COLONIA IULIA URBS TRIUMPHALIS TARRACO

HISPANIA ENTRE EL 600 I EL 200 a. C.

Els cossetans (o cessetans) ocupaven la zona costanera de la provncia de Tarragona i part de la de Barcelona. Les ciutats ms importants eren Kesse i Subur. Per a alguns s n un subgrup dels laietans! "ue tamb pertan#en a la cultura d$emmagatzematge en sitges. %an despla&ar de la zona els ilergets! "ue abans 'ormaven un matei( grup )tnic amb els ilercavons.

Els cessetans van emetre dracmes d'imitaci emporitana amb llegenda Tarakonsalir al segle III aC. Desprs van encunyar amb la llegenda Kesse des de finals del segle III fins al I aC.

*l terme municipal de Tarragona +i +a troballes de col,nia ib)rica des del segle % a. -. Sembla "ue els ibers de Kesse mantenien relacions comercials amb grecs i 'enicis. El nom! gravat en monedes iberes del s. .. a.-.! s/+a d/identi'icar amb la Cissis "ue! segons Livi (00.! 12)! -n. -orneli Escipi va atacar. Poc desprs Escipi va 'er 'ugir *sdr3bal d/un lloc haud procul Tarracone. * Tarraco va dei(ar una petita guarnici i va tornar a Emp3ries.

En el 456 a. -. va desembarcar a Tarraco P. -orneli Escipi . Tarraco es va mantenir 'idel a 7oma durant la Segona 8uerra P3nica.

Entre el 456 i el 596 a-! es va ai(ecar la primera muralla de pedra. :es d$un punt de vista ar"uitect,nic! consistei( en pan#s ciclopis re'or&ats amb torres als punts ms vulnerables. L$altura dels murs perimetrals era de 1 metres i el grui( de ;!< metres amb torres ms altes.

:$a"uesta )poca es conserven tres torres= la de l$*r"uebisbe! la del -abiscol i la de >inerva. Entorn als an#s 5<2 i 54< a- la muralla es va trans'ormar 'or&a i va cri(er en e(tensi ! al&ada i amplada. :$a"uesta 'orma va passar a englobar tota la ciutat 'ins al port.

La ciutat de T?rraco va necessitar un gran volum de pedra per a la seva construcci . *ls voltants de la ciutat +i +avia diverses pedreres! encara "ue la ms coneguda i espectacular s la del >)dol! "ue va subministrar sold @pedra calc?ria local@ per a la construcci de molts dels edi'icis de T?rraco.

* la pedrera! situada a uns sis "uil,metres de T?rraco! en destaca l/anomenada *gulla del >)dol! de 51 metres d/altura "ue evidencia el nivell inicial de la pedrera e(plotada. Es calcula "ue d/a"uesta pedrera es van e(treure 'ins a <2.222 mA de roca.

En els segles segBents Tarraco esdev una base de proveCment i resid)ncia d$+ivern i estiu durant les guerres contra els celtibers.

NUMNCIA

Lmit probable en 154 a. C. Itinerari dEscipi Emili en 134 a.C.

El 'et "ue 8aius Porci -at tris Tarraco com a lloc del seu desterrament l$an# 52D indica "ue Tarraco era una ciutat lliure o potser aliada en a"uell moment.

:urant la campan#a de Ilerda (Lleida) en ;9 a. -.! Tarraco va recolzar l/ e()rcit de Euli -)sar amb aliments. Fo est? del tot clar si Tarraco va rebre l$estatus de col,nia per part de -)sar o d$*ugust.

AUGUST
L$an# 46 a. -. *ugust es va dirigir a Hispania per vigilar les campan#es a -ant?bria. Per, a causa de la seva salut! va instalGlar@se a Tarraco. La via Herculea canvia el nom per Augusta i les provncies d/ Hispania van ser organitzades de nou. La Hispania Ulterior va ser repartida en les noves provncies de Baetica i Lusitania. Tarraco va passar a ser la capital dI Hispania Citerior! tamb coneguda com Hispania Tarraconensis.

