Ramon Esclasans y Mil Antoni Martorell y Paellas Claudi Mas y Jornet

EL PENADS EN EL SIGLE XIX

(Transcripci del text original de la primera edici, Vilafranca 1902).

Introducci. Lany 1901 el Centre Catalanista de Vilafranca, a iniciativa de Claudi Mas i Jornet, membre de las junta directiva, va convocar un certamen adreat a aquells estudis que observessin els diversos aspectes del Peneds en el segle que sacabava de traspassar. El resultat final va ser el volum dels tres autors, que es va confegir a les premses de lOliva de Vilanova amb un total de ms de 350 pgines i que des de llavors ha estat una joia, ben preuada i difcilment localitzable, farcida de dades i referncies sobre el segle XIX, aplegades en un moment que encara eren presents en el testimoni directe de molts penedesencs. Com que era una edici costosa, es va realitzar un tiratge independent dels tres treballs per separat i amb numeraci prpia. Els plantejaments lingstics dels tres textos eren independents i prenien possiblement com a base el que llavors sanomenava el catal que ara es parla. Els tres treballs en la seva primera edici presentaven aix criteris ortogrfics diversos i poc homogenis entre ells. Tot plegat ens va portar a treballar en una nova edici dels tres textos en el volum editat per lInstitut dEstudis Penedesencs. Aquesta edici definitiva correspon a: Antoni Martorell i Paellas, Ramon Esclassans i Mil i Claudi Mas i Jornet. El Peneds al segle XIX, amb lestudi preliminar de Raimon Soler i Becerro sobre el text dAntoni Martorell; de Ramon Arnabat i Mata sobre el treball de Ramon Esclasans; i de Joan Sol i Bordes a lentorn del text de Claudi Mas. Ledici ha anat a cura de Joan Sol i Bordes i ha comptat amb el patrocini de les empreses Rius i Rius Assessors, Agrinova Agroalsina S.A. i la Fundaci Mtua Catalana. El volum ha vist la llum als tallers de Grfiques Llopart Peneds a Sant Sadurn dAnoia, lany 2010 com a nmero 4 de la collecci Biblioteca Peneds.

En la nova edici esmentada hem revisat i normalitzat el text a la llengua actual, tenint en compte, dentrada, que no es tractava de

creacions literries sin de treballs argumentatius. Aix hem normalitzat tots els topnims 1 , ls de majscules, les vocals neutres, els criteris accentuals, els determinants, el consonantisme en posici final, aix com el sistema pronominal, ls dapstrofs i contraccions, hem introdut la dacord amb els criteris actuals, tota vegada que aquesta havia estat bandejada per Claudi Mas, aix com les lletres mudes. Per tal de no desvirtuar, per, el plantejament dels seus autors hem conservar els arcaismes i castellanismes de ledici original, bsicament en substantius, adjectius i verbs tamb hem cregut interessant mantenir ls preposicional proposat per Claudi Mas i que no sempre sadiu als criteris actuals, tot i que difcilment afecta a la comprensi del text. Hem decidit igualment intervenir noms que en casos molt concrets la puntuaci, que considerem prou acurada. El mateix succeeix amb les estructures sintctiques, com hem dit habitualment correctes, tot i que amb algunes adaptacions als matisos de la parla de lpoca. En algun cas que hem considerat que la comprensi oracional resultava dificultosa hem afegit entre claudtors una paraula elidida. Hem considerat, per, que pagava la pena fer accessibles els tres textos tamb en les seves corresponents versions originals, indicant el final de cada pgina de la primera edici en la numeraci separada, per tal que algun filleg o estudis interessat pugui, si aix li plau, garbellar els curiosos criteris filolgics daquests originals. Vilafranca, agost del 2010. J.S. i B.

Amb lexcepci del topnim Penads en el text de Claudi Mas, tot

respectant la defensa daquesta grafia toponmica que fa el seu autor a les darreres pgines del volum, en lltim captol.

Portada interior de ledici original que es conserva al Centre de Documentaci de la Vinya i el Vi, Vinseum. Vilafranca del Peneds.

EL PENADS Agricultura, Industria y Comers durant el sigle XIX

Lema: La experiencia ensenya: Esbrinm el passat y prendrm experincia.

Antoni Martorell y Paellas EL PENADS Notes crtiques sobre les vicissituts de la Agricultura, Industria y Comers durant el sigle XIX deduintnels medis pera lograr llur foment i desenrotllo

Treball premiat en el Concurs dHistoria celebrat pel Centre Catalanista de Vilafranca en 1901 VILAFRANCA DEL PENADS: MCMII

OLIVA, IMPRESOR: VILANOVA y GELTR

EL PENADS Notes critiques sobre les vicissituts de la Agricultura, Industria y Comers durant el sigle XIX deduintnels medis pera lograr llur foment i desenrotllo
Hermosssim y seductor s aquet tema, referent al Penads, pel qui estima de cor la bella Comarca de que s capital Vilafranca: mes son desenrotllo no s menos difcil; no s menos espins. Cualsevol haura cregut trovar una bona gua, per trassar aqueix esbs histric, en la Bibliotca del Centre Agrcola: all de segur shi trobaren les lluminoses memries llegides pels Secretaris del Centre y pels del Jurat del Certamen anyal pel mateix organisat al objecte que desprs veurm; els discursos quen dit acte pronuncien els Presidents del referits Centre y Certamen, tamb hi seren guardats, y lo propi succeira am la Revista El Labriego, que ns portaveu des de fa

ms de veinticinc anys. Una tanda de coleccions aixs nodrides, per forsa haba de contindre datos de la major importancia pera nostra [acaba pg. 5] hstoria industrial, agrcola y comercial; y lescriptor, esperansat y content, haba de sentirse animat pensant sortir ben ayrs del ps. Pro, per desgracia, el Centre Agrcola s incapas de satisfer les justes ilusions del pobre historiayre, ya que no li s possible apagar la set daqut en aquelles fonts.. que no conserva!..... Y lescriptor, que ya sha encariat amb el tema, tot planyentse del descuyt am quel Centre Agrcola ha mirat una cosa de que haba destar tant gels, emprn lardua tasca de cercar engrunes per tot hon pot trobarne, per ms que sab que malgrat son pesadssim travall, no podr dar sa obra la prefecci que li desitjaba. El Apuntes que sobre Vilafranca public lentusiasta vilafranqu Sr. Alagret; la colecci de Las Cuatre Barras; alguns nmeros de El Labriego; daltres peridics que al Penads veuen han vist la llum, y les relacions orals escrites quhem recullit de persones fidedignes, son, en conjunt, totes les fonts hont hem pogut abeurarnos. Sil present travall resulta deficient, com es molt fcil, ens restar, am tot, el consol dhaberhi posat tota la bona voluntat, aprofitant cuants materials ens han vingut m. I Al finir el sigle XVIII, eral Penads una comarca pobra. No sols deduim aquesta afirmaci de lo quem llegit en documents pblics y privats daquelles dates, els cuals reflexan prou clarament la penosa situacin pecuniaria de nostres besavis; sin quens permet ferla tamb el llastims estat en que la Agricultura es trobaba, les poques y rudimentaries indusrries que hi haba y la consegent ausencia del Comers. Per documents autntics sabm quEn Vicens Mestres, de Vilafranca, que lany 1796 hi establ la droguera existent encare avuy, comens

ben aviat enviar drogues la Argentina cambi de productes daquell pas; mes, aqueixes transaccions y al- [Pg.6] tres de consemblants que tal voltan fessin alguns vehins ms del Penads, realisades en petita escala, no basten pas afermar la existencia del Comers en aquella poca; -ni lafermen tampoc les insignificants operacions que poden derivarse dels molins fariners y paperers escampats per Torrelles de Foix, Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quint de Mediona y altres punts, dels telers de robes bastes, dels corders, etc.; y tampoc poda el Comer alimentarse de la Agricultura, tota vegada quaqusta estaba verament prostrada. Empr, tot y regoneixent la postraci de la Agricultura, sha de fer constar que ya allavores el Penads era una comarca cuasi essencialment agrcola; y aix sacabar de compendre que principis del sigle passat no tenem Industria, ni Comers, que, dit sigui de ps, no nasqueren fins all mitja centuria tot lo ms aviat. Laspecte que al comensar el sigle XIX presentaba nostra encontrada eral duna inmensa boscuria clapejada de sembrats y dunes poques vinyes, solcada per mals camins vehinals y atormentada per guineus y llops, qu manadas sovint arribaben fins les diminutes antigues viles y ms petits y rnecs poblets que la fitaben. El conreu de cereals eral ms exts; el cual, sent tan poch remunerador com ha sigut sempre, poc poda enriquir nostres abant-passats. La vinya es conreuaba en petites proporcions; s ben cert que no poda estimular gayre an els agricultors, cuan el preu del vi no era ms quel de deu rals la carga, per quin motiu (segons dona per histaric D. Pere Alegret en el numero 592 de son quinzenari El Labriego), en certes ocasins arrib emplearsel vi, en lloch daigua, pera fer morter, en algunes construccions. Un preu tan baix no sls se deba nostre entendre, la falta de bones ves de comunicacin, si que tamb als excessius impostos que sobrels caldos pesaben, ya que en 1805 es pagaba 12 pessetes per dret dentrada del vi

Barcelona, y per gastos de guerra saument tal dret en 750 pessetes, arribantse pagar, per lo tant, 1950 pessetes. [Pg. 7] Tan miserable estat, quel sigle XIX heret del XVIII, al any 1802 semblaba que anava millorarse. La vella y mal menada carretera que, atravessant Vilafranca per sos carrers de la Cort y dels Ferrers, una Tarragona am Barcelona, fou substituda per la ampla carretera real quhaba de ser un torrent de vida y de riquesa, al entorn de la cual shi anira embrancant la xarxa quaran tenim de fetes y mitj fer. En dit any 1802 sinaugur solemnialment aquella hermosa va que duya cap al espandiment y la civilisaci y daba lloc falagueres esperanses. Allavores, am Vilanova sls shi comunicaba Vilafranca mitjansant un cam dolentssim, y linolvidable patrici D. Manel Barba y Roca, comprenent les inmenses ventatjes que reporten les bones vies de comunicaci, foment la idea de construir una carretera entre ambdugues viles, la ques logr dur terme desprs de gegantins esforsos y ben entrat el sigle. No obstant, no s pas aix lo principal que referent al progres material del Penads cal apuntar en el present captul. Al propi any de 1802 sesdevingu un fet importantssim per la nostra agricultura. Linsigne vilafranqu D. Manel Barba, qui ya hem citat am satisfacci, introdul conreu de la patata en nostra encontrada. Aquet precis tubrcul, aqu desconegut fins allavores, per ses cualitats alimenticies y per sa baratura, la vegada que sera una nova riquesa pel pas tendra una benfica influencia social, ya que ompliral plat del ric y ms del pobre. En Barba, qui prou ho comprena, lluyt am la convicci y la constancia de lapstol fins vence la rutina y la ignorancia, quel motejaren amb el sobrenom de

Dr. Patata:- motiu del cual ell nestaba ben cofoy, perque feyal millor elogi de sa bona obra. Las dificultats am que hagu de bregar D. Manel Barba pera lograr veure generalisat el conreu del nou tubrcul degueren ser moltes, no sls oposades per la poca cultura de sos conterranis, s que tamb, y no en part mnima, per les contingencies de la Guerra [Pg. 8] de la Independencia, que no tardar esclatar. La anormalitat daquells temps de continues lluytes acompanyades de tota mena dexcessos, com totes les guerres, origin sensibles perturbacions en la marxa del pas. El desenrotllo natural de les poblacions es paralis y les feynes del camp es ressentiren de la falta de brassos, que haben devitar el cmul dassesinats, incendis y saqueigs, que cometen les tropes invasores. Y aixs fou com sarrib al any 1811, en que al desballestament que ocasion la guerra shi afeg una contrarietat de la Naturalesa. Fruyt terrible daqueixa conxorxa fou la tristament memorable Fam de lany 1812, que tant aclapar als pobladors del Penads. El negre cuadro de aquella plaga est molt ben trassat, en un article de bona ploma insert Las Cuatre Barras. Per quin motiu en retallarm els segents trossos: La cullita de blat y de llegums del any 1811 es present cuasi nula consecuencia, principalment, de la sequedat. El comers, enterament perdut Catalunya y tot Espanya, no donaba mostres de vida; mentres uns comerciants haben perdut els capitals, altres sen anaben Gibraltar, altres Cdiz, y daquet modo, retirats amagats, esperaben els aconteixements. Durant els ltims des del 1811 comens sentirse una fam que esparber, la que continu creixent fins la cullita del any segent 1812. En el periodo daquets set mesos succeeixen coses que nos poden comptar. Els amos de les terres no poden ferles travallar per falta de diners; els jornalers, no trobant feyna, fugen de llurs cases y sen van captar: pros donal cas de que nos troben almoynes, y sense aquestes y sensel trevall no s possible menjar. Com quel ventrell no admet rahons, es

comensa fer pa de seg, les aglans son buscades am gran afany, es molen els pinyols de les olives y es trinxen les redoltes de les vinyes pera ferne farina y alimentarse dun modo altre. Nos para aqu: si algn matxo caball cau malalt s mor, sel menjen; sacut als camps y no hi quedan roselles, rabanisses, penicals ni altres herbes. Daquets aliments [Pg. 9] ne menjen mils de persones tant al Penads com Manresa, Cervera y dems viles y pobles de Catalunya. Entre Vilafranca y Vilanovas comptan en nmero considerablels qui imploren caritat, ya reunits forals portals de les viles ya escampats pels camins. Sabedors els extrangers de que aqu faltaben grans, els portaren de totes menes desembarcantlos Vilanova y algunes vegades, molt poques, Sitjes. Sent aquet lnich punt de Catalunya en que aix pasaba, hi acud gent de tot arreu, fins y tot de lUrgell y Lleyda. Era immens el gentiu yls animals y carros que passaren Vilanova pera proveirse de grans, y nos poda arribar tranzitar, tant pel cam de Vilanova com pel de Cubelles, del de Sitjes per cualsevol altre. consecuencia dels mals aliments ques consumen foren moltes mils les persones de totes les edats y sexes que varen morir, comentsant per inflrselshil cap, les cames yls peus; y si la cullita segent va acabar, en part, semblant mal, en cambi hi hagu molta gent que pag am la vidal menjar desprs cumpliment.El preu del blat fou: 18 duros la cuarteral millor y 16l dolent; 12 duros les fabes y fabolins; 9 duros lordi; 4l seg, y 4 tamb les garrofes. Al any 1817 torn experimentar Catalunyals efectes de la sequedat, encare que am menys cruesa. Va ser tanta la miseria daygua, que de Tarragona y Valls vena la gent moldre an els molins del Romeu, Mir, Bosch, Coloma y Gelida y tamb an el del riu de Olesa de Montserrat, tenint destarse moltes vegades fins cuatre y

sis dies pera poder fer farina. Encare quels des 2, 3, 8, 9 y 10 de Maig plogu fent bastanta sa y corrent els torrents, la cullita, tant de blat com de llegums, result tan escassa que no sort ms que la llevor. Per lo que deixm apuntat tot suposantse laplanament que shaba de sentir al Penads, y ms es compendr encare si recordm que durant la Guerra de la Independencia els francesos sapoderaren, en distintes ocasions, dels grans y queviures que [Pg. 10] la comarca trobaben, desprs de cobrarli inverossmils impostos. I, com si aqueixes calamitats de la guerra y de la fam no haguessin atropellat prou als pobres vehins del Penads, saixequen en armes als descontents de la Constituci del 1812, que capitanejats pel Romagosa assolen novament nostra ya massa afligida comarca; y perdent molta gent apte pel travall, consecuencia de la quinta del 1822 que sen dugu tots els solters y viudos sens fills de 17 40 anys, veu llunyl die de referse de tants contratemps que li tallen el pas pel cam del progres y de la prosperitat.

II Durant els primers vint anys de la darrera centuria, la vella instituci de la Rabassa Morta an progressivament desenrotllantse, principalment desprs del 1813, segons resulta dels llibres de nostra Antigua Contaduria de Hipotecas. Pro cuan aquell contacte sextengu duna manera prodigiosa fou en el transcurs del segn cuart de sigle, aprofitant les intermitencies pacifiques que alternaben am les bullangues dallavores. Les ventatjes ques reporta de la generalisaci de la Rabassa morta son grans. Per ellas reparteix dun modo rahonable la propietat rstica; es converteix al simple jornaler en petit propietari, am lo que

son amor al terrer aumenta; les grans heretats son millor conreuades y les terres ermes y poc productives son objecte tamb de bons conreus, fent creixe rpidament la riqueza privada y la pblica; lobrer en cert modo semancipa, cobrant independencia desdel momento que pot distribuirsel temps com millor li sembli; el propietari, ms lligat am la terra, t les majors facilitats pera cuydarla de la manera ms adecuada; rabasser y propietari, frecuentantse ms, es coneixen, sajuden y sestimen; saixequen mases pels llocs despoblats; la vida rural es fa tranquila y agradable, y la societat y la familia, el municipi y lEstat, tot en reb una alena[Pg. 11] da sanitosa de pau, de benestar, de llibertat, de travall y de prosperitat. Per aquells anys semprn de ferm la tasca daixermar bona part dels nombrosos boscos del Penads, y sarrabassen grans extensions aixermades ermes pera convertirles en els encisadors vinyars que, si aquts haben de donar nostra comarca les apariencies dun vastssim jard, la desaparici daqulls deba portar tamb consecuencies. 2

Diuhen autors tant autorisats com el sabi doctor francs Monsieur Jeannel y el

portugus Eduart Sequeira, respectivament: El paisos hont no hi ha arbres son estrils inhabitables. El sol no t per ells raig vivificadors: s un incendiari, destructor implacable de la fecunditat de la terra. La pluja no alimenta am benfiques regades les rieres nils rius; cau en diluvis intermitents que obren fondos barrancs en les pendents y ofeguen les valls am terribles inundacions. La armona natural de les forses terrenes es veu perturbada, y les condicions de la vida contrariades destruides. Lhome aniquilant els boscos aniquila sa propia rassa, es suicida. Els arbres enriqueixen la terra am lhumus que li proporcionen; purifiquen layre absorbint el carbono, gas perjudicial, y desprenen loxgeno, gas que dona la vida; eviten els ciclons, quins efectes son tant desastrosos; consensen els vapors atmosfrics,

Efectivament; el clima avans suau de la nostra comarca al temps de les boscuries, no s pas el mateix davuy, molt ms cru; els rieranys, en que llavors tot lany hi corra laygua que aprofitaben bona pila dhorts dels que avuy encar sen veu algn qualtre, actualmente son secs per faltrloshi els escorrements de laygua que acumulava la bosquina. Y si els pocs boscos que resten sacaben de fer perdre, potser s que arribarm lo que indica el primer dels autors que hem citat; potser s que inconscientment, daquesta comarca avuy tant ufanosa, en farm un pas estril y de consegent inhabitable! Respectm doncs y fomentm en lo possible les plantacions de tota mena darbres. Am la talla dels boscos el conreu de la vinya adquir un rpit desenrotllo, y amb ell es desenrotll tamb la destilaci de vins; industria molt antiga,pro quhaba restat endormiscada am sos primitius y senzills alambics. [Pg. 12] Y no poda succehir altra cosa. Aumentada extraordinariament la produccin del vi y no habenthi cuasi altre consum quel quen feya la destilaci, era aqusta la que forsosament shaba de perfeccionar fi dobtindrer millors productes destilats, y aixs, obtenint aquts millos preus, lobtena tamb la primera materia: el vi. Segons hem vist en els llibres de compres quel conegut comerciant daquesta vila D. Antoni Jan ens ha posat de manifest, fins lany 37,

y regulen la temperatura y les corrents daygua, les cuals, degut la falta darbreda, sextingeixen casi per complert al estiu, per correr impetuosament al ivern, arrastrant amb elles la terra conreuable y deixant, en lloc daqusta, la ruina y miseria del pobres pagesos. [Pg. 12]

les rutinaries destileres que arreu estaben escampades per la comarca, no produien ms que holandes, les cuals per ser sa aplicacin molt reduida eran pagades molt baixos preus. Mes, arrib lany 38 y amb ell arrib tamb un aconteixement que obra nous horitzons la viticultura. Un subjecte de nacionalitat francesa anoment lAndreu Francs, molt expert en la construccin daparells destilatris, vingu domiciliarse en nostra Vila, construint seguidament, per encrrec del antic comerciant D. Pau Boada, un aparell destilatori que produ esperit de 35 Cartier, essent aquet aparell el primer en sa clase que Espanya sinstal. Tenim doncs, y els Agricultors del Penads poden estarne ben orgullosos, que Vilafranca fou la primera poblacin dEspanya en ques produiren esperits de 35 Cartier. Al veure els destiladors lxit brillant daquesta fbrica, tot seguit hi hagu qui volgu posarse en igualtat de condicions quel nomenat Sr Boada, ja que trobm mitjos de lany 39, que D. Antoni Jan, D. Joan Alcover y el veh hisendat conegut per Pags de Bellavista produan tamb esperits de 35, y com que aquts es pagaben bons preus, puig que la antigua casa Font de Vilanova els compraba per exportarlos Mjic, aix feu quels vins en toquessin els resultats; y efectivament sigu aixs, ya que el primer esperit ques feu en la fbrica del Sr. Boada fou comprat per D. Antoni Jan al preu de 30 lliuras 5 sous la carga (68 duros la jerezana de 516 [Pg. 13] litres), permetent aquet preu pagar el vi de 7 8 pasetes la carga. Amb el cambi daparells destilatoris y consegent augment de la graduaci dels productes elaborats, vingu tamb el cambi de forma de graduar apreciar els productes alcohlics, la cual per ser curiosa passm detallar. PROBA DE TASSES

Aquesta era la nica y vella proba quels comerciants y fabricants dholandes se serven per a preciar la major menor forsa de les holandes, y ho feyen de la segent manera: Agafant des tasses dun pam dalsada, que al efecte tenen tots els comerciants y fabricants dholandes, tiraben en una delles una proba de lholanda ques proposaben analisar (la proba era un tubo de vidre, clos dun dels extrems, duns tres centmetros escasos de dimetre per catorze dalsada); llavors, agafaben laltra tassa y hi tiraben, cuanta ms distancia millor, lholanda de luna tassa laltra; segons les bambolles que quedaven la superficie del lquid seguidament desprs daquesta operaci eren de ms menos durada, ja coneixa un experimentat els vuytens daygua que aproximadament acceptara lholanda, fins a deixarla al punt de rosa, sigui cuan les bambolles se sostenen molt de temps a la superficie del suc alcohlic. El vuyt sobredit era una mida en forma de didal que lomplen daygua per barrejarla am lholanda; tants cuants ms vuytens admeta aquesta, tant ms es pagaba, per considerarla de ms forsa alcohlica. PROBA DOLI Si be am la proba de tasses poden regirshi en tant els alambics no produien ms que holandes, al instalarse, com hem dit, al any 38, fbriques que [Pg. 14] produen esperits de ms de 30, ja no pogueren regirshi, perque no era igual haber dapreciar els tres cuatre vuytens (graus, que direm ara) en ques diferenciaben en major forsa les holandes, els tretze per cap baix entre que oscilaben els esperits.

A fi, doncs, de poder apreciar de un modo ms exacte la forsa dels esperits que llavors shaben comenat fabricar, utilisaren la proba doli, la cual sentim no haber pogut esbrinar qui linvent intrdu. Consista, la proba doli, en tirar un raig doli al esperit ques tractaba danalisar; si loli, atravesant lesperit, anava parar al fons del gota hont previament shi haba posat aquet, indicaba que aquell esperit era de ms de 32 vuytens, y era acceptat pels compradors desperit, que al fer el tracte, ja donaben el preu am la base de que lesperit fos proba doli. Cuan loli es quedaba ests per la superficie del esperit, aquet era rebutjat, per entendre que no tena la forsa alcohlica estipulada. La proba doli, doncs, basada en la densitat dels dos lquits, fou el medi que tingu el comers desperits per apreciar la forsa daquts durant els cuatre anys que mitjen desde el 38, en ques comensaren coneixe els esperits, fins lany 42, en ques conegueren -vinguts els models de Fransa- els Arementres Cartier fabricats Barcelona per un tal Izquierdo y aprobats per la Real Junta de Comers de la propia Barcelona, conservantse avuy encare el primer exemplar que vingu Vilafranca, el cual el posseeix el mentat comerciant D. Antoni Jan. Y aixs es pass fins lany 50, si b ltims daquest any, causa de la excessiva producci desperits -puig que tant Vilafranca com els pobles y mases properes estaben rublerts de fbriques- els preus daquet sen ressentien y per lo tant el mateix cam tingu de seguir el vi, que, degut lo exposat, es pagaba en aquesta data 4 pessetes la carga. [Pg. 15] Aix haura postrat novament nostra Agricultura; pro al any 51 es presentan aconteixements en virtut dels cuals els viticultors de la nostra comarca veuen ben remunerats sos caldos per causes que indicarm en el captol segent.

III Lexportaci de vins del Penads al Nou Continent, quin desenrotllo Vilafranca comens ltims del segn ters de sigle, tingu sos fonaments al Litoral del Penads. Bona proba daixn son la casa Amell y C. DE Sitjes, iniciadora daquet comers eb aquella vila, y En Salvador Vilanova, de la mateixa, que al any 30 ya embarcaba sos vins, si b en poca escala. Tamb exista ya per aquells anys la casa Sam de Vilanova, mes uns y altre limitaben ses operacions de compres la seva reduida contornada, tal volta perque, donada la poca importancia de son comers, en tenen prou amb el vi ques produa an aquelles costes. Pro esdevingu lany 51 y els vinyars, que ells refiaben que com sempre els donaren el contingent de suc necessari per son allavors petit comers dexportaci, es vegeren de cop y volta, al anar el fruyt verolar, que aquet, en lloc de creixe y madurar, sennegra y sassecaba; y al arribar al Setembre de dit any, lhora de cullir els rahims, es trobaren que shaba recullit solament la meytat del vi daltres anys. Com que dits exportadors, per lo mateix que hem apuntat, no tenen organitsat rs per proporcionarse vins daltres contrades, passaren lany 51 y fins la cullita del 52 am carencia de vins; mes al veure, am sentiment, que al Agost daquest ltim any, els rahims quedaben tamb infestats, y am major escala encare que lany anterior, daquella malura, que no era altre que la coneguda avuy per Oidium, la que de moment no saben explicarse, es vegeren obligats cercar en altres punts el vi que repentinament haben deixat de proporcionals-hi sos conreus. [Pg. 16] Essent Vilafranca y sa comarca un dels punts ya llavors productors de vi y tenint al mateix temps bona va de comunicaci per transportar sos magatzems el lquit quels faltaba, cap aquis dirigiren, y per aix

veym que ltims de lany 53 es pagaben els vins del alt Penads 18 pessetes la carga, quin preu an pujant cada da ms, pagantse lany segent, lany 54, de 25 30 pessetes la carga. Y no foren solament els beneficis que de moment report nostres agricultors els ques deuen an aquet cambi de preus en el primer de sos productes, sin quel principal, sens dubte, fou lhaber fet neixel gran comers de vins que tant ha contribuit la prosperitat del Penads y sobre tot lengrandiment de sa capital, Vilafranca. Iniciaren aquet comers uns cuants de nostres propietaris que al any 55 intentaren constituir la societat annima quamb el nom de La Vinera y un capital de 400.000 pessetes, haba de dedicarse al comers de vins en gran escala. Malgrat lestar suscrit el capital, tenir redactats els estatuts y disposar de local apropsit, les trabes que per la vida daquella mena de societats existen pogueren ms quels desitjos dels propietaris, els cuals tingueren de desistir de tan bonica empresa. No obstant, la idea mare del projecte no mor del tot, puig, si b sens resultat, rebrot algunes vegades, y potser en ellas deu la creaci en 1899 dun Sindicat dAgricultors, que, entre altres, t lobjecte de La Vinera abortada. Mes, si qued sens lefectel plan daquells agricultors de mitjens del sigle, la activitat individual es cuyd de substituir en lo possible la colectiva, y aixis veyem que, mercs la iniciativa del comerciant D. Flix Va qui junt am son soci D. Joseph Raurell logr lany 60 acreditar Cuba nostres vins baix la marca Va y Raurell; varis particulars emprengueren tamb el negoci dexportaci dels caldos del Penads les provincies trasatlntiques espanyoles; seguint als Sr. Va y Raurell, D. Pau Boada y D. Antoni Jan per all lany 66, sigui un [Pg. 17] any desprs de la inaguraci del ferro-carril, el cual

sens dubte degu contribuir en primer lloc al desenrotllo daqust importantssim comers per les facilitatas de transport Barcelona, en quin port trobaren tamb moltes ms facilitats que en les platjes de Sitjes y Vilanova ahont avans de pasar el tren haben dembarcar els barrils y pipes de vi. Veyent aquells comerciants els brillants resultatas de son nou comers, y fi de donarli tot el desenrotllo possible, al meteix temps que fugen de les grapes de les cases comissionistes instalades Cuba, qui haben de confiar les ventes de ses remeses de vins, en lo cual es veyen nostres comerciants explotats de mala manera, lany 68 sarriscaren traspassar laygua y probar el clima de les llavors nostres colonies, instalant sucursals en diferents punts de Cuba, essent la primera que hi figur la de D. Antoni Jan, que giraba baix la rah social Ma y Jan, essent sos socis D. Rafael Ma, del Vendrell, y D. Marcelino Jan, germ del ja citat D. Antoni Jan, de Vilafranca. Segu an aquesta la casa corresponsal de D. Pau Boada, la cual giraba baix el nom de D. J. Boada y C.. Hem de fer constar que avans dinstalarse Cuba les des cases citades siguin Ma y Jan y J. Boada y C., feya ja alguns anys que hi haba instalada la casa Torres y Raurell, abds fills de Vilafranca, pro aixs com les des primeres no tenen altre objecte quel comers de vins, la ltima, si b tocaba tamb un xic aquel ram, ja que reba tot el vi de la casa mencionada Va y Raurell, no shi haba creat precisament per aix. Mes, el soci de la casa citada Torres y Raurell, D. Jaume Torres y Vendrell, lany 74 constru Vilafranca els grans magatzems de vi que avuy veym am ses grandioses tines de 6.000 hectlitres de cabuda, niques Espanya: sa marca sigu tant coneguda que amb

ella arrib ferse seva la plassa de lHabana. El dels Srs. Cortina y C., que cont importants cavas, fou construit lany 95. [Pg. 18] IV Els vins del Penads, que ja de temps han conquerit bona fama en el mercat, duen llur nom no sols la naturalesa, si que tamb la part que lhome ha prs en elaborarlos. Aixs veyem que al any 1867, D. Laure de Ballester, propietari de Sant Quint y Mediona, ontingu la Exposici de Pars una medalla dor y varies de plata y de bronze, pels vins que hi present. Adems, de tothom es coneguda la bondat de la excelent Malvasa de Sitjes, que anys h ha donat ttul una distreta comedia, y quin primer propietari que la don embotellada al consum fou D. Miguel Riera y Matas, de Sitjes. 3 Tampoc es dara que son especialment apreciats nostres moscatells, xaretlo, garnatxa y altres vins fins, dels que bastants propietaris del Penads, singularment de Ribes, Pla, Sant Cugat Sesgarrigues y Sant Sadurn, nhan sabut fer classes ben acreditades. Y al parlar de Sant Sadurn no deu obliarsens el consignar els inmillorables resultats obtinguts per la Casa Ravents (Codorniu) am sos exquisits champagnes. En la exposici vincola de Madrid de lany 77, foren tamb varis els vehins del Penads que obtingueren distincions pels caldos que hi presentaren.

La tan celebrada Malvasa fou introduida Sitjes en 1304. Cuan la guerra en

Sicialia contrals embats dels turcs, els catalans manats per Roger de Flor, de retorn Espaa, semportaren alguns sarments que en essent aqu cultivaren. [Pg. 19]

D. Flix Girona yls Srs. Torres y C., de Vilafranca, per blanc sec desportaci; D. Mateu Parellada, de Subirats, y D. Teresa Fontanals de Rfols, de Ribas, per negre sec y blanc sec de Vilov. V La gran producci vincola del Penads part, com consecuencia inmediata, la implantaci duna [Pg. 19] tanda dindustries ara auxiliars, ara derivades de la vinicultura. Es una delles la destilaci de vins, que com hem vist, ya mitjans de sigle era respectable, tant per la cantitat com per la calitat dels productes obtinguts per la destilaci, com ho acredita la medalla dor que D. Pau Martorell y Rovira, de Vilafranca, obtingu en la Exposici general dAgricultura celebrada Madrid lany 1857 pel alcohol de sa oficina, el cual en la Memoria del Jurat fou calificat de sobresaliente per esser duna forsa alcohlica de 95 Gay-Lussac, y confirmaba segons la mateixa memoria- el crdito de los alcoholes catalanes, manifestando el progressivo desarrollo de esta industria en aquel pais. De mica en mica creix tamb la elaboraci dayguardents y ms tart es posan fbriques de licors. Les antigues cases Duboy, Leal, Blanch, constructores dalambics y altres aparells destilatoris donan f del desenrotllo daqueixa industria derivada de la vinicultura. Pro no para aqu la vida quel vi don l Penads: al any 59, D. Joseph Sirera y Llopart fund Vilafranca una fbrica de premses de ferro y ms tart feren lo propils Srs. Figueras y Sabater, alcansant aquelles fbriques una producci assombrosa en llurs primers anys.

La exportaci de nostres caldos don ms increment la ya estesa industria botera, principalment Vilafranca, Vilanova y Vendrell; hi arrel la de tonelera y tamb la despartera en lo ques refereix fundas de barrils. Per all lany 1880 viven Vilafranca ms de mil boters, qui amb llur incessant y sorolls trevall atabalaben la Vila difundinthi com un al vital. VI Aqueixa notable importancia viti-vincola del Penads explica perfectament el cuasi exclusiu desenrotllo que per tota la comarca han obtingut les anomenades industries auxiliars y derivades. [Pg. 20] Les industries de teixits y altres que han fet la riquesa daltres encontrades, aqu sols per excepci les hi veym. Causa principal ns tamb, la falta de grans corrents daygua: aixs, doncs, no ms en alguns punts afavorits per aqueixes hi trobm, no ya daquet sigle, sin desdel sigle XVIII, bastants molins paperers, que ms ens shan anat engrandint y millorant: ben importants foren els molins paperers de Torrelles, Sant Quint, Sant Pere de Riudevitlles, y sobretot de Capellades, quencara avuy fan rotllo. En les tres ltimes daquestes poblacions, y Sant Joan de Cunilles, Terrassola, Lavid, Subirats y Mediona, ya fa bon nmero danys que tamb hi hfbriques de ms menys importancia, dedicades la fabricaci de teixits, en general ordinaris, com es veur pels datos que continuaci copiem de la Defensa del Penads y de Vilafranca quel Ajuntament daquesta vila public lany 1873: ESTAT de la riquesa industrial del Penads: VILAFRANCA: -Mol fariner de Morat, = Idem, idem Rovira, =19 tallers de boters, =9 rajoleres, =1 fbrica de sab,= 6 fbriques

desperit y ayguardents, =2 de gasseoses, =1 de crmor, =1 de gas, =1 fundici de ferro, =2 tallers de construcci de mquines, =6 tines de pellayres, =3 comerciants. Total hi h matriculats 503 industrials, que pagen 8,205 pessetes. SANT SADURN DE NOYA: -4 fbriques dayguardents. =Fbrica de paper continuo, am mquina moguda per aygua del Noya, y am secadors de vapor, propia de D. Jaume Mir y Molins. =Altra del mateix, de paper destrassa, amb una tinta. =Y altra de paper blanc, amb una tina, de la Xartell, de propietat del mentat Sr. Mir. =Y per ltim, unes mines de carb de pedra ques transporta la estaci del cam de ferro de la propia Vila. SANT PERE DE RIUDEVITLLES: -Mol fariner de Massana y fbrica de cartrons, duna tina, propis de Joseph Sala. =Fabrica de paper blanc, de dos tines, coneguda per Las Toesas del Sr. Roman. =Mol fariner y fbrica de teixits den Valls. =Mol [Pg. 21] fariner del marqus de Li. =Fbrica nomenada de Dalt, de paper destrassa, am una tina. =Idem del Mitx, de idem. =Idem de Baix, de idem. =Idem dEn Massana, de idem, am des tines. =Fbrica de paper destrassa, am una tina, de la Marquesa. =Idem de idem El Molinet. =Idem de idem de Torras. =Idem de idem de Joseph Miquel. =Fbrica de paper blanc, amb una tina, de Cristfol Cards. =Idem, idem den Fontanellasamb des tines. Una fbrica dayguardent. =Y altra de teixits de cot. SANT QUINT DE MEDIONA: -Fbrica de filats Les Deus. =Fbrica de paper destrassa, amb una tina, dita den Pujol. =Idem de filats den Tori. =Idem de idem de Joseph Miquel. =Idem de panyos y mol fariner dels Nochs de D. Laure de Ballester. =Idem de paper destrassa dels Regatons dels Srs. Pau, Masana y C. =Idem de paper blanc de D. Anton Ferrer. =Mol fariner del Mitx. =Tres

fbriques de paper destrassa Can Oliver. =Mol fariner de idem. =Fbrica de filats de idem. =Fbrica de paper destrassa den Fogs. Mol fariner de idem. =Fbrica de panyos de Francesc Bas. =Idem, idem de Francesc Pascual. =Fbrica de teles de lli Joan Pons. =Des fbriques de teles de cot y tres fbriques dayguardents. MEDIONA: -Mol fariner den Massana =Fbrica de filats de Barris y C. y tres fbriques dayguardents. TERRASSOLA: =Fbrica de paper destrassa den Comas. =Idem de paper blanc del mateix. =Fbrica de panyos de D. Simen Llobet. =Idem de paper blanc den Vinyals. LAVID: =Fbrica de paper blanc den Parellada. =Idem, Idem den Esbert. =Idem, idem del Alcover. =Idem, idem del Pelleter. =Idem, idem den Ribalta. =Idem, idem den Pars. =Idem, idem den Cards. =Mol fariner de Lavid. =Des fbriques dayguardents. SUBIRATS: -Fbrica de filats y de paper den Bosch de Noya. =Idem de vidres vuyts, Forn de Vidre. =Mol fariner den Guineu. [Pg. 22] TORRELLES DE FOIX: -Mol fariner de lHorta. =Idem den Morgades. SANT MART SARROCA: -Mol de Catabruix. =Idem del Molinet. =Idem del Riu-de-Foix. =Idem del Xat. =Idem gran de La Bleda. =Idem petit de La Bleda. SANTA MARGARIDA y MONJOS: -Mol fariner dels Monjos. Idem de Ferran. =Idem del Abadal. =Idem de Las Massas. =Idem den Llopart. =Idem den Mascar.

Grandiosa s tamb la fbrica de teixits que posteriorment sha montat Gelida; Sant Sadurn se nhi ha establert una no fa molt; y lany 1900 shan obert des fbriques de punt, una Vendrell y laltra la Bisbal, en quines es dona ocupaci bon aplec de noyes. Una nova fabricaci de bon pervindre es la de ciment. Fa uns deu anys ques descubr un jaciment daqueixa pedra les montanyes dOlrdola, sobre Moja, ys constru una fbrica Vilafranca. Posteriorment se nhan trobat nous jaciments en punts inmediats, donant per resultat la creaci daltres des fbriques als Monjos; y es fcil que sen trobarn ms y que les fbriques daquesta mena aumentarn, originant un nou mercat. VII Tornm altra volta la Agricultura que habem deixat per parlar un xic de lIndustria y del Comers. El alts preus quel vi obtingu lany 53 causa de la invasi del Oidium les vinyes del Litoral, duraren fins per all lany 1864, per quels pagesos de la costa, gracies la aplicaci del sofre ses vinyes, combateren la ruinosa plaga que per espay de deu anys sels haba menjat els rahims, essent la cullita de dit any 64 la primera en que, amb la consegent alegra, pogueren veure omplir novament ses botes, fent aix quels exportadors de Sitjes y Vilanova, trobant ya vins casa seva, deixessin de comprar els de Vilafranca y sa comarca: y daqu [Pg. 23] que, essent tot just iniciant llavors Vilafranca el comers directe am Cuba, ya que no ms comptaba am la casa exportadora Via y Raurell, tingueren de cuydarse altra volta les destileres de consumir el vi sobrer. Com hem vist en el captul III, per all al any 66, ya nhi haba tres de cases exportadores Vilafranca, mes aix no fou perquels preus del

vi fossin ms remunerats, tal volta causa del excs de producci que result cuan, la molta producci que per aquells anys hi haba per tot lalt Penads, shi afeg la de les vinyes que al Litoral novament produen de deb. Per comprobar lo que dim copim continuaci una important fulla que D. Pau Mil dirig Als propietaris del Penads lany 65, y que sens dubte li fou inspirada per la extraordinaria baixa del preu del vi, causa de la crisis agrcola dallavores; diu aixs aquet document que debm al distingit advocat Don Ramn Freixas: Meditant en varias ocasions respecte al atrs de la nostra Agricultura y considerant les tristssimes consecuencies que de semblant estat poden sobrevenir al pas en un esdevenidor gens lluny, habm procurat discorre un medi pera evitarles, cuan menos per fer sos efectes menos sensibles. A forsa de temps y reflexi, cryem haberlo trobat, y per cert no dificil, ans be extremament factible, econmic y efics, ya que en altra cosa no consisteix que en associarse lo major nmero de pagesos, fi y efecte de planejar un camp de probes, ab lo cual, desprs de fets els ensatjos necessaris, se puguin naturalisar en esta comarca moltes y moltes prctiques agrcoles quens son del tot desconegudes. Nosaltres no tenim maquines pera sembrar, segar ni batre, y casi podrem dir que non tenim de cap mena; nosaltres ignorm la existencia y lo modo de obtenir bestiars primerencs, cosa que constitueix la riquesa de altres passos; pera nosaltres son cosa del tot nova cent plantes y cent procediments de la ms gran utilitat, y fins se pot dir que no en- [Pg. 24] tenem borrall en la indstria confecci dabonos, ya que al fer els femers no tenim en compte quels tres enemics dels fems son el sol, layre yl temps.

Nosaltres no confeccionem vins com el de Burdeus, que ara com aras paga trenta cuaranta duros la carga; com lo de Champagne, del Rhin, ms cars encara que aquell, ni com lo Tocay y lo Menesch (lun lo vi del Reys, y laltre lo Rey dels vins) que nos poden alcansar menos de dotze duros cada ampolla, en la cual ab prou feynes si nhi caben dos porrons. I no s aix solament: certs produits estrangers resulten tant y tant baratos, que fins nos venen fer la competencia dintre de casa, y aixns esplica com poden portarnos bous y moltons dAlger; cnems y carbons dItalia; ayguardents del Nort; llanes dAlemania, gallines y ous de Fransa; fustes de tot arreu y fins carregaments de ferratjes y de patates. Y daix quen resulta? Es ben clar: que sens en va el diner, y sols nos queda paper moneda, dobletes de cinc duros, moltes de elles de mala lliga y pitjor lley. I altres ne veurm de pitjors! Pobres de nosaltres el da en que entrin grans extrangers, y estiguin al fort del llevar les noves vinyes plantades en Espanya, Fransa, Italia, Hungra Y qu os dir? Fins en Africa y fins en Amrica! Aleshores s ques podr ben dir boca plena: Vilafranca del Penads, moltes vinyes y pocs diners. I no hi ha un remey que oposar als malifets de semblants calamitats pervinents? S: un nhi ha que consisteix en produhir ms, ms bo y ms barato. Y podm nosaltres obtenir semblants resultats? Sens dubte, y ab menos treball quels dems tota vegada que stos se les han de haber ab terres menos productives que les nostres. lobra, doncs: Associmnos, que es el modo de fer les coses, sens gran sacrifici individual; associmnos y movmnos, que no conv estar parats cuan els dems caminen y fins corren; associmnos y nons adormim en la confiansa de que all t de [Pg. 25] venir, puig sabut es que Guineu que dorm, no casa gallines.

Vilafranca 21 de Desembre de 1865. Malgrat el desenrotllo quel comers desportaci de vins haba tingut al Penads desde lany 66, es passaren catorze anys, sigui fins per all lany 80, quels vins excepci dalgn any quels frets les pedregades, mermant la cullita dalguns del punts productors, feyen quels propietaris que restaben am bona cullita vegessin ms solicitats sos caldos obtenint bons preus shaba de vendre preus tant baixos que desde lany 78 les vinyes que per velles sarrencaben ya no les replantaben, sin ques deixaba la terra per conrreu de cereals. Mes, si durant catorze anys la producci fou excessiva, la mateixa producci desprs del any 80 no bast per rs. La terrible y devastadora filoxera, que lany 59 es descubr Fransa, an matant cada da ms els vinyars de la vehina Repblica, sens que ning ni res es pogus oposar son creixent y esfereidor desenrotllo; els remeys que per tots indrets tothom buscaba foren intils, yls pagesos francesos tingueren de veure, desesperats, com sels moren els ceps, y per ms que clamaben la ciencia un especfic, un producte per exterminar linsecte invasor, la ciencia, desprs de mil y mil probatures, la ciencia que ha resolt els grans problemes, la ciencia que tants oritzons ha obert el sigle XIX am sos increibles invents, tingu de declararse impotent devant dun insecte microscpic, que ha sigut la ruina de milers de families. Per all al any indicat, el 80, ya no quedaben Fransa ms que les soques seques dels ceps, y nols rest altre remey an els francesos que cercar en altres passos lo quel seu haba deixat de proporcionrloshi.

Efecte daix, veym quen dit any 80, el sus D. Nicolau Zesiger sinstala Vilafranca al objecte de comprar vins del Penads y exportarlos son pas. Pels anys 82 y 83, sinstalen moltes altres cases [Pg. 26] franceses, y del 84 al 85, alguns dels comerciants de vi fills del Penads es proporcionen els medis de relaci pera exportar vi Suissa y Fransa. Durant aquet temps els vins son pagats preus fabulosos: sarriv pagar el vi negre 8, 9 y 10 duros la carga. Aquet estat de coses dur fins lany 86; y sin dur ms, en tingueren la culpa els mateixos agricultors que desconeixent el mecanisme daquet comers am Fransa, ells mateixos feren obrir els ulls al Gobern Francs, com veurm ms endevant. Al veure el gobern Francs que sa naci estaba faltada de vins, rebaix lentrada daquets, posant com drets dAduana 2 francs per hectlitre de vi que no exceds de 15. Com que llavors tenem Espanya el tractat de comers amb Alemania, que dur fins lany 88, en virtut del cual els esperits alemanys entraben aqu pagant molt poca cosa, resultaba que aquets es venen Espanya lany 85 45 duros els 500 litres de 40 incls casco. Y com que per altre part tenem que Fransa, al tenir caresta de vins la tena tamb desperits, lobjecte dalguns comerciants que feyen la exportaci, no era precisament exportar vi, sin exportar els esperits que, com hem vist, aquls tenem molt barato, en forma de vi que posaben al grau mxim que permeta lAduana Francesa: 15. I quls feya an aquets comerciants pagar el vi negre 10 duros la carga si de cada bocoy de vi en feyen cuatre barrejanthi aygua y esperit? No hauren obtingut pas els vins aquells preus si no hagus sigut aquesta trafica. Com hauren pogut pagar els vins daqu 50

pessetes la carga, si Fransa nos pagaben ms que 40 francs lhectlitre y el cambi de francs no passaba dun 5 per 100? Mes aix no ho veyen nostres agricultors: ells solament veyen les mils y mils cargues daygua y esperit que barrejades amb el vi anaben Fransa, y es creyen que, privant aix, aqueixes mils cargues daygua y esperit shauren exportat de vi, sense [Pg. 27] veurels infelissos, que gracies an aquella aygua y aquell esperit venen el vi tant bons preus. B prou sen penediren desprs de la seva imprudncia. Cuan de resultes de son clamoreig en contra els comerciants, clamoreig que feyen pblic per medi darticles en peridics, els cuals anant parar en mans del Gobern Francs, enteraren en aqut de lenganyifa, lany 87, en la impossibilitat de combatre labs aumentant el dret per tenir fet el tractat fins per tot lany 91, posaren riguroses inspeccions en les Aduanes y sanalisaba tot el vi procedent dEspanya; llavors es feu impossible lentrar aquells vins mistificats; y els comerciants, que no poden comptar amb els beneficis quels proporcionaba lesperit, sin quels haben de buscar solament amb el vi, no pogueren pagar tant els vins; y els agricultors, cuan ya no hi eren temps, es convenceren del mal que shaben causat am sa impremeditada campanya en contra dels comerciants. Al arribar lany 91, en que fina el tractat de comers entre Fransa y Espanya, prou manya es donaren els francesos en cambiar la forma y el tipo en que fins llavors shaben entrat els vins espanyols; y en lloc dels 2 francs y 15 posaren 5 francs per hectlitre pels vins que no excedissen de 108 y daquet grau en amunt saumentaba el dret en 165 francs per grau y hectlitre; per lo tant, el vi de 15, que primer pagaba 2 francs, en virtut daquet tractat, ques pos en vigor el dia 1er de Janer de 1892, en pagaba 11,93.

Y daqu vingu la extraordinaria baixa an els preus del vi; tant, que lany 92 els vins del Penads nos pagaban ms que 8 y 9 pessetes la carga. VIII Am la baixa dels preus del vi, coincid la invasi filoxrica y la cuesti social que tant trastorn al Penads. Desdel Juliol de lany 88, en que, per destruir per medi del sulfuro de carbono els claps de vinyes filo- [Pg. 28] xerades, an una Comissi de la Diputaci Provincial Fontrub y Subirats, cada any aument extraordinariament la terrible invasi, habenthi ya al any 92 la cuarta part de les vinyes del Penads visiblement invadides. Y llavors quera cuan ms haura convingut quels propietaris y rabassers haguessin estat ben agermanats per contrarrestar laterradora crisis quels venia sobre, empobrintlos tots am la perdua de les vinyes y am la baixada dels preus dels caldos; allavors en quhauren hagut de procurar entre tots la renovaci en ceps americans de les vinyes que cada da veyen morir, fou cuan ms discordia regnaba; discordia quins fonaments y esglayadora importancia es veurn ben manifests en un article del Setmanari Las Cuatre Barras, insert al nmero corresponent al da 9 dAbril de 1893, y que continuaci copim: Pera ques fassi crrec, D. Baldomero (En Lostau), del estat intranquil y anormal en ques troba la nostra comarca desde fa ya algn temps, degut la propaganda socialista, ms que poltica, que sha vingut fent entre la classe treballadora, li exposarm ab tota senzillesa algn dels fets de ms importancia ocorreguts desdel Setembre y que motivaren els articles que la cuesti social vrem dedicar en les planes daqueix mateix peridic. No hi farm cap

comentari; basta la seva ilustraci pera que jutjantlos desapassionadament hi donguil seu dictamen pronuncii la seva sentencia. An el mes de Setembres comens per alguns rabassers exigir dels propietaris la partici dels fruyts en proporcions no acostumades ni pactades en los respectius contractes y aquelles proporcions, com s de suposar, eren sempre desfavorables al propietari, favorables als rabassers. Generalment hi hagu desavinensa, puig el cambi de tractes vena imposat per una sola de les parts, sens anar precedit de cap avs ni de cap entrevista anterior. Durant el mateix temps y an el poble dAvinyonet es presentaren una matinada de 300 400 homens cullir els [Pg. 29] rahims duna vinya, dacort amb el rabasser, per espatlles del amo, y, com es de suposar, donant an aquell ms part de fruyts de la que per costum y per tracte convingut li correspona, surtintne daqueix modo perjudicat el propietari, ques veya despullat de lo que era ben seu. Pochs dies desprs ocorregu un fet sembant Sant Joan de Conilles, ahont per divergencies de distint gnero propietari y rabasser sostenen una cuesti judicial que versaba sobre drets legitimaris. All tamb shi presentaren de 900 1000 treballadors, cullint en menos de des hores els fruyts que corresponien al rabasser. Sant Joan nos limitaren cullir els rahims, sin que habentshi presentat la mestressa propietaria, fou rebuda ab insults y escarnis per treballadors forasters y per lo tant desconeguts della. Aquells 900 1000 treballadors que, sens saberho, es feyen instruments duna venjansa personal, proceden de diferents pobles del Penads y fins nhi habia de fora de la comarca. qui obean? Son aquestes cuestions poltiques en que hi entrin doctrines republicanes, son cuestions pura y exclusivament socials? Deixm la resposta al imparcial criteri de vost.

Poc desprs comens la lluyta Les Cabanyes, Lavern y Avinyonet. En aqueixos tres punts dirigiren sos esforsos contra tres propietaris, adoptant una conducta enterament distinta. En les fets anteriors hem vist unirse les forses del rabassers contrls amos, pero en ajuda daltres rabassers; ara veurm unirse les seves forses nica y exclusivament contrals amos, negantse fer cap mena de treball en les terres que conreuaben. No volien podar les vinyes, ni treballar les terres, ni sembrar en la poca oportuna. En tots los contractes, sigui de rabassa, sigui de parcera, s costum y rutinari pactar que tant el rabasser com el parcer hagin de cuydar les terres us y costum de bon pags; puig en tals contractes, diferents del arrendament, el propietari cobra en fruyts y s evident que aqusts sern nuls si les terres nos cultiven y les llevors nos sembren en la poca oportuna. Y no so- [Pg. 30] lament ells no ho feyen, sin que impeden quels propietaris ho fessen pel seu compte, arribant tal extrem la intransigencia dels rabassers que un propietari de Avinyonet el bloquejaren de tal manera que fins li negaben an el poblel pa y laygua, copia de lo que feya la repblica romana ab aquells ciutadans que, fentli sombra pels seus mrits, els prohiben el foc y laygua, obligant-los ab tal cstic abandonar el territri de la repblica. Li sembla gayre lliberal aquet procediment? Per ahont sha extremat la agitaci arribant un punt insoportable ha sigut Sant Pau dOrdal, Ordal, Lavern y Avinyonet. Les pasions shan exacerbat fins tal punt ques feya difcil, sin impossible, viure en aquells pobles. Els insults de paraula y dobra estaben al ordre del da. Ben sapiguts son y prou resonancia tingueren els fets ocorreguts can Vendrell de Sant Pau durant lo mes de Janer ltim. La mestressa de la casa, no habent pogut trobar treballadors per podar les vinyes ni entrels seus departamenters ni entrels dems pagesos

del poble que per costum y de temps inmemorial hi anaben treballar, tingue que buscarne en altres pobles. Ne comparegueren una dotzena de forasters y al adonarsen els de Sant Pau, no obstant la guardia civil que hi haba acudit per fer respectar la llibertat y el dret de tals treballadors, armaren tal esbalot y promogueren tal escndol que alguns individuos de la guardia civil tingueren de surtir de la casa Vendrell per impedir algn atentat. El crits de ganduls, lladres, estrafalaris, mateulos y altres de la mateixa classe surtian de la boca dels esparvers associats. El tumulto dur tot lo da yl segent, aumentat en proporcions aterradores el dimecres per haberhi acudit unes 1500 persones dels pobles vehins Lavern, Ordal, Avinyonet, Pla, Les Cabanyes y Sant Cugat. s veritat que tamb hi acud major nmero de guardies y tothom recorda que arribaren noticies de que hi haba morts y ferits y molts presos, noticies que resultaren falses; puig la guardia civil, [Pg. 31] no obstant de veures insultada, no feu may us de les armes. Quin objectes proposaben els qui propalaren semblants noticies? Transcorregu aquella setmana en mitj duna gran intranquilitat; tothom recordaba la mano negra danys endarrera yls fets de Jerez de lany passat. El poble de Sant Pau es neg vendre pa les persones que hi habia allotjades can Vendrell, habentloshi hagut de proporcionar una de les masies prximes. Es proposaren els associats bloquejarlos y rendirlos per fam. Qui? Els que proclamen la llibertat, la igualtat, la fraternitat. El tals associats no samagaben de dir que en cas de malaltia, incendi en cualsevol altra necessitat, no presentaren cap ajuda ni donaren el ms petit auxili cap persona que no fos associada; sent lo pitjor no que ho diguin, sino que ho fassin, com ho demostraren Avinyonet, negantse auxiliar una dona, presa duna basca, sols

per quel seu marit no era associat: reminiscencies del temps de barbarie, indignes dun poble civilisat y que se lha de suposar illustrat, desdel moment en ques diu republic federal. Ensenya aix la doctrina federal? Yls insults ques dirigen an els treballadors shan convertit en pedrades al tractarse dels propietaris, veyentse atacats al passar pels camins y carreteres y alguns fins en ses cases y propietats. Aix ha passat Sant Pau, Lavern, Avinyonet. Y no hi ha medi de castigar lo quel Cdic penal reputa com delicte; puig els qui ho fan yls qui sho miren, devant del Tribunal neguen que hagin fet ni vist res. Cobarts devant del Jutje, valents devant dun particular! Li habm explicat lo que passa en alguns pobles, ahont han passat ves de fet; la intranquilitat moral, encara que nol desordre material, regnaba avans de les eleccions en los dems pobles del Penads: la seguritat individual era un mito; els contractes fets y firmats eren una farsa; la propietat s un robo; els rabassers son els amos; els propie- [Pg. 32] taris els seus criats. Si no li satisf aquesta pintura, Don Baldomero, encara queden colors y tinta per pintar y descriure ms bellesas. De V. depn el ques fassi. Si aquesta fos la Repblica Federal que ha de portar la felicitat als espanyols y la riquesa y ladelanto Catalunya, val ms que sensaji primer en els pells rojas dAmrica: no creyem que sigui aquet el seu ideal. IX Am la invasi de la filoxera entral Penads en una poca de greu decadencia. La major part de grans propietaris, quen els bons temps haben abandonat el conreu directe de llurs finques, deixantles al cuydado de segones mans y entregantse la vida seductora de Barcelona uns, de Vilafranca altres, veyent de cop y volta estroncada

la font de llur riquesa, tingueren de plegar veles y tornar llur terrer. La dbcle fou tremenda: els menys retinguts, els qui en llur imprevisi es creyen poder gastar tot lo que la terrals daba en els temps de labundor, que creyen inagotable com la bota de Sant Ferriol, feren un capgirell horrors quels llens sobtadament la miseria. La devastaci fou rpida: al any 95, la plana del Penads, avans tan bellament esmeragdada per les grosses ceparrades quhi vessaben la riquesa, feya llstima de mirar. Recordo que atravessant una propietat de les que millors foren y quallavores estaba convertida en una alfombra de grises olivardes, vaig sentir st y entr una masa demanant un got de vi. -Si ya fa ms de dos anys que ni dagre en podm beure!... em respongu trista la pobra masovera; y aquella tristesa me la va encomanar am forsa; perque feya vera pena no trobar un gota de vi al mitj daquella comarca que pocs anys abans nhaba sigut un veritable mar Perduts els ceps, perduts els mils y mils hectlitres de vi quanyalment es feyen al Penads y que pagats de 3 8 duros la carga, segons els mercats, [Pg. 33] hi feyen corre rius dor; es presentaren pavorosos problemes, domstics uns, altres socials. La disminuci del luxo fou inevitable, si b abans que suprimir el luxo es suprim fins les satisfaccins de necessitats poc vistes, fi de no exteriorisar la general miseria fins al darrer extrem. Com consecuencia de tot aix vingu la minva de les vendes de tota mena darticles. Dels quinze ms magatzems de vi que hi habia Vilafranca y dels molts que tamb estaben establerts Vendrell, Arbs, y altres poblacions del Penads, varis tancaren llurs portes yls dems reduiren la ltima expressi les operacions acostumades; trobantse, per aquestes causes, sense feyna els centenars de boters que vivien escampats per les poblacions del Penads. Aquesta esglayadora crisis fou el remey ms efics que donarse poda per curar la cuesti social-rabassaire. Am les vinyes martes y ermes,

els associats ja no poden exigir als propietaris les parts de fruyts ni poden oposarse quel propietari les conrreus pel seu compte, que ya shaben deixat de conrreuar: uns y altres quedaren abatuts; y embolcallats per la miseria ques feya sentir cada da ms, per forsa tingueren dagermanarse per entre tots treballar fi de fugir daquella aclaparadora pobresa. La soluci de la cirsis ens lhaben ensenyada els francesos que llavors produen tant de vi am les noves vinyes de ceps americans, com nhaben produit am les que la filoxera els haba destruit. Sols faltaba saber detalls, per portar cap la replantaci del Penads. Mes gracies la iniciativa dalguns propietaris que feren molts viatjes Fransa per estudiar el conreu de la nova vinya, aviat es feren alguns ensatjos que donaren brillants resultats. En vista daix, y esperansats els pagesos per fer quelcom fi de poder omplir novament llurs cellers de vi y amb ell portar el menester llurs families, dacort amb els propietaris feren nous contractes de aparcera de conformitat ab les necessitats del nou cultiu, ys comens treballar de ferm per la replantaci. [Pg. 34] Creym un deber fer especial menci del propietari quen aquesta lluyta ha portat la devantera: dEn March Mir, de Sant Sadurn de Noya. Aquet distingit agricultor del Penads nos limitaba practicarse per sa propia conveniencia, sin quels vastos coneixements obtinguts per medi de sos viatjes Fransa, y desprs per la prctica feta en sas propietats, els prodigaba per tot, ya am reunions particulars, ya am reunions pbliques, convertintse en un verdader apstol, acudint dar conferencies hont es solicitaba el seu valis concurs; conferencies en les cuals lo mateix tractaba de les diverses operacions necessaries per ben cultivar aquestes noves vinyes, com de les varietats de ceps americans convenients cada classe de terreno, dampelografa y de podes adecuades.

