Riu Gai

Catleg de varietats tradicionals #2

Agricultura tradicional i diversitat cultivada. Campanya de recollida de varietats tradicionals al Tarragons, Alt Camp i Baix Peneds.

Fundaci Miquel Agust, desembre del 2011

Un projecte realitzat per:

Amb la collaboraci de:

Agricultura i varietats tradicionals a la Xarxa Natura 2000 de Catalunya Catleg de varietats tradicionals: #2 Riu Gai Aquest document forma part del projecte: Recuperaci, a travs de ls, de lagrobiodiversitat en els espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya Fundaci Miquel Agust Edici: Desembre del 2011 Producci i disseny grfic: Fundaci Miquel Agust Autors: Joan Casals Missio, Francesc Casaas Artigas Imatges: Joan Casals Missio

Durant lany 2011 la Fundaci Miquel Agust ha treballat, en collaboraci amb la Fundacin Biodiversidad, en el projecte Recuperaci, a travs de ls, de lagrobiodiversitat als espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya. En el marc daquest projecte hem centrat la mirada en els agricultors i els espais agraris que trobem dins aquests territoris, donat que lagricultura, que ocupa una tercera part de tota Catalunya i un 11% de la superfcie protegida per la Xarxa Natura 2000, s lactivitat econmica que millors serveis pot oferir a les comunitats rurals, aix com desenvolupa funcions duna extrema vlua en la gesti daquests ecosistemes dalt valor natural. Lagricultura, per, est en retrocs al conjunt del territori catal, i evidentment tamb dins la Xarxa Natura 2000. De fet la disminuci de la superfcie agrria s, segurament, una de les principals amenaces que afecten a aquests territoris. Quan lagricultura recula es perden moltes vlues... en primer lloc lactivitat econmica agrria. Tamb el paisatge, la producci daliments i la gesti del territori... Es perd doncs el contingut daquests espais agraris... I un dels elements que desapareixen sn les plantes cultivades, i amb elles una diversitat agrcola que sha anat forjant al llarg de centenars danys de feina pagesa. Lagrobiodiversitat. En un context on sest recuperant lestima pel menjar i els productes de qualitat, algunes daquestes varietats tradicionals poden erigir-se com a noves oportunitats per dinamitzar produccions agrries dalt valor afegit. Algunes delles reuneixen unes caracterstiques agronmiques, sensorials i culinries excepcionals. La identificaci, caracteritzaci, recuperaci i promoci daquestes varietats tradicionals s una estratgia que promou la Fundaci Miquel Agust, vinculant producte, activitat econmica i territori en el marc dun desenvolupament rural sostenible. En aquest projecte shan estudiat quatre territoris inclosos a la Xarxa Natura 2000. Territoris amb diferents estructures agrries, anant des de la Terra Alta i el Baix Ebre fins a les muntanyes del Bergued. Els estudis han perms conixer i collectar part de lagrobiodiversitat encara cultivada en aquests espais, protegint aquests recursos

El projecte

fitogentics i recuperant uns coneixements tradicionals que donen contingut a la nostra identitat cultural. Els Catlegs de varietats tradicionals que publica la Fundaci Miquel Agust recullen totes aquestes informacions i ensenyen les principals varietats tradicionals que encara es conserven en cadascun dels territoris estudiats. Els Catlegs sediten en quatre volums: #1 el Sistema Prelitoral Meridional, #2 el Riu Gai, #3 el Sistema Prelitoral Central i #4 les Serres de Queralt i els Tossals-Aigua dOra.

La recuperaci de varietats tradicionals com a eina de desenvolupament rural

La problemtica de la prdua de la diversitat gentica dels cultius (procs anomenat com erosi gentica) ha estat posada de manifest per nombrosos cientfics des dels inicis del segle XX (Brush, 1999). Aquest procs est fent desaparixer uns recursos que sn cabdals per la nostra seguretat alimentria i que, en alguns casos, constitueixen un element important de la identitat cultural de cada societat. Aquesta erosi es produeix tant a nivell despcie (segons Hammer et al. (2005) de les 7000 plantes que es cultiven al mn, 940 estarien en perill dextinci) com a nivell de varietat (la reducci de la variabilitat intravarietal s un fet descrit en la majoria de varietats cultivades). Malgrat la dificultat per quantificar la magnitud en qu es produeix lerosi gentica, shan publicat diversos estudis on es presenten valors dentre el 15% i el 100% derosi gentica, en funci de lespcie estudiada, lrea geogrfica i el perode de temps considerat (per una revisi vegeu lestudi publicat per Hammer et al. (2008)). Una de les principals forces motrius s la substituci de les varietats antigues (que presenten un cert grau de diversitat gentica) per les varietats modernes (homognies genticament), degut a que

