CONCURS DE CARTELLS

DEL 25 ANIVERSARI
CARTELL GUANYADOR | Lorena Carricondo
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
DEPARTAMENT
EDUCACIÓ FÍSICA
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Esport
escolar
Des de l’any 1987 –any de creació del centre-
el paper de l’educació física i l’esport ha estat
rellevant. Hi ha hagut una àmplia i diversifica-
da oferta d’activitat física en horari lectiu i no
lectiu.
Sempre hem cregut en l’aspecte formatiu i
educador de la pràctica esportiva com a font
de millora de la salut dels joves amb la consoli-
dació d’hàbits saludables i també com a ele-
ment de transmissió de valors positius i rela-
cions socials.
Per fer-ho possible, any rere any, fem una
oferta de pràctica esportiva en horari no lectiu,
vinculada al Projecte Educatiu de Centre, fo-
mentant la organització d’equips que partici-
pen a les lligues escolars del Consell Esportiu i
a nivell d’esport individual, participant en les
Jornades de Promoció Esportiva.
Enguany l’institut disposa de 12 equips en
competició de bàsquet, futbol sala i voleibol.
En aquestes fotos en podeu veure una mostra
d’activitats realitzades:
DEPARTAMENT
EDUCACIÓ FÍSICA
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
ProgramaAlt
Rendiment
Esportiu
Aquest programa neix l’any 2005 per acord
entre el Departament d’Ensenyament i la Se-
cretaria General de l’Esport amb l’objectiu
d’impulsar la pràctica esportiva i permetre que
l’alumnat, que cursa estudis d’educació se-
cundària obligatòria o batxillerat i que es troba
en un pla de Tecnificació Esportiva, pugui si-
multanejar la formació acadèmica amb la dedi-
cació a l’esport corresponent, sense allunyar-
se de l’entorn familiar i social.
En aquest marc es va establir una xarxa de 10
centres educatius de secundària a tot Catalunya,
situats en diferents zones de tecnificació esporti-
va del territori.
Des del 2005 l’INSTITUT TORRE DEL PALAU
de Terrassa, és un d’aquests centres educatius
de Catalunya que permet fer compatible la for-
mació acadèmica i la esportiva en unes condi-
cions més favorables per l’alumnat inclòs en
els programes de tecnificació de les federa-
cions esportives catalanes de natació –natació
i waterpolo- , patinatge i ciclisme que tenen lli-
cència federativa amb el Club Natació Terrassa
o el Club Ciclista Ca n’Anglada de Terrassa.
El nombre d’alumnes que s’han beneficiat
d’aquest programa ha evolucionat a l’alça des
dels seus orígens el 2005 fins al curs actual en
que hi ha 55 alumnes repartits de la següent
manera:
CURS Beneficiaris
1r ESO 11
2n ESO 18
3r ESO 10
4t ESO 6
Batxillerat 10
Tamar Luque
Cristina González
Equip infantil de waterpolo - Campions d’Espanya 2012
Components de l’equip que són alumnes de l’institut:
Eric Sacristán, Jordi Chico, Oriol Albacete, Rafael Prieto,
Albert Soto, Jan Torres, Bernat Marcilla i Òscar Sánchez
Carles Faro i Albert Puig, amb medalles en els Campionats Open Natació
Albert Puig, campió en 50 m papallona i plata en 200 m lliures;
Carla Campo, subcampiona en 50 m papallona als Campionats Open
de Catalunya
Nadia Santacruz i Paula López al Campionat d`Espanya per
Autonomies Júnior i Infantil
Alumnes i exalumnes nedadors en el Campionat de Catalunya Absolut Open Internacional
E
S
C
O
L
A
DE CIC
L
I
S
M
E
C.C. CA N’ANGLADA
TERRASSA
2010-11 Mamma mia
(1r de batxillerat escènic)

ARTS ESCÈNIQUES
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Arts
Escèniques
Les Arts Escèniques a l’INS Torre del Palau són
unes de les columnes vertebrals i elements dife-
renciadors del centre. Els seus orígens els
trobem cap el curs 95-96 com a crèdit variable
a l’ESO i durant un any també com a optativa de
batxillerat. En aquesta època es va iniciar el
taller de teatre com extraescolar dirigit pel José
Antonio Aguado. Hi va haver una aturada des del
1999 fins el 2005 que es va tornar a reempren-
dre aquest cop dirigit per la Rosa Ponsarnau. Fa
3 anys s’ha iniciat un nou període , en què el
taller és portat per un monitor. Aquí no acaba la
història, si no que s’extén. A partir del curs
2007 torna el teatre com a matèria optativa de
2n d’ESO i el curs 2008-2009 s’amplia l’oferta
de batxillerat i el nostre centre també oferta el
batxillerat d’Arts Escèniques. A partir d’aquest
moment s’incorpora un taller de musicals molt
interessant entre la matèria d’Arts escèniques i
pràctica i llenguatge musical. Enguany sortirà la
quarta promoció de batxillerat escènic i durant
aquest curt període ja han estat guardonats amb
dos premis: 1r premi de Teatre Ovidi Montllor
per l'obra Els Enamorats (2011) i l'any passat
en el mateix concurs el premi al millor vestuari i
caracterització per l'obra La comèdia dels errors.
Hi ha altres aspectes que demostren la gran im-
plicació del centre amb les Arts Escèniques, dos
apunts. El primer, des de fa 5 cursos es fa un
treball transversal entre les Arts Escèniques i el
batxillerat d’Arts Plàstiques a través de la matè-
ria de volum, tot creant les escenografies, com-
plements de moltes de les obres representades i
construint els titelles que els alumnes de 1r de
batxillerat Escènic utilitzen en els espectacles
que ells escriuen i representen. El segon, des de
fa 5 anys el nostre centre també compta amb
una companyia teatral de professors i personal
del PAS, enguany 12 professores, 1 professor i
una membre del PAS.
Aquest és un camí que ja fa molts anys que vam
iniciar, que implica tot el centre i que mostra les
Arts Escèniques com una eina pedagògica molt
important que va més enllà de la representació
d’obres de teatre, creem nous espectadors tea-
trals i treballem aspectes culturals i de cohesió
social que ens fant un centre singular.
1995-96 Una de Shakespeare (Extraescolar)
1995-96 Musical Les galetes ESO interpretat per la Coral
1996-97 Assaig d’Homes
(Extraescolar)
2009-10 L’hora del pati (2n d’ESO)
2006-07 L’hora del pati (Taller de Teatre)
2011-12 Vimbodí vs Praga
(4t espectacle de la Companyia de professors)
2007-08 Això no és vida
(1r espectacle de la Companyia de professors)
2010-11 Versió infantil
Romeu i Julieta
(2n batxillerat escènic)
2010-11 Els enamorats (2n de batxillerat escènic) 1r premi Buero Vallejo de teatre jove de Catalunya 2012-2013 En un tres i no res (Companyia de professors)
2007-2008 Antaviana (2n d’ESO)
DEPARTAMENT
MÚSICA
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
de l'Institut
No és només una coral, és un projecte fundat
el 1989 per la Lydia Campà Borobia, qui n'ha
estat l'ànima principal i la directora fins el
2010. Un projecte amb continuïtat durant els
últims 24 anys.