En Mir, junt amb algn altre propietari de Sant Sadurn de Noya, foren els primers que, sabent que una de les primeres condicions pel bon desenrotllo de les vinyes americanes eral desfons en els terrenos hont es vola replantar, lo cual ms de ser interminable haura sigut impossiblel ferho mans per lo costs, feren venir de Fransa una arada apropsit sistema Malacatte; arada que per son excelent treball ha sigut, ya tirada per forsa animal ya vapor, lnica mquina de que shan servit els agricultors del Penads per desfonsar ses terres 60, 70 y 80 centmetres de profondetat. An aquestes mquines y la germanor que novament regn entre propietaris y rabassers, es deu la rpida transformaci del Penads: dun camp perdut, completament erm quera lany 95, al any 1900 veym altra volta el Penads floreixent, esmeragdat per ufanosos vinyars que arreu es veuen verdejar, els cuals sils vins obtinguessin bons preus tornaren fer daquesta comarca un pas ric y prsper. Els distingits propietaris Don Joaquim Martorell y Don Joan Ribera foren els que Vilafranca anaren lavansada en aquets costosos treballs de replantaci. No cal dir que per fer portar terme en tant curt temps la reconstituci de les vinyes, nostres agri- [Pg. 35] cultors han hagut de fer titnics esforsos, y es compendr ms sis t en compte que al venir els exorbitants gastos que aix report, hi habia tres cuatre anys que, no cullint boy gens de vi, cap rebuda de diners haben pogut fer; per lo que als ms nols qued altre remey que vendres part de ses propietats empenyarles per ferse am fondos. Els que desgraciadament es trobaben enderrerits sen anaren les roques; y sls shan mantingut els propietaris quan els bons temps de labundor sapigueren retenirse. Avans dacabar la primera part de nostre tema, que la donm per terminada amb el captul segent hem de fer menci del Mildew, malalta criptogmica ques present an el Penads boy precedint la

filoxera y que solament feu perdre la poca cullita del any 91, ya que desde llavors tots los anys sha vingut combatent amb el sulfat de coure. ltimament shan presentat tamb per sens consecuencies, altres dues malaltes de la mateixa especie, Black-rot y Antracnosis. X Per completar aquesta part del tema quens hem proposat desenrotllar, farm una breu ressenya del desenrotllo que ha obtingut la comarca del Penads, apuntant lo que an ell hi ha contribuit. Vilafranca constaba lany 1830 de 858 edificis y 5.511 habitants, els pobles propers eren molt reduits y sols es veyen balanquejar per la comarca alguna qualtra casa de masia am petits casinyons que les voltaben, an els cuals hi viven els parcers de la hisenda respectiva. Aixis rest el Penads en tant lagricultura subsista en sos primitius y poc remuneradors cultius. Mes, cuan desprs de lany 1838, en que com hem vist sintroduiren al Penads les fbriques desperits de 35, am lo cual, obtenint millors preus el vi, els pagesos sesforsaren en plantar vinyes; y cuan aquestes, verdejant ya arreu pel Penads, del any 53 al 63 es vengueren els vins als alts preus quhem indicat en el captul III, llavors fou cuan Vilafranca en par- [Pg. 36] ticular y el Penads en general prengueren un desenrotllo importantssim. Am la venta del vi tothom somplia la calaixera de diners, y tot seguit pensaben en ferse casa els que no tenintne haben de pagar lloguer. El petit parcer, el pags rural que viva en els casinyons de prop de la masa, veyentse am diners tamb ascensaba un tros de terra aprop dhaont tena el conrreu per montarhi sa caseta; y aixis veya, el que per aquells anys visitaba nostra encontrada, que avuy es construia una casa aqu, dem una altra all, quedant am pocs anys la comarca

del Penads clapejada per tot de noves casetes que adems dembellir la campinya hi donaben com un al de vida. Tamb veym que Vilafranca, en lany 1870, contaba ya am 1,112 edificis y 7,000 nimes, quin engrandiment, acompanyat de la urbanisaci, am la construcci de les aceres ques comensaren per all al any 61 dordre de lAjuntament que presidia Don Xavier Garca, com tamb de la iluminaci per gas, que tingu desde lany 66, comens obtindre Vilafranca un aspecte de gran vila. Aquet extraordinari increment que llavors prena el Penads fou interromput per all lany 67 am la baixa dels preus dels vins, durant la crisis fins lany 80. Pro cuan desprs de lany 80, causa de la invasi filoxrica Fransa, nostres agricultors tornaren veure ben pagats sos caldos, llavors pass pel Penads unaltra poca, ms falaguera encara, si hi cab, que la quhem descrit. Llavors que al Penads no es conreuaba boy altre cosa que ceps que produen una mar de v, y pagantse aquet als fabulosos preus que ya hem indicat en el transcurs daquet treball, aix s, de 7 10 duros la carga, llavors el Penads nedaba en or, nedaba en abundor; tal volta massa; que de tindre tothom massa diners sen originaren els bandos que per tots els pobles de aquesta comarca es crearen; ya que no hi haba poblet que no ests dividit en dos y alguns en tres partits, ocasionant aix escenes funestes produides per [Pg. 37] les rancunies ques tenen dels uns als altres bandos; tothom tena un rey al cos, com vulgarment es diu. Y lo qus de doldre, per la ignominia que enclou, s que aquestes rancunies, aquestes divisions, que fins haben conduit al crim, fossin fomentades per lodis caciquisme que sempre ha procurat y se nha aprofitat de las divisions dels pobles: s lnic medi per poguer ell subsistir y per aix les fomentaba y les fomentar sempre.

Mes si lexcs de riquesa port alguns disturbis, port tamb uns cuants anys en que tot eran treballs. Els pobles sengrandien am llurs edificacions; es feren per tot nous caserius, que avuy tenen laspecte de petits poblets, y Vilafranca fou cuan aixampl tant el seu permetre amb els nous carrers y amples ves que avuy veym, comptant en lany 1890 am 1.880 edificis y 8.262 nimes. Am laument extraordinari de Vilafranca es compendr laument de Vendrell, Arbs, etc.; totes les viles y tots els pobles han triplicat la poblaci, especialment els que han sigut atravessats per carreteres pel ferrocarril que sinagur lany 1865. Tamb hem de fer menci del telgrafo elctric que entre Barcelona y Vilafranca es comens lany 57, y de la lnea telegrfica que al any 77 sestabl entre Vilafranca y Igualada. En La Correspondencia de Barcelona del Maig del propi any 77 llegim lo segent: Por el Gobierno civil de esta provincia se ha concedido autorizacin los Sres. D. Enrique Lluch y D. Ricardo Jacas para practicar los estudios de un tranva rural que partiendo de igualada termine en Vilafranca del Panads pasando por la Pobla de Claramunt, Capellades y San Quintn de Mediona. Ignorm els motius pels cuals es deix de realisar tan falaguer projecte, pro ens planym de que nos dugus cap. Si shagus construit aquell tranva, potser shaura allargat ms tart fins Vilanova, y no s aventurat suposar que amb el temps shaura convertit en ferrocarrl que uns Vilanova amb Igua- [Pg. 38] lada passant per Vilafranca, aixs com fa pocs anys Igualada, cercant sortida, sun per ferrocarril am Martorell. Daquella manera potser Vilanova no shaura obstinat en la ruinosa obra del ferrocarril que volgu construir cap Barcelona, y es fcil, que hagus dedicat els grans capitals que hi invert en la construcci dun port que indubtablement la haura feta ms gran y rica. Tot el Penads

nhaura beneficiat de deb, tant del port de Vilanova com dun ferrocarril que de Igualada hi ans, passant per Vilafranca: pro la enveja que daquesta poblaci tena la primera, perque per Vilafranca y no per Vilanva passl ferrocarril que uneix Tarragona am Barcelona, cegls ulls dels vilanovins, que no vegeren llur real inters y sols desitjaben tenir, com Vilafranca, ferrocarril que directament els dugus Barcelona. Debem tamb consignar, per venir aix demostrar una vegada ms el desenrotllo del Penads en totes ses manifestacions, la constituci que avuy hi tenm de societats agrcoles en varies de ses poblacins com Vilafranca, Vendrell, Sant Sadurn de Noya, Arbs y altres, y de les importants y actives Lligues Industrials y Comercials ques constituiren primer Vendrell y desprs Vilafranca. Y al parlar daquestes des poblacions hem de fer notar la importancia de sos mercats: al Vendrell, quel tenen els diumenges, duns cuants anys an aquesta part shi arrelat tant el comers de bestiar bov, que avuy constitueix el principal element daquell mercat; Vilafranca, quel tenim els dissaptes, un dels principals productes de temporada, en que shi giren molts diners, son els alls, puig en cinc sis mercats es porten la plassa de Vilafranca 20.000 dotzenes de forcs dalls, que al preu de 10 pessetes, com terme mitj, ques paguen, importen la friolera de 200.000 pessetes. Las que en lloc de millorar, van perdent cada da ms sa importancia, son les cuatre fires que anyalment es fan Vilafranca, que anys enrera es veyen concorregudssimes y que avuy apenes sen recorda [Pg. 39] ning; mercats hi h durant lany en ques giren molts ms diners y hi concorren molta ms gent que en algn da de fira. Aquet decaiment shaura de procurar tota costa evitarlo, del contrari les fires de Vilafranca aviat haurn passat lhistoria. Y s una verdadera llstima que am la situaci en que est Vilafranca, necessitantse per sa comarca alguns mils de caps de bestiar ques reparteixen per les

mases y ques van comprar en altres fires, no shagi procurat estudiar lpoca en ques fan aquestes compres fi daprofitar algunes de les fires que avuy tenim -que podra ser la del da 18 dOctubre- perque tot aquet bestiar es pogus comprar Vilafranca, y aix cuan menys en tindriem una de fira que podria ser importantissima. Les tres fires restants tamb podren realsarse procurant quelcom que fs amena la estada Vilafranca en dits dies, aixs com avuy tothom shi aborreix y per aix es perden. [Pg. 40]

MEDIS PER LOGRAR EL FOMENT y DESENROTLLO DE LA AGRICULTURA, INDUSTRIA Y COMERS I Aquesta part del tema quens hem proposat desenrotllar, s la que ms necessitara ser tractada per alg ms capas quel que sho ha proposat; puig si el narrar fets pot ferho qui am dalit y constancia busca datos, ordenant aquts mes menys correctament; per donar solucions, per indicar medis de desenrotllo yas necessiten condicions que no posseheix lautor daquestes ratlles. Per completar doncs el tema, ms que per crurens poguer presentar un bon treball, s perquens endinzarem en aquet terreno, del que ya declarm per endevant nhem de sortir poc ayrosos. Fetes aquestes observacions ens atrevirm entrar en materia. El desenrotllo de la Agricultura, Indstria y Comers al Penads, nostre entendre es conclou tot en el de la Agricultura, puig que essent aquesta comarca essencialment agrcola, les industries, com hem vist en el transcurs daquet treball, son totes auxiliars derivades de la Agricultura; y per lo tant, fomentant aqusta forsosament es fomentaren aquelles. Aix no vol dir que el Penads tingum de renunciar les industries no derivades de la Agricultura, puig creym que fora molt convenient ques procurs dar major impuls les que daqueixa mena tenim y implantarne de noves; fentho aixs, no sls [Pg. 41] es promou la riquesa duna manera ms intensa, sin ques prevenen, en part, les

consecuencies duna mala anyada. La fabricaci que Torrelles, Sant Quint, Riudevitlles, S. Sadurn y altres punts, de que en anteriors captols hem parlat, podra adquirir major desenrotllo, ya quen els mentats pobles s possible un major aprofitament de les aygues fluvials que all tenen am relativa abundancia. Vilafranca, que daquest element nest faltada en absolut, no per aix haura de mantindre son carcter exclusivament agrcola, sin que haura desforsarse en la implantaci de certes industries que milloresssin sa vida econmica; els bons patricis tenen un exemple que imitar en Don Artur Inglada, qui hi ha establert una notable fbrica de ferretera, am tot y que potser Barcelona, hont habitualment resideix, sos encontorns, li haura sigut ms cmodo el posarla. Lo que acabem de proposar s de necessitat veritable, com ho probal fet de que aquets darrers anys sha intentat varies vegades, sempre infructuosament per desgracia, establir alguna fabrica de teixits. An els iniciadors els ha fet desistir, potser ms qualtra cosa, el recort de lo que li succe la fbrica de panyos y velluts quanys enrera tenem y daba pa alguns centenars de persones, la cual hagu de parar sos tallers, -que may ms han anat,- causa de les exigencies de les treballadores, allavors mal aconsellades pels agitadors del proletariat 4 : pro tamb ha influit en el fracs dels intents quens referim la por que am lincrement de la fabricaci sencarissin els jornals dels pagesos.

II

dretes hem deixat docuparnos com se mereix daquesta agitaci, lo

mateix que de la fundaci del Ateneo Obrero Vilafranqus, per entendre que aix entra ms de ple en altre tema. [Pg. 42]

Sabut s de tots quel principal cultiu del Penads s la vinya. El cultiu dels cereals s y ser sempre un cultiu secundari, puig que careixent el Penads [Pg. 42] de corrents daygua solament es poden cultivar els cereals propis per terrenos secanis, y encara daquets poc ne podrn confiar may nostres agricultors, ya que donada la pobresa fertilisant dels terrenos, el cost del adobs que forsosament sha demplear per fer produir regularment, nos veu compensat. Lnic medi per quel Penads pogus cultivar cereals am profit, fora proporcionantli aygues, perque llavors podra cultivar cereals de regadiu que sempre son ms remuneradors; y al mateix temps podra dedicar un bon xic de son terreno horticultura, que avuy tampoc en t gens. En els mercats de Vilafranca, veureu la plassa de la verdura una muni de carros forasters carregats dhortalises que cada dissapte semporten bona pila de diners, que quedarien casa si en aquesta comarca shi construissin pantanos per acaparar les aygues de les plujes de lhivern, que les tenim amb abundancia, per regar desprs lestiu els horts que llavors es podren cultivar. Si sestudis lassumpte, prou vertents en trobaren apropsit especialment en les montanyes de Torrelles de Foix, que tant per afluirhi un bon caudal daygua com per la configuraci de les mateixes, la vegada que per ser pedra compacta, permeteren que, tancant no ms la sortida natural de les aygues, aqustes quedessin en un depsit- pantano quines parets laterals fossin les mateixes montanyes. Tamb podra surtirsel Penads de les aygues que tant necessita per fomentar la horticultura, estudiant la manera dalimentarse mitjansant algn canal. En altres passos hont els gobernants, essent menos xarrayres son ms gelosos dels interessos de sos gobernats, devant la riquesa quel

canal dUrgell ha proporcionat als pagesos de permunt, avans pobrssims, hauren procurat donarne ms daqueixes fonts de vida. Ja sabm que aquets medis, que per lo costosos lesfors individual no pot realisar, sin quhauren de ser apoyats pel Gobern, s intil que sindiquin [Pg. 43] Espanya; perquels de Madrid may shan preocupat de les necessitats del pas, tal volta perque prou ne tenen am les que han datendre per evitar que sesllavissi el castell de sa funesta poltica, quines esquerdes percusores de ruina no escapntloshi, lapuntalen sempre son castell, lapuntalan am barras dor, fs amb el foc que enrogeix les cares dels ciutadans honrats que encare tenen vergonya; dels ciutadans que veyent tan malversats sos interessos, han de veure tamb com lAgricultura, abandonada, com tot lo productiu, pels poders pblics, jau pobra y plorosa revolcantse en sa miseria. III Dyam en el captul anterior: Sabut s de tothom quel principal cultiu del Penads s la vinya; per lo tant sa principal riquesa s el vi. Aquesta part dagricultura tant capital an el Penads, s doncs la quhem de procurar medis per lograr sa prosperitat. En tres parts dividirm nostre treball: Viticultura, Vinificaci y Consum. En cuant VITICULTURA poc podrm indicar, ya que nostres pagesos saben b prou la manera de fer produir els ceps. Si en el Penads, com Fransa per exemple, la propietat fs en pocas mans, resultant com all que hi hagus grans propietats, direm que estm molt atrassats en lo ques refereix mquines agrcoles: mes creym intil citar cap daquestes mquines, ya que per utilisarles son necessaries vinyes de grans extensions; y al Penads,

adems de careixer daquestes per estar la propietat molt repartida, tamb fara difcil el conreuar amb aquestes mquines lo accidentat de bona part de sos terrenos. VINIFICACI Y CONSUM Tractarm en junt de la Vinificaci y del Consum per estar completament relacionada luna am lal- [Pg. 44] tre: segons hont tingum el consum, haurm de fer la vinificaci. Cuan per falta dhonrada administraci perdrem nostres colonies, perdrem tamb els principals consumidors dels nostres vins. En tant podem refiar daqulls, poc ens habem de preocupar de la vinificaci, perque ning ens poda fer la competencia y per tenir acostumats als espanyols trasatlntics aquell vi fill duna rutinaria elaboraci. Pro avuy que, iniciantse descarnadament la ruina dEspanya, posada de manifest devant tot el mn am la vergonyosa perdua de Cuba y Filipinas, els agricultors no poden enviar sos caldos an aquelles regions, avuy es fa necessari cambiar de sistema y fugir de la rutina; que ya no hi podm comptar am nostres mercats rutinaris. Avuy hem danar cercar mercats nous all hont siguin; mes per poguer competir amb els que ara els proveeixen aquets mercats, s necessari que nostres vins sadaptin tots els mercats del mn, estudiant cada un dells y elaborant els vins am la perfecci que requereix per obtenir classes fines y adecuades; sols aixs podrm competir amb els extrangers, obrintnos pas per hont se consumeixi vi. Alguns propietaris han fet ya algn esfors aislat en aquet sentit, pro shan concretat en fer algunes imitacions, y les imitacions may han

donat cap bon resultat, perque limitador sempre sha de quedar en segn terme. Per ventura els vins del Penads careixen de condicions per no poguer tenir nom propi, que hem de enmatllevarlo an els altres? El vins del Penads tenen condicions especials: sls falta donrloshi esmerada elaboraci per obrirse ps entre les moltes marques acreditades am ms menys ra de serho. Procurm doncs per tots els medis donrloshi aquesta bona elaboraci; cambim les condicions de nostres cellers, que al Penads non tenim de cellers bons; la majora els veureu aislats, batenthi el sol per tots cantons tall de pallisa, xafogosos, ni [Pg. 45] tant sols hi ha un mal trespol per aislar un xic la calor; sin quels tenim sota teulada, cuan els vins deuran guardarse sota terra per tenir una temperatura convenient y poc variable. Les fermentacions primeres son tamb unes de les operacions en que ms cuydado hauren de tenir nostres pagesos, procurant quels mostos al fermentar ho fessin sense cap mena de bruticia, poguent conseguir aix dosificant el most amb algn antiferment de poca forsa, la necessaria per privar quel suc no fermenti durant dos des: llavors tindrem que en aquet temps, totes els materies slides que barrejades amb el most van dintre les botes shauren ya precipitat al fons, y el most boy clar es podra trasvalsar obtenint aixs una fermentaci, en la cual, no habenthi an el vi cap materia extranya, sevitaren certs mal gustos que sovint trobm sens esplicrnosen la causa. Moltes altres operacions podrem citar que contribueixen fer bons caldos, ms com aquet treball no s precisament per aix, sin quens hem de concretar exposar medis, basta que apuntm com

tal lesmero en la vinificaci; la forma dobtindre aquet esmero, prou la trobarn nostres vinicultors si hi tenen empenyo. Procurm treballar en aquet sentit y al costat dels Sauterne, del Burdeus, del Rioja y de tants altres, veurm solicitat el Penads. Altre medi de consum de vi, que per cert se nha parlat ya molt, es la rebaixa de drets de consums en les grans poblacions; y fora encara ms convenient pel Penads, que en lloc daquesta rebaixa sintrodus un cambi en la forma unitaria en que aras pagan els drets dentrada: en lloc de pagar un tant per hectlitre, siga cualsevulga el grau alcohlic que continga, podra estipularse un tant per grau y hectlitre. Aixs, els taberners de Barcelona, per exemple, no tindren preferencia com ara pels vins dalta graduaci. No entrarm en detalls per demostrar les ventatjes que tant la salut pblica com en el consum de [Pg. 46] vi del Penads aix reportara, per haberse ya manifestat en varies ocasions en Congressos Agrcolas y en peridics, sobre tot en La Veu de Catalunya, que tant bona campanya ha sostingut sobre aix am sos articles de Don Joaquim Aquilera. Tamb facilitara en part la exportaci de vins la obtenci de rebaixa an els transports per ferrocarrils, que tan cars els tenim Espanya. Adems hi ha unaltre medi capitalssim que contribuira en gran manera al aument del preu del vi; aquet medi no lhaurem pas de anar cercar al extranger sin quel tenim casa. Ens referim la fabricaci y consum desperits. Fora de la temporada que dur el tractat de comers amb Alemania, en virtut del cual ens venen els esperits als baixos preus quhem indicat en el captul VII, sempre hem vist, duna manera absoluta, quel preu del vi ha seguit al preu de lesperit. Doncs si procurm

quel preu daqut aumenti, forsosament obtindrm aument en els preus del vi. Passm veure de quin modo podra conseguirse que lesperit rd pagus bons preus. Sabut es de tothom que la causa del baix preu del esperit es la fabricaci desperits dindustria. Legalment no existeixen ms que esperits de vi, y els dindstria -que tots sabm que sen fabrican- no pagan ms que una part dels drets quels corresponen y entren fraudulentament al mercat com vnics, deixant de pagar las 37,50 pessetes per hectlitre quels imposa la vigent lley de fabricaci desperits del any 1898, permetent aix donarlos molt barato. Es dir: -Doncs ques fassi cumplir la lley, y tenim el negoci arreglat. nostre entendre tampoc quedara del tot arreglat, perque amb aix solament conseguirem un aument igual la cantitat quels esperits dindustria deixen de pagar per drets de fabricaci, y suposant que daquets no ms sen pagui la meytat, tindrm que laument que conseguirem fora de 18,75 pessetes per hectlitre: tindrem doncs que sumant aqustes al preu del esperit de vi destilat de [Pg. 47] 35, que actualment es de 62 pessetes lhectlitre, es vendra aproximadament 80 pessetes, preu insuficient si -com es molt probable- el dia que les noves vinyes estiguin en plena producci, el pags ha dacudir les destileres vendre els vins, ya quel preu indicat de 80 pessetes no permet pagar el vi ms que 090 pessetes per grau y carga. Lo que creym que donara els resultats convenients fora desnaturalitsar els esperits dindustria la sortida de les fbriques. Per qu sha de concedir quels esperits dindustria pugan tenir la mateixa aplicaci quels de vi, obtenint els mateixos preus?

Per ventura els interesos de la viticultura en lEstat Espanyol tenen la mateixa importancia quels interesos que podren ressentirse sils esperits dindustria desnaturalitsats no obtinguessin ms que un preu de 40 pessetes per hectlitre -per exemple- ya que solament sutilisara per certes indstries? Els pobres productors de remolatxa sucrera, nica producci que aqu podra ressentirse -per que de cereals del pas encara non tenm pel consum, per ms que diguin els fabricants desperits dindustria- poc els importa la ms menys ganancia del industrial que continuament els apreta la argolla. Es defensaren cambiant de cultiu, com ho han fet cuan inhumanament sels ha explotat. Am la desnaturalisaci dels esperits dindustria el consum del esperit de vi aumentara extraordinariament y com que aquest ltim esperit no podra reemplassarse per cap altre, el comers forsosament tindra dacudir les destileres de vi, aqustes al agricultor y lagricultor, veyent solicitats sos productes, podra frsels pagar ms. Si lesfors individual s impotent per portar cap alguns dels medis indicats, no ho fora am lesfors colectiu. Am lesfors colectiu podra ferse sentir en el Parlament la veu dels desemparats agricultors y sels atendra moltes de les vegades, recabant aixs lapoyo del Gobern, que tant se necessita per limplanta- [Pg. 48] ci de Granjas Agrcolas, per obtindre rebaixas de transports per ferro-carril, per la supressi rebaixa de consums y sobretot per conseguir algunes franquicies pels Sindicats dAgricultors, que llavors aquets, tenint ms facilitats, potser es desvetllaren. Si la Agricultura ests, com Fransa, ben representada en el Congrs, tal vegada sobtindra tamb quel Gobern subvencions als primers anys els Bancs Agrcolas, facilitant aixs limplantaci

daquestes institucions, de quines ventatjes avuy no podm gosar; y el pags y el propietari moltes vegades no hauren de malvendre sos fruyts si tinguessin ahont els adelantessin diners am garanta daquells mateixos. Mes tot aix nos logra mirantse indiferenment la cosa pblica. Aix es consegueix prescindint de poltiques, deixant aquesta enervant apata y fent Agricultura; que al Penads desprs de treballar les vinyes yans creym que no hi ha res ms fer per fer Agricultura; y hem de convncens de que tant es f Agricultura cavant la terra y creant Sindicats, com portant al Congrs de Diputats verdaders representants del pas coneixedors de les necessitats de la Agricultura per recabar del Gobern lo que convingui. Si aixs ho hagussim fet, tal volta haurem conseguit fer cumplir la lley de rebaixa de contribuci de les vinyes filoxerades; pro com que no hi haba qui tingus obligaci de defensarnos, els Agricultors del Penads, malgrat la lley establerta y moltes vegades escatimantho del menjar, vulgues que no, am filoxera sense, cullint vi tenint les botes buydes y boy resseques de tant temps de no podernhi posar, hem tingut de pagar indegudament la contribuci. Prenm experiencia per lavenir y lluytm, lluytm sempre, Agricultors; si procurm ser forts y ben representats la fbrica de les lleys, en lloc de burlarnos, com han fet fins ara nostres mal Gobernants, ens respectarn y ens atendrn. ANTONI MARTORELL y PANYELLAS. [Pg. 49]

TAULA Avant-Portada..1 Lema.2 Portada..3 Vicissituts de la Agricultura, Industria y Comers...5 Medis per lograr el foment y desenrotllo de la Agricultura, Industria y Comers..41 Taula.51 [Pg. 51]

RAMON ESCLASANS Y MIL ESTUDI CRITICH-HISTORICH DEL PENADS EN EL SIGLE XIX TREVALL PREMIAT EN EL CONCURS DHISTORIA CELEBRAT PEL CENTRE CATALANISTA DE VILAFRANCA EN 1901 VILAFRANCA DEL PENADS: MCMII

LEMA: La historia es la geologia de las ideas humanas. Cada epoca de la historia equival a una capa geologica. Cal coneixerlas, pera compendrer la vida de la humanitat...

RAMON ESCLASANS Y MIL ESTUDI CRITICH-HISTORICH DEL PENADS EN EL SIGLE XIX TREVALL PREMIAT EN EL CONCURS DHISTORIA CELEBRAT PEL CENTRE CATALANISTA DE VILAFRANCA EN 1901 VILAFRANCA DEL PENADS: MCMII

ESTUDI CRITICH-HISTORICH DEL PENADS EN EL SIGLE XIX * PRELIMINAR I Tasca dificil y pesada ha de resultar per forsa la que ab mes bona intenci que medis pera resoldrer, ens emprenem ab el present treball. Tasca dificil perque essent encare latents molts dels sucsesos de que ha de parlarse, no pot formarse sobrels mateixos un criteri segur y clar, ni tampoch pot expresarse tot el concepte quens mereixen els aludits sucsesos, tota vegada que es corra perill de ferir dignitats y personas que la generaci actual venera y respecta, ja per causa de sang, ja per causa damistat. Ames, els sucsesos politichs necesitan pera son desenrotllo total un temps llarch; y sols alashoras pot jutjarsels be y ab veritat. Avuy, alguns dels ideals politichs del sigle en que vivim, encare no han donat tot el fruit ques desperar; y per tal causa, val mes emplear el temps en acelerar la gestacio dels ideals questimem profitosos, que no estudiarne la vida comensada ja, es cert, pro que encare no sha presentat en el mon ab tota la plenitut que porta en son dintre. [Acaba Pg. 5] Es tamb pesada nostre tasca, per lo mateix ques dificil. La imposibilitat dabrassar las manifestacions politicas ab tot son

ser; ja que, com hem dit, encare algunas estn desenrotllantse; laltre imposibilitat de jutjar la vida actual per la senzilla rah de quel judici que es senti ha de resultar prematur de vegadas, vulgar altres, apassionat, ab apariencias de tal al menys, voltas; la necessitat imperiosa de deixar, al toparse ab las ideas politicas que son patrimoni daquets ultims anys, la freda positura del historiaire per la ardenta del polemista defensor duna idea determinada, desfentse per aquesta causa la ilaci sistematica que deu presidir en tots els treballs dels temps passats; causas son mes que suficients pera determinarse no donar al publich un treball, qual veurer la llum del dia, ha de perdrer tot el valer y tota la fragancia que la intimitat de las cosas comunica lo que constitueix nostre entitat intelectual en el precis moment de nostre vida. Daqui que nostre feyna sigui pesada. Pro, tant se val! Ens hem encarinyat ab els dos temas Noticia histrica de la part que prengu el Penads en la gloriosa guerra de la Independencia y Suscinta idea de las principals manifestacions de la vida poltica del Penads desde la guerra de la Independencia fins al acabament del sigle; y volem intentar borronejarlos, juntantlos de passada, com no podem menys de fer, dat el concepte que de la vida historica expliquem en el capitol segent. Sabem quel treball sortir deficient; pro sabem tambe que nostre ensaig pot servir de bona guia en lo sucsesiu als que vulguin profundisar en lestudi de las manifestacions de vida del Penads; y aixo sol, be val la pena de quens enprenguem la feyna descriurer el present treball. Avans dentrar en materia, debem fer constar nostre

conformitat mes complerta al modo com enten el Cartell que deuhen escriurers els temas quens hem emprs. De la guerra

de la Independencia, en demana el Cartell una noticia historica; de lo restant del sigle en vol una idea de las manifestacions de la [Pg. 6] vida politica. No altre cosa es possible; la guerra de la Independencia, com originada consecuencia de una invasi que no consegui arrelar, no tingu altre efecte politich y nacional quel daixecar y enfortir lesperit de la terra. Com que sa trascendencia la vida politica fou poca, y sa generaci es bon xich extranya nostre ser, nhi ha prou ab un estudi senzill de la mateixa, ni tant ensopit com una monografia, ni tampoch tant elevat com un verdader estudi critich, puig resultaria aix ltim pretencis. En cambi, la politica de lo que falta del sigle pot ser; es mes, deu ser estudiada forsosament baix un punt de vista mes elevat. Las lluytas civils si sestudian com guerra de germans y sentrete la ploma en descriurer horrors i maldats, faran venir llagrimas als ulls, y traves daquet plor no veuria nostra vista entelada la forsa motora dels ideals politichs que las guiaren; las bullangas populars, aquets extremexements del anima del poble, tant frecuents en aquet sigle que lomplan tot, consideradas, com aparentment podria ferse, com obra de cuatre aixelebrats malavinguts ab las patriarcals ideas dordre y de societat, motivarian tambe censuras y acusacions, essent aixis que consideradas com deuen considerarse, es dir com manifestacions mal contingudas dun ideal que mes es compren que sesplica, com llampech duna tempestat proxima esclatar, con avansada dun exercit que sacosta en defensa de tot un regimen nou; consideradas baix aquet punt de vista, adquireixen las bullangas una importancia tal quabsorbeixen lesperit del historiador; el mateix mohiment desamortisador, sil mirem com un mohiment economich, formularem conclusions en part veritables, pro per explicarnosel b cal estudiar tot el mohiment social de la epoca, y veurem alashoras que no eran sols els movils economichs els que guiaban als

amortisadors, sino tamb els movils socials, puig alli ahont lindividuo era lliure, alli ahont tenia una personalitat propia y ben definida, era materialment impossible, era racionalment ilogich que [Pg. 7] hi visquesin els feudos i senyorios, els mayorazgues y totas las mans mortas, perque agabellant aquestas la propietat, prenian al lliure individuo laire per respirar, la sava per viurer; puig la llibertat no pot viurer sense la independencia individual. Las consideracions que deixem sentadas diuen ben clar quels fenomens socials obeheixen una complexa serie de causas y que cal estudiar lestat social del poble pera compendrer els fets desenrotllats. Es mes, pera que sigui profits lestudi historich, ha de versar sobre aquells dos extrems, ha de referirse principalment las ideas. La raho de lo que diem es clara: las ideas may moren, poden cambiar de forma, poden vestir altre ropatge, poden presentarse daltre manera pro en el fondo lidea es sempre una, el principi es sempre identich. En efecte; totas las revolucions hagudas y segurament totas las que vindran obeheixen un mateix principi, tendeixen un mateix fi: la llibertat del home; principi tan vell que ja Deu al aposentar en el Parais nostres primers pares va ferlos Reys de la Creaci, perque eran els unics animats que podian regnar, ja queran els unichs amos de si mateixos, y per lo tant lliures. Tot lo que han fet els homes no es altra cosa que treballar pera las sucsesivas aplicacions en totes les esferes del esmentat principi. Deixant de banda aquestes consideracions, puig no cahuen de ple baix nostre objecte, direm, pera acabar el present capitol, que seguirem en aquet treball la ruta que marca el Cartell, debent fer constar de passada quens preocupan poch els fets en si, lo quens preocupan son las causas dels fets y las consecuencias dels mateixos. No ens plauhen las monografias y

sentiriam de debo ferne una mes.

II ENTRANT AL SIGLE La vida es un mohiment continuat, es una evolucio continua, quinas etapas son de dificil ficsa- [Pg. 8] ment. Lavuy es un producte del ahir, com el dem ho ser del avuy. Pot ben dirse que aixis com labre no te vida sense la terra que guarda y tanca, com altre sistema nervios, las arrels daquell, aixis mateix lavuy no es compren sense lahir, sense el terrer precios que conserva sas arrels, quel vivifica y li dona vida, permetentli la existencia. Per aixo avans dentrar estudiar el sigle, convindria dirigir una ullada als temps passats; y ab gust ho fariam si la situacio quens toques resenyar fos falaguera, fos esperansadora. Diemne ab tota alguna cosa. El Penades estaba en las darrerias del segle divuyt, al igual que las demes comarcas de Catalunya,en una situacio dincurable abatiment. Lluytaba, ab lluyta sorda y ferma, contrals enemichs de sa rassa, quins apelaban tots les medis pera fer perdre la catalana gent sa fisonomia caracteristica. Nostres avantpassats resistiren la invasio ponentina que no per presentarse mansoya, deixaba de ser importantisima, perque atacaba lo ms intim de la rassa, la diferencial del poble. Al comens del sigle habia caigut Catalunya heroicament en las murallas de la Inmortal Barcelona, y reconcentrada la patria en si mateixa anaba pel mon fent via ab els ulls baixos, la fel als llavis, el dol al cor, cenyit el front per espinosa corona. Llansaba pels espais els ais llastimers del moribond, y molestats els butxins pel remordiment que tals paraulas debian produhilshi, decidiren arrencarli la llengua pera obtenir son complert mutisme. La llengua catalana fou, alashores, proscrita; se la sentencia

mort, pro la sentencia no pogu complirse: la llengua catalana viu y viur perquels homes no poden destruir la obra de la Naturalesa. Pro, si no poguel Rey Felip enterrar la llengua catalana, consegui cambiar y trasladar la forma de nostre gobern. En efecte, Catalunya cuan era lliure, cuan podia desenrotllar ab expontaneitat son natural modo de ser, es gobernaba per democraticas institucions; democraticas si atenem al esperit de la epoca, al [Pg. 9] caracter que alashoras dominaba darrenglarar en classes y grupos tots els individuos del poble, engiponant cada membre en un numero dat y classificantlo tant be com podria ferho un apotecari ab els pots de sa botiga. La epoca era dominada pel escolasticisme en filosofia y habia de serho en politica, perque aquesta ultima pren vida de la primera. Perdonemli an aquella generacio lerro capdal de donar un numero cada ciutad; y perdonemli en gracia quel numero que daba al ciutad era veritat, es dir, valia son vot en el gobern del poble; cualitat que sempre es preferible la de ser ben considerat en la forma pro robat en el fondo. Per aquella raho califiquem de democraticas las institucions de nostres avis, apesar de que la democracia francesa ha rebutjat las referidas institucions. Al rey Felip no podia agradarli el gobern dalashores, perqu era eminentment popular y an ell li mancaba aquell apoyo. Els que regissin pobles y vilas habian per forsa de resultar contraris seus; y per evitar aquesta contingencia y pel seu desitj de tractarnos com cosa del seu domini, publica aquell Decret de nova planta, que cambia el regimen de Catalunya. Comensa per proscriurer dels Consellers las sevas gramallas, quinas anaren mans dels empleats, pera demostrar quaixis com sas vestiduras eran portadas pels agutzils y servidors, tambe els Consellers no serian daquella

hora en endevant altre cosa que servidors del Rey; segui ab una altre serie de vexacions, treyent als representants del poble tots els honors y totas las preeminencias, y al ultim institui els Corregiments yls Corregidors, quins sencarregaren descampar arreu la llevor absolutista. Segons el Decret de nova planta de 16 dAgost de 1716, el vegeriu del Penades y el sot-vegeriu de Igualada, quin depenia del primer, formaren un Corregiment, tenint Vilafranca un Corregidor y un Tinent, e Igualada un Tinent. En lo relatiu sa extensio territorial el Penades no sufri cap desmembraci: continua tal com era: tota la extensa planuria que esta compresa entrel riu Llobregat y l [Pg. 10] arc de Bara y entrel coll de Santa Cristina y montanyas de Montmell y el Mar; habenthi escampats per tota aquesta encontrada 112 pobles, entre ells tots els que constitueixen lactual partit de Vilafranca, molts dels que avuy forman el partit del Vendrell, casi be tots els de Vilanova y bastants del dIgualada. Com es compren, la importancia duna comarca tan extensa com ben poblada es molta y digne destudi, aixis com tambe la de la seva capital natural, Vilafranca. El Corregidor que hi habia tenia son carrech el gobern politich y administratiu del Corregiment y la administracio de justicia; de manera que aquesta gran reunio de facultats en una sola ma, daba al Corregidor un aire de Sobira. Cert es quhabia de tenir asesor, carrech quexerciren els que foren mes endavant els Alcaldes majors y que no eran altre cosa quels antichs Tinents; pro podia prescindir de sos consells. Es de notar que si bl Decret de nova planta, permet la existencia daltres institucions municipals que las que estableix, en cuant no contrarin las quel Decret crea, no visqueren en

nostra vila ni en cap altre de las antiguas institucions, puig la Real Cedula de 6 de Juliol de 1717, seg en flor las ilusions que es podian fundar en el text del Decret. Vilafranca, donchs, tenia principi de sigle Corregiddor y Regidors de nomenament real.

Lestat que presentaba el Penades, al comens del sigle, era verdaderament deplorable. No es nostre objecte descriurel, perque cau aquesta materia de pl en altre treball que proposa el concurs. Pro si es considera que totas las ideas y mohiments politichs reconeixen per mares la filosofia y lestat economich del pais, dit esta que quelquom podem dirne. El Penades era pobre, molt pobre. Molta de sa extensio permaneixia inculta, perque agabellada la propietat per pocas mans, faltadas sempre de iniciativas y dempressa, estaba privada al individuo tota empenta progresiva. Seria curiosa cosa la de presentar una relacio dels propietaris de alashoras y de [Pg. 11] las propietats que tenian. Veuriam com el senyor A. y el senyor B. tenian tot un poble; com un altre poble pertanyia per enter un altre senyor; veuriam com les propietats de un altre poble prestaban una servitud tan grossa, que no es pot compendrer com vivian; y veuriam tamb, com digne apoteosis daquet tristisim cuadro, el perque las portas dels numerosos convents del Penades hi esperaba la sopa una multitud sana y robusta, la mateixa multitut que tenia forsas pera vencer als poderosos francesos, la mateixa que mes tart cambiaba radicalment la manera de ser dEspanya y que tenia sang pera llensarla dojo per las encontradas de la patria en defensa de sos ideals politichs. Veuriam alashoras la forsa potenta que porta en son si la propietat, y la raho que tenim en dir que la propietat es pel home en la vida politica lo que per ell mateix es laire en sa vida organica. Perque careixian de propietat al entrant el sigle, no

tenian vida politica propiament dita; fins que la lley, justa o injusta y tant discutida com util, retorna al comers dels homes els grans cabdals que hi habian agabellats, no es senti lliure lhome, no es senti ab dret pera pendre part en el gobern del Estat. Y aixo que Catalunya es resisti, merces sas peculiars institucions familiars, al monopoli de la propietat, perque impera en el dret de nostre terra una marcadissima tendncia la desmembraci del domini. Afegiu an aixo la falta de vias de comunicacio y compendreu perfectament com la vida que duya nostre comarca, plena de boscos ab alguns cereals y olivars per la part del Baix Penedes y pocas vinyas, no podia passar de raquitica. Un altre dato hem de consignar pera compendrer lestat social dalashores. Mes enlla dels Pirineus, acababa de desenrotllarse una terrible Revoluci que port la guillotina lo mes granat del poble, no perdonant tampoch al mateix Rey. Comprenem que lefecte que habian de produhir en els pacifichs pobladors del Penades tan sagnants sucsesos, no podia ferlo favorable la causa revolucionaria, ms [Pg. 12] que ms estant arrelat com estaba el sentiment monarquich. Per aquestas rahons fou popular en alt grau la guerra que declara Fransa, constituida ja en Republica, en 7 de Mars de 1793, Espanya. En efecte, en cada Corregiment es constituiren Juntas de defensa, no faltantnhi tampoch una en nostre vila; saixecl Somatent per tot Catalunya y si be penetraren els francesos en lAmpurd foren trets dalli, introduhintse en cambi les tropas espanyolas bastant endins de Fransa.

Fem notar aquesta querra y en especial sa popularitat, perqu

demostra lesperit dominant alashoras, que era esencialment contrari als ideals de la Republica Francesa, quins, no obstant y aixo, foren, en plena guerra contra Fransa, copiats en la primera Constitucio espanyola.

Ya dintre el sigle, durant lany 2, en ocasi del viatge dels Reys Barcelona, reb nostra vila la visita daquestos, hostatjantse Ferran en el Colegi de Sant Ramon, alashoras Palau del Marques de Llupi, y En Godoy en el Palau dels Comptes dArag.

Veyem are els sucsesos que shan desenrotllat durant el sigle. 5 [Pg. 13]

Vegis lApendix, nota 1.

LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA I Any 1808

La politica vacilant dEn Godoy y la emprenta guerrera hipocrita de Napoleon feren possible quab so de pau, baix capa de bons amichs, de bons lladres, puig la idea que sortiria la superficie no era altre que la de repartirse un Regne entrels avants nomenats, feren possible, deyam, quel general frances Duhesme, acompanyat de 4000 infants y de 1300 cavalls, part duna divisio de 11.000 homes, entres Catalunya per la ratlla de Fransa en la diada de 9 de Febrer de 1808, arribant Barcelona el 13 del mateix mes. El poble no vegu ab bons ulls la vinguda de semblants hostes y bon segur que de consultarseli son parer, aquet hauria sigut contrari la entrada de las tropas francesas. El poble, inconscienment tal vegada, preveya ja ab son admirable sentit practich lo que no vegu la diplomacia espanyola, tan cega que no comprengu les intencions dels falsos amichs fins que aquets, trepitjant lo tractat, abocaban soldats y mes soldats per tot Espanya, fentlos entrar per llocs no convinguts, allargant sas estadas las poblacions y tractant els pobles ab despreci y desdeny.

Consecuencia de tot aixo fou una exitacio popular y constant contral frances. Sabial poble que litinerari que shabia acordat era un y, en cambi, las tropas en seguian un altre; sabia questaba marcat el temps destada en cada poblaci y, no obstant, allargaban sa estada Barcelona; sabia que venian ab

nom de amichs y, en cambi, el tracte era propi de pais conquistat. Y com si las dilacions y excusas de Duhesme no fossin suficients pera fer caure la vena dels ulls de las autoritats barceloni- [Pg. 14] nas, no obstant aquestas, ja per indecissio punible, ja per cobardia incalificable, ja per complicitat indigne, no procediren en contra dels amichs que tant divinament es portaban.

El rezel del poble queda justificat cuan en 28 del propi mes de Febrer, per medi dun engany, sapodera Durhesme de la Ciutadela y Montjuich. Altres tropas habian entretant arribat Madrit, y alli sucsueixen fets quhem de resenyar. El poble samotina contra Godoy, abdica Carles IV la corona en son fill Ferran VII, entra alli Murat en 23 de Mars, declara Carles nula per forsada sa abdicaci, fugint al ultim els Reys cap Bayona, deixant que Napoleon arretgles lo que habia desarreglat ell mateix. El poble comprengue alashoras que no podia refiar dels de dalt y emprengu per si sol la tasca de treurers de sobre la feixuga carga de las tropas francesas.

Encar que no entra de pl la anterior relacio dintre del nostre objecte, la hem feta, no obstant, pera deixar demostrat que no habent obrat ab la energia deguda las Autoritats, tenia perfecte dret el poble pera duptar de sa consecuencia, y son, baix aquet punt de vista, perfectament explicables las revoltas que anomena la historia dels de baix en contra dels de dalt. Y are, seguint el fil de nostre relacio, ens va pla be descriurer els fets ques sucsuiren en nostre encontrada el 8 de Juny daquet any. Feya alguns dias questaba el Penades en plena insurreccio,

Habian arribat fins aqui els esclats patriotichs del 2 de Maig y ya nostres conterranis hi habian respost ab la jornada del Bruch. Alli, els somatents igualadins y manresans primer, ajudats despres pels demes daquellas encontradas, shabian fet forts pera aturar la columna Schwartz quanaba cap Lleyda, ciutat que fou la primera en declararse contra lenemich. De 3.800 homes constaba aquella columna, habent sortit, junt ab la de Chabran, composta de 4.200, de cami aquesta altre pera Tarragona, de Barcelona en la diada de 4 de Juny, marxant juntas fins Molins de Rey, punt ahont es partiren. Al ser la columna Schwartz, la falda [Pg. 15] montserratina en lo punt anomenat el Bruch, top ab els somatents avans dits, y alli foren por primera volta vensuts els guanyadors de Marenco y Austerlitz. No cal resenyar aquets lluyta, puix es sobradament coneguda.

Lefecte que produhi en el pais la destrosa de la columna Schwartz habia per forsa desser grandis. Acababa de demostrarse quels francesos no eran invencibles, ans al contrari quel pais podia derrotals, sempre quaprofits las bonas condicions de la terra. Desfeta, donchs, com quedaba laureola que avans rodeijaba las tropas imperials es compren perfectament quel poble clami y sexasperi; es compren quel pais en massa, ja ab armas contra qui li roba la tranquilitat y la pau, juri acabar ab la rassa invasora.

Per aixo el Penades tot quhabia contemplat impassible, al menys en apariencia, el pas de la divisio Chabran cap Tarragona, al adonarsen de quels companys que shabian

separat de Chabran all Molins de Rey, habian sigut derrotats y, en cambi, permaneixia intacte encare la columna de Chabran, sentintse mal ferits en son amor propi, ja que volian tambe ab totas sas forsas deslliurar la Patria de la esclavitut que se li preparaba, no trobaren altre medi els fills del Penades pera donar sortida sos sentiments, quel de clamar contra las autoritats que no habian sabut conduirlas la lluyta. Yl poble, ja en aquesta via prengue per afrancesament lo que tal volta era sols una indecissio, criminal, si, pero no com la tradoria. Nhi ha prou ab coneixer la volubilitat de las massas y lo desconeixement de la raho quen las mateixas engendra lentussiasme, pera compendrer y justificar els fets quocorregeren en el Penades el 8 de Juny, y que suscintament anem resenyar.

A la matinada del dia 8 de Juny, es reuniren en el poble de la Granada tots els somentents dels pobles vehins y tambe de Vilanova, Ribas, Sitges, Cervera y de tota la Segarra. El Gobernador de Vilafranca, que ho era alashores Don Joan de Toda y [Pg. 16] Vendrell, amonest als sometents reunits, demanantlos que tornessin sas casas, per medi dun agutzil y un vereder, quins foren rebuts escopetadas pels reunits La Granada, morint lagutzil y quedant el vereder ferit la cuixa, apesar de lo que logra escaparse.

Per la tarda, cosa de les sis, es presentaren Vilafranca, comandant-los un estudiant de Teologia, anomenat Joseph Marimon. Es personaren seguidament casa del Governador, ahont, no trobantlo, assesinaren sa muller Maria Francisca de

Toda, en el jardi de la casa, cremant tambe tots els mobles y papers de la Secretaria. Passaren seguidament la Rambla, ahont vivia el Secretari del Governador Jacinto Garrig, qui arrastraren pel carrer, cremnt despres son cadavre ab el folch dels mobles y papers de sa casa. Entretant, ab la major diligencia, el propi Marimon buscaba al Governador, y habentlo trobat en la casa Casanovas de la Plassa, fou tret dalli, acabant sa vida escopetadas. Inmediatament cercaren al Arcalde Joseph Guixer y Sala, qui no pogu trobarse de moment, puig habia lograt amagarse en el Convent de Monjas, segons la relacio del Vicari Perpetuo de la Vila, be en el Convent de la Trinitat, segons una altre versio. No obstant la matinada del dia 11 fou trobat vestit de Trinitari descals prop de Monistrol de Noya, fentlo tornar endarrera fins la riera de S. Pere, acabant alli sos dias. Foren tambe perseguits els arrendataris del tres y tercio Pau Tarrada, Pau Font y Francisco Raventos, quins, si be lograren escaparse, tingueran de veurer cremar tots sos mobles, sort que tamb capigu als de un oficial de Guardias espanyolas allotjat casa lArcalde.

Entretant no paraban las cridas per la vila anunciantse terribles penas, com la de mort, pels que tinguessin amagats casa seva an alguns dels ques perseguian y tambe, segons un historiador daquesta vila, encare que daixo ens permetem duptarne, al menys mentres no sexpliqui el sentit de la frase, tothom qui tingui por. Es man que portessin [Pg. 17] escarapela tots els seglars y eclesiastichs y tambe que tots els que tinguessin animals y carros els denunciessin pera anar desseguida Sitjes buscar dos canons, 1 de 18 y 1 de 16, y las municions.

Hem de fer notar que foren molts els patricis que trevallaren pera conjurar la terrible crisis daquet dia, mereixent especial menci D. Manel Barba y Roca, ilustre Advocat. Pro, el poble simpatissa molt ab els somatents, quins servi de pa, vi y menjar, y els mateixos Regidors donaren la carn que necessitaren. Aquet dato demostra quels esvalots del dia 8 tingueran el caracter que nosaltres els hi habem donat, es dir, de fills de la forjada idea dels de baix en contra dels de dalt, per suposarlos afrancesats.

Y que no era altre el movil de la gent que comandaba Marimon, ho demostra mes clar el que, castigada com debien creurer la tradoria, de las autoritats, els veyem posar mans la obra, duent de Sitjes els dos canons que hem dit mes amunt y combatent despres contra En Chabran en sa retirada cap Barcelona, si be no ens aventurem afirmar que es quedaren Vilafranca, com diu algun cronista, lluytant desde la Creu de S. Salvador, creyent mes possible que anessin engrosir els somatents del Arbos.

Sembla que inmediatament la derrota del Bruch, concebi Duhesme la idea de pendrer revenja daquell desastre quin fi y pera millor asegurar lexit, crida Chabran, qui es trobaba Tarragona. Sorti Chabran de Tarragona la diada del 9 de Juny, trobant en son retorn resistencia Vendrell, Arbos y Vilafranca. En efecte: reunits els somatents del Penades, Segarra y Urgell

tractaren de ferse forts en el Vendrell, ajudantlos, segons el parte que publica Durhesme un destacament suis de 300 homes del regiment de Wimpfeen, que anaba incorporarse Tarragona, habentlo violentat pendrer son partit despres dhaber (probablement) degollat a sos oficials. Daquet probablement del parte trans- [Pg. 18] crit hem dafirmar quel fet no va sucsuhir, puig hem de creurer que linteres dels francesos els feya abultar las cosas. Mes, no creyan els de Vendrell quEn Chabran es fes esperar tan poch, de manera que no trobantse reunits tots els somatents, lluytaren solsament ab la vanguardia francesa, per quin fet foren presas las autoritats y conduidas Barcelona. No abandonaren a la tasca els somatents, sino que reunits ab altres es feren forts al Arbos, colocantse en una altura de la vila la part de Gornal. La vanguardia francesa ataca als somatents, y despres de varis atachs, exaltat En Chabran per la resistencia que se lhi oposaba, ordena entrar la vila la forsa, quin fi feu voltarla dinfanteria, confiant latach la caballeria y alguna artilleria. No desistiren per aixo els somatents, sino que continuaren lluytant, ja escopetajant al enemich desde las finestras, be tirantli pedras altres objectes, ja de cara cara. Y tant malament debian anar les cosas pel invasor que, exhasperat En Chabran, mana tocar degoll, concedint el saqueig... Es contan daquet saqueig, escenas horrorosas: el cadavre del Rector Anton Torras y Ventosa, mort en aquets sucsesos, fou barbarament mutilat; la Iglesia fou profanada y cremats els altars de S. Jaume y Congregaci dels Dolors, robadas las Custodias, calsers y demes objectes religiosos; els morts es calcularen en un centenar... La historia deu conservar una escena de desesperacio patriotica, y quina heroina mereix ser presentada ab el llorer de la inmortalitat. Estaba cremant la casa del propietari Pau Miquel, y anaban els francesos invadir

la casa y acabar ab la familia que no habia ja mort en el incendi, cuan un capita frances tracta de contenir els seus soldats. Mes la muller de Pau Miquel, viuda de pochs moments, els rebutja y dientelshi -Fora daqui homes dolents. No vull que toqueu mon cos que lembrutariau, ni tampoc que mos fills siguin francesos...- es llensa ab ells al foch. La nit del 9 de Juny la vila cremaba. Els somatents que pogueran fugiren cap Banyeras y Castellet. [Pg. 19]

Al endema, encare calentas las cendras de la crema de Arbos, emprengu novament la columna Chabran el cami. Passats els Monjos, y al arribar la casa dels capellans, fou ja la vanguardia francesa hostilissada pel paisanatje de Vilafranca, comandantlo D. Salvador Miret y Anton Maria Llorens, quins shabian situat en la Creu de S. Salvador y en el Convent de S. Francesch respectivament. Aquesta es la primera accio en quina es valen els catalans dartilleria, mes las descargas que es pogueran fer no passaren de 7 8, per falta de municions, manejant els canons, que no eran altres quels quhabem dit foren duts de Sitjes, varis artillers escapats de Barcelona. La fortuna no presenta en aquesta diada bona cara als defensors vilafranquins, puig els medis de combat eran pochs, essent els dels enemichs de molta mes potencia. Per aixo, les personas influyents de la vila, y en especial el Dr. Valenti Muntadas, Vicari perpetuo de Vilafranca, tractaren de convenser als combatents de que abandonessin la lluyta, ja que forsosament habia de selshi desfavorable, y de que imploressin del general frances lo perdo de la vila. Mes lo rahonable de las pretencions del Dr. Munatadas, pretencions que li valgueran amenassas de mort, desapareixia devant lentusiasme dels defensors; aixis es que al lluyta continua, essent aquesta, com no podia menos de

sucsuhir, totalment favorable als francesos, quins entraren las primeras horas de la tarde en nostre vila, comensant saquejarla y cometent mil excesos. Empero, habian ja marxat numerosas familias recelosas de que es cometessin las escenas del Arbos.

Alashores, el mateix Dr. Muntadas, el Regidor Lluis Freixas y lEscrib Jaume Mulloll, visitaren an En Chabran, de qui lograren el perd de la vila, evitant el saqueig de las llars vilafranquinas. De la topada moriren mes duna cincuantena de personas de las que fugian y samagaban pels blats del voltant.

Cosa de hora y mitja permaneix la columna en aquesta vila, seguint despres sa ruta cap Barcelo- [Pg. 20] na. Y apesar de que els somatents no oferiren mes resistencia, els veyem saquejant y cremant, cometent cada pas actes reveladors, duna barbarie repugnant. A la sortida mateix de la vila entraren en el Celler de Graells, edifici que avuy ha desaparescut, llensant tot el vi que hi habia; can Mil de Ferran mataren un de la familia; robaren totas las casas properas la carretera nova, entre ellas Can Rossell del Pago Pontazgo, ahont hi acamparen la nit. Al dia seguent saquejaren Ordal, no perdonant tampoch la Iglesia, seguint aixis fins a Sant Feliu de Llobregat, ahont feren un petit alto, per entrar despres Barcelona.

Aquesta fou la conducta del invasor en son pas pel Penades. Mes tart, habia Schwartz dexpiar aquets delictes en una altra

derrota al Bruch, mes vergonyant encare que la primera y tant poch encoratjadora com ella.

La conducta de Vilafranca en aquesta primera etapa ha merescut, per part dalguns historiadors, censuras bastant fortas. Si aqui hagues trobat el frances la mateixa oposicio que en lArbos, la columna Chabran hauria perdut molt y molt. La prudencia, es cert, que aconsellaba als vilafranquins que cedissin; pro no es cosa dobrar prudentment, devant duna gent que es cuidan descampar per tot arreu miseria y mort. Sil criteri prudent hagues prevalescut sempre, la causa de la terra poch hauria progressat. Al fi y al cap, lArbos shabia trobat en el mateix cas y sa conducta habia sigut un altre del tot diferenta. Ames, pregunta lhistoriador que formula aquellas observacions, estaba a Vilafranca el Regiment de Guardias espanyolas que hi habia alli cuan els fets de 8 de Juny? Y si hi era, perque no hi prengu part? Es que las autoritats lhabian allunyat de alli pera evitar precisament que sajuntessin ab el paisanatje, com habia sucsuhit en el Vendrell ab els 300 suissos del Regiment de Wimpffeen?

Nosaltres

creyem

quaquestas

preguntas

venen

bon

xich

aclaradas pel seguent fragment del parte [Pg. 21] que publica Chabran, al entrar Barcelona, el dia 12 del propi Juny. Diu aixis laludit prrafo: Un batallo de Guardias espanyolas, que es trobaba de guarnici a Vilafranca al punt del moti, se li proposa abandonar sos oficials y de reconeixer els principals dels lladres per quefes; pro els soldats despreciaren la proposicio y permanesqueran fidels: fou el dit Batallo voltat en

son cuartel... no se sab ahont para aquesta tropa, pro hi ha indicis de que sha retirat Tarragona costejant el mar.

No es trobaba, donchs, segons resulta daquet document, la tropa aludida Vilafranca; y aixis sesplica el perque reduits els medis de defensa, calenta encare la crema del Arbos, abandonessin las llars tan bon punt comprengueran queran impotents pera deturar la marxa del enemich.

Consti, donchs, que cumpli Vilafranca son deber y que si la defensa no fou heroica ni forta fou solsament degut que els sacrificis quanaban ferse eran segurs y esterils. Es proba del esperit quanimaba nostres vehins en contra del invasor, la proclama de 17 de Juny de 1808, publicada per la Junta de Gobern, y en quina es manifesta questaba organissantse personal apte pera la defensa de la Patria.

Entremitj de las lluytas comensadas, entremitj del terror, miseria y espant que la guerra ja de si porta, y la que resenyem mes encare, per son especial caracter; shi veu otar una idea qualenta, no per lo que della sen pot treurer de moment, sino per lo que representa, per lo que diu ab veu alta. El cos social catal, al sentirse atacat en lo mes intim del ser ser, per una invasio extranya, preocupantese ben poch de la vida oficial que duya, sorganissa sol la defensa, aixecant al aire la bandera catalana. Renaix lesperit nacional, no sols Catalunya, sino per

tot Espanya, y aquesta resurreccio es una proba evident y palpable de la existencia natural de las societats nacionals de la terra iberica, [Pg. 22] existencia y forsa vital que fiu que no sensorres la vida oficial dun Estat; vida comparable la de una planta dhivernacul, ja qu`una ventada extrangera posa en perill, ja que no t aire propi, ja que viu de favor.