aquestes darreres presenten uns rendiments intensitat superiors. en els Aquesta pasos substituci es produeix amb ms desenvolupats, on els agricultors tenen la capacitat econmica per adquirir 2009). A Catalunya la substituci de les varietats antigues pels cultivars moderns s molt alta en el conjunt de cultius (horta, cereals i cultius arboris). No obstant es conserven algunes varietats antigues, que anomenem varietats tradicionals o locals pel fet que han estat seleccionades per les adaptacions als agrosistemes i varietats sn gastronomies pels dun determinat territori. Aquestes conservades quals agricultors, els utilitzen llavor de les varietats modernes (van de Wouw et al.,

vinculades a rituals gastronmics locals, els quals perqu existeixen, existeix la senzillament,

varietat (com s el cas del blat de moro descairar del Bergued i lescudella que es prepara al Nadal). La literatura gastronmica i el coneixement popular catalans estan plens de noms daquestes varietats... el fesol del sastre, la col brotonera, lenciam dels tres ulls, el tomquet de Montserrat i el de Penjar, lescarola cabell dngel... noms atresora que de ens indiquen que catalana. labundncia varietats

lagricultura

Tots aquests noms han quedat recollits en el mapa de les varietats tradicionals catalanes, editat per la Fundaci Miquel Agust el novembre del 2011 (FMA, 2011a). La prdua daquest tresor gentic que alberguen les varietats tradicionals ha deixat de ser un assumpte nicament dagrnoms i

determinats trets morfolgics com a criteri de selecci a lhora de conservar-les quals (generalment la forma externa). Les raons per les determinades es varietats sn tradicionals motius conserven i

diverses, per generalment trobem culturals gastronmics. tradicionals a les per Aix es deu a que, en molts casos, aquestes presenten varietats varietats unes caracterstiques superiors (com

organolptiques

comercials

exemple les propietats texturals i de gust que t la mongeta del Ganxet) o b estan estretament

Un dels criteris emprat pels agricultors per seleccionar les varietats tradicionals ha estat el valor sensorial. Aix ha comportat, en alguns casos, la creaci de productes amb unes qualitats excepcionals

milloradors gentics, i en els darrers anys ha esdevingut un repte pel conjunt de la societat, creixentment sensibilitzada per la conservaci de la biodiversitat. Alhora s, especialment, un desafiament pels territoris i pels seus agricultors. Un desafiament, ja que algunes daquestes varietats tradicionals poden guardar alguna clau que ajudi a definir estratgies per revitalitzar determinades produccions agrries basades en la qualitat (especialment referent al gust, laroma, la textura...); i s que algunes varietats tradicionals

sn autntiques joies, i com a tals poden actuar com a eixos de desenvolupament agrari i rural. La Fundaci Miquel Agust, entitat sense nim de lucre, ha estat creada amb aquest fi. Identificar, conservar, recuperar i promoure varietats tradicionals que puguin atreure la mirada duns consumidors que, cada cop ms, reclamen productes locals i de qualitat. Amb aquests elements sespera construir estratgies de desenvolupament rural que reforcin els agents econmics que

treballen al territori (en primer lloc els agricultors, per tamb els restauradors i altres agents del sector serveis). Amb aquesta estratgia saconsegueix,

parallelament, treballar per a la conservaci de la biodiversitat... cultivada.

