necessari, perqu totes les centrals
productores d'electricitat que utilitzen les fonts clssiques
d'energia, excepte la hidroelctrica, aix com totes les
indstries de qumica pesada, metallrgiques, etc., i, en
general, totes les installacions altament pollucionants, siguin
installades en illes artificials, una per a cada unitat de
producci. Aquestes unitats hauran d'sser quant ms petites
millor, i ordenades a una producci automatitzada al mxim i
de gran rendiment tcnic i econmic. Estaran localitzades a
alguns quilmetres de la costa, amb neutralitzaci i vigilncia
molt estricta del mar circumdant a un radi prudencial. A
mesura que entraran en funcionament les installacions
anteriors, seran desmuntades totes les installacions actuals en
terra ferma tot comenant per les properes a contrades
superpoblades.
3. Seran multiplicades i potenciades al mxim de les possibilitats
tecnolgiques actuals, les installacions hidroelctriques,
d'energia solar, d'energia elica, d'energia geotrmica,
d'energia trmica dels mars i, en general, de totes les
aprofitadores de condicions naturals renovables.
4. S'haur d'organitzar un servei multiconfederatiu molt complex
d'estudis referents a producci d'energia elctrica per a tota la
federaci, centralitzat fortament a nivell d'investigaci
Pgina 678

Captol 8. La nova era de l'abundncia

fonamental i especialitzada, i fortament descentralitzat a nivell


de realitzacions i aplicacions prctiques.
5. Segons convenis a estudiar en cada cas, l'electricitat que
entrar en la xarxa general interconnexionada ser pagada a les
empreses productores.
6. La distribuci ser enterament gratuta fins un lmit a fixar
experimentalment. Els actuals comptadors s'hauran de
conservar i perfeccionar. Si s possible seran duplicats
centralitzadament.
7. L'explotaci de l'energia natural renovable es far el ms
localment possible, per evitar les grans prdues de gran
quantitat d'electricitat a distncia. Quan l'electricitat produda
no tingui aplicaci immediata en el mateix lloc de producci,
la xarxa comunitria d'electricitat absorbir l'excedent amb
finalitat compensatria.
A l'interior de ciutats de ms de 10.000 habitants o zones
densament poblades de ms de 100 habitants per hectrea, els
motors d'explosi fixos seran conservats exclusivament a ttol de
suplncia eventual. En un termini prudent (per exemple, cinc
anys) no s'hi permetr l'entrada de cap vehicle amb motor
d'explosi. A aquest efecte s'hauran de construir les necessries
derivacions de carretera i aparcaments extraradi. Noms s'hi
admetran taxis elctrics.
Avui dia, sense esperar nous progressos, ja es pot construir de
forma corrent, el taxi elctric amb remolc d'acumuladors,
llogables a les estacions de servei. En el canvi de remolc es paga
l'energia gastada. El canvi representa un mxim d'un minut de
temps.
Aix el taxi funciona amb motor elctric no pollucionador. Pot
anar a 70 qm/h de velocitat mxima, quatre places a ms del
taxista, autonomia de 200 quilmetres. Caldr que hi hagi parades
Pgina 679

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

de taxi cada 500 m, amb tots els serveis fixos. No s'haur de


permetre la circulaci de cap taxi en buit, ni la recollida de
viatgers fora de les parades de taxi, a excepci de casos especials.
Taxmetre amb mquina de fra-xec enregistradora de la tarja
d'identitat del client.

8.6.5. Tractaments mdics especials.


El sector de malalties contagioses, venries, alcoholisme,
drogoaddicci, etc., malgrat sigui sovint oblidat pels ecologistes,
s molt important per a la salut de les poblacions humanes. Calen
hospitals especialitzats en els quals el malalt estigui perfectament
ats, en l'anonimat total, si aquest s el seu desig, per amb
obligaci legal d'obeir al seu metge generalista, tot just aquest,
amb l'ajuda pertinent dels especialistes, hagi diagnosticat tal
mena de malalties. La desobedincia documentada a l'ordre
taxativa del metge ser castigada per la Justcia. L'hospital noms
concedir l'alta davant la certesa humana mdica actual de no
contagi237.
Esperem, tanmateix, que amb la reforma general de la societat, en
fer quasi impossible la prostituci, el trfic de drogues, i en
desaparixer els motius principals dels desequilibris psquics que
turmenten l'actual anticivilitzaci, anir desapareixent el tamb
237Nota dels editors: Cal recordar que han de ser considerades com malalties
contagioses les que responen a aquests parmetres de transmissi,
establerts d'acord amb criteris cientfics rigorosos, tot enunciant hiptesis
que poden ser tant verificables com falsables, les quals obliguen a fer els
corresponents experiments i estudis epidemiolgics. Els mateixos
experiments, amb les mateixes condicions, al seu torn, han de ser
reprodubles en diferents laboratoris i centres d'investigaci, per aix poder
arribar o no a les mateixes conclusions. Vegeu les exigncies cientfiques
en el volum I, pgina 291.
Pgina 680

Captol 8. La nova era de l'abundncia

actual excs escandals tant de les malalties esmentades, com de


les malalties mentals.
L'avortament s un crim tic sense discussi possible en el
context histric de la cultura occidental actual 238. Com ms es
vagi afinant la consciencia tico-transcendent de cada persona,
ms l'avortament ser rebutjat. La democratitzaci de la cultura
permetr la conscienciaci sobre maternitat i paternitat lliures i
responsables. Per l'avortament no s un crim documentable
cientficament. No hi ha diferncia analtico-mdica entre un
avortament espontani i un avortament provocat. A nivell
d'especialistes es parla d'una possible anlisi indicativa, per
caldria fer-la dintre d'un espai de temps molt curt desprs de
l'avortament. Totes les legislacions contra l'avortament o sobre
l'avortament han fracassat sempre per falta de proves
documentries. Tothom hi juga brut i els sistemes de policia i de
justcia imperant noms es fiquen amb individus de les classes
ms marginades, incultes i desheretades de cada pas.
Ac fem una proposta que s'inspira en una legislaci danesa,
proposada per un poltic adscrit a la ms puritana esglsia
protestant i al partit ms conservador d'aquell pas. Grcies a
aquesta legislaci ha baixat drsticament en aquell pas el nombre
d'avortaments oficials.
Certificat d'embars per un ginecleg responsable davant la
238Nota dels editors: Llus Maria Xirinacs era conscient de les diferents
circumstncies que poden justificar un avortament decidit per la dona
gestant, la qual s, en la present obra, qui t la darrera paraula en la decisi.
Una mostra de la bona entesa amb persones defensores d'aquest
plantejament, s que Xirinacs va presentar-se a les eleccions del Parlament
de Catalunya de l'any 1980 pel BEAN-Unitat Popular, amb el suport del
partit dirigit per l'advocada i periodista feminista Lidia Falcn O'Neill.
Abans compartiren pres a la Model, en mbits separats, on Xirinacs va
rebre, entre altres presents, un ram de flors, que ell va fer arribar a la Lidia.
Pgina 681

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Seguretat Social, la futura mare t dret a un salari social de


prematernitat fins a avortament espontani o part normal
(8.5.1.1. D)239. Des del part la mare t dret a una assignaci
superior de maternitat (8.5.1.1. D)240, a ms de la gratutat de totes
les despeses en clniques. Es reconeix al nen nounat un
sobresalari social infantil (8.5.1.1. A)241.
Tanmateix la llei ha de reconixer el dret de tota dona
embarassada d'avortar lliurement en condicions de qualitat,
seguretat i anonimat social mxims. Existiran uns hospitals
especialitzats, dels quals, qui vulgui, podr obtenir la llista
oficial, en els quals les dones embarassades, amb certificat del
ginecleg o sense, podran entrar i sortir a voluntat, sense cap
exigncia administrativa burocrtica referent a nom, adrea,
famlia, estat civil, situaci social, etc. Primerament l'hospital
procedeix al check up exhaustiu de la peticionria. Amb les
dades mdiques, un metge qualificat convoca la peticionria sola
i li explica tota la situaci seva personal i de l'embri des d'un
punt de vista estrictament corporal-mdic, tan cientfic com ella
ho vulgui entendre. Ella pot fer-se acompanyar voluntriament en
successives visites. En les visites diries que seguiran a la
primera, passa per la consulta d'especialistes en psicologia,
seguretat social, etc., que li reafirmen la seva llibertat total de
decisi, per que tamb li van fent avinents les conseqncies
purament experimentals, objectives i subjectives, que es derivaran
de la seva decisi lliure, sigui quina sigui i que, si aix ho vol,
restar en anonimat total. Se li precisaran b els avantatges i
inconvenients mdics, socials, psicolgics, afectius, etc., de ser
mare. Enfront els pseudo avantatges de l'avortament se li
assenyalen, sense insistir-hi moralsticament, les segures
infelicitats corporals, anmiques i espirituals que sofrir a curt,
239Pgina 635.
240Pgina 635.
241Pgina 633.
Pgina 682

Captol 8. La nova era de l'abundncia

mitj i llarg termini. Se la situar amb la mxima precisi


possible davant les seves responsabilitats envers ella mateixa, el
fill que est gestant, la continutat de la vida solidria, de la qual
ella participa, la seva tnia, el progrs de la societat per acci del
seu fill, tot i que, de moment, noms representi amor, continutat i
solidaritat. Al final de totes aquestes consultes se li demanar una
setmana de reps i reflexi, ben atesa i amb tot all que demani:
diaris, llibres de la biblioteca, etc. Durant aquesta setmana podr
rebre les visites que ella mateixa hagi convocat. Al final de la
setmana, ella signa un dels dos fulls que se li han donat. En cas
que vulgui sser mare, l'acompanyar la protecci de l'hospital
fins al temps que calgui desprs del part.
A Dinamarca l'nica dificultat per a dones d'alta posici social era
l'acci dels periodistes, fotgrafs, xantatgistes, etc. En aquests
casos els interessats triaven el viatge a l'estranger.

8.6.6. Seguretat i protecci del patrimoni rural.


En cada tnia existir una sola policia cvica rural, que vetlli per
la plena seguretat de les persones, dels patrimonis privats i del
patrimoni comunitari en totes les rees poc poblades.
Aquesta policia tindr un coneixement profund de la poblaci
sedentria i fluctuant de la seva rea de vigilncia. Seran vigilats
especialment per aquesta policia tots els elements estrangers,
siguin eventuals, siguin residents, sense, emper, mai ni en lloc
sser molestats. Cal insistir en que ning mai no pot sser
intervingut per la policia si no s en el cas de flagrant delicte o
per ordre escrit del jutge.
La

repoblaci

forestal

intensiva

ser

feta

de

cara

Pgina 683

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'hidrovegetaci, en un programa a llargussim termini i no amb


curtes intencions de rapinya.

Ilustraci 39: Fotografia de l'esquerra: Llus Maria Xirinacs


en una trobada a la masia de La Plana (El Bages). Imatge de la
dreta: Coberta de la revista El Balc d'Almogvers dedicada
a les jornades forestals realitzades a La Plana.
Els dies 27 i 28 de juny del 1987, es va celebrar a la masia de
La Plana (Arts, Santa Maria d'Ol, El Bages) unes jornades
forestals organitzades pel Centre d'Estudis Joan Bardina i
anunciades a la seva revista El Balc d'Almogvers, en el seu
nmero 14. En aquestes jornades es va posar de manifest la
necessitat de realitzar una cura i manteniment dels boscos per
tal d'evitar els incendis, evidenciant que la repoblaci forestal
de les muntanyes ermes permet recuperar els aqfers del
subsl. Fotografia cedida per gentilesa de la Hilria Mir, la
Imma Vives i la Fundaci La Plana.

Pgina 684

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.6.7. Protecci de la construcci, en general, i de


l'habitatge en particular.
1. La primera condici d'un urbanisme i d'un ruralisme
progressivament ms tils, millor estructurats, funcionals i
organitzats i, doncs, ms bells, s la propietat municipal
comunitria del sl.
Comentem-ne els principis bsics.
1.1. Com a primera providncia, dhuc en cas de
despoblament i desertitzaci total, cal recrear tots els
municipis tnics i histrics de cada comarca o
subcomarca. Llur assassinat o negaci, sempre per
estpides raons de rendibilitat administrativa,
desprs d'un criminal aband, propi de les
burocrcies
centralitzadores,
generalment
multisecular, han d'sser immediatament reparats per
la comunitat geopoltica solidria, amb els
sacrificis financers que facin falta per a retornarlos la vida i una vida bella i fecunda sobre la base de
l'essencial collaboraci:
dels vocacionals liberals cvics necessaris per a
aquest ressorgiment des de les entranyes ms
pregones del passat, assegurats amb els salaris
socials financers liberals, augmentats;
excepcionalment en vista a l'xit nacional i social
perseguit;
dels artesans igualment protegits segons llei amb
salari social financer-excepcional;
dels residents i domiciliats, tamb protegits
Pgina 685

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

adequadament;
dels pagesos i d'altres professionals utilitaris, amb
la seva corresponent ajuda excepcional.
1.2.

Caldr crear en cada municipi una comissi


mixta permanent, amb el nmero de membres segons
la importncia demogrfica i cvica del municipi, amb
subcomissions especialitzades, representants:
de l'Estat Federal, de la Justcia, de les repbliques,
autonomies i autoritats tniques territorials
afectades, del municipi, barris i interbarris
interessats;
dels propietaris de terrenys del municipi, comarca,
etc., interessats;
de tots els ciutadans i grups de ciutadania del
municipi, barris, etc., interessats.

Les eleccions seran unitat per unitat per triar compromissaris.


Aquests triaran els comissionistes definitius. Cada quatre anys.
Sense reelecci. Per amb possibilitat d'aconsellar.
Aquesta comissi mixta negocia amb cada propietari de terreny
urb o rural situat en el territori municipal, el valor, en mercat
lliure, de la seva propietat. Aquesta negociaci lliure es
fonamenta en els principis segents:
En cas de lliure acord, el preu convingut ser pagat rigorosament
pel municipi, en funci de les possibilitats financeres dels seus
pressupostos liberals comunitaris extraordinaris, per a l'adquisici
integral del sl municipal. Mentre aquest pagament pel municipi
no sigui possible, l'acord lliure convingut comporta les segents
clusules hipotecries.
Pgina 686

Captol 8. La nova era de l'abundncia

inscripci en el Registre del Deute Pblic Municipal, amb


garantia d'un inters comunitari convenient (6 %),
el preu lliure convingut ser revisat cada cinc anys, per noms
a favor de l'expropietari, quan, en aquest perode de temps es
produeixin variacions del preu en general, segons estadstiques
oficials d'importncia (per exemple, superiors a un 5 %),
un contracte de lloguer, per cent anys, indefinidament
renovable, equivalent a un tant per cent (l'1 %) del preu
lliurement convingut, ser inscrit en el Registre Municipal de la
Propietat del Sl i convencions hipotecries, a favor de l'antic
propietari i nou inquil permanent,
l'esperit de la llei vol que l'usdefruit del lloguer sigui
permanent dinsticament, tanmateix en cas de no
continuaci, per qualsevol causa, del contracte de lloguer
anterior, abans o desprs dels cent anys, l'expropietari i nou
inquil permanent o els seus hereus legtims, cobraran una
indemnitzaci, adequada segons llei, inversament proporcional
al nombre d'anys de l'usdefruit del lloguer.
En cas de no acord, entre el propietari lliure i la Comissi del Sl
Municipal, aquell, amo del terreny no venut lliurement al
municipi:
consignar en acta notarial el preu lliure que ell vol del seu
terreny i que, ara, la Comissi no accepta,
pagar anualment sobre aquest preu lliure de no acord un
impost municipal (per exemple, del 12 %),
en tot moment podr demanar noves negociacions amb la
Comissi, i, en cas de no assolir novament acord, pot demanar
a la Justcia especialitzada del Sl que sentenci una decisi
contradictriament i plenament documentada.

Pgina 687

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Els terrenys urbans petits (per exemple, no superiors a 2.500 m2),


que noms serveixin a un habitatge uni-individual o uni-familiar
i, eventualment, a una artesania o art prpia del propietari o
usufructuari; i els terrenys rurals petits (no superiors a 10 Ha) que
noms serveixin per a habitatge o/i explotaci agrcola
uniindividual o unifamiliar i, eventualment, a una artesania o a
una art prpia del propietari o usufructuari, no seran afectats per
la llei de municipalitzaci del sl, mentre duri aquesta utilitzaci
tan limitada a nivell privat.
Tot litigi, sobre la interpretaci de la Llei de Municipalitzaci del
Sl, ser sotms a la Justcia especialitzada corresponent en els
diferents graus, segons judici i possibilitat de recurs a un grau
superior, excepte si la instncia superior aprecia temeritat en la
part actora a resoldre pel Tribunal de Cassaci del mateix nivell
que la instncia apreciadora de temeritat. La primera mesura
cautelar del Tribunal primari, a qui estigui sotms a litigi, ser
l'obligaci de pagament de l'impost municipal vigent (per
exemple, del 12 % anual) sobre el valor consignat, lliurement per
la part actora, corn a valor preumercantil del terreny en litigi.
2. La segona condici d'un urbanisme i d'un ruralisme ms
harmnics s la vigilncia en la construcci d'edificis de
tota mena.
Esmentem-ne els principis bsics:
2.1. Tant en els terrenys de propietat municipal com en els
de propietat privada, els promotors, constructors,
futurs propietaris privats, etc., d'habitatges o
d'edificis destinats a altres usos, no rebran mai per
cap causa la ms mnima subvenci financera.
2.2. Tindran, per, plena llibertat mercantil d'acudir als
bancs de negocis a demanar prstecs bancaris o crdit
Pgina 688

Captol 8. La nova era de l'abundncia

comunitari.
2.3. No es podr construir cap edifici sense el corresponent
projecte facultatiu d'un arquitecte de professi liberal,
inscrit en el corresponent collegi. Aquest estudi i
projecte, sotms a les normes tcniques mnimes
legals comunitries i a les normes tcniques eventuals
prpies de les autonomies territorials en llurs
diferents nivells, ser sempre gratut i obligar totes
les persones individuals i collectives responsables de
la construcci. En el cas de construcci en terrenys
petits urbans o rurals, segons hem especificat ms
amunt, tamb estar assegurada la collaboraci
responsable i gratuta, al propietari privat, de
l'arquitecte liberal.
2.4. Acabada la construcci, l'edifici ser sotms a revisi
comunitria per un nmero d'arquitectes liberals
proporcional a la importncia de l'edifici, designats pel
corresponent
Collegi
professional.
Aquests
arquitectes, sancionadors de la qualitat de la
construcci, lliuraran al futur propietari o b el
certificat d'habitabilitat o d'adaptaci comprovada als
fins proposats, o b llur sanci contrria que obligar
tots els responsables de la construcci. Seran
responsables solidaris de qualsevol defecte,
posteriorment detectat, en la construcci, tots els
arquitectes concernits: el liberal responsable del
projecte i eventualment de la construcci, els
professionals utilitaris de les empreses constructores,
els liberals sancionadors de la qualitat, conjuntament
amb els respectius Collegi liberal i Sindicat utilitari.
2.5. Cap construcci, per a l's que sigui, no podr sser
usada, ni venuda, ni llogada, sense el corresponent
certificat d'habitabilitat o adaptaci a l's declarat en
la seva edificaci, literalment copiat en l'eventual
Pgina 689

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

contracte de compra o lloguer.


2.6. En el cas de venda d'un habitatge uniindividual o
unifamiliar, el comprador pot demanar un prstec
financer (per exemple, a cinquanta anys a un 3 %
anual, fins a un muntant del 95 % sobre el preu de
venda). Aix, a part del dret a subvencions financeres
previstes pel prometatge, pel matrimoni i del dret a
subvencions financeres per habitatge uniindividual o
unifamiliar, peridiques i d'origen comunitari.
2.7. Les subvencions financeres peridiques comunitries
per a habitatge seran iguals per a totes les persones
individuals o familiars, (vegeu 8.5.1.1 H)242. Es
calcularan en funci de les possibilitats reals i de les
realitzacions efectives del mercat privat lliure per a la
construcci
d'habitatges
uniindividuals
o
unifamiliars, segons les especificacions legals
anteriors.
Aquestes subvencions seran automticament
ingressades en el respectiu compte corrent d'estalvi
de consum financer-habitatge, a prorrata de les
persones inscrites lliurement com a membres d'una
famlia determinada, representada indistintament i
solidriament per dos caps de famlia (pare-mare,
esps-esposa) o, eventualment, per un de sol. I
donen dret al tant per cent normal (6 %) d'inters
comunitari mentre resten dipositades a la Caixa
d'Estalvis. Donen dret a qu aquest inters pugui
esmerar-se per pagar, parcialment o del tot, el
lloguer d'habitatge uniindividual o unifamiliar243. I
donen dret fins al 50 % de dit compte corrent, per a
242Pgina 637.
243Donen dret a pagar, parcialment o del tot, la compra d'un habitatge
uniindividual o unifamiliar.
Pgina 690

Captol 8. La nova era de l'abundncia

millorar la corresponent llar, segons projecte


d'interioritzaci ben especificat amb Sanci del
Collegi d'Arquitectes corresponent i, naturalment,
factura-xec conforme al projecte sancionat.
2.8. El prometatge i eventual matrimoni posterior,
totalment lliures, donen dret a les subvencions
descrites en 8.5.1.1 B244 i 8.5.1.1 C245.
2.9. Les normes de qualitat en la construcci dels edificis
segons llur especificitat projectiva, seran estudiades
successivament pels corresponents Collegis liberals
d'arquitectes des del nivell territorial ms primari
barri fins al ms ampli, sense prescindir d'estudis
tcnics i recomanacions que depassin la Comunitat
geopoltica. Caldr que siguin revisades pels Consell
Consultius d'Arquitectura liberal i Consultiu de
ciutadans i grups de ciutadania interessats en la
construcci, a nivell de cada autonomia tnica.
Caldr que siguin sancionades per la Justcia
jurisconsultiva i jurisprudencial, com a no contrries
al conjunt legal vigent. En cas de no conformitat, els
rgans legislatius, cadascun dins dels seus lmits,
optar per modificar el nou projecte de llei, o el cos
legal vigent, o tots dos. Caldr, tamb, que siguin
votades pels rgans legislatius corresponents, lleis
mnimes de l'Estat Imperial i lleis ms mplies en
cada autonomia. Finalment, caldr que siguin
sancionades pel Cap de l'Estat pel que fa a les lleis
mnimes imperials i pels diferents Presidents de cada
Repblica autnoma en les altres lleis.

244Pgina 634.
245Pgina 634.
Pgina 691

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

8.6.8. Control de qualitat.


En especial, dels aliments i, en general, dels bns i serveis al
consumidor i protecci d'aquest. Ac ens referirem principalment
als bns i serveis utilitaris, s a dir, preumercantils. Inclou totes
les mercaderies produdes.
1. La finalitat del mercat lliure de tots els valors lliures
preumercantils, per sobre del preu mnim tcnicament i
comercialment possible i, doncs, legal, s de facilitar al
client les mercaderies produdes:
A) en quantitat suficient perqu no hi hagi desabastament
en cap sector o territori del mercat,
en funci de les necessitats de tota mena del propi
poble i d'altres que es vulgui ajudar,
en funci de la capacitat i voluntat de compra:
privada d'origen salarial productiu i comunitria
d'origen creditici inversiu o financer consumptiu;
B) en qualitat suficient, segons demanda culturalment
progressiva tant de la clientela privada com
comunitria.
2. El control de qualitat ser preocupaci i responsabilitat
legal primera dels gremis, collectius d'estatut liberal i
cvic que confederaran totes les empreses i els productors.
3. La publicitat d'empresa segons el tipus actual
comercialista quedar totalment prohibida per llei.
La publicitat, finanada per pressupostos liberals, ser
funci exclusiva dels gremis a favor de totes les empreses
del ram i amb indicaci del preu mnim legal de venda per
a cada mercaderia produda, amb indicaci de totes les
seves pervalncies tcniques.

Pgina 692

Captol 8. La nova era de l'abundncia

T, per finalitat nica, d'elevar constantment la informaci


i la cultura de tot el poble referent al coneixement de la
qualitat intrnseca i extrnseca de cada mercaderia
produda, en general dintre del gremi i en particular en
cada empresa, incloses les artesanals.
Les indicacions publicitries de marca empresarial hauran
sempre, per llei, d'sser a l'abast del ms ignorant dels
consumidors del producte.
4. Les denncies, per falta de qualitat d'un producte, poden
sser fetes al gremi corresponent o a la Justcia
especialitzada corresponent del seu grau, per qualsevol
persona individual o collectiva, privada o autoritat,
autonmica, estatal, o justicial, a travs de llurs advocats
propis o d'ofici o, en el cas de la justcia, pels fiscals o
defensors del poble.
5. Els gremis tindran l'obligaci estricta de contestar tota
denncia de falta de qualitat, en el termini mxim
prudencial de tres mesos, segons la tecnologia ms
avanada: laboratoris propis especialitzats al mxim i
installats de forma ptima, d'acord amb les respectives
possibilitats financeres liberals. Podran demanar prrroga
motivada davant la Justcia corresponent, amb un mes
d'anticipaci com a mnim.
6. La Justcia especialitzada tamb disposar dels propis
laboratoris necessaris tecnolgicament, per a poder
contrastar, sota la seva prpia responsabilitat jurdica
intrajusticial, tota la documentaci aportada per les tres
parts: la denunciant, la gremial i l'empresa denunciada.
7. Laboratoris independents, tant d'entitats liberals
(universitats, facultats, escoles tcniques i professionals,
alts centres d'estudis i investigacions de cincia aplicada i
tecnologia avanada, etc.) com d'empreses utilitries,
Pgina 693

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

poden estudiar en concurrncia qualsevol dels aspectes


tcnico-documentaris, petici motivada de les parts
implicades en el procs, inclosa la mateixa Justcia.
Acceptada la responsabilitat primera de l'estudi
encomanat, hauran de continuar-lo fins al final amb
presentaci d'una memria exhaustiva sobre el mateix.
Totes les parts implicades poden demanar, a la Justcia
corresponent, que dicti l'obligaci legal per a qualsevol
d'aquests laboratoris independents de procedir a l'estudi
tcnic demanat. A la fi del procs, el Tribunal especialitzat
corresponent dictaminar a qui correspon el pagament de
la factura del laboratori independent emprat. En el cas del
consumidor privat o social liberal el pagament ser
sempre a crrec, en l'interior de la federaci, de les
finances comunitries.
8. El Tribunal especialitzat en la garantia de qualitat de les
mercaderies produdes dictar, al final, segons
documentaci completa i procs justicial, la seva
sentncia tendent a penalitzar l'empresa responsable, a
donar satisfacci moral i, si cal, pecuniria, al client
defraudat, i a obligar les empreses del gremi concret, a
una elevaci constant de qualitat i corresponent
informaci al pblic a travs de publicistes capacitats.

Pgina 694

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.7. SOCIETAT AUTOPACIFICANT.


(Vegeu 8.2.2 condici 4)246.
El desig d'origen i la intenci final de tota l'autenticitat en
poltica, en justcia, en estratgia i en tctica de la nostra
comunitat imperial, unifederada de cara a l'exterior i
multiconfederada de cara a l'interior, d'tnies i intertnies ben
conegudes i precisades per llur cultura geohistrica, consisteixen
en la no-violncia intelligent i activa de cara a tots els aspectes i
esdeveniments de la vida humana. La segona part d'aquest llibre
s una llarga reflexi sobre l'origen, les causes i les formes
d'aparici tardana de la violncia en el mn. La nostra voluntat,
radicalment no violenta, no ens impedeix de veure com la
violncia s'install gradualment i com no desapareixer de cop.
Des d'un punt de vista ideal, tic, s correcte voler i lluitar per a la
desaparici total de la violncia. Des d'un punt de vista poltic i
prctic, cal despendre molta intelligncia per descobrir i
desmuntar ordenadament i, per parts, els diversos mecanismes
econmics, socials i culturals que asseguren la violncia en el
nostre mn. Tot aquest llibre s una responsable aportaci a
aquest desmuntatge, molt ms revolucionari, que certes
actuacions antiviolentes frontals que, a la llarga, no fan ms que
provocar el perfeccionament dels mecanismes de la violncia.
En aquest sentit, de moment, intentem resoldre els imperialismes
agressius, els quals han generat els militarismes, i retornar a la
figura d'imperi democrtic defensiu amb una fora militar tamb
noms defensiva. L'etapa neoltica dels imperis civilitzats fou
autopacificant. Generava augment de pau, no augment de guerra.
L'nic obstacle que els imperis no saberen resoldre i que els
precipit a les agressions imperialistes, fou no saber controlar el
mercat expansiu, eufric, abassegador, alliberador, culturitzador,
246Pgina 519.
Pgina 695

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

civilitzador, amb una moneda o mesura i valor de mercat


adequada. Per si, aleshores, els escribes no podien estar a l'altura
de les circumstncies, avui els electrons s que n'estan. Tenim,
doncs, la soluci instrumental necessria per passar
d'imperialistes a imperials, per a que les nostres forces armades
passin de militaristes a militars. A nivell poltic, en els nostres
dies, la no-violncia intelligent i activa no demana ms.
s molt probable que amb el constant repartiment equitatiu del b
com rescatat per al poble, a partir del restabliment de la facturaxec i de la consegent gradual desaparici de les classes socials,
es puguin donar noves passes endavant en vista a la total
desaparici de qualsevol forma coactiva dintre de la societat
humana.
Ara tots els ciutadans i grups de ciutadania sn cridats a exercir
amb plenitud autodemocrtica, tots llurs drets de dignitat i
llibertats personals, assegurats com estarem amb la protecci
constant i efica:
1. del nostre Estat autnticament poltic,
2. de la nostra Justcia radicalment independent de l'Estat o de
qualsevol poder fctic, per ms ocult i subtil que sigui,
3. de les forces armades i exrcit de cara a l'exterior i policies de
cara a l'interior.

Pgina 696

Captol 8. La nova era de l'abundncia

8.7.1. Defensa imperial i seguretat interior.


Cal, sense por, obrir els ulls del poble sobre el problema
permanent de la violncia, especialment de l'organitzada, de la
fora bruta, segura fins a la insolncia, de la immediatesa i la seva
eficcia, dels poders imperialistes i militaristes, tant propis com
estranys, actuant sota la frula del diner annim i de la plutarquia
indgena i mundial; de la tirania o confusi estatista de l'Estat i la
Justcia, de la burocrcia, sovint subtil i verinosa, omniscient,
omnipresent, omnipotent i irresponsable, del despotisme terrorista
generalitzat, sobretot per la burocrcia estatista i els sistemes
policacs que ella genera.

Ilustraci 40: Els Captaires de la Pau amb Ferran Garca


Faria i Xirinacs, protegint-se de les garrotades de la policia.
Fou durant una manifestaci convocada per l'Assemblea de
Catalunya, l'1 de febrer del 1976, de lema: Llibertat, Amnistia
i Estatut d'autonomia. Per aquesta imatge i d'altres, en
Manuel Armengol va guanyar el Premi Nacional de Fotografia
de la revista Flash-Fotografia. El reportatge es pot veure a la
collecci de fotografia del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Pgina 697

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

La pau no consisteix en lliurar-se, peus i mans autolligats per


ideologies i afectivologies pacifistes als, amunt esmentats,
enemics de l'home lliure i del ciutad responsable. Un gest aital
pot esdevenir testimoni, com tants n'hi ha hagut al llarg dels
darrers quatre mil anys de violncia, del desig i dels ideals
pregons de no-violncia de la humanitat. En casos heroics i
extrems, personals i collectius, la humanitat ensenya la seva
bellssima cara profunda davant els poderosos corromputs de
torn. Per aix sol, mai no obrir la soluci poltica estructural
estable. Cal defensar la pau amb el coratge, per sobretot amb
intelligncia de les veres causes de la violncia. Al metge li
exigim bona voluntat i generositat, per sobretot intelligncia,
cincia, saviesa, tcnica.
Els pobles s'estimen ms l'esclavitud que el sucidi. No podem
fonamentar la nova societat en l'heroisme permanent de tots els
seus membres. Un militar que visqui amb honor la seva funci,
no continuar una guerra tcnicament i moralment perduda,
sacrificant infants i vells. Preferir sacrificar-se ell personalment.
Ell reconeixer com a seva la responsabilitat de la seva tcnica
defectuosa i de la baixa moral dels seus exrcits, i ho atribuir al
fet de no haver sabut comunicar-se i fondre's amb el seu poble.
Mentre no evolucioni ms la societat, la pau interna i externa
d'una comunitat geopoltica, federaci o imperi, es defensa amb
uns exrcits i unes policies intelligentment capaos d'inspirar
respecte als violents, als partidaris de la fora bruta.

8.7.2. Organitzaci i unificaci de les forces armades.


Les forces armades del nostre Estat, sempre sobre la base del
Pgina 698

Captol 8. La nova era de l'abundncia

voluntariat, s'organitzaran com segueix:


1. Exrcits.
1.1. Exrcit professional de defensa comunitria a les
ordres directes del Cap d'Estat.
1.1.1. Exrcits de fronteres.
1.1.2. Exrcits de reserves estratgiques.
1.2. Exrcits cvics tnics i intertnics.
2. Policies.
2.1. Policia de seguretat de l'Estat a les ordres directes del
Cap d'Estat.
2.2. Policies de Pau cvica de barris, municipis,
comarques, regions, tnies, etc.
2.3. Policies justicials.
2.3.1. Policia Judiciria a les ordres dels Jutges
d'instrucci activa.
2.3.2. Policia judiciria a les ordres dels Tribunals
constituts.
2.3.3. Policia Penitenciria.
Totes les forces armades anteriors seran unificades en tots els
aspectes tcnics, per dependran absolutament de l'autoritat civil
en el referent a llur comandament directe247. L'autoritat civil
corresponent seran els batlles de barri i municipi, els consells
comarcals o regionals, els Presidents de les tnies i intertnies, el
Cap d'Estat, els jutges d'instrucci, els presidents de Tribunal i els
jutges penitenciaris.
Ning no podr ingressar en qualsevol Exrcit de Defensa
Exterior Estratgica, Exrcit cvic o Policia interior sense haver
servit x anys (per exemple, dotze) en l'Exrcit de Fronteres. Al
247Nota dels editors: Aqu l'autor planteja interrogants sobre si les policies
unificades sn autnomes i si han d'estar per separat l'exrcit i la policia.
Pgina 699

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

cap d'aquest temps de servei, podr triar entre l'Exrcit


Professional de Reserves Estratgiques i els Exrcits cvics tnics
o intertnics, o la Policia de seguretat de l'Estat. La seva demanda
d'ingrs podr ser acceptada o refusada, amb les motivacions
corresponents, pels seus superiors.
Desprs d'haver servit x anys (per exemple, deu) en l'Exrcit
Professional de Reserves Estratgiques, tot soldat professional,
sigui quina sigui la seva graduaci, podr demanar l'ingrs, en un
Exrcit Cvic tnic o intertnic, o b en la Policia de Seguretat de
l'Estat. La seva demanda podr ser acceptada o refusada pels seus
superiors, amb les motivacions corresponents.
Desprs d'haver servit x anys (per exemple, deu) en un Exrcit
tnic o intertnic, tot soldat professional, sigui quina sigui la seva
graduaci, podr demanar l'ingrs o b en un altre Exrcit Cvic,
tnic o intertnic, o b en la Policia de Seguretat de l'Estat. La
demanda podr ser acceptada o refusada com les anteriors.
Desprs d'haver servit x anys (per exemple, deu) en la Policia de
la Seguretat de l'Estat, tot policia professional podr demanar
l'ingrs, o b en les Policies de Pau Cvica, o b en les Policies
Justicials. La seva demanda podr ser acceptada o refusada com
les anteriors.
Hi haur escoles especialitzades per a Exrcits i Policies. Desprs
de tres anys de servei actiu en l'Exrcit de Fronteres (terra, mar,
aire, intendncia, armament, serveis diversos), tot professional
militar de fronteres ingressar en una escola especialitzada de la
seva arma, en la qual els estudis duraran un mnim de tres anys.
En sortir-ne, amb la graduaci que li correspongui, ingressar de
nou en un cos actiu de l'Exrcit de Fronteres, en el qual, si no fa
s de la facultat de canvi, podr servir fins els quaranta-cinc anys,
passant seguidament a jubilaci i disponibilitat militar en la
Pgina 700

Captol 8. La nova era de l'abundncia

reserva de la seva unitat.


Quan un militar professional de fronteres ingressi en l'Exrcit
Professional de Reserves Estratgiques, ho far en una escola
especialitzada de la seva arma, en la qual els estudis duraran un
mnim de tres anys. En sortir-ne, amb la graduaci corresponent,
ingressar en un cos actiu de l'Exrcit de Reserves Estratgiques,
en el qual, si no fa s de la facultat de canvi, podr servir fins als
cinquanta-cinc anys, passant seguidament a jubilaci i reserva de
la seva unitat.
Quan un militar professional o cvic tnic ingressi en la Policia de
seguretat de l'Estat, ho far en l'escola especialitzada per un
mnim de tres anys. Graduat, servir en la funci que se li assigni
fins als cinquanta-cinc anys. Desprs es jubilar i passar a la
reserva policial de l'Estat de la seva unitat.
Quan un militar professional ingressi en un Exrcit Cvic tnic o
intertnic, ho far en una escola especialitzada d'aquest exrcit i
en l'rea escollida, durant tres anys mnim. Graduat, servir en la
funci que se li assigni fins als seixanta-cinc anys. Desprs es
jubilar i passar a la corresponent reserva militar-cvica de la
seva unitat.
Quan un policia de seguretat de l'Estat ingressi en una Policia
cvica o justicial, ho far en una escola especialitzada d'aquesta
policia, durant un mnim de tres anys i dos anys ms de passantia.
Graduat, servir en la funci que se li assigni fins als setanta
anys248. Desprs es jubilar i passar a la corresponent reserva
policial de la seva unitat.

248Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
mesura.
Pgina 701

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Dibuix 18: Recorregut en les forces armades.


