LOMCE

MANUAL
DE RESISTNCIA
ACTIVA
NDEX
Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Resistnci! !cti"! en e#s centres. . . . . . . . . . . . . $
Resistnci! !cti"! en e# territori . . . . . . . . . . . . . %
Resistnci! !cti"! en #! societ!t . . . . . . . . . . . . . &
Anne'os
Mode# dec#!r!ci de Conse## Esco#!r. . . . . . . . . (
Mode# dec#!r!ci de #)Ad*inistr!ci Loc!#. . . . +
Dec#!r!ci de# MUCE !# ,!r#!*ent
de C!t!#un-!. /un- 201$ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
1
1. INTRODUCCI3
La LOMCE s una contrareforma reaccionria de leducaci
preuniversitaria, aprovada sense dileg ni consens, que canvia tant
l'arquitectura del sistema educatiu com els seus continguts curriculars, i
que ha estat precedida d'una drstica retallada de ms de !"## milions
d'euros!
En l$nies generals, aquesta llei%
Es fonamenta en "!#ors conser"!dors i neo#i4er!#s i en la
descon5i!n6! !#s docents i 5!*7#ies
E#i*in! #! cores8ons!4i#it!t de la comunitat educativa
La LOMCE enfoca els resultats del &istema Educatiu cap a la competitivitat,
la mo'ilitat social i locupa'ilitat, o'viant la funci social de l'educaci! En
lloc de conciliar la qualitat am' l'equitat, la LOMCE plante(a una estructura
educativa am' opcions progressivament divergents cap a les quals es
deriva els alumnes en funci de la seva fortalesa i rendiment!
El sistema se8!r! #9!#u*n!t )mit(an*ant un sistema d'avaluacions) en vies
cada vegada ms diferenciades i dif$cilment reversi'les! +i,- suposa la fi
del model d'educaci 'sica de tronc com., alhora que arru/na la
dignificaci de la 0ormaci 1rofessional en plante(ar)la com un itinerari de
segon nivell destinat a la formaci de m d'o'ra de 'ai,a qualificaci!

La LOMCE din!*it! e# *ode# c!t!#: d)i**ersi #in;<7stic!, col2loca els
centres educatius en el mercat competitiu, aposta per la 8ri"!tit=!ci de#
siste*! educ!tiu, recupera la re#i;i c!t>#ic! com a model de valors
socials, centralit3a el sistema am' el contro# !4so#ut tant de les mat4ries
troncals com dels e,mens i revlides, i destruei' e# *ode# d)esco#!
de*ocr:tic! atorgant als directors dels centres un poder decisori gaire'
a'solut i relegant la resta de la comunitat educativa )especialment mares,
pares i alumnat) a un paper secundari!

5avant dun canvi tan agressiu, s necessari que la comunitat educativa
reaccioni, es coordini i mantingui una campan6a informativa sostinguda,
e,plicitant que no renunciarem al nostre model educatiu democrtic,
catal, laic, cohesionador, inclusiu, coeducatiu, p.'lic i de qualitat, que
atengui la diversitat i promogui la cohesi social i la igualtat
d'oportunitats!

En aquest document proposem unes #7nies 5on!*ent!#s de resistnci! a
la LOMCE, la ma(or part de les quals no respon a plante(aments e,clusius
de 0a1aC, sin que resulten d'acords i propostes consensuats am' la
ma(or part dels representants de la Comunitat Educativa en el s$ del M7CE!