Figura 1. El tomquet de Penjar, la col brotonera, el psol negre, el blat de moro descairar o la mongeta del Ganxet sn algunes varietats tradicionals que gaudeixen de prestigi a la cultura gastronmica catalana

Objectius

La Fundaci Miquel Agust treballa per crear les eines que permetin desenvolupar una estratgia sinrgica de revaloraci de lagrobiodiversitat i de desenvolupament rural. I les eines de base sn el coneixement agrcola i les llavors de les varietats tradicionals. s a dir, duna banda recollir i generar el coneixement que permeti identificar les varietats tradicionals amb major potencial, i duna altra banda collectar i conservar el material vegetal daquestes varietats tradicionals que es troben en perill de desaparici. En aquest context la Fundaci Miquel Agust, durant amb lany la collaboraci ha el 2011 de la Fundacin Biodiversidad, realitzat projecte

Recuperaci,

travs

de

ls,

de

lagrobiodiversitat als espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya. Un projecte on shan estudiat quatre territoris protegits per la Xarxa Natura 2000: el Sistema Prelitoral Central, el Riu Gai, el Sistema Prelitoral Meridional i les Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua dOra. En cadascun dels territoris, mitjanant entrevistes als agricultors, shan identificat i collectat les varietats cultiven. aquella tradicionals informaci que ens que encara sha agrcola serveix es i per Parallelament recollit

gastronmica

descriure les caracterstiques daquests materials. Amb els Catlegs de varietats tradicionals tothom. pretenem resumir tota aquesta informaci i posar-la a labast de

ES5140019 Riu Gai

Fundaci Miquel Agust, desembre del 2011

El territori: Riu Gai

Comarques del Tarragons, Alt Camp i Baix Peneds

El riu Gai travessa la Serralada Prelitoral Catalana, anant des de Santa Coloma de Queralt fins a Altafulla, on es troba la desembocadura. Lespai Xarxa

i Montferri, una plana agrcola dominada pel cultiu de la vinya (Observatori del Paisatge, 2010). A nivell boscos ecolgic de destaquen els ribera (Populetalia

Natura 2000 denominat ES5140019 Riu Gai correspon a la part baixa del riu, des dAiguamrcia fins a Tarragona-Altafulla. Aquest espai va ser incls a la darrera proposta catalana despais Xarxa Natura 2000 que realitz la Generalitat de Catalunya lany 2006 (Generalitat de Catalunya, 2006). Prviament la desembocadura del riu Gai ja havia estat protegida en el marc del Pla dEspais dInters Natural (PEIN) (Generalitat de Catalunya, 1992), tot i que la superfcie protegida era molt ms reduda. Actualment la superfcie protegida per la XN2000 s de 2.990 ha, de les quals gaireb el 30% correspon a superfcie agrria (DMAiH, 2004). A nivell paisatgstic lespai protegit el podem dividir en tres parts: a la part nord els Camps de Santes Creus, ubicat entre els municipis dAiguamrcia, Vila-rodona, Brfim

albae) presents a lAlbareda de Santes Creus. A la part central de lespai protegit trobem un fragment del Masss de Bonastre, espai natural amb fragments de superfcie agrria ubicat entre els municipis de Vilabella, Renau, Salom i la Vespella de Gai. En aquest espai hi destaca el pant del Catllar, inaugurat lany 1975. Finalment a la part baixa de lespai trobem els municipis el Catllar, la Riera de Gai i Altafulla, una rea on dominen darrer les la hortes llera tros del que riu. acompanyen Aquest Dins lespai protegit la superfcie agrria ocupava lany 2002 una superfcie de 928 ha, la major part de les quals fruiters de sec (438 ha) i vinya (436 ha), segons les dades de la Cartografia dels usos del sl a Catalunya (DMAiH, 2004). Dades que mostren una disminuci del 18% de la superfcie agrria dins aquest espai (srie temporal 1992-2002), valor molt elevat si tenim en compte que el promig per tota la XN2000 s del 6,3% (FMA, 2011b).
Figura 2. Mapa de localitzaci de lespai protegit Riu Gai

constitua

antigament una de les hortes dels mercats de Barcelona i Tarragona. Unes hortes on hi dominaven els camps de cnem, cultiu que ocupava una gran superfcie a principis del segle XX i que era emprat per la indstria txtil de la zona.

RIU GAI Superfcie: 2.990 ha Comarques: Tarragons, Alt Camp, Baix Peneds Municipis: Aiguamrcia, Vila-rodona, Brfim, Montferri, Vilabella, Salom, la Secuita, Vespella de Gai, Renau, el Catllar, la Riera de Gai, Altafulla, Tarragona Varietats tradicionals (segons revisi bibliogrfica): tomquet de lalbercoc

Figura 3. (a dalt) En color verd, superfcie agrria dins lespai protegit del Riu Gai (Font: Classificaci dels usos del sl, any 2002 (DMAiH, 2004)) Figura 4. (a baix) Cultiu de tomquet del Benac al municipi dAltafulla

