P. 1
Revista ELS CINGLES - n07 Juny 1981

Revista ELS CINGLES - n07 Juny 1981

|Views: 9|Likes:
Publicado porJordi Mas i Caballe
La revista "ELS CINGLES de Collsacabra" es publica en paper a Tavertet des de fa mes de 30 anys.

La Associació Amics dels Cingles del Collsacabra esta satisfeta amb la tasca feta al llarg d’aquests 30 anys i, el conjunt dels 60 exemplars publicats de la Revista ELS CINGLES son un llegat per a tota la societat, tot gracies a la constància i a la bona feina feta per l’equip de redacció i a tots els col•laboradors que, de manera desinteressada i any rere any, han omplert de contingut els mes de 500 articles publicats que constitueixen un patrimoni de gran valor per a les generacions actuals i venidores.

Al portal web de la revista: www.elscingles.org, podreu consultar tot el material publicat i també fer recerques dels seus continguts per trobar més fàcilment allò que cerqueu.
La revista "ELS CINGLES de Collsacabra" es publica en paper a Tavertet des de fa mes de 30 anys.

La Associació Amics dels Cingles del Collsacabra esta satisfeta amb la tasca feta al llarg d’aquests 30 anys i, el conjunt dels 60 exemplars publicats de la Revista ELS CINGLES son un llegat per a tota la societat, tot gracies a la constància i a la bona feina feta per l’equip de redacció i a tots els col•laboradors que, de manera desinteressada i any rere any, han omplert de contingut els mes de 500 articles publicats que constitueixen un patrimoni de gran valor per a les generacions actuals i venidores.

Al portal web de la revista: www.elscingles.org, podreu consultar tot el material publicat i també fer recerques dels seus continguts per trobar més fàcilment allò que cerqueu.

More info:

Categories:Types, Research, History
Published by: Jordi Mas i Caballe on Oct 20, 2009
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