Les propostes es configuren en tres m'its%
Els centres
El territori ms proper
La societat catalana en general
En tots els casos esta'lirem l$nies d'acci prioritries, que sn propostes
realistes que tenen com a o'(ectiu que es realit3in en tots els centres o
territoris, sense per(udici d'altres iniciatives que en cada comunitat es
podran desenvolupar en funci de les seves circumstncies particulars!
2
2. RESISTNCIA ACTIVA EN ELS CENTRES
L'o'(ectiu ser esta'lir acords que comprometin la Comunitat Educativa de
cada centre per tal de%
M!ntenir e# *ode# #in;<7stic am' el catal com a llengua
vehicular
+ssegurar que els pro(ectes educatius estiguin fonamentats en
l'educ!ci inte;r!# i el tre4!## 8er co*8etncies
+ssegurar que els pro(ectes educatius estiguin 'asats en el
conei'e*ent de #)entorn i en criteris cient75ics i ri;orosos
1er aconseguir aquestes finalitats proposem crear en cada centre una
COMISSI3 MIXTA DE ?AMLIES I DOCENTS que coordini les iniciatives
de resist4ncia!
L7nies d)!cci 8riorit:ries
Aconse;uir un co*8ro*7s de 5uncion!*ent de*ocr:tic de#s
centres, garantint la participaci decis-ria de la Comunitat
Educativa en el Consell Escolar!
E'8#or!r 5r*u#es @ue e"itin #! se;re;!ci de #)!#u*n!t.
es8eci!#*ent en secund:ri!! En el cas que lalumne vulgui aca'ar
secundria demanar que el consell orientador docent no faci
propostes d'incorporaci daquest als m-duls de millora i a
l'itinerari de 018 90ormaci 1rofessional 8sica:!
Co*8ro*7s de no uti#it=!r ##i4res i *!teri!#s !*4 curr7cu#u*
LOMCE i fomentar els pro(ectes de reutilit3aci dels lli'res actuals!
+questes propostes representen una insu4*issi re!# a l'esperit de la
LOMCE sense contravenir la lletra de la matei,a! Es tracta de propostes
realit3a'les que estimem que no su8os!r!n c!8 ti8us de s!nci 8er 8!rt
de #es !utorit!ts educ!ti"es.
&i ' la LOMCE atorga a les direccions dels centres poder decisori
prcticament a'solut, no e,clou e,pl$citament que se su'scriguin
acords pels quals les direccions es comprometin a !8ro"!r no*As
!@ue##es *esures o inici!ti"es @ue co*8tin !*4 e# consens
8re"i de# C#!ustre i de# Conse## Esco#!r! +quests acords seran clau
perqu4 fam$lies i docents s'assegurin el manteniment dels pro(ectes
educatius anteriors a la LOMCE, i tam' per evitar l'ar'itrarietat en
la provisi de llocs de tre'all!
7na argumentaci similar pot fer)se so're la incor8or!ci de#s
!#u*nes !#s di5erents itiner!ris @ue 8re"eu #! ##ei. En aquest cas,
s el consell assessor del centre )format per docents) el que
realit3a la proposta a les fam$lies! La LOMCE no esta'lei,
percentatges ni o'ligatorietat de derivar alumnes a les diferents
modalitats! ;aur$em de tractar que el consell assessor o ' no faci
propostes d'incorporaci als itineraris referits o ' les reduei,i a les
quals actualment faria respecte a la incorporaci als 1<1=!
E,istei,en actualment diversos models de reutilit3aci als quals
cada +M1+ o centre pot acollir)se segons les seves necessitats!
0a1aC es compromet a a(udar les +M1+ interessades en el
3
desenvolupament del pro(ecte! +i,$ matei,, shaura de promoure
l'ela'oraci de material propi en els centres i l'.s de programari
lliure!
A#tres 8ro8ostesB
Reco*!ne* no tri!r ni #)!ssi;n!tur! de Re#i;i ni #!
d)E*8renedori! i Acti"it!t E*8res!ri!#.
+questes accions depenen 'sicament del tarann de les fam$lies i
han d'estar acompan6ades d'un procs de dileg dins de les +M1+
per tal devitar que els desit(os de fam$lies concretes condicionin els
de la ma(oria!
E'8#or!r 5r*u#es @ue e"itin @ue #es !d*inistr!cions 8u4#i@uin
e#s resu#t!ts o4tin;uts 8e#s centres educ!tius 8er e#!4or!r
r:n@uin;s.
1er desenvolupar aquesta mesura de resist4ncia caldr e,plorar la
co'ertura que es proporcioni des de l'+dministraci educativa!
1ro'a'lement, una negativa a realit3ar o participar en avaluacions
e,ternes, tant per part de les fam$lies com per part dels docents,
podria donar lloc a sancions!