Objectius
La Coral és l'agrupació d'un conjunt de persones heterogènies que
conviuen i s’interrelacionen. El simple fet d'ajuntar gent tan hetero-
doxa, i incrementar el nivell d'interacció entre ells, ja és un objectiu
molt important. Un altre -si es pot-, és millorar el nivell tècnic musi-
cal per tal de saber estar dalt d'un escenari amb dignitat.
De fet, la idea inicial no fou de la Lydia, sinó d'una de les seves
alumnes, que li proposà d'organitzar una coral. Des d'un primer
moment ella donà suport a la idea amb molta empenta per aconse-
guir que anés endavant. Tot i això, també tenia dubtes de si aquest
projecte funcionaria o no.
La Coral començà amb vuit components: sis noies i dos nois. Eren
pocs i això permetia molta flexibilitat a l'hora d'organitzar-se. El pro-
jecte, als inicis, no rebé cap tipus de suport que no fos el moral.
L'Administració educativa, ni aleshores ni tampoc ara, no ofereix
cap mena d'ajut econòmic ni d'horaris. La directora de la Coral
s'havia d'organitzar com podia. Quan s'havia de fer vigilància de
patis, calia renunciar als assajos de la Coral o bé ajornar-los. Tothom
estava a l'expectativa del funcionament del projecte, però la major
part del profeassorat de l'institut hi va donar sempre suport.
Tant la manca d'ajuts per part de l’Administració educativa o d'altres
organitzacions, com també l'escassa formació musical i manca
d'experiència en el món del cant per part dels alumnes que integren
la Coral, ha estat un factor que ha potenciat la força de voluntat per
aprendre, i també per autogestionar-se.
Etapes
La Coral de l'Institut Torre del Palau ha passat, des dels seus inicis
fins avui, per vàries etapes que n'han caracteritzat el seu funciona-
ment. És un projecte que es va renovant constantment, ja que cada
curs en marxa i hi entra gent nova.
La primera època, quan la Coral estava formada per vuit compo-
nents, fou molt dura. Els alumnes que en formaven part, van haver
d'aguantar molta pressió i crítiques per part d'altres companys.
Degut als escassos coneixements musicals i de tècnica vocal, la
qualitat musical de la Coral era força baixa.
El curs 1991-92 van arribar reforços: els alumnes del batxillerat
musical. El nivell de coneixements augmentà considerablement, i
s'hi incorporaren instrumentistes de gran qualitat. Es va poder
comptar amb molts tipus d'instruments: el violí, el clarinet, la
flauta, l'oboè, el saxo, el trombó, la trompeta, el piano,... Com a con-
seqüència dels canvis en els plans d'estudis, el batxillerat musical
deixà d'existir al cap de pocs cursos i per tant, aquesta etapa no
durà massa.
Una altra època destacable va ser quan la Coral va experimentar un
creixement en nombre de participants molt notable. El nivell musi-
cal millorà una mica però tampoc de manera molt especial.
En l'actualitat la Coral està formada per 85 cantaires, i la dirigeix en
Jordi Cunillera Torrents, antic alumne de l'institut i membre de la
Coral com a cantaire i pianista durant el període d'estudiant de se-
cundària.
Cal destacar que del projecte de la Coral d'alumnes, n'ha sorgit un
altre: una Coral de pares independent que ja fa uns 7 anys que fun-
ciona i està donant també resultats molt positius.
Necessitats i dificultats
Respecte a les necessitats dels participants, en primer lloc, n'hi ha
de tipus acadèmic -que són molt diverses-, a les quals el director hi
pot intervenir molt poc. En segon lloc, hi ha necessitats de relació
interpersonal. Donat l'elevat nombre de participants, el director no
pot arribar a tothom, per això l'ajut dels més veterans de la Coral és
fonamental. I finalment, hi ha les necessitats musicals.
La dificultat més important de la Coral, ara per ara, és l'elevat
nombre de participants. És molt difícil moure tanta gent i col·locar-
los dalt d'un escenari. Ara bé, no es vol renunciar a la honestedat
pedagògica del projecte: ser una Coral oberta a tothom que no selec-
ciona els seus membres.
Activitats
º \íaLges de convívencía cada curs. 6 díes per Espanya o a
l'estranger.
º ParLícípacío en díferenLs esdevenímenLs de ía cíuLaL on se'ns
demani col·laboració: concursos de matemàtiques, inauguracions
o celebracions diverses...
º Trobades de 0oraís de Secundaría de Terrassa í de LoLa 0aLaíun-
ya, des dels seus inicis.
º 0oncerLs de Nadaí.
º 0oncerL de fnaí de curs.
La 0oraí va enregísLrar un dísc eí 2006 í en í'acLuaííLaL n'esLa edí-
tant un altre. També ha rodat un anunci per a la televisió local.
La Música
a l'Institut
Des del començament l'institut ha donat importància a la música i
mai ha estat considerada com a una matèria secundària.
En el currículum s'han combinat:
- l'aprenentatge del llenguatge musical, els coneixements teòrics
sobre els instruments i la història de la música.
- la pràctica en la interpretació musical principalment a través de la
veu però també amb la flauta, els xilòfons i altres instruments.
Actualment la matèria de música està distribuïda principalment a 1r
í a 3r d'ES0. A parL es compíemenLa amb maLeríes opLaLíves que es
reparteixen en els diferents cursos en funció de les possibilitats i ne-
cessitats de cada any.
El curs 1991-92 es va iniciar al nostre institut un itinerari de batxi-
Aportacions
Els cantaires estan convençuts que la Coral els aporta moltes coses
posíLíves. SobreLoL, es Lrebaííen moíL eís vaíors de soíídaríLaL, conví-
vència, d'interrelació amb altres persones, de treball en equip... Tal
com han dit molts dels seus membres “...la Coral els ha fet millorar
com a persones ”.
Una de les aportacions més valorades és el fet de relacionar-se amb
nois i noies d'altres edats, ajudar-los a créixer en l'assumpció de res-
ponsabilitats, en la presa de decisions i en tenir iniciativa: “... quan
es fan coses conjuntament, no has de tenir un professor sempre que
et digui el que has de fer. Cadascú ha de saber quan ha d'ajudar,
quan ha de fer les coses, i cadascú ha de posar de la seva part sense
que l'hi ho diguin”.
Mitjançant aquest projecte educatiu, els seus membres afirmen que
incrementa la seva predisposició per ajudar, tant als companys de la
Coral com a altres persones externes.
Tots són aspectes molt importants, i que repercuteixen positivament
en el centre, sobretot a nivell de les relacions que s'estableixen
entre els alumnes. La bona sintonia que hi ha entre els cantaires de
la Coral, es traspassa a la resta d'alumnat de l'institut. És un projec-
te que té efectes molt positius en els seus components, que es
formen com a persones i bons ciutadans. Però també se'n beneficia
tot el centre educatiu i els altres contextos on actuï el noi o noia.
Els cantaires consideren que la Coral és una experiència enriquidora
per a tothom, que ajuda a integrar els alumnes de l'institut, a
relacionar-se, a crear una unió important i un sentiment de perti-
nença a un grup en el qual s'hi senten a gust.
Funcionament del
projecte
La Coral és una activitat extraescolar. És totalment gratuïta i oberta
a tothom. El director tampoc rep cap compensació econòmica extra.
Els i les alumnes que es volen apuntar a la Coral, ho han de fer a co-
mençament de curs.
