12.

ORGENS I CONSIDERACIONS PRVIES

12.1. LA INEVITABLE COMPARACI AMB GRCIA
El fet que, en la majoria de manuals i histries, el captol sobre el teatre rom segueixi
al grec - aquest gran monument de l'tica -, profund i tens en la tragdia, elegant i
pardic en la comdia, ha convidat a un enfocament comparatiu entre aquestes dues
manifestacions.
De la comparaci ha sortit malparat, la majoria de les vegades, el teatre rom. En
alguns casos, la infravaloraci arriba gaireb al menyspreu.
Historiadors hi ha per als quals el teatre rom no s ms que una copia, una mala
cpia fins i tot, degenerada, del teatre grec.
s possible que aquestes historiadors i crtics estiguin jutjant un fet cultural sense tenir
en compte ni el temps ni l'espai de recepci i de creaci, ni les condicions de
producci en la societat que el rep, ni el context sociocultural en qu s'inscriu. Aquests
historiadors s possible que jutgin dos monuments dramtics diferents amb un mateix
patr per concloure sobre l'escs valor d'un teatre que va conduir moltes vegades a
expressions gestuals pobres de paraula.
Feta aquesta excepci, passem ja a l'exposici dels orgens del teatre rom.

ROMA

A molts manuals dhistria del teatre, el captol de Roma segueix al de Grcia. Ltica
fou profunda i tensa en la tragdia, elegant i pardica en la comdia, convidant a un
enfoc comparatiu entre ambdues manifestacions. De la comparaci nha sortit
malparat el teatre rom. En alguns casos, la infravaloraci arriba quasi b al despreci.
Alguns historiadors diuen que el teatre rom s una mala cpia del grec
Possiblement aquests historiadors passen per alt el temps i lespai de creaci i
recepci.
En reacci contra els que creuen que el teatre rom s noms una importaci del
teatre grec, nhi ha que diuen que t orgens etruscs. Segons lhistoriador Titus Livius,
els romans que el 364 noms coneixien els ludi circensis, pogueren contemplar els ludi
o actors detruria, que ballaven al so de la flauta, sense text cantat i sense mimar
lacci duna obra.

La farsa: persones que semblen normals i els ocrren coses que provoquen que no es
comportin com a tals, que facin estupideses.
s dels arqutips: el boig, el tarmabana, el jove enamorat, el vell...
Sinventren una histria en la qual Eneas, sescapa de Troia i funda Roma, per tant
estn lligats a Homer. Cervantes intenta buscar un parallelisme amb els troians al
Cerco de Numancia.

Roma t molta personalitat poltica: primer unific la pennsula itlica, Instaur la seva
llengua a la regi del Lazio. A partir de moltes conquestes aconsegu crear un imperi a
partir duna ciutat. Compartiren els mateixos dus amb els grecs per amb carcters
ben diferents.
El teatre pels grecs formava un ritual religis i ciutad. A Roma (1.000.000 dhabitants)
societat de lespectacle.
Sinstauren els mims (parlat) i la pantomima
Els mims neixen a Grcia. Al principi imitaven animals i desprs a persones. Ells foren
els primers actors. De Roma s que tenim noms dactors com Dcim Laberi. El teatre
popular simposar sobre el teatre de santuari.

poques de Roma:
Abans de les guerres Pniques. Es funda Roma al segle VIII a. C., per fins al 600 no
sinstaura una repblica oligrquica. El 390 a.C. tenim les proves dels primers
comediants ambulants que actuaven a les places: feien les Lanx Satura i les Farses
Atellanes.
A partir de les primeres guerres Pniques: Roma sexten i sajunta amb els
cartaginesos per fer-se amb el domini de Siclia. Cartago s la hereva de lesperit
dAlexandre el Gran, fill de Filip de Macednia, i el nou gran monarca s Annibal. La
primera guerra t lloc a Siclia, la segona t lloc a Hispnia i la tercera, atravessant els
Pirineus i els Alps. El 146 Cartago fou arrassada perque no es tornas perillosa.
Entre el 70 a.C. i el 70 d.C. tenim grans noms de pensament, literatura i histria: Virgili,
Cicer, Tit Livi... Roma s ja adulta i est preparada per fer la seva prpia cultura.
Aquesta vindr de mans de Juli Csar, desprs del segon triumvirat sinstaura limperi
el 27 a.C. Octavi es nombra August i desprs emperador, que regna dutant 40 anys.
s una poca dAugusta Pau, de potncia nica. Desprs de la seva mort va decaient
poc a poc. s la dinastia Juli-Cludia: Augusto, Tiberio, Calgula, Claudio y Nern.
Desprs arribar la dinasta Antonina, Trajana i Adriana: Roma arriba al seu mxim
territorio conquerit.
Amb lemperador Constant arriba la divisi dOrient i Occident i s la decadencia
mxima. Amb lEdicte de Mil es pretn la llibertat de cultes.