Cal ordenar l's de l'uniforme i armament individual.
En els exrcits professionals, tots els professionals militars noms
tindran (un) uniforme i armament individual de campanya i
guerra. No podran portar ni l'un ni l'altre fora de terrenys
d'estricta jurisdicci militar, sota pena de sancions gravssimes
per a ells i per als seus superiors directes. Igual disciplina ser
observada pels militars dels Exrcits cvics.
Els professionals de la Policia de la Seguretat de l'Estat, fora dels
recintes i terrenys de llur jurisdicci, noms portaran l'uniforme
o/i l'armament prescrits per a cada servei, sota el comandament
directe d'un oficial el qual obeir, una ordre de servei ben precisa,
per escrit, firmada per un superior responsable plenament i
directament davant del Cap d'Estat, essent, en definitiva, aquest
ltim constitucionalment el responsable final personal.
Totes les Policies de Pau Cvica i de Justcia Comunitria noms
portaran l'uniforme de servei, quan en rebin l'ordre de llur
superior directe o responsable, per, sempre i arreu, normalment,
serviran llurs conciutadans o a la Justcia, sense cap arma. Noms
portaran armes per serveis especials molt precisats, sota les ordres
Pgina 702

Captol 8. La nova era de l'abundncia

directes d'un oficial, el qual haur rebut l'ordre per escrit d'un
superior Civil o Justicial directament i plenament responsable,
sense que aquesta responsabilitat del seu superior eximeixi
l'oficial de la responsabilitat de qualsevol extralimitaci.
Les Policies de Pau Cvica estaran sota les ordres directes:
1.
2.
3.
4.
5.

de l'alcalde de barri en els barris,


del batlle de municipi en els municipis,
del president del Consell subcomarcal en les subcomarques,
del president del consell comarcal en les comarques,
del president o veguer del consell regional en les regions o
vegueries o provncies,
6. del president autnom en les tnies,
7. del president confederal en les intertnies,
8. del president confederal en les lliures confederacions
exestatals.
Cap policia de Pau Cvica, de grau territorial Superior, podr
actuar en jurisdiccions autnomes confederades de rang inferior,
sense que existeixi per escrit la crida del responsable de
l'autonomia inferior al responsable de l'autonomia superior, i
sense que el seu propi comandant directe li hagi donat per escrit
l'ordre corresponent.
La mateixa regla de responsabilitat directa, i responsable de cada
unitat policial justicial, ser seguida per la Justcia comunitria
quant als jutges d'instrucci, els presidents de Tribunal o els
jutges penitenciaris.
La Policia de Seguretat de l'Estat noms podr actuar per ordre
directa del Cap de l'Estat, sigui a petici expressa de l'autoritat
cvica autnoma o justicial territorial que es consideri
sobrepassada pels esdeveniments, sigui per iniciativa personal del
Pgina 703

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Cap d'Estat, constitucionalment responsable, si considera que una


autoritat cvica no compleix les obligacions executives que li
tenen reservades la Constituci i les lleis referents a autonomies
tniques i intertniques249.
En temps de pau, cap unitat dels exrcits professionals i cvics,
tnics i intertnics, no podr actuar orgnicament fora dels
terrenys de campanya. Les niques excepcions seran:
en el cas dels exrcits professionals, per ordre directa del Cap
d'Estat, constitucionalment responsable de les lleis
confederatives pactades (8.2.2)250 per cada tnia o intertnia;
en el cas dels exrcits cvics tnics o intertnics, a les ordres
directes a la vegada del Cap d'Estat i del President 251 de
l'Autonomia tnica o intertnica, o d'aquest ltim solament, per
delegaci expressa del Cap d'Estat.
Un bon programa per a cada unitat orgnica dels Exrcits
Professionals comunitari i Cvics tnics i intertnics, sota el
comandament del seu oficial superior, personalment i plenament
responsable davant del Cap d'Estat, dintre, normalment, dels
terrenys de la seva jurisdicci, fra aquesta seqncia cclica:
1. una setmana de preparaci de maniobres,
2. una setmana de maniobres,
3. una setmana de crtica de maniobres a tots els nivells de la
unitat, sota la direcci d'un oficial directament responsable
davant del seu comandant en cap,
4. una setmana de vacances i tornar a comenar.
249Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre si la Policia
de Seguretat de l'Estat s o no s justicial, o si s tnica o no.
250Pgina 519.
251Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
mesura.
Pgina 704

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Les unitats de servei asseguraran la regularitat d'exercici,


maniobres i marxa de les unitats actives.
Cada unitat de La Policia de Seguretat, evidentment ms petita
que les unitats de l'Exrcit Professional comunitari, s'exercitar
segons un esquema equivalent, en els terrenys de la seva
jurisdicci, o actuar fora d'ells sota les ordres directes i la
responsabilitat nica final del Cap d'Estat.
En cas de proclamaci de l'Estat de pre-guerra, tots els exrcits
passen a les ordres directes i personals del Cap d'Estat, amb
l'nica restricci que no podr emprar els exrcits cvics tnics i
intertnics, fora dels territoris autnoms respectius, excepte en
cas d'oferiment total o parcial segons constituci i pacte de lliure
confederaci, del respectiu President de cada Autonomia i
Repblica tnica o intertnica.
En cas de guerra, el Cap d'Estat esdev l'nic responsable de la
conducci de les operacions militars i totes les forces armades,
menys les justicials, li deuen obedincia total. Ning no es pot
oposar a aquesta solidaritat total comunitria en el perill de la
guerra declarada252.
Els exrcits cvics tnics i intertnics tenen com a principal visi
la defensa del seu propi territori autnom i, en cas d'invasi, la
defensa a ultrana fins a la lluita de guerrilla contra l'invasor253.
Fora del temps de guerra, no hi pot haver constitucionalment
Justcia Militar com a cos organitzat propi, l'administraci de la
252Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre qui proclama
la guerra i qui est obligat a anar a l'exrcit en cas de guerra.
253Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre si aquesta
guerrilla ha de ser o no nica.
Pgina 705

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

justcia dependr enterament de la Justcia comunitria ordinria.


Es far una distinci molt neta entre la justcia militar per afers
gravssims i les penes disciplinries previstes pel codi militar a
judici de cada superior respecte als seus inferiors254.

8.7.3. Desarmament total de la poblaci.


L'execuci de l'anterior apartat permetr de legislar, a
continuaci, el desarmament total dels ciutadans i dels grups de
ciutadania. La nostra autopoltica de tendir a la no-violncia
activa ens porta constitucionalment a limitar l's de la fora
coercitiva al monopoli legal de l'Estat i la Justcia, i a fer-ne
concentrar, doncs, la responsabilitat personal respectivament al
Cap d'Estat i als Presidents de les Autonomies locals, als quals el
Cap d'Estat n'ha fet delegaci constitucionalment expressa, i als
jutges d'instrucci activa, de Tribunals constituts per jutjar cada
cas concret i d'encarregats dels diferents sistemes penitenciaris,
de cada condemnat concret i de tots els condemnats pels anteriors
Tribunals. Tamb la nostra poltica ens porta a basar dit
monopoli, respectivament Estatal i Justicial, de la coerci, en la
restricci mxima i ptima possible tecnolgicament de la
violncia incontrolada, a travs del desarmament total de la
poblaci.
s, doncs, normal, que tot acte documentat de violncia, executat
per ciutadans o grups de ciutadans, sigui sentenciat per una
condemna a incorporaci dels responsables a les forces armades,
a l'exrcit Professional o a un Exrcit cvic, segons gravetat de
l'acte i qualificaci del jutge, lloc natural de la violncia
estrictament imprescindible a la convivncia i pau ciutadana:
254Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre si la justcia
militar ha d'actuar tant en temps de guerra com en temps de pau.
Pgina 706

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Fins a tres anys, per tot acte de violncia verbal, no escrita


testimonialment i contradictriament documentada.
Fins a sis anys, si l'acte de violncia s per escrit.
Fins a nou anys, si l'acte s de violncia fsica amb danys
lleugers a altri i hi ha confessi espontnia.
Fins a dotze, si no hi ha confessi i cal establir
documentriament i contradictriament l'acusaci.
Fins a dotze, tinena fora de domicili privat o recinte
professional, de qualsevol instrument contundent, arma de
cop, o penetrant, arma blanca.
Fins a quinze anys, servir-se'n sense ferides greus.
Fins a vint anys, servir-se'n amb ferides greus.
Estar totalment prohibit per la llei de guardar en el propi
domicili o portar al damunt qualsevol arma de foc. Ser, doncs
castigada la infracci d'aquesta llei fins a quinze anys
d'incorporaci a l'exrcit professional.
Armes de caa, de tir (esport), de defensa... podran, a nom de
cada propietari, sser guardades en la caserna territorial ms
propera de la Policia de Seguretat. Llur tinena i utilitzaci noms
seran permesos amb l'autoritzaci, escrita en document fefaent
pel Cap de la Policia de Seguretat responsable, si s possible, en
grup manat per un oficial; en tots els casos, a l'interior d'un espai
o territori ben delimitat (barri, municipi, comarca...) i per un
temps molt curt, dhuc en terreny completament despoblat (en
aquest darrer cas, una setmana, deu dies). Les infraccions seran
castigades, en el cas del cap de Policia responsable, a deu anys de
pres militar, en el cas de qualsevol ciutad, fins a vint anys
d'incorporaci a l'Exrcit Professional.
Tot crim o delicte coms amb arma de foc ser castigat a
Pgina 707

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

incorporaci a l'Exrcit Professional:


Fins a vint-i-cinc anys, si no hi ha hagut vctimes.
Fins a trenta anys, si hi ha hagut ferits.
Fins a quaranta anys, si hi ha hagut morts.
Tot militar o policia de seguretat trobat armat, sense perms del
seu superior directe, fora de terrenys militars, ser castigat, en
temps de pau:
Per vint anys de pres militar, si no s oficial.
Si s oficial, ser immediatament passat per les armes 255. Llur
superior d'unitat en ser totalment responsable, per no haver
exercit l'autoritat i vigilncia necessries.
Cap Policia de Pau Cvica no pot portar armes de foc, ni servirse'n sense el perms del seu superior directe d'unitat, el qual n's
enterament responsable, en cada cas concret i davant del Cap
d'Estat.
La Justcia comunitria, radicalment independent de l'Estat, dintre
de la federaci o imperi, far pbliques ordenances per a tot all
referent a eventual armament i utilitzaci del mateix en casos
255Nota d'en Jordi Griera, responsable d'INEVAL: Sorprn veure aquesta
radicalitat en un pacifista tan significat com l'autor, per es pot entendre si
hom considera que ell va ser el poltic catal de tots els temps ms
comproms en la defensa dels presos i que, en perfecta coherncia, proposa
que en el Sistema General no hi hagi presons i els malfactors ingressin en
l'exrcit. Escrivint pocs mesos desprs del cop d'estat del 23 de febrer del
1981, es devia preguntar com dissuadir esperits tan exaltats, ja que tornarlos a l'exrcit no seria, evidentment, ni fre ni soluci. Creiem que qui hagi
conegut en Xirinacs ho interpretar com un cop calent reflex de la
indignaci general del moment. Segurament ell mateix, anys ms tard, ho
devia rellegir amb un somrs.
Pgina 708

Captol 8. La nova era de l'abundncia

concrets en qu sigui necessari.


Cap uniforme, d'intenci partidista violenta, fora del militar o del
policial, no ser perms a qualsevol ciutad o grup de ciutadania,
per cap motiu. El ms petit intent d'implantar qualsevol distintiu
de tipus partidista violent ser castigat, en flagrant delicte, com a
mnim per cinc anys d'incorporaci a l'exrcit Professional.
Qualsevol inducci a la violncia o a tinena d'uniforme
partidista violent per part de persones no subjectes a estricta
disciplina militar o policial, ser castigada amb deu anys,
aplicables a l'individu o al grup en qesti. Malgrat llur
constituci anterior sigui legal, tota associaci que hagi avalat,
com a grup organitzat, l'anterior delicte d'incorporaci pro
violenta, ser immediatament dissolta per sentncia judicial256.

8.7.4. Sistema penitenciari.


La regla ser la no pres preventiva. Noms el jutge d'instrucci,
en casos gravssims dels quals ell s l'nic jutge responsable
davant de la mateixa justcia, pot decretar la pres preventiva. En
cas de fugida a l'estranger del suspecte o acusat, la instrucci i el
procs subsegent seguiran el seu curs normal fins al final en
vista a l'exemplaritat cultural del poble, i el fugitiu ser sentenciat
en absncia voluntria d'ell o en presncia professional del seu
advocat designat per ell, per la seva famlia o grup de ciutadania
o, en darrer cas, com advocat d'ofici. Aquesta sentncia ser
complerta en cas de retorn del fugitiu i no hi pot haver, en aquest
cas ben precs, ni indult ni prescripci.
256Nota del editors: Com que es pot produir el cas d'una persona que cometi
un delicte amb violncia per aconseguir entrar dins l'exrcit, creiem que
caldria estudiar cada cas per separat.
Pgina 709

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

D'una manera general no hi ha prescripci per cap crim o delicte


documentat, puix el fi perseguit per la justcia no s tant la pena
del condemnat, com l'exemplaritat cultural al servei del poble. Tot
condemnat a ms de dos anys podr escollir davant del seu jutge
penitenciari entre:
la pres sense cap avantatge particular,
l'Exrcit Professional Imperial, mnim tres anys, o mltiple de
tres, amb tots els avantatges inherents al fet de qu se li canvi
la seva identificaci civil (nom, cognoms, etc.). Aix anir a
l'Exrcit amb personalitat nova; noms el seu jutge penitenciari
i el seu coronel de regiment sabran la seva identitat real; podr
el condemnat, doncs, optar a tots els estudis i promocions
normals en els Exrcits, i, en el cas de total recuperaci, en les
Policies.
La Justcia especialitzada en els suspectes de crims i delictes, que
no han pogut sser provats documentriament pel jutge
d'instrucci que ha treballat llur causa, podr, si les presumpcions
sn prou fortes, exiliar el suspecte a una poblaci de menys de
500 habitants, en la qual haur de fer avalar personalment tots els
seus xecs de consum pel secretari de l'ajuntament, al qual, a ms a
ms, haur de presentar-se mat i tarda (per exemple, de 10 a 12 i
de 17 a 19 hores). Cobrar el salari social financer d'estudiant o
aprenent. Podr exercir d'empresari agrcola per compte propi,
d'obrer agrcola, d'artes per compte propi, o d'obrer en una
empresa artesanal existent. Podr estudiar o dedicar-se lliurement
a qualsevol afici manual o intellectual que li abelleixi.
Dependr del jutge de pau en el municipi, per avalar la seva
demanda de recuperar la seva llibertat ciutadana total, desprs del
mnim de tres anys d'exili257.
257Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
mesura.
Pgina 710

Captol 8. La nova era de l'abundncia

Quan les presumpcions no siguin prou evidents, l'exili, en les


mateixes condicions, es far en poblacions de fins a 5.000
habitants, i noms per a un o tres anys. En un cas i en l'altre, el
suspecte podr canviar l'exili per un contracte de voluntariat a
l'Exrcit per tres anys, al final del qual el coronel del seu
regiment haur de donar el seu avs motivat sobre la seva
honorabilitat en la vida militar transcorreguda. El jutge encarregat
de cada un dels militars suspectes haur de donar el seu parer
motivat sobre la seva capacitat de vida ciutadana, lliure i
responsable.

Pgina 711

Captol 9. El diner s vida

CAPTOL NOV. EL DINER S VIDA.


9.1. TIME IS MONEY.
s un adagi angls que segurament t origen en la dita d'un
banquer. Per al banquer, per als grans executius: el temps s
diner. Hem vist com les decisions dels grans banquers marquen
el curs de la histria humana. Tamb hem vist que tanmateix els
grans banquers fan com els talps, no s'hi veuen gaire ms enll de
llur nas. Ells van de cara a la mxima rendibilitat de llurs negocis.
I llurs negocis sn qesti d'hores, de minuts, de les diferncies
horries dins d'un mateix dia de les cotitzacions en les diferents
borses del mn. Ells no pensen en les conseqncies a llarg
termini de llurs decisions. Aix el mn va governat per uns
inconscients, el temps dels quals s molt car. No pots entretenir
amb la teva conversa insubstancial el gran executiu, el gran
banquer. Et mira indignat, alant per un moment els ulls del
teletipus o separant un instant l'orella del telfon i et diu: No sap
que el meu temps s molt car?.
Quan alg et diu: El meu temps, s molt car, t'est dient:
Vost, s un pobre i insignificant pelacanyes que pot entretenirse a garlar perqu no guanya diners, per jo, com que guanyo
molts diners en cada minut, no puc perdre ni un minut, perqu la
prdua en diners fora immensa. La gran paradoxa! Sembla que
qui guanya tants diners en poc temps disposar de molt temps
lliure, perqu amb poc temps ja fa els diners que necessita. Per
no. Encara en vol ms.
Sovint quan orgullosament diem no tinc temps, dispensi, estic
Pgina 713

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

molt ocupat, volem dir, en realitat, aix que vost vol no em


dna diners, en canvi per a aquelles coses que em donen diners
sempre tinc temps. Aix noms els pobres tindrem temps... per
badallar!
Per a l'executiu el temps s diner. Per al mercantilista la
mercaderia s diner. Com b explica Karl Marx en El Capital al
principi la mercaderia (M) produda i venuda donava diner (D)
amb el qual es podia comprar una altra mercaderia:
Frmula 9.1:
MDM
(Frmula 9.1. La mercaderia produda i venuda dna diner).
Per en l'etapa mercantilista es produeix una inversi curiosa: Es
busca diner (D): crdits, que s'inverteix en mercaderies (M):
fbrica, primeres matries, m d'obra, maquinria, energia,
productes que, un cop venuts, donen diners (D): beneficis.
Frmula 9.2:
DMD
(Frmula 9.2. Etapa mercantilista).
Igual transformaci s'oper en el treballador. L'artes treballava
per produir mercaderies (M). El proletari industrial treballa per
produir sou (D). Tamb per a ell la mercaderia treball s diner i el
seu temps s diner. Per aix sol cercar, desficis, l'augment
sucida de les seves hores extra de treball, a la caa d'un sobresou:
(M D)
(Frmula 9.3. Canvi de moneda en mercaderies).
Pgina 714

Captol 9. El diner s vida

Per cal tornar als orgens. El retro progrs de Salvador


Paniker258. La realitat bsica s que el diner s temps. Interpretat
aix l'aforisme anglosax Time is money ens mostra amb tot el
seu proverbial pragmatisme que el temps subjectiu pot sser
mesurat primriament en la dimensi utilitria i, en conseqncia,
en la dimensi cultural, pel lliure valor de canvi de la moneda (D)
en mercaderies (M) concretes (nica definici unvoca del diner
en economia):
(D M)
(Diner Temps)
(Frmula 9.4. El diner s temps).
Si comprenem en tota la seva amplitud humanista el proverbi
angls, estructurarem el paper moneda, actualment vigent en
qualsevol comunitat geopoltica, en funci dels drets humans dels
seus membres, sense excepci, car tots tenen dret a tenir temps,
tots tenen dret al mxim poder utilitari sobre les coses i al mxim
govern automtic de les coses, progressiu i prsper.

258Vegeu l'article de Salvador Paniker Vivir ms. Adentrarse hacia lo nuevo y


hacia el origen (Viure ms. Endinsar-se cap all nou i cap a l'origen). La
Vanguardia. Diumenge 9-dilluns 10 d'abril de 1982. Tribuna. Pgina 7, que
esmenta el llibre de Guy Aznar titulat Tous mi-temps!, ou, Le scnario
bleu. Vegeu, dins del lloc web del Centre d'Estudis Joan Bardina, la
traducci al catal a http://bardina.org/nw/escrits/salvap-viuremes.htm i
l'original en castell a http://bardina.org/nw/escrits/salvap-vivirmas-es.htm.
Pgina 715

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

9.2. EL DINER S VIDA.


Qui reflexioni sobre tot el que hem dit fins aqu, pot comprendre
que la reforma del diner amb la consegent possible repartici
equitativa del b com que proposem, representa la immediata
prolongaci o ampliaci de la vida subjectiva de cada ciutad i de
cada grup de ciutadania, simplement perqu els permetr una
major i millor realitzaci de llur propi sser segons llur vocaci
vital i llibertria.
Guy Aznar en Tous mi-temps!, ou, Le scnario bleu diu: tot
projecte de societat que proposa a la gent de consagrar quaranta
hores setmanals a un treball, odiat, en el pitjor dels casos i, en el
millor, monton, realitzat per obligaci, noms per guanyar el
sustentament i desitjant sempre que arribi l'hora de sortida, no s
un projecte d'existncia sin un planning d'aquarterament. Ell
proposa, com de moment nosaltres, un treball a mig temps. Com
comenta Salvador Paniker (La Vanguardia)259: una meitat per a
l'obligatori i monton i l'altra per a l'implicant i creador, una
meitat per a les exigncies de la gran escala i l'altra meitat per a
l'artesanal i petit. I segueix: Al meu judici, all que importa s
aconseguir el concepte de retroprogressi. Si la revoluci
electrnica no arriba a aproximar l'home al seu origen, no serveix
per a res. Recuperar el vell individualisme grec, el goig de les arts
liberals, la festa neoltica, en suma, alguna cosa ms que la
magnificaci del treball pel treball. Els contestataris dels anys
seixanta comprengueren que la vida no es pot viure sense ritme,
sense festa ni dansa. La dansa s'oposa a la mecanitzaci de la
vida. En qu consisteix viure ms? Viure ms consisteix a
endinsar-se ensems cap a all que s nou i cap a l'origen, dilatar
la franja d'ambivalncia, recuperar la festa, fer les coses pel
mateix gust de fer-les, suprimir l'anestsia (ideolgica), tallar la
259Vegeu nota de la pgina 715.
Pgina 716

Captol 9. El diner s vida

inflaci de signes que ja no signifiquen res, retrobar un nou gust


per les coses difcils; substituir el mite abstracte del progrs per la
noci ms subtil de retroprogrs.
La vida s diner per a aquells mortals que viuen enderiats a fer-se
rics, per per al com val la inversa. El que volen els ssers
vivents s viure i viure amb abundncia. El diner no s
estrictament vida. La vida no ve del diner, ve d'una font molt ms
profunda, molt ms assegurada. Ning no es dna la vida. Ai, si
la vida en l'univers hagus de dependre de la nostra voluntat o
dels nostres diners! I, en concret, la vida humana creix, es
multiplica i es diversifica damunt la terra des de fa milions d'anys
sense programes poltics, sense plans quinquennals, sense poltica
econmica, sense diners.
Ms encara, la documentaci actualment disponible sobre
l'evoluci ens mostra que el progrs humanista s en funci de
l'allargament de les etapes preparatries de la vida adulta: la
infncia, l'adolescncia i la joventut, en el sentit ms ldic de la
paraula. Jugar ms i treballar menys. L'oci, el joc, la imaginaci,
sn la font de la saviesa i de la cincia. Cal, per tenir diners, per
tenir temps, per tenir ms vida. I la saviesa i la cincia s'han
d'acompanyar de biblioteques, de materials, d'instruments artstics
i artesans de laboratoris, de matries primeres, d'energies i
tcniques de comunicacions i viatges d'estudi. Tot i aix, sn
diners.
El diner no crea la vida, per n's una condici en el nostre mn;
una condici molt material, molt vulgar, noms instrumental,
per qu far un gran violinista sense viol! Les terribles
carncies de diners generen les terribles carncies de vida, les
absncies d'oportunitats per a tants milions de marginats. La
nostra humanitat tira a perdre ingents quantitats de riquesa mental
potencial, per manca d'accs de la majoria a uns recursos
Pgina 717

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

merament instrumentals. Cal, doncs, fer l'esfor autopoltic


d'instrumentar la vida.
Quan donveu pa a un d'aquests petits a Mi me'l donveu.
Quan donveu aigua a un d'aquests petits a Mi me la
donveu.
Quan vesteu o donveu aixopluc a un d'aquests petits a
Mi m'ho fieu.
La Vida amb majscula es fa impossible sense el pa, l'aigua, el
vestit, l'habitatge, la cultura, la informaci, les oportunitats, els
mitjans materials de fer-la realitat dia a dia.

9.3. EL DINER S LLIBERTAT.


La seva condici de mitj i valor de canvi universal li dna el
poder taumatrgic de fer reals, en l'home, els desigs reprimits per
manca d'instruments.
Nosaltres, simples estudiosos de fenmens socials al llarg dels
segles, en els pasos civilitzats, diem que de la consideraci
histrica dels documents corresponents se'n dedueix:
1. que cal distingir el mn de la necessitat (rea utilitria) del
mn de la llibertat;
2. que cal distingir dintre del mn de la llibertat l'rea llibertria
de l'rea liberal.
Llibertat, lliure sn dos mots derivats dels llatins libertas,
liber.
Pgina 718

Captol 9. El diner s vida

A) El mot allargat llibert-ari s'aplica exclusivament l'rea


llibertria de les llibertats concretes fenomniques dels
ciutadans i dels grups de ciutadania, de les tnies i de llurs
institucions. Ac no parlem d'una altra llibertat, la
llibertat en esperit, nomnica, transcendent, radical,
metafsica, mstica, tica..., que tothom sap, posseeix,
experimenta i exercita, ntima, personalssima, singular,
inviolable, inefable, intransferible, embriagadora... que
ning no ens pot prendre ni per coacci, ni llevant-nos la
fama, la fortuna, la salut o la vida i que, per definici, s
de naturalesa i rang molt superiors, anteriors i creatius que
totes les altres llibertats.
La llibertat llibertria, en canvi, s concreta, fsica o
material. Requereix bns materials i serveis materials per
al seu exercici. Aix en la nostra societat s'obt amb
diners. Es tracta de la capacitat de consumir per crear. En
un mn dominat per una publicitat boja i alienadora es
confon augment de consum amb consumisme. Cal
distingir-los b. El consumista adquireix all que ell no
vol, all que el fabricant vol vendre, all que el publicista
li ha fet desitjar des de fora sense que l'interessat ho
desitgi des de dins. L'augment de consum s la possibilitat
prctica de posseir all que hom desitja realment des de
dins d'ell mateix. Un privilegi ara reservat a uns pocs
homes rics de cap buit que pontifiquen: no s bo per al
poble nedar en l'abundncia, al poble li conv
l'austeritat, s ms sana.
La llibertat llibertria de la Societat Consumidora (de la
qual tots formem part) exigeix l'augment del consum,
l'augment de poder de compra, l'augment de
disponibilitats dinerries. El diner ac s llibertat. Abans
Pgina 719

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

que tot, en poltica, cal respectar aquesta societat


consumidora, que la constitum tots plegats. Cal fomentar,
augmentar (tasca d'auctoritas autoritat) la llibertat
llibertria de les persones individuals, de les collectivitats
socials, de les tnies i intertnies de les quals sempre es
pot dir chassez le naturel, il reviendra au galop,
foragiteu all que s ms natural en l'home: la seva
ptria, la seva naci i, tard o d'hora, retornar al galop, tot
repartint coces a dreta i esquerra.
B) El mot allargat liber-al s'aplica exclusivament a l'rea
liberal de les vocacions, de les activitats, de les
professions, de les collectivitats, de les institucions que
s'autoproclamen des de temps immemorial, altruistes i
desinteressades al servei de tots els membres de la
societat.
Aquesta llibertat liberal, en la societat actual corrompuda
pels diners, nosaltres la volem transparent. La funci de la
Societat liberal s treballar sobre les persones: medicina,
pedagogia, sacralitat, poltica, art... s una feina
nobilssima que no es pot pesar, mesurar, comptar, taxar.
s, per aix, liberal. Allunyada de la mtrica del mercat.
Per per existir i per desenrotllar-se sempre ms, com
caldr en la nova societat, li calen diners i diners cada
vegada ms abundants. No per fer-ne ms, ans per no
haver-hi de pensar, per poder-se dedicar a cor ple a
l'insondable servei dels homes.
C) Finalment el mn de la llibertat resta distingit del mn de
la necessitat o rea utilitria: pren el nom de l'allargament
de la paraula utilitat en la paraula utilit-ari que
s'aplica a les vocacions professions, collectivitats,
empreses, etc., que tothom coneix abastament com a
Pgina 720

Captol 9. El diner s vida

egoistes i interessades acompanyades sempre de la


intelligent benedicci de la gent assenyada segons all
que repeteix Mari Iglesias d'Abadal: Si Du ha posat un
egoisme vital tan fort en el cor de l'home per a alguna
cosa gran ser. Les coses tils sn per satisfer les
necessitats i per aix calen diners. Per, perqu es
produeixi suficientment per a les necessitats i els gustos,
cal llibertat de propietat, llibertat d'empresa, llibertat de
producci i llibertat de mercat. Per aix en el captol
segon260 hem afirmat diners per a tothom, per a produir i
per a consumir i, cal afegir, per a servir. Sn els diners,
instrument imprescindible de la llibertat!

9.4. NECESSITAT DEL DINER.


Aristtil en la seva Poltica defin la moneda com a una
mercaderia intermediria que serveix per a facilitar els canvis. I
en efecte la moneda, com hem vist (4.4)261, sorg en la histria de
la humanitat fa uns 10000 anys, per facilitar, multiplicar i
accelerar el canvi que existia des de feia uns 60000 anys. Li
atribum la qualitat de mercaderia perqu t valor de canvi o
capacitat per ser canviada amb mercaderies concretes, tot i sser,
en el nostre sistema, a ms a ms, una mercaderia sui generis
d'entitat abstracta (unitat de mesura i compte). I perqu s
mercaderia existeix un mercat del diner: de lletres, de prstecs,
d'accions, d'obligacions, de dipsits a termini, etc. Els bancs i la
borsa sn els llocs instituts per a aquest mercat especial.
260Volum I, pgina 75.
261Volum I, pgina 156.
Pgina 721

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

La ra principal de l'existncia i permanncia del diner, s doncs,


la facilitaci dels canvis. El canvi en espcies, per troc o permuta,
s molt ms difcil i sovint esdev impossible. Pot ser que la
mercaderia oferta per un no convingui a l'altre que pot tenir, al
seu torn tamb, una mercaderia que no convingui al primer.
Tamb es fa difcil que cada part tingui la quantitat o mercaderia
que compensi la quantitat de mercaderia que ofereix l'altre. Per
exemple tres sacs de blat per compensar quatre sacs d'ordi. I, a
ms a ms, es fa difcil establir la proporci de canvi entre dues
mercaderies heterognies. I moltes mercaderies no sn divisibles.
Molta mercaderia, aix, es queda sense vendre. Cal trafegar molt
la mercaderia. Es frena la producci, el comer i el consum i, per
tant, l'economia. La moneda, en canvi, permet canvis oberts sense
contrapartida determinada. Permet el fraccionament. s de fcil
transport. Permet les transaccions amb intermediaris no
interessats directament en la mercaderia en qesti.
La facilitat que dna la moneda li porta com a conseqncia:
1. L'augment indirecte de la potncia productiva del treball
en augmentar la comercialitzaci i el consum.
2. Serveix cientficament com a unitat de mesura i compte
dels valors de les mercaderies.
3. s un instrument d'acumulaci de riquesa:
3.1. d'estalvi dels dipsits efectuats en les institucions
d'estalvi;
3.2. de capitalitzaci a travs dels crdits, dels prstecs, de
la compra d'accions, obligacions, etc.;
3.3. d'inversi per compra de factors materials i humans de
producci, de bns d'equip, etc.
4. En el nostre sistema, a ms a ms, forneix un sistema
documentat precs que fixa les responsabilitats
personalitzades de tota transacci mercantil, prova
objectiva davant de la Justcia.
Pgina 722

Captol 9. El diner s vida

El diner t, doncs, una gran importncia social. Tal com funciona


en els darrers quatre mil anys s molt vulnerable i manipulable,
amb terribles i cruels conseqncies socials. Tanmateix, ni ho s
tot, com volen els mercantilistes radicals, ni s tan intil que sigui
bo de suprimir-lo, com ho han intentat els comunistes utpics de
tots els temps.
Aquesta mercaderia sui generis s una gran adquisici de la
humanitat i la humanitat difcilment renunciar a ella. Per calen
unes condicions referents a la seva qualitat i a la seva quantitat
per tal que la seva existncia no esdevingui nefasta.

9.4.1. Qualitat del diner.


La gran discussi entre els clssics s si el diner noms s signe
o, a ms a ms, cal que sigui una mercaderia concreta amb valor
d's i valor de canvi intrnsecs independentment de la seva
condici monetria. Fins fa poc tots els tractadistes exigien el
valor intrnsec concret: la moneda metllica d'or, plata, coure,
etc. Aix, deien, guanya la confiana del poble. s una garantia
real que sempre es t a la m. I aix fou base de l'acceptaci per
part del poble de la funci monetria addicional. L'Estat es
limitava (tericament) a garantir el contingut i qualitat del metall
elegit com a moneda. Ja hem vist, d'una banda, com els Estats es
van dedicar a estafar el poble, tot augmentant el valor formal
atribut o disminuint la quantitat real de metall en les monedes.
D'altra banda, els metalls com qualsevol mercaderia, tamb estan
sotmesos a grans fluctuacions i fan impossible l'estabilitat del
diner com a instrument de mesura. Imagineu que els metalls
s'encarissin i fessin metres de 90 cm, o hi haguessin botigues de
roba que no poguessin vendre tela per manca de metres per
Pgina 723

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

mesurar-la. L'aparici de l'or provinent primer de l'Amrica


llatina, desprs d'Amrica del Nord, d'Austrlia, de Rssia,
d'frica del Sud, ha redut a menys d'una quarta part el valor de
l'or des de l'Edat Mitjana.
Una altra dificultat ja apuntada s l'escassetat deflacionria i
congnita de diners, deguda a que els metalls sn limitats i han de
servir per comercialitzar totes les altres mercaderies. Mai la part
es podr correspondre al tot, unitat a unitat. Aix noms pot
interessar als poderosos, que fan llurs guanys a base de fer patir
estretors a les grans masses de poblaci. Per totes aquestes
discussions de sempre s'han anat acabant amb la imposici
acceptada pel poble del bitllet de banc de curs fors.
Tanmateix, si el diner no t valor intrnsec i nomes s signe, d'on
li ve la qualitat de mercaderia desitjable, la qualitat de valor de
canvi de qu gaudeix, la qualitat de poder adquisitiu, de ttol
acreditat de dret a bns materials? La resposta moderna s
taxativa: noms li ve de la seva correspondncia cientfica i
jurdica amb les mercaderies realment produdes i vendibles. No
ho oblidem, el diner (M') s a les mercaderies (M') com l'ombra
s al cos. I com el diner tamb s mercaderia, direm:

Mercaderies
totals

M'

M'

Massa monetria
corresponent
a les mercaderies
no monetries
(Frmula 9.5. Mercaderies totals).

Pgina 724

Mercaderies
no monetries

Captol 9. El diner s vida

Sempre que:

M'

M'

Mercaderia
Massa monetria
no monetria
equivalent
(Frmula 9.6. Mercaderia no monetria).
o b:

M'
=1
M '
(Frmula 9.7. Mercaderia no monetria 2).
que s equivalent a la nostra frmula reguladora fonamental F3:

P '+ M '
=1
P' + H '
(Frmula 6.21, Frmula reguladora fonamental F3)262.
perqu

P' + H' = M'


(Frmula 9.8).

262Volum I, pgina 374.


Pgina 725

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

P' + H' = M'


(Frmula 9.9).
Per all que aqu ens interessa s observar que, en cada canvi
elemental a una mercaderia elemental concreta, correspon a una
quantitat de diner abstracte determinat:

M' = 50 quilos de patates


M' = 500 pessetes

Dibuix 19: Canvi elemental.


Les patates canvien de casa i les pessetes canvien de compte. Si el
comprador desprodueix, consumeix, es menja les patates i no
produeix res, hi ha ms diners que mercaderies, subproducci,
caldr exventar diners, altrament s'estar generant inflaci per
excs de diners i els preus pujaran. Si el comprador produeix,
crea, fabrica sabates per valor de 500 pessetes hi ha equilibri
econmic. Si el comprador produeix sabates per valor de 1.000
pessetes hi ha superproducci: caldr inventar diners, altrament
s'estar generant deflaci per defecte de diners i els preus
baixaran.
All, essencial, que dna a la moneda abstracta el seu valor
intrnsec, s la seva relaci i referncia ajustada a la realitat de la
Pgina 726

Captol 9. El diner s vida

producci mercant.
Avui s'ha passat de la moneda metllica a la de bitllets abstractes
per fora i sense cap garantia seriosa. L'Estat i les institucions
internacionals exigeixen una fe, un crdit, una imatge de
Monarca que no creu ning del tot. Referent als diners tot es veu
trbol i confs. Per aix molts enyoren l'or, prohibit com a
instrument monetari. I per aix es perd el valor o poder adquisitiu
del diner: fenomen inflacionari. Les lleis de delictes monetaris i
les obsessions patritiques aguanten unes monedes trucades que
permeten, avui dia, sense que et toquin el muntant dels teus
diners, que cada any et robin legalment un 10 %, un 15 %, un
20 %. El ms gran robatori de la histria, fet contnuament i a
plena llum.
En el nostre sistema el valor intrnsec del diner ve assegurat per
un mecanisme ciberntic telemtic. I la nostra moneda no t
velletats nacionalistes. Volem i s possible arribar a instaurar
una nica unitat monetria mundial, es digui com es digui.
A ms del seu valor essencial, cal que una moneda bona tingui
altres qualitats:
1. Disponible en tot temps. La moneda que nosaltres propiciem
estar disponible, en tot temps, amb la instantanetat de la
telemtica electrnica.
2. Disponible en tot lloc. Caldr que s'estengui l's dels aparells
telemtics fins als llocs ms apartats i xics per a qu aix sigui
possible.
3. Homognia en totes les seves parts (una part no pot valdre ms
que altra). Qualitat inherent als nmeros abstractes en qu
consisteix el signe monetari.
4. Summament divisible. Tamb aquesta s qualitat inherent als
nmeros abstractes de la nostra moneda.
Pgina 727

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

5. De fcil maneig. Aix ho permet la telemtica. Ja ara es


constata que els pagaments per telemtica sn ms fcils que
els clssics. I la nostra moneda permet la creaci privada del
document monetari. Ja ens hem anat acostumant a aix amb el
creixent s dels xecs, talons, targes de crdit, etc.

9.4.2. Quantitat del diner.


La fbia clssica contra el diner
abstracte o el diner signe s deguda
a la histria dels excessos,
ocorreguts quan, en rgim de
moneda anticientfica, s'ha intentat
substituir la moneda metllica per
bitllets o signes abstractes. Tothom
reconeix que el Sistema del
Banc general i de la Companyia de
Law (1671-1729) fou un encert,
una font de creaci de treball i de
riquesa a Frana. Tanmateix l'excs Ilustraci 41: L'economista
de producci de bitllets ensorr el escocs John Law (1671Sistema. Els anglesos, poc
1729).
desprs, feren el mateix joc, per la
retirada
desprs
de
l'excs
Retrat per Casimir
inevitable
es
feu
ms Balthazar. Font: Wikimdia
ordenadament. El mtode dels
Commons.
assignats
practicat
pels
revolucionari francesos aprofitant idees de Ncker tamb feu
fallida per l'excs de producci d'assignats. Els tractadistes
accepten la utilitat inicial del mtode.

