A FONS | TRENTA ANYS DE NEOZAPATISME

Q
u
a
d
e
r
n
s

d

I
l
l
a
c
r
u
a

1
8
4
D
I
R
E
C
T
A

3
5
2
5

d
e

m
a
r

d
e

2
0
1
4

La rebellia
de les
passions
alegres
LEZLN ha fet 30 anys i nhan passat vint des que una
inesperada tropa dindgenes va sorgir de la nit per
prendre cinc capaleres municipals de lEstat mexic de
Chiapas i va declarar la guerra a loblit i labandonament.
L1 de gener de 1994, aquest aixecament va suposar el
que, a Mxic, sanomena parteaguas, el naixement dun
abans i un desprs en el temps. El moviment zapatista
en va tenir prou amb pocs mesos per demostrar al mn
que all no era cap farsa ni cap repetici de la histria.
Aleshores, va comenar a proposar una transformaci
prctica de la racionalitat poltica que ha afectat tant
les maneres de dir com de fer, ha collocat els mitjans
per sobre dels objectius, ha produt una innovaci en
els llenguatges i les formes de lacci poltica i ha
convertit les zapatistes en una referncia clau per als
desigs collectius demancipaci arreu del mn.
ngel Luis Lara
afons@directa.cat
Enguany, els nts i les ntes dEmiliano
Zapata celebren el trent aniversari
de la fundaci de lExrcit Zapatista
dAlliberament Nacional (EZLN, en
les sigles en castell) amb lalegria no
noms de ser vius, sin tamb dhaver
conquerit el dret a una vida ben dife-
rent. Perqu, lluny de totes les modes
i les passarelles meditiques, dideolo-
gies i coordenades suades, el neozapa-
tisme s, sobretot, una forma de vida.
Potser no s la del talp o la serp, per
s la de la formiga. Potser les maies
del sud-est mexic sn les ms petites
entre les ms petites, per la seva dig-
nitat, els seus xits i la seva persistncia
pacient fan que la seva fora tingui la
grandria dun gegant.
El clima i la climatologia
El 22 de desembre de 2012, ms de
40.000 bases de suport zapatistes van
prendre paccament els carrers de
diversos municipis de Chiapas. Desar-
mades i cobertes amb passamunta-
nyes, van deixar un silenci captivador
i un missatge senzill: Que ho han
sentit? s el so del seu mn que ses-
fondra. La seva aparici imprevista les
connectava, gaireb vint anys desprs,
amb el carcter inesperat de laixeca-
ment armat. Des de fa anys i sense
saber per qu, mhan interessat els
mapes del desert, les descripcions dels
vents i dels wadi: cursos secs daigua
que, de sobte, somplen de pluja, diu
la feminista Carol Gilligan. Ik Otik
(Som vent), xiuxiueja el ress de les
zapatistes tzotzils des de lAlt de Chia-
pas. El neozapatisme s, sobretot, vent
i pluja. Va nixer als ulls del mn al
comenament de la postguerra freda,
va tenir la capacitat dagitar i domplir
el curs sec de laigua dun desig eman-
cipador que feia massa temps que es
trobava atrapat al desert duna esquerra
inoperant i arronsada.
Potser per la seva condici de pluja
i vent, el neozapatisme es pot enten-
dre amb la diferncia entre clima i cli-
matologia. El clima, per denici, s
atzars. s cert que, com passa amb els
pobles nmades, sempre es mou pels
mateixos llocs, que a lestiu fa calor i a
lhivern, fred. Tanmateix, ning no
pot programar una tempesta o una
sequera. La negaci del carcter atza-
MIRALLS
Rafeeh Ziadah:
s molt decebedor veure
que, per al govern catal,
Israel s un model a seguir
pg. 4 i 5
TRANSFORMACIONS
LEscuelita Zapatista,
la revoluci des de dins
pg. 6 i 7
pg. 2 DIRECTA 352 5 dc mar dc 20!4
rs del clima s, precisament, lobses-
si de tota climatologia: cincia de la
norma i el pronstic per eliminar la
possibilitat de linesperat. El poder
sempre es reserva latzar i atribueix la
norma, proposava el socileg Jess
Ibez. Com qualsevol clima, el zapa-
tisme funciona com un desaament