La Coral està formada -majoritàriament- per alumnes que tenen
edats compreses entre els 12 i els 19 anys, i també per alguns ex-
alumnes.
La Coral té assajos la majoria dels dies de la setmana, aquests són
en horari escolar, durant les hores de l'esbarjo i alguns migdies. Com
que la Coral està formada per molts components, fer cada dia un
assaig conjunt resultaria molt complicat, per això, els assajos
s'organitzen per veus, nois o noies i instruments,... Es realitzen 7 as-
sajos setmanals entre els de veu, els dels membres nous a la Coral,
el conjunt i el dels solistes.
Eís aíumnes nous de Tr d'ES0 que es voíen íncorporar a ía 0oraí,
han de cursar l'optativa de cant coral que s'ofereix normalment a 1r
d'ES0. Eís nous parLícípanLs han d'assa|ar mes perque han
d'aprendre tot el repertori de cançons que els altres companys de la
Coral ja saben. Per això, aquests, durant uns mesos, reben una for-
mació més intensa.
Tot i que es tracta d'una Coral en ple funcionament i que realitza di-
verses activitats i algun concert, els assajos no poden ser molt for-
mals. La majoria es fan en hores de pati, i els alumnes necessiten
esmorzar. Per tant, la situació és molt divertida: mentre uns canten,
aíLres mengen í despres, a í'ínreves. SeguramenL, sí ho veíes un dí-
rector de coral professional s'horroritzaria!
Dimarts Dimecres Dijous Divendres
Patis Homes soíísLes 0onLraíLs Soprans
8'15h:
assaig nous
de 2n d'ES0
14'20h-15h:
assaig nous de
Tr í 2n d'ES0
T5h-T6h.
assaig tota la
Coral
llerat Musical experimental, fruit del conveni amb el Conservatori
Municipal de Música de Terrassa. Aquell currículum formatiu, amb
els canvis legislatius posteriors, va desaparèixer. Passat aquell perío-
de experimental, actualment el centre ofereix des de fa cinc cursos,
el batxillerat Artístic-Escènic-Musical on les matèries de l'àrea de
música que s'imparteixen són Llenguatge i pràctica musical a 1r de
batxillerat i Anàlisi musical I i II a 1r i 2n de batxillerat respectiva-
ment. Durant els dos últims anys, des de l'assignatura de Llenguatge
i pràctica musical, s'ha col·laborat en les representacions teatrals de
final de curs dels alumnes de 1r, posant en escena els musicals
Mamma Mia i La botiga dels horrors.
El centre té la consideració, per part del Departament
d’Ensenyament, de centre preferent per a l'alumnat que cursa estu-
dis musicals de grau mitjà al Conservatori de Terrassa.
Nadales a les cases, desembre 1992 Lisboa, 1998 IES Torre del Palau, 1994
Casament de “dire” de l’IES, 1994 Musical Galetes ESO, Ballarins, 1995
Musical Galetes ESO, Coral, Orquestra i Solistes,
1995
Nadal a l’Ajuntament, 1995 Pisa 2002
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
M
Ú
S
I
C
A
2
0
1
2

|
2
0
1
3
2
5
a
n
y
s
d
e
l’In
s
titu
t T
o
rre
d
e
l P
a
la
u
, u
n
p
ro
je
c
te
e
d
u
c
a
tiu
s
in
g
u
la
r i d
e
c
iu
ta
t
2
0
1
2

|

2
0
1
3
T
ro
b
a
d
a
d
e
C
o
ra
ls, T
e
rra
ssa
, 2
0
0
2
R
e
y L
e
ó
n
, 2
0
0
3
T
ro
b
a
d
a
p
e
r la
P
a
u
a
T
e
rra
ssa
, 2
0
0
3
P
a
ris, 2
0
0
4
K
o
rfb
a
ll in
te
rn
a
c
io
n
a
l, 2
0
0
5
M
e
n
o
rc
a
, 2
0
1
1
S
u
ïssa
, 2
0
1
2
A
u
d
ito
ri d
e
B
a
rc
e
lo
n
a
, 2
0
0
9
S
u
ïssa
, 2
0
1
2
E
n
re
g
istra
m
e
n
t d
e
l d
isc
, ju
n
y 2
0
1
2
E
n
re
g
istra
m
e
n
t d
e
l d
isc
. S
o
liste
s i g
ru
p
, ju
n
y 2
0
1
2
E
q
u
ip
d
e
P
a
re
s d
e
F
a
m
ílie
s, M
e
n
o
rc
a
, 2
0
0
5
S
u
ïssa
, 2
0
0
6
F
o
to
d
u
ra
n
t la
g
ra
va
c

d
e
l d
isc
, 2
0
0
6
S
e
villa
, 2
0
0
9
F
ro

n
c
ia
, 2
0
0
8
M
è
ze
, a
b
ril-m
a
ig
2
0
1
0
F
a
m
ília
Ità
lia
2
0
0
8
A
c
tu
a
c

e
n
l’a
c
te
T
e
rra
sse
n
c
s d
e
l’a
n
y, 2
0
0
9
Ju
n
y 2
0
1
2
Ju
n
y 2
0
0
4
Ju
n
y 2
0
0
2
Ju
n
y 2
0
0
8
Ju
n
y 2
0
0
3
Ju
n
y 2
0
0
6

P
a
re
s”
d
e
le
s F
a
m
ílie
s, 2
0
0
7
DEPARTAMENT
ORIENTACIÓ DIVERSITAT
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Projectes
Diferenciats
Projecte cuina
El taller de cuina es va posar en funcionament
el curs 2008-2009. La idea va sorgir del De-
partament de Diversitat de l'institut i es va dur
a terme amb tot l'alumnat de la USEE. Poste-
riorment s'incorporava l'alumnat de l'aula
oberta.
OBJECTIUS:
º Prendre conscíencía í ser educaL en ía coeducacío. TanL un home
com una dona tenen el mateix dret a cuinar, a fer coses bàsi-
ques, a ser autosuficients.
º Formar-se, adquírír mes recursos í desLreses. FeL í feL, ser cada
cop mes auLonoms í compeLenLs.
º Assoíír exíLs en eí decurs de íes díferenLs acLívíLaLs que es propo-
sín. Es ímporLanL senLír-se úLíí í saLísfeL amb eí que fas í que, de
LanL en LanL, reconeguín eí Leu progres.
Projecte neteja
Aquesta activitat es va iniciar el curs 2010-
2011 amb el suport de l'Ajuntament de Terras-
sa í amb ía raLífcacío corresponenL deí 0onseíí
Escolar. Hi participa tot l’alumnat del centre
amb ía coordínacío deís corresponenLs LuLors.
L'acLívíLaL Le una períodícíLaL seLmanaí. AquesL
pro|ecLe Lambe va sorgír deí deparLamenL de
DíversíLaL amb ía ínLencío d'ímpíícar í sensíbí-
litzar, tota la comunitat educativa, envers la
cura del nostre entorn escolar.
OBJECTIUS:
º Míííorar ía neLe|a deí cenLre, en especíaí aígunes zones comuns í
les zones de patis.
º FacíííLar un ambíenL comode í agradabíe de Lrebaíí í reíacío.
º FomenLar eí respecLe de ía propíeLaL socíaí deí cenLre.
º Promoure ía parLícípacío acLíva en ía neL|a deí cenLre per parL de
la comunitat educativa.