Pgina 728

Captol 9. El diner s vida

En els fets esmentats en el primer captol d'aquesta obra 263,


Finaly, Deterding i Morgan, escolten els economistes a l'hora
d'arraconar la moneda metllica i introduir el bitllet sense relaci
amb l'or. Per desoeixen el segon consell: la racionalitzaci de la
nova moneda abstracta. Aquest fet sumeix el mn en uns
desequilibris tan grans que el porten a la Segona Guerra Mundial.
Avui seguim patint del mateix mal. No n'hi ha prou amb canviar
la qualitat de la moneda, tot fent-la passar de metllica-concreta
a escriptural-abstracta. Cal mesurar la qualitat d'aquesta nova
moneda. Perqu inventar-se paperots s molt fcil, i inventar or s
una cosa que l'Alqumia no ho aconsegu i els ciclotrons moderns,
de moment, noms en fan en quantitats infinitesimals i a un cost
carssim.
Segons el Sistema clssic, el clcul de la quantitat de moneda
necessria depenia de quatre factors:
1. El nmero o quantitat de transaccions comercials en moneda
concreta.
2. La rapidesa en la circulaci monetria concreta.
3. La quantitat d'instruments de crdit.
4. La rapidesa de la circulaci dels instruments de crdit.
En el Sistema General, aquests quatre factors es redueixen a un
de sol: la factura-xec. En el Sistema clssic uns mateixos bitllet o
moneda o lletra podien pagar diferents operacions. Calia, doncs,
seguir la pista de la seva velocitat. En el nostre sistema a cada pas
una i una sola factura-xec. La velocitat (2 i 4) ve documentada pel
nmero de factura-xec per unitat de temps. En el nostre sistema,
la distinci entre moneda i instrument de crdit (1 i 3) desapareix.
Tot consta en cada factura-xec. I, a ms a ms i sobretot, en el
sistema clssic no existia cap documentaci de cap dels quatre
263Volum I, pgina 45.
Pgina 729

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

factors esmentats, mentre que en el nostre sistema tot resta


documentat punt per punt.
Disposem, doncs, de la mtrica adequada.
Tamb disposem del programa tcnic segons lleis formulades
algbricament que dna la quantitat exacta de moneda existent, o
excedents de comptes corrents:

M'
la quantitat de moneda convenient segons la frmula fonamental
F3:
M'
=1
M '
Frmula
F3.

M ' ' =M '


Quantitat
de moneda
convenient
(Frmula
9.10).

i la quantitat de moneda a crear o retirar que defineix el b com


mercantil:

' ' M ' = M ' ' M '


(Frmula 9.11. B com mercantil).
diferncia entre la moneda convenient i la moneda existent.
Pgina 730

Captol 9. El diner s vida

MP

MH

100 50 50 100 25

1M=
mercaderia
total

12 MP
mercaderies
produdes
o Producci
total

13 MH
mercaderies
productores
o Hisenda
total

M =MP +MH ; M =(M'P +

100 50 50

4 M'
mercaderies
no
dinerries

54 M'
mercaderies
dinerries

25

M = M' =M'

M '

25

25

) +

25

= (M'P +

M'H)

25

(M'H

M '

25

( M '

25

M '

M'

M'

Frmula 9.12:
50
M'
M'
50

=1

Pgina 731

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

25

25

M'P

M '

M'H

M '

25

=1

Valor real
de la

moneda

25
10

( M 'P
( M '

M 'P )

M ' )

10
25
M'P

M '
25

15

15

Pgina 732

Oferta de moneda

15

Demanda de
moneda

10

( M 'H

( M '

M 'H )

M ' )

15

10
25
M'H

=1
P

M '
25

=1
H

=1

Captol 9. El diner s vida

15

M 'P

M '

10

M 'P

=1

M '

Pp

15

10

15

10

M 'H

M '

M 'H

=1

M '

Hp

15

=1
Pk

=1
Hk

10

Frmula 9.13:
2 P producci
3 H hisenda
5 diners
6 p privat
7 k comunitari
50
MP
MH
50

=1

Pgina 733

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

30

MP

20
p

MH

30
15

( M 'P

MP

MH

=1

20

15
P

10

M ' )
P

( M 'P

10
k

Pk

( M 'H
15

Pgina 734

M ' ) + ( M ' H
H

15

10

M ' )

M ' )
Hk

10

=1

Captol 9. El diner s vida

Frmula 9.14. Variable:


46 M'p mercaderia no dinerria
47 M'k mercaderia no dinerria comunitria
42 M'P mercaderia no dinerria de producci
43 M'H mercaderia no dinerria d'hisenda
36 Hp hisenda privada
37 Hk hisenda comunitria
26 Pp producci privada
27 Pk producci comunitria
16 Mp mercaderies privades
17 Mk mercaderies comunitries
60
Mp

<
>

Mk
40
30

30

Mp +

Mk +

M '

M '

20
15

( M 'P

10

<
>

15

15

M 'H )

( M '

M 'H )

( M '

10

20

15

( M 'P

10

M ' )

M ' )

<
1
>

10
Pgina 735

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

MP
MH

=1

15

MH

M 'H

=1

M 'P

M 'H

15

10

15

10

M '
15

=1

10

M 'P

M '

Pgina 736

MP

Pp

Hp

M '
=1

M '
10

Pk

Hk

=1

=1

Captol 9. El diner s vida

30
M'P

M '

20
M'k
=1
P

30

M '

=1
k

20

9.5. EL FETITXISME DEL DINER.


Creure en poders taumatrgics del diner, tmer o menysprear el
diner com al diable, adorar-lo com a un dol, casar-se o
professionalitzar-se noms per diners, identificar-se amb el diner
que es t, que es desitja o que s'espera, emmagatzemar-lo pel gust
de tenir-ne ms i comptar-lo i contemplar-lo desficiosament sense
ms finalitat, tot sn fenmens de fetitxisme, aspectes de
l'alienaci econmica de qu parlava Marx en els Manuscrits de
joventut. Tot aix pertany al terreny de la mgia.
El mn dels homes es pot subdividir en el mn de les coses
concretes i el mn de les coses abstractes. (Vegeu 9.6)264.
En el mn de les coses concretes cal distingir l'rea dels
fenmens sensibles, experimentables pels nostres sentits, de l'rea
dels nomens sagrats, experimentables directament pel nostre
esperit. L'rea sacral s concreta tot i que s profunda, i no es pot
confondre amb el mn mgic. Molta gent barreja sagrat amb
mgic. Altres barregen fenmens amb Nomens.
264Vegeu 9.6.1, pgina 743 per les convencions concretes i 9.6.2, pgina 745
per les convencions per la via de l'abstracci (mgia).
Pgina 737

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

El mn mgic s el mn de les coses abstractes. Aquesta semblar


una definici sorprenent de la mgia. El com creu que mgic
vol dir misteris, sobrenatural, sagrat. No s cert. La mgia sol
utilitzar-se per expressar els misteris sagrats inefables,
inexperimentables pels nostres sentits. Per la mgia s una
trampa, un artefacte, una ficci, una mentida, un
fantasma, que sembla all que no s. La mgia s el mn de les
coses abstractes.

1. Mn concret: intuci.
1.1.
Fenmens externs, sensibles, explicables
1.2.
Nomens misteriosos, sagrats, inefables.
2. Mn abstracte: mgia.
2.1.
Mgia llibertria, artstica, potica.
2.2.
Mgia disciplinada, lgica, cientfica.
2.2.1.
Analtica
2.2.2.
Logstica, Formtica, Matemtica.
Existeixen dues classes de mgia ben legtimes i una d'illegtima
o confusionria. Les dues mgies legtimes sn la mgia
llibertria i la mgia disciplinada. I la mgia confusionria s la
pensada o religi.
La mgia llibertria s constituda per les abstraccions, ficcions, i
mentides prpies del joc lliure creatiu, multidimensional, potic,
metafric, analgic, artstic, imaginatiu, fantstic, contradictori,
tan apte per expressar el caos vivssim i contradictori del mn
concret dels Nomens, de la sacralitat, la mstica. El mag que
s'expressa llibertriament, ben conjuntat amb el seu fons tic,
mstic, sacral, es diu inspirat: El meu estimat s un nard.
Pgina 738

Captol 9. El diner s vida

La mgia disciplinada s constituda per les abstraccions, ficcions


i mentides prpies del joc disciplinat, unvoc, unidimensional,
rigors, lgic, matemtic, cientfic, tcnic, exacte, no
contradictori, tan apte per expressar el cosmos harmonis i
regular del mn concret dels fenmens, de les coses sensibles, i
materials. El mag que s'expressa disciplinadament ben conjuntat
amb el seu entorn moral, fsic, prof, es diu sistemtic. Energia
igual a massa per velocitat de la llum al quadrat (E = mc2).
La mgia pensada s constituda per les abstraccions, ficcions i
mentides prpies d'una confusi intencionada o inconscient entre
les dues lgiques anteriors a base de descriptives equvoques,
pseudolgiques, pseudofilosfiques, pseudocientfiques. Articles
de fe, manaments morals, aforismes, adagis i proverbis
pontificals, classificacions i terminologies superficials, ideologies
i afectivologies aparentment rigoroses que precisen les coses
imprecisables i sacralitzen coses profanes. Du s format per
una naturalesa divina i tres persones Divines.
Papini escriu: El Diner s Satans.
Vet aqu un exemple clar de mgia llibertria, que fa les
abstraccions que li dna el gust i la gana, tot perseguint qualsevol
fi sense por a les contradiccions, sense por a les incoherncies,
mentre tot es mantingui coherent a l'entorn de la intuci
primera, genuna, ingnua, expressada llibertriament i
poticament. En aquesta frase Papini mitifica el diner. Ac Papini
s animista i ensuma la ferum de l'nima del diner. Tot i que
aix s mentida. Per, visqui la llibertat!
El diner s un fenomen sense nima, un fenomen estudiable
disciplinadament per la mgia rigorosa de la cincia, com
intentem en aquest llibre.
Pgina 739

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Per em puc embolicar a descriure l'abstracci mgica-llibertria


Satans d'una manera equvoca pensada com si es pogus
pesar, mesurar i comptar l'esperit del mal. Vull saber quines
orelles t, per on bufa el foc infernal, de quin sexe s o si s
hermafrodita. Estic fent mgia pensada de la ms dolenta, aquella
que sempre acaba al servei incondicional dels poders fctics
ocultament establerts, subtilment tirnics, brutalment desptics i
repressius pertot, talment d'empnyer els oprimits a la temptaci
de rebellia. El diner s pecat en tots els qui han tingut la sort de
nixer pobres. El diner en mans del rics no s pecat perqu,
pobrissons! La seva administraci els deixa destrossats de tant
treballar i rumiar per treure-la endavant. Ells seran tots contents i
salvats.
L'estudi fenomnic i analtic fet en aquest llibre del problema tic
i transcendent plantejat per Papini de fais potica, mstica,
ellptica, ens porta a unes conclusions un xic menys contundents
que a Papini:
No tot el diner s dolent. Papini jutja tot el diner pel diner
annim. Fa aquella figura potica que pren el tot per la part. El
diner annim i, per tant, irresponsable, s dolent per les llibertats
concretes, fenomniques, prctiques de tots els homes, com ho ha
demostrat l'experincia dels quatre mil darrers anys d'histria. s
anticientfic perqu s antidocumentat. I amb l'anonimat, primer
exigeix la uniformitat de l'instrument, aquest esdev antianaltic.
Finalment, l'anonimat i la uniformitat duen a una circulaci
dinmica social permanent i, en conseqncia, s antiestadstic.
Qui ms qui menys, tothom veu la malcia prctica del diner
annim, per uns, fascinats pel fetitxe de mirada freda, intenten
jugar amb el diner per situar-se de la part dels aprofitats. D'altres,
terroritzats pel fetitxe de mirada freda, intenten prescindir del
Pgina 740

Captol 9. El diner s vida

diner i situar-se de la part dels justos.


Desprs d'un estudi disciplinat, afirmem que avui hi ha la
possibilitat tcnica de l's d'un diner abstracte, exacte, personal,
responsabilitzador, documentari, analtic, estadstic, que no
solament no obstaculitza, sin que permet l'expansi del temps
hum, de la vida humana, de la llibertat humana, expansius de si
mateixos i captius fins ara en la pres estanca del diner annim.
Per tot seguit, ens apareix una altra forma de fetitxisme del
diner. En els colloquis que segueixen a les moltes conferncies i
cursets explicatius, no falta mai alg que es queixi decebut pel
materialisme de la nostra exposici. Ell hauria volgut que del
nostre projecte de nova societat sortissin mtodes educatius,
noves formes de felicitat, medicines originals o meditacions
transcendentals que ens transportessin al set cel. Els sembla trist
que la clau i desllorigador de la nova societat es redueixi a una
reforma monetria i a una redistribuci hisendstica.
El seu fetitxisme del diner s pals. Aquestes persones que aix es
queixen, sn elles les materialistes. Accepten la reforma
econmica, per esperen que d'ella es dedueixin els corresponents
canvis i novetats humanstics. I res no pot ser ms equivocat. El
potencial de l'esperit hum no neix de l'economia, sin de la
prpia naturalesa de l'home, sempre creadora. Nosaltres tenim
tanta fe en aquest espiritualisme que, en la nostra exposici,
nomes revolucionem aquells aspectes econmics instrumentals
que sn un obstacle (en llat: pecat vol dir ensopec) per a la
lliure i constant autoexpansi de l'home. Qui som nosaltres per
intentar suplir la inabastable creativitat de l'esperit hum quan en
la vida prctica se sent lliure? Ens limitem a retirar la pedra
d'ensopec que impedeix a la humanitat de fer la seva cursa lliure.
Tots els lectors d'aquest llibre, tots els informats d'aquestes
propostes, sn cridats a exercir llur prpia llibertat creadora...
Pgina 741

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

desprs d'haver-nos ajudat a enretirar la tanca inexorable que ens


tenia frenats des de feia quatre mil anys.
Aix, doncs, poques coses direm de com podr ser la nova vida a
nivell humanista. Pensem que els poderosos del diner annim ens
han volgut mantenir en un concepte pejoratiu de nosaltres
mateixos. Ens han fet creure que l'home val poc, pot poc, s
culpable, s feble, s pecador, s condemnat. Hi han ajudat els
apassionaments, les imposicions, l'educaci, la nostra pacincia i
complicitat, certs voluntaristes, certs hipcrites, els apriorismes
orbs, els racionalismes superficials, les ideologies i afectivologies
messiniques, els classismes, les propagandes, publicitats i
xerrameques, les demaggies populistes, els revolucionarismes i
reaccionarismes, els indiferents aprofitats, els purs i separats, els
simonacs, els subornadors i subornats, els burcrates i
tecncrates, i sobretot el cinisme de la gran altura.
Actualment l'home, en la societat organitzada, ho pot quasi tot en
el terreny de la transformaci, instrumental i instructiva, de tipus
tcnic inert i amoral, del cosmos ambient. Ho pot quasi tot. La
prova terrible es troba en el sector dels armaments a mans de les
grans potncies mundials. Podem avui destruir la terra seixanta
vegades. Per tamb es pot veure en els progressos, menys
misteriosos,
de
l'electrnica,
energtica,
astronutica,
transportstica, indstria, agricultura, sanitat, medicina, gentica,
etc.
No es tracta d'un optimisme ingenu, sin d'una realitat evident.
En el terreny precs de la transformaci tcnica del cosmos
existent, quasi tot s possible a l'home contemporani si s'hi posa
el diner convenient.
I si aix s cert per a les coses tcniques que sn d'ahir, qu
haurem de dir del potencial humanstic i espiritual que s de
Pgina 742

Captol 9. El diner s vida

sempre, si no manca el poc diner que li s necessari?

9.6. LA MONEDA ESTRATGICA.


La naturalesa fa all que li conv encara que no sempre li agradi,
per a evitar mals majors. Volem ac fer una llista de realitats
convencionals de la histria natural per a fer-ne filosofia
comparativa i treure una conclusi.
Convenci ve de convenire que tradut amb gust popular vol
dir tots s'hi avenen, per a evitar desgrcies o obtenir avantatges.
s admirable la plasticitat, la indefinida gamma de variacions de
les convencions humanes.

9.6.1. Convencions concretes.


Arrenquen molt endarrere en l'escala animal i vegetal.
A) Sn comunes a l'animal i a l'home:
a) L'instint gentic o naturalesa innata o heretada. Les
informacions prpies de cada espcie, inscrites en els
cromosomes especfics, sn convencions vitals que
defineixen el fer de cada sser vivent.
b) L'aprenentatge nacional o naturalesa apresa que, ja
sigui en el mateix ventre de la mare o, sobretot, en els
primers anys de vida, s'aprn sense que el fill se
n'adoni i s'ensenya sense que la mare se n'adoni, per
via de connaturalitat. Molts comportaments
Pgina 743

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

convencionals en les diferents espcies animals sn


falsament atributs a herncia, i sn deguts a
aprenentatge nacional. Per exemple, est comprovat
que una balena primpara no sap per instint portar el
fillet nounat a superfcie de l'aigua perqu respiri, i si
se la separa de les seves companyes ms
experimentades que portarien el seu fillet a superfcie,
no sap impedir que el seu fillet es mori ofegat. Tamb
avui dia s'ha comprovat que les activitats de la mare
gestant traspassen predisposici en el fill que s en el
seu ventre.
B) Convencions
espirituals
prpies
de
l'home
(-5000000/-4000000 anys?):
a) Intucions primries, generades i sintetitzades dintre
de la ment. N'hi ha de nomniques o de conscincia
profunda, i de fenomniques o de conscincia exterior.
b) Post-intucions o intucions secundries, joc cada
vegada ms complex, sempre sinttic, mai analtic,
tamb en el vessant nomnic o profund i fenomnic o
exterior. En sn exemple l'gica o acci que pot ser
estrat-gica o acci complexa sobre els diferents
estrats d'un organisme; sociativa o associaci mental o
grupal i tica o inspiraci profunda que a nivell
exterior pren el nom de moral; tnica, d'etos
(costum) genos (naturalesa), que caracteritzen les
nacions humanes; i sfica que s aquella saviesa
profunda (un proverbi) o exterior (l'invent de la
destral) que depassa les fronteres nacionals i es fa
universal.
C) Convencions mixtes o de retorn parcial de l'esperit a la
carn, o, tamb, llenguatges o expressivitat psicosomtica o
corporal-anmica:
a) Gestualitat animal progressivament humanitzada:
mmica, fisiognmica (-8000000/-7000000?)
Pgina 744

Captol 9. El diner s vida

b) Rtmica, dansa, cant, msica (-600000/-500000?).


c) Artesanies
o
tcniques
primitives
(-3000000/-2000000?).
d) Arts i artesanies derivades, ms elaborades
(-600000/-500000?).
e) La paraula humana (-500000/-400000?) primer
consonntica,
desprs,
tamb,
voclica
(-40000/-35000?). Fins ara, qualsevol idioma tnic ha
necessitat, com a mnim, 1000 anys per a constituir-se
en una llengua distinta, slidament ancorada en la
realitat d'un poble.

9.6.2. Convencions per via de l'abstracci (mgia).


(Vegeu 9.5)265.
Hi ha dos nivells d'abstracci: l'anlisi acurada de continguts
abstractats de la realitat concreta, que constitueix l'analtica, i el
joc pur de relacions entre abstraccions buides o continents purs,
que constitueix la logstica, o formtica, o matemtica pura.
Al principi aquests dos nivells sn intutivament globalitzats
(mgia llibertria). Ms tard sn ms o menys deliberadament
confosos a efectes d'engany populista (mgia pensada). I
finalment, a partir de Plat i Aristtil, sn definitivament separats
en dues subdisciplines independents, malgrat llur ntima i
constant imbricaci en el discurs lgic.
A) Mgia llibertria: Coherncia del poble en festa a l'entorn
de la llibertat nomnica o interior, en esperit pur, i de les
llibertats fenomniques o exteriors, considerades l'una i
les altres com a b suprem de cada persona individual i
265Pgina 737.
Pgina 745

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

collectiva. Sorgida cap als -60000/-50000 anys, la mgia


llibertria aguanta les escomeses dels segles posteriors i,
malgrat les ferotges persecucions sofertes des de fa uns
4300 anys i que tant l'han desvirtuada, ressorgeix avui dia
amb una fora ms irreprimible que mai.
B) Mgia pe(n)sada: Coherncia dels opressors del poble
esclavitzat a l'entorn del poder constitut de l'home sobre
l'home. La seva invenci i institucionalitzaci a partir del
-2300 s'ha d'estudiar en cada imperialisme concret, en el
moment en qu, segons els estudiosos del tema, les
religions ms o menys oficials traeixen, giren a l'inrevs,
capgiren, les creences, els mites, els ritus, els tabs, els
sagraments... primitius ingenus de la mgia llibertria
primera. Tant si agrada com si no, les religions, totes les
religions, nascudes d'elaboracions molt calculades de
mgia pensada, i tots els verbalismes, retriques,
racionalismes,
ideologies
i afectivologies,
van
desapareixent inexorablement, perqu sn tracions al
primitiu i ingenu esperit creador i lliurement expressiu,
amb enganys, evasions, fanatismes, intolerncia,
persecucions, dogmatismes, ortodxies, inquisicions,
guerres, etc., durant tots els segles de llur vigncia.
C) Mgia disciplinada o lgica (des de -500/-300).
a) Els eletics (~-500) sn uns revolucionaris
irreligiosos,
sense
insistir
molt,
d'actitud
fonamentalment crtica en llur pensament naixent
global.
b) Els sofistes (~-100) representen una marxa endarrere.
Utilitzen el pensament eletic, perfeccionen les
retriques de mgia pensada, i exploten aix el nou i
revolucionari prestigi popular de la lgica incipient als
eletics.
c) Amb Plat (~-350) comena la revoluci analtica dels
uniconceptes continguts concrets.
Pgina 746

Captol 9. El diner s vida

d) Amb Aristtil (~-300) s'inicia la revoluci del


pensament logstic sobre les relacions entre els senyals
continents abstractes.
e) Desprs d'Aristtil (~-250), com a conseqncia de la
rapidssima decadncia hellenstica, amb ms o
menys conscincia cnica o lucidesa retardada, els
racionalistes han continuat usurpant el prestigi de la
lgica i n'han ajornat contnuament la perfectibilitat
possible en cada moment histric.
f) Amb Diofant d'Alexandria (~+300), potser precedit
per savis del pensament hind, i, desprs, ja d'una
forma ms precisa amb Alwarizmi, a travs de la seva
lgebra (~+900), cultivada pels rabs en l'apogeu de
llur imperialisme i transmesa a tota Europa, s'inicia la
revoluci logstica que tant ha anat canviant els sabers
fenomnics experimentals, segons la nova intenci
d'estratgia instrumental efica.
g) Tanmateix, la reacci escolstica (~+1200) primer,
nominalista (~+1400) desprs, racionalista (~+1600) a
continuaci i idealista (~+1800) finalment no han
parat de posar obstacles de mgia pensada contra
l'establiment definitiu de les simples i transparents
convencions de la mgia disciplinada.
h) La lgica formal moderna (des de ~+1850) s fruit
d'una llargussima lluita i pacincia ja en l'Edat
Mitjana per alquimistes perseguits i personalitats
tolerades com Albert Magne, i en l'Edat Moderna i
Contempornia per insignes fsics, qumics,
matemtics,
contra
les
veritats
objectives
ontolgiques i filosofies perennes dels diferents
racionalismes unidimensionals o dicotomies de la
histria, enemics entre ells, per sempre
orgullosament colligats contra la humil lgica
instrumental-inert que s'ha esforat en seguir
Pgina 747

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'ensenyament d'Aristtil tot separant analtica


abstracta de continguts concrets de logstica
abstracta de continents abstractes, fundadora de la
coherncia deductiva rigorosa a l'entorn del principi
de la no-contradicci, a partir d'una matriu de senyals
donada.
i) La hiperlogstica automtica comena amb la primera
mquina de calcular de Pascal, i constitueix
actualment la imparable revoluci telemtica. Les
seves impressionants conseqncies prctiques,
impedides noms per l'absurda antieconomia vigent,
crearan ms rpidament del que la gent sol creure,
unes novssimes cultures postlgiques (7.6)266.

9.6.3. La convenci ms convenient.


Estudiant el lapse de temps esmerat per la histria natural i
humana per consolidar cadascuna de les moltes convencions
anteriorment explicades, s'arriba a la conclusi estratgica que les
darreres convencions es consoliden molt ms de pressa que les
ms antigues. Una espcie es consolida en un mili d'anys, una
llengua en un miler d'anys, el telfon o l'avi en cinquanta anys.
Hem dit que els costums tnics i socials sn difcils de canviar
per que no s aix amb els instruments tcnics.
L'nica via intelligent de canvi, a molt curt termini, s fundada
en la coherncia deductiva de la logstica processadora i
expandidora telemticament de totes les dades analtiques
captades de la concreta realitat exterior.
Sabem ja que els sistemes ideolgics a base d'idees polivalents i
266Pgina 493.
Pgina 748

Captol 9. El diner s vida

opinions complexes, de generalitzacions fcils i distincions


confuses, i que els sistemes afectivolgics sobretot dominats per
passions, sentiments, gustos i afectes, sn prelgics, perqu van
ben barrejats d'intucions i post intucions transcendents de molt
variats i desconeguts orgens. Tamb sovint sn antilgics perqu
es tanquen fanticament en monismes o en antinmies basades en
dicotomies exclusives, quan una tercera, quarta, soluci s tamb
possible. I tendeixen al dogmatisme, a la idolatria, al messianisme
i a la persecuci del contrari, el dissident, l'heterodox, l'heretge.
Sabem, en canvi, que l'anlisi i formalitzaci tcnica de la realitat
concreta exterior noms va entrant en el cap de la gent a travs de
l'aritmtica ms simple, els nmeros eloqents, la mesura exacta,
l'lgebra mgica, els grfics clars, l'experimentaci incontestable,
les estadstiques contundents, els aparells eficaos, les maquinetes
calculadores i tota la panplia de la telemtica, sobretot, la
televisi, el vdeo i els hologrames, amb llur enorme plasticitat de
dibuix i color, encara no prou explotada.
La logstica superprecisa dels nmeros comptables noms t una
finalitat: l'eficcia experimentadora de tipus exclusivament
fenomnic, l'xit prctic d'una prvia teoria fenomenolgica.
D'aix se'n diu, i a molta honra, materialisme histric, perqu
noms grcies al domini de la matria sense idolatries ni
dogmatismes desfasats l'home pot augmentar la seva prpia
eficcia fenomenolgica experimentadora.
Aquest raonament ens acondueix a la tria de la factura-xec,
instrument logstic-tcnic-telemtic, captor exacte de la concreta
realitat utilitria i fonamentador d'un equilibri econmic com a
factor estratgic prioritari en la nostra revoluci, que permeti la
instauraci d'una nova humanitat. Estratgicament s la
convenci ms adequada a una implantaci fcil i rpida, segons
la direcci d'aven de la histria, que no xoca, frontalment amb
Pgina 749

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

les altres convencions ms arrelades en l'home i ms difcils de


canviar, i que toca, en el seu centre causal, l'horror d'una societat
antieconmica, antipoltica, antisocial i antipsicolgica que dura i
dura des de fa ms de quatre mil anys.
s una convenci adequada al servei del ms efica humanisme
evolutiu i del dret natural, s a dir, del dret constantment naixent
de la mateixa evoluci de l'home, en marxa cap a (en grec
Kata, Kat, en catal cat-) la solidaritat (en grec holos).
s el pregon sentit ms antic de la paraula cat-lic: en marxa
cap a la solidaritat plena dels homes. I est al servei
instrumental-inert i a-moral, de la caritat de Crist i de tantes altres
grans nimes com han illuminat la terra amb llur amor total,
per a promocionar el progrs del dret natural, de les lleis
positives, de la justcia real i de les llibertats concretes.

9.6.4. Avs a l'home poltic.


Interessa al poltic si vol que la seva obra sigui til i duri el
canvi logstico-monetari que ara i aqu propugnem: la factura-xec.
Donar el mxim d'eficcia instrumental al mercat productiu.
Far que el mateix mercat distribueixi aquesta millor i major
producci, segons la competncia productiva demostrada: mercat
lliure de salaris al treball eficient, als capitals ms ben invertits, a
les empreses ms dinmiques, als invents ms prctics. Far que
el mercat lliure permeti a la societat de distribuir l'excedent de
producci, segons les necessitats vitals i socials de cada persona
individual o collectiva-liberal en funci del b com. Posar,
aix, el mercat lliure a la disposici incondicional de la societat
liberal, per definici altruista i desinteressada. I posar, finalment,
la global societat fenomnica llibertria suma de la societat
mercant monetria i de la societat liberal monetria a la
Pgina 750

Captol 9. El diner s vida

disposici, incondicional, de la lliure societat tica-transcendent,


en la qual hi ha la felicitat o la infelicitat de cada persona
individual o collectiva.
Per si en la societat fenomnica llibertria pot incidir l'acci del
poltic, i aquest la pot fer progressar fent-hi intervenir el canvi
monetari telemtic proposat, no t res a fer en la societat tica
transcendent. Aquesta societat simplement el transcendeix, el
sobrepassa.
En conseqncia, el poltic no parlar mai:
1. De llibertat tica transcendent, de llibertat de conscincia,
puix tothom la t radicalment, encara que sigui ben amagadeta,
per por, en el seu sser ms ntim, en el seu esperit pur, no
fenomnic.
2. De felicitat o infelicitat personal, perqu aquesta no depn per
res de la poltica, de la prosperitat material, ni del diner; s un
problema a resoldre interiorment, en la intimitat ms profunda,
per cada persona, a travs de les seves relacions tiques
transcendents amb ella mateixa i amb les altres persones.
Altrament, esdev un antipoltic populista, afalagador dels
pitjors defectes del poble per a poder-lo explotar millor, fa
demaggia de la dolenta i embolica la gent que es deixa
enganyar. Als pobles, tot i que sn ingenus, no els agrada que els
enganyin reiteradament. Tanmateix ara som noms als inicis de
l'era democrtica.
L'nica cosa a la qual pot aspirar el poltic s a evitar la causa
material fenomnica de moltes penalitats humanes, per a tothom i
en el mn sencer, tot comenant per qualsevol dels estats
contemporanis que es decideixi a donar un exemple prctic i
convincent d'economia neoclssica de mercat lliure, que posi
Pgina 751

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

les vocacions utilitries al servei de les ms altes vocacions


liberals i el conjunt de totes dues, al servei de les ms altes
aspiracions tiques-transcendents de cada persona.
El poltic pot aconseguir avui i ac:
1. Un mnim vital individual.
2. Un mnim vital familiar.
3. Seguretat social tan mplia i perfecta, com sigui tcnicament
possible en cada moment, cultura i pas, sense repercussions
parafiscals en els lliures salaris mercantils privats, la suma dels
quals s el preu de cost.
4. Vocacionals liberals amb total independncia professional,
individual i familiar assegurada per a tota la vida, si no
interfereix sentencia judicial, fonamentada de proves greus i
molt ben documentades.
5. Llibertat de passar de l'estatut utilitari al liberal i viceversa
noms sota condicions constitucionals permanents ben
conegudes de tothom.
6. Simplificaci fiscal: un sol impost directe, a extingir, pagat
exclusivament pel client, talment que no t cap repercussi
sobre el preu de cost; aix en espera d'uns resultats
econmics exitosos que permetin d'anar reduint aquest nic
impost indirecte fins a la seva supressi total.
7. Progressiva municipalitzaci de la terra.

Pgina 752

Captol 9. El diner s vida

9.7. DE LA SOCIETAT UTILITRIA A LA SOCIETAT LIBERAL.


9.7.1. Les tres societats.
La societat general est composta per la societat utilitria ms la
societat liberal, ms la societat transcendent:

Sg

Su

Sl

St

Societat Societat Societat


Societat
general utilitria
liberal
transcendent
(Frmula 9.15. Composici de la societat general).
La societat utilitria, composta de tots els dedicats a la producci
de bns i serveis utilitaris, s un conjunt d'homes limitativament,
dedicada a mantenir la vida,
amb canvi egoista,
alimentada amb diner privat.
La societat liberal, composta de tots els homes dedicats a viure i a
serveis liberals, s el conjunt dels homes vivents,
dedicada a que la vida sigui ms bella,
amb canvi comunitari,
alimentada amb diner comunitari.

Pgina 753

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

La societat transcendent composta dels esperits de tots els homes


que actuen amb plena llibertat s el conjunt pervivent,
dedicat a la felicitat,
sense canvi,
sense diner.
A travs de l'estratgia, en la societat utilitria, d'autoeconomia de
lliure mercat, cal influir indirectament en la societat liberal lliure i
transparent, estratgia bella, per influir indirectssimament en la
societat transcendent, el mn de la gratutat sense estratgia.
A partir de la senzilla instauraci de la factura-xec es pot crear,
rapidssimament, un lliure mercat clar i transparent i la
repartidora equitativa igualitria del b com mercantil demostrat
per una automtica i quasi immediata comptabilitat tancada,
intersectorial i interterritorial, en cada comunitat geopoltica. En
aix consisteix una econometria de mercat verament clssica.
Sobre aquesta base primera d'una econometria exacta de mercat
es pot anar creant una lliure societat liberal transparent i la
repartidora, encara ms equitativa igualitria del b com liberal.
En aix consisteix precisament una economia de societat (liberal)
verament clssica. En el nostre estat actual de sabers tecnolgics,
encara no la podem considerar mesurable, per potser s'hi podr
arribar ms endavant.
Sobre les bases econmiques anteriors, s'anir desenvolupant,
espontniament i expansiva, una lliure societat tica-transcendent,
de la contnua elevaci perconscient i pervivent, de la qual
derivar la dolor de viure completament gratuta, graciosa,
festiva, popular, potica, amorosa, aimada i la joia de traspassar
l'horitz fenomnic cada vegada que l'esperit ho demani.
Pgina 754

Captol 9. El diner s vida

D'aquesta senzilla manera es destrueix de soca-rel:


1. El poder, que sempre ha estat d'origen plutrquic, secret,
hipcrita i deslleial.
2. La idolatria universalista del diner annim, fetitxisme estpid
en el qual s'assenta tot poder real, fctic, com s moda de dirho entre els cmplices i prebendaris de segona fila.
3. La inseguretat del dem, la por que fa cometre tants delictes,
crims o simples imbecillitats al com dels mortals; aquesta
inseguretat personal i familiar s la promotora de la idolatria
del diner, el qual, si b s imprescindible a tothom en la vida
prctica de cada dia, per a tota persona que, en frase d'Erich
Fromm, ms s'estima sser que tenir, noms consistir en un
vulgar instrument tcnic segons logstica.
4. La progressiva proletaritzaci de les classes mitjanes, aquest
s l'origen de tota concepci dinerria (annima) de cossos i
esperits, de conscincies i intelligncies al servei
incondicional dels plutarques indgenes i mundials.

9.7.2. De la societat utilitria.


La vida crea per ella mateixa conflictes, lluites, confrontacions,
competncia, emulaci. En funci de la progressiva
complexificaci de l'home actual, s'ageganten enormement totes
aquestes tensions entre individus, entre famlies, entre tnies,
entre collectivitats en general.
Tractem ac de proposar un sistema convencional logstic,
semblant a la invenci anglesa d'esports com el futbol, que sigui
capa:
1. D'exacerbar aquestes tensions aix s vida dins d'un marc o
Pgina 755

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

context autopacificant intern i extern (com el reglament de


futbol).
2. De transportar-les totes nicament al terreny de la
competitivitat econmica (en el futbol la competitivitat va al
terreny ldic), tot apartant-les de la vella obsessi estratgicomilitar prpia dels imperialismes passats de moda.
3. I finalment i, en conseqncia, d'impedir als imperialismes
planetaris d'anar creant focus de guerres locals, i d'aconseguir
gran ambici! llur desaparici definitiva com a potncies
violentes ofensives.
Aquest sistema logstic s fcil de definir, en el terreny cientfic,
amb una anterioritat i amb un detallisme tal que vagi
entusiasmant tothom, primer els tcnics, desprs els artistes i
finalment, a travs primordialment dels artistes, el poble sencer
en la seva totalitat.
En el terreny estatal, s fcil de legislar, automtic de governar i
fcil d'executar.
En el terreny justicial, s fcil de sancionar, amb proves
documentades i, insensiblement, s creador d'una jurisprudncia
llibertria radicalment nova.
s per aquest cam que hom pot destruir, des de dintre, com un
nou cavall de Troia, els imperialismes actuals, i la dria estpida
del poder sobre les persones: La prosperitat mercantil produir
l'automatisme del b com, i aquest la llibertat de la societat
liberal, que cadasc pugui cultivar lliurement la seva vocaci,
conscincia, veritat, justcia ms ntimes, profundes i singulars.

Pgina 756

Captol 9. El diner s vida

9.7.3. Ning sense diner.


Ning no podr quedar sense el diner suficient per a viure b!
Tota persona humana t dret al treball s avui un dret hum
proclamat per les Nacions Unides, per la declaraci de drets de la
Uni Europea, per les Constitucions de la majoria dels pasos del
mn. Ning sense treball s l'eslgan que d'entrada, accepta el
sistema actual format per una gran majoria d'esclaus que lloguen
llur fora de treball i per una exigua minoria de dspotes que els
tiranitzen, mentre no els resulta ms rendible d'engegar-los a la
misria propera o al tercer mn lluny.
El nostre crit de ning sense diner suficient per a viure b!
voldrem que fos el de tots els pobles lliures; rebutja radicalment
el model actual i en proposa un de nou en tot conforme a les
possibilitats tecnolgiques d'una comptabilitat integrada de totes
les persones d'un Estat contemporani qualsevol.
El treball obligat no est fet per a l'home. Sempre el cansa.
L'esfor vocacional creatiu no cansa perqu s lliure, fecund,
autopersonalitzador o, com diuen les dones feministes d'avui,
autorealitzador. Per no es pot passar fcilment del rgim
actual de treball obligat, llegat per segles d'esclavitud ms o
menys dissimulada, a un rgim llibertari de vocacions d'artesans i
artistes. Tanmateix es pot preparar polticament en no gaire temps
aquest rgim de llibertat ciutadana, que s'anir implantant en
funci de la cultura real que mestres vocacionals de minyons
aprenents i estudiants, vagin donant a les noves generacions. Les
condicions objectives, s a dir, les disciplines tecnolgiques
actuals i les que s'albiren en el proper futur, van a favor de l'obra
artesana ben feta, de l'obra d'art individual i en equip. Noms
falten les condicions subjectives. La realitat exterior corre ms de
Pgina 757

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

pressa que els nostres cors desencisats i emmandrits. Noms les


poden donar les escoles llibertries i les universitats lliures.