a la norma i com a fallida del poder.
Per nosaltres, els neozapatistes, la
nostra feina s sempre desconcertar,
fer el contrari del que el poder espera
de nosaltres, deia el sotscomandant
Marcos lany 2001. Potser la reapro-
piaci de latzar s, precisament, la
primera coordenada al mapa de les
profundes innovacions poltiques
aportades pel neozapatisme durant
els ltims trenta anys. Enfocar la pre-
gunta, no la resposta. Desbordar amb
la creativitat, en comptes dapostar
per ser reactiu. No acceptar noms el
gui que escriuen els poderosos, sin
portar la partida a un altre tauler per
deixar-los fora de joc.
El mar de 2001, la Comandncia
General de lEZLN va prendre la capi-
tal de Mxic sense disparar cap tret. La
seva arma ms poderosa eren els cen-
tenars de milers de persones amb qu
arribava. Aquest viatge des del sud-est
de Mxic es va anomenar la marxa del
color de la terra. Quan tothom espe-
rava que Marcos ans al Congrs de la
Uni per portar la paraula dels pobles
indis de Mxic a la classe poltica, les
zapatistes hi van enviar la comandanta
Esther, la ms petita de tots ells i elles.
El seu missatge va ser senzill: Mai ms
un Mxic sense nosaltres. I, al fons de
la frase, larrel duna poltica ben dife-
rent: en lloc de negar lenemic, despu-
llar-lo amb preguntes ns a fer pals
el teixit de les seves contradiccions. La
paradoxa dun exrcit rebel que sha-
via aixecat en armes, set anys abans,
embolcallat amb la bandera nacional
i la Constituci mexicana per enfron-
tar-se, precisament, al poder institut.
La complexitat dun oxmoron
La potncia de les paradoxes ha estat
lingredient bsic de la complexitat
amb qu les zapatistes han vestit lacci
emancipadora que duen a terme des
de fa trenta anys. En realitat, el neo-
zapatisme s un oxmoron enorme:
Figura retrica, variant de lanttesi,
que consisteix a posar de costat mots o
unitats sintctiques de sentit oposat,
dacord amb la denici del diccionari.
Un silenci eixordador s un oxmo-
ron. Un exrcit antimilitarista ns un
altre. LEZLN s, probablement, lnic
exrcit del mn que t autoritats civils.
s bo que aquest exrcit es proposi
A FONS
com a ta ms alta el fet de desapari-
xer, deien, poc temps desprs dapa-
rixer pblicament lany 1994.
Els homes i les dones zapatistes es
van armar per defensar-se de lassassi-
nat sistemtic perpetrat durant segles
per terratinents i gurdies paramilitars.
Lluny del tams ideolgic i a prop dels
problemes concrets que afrontaven els
pobles indgenes i la pagesia. En una
entrevista sobre el llibre Los girasoles
ciegos, Alberto Mndez explicava una
cosa molt semblant sobre la defensa
de la ciutat de Madrid dels atacs de les
tropes franquistes: No la va defensar
cap exrcit regular; la van defensar
senyors que anaven a treballar i, en
sortir de la feina, agafaven el fusell, se
nanaven al front i, desprs, tornaven
a casa i havien de car-se al llit per-
qu havien dentrar dhora a la feina.
Persones comunes armades davant el
problema que compartien. Els contes
sn els relats de quatre derrotes que
expressen la derrota de la democr-
cia i la llibertat a lEstat espanyol.
Tanmateix, el que ha passat amb les
zapatistes s que no han perdut. Es
van alar convenudes que moririen
pel cam i que el soroll de la seva
mort serviria, almenys, per fer saber
al mn que els pobles indgenes de
Mxic existien. Per no van morir.
Perqu ens veiessin, ens vam tapar
la cara; perqu ens anomenessin,
ens vam negar el nom; apostem pel
present per tenir futur i, per viure,
morim, van dir aleshores. Com
tants altres cops, es van equivocar.
Visca la vida, mori la mort
Al seu magnc tractat sobre la guerri-
lla, Lawrence dArbia parla del secret
del camp magntic i de lnima
metafsica: quan has construt un
ampli territori dempatia entre la soci-
etat, la teva fora adquireix la potn-
cia de la legitimitat i et fas invencible.
s just com el vent, laire que es res-
pira i el gas verins que fem respirar a
lenemic alhora, apunta Wu Ming 4 al
seu estudi sobre el text de Lawrence.
Aleshores, aquest enemic esdev una
qesti perifrica i tota lenergia del
projecte rebel es desplaa de la clssica
rellevncia de lenemistat en poltica a
la centralitat absoluta de la construc-
ci duna amistat activa. Les zapatistes
diuen que, en un moment determinat,
van deixar de mirar cap amunt, cap al
poder, per abocar-se irremeiablement
a teixir un b com a sota. No volem
prendre el poder, volem organitzar la
societat, deien. El miracle de la resis-
tncia durant dues dcades ha estat,
entre altres coses, grcies al respecte
que shan sabut guanyar als seus ter-
ritoris. Una resistncia que no consis-
-
s bo que aquest
exrcit es proposi com
a ta ms alta el fet
de desaparixer, deia
lEZLN poc temps
desprs daparixer
pblicament lany 1994
-
ILLUSTRACI:
Nria Frago
-
Una de les grans
innovacions del
neozapatisme ha estat
desbordar amb la
creativitat i no acceptar
el gui dels poderosos,
sin portar la partida a
un altre tauler
-
pg. 3 DIRECTA 352 5 dc mar dc 20!4 TRENTA ANYS DE NEOZAPATISME
teix tant a enfrontar-se com a proposar
una altra forma de vida concretament i
materialment. Tot i la resistncia cons-
tant a la guerra imposada que patei-
xen, per a les zapatistes, sembla que el
conicte t menys relaci amb la dia-
lctica hegeliana que clssicament ha
caracteritzat el relat de lesquerra que
amb les narratives de lxode i la dis-
pora que dimanaven dels somnis i les
rebellions de les esclaves i els esclaus.
Irrellevncia denfrontar lenemic i
importncia superlativa de bastir, aqu
i ara, un altre mn possible.
Trenta anys desprs del seu nai-
xement, aquest altre mn possible
implica centenars de milers de per-
sones al sud-est de Mxic. Homes,
dones, mainada, ancians i ancianes.
Centenars de milers de persones que
viuen collectivament duna manera
ben diferent. Una descolonitzaci de
la manera de viure que va ms enll de
la terrible imposici generalitzada de
la forma mercaderia, cap a la construc-
ci collectiva i igualitria dun mn
-
No volem prendre el poder, volem
organitzar la societat, proclamaven les
neozapatistes
-
dusos i no de consums. Un viatge
del poder a la potncia, ms enll de
la dominaci del privat i el pblic, per
teixir democrticament un b com
on totes les persones sn cridades a ser
i fer govern. Una materialitat de lexis-
tncia, al capdavall, que, al territori
zapatista, es tradueix en institucions,
relacions socials, sistemes productius,
economies, sexualitats i canvis cultu-
rals profunds, plens de punts suspen-
sius. Un altre mn dins aquest mn,
al qual les zapatistes han donat el nom
dautogovern i autonomia.
I el que potser resultar ms signi-
ficatiu s que aquest altre mn dins
aquest mn implica el part duna
nova geometria de les emocions, en
qu la imposici neoliberal de lego-
isme i de la tristesa s derrotada de
manera irreversible per la rebellia
de les passions alegres. Un base de
suport zapatista, Abel, diu: La meva
famlia est implicada en la lluita per-
qu ens fa b; un sap per qu es lleva
cada mat. Ens fa estar contents i ens
dna molta alegria, ens fa sentir dig-
nes. Com ell apunta, ha nascut dues
vegades: Una, de la meva mare, lal-
tra, de la nit de laixecament, l1 de
gener. Perqu viure no s noms
respirar i, com diu Eduardo Gale-
ano, som el que fem per canviar el
que som.
-
Desinformemonos