Lleyda fou la quaixeca la bandera, y alli es constitui la Junta Suprema de Defensa, composta dun Diputat per cada Corregiment, essent el de Vilafranca D. Manel Barba y Roca, si be en els primers documents- el mateix nomenament de Viveshi apareix, firmant per Igualada y en son defecte pel Corregiment de Vilafranca, D. Baltasar dOlzinella; lo que proba quencare alashores En Barba no era Lleyda. Dita Junta queda constituida en 18 de Juny, si be una serie daconteixements feren que sas ordes no prosperessin, ab quin motiu apareix reformada pel mes dAgost Tarragona, figuranthi alashores per Vilafranca Joan Rod, Rector, y mes endevant Canonge de la Seu de Girona.

Nomenat Palacio quefe de las tropas catalanas, qui revista mes de 20.000 homes Vilafranca, contantshi tots els miquelets de Catalunya, tingu especial empenyo en reforsar la linea del Llobregat, quin riu es el limit superior del Penades, per quin motiu ben reforsada la linea quedaba aixopluch tota la comarca. Corria ja per aquella encontrada, Joan Baget, comandant, qui tenia con segon Joan Ser, artiller escapat de Barcelona. Pels mitjans de Juny campaban lliurement aquets dos quefes entre S. Boy y Martorell, comtant ab somatents y

gent del pais, soldats de Lleyda y escapats de Barcelona. Del 25 al 30 tingueran cinch atachs de Duhesme, vegentse obligats retirarse S. Pau dOrdal.

Mes, baix el mando de Palacio, retornaren novament sos llochs els retirats S. Pau; es fortifica el Bruch y Casa Masana y Can Juli de Vallirana el capita de suissos Gabriel Pflugue, ab 100 soldats y 300 miquelets, hi establi una bateria de 3 canons, la que encomena despres al somatent de Vallirana, establint ell un campament la Creu dOrdal, ab 2 canons, arribant reunirne 12 vinguts de Vilano- [Pg. 23] va, Tarragona, Vilafranca y altres punts. Las forsas daquesta linea tingueran diferentas topadas ab las imperials, essent favorable la sort nostres armas.

La proba de la confiansa que es tenia en aquesta linea fou la traslaci del Cuartel General, del Capit General y de la Junta Suprema Vilafranca en els primers dias del mes de Setembre, acudint tamb nostre vila numerosas forsas, quinas acampaban pels voltants.

No podia En Duhesme esperar tancat Barcelona, y aixis es que es dispossa romprer la linea del Llobregat, quin fi, primers de Setembre, shi presenta ab un exercit de 6,000 homes, superior les forsas nostres. Mes tampoch pogu lograr son proposit, puig quels feren retrocedir En Cadalgues y Menchaca.

Com mes ferma es presentaba la linea del Llobregat, mes avansaren la Junta Suprema yl Cuartel General, preparant un cop sobre Barcelona. En efecte: en el mes de Novembre veyem quEn Vives trasladal Cuartel Martorell, dhont sorti el dia 7 del mateix mes, trasladantse S. Feliu de Llobregat.

En el mateix mes, entraba Catalunya el general Saint-Cyr, qui habia de cambiar la sort de las tropas francesas. Comensa sitiant Rosas, al mateix temps qu`En Vives atacaba Barcelona, y, deixant sas tascas, s`encararen els combatents en Llinas, perdent la accio els catalans. En aquella accio logra escaparse Vives, arribant Matar el 18 de Decembre, embarcantse per Sitges, trasladantse despres Vilafranca, punt de refugi en cas deventualitat, segons acort de la Junta suprema S. Feliu en 14 de Decembre. Aqui el dia 20 del mateix mes, publica una proclama pera reclutar gent ab que continuar la lluyta.

Una volta en Saint-Cyr Barcelona organissa una divisio pera dirigirse al Penades, forsant el dia 21 la linea del Llobregat. La infanteria espanyola pogu salvarse daquesta accio retirantse Corbera y S. Sadurni; mentres que 40 caballs francesos en son furor de persecucio arriban fins els murs de Vila- [Pg. 24] franca. Prop daqui fou trobat En Gomez de la Serna, un dels quefes escapats de la desfeta, qui feriren gravement, morint de resultas Tarragona; en el Vendrell atraparen an En Cadalgues yls coronels Donovan y Desvalls, y caigue presoner el Coronel Silva; de manera que casi tots els quefes

del Llobregat foren morts fets presos en el Penades; perdentse tambe els acopis que hi habia Cervell, Vilafranca y Vilanova. Com furiosa torrentada sesparramaren els francesos pel Penades, no respectant vidas y hisendas. En S. Pau d`Ordal ni mereixeren respecte donas vellas y captaires. Fou tant el terror que Vilafranca, al saberse la vinguda de Saint-Cyr, qued totalment abandonada. Fins els malalts del Hospital fugian de son llit y sescapaban de la peste francesa.

El dia 22 entraba el Cuartel general francs Vilafranca. La Junta suprema shabia retirat Tarragona, ahont la veyem deliberanthi el mateix 22 y 23 del propi mes de Decembre. En Saint-Cyr avansa cap Altafulla, ahont satura preparant latach de Tarragona, y alll troba lacabament de la primera anyada de la guerra de la lndependencia, cuan las armas enemigas comensaban ferse sentir als naturals de la terra. 6

II Any 1809

Llarga y pesada es faria la relacio quhabem comensat, si volguessim resenyar las anadas y vingudas de las tropas francesas y espanyolas per las encontradas del Penades. La extensio de la comarca, la especial topografia de la mateixa, ja que apareix esser llas dunio entre las ciutats mes importants
6

Vegis lApendix, nota 2.

de Catalunya: Barcelona y Tarragona, feren que pel Penades anessin y vinguessin tropas y mes tropas. Las francesas solsament ja en passaren cincuanta [pg. 25] tres voltas. Resenyarem, donchs, breument lo que sigui mes digne de mencio.

Al comensar lany nou trobem bona part del Penades ocupat per las tropas francesas. Mes aquestas eran mestressas no mes que del terrer que trepitjaban, puig las hostilitats estaban lorde del dia. Y no satrevian hostilisarlos tant sols els somatents llunyans dels punts importants, en quins tenian tropas, com conta la historia dels de S. Joan de Cunilles, sino que tambe els somatents propers als punts de forsa els plantaban cara com feren els de S. Cugat Sasgarrigas. A Capellades s`hi feu un bon nom En Joseph Mateu; Sitges y S. Pere de Ribas sobresurtiren Llevaria y Capdet del Corral, quins protegiren un desembarch de Dolzogaray, que feu bona pressa als enemichs. Uns y altres sentretenian en tirotejar als francesos, enduentselshi tot lo que podian, retornant sas casas vestits moltas vegadas ab els uniformes dels enemichs y ab caballs seus y generalment ab algun presoner. Un dia el somatent de S. Pere de Riudevitlles ataca de ferm als francesos que treyan palla de una masia del voltant, desbaratant als caballers y endueutsen els dels somatent 49 caballerias.

Hem deixat, al acabar lanyada anterior, En Saint Cyr Altafulla preparant l`atach de Tarragona, ahont hi habia anat parar Reding. La inexplicable peresa del general frances permete quels dispersats de resultas de lavansada dels francesos, es

reunissin y poguessin tractar fins d`atacar al enemich. El teatre de la accio habia de ser Vilafranca. An aquet objecte, fi de evitar la retirada cap la part de Sitges, comensa per trencarse el cami de Vilafranca Sitges. Preparada aquesta part, el mariscal del camp Joan Baptista Castro habia de baixar cap Vilafranca de la part de Igualada y S. Sadurni ab 15.000 homes, mentres En Reding apareixia per la banda oposada ab 8000 homes dels que tenia Tarragona.

Comensaba posarse en practica aquest atach, puig teniam ja En Castro Igualada, cuan Saint- [Pg. 26] Cyr, deixant la divisio Souham al Vendrell surt de Vilafranca el 16 de Febrer ab la divisio Pino, ab l`intent dembestir Igualada, al mateix temps quels generals Chavot y Chabran habian danar Capellades. La divisio Chavot fou la primera dentrar en foch, topantse ab unas guerrillas espanyolas compostas dels defensors de Capellades, miquelets yl primer ters de Barcelona, quins atacaren als francesos, causantelshi 53 morts y 73 presoners, entre ells el coronel Carrascosa.

En Saint-Cyr, al tenir noticia daquet desastre, es dirigi La Llacuna, apareixent el 18 de Febrer per las alturas de Montbuy. En Castro, al veurers atacat per hont no es creyan y convensut de la impossibilitat de portar la practica el plan concebut, abandona Igualada, avisant als defensors de Capellades y La Pobla pera que fessin lo propi.

Ocupada Igualada per Chabran, poch pogu estarshi, puig

dallil tregueran els miquelets que baixaren de Matar y Valls, en nmero de 2.000, obligantlo trasladarse Vilafranca, dahont, un xich reposat, adelanta cap Ordal. Segui En Chabran son cami; pro, al arribar al Llobregat, punt ahont shabian reunit els nostres, tingu de retrocedir fins Vallirana, tenint 180 morts. En el pont del Lladon sol ja se nhi trobaren 40. Sucsuhia aquesta retirada el 10 de Mars.

Al endema, els de S. Sadurni, comandats per lintrepit Sadurni Mir, es dirigiren a Can Ravella dOrdal, ahont hi habia 300 francesos, obligantlos abandonar el lloch. Prop de can Ravella, shi ajuntaren 1.800 homes, reclutats de Igualada, Piera, Masquefa, San Quinti y Calaf, camandantlos Antoni Franch de Igualada. En el prat de Moy es toparen aquestas tropes ab las de Chabran el 14 de Mars, tinguent una batalla empenyada, quina no fou favorable als nostres que abandonaren aquell lloch pera anar guanyar el pont de Molins de Rey.

Cansat En Saint-Cyr de tanta oposicio y perillant Barcelona per efecte duna conspiracio, suposada real, y obehint tal vegada ordres del Emperador, es [Pg. 27] retira aquell Barcelona, sortint de nostre vila els francesos el 27 de Mars. En Saint-Cyr el veyem Barcelona ja el dia 23, mentres quEn Chabran hi arribal 29.

No abandonaren, empero, els francesos lempenyo de dominar al Penades, y en una de sas moltas correrias, arriba En Chabran fins Martorell, dahont tingu de retrocedir, despres de 6

horas de foch, empaitantlo bon tros els capitans Xalon y Mil, morint en aquesta accio el quefe de la forsa italiana.

Comensat el siti de Girona y en la impossibilitat de partir Duhesme las tropas entre Girona, Valles y Penades, puig shauria guanyat segura derrota, passa el Penades alashores relativa calma. Concorregu nostre vila al Congres de Manresa, reunit pel objecte de concentrar auxilis per Girona, asistinthi dos representants nostres, quins foren: Ramon Joseph de Bouffard, Baro de Canyellas, y lAdvocat Joan Maria de Montserrat Ferret.

III Any 1810

Als mitjans de Mars daquesta anyada, tracta el mariscal Augereau dembestir la linia del Llobregat, quin abandono, permetl lliure avens de las tropas francesas, si be trobaban els pobles abandonats y las casas desertas. Vilafranca segui tambe aquesta conducta, puig tothom marxa, inclos las autoritats, junta y clero, refugiantse en els pobles separats del cami ral.

Abandonada la vila pels vehins fou horriblement saquejada el 19 de Mars per una colla de perturbadors, quins entraren ab el pretext dapoderarse de la polvora y municions que hagessin

pogut deixar els escapats y cremaren tots els documents de Casa la Vila per creurer quentre ells trobarian els francesos medis pera fer pagar la contribucio la vila. Al mateix temps una altre partida daquets pertur- [Pg. 28] badors anaren Ordal y desbarataren las baterias que hi habian, derribaren las tres casas que servian de cuartel, acabant per destruir las forcas quen el mes de Juliol del any anterior shi habian posat pera castigar als que portessin queviures Barcelona.

El caracter turbulent daquesta colla fa sospitar del movil que las guiaba: es dir, si eran entusiastas que de bona f destruian lo que creyan podia afavorir als francesos, be si eran gent pagada per aquestos ab el fi de destruir el pais, ja quhabian de convencers de que per dominar Catalunya habian dacabar ab els catalans. El P. Ferrer els califica de inconsiderats somatents; pro cap document de la epoca explica tal revolta daquestos. Aixo yl fet de que aquestas revoltas precedissin als francesos, fa pensar an En Bofarull qu`aquets pertorbadors eran gent pagada pels francesos. Tal volta tingui raho.

Dugas foren las columnas que Augereau envia al Penades: una que portaba el cami dOrdal y laltre el de Martorell y S. Sadurni. Com hem dit avans, las poblacions de pas estaban desertas, pro ab tot el saqueix fou general. A Vilafranca deixaren 900 homes, seguint lavens cap al Vendrell y Valls.

Lexercit frances shabia esparramat pel Penades, presentantse sumament dividit y ODonnell tracta daprofitar aquesta divisio,

 quin fi envia contra la guarnicio francesa de Vilafranca, una columna volant al mando del mariscal de camp Joan Caro. Tractaren els francesos de presentar lluyta als catalans; pro, convensuts de la superioritat numerica daquestos, retrocediren al cuartel, ahont es fortificaren y defensaren ab ardidesa, acabant no obstant per rendirse. Tenia lloch aquesta acci el 29 de Mars.

Al entrar al cuartel, trobaren els catalans mort al Corregidor de Vilafranca per nomenament frances, D. Lluis Freixas, qui es suposa mataren els francesos creguts de quels habia venut. Els presoners, en numero de 700, foren duts Vilanova y desprs Tarragona. [Pg. 29]

Vensuda aquesta forsa retorna molt part de tranquilitat al Penades, puig questaba acostumada aquella presentarse pels pobles ab exigencias de diner y queviures.

A la maieixa nit sortia Caro cap Sant Sadurni, ahont fiu nit, dirigintse ajudar an En Campoverde y Rovira, quins hostilissaban Manresa ocupada ja pels francesos. En son cami, bati ab exit, aprop dAbrera, una columna que li habia enviat Augereau.

Altre volta las tropas de Augereau que shabian dirigit Valls y Reus, regressaren cap Barcelona, passant per Vilafranca el 8 dAbril, cometent las acostumadas barbaritats.

Pochs dias despres ODonnell multaba als vilafranquins per haber donat mort dos soldats espanyols; morts que foren degudas al empanyo per part de la vila de que no es separessin las tropas espanyolas, deixant indefensa la poblaci.

Separat Augereau del mando de las tropas imperials de Catalunya, fou nombrat Macdonald, qui sorti de Barcelona ab una forta divisio probablement ab la intencio dajudar an els que maniobraban per la banda de Tarragona. Passa sens novetat, contra sa creencia, la linea del Llobregat, arribant Vallirana lloch guardat per Ibarrola. Aquet, al veurer que sacostaban las tropas francesas feu un fals moviment, deixant Vallirana al descubert; y cuan Macdonald es llensa sobre la poblacio, lintrepit Manso lhostilissaba, fentli perdre molta gent y molts caballs. A Ordal toparen altre volta Manso y Macdonald, fent el primer pagar carissim al segon el saqueig quanaban fent. Al ser prop La Granada la caballeria espanyola ataca la retaguardia francesa, causantloshi moltas perduas.

Entra Macdonald Vilafranca el 15 dAgost, y permaneix aqui solsament un dia, quaprofita pera exigir algunas centas cuarteras de civada, peticio que, negada, motiva la presso de cinch de las personas mes principals, quinas obtingueran son rescat per cent cuarteras. [Pg. 30]

Per acabar la resenya daquesta anyada, debem descriurer el

pas de Macdonald pel Penades, en la sortida que feu de Barcelona pel mes de Decembre. Sense cap obstacle atravessa Macdonald el Llobregat, de manera quel mateix dia de sa sortida de Barcelona, la vanguardia de sa forsa arribaba Vilafranca, ahont se detura un dia. Al endem parti la tropa, mes al passar Els Monjos foren ja hostilissats pel coronel Pere Sarsfield, qui estaba baix las ordes del general Joseph Obispo. Veyam com es realisa aquet atach.

Convensut Obispo de la impossibilitat desperar Macdonald al Llobregat, quina defensa li estaba encomenada, y com no vinguessin ordes de ODonnell sobre lo que habia de fer desde Vilafranca, ahont habia anat establirse, resolgu retirarse daqui, disposant quel coronel Sarsfield cubris la retirada, en cas de que se lataqus, situantse al efecte mes enlla dels Monjos. Las tropas de Sarsfield no eran moltas, pero foren tan ben distribuidas, aquestos, al atacar comensa la vanguardia francesa, que lenemich dupta y espera rebrer nous reforsos avans de atacar. Arribats latach. Resolgu alashores Sarsfield retirarse, fent sostenir la retirada per las tropas de dreta y esquerra. Atacaren ab bona empenta, en aquet punt, dos escuadrons dimperials als Husars de Granada, que eran dels que sostenian la retirada, pro el coronel Malats ab Coracers espanyols planta cara y ataca ab tant bona sort que lescuadro enemich desaparesque en 5 minuts, quedant morts un 40 50 sobre el terreno yls restants, en numero de mes de 100 eran perseguits fins Els Monjos. Els francesos retornaren tot seguit Vilafranca. En Sarsfield unit la restant forsa marxa al Arbs y despres al Vendrell; mentres En Macdonald sortia de Vilafranca cap La Bisbal y Brafim, apareixent despres Tortosa. [Pg. 31]

IV Els ultims anys

Durant

lanyada

de

1811,

no

es

dongueran

atachs

dimportancia en el Penades, puig tota la atencio dels francesos es reconcentra Tortosa y Tarragona. Durant l`atach daquesta ultima, la Junta Suprema y Campoverde es retiraren Vilanova, dhont dirigiren la defensa de Catalunya. Maniobraba en aquet temps per aquil Penades O`Rian, qui atormenta de valent als francesos de Vilanova y Sitges, logrant repetidas victorias.

A las primerias del any 1812 sorti un convoy de Barcelona al mando dels generals Mathieu y Lamarca, en direccio Tarragona, saquejant aquesta vila al passarhi en el dia 22 de Janer. Aquet saqueix es conta per un dels mes horrorosos, per cuan els soldats no tenian fr en sos delictes y el mateix general Mathieu els hi atiaba.

Debem anotar els serveys quen aquesta com en altres ocasions, prest la vila lilustre compatrici, el Dr. Janer, qui posseia la perfeccio la llengua francesa, habent parlat en b de la vila als generals De-Caen y Mathieu y als mariscals SaintCyr, Augereau, Macdonald y Suchet. Segons una biografia del Dr. Janer, un dia impedi ab exposicio de sa vida que una turba de forasters armats assessinesin dos soldats francesos malalts en lHospital de la vila y en quin podian curarse per un conveni entre las dugas parts beligerants. La circunstancia de

posseir varis idiomas (ingles, frances, italia y alemany) li valgue molt. Un jorn, tornant de visitar un malalt en despoblat, es veigu intimat per un centinella, quina intimidacio contesta ell en purissim italia y, conduit al Cos de Guardia, encare obtingu escolta fins casa seva.

Donat el sistema de guerra que feyan els nostres, seria are feyna llarga la de resenyar tots els capdills quaparegueran en aquesta guerra. Pot dirse que qui [Pg. 32] mes qui menos, tots els catalans portaren son esfors la salvacio de la patria. En el curs daquestas relacions, ja citem els capdills mes importants: Capdet de Sitges, Llevaria del Corral de Sant Pere de Ribas, Mir de Sant Sadurni, Mateu de Capellades, Franch de Igualada, Olivella dOrdal, Menci del Vendrell y tants y tants d`altres que seria impossible enumerarlos sense exposarse equivocacions.

Pel mes de Febrer del propi any de 18l2, el general Manso apoyaba Vilanova un importantisim desembarch, mentres part de sas tropas lluytaban en lo Llobregat contra las francesas que sortian de Barcelona ab lintent dimpedirlo.

Pel mes de Juliol, tractaren els francesos de sorpendre al celebre Manso, qui estaba dalguns dias Martorell, mes sabedor del intent del general frances Mathieu, distribui sas tropas en Vallirana, Papiol, Roca de Daroch, Martorell y Sant Feliu. Apesar de coneixer Mathieu la situacio de la forsa catalana no pogu sorpendrels, ja quaquets se li escorregeran. Seguint lavens, es troba la caballeria francesa ab el cami tallat

per orde que habia donat en Manso, y al pretendrer retrocedir toparen ab lagent de Roca de Daroch, sostenint un mortifer foch. Atacaren alashores las alturas, mes l`atach no els fou favorable. Y cuan Mathieu retornaba Barcelona, top ab la forsa acantonada Sant Feliu que retornaba cap Vallirana, trabantse un combat quin exit fou pels catalans. No pogueren els francesos apoderarse de Manso.

Als comensos del any 1813, veyem varias correrias dels francesos pel Penades, entre ellas las dels generals Mathieu, Abbe y Suchet, de retorn aquet ltim de Tortosa. Corrian tambe aquesta comarca lErolas y Manso, seguint el seu sistema de guerrillas. Pera que es vegi la pericia daquet ultim general anem descriurer una accio desenrotllada Sant Sadurni de Noya, ahont tenian els francesos un destacament en defensa de la gent que treballaba als molins fariners y de quins productes es servia la tropa francesa. Coneixia En Manso que la vigi- [Pg. 33] lancia era exercida per un batallo piamontes, situat prop de Monistrol de Noya. Es coloca Manso en una petita altura del devant, de manera quels combatents estaban cara cara. Coneixedor En Manso de las dificultats del atach, preferi ser atacat; y dispossa tan be las forsas que cuan els italians embestiren es trobaren voltats per catalans, fentse presoner tot lescuadro supervivent en numero de 400, morintne 200 y quedant ferits mes de 80 quins es confiaren al cuidado dels de S. Sadurni.

Al arribar el mes de Setembre, En Bentinck, que estaba Vilafranca, coloca al coronel Adams en el pas dOrdal, decidint

el mariscal Suchet atacar aquesta forsa, enfadat per una jugada de Manso, reunint, al efecte, sas forsas que no baixarian de 14.000 homes y distribuintlas degudament. La primera en rebrer els atachs fou la forsa que comendaba En Manso, que sextenia de Gelida fins la carretera, tropa que contingu perfectament las embestidas del frances Mesclop. En Suchet embesti pel mitj y si be son atach fou rebutjat per dugas voltas, en el tercer consegui apoderarse dun lloch, causa duna ferida al coronel Adams; mes colocat lintrepit Torres, en el lloch daquell, combat tan de ferm quanaban retrocedir els guanyadors cuan un refors temps contingu las tropas inglesas que defensaban las alturas. General hauria resultat la destrosa, no haber entretingut Manso als 5000 homes que manaban Mesclop y De Caen y que debian voltar Ordal, per atacar aixis de la part de Vilafranca. Gracias al seu esfors y al dEn Bentinck se contingue la desbandada y no tingu la derrota las malas consecuencias queran de temer.

Sense poguer ficsar si en la diada daquesta batalla es separaren de Ordal forsas beligerants, las cuals passaren combatent per entremitj de la vila y batintse els catalans en retirada fins aprop dels Monjos; be si fou en un altre diada, lo cert es que la tradicio diu que, sorpresa la linia catalana dOrdal per un atach inesperat dels francesos de un nmeros escuadro de la seva caballeria destacat de Valli- [Pg. 34] rana, emprengueran las forsas aliadas dEspanya Inglaterra precipitada caminada, passant els beligerants per entremitj de la vila, fins aprop dels Monjos.

Mori en aquesta accio del 13 Setembre un dels quefes del exercit aliat, qui caigu en el camp de La Riba distant uns tres kilometres de la vila. Conmemora aquesta mort la lapida que hi ha clavada la fatxada del Cuartel de Vilafranca.

La lluyta d`Ordal fou la ultima accio favorable als francesos en el Penades. Anaba ja de capa caiguda el poder de Napoleon y era ja hora de prepasar la seva retirada dEspanya. El mariscal Suchet es feu carrech de la situacio quatravessaba y sorti de Barcelona ab numerosas forsas al objecte de recullir las que hi habian escampadas per Catalunya. Volia recullir las forsas de Tortosa, Lleyda y altres punts. Aixeca`l campament del Llobregat y segui son cami, mes al arribar Vilafranca es topa ab la divisio Sarsfield, quina sestaba fora la vila en linia de combat, y bon segur que hauria esclatat la lluyta, si Suchet, convensut de que li tocaria perdre, puig li venia al radera hostilissantlo En Copons y tenia are Sarsfield al devant, no shabs decidit retirarse, no volent expossar en aquella accio la sort de moltas altres guarnicions que perillaban. Retorna, donchs, Suchet Barcelona ab algunas perduas que li feren diferentas escaramusas.

Lany

seguent,

el Els

1814,

es

lultim habian

de casi

la

guerra

dIndependencia.

francesos

totalment

desaparescut y la unica columna qne quedaba pel Penades, la divisio Lamarque Martorell, fou feta presonera. Poch temps despres es firmabal tractat entre Ferran VII y Napoleon, y sortian de Catalunya las tropas imperials. [Pg. 35]

V CONSIDERACIONS CRITICAS Despres de tanta lluyta y de tanta guerra, despres de tanta sang derramada en defensa de la Patria, queda lanim extranyat y absort ensemps. Y es pregunta: Com pogueran nostres avans passats resistir tans saqueixos, tantas vexacions, tantas crueltats? Com pogueran viurer talats els camps, abandonadas las tascas ordinarias, desengrats els cossos per las feridas rebudas en la lluyta, buydas las butxacas per las contribucions, multas imposicions? Fins laire pl de fum y polvora, que debia irritar ms y ms lesperit de venjansa que b prou quarrelaba en els pits, habia de ser contrari la vida, puig aumentaba la excitacio nerviosa de tot un poble; y aquet no poguent menjar, ja quels queviures escasejaban, essent celebre la fam del any 12, es llensaba foll dira contra el frances quhabia sembrat la patria de destruccio, la familia de mort, al cor de mals. Cal remarcar b la grandesa heroica del esfors geganti de la primera generacio del sigle XIX. Ella salva del naufragi cert y de la mort mes que probable la Patria tota, y al ferho ho realis duna manera que sorpren, ab tot y ser la unica manera com un poble pot salvarse: aixo es afirmant sa personalitat, remarcant sa fisonomia, sagellant sa naturalesa propia, desprenentse de las artificialitats ab que gent extranya enmascararen son rostre. S`hi veu en aquesta guerra viu y potent el sentiment de la nacionalitat, pro la nacionalitat ques redressa al sentirse ferida es la nacionalitat vera, la unica que te vida. Precisament en aquestas suprermas crisis de la historia es com se trempa el caracter, es com se manifesta lindividuo. Y en la guerra contral frances, es revela Catalunya ab tot son

caracter y actiu temperament.

Es crea Lleyda una Junta Suprema encarrega- [Pg. 36] da de la direccio de la campanya: Junta constituida per diputats de cada Corregiment y que seguint las vicisituts de la guerra la veyem are Lleyda, are Tarragona, are Vilafranca, be a Martorell, Sant Feliu, Vich, Tortosa y altres punts. Y si be aquesta Junta tingu certas relacions de dependencia ab la Central, aixo no fou fins ben passada la primera impressio de sorpresa produhida per la impensada invasio y encare obra sempre ab absoluta independencia y ab plena llibertat daccio en molts dels seus actes.

El fenomem que es desenrotlla ab la creacio de aquesta Junta es clarament comprensible, sis considera solsament quen lorde de nostres afectes ocupan els llochs preferents la familia y la nacio, y sols despres daquells afectes es preocupa el cor hum del Estat en que viu.

Pro, ames daquet sentiment de nacionalitat, un altre afecte empenyia la generacio primera daquet sigle dinou, las lluytas contrals imperials. Aquet sentiment era la religiositat. Las classes directoras de la campanya que coneixian perfectament lesperit de la gent catalana, comprengueran la imperiosa necessitat en que es trobaban, dusar tota mena de armas que poguessin, pera presentar als invasors com la gent mes dolenta, com altres diables escapats del Infern. Yls actes afavorian aquestas suposicions, perque diabolica y ben diabolica

fou sempre la politica de Napoleon. Daqui aquella doctrina que, imitant la cristiana, es donaba en las escolas, daqui que estes tan arrelada la creencia de que matant francesos es guanyabal cel...

Sis considera desapasionadament aquesta lluyta, y satent solsament al aspecte utilitari, no pot menys que duptarse de si fou no mes ventatjosa la esclavitut que es sofri durant la guerra que la que shauria hagut de pasar sometentse facilment. Nosaltres creyem que shauria perdut molt sometentse. Empero, encare que admirem la tenacitat de nostres avis en enterrar soldats y mes soldats daltre banda dels Pirineus, lamentem que tanta sang servis sol- [Pg. 37] sament pera la defensa de una causa que ja de si mateixa es porta la justicia.

Atenent als resultats daquesta lluyta, hem de convenir que es fortifica y manifesta duna manera evident la existencia de Catalunya com tal nacio, afirmacio que tambe pot ferse respecte las demes nacionalitats espanyolas, perqu totas ellas s`organisaren solas en la lluyta y en el gobern de la lluyta. Entitats que tan maravella cumpleixen sa missio, ab tot yl punible abandono del cap gobernant, son verdaderament entitats dignes de respecte y de regirse y gobernarse, son propiament entitats nacionals. Pro, al tractar de gobernarse, las entitats que habian existit avans ho feyan la antigalla, del modo y forma que ja habian tingut; mes el cap superior central, al organizarse, procedi dun modo totalment contrari al que avans regia. Si avans el poder pertanyia al Rey, las Corts

de Cadis es declarar soberanas y proclaman la soberania nacional; si avans eral Rey dispensador de merces y llibertats en forma de privilegi, aquestas llibertats son naturals al home y al poder toca reconeixerlas; si avans eral Rey gobernador unich, are te un coparticipe: en una paraula, en substitucio del regim absolutista de Castella, simplantabal sistema constitucional. Contrast admirable! La obra de la naturalesa, els centres naturals de las entitats socials, malgrat haberse paralissat mes dun segle, al reviure, segueixen la mateixa vida que duyan, la y modifican compleixen en lo que la las obra circunstancias dels homes, aconsellaban son fi;

estroncada per curt temps, pert el cami de sa perfeccio y, al reviurer, tot son novetats, tot son discusions.

Entenguis be que no censurem la obra de les Corts de Cadis, la cual, si haguessim de discutirla, semportaria de nosaltres mes aplausos que censuras; pro hem de fer notar aquets diferents fenomens de las entitats naturals y de las creadas per ma del home, perque aquets fenomens es repetiran sempre que les circunstancias ho permetin, essent per lo [Pg. 38] tant un dato no despreciable peral complert coneixement del poble.

A mes de lo quhem dit, la guerra de la Independencia posa fita en Espanya una vida politica y nobra una altre de nova, ab miras la democracia. Tal vegada es aquet lunich benefici que podem agrahir la invasio francesa, y encare, no hem datribuirli totalment, ja que fou solsament la causa ocasional de que sortissin la superficie las ideas politicas acumuladas per la filosofia del sigle passat, filosofia que no era altre que la

mateixa que habia engendrat la Revolucio francesa y ques reconeixia Espanya, dun modo mes menos semblant; mentres en nostres camps y encontradas bregaban contra`ls francesos tota la generacio de alashores. Incidentalment, podem afirmar are que raho tenian els revolucionaris francesos en calificarse de revolucionaris de la humanitat, perqu si tal caracter dhumanitarisme no presentessin sas solucions, bon segur que nostre Estat shauria resistit seguirlas y copiarlas. Trionfaren, donchs, sas ideas: foren vensudas sas armas.

Daquellas ideas revolucionarias basadas en la concepcio dun home que no existira mentres no hi hagi cada carrer una escola y cada casa un mestre, en prengueran nostres llegisladors las concepcions jacobinas de la llibertat y del Estat. Eregits en suprems poders, no temeran de modificarho absolutament tot y de tractar de donar novas bases lo que ja ben bonas las tenia. Sesborra alashores Catalunya del mon oficial, es proscribiren las lleys samenassa de mort la vida propia. Precisament sintentaba destruirla la hora en que debia premiarsela per son heroich temperament.

No volem allargar mes aquestas consideracions. Ni cal tampoch ferho, perque ja tindrem ocasio de parlar de las ideas que feu naixer la llum la guerra de la Independencia, unich aspecte profitos y util daquesta guerra. Precisament las lluytas que omplen aquet segle comensan aparalladament ab aquesta guerra, com anem veurer. [Pg. 39]

LAS IDEAS POLITICAS DEL PENADES EN EL SIGLE XIX

I LA POLITICA REGNANT FERRAN VII Seguint las consideracions quadelantabam en lultim capitol del llibre precedent, podem are explicar las ideas politicas que nasqueran en las Corts de Cadis. Implantaban aquellas benemeritas Corts el sistema constitucional. De grat uns, perque aquets eran sos ideals, mitj per forsa altres perque eran en politica absolutistas y miraban la obra de las Corts com revolucionaria, aceptaren la instauracio de las mateixas. Els uns volian que la nova institucio prengues carta de naturalesa dintre Espanya; volian els altres que, al presentarsel Rey, cesses aquell poder pera quel Rey pogues altre volta exercir l omnimodo poder que tan malament habia usat. Pro, entretant, el patriotisme que guiaba an els llegisladors de Cadis ofegaba tota idea doposicio las mateixas, cuidantse solsament davansar en la patriotica empresa de treurer els francesos de casa.

La historia de las primeras Corts espanyoles convens al mes descregut de la virtualitat dels pobles pera regirse y gobernarse per si mateixos. Es troba el poble sol, orfe de Rey, abandonat, sense una ma quel guis per la escabrosa caminada quhabia dempendre, sense una veu que li senyales la estrella del seu nort; es troba invadit y lo que es mes invadit alevosa, soptadament; y aquell poble que avans preparaba festas peral pas del exercit aliat, te prou serenitat pera senyalarse el cami, pera procedir en contra del invasor, pera donarse autoritats que lempenyesin mes y mes. Creixen arreu juntas: funcionan aquestas admirablement: regna en tot el major orde: y al cim

del Estat shi aixeca una [Pg. 40] institucio exotica, una institucio nova, quin plantejament habia costat una tempesta revolucionaria an els invasors nostres, plena de morts y de crims, y de qui, no obstant, simplanta sense obstacles resol ab verdadera sabiesa la majoria dels punts que li pertoca ocuparse, cumpleix meravella la noble missio de gobernar al poble, defensant de passada la integritat del terrer dun modo digne, duna manera admirable.

Semblaba que devant de la tasca feta per las Corts de Cadis cap veu saixecaria contral sistema que las habia dudas. El sol agraiment que mereixien per la salvacio dEspanya era prou per a fer creurer en sa confirmacio pel Rey. Ell era, per altra banda el primer interesat en conservarlas, ja quan ellas debia, en molta part, el trono quhabia abandonat com poruga famella. Hi habia mes encare: institucio quen epocas criticas compleix son fi, es institucio digne de ser respectada y de viure ab vida propia y galana dintre dun pais, perque esta ab ell identificat.

Ferran no respecta res, no tingue cap mirament. Al entrar Espanya, veg per tot arreu testimonis indelebles del carinyo quel poble li profesaba, veg por tot arreu irrecusables probes de la nacio quhabia abandonat, deixantla merces dextrangers. Pro, aquell Rey, inflat al veurer tanta fidelitat, no volgu reconeixer de la obra daquell poble mes quuna part, la que an ell li anaba b; mes rebutja laltre part, la mes hermosa, la mes digne: el regim que shabia donat si mateix. Complasqu al pais en lo de regirlo; pro, el paga ab moneda dolenta ab lo de manarlo. Ferran, plorant devant las ruinas y

devastacio del Arbos, sacrificat en defensa de son dret, feya esperar un altre monarca tot diferent del quapareix Valencia decretant labsolutisme.

No hem pas de seguir an En Ferran pel cami de sa vida, pro encare quens separem de nostre objecte, debem fer notar que Ferran ple dincertituts, de malicia y de torpesas consuma la existencia Espanya de la rutina ignorancia. Ell podia montar [Pg. 41] lEstat la moderna, tenia sa ma totas las claus del pais, podia cambiar perfectament la vida de la patria que tan confiaba ab ell; y feu precisament tot lo contrari: retornar el pais al estat davans de la guerra, seguint el mateix sistema dels Godoys y esborrant de la historia las paginas mes gloriosas de nostre vida politica. El desengany de nostre poble, al menys de la part pensadora del mateix, habia de ser per forsa desencoratjador y terrible. No es extrany, donchs, que las Corts arribessin declarar, cuan shabia entrat ja en la segona epoca constitucional y avansaban altre cop per nostres encontradas las avansadas de las tropas francesas ab lintent de restaurar labsolutisme; no es extrany donchs, que las Corts declaressin al Monarca incapacitat pera regir. Boig, rematadament boig, ha de ser el Rey que preten cambiar de sistema de gobern com de camisa, y que avuy escriu aquellas memorables paraulas de Marchemos francamente y yo el primero por la senda constitucional y dema persegueix als constitucionals,

empresonant als mes significats, erigint el suplici com medi de represio, establint el terror com medi de domini. Raho tenian las Corts. Llastima que per un Monarca de la naturalesa de Ferran, hagus derramat tanta sang nostre poble!

Regnats com els dEn Ferran VII diuhen ben clar que la vida de las nacions resideix en ellas mateixas; de cap manera permaneix agermanada ab una dinastia, ab un trono, ab un Rey. Els ilusos quencare creuhen en la llegitimitat de personas y pretendents haurien de recordar aquesta plana de la historia que desfa totas las doctrinas y haurian de compendrer que en un Estat la forma de gobern es lo que menos importa.

Exposadas

aquestes

generals

consideracions

sobrel

desenrotllo politich dels temps de Ferran VII, debem indicar el cami que segui la politica en el Penades.

Nhi ha prou en coneixer la historia del Penades [Pg. 42] dels temps anteriors, pera poguer afirmar que`l Penades fou francament constitucional. Y al fer aquesta afirmacio hem de consignar una salvetat, o siga, en cuant la Constitucio no lesions las llibertats damor a y la drets de la terra. Aquets y dos sentiments: llibertat individual damor

Catalunya, queran els que informaban la vida politica del Penades, es compren que hi dominessin atenent solsament al esperit de nostres comarcans. Nostre Catalunya, encare que ajuntada ab Castella, no habia fet causa comuna ab ella fins en la Guerra dIndependencia, en la que un meteix perill las amenassaba. Y encare que aquella unitat de perill sembla quhabia destablir fonda germanor en els dos pobles atacats, no fou aixis. Catalunya obra en molts de sos actes per compte propi, y nostres paisans tenian fisonomia propia fins en els combats, preferint la guerra de guerrillas, petita en apariencia, pro gran en realitat, la de grans batallas. La primera manera

de guerrejar ens dona un Bruch, la segona un Llins. Y com Catalunya habia sigut sempre democratica y lliberal, daqui quests molt arrelat el principi de llibertat en nostres comarcans. Cert es que la Constitucio de Cadis proclamaba la llibertat del home y ensorraba la nacionalitat; pro, nostres paisans ab son bon sentit practich comprengueran queran las dugas perfectament compatibles y que podian per lo tant la hora defensarlas.

Fou nomenat Arcalde constitucional de la primera epoca, el ilustre compatrici Pere Batlle y Mascar, qui desempenyal carrech ab lloable zel y entusiasme. Al decidirse Ferran per labsolutisme, tingu Vilafranca altre volta Arcalde Corregidor; mes la sublevacio de Riego de lany 20, retorna altre volta els arcaldes constitucionals. Per cert quen aquesta segona epoca constitucional sobresortiren en politica dos vilafranquins: En Pere Batlle y Mascar yl Dr. Janer. El primer quhabia sigut ja arcalde constitucional, fou investit ab el carrech de Diputat Provincial, en paga dels serveys prestats com Arcalde; yl Dr. Felix Janer y Bertran fou [Pg. 43] nombrat Diputat Corts en la primera legislatura daquesta segona epoca, sigui de 1820 1821. Dedicat al estudi de las cuestions medicas, no es distingui molt en materias politicas, si b trevalla molt en la reforma de la ensenyansa presentada a las Corts lany 21 y que desgraciadament no arriba aprobarse. Apart, daquet senyalat trevall, figura entrels diputats del vint, sigui entrel grupo dels diputats nous y devant, per lo tant, dels del any 12, dels diputats vells. Desempenya els carrechs de President de la comissio dInstruccio y salut publica y de Beneficencia.

En aquestas mateixas Corts es feu una nova divisio territorial pel Decret de 20 dOctubre, distribuintse Catalunya en 25 partits, figurant el de Vilafranca ab 52 pobles. Perd, donchs, molt el Corregiment de Vilafranca. Igualada es feu partit del tot deslligat de Vilafranca, pro continuaren ajuntats al nostre Vilanova y tots els pobles quavuy componen son partit judicial y tambe Vendrell ab bastants dels seus.

Mentres els partits politichs es feyan guerra mort; mentres exaltats y moderats discutiren ab passio y foch la Constitucio espanyola, treballant els primers pera desenrotllarla en sentit ampliament lliberal yls segons pera que es queds tal com Cadis shabia estatuit; els enemichs de la llibertat treballaban pera enrocar la obra constitucional. Es lley de la naturalesa que cada accio ha de seguir la subseguent reaccio, y sembla que sigui lley del home aumentar els graus de luna y del altre mida quaumentan els numeros de cada una. A la escandalosa reaccio del any 14, segui la revolucio del any 20, an aquesta la reaccio del 23, quina comparada ab la primera mereix el calificatiu de barbre inhumana.

Hem dit que mentres els politichs es destrossaban y feyan guerra a mort, treballaban els enemichs de la llibertat pera enderrocarla. El primer en treballar en aquet sentit eral mateix Rey, malavingut ab la Constitucio, y en segon lloch, las societats se- [Pg. 44] cretas y absolutistas, quinas vivian semblansa de las exaltadas societats democraticas qualashores sistilaban, y finalment y en tercer terme treballaban contra la llibertat els mateixos liberals exaltats ab els seus excesos y

bullangas. Aquet ultim factor es de mes importancia de lo que sembla. Ha de tenirse present que lo que mes exaspera al vensut es la importancia que es dona el vensedor de la victoria y la conducta quaquet segueix. Yls lliberals exaltats, en lloch dusar de temperaments de pau y concordia, es presentaban amants dels desordres y de las bullangas, tirant per terra el principi dautoritat. Totas las circunstancias ditas dongueran el fruit natural en un poble avesat las armas; dongueran la guerra civil.

Pel any 22, veyem ja per la comarca del Penades, al igual qnen las demes, alguns cabecillas. El de mes nom que recorregu el Penades fou Romagosa, carboner de la Bisbal yl cabecilla mes entes en materia militar dels qualashores corrian.

En els Apuntes de Vilafranca del Alegret trobem ampliament resenyada la entrada dEn Romagosa en aquesta vila el dia 4 dAgost de 1822. A las cinch del mati es presentaren els sublevats devant la vila per la banda de Las Clotas y penetraren en la mateixa pel Portalet y Ferran, sorprenent la forsa nacional dinfanteria que manaba D. Nicasi Abella en numero de 79.

Una volta dintre derribaren la lapida de la Constitucio que hi habia colocada en la plassa daquet nom; es dedicaren al saqueig de varias casas; entre ellas las dels Srs. lcart y Vicens Mestre, qui pertanyia la Milicia Nacional, insultaren dos tres eclesiastichs que no profesaban las sevas ideas y tractaren

de apoderarse del cuartel, punt ahont shabian fortificat els lliberals fins que per la tarde ajudats de forsas arribadas en aquells moments de Tarragona conseguiren allunyals de la poblacio.

Si en llochs fortificats y ab forsa publica sucsuhian escenas tan repugnants de saqueig y desordres, forsosament en els pobles petits y abandonats aque- [Pg. 45] llas escenas habian de menudejarhi mes, sil poble, comprenent las sevas conveniencias, no feia bona cara an els que portaban en sas mans la destruccio y la mort. Per aixo sexplica perfectament que les revolucions puguin sostenirse tan temps, ab tot y quel major numero els hi sigui contrari; puig troban en els pobles medis abundants per viure y fins personal per las emresas ques proposin. No els queda altre cami si volen viure. Yls mateixos cabecillas que habiat veuhen per experiencia la necesitat en que es troban datemorisar als poblets, autorisan tota mida de rigor y permeten tot saqueig. En Romagosa era un dels tals: ell mateix cuan sentregaba sas passions, no reconeixia altre fre quel cansanci del abus de la passio mateixa.

Ab tot mitj encarinyat el poble ab la llibertat, no hauria conseguit res practich y positiu la Magestat de Ferran VII, si las potencias europeas no li haguessin allargat la ma pera restablir labsolutisme. Altre volta la vehina Fransa enviava sas tropas quinas solsament Catalunya trobaren energica resistencia, degut a la pericia y activitat militar del general Mina. Pels mesos de Juny y Juliol arribaren las forsas francesas al

Penades, quin terrer fou per espay de curt temps teatre de la guerra.

Els quefes de las forsas lliberals Manso, Llovera, Miranda, el quefe d Estat Major de la divisio Milans y el mateix quefe de la divisio San Miguel celebran el dia 3 de Juliol del 23 una reunio a Vallirana pera tractar doposarse al pas del invasor. Prou treballaren els capdills lliberals pera conseguir son objecte, pro el poble es decanta al partit del Rey y totas las poblacions rebian gotjosas al mateix invasor qui anys enrera tan y tan hostilisaren. Consecuencia daquesta conducta popular fou lentronisament del absolutisme.

Ab la tornada de la reaccio, vingue altra volta limperi del terror. Es nega als ciutadans tota llibertat y tot dret; es perseguiren con vulgars criminals tots els que shabian senyalat com partidaris de las ideas l1iberals; yls amichs de la Constitucio es ve- [Pg. 46] gueran obligats emigrar si no volian caurer baix el pes de la justicia de Ferran, qui bastaba una delacio cuansevol per causas reals o suposadas, pera procedir al extermini del delatat.

Mes, malgrat aquet furor de Ferran, encare era titllat per algun partit de complascent ab els lliberals y els realistas purs, pretextant quel Rey es trobaba dominat pels masons y lliberals, es llensa la lluyta, originant la guerra dels agraviats del any 27. La historia no ha sabut explicarse encare las causas daquesta guerra, puig els capitots del mohiment, entrels quins

shi asenyalaban an algun Ministre, ofegaren en sanch la tentativa que tal volta no habia marxat com ells sesperaban.

El Penades fou tambe en aquesta guerra centre daccio y en la capital del mateix, Vilafranca, obtenia el Comte dEspanya un facil triomf contra aquells sublevats que la vinguda del Rey Catalunya desaparesqueran com per encant.

Acabada la guerra es desfoga ab tot son rigor la sanya sanguinaria del Comte dEspanya, nomenat Capita general de Barcelona.

Vilafranca que comptaba en son si una bona colla de lliberals sofri molt baix limperi daquet monstre. Ningu podia considerarse segur baix el gobern daquest home quomplia las presons de ciutadans honrats y benemerits y que portava el selvatgisme fins lultim grau de refinament. Els vilafranquins Francesch Fontanals, Rafel Soler, capita Par, Alcover, Coll, Rafecas, Naudi, Condis, per no citarne daltres, es veuhen embolcallats en una causa criminal per materias politicas. Alguns habian emigrat, altres daquells patricis anaban errants per las montanyas, fugint de las mans dels perseguidors; tots shabian vist obligats deixar sa familia y llar, y com si aquets sufriments no fossin prous, sels condemna a deu anys de presiri que debian passar Tarragona, habent, afortunadament, lamnistia del 32, aminorat la pena de molts, feta inaplicable per altres. [Pg. 47]

II LA NAIXENSA DEL CARLISME

Pels ultims anys del regnat de Ferran VII, comensan apareixer las ideas carlistas, ab motiu de la succesio al trono. Pro hem dafirmar que la succesio al trono fou unicament la causa ocasional del Carlisme, puig aquet, avans de pendrer cos en la persona de Carles, existia ja. El carlisme, y deu aixo tenirse molt present, no es una idea politica atenyent a una cuestio de llegimitat, per mes quho sembli sino que es tot un regimen, el regimen pur absolutista pur y ab tota plenitut.

Aixis com en las Corts del any 20 es divideixen els lliberals, formant dugas fraccions; tambe durant la segona epoca del absolutisme, es dividexen els absolutistas; uns quEn Cea califica dilustrats son partidaris dun despotisme templat, moderat; els altres son partidaris dun absolutisme pur, dun absolutisme integre. Corresponen aquestas dugas fraccions dabsolutistas las de moderats y exaltats del partit lliberal.

Las dugas fraccions apareixen igualment defensoras dels drets del Trono y del Rey; pro es diferencian un bon xich en els procediments; els ilustrats apareixen mes gobernamentals. Reconeixent aquests dos partits una sola font de lley, siga la autoritat del Rey, sembla llogich y natural que les dugas habian de marxar juntas y agermanadas en la cuestio de llegimitat de succesio al Trono. En rigor, no podien ni uns ni altres negar

al Rey, la facultat de llegislar, puig la pretenguda distincio entre lleys fonamentals del Estat, inalterables, y lleys perfectament modificables, distincio que aprofitaren els carlins pera negar els drets la Reyna Isabel, no passa duna sofisma. Cambial temps y cambia la vida humana, en cumpliment daquella lley divina de la perfeccio, y per forsa ha de cambiar la lley que, com expressio del dret, no es altre [Pg. 48] cosa que la norma de la vida social. Negar, donchs, la autoritat y parlem ara en termes generals, ja sigui un Rey, ja unas Corts, ja el poble per si mateix en els paissos de democracia directa, negar la autoritat repetim el dret de cambiar la lley y dacomodarla la vida del dia, equival a privar la societat davens, de desenrotllo, fins de vida. Y no val afirmar que molts principis, per esser expressio genuina del dret natural, han de ser superiors al poder de la autoritat. Y no val afirmarho, perque si tals principis son realment de dret natural simposaran al llegislador sense quell sen adongui, perque tenen ja de si mateixos prou forsa y valor. Els porta lhome escrits en son cervell y es inutil que lhome pretengui esborrals. En consecuencia, pera asegurar la vida dels fonaments de la societat no hi ha necesitat de declarar la existencia de principis inalterables. Aquesta declaracio sobra.

Ab bona llogica, donchs, no es compendria la naixensa del carlisme, al menys ab el caracter llegitimista quostenta. Pero en politica practica, en la que es inutil anarhi buscar llogica y raciocini, es compren perfectament la naixensa de las ideas carlistas. Anem veurho.

Hem dit que aixis com en las Corts del any 20 es dividiren els lliberals, en els temps de reaccio es dividiren els absolutistas. Sembla lley fatal. Cuan una idea consegueix traduirse la practica, proba evident de la forsa que te en el poble, la mateixa vida que li sobrix fa que es parteixi, que apareixi la vida ab totas las ramificacions posibles. Aquet fet es perfectarnent explicable. Es la politica el Govern de la societat ab tots els seus aspectes; y com que aquets aspectes son variats infinits y variats infinits son tambe els cambis socials, daqui la materialitat impossible de subjectarlos un sol patro, una sola norma. Mentres la idea no topa ab la realitat, mentres permaneix encare en abstracte, apareix una, sola y precisa; cuan topa ab la realitat es desfa en multiples caras. Nosaltres no comprenem, no sabem veure la raho de vida que apoya la [Pg. 49] existencia de grans partits ab uniformitat dideas. Aquesta uniformitat es, nostre entendre, reveladora de la falta daquellas. Per aixo som partidaris de lligas y concentracions politicas, perque aquestas han de buscar sa forsa ab la idea, mentre quel partit organitssat refia sempre del numero.

Aquestas consideracions dihuen que es ben natural la aparicio de varias brancas absolutistas. Ames, tot vingu proposit pera que naixs la branca intransigent, la carlista. En Cea trevalla, inconscientment a bon segur, moltissm pera la existencia del carlisme a causa del seu sistema dequilibri, del despotisme ilustrat, puig quab el seu dessitj datemperarho tot logra desacontentar tothom. Els absolutistas purs, malavinguts ab sos germans d`ideas pel odi que sempre veuhen naixer els fanatichs intransigents pels que creuhen desertors de son camp, y veyent, per altre part, com En Ferran y Cristina es

lligaban mes y mes ab els ilustrats, arribaren compendrer quab En Ferran y Cristina era sa causa plet perdut. Era, donchs, precis buscar altres caps. Alashores toparen els ulls dels absolutistas purs ab un germa del Rey, princep religios fins al llindar de la supersticio, partidari de las prerogativas del Trono fins al absolutisme. Era constant, aferrat a la seba y reunia la fe del martir y la voluntat del visionari. Aquet princep agermanaba be ab labsolutisme pur: era, per altre part, el futur Rey, perque la lley salica exclohia las tendras fillas de Ferran. Els partidaris del absolutisme pur tractaren alashores de guanyarse la voluntat daquet princep: mes, es nega En Carles trevallar pel triomf de sa causa mentres y tant respires son germa, el Rey.

Molts historiadors atribueixen aquesta negativa sa delicadesa y escrupulositat; nosaltres entenem que tambe pot respondrer un estudiat plan de silmulacio y coqueteria. Com bon creyent habia de respectar lestat de cosas existent; com a bon defensor dels drets del Rey habia datacar al llegitim mentres visqus; com home de gobern no podia [Pg. 50] fomentar obertament la conspiracio. Per aixo, En Carles no entra obertament la lluyta sorda que las brancas absolutistas es feyan; empero altres allegats seus entran, no obstant, en la conspiracio, sense que En Carles, el vasall fidel y sumis del Rey, oposs la seva autoritat an aquesta empresa.

No fora extrany quaquesta escrupulositat fos efecte de un plan preconcebut; als ulls del poble es fa mes simpatich no conspirant en vida de Ferran, y tal volta era aixo lo que

buscaba. Per altre part; mal es compagina la tan bescantada escrupolositat dEn Carles ab els seus actes durant sa estada Portugal.

En Carles no parla sino cuan se li demana el reconeixement dIsabel com princesa dAsturias: la seva negativa fou el crit de guerra fratricida y nil parentiu calma els desitjos del Pretendent, nils horrors de la guerra conseguiren desarrelar de son cor lambicio la Corona, ans b cada victima el referma mes y mes en sa voluntat.

Ab tot, Isabel fou reconeguda generalment com sucsesora del Trono dEspanya y lEstat celebra aquesta proclamacio ab grans festas. Vilafranca, poblacio que sha distinguit sempre per son esperit lliberal, celebra tambe la proclamacio dIsabel ab grans festetjos celebrats en el dia 6 de Juliol de 1832.

Pel mes de Setembre moria En Ferran y esclata la guerra que temps feya es venia preparant. Veyam are la part quen ella prengu el Penades. [Pg. 51]

III LA PRIMERA GUERRA CARLINA Els anys primers

Mort En Ferran y comensada la guerra dels set anys, Vilafranca es feu decididament lliberal. Las personas de mes valua y arrel en la poblacio abrasaren la causa dIsabel, trevallant totas en la organisacio de la Milicia Nacional y en las obras de defensa de la vila. En tant es aixis que veyem excelents patricis com En Felix Barba ocupats en la organisacio de la Milicia, altres com En Rafael Soler, els veyem dirigintla la victoria, altres com En Francesch Fontanals els veyem dirigint la artilleria de defensa colocada en la casa del Marques dAlfarras, avuy Colegi de Sant Ramon. Artilleria hi habia tambe en la Iglesia de S. Francesch, en lHort gran y en el Cuartel, empleantshi en aquets serveys 60 artillers.

Declarada la guerra, la primera precaucio quhabia de pendres era la de fortificacio de la vila. Alashores era nostre vila reduhidisima: tenia no mes que lo que avuy son carrers centrals, encare habia daixecarse tot el caseriu que avuy hi ha de S. Francesch fins la Creu de S. Salvador, de Sant Magi fins mes enlla de la Estacio del Ferrocarril, del Arrabal de la Font fins al Cementiri, de la casa del Colegi de S. Ramon fins la carretera de Torrellas. La poblacio fou cercada, es taparen las entradas dels carrers que sortian fora, es volta tot el caseriu de rasas y sestabliren en els portals de Barcelona y de Tarragona dos ponts llevadissos, quins de dia y tot estaban aixecats, impedint la entrada de carruatges dintre la poblacio.

La proba mes evident del esperit lliberal de Vilafranca la trobem en lescas contingent quaporta [Pg. 52] las filas carlinas. Encara no una dotzena de vilafranquins, y per cert tots

ells descasa significacio, ingresaren en las partidas carlinas, figurant tots ells en la que capitanejaba el Llarch de Copons. Cap daquets voluntaris absolutistas sobresurti en aquesta guerra; empero, dalguns dells nhem sentit alabar el valor y la fermesa.

Una guerra com la que es promogu alashoras, guerra tan mes ferestega com propera era la sang fraternal que es vessaba, habia per forsa de preocupar totas las atencions, constituintse en el principal assumpto de la epoca. La comarca tenia de veurers forsosament fondament conmoguda per las sotregadas que diariament rebia; y en tan es aixis que en una carta de una ilustre personalitat que sens ha facilitat, hi trobem certas relacions de las polemicas quentrels vilatans sencenian cada hora. Fins las criaturas questaban aprop de la jovenesa es ficaban politichs y de vegadas acababan ab barallas sas discusions. Podem citar, en aquet efecte, com un dels joves mes lliberals y avansats al quhabia de ser mes endevant recalcitrant conservador, y reaccionari acerrim, el modest ilustre filosop Xavier Llorens, quinas polemicas ab els seus condeixebles dideas carlistas, els Seguis, els Junyents, els Sallents, revelaban ja un geni y un talent.

Pro si lesprit de Vilafranca fou decididament lliberal, no creyem que fos aquesta la tendencia dels petits poblets ques troban repartits en la extensa comarca del Penades. Tal volta la mateixa separacio dels centres de poblacio, circunstancia que sembla que porti ja de si un retras en lorde de las ideas, y segurament el major contacte ab las partidas sublevadas,

quinas entraban y sortian daquells poblets com casa propia, y podien per tal perfectament considerarla ja que hi campeijaban lliurement y dells treyan la gent que necesitaban per sa empresa, tal volta per aquestas y altres circunstancias, la massa pagesa, de poca cultura per entendrer las cuestions politicas, segui la bandada dels unichs que veya al seu devant y que ja exercian respecte dells [Pg. 53] verdaderas funcions sobiranas, cobrantelshi las contribucions.

Una de las clases socials que mes activa part prengu en la guerra dels set anys, apesar de que pel seu ministeri sembla la mes indicada pera predicar als bandos beligerants la pau y la concordia, la humanitat y la fraternitat, fou, com pot ja veurers per lo que duyam dit, la clase religiosa tan la secular com la regular. Vritates quels revolucionaris empenyian al clero cap al partit carlista, perque el partit lliberal presentaba com a programa la desaparicio de las mans mortas, retornant al comers dels homes las inmensas fortunas quels convents y las ordes tenian agabelladas, y no podia, per lo tant, el clero apoyar una causa y un partit que trevallaba pera treureli de sas mans la inmensa propietat que posseia y que era la clau yl fonament del poder que exercia en aquella societat.

Aquestas dugas cuestions: la desamortisadora y la religiosa es presentaren juntas per las circunstancias del etzar y per lempenyo duns y altres de volguer desconeixer els termes de cada una. A nostre entendre la cuestio desamortisadora, y no volem tractarla extensament, perque esta fora de nostre objecte, era una cuestio unica y sensillament de conveniencia

economica, que per res afectaba al cult y al dogma. Es tractaba sensillament de desterrar de la societat la propietat colectiva, puig la ciencia demostraba la seva inconveniencia y la practica d una llarga tanda danys refermaba mes y mes aquella cientifica conclusio. En tant sanaba contra la propietat colectiva y vinculada, quaquell mohiment es dirigia contra la clase de propietat, no contra la persona del propietari. Y aixis veyem que lo mateix es dirigeix contrals nobles que contral clero.

Es mes, el clero volgu atribuir unica y exclusivament aquell mohiment al partit lliberal y sequivocaba llastimosament. Ja en temps de Carles IV, sinicial mohiment desamortisador, apuntant en el terrer legal. Aquell Rey dificulta la creacio de [Pg. 54] mayorazgues; y aquet primer pas habia forsosament de portar als mateixos principis quels sustentats pel pais lliberal. Lo que hi h es que la revolucio politica no tenia cap interes montat sobre la organisacio vella, ans be y al contrari tot son interes debia fundarse sobre una nova organisacio. Per aixo, la revolucio procedeix violentament, sense respectes, y la ferida que fiu al cos social fou, per tals rahons, fonda y penetrant.