$. RESISTNCIA ACTIVA EN EL TERRITORI
L'o'(ectiu ser esta'lir !cords i "inc#es entre AM,A i Centres d'un matei,
territori perqu4 les accions a desenvolupar siguin coordinades i permetin
que les iniciatives es difonguin am' la ma(or rapidesa!
>o seria admissi'le que en un matei, territori coe,istei,in centres que
apostin per models LOMCE o per models alternatius, perqu4 ai,-
contri'uiria encara ms a la segregaci! 1er e,emple, hauria d'aconseguir)
se una negativa de tots els centres d'un matei, territori a la implementaci
de convenis am' empreses privades o fundacions! +i,$ matei,, s'hauria
d'evitar en la mesura del que sigui possi'le l'especialit3aci curricular dels
centres!
L7nies d)!cci 8riorit:ries
Cre!ci d)un! X!r'! d)Esco#es Insu4*ises
La ,ar,a facilitar l'intercanvi d'iniciatives i propostes, enfortir les
posicions a cada territori i a(udar a *!ntenir #)est!t d)o8ini
!ntiCLOMCE! El seu desenvolupament permetr fer visi'le el re'uig
de la llei i contri'uir a desenvolupar iniciatives en aquells centres
que inicialment no comptessin am' una Comunitat Educativa
mo'ilit3ada!
+i,$ matei,, permetr enfortir les relacions entre les diverses
organit3acions territorials com a Coordinadores d+M1+ i
+ssem'lees i?o 1lataformes de l'm'it educatiu i social!
4
@a estan constitu/des algunes ,ar,es de centres insu'misos 9veure
Ae'% http%??AAA!,ar,aescolesinsu'mises!Aordpress!com :
,ro*oure dec#!r!cions i 8osicion!*ents contr! #! LOMCE 8er
8!rt de #es !d*inistr!cions #oc!#s.
Les declaracions i posicionaments contra la LOMCE en les
administracions locals haurien d'incloure un comprom$s de
co'ertura a les iniciatives de les ,ar,es d'escoles o centres
insu'misos! +quest tipus de posicionament t un impacte meditic
important que ens a(udar a "isu!#it=!r i *!ntenir !ctiu e#
*o"i*ent de re4ui;.
%. RESISTNCIA ACTIVA EN LA SOCIETAT
El nostre o'(ectiu ha de ser contri'uir a posicionar i mo'ilit3ar la societat
catalana per "isu!#it=!r e# re4ui; co*8#et ! #! LOMCE i mantenir la
pressi perqu4 la Conselleria dEnsen6ament definei,i, d'una vegada per
sempre, com plante(a fer front a LOMCE, ms enll de la interposici de
recursos davant els tri'unals, am' instruccions precises als centres! 1er
e,emple, el 5epartament hauria d'assegurar que no permetr la formaci
de rnquings de centres, tal com possi'ilita la LOMCE!
L7nies d)!cci 8riorit:ries
C!*8!n-! in5or*!ti"! sostin;ud!
C!*8!n-! de *o4i#it=!cions
5es de 0a1aC ens comprometem a mantenir la campan6a informativa que
portem desenvolupant des de fa ms d'un an6 i a reactivar la c!*8!n-!
de dec#!r!cions !nti LOMCE de#s Conse##s Esco#!rs de centre!
+ctualment, tenim constncia d'apro,imadament B"# declaracions
d'aquest tipus!
1er coordinar la campan6a de mo'ilit3acions ens comprometem tam' a
enfortir les relacions am' altres organit3acions, com el Marc 7nitari de la
Comunitat Educativa 9M7CE:!
5
Anne'B Mode# de dec#!r!ci de Conse## Esco#!r
de Centre
NO A LA LLEI DERT
El consell escolar de CCCCCCCCCCCCC9centre i localitat:CCCCCCCCCCCCCCC, reunit
elCCCCCC9data:CCCCCCCCCCC, manifesta el seu re'uig a la LOMCE i en demana
la seva retirada i que mai sapliqui!
+questa llei suposa una modificaci d'aspectes ca'dals de l'actual