El primer gran literat s Livi Andrnic. Era grec i fou pres pels romans. Era un
adolescent i fou esclau dun tal Livi. Sembla ser que era cultssim, que educ els fills
dun gran senyor, el qual lalliber. Fund una escola on educava els joves romans
transmetent la literatura grega, per tant, s el pont entre les dues cultures. Va tradur
lOdissea emprant el vers saturn, que era el tpic rom. Intent introdur la tragedia
per no tingu molt xit. I malgrat les ganes que hi posava el noi, sembla que no era
gaire bo i Cicer digu que les seves obres no mereixen ser llegides una segona
vegada.

Cneus Nevis: 235. Neix i seduca en un ambient grec. Escriu diverses tragdies de
tema grec (en conservem 7 de senceres i uns 30 fragments.) Moltes coincideixen amb
les de Livi Andronic. s el primer que escriu tragedia llatina de tema rom: Rmul. Va
escriure una obra en la que es burlava dels generals Escipi lAfric i de Metelos, els
quals eren uns personatges importants de lpoca. Per aix li van pegar i lenviren a
la pres i aix li vren fugir les ganes de ficar-se amb ning. Aix ens dempostra que
no hi havia la mateixa llibertat dexpressi que la que hi havia a Grcia, per tant, no
shagus pogut escriure mai una comdia aristofnica.

12.2. ORIGEN ETRUSC U ORIGEN GREC?

pintura etrusca
En reacci contra els que creuen que el teatre rom s una mera importaci del teatre
grec hi ha els que advoquen pel seu origen etrusc.
Es recolzen per a aix en l'autoritat de Tito Livio. Segons aquest historiador, els
romans, que en el 364 a. de C. noms coneixien els ludi circenses (jocs circenses),
van poder contemplar els ludi o actors arribats d'Etrria que dansaven al so de la
flauta, sense text cantat i sense mimar l'acci d'una obra. Avui dia, aix no pot
sorprendre'ns gens ni mica. Per s va cridar l'atenci de l'historiador rom, ja que Tito
Livio escriu en un moment en qu els ludi romans, en els seus mims, estan relatant
accions, traduint una histria en imatges visuals.
A partir d'aqu, Tito Livio dna peu a suposicions sobre lorigen etrusc del teatre rom.
Segueix explicant-nos que els joves romans, en veure a aquests ludi etruscs,
"Es van posar a imitar (en les seves danses, s'entn), llanant, a ms, entre ells,
burles en versos improvisats. Hi havia concordana entre les seves paraules i seus
gestos. Aix doncs, aquesta prctica va ser adoptada i va passar progressivament a
formar part dels costums. "
I no va quedar aqu la cosa. En una tercera etapa, els histrions romans, deixant a part
els versos improvisats dels joves, executaven saturae musicals (poutpurrs) en qu
els cants i els gestos estaven regulats per un flautista.
El terme saturae donar origen a castell stira. Per aqu hem d'entendre en la seva
accepci llatina primitiva de conjunt de textos cantats i mimats sense un fil que els
dons unitat argumental o temtica (no en el sentit morda i irnic que prendr ms
tard).
Finalment, i sempre de la m de Tito Livio, s'atribueix a Livi Andrnic, que entre altres
habilitats dominava l'art dels histrions, haver estat el primer que, en el 240 a. de C., si
va atrevir a substituir aquests poutpurrs per una pea de teatre en la qual s'explicava
una histria.
Aquest relat ens podria fer pensar que el teatre rom neix de les danses etrusques que

