Está en la página 1de 27

GRUP CLARIS

Consistncia i terminis de la recuperaci econmica


Jos Mara Gay de Libana

Organitza:

Collaboren:

Jos Mara Gay de Libana


lanlisi, interpretaci i desenvolupament de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Nomes Internacional dInformaci Financera, en laplicaci del Nou Pla General de Comptabilitat, en lanlisi dels estat financers aplicats a diversos sector dactivitat econmica a la vegada que en temes relacionats amb leconomia de lesport. Jos Mara Gay de Libana es llicenciat en Economia, Administraci i Direcci dEmpreses i Dret. Doctor en Cincies Econmiques i Socials, i Administraci dEmpreses i doctor en Dret, es professor titular dEconomia i Financera i Comptabilitat a la Facultat dEconomia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Es tamb diplomat en Estudis de Direcci Econmico-Financer per ESADE, Mster en Negocis Internacionals i MBA. Auditor, Censor Jurats de Comptes, Auditor del Registre Oficial dAuditors de Comptes. Es autor de varis llibres i coautor dobres collectives, ha publicat nombrosos articles sobre comptabilitat, finances, normativa comptable, fiscalitat, auditoria, gesti econmica i financera de lesport, a premsa i revistes especialitzades. Durant els ltims anys, ha estat treballant en lestudi comptable, econmic i financer del futbol espanyol i europeu, en Els seus treballs sobre les finances pbliques espanyoles i lanlisi econmic i financer de diversos sectors empresarials es plasmen en el seu llibre Espaa se escribe con E de endeudamiento, publicat a finals de novembre del 2012 (Planeta). Interv a programes de televisi per a cadenes europees, americanes, rabs i japoneses parlant sobre leconomia espanyola i les finances del futbol europeu. Es collaborador habitual com a expert econmic i finances a La Sexta, Antena 3, Telecinco, Cuatro, Televisi Espanyola, Televisi de Catalunya i Esport3, 8 Televisi i Barcelona Televisi. s, a ms, conferenciant en nombrosos actes. Ha rebut premis per la seva trajectria com el Premi Economia 2012 de lAssociaci de Corresponsals de Premsa Estrangera a Espanya i es membre dhonor del Consell Superior Europeu de Doctors i Doctores Honoris Causa.

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

Aquesta ponncia va tenir lloc el dia 13 de febrer del 2014 a lhotel Claris de Barcelona. Forma part dels sopars-tertlies que lAssociaci dAmics UAB i la Fundaci Catalunya-Europa organitzen mensualment per a les persones pertanyents al Grup Claris.

Consistncia i terminis de la recuperaci econmica

Jos Mara Gay de Libana:


En primer lloc, jo no sc optimista. En principi es diu que el pitjor ja ha passat. Per tenim una taxa datur de 6 milions daturats i far un breu comentari: sort que hi ha leconomia submergida. Tamb faig una pregunta: per qu hi ha economia submergida? Jo no s si els que governen saben que ells sn els provocadors de leconomia submergida, perqu tenim una pressi fiscal indirecta que s insuportable. I ara les persones grans que tenen locals de propietat ho han vist perqu obliguen a fer el tema de lIVA telemticament a un pas que internet no funciona i, a ms, et diuen que has de confirmar una clau de pin En definitiva, crec que estem fent una fiscalitat sideral. En tercer lloc tenim 119.000 lleis vigents a Espanya. El Codi Civil diu que la ignorncia de les lleis no eximeix del seu compliment i la modificaci que es far s que efectivament eximeixi del seu compliment, perqu s autnticament danimals. I jo crec que hi ha un altre aspecte al marge que la gent no pot suportar aquesta inflaci legislativa. Tamb tenim un tema de corrupci, i la gent diu: Si jo he de pagar els meus impostos perqu aqu hi hagi una srie de senyors que hi fotin m.... Aquest s el pas de les concessions, no nhi ha cap altre que en tingui tantes com Espanya. I aquestes concessions sabem perfectament on es van marcant i on es marca el cam. Tot aix provoca un tema deconomia submergida i ens fa plantejar si realment el sistema s bo. Segon punt. Tenim un problema de dficit pblic. Tenim un dficit pblic que en principi jo em pensava que serien 70.000 milions deuros. Vol dir que lEstat aquest any 2013 ha gastat 70.000 milions deuros ms del que ingressa. Per aix s quelcom que sest repetint des de fa una srie danys. Tenim un problema: que quan tu perds diners thas dendeutar. I en els ltims anys ens hem endeutat en 600.000 milions deuros. I les empreses daqu que ara ens diuen: Segons el que es faci polticament, el que es ven a Espanya, es ven a exporta-

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

ci, i no s cert. Ho diuen els poltics que mai han treballat. Quan un conseller diu laltre dia que aqu hi haur un impost, una taxa aeroporturia, que AENA ha pujat les taxes, i diu que sota cap concepte repercutir al client, vol dir que el conseller no t ni idea del que s un compte de resultats. Perqu quan una empresa t un cost i est en una situaci de monopoli, aquesta empresa augmentar el cost del bitllet, i aqu ens estant posant una srie dimpostos que no haurien de repercutir al ciutad i que estan fent que Catalunya sigui lindret dEuropa, i segurament del mn, que t la pressi fiscal ms elevada. I aix cal dir-ho a aquests senyors. Si jo perdo diners, qu faig? Em vaig endeutant. Per hi ha un petit problema: s important entendre que quan un sendeuta, cal pagar. I sortim duna crisi que precisament ha estat una crisi que en part sha manifestat mitjanant la falta de cultura del pagament. I aix es va dir al FMI (Fons Monetari Internacional): A Espanya no tenen cultura del pagament. I resulta que el deute total entre privat i pblic que tenim a Espanya s el 422% del PIB. I resulta que tenim un model, tornant al tema de Catalunya, tenim una economia on el motor econmic per antonomsia que va creant llocs de treball i que va tirant leconomia es el sector industrial i a dia davui gaireb la meitat de les empreses fabrils espanyoles sn estrangeres.

