Peridic dinformaci, denncia i crtica social a Ciutat Vella Setembre-octubre 2013 Nm. 69, segona poca
PGINA 3 // ImPAHrables. Del negro al verde PGINA 4 // La reduccin de daos y la miseria de la poltica PGINA 7 // Antic Teatre, una dcada dart, aprenentatge i lluita PGINA 8 // Sangre rabe y especulacin petrolera, condiciones del crecimiento turstico PGINA 9 // Fracking, profundizando la grieta ecolgica PGINA 11 // El cooperativisme obrer de consum a Barcelona PGINA 13 // Egipte, dos anys i mig desprs de Tahrir PGINA 14 // Les fronteres invisibles a lestiu barcelon
Illustraci / Masala
BARRI
BARRI
Solucions a: www.masala.cat/solucions-crucigramasala69
ImPAHrables 13
CrucigraMasala
No est nada claro que las obras por las que los pisos acabaron convertidos en minicubculos de lo que parece un apartahotel de uso turstico se hicieran con las licencias pertinentes y el expediente est lleno de irregularidades
Distrito (que debe aclarar la situacin del edificio) y Ayuntamiento, ya que recordmoslo la PAH no exige quedarse con esos pisos, sino que utiliza su ocupacin como medida de presin para conseguir una vivienda estable y asequible para las familias que actualmente viven en ellos. Y que lo hacemos en un acto de desobediencia civil legtimo ya que antes hemos agotado, sin xito, todas las vas legales para realojar a estas familias desahuciadas por los bancos. 2. Gestionar una recuperacin no es fcil. Por fortuna, en Barcelona no partamos de cero: conocamos bien las experiencias de los bloques ocupados en Sabadell y Terrassa, y hemos contado, adems, con la colaboracin de colectivos amigos expertos en el tema. Aprovechamos este espacio para dar las gracias a todo el barrio del Raval por su apoyo. Nos honra formar parte, con esta accin, de la larga tradicin de lucha vecinal de un barrio con una importante historia combativa, de la cual estamos nutrindonos. Queremos hacer una mencin especial al Lokal y a toda su gente por la inestimable ayuda que nos han dado, y por su infinita paciencia y capacidad de trabajo. Si ImPAHrables 13 es ya casi una familia, ellos la hacen todava ms grande. Por supuesto, esto es un proceso, y estamos aprendiendo. Y la mejor manera es plantear nuevos retos. Uno de ellos ser crear un huerto urbano en la azotea. Otro, buscar maneras de autofinanciar los gastos comunitarios del edificio, para lo que anunciamos, desde aqu, que queremos invitar al barrio entero a una Festa de Fanalets a finales de mes, coincidiendo con las fiestas de la Merc. Os esperamos!
Horitzontals 1. Sinistre personatge amb cartera. Ni Du, ni ell, ni patr. 2. Habitant del planeta nu i illetrat. Faig venir cap a mi. 3. En Vidal-Quadras, lAznar, en Puig, per exemple, hi podrien passar com a dirigents. Lletra crata. La i dels romans. Moviment llibertari espanyol. 4. Tot el dia amb les ratlles. Article. Angle recte. 5. De pedra. Ho dius quan tassabentes. 90 graus. La fi dels Manel. 6. Encertar a la tina. A base de carbass, pebrot, ceba i patates. 7. Coincidint en un sol parer. 8. Ferro ms carb. Un dells, de la patronal, mat Salvador Segu El noi del sucre. 9. Casps ttol angls. Tot Estat ho s. 10. Aliana temporal per a un fi com. Zero patatero. 50. 11. Escrit a linrevs, material de contingut sexual per a provocar lexcitaci. Es troba entre lordre i el flum. 12. Canons memorables dell foren La nit de Sant Joan i El fill del mestre. Ho diu el bocabadat. Concentraci amb intencions rebels.
Verticals A. Diari de Ciutat Vella, fusi de president catal i du musulm. Central nuclear que en castell fa fstic. B. Organismes que duen a terme una funci dinters pblic. C. Conjunci que enllaa proposicions o termes negatius. Ruta seguida mitjanant fites. D. Formar a la ment. Articulant Manolos. E. Article salat. Se mha desordenat la carn. Metllica, dispara; de fusta, fuma; llavor, es menja. F. El tel sha quedat sense centre. La primera. Escrit a linrevs, unir teixits. G. Entre la Q i la S. Un dels darrers grups armats a Europa. Aix anomenen a Sud-Amrica al repressor uniformat. H. Menjar a Londres. Pont entre fulla i tija. I. Infusi. Gasterpode sense closca. No s P.M. J. Eina ds agressiu. No s que faci sries, s que li costa riure. K. Surt dola i daurada del rusc. Ambigu concepte antropolgic per agrupar tipus humans. Sintagma nominal. L. Despectiu dau. Sota el seu jou vivim.
CUERVO INGENUO
Demagogia por la vena
Mire usted, de tanto en tanto un vaivn de demagogia es normal. Esta vez le ha tocado a la sala de venopuncin, pero no deje correr la envidia, ya ser su turno, es cuestin de tiempo. Es lo que tiene el cargo poltico: tiene sus molestias. Andar apretando manos trapicheando acuerdos, haciendo juegos de cintura en la transparencia, ir ganando votos no son tareas nada agradecidas. Con tanta presin, no es sencillo mantener criterios de coherencia sobre la igualdad de derechos. Cabe priorizar y es normal dar rienda suelta al deseo de ganar unos votitos a cambio de ciertos daos colaterales. Que adems esos daos repercuten en una poblacin estigmatizada, ya sean yonquis, mujeres, pobres o inmigrantes? Pues mi ms sincero psame, pero an me lo pone ms fcil para abogar por comprender la tentacin de zigzaguear en las convicciones. O tal vez para relajar las apariencias y mantenerse en ellas. Vaya usted a saber. En cualquier caso, son gajes del oficio. Del oficio de poltico pusilnime que es, desde hace unos tiempos, lo ms hipster-in-tendencia de la marca Barcelona, en la moda de la pasarela de turistas que atraviesan nuestros barrios desde sus cruceros. Comprensin entonces, y un poco de paciencia, por favor, no hay que sofocarse, que ms tarde o ms temprano tambin recortarn sus derechos.
Ilustracin / El Caco
@Silviaglaa En el nmero anterior, anuncibamos con ilusin la primera recuperacin de un bloque de pisos vacos por parte de la PAH Bcn, dentro de la campaa que hemos llamado Obra Social y que consiste en realojar a familias en riesgo de exclusin social en pisos vacos en manos de entidades financieras que, pese a haber sido rescatadas con dinero pblico, destinan sus activos a la especulacin privada, incluso en un momento de emergencia habitacional como el que estamos viviendo. Bautizamos el bloque con el nombre de ImPAHrables 13 porque es ya el edificio nmero trece recuperado por la PAH en todo el Estado. Entre nosotros, tambin lo conocemos como Plaza PAHdr, ya que se encuentra en el nmero 5 de la histrica plaza del Pedr, en pleno corazn del Raval. Han pasado meses desde entonces y ah seguimos. La experiencia, de momento, podra resumirse en: 1. Con quistamos el derecho a la vivienda y 2.
Mientras tanto, aprendemos y nos organizamos. 1. La situacin legal del edificio es compleja; viene de una larga historia de chanchullo tras chanchullo y todava estamos investigando los detalles de las operaciones que lo han llevado a la
El edificio, que estaba en manos del Sareb, fue vendido por Servihabitat en una operacin oscura en la que el banco malo se deshizo de l de forma fraudulenta
situacin actual. No est nada claro que las obras por las que los pisos acabaron convertidos en minicubculos de lo que parece un apartahotel para uso turstico se hicieran con las licencias pertinentes, y el expediente est, al parecer, lleno de irregularidades. Por otro lado, se confirma que el
Aquest local no s una cessi sin la reparaci dun greuge que es va produir el 1939
dir tampoc qui el substitua. De cop i volta a La Virreina passaven de mi i em vaig tornar invisible per als poltics i els funcionaris: no tenia res a fer, era un babau, un ignorat. Desprs, ja acompanyat pel meu amic Adolf Castaos,1 vam poder parlar amb en Carles Mart i els seus, i aquest ens va dir que si volem anar al 22@, ell ens feia un edifici. Aquell dia el debat va ser fora llarg: per una banda, la nostra reivindicaci exacerbada de lautogesti, i per laltra, la conya permanent del regidor i els
lltim que creuen s en el dileg. Fins ara, noms hi ha hagut un poltic que ens ha sabut escoltar, en Jordi Portabella i els seus collegues dEsquerra Republicana, que sn la gent que durant letapa de lItziar Gonzlez com a regidora van portar al Ple del Districte la proposta que lAteneu Enciclopdic torns al Raval, o en aquest cas a Ciutat Vella. De tota manera, el fet que el Ple aprovs el retorn de lAteneu al centre de Barcelona no sembla que importi gens als poltics, i la signatura de lalcalde dun document de comproms amb lAteneu noms ha servit fins ara per guanyar temps. Lltim episodi ha estat la reuni que vam tenir el passat 19 de juny; tota la plana major de Ciutat Vella i de La Virreina volien que ens quedssim un local del carrer de Sant Francesc que resulta que feia un temps ja havia estat atorgat a una altra entitat. Increble! I el que ja trobo una prova fefaent dincompetncia s que ens demanin dades per ampliar una fitxa on es presenta lAteneu Enciclopdic com una entitat nascuda el 1994 (es va fundar el 1902!) i que ens preguntin per qu necessitem un local ms gran, quan ells ja fa molts anys que tenen totes les dades a les actes del propi Ajuntament i del Districte. Increble! En fi, noms espero que algun dia la racionalitat torni a aquest mn, i que aquells que socupin de la gesti municipalista siguin gent participativa i noble. 1 Arribat un cert moment, la comissi pel retorn de lAteneu al Raval sha ampliat amb altres companys de lAteneu, com en Toni Castells i, de tant en tant, en Bernat Muniesa.
BARRI
BARRI
Frivolidad sin reduccin de daos Lejos de esta realidad a ras de suelo, CiU y PP se apostaron la sala Baluard en su particular trco de sustancias txicas. Sin contar con el equipo redactor del Plan de Accin so-
La intervencin dirigida a reducir el dao es un reclamo histrico que marca la lnea que seguir en las polticas pblicas para no perder tiempo en el camino; un tiempo que cuesta la vida de personas y que exige responsabilidades polticas
Interior del Centro de Atencin y Seguimiento de Baluard Foto / Ajuntament de Barcelona
Sin contar con el equipo redactor del Plan de Accin sobre Drogas 2013-2014, a espaldas de la entidad que gestiona Baluard y de los equipos tcnicos de la ASPB, el equipo de Alberto Fernndez Daz ltraba a La Vanguardia el supuesto cierre del equipamiento de la muralla en un plazo de diez meses
bre Drogas 2013-2014, a espaldas de la entidad que gestiona Baluard y de los equipos tcnicos de la ASPB, el equipo de Alberto Fernndez Daz ltraba a La Vanguardia el supuesto cierre del equipamiento de la muralla en un plazo de diez meses. Ambos partidos haban llevado tan en secreto su siguiente movimiento en este solitario que la publicacin por el periodista Ramon Su del supuesto acuerdo para el cierre de Baluard (21/07/2013) abort la aprobacin de la poltica sobre drogas en el ltimo pleno antes del verano.
La nalidad de este movimiento parece doble. Por un lado, es uno de los pagos a plazos que CiU le debe al PP por su apoyo institucional. Dejando a Fernndez Daz exhibirse con una medalla ante los sectores ms sensibles al populismo antiyonqui, Trias entrega capital meditico y electoral a cambio de tiempo y oxgeno para sostener la legislatura. La segunda nalidad es ejercer presin sobre el equipamiento para justicar la sustitucin de las instalaciones sanitarias por otras con nes tursticos. Ambos partidos coinciden en querer esconder a las personas drogodependientes y en pensar que una instalacin sanitaria como sta no es merecedora de un marco incomparable como la antigua muralla. Frivolidad sin reduccin de daos.
Masala
Masala Para hablar con seriedad de la sala Baluard es imprescindible hacer memoria y remontarse a treinta aos atrs. Entre 1983 y 1991, murieron 702 personas vctimas de la herona, de las que 519 se produjeron entre 1988 y 1991, muchas de ellas en Ciutat Vella. Eso, contando slo las defunciones por sobredosis, a las que habra que aadir todas las provocadas por infecciones y enfermedades derivadas de lo que fue, a la prctica, un apartheid sanitario. Casualidad o no, el PSC barcelons tuvo mucho que ver con la poltica de drogas implementada por el gobierno de Felipe Gonzlez: Ernest Lluch, entonces diputado por Barcelona, era el ministro de Sanidad y Consumo responsable del primer Plan Nacional sobre Drogas; y el futuro alcalde de Barcelona, Joan Clos, era presidente de la Sociedad Espaola de Salud Pblica y de la Sociedad Espaola de Epidemiologa. Clos, adems, era regidor de Sanidad en el Ayuntamiento, responsable del rea de Salud Pblica municipal y regidor del distrito de Barcelona con ms muertes por herona. A diferente nivel, ambos fueron responsables de una poltica que, tanto en el mbito
sobredosis, a las que habra que aadir las provocadas por infecciones y otras enfermedades
Reduccin de daos Cost aos y muertes que instituciones y partidos entendieran que la poltica de prohibicin y persecucin que hoy todava rige buena parte de los discursos y las prcticas
Un salvavidas a contracorriente No obstante, estos salvavidas tienen que actuar a contracorriente, navegando entre la desinformacin general y el uso electoralista y populista de quienes querran labrar parte de su camino al poder sobre la estigmatizacin de la poblacin drogodependiente. Las movilizaciones protagonizadas en su momento por una parte del vecindario de Vall dHebron respecto a la sala de venopuncin de este hospital o en Raval Sud
seguramente en una proporcin semejante a la reduccin de chutas abandonadas en la va pblica. A esto, hay que aadir el trabajo de atencin social que se realiza en Baluard respecto a las situaciones de pobreza, precariedad social o salud reproductiva asistencia a consumidoras en estado de gestacin. Todo junto debe de tener algo que ver con que tanto el Plan Municipal sobre Drogas 2009-2012 como el Pla Operatiu dIntegraci de les Addiccions a la Xarxa Sanitria de Barcelona, lejos de proponer su cierre o reubicacin, hayan planteado la ampliacin de los
Decir que las polticas pblicas sobre reduccin de daos en drogodependencias han ido muy por detrs de las propuestas de asociaciones y de los movimientos ciudadanos es ciertamente un difcil ejercicio de diplomacia. Una mirada histrica sobre los recursos pblicos permite ver con facilidad que, a lo largo de los aos, las administraciones tardaron y demasiado en salir de sus ideas ancladas en programas libres de drogas para, al final, asumir la necesidad de incorporar la reduccin de daos como parte de sus intervenciones. A principios de la dcada de 1980, A finales de ochenta, nace SPOTT en la calle de Sant Ho- en el apogeo del consumo de norat, a metros de la plaza Sant Jau- herona y del VIH, algunas me y en un edificio que se dice era un antiguo burdel. Este primer recurso entidades pusieron en pblico sobre drogodependencias im- marcha los primeros pulsado por la Diputaci de Barcelo- programas de metadona e na estaba liderado por un grupo de mdicos, psiclogos y psiquiatras, intercambio de jeringuillas, que buscaban respuestas en expe- mientras la Administracin riencias de tratamiento, cuando an se empecinaba en discursos todo estaba por hacer. En 1985, se crea el Plan Nacional sobre Drogas, morales para no fomentar de mbito estatal; su importancia el consumo radica en que destina una cantidad importante de dinero que permite la creacin de infraestructuras y, por lo tandrogodependencias. Desde las administo, de servicios repartidos en las diferentraciones, mientras tanto, se empecinates Comunidades Autnomas. A partir de ban en cuestiones morales y en discursos aqu, la ciudad de Barcelona, y bastante taxativos sobre las drogas, amparndose ms tarde la Generalitat, comenzarn a en argumentos tales como no fomentar crear sus redes asistenciales. En concreel consumo. to, en 1987, se crea la red de Centros de En realidad, no ser hasta 1992 cuanAtencin y Seguimiento (CAS) por toda do los recursos pblicos comiencen a exCatalunya, pilar de la red de servicios ptender la dispensacin de metadona como blicos dirigidos a atender personas en siprctica de reduccin de daos a travs tuaciones de drogodependencia. de los CAS. Ni que hablar, entonces, de la
Si bien las polticas pblicas invierten ms en centros de atencin y en infraestructuras, lo hacen bien poco en relacin con la adecuacin de las intervenciones a la realidad. A finales de la dcada de 1980, en pleno apogeo del consumo de herona y con la pandemia del VIH en crecimiento exponencial, algunas entidades sociales ponan en marcha los primeros programas experimentales de metadona e incorporaban en los aos sucesivos el intercambio de jeringuillas como ejes de la reduccin de daos en
que tantas muertes por transmisin de infecciones hubieran podido evitar; los llamados PIX, por sus siglas en cataln, tardarn aos en llegar. Slo cabe recordar la batalla impulsada en 1996 por diferentes asociaciones para permitir el desarrollo de estos programas, por ejemplo en el mbito de las prisiones. Los recursos pblicos han ido incorporando con cuentagotas las polticas de reduccin de daos en el mbito de las drogodependencias, casi siempre por detrs de las organizaciones no gubernamentales y de las mismas asociaciones de personas usuarias de drogas, que comenzaron a crearse a principios de la dcada de 1990 en busca de un reconocimiento de sus derechos. Las salas de venopuncin no son una excepcin a esta regla pero, pese a ser defendidas por todas las asociaciones como un elemento fundamental para la reduccin de daos, continan ponindose en cuestin. Su implantacin fue, en su momento, motivo suficiente para que saltara por los aires el acuerdo de 1994, alcanzado por todas las fuerzas polticas, por el que se comprometan a mantener las polticas pblicas sobre drogas lejos del juego de demagogias y pactos electorales. Al parecer, segn puede deducirse de las idas y venidas de las votaciones sobre el actualizado Plan de Drogas de la ciudad, cierta clase poltica del consistorio de Barcelona vuelve a las andadas. Sera una lstima que volviramos a encontrarnos de nuevo en ese punto tan miserable. Sin lugar a dudas, las intervenciones dirigidas a reducir el dao son una bandera histrica que marca la lnea que seguir en las polticas pblicas para no volver a perder tiempo en el camino. Un tiempo que ha costado la vida de personas y que, an hoy, reclama responsabilidades polticas.
www.herbolariborn.es
BARRI
Paco
A un ao de cumplirse el vigsimo aniversario del Ateneu Llibertari del Xino, quedamos con Paco el Xino o Paco el Escultor frente al Gato de Botero para hacer un repaso del barrio y de lo que fue, es y ser el Ateneu
bertari por el 1994. Se nos dio la posibilidad de alquilar un local, en la calle Robadors, que tuvimos que reformar y habilitar desde el primer da ya que, entre otras cosas, no cumpla con la altura mnima del suelo al techo exigida por la normativa de locales pblicos. Se dedicaron muchos esfuerzos al local; mientras tanto el propietario no se haca cargo de las reformas, a la vez que suframos una persecucin ideolgica por parte de la Administracin y la polica. Al cabo de unos meses, celebramos la inauguracin del Ateneu y dimos a conocer el espacio, as como nuestras actividades. Era un tiempo de mucha persecucin policial a jvenes sin papeles y muchos de ellos venan a refugiarse al local. Tambin disponamos de actividades para los hijos de las mujeres que trabajaban en la calle, as como obras de teatro, conciertos, conferencias o exposiciones. En nuestro primer aniversario, quisimos celebrar la fiesta en la plaza Salvador Segu pero un grupo que se declaraba propietario de la plaza nos provoc y nos boicote las
Una de las virtudes de Paco es ser hombre de palabras justas y, con l, repasamos diferentes aspectos y sucesos del Raval que coincidieron con los inicios del Ateneu
actividades ante la permisividad de la polica. Este hecho nos sirvi para realizar una reflexin profunda sobre el barrio y el papel que queramos desarrollar como Ateneu. La polica nos marc desde el primer momento, la droga circulaba con cierta impunidad, los chulos controlaban las calles, la Administracin no dialogaba, cada vez haban ms obras en la zona y la falta de higiene provocaba unos niveles de insalubridad intolerables. Junto con los vecinos, empezamos a anunciar la falta de actuacin de la Administracin en el barrio y ellos, por su parte, nos denunciaron porque, segn el Ayuntamiento, no cumplamos con la normativa de locales pblicos; litigio que acab derivando en el precinto del local en 2007 y con procesos judiciales que, a da de hoy, siguen trayendo cola. Con Paco, uno percibe fcilmente que una de sus virtudes es ser hombre de palabras justas y, con l, seguimos repasando diferentes aspectos y sucesos del Raval que coincidieron con los inicios del Ateneu: la alarma social por los casos de pederastia surgidos en el Casal dels Infants del Raval y bien narrada en la pelcula De nens, de Joaquim Jord; el proyecto inicial de la Illa Robadors, recurrido por la Taula del Raval; los intereses inmobiliarios; la Rambla del Raval; el nuevo hotel; la Filmoteca; los turistas Para Paco, la Barcelona no cosmopolita empieza su transformacin a golpe de eventos: la Exposicin Universal, el Mundial de 1982, los JJ.OO., el Frum de les Cultures Se aprovechan estas fechas para limpiarle la cara a la ciudad y siempre a costa de los ciudadanos de aqu. Antes no haba turismo, slo el de los barcos y los portaaviones que atracaban en el puerto y llenaban la ciudad de turistas borrachos. Es complicado sentirse identificado y apegado a este modelo de barrio y de ciudad; siento que nos estn desplazando. Antes eran las inmobiliarias las que traan ms gentrificacin, ahora es el turismo y los polticos de turno que han decidido que los que no pensamos como ellos, quizs, deberamos estar fuera de aqu, de nuestro lugar. La situacin es poco optimista porque no nos estn dando alternativas.
ci, hi ha lloc per la performance, lacci, el circ, el clown o el teatre dobjectes. A banda, tamb mantenim un comproms amb la realitat social, cultural i poltica del nostre entorn i, per aix, impulsem la creaci de projectes artstics amb la comunitat. Per qu us presenteu com un projecte independent? LAntic Teatre parteix de la defensa de la llibertat de creaci. Pensem que lart ha de ser crtic, polticament incorrecte i conflictiu. I aix, normalment, el poder mai ho recolza. Per nosaltres, defensar el concepte de projecte cultural independent s molt important, perqu independncia significa que el projecte sorgeix duna iniciativa ciutadana. En el nostre cas, de la necessitat pura i dura dun collectiu dartistes. Per tant, no es tracta duna proposta del govern o del partit poltic de torn. Volem mantenir la llibertat total en la tria de la programaci i tamb en la construcci dun projecte que est en constant canvi, com la vida mateixa, seguint lactualitat cultural, poltica i social. Quines sn les vostres fonts de finanament? Per nosaltres, com a mnim, la meitat del pressupost dun projecte cultural ha de provenir dels seus propis ingressos. LAntic Teatre es finana principal-
ment amb els diners generats pel bar. Uns diners que invertim en el desenvolupament de les activitats culturals. Tamb comptem amb els ingressos de taquilla i els patrocinis. A part daix, tenim algunes ajudes pbliques per concurrncia per no tenim convenis amb lAdministraci. Cada any hem de formalitzar una sollicitud per les ajudes sense tenir cap mena de seguretat sobre si seran atorgades i, si s el cas, si les arribarem a cobrar algn dia... Sovint heu defensat la necessitat de ser transparents amb els comptes del projecte... S, s cert. Creiem que s una prctica necessria. Per aix, tota la informaci sobre el nostre pressupost es pot consultar a la nostra pgina web. Amb relaci a aix, contnuament exigim aquesta mateixa transparncia per a tots els projectes pblics i independents. Per, per ara, no hem aconseguit grans resultats. Avui en dia ens hem acostumat a sentir parlar de la cultura com a indstria... Nosaltres defensem el concepte de cultura com a dret social i no com a indstria, on cada ciutad hauria de tenir una experincia viva de prctica i daccs lliure a lart. Malgrat que amb els diners pblics, que provenen dels nostres impostos, mantenim totes les institucions
Defensar el concepte de projecte cultural independent s bsic perqu significa que la proposta sorgeix duna iniciativa ciutadana
Thatcher tamb fou la mare de les avui famoses fbriques de creaci... S, va ser sota el seu mandat que es va introduir la idea de ciutats europees creatives, amb les fbriques de creaci com a motors econmics de la indstria cultural. Aquestes fbriques segueixen el model de centre comercial, de tenir uns locals, o espais compartits, on els artistes han de pagar obligatriament un lloguer o b realitzar un producte comercial per a la indstria cultural. Dins daquest panorama, est clar que un artista que no produeix diners, no interessa.
Ms info: anticteatre.com
Youssef Elmaimouni Persona discreta y de carcter afable, se muestra tmido y a la vez risueo al conocer que ser nuestro prximo entrevistado. Comentamos la letra y el origen de la cancin que dan ttulo a esta columna; una forma de darle contenido al escrito, no slo a la persona. De origen malagueo, nacido en la Barcelona no cosmopolita lleva ms de treinta aos siendo vecino del Raval: Estudi en Ciutat Vella, pero fue durante mi formacin en la Massana cuando, con algunos compaeros, pillamos un taller para trabajar escultura y entonces me instal en el barrio. Cuando me mud a la calle Riereta ni siquiera estaba pavimentada; las cloacas y los contenedores estaban llenos y rebosantes de basura. Para los vecinos que vivan en los bajos era bastante humillante y sufrido. Aunque siguen estando los vecinos de siempre, el espacio fsico, los usos y los servicios estn cambiando. Un ejemplo claro es el MACBA, un museo al cual no estamos invitados. S es verdad que, de vez en cuando, se hacen cosas interesantes pero nunca ha sido un equipamiento pensado para el provecho de los de aqu. El Raval estaba hurfano del Ateneu Enciclopdic Popular que haba cerrado aos atrs, como nos explicaba Manel Aisa en una columna anterior. Segua existiendo el Sindicato de la Construccin, as como colectivos de divulgacin cultural antiautoritaria que, sumados a la inquietud y iniciativa de un grupo de jvenes, recabaron apoyos para recuperar el Ateneu Lli-
Des que, lany 2003, va obrir les seves portes com a espai autogestionat, lAntic Teatre no ha deixat de lluitar fins convertir-se en un dels referents de lescena independent actual
Qu s el que us impulsa a tirar endavant la vostra feina? Com a projecte, estem compromesos amb la recerca de nous llenguatges del cos i el moviment. Ens interessen especialment les noves dramatrgies i les noves tecnologies i apostem pels nous desenvolupaments en la msica, les arts visuals i la literatura. Dins la nostra programa-
BARRI
Fracking
Unai Mayo En los ltimos aos, se han concedido, o estn en vas de concederse, docenas de permisos de investigacin de hidrocarburos no convencionales en todo el territorio peninsular, especialmente en la mitad norte. La mayor parte de estos permisos buscan gas de esquisto (shale gas, en ingls) que no es ms que gas natural extrado de esquistos (una especie de pizarra) mediante una combinacin de tcnicas entre las que destaca la fractura hidrulica o fracking. El gas natural es una mezcla de gases orgnicos, compuesto sobre todo por metano. Es inodoro, incoloro y altamente inflamable y una fuente de energa que se explota desde hace siglos. Tradicionalmente se han venido explotando las reservas de ms fcil acceso y mayor rendimiento (explotaciones convencionales). Sin embargo, en los ltimos aos estn cobrando relevancia, en trminos productivos, yacimientos que suponen un reto cada vez mayor por su elevada dificultad tcnica y escasa rentabilidad. Esto es debido a un contexto econmico favorable que ha disparado el precio de los hidrocarburos, a la irreversible declinacin de las reservas tradicionales y a avances
Lo ms preocupante son los riesgos que la fractura hidrulica supone para el ms preciado bien que poseemos: el agua
cantidad de agua es ms o menos equivalente a toda el agua suministrada en las redes pblicas de abastecimiento urbano en Espaa en el ao 2010, incluyendo consumo humano (2.413 hm3), industria, servicios y ganadera. Una vez comprendido en qu consiste la explotacin de yacimientos de gas no convencional, resultan evidentes los impactos que genera sobre las zonas y poblaciones afectadas: ingentes cantidades de agua utilizadas que vuelven en forma de residuos altamente contaminados; uso extensivo del territorio (plataformas, accesos, etc.); enorme incremento de trfico pesado (unos dos mil viajes de camiones de quince toneladas, ida y vuelta, para cada pozo, slo para transportar el fluido de fractura) circulando por nuestras carreteras comarcales; contaminacin... Impactos todos ellos inevitables y que hacen difcil, si no imposible, la cohabitacin con las formas y usos tradicionales del territorio rural: agricultura, ganadera y hostelera. Pero lo ms preocupante no es el claro impacto de este tipo de industrializacin salvaje del territorio, sino los riesgos que la fractura hidrulica supone para el ms preciado bien que poseemos: el agua. Por un lado, estn los riesgos de contaminacin en superficie que suponen el traslado, almacenamiento y tratamiento de los enormes volmenes de qumicos y residuos generados. Por otro, el
El gas de esquisto est contenido en estratos de roca poco porosa y de poca permeabilidad; a menor porosidad y permeabilidad, ms complejas y agresivas son las tcnicas requeridas para extraerlo
en las tcnicas de perforacin horizontal, o dirigida, y en la fractura hidrulica. Estos avances permiten la explotacin de estos yacimientos (explotaciones no convencionales), entre ellos el gas de esquisto o gas de pizarra. En las explotaciones convencionales, el gas est contenido en rocas muy porosas y con una permeabilidad mediaalta (arena, roca caliza o dolomita). La extraccin de gas en estas explotaciones es relativamente sencilla y muy rentable. Esto no ocurre en las explotaciones no convencionales, donde el gas est contenido en estratos de roca poco porosa y de menor permeabilidad (arenas compactas, lechos de carbn y esquistos). A menor porosidad y permeabilidad, ms complejas y agresivas son las tcnicas requeridas para extraer el gas. El caso del gas de esquisto o pizarra es el ms costoso y menos productivo, debido a que la pizarra es muy poco porosa y prcticamente impermeable. Por lo tanto, es necesario utilizar la perforacin horizontal, o dirigida, para adentrarse largas distancias en el estrato de pizarra y poder acceder as a una cantidad de gas significativa. Adems, es imprescindible romper la roca para poder liberar el gas y extraerlo, lo que se consigue gracias a la fractura hidrulica. Es decir, para poder explotar el gas encerrado en el estrato de pizarra es necesario fracturar todo el estrato, lo que implica realizar cientos o miles de pozos para explotar un yacimiento. Para hacernos una idea de lo que esto implica, echemos unas sencillas cuentas. Los permisos de investigacin concedidos en el rea vasco-cantbrica (Cantabria, lava y Burgos), considerado el principal yacimiento de gas de pizarra del Estado espaol, cubren un rea de unos 7000 km2. Por lo general, se perforan entre ocho y doce pozos por plataforma y se construyen entre una y tres
Ni las dinmicas de crecimiento turstico son tan estables, ni las bases de la ltima fase de crecimiento son demasiado slidas
menos: de 5,6 a 4,7 millones. La cifra, por debajo del umbral simblico de los cinco millones, en una ciudad donde nmeros y especulacin competitiva van de la mano, daba para congelar algunas sonrisas. Quizs el nerviosismo hizo que quien public en la web municipal los resultados de la Encuesta de Ocupacin Hotelera se confundiera al sumar algunas columnas, reflejando 170.000 visitas ms de las contabilizadas realmente.5 2010-2012: calenturas rabes y viento del este Esta cita a ciegas con los malos tiempos fue sorteada entre 2010 y 2012 y, con la cifra de siete millones de visitantes alcanzada en 2011, el susto dio paso a la fiesta. Ese ao se increment el turismo de Canad y Amrica Latina juntas en 111.000 visitantes; el estadounidense, en 105.000; el britnico, en 70.000; el alemn, en 46.000; el francs, en 45.000; el ruso, en 40.000 y el italiano, en 15.000. Pero el trasfondo de estos nmeros no es una prueba de solidez sino de todo lo contrario. En este perodo se han producido revueltas sociales y crudos enfrentamientos entre la poblacin y Estados rabes como Tnez, Libia, Siria y Egipto, y concretamente Oriente Medio ha perdido ms de siete millones de turistas. El Instituto de Estudios Tursticos reconoca que
El Instituto de Estudios Tursticos reconoce que entre 1,6 y 2,1 millones de visitas de 2011 seran prestadas
A este factor hay que aadir otro: los altsimos precios del petrleo la principal fuente de ingresos de Rusia, que est incrementando el nivel de vida de una parte de la poblacin rusa a ritmo de burbuja. Si pensamos, adems, que la conflictividad en Oriente Medio y con ella, el miedo al desabastecimiento ha contribuido notablemente a la especulacin y el incremento de los precios del petrleo, se cierra un crculo virtuoso que resulta ms bien inquietante. 2012-2013: cambio de tendencia? Ya en sus previsiones de 2012, el ndex UAB prevea un posible cambio de tendencia: La crisi financera europea i
Fuente: / www.fracturahidraulicano.info
Permiso sol. a la Comunidad Autnoma Permiso concedido por el Ministerio Permiso sol. al Ministerio de Energa Concesin almacenamiento Permiso concedido por CC. AA. Concesin explotacin
1 Francesc J. Uroz Felices (Dir.), ndex UAB dActivitat Turstica 2009, Escola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de la UAB, 2009 2 Ajuntament de Barcelona, Enquesta Hotelera de Barcelona, Viatgers i pernoctacions 2005-2013: http://bit.ly/18DsJ0L 3 Blanca Cia, Hereu y los hoteleros piden ms turismo, El Pas, 24/07/2008: http://bit.ly/19qXreg 4 Nota de premsa, Pla Estratgic de Turisme per a reflexionar sobre el model turstic de Barcelona 5 Mientras elaborbamos este artculo pudimos comprobar que la suma de las columnas Residents a lEstat espanyol y Residents a lestranger correspondientes a septiembre y octubre de 2009 estaban infladas en 78.579 y 91.489 huspedes respectivamente: http://bit.ly/14adlJs 6 Resultados de la actividad turstica en Espaa 2011, Instituto de Estudios Tursticos: http://bit.ly/JDsDgr 7 Francesc J. Uroz Felices (Dir.), ndex UAB dActivitat Turstica 2013, Escola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de la UAB, 2013 8 Ibd. 9 C. Delgado, El empleo en turismo repunt el 0,4% en julio por la mayor llegada de viajeros, El Pas, 17/08/2012 10 Secretara de Estado y de Comercio, Estadsticas espaolas de exportacin de material de defensa, de otro material y de productos y tecnologas de doble uso. Ministerio de Economa y Competitividad, 2012: http://bit.ly/16lQES2
11
10
Laugment cooperativista de principis del segle XX sexplica per lagitaci social de lpoca; les vagues motivaven la solidaritat de les cooperatives amb els vaguistes, collaboraci que arrib al seu apogeu el 1919 amb la vaga de la Canadenca i amb el locaut posterior
les cooperatives oferiren crdit als obrers en atur fors. Den, el proletariat barcelon consider la cooperativa com la instituci obrera de rereguarda: garantia el suport mutu, augmentava la capacitat de resistncia en els conflictes i ajudava a millorar materialment llurs condicions de vida. Iniciatives cooperativistes A partir de 1920, es llanaren ambicioses iniciatives conjuntes. Aix es fund, loctubre de 1920, la Uni de Cooperatives per a la Fabricaci de Pastes per a Sopa, al carrer Aurora, 11 bis. Propietat de 40 cooperatives, la Uni pass de produir 10.000 quilos de pasta lany 1921 a 240.000 quilos el 1930. Simpuls la premsa com Accin Cooperatista; sobriren escoles laiques i mixtes en moltes entitats, es promogu lexcursionisme naturista, el teatre, el cant coral, laprenentatge de les llenges com lido i lesperanto, i sorganitzaren conferncies sobre salut o economia. El 1923 lAliana Cooperativa Internacional propos celebrar la Festa Internacio-
Article monogrfic dedicat a La Fraternitat de la Barceloneta a la Revista Cooperativa Catalana, juny de 1901 / Font APB
nal de la Cooperaci cada primer dissabte de juliol. Lany segent celebraren la diada cooperatives com La Flor de Maig, La Dignitat i LEconomia Obrera i, a
El proletariat barcelon considerava la cooperativa com la instituci obrera de rereguarda: garantia el suport mutu, augmentava la capacitat de resistncia en els conflictes i ajudava a millorar materialment llurs condicions de vida
partir de 1926, amb la festa realitzada a Montjuc, i el 1927 a la plaa de les Arenes, el cooperativisme esdevingu un moviment de masses. Lapogeu del moviment cooperatiu La instauraci de la Repblica, labril de 1931, don un impuls definitiu al coopera-
tivisme. Laprovaci, el 1934 a Catalunya, de la Llei de bases de la cooperaci foment la constituci de noves cooperatives, entre elles les de treball i producci, com lAgrupaci Vidriera (1932) o la Cristalleria Cooperatista Barcelonesa. Sen crearen en tots els sectors, com lEditorial Cooperativa Popular o la Cooperativa de Camiseria del carrer Diputaci. Tamb es cre la Caixa de Crdit Agrcola i Cooperatiu (1934) i la Cooperativa Central de Compres (1935), a fi de facilitar les compres a lengrs de les cooperatives urbanes als sindicats agrcoles de les comarques. La guerra i la unificaci de les cooperatives Laixecament militar contra la Repblica,
el 18 de juliol de 1936, trasbals profundament el moviment cooperatiu. A Barcelona, en un primer moment, les cooperatives abastiren daliments les forces que combatien als carrers la insurrecci feixista. Esgotaren productes com la llet en pols, el caf o els embotits, i els forns cooperatius intensificaren la producci. Tanmateix, amb les collectivitzacions que sencetaren amb la victria obrera, les cooperatives visqueren un moment complex. Malgrat ser entitats collectives, pertanyien als seus socis, i alguns sectors de la CNT pretengueren collectivitzarles. Per afrontar els temps de guerra, el 9 dagost es fusionaren 48 cooperatives de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adri del Bess en la Uni de Cooperadors de Barcelona, amb 65 botigues obertes i 12.000 famlies associades. La UCB passaria, en poc temps, a disposar de 93 sucursals i abastir 93.000 famlies. Tamb sunificaren les cooperatives de segon grau (carb, sopa, sab, aiges carbniques i xocolata), constituint-se Productes Coop, i les monedes cooperatives es sobresegellaren amb el smbol de la UCB. El juny de 1938, 383.733 famlies catalanes formaven part de les cooperatives de consum, una ascensi que seria tallada, de soca-rel, amb lentrada de les tropes feixistes a Barcelona a inicis de 1939.
Extracte de Guia dHistria Urbana Coope ratives 1840 1939 / BCN, del MUHBA, 2013. Es reprodueix amb perms dels autors, Ivan Mir i Jordi Garcia. http://sants.coop/memoria-cooperativa/ exposicio-digital/ http://memoriacooperativa. labarcelonetarebel.org/
Partint dorgens modestos uns baixos llogats, un sac de cigrons, un bocoi de vi i una tina d oli, les cooperatives protagonitzaren la vidaquotidiana dels seus territoris, amb edificis propis i singulars que albergaven relacions econmiques fraternals a ms duna rica vida social i cultural
Les primeres cooperatives El 1864 es cre la primera cooperativa prpiament dita a Catalunya i lEstat espanyol, LObrera de Matar. Lany segent, per impuls de Josep Roca i Gals, es va crear la primera cooperativa de producci barcelonina, la fbrica de teixits La Pro-
pagadora del Trabajo, i tamb les dues primeres cooperatives de consum catalanes, LEconmica, a Palafrugell, i La Companyia, a Canet de Mar. Al pla barcelon, cooperatives de consum primerenques foren LAntiga del Camp de lArpa (1866), La Constncia Martinenca (1868), LArtesana del Poble Nou i Teixidors a M, de Grcia (1876), aix com La Fraternitat de la Barceloneta (1879). Al final de segle, naixien una srie dentitats que gaudirien duna llarga vida: La Flor de Maig del Poble Nou (1890), La Lleialtat Santsenca (1891), LAmistat Martinenca (1892), La Lleialtat de Grcia (1892), La Vanguardia Obrera dHorta (1894), La Confiana Andreuenca (1896), La Nova Obrera de Sants (1897) i Pau i Justcia, al Poblenou (1899). Larrelament als barris El 1912 es comptaven una setantena de cooperatives escampades per tots els barris obrers barcelonins i sencetaven experincies com els Forns Collectius de Pa. Tamb sinici la construcci dedificis en propietat, que esdevenien referents de primer ordre a les barriades. No obstant, fou lagitaci social de lpoca la que
Illustraci pintada a m de La Societat Cooperativa La Fraternitat de la Barceloneta, 1913 Font / Arxiu Popular de la Barceloneta
Botiga de La Fraternitat de la Barceloneta, una de les cooperatives ms destacades de Ciutat Vella / Font APB
LLIBRERIA RODS
Compra i venda de llibres antics i revistes, gravats i postals Carrer dels Banys Nous 8. 08002 Barcelona. Tel: 933181389
13
EL MN AL REVS
EL MN AL REVS
12
les protestes, per al cap duns dies ja estaven agafant els que protestaven i barrant-los el pas pels seus barris. M.A.- Tamb hi ha molta propaganda que pren la forma de la propaganda de grups desquerres. Es diu que si hi ha mans internacionals darrere certs grups, que si sn terroristes, tot barrejat... Per tamb sha de dir que els barris populars ja han estat treballant en lajuda mtua, com la lluita contra la corrupci en la distribuci del pa, contra la falta dinfraestructures, contra les mancances en el transport. Aquestes coses ja existien, per no es fan amb mentalitat poltica, sin per necessitat. Si vas al camp trobars molta cooperaci entre els camperols. Ara b, si els intentes convncer que el que estan fent s autogesti i que s poltic, no els agradar. Et diran que si ets un espia israeli o alguna cosa aix. Quins sn els interessos de les potncies internacionals i regionals en la situaci dEgipte? Lexrcit egipci t el suport dels Estats Units i de lArbia Saudita... M.A.- Lantic rgim i lexrcit egipcis tenen el suport de lArbia Saudita. Una de les principals fonts dingressos de lexrcit s els Estats Units, que estan molt incmodes amb el que est passant. El seu pla era fer un pacte amb els Germans Musulmans i lexrcit per aconseguir lestabilitat de la regi, perqu aix s lnic que els interessa, i no pas que els egipcis visquin b ni siguin
aclaparadora, la motivaci per reprimir brutalment... Si ho han fet contra els Germans Musulmans sn capaos de fer-ho amb qualsevol. M.A.- I llavors lexrcit va als mitjans i diu que no estan usant una fora brutal, perqu si ho fessin ja haurien mort molts milers de persones (!), i que quan tractes amb terroristes no cal preocupar-se pels drets humans, perqu no sn humans. Novament la perversi de les paraules: si parlem de terroristes, siguem justos i reconeixem que tots dos bndols estan sent terroristes. Qu estan fent sin lexrcit, la policia? No terroritzen les persones? Si les estan matant! Com afronteu la repressi? Amb tant de dolor, quan tothom ha sigut o t alg ferit, mort, detingut, empresonat... M.E.- Depn de la situaci. La meva experincia s que hem sigut colpejats tot aquest temps, ser apallissat, detingut i empresonat s el normal. A principis de 2011, lonada repressiva va ser brutal, i el juliol de 2013 encara pitjor. Jo vaig ser empresonat aquest any; quan vaig sortir, vaig saber que hi havia 1.800 detinguts, per encara hi havia 400 persones desaparegudes. A la pres estvem amuntegats, per almenys prenien nota del teu nom; en altres casos et posen directament al camp de detenci, et colpegen, no et donen menjar... Tamb et poden matar al carrer i deixar-te all, o al desert, o abandonar-te al mig duna autopista... depn. Tacabes acostumant a aquest nivell de repressi? M.A.- S, lesclat del 25 de gener de 2011 va arribar desprs danys i anys daix. La gent hi estava acostumada. Aix s el que va passar amb Khaled Said: sen sentia parlar, per noms alguns van comenar a dir que ja nhi havia prou, mentre la majoria deien aix no mincumbeix, no passa res. M.E.- La primera protesta per Khaled Said eren noms quinze persones, dempeus davant de la comissaria de policia. M.A.- Si anaves al seu barri de Cleopatra, deien que aquell paio passava haixix, i que es passava el dia fumant porros... Com si aix justifiqus la seva mort! Per ara tornem a tenir el mateix. Es va fer una manifestaci perqu sha repetit el judici contra els policies que van matar Khaled Said. Van ser condemnats per un tribunal com a responsables a sis anys de pres, que s el mnim. Al cop de pocs mesos el tribunal va decidir que la decisi no era justa i van repetir el judici. Khaled Said s el gran mrtir de la revoluci. Doncs els que el van matar, perqu est provat que ho van fer, estan molt a prop de ser lliures. I mentrestant el govern diu que far valdre els drets dels mrtirs de la Revoluci del 25 de Gener... A la protesta davant dels jutjats, la gent insultava els manifestants dient qu coi s aix?!, qui s Khaled Said?!. M.E.- Ens insultaven perqu insultvem la policia, que ara est lluitant contra el terrorisme. Ens deien que no ho fssim, que era perills, que la policia sn els nostres amics, els nostres salvadors. M.A.- Aix s el que hi ha: la gent va sortir per alguna cosa, i ara ja ni ho recorden. En menys de dos anys! No recorden qu s la policia, no recorden qu s lexrcit, no recorden qu s la justcia social, res! Per qu? Perqu hi ha una gran fora manipulant les paraules... no ho s. El moviment sindical va tenir molt a veure amb lesclat de la revoluci, oi? Qu se nha fet? MA.- S. El moviment sindical s molt important per entendre el que va passar el 2011, s una part important de la lluita social. De fet els treballadors van ser els primers que van comenar a enfrontar-se amb la policia, concretament un grup de treballadores de Mahala. Sn els que han estat ms reprimits, han fet un munt de vagues, han lluitat molt... i ara ning els fa cas, lexrcit i tothom arremet contra ells: heu de tornar a la feina, heu de produir. Desprs del cop dEstat, han posat com a ministre de Treball Kamal Abu Eita, que va ser un dels fundadors del primer sindicat lliure i s lder de la Federaci de Sindicats Independents. s nasserista aquest home, se suposa que s desquerres. Per des que s ministre hem vist com lexrcit entrava a les cases dels treballadors de Suez per acabar amb la vaga, hem vist els tancs als carrers de Mahala contra vaguistes, estan detenint sindicalistes... El ministre no ha estat capa daturar res daix. Han mirat de cooptar-lo per desmobilitzar els treballadors. De fet, ja havia format part duna coalici entre els Germans Musulmans i els nasseristes, que van anar a les primeres eleccions en una llista conjunta. I ara tens el lder daquest partit dient que hem de seguir els fulul, els
MASALA- Qu significa viure en una situaci revolucionria durant ms de dos anys i mig? MOHAMMED EZZ- El concepte de revoluci s un problema. Tothom est utilitzant aquesta paraula, i al final ja no saps qu significa. La gent es refereix a la Revoluci de Gener del 2011 com un canvi; vol dir que la gent pot exercir pressi, pot prendre els carrers. En la nostra cultura no havia estat habitual aix de sortir al carrer i protestar. Abans les persones no parlaven de res les unes amb les altres, mentre que a partir del gener de 2011 van comenar a dir-se: estem en revoluci, fem alguna cosa junts, necessitem parlar. Per trobar una alternativa compartida, fer un canvi com, ha resultat impossible. En definitiva, viure la revoluci s passar a lacci. Per el concepte ha estat manipulat per lEstat i per lexrcit: ara revoluci significa un cop dEstat! MARC ALMODVAR- Hi ha un gran manipulaci amb les paraules. Moltes paraules poltiques estan sent utilitzades per a diferents objectius poltics. Ara criden llarga vida a la revoluci aquells que ploraven quan Mubrak marxava, que era noms el primer pas per a una revoluci. Diuen que a Egipte el poble est sent manipulat per mitj de la religi, per de fet s a travs de les paraules poltiques que s canalitzat. Diuen: molt b, vam fer una revoluci, has destar content perqu la vam fer, per ja sha acabat i ara toca tornar a la feina; o canviarem algunes coses i tot anir b. La gent est sent encarrilada pels principals lders poltics, que ms o menys sn els mateixos que hi havia fa trenta anys: aquest s el principal problema. Ara b, la sensaci destar vivint un moment revolucionari s pensar
Als anys setanta el rgim va fer un acord amb els islamistes per destruir els moviments desquerres; un cop liquidats, van comenar una ofensiva contra els islamistes. Ara ha passat ms o menys el mateix
Fotos / Masala
membres de lantic rgim. Ara resulta que la lluita ja no s contra lantic rgim sin contra els Germans Musulmans. Per si estava amb la germandat en la mateixa llista tot just fa un any! En quina situaci estan ara els Germans Musulmans i lislam poltic? M.E.- Estan en una situaci difcil, per els seus lders tamb sestan beneficiant del que est passant. Ara tenen vctimes i mrtirs, i saben jugar molt b amb aix, ho han fet durant vuitanta anys. Quan els Germans Musulmans van pujar al poder, la major part de
Hi ha un gran manipulaci amb les paraules, que sn utilitzades en funci dels interessos poltics. La paraula revoluci ha estat massa masegada
que tens el poder de fer aquest canvi, que una cosa que no creies que podia passar s possible. Per al final hi ha tantes coses que canvien a cada pas... Pots palpar la rapidesa amb qu canvia lopini de la gent. En tot cas, la paraula revoluci ha estat massa masegada. Qu hi ha de les demandes originals de Pa, llibertat i justcia social? La gent veu que no han aconseguit els seus drets, ni millores en les seves condicions laborals ni de vida, ni amb la caiguda de Mubrak ni amb la dels Germans Musulmans? M.A.- La gent denunciava que Mohammed Mursi, el lder dels Germans Musulmans, no estava aconseguint els objectius de la revoluci, cosa que s certa, perqu el seu govern no va en la lnia poltica de justcia social que el poble estava reclamant, sin tot al contrari. Si parlem de justcia social, lagenda poltica dels Germans Musulmans est en plena sintonia amb la que est marcant el nou govern. Els ministres deconomia del rgim de Mubrak, dels Germans Musulmans i de lactual govern pertanyen a la mateixa escola. Els mateixos Germans Musulmans deien que les poltiques econmiques del govern de Mubrak gens preocupat per la justcia social eren bones, i que lnic problema era la corrupci. Per altra banda, la gent sap que tot s un gran caos, per est sent manipulada per les paraules dels grans mitjans de comunicaci i dels lders poltics. Sembla que totes les principals opcions sn neoli-
berals econmicament i repressives polticament... On s el lloc de les esquerres i dels moviments socials? Han intentat alguna via electoral? M.E- Hi ha qui sautoreclama desquerres, per s que tornem amb el problema de les definicions. La paraula socialisme est associada amb Nsser i amb lexrcit. Quan parlem desquerres, alg surt i diu: jo sc nasserista, jo sc desquerres. I llavors la gent pensa: oh, com Nsser, votem-lo, ajudar els pobres. Per un cop al poder dir que est en contra que el govern tregui els negocis occidentals, i que sha dimplementar el mateix pla neoliberal; aix no t res a veure amb el que se suposa que haurien de ser les esquerres. Aix pel que fa a lesquerra poltica. Pel que fa a lesquerra al carrer, s difcil decidir qui s desquerres i qui no. Hi ha alguns moviments que estan treballant, per som massa pocs comparats amb laparell estatal. Imaginat que intentes fer treball social al carrer, per quan la gent torna a casa i es posa davant de la televisi, ja no sen recorda. En menys de sis mesos el malestar de la gent ha estat canalitzat contra els Germans Musulmans. No estic dient que els Germans Musulmans estiguin b, per en molts casos hi ha hagut acusacions falses. M.A.- Moviment desquerres? Hi ha moltes faccions, molts moviments. Tens els nasseristes que sautoreclamen desquerres, per quan els preguntes quines poltiques desquerres aplicaran, no responen res. I desprs tens una altra classe de gent desquerres que estan massa vinculats a lexrcit. I tamb hi ha petits grups que intenten fer sentir la seva veu, per sn massa dbils, i alguns que sn una mica ms forts, tenen lamenaa de lexrcit a sobre. Fa uns dies, un dels lders dels trotsquistes, dels socialistes revolucionaris, va ser detingut acusat de ser membre duna organitzaci illegal terrorista. Tenim una gran caa de bruixes amb lnica finalitat de reprimir les veus que dissenteixen. Aix ho tenem des dun bon principi. Quan Mubrak va marxar, ja deien que els treballadors havien de tornar a la feina i hi havia una veritable ofensiva contra les veus que demanaven un canvi social. Va ser una gran jugada per part de lexrcit, en aquella ocasi amb el suport dels Germans Musulmans: van fer un acord per acabar amb les demandes socials daquesta revoluci. Amb prou feines van concedir unes molletes, per fer callar els que protestaven. Per s cert que els moviments socials no han aconseguit formar un gran moviment per fer sentir la seva veu. Han estat forts noms per onades, i no han estat prou organitzats, especialment a causa de la contrarevoluci, que els ha ofegat, han posat moltes presses per anar a les urnes a posar un paper. Per la revoluci no era aix, has de construir alguna cosa ms gran, destruir les velles institucions i construir-ne de noves. I aix no interessa ni
a lexrcit ni als Germans Musulmans, que han intentat desmobilitzar els moviments socials. Tamb hi ha algunes parts de lesquerra que intenten la via electoral. Hi ha passos no gens clars per part de lesquerra. I al capdavall hi ha una fora que sho est menjant tot: la voluntat de lantic rgim, dels mitjans, dels propietaris de fbriques i empreses... I tu et trobes dbil, perqu vns de quaranta o cinquanta anys sota una dictadura militar. Als anys setanta el rgim va fer un acord amb els islamistes per tal de destruir els moviments desquerres; un cop liquidats, van comenar una ofensi-
lliures. Per el pla no ha funcionat. Els EEUU refusen parlar de cop dEstat encara que spiguen que s un cop. Has de llegir les instruccions a la premsa de la Secretaria dEstat de la Casa Blanca, s un gui de comdia: El que est passant a Egipte s un cop dEstat? B, a Egipte hi ha gent que no ho anomena cop dEstat, de manera que estem analitzant la situaci. Shan re-
Els treballadors sn els que han estat ms reprimits, han fet un munt de vagues... i ara ning els fa cas, lexrcit i tothom arremet contra ells: heu de tornar a la feina i produir
la societat va comenar a qestionar-se lislam poltic. Aquell era un bon moment per comenar alguna cosa secular; en lloc daix, han decidit aturar els Germans Musulmans i treurels fora. Han guanyat un munt de simpatitzants perqu sn vctimes i ho exploten: Per qu ens maten? Perqu estem en el correcte, perqu som religiosos. MA.- Perqu tenim Du al nostre costat, i aquest s el principal problema: el nou govern diu que est combatent lislam poltic. Pot no agradar-nos lislam poltic, per en realitat el que estan fent s reforar-lo, just quan estava perdent poder en la societat. Ara que els estan reprimint, ja tenen una causa i tornen a ser forts. Quines expectatives teniu ara? Quan la gent vegi que aquest nou govern tampoc est interessat en els drets socials, etc., tornar a emprenyar-se, no? Alguna cosa ha dhaver quedat de ms de dos anys i mig dexperincia revolucionria... M.E.- La situaci ara est prcticament fora de control. Malgrat tot, ara la gent t la idea que poden fer alguna cosa, potser no ho recorden, per ho tenen dins. Va per onades des del 2011: pugem, hi ha un procs democrtic, vnen els militars i la cosa baixa, i cap amunt i cap avall altra vegada. Quan passar i qu farem no ho sabem encara. Protestar al carrer per protestar, ara s intil, estem repetint la histria una i altra vegada. Potser podem trobar una soluci, per ara mateix estem paralitzats. Alguna cosa queda; per exemple, els meus amics i jo abans del 2011 no ens preocupvem per res, ara en canvi s que ens importa el que passa. Potser aquesta mena de canvi ha afectat petites porcions de la societat, i aquestes seguiran existint, vull dir que no ho oblidarem tot...
Els ministres deconomia del rgim de Mubrak, dels Germans Musulmans i de lactual govern pertanyen a la mateixa escola
va contra els islamistes. I ara estem tenint ms o menys el mateix: un acord amb els islamistes per acabar amb els moviments socials, per desprs esclafar els islamistes i tornar a prendre el poder el mateix antic rgim, amb ms suport liberal aplaudint-lo. Qu hi ha de la construcci dalternatives, de lajuda mtua, de lorganitzaci collectiva per al sosteniment material de la vida, com les cooperatives, etc.? M.E.- Les esquerres a Egipte... No s, al nostre grup potser no ens nestem ocupant prou. Estem molt enfocats amb confrontar la propaganda del sistema amb la nostra prpia propaganda. Per som massa dbils i posem massa esforos en fer-ho, i llavors oblidem de fer xarxes socials. Ara b, abans del 30 de juny tenem molts projectes, com anar als barris populars i fer coses all, un centre, una biblioteca... Per va arribar el 30 de juny i els bndols eren tan obvis, era el retorn de lEstat, i ja no sabem si era segur seguir treballant al carrer. Aix que tenim un munt de coses per fer que han quedat suspeses, tots els plans sn a curt termini. M.A.- El gener de 2011, quan la policia va retirar-se dels carrers, hi va haver un moviment de comits populars als barris, i aix va ser una bona oportunitat per polititzar-se, perqu la gent ja estava al carrer. Alguns barris van fer coses interessants, per la majoria no van aconseguir fer aquest pas poltic. Ha estat una oportunitat perduda. M.E.- Fins i tot els comits populars van ser infiltrats pels cossos de seguretat, la intelligncia militar, la policia... fins al punt que la iniciativa es va tornar contra la revoluci mateixa. En un principi estaven dacord amb
ferit al cop dEstat com una forma de democrcia creativa o com una restauraci de la democrcia. Els cables que veiem de Wikileaks demostren que els EEUU shan equivocat respecte la situaci a Egipte. En definitiva, lArbia Saudita, ms que estrictament a lexrcit, dna suport a lantic rgim. Per la seva banda, els Germans Musulmans han tingut el suport de Qatar i de Turquia. Es tracta duna lluita regional: Qatar contra lArbia Saudita... I loposici sria per ser ms exactes, loposici oficialitzada, que era liderada per un partidari de Qatar, ara s liderada per un seguidor de lArbia Saudita. La repressi ha estat igualment forta en els dies de Mubrak, en els de Morsi, i ara amb el cop dEstat? O ha crescut? M.E.- Tenim cop dEstat des del 1952, que aleshores tamb va ser anomenat revoluci. Per el que ha passat a Egipte desprs del 30 de juny jo no ho havia vist des del 2011, ni tan sols amb Mubrak... En un sol dia van morir ms de mil de persones. Veure una repressi tan
Ms info: http://egiptebarricada.blogspot.com.es/
15
RessenYes
Llibres
MIGRANTS
14
Icria
A dues veus
Aritz Nafarroa A dues veus s una collecci de tres llibres nhi ha un quart a impremta on es re cullen els dilegs entre tres parelles de personatges cabdals dels moviments poltics i socials desquerra a lEstat espanyol. Cada parella de personatges sembla centrada en un dels grans temes del moment; aix, Julio Anguita, exdirigent dIzquierda Unida, i Juan Carlos Monedero, professor de cincies poltiques a la Universidad Complutense i assessor dels processos bolivarians, focalitzen la conversa en la crisi de lesquerra i de la representaci poltica, en A la izquierda de lo posible; Diego Caamero, sindicalista del Sindicato Andaluz de Trabajadores, i Sabino Cuadra, dAmaiur,
Desprs de la ressaca post 15M, aquests llibres parlen de la crisi de model eco nmic, dEstat, de societat, ecolgica i gaireb civilitzatria
parlen sobre els moviments socials i els desencaixos dels pobles en lEstat, a El derecho a la desobediencia; i per ltim, Arcadi Oliveres, economista crtic i promotor del Procs Constituent, i Celestino Snchez, veter militant comunista i membre dels Iaioflautes, parlen de la necessitat dencaix dels nous moviments socials amb les organitzacions poltiques per tal de reinventar la democrcia, a El rescat de la democrcia. Creada en un moment de necessria reflexi desprs de la ressaca post 15M, la nova collecci de leditorial Icaria repassa una srie de temes comuns: la crisi de model
econmic, dEstat, de societat, ecolgica i gaireb civilitzatria; els nous moviments socials; la crisi dels partits poltics per a representar les demandes ciutadanes; el fracs de la Transici/Transacci; el segrest de la democrcia i dels Estats per part dels poders econmics; i la necessitat duna reorganitzaci social i poltica que permeti el desenvolupament duna veritable democrcia que doni el poder a les persones, no noms retricament com ho fan les democrcies actuals. La collecci, encara que els personatges que hi participen sn de tot lEstat noms faltaria una veu gallega est feta des de Barcelona, en un moment en qu tots els moviments socials i poltics estan fent replantejaments, desprs de lonada de mobilitzaci propiciada arran del 15M. Una collecci que potser t la mirada posada en el Procs Constituent que alguns estan intentant obrir des de Catalunya, orientaci que sembla confirmar el quart llibre, Sense por, una conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas. En qualsevol cas, sn reflexions interessants que poden ajudar a pensar alguns dels temes clau en el procs de lluites que esperem que continun endavant, afrontant la constant retallada de drets imposada pels poders econmics; reflexions que no ofereixen solucions niques, sin que ms aviat intenten obrir el debat.
La famlia Iglesias Baciana, propietria de les naus, no va voler parlar mai amb els ocupants, tot i que diversos membres daquesta famlia formen part del patronat duna fundaci privada de carcter benfic que treballa amb dones joves que volen integrar-se al mn laboral i, des daqu, dna suport a diversos projectes que es porten a terme a lfrica
vida?. Pel que fa a la feina, lAjuntament ofereix cursos i alguns llocs de treball en empreses dinserci, per lAssemblea Solidria considera que en lactual context de crisi aquesta no s una soluci realista per a aquest collectiu, i insisteixen en demanar suport per a la creaci de cooperatives de recollida de ferralla [...] i habilitar uns espais per poder-ho fer. Per com conclou lAssemblea en el seu darrer comunicat, els drets dels habitants dels assentaments seguiran vulnerats mentre no tinguin papers i documentaci en regla. Noms aix possibilita accedir al treball i altres serveis bsics, com la sanitat, en condici digualtat amb els autctons. Tot i la violncia de les fronteres, el conjunt de discriminacions que suposa la Llei dEstrangeria i la hipocresia de les institucions i la societat davant dels drets humans dels immigrants, aquest estiu ha quedat pals que les persones que travessen les fronteres, venes i vens i persones solidries som capaces dorganitzarnos per denunciar les injustcies i exigir solucions. Com diu lAssemblea Solidria Contra els Desallotjaments en el seu comunicat, la dignitat est per sobre de la misria, i les persones per sobre de les propietats.
GRFIC
(Grup de Recerca i Acci sobre Fronteres i Controls)
Msica
Invasin Barbara,
Durante casi cincuenta aos, el pueblo de las salas oscuras quema lo imaginario para recalentar lo real, se venga y quiere verdaderas lgrimas y verdadera sangre
mantiene la acusacin hacia la fbrica de sueos que el cinematgrafo materializ antes de Auschwitz: Durante casi cincuenta aos, el pueblo de las salas oscuras quema lo imaginario para recalentar lo real, ste se venga y quiere verdaderas lgrimas y verdadera sangre. Ms an: Son los pobres noticiarios los que deben lavar de toda sospecha la sangre y las lgrimas, como se limpia la acera cuando es demasiado tarde y el ejrcito ha tirado a la multitud. En todo caso, los poderes de la muerte parece apuntar Godard se acaban imponiendo a los del celuloide. Hay, no obstante, un largometraje que conjuga ambos duelos, el que sucede al verano y el que atraviesa el cine clsico; se llama Un verano con Mnica y lo dirige Ingmar Bergman en 1953. Casi a su trmino, que coincide tambin con el de la fuga estival a la que se haban librado dos jvenes Harry y Mnica, el personaje que encarna Harriet Andersson, ahora en mitad de una cita con un tercero, tuerce su mirada hacia el espectador, la detiene y contina fumando. Es un gesto duro y seductor, que se va envolviendo en sombras y abarca la muerte de dos ficciones: la que ha vivido la pareja, que no sobrevive al rgimen conyugal que impone el otoo, y la que se ha visto desde la butaca, cuyo artificio despierta de golpe de sus convenciones. La mirada de Mnica llega, en fin, como suele hacerlo septiembre: de repente.
Ritmos lnguidos, muestreos vocales sibilinos, secuencias de bajos gruesas, notas de piano reestructuradas en nuevas melodas y toques sintticos
varios productores y proponerles el siguiente juego: elegir varios temas originales de Barbara y usarlos como fuente de material sonoro para nuevas composiciones. El resultado es lo suficientemente estimulante como lo es su propio punto de partida: trece temas facturados por siete productores que, aunque se conocen entre s, han trabajado de forma individual y han dado como resultado un disco con un discurso sonoro homogneo y continuo, que
funciona como colchn ambiental o como catalizador de creatividades ajenas. Ritmos lnguidos, muestreos vocales sibilinos, secuencias de bajos gruesas, notas de piano reestructuradas en nuevas melodas, y algunos toques sintticos, dotan al disco de una emotividad equivalente a la vez que distinta, a los temas originales de Barbara. Adems de con Z Fuga, Invasin Barbara cuenta con la participacin de: Jostereo, beatmaker francs afincado en Pars; El Hombre Bueno, desde Sevilla; y, desde Barcelona, el tambin francs HSCKS; Tian, productor del grupo Hechos Verdicos, de origen argentino y una joven promesa del beatmaking estatal; y, desde las filas de Alterkdos, DJ Jum y Binok. Este proyecto colaborativo est acogido a la licencia Creative Commons y se puede descargar de forma gratuita desde la seccin de msica del portal
El diumenge 4 dagost els primers banyistes en arribar a la platja del Bogatell es van quedar astorats davant la imatge que van veure: la platja estava plena de creus clavades a la sorra. Creus en record dels milers de persones que han perdut la vida intentant creuar les fronteres o arrel de la violncia invisible present en els processos migratoris. Van ser molts els vens i estiuejants que es van a apropar per veure exactament de qu es tractava. Els joves, sempre els ms curiosos, saturaven a llegir els cartells on es mostraven fotografies dalgunes daquestes persones i textos sobre les circumstncies en qu van morir. Aquesta acci, anomenada Fronteras Invisibles, va ser una iniciativa de la plataforma A Desalambrar que es va realitzar en diferents platges i ciutats arreu del mn. A Barcelona, lacci va comptar amb el suport i la participaci de diversos membres de la campanya Tanquem els CIE, els quals, a ms dinformar la gent que anava a la platja sobre les morts causades per les fronteres externes a les platges de Canries, Andalusia o Lampedusa imatges que hem vist sovint a la premsa o a la televisi, tamb recordaven que les fronteres invisibles continuen presents a les nostres ciutats. Aquestes fronteres es materialitzen en lleis injustes contra les persones immigrants, en Centres dInternament (com el que tenim a la Zona Franca) o en accions de racisme institucional i dhipocresia social, com ara el desa-
Ms informaci: http://som300.info
1 http://www.poblenou.org/2013/06/qui-es-la-familiaiglesias-baciana/
Ms info: http://hiphop.es
8.000 exemplars repartits en comeros, associacions, centres cvics... Masala no s la veu de cap entitat, ONG, secta o partit. Podeu collaborar amb articles, dibuixos, notcies, fotografies, poesies, entrevistes i en la distribuci a centres socials, biblioteques... Masala noms es fa responsable dels articles firmats com a Masala. Ens pots trobar els dilluns de 17 a 21h a El Lokal (C/de la Cera, 1 bis).
ww w. masala .c at
masala@ravalnet.org 629196170