evolucionen amb els joves romans i amb els histrions, per acabar ms tard oferint
obres d'estructura argumental amb Livio Andrnico.
Per qui era aquest Livi Andrnic?
Es tracta d'un grec traslladat a Roma a l'edat de vuit anys desprs de la conquesta de
la seva ciutat natal, Trent, pels exrcits de la Repblica.
A Roma, el seu amo, Livi Salinator, li ofereix una educaci adequada a fi de convertirlo en preceptor dels seus fills. Aquest Livi Salinator ser en dues ocasions, en 249 i en
236 a. de C., cap dels decemviros, que, com se sap, tenien al seu crrec l'organitzaci
de la poltica cultural de la ciutat.
Doncs b, en 249, any dels Ludi Tarentini, se li va encomanar a Livi Andrnic el primer
poema per ser cantat en aquests jocs.
A partir d'aqu Livi Andrnic es convertir en el major aclimatat de la cultura grega a
Roma, en el traductor al llat del teatre hel l. El coneixement perfecte dels dos mons,
aix com la seva prctica total del teatre, en qu va fer d'actor, de traductor i d'autor, el
van convertir en una baula indispensable.
Livi Andrnic va saber, en conseqncia, adaptar la tragdia grega al gust rom:
suprimir els cors originals i els va substituir per llargues intervencions lriques per ser
cantades pels actors convertits en solistes.
Aquests espectacles extics, que vnen d'un pas no llat, havien d'anar seguits de
breus peces pardiques anomenades exodi o sortides representades per joves.
Es tractava d'un gnere que tenia molt d'improvisat, importat de Campnia, del qual ja
ens ocuparem ms endavant.
Resumint: en els orgens del teatre rom conflueixen dues vies principals, la etrusca i
la grega, cadascuna amb les seves tendncies particulars.
12.3. EL TEATRE EN EL CONTEXT DEL OTIUM ROM
Duess grans empreses hi ha a Roma: la guerra, amb la seva realitzaci i preparaci
(censos, entrenaments ...), i la poltica, encarregada de l'administraci de la Res
publica i del consolidaci de les conquestes de la guerra.
s el temps del negotium (literalment, no oci).
Quan es det la guerra i la poltica es pren un descans, l'urbe entra en un nou temps,
el del otium.
Fora de Roma, el ciutad en oci (ocis) es dedicar a ocupacions plaents (el cultiu
ldic de la terra, de l'aprenentatge, de l'amistat ...).
A la urbs, se sol organitzar lotium per a la col lectivitat per voluntat poltica del poder
o de l'aristocrcia.
La pau romana propicia el marc per a la festa, centrada principalment en els jocs, ludi.
En ells s'imposa l'espectacle, la mostra feta per ser admirada, contemplada de manera
entusiasta.

El concepte d'espectacle ho envaeix tot en aquesta ciutat en la qual el ciutad es

converteix en un homo Spectator.
Tot s'organitza espectacularment:
* Desfilades militars,
* Celebracions de victries,
* Seguicis d'enterrament,
* Processons i jocs.
Aquests ltims es divideixen en ludi circenses i ludi scaenici (jocs escnics, entre
ells el teatre).
Els Jocs circenses, anteriors als jocs escnics, ofereixen carreres de cavalls, combats
d'animals i exhibicions atltiques primordialment.
Noms ja entrat el Imperi assistirem a combats de gladiadors. I el mnim temps menor
s'instaurar la pena de mort a la sorra a les mans del vencedor, o s'assistir al martiri
dels cristians.
Sn els temps del poder colric de certs emperadors sobre els quals reflexionar
implcitament Sneca en les seves tragdies (segle I).
En aquest context s fcil comprendre que el pblic rom exigeixi del teatre un
espectacle visual, plstic, divertit en la mesura del possible.
I al teatre deriva progressivament a la pantomima i que, en el teatre dialogat,
especialment en Plaute, est sempre present el gest, el mim, la dansa i el cant.
En aquesta ciutat, en la qual el otium est organitzat, els dies de jocs aniran
progressivament en augment amb el pas dels anys.
Per la seva banda, els jocs escnics s'imposaran gradualment als jocs circenses.
En l'poca republicana ens trobem amb una mitjana de setanta-set dies (77) de jocs a
l'any, dels quals en cinquanta-cinc (55) es programen els escnics.
Si pensem que a Atenes les dionisaques de la ciutat noms sumaven deu (10) dies de
festa, i que aquestes tenien un carcter primordialment religis, deduirem que ens
trobem amb dos estils de vida diferent i d'una organitzaci ciutadana difcilment
comparables.
Amb Marc Antoni, el nombre de dies de jocs s'eleva a cent trenta-cinc (135) anuals.
I, en el 354 d. de C. la xifra ascendeix a cent setanta-cinc (175 prcticament la meitat
de l'any), dels quals 101 dies (101) es destinen als jocs escnics.
D'altra banda, les tcniques visuals es perfeccionaran al llarg d'aquests sis (6) segles
de teatre rom.