Figura 5. Llavor de bleda de penca ampla (Beta vulgaris var. cicla)

La collecta de varietats tradicionals al Riu Gai

Juny-Juliol del 2011

Les hortes de la part baixa del Riu Gai eren, antigament, un dels principals subministradors dels mercats centrals de Barcelona i de Tarragona. Lintens comer amb dos mercats de distribuci daliments ha marcat les varietats cultivades en aquesta zona. En alguns casos i les de preferncies ha diferents entre els consumidors de Barcelona Tarragona provocat una diversificaci de les varietats cultivades, amb lobjectiu de satisfer les demandes exemple, dels els consumidors. Per

negra (fulla de color verd fosc) destinada al mercat de Barcelona i la bleda blanca (fulla de color verd clar) destinada al mercat de Tarragona. O, pel que fa a les varietats tomquet de del a tomquet, Benac el es

de

Penjar

la

mongeta

del

Ganxet. La major part daquestes varietats es continuen cultivant, especialment la mongeta del Ganxet, el calot de Valls, el tomquet de Penjar o el tomquet del Benac. No obstant algunes shan deixat de cultivar degut, principalment, a un comportament agronmic deficient. Aquest s el cas de lenciam rom per la seva sensibilitat cabell sensibilitat al a mldiu, per lespigat lescarola la i seva a la dngel

comercialitzava

Tarragona

mentre que a Barcelona la varietat ms ben valorada era el tomquet de Montserrat. Altres varietats cultivades a la zona i destinades al mercat majorista daliments eren la mongeta tendra, el pebrot tipus llarg de Reus (molt apreciat a Barcelona, on es coneixia com el pebrot de la Riera), el tomquet

podridura o el pebrot de la Riera per la seva sensibilitat als virus que afecten a aquest cultiu (tot i que

agricultors del Riu Gai coneixen dues varietats de bleda: la bleda

Figura 6. Distribuci, per espcies, de les entrades collectades

existeixen

algunes

produccions

tradicional perqu s la que t la pell ms fina. De fet, altres varietats cultivades a la zona prenen el nom en contraposici amb la mongeta del Ganxet, com s el cas de la mongeta de labundncia cultivada a la zona de Vila-rodona (el nom fa referncia a lelevada producci daquesta varietat). Una de les varietats ms

comercials dins hivernacle). Les prospeccions que ha realitzat la Fundaci Miquel Agust han perms recollir un total de 33 entrades, la major part delles de tomquet (11 entrades) i mongeta (10 entrades) (Figura 6). Les varietats recollides de tomquet sn del tipus tomquet de Penjar, Montserrat, del Benac, palosanto i del pebrot. El ms cultivat a la zona s el tomquet del Benac (2 entrades) (Figura 7), doncs s molt apreciat entre els consumidors de Tarragona. Una altra varietat molt cultivada s el tomquet de Penjar, el qual pren noms diferents en funci de les caracterstiques de cada cultivar: de milflors (inflorescncia molt ramificada), de fulla grossa (forma de la fulla semblant a la de la patatera) o tomaqueta (forma aplanada del fruit) sn algunes de les pels denominacions emprades

reconegudes daquesta zona s el pebrot llarg de Reus. Lelevada producci que es feia antigament al municipi de La Riera de Gai (40.000 plantes/any a la dcada dels 1970-80), majoritriament varietat com el comercialitzada a Barcelona, va provocar que aquesta tamb fos coneguda

pebrot de la Riera (Contreras et al., 2003) pels agricultors de la zona que anaven a aquest municipi a comprar el planter. Les principals caracterstiques daquesta varietat sn la coloraci vermella del fruit, el pericarpi gruixut (aprox. 1cm), una elevada dolor, una baixa percepci de la pell i una bona conservaci en post-collita. Aquesta varietat de pebrot, per,

agricultors. No obstant, el nom ms corrent daquesta varietat a la zona Penjar. Respecte als materials de s el de tomac, en detriment del de tomquet de

es va deixar de cultivar per la seva sensibilitat als virus que afecten a aquesta espcie. Finalment tamb sha collectat llavor de les varietats de bleda cultivades a la zona (de penca ampla i negra), de col paperina, mel blanc i del tendral, cogombre, guixes i espinac. No obstant daquestes varietats shan trobat poques entrades.
Figura 7. Fruits de la varietat tradicional tomquet del Benac

