Está en la página 1de 1

ara DILLUNS, 17 DE MARÇ DEL 2014

cultura
LITERATURA

35

‘Cartes mortes’, una novel·la lúdica i magnètica
David Gálvez debuta amb una metaficció que investiga autors i artistes de referència
Males Herbes publica un dels debuts més singulars de l’any. Amb Cartes mortes, David Gálvez construeix un joc literari en què el narrador s’obsessiona per anècdotes que envolten escriptors i artistes.
JORDI NOPCA
BARCELONA. David Gálvez entén la

Tres protagonistes llegendaris
Franz Kafka

literatura catalana contemporània a partir de Quim Monzó: “És rigorós, imaginatiu i et situa directament en la modernitat”, explica. Monzó ha estat una de les guspires que van encendre la metxa de Cartes mortes, que l’autor andorrà va començar a escriure el 2004. En aquell primer fragment que encapçala el seu debut, el narrador –“que no sabem si és un boig o un acadèmic avorrit”, aventura l’escriptor– recorda un article monzonià en què reconstrueix una trobada entre Antonin Artaud i Josep Palau i Fabre al sanatori d’Ivry el 1947 i els imagina “l’un a la vora de l’altre, contemplant les estrelles, mentre Palau es col·loca més o menys discretament la mà sobre la zona genital i procedeix a la rascada”. A partir d’aquí, Cartes mortes explica una col·lecció d’històries que tenen la literatura i la creació artística com a teló de fons. Hi ha, per exemple, una investigació sobre la possible participació de Julio Cortázar en la traducció argentina de Ferdydurke, de Witold Gombrowicz, la hipotètica trobada entre Franz Kafka i Adolf Hitler, l’estada de Marcel Duchamp a Buenos Aires el 1918 o la vinculació amb Andorra d’una versió primerenca d’El vuelo de la reina, de Tomás Eloy Martínez. Bona part de les històries, explicades amb un sentit de l’humor que parodia el llenguatge de la crítica literària, estan vinculades amb la capital argentina, que Gálvez coneix molt bé gràcies a les lectures. “El lli-

A Respiración artificial, Ricardo Piglia imaginava que Hitler inventava la part més tenebrosa de l’obra de Kafka. Gálvez es pregunta què passaria si fos veritat que Kafka hagués tingut com a precursor el Führer.

Marcel Duchamp

“És com si a Buenos Aires Duchamp s’hagués trobat en estat de suspensió”, llegim a Cartes mortes. Un dels artistes més irreverents i trencadors del segle XX és homenatjat a través d’un dels fils argumentals. Gálvez va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1970, però viu a Andorra des de fa anys, on s’ocupa d’editar la revista literària Portella. PERE TORDERA

Witold Gombrowicz

bre genera la sensació que et poden estar enredant o que el que t’expliquen no és cert –diu–. Parteixo d’elements que haurien pogut donar lloc a assajos, però jo volia que el to no fos massa sec i que la presentació no fos lineal. Un dels grans riscos de Cartes mortes era ser massa acadèmic o profund”. L’altre era no resoldre les petites intrigues que planteja. “Era possible que el llibre acabés tancat en un calaix per sempre”, admet l’autor.

Farsa “El llibre genera la sensació que et poden estar enredant”

Escrit primer en castellà i traduït més endavant, la versió catalana afegeix un punt de fantasmagoria al debut de Gálvez, que pot fer pensar en la narrativa d’Enrique Vila-Matas, en Les històries naturals de Joan Perucho o en Vulcano, de Max Besora. “No he llegit ni Perucho ni Besora, i mai no he acabat d’entrar en les novel·les de Vila-Matas”, assegura l’escriptor. Cartes mortes és un bolet al·lucinogen d’efectes saludables i hilarants.e

L’escriptor polonès va passar dues dècades a l’Argentina. El 1947 es publica Ferdydurke. “Cortázar diu que la violència a què sotmet la llengua castellana l’impacta”, diu Gálvez. Va participar-hi, l’autor de Rayuela?