Si, a ms, tenim en compte que els cnsols, aristcrates i, en l'Imperi, els propis
csars conceben el teatre-i els ludi en general-com una manifestaci cap a fora del
creixent poder rom i de la salut de la seva gesti, podrem imaginar el desplegament i
el luxe que en aquesta poca arriben als espectacles teatrals, dels que Apuleu, al
segle II a. de C., ens deixa algunes impressions personals.
Amb Ner, fins i tot l'emperador, que fins ara s'havia acontentat amb el seu paper de
geners donador, s'ofereix ell mateix com a intrpret de l'espectacle: escriu els seus
textos trgics i recorre les provncies romans actuant davant els seus sbdits com a
actor, deshonrs paper reservat fins aleshores als esclaus i lliberts.
Per aquesta inclinaci pel fastus, per les fantasies escenotcnics, es troba ja molt
desenvolupada en el perode republic.
Els amants de la cultura hel lnica, els il lustrats romans, no podran deixar de
lamentar-ho.
Cicer es preguntar:
1 - Qu bellesa hi ha, digueu-me, en veure desfilar sis-cents muls en Clitemnestra, en
passejar davant els nostres ulls mil copes a El cavall de Troia, i en emprar en no s
qu combat totes les armes de la infanteria i de la cavalleria?
13. ELS GNERES
13.1. LA COMDIA
La primera comdia romana prpiament dita enllaa amb la grega, amb Menandre en
particular, sotmesa a les maneres autctons de representaci als que ja hem al ludit.
Es distingeixen diversos tipus de comdies llatines:
a) Les comdies paliata, aix anomenades perqu els actors es vestien amb el
mantell grec o pal li. Conseqents amb aquesta indumentria, les paliates
solien posar en escena temes grecs, presos de la comdia nova. Desprs de
Terenci assistim a l'ocs d'aquest tipus de comdies.
b) Les comdies togatas, que deuen el seu nom a la toga romana que els actors
usaven en elles, posaven en escena temes llatins.
Aquestes comdies van ser reemplaades per les tabernarias (del llat taverna)
que descrivien oficis i costums populars, i per les farses atelana (de Atella, ciutat
de Campnia).
Les atelana ens presenten una srie de personatges tipificats en els que alguns
han vist el ms clar precedent de la Commedia dell'Arte.
Destaquem entre ells a Maccus, espcie de Polichinela, Bucco, el tpic parlador,
Pappus, el vell enganyat, Sannio, el pallasso, Dossennus, el cortabolsas ...
En la seva estructura, la comdia inclou, a ms del preludi i dels intermedis
musicals:
- Un prleg, en qu es implora la benevolncia del pblic envers l'autor. En
Terenci assistirem ms aviat a una espcie de debat literari;

- Les escenes, en les que hem de distingir els dilegs parlats (diverbia), les parts
declamades o cantades (cantica) amb acompanyament de flauta, i les parts
lriques, cantades i mimades;
- Els eplegs i exod representats per joves aficionats.
Plaute, en integrar les parts cantades en l'acci, converteix la comdia en un
vodevil (espectacle amb diversos nmeros d'acrbates, cmics, malabaristes,
mags ...) o en una veritable opereta.
Durant la interpretaci dels cants, sempre acompanyats per la flauta, l'actor
mimava les paraules del cantor.
De vegades, es tractava de balls que cobraven una singular importncia.
L'exemple ms citat d'aquests ltims s la dansa dels cuiners i dels esclaus en la
Aulularia d'Plauto.
13.2. EL MIM
El mim, que constitua un dels components de la comdia atelana, com acabem de
veure, va ser progressivament guanyant terreny i va acabar, al segle I a. de C., per
convertir-se en el gnere cmic de major acceptaci.
En realitat, es tracta d'una farsa mimada, d'un realisme que arriba fins i tot a
complaure en el groller i de mal gust.
Presa seus continguts de la vida quotidiana.
Aquests mims, que es representen sense mscara i que, per donar-nos una idea
del que suposaven, podrem definir-los com esquetxos de bufons acompanyats pel
cant, seran substituts, en separar el cant de la msica, per la pantomima, amb
mscares i vestuari tipificat.
Les pantomimes tracten tant d'assumptes seriosos com cmics, presos de la
mitologia o de la vida real.
El mim desembocar finalment en el llicencis, que caracteritzar al teatre rom
decadent i que desencadenar la indignaci de Juvenal:
"Quan amb gestos lascius, Batila balla la Leda, Tucci no pot dominar els seus
sentits; Apulo exhala tot d'una prolongats sospirs ploraners com en l'orgasme;
Timele roman muda de admiraci: encara jove novcia, Timele s'educa en aquesta
escola."
No ha d'estranyar que Ovidi, si Ars amandi, recomani el teatre als amants
d'aventures galants, ja que s'hi arriben les dones, amb els seus millors vestits, per
veure, per tamb per ser vistes.
13.3. LA TRAGDIA
Poc s el que ens queda de les tragdies de l'poca republicana. Sabem que,
juntament amb la tragdia grega es van representar les tragdies praetextatae (de
praetexta, toga blanca vorejada de porpra dels joves patricis, senadors i
magistrats).
Aquestes tragdies abordaven temes llatins histrics o de l'actualitat.
Al costat d'aquestes tragdies hem de citar les trabeatae (de Trabea, vestimenta
de luxe dels cavallers).
Es tractava d'una espcie de drama burgs.