Phasoleus vulgaris recollits (Figura 8), la varietat ms representada s la del tipus Ganxet (5 entrades). Aquesta apreciada especialment dagricultors conserven varietat per s les respecte exposen aquesta molt seves als que varietat

caracterstiques

organolptiques,

carcters de textura. La major part

Taula 1. Noms de varietats tradicionals citats pels agricultors entrevistats durant la campanya de collecta de germoplasma a lespai Xarxa Natura 2000 Riu Gai

Espcie Beta vulgaris Capsicum annuum Cichorium endivia Lactuca sativa

Varietat tradicional Bleda blanca Bleda negra Pebrot dels 3 cantos Pebrot llarg de Reus o de la RIera Escarola cabell dngel Enciam rom Enciam dels 3 ulls Enciam negre Guixes Fesol la perla de Valls Mongeta del Ganxet Mongeta de labundncia Fesol del Pinet Mongeta del cuc Tomac o tomquet de Penjar Tomquet poma Tomquet del Benac Tomquet palosanto Tomquet de lalbercoc Tomquet de la creu

Lathyrus sativus Phasoleus vulgaris

Solanum lycopersicum

Figura 8. Varietats tradicionals de mongeta collectades al Riu Gai

Fesol la perla de Valls FMA/XN /2011/160

Mongeta del Ganxet FMA/XN /2011/161

Mongeta del Ganxet FMA/XN /2011/175

Mongeta de labundncia FMA/XN /2011/176

Mongeta del Ganxet FMA/XN /2011/177

Mongeta fina FMA/XN /2011/179

Estratgies de recuperaci de lagrobiodiversitat al Riu Gai

Proposta de lnies dactuaci

Algunes

varietats

tradicionals

el transcurs de les collectes que ha realitzat la Fundaci Miquel Agust sha trobat llavor daquesta varietat en daltres territoris, com la Terra Alta. Alhora la major part de cases comercials de llavor comercialitzen les seves prpies lnies (p.e. Batlle, Fito), aix com el Banc de Germoplasma del Centro de Recursos Fitogenticos (CRF) conserva daquesta diverses varietat entrades (Taula 2).

sensorial

gentic

la

varietat

daquesta zona presenten unes caracterstiques singulars que les fan bones candidates a liderar projectes de recuperaci orientats a dissenyar produccions agrcoles basades en la qualitat Entre les organolptica i la revaloraci de lagrobiodiversitat. varietats tradicionals collectades destaquen el pebrot de la Riera i el tomquet del Benac. El pebrot de la Riera Aquesta varietat de pebrot era antigament molt apreciada als mercats de Barcelona i de Tarragona. Les primeres referncies del cultiu daquesta varietat a la Riera de Gai daten del 1840. Lanomenat pebrot de la Riera s un cultivar seleccionat pels agricultors de la zona dins la varietat tradicional llarg de Reus. La bona valoraci que rebia des dels mercats de Tarragona i, especialment, de Barcelona va provocar que molts agricultors de la zona anessin a buscar el planter en aquest municipi. La varietat tradicional llarg de Reus (sinonmia: morro de vedella) s coneguda arreu de Catalunya. En

tradicional llarg de Reus i el cultivar pebrot de la Riera, a fi i efecte de promoure el seu cultiu, (b) estudiar estratgies de control i/o fonts de resistncia al TSWV per tal de fer viable el cultiu a la zona (Jahn et al., 2000). El tomquet del Benac El tomquet del Benac encara gaudeix de prestigi de la els entre zona els de consumidors recollides

Sembla, per, que el cultivar de la zona de la Riera de Gai tingui unes caracterstiques especials. La problemtica, per, s que aquest cultivar no s resistent als virus que afecten a aquesta espcie cultivada, especialment al Tomato Spotted Wild Virus (TSWV), un dels ms importants a Catalunya. Aix limita el cultiu daquesta varietat a la zona, i noms es coneixen algunes control el virus). En aquest context, i donat el potencial daquesta varietat pel territori, seria interessant realitzar un projecte estudiar a que nivell permets: (a) agronmic, produccions de fetes dins hivernacle (on s ms fcil el Frankliniella occidentalis, vector que transmet