Situada molt a prop de la %ia *ugusta! a uns 1 Jm de Tarragona! trobarem la Torre dels Escipions. Es tracta d$un tpic e(emple de monument 'unerari turri'orme. Presenta una planta gaireb "uadrada de ;!;6 ( ;!64 m. a la base. -onsta de tres cossos superposats! decrei(ents en dimensions. El intermedi presenta a la 'a&ana dues 'igures en relleu "ue representen *tis! divinitat d$origen oriental associada al culte 'unerari. Kna err,nia identi'icaci d$a"uestes 'igures amb els germans Escipi don? origen a la tradicional denominaci del monument. -onstruCt potser en la primera meitat del s. .

Kbicat tamb en el tra&at de la %ia *ugusta a uns 42 Jm al nord de Tarragona! a Ber?! es troba el monumental arc construCt amb carreus de pedra local. %uit pilastres estriades rematades per capitells corintis sostenen un entaulament amb una inscripci al Glusiva a la restauraci del monument! costeLada per Luci Licini Sura al comen&ament del segle ... Per les caractersti"ues de la seva construcci ! data de l$)poca d$*ugust.

Tarraco va disposar en poca romana de dos a!"eductes !ue abastien d'aigua la ciutat. El primer la recollia del riu #rancol$ i el segon% procedent del riu &ai'% prenia el seu cabal a l'al(ada de )ont d'*rmentera. * ms% a!uest darrer a!"educte es bifurcava abans d+arribar a la ciutat.

La construcci de L$*"Beducte de les Merreres se situa al segle . d-. La conducci recollia l$aigua a l$actual localitat de Puigdel' i la conduCa 'ins a T?rraco. El pont de les Merreres es va construir per tal de salvar una vall natural. -onsistei( en dues 'ilades d$arcades superposades construCdes amb carreus (opus "uadratum). La in'erior est? composta per 55 arcs de 1!A2 metres de llum i <!62 d$al&ada. La superior en presenta 4< de similars dimensions. L$al&ada m?(ima de la construcci s de 46 metres i la longitud de 456 metres.

,a construcci en arcades est' coronada per una conducci per on -i circulava l'aigua i !ue origin'riament degu anar coberta. El s.l de la construcci devia estar impermeabilit/at mit0an(ant un morter caracter$stic 1opus signinum2 !ue evitava les fuites de l$!uid.

* la seva mort% en el 34 d. C.% *ugust va ser divinit/at i li van erigir un temple a la part oriental de la ciutat% en el f.rum de la col.nia.

El #.rum de la Col.nia va ser el centre neur'lgic de T'rraco. Els carrers principals -i condu5en i s'-i concentrava tota l'activitat p6blica de la ciutat% per la !ual cosa es va convertir en un punt de trobada i de reuni de les elits locals. * ms% s'-i desenvolupava tota l'activitat administrativa% 0udicial i religiosa.

7+-a documentat una primera pla(a constru5da en poca republicana i presidida pel temple dedicat a la tr$ada capitolina 896piter% 9uno i :inerva. En poca augustiana% amb la construcci del teatre% la pla(a va sofrir una primera transformaci obrint;se al mur de tancament de la graderia o cavea.

#inalment% en poca tiberiana es va construir una nova pla(a p6blica anne<a 1forum adiectum2% sobreelevada respecte de la primera pla(a. *!uest nou f.rum estava presidit per una bas$lica de tres naus% una de les !uals s+obria a una nova pla(a porticada per tres dels seus costats

*nne<at al f.rum colonial% podem trobar les restes d+ el teatre% constru5t en el 7.I.

*l s. .. va comen&ar la seva davallada! La "ue els espectacles pre'erits per la poblaci es celebraven en el circ o en l$am'iteatre. Se sap "ue un incendi al s. ... va acabar per complet amb les representacions= el solar va "uedar per a +abitatges. Es conserven part de la ima cavea! graderies de les cinc primeres 'iles! amb les seves dues escales d$accs.

Es pot distingir la orchestra amb part del seu paviment de marbre. En el seu 'ront +i +a el conLunt de la scaena. Es pot apreciar tamb un pulpitum elevat per un p,dium amb e(edres circulars i planes. :e la frons scaenae noms "ueden restes dels seus 'onaments! "ue ens revelen la seva composici a base de columnes d$estil corinti i estaven acompan#ades d$est?tues imperials i divines. Tot el conLunt de l$escenari estava recobert amb lloses de marbre.

=espasi' va iniciar una reforma financera !ue va facilitar l+increment de la construcci. Durant a!uest per$ode van ser probablement constru5ts l'amfiteatre% l''rea del temple i el f.rum provincial a la part superior de la ciutat. Entre >? i 3@? d. C. la ma0oria de les est'tues van ser colAlocades en a!uests llocs.

,+amfiteatre va ser constru5t als e<tramurs% en un dels marges de la =ia *ugusta. *mb capacitat per a !uasi 3B.??? espectadors% tenia una longitud de 33? m. per @C m. d+amplada. ,+arena% o espai on es desenvolupava l'espectacle% t unes dimensions de CD%B? per E@%B? m.

,es grades o c'vea estaven dividides en tres sectors i es van construir retallant la roca al costat nord i recol/ant;les sobre voltes a la resta de l'edifici. 7'-an localit/at tamb la tribuna% les portes principals de sortida a l+arena i una part molt petita de la fa(ana.

Tallant l/arena es trobarien les fossae. En una petita sala a manera de capella es va descobrir una pintura mural "ue representava a F)mesi! la deessa protectora dels gladiadors. *i( matei(! l/arena est? separada de la graderia per un podium de A!4< metres d$al&ada.

Cap a l'any >E dC% en poca de l'emperador =espasi'% es va construir el #.rum )rovincial a la part alta de la ciutat. Tenia la funci de dirigir la prov$ncia des del punt de vista pol$tic i econ.mic. ,'.rgan rector de la nova <ar<a administrativa va ser el Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris 1Consell )rovincial2 del !ual el governador formava part activa.

El #.rum )rovincial s'articulava en dues terrasses aprofitant el desnivell del terreny. * la terrassa superior es va situar el recinte de culte imperial i sota% la pla(a de representaci. En una tercera terrassa s'-i devia trobar el circ !ue% constru5t uns anys ms tard% va completar el con0unt monumental.

,a pla(a de representaci era l'edifici des d'on es gestionava tota la prov$ncia. 7'-i trobaven espais tan importants com el tabulari 1ar<iu de l'Estat2 o l'arca 1cai<a de l'Estat2. )er facilitar l'accs als diversos sectors de l'edifici es van -abilitar una s rie de torres laterals !ue van servir de cai<es d'escala.

De les voltes !ue circumdaven la )la(a de Fepresentaci% es conserven diversos trams% com el !ue enlla(a amb la Torre del )retori o el conegut com Gvolta del )allolG.

,a Torre del )retori marcava l+entrada al recinte provincial

*l costat del f.rum provincial es troben les restes del circ. #ou constru5t sota Domici' intra muros%% circumst'ncia poc fre!"ent donades les dimensions dels circs% en a!uest cas EDB m. de llarg per 3?B a 33B m. d+amplada% DB??? espectadors.

Es va construir damunt de potents voltes de ciment !ue complien una doble funciH per una banda% eren la fonamentaci sobre la !ual s'assentaven les grades% les escales i la plataforma superiorI de l'altra% servien de corredors interns !ue possibilitaven la distribuci dels espectadors per tot l'edifici.

7obre a!uesta <ar<a de voltes descansaven la plataforma superior de l'edifici i les grades% disposades al llarg de tres dels costats% mentre !ue al !uart se situaven les carceres o punt de sortida dels carros.

Les carceres estaven 'lan"ueLades per una torre. L$organitzador dels Locs (editor spectaculorum)! "ue tenia l$+onor de donar la sortida! gaudia d$un lloc reservat a la terrassa sobre les carceres! mentre "ue els magistrats "ue controlaven la cursa! el comportament correcte dels aurigues i l$ordre d$arribada! se$ls reservava una tribuna (tribunal iudicum).

Sota :iocleci?! Tarraco va seguir sent capital! per, d$una provncia molt ms petita. En ;61! desprs de la caiguda de l$.mperi 7om?! Tarraco va ser ocupada pels visigots i el rei Euric. Fo +i +a evid)ncia de destrucci i pel "ue sembla la captura de la ciutat va ser relativament tran"uilGla. Els musulmans l/ocuparen entre el 65A@65;.

* C km de Tarragona% es localit/a una =ilAla romana !ue% nascuda als ss. I;II com a e<plotaci agr$cola% -a esdevingut un monument clau de l'art paleocristi'.

En una de les seves estances% conservada en la seva totalitat% es pot contemplar el mosaic de c6pula de tem'tica cristiana ms antic del mn rom'.

MNAT