I un altre punt s que com que aquest s un pas barat diuen: Hi ha un repunt del tema de la construcci. Un repunt en el sector de la construcci? S, jo s qui sn: sn els patrocinadors del Bara, els patrocinadors del Real Madrid... Fins i tot, ja no s que siguin aquests, sin que resulta que si un dedica una estona a mirar qui sn els propietaris de les empreses del IBEX 35, sn exactament els mateixos. I aix vol dir que nosaltres no tenim un model industrial. Nosaltres vam deixar de mirar el que era el sector agroalimentari, el camp, on som una potncia de qualitat contrastada. Ens hem dedicat al tema dels serveis. I ara dalguna manera el tema de serveis no tira i perqu tiri necessiten una indstria que sigui intensiva, i tenim un tema de construcci que ha caigut gaireb al 50% des dels anys dexuberncia. Per tant, aquest model s autnticament fatdic. Vull parlar de 6 coses. En primer lloc, del problema de latur. No som conscients del qu s latur, perqu nosaltres els que estem aqu som uns privilegiats. Vull dir que vivim a un mn que s autnticament dol. He tingut oportunitat dagafar el tren de rodalies de Madrid, el que va pel sud, i he vist que hi ha gent que ho est passant molt malament, no poden menjar, tenen fills a alimentar, arriben a situacions de desesperaci... Aqu estvem parlant de reforma laboral, ja han passat dos anys i lherncia de

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

Zapatero ja no cal que me lexpliquin. La qesti s; la reforma laboral consisteix en que el nombre daturats shagi incrementat i que les persones actives hagin baixat? La reforma laboral s simplement lacomiadament? O la reforma laboral s crear llocs de treball? Laltre dia vaig anar a un dinar amb companys de premsa i per anar a un hotel que est a lestaci martima vaig travessar tot Barcelona. Anant en cotxe, veig a una terrassa un home ms jove que jo, en pijama i fumant. En un altre semfor, un altre home en un balc amb pijama. Ms endavant, un altre home en pijama. Aquest s un tema molt preocupant perqu un home que est a les dues del migdia en pijama a la terrassa pot ser una persona frustrada i acabada, perqu, a ms, s ms jove que jo. Per estava veient aquell home i pensava en els seus fills. Lexemple, la referncia que tenen s el dun pare totalment acabat. I pensava si no hi hauria la possibilitat de replantejar el pagament de latur? No hi hauria la possibilitat que la Seguretat Social que es paga a Espanya a crrec de lempresa (amb una cotitzaci de les ms elevades del mn), no es podria fer una cosa de sentit com, rebaixar-la i fer una cosa: una empresa contracta a un aturat de determinades condicions (dedat, etc.) i se li bonifica durant un parell danys la Seguretat Social al 100%. Aix, aquest senyor treballa, i enlloc de ser uns diners que es paguen i que surten de la Segu-

El BBVA va fer linforme fa poc sobre lexpectativa: s del 0,9%. I el ministre De Guindos va dir mesos enrere: Con el 0,5 se puede crear empleo. El BBVA amb el 0,9% parla de 60.000 llocs de treball Per quan estem enraonant de 6 milions daturats, aqu no hi ha recuperaci que valgui. Un aspecte molt interessant s el PIB. Nosaltres anvem creixent. Hi ha una qesti que vaig tenir oportunitat de comentar amb el President Zapatero: a mi em sobta que no hi ha ning a Espanya que controli leconomia del pas, perqu quan el PIB creixia, com poden veure als grfics (GRFIC 1), la taxa datur sincrementava, i si alg hagus estudiat aquesta relaci entre PIB i taxa datur segurament lany 2008 shagus fet quelcom per intentar reduir el que podia ser una hemorrgia. El PIB es va reduir, hi ha una contracci i, a ms, el sector de la construcci s el que senfonsa (i s un sector molt intensiu en capital hum) i a la seva vegada el sector industrial va perdent pistonada I passa el que passa. La pregunta que vaig fer al President Zapatero es aquesta: Aqu, president, no hi havia ning que ho controls? I em va dir: No, tinc a casa 1.500 informes per a mi ning em va dir aix. Com podeu veure Mariano Rajoy est satisfet (GRFIC 2). Va dir que leconomia espanyola est tirant endavant; som el model que tothom mira i ens posaran com

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

GRFIC 1

GRFIC 2

a exemple, i surt el Barack Obama rient. La qesti s, si aquest est dient tot aix i a Espanya hi ha un 26,7% datur, nosaltres (els EEUU) que tenim un 6,7% datur a EEUU, qu hem de dir? Llavors es pregunta pel miracle econmic. El miracle econmic s que a Espanya, un pas de 46.700.000 dhabitants, noms en treballen 16.700.000. Per tant la pregunta que es fan als EEUU s: i els 30milions restants qu fan? Aquest s el dilema dEspanya. Hi ha una qesti que tamb vull recalcar: els afiliats a la Seguretat Social (GRFIC 3). Aqu s que hi ha un perill, el tema de les

pensions. I no noms aix. A mi em preocupa que hi hagi menys afiliats a la Seguretat Social perqu hi hagi menys fora activa ocupada i aix s menys PIB. Un altre tema s que cada cop hi ha ms pensionistes que han picat pedra. Qu passa? Nosaltres ens jubilarem amb jubilacions cares i elevades. Fins ara la mitjana de jubilaci era de 900. Ara ja sest situant al voltant dels 1.500. Vol dir que hi ha un encariment. Tenim un problema; abans hi havia 4 persones que treballaven i 1 pensionista; els que treballaven tiraven cap endavant i els pensionistes tenien una pensi baixa. Ara la proporci que hi ha