Una altre circunstancia hi ha quapuntarse. El clero, quera la part mes ilustrada de la societat dalashores, que veya, per lo tant, las consecuencias llogicas del mohiment desamortisador, que comprenia la seva conveniencia material doposarse la empenta progressiva del partit lliberal, tant bon punt es fiu carrech de la situaci perque passaba, tracta de ferse un partit y per aixo va enrobustir ab la seva evangelica paraula aquell

exaltat partit amich del Rey en la plenitut de sos drets, volguent qu apareixes sempre sobira, fins en els recons mes secrets de la conciencia. Y en tant trevalla el clero per aquet sentit que fins vivint En Ferran y exercint aquet de Rey absolut, pren la clase religiosa part activa en la guerra armada dels agraviats, deguda dita guerra en molta part las exaltadas predicas dalguns sacerdots, aixis com tambe en las lluytas de partit, de tal manera que contribui com el que mes al naixement del partit carlista.

Fou la conducta del Clero una tanda derrors que paga cara y cruelment ab las bullangas del 35, mans de la part mes avansada irreflexiva del partit lliberal. Semblara la anterior afirmacio poch exacte, mes es en realitat verdadera. Encastellantse el Clero en una idea, apareix als ulls del publich com un intrigant mes. Tot lo quhabia aparescut de gran y sublim al lluytar contral francs en defensa de la Patria llegada per Deu, tl Clero de repugnant al guerregar contra germans en aras dun ideal politich destinat agonitzar en aquella mateixa lluyta. Las mans del Ministre de Deu que sortian de las guerras invasoras netas de tota taca, sortian [Pg. 55] als ulls dels lliberals, brutas de sang fraternal en las lluytas carlinas, fentlas indignas de aixecar en la Santa Missa la Hostia consagrada, en recordansa daquella tendre escena de la Redempcio del home alla en el Calvari, quan tot un Deu extent els seus brassos en la Creu de martiri pera aixoplugar sota seu tota la inmensa fillada de lhumanitat.

Es desvia el Clero de la seva missio social, missio ques de pau

y de concordia, ques de fraternitat y humanitat; y aquesta lamentable falta exacerba mes y mes las passions duna epoca que prou y massa que sagitaba ja. Aquesta falta de la majoria del Clero tingu funestisims efectes. En primer lloch, permete la llarga durada de la guerra, que curta hauria sigut no rebrer el valios refors de la Clerecia. Y en segon lloch, feu extremar la oposicio al partit lliberal, prenent alashores una empenta iresistible, una forsa incontrastable la idea desamortisadora en totas las sevas consecuencias. Y ja posada la cuestio en aquet terreno, la part avansada del partit lliberal que veya un carli en cada clergue, una societat conspiradora en cada convent, que suposaba entregats la meditacio de maquiavelichs plans de guerra aquells homes de costums austeras y de moral rigida que pels seus vots shabian separat del mon, en son furor la part avansada, deyam, del partit lliberal, poch culte encare pera procedir ab la gravetat y circunspeccio que precisa pera combatre als que viuhen entregats la Religio y massa apropiada la epoca pera esplayar la voluntat popular, o pera manifestar la voluntat de la masa estpida del poble, per allo de que las multituts may obran prudentment, es desborda cremant convents y mes convents. Lespectacle de la crema daquets convents, feta en nom duns principis quels cremadors violaban cada pas, t massa de repugnant perque ens entretinguem en descriurel. Alli, ab tot, ahont se presenta espontaneament, menys mal!; pro te pujadisim color de barbarie alla ahont la meditacio presidia la obra destructora.

Considerada

imparcialment

la

cuestio,

creyem

[Pg.

56]

sinserament que mentres tingui el poble poca cultura no desapareixera el moti, y si es comprensible en aquesta circunstancia, ho es mes encare en un temps com lany 35,

epoca de trontolls y trastorns, saturada de rancunias y dodis y en la que sortiren, la superficie els mals desitjos quhabia engendrat un despotisme de deu anys, cru, ignorant y mes criminal encare que las cremas del funest 35. Ademes, tot cambi tls seus mals, tota modificacio tls seus inconvenients, tota revolucio, fins la mes pacifica, la cristiana, per exemple, tels seus terrors. Habia de ser, donchs, Espanya ja masa privilegiada per Deu, la excusada dels terrors que acompanyan las revolucions? Podia la idea lliberal venir al mon sensels terrors del part?

No han dextranyarnos aquestas sotregadas que semblan revelar un estat social dincurable malestar. Lhistoriador ha de mirarlos serena y desapasionadament y tot lamentant que lavens porti tambe malas ventadas, ha dencaminar sos esforsos la millor educacio politica del poble, pera quaquet culte ilustrat sapiga avansar sense entrebancarse.

En

descarrech

de

nostre

conciencia,

hem

de

fer

una

observacio. Las censuras quanteriorment apareixen escritas contra la ingerencia del clero en la lluyta carlina, censuras de las que no pot escaparsen el Sant Pare qualashores regia la Esglesia, no afectan per res las veritats dogmaticas de la mateixa, las cuals ens preciem de creurer y seguir. Van, si, contrals ministres de Deu quolvidaren la seva missio social, contrals mal aconsellats clergues que predicaren la guerra civil y atiaren odis entre familia y mes encare contrals que prengueran las armas y embrutaren la sotana de sang espanyola.

Hem dit mes amunt que el terrabastall de la crema dels convents presentat espontaneament ofereix menys repugnancia quaquet mateix terrabastall produhit per una imitacio servil per una premeditada venjansa. Vilafranca, poblacio de morigeradas costums, que malament podia ser la primera en encendrer la teya devastadora, segui lexemple [Pg. 57] de Zaragoza, Reus y Barcelona; y com deixem dit es per nosaltres aquesta imitacio mes repugnant encare quuna explosio violenta del odi popular. Y no valgui la excusa de quels vandalichs actes que ens referim foren generals en tota Espanya y que sestengueran per las poblacions totas com si una invisible reguera de polvora unis totas ellas; y no valgui perque si son els sentiments elevats comunicables, no ho han de ser may els odis y rancunias.

Afortunadament,

cuan

els

cremaires

de

Vilafranca

pretengueran consumar sa projectada obra, ja els pares daqui escarmentats en la pell dels altres habian deixat las celdas, possantse bon aixopluch. Per cert que dificilment haurian escapat de la empenta ultra lliberal, perque saprofita la nit pera millor realisar la sacrilega obra de la crema dels Convents, capitanejant la colla un jove de 25 anys, conegut advocat daquesta vila y que mes endevant habia de mostrarse com un fidel creyent y un fervoros devot. Tots els convents de la vila, els de Sant Francesch, Caputxins, Trinitaris, de S. Joan de Jerusalem y Monjas Carmelitas foren abandonats per alla primers dAgost de 1835, y posteriorment sintenta cremals, si be la ausencia dels habitants y la intervencio de significadas personas de la vila impedi quel furor dongus malas

consecuencias. A S. Joan sacontentaren cremant la imatge del Baptista colocada fora la Esglesia; la Trinitat revesti la crema mes gravetat, pro ab tot no fou de massa importancia. 7 58] [Pg.

IV LA PRIMERA GUERRA CARLINA Els ultims anys

Si volguessim descriurer las batsegadas que sofri lesperit lliberal durant la primera guerra carlina, necesitariam un llarch espay y ens embarcariam en consideracions que poca cosa tindrian relacionada al nostre objecte. No serem tampoch massa llarchs en la narracio dels fets darmas, tota vegada quaquets fets tenen, dintre nostre concepte especial de la historia, la consideracio de senzills incidents duna lluyta dideas. Per altre part, es fa impossible descriurer las peripecias daquesta lluyta ab massa municiositat, tota vegada que la petitesa dels fets no ha perms que formessin part de la historia escrita, y trobantne encare no mes duna memoria manera en vaga els contemporanis incumplerta. sempre

Vegis lApendix, nota 3.

Es compren ja el caracter que habia de revestir aquesta lluyta. Al comens de la mateixa apunta ab las sorpresas y presons que son frecuents en aquesta mena de lluyta, si be la guerra no prenia aquil cos que volian els partidaris del Pretendent. Pera revifar aquet esperit somort enviaren de Biskaya la divisio Guergu, quina, en sas divisions, comprenia la de Vilafranca y Tarragona manada per Matias Valls, qui no feu res practich.

En efecte; lobjecte de la expedicio era juntar als cabecillas catalans donantloshi una organisacio com els de Biskaya, mes no pogu lograrse aquet objecte, puig la independencia ab que obraban els cabecillas catalans impedia tota disciplina. Mentrestant la tropals batia y lograba ben sovint bons resultats. Aixis veyem que Patxot combatia 24 dOctubre del any 35 en S. Quinti 1.200 carlistas, no perdonant la vida cap dels que feu presoners.

La guerra adquiri daquesta feta un color mes [Pg. 59] pujat de barbarisme, ab lo que no feya mes que seguirse la empenta de las passions que shabian exacerbat molt en els ultims anys causa de la crema dels convents.

Qui corria alashores pel Penades eral cabecilla Pitxot. Aquet quefe al devant de 800 homes sorprengu la ronda de Vilafranca, quina es trobaba La Granada al objecte de cobrar la contribucio. Devant la superioritat del enemich degu tancarse aquesta forsa casa Insenser de dit poble, atacantlals carlins mitja tarde. Apesar del atach els resultats no foren

gaire favorables als carlins que no pogueran apoderarse de la casa convertida en un petit fort. Creyem que la superioritat numerica del enemich no debia ser tanta com suposan els Apuntes de Vilafranca del Alegret, puig si aixis hagus sigut la lluyta hauria acabat duna altre manera, ja que ha de reconeixes als carlins qu`eran gent valenta y decidida. Aquet fet tenia lloch el 19 de Mars de 1837.

Durant aquet mateix any de 1837 tenia lloch per aquet Penades una correria de las quacostumaba fer el celebre Mossen Benet Tristany, Mariscal de Camp del exercit carli.

En 6 dAgost entraren Torrellas de Foix, punt questaba fortificat, habentse rendit la guarnicio. Els carlins pera donar fe de sa posessio cremaren larxiu del Ayuntament.

Al cap de pochs dias, el mateix Mossen Benet, al devant de 3.000 homes, es presentaba la vila del Arbos. Donada la superioritat de la forsa carlina que atacaba, els Milicians Nacionals que defensaban la vila no tigueran mes remey que refugiarse la Iglesia, la cual estaba molt ben fortificada, y dalli feren els arbosenchs un nutridissim foch logrant escaparse de una rendicio segura inevitable. Empero la vila pati molt, ja quels carlins cremaren bastantas casas, menudejant numerosas escenas de sang y de dol, reproduccio fidel del atach y crema dels francesos per lany 1808. Daquesta crema, encare que no mes fou parcial, vingu lesperit llibe- [Pg. 60] ral del Arbos, puig que per la tradicio shan conservat algunas

escenas, com hem tingut ocasio de sentir contar, y que per no poguer respondre de sa veritat, ens abstenim de reproduhir.

Lany seguent, 1838, compta ab un sagnant fet, el que mes es de descriurer en una resenya daquesta guerra carlina.

El dia 8 d`Agost daquet any apareixia Porroig una avansada carlista manada per un tal Cusmet, qui estaba las ordes del cabecilla Vilella, que seguia al primer ab tota sa forsa quera de 400 infants y 200 caballs.

El caseriu de Porroig es veigu obligat obrir las portas als carlins, quins es repartiren entre Porroig, Ferran y Hostal nou, permaneixent amagats en aquets caserius, mentres una petita part simulant una partida carlina es passeijaba per la carretera de Barcelona y cridaba la atencio de las tropas de Vilafranca, contra las cuals no poguentshi batrer de cara cara estudiaren un medi pera ferlas caurer en un parany y poguer esmicolarlas la segura.

Caigueren efectivament en la trampa las tropas de Vilafranca. Creyent certs ques tractaba que duns pochs enemichs, referents al quins dessitj conseguirian reduhir facilment, creyentse tal vegada queran els rumors circulaban dentregarse, sortiren de Vilafranca uns 160 miquelets en persecucio de la seva forsa carlina que, malgrat el seu poch numero, es passeijaba la vista de la vila convidant una

lluyta que prometia lexit als provocats. May lhaguessin aceptada aquestos! Al arribar els miquelets de Vilafranca al Porroig, tota la forsa carlina que hi habia amagada caigu sobre dels confiats lliberals, quins en sa sorpresa no acertaren batres ab un enemich imprevist y que queya duna manera tan soptada y alevosa. Allo no fou lluyta, ni combat; fou, si, una carniceria preparada manyosament pels defensors duna causa quanomenaban divina, fou un sacrifici de gent indefensa preparat ab tota la astucia del malvat per la gent duna causa que lagermanaban ab la vida de la Religio. Fets [Pg. 61] com aquet son un bell floro per la corona carlina; pro, con si aixo no fos prou, necesitaban completar la obra duna manera digna y acabada, necesitaban ensanyarse mes en la trista sort dels enganyats confiats.

Naturalment qui no mori en la lluyta fou fet presoner. La superioritat numerica del enemich asegura an aquet tota empresa. Y als presoners sels obliga despullarse, y, distribuintne 15 Porroig y 19 al Bordellet foren fusellats. Es mes, cuatre infelisos qui sels habia promes la vida si sescapaban, al ferho, foran assessinats per cuatre cinch carlins convenientment situats. No mes un consegui escaparse de la emboscada.

Mes tart, durant el mando de las tropas lliberals pel Bar de Meer y de las carlinas pel tristement celebre Comte de Espanya, es veigu sorpresa Vilafranca per la partida manada pel Nadal de la Bogadella y composta de 800 carlins, en 25 de Novembre del propi any de 1838. Atacaren las tropas carlinas per la part

quavuy hi hal Cementiri, extenentse des del carrer de Sta. Magdalena fins la carretera de Barcelona.

El primer en acudir al lloch del foch fou el patrici Rafel Soler, qui era alashores quefe de la Milicia Nacional. Lacompanyaban una quinsena de subordinats seus entre quins shi contaba el que mes endevant habia dadquirir gran relleu, siga, Don Anton M. Fontanals. Aquet escamot ataca de valent la linea enemiga, ficantse entremitj della sense reparar en las consecuencias; y esporuguits y sorpresos els carlins cregueran quhabian sigut trahits, per lo que abandonaren la tasca. No es cert, donchs, lo que diu un historiador de quels carlins shaguessin apoderat de Vilafranca despres dun siti en quin moriren prop de 200 sitiats.

Es extrany quun fet tan senzill com valeros, es dir el rebutjament duna partida carlina fet per pochs homes, casi pot dirse per En Rafel Soler sol, puig ell era lanima dels poquisims que de primer acudiren yls parrots que despres hi compareixeren [Pg. 62] al mando del gobernador Sandoval ja trobaren la feyna gaire be feta; es extrany deyam quaquet fet shagi presentat tan adulterat fins al punt de ferne un siti acompanyat duna perdua de 200 dels sitiats. A bon segur que shan confos poblacions y fetxas, puig en 25 de Novembre de 1838 Vilafranca no hi hagu siti ni guanyaren els carlins, sino que tingu lloch una sorpresa que sorti malament als que la intentaren.

Cap las acaballas daquesta guerra y als 18 de Janer de

1840, la partida que manabal cabecilla conegut pel sobrenom de Llarch de Copons, amagada convenientment la Pedrera sorprengu en el Pont de Sta. Digna varios vehins daquesta vila y de Vilanova, quins al pasar per Canyellas, shabian ajuntat ab varis Nacionals de Matar, seguint junts el cami carretera que va cap Vilafranca. Al passar pel punt que deyam de Pont de Sta. Digna, tingu lloch la topada, donant per resultat la mort de tots els nacionals de Matar que venian cap Vilafranca y ames de dos vehins daquesta vila.

Aquets son els principals fets daquesta guerra. Si ens entretinguessim en voler descriurer las presons que per tot el Penades portaren terme els carlins, els impostos y vexacions ab que impediren la vida dels petits poblets, els sustos y sorpresas que donaban cada pas, en una paraula, tots els detalls que abundaren en aquesta insurrecio, com abundan en totas, la feyna fora llarga y enterament inutil.

Ab lo que portem dit pot compendrers ja la marxa de la primera guerra al Penades. Presenta aquesta guerra una especialitat comparada ab la tercera, y es que en la primera abundaren els punts fortificats, quins meresqueren tambe mes atencio per part dels Governs, ja que no foren abandonats; no aixis en la tercera guerra carlina, durant la cual tant aviat es prenian com es deixaban els fochs fortificats. Aquesta especialitat feu quel Penades no sofris tan en la guerra primera com en la tercera, ja [Pg. 63] que sempre hi hagu durant aquella mes medis de defensa. En tant es aixis quen pobles tan petits com Sant Cugat Sasgarrigas no hi pogueren entrar may

els carlins, merces als esforsos dels 40 nacionals del poble que comandaba lanomenat Ferr Vell. Altres punts veyem tambe fortificats com S. Quinti de Mediona, S. Marti Sarroca, Torrellas de Foix y S. Sadurni; dels que no ho estaban pot dirse que servian dhospitalitat als carlins.

Passant un altre orde dideas sobresurtiren en la politica dalashores dos homes; En Felix Barba, quins serveys tenim ja anotats en altre part y que fou Diputat Provincial durant els anys 38 y 39, habent merescut la confiansa de conferenciar ab lEspartero al poble de Mas de las Matas, prop dAlcanyiz, ahont aquet hi tenial seu Cuartel General. Per cert quen el cumpliment de la missio de la Diputacio corregueran En Barba y sos companys en gravisim perill de caurer mans dels carlins, quins bon segur quhaurian acabat ab la vida dels missatjers.

Laltre personatje que figura en politica fou En Joseph Almirall y Salat, Doctor en Lleys y Llicenciat en Filosofia y Lletras, qui fou nomenat Diputat Corts lany 1838. 8 [Pg. 64]

V LAS BULLANGAS Y ELS MATINS

Vegis lApendix, nota 4.

Acabada la primera guerra carlina, semblava que el pais habia dentrar en una era de pau y de concordia; mes, els succesos y bullangas estigueran lorde del dia. Las Corts del any 40, ab sas imprudents midas legislativas, alsaran un gran clamoreig ab motiu de la lley dAjuntaments, acabant ab la dimissio de la Regent. En aquestas Corts esencialment moderadas hi figura un vilafranqui, al quacabem de dir quhabia sigut Diputat Provincial y de qui ja hem parlat: En Felix Barba, que pertanyia la majoria daquellas Corts. Dun acte que diu molt en pro de la politica dEn Barba volem donar compte: al tractarse de fer obligatori lus del castella en las escripturas publicas shi opossa resoltament, defensant en aquesta ocasio els drets imprescriptibles de la Personalitat Catalana.

Poch temps despres tenia lloch Barcelona un pronunciament contra Espartero, qui habia sigut nomenat Regent del Regne, ab motiu de certas midas que es creyan contrarias la industria catalana y de las veus que corrian relativas al proxim establiment de las quintas. Acaba aquet pronunciament ab el bombeig de Barcelona, per quin fet sexcitaren mes y mes els anims, prenent formidable cos una Revolucio general contra Espartero, que retrunyi per tot Espanya. La comarca del Penades prengu tambe part en aquet mohiment, acudint bon nombre de comarcans Esparraguera en cumpliment de la proclama del 19 Juny 1843, donada per la Junta Suprema cridant las armas tots els solters y viudos sense fills de 18 a 40 anys dedat. Qui en aquellas circunstancias movilisa la Milicia Nacional de nostre vila y es possa al devant seu, qui fou lanima daquell mohiment en el Penades, qui savista ab la Junta Suprema Sabadell y Manresa, [Pg. 65] fou En Anton M. Fontanals y Miret, Vocal Secretari de la Junta de partit improvisada ab motiu daquellas alteracions quacabaren ab

labdicacio de Espartero. Durant aquets aconteixements es trasladen Vilafranca el Bisbe de Barcelona y lAudiencia Territorial, administrant aquesta ultima justicia aqui del 15 de Novembre al 5 de Decembre, en quin dia retorna Barcelona.

Lincumpliment per part del Gobern anomenat de nou, dalgunas de las condicions imposadas al General Serrano per la Junta Suprema de Barcelona, despres del triomf en quin programa de Sabadell hi consta escrita la reunio duna Junta Central mentres no es celebressin Corts, origina la sublevacio dita Jamancia dels centralistas, mohiment que repercuti tambe en el Penades com tots els que prenian cos Barcelona. Vilafranca es pronuncia tambe en apoyo de la insurreccio de Barcelona, al igual que Vendrell, pro cuant el Gobern es decidi empendre en gran escala las operacions militars contra aquesta insurrecio quina causa era ben llegitimada, no pogueran resistir las empentas de las tropas y reconeixeren facilment al Govern. Aquet mohiment fou mes una mostra de simpatia que de res practich.

Lany 45, ab motiu dimposarse las quintas, segons ens diu un testimoni daquella fetxa, es subleval paisanatje de Vilafranca, apareixent per primera vegada en aquesta bullanga lHemeteri Huguet (a) Armenter, home de poderosa iniciativa y valerosa empenta, habenthi hagut un viu tiroteig entrels sublevats y la tropa, desdel Cuartel la Rambla y al devant mateix del carrer de la Palma. La opinio general sabut es que condemnaba las quintas y al objecte dabolir sos dolents defectes, tota vegada que no es pogu impedir la implantacio de las mateixas, es

constitui en nostre vila als 5 de Janer de 1847 una societat de socorros mutuos, que funciona ab notable ventatja dels joves que entra- [Pg. 66] ban en quinta, fins al 28 Decembre de 1857 en quina fetxa foren abolidas aquesta clase de societats.

Ab motiu de las sublevacions contra las quintas, estaba pres Reus lEscoda y lhabian condemnat mort. Alashores lArmenter de Vilafranca junt ab altres capdills, salsaren ab gent de Vilafranca, Tarrasa, Martorell, Sant Pere y altres punts y dirigitse Reus, lliberaren lEscoda.

Las bullangas quacabem de resenyar donan una mostra del estat politich dalashores. Veyem lluytar en ellas las dugas ideas que shabian declarat defensoras dels drets dIsabel durant la guerra dels set anys: la moderada y la progressista. La Regent Cristina sencarinya ab la fraccio moderada y no escoltant la massa del pais, esencialment progressista, es compromet sancionar una lley que violaba varis articles constitucionals. Y desconeixent el caracter dun Rey constitucional privat de regnar, cregu quera faltar son carrech desfer baix un Ministeri lo qualtre Ministeri habia fet. Elevat la Regencia lafortunat dels camps de batalla, segui un procediment contrari: aquet es llensa en brassos del progressisme; mes aviat sos prestigis anaren minantse, com llogic efecte de sa falta de tctica pera regir el Regne, y prompte sol y malvolgut deixant la Peninsula. Darrera dell vingul despotisme... Aquesta reaccio moderada que mofantse de la llibertat, en quin nom gobernaba, es rifabal poble y espargia arreu lleys que minaban la vida del Gobern.

Entremitj daquet desencadenament de passions, no mes es digne de planyer la nena tendre que en mans de cortesans no adquiria mes que coneixements que desfeyan sa puresa, la nena que sent Reyna dun Estat era menys lliure que lultim de sos subdits. La pobre Reyna habia vingut tart al mon yl mon sempenyaba sempre en adelantarli la fetxa de sa naixensa. Ben nena encare se la proclama major dedat pera calmar passions politicas; molt joveneta se la converteix en instrument politich y aquesta politica li presenta tan mala cara que [Pg. 67] tota una Reyna no t mes quun galan per escullir, no t mes quun home pera enmaridarse. Aquet home era son cosi, linfant Francisco. Las bodas reals foren saludadas per las encontradas de la terra ab un aixecament carlista engendrat pel despit que sential Comte de Montemolin, fill de Don Carles, de veurers postergat pel infant Francisco. Lany 46 sefectual matrimoni y lany seguent al 47, la guerra estaba ja encesa; teniam els matins la montanya.

Per fortuna la lluyta no fou ferma. El mohiment engendrat pel despit habia dofegarse prompte. Per altre canto, en las bullangas hi habian pres molta part, sino declarada al menys amagadament, els carlistas, quins desitjosos de remourer els camps contraris pera fer mes segura sa ganancia, lograren solsament dividirlos y ferlos perdrer el credit, puig aparexian com un intringant mes. Els temps tampoch estaban per absolutismes. Precisament sofegaba baix la pressio dels moderats y malament podia admetrer gent mes intransigent.

De joch guerriller poch en dona aquesta guerra. Aqui al Penades no mes es notable una topada que tingu la columna doperacions daqui ab una partida carlina als voltants de Torrellas de Foix en el mes dOctubre de 1848.

Rondejaba per aquell poble el cabecilla Vilella ab 600 homes, cuant sescaigu passarhil Coronel Manel Figuerola ab uns 140 soldats. Sembla quel cabecilla carli amaga la seva tropa en una altura y cuant ab una dotsena dhomes el coronel Figuerola embestia als carlins que veigu dalt, sortiren tots de son amagatall, morint acribillats els soldats de Figuerola y salvantse unicament ell yl seu asistent, merces la ajuda daquet que bon temps mata un carli que ja habia agafat las rendas del caball de Figuerola. Lassistent fou ferit, habent perdut de aquesta feta el do de la paraula per tots els dias de la seva vida.

Aquet cabecilla Vilella es lunich de anomenada que durant aquesta segona guerra carlina actua de [Pg. 68] defensor de la pretenguda llegimitat per la nostre comarca del Penades. Ja avans, en el dia 10 de Juny de 1848, se habia presentat ab una colla de trabucaires en la casa anomenada Galofr del Pla de Manlleu, terme de Selma, alla pels ultims pobles del antich Penades. Lamo de Can Galofr, D. Joseph Galofr, es defensa ab valor y serenitat sorprendents habent causat la mort de dos facciosos y dun paisa, qui aquells habian obligat a portar faixinas pera pegar foch dita casa, com efectivament ho lograren en part. Segons un periodich daquella poca la perdua quexperimenta lexpressat pages no baixa de 12 14 mil

lliuras.

Lheroe de Selma quhabia resistit a la partida capitanejada pel Vilella, qui vanament intenta penetrar can Galofr y que avergonyit devant del valor dun home tingu de retrocedir, abandonant son projecte, era pochs dias despres rebut pel Excm. Sr. Capita General de Catalunya ab afectuosa distincio y omplintlo delogis.

Un conterrani, el conegut per Noy Cuadras de S. Pere de Riudevitlles, que formaba part de la partida de Mariano de la Coloma ens facilitaba les notas seguents:

Ens trobabam els matines que formabam part de las partidas de Mariano de la Coloma, Mas Goret, y Baldrich, destacats can Grau, de S. Marti Sarroca, cuan las tropas del Gobern destacadas Vilafranca, baix el mando dun Coronel, pretengueran sortir en nostra persecucio y treurens del lloch en que es trobabam. Uns y altres ens toparem Torrellas de Foix, tenint lloch una accio bastant empenyada, que resulta favorable las partidas carlinas. El Gobern tingu 40 baixas, entre morts y ferits, habentse transportat aquets despres de la accio Vilafranca ab carros, mentre els matins anabam fer nit Espluga de Francoli. Nosaltres tingueram solsament dugas baixas: un mort y un ferit. En aquesta accio, ferem presoner un germa del Coronel de las forsas del Gobern, que era capita

de [Pg. 69] cassadors 9 ; y despres dhaber sufert dos mesos darrest en una cova de las montanyas de Montmell, junt ab el Comandant militar de la Bisbal, fou possat en llibertat y presentat Vilafranca, per mes ques parla de fusellarlo, cosa que no es realissa instancias del mateix que va agafarlo. Tingu lloch aquesta accio de Torrellas de Foix pel mes de Maig del 49.

A Pontons tingueram tambe una altre accio, en el mateix any 49, entre las partidas dEn Borjas, general carlista, y Mas Goret, general del departament de Tarragona, formant junts uns 1500 homes, questabam destacats can Pineda de Foix y can Sol de Roset, contra una columna procedent dIgualada, manada per En Miquel Vila (a) Caletrus, subjecte que de primer vingu ab nosaltres y sempassa despres al Gobern; una altre partida procedent de Montblanch, manada per En Quesada, Coronel del exrcit, y una altre columna procedent de Valls, formant en conjunt las tropas del Govern uns 3.000 homes, el doble dels queram nosaltres. El foch fou terrible y la accio ana empenyadissima, sostenintse desde cal Roset de Selma y Vermell aprop de Torrellas; y donat el major numero dels amichs del Gobern, aquet logra la victoria, sent moltas las baixas de totas dugas parts.

La dispersio que segui an aquesta accio, fou inmensa y gracias al talent y valentia del general carli Borjas, es logra que

Aquesta presa la feu el mateix Noy Cuadras quens facilita els datos.

la derrota no fos complerta. Ens escamparem tots nosaltres cap Vilafranca, Gelida, Masquefa, can Masana de Montserrat y Santa Maria de Castellfullit, empleant en aixo tot el dia de la dispersio que comensa las 10 del mati; y lendema, punta de dia, ens reuniam Santa Maria de Castellfullit. Aquesta accio feu al Gobern amo del territori de Pontons, Pineda de Foix, can Sol de Roset y Selma.

Molts forem els de S. Pere quanarem ab els sublevats. Al nostre poble no hi hagu mes qualguna [Pg. 70] tentativa, puig estaba ben fortificat y era Comandant Militar un tal Baixeras.

Fora daquets fets no mes podem citar la sumissio del cabecIlla Posas, un dels de mes valer, ocorreguda al altre extrem opossat al anterior de la part del Penades, Esparraguera. Contribuhi molt an aquesta rendicio el general Mata y Alos, puig com en el moment de la rendicio es resistiren els homes de Posas, cridant avans morir y donant moris als cobarts y traidors, Mata aventur sa vida, ab serenitat heroica, ficantse enmitj dels montemolinistas, manantloshi deixar las armas y reduintlos la obediencia. El quacababa de ser nomenat Capita General de Catalunya, En Manel de la Concha, al entrar Barcelona, portaba ja en el seu seguici Posas y als llancers montemolinistas.

Durant aquesta etapa sobresurti en political vilafranqui Pere Batlle y Mascar, quhavia sigut Arcalde lany 12, Alcalde major

el 36 y que fou, are, pel 47, nomenat Diputat Corts. 10 [Pg. 71]

VI LAS IDEAS PROGRESISTAS

Dintre lespay de temps que va de la guerra quacabem de descriurer en la part ultima del capitol antecedent fins la que ser objecte del capitol que seguir, res ha de preocupar tant com el mohiment progresista quempeny cap la sublevacio la conducta dels moderats ab el sistema francament despotich que sentronissa despres dels fets del bieni.

No es nostre objecte descriurer el colera del 54, ni el del 65, ni tampoch de la febre groga del 70, deixant tambe la guerra dAfrica del any 60, en quins voluntaris catalans nhi habia alguns de fills daquesta vila. Com nostre feyna es esencialment lestudi del desenrotllo de las ideas politicas en el Penades, caldra solsament questudiem an En Anton M. Fontanals y Miret y an En Hemeteri Huguet (a) Armenter, de quins pot dirse que representan el primer la idea progressista yl segon la accio, la practica, el combatidor pel ideal esmentat. Empero no vol dir aixo quEn Fontanals no fos home dempenta, donchs en aquet capitol mateix consignarem alguns fets revolucionaris seus, pro lo cert es que sobresurtia en ell la tendencia
10

Veigis lApendix, notas 5. y 6.

diplomtica y que sols es llensa resoltament la lluyta cuan las portas de la legalitat es barraren per la gent del seu ideal. LArmenter era bon tros diferent. LArmenter habia nascut per guerrejar y per lluytar; careixia del talent necesari pera entaular lluytas de paraula y discusions; pro, home convensut y dotat de la fe que precisa pera fer armas en pro duna idea, era aproposit per la vida de guerriller. LArmenter si hagus viscut en altre temps hauria sigut almogaver guerriller contral frances; era guerrer per temperament. En resumen: Fontanals era la idea, Huguet el bras daccio. No anavan sols pel cami politich els avans citats. Dintre nostre vila comptaban ab un bon aplech de vehins quels seguian y [Pg. 72] apoyaban. Ya en lany 59, cuan, degut als esforsos dels Diputats progressistas sorganisal partit, es crea en nostre vila un Comite, merces als treballs dEn Fontanals, habentseli conferit la Presidencia del mateix, en quin carrech continua fins els pimers dias del any 66, secundant totas las disposicions dels Comites Central y Provincial.

Ab gust fariam are una biografia del ilustre vilafranqui Anton M. Fontanals, pro sobre no ser aquet lloch adecuat, bastara per nostre objecte retreure alguns dels merits del patrici mes eminent en politica quha produit durant el segle Vilafranca, reproduintlos al efecte de la biografia que daquell compatrici escrigul que fou son amich y admirador Ramon Parera y Marqus.

En

Fontanals

com

home

de

gobern

desempenya

varis

carrechs. Varias vegadas fou nomenat Regidor. Ho fou en lany

50, 54 y 57. Sempre renuncial carrech, mes en la ultima eleccio el general Zapatero lobliga desempenyal, habent afegit En Fontanals la formula ordinaria del jurament de carrech las segents paraulas: Ser fidel en tant quIsabel siga Reyna constitucional.

Fou tambe Arcalde despres de la Revolucio del 68 y sasenta. las Constituyents com Diputat per la circunscripcio de Manresa, la cual pertanyia alashoras Vilafranca, habent obtingut 20.307 vots y entre ells casi tots els daquesta vila. Ho fou despres per Tremp y seguidament Senador per Lleyda.

Home que goss de las condicions den Fontanals y de la seva fama y prestigi, cualitats realsadas pel seu desinteres politich y per la seva caritat generosa, es induptable que dintre la vila totas las Comisions y entitats el cridarian pera omplir algun carrech. Aixis es que veyem quEn Fontanals fou Jutge de Pau, de la Junta de Beneficencia y del Hospital, de la Instruccio publica, etc., etc.

Y anem are a dir alguna cosa de las sevas doctrinas. Era En Fontanals home dideas avansadas y decididament lliberal. En las Constituyents vota per la Monarquia, per creurer quab ella quedaria [Pg. 73] mes afiansada la llibertat. Aixo lenemista ab els seus electors republicans, habent tingut danar cercar Tremp la eleccio que aqui hauria sigut duptosa. Despres, lany 73, vota per la Republica, convensut sens dupte quera impotent la Monarquia pera resoldre lembolicat estat social

dalashores; mes aquet cambi podia semblar quobehia al dessitj de conservar el carrech de Director de Agricultura Industria y Comers, pel cual fou nombrat lany 72 ab prou disgut seu, per lo que dimiti alashores aquet carrech irrevocablement.

En Fontanals, en las Constituyents, vota per la llibertat de cultos. Creya En Fontanals que la llibertat y la Religio podian perfectament juntarse. Aixis escribia que aquella podia

agermanarse b ab lo catolicisme, com lo catolicisme podia fer lo mateix ab la llibertat. Y en un altre ocasio, escribia: Son dugas cosas que lluny de rebutjarse per veurers juntas, deurian anar molt enllassadas y viurer en la major armonia. Y perque penso aixis, y perque soch catolich, y perque admiro la sublim doctrina dEl qui vessa sa sang pera redimirnos y fernos lliures, he votat y estich per la llibertat de cultos. Ahont no hi ha llibertat daccio, no pot concebirsel premi nil castich. Aqueix es mon humil parer. La conciencia em diu que no penso tan mal com alguns que de religiosos fan alarde.

No hem de ser nosaltres qui discutim la possibilitat impossibilitat del agermanament de la llibertat de cultos ab la doctrina catolica. Ben claras y ben patents estan las lletras del Syllabus en aquet punt, y cal reconeixer que lideal de lEsglesia ha de ser la unitat catolica y que si transigeix ab la tolerancia casi be sempre y ab la llibertat de cults en alguns y contadissims casos, es per la raho de no imposar creencias an els individuos que no las acceptarian de bon grat y que bon segur en el fons de sa conciencia las aborririan. La llibertat de

cults esta basada en un principi quel catolicisme no admet, en el de que lEstat no deu tenir cap religio. Lateisme en las colectivitats es un principi realment disolvent. [Pg. 74]

Hem cregut, empero, convenient fer notar aquet concepte de la llibertat de cults en un catolich, no per lo important que resulta historicament considerat, sino que mes aviat perque no es califiqui malament als quavuy la demanan, ja que hi ha precedents que, ab tot y haber sigut esborrats per la Esglesia, tenen tanta apariencia de forsa que reviuhen cada pas.

Fins aqui En Fontanals. Del Armenter poch en direm. La seva vida ja corre ab sublevacions. Al 45, com hem vist, saixecaba per las quintas; al 54, ab motiu de la sublevacio dels generals de Vicalvaro, hi hague tambe pel Penades revolta de lArmenter, ab lEscoda, Morgades de Torredembarra y altres; mes, la tempesta que feya temps es formaba en lhoritzo no es presenta ferma fins per las espurnas del 66 y per la sublevacio del 68.

Bellugadissos com eran aquells capdills, verificaren bona pila de revoltas y pronunciaments, dels quins parlarem dels mes importants. Als 16 dAgost del 67 lArmenter de Vilafranca junt ab el Vidal del Vendrell es pronunciaren declarant destronada Isabel II. Per reprimir aquet aixecament quhabia tingut lloch al Vendrell marxa cap an aquell poble el Regiment de Alcantara acantonat Vilafranca yls sublevats es retiraren la montanya, juntantselhi En Pau Marin quefe carlista procedent

del exercit. El dia 23 del mes dAgost tingu aquesta columna sublevada un foch prop de Torrellas de Foix ab el Regiment de Leon de Tarragona, habenthi varis ferits, fins que veyentse sols sentregaren el dia primer de Setembre al Arcalde pedaneo de Torregassa de S. Jaume dels Domenys, y despres al Tinent Coronel quefe de las forsas del Vendrell Joseph Esteve.

Simultaneament ab aquets capdills es sublevan Vilanova y Geltr els generals tan Baldrich com y Alderete, An fent una curta forsas campanya activa esteril. aquestas

sublevadas shi agrega Fontanals fins que perseguit de molt aprop consegui embarcarse ab En Targarona, Baldrich y altres companys [Pg. 75] politichs en el vapor Vinuesa, dirigintse Marsella ahont permanesqu fins el Mars del 68.

Avans daquets dos pronunciaments corresponents al any 67, hi hagu en el 20 de Janer del 66 una altre sublevacio del mateix Vidal del Vendrell las ordes del Baldrich y de lEscoda de Valls, ab una partida de Vilafranca manada pel Armenter. En aquet mateix any de 66, en el dia 11 dAgost sasesinaba alevosament en la estacio de Martorell an el anomenat Noy de la Barraqueta. Daquet asesinat data la entrada en la politica activa del germa de la victima Xich de la Barraqueta, qui jura venjar aixis la mort de son germa comesa per un numero de la Guardia Civil. Es llensa, donchs, el Xich de la Barraqueta pel cami de las sublevacions y revoltat y unit ab el Vidal del Vendrell, Armenter de Vilafranca, Escoda y Baldrich, portant tots plegats ab sas diversas partidas un miler dhomes, recorregu el Penades avans de la Revolucio de Setembre ab

varias altas y baixas, cobrant contribucions als pobles y sostenint atrevidas escaramusas.

El Penades eral pais destinat enlairar la bandera de la Revolucio, y si no ho fou deu atribuirse certs petits detalls dorganissacio que devegadas es descuidan per inutils y la hora de la feyna resultan ser duna importancia extraordinaria. En efecte: el 24 de Setembre del 68 habian de desembarcar las costas de Calafell els generals Milans del Bosch, Amatller, Baldrich y Lagunero yls homes civils Sagasta y Carlos Rubio; cual efecte hi habia bon numero de paisans y bona companyia de carabiners del Vendrell las ordes de Vidal, Baldrich (germ del altre Baldrich quhabia de desembarcar) y del quefe de carabiners En Pascual Iborra; pro per no haberse ents ab las senyals quel barco feya retorna aquet las costas de Fransa. Al cap de pochs dias, despres del aixecament de la armada Cadis, alguns dels que tenian que desembarcar Calafell anaren Barcelona per tren, fentse alashores aqui la Revolucio, que fou secundada per tot el Penades. [Pg. 76]

No registra aquet fet revolucionari cap victima en el Penades. Puig es sucsuiren els cambis que simposaban dat el nou estat de cosas, sense violencias ni exgeracions, ans al contrari molt pacificament. Aqui Vilafranca destituit lAjuntament, junt ab el seu Alcalde Corregidor, no perdonant tampoch al Secretari, es constitui seguidament una Junta Revolucionaria presidida per En Fontanals y que fou elegida mes endevant pera figurar com Junta ordinaria, en proba de reconeixensa la acertada gestio que habian desempenyat. Una altre proba de las simpatias que

troba aquet mohiment Vilafranca, la trobem en la organisacio de dugas companyias de voluntaris de la llibertat, quin objecte era vetllar pera la aseguransa del orde publich, ja quel vestuari que necesitaren fou costejat per la vila y bastants patricis que residian fora della, mitjansant una suscripcio publica al efecte oberta.

No es donchs dextranyar quel triomf daquella Revolucio, que sanuncia al poble desdel balco de la Casa Comunal pels patricis Francesch Huguet y Armenter, fos celebrat ab grans festas y campanadas y que cinch mesos mes tart, en el 5 de Febrer de 1869, es plants ab gran pompa en la Rambla de S. Francesch labre de la llibertat.

Visitaren Vilafranca durant aquesta etapa el general Prim, de retorn de la guerra dAfrica, qui shostatja al local ahont avuy hi ha establert el Centre de lUnio, habentseli donat una serenada y ball en son obsequi, yl Rey Amadeo I que permanesque pocas horas la vila, possant en casa Fontanals.

En politica, ames dels citats, es distinguiren els Srs. Pere Batlle y Mascar y Javier Garcia. El primer fou Diputat Provincial lany 67 yl segon lany 70 habent prestat valiosos serveys durant la febre groga.

Es publicaren tambe els periodichs politichs La Legalidad, republica, que fou despres substituit per El Panades y pochs

numeros de El voluntario de la Libertad. 11 [Pg. 77]

VII LA POLITICA DEL 72 LA RESTAURACIO

El partit carlista, que sempre ha estat la mira de las epocas de revolta pera ferhi sa ganancia, aprofita el desgavell que regna despres de la Revolucio de Setembre, desgavell que trobem natural en els soptats cambis que porta tota revolucio y en limperi quaquesta proclama implicitament; aprofita, deyam, aquet desgavell pera llensarse la lluyta. De primer foren pocs els que shi llansaren, pro reculliren prompte el bon numero de adeptes que crea sempre la desesperacio contra un estat de cosas que usant la locucio vulgar no pot anar ni ab rodas. Bon tros de culpa daquet desgavell pertanyia, empero, als quen protestaban ab forsa armada, perque de bell principi y sistematicament sempenyaren en posar entrebanchs la gestio gobernamental. Vingu despres la Republica consecuencia de labdicacio de Amadeu, el rey mes democrata quhan vist els temps, y la guerra carlina prengu encare mes increment.

Anem are descriurer alguns dels fets mes principals, y ho farem seguint als Apuntes del Alegret, puig, no tenim cap inconvenient en reconeixho, dem tan poca importancia als fets darmas que gustosament en prescindiriam en aquet estudi,
11

Veigis lApendix nota 7.

sino fossin aquells la manifestacio mes vibranta que dels ideals politichs han aceptat els homes, fins aquells que obran en nom duns principis tant poch guerrers com la fraternitat y la llibertat.

Feyam

notar

ja

en

la

primera

guerra

carlina

lesperit

marcadament lliberal del Penades, y en especial el de sa hermosa capital, Vilafranca. Las consideracions quen laltre lloch aludit feyam podriam are igualment repetirlas y encare aumentarlas y multiplicarlas, puig el mohiment progressista questudiabam en el capitol precedent habia deixat [Pg. 78] molt bon llevat lliberal. Es natural que comensada la guerra es penses avans que tot en fortificar la vila pera defensarla dels possibles atachs dels carlins. En efecte: tot just comensada la guerra y als ultims del 72, es prenia ja lacort de fortificar la vila, acort que es repeti en la reunio de 9 de Abril de 1873, en quina es nomena una Junta darmament y defensa, repetintse igual acort mes endevant. Es tapiaren tambe els acabaments dalguns barris, es reforsaren las murallas y sestabliren cinch surtidas per las carreteras de Tarragona, Vilanova, Torrellas, Barcelona y pel Portalet y Estacio.

Corroborant lesperit lliberal de Vilafranca hem de fer constar que en la comunicacio quels carlins dirigiren Vilafranca en 3 de Mars de 1873, firmada per En Luciano Pasques y per En Marti Miret, y que promogu la reunio citada de 9 dAbril del mateix any, consecuencia de la exigencia dels carlins de volguer cobrar la moderada (diu la comunicacio) contribucio que shabia imposat, es diu que nostre vila es una de las pocas

que se resisten an aquell pago, lo que corrobora, com deyam, lesperit francament lliberal de Vilafranca. No es diga quels carlins estaban interessats en fer la afirmacio que senyalabam pera millor conseguir son objecte, puig encare que fos aixis, el fet era cert, si be podia haverhi exageracio en lo dafirmar que aquesta vila era una de las pocas que shi negaban.

En aquesta comunicacio hi apareix la firma dun comarc que realment fou una figura durant la guerra carlina, figurant, com ja es despren, en las filas del etern Pretendent. Ens referim an En Marti Miret, fill del vehi poble de la Granada, qui alcansa una bona graduacio en la lluyta, conservant despres della lempleo de Coronel del exercit. An En Miret li es deutora nostra vila de molt agrahiment. Si no sufri Vilafranca ab tota sa crudesa las consecuencias duna lluyta civil, fou degut precisament al amor que la comarca profesaba un fill della, aixis com tambe els esforsos y atrevidas empresas de En Francisco Huguet y Mainer, quin nom deu [Pg. 79] escriurers en un treball de la naturalessa del present com just premi al zelos vilafranqui y com bell exemple pera las generacions que han de venir.

LAlegret fa constar en els seus Apuntes els disgustos que ocasionaba la comarca tota la insubodinacio del exercit. Aquesta insubordinacio era efecte del malestar general que hi habia Espanya en els ultims temps de la Republica. No era possible, empero, cap, altre cosa. La Republica es trovaba empentenegada ab massa guerras alahora: hi habia encesas la carlina, la cantonalista, la separatista cubana. En aquellas circunstancias es compren quel Gobern perdes la brujula y

quEn Castelar es prengus en serio lo de mucha artilleria, mucha infanteria, mucha caballeria. Lexercit qualashores, en els comensos de la guerra, corria pel Penades era un batallo de cossos franchs de voluntaris, quin comportament no gaire b reporta moltas inquietuts.

Seguint el fil daquesta relacio enumerarem are suscintament las disposicions que durant la guerra es prengueran en defensa de la vila, per descriurer despres els fets darmas mes importants y las tropas que passaren per nostre vila.

Com portem dit la defensa de la vila y tambe la de tota la comarca estaba encomenada al principi un reduit cos de voluntaris, quin poch numero feya possible que durant la Republica els carlins campessin son franch voler. Consecuencia daquet abandono era un defalliment en la opinio publica, habent deixat molts vehins las sevas estadas y en especial els Rectors dels pobles comarcans, puig contra aquesta clase shabia manifestat en diferentas ocasions -en una dellas sassessina vilment sos respectables Rectors- un declarat odi.

El Gobern de la Republica decreta la Milicia Nacional forsosa dels 18 als 45 anys, al objecte de posar terme an el desgavell que regnava. Es constituiren en aquesta vila vuit companyias de milicians agrupats per barris y manats per quefes de la eleccio dels cossos, formant en conjunt unas 1.000 plassas. [Pg. 80]

Al mateix temps el Comandant Militar Joseph Garcia dictaba en 18 de Febrer de 1874, un bando impedint recullir ni hostatjar cap persona que no ests ben documentada, manant acudir en cas dalarma la defensa de la vila tothom que tingus de 16 65 anys y que no sigues ja de la Milicia Nacional, fent tapar las portas que donessin camps de propietat particular y manant aixecar las tapias fins cuatre metres alla ahont nhi hagus, y declarant, finalment, enemich tothom que abandoni la poblacio que no es presenti oportunament las Autoritats.

Durant aquet temps la guerra habia pres bon increment com veurem despres pels atachs de Vilafranca y Vendrell y la autoritat militar que alashores manaba en la vila no feya mes que dictar succesivas y contradictorias disposicions, essent la mes important la de destitucio del Ajuntament yl nomenament daltres individuos pera Regidors, quins no aceptaren el carrech, excepcio de D. Francisco Huguet y Mainer, qui per trobarse sol tingue son carrech tota la feyna dadministrar la vila.

Y com mes gran era lincrement de la guerra, mes gran era tambe la falta dexercit y tropa pera repelir las agresions que cada hora es multiplicaban. Alashoras es prengu una resolucio extrema, es tregu del Penades la columna que hi operaba deixant quels pobles es defensessin per si sols, si podian ab sas pocas forsas, deixantlos en cas contrari voluntat dels carlistas. Si lesperit lliberal no hagus estat ben arrelat en el pais dificilment haurian tornat els exercits del Gobern entrar en aquets pobles quhabian deixat sols y desamparats. Pot

aplicarse aqui lo que un celebre diplomatich digu la desgraciada Reyna Isabel II, cuant aquesta pretenia escaparse de Madrit causa de una forta revolta:La Reyna

quabandonal Trono cuant se li disputa discuteix, no torna asentarshi. Baix altre punt de vista, aquet sistema dabando[Pg. 81] nar el pais, desconeixent la obligacio que t tot Gobern estable de defensar als seus gobernats, es el precedent dun altre sistema, el de la reconcentracio que mes endevant aplica a Cuba un general quavuy sasenta al Ministeri y que senta las primeras bases de sa fama en aquesta encontrada, encare que sas conquistas no vagin tenir res que veurer ab la guerra que sestaba desenrotllant. En Weyler aprengu aqui allo de deixar el poble sas propias forsas, pro trobantse Cuba ab gent que no seguian al Gobern, com sucsuhia precisament aqui al reves, va creurer convenient en lloch de deixar la gent sa sola defensa, endursela, deshabitant pobles y caserius. Y nasqu alashores la celebre reconcentracio Weyleriana.

El 9 de Mars del 74 es procedia al desarme de la Milicia Nacional y enduentse las armas, junt ab dos canons que shabian destinat la defensa de la vila y tota la documentacio del Registre de la Propietat, es traslada la columna del Penades Barcelona deixant sola la vila fins als 5 de Maig, en quina fetxa vingul Comandant General de la provincia de Tarragona D. Manel Salamanca ab 1.500 homes, retornant alashores la vila molts vehins caracterissats per sas ideas lliberals y que shabian allunyat per temor revenjas per part dels carlins.

Durant aquesta orfandat de la vila (del 9 de Mars al 5 de Maig

de 1874) passaren, com veurem, per la vila, diferentas forsas lliberals y carlinas. La primera carlina que vingu, que sescaygu esser la de Moore, qui exigi el pago de 3000 duros de contribucio, mes cedint als prechs del Alcalde Sr. Huguet y en atencio al estat aflictiu de la vila, consenti en cobrarne unicament 1000, manant aixis mateix la demolicio de las fortalesas que tenia la vila. Durant aquet temps, si es salva Vilafranca de moltissims captiveris y dimposicions exageradas, fou degut al zel que en benefici de la vila demostral patrici Sr. Huguet. Pera exemple de la posteritat, encare que som contraris de la narracio danecdotas y singularitats que poch gens influeixen en la marxa [Pg. 82] de las ideas, en descriurem algunas relativas al Sr. Huguet y quhem sentit explicar per sa boca. Ellas demostran clarament la fermesa de carcter de tan excelent patrici yls serveys que t prestats la vila quel veg naixer.

LHuguet no cumpli lorde donada per En_Moore de derruir las fortificacions de la vila, cosa de la cual els carlins sen resentiren molt, tant quhabian jurat que matarian al Alcalde que no cumplia las ordes rebudas. Al tornar els carlins la vila, pregaren varis amichs al Huguet que samagus, mes ell shi presenta, logrant atreurers el General carli, qui explica la impossibilitat en que es trobaba de cumplir una orde verbal tota vegada que ell hauria de donar compte de la seva gestio. Alashores sextengue orde escrita del derribo de fortificacions. Trevalla lHuguet de valent en aquesta cuestio pera cumplir la orde donada, quin fi reuni tots els pagesos de la vila pera tal tasca. Sucsuhi el dia del derribo un incident que debem esmentar. El capita carli Mariano de la Coloma reprengu dos obrers que trevallaban en la casa de la Rambla que fa

cantonada devant del Cuartel, manantlos quajudessin al enrunament de las fortificacions de la vila. Obehiren els trevalladors, pro al entornarsen En Mariano de la Coloma dahont els habia acompanyat pera que trevallessin, fugiren aquells, irat el carli al saber aquet fet intenta calar foch la casa y ho estaba ja fent cuan comparegu lHuguet y llensant la seva capa sobre la llenya que ja se comensaba encendre, manifesta en un rapte de patriotisme que si el foch avansaba seguiria ell darrera la capa. Al veure la seva decissio, desisti En Mariano del seu intent. Un altre dia evita ques cals foch per part dels carlins una casa ahont es reunian els elements avansats de la vila, pretextant queran irreconciliables enemichs seus i podia el poble atribuirli la crema, ab lo cual desprestigiarian al Alcalde que tant trevallaba en be de tothom. Un altre dia calma als carlins quenfadats perque al ball no hi compareixia ningu del poble, volian [Pg. 83] donar un serio escarment. En fi, seria feyna llarga descriure mes detallets. Ab els dits avans nhi ha prou pera coneixer el tremp del simpatich Francisquet Huguet.

Ab la tornada la vila de la tropa en 5 de Maig de 1874, es procedi una nova fortificacio de la vila, aixis com tambe la constitucio del nou Ajuntament, ja que Vilafranca en careixia, procedintse la reconstruccio dels portals y murallas, fentse las torras de la Creu de S. Salvador, la de la carretera de las Cabanyas y mes tart la del cami de las Clotas y cami del Sepulcre. La reconstruccio de las murallas y forts es feu seguint un sistema semblant al que s utilissa pel enrunament; aixo es, obligantse als manobres y paletas a compareixe pera treballar en aquesta tasca.

En Salamanca es prengu tambe la tasca de reorganizar la Milicia Nacional voluntaria y forsosa, establint que lallistament daquesta ultima corria carrech del Ajuntament, debentshi inclourer tots els vilafranquins menys els que no inspiressin confiansa per sas ideas carlinas per careixer de valor per la guerra, imposant an aquets ultims una cuota de contribucio que podia variar de 1 15 pesetas mensuals, segons els medis de fortuna. De la fetxa del establiment daquesta segona defensa (Maig de 1874) fins prop de lacabament de la guerra, mes de 400 milicians, casi be tots trevalladors y jornalers, prestaren els serveis de guardias, retens, patrullas y observacions, tocantelshi per terme mitj de dos tres nits per semana, imposantse verdaders sacrificis, ja que molts no podian complir el jornal consecuancia dentrar en servey desde les 6 del vespre fins las 7 del mati. La conducta observada alashoras per Vilafranca meresqu entusiastes elogis y enhorabonas per part del Comandant Militar Miranda en lorde de plassa del dia 2 de Mars de 1875.

Com si aquestas molestias y vexacions que sofriren els vilafranquins no fossin ja suficients, encare tenian de prestar el servey de allotjaments y bagatges, carregas que compartia la vila ab els pobles [Pg. 84] comarcans. Per cert quen 22 dAgost de 1875 no habentse tingut punt els bagatges que habia demanat el Brigadier Picazo, consecuencia de no haber comparegut els dels pobles comarcans, per no habernhi suficients Vilafranca, culpal Brigadier al Alcalde Jaume Ignasi Abella, qui sendugu prs fins S. Sadurni, en quin punt fou posat en llibertat.

Descritas las midas defensivas que prengu Vilafranca ab motiu daquesta guerra carlina, anem are descriurer alguns dels fets quapareixen ser mes importants.

En una guerra de la naturalesa daquesta son naturals els sustos, trasbalsos y escaramusas. Precisament aquet es el seu caracter distintiu, al cual empero tenen de recorrer els interessats si no volen morir aviat, lo quequival dir que las sublevacions que no tenen medis per fer un cop dEstat, han de convertirse en cronicas. Afavoria la vida del carlisme el censurable desgavell que per tot arreu es notaba y tan en aquesta com en las anteriors guerras carlinas, pot dirse quels pobles comarcans prestaren bon contigent al carlisme, sobre tot en aquesta guerra el poble de La Granada, degut an En Miret, pro no aixis Vilafranca, puig en aquesta guerra tot just debia haverhi cinch sis vilafranquins montanya. El cuartel general carli del Penades estaba situat Fontrubi.

Llevat dalgunas escaramusas de poca monta es relativament important el que apareix descrit en el periodich El Panads numero 8 de 1874 y que traduhit diu aixis: El divendres al mati es tingu noticia de que hi habia la faccio manada pel cabecilla Miret en San Quinti y qualtres partidas emprenian la marxa en direcci al mateix punt, obehint, segons sembla, un plan combinat pera atacar Vilafranca en el acte mateix de la reorganisacio de la Milicia. Mes tart es sapigu quen la Granada hi habia entrat un carlista y que es destacaban de dita poblacio grupos en diferentas direccions al voltant de nostre vila;

inmediatament sortiren alguns [Pg. 85] caballs de Bailen al mando del valent tinent senyor Laiglesia que sostingueran per espay de bon temps un foch nutridisim ab la avansada carlina, pro al veurer que lenemich practicaba un mohiment envolvent verifica el citat Tinent ab molt orde la retirada an aquesta poblacio, sense haber perdut ni un home. Serian dos cuarts de dugas de la tarde cuan el vigia del campanar veyent que es dirigian las forsas enemigas cap la Vila, es possa tocar indicant als veins quin era el seu lloch dhonor. Hi hagu un moment de confusio degut la falta dorganisacio; pro dura poch per que despres es vegeren creuhar per tot arreu paisans ab armas que acudian al punt de mes perill, aixis com tambe las pocas forsas de infanteria y de caballeria que comtava aquesta vila, foren compartirse la general animaci. Va romprers el foch en alguns punts cap ahont es divisaban grupos enemichs y fins es diu quen alguns hi hagu un ferit.

En els carrers de la Parellada y Sta. Clara saixecaren algunas barricadas, en quina obra fins hi prengueran part las donas y vells. Mes de 800 foren els ciutadans quab las armas la ma acudiren las garitas; pro acabats els disparos que duraren fins dos cuarts de tres, es toca llamada y la forsa tota formada en columna en el passeig, fou arengada pel Coronel Comandant Militar, quinas dots dactivitat y acert son ben patents. No hem domitir el sacrifici fet pel Sr. Sol, Coronel de Caballeria, qui apesar de trobarse malalt, abandonal llit, demostrant una vegada mes las simpatias que sent favor daquet poble.

Poch despres de retirarse las forsas arriba la columna del

Penades, que es trobaba al Arbos de regres de Tarragona, ahont hi va ana cambiar larmament. Aquet fet tenia lloch el dia 20 de Febrer de 1874, coincidint latach intentat ab el precis moment en que sestaba procedint la reparticio de 400 armas dels dissolts Voluntaris de la Republica, quins, junts ab altres vehins, tenian de formar part de la Milicia Nacional conforme la organisacio que [Pg. 86] li habia donat el Comandant Militar de la vila yl seu canto En Joseph Garcia Mignole.

Per lo que es veu la cosa no revisti gota de importancia y casi mereixia quedarse enterrada en la cronica de algun periodich. A falta daltre cosa, citem an aquesta. Ab tot, el Gobern felicita Vilafranca pel seu comportament. La llastima es que no vagi concedir la vila el titol dinvicta que en aquesta diada ens habiam guanyat.

La cosa sigu verdaderament seria en la vila del Vendrell, capital del Baix Penades. Fins alla al 19 dAgost del 73 els carlins habian deixat la vila en pau; pro aquell dia comensaren a hostilissarla tirs, sortintne empero escarmentats, puig tingueran alguns morts y ferits, fugint pel cami de Santa Oliva.