10/20/2009

pdf

text

original

ELSCINGLES

trimestral
TAVERTET
.
Juny n"7
ELS CINGLES
I
1 Publicació Trime.tral
REDACCIO
ADMINISTRACIO
PUBLICITAT
Plaça Dioutació. 1
"Can Nazari"
Tavertet. Tfn. 856 SÓ 80
. Butlletí dels amics dels .
Jordi Sangla. i Puigferrer
. Jordi Ma. i Caballé·
Neus Roquer i Jofre
ROla M. Pujol i Nuez
Joan Reixach i Curtó
DIBUIXOS I ACUDITS
Rosa M. Pujd i Nue s
F6TOGRAFIES
Portada: Salt del molf
Bernat •.
Fotografies:
JQrdi Sangla. i .Puigferre,.
IMPRIMEIX
CopiArt .S.A.
Villarroel, 81. Barna-U
D.L./ B.8390 /79.
La redacció del b u t l l ~ t f
no es fa responsable··det
contingut dels treballs
que apareixen signats, jo;
que aquests reflexen úni-
cament els criteris dels
seus autors.
2
LA REDACCIO
LLOCS DE VENDA
D'ELS CINGLES:
A TAVERTET:
- Can Molina.
- Can Nazari.
- Restaurant Les Fonts.
- Fonda Can Baró.
A CANTONIGROS:
- L'Estanc.
A RUPIT:
- L'Estanc.
A L'ESQUIROL:
~ Can Santos.
A MANLLEU:
- Llibreria Contijoc.
A VIC:
- Llibreria La Tralla.
- LI ibreria Clam.
HISTORIA
ElJS DARRERS CENT ANYS A
TAVERTET. l\J! 1
oncs e, Ja som al quin-
ze de novembre i gràcies
a Déu ja hem sembrat,
'però la feina no és pas
acabada. Com que tenim
l'hive rn a sobre caldrà
anar per llenya.
sí, després de sembrar
tothom es lliurava a bus-
car llenya per a l 'hivern,
per fer bullir les olles,
per e scalfar- se i fe r le s
perolades de nabs i cols,
també de remolatxe s i
pallada per al bestiar
b
. d
OV1; ai xi onc s , es gas-
tava molta llenya menuda.
Si l 'hivern passat s 'havia
carbonat algun tros de
bosc, el problema estava
força resolt, ja que es
dia fer una bona arreple-
gada de. brossa seca. Al-
trament, ja es podien
far les eines, podalls i
destrals i mirar on es
dia fer la tallada de feixi-
na, tenint en compte de
no tallar cap plançó, ja
que l'amo vigilava molt i
també el guarda bo sc.
Tallar plançons sense pe!:.
mís podia costar al
ver canviar de casa.
Per suposat que l'any que
s 'havia de cremar la lle-
nya sortida de la mata,
mai no hi . havia un bon
foc a la casa, se 'ri gasta-
va més i de fum a la cui-
na tampoc no n 'hi faltava.
Però per aguantar el foc
un xic rne s a la llar i per
'escalfar e arn per cou-
re el pa, d'una manera o
altra s 'havia de buscar
una carretada de llenya
grossa.
Generalment a tots els
boscs hi quedaven ums
roures vells i bonyegats
que, a més de no do ca r
fruit, no deixaven e réi-
xer nous plançons d'alzi-
na; per això els amos
sideraven aque sts roure s
ben sobrers i per carbó'
tampoc no eren gaire
apreciats i no el s recava
tant que el masover els
tallés. Certament que per
coure el pa e ra una llenya
ben dolenta, però quan no
n 'hi havia d'altre ... quin
remei tocava!
Nosaltres no ens o odfe m
.,
q ue i xa r , Ja que ternern un
amo prou bondadós que
no ens havia fet estalviar
.mai la llenya d'alzina per
fer el forn, encara que sí
que ens tenia recomanat
que per fer el foc a cuina
gastéssim els roures
vell s.
Una altra feina d 'hive rn
era portar fems del fe-
mer al camp. Si el camp
e ra sec i no e s podia
rar, aleshores es tapaven
els pilots de fems amb
terra perquè no s'asse-
que s sin tant; pe rò si hi
havia prou saó ja es podia
començar a llaurar, ja
que per ací hi abunden
les terres grosses i argi
loses i era bo de fer-les
llaurar a principis d "hi :
vern i així amb les gla-
çades i freds quedava la
te rra ben de sfeta i a la
p rimave ra amb una sola
llaurada d'arada plana ja
n 'hi havia p rou. Com tam
bé pel mes de febrer es -
plantaven l'er i els pè-
sols i anava molt bé que
la terra fos cuita pel fred.
Les cases amb un xic de
rem al cap de casa i al-
gun bordegàs ja tenien fei
na tot el dia: entre dona r
menjar al bestiar. este-
llar i entrar llenya, es-
curar les corts i sempre
hi havia algun altre e s to r
bany que no s 'hi pensava.
A més el bestiar donava
molta feina ja que se 'ls
feia aprofitar les tron-
ques de blat de moro i
abans s 'havien de trinxar
com també fer la barreja
d'he rba amb palla, e sto-
bar la palla per fer la pa
llada del matí barre jada-
amb la farina d'er. Així
que de feina no en faltava
mai.
Si mirem temps enrera.
quan encara no hi havia
arades grosses obre
brevants i per tant es
fangava tota la terra, no
cal dir que per més gent
que hi hagués a la casa,
hi havia feina per a tot-
hom. Pe rò si parlem de
3
quan el pagès pogué o b t ~
ni r arade s giratòrie s p ri
mer i després la de ro--
des. certament que la
casa de molta gent havia
de buscar feines al bosc,
a picar alzines. i els que
sabien coure carbó, a fer
una cuita; així s' avança-
ven alguns diners per als
futur s projecte s: uns e s
volien casar i havien de
preparar el niu, altres
que volien comprar al-
gun cap de be stiar o al-
tres que els volien estal-
viar i portar-los a la cal.
xa i finalment podem dir
que a tothom li agradava
de portar algun duro a la
butxaca.
Aquí hem fet referència
al fer carbó; com que és
una història i un art prou
interessant, ja en farem
r efe rència en un article
apart.
De les feines de la terra
en temps d'hivern ja po-
ca cosa més podem dir,
encara que cada casa ha-
via de fe r la feina amb
més temps o menys, es-
pecialment en terres
grosses, com ara l'A..
venc i tota la cinglera,
calia conreuar-Ia a l 'hi-"-
vern perquè aixÍ"el fred
la desfeia i anava més bé
pe r pl antarr le s trumfe s
o blat de moro i poder-la
cavar millor. No sempre
es podia preparar aque s-
ta terra, ja que sovint
faltaven els fems, cosa
que dificultava la bona
marxa de les collites.
També era feina d e l fe-
brer plantar l'er i els
pèsols, feina de poques
empentes.