GRFIC 3

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

s d1,93. Vol dir que hi ha menys de 2 persones que estan treballant per 1 que s pensionista. I els que treballen sn els de la devaluaci salarial i el pensionista s un home car. Per tant, estem entrant dins dun desequilibri important. El 2011 va arribar el senyor Rajoy i tenim 1.136.000 de persones menys treballant (entre 2012 i 2013 gaireb 554.000), per tant la situaci s relliscosa. Nmero dempreses que tenien empleats a la Seguretat Social cotitzant al gener 2009 (GRFIC 4): 1.527.000. Ara, 1.388.000. Una gran caiguda. I ara donar una dada que hem conegut aquesta setmana: en aquest temps 5.000 comeros han tancat amb gaireb 30.000 llocs de treball. Sn la petita i mitjana empresa, es el comer familiar, de proximitat, etc. Per qu han tancat? Perqu no venen, perqu la gent no consumeix, perqu la gent paga molts impostos i tot sha encarit, i tamb perqu la Generalitat i els Ajuntament estan recargolant i asfixiant al petit comerciant i al petit empresari. El dficit pblic crec que val la pena contemplar-lo. Aqu tenim tres protagonistes. Tenim els comptes de lestat, les xifres sn en milions deuros. I aqu el que faig s que, simplement, entre el Banc dEspanya i lAdministraci General de lEstat, vaig mirant el que van fent i publicant per tenir una visi sobre qu ha passat aquests anys (GRFIC 5). Aqu els ingressos sn els

ingressos pblics del conjunt de lestat, i la despesa s la despesa pblica del conjunt de lestat. s a dir, que tenim Madrid, i quan dic Madrid vull dir Administraci Central, Comunitats Autnomes i tamb les corporacions locals. Tal i com podem veure, el 2007 va ser lltim any que els ingressos van estar per sobre de la despesa pblica i es va guanyar un supervit de 20.000 milions deuros. A partir del 2008, entrem en situaci de disbauxa que comporta que els ingressos sn de 401.262 milions, per tant, han afluixat, i gastem 450.000 milions deuros. I dins del qu va ser la ceguera per veure la realitat econmica del pas, lany 2009 es va gastar 484.000 milions deuros i es van ingressar 367.000M, que venia donat per la conjuntura econmica. Tenem un dficit el 2009 de 116.000 milions deuros. El 2010 a la vista daquest dficit s quan saugmenta lIRPF i lIVA i es ressuscita altre cop limpost sobre el patrimoni. Aleshores malgrat aix, tal i com podem veure, els ingressos van remuntar 383.000 milions euros, per la despesa va ser encara una mica ms elevada. Lany 2011 la situaci ja s feble, els ingressos es rebaixen i la despesa es va rebaixar per es van perdre 100.000 milions deuros. Arribem lany 2012, els ingressos van incrementar-se 382.000 milions euros i la despesa es va situar a 491.000 milions deuros. Donat que aqu hi havia 91.000

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

GRFIC 4

GRFIC 5

milions deuros, no arribvem a la xifra obligada de rescat bancari. Dades tancades al setembre de 2013: tenem un dficit de 54.000 milions deuros. Ara jo faig la projecci, incls tamb lany 2013, i dic que la situaci real s la segent: des de lany 2008 es van perdre 49.000 milions euros (GRFIC 6), desprs 116.000, 100.000, 100.000, 109.000 i 79.000 milions euros. Per tant, en un sexenni hem perdut 545.000 milions euros. Aleshores la meva pregunta s: quan hi ha un dficit de 545.000 milions deuros en 6 anys, qui s el responsable daquest dficit? Jo

comeno a dir: uns sn els que voten. Jo fa anys que no voto, perqu no entra amb el que serien els meus referents. No puc estar dacord amb aquest sistema ni amb cap altre que portin aquests senyors, per els responsables ltims sn els poltics. Tots. I aix s normal, perqu lltim informe de fiscalitzaci dels comptes dels partits poltics del tribunal de comptes demostra qui est portant en definitiva la batuta daquest pas. Els partits poltics estan en fallida. Si hi ha algun partit que fos una empresa seria en definitiva un concurs que es qualificaria de culpable. I si alg mira els

GRFIC 6

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

10

comptes dels dos partits que no estan en fallida, sn els comptes on la despesa de personal augmenta, les seves despeses generals augmenten els ltims anys i el seu crdit bancari augmenta, el mateix que en el mn empresarial. Per tant, alg ser capa darreglar aquests comptes? Ning. Perqu aquests comptes tenen un segell. Parlo dels comptes de lEstat. Si parlem dels comptes de la Generalitat de Catalunya, exactament el mateix. No cal que em venguin cap moto perqu s exactament el mateix. Perqu hem estat capaos de crear una indstria poltica insuportable. Perqu aqu hi ha dos despeses, la pblica i la poltica. La poltica s la que jo veig quan viatjo. Quan viatjo veig que a lAVE Club van senyors importants que sn votats pel poble i que no parlen amb la gent i que van amb els escoltes. I quan un senyor poltic va a fer un acte a un poble resulta que hi ha una camioneta amb mossos, que van registrar amb gossos el dia anterior, coses que no fan ni amb Barack Obama. Com s la despesa daquest pas? Lany 2012 la despesa va ser de 494.000 milions deuros, per, atenci, perqu lany 2013 es tancar tamb en 454.000 milions deuros, generarem un dficit que ja es diu a dia davui que ser superior de 70.000 milions euros. I lany que ve tindrem una despesa pblica de 459.000 milions euros. Aleshores jo em pregunto

