19, 22, 23, 25, 27, 28, 30 i 31 de maig i 3 de juny de 2014

Direcci musical: Josep Pons

Direcci descena: Robert Carsen
Escenografia i vestuari: Patrick Kinmonth
Illuminaci: Manfred Voss
Siegliende: Anja Kampe / Eva Maria Westbroek
Siegmund: Klaus Florian Vogt / Frank Van Aken
Brnnhilde: Irene Theorin / Catherine Foster
Wotan: Albert Dohmen / Greer Grimsley
Hunding: Eric Halfvarson / Ante Jerkunica
Fricka: Mihoko Fujimura / Katarina Karnus
Helmwige: Daniela Khler
Orlinde: Maribel Ortega
Gerhilde: Susanna Cordn
Siegrune: Kai Rtel
Waltraute: Pilar Vzquez
Rossweisse: Ana Hassler
Grimgerde: Anna Tobella
Schwertleite: Kismara Pessatti
Orquestra Simfnica del Gran Teatre del Liceu
Producci: Buhnen der Stadt Koln (Colnia)
Durada aproximada: 4 hores i 45 minuts
LA VALQURIA (DIE WALKRE)
RI CHARD WAGNER
6
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
100
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
103
Solo me aparezco a los consagrados a la muerte. Esta confesin de Brunilda a Segismundo sirve de prlogo
a una historia de amor y destruccin que culminar en El ocaso de los dioses. No es, sin embargo, tanto el amor
lo que inicialmente lleva a la Valkiria a perdonar la vida del hroe, sino la compasin hacia su esposa de la que
nacer Sigfrido, cuyo destino quiz intuya El mito de Brunilda resume el ideal femenino del romanticismo
en la exaltada expresin del genio creador de Wagner. La fama que acompaa a la msica de la Cabalgata de
las Valkirias, popularizada por Coppola en su Apocalypsis Now, ha llevado a muchos a la confusin de inter-
pretar la tetraloga de El Anillo del Nibelungo como una exaltacin blica antes que como un drama amoroso
en el que entran en conflicto la voluntad de los dioses y los deseos de los hombres. Dioses por otra parte
antropomrficos, capaces de sufrir las mismas pasiones que los mortales Brunilda, mensajera de la muerte
de los hroes, se ve castigada a perder su condicin de ngel glorioso. Su degradada existencia la llevar a una
resurreccin futura en brazos de su amado. La saga wagneriana nos interna en un atribulado escenario en el
que amor y muerte son cara y cruz de una misma moneda; la violencia de los dioses se confunde con su nimo
clemente y los celos constituyen una expresin ms de la influencia que ejercen sobre los hombres La
iconografa de las obras de Wagner, su antisemitismo primario, la exaltacin de su nacionalismo, fueron
hbilmente aprovechados por la propaganda hitleriana. Descubrieron en la poderosa anatoma de Brunilda el
mejor smbolo de la supremaca aria. Pero su msica y el argumento de su historia responden antes que nada a
la efervescente congoja de un amor repetidamente traicionado por su propia existencia. Cmo no reconocer
en las llamas que protegen a la antigua virgen frente al asalto de cualquier depredador, el fuego helado de los
versos de Quevedo, cuando define el amor como un ser en todo contradictorio de s mismo? La Valkiria
nos recuerda que el amor es un acto de dominacin sobre el otro y por lo mismo un acto de sumisin tambin
del contrario, un dilogo violento y brutal sobre el que se edifica la condicin humana, en el que la bondad
se torna ira y la dulzura argucia a la hora de defender la posesin del amado.Finalmente la muerte parece
ser la nica residencia posible e inmutable para quienes se entregan sin prejuicios. El amor culmina en un
ejercicio de poder, una expresin singular y un tanto cnica del propio egosmo, para el que la muerte sirve
lo mismo de liberacin que de castigo Enamorar a alguien o enamorarse de alguien puede ser de pronto
un acto de violencia, sobre cuyas consecuencias indeseadas suele avisarnos la razn, en pugna siempre con lo
que equivocadamente llamamos sentimientos aunque tiene mucho ms que ver, la mayora de las veces, con
la voracidad de los sentidos. Las potencias del alma eran para los tomistas memoria, inteligencia y voluntad.
La pugna irresoluble entre esa triada de poderes, plidamente remedada por la leyenda de la Trinidad divina,
EL FUEGO HELADO DEL AMOR
JUAN LUIS CEBRIN
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
104
es el argumento principal de cualquier acto de amor. Demasiadas veces la imposible victoria de uno sobre
los otros queda saldada en la sublimacin de la muerte, a la que se entrega Brunilda como nico corolario
posible del erotismo traicionado. De su propia destruccin resurgir despus un nuevo acto creativo, pues el
ro de la vida no mana tanto de las fuentes de la eternidad cuanto de la semilla que florece entre las cenizas.
Juan Luis Cebrin
membre de la Real Academia Espaola.
Exdirector del diari El Pas (1976-1988)
105
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
SNTESI ARGUMENTAL
Drama musical en tres actes de Richard Wagner
(llibret i msica). Primera jornada de la tetralogia
Der Ring des Nibelungen (Lanell del nibelung).
Estrenat el 26 de juny de 1870 al Teatre Reial de
Munic. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 25 de
gener de 1899.
Acte I. Enmig duna violenta tempesta, un
home entra apressadament en una cabana i cau
exhaust davant el foc. Alertada pel soroll, una dona
se li atansa, li porta aigua per revifar-lo i li explica
que es troba a la cabana de Hunding, el seu esps.
Quan aquest torna, el foraster explica la seva hist-
ria: lassassinat de la mare, el segrest de la germana
bessona i la desaparici del pare. Ara est fugint
desprs dintentar impedir el matrimoni indesitjat
duna noia. Hunding reconeix lenemic del seu clan
i lavisa que al mat hauran de lluitar a mort.