Mirem l 'hivern, també
des d'un altre punt de
vista. Generalment es té
4
l'hivern i les seves fei-
ne s per una e stació aus-
tera i monòtona, manca-
da d'il.lusió i poesia, pe
rò no é s pas així. És v;-
ritat que el pagès en dies
de neu i pluges i si a més
estava ben acotxat al llit,
havia de llevar- se i pen-
sava en la llenya, el m e ~
j a r per al be stiar i que
això ja durava massa;
certament que no era
gaire afalagador. Però
si havia estat previsor,
aquells dia podia quedar-
se una estona mé s a fer
... ~
companyia als llençols,
pensant que no e s podia
fer res a fora i que no v ~
nia d'una estona. Aquell
dia, després d'endreçar
el bestiar, es podia es-
morzar amb tot el repòs
.i fer la xerrada a la vo-
ra del foc. Aleshores es
feien feine s de manteni-
ment com: adobar algun
mànec d'eixada o de des-
tral, cosir alguna cor ret
ja del jou, clavar tatxes-
als socs o esclops i d'al-
tres feines pròpies dels
dies de mal temps. Al-
tres vegade s s'engresca-
ven a fer algun joc de car
tes, el tuti, el cau o les -
"narisses", que en
aque st hi podien jugar les
dones i les criatures,
certament que no era po-
ca la gresca que allí
s 'hi aixecava. En les ca-
ses que hi havia noies,
no cal dir que eren die s
molt aprofitables per fer-
.l a petar amb els mossos,
cosa que no vagava pas
sempre. També s'aprofi-
taven per fer engrunades
de blat de moro escuat
que hi havia estès al gra-
ner. Això es feia al volt
del pilot, rescant les es-
pigue s amb el tall de l'ai
xada col.locat entre les
cames. També s'hi feia
tabola.
Tot això pa.ssava en dí e s
. forts d'hivern quan el
vent xiulava al seu pas i
picava contra els grui-
xuts murs de la casa,
queien ruixats d'aigua que
e spategaven a la teulada
o bé es veien cobrir- se
el s' turons de ri.eu. Tots
aquests esdeveniments
feien que la petita socie-
tat familiar visqués amb
. .,.... .. '"
una cornumcacro 1 unro .
Per això no podem quali-
ficar lleugerament de ne-
gres aquests dies freds,
sinó d'un parèntesi als
die s fatigo sos de la feina
del camp.
Tal vegada el que més es
perava aquests dies de
mal temps era el borde-
gàs que guardava les va-
ques; aquests dies no en-
gegava i podia fer vida
amb l'altra mainada, que
també estaven prou con-
tents de no haver d'anar
a esttidi. Els més petits
ho aprofitaven per jugar
i explicar conte s, cosa
on també participaven els
grans i els mossos. Les
dones aprofitaven l'ajuda
dels menuts per triar pa-
llofe s de blat de mg ro
per refer les màrfegues.
Si no hi havia nap s reco-
llits, s 'havia de triar la
,palla de fesols per fer la
perolada. Era una estona
escaient per explicar co!!,
tes i acudits. Recordo
que la mev-à. mare" i iame
va germana contaven el
del llop i la guilla, el de
la fugida a egipte de la
sagrada família mentre
el gaix els descobria i
molts d'altre s que feien
les delícies d'aquelles es
tones hivernals.
,El que més malament
s'ho passava, i mala ca-
ra hi posava, era el po-
bre pastor que, encara
que fes mal temps, havia
de sortir amb el ramat
per poc que pogués, ja
que el ramat fris sava
molt í també perquè no
sempre el corral reunia
condicions per poder do-
nar-los menjar. Tampoc
no abundava gaire el me!!,
jar .
Si el mal temps durava
molts dies i més si hi ha
via neu, es 'eia molt pe-=-
sat i les coses no anaven
g aí r-abe . Quan tot havia
passat i tothom tornava a
la feina de fora es recor·
dava amb nostàlgia els
dies íntims passats que
havien trencat la monoto
nia diària.
Les festes de Nadal, en
quin sector de la socie- .
tat es pot semblar més
al primer Nadal viscut ,
'pels primers pastors
allà a Betlem que al pe- .
tit poble de pagès arrau-
lit entre muntanyes i cin
gleres, i en les masies •
escampades per les
n e s i turons, on pasturen
els ramats i vaques i on
la gent viu senzilla i pa,!
•tori! ?
La fe sta de Nadal: tot-
'hom esperava Nadal per
assistir a"matines", que
era la missa que se
brava a les cinc del matí
'en la que molts anys es
feia l'adoració dels pas-
tors abillats amb barre-
tines vermelles, tapabo-
ques o capot i el típic .
"sarró 'de pell. d rovellà;
aquests pastors manaven
els manyacs o moltons
berts amb capes daura-, . .
des i grosses bar'rumbes I
penjades del coll amb
llars de fusta que els pa,!
tors a punta de ganivet ·lii
treballaven esquisids i e,!
caients dibuixos, tanca-
.ven el collar dos pastells.
Sempre algun dels pas- .
.. :
.t ors acompanyava, amb
el seu flabiol o clarinet
les cançons nadalenques
que ell s'i eI: p çb'l e canta-,
ven davant Jesús infant, '
En. el moment de l
tió pastors i rabadà des-
granaven alguna poesia
adient per aquell. moment
i quan el pastor. agenollat
adorava l'infant jesús, el
moltó queia de genolls a-
terra, donant la impres-
sió que es feia palesa la
frase bíblica "el s cels í
la terra doblegaran els
genolls al nom de
Aquesta festa es
va de moltes maneres.
Recordem-ne una altra: .
no era e strany que en les
case s que hi havia bord!:,
gassos, uns dies abans
de Nadal comencessin a
subministrar el que se 'n
deia torxa; era un pal de
ginebre que s'aixafava a
cops de maça, però que
no se.'n perdés cap este-
lla, llavors el lligaven
amb un cordill i es fica-
va al forn perquè quedés .
ben sec. Arribada la n i t
de Nadal, abans d'anar a:
dormir deixaven un bon •
foc encès perquè el nou
nat s'hi pogués escalfar;'.
quan es llevaven, del foè
que encar a- hi havia
nien la torxa de g ínebr e "
preparada com hem dit i
així il.luminava el carnf
per poder anar a peu se-
gur tota la gentada de Ia
casa i d'altres que s'hi
ajuntaven.
JORDI 5ANGLA5 •
XERRADA
merçè hams
AMB....