Mes cuan els carlins feren una verdadera barrabassada fou el 4 de Mars del 74. La vila estaba fortificada; pro la poca guarnicio que hi habia no pogu resistir la empenta del enemich. Alashores es repleguaren els vendrellenchs defensantse durant set horas fent foch pels carrers ab barricadas y mes tart la Iglesia y al fort del Miquelet,

rendintse aquets despres dels de la Iglesia, pro casi b es pot dit que sense capitular. Durant el lapso de las 12 de la nit las del mitjdia moriren 18 paisans, tres dels cuals foren asesinats al Portal del Pardo. Els vendrellenchs lluytaren de valent y de debo foren heroichs. Sols es rendiren devant la superioritat del numero y del armament, despres de la mes tenas resistencia, de tal manera que els que es refugiaren la Iglesia no es rendiren fins que no tingueran municions ni de guerra ni de boca. Els exercits de En Mora y dEn Tristany que shabian presentat per la carretera de Valls, entraren al Vendrell pel Hort de la Morera y van incendiar varies casas. El saqueig y la deshonra acompanyaren als demes excesos. Per aixo el Vendrell ha sigut sempre mes lliberal. Afortunadament, els carlins permanesqueran al Vendrell pochs dias.

Un dels medis mes frecuents que es posaren en practica durant aquesta lluyta fi dadquirir fondo, [Pg. 87] era la detencio dels vehins, obligantlos pagar un bon rescat. Generalment lutilissaren els carlins, pro per vias de represalias tambe en feren algunas els lliberals.

Entrant ja al periodo agonich de la guerra carlina, se reduhiren pel mes de Novembre de 1875 els serveys que tenian de fer els milicians, segons ordre del cos, donada el 12 daquell mes, pel Comandant primer quefe Ramon Parera y Marqus, qui fou per tres vegadas elegit pera tal carrech. Per aquets temps la ronda de Vilafranca batia en el Penades, pels termes dAvinyonet, Olesa y Ordal, netejantlo de carlins.

Finalment el 12 de Novembre de 1876 sorti la Milicia Nacional de Vilafranca dividida en tres secions al toch de somatent, cumplint la orde de 2 del mateix mes donada per En Martinez Campos. La primera divisio manada per En Coll y Cunillera recorregu els termes de Gunyolas, Subirats, Pla y Puigdalba. La segona al mando de Joseph Inglada recorregu Terrasola, Lavit, S. Pere, S. Quinti y part de Fontrubi y la tercera al mando de Ramon Parera, recorregu Pachs, S. Marti Sarroca, Torrellas, part de Fontrubi y Vilovi.

Cap al tart de lendema es reuniren las tres seccions Las Cabanyas, retornant juntas Vilafranca, sense que trobessin cap carli, puig regnava ja una pau octaviana. Aquesta pau fou festetjada pel Ajuntament en els dias 4, 5 y 6 de Mars daquell any cantantse Te Deum y sortint recorre la vila els gegants, el popular drach y altres dansas de la vila.

Durant lespai questigu sens defensa la vila, es dir, durant lAlcaldia de lHuguet, entraren Vilafranca las segents tropas:

La vigilia de S. Joseph entre una partida de Joseph Artes, la que segui despres En Moore ab 1.000 homes.

La del Capita General de Catalunya, Serrano Bedoya, el dia 31 del mateix mes de Mars, portant 6.000 homes. [Pg. 88]

El dia 3 dAbril (dilluns de Pascua) En Rafel Tristany ab 2.000 homes, 80 caballs y una pessa dartilleria de montanya.

El dia 21 del mateix Abril el cabecilla Miret ab 1.000 homes, enduentsen de la vila 1.000 duros compte de la contribucio imposada.

El dia 23 digual mes, el Brigadier Estevan ab una columna de 300 homes y cuatre pessas dartilleria.

Y finalment en Salamanca, que fortifica por segon cop la vila, com ja hem vist.

Passant are descriurer alguns fets de la comarca, podem comensar afirmant la poca seguritat personal daquet temps de guerra. Tant els carlins, com els lliberals cometeran repugnants assessinats que donan mida del odi que es tenian els bandos beligerants. Els voluntaris lliberals assessinaren als Rectors de Terrasola y S. Jaume de Noya y un capella de Piera, can Cards de Lavid mataren tambe un jove quel cregueran quinto, fusellantlo. Per sa part els carlins, al Pont de Balbs, mataren un home per creurel espia.

Aquesta poca seguritat personal, venia aumentada per la presencia, durant els primers anys de la guerra, de la partida

de lladres que manaba En Carles dEspoya. Aquesta partida rondaba, robant discrecio: La Granada, can Masana, can Feixas de la Pineda, Sitjes y moltas masias, sofriren els saquetjos daquesta gent, afegits aquest saquetjos als molts altres que sufrian ja.

Seria probablement lany 72, cuan els carlins tingueran confidencias de que la gent de Carles dEspoya estaba reunida en una barriada de S. Quinti de Mediona; y la nit, mentres estaban reunits, els carlins al mando dun tal Romagosa, voltaren la casa, conseguint apoderarse de cinch sis daquells criminals que foren mes tart fusellats Igualada. Per sa part, perseguian tambels lliberals an aquesta partida, matantne un en el barri de Lavid anomenat carrer del Bosch, en el dia de la festa major del poble. [Pg. 89]

A mes dels sobresalts referits, hi habia encare las exigencias carlistas per lo que es refereix la contribucio. Efectivament, apretaban els carlins molt mes quel Gobern, y com queran en realitat amos de la comarca, era inutil pretendre eludir el pago de la cantitat que senyalaban. Per evitar danys mes greus, veyem que casi b tots el pobles pagaban, comptant els carlins ab cobradors propis y relativament ben organisats. Pera obligar als pobles al pago de la contribucio, feyan lo que els veurem fer Vilafranca; aixo es, emportarse personas en garantia del cumpliment pago. A S. Pere de Riudevitlles, semporta la ronda partida dEn Tristany vint personas, comptanthi homes, donas y canalla, si b en el mateix dia, al vespre, trobantse Sant Quinti deixa en llibertat las donas,

continuant ab els demes presos cap Castellfollit del Boix y Fenollosa, en quin punt es convingu definitivament la cantitat quhabia de pagarse, posantse en llibertat tots, menys dos que seguiren als carlins en una llarga peregrinacio fins que la columna Hernando els lliura Tolva-Arago, sense haberse pagat encare la cantitat que sexigia. Si la memoria no es infidel al quens explica lo quacabem descriurer, tenia lloch lo referit durant lany 73.

Aquestas exigencias de pagos, aquesta intranquilitat general, aquesta poca seguritat personal, es veyan de tant en tant aumentadas pels fochs topaments dels lliberals voluntaris y carlins. Anem referirne alguns.

Als comensos de la guerra, feu el cabecilla Miret nit S. Pere de Riudevitllas, y sapigut aixi pel bando contrari, decidiren sorprendrel y clourel dintre dos fochs, quin fi es dividirian en dos grupos, voltant un per Terrasola y laltre per La Serra; pro, al posar en practica aquet plan, resultaren fallidas las esperanzas dels lliberals, puig En Miret, quhabia de ser enclos dintre dos fochs, sescabulli ab manya, deixant quel seus perseguidors fessin foch en va. Aquet fet acredita la tctica de En Miret.

Mes importancia tl foch topada al 19 dAgost [Pg. 90] de 1875, tingut en el punt conegut per Pla de la Guixera, prop de S. Quinti de Mediona. Anaba pel referit punt una columna duns trescents seixanta y pico dindividuos, columna heterogenia en

extrem, puig contenia carrabiners, soldats y voluntaris y uns 6o caballs, al mando del coronel Vallejo, cuan es vegu soptada per una numerosa partida carlina, en numero de mes de 2.000 homes, composta aquesta partida de moltas altres, entre ellas la del Josephet del Artes. Mitj desorganisada la tropa, trontolla ja la primera descarga carlina, y tot seguit la confusio y lespant imperaren en las tropas lliberals que ni temps tingueran de referse de la sorpresa. La caballeria dEn Vallejo fuig ja al primer tiro, al veurer que cau mort el caball daquet Coronel, y aquesta conducta aumenta mes lanim dels carlins introduhint, en cambi, en las filas lliberals tal desconcert quel crit de campi qui pugui fou general, deixant el camp lliure al carlisme. La tropa s`escampa per S. Pere, S. Quinti y alguns retornaren Vilafranca, En Vallejo, ab els que reuni S. Pere, y es dirigi cap Sadurni, constantement hostilissat per un grupo de carlins.

Com es compren, la partida carlina queda intacte; en cambi, els lliberals tingueran mes de 60 baixas; y mes nhauriam de lamentar, sils vehins de S. Pere de Riudevitlles, capitanejats per En Domingo Olivella, pare de mon bon amich, En Pere Olivella y Romani, no haguessin sortit recullir els ferits; trasladantlos la Iglesia del poble que fou convertida en Hospital de sang, atenentlos degudament. Per cert quels vehins de S. Pere es vegueran escopetejats per carlins, qui no debia plaurels la humanitaria empresa del Olivella; y tant era lodi, quels carlins tregueran de la Iglesia alguns dels acullits y un dos de aquestos foren mes tart barbarament fusellats. A lendema, la columna dEn Picazo treguels ferits de S. Pere, portantlos Vilafranca.

Pochs dias despres, la columna dEn Vallejo, retornaba S. Quinti, de quin punt tant mals recorts en guardaba; y la tropa, creyent al poble de Sant [Pg. 91] Quinti culpable de la desfeta referida, tota vegada quels habia ocultat la proximitat dels carlins, sentrega actes de venjansa, iniciantse un saqueig que fou seriosament reprimit pels Quefes, imposantse als soldats y intentant de pagar els perjudicis causats, habentse celebrat al efecte una reunio S. Pere, de quina en sorti per la intervencio desinteresada de las bonas personas, un estat de relativa conciliacio entre la tropa yl poble.

A consecuencia daquet fet, En Picazo ab el batallo del Fijo de Ceuta empaita als cobradors de contribuciones carlins, destrossant S. Joan de Mediona la partida del cobrador Girbau, salvantsen solsament dos tres dels que la componian.

Aquesta encontrada de S. Pere presta bon contingent als carlins en aquesta guerra; ja al aixecarse En Castells, sallistaren alguns fills daquell poble, aumentant el numero al aixecarse En Miret. Empero la massa del poble, era republicana y acentuadament federal, prestant bons serveys per la revolucio. Entrels republicans que mereixen ser coneguts, shi compta En Joseph Fontanals (a) Girbau, qui, als ultims de la guerra fou comandant dun batallo de voluntaris, habent voltat gaire b tota la guerra y assistit la accio de Capellades contrals carlins.

Durant aquet espay de temps quhem estudiat no estigu pas

tranquila la politica: ben al reves hi hague alashores cambis esencialisims. Despres de la Revolucio de Setembre vingueran las Constituyents quinas nomenaren Rey an En Amadeu I, durant quin regnat sencengu la guerra carlina; la abdicacio daquet segui la Republica que mori per el cop dEstat del general Pavia, regnant un Gobern provisional fins quEn Martinez Campos proclama Sagunto Alfonso XII. Esta clar que tots aquets cambis influiren naturalment en el Penades. La Revoluci de Setembre porta naturalment la destitucio del Alcalde Corregidor y de tot lAjuntament; nomenantse una Junta Revolucionaria presidida [Pg. 92] per En Fontanals, quina fou despres nombrada Junta Ordinaria; la Junta aquesta segui lAjuntament que presidi el republica federal Pere Fraixedas (a) Gelat, home quhabia pres part en els pronunciaments de 1866 y 67. Ferma la guerra carlina y destronada la Republica fou destituit lAjuntament republica que hi habia, nomenantse un altre en substitucio daquet en 16 Janer de 1874, componentlo personas de nula significacio en politica; quin nou Ajuntament fou destituit per lAutoritat militar, y com dels novament nomenats acepts el carrech no mes el compatrici Francisquet Huguet, aquet qued dAlcalde fins la tornada dEn Salamanca, puig alashores sen feu un de nou. A la proclamacio de Alfonso XII segui un Ajuntament compost de las personas mes adineradas de la vila presidintlo Don Jaume Ignasi Abella, y el 6 de Janer del 76 prenia posessio el que presidi En Ramon Freixas.

Pera

completar

aquet

estudi,

hem

de

fer

constar

que

Vilafranca fou una de las primeras poblacions de Catalunya en que es proclama la Republica, adelantantse bastantas horas Barcelona. Lacte es porta cap per una vintena de joves

dideas exaltadas dels que seguian als elements avansats de la Vila, habent destituit al Ajuntament. Latrevit acte que portaren terme podia sortilshi malament de debo, tota vegada que lautoritat militar persegui vivament als sublevats, quins es salvaren merces als treballs dEn Fontanals y haberse rebut algunas horas mes tart la nova de la proclamacio de la Republica en altres llochs.

Altrement, la nit del 7 de Decembre del 73 12 , fou de sobresalt per Vilafranca. El Xich de la Barrarqueta ab el seu batallo de voluntaris ques trobaban S. Sadurni de Noya, resolgueran aixecarse contral Govern Vilafranca, mes al acostarse Vilafranca y senyalada pel toch de la campana la presencia de tropa amiga, el Comandant Militar que tal vegada coneixia lintent que guiaba an El Xich de la Barraqueta, no li permete la entrada, retirantse alas- [Pg. 93] hores aquesta forsa. Al endema saixecabal mateix batallo a Sarria, al mateix temps qualtres ho feyan igualment Barcelona.

A mes del conegut Fontanals, sobresurti en politica en Modest Lle, qui fou Diputat Provincial lany 75. [Pg. 94]

12

Loriginal diu 93, vctima dun evident error tipogrfic (Nota del transcriptor)

VIII LA POLITICA DE LA RESTAURACIO

Acabada la tercera guerra carlina, pacificadas las comarcas totas de la terra espanyola, sesplaya la politica de la Restauracio, quina t son simbol en la Constitucio del 76. Aquesta politica, desenrotllada dintre un cercle de pau y dorde, circunstancias que no shabian donat Espanya de molt temps ensa y sense las cuals es materialment impossible ladelanto y progres del Estat, no cumpli la missio per quina estaba cridada, ni realissa els ideals que prometia. La Constitucio del 76 representa, es cert, en lorde de la llibertat, un retroces considerable comparativament ab la del 68, apareixent aquella mes conservadora, mes moderada, com filla un pacte de dos partits extrems. Sols aixis pot esplicarse la vaguetat de molts del seus principis, proclamats de manera que permetin variadas y molt diferentas interpretacions.

Comparant en conjunt la politica de la Restauraci ab la dels temps anteriors, es presenta una diferencia de gran bulto, encare que primera vista sembla la aludida diferencia cuestio baladi y de poca monta. Ens referim que aixis com avans de la Revolucio de Setembre els partits politichs militants no estaban cristalissats en el cervell duna sola persona, sino que cada partit tenia varis capitosts, quins es confiaba el govern; despres de la Restauracio apareixen turnant en aquet dos homes. Al govern de las ideas deslluidas en part pels personalismes, substitueix per obra de la Restauracio el gobern de dugas personas. El personalisme mes marcat es el que ens

goberna; las ideas, si alguna en sura, serveixen unicament descambell pera arribar al cim que es desitja.

Y al igual quen las alturas del poder, en las ciutats, en las vilas, en els pobles y caserius tothom es [Pg. 95] divideix en dugas fraccions, tothom es diu dEn Pere dEn Pau. Era aquet fet una consecuencia llogica de la constitucio jacobina quens implantaban: tot igual, tot exacte, tot ben subjecte una mateixa mida ben precisa, matematicament iguala. Pro sil fet es sempre el mateix, las apariencias daquet no son sempre identicas; dalt, en las clases cultas, se sent un dessitj fervent damagar la realitat y de predicar moralitat, ideas y patriotisme; al mitj, en las clases mitjanas, shi veu una extranya barreja dideal y de material y tant aviat es t la boca el nom de Patria com sel sustitueix pel de conveniencia; baix, apareix el monstre ab tota sa ferestega crudesa, aqui no hi ha hipocresia, sino una franca afirmacio duna realitat repugnant. Els homes de dalt son aquells que diuhen que es sacrifican per la patria, els que duen el timo de la mateixa ab miras aparentement dirigidas al be comu; els dels mitx son aquesta numerosa falanje de la que surten els Diputats de si y no, els alcaldes que sajupeixen devant del cacich y totas las nulitats intelectuals, plenas empero de malicia, que sarrapen als cacichs de provincia pera ser arcaldes de R. O. y jutges; els de baix finalment son els que fan servir els repartos del poble pera perjudicar al contrari, qui ho carregan tot, mentres quells no pagan ni un centim al Estat y gracias encare sils robos no estan lorde del dia.

No cal quens entretinguem en descriure minuciosament el cuadro de la politica davuy. Tothom la coneix be prou y massa y cap llengua gossara alabarla sino es d aquellas ques recrean ab el presupost ab la fatuitat.

El mal quaquesta politica ha produit ha sigut inmens. Avuy merces la mala ventada madrilenya, la gent careix de cap ideal, bellugantse tothom unicament per personalismes, habent arribat tan alt grau el rebaixament que ning dels politichs centralistas, diu: Defenso aquesta idea, sino soch partidari daquest home; afirmaci que parla molt en contra del que la pronuncia. [Pg. 96]

No volem examinar detingudament cada un dels grupos programas que durant la politica de la Restauracio han pres cos en lEstat y han trobat resso en el Penades. Aquesta tasca, encare quens seria altament agradable, ens portaria massa lluny y tenim verdaders dessitjos dacabar aquet treball puig estan contadas las horas que podem treballarhi. Per altre part, quina necesitat tenim de fer el proces del caciquisme y del seu company? Nol tenim ja fet? Girem els ulls per aquestas hermosas encontradas del Penedes. Uns pobles estan dividits en dos bandos, en dos partits; sang y foch es barallan y es disputan els carrechs dels Ajuntaments com arma pera rescabalarse del mal quels contraris els hi han fet en els repartos; en altres tothom sajupeix la sobirana disposicio dun caciquet que ab seguritat dexit roba tot lo que pot, y pot robar molt, perque dalt li absolen els crims y baix no gosen encararshi ja que el veuhen ben arrelat y ell no tem en utilissar

tota mena de medis pera apretar el dogal que ha possat sos conterranis.

Estem en un regimen de llibertat, ahont no mes campan els lliberticidas; estem en un regimen de moralitat ahont no mes hi viuhen els grans criminals politichs; estem en un pais ques deslliga dEuropa pera ajuntarse lAfrica. Lestret de Gibraltar esta en mal lloch; habia de ser situat al Ebre.

Sembla que millor cultura correspondria bon gobern; sembla que Vilafranca, per exemple, no haurian de ser possibles las vexacions y concupicencias de fora; sembla que gent coneixedora dels drets y debers dels pobles no haurian de trepitjals cada pas, mes que mes si satent quels Directors de la politica local acostuman ser gent que es titulan religiosos y de b. Donchs precisament passa tot lo contrari. Ells potser no tenen la despreocupacio suficient pera presentarse clara y netament com lo que son, tal vegada no falsejan per sa propia ma las actas en que consignal poble sa voluntat; pro mireulos!, tots ells afartan els secretaris [Pg. 97] dels pobles pera fersels seus, tots ells en venint una eleccio amenassan al poble ab imposicions si no es vota la nulitat la nulitat B; tots ells son els concellers dels petits cacichs que gobernan pels poblets lun els diu com se fa per ficarse una hisenda daltre la butxaca, laltre els explica com se fal prodigi de un reparto de consums per quin els contraris ho paguin tot yls amichs res, laltre els ensenya tot un prodigi dhabilitats pera portar vila una acta en blanch que somplira favor del primer cunero que sens imposi; un altre dispossa

tots els jutjats de manera que responguin y sarrenglerin la seva veu; laltre mes que dels demes se cuida ell de llensarse sobre totas las prebendas que pot oferir una amistat guanyada ab ofrenas dinmoralitats y assatjos de poca vergonya; en una paraula, ells son els autors ls complices de tots els lladronicis, de totas las inmoralitats, de tots els crims ques cometen pels seus amichs interessats y politichs de la comarca.

El cuadro no pot ser mes trist, ni mes desconsodor 13 . Pais tan mal menat y tan mal gobernat per forsa ha de veure pujant lanarquisme, per forsa ha de veurer creixer en son si las mes grans aberracions politicas y socials. Nostre vila tambe ha vist aquell anarquisme. Pels anys 91 y 92 hi habia en nostre vila un Centre anarquista, en quin shi ajuntaban bon nmero de desanimats que celebraban ben sovint actes de perniciosa propaganda. Contaban ab alguns elements tinguts per daccio y es relacionaren ab els barcelonins que llensaren las bombas del Liceo y Cambis Nous. Alguns dels daquesta vila foren agafats ab aquells tristos motius,habent sofert duras penas en el tetrich castell de Montjuich, taca negra de la culta Barcelona. Durant el temps en que vivia aquet Centre anarquista celebraren sos socis moltas vetlladas en propaganda dels seus ideals, ajudats en la seva empressa perla propagandista Teresa Claramunt, Tarrida del Monmol y altres que avuy viuen quiets, encare que propagadors dels seus ideals en la lliberal Angla- [Pg. 98] terra. Inutil es consignar quels socis daquet Centre pertanyian las infimas classes socials, que desgraciadament sempre sha

13

Sic., sens dubte una errada dipogrfica, vol dir desconsolador (Nota del

transcriptor).

mostrat

la

ignorancia

ferma

defensora

de

las

utopias

quinventan els desequilibrats inteligents.

Ames de las ideas oficials, las dels partits xorchs de la Restauracio (conservador y lliberal) y del anarquisme, ha tingut verdader arrel en aquesta comarca el partit federal. Y aqui hem de fer notar una altre circunstancia; las ideas federals que responen un regimen y sistema ben diferent del quavuy ens domina, necesitan pera la seva comprensio total y perfecta una inteligencia, si no ben cultivada, regularment comprensible, y precisament els defensors de las ideas federals en la comarca y la gran forsa quaquestas arribaren adquirir no eran pas gent capassa de dirigir un mohiment els primers, ni tampoch massas cultas los que donaban la forsa. Que feu, donchs, quadquirissin aquesta forsa els defensors de la federacio en el Penades? Senzillament la cuestio rabassaire, nova forma de la cuestio social en el camp. Es cumpli en aquet punt lo que deuhen tenir ben pressent els que volen fer prosselits per las sevas ideas; aixo es encarnarlas en una cuestio social economica. En els temps en que hem arribat, la gent no es mou per ideas politicas ni per ideals de llibertat; avuy tothom nomes es belluga per ideals economichs. Feune la proba. Aneu de poble en poble, com altre Apostol, predicant un regimen nou exclusivament politich y supossem en aquet regimen tot lo bo posible fins si voleu encarneulo en quelquom intimament lligat ab la naturalessa y modo de ser del poble qui voleu desensopir. La ciencia t fallat el plet en pro vostre; els sabis escriuhen en favor de lo que voleu; totas las plomas alaban la superba concepcio que teniu de la llibertat y de la autoritat; dels drets y debers del home; de la organisacio politica que pregoneu; las lleys en que resumiu vostres doctrinas arrencan sorollosos

aplausos. Creureu tal vegada quhaureu desensopit al poble? Creureu [Pg. 99] quel comerciant deixara per un moment els seus llibres pera apaudirvos, que lindustrial abandonara per un minut son establiment pera escoltarvos quel pages yl propietari panxa contenta sinteresaran per vostre programa? Ah! Si tal creyeu vostre desilusio seria complerta. Podeu creure qual darrera vostre hi vindran, si voleu, tots els intelectuals, pro el restant del poble es quedaria casa.

Seguiu, en cambi, el procediment contrari. Aneu de poble en poble y prediqueu ideas economicas, reformas dimpostos y de tributacio, b ideals socials, reformas en el modo de ser de la propietat, modificacions en lactual distribucio de la riquessa, ja de moment, ja mitjansant una serie de reformas que comensant, per exemple, ab una contribucio progressiva en son mes minim grau de progres arribi engolir aquets grans capitals que monopolissan la riquessa, que estancan los fonts de produccio, que fan creixer desigualtats, si be necesarias, reduhiblres per la lley de la raho y de la conveniencia; y aneuhi, y encare quaquestas reformas exigeixin una preparacio llarga, encare quels nets dels quavuy viuhen tot just podran veurer una petita cosa de lo quare es predica, tindreu al darrera vostre tot un exercit, tot un poble, tota una gentada inmensa quaplaudira frenetica vostre doctrina, que brindara ab vosaltres per les reformas que proposeu, quos ajudara, fins ab el bras shi conv, per la implantacio del programa; pro, ay! guardeuse b de vosaltres si, al propagar vostra doctrina, desitjosos de fer efectes y amichs de fer prometensas quhaureu de quedar deure, cuan habeu arribat al escambell de vostre poderiu, abandoneu la tasca promesa, no realiseu lo propagat heu enganyat miserablement al poble ab mentidas paraulas. Mes

depressa y exposada que la pujada, sera vostre caiguda.El poble os mofara, os despreciara per sempre y solsament cuatre ilusos cuatre de bona fe que may faltan seguirn predicant lo que deyeu, predicas que no aniran seguidas dels aplau- [Pg. 100] sos davans, sino de las riallas y mofas duna gent que sent ahir vostre pedestal es are vostre llosa.

Concretant,

donchs,

aquestas

ideas,

podem

dir

quel

federalisme del Penades, al arribar la perdua de las vinyas per la filoxera, emprengu una nerviosa campanya excitant an els rabassers que es quedessin las terras, desfent els contractes tinguts y proclamant el despullament del propietari. En altre lloch daquet treball examinem extensament aquesta cuestio, puig hem cregut convenient inclourela en el capitol destinat al estudi de las ideas socials, dat el caracter que la mateixa presenta. Aqui en tindrem prou pera cumplir nostre objecte ab la afirmacio de que la cuestio rabasaire dongu al federalisme una forsa inmensa, habent conseguit treure triomfant al seu candidat En Baldomero Lostau en las eleccions del mes de Mars de 1893, publicant ademes per espay de tres anys un setmanari titolat El Panads Federal y establint Comites en totas las poblacions y un Centre Vilafranca, si be la vida que porta are es molt raquitica en comparansa de la quhabia dut.

El partit conservador ha publicat tambe un periodich titolat La Voz del Panads que veu la llum densa del any 1896, habent portat las Corts el Sr. Comte de Moy en las ultimas eleccions llegislativas del segle, qui semprengu ab especial carinyo algunas questions com la destablir una Granja experimental

Vilafranca, la duna lley de propietat industrial y altres que no prosperaren degut la apatia de la comarca. A la Diputacio Provincial hi ha portat aquet partit linteligent agricultor de S. Sadurni de Noya, En March Mir, defensor dels interessos agricolas y excelent persona publicista que si be y no D. pot Joseph Alvarez cap Lacaisagne, presentar

brillantisima fulla de serveys, compta ab la amistat dels cacichs que fins are han mangoneijat ab plena llibertat, si llibertat pot haberhi per las moltas barrabasadas quhan comes, els interesos del pais.

Finalment, durant aquet temps, ames dels ante- [Pg. 101] riors, de fills de la comarca ha portat la seva representacio en la Diputacio Provincial, lEduard Vidal y Valenciano, republica centralista, excelent escriptor y fundador del Teatre catala y persona molt ben vista per tothom y que encare que las eleccions fossin mentida, en realitat tambe hauria tingut las tres eleccions que se li regalaren per aquet districte.

Hem consignat no mes las figuras de la comarca que han obtingut representacio, perque careix de cap interes la enumeraci dels forasters que aqui ens han endossat els gobernants, ja que dat el bon regimen electoral que impera Espanya, aqui com a tot arreu la representacio sha entregat an algun amich dels gobernants, seguintse donchs en la marxa politica els vents que bufaban desde Madrid.

Passada la guerra carlina decaigu notablement lesperit y la

confiansa dels partidaris dEn Carles en las sevas ideas. La desesperansa era natural. Als fracasos d altres tentativas podian afegirni novament un altre y sabut es que cap causa pot sofrir gaires fracasos sense que la dispersio es generalisi en las filas dadeptes. Ames, en aquestas lluytas shabia exacerbat molt lesperit lliberal. Poblacions com el Vendrell vivament hostilissat pels carlins y lArbos cremat en la primera guerra tenian ences lesperit anticarli y era donchs natural quen aquestas poblacions no comptessin mes que ab pochs, per no dir cap, adeptes, y que aquet exemple influis molt en la conducta dels pobles vehins. Molts dels quhabian simpatissat ab el carlisme durant la guerra, al veure fallidas las esperansas concebudas culparen els quhabian conduhit la lluyta el poble carli, introduhintse daquesta fetxa gran marejada en el camp del Pretendent.

Partit que tantas derrotas habia sofert en els camps de guerra forsosament habia de mimvar, mes que mes sils seus partidaris, mitjs desenganyats ja, es veuhen festejats per altres forsas politicas que poden prometrelshi benaventuransas terrenas, que tambe son aquestas objecte dels espiritualistas car- [Pg. 102] lins. Aixis fou; aqui, al Penades, cada dia shan vist menys y pot dirse que als ultims de segle el carlisme era una forsa morta. Llevat de La Granada, ahont per ser carlins els dos tres propietaris mes inuyents tenen verdadera forsa, en els restants son poch menys que cero. Volgueran els de Vilafranca fer sortir un periodich, que titolaren Lo Geni Catal, y ab penas y treballs laguantaren un any morint de consumpcio. Tingueran tambe un Centre, pro solsament els estudiants de clergues el frecuentaren.

La proba mes palpable del decaiment total del carlisme la trobem en la calaverada que realissa en el mes de Octubre del 1900. En realitat, no podem dir quel carlisme realises aquesta tentativa ben fresca y de tothom ben coneguda, perque sembla mes aviat que la cometeran cuatre caps calents de bona fe atiats per alguns elements que creyan convenient realisar un bon negoci en valors publichs. Pro sigui duna manera sigui duna altre, vagi ser deguda la tentativa del 900 al carlisme als banquers, lo cert es que la pifiada recau tota sobre el carlisme, per organissador en el primer cas, per complice en el segon, complicitat que demostra una falta de desorganisacio y de disciplina tan grans que unicament son comprensibles aquets errors en un cos mort, en una organisacio decadent y esmortuida. Podem, donchs, calificar aquesta ultima tentativa de la badallada darrera del carlisme; y precisament aqui, al Penades, shi agafaren els darrers restos, els unichs deuriam en rigor dir, de la gent ques llensaren al carrer.

Responent al atach del 28 dOctubre del cuartel de la Guardia Civil de Badalona, saixeca aqui al Penades una partida duna quinzena dhomes capitanejada pel anomenat Pepus de La Bisbal del Penades, portant una bandera ab els lemas de Deu, Patria y Rey. Els alsats en armas eran casi be tots forasters, si be alguns tenian relacions Vilafranca per haberhi tingut establiment. En la seva persecucio sortiren dos escuadrons de la guarnicio de Vila[Pg. 103] franca, pero com quels sublevats rondaban per las montanyas y caminals yls soldats per las carreteras, dificilment shaurian topat may. En cambi, els mossos dEscuadra en numero duna vintena emprengueran

una activa persecucio no deixantlos may de petja, fins quel dia 11 de Novembre cassaren tranquilament als sublevats en el Mas Verdaguer, situat cosa de un cuart de Sant Quinti de Mediona. Els agafats foren en numero de onse, escapantse En Pepus y un altre company seu que es trobaban alashores fora del mas, si be al cap dalgun temps sagafa En Pepus Barcelona. Si al descubrir En Pepus que sescapaba els mossos descuadra no haguessin etgegat un tir que, ferintlo en el cap, li feu caurer la boina, encare no shauria disparat cap tiro en el Penades durant aquesta sublevacio.

Fou aquesta la ultima nota sortint del derrer any del segle. Ella senyala lacabament de la vida del carlisme. A re, ja no mes es cuestio de temps. [Pg. 104]

IX EL CATALANISME

De

tot

intent

hem

esperat

al

ultim

pera

tractar

del

catalanisme. El catalanisme considerat com ideal politich, es el llegat precios quel segle XIX fa al XX, pera que ab ell resolgui las cuestions quavuy sagitan pel mon politich. Precisament lamor la patria natural en que es fundal catalanisme, ja la aubada daquet segle XIX obra la lluyta contrals francesos; es dir, salva Espanya del domini extranger y de la bancarrota del pais, y are la aubada dun altre segle esta cridada resoldre la embutllada politica interior.

El

catalanisme

partint

de

la

existencia

de

diferentas

nacionalitats espanyolas vol per cada una el seu especial y autonomo gobern, baix la dependencia dun poder central espanyol encarregat dels assumptos internacionals y daquells altres que precisa estiguin centralissats. El llas quha dunir uns y altres goberns autonomos de las nacionalitats espanyolas ha de ser un llas damor, un llas suau, tan suau com el dun pacte lliurement contret. El catalanisme esborra totas las artificialitats que la politica ha escampat arreu; trenca tots els motllos del regimen actual desdel parlamentarisme la investigacio de contribucions, desdel regimen de trampas de la administracio al caciquisme que las vivifica y apuntala, desdel sistema de quintas davuy al nomenament dAlcaldes per la gent de Madrid, tot, tot cau baix la piqueta demoledora del catalanisme. Proclama aquet la autonomia del individuo, la del municipi, la de la comarca, la de la nacio; tot lo que t un fi t implicitament els medis de conseguirho, ens diu la filosofia, yl catalanisme, aplicant aquell principi, sha dit- lindividuo, el municipi, la comarca, la nacio tenen un fi propi, puig tot lo que existeix, existeix per un fi altre, luego han de te- [Pg. 105] nir els medis de cumpmlirho y si en ells resideixen aquets medis, ningu mes quells tenen el dret dencaminarlos al seu natural fi, a gobernarse, en una paraula. Que mes llogich? Que mes natural?

Proclamat

daquesta

maneral

principi,

las

consecuencias

segueixen ab tant sols estirar el fil de la troca que forma aquell principi. Catalunya existeix y deu gobernarse per ella mateixa; y com es gobernar? Seguint la tradicio catalana, continuant el

modo de ser de nostres avans passats, procedint lentament la reforma que del modo quare som proclama lavens modern. En altres termes; establim en els municipis, en la comarca y en la nacio,intitucions gobernamentals esencialment representativas, es dir, compostas de totas las clases socials, seguint en la seva eleccio, no el sistema individualista dare sumament expossat un cambi de la verdadera voluntat del poble, sino el sufragi universal organisat que tregui al home de las urpas del caciquisme, que ajuntantli altres individuos li dongui forsa pera resistir els afalachs del poder, que creant asociacions fassi al home apte pera viurer en la societat mes gran de la nacionalitat; establim una divisio verdadera de las facultats que corresponen las entitats, de manera que cada una dellas disfruti de verdadera autonomia; treyem de la administracio dare la inmoralitat que la corseca, la desmoralisacio quals ulls del publich la deshonra y desprestigia; afirmem el dret viure lliurement de totas las nacionalitats dEspanya; proclamem ben alt un sistema tributari que tregui de las lleys el concepte egoista y esencialment materialista que avuy hi campeija y traduhim practicament aquell exacte principi de que La contribucio ha de mirar no solsament la riquesa del individuo, sino que tambe la persona del propietari de la finca subjecte al pago, perque la propietat no ha vingut al mon pera servir de base un pago, sino pera servir al home de medi pera la satisfaccio de las sevas necesitats y desconeix, per lo tant, la verdadera naturalesa de la propietat qui, al gravarla, no aten la persona [Pg. 106] del propietari, recargantla no mes en lo que aquell pugui pagar; pregonem un regimen federal dintre Espanya que permeti la vida las nacionalitats totas en un regimen comu, de pau y dharmonia, que permetent el desenrotllo de cada una en las sevas peculiars condicions, agermani las sevas cualitats en lo que totas ellas

correspongui, y al efecte, desenrotlli una politica aduanera ben entesa, una politica mercantil ben dirigida, una politica internacional quens possi la altura de lo que correspon al pais que Deu ha dotat de singularissims privilegis; en una paraula, derruim lo davuy y fondem sobre novas bases y dem novas orientacions al Estat. Aquestas son, en resumen, las aspiracions dels catalanistas, aspiracions que mal compresas per uns egoisticament interesats altres en desacreditar totalment, han merescut serias calificacions per part de la majoria dineptes quhan pujat ser alguna cosa precisament degut al podrimener quel catalanisme vol treurer.

Vilafranca pot ben vanagloriarse dhaber sigut una de las primeras poblacions en que arrela el catalanisme. Es mes, com en altre ocasio digueram, Vilafranca ha donat Catalunya els homes encarregats de desvetllar en totas las sevas brancas al poble catala. Fills daquesta terra son En Manel Mil y Fontanals, el primer President de la poetica festa dels Jochs Florals, festa que ha remogut la llengua patria y ha donat vida esplendorosa la seva literatura; lEduard Vidal y Valenciano, el verdader restaurador del Teatre catala, an el que li ha senyalat nous camps y novas vias ab el seu drama Tal faras tal trobaras; En Gayeta Vidal, lescriptor frescoy de la Rosada distiu que senyala la novela horitzo no ovirat fins alashores; En Torras i Bages, lautor de la Tradicio catalana en quina obra hi ve condensat el valor del regionalisme, y altres estrellas que si be no brillan tan com las esmentadas son potents sols en la esfera de las activitats catalanas. Poble que generosament daba Catalunya els fills quhabia de preparar, alguns dells incon- [Pg. 107] cientment el terrer catalanista no podia quedar

enrera en defensa duns ideals que tan habia contribuit fer naixer. Per aixo veyem quaviat agafan prosselits las nostres ideas y per alla al any 88 veu la llum publica un periodich titolat Lo clam del Panads, redactat per uns cuants joves, y mes tart al any 91 Las cuatre barras que shan publicat ab vida plena durant els deu ultims anys del segle. El catalanisme vilafranqui intervingu tambe en la discusio de las Bases de Manresa, que constitueixen el credo autonomista catala, habent celebrat moltisimas vetlladas y mitins de propaganda en els locals socials de Centre Catal Vilafranqui y Centre Catalanista, inaugurat el primer en lany 91 y succesor aquet daquell. El centre celebra adems dos Jochs Florals, empero la resenya dels mateixos correspon al trevall que senyalal concurs relativament al mohiment intelectual del Penades.

El catalanisme de Vilafranca dongu un pas que es precis que remarquem aqui, perque segurament quinfluira moltissim en la marxa de la politica catalanista. Ens referim la unio dels federals, ab motiu de las eleccions dEn Permanyer, lany 98, el de la desfeta dEspanya. Per primera vegada sajunten faderals y catalanistes pera la defensa dun autonomista, y encare quel resultat daquella eleccio fou negatiu, perque faltaba an En Permanyer lo que de sobras tenia En Forgas, es dir, lamistat ab els cacichs, quedaba escrit ja el cami quhabian de seguir aquells dos partits en la seva marxa.

Per la comarcal desvetllament catalanista ha fet tambe prosselits. A S. Sadurni shi publica un periodich bastant afi las nostres ideas catalanistas, quin titol era La comarca del

Noya, que dur poch temps, habenthi tambe en aquesta poblacio un Centre catal. A S. Quinti hi ha una Agrupacio democratica catalanista y S. Joan de Mediona una altre Agrupacio. Pel baix Penades tambe hi esta bastant arrelat el sentiment catala, y en la seva capital, al Vendrell, shi ha establert als ultims anys del segle passat una Asociacio catalanista, vejent la llum pu- [Pg. 108] blica en aquesta vila el periodich El Vendrellense que comensa publicarse en castella, habent aceptat el catala als ultims dias del segle passat.

De creurer es que la volada quha pres el catalanisme deguda principalment al desacert ab que shan portat els goberns centralistas, continuara avansant y creixent en sa carrera triomfant. La tasca de remourer el poble que fora molt dificil dat lensopiment que se ha arribat, es bastant facil comptant ab lajuda duns goberns que sense combatrer cedeixen islas y que cuan combaten envian la lluyta soldats completament indefensos.

Be prou escarmentat nestal Penades daquets goberns! Moltissimas familias han perdut en la lluyta de las guerras separatistas de Cuba y Filipinas, iniciadas la primera lany 96 y la segonal 97, els plansons mes volguts de sa anima, els trossos mes estimats del seu cor. Y precisament perdial Penades la flor de sa joventut en els temps que mes brassos necesitaba per la agricultura, puig semprenia alashores la replantacio de las vinyas. Acababam de passar una filoxera y ens en venia sobre un altre, mes, ay! que mes temible era la segona que la primera, perque era filoxera de personas.

Els recorts que tenim daquellas diadas son massa tristos pera enquibirlos en un treball sobre politica, de politica precisament de la que sha dit, y probablement per la espanyola, que no tenia entranyas. Si, sense entranyas senvia Cuba combatrer contra la naturalesa mils de soldats; sense entranyas es feu una guerra crudel y barbara patian mes els de casa quels forasters; sense antranyas senviaba morir una escuadra que queda axefada al primer pas. El tractat de Paris que possa terme an aquestas vergonyosas derrotas, sagella solemnement y per sempre la mort dEspanya centralista.

Pero al costat daquesta Espanya agonitzant y moribonda, dintre mateix daquest cos de mort que sent cantar prematuras absoltas per En Salisbury, shi agitan y bellugan ideals y corrents que tingudas per utopias ahir, son consideradas avuy com ancora [Pg. 109] de salvacio. Aquestas ideas creixen y prosperan, aquestas ideas avansan mes y mes cada dia, aviat sa forsa sera avasalladora y no podra ningu resistirlas. Aquestas ideas son las catalanistas, aquestas que forman, com deyam al comensar, el llegat precios quel segle XIX deixa al XX, pera quedar ab ell tan be com pugui, que si es cert que li fa entrega dun cos agonitzant, li deixa tambe el reconstituyent capas de retornarlo. Al segle XX li cabr la gloria daplicarlo. [Pg. 110]

X IDEALS SOCIALS

Una de las manifestacions mes importants del grau de cultura social dun poble, es, no duptarho, la existencia de Montepios y Societats de socorros mutuos. La asociacio constituida ab un fi tant elevat, revela en el poble una caritat benfactora, quina bella flaire ha de sentirse per tot arreu. Afortunadament, Vilafranca ja al 10 de Juliol de 1798, es dir, ultims del segle XVIII, veya formarse en son si la germandat de la Purissima Concepcio, existint, ademes daquesta, durant el segle XIX la de la Divina Pastora y de S. Felix, quencara avuy viuhen. Es de notar que cuan Catalunya els gremis degudament organissats oferian al individuo una segona familia, eran els dits gremis una verdadera germandat. Per tal causa la creacio dorganismes com els de las germandats dare es un fet recent.

Una altre manifestacio de bona cultura social la trobem en la Junta ques constitui en nostre vila que, componentla las personas mes notables de la vila semprengu lestabliment duna Casa de Caritat, encaminantse al mateix temps la supressio de captaires. Aquesta supressio ha sigut el tema y lobjecte de molts Arcaldes; pro, per desgracia las sevas gestions acorts no han produit el resultat que shabia desperar. La Junta aquesta de que ara mateix parlabam prengu algunas resolucions que poden encare aplicarse ab aseguransa dexit. En efecte, en una memoria que, lany 5 del segle passat, escriguel notable vilafranqui, En Manel Barba y Roca en sa calitat de Secretari de la Junta esmentada, shi llegeix quab una cuarta part de las almoynas que es donaban als pobres en sa capta per la vila, podia donarse perfectament menjar y beure als pobres vilafranquins y que en cuan als

forasters

la

Junta

habia

nomenat

dos

individuos

pera

quexaminessin els [Pg. 111] motius del viatje sa entrada en la poblacio; y si aquets motius no fossin ben justificats perque la Junta pogus alimentarlo, al igual quels vilafranquins, sels fes marxar inmediatament de la vila y quen cas de desobediencia, sels hi prengus els diners que tinguessin, sels posss en reclusio, enviantne tambe algun la Casa de Caritat de Barcelona pera que aprenguessin algun ofici. Fa notar seguidament En Barba qu dos captaires dofici sels porta Barcelona y aquet fet sol fou suficient pera que sallunyessin daquesta encontrada els que venian amohinar, tenint medis de guanyarsel pa de altre manera.

Creyem quaquet procediment es perfectament llogich y practich, mes llogich y practich que no el que sutilissa are als comensos dun altre segle tingut per mes avansat y que regia ja las acaballas del segle XIX. Are es nega tot pobre foraster el dret de captar yl Municipi no es cuida dauxiliar als infelissos que sense medis es veuhen obligats rondar pel mon. Estimem nosaltres que sha de perseguir la capta dofici, la de la gent que poden treballar y gandulejan; pro no cal mes que per perseguir an aquets, neguem lalmoyna qui la necesiti, fent pagar els plats trencats dels abusos comesos gent que prou desgraciada es tenint danar captar. Per aixo preferim el sistema dEn Barba que abans de treurer algu examinaba las sevas necesitats, que no el davuy en el cual els Alcaldes es limitan escriure uns lletrerassos la entrada de las poblacions fent saber que no es pot captar y sasentan tots tranquils y satisfets de haber evitat an els vilafranquins alguna escena no gaire agradable, mentres els dependents de lAutoritat se las euhen ab els necesitats captaires que no poden compendrer

com sistematicament es fa el sort las sevas necesitats.

Tan encarinyat estaba En Barba ab la supresio de la capta que en el testament quotorga lany 21, disposa quel seu hereu separs cada any determinada cantitat pera invertirla cada 25 anys en la compra duna medalla dor pera ser entregada al autor de [Pg. 112] la Memoria que la societat Economica de Madrit premis en el concurs quobriria sobre supressio de la capta y establiment de las Juntas de Caritat. La Economica, en el programa que publica en 7 de Mars de l850, pera adjudicar per primera vegada la medalla, califica de bon patrici y de benefich al Sr. Barba y digu quera notable la clausula del seu testament.

Lany 62, En Anton M Fontanals funda en aquesta vila la Societat Cristiana, quin objecte era atendrer als pobres reclosos en las presons daquesta y asistirlos en sas necesitats, y lany 63 es fundaba el Patronat de pobres, institucio encaminada al auxili dels pobres de la vila, quina mori als tres anys per falta de proteccio de las clases ricas de la poblacio.

Vilafranca dongu tambe probas de recomenable caritat durant els coleras del any 54 y 65 y de la febre groga del 70, essent notable com reconeixensa daquet servey la comunicacio que la Junta de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona eleva la Diputacio Barcelonina y que, en lo convenient en aquet punt, diu aixis: A Vilafranca, en el exconvent dels franciscans, shi albergaren las donas fatuas

daquesta Provincial Casa en numero, per terme mitj de 118, ab una brigada de 10 homes... En cap part, Sr. Excm., tingeran els asilats daquesta Provincial Casa, tants beneficis que agrair com en aquesta vila, rivalissant tots en zel, no sols en auxiliar la obra quaquesta Junta feya per delegacio de V. E., si que portant sa lliberalitat mes alla de lo que podria preveurers. Seguidament cita com els mes benemerits En Xavier Garcia, En Pere Fraxedas, En Francisco de Asis Sala yls farmaceutichs Nogus y Mestres.

A mes de la Casa de la Caritat fundada per Fra March dAviy en el sigle XV, pera socorrer als pobres vergonyants y pera la ensenyansa de las nenas pobres, que durant aquet sigle XIX sha refos ab lHospital, y de varias conferencias establertas en la vila, son notables las fundacions de La Caritativa y del Asil [Pg. 113] de pobres, al costat de las Germanas Josefinas dedicadas la vetlla y cuidado de malalts. La Caritativa es funda lany 96 al objecte de socorrer als fills de Vilafranca que sinutilisessin durant las guerras separatistas de Cuba y Filipinas, habentse nudrit per suscripcions mensuals entrels que sinscrigueran, que per desgracia no foren molts.

Lultim any del segle, el 1900, es posa la primera pedra dun Assil de pobres, fundat per la munificencia del Bisbe Morgades, fill daquesta vila.

En lordre social intelectual podem senyalar dugas institucions:

la del Centre Agricola en el seu Certamen del 1.er de Setembre y la de la Junta dhonor de vilafranquins ilustres. El Certamen del Centre Agricola dedicat premiar la virtut, el merit, el treball y la constancia agricolas, es celebra per primera volta pel 1.er de Setembre de 1876, debent sa fundacio a la iniciativa dEn Manel Mil, qui fou el primer President duna festa que ha pres are ja carta de naturalesa entre nosaltres. La Junta dhonor es funda pel any 77, habent en aquell any inaugurat la lapida de vilafranquins ilustres ab el nom de En Felix Janer y Bertran, sense que dalashores shagi fet res mes.

Passant are altres aspectes de las ideas socials, podem remarcar la febre de asociacions ques desenrotlla al Penades, y especialment Vilafranca, pels anys 80 y segents. Alashores tots els oficis y tambe totas las arts sasociaren; nasqueran societats de boters, mestres de casa, manobres, pagesos, y altres y altres. La vida que generalment duyan era raquitica; en realitat sels feya impossible sostenir fins un petit local social, per lo que anaban de casa en casa convertits en pelegrins per la vila. Pera acabar ab aquet estat de cosas, las diferentas asociaciacions que hi habia projectaren unirse, millor dit, tenir un local comu pera presentarse ab vida estable. Y nasqu alashores lAteneo Obrero en 1.er dAgost de 1885. Al comens daquesta asociacio lob[Pg. 114] jecte de la mateixa no corresponia pas al nom que portaba. Continuaban encare ab tota sa extensio las societats ques refundiren pera donarli vida yl seu objectiu era, donchs, el millorament dels obrers mitjansant la seva unio pera ferse forts devant del capital. Afortunadament, lEduard Vidal feu entendrer an els que dirigian lAteneo el verdader fi que habia de tenir aquesta societat, y an ell es deu que cambis de rumbo, dedicantse

densa de alashores al millorament del obrer, mitjansant la ensenyansa. An aquet fi compta ab una bona biblioteca y ha establert classes pera noys, difundint la ensenyansa dintre la clase obrera.

Esta clar, empero, que las societats promitivas habian de continuar, encare que mes hauria valgut que morissin, puig la tasca quiniciaren no pot ser gaire agradosa. Els boters principalment constituiren una forta asociacio, fent varias vagas pera millorar son estat. Totas ellas foren funestas, pro mes que cap la ultima que, coincidint ab la perdua de las vinyas per la filoxera y tambe ab la guerra de Cuba, retragu del comers molts que shi dedicaban, decayent notablement aquet ofici quen altres temps habia sostingut ferma y pujant la vila. Molts dels obrers quaqui hi habia emigraren en busca de feyna; els que quedaren no faran may lo davans.

En el camp tambe shi han presentat divergencias y cuestions. Pels anys 83 y 84, es cometeren molts excesos en S. Culgat Sasgarrigas, arribantse dir que hi habia establerta la societat secreta de la mano negra. Si be es cert que las vinyas apareixian ben sovint desbrotadas talladas, no ho es menos que son infundadas las noticias que donan per certa la existencia de la mano negra, encare que no podem explicarnos llogicament els excesos comesos. Probablement obehian odis particulars de las diferentas clases del poble. La gran cuestio del camp fou la rabassaire, que per sa importancia tractem en el capitol segent, ab quin tanquem las notas socials. [Pg. 115]

XI IDEAS SOCIALS La cuesti rabasaire

Si caracters dalarmant desconeixement del orde publich y del dret de cada hu revesti la crisis obrera que acabem de resenyar en el capitol precedent, mes en revesti la crisis agricola, la cuestio rabassaire quanem are estudiar.

Vivia la poblacio agricola per alla els anys 80 y seguents relativament rica y prospera. Els vins obtenian bon preu, els mercats consumian tots els caldos que sels enviaba, els ceps robustos y forts donaban excelents resultats. Y com que labundor era general, la comarca tota portaba una marxa prospera y de benestar.

Aquesta mateixa abundor feya impossible que las industrias arrelessin en nostre comarca, puig els capitals, llevats dels posseits pels panxa contentas y amichs del cup, sesmersaban tots en terras y dintre ja de las variadas menas de cultius, en ceps. Nostre poblacio, per altre part, esencialment rutinaria y poch previsora segui esquilmant la terra y explotantla, no

preveyent quaquell hermos filo que shabia trobat no duraria sempre. Es mes aquell filo tenia jal terme senyalat. Si donaba tant la terra era degut en molta part, que en la vehina Fransa un microbi de terribles consecuencias creixia y sextenia ufanosament, matant las pobres plantas, matant els ceps. Si aquella malaltia desapareixia perdiam un bon mercat; si sextenia per nostres terras perdiam bous y esquellas.

No cau baix lobjecte daquet treball lestudi del aspecte tecnich ni economich de la crisis agricola, pro si quhem destudiar els seus aspectes politichs y socials. Per mes que sembli natural que la politica no habia de tocar una cuestio eminentment so- [Pg. 116] cial y econmica, no obstant una branca politica, la que mes rebombori ha mogut en els ultims anys del sigle passat, escrigu en son programa solucions pertanyents en aquesta cuestio y en eleccions de Diputats y Regidors fou la cuestio dels rabassaires la principal y primera. Cal, donchs, parlarne y ab un xich de detencio.

Mirem primer las causas daquesta crisis. La aparicio de la filoxera en nostre comarca, quins primers efectes es notaren en la mateixa per alla lany 88, feu que las ganancias que produhia la terra disminuissin notablement. Y sucsuhi alashores lo que passa sempre que un redit disminueix; vingueran alashores rahons entre els perceptors daquell. Cal avans davansar ficsar be quins drets y debers tenen en els contractes de rabassa morta las parts contrayents. Son obligacions del rabassaire: el conreu de la terra us y bon costum de bon pages y el pago de la part canon establert al propietari. Y correlativament, es

dret del propietari el cobro del canon. El rabassaire tl domini util: el propietari el directe. Participa per lo tant aquet contracte de la naturalesa dels enfiteutichs y, en cuan la particio dels fruits de la terra, del de societat.

Mes la politica, aquet art que tot lo que t de noble cuan es funda en ideals elevats, t de despreciable y perturbador cuan la guian ideals extranys y mesquins, embolica la troca, enredantla de mala manera. Ab talent y acert comprengeran els elements federals de la comarca que pera tenir el poble al seu costat, convenia presentalshi la cuestio ab mira la butxaca. Y aixis com parlaren als obrers daument de jornal y de disminucio dhoras de treball, parlaren tambe als rabassers de sos drets sobre la terra, abultantlos y exagerantlos de tal manera quels rabassers sen creyan amos y en molts casos com tals obraren. Com revolucionaris de bona fusta, no encarrilaren els federals la cuestio agricola cap al terreno de las concordias y solucions, sino que proclamaren obertament la guerra civil; avuy un orador federal recomana als traballadors que [Pg. 117] apuntin als amos que no vulguin cedir las sevas pretensions pera cuan vingui la seva, demal Diputat federal parla de la tacanyeria dels propietaris yls acusa del malestar del Penades, laltre dia la colla de federals de la vila, ab una constancia quels honra, ab una activitat ques son millor elogi, pro ab un funest desconeixement de la materia, atravesan la comarca, fan sentir la seva veu en totas parts, llensant arreu la mala llevor de la discordia. No, no creyem quels capitostos federals portessin mala fe en sa propaganda, pro certissim es quaquella propaganda excita odis y rivalitats, atia passions y exacerbals anims fins a tal extrem que semblaba propera una tempestat que debia acabar ab el Penades.

Es censurable el cami ques segui pera solucionar lassumpto. El cami natural era un arbitratje, y no una imposicio, era una transaccio y no un aferrament un ideal no reconegut ni realisable, era un cami davinensa y no de guerra. No obstant la massa agricultora atiada per la propaganda socialista del federals es declara pel cami de la guerra.

Y guerra tingeram en el Penades, quina ompli la comarca de dol y dinquietuts per espay dalgun temps. Comensaren els rabassers exigint per Setembre del 92, una altre particio dels fruits que no la tractada. A Avinyonet shi presentan uns 300 treballadors y parteixan una rabassa gust del rabasser. A S. Joan de Cunillas 900 treballadors segueixen igual cami y apedregan, ademes, la mestressa. A las Cabanyas es negan treballar las vinyas insultan de paraula y de fet els propietaris. Encesa la metxa es cala foch tota la regera de polvora que las predicas socialistas habian format. Tot el Penades bulli y la inquietut fou general yl malestar total. S. Pau dOrdal alcansal conflicte graus de verdadera feresa. Pel mes de Janer del 95, la mestressa de Can Vendrell no poguent trobar traballadors pera podar las vinyas no entrel seus departementers, ni entrels pagesos del poble, es decidi portarne una dotsena de forasters. pesar dapoyar- [Pg. 118] los la guardia civil, els insults menudejaren, estant els tumultos la orde del dia, habentse reunit en S. Pau prop de 1500 pagesos. Els vehins de S. Pau es negaren vendre queviures als de Can Vendrell; es negaren els dAvinyonet a socorrer una malalta perquel seu marit era esquirol.

Y aixis dun graho al altre, es recorregue tota la escala de la barbarie.

Lentreteniment mes inofensiu quutilisaren els rabassers en aquesta lluyta contra els propietaris, fou el de desbrotar las vinyas. El posaren en practica S. Pau dOrdal, Lavit, Sta. Fe y altres punts. Seguia en orde a la inofensivitat el darrencament de ceps, precios sistema quel veig implantat contra`ls amos de Can Vendrell y de can Pujol de S. Pau dOrdal y contra En Rafel Mir de Sant Sadurni de Noya.

Y com encare no sarreglessin las cosas gust dels rabassers, no tingueran escrupol en cremar boscos, com ho feran ab els de Rosendo Parellada y de can Vendrell, intentant tambe per dugas tres vegadas calar foch la casa daquet ultim quin objecte habian ja mullat las portas de petroli.

Sils atachs la propietat y la llibertat de trevall eran diaris, tambe ho foren els atachs las personas. Sovintejaren els insults contrals propietaris, per quins ni en las tendas del poble tenian queviures.

Cuan un propietari es decidia fer trevallar las terras per forasters y esquirols, es veyan els trevalladors insultats per altres pagesos. Las coaccions foren moltas, adquirint especial

gravetat las comesas en lAbadal y Las Cabanyas contrals que travallaban en las propietats dAlexandre Batlle. Es reuniren en Las Cabanyas ab aquet motiu mes de 1000 pagesos y despres dhaber Caballeria insultat y als pobres travalladors, tingut seguiren de en manifestacio cap Vilafranca, en quin punt foren dissolts per la probablement shaurian lamentar desgracias si, instat pel Coronel, el capitost federal Isidre Rius no hagus respost del orde. [Pg. 119]

No volem recargar mes las tintas daquet cuadro com podriam ferho. Nhi ha prou ab lo dit pera compendrer la intranquilitat que regnava en nostre comarca, causa dels abusos y excesos dels rabassers, mal guiats en sas pretencions pels ques deyan federals del partit. A nom de la llibertat, impedian al pages que treballs del modo y forma que li sembls mes convenient; nom de la igualtat practicaban la destruccio de la propietat, y nom de la fraternitat treballaban pera fer morir de fam las familias dels propietaris y passaban de llarch devant duna necesitat duna desgracia com si estessim Cafreria. Semblants extravios y desviacions son perfectament explicables y comprensibles. Las massas populars son ignorants y ab gens dilustracio, y desconeixen casi be sempre el cami recte y natural quha de conduirlas la consecucio de sos ideals; per las mateixas rahons es presentan sempre fanaticas y desbordadas en els medis, aixis com tambe follas en els procediments. Tenen aquets certs resabis de selvatjisme, cert regust de civilisacio. Per aixo els politichs que volen valdrers del poble, prenent aquesta paraula en la seva significacio extricta, pera escalar la realisacio de sas pretencions, veuhen generalment malograda sa obra tal volta cuan mes propers es creuhen del resultat esperat. Pera encausar el mohiment

popular cal una trassa y una tactica que no sempre tenen els ques fican politichs.

Habia originat la crisis agricola, com ja hem dit, la aparicio de la filoxera, plaga terrible que devastabals camps deixantlos sense ceps. La desaparicio de la mateixa era en consecuencia el remey mes indicat peral mal ques patia. No pogu res la ciencia contral microbi y calgu introduhir ceps mes resistents. Els problemas que planteija necesitat no cauen baix nostre objecte; pro sa resolucio, es dir, la plantacio de las vinyas yl cedir els propietaris en moltas exigencias solucionaren la cuestio dels rabassaires. Y no podia menys de ser aixis; aquestas obehian un malestar economich, la falta de fruits; y resolt aquet malestar, en expectativa de [Pg. 120] produccio las terras, nasqu en el cor dels pagesos la confiansa y es llensaren gustosos altre volta al treball, puig veyan quels seria recompensat. La pau material queda restablerta, lodi entre las dugas clases queda encare en els cors y temps tardara en extinguirse.