Sol i desarmat, el fugitiu recorda que el seu pare
li havia proms una espasa quan la necessits. De
sobte, una llum en mostra una a larbre al centre
de lestana. La dona de Hunding explica com,
en les seves noces, tamb forades, un estrany la
va clavar en larbre: ella sabia que larma esperava
el seu salvador. Sota la llum de la lluna els dos
joves descobreixen el seu amor i que sn els lls
de Wlse. Siegmund extreu lespasa Notung de
larbre i marxa amb Sieglinde, la seva germana i
promesa.
Acte II. Wotan ordena a la seva lla Brnnhilde
que protegeixi Siegmund en la imminent lluita amb
Hunding, per la seva esposa Fricka li tora els
plans. Tot retraient-li les seves indelitats, la deessa
insisteix en el valor del matrimoni i la necessitat
de castigar uns amants incestuosos. Wotan explica
com necessita un agent lliure per realitzar el que els
dus no poden, per Fricka li replica que Siegmund
no ns pas, de lliure, perqu ha estat guiat en tot
moment pel seu pare. Derrotat en la pugna dialc-
tica, Wotan cedeix: Siegmund ha de morir a mans
de Hunding. Sol amb Brnnhilde, Wotan aboca
totes les seves frustracions i el seu desig que arribi
la de tot.
Sieglinde i Siegmund fugen, perseguits per
Hunding. Brnnhilde sapareix a Siegmund,
anunciant-li la seva mort, desprs de la qual ser
condut al Valhalla, al costat de tots els herois.
Quan descobreix que Sieglinde no lacompanyar,
Siegmund rebutja seguir la valquria i, desesperat,
amenaa ns i tot de matar la seva germana i a ell
mateix. Commoguda, Brnnhilde promet el seu
ajut, per Wotan capgira la lluita: la seva llana
trenca lespasa i Hunding mata Siegmund. La
valquria recull els fragments de Notung i sendu
laterrada Sieglinde. Wotan es prepara per a casti-
gar la seva desobedient lla.
Acte III. Les vuit valquries sapleguen amb
els seus cntics salvatges i veuen sorpreses com
Brnnhilde apareix no amb un heroi mort en bata-
lla sin amb una dona. El desesper de Sieglinde es
transforma en esperana quan Brnnhilde linforma
que du un ll al seu ventre: el lloc ms segur s el
bosc on viu el drac Fafner, un indret on Wotan no
satreveix a acostar-se. La futura mare marxa cap
all amb els fragments de lespasa just abans que
Wotan arribi enfurismat: Brnnhilde ja no ser ms
una valquria, caur en un son mgic ns que un
mortal la desperti i la faci seva.
Brnnhilde allega que noms ha complert amb
la voluntat ntima de Wotan, per no amb les seves
ordres explcites. El du no canvia el seu cstig,
per accepta que un foc mgic envolti la donzella
adormida. Amb un ltim pet, Wotan pren la divi-
nitat de Brnnhilde i ladorm abans de convocar
Loge: noms qui no temi la seva llana podr pene-
trar dins daquest cercle igni. Lentament, el senyor
dels dus sallunya.
XAVIER CESTER
crtic musical
EL CONTEXT
La primera de les peres prpiament dites de
LAnell del Nibelung, La Valquria, presenta la clau
de volta per entendre el conjunt de la Tetralogia
wagneriana. Si el Prleg Lor del Rin, del qual
varem parlar lany passat, ofereix les pautes per saber
les fonts nrdiques i vetogermniques en qu esta-
ran fonamentades les tres peres que segueixen, La
Valquria s la presentaci i lescenificaci dels grans
conflictes morals i, en certa manera, socials i pol-
tics, com veurem que ocuparan, desprs, Siegfried i
El crepuscle dels dus.
En una carta a Franz Liszt del 13 de setembre
de 1855, Wagner comentava que aquesta pera era
lobra ms trgica que mai no [havia] concebut.
Aix sexplica pel fet que la figura de Wotan, a La
Valquria, pren conscincia duna dialctica enor-
mement punyent que sarrossegar a les dues pe-
res segents del cicle que es pot resumir daquesta
manera: Wotan, que regna per la fora dels contrac-
tes necessita que sacompleixi lacte absolutament
lliure dun heroi vinculat a ell, Siegfried, encara que
aquesta extrema llibertat per al seu heroi signifiqui,
paradoxalment, burlar el contracte grcies al qual
posseeix el seu poder i la seva legitimitat mitolgica:
Jo, que sc amo per la fora dels contractes, esde-
vinc ara esclau daquests contractes, diu el llibret.
En certa manera, aix s com si el regne superior
del Walhalla i el regne inferior dels nibelungs, el
regne de la llum i el regne de les tenebres, assolissin
una certa relativitzaci; de manera que la solidesa
del mite, tan estimada per Wagner, a partir de La
Valquria deixaria de posseir el carcter tancat que
semblava haver estat profetitzat al Prleg de tota la
srie. El gran monleg de Wotan a lacte segon de
lpera ho expressa amb relativa claredat, aquesta
claredat a mitges que Wagner desitjava sempre
que els oients i espectadors completessin grcies a la
pauta, o les guies (els Leitmotiven) amb qu teixeix
el seu magnfic i complex edifici musical a totes les
peres de maduresa. Aquesta dialctica trgica de
Wotan a La Valquria s, sens dubte, lelement que
ms aproxima aquesta pera de Wagner a lessncia
mateixa de la tragdia antiga la grega, en espe-
cial o la del perode clssic del teatre francs, que
coneixia b.