En aquest número, inaugurem un nou apartat, dedicat a conèixer les
persones de les nostres contrades, les seves circumstàncies i
per tant la nostra terra.
Indagar en la vida de les persones per conèixer les actituds que els
mouen i la seva incidència en els altres -partint de casos concrets-
pot ser una aproximació a les filosofie s de comportament que cOIÚig,!!
ren la realitat històrica del país que ens ha donat la vida i pel que
val la pena de fer UIi e sfor ç per retrobar-lo i per portar la nostra
petita col s Iaboz-ací o per reconS<truir-lo.
Sempre respectarem la manera de manifestar- se dels protagoniste s
de cada article, sacrificant el llenguatge i tot el que calgui, sempre
que ens aportin una base humana entroncada en el nostre objectiu, i
això no voldrà dir de cap manera que compartim les seves opinions
que les respectem.
La Mercè Homs i San-
glas va néixer a Taver-
tet el segle passat. Just
l'any 1899. Fa, per
tant, 82 anys que viu al
mateix poble, i podem
dir que és una de les
persones més grans, si
no la més gran, que viu
actualment a Tavertet.
Les arrugues de la se-
va cara, i el monyo
íarnb què es pentina els .
seus cabells, ens retra-
ten la imatge d'una per-
sona totalment arrelada
als seus orígens, iden-
tificada amb un ambient
i una rnafne r a de ser,
.fidel a les, cases de pe-
dra, a un mínim de co-
imod-itats, i a una aus-
teritat, que li han per-
:mès de veure passar
'l'evolució d'una societat "
..
6
avançada tècni carnent,
però deshumanitzada en
.molt s aspectes, i no ha
caigut en la temptació
(que l'ha ti,nguda) de ca!!,
viar la seva vida, perquè
seva.
'Vaig néixer a' Can Fè-
16. La meva mare era'
filla de Can Nazari i
el meu pare de Can Ca
trí. La mare es deia-
Dolares i el pare Ra-
mon. En aquells anys,
els pares es guanya-
ven la vida treba-
llant tots dos. La ma
re anava a herbejar l
a fer feines a fora,
a servir. El pare con
reuava la terra. No -
teníem bestiar. Un
any que va passar una
pedregada molt forta,
se'n va anar a treba-
llar per guanyar el
pà"a arrenéàr
ses allà baix a les
:Serres de Sant Joan.
La mare, béu l'hagi
perdonada, anava a
buscar el blat allà,
passava a Rupit, a
Can Marandes, i ja
tornava amb la farinà
La dona del moliner
era de família del
actual.
La mare, Déu l'hagi
perdonada, havia
criat un nen de Vic,
de Can Rocafiguera.
Pujaven el crio aquí
dalt a Tavertet i
l'hi vàrem tenir.molt
.t.emps , Aquesta
lia ens dava molta ca
.sa•
El pare també havia
fet de manobra amb un
que hi havia
aquí al poble. En Pa-
lat. Van fer una caba
na allà dalt a Eajols
La Mercè va arribar a
aquest món en uns mo-
ments difícils. exi s
tia el fenomen del con-
sum. La lluita era per
la supervivència. En
aquests primers anys
del segle. tot l'e sforç
de la família, e s con-
centrava a cobrir le s
nece s sitats mínime s.
que pràcticament «:8 re-
duïen al menjar. La
ta e ra contacte amb la
naturalesa, però no com
a luxe, o com a com-
pensació del ritme de
vida que portaven, sinó
com un acte no rmal ,
espontani, i quasi obli-
gatori.
L'amiga més bona que
tenia era la Dolares
de Subiranes. Era fi-
lla de Ca n'ülari.
Anàvem a passeig, cap
al Gor-gàs, a caçar
avellanes. Els dies
feiners, cadascú s'es
tava a casa seva. A -
l'hivern només donà-
vem un voltet pel po-
ble.
En aquella època hi
havia escola. Era
aquí a Can Sarries.
Teníem una mestra. Vi
via en la mateixa ca=
sa que hi havia l'es-
cola i l'Ajuntament.
Es deia Gertrudis. El
poble era ple de gent,
i a l'escola potser
érem 30 persones. Anà
vem nois i noies en -
una mateixa classe.
Les classes ens les
feien en català -í, cas.
tellà. Els dissabtes-
el mossèn ens feia re
ligi6. El catecisme -
ens el feia la matei-
xa mestra. El mossèn
vivia aquí dalt, a la
rectoria. També hi ha
via vicari. No feien-
res mês que dedicar-
se a fer de
Jo me'n recordo de
nossèn Eduardo, que
tenia dues majordomes
:eien que eren germa-
.es. El vicari es de-
'a :;--,ossèn Lluís.
Mentre la Mercè ens'
explica la seva
cia d'e scola, ens adone
que a primers de segle,
l'escola rural de Taver
t e t tenia vida pròpia,
amb una mestra que vivi
integrada en la comuni-
tat, que les classes
eren mixtes, i perlaven
en català i c a s tel l à , Si
considerem el fet cultu
ral de Tavertet, podem
dir que es donava una
resposta, que com a
r • .
rnirnrn r e sporna a unes
necessitats bàsiques de
formació elemental, en
un poble que no dispo-
sava de cap mena d,
servei, ni de carretera.
Recordo que a l'esco-
la ens feien estudiar
manuscrit,
una enciclopèdia, ..
aritmètica i doctrina
exàmens i· tot ens
arreglaven aquí
A l'hora del
cadascú se n'anava
a casa seva a veure
si tenien teca per be
renar. A mi, la mare-
moltes vegades em po-
sava una cassoleta de
blat de moro amb to-
tes les torraines de
l'olla.
A l'edat de 7 anys
vaig tenir el tifus i
pujava molt flacota.
segons què no tenia'
gana per menjar-m'ho.
Amb els altres nens
jugàvem a la polla
briola.
Per dinar menjàvem es
cudella, trumfat que-
en dèiem, patates, I
cols, sopes i farro.
Els dilluns de pasqua
anàvem a Sant Corneli
i la mare, Déu l'hagi