Pera completar lestudi que portem fet, hem de consignar que la vivesa quobtingu la cuestio dels rabassaires fou deguda la asociacio dels pagesos y la punible apatia dels propietaris. Aixis mentres els pagesos sasociaban y agermanaban pel profit de sas pretencions, ajudantse els de lun y laltre poble, permaneixent sotmesos una sola veu y obehintla sense preguntar la causa de sas disposicions, abandonant si fos precis el treball y la casa pera anar als diferents pobles fi dexercir coaccions, armant per aquet procediment aquellas

manifestacions que tan sovintejaren y que ja hem resenyat; els propietaris discutian las bases de lasociacio y sentretenian en esterils projectes; y solsament el poble de S. Pere de Ribas mostra un bon exemple. Alli; per iniciativa del propietaris, es constitui una asociacio de amos y rabassers, quins resultats foren profitosos en extrem.

Colocada la lluyta en aquet terreno, forts, per la asociacio els rabassers y debils per laislament els propietaris, es compren que lexit es declars pels primers. Aixis veyem quobraren els pagesos sense cap fre quels detingus, campant sas amplas per tot el Penades; ni un sol dels numerosisims delictes ques cometeran foren castigats, ni podian serho, puig may es trobaba lautor, negantse devant dels Tribunals tots els fets notoriament publichs, totas las intervencions, conegudisimas. Y no para aqui la cosa: no contents els rabassers ab las sevas impunitats, parlan dextralimitacions de la forsa publica, tildant de criminal an aquella prudentissima forsa qu S. Pau dOrdal aguanta tots els insults improperis duna massa estupida mereixedora de forta reprimenda. Y lo pitjor es que lautoritat militar sescolta als rabassers y envia agents en investigacio [Pg. 121] de las suposadas extralimitacions. Ab altre conducta per part dels propietaris, oposant una asociacio forta contra una altre asociacio tambe forta, unica manera devitar abusos per part del mes fort, y ab una prudent la vegada quenergica conducta per part de lautoritat, en defensa dels drets de cada hu, la crisis agricola no fora la plana negra de la historia del Penades. No culpem nosaltres als rabassers per sos abusos, sino que tambe als que no obraren com debian pera ofegarlos y destruirlos, es dir als propietaris y las autoritats.

Per acabar volem fer notar la forsa del esperit dasociacio, la quina fou deguda la vivesa de la crisis agricola del Penades y quadquiri singular poder degut agermanarse an aquell lesperit de clase y lideal politich. Dintre lestat ensopit del Penades, ni la politica, ni lesperit dasociacio, nil de clase per si sols haurian originat la polsaguera de la crisis resenyada: tots tres junts encengueran la flamarada quencare avuy mirem ab espant y dolor. [Pg. 122]

XII VICISSITUTS DEL PENADES Gobern interior de Vilafranca

Ja hem vist lo que al comens del sigle eral Penades. Encare que creyem nosaltres que en rigor el Penades deuria continuar tal com antigament era, no hi ha dupte que la llegislacio inueix molt en acostar apartar la vida de determinats centres de poblacio. Per aixo creyem quel Penades davuy es bon tros mes encongit quel davans y per aquesta mateixa raho en el transcurs daquesta historia hem abandonat els fets que sucsuhiren en aquells pobles que sent del Penades antich, han perdut avuy casi bel seu contacte ab Vilafranca. Indicarem, donchs, els cambis llegislatius sobrel Penades.

Lany 20 las Corts feyan una nova divisio judicial en 25 partits,

perdent alashores Vilafranca Igualada, quen feu un de nou. Ab la tornada la reaccio, es va altre volta la llegislacio vella; empero lany 27 pera fer mes eficas laccio de la justicia y ab motiu dels fets darmas dels agraviats, es crean els subcorregiments de Sitges, Vendrell y Capellades, fentse en lany 34 un Tribunal de partit Igualada cuan, per haberse abolit per semprels corregiments, es feu una nova divisio. Passadas las excepcionals circunstancias que dongeran vida an aquets subcorregiments es suprimiren tots, llevat del de Vendrell, que nasqu alashores ab la mateixa extensio que are.

Lany 40, el Penades pert Gelida y Ortons que van engroixir el partit de S. Feliu de Llobregat, quedant reduit el de Vilafranca 46 pobles.

El 25 de Juliol del any 60 es creal partit de Vilanova y Geltr, formantse ab terrenos de Vilafranca, qui en compensacio, encare que insuficient, shi agregaren els pobles de S. Quinti, Mediona y S. Pere per R. O. de 6 de Mars de 1862. [Pg. 123]

Y finalment, per las Corts del any 70 es projecta una nova divisio judicial ab quina debia venir la implantacio dels Tribunals de Partit.

Es notable el creixement y desenrotllo de Vilafranca durant el present segle. Al comens del mateix constituia la vila unicament el caseriu comprs entre las dugas Ramblas, las murallas y la

plassa del Oli, ab algunas casas fora daquet recinte. Despres de la guerra dels set anys comensa edificarse fora daquet terrer, quavuy es al centre de la poblacio y tal volta no mes sigui la meytat de la mateixa.

El regimen quha tingut Vilafranca ha sigut el general. Ja en els altres capitols hem indicat aquestas variacions. Volem aqui are recopilar els noms dels Arcaldes que mes shan distingit.

El primer anomenar es En Pere Batlle y Mascar, lArcalde constitucional del any 12 y que tan brillant paper ha desempenyat en la politica del Penades. Durant lespay que va del 23 al 33 tingeram com Governadors militars el General Ulmann yl coronel Olsinellas, debent el primer Vilafranca la Rambla de S. Francesch, tota vegada quell fou el que tregu els corders que trevallaban la Rambla trasladantlos al conegut pati dels corders situat al actual carrer de Clascar, pati que per alla lany 85 desaparegu pera utilizarse per la edificacio.

Segueixen despres en el concepte dArcaldes En Xavier Garcia, que comensa Vilafranca las aceras; En Rafel Soler, distingit defensor de Vilafranca; En Joan Castelltort y Mascar, Arcalde durant lany 50 y metje excelent que presta bons serveys durant el colera del any 54, en quin treballa molt el que es trovaba ser Arcalde alashoras, En Jaume Sabater y Lleonart, y quina bella conducta es premia pel Gobern ab la creu de Carles III; En Anton M. Fontanals, incansable propagador duna pila de reformas encaminadas al socorro dels pobles; En Pere

Fraixedas, bon soldat en la guerra y bon gobernant en la pau, que sensopega ser Arcalde durant la fe- [Pg. 124] bre groga del any 70, habent merescut sa conducta una condecoracio del Gobern; En Jaume Ignasi Abella, quin arrest per la guerra carlina ultima tenim ja apuntat; En Ramon Freixas, que fou el primer de pretendre larretglo de la plassa de la Constitucio, fent desapareixer el carrer del Vall del Castell yls casalots que hi habia la entrada de dita Plassa per la part del carrer dels Ferrers, millora qu`han realisat els Srs. Albert Moliner y Paci Amiguet, presentantse are una Plassa espayosa y bonica; l`Hermenegild Clascar, qui realissa importants milloras en el Cuartel y funda la Asociacio de propietaris de vigilancia rural; En Narcis Gell y lAlbert Moliner que realisa, ademes, la reforma de la plassa del Oli.

Y finalment, lector, no creyem ab lo que portem escrit haber fet cap obra nova; hem recullit no mes aqui lo que ja diuhen alguns llibres publicats y lo que sescrigu en varis periodichs de Vilafranca. En alguns casos, hem recorregut testimonis presencials dels fets. No pretenem donchs cap merit de originalitat.

Empero aquet estudi no deix de tenir la seva importancia. Algunas cosas que aqui van escritas, arribaran segurament millor la coneixensa de tothom aixis que no deixantlas abandonadas. D`aqui qu`aquet treball pot fomentar laficio lestudi de las cosas de casa y fer practicable, politicament parlant, laforisme aquell del nosce te ipsum. Y francament sils vilafranquins mostressim coneixer nostre vida passada, no

viuriam avuy tant ensopits, deixantnos regir per cuatre milocas que semblan una parodia daquells rigits y severs Jurats que meresqueran ser calificats de sabis per nostres Reys y Comtes.

Per lamor Vilafranca hem escrit aquet treball; busqui aixo quil llegeixi, no erudicio, ni tampoch novetats, que careixem de la primera y no ens sedueixen las segonas. 14 [Pg. 125]

APNDIX Nota I.: Plana 13 15

14

Veigis lApendix, nota 8.

15

El document que motiva aquesta nota, aixis com tamb els de las notas 3., 4. y 5., y altres datos, ens han sigut facilitats pel distingit Advocat y entusiasta vilafranqui D. Ramon Freixas y Miret, qui desde aquet lloch expressem nostre mes fondo agrahiment per la ajuda quens ha prestat; no sols per la atencio personal demostrada, sino tambe el seu bon desitj de que la Historia de Vilafranca sortis lo mes ben acabada posible.

Indicabam el capitol II del Preliminar, que lany 1802 visitaren nostre vila el Rey Carles IV y sa muller D. Maria Lluisa, acompanyats dun numeros seguici, arribant Vilafranca per la tarde del dia 10 de Novembre y marxantne el dia segent. Donemne aqui una noticia mes detallada. Ens caldra pera aixo extractar el folleto Relacin de los festejos con que la villa de Vilafranca del Penads aplaudi los Reyes y Prncipes etc., publicat al mateix any, y que tenim la vista.

Segons aquet folleto, la vinguda excita molt lo entusiasme del poble, tant como que era facil leer en los semblantes de cada uno de sus naturales el gozo interior que excitaba el deseo y esperanza de disfrutar la amable presencia de sus Soberanos. El dia 8 del mateix Novembre, la Comitiva real entraba Esparreguera, poblacio pertanyent al Corregiment de Vilafranca, y a quina es trasladaren lAlcalde Major daqui, Joan Pere de Martino, junt ab un altre individuo del Ajuntament, pera disposar tot lo necessari pera comoditat dels Reys. Els Reys arribaren Vilafranca el dia 10 las cuatre de la tarde, essent rebuts en la Porta de Nostra Senyora, avuy desaparescuda, pel Ajuntament, musica, una companyia de suissos de Schwaller y [Pg. 127] un numeros poble ab las dansas, y diu el folleto que al llegar SS. MM., desahogaron sus corazones con los mas tiernos vivas y aplausos. La comitiva segui per las Ramblas, Cort, Plassa Major y del Oli, fins casa del Marqus de Llupi (lactual Colegi de Sant Ramon), ahont posaba. A la nit hi hagu grans lluminarias, sobretot las Ramblas, que siluminaren mitjansant unas fogainas colocadas

al centre de las copas dels arbres. Pels carrers de pas de la comitiva, shi colocaren 500 archs simetrichs de 19 pams dalsada, y en las Plassas se formaron unas galerias, de nueve cientos palmos lineales, que sostenidas de noventa columnas adornadas con festones, coronadas con tiestos de flores, iluminadas con el proporcionado nmero de achas de cera, formaban las ms elegante y vistosa decoracion. A la iglesia parroquial, als Convents y altres llochs tambe hi hagu lluminarias.

A la nit hi hagu, ademes, castell de foch y balls de dansas. El dia 11, al mati el Rey sorti cassar las Planas dOlerdula; las 10 hi hagu recepcio al Ajuntament y despres Tedeum que entona el Bisbe de Barcelona, sortint els Reys de Vilafranca dos cuarts de cuatre en direccio Valencia.

Fins aqui la part intil de la visita. La part til, la que realment beneficia la vila, donant, al mateix temps, bona prova del al y pit dels vilafranquins, la tenim en las dugas Ramblas. En efecte, ab motiu de la visita dels Reys, es feu la recomposicio de cami en las 350 canas de la entrada en aquesta vila per la part de Barcelona; 400 canas de cami nou en la sortida dret Valencia, recomposicio de la segona Rambla, desfer el joch de pilota, derruir la muralla antiga per ahont degu construirse el cami nou, aixamplar part del de la Cort, expropiaren terrenos, etc. Segons notas que mha facilitat mon amich Claudi Mas, es gastaren en tals milloras 7340 lliuras 15 s., essent sobrestant de las obras En Joan Jornet, besavi del mateix Claudi Mas, habent dirigit la construccio del cami nou el Comissari de

Guerra D. Joseph Agusti de Larramendi. [Pg. 128]

Nota 2.:Plana 25

A 29 de Juny de 1808, la Junta de Gobern de Vilafranca, otorga poder al Dr. Manel Barba pera que la represents en la Junta Suprema de Lleyda. La copia daquet document que tinch al devant, autorissa an En Barba... para que en nombre de ella (de la Junta de Gobern), pueda presentarse siempre que convenga la llustrisima Junta Suprema de Provincia establecida en la ciudad de Lrida y en donde mas convenga, loar, aprobar, ratificar y confirmar todo cuanto dicha Ilustrisima Junta Suprema haya obrado hasta el presente; y asimismo haga, obre y ejecute en nombre de la Junta de Gobierno de esta villa, todo cuanto le parezca conducente y sea necesario y este fin firme todas las escrituras convenientes y que bien le parezcan, con las clusulas y salvedades el bien vistas; y generalmente haga y ejecute dicho Seor apoderado todo cuanto dicha Junta de Gobierno haria y hacer podria si presente se hallare, pues para todo lo susodicho, su anexo y conexo le confieren todo su poder cumplido sin limitacion alguna... Firman la escritura el Dr. D. Salvador Miret, F. Joseph Sala, Ministre del Convent dels Trinitaris yl Vicari perpetuo doctor Valenti Muntadas, autorissantla lEscrib Lluis Cases y Pometa.

Els termes daquesta escritura son, com pot veurers en extrem laudatoris pel Dr. Manel Barba y constitueix la confiansa en ell depositada el millor elogi de sa persona.

Nota 3.: Plana 58

A continuacio reproduhim un interessant document publicat ab motiu de la convocatoria Corts y sancio dEl Estatut Real, que diu aixis: VIVAN LA REINA N. S. DOA ISABEL II Y SU AUGUS[Pg. 129] TA MADRE GOBERNADORA.-VIVAN: VIVAN. -BANDO. -Villafranqueses: Reviven ya por fin las antiguas leyes fundamentales de la Monarquia Espaola, que por tantos siglos hicieron dichosa y respetable nuestra Patria: La inmortal ISABEL II, y en su Real nombre la benfica, la augusta, y nunca bien aclamada heroina de nuestro siglo, la Reina Gobernadora MARiA CRISTINA de Borbon de eterna memoria, las ha sacado del funesto olvido y fatal desuso en que por tanto tiempo yacieron.

El Estatuto Real, y la convocatoria Cortes que maana van publicarse, sern el indeleble monumento que transmitir la mas remota posteridad, la bienhadada poca en que renacen los antiguos fueros, que han de volver elevar la Monarquia Espaola al alto grado de esplendor y prosperidad que debe ocupar: Celebremos pues con el ms sincero jubilo y pura alegria el momento feliz de la publicacion de un Estatuto que har para siempre la dicha de nuestra patria; bendigamos con toda la efusion de nuestros corazones esos seres respetables, esas almas tan elevadas como bondadosas que se desviven para labrar nuestra felicidad; y no se aparten jams de nuestra memoria ni de nuestros labios los dulces y gratos nombres de ISABEL y CRISTINA.

Vuestro Ayuntamiento que anhela que la publicacion del Estatuto Real se haga sino con todo el aparato de que fuera digna, por lo menos con la mayor solemnidad que permita la estrechez de sus recursos, y sin ocasionar gastos los vecinos; ha resuelto que cumpliendo con las rdenes que tiene de la superioridad, se haga maana la publicacin; anuncindose ya desde el medio dia de hoy tan venturoso suceso, con un toque general de campanas, que se repetir en las primeras y segundas oraciones de esta tarde, y maana desde las nueve de ella, hasta que concluya el acto de la publicacion.

Para esta saldr el Ayuntamiento de las Casa Consistoriales las diez en punto, presidido por el Ilustre Sr. Gobernador y precedido de la msica, y acompaado del Caballero Alcalde Mayor y dems [Pg. 130] personas invitadas de antemano, que gusten hacerle este obsequio, cerrando la comitiva la primera compaia de Urbanos de esta villa, y emprender la marcha por la plazuela de San Juan, calle del mismo nombre y las de la Palma, Parellada, Fuente, Herreros y Plaza del Rey, en la cual y en el sitio de ella que se tendr preparado se har la primera publicacion, con arreglo lo prevenido en la Real 0rden espedida para este efecto; y continuando luego la marcha por la plaza del Aceite y calle de Santa Maria, se dirigir otra vez la plazuela de San Juan en la que se repetir la publicacion; retirndose en seguida las Casas Consistoriales.

Los vecinos de las referidas calles tendrn adornados los

frentes de sus casas con colgaduras en las ventanas y balcones, que debern estar puestas las nueve de la maana, y no podrn quitarse hasta las diez de la noche; prometindose el Ayuntamiento que los vecinos de las dems calles, se esmerarn en adornar tambien el frente de sus casas, para acreditar el jbilo que les causa un dia tan dichoso como deseado.

Todos los vecinos iluminarn el frente de sus casas desde las nueve de la noche, en que saldr de las Casas Consistoriales la msica de la villa, para recorrer las calles de ella, y dirigirse la Plaza del Rey en la cual principiar un baile pblico que dar fin al fausto dia en que principia una nueva era de felicidad para los Espaoles.

Vuestro Ayuntamiento, Vilafranqueses, conoce bien vuestras virtudes y moderacion; y por lo mismo no duda de que en estos sencillos festejos, no se alterar en lo ms mnimo el orden que la sensatez y civilizacion de este vecindario ha sabido conservar en todas ocasiones: pero si por desgracia algun malvado tratase de desmentir estas fundadas y halageas esperanzas; sepa que el castigo seguir muy de cerca su criminal osada.

Villafranca del Penads... de Junio de 1834. Juan de Sandoval. De acuerdo del Ayuntamiento. Salvador Cases, Sec. int.. [Pg. 131]

Lexemplar que tenim la vista no contl dia de la fetxa. Hem reproduhit aquet bando perque dona idea de com debian celebrarse en nostre vila las proclamacions y altres aconteixements politichs, constituhint una hermosa plana de la historia vilafranquina.

Nota 4.: Plana 64.

En la primera guerra carlina sucsuhi Porroig, com ja hem dit en el cos de del present trevall, una topada en extrem motivant desfavorable las forsas lliberals. El desgraciat accident del 8 dAgost 1838, mogu molta polvoreda, apasionadas criticas que feren escriurer al Gobernador Militar y Politich, En Joan de Sandoval, Brigadier del Extercit, la carta que continuacio reproduhim y que pot aclarir las causas de la derrota soferta. Diu aixis:

Agosto de 1838. -Mi amigo N. N. El contenido de la carta da conocer que su autor se halla en Barcelona, y que tal vez le ha tocado algo del contagio que reina en muchos de sus cafs, cuando tacha de imprudencias, las salidas que la guarnicion ejecutaba, siempre con buen xito, hasta el desgraciado cuanto inesperado acontecimiento del dia 8: tal vez el mismo sujeto habr criticado ms de una vez, como otros de los muchos entes que abriga esta poblacin, porque no eran mas frecuentes las salidas, y ahora se complace en hacerlo porque sucedi una catstrofe que todos lamentamos, que nunca hubiera tenido lugar sin la inconcebible aparacin de 200

caballos, y sin la maldad de los habitantes del pas, que tan infamemente han correspondido a la proteccion que S. E. el Capitan General les dispensa, no dando parte de la llegada de aquellos este territorio. Sin el charlatanismo de muchos, que abundan en las ideas que emite el autor de la carta, que lastimando continuamente el honor de milita- [Pg. 132] res pundonorosos, les han precipitado no pocas veces, arrostrar peligros inminentes, tal vez no llorariamos muchas de las desgracias, que en esta lucha tan sangrienta como peregrina en acontecimientos hemos experimentado. En Villafranca, amigo mio, se obr siempre con sobrada circunspeccion, sucedi un revs, y fue bastante para que hombres que tiemblan al oir el solo nombre de un faccioso dieran rienda suelta sus viperinas lenguas, para desacreditar los que solo el amor patrio mantiene en las filas, y les conduce sacrificar la existencia para asegurar la Nacion una libertad, de que aquellos no son dignos. Es bien seguro que el autor de la carta, y aun los que opinan como l, no declamaron en otras circunstancias, en que con ms razn pudieron hacerlo; pero lo hacen hoy porque asi conviene sus miras. -Por ltimo, amigo mio; se instruye un proceso y sus resultados darn conocer si hubo no imprevision, cobarda en el que mandaba la fuerza: Lstima no hubiera ido en su lugar el autor de la carta, para que hubiese dado pruebas de su valor y talentos! Queda de V. afectsimo amigo= Juan de Sandoval.

Aquesta carta dEn Sandoval es de creure que v motivada per una que altre publicada al el menys coneguda que pel referit Gobernador, qui la contesta en la insertada. El llenguatje viu semplea, demostra apasionament dominaba alashoras y que la carta que es contesta debia de ser tambe

molt viva. Aquet mateix apasionament ens explica quEn Sandoval atribueixi a maldad de los habitants, lo que tal volta no era mes que simpatia pels carlins, simpatia que no fora dextranyar atessas las ideas dominants en els pobles rurals. [Pg. 133]

Nota 5.: Plana 71.

El mohiment revolucionari del 43, tingu lloch Vilafrancal 8 de Juny, en quin dia es constitui la Junta que firma la seguent alocuci:

Villafranqueses: Entre la Nacion y un hombre, no es por cierto dudosa la eleccin, y puestos vosotros entre aquella y este como podiais titubear? imposible: vosotros que constantemente habeis dado las ms incontestables pruebas de amor patrio; al ver la patria y un hombre, habeis dicho resueltamente por la primera nos sacrificaremos hasta derramar toda nuestra sangre, y viva la Constitucion, viva Isabel II, viva la verdadera independencia Nacional, y viva la union del Pueblo y Milicia Nacional, con el heroico Ejercito Espaol, han sido los gritos que han atestiguado vuestra resolucion. Sean ellos vuestra divisa, y la Junta que por vuestro voto se halla al frente de esta villa, tendr la gloria de conduciros al deseado puerto. =Villafranca del Panads 8 de Junio de 1843. =El Presidente, Domingo Sal Alcalde primero Constitucional. =Jorge Miret. =Vicente Llad. =Rafael Soler. =Jos Juli. =Bonifacio Campllonch. =Antonio Maria Fontanals,

Vocal Secretario.

Lendem mateix aquesta Junta dirigia oficis als Ajuntaments de la Comarca convidantlos associarse al mohiment.

Nota 6.: Plana 71.

En la sublevacio que hi hagu Vilafranca ab motiu de las quintas, que dona lloch un viu tiroteig entrel paissanatje y la tropa la Rambla com [Pg. 134] tenim dit, hi prengueran part els fills daquesta vila Sabat, Quer, Via (Felix), Sol (Niceto) etc. Podem afegir are que en la brega mori un soldat del Regiment dInfanteria alashoras acantonat aqui.

Nota 7.: Plana 77

Durant el periodo de temps que es refereix en el capitol corresponent an aquesta nota, es publica en el poble de San Quinti de Mediona, un periodich republic dirigit pel Mestre de dit poble, Sr. Lle, y quera una disidencia del que Vilafranca publicaba En Cases. Sentim no saber el titol del periodich, puig com que surti poch numeros, no hem pogut conseguirne cap exemplar. Nota 8.: Plana 125

Anem agermanar en aquesta nota una serie de datos que si b alguns tindrian lloch natural en el capitol de Gobern interior quin afegim la present, altres, en cambi, haurian danar escampats per altres llochs y trencariam tal vegada la relacio quentre ells ofereixen.

Vilafranca,

capitalitat

al

comens

del

sigle

dun

extensisim

Corregiment, ha vist durant ell com semancipaban Igualada y Vilanova, formant partit apart. Tant luna com laltre daquestas dugas poblacions han pretengut posarse al lloch de Vilafranca, y cuan aixo ha sigut considerat impossible, shan decidit fer casal separat.

A proposit de las rivalitats ab lgualada, tenim la vista una carta de 7 de Juliol de 1808 dirigida per un individuo de la Junta de Gobern de Vilafranca an En Manel Barba, en quina diu que li acompanya copia del ofici quels ha enviat ese Dr. Roca de Igualada sin tener el menor motivo para ello. Diu que la [Pg. 135] Junta sha portat ab Igualada ab un sufriment que ratlla en baixesa y quIgualada tracta la Junta ab una altanera chocante. Recomana an En Barba quels tregui de la dependencia de Igualada, amenassant ab retirarse de la Junta y de la Vila, cas de no lograrho. En aquesta mateixa carta sindica pera Gobernador de Vilafranca, un tal Sarriera, qui alashoras es trobaba Canyellas, y en una altre carta sindica al senyor dOlsinellas; mes el desenrotllo que prengu la Guerra de la Independencia y las Corts de Cadis, feren imposible els nomenaments pera aquet carrech de Gobernador, que no es restabli fins la tornada dEn Ferran, desempenyantlo, entre

altres, en Carles Ulmann 16 , lOlsinellas y Joan de Sandoval, aquet durant tota la guerra carlina.

Las rivalitats ab Vilanova, son mes frescas. Encara lany 34, las dugas poblacions per medi de sas Juntas locals respectivas construeixen la carretera de Vilanova Vilafranca; mes tart, pels anys 52, en la vida publica ja es manifesta aquesta rivalitat, que adquireix mes importancia cuan totas dugas poblacions volian el carril.

Hem dit que pels anys 52 es manifesta en la vida publica aquesta rivalitat. En efecte: fins alashores, tots els Diputats, al menys la majoria, sortian de Vilafranca. Podem citar, al efecte, En Felix Jan lany 20; lAlmirall y Salat el 37, En Felix Barbal 40, En Joan Romeu y Torras, avi de mon amich Joan Olivella y Almirall, per allals 43 44, y En Pere Batlle y Mascar, lany 47, tots ells vilafranquins. Lany 52 comensan els vilanovins, essentne En Ferrer Vidal y lAlmirall dels Carts, seguint despres En Manel de Baldasano, tambe de Vilanova, fins que lany 65 surt elegit el Bar de Sant Quinti de Mediona, En Laureano de Ballester. Durant el periodo revoluclonari, tinguerem per las Constituyents, NAnton M. Fontanals, seguint despres En Llansa, carli, lany 71, [Pg. 136] En Francesch de A. Madorell, sagasti, que fou elegit una altre volta durant la Restauracio, En Company, republica, y En Joseph Puig

LUlmann era Brigadier dInfanteria y fou un Gobernador que deixa excelent memoria per las moltisimas reformas que feu en el ram de Policia urbana y rural. An ell es deu larretglo del passeig de Melior, el de la Font daquet punt, la conversio de camins senders en camins de carros, etc., etc.

16

y Llagostera, qui per la importancia de la seva figura, digne pariona de la dEn Fontanals, dediquem la nota que seguir.

Durant la restauracio, mes de En Puig y Llagostera, hem tingut per Diputats del gremi caciquista an En Joseph Planas, an En Collaso, lElias de Molins, En Forgas yl Comte de Moy, y com republica En Lostau. Dels diputats de la Revolucio y de la Restauracio no mes son comarcans En Fontanals, Madorell, Puig y Comte de Moy.

Feta aquesta llista, podriam intentar fer la dAlcaldes de Vilafranca, pro abandonem la idea, puig alashores el treball resultaria poch comarcalista. Preferim ocuparnos dels Bandos de bon Gobern, que sempre sera mes util son estudi que no pas una nota cronologica dAlcaldes. Vegis, donchs, la nota 10.

Nota 9.: Plana 137

La personalitat dEn Puig y Llagostera es, despres dEn Fontanals, la mes interessant del Penades durant el sigle XIX. Dotat dun gran amor al treball y de potenta inteligencia, de temperament inquiet, tant inquiet quel fa semblar inconsecuent, vingu al mon politich en la epoca del trontolls y dels entusiasmes, en la epoca de tirar cuadros de la Reyna al carrer y de fer el revolucionari. Y al darse coneixer, ho fa En Puig duna manera quel dibuixa perfectament: sencara ab la Revolucio triomfant, profetissantli prematura mort si no mata aviat la empleomania; perque En Puig t ben remarcadas

aquestas dugas condicions: la de lluytador y de profeta.

En cuan sas ideas politicas varia un bon xich. Al darse coneixer, lany 68, ab el folleto Cortar por lo sano, diu: creo que me seria fcil llegaros demostrar que podramos muy bien pasarnos sin tro- [Pg. 137] no, sin culto y clero, sin cesantias, y cuasi sin ejercito. Suprimidas estas cuatro cosas, tres y tres cuartos y otras de menor cuantia, por ejemplo las universidades e institutos, declarando la enseanza libre; el cuerpo de caminos, rmora de las obras pblicas, y tantos otros cuerpos de perfecta inutilidad; en una palabra, conservando solamente la pura admistracion del Estado y la de Justicia, quedaran de un golpe reducidos los gastos menos de la mitad... Alashores, tambe opinaba ell per la venda de Cuba.

Es presenta, donchs, En Puig com un ultra lliberal y avansat en grau superlatiu: mes, ab son esperit vident, comprengu que la Revolucio de Setembre no acabaria la inmoralitat que feu desapareixer als Borbons y, al veurer com la llaga continuaba, feu tant graves acusacions y denuncias contra un Ministre dHisenda, ques veig condemnat presiri. Al saber la sentencia, lesperit lluytador dEn Puig es redressa, y ell que no estaba per tronos, es dirigeix, en exposicio de 8 de Juny de 1871, al Rey y diu en ella que Sacudiendo ante V. M. mi cadena de presidiario, al son de sus eslabones llamo al pas. El llenguatje que hi compeija es dur y sech, las acusacions dagis inmoralitats, de quins t probas en son poder, son tremendas, y t parrafos de tant bon sentit politich com el segent:

Si en nombre de la moralidad se hizo la revolucion de Setiembre; si invocando la honra de Espaa se coaligaron los partidos que no mandaban para arrojar de ella una dinastia y una situacin que representa la violencia, el agio, la inmoralidad, la crpula; hoy, que ms que entonces, que ms que nunca, dominan en el pais la crpula, la inmoralidad, el agio y la violencia... para qu, pregunta indignado el pas, se hizo la Revolucion de Setiembre! Para duplicar la deuda y asegurar la quiebra? Para improvisar fortuna y honores alguns docenas de perdidos incapaces de ganar en buan ley honor y fortuna?

En aquesta exposicio shi nota ja cambi dideals. [Pg. 138] Cuba, ja no volia vendrela, y al efecte diu: Siento sublevarse mi dignidad nacional y hervir mi sangre espaola, la sola idea de que pueda Espaa vender la antilla...

Laltre parrafo quhem transcrit, porta an En Puig cap la Monarquia, habent sigut un dels que treballa de ferm per la Restauracio. Cuan vingu aquesta, fou Diputat per Vilafranca, y malgrat sa procedencia lliberalisima y conservarne encare un bon llevat, meresqu la confiansa dels moderats de la vila, que lapoyaren ab totas sas forsas. Vritat es, empero, que Vilafranca tenia deutes de gratitut an En Puig. Aquet, al restablirsels consums lany 74, feu un senyalat favor Vilafranca. Sens habian repartit 1000 duros mensuals en concepte de consums, y En Puig logra, ab sa influencia, ques dispensessin anys

sencers que no shabian fet efectius sino en una petita cuota, per consell del mateix Puig.

Defensa elocuentment el proteccionisme, habent sigut un dels mes convensuts daquesta escola. Home de grans iniciativas, funda la colonia dEsparraguera, quina creixensa industrial acredita el seu nom.

Mori sent Diputat per Vilafranca. Nostre vila que compta ab una Galeria de fills ilustres, tl deber de colocarhi an En Puig y Llagostera.

Nota 10.: Planas 125 y 137

Pera completar lo que portem expossat en el cos del present Ensaig per lo que respecta al Gobern interior de Vilafranca, y dacort ab lo dit en la nota 8., indicarem en aquesta quelquom de lo molt que podria dirse respecte als Bandos de bon Gobern. Tenim noticia dels de 5 de Maig de 1833, 11 y 17 de Janer, 11 de Febrer y 26 de Mars del 34, 13 de Janer del 36, 6 de Novembre del 39, 30 de Juny del 42 y 5 de Mars del 57, essent aquet lultim dels publicats y el [Pg. 139] que ha regit fins ultims del sigle, durant quinas acaballas shan estat elaborant las Ordenansas municipals que no son altre cosa quels Bandos anomenats generalment de bon gobern.

Tenim la vista els de 26 de Mars del 34, 6 de Novembre del 39, 30 de Juny del 42 y 5 de Mars del 57, de quins extractarem lo principal, deixant daquesta manera ben determinada la manera de viure y de ser de Vilafranca.

El citat del 34 es refereix unicament la llimpiesa y ornat publichs y mana desaiguar totas las terras daquet terme dintre quinze dias, prohibeix tenir diposits de comuna menys distancia de cent varas de la vila; prohibeix rentar en las rieras y bassas; ordena escombrar y regar els carrers desdel Maig fins al Novembre; prohibeix embrutar els carrers, tirarhi animals morts, escombrarias, etc.; aixis mateix prohibeix el joch de pilota, bolit y qualsevol altre que consisteixi en tirar pedras, correr els animals pels carrers, possar testos als balcons, entrar carros en la Plassa de S. Joan 17 ; senyala els llochs de la vila ahont es podr partir llenya; dona reglas perals que es dediquin al comers de tocinos etc., etc. Cont aquet bando 33 articles y va firmat per En Joan de Sandoval yl Secretari del Ajuntament Salvador Cases.

Mereixen especialment mencio els segents: el 23, el 30, 31, 32 y 33. El primer mana que las tapadoras de las sitjas de las voltas, estiguin ben ajustadas pues ha sucedido alguna vez

17

Aquesta disposicio obeeix que alashores la Plassa de S. Joan estaba

tancada, coneixentsela ab el nom de comanda; vocable vingut de pertaneixer el convent vehi als Hospitalaris de S. Joan, que, com es sabut, era orde militar. Fins a mitjans del segle no es permet el lliure tranzit, com veurem al parlar del Bando del 59.

que hombres mal intencionados los han quitado por la noche con el siniestro fin de que al pasar cayera alguno en ellos. El segon dels citats siga el 30, diu: Como se hagan todos los aos en esta villa considerables acopios de paja, se advierte los dueos de las casas donde la hubiese que sern responsables de los daos que esta [Pg. 140] ocasionare, caso que llegare incendiarse. Disposicio ben poch ajustada lo que la justicia exigeix, puig val la pena de distinguir entrel foch intencionat yl fortuit, y naturalment que en aquet ultim no t de ferse al amo de la palla responsable dun accident fet an ell no imputable; llogich fora, empero, donar reglas per prevenir incendis, ordenant laislament de la palla manant que no sen pogues tenir en grans cantitats dintre la vila, si tant es volia portar la cosa la punta de la espasa.

Els articles 31, 32, y 33 tractan duna mateixa materia. En ells sordena que tota vegada que lo que destrueix mes els carrers, es el transit de carros ab rodas de llata estreta ab rodas de llata ampla y claus sortints y, ademes, el rebrer laigua dels terrats y canals, vinga la reparacio dels carrers quen lo succesiu sempedressin (notis b aquesta paraula puig demostra el plan dessitj quen aquet punt tenian nostres avans passats), vinga la reparacio, deyam, carrech dels vehins que llensin laigua dels terrats als carrers, yls amos dels carros deuran conduir per torn la pedra y materials necessaris, anantlos buscar en el lloch que lAjuntament designi, entenentse empero quaquesta obligacio dels carreters no deu extendrers la recomposicio dels carrers que no estiguin destinats al transit.

Els principis sobre quins es fundan aquestas disposicions son ben patents, habent servit de motiu en altres temps pera la existencia de la contribucio del pontatge.

El Segon bando quhem citat ultimament es general, y porta, com ja hem dit, la fetxa de 6 de Novembre del 39 y las firmas de Narcis Valls, Arcalde 1.er, Miquel Batlle, Arcalde 2.on, y Francisco Ignasi Sol, Secretari. Cont varis capitols. El primer, Para comestibles, ordena vendrer pa de bona calitat, multa ab 100 rals al venedor de carn dolenta, y ab 20 al que vengui llet barrejada ab aigua, etc. El segon capitol, Para cazar y pescar, prohibeix ferho en temps de veda. El tercer, Para daos y prejuicios, ordena que cualsevol Regidor podr repesar els objectes [Pg. 141] venguts; multa ab 20 rals als vendedors de pa que no tinguessin en lloch publich una nota de preus; igual manament es fa pels venedors de carn, y es prohibeix quuna mateixa taula vengui diferents menas de carn, establintse quels preus no podran aumentarse en un mateix dia; es mana aixis mateix, pera evitar fraus, ques capsin las canas y mitjas canas. En aquet mateix capitol son disposicions curiosas las contingudas en els numeros 20, 31, 33, 35, 37 y 41. El 20 diu que no es podra matar cap tocino pera venda al detall sense que shagin pagat 20 rals ab desti al armament y equipatje de la Milicia Nacional, baix pena de 100 rals cada un dels matadors. Aquesta disposicio creaba, donchs, un impost especial pera gastos de guerra. El 31 mana que ningu pugui entrar ceps ni arbres tallats sense una papeleta del amo de la vinya, camp bosch de que procedeixen, baix comis y multa de 16 rals. Recomenem aquesta disposicio a la Associacio de propietaris. El 33 diu que no es podra espigolar ni esgotimar fins que lAjuntament hagi anyalment fet el prego. El 35

prohibeix fer cap dany las obras de fortificacio. El 37 ordena que las castanyeras es possin devant de la capella de Sant Joan sense que es pugui pasar de la ratlla de la Font. Y finalment, el 41 prohibeix portar mobles, fardos bultos durant la nit.

El capitol segent, Para Edificios, dona reglas pera construir edificacions, pera las fatxades, alsadas dels pisos, presentacio de planos, reformas de las casas, prohibint construir pedrisos y reixas sortints.

Al capitol quint, Para Juegos, prohibeix els jochs de fortuna yls que estorbin el transit pels carrers y ramblas.

El

capitol

sis,

Para

limpieza,

repeteix

moltas

de

las

disposicions del bando esmentat del 34, que ja hem detallat, y prohibeix pentinar y afeitar pels carrers, sangrar animals en llochs publichs, extendrer roba en las plassas y carrers, etc.

Segueixen despres els capitols, Para ornato y salubridad, Para policia, Para plazas y mercados, Para Iglesia y Varios artculos, repetintse lo orde- [Pg. 142] nat en el bando del 34, mereixent ser senyalats el 101 quordena tancar las tabernas y bodegons las 8 durant lhivern y las 9 en lestiu yls cafes y billars las 10 lhivern y las 11 al estiu; tot lo que demostra las costums morigeradas daquell temps; el 102 prohibeix la blasfemia; el 104 declara inepte pera la ensenyansa al Mestre que, despres davisat tres vegadas, no eviti quels seus

deixebles insultin, tirin pedras, provoquin fassin accions que desdiguin de la bona educacio; disposicio quens ha semblat injusta y draconiana; senyalal 107 com lloch de venda de verduras la Plassa de Sant Joan yl 108 la Plassa dels Porchs pera la venda daquets animals; el 111 prohibeix vendrer els tocinos baix el pacte de franch de massellatge 18 ; y es donan en els segents retglas pera permaneixer en la Iglesia, acabantsel Bando ab varis articles sobrels confiters que fassin barreijas perjudicials. En total, t aquest Bando 121 numeros articles.

El tercer Bando dels que tenim la vista, siga el de 30 de Juny del 42, gaire b no fa mes que repetir lo dels dos anteriorment explicats. Consta de 51 numeros y va firmat per Francesch Batlle, Arcalde 1.er, Joan Romeu, Arcalde 2.on, y Joan Longavila, Secretari. Es repeteixen las disposicions sobre la recomposicio dels carrers del bando del 34, la de la hora de tancar las bodegas, cafes y billars, lo ordenat respecte als llochs de partir la llenya, prohibicio dentrar carros la Plassa de S. Joan, etc., etc. Com novas, podem indicar la senyalada; ab el numero 25 y la que porta el numero 50. La primera prohibeix criar porchs casa, sense permis dels Regidors, y la del nmero 50, diu aixis: Todo fabricante de fsforos no podr verificarlo en ninguna casa dentro de la presente villa, y si en las Afueras de ella en algn patio lugar que no pueda causar dao alguno bajo la multa de 40 reales. El dueo de la casa que permita en ella dicha elaboracin es el responsable [Pg. 143] de todo dao que se cause las casas de los vecinos en caso

Desconeixem la naturalessa daquet pacte; pro, cuan hagim reunit datos, hi dedicarem un estudi en lloch aproposit.

18

de

incendio

pagando

todo

prejuicio.

Aquesta

disposicio

demostra que alashoras ja era coneguda en aquesta vila la fabricacio de mistos.

Y passem are finalment al examen del Bando general del 5 de Mars de 1857, firmat pel Alcalde, Modest Lle, yl Secretari, Jaume Abella; examen que farem somerament pera no cansar al lector y perque gaire be totas las disposicions del mateix son copia de las contingudas en els Bandos ya detallats. Apareix aquet bando dividit en capitols de la mateixa manera quel del 39, contenintne igual numero quaquest y ab epigrafes exactes. En el de Para Comestibles shi contenen las disposicions ja conegudas respecte las vendas de queviures, peix, pa, etc., prohibintse la matansa de tossinos desdel primer de Maig fins el primer dOctubre, no poguentse matar sino en els dias, llochs y horas que la Autoritat marqui. Dels demes capitols, solsament citarem la prohibicio dentrar animals en las voltas, y ni aquets ni carros en la Plasseta de la vila y en el passeig; de manera que es va permetrer ja lingres la Plassa de San Joan; la adicio introduhida per lo que respecta a la necessitat en que es troba el introductor de ceps arbres, de portar permis per escrit del amo; puig per aquella adicio sesceptuan els colonos que portin ceps arbres de los terras que cultivan; desapareix la costum del espigolar y esgotimar, puig la Autoritat no ordena ferne preg anyal, de lo que podem perfectament deduhirne que perd la costum referida el caracter de legal que tingu, remarcantse ab aquesta perdua el caracter individual de la propietat; y sordena als propietaris de terras que cada any al Abril es dongui curs las aiguas que no el tinguin; no es permet partir llenya als carrers y desapareix la concessio quexistia de ferho en determinats llochs; sallarga per una hora

mes la en que habian de tencarse las bodegas y tabernas, senyalantse las 9 pel hivern y las 10 pel istiu, no modificant la hora pels cafes y billars; es prohibeix la blasfemia, travallar en dias festius, [Pg. 144] sense permis de las Autoritats civil y eclesiastica, respectantse interinament las costums establertas; sordena la construcci daceras per primera vegada; es mana que pera pintar fatxadas, no es podrn escullir altres models quels aceptats pel Ajuntament, y, finalment, es derrogan tots els bandos anteriors.

Totas la major part de las disposicions contingudas en els Bandos esmentats portan pena en cas dinfracci; pro aixis y tot, no debian pas cumplirse cuan casi be tots els bandos diuhen ques publican per no cumplirse els anteriors, y es sucsueixen durant la primera mitja centuria ab una activitat que contrasta ab la passivitat observada durant laltre mitat. Dels cuatre bandos quhem examinat, el primer diu quen cas de no cumplirse las multas que senyala, es passava un dia de arrest per cada dugas pessetas, disposicio que no es cont en els restants.

En

general,

podem

dir

quels

bandos

responen

las

necessitats de la epoca y questan ajustats als principis de justicia y conveniencia publica. Empero, alguna vegada el Bando pretn entrar en terreno ilegislable y per aixo publica algunas disposicions dificils de cumplir. Cuan las Ordenansas que are sestan tramitant es publiquin, pensem compararlas ab aquets Bandos pera veurer el cami avansat. [Pg. 145]

TAULA

Avant-Portada................................................. Lema.......................................................... Portada....................................................... I. Preliminar................................................. II. Entrant al sigle..........................................

1 2 3 5 8

LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA

I. Any 1808................................................... II. Any 1809.................................................. III. Any 1810................................................. IV. Els ultims anys...........................................

14 25 28 32

V. Consideracions criticas.................................... 36

LAS IDEAS POLITICAS DEL PENADS EN EL SIGLE XIX

I. La politica regnant Ferran VII.............................

40

II. La naixensa del carlisme..................................

48

III. La primera Guerra carlina: Els anys primers.............. 52 IV. La primera Guerra carlina: Els ultims anys................ 59 V. Las bullangas y els matins................................ VI. Las ideas progresistas.................................... VII. La politica del 72 la Restauracio...................... VIII. La politica de la Restauracio.............................. IX. El Catalanisme........................................... X. Ideals socials............................................ [Pg. 147] XI. Ideas socials: la cuesti rabassaire..................... 116 65 72 78 95 105 111

XII. Vicissituts del Penads: Gobern interior de Vilafranca..123

APNDIX

Nota 1...................................................... Nota 2...................................................... Nota 3...................................................... Nota 4...................................................... Nota 5......................................................

127 129 129 132 134

Nota 6...................................................... Nota 7...................................................... Nota 8...................................................... Nota 9...................................................... Nota 10..................................................... Taula........................................................ 148]

134 135 135 137 139 147 [Pg.

CLAUDI MAS I JORNET NOTES SOBREL MOVIMENT INTELECTUAL I ARTSTIC DE VILAFRANCA DEL PENADS DURANT EL SIGLE XIX

VILAFRANCA DEL PENADS 1902

Notes sobrel moviment intelectual i artstic de Vilafranca del Penads durant el sigle XIX

ALABONAMEMORIADEL QUIFOUMONCARINYS AMICIFRAAVUIMON ESTIMATSOGRE LEXEMPLAR VILAFRANQU ENRAMONPARERA IMARQUS

NOTES SOBREL MOVIMENT INTELECTUAL I ARTSTIC DE VILAFRANCA DEL PENADS DURANT EL SIGLE XIX

PREFACI

En el Concurs dIstria contemporania organisat pel Centre Catalanista de Vilafranca i celebrat a 31 dAgost de 1901, essent President del Jurat linsigne patrici Dr. D. Bartomu Robert a qui plora avui tot Catalunya, qued desert un tema importantssim: el que demanaba uns Apuntes sobrel moviment intelectual i artstic del Penads en el sigle XIX. Tenint com tenia per objecte dit Concurs esbrinar la historia de nostra Comarca en la darrera centuria, la falta del referit tema era verament sensible i dlla sen dolgu de singular maneral Jurat, quin Secretari lautor daquestes ratlles va tenir lonor de ser. No menys se nha dolgut el Centre Catalanista, dada la excepcional importancia del punt aludit que qued per desenrotllar, i daqu que sagi pensat en omplir el buit mitjanant un treball adicional sobrel tema de referencia; i daqu, tamb, que per qui poda sagi encarregat la mentada tasca al infrascrit. No cal fer les protestes de modestia acostumades en cassos consemblants, perqu aqueixes manifestacins ens resultan senzillament tontes, cuan no re- [acaba pg. 5] velan un orgull refinat. Sls es dir quen principi lautor ha acceptat lencrrec am que se lha distingit, desitjant posar son esfors a contribuci de lobra patritica pel Centre Catalanista organisada.

Acaba de dirse que sha acceptat lencrrec en principi. En efecte; no daltre modo haura sigut sensat avenir-se amb el peu forsat despai i temps a que s precis atendres: el tomo del Concurs, en que sha dinclourel present travall, t les dimensions prefixades per certes exigencies econmiques, i adems les caixes ya esperan loriginal.

Falta espai, perquel tema de ques tracta requereix un llibre de regulars dimensions, si no ha de ser desnrotllat amb encongiment: falta temps, perqu no ms am calma pot n proporcionar-se larreplc de materials necessari per fer una obra passadora, i ara com ara veig quen tinc ben pocs relatius al Penads. Es clar que fra cmodo dir que durant el sigle quacaba de transcorrer la vida intelectual i artstica de nostra comarca queda limitada, salvo comptadssimes excepcions a la de Vilafranca; i hi aura bona excusa en la poderosa ra de no aber rebut contesta a les varies cartes que demanant datos sobrel particular sha dirigit a ilustrats veins de Sant Sadurn, Arbs i altres pobles de la encontrada, quin silenci unicament t explicaci en la carencia de noticies que poguer facilitar;- carencia de noticies altrament no desmentida per noves gestions que shan practicat:- pro, en rigor, sense que sarribi al meteix convenciment desprs dagotar tots els recursos de que am menys precipitacis podra usar, fra injust afirmar la insignificancia del intelectualisme penadesenc no vilafranqu en la centuria passada, i al meteix temps sera ridcula pretenci la de volguer parlar del moviment intelectual i artstic del Penads disposant, de moment, cuasi b no ms que de datos referents a sa capital. Sn prou atendibles els mentats motius per a reduir lobjecte daquestes NOTES a la vida intelectual i artstica de Vilafranca, tot sentint que aqueixa limitaci obligui a passar cuasi de llarc devant dalgunes figures ilustres com En [Pg. 6] Joan Sard 19 , En Jaume Ramon i altres

En Joan Sard i Lloret nasqu a Sant Quint de Mediona en 1851. Curs la carrera dAdvocat a la Universitat de Barcelona, en quina ciutat all al any 70 conegu al Ixart, Bartrina, Gener i a tants altres joves que aviat comensaren llurs ensaigs literaris i artstics per a ms tart conquerir-se llocs preeminents en lArt i en les Lletres de Catalunya. En el foro ha brillat amb esplendor intens i ser, fent-se un nom respectable com Advocat eminent. Mes, son temperament dartista i sa natural inclinaci a la literatura el portaren a conreuar la poesa i la crtica, tot a-l-ora, sens per aix abandonar la professi a que fiabal sosteniment de la familia; i com a poeta i com a crtic senlair tamb a gran altura. Les coleccions de La Renaixensa i La

19

conterranis literaria, cientfica o artsticament preclars. Perx, nos limitar tant, lautor, que deixi de recordar que una de les poblacions que millors fruits ha dat en le sigle derrer s la capital de lo que sanomena Baix Penads, sigui la vila de Vendrell 20 , ni obli- [Pg. 7]

Vanguardia estn enriquides am notables treballs dEn Sard: seus sn els ermosos prlecs a les obres dEn Cortada i dEn Bartrina, entre altres: seu linteressant discurs que sobre El catalanismo i la literatura catalana lleg en 1879 al Ateneo, com tamb la Necrologa dEn Piferrer (1888- Societat catalana dexcursions), la del Ixart (1897- Ateneo Barcelons), i la traducci de Nabab, de Daudet. T algunes belles poeses, de les que sha de recordar especialment lArdua sentenza. En la vida intelectual propiament penadesenca no hi desempenya cap paper important, puig allunyat de nosaltres no influ en le Penads ms que en cualsevol altra comarca. Sa influncia fou dun caracte ms general, deixant-se sentir forsa en la literatura patria: ll junt am son entranyable amic Ixart contribu molt, en aquets ltims anys, a menar als literats i artistes de la terra vers el naturisme.- Sent Acadmic electe de la de Bones Lletres, mor a Barcelona a 10 de Desembre de 1898. Al Vendrell sha publicat els peridics El Demcrata, i El Vendrellense: aqut surt en catal desde mitjos de 1900, amb el ttul Lo Vendrellench. Dita vila, com moltes altres del Penads, compta amb cassinos i teatres desde ya fa temps, aixis com tamb amb una societat coral: la llorejada Lira Vendrellense. Entre sos fills ms distingits sn dignes de menci: el jove i incomparable violoncellista En Pau Casals, artista exquisit i vigors, qui desde la infantesa demostr les genials condicions de msic eminent que avui li admira i aplaudeix tot el mn civilisat; lapreciable escriptor Dr. D Toms de A Rigualt, autor de varis llibres catalans de pietat; lelocuent orador catalanista i acreditat Advocat i Regidor barcelon En Jaume Carner; En Victor Santamara, eminent publicista jurdic, [Pg. 7] autor dun magistral tractat de La Rabassa Morta i de la no menys notable Recopilacin razonada de los usos rurales del partido judicial del Vendrell; el llorejat poeta i erudit istoriaire En Jaume Ramn i Vidales, i son germ En Ramn Ramn, un dels saineters catalans avui ms aplaudits, per no dir el ms aplaudit de tots, autor de A cal Notari uns captols matrimonials desfets, En Pau de la Gralla i altres obretes tan celebrades com xistoses i divertides. Tamb pot reputar-se vendrellenc al trgic ngel Guimer, ya que ell matix shi considera; en el discurs que pronunci a 31 dAgost de 1893 com a President del Certamen literari celebrat pel Centre Catal Vilafranqu, deya, referintse al Vendrell: hi vaig comensar a pensar i a sentir, obrint-se-m-hi, ya que nols ulls del cos, els ulls de lnima. All ont n se forma all s sa patria; i en Guimer literariament, al Vendrell comens a formar-se. All transcorregu part de sa joventut,
20

escribint caramelles i serenades que sos companys cantaban a les noyes de la vila; all agaf amistat amb En Jaume Ramn, qui desprs, a Barcelona, el present a la colla literria del Caf Sus fent-lo entrar en coneixensa amb En Bartrina, En Mathu, En Riera i Bertrn, En Roca i Roca i altres que han enriquit la literatura catalana; alll propi Ramn, que ya de noy escriba en catal, li comens la afici a la nostra llengua, fent-li deixar ls de la castellana de que en sos comensos literaris se serva, pera conreuar sempre ms la nostra ermosa parla, de la que ms endavant haba de ser ferventy devot i la que tant ha enlairat am ses inmortals creacions; all sos primers amors li inspiraren bellsimes poeses, que ya descubreixen al insigne lric. De tots, el que ms ha travallat pel Vendrell i pel Penads ha sigut, sens dubte, en Jaume Ramn i Vidal.* Mai deix les aficions literaries que ya de jovenet tingu, i lles i son decidit amor al Vendrell linduien, en 1891, a fundar el setmanari El Vendrellense, en el cual prodig constantment sos vastos coneixements i sa erudici. En la colecci de dit peridic hi ressurt una notabilssima tanda darticles seus sobre Vendrell [Pg. 8] histric, fragments deslligats duna obra important que preparava i qus una viva llstima no vagi poguer acabar. Sos estudis predilectes eran els istrics: tena pel cap dels dits, segons la expresi vulgar, la istria de Catalunya, i en particular * Nasqu al Vendrell en 1846: -mor a la meteixa poblaci a 21 de Juliol de 1900. En sa vila nadiua feu sos primers estudis: cursal Batxillerat al Institut de Tarragona i a la Universitat de Barcelona segu la carrera de Notari, prenent-nel titul a 25 de Novembre de 1871. Al any seguent, previes empenyades oposicions fou nomenat Notari de Sarreal: en 1884 per traslaci obtingu una notaria de Montblanch, i en 1888. per permuta pass al Vendrell. Arru on exerc sa professi fou estimat i distingit am la confiansa general, tant per son bon tracte i rectitut com per sos coneixements. [Pg. 8] la del Baix Penads i Camp de Tarragona, conforme ho acreditan els molts articles quescamp en distintes publicacins i les monografes LArc de Bar, Del fons duna caixa, Antiguas confrares del Vendrell, Narracions de Poblet i altres- premiades en Certamens cuasi totes,apart dels trossos ya citats de la seva obra preferida, sobre Vendrell histric; am tots quins travalls no feya ms que donar expansi a son sentiment petritic i traduir a la prctica ses fermes conviccions catalanistes. Colabor en importants revistes i peridics catalans com La Jove Catalunya, La Pubilla La Gramalla, Lo Pontn, La Rambla, Lo Noy de la Mare, La Esquella, La Renaixensa, Joventut, La Notara i altres, i obtingu nombrosos premis en els Jocs Florals de Barcelona i en varis Certmens celebrats a Valls, Sans, Igualada, Tarragona, Reus i Vilafranca, per diverses composicions en prosa i vers. Poeta inspirat, deix escrites gran nombre de poeses festives, patritiques, amatories i de costums, sent aquestes les millors, puig la vida popular la senta am veemencia: qui llegeixi La fira dels

dar consignar que a Sant Quint en la darrera dcada, veg la llum El Tabaco, revista dedicada a fer propaganda pel lliure conru del tabac, fundada i dirigida per linfatigable D. Antoni Claramunt, quen el lliure conru de dita planta hi ha vist sempre la salvaci de nostra aclaparada agricultura; que a [Pg. 8] Sant Sadurn successivament shan publicat La Llumanera, La Comarca del Noya i ara LAvern, peridics catalanistes; que ilustrats agricultors, de la matixa poblaci, a quin cap va en Marc Mir, han difundit arru els coneixements ils avensos agrcoles, ara en mitings, conferencies i congresos, ara en [Pg. 9] periodics i revistes, principalment en el
Resumen de Agricultura, important revista per la que sempre En

Marc Mir ha tingut una solicitud paternal, com a fundador i director que ns; que tamb a Sant Sadurn hi ha una renomenada orquestra (El Escolans); i cuasi b cap poble gran ni xic del Penads es pot citar que no tingui sa societat coral, de les que nhi h de tan notables com les de Sant Joan i Sant Quint de Mediona i Sant Pere de Riudevitlles, dirigides pel inteligent Mestre En Pere Olivella i Roman. Es del cas

enamorats, premiada en un dels Certmens celebrats pel Centre Catal vilafranqu, simpatisar de deb am la aixierida musa de nostre poeta. Algunes produccions dramtiques t tamb En Jaume Ramn, tan aplaudides com Lluytes de cor, La Qesti del Born i Rodal mon i torna al born. En 1887 form part dels Jurats dels Certmens cientfic- literaris del Vendrell i de Valls, i en 1895 fou nomenat membre del Consistori dels Jocs Florals de Barcelona. Era Soci Corresponsal de la Associaci Artstica Arqueolgica de Barcelona; i amb altres moltes distincions foren reconeguts i premiats son saber, sa erudici i son patriotisme. LAjuntament del Vendrell li encarreg una memoria sobre les pertenencies de les aigues de Tomov, de les que sabasteix el consm de la poblaci il regadiu del terme: cumpl lencrrec amb un travall molt interessant, pl de datos ignorats fins allavores en que ll els tragu de lArxiu de la Corona dArag, com del meteix Arxiu i dels de Vendrell, Vilafranca, Vilanova, Sitjes i Tarragona naba tret un bon aplec, en altres ocasions, perals importants estudis istrics que sempre locupaban. Vendrell ha donat a un de sos carrers el nom dEn Jaume Ramn, a fi de que les generacions senmirallin en el vendrellenc ilustre. [Pg. 9]

apuntar aquets datos, al objecte de quel present travall, difereixi lo menys possible del quel Centre Catalanista desitjs.

Malgrat aber estretit tant el cercle daquesta tasca, ms temps i ms espai del ques disposas necessitara tamb pera cumplir mitjanament el comproms contret.

Al autor li plaura probar de sadollar-se del esperit de les generacions que durant el segle XIX han informat la vida intelectual i artstica de Vilafranca, pera intentar fer-lo reviure en aquestes planes; mes el peu forsat que sha referit abans fa que, vulgui no vulgui, desisteixi de semblants propsits i shagi de conformar coordinar cuatre lleugeres NOTES, descolorides i inanimades sobrel moviment intelectual i artistic de Vilafranca del Penads durant el sigle XIX. Qui pugui i vulgui fer un estudi de volada sobrel tema quin senzill esbs es va trassar, probablement, al escullir el plan de lobra, es trob perplex com si ha trobat qui ha escrit aquestes ratlles. Fills eminents ha tingut nostra vila, qui sobre la meteixa han exercit poca influencia directa: ha tingut fills dotats de ms modesta capacitat intelectual o artstica, qui, am tot, li han donat gran esplendor: finalment, altres nha tingut, qui, ensemps de figures rellevants en la istria cientfica, artstica o literaria de Catalunya, han fet objecte de llurs preferencies i especial atenci lmil rec on vegeren la primera llum. Quins sn per nosaltres, els ms dignes destudi?Quins noms ens interessa de deb perpetuar? Forsa ha vacilat lautor ans de [Pg. 10] decidir-se, perqu ni voldra postergar ning ni tampoc pecar per carta de ms, com vulgarment es diu. Per fi sha resolt, considerant que en tant la grandesa de Vilafranca a sos fills pot i deu referir-se, en cuan aqulla agi rebut llur influencia:

en tant a nostra poblaci es deu la grandesa dalguns de sos fills, en cuan sobre lls agi influit; -i lo propi sha de dir respecte dels forasters. Aquest s, doncs, son criteri, al cual mirar dajustarse, parlant aixs dels sobrevinguts com dels naturals de Vilafranca segons la part quagin tingut en el moviment intelectual i artstic genuinament vilafranqu. Dels altres, dels omes ilustres quina sola relaci am nosaltres consisteixi en aber nascut a la meteixa vila, no ms com a nota curiosa sen dir quelcom, puig s dubts que sels pugui considerar com una extensi de Vilafranca i en rigor sera fatuitat volguernos apropiar, directa o indirectament, els mereixements que tinguin: no hem pas dimitar al vanits aucellot de la faula, que per vestir-se esplendidament am plomes daltri es trob quel despullaren cuan menys sho creya.