9.7.4. A la societat liberal.


Qu vol dir posar econmicament el mercat al servei
incondicional de la societat liberal (vocacionalment altruista i
desinteressada)?
Aquesta expressi significa que
s'ha de suprimir del tot, oblidar,
per sempre ms, els criteris
mercantilistes en la conducci
estratgica poltica de la societat
liberal. Aquesta t com a
finalitat la prestaci de serveis
enterament gratuts a tots els
membres
individuals
i
collectius de cada tnia o Ilustraci 42: Llus Maria
federaci d'tnies. L'expressi Xirinacs al Montseny, l'any
2006.
Serveis gratuts ja indica tota
la llibertria graciositat de les vocacions liberals.
Per exemple: en lloc de permetre, amb el menyspreu i l'oblit
oficial, el creixement de la desertitzaci d'un poble antic, mig
abandonat pels seus habitants, cansats de la misria i la incultura
que els imposa des de tant de temps la incria antisocial de
lAncien Rgime de la moneda annima, cal inspirar les
necessries vocacions liberals de mestre, secretari, enginyer de
boscos, camins i aiges, enginyer agrnom, metge, etc., per a
retornar la vida al poble moribund. Aix exigeix donar alt prestigi
i alt salari social als qui tinguin la vocaci de fer en aquest poble
Pgina 758

Captol 9. El diner s vida

feina til, sense imposar-los reglamentacions estpides que


tractin de tallar-los el contacte freqent amb la gran
civilitzaci.
S'ha de pagar igual a un mestre amb sis o vuit alumnes en aquest
poble que a un altre amb trenta en una ciutat superpoblada. Amb
el benents que cal tendir a que tots els mestres tinguin pocs
alumnes, i menys, si els alumnes sn retardats.

9.7.5. La poltica, vocaci liberal sui generis.


En el nostre sistema, la poltica consistir exclusivament en all
que els grecs anomenaven arquia, o sigui, comandament
personal i responsable de les persones lliures, la qual cosa s un
art molt superior al govern automtic de les coses, en el nostre
sistema, simple aplicaci tecnolgica d'unes mnimes lleis
constitucionals i d'altres mnimes lleis de conjuntura previstes en
les primeres.
La funci autoritria, augmentativa de la vida i llibertat de
l'anarquia, s la funci prpia de l'arquia. Sempre que
estiguin amenaats per forces superiors, el poltic en exercici
caldr que protegeixi:
l'amor en la parella, jove, adulta, vella;
la seguretat de la famlia;
la jubilaci digna dels vells;
l'atenci a totes les febleses passatgeres o permanents:
accidents,
malalties,
incapacitats,
subnormalitats,
marginacions, etc.;
totes les llibertats prctiques tecnolgicament possibles en cada
espai-temps geopoltic, a ms de les ja adquirides

Pgina 759

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

consuetudinriament de temps enrere;


unes professions, associacions i institucions, dignes de llur
original prestigi;
unes autonomies tniques territorials reals;
una progressiva democrcia directa a tots els nivells cvics
poltics en qu sigui possible grcies a tots els progressos
telemtics, cada dia ms densament interconnectats;
una justcia radicalment independent de l'Estat en la prctica
diria de la seva altssima vocaci pacificadora,
nacionalitzadora, fraternitzadora, tan diferent de la vocaci
poltica;
un Estat constitucionalment fort i breu:

a) en el qual el Cap d'Estat, encarregat del comandament


executiu, sigui personalment responsable, de tots els actes
d'Estat i, en particular, dels actes de violncia
orgnicament monopolitzada, davant de la Justcia a fi de
mandat;
b) en el qual el Parlament amb els ciutadans i pobles, sigui
directament, sigui a travs de llurs diputats, senadors i
consultors, perseguir exclusivament un comandament
legislatiu cada cop ms clar i curt, concs i positiu... i
educatiu;
c) en el qual la vitalment necessria continutat de
comandament s obtinguda, de moment, a travs de la
discontinutat electiva de les persones.
...
...
unes Ptries xiques i entranyables i un Imperi gran i efica, que
facin honor als seus fills i ciutadans.

Pgina 760

Captol 9. El diner s vida

9.8. ESQUEMA-RESUM.
Perqu el lector pugui fruir d'una visi de conjunt de com queda
orgnicament la nova societat des del punt de vista econmic,
construirem ac un esquema resum aclaridor.
A) En la nova societat, el motor i, per tant, la part ms
decisiva per al funcionament conjunt, s la Societat
Utilitria, que determina el Cicle de la Producci (p f)
o producci total no financera, que es governar per la
coneguda frmula:

Pf
Hp

=1

Hisenda
Crdits
privada
comunitaris
no financera
(Frmula 9.16. Societat utilitria).
La quantitat de crdit a crear per la comunitat s:

p f

Hp

Crdit
Producci
comunitari no financera

Hisenda
privada
no financera
(Frmula 9.17. Quantitat de crdit a crear per la comunitat).

Pgina 761

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

L'esquema del Cicle de la Producci s:


Societat utilitria

Dibuix 20: Societat utilitria.


La producci no finita es pot subdividir en: producci corrent que
en principi, no cal que sigui ajudada comunitriament, producci
de bns d'equip o inversiva cal concedir crdits comunitaris als
industrials compradors necessitats quan hi ha excs de producci
de bns d'equip, per tal que els industrials compradors aprofitin el
capital invertit per a produir ms; i producci al consum que, de
forma gradual, es va allunyant de la societat utilitria. Primer s
producci comprada pels majoristes, dintre del cicle de la
producci; desprs s comprada als majoristes pels minoristes,
indstries (restaurant, perruqueria, etc.) o comeros al detall,
encara dintre del cicle de la producci.
Quan el minorista ven, ja no es troba en el cicle de la producci,
sin en el de consum, que veurem desprs.
El cicle de la producci defineix el mercat de la producci. Totes
Pgina 762

Captol 9. El diner s vida

les operacions financeres es fan per Bancs de negocis on hi ha


comptes corrents de producci, els excedents dels quals sn
d'administraci publica, i comptes a termini, de producci
d'exclusiva administraci privada. Els diners guanyats pels
productors-hisenda privada poden reinvertir-se i estalviar-se en el
cicle de producci o sortir cap al consum, com veurem.
El mercat de producci cal que sigui lliure. Per consegent,
tericament l'Estat no hi hauria d'intervenir gens. Com ms lliure
sigui millor. Laissez passer, laissez faire, la consigna dels
lliurecanvistes clssics. Tanmateix, l'experincia histrica ha
demostrat que el no intervencionisme pur s contraproduent per a
protegir la llibertat de mercat dels dmpings dels monopolis i
trusts, creats pels ms forts cabalment grcies a la llibertat del
mercat. Calen, doncs, unes mnimes intervencions indirectes de
l'Estat en el mercat lliure, precisament per protegir-ne la seva
llibertat, a executar, principalment, pels gremis:
1. La ms decisiva: preus, mnims legals de venda superiors a un
25 % sobre el preu de cost.
2. Prohibici de la publicitat per empresa: caldr fer-la per gremi.
3. Protecci de les empreses i gremis per caixes gremials amb els
serveis d'assegurances, auditories, patents, dipsits i
consignacions, segrest, estudis, etc.
4. Protecci del treballador, amb comiat lliure, a base de
l'elevaci del salaris de vaga i lock-out; protecci de l'horari
legal reduble en funci del progrs tecnolgic.
5. Protecci de l'estalvi i capital, amb uns interessos mnims
comunitaris de saldo de comptes corrents de producci (i de
consum).
6. Els crdits comunitaris (c) a temps indefinit i sense garantia,
concedits a determinades empreses, podria representar un
privilegi d'aquesta enfront de la competncia. Per tal d'evitarPgina 763

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

ho, cal posar les dificultats esmentades ms amunt (2.2) 267 de


l'inters doble, de la presentaci d'estudi revisable i de
l'acceptaci d'una cogerncia, per a no enfonsar la
competitivitat de prstecs bancaris privats.
B) La nova societat no est allada del mn exterior, per
tampoc practica una obertura indiscriminada. Tracta de
negar-se s mateixa la passi dominadora o colonitzadora
dels imperialismes histrics i tracta, tamb, d'impedir que
els altres la dominin a ella: transaccions equilibrades. Per
de cap manera no es vol tancar en la temptaci estril i
injusta de l'allacionisme.

Dibuix 21: Mercat exterior.

267Volum I, pgina 79.


Pgina 764

Captol 9. El diner s vida

Resta dit que la frmula reguladora del mercat exterior s:


Crdits importats
i retorn
de crdits exportats

Exportacions
entrada de turisme

Finances i
transferncies
importades

CI

FI

CE

FE

Importacions
sortida de turisme

Crdits exportats
i retorn
de crdits importats

=1

Finances
i transferncies
exportades

(Frmula 9.18. Frmula reguladora del mercat exterior).


Tamb ac cal respectar la llibertat de mercat, per consegent la
intervenci de l'Estat ser mnima i indirecta, a base de drets de
duana o aranzel general a totes les mercaderies
indiscriminadament, per mantenir l'equilibri de la frmula.
S'aplicar noms un aranzel especial quan es tracti de protegir-se
de dmpings internacionals deguts a l'explotaci despietada del
obrers en altres pasos. Tot aix es vlid tant pel comer bilateral,
trilateral, multilateral, com en el desitjable comer obert mundial.
C) La societat utilitria alimenta monetriament la societat
liberal i consumidora. Els titulars de qualsevol compte
corrent de producci poden transferir diners als comptes
corrents de consum en Caixes d'Estalvi, per desprendre'ls
en consum. Mai aquest diner traslladat al consum no pot
retornar, per la via de comptes corrents a la producci.
Noms hi retornar si s'ha desps comprant bns o serveis
en el mercat de consum. La societat liberal i consumidora
tamb s'alimenta de les finances diner inventat a partir de
Pgina 765

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'excs de producci finita concedides per la comunitat a


travs de l'Estat.

Dibuix 22: Societat liberal i consumidora.


La societat liberal i consumidora consta dels segents apartats:
1. Estatut general, amb un sou mnim vital (que evita la
misria), millorable per als oprimits (que evita la
marginaci) i que inclou tota l'assistncia social. En
aquest estatut hi entra tothom.
2. Estatut utilitari o dels alliberats. Dna salari social als
acomiadats o aturats del cicle utilitari de la producci.
3. Estatut dels professionals liberals que atribueix salari
social a totes les professions liberals (mestres, artistes,
metges,
periodistes,
advocats,
jutges,
poltics,
sacerdots...).
4. Estatut institucional.
4.1. Finanament de les institucions federals: Justcia i
Estat (Legislatiu i Executiu, amb els seus
administratius, Exrcits i Policies).
4.2. Finanament de les institucions territorials:
intertnies, tnies, regions, comarques, municipis i
barris.
Pgina 766

Captol 9. El diner s vida

4.3. Finanament de les institucions cviques:


4.3.1. necessries: hospitals, escoles, mitjans de
comunicaci i transports, sindicats, gremis,
collegis, esglsies, etc.
4.3.2. lliures: associacions de tota mena.

Dibuix 23: Societat liberal.


D) La societat liberal i consumidora atn les seves necessitats
o gustos acudint al mercat de consum amb els diners
provinents dels comptes corrents de consum i de les
finances comunitries. Aquest mercat s provet de bns i
serveis pels minoristes del cicle de la producci, tant
industrials com comerciants.

Pgina 767

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Dibuix 24: Mercat de consum.


Aquest mercat es regula per la coneguda frmula:
producci financera

Pf

Hp

=1

Hisenda
Finances
privada
comunitries
financera
(Frmula 9.19. Frmula reguladora del mercat de consum).

Pgina 768

Captol 9. El diner s vida

La quantitat de finances a crear per la comunitat s:

F
Finances
comunitries

Pf

Hp

Producci
finita o
al consum

Hisenda
privada
finita o
al consum
(Frmula 9.20. Quantitat de finances a crear per la comunitat).
en forma de salaris socials financers corrents o en forma de
salaris socials financers territorials o sectorials atpics davant
situacions localitzades o sectorialitzades d'excedents.
E) En resum, es veu el conjunt de l'esquema on la producci
genera b com mercantil en forma de crdits en el seu
propi cicle i en forma de finances en el cicle del consum.
Tots dos sumen la hisenda comunitria. A ms a ms, la
producci genera una hisenda privada que es pot reinvertir
en el cicle de la producci o pot passar al consum a travs
de la societat liberal i consumidora.
Les persones sn lliures de dedicar-se a la producci o de servir
en professions liberals vocacionalment. Tamb s possible, menys
retribuda, la figura de l'alliberat sense professi.
La societat utilitria s egoista per productiva de b com
mercantil. L'altra societat viu de la utilitria (parsit) per s
altruista, desinteressada i humanista. Cal que creixi la societat
liberal, per s a costa d'una major sobreproducci de la societat
utilitria. Si Marx profetitzava l'enfrontament de la societat
capitalista per causa de la sobreproducci, ac nosaltres proposem
menjar-nos aquesta sobreproducci creixent amb l'expandiment
Pgina 769

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

de la societat liberal i consumidora i, sobretot, de la societat


transcendent.
Si molta gent fuig lliurement del cicle de la producci perqu vol
dedicar-se a la seva vocaci liberal, baixar la taxa de producci
de b com mercantil, baixaran en conseqncia la hisenda
privada al consum i les finances comunitries. Dit d'una altra
manera, els liberals i consumidors la ballaran prima. Aix
decidir a molts a passar del cicle liberal i consumidor al cicle
productiu, pas que reequilibrar la balana.
Apareix, aix, un sistema ciberntic de retroacci negativa,
compensadora automtica dels desequilibris socials que puguin
sorgir de l's de la llibertat sense restriccions jurdiques. Un
sistema vital gaudeix d'una gran estabilitat.

Pgina 770

Dibuix 25: Model de la nova societat segons el Sistema General.

Captol 9. El diner s vida

9.9. LA SOCIETAT TICA-TRANSCENDENT.


Permeteu-nos, ac, al capdavall de l'exposici rida i disciplinada
de la nova societat, des del punt de vista econmic, cientfic i
jurdic, de deixar-nos volar per l'espai lliure de la societat
transcendent. Ella s l'origen i el fi de l'aventura humana. Els
diners generats en la societat utilitria i despesos en ella i en la
societat liberal i consumidora, ara ja no serveixen per a res. La
societat transcendent no es compra ni es ven, ni s'alimenta del pa
i de l'aigua de la terra: Si tu volguessis et donaria l'aigua...268.
I tanmateix aquesta energia
transcendent que s la fora
original de la histria de tota la
humanitat i de cadascun dels
homes, ha quedat com soterrada
amb l'aparici d'uns motors
desballestats, que sn els
imperialismes histrics. La
transcendncia no es paga. Per
s'ofega a nivell de superfcie. Ilustraci 43: Llus Maria
Se li pot impedir de sorgir en la Xirinacs tocant una pea de
vida concreta. I tant s aix que,
piano.
tot i portar cadascun de
nosaltres la vida transcendent dintre nostre, moltssima gent en
perd la conscincia i viu alienada, identificada amb els diners, la
fama, la salut, la vida fsica, l'xit, etc... amb tot all que no s
ELLA mateixa.
Una gran barrera ha estat dreada pels imperialismes histrics
268Fragment del petit poema Missiva del poeta, pintor i educador Eulogio
Daz del Corral: Si tu volguessis et donaria l'aigua d'amor eterna.
Pgina 773

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

entre all que, de veritat SOM, i all que, cada dia, ens PASSA, tant a
nivell individual com collectiu. Han sorgit al llarg de la histria
dels imperialismes GRANS NIMES i dhuc moviments espirituals
impetuosos que ens han estat recordant el nostre origen, el nostre
fi, la nostra essncia. Ens han marcat uns camins i uns
procediments per separar-nos d'aquest mn, el mn dels
imperialismes, per cal reconixer que noms els han pogut
seguir minories especials, gent de fina educaci espiritual o gent
senzilla, per pura, en petitssimes quantitats, gent de sort,
perqu la gran massa popular ha estat descastada i explotada fins
a fer impossible el mnim de serenitat per escoltar la VEU que
clama de tant en tant, de dins i de fora d'un. I cal veure tamb que
fugir del mn s una sortida retrgrada, que deixa intacte, sense
resoldre, el problema d'aquest mn. Molta gent ha arribat a la
conclusi racionalista de moda en els darrers segles qu
aquesta VEU no existeix, que la conscincia humana noms s un
producte de la situaci econmica, que no hi ha res que
transcendeixi la realitat prctica, concreta, fenomenolgica. No hi
ha nomen, no hi ha transcendncia, no hi ha esperit, no hi ha
nima!
Respectarem els qui pensen aix. Seguirem creient que sn
vctimes de l'opressi imperialista vigent i creixent de fa ms de
quatre mil anys. I, si ms no, creurem que cal deixar la porta
oberta perqu circulin de dintre a fora i dels uns als altres les
fulgurncies inefables, catiques, llibertries, indisciplinades,
creadores de tota disciplina, convencionalitat i estructura
existents, a la qual anomenem amb l'expressi societat ticatranscendent.
Amb el Sistema General dibuixem una nova societat que no posa
entrebancs ni obstacles a l'emergncia llibertria de la
transcendncia lliure i gratuta, si s que existeix. Creiem que, i
aix s el misteri de la nostra hiptesi central de treball,
Pgina 774

Captol 9. El diner s vida

aquesta transcendncia no solament fonamenta tots els ssers de


l'univers, sin que sobretot n'explica el progrs. Les grans
explotacions imperialistes no pagades sn poc acumuladores de
riquesa, o gens, o dhuc sn deficitries perqu les contrapartides
de fora repressiva, de revolta improductiva, de destrosses
de guerra, de vaga de treball lent, de sabotatge, de
despeses per mantenir la revoluci guanyada, etc. sn
desastrosament antieconmiques.
Noms all que es fa gratutament amb alegria s progressiu. Les
coses que quan es fan es paguen mantenen el nivell histric
adquirit, per donen un increment zero de progrs. Recordem ac
que els factors de producci comunitria que contraposvem
als factors de producci privada (treball, capital, empresa i
invent) sn: els invents, les tcniques, les construccions,
l'herncia dels avantpassats que ja han esdevingut del domini
pblic i, per tant, de les quals ning no paga peatge. El meu avi
feu una paret per tal que no s'esllavisss la terra de la vinya. Un
avantpassat desconegut plant un arbre que espanta els mosquits
de casa. Un avantpassat ms desconegut encara invent els
apstrofs per reduir paraules i estalviar tinta, o una llei que
millora la nostra convivncia.
Per no sn els avantpassats els qui han mort a l'avarcia i a la
cobdcia del mn. Tamb el present est prenyat de desinters
geners. Qui ms qui menys tots tenim moments en els quals
morim a nosaltres mateixos per fer un acte d'amor. El poltic que
es juga la seva pertinena estable dintre de la classe poltica i fa
que triomfi un programa impopulista, a favor del poble i aix perd
les eleccions segents. La mare o el pare que fan i pugen fills tot i
perdre aix molts anys d'independncia. El pres que es gasta uns
cntims per posar un ram de flors que alegri la vida dels seus
companys de cella. El nen que accepta no llenar el xiclet a terra.
La prostituta que posa un xic de dolor en els seus ulls, o el
Pgina 775

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

contemplatiu que, en comptes de dormitar, verament contempla


en les estones de meditaci...
Farem la llista interminable. Arribar un dia en qu la societat
utilitria ser un zumzeig lleu, quasi imperceptible, una mena
d'inconscient collectiu automtic, com la circulaci de la sang
en el nostre cos. Arribar un dia en qu la societat liberal ser la
remor de les onades en la mar, una mena de subconscient
collectiu, com els sentiments i les emocions en la vida humana.
I, en aquell dia, la societat transcendent esdevindr el contingut
conscient collectiu principal, ple i corrent de la vida de la
humanitat. Haur triomfat l'amor que s la transcendncia.
Cal, doncs, ordenar en la prctica la vida econmica, la vida
ordenable, i alliberar en la prctica la vida transcendent que s
radicalment lliure. I la nostra confiana en la fecunditat de la vida
transcendent en tots els homes ens fa posar punt final en el tema
de la transcendncia.
Noms afegir, en el tema af de l'expressi de la transcendncia,
que hem de ressuscitar la mgia llibertria com a joc
abstraccionista primigeni imaginatiu, creador de mites exaltants i
de bellesa pura, popular, festiva, tan alegrement contradictria
com la mateixa vida.
La lgica actual s una disciplina analtica i formtica d'un caire
rgid i escarit. No serveix, per tant, per a universalitzar els ideals
ms nobles, els Nomens ms misteriosos, personals i singulars,
els somnis humans ms dignes de tots els primitius llibres sagrats
en tots els pasos i ecumenes.
Cal, a travs de la resurrecci llibertria de la mgia, anar a l'estat
popular naixent ms pur, espontani i expansiu, matar
definitivament totes les mgies pensades a l'entorn del poder i de
Pgina 776

Captol 9. El diner s vida

la corrupci, de l'imperialisme criminal i del nacionalisme


idoltric. Aquesta s una tasca que noms es fa possible a partir
de la destrucci del poder antieconmic que senyoreja avui a la
Terra. El preu de la llibertat prctica s l'esfor hum intelligent i
coratjs per introduir, en aquest mn, l'altre que pateix
violncia per entrar.

Pgina 777

Glossari de termes inequvocs

GLOSSARI DE TERMES INEQUVOCS.


INTRODUCCI.
Encara que l'objecte d'aquest glossari s definir de manera
inequvoca els principals termes tcnics, cal tenir en compte que
molts d'ells sn explicats, de manera ms completa, en els
diferents volums d'aquesta collecci, en el context de cada
temtica adient. Per tant, aquest glossari noms t la finalitat
d'oferir al lector una primera i breu aproximaci del sentit que
donem al termes tcnics ms importants que s'aniran definint en
tot el gruix de la collecci.

Acrcia
(Vegeu crcia, pgina 805, i arquia, pgina 784).
Administraci
Ocupar-se de les petites coses no s funci de l'Estat. (Vegeu
Principi de subsidiarietat, pgina 863).
Afectivolgic
Incorrecte tractament lgic dels afectes i les passions que permet
manipular i dominar les persones. Els afectes i les passions sn
tan subjectius, tan singulars, ntims i inefables, que s radicalment
impossible donar-los una interpretaci lgica sense convertir-los
en instruments de poder i manipulaci contra les persones.
Pgina 779

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

(Vegeu ideolgic, pgina 835).


Altruisme
Obertura als altres que es genera quan l'egoisme vital s'ha pogut
desenvolupar amb lliure espontanetat i expansi personal.
Amortidors auxiliars per a finances i crdits comunitaris
Una de les principals possibilitats d'un sistema monetari
plenament informatiu s la de poder contrastar les hiptesis que
es formulen, especialment en el camp de l'economia. Una de les
hiptesis que proposem s que el finanament de les institucions,
serveis i professions liberals pot ser realitzat grcies a la creaci
de diner en funci dels excedents de producci, sense haver de
recrrer a una permanent recaptaci fiscal. Ara b, les
oscillacions sectorials i temporals que tot mercat genera en la
seva capacitat de producci, han de ser amortides amb altres
sistemes complementaris al d'aquesta creaci poltica de diner
comunitari-solvent en funci dels excedents de producci.
La mateixa racionalitzaci del sistema monetari permet, doncs,
disposar d'uns instruments auxiliars que avui sn de difcil i
costosa aplicaci.
El primer d'ells s la congelaci parcial-selectiva dels excedents
de comptes corrents, a favor de la lliure inversi en empreses de
sectors productius deficitaris de qualsevol b utilitari considerat
d'importncia estratgica, ecolgica... per la comunitat. Aquest
estalvi fors, sempre al mxim de parcial i redut possible,
afavorir que lliurement cada compte-correntista pugui invertir en
un sector en dificultats productives per catstrofe natural o per
desfasament tecnolgic. L'estalvi fors que els lliures comptecorrentistes no vulguin invertir, continuar congelat en llurs
Pgina 780

Glossari de termes inequvocs

comptes corrents fins que sigui suprimida legalment la congelaci


anteriorment legislada i augmentar el coix comptable del qual
parlarem coma tercer amortidor auxiliar.
El segon amortidor s la implantaci d'un senzill, nic i automtic
impost de solidaritat social d'un tant per cent sobre el muntant de
cada compra-venda elemental. Aquest impost evita l'evasi i el
frau fiscal i no precisa de cap organisme recaptador i ha de
substituir tots els nombrosos, costosos complicats impostos, taxes
i arbitris actuals. Noms s'implantar, al principi, per prudncia
poltica fins a confirmar prcticament la hiptesi d'invenci de
diner en funci dels excedents de producci. Tamb s'hauria de
reimplantar en els possibles casos posteriors de producci
insuficient si la congelaci selectiva de comptes corrents s
inadequada. (L'impost que popularment es considera intil esdev
summament nociu).
El tercer amortidor, s un coix comptable fonamentat en la
socialitzaci dels lliures saldos diaris dels comptes corrents a la
vista. Avui sobre aquests saldos, anomenats recursos aliens, els
bancs empreses privades fonamenten el principal sistema de
creaci de diner.
El primer objectiu d'aquesta socialitzaci que es planteja s de
donar la protecci i la garantia de tota la societat geopoltica, a
l'estalvi privat global considerat un b com amb un inters
normal mnim (per exemple del 6 %) i amb el qual, l'Estat com a
gerent de la societat geopoltica, pot emprar com a coix
comptable per a la creaci de diner comunitari. El segon objectiu,
i quasi ms important, s el d'empnyer els bancs a una constant
recerca de nous allicients per a la lliure contractaci d'estalvi a
termini, exclusivament privada entre cada banc i els seus clients
cara a una capitalitzaci bancria tamb privada.
Pgina 781

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Analogal, analogia, analgic


El prefix ana- significa cap amunt amb matisos acumulatius
d'interacci: endavant, enrere, repetici, reversibilitat,
comparaci, error, intensificaci. (Vegeu logos, pgina 849, i
lgica, pgina 848).
L'analogia, relaci de semblana entre coses diverses, s lliure i
legtima. Per els discursos analgics sn sempre la forma ms
hipottica, i sovint la ms errnia, del pensament pre-lgic i prelogstic.
Anarquia
Espai de lliure responsabilitat personal que no est subjecte a
l'arquia (comandament responsable). (Vegeu arquia, pgina
784).
Tot all que no s rquic. Aix vol dir que tot all sotms de
per s, confederativament i llibertria, a una estructura de
comandament social d'envergadura i rang ms amplis, s
anrquic, no rquic. Tota arquia d'una determinada
estructura social t els lmits constitucionals que sn propis al seu
mbit d'actuaci, pactat per les parts del tracte constitutiu.
Fora d'aquests lmits, qualsevol comandament social ha de
respectar prcticament i jurdica les anarquies naturals,
espontnies i expansives de totes les estructures socials lliurement
confederades sota la seva arquia.
En definitiva, el progrs histric consisteix a precisar molt b les
funcions rquiques, a fi que no es transformin subtilment en
poder contra les persones i no ofeguin les lliures anarquies:
a partir d'aquesta clarificaci prctica hom pot anar estrenyent el
Pgina 782

Glossari de termes inequvocs

cercle rquic i eixamplant, lliurement i responsable, el cercle


anrquic. Anarquia no t res a veure amb acrcia (Vegeu crcia,
pgina 805).
nima
nima, psique, psico- i esperit, etimolgicament (en grec
i llat), noms signifiquen vent. El vent indica,
metafricament, que t vida, al, que es mou.
Animal
sser que t vida animada, que t nima, que t capacitat de
moviment anmic-intern i corporal-extern.
Anticivilitzaci
El contrari de civilitzaci. La cultura de ciutat, girada contra
les persones.
Antiliberal
Que impedeix el lliure exercici de la societat liberal.
Antillibertari
Que ataca les llibertats utilitries, les concretes llibertats
fenomniques de mercat.
Antipoltic
Anti- i auto- sn dos prefixos d'origen grec que indiquen dues
cares del concepte que acompanyen: Auto- vol dir per si mateix,
a partir del propi sser, segons espontanetat i expansi personal
Pgina 783

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

responsable prpia. Anti- indica el contrari, deliberadament


practicat, de l'auto- corresponent.
Aix, autopoltic significa el desenvolupament de la polis (de
la ciutat-imperi) per ella mateixa amb mesures prctiques en el
camp jurdic i justicial que afavoreixen responsablement el
desenvolupament i l'autodisciplina en la polis, de tots els seus
membres: ciutadans individuals, ciutadanies collectives i tnies
lliurement unifederades i multiconfederades.
Mentre que antipoltic s el contrari del qu acabem de dir. A
nivell quotidi, l'antipoltica s poder sobre i contra les persones
lliures, especialment les ms dbils.
Antipoltica
Quan la poltica esdev poder sobre i contra les persones.
Antisocietat
Quan les articulacions socials han perdut el seny i afavoreixen
l'anti-civilitzaci, els poders establerts (sempre illegtims) i
l'anti-poltica.
Antisocietat dels marginats
El sector social actual segregat per motius de diner i d'incultura
que cal fer desaparixer amb solidaritat.
Arquia (anarquia)
Legtim i vitalment necessari comandament (tnic-social), amb
responsabilitat personal de qui l'exerceix, exigible al final del seu
mandat constitucional.
Pgina 784

Glossari de termes inequvocs

L'arrel ar en indoeuropeu t el sentit de conjuntar, articular,


muntar. Arquia, en grec arkho, vol dir jo mano, jo sc el
cap; del llat archi, en catal pren les formes arque- (arquetip,
arquebisbe) i arxi- (arxiduc, arxiu...).
Arquia s doncs el comandament social (cvic, poltic o
justicial) legtim i necessari en cada lliure nivell tnic i intertnic, territorial i social. Aquest comandament s responsable i
no t res a veure amb el poder sobre i contra les persones
(despotisme, tirania, domini...).
Alguns noms compostos formats amb arquia sn: monarquia
(mana un), oligarquia (manen pocs), gerontarquia (manen els
vells), plutarquia (mana el diner), demarquia (mana el poble)...
Anti(Vegeu auto-, pgina 785).
Assignacions de solidaritat social
Aportacions de diner comunitari per a certs esdeveniments
(naixement, casament, mort...) i per afavorir les condicions d'un
mnim nivell de vida (habitatge, millora de la llar...)
complementries dels salaris de solidaritat social.
Auto- (anti-)
Sn dos prefixos d'origen grec que indiquen les dues cares del
concepte que acompanyen:
Auto- vol dir per si mateix, a partir del propi sser,
espontniament.
Pgina 785

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Anti- indica el contrari, deliberadament practicat, de l'auto-


corresponent.
Entre els termes que s'empren amb aquests prefixos podem citarne un exemple:
Auto- poltic. Desenvolupament de la polis (de la ciutatimperi) per ella mateixa; mesures prctiques en el camp
jurdic i justicial que afavoreixen el desenvolupament i
l'autodisciplina de la polis.
Anti- poltic. El contrari del qu acabem de dir. A nivell
quotidi, l'antipoltica s poder sobre i contra les persones
lliures, especialment les ms dbils.
Autodeterminaci
Capacitat de decidir sobre els propis afers.
Autonomia
Llei prpia d'una comunitat qualsevol.
Autopoltica
Disciplina de societat civil (civitas); art de conduir la polis
(societat geopoltica) a favor de totes les persones (individuals,
familials, collectives utilitries i liberals).
Autoritat
Actuaci repetida d'una comunitat. D'agere en surt el freqentatiu
augere. Tota autoritat s comunitria, sigui d'una comunitat ticatranscendent o tnica.
Pgina 786

Glossari de termes inequvocs

Tota comunitat tica o tnica necessita vitalment d'una instituci


fenomnica de comandament social (arquia).
Aquest comandament es torna poder sobre les persones quan la
instituci es pensa que l'autoritat s d'ella mateixa (de la
instituci) i es creu ms important que la comunitat que regeix (=
segons dret).
Autoritat autnoma
Actuaci constant i repetida d'una comunitat amb autonomia.
Autosingular
Essencialment distint de tots els altres.
Bllic
Qualificatiu de qualsevol acci de guerra. La guerra s sempre
una actitud, una voluntat i un fet infra-animal.
Burrocrtic
Joc de paraules format amb el castellanisme burro, que tan b
quadra per a designar els poders de l'estatisme modern i dels seus
mltiples, quasi sempre insolents i intils, per no dir nocius,
estaments pseudo-administratius, tan antipoltics. (Vegeu
auto- anti-, pgina 785).
Caos
Espai-temps illimitat, indefinit, que veiem aparentment,
fenomnicament confs, degut a la limitaci de la nostra
Pgina 787

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

intelligncia davant tan immensa obertura.


Etimolgicament: OBERTURA (A UN ABISME IMMENS).
Semnticament:
INDEFINIT,

OBERTURA A UN ABISME IMMENS D'ESPAI I/O TEMPS

el subjecte
observador degut a les limitacions intrnseques de la seva prpia
intelligncia, no obstant perfectible considera ple de confusi,
faltat de forma precisa, de recensament possible, d'ordre
necessari, d'adornament interjectiu, etc.
TORRENCIALMENT

CREATIU-EVOLUTIU

QUE

El CAOS s primigeni en tota observaci inicial. Noms


observacions
indefinidament
repetides
de
fenmens
indefinidament repetits ens pot fer pe(n)sar en un cosmos o
ordenaci.
El que s terrible de les cosmolgiques s la confusi fenmens
indefinidament repetits i repetibles amb NOMENS singulars,
inefables, irrepetits i irrepetibles, irreductibles a tota
fenomenologitzaci. Noms podem anar acotant cada dia ms el
camp dels NOMENS REALS, per confusi, inconscient o deliberada,
amb fenmens normals i corrents. (Vegeu cosmos, pgina 798).
Captor
Instrument que permet mesurar una magnitud fsica, les
variacions de la qual condicionen el funcionament d'un sistema
determinat. Amb la telemtica, aquesta magnitud es transforma en
senyals elctrics i electrnics que sn transmesos a distncia per
tal d'actuar sobre el sistema de qu es tracta.
Els multicaptors sn instruments complexos formats per diversos
captors. Si les dades captades sn tractades correctament per un
ordinador, aquest les sintetitza i ofereix resultats integrats de les
Pgina 788

Glossari de termes inequvocs

diferents observacions elementals. L'ull hum i alguns satllits


artificials sn exemples de multicaptors.
El que anomenem factura-xec telemtica s tamb un
multicaptor que ofereix les diverses magnituds de cada canvi
mercantil elemental, fonamentals per a una comprensi del
mercat i imprescindibles per al seu funcionament
automticament equilibrat.
Carn, carnal
En grec sarx, srquic. Aquests termes es refereixen al
conjunt global cos-animat, psico-soma. Recordem el valor
immens del verb encarnar.
Catlic
Del grec Katal i -holos: obert a tots.
Ciberntic
Govern automtic, retroactiu, autoregulat, autoregulador,
autoequilibrant... exclusivament de les coses. No s aplicable a
les persones sense caure en l'opressi.
Cincia
Conjunt d'hiptesis fenomenolgiques, provisionalment fins ara
acceptades per haver estat sotmeses a repetides experimentacions
estadsticament positives dintre l'empirisme fenomenolgic proexperimental (Vegeu pgina 811).
Cincia econmica
Pgina 789

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Sota aquest nom s'apleguen diverses i confoses disciplines i


teories que intenten aproximar-se al coneixement de la dinmica
dels sistemes de producci, inversi, comer exterior i consum de
bns utilitaris.
Amb un desenvolupat aparell de models matemtics i de
previsions espectaculars desconnectats, els uns i els altres, de la
captaci exacta i exhaustiva de la realitat mercantil la cincia
econmica no disposa de dades fiables per a l'elaboraci
correcta d'anlisis i estadstiques dignes d'aquest nom. Aquesta
pretesa, i mal anomenada, cincia econmica demostra la seva
inpcia en els nombrosos fracassos de les seves teories i dels seus
experiments. No hi ha, per exemple, cap teoria (es a dir,
hiptesi) econmica clssica que spiga explicar, ni resoldre
prcticament, el fenomen de la inflaci-deflaci (stagflation).
Fer de l'economia una disciplina rigorosa demana precisar molt
b els objectius i els mtodes. Sense un sistema de mesura exacte
(mercometria i econometria), i sense un tractament de les dades
captades mitjanant un sistema lgic-telemtic (mercolgica), s
impossible aconseguir un equilibri del mercat i una distribuci
equilibradora (econmica i ecolgica) de recursos, entre totes les
persones que formen part d'una societat geopoltica.
La factura-xec telemtica est dissenyada com a un multicaptor
necessari per a fer viable una mercometria i econometria exacta.
Sense dades fiables, qualsevol intent d'aplicaci d'hiptesis de
treball, de models matemtics o de decisions poltiques no sn
altra cosa que especulacions fallaces. Aquesta s, per definici, la
caracterstica ms clara de la cincia econmica.
Cincia mercolgica
(Vegeu cincia econmica, pgina 789).
Pgina 790

Glossari de termes inequvocs

Ciutadanies
Entitats (utilitries i liberals) ciutadanes.
Ciutats-imperis
Primeres ciutats multi-tniques encara sense Estat i no sotmeses
a imperialismes (a l'sia sudoccidental entre els -8500 i els
-2500).
Cvic
Comportament responsable en la civitas. s especfic per a
designar l'mbit de la societat civil autnom de la poltica.
Civilitzaci
Cultura de ciutat afavoridora de totes les persones. No es pot
parlar de civilitzacions abans de la creaci de les primeres
ciutats-imperis.
Civisme
Sistema d'organitzar correctament la civitas.
s l'actitud d'assumir responsablement la civitas. Aquest terme
llat, del qual deriva ciutat i civilitzaci, s sinnim del
terme grec polis: poltica, policia... Originalment, la ciutatimperi era formada per diverses tnies que es federaven per a
formar un sol poble (demos, en grec; populus, en llat). Fer un
disseny de civisme vol dir posar les bases estructurals perqu
les persones formin part lliurement i solidria d'una societat
geopoltica, grcies a un sistema de llibertats concretes i de
Pgina 791

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

responsabilitats on puguin nixer actituds cviques responsables,


lliures i solidries.
Collectivitat
Grup hum nascut de la co-elecci lliure dels seus membres
dintre d'una tnia histrica (i en el marc d'una societat
geopoltica determinada).
Comandament
Capacitat de manar responsablement. El contrari de poder sobre
les persones.
Comandament poltic
Responsabilitat en l'mbit del conjunt de la societat geopoltica.
Comandament social
Aquesta expressi s sinnim d'arquia i antnim de poder
sobre i contra les persones. A cada nivell gentic, social tnic,
intertnic, poltic, cvic, i justicial li correspon un comandament
responsable, natural o lliurement elegit.
Aquest comandament ha d'exercir-se amb les suficients garanties
instintives o constitutives perqu no es transformi en poder de fet
o pseudo-dret. El terme grec arquia defineix molt b aquesta
realitat de coordinaci legislativa, executiva i justicial de
qualsevol grup hum.
Arquia, en grec clssic, es reservava generalment als fenmens
constitutius de la polis ancestral, de la ciutat-imperi, si b
tamb tenia el sentit general suara dit de comandament social als
Pgina 792

Glossari de termes inequvocs

diferents nivells.
An-arquia significa simplement: No-comandament. La seva
traducci moderna sense el sentit pejoratiu que se li ha volgut
donar s principi de subsidiaritat.
Comer exterior
La relaci equilibrada d'intercanvi de mercaderies amb altres
mercat exteriors a la prpia societat geopoltica.
Compartir
Tret especfic de les primeres comunitats homnides, molt difcil
de mantenir-se sense lligams comunitaris o sense una poltica de
solidaritat social.
Comptabilitat global
Grcies al sistema monetari racionalitzat que inclou les
dades completes de cada acte mercantil (qu, quan i a on es
compra, el valor-preu de la mercaderia...) processades
telemticament, es pot aconseguir una comptabilitat general,
sectorial i territorial, bsica per a fer les anlisis i estadstiques
necessries a una disciplina rigorosa del mercat i a l'aplicaci
d'una estratgia econmica.
El seu nom exacte s intra-comptabilitat analtica-estadstica
global:
s interna (intra-), sigui a la societat geopoltica federativa,
sigui a qualsevol tnia o inter-tnia confederada en el si de la
primera, sigui en el lliure comer exterior entre societats
geopoltiques.
Pgina 793

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

s una comptabilitat que permet una anlisi automtica,


indefinidament tabulada en estadstiques nominatives
numriques exactes. Sense aquestes condicions, la
comptabilitat no pot ser anomenada cientfica ni
fenomenolgica.
Nominatiu, en aquest cas, no es refereix tant a les persones
individuals o collectives agents del mercat i de la societat
(aquesta informaci nominativa personalitzada noms pot ser
coneguda per la Justcia independent sota secret professional
rigors), com sobretot als cicles, sub-cicles, sectors, sub-sectors,
gremis, sub-gremis, territoris, inter-territoris... identificables per a
una mercometria i econometria operatives.
Com
Tots hem sentit parlar del Com, especialment per referir-se a
les propietats del conjunt d'un municipi, especialment a les valls
pirinenques. Tamb, des de la poltica, s'invoca sovint el b com.
En els dos casos el com no s'identifica ni amb el consistori del
municipi, ni amb l'Estat que vol generar el be com.
Comunitat no t res a veure amb unitat, ni unitarismes. El seu
sentit original ve de cum-munus i cum-murus que vol dir,
aportaci de recursos i protecci. La nostra llengua ha perdut una
de les dues m que el francs (communout) o l'angls
(community), encara mantenen.
El Com ser, doncs, el conjunt de propietats bsiques (el sl, els
monuments, les vies de comunicaci, l'aigua...) i de la massa
monetria de solidaritat generada pels excedents de producci.
Aquests bns comunitaris serveixen al conjunt de la poblaci
sense que puguin ser apropiats ni per cap privat ni per l'Estat. El
finanament i crdit comunitaris no sn de l'Estat del benestar;
Pgina 794

Glossari de termes inequvocs

els serveis comuns no sn de l'Estat dels monopolis; el sl


municipalitzat no s de l'Estat terratinent... El com queda
protegit per la Constituci i s administrat pels diferents gestors
cvics i poltics elegits als diferents nivells confederatius, que no
en sn propietaris ni en poden disposar ms enll del que la
Constituci els atorga per posar-lo al servei incondicional dels
ciutadans. (Vegeu principi de subsidiarietat, pgina 863).
Comuni
Actitud humana que s present en qualsevol comunitat.
Comunisme
Sistema de fer comunitat. s possible sempre que es fonamenta
en la llibertat dels seus membres d'aportar i rebre recursos i
proteccions mutus.
Comunitat
Lliure aportaci i acceptaci mtues de recursos i proteccions.
Comunitat de nacions
En el cas hum s sinnim de comunitat supra-tnica.
Comunitats endo-tniques
Comunitats humanes tancades dins la prpia tnia, sense
mestissatge.
Comunitat gentica (o nacional)
Comunitat originada pels gens, d'origen sexual-hereditria.
Pgina 795

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Comunitat supra-tnica
Nova comunitat sorgida del lliure pacte i convivncia de diverses
comunitats tniques anteriors.
Comunitat supra-nacional
Sinnim, menys precs en el cas hum, de comunitat supratnica.
Confederaci
Pacte federal fet entre diverses tnies (o collectivitats) dins el
marc de la unifederaci protectora cara a l'exterior. (Vegeu
federaci, pgina 831).
Cognici
(Vegeu noci, pgina 857).
Constituci
Conjunt de pactes i lleis que estableixen un conjunt de regles de
joc social, cvic, poltic i judicial.
Cosmtica
Degut al seu allargament t un significat ms relatiu que
MUNDUS: tot el que s relatiu a l'adornament.