perdonada, feia
ollada de blat de mo-
ro, hi tirava un tall
de cansalada. Com han
canviat els temps! El
pa se'l feia cada ca-
sa.
Parai.lelament a l'expe-
riència d'escola, la
Mercè ens explica le s
dificultats i preocupació
bàsica per alimentar- se
I és ella mateixa, qui
7
ens fa la comparança
amb els nostres dies.
És ella mateixa, qui
indirectament ens r e coi
da que avui una part d-
la humanitat es mor de
gana.
H' 11"
aque a epoca tam-
bé hi havia estudi a
vespre. El feia la m'
teixa mestra. Al ves=
pre hi anaven els que
treballaven durant el
dia. A 8 o 9 anys, ja
anàvem a treballar. .;
col.legi només hi anà
vern fins que podíem -
anar a guanyar alguna
cosa. Jo en aquesta
edat, anava a herbe-
jar l em donaven dos
rals. Els altres,
grans, guanyaven una
pesseta.
No mai vacance_
Sempre hi havia esco-
la. Per Nadal no cel
bràvem res. Ni a l'e--
cola ni al poble. El--
que a casa seu podie
feien la festa, l el'
que no, no la celebr'
ven. -
La integració total de
la mestra, queda demo r.
trada en el fet d'oferir-
das se s al ve sp r e , per
la gent que treballava
durant el dia, i en el
fet que les vacances, no
existien. No podem en-
trar a analitzar el ni-
vell ni el mètode peda-
gògic, però sí podem
constatar, que existia
una persona posada al
servei del poble en l
pecte cultural.
0i hi havia algun ca-
pellà que li agrades-
Sln les coses aques-
tes, encara es feia
algina funci6. Si el
8
sortir fins que vaig
marxar. No vaig com-
prar res.
Les sortides de Taverte
motivades bàsicament
per anar als mercats
més importants de la
comarca, que eren els
de Vic i Man lleu,
e ren autèntique s aventu-
re s tant per l'e sforç de
caminar qUe repre senta
va el desplaçament, -
com per les situacions
estranyes que havien
de ciure en ciutats molt
diferents als pobles que
ells vivien.
vaja, com que hi
haVla l'81ari que
da setmana anava a
Vic, ja se l'enduia
ell la mercaderia.
Ell se l'enduia amb
el carro l els dos
natxos. L'únic que te
nla algun cèntim era-
l'ülari. El de Can Ma
riano, que se'n va -
anar a Vic, també en
remenava algun de
cèntim.
tres no teníem cap
bestiar ni teníem res
La mica que guanyàvem
l'havies de menester
per comprar oli sab6
". "
arrus l fideus.
Me'n recordo quan va-
ren fer la plaça
la meva germana va
, .
Era l'any 7.
A ml em varen fer mar
xal' al Jafre. l veia-
el pare, Déu l'hagi
perdonat, que corria
(en aquella edat no
sabíem pas res, ni a
on trobaven la cana-
lla ni res), ll'ende
mà hi havia músics a-
la plaça, i vàrem te-
nir una nena, la meva
:germana. Era l'any
que vàrem estrenar la
Fins llavors
ballàvem a la Coromi-
na, allà al costat
del Jo:trre.
Feien un tancat amb
boixos i posaven al-
gun llum de carburo,
venien els músics de
Sant Feliu, que ve-
nien per molt pocs
cèntims, de Sau puja-
va tothom, de L'Esqui
rol, de Can TOni, era
molt animada la Festa
Major. La mateixa or-
questra anava a ofici
a tocar, i també al
ball.
Sempre havíem tingut
un manubrio, que ser-
via per totes les fes
tes i diumenges. Fè--
iem ball cada festa,
i a vegades matí i
vespre. S'havia fet
aquí al cobert de Can
Bar6, a Can Mariana,
hasta a Can Sellabona
l'havíem fet. Més
tard es va arreglar
un camp de futbol,
allà davant de Can
Fa16, lugàvem contra
Rupi t, Can Toni, L'Es
quiral. Amb aquests -
pobles ens havíem fet
molt. Ells també ve-
vien aquí. Al marxar
la gent, vàrem perdre
relaci6. A Sau, hi ha
via en Riba, que sem=
pre deia butifarra
per als de Tavertet.
Teníem sempre la tau-
la parada.
És un fe t de stacable
la consciència que e xi s
tia de veïnat entre els
diferents pobles de la
contrada.
érem mes grans,
per festejar, marxà-
vem 3 o 4 parelles, a
passejar per aqui. Pe
a toc d'oraci6, -
cap a casa. El feien
quan es feia fosc. La
meva mare amb
era molt sèria.
teníem ni diarls
ni ràdio. No ens ente
'àvem de res. Èr-em
:om miscolats. No hi
'avia llum, ni aigua
ni metge, ni res.
?er a vegades
iiuen que perquè no
ens hi sabem avenir
(en la societat ac-
tual), és clar, amb
les coses que havíem
passat, i misèries.
Es malmet ara la vian
da i abans Déu nos en
guard, de deixar un
bocí de pa a terra,
el pare ens hauria
la conversa con"
t í nua, la Mercè torna a
i n cidí r en el re specte i
cura que tenien pels
a.Li.ment s i la mane ra
,.,n què avui es despre-
ci eri per .pa;xt d'alguns.
mBU marit, que era
de Taverte t ,es deia
an Juvanteny, era
l' Avenc. Ens và r-en
sasar aquí dalt. No
,
varem anar enlloc.
Sra a l'hivern i ell
no havia set mai a
Barcelona. Li
dir, ens fotarem de
fred i de fàstic. l
, ,
ens varem casar, va-
rem fer l'àpat a l't-
renc, i al vespre cap
a casa. Havíem llogaT
aquesta casa de Can
on s'està
Cjra en Federic. Ens
-,' '\
Dl varem estar 7 any
No vam anar mai
lloc. De seguida
"\ . '- v
varem tenlr canalla.
Van néixer tots aquí
dalt. Sense comadrona
ni metge, ni res. Els
vàrem batejar a la
Els vaig
:onfirmar i van fer
comuni6 a la par-
-òqui.a i tot. Llavors
vàrem anar a viure al
Jufré, i els del Ju-
9
iré sïestaven aqui . ,
Més endavant vam can-
Vlar. Ells varen anar
al Jufré, l nosaltres
aquí. Nosaltres ens