Desprs de Sneca, la tragdia desapareix prcticament.

Sota la influncia hel lenstica, la tragdia es orientar cap a un espectacle proper
a la nostra pera, en qu la dansa, el cant i el decorat jugaven un paper
preponderant que, com hem anotat, rayaba en l'espectacular i fastus.

14. AUTORS I OBRES

Dels comedigrafs romans, dos noms ha de retenir la histria del teatre: els de
Plaute i Terenci. Entre els trgics, mereix especial menci Sneca.
14.1. Comedigraf
Plaute (254-184 aC)
Se sap de Plaute que va escriure unes cent trenta comdies. D'aquestes noms
s'han conservat vint-iu.
El seu mestre indiscutible s Menandre.
D'ell hereta la srie de personatges tipificats a qu ja hem al ludit en el captol
anterior, accentuant ms els seus trets peculiars.
De jove, Plaute va ser actor dels exodi. Si esmentem aquesta activitat s per
considerar que els seus anys de clown-mim ser de una importncia cabdal per la
seva escriptura.
Plaute s un escriptor dramtic que, per b o per mal, coneix perfectament al seu
pblic. Sabia com, on i quan podia despertar el seu riure i els seus aplaudiments,
amb quins temes podia complaure'l, encara que aquests fossin desplaats o
picants.
Per aix no s tot. Plaute sap igualment com crear un espectacle.
Aquest es recolza en l'estudiada distribuci dels diverbia i els cantica aix com en
l's de la dansa en els cantica.
Per, sobretot, aquest teatre est fet per el gest i el mim.
Parts hi ha en ell en qu un no sabria dir si es tracta de textos per al mim o de
mims als quals es va afegir un text. Aquesta s la gran aportaci de Plaute.
En Plaute, el gest i l'acci podran donar suport al text, doblegar, multiplicar els
seus efectes, el que ens sembla totalment normal. Per tamb pot oposar-s'hi,
denegar-lo.
Recordem la seva milers gloriosus, aquest soldat fanfarr que presumeix de valent,
i al que veiem tremolar de cap a peus el menor soroll.
Entre els textos ms apreciats des del punt de vista de l'estructura dramtica
destacarem Amfitri i Els Menecmos.
En Amfitri ens explica l'embolic entre Jpiter i Alcmena, dona del general tebano
amfitri.
D'aquesta uni naixer Hracles enmig de trons i senyals prodigiosos.
L'obra es tanca amb la intervenci de Jpiter, que prediu les gestes futures del
predestinat nad que acaba de veure la llum.
Al llarg de la comdia, les coses es van embullar, i amb ra: el veritable Amfitri
torna de la guerra i mant un dileg a base d'quid pro quo amb la seva dona.
Per la seva banda, Mercuri, missatger de Jpiter, es disfressar de Sosia, esclau
d'Amfitri.
L'argument, d'origen mitolgic, est pres de l'teatre grec. Tenim notcies d'un