Projecte jardineria i
entorn
Aquesta activitat es va iniciar el curs 2006-
2007 per incorporar un taller que garantís un
plec d'aspectes funcionals a l'alumnat de la
USEE, unitat que es posava en funcionament
aquell mateix curs. Tanmateix, l'alumnat de
í'auía oberLa, Lambe hí parLícípa.
OBJECTIUS:
º Ser capaços d`execuLar eí Lrebaíí de forma adíenL, assoíínL uns
habíLs de neLe|a í ordre.
º Tenír un coneíxemenL basíc envers ía uLíííLzacío d`eínes í maLe-
ríaís í un coneíxemenL sufcíenL sobre eí proces de Lrebaíí.
º MosLrar una bona acLíLud davanL ía feína (mosLrar ínLeres per
aprendre noves habíííLaLs, assumír eís errors í corregír-íos, respec-
tar i valorar el treball propi i el dels altres...).
Servei de mediació
El curs 2008-2009 es va realitzar un curs de
formacío sobre medíacío, on hí van parLícípar-
tots els estaments educatius: alumnat, perso-
nal docent, no docent i famílies. Va ser el
primer catalitzador per iniciar i dinamitzar la
posta en marxa d’aquest servei.
OBJECTIUS:
º AugmenLar ía capacíLaL de presa de decísíons.
º Promoure ía responsabíííLaL í ía recerca de soíucíons davanL eís
conflictes.
º Míííorar í`auLoesLíma í í`auLodíscípíína de íes persones.
º Afavorír ía convívencía en eí cenLre educaLíu.
Tastets d'oficis
Projecte impulsat per l'Ajuntament de Terras-
sa. Aquesta iniciativa busca facilitar la transi-
cío de í`ambíL educaLíu aí mercaL íaboraí afa-
vorint el coneixement d’oficis. Es fan cursets i
petites estades a empreses reals, centres for-
matius municipals i privats.
OBJECTIUS:
º facíííLar í'oríenLacío professíonaí d'aquesLs |oves míL|açanL una sí-
Luacío reaí
º oferír unes acLívíLaLs moLívadores que encoraLgín eís aíumnes a
ímpíícar-se en ía seva formacío í en ía consLruccío deí seu fuLur
º adquírír habíLs de respecLe í convívencía
Aula oberta
L’aula oberta es va iniciar el curs 1999-2000
amb eí nom d`UA0. L`ob|ecLíu de d`aquesLa
auía es esLabíír mecanísmes per donar respos-
ta a determinats alumnes de 3r i 4t d’ESO que
necessiten treballar d’una forma diferenciada,
a Lraves de pro|ecLes ínLerdíscípíínarís que eís
a|udín a assoíír íes compeLencíes basíques í a
potenciar el seu desenvolupament personal.
DEPARTAMENT
CIÈNCIES EXPERIMENTALS
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Herbari analògic
Eines Eines
Herbari digital
Fem un herbari
del bosc de Can Boada
Objectius generals
Conèixer les plantes del nostre entorn i les
seves característiques.
Aprendre a fer fitxes descriptives buscant in-
formació tant a internet com a llibres.
Identificar les plantes locals més comunes.
Tisores de podar Llibreta i llàpis
Llibreta i llàpis Càmera digital Mostres a fotografiar
Ordinador
Premses Paper de diari
Mostres de diferents
plantes
Instruccions per la recollida Explicacions in situ Prenent notes
Presa d’apunts Agafant mostres Tallant una mostra
Agafant i fotografiant una mostra
Presa de fotos
Fotografiant pinyes
Fotografiant romaní
Fulls gruixuts Vinil autoadhesiu Carpesà d’anelles
Presentació
Recol·lecció Presa de fotos
Elaboració de la fitxa tècnica
Elaborant la fitxa Elaborant la fitxa
Procés de premsat Preparació del premsat Premsat
Premsat i assecat
Presentació
Elaboració de la fitxa tècnica
- Nom vulgar o popular (català, castellà,...)
- Nom científic.
- Divisió
- Lloc de procedència
- Data de la recol.leccio
- Altres dades: aspectes característics, època de floració, aplicacions
DEPARTAMENT
LLENGÜES
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Rfny
Un refrany és una oració completa i inde-
pendent de l'exposició d'una idea, de la qual
se'n desprèn una conclusió, ensenyament o
norma de conducta.
Acostuma a tenir un origen antic i fa re-
ferència a diversos temes: el temps, la
feina, les malalties, la gent dels llocs, el
comportament humà, remeis de salut, entre
d'altres. Els refranys provenen de la tradició
oral. És una frase rimada o ritmada que fixa
d'una manera codificada una pauta de vida,
una creença, una dada de l'experiència.
L’exposició mostra una selecció de refranys,
amb el tema de la natura, feta per l’alumnat
de primer d’ESO. Els han treballat a les
classes de Llengua Castellana i Literatura.
Rfny
DEPARTAMENT
LLENGÜES
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Cal·li-
grama
Un cal·ligrama és un tipus de poema visual.
El terme prové del francès calligramme; el va fer servir per
primer cop Apollinaire, entre 1914 i 1918, i el va definir
com a escriptura-dibuix. Es tracta d'un text, de vegades
tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què
s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la
cal·ligrafia per tal de representar visualment el contin-
gut del poema. Les paraules que componen el poema
dibuixen o formen un personatge, un animal, un
paisatge o qualsevol objecte imaginable.
Els cal·ligrames es poden considerar com a
part de les avantguardes literàries que van
sorgir durant els inicis del segle XX. Eren
una forma d'ajudar a la poesia a assolir un
acabat visual per tornar-la molt més engin-
yosa. Però, tot i que s'esmenta la poesia com
un dels seus principals fins, també pot servir
per a la presentació de frases i paraules d'una
manera més creativa.
L’exposició mostra cal·ligrames, amb el tema de la
natura, creats per l’alumnat de segon i tercer
d’ESO. Els han treballat a la classe de Llengua Ca-
talana i Literatura.
grama
DEPARTAMENT
LLENGÜES
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Haiku
El Haiku és una de les més importants formes
poètiques de la poesia japonesa.
Segons Bahô, el poeta considerat el pare del
gènere, “haiku és simplement el que està succeint
en aquest lloc, en aquest moment”.
Formalment és un poema breu, gairebé sempre de
17 síl·labes distribuïdes en tres versos de 5, 7 i 5
síl·labes respectivament. Però aquest no és el tret
més característic, doncs el mateix Bashô va seguir
altres mesures en alguns dels seus poemes.
El més genuí és el seu contingut que pretén des-
criure de forma molt breu una escena vista o ima-
ginada. A més, acostuma a haver una referència
explícita a les estacions de l’any. Alguns haikus,
descriuen situacions quotidianes. A través de la
observació, s’expressa la relació de l’home amb la
realitat alhora que li donen un sentit etern o de
transcendència.
L’exposició mostra una selecció de haikus feta per
l’alumnat de quart d’ESO, els quals han aprofun-
dit en el tema a les classes de Llengua Castellana
i Literatura.
Haiku
DEPARTAMENT
LLENGÜES
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Centó
Un centó és una obra literària composta de
fragments de diferents autors o de dife-
rents obres d’un mateix autor. Acostuma a
tenir una finalitat paròdica o d'homenatge
a l'autor o autors en els que es basa. Van
ser freqüents en la literatura tardo-llatina i
van mantenir certa popularitat durant
l'edat mitjana.