estàvem a la casa
dels masovers.
Zn temps de guerra va
venir un refugiat.
Els primers estiue-
jants quer varen verur
a Tavertet eren els
d'aquí Cal Cabré. L'A
nita l el Joan, que -
varen venir per por-
tar els seus fills a
Ter salut, a' Can Ca-
sals. Un dels fills,
era en Pere, que des-
graciadament va morir
aquest estiu passat,
d'accident. L'altre
es diu Paqui to.
'-t,'n els nostres dies
ens arriben diaris,
però jo no els agoi-
to. Només em miro la
televisi6, i escolto
la ràdiio, que de rà-
dios en tinc dos o
tres.
'.::i tingués de tornar·
a néixer, m'agradaria
de tornar a viure de
la mateixa manera que
he viscut, més que no,
pas del modo que és
ara. L'única cosa que
he demanat moltes ve-
gades, que amb les c ~
ses que passen, que
fan malvé tanta vian-
da l tot això, tornar
a patir una època,
com quan hi havia mi-
... .
s e r-i a .
Cap al final de -Ia' nos-
tra xerrada, la Mercè
ens fa una afirmació
en la que val la pena
pensar-hi dos cops.
Ella tornaria a viure de
la mateixa manera qu e
ha viscut. Quan ens ho
explicava li sor tia espo.!!
tàniament. Això és que
de veritat ho sent així.
El final de la nostra xer
-
rada d'avui creiem que
.s Iexp r e s s a per si matei
xa. No cal matisar-la i
la reproduïm íntegra-
ment, tal com la Mercè
ens ho ha dit.
- La religi6, bona.
- En el meu pas per
aquest m6n, he dei-
xat canalla.
- De la guerra, recor
do la mort del rec-
tor.
- La política, és una
embusteria.
- M'agradaria morir,
quedan t-me en el
llit, l no desper-
tant-me. Dormint,
no donaria cap mal
temps a ningú, l mo
riria tranquil.la.-
ANTON Ma. CLARET
racó del poeta
Plou,
les roses s 'han esblaimat,
I ara pedrega,
pobres roses i pobres els seus cultivadors.
Tot s'ha omplert de boira,
no es veu el pantà ni el poble.
Però no és trist el dia:
ara tenen l'ocasió d'agafar-se de la mà l'alzina i el ginebró,
perquè ha arribat el vent i fa acaronar les seves fulles.
També sacseja les branques del petit avet que hi ha al jardí,
i també les del roure centenari que hi ha al seu costat.
Veig la boira com passa darrera els vidres de la sala deixant-los entelats;
i mentre no pari de ploure, com rzo tinc res per fer, m'entretinc fent-hi dibuixos.
Ha parat la plujà, sortiré ben abrigada i respiraré el perfum que desprèn
la terra molla, i sentiré el piular d'un ocell que tot traient el cap de sota
l'ala se n'ha adonat que ja no plou.
No, no és trist el dia.
Cecílio Mas
19 d'abril de 1981
10
ICOL.LABORACIOl\ts
Iel forat del vent
f
I
Qui ho havia; di r L'tant a
anys i panys que la,.gent
de Tavertet parlava
O <:lel'FJ>:
Tat del Serrat del Vent,
i ningú no hauria imagi-
nat que pugué s donar a
una cova que, fins i tot;
serà coneguda per tots
els espeleòlegs del món
per ser la més llarga
que es coneix en gres
(3.216m.).
,Quan es parlava d'aquell
lfor at, tothom hi deia la
¡seva; però, al final, tots
'coincidi en que hi ¡passa-
va l'aigua de la font del
Gorgàs, que raja uns 60
rn , més avall, just ran
la riera del mateix nom,
que és la que actualment
abasteix el poble d'aigua
potable.
Sembla que sorgeixen
dubte s si' serà el Forat
del Vent o, com deia mé s
amunt, el Forat del Ser-
rat del Vent. El que és
-ce r t, és que el Serrat on
hi ha tal forat, per on
passa el camí carreter
,que comunicava Tavertet
amb Cantonigròs, sem-
'p re n'hem dit el Serrat
del Vent.
Moltes vegàdes, durant
els 10 o 12 anys que vaig
fer el transport de la
tIet de Tavertet a Can
ini, abans de tenir la car
retera nova, quan passa-
va per allà mentre l'ani-
.rnal donava el bufet abans cas que el forat del vent
'embestir la pujada, em hagi desaparegut, tan cu-
venia el pensament c u- riós com era! Com que
riós d Iacos tar ême a sempre porto un picot a
aquell forat enigmàtic la furgoneta, jo que el
per experimentar la sen- vaig agafar i em vaig po-
sació agradable d'aquell sar a picar i esgarrapar
aire tan fresquet. Tah- i no vaig pas trigar a tro-
mateix, sempre .ern pre- bar que un raig d'aire
guntava el mateix: d'on fred em venia a la cara,
pot venir? No fa pas gai- omplint-me d'emoció i
res anys, quan cornen çae alegria, cuitant Ilavor a
ren a desemboscar amb enca.ra, amb més delit,
camions i tractors, esco a cavar fondo fins que
lliren per donar la volta, vaig topar amb una pedra
el planell que feia davant grossa, que per una es-
.rnateix del Forat del Vento cletxa de sota de la qual·
ja que en molt tros de c,! en sortia l'esmentat cor-
mí no hi havia cap lloc on rent d'aire.
poder girar. Com que' Així ho vaig deixar, il.lu-
aquell planell els quedava, sionat i satisfet d'haver
esquifit, no dubtaren pas fet reaparèixer aquell
a, amb una excavadora, forat enigmàtic, que ha-
.r e tal.l.ar la maj-ge r a- del via des de sempre, insp.!
tros de dalt, sense adona,! rat admiració, lluny de
s,e que tapaven amb les pensar que podia ser una
terre s el curiós forat del coincidència que dongués
.vent. lloc a un descobriment de
'Així quedà tapat i de sapa tanta i.mpê r tància,
regut durant uns quants Fou coincidència també,
r-- .:... ' .
anys, fins que un bon dia, l molt grata, el fet que

