Jess Castejn Anaconda [Eunectes murinus]

Medi Natural

Espanyol: Anaconda Angls: Anaconda Francs: Anaconda

Descripci: Serp arborcola de la famlia dels boids, la ms gran de les actuals, que pot atnyer 11 metres de llargada. T el cos pesant i cap ample. El color del cos s verd oliva o gris verds, amb grans taques fosques disposades irregularment. A la part baixa dels flancs presenta una srie d'anells foscos amb ocels taronges. S'alimenta de gran varietat de mamfers i ocells aqutics, i tamb pot menjar peixos i caimans. Els exemplars ms grans poden empassar-se tapirs i jaguars. Les anacondes comunes neden molt b. En podem trobar a les conques dels grans rius tropicals sud-americans, a les regions selvtiques i a les zones de sabana, aprofitant les basses ms o menys temporals. El principal perill per a l'anaconda s la desaparici del seu hbitat. Est catalogada en l'apndix II del CITES. La major anaconda que sha registrat oficialment mesurava 9 metres de llarg i pesava 140 kg. Els mascles sn significativament menors, arribant els 2 metres y mig.

Hbitat s prpia de lAmrica tropical. Les anacondes en llibertat passen bona part del temps a l'aigua a la recerca d'aliment.

Jess Castejn

Medi Natural

L'anaconda verda s endmica de Sud-americ; habita les conques dels rius Amazones i Orinoco, a ms d'altres enclavaments a Brasil, Bolvia, Colmbia, Guyana, Per, Veneuela i l'illa Trinitat.

Algunes caracterstiques o curiositats Lavantpassat de la anaconda es la Titanoboa. Titanoboa ("boa titnica") s un gnere de serp que va viure fa uns 60 milions d'anys al Paleoc, un perode de 10 milions d'anys que segueix immediatament l'extinci del Cretaci-Terciari. L'nica espcie coneguda s la Titanoboa cerrejonensis, la serp ms gran mai descoberta. Per comparaci amb les mides i formes d'altres serps fossilitzades amb les de serps actuals, els investigadors han estimat que la T. cerrejonensis arribava a una llargada mxima de 12 a 15 m, pesava uns 1.135 kg i tenia un dimetre d'1 metre. Es conten histries dels primers exploradors europeus que parlen d'anacondes gegants de fins a 30 metres de llarg, mentre que alguns pobles natius de Sud Amrica en parlen de fins a 15 metres de llarg, per no hi ha proves documentades d'exemplars d'aquestes llargades. Cal tenir en compte que la pell d'una anaconda morta es pot estirar fcilment arribant a tenir longituds molt superiors a les que tenen les serps vives.