Dacort am lo que queda dit, aquet travall versar am preferencia sobrel moviment intelectual i artstic propiament vilafranqu. En una tanda de notes sinclourn diversos datos dinters pera les biografes dalguns de nostres omes, com tamb varies noticies curioses si encara que no sigui inmediata llur relaci amb el present tema han de contribuir a la millor comprensi de la poca de ques tracta: i aqu plau-li al autor fer constar que bastants dels escrits i noticies que citar en aquest ensaig els coneix mercs la exquisida amabilitat i ardent vilafranquinisme de son respectable amic lilustrat advocat i escriptor D. Ramon Freixas i Miret, a qui ha volgut testimoniar son sincer agraiment senyalant aixs (F.) els datos ms interessants que li han facilitat. -A cada h lo seu. [Pg. 11] I DEL SIGLE XVIII AL XIX ELS GERMANS BARBA I ROCA I LLUR TEMPS

Al darrer cuart del sigle XVIII, entrels fills de Vilafranca hi aba un exuberant esplet domes de gens vulgar cultura. Els Drs. D. Pau Janer 21 , D. Josep Andolfo, D. Flix Estalella, pvre., D. Ramon Miret i Col, D. Francisco Llorens i D. Josep Ignasi Almirall i Nin, catedrtics 22 de la Universitat de Cervera; el Dr. D. Josep Rigual, pvre,. Canonge de Sta Agna de Barcelona, autor de varis llibres de pietat 23 ; el P. F. Joan Barba, Abat que fou de Santes Creus; el seu germ Dr. D. Manuel Barba i Roca; el Dr. D. Llus Freixas, Regidor Perpetuu; el Pare Fra Josep Blanch i Graells 24 , i alguns ms, forman un conjunt brillant que poques poblacions com la nostra poden oferir en aquella poca. Dlls, els qui no sempre hi vivan, hi passaban bones temporades, i aixs a Vilafranca, quadems comptaba am doctes sacerdots seculars i regulars, de la Comuni- [Pg. 12] tat i dels Convents qualbergaba, principalment del de S. Francesc on shi ensenyaba Filosofa, debia respirar-s-hi un ambient dilustraci no gaire com en viles similars.

21

Mor en aquesta vila a 15 de Janer de 1784.

De Lleis el primer i els tres ltims; de Medicina i de Teologa, respectivament, els altres dos. Sn ses obres: Oficio parvo de Ntra. Sra. La Santsima Virgen Mara, segn el breviario romano trad. del llat al castell, am notes (1787) Explicacin de las principales partes de la Doctrina christiana, que ensea a formar un christiano sabio en la ciencia de los Santos y un fiel vasallo del Reyno de Jesucristo. (Sis tomos. 1793) Oficio de la Semana Santa y semana de Pascua, en latin y castellano, am notes (1798) V. Apuntes histricos de Vilafranca del Penads y su Comarca per Q. G. (Pere Alegret), p. 285. Nasqu a Vilafranca en 1776: en 1827 fou anomenat Abat de Montserrat: agu dabandonar dit Monestir cuan es tancaren els convents: de 1840 a 1844 resid a Palermo, sent, segons sembla, General de la Ordre del Benedictins, i abent regressat en dit any 1844 feu tota mena de gestions pera ques torns a obrir el Monestir fins que ho logr;: altre cop fou Abat, i all mor en 1851. [Pg. 12]
24 23

22

Molta part daquells vilafranquins preclars entraren al nou segle, del que alguns en visqueren bastants anys, i aviat safeg an lls un respectable estol no menys significat. Ho proval senzill recort dels Drs. D. Gayet i D. Flix Janer, Catedrtics de Lleis i de Medicina, respectivament, de la Universitat de Cervera: P. Fra Benet Rfols, benedict, de la Universitat de Salamanca; Dr. D. Jacinto Maisonada, del Colegi de Cirurga de Burgos; D. Josep Torner, del de Barcelona; Drs. D. Pere Tarrada i Don Antoni Mainer 25 , de Medicina de la Universitat de Barcelona, i varis Frares que desempenyaren Ctedres de Teologa en distintes Ordres os distingiren com elocuents oradors. Pro, am tot i aber-hi tants vilafranquins dotats de clar i conreuat enginy, nos pot pas dir quen aquells temps hi agus a Vilafranca un veritable moviment intelectual, en el sentit am que avui saplica aquest adjectiu; puig, absorvides cuasi del tot les inteligencies per les ocupacions rutinaries de les aules, les carreres professionals, les disciplines monstiques i molt especialment per la administraci unicipal, apenes si daban fruit doriginalitat. Sobressurt, no obstant, dentre aquelles dugues generacions, com espadat cingle en mitj de colls i serres, el Dr. D. Manel Barba i Roca 26 , nima de la Vilafranca de son temps, de qui conv parlar amb alguna extensi. [Pg. 13]

25

Mor a Vilafranca en 1857, sent conduit son cadavre a Barcelona.

Nasqu a Vilafranca en 1753. Desprs de estudiar les umanitats i la Filosofa al convent dels Franciscans, abent pronunciat ya en 1764 el discurs llat De Pudicitia castimoniaque servanda imitatione S. Catharinae que se li encomen, com alumne el ms distingit daquell curs, comens a estudiar a la Universitat de Cervera, la carrera de Medicina, com sos avant passats; mes a impulsos duna vocaci decidida per altra mena destudis, abandonls quaba comensat sls per complaure a sos pares, i en la propia Universitat siguils de Jurisprudencia, [Pg. 13] indubtablement rebent les ensenyanses dels compatricis que hi daban llurs llissons. Alumne distingit en totes les ctedres i conferenciant benemrit als darrers anys de sa carrera,

26

Poc desprs de ser adms dAdvocat la Audiencia de Catalunya obr bufet en aquesta vila, guanyant-se aviat la confiansa dels vilafranquins, tant per sa ilustraci com per sa rectitud. Nosaltres, senyors, -deya en ocasi solemne- questm destinats a exercir algunes funcions del meteix Deu sobre la terra, admirm la dignitat i elevaci del nostre ministeri. Si la imperfecci de les lleis, la diversitat dopinions, els vicis dels omes han propagat demunt la terra la llevor inacabable de la discordia fins en els meteixos fonaments de la uni, procurm sofocar-la com una idra perniciosa. Disminum sisquerals mals de la umanitat: no fem de la administraci i patrocini de la justicia un art denriquirnos de les despulles dels litigants: no afegm a la desgracia de tenir un plet, laltra, encara pitjor, de retrassar son xit; aix sol ya es una injusticia: mirm amb orror aquets artificis i sutileses que procuran posar-nos la veritat a una distancia infinita. Nostres desvels han de ser consagrats al reps, seguritat i quietut pblica de cada individuu: penetrem-nos dun esperit pacificador. Ministres de la justicia, mai la servirm ms tilment que cuan ho sigum de la pau. 27 De conformitat amb aqueixes ermosssimes

sempres mostr digne de la reputaci que aba adquirit. Presos succesivament els graus de Batxiller, Llicenciat i Dr. en Lleis en la referida Universitat, i adms dadvocat a lAudiencia de Catalunya, entr a desplegar sos coneixements en la noble carrera del foro.(*) * V. la Necrologa quEl Europeo, peridic de Barcelona, insert en sa edici del 17 dAbril de 1824. [Pg. 14]

Discurs que lleg a la Acadmia de Jurisprudncia de Barcelona, a 30 dOctubre del curs de 1781, Sobre los pleytos, del quen posseeixo un exemplar, com el discurs sobre Santa Caterina. Mil mercs per tal obsequi al amic En Josep Comas, enmaridat am D Francisca Llorens

27

mximes de concordia, tan bellament exposades que per s soles baastaran pera acre- [Pg. 14] ditar a son autor descriptor profn i elegant, el Dr. Barba i Roca sapartaba dels plets tant com poda, no arribant-hi ms que cuan aix era del tot precs; i allavores sos escrits legals son models de laconisme, ordre i senzillesa; alguns estn impresos, i si la sort agus fixat son domicili en aquesta capital (Barcelona), i son caracte amic de la sinceritat i de la pau no lagus retret dels artificis i embolismes dels plets, tindram una colecci que fara onor al foro catal. 28

Distaba molt En Barba i Roca de ser com aqulls qui sencegan amb una gloria passatjera i an lla sacrifican a voltes fins llur onradesa: ll prefera dedicar sa poderosa inteligencia al b de sos semblants i li agradaba practicar-lo no a s de bombo, sino amagat en la penombra.

Res

29

-exclamaba- s b o dolent per ser nou o vell, sin per ser

til o pernicis. Tantes coses frvoles ambicionan els omes. Tanta solicitut pera perpetuar un nom que res significa i desapareix al endem; is despreciar la beneficencia que dna una gloria ms slida que tot el fals brill de la vanitat! Quin rastre de nostre passatje rpit per aquet mn ms digne de seguir-se, quins vestigis de nostra curta existencia ms preciosos, podm deixar, quels

besneta del Dr. Barba i neboda del Dr. Xavier Llorens i Barba. [Pg. 14]
28

V. la Necrologa citada.

Memoria sobre las operaciones de la Junta de la Casa de Caridad de Vilafranca en 1805, llegida a 1 de Juny de 1806. [Pg. 15]

29

monuments damor a nostres semblants? Tal fou la sublm filosofa del Dr. Barba i Roca: les anteriors paraules no sn ipcrites lirismes com les coloraines retriques am ques vesteixen ms de cuatre discursos de circumstancies; sino que reflexan fielment, com a bon espill quen sn, les virtuts de que estaba sadollat el cor del nostre patrici, qui sempre edific, ara am sabis consells, ara amb enlairats exemples. A les darreres del sigle XVIII, junt amb alguns dels bons vilafranquins qui sonraban secundant ses iniciatives, reorganis encertadament la antiga Casa de Caritat de Vilafranca fundada en 1401 per Fra Marc dAviny, conformes llegeix en [Pg. 15] la lpida que hi ha a la fatxada de la que fou dita Casa de Caritat -dotantla, ll que per espai de molts anys en fou Secretari, dun reglament molt atinat; i llegint-hi, al any 1806 la preciosa Memoria don he tret el retall ms amunt inserit. Dits reglament i Memoria demostran b, com observa el biograf dEn Barba en la abans citada Necrologa dEl Europeo, que aquella associaci patritica no sls procuraba distribuir una sopa econmica als pobres jornalers en els des dolents divern, sino que milloraba la subsistencia dels presos, costejaba vestit i ensenyansa a les nenes pobres, socorra a viatjers necessitats, promova la industria, diriga als captaires pera apartarlos de la ociositat i dels vicis, acudia a varies necessitats amagades i daba, en fi, una inversi verament ilustrada a moltes almoines desviant-les de les families de ganduls que rodan vagant pels pobles, i dirigint-les al consol dels qui poden anomenar-se propiament pobres.

La extinci de la mendicitat il socors dels menesterosos fou una preocupaci constant del Dr. Barba, sent-ne una proba ms el premi que per desprs de sa mort institu, segons ms endavant veurm. Tota la vida sen preocup de la extirpaci daqueixa llaga social, i

encomen tan noble sentiment als omes am qui tractava, esforsantse en fer-lo arrelar en tots els cors. Un dels qui ms lajudaren en tant umanitaria empresa fou son germl monjo cistersienc P.F. Joan Barba i Roca, com ll ilustrat, com ll caritatiu, com ll bon vilafranqu. El P.F. Joan Barba colabor eficasment a la reorganisaci de la Casa de la Caritat: a h de Setembre de 1799, en la inaguraci de la Junta de la Caritat, predic en la Iglesia parroquial un notabilssim erudit serm, sadollat desperit evanglic, Sobre la Caridad discreta, desenrotllant am molta unci aquest memorable passatje: No hi h daber necessitats ni captaires entre vosaltres, pera que Deu os beneeixi en la terra quheu de posseir. (Deut. cap. 15.) Es un imne damor i de germanor, excitant als fiels a secundar el pensament de la Junta, a fi de ques [Pg. 16] pogus dir: per vosaltres es veu socorregut el vell, a qui oprimeix el pes de sos anys: en vosaltres la viuda i lorfe desamparats troban un manantial de veritables consols: per vosaltres el pobre jornaler troba ocupaci en les males temporades del any: per vosaltres els joves i donzelles conservan la senzillesa i la puresa de costums: per vosaltres, en fi sexercita en aquet poble tota mena de caritat i tot aix pogu ben dir-se, com ya sha vist pel fragment fa poc copiat dEl Europeo.

En lapndix que seguix al serm hi ha un paragraf digne de ser reproduit. Diu aixs: Mentres la subsistencia dels pobres dependir de llur mendicitat, estarn sempre fluctuants les conciencies delicades. Yo, dir lhome timorat, no faig almoina a tots els pobres que me la demanan, perqu aix aumentara en infinit llur nombre, i no arriban ms facultats pera socorrels a tots. A ms de que no s si tots son veritables pobres: no s en quina mena de necessitat es troban, pera poguer coneixe ma obligaci en socorre-la; la nego a alguns, am la esperansa de que altres els socorrern; no s si alguns

quem demanan am tota la apariencia de necessitats han tingut la fortuna dexercitar la compassi daltres: tal volta nego la almoina al benemrit, i la faig al indigne dlla: tal volta la faig, ms pera evitar la molestia dels importuns, que per un efecte de veritable caritat: tal volta fomento la gandulera, en lloc daussiliar als pobres de Jesucrist: i en mitj de tot no s si cumpleixo amb el precepte de lalmoina. Justes observacions psicolgiques dun greu cas de consciencia; dun cas de consciencia que de segur aba torturat per igual als umanitaris germans Barba, i al cual volan posar remei tot remeyant al proisme, mitjansant la prctica de la Caritat discreta, queral fi de la Junta allavores constituida. Dit serm i apndix es publicaren com obra de propaganda, a benefici de les Escoles gratuites de la mateixa Junta 30 . [Pg. 17]

Altrament, sabent el Dr. Manel Barba i Roca que tot ciutad tl deber- tant ms imperatiu i vast com majors sn els medis de que disposa,- de cumplir la seva missi social, en tot cuant estigu a son alcans deix sentir sa influencia: la administraci del Ospital i lalbaceatje Malet, tant com la Casa de Caritat, li deuen sos cuidados: ll fou un dels qui ms travall pera lestabliment de la primera fbrica de filats de cot en nostra vila: ll qui, convensut de ses averiguacions i clculs de les grans ventatjes que acarreara a la exportaci de fruits de la Segarra i Penads un slit cam carreter, travall incessantment pera conseguir ques millors el de Vilanova a Vilafranca, perllongantlo desprs fins a Igualada 31 ; i ll port, en

Simprim a Vilafranca, am molta pulcritud, a can Francisco Vilalta. (F) [Pg. 17] Nota (d) a la Necrologa citada, en la edici solta que sen feu. Dita nota segueix: i encara que am lajuda de sos amics arrib a obtenir an aquet fi la corresponent aprobaci del Gobern, sopos una m
31

30

1802, un altre benefici encara major al Penads. Estabal Dr. Barba i Roca al corrent de les obres i peridics que sobre avensos de tota menas publicaban, i veyent quels homes ms ilustrats i benfics dEuropa recomenaban el conru de la patata, tambl racomen: la ignorancia li sort al pas, i, si b tot seguit tingu lapoyo de les persones ilustrades, no logr introduir tan til planta fins desprs dun apostolat que pos a proba son patriotisme. La necetat de la gent inculta el motej amb el renm de Doctor Patata. Aquells infelissos, tot volguent mortificar al gran benefactor de la Comarca, li alsaren un monument de gloria perdurable. El Dr. Patata! Heus aqu lexemplar patrici quina abnegaci, quin zel i quin amor han dimitar els homes que vulguin ser dignes de la Patria i la Umanitat!

No s estrany, doncs, quuna persona questot- [Pg. 18] jaba tan ermoses cualitats, i de qui deya grficament la pagesa: s el cap ms gros de Vilafranca, fs el centre datracci de tots els elements de valua de Vilafranca i del Penads, i que compts am les simpaties, la confiansa i el respecte de totm qui sabes apreciar el seu valor: com tampoc es extrany quan ll sacuds en tots els assumptes pblics delicats, i menys tenint en compte sa experiencia i sos fondos coneixements poltics, ya quels estudis de aquesta mena li aban merescut forsa atenci. Pro els consells de prudencia que don en 1808 al poble, respecte el comportament que de cop convena guardar amb els francesos, per poc li costan la vida. Els sometents no pas els vencedors del Bruch- que com paorosa rierada

poderosa a la exacci dels arbitris que aban de sufragar la obra. Aix no obstant, i malgrat els aconteixements del any 1808, que tot ho paralisaren, torn En Barba a insistir am sos amics en lempeny, i logr al any 1817 amb els curts arbitris que saberen trobar-se sens prejudici ag construir un gran tros de cam slit, en el punt ms escabrs de Vilanova a Vilafranca. [Pg. 18]

despenyant-se des de la Segarra sextenan pel Penads, destruint-ho tot al crit de Anm per la f!, eran incapassos de compendrel ser patriotisme quinspirabals consells del Doctor Barba, Puig les turbes fanatisades sempre han sigut acfales: i an Barba sel prengu per afrancesat i sel persegu de mort udolant encara: Anm per la f!

Abent-se pogut salvar, amagat sota unes gavelles en una casa amiga
32

, abandon la poblaci; i en sa ausencia Vilafranca no sols el

desagravi, sino quen ll va amparar-se. A 29 de Juny de 1808 la Junta de Gobern local otorg a son favor escriptura de poder pera que com a Diputat pel Corregiment de Vilafranca ans a la Junta Suprema de la Independencia, que sestabl a Lleida. All permanesqu fins que sinstal la nova Junta Superior del Primpcipat, de la quen fou anomenat Secretari pel ram de Gracia i Justicia, i en la que tamb hi figur un altre vilafranqu: el Dr. D. Joan Rod, pvre., canonge de Gerona. En amdugues Juntas prest en Barba rellevants serveis i sofr grans molesties i disgustos, majorment en la retirada de Molins de Rei, en 1808, i en les dificils circunstancias de 1809. En la guerra, com en la pau, don probes de son veritable valor [Pg. 19] cvic, perqu, com es diu molt b en la repetida Necrologa, el patriotisme era en nostre compatrici com un foc permanent i inextinguible.

Aixs quel pas comens a normalizar-se , el Doctor Barba i Roca reprengu ses campanyes de pau com pera descansar de les fatigues

32

Aquets fets ocorregueren del 5 al 10 de Juny de 1808. (F) [Pg. 19]

de la guerra. LOspital i la Casa de la Caritat tornaren a gaudir de son favor i al any 1816 la escola de nenes de dita Casa celebr uns lluits exmens dels que se nimprim una memoria, sortida de la ploma del Dr. D. Manel Barba 33 .

Aquets exmens sn un dels derrers destells daquell sol que comensaba a anar-se-n a la posta i que tant aba vivificant el terrer del Penads. Del any 1816 en enll ya rs sabm dEn Barba fins sa mort ocorreguda a 11 de Febrer de 1824 34 , deixant a Vilafranca un buit inmens. A sa vida exemplar hi pos una corona radiant am son testament en que dacort amb una preocupaci de tota sa vida,
orden que sos successors entreguessin anyalment una cuartera de

blat (mida del pas) a una junta composta del Rector, del Advocat i del Metje ms antics de Vilafranca sa patria, pera que cada vinticinc anys sinverteixi el valor en una medalla dor a favor del qui presenti, a judici de la Societat Econmica dAmics del Pas, de Madrid, la memoria ms digna sobre la [Pg. 20] extinci de la mendicitat i

Les moltes ocupacions i empreses que dEn Barba hem mentat, encara li deixaban temps per a conrreuar la fsica, la qumica, les matemtiques, les arts industrials i mecniques i sobretot la agricultura. A 8 de Febrer de 1786 la R. A. de Ciencias i Arts de Barcelonal nomen soci, am dest a la secci dagricultura: a dita Academia present i lleg en 1787 una disertaci titulada: Observaciones generales sobre el actual estado de la agricultura en Catalua; en 1789 altra sobre la plantaci dels arbres; altra en 1796 sobre la nevada del da 1 de Mars del metix any a Vilafranca; altra (1798) sobre alguns usos econmics de la brisa: altra (1802) sobrel verdet, que arrib a obtenir. Deix tamb alguns escrits dutilitat pblica o de circunstancias, avui tot cuasi complertament oblidat, i que fra b es publiqus en colecci, que resultara interesantsima: Est enterrat a la Iglesia de Sant Francesc, en la sepultura de la familia Barba. [Pg. 20]
34

33

establiment de juntes de caritat 35 . La Econmica, al publicar el programa de 7 de Mars de 1850, pera adjudicar per primera volta la medalla, calific de bon patrici, benfic i filntrop al Dr. Barba, i de notable la clusula de son testament, que mostra realisat en nostre pas desde fa molts anys el pensament quun clebre novelista francs suposaba en una de ses ficcions 36 .

An el Dr. Barba i Roca, Vilafranca lha tingut en un oblit de que ya s ora que surti qui com ll fou ome cultissim, ents en totes les manifestacions del saber, esperit modern i observador, arxiu de virtuts cviques i individuals, filosop, poltic i socilec prctic, i una de les ms grans figures de la historia penadesenca. [Pg. 21] II DE 1808 1817. -EL DR. D. FLIX JANER I BERTRN. MOSSN VILAFRANCA. NOSTRE PRIMER TEATRE. EN MIL DE FERRN.

Si la guerra de la Independencia no agus vingut a turbar la normalitat, s de creure quel moviment intelectual vilafranqu tan

35

V. de la Necrologa citada.

Programa, de 7 de Mars de 1850, de la Econmica Matritense convocant el concurs, quin xit fou complert. En Durn i Bas guanyl premi am son Ensayo sobre dos cuestiones sociales: el Catedrtic de Psicologa D. Pere Felip Monlu obtingu accsit, i menci honorfica D. P. Saez Ordez. Els tres travalls es publicaren en 1851 reunits en un tomo. Fa anys que sembla tenir-se en descuit el premi fundat pel Doctor Barba, i aix s molt de doldre; de modo que convindra que la Junta pel testador designada mirs amb inters la ermosa i til instituci que a son cuidado est. [Pg. 21]

36

virilment iniciat pels germans Barba, sobre tot pel Dr. D. Manel, sauria anat desenrotllant depressa, acelerant-se am forsa. En la escriptura de poder (F.), mentada en lanterior captul, que la Junta de Gobern local otorg a 29 de Juny de 1808 a favor del Dr. Barba i Roca pera que dugus la representaci de nostra vila a la Junta Suprema de la Independencia, hi figuran com otorgants els vocals de dita Junta Srs. D. Valent Muntadas, pvre. i Vicari perpetuu, D. Pere Joan Vidal, pvre., D. Joan Rod, pvre. i Comissari del Sant Ofici de la Inquisici daquet Primpcipat, P. Fra. Antoni Gaitg, Guardi del Convent de Sant Francesc, P. Fra Josep de Llozelles, Lector de la Escriptura i ex-Guardi del mateix Convent, P. Fra Josep Sala, Lector i ministre del Convent de la Santissima Trinitat, P. Fra Esteve de Sant Gervasi, Guardi del Convent de Caputxins, Dr. D. Salvador Miret, Doctor D. Pau Rfols, Dr. D. Llus Freixas, Dr. D. Josep Antoni Yez, Dr. D. Ramn Rfols, D. Joan Pau Posas, D. Jaume Mullol, D. Josep Antoni Nogus, D. Flix Pometa, D. Francisco Sivill, D. Josep Sabater, D. Joan Pau Gell, D. Josep Antoni Urgells, D. Gabriel Ferrer, D. Francisco Rod, Don Pau Rigual, D. Ramn Estalella, D. Francisco Oliveras, D. Josep Felu i D. Narcs Escofet; -nodrida representaci del clero, les carreres professionals, la propietat i la menestrala, en la que cada bras hi portara a omes dels de ms significaci i cultura. Ade- [Pg. 22] ms, altres persones de reconeguda ilustraci tenam allavors, tals com D. Josep Antoni Verdaguer, Regidor; D. Josep Guixer i Sala, Arcalde Major; Don Gayet Vidal i Busquets, proveedor dels exrcits; D. Llus Cases i Pometa, Notari, Secretari del Ajuntament; Dr. D. Gayet Sala, i D. Marin Abella i Nogus; i despuntaba ya una novella generaci estudiosa en la que shi fundaban falagueres esperanses. De modo quel camp estaba ben adobat, i no hi h dubte que la llevor en ll sembrada aura germinat i crescut amb ufana, sens tardar.

Mes vingu la guerra, i amb lla la major pertorbaci en tots els ordres. Bona part de la jovenalla ms distingida 37 entr a la oficialitat del exrcit, i qui rest a Vilafranca prou penes agu de soportar pera defensar els bens i salvar la vida. Pera formar-se una idea del desballestament, del terror i de langunia que aqu regn, basta recordar basta recordar els excessos que cometeren arals sometents segarrencs, ara les tropes invasores en llurs cincuanta tres entrades a Vilafranca, com lassessinat del Gobernador, D. Joan de Toda i Vendrell, de sa Sra. esposa, de son Secretari, D. Jacinto Garrig 38 , del Dr. D. Llus Freixas 39 , del acabalat propietari Don N. Colomer de Grabuac 40 i de molts altres veins. Daquells dies de dol y de sobressalt non qued ms quun dietari del Pare Ferrer y algunes expressives partides dbit exteses pel Vicari Perpetuu D. Valent Muntadas, a qui nostra poblaci du, en bona part, el no haber sigut ms flagellada encara ples francesos.

Com s de suposar, la vinguda, am motiu del tencament de la Universitat de Cervera, dels vilafranquins qui hi desempenyaban ctedres, tampoc contribu gens ni mica a mantenir la vida intelectual: -la ra daix no cal pas repetir-la. -No obstant, [Pg. 23] un daquells Catedrtics mereix especial menci, no precisament per lo que allevores era i reperesantaba, sino per lo que represent i

El Dr. D. Jordi Miret i Teixidor, D. Salvador Valls i els germans D. Joan Antoni y D. Vicens Llorens, entre altres.
38

37

8 de Juny de 1808, pels Sometents. 30 de Mars de 1810, pels Francesos. 1811, pels Francesos. (F) [Pg. 23]

39

40

sigu amb el temps. Es tracta del Dr. D. Flix Janer i Bertrn 41 , un dels [Pg. 24] metjes ms clebres dEspanya, a la primera meitat del

41

Aqu va un extracte de la Necrologa y noticias biogrficas del Dr. D. Flix Janer y Bertrn, publicades per son deixeble D. Antoni Malvehy i Plana en El Criterio mdico (1866).

El Dr. Jan nasqu a Vilafranca del Penads a 30 de Juliol de 1781. A la edat de 7 anys comens a estudiar gramtica llatina, passant a cursar despres Retrica i Potica al Colegi Trident de Barcelona. A Cervera y a Barcelona segu les carreres de Filosofa y Medicina: es doctor en aqusta lany 1805, i desdel segent, en que mitjansant oposicions fou noment Catedrtic, desempeny distintes ctedres, ya a Cervera, ya a Barcelona, fins que a 15 dAbril de 1847 sel nomen Catedrtic de Clnica mdica de la Universitat de Madrid. Public, entre molts altres, els seguent escrits i obres: Desagravio de la Medicina espaola injuriada, por el autor del articulo Medicina Militar del Diccionario francs de las ciencias mdicas: Elementa Phisiologiae humanae ad usum academicum conscripta: Elementa Higienae in usum academicum: Elementa Therapiae generalis in usum academicum: Elementos de Moral mdica: Del buen gusto en Medicina: De los viajes mdicos: Preliminares clnicos. Al any 1836 la Junta superior gubernativa de Medicina i Cirugal condecor am la medalla concedida al mrito sobresaliente en Medicina, per les obres que duya publicades, i senyaladament per son tractat de Moral Mdica i per la primera part dels Preliminares clnicos que comensaba a publicar. Fou soci de les Acadmies de Medicina i de la de Istoria, de Madrid; de la de Bones Lletres, de la Mdico-prctica i de la de Medicina i Ciruga, de Barcelona; de les de Medicina i Ciruga de Madrid, de les Balears, de Valladolid, de la Corua, de Granada; de les Ciencies naturals de Madrid i de Barcelona, i daltres varies corporacions sabies, i adems fou Metje Cirugi onorari de la R. C. de S. M. i Cavaller de la R. i distingida Orde de Carles III. Desdel Febrer de 1848 desempenyal crrec de Conseller R. dInstituci pblica, en quina corporaci feu ressonar sa elocuent i autorisada veu, no sls en les diverses discussions mediques sino tamb en les filosfiques, abent-se guanyat la admiraci i lapreci de tots sos companys. Abent en aquella fetxa solicitat del Govern de S. M. la Sociedad Hahnemanniana Matritense, la creaci duna clnica i ctedra homeoptica, pass dita solicitut a informe del R. C., i En Janer firm i apoyl vot particular de la memoria, quin vot fou aprobat pel Govern de S. M. Ateses les sabies i justes raons quen ell es posaban, aquet fet dEn Janer, que per alguns de sos amics li valgu severes [Pg. 24] censures, lenalteix ms i ms perqu demostra lafany dun gran ome en cerca de la veritat.

sigle XIX. Mes nol vull pas presentar com a eminencia mdica; puig, adems de ser absolutament prof per poder-ne parlar baix dit aspecte, poc nhi toca a Vilafranca de la gloria que com a Metje adquirl Dr. Janer. Sa profitosa acci la desenrotll en una esfera ms ampla que la que nostra vila li poda oferir, i perxls fruits de son talent ms que aqu foren assaborits a fora; lo cual no vol dir que sa conducta mereixi censures ni molt menys: en una poblaci com la nostra saura esterilisat llastimosament la ciencia del Dr. Janer ya que per complet li auren mancat els medis de cumplir sa missi dilustrar generacions de metjes. Es sls en cuant al paper quen lintelectualisme vilafranqu desempenya, com ens correspn considerar-lo. Aqu agaf la afici al estudi; nostres cate- [Pg. 25] drtics foren sos mestres; de nostres omes reb sanitoses influencies; aqus form: i encara quel dest el tingu allunyat de Vilafranca la major part de sa vida, aqu hi deix
No menys gran que com a metje fou En Janer per lo ques desprn dels destins pblics que desempeny, donant probes en tots sos fets de ser un bon ciutad i ome que coneixia tots els rams del um saber. Al any 1820, i tamb al 1840, fou nomenat Diputat a Corts; Vocal de la Junta Superior de Sanitat, Vicepresident de la Acadmia de Medicina i Ciruga de Barcelona en el bieni de 1836 a 1838 i reelegit al segent; President de la de Ciencies naturals i arts. Durant sa llarga vida fou onrat amb altres innombrables crrecs i comissions de gran importancia que desempeny sempre amb el major lluiment no excusant-se de cuants crrecs gratuits se li encomanaban, considerant-los un servei a que est obligat tot bon patrici. Els llibres foren els fidels companys de tota sa vida i a Barcelona arrib a reunir una escullida i rica llibrera. La istoria, la amena literatura, les ciencias morals, fsiques i naturals, la arqueologa, la poesa meteixa, alternaban am la aridesa dels estudis mdics i la profonditat dels filosfics i socials, perqu En Janer era filosop i al propi temps coneixa a fons la societat en que viva. Coneixa varis idiomes i li eren familiars els autors clssics i moderns dItalia, Fransa, Alemania, Inglaterra y en especial els del Laci. Companya seva des de la joventut era una edici de Virgili i Horaci, que amb altres llibres no se separ del capsal de son llit. Encara al morir, als 84 anys i alguns mesos, quasi cec per ledat i labs del incesant estudi i lectura, son llit de mort estaba voltat de llibres. Els clssics de la antigetat sostenan el cuix on descans per sempre aquell cap clar, noble i fecond. [Pg. 25]

son cor. Yo sempre mhe gloriat de ser fill daqueixa molt ilustre vila, on hem vaig criar i reb mos primers coneixements, on vaig passar molt agradosament ma joventut i on sempre sigu considerat i distingit anc que pertenesqus a una familia dumils, b que onrats artesans. Aixs parlaba 42 dos anys abans de morir, i parlaba am sinceritat. Perx sempre procur ser til a nostra vila i conserv una bona amistat amb alguns de nostres omes. En Llorens i Barba, am tot i tenir prop de 40 anys menys quEn Janer, fou dels qui shi relacionaren ms, contribuint-hi, de segur per un igual, la afinitat de bressol i la de temperament filosfic dambds, puig el Dr. Janer tamb era filosop. Segons son bigraf Sr. Malvehy 43 , escrigu una memoria en ques demostra quel principi de la filosofa moderna no data desde Descartes, com pretenen molts, especialment els francesos, sino dun filosop espanyol molt anterior, de quil meteix Descartes prengu varies coses. No diu ms En Malvehy, i com que, daltra banda, enlloc he pogut ferme am la Memoria del Dr. Janer, ignoro quin fora, a punt fixe, el filosop reivindicat per ll. La conjectura no s fcil: mentres molts atribueixen la paternitat del mtode cartesi an En Llus Vives, altres la donan an En Ramn Sibiude, son mestre. En realitat s En Sibiude i no altrel veritable precursor de la Filosofa Moderna, puig en ll shi troban ben terminats els principis que desprs feren clebres a Bacon, a Descartes i a Kant, com els que aprofitaren Reid i Hamilton. Si En Janer es refer an En Vives cosa que no mextranyara gens, perqul filosop valen- [Pg. 26] ci mai ha estat en loblit en que sha tingut el filosop barcelon satur massa aviat, perque no deu atribuir-se al

Carta contestant als compatricis que al Desembre de 1863 el felicitaren per aber sigut agraciat am la Gran Creu dIsabel la Catlica: de quina carta sen insert un llarc fragment al n 24, corresponent al 11 de Juny de 1865, dEl Eco del Panads, setmanari ques publicaba a Vilafranca.
43

42

V. Necrologa y noticias biogrficas cit. [Pg. 26]

deixeble lo quen el mestre es troba, i es evident quEn Sibiude formula de ben explcita manerals principis ques proclaman en el fams Discurs sobrel mtode: qui llegeixi no ms quel titul I del Llibre de les Criatures ya no podr pas negar-ho.

Pro de totes maneres, tant si fou En Sibiude com si fou En Vives el filosop revindicat pel Dr. Janer, sha de suposar que aqut simpatisara amb el mtode dambds qus el metix, -ya que shi interessa; i aixs meteix es pot donar per cert que la cuesti de crtica filosfica tractada per En Janer en son escrit no sera agena a les seves frecuents converses amb En Llorens. En consecuencia sha de creure quel Dr. Janer no fra dels qui menys contribuissin a la formaci dEn Llorens, qui al cap devall, al transplantar a Catalunya la Escola Escocesa, no feya ms que continuar la Filosofa catalana, indicant, com fa en son Discurs, que a la observaci psicolgica i a la crtica a que aqusta dona origen, podm fiar la sort de nostre desenrotllament filosfic.

Heus aqu per quin concepte ens resulta fecond el vilafranquinisme del Dr. Janer 44 : per aber contribuit, segons totes les probabilitats, a

Durant el temps quel Dr. Janer permanesqu entre nosaltres prest grans serveis a Vilafranca: mercs al perfecte coneixement que del francs tena, evit greus conflictes i des luctuosos que ms quara ploraram: mercs a son zel i son saber, prodig, junt am linteligent metje Dr. D. Gayet Sala, els millors cuidados als ferits qual ospital de sanc es recullan, i an els nombrosos malalts que la guerra i la epidemia ocasionaren: i en agraiment dels referits importants serveis i daltres ms que sen hi deuen, Vilafranca el nomen Regidor perpetuu de son Ajuntament quin crrec renunci abans de pendren possessi, per tenir danar la major part del any a Cervera, i al any 1820 el design com a Vocal de la Junta de Gobern del Primpcipat de Catalunya. [Pg. 27]

44

encaminar i enfortir al qui aba de ser el restaurador de la Filosofa catalana, conforme a torn veurm. [Pg. 27]

Tornant al any 1808, sha de notar que la guerra restitu a Vilafranca, encara que per poc temps, a la vegada quels Catedrtics que com sha dit tenam a la Universitat de Cervera, un altre compatrici distingit. Era aqut, D. Manel Camps i Castellv, prevere, tenor dels ms notables de sa poca. Feya bastants anys questaba ausent de nostra vila, la cual pel expressat motiu pogu fruir de nou, si b curta i inopinadament, dels delicats refilets daquell gran cantor, conegut fora daqu per Mossn Vilafranca, quina dolsa veu anyoraba 45 .

Acabada la guerra pass per Vilafranca, a 31 de Mars de 1814, el Rei Ferrn VII, i la poblacin celebra el feliz transito de S. M. amb una Oda que simprim a can Francisco Vilata, de la quen conserva un exemplar mon estimat amic En Raimond Fortuny. Aqueixa composici s annima, i ni sisquera puc sospitar qui ns autor. Sera del Dr. Janer, de qui se sab que tamb conreuaba la poesa? s el cas que, prescindint dalguna estrofa en que sadula al Rei incensant-lo inmerescudament, la Oda referida no t res de vulgar ni de ramplona,
45

$Nasqu a Vilafranca a 31 de Desembre de 1772. Uns pocs anys, fins a 10, cant en la escolana de nostra Iglesia de Santa Mara. Dels 10 als 18 deix sentir sa ermosa veu de tiple a la Catedral de Barcelona. A dita edat adquir una veu de tenor fina, ben timbrada i forta, de les millors dEspanya, valguentli, als 22 anys, el nombre h entrels 136 opositors quaspiraban a la plassa de primer tenor de la capella real de Madrid: adems el Rei el premi amb una canonga. Ms tart se li concedl ttol dAbad de Sigenza seguint, empr, en sa plassa de primer tenor de la capella real i cuan la guerra, pass Vilafranca pera anar aviat a la capella de la msica de Sta. Mara del Mar, de Barcelona, en quina ciutat mor al cap de poc, de resultes duna caiguda a la va pblica. V. Apuntes histricos cit. P. 286. [Pg. 28]

sens que per aix resulti una obra genial. Es el cant dun cor noble que ha fet
de vivir libre el juramento santo:

Vivir libre morir es su alto grito, Grito vivificante Que resuena por todo en un instante, [Pg. 28]

redressant al poble, que no vol ser esclau i rebutja al tir invasor.

Cap ms nota es pot apuntar referent a les manifestacions intelectuals i artstiques daquells temps. La guerra, la fam i la epidemia, deixaren el pas aclaparat i aturdit, a mercs de la miseria, am la agricultura atropellada, el comers mort, la industria i les arts perdudes 46 .

Transcorregut algn temps, lesperit pblic, que sanaba refent de mica en mica, comens sentir la necessitat desplayar-se en les tranquiles regions del Art, i es pens en aixecar un teatre. Al any 1817 quedar llesta la obra, duda a cap per lAjuntament am lajuda de varis vilafranquins, un dels cuals era D. Josep Mil de Ferrn, pare dels desprs clebres D. Pau i D. Manel Mil i Fontanals, qui sestabl a Vilafranca als comensos de la guerra de la Independencia. All actu tot seguit una compaa daficionats, de la que neral tot En Mil de Ferrn, -qui ya abans aba arreglat un escenari a casa seva,

En lanterior captul ya sha parlat dels exmens de la escola de nayes de la Casa de la Caritat, celebrats am lluiment en 1816.

46

representant junt amb alguns amics de la vila als cuals ecomen sa afici al teatre, -dant-s-hi aconeixe aixs els detestables engendres dels Conchas, Valladares i Comellas, encara en aquells temps no del tot desterrats de la escena espanyola, com les inspirades concepcions dels soberans enginys onor i gloria de nostre antic teatre 47 , pera fer ls delicies daquella generaci llunyana que cercaba un plaent esbarjo i loblit de passades penes en aquell teatret quin tel de boca duya lescayent lema: Holguemos para mejor trabajar. La creaci de dit teatre s un dels fets ms trascendentals que registra la istoria del moviment intelectual i artstic del Penads en la derrera centuria, puig ensemps que marca la evoluci del vilafranqu vers el camp literari, s la llevor de veritables [Pg. 29] glories de les Lletres Catalanes. En opini, molt fundada, dEn Rubi i Ors 48 , nostre teatret contribu en gran part a que en el Dr. D. Manel Mil i Fontanals shi desenrotllessin per fortuna per rpida manera les felisses disposicions de sa precs inteligencia i nasquessin en ll es primeres aficions a les lletres, especialmente a la poesa escnica, i fins arribs a familiarizar-se amb els noms de nostres ms insignes dramtics i amb els ttuls de llurs ms famoses produccions; puig
desempenyant segons refereix en Gayet Vidal
49

-papers

acomodats a sa infantil edat, entre altres el de Hijo en el drama El rencor ms inhumano de un pecho aleve y tirano y Condesa Jenovitz, de Josep Concha, i altre semblant en El negro sensible, de Comella,

Rubi i Ors. Noticia de la vida y escritos de D. Manuel Mil i Fontanals, p. 10. [Pg. 29] Rubi i Ors. Noticia de la vida y escritos de D. Manuel Mil i Fontanals, p. 10.
49 48

47

Gayet Vidal i Valenciano. Discurso llegit a la sessi que a 1 de Juny de 1885 lAteneo Barcelons consagr a la Memoria de D. Manel Mil i Fontanals, p. 6. [Pg. 30]

agaf desusada afici a la lectura dobras dramtiques, que de son paren posea moltes. Y anys a venir, a ultims del segn ters del sigle, el propi teatre despert en lEduart Vidal i Valenciano, -qui com veurm ms endevant tamb de jovenet ya hi represent la inclinaci al art escnic que laba de convertir en fundador del Teatre Catal. Per espai de mitj sigle el vell teatret fou el llocdinstructiva i agradosa reuni de la societat vilafranquina il profits esbarjo de nostre jovent ilustrat, molta part del cual an desfilant per son escenari, formant successives companyes daficionats. [Pg. 30]

III DE 1817 A 1850. EGEMONA POLTICA. LA ENSENYANSA. ELS DRS. D. JORDI I D. RAMN MIRET I TEIXIDOR. INSTITUT LLIURE. EL DR. D. JOAN RABELLA I RFOLS. EL TEATRE. JOYS ARTSTIQUES. DE MSICA. MOSSN MIQUEL BALT.

Desprs de fundat el vell teatre semblava quel intelectualisme vilafranqu entrara am pas ferm en la nova va quEn Mil de Ferrn trassa, i la novell agenenraci que per aquells anys flor feya esperanzar des de gloria per la vila. Des egur que aixs aura succet, si circumstancies especials no aguessin fet pendre una orientaci bennn distinta la joven ilustrat. D. Pere Batlle, que ya aba sigut Arcalde Constitucional desprs de les primeres eleccions arrn de la Constitutci de 1812; D. Francesc Fonatanals, pare del qui ms tart

fou leminent D. Antonet; D. Rafael Soler, qui per molt temps sigu, porteriorment, un dels vilafranquins ms prestigiosos i dels qui millors serveis han prestat a la poblacin; D. Llus Freixas i Mascar; D. Francisco Garca; D. Joan Castelltort; els Drs. D. Jordi i D. Ramn Miret i Teixidor, fills del Dr. D. Ramn Miret i Col, Ctadrtic que fou de la Universitat de Cervera, per espai de ms de 40 anys, morint a Vilafranca en 1817; els Drs. D. Marin i D. Josep Almirall, fills del tamb docte Catedrtic de la mentada Universitat Doctor d. Josep Ignasi Almirall i Nin 50 ; D. Salvador [Pg. 31] Valls; D. Francisco Morgades; D. Joan Alcover; D. Salvador Cases; D. Ramn i D. Llus Alvarez i tants altres ques podra citar, forman part duna generaci que la Poltica rob a les Lletres: el temps sho portaba. Aquella jovenalla senta amb entusiasmels principis proclamats a les Corts de Cdiz, i nos poda avenir a dur el jou: els aires de llivertat que a Fransas respiraba feyan ms insoportable la xafagosa alenada del absolutisme espaol, i els esperits independents i cultes mitj es penedan daber-se alsat contra Napole, considerant com un erro la eroica campanya de la Independencia. Aix convert en fervents bonapartistes a nostres joves, a quines llibreres entraren La Enciclopedia, Voltaire, Rousseau i tots els autors avensats de laltra banda del Pirenu, pera fer-los ms y ms lliverals cada da, com ms i ms els hi feya, tamb, cada nova repressi absolutista.

El Dr. D. Josep Ignasi Almirall assist com a Deputat per aquet Districte a les Corts convocades per Carles VI I celebrades al Palacio del Buen Retiro en 1789, en les ques derog lauto acordat de 1713 sobrel mtode de succesi a la Corona is restabl lantiga costm del regne en lordre de succeir am [Pg. 31] preferencia de var a fembra dins de la meteixa linia. Tot lo actuat en dites Corts sobre aquet punt, anc que portat a terme legal, per allevores qued reservat. Dit Sr. Almirall refera que sels aba fet jurar que guardaran secret. A 1 de Janer de 1833 es man publicar les actes de dites Corts, sobre successi directa en el Trono. (F) [Pg. 32]

50

Lentusiasme lliveral de nostres joves no era vent de boca, i perxs tradu en fets sempre que laban de posar a proba, per dura que lla fos. Safiliaren a ka Milicia Ciutadana quin tinent a Vilafranca era D. Nicasi Abella, -pera defensar la llivertat quels servils volan destruir cuan tot just apuntaba, en aquell curt perodo de 1820 a 1823. En aquest any, al redressar-se furis el monstre del Absolutisme, comensl calvari dels joves lliverals, que de contnuu foren perseguits pels servils. Alguns daqulls astaban complicats en una causa poltica, i es sentenci a deu anys de reclusi en el presiri de Tarragona an En Fontanals, Soler, Condis, Naudi, Rafecas, Coll, Alcover i altres: daquets, com els dems, nhi agu quen distintes ocasions cercaren la tranquilitat en la emigraci; i els qui desde nos[Pg. 32] tra vila resistiren els embats de la turbonada absolutista apenes si podan permaneixe a casa sense ser objecte de sorpresas i registres, ni sortir-ne sense ser espiats arru on anessin.

Com s sabut,a quest estat de sobressalt i dopressi dur fins al 1833: -intil s, doncs, buscar mostres dintelectualisme eb aquells deu anys de persecuci: tot lo ms, en la solitut del despatx daltres llocs ms segurs, es llegia les obres dels revolucionaris francesos, que, clandestinament i sensels noms dels respectius autors, passaban la frontera pera confortar als defensors dels drets del ome; i gracies que am tot i tanta precauci i prudencia an els atrevits nols costs cara llur curiositat, ms que ms abent-hi a Vilafranca un gobernador tan rgit com D- Carles Ulmann, i realistes temibles com el Marqus dAlfarrs i altres que no s del cas mencionar, i a Barelona un capit general tan crudel com Carles dEspanya.

Am la caiguda del absolutisme sals el nostre joven de la abatuda situaci an ques trovaba, comensant a influir en la cosa pblica. El primer Ajuntament del nou regim, que prengu possesi a h de Janer de 1834, es compongu de les persones segents: D. Jordi Miret, Regidor Decano, President; D. Marin Almirall, D. Francisco Fontanals, D. Felip Gell, D. Joan Castelltort, D. Agust Campllonch, D. Sebasti Rigual, D. Jaume Sabater, D. Jaume Caballol, D. Joan Cuys, D. Antoni Rius i D. Dalmau Coderch. =Secretari, D. Salvador Cases. D. Josep Almirall i Salat aviat dugu la representaci de la vila a les Corts, i D. Flix Barba i Rabella a la Diputaci Provincial; i aixs s com van exercint llur influencia els omes distingits daquella generaci esforsada 51 , que torna a ocupar els llocs donor en la Milicia Nacional. Fets com ya estaban a les bregues poltiques, la poltica els atrau [Pg. 33] i els engoleix, contribuint-hi no poc, ensemps, la guerra dels set anys que de nou pertorba i encalla la vida del Penads, sobretot la vida del esperit. Tants anys de persecucions i de revoltes esterilisaren pera les Lletres un gros nombre dinteligencies escullidles, i els altres donaren pocs fruits i tardans. Esceptuant les tasques professionals, qun queda daquella poca, digne de tenirse en comptde desdel punt de vista del present tema? Cuasi res ms quuna llacuna extensa, que va del any 1817, en que com ya sha dit es fundl teatre, fins al 1845 pel cap baix.

No obstant, cal pendre nota dalguns dels fets esdevinguts en el referit perode, pel valorrelatiu que puguin tenir. Al constituir-se el primer Ajuntament del nou regim es nomen una comissi composta de D. Felip Gell i de D. Marin Almirall, i altra que la formaban dit

D. Llus Freixas i Mascar en 1834 s nomenat Vocal de la Junta de la carretera de Vilanova a Vilafranca, per la comissi daquesta vila. [Pg. 33]

51

Sr. Gell i de D. Francesc Fontanals, pera que respectivament entenguessin dels assumptes referents a la ensenyansa pblica i al teatre. En lany expressat de 1834, el Regidor Decano Dr. D. Jordi Miret i Teixidor form lindex del Llibre Vert, segons al devant daqut pot veures encara avui; ndex qus una pobra pacient i meritoria, quacredita de molt ilustrat a lavegada que de excelent vilafranqu a son autor 52 . Pro lobjecte de les preferencies de aquells bons patricis fou, sens dubte, la ensenyansa, que ya de temps antic era ben atesa i cuidada: ya hem vist la importancia que se li daba en la poca del Dr. Barba i Roca, cuan en 1816 simpriml resultat dels exmens celebrats al colegi de noyes de la Casa de la Caritat.

Al any 1820 es formaren els estatuts pels cuals saba de regir laula de llatinitat, sostinguda pel [Pg. 34] Ajuntament. Estigu sempre dita aula a crrec de reputats llatinistes. Mossn Girn, qui la dirig fins a 1831, compt entre sos deixebles a omes com En Llorens i Barba, En Corrons, de Vilanova, i en Fontanals i Miret. D. Marin Reguant i Llins, que sencarreg de laula desprs dEn Girn, form llatinistes tan acreditats com el Dr. Morgades i Gili i Mossn Atanasi Pujador i Graells 53 . Y no menys aprofitats deixebles tragul derrer Professor,

Fou el Dr. D. Jordi Miret qui, ocupant lesmentat crrec de Regidor Decano, ms travall pera la translaci del Cementir, quexista enfront la Iglesia de Santa Mara, al lloc ont s avui, o sigui on fins al any 1838 hi agul Convent de Caputxins. En la creaci de dit Cementir rural, tan convenient a la salut pblica, lajudaren varis bons compatricis, entre lls D. Salvador Cases y D. Antoni Vidal i Verdaguer, que sempre ms foren zelosos membres de la Junta del propi Cementir. [Pg. 34] En 1832 pronunci un discurs en llat sobre Literatae femina trfiumphalis lauri en la festivirtat de Santa Caterina, patrona de nostres escoles pbliques, com ya h era en 1764 en que, segons sha vist anteriorment, el Dr. Barba i Roca pronunci un discurs consemblant, a la Iglesia parroquial de Santa Maria. Lestimat amic
53

52

Don Vidal, D. Ramn Freixas, D. Llus Alvarez, i Don Enric Valls 54 . Aquets foren els ltims alumnes [Pg. 35]de lantiga aula: al any 1845 es fund un Institut lliure de segona ensenyansa, de conformitat amb el nou plan destudis determinat pel Decret de 17 de Setembre daquell any, i al mentat establiment passaren els derrers deixebles de laula.

En Raimond Fortuny conserva un exemplar de la oraci de Mossn Pujador, impresa a Vilafranca, est. dEn Francisco Vilalta. Nasqu a Vilafranca a 25 de Febrer de 1835. Aqu estudi ensenyansa primaria ils cuatre primers cursos de la segona, passant a Barcelona a estudiar el quint. Per consell dEn Llorens i Barba es dedic al estudi de les llengues francesa, inglesa i italiana, seguint ms tart a la Universitats de Barcelona i Madrid les carreres de Jurisprudencia i Administraci, llicentciant-se en amdugues al any 1856. La carrera Diplomtica fou la unica i exclusiva ocupaci de tota sa vida. A 28 de Mars de 1856 rebel nomenament dagregat diplomtic al Ministeri dEstat, i desde allavores an ascendint depressa, sent destinat am diversos crrecs successivament a Constantinopola, Palestina i Siria, Washington, New York, Londres, Lima i Santigo de Xile. Desde 1888 en que fou ascendit a Enviat extraordinari i Ministre Plenipotenciari, resid en aqueixa derrera capital. Enytre sos principals serveis cal mentar les negociacions que al any 1881 comens pera lograr la translaci dels restos de les victimes que al Callao sofr la Marina espanyola en 1866, i les que posteriorment inici peral tractat de pau dEspanya am la Repblica de Xile que firm Lima, a 12 de Juny de 1883, verificant-se a Santiago de Xile, a 20 de Maig de 1884, el canje de les ratificacions: per tants serveis reb En Valls moltes condecoracions i onors. Mor a Xile a 22 de Novembre de 1889, cuan pensaba en retirarse de la carrera diplomtica per reotrnar a la patria a demostrar daprop lamor que tena a Vilafranca; ya que no hi pogu regressar am vida volgu que sos restos hi vinguessin, i perx se-ls trasllad a nostra poblaci, enterrantse-ls a la capella de S. Salvador de la Iglesia de Sant Fran- [Pg. 35] cesc, per sentir dita capella en patronat la familia del difunt. Son germ D. Camil la feu engrandir i embellir am veritable esplendidesa, i allis poden veure avui els magnifics mausoleus que guardan, un les cendres dels Pares de D. Camil, altrel cos de son germ D. Enric am sa estatua jacent i altrel de sa germana D. Carolina. V. Apuntes biogrficos del Excmo. Seor D. Enrique Valls y Soler, per Ramn Freixas, an El Labriego, Febrer 1890.
54

La creaci del Institut demostra ben a les clares linters am que Vilafranca mirabal problema docent; a 17 de Setembre de 1845, com sha dit, es publicl Decret reformador de la ensanyansa; a 30 dOctubre lAjuntament solicit que se li permets fundar un Institut de segona ensenyansa agregat al Provincial, i a ltims del meteix any ya sinagurabal referit Institut, que al primer curs ya tingu 26 matriculats, baix la encertada direcci del Doctor D. Ramn Miret i Teixidor i comnptant amb un selecte cuadsro de Professors, que foren els Srs. Artigas, Ballart, Oliver, Rabella 55 i P. Mates Espins 56 .

La ensenyansa primaria tamb estaba a respec- [Pg. 36] table altura. Excelent recort es conserva encara de les dugues escoles pbliques, questigueren a crrec de D. Ramn Coll i de D. Joan Mestres i Mir fins all a 1850, en que sen encarregaren D. Josep Tarrida i Tard i D. Francisco Madorell; com aixs meteix s bona la memoria dels colegis particulars que tingueren el propi Sr. Tarrida, de 1839 a 1843, i En Vergs fins all a 1849 en ques trasllad a Barcelona, on mpor essent Deg dels Mestres de la Capital. De tots

D. Joan Rabella i Rfols, metje molt ents, era persona de gran ilustraci, que travall forsa per difundir-la en nostra vila, sa patria. Cuan el Gobern sincorpor dels llibres ques guardaban a Sant Francesc, procedents dels extringits Convents de aquesta poblaci, ll, junt am D. Ramn Miret i Teixidor, gestion la cessi duna porci de dits llibres, logrant qualguns ens en quedessin, amb els cuals es don basa a la Biblioteca Popular quEn Parera i En Coll fundaren al any 1871. Fou sempre un catal de cor, i ho patentis en diverses ocasions. Enseny matemtiques, geografa, i altres assignatures: tena un arica colecci de llibres de pietat catalans; i escrigu una notable Memoria fsico mdico sobre las aguas minerales ferruginosas de Baeras (Penads), que present a la Academia de medicina i CIrurga de Barcelona en 1855. (F). Aba sigut Catedrtic de la Universitat de Cervera, Rector de Filosofa al Convent de Franciscans daquesta vila, i desprs Catedrtic del Seminari Conciliar de Barcelona. (F). [Pg. 36]
56

55

els referits professors pot ben dir-se que eran persones dilustraci probada: varis follets didctics public en Mestres, dels cuals mon respectable i volgut amic D. Carles Condis mha fet coneixer uns Principios de Caligrafia estampats a can Francisco Vilalta: En Tarrida, quera un bon aritmtic, don a ala instrucci primaria un ferm impuls; i dignes companys foren els altres.

Al inters que lAjuntament es prenia per tot cuant deya relaci amb la ensenyansa es deuen, en primer lloc, els bons fruits que allavores daba, puig tant a laula de llatinitat, com a la escola de prvuls que segons el Manual de Montesinos sestabl all pels 1838, com a les escoles primaries, lAjuntament hi excerc sempre una inspecci cuidadosa, Colaborant eficasment a la tasca dels Professors. Als examens hi daba una gran importancia, enlairant-los a la categora de solemnitats, invertint dos i tres des en els exercicis, ques celebraban a la Iglesia de la Sma. Trinitat, a la dels Dolors o al teatre. Tinc a la vista un programa imprs (F.) dels exmens pblics que sofriren els alumnes que d. Josep Tarrida tena al Juny de 1845; en quin programa sanunca els punts sobre els que versarn els exercicis: -Lectura, Gramtica, Aritmtica, Religi i Moral, Geometra, Geografa, Escriptura, Agricultura i Doctrina i sinserta la llista dalumnes entrels que hi figuran D. Enric Vidal i Valenciano, actual Catedrtic de la Escola de Comers de Barcelona; D. narcs Gell, arcalde de bona recordansa que fou la nostra vila; D. Pere Alegret, autor del Apuntes histricos de Vilafranca y su comarca; D. Antoni Estalella, ma- [Pg. 37] laguanyat Bisbe de Terol; D. Camil Valls, distinguit general dArtillera i publicista militar; D. Joaqum Martorell, Agricultor peritissim, enginyer i Doctor en Ciencies; D. Josep Torras i Bages, eminent filosop, Bisbe de Vich; D. Alexandre Rubi, Enginyer de Camins, Canals i Ports, actual quefe dobres publiques daquesta provincia, io altres molts quhan donat i donan encara llusttre i bon

nom a Vilafranca. Un dels omes qui ms contribuiren al esplendor i al prestigi que al segn ters del sigle adquir en nostra poblaci la ensenyansa pblica s, sens dubte D. Jordi Miret i Teixidor, que amb ermosos discursos alentaba als tendres estudiants a prosseguir am constancia en lafany dapendre pera donar jorns prspers a la patria i dlla mereixen b al die de dem. Dna gust llegir les sentides paraules quel saberen aprofitar-se dels paternals consells de que estaben sadollades, ya que molts dlls han arribat a ser ciutadans eminents, tils al poble, conformels encarregal bon Doctor desde son lloc en la Junta dInstrucci.

Idntica proteccin que a la ensenyansa dispensaba lAjuntament al teatre. Duranyt la guerra dels set anys shi daban funcions a benefici de la Milicia Nacional. En 1840 hi actuaba una colla daficionats en la que hi figuaraban el jovenet D. Antonet Fontanals 57 , D. Josep Tarrida,

Nos pot dir que D. Antoni M Fontanals fs home de lletres,am tot hi ser molt ilustrat: com cuasi tots sos coetanis vilafranquins es dedic a la poltica i en lla si que sobressort forsa. Nasqu a Vilafranca a 15 de Setembre de 1818: aqu reb la ensenyansa primria i estudi llat, retrica i primer any de filosofa, passant desprs al Seminari de Barcelona a cursar segon i ters de filosofa i el primer de lleis a la Universitat de Cervera. Cuan per ra de la guerra civil es tanc dita Universitat, estudial segn i ters any de lleis a Vilafranca, baix la direcci del Dr. Ramn Miret, i al 1838 es traslad de noua a Barcelona en quina Universitat acab sos estudis llicentciant-se en la facultat al any 1840.

57

De son pare, D. Francesc, eretl radical lliberalisme que [Pg. 38] defensa sempre: prest importants serveis a son partit i a sa patria, en ocasions diversas, ara allistat a la Milicia Nacional, ara conspirant, ara exercint crrecs pblics com el dArcalde, Jutje de Pau, individuu de la Junta del Ospital, president de la Revolucionaria en 1868, Diputat constituyent, Senador, Director General dAgricultura, Industria i Comers, etc. Representa varies vegades a El Labriego, peridic daquesta localitat, fou soci onorari de la Societat inglesa dAgricultura, del Centre Agrcola de Vilafranca i de la Societat

D. Onofre Gras, En Sal [Pg. 38] i de tant en tant, encara, el pare dels Mil; representant El Zapatero y el Rey (1 part; la segona no aba aparegut), El Trovador, No ms muchachos, D. Alvaro la fuerza del sno, Treinta aos la vida de un jugador, Amor de madre ils sainetes de Robreo, allavores tan en boga: del teatre clssic Castell es representaba alguna cosa, pro cuasi tot el repertori el constituan les obres del ms pujat romanticisme, queran les preferide en aquella poca i les que mes encaixaban amb el temperament apassionat dactors i pblic.