jo mateix, sabent prou al cap de pocs dies el
bé que per allà abundaven senyor batlle i el senyor,
,els tells o til..lers hi vaig agutzill, moguts pel pro",
fer cap a recollir til.la, blema de preveui\e que
o flor de tell, com en el proveïment d'aigües
diem nosaltres, del poble, durant els me-
Vaig deixar la furgoneta sos d'estiu sofriria greu
a l'esmentat planell. Fe- .!,crisi per haver minvat
ta la feina, vaig treure ell 'molt el manantial de la
.pa i trago que portava, i ¡ :Font del Gorgàs, posaren
mentre feia el mossec gran interès ei preocupa-
. , . b " b ,"
valg pensar: es un on - .90 a us ca r nous
11
tials. No tingueren pas
mandra d 'anar- se 'n un
dia a vorejar la Riera
del Gozga s, canal amunt
per veure si trobaven
algun regalim d""aigua
desconegut que els fos
ajuda, i com he dit més
amunt e s dónà l'eficaç
coincidència que, quan
ja de tornada totalment
decebuts, en passar a
l'indret del forat del
Vent, sentiren una mena
de xiulet que produïa l'ai'
re en s o r tí nt per
xa, i, en aco star- s 'hi,
no fou poca la sorpresa
que tingueren en notar
que d'aquell petit forat
en sortia aquell corrent.
d'aire tan t fred, ja que
per ser criats l'un a la
comerca de Sau o Guille·
ries i l'altre haver vin-
gut de Barcelona, cap
d'ells no havia sentit
a parlar : mai del forat
del Vent. Tot seguit
pensaren que per alla hi
podia passar una deu d'al
gua. Ernpe.sos per l'in-
terès que els movia, tot
seguit el senyor agutzill,
Enric Bor rà s , agafa el
pic i la pala i, amb gran
'delit, e s posa a cavar i
a fer forat, no tardant a
descobrir un gran túnel
per entremig de grosses
¡pedres que, enfocant-hi
'una llanterna, no s 'hi
distingia pas el final.
.sat s ja de picar i no ..
'veierit- se capaç d
car les roques que --c
ven l 'oberturq. i mig ato!.
dit per la gelor de l'aire ,
que en sortia, decid 1 bus
car altres mitjans. Com
en aquells dies una mà-:
quina excavadora feia
feines . dins del poble,
d'acord amb el senyor bat
12
lle la v'ar'enliogar per,
remou- re millor el
reny i fer una bona obe!.
tura, fruit de la qual es
va de scobrir una cova
molt curiosa, co mli fos
la nau d'una església ame
volta de canó, però ple- '
na de terres gairebé fins.
da! t, podent-hi passar
amb prou feines, un ho-
me ajagut. Tanmateix no
hi veieren ni una gota
d'aigua. Encara que un
xic decebuts, comentaren.
el descobriment d'aque-
lla bauma amb la gent
del p obl e., de spe r tarrt
la curiositat de no poques'
persones. r.
No tardaren gaires dies
que uns nois dels que so-
len p a sdar el s fins de se..!
mana aquí, captivats
per la natura i entregats
a la recerca d'aventures,
no dubtaren pas a posar
en p rà.cti ca, en', .cornpa-
nyia del senyor agutzill,
i 'exp,loració de la cova,
essent els resultats que
a uns trenta m , del· re-
'cor r egut, fet totalment
ajaguts, arribaren a una'
"ala. no molt gran però,
ran de terra, hi desco-
briren un forat per on
s 'hi veia e scórrer un
rec d'aigua.
Al cap de pocs dies, ja
mé s animats, s'arrisca
- i
ren a ficar- se pel petit ,
forat per on discorria
l'aigua i arrossegant- se
per damunt d"ella uns ;
deo o dotze m , , fins
que ja es pogueren po-
sar drets, .i així camf.-
naren per un espai molt,
e stret i continuat de gi- ¡
:ragonses, fins que, a '
'uns 300 m , endins, e s
.t r-ob a.ren a una gran sa-o
la Qnqueia l'aigua des
d"uns'IO o 12 rn ,
tura, formant a terra'
una gran bassa. I
Llavors no pogueren
continuar més enlla s en
se escalar. Joiosos i
'satisfets tornaren enre-.
ra comentant amb ale-
gria als seus amics i a
la gent del poble tal
plaent efemèride.
No cal dir l'alegria que
tingué l' Ajuntament ,
èn saber que a la cova
hi havia tanta abundor
.d'aigua, creient que el s
seria fací l de res'óldre
el problema de tan p r e e
ciat i necessari líquid,
·tot el poble e staria molt
content. Ben aviat com-
praren la canonada
sà r ia i, ajudats per la
gent del poble, que cu-
.río so s i amb esperit de
col, laboració hi acudi-
ren, fins i tot el mos-
sèn. Prompte la col.lo
care n , xuclaren
l'aigua, i la conduïren
a la canonada general,
pensant haver fet una
gran obra; mes ai! tin-
gueren raó la gent an-
tiga del poble, puix que,
amb aquella operació
deixà de rajar la Font
Goz-ga s , Prou es
feren moltes proves,
agafant-la mé s endins
i fins que hi tiraren
polvos de color i, ef'e c-
tivament, era la matei-
xa aigua de la font.
En aquests treballs que
e s feren amb tanta il-'
lusió i interè s, entre
l'ajuntament i la gent
.del poble, hi un \
paper molt important
com a capdavanter el'
senyor agutzill, home
molt acurat i interes-
sat en la neteja i ade-
centament del poble, p ~
sant també gran interès
a tenir cura i regular
el proveïment d'aigües.
A ssabentat el propietari
de la finca d'ai tal
de scobriment, n o trigà
pas a donar coneixement
a uns seus coneguts es-
peleòlegs de Granollers,
que, tot seguit, hi acu-
diren entusiasmats; p r ~
nent- s 'ho amb gran in-
terès, ja que segons
ells, no és gaire cor-
rent trobar semblants
esplugues en terrenys
de gres.
Setmana rera setmana,
sense def allir, salvant
Cltbstacle s de tota mena,
cascades. passos es-
trets i difícils, llacs
,1 "a.igua , fred i humi-
tats, descobrint per ai-
xò sales i passadissos
d'una bellesa encantado-
ra, curulles d'estalacti-
tes de delicat aspecte
"poc conegut. Així lluita
ren intrèpidament amb
valor i il.lusió, aquells
"nois incansables durant
7 o 8 mesos tots els
cap s de setmana, fins
que un bon dia els que
per la seva estatura ha
~ i e n pogut guanyar els'
més petits forats, es-
queis i marrincoles,
després de trobar-se
amb una sala molt gran
on hi abundavensenyals
de vegetació, no trigaren
a adonar- se d'una peti-
ta claror que venia de
j exterior. No se ria poca
la joia que en aquells
mornerit s expe r imenta-
rien aquells agosarats.
i incansables minyons!
No per això deixaren
de trobar passos difí-
cils fins poder sortir
per un avenc situat vo-