El terme prové del llatí cento, una capa
feta de pedaços. Els soldats romans utilit-
zaven aquests centones, o teles velles ape-
daçades una sobre una altra, per protegir-
se dels cops dels seus enemics.
El centó es va iniciar al segle IV de la mà
del poeta llatí Dècim Magne Ausoni que va
escriure, per encàrrec de l’emperador Va-
lentinià I, una obra titulada "Centó nup-
cial" a partir de mitjos versos barrejats
d'Homer.
Els alumnes de llatí de quart d'ESO han fet
centons a partir del llibre, Lingua Latina
per se illustrata de Hans H. Orberg.
Lingue
DEPARTAMENT
IDIOMES
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Idiomes
Langues
Languages
Sprachen
La importància  del cinema
en Versió Original
Escoltar una llengua estrangera és una habilitat essencial
per dominar-la. Poder-la parlar n'és una altra. El cinema i
les pel·lícules en versió original són una eina molt efectiva
que reuneix aquestes destreses en un format que agrada
als adolescents.
Des del departament d'idiomes volem que els nostres
alumnes siguin bons comunicadors en anglès i francès, i a
més, siguin bons espectadors de cinema. És per això que
un cop l'any sortim de l'institut i anem al cinema, a la pan-
talla gran, a una sala entranyable, on enmig de la foscor
som transportats a una altra situació, a un altre món on
podem viure les històries d'altres persones en una altra
llengua.
"El cinema genera emocions portadores d'idees" va dir Ei-
senstein, pioner del llenguatge cinematogràfic. Aquest és
el lema de la web cinemaperaestudiants.cat, eina indis-
pensable per la nostra experiència de cinema amb la que
l'institut organitza les sortides, després d'haver treballat
els exercicis sobre les pel.lícules amb activitats interacti-
ves i dossiers.
No tot acaba quan surten els crèdits: és ara quan comença
la reflexió, quan un cop provocades les emocions, els nois
i les noies debaten sobre els personatges, els temes trac-
tats, les injustícies representades o les fites superades. I si
s'escau, escriure mails a les persones reals en les quals
s'han basat les pel·lícules. Com a exemple, la carta a
l'enginyer de la Nasa, Homer Hickam, a l'any 2000, un
cop treballada la pel·lícula OCTOBER SKY. O les respostes
del jugador de rugby Sudafricà, Chester Williams,   amic
personal de Nelson Mandela amb un rol important en la
lluita contra l'Apartheid. Chester Williams va contestar
personalment totes les preguntes que els alumnes de Ba-
txillerat li van fer sobre el que s'explicava a la pel·lícula  
INVICTUS.
I és que no només volem despertar l'oïda de l'alumnat,
sinò també la seva consciència sobre temes globals i per-
sonals, preparant-los per un món en canvi continu.
The importance of cinema in
original version
Listening to a foreign language has become a top skill to
master it. Cinema and OV movies are very effective tools
which take that skill and wrap it in an attractive way for
teenagers.
Our foreign languages department wants our students to
be excellent communicators in English and French. Mo-
reover, we would like them to be a good cinema audience.
That is why we devote once a year the time to go to the
cinema, to the big screen, in a cozy theater, where dark-
ness transport us to another situation, to another world,
where we can live   stories of other characters in another
language.
According to S.M. Eisenstein "cinema generates emotions
that bring  about ideas.” He was one of the first artists to
deal with the  language of cinema. This is the leitmotiv of
the web www.cinemaperaestudiants.cat, an essential tool
to our cinema experience and the link our school uses to
organize our movie trips, after having prepared the online
and dossier exercises from the film about to watch.
Strange as it may seem seem, not all ends with the rolling
credits: that is where the thinking starts, when emotions
overcome students and they discuss about characters,
topics in the films, injustice displayed in the plot or aims
achieved.
They have even written mails to the real people the charac-
ters of a movie were based on. Some examples are NASA
engineer Homer Hickam in 2000, after seeing October
Sky. Or the answers students received from South African
rugby player Chester Williams, a personal friend with presi-
dent Nelson Mandela. He played a key role in the fight
against Apartheid. He personally answered all questions
our Batxillerat students posted about the film Invictus.
Not only do we want to awaken our students'   listening
skills but also their awareness of   global and personal
topics, preparing them for a world in constant change.
Des del departament hem participat en el pla
experimental de llengües estrangeres, PELE
del 2009 al 2012. Gràcies al projecte hem
pogut gaudir d’una “Language Assistant” del
Canadà, Jahan Monast, la qual va aportar co-
neixements sobre la seva cultura i llengua dins
de les classes dedicades a la llengua oral amb
els alumnes de 3r i 4t d’ESO i de Batxillerat.
El PELE aglutinà també altres activitats com
sortides i activitats dins de les classes or-
dinàries.
Som un departament molt dinàmic i partici-
pem activament la línia TIC del centre fent
servir diferents recursos digitals al nostre
abast tals com les xarxes socials, blogs, prezis,
qizlet, podcasts, travel blogs, glog, etc.
Sempre amb una finalitat pedagògica i educa-
tiva.
Les noves tecnologies no ens fan oblidar les
tradicions que són part de la cultura i la llen-
gua treballada a classe. Des del departament
celebrem les festivitats més destacades del
món anglosaxó i francòfon tals com Ha-
lloween, St Patrick's Day, Christmas, April
Fool's Day, Easter, Mardi Gras, etc. També tre-
ballem temes transversals com la violència de
gènere o l'ecologia. La celebració d’aniversaris
d’autors famosos com Robert Burns, Charles
Dickens i William Shakespeare entren dins del
currículum del departament.
Altres activitats destacables al llarg dels 25
anys són els intercanvis amb diferents lycèes
francesos, així com l’estudi de l’italià i
l’alemany.
Italià i Alemany
L’ensenyament de l’italià com a segona llengua
estrangera al batxillerat LOGSE es va iniciar el
curs 94-95 i va continuar fins l’any 2004. A
més d’italià, també es podia cursar alemany,
matèria que es va deixar d’impartir el curs
2006, coincidint amb l’inici del nou batxillerat
Aquest dues llengües juntament amb el fran-
cès conformaven l’oferta de llengües estrange-
res del centre.
Associat a l’estudi de l’italià es va participar en
un projecte Comenius, el tema del qual era
“La ciutat, com llegir-la i com interpretar-la”.
Es va fer el curs 1995-96 i 1996-97 i
l’alumnat va participar en un intercanvi durant
una setmana a Palerm en què estudiants de
Terrassa, Montpellier (França), Heidelberg
(Alemanya), Lemington Spa (Anglaterra),
Aarhus (Dinamarca) i Atenes compartien expe-
riències vinculades a les seves ciutats.
DEPARTAMENT
MATEMÀTIQUES
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Què és
un fractal?
Un fractal és un objecte geomètric tal que la
seva estructura es repeteix a diferents escales,
és a dir, per molt que ens allunyem o ens apro-
pem a l'objecte sempre observarem la mateixa
estructura.
El terme fractal (del llatí fractus: trencar, crear
fragments irregulars) va ser proposat per el ma-
temàtic Benoît Mandelbrot l'any 1975, consi-
derat el pare de la geometria fractal.
