P. 1
05 La Intersindical

05 La Intersindical

|Views: 120|Likes:
Publicado porperello

More info:

Published by: perello on Mar 06, 2008
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

06/16/2009

pdf

text

original

Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC | Juny 2004 | Núm. 5 | 1 euro | www.intersindical-csc.

org

sumari
T elemàrqueting en vaga
ACCIÓ SIN. | pàg. 4

El desequilibri fiscal qüestiona el progrés de la classe treballadora

El Deutsche Bank al Suprem
ACCIÓ SIN. | pàg. 4

La I-CSC creix a l’Alt Penedès
ACCIÓ SIN. | pàg. 5

Conveni amb Solidara
PAÏSOS CAT. | pàg. 9

Manifestació de la Intersindical-CSC a Barcelona

PRIMER DE MAIG 2004 | pàg.3

E. Cármenes: «Cal que es reconegui la tasca que fan els educadors socials al conveni de l’ensenyament privat»
ENTREVISTA | pàg. 12

> La I-CSC demana al 1r de Maig > Entrevista a R. Tremosa: un sistema de finançament que «Amb l’actual dèficit fiscal no reverteixi als més desfavorits hi ha política social possible»

La Intersindical-CSC impulsa la Conferència Sindical Internacional
> Celebrada la primera trobada d’organitzacions de treballadors/es de nacions sense estat a Euskal Herria
Redacció | La I Conferencia Internacional de Sindicats de Nacions sense Estat va concloure el passat 19 de maig a Donostia (Euskal Herria) amb la constitució d’una comissió que en els propers mesos treballarà per crear una estructura definitiva de sindicats de nacions sense estat, estable i eficaç de cara a l’any 2006. Sindicats procedents d’Occitània, Galiza, Astúries, Canàries, Aosta, Còrsega, Bretanya, Sardenya, Guadalupe, Euskal Herria i els Països Catalans (representats per la Intersindical-CSC) que hi enviava Isabel Pallarès i Joan Arimon) es van aplegar durant els dies 18 i 19 de maig a Donostia per reflexionar sobre qüestions comunes que afecten la nostra activitat sindical i amb l’objectiu d’impulsar la creació d’una estructura estable. Aquest organisme, que es materialitzarà en la II Conferència Sindical de Nacions Sense Estat, estarà sustentat en tres bases: la primera és que tots els sindicats que hi participarem lluitem per la sobirania i els drets

> S’arriba al compromís de crear una estructura sindical definitiva, estable i eficaç de cara a l’any 2006
nacionals dels nostres respectius pobles; la segona, és que aquestes centrals sindicals també lluitem contra una globalització neoliberal que incideix en el desenvolupament econòmic i social de les nostres comunitats i dels seus treballadors i treballadores. I la tercera és que la nostra problemàtica nacional i de classe no està convenientment treballada i representada en el marc sindical internacional. (continua a la pàgina 8)

02|

editorial

LaIntersindical Juny 2004

> Barcelonès Avinguda Portal de l’Àngel, 38, 1r Tel: 934 813 660 Fax: 934 813 661 08002 BARCELONA > Maresme Carrer Passada, 102, baixos Tel: 937 642 573 Fax: 937 619 022 08380 MALGRAT > Segrià Plaça Víctor Siurana, 1 (Universitat de Lleida) Tel: 973 703 171 25002 LLEIDA > Selva Rambla de Joaquim Ruyra, 65, A, 1r. B Tel: 972 331 259 17300 BLANES > Tarragonès Carrer Ramón y Cajal, 52, entresòl Tel. i Fax: 977 230 933 43005 TARRAGONA > Correu electrònic intersindical@ intersindical-csc.org > Web www.intersindical-csc.org

Hem de ser euroescèptics?
Molts som els treballadors i treballadores d’aquest país –sobre l’occitana, la corsa o la bretona. I al segle XXI la cosa no ha cantot aquells que van lluitar contra la dictadura i pels drets socials i viat. Ha empitjorat perquè els francesos, temorosos pel creixent nacionals durant els anys 60 i 70– que vam creure que Europa protagonisme de l’anglès i per com pot afectar la seva «excepció ens solucionaria alguns problemes. L’any 1986 els treballadors cultural» la globalització, s’han entestat a blindar la seva grandeur catalans entràvem, amb la resta dels de l’Estat espanyol, a l’antiga en tots els àmbits. ¿Ens estranya que els francesos s’hagin regirat Comunitat Econòmica Europea, ara Unió Europea. Ho vam fer com lleons malferits davant del tímid intent d’Espanya de només amb il·lusió perquè confiàvem que en el bressol de la cultura i la traduir al català la nova Constitució Europea?. ¿Com s’entén que civilització mundial podríem sentir-nos catalans i europeus de una llengua com el català, parlada per 10 milions d’europeus i la forma plena i lliure i que la societat europea, més moderna i més importants de les «no oficials», no tingui cap visibilitat o reavançada que l’espanyola, ens respectaria com allò que som i vo- coneixement i sí el tinguin el maltès –amb 360.000 parlants– o lem ser. Que es faria càrrec de la nostra problemàtica social i na- llengües amb menys de cinc milions de parlants com el danès, el cional, i de la situació de la nostra llengua i que finès, el lituà, l’eslovè, el letó, l’estó o el gaèlic?. ens duria una convergència real amb l’estat del > Malauradament, Malauradament, la UE està dominada per l’aparell benestar de països com Alemanya, Dinamarca o d’uns estats en la majoria dels casos centralistes la Unió Europea Holanda. que apliquen de forma implacable el neoliberalisme, Però la realitat és i ha estat tossuda. La UE se’ns està dominada per com ara França o Itàlia, o que s’hi sumen amb presenta avui com un club d’Estats capitalistes simpatia, com ara el Regne Unit o Alemanya. I per uns estats en la preocupats per defensar els seus interessos particumajoria dels casos això cal prendre una postura, articular una reslars i, el que és pitjor, els interessos d’un gran capital posta. No és recomanable, no ho ha de ser, renuncentralistes que transcontinental que compta amb aliats implacables ciar a Europa. Aquest ha de ser el nostre marc de com l’Organització Mundial del Comerç o el Fons apliquen de forma referència supranacional, però cal introduir-hi Monetari Internacional –ara dirigit per l’exvicepresicanvis profunds, que la nova Constitució Europea, implacable el dent espanyol Rodrigo Rato–. I aquests interessos que segurament es votarà en referèndum i que es defensen des de Brussel·les, passant per damunt priva de protagonisme les «regions» en favor dels neoliberalisme dels drets socials i nacionals dels treballadors i els estats, dificultarà. pobles que formem la Unió. És una Europa que ha renunciat a I per articular respostes conjuntes i coordinades des de l’àmbit tenir protagonisme polític. Sense esma per implan-tar una política sindical en clau nacional i solidària, des de la Intersindical-CSC mediambiental, social o d’exteriors comuna i que només ha apostat vam impulsar la creació, el mes de març de 2002 a Barcelona, de per bastir un marc econòmic flexible, desregula-ritzat i insolidari la Coordinadora de Sindicats Nacionals d’Europa, que més tard per afavorir els capitalistes. ha continuat la seva activitat –vegeu la informació de la pàgina La no-oficialitat del català a Europa és només un símptoma de 8– en la Conferència de Sindicats de Nacions sense Estat per l’estatisme que hi impera, fomentat sobre tot per França, que és donar entrada a companys i companyes de països de fora del l’Estat que ha practicat el genocidi cultural i lingüístic més nostre continent. La nostra lluita global per una altra Europa i implacable que es recorda al segle XX, intentant aniquilar dins pels drets socials no fa res més que continuar amb més força i les seves fronteres realitats nacionals com la catalana, la basca, convicció que mai.

La Intersindical Òrgan d’expressió de la I-CSC Consell de Redacció Joan Arimon, Ferran Casas, Jaume Clotet, Jordi Espot, Roger Malló i Carles Sastre Col·laboradors/es Antoni Alarcón, Pablo Bonat, Josep Falcón, Marc Faustino, David Hereu, Miquel Martín, Isabel Pallarès, Àngel Ramos, Nestor Sastre, Eduard Suàrez, Ramon Puig, Josep Vall i Cristina Vidrier Coordinació i disseny Jordi Espot Tiratge 15.000 exemplars Dipòsit legal B-41939-2002 L’opinió del sindicat s’expressa a l’editorial

butlleta de contacte
Vull afiliar-me a la lntersindical-CSC Vull rebre informació de forma periòdica Vull subscriure’m a La Intersindical (6 núm./5 euros)

Nom i cognoms _________________________________________ Edat _________________ Domicili _________________________________________________ Codi postal ___________ Població ___________________________ Professió ____________________________________ Telèfon _____________________ Correu electrònic ___________________________________

Titular del compte __________________________________________ Entitat _______________ Adreça de l’oficina _______________________________________ Codi postal ____________
Codi de l’entitat Codi de l’oficina Clau Número de compte