ra el camí que portava
a l'antiga horta de la
casa o masia d taque st
n orn .: o sigui la senyo-
rial casa de L'Avenc.
JORDI SANGLAS
amiccaminant
Morro de l'abel a.
Els voltants del Noguer,
sota Subiranes, ens ofre-
nen també un bon arre-
plec d'indrets digne s de
visita i admiració. Tot
el límit d taque sta zona
és una constant i seguida
cinglera de pedra roja i
grisa, que s'emmir"alla
en el Santa Cília, ja de s-
feta i derrotada, en avan-
çades ruines, enyora la
seva petita però íntima
i entranyable història,
esperant amb estoicisme
l'enderrocament final.
El llac de Sau, sota ma-
teix dels esbalçadors, ha
submergit amb la seva
líquida mortalla Paltro-
ra ubèrrima vall de Sau,
amb bon nombre de flo-
reixents masíes; baix les
aigüe s, le s pelade s pa..
rets i buides finestres,
que abans contemplaren
el verd dels camps i les
arbredes, i el blau del
cel, solament veuen ara
l'immensitat blavissa
que les envolta, com a
preludi de la definitiva
r uíria ,
Acurta distància del No-
guer, la bellíssima gorja
"i barrancada de la rie ra
de BaIà s'ens desplega a
sota nostre, tancada per
13
,
pares quirze
nyana.
En aquest moment, pre-
cís moment, hauríen de
sorgir les sirenes del
pantà, amb un brunzit de
l Jai r e , amb una subtil
bonior. Com si milers d'
abelles batessin les ales.
Deur i e n cobrir- se le s en
tranyes dels congostos i
les sirenes sobre la su-
perficie intensament fos-
ca del pantà, com una ta-
ca rosada, guspirejant
de llum la seva llarga ca-
b e l l e ra. I cantaríen le s
dones d'aigua, amb les
" .
s e ve s suavi s srrne s veus,
uns can't i c s com mai del s
mais s'haguessin sentit.
Amic caminant, que Com
nosaltres, esteu també
meravellat i atuït,
reu que aque sta contalla
de le s sirene s é s una fan
tasia. Sens d upt e : no hi
han pas sirenes, al pantà
de Sau. Però .•. qui sap?
bre l'aigua, enjoiada per 1
una orgia de fantàtics
colors, que s'afebleixen
i van fonent- se poc a poc.
La foscúria guanya espai,
i surt espessa dels seus
cataus, i les grans mura
" lles de negres perfils es
siluetegen sobre la ce-
1istia que comença a
rèixer amb una claror
difosa, tímida. Sorgeix
la lluna d'entre la foscor
del cel, i els seus raigs
argentats, pàl.lids i
transparents, transfor-
men el paisatge, i e ste-
nen un gran solc de llum
bellugadis sa sobre le s
quietes aigües del pantà.
Un august silenci plana
per damunt de tot; només
s'ou la remor fonda i es-
mort e ída del torrent que
cau pel saltant, com una
música immaterial i llu-
Salt i gorg del Tirabou.
l
l e s rostes pendents em- Ihaguessin sirenes ( qui
boscades del cantó del . sap? .• ) haur-Ien d'es-
Castell de Tavertet i les,. tar aquf, al bell dejús
pelades i verticals mura-. del salt del Noguer i el
He s de la banda sol e ia, gorg de Tirabou, en el
on s'obren les dues enorv : que fou l'últim meandre
mes goles de les de la riera de BaIà,
sime s cove s de BaIà. . abans d 'ajuntar- se amb.
Aquestes sí que foren ha- el Ter. Quan llostreja -
bitades, i s'hi tornen a sobretot en un capvespre
fer excavacions - pels d'estiu -, el sol s'en va
animosos amics de l'ar- a la posta desplegant un
queologia, de Vic - amb ventall de tons vermells
troballes i descobriments i taronjats, i reflectint
de milers d'anys. Al cos- els núvols que es retallen
tat de le s Cove s s'alça amb un halo de contrasol
amb supèrbia una sensa- sobre la creixent foscor.
cional proa de pedra, Les aigües del pantà em-
que s 'a van ç a per sobre mirallen un fons blavós
els abismes com un vai- molt obscur, quasi rno s
xell ete rnament ancorat, rat, amb une s refulgèn-
'anomenada la "roca de cies rogenques, com d '
l'Abeia". La contempla- incendi. Les tonalitats i '\
c io del paratge, des d'a- colors esdevenen i
questa atrevida punxa, els vermellosos r oqui a- i
escapa a tota pondera- sars dels precipicis de
c i o , Santa Cília prenen uns
Si en matissos de porpra so-
14
I. NOTICIARI BREU
-
P RüJECTE DE CARRE'-
TERA TAVERTET-RU-
PIT.
A la se s sió municipal de
4.10.80 l'Ajuntament de
Tavertet va aprovar ini-
cialment el projecte de
carretera de Tavertet a
- -
Suposo que no sereu gai-
're s els que esteu al cor:
rent de tot això, cosa ben
curiosa, ja que segons diu
diu el butlletí provincial,
ha estat a informació pú-
blica.
No sé exactament quins
són els rèquisÚs'legals
que les bones comuní ca-
,cions són bones per als
pobles, però el que s!
és clar' que no és bo,
és qUE! passin per dintre
d'ells.
Tal com e atà el projecte,
tot que utilitzi
aque sta ruta tur!stica
.. fA1 ..
Les característiques de la carretera són sis metres d'amplada
metre er cantó, tot ell asfaltat.
per èfectuar una expo- haurà de passar per din- .
sició píblica d 'un • tre del poble de Taver-
, Rupit. El butlletí p r ovin
cial del 29. 1. 81 anuncí.à
la ini ormació pública del
i la ses sió mu-
nicipal del 5.3.81 el va
aprovar provisionalment
'(ja que no hi va haver al-'
legacions), restant ara
pendent d'aprovació per
la Direcció General d'Ur
" ,
'baní srne ,
'-
.te d'aquesta mena, però
, .
crec que com a mrmrn
,deuen ser els suficients
perquè a un poble de
menys de 100 habitants
se n'enteri tothom.
No discuteixo pas la utili.
tat s 'aque sta carretera,
ja que en cre"c ._
tet, perdent tota la tran-
'quík.Htat que té ara, i
creant oportunitats de
pe rill per tota la canalla'
que ara pot jugar tran-
quil.lament d'un costat
a l'altre del poble.
Per tot el que hem expo-
sat fins ara, ens podem
15
trobar que un bon dia ens
passi una carretera per
dintre el poble, sense ni
tan sols haver e svat inf'o r
mats. Hi ha més d'una so
lució: la carretera pot
passar per dintre el po-
ble, O bé per fora. No
sóc prou per dir quina
solució és la millor, pe
" " ' -
ro crec que Sl es tot el
poble qui ha de dir-ho.
JOAN
r------------.----..--- - --------------

You're Reading a Free Preview

Descarga
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->