si a la gent li estan prenent el pl, perqu li estan dient que sest rebaixant la despesa pblica quan no s aix. Perqu si jo a lany 2012 li trec els 37.000 o 38.000 milions euros que van arribar del rescat bancari, quan em queda de despesa pblica? 454.000 milions euros. Per tant, qu vol dir? Que no sha rebaixat ms. Per ara dic una cosa ms. Jo sc funcionari i a mi em rebaixen el sou, per tant, si la despesa augmenta i a mi em rebaixen el sou, vol dir que hi ha alg que ens est enredant. Per lenredada ve quan al 2014, i jo veig els nmeros del FMI, que fa la projecci fins al 2018 dEspanya (GRFIC 7), i diu: Hi ha una despesa de 459.000 milions deuros i hi ha uns ingressos de 387.000 milions euros. Si miro la tendncia que hi ha al llarg daquests anys, els ingressos ja no poden crixer ms, la capacitat de pagar impostos ja est exhaurida, per tot i aix veig que la diferncia entre la despesa i els ingressos, em dna resultat diferent que el dficit que ens diuen. I aleshores veig que el FMI diu: El ministre dHisenda ens ha parlat dunes mesures no identificades per palliar el dficit en 10.000 milions deuros. I aix s quan ara parlen de tiquets de menjar, cotitzaci de Seguretat Social, autnoms..., i ja s don sortiran: ara portem 4.600, i aix vol dir que per quadrar amb lobjectiu dels 10.000 milions encara ens faran algun altre augment tributari.

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

11

GRFIC 7

GRFIC 8

Quan parlem del dficit, el comentari general sempre s en tant per cent, per la gent del carrer no ens assabentem amb xifres i crec que val la pena saber-ho. Cal saber tamb que en aquesta projecci que faig dacord amb el FMI hi ha un aspecte, que la despesa pblica no baixar, i cal veure tamb que els ingressos tenen una capacitat de creixement limitada, i aleshores les mesures no identificades aniran all. Per tant, la soluci -ho dic de manera colloquial- s destruir lEstat, fer una destrucci controlada perqu aquest model dEstat no sarreglar. Perqu aqu han governat uns i altres i no t remei. I aqu hi ha les classes extractives i les classes explotades, a ms, amb aquest intervencionisme brutal que tenim. Lany 2007 tenem deute pblic, que est maquillat perqu hi ha el tema del protocol de dficit excessiu, que s un tema que a la Comissi Europea li va b (GRFIC 8). Per el deute real del conjunt de lestat era de 382.000 milions euros, i aquest any, i aquesta dada s provisional encara, acabar en 967.000 milions deuros. Aix vol dir que des de que va arribar Mariano Rajoy fins ara el deute pblic sha incrementat en 230.000 milions euros. I des del 2007, quan tenem un deute que era el 30 i poc % fins ara, que tenim gaireb el 90%, sha incrementat en 585.000 milions deuros. Tot all perdut s el que sest finanant mitjanant endeutament. Si jo ara agafo els passius dEspanya, el

que ha de pagar el conjunt de les administracions pbliques espanyoles, el deute ha passat a 30 de juny de 505.000 a un bili 282.000 milions euros, i cal afegir el deute de les empreses pbliques (GRFIC 9). Aix vol dir que Espanya ha de pagar ms dun bili 300.000 milions deuros. Ho dic per remarcar que aix no t remei. Jo penso que caldria plantejar alguna cosa de les que anys enrere estudivem, all del deute perpetu, que vol dir que hi ha dhaver una part, que per mi seria la part del deute que supera el nivell del 60% del PIB, i aix vol dir que Espanya tindria un deute pblic adequat que seria de 600.000 milions deuros amb aquest PIB que t i el que excedeix, que sn gaireb 400.000 milions deuros, seria un deute perpetu. I aquest deute caldria, en definitiva, agafar-lo per part de la Troika (UE, FMI, Banc Central Europeu) i ficar-lo a llarg termini, 30-40 anys. La situaci s molt clara, Espanya est en concurs de creditors i quan aix passa el que fas s reestructurar el teu deute. Per tant, no hi ha ms volta de full. Passa una altra cosa quan hi ha un concurs de creditors. Normalment et carregues lequip directiu. Aqu, qu tenim? Si jo noms computo el deute dadministracions pbliques tenim aqu aquesta proporci. Jo crec que tots saben que per pagar deute necessites generar cash flow. Vol dir, que en definitiva, jo pago un deute perqu jo vaig generant diners. Lnic dubte que tinc s que