primer de maig 2004

|03
opinió

Un Primer de Maig per la consolidació

Val a dir que l’acte va aplegar més gent que mai, ja que vam arribar quasi a les 250 persones, fet que garanteix la continuïtat de la convocatòria i evidencia la línia ascendent del sindicat. Després del dinar, ja en la fase mandrosa dels cafès, el periodista de TV3 Pol Marsà va presentar l’acte de cloenda Per cinquè any consecutiu, la Intersindical-CSC va sortir al carrer amb motiu del Primer de la jornada. En primer lloc, de Maig. Enguany, el missatge reivindicatiu del nostre sindicat va centrar-se en la el portaveu de l’Espai Jove, solidaritat ben entesa. És a dir, com deia el lema de la jornada, Menys dèficit fiscal, Sergi Perelló, va celebrar l’èxit més justícia social, per denunciar l’espoliació fiscal que pateix Catalunya i el creixent de la convocatòria i va fer una crida a mantenir l’empenta de desbastellament de l’estat del benestar. cara al futur. Posteriorment, Jaume Clotet | De bon matí, dicat, que van voleiar al costat Isabel Pallarès va tornar a Manifestació i dinar desenes d’afiliats i simpatitImmediatament després de de senyeres, estelades i dels prendre la paraula per fer els zants de la nostra organització l’homenatge a un dels pioners entranyables «xinos». agraïments de rigor i assegurar, es van concentrar davant el en la defensa dels drets labo- La marxa, que va reunir cente- davant l’afiliació, que tots monument a Francesc Layret rals i nacionals dels catalans, nars de persones, va recórrer plegats tornarem a treballar per retre-li homenatge. Allà, els participants van dirigir-se a el carrer Pelai i va baixar per fort tot un any per tal que l’any sota un incipient sol de primala P. Universitat i es van aplegar les Rambles fins Santa Mònica. vinent siguem més gent i més vera i centrant la mirada de viaamb altres companys per tal de Allà, la nostra secretària confe- combatius quan arribi el Primer nants encuriosits, el secretari participar en la manifestació de deral, Isabel Pallarès, va llegir de Maig. de Salut Laboral, la Intersindical- un discurs en el L’acte de BarceJoan Arimon, i el > La «paellada» va CSC. Amb un qual reclamava > A Lleida, la I-CSC lona es va cloure dirigent de la retard, cauaplegar més gent certpels sempre la fi del dèficit va participar en amb el so de la Federació de Jufiscal de Catasat Muixeranga, bilats, Ventura que mai: quasi 250 previsibles «pro- lunya, només una manifestació l’himne nacional Niubó, van adreblemes logís- comparable amb dels Països Capersones unitària çar-nos unes patics», la comi- el dels territoris talans. Però no raules. Com sol passar, el mistiva va arrencar, encapçalada colonials, així com un augment va ser l’única convocatòria del satge del company Arimon va per una immensa estelada (ve- de les partides pressupostàries dia de la Intersindical-CSC. A centrar-se en la tasca sindical geu foto d’abaix). Des de la fur- destinades a garantir l’equilibri Lleida, el nostre sindicat va paren el seu habitual to tranquil, goneta, es cridaven els habi- social. ticipar en una manifestació unimentre que en Niubó, sempre tuals eslògans per megàfon, Posteriorment, a l’hora de di- tària juntament amb altres orcombatiu i disposat a la batalla, secundats amb entusiasme nar, es va celebrar la ja tradicio- ganitzacions nacionals i sindiva fer algunes declaracions nal arrossada popular a la plaça cals, com ara l’Assemblea Papels manifestants. contundents de caràcter polític Precisament, una de les nove- d’Osca, al barri de Sants. La gesa, CGT, L’Espenta o les dirigides als hereus del frantats de l’edició d’enguany van gent de l’Arran ens van tornar JERC, que va aplegar unes 300 quisme. ser les banderes roges del sin- a cuinar una paella immensa. persones.

Extracte del discurs d’Isabel Pallarès «En el primer de maig d’enguany hem tornat a reivindicar la necessitat de disposar d’instruments legals i econòmics que ens permetin dissenyar una política social d’acord amb les nostres necessitats. En aquesta clau hem elaborat el manifest i hem sortit al carrer per demanar un sistema fiscal més just. Ens cal ser conscients que aquest tema suposa un drenatge important per a la nostra economia i qui més en patim les conseqüències som la classe treballadora. Un panorama que de ben segur s’agreujarà els propers anys, en què patirem les retallades de fons estructurals de la Unió Europea que es destinaran als nous països adherits. En aquest mateix sentit cal remarcar els canvis que suposa a la UE la nova constitució. Un cop més, ens marquen un terreny de joc on només hi són com a titulars els Estats, i ja sabem que el marge que aquests deixaran a les nacions sense estat és nul. Amb l’euro es va desterrar el concepte de la política monetària com a factor d’incidència sobre la competitivitat. Si no volem seguir veient com marxen i tanquen empreses, hem de competir en igualtat de condicions amb el nostre entorn. I això implica apostar per les infraestructures, uns serveis públics de qualitat, la formació, la tecnologia i la investigació. Ens calen molts més recursos dels que tenim i tot això, als Països Catalans, ara per ara no és viable. Ens urgeix una revisió de la relació econòmica amb l’Estat per tal que en cinc anys puguem superar el dèficit fiscal, i això suposa demanar la implicació dels treballadors i treballadores del país, però també una aposta decidida i valenta dels polítics».

> Les imatges de la Diada

Aspecte del dinar a la Plaça d’Osca de Sants

La manifestació unitària pels carrers de Lleida

La furgoneta de la Intersindical-CSC

Vista de la manifestació de Barcelona

04| breus
ADM. PÚBLICA > Endavant la secció sindical de l’Ajuntament de Barcelona La renovada secció sindical del SAC/I-CSC ja s’ha posat a treballar, realitzant un seguit d’actuacions referents als períodes de cotització de la seguretat social del personal funcionari de l’Ajuntament que, pel que sembla, no corresponen amb l’antiguitat acreditada. > Eradicació de les abelles de la Residència de Santa Coloma La secció sindical del SAC/I-CSC al Departament de Benestar i Família, ha aconseguit, després de molta insistència, que l’Administració prengui les mesures adients per eradicar la plaga d’abelles que causava importants molèsties, alhora que comportava un risc tant per als residents com per al personal de la Residència de Gent Gran de Santa Coloma de Gramenet. > Final de la moqueta al Departament d’Ensenyament La secció sindical del SAC/I-CSC al Departament va insistir de substituir l’antiga moqueta per tal de garantir les mínimes condicions de salubritat de l’edifici de S.G., fet pel qual el sindicat ja havia presentat una denúncia davant la Inspecció de Treball a causa de la negativa de l’antiga direcció. El nou equip directiu del Departament ha atès les nostres reivindicacions i, a més, nosaltres elaborat un informe per fer-los conéixer altres mancances.

acció sindical

LaIntersindical Juny 2004

Telemàrqueting = Precarietat; ja és hora que ens escoltin
Durant el mes de maig es van convocar una sèrie d’aturades parcials al sector del telemàrqueting, que van culminar amb una vaga general el dia 9 de juny. Aquest és un sector amb una gran precarietat: nul·les condicions de salut laboral, sous baixos, temporalitat... Les negociacions del conveni estan trencades, però els treballadors i treballadores no ens aturarem per dignificar les nostres condicions de feina Cristina Vidrier | És un equívoc anomenar «telemàrketing» (venda a distància) un sector d’empreses que fan atenció general i completa al client. Grans companyies (Endesa, Gas Natural, Aigües de Barcelona, La Caixa, Telefónica...) i també l’Administració (Conselleria de Sanitat, Agència Tributària, 010...) han externalitzat ja, amb criteris neoliberals, l’atenció telefònica al client. L’externalització precaritza les relacions laborals al sector. Una teleoperadora subcontractada cobra 10.487 euros a l’any pels 25.000 d’una altra que, fent la mateixa feina, estigui contractada directament. A més, 3 de cada 4 treballadors/es ho són a temps parcial. És constant l’incompliment de les mesures de prevenció de riscos i es demana la màxima flexibilitat horària: disponibilitat 24 hores al dia els 365 dies de l’any. Revisió del conveni a la baixa Amb aquest panorama arrencava al gener la negociació del tercer conveni estatal del sector. La patronal ha restat inamovible, exigint revisar a la baixa l’anterior conveni. Ofereixen un increment salarial del 2,6%, sense revisió, molt inferior a l’IPC català. Volen desregularitzar més la jornada, tenint-nos a plena disposició 12 hores diàries i no entren a parlar de subrogar empreses o ampliar contractes indefinits. Demostren un nul interès per l’estabilitat laboral. Volen crear un plus de productivitat lligat a l’absentisme laboral sense analitzar allò que el provoca, tot plegat sense definir categòries professionals amb claredat i oblidant la qualitat del servei al ciutadà/client. Aturades al sector Davant la situació de bloqueig el sindicats negociadors (CCOO, CIG, CGT i UGT) van convocar mobilitzacions. Els afiliats de la Intersindical-CSC al sector ens hi vam sumar. Les cinc aturades de 2 o 3 hores cadascuna al maig van ser seguides pel 90% dels companys, tant als Països Catalans com a l’Estat. El 9 de juny vam fer vaga tota la jornada i ens vam manifestar a Barcelona. Però la patronal no vol reprendre negociacions i ignora les protestes massives. Continuarem lluitant per un conveni digne; no volem que se’ns precaritzi la vida.

Intensa jornada de formació de delegats de la Intersindical
80 delegats de la I-CSC van participar el 26 de març en una jornada de formació sindical a la seu confederal. Els assistents, que es van distribuir en dues aules, una per a funcionaris i l’altra per al sector privat, van tractar diversos temes sobre legislació laboral i sindical

Diari 20 Minutos: Si no vols acomiadar, trasllada
Darrerament algunes empreses recorren als trasllats geogràfics per aconseguir reduir plantilles. I ho fan, essencialment, per un sol motiu: perquè la patronal sap de sobres que al nostre país molt poca gent està disposada a canviar de residència Aquest és el cas de 20 Minutos, empresa que va centralitzar els serveis a Madrid, amb l’objectiu de reduir la grandària de l’empresa barcelonina. En cap moment la direcció va estar disposada a qüestionar-se la centralització, a totes llums ineficaç, perquè potser al darrere d’aquesta decisió només hi ha la desaparició de l’edició barcelonina del diari; això ho dirà el temps. El fomut és que la llei no obliga en cap cas l’empresa a acreditar que els objectius que emparen una decisió siguin correctes o solvents, sinó tan sols que estiguin suficientment justificats. I bufets d’advocats, consultores i similars disposats a fer informes sobre el que sigui, n’hi ha a dojo, previ pagament. Ja sabem, i n’haurem de prendre nota, que la deslocalització també es produeix a nivell de l’estat.

L’Administració negocia
Exhaurits el V Conveni únic del personal laboral de la Generalitat de Catalunya i l’Acord de condicions de treball per al personal d’administració i tècnic, s’ha començat a negociar el VI Conveni i el nou Acord de condicions de treball. El SAC/Intersindical-CSC ha presentat les seves propostes per a aquesta negociació Aquestes propostes incideixen especialment en la recuperació del poder adquisitiu perdut en els darrers anys d’increments iguals a l’IPC i amb alguna congelació salarial, en les 35 hores setmanals, en una promoció real amb facilitats per accedir d’un cos o una categoria a l’immediatament superior, en millores socials com els premis per anys de servei o l’ampliació dels fons d’acció social, en una revisió dels nivells i del nomenclàtor del personal laboral i en una consolidació dels llocs de treball precaris, entre d’altres. El SAC/I-CSC considera que un servei de qualitat als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya passa inexcusablement per unes bones condicions de treball de les empleades i els empleats públics. És per això que defensarem amb fermesa les nostres propostes, no solament com a millores per a un col·lectiu, sinó com a eina de millora de l’Administració.