COSMOS-

Plat, amb la seva fina ironia, fa observar que cosmtica ve de


cosmos i que les modes d'adornament varien tant com les
mateixes idees i passions que mouen els homes.
Pgina 796

Glossari de termes inequvocs

El que demostra que el gran artista, analista i filsof atenenc era


un perfecte relativista. I aix que els sofistes utilitaristes, que ell
atacava amb intelligncia suma, no havien progressat tant com,
en el moment actual, els professionals dels discursos ideolgics,
afectivolgics, propagandstics, publicitaris, classistes... ms o
menys hbils, per sempre i arreu, hipcrites, fantics, retrics,
buits...
Totes les cosmovisions estan carregadssimes d'ideologismes
barrocs i d'ornaments intils.
Sense renunciar a la vocaci platnica d'anar creant un espaitemps humanista en qual, gradualment i progressivament, tot el
caos espacial-temporal vagi essent recensat amb esperit crtic,
ordenat i harmonitzat per un judici de la ra total de l'home, amb
autoritat comunitria de cada cultura i llenges tniques.
L'home no ha pogut mai copsar amb plenitud el caos de la realitat
exterior a ell i, encara menys, el caos de la seva realitat interior,
molt ms complexa encara.
El primitiu sembla que vivia molt harmnicament i
harmoniosament dintre d'aquest caos personal i exterior. A partir
d'un cert moment de les seves cultures tniques, l'home s'ha
rebellat contra aquesta seva incapacitat intellectiva davant la
immensitat de la realitat interior i exterior.
L'origen vocacional d'aquesta rebelli s, evidentment, la seva
llibertat ms profundament personal: aquesta s l'energia que el fa
moure cap a opcions operatives de recensament, judici, ordre,
adornament, explicacions... fantiques, que sn les
cosmovisions, molt sovint incomplexes cosmtiques d'una
relativitat evident.
Pgina 797

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

s una hiptesi interdisciplinar pangeoetnohistrico-cultural


d'examinar molt profundament, encara que noms es pugui
fonamentar sobre un nombre molt limitat de documents si
l'operativa pro-csmica no s exclusivament fruit de la
intelligncia artificial reductora explicativa, inventada per
l'home fa solament uns 60000/50000 anys.
En tot cas, s segurssim avui dia, en qu disposem d'una molt
ms gran documentaci histrica que les religions o mgies
pe(n)sades (a imitaci de les escales ponderals utilitzades per la
valoraci dels metalls preciosos) inicien l'era de les suposadament
ms grandioses i realment ms seductores cosmovisions.
Aquestes cosmovisions creades per les religions eren relatives als
intraimperialismes i extraimperialismes vencedors, ja que tenien
per funci ben pagada, de cimentar-los slidament.
Ara b, d'aquesta solidesa de les fundacions de tots els tan
efmers imperialismes histrics, tota persona mitjanament culta
en pot opinar amb l'entera llibertat tica-transcendent que, cada
dia ms, li permet la informaci telemtica exhaustiva dels bancs
de dades antropobiofsiques.
En tot cas, totes aquestes opcions anomenades de cosmovisi
sn, per definici, relatives al grau d'evolutiva intelligncia total
adquirida en cada etnocultura considerada: dhuc suposant-les
fetes en poques anteriors a l'invent de la intelligncia artificialinerta (-60000/-50000) sn reductores de la realitat
complexssima, que tan b expressa la paraula caos.
Cosmos
Ornamentaci, maquillatge, cosmtica provisional que ens
permet posar ordre aparent al caos creatiu (Vegeu cosmos i
Pgina 798

Glossari de termes inequvocs

caos, pgina 799, i cosmos = mundus, pgina 799).


Cosmos i caos
Caos s l'obertura a un espai-temps illimitat en el qual, degut a
les limitacions de la intelligncia humana, l'observador noms
veu que confusi.
Cosmos s aquesta aparent confusi ornamentada, maquillada,
sotmesa a un tractament cosmtic. Plat, amb la seva fina
ironia, subratllava que cosmtica ve de cosmos: tot
maquillatge cosmtic correspon al subjectivisme de qui es
maquilla i al subjectivisme del seu entorn hum.
El caos s un torrent amb ms energia vital que qualsevol
maquillatge subjectiu, que qualsevol cosmologia.
Cosmos = mundus
COSMOS: recensament, judici, ordre, ornament...
MUNDUS: net, purificat, elegant, adornament, ornament.
COSMOS: immensitat d'un espai-temps fenomnic ordenat en
funci d'un fi anunciat amb solemnitat i autoritat comunitria
(recordar autoritat = acci comunitria permanent); ordre,
harmonia... vivents per acci continuada de l'home en el seu
llenguatge; amb autoritat comunitria de cada tnia, cultura i
idioma; ordre, harmonia... en el caos primigeni com a creaci de
l'home (autoritat comunitria de cada cultura i parla tnica);
espai-temps on tot es va recensant, sotmetent a judici, jutjant,
ordenant, harmonitzant amb autoritat comunitria de cada cultura
i llengua tnica.
Pgina 799

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

COSMOS: recensament, judici, ordre... adornament humans,


imposats al caos primigeni, desprs d'una ms o menys llarga i
pacient empria, observaci... experimentaci, sempre i quan
aquesta experimentaci s'apliqui exclusivament en el camp
fenomnic i recordant que sense experimentaci estadsticament
exacta no hi ha, ni hi pot haver, cincia, ni filosofia postcientfica, ni tecnologia post-recurrent.
COSMOS-MUNDUS: immensitat de l'espai o/i temps en i per l'home,
en si mateix
per cada cultura, tnia, idioma... religi...
per cada persona individual o classe social, en els seus
adornaments
per l'home, amb la finalitat inicial de comprendre millor LA
REALITAT, recensar-la amb esperit crtic a travs d'un judici de
la ra total o de les intelligncies parcials i especialitzades de
l'home... amb la finalitat extrema de dominar AQUEST FLUX CATIC
D'OBSERVATS I OBSERVABLES.
Tot ordenament csmic serveix si es limita al camp dels
fenmens objectivats, expressables, definibles...; desvaria tot just
surt, gratutament, i sense un mnim de sentit crtic, d'aquest camp
fenomnic.
COSMOS-MUNDUS: caos ordenat per l'home amb ms o menys
harmonia... amb ms o menys sentit crtic, sentit com, seny...
Avui dia, l'empirisme exclusivament fenomenolgic proexperimental ens mostra, tericament i prctica, que en les aiges
turbulentes d'un alegre torrent catic, hi ha ms ordre real, ms
energia patent, ms arranjament elemental... que en les aiges
estancades d'un riu massa canalitzat i sense suficient sortida al
Pgina 800

Glossari de termes inequvocs

mar lliure.
Qualsevol torrent catic genera ms energia que qualsevol riu ben
ordenat. Aquesta comparaci de fsica inerta o abiofsica, cal
entendre-la amb l'afegit de la molt ms gran complexitat del
conjunt obert que s tota la vida i encara ms quan es tracta d'un
conjunt corporal-anmic obert a la vida espiritual, a la vegada
simblica-fenomnica i tica-transcendent, i a la vida logal o
verbal (oberta solament a la simblica fenomnica, per amb
enorme obertura a la poesia ms ntima i profunda).
Moltes vegades el nostre cosmos-mundus (mn) est massa
carregat d'ideologismes barrocs i d'ornaments intils, de sofismes
quasi evidents, d'estpids discursos i dogmes ideolgics o
afectivolgics...
Cal recordar quin seguit de circumloquis, de paraules intils, de
logomquies... hom ha de fer quan per prejudicis ideolgicsfantics o afectivolgics-hipcrites, en particular els classistes
no es vol dir les coses pel seu nom genu. Per una major
comprensi vegem-ne els segents exemples:
Les posicions metafsiques d'Aristtil davant el problema de
l'esclavitud o de Toms d'Aquino referent a les cronologies
diferencials de l'entrada de l'nima en l'embri hum segons
fos de sexe mascul o femen.
La cnica confusi entre IMPERI i IMPERIALISME.
La negaci que CIVILITZACI s CULTURA DE CIUTAT-IMPERI.
L'afirmaci que es pot taxar de CIVILITZACI qualsevol cultura
humana, quan hi ha moltes cultures anteriors a l'invent de la
ciutat-imperi (-8500 com a mxim) i moltes de posteriors que
no han sabut crear aquest element unifederatiu de mltiples
tnies lliurement intraconfederades.
Pgina 801

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

La identificaci entre ciutat-imperi i ciutat-estat ja que


aquesta ltima instituci gerencial s inventada molt ms tard,
amb la separaci intelligent d'arquies sacerdotals, poltiques,
policials, militars, diplomtiques, estratgiques externes i
internes...
Si caiem en aquestes confusions i neguem evidncies histriques
encara que siguin sub-histriques i de cognici arqueolgica
relativament recent ens veiem precisats de substituir les paraules
ben planeres i explcites d'imperi i de civilitzaci per
circumlocucions molt ms complicades i allargassades, menys
explcites:
imperi: societat geopoltica, societat civil; unifederaci cara
a l'exterior de mltiples tnies i inter-tnies lliurement intraconfederades...
antiimperi o imperialisme: estatisme o antiestat, centralisme
o negaci de tota diferncia entre les tnies dominades amb
menyspreu del pacte originari unifederal i multiconfederal;
uniformisme, conseqncia nefasta de l'anterior...
Semblantment passa amb caos-cosmos, estat normal de tota
persona reflexiva, que sap que els contraris sn, en la realitat
personal concreta, radicalment, pan-nticament, complementaris.
Mentre que si establim el dilema cosmos (+) i caos (-) a banda
de ser una mania antieducativa dels joves i una mscara antisocial
dels adults benpensants estem fabricant masses d'imbcils
violents en certs moments, pacifistes en d'altres, sempre i arreu i
en tot radicalment desequilibrats per llur constant lluita contra
llur propi caos o/i llur profundament desitjada evasi de tot
cosmos en llur caos natural.

Pgina 802

Glossari de termes inequvocs

Sense esperit crtic i reflexi interior, la persona es converteix en


antipersona. s tan trgic que se sucidi per aband absurd al seu
caos primigeni com que s'imposi a ella mateixa un cosmos
imposat per d'altres i no assumit com a esfor assenyat propi.
Un cosmos assenyat propi lentament, reflexivament madurat
per cada persona (individual, tnica, inter-tnica, collectiva...)
permet una autopacificaci interna, saber gaudir de la prpia vida,
tenir un suficient equilibri pan-ntic entre la prpia creativitat
catica i la prpia obra csmica ben feta.
Els tres exemples anteriors ens mostren que el caos-cosmos
autopersonalitzant no s ni la pau dels cementiris i sepulcres
blanquejats que el despotisme i la tirania exteriors ens volen
imposar, ni un caos o desordre antihumanista, insolidari i
negador acrrim de la llibertat dels altres, considerats com a
simples coses al nostre illimitat servei.
La pau civil, civilitzada, intra-imperial i inter-imperial, noms es
pot obtenir si la persona collectiva que s tot imperi, ha sabut,
al llarg de la histria que s oferta a la seva creativitat i al seu
seny, al seu caos-cosmos autopersonalitzant, donar-se un
tarann franc i valers, solidari i alliberador.
s absurda, illegtima, illcita la preferncia csmicaformalista de la injustcia positiva, de la insolidaritat diria, etc..
al desordre o caos populista propiciat, ms o menys cnicament
pels de dalt a base d'aquesta mateixa constant negaci dels drets
positius que el continu progrs tcnic permet d'universalitzar a
favor de la majoria de persones individuals-mortals, de persones
nacionals comunitries, de persones socials-collectives (tot
imperi s una collectivitat pactada amb tnies i inter-tnies,
mentrestant no ha tingut l'xit histric d'esdevenir espontniament
i expansiva una supra-naci quasi hereditria).
Pgina 803

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Des de fa ms de 4000 anys, a partir del moment que nasqueren


les mgies pe(n)sades o religions, el poble malgrat tots els
poders fctics que el tiranitzaven amb despotisme de ms en ms
anacrnic sempre i arreu ha sigut bruyant, espigle, facetiena,
debordant de vitalit, d'enthousiasme et de... (sorolls, ldic,
entremaliat, desbordant de vitalitat, d'entusiasme i de...) sempre
i arreu s'ha dedicat a una stira hilarant del baix clergat ignorant i
sotms a l'autoritarisme d'un alt clergat ple d'una cincia
amagada, disfressada, que crassait (esclafa) tothom amb el
pes d'una indiscutible superioritat cognitiva.
Els iniciats a la mgia potica-llibertria primignia, tan
cruelment perseguida per les fantiques religions de tots els temps
histrics, eren els nics savis radicals que podien posar
entrebancs a l'alt clergat i donar-la als pobles. s per aix que, a
ms de tractar-los de bojos, se les empescaven totes per finalment
matar-los. Aquesta s la tragdia mateixa de l'Evangeli, en la que
Jess de Natzaret se'ns presenta com a l'nic savi popular,
alliberador de tots els germans, amb la seva tan entranyable
poesia, pura bogeria pels savis oficials i dspotes-botxins.
Semblar boig s el secret del savi (Esquil a Prometeu) per fugir
de la persecuci dels poders ocults i imbcils.
Diuen boig al qui considera el caos intern propi d'impulsos,
nocions, paraules i el caos exterior com l'obertura a la comprensi
profunda, entranyada en tot el ser, de tota la realitat tan complexa
i bella. A aquesta simple bellesa tica i enorme complexitat
fenomnica, intutivament corpreses, no hi podran mai arribar els
qui s'acontenten de les simples cognicions cientfiques,
filosfiques, tcniques de tipus racionalista i retric.
Cosmologia-mundologia
Pgina 804

Glossari de termes inequvocs

Paraules lliures referents a l'ornament interjectiu del


primigeni.

CAOS

Crcia i acrcia
Crcia, significa: Desenvolupament segons la prpia
espontnia i expansiva harmonia vivent. L'acrcia s, doncs,
la manca de dinamisme i de vitalitat, com indiquen tots els
diccionaris mdics. Acrcia s per tant un mal nom, equvoc i
enganys per a intentar designar l'oposici al poder.
Democrcia no vol dir altra cosa que desenvolupament
harmonis del poble, i no ha significat mai en grec clssic
govern del poble pel poble com Franklin va introduir en el
confusionari llenguatge poltic, per a amagar els interessos del
liberalisme.
Creaci de diner
(Vegeu invenci de diner, pgina 842).
Creativitat fenomnica
La capacitat de modificar la realitat: sols es copsable en el mn
dels fenmens, d'all que podem observar. La seva sanci s
l'eficcia i eficincia de qualsevol art, artesania, indstria...
cultura fenomenolgica, cincia, tcnica, filosofia...
Crdits comunitaris
En funci dels excedents de producci d'inversi (maquinria,
equipaments...) el Com obrir lnies de crdit avantatjoses per a
noves iniciatives empresarials o per a millorar les existents. El
Pgina 805

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

crdit en aquest cas s una creaci de diner nou que permet que
els excedents de producci inversiva puguin ser adquirits per les
empreses que els necessiten per que no disposen de garanties
privades suficients per a comprar-los o per a demanar un prstec
bancari.
Els crdits comunitaris variables en funci dels excedents de
producci inversiva, seran repartits als bancs en funci de llur
respectiva captaci a termini d'estalvi privat per a capitalitzaci
bancria i seran gestionats sota la responsabilitat de cada banc
fins al bon fi de l'operaci. Els crdits aix posats en el mercat no
precisen altra garantia que la tcnica del peticionari segons
apreciaci del banc dintre els lmits que marqui la llei; el
contracte de crdit no comporta cap clusula de reemborsament a
termini fixat per endavant, per si la cogerncia de l'empresa
creditada per un funcionari del banc creditor i el pagament d'un
inters doble del lliure inters bancari en cada exercici.
Aquest tipus de crdits comunitaris obren una via important per a
vendre estocs tils i per afavorir, al mateix temps, projectes
productius innovadors per mancats de capital privat-bancari.
Crdits inversius
Capital dinerari que es deixa per a inversi productiva en funci
de la credibilitat del projecte productiu.
Crono espcie homo
L'espcie humana s'ha de situar dins les coordenades del temps
per a intentar comprendre els seus processos evolutius, en totes
les sub-espcies que l'han conformat al llarg dels espais-temps
prehistrics fins a l'homo sapiens sapiens.
Pgina 806

Glossari de termes inequvocs

Cultura
Sense cap altre qualificatiu, s el cultiu de qualsevol intelligncia
i activitat humana.
Sense cap altre (prefix ni sufix) qualificatius: conreu de la
intelligncia humana, innata i apresa, en totes les rees d'exercici
i facultats de progrs.
Tota persona neix lliure, amb una intelligncia que li s prpia i
que li permet d'anar-se superposant lliurement als seus
condicionaments naturals. L'acumulaci ancestral d'aquest sabers
de llibertat personal, que donen a cada persona que els assimila
llibertats fenomniques concretes, es denomina cultura.
Cultures de ciutat
Cultiu de l'activitat humana especfic de les ciutats = civilitzaci.
Desptic
Exercici de poder sobre i contra les persones.
Despotisme
Sistema organitzat en el poder sobre i contra les persones.
Poder sobre i contra les persones, irresponsable i indiscriminat
(Vegeu tirania, pgina 875, i arquia, pgina 784).
La paraula llatina poder i la grega despotisme estan
ancestralment emparentades amb l'expressi llatina arcaica pater
familias, lligam que mostra clarament la relaci entre patriarcat i
poder.
Pgina 807

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Dictadura
Segons el dret rom la dictadura no es pot confondre amb el
despotisme o la tirania (en que l'executiu, el legislatiu i el judicial
queden antipolticament confosos).
La dictadura s constitucionalment legtima sempre que, per un
temps molt curt determinat, el cap de l'executiu l'exerceixi per
decrets-llei, amb posterior sanci, o no, per part de l'executiu,
per sempre amb judici sancionador del dictador al final del seu
mandat segons Dret poltic i cvic vigent, per una Justcia
realment independent de l'Estat.
Populsticament es confon dictadura personalment responsable
i tirania i despotisme irresponsables per part de qualsevol
aventurer criminal.
La dictadura, en les condicions constitucionalment indicades, pot
ser un instrument molt til en temps de transici o en situacions
de catstrofe o de greu perill.
El parlamentarisme executiu s a dir, sense separaci
constitucional ben clara, en temps normal, de l'executiu i del
legislatiu, t una por malaltissa de la paraula dictadura. Per
de fet, el parlamentarisme executiu es converteix en despotisme i
tirania corruptes, tant amb governs de compromisos ben pagats
com quan l'executiu, que governa per decrets-llei illegtims per
ms que legalistes, t la majoria al Congrs. No s solament
una forma encoberta de dictadura, indefinida en el temps i en els
successius o simultanis espais poltics i cvics ocupats fins a
esdevenir una vulgar i rutinria tirania desptica sin que,
evitant el mot tcnic ben unvoc de dictadura, s fcilment
acceptada en totes les actuals democrcies formals, transformantPgina 808

Glossari de termes inequvocs

se, aix, en un sistema subtil de poder, recobert amb etiquetes


ideolgiques oficialitzades per ell.
El fet realment, autnticament i constitucionalment dictatorial
exigeix, com per qualsevol altre mandat de comandament social
legtim, poltic o cvic, que arribat a la seva fi legal, el detentor
del mandat acabat, esdevingui amb tota normalitat, presoner de la
societat geopoltica per a sser imparcialment, serena,
omnidocumentria i contradictria, jutjat per la Justcia positiva,
independent de l'Estat segons Llei Orgnica de Dret poltic i
cvic.
Disseny de civisme
Elaboraci sistemtica de l'organitzaci ciutadana (de la societat
geopoltica, veure pgina 870).
Dona
Persona humana del gnere femen.
Ecologia
Estudi sobre el b com global i complexe, que inclou, tamb, les
relacions de la humanitat amb la natura.
Econometria
Mtrica de l'economia, fonamental per a fer macroeconomia
exacta. Aquesta mtrica avui s possible si s'estableix un captor
de cada acte de mercat elemental. Amb les dades recollides per
aquest captor monetari, convenientment tractades telemticament,
hom pot saber el valor de la massa monetria comunitria total
a inventar per a ser repartida sota forma de salaris de solidaritat
Pgina 809

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

social i de crdits a la inversi, en funci dels excedents real de


mercaderies de consum i d'inversi, respectivament.
Economia
En un sentit primitiu i general, significava repartici equitativa
(-nomos) del b com (oikos). Aquest b com es refereix a la
totalitat de bns assequibles a l'home: tant els ticstranscendents com els fenomnics (culturals, mercantils i
liberals).
En un sentit derivat, de tipus utilitari, economia expressa dues
nocions:
producci mxima i ptima amb un mnim de risc i esfor;
consum mxim i ptim amb una despesa mnima.
En el pla comptable, implica l'equilibri entre entrades i sortides,
tant quant a valors preu-mercantils de bens utilitaris produts com
quant a valors salario-mercantils de forces productores.
Economia de mercat s, conseqentment, una estratgia
autopoltica que, a partir del clcul i anlisi estadstics exactes de
la riquesa mercantil produda total d'una societat geo-poltica
determinada sap:
d'una banda, diferenciar el sub-conjunt preu-mercantil privat i
el sub-conjunt preu-mercantil comunitari, aquest ltim
representat pels excedents de producci;
i, d'altra banda, el corresponent sub-conjunt salario-mercantil
privat-solvent i el conseqent sub-conjunt salario-mercantil
comunitari-solvent.

Pgina 810

Glossari de termes inequvocs

s aix com, la lliure i responsable economia autopoltica del


lliure mercat conjunt, de tots els lliures canvis monetaris
elementals, pot repartir equitativament la riquesa produda global
entre tots els membres de la comunitat. Aquesta repartici
equitativa econmica, afavoreix l'equilibri general del mercat.
Si hom ha popularitzat el sentit d'economia, partint de Xenofont,
com a administraci (-nomos, en sentit molt elaborat) de la casa
(oikos), s perqu ell mateix restring el significat d'economia en
fer una lloana a la vida i a la casa familiar, essent aquesta ltima
el b com utilitari per excellncia de la famlia, naci i
comunitat primria a l'Atenes del seu temps.
Egoisme
Tancament d'ordre instintiu que cerca assegurar els mnims vitals.
Eleccions
Prendre opcions en els diversos aspectes de la vida social.
Empria
Travessament, captaci, observaci, memoritzaci de realitats
concretes, tant les exteriors com les interiors a cada persona. Les
empries sn nomniques i fenomniques.
Noms les empries fenomniques en la mesura que arriben a
prendre forma verbal ben precisa poden sser objecte de
sistematitzaci i esquematitzaci abstractiva i reduccionista.
(Vegeu empirisme fenomenolgic pro-experimental, pgina
811).
Empirisme fenomenolgic pro-experimental
Pgina 811

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Aquesta expressi designa la moderna metodologia cientfica.


Les empries fenomniques, en tant que poden ser
sistematitzables, hom les anomena empirismes. Noms
existeixen empirismes exclusivament fenomenolgics, ja que els
conjunts intutius d'idees, ideals o nomens no poden ser
sistematitzables sense caure en un racionalisme reduccionista de
la persona humana.
L'empirisme recull, doncs, la part de totes les empries que,
degudament distingides per intuci i analitzades segons lgica,
mostren la seva constant aparena sensible, almenys parcial,
indefinidament repetida i experimentable, a l'inrevs de les
empries nomniques, singulars i profundes, encara que siguin
tan reals les unes com les altres.
L'empirisme fenomenolgic est centrat en el tractament lgic
dels fenmens: s part de l'operativa prvia a l'experimentaci.
L'experimentaci s una tendncia indefugible (en grec i en llat
pro) de la lgica. Qualsevol asserci lgica sense possibilitat
raonable d'experimentaci s considerada pura hiptesi sense cap
rellevncia, que no sigui la de repte cara al futur.
Aquesta operativa de l'empirisme fenomenolgic proexperimental s, en si mateixa, d'una radical i total inrcia
analtico-logstica, lcida, impersonal, universal, a disposici de
tota persona amb un mnim de metodologia prvia.
La cincia s un moment molt curt d'aquest procs: el moment
de la confirmaci o infirmaci experimental exacta i directa de
qualsevol hiptesi de treball.
Pgina 812

Glossari de termes inequvocs

Aquesta operativa cientfica depn de qui l'aplica: els seus


resultats tecnolgics tant poden ser democratitzants, com
esdevenir instruments de poder de minories antidemocrtiques.
Aquesta s una opci poltica que depn de la vitalitat lliure de
cada poble. Ning no pot salvar un poble que s'entrega
dcilment a la tirania, a l'esclavatge o a la cincia. Aquesta s
un instrument purament inert, impersonal, amoral, sense cap
capacitat prpia d'alliberament de les persones.
Empresa
Projecte o realitat que es fonamenta en la capacitat emprenedora.
Empresa utilitria
Empresa dedicada a la producci o venda de mercaderies.
Empreses multiestatals plutrquiques
Expressi precisa que designa les empreses multinacionals com
a estructures de poder ocult.
Endotnia-viriarcal
Terme que designa la fase de les endotnies en qu el mascle
conductor n's el coordinador.
Endogmia
Relaci sexual tancada a l'interior, entre els propis membres de la
comunitat.
Endo-observaci
Pgina 813

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

(Vegeu exo-observaci, pgina 827, i introspecci, pgina 842).


Entranyat
En les prpies entranyes, en el propi psico-soma.
Esglsia
Convocatria a una alegre comuni festiva tica-transcendent.
Esperit
El vent inefable que ens mou com a ssers humans i s
especfic de les persones.
Esperit, nima, psiqu
La distinci semntica s ben clara en les arrels gregues i llatines:
GNA (i derivades gen, gon, gyn, gam...) especialitzada en totes les
generacions carnals.
GNO, especialitzada en totes les generacions o creacions
espirituals, anomenades tamb, nocionals.
CO-GNO, CO-GNA: especialitzades en totes les creacions logals
(logos) o verbals, difcil i parcial retorn de l'esperit a la carn.
CO-GNI: especialitzada a totes les adquisicions (cognicions) de la
intelligncia artificial en les seves successives mgies:
mgia potica-llibertria per primitiva (-60000/-50000),
mgia pe(n)sada i esclavitzadora per dogmtica (-2500),
Pgina 814

Glossari de termes inequvocs

mgia lgica (-500).


Esperit tic-transcendent
Qualificatius que permeten situar l'esperit inefable en relaci a
l'sser (tica) que va ms enll de la manifestaci fenomnica.
Esperit sociatiu
Capacitat especfica humana d'inter-relaci entre idees i d'elecciassociaci entre persones.
Esperit transcendent
Indefinible, inabastable, ms enll dels fenmens.
Estat
rgan estable de comandament poltic de coordinaci interna i
relacions exteriors. No confondre amb estatisme.
En la dinmica i espontanetat de qualsevol societat geopoltica,
l'Estat s la instituci estable que dna continutat i que garanteix
les decisions uni-federatives en la coordinaci interna de les
tnies rgidament unifederades cara a l'exterior i llibertriament
multi-confederades a l'interior: d'aquestes decisions en deriven
totes les regles de joc poltic i econmic.
L'Estat s, per, una petita part de la societat geopoltica total; hi
t la funci nica de gerent (legislatiu i executiu), i no s, per
tant, ni l'amo ni el patr d'aquesta societat. La Justcia no forma
part de l'Estat, ja que la seva funci s vetllar amb total
independncia perqu l'Estat compleixi la seva funci i no es
transformi en estatisme egoltric i en poder irresponsable.
Pgina 815

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Estat de dret i estat de fet


Estat de dret, significa que el dret la llei preval per sobre la
fora, que la legalitat no s atacada per poders fctics, que tothom
s igual davant la Justcia sense distinci de sexe, tnia, posici
cultural o econmica. La majoria de les constitucions actuals
s'autoproclamen estats de dret per distingir-se dels estats de
fet, en els quals preval el poder d'un governant o d'una minoria.
Per una simple observaci, fins i tot en les societats
democrtiques, descobreix la manca d'igualtat davant la
Justcia i del domini subtil dels poders fctics en qualsevol
d'aquestes societats, la qual cosa indica que estan ms aviat en un
estat de fet, s a dir dominat pels fets: qui t poder l'exerceix
impunement sense cap respecte a les lleis.
Estatisme
Degeneraci histrica de l'Estat en qu aquest es converteix en el
principal sistema de referncia i domini de la societat.
L'estatisme s la desviaci eglatra de l'Estat en qu aquest s
suplantat per una organitzaci burocrtica de poder que anulla
les diferents tnies constitutives de la societat geopoltica, que
controla els ciutadans i que acapara les funcions de la societat
civil organitzada (empreses, collegis professionals, entitats
ciutadanes, governs locals, comarcals i tnics...). Una de les
caracterstiques de l'estatisme s que confon comunitaritzaci
(Vegeu com, pgina 794, i estatitzaci, pgina 817).
Estatisme intraimperialista
Convertit en un fi, i fracassat en l'imperialisme exterior,
l'estatisme sotmet a imperialisme als propis ciutadans i
Pgina 816

Glossari de termes inequvocs

ciutadanies (tnies, inter-tnies, associacions, empreses).


Estatitzaci
Procs pel qual l'Estat s'apropia illegtimament i
anticonstitutivament de certs bns i serveis, en el prets nom de la
societat, o del b com. Tota estatitzaci corromp el sentit
originari i a recuperar de l'Estat, i el condueix a escandalosos
despotismes, nepotismes, amiguismes... mercantilismes,
radicalment contraris a la seva vocaci liberal, vocaci
generadora de la societat geopoltica a la qual ha de servir.
Estats-naci
Expressi equvoca que vol casar un ens de gesti (l'Estat) d'una
societat plurinacional amb la unificaci forada de totes les tnies
en una naci mite.
Estatut liberal
Estatut que es proposa crear per tal de clarificar l'mbit d'actuaci
de totes les activitats culturals, cviques, poltiques... Aquestes
activitats conv que no es mercantilitzin per garantir llur
independncia del diner mercantil ni que s'estatitzin per tal
d'alliberar-les dels poders pblics.
Estatut mixt
Estatut que ofereix, a ms de llur facturaci empresarial (salari
privat), uns salaris o pressupostos de solidaritat social a
determinades professions i empreses, per a potenciar llur
implantaci territorial-tecnolgica segons les necessitats
ecolgiques de les tnies i intertnies (per a evitar l'aband dels
serveis socials per causa de la insuficincia financera). Els
Pgina 817

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

exemples ms clssics sn els artesans, i els serveis socials a


crrec d'empreses mixtes (pbliques-privades no monopolistes).
Estatuts de solidaritat social
La distribuci de la massa monetria financera de solidaritat
social s duta a terme segons un sistema de punts adjudicats a
cada persona (individual, collectiva...) segons l'estatut al qual
s'aculli:
Estatut general. Atribueix a tots els ciutadans, des del seu
naixement, un salari de solidaritat social vital, que els asseguri
un mnim de consum durant tota la seva vida, pel sol fet de ser
persones vives i habitants lliures.
Aquest estatut tamb atorga assignacions i salaris de solidaritat
social per a determinades eventualitats independents de la
professi exercida:
salaris de solidaritat social per invalideses o incapacitats
congnites o adquirides (no per motius professionals) que
seran atorgats de per vida en el percentatge assignat per les
autoritats sanitries, revisables per elles peridicament.
assignacions peridiques per a compra o millora de la llar, i,
eventualment segona residncia, en funci dels excedents de
producci, installacions sanitries, moblament...
salaris de solidaritat social de matrimoni i fills, fins als setze
anys.
Estatut utilitari. A ms de les aportacions de l'Estatut general,
ofereix a tots els professionals utilitaris:
salari de solidaritat social de malaltia, accidents, invalidesa i
Pgina 818

Glossari de termes inequvocs

incapacitats a partir del primer dia de contracte professionalutilitari. (Llibertat total d'assegurar-se privadament a nivell
superior).
salari de solidaritat social d'atur fors, vaga o lockout.
Estatut liberal. A ms de les aportacions de l'Estatut general,
ofereix als professionals liberals i a llurs famlies la seguretat i
dignitat social constitutius de llur vocaci altruista i
desinteressada, per mitj del salari de solidaritat social liberal
de per vida, mentre no dimiteixen ells mateixos d'aquest estatut
(podent-hi reingressar en les condicions establertes, quan
vulguin) o mentre no en siguin expulsats per sentncia que fixar
el tant per cent dels drets estatutaris suprimits.
Atorga tamb als professionals, institucions i associacions liberals
els pressupostos ordinaris i extraordinaris necessaris a llurs
activitats vocacionals.
Ofereix als estudiants i aprenents, des dels setze fins als vint-icinc anys, un salari de solidaritat social per a facilitar el seu
temps de preparaci, sigui utilitria, sigui liberal.
Estatut mixt. Ofereix, a ms de llur facturaci empresarial (salari
privat), uns salaris o pressupostos de solidaritat social a
determinades professions i empreses, per a potenciar llur
implantaci territorial-tecnolgica segons les necessitats
ecolgiques de les tnies i intertnies (per a evitar l'aband dels
serveis socials per causa de la insuficincia financera). Els
exemples ms clssics sn els artesans, i els serveis socials a
crrec d'empreses mixtes (pbliques-privades no monopolistes).
Estratgia
Actuaci conjunta sobre tots els estrats de la poblaci per
Pgina 819

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

aconseguir objectius amplis i profunds.


Estructures concretes i abstractes
Anomenem
estructures
concretes
(fenomniques
i
nomniques) totes les que sn captades i desenvolupades per la
intelligncia natural de l'home en els seus diferents graus de
complexitat. En la societat humana es poden distingir tres grans
menes d'estructures concretes:
la infraestructura utilitria, que s la base material
(productiva-comsumptiva) de la vida humana. Podem dir que
s la societat utilitria que pot sser formada per mltiples
llibertats utilitries; l'anomenem, doncs, societat llibertria,
l'estructura cultural, que s el desenvolupament pel cultiu
integral de totes les capacitats intellectives de l'home de totes
les rees de la vida social (costums, organitzaci poltica,
justicial, cvica, artstica, informativa...). Podem dir que s la
societat liberal, formada per mltiples iniciatives i
realitzacions sense finalitat especficament utilitria, lligades,
doncs, al desenvolupament integral de les persones,
la superestructura tica, que s l'rea nomnica (dels
ideals), molt poc condicionada, per molt condicionant de les
altres dues estructures. s una estructura concreta especfica
de la intelligncia natural humana. Podem anomenar-la
societat lliure tica transcendent. La super-estructura no pot
ser tractada per la lgica.
Les estructures abstractes sn, en canvi, d'una altra classe ben
diferent. Sn invenci de la intelligncia artificial humana. Sn
instruments i sistemes de mesura, d'anlisi i d'estudi lgic, de les
infra-estructures utilitries i de les estructures liberals.

