Está en la página 1de 1

ara DILLUNS, 17 DE MAR DEL 2014

cultura
LITERATURA

35

Cartes mortes, una novella ldica i magntica


David Glvez debuta amb una metaficci que investiga autors i artistes de referncia
Males Herbes publica un dels debuts ms singulars de lany. Amb Cartes mortes, David Glvez construeix un joc literari en qu el narrador sobsessiona per ancdotes que envolten escriptors i artistes.
JORDI NOPCA
BARCELONA. David Glvez entn la

Tres protagonistes llegendaris


Franz Kafka

literatura catalana contempornia a partir de Quim Monz: s rigors, imaginatiu i et situa directament en la modernitat, explica. Monz ha estat una de les guspires que van encendre la metxa de Cartes mortes, que lautor andorr va comenar a escriure el 2004. En aquell primer fragment que encapala el seu debut, el narrador que no sabem si s un boig o un acadmic avorrit, aventura lescriptor recorda un article monzoni en qu reconstrueix una trobada entre Antonin Artaud i Josep Palau i Fabre al sanatori dIvry el 1947 i els imagina lun a la vora de laltre, contemplant les estrelles, mentre Palau es colloca ms o menys discretament la m sobre la zona genital i procedeix a la rascada. A partir daqu, Cartes mortes explica una collecci dhistries que tenen la literatura i la creaci artstica com a tel de fons. Hi ha, per exemple, una investigaci sobre la possible participaci de Julio Cortzar en la traducci argentina de Ferdydurke, de Witold Gombrowicz, la hipottica trobada entre Franz Kafka i Adolf Hitler, lestada de Marcel Duchamp a Buenos Aires el 1918 o la vinculaci amb Andorra duna versi primerenca dEl vuelo de la reina, de Toms Eloy Martnez. Bona part de les histries, explicades amb un sentit de lhumor que parodia el llenguatge de la crtica literria, estan vinculades amb la capital argentina, que Glvez coneix molt b grcies a les lectures. El lli-

A Respiracin artificial, Ricardo Piglia imaginava que Hitler inventava la part ms tenebrosa de lobra de Kafka. Glvez es pregunta qu passaria si fos veritat que Kafka hagus tingut com a precursor el Fhrer.

Marcel Duchamp

s com si a Buenos Aires Duchamp shagus trobat en estat de suspensi, llegim a Cartes mortes. Un dels artistes ms irreverents i trencadors del segle XX s homenatjat a travs dun dels fils argumentals. Glvez va nixer a Vilanova i la Geltr el 1970, per viu a Andorra des de fa anys, on socupa deditar la revista literria Portella. PERE TORDERA

Witold Gombrowicz

bre genera la sensaci que et poden estar enredant o que el que texpliquen no s cert diu. Parteixo delements que haurien pogut donar lloc a assajos, per jo volia que el to no fos massa sec i que la presentaci no fos lineal. Un dels grans riscos de Cartes mortes era ser massa acadmic o profund. Laltre era no resoldre les petites intrigues que planteja. Era possible que el llibre acabs tancat en un calaix per sempre, admet lautor.

Farsa El llibre genera la sensaci que et poden estar enredant

Escrit primer en castell i tradut ms endavant, la versi catalana afegeix un punt de fantasmagoria al debut de Glvez, que pot fer pensar en la narrativa dEnrique Vila-Matas, en Les histries naturals de Joan Perucho o en Vulcano, de Max Besora. No he llegit ni Perucho ni Besora, i mai no he acabat dentrar en les novelles de Vila-Matas, assegura lescriptor. Cartes mortes s un bolet allucinogen defectes saludables i hilarants.e

Lescriptor polons va passar dues dcades a lArgentina. El 1947 es publica Ferdydurke. Cortzar diu que la violncia a qu sotmet la llengua castellana limpacta, diu Glvez. Va participar-hi, lautor de Rayuela?