El Deutsche Bank al Suprem
El passat dia 4 de març es va celebrar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el judici instat per la Intersindical-CSC contra l’entitat bancària per la persecució sindical de què va ser objecte el Sindicat d’Empleats i Empleades del Grup Deutsche Bank des de les eleccions sindicals de l’any 1998 La Sala del Social del TSJC va celebrar el judici per discriminació sindical contra el Deutsche Bank. Si algun fet fou digne de ser remarcat en el judici fou l’absència dels que van ser responsables de la Direcció de Personal durant els anys que va durar el conflicte. Els senyors Juan Cruz Alcalde i José Antonio Soler León, actualment al Banc de Sabadell, no van comparèixer tot i estar degudament citats, demostrant el tarannà de què sempre han fet gala. La sentència del Tribunal no fou positiva per als nostres interessos, perquè es va entendre que les acusacions que els formulàvem estaven prescrites. Com a sindicat discrepem del resultat de la sentència i ja hem anunciat la presentació d’un recurs davant del Tribunal Suprem per intentar anar al fons de l’assumpte.

SERVEIS > Acomiadat per l’Esportiu Claret Francesc Armengol, educador físic de l’Esportiu Claret, fou acomiadat de la seva feina després de manifestar queixes sobre les condicions de treball de la plantilla a la direcció del centre. La mobilització de solidaritat de la Intersindical-CSC i el suport dels pares i dels alumnes van servir, com a mínim, per a garantir-li una sortida justa.

LaIntersindical Juny 2004

eleccions sindicals
AIGÜES

|05
breus
> 7 delegats a SoreaGirona La Intersindical-CSC va obtenir 7 delegats (per 2 de CCOO) al comitè de Sorea-Girona, l’empresa del sector més important de les comarques gironines, que compta amb 160 treballadors/es distribuïts/des en 12 centres de treball. D’aquesta manera, el sindicat augmenta la presència que ja tenia a l’anterior comitè (5) en dos delegats. > 9 delegats a SoreaTarragona La I-CSC va obtenir els 9 delegats del comitè de S o r e a - Ta r r a g o n a , empresa del sector d’aigües potables i residuals, que compta amb 144 treballadors repartits en 23 centres de treball. D’aquesta manera, la Intersindical-CSC consolida la seva posició capdavantera en el sector a les comarques tarragonines i revalida la seva majoria absoluta en la mesa de negociació provincial que ha d’iniciar aviat les deliberacions del nou conveni.

Hospital Comarcal i Grammer: victòries a l’Alt Penedès
La implantació generalitzada de la Intersindical-CSC a l’Alt Penedès ja és una realitat. Ens presentàvem per primer cop a dues importants empreses de la comarca i els resultats no va ser altra cosa que dues victòries contundents. La primera, el mes de febrer, a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès (Vilafranca) i la segona, al març, al comitè d’empresa de la indústria automobilística Grammer (Olèrdola) Ferran Casas | Era el primer cop que ens presentàvem a unes eleccions en aquests centres de treball i els resultats no van deixar lloc al dubte. Els treballadors i treballadores volien apostar per un canvi radical en la manera de fer sindicalisme i per un model nacional, de classe i de proximitat. Tant a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès com a Grammer ja s’han constituit seccions sindicals i l’afiliació fa preveure un bon ritme d’expansió de la IntersindicalCSC a la comarca.
Cartell electoral de l’HCAP

com a força sindical, potenciar la nostra representativitat i que el nostre potencial ens permeti tirar endavant les nostres propostes, que han rebut un suport majoritari». Tot i vèncer en les eleccions no vam obtenir la presidència del comitè d’empresa, que va quedar pactada entre CCOO i AMIC: els sindicats signants del pèssim conveni col·lectiu que regeix les condicions dels treballadors de la XHUP. Presidència del comitè Pel que fa a Grammer, amb una plantilla de 260 persones i dedicada a la fabricació de tapisseries d’automòbil, també s’hi escollien 13 membres del comitè d’empresa. La IntersindicalCSC va vèncer en les eleccions amb un ampli marge, obtenint 6 delegats. CCOO en va obtenir 4 i la UGT 3. En aquest cas el comitè d’empresa sí que va quedar presidit per la I-CSC, concretament per la companya Hortènsia Ventura. El secretari del comitè és també un company nostre, en Xavier Díez. La presència de la Intersindical-

Cartell electoral de Grammer

Candidatura diversa A l’Hospital Comarcal la nostra entrada implica un salt qualitatiu, ja que és el primer centre de la Xarxa Hospitalària d’Utilitat Pública (XHUP), és a dir, de la sanitat privada concertada, on obtenim presència. L’Hospital té una plantilla de 413 treballadors i a les eleccions vam presentar una llista plural i amb presència de tots els estaments professionals, que va obtenir el 32% dels vots, amb 4 delegats al comitè d’empresa.

«Al centre sanitari vam obtenir el 32% dels vots i quatre membres al comitè»
El sindicat corporatiu AMIC i la UGT van obtenir 3 delegats cadascun d’ells, el SAE 2 i CCOO 1. El cap de llista de la nostra candidatura, l’auxiliar d’infermeria Sergi Farreras, va explicar que «hem assolit el doble repte que ens havíem marcat

«A la fàbrica vam vèncer, obtenint 6 delegats en el comitè d’empresa»
CSC en aquesta empresa eixampla la nostra presència a la indústria auxiliar de l’automòbil del país, ja que som presents en altres grans empreses del sector, com ara Frape-BEHR de Montblanc (la Conca de Barberà).

ADM. PÚBLICA

Tripliquem representació entre el professorat de la UPF
Si al desembre de 2003 havíem obtingut un bon resultat entre el personal d’administració i serveis (PAS) de la Universitat Pompeu Fabra, el passat mes de maig vam confirmar espectacularment la bona línia de treball en aquesta universitat i al conjunt del sector. A les eleccions sindicals entre el professorat vam triplicar resultats passant dels dos delegats obtinguts fa quatre anys a sis La Junta queda formada per 10 delegats de CCOO, 6 de la Intersindical-CSC i 3 d’UGT. Ens vam presentar amb el lema Per una Universitat catalana, plural i de qualitat. Incidíem en la necessitat d’establir criteris objectius per a l’avaluació del professorat, evitar la precarització del professorat contractat i la fugida dels més qualificats al sector privat, compatibilitzar investigació i docència i lluitar per tal que la llengua vehicular a la docència sigui la catalana. Els darrers quatre anys la feina havia estat productiva. S’havia vetllat pel compliment de la llei de prevenció de riscos laborals, treballat en alternatives sindicals a la LOU, fet gestions per obrir una escola bressol per als fills dels treballadors i resolt l’impagament de pagues extraordinàries a professors ajudants. Bona mostra en va ser que a la nostra candidatura repetien el cap de llista Antoni Saumell, Josep Pich, Eva Pujadas, Manel Ollé, Núria Bou, Xavier Pérez Torio, Josep M. Baget Herms, Mònica Terribas, Montserrat Martí, Josep M. Salrach i Josep Termes. Entre les cares noves hi havia Hèctor López Bofill, Roc Parés, Ester Oliveras, Matilde Obradors, Anna Duran, David Felip, Miquel M. Gibert, Joan Ignasi Ribas i Joan Ferrés. A partir d’ara, la feina conjunta dels sis membres de la Junta amb els tres companys de la Junta del PAS, a través d’una única secció sindical (cal recordar que som la segona força sindical de la Universitat Pompeu Fabra), serà vital per aconseguir la pluralitat, la transparència i la defensa dels drets laborals.

Majoria a Telesincro
Malgrat el fet que l’antiga Telesincro va segregarse en dues companyies diferents, la IntesindicalCSC continua tenint la confiança majoritària dels treballadors a les dues empreses que la van succeir (MSL i Ingenico) Durant el primer trimestre d’aquest any s’han celebrat eleccions a les dues empreses successores de l’antiga Telesincro, empresa dedicada a la fabricació i comercialització de terminals de venta electrònica, que estan situades a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). En les eleccions de l’any 1999 s’havia aconseguit tenir la majoria absoluta del comitè d’empresa, amb 7 dels 13 representants. En les eleccions sindicals celebrades a l’empresa MSL (fabricació), en la qual treballen 400 persones, la Intersindical-CSC va obtenir 2 dels 11 representants del col·legi d’especialistes, i 1 dels 2 representants del col·legi de tècnics, mentre que a Ingenico (comercial) es van aconseguir 3 dels 5

> Delegat a l’Institut Ramon Llull El SAC/I-CSC va obtenir el delegat de personal dels prop de 30 treballadors d’aquesta institució pública, dedicada a la difusió de la llengua i la cultura catalanes a l’exterior. L’objectiu marcat és arribar a un acord de condicions de treball per unificar les de tots els funcionaris de l’organisme, tutelat només per la Generalitat de Catalunya després de la plantada del govern balear.

representants del col·legi únic. És innegable que els resultats han estat un èxit absolut, tenint en compte que els esdeveniments patits durant els darrers anys (compra de la companyia per part de diversos grups internacionals, lluita per mantenir el conveni d’empresa i desgast de 18 anys de preeminència sindical). Felicitem des d’aquestes pàgines els companys i les companyes de les seccions sindicals que han fet possible aquest nou èxit a l’antiga Telesincro.

SEGURETAT PRIVADA > Majoria absoluta a LPM El SIPVS-C/I-CSC va obtenir 6 delegats al comitè de l’empresa de seguretat LPM, per 2 delegats d’UGT i 1 de CCOO. S’acaba, d’aquesta manera, amb el caciquisme que havia imposat UGT en base a la seva majoria a l’anterior comitè d’empresa.