Tarragona. Segons les descripcions entre agricultors aquesta varietat presenta el fruit esfric i un cert grau de buidor a la cavitat locular. No es coneixen daltres descriptors morfolgics, alhora que es desconeixen les seves caracterstiques sensorials i agronmiques. Existeixen molt poques entrades conservades daquesta varietat: la FMA ha recollit 2 entrades a la zona del Riu Gai i al CRF noms existeix una entrada que tingui aquest nom (Taula z). s possible, per, que existeixin sinonmies populars amb daltres varietats, com per exemple amb el nom tomquet pometa, per la qual cosa possiblement hi ha ms

entrades conservades de les que es poden identificar pel nom. En aquest context, i considerant que el mercat del tomquet s flexible pel que fa a la introducci de noves varietats distingides per la forma i el gust, seria interessant fer una exploraci dels materials collectats de la varietat tomquet del Benac, complementant-ho amb entrades que tinguin noms com pometa o poma. Uns estudis

que

haurien

de

permetre

de Penjar (malgrat no tingui un carcter local), les varietats de bleda negra i blanca o les varietats de mongeta tendra que antigament shi cultivaven. Seria interessant fer una exploraci dels materials recollits i dels existents en bancs de germoplasma per identificar varietats que sadaptin b en aquesta rea i que ajudin a dissenyar produccions agrries delevada qualitat.

recuperar el cultiu del tomquet del Benac i, si s possible, millorarne les caracterstiques sensorials i agronmiques. Altres varietats tradicionals A part del pebrot de la Riera i el tomquet del Benac, daltres varietats tradicionals cultivades al Riu Gai semblen prometedores. Entre elles destaquen el tomquet

Taula 2. Materials conservats al Banc de Germoplasma del Centro de Recursos Fitogenticos (INIA, Madrid) de les varietats pebrot llarg de Reus i tomquet del Benac. Entrada NC036555 NC025699 NC041795 NC041796 NC058541 NC058547 NC058551 NC058553 NC058555 NC058556 NC058561 NC058562 NC058563 NC042324 Espcie Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Capsicum annuum Solanum lycopersicum Varietat tradicional Pebrot quatre morros Pimiento largo de Reus Pebrot de Reus Pebrot de Valls Pebrot morro de vedella Pebrot de Reus;Gros tres caires Pebrot Pebrot morro de vedella Pebrot morro de vedella Pebrot de Reus Pebrot de Reus Pebrot llarg Pebrot de quatre morros Tomquet del Benac Origen Manresa Vinyols i els Arcs (Vinyols) Reus

Conclusions
La Fundaci Miquel Agust ha collectat 33 mostres de varietats tradicionals cultivades a la zona del Riu Gai. Solanum lycopersicum (tomquet) i Phasoleus vulgaris (mongeta) sn les espcies ms representades entre les collectes. Dels materials recollits el pebrot de la Riera (del tipus llarg de Reus) i el tomquet del Benac sn dues varietats tradicionals amb potencial per liderar estratgies de desenvolupament rural basades en les produccions agrcoles locals i de qualitat.

Llistat de collectes

Fundaci Miquel Agust, desembre del 2011

Llistat de Collectes

Figura 9. Mongeta del Ganxet (FMA/XN/2011/161) Codi de lentrada FMA/XN/2011/160 FMA/XN/2011/161 FMA/XN/2011/162 FMA/XN/2011/163 FMA/XN/2011/164 FMA/XN/2011/165 FMA/XN/2011/166 FMA/XN/2011/167 FMA/XN/2011/168 FMA/XN/2011/169 FMA/XN/2011/170 FMA/XN/2011/171 FMA/XN/2011/172 FMA/XN/2011/173 FMA/XN/2011/174 FMA/XN/2011/175 FMA/XN/2011/176 FMA/XN/2011/177 FMA/XN/2011/178 FMA/XN/2011/179 FMA/XN/2011/180 FMA/XN/2011/213 FMA/XN/2011/214 FMA/XN/2011/215 FMA/XN/2011/216 FMA/XN/2011/217 FMA/XN/2011/232 FMA/XN/2011/233 FMA/XN/2011/234 FMA/XN/2011/235 FMA/XN/2011/236 FMA/XN/2011/237 FMA/XN/2011/238 Nom de la varietat Fesol la Perla de Valls Mongeta del Ganxet Pebrot de la Riera Tomac Mongeta del Ganxet Guixes Mongeta del Ganxet Juda roja de metro Mel de Turqua1 Tomquet Kumato Bleda negra Tomac de fulla grossa Tomac de milflors Tomquet Rosa Gros Tomquet del Benac Mongeta del Ganxet Mongeta de l'abundncia Mongeta del Ganxet Col paperina Mongeta fina Bleda de penca ampla Tomquet Palosanto Bleda penca ampla Tomac penjar Pebrot punxa Tomaca del Benac Espinac d'hivern Fesol s/n Mel blanc+tendral (barreja) Tomquet Montserrat Bledes del terreno Tomquet del Pebrot Cogombre
1 1