Si hem de fer cas als textos de Wagner relatius a la
figura de Wotan i a lpera que ens ocupa enguany
textos empeltats de la seva lectura recent de lobra
de Schopenhauer, per potser especialment de lobra
humanista de Ludwig Feuerbach, el compositor
hauria desitjat i aconseguit lligar tots els dilemes de
la Tetralogia a lentorn daquest monleg, perqu en
ell shi reconeix la renncia del du a la prpia divi-
nitat inalterable per esdevenir encarnar-shi? un
Siegfried que ser concebut com una nima errant
(carta a August Rckel del 25-26 de gener de
1854), un espectador de les gesticulacions de Mime,
de la voluptuositat dAlberich i de lacci desen-
volupada progressivament per aquest personatge,
Wanderer per excellncia, sser errant, segons la
mitologia romntica de la qual Wagner tamb par-
ticipa. Si s versemblant considerar el gran monleg
de Wotan davant de Brnnhilde com lescena central
de la Tetralogia s, finalment, pel fet que crea una
veritable i profunda reorientaci de la dinmica dra-
mtica que hem seguit fins aquest moment. A partir
daquesta escena, lmfasi es desplaar a poc a poc
cap a Brnnhilde, la qual, a causa del seu acte de
desobedincia a lautoritat del pare, esdevindr el fil
conductor de tota la resta de la Tetralogia.
Noms indirectament podem suposar que aquesta
concepci de lelement trgic a La Valquria s deu-
tor de la filosofia de la histria de Schopenhauer i de
Nietzsche: la immutabilitat dels dus a diferncia
del que observarem a Parsifal, la ms cristiana de les
peres de Wagner es transforma a la Tetralogia, pels
efectes de lelement hum del qual parlarem de segui-
da, en una contingncia trgica, nuada justament en
106
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
107
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
el punt dintersecci entre lelement mtico-transcen-
dental i lelement accidental, seguint un procediment
que s, en bona mesura, deutor, com sha dit, de la
tragdia antiga i clssica francesa.
Per hi ha un altre element, en aquesta pera, que
acosta Wagner a una problemtica que podrem deno-
minar epocal o contempornia: la qesti de lincest.
No calia esperar que Sigmund Freud parls daquesta
qesti tan espinosa i al mateix temps tan universal
tab per excellncia, per tamb prctica antropol-
gica molt escampada en diverses civilitzacions, encara
avui per trobar en la lite-
ratura i en les arts diverses
mostres i escenificacions
daquesta uni prohibida:
Wagner podria haver cone-
gut el que en diu Hegel a
la Fenomenologia de lespe-
rit, com podria haver estat
assabentat de lincest de
Byron amb la seva ger-
mana, per no parlar de la
relaci entre Friedrich i
Elizabeth Nietzsche. Aix
s el que veiem a lacte
primer, en el retrobament
dels bessons Siegmund
i Sieglinde, els quals, en
un crescendo musical pr-
piament libidins per ell
mateix, es manifesten una
passi que, segons lopini comuna del temps del
compositor, per fora havia de sorprendre els espec-
tadors. La temtica, com sha dit, posseeix almenys
tanta antiguitat com la tragdia dip rei, de Sfocles,
per el pensament religis cristi de mitjan segle
XIX tant el del mn protestant com el del mn
catlic no podia combregar fcilment amb aquesta
relaci. El cas, tanmateix, s que Wagner va voler
explcitament que els espectadors topessin, per la via
de largument incestus, amb el conjunt solidificat de
les convencions morals del seu temps: extrem, aquest,
que encara hauria pogut satisfer la moral revolucion-
ria de Friedrich Nietzsche si aquest no hagus girat
lesquena a Wagner una colla danys abans. Wotan
imagina, justament, el seu heroi salvador com aquell
que semancipar de totes les jerarquies i totes les
normes imposades per la societat especialment, repe-
teixo, les del seu temps histric: potser un ress tard
del Wagner revolucionari dels anys de Dresde. Aquest
enemic amists, Siegmund, sembla en efecte cri-
dat per Wotan perqu actu
amb independncia de tota
determinaci moral, social
i poltica: Siegmund ser
aquell que, oposant-se als
principis dordre i legalitat
encarnats per les divinitats
del pante nrdic podr,
curiosament, satisfer el desig
ms profund del du borni:
recuperar lanell per posar fi
a la maledicci del nibelung.
Dissimulat sota el nom de
Wlse, Wotan ensenyar a
Siegmund la ms gran insu-
bordinaci davant totes les
jerarquies, la revolta davant
totes les formes dopressi i
de repressi (tamb la sexual,
presentada sota la forma de
lincest), el rebuig dels costums que sempre dicten
les convencions. Vet aqu, doncs, un altre aspecte
daquesta pera de Wagner que t molt a veure amb
unes quantes de les ms significatives revolucions
tericopoltiques de mitjan segle XX: Karl Marx
va publicar el seu Manifest comunista lany 1848,
Schopenhauer va destruir el gran optimisme lgico-
poltic de la Fenomenologia de Hegel, i Nietzsche va
proposar, amb el seu Zarathustra, lemancipaci de
108
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
lhome singular-heroi contra tots els lligams preesta-
blerts per la teologia, la moral, els costums burgesos
i les convencions socials. Si aix t alguna cosa a
veure amb la poltica de la segona meitat del segle
XIX, llavors t a veure amb lemergncia de lAlema-
nya unificada que es formalitzaria en la persona de
Bismarck. Res a veure, en aquest cas, amb lesperit
prussi i ultranacionalista que satorga sovint, i amb
ra, a determinats escrits de Wagner i a determinades
obre seves: siguem justos i objectius.