Per celebrar el 25è aniversari es va decidir
amb els alumnes construir un triangle de Sier-
pinski amb llaunes buides.
És una construcció geomètrica fractal realitza-
da mitjançant una successió de triangles equi-
làters. La base d’aquest mètode és que cada
triangle es divideix en tres triangles equilàters
exactament iguals i així successivament.
Per la construcció del triangle de Sierpinski fins la seva iteració n es necessiten 3
n
llaunes.
En el nostre cas vam fer fins la iteració 6 amb el que vam necessitar 3
6
=729 llaunes.
En la natura trobem moltes estructures amb geometria fractal:
Construcció del Triangle de Sierpinski:
Un exemple és el Nautilus, la seva petxina és
una espiral logarítmica, de manera que els
seus compartiments interiors es poden assem-
blar a una estructura fractal.
També existeixen infinitat de plantes, que
només veure-les ens recorden la composició
d’un fractal. El més comú és l’arbre: un simple
tronc amb branques que segueixen un patró
determinat. Amb la mateixa estructura també
tenim el bròquil.
n=1
Iteració 1
Unim els punts mitjans dels costats. Resultat
tres triangles equilàters i un forat que és un
quart triangle equilàter invertit.
n=0
Triangle equilàter de costat a
n=2
Iteració 2
Repetim l’operació en cadascun dels triangles.
n=3
Iteració 3
Neteja de llaunes Classificació per colors Triangle de 3 llaunes amb silicona
Triangle de 9 llaunes Triangle de 27 llaunes Triangle de 81 llaunes
Triangle de 3 llaunes
DEPARTAMENT
CIÈNCIES SOCIALS
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Drets de
les dones
Al 1791 Olympe de Gouges redactà els drets
de la Dona i de la Ciutadana. Es va oposar a la
mort del rei Lluís XVI i per aquest motiu va ser
acusada de reialista i condemnada a morir gui-
llotinada.
Amb les revolucions liberals de 1830 la Repú-
blica francesa es representa amb la imatge de
Mariana, símbol de la lluita i defensa dels
valors republicans.
El Sufragisme
A finals del s.XIX el moviment sufragista
demana el vot femení. El moviment neix a
Gran Bretanya i aviat s’escamparà arreu del
món .
Entre les primeres sufragistes destaca Emme-
line Pankhurst, que fundà la Women Social
and Political Union (1903). En la fotografia la
veiem arrestada davant el palau de Bu-
chingham Palace al 1908 per dur a terme
actes reivindicatius.
Els drets no s’agafen, no es demanen, s’arrenquen, no es pidolen.
José Martí
També cal destacar el protagonisme femení en
els Nobel de la Pau del 2011 quan el van
aconseguir 3 activistes dels drets de les dones
. No es pot arribar a la democràcia i una pau
perdurable en el món a menys que les dones
obtinguin les mateixes oportunitats que els
homes a l’hora d’influir en el desenvolupament
a tots els nivells de la societat. Comitè Noruec
del Nobel de la Pau.
El vot femení s’anà aconseguint de mica en
mica... A Nova Zelanda es va aconseguir al
1893, a Finlàndia al 1906, al 1918 ho van
aconseguir Irlanda, Polònia i Rússia; al 1919
Islàndia, Luxemburg, Alemanya, Bèlgica,
Suècia, Països Baixos...
Espanya ho aconseguirà al 1931 amb la
segona República, gràcies al treball entre
altres de Clara Campoamor.
Espanya i la Segona
República
A Espanya durant la 2ª República van destacar
dones com La Pasionaria que van convertir-se
en caps visibles de nous partits polítics ( PCE)
i van significar-se entre els obrers i les dones,
grups oblidats fins aleshores.
Les milicianes
Amb l’esclat de la guerra civil les dones defen-
sores de la República guanyaran protagonisme
i visibilitat i per primera vegada agafaran les
armes i aniran al front com els homes.
Dona i franquisme
1939-1975
El règim va impulsar un model de dona sense
veu ni vot que només tenia raó de ser en rela-
ció al pare i sobre tot al marit, perque l’ideal
de dona era la casada i amb fills que tingués
com a objectiu les feines de la casa. La propa-
ganda del règim parla sola…
La dona avui
Sortosament les coses han canviat i avui la
presència femenina és arreu. Si bé és cert que
no hi ha paritat en les elits del poder ( polític,
financer, militar...) malgrat la presència feme-
nina ja és superior a la universitat.
Algunes dones han aconseguit el reconeixe-
ment polític com Aung San Suu Kyi, premi
Nobel de la pau al 1991, i lluitadora emble-
màtica de la no-violència i defensora de la de-
mocràcia, i que va estar 15 anys a casa seva
en arrest domiciliari.
DEPARTAMENT
CIÈNCIES SOCIALS
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Els drets
humans
Drets
dels infants
La declaració dels drets de l'Home i del Ciu-
tadà redactats durant la Revolució Francesa
és l’origen de la legislació actual dels drets
humans. La voluntat de reconèixer uns drets
per a tothom amb independència dels orígens,
sexe, religió i cultura és l’origen dels DRETS
HUMANS, signats a París el 1948 per
l'assemblea de les Nacions Unides.
La selecció d'imatges i temes ha estat feta per
l'alumnat de l'ESO. Finalment ens hem fixat
en la situació de les dones des de la declaració
dels drets de les dones i ciutadanes que es re-
dactà durant la Revolució Francesa i en la
lluita duta a terme per moltes dones per guan-
yar una visibilitat en la societat que no sempre
s’ha acompanyat amb el seu pes demogràfic.
1
Tota persona té dret a un
nivell de vida adequat: salut,
alimentació, vestit, habitat-
ge, assistència mèdica...
1
Dret a un habitatge i a una
atenció mèdica adequada
2
Els homes i les dones pos-
seeixen els mateixos drets...
però hi ha països avui on la
dona no té els mateixos drets
que l’home.
...però en els països que hi ha dictadures o
guerra no es respecten. Hi ha conflictes
en el món no resolts, entre els que desta-
quem : Afganistan, Argèlia, Txad, Myanmar,
Colòmbia, Etiòpia, Filipines, Índia, Irak,
Israel i Palestina, Nigèria, Paquistan, Repú-
blica Centreafricana, Malí, República del
Congo, Txetxènia, Somàlia, Sri Lanka, Tai-
làndia, Kurdistan, Uganda, Siria, Iemen...
...però al món hi ha més de 1000 milions
de persones que passen gana.
La gana és l’expressió més severa de la po-
bresa.
3
Tota persona té drets i lliber-
tats fonamentals sense dis-
tinció de raça, color, idioma,
posició social o econòmica...
Allà on es cremen llibres també s’acabarà cremant a éssers humans.
Heinrich Heine
Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut.
Bertold Brecht
4
Ningú pot ser molestat arbi-
tràriament en la seva vida
privada, familiar, domicili o
correspondència, ni sofrir
atacs a la seva honra o repu-
tació...
5
Tot individu té dret a la lli-
bertat de pensament i de reli-
gió.
Tot individu té dret a la lli-
bertat d’opinió i expressió
d’idees.
... però els últims anys han augmentat les
denúncies per violació de la intimitat. Hi
han aparegut noves formes com el ciberas-
setjament.
...Es calcula que més de1.000 milions
d’infants viuen en territoris afectats per
conflictes armats, i que uns 300 milions
són menors de 5 anys.