Pgina 820

Glossari de termes inequvocs

tic-transcendent
(Vegeu esperit tic-transcendent, pgina 815).
tica
All que neix de l'sser hum. No confondre amb moral.
All que neix pregonament de tot l'sser de cada persona; la perconscincia ms alta en l'esperit transcendent de l'home. Aquesta
per-conscincia vivent s tan profunda i ntima que es pot dir que
s la seva veritat subjectiva, tan globalment lliure i transcendent
al seu propi sser fenomnic que no depn de cap part separada
del ser (com per exemple la voluntat o qualsevol altra capacitat
personal).
Etimologia: snscrit: As; grec: SFED, S ETHOS, ETH, ES, S, ESMI, (ES)^ON, ^ONTOS. OSIOS per SOTYOS; llat: ESSE, SUM, ERAM per ESAM... PRAESENS, AB-SENS...
tnia
Naci amb tica i cultura prpia.
Etimolgicament, del grec ethos-genos, naci amb tica prpia,
amb ideals propis; en deriva la cultura total d'aquest poble i el
seu idioma (una llengua esdev un idioma quan un poble
qualsevol se la fa prpia, ntima, cordial, entranyada).
tnia s, doncs, tota naci amb tarann propi que, al llarg dels
temps, ha sabut constituir-se una cultura hereditria,
singularssima i indefinidament perfectible com qualsevol altra.
Tota tnia t una riquesa espiritual generadora de riqueses
materials que cap despotisme, llevat de genocidi, no li pot
Pgina 821

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

prendre; si b la pot arrunar en la seva prosperitat econmica,


aix s un simple fenomen que una tnia viva pot sempre
recuperar.
No hi ha tnies ni cultures ni idiomes superiors a d'altres, estan
noms en diferents estadis d'evoluci. Qualsevol tnia, cultura o
idioma s capa, en molt poc temps histric, de saltar
nombrosssims estadis intermediaris i posar-se al nivell de les
tnies ms progressives, dhuc de sobrepujar-les.
Les tnies, per tant, comencen a la parella humana que s'estima,
als fills del matrimoni (en l'era histrica, de la famlia), al
venatge, al barri, a la comarca... i acaben constituint inter-tnies
confederades entre elles.
Tota comunitat tica-trancendent, exclusivament fonamentada
sobre intucions perconscients i pervivents, i perseguidora de
fins estrictament nomnics en esperit pur, necessita vitalment
d'una instituci liberal que tocant de peus a terra li permeti
la mnima continutat i presncia en la societat fenomnica.
Tota tnia i inter-tnia participa, per definici, d'aquesta
peculiaritat tica-trancendent (ethos-genos) suara mencionada.
Aix, tant les comunitats tiques-trancendents com les tnies i
inter-tnies no sn directament partceps en la societat
fenomnica, ja sigui utilitria o liberal. Indirectament, per,
necessiten d'una instituci liberal que fenomenolitzi la dinmica
social temporal i objectiva.
Quan aquesta instituci liberal oblida la seva funci de simple
gerent i creu que ella s l'sser essencial i total de la comunitat
(tica o tnica), aleshores aquesta perd el seu propi sentit
nomnic i es converteix en una justificaci per a l'exercici del
Pgina 822

Glossari de termes inequvocs

poder de la instituci liberal contra tots els membres comunitaris.


Qualsevulla que sigui llur origen i llur inspiraci ticatranscendent, les collectivitats, ms o menys institucionals, sn
avui dia, en tan que gerncia, exclusivament fenmens socials i,
com a tals, han d'sser estudiats i tractats, sense que es puguin
atribuir cap privilegi sagrat d'intocabilitat.
Eurtmia
Literalment: bon ritme, ritme harmonis. Eu en grec clssic
significa bo i s'oposa a dis (dis-harmonia). Correspon al verset
bblic: aix s bo.
Exacte
Etimolgicament: ex-actis, a partir de (ex-) els actes o
fenmens reals empricament observats. L'exactitud s
fenomnica; la veritat s nomnica.
Executiu
rgan de comandament que duu a terme les lnies marcades pel
legislatiu, per que n's independent tant en l'elecci com en la
responsabilitat.
Excedents de producci
Cal ans que tot distingir en tota producci interior de
mercaderies-preu, dos conceptes generalment confosos: saldos
i excedents.
Un saldo s una quantitat qualsevol de mercaderies produdes
que, en un mercat amb suficient diner o poder de compra
Pgina 823

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

global no s'han pogut vendre per les raons segents:


1. mercat ja saturat d'aquest producte (tothom qui el vol ja l'ha
comprat)
2. desfasament tecnolgic
3. mala qualitat
En un mercat amb omnicomptabilitat, grcies a una moneda
documentriament omni-informativa, els saldos seran
exclusivament conjuntures d'empreses mal portades.
Un excedent de producci, que l'anlisi estadstica ens dir si s
de consum o d'inversi, s una quantitat qualsevol de
mercaderies produdes que no han sigut comprades malgrat
haver-hi en el mercat compradors realment potencials, per que
no disposen de suficient diner privat-solvent.
Per sortir de dubtes en la prctica diria de qualsevol mercat
interior, referent a si unes mercaderies-preu realment existents,
per no venudes, sn o no sn respectivament saldos o
excedents noms cal inventar diner econmic complementari
sigui financer-consumptiu, sigui creditici-inversiu, pel valor preumercantil global, en cada sub-cicle de totes aquelles mercaderies
no venudes.
Si desprs d'aquesta operaci queden mercaderies no venudes, s
que aquestes ltimes sn realment saldos segons l'apreciaci
dels seus clients habituals. Noms ser necessari anar anullant,
amb prudent lentitud poltica i segons estadstiques exactes
successives, la lleugerssima inflaci monetria creada.
Referent a mercaderies peridores de consum individual, familial o
institucional-hospitalari, hom pot preveure la creaci, segons llei i
a nivell local, d'un diner financer especfic per productes
Pgina 824

Glossari de termes inequvocs

excedentaris concrets (per exemple, si en un mercat local hi ha


excedents de tomquets...): les autoritats monetries ingressen
automticament, al compte corrent de consum de cada client
natural, una quantitat de diner comunitari solvent representatiu
del valor preu-mercantil de la mercaderia peridora no venuda;
aquest suplement de poder financer de compra atorgat als clients
potencials els permet de comprar-la, per exemple, durant quinze
dies.
Si els potencials consumidors afavorits la compren, significa que
no la compraven perqu el valor preu-mercantil de la producci
generada era superior al diner salari-mercantil privat que
lliurement ells estaven disposats a gastar i per aquesta ra, calia
inventar autopolticament diner complementari comunitari
solvent en la mateixa proporci de la no venda registrada.
Si amb la mesura financera local indicada, els simples
consumidors potencials continuen no comprant els excedents
especfics concrets comprovats, aix vol dir que el lliure mercat
considerat n'est saturat i que aquesta mercaderia invenuda s'ha
convertit en saldo invendible en la localitat productora o no. (En
aquest ltim cas, simplement importadora). Caldr replantejar-ne
els nivells de producci o d'importaci cara al futur.
Si es tracta d'una localitat productora amb excedents conjunturals,
caldr buscar-ne segons principi d'economia, no sols opulent, sin
generosa, una sortida cap a conserveries locals a preu de
producci i finalment d'exportaci cap a mercats exteriors
interessats a conseqncia d'un intens esfor de marketing
intelligent. Interessats per aquestes mercaderies en estat fresc o
en conserva; sigui en tractament oners dintre el quadre del
tractat de comer bilateral o multilateral vigent: sigui per
finanament gratut, totalment o parcial. Per aquest s un
problema mercantil i econmic especfic-concret a estudiar a part
Pgina 825

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

i de manera pertinent, segons una visi altra que la del simple


consum immediat.
(Es crea un excedent de producci quan una mercaderia
determinada no s comprada. Les causes que no sigui comprada
sn diverses i cal distingir-les per saber si s un excedent
demandat realment per algun comprador. Que no s'hagi comprat
pot ser degut a qu el mercat ja est saturat d'aquest producte
(tothom qui en vol ja n'ha comprat, est desfasat tecnolgicament,
s de mala qualitat...) o b degut a qu els possibles compradors
no disposen de diner suficient. Per sortir de dubtes cal crear diner
en funci del valor de tots els excedents de producci de consum
o b crear diner especfic per un producte excedentari concret
(per exemple si hi ha excedents de tomquets, s'ingressa a cada
famlia una quantitat de diner que li permet comprar tomquet
durant tres dies, acabats els quals si amb aquest diner no s'han
comprat tomquets, el diner s anullat). Si els consumidors
compren els excedents, significa que no els compraven perqu el
valor de la producci generada en el mercat era superior al diner
pagat per fer-la i per aix calia inventar diner en la mateixa
quantitat de l'increment del valor de les mercaderies
sobreprodudes. Si no compren els excedents, vol dir que el
mercat est saturat i que cal replantejar la producci o trobar-li
sortida cap a mercats exteriors interessats.)
Els excedents per, tamb poden ser de mercaderies inversives
(mquines, installacions...). En aquest cas, sempre que hi ha
excedents el crdit comunitari permet, en situacions
avantatjoses, inventar diner per tal que les empreses interessades
puguin comprar les mercaderies inversives que necessiten i que
sn realment produdes.
El conjunt de la humanitat cada vegada t ms capacitat de
produir amb menys aportaci humana, degut al que podrem
Pgina 826

Glossari de termes inequvocs

anomenar el treball dels morts acumulat generaci rere


generaci. Aquest excedent de producci, amb l'actual sistema
monetari s difcil de captar i de distribuir. Donat que els
excedents, produts per iniciativa privada, no sn fruit de la
retribuci als factors de producci, podem dir que sn una espcie
de plusvlua comunitria, que ha de beneficiar el conjunt de la
poblaci, productora o simple consumidora.
Existncia
sser enfora, noms possible a partir d'una prvia insistncia.
Existencial, existncia, existencialisme
Contracci d'ec-(s) istere, significant d'estar (sistere) a fora
(ex). Per definici, connota tots els fenmens exteriors a la
persona, i, per tant, tots els exterioritzables per ella. (Vegeu
insistencial, pgina 840).
Exo-observaci i endo-observaci
Exo i endo sn dos prefixos grecs que signifiquen fora, a
l'exterior el primer i dintre, a l'interior el segon. Indiquen,
adjuntats a observaci, els dos tipus observatius: l'exterior
(correntment anomenat observaci) i l'interior (ms conegut
per introspecci).
Si b aquests termes compostos sn hbrids (grec-llat) no n'hem
trobat d'altres per a unificar els dos vessants d'activitat personal
quant a observaci.
Experimental
(Vegeu empirisme fenomenolgic pro-experimental, pgina
Pgina 827

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

811).
Extra-comptable
Fora d'un sistema de comptabilitat.
Extra-imperialisme
Imperialisme que s'exerceix sobre tnies o societats exteriors.
Factura-xec telemtica
Terme tcnic que designa el nou tipus de moneda personalitzada i
informativa que fa la funci de factura i de xec nominatiu alhora.
Nom descriptiu de la naturalesa d'un instrument monetari
(moneda) personalitzat i informatiu de cada acci de compravenda de mercaderies concretes: fa constar les dades
corresponents a una factura i a un xec nominal, tot fent-ne la seva
funci conjunta (precisa el tipus de mercaderia i els agents de la
compra-venda, i efectua el pagament per transferncia entre
comptes corrents del valor monetari de la transacci). La
telemtica (informtica interconnectada a distncia) permet
processar rpidament i eficament tot el complex mn mercantil
tractat amb factures-xec, tant en l'aspecte de transferncies
entre comptes corrents, com en el de la comptabilitat global, o el
de la responsabilitzaci personal.
La intra-comptabilitat exclusivament aritmtica abstracta segu
rpidament (-5000/-4000), a l'escala de l'acceleraci histrica
d'aquells temps, l'invent anterior d'una comuna moneda de
mesura i compte abstracte per a totes les mercaderies. Aquesta
moneda fou connatural, contempornia i consubtancial amb les
primeres polis o ciutats-imperis, gradualment emmurallades
Pgina 828

Glossari de termes inequvocs

(Vegeu Denise Schmandt-Besserat, El primer antecedente de la


escritura269, Investigacin y Ciencia, nmero 23, agost 1978).
La intra-comptabilitat exigia indefectiblement la unitat
formtica que avui anomenem factura-xec: a l'article citat en
veiem la materialitzaci en les bull, recipients de fang cuit en
forma de cntir que contenien les fitxes comptables de cada
remesa-expedici confiada a un transportista (caravana o vaixell);
per que no duien cap inscripci a l'exterior, a fi de facilitar el
control de les mercaderies rebudes pel destinatari. (El
transportista que trencava la butlla era inscrit a la llista negra
de les ciutats dels mercaders expeditor i destinatari).
Fins aqu la descripci aproximada de la factura.
El xec consistia en un altre recipient similar de fang, que
contenia les mateixes fitxes monetries (o les equivalents) de
l'expedici; i, a l'exterior, hi havia la llista, confirmada pel segell
monetari-comptable que donava la conformitat del client
recepcionista i el conforme.
Aquesta unitat factura-xec fou rompuda, cap els (-2500/-2000),
pels subtils mercaders-banquers d'Accad, que tant d'xit tingueren
amb llur invent de les monedes metlliques concretes;
forosament
antidocumentries,
antianaltiques
i
antiestadstiques, per ser annimes, uniformes i de circulaci
social permanent. Les factures seguien el seu cam del provedor
al client, per els xecs o diner escriptural-bancari seguien un cam
que no tenia res a veure amb el primer.
La prova que els escribes dels temples-bancs i dels mercadersbanquers s'havien acostumat a les bull o factures-xec anteriors,
269Volum I, pgina 162.
Pgina 829

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

s que durant molt de temps continuaren escrivint sobre tauletes


de forma cncava, corresponents a una quarta o sexta part del
primitiu recipient de fang en forma de cntir, com demostren
totes les taules de les primeres escriptures sumries, que no sn
planes.
All que proposem noms s una innovaci a nivell d'histria
molt limitada (als 4000 darrers anys), ja que en realitat s un
retorn tecnolgicament actualitzat a una prctica com a mnim
bimillenria a la regi considerada com el bressol de les nostres
multimillenries civilitzacions (cultures de ciutat).
L'home progressa en tots els terrenys per espirals ascendents
dintre un cilindre format per les coordenades verticals de cada
invent ancestralment acumulat a la memria comunitria.
No es tracta per tant de negar aqu el paper importantssim jugat
per la moneda annima dels 4000 ltims anys, ja que gener
imperialismes que, amb totes llurs corrupcions i deficincies,
obriren les primitives i tan tancades ciutats-imperis
emmurallades, a una visi-mn, a una visi cosmopolitabancria, a un capitalisme dinstic i individualista salvatge (ho
s igualment el capitalisme estatista contemporani) que, agradi o
no agradi, durant aquests 4000 anys ha conformat la nostra
civilitzaci actual.
Transformar aquesta civilitzaci en un sentit harmonis no s,
doncs, tan difcil com sembla a molts privilegiats que se senten
amenaats i a molts utopistes que no busquen el desllorigador, la
clau (el jquer), de l'abjecta situaci de les societats
contempornies abocades a un maltusianisme monetari que no
beneficia ning.
Famlia
Pgina 830

Glossari de termes inequvocs

Etimolgicament, grup d'esclaus sota el despotisme del pater


familias. s un tipus de grup sexual-nutrici relativament recent
(de fa uns 13000 anys). A falta d'un terme clar que el substitueixi
s'empra en el sentit ampli (una o ms persones que conviuen).
Designa una articulaci social-gentica molt recent dins
l'evoluci humana. Etimolgicament, famel en la llengua
d'origen indoeuropeu dels oscs vol dir esclau. La famlia
sorgeix amb el patriarcat, on el pater familias t poder de vida i
mort sobre els seus (dona-es, fills-filles, i esclaus-esclaves).
En espera de trobar una expressi ms adient i positiva,
entendrem per famlia, a l'nic efecte d'adjudicaci del salari
de solidaritat social familiar, qualsevol nucli de convivncia que
ho declari, independentment de la seva composici.
La paraula matrimoni etimolgicament s ms clara i exacta:
aportaci de proteccions (murus) i recursos (munus) a la mare
(matri) i, per tant, als seus fills. Cal recordar que murus i
munus sn de la mateixa arrel que moni i monia.
Familiars
A efectes legals, avui dia, els qui composen una unitat de
convivncia autodeclarada lliurement.
Federaci (confederaci)
Pacte lliure o forat per les circumstncies entre diverses tnies
per a fer front a perills exteriors, que permet la lliure
confederaci interna entre elles.
La federaci s pacte de mltiples tnies-nacions cara a l'ajuda
Pgina 831

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

i la defensa exterior (uni extra-federaci). Queda limitada en un


territori i per una estructura poltica; histricament, les primeres
federacions poltiques foren les ciutats-imperis o polis.
Actualment les anomenem societat geopoltica o societat
civil.
La confederaci s una possibilitat social espontnia i
expansiva a l'interior d'un mbit federal ja ben definit (multi intraconfederaci).
Histricament la societat geopoltica, unifederada cara a l'exterior
i multiconfederada cara a l'interior, s'anomena amb el nom tcnic
d'imperi. Quan una de les tnies es fa servir a favor d'un grup
minoritari per a trencar el pacte confederal intern, i s'imposa
sobre les altres, apareix l'intra-imperialisme.
Felicitat nomnica
Realitat humana inexpressable que brolla de la llibertat interior
ms profunda.
Fenomen
Aparena sensible: tot all que s captable, directament o
instrumentalment, pels sentits humans. Tot fenomen s, en
principi, tractable i sotmetible a la lgica. Aquesta noms pot
sser emprada com a operativa per a estudiar els fenmens (i no
els nomens).
Fenomenolgic
(Vegeu fenomen, pgina 832, lgica, pgina 848, i empirisme
fenomenolgic pro-experimental, pgina 811).
Pgina 832

Glossari de termes inequvocs

Financer
El diner financer s el que fineix, acaba la seva funci, en el
consum (Vegeu salari de solidaritat social, pgina 866).
Finances consumptives
Diner comunitari que sota forma de salaris i assignacions de
solidaritat social es reparteixen entre ciutadans i ciutadanies per
al consum d'excedents de producci.
Finanament comunitari
(Vegeu com, pgina 794, estatuts de solidaritat social, pgina
818, i excedents de producci, pgina 823).
Fulgurncia perconscient
Obertura de la conscincia a una realitat interior profunda
qualitativament diferent al seu estat habitual-fenomnic.
Gntic
Referent a all que s natural, nascut sobre la terra, carnalfenomnic-instintiu-hereditari.
Govern
rgan de conducci de les coses (no de les persones).
Gregarietat
Tendncia vital present en totes les espcies vives que condueix a
l'agrupament instintiu-inconscient dels individus d'una espcie.
Pgina 833

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

No confondre
societivitat.

aquesta

universal

tendncia

animal

amb

Grup sexual-nutrici
Terme tcnic que designa l'articulaci gentico-social d'una
parella mascle-femella amb relaci sexual, procreaci i nutrici
comuns dins les endotnies primitives.
Histria: visi, saber... Memria
El mateix significat tenen evidentment altres derivats de la
mateixa arrel: IDEA, OPINI... EVIDNCIA (visi de la realitat exterior).
El complement de la paraula anterior encara que d'arrel distinta,
s evidentment, intuci (visi interna de la realitat interior i
exterior).
La memria dels temps passats s sempre subjectiva-objectiva.
Els primers historiadors que coneixem exclusivament en l'era
escriptural (com a mxim cap als -3000) tenien una memria, un
saber, una visi molt preferentment subjectiva (tnica,
imperialista, classista, individual; s a dir, molt personalitzada en
l'historiador i el seu context ambiental).
Avui dia, i des de fa alguns pocs segles, es tendeix de ms en
ms, a l'objectivitat omnidocumentria.
Home
Terme que designa els individus de l'espcie humana: que inclou
les persones individuals d'ambds sexes, les persones tniques i
les persones socials-collectives.
Ideals
Pgina 834

Glossari de termes inequvocs

(Vegeu nomen, pgina 857).


Idealismes
Tractament sistemtic (-ismes) dels ideals, incapa d'afrontar
eficientment el mn dels fenmens perqu no els tracta
adequadament en no donar-los la importncia que tenen per a la
concreci dels ideals.
Identitat personal
Expressi confusa que pretn fer idntiques les persones, quan
sn singularssimes i irrepetibles.
Ideologia
Paraules lliures (logia) sobre les idees. No s'ha de confondre amb
ideolgic.
Ideolgic
Incorrecte tractament lgic de les idees i dels ideals. Aquelles i
aquests sn tan complexos que no poden ser tractats per la lgica,
sense atemptar greument a la vegada contra la lgica correcta i
contra la singularitat de cada persona que t idees i ideals tamb
singulars. La lgica noms s aplicable als fenmens, i no ho s
als ideals (nomens) sense caure en un embolic racionalista.
En les idees hi ha molta creativitat nomnica. Els ideals sn
reduccions subjectives dels nomens inexpressables.
La complexitat de les idees i dels ideals no pot permetre que
siguin tractats segons lgica, sense haver procedit prviament a
Pgina 835

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

distingir-hi, amb molta atenci, llurs respectives


nomniques-creatives i fenomniques resultants.

rees

Intentar tractar-los lgicament, sense aquesta prvia distinci


d'rees, s atemptar greument, a la vegada contra la singularitat
irrepetible de cada persona i contra els lmits de l'empirisme
exclusivament fenomenolgic pro-experimental.
La lgica noms s aplicable als fenmens i no als nomens, als
ideals i a les idees, tots ells massa subjectius i complexos, quan
no inefables per llur mateixa grandiositat que omple i satisf tota
la persona.
No obeir aquesta regla de la lgica considerada correcta, s
caure en els racionalismes, potser molt enginyosos, per d'una
perfecta inutilitat humanista.
Ideologies i afectivologies
Ideologies i afectivologies sn a les idees i als afectes all que un
pastitxo s a una obra d'art; sn a la lgica all que una joguina
molt vistosa i barata s a un instrument electrnic de gran
precisi.
En llur formulaci, substitueixen:
1. l'anlisi conceptual empirolgica per l'aprenentatge dels
sentiments depriments de por, renncia, aband, catstrofe,
sotmetiment, etc., etc;
2. el pensament estrictament lgic per unes conclusions que
s'inscriuen en el quadre clnic de les obsessions escolstiques
de cada grup antisocial i pro-poder.
Llur finalitat s la hipnosi retrica, que noms pot reeixir
Pgina 836

Glossari de termes inequvocs

suprimint tota intelligncia i tota crtica: el pensament coherent, i


l'aproximaci d'aquest a la realitat, s llur gran enemic i el crim
ms gran de desviacionisme.
Tot rgim afectivolgic, s a dir classista i hipcrita, fa els homes
esclaus dels altres homes.
Tot rgim ideolgic fa els homes esclaus a la vegada dels altres
homes i de llurs idees.
Afectivologia i ideologia sn la pardia de la lgica empiristavoluntarista-experimentalista, o sigui pro-cientfica, profilosfica, pro-tcnica.
Igualtat jurdica
La singularitat de les persones no nega, per, que davant la llei,
totes hagin de ser iguals (per no idntiques).
Imbcil
In-bculus: sense dot de comandament (d'arquia). El bast
(baculus) sempre ha estat el signe del comandament, malgrat s'ha
emprat com a signe confusionari de poder. La imbecillitat, lluny
de ser cap insult, s la comprovaci d'un fet d'incapacitat,
reconeguda pels propis conciutadans, dels que no saben comandar
responsablement, sin que noms actuen basats en el poder sobre
les persones.
Imperi
s una estructura poltica que sorgeix amb les primeres ciutats a
l'sia sudoccidental basada en un pacte de defensa cara a
l'exterior entre diverses tnies. Imparare (llat): estar preparat a
Pgina 837

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

l'interior per a fer front a perills exteriors.


A partir de l'aparici dels imperialismes (-2500/-2300) els
imperis han estat engolits per aquells. L'imperi lliurement format
s una estructura autopacificadora i estabilitzadora, que pot
permetre avui una sortida viable a l'era dels imperialismes (Vegeu
societat geopoltica, pgina 870, i federaci, pgina 831).
Imperialisme
Desviaci de l'imperi (lliure pacte respectus de les mltiples
persones) cap a una estructura a favor d'unes minories indgenes
o estrangeres opressores de la resta de persones tniques,
collectives i individuals.
s una estructura antipoltica que trenca el lliure pacte de l'imperi
i el vicia a favor d'un de sol (monopoli), d'uns pocs (oligopoli),
d'uns pocs amb diners (plutarquia) que actuen contra tots els
altres amb poder (despotisme, tirania), sigui a l'interior de l'antic
imperi (intra-imperialisme) sigui contra d'altres a l'exterior
(inter-imperialisme).
Des que les primitives ciutats-imperi de l'sia sudoccidental
foren venudes pels imperialismes, els imperis han deixat
d'existir histricament. Quan s'empra el seu nom encobreix quasi
sempre un o altre tipus d'imperialisme.
Impost nic de solidaritat social
El sistema de factura-xec telemtica permet una drstica
reducci del sistema fiscal, degut a la seva automaticitat de
recaptaci, amb un tant per cent fixe i igual per a cada factura-xec
emesa. Simplifica la vida dels contribuents, no permet evasions
que afavoreixen certes minories i no t prcticament cap cost de
Pgina 838

Glossari de termes inequvocs

recaptaci ni d'inspecci. El percentatge impositiu s'anir reduint


a mesura que la comptabilitat global del mercat permeti crear
la massa monetria de solidaritat social a partir de la
invenci de diner, feta en funci dels excedents de
mercaderies de consum.
Indefinit
Sense lmits s un qualificatiu imaginable per a l'home, molt al
contrari d'infinit, qualificatiu impossible d'imaginar en el mn
dels fenmens i d'una tal inefabilitat en el mn dels ideals que no
pot sser ni conceptualitzat ni pensat.
Independncia
No dependncia, quasi impossible en l'actual tan complexa
realitat humana. Aquest anhel queda millor expressat per lliure
interdependncia.
Individu
No divisible sense causar, prcticament, la mort. S'aplica en el cas
hum a la persona individual.
Individualisme
Accentuaci d'un tipus de persona amb oblit o perjudici de les
persones nacionals o socials.
Inert
Sense vida prpia, sense l'art suprem de la vida. No s'ha de
confondre amb neutre. Per exemple: la tcnica s inerta, no pot
fer res sense les ordres prvies d'un home; per no s neutra,
Pgina 839

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

ja que depn de qui l'ha dissenyada i de qui i com en fa la


utilitzaci.
Infirmar
Indica el contrari de confirmar i substitueix el terme refutar
d's ms corrent.
Infraanimal
Dins el comportament trans-animal especfic de l'home, a voltes
aquest pren actituds antillibertries contra altres homes, que ni
entre els animals d'una mateixa espcie no es donen mai: guerra,
homicidi, violaci, explotaci...
Infraestructura utilitria
(Vegeu estructures concretes i abstractes, pgina 820).
Insistencial, insistncia
Es correspon a existencial per amb significaci manifesta insistere, d'estar (sistere) a dins (in). Connota interioritat,
intimitat, vida interior, vida ntima....
Insistent
Referent a l'aspecte interior de l'sser vivent hum.
Intelligncia artificial
s
la
intelligncia
abstraccionista,
reduccionista,
esquematitzadora, sistematitzadora..., inerta, auxiliar, que l'home
va inventar, tot sol, en ell mateix, fa uns 60000/50000 anys, i que
Pgina 840

Glossari de termes inequvocs

avui dia pren la forma senyaltica conceptual-analtica i


calculadora-logstica de la mgia lgica (Vegeu noci, pgina
857).
Intelligncia concreta
s la intelligncia original de l'home, integradora i pan-ntica.
Integra la intelligncia vital (animal, corporal-anmica, instintivainconscient, gentica, gntica..) i la intelligncia transanimal
(nocions intutives fenomniques, intucions nomniques;
intelligncia expressiva o llenguatges...).
s molt ms rica i complexa que la intelligncia artificial.
Aquesta s aplicable exclusivament als fenmens, els quals, si
sn vivents, sn matats per ella.
Inter- i intraAquests dos prefixes indiquen que el concepte expressat t lloc a
fora (entre) (inter-) o a dins (dintre) (intra-) d'un espai
prviament delimitat. (Per exemple: intraimperialisme o
interimperialisme).
Intertnia
Conjunt de relacions entre tnies. S'aplica preferentment a les
tnies relacionades confederativament.
Interjecte
Conjunt de relacions entre SUBJECTE OBSERVADOR i l'OBJECTE SERVAT.
Intracomptabilitat
Pgina 841

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Comptabilitat interna. Sistema monetari basat exclusivament i


exhaustiva en una comptabilitat: anotacions en comptes numrics
(comptes corrents). La intracomptabilitat noms s possible amb
un sistema monetari que documenti cada transacci i que
impedeixi qualsevol moviment mercantil annim, en buit i
indocumentat. La intracomptabilitat s a la base d'una estratgia
equilibradora d'invenci de diner.
Intraconfederaci
La confederaci sempre s interna a la federaci.
Introspecci
Paraula d'origen llat que correspon a endo-observaci, amb el
clar significat de mirar a dintre, a l'interior.
Si emprem introspecci en un discurs, podem reduir l'exoobservaci a la paraula ms simple observaci.
Invenci de diner
Procs intracomptable, normalment realitzat pels bancs,
mitjanant el qual es creen unitats monetries (pessetes, dlars...)
amb la simple anotaci d'una xifra en un compte corrent (de
crdit). Aquestes unitats monetries anotades no corresponen a
cap tipus de moneda legal tresoritzada (peces d'or, bitllets de
banc...); legalment, per, els bancs noms poden inventar diner en
relaci a un coeficient de caixa (reserva de moneda legal) dictat,
normalment, per l'Estat.
La invenci de diner que avui es fa per multitud de sistemes
incontrolables s una funci necessria a qualsevol mercat en
expansi per a no ofegar-lo, amb una condici: que la invenci
Pgina 842

Glossari de termes inequvocs

de diner correspongui exactament al valor dels excedents de


mercaderies realment produdes. Si no s aix, aquesta invenci
crea desequilibris molt greus, ja sia per l'excs de diner en relaci
al valor monetari de les mercaderies (inflaci), o ja sia pel defecte
de diner (deflaci). Amb el sistema monetari actual
desinformatiu, annim, dinmic... s instrumentalment
impossible una estratgia d'invenci de diner equilibrada.
Procs comptable fins ara, normalment realitzat pels bancs a
partir d'una massa monetria d'emissi estatista mitjanant el
qual es creen unitats monetries (pessetes, dlars...) de poder de
compra nou, que sn la simple anotaci d'una xifra en l'haver d'un
compte corrent qualsevol.
Aquestes noves unitats monetries anotades no corresponen a cap
tipus de moneda tresoritzada (lingots o peces d'or, bitllets de banc
amb garantia-or...).
Segons la legalitat vigent fora de l'Estat emissor sn noms els
bancs els qui poden inventar diner en relaci a un coeficient de
caixa (reserva de moneda legal) dictat per l'Estat. Prcticament,
per, ho fan tots els grups prou rics, potents i corruptors per a no
preocupar-se massa de les reglamentacions estatistes i de les
burocrcies interventores.
La creaci de diner nou que s'ha fet i es fa per multitud de
sistemes avui dia incontrolables s una funci necessria a
qualsevol mercat en expansi per a no ofegar-lo. La creaci de
diner nou depn d'una condici molt difcil de respectar en un
mercat com l'actual en el que la circulaci monetria depn ms
de la velocitat de circulaci que de la mateixa massa circulant.
Aquesta condici s la segent: que el volant monetari (massa
multiplicada per velocitat) correspongui exactament al valor
mercantil total dels dels bns utilitaris intercanviats.
Pgina 843

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Si no s aix, aquesta incontrolada invenci de diner nou crea


desequilibris molt greus, ja sia per l'excs de diner en relaci al
valor monetari de les mercaderies realment existents en el mercat
(inflaci); ja sia per defecte de diner (deflaci).
Amb el sistema monetari actual no solament desinformatiu, sin
de circulaci social realment incognoscible per annima, i de
velocitat no mesurable en cada espai-temps geopoltic s
instrumentalment i documentriament impossible una estratgia
autopoltica d'invenci de nou diner dinmicament
autoequilibrador de cada conjunctura variable de mercat. Aquesta
conjuntura ja sigui de sobreproducci o el que s el mateix, de
subconsum i subinversi, ja sigui de demanda monetria
galopant de bens consumptius i inversius: en aquest ltim cas, el
mercat no pot instantniament produir aquests bns, ja que llur
producci demana un cert perode d'inrcia empresarial i de
preparaci productiva.
Invent
Creaci fenomnica amb funci social o productiva. Actualment
s el factor privat de producci ms important.
Jerarquia
Arquia sagrada, noms aplicable en el camp sagrat-transcendent
i totalment imprpia en qualsevol altra societat, sense perill greu
d'esdevenir un subterfugi de poder sobre els jerarquitzats
(militars, judicials, poltics, funcionarials, empresarials...).
Justcia
rgan de comandament de la societat civil dedicat a garantir
Pgina 844

Glossari de termes inequvocs

l'acompliment de la llei.
Legislatiu
rgan de comandament de la societat civil i poltica dedicat a fer
les lleis mnimes en cada mbit territorial o sectorial de la societat
civil.
Liberal
Adjectiu que s'aplica a la concreci fenomnica de la llibertat en
el camp cultural (no utilitari), especialment a l'estatut que
defineix la lliure i responsable actuaci de les professions i
institucions no utilitries. No t res a veure amb els liberals
com a moviment poltic o econmic.
Llibertari
Terme provinent de llibertat reservat exclusivament a la sola
prctica d'una llibertat fenomnica utilitria ben concreta i
definida. Per als lingistes, les arrels tenen el sentit fort; els
allargaments comporten sempre l'afebliment del sentit de l'arrel.
Adjectiu que s'aplica a la concreci fenomnica de la llibertat en
el camp utilitari, especialment a l'estatut que defineix les llibertats
del mercat. No s'ha de confondre amb els llibertaris com a
moviment poltic.
Llibertat, lliure
Ideal (nomen) indefinible caracterstic de l'espcie humana com
anhel profund que cerca concretar-se fenomnicament en el camp
cultural (liberal) i en el camp utilitari (llibertari).
Pgina 845

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Llibertat, llibertari i liberal


En tant que ideal ms especfic de l'home, comparteix totes les
caracterstiques d'inefabilitat, inconceptualitat i singularitat dels
nomens. La concreci fenomnica de la llibertat es dna en
dos camps principals: el camp utilitari (llibertari), i el camp
liberal.
En tant que ideal ms especfic de l'home la llibertat s quasi
inefable, inconceptualitzable i singular. La concreci fenomnica
de la llibertat es dna en dos camps principals: el camp utilitarilucratiu (llibertari), i el camp cultural-no lucratiu (liberal).
Per als lingistes, les arrels tenen el sentit fort; els allargaments
comporten sempre l'afebliment del sentit de l'arrel.
Aix, liberal, queda vinculat exclusivament a la prctica d'una
llibertat fenomnica altruista i desinteressada ben concreta i
definida (per exemple, les de les professions liberals).
Mentre que, llibertari, queda reservat exclusivament a la prctica
d'una llibertat fenomnica utilitria legtimament interessada i
egoista ben concreta i definida (per exemple, les del mercat
llibertari).
Llibertats concretes
Concrecions fenomniques afavoridores de les persones que
permeten copsar si les invocacions a la llibertat sn ms que
retrica.
Llistes obertes
Habituats a votar lders i partits hem oblidat votar persones
Pgina 846

Glossari de termes inequvocs

responsables davant dels electors.


Els democrticament elegits poden sser sotmesos o no, a la
disciplina de partit: el que cal suprimir en la prctica, de soca-rel,
s el sotmetiment dels elegits pel poble als interessos parcials i
partidistes de les minories que actualment controlen els partits.
Si el ciutad quan la collectivitat consultada s massa nombrosa
per a l'exercici de la democrcia directa delega la seva
responsabilitat personal de membre de la comunitat en el qui ell
vota, i l'elegit la delega en el cap del partit, les opcions i decisions
ms estratgiques i generals tornen a dependre novament de sols
tres o quatre persones, i per un resultat tan semblant al que
sempre ha estat, no calia fer tantes revolucions democrtiques ni
cal, avui dia, fer eleccions.
Les llistes obertes no solament poden acceptar vots a favor de
determinats candidats independents no acceptats pels partits o de
diferents partits, sin que, fins i tot, en contra del partit del qual
s'escullen alguns candidats presentats per ell i que es volen
lliurement votar.
Els candidats poden presentar-se, doncs, en llistes collectives de
partit o de coalicions de partits, per el vot del ciutad ha d'anar
lliurement a persones responsables davant d'ell i, per tant, el seu
vot noms indirectament s per a l'organitzaci poltica que dna
suport a alguns candidats.
L'elecci pel collegi electoral, responsable de l'escrutini
municipal, comarcal, local, regional, tnic, inter-tnic, ha d'sser
rigorosament segons llei estricta de proporcionalitat: s'elegeixen
membres, o be de l'executiu o be del legislatiu, a qualsevol nivell
que sigui: els legisladors no han de controlar l'escrutini, fent-li
perdre temps i tamb perdent-lo, en lloc d'estudiar i fer lleis ben
Pgina 847

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

fetes, segons dret d'iniciativa molt ampli i de cara a referndum


popular per cada llei.
Les eleccions democrtiques no tenen per finalitat crear una
classe poltica inter-partidista, radicalment separada del poble,
amb exclusius interessos propis, corruptes i manipulats des dels
poders fctics i ocults. El vot de confiana a cada membre de
l'executiu, amb successi automtica a l'acabament legal de cada
mandat (temps constitucional, amb un mxim de cinc anys,
preferiblement quatre, defunci, dimissi, incapacitat...) ha
d'sser donat directament pel poble. No pot dependre de partits
monoltics i de diputats que voten segons insolent prepotncia,
ambicions bastardes, interessos bruts, corrupci manifesta,
prebendes ofertes en mltiples monopolis i empreses estatistes.
Les possibilitats de la televisi per cable i de la telemtica
permetran, cada vegada ms, si hi ha voluntat poltica, d'accedir a
la presa de decisions sense representants i intermediaris, s a dir,
a la democrcia directa. El referndum permanent sobre les
qestions bsiques sempre amb la condici de disposar de
mitjans de comunicaci independents d'interessos privats o
estatistes grcies a l'estatut liberal pot anar superant les
dificultats dels sistemes de representaci.
Lgica
Operativa recent (de fa noms 2500 anys), que permet un
tractament rigors dels fenmens. No s'ha de confondre amb
logos (logal, logia): verb vivent (paraules lliures), intractable per
lgica.
La confusi logos = lgica s una aberraci histrica que ha
perms construir tots els pensaments i discursos ideolgics i
afectivolgics, tan fantics com cruels.
Pgina 848

Glossari de termes inequvocs

Logstica
s la senyaltica de conceptes continents. Tracta nicament dels
senyals continents radicalment abstractes, buits i universals.
Podem diferenciar les segents logstiques:

Pre-logstica: sistemes, esquemes.