06|

a fons

LaIntersindical Juny 2004

Quan la solidaritat esdevé espoliació
La Intersindical-CSC va dedicar el darrer Primer de Maig al tema del dèficit o desequilibri fiscal que pateixen els Països Catalans amb l’Estat. I és que, com dèiem en el lema, menys dèficit fiscal haurà d’equivaler necessàriament a més justícia social per al conjunt de treballadors i treballadores. Aquest debat és de nou damunt la taula. Cal que tinguem clar què suposa el dèficit fiscal, de què ens priva i quines són les seves dramàtiques conseqüències en les classes populars. I cal seguir mobilitzant-nos per evitar que el greuge, en forma d’espoliació fiscal, es perpetuï, damnant encara més el nostre migrat progrés social. Ferran Casas | El dèficit fiscal és la diferència entre els diners que els catalans paguem en impostos a l’Estat, que és qui els recapta i en gestiona la major part, i el que rebem en forma de despesa social en ensenyament, sanitat, infraestructures, atenció a persones dependents... És el que anomenem balança fiscal amb l’Estat. En el nostre cas és clarament desfavorable, fet que suposa un Durant els 8 anys de govern del PP les dades oficials han estat un enigma, fet que ha donat lloc a manipulacions i distorsions. La darrera balança fiscal oficial situava el dèficit dels Països Catalans en un 5,41% del nostre Producte Interior Brut regional. Molts experts, entre ells el conseller d’Economia Antoni Castells, situen ja el dèficit català entre el 8 i el 9% del PIB. Malgrat els canvis en el sistema de finançament autonòmic, el dèficit ha seguit augmentant en el nostre cas, perquè és l’Estat qui tria on i quant inverteix (el 62,1% de la despesa pública de 2003 a l’Estat, la va decidir el govern espanyol). Les nostres administracions recapten una mica més, però reben molt menys de l’Estat. A Alemanya, quan un territori pateix un dèficit fiscal superior al 4% l’Estat el solventa perquè s’admet que es «lesiona seriosament» el seu desenvolupament econòmic i social. Aquest dèficit implica que, per manca de recursos, els nostres governs hagin de deixar pas a la iniciativa privada: ensenyasions faraòniques que rep, des de fa dècades, Madrid. Una altra fal·làcia que darrerament sentim a dir és que Madrid aporta a l’Estat més que els Països Catalans. I és rotundament fals. Acumula unes inversions tan fortes –que sovint s’atribueixen a l’Estat en el seu conjunt i d’aquí la trampa que fan– que arriben a igualar directament els impostos que s’hi paguen. El pes del sector públic a l’economia de l’Estat és ara del 41%. Fa trenta anys era del 15%; per tant, queda clar que qui governa decideix a favor de qui juga. A més, moltes empreses produeixen i facturen fora de Madrid però hi tributen, fet que distorsiona el resultat final. Només Madrid i Euskal Herria convergeixen amb Europa. El dèficit fiscal també «estressa» la nostra societat. Les factures dels metges, els col·legis, les autopistes, el preu de la vivenda, l’escassedat de transport públic o la manca d’escoles bressol obliguen a fer moltes hores extra. En el cas de les famílies, fa que treballin els dos cònjuges o provoca dobles jornades, impedint conciliar vida laboral i

«Cal mobilitzar-nos per evitar que el greuge segueixi damnant el nostre progrés social»
fort desgast de la nostra economia, que creix molt per sota del que ho podria fer, amb el corresponent perjudici per al conjunt dels treballadors, dificultant, per exemple, l’assoliment d’un marc laboral propi. Un dèficit fiscal insostenible En els darrers anys la balança fiscal amb l’Estat no ha fet més que empitjorar. Catalunya i les Balears són els territoris que proporcionalment menys reben. El País Valencià va en quart lloc, per sota de Navarra que, com el País Basc, té concert econòmic. El concert implica que a Euskal Herria les diputacions recapten els impostos, fan les seues polítiques i paguen a l’Estat el que es coneix com a cupo, una quantitat que va a parar al «fons de solidaritat» espanyol i serveix per pagar serveis «comuns» (representació diplomàtica, exèrcit i funcionaris de l’Estat bàsicament).

«L’any 1996 el dèficit fiscal dels Països Catalans era del 5,41%, ara el català és del 9% del PIB»
ment i sanitat de pagament, eternització d’autopistes de peatge... El dèficit fiscal suposava 6900 euros per cada família de quatre persones l’any 2001. Som insolidaris? Des de l’oest sorgeixen veus que ens titllen d’insolidaris per voler un tractament fiscal més just que permeti, per exemple, als nostres governs complementar les pensions més baixes o el salari mínim, per adequar-los a la nostra realitat. Ningú dubta, però, que Alemanya o Suècia siguin solidàries amb la resta de la UE: aporten menys del 0,5% del seu PIB als fons de cohesió. La diferència no admet debat. Uns Països Catalans més pròspers po-drien desenvolupar-se en funció de les seves necessitats i alhora ser solidaris amb els pobles de l’Estat. I de la correcció del nostre dèficit fiscal no se’n resentirien Extremadura, Andalusia o Galícia, sinó les inver-

«Un tracte fiscal més just milloraria les pensions i adaptaria el salari mínim a la nostra realitat»
familiar. A aquesta situació no són tampoc aliens els petits autonòms, a qui cada cop els és més difícil tenir un nivell i qualitat de vida dignes. Als Països Catalans costa més arribar a final de mes. Nous filons d’ocupació Un finançament més just que revertís en polítiques socials ajudaria també a millorar l’ocupació obrint nous filons, com ara l’assistència domiciliària a les persones dependents. Amb uns governs sobirans també en el terreny fiscal podríem implementar, per exemple, polítiques per formar i recol·locar els companys/es afectats per les deslocalitzacions empresarials en sectors com el tecnològic, que són els que tenen un valor afegit més alt. I és que als treballadors i treballadores d’aquest país ens ha arribat l’hora de demanar el que és nostre.

Un model de creixement pobre i desfasat Als 80, Irlanda exportava llet i Finlàndia fusta. Avui exporten programes informàtics i telèfons mòbils. Tot i que Irlanda, com l’Estat espanyol, rep fons de cohesió europeus, la diferència de creixement és espectacular. Entre 1993 i 2002 el PIB per càpita irlandès en relació a la mitjana europea ha passat del 83% al 128% i el de l’Estat espanyol només del 79% al 83%. El model de creixement als Països Catalans es basa en el turisme –en crisi– i la construcció, paradigmes de precarietat laboral i incompliment de les normes de prevenció de riscos laborals. Són sectors que generen un valor afegit baix i on, per tant, els sous són petits.

Finançament autònomic i local insuficient El 2002 va entrar en vigor un model de finançament vigent fins al 2006. Les autonomies reben els següents impostos: 33% de l’IRPF; 35% de l’IVA; 40% del tabac, l’alcohol i l’hidrocarburs i el 100% dels impostos sobre energia, matriculació de vehicles, successions i donacions, patrimoni, transmissions patrimonials i actes jurídics i sobre el joc. El més important dels impostos, l’IRPF, ha baixat. En algunes autonomies el de successions ja no existeix. També ha desaparegut –excepte per a grans empreses– l’IAE que cobraven els ajuntaments. Les possibilitats de fer polítiques socials de l’Administració local han baixat.

Balances fiscals 1991-96*. Dèficit sobre el PIB regional

Despesa pública per càpita 1990-97*. Promig Estat=100

PIB per càpita, eliminant el cost de vida entre territoris, en relació a la Unió Europea dels 15. Mitjana 166 regions de la UE=100

Evolució del dèficit fiscal català 1998-2002*

Illes Balears -7,48% Catalunya -7,01% Navarra -3,55% País Valencià -2,49% Euskadi -1,57% La Rioja -0,98% Aragó -0,58% Madrid -0,09% Cantàbria +4,19% Múrcia +4,63% Castella i Lleó +5,94% Illes Canàries +6,34% Castella-la Manxa +8,42% Galícia +8,81% Andalusia +10,86% Astúries +11,67% Extremadura +18,97% Països Catalans* -5,4%
*Dades oficials del govern espanyol *Mitjana ponderant població

Illes Canàries 194,2 Astúries 171,8 Extremadura 125,5 Castella-la Manxa 112,7 Castella i Lleó 111,5 Aragó 109,3 Euskadi 108,4 Cantàbria 105,8 Andalusia 105,5 Navarra 100,8 La Rioja 93,5 Illes Balears 88,8 Madrid 87,8 Múrcia 84,5 Galícia 82,6 País Valencià 77,5 Catalunya 74,1 Països Catalans* 76,4
*Dades oficials del govern espanyol *Mitjana ponderant població

1997 Madrid 101,0 Euskadi 94,0 Navarra 97,0 La Rioja 90,0 Cantàbria 77,0 País Valencià 76,0 Andalusia 58,0 Illes Balears 101,0 Múrcia 68,0 Illes Canàries 76,0 Galícia 64,0 Castella i Lleó 77,0 Catalunya 100,0 Aragó 90,0 Castella-la Manxa 67,0 Extremadura 55,0 Astúries 76,0 Total Estat espanyol 80,0

2001 112,4 105,0 106,2 96,9 82,7 081,1 63,1 105,4 71,2 79,1 66,5 78,0 100,7 90,5 67,1 53,5 72,4 84,2

Variació +11,4 +11,1 +9,2 +6,9 +5,7 +5,1 +5,1 +4,4 +3,2 +3,1 +2,5 +1,0 +0,7 +0,5 +0,1 -1,5 -3,6 +4,2

Any 1998 1999 2000 2001 2002

Milions d’euros 5.194 8.032 10.035 10.764 14.730

*Estimació de la Fundación de las Cajas de Ahorros (FUNCAS)

LaIntersindical Juny 2004

a fons

|07

Ramon Tremosa: «Amb l’actual dèficit fiscal no hi ha política social possible al nostre país» Perfil
Amb només 39 anys Ramon Tremosa ja és tota una autoritat en l’estudi del dèficit fiscal català i un dels impulsors de la campanya per la Correcció del Desequilibri Fiscal (www.desequilibri.org). És doctor en ciències econòmiques i empresarials i exerceix la docència com a professor de Teoria Econòmica a la UB. A les darreres eleccions sindicals va ser candidat de la Intersindical-CSC. El seu darrer llibre és Els efectes macroeconòmics del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol. És un lector apassionat de la novel·la de Joan Sales i la poesia de Màrius Torres.