2
Dret a la comprensió i a
l'afecte per part de la família
i la societat
...però en el món hi ha aproximadament
143 milions d'infants que han quedat orfes
d'un o ambdós pares.
3
Dret a protecció contra
l’abandonament i l'explotació
en el treball
...però en el món 1.8 milions d’infants són
explotats en la indústria del sexe comercial,
1,2 milions de nens i nenes són víctimes
del comerç de menors cada any.
4
Dret a rebre una educació
que fomenti la igualtat, la so-
lidaritat, la justícia entre
tothom
5
Dret a gaudir d'una educació
i del joc
...però 150 milions de nens i nenes d’edats
compreses entre els 5 i els 14 anys estan
sotmesos a treball infantil.
...però en el món entre 500 milions i
1.500 milions de nens i nenes són víctimes
de violència. A més, aproximadament,
250.000 menors lluiten en conflictes
armats en més de 30 països de tot el món.
DEPARTAMENT
TECNOLOGIES
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
1r d’ESO
2n d’ESO
3r d’ESO
4t d’ESO
Extraescolar de robòtica
Batxillerat
Cotxe solar
Estoig
Aerogenerador
Titella
Robot amb Picaxe i disseny de robots amb
Lego Mindstorms
Tecnologies
P ROJ E C T E S
Pont de fusta amb accionament elèctric
Al Departament de Tecnologies tenim
molt en compte el desenvolupament tan
manipulatiu com mental de l'alumne i
per això fem, com a mínim, un projecte a
cada curs des de fa molts anys en els
quals treballem aspectes com:
- Habilitats en la manipulació d'objectes
- Visió espacial i interpretació
d'esquemes
- Treball estructurat (programació)
- Treball en grup
- Treball per projectes
- Interdisciplinarietat amb altres matè-
ries com matemàtiques, anglès o expe-
rimentals.
- Interès pel món industrial i noves tec-
nologies
- Procés de resolució tècnica de proble-
mes: Plantejament, Seleccionar la
millor opció, Construcció del projecte i
Avaluació
Considerem molt important les noves
tecnologies i comencem a introduir als
alumnes a la programació i la robòtica
des de ben aviat. També fem actualment
un Aula de Robòtica com a activitat ex-
traescolar multinivell al centre.
Cada any col·laborem amb la Universitat
Politècnica de Catalunya i l'Ajuntament
de Terrassa per fer alguns Treballs de Re-
cerca, i participem a diferents events
tecnològics com el Mercatec i Citilab.
Al curs de robòtica treballem amb Lego Mindstorms NXT des de fa dos anys.
Fem una introducció a la programació i muntatge amb aquests robots educa-
tius. Els alumnes s’agrupen per parelles i treballen amb un kit robòtic com-
plet. Disposen de motors, sensors d’ultrasons, de pressió, de llum, de colors,
de so, i un mòdul programable NXT amb pantalla, altaveu i connexió USB i
Bluetooth amb l’ordinador i un complet conjunt de peces Lego Technic.
L'entorn de programació és l’anomenat Programming G. Es treballa de forma
molt engrescadora ja que les sessions del curs es fan en funció de les carac-
terístiques dels alumnes, dels seus coneixements i de les seves ganes
d'aprendre i d'investigar el funcionament d'aquests robots.
Programació amb Arduino i Treballs de Recerca
DEPARTAMENT
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Educació
Visual i
Plàstica
La ViP a l’ESO
Al llarg dels 25 anys d’història de l’institut, la
formació artística ha tingut un paper impor-
tant. Des de finals dels 80 amb el Programa
Experimental de la Reforma Educativa, fins al
dia d’avui, s’han elaborat materials pedagò-
gics propis. Més recentment, des que es va
iniciar el projecte IATIC al centre, s’ha fet un
esforç de creació de materials digitals, que ha
fet possible un salt qualitatiu en les classes, i
l’adequació dels continguts a les necessitats
actuals.
Des dels inicis, no només s’han treballat els
continguts i tècniques tradicionals de la for-
mació artística, sino que s’ha potenciat l’ús i
l’aplicació didàctica dels mitjans audiovisuals
i informàtics, condicionat a les particularitats
i prestacions tecnològiques disponibles a cada
moment. També en matèries optatives, s’ha
treballat la fotografia, el llenguatge seqüenciat
i l’enregistrament i edició de vídeo, abans en
formats analògics, i després digitals.
La suma d’experiències aportades pel profes-
sorat de l’àrea, ha fet possible la participació
activa en múltiples iniciatives educatives, com
ara sortides, diversos concursos, col·labora-
cions amb projectes de mitjans de comunica-
ció i altres entitats de la ciutat, o exposicions
realitzades dins i fora de l’institut. Han estat
objectius fonamentals fomentar en l’alumnat
l’autoestima de les propies realitzacions, i fer
conèixer les seves creacions més enllà de les
parets de l’aula, donant valor a la feina ben
feta.
Actualment l’Ed. Visual i Plàstica s’imparteix
com a matèria obligatòria a 2n i a 3r d'ESO. A
1r i 4t es complementa amb matèries optati-
ves.
Batxillerat
d’Arts Plàstiques
L’Institut Torre del Palau va ser el primer centre
públic de la ciutat en oferir la modalitat de ba-
txillerat artístic, el curs 1991-92. Després de
més de vint anys d’història, aquest és, sens
dubte, un dels trets diferencials del centre.
El batxillerat d’Arts Plàstiques està orientat a
alumnes amb aptituds artístiques i creatives
que –preferentment- encaren el seu futur cap a
la comunicació visual, la imatge tecnològica, el
disseny o l’expressió artística.
A les matèries de modalitat: Dibuix Artístic,
Tècniques d’Expressió Gràficoplàstica, Volum,
Disseny, Cultura Audiovisual, Dibuix Tècnic, es
persegueix l’objectiu d’adquirir aquells conei-
xements tècnics, gràfics i expressius que capa-
citin l’alumnat a comunicar-se creativament a
través de les imatges.
L’experiència acumulada pel professorat, i es-
tratègies com l’atenció individualitzada, la di-
gitalització dels continguts, la disponibilitat de
la plataforma d’aules virtuals a la intranet del
centre, i l’ús creatiu de les tecnologies de la
imatge, contribueixen a fer-ho possible. La
visita freqüent a museus o exposicions, és
també important, com ho és rebre la presència
de creadors visuals al centre, per tal d’explicar
les seves experiències de primera mà.
Considerem molt positiva la participació en
convocatòries de concursos, ja que estimulen
l’alumnat a projectar-se fora de l’àmbit escolar.
Fruit d’això s’han obtingut nombrosos reconei-
xements al llarg de tots aquests anys, des de
l’àmbit local a l’internacional: premis per a Tre-
balls de Recerca, diversos premis de fotografia,
d’il·lustració i de produccions audiovisuals.
Durant el curs 2001-02, amb motiu de la cele-
bració dels 10 anys del Batxillerat Artístic al
centre, va tenir lloc l’exposició Trajectòries a la
Sala Soler i Palet, en la qual es van mostrar
creacions artístiques realitzades per alumnes i
d’exalumnes. Va tenir molt bona acollida per
part de la ciutat.
Ara, el 2012-13, celebrem els 25 anys i pre-
sentem una variada mostra de treballs de
l’alumnat de Batxillerat d’Arts Plàstiques. La
majoria són actuals, però també n’hi ha d’anys
enrera. Tots ells responen a un nivell de quali-
tat prou evident.