Proto-logstica: aritmtiques.
Hipo-logstica: mtriques, formtiques.
Logstica: lgebres (llenguatge senyaltic).
Hiper-logstica: formatrnica.
Post-logstica: i post-lgica.

Logos, logal, lgia, lgic


El logos (verb vivent) s una paraula grega que entranya
llibertat total d'expressi. L'adjectiu corresponent a logos, aix
ents, s logal (singular), logia (plural). L'adjectiu lgic
no correspon a logos sin a una operativa relativament recent
dita lgica, inventada fa uns 2500 anys. En canvi, el logos s
una creaci humana molt primitiva (fa uns 50000 anys).
El parlar lliurement sobre generalitzacions, idees, opinions,
interessos, passions..., s propi de l'home i tots els discursos
ideologals i afectivologals sn, en el dileg interpersonal, el
fenomen social ms lliure i, doncs, ms prxim als nomens ms
essencials a l'home.
Mgia
Una de les accepcions que hom li atribueix s la d'intelligncia i
Pgina 849

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

saber major. Cal distingir tres tipus principals de mgia. La


mgia llibertria, la mgia pensada i la mgia lgica.
Mgia llibertria. s la ms primitiva (60000 anys) i
s'expressa lliurement en la paraula, la dansa, el cant...; s
festiva i comunitria.
Mgia pensada. Apareix fa uns 4500 anys i s a la base de tot
el pesar, sospesar, pe(n)sar tpic dels racionalismes i
antiracionalismes, de les religions i les antireligions; tpic de
l'era del poder.
Mgia lgica. Apareix noms fa uns 2500 anys i s una
operativa avui molt til si se l'empra exclusivament en l'rea
dels fenmens, existencials i insistencials, de l'home, com a
simple instrument inert.
Mgia patriarcal
Es la mgia de transici entre l'original mgia llibertria i la
mgia pensada (tpica de les religions i dels racionalismes).
Massa monetria comunitria de solidaritat
s la massa monetria dedicada al repartiment dels salaris de
solidaritat social i dels pressupostos ordinaris i extraordinaris
segons els diferents Estatuts (General, Utilitari, Liberal), d'una
banda; i a concedir crdits inversius, de l'altra. Aquesta massa
monetria es pot constituir en funci dels excedents de
producci de mercaderies de consum, en el primer cas, i de
mercaderies d'inversi, en el segon.
Un altre dels sistemes de constituir, parcialment o total, aquesta
massa monetria, s recaptant un impost nic de solidaritat
social que elimini la resta de complicats i enutjosos impostos.
Pgina 850

Glossari de termes inequvocs

Aquest nic impost, grcies a la factura-xec telemtica podria


ser del tipus IVA, sobre cada factura emesa, amb un percentatge
general per a tothom, variable en funci del volum de necessitats
que la massa monetria de solidaritat ha de cobrir.
Materialisme histric
Aquesta expressi designa, a partir de Marx, la nova operativa de
la histria que estableix una lnia divisria entre les concepcions
idealistes i les concepcions cientfiques de la histria humana:
l'estudi empric i lgic dels fenmens implicats en la successi
discontnua dels diferents models de producci.
En un sentit ms actual, el materialisme histric, pot ser definit
com l'estudi interdisciplinar de l'evoluci humana a partir de
documents i d'hiptesis de treball que s'han d'experimentar per tal
de ser confirmades o infirmades en el present.
s un mtode precs per a intentar aproximar-se hipotticament a
les diferents etapes humanes; i no permet interpretacions
idealistes o ideolgiques, en tant que les hiptesis formulades
s'han d'experimentar en condicions mnimes d'objectivitat.
Matrimoni
La paraula matrimoni etimolgicament s: aportaci de
proteccions (murus) i recursos (munus) a la mare (matri) i, per
tant, als seus fills. Cal recordar que murus i munus sn de la
mateixa arrel que moni i monia. No s'ha de confondre amb la
famlia ni amb cap contracte social de comproms de
convivncia.
Mercat lliure (llibertari)
Pgina 851

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

En tant que el mercat s l'intercanvi de bns tils (de


mercaderies), se situa clarament a l'rea dels fenmens. L'adjectiu
que li escau, doncs, no s lliure (aplicable nicament a l'rea
tica-transcendent), sin llibertari (vegeu estructures
concretes i abstractes, pgina 820), ja que es tracta de la
infastructura social ms bsica i, doncs, materialment ms
allunyada de l'esperit immaterial.
El mercat llibertari sorgeix de l'exercici de llibertats materials
concretes, palpables i diries en els cicles de la producci i del
consum, harmonitzats per l'economia de complementarietat
interior financera-consumptiva, d'una banda, i creditciainversiva, de l'altra.
El que en l'actualitat correntment s'anomena mercat lliure no s
res ms que un llibertinatge mercantilista plutrquic:
El llibertinatge s una pseudo-llibertat que no respon dels seus
actes, que s irresponsable, ja que no accepta de ser
personalitzada ni documentada per cap sistema monetari
nominatiu. A primera vista, el llibertinatge sembla sser obert a
tothom, per en realitat, noms ho s per unes molt escasses
minories de poder sobre i contra les persones; minories ocultes,
secretes, ocultes en un rac desconegut de tothom per a millor
llenar-se sobre cada presa a l'abast. El llibertinatge s presentat
per aquesta minoria com un reclam, un miratge i un somni per a
la gran majoria dels ciutadans i dels empresaris que aix creuen,
illusionats, que tot el mn s xauxa.
El mercantilisme s la degeneraci del mercat que ja no cerca de
cobrir les necessitats humanes en llur complexitat civilitzada, sin
que cerca nicament produir en quantitats de concertaci i
monopoli oblidant la qualitat, substituint-la per la ms
enganyosa i carssima publicitat com a mitj d'augmentar les
Pgina 852

Glossari de termes inequvocs

riqueses i el poder d'uns pocs. Aquests pocs cada dia sn menys


en proporci als menys rics, als pobres, als ms pobres, als
aturats, als marginats segregats de la societat actualment
establerta.
Plutrquic, perqu s el medi on certes minories transformen el
necessari i legtim diner mercantil en illegtim diner-poder
fctic, que permet a aquestes minories de moure subterrniament
els fils del mercat i de la societat, tot corrompent a favor seu la
Justcia, la poltica, les professions liberals, les religions, la
cincia, els pobles... (Plutarquia, s un neologisme inventat per
Plat per a designar amb precisi el poder del diner annim,
corrupte i omnicorruptor (per a dominar tots els Estats de la
terra). La confusi feta per Plat entre arquia o legtim
comandament social i poder illegtim sobre i contra les
persones s deliberadament irnic, en el sentit de que la
plutarquia, cada dia ms mundialista, sap disfressar el seu
poder annim de legitimitat democrtica, amb eleccions
lliures, de comandament social genu ja que ha nascut
electoralment de la voluntat del poble). (Vegeu plutarquia,
pgina 861).
Mercometria
Mtrica del mercat realitzable exactament amb un sistema
monetari intracomptable, que documenti les caracterstiques
principals de mercat (compra-venda). La mercometria s
imprescindible per a un tractament matemtic-lgic del fenmens
mercantils. Sense un canvi radical dels sistemes monetaris
actuals, annims, antimtrics i desinformatius, s impossible, per
definici, qualsevol mercometria exacta i exhaustiva, necessria
per a unes anlisis i estadstiques fiables, generals i sectorials.
Aquesta mtrica, molt desenvolupada pel que fa als seus aspectes
Pgina 853

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

terics, est mancada d'un element fonamental: un multicaptor


de totes i cada una de les caracterstiques de cada acte concret del
mercat. Aquesta s una de les funcions de l'instrument monetari
que anomenem factura-xec telemtica.
Mnim vital
Salari de solidaritat social que tota persona ha de rebre pel fet de
ser-ho en una societat civilitzada i amb capacitat de generar
excedents.
Moneda
Etimolgicament, all que avisa (moneo, monitum); avisar a
la societat que s'ha realitzat un intercanvi, responsabilitzant-lo i
documentant-lo. Hom distingeix entre moneda concreta (moneda
annima) i moneda abstracta (Vegeu intracomptabilitat,
pgina 841, i factura-xec telemtica, pgina 828).
Moneda abstracta
s el tipus de moneda consistent en anotacions numriques
intracomptables. s una moneda, per tant, sense cap valor
intrnsec. Aquestes anotacions de xifres permeten i faciliten un
sistema de valors de canvi de mercaderies.
Com a sistema conjunt, la moneda abstracta s'adapta a les
necessitats del comer, cosa que no succeeix amb qualsevol tipus
de moneda concreta (metllica, bitllets de banc...), sempre
escassa o de mal calcular la seva quantitat real per a fer front
als innombrables actes d'intercanvi.
Moneda annima
Pgina 854

Glossari de termes inequvocs

s l'instrument monetari que no personalitza el qui l'empra en


qualsevol acte de compra-venda. Les monedes metlliques i el
paper moneda (bitllets de banc) sn tpics exemples de moneda
annima. Aquesta afavoreix la corrupci i tota mena de crims i
delictes per diner, tot es compra i tot es ven, fins i tot les
persones, les autoritats...
Moneda personalitzada
Tipus de moneda que, per les seves caracterstiques, permet saber
a la Justcia qui l'ha usat i per a quin intercanvi concret.
Moral
All que ve de fora de l'home, sorgit de costums socials,
culturals, amb tendncia a imposar-se per la fora. Mores vol dir
fuet, disciplines...
Multiconfederaci
La confederaci s, per definici, mltiple en relaci a la
unifederaci que s el pacte nic de referncia que permet la
confederaci.
Municipi
El com.
Naci
Etimolgicament grup de naixement animal. La naci humana
tamb s'anomena tnia. No s'ha de confondre naci amb estat ni
amb societat geopoltica.
Pgina 855

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Les nacions (tnies i inter-tnies confederades en la societat geopoltica) consumeixen exclusivament per mitj de les seves
institucions liberals-cviques. L'economia s exclusivament
d'homes i per a homes, en llur mbit ecolgic.
Naci hereditria
Tota naci transmet la seva herncia de generaci en generaci.
Nacionalisme
Accentuaci de les persones nacionals-comunitries en detriment
de les persones individuals o socials.
Nacionalitat
Condici d'sser d'una tnia (naci) determinada. No indica la
pertinena a una societat geopoltica (ni a un Estatisme).
Nacionalitzaci
Procs pel qual una societat (o un conjunt de collectivitats)
esdev naci. No s'ha de confondre ni amb socialitzaci ni,
encara menys, amb estatitzaci.
Nacionalitzar
S'aplica prpiament al procs de propietat i gesti nacional que
inclou els barris, interbarris, municipis, intermunicipis, subcomarques, comarques, intercomarques, tnies, intertnies,
regions dromolgiques-econmiques... No s correcte aplicar
nacionalitzar al conjunt de la societat geopoltica ni, menys
encara, a l'acci de l'Estat. En aquest dos casos s ms correcte
emprar socialitzar.
Pgina 856

Glossari de termes inequvocs

No-fenomnic
Per evitar l'hbrid llat-grec no-fenomnic fra millor dir afenomnic, per potser per a la nostra oda contempornia el
no t un sentit ms fort i ms clar.
Noble, notable
Ve de la mateixa arrel GNO-, significativa d'esperit vivent.
(Vegeu noci, pgina 857).
Noci
L'arrel indoeuropea GNO- en grec i en llat, s especfica per a
totes les activitats de l'esperit gnosi, (g)noci, (g)nom,
gnoscitiva; conocimiento (castell), cognoscitiva sempre
logal, verbal, amb forma expressiva ben personal i lliure. Cal
distingir-la b de les altres arrels GNA- i GNI-.
L'arrel GNA- (GAM, GEN,...) es reserva a les activitats
psicosomtiques, corporals-anmiques (natura, naci, gentica,
gamia...).
L'arrel GNI- es reserva a les activitats d'intelligncia
artificial, de les quals la lgica (cognicions, cognitiva,...) n's
la forma ms alta, per tamb la ms inerta.
Nomen
Terme d'inspiraci kantiana, que significa noci en esperit pur,
inexpressable i inconceptualitzable, i, per tant, no sotmetible a
tractament lgic com ho sn els fenmens.
Pgina 857

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Els ideals sn nomens privilegiats ancestralment, que suposen,


per, una reducci de l'rea inconmensurable dels nomens.
Observaci
Servar (la realitat que hom t) al davant.
Oligarquia
Etimolgicament l'arquia d'uns pocs. s una
eufemstica d'amagar el poder irresponsable d'uns pocs.

manera

Ontologia
En grec on, ontos, vol dir sser. No es pot sotmetre tot l'sser
de l'home a lgica. s impossible, car l'home s un complex molt
actiu de fenmens i de nomens, s a dir, d'aparences de
matria vivent (fenmens) i de nocions en esperit pur
(nomens). En tant que els nomens sn inefables no poden
ser analitzats en llurs continguts ni generar formes convertibles en
senyals logstics d'indefinida substitubilitat omnideductiblecoherent.
Per tant, els discursos ontologals sn tan lliures com legtims;
per tot discurs ontolgic, tota ontolgica s aberrant, ja
que no fa cas dels lmits ben coneguts de la lgica.
rgans de comandament
Aquesta expressi pretn substituir la confusi creada per la
identificaci entre poder, autoritat, govern, estat.. i es refereix a
les institucions que, responsablement, s'encarreguen de manar
en algun aspecte de la societat geopoltica.
Pgina 858

Glossari de termes inequvocs

rgans de comandament justicial


Conjunt d'institucions encarregades d'administrar justcia.
rgans de comandament cvic
Conjunt d'institucions encarregades d'administrar les tnies i
intertnies.
rgans de comandament geopoltic
Conjunt d'institucions encarregades de conduir el conjunt de la
societat geopoltica.
Pacte
Acord fenomnic (fdus) per aconseguir la pau (pax) fonamentat
en la confiana nomnica (fides).
Pan-ntic
Relatiu a tot l'sser.
Pare
Ve de la mateixa arrel de potis (poder). La ptria potestat s
una redundncia que afirma el poder del pare sobre dona i fills.
Parlaments
Conjunt d'institucions tniques, intertniques i geopoltiques en
les quals els Legislatius parlamenten amb els caps dels Executius
per a orientar i controlar el govern de la seva demarcaci.
Pgina 859

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Ptria
Ve de pare i, per tant, de poder. Invocar la mare ptria s un
embolic absurd que permet fer la guerra sense saber perqu.
PerAquest prefix llat s una preposici inseparable en la composici
de certs noms i verbs, als quals aporta un augment de significaci
quantitativa i indica un salt qualitatiu. Aquesta aportaci s molt
apropiada per a precisar les caracterstiques prpies de l'home
(persona, pervivent, perconscient, persistent...) o de certs
elements (pervalncia...).
Perconscient, pervivent
(Vegeu per-, pgina 860).
Persona
Etimolgicament, el qui canta (sonare) alt i just (per) la prpia
originalitat humana. Sn persones no noms les individuals,
sin tamb les nacionals-comunitries (tnies) i les socialscollectives. El sentit corrent del mot persona com a mscara,
s un derivat del seu sentit original i no a l'inrevs: la mscara del
teatre grec permetia ampliar la veu de l'actor que l'emprava.
Personalitats
Les diverses maneres en qu s'expressa la persona, per que no
han de ser confoses socialment.
Persones individuals-mortals
Pgina 860

Glossari de termes inequvocs

Les persones ms evidents a tothom.


Persones nacionals-comunitries
Les persones formades per individus (i collectivitats) que
comparteixen un mateix nucli de naixement, un mateix tarann
tic, uns mateixos costums ancestrals, una mateixa cultura
heretada i, eventualment, una mateixa llengua.
Persones socials-collectives
Les persones formades per lliure co-elecci mtua diferent del
condicionant gentic de les persones nacionals-comunitries.
Pervivncia
Manera de viure especficament humana.
Plurigentilcies
Formada per mltiples gens (tnies).
Plutarquia
Comandament de Plutos, el du del diner. Histricament aquest
terme s'empra per a designar el poder ocult i irresponsable que
dna el diner annim a certes minories que actuen aix,
impunement, contra la gran majoria de persones individuals,
nacionals i collectives.
Poder
La capacitat d'interferir en les coses i en les persones. El poder
sobre les coses s legtim i necessari per a la vida de l'home. El
Pgina 861

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

poder sobre i contra les persones s illegtim, antitic i


immoral. No s'ha de confondre, per, el poder sobre les persones
(despotisme, tirania, plutarquia...) amb el comandament social
dialogant, legtim i responsable (arquia, autoritat...).
s interessant destacar que poder i pater tenen la mateixa
arrel: l'expressi ptria potestat, s una significativa
redundncia.
Poders fctics
Els poders que actuen de fet (sense marc legal) sn impunes,
principalment, grcies a l'anonimat del diner. El poders legals
tamb sn illegtims i cal convertir-los en comandament social
responsable.
Policac
Reservem el qualificatiu de policial per a una policia normal,
respectuosa de la dignitat de l'home, respectuosa de la llei,
respectuosa de la independncia judicial...
En canvi, policac l'emprem per a nomenar el comportament
repressor, torturador, corruptor...
Poltica
s la disciplina que cada societat geopoltica s'imposa a ella
mateixa, en favor d'ella mateixa. Consisteix en una doble acci:
en primer lloc, el comandament social (arquia) lliure i
responsable d'un cap d'Estat elegit democrticament; en segon
lloc, l'obedincia, tamb lliure i responsable, dels electors. Tant el
comandament com l'obedincia es realitzen per propi
convenciment tic i inters vital.
Pgina 862

Glossari de termes inequvocs

L'autopoltica s el desenvolupament espontani i expansiu,


naturalment bell i bo, l'estratgia comunitria beneficiosa per a
tots els membres de la societat geopoltica.
L'antipoltica s un desenvolupament arbitrari i forat, una
estratgia individualista, oligopolista o classista en benefici propi
mitjanant l'explotaci dels altres.
Les antipoltiques sn antillibertries, perqu en elles la llibertat
i la responsabilitat inherents a tota poltica (tant per al qui
comanda com per a qui obeeix) s'han transformat en poder
irresponsable d'unes persones sobre les altres, i el poder sobre les
persones s la negaci mateixa de la llibertat.
Principi de subsidiarietat
Cada nivell confederatiu assumeix totes les funcions que
lliurement no delega a nivells confederatius ms amplis. Aix
cada tnia i inter-tnia s totalment autnoma i, noms
subsidiriament, la confederaci assumeix all que en el pacte
confederal estableixen els pactants.
Aquest terme s sinnim del mot tcnic an-arquia, al qual
noms ingenus o cnics poden donar un sentit pejoratiu. En
realitat s un terme de negaci del comandament de rang
superior en rees socials de comandament de rang inferior.
Privilegi
Etimolgicament, llei privada per oposici a llei general,
igual per a tots.
Pro-experimental
Pgina 863

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

(Vegeu empirisme fenomenolgic pro-experimental, pgina


811).
Professions i institucions liberals
Activitats i entitats acollides a l'Estatut liberal, s a dir que
ofereixen els seus serveis gratutament i sn remunerades per la
societat geopoltica.
Psico-somtic
Sinnim grec de l'expressi llatina corporal-anmic. nima,
psiqu i esperit indiquen vent, aire.... Convencionalment,
nima s'aplica a tot cos animat (animal) i esperit, a l'original
caracterstica tica-transcendent de l'home.
Psiqu
El vent que mou la persona (nima).
Realitat
Etimolgicament: FLUX.
Semnticament: FLUX D'OBSERVATS (i OBSERVABLES).
Regles de joc (social) net
Expressi popular per a designar el conjunt de lleis que formen
una Constituci. En tot joc (social) conv que les regles de joc
siguin netes, que afavoreixen per igual tots els jugadors, cosa que
no succeeix en les societats histriques i actuals.
Pgina 864

Glossari de termes inequvocs

Religi
s un terme d'origen fosc que expressa la prctica pseudo-sacral
organitzada per a ser opi del poble, instrument legitimador dels
poders establerts i fctics. Les religions posen una carcassa
ritualista a experincies de mgia llibertria, de transcendncia,
de sacralitat i esdevenen, per tant, una clara manifestaci de
mgia pensada.
Totes les religions sn mgies pe(n)sades, com hem dit, nascudes
a imitaci de l'anlisi dels metalls preciosos per l'assaig de toc
(aigua rgia) i del seu pe(n)sament per la balana de precisi.
Aigua rgia i balances de precisi sn dos invents
documentriament ben precisats a Accad i en la primera meitat
del Tercer millenni abans de la nostra era.
Anlisi i pe(n)sament de les paraules, els conceptes i llur
senyaltica formalista han sigut, des d'aleshores, l'exhaustiva i
grandiosa tasca de les religions, al servei incondicional dels
rgims imperialistes momentniament triomfants: llur ms o
menys dogmtica i fantica inquisici i persecuci contra totes les
ideologies i afectivologies (paraules personals lliures, vivents,
dialogals sobre idees, opinions, afectes i pasions) i sobre tots els
discursos ideolgics i afectivolgics (paraules impersonals mortes
per ra dialctica formalsticament, logsticament inerta-coherent
sobre coses conceptualitzades i senyaltiques) no ens ha de fer
oblidar que, malgrat tot, durant els ltims 4500 anys i a tot el
mn, les religions han estat un motor de progrs moral i
civilitzador, universal i intellectual.
Una altra cosa s que avui dia pretenguin sser encara l'nic
instrument per a relligar la vida fenomnica de l'home amb la
seva vida tica transcendent en esperit pur.
Pgina 865

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Per explicitar millor el sentit del que acabem de dir noms cal
recordar l'etimologia que donen tots els diccionaris: RELIGI
vindria de RELIGARE, de la mateixa manera que OPCI ve d'OPTARE.
Revoluci
Evoluci rpida i repetida d'una realitat determinada, que en si
mateixa no prediu l's de la violncia ni de la no-violncia activa.
Sacralitat
Prov del verb llat sancire: sancionar, avaluar, triar all que hom
considera bo i millor, segons la conscincia de l'home que tria.
Sacerdot, sagrat, sant i sagrament sn derivats de la mateixa
realitat. Aquests mots s'apliquen especialment al camp tictranscendent.
Salari de solidaritat social
s un sobre-salari social comunitari-solvent per als productorsconsumidors (Estatut utilitari), que s'afegeix a llur salari privatsolvent; i s un salari social alliberador, liberal o mixt
respectivament per als qui s'emparen en l'estatut general (aturats,
marginats, incapacitats congnits..), per als qui trien l'estatut
liberal (professionals, institucions, collectivitats no utilitries, s
a dir, liberals), o per als qui s'acullen a l'estatut mixt (artesans,
empreses mixtes de serveis pblics...).
La massa monetria comunitria destinada constitucionalment
a aquest salaris de solidaritat social (SSS) s'obt principalment
per creaci de diner en funci d'excedents reals de mercaderies
de consum. Els SSS sn distributs per un sistema de punts, el
valor dels quals surt de dividir la massa monetria de salaris de
solidaritat pel nombre de punts adjudicats als diferents salaris.
Pgina 866

Glossari de termes inequvocs

Una altra massa monetria de consum liberal estar destinada a


pressupostos ordinaris i extraordinaris de les institucions,
collectivitats i associacions no lucratives.
Una llei orgnica de finances comunitries regular tot el captol
de salaris i pressupostos (ordinaris i extraordinaris) de solidaritat
social.
Salari vital de solidaritat social
Salari social que assegura un mnim vital a totes les persones
individuals des del naixement fins a la mort.
Srquic
Carnal, referent al complement psico-somtic.
Sem-timo-lingstica
Disciplina que s'ocupa del sentit (sem) original (timo) de les
paraules (lingstica). Permet cercar l'origen de les paraules per a
descobrir-ne el sentit primitiu no corromput. Ajuda a reconstruir
la histria passada a partir dels orgens i de l'evoluci de les
paraules. Facilita tamb definir unvocament cada element
lingstic en un sentit tcnic, universal, necessari per a un estudi
rigors dels fenmens que hom vol estudiar. La terminologia
unvoca permet grans progressos en totes les disciplines
cientfiques que l'adopten. La seva manca s un dels impediments
per al progrs de les anomenades cincies socials, mercantils i
econmiques, ja que llur imprecisi terminolgica, variable en
cada escola ideolgica o afectivolgica, les condueix a carrerons
sense sortida experimental, molt al contrari de les cincies
fsiques i biofsiques que, disposant d'aquesta terminologia
Pgina 867

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

unvoca, poden ser tractades segons el ms estricte empirisme


fenomenolgic pro-experimental.
Simbitic
Complementari, indestriable, interdependent.
Smbol
Mot d'origen grec que designa qualsevol juntura exacta,
ajustament precs, confluncia real i concreta... contrasenya
codificada que permeti un reconeixement complementari; un
complement d'identificaci, de compenetraci. Simblic,
significa, doncs, complementari.
Sistema general
s un sinnim d'empirisme fenomenolgic pro-experimental.
s una operativa lgica general aplicable a l'estudi i
experimentaci de qualsevol fenomen. S'inclou en la lnia de la
Teoria General de Sistemes on es relacionen els diferents sistemes
entre si en un context interdisciplinar (Vegeu Rudolf Carnap i el
cercle de Viena).
s en aquest sentit que, en el text, sistema general s
l'abreviaci de sistema general de mercat clar i societat
transparent: elaboraci cientfica sobre la mesura i l'estratgia
del mercat i de la societat, dotada d'un instrument tcnic per a la
seva aplicaci i experimentaci a la realitat quotidiana.
En d'altres paraules, s un sistema general de mesura i
comptabilitat, d'anlisi i estadstica de tots els valors de canvi
utilitaris-monetaris. Aquesta sistemtica s fonamental per a
sotmetre a experimentaci rigorosa els diferents sistemes i
Pgina 868

Glossari de termes inequvocs

pseudo-sistemes que actualment xoquen al mercat i a la societat.


Sistema cientfic
(Vegeu sistema general, pgina 868,
fenomenolgic pro-experimental, pgina 811).

empirisme

Sistema monetari
(Vegeu moneda, pgina 854, factura-xec telemtica, pgina
828, intracomptabilitat, pgina 841, i sistema general, pgina
868).
Sistemtic
Referent a l'organitzaci coherent d'un o ms conjunts lgics. Els
termes acabats amb -isme indiquen un tractament sistemtic de
la realitat que acompanyen. Per coherncia, els -ismes sols
poden acompanyar realitats fenomniques sotmetibles a
tractament lgic. Del contrari, indiquen accentuacions o
perversions d'un aspecte de la realitat complexa.
Sobirania
Estar per sobre dels altres. Ni sobirans ni sobiranies
nacionals.
Socialisme
Accentuaci de les persones socials-collectives en contra de les
persones individuals o nacionals.
Socialitzar
Pgina 869

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Procs pel qual sn posats al servei equitatiu de tots els ciutadans


i ciutadanies d'una societat geopoltica, determinats bns o
serveis. No t res a veure amb nacionalitzar: procs pel qual
unes collectivitats esdevenen naci. Tampoc no s'ha de
confondre amb estatitzar: procs pel qual l'Estat s'apropia
illegtimament de certs bns i serveis en el prets nom de la
societat o del b com. Tota estatitzaci corromp el sentit
original de l'Estat (simple gerent de la societat).
Social-liberal
Referent a la societat liberal (Estatut Liberal).
Sociativitat
Ms o menys capacitat
especficament hum.

d'associar-se

lliurement.

Tret

Societat
Grup multipersonal sorgit de la capacitat d'associar-se, de coelegir-se lliurement.
Societat civil
Conjunt de persones individuals, nacionals i collectives que
actuen amb llibertat dins el marc de la societat geopoltica.
Societat tica-transcendent
Conjunt social de totes les persones que es relacionen des de
l'sser, compartint lliurement festa i ideals.
Societat geopoltica
Pgina 870

Glossari de termes inequvocs

Expressi composta que designa la societat formada per un


conjunt d'tnies i inter-tnies ancestrals, histricament
unifederades ms o menys vocacionalment i lliure cara a
l'exterior i multiconfederades confederables tamb ms o menys
lliurement entre elles a l'interior de la federaci unitria existent
avui en dia. La legitimitat tica i moral d'aquesta federaci
unitria noms pot sorgir d'un nou pacte de plena llibertat extrafederativa i intra-confederativa que converteixi l'unitarisme
heretat en una lliure vocaci conjunta, profundament sentida per
tots, de futura culminaci en una exuberant i fecunda comunitat
inter-tnica global.
Etno-histricament, aquestes societats poltiques o civils van
sorgir espontniament i expansiva, a l'sia sudoccidental fa uns
10000 anys, en un espai geogrfic (geo) com a acrpolis
inicials, sota forma de naixents ciutats-imperi.
Quan aquestes lliures societats-imperis molt nombroses
perderen llurs concretes llibertats ciutadanes a l'exterior i a
l'interior, fou per efecte dels imperialismes iniciats fa uns 4500
anys. Si la constituci de mltiples tnies i intertnies en
unifederaci cara a l'exterior no s lliure, esdev un imperialisme.
Tots els imperialismes, a terme histric prou llarg, estan
condemnats a mort, perqu les oligarquies que els dominen fugen
del navili en perdici, per fracs manifest de l'imperialisme
exterior (cas de tos els ex-imperialismes europeus) i per rebelli
intelligent, ja pronosticable de les tnies i inter-tnies contra els
excessos de centralisme, estatisme, burrocrcia.. de
l'imperialisme interior convertit en substitut de l'imperialisme
exterior.
Aix totes les tnies i inter-tnies (nacions amb conscincia) volen
Pgina 871

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

un nou pacte de lliure unifederaci cara a l'exterior i de superlliures indefinides intraconfederacions presents i futures.
Aquestes definicions experimentals-histriques delimiten amb
precisi l'estructura, les funcions i atribucions, l'organicitat de
l'Estat.
L'Estat s un simple gerent del conjunt de la societat geopoltica.
Aquesta no s, per tant, sinnim d'Estat, ni de naci, ja que, per
definici, tota societat geopoltica ha estat i s sempre i arreu
pluri-nacional.
El terme tcnic per societat geopoltica s imperi: el seu
significat originari s Estar parat, preparat (-per de parare
-perare) per dins, interiorment (im-) (a fer front a perills contra
la comunitat tant exteriors com interiors).
L'Estat gerent de l'imperi futura comunitat imperial, si els
poltics actuen segons comprensi de la persona enterament lliure
des dels seus inicis i de l'arquia-anarquia al servei de les plenes
llibertats personals fenomniques, tant a l'interior com a
l'exterior s sols una part, relativament molt minoritria: t una
missi especfica ben precisa: actuar de gerent i, mai, enlloc ni
per res, ning ha estat capa, davant un auditori mitjanament
intelligent, de confondre societat gerenciada i gerent social.
Societat liberal
s la que es dedica a atendre les persones ms o menys
directament, per no a travs de la producci de bns tils
mercantils. s la formada pels professionals, institucions i
associacions liberals (Vegeu estatut liberal, pgina 817).
Societat mixta
Pgina 872

Glossari de termes inequvocs

s la que es dedica a una funci utilitria que degut al seu


carcter de monopoli de servei pblic o a la seva funci mig
utilitria, mig liberal, rep ajuda financera especfica (Vegeu
estatut mixt, pgina 817).
Societat transcendent
Conjunt social de totes les persones que es relacionen des de
l'sser, compartint lliurement festa i ideals. No t funci
fenomnica concreta, s el camp de l'tica, de la festa, la
transcendncia, els ideals. Com a transcendent que s, no
necessita cap ajuda monetria sin un marc lliure on
desenvolupar-se.
Societat utilitria (mercat)
s la que es dedica a la producci i consum dels bns utilitaris.
En ella es distingeixen els productors-consumidors dels simples
consumidors. El seu nom corrent s mercat.
Superestructura tica
(Vegeu estructures concretes i abstractes, pgina 820).
Supra-tnia
Nova tnia sorgida d'un procs respectus de lliure federaci i
confederaci d'tnies anteriors.
Supra-nacionalitzaci
En el cas hum, procs de formar una supra-tnia.
Pgina 873

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Telemtica
Informtica interconnectada a distncia (tele). Inclou la
combinaci de tots els sistemes electrnics de comunicaci a
distncia (TV, telfon, ordinadors, tlex...).
Teoria metallista
Teoria monetria que explica l'acceptaci del diner en funci del
valor del metall de qual sn fetes les monedes. La prctica
metallista monedes de metall en circulaci si b al seu inici (fa
uns 4500/4000 anys) permet l'agilitzaci dels intercanvis, amb el
temps s'ha mostrat incapa de promoure l'equilibri del mercat: la
seva quantitat limitada al volum d'unes poques mercaderies
escollides (or, plata...) no pot fer front a un constant creixement
de mercaderies.
Des de l'any 1914, les monedes metlliques amb valor intrnsec
han desaparegut prcticament. Aix, la teoria nominalista pren
ara, un nou impuls teric i prctic: la moneda s un simple
sistema de mesura, convencional i abstracte, que permet establir
responsablement el valor de canvi de les mercaderies.
Teoria nominalista
Teoria monetria per la qual el diner s nicament un signe
arbitrari, sense cap valor concret intrnsec, per a facilitar
l'intercanvi de mercaderies. s a dir, el nominalisme nega que
sigui essencial al diner el estar format per alguna mercaderia
valuosa, i afirma que s un simple instrument convencional i
abstracte que agilitza el mercat. Plat s el primer representant
d'aquesta teoria mentre que Aristtil s el primer en contradir-la
afirmant la teoria metallista.
Pgina 874

Glossari de termes inequvocs

Tirania
Confusi deliberada entre autoritat estatal (executiu i legislatiu)
i autoritat justicial.
Ttems
Triem el sentit que designa els primers collectius humans
d'especialitzaci productiva.
Transparncia comptable-monetria
Aquesta expressi s sinnim de els comptes clars cosa
impossible en un rgim monetari annim i extracomptable.
Unifederaci
La federaci geopoltica sempre s nica.
Uni
La uni fenomnica de persones s molt perillosa perqu porta
a llur destrucci. La (con)federaci fa la fora, la uni fa la
destrucci.
Unitarisme
Ideologia que porta a la destrucci de les persones en funci de
l'idealisme de la unitat.
Unitat nacional
Apellaci pseudo-cohesionadora que amaga i pretn destruir la
diversitat personal d'individus, tnies i collectivitats.
Pgina 875

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Utilitari-llibertari
Referent a les llibertats de producci i consum de bns materials
tils per a la vida humana.
Utilitarisme
Sistema de producci i consum de bns materials tils per a la
vida humana en la seva complexitat de cada espai-temps.
Utilitarisme hum
Es tracta de la infraestructura bsica de la vida fenomnica,
biolgica i cultural, de l'home. L'utilitarisme s l'aprofitament de
tot el que materialment s til al subjecte actiu considerat; s
instintivament congnit a tots els membres de qualsevol espcie
animal, fonamentalment adscrita al model nacional-comunitari,
ms o menys gregari.
Ukronia i utopia
Fora del temps i fora de l'espai, respectivament. En general
aquests mots indiquen la imaginaci situada fora de les
circumstncies concretes que envolten i condicionen els homes en
un moment determinat, per que poden esdevenir reals en un altre
moment.
Veritat
Elevaci, excelsitud de l'esperit tic-transcendent. La veritat
noms pot ser subjectiva, personalssima, singular: no existeix
cap veritat objectiva fora de la persona considerada (sigui
persona nacional-comunitria, social-collectiva o individualPgina 876

Glossari de termes inequvocs

mortal).
Ni el nombre de persones (majories), ni la llei que les regeix, no
poden crear una veritat objectiva. La veritat en no ser
fenomnica, no pot sser objectiva i tant el nmero (aritmtica)
com la llei, sn simples fenmens histrics.
Una veritat fenomnica s un absurd: la veritat abasta tot el ser de
la persona i no pot sser reduda solament a la part fenomnica
d'aquesta persona. (Vegeu exacte, pgina 823).
Vocacions liberals
Les professions no utilitries per poder-se desenvolupar amb
dignitat i eficcia han de ser fonamentades en la vocaci no
mercantil dels professionals. Vocaci que es demostra en la
prctica de la professi i no en cap tipus d'oposicions
memorstiques.
Xec
Paraula que ve del verb angls to check: aturar, reprimir, posar
un fre, moderar, verificar, controlar, supervisar, reprendre,
increpar, fer escac, contrariar, trastornar, impedir, contramarcar,
etc.
(Vegeu factura-xec telemtica, pgina 828).

Pgina 877

ndex dels dibuixos


ndex dels dibuixos.

ndex dels dibuixos.


Sistema d'economia sense diner.................................................203
Sistema mercant o de permuta simple.......................................203
Sistema mercantil o de canvi amb moneda................................204
Estat inicial................................................................................251
Crdit.........................................................................................251
Retorn del crdit........................................................................252
Estat final...................................................................................252
Mercat d'eurodlars...................................................................269
Teleformatrnica ciberntica.....................................................335
Esquema de la circulaci monetria dins el Sistema General.. .379
Desenvolupament de la quarta frmula reguladora fonamental.
...................................................................................................381
Grfic de l'oscillaci deflacionria decreixent..........................387
Procs de la factura-xec.............................................................399
Coeficient Rhop platoni...........................................................490
Exemple d'estratgia..................................................................491
Programes postlgics primaris...................................................505
Circulaci de moneda................................................................557
Recorregut en les forces armades..............................................702
Canvi elemental.........................................................................726
Societat utilitria........................................................................762
Mercat exterior...........................................................................764
Societat liberal i consumidora...................................................766
Societat liberal...........................................................................767
Mercat de consum......................................................................768
Model de la nova societat segons el Sistema General...............771

Pgina 879

ndex de les frmules

ndex de les frmules.