perdut Amfitri de Sfocles, d'una Alcmena d'Eurpides, d'una tragdia de

Rhintn ...
Sembla que Plaute va ampliar pel seu compte l'embolic disfressant a Mercuri
d'esclau. Aquest li va enviar, des d'un punt de vista estructural, per filar amb ms
lgica les escenes i per deixar plenament visibles al pblic els dobles jocs per tal
que l'espectador no es perds per la construcci en miralls que caracteritza l'obra.
Vestit de Sosia, Mercuri aclareix l'espectador:
"-Pel que fa a mi, no us estranyi la meva indumentria ni aquesta posici d'esclau
en qu em veieu. s una vella histria, una histria molt vella la que vaig a
presentar-vos avui, per restaurada, per aix m'he endossat aquestes vestimentes,
perqu no em conegueu. "
Advertim, en aquesta indicaci, la importncia concedida per Plaute a l'aspecte
gestual i visual del personatge. El comedigraf sembla interessat a deixar clara la
seva originalitat.
Jocs de miralls, aparicions intempestives, picaresca desbordant, complicitat entre
els personatges, quid pro quo (un personatge es dirigeix a un altre prenent-per qui
no s en la realitat ...).
La comdia moderna, el vodevil est ja plenament dibuixat en Plaute.
Si a aix afegim l'alternana entre parts cantades i recitades, entre acci i dansa,
haurem de reconixer que tamb s present en Plaute la comdia-ballet.
Per els seus recursos escnics no influiran noms en tot el teatre d'humor
occidental. La comdia moderna, passant per les farses medievals, la comdia
renaixentista i la Commedia dell'Arte, li copiaran temes, arguments i personatges.
Quan el 1929 Jean Giraudoux va escriure el seu amfitri 38 (aix anomenat per ser,
en opini del seu autor, l'adaptaci nmero trenta-vuit d'aquest mite) retre
homenatge al model de Plaute i ho va fer rendir els comedigrafs que abans d'ell
l'havien ja adaptat: Luis de Cames, Rotrou, J. Dryden, H. von Kleist ...
Els Menecmos s una altra obra d'embolics en qu la comicitat part de les
equivocacions i d'una srie de quid pro quo que donen lloc dos germans bessons
que, per semblar-se, fins porten el mateix nom.
Entre altres conegudes adaptacions d'aquesta obra hem d'assenyalar The Comedy
of errors de Shakespeare i I due Gemelli Veneziani de Goldoni.
A la llista de les incomptables imitacions de Plaute, cal citar tamb al clebre Avar
de Molire, que ens recorda clarament al personatge tipificat de Aulularia (l'olla)
amagant ansiosament el seu tresor en un recipient, o les nombroses imitacions del
milers gloriosus recognoscibles en tants i tants Matamoros, Matasiete, Capit
Estrpit ...
(Text de PLAUTO, El cartagins.)
Recomanacions al pblic rom
"Ganes m'entren d'oferir-vos un breu record del Aquil les de Aristarc.
D'aquesta tragdia prendr prestat meu inici: Calleu, guardeu silenci, pareu
atenci; escolteu, s una ordre del gran vencedor de Histrionia!
s el seu desig que tots vagin a seure en bona disposici d'esperit en aquestes
grades, ja arribin en dej ja ho facin amb l'estmac ple.
Els que han menjat han procedit amb talent, els que no ho han fet, noms tenen
que Ramona faules cmiques.
En realitat, quan un t a casa de qu viure, no s de records venir a l'espectacle

sense haver abans sopat ...

Observeu els meus decrets:
cap jove de mn s'asseur a la prosceni;
els lictores no diran ni una sola paraula, ni tampoc les seves barres;
l'ordinador no passar per davant de ning per acomodar a alg mentre els actors
estiguin a l'escenari;
els que s'han quedat dormint fins a les mil i una hores es resignessin a romandre
de peu, o que no dormin fins tan tard ...
Les dides hauran cuidar a casa als seus mamoncillos, en lloc de portar-los a
l'espectacle, s la millor soluci per no tenir set elles mateixes, i perqu els seus
criatures no es morin de fam i no bramen aqu com cabretes.
Les dames miraran sense soroll, riuran sense soroll, moderant els esclats de les
seves veus aflautades.
Deixin per a ms tard el seu xerrameca, no hagin de s'enfureix tamb aqu als seus
marits com ja ho fan a casa ... "
Terenci (190-159 aC)
Divuit anys disten de la mort de Plaute a la primera representaci de Terenci.
Durant aquests anys, al teatre rom va haver de reposar a Plaute i als seus
imitadors.
Sis obres ens queden de Terenci.
Igual que Plaute, va traduir i refondre a Menandre. Les seves dues obres ms
valuoses procedeixen del comedigraf grec: Andria. Per la lectura detinguda de
Terenci ens fa veure regustos de la tragdia grega i de la comdia d'Aristfanes.
Ha estat inevitable, al llarg de la histria del teatre, la comparaci entre aquests
dos comedigrafs. En ella, exagerant els contrastos, se'ns diu que Plaute
representa la comicitat fcil, bon pastura per a un pblic que noms buscava al
teatre el passatemps i la diversi, davant Terenci que proposa un humor ms fi,
ms intel lectual, malgrat les seves personatges igualment tipificats i, de vegades,
fortament caricaturitzats, ra per la qual Terenci no va poder atreure el favor del
gran pblic rom i noms va arribar a convncer cultes lectors que buscaven en la
seva obra l'elegncia del dir i les possibilitats interpretatives dels seus personatges,
ms rics i complicats psicolgicament que els de Plaute.
Entre els seus exigents lectors va comptar amb Cicer i Quintili, que lloen
l'elegncia dels seus dilegs, amb Csar, que veu en ell un model d'estil i amb
Horaci, que el prefereix obertament a Plaute.
(Text de HORACIO, Art potica.)
Consells als dramaturgs "...
El que se'ns mostra realitza en l'acci o en el relat.
El que sentim comptar ens impressiona menys que el que veiem amb els nostres
ulls.
Els ulls sn ms fidels, per ells l'espectador es istruye a si mateix.
Guardeu, per, de posar en escena el que noms ha de passar a l'interior.
Hi ha moltes coses no es mostren a la vista, i de les que un actor vindr a donar
compte un moment desprs.
Medea no ofegar als seus fills en escena;
l'horrible Atreo no cour-hi entranyes humanes;
Progne no es tornar ocell ni Cadmus rptil:

aquesta manera de presentar seria odiosa, i destruiria la il lusi ...

Per escriure b cal tenir abans que res un sentit recte.
Els escrits dels filsofs us proporcionaran la matria: i un cop ben plens de la
vostra idea, les paraules per expressar-se us presentaran per si soles ...
L'hbil imitador ha sempre tenir davant la seva vista els models vius, i pintar
segons la naturalesa.
Una pea que contingui quadres impressionants, i costums exactes, fins i tot
escrita sense grcia, sense vigor, sense art, procura de vegades major plaer
pblic, i ret ms als espectadors que els bells versos buits de coses i que les
foteses ben escrites ".
14.2. TRGICS
Sneca (4 aC del 65 dC)
Sneca encarna de ple dret la tragdia romana, per ms que segueixi prenent les
seves faules de la mitologia o de les mateixes tragdies gregues.
Conservem vuit dels seus tragdies i fragments vaig donar una novena: Hrcules
furis, Les fencies, Medea, Tiestes, TEDR, dip, Agammnon, Les troianes.
Eclipsat com a dramaturg en la Roma imperial, Sneca coneixer posteriorment
algunes poques de fulgor front a grans perodes d'oblit i postergaci.
I, no obstant aix, Sneca s present en els grans moments del teatre occidental:
en Shakespeare, al teatre isabel en general, en Racine ...
A Nietzsche ja Artaud deu els seus reconeixements ms qualificats i recents.
Aquest ltim arriba a considerar-lo com el major poeta de l'escena, i diu d'ell que fa
passar el sentiment trgic pels seus cants millor del que ho fessin els grecs.
Altres trgics romans, per a qui li interessi en particular el teatre rom, sn: Medea
de Lucano, Lucio Anneo Cornut, Medea de Matern, Pacuvio i Accio ...

15. LA REPRESENTACI
Teatre de Taormina (Messina) Teatre de Mrida
15.1. ELS TEATRES ROMANS
Al principi, contrriament al que passa amb el circ, el teatre no tindr un lloc o
edifici dedicat expressament. Els jocs escnics es representaran sobre un cadafal,
davant d'una escena consistent en una mena de barraca de fusta, que desprs
ser de pedra, en aquest cadafal, els actors feien les seves representacions.
Aquesta construcci provisional sol tenir unes simples portes al frontal (frons
scaenae) que serveix per fixar uns elements decorats.
El primer teatre del qual tenim notcia exacta s el construt de fusta, a imitaci
dels teatres grecs, en 179 a. de C., un any desprs del saqueig de Corint.
El fams teatre de Pompeu, de cent seixanta metres de dimetre, amb capacitat
per a 27.000 espectadors, s del 55 a. de C. Va ser restaurat per Domici,
Diocleci, Honorio i Teodorico; del 13 a. de C. s el Teatre Balbo, de set mil
places. Durant l'Imperi els teatres es van multiplicar per totes les provncies
conquistades a les quals els emperadors volen traslladar els modes del otium
rom.
Com a aspecte ms destacable en aquestes construccions hem d'assenyalar
l'espai semicircular de l'orquestra, de manera que l'escena s'aproxima a l'auditori o

cavea. Recordem que a l'edifici grec l'orquestra era totalment circular.