legislaci deducaci que en a'solut o'eei, a necessitats del nostre
sistema educatiu! En volem destacar%
O're la porta a la privatit3aci de leducaci p.'lica! Els agents
privats sn definits com a titulars de potestats p.'liques, se'ls
atorga funcions de regulaci i se'ls equipara a unes administracions
p.'liques re'ai,ades! + partir d'all- que esta'lei, la LOMCE les
administracions p.'liques 9ministeri i CC++: noms seran uns
agents ms que participen en la prestaci del servei i, per tant, no
caldr que garantei,in el dret a lescolarit3aci!
+taca el model d'immersi escolar vigent a Catalun6a, un model
d4,it des de fa D# an6s, i men6st el catal qualificant)lo
dassignatura Eespec$ficaF! Equipara el catal a la segona llengua
estrangera o la religi cat-lica, perqu4 el castell i la primera
llengua estrangera sn qualificades de EtroncalsF
Centralit3a i espan6olit3a el sistema educatiu! &i fins ara lestat
noms fi,ava, com a m,im, un ""G del curr$culum a Catalun6a, a
partir dara lhorari m$nim de les assignatures troncals fi,at per
lestat ser de, Ecom a m$nimF, un "#G, la qual cosa dei,a el m,im
o'ert sense su'missi a percentatges! + ms a ms, nega a la
Heneralitat la potestat per avaluar el seu propi sistema educatiu
esta'lint proves centralit3ades! +questa voluntat re)centralit3adora
suposa una regressi important en lautonomia dels centres!
Els models educatius que sn ms eficients sn aquells que sn
ms descentralit3ats!
O're la porta a una selecci prematura entre els alumnes des dels
BD an6s! + partir de In dE&O, so'ren tres vies selectives que
suprimei,en la formaci comuna a letapa o'ligat-ria! +i,$, es
podran descartar els alumnes que tenen dificultats a'ans diniciar
Dr dE&O! +questa selecci prematura posa en qJesti la igualtat
real doportunitats!
Kecupera lo'ligaci de qu4 les fam$lies hagin de triar entre
lassignatura de religi cat-lica i una altra assignatura que
s'anomenar ELalores &ociales 6 C$vicosF! +i,- suposa una greu
vulneraci del qu4 el Mri'unal &uprem ha esta'lert reconei,ent el
dret dels alumnes a no haver de fer una alternativa concreta a
lassignatura de religi! Les fam$lies han de poder triar els valors
religiosos que vulguin per als seus fills, per- aquesta opci no ha
de ser sufragada am' fons p.'lics!
5na tractes de favor a les escoles concertades dei,ant que el
mercat dirigei,i la planificaci de loferta educativa! + partir dara,
6
ladministraci educativa corresponent dei,a de poder decidir la
concessi de concerts en funci de les necessitats descolarit3aci i,
en canvi, passa a sotmetre aquest criteri a la voluntat de les
patronals de lescola concertada de demanar)los!
+tempta el dret de participaci democrtica de fam$lies, alumnes i
professorat en el govern del centre! Convertei, el consell escolar en
un -rgan consultiu sense cap capacitat decis-ria! &i volem mantenir
i impulsar la participaci de les fam$lies cal que el consell escolar
continu/ am' les compet4ncies que tenia fins ara!
El segent espai est obert al consell escolar perqu destaqui aquells
aspectes que consideri oportuns pel que fa al projecte de llei proposat pel
ministre Wert.
>o podem acceptar que es pretengui imposar a la societat una nova llei
orgnica deducaci sense cap voluntat de consens pol$tic i social!