Com afecta el dèficit fiscal els treballadors catalans? De moltes maneres. Paguem impostos com tots els ciutadans de l’Estat, ja que els tipus impositius de l’IRPF, l’IVA o els impostos especials són molt semblants arreu. D’una banda, menys prestacions i serveis públics: beques, ajuts, guarderies, casals d’avis... De l’altra menys

És en l’àmbit de l’Estat del Benestar i la inversió social on més paguem les conseqüències del dèficit fiscal? Sí, i cal fer constar que avui la pobresa es troba principalment a les barriades de les grans ciutats, més que no pas a les «regions pobres». Paguem impostos com un país europeu (un 40% del PIB) però rebem prestacions i serveis públics com si fóssim un país sud-americà (un 28% del PIB). A Sant Boi de Llobregat, per exemple, amb 80.000 habitants, només hi ha una piscina pública: si et vols banyar has de pagar un club privat. Quantes piscines públiques hi ha en altres municipis de la resta de l’Estat amb aquesta població? La Junta d’Andalusia subvenciona completament el carnet de camió als joves andalusos i també dóna 400• mensuals als universitaris andalusos que estudien a Europa. Em sembla molt bé que a Andalusia gaudeixin d’aquestes prestacions, però titllar els catalans d’insolidaris, quan resulta que són els catalans els discriminats, és senzillament escandalós.

Un concert econòmic similar al d’Euskadi o Navarra és la solució? L’experiència ha demostrat que el model foral d’aquestes dues comunitats és el que més bons resultats ha donat, tant en termes de creixement econòmic com d’extensió dels serveis socials. Com més ens hi acostem, millor.

espanyola, la zona industriosa que fabrica béns per a la metròpoli i que treballa en benefici seu. Ells això ho tenen molt clar. S’argumenta que Madrid té encara un dèficit fiscal més important que el nostre. És cert o es fa trampa amb les dades? Ara que ningú no pot negar l’escandalós dèficit fiscal català s’empesquen aquesta teoria. Així miren de desviar l’atenció tot dient que si estem estancats, en clar contrast amb el seu espectacular creixement, les causes no s’han de cercar en altres bandes. Madrid, però, tenia dèficit zero amb l’Estat. El model de finançament autonòmic pactat el 2001 es dóna per esgotat, malgrat que havia de durar un mínim de cinc anys. No era tan bo com se’ns va dir? Va ser venut com un gran èxit, però tot va canviar per a què tot seguís igual (o pitjor). Espero que algun dia l’exconseller Homs en doni alguna explicació. El «millor model de finançament de la història» ha permès

el dèficit fiscal català amb l’Estat més gran de la història... Es van cedir impostos, és veritat, però a la vegada, l’Estat va retallar les transferències a la Generalitat per un import equivalent. Per tant, no hi ha hagut un augment substancial dels recursos disponibles del govern català, tot al contrari.

«Els Països Catalans aportaven el 90% dels fons a repartir a l’Estat, per això des de 1997 no hi ha dades oficials»
infraestructures públiques: paguem peatges, els nostres trens estan pitjor que fa 50 anys i tenim molta més sanitat i escola privada. Si hi sumem que els preus a Catalunya són més alts que a la resta de l’Estat, la renda disponible catalana (la part que ens arriba a la butxaca després de pagar impostos i rebre serveis i prestacions públiques) té molta menys capacitat de compra. Amb l’actual dèficit fiscal català anual no hi ha política social possible al nostre país. Podem dir el mateix pel que fa als companys del País Valencià i les Illes? La seva situació és similar. El llibre més seriós que s’ha fet sobre balances fiscals a Espanya, referit al període 19911996, realitzat per catedràtics de diferents universitats de l’Estat, estableix que els Països Catalans aportaven el 90% dels fons a repartir a l’Estat espanyol. Per això des de 1997 l’Estat ja no ha facilitat dades oficials a aquests acadèmics per actualitzar l’estudi.

«Avui la pobresa es troba més a les barriades de grans ciutats que no pas a les anomenades ‘regions pobres’»
Determinats partits espanyols crispen el debat sobre el finançament autonòmic. Sense dèficit fiscal, els Països Catalans serien insolidaris amb la resta de l’Estat? La solidaritat mai no pot ser imposada, ha de ser lliure i revisable en el temps. Sense els Països Catalans, l’Estat espanyol com està muntat s’acaba; som la darrera colònia de la Corona

«No hi ha hagut més diners per a la Generalitat; es van cedir impostos però es va retallar la quantitat equivalent»
A què es deu la manca de dades oficials actualitzades i el secretisme en les balances fiscals? És prou sospitós que no hi hagi cap mena de difusió de dades oficials relatives a la despesa i a la inversió de l’Estat per territoris, com és normal en els estats federals. En això els Estats Units són un exemple de transparència i de democràcia, i allà ho fan les universitats. Amb el canvi de govern a l’Estat i el consens generalitzat entre els partits catalans sobre el tema del finançament autonòmic, ens en sortirem? Ja es veurà, a Madrid són molt hàbils desfent de nit el que els parlamentaris catalans fan de dia. Som el país de l’oasi i mai no hi ha males maneres en la nostra classe política, però els catalans som incapaços d’actuar conjuntament en defensa dels nostres interessos. Tot el contrari que a Castella, on sembla que s’han de treure els ulls, però en temes veritablement importants es posen d’acord.

«Els sindicats han de liderar aquesta reivindicació; si no ho fan, potser és perquè depenen de l’Estat»
Quin ha de ser el paper dels sindicats en la lluita contra el dèficit fiscal? Si els sindicats han de defensar els drets dels treballadors, convé anar dient que els treballadors catalans avui els explota més l’Estat espanyol que no pas alguns empresaris. Els sindicats haurien de liderar aquesta reivindicació; si veiem que alguns no ho fan, ens explicarem fins a quin punt depenen econòmicament de l’Estat espanyol... Però creu que els sindicats estatals estan a favor d’aquesta demanda i fan una tasca pedagògica en aquest sentit? La sensibilitat ha estat més alta amb CCOO i després s’hi ha afegit la UGT. Potser en el passat aquests sindicats han pensat, com l’esquerra catalana estatista, que aquesta reivindicació era cosa del pujolisme o de CiU. Ara però, vista la magnitud creixent de la tragèdia, comencen a manifestar-se sobre el tema, per bé que aquestes posicions són olímpicament ignorades per les seves centrals de Madrid.

08| breus
MÓN > 186 milions de persones aturades Aquesta és la xifra de persones que no tenien feina al món l’any 2003, segons dades de l’OIT. Això representa l’atur més elevat registrat mai (el qual equival al 6,2% de la força laboral mundial).

internacional
Sindicats sobirans davant la globalització neoliberal

LaIntersindical Juny 2004

La resposta dels treballadors/es de les nacions sense estat
(Ve de la portada) Els participants en la Conferencia Internacional de Sindicats de Nacions Sense Estat varen aprovar diverses resolucions: Dues solidàries, amb els pobles Aquest és un extracte de la resolució aprovada a la Conferència: «El neoliberalisme, ideologia en què se sustenta aquesta ofensiva del capital, atorga al mercat el poder per a regular el funcionament del mercat neoliberal. Amb la fal·làcia del lliure accés al mercat com a bandera, s’han anat convertint drets humans bàsics –com la salut, l’educació, la protecció social, la vivenda o la cultura- en mercaderies que de la mà del capital multinacional es compren i es venen; en drets sotmesos a la premissa capitalista de la màxima extracció de plusvàlua en el menor espai de temps possible. iraquià i palestí i amb els sindicalistes repressaliats a Guadalupe, i una altra, més genèrica, en la qual es recullen les reflexions ideològiques que es van debatre a la trobada. Els sindicats de classe de nacions sense estat volem avançar en el nostre compromís per construir un nou model de societat i oferir un model sindical que s’adeqüin a les noves realitats que avui presenta la classe treballadora. > Afirmem que la resposta i alternativa al model de globalització neoliberal passa per la crítica radical d’aquest model, el rearmament ideològic de la classe treballadora, la recomposició de la classe obrera com a subjecte de transformació i la valorització del moviment obrer i sindical com a instrument de canvi polític i social.

UNIÓ EUROPEA > Un accident de treball cada cinc segons a la Unió dels 15 Segons va informar l’organisme d’etadística Eurostat el passat 28 d’abril, Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball, a la Unió Europea es van produir l’any 2001 «quasi 6.000 morts per accident o malatia professional». És a dir, que 79 de cada 1.000 treballadors/es de la Unió Europea van morir en aquest any. L’Estat espanyol supera la mitjana (81) i l’Estat francès s’hi manté. En total, segons destaca Eurostat, a la Europea dels 15 es van produir 7,6 milions d’accidents laborals.

Isabel Pallarès (I-CSC) i Rafa Díez (LAB) a la Conferència

«El neoliberalisme usurpa als pobles del món la capacitat de decidir sobre el seu propi futur»
El planeta s’ha convertit en el camp d’operacions del capital multinacional que, en la seva continua recerca de l’abaratiment dels factors productius, ha fet de la deslocalització un dels instruments més eficaços per a accentuar l’explotació de la força de treball i un factor més d’inestabilitat econòmica tant a nivell regional com mundial. Els efectes del neoliberalisme es deixen sentir tant a escala mundial com en cadascun dels pobles del planeta. És el sistema de dominació qui decideix les regles del joc, en tot moment, de forma unilateral, usurpant als pobles del món la capacitat de decidir sobre les qüestions que afecten el seu futur. Com

Sindicats membres:
Països Catalans Intersindical-CSC Euskal Herria LAB EHNE ELB Sardenya CSS KUILES Occitània SOE Aosta SAVT Còrsega STC

ESTAT ITALIÀ > Vaga general de 4 hores per protestar contra la retallada de les pensions El passat 27 de març diversos sindicats italians van convocar una aturada de 4 hores per protestar contra la reforma del sistema de pensions que vol impulsar el govern italià. La vaga general, que fou un èxit de participació, ja és la quarta a la qual s’enfronta Silvio Berlusconi des que va pujar al poder l’any 2001.

Bretanya SLB Galícia CUT Astúries CSI Martinica UGTM Guadalupe UGTG Nova Caledònia USTKE

«L’exercici de la sobirania permetria una defensa més propera als drets de la classe treballadora»
> Apostem per la recuperació del sindicalisme com a subjecte polític de representació dels interessos de tota la classe obrera, superant dèficits històrics com la consideració subsidiària de les dones en el mercat laboral i en la societat, la divisió sexual dels considerats àmbits públic i privat del treball o la dissociació entre la defensa dels drets individuals i col·lectius dels treballadors/es. > En aquest sentit, apostem per la recuperació de la sobirania dels pobles com a dret, enfront a la uniformitat que imposa la globalització. L’exercici democràtic de la sobirania permetria una defensa més propera dels drets de les classes treballadores, sense per això disminuir la solidaritat entre els pobles».