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

13

GRFIC 9

GRFIC 10

GRFIC 11

GRFIC 12

quan tu sempre generes dficit i mai supervit, com pagars el deute?. Crec que arribar el moment que algun creditor es posar nervis i no fiar ms. I el deute pblic t una projecci que sanir incrementant en els segents anys. Passo al tema del PIB. Men vaig a lltim any. Lltim any jo poso lestructura des del que serien els sectors de leconomia espanyola (GRFIC 10): la construcci representa el 8% (segment verd), a dalt tinc la indstria que t un pes del 16%, tinc un sector agricultura ramaderia del 2%, el tema comer i hostaleria que va molt b, i desprs els serveis, que cal pensar que tiren si lactivitat econmica tira. Per tant, tenim un PIB que est massa inclinat cap al model franquista. Aqu estem arribant tamb a un problema: amb aquests salaris mnims que estem tenint, entrarem en una lluita. A partir daqu tenim els ocupats segons lEPA (GRFIC 11) (Enquesta de Poblaci Activa), veiem com el 2007 hi havia 20.476.000 i ara hi ha 4 milions menys. Aquesta s la realitat del pas. Per tant, no es pot dir vamos bien amb aquestes xifres. Hi ha un tema, no vull desanimar, per amb aquest model econmic, el nmero de desocupats no baixar, es retallaran 150.000 potser, per aix no s una baixada. El problema s que cada cop es mantindr i lany 2018 tindrem el 25% datur. Tenim un atur que s estructural. A partir daqu entrarem en previsions.

Jo voldria fer noms algun comentari ms. Hi ha el deute de les llars (GRFIC 12). Aquest sha anat disparant, va arribar a doblar-se lany 2008, van ser 913.000 milions deuros, desprs sha anat rebaixant. El deute de les empreses exactament igual (GRFIC 13), i jo ara no vull entrar en detalls per cal tenir en compte que una gran majoria daquest deute era amb empreses de les no financeres del IBEX-35. I a partir daqu tenim un deute enorme, tenim problemes de handicap empresarial. Simplement, dues coses ms que vull posar (GRFIC 14): aix s el nmero de lleis que hi ha vigent a Espanya, sn 119.987, autonmiques 82.447, i de lestat 37.540, i aleshores aqu hi ha les lleis de cada Comunitat Autnoma (Catalunya t 10.173), etc. Crec que el mapa est clar per fernos una idea. Els explicar una ancdota que em deia un amic meu. El meu amic t un cavall a Andalusia i el volia portar a Catalunya. Surts dAndalusia, amb la seva normativa equina, has dentrar a Castella la Manxa, altra normativa, Comunitat Valenciana, altra, Arag, altra, i Catalunya, altra. Doncs el meu amic no ha pogut traslladar el cavall i finalment ha comprat un altre a lestranger i lha portat en avi cap a aqu. Ho dic perqu ens adonem don estem: estem situats a una autntica disbauxa.

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

16

GRFIC 13

GRFIC 14

Podria dir ms coses aqu, per acabo amb una ultima diapositiva. La vaig fer el 2007 (GRFIC 15). Lany 75 va ser quan va arribar la crisi a Espanya. Era la crisi energtica general que es va desencadenar lany 73, per a aquella poca no hi havia internet i arribava tot per premsa i mes poc a poc. Lany 75 va morir Franco. Del 75 al 82 van ser uns anys que no vam saber valorar, molt importants, de transici poltica i amb grans poltics que van fer grans coses que en aquell moment no vam saber valorar prou. Per exemple, el professor Fuentes Quintana va rebre un mandat de racionalitzar leconomia per part del president

Surez i va dir: Yo lo intentar pero despus me ir. I aix va ser. Aleshores vam treballar gent com Ferrer Salat, negociant amb el Camacho, Redondo amb el Fraga, el Felipe amb el Surez... Del 82 al 85 va ser un perode neutralitzat. A partir del 85, el 2 de maig es va aprovar aquell decret Llei 2/85 (anomenat Decreto Boyer), el tema del contracte dels lloguers dels locals comercials amb la xifra dels 3.000 que ara sn 25.000. El Boyer va signar aquest decret i desprs va deixar el ministeri. Del 92 al 93, el 92 va ser un moment fabuls, amb Jocs

GRFIC 15

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

18

Olmpics, Expo de Sevilla. Desprs vam caure a la misria. Del 93 al 2000 anem fent. Va arribar el Jose Maria Aznar i sen va anar Felipe Gonzlez i vam crixer com un coet. La caiguda va arribar el 2008. Va caure tot i vull que veieu aquest detall que crec que s important. Aix ho vaig fer el 2007 i quan ho vaig fer intentava buscar el que serien aquests cicles de 7 anys. Jo vaig posar el final al 2014, per qu? Perqu tenia la convicci que seria f13tut, que del 2009 al 2012 anirem malament, per em donava la impressi que el 2014 a lestiu tocarem fons i a partir daqu rebotarem una mica (s fcil rebotar; hem caigut tant que qualsevol petit revolt ser un magnfic moviment). He donat aquestes dades perqu crec que la societat espanyola ha de saber on estem i com estem per poder afrontar els problemes i mirar el futur.

Podeu consultar tots els grfics utitlizats durant la presentaci a la pgina web:

http://www.amicsuab.cat/

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

19

Torn de preguntes

Pregunta 1- ANTONIO FRANCO, president Associaci dAmics de la UAB: Pel que fa al tema de la feina, quina creus que s la realitat de leconomia en negre? Quina es la dimensi de leconomia submergida i quin paper fa? J.M. GAY DE LIBANA: Jo diria que la diferncia que tenim entre leconomia submergida i leconomia real es mili de llocs de treball, que s la diferncia que hi ha entre lEPA i la Seguretat Social. Ms o menys em quadra aquest mili de persones, i leconomia submergida seria el 24-25% del PIB. A mi em semblen molts diners si fos daquesta manera, i s cert que el consum de determinats tipus de negoci, com per exemple les ferreteries, dona indicis de aix. Ho dic perqu quan sespatlla alguna cosa a casa, potser no ve formal i legalment el lampista sin alg que en sap, i dalguna manera aquesta economia submergida est ajudant. El que passa s que Hisenda, en comptes de perseguir els deconomia submergida, persegueix als deconomia emergida. Aix s dolent. El PIB aquest any creixer, tamb ho avano, perqu el negoci del sexe i alguna cosa ms computaran a

efectes del PIB. Passar el mateix que a Grcia. Quan Grcia no complia els estndards per entrar a la Uni Econmica i Monetria va dir, com arreglar aix del PIB? Doncs, declarant tot, prostituci i drogues incloses, perqu incloure els temes relliscosos poden canviar els parmetres del PIB... Aix s una part deconomia. Per hi ha un punt important: quan ten vas a Andalusia et diuen aqu tenim el 40% datur, i el que passa s que no es mira a fons. En canvi aqu a la petita empresa li fan moltes inspeccions. Jo crec que si no hi hagus aquesta economia submergida tindrem a la gent al carrer i matant... I hi ha una altra qesti. Parlo amb la policia i em diuen que les notcies que surten a premsa son noms una part de tot el que est passant. Per exemple, els sucidis shan disparat, els estats depressius, els temes de delinqncia... Pregunta 2: Un tema general i un concret. Has acusat a tota la classe poltica. Per s noms la classe poltica o s un tema cultural del pas? Perqu potser la conclusi canvia, hem de canviar lestat o potser al final s un tema de cultura democrtica de tots. I la segona pregunta,

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

20

molt concreta: el tema de les exportacions i indstries. J.M. GAY DE LIBANA: Comeno pel final. Diuen que lexportaci tira endavant, i jo he donat a entendre que nosaltres no tenim un sector industrial que sigui potent perqu no el vam saber construir. I la culpa potser va ser del Felipe Gonzlez i Solchaga, perqu en el moment que es va encarar la reconversi industrial hagussim hagut de ser hbils i potenciar sectors de fora i no ho vam saber fer. Jo crec que les empreses, per exemple les catalanes, que marquen la pauta amb el tema exportaci, ms que exportar crec que han viscut un procs dinternacionalitzaci. I diuen que el que no es vengui a Espanya es vendr al mn. Per, Espanya qu t per vendre? Taronges, maduixes, pernil, fuet... Anem a pensar en qu som forts. Segona part, crec que hi ha pocs poltics que realment tinguin voluntat de servei cap a la societat, i ho dic obertament: la majoria va a aprofitar-se. No dic que tots els poltics siguin dolents per hi ha un problema: la majoria no saben el que s un expedient de regulaci docupaci, no saben el que s baixar el nivell de vida. I aquests continuen vivint igual. Pregunta 3: La nostra democrcia s molt jove, t darrera un franquisme, mentre que altres pasos tenen tradicions i cultura que fan que les coses siguin diferents.

I veig que cada vegada es van concentrant ms el poders i sn menys els que decideixen que aix continu aix i tenen molta fora. I als dems ens mantenen en una situaci de veure si ens en sortim. Per tamb estic content. Em sembla que la justcia funciona una mica ms aquests ltims temps, comences a veure que la cosa canvia. Almenys a mi mho sembla. I aix pot fer canviar una mica les coses daquest pas. Els poltics de la meva generaci, que sn els de la transici, sn globalment homes i dones amb una vocaci de servei extraordinari, i els dara no els conec per suposo que deu haver-hi de tot. Els Pujol, els Maragall, i tota aquesta generaci han estat gent que han lluitat per ideals. La culpa de que Solchaga i Felipe Gonzlez no haguessin tingut en compte daprofitar un moment important tamb sha de culpar en tot cas el govern de Catalunya per no haver apostat per aquesta industrialitzaci. Pregunta 4: Tornant a leconomia submergida, es parla dun 25% i podria ser encara ms. Ha comentat que potser un mili dels aturats estan a leconomia submergida. Jo crec que s molt ms. Perqu crec que de 3 a 4 milions de persones dels 6 no s que estiguin directament dins leconomia submergida, per s que cobren dalguna manera, perqu sin hi hauria una revoluci social. Partint de la base que a un pas com Alemanya sadmet que hi ha una economia sub-

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

21

mergida dentre el 8 i 10%, no podrem trobar una forma de no estigmatitzar-la tant? Perqu en totes les tertlies quan surt aquest tema tots estan en contra de leconomia submergida, per tots a casa fan el possible per pagar en negre. No es podria trobar una frmula de conviure amb leconomia submergida per que sans reduint poc a poc per acceptantla? Perqu de la mateixa manera que diem que hi ha un atur estructural que potser ser del 10-12%, potser tamb hi haur una economia submergida estructural del 10%. Ho dic perqu, per exemple, si parlem del sector comer de botigues, hi ha infinitat de botigues que potser estan fent el 50% en blanc i el 50% en negre, i si haguessin de fer el 100% en blanc segur que tancarien. Per tant, grcies que fan aquest 50% en negre! I amb la part blanca paguen IVA, cotitzacions de Seguretat Social, etc. Shauria de trobar un sistema dacceptar clarament leconomia submergida i no carregar-se-la tant. J.M. GAY DE LIBANA: Comparteixo el vostre parer. Em sembla b que hi hagi una reforma fiscal i limpost sobre la renda per exemple es podria fer com una srie de pagaments que es facin constar i que et donin una petita desgravaci, perqu aix ajudaria molt a regularitzar coses de serveis domstics. Seria fonamental. En aquest aspecte de leconomia submergida jo seria molt flexible. El que jo faria: el tipus de limpost sobre socie-

tats seria posar-lo a un tipus normal, no posar-lo al 30% a la petita i mitjana empresa quan Telefnica paga un 3%. Si els que ms tenen paguen limpost sobre societats amb coherncia, faria que els petits paguessin, per templadament. Rebaixaria tamb la Seguretat Social i rebaixaria la tributaci autonmica i rebaixaria lIRPF, perqu sest concentrant en treure suc a fons de les rendes mitjanes. Jo tinc una comparaci de tipus de gravamen en limpost sobre la renda, on per exemple, al voltant de 30.000 aqu ja ests pagant un tipus del 40% quan per exemple al Regne Unit est a un 20%, i a Frana un 25%, a Itlia un 30%. s a dir, que tenim unes diferncies substancials. Llavors jo sc de lopini que s millot que com ms gent tributi, ms gent pagui impostos, i aix anirem millor. El senyor Montoro justament el dia que es va posar en marxa el rescat de Xipre va posar en marxa limpost sobre els dipsits bancaris. Aquesta s una figura creada a Andalusia, Catalunya i Extremadura per fer tributar per un fet imposable que no estava contemplat per la normativa estatal. Aquest s un impost insignificant (al 0.002 per mil), per un dia el poden canviar per exemple al 3%... Pensem en els comptes de resultats de la banca i el que ha costat la reestructuraci bancria, pensem en els comptes de resultats de les entitats de dipsit, en el que va perdre la banca lany passat (un total 84.504

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

22

milions deuros)... Aquest any ja guanyen i, per tant, el que queda de banca ens ha de donar confiana. Per, clar, 6.270 milions deuros en un resultat dexplotaci que est en blau que s de 4.875 milions deuros, i la meva pregunta s: La banca no est en condicions de poder absorbir aquest cost de limpost, i qu far? El traslladar directament cap als clients. Per, atenci, el FMI est dient que el dficit dEspanya sarregla duna manera molt fcil: es fa una quita sobre els dipsits bancaris i el tema ja est arreglat, i aquesta quita sobre els dipsits bancaris legalment la tindria que beneir el Congrs dels Diputats. Per encara que no saprovs, est aprovat, perqu lexecutiu t un avantatge que s que t limpost sobre els dipsits bancaris i el que fa amb els pressupostos s simplement canviar el tipus. On hi havia el 3 per mil ara passa a ser el 3 per cent i aix, per tenir una idea, significarien 60.000 milions deuros. La intervenci dabans parlava tamb dels jutges. Caldria preguntar als jutges com estan. Hi havia un senyor que es deia Montesquieu que va apellar a la separaci dels poders, per aqu les decisions les prenen els mateixos, i a mes a mes saproven normes via decret llei, i aix est contemplat a larticle 86 de la Constituci per per casos dextrema i urgent necessitat encara que aqu quan cal saprova tot per decret llei. Hi ha una con-

taminaci per manca de separaci dels poders, i jo no veig soluci. En relaci als comptes dEspanya i als de Catalunya, tot pot portar a una situaci que puguem acabar amb un tema de quita. Sc de lopini que tot aflori, que oblidem el passat i ja est, cap endavant. Hi ha 700.000 persones al servei domstic de les quals noms hi ha 400.000 regularitzades. Laltre meitat es podria regularitzar... O el tema dels mini-jobs. Alemanya va canviar aquest tema i aquest mini-job permet a un senyor tenir uns ingressos complementaris. Tampoc cal criminalitzar aquest tema. Baixem els impostos, fem pedagogia tributria! Pregunta 5: Quina s la causa que ens ha portat fins aqu? No hi haur uns motius gentics? Qui ha manat aquests ltims 200-300 anys? Sempre ha manat la mateixa gent, amb una mentalitat de conquistadors, dimposar la mentalitat a tot el pas. I no s com sho fan per guanyar sempre les eleccions! I fins que no es trenqui aquesta casta que ha dominat Espanya, no anirem b. J.M. GAY DE LIBANA: Estic dacord. Tamb crec que hi ha un problema de prdua de referncia monetria. Venem de la pesseta i vam entrar a leuro, per la gent no va fer be la conversi, i la gent que no veu com sha encarit tot s la persona que sha endeutat. Tamb

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

23

estic dacord amb la referencia a que hi ha una classe dominant. Aleshores lnic que hi ha s dos camins: un el que es planteja Catalunya. Jo, si tingussim al davant un estat com per exemple Sussa, diria endavant. O b canviar les coses. Per s molt difcil canviar-les, destruint el model de lestat, perqu hi ha una mentalitat de nepotisme, de les concessions, i quan entres en aquest establishment la casta et va dominant. Pregunta 6: Una pregunta sobre el dficit exterior. Sha calculat qu suposaria si els bancs espanyols enlloc de rebre crdits del Banc Central Europeu, o sigui l1%, i comprar deute pblic de lEstat al 4 i 6%, shaguessin conformat amb un modest 1,5%? I els mils de milions que tenen de benefici no els haurem de pagar entre tots amb impostos. Una altra qesti: sha calculat quan suposa el que hi ha de capital espanyol en paradisos fiscals? Pel que fa al dficit intern: sha calculat qu suposa levasi fiscal a Espanya? No fa gaire sortia la notcia que la Comunitat europea ha calculat amb 120.000 milions deuros levasi fiscal als pasos de la UE. Sembla ser que el primer pas s Itlia, per el segon s Espanya, i aix vol dir que aqu hi ha unes quantes desenes de milions deuros devasi fiscal. Sha calculat qu suposaria si les SICAV enlloc de pagar noms l1% dels interessos que cobren cada any cotitzessin com cal? Sha calculat el que suposaria si les em-