Cal dir prou a que leducaci sigui una moneda dintercanvi pol$tic entre
partits que .nicament defensen interessos particulars i no una voluntat
real daconseguir una educaci p.'lica, de qualitat i gratu/ta per als
nostres fills i filles!

+m' la present declaraci la comunitat educativa del Centre manifesta
tam' la seva voluntat d'adherir)se a la Nar,a d'Escoles =nsu'mises, i es
compromet a e,plorar les frmules de resist4ncia activa que ens sem'lin
convenients per tal datenuar els efectes daquesta llei en el nostre sistema
educatiu i en el nostre centre!

7
Anne'B Mode# de dec#!r!ci d)Ad*inistr!ci
Loc!#
AL CONSELL ,LENARI DE EEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE
+t4s que laprovaci de la Llei d'educaci 9LOMCE: suposa, entre daltres
coses%
O'rir la porta a la privatit3aci de leducaci p.'lica!
+tacar el model d'immersi escolar vigent a Catalun6a, un model
d4,it des de fa D# an6s, i men6stenir el catal qualificant)lo
dassignatura Eespec$ficaF!
Centralit3ar i espan6olit3ar el sistema educatiu!
O'rir la porta a una selecci prematura entre els alumnes!
Kecuperar lo'ligaci de qu4 les fam$lies hagin de triar entre
lassignatura de religi cat-lica i una altra assignatura que
s'anomenar ELalores &ociales 6 C$vicosF! +i,- suposa una greu
vulneraci del qu4 el Mri'unal &uprem ha esta'lert reconei,ent el
dret dels alumnes a no haver de fer una alternativa concreta a
lassignatura de religi!
+temptar contra el dret de participaci democrtica de fam$lies,
alumnes i professorat en el govern del centre! Convertei, el consell
escolar en un -rgan consultiu sense cap capacitat decis-ria!
1er tots aquests motius i dacord am' el que esta'lei,en els articles #!,
", OD!" i B#B!B del Keglament Orgnic Municipal, l+(untament de
CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC vol manifestar, de nou,
el seu posicionament i aprovar la segJent%
5ECL+K+C=P =>&M=M7C=O>+L
<ue el Consell 1lenari de CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC considera
que la nova Llei d'educaci 9LOMCE: del ministre Qert s
inaccepta'le perqu4 proposa una contrareforma educativa
retr-grada, recentralit3adora i in.til que vulnera les compet4ncies
en mat4ria deducaci recollides en lEstatut d+utonomia i la Llei
dEducaci de Catalun6a 9LEC:!
<ue el Consell 1lenari de CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC manifesta
que donar suport a la comunitat educativa del districte en totes
aquelles accions de carcter reivindicatiu, i pac$fic, i de
deso'edi4ncia a la LOMCE que tinguin per o'(ectiu garantir
leducaci p.'lica, de qualitat i en catal!