I una darrera cosa: tamb Brnnhilde, la valqu-
ria per excellncia, fins aquell moment sotmesa a la
voluntat del du del Walhalla, tindr en aquesta pera
una revelaci que lallunyar del canems estants
dels dus del gran recinte i esdevindr dona, s a dir,
sser emotiu, compassiu i amors: atenta a un altre
que ja no ser la llei ni el pare, sin laltre-amor, un
amor que travessa i coneix totes les accepcions de la
paraula, des de lamor-caritat (agap), pouat de la tra-
dici grega, llatina i paleocristiana, fins a lamor-passi
(eros), tal com Wagner lhavia conegut, entre altres
fonts, en la poesia medieval dels trobadors provenals
i, en especial, germnics: els Minnesnger. Lescena
de la Todesverkndigung, a La Valquria, constitueix
doncs, al costat del monleg de Wotan, el segon pivot
a lentorn del qual girar tota lestructura dramtica
de les tres peres prpiament dites de la Tetralogia,
perqu presenta una dinmica indita: la del naixe-
ment de Brnnhilde a lamor, element que culminar
en la uni de sentiment i sensualitat a lActe III de
Siegfried, acte que va ser compost per Wagner, no per
casualitat, desprs dhaver acabat la composici de
Tristany i Isolda. Per aix ja s matria de la prxima
pera, Siegfried, de la qual es parlar en el programa
de lany que ve.
JORDI LLOVET
catedrtic de Teoria de la Literatura
de la Universitat de Barcelona
DUS I HEROIS: SSERS
HUMANS A
DIE WALKRE
En algun moment entre el final de Das Rheingold i
linici de Die Walkre el pare dels dus del pante
nrdic, Wotan, engendra una raa dherois humans,
el clan dels volsungs. Hem estat testimonis de linici
daquest pla a la conclusi de Das Rheingold, just
abans de lentrada dels dus a la seva nova fortale-
sa del Valhalla. Enmig de la cerimnia majestuosa
dentrada, Wotan satura un moment, pres duna
gran idea, i sentim el que resulta ser el motiu de
lespasa heroica, Nothung, sonant en Do major a les
trompetes. Una nova raa dssers humans serviran
per representar lAesir o el pante dels dus nrdics
a la terra. A ms a ms, els esperits dels guerrers
humans ms valents seran transportats al Valhalla un
cop morts en batalla, on serviran com a exrcit per
defensar els dus dels seus enemics. El que Wotan
encara no sap, i Die Walkre li ensenyar (a i ell i a
nosaltres), s qu significa realment ser hum.
Aquesta lli comena amb el retrobament a
lacte I dels bessons volsung, Siegmund i Sieglinde,
separats de feia temps. Siegmund es veu emps a
buscar aixopluc a casa de Hunding a causa duna
furiosa tempesta. Hunding, resulta ser el cap
dun clan enemic els Neidings contra el qual
Siegmund acaba de combatre just abans daixecar-
se el tel. La tempesta en si mateixa revela una nova
perspectiva humana. El crit del du del tro Donner
(o Thor) sona a la secci de metalls de lorquestra:
Heda! Heda, hedo! Per en comptes de la sono-
ritat esplndida i brillant en tonalitat major que
embolcallava el motiu de Donner al final de Das
Rheingold, les cordes representen lefecte torrencial
del vent i de la pluja, i la fugida de lassetjat heroi,
Sigmund. Per als mortals, la vida esdev una lluita
per a la supervivncia.
109
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
Hi ha, tamb, un altre element ms positiu sobre
aquesta nova existncia mortal: lemoci de lamor
hum. Ho comencem a descobrir quan Sieglinde
tempteja un acostament vers el misteris estranger
que ha irromput a casa seva. Lampli arc del tema
lric que se sent en els violoncels i que continuar
desenvolupant-se durant tot lacte I evoca un sen-
timent de tendra intimitat desconegut per tots els
ssers que apareixen a Das Rheingold. El vincle
instintiu dempatia que uneix els germans bessons
en aquest moment, fins i tot abans de reconixer la
seva veritable identitat,
s paradigmtic del que
Wagner assenyala com
all purament hum
en les seves reflexions
multifactiques sobre
lart, la msica i la socie-
tat que va escriure com
a prefaci de la seva obra
sobre el cicle de LAnell.
Lelement incestus que
emergeix quan aques-
ta empatia es carrega
datracci ertica es pot
entendre com una mena
dintensificaci mtica
daquests sentiments
purament humans.
Wagner va descobrir el
motiu de lincest en la
saga volsunga, la seva
principal font per a Die Walkre, per en el seu propi
drama va decidir donar-li major rellevncia. Per molt
torbador que sigui pres de manera literal, el vincle
incestus entre Siegmund i Sieglinde representa tot
all que manca en la forada uni entre Sieglinde i
Hunding, el seu marit legal. Els bessons generen
una unitat psquica i emocional, una exaltaci dels
vincles instintius entesa com una crtica a totes les
normes socials basades en els costums, els contractes
o altres formes de ra social en oposici als sen-
timents purs i immediats.
Wotan t grans esperances envers el llinatge
dels volsung que ell ha engendrat, per s la seva
filla valquria, Brnnhilde, qui li ensenya el veri-
table valor de lamor hum un cop lha aprs ella
mateixa a lacte segon de lpera. Fricka, lesposa
de Wotan, insisteix que el fill hum de Wotan,
Siegmund, ha de ser castigat per haver-se fugat
amb la seva germana Sieglinde, un acte que agreuja
ladulteri amb lincest.
(Cal fer esment que
Fricka, no ha tingut
fills amb Wotan.)
Recau en Brnnhilde
capgirar el dest de
Siegmund, dest que
el seu pare havia esta-
blert originalment per
fer-lo caure en la lluita
contra Hunding. Com
una extensi de la
voluntat de Wotan,
Brnnhilde es troba
en un trgic conflicte:
sap que all que orde-
na el legislador est
renyit amb els senti-
ments reals del pare
de lheroi. No obstant
aix, Brnhilde es dis-
posa a complir els seus deures rituals com a valqu-
ria, una buscadora de guerrers caiguts. Mentre
Sieglinde dorm, Brnnhilde sapareix al seu germ
per preparar-lo per al seu dest i comena a pro-
nunciar la seva profecia amb la solemnitat prpia
del cas. El que passa, per, s que ella experimenta
una conversi. Per primera vegada un heroi refusa
la crida per passar a formar part del grup de nobles
110
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
caiguts al Valhalla. Siegmund sestima ms perdre
la glria eterna i restar a la terra al costat de la seva
germana-promesa passi el que passi. Brnnhilde
aclaparada i en constatar que una emoci humana
s ms forta que la llei divina, decideix defensar
Siegmund, desobeint les ordres del seu pare.