Sindicats observadors:
ELA (Euskal Herria) CIG (Galícia)

a conseqüència de similar dictadura, s’accentua el caràcter imperialista del sistema a nivell polític, militar, econòmic i cultural i cada cop es major la dificultat dels pobles del món a l’hora de reafirmar-se com a tals de forma sobirana i independent. La classe treballadora no és aliena a aquesta dictadura que

està propiciant una reordenació de les classes socials en base a l’exclusió de cada cop més persones de l’accés al treball, a la participació equitativa en el repartiment de la riquesa i a una vida digna; una dictadura que persegueix perpetuar la divisió sexual del treball que mantingui la subsidiarietat de les dones.

ESTAT FRANCÈS > Mobilitzacions contra les privatitzacions del gas i l’electricitat El 75% dels treballadors d’Électricite de France (EDF) i Gaz de France (GDF) van participar, el 10 d’abril passat, en una vaga de 24 hores en defensa del servei públic d’energia i contra les privatitzacions d’EDF i GDF, que impulsa el govern de Jean-Pierre Raffarin.

La I-CSC al VI Congrés de LAB
Els passats 21 i 22 de maig, el sindicat LAB va celebrar a Pamplona (Euskal Herria) el seu VI Congrés. La Intersindical-CSC, únic sindicat català present, hi va participar amb una delegació formada per Isabel Pallarès i Joan Arimon. Cal dir que hi havia una gran quantitat de delegacions convidades, en total 40 organitzacions sindicals d’arreu del món. En aquests dos dies que va durar el Congrés es va debatre l’informe de gestió del Secretariat sortint, una ponència políticosindical i una ponència organitzativa. Totes dues ponències van rebre moltes esmenes, una gran part de les quals ja havien estat transaccionades en la feina prèvia al Congrés, i d’altres van aportar un debat força interessant, sobretot pel que fa al tema de l’estructura de les federacions. Es va aprovar, com a dins la ponència organitzativa, una reducció de federacions sectorials, que van quedar en 6: metall, construcció, químiques i afins, serveis, administració i sanitat, ensenyament i transport i mar. Finalment es van renovar els càrrecs del Comitè Nacional compost per 10 membres del Comitè Executiu –que es renovà amb persones joves i amb paritat de gènere-, 17 secretàries o secretaris comarcals, 6 secretàries o secretaris sectorials i 7 secretàries o secretaris confederals. En Rafa Díez va sortir reelegit secretari general amb el 98% de vots. En la seva intervenció final va animar als delegats i delegades a participar amb il·lusió i contundència en el camí cap endavant de la central sindical nacionalista LAB.

LaIntersindical Juny 2004

països catalans
Campanya Free Catalonia-Catalunya lliure

|09
breus
> Aturada de l’ensenyament illenc en defensa del català Milers de professors i alumnes de centres educatius de les Illes Balears i Pitiüses van secundar una aturada convocada per l’Assemblea per la Llengua i la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament públic, el passat 9 de març, per protestar contra les mesures impulsades pel govern de les Illes, del PP, encaminades a retallar la presència del català al sistema educatiu. Paral·lelament, la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans va convocar, l’endemà de l’aturada, una manifestació a Palma amb el lema: «Qui perd els orígens, perd la identitat».

La societat civil difon la realitat nacional catalana al món
La Intersindical-CSC es va sumar des d’un primer moment a la campanya Free Catalonia–Catalunya Lliure. Es tracta d’una iniciativa sorgida de la societat civil per difondre la Miquel Martín | El manifest inicial de la campanya animava les catalanes i els catalans a utilitzar un esdeveniment de caire internacional com el Fòrum de les Cultures de Barcelona per donar a conèixer als visitants «la voluntat d’una nació que ha lluitat -i lluita- per decidir el seu futur en llibertat». Una presentació unitària Amb aquest punt de partida, els impulsors de Free Catalonia van aconseguir una fita històrica: en la seva presentació, la vigília de Sant Jordi, van aplerealitat nacional catalana entre les persones visitants i les que passin les seves vacances a Catalunya per aconseguir un ressò internacional del fet diferencial català. de voluntaris repartint material de la campanya en la jornada inaugural del Fòrum de les Cultures, en la rua de Carlinhos Brown pel centre de Barcelona, i durant el campionat mundial de piragüisme a la Seu d’Urgell i el partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i Brasil. Els organitzadors tenen previst editar nou material i continuar la campanya durant tot l’estiu, fins el pròxim Onze de Setembre, en què Free Catalonia-Catalunya Lliure acabarà amb un gran acte al centre de Barcelona.

«Es tracta de donar a conèixer als visitants del Fòrum els objectius de la campanya»
gar totes les tendències del catalanisme, des de l’àmbit polític fins al social, passant pel món de l’espectacle, de la cultura i de l’esport. Així, la seu d’Òmnium Cultural -entitat coordinadora de la campanya- va quedar petita per acollir aquesta presentació en societat. L’acte va comptar amb l’assistència d’una quarantena de personalitats, com l’expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, el periodista i empresari Miquel Calçada, ‘Mikimoto’, l’actor Joel Joan, directius del Futbol Club Barcelona i els dirigents de les principals formacions polítiques juvenils

«La campanya acabarà l’Onze de setembre amb un acte multitudinari a Barcelona»
Adhereix-te a la campanya Totes les sol·licituds d’informació, adhesions i peticions de material (es venen samarretes a 6 euros) de Free CataloniaCatalunya Lliure poden vehicular-se a través de la seva web (mireu abaix) o trucant al telèfon 93 319 80 50. A la seu confederal del sindicat també s’hi pot trobar material d’aquesta primera iniciativa no institucional que ha aconseguit superar les divisions per sumar esforços en pro del reconeixement internacional dels Països Catalans. Més informació: www.freecatalonia.com

del país. Entre els promotors, hi era present Carles Sastre, secretari d’Acció Sindical de la Intersindical-CSC. Una mobilització intensa En els primers mesos d’activitat, la campanya ha aconseguit difondre 150.000 llibrets, que fan una síntesi en quatre idio-

mes de la realitat social i nacional catalana. També s’han imprès cent mil adhesius amb el logotip de Free Catalonia i s’han editat vuitanta mil postals, que s’han distribuït per bars i locals de les zones turístiques de tot Catalunya. A més, s’han realitzat diverses accions, com ara la presència

> 1r de Maig per a la història a Andorra Andorra va celebrar per primer cop a la seva història el Dia del Treballador, amb una manifestació, a la qual van assitir unes 300 persones, convocada per exigir al govern del Principat l’acceleració de les reformes de la legislació social del país, encara molt endarrerida. Uns dies després de la Diada, diversos sindicalistes han denunciat represàlies en els seus llocs de treball per haver-hi assistit.

La I-CSC s’associa amb Solidara
La Intersindical-CSC i Solidaritat Catalana per a la Cooperació i els Drets Humans SOLIDARA van signar el passat 27 de maig un protocol d’associació. Aquesta entitat, dedicada a la cooperació internacional i formada per afiliats i simpatitzants de la Intersindical-CSC, té com a objectiu promoure projectes de cooperació internacional i fomentar els drets humans arreu del món. El protocol, signat per la secretària confederal Isabel Pallarès i la presidenta de SOLIDARA, Gemma Carrera, estableix que aquesta entitat es compromet a projectar a nivell internacional «el repte del sindicalisme de classe de les nacions sense estat, que la Intersindical-CSC representa als Països Catalans, per mitjà de tots aquells projectes de solidaritat, cooperació al desenvolupament i pels drets humans que endegui arreu del món». L’entitat també «vehicularà i gestionarà» els projectes de cooperació i solidaritat propis entre la Intersindical-CSC i altres sindicats afins d’arreu. Feina de sensibilització Finalment, la nova entitat també durà a terme un procés de «sensibilització» entorn de les problemàtiques socials, polítiques, econòmiques i culturals d’arreu del planeta. SOLIDARA es converteix, doncs, en la cinquena sectorial del sindicat, juntament amb l’agrupació de jubilats i pensionistes ATJC-Avui per Demà, l’Espai Jove de la Intersindical, InterDona i la Fundació Layret, tot i que el grau de participació i vinculació d’aquestes entitats als òrgans del sindicat és diferent segons el cas. A canvi, la Intersindical-CSC dóna tot tipus de cobertura organitzativa i legal a aquesta entitat, amb la qual col·laborarà de forma estreta, facilitant-los, per exemple, l’accés a l’agenda de contactes internacionals del sindicat. A més, la Intersindical «transmetrà totes aquelles vulneracions dels estatuts dels treballadors i de la normativa vigent en matèria laboral a nivell internacional, per tal de trobar mecanismes de pressió i resolució, a fi de defensar els drets dels treballadors i treballadores de totes les nacions del món».

> Horitzó 2007: Guanyem el futur Aquest va ser el lema de la manifestació d’enguany organitzada el 25 d’abril per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que va aplegar 40000 persones i representants de totes les formacions democràtiques. L’objectiu és garantir el protagonisme dels valencians en el seu nou Estatut. Ara es comença a debatre la seva reforma i l’objectiu és enllestir-lo el 2007, coincidint amb el 300 aniversari de la batalla d’Almansa. ACPV va advertir que no pot passar el mateix que al 1982, quan un grup de polítics va decidir a Madrid el grau d’autogovern dels valencians. Per això es fa una crida a la suma de voluntats de tots els sectors nacionalistes i progressistes del País Valencià.

10| l’apunt
El Quadre de Malaties Professionals Des del maig de 1978 (R.D. 1995/78) encara no s’ha modificat en la legislació actual el Quadre de Malalties Professionals. Dit d’una altra manera: la societat evoluciona accelaradament, centenars de productes químics nous es posen en el mercat diàriament, el treball es realitza cada cop més en règim de torns, s’incrementa la productivitat i es diagnostiquen cada cop més malalties músculo-esquelètiques, cancerígenes o psicosocials, però res o practicament res d’això és considerat malaltia derivada del treball. Només el 1993, i per a això van haver de morir sis dones, es va introduir en l’esmentat quadre com a malaltia professional l’anomenada «ardrystil», que obeeix a una intoxicació aguda per exposició a aerosols en el procés d’estampació textil. Aquesta situació parla per si mateixa del diagnòstic que es feia al principi. El Quadre de Malalties Professionals conté malalties tals com la hipoacusia o sordesa, la silicosi i algunes altres, ja tradicionals, i fora d’aquestes, poques més. Ni el Govern ni els empresaris, a través de les mútues, accepten que cal incloure en aquest quadre moltes altres patologies, després de 25 anys en els quals el medi ambient i el desenvolupament industrial han evolucionat amb canvis radicals en molts casos, smpre en contra de la seguretat i salut dels treballadors/es. Aquesta situació està originant, per la via causaefecte, que la judicialització sigui pràcticament l’única sortida dels treballadors/es per al reconeixement com professionals de tantes i tantes malalties, sent en última instància els jutges els qui decideixen. ¿Serà possible que aviat es tinguin en compte tantes i tantes patologies derivades del treball, tal i com estan considerades en països Europeus o caldrà que passin uns altres 25 anys per aconseguir-ho?

seguretat laboral

LaIntersindical Juny 2004

Prevenció de riscos laborals: el problema persisteix
En el passat any 2003 l’evolució de la sinistralitat laboral a Catalunya va presentar aspectes positius, però va continuar mantenint les xifres més altes de la Unió Europea. Les seves causes subsisteixen, com per exemple, la temporalitat, que és tres vegades la de la mitjana de la UE. Els col·lectius que pateixen més accidents són les dones, els joves, els eventuals i els immigrants. Aquests col·lectius tenen 2,5 vegades més accidents laborals que la resta Joan Arimon | Els accidents reformat el marc normatiu de laborals van minvar el 2003 en la prevenció de riscos laborals els següents percentatges: amb l’aprovació de la Llei 54/ 19,90% els mortals, 4,98% els 2003 i el Reial decret que regula greus i 7,5 % els lleus. la coordinació d’activitats emMalgrat això, aquestes xifres presarials; s’ha canviat el model suposen que cada dos dies i de notificació d’accidents lamig hi ha hagut un accident borals, cosa que permet recomortal i cada dia més de 4 acci- pilar dades que faciliten la seva dents greus i 461 de lleus, te- investigació; s’ha elaborat el pla nint en compte la poca distàn- català de formació en matèria cia que hi pot haver entre un de seguretat i salut laboral que accident lleu i un hauria de perde més gravetat. > La lluita per la metre reduir la A més, hi ha sinistralitat; a salut al treball és més, la sensibialtres conseqüències adverla lluita contra la lització de la soses del treball: cietat vers aquesels accidents precarietat laboral ta problemàtica sense baixa, els ha suposat un accidents in itinere i les ma- pas endavant en la cultura de lalties professionals. la prevenció en el treball. Les dades del 2003 (vegeu a dalt) es donen amb un quadre Prevenció laboral i justícia de malalties professionals com- Malgrat aquests tímids avenpletament obsolet, que data de ços, el treballador ha de conti1978. Existeix un seguit de nuar ignorant la desregulació, malalties (produïdes per noves la precarietat, la subcontracsubstàncies, musculo-esquelè- tació i les coercions empresatiques, psicosocials, oncològi- rials com la mobilitat geogràfica ques...) que no es tenen com a o les amenaces de reestructumalalties professionals tot i ser- ració. També ha de ser primho. Si el quadre estigués actua- mirat a l’hora de fer les seves litzat, les xifres amunt esmenta- tasques, ja que si té un accides serien molt més altes. dent de treball i després reclaDesprés de la valoració dels ma la protecció social que li efectes adversos del treball, es pertoca, pot ser que una senpot esmentar també que s’ha tència digui que és culpable de Accidents laborals a Catalunya l’any 2003 Contingència Lleus Greus Mortals Accidents amb baixa 168.293 Accidents in itinere Malaltia amb baixa Malaltia sense baixa 13.517 6.308 1.601 411 16 149 90 0 Total 170.043 14.018 6.324 594

Les dones, un sector de molt risc

l’accident que ha patit. No poques sentències s’han dictat darrerament en aquest sentit. És la cultura de la prevenció que mostren alguns jutges. Evidentment, les coses no es veuen igual des de l’estrada que des de la bastida. Aquesta és la cultura de la prevenció que ens diuen que hem d’assolir? La cultura dels patrons? La de les mútues? La que convé a uns poders públics que tenen els treballadors com un factor de producció de tercera? On queda el concepte d’Estat social que els omple la boca en els períodes electorals?

Mútues patronals i baixes Una altra agressió als debilitats drets dels treballadors és la facultat que el govern més dretà de la història recent va atorgar, per reial decret, a les mútues patronals d’accidents de treball i malalties professionals de donar altes en les contingències de malaltia comuna i accident no laboral. Ens demanem com es pot ser jutge i part, com es pot donar o prendre un dret essencial del treballador. Un cas més de privatització, del tot injusta, ja que no s’encomana aquesta facultat a un tercer imparcial, sinó a una de les parts, amb un un interès ben concret, que no és un altre que el dels patrons, com sempre. Menys precarietat, més salut Com podem veure, l’escenari no és pas engrescador. Això no ens ha de fer veure la salut laboral com una batalla perduda. Ans al contrari, hem de multiplicar els esforços per plantarhi cara. No ens hi podem conformar, ni ens hi conformem. I hem de tenir ben present que la lluita per la salut laboral és una lluita contra la precarietat, la subcontractació, la desregulació i les coaccions empresarials.

Sentències judicials adverses
Joan Arimon | Darrerament, s’han fet famoses una sèrie de sentències desfavorables als treballadors que han patit un accident, de les quals aquestes en són un exemple: > Audiència de Barcelona: un treballador queda tetraplègic en caure per un buit d’una obra. > Jutjat Social de Lleida: un treballador mor en bolcar un tractor. > Jutjat Social de Sabadell: un treballador de 16 anys perd dos dits pel funcionament d’una serra de disc. >Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: un treballador mor en caure una grua per carregar 2000 kg més del compte. Es tracta de sentències en via penal (alguna civil) que exculpen l’empresari dient que el o integritat física, seran castreballador ha estat responsa- tigats amb les penes de presó ble de l’accident per imprudèn- de sis mesos a tres anys i multa cia o que l’empresari havia po- de sis a dotze mesos. També sat tots els mitjans preventius els arts. 142 i 147 penalitzen al seu abast per impedir l’acci- l’absència de mesures de segudent. retat. L’art. 316 del Co- > S’evidencia una Els arts. 14 i 15 di Penal estade la LPRL estagran manca de bleix que les perbleixen el dret sensibilitat sones que indels treballadors fringint les nor- d’alguns jutges en i el deure corremes de prevenlatiu dels emsituacions tan ció de riscos lapresaris a la greus com un borals i estant-hi protecció de la legalment obli- accident de treball seguretat i la sagats no facilitin lut dels treballaels mitjans necessaris perquè dors en tots els aspectes relaels treballadors desenvolupin la cionats amb la feina (art. 14) i seva activitat amb les mesures consagren com a principis de de seguretat i higiene adequa- l’acció preventiva evitar els risdes, de manera que així posin cos i combatre els riscos en el en perill greu la seva vida, salut seu origen (art. 15). L’esmentat article 15, en el punt 4 diu que l’efectivitat de les mesures preventives ha de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que podria cometre el treballador. Les sentències esmentades posen de manifest la manca de sintonia entre alguns representants de la judicatura i la realitat social, cosa que s’ha posat també en evidència en altres sentències, com algunes referents a dones violades o maltractades. En esmentar la possibilitat de recórrer a altres vies posen en evidència una important manca de sensibilitat social i de voluntat de resoldre amb rapidesa situacions tan greus com les que són conseqüència d’un accident de treball.

LaIntersindical Juny 2004

calaix de sastre

|11

> VISITA AL JACIMENT

> EL LLIBRE

> LA REVISTA

> EL WEB

> LA PEL·LÍCULA

Barcelona abans de 1714
Restes del Mercat del Born Museu d’Història de Barcelona Des de l’1 de juny Preu: 3 euros. Tel.: 933190222 Redacció | El passat 1 de maig l’antic mercat del Born va tornar a obrir les seves portes. Des d’unes plataformes col.locades per a l’ocasió, els visitants poden contemplar les feines d’excavació i de conservació del jaciment arqueològic més extens i més ben conservat d’Europa de l’Edat Moderna. També es podrà conèixer de primera mà com serà el futur Centre Cultural del Born. Quan acabin les obres de restauració, el Born s’haurà convertit en un Centre Cultural que servirà per explicar la història de la Barcelona medieval i moderna. Les obres del Centre Cultural començaran el febrer de 2005 i la inauguració està prevista per a la tardor de 2006. Mentrestant, però, s’ofereix la possibilitat de veure una part de les restes arqueològiques en visites individuals o en grup, que poden ser guiades o no, a través del Museu d’Història de la Ciutat.

Conciliar família i feina
«Informe conciliació» Salvador Cardús Edita: Departament de Benestar i Família, 2003 Àngel Ramos | Aquest informe neix d’un encàrrec del Departament de Benestar i Família al professor Salvador Cardús i a un equip de sociòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’hi posa de manifest el desajustament que es produeix en aquest tema, conseqüència de tenir com a referència una estructura familiar nuclear clàssica, una activitat laboral produc-¡tiva de predomini industrial, una dedicació de la dona a les responsabilitats reproductives i de cura familiar i una escola amb horaris adaptats a la lògica industrial. L’informe presenta propostes d’intervenció i recull una àmplia base documental i legislativa d’altres països, així com una extensa bibliografia. Una contribució a tenir en compte per tots els qui entenen que es fa necessària la resolució de les contradiccions que es produeixen en aquest àmbit.

Un segell independent
«Propaganda pel fet» Número: 1 Data: 2004 Edita: Propaganda pel fet Redacció | El passat mes de maig va sortir al carrer el número 1 de la revista de la discogràfica independent Propaganda pel fet. Després de l’èxit del número inicial, publicat el setembre de 2003, la revista torna a la càrrega amb nova edició, amb més pàgines i en format diari. En aquest número hi trobareu notícies fresques (incloent-hi edicions amigues de recopilacions per Palestina, contra el feixisme i el Racisme Mai Més!, de l’assemblea de joves de Sabadell, del Cultura de Resistència volum 2 del centre de documentació Arran,...), novetats discogràfiques (Obrint Pas i Habeas Corpus), review del festival de 8 anys del segell, repàs a les agendes i activitats dels grups del segell, entrevista a la Carrau, reportatge del Cultura de Resistència 2, actualització de Revolta 21, article per Feliu Ventura des de Xàtiva, catàleg i agenda. Ben completa!

Mòbils en català
«SMS Català» www.smscatala.com Disseny: @@ Velocitat: @@@ Redacció | Encara no hem aconseguit que totes les marques de telèfon mòbil tinguin els seus menús en català, però sí que podem catalanitzar el nostre aparell, sigui o no polifònic. Aquesta completa pàgina web, gestionada per l’Avellana Digital, ens permet descarregar-nos tot tipus de fons de pantalla, logos i melodies per personitza-lo. Hi trobarem des de les darreres novetats del rock català fins a la música tradicional i popular dels Països Catalans, o referències polítiques, de broma o locals per fer el nostre telèfon més proper a la nostra realitat. És especialment complet l’especial que han dedicat a les festes de la Patum de Berga. Si cliqueu a l’apartat «política», hi trobareu el logotip de la Intersindical-CSC per a mòbils polifònics, juntament amb els d’una bona colla d’organitzacions nacionals. Feu proselitisme, també per telèfon!

Un clàssic contra l’oblit
«El gran dictador» Génere: Documental Director: Charles Chaplin Durada: 124 min. Any: 1940 Redacció | Tomània perd la guerra el 1918, però això és irrellevant per al petit barber jueu (Charles Chaplin), un dels soldats tomanians. Al cap de vint anys pateix d’amnèsia i ignora que un tipus fanfarró anomenat Hynkel (Charles Chaplin), que físicament és el seu doble, s’ha erigit en dictador de Tomània. Hynkel i els seus camarades han arribat al poder, fent creure al poble en grans promeses i utilitzant l’antisemitisme per desviar l’atenció dels problemes econòmics de Tomània. Mentrestant, el barber s’escapa de l’hospital on ha estat ingressat duran anys i torna a la seva barberia, en ple ghetto. Allà tindrà problemes amb els matons de Hynkel que escriuen la paraula «Jueu» a la seva barberia, cosa que provoca una baralla amb els seus atacants. Se salva, però, gràcies a un dels homes de Hynkel, que havia estat company del barber durant la guerra de 1918.

> L’ENTITAT Pablo Bonat | Cap de l’agrupament escolta ‘El Pi de les Corts’ i militant de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC. Escoltes Catalans, l’associació laica de l’escoltisme català, neix el 1974 amb la fusió de 4 organitzacions escoltes i guies i de 5 agrupaments a títol individual. D’aleshores han passat ja més de vint-i-cinc anys, un llarg període que progressivament ha conduït al que avui és la plena consolidació del projecte de l’entitat. En xifres, prop de quatre mil associats i associades, gairebé quaranta agrupaments escoltes repartits pel territori català i milers d’altres usuaris i usuàries que gaudeixen d’activitats educatives i d’altres serveis formatius, avalen la solidesa del moviment. Partint de la voluntat d’educar nois i noies per a la permanent transformació de la nostra societat, Escoltes Catalans desenvolupa la seva acció en base a

Escola de valors d’infants i joves
uns ideals: la democràcia, fent participar els seus membres en els òrgans de debat, decisió i actuació, tot respectant majories i minories; la laïcitat, vivint les diferències de pensament individual com a font d’enriquiment per a tothom; la coeducació, aprenent conjuntament nois i noies des d’una òptica educativa que defugi els rols sexuals; la catalanitat, descobrint la nostra identitat, coneixentla i estimant-la com a pas previ per a conèixer i estimar la pluralitat d’identitats i cultures que enriqueixen el planeta; la participació social, implicant-los/les en tot allò que ens afecta, treballant en pro d’una societat més justa i més lliure; la defensa de la natura, assumint la responsabilitat compartida que suposa la preservació del medi natural, del qual som part integrant. Així és com Escoltes Catalans es considera una associació eminentment educativa, tot i que es distingeix també per formar part de l’associacionisme de participació, cosa que comporta, a més d’un funcionament estrictament democràtic en què tots els seus membres poden opinar, proposar, actuar i decidir, el caràcter voluntari i gratuït de la tasca empresa pels educadors/es, i no cal dir-ho, l’opció voluntària en la participació dels infants i joves. Tornant a la proposta educativa d’Escoltes Catalans, l’element fonamental que la defineix és la voluntat d’esdevenir escola de valors per a infants i joves. Es pretén, doncs, que al llarg de les diferents etapes educatives els nois i noies vagin progressivament fent-se honestos, responsables, solidaris, crítics, sincers, soferts a tota mena

d’esforç, respectuosos amb ells mateixos, amb els altres, i amb l’entorn i a participar en la vida col·lectiva, etc. Per assolir aquests objectius, el mètode educatiu que s’aplica es configura a partir de la formació integral de la persona, procurant d’harmonitzar els tres vessants fonamentals: social, intel·lectual i físic. Però és sobretot la idea de la pedagogia de l’acció, és a dir, aprendre fent, el tret metodològic principal. No és, però, l’únic aspecte metodològic destacable: la divisió dels grups d’infants i joves (anomenats unitats) en diferents etapes educatives de tres anys ca-

dascuna (de 6 a 8 els Follets, de 9 a 11 els Llops, de 12 a 14 els Raiers, i de 15 a 17 els Pioners), aprofitant d’aquesta manera els cicles de transmissió entre petits i grans d’un mateix grup; el contacte intens amb la natura; la descoberta de l’entorn social proper i llunyà; la participació integrada de nois i noies amb dificultats específiques; el treball en equip; la interrelació i l’intercanvi amb altres infants i joves d’arreu, etc. Més informació: Mare de Déú del Pilar, 18 08003 Barcelona T.: 932 689 112 www.escoltes.org

12|

gent de la intersindical

LaIntersindical Juny 2004

Esther Cármenes | Treballadora social i delegada de la Intersindical-CSC

«No hi ha els recursos suficients per atendre les necessitats dels menors amb problemes»
Quin tipus de feina feu en el vostre centre? Nosaltres treballem per l’educació i l’assistència a menors (de 3 a 18 anys) tutelats per l’Administració. Nens als pares dels quals els n’han retirat la tutela. Els educadors ens concentrem, sobretot a donar una educació als menors: mirar que creixin amb uns valors, que coneguin una realitat diferent de la que han viscut a casa. Treballem molt les seves històries de vida: volem que siguin conscients del que hi havia a casa seva, de les situacions que han patit... per tal que puguin interioritzar tot això i comprendre-ho. Amb quins problemes us trobeu? Un dels problemes principals és el dels nostres horaris. Ara estem lluitant per regularitzar-los. En aquests moments, al meu centre som 7 educadors repartits en parelles, en un torn de matí, un de tarda, un de matítarda, un de nocturn i un de cap de setmana. Però l’educador que treballa les nits, està sol. I s’han donat situacions d’emergència que s’han hagut de resoldre amb un sol educador, com per exemple, en el cas d’un menor que va tenir un atac d’apendicitis. L’educador no podia enviar el nen tot sol amb l’ambulància a l’hospital (quin és el pare o mare que faria això amb el seu fill?) i tampoc pot deixar el centre sol. És un tema molt fotut. El comitè va demanar que es contractés una altra persona per a aquest torn, però la direcció ens va dir que no hi havia calés. Ara estem negociant per tal d’intentar que almenys hi hagi una persona de guàrdia. Aquests treballadors, a més, no cobren plus de nocturnitat. Pel que fa al tema dels festius, la direcció vol que en treballem quatre a l’any en comptes dels dos que estan pactats, però nosaltres ens hi oposem de totes totes. El tema de les ràtios acostuma a ser recorrent... Si, aquest és un altre problema que tenim, el de l’incompliment de la ràtio establerta. Aquesta ha de ser d’un màxim de 10 me-nors per educador, però la Ins-pecció de la Generalitat ja va certificar que aquesta proporció s’incomplia en el torn de nit, ja que al centre hi tenim 12 menors. La direcció ens diu que si volem dos educadors de nit, s’han de treure d’alguna altra banda. I així estem. Diuen que no hi ha més diners per a contractar personal, però estan anant en contra dels menors, perquè no se’ls pot donar l’atenció que necessiten. Molts dels problemes amb què ens trobem, bàsicament, ja no tenen tant a veure amb l’entitat, pròpiament, sinó amb les relacions que tenen aquests centres amb l’Administració, a causa de la manca de recursos. En ser un centre privat concertat, pateix més dificultats econòmiques que un de públic. Com vas decidir implicar-te en la tasca sindical? L’anterior comitè d’empresa, en què tots el delegats eren de CCOO, no va fer res en quatre anys. Els treballadors parlàvem que això no podia seguir així, que calia que ens mobilitzéssim, però calia donar el pas. Quan van arribar les eleccions, vam decidir presentar llista de la I-CSC i posar-nos a fer feina, malgrat les fortes pressions rebudes per part d’alguns membres de l’anterior comitè. Ara els 5 delegats del comitè (més un del centre de Tarragona) són de la Intersindical-CSC. Comissions només en té un. UGT va impugnar les eleccions, malgrat que ni tan sols va presentar candidatura. Per què us vau decidir a presentar-vos amb la I-CSC? Perquè ens ofereix llibertat d’actuació, es preocupa dels nostres problemes i ens atén directament. El nostre sector, l’educació social, és relativament nou, i d’haver anat amb CCOO o amb UGT, nosaltres seríem els darrers de la seva cua. Quins reptes us plantegeu? Una de les nostres batalles és que se’ns reconegui la tasca com a educadors socials dins del conveni de l’ensenyament privat. Un dels nostres objectius com a secció sindical és arribar a fer un conveni propi amb l’empresa. En el cas dels centres oberts, volem que s’acabin les diferències salarials entre els educadors dels diferents centres.

Esther Cármenes Prades té 26 anys i és diplomada en Educació Social. Treballa al Centre Residencial d’Acció Educativa «Les Palmeres», al barri de Sant Andreu de Barcelona. És un centre privat concertat que s’encarrega d’assistir i educar menors que no tenen família. Abans d’aquesta feina va fer educació bàsica amb adults i fou monitora d’esplai. Afiliada a l’Espai Jove, és delegada de la Intersindical-CSC en el comitè del centre.

You're Reading a Free Preview

Descarga
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->