8
Anne'B Dec#!r!ci de# MUCE d!"!nt de#
,!r#!*ent de C!t!#un-!. /un- 201$
Les entitats i organit3acions del Marc 7nitari de la Comunitat Educativa
9M7CE: ens dirigim al 1arlament de Catalun6a per e,pressar la nostra
preocupaci davant la pr-,ima tramitaci al Congrs de lEstat Espan6ol
de lavantpro(ecte de Le6 OrgRnica para la Me(ora de la Calidad de la
Educacin 9LOMCE:!
El M7CE t com a o'(ectiu la vetlla i la defensa de leducaci p.'lica i la
seva qualitat i, per ai,-, re'ut(a de pla la normativa que vol desplegar la
LOMCE, que entenem s contrria a lesperit i les formes de leducaci
p.'lica i de lescola catalana!
EN1O&=C=P 5E MOM=7&
El dret universal a leducaci ha destar garantit pels poders p.'lics!
La LOMCE posa en qJesti la universalitat del dret a leducaci en
introduir le,pressi Etitulares del derecho a la educacin on
sindica, per passiva, que hi pot haver persones que no siguin
EtitularsF del dret! En el matei, article re'ai,a la responsa'ilitat dels
poders p.'lics i dna la matei,a potestat de regulaci i
finan*ament als agents privats% Eotros agentes, pblicos pri!ados,
que desarrollan funciones de regulacin, de financiacin o de
prestacin"
El talent individual i col2lectiu s el resultat de leducaci, no una
qualitat innata i inamovi'le! Els infants tenen dret a construir la
seva identitat i els seus talents en un procs de cooperaci social
que redefinei, cont$nuament la cultura col2lectiva, el patrimoni
hum primordial! +questa s precisament la grandesa de
leducaci, que ens permet ser millors que nosaltres matei,os! >o
podem compartir que el sistema educatiu tingui com a missi
recon4i,er difer4ncies dorigen i Eencau#arlas en distintas
traectoriasF, sin compensar)les mit(an*at una 'ona educaci per
fer efectiva la igualtat doportunitats en la vida adulta!
Leducaci implica un comprom$s 4tic am' la societat i am' la
conviv4ncia democrtica! 5efensem leducaci en els valors
comuns duna societat democrtica, un curr$culum laic en
leducaci 'sica, que permeti a les persones la formaci de criteri
lliure i propi, des del respecte i el conei,ement de diferents opcions
ideol-giques o religioses! La diferenciaci escolar de lalumnat que
cursa religi i aquell que cursa una assignatura alternativa, i
leliminaci duna formaci comuna en els valors de ciutadania no
sn mesures adequades per al conreu de lesperit cr$tic ni de la
solidaritat democrtica!
La segregaci escolar opera contra leducaci, la construcci de
conei,ement i la cohesi social! La LOMCE promou la segregaci
escolar de lalumnat per nivell adquisitiu, am' la promoci del
mercat educatiu i de pol$tiques de competitivitat entre escoles!
1romou la segregaci per se,e, la segregaci per religi, per
Eespecialit#aci curricularF, per rendiment escolar!!! 0acilita la
segregaci escolar, tam', mit(an*at una normativa dadmissi
dalumnes que dna potestat a les direccions dels centres per
seleccionar lalumnat!
9
La coresponsa'ilitat s un factor d4,it en leducaci! Cal tota una
tri'u per educar un infant! Ss necessari que la normativa educativa
tingui coher4ncia en el con(unt dEuropa! =gualment, s necessria
la capacitat de decisi en educaci de la societat catalana, a travs
del seu govern i dels seus poders locals, per a la implementaci de
les pol$tiques so're el territori i per a la perviv4ncia de la cultura
pr-pia! +lhora s imprescindi'le la capacitat de fer pro(ecte
educatiu concret a cada centre o grup de centres, am' la
implicaci de la comunitat educativa!
La LOMCE ignora les directives europees, usurpa compet4ncies al
govern de Catalun6a, anul2la la capacitat dintervenci dels
municipis, no considera la intervenci dels agents socials i
minimit3a la participaci de la comunitat educativa en el sistema!
5aquesta manera, el sistema s ms ineficient, i als seus actors
principals sels reduei, el millor que poden aportar% la seva
responsa'ilitat i la seva iniciativa!
Lescola catalana i la immersi lingJ$stica han estat una pol$tica de
consens a Catalun6a i un factor dintegraci per a la ciutadania
catalana de qualsevol origen! La societat catalana no ha de
permetre la fractura social ni la p4rdua cultural que laplicaci de la
LOMCE suposaria, en permetre escoles am' llengJes vehiculars
diferents, o en reduir el pes de la llengua i la cultura catalanes en el
sistema educatiu! En aquest sentit, operen no noms els preceptes
de la LOMCE relacionats am' les compet4ncies de la Heneralitat, i
so're el matei, curr$culum, sin les disposicions relatives a
lavaluaci mit(an*ant proves e,ternes am' efectes so're la
promoci i la selecci de lalumnat!
La millora de la qualitat de leducaci p.'lica saconseguei,
mit(an*ant un esfor* col2lectiu i continu 'asat en el conei,ement de
les ci4ncies de leducaci, en la investigaci i en la innovaci
pedag-gica! Ss inaccepta'le la selecci i la classificaci de les
mat4ries del curr$culum, els plante(aments organit3atius i de gesti,
lerr-nia concepci dautonomia de centres!!!
La LOMCE no avan*a en la formaci del professorat i del con(unt
de la comunitat educativa, ni en la promoci de la investigaci, la
transfer4ncia de conei,ement i la innovaci! +l contrari, la LOMCE
sufane(a de 'asar)se en el Esentido comnF!
5EM+>EM
+l 1arlament de Catalun6a que, fent .s dels instruments
democrtics dels quals disposa, re'utgi la LOMCE i actu/ per evitar
la seva implantaci a Catalun6a!
+ls grups pol$tiques que tenen tam' representaci al Congrs i al
&enat de lEstat Espan6ol que soposin a totes les mesures de la
LOMCE contrries a leducaci p.'lica i a lescola catalana!

10