15.2. EL PBLIC I ELS ACTORS
Desprs que s'ha dit en els apartats anteriors, s fcil imaginar que el teatre es
converteixi a Roma en una festa animada en la qual el pblic prendr tanta o ms
part que els actors.
Sn molts els testimonis de poetes i personatges cultes que es queixen del
desordre i del soroll de les representacions. Els mateixos autors dramtics solen
demanar atenci i benevolncia a aquest pblic (veure text de Plaute). Amb
aquestes premisses, molts pensen que s'ha de tractar d'un pblic groller i inculte al
qual fins i tot cal explicar l'acci en un prleg per tal que pugui seguir l'espectacle.
D'altra banda, alguns gneres dramtics, com la pantomima, amb les seves
derivacions cap a l'obsc i el vulgar, afavorien aquest clima de distensi i festa,
que l'afluncia massiva d'espectadors multiplicava considerablement.
A aix cal afegir que gran part d'aquest pblic era el mateix que abarrotava el circ,
on no calia seguir l'espectacle a travs d'un text dialogat, i que aquest pblic no
podria desprendre fcilment dels seus hbits en assistir a l'espectacle teatral .
Finalment, la condici prpia dels actors no inspirava massa respecte: es tractava
d'esclaus o de lliberts. En el seu descrrec i en el dels seus amos cal dir que tenien
una formaci una educaci acurades.
Davant d'aquesta panormica, comprendrem que Tiberi prohibeixi als senadors
que freqentin els jocs escnics. Tcit ens explica que durant el mandat de Tiberio
"Es van votar multitud de mesures sobre el salari dels actors i sobre la repressi
dels excessos dels seus partidaris: es va prohibir als senadors que portessin a
casa pantomimes, que se les escortes al carrer, o que se'ls permets actuar fora
l'teatre. Es va autoritzar als magistrats a castigar amb l'exili la conducta
escandalosa dels espectadors ... "
Es donen casos d'enfrontaments irats entre faccions del pblic, com el relatat per
Tcit, en el qual diversos soldats i un centuri van morir en voler imposar ordre.
Amb Ner, per contra, l'aristocrcia ser convidada a assistir al teatre. Els
nobles romans no aprovaran que l'emperador es barregi amb els actors. La
indignaci pujar de to quan aquest els insti perqu baixin tamb ells a escena.
La crueltat imperant en algun moment va arribar a afavorir escenes totalment
reprovables. En alguna representaci es va assistir a tortures reals que arribaven
fins i tot a la mort.
El cas ms alarmant el trobem en la substituci de l'actor que feia el paper
d'Hrcules per un condemnat a mort que va ser cremat viu a la foguera davant la
mirada dels espectadors. s clar que no conv generalitzar aquests exemples
extrems.
Cal, doncs, fer-nos algunes preguntes. Pot ser anomenat inculte, teatralment
parlant, un pblic que busca la festa al teatre, que admira els aspectes visuals,
plstics, de la representaci, que s'entusiasma amb la msica de flauta i amb el
cant (aficions que s'han de transmetre a la posteritat; Cicer ja parlava de l'oda fi i
del gran sentit de la melodia dels romans), que no perdona els errors de la posada
en escena, encara que de bon grat perdoni als dramaturgs i poetes?
15.3. ELS AUTORS
Els autors llatins estaven mal pagats i no gaudien de gran consideraci social.
Plaute, a ms d'autor prolfic, ha de ser intrpret i organitzador per poder viure.

Els autors cultes i meticulosos han de lluitar igualment contra els molts elements
que conflueixen en la representaci de les seves obres.
Podem dir, salvant les excepcions, que els autors de teatre desapareixen al segle
1 d. de C.
El que s'escriu a partir de Sneca est destinat ms a les lectures de sal que a
l'espectacle pblic al teatre.
Va ser precisament un autor, Polin, que va instaurar aquestes recitacions de sal,
donant-hi l'oportunitat a altres autors exigents de veure aplaudits per un pblic
selecte i amant de la poesia.
Es creu fins i tot que, a causa del xit d'aquestes recitacions es van crear, sobretot
en les colnies gregues de l'Imperi, els anomenats Odeon, teatres de redudes
dimensions (redudes en comparaci amb els grans auditoris, encara que en si
considerables, ja que sobrepassaven freqentment els cinc-cents (500) seients).
Aquests Odeon solien estar coberts en part i adornats amb marbres i esttues.