2001. Fotografiant Terrassa
2006. Treballant a classe de Tècniques
2007. Apunt ràpid. Dibuix Artístic
2007. Visita a l’exposició de Claes Oldenburg
2002. Treballant a la classe de Tècniques
2006. Fotomuntatge digital
2005. Premi al treball d’animació d’Oriol Bolde
al Festival Internacional de TV de Barcelona
2001. Visita de Floreal Suriguera
2007. Poema objecte
2012. Premiades als XVII Premis EFIM
Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments
2006. Il·lustració digital 2010. Linoleogravat 2006. Gravat
DEPARTAMENT
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Foto-
grafia
Premis EFIM
Des del 1997, participem en el concurs EFIM,
Experiència Fotogràfica Internacional dels Mo-
numents, que convoca el Departament de Cul-
tura de la Generalitat de Catalunya, amb el
suport del Consell d’Europa. L’objectiu del qual
és apropar els joves estudiants al patrimoni ar-
quitectònic del pais i fer-ne una mirada creati-
va, mitjançant la fotografia.
2012. Odamae Lorca
2012. Paula Rodríguez 2012. Núria Gómez 2011. Roc Miranda
2012. Quima Ventura 2007. Mònica Purull 2002. Víctor Gascón
2010. Marta Ribera 2012. Albert Díaz 2010. Marina Puente
2009. Marta Quirós 2009. Jennifer Cáceres 2012. Maria Maqueda
2007. Franc López 2000. Jesús Álvarez 2001. Marc Pulido
L’activitat la plantegem com a exercici
d’aplicació dels conceptes adquirits a classe
sobre composició i tècnica fotogràfica.
Al llarg de tots aquests anys, un bon nombre de
nois i noies del centre han obtingut reconeixe-
ments en aquest certamen.
Activitat realitzada a Batxillerat Artístic a les
assignatures de Tècniques d’expressió gràfico-
plàstica i Cultura audiovisual.
Foto-
grafia
DEPARTAMENT
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Treballs d’il·luminació i composició fotogràfica,
projectes pràctics desenvolupats en treballs de
recerca, i altres premis de fotografia.
2006. Estudi d’il·luminació
2007. Júlia Fernández - Festival Tensdansa 2010. Estudi d’il·luminació - Dibuix Artístic 2009. Júlia Fernández - Cultura Audiovisual
2009. Daniel Aragonés - Cultura Audiovisual 2010. Anaïs Sánchez - Cultura Audiovisual 2010. Laia Sant - Cultura Audiovisual
2010. Marina Asensio - Cultura Audiovisual 2010. Dàmaris Aragón - Cultura Audiovisual 2009. Sandra Vallespín - Cultura Audiovisual
2011. Mariona González - Premi Eurocities - Terrassa, Plaça Nova 2011. Marina Morales - Premi FreshArt DKV Seguros 2010. Iris Milán - Premi Prósopon
2005. Laura Bravo - Festival Tensdansa 2009. Júlia Fernández i Ivette Sebastián - TdR
Caracterització personatges Tim Burton
2006. Raquel Cifuentes - TdR
L’espectacle independent de carrer a Barcelona

FESTES
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Festes i
activitats lúdiques
L’Institut Torre del Palau des de sempre ha
cregut que l’ensenyament va més enllà de
donar classes de les diferents matèries. Volem
formar persones que conviuen durant una
època en un mateix espai en el qual creixen
física i psicològicament. És per tot això que
també valorem molt les activitats lúdiques.
Quatre són les dates que formen l’eix dinamit-
zador: la Castanyada, Nadal, Carnestoltes i
Sant Jordi. Cadascuna amb les seves caracte-
rístiques, però totes amb la idea de crear un
bon clima de convivència i d’interrelació entre
el professorat i l’alumnat.
1994 Inauguració de la Biblioteca 1994 Inauguració de la Biblioteca
2007 Obra de teatre Companyia de professors
1990 Torrant castanyes
2009 Club Natació, 3r d’ESO 2004 Convivències a Planoles
2012 Lipdub 25è aniversari
Nadal Nadal
2009
2013
2007
2008
Castanyada
!"#$ &'()*
1991 Exposició de llibres 2007 Activitat musical 2010 Assaig Pacient de la 308
2010 Exposició Un munt de titelles
2009-10 Companyia de Professors
!"#$%&'()'%&
1999
1999
1999
2013
2012 Paris
2011 Londres - Oxford
2010 Berlín 2010 Berlín 2010 Paris
2009 Londres - Oxford 2008 Berlín 2007 Londres

VIATGES
2012 | 2013
25 anys de l’Institut Torre del Palau, un projecte educatiu singular i de ciutat
Viatges
a l’estranger
Els principals objectius d’aquests viatges són:
º Míííorar ía reíacío ínLerpersonaí amb
í`aíumnaL parLícípanL
º 0oneíxer reaííLaLs cuíLuraís í socíaís dífe-
rents de les habituals
º Posar en pracLíca eís coneíxemenLs de ííen-
gües estrangeres
º 0onvíure fora de í`enLorn famíííar
º FomenLar í`experíencía víaLgera fuLura
º Desenvoíupar í`auLonomía personaí
º 0onvíure en grup
º Seguír un programa d`acLívíLaLs cuíLuraís
º \eure aíLres maneres í acLívíLaLs de Lemps
lliure diferents de les seves
Des de í`any 2003 s`ha organíLzaL cada curs
un viatge a Londres o Berlín per a í`aíumnaL de
prímer í segon de baLxíííeraL. L`any 2008 es va
instaurar el viatge a Paris amb í`aíumnaL de 4L
d`ES0.
PrevíamenL hí havía haguL díferenLs experíen-
cíes víaLgeres en ía decada deís 90, desLacanL
eí prímer víaLge a Londes eí T99T, un víaLge a
Tunísia í`any 93 í aíLres a Roma i Florència.
Eí mes ímporLanL d`aquesL Lípus d`acLívíLaL es
anar mes eníía de í`ambíL puramenL academíc
í currícuíar. Incídeíx en eís aspecLes mes edu-
caLíus í formaLíus personaís, de manera que
íes experíencíes víscudes en aquesLes sorLídes
suposen un enríquímenL í creíxemenL personaí
deí quaí se`n benefcíen en eí seu fuLur.
En eí següenL quadre s`índíca eí nombre
d`aíumnes que ha parLícípaL cada any en
aquesLes sorLídes.
Any Destinació Alumnes
2003 Londres 36
2004 Beríín 50
2005 Londres 72
2006 Beríín 78
2007 Londres 78
2008 Beríín T25
París 4T
2009 Londres 65
París 29
20T0 Beríín 72
París 39
20TT Londres 86
París 46
20T2 Beríín 70
París 5T
20T3 Londres TTT
París 48
1993 Tunísia
2008 Berlín
2011 Londres
2013 Londres 2012 Berlín
2009 Londres 2009 Londres
2011 Londres - Oxford
2012 París - Eurodísney
2011 Londres
2000 Fíorencía
2011 Londres
2004 Berlín 2004 Berlín 2004 Berlín
2011 Londres
2011 Paris
2013 Londres 2013 Londres
2005 Londres
2010 Berlín
2012 Berlín

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful