Está en la página 1de 4

El planter - Horturb

Castellano || Franais

Rebre el butllet | Preguntes freqents | L'enciam tafaner | Frum Som notcia | Enllaos | Horts i blocs

Cerca

Maneig
Els extractes vegetals Adob La llum El reg Muntar l'hort La installaci de reg El planter Controlar l'adob El substrat Associacions de cultius Conservaci de la llavor

El planter
Introducci
Comenar sempre s un moment especial en qualsevol activitat. A l'hort aquest moment sol ser la sembra de la llavor. Per sembrar no s tan senzill com sembla. Planter o sembra directa? El recipient Quantes llavors hi poso? Profunditat de sembra La germinaci El trasplantament
Plntula de cogombre. S'observa clarament els dos cotildons

Planter o sembra directa?


Sembrar directament a l'hort o fer un planter en un recipient ms petit per desprs trasplantar-ho? Aquesta s la pregunta que primer ens podem fer. Fer planter t dos avantatges importants: escurar el temps que dediquem a cultivar i que el cultiu comenci amb avantatge respecte a les males herbes que poden fer-li competncia. El desavantatge s que el planter s delicat i que algunes plantes poden tenir problemes de trasplantament ja que sn molt sensibles a possibles danys a les arrels. Hi ha espcies molt resistents al trasplantament com l'enciam o les cols, que tradicionalment s'havien fet de planter a arrel nua. Altres plantes com el carbass, la sndria o el cogombre sn ms sensibles al trasplantament i noms es poden fer en planter si les cultivem en un taco de substrat i les plantem amb totes les arrels senceres. Algunes hortalisses com la pastanaga o el rave no es fan de planter per qu s fcil que es malmeti la rel durant el trasplantament. Les pastanagues solen sortir una mica deformes i els raves no es fan
Planter de calndula en un pot de turba. Es trasplanta sense treure la planta del pot.

http://www.horturba.com/cultivar/fitxa_maneig.php?ID=16#planter[07/06/2013 17:56:19]

El planter - Horturb
b. Tot i aix s possible fer-los de planter si tenim molta cura en el moment de trasplantar. Com a conclusi podem afirmar que totes les hortalisses es poden fer de planter per en algunes cal tenir ms cura en el moment del trasplantament que no pas en altres.

El recipient
Podem utilitzar molts tipus de recipients. Des de recipients reutilitzats com els pots de iogurt fins a safates de cultiu amb alvols. Des de fa pocs anys hi ha alguns recipients que permeten trasplantar sense que la planta s'hagi de treure del test. Per exemple els testos de turba sn prou resistents per poder cultivar la planta per quan es planten a terra es desfan i permeten que les arrels es desenvolupin. Un altre tipus de recipient s el jyffi, un taco de turba que quan s'hidrata s'infla i forma un petit cilindre. Solen portar un petit forat per posar-hi la llavor i, de la mateixa manera que els testos de turba, es planten tot sencers.
El jyffi permet fer planter sense malmetre les arrels

Quantes llavors hi poso?


En teoria una llavor dona lloc a una planta i, per tant no caldria posar-ne ms per la veritat s que depenent de la qualitat de la llavor i de l'espcie, a vegades ens podem trobar que no totes les llavors germinen. Per tant, s habitual posar dos o tres llavors per assegurar-nos aconseguir una planta. Si posem moltes llavors ens podem trobar que si germinen moltes hem d'aclarir i deixar una sola planta. Aix s important quan no ens conv que hi hagi dues plantes juntes, com en les plantes d'arrel (pastanaga, rave, remolatxa) o en altres com l'enciam. En altres plantes no s tan important ja que, malgrat que hagi germinat ms d'una llavor, a la prctica ser com si n'hi hagus una de sola (s el cas de la mongeta o el psol).
s recomanable etiquetar les sembres amb l'espcie i la data.

Profunditat de sembra
Una norma general s que la llavor s'ha d'enterrar entre una i dues vegades el seu dimetre. Si es sembra a massa profunditat a la planta li costar molt sortir, en canvi, si es sembra massa superficialment, pot ser que la llavor s'assequi i no germini. Per tant, llavors grans com la mongeta o la fava, es poden enterrar entre 1 i 2 cm de profunditat. En canvi, llavors petites com l'enciam
La llavor d'enciam s molt petita i s'ha de

http://www.horturba.com/cultivar/fitxa_maneig.php?ID=16#planter[07/06/2013 17:56:19]

El planter - Horturb
o la tomaquera s'han de quedar a un o dos milmetres, quasi superficialment. En general solem tenir tendncia a enterrar ms del compte la llavor.
sembrar molt superficialment.

La germinaci
La llavor est preparada per sobreviure molts anys abans de germinar. En certa manera est com adormida. Per a trencar aquest son i comenar a germinar cal que tingui humitat i una temperatura adequada. En general les plantes d'estiu com el tomquet, l'albergnia o la carbassa solen necessitar temperatures ms clides per germinar, de l'ordre de 20-25C, mentre que verdures de primavera o tardor com l'enciam, la fava o les cols poden germinar amb temperatures inferiors, a partir de 15C. La majoria d'hortalisses germinen en menys d'una setmana si les condicions d'humitat i temperatura sn bones. Algunes com la pastanaga, l'api o el julivert sn ms lentes, el julivert pot arribar a trigar un mes. Posar les llavors en remull unes hores abans de la sembra s una manera efica d'accelerar la germinaci. De la llavor en surt una planteta que t unes fulles embrionries diferents de les fulles normals, sn els cotildons. Aquesta planteta incipient s'anomena plntula i en la majoria d'hortalisses te dos cotildons. Durant els primers dies la plntula s molt delicada i cal vigilar especialment no s'assequi el substrat. Una safata de germinaci amb una tapa o un petit hivernacle pot ajudar a evitar la dessecaci i les baixes temperatures de la nit.
Un mini hivernacle pot ajudar a mantenir la humitat, per s'ha de ventilar per evitar malalties

El trasplantament
El cultiu del planter ha de ser ms curs que el de l'hort. Les plantes i els recipients sn ms petits i, per tant, la situaci s ms delicada. Hem de trasplantar quan les arrels ja han colonitzat tot el recipient. Aix succeeix quan el tamany de la planta s similar al tamany del recipient. Per tant, si fem el planter en recipients grans podem trigar ms temps a trasplantar que si fem el planter en recipients petits. Per exemple, un enciam en un pot de 13 cm de dimetre (aproximadament un litre de substrat) pot ser que es pugui trasplantar desprs de 6 setmanes. En conseqncia, a l'hort el temps de cultiu d'aquesta planta ser ms curt. Procurarem deixar les plantes a la distncia recomanada segons cada espcie.
Podem trasplantar quan la planta ocupa tot el test

http://www.horturba.com/cultivar/fitxa_maneig.php?ID=16#planter[07/06/2013 17:56:19]

El planter - Horturb

http://www.horturba.com/cultivar/fitxa_maneig.php?ID=16#planter[07/06/2013 17:56:19]

También podría gustarte