Per aquest acte de desobedincia, Brnnhilde
ser castigada al final de lpera i li ser revocada
la immortalitat. Wotan decreta que sadormi pro-
fundament fins que la desperti el primer mortal
que la trobi, al qual ella, daleshores en endavant,
haur dobeir com a esposa mortal. Brnnhilde
li suplica amb eloqncia que, de fet, ha actuat
segons la Voluntat de Wotan i dacord amb
all que ella entenia que eren els seus veritables
desitjos. Wotan li commuta la sentncia: noms
el ms valent dels herois Siegfried, el fill encara
nonat dels bessons volsung tindr el poder de
despertar Brnnhilde i de convertir-la en la seva
esposa. Daquesta manera, el cstig es converteix
en recompensa: la valquria immortal es trans-
forma en una dona mortal amorosa i estimada.
La transformaci s simblicament representada
a travs del somni mgic que li ha estat impo-
sat i per lanell de foc mgic que lenvolta i que
transmuta el seu sser immortal en nima mortal i
humana, grcies a una mena dalqumia espiritual.
Per, de fet, la transformaci sha produt
a lacte segon. Lacte de desobedincia civil
de Brnnhilde en contra de linflexible decret
de Wotan (que es fa ress de la desobedincia
dAntgona en lantiga tragdia grega) s el que
desencadena, veritablement, el canvi encara que
tamb provoqui el cstig de Wotan. s aquesta
desobedincia de Brnnhilde la que illumina,
finalment, el seu pare, Wotan, respecte de la natu-
ralesa humana. Mentre els exrcits desperits del
Valhalla haurien estat ensinistrats en lobedincia
cega al rgim de Wotan, tal com ell comenta en
el seu monleg de lacte segon, el seu propsit en
engendrar els volsung havia estat ms aviat crear
herois lliures: ara sadona que Siegmund ha de
morir en la batalla si no compta amb la protec-
ci de Nothung, el regal de Wotan. All que ell
realment necessita se nadona en un moment
dintrospecci freudiana s un hereu hum que
sigui fidel al seu pare, precisament perqu en des-
fia el seu poder i perqu es mant fer en el que
ell el fill creu.
Wotan ho comena a entendre desprs dhaver
desfogat la clera provocada per la desobedient
valquria a lacte tercer, que segueix a lenrgica
assemblea de les germanes de Brnnhilde (la famo-
sa Cavalcada de les valquries). Durant el llarg i
progressiu dileg que culmina amb la msica del
foc mgic al final de lescena, Brnnhilde explica
al seu pare la conversi que ha experimentat en
ser testimoni de la decisi de Siegmund de sacri-
ficar-ho tot pel seu amor a Sieglinde. El motiu en
ampli arc, esforat i ascendent de la justificaci
de Brnnhilde acompanya les lnies Aquell que
mha insuflat lamor i la voluntat que em lliga als
volsung: fidel a ell, he desafiat el teu decret. El
sentiment i la msica que lexpressa serveix per
convncer Wotan. Igual que lextasiada resposta
de Sieglinde a lanunciaci de Brnnhilde que
donar llum al fill de Sigmund (Sublim desig!
Gloriosa donzella!) al principi de lacte tercer,
una msica que expressa lessncia de lamor hum.
s la promesa duna nova raa humana, a la qual
Wotan, al final, cedir el regne dels antics dus. En
besar la seva filla valquria perqu sadormi i es des-
perti noms com una dona mortal, Wotan mostra
la seva prpia conversi a lideal de lamor hum.
Noms aix, constata, t el poder de salvar el mn
de la maledicci de lanell dAlberich.
THOMAS GREY
catedrtic de Musicologia de
Stanford University. Editor de The Cambridge
Companion to Wagner
111
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
VEU I VOCALITAT
Richard Wagner, paradigma del Romanticisme
alemany. Lhome que va revolucionar lart en tants
aspectes, tamb ho va fer en lmbit vocal. Sens
dubte, partint dels models vocals utilitzats en la tra-
dici musical que li era prpia (Mozart, Beethoven,
Weber, Spohr o Hoffmann), va fer un pas ms enll
i va demanar als tipus de veus ja existents noves
caracterstiques ms contundents i ms densitat.
Wagner va reblar el clau en tots els tipus de veus
existents fins aquell moment. Wagner va crear
potser sense ser-ne cons-
cient nous tipus de veus
que sadequaven a la seva
idea de melodia contnua
i infinita, veus que havi-
en de cantar frases molt
llargues fusionant-se
harmnicament amb un
entramat orquestral molt
dens.
Les caracterstiques
principals que ha de
tenir una veu wagneriana
sn: resistncia, potn-
cia, volum, capacitat de
recuperaci i afinaci.
El discurs wagneri
no s mai curt. Les pe-
res sn llargues i els can-
tants necessiten una veu
resistent per mantenir el to adequat durant tota
la representaci. Les llargues frases o els extensos
monlegs com el de Wotan a la segona escena
del segon acte requereixen veus resistents que no
defalleixin. A la resistncia cal afegir-hi potncia
i volum. Eines fonamentals per salvar el cabdal
sonor que prov del fossat amb orquestres molt
grans i amb timbres molt brillants. Lorquestra de
La Valquria, per exemple, consta de cent dotze
instruments distributs de la segent manera:
seixanta-quatre cordes, vint-i-un metalls, quinze
fustes, sis percussions i sis arpes. La veu s la por-
tadora del text i, per tant, sempre absolutament
sempre sha de sentir amb claredat dins limmens
magma harmnic que configura amb lorquestra.
Resistncia, potncia i volum sn qualitats
naturals de la veu. Es tenen o no es tenen, no es
poden estudiar. En aquest sentit, amb linstrument
vocal wagneri shi neix. Per amb aix no nhi
ha prou. A les condicions atorgades per la natura
cal afegir-hi el perfecci-
onament de la tcnica
vocal que permeti fonar
i administrar la veu de
la millor manera possi-
ble en els sempre dif-
cils passatges de mxima
exigncia que Wagner
proposa. Sense la tcnica
adequada, la veu sar-
runar en quatre dies.
Una bona veu natural
wagneriana sense forma-
ci no s res. Tot i aix,
tamb les bones veus
wagnerianes que posse-
eixin una bona tcnica
vocal poden passar per
moments de defalliment
o cansament durant la
representaci. Per aix, tamb s fonamental que
un bon cantant wagneri tingui la capacitat de
recuperar rpidament, en pocs minuts, la seva fres-
cor vocal, aprofitant els pocs moments orquestrals
en els quals les veus callen.
Loda, o ms ben dit, la bona oda musical s
una condici sine qua non per a qualsevol cantant,
per en el cas de Wagner encara ho s ms. Si el
112
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
compositor va ser cabdal en la revoluci del llen-
guatge musical fou per la seva aportaci al llenguat-
ge harmnic. La seva evoluci en les harmonies
tradicionals li comport allunyar-se dels patrons ja
existents. Els intervals i les combinacions (acords)
noves de notes que moltes vegades poden sonar
rares i poden despistar el cantant varen
comenar a fer-se habituals en totes les obres de
Wagner a partir, especialment, de Tristan und
Isolde. El coix orquestral pot posar a vegades
el cantant en serioses dificultats dafinaci. Pot
despistar-lo o, fins i tot, enganyar-lo. Per aix s
fonamental una bona oda musical i una excellent
capacitat dafinaci, qualitats que es tenen de forma
natural per que tamb cal educar amb els estudis
pertinents de solfeig, harmonia i contrapunt.
Brnnhilde (la Valquria preferida de Wotan i
la nostra) s lexemple perfecte duna de les grans
aportacions wagnerianes al mn vocal, la soprano
dramtica, resultat dexigir ms contundncia i den-
sitat a les tradicionals veus de soprano lrica i spinto.
La Leonore de Beethoven o lEuryanthe de Weber
varen ser les primeres en apuntar un model que
Wagner faria seu. Per entendrens i perqu quedi
clar, tot i no sonar gaire acadmic: una soprano a
lo bestia. Una veu que ha de ser capa dun fraseig
gaireb alla italiana en els moments delicats,
contundent en els moments ms rotunds, amb faci-
litat per a lagut, amb greus poderosos, amb un cen-
tre sonorament geners i amb un timbre punyent.
Du nhi do. Com a exemples daquest tipus de
veu podem citar les nrdiques Lilly Hafgren-Waag,
Kirsten Flagstad, Birgit Nilsson i Astrid Varnay,
la txeca Emma Destinnov i la vienesa Gertrude
Grob-Prandl.
El rol de Sieglinde s, des dun punt de vista
vocal, el de la germana petita de Brnnhilde. Amb
les mateixes caracterstiques que lanterior, potser
requereix un instrument ms proper a la soprano
lrica que li permeti cantar amb lexpressivitat i el
lirisme adequats les seves meravelloses frases del
final del primer acte.
Wotan, el Du monocular, s tamb un altre de les
grans creacions vocals de Wagner: el Heldenbariton.
Veu intermdia amb timbre fosc propi dun baix,
per amb la ductilitat suficient per arribar a la zona
aguda prpia del barton. LHolands va ser el punt
de partida wagneri daquest tipus de veu. El seu
monleg Die Frist ist um a la segona escena del
primer acte configura lexemple perfecte per a aquest
tipus de veu. Un model vocal que s fill, tamb, de
Beethoven i de Weber, concretament dels seus
Pizarro i Lysiart, respectivament. Amb Wotan per,
el Heldenbariton arriba a la seva mxima expressi.
El cap dels dus. Un dels rols ms importants de
tota la histria de lpera. Un rol que noms pot ser
interpretat amb garanties per cantants excepcionals
que no noms han de cantar b, sin que han de
posseir un demolidor i un profund coneixement
del drama. Un personatge que ha de passar per
diferents estats dnim i per diferents evolucions
vitals.Un personatge que noms pot ser defensat
amb garanties per uns pocs escollits. Un personatge
que ha de ser capa de dominar la declamaci can-
tada en el monleg del segon acte i el major lirisme
imaginable en una de les pgines ms sublims de
tota la literatura operstica: el comiat a lescena
final del tercer acte. Molts han interpretat el Du i
molts nhan reeixit, per pocs molt pocs sn els
que han deixat la seva petjada inesborrable i eterna
en aquest dificilssim rol: Friedrich Schorr, Rudolf
Bockelmann, Hans Hotter, Ferdinand Frantz i
George London.
En el meu article sobre la veu i vocalitat de
Rienzi del llibre de la temporada passada, vaig
parlar abastament sobre el Heldentenor, categoria
vocal a la qual pertany Siegmund, el germ bess
de Sieglinde i un dels personatges ms entranyables
creat mai per Wagner. Resumint-ho, Wagner va fer
amb la veu de tenor el mateix que va fer amb la de
113
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
soprano: dotar-la de potncia i explotar-la fins a arri-
baral lmit. De nou Beethoven amb el seu Florestan
i Weber amb el seus Max i Hon varen servir a
Wagner de model per modular aquest tipus de veu,
encarnaci de lheroi romntic wagneri. Sotms,
per tant, des dun punt de vista interpretatiu, a les
contradiccions, dubtes, transcendncia o misticis-
me tpics daquest tipus de personatge. Pensem en
Tannhuser, Tristany, Siegfried o Parsifal.
Tal com apuntava en larticle de lany passat i
per fer-ho fcil: Heldentenor = veu de barton amb
aguts. Evidentment aquesta definici no s exacte ni
acadmica, per em sembla fora adient per illustrar,
amb lespai del qual disposo, la naturalesa daquesta
veu que es passa la major part del temps cantant en
la seva zona central (insisteixo, gaireb de barton)
quan, de sobte i sense avs previ, sha denfilar,
lluitant contra lorquestra, a la tessitura aguda de
tenor, en la qual la seva veu ha de brillar amb autn-
tic squillo. En lnies generals, el Heldentenor s un
tipus de tenor que no pot mantenir una tessitura
alta de manera continuada, tal com ho podria fer un
tenor dramtic itali. El seu carcter s ms dens,
ms feixuc i ms pesant. Lauritz Melchior, Max
Lorenz i Wolfgang Windgassen sn els exemples
suprems daquest tipus de veu gegantina, robusta i
extremadament resistent que sha de posar en la pell
de joves (adolescents) herois romntics.
Fricka, lesposa del du Wotan i la protectora del
matrimoni, s un rol tpic de mezzosoprano. Sense
grans dificultats i en un registre cmode, el seu cant
es mou sempre en el recitat que Wagner li va atorgar
per emfatitzar el seu carcter demod. Finalment,
Hunding s com tots els baixos profunds de la
Tetralogia un personatge rude i sense escrpols. El
seu color vocal ha de ser tan tenebrs i malfic com
sigui possible.
RAMON GENER
msic i conductor del programa
pera en texans de Televisi de Catalunya
ENREGISTRAMENTS
Els enregistraments de La Valquria sn tants...,
perd, tantssims, que no em veig amb cor de
comentar-los tots en aquest espai. Impossible. He
comptat (segurament nhi ha ms) fins a seixanta-tres
versions completes daquesta primera jornada de la
Tetralogia. La primera que apareix a la meva llista s
una gravaci en directe (Walhall, 1937) des del Met
de New York, dirigida per Artur Bodanzky i amb
un repartiment dautntic luxe: Marjorie Lawrence
(Brnnhilde), Friedrich Schorr (Wotan), Lauritz
Melchior (Siegmund)i Kristen Flagstag (Sieglinde).
Curiosament, lltima gravaci que em consta
tamb s del Metropolitan Opera House i tamb s
en directe. Un enregistrament del 28 dabril de 2011,
editat en DVD i Blu-ray (Deutsche Gramophon,
2012). Es tracta de la darrera producci del tea-
tre de Manhattan signada pel quebequs Robert
Lepage sota la direcci musical del mtic James
Levine. El cast est encapalat per Deborah Voigt
(Brnnhilde), Bryn Terfel (Wotan), Jonas Kaufmann
(Siegmund) i Eva-Maria Westbroek (Sieglinde). De
nou, un repartiment estellar que esdevindr potser
no ara per s daqu uns anys, igual que lanterior,
de referncia. Em permeto aquest comentari perqu
penso que, en general, no valorem adequadament la
prestaci dels grans cantants dels nostres dies.
En el nostre imaginari sempre tenim aquella terri-
ble frase a la punta de la llengua: ja no hi ha veus
com les dabans. Potser sigui aix, per jo no hi
acabo destar dacord. Els cantants dabans no eren
ni millors ni pitjors que els dara. Simplement, eren
diferents, perqu el mn que els envoltava tamb ho
era. Els cantants dabans, aquells que tots retenim
a la nostra ment com a mtics i exemplars, dispo-
saven de ms temps per estudiar, per fer una carrera
progressiva i, per tant, per deixar madurar les seves
veus. El mn anava ms a poc a poc. Els cantants
es prenien el seu temps per consolidar un repertori
114
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
adequat a les seves possibilitats i en els teatres adients
i desprs, quan arribava el moment just, anaven
ampliant el seu repertori fins arribar a enfrontar-se
amb els grans rols wagnerians.
Ara, dissortadament o no, no ho s, tot va molt
ms rpid que abans, s cert. La comunicaci i la
informaci sn immediates. Veus nhi ha, sempre
nhi ha, per quan un nou talent vocal brilla, tothom
se nassabenta al cap de cinc minuts. Les noves veus
exploten prcticament abans dhaver comenat la
seva carrera. Sense ni saber com, de sobte, estan
cantant rols massa pesants per a les seves joves veus
en teatres de primera categoria. Molts es queden,
naturalment, pel cam. Duren dos dies. Ho porta el
mateix ritme de treball, els viatges constants i la inca-
pacitat de molts cantants per saber dir no a temps.
A tot aix cal afegir-hi que els nous teatres sn cada
vegada ms grans i les orquestres sonen cada vegada
ms brillants i amb major volum.
Ara b, dins daquest panorama desolador, hi ha
cantants que segueixen fent b les coses. Cantants
que segueixen pensant amb el cap i prenent-se el
temps necessari. Per cantar Wagner no nhi ha prou
amb tenir linstrument, cal maduraci, reflexi i
una carrera ben dirigida. Dos daquests cantants
els trobem en lltim enregistrament del Met: Bryn
Terfel i, sobretot, Jonas Kaufmann. Cantants que
han arribat a Wagner en el moment adequat de
la seva carrera. Cantants que, tot i incorporar el
compositor alemany al seu repertori, no deixen de
seguir interpretant els rols que els han portat fins
aqu. Cantants que han anat creixent a poc a poc
en els teatres adients i amb un repertori que potser
sorprendria a ms dun. Cantants que esdevindran,
segurament amb la perspectiva que dna el temps,
icones a laltura dels cantants dabans.
Feta aquesta reflexi, tornem als enregistraments
i repassem les gravacions de referncia que, no per
conegudes, deixen de sorprendrens a cada audici.
Comencem pels enregistraments dirigits pel gran-
dis Erich Leinsdorf: tres versions en directe i una
en estudi. Les tres primeres, en viu des del Met
(Walhall, 1940 x 2; Myto, 1941). La direcci musical
de Leinsdorf revela un gran msic que proporciona
un ampli catleg dintencions contingudes a la parti-
tura amb una precisi musical envejable. A les ordres
de Leinsdorf canten monstres com Kristen Flagtad,
Marjorie Lawrence i Helen Traubel (Brnnhilde);
Julius Huehn i Friedrich Schorr (Wotan); Lauritz
Melchior (Siegmund); i Lotte Lehmann i Astrid
Varnay (Sieglinde).
Leinsdorf encara enregistraria una vegada ms La
Valquria, aquest cop en estudi (Decca, 1961), amb
el majestus Wotan de George London, la magnfica
Brnnhilde de Birgit Nilsson i el potent Siegmund
de Jon Vickers.
Wilhelm Furtwngler s un altre muss per a
aquells que vulguin gaudir del millor Wagner. Les
gravacions que el director berlins va deixar sn tres:
les dues primeres en directe des de la Scala de Mil
(Music &Arts, 1950) i Roma (Emi, 1953); i la ter-
cera (Emi, 1954), amb major qualitat sonora, enre-
gistrada en estudi amb la Wiener Philharmoniker.
Totes compten amb la participaci del Wotan pre-
ferit de Furtwngler: el prodigis Ferdinand Frantz.
Els repartiments els completen les veus de Martha
Mdl i Kristen Flagstad (Brnnhilde); Gnther
Treptow, Wolfgang Windgassen i Ludwig Suthaus
(Siegmund); i Hilde Konetzni i Leonie Rysanek
(Sieglinde).
La segent parada obligada sn els enregistraments
sota la batuta del gran Hans Knappertsbusch(conegut
com a Kna). Aquest director fou la pedra angular
del Festival de Bayreuth desprs de la seva reo-
bertura, lany 1951. Llicenciat en filosofia, era un
profund coneixedor de lobra wagneriana. El festival
va posar a la seva disposici un equip de cantants
que van portar Bayreuth a les cotes ms altes de
115
L A V A L Q U R I A ( D I E W A L K R E )
la seva histria. Sn tres els seus enregistraments
en directe des del tur verd (Orfeo, 1956; Golden
Melodram, 1957; i Hunt, 1958). Les primerssimes
figures que farceixen aquests enregistraments sn:
Astid Varnay (Brnnhilde), Hans Hotter (Wotan),
Wolfgang Windgassen, Ramn Vinay i Jon Vickers
(Siegmund) i, finalment, Birgit Nilsson i Leonie
Rysanek (Sieglinde).
Tampoc no es poden perdre les gravacions dun
altre especialista wagneri, Sir Georg Solti. El direc-
tor hongars va realitzar dos enregistraments: el
primer s un dels ms famosos de la histria, ja que
va ser la primera gravaci de lAnell complet realit-
zada en estreo (Decca, 1958-1965). Aquesta versi
fou escollida com la millor de la histria pels lectors
de la revista Gramophone, lany 1999, i pels crtics
musicals de la revista Music Magazine de la BBC,
lany 2011. Lenregistrament es va efectuar a Viena
els mesos doctubre i novembre de 1965 amb Brigit
Nilsson (Brnnhilde), Hans Hotter (Wotan), James
King (Siegmund), Rgine Crespin (Sieglinde) i una
Wiener Philharmoniker absolutament sublim.
La segona lectura de Solti la constitueix una grava-
ci en directe (Fiori, 1983) efectuada el 26 de juny al
Festival de Bayreuth, en lnica ocasi que Solti dirig
al temple construt per Wagner. Lequip de cantants
s, un altra vegada, excellent: Hildegard Behrens s
una precisa Brnnhilde; Jeannine Altmeyer cantant
per la qual tinc una debilitat especial (perdoneu la
manca dobjectivitat) fa una meravellosa Sieglinde; i
Siegfried Jerusalem, msic completssim que abans de
ser cantant va tocar com a primer fagot a tres orques-
tres alemanyes, fa un Siegfried pletric. Lnica taca
negra daquest enregistrament s el Wotan poc reeixit
de Siegmund Nimsgern.
El director i compositor Pierre Boulez constitueix
tamb un fita en les interpretacions de LAnell. Ell
va ser lescollit per dirigir la Tetralogia del centenari
a Bayreuth. Els seus enregistraments en CD (Philips,
1978) i en DVD (Philips, 1980), amb la brillant
direcci escnica de Patrice Chreau, han esdevingut
uns clssics que no poden faltar a la disco/videoteca
de qualsevol bon aficionat. Peter Hofmann dna
vida a un arquetpic Siegmund, Gwyneth Jones
destaca com a Brnnhilde, el neozelands Donald
McIntyre s Wotan (McIntyre cant aquest rola
Bayreuth durant set temporades, des de 1973 a
1980) i Jeannine Altmeyer, sempre exquisida, com
a Sieglinde.
Per acabar, caldria destacar els dos enregistra-
ments de La Valquria que qualsevol bon liceista
hauria de tenir. El primer, el que fou realitzat el 27
dabril de 1955 en ocasi de la primera visita del
Festival de Bayreuth al Liceu. Un document abso-
lutament imprescindible editat per lAssociaci
Amics del Liceu (amb la collaboraci de la
Societat del Gran Teatre del Liceu i del Cercle
del Liceu) i que, grcies a la gesti del segell
discogrfic ria Recording, podeu escoltar a la
plataforma Spotify gratutament. El repartiment
s estellar i inclou Martha Mdl, Hans Hotter,
Wolfgang Windgassen i Gr Brouwenstijn, dirigits
per Joseph Keilberth.
El segon enregistrament indispensable de tot bon
liceista s el DVD (Opus Arte, 2005) enregistrat al
nostre teatre sota la direcci musical de Bertrand de
Billy i escnica de Harry Kupfer.
RAMON GENER
msic i conductor del programa
pera en texans de Televisi de Catalunya