Espcie Phasoleus vulgaris Phasoleus vulgaris Capsicum annuum Solanum lycopersicum Phasoleus vulgaris Lathyrus sativus Phasoleus vulgaris Phasoleus vulgaris Cucumis melo Solanum lycopersicum Beta vulgaris var.cicla Solanum lycopersicum Solanum lycopersicum Solanum lycopersicum Solanum lycopersicum Phasoleus vulgaris Phasoleus vulgaris Phasoleus vulgaris Brassica oleracea Phasoleus vulgaris Beta vulgaris var.cicla Solanum lycopersicum Beta vulgaris Solanum lycopersicum Capsicum annuum Solanum lycopersicum Spinacia oleracea Phasoleus vulgaris Cucumis melo Solanum lycopersicum Beta vulgaris Solanum lycopersicum Cucumis sativus
1 Materials

Localitat Riera de Gai, La Riera de Gai, La Riera de Gai, La Riera de Gai, La Ferran Torredembarra Catllar, El Catllar, El Catllar, El Catllar, El Catllar, El Catllar, El Catllar, El Catllar, El Catllar, El Vila-rodona Vila-rodona Vila-rodona Catllar, El Montferri Vila-rodona Torredembarra Torredembarra Torredembarra Torredembarra Torredembarra Torredembarra

allctons o derivats de varietats comercials.

Referncies bibliogrfiques

(1) Brush St. (1999) Genetic erosion of crop populations a in centers Proc. of diversity: revision. Techn.

species. Genetic Resources and Crop Evolution, 52:249-265. (8) Hammer K., Teklu Y. (2008) Plant Genetic Resources: Selected Issues from Genetic Erosion to Genetic Engineering. Journal of Agriculture and Rural Development in the Tropics and Subtropics, 109:1550. (9) Jahn M., Paran I., Hoffmann K., Radwanski E.R., Livingstone K.D.,

Meeting FAO in Prague, p. 3444. (2) Contreras J., Cceres J., Espeitx E. (2003) Els productes de la Terra. Generalitat Departament (3) DMAiH, Ambient Cartografia Catalunya, Catalunya. (4) FMA, Fundaci Miquel Agust (2011a) El mapa de les varietats tradicionals catalanes. FMA, novembre del 2011.
Accs: www.fundaciomiquelagusti.cat.

de

Catalunya, dAgricultura, de del Medi (2004) sl a de

Ramaderia i Pesca, Barcelona. Departament i dels 2002. usos Habitatge

Grube R.C., Aftergoot E., Lapidot M., Moyer J. (2000) Genetic mapping of the Tsw locus for resistance to the Tospovirus Tomato spotted wilt virus in Capsicum spp. and its relationship to the Sw-5 gene for resistance to the same pathogen in tomato. Molecular Plant-Microbe Interactions, 13:673-82. (10) MARM (2011) ES5140019 Riu Gai, Formulario Normalizado de Datos.
(11) Observatori

Generalitat

(5) FMA, Fundaci Miquel Agust (2011b) Agricultura i espais naturals a la Xarxa Natura 2000 de Catalunya. Editat per la Fundaci Miquel Agust, febrer del 2011. (6) Generalitat Acord de Catalunya de (2006) 5 de GOV/112/2006,

del Unitat

Paisatge 25:

(2010) de

Catleg de Paisatge del Camp de Tarragona. Santes Camps Creus.

Accs:

www.catpaisatge.net

setembre, pel qual es designen zones d'especial protecci per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importncia comunitria (LIC). DOGC 4735 de 6.10.2006. (7) Hammer K., Khoshbakht K. (2005) Towards a red list for crop plant

(12) van de Wouw M., Kik C., van Hintum T., van Treuren R., Visser B.(2009) Genetic erosion in crops: concept, research results and challenges. Plant Genetic Resources: Characterization and Utilization, 8: 115.