Volum I............................................................................................
Frmula 4.1...........................................................................121
Frmula 4.2...........................................................................122
Frmula 4.3...........................................................................123
Frmula 4.4...........................................................................126
Frmula 4.5...........................................................................126
Frmula 4.6...........................................................................127
Frmula 4.7...........................................................................127
Frmula 4.8...........................................................................127
Frmula 4.9...........................................................................128
Frmula 4.10.........................................................................131
Frmula 4.11.........................................................................137
Frmula 4.12.........................................................................137
Frmula 4.13.........................................................................140
Frmula 4.14.........................................................................141
Frmula 4.15.........................................................................141
Frmula 4.16.........................................................................143
Frmula 4.17.........................................................................145
Frmula 4.18.........................................................................155
Frmula 4.19.........................................................................163
Frmula 4.20.........................................................................164
Frmula 4.21.........................................................................164
Frmula 4.22.........................................................................164
Frmula 4.23.........................................................................165
Frmula 4.24.........................................................................165
Frmula 4.25.........................................................................165
Frmula 4.26.........................................................................166
Frmula 4.27.........................................................................173
Frmula 4.28.........................................................................174
Frmula 4.29.........................................................................174
Pgina 881

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Frmula 4.30.........................................................................175
Frmula 4.31.........................................................................175
Frmula 4.32.........................................................................180
Frmula 4.33.........................................................................181
Frmula 4.34.........................................................................181
Frmula 4.35.........................................................................182
Frmula 4.36.........................................................................182
Frmula 4.37.........................................................................202
Frmula 4.38.........................................................................205
Frmula 4.39.........................................................................206
Frmula 4.40.........................................................................207
Frmula 4.41.........................................................................210
Frmula 4.42.........................................................................211
Frmula 4.43.........................................................................214
Frmula 4.44.........................................................................214
Frmula 4.45.........................................................................214
Frmula 4.45.........................................................................214
Frmula 4.46.........................................................................249
Frmula 5.1...........................................................................255
Frmula 5.2...........................................................................255
Frmula 5.3...........................................................................256
Frmula 5.4...........................................................................256
Frmula 5.5...........................................................................256
Frmules 6.1..........................................................................316
Frmula 6.2...........................................................................330
Frmula 6.3...........................................................................330
Frmula 6.4...........................................................................330
Frmula 6.5...........................................................................330
Frmula 6.6...........................................................................331
Frmula 6.7...........................................................................331
Frmula 6.8...........................................................................331
Frmula 6.9, suma de velocitats de Galileu..........................337
Frmula 6.10, suma de velocitats d'Einstein.........................337
Frmula 6.11, Frmula reguladora fonamental F1...............368
Pgina 882

ndex de les frmules

Frmula 6.12.........................................................................368
Frmula 6.13.........................................................................369
Frmula 6.14.........................................................................369
Frmula 6.15.........................................................................370
Frmula 6.16.........................................................................370
Frmula 6.17.........................................................................370
Frmula 6.18.........................................................................371
Frmula 6.19, Frmula reguladora fonamental F2...............372
Frmula 6.20.........................................................................372
Frmula 6.21, Frmula reguladora fonamental F3...............374
Frmula 6.22.........................................................................375
Frmula 6.23, Frmula reguladora fonamental F4...............377
Frmula 6.24.........................................................................377
Frmula 6.25.........................................................................377
Frmula 6.26.........................................................................378
Frmula 6.27.........................................................................378
Frmula 6.28.........................................................................378
Frmula 6.29.........................................................................380
Frmula 6.30.........................................................................382
Frmula 6.31.........................................................................382
Frmula 6.32.........................................................................384
Frmula 6.33.........................................................................385
Frmula 6.34.........................................................................385
Frmula 6.35, Frmula reguladora fonamental F5...............390
Frmula 6.36.........................................................................390
Frmula 6.37.........................................................................391
Frmula 6.38.........................................................................391
Frmula 6.39.........................................................................391
Frmula 6.40.........................................................................392
Frmula 6.41.........................................................................392
Volum II...........................................................................................
Frmula 8.1...........................................................................565
Frmula 8.2...........................................................................565
Frmula 8.3...........................................................................566
Pgina 883

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Frmula 8.4...........................................................................566
Frmula 8.5. Clcul de la invenci del diner comunitari
creditici..................................................................................567
Frmula 8.6. Compensaci entre producci i hisenda en el
mercat interior.......................................................................592
Frmula 8.7. Compensaci de diners entrants i sortints en el
comer exterior.....................................................................592
Frmula 9.1. La mercaderia produda i venuda dna diner. .714
Frmula 9.2. Etapa mercantilista..........................................714
Frmula 9.3. Canvi de moneda en mercaderies....................714
Frmula 9.4. El diner s temps.............................................715
Frmula 9.5. Mercaderies totals............................................724
Frmula 9.6. Mercaderia no monetria.................................725
Frmula 9.7. Mercaderia no monetria 2..............................725
Frmula 9.8...........................................................................725
Frmula 9.9...........................................................................726
Frmula 9.10.........................................................................730
Frmula 9.11. B com mercantil.........................................730
Frmula 9.12.........................................................................731
Frmula 9.13.........................................................................733
Frmula 9.14. Variable..........................................................735
Frmula 9.15. Composici de la societat general.................753
Frmula 9.16. Societat utilitria............................................761
Frmula 9.17. Quantitat de crdit a crear per la comunitat...761
Frmula 9.18. Frmula reguladora del mercat exterior........765
Frmula 9.19. Frmula reguladora del mercat de consum. . .768
Frmula 9.20. Quantitat de finances a crear per la comunitat
...............................................................................................769

Pgina 884

ndex del glossari


ndex del glossari.

ndex del glossari


A......................................................................................................
Acrcia..................................................................................779
Administraci........................................................................779
Afectivolgic.........................................................................779
Altruisme...............................................................................780
Amortidors auxiliars per a finances i crdits comunitaris.....780
Analogal, analogia, analgic.................................................782
Anarquia................................................................................782
nima....................................................................................783
Animal...................................................................................783
Anti-......................................................................................785
Anticivilitzaci......................................................................783
Antiliberal.............................................................................783
Antillibertari..........................................................................783
Antipoltic.............................................................................783
Antipoltica............................................................................784
Antisocietat...........................................................................784
Antisocietat dels marginats...................................................784
Arquia (anarquia)..................................................................784
Assignacions de solidaritat social.........................................785
Auto- (anti-)..........................................................................785
Autodeterminaci..................................................................786
Autonomia.............................................................................786
Autopoltica...........................................................................786
Autoritat................................................................................786
Autoritat autnoma...............................................................787
Autosingular..........................................................................787
B.......................................................................................................
Bllic....................................................................................787
Burrocrtic............................................................................787
C.......................................................................................................
Caos.......................................................................................787
Pgina 887

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Captor....................................................................................788
Carn, carnal...........................................................................789
Catlic...................................................................................789
Ciberntic..............................................................................789
Cincia..................................................................................789
Cincia econmica................................................................789
Cincia mercolgica..............................................................790
Ciutadanies............................................................................791
Ciutats-imperis......................................................................791
Cvic......................................................................................791
Civilitzaci............................................................................791
Civisme.................................................................................791
Cognici................................................................................796
Collectivitat..........................................................................792
Comandament.......................................................................792
Comandament poltic............................................................792
Comandament social.............................................................792
Comer exterior.....................................................................793
Compartir..............................................................................793
Comptabilitat global..............................................................793
Com.....................................................................................794
Comuni................................................................................795
Comunisme...........................................................................795
Comunitat..............................................................................795
Comunitat de nacions............................................................795
Comunitat gentica (o nacional)...........................................795
Comunitat supra-tnica.........................................................796
Comunitat supra-nacional.....................................................796
Comunitats endo-tniques.....................................................795
Confederaci.........................................................................796
Constituci............................................................................796
Cosmtica..............................................................................796
Cosmologia-mundologia.......................................................804
Cosmos..................................................................................798
Pgina 888

ndex del glossari

Cosmos = mundus.................................................................799
Cosmos i caos........................................................................799
Crcia i acrcia......................................................................805
Creaci de diner....................................................................805
Creativitat fenomnica..........................................................805
Crdits comunitaris...............................................................805
Crdits inversius....................................................................806
Crono espcie homo..........................................................806
Cultura...................................................................................807
Cultures de ciutat..................................................................807
D......................................................................................................
Desptic................................................................................807
Despotisme............................................................................807
Dictadura...............................................................................808
Disseny de civisme................................................................809
Dona......................................................................................809
E.......................................................................................................
Ecologia................................................................................809
Econometria..........................................................................809
Economia..............................................................................810
Egoisme.................................................................................811
Eleccions...............................................................................811
Empria..................................................................................811
Empirisme fenomenolgic pro-experimental........................811
Empresa.................................................................................813
Empresa utilitria..................................................................813
Empreses multiestatals plutrquiques...................................813
Endo-observaci....................................................................813
Endotnia-viriarcal................................................................813
Endogmia............................................................................813
Entranyat...............................................................................814
Esglsia.................................................................................814
Esperit...................................................................................814
Esperit tic-transcendent.......................................................815
Pgina 889

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Esperit sociatiu......................................................................815
Esperit transcendent..............................................................815
Esperit, nima, psiqu...........................................................814
Estat.......................................................................................815
Estat de dret i estat de fet......................................................816
Estatisme...............................................................................816
Estatisme intraimperialista....................................................816
Estatitzaci............................................................................817
Estats-naci...........................................................................817
Estatut liberal........................................................................817
Estatut mixt...........................................................................817
Estatuts de solidaritat social..................................................818
Estratgia...............................................................................819
Estructures concretes i abstractes..........................................820
tic-transcendent...................................................................821
tica......................................................................................821
tnia......................................................................................821
Eurtmia.................................................................................823
Exacte....................................................................................823
Excedents de producci........................................................823
Executiu................................................................................823
Existncia..............................................................................827
Existencial, existncia, existencialisme................................827
Exo-observaci i endo-observaci........................................827
Experimental.........................................................................827
Extra-comptable....................................................................828
Extra-imperialisme................................................................828
F.......................................................................................................
Factura-xec telemtica..........................................................828
Famlia..................................................................................830
Familiars................................................................................831
Federaci (confederaci).......................................................831
Felicitat nomnica...............................................................832
Fenomen................................................................................832
Pgina 890

ndex del glossari

Fenomenolgic......................................................................832
Finanament comunitari........................................................833
Financer.................................................................................833
Finances consumptives.........................................................833
Fulgurncia perconscient......................................................833
G......................................................................................................
Gntic....................................................................................833
Govern...................................................................................833
Gregarietat.............................................................................833
Grup sexual-nutrici...............................................................834
H......................................................................................................
Histria: visi, saber... Memria...........................................834
Home.....................................................................................834
I........................................................................................................
Idealismes..............................................................................835
Ideals.....................................................................................834
Identitat personal...................................................................835
Ideologia................................................................................835
Ideolgic................................................................................835
Ideologies i afectivologies....................................................836
Igualtat jurdica.....................................................................837
Imbcil..................................................................................837
Imperi....................................................................................837
Imperialisme..........................................................................838
Impost nic de solidaritat social............................................838
Indefinit.................................................................................839
Independncia.......................................................................839
Individu.................................................................................839
Individualisme.......................................................................839
Inert.......................................................................................839
Infirmar.................................................................................840
Infraanimal............................................................................840
Infraestructura utilitria.........................................................840
Insistencial, insistncia..........................................................840
Pgina 891

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Insistent.................................................................................840
Intelligncia artificial...........................................................840
Intelligncia concreta...........................................................841
Inter- i intra-..........................................................................841
Intertnia...............................................................................841
Interjecte................................................................................841
Intracomptabilitat..................................................................841
Intraconfederaci..................................................................842
Introspecci...........................................................................842
Invenci de diner...................................................................842
Invent....................................................................................844
J........................................................................................................
Jerarquia................................................................................844
Justcia...................................................................................844
L.......................................................................................................
Legislatiu...............................................................................845
Liberal...................................................................................845
Llibertari................................................................................845
Llibertat, llibertari i liberal....................................................846
Llibertat, lliure......................................................................845
Llibertats concretes...............................................................846
Llistes obertes.......................................................................846
Lgica....................................................................................848
Logos, logal, lgia, lgic.......................................................849
M......................................................................................................
Mgia....................................................................................849
Mgia patriarcal....................................................................850
Massa monetria comunitria de solidaritat..........................850
Materialisme histric.............................................................851
Matrimoni..............................................................................851
Mercat lliure (llibertari)........................................................851
Mercometria..........................................................................853
Mnim vital............................................................................854
Moneda..................................................................................854
Pgina 892

ndex del glossari

Moneda abstracta..................................................................854
Moneda annima...................................................................854
Moneda personalitzada.........................................................855
Moral.....................................................................................855
Multiconfederaci.................................................................855
Municipi................................................................................855
N......................................................................................................
Naci.....................................................................................855
Naci hereditria...................................................................856
Nacionalisme.........................................................................856
Nacionalitat...........................................................................856
Nacionalitzaci......................................................................856
Nacionalitzar.........................................................................856
No-fenomnic........................................................................857
Noble, notable.......................................................................857
Noci.....................................................................................857
Nomen.................................................................................857
O......................................................................................................
Observaci............................................................................858
Oligarquia..............................................................................858
Ontologia...............................................................................858
rgans de comandament.......................................................858
rgans de comandament cvic..............................................859
rgans de comandament geopoltic......................................859
rgans de comandament justicial.........................................859
P.......................................................................................................
Pacte......................................................................................859
Pan-ntic...............................................................................859
Pare........................................................................................859
Parlaments.............................................................................859
Ptria.....................................................................................860
Per-........................................................................................860
Perconscient, pervivent.........................................................860
Persona..................................................................................860
Pgina 893

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Personalitats..........................................................................860
Persones individuals-mortals................................................860
Persones nacionals-comunitries..........................................861
Persones socials-collectives.................................................861
Pervivncia............................................................................861
Plurigentilcies......................................................................861
Plutarquia..............................................................................861
Poder.....................................................................................861
Poders fctics........................................................................862
Policac..................................................................................862
Poltica..................................................................................862
Principi de subsidiarietat.......................................................863
Privilegi.................................................................................863
Pro-experimental...................................................................863
Professions i institucions liberals..........................................864
Psico-somtic........................................................................864
Psiqu....................................................................................864
R.......................................................................................................
Realitat..................................................................................864
Regles de joc (social) net......................................................864
Religi...................................................................................865
Revoluci..............................................................................866
S.......................................................................................................
Sacralitat................................................................................866
Salari de solidaritat social.....................................................866
Salari vital de solidaritat social.............................................867
Srquic..................................................................................867
Sem-timo-lingstica...........................................................867
Simbitic...............................................................................868
Smbol...................................................................................868
Sistema cientfic....................................................................869
Sistema general.....................................................................868
Sistema monetari...................................................................869
Sistemtic..............................................................................869
Pgina 894

ndex del glossari

Sobirania...............................................................................869
Social-liberal.........................................................................870
Socialisme.............................................................................869
Socialitzar..............................................................................869
Sociativitat............................................................................870
Societat..................................................................................870
Societat civil..........................................................................870
Societat tica-transcendent....................................................870
Societat geopoltica...............................................................870
Societat liberal.......................................................................872
Societat mixta........................................................................872
Societat transcendent.............................................................873
Societat utilitria (mercat).....................................................873
Superestructura tica.............................................................873
Supra-tnia............................................................................873
Supra-nacionalitzaci............................................................873
T.......................................................................................................
Telemtica.............................................................................874
Teoria metallista...................................................................874
Teoria nominalista.................................................................874
Tirania...................................................................................875
Ttems...................................................................................875
Transparncia comptable-monetria.....................................875
U......................................................................................................
Ukronia i utopia....................................................................876
Unifederaci..........................................................................875
Uni.......................................................................................875
Unitarisme.............................................................................875
Unitat nacional......................................................................875
Utilitari-llibertari...................................................................876
Utilitarisme............................................................................876
Utilitarisme hum..................................................................876
V......................................................................................................
Veritat....................................................................................876
Pgina 895

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

Vocacions liberals..................................................................877
X......................................................................................................
Xec........................................................................................877

Pgina 896

ndex de les illustracions


ndex de les illustracions.

ndex de les illustracions.


Joan Bardina (1877-1950).............................................................7
Llus Maria Xirinacs (1932-2007)...............................................21
Agust Chalaux de Subir (1911-2006).......................................22
L'Agust Chalaux davant d'una taula, amb els papers a la m.....37
L'Agust Chalaux entrant a l'antic edifici d'Almogvers 43........38
Conferncia a la seu d'Ecoconcern-Innovaci Social..................40
Horace Finaly (1871-1945)..........................................................45
Fotografia d'una manifestaci en el marc del Frum Social Catal
de l'any 2008, encapalada pel professor d'economia Arcadi
Oliveres i altres persones.............................................................59
Oraci del Parenostre dins l'esglsia de la comunitat de San
Carlos Borromeo de Madrid........................................................65
Sessi constitutiva de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)....72
Fotografia d'un acte pblic a Frontinhan, el 16 de desembre de
2006, en el centenari del naixement de l'historiador occit Pire
Vilar (1906-2003)......................................................................108
L'arqueleg Richard Leakey......................................................110
Escultura d'en Jaume Rodri dedicada a Llus Maria Xirinacs,
ubicada al Pla de Can Pegot (Ogassa)........................................113
Bull amb fitxes........................................................................177
Plat i Aristtil a l'Escola d'Atenes, per Rafael.........................198
Grfic genric dels imperis confeccionat pel filsof de la histria
Alexandre Deulofeu...................................................................201
Fotografia del pags ecolgic Josep Pmies en ple conreu.......218
Karl Marx (1818-1883), retrat de John Mayall, 1875...............231
Fotografies d'un nen atrpsic abans i desprs de ser tractat en el
dispensari mar Ren Quinton de Li........................................292
Fotografia del Doctor Hamer estudiant un TAC cerebral..........293
Fotografia d'una etiqueta d'AZT de la casa Sigma....................294
Fragment de la portada del llibre Historia General de l'Antonio
de Herrera, editat a Madrid al 1601...........................................295
Albert Einstein (1879-1955)......................................................338
Pgina 899

Tercera Via. Llus Maria Xirinacs

L'empresari Benito Muros.........................................................345


Els germans Auguste Lumire (1862-1954) i Louis Lumire
(1864-1948)...............................................................................460
Fotografia d'estudi d'un programa de Rdio Contrabanda FM a
Barcelona...................................................................................470
Llus Maria Xirinacs, l'any 2000, plantat a la Plaa de Sant Jaume
de Barcelona, reivindicant l'Assemblea dels Pasos Catalans.. .517
Mapa fruit d'una aproximaci a l'Europa de les nacions,
confeccionat l'any 1990.............................................................523
Fotografia de la manifestaci d'mnium Cultural a Barcelona, el
10 de juliol del 2010, amb un cartell reivindicador de l'esperanto.
...................................................................................................528
Els Doctors Meulemans i Elas impartint classe d'Endolingstica.
...................................................................................................529
Adhesiu de la campanya electoral de la candidatura de Llus
Maria Xirinacs al Senat, el juny del 1977..................................537
Un seminari de la Fundaci INEVAL, al 2006..........................563
Fotografia de l'esquerra: Membres de l'equip d'Air Car Factory
que van impulsar la comercialitzaci d'un equip d'explosi dins
un motor d'explosi convencional. Fotografia de la dreta:
Esquema de l'aplicaci de l'equip. ............................................599
Demostraci pblica de l'aigua tractada per Ayhan Doyuk.......600
Fotografia d'Enric Duran, membre fundador de la Cooperativa
Integral Catalana (CIC)..............................................................626
Quadre del Tribunal de les Aiges de Valncia.........................628
Xirinacs caminant durant la Marxa pel Llobregat, any 1978.. . .671
Fotografia de l'esquerra: Riu Llobregat a Sallent, runam Cogull,
amb 45 milions de tones de residus salins. Fotografia de la dreta:
Riu Cardener a Sria, runam Fusteret, amb 23 milions de tones de
residus salins..............................................................................672
Fotografia de l'esquerra: Llus Maria Xirinacs en una trobada a la
masia de La Plana (El Bages). Imatge de la dreta: Coberta de la
revista El Balc d'Almogvers dedicada a les jornades forestals
realitzades a La Plana................................................................684
Pgina 900

ndex de les illustracions

Els Captaires de la Pau amb Ferran Garca Faria i Xirinacs,


protegint-se de les garrotades de la policia................................697
L'economista escocs John Law (1671-1729)...........................728
Llus Maria Xirinacs al Montseny, l'any 2006...........................758
Llus Maria Xirinacs tocant una pea de piano..........................773
Xirinacs davant la pres Model de Barcelona...........................903
Agust Chalaux a casa seva........................................................908

Pgina 901

BIOGRAFIA
2007).

DE

LLUS MARIA XIRINACS (1932-

Neix a Barcelona el 6 dagost de 1932.


Durant ladolescncia: intensa vida espiritual i comunitria a
Sant Felip Neri de Grcia.
Cursa diverses carreres: Magisteri a lEscola Normal dIratxe
(Nafarroa) i a Saragossa; Sacerdotal a les cases destudis
dIratxe i Albelda dIregua (Rioja) dins les Escoles Pies.
Intensa vida pedaggica, pastoral i social. Seguidor i impulsor
de les doctrines de Gandhi sobre la no-violncia.
1963. Es produeixen els seus primers enfrontaments amb el
poder com a conseqncia de la seva progressiva conscincia
cvica.
1966. Refusa cobrar la paga de lEstat. s el primer capell que
pren aquest determini. Per aquesta causa, el bisbe lexpulsa
definitivament de la dicesi de Solsona.
1971.
Es
constitueix
lAssemblea de Catalunya.
Participa en el seu procs de
gestaci i la defensa fins al
final.
El
primer
punt
de
lAssemblea de Catalunya:
Consecuci de lamnistia
general pels presos i
exiliats, que ms endavant Ilustraci 44: Xirinacs davant
la pres Model de Barcelona.
s'aconseguir.
La seva lluita per la llibertat s incansable: empresonaments,
vagues de fam...
El 24 de desembre de 1975, abans de les 12 del migdia es
planta davant de la pres Model amb el comproms de no
moure-sen fins que els presos poltics surtin definitivament
Pgina 903

alliberats. Shi estar ms dun any i mig.


Proposat per a Premi Nobel de la Pau.
1977-1979. Senador independent per Barcelona en la primera
legislatura espanyola desprs del rgim de Franco. Proposa una
constituci alternativa complerta, que s rebutjada. Desprs, la
va proposant article per article. Escriu un article diari al rotatiu
Avui, renunciant a aquest recurs quan es convoquen les
segents eleccions parlamentries del 1979, per no abusar
d'aquest avantatge respecte els altres candidats.
1979. Es presenta, a les eleccions al Congrs de Diputats per la
demarcaci
de
Barcelona,
pel
Bloc
d'Esquerra
d'Alliberament Nacional (BEAN). Resulta ser la primera
fora extraparlamentria al Principat de Catalunya.
1980. Intenta, infructuosament, que el Bloc d'Esquerra
d'Alliberament Nacional (BEAN) faci coalici amb la nova
candidatura Nacionalistes d'Esquerra (NE), a les segents
eleccions al Parlament de Catalunya. Cap de les dues
formacions obt representaci. Es retira de la poltica electoral.
Estudis de Biologia, Economia, Fsica, Sociologia...
Des de 1982 collabora en la creaci, amb l'Agust Chalaux, del
Centre d'Estudis Joan Bardina, que elabora diferents
documents proposant un nou model poltic, econmic i social.
Podeu consultar http://bardina.org i http://chalaux.org.
Des de 1987 impulsa la Fundaci Randa, on imparteix cursos
sobre el seu model filosfic: Globlium. Una visi global de la
realitat. Podeu consultar http://xirinacs.cat.
Deixa el sacerdoci el 1990.
Doctor en Filosofia cum laude.
Fidel amb el seu comproms histric per lalliberament
personal i collectiu, a principis del 2000 es planta durant dotze
hores diries a la Plaa de Sant Jaume de Barcelona convocant
lAssemblea dels Pasos Catalans. Ho deixa per motius de
salut.
L11 de setembre de 2002 participa en lacte del Fossar de les
Moreres com a commemoraci del 25. Aniversari de

Pgina 904

lAssemblea de Catalunya. s processat judicialment pel seu


discurs.
Loctubre de 2005 s detingut i empresonat durant dos dies.
Autor de nombrosos articles i columnes a diaris (la major part
vetats en aquests darrers anys), prlegs, conferncies i cursos.
De la seva extensa bibliografia encara en resta molta per
publicar. Alguns dels seus llibres sn: Plantem-nos!, El terror,
la pau i el sagrat, Amnistia-77... Molts shan exhaurit i
esperem poder-los reeditar, entre ells:
o Vaga de fam per Catalunya.
o Diaris de pres (I: L'espectacle obsessiu i II: Entro en el
gran buid).
o La traci dels lders.
o Subjecte.
o Constituci, paquet d'esmenes...
El dia 6 dagost de 2007 sen va de vacances i el dia 11 el
troben a la muntanya amb el cos sense vida.
El seu Acte de sobirania ha commocionat el pas. Critica
durament els poltics massificadors. Deixa de ser esclau i es
lliura a la transcendncia. Les seves darreres paraules al poble
sn: Jo sc en vosaltres, amics!.
Novembre de 2007: Publicaci del Dietari final (Darreres
espurnes i Cinc anys).
Abril de 2008: Publicaci de Lesperit batega per Catalunya.
2009: La Noviolncia.
Abril de 2012: Publicaci de la primera edici de Tercera Via.
Maig de 2012: Publicaci d'El valor hum de la Pau i altres
textos indits.

Pgina 905

ACTE DE SOBIRANIA.
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Pasos Catalans
ocupats per Espanya, per Frana (i per Itlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una naci esclava, com un individu esclau,
s una vergonya de la humanitat i de lunivers.
Per una naci mai no ser lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoris
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres lders, massificadors del poble.
Avui la meva naci
esdev sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella s una mica ms lliure,
perqu jo sc en vosaltres, amics!
Llus M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 dagost de 2007.

Pgina 906

BIOGRAFIA D'AGUST CHALAUX (1911-2006).


Neix a Sant Gens dels Agudells, un petit poble de 15 habitants,
a prop de Barcelona, el 19 de juliol del 1911.
Als nou anys, els pares l'envien a Frana a estudiar. Va restar a
Toulon fins acabar el batxillerat.
Als 14 anys va conixer al banquer Horace Finaly. Estava
passejant quan va veure anunciada una conferncia sobre El rol
dels banquers en la societat. Va entrar. La sala era plena de
senyors amb grans barbes. Quan Finaly acab la conferncia
sollicit la intervenci del pblic. Va demanar la paraula per,
com que quasi no se'l veia, el van fer enfilar en una cadira. En
Finaly va dir que li atendria personalment al final de la reuni.
Aquest fet fortut va ser l'inici d'una amistat que dur uns 14
anys. Peridicament es trobava amb en Finaly i ell li contava
experincies, fets, coneixements, informacions... sobre la seva
vida i sobre la seva professi: el desconegut mn intern dels
banquers. Li deia:
Quan tu comprenguis i spigues qu fer de tot el que jo et
dic, no m'inquieta gens; far temps que jo serai chauve
(far malves)...
Aconsellat per Finaly i acomplint el desig del seu pare es va
matricular a l'Escola de Qumica de Mulhouse. En aquesta
escola li van fer malb tota la retrica, tota la manera de pensar
idealista que tenia. Li van dir:
Els fenmens s'estudien amb un mtode precs,
independentment de les teves creences tiques, dels ideals
transcendents, de les ideologies i de les passions que tinguis.
Un fenomen s un fenomen, una cosa objectiva que es pot
estudiar i documentar. Quan et centres en l'estudi d'un
fenomen no has de fer altra cosa que aix. La lgica serveix
Pgina 907

per estudiar els fenmens i per a res ms. La lgica s un


camp de concentraci: que hi entres i en surts quan vols (no
com la religi). Quan surts de la lgica fes el que vulguis,
per a la vida corrent no serveix per a res.
Aquesta instrucci bsica li va servit de molt. El descobriment
d'aquest mtode cientfic, precs i rigors, aplicat als fenmens
fsics i qumics, li permet comenar a enfocar l'estudi dels
fenmens socials i econmics amb semblant precisi i rigor.
Amb el suport d'amics seus,
collaboradors i diverses persones
interessades
en
l'estudi
i
l'aprofundiment de les seves teories,
crearen el Centre d'Estudis Joan
Bardina, una associaci sense nim
de lucre que va fer registrar el seus
estatuts el 25 d'octubre de 1984,
prenent el nom del pedagog
llibertari Joan Bardina i Castar.
L'equip de l'associaci elabora
diferents documents proposant un
nou model poltic, econmic i
social.
Es converteix l'antiga fbrica dels
Ilustraci 45: Agust
germans Chalaux en un autntic
Chalaux a casa seva.
ateneu, anomenat Can Bardina, on
es realitzen conferncies setmanals, convidant diferents
persones a exposar el seu pensament i les seves propostes en
diferents mbits, tot contrastant-les amb les propostes de
l'associaci.
L'any 1990 s enderrocada l'antiga fbrica dels germans
Chalaux, degut al procs d'expropiaci municipal a qu estava
sotms l'edifici, convertint-se en una part del parc de l'Estaci
del Nord. Dos anys desprs se celebraren els Jocs Olmpics de
Barcelona. L'edifici hagus fet cent anys l'any 1993.
Pgina 908

L'any 1997 es crea el lloc web del Centre d'Estudis Joan


Bardina, amb enllaos principals a http://bardina.org i
http://chalaux.org, donant a conixer les propostes d'aquesta
entitat per tota la xarxa.
Mor a Barcelona el 26 d'abril de l'any 2006.

OBRA DE LLUS MARIA XIRINACS.

Secularitzaci i cristianisme, 1969.


Futur d'Esglsia, escrit l'any 1970, editat l'octubre de 1976.
Carta a un policia armat, 21 de mar de 1976.
L'espectacle obsessiu.
Entro en el gran buit.
Vaga de fam per Catalunya, diari de 21 dies, 1976.
Subjecte.
Constituci, paquet d'esmenes, 1979.
Constitucin, paquete de enmiendas, 1979, traducci al castell
de l'anterior.
La primera histria humana.
La dimensi cooperativa.
Amb Jordi Via i Jordi Garcia.
Mn Alternatiu. Transcripci de la conferncia realitzada el
divendres 14 de febrer de 1986 en la inauguraci de la
Cooperativa Tasc.
Mundo Alternativo, traducci al castell de l'anterior.
El dileg difcil entre cincia i conscincia. Article publicat a la
revista L'Esborrany de Sant Boi de Llobregat. Maig del 1991.
Plantem-nos. Temes vius i pendents per al tombant de
millenni. 2000.
Amb Llus Busquets Grabulosa.
Manifest-crida, 2000.
Crida, 2001.
Pgina 909

Filosofia i prctica de la no-violncia. Transcripci del


seminari fet a La Plana, Bages, l'agost del 2001.
Discurs pronunciat l'11 de setembre del 2002 al Fossar de les
Moreres de Barcelona.
Declaraci de Llus Maria Xirinacs davant del jutge el 17 de
desembre del 2002.
La traci dels lders. Trilogia de memries poltiques.
Mentalitat i models globals. Exposici d'un model global per
fer front a la complexitat de la realitat.
El terror, la pau i el sagrat, 2005.
Amnistia 77, Franco ha mort?, 2006.
Un model global de la realitat. Primera part, model menor,
2007.
Dietari final, 2007. Obra pstuma.
Tercera Via. Redactat l'any 1982 i editat l'any 2012.
El valor hum de la pau i altres textos indits, maig de 2012.
Recull de textos sobre la noviolncia.

OBRA D'AGUST CHALAUX.


Introducci al Sistema General, 11 de setembre de 1983.
Amb Magdalena Grau Figueres.
Una eina per a construir la pau, 1 de juliol de 1984.
En catal, castell, angls i francs.
Assaig sobre moneda mercat i societat, 1984.
Amb Magdalena Grau Figueras. En catal, castell i angls.
Moneda telemtica i estratgia de mercat, 1985.
Amb Magdalena Grau Figueres. En catal, castell, angls,
francs i itali.
Decrets llei per una constituci del segle XXI.
En catal i en castell.
Disseny de civisme, 1988.
En catal i castell.
Pgina 910

La plutarquia i altres relats, 1991.


En catal, castell, angls, itali i romans.
Sistema General: Economia i societat (En seixanta punts), 6
de desembre de 1996.
Amb Llus Maria Xirinacs.
Suggeriments de nous camins, socials, econmics i poltics.
En catal i castell.
Glossari de termes inequvocs.
Ideals tics, instruments tcnics i objectius poltics.
Notes autobiogrfiques.
En catal, castell, angls, francs, itali, alemany i
esperanto.
El capitalisme comunitari. Dissabte, 12 de febrer del 2000.
Amb Brauli Tamarit Tamarit. En catal, castell, angls,
francs, itali, alemany, gallec i esperanto.
Petita histria de la moneda.
Amb Brauli Tamarit Tamarit. En catal, castell, angls,
francs, itali, alemany, gallec i esperanto.
Histria del capitalisme comunitari. Dilluns, 17 de febrer del
2001.
En catal, castell i angls.

ALTRES OBRES D'INTERS.


Nicolas d'Oresme. De origine et mutationibus monetarum. s.
XIV.
Jean Froissart. Chroniques. 1371-1400.
Georges Bernanos. Les grands cimetires sous la lune. 1938.
Alexandre Deulofeu. Naixement, grandesa i mort de les
civilitzacions. Volum I de la Matemtica de la Histria. 1970.
Editorial Emporitana.
En catal i en castell.
Alexandre Deulofeu. Catalunya, mare de la cultura europea.
Volum VII de la Matemtica de la Histria. 1976. Editorial
Pgina 911

Emporitana.
Guy Aznar. Tous mi-temps!, ou, Le scnario bleu. 1981.
Seuil.
Mart Olivella Sol. La moneda, pea clau.
Mart Olivella Sol. El poder del diner. Premi Joaquim Xirau
1991.
En catal, castell, angls i itali.
Equip Ecoval. EQH, l'Empresa de Qualitat Humana.
En catal i castell.
Andr Mah. El Plasma de Quinton. 1999. Icaria editorial.
Coleccin Milenrama.
Frances Moore Lapp, Joseph Collins, Peter Rosset con Luis
Esparza. Doce mitos sobre el hambre. Un enfoque
esperanzador para la agricultura y la alimentacin del siglo
XXI. 2005. Icaria editorial. Coleccin Antrazyt.
Seth Shulman. The Telephone Gambit. 17 de gener del 2008.
Brauli Tamarit Tamarit. Presentaci de Mart Olivella. Els
reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions
segons Agust Chalaux. Dilluns, 8 de mar del 2010.
En catal, castell, angls, francs, itali, alemany i
esperanto.
Juan Carlos Anselmi Elissalde. Aportacions al Barcelona
Consensus. 2011.
En catal i en castell.

Pgina 912

IN MEMORIAM.

Lloren Martos Martnez


(Mengbar, Jan, 25 de maig del 1937Barcelona, 4 de juliol del 2012).
Hi ha homes que lluiten un dia i sn bons. N'hi ha altres que
lluiten un any i sn millors (...) Per hi ha els que lluiten tota la
vida, aquests sn imprescindibles.
Bertolt Brecht.

Pgina 913

También podría gustarte

  • Quera, Revista de Geologia de La Garrotxa 1 (2009)
    Quera, Revista de Geologia de La Garrotxa 1 (2009)
    Documento24 páginas
    Quera, Revista de Geologia de La Garrotxa 1 (2009)
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Cuera Esp SIE25
    Cuera Esp SIE25
    Documento56 páginas
    Cuera Esp SIE25
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Bio Indica Do Rs
    Bio Indica Do Rs
    Documento39 páginas
    Bio Indica Do Rs
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Comunicaciones Maig 1972
    Comunicaciones Maig 1972
    Documento265 páginas
    Comunicaciones Maig 1972
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Mina Virtual
    Mina Virtual
    Documento79 páginas
    Mina Virtual
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Jaciment Paleontològic de Fumanda
    Jaciment Paleontològic de Fumanda
    Documento6 páginas
    Jaciment Paleontològic de Fumanda
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Wikiratpenat
    Wikiratpenat
    Documento25 páginas
    Wikiratpenat
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Di Posit
    Di Posit
    Documento4 páginas
    Di Posit
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Diposit Vall Joan
    Diposit Vall Joan
    Documento172 páginas
    Diposit Vall Joan
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Felins
    Felins
    Documento8 páginas
    Felins
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Fitxa
    Fitxa
    Documento44 páginas
    Fitxa
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Viñas
    Viñas
    Documento37 páginas
    Viñas
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Espeleosie 34 2002 150
    Espeleosie 34 2002 150
    Documento50 páginas
    Espeleosie 34 2002 150
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Espeleosie 31 1990 150
    Espeleosie 31 1990 150
    Documento54 páginas
    Espeleosie 31 1990 150
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Espeleosie 35 2003 150
    Espeleosie 35 2003 150
    Documento46 páginas
    Espeleosie 35 2003 150
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • EspeleoSIE Ordal
    EspeleoSIE Ordal
    Documento118 páginas
    EspeleoSIE Ordal
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Espeleosie 26 1983 150
    Espeleosie 26 1983 150
    Documento84 páginas
    Espeleosie 26 1983 150
    jmvictoria6870
    100% (1)
  • Seng Lars
    Seng Lars
    Documento7 páginas
    Seng Lars
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Biospeleologia
    Biospeleologia
    Documento26 páginas
    Biospeleologia
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Espeleosie 33 1998 150
    Espeleosie 33 1998 150
    Documento102 páginas
    Espeleosie 33 1998 150
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Espeleosie 32 1993 150
    Espeleosie 32 1993 150
    Documento100 páginas
    Espeleosie 32 1993 150
    jmvictoria6870
    100% (1)
  • Toponimia Garraf
    Toponimia Garraf
    Documento11 páginas
    Toponimia Garraf
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Espeleosie 24 1980 150
    Espeleosie 24 1980 150
    Documento71 páginas
    Espeleosie 24 1980 150
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Espeleosie 22 1978 300
    Espeleosie 22 1978 300
    Documento57 páginas
    Espeleosie 22 1978 300
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Presencia
    Presencia
    Documento9 páginas
    Presencia
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Espeleosie 23 1979 150
    Espeleosie 23 1979 150
    Documento55 páginas
    Espeleosie 23 1979 150
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Clos
    Clos
    Documento7 páginas
    Clos
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Talaia Meandres
    Talaia Meandres
    Documento5 páginas
    Talaia Meandres
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones
  • Programa 43a Encesa Flama
    Programa 43a Encesa Flama
    Documento10 páginas
    Programa 43a Encesa Flama
    jmvictoria6870
    Aún no hay calificaciones