preses petites i mitjanes paguessin un % ms baix? El diner negre o economia submergida al 25% suposen a lany 250.000 milions deuros i segurament ms dun o dos milions de llocs de treball... Tots ens som responsables. Per el primer responsable en sn els mxims dirigents, en un pas en que el rei, la princesa, el antic president de la CEOE i lactual vicepresident de la CEOE (que paga en negre als seus treballadors) son poc honorables... s evident que hi ha un model, per els problemes econmics acaben sent problemes poltics. s a dir, el que tenim s un problema econmic per s un problema tamb poltic, de model, dimatge, en definitiva un problema dhonradesa. I aix com saborda en un pas on existeix lelecci a base de llistes tancades i bloquejades, com sha demostrat ara en la votaci de la llei de lavortament per part del PP? Limitaci a 8 anys com a mxim en el Congrs dels Diputats o en qualsevol altre crrec de representaci, podria ser una altra mesura. Els nord-americans, que sn el smmum del capitalisme, ho tenen previst aix. J.M. GAY DE LIBANA: Crec que vost mateix ha respost a les seves preguntes. Ser molt breu, dir-li que s, tinc ms o menys calculades aquestes coses amb el que tinc abast. Aquest grfic el trec del Banc dEspanya i t levoluci del creixement del crdit que sha donat, la lnia ta-

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

24

ronja s lincrement del crdit del sector pblic i la blava seria com sha incrementat el crdit en general, i les lnies que estan per sota de zero s com ha decrescut en aquest cas el crdit, tant en famlies com en empreses. Aquesta s la realitat i la banca t un aspecte que jo lhe dentendre: Jo he de deixar els diners a una empresa que est tocada, i mestan demanant aqu el que seria un tema de solvncia, mestan demanant unes garanties, i resulta que jo mentrestant, que tinc els diners que em costen el 0,5 o l1% del Banc Central Europeu, els poso en deute pblic, masseguren el 4,5% i enlloc a tenir aqu a 80 persones al departament de riscos tinc una persona que ve cada mes que controla la cartera, s el que hi ha. Jo fa temps que estic dient que hi ha empreses que van molt malament, moltes daquestes empreses sn PIMES que estan a lUVI i cal salvar-les, almenys hi hauran treballadors que no perdran el lloc de treball, provedors que no perdran clients, etc. I aleshores dic: no es pot habilitar una lnia especial de finanament que sigui directament de lICO, que la banca no li computi a cap tipus de risc i que dalguna forma el propi estat assumeixi que pot tenir alguna prdua, per que estem intentant injectar ajudes cap a aquestes empreses? Aix s el que necessitem. Parlem den Gerardo Daz Ferran. Vaig descobrir un dia els comptes anuals dSpanair, vaig veure com estava fet el ba-

lan, estava fet a m i qui el signava (Gerardo Daz Ferran juntament amb Gonzalo Pasqual), i vaig repassar els criteris de valoraci daquella empresa. I quan Daz Ferran es va quedar Air Comet vaig analitzar Air Comet amb els meus alumnes i vam veure un actiu adulterat i un passiu... Quan aquest senyor es va postular per president de la CEOE, jo em preguntava pblicament si els senyors de la CEOE sabien a qui votaven com a President. Ning volia escoltar. Aquest pas sha trobat el que ell ha buscat. I aquesta s la qesti clara. Tots hem sigut dalguna manera cmplices daix. Pregunta 7 - MAX VIVES-FIERRO, director Fundaci Catalunya-Europa: Un comentari de Sussa. S que s veritat que la democrcia directa funciona molt b, per daltra banda tenim el secret bancari i dipsits de diner negre molt brut de tot el mn, per tant, una cosa i una altra. Economia pblica: creus que lAjuntament de Barcelona s un bon exemple de gesti pblica a dia davui? I tercera, si fossis assessor del ministre dEconomia dEspanya quines mesures prendries? Jo penso que retallar mes despesa pblica en sanitat i educaci s molt difcil. Tu tacolliries per exemple al Pla Hollande daplicar aquest impost tan extraordinari a rentes ms altes? J.M. GAY DE LIBANA: Hi ha una qesti sobre els diners i la situaci de paradisos

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

25

fiscals. Els dos grans bancs que dominen tot a nivell de paradisos fiscals sabem quins sn: BBVA i Santander, encara que aix no vol dir que tots aquests diners siguin negres. Crec que el tema del secret bancari avui ja no existeix a Sussa. La qesti de lAjuntament de Barcelona: crec que t supervit per hi ha un tema que ens hem de plantejar: no entenc que les empreses que depenen de lAjuntament de Barcelona, com que depenen de lEstat, hagin daugmentar els preus si no sapugen els costos. No ho entenc. Que el gas, la llum, lIBI, pugi de preu, no ho entenc. Perqu no hi ha cap element objectiu que em digui que hi ha un increment de costos. Per tant, lnic que estic veient s que hi ha ganes de guanyar ms diners. Si mirem les despeses de les empreses pbliques que depenen de lAjuntament veurem que hi ha un tema de massa concessi, massa conseller... Malament! Aquest s un tema clau. El que passa s que les empreses pbliques no seliminaran. I laltra qesti, la de si jo fos assessor econmic del Ministre. Li diria: Farem que leconomia submergida emergeixi; baixarem impostos; baixarem la Seguretat Social i crearem alegria al pas, perqu ara desitjo entrar a leconomia emocional. El poble, la gent, necessiten un pas amb alegria.

CONSISTNCIA I TERMINIS DE LA RECUPERACI ECONMICA JOS MARA GAY DE LIBANA

26