Si per les manifestacions de la inteligencia fou poc apropsit el perodo quens ocupa, menys ho fou per les artstiques. A principis del segn ters del sigle XIX desaparegu de la Iglesia de Sta. Mara una magnifica cadireta de plata que pera portar el Stm. Sagrament a la professo aba llegat el Catedrtic de la Universitat de Cervera D. Josep Andolfo; el Rector i Junta dObra foren encausats i presos, pro nos pogu probar llur culpabilitat que sembla que no exista, ni recuperar la preciosa alaja, la cual es [Pg. 39] creu que sigu fosa i venguda a Fransa, lo meteix quels altres objectes de valor quensemps quella van ser robats de Santa Mara. La capella de Sant Joan corr perill de ser destruda al any 1835, Puig un fantic

Econmica Barcelonesa dAmics del Pas, i renunci molts altres ttuls que se li aban conferit i dels que no sen consideraba prou mereixedor. An ll es deuen importantssimes gestions pera lograr quel ferrocaril de Martorell a Tarragona passs per nostra poblacin, la visita que a la meteixa feu el Rei Amadu, la fundaci, en la propia vila, de la Societat Cristiana peral socors i llimpiesa dels pobres reclosos en les presons del partit i altres beneficis igualmenty apreciables. Esperit verament umanitari i geners, recorda al Dr. Barba i Roca en son amor als menesterosos i en son inters per Vilafranca. Mor pobre a Madrid, a 14 de Janer de 1879. (V. Biografia del Exm. Sr. D. Antn Mara Fontanals, per Ramn Parera i Marqus. -1895.) [Pg. 39]

daquells que clamant llivertat! arrasaban monuments i assessinaban indefensos ya tena arrambat un barril de plvora a la cantonada de la inestimable joya arqueolgica tan ponderada pels germans Mil: el criminal intent del infels ques preparabna a fer volar lartstica capella fou afortunadament contingut per un bon patrici que sen adon a temps. Mes, sembla que an alguns mals aconsellats els feya nosa nostre monument, i que alg lAjuntament tal volta solicitara loport perms pera aterrer-lo, ya quen carta de 7 de Maig de 1842 (F). deya Don Francisco Ferrer, Apoderat del Ajuntament a Barcelona, a D. Francisco Ignasi Sol, Secretari de la propia corporaci, lo que segueix: le acompao adjunto un oficio de este Sor. Intendente de Provincia para el Ayuntamiento, en el cual se les traslada la Real orden de aprobacin para el derribo de la Iglesia de San Juan, &c, &c, Nos pot precisar les causes que motivaren lincumpliment de dita Real ordre, encara que no sera estrany que D. Pau i Don Manel Mil i Fontanals, que pocs anys desprs tant travallaren pera ques deixs sens efecte una disposici consemblant, sinteressesin ya allavores per la conservaci de la repetida capella; i no sera exgtrany, tota vegada que del 42 al 43 comensaren yals germans Mil a influir en les coses de Vilafranca, on venan els estius, desde aquells anys, junt am llur ntim amic el gran Piferrer.

Sha de fer menci, en aquet captul, de Mossn Agust Sivill, organista director de la capella de msica de la Iglesia de Santa Mara, que ho era ya al primer ters del sigle, com tamb i molt especialmente de son successor Mossn Miquel Balt, msic de veritable valua, que desempea aquell crrec fins all al 1860: ll fou qui en 1848 adquir el primer piano (de taula) que hi agu a Vilafranca (F). Aixs meteix sha de fer esment de la Banda Municial,

que [Pg. 40] a la vegada ho era de la Milicia, la cual daba concerts a la Rambla, ya desdels comensos de la guerra dels set anys.

Llevat de lo dit, res ms pot anotar-se, relatiu al perode quens ocupa, com no sigui les conferencies de propaganda frenolgica que al estiu del 44 donl clebre Cub al sal del teatre, fent molts adeptes i practicant nombrosos reconeixements. [Pg. 41]

IV D.PAU I D. MANEL MIL I FONTANALS. EL PENADS I EN PIFERRER. EL JOVENT DE MITJANS DE SIGLE. LA ACCI DELS GERMANS MIL.

Els germans D. Pau i D. Manel Mil i Fontanals 58 , al comensar llurs vingudes a Vilafranca [Pg. 42]desprs dalguns anys dausencia,

D. Pau Mil i Fontanals nasqu a Vilafranca a 26 de Desembre de 1810, i aqu estudi la ensenyansa primaria i dibuix, i le sprimeres llisons de pintura que li don En Bonaventura Planella, qui aba vingut per pintarla casa duna distingida familia. A Barcelona cursa Retrica, Lgica, Matemtiques, Fsica i altres assignatures, baix la direcci de reputats Professors, assistint ensemps a Llotja pera perfeccionar-se en lart pictric, i aumentant el cabal de sos variats coneixements am la lectura de tota mena dobres que pogus arreplegar, mentres li semblessin instructves per cualsevol concepte. Aixs preparat, al any 1832 pass a Roma pera estudir-ne les obres capdals, i all complet sa educaci artstica en companya dEn Joaquim Espalter, En Francisco Cerd, En Pelegr Clav, En Calaudi Lorenzale, En Llus Vermell i altres artistes dempenta qui desprs adquiriren envejable

58

renm: assist a les conferencies del Antoni Sala, Director del Pensionat espanyol, com tamb a les de Minardi i a les del clebre Overbeck, de qui sempre ms fou devot admirador; visitant,a dems, els milloors monuments i obres dart escampats per Itali ay nodrintse am la lectura de llibres i ms llibres. Pegress a Catalunya en 1839, retornant altre volta, dintre de pocs mesos, a Italia, pera venirne definitivament en 1841 junt amb lEspalter i En Lorenzale, desprs de rocorre les principals ciutats daquella terra, empori del Art. Al establir-se a Barcelona es dedic a dar llissons de ibuix, fins que a 21 de Febrer de 1851 rebel nomenament de Catedrtic de Teora i Istoria de les Belles Arts. En lexercici de son crrec es guany un respecte profn no sls per part dels alumnes sino de tots els artistes i escriptors, no pocs dels cuals acudan an ll, y ala Ctedra ya a fora dlla, a escoltar ses profitoses llissons ia rebre sos sabis consells, reconeixent-lo indiscutible rbitre: sa explicaci era clara, amena i erudita, posant ben b de rellu els vastssims coneixements que dll ne feren linsigne crtic dArt que tant influ en les noves orientacions artstiques. [Pg. 42]

No obstant, poc temps desempeny la ctedra: la Academia de Belles Arts li refusl discurs inagural del curs 1856, que l aba encarregat, i li refus perqu en ll es queixaba En Mil, am frases vives, del absorbent centralisme madrileny que fins en materies dArt deixaba sentir, allavors com sempre, sa pertorbadora influncia: i D. Pau, caracte sencer quera, es neg rodonament a modificar ni en un borrall el seu discurs, presentant tot seguit la dimissi de sa ctedra. El greu que li causaquest incident qued bon xic compensat per les moltes probes dafecte i dalta consideraci que reb dels millors artistes, com de sos deixebles, una de les cuals, i per cert de les ms significatives, s lalbum que se li ofer en 1858, am motiu de ser el dia de son sant; album, quina dedicatoria diu litaralment aixs: Al Seor Pau Mil i Fontanals. Eus dediqum eixos preludis sencills i primarenchs dels nostres llapis, nascuts del desitj que las vostras llisons despertaren en lo cort. No los prengau donchs com una vana ostentaci, si sols com una mesquina paga dun gran deute dagrahiment y al mateix temps com una protesta de la ferma voluntat que tenm davansar ab tot coratge per laalta va artstica quobrireu ab vostre ardent paraula. Si desmaym, un sol mot, un sol recort vostre ens retornar. Barcelona 25 de Janer de 1858. Mariano Fortuny. Agapito Vallmitjana. Llorens de Cabanyes. Bartomu Rib. Toms Padr. Agust Rigalt. Antoni Caba. Andreu Aleu. Antoni Souli. Eduardo Grenzaer. Amelia Ibarra. Joseph Mirabent. Francisco Saladrigas. Josep Vidal y Vilardell. Joan Sams. Narcs Augu. Ramn Tarrag. Jaume Serra y Gibert. Manuel Belau. Eugeni Estasen. Rmulo Batlle. Joseph Mongay. Venanci Vallmitjana. Eduardo Amig. Poques vegades agaf la ploma per defensar les teores esttiques que am tanta f propag sempre: un article sobre Giotto (1847) insert en El Renacimiento, altre sobre

Doa Juana de Castilla, cuadro de son amic En Pelegr Clav, la Esttica infantil (1875) i poca cosa ms se li coneix. En cambi sa paraula [Pg. 43] comunicativa la deix sentir en repetides ocasions: prescindint de ses explicacions en la ctedra i de la propaganda que en les converses mai deix de fer de manera efics, cal mentar les conferencies que al Ateneu don, aix s; una sobre la aplicacin delements dornamentaci artstica que podra fer s lartes en lexercici de sa professi, altra sobrel cuadro Les Arts, de son dol Overbeck, altra sobre les excelencies de la arquitectura gtica aplicada al art cristi, i finalment, altra (1872)sobre les arts plstiques a Grcia.

N son gaires les obres pictriques quens lleg. En la Exposici de pintiures de Barcelona, de 1844, exibls cuadros Martiri de Santa Eularia, Lngel, La Verge amb el Nen Jess i La Pres de Sant Joan. A la de 1850 hi tenia aquets altres: Els Sicilians presentant el guant de Coradino a D. Pere III dArag i D. Jaume rebent educacin dels Templaris.

En 1855 el Bisbe de Barcelona li encarreg La Anunciaci per la capella de son palau, i adems se li coneix un cuadro que representa a la Regina Na Violant, pujant a peu descals a Montserrat, junt am varies dames de sa Cort, i altre representant al patriarca Job. Tal volta bocet daqust s una preciosa acuarela que del propi D. Pau Mil guarda, junt amb alguna ms i uns cuants dibuixos del meteix autor, un distingit amic meu. Tamb sn de D. Pau un gran cuadro, tot just abocetat, segons noticies, en ques representa lJudici final, i una tanda dinspirades acuareles sobre les obres de misericordia, en qus justifica plenament la fama dacuarelista incomparable de que gos nostre compatrici. De les poques obres que queden mentades sls mha sigut posible admirar les que he dit guarda un amic meu il cuadro La Verge. Aquest el t actualmente mon apreciat amic En Josep Comas i Nadal, quina senyora esposa ladquir com ereva de D. Flix Barba, a qui, segons una persona que pot saber-ho, D. Pau Mil va regalar-lo, en agraiment dels bons oficis de D. Flix en larreglo de certa cuestin de la familia, Laludit cuadro, de grosses dimensions, representa a la Verge mostrant [Pg. 44] tres espigues a son Fillet, qui assegut a la falda de la mare beneeix el present que dElla reb: s de gust bizant, de ireprotxable factura i de concepci comprenedora. Es digna de ser recordada una particularitat de D. Pau: reparta entre sos amics uns impresos de baix el ttulo Confidencia amistosas contenan una trentena de preguntes que linterrogat abua de contestar al peu de cada una. Aixs abtena ingenues autobiografes que consceptuaba de gran inters pera coneixe a fons a les persones am quis relacionaba. Lamic qui mha ensenyat un de dits imporesos posseeix gtamb unos cuants fulls dun petit cuadern en que D. Pau

Mil anotabals pensaments, propis o agens, que li cridaban la atenci per llur sentit filosfic o per ser de curis contingut: cuasi be tots aquets pensaments estn escrits a modo de fugues de vocals en les que les vocals sn susbtituides per comes, punts i ratlletes, a quins signes dna un valir convencional invariable. Semblants minucies no eran petiteses daquell gran ome, sin mostres clares de son temperament observador i prctic, en les que hi ha molt que meditar i apendre. Pertenesqu a la Comisi provincial de Monuments, a la Academia de Belles Arts i a la Diputaci provincial de Barcelona, travallant constantment per la instrucci pblica, per lagricultura i per lArt: per sa iniciativa la Diputaci encarreg an En Fortuny el grandis cuadro que hi ha en aquell sal de sesions, representant La Batalla de Tetuan, -cuadro que no per ser a mitj fer atrau menys la admiraci. Per acabar es pot dir que D. Pau, perseverant en son entusiasme, no perda momento ni ocasi pera lograr en la mida de ses forses lobjecte que persegua sempre i sens defallir. An aquet fi s ll qui proposa la creaci de clases destinades a la ensenyansa del dibuix per les noyes; ll qui proposa medis per estimular laplicaci i el talents dels qui al estudi artstic es dedican; qui sinteressa pera que obtinguessin protecci i recompenses aquelles industries que sens esse Art poden arribar a semblar-ho, per la bellesa que les recomani a la pblica [Pg. 45] espectaci; ll es qui sinteressa i interv en la renaixenssa de la fabricaci de vidres de colors; qui busca obtenir lesmaltat metlic de les terres cuites; ll s tamb qui contribueix am sa butxaca i son talent a la conservaci de la artstica capella de Sant Joan de la vila de sa naixensa; ll qui procura retornar a son primitiu estat obres estimables per son valor artstic i pels vells recorts quevocan; qui formant part de juntes i comissions dexposicions i de jurats de concursos pera judicar les aptituds dels expositors que pretenen alguna plassa, i finalment qui formulal projecte i bases per a procurar que lengrandiment de Barcelona aventatji, estticament, als qual extranger estaban realitsant-se, pro que nos consegueix per la dessdia dels daqu i lo amatent qus el Gobern en imposar planos que no han sigut presentats al concurs Alt destatura; enrgic en la expressi; precs en el parlar;ordenat i formal en totes les coses; posseidor duna ilustraci abundosa adquirida mercs a una observaci continuada, complement dun estudi ben aprofitat, produa en sos deixebles una impresi de superioritat ques tradua pel respecte que li tenan; son caracte amable, som parlar ingenuu i sa bondat li guanyaban al meteix temps els cors i lafecte daqulls, que a mida quel tractaban es feya ms intens. Tals foren, segons en F. Bertrn dAmat, les cualitats que distingiren a nostre preclar compatrici, qui a 16 de Janer de 1883 mora Barcelona, tan cristianament com aba viscut, sent portat son cadavre an aquesta vila.

D. Manel Mil i Fontanals nasqu a Vilafranca a 4 de Maig de 1818. Transcorreguts els des de sa infantesa, an am sa familia a

Barcelona, i all estudi al colegi de D. Josep Carreras i desprs a les Escoles Pes; a Cervera curs Filosofa i Dret, acabant sos estudis a la Universitat de Barcelona, en 1841. Tres anys desprs publicaba son celebrat Compendio del Arte potica; en 1845 fou nomenat Catedrtic de Literatura de la Universitat de [Pg. 46] Barcelona. Dll diu son deixeble D. Gayet Vidal i Valenciano (*), que, gua complaent de la joventut animosa, no fou sls en la ctedra on se complava en dar regles de gran profit pera salvar els inconvenients i obstacles de tota mena, am que han de trobar-se en llur cam els qui, amb entusiasme i f decidida, acometen inexperts la arriscada empresa descriure peral pblic. Sa erudici vastssima; sos profons i variats coneixements estigueren sempre a mercs del qui an ll acudia: i tot aqull ue se li acostaba en demanda de consell, segur estaba de que ni aba de trucar en va a sa porta, ni aban de faltar-li les advertencis del afalable y carinys Mentor.

Ses obres capdals sn, adems del ya citat Compendio del Arte potica, el Romancerillo cataln (1853), Principios de Esttica (1857), Los Trovadores de Espaa (1861), Principios de literatura general y espaola i De la poesa heroica popular castellana (1874). Poeta de deb, ingenu i tendre, deix un curt pro valis aplec de composicions, totes dun aire sentidament popular: La Font de Na Melior,La cans del Pros Bernat i la Complanta dEn Guillm, quedarn sempre com a models de perfecci entrell millors de nosta poesa popular caballeresca: i s que la Musa popular nestaba enamorat am tota lnima i perx la aba anada a escoltar pels recons de nostres afraus i pels cims de nostres montanyes, recorrent tota la terra catalana, com aimant encisat que ni un mot, ni un respir, ni un moviment vol perdre de lobjecte de sos amors, meteix que desitjant xucalr-ne i asimilar-ne per complert el sr, la vida, lesperit, la esencia: -i s ben cert que En Mil assol son desitj. Segons afirma un de sos biografs (**)desde la tendr edat de tretze anys mai ms deix sa afici a la poesa popular; [Pg. 47] al any 42 vola publicar una colecci de poeses (*) DISCURSO quEn Vidal lleg al Ateneo Barcelons en la vetllada que dita societat dedic a la memoria dEn Mil, a 1 de Juny de 1885. (**) Joaquim Rubi i Ors. Noticia de la vida y escritos de D. Manuel Mil i Fontanals, p.91. [Pg. 47] daquell gnero, pro, trobant queran poques les que tena, an recullint-ne ms, completant la tasca amb una abundosa serie dexcursions quemprengu als estus de 1849 -50 -51 i 52, fins que al 53 public son notable recull que titul Romancerillo.

Fins allavores (1842) En Mil aba estat vacilant; des daquell moment es defineix b sa personalitat i emprn obres definitives, entrant de pl al estudi de les literatures mitjevals i a la critica istrica literaria posan les primeres fites de sa nova va amb el repetit Compendio del Arte potica i una traducci del tractat De lo Bell, de Cousin. No s propi duna noticia tan conscisa, com la que aqu ms perms donar de nostres omes, seguir pas a pas el cam per lls recorregut ni tant sls fer-ne un esbs crtic. Tractant-se de D. Manel Mil, quina bibliografa es tan extensa i important, fra ridcul, adems, volguer en els curts lmits duna nota aixs trassar fins una petita silueta de sa colossal figura literaria. Pr si qus del cas fixarse en juna crisi tremenda perque pass En Mil: desde lany 40 fins al 53, s ben poca la produccin de D. Manel; alguns discursos y no gaires travalls ms sn tots els que a dita poca poden assignar-se. Tal aplanament latribueixen, aixs En Rubi i Ors com En Menndez i Pelayo, als dubtes que lassaltaren sobre la veritat o falsetat de certes teores literaries; de si llurs de si llurs influencies podien ser sanitoses o perjudicials a les consciencies, i per consegent als dubtes que per molt temps portaren desassossegat son anim i en frecuent i pens desacort ses facultats tiques amb les intelectuals i sobretot amb ses instnts artstics: aquts necessitats de crar; aqulls, contrariant-los am llurs sobressalts i vacilacions. I dits escrpols, segons En Rubi i Ors (*), se li aumentaren en tot aqueix periode, coonsiderant que la major part de les obres de lescola popular mitjeval i moderna, com els trovadors provensals, estaban ben lluny de tenir aquella moralitat qull entena no aba de faltar a lobra artstica: sort daquell abatiment mercs als exemples i consells de son germ D. Pau i dEn Llorens i Barba, i cercant en les belles lletres el balsam als mals que les meteixes li aban produit, ll, que tanta potencia creadora duya en son s, sencamin vers la crtica, amb mires ms que literaries tiques; lartista, aixs, fu lloc al crtic. D. Manel Mil i Fontanals presid durant molts anys la Academia de Buenas Letras, de Barcelona, fins que per motius de salut solicit la jubilaci. El gobern recompens sos serveis a la ensenyansa conferint-li les creus de Carles III i dIsabel la Catlica i moltes altres distincions reb durant sa profitada vida. A sa mort, son deixeble predilecte, linsigne Menndez i Pelayo, semprengu la tasca de publicar la colecci de ses obres complertes, que son nombroses, de la que ya nhan sortit vuit abultats volums. Podria fer-sel retrato moral dEn Manuel Mil, repetint lo que sha dit de son germ D. Pau; mes amb una frase justa lha retratat En Menndez i Pelayo al dir quera un nen amb un cos de gegant.- Moria a Vilafranca a 16 de Juliol de 1884.- A 7 de Desembre de 1887 lAjuntament de Barcelona coloc son retrato a la Galeria de Catalans ilustres. (*)Obra cit. P.76. [Pg. 48] Els germans Mil i Fontanals han tingut en la renaixensa catalana una part principalssima. Vinguts a la vida del esperit cuan sestaba lliurant la batalla decissiva entre el classicisme i el romanticisme,

donaren a la nova escola un impuls tan ferm, que b sels en pot considerar els ms ilustres patriarques. Ya en 1838 aba publicat En Manel Mil Algunos estudios literarios en els que hi h un erms passatje sobrel romanticisme, datat al any 1836, que indica ben a les clares cuant saba perfeccionat el concepte de la nova escola desde En Lopez Soler, qui, junt am lAribau i alguns emigrats extrangers, all al 24 publicaba, com s sabut, la revista El Europeo on shi troban los primeros atis- [Pg. 49] bos de lo que despus se llam romanticismo, conforme observa En Menndez i Pelayo en sos Estudios crticos sobre escritores montaeses; i al any 39 en Piferrer don al pblic el primer tomo del Recuerdos y bellezas de Espaa. Pro, am tot, a Catalunya estaban cuasi isolats, nmancats de veritable ambient artstic-literari que vigoriss les energes quanaban desplegantse. La publicaci cuasi simultania de Los Condes de Catalua vindicados i del Diccionario de Autores Catalanes alent forsa al joven intelectual, fomentant el renaixement de la llengua, i la literatura catalanes i enfortint lamor a les coses de la terra; mes cuan D. Pau Mil torn dItalia per primera volta (1839) don a coneixe a son germ, an En Piferrer i an alguns altres, les teores esttiques quaba aprs dels idealisytes alemanys, i allavores la naixent escoal reb com rosada benefactora els moderns principis importats per D. Pau.

I arrib lany 41, en que regress de nou En Pau Mil, junt amb En Lorenzale i lEspalter, i la victoria definitiva del roamnticisme fou un fet. LEspalter sestabl a Madrid, quedant entre nosaltres En Lorenzale i D. Pau Mil, els cuals es posaren a travallar de b i millor per lescola romntica. Desde allavores els germans Mil i Fontanals exerciren de Pontifexs mxims de nostre renaixement. D. Pau fou allissonador modest, convensut i docte, duna tanda de generacions que sanaren succeint, sense exclouen la seva; i sa misi nos va circumscriure a encaminar als artistas de son temps, sino que sextengu a una esfera ms ampla, Puig el meteix D. Manuel, son sapientssim germ, dll reb les ms profitoses ensenyanses esttiques i an ll acud pera solucionar les dificultats quen ms duna ocasil preocuparen, sobre tot en les conturbadores crisis que sofr ans de decidir-se a formular els principis que laban de fer admirar de totm.

I D. Manel sigu la inteligencia poderosa a quin entorn sacoblaren els omes ms ilustres de sa poca, reconeixent-lo com el Mestre de tots, com el verb de la renaixensa catalana: ll fou [Pg. 50] lesperit ser qui salv lo b del classicisme ensemps que am m frrea contena la possible estimbada cap al ultra-romanticisme; ll fou ladmirador de

centuplicada retornaren a nostra poblaci la influencia que en llur infantesa naban rebut. Llur pare, que, am tot i ser de sobres propens a entusiasme i tenir sos punts i ribets de fantstic, possea instrucci superior a la que distingeix an els omes de sa clase propietari pags, - amb el desitj jamai en ll desmentit de que sos fills alcanssesin saber i ensenyansa adecuats als plans que fantasis i als projectes que concebs i que era imposible del tot veure realisats, am la merament rudimentaria quels poda proporcionar a la capital del Penads, -determin la traslaci [Pg. 43] de la familia a Barcelona, segons refereix En Gayet Vidal en sa Resea biogrfica de D. Manel Mil. A Vilafranca, desde petits, en que, am les funcions ques daban al teatret particular de sa casa i al de la vila, aban comensat a aficionar-se a la literatura, no hi tornaren, assiduament, fins all al any 42 o 43: venan a pasar-hi les vacacions, ben sovint

nostres costums, el devot de nostra historia i de nostra llengua, lapstol del folk-lorisme catal.

El que homes com En Fortuny, En Padr ils germans Vallmitjana senorgullissin de dir-se deixebles de D. Pau i suscribissin un document tan significatiu com la dedicatoria abans copiada, i el que deixebles de D. Manel sempre sagin volgut nomenar literats com En Menndez i Pelayo, En Gayet Vidal il Dr. Torras i Bages, i que a Vilafranca vingus linsigne Verdaguer, per all al 72, perqu En Manel Mil li reviss LAtlntida; sn fets de sobre elocuents pera probar lo que sha consisignat de nostres compatricis. Adems, per lo que a D. Manel es refereix, no s un reconeixement de sa superioritat excepcional laltre fet de que lestol dEn Rubi i Ors, En Balaguer, LAguil i altres literats insignes, el declars son capdevanter, elegint-lo President del Consistori, al restaurar-sels Jocs Florals en 1859, i reelegint-lo pel meteix crrec en el vinticinqu aniversari de resaturada aqueixa instituci? Res ms cal afegir pera convenir amb el Dr. Torras i Bages, cuan diu (*) que sn els dos germans Mil i Fontanals, prous del Art i de la Literatura, precursors i principals estimuladors del moviment regional. [Pg. 51] (*) Las Cuatre Barras, n. 91; carta del Dr. Torras a D. Pere Sacases, datada a Barcelona, a 10 de Maig de 1893. [Pg. 51]

acompanyats daltres joves, com lls apassionats per lArt i per les Lletres.

Un dels qui primer vingu amb els germans Mil fou llur intim amic En Pau Piferrer, qui recorregu la comarca visitant els principals monuments es- [Pg. 44] campats per lla i escribint-ne apuntes que aba de ampliar en sos Recuerdos y Bellezas de Espaa. Llstima que la mort vagi tirar per terrels plans del malaguanyat Piferrer, puig arans veym privats de les admirables descripcions que de sa ploma segurament auran sortit, transmetent-nos sa visi de artista, segons li aban sugerida les iglesies i castells quen el Penads cridaren sa atenci. Del cuadern de ses notes sobre dits monuments sls en quedan les referents a Sant Mart Sarroca i Sant Francesc, per aberne tret copia alguns anys desprs Don Ramn Freixas, a qui En Xavier Llorens i Barba va [Pg. 45] deixar dit cuadern: mes, ans de quel pagus copiar tot, sembla quEn Llorens facilitl manuscrit a certs excursionistes que recorregueren el Penads, i res ms sha sapigut de les nostres aqueixes. Per certquen les que shan conservat, tot i sent senzills apuntes fets a volta-ploma, hi campeja lestil pictoresc i pl de vida que caracteriza totes les onbres de son autor.

Daquella data s tamb la segent nota descriptiva referent a Nostra Festa Major, que tan fondament impresion a son autor, el repetit Piferrer; s dels Recuerdos y Bellezas de Espaa, i diu aixs:
El que quiera presenciar una escena de una fiesta po- [Pg. 46] pular

y campestre de aquellos tiempos, dirjase al bello Penads, entre en Vilafranca cuando su fiesta mayor, y contemple sus estraas mogigangas, su misterio de los diablos, su dragn con su extrasima

msica, sus bailes de gitanas, su paso de moros y cristianos, y quizs por un solo momento ver realizado en parte lo que ley en viejas y polvorosas crnicas. Allavores, ciutadejant la vila bon xic menys quen lactualitat, la Festa Major aba de tenir tot laire popular que la feu famosa i tant aba dencisar als artistes i literats de la mena dEn Piferrer i dels germans Mil, pares carinyosos del romanticisme [Pg. 47] catal. En Manel Mil, en una poesa, segurament indita, que duu la data del Agost de 1844 (F.), hi t aquet passatje que demostra lo molt questaba agradat de la festa.

............................................................... De la villa bienhadada Por sus bellas celebrada Que domina el Penads... La que cuando los festejos De nuestro mrtir patrn, Cuando lanzan sus reflejos Bellos fuegos lo lejos [Pg. 48] Entre tanto alegre sn, En saln iluminado De esplendorosos quinqus..... ...............................................................

Mes, no sls estaba enamorat de la Festa Major, que an fent coneixe an En Rubi i Ors (1852) i a altres de sos amics; sino en general, de la vila i de la encontrada. Sembla que D. Manel ya vena a estiuejar entre nosaltres fins sent a Romal seu germ, puig en composicions datades als anys 36 i 37, no solament parla de nostra comarca, sino que sen fa Trovador i tot. Els Votos del Trovador del

Penads i [Pg. 49] El Trovador del Panads Engracia, demostran b les fondes arrels quel cor dEn Mil posa, ya de jovenet, en el terrer penadesenc; de lo que ns altra prova La Font de Na Melior, distant un xic ms dun kilmetre de nostra vila. Am tot, la influencia dels germans Mil no se sent amb intensitat a Vilafranca fins alguns anys desprs. Malgrat llur caracte franc i senzill, eran poques les relacions personals que aqu conreuaban: adems, cuan menys D. Manel s probable que no hi vindra [Pg. 50] desdel 49 al 52, ocupat com el tenan les excursions a ques dedicaban durant les vacacions de dits cursos, recullint materials per son Romancerillo; i aixs, llevat de la amistat amb En Rabella i Rfols, la familia Sallent i poques ms, no se sab quen tinguessin am gaires conveins, fins al traspasar la meitat primera del sigle, qus cuan se va sentint aqu, cada da ms, la bona influencia de D. Pau i de D. Manel Mil. Desdels primers anys de la meitat segona de la pasada centuria, dels germans Mil cooperan a la cultura i al benestar de Vilafranca. Llur afecte a les coses de la terra procuran encomenar-lo ya am lexemple ya am la propaganda; a llurs amics i admiradors els fan participar de lamor que senten vers els usos i els costums populars; inculcan la estima a ala nostra parla i a nostres cansons il respecte a nostres monuments; fan neixe la afici a la historia comarcal, especialmente D. Manel am sos erudits estudis sobre Olrdula; en una paraula: sembran a Vilafranca la [Pg. 51] bona llevor del sentiment de patria, de lamor al terrer, qus sens dubtel principal benefici que debm a la escola romntica, de que lls foren insignes propulsors.

Es cert que allavores trovaren el camp adobat pera que aquella llevor germins: entraba a la vida una nova generaci estudiosa, ben disposada per tot lo enlairat, com tota jovenalla ilustrada ho est

sempre, i aix s lo que als germans Mil els cala, per qu sls la joventut pot rebre dignament i aprofitar com se mereix la bona nova. Per aquells temps comensaba a moures la colla dEn Salvador Cases, En Joaqum Sol, lEnric Valls, En Josep Alcover 59 En Maxim Ferrer, lAlbert Moliner, En Gayet Vidal, En Ramn Freixas i En Llus Alvarez, que all al 52 trepitjaba les taules de nostre teatre el cual restaur i enriqu am varies decoracions representant Los Amantes de Teruel, Flor de un da i algunes sarsueletes, i en especial les obres de Zorrilla i Bretn, que allavores tant privaban (F.). Daquells joves, que satisfent llurs aficions a la escena descansaban profitosament de les tasqeus escolars, alguns nhi agu que reberen ms directes influencies dels germans Mil i Fontanals, mercs a ser deixebles de D. Manel, quina ciencia i prestigis,com els de D. Pau, per forsa aban de sugestionar-los, estimulant-los a seguir llurs passos amb entusiasme, en b de lArt i de la Literatura.

Lart fou, a Vilafranca, lo que ms benefici de la acci dels repetits germans Mil. La Capella de Sant Joan, exemplar nic de la tranzici bisantina ojival, els deu, si no exclusivament, en bona part, no [Pg. 52] ya la existencia, mes tamb la restauraci. Laltar de dita Capella il de la del Cementir sn obra dEn Flix Sallent, distingit deixeble de D. Pau, quin fins all al any 88 tingu academia de dibuix en nostra vila, trayent molt bons alumnes, i deix escampades per nostres

En Josep Alcover fou alumnes del Institut ques fund a Vilafranca en 1845. Curs la carrera dEnginyer industrial, abent sigut, junt am son company i compatrici En Josep Puig i Llagostera, dels primers en obtenir aquell ttulo a la escola de Barcelona. Tot just acab la carrera ingress akl cos de Telgrafos, en el que prest molt bons serveis, establint diverses linies telegrfiques. En 1857 fou nomenat Subdirector de Telgrafos: desprs establert a Madrid, fund i dirig les revistes tcniques El Ingeniero Industrial i la Gaceta Industrial, morint cuan de san talent i ilustraci ms sesperaba. (F). [Pg. 52]

59

Iglesies i per varies cases particulars nombrosos travalls debanistera i taracea que lacreditaren de notable artista. En 1864 D. Pau Mil regal al Ajuntament els palns de la Capella del Cementir, obre del arquitecte Barcelon en Joan Torras, i seguint les indicacions del expressat patrici sen carreg a son genial deixeble lAgapit Vallmitjanal Crist agnic de tamany natural quen la mentada Capella del Sagrat Cor de Recs desperta la resignaci en els fidels afligits, al sadollarse dels entiment religis am que lartista sab animar la seva obra admirable. Per f, els germans Mil foren tambls principals iniciadors de la restauraci de la parroquial Iglesia de Santa Mara.

Pro encara hi ha ms: tant D. Pau com D. Manel Mil, si bl primer dun modo singular, compartan llurt amor a les Lletres i al Art am linters per la agricultura, esforsant-se en lograr que nostra comarca, essencialment agrcola com s, es poss al corrent delsa avensos que poguessin evitar ques digus Vilafranca del Penads, moltes vinyes i pocs diners. A tal objecte, no sls es dedicaren de ferm als estudis agrcolas, sino que D. Pau fins regalaba llibres dagricultura, com ne regalaba sobre matries artstiques, pera difundir els coneixements daquella mena: i en 1865 public una fulla volant, suscrita am ses inicials, excitant a la gent pages a qu sassociessin pera establir un camp de probes que permets millorar lea produccin i obtenir-la ms barata, com a medi senzill i efics pera solidar la riqueza material del Penads.

-Tal s limportat paper quels germans Mil i Fontanals tingueren en el moviment intelectual i artstic de Vilafranca; moviment que am lls comensa a acelerar-se i a pendre una direccin precisa, pera deixarse sentir bastant intens fins a nosaltres. [Pg. 53]

V EN XAVIER LLORENS I BARBA. -D.FLIX BARBA I RABELLA I SA GENERACI. DON JOAN ALMIRALL I VIDAL. MSICS NOTABLES. Des de la meitat segona del sigle XIX, altre vilafranqu insigne deixa sentir sa influencia sobre nostra vila: tal s En Xavier Llorens i Barba 60 , filo- [Pg. 54] sop profn que figura al costat dels ms grans

En Xavier Llorens i Barba nasqu a Vilafranca a 28 de Octubre de 1820. Aqu fe usos primers estudis i curs Gramtica llatina; estudi lgica, ontologa, matemtiques i fsica, al Seminari de Tarragona, agregat a la Universitat; i desprs curs privadament metafsica i tica, i el primer any de lleis incorporant sos estudis a la Universitat de Cervera, i ms tart curs sis anys ms a Barcelona, llicentciant-se en Dret en 1844 i en Filosofa i Lletres dos anys desprs. Estudi geologa, mineraloga i agricultura, i posea bl llat, les llengues neollatines i la inglesa, adems de la grag i la germnica. En 1847 feu oposicions, que guany, a una ctedra de Psicologa, Ideologa i Lgica vacant a Barcelona, i seguidament, i amb igual xit, en feu per la ctedra superior de Filosofa i sa Historia, tamb vacant a Barcelona: a 25 dAgost de dit any li fou conferida aquesta ctedra, que sempre ms, i baix diversos plans oficials, desempea desde allavores amb suma competencia.

60

En la meteixa Universitat barcelonina tingu dencarregar-se dEnsenyar Geografa, en quina asignatura demostr posseir coneixements verament extraordinaris, Puig segons alumnes qui dll aban sigut en la meteixa, meravellaba per la ciencia i lentusiasme de que estaba rublerta la seva explicaci, sempre amena, penetrant, pintoresca, minuciosa i feconda en observacions trascendentals. Els estudis predilectes dEn Llorens eran els filosfics, i daquts els psicolgics. No fou en Xavier Llorens i Barba un simple profesor oficial de Filosofa; fou un filosop, i certament dels grossos. Parlant dll sha de repetir lo que nhan dit tot sos bigrafs; aix s, que, com altre Scrates, no escrigu llibres perqu estaba prou ocupat en formar omes, is fara bona aquesta dita tan sls citant al Dr. Torras i Bages, encara que cap ms filosop de valua agus sortit de laula dEn Llorens. Poc amic dels llibres, per la dificultat de separar la veritat del erro que am frecuencia hi sn barre- [Pg. 54] jats, segons acertadament opinaba, -tena ms confiansa en la observaci directa dels fets i en la llivertat cientfica, volent que la veritat nasqus

espontaneament en la pensa de sos deixebles, a quin fi primer cuidaba de mostrar-los els perills a que la imaginaci pot conduir si a temps no s refrenada. DEn Llorens non queda ms que la Oracin inagural de 1854, varis apuntes de curs i alguns fragments i cartes: aquella Oracin s son nic travall imprs; dels altres sls sen saben les referencies que ens han dat les persones quels conservan.

Sent aixs, s impossible que qui no ha tingut la sort de llegir-los pugui fer ms que repetir, en cuant a la exposici lo que nhan dit els alumnes dEn Xavier Llorens, per lo cual, atenentme a la brevetat, prefereixo remetrel lector a les aludides referencies (*) on veur ben clara la filicai folosfica del gran pensador. En el seu discurs de 1854, llegit en la inagural daquell curs acadmic en la Universitat de Barcelona, s cert que hi falta molt de lo quEn Llorens aura pogut consignar en altres obres qus de doldre vagi abstenir-se descriure; mes, am tot, shi cont prou sencer el pensament filosfic de nostre compatrici. Desprs dobservar i analizar amb ull penetrant la aparici, el desenrotllament i la decadencia de la FVilosofia dels diversos pobles en el transcurs dels sigles, senlaira al coneixement de les causes a que dits fets han de atribuir-se i proclama la existencia del pensament filosfic nacional peculiar de cada poble, com a porci concurrent de la formaci de la Philosophia perennis endevinada per Leibnitz.

I aqueix pensament filosfic no s, segons En Llorens, un nou element de la consciencia umana, sino una forma especial [Pg. 55] quel contingut de la consciencia va prenent: aixs els pobles van caracterisant-se, individualisant-se, adquirint fesoma propia, conforme a la tendencia constant en tots els sers i en tots els organismes de la naturalesa a diferenciar-se i a conquerir personalitat, dant lloc a la unitat armnica que resulta de la inacabable varietat que arru es manifesta. Acceptant els fets tal com la naturalesa ens els ofereix, pondera lautonoma dintrel mn cintfic, i desprs de recordar-nos la conveniencia de practicar el precepte socrtic es declara partidari de la observaci psicolgica i de la crtica a que aqusta dona origen son ses paraules pera concloure que cuan aquestes tendencies enrobustides ms i ms agin produit llurs naturals resultats, cuan agincontribuit al desenrotllo dun pensament filosfic en concordancia am nostra vida nacional, allavors lamor purissim de la ciencia quens alenta i enforteix es confondr am lamorentranyable a la patria.! Per aquet discurs yas vau la influencia que de la escola escocesa haba rebut En Xavier Llorens; escoal quins principis sent intimament i perfeccion en part el nostre filosop. Pro la escola escocesa no pot negar ses arrels catalanes, ya que de les doctrines dEn Vives com aqust de son mestre En Ramn Sibiude prengu peu: per manera quEn Llorens

esdevl continuador de la escola catalana, el restaurador del pensament nacional, Puig son positivisme si aquet calificatiu s aplicable a son sistema no sls ya es trova delineat en el Llibre de les Criatures, dEn Sibiude, sino quen tots temps ha informat lesperit prctic de la nostra gent. Es necessari que lomes conegui a si meteix i a sa naturalesa si vol am certeza saber alguna cosa de s I com que

(*) V. entre altres, Recuerdo biogrfico de D. Francisco Javier Llorens per D. Celest Barallat, i La Tradici Catalana, del Doctor Torras i Bages, p.217. [Pg. 55] lome est totalment fora de s, sis vol coneixe s necessari que entri a dins de s, sis vol coneixe s necessari que entri a dins de s i abiti en sa propia casa All ques probi duna cosa per medi della meteixa, per medi de sa propia naturalesa, ser lo ms cert de que pogum tenir [Pg. 56] coneixement: i per lo tant, lo que sabrm del ome estudiant al ome meteix, a sa propia naturalesa, dall non podrm tenir el ms petit dubte, ser certssim i evidentssim Aixs parla En Sibiude en le Tit. prim. De son mentat llibre, i en ses paraules shi ha de reconeixel germen del psicologisme dEn Llorens, mal que aqut lagus aprs de filosops posterior san En Sibiude, i fins de nacionalitat distinta, com sn els escocesos, deixebles de la nostra escola y continuadors y perfeccionadors de la meteixa durant la decadencia de Catalunya. Es ms: en el clebre discurs dEn Xavier Llorens i Barba shi cont prou explcit el pensament generador de la obra mestra del Dr. Torras i Bages, La Tradici Catalana, que completa y explana, respecte de Catalunya, la concepci filosfica dEn Llorens apropsit del pensament filosfic peculiar a cada poble: i adems en el propi discurs sinsinual concepte dun autonomisme no ya cientfic, sin tamb poltic, ques pot considerar com la basa del actual moviment revindicador de la personalitat de nostra patria. Mon entraable amic Mossn Federic Clascar evoc magistralment la figura dEn Llorens en lacte de descubrir-sel retrato daqut pera figurar en la Galera de Vilagfranquins ilustres, el d 1 de Setembre de 1901; i referint-se a la significaci filosfica dEn Xavier Llorensdigu ben justament mon docte amic que si En Llorens complertal renaixement de Catalunya s la ra desser dEn Llorens complertal renaixement de Catalunya, podran dir tamb quel renaixement de Catalunya s al ra desser dEn Llorens. En Xavier Llorens era una catal de cor, i, com a tal, un entusiasta de les coses de la terra; mes, tanta era sa modestia, que malgrat son fort amor a la llengua catalana es neg amb insistencia, en 1871, a ser Mantenedor dels Jocs Florals, dient que no tena prou coneixements per tal crrec. Sls desprs de molts precs es logr que accepts, pro, si b arrib a jutjar les poeses presentades, agu de deixar el Consistori per aber mort sa volguda mare en aquell entremitj.

quha tingut Catalunya. La acci que a Vilafranca ha exercit En Llorens s menys popular que la dels germans Mil, am tot i ser-ho poc la que aquts hi tingueren. An En Xavier Llorens, amic del estudi i de la familia, la familia ii lestudi labsorban: aixs, no acostumaba expansionar-se sino en la intimitat, i com que son caracte naturalment concentrat el feya poc asequible, per la majoria de compatricis nostre pensador no sigu ms quun sabi, un daquells omes a qui la gent admira perque es diu que sab molt.

No obstant, estaba enamorat de Vilafranca i de ses tradicions, i per Vilafranca travall sempre que [Pg. 55] se li oferi la ocasi, com en 1856, en que junt am don Pau i D. Manel Mil i Fontanals, demostr lo molt que sa vila estimaba: era al estiu de dit any, cuan se sab la noticia de que saba fixat da per la subasta de la Capella de S. Joan. Els germans Mil i En Llorens, que aqus trovaban disfrutant de les vacacions, no descansaren un momento de gestionar la revocaci de la ordre del Govern, escribint a llurs amics influyents, desvetllant a la opini am solts dalarma i de protesta en la premsa barcelonina i visitant a totes aquelle spersones que poguessin evitar ques cumpliments la desatentada disposici, cosa que lograren desprs de titnics esforsos. En els nms. 60 i segents de La Voz del Panads, don [Pg. 56] Ramn Freixas don a coneixe, en 1897, un aplec de curiosos documents relatius an aquelles importants gestions que salvaren del vandalisme del gobern la valiosa joya vilafranquina que tantes voltes hem corregut perill inminent de perdre.

Aquesta perdua lafect de tal manera, que enmalalt depressa, morint a 23 dAbril de 1872. Al cementiri de Vilafranca, en umil ninxo, reposan les mortals despulles del gran ome. [Pg. 57]

En Llorens no vena gaire a Vilafranca, Puig durant les vacacions sola empendre viatges de ms o menys durada, dant satisfacci a una de ses aficions; pro, desde all al any 50, poc o molt aba de arribar-se a nostra vila, sobre tot per la Festa Major, que tan plaenta li era.-De les poques amistats que a Vi- [Pg. 57] lafranca conreuaba, una era am la familia Freixas, am la cual an, en la finca quaqusta tenia al Arbs, a refugiar-se en dita vila penedesenca durant el clera del 54, escribint all, portant-li la ploma son deixeble i amic D. Ramn Freixas i Miret, la Oracin inagural del proxim curs, tant ms preciosa per ser lnic travall que queda dEn Llorens.

Hem dit que la influencia daquest ilustre var ha sigut poc popular en nostra vila, i an aix contribu forsa la ndole especial dels estudia a qu En Llorens es dedic am preferencia: en les especulacions filosfiques no totm hi roba la amenitat quen les tasques artstiques o literaries. De modo que en realitat la influencia directa dEn Llorens a Vilafranca cuasi no ms sos alumnes la reberen, gtransmetent-la aquts, amb el venerable recort del mestre, a un cercle de major radi; i son recort ens lha mostrat ben viu el deixeble predilecte, el confident estimat dEn Llorens, leximi Dr. Torras i Bages, quines obres de segur firmaral gran pensador, malgrat sa aversi a escriuren.

En la formaci del caracte dEn Llorens bona part hi tingu son oncle matern D. Flix Barba 61 , excelent continuador del esperit caritatiu i

D. Flix Barba i Rabella curs la carrera de jurisprudencia a les Universitats de Cervera i Saragossa; no exerc dAdvocat, pro a sa casa acudiren molts en demanda de consells, fiant en son coneixement del dret i en sa proverbial onradesa. Cooper eficasment a la organisaci de la Milicia Urbana, al comensar-se la guerra civil;

61

patritic del Dr. Barba i Roca, son pare. D. Flix el puj i lestim amb afecte verament paternal, encomenant-li les virtuts cristianes i cviques i lamor a la ciencia i a la patria, que sempre foren el sagell de la familia Barba. Con son pare, estigu sempre al servei de [Pg. 58] sa volguda vila: durant molts anys form part de la Junta del Ospital; sent Regidor, en 1856 i 1857, redactal Bando general de bon govern quencara est vigent; travalla amb activitat pera salvar de la desamortisaci la Capella de Sant Joan; intervingu decididament en la constituci de La Vinera del Penads, societat annima ques cer en 1855 pera elaborar nostre vins i cercals-hi nous mercats; fou infatigable president de benemrita Junta local a la ques deu que per Vilafranca hi passs el ferrocarril en 1865, i en tot temps procur ser til a sos conciutadans, desempenyant nombrosos crrecs i comissions.

Bon fill de son inolvidable pare, era un catal de bona mena; lamor a la nostra afligida patria el tena fondament arrelat, i daqu que sempre fos un excelent defensor de les institutcions i de la llengua catalana, que mai deix de conrreuar. En 1852 redact una exposici tan raonada com enrgica contra la R.O. que derrogabala prescripci legal per la quels notaris venan obligats a otorgar les escriptures en llengua quels contraents entenguessin. Les tradicions populars aixs meteix foren objecte de son respecte i cuidado: cuan en 1888 es

fou Diputat provincial en els anys 38 i 39, prestant excelents serveis i desempenyant comisions delicades; sigu elegit Diputat a Corts per la provincia de Barcelona, en les que sobriren a 18 de Febrer de 1840. Mor als 88 anys dedat, a 3 de Janer de 1893, en nostra poblaci, on sa benevolencia li aba conquerit el respecte i la estimaci sincera de totm. (V. la Necrologa per R. F. i larticle D. Flix Barba puvblicats, respectivament, en els nmeros de 8 i de 15 de Janer de 1893, de Las Cuatre Barras). [Pg. 58]

constitu en nostra vila una associaci pera subvenir els gastos de la Festa Major, que anaba decayent, D. Flix Barba no se suscrigu incondicionalment com els dems socis, sino bajo la condicin que no haya la danza de Serrallonga, ni otra alguna que no sea tradicional de esta villa, com pot veures en el llibre que de dita associasi conservo, el cual sent en Castell explical per qu est redactada en aquest allengua la nota de D. Flix, qui comunament no usaba ms que de la parla nadiua. Bon amic dels germans Mil, com en sa joventut ho fou dEn Prsper Bofarull i dEn Torres Amat, D. Flix Barba era un catalanista prctic i convensut, precisament en una poca de jacobinisme aterrador com fou la seva.

Digne pari dEn Barba, a Vilafranca, fou el Doctor Rabella, a qui sha citat en altres llocs, el cual era un dels vilafranquins ms ilustrats i de ms cata- [Pg. 59] lanesc esperit qui figuraren desde lany 1845 al 65; de quin perode cal mentar tamb als Drs. D. Jaon Castelltort i D. Francisco Sala, a D. Antoni Vidal i Verdaguer, D. Narcs Valls, D. Marin Abella i Casas 62 , D. Josep Llivi, D. Antoni M Fontanals, Don Xavier Garcia i D. Joan Almirall, com persones les ms ilustrades i influyents. D. Joan Almirall i Vidal de Puigdesp, distingit advocat, fou el primer jutje de pau daquesta vila, prenent possesi de son crrec a hu de Janer de 1856: per indicaci de son estimat amic D. Pau Mil feu pintar an En Lorenzale dos cuadros de grans dimensions, lun representant a D. Pere III en lacte de concedir el Recognovernut proceres vigent encara a Vilafranca- i laltre els ltims moments del meteix rei, el cual, com s sabut mor en nostra vila, al seu palau del
d. Marin Abella i els cuatre quel precedeixen es distingiren sobre manera, junt amb altres compatricis, pels umanitaris serveis que prestaren a Vilafranca durant el clera del 54. mereixent ser recompensats pel Govern am diverses creus. V. Apuntes histricos cit. p. 179 i 180.
62

carrer de S. Bernat, cantonada a lactual plassa de Jaume I (F.): del primer en t una copia fotogrfica D. Ramn Freixas, qui sent Arcalde aba comensat a fer gestions pera que sadorns el nostre sal consistorial am copies damds cuadros, que son molt ben interpretats: nos realis aquell propsit, i s llstima, no sls pel valor intrinsec de lobra dEn Lorenzale sino ms encara pel seu tema, que bs potr anomenar vilafranqu. D. Joan Almirall es trasllad a Barcelona en 1865, per aber sigut designat Vocal de la Juanta del Ferro-carrl; desde dit any poc ms visqu Vilafranca, sens que per aix mimvs son vilafranquinisme, com ho prob en varies ocasions, entre les tals en 1881 acceptant el padrinatje de la Campana Assumpta, allavores refosa.

Con els germans Mil i El Lorens, solan venir tamb a estiuejar altres dos compatricis dignes de menci, benvolguts amics dlls. Lun era En Ramn Gili 63 , y lAntoni Nogus laltre; notables m- [Pg. 60] sics amds, qui ajudaren forsa a educar el gust dels vilafranquins. Per nostra Festa Major En Gili tocaba lorgue, en quin instrument era mestre consumat; i per la propia festa En Nogus compongu uns goigs que foren molt celebrats (F.). Lantoni Nogus era un pianista de primer orde a qui els Mil i Fontanals i sobre tot En Llorens, quera un apassionat per la msica, anaban a escoltar el Caf Nou de Barcelona, ont tocabaassiduament. Allavores tenam aqu altres dos msics de valua: En flix Torner i en Josep Claramunt i Balt. En Torner, qui aba sigut deixeble de Mossn Miquel Balt, de qui ya sha parlat en el captul III, fou Director de la Banda Municipal. Mor al any
Nasqu a Vilafranca a 21 de Febrer de 1815: estudi [Pg. 60] msica a Montserrat. Al any 54 fou nomenta Director de la classe del Liceu lric-dramtic de Barcelona, i ms tart organista de la Catedral de dita ciutat: escrigu una Missa de requiem ques cant a la Iglesia del Bon Succs, i mor en 1885. [Pg. 61]
63

71, i segons lamic Antoni Incenser, qui fou un de sos derrers alumnes, era, En Torner, un pou de ciencia musical. Nos disting sobre manera com a executant, pro tena fondos coneixements musicals. Ens referl mentat volgut amic que, com sigui quEn Flix Torner volgus consignar en un llibre sos coneixements tcnics, lo cual li resultaba cuasi impossible ya questabva poc familiarisat am les lletras, son deixeble En Ramn Parera i Marqus va posar-se a ses ordes per espai dalguns mesos, apuntant i ordenant les llissons del Mestre: res ms sha sabut de lobra aixs confeccionada, puig al poc de quedar llesta mor son autor, quina familia abandon la vila sense ques publiqus el repetit llibre, que se suposa aba de sewr notabilissim i sobre tot molt personal. En Joseo Claramunt i Balt estudi msica a Montserrat, don fou escol: cuan la guerra dels set anys ingress al Exrcit com a msic, sent el primer qui a Barcelona tocl cornet, en un concert que la msica de son Regiment don devant de la Capitana. Finida la guerra torn a Vilafranca, on sestabl:; fou director duna orquesta, competint amb En Torner [Pg. 61] que ho era daltra, i desprs que la Iglesia de la Santssima Trinitat fou elevada a Parroquia, ll en sigu lorganista. Mor a 25 dOctubre de 1893, a la edat de 75 anys, deicxant compostes nombroses pesses i algunes misses. En Torner i En Claramunt tingueren classe de msica durant molts anys, sent els professors de tots els msics, bons i dolents, que desde lls fins a derrers del sigle hi ha agut a Vilafranca. [Pg. 62]

VI LA GENERACI DEL ANY 60. LA TERTULIA I EL CORO DEL PANADS. LEDUART VIDAL I VALENCIANO. EN GAYET VIDAL I VALENCIANO. EL ECO DEL PANADS. SOCIETATS I PERIDICS.

Com tantes altres generacions ilustrades que aban comensat a darse a coneixe en lescenari de nostre teatret, per all el 59 hi aparegu la colla dEn Francisco Huguet, En Ramn Parera i alguns ms que formaban la companya daficionats de La Tertulia societat presidida per lilustre patrici D. Antonet Fontanals, -baix la direccin del Eduart Vidal 64 . [Pg. 63]

Nasqu a Vilafranca a 7 de Mars de 1838: aprengu les primeres lletres a cal Sr. Tarrida, segons ll meteix conta en ses encantadores memories de noi Jochs y Joguinas i un cop suficientment preparat pass a Barcelona per empendre la carrera dEnginyer: segu alguns cursos, mes, a pesar de fer-ho am profit, no eran pas les ciencias matemtiques son nort; per altre part, una terrible afecci a la vista loblig a abandonar els atals estudis. Ses naturals aficions linclinaban cap a la literatura, i adems, dotat dun sentiment altruista, necesitaba expansionar-se en lluites daltra mena. Per

64

aquells temps es top am En Clav, En Pitarra, En Conrat Roure i altres daquell esbart poltic-literari que ha dat tants caps de brot a nostra terra, i la vocaci de lEduart Vidal qued tot seguit ben definida desde allavores: aba domplir sa vida am la propaganda de la democracia i el conru de les lletres, com els seus amics. Aviat es pos a escriure pel teatre, de conformitat amb una de ses aficions ms decidides, i desprs de algunes produccions menors fou cuan, animat per xits succesus i pl dels entusiasmes jovenils amb un cop de geni acomet una empresa arriscada, decisiva en sa carrera dautor dramtic: la escena catalana no ms comptaban am sainetes, gatades, obretes lleugeres cuasi smpre dun sabor cmic-grotesc, com emparentades amb el teatre dEn Robreo; la nostra ermosa llengua semblaba no servir per cosa major, i, desprs de la poc [Pg. 63] afortunada tentativa del Angeln, nil meteix Frederic Soler es veya am coratje pera probar el drama, ans al contrari, aconsellaba deixar-lo per imposible, Per lEduart Vidal, intrpit i confiat, al any 65 port a les taules el Tal fars, tal trovars i sen dugu la victoria. Cal fixar-se ben b en la importancia daquet fet: En Vidal i Valenciano fundl verdader Teatre Catal, Puig amb aquella empenta obr les portes de la escena catalana an el fecond Pitarra igual que als innombrebles autors que lhan succeit; -i aquesta s la significaci literaria del Eduart Vidal. Sense ques pugui dir fecond, produ bastant: ses obre dramtiques, entre originals i arreglos, pasan de cincuenta, en les que shi comptan una vintena de sarsueles de les cuals algunes com La Menescala, La guardiola, Dos milions, Las campanetas, Per retrocs, etc., lograren un sens-fi de representacions.

El teatre serio dEn Vidal, de conformitat am el gust de la poca, resulta un xic odeonista principalment en sos comensos: ses comedies i pesses sn garboses i intretingudes; els acudits hi brollan espontanis, les escenes sn mogudes i una stira festiva, molt adecuada an el temperament dEn Vidal, les fa interessants i intencionades. La barqueta de Sant Pere li fou premiada als Jocs Florals i La vara dAlcalde al Certamen quel Centre Catal Vilafranqus celebr en 1895. Igualment obtingu multitut de distincions en altres Certmens i en els [Pg. 64] mentats Jocs Florals dels cuals fou Mantenedor, -per diversos travalls en vers i en prosa. La Musa dEn Vidal, jocosa i festiva moltes vegades, virilment patritica altres, es torn melngica i trista ms que mai al morir sa estimada esposa(*). En revistes, almanacs i tota mena de publicacions, deix escampada una muni darticles i poeses. En 1868 public Los Ramellets, frescals flors potiques que lacreditan, com les posteriors, de ser un gran lric: en el gnero descriptu fou un dels millors Mestres, fins al punt quel meteix Clav nhi pos varies en [Pg. 65] msica, i altres reputats compositors tamb nhi esculliren pera pesses corals. El sedua lobra social dEn Clav, de qui sempre en fou un devot apstol. Jovenet es dedic a la

propaganda de les associacions corals, moltes de les cuals el nomenaren soci onorari; distinci que tamb reb de molts

(*) No s resistir al desitj de copiar la segent sentidssima poesa, corresponent an aquet peride, qiue tinc peruna de les millors produccions de nostre poeta: Las aurenetas pasan arrn de las teuladas Prop de la riera Com saparellan Sota las vigas sos nius fabrican Com van y venen, del riu al porxo piulant, piulant! --Cadany retornan son cant festvol Tot es ventura per las parellas Ay, aurenetas, que a la Masa a cada anyada los nius renovas . --Enguany la casa vostras per mi Passu mudas vostra ja no . not pares, es buida canturias, seran depressa sigueune; mestressa, us escolta, y apar que diu estu! estu!a son redor; tot canta amor. aucell joliu de prop del riu per Dijous Sant piulant, piulant! piulant, piulant. prenen reps. cercant reds! ab cant festiu ab fanc del riu. venen y van,

de llarch passu; com lo cor meu; cantar damor, planys de dolor. del porxo arrn: paru lo cant: pobre aurenel, puig vol al cel. Masa de Fontrub, 1898. [Pg. 65]

Ateneus Obrers. Les institucions benfiques aiximeteix tenan en ll un campi incasable, y a sa iniciativas degu la organisaci del Sanatori provincial de Sant Gervasi, qus una de tantes bones obres que li ha perms fer el crrec de Diputat provincial que per la cincunscripci de Vilafranca-Igualada exerc durant els derrers 17 anys de sa vida, am tanta inteligencia com activitat i solicitud. Com a poltic sempre milit en les files democrtiques republicanes, quins principis defensa, principalment pels volst del 68 i del 73, prenent part activa en les agitacions daquells perodes revolucionaris.

La afici quen nostre teatre agaf En Vidal a la escena fou gran, fent-lo ser a-l-ora notable actor i autor. Als vintiun anys ya estren aqu Laplech de S. Pau una lliss las coquetas, comedia de marcar sabor local, la que ms tart arregl per sarsuela amb el ttulo La festa de la hermita, estrenat-se en nostre teatre amb un xit complert; i desprs daqueix primer ensaig escrigu moltes altres pesses, ara en catal, ara en Castell, fent-ne algunes tan divertides i xamosses com el Tal fars, tal trovars. Per sil teatre latreya fondament, no menys el sedua lobra social dEn Clav: all pel any 60, ajudat pel simptic Francisquet (Francisco Huguet i Mainer), fund aqu el coro La Tertulia, que al cap dun parell danys cambi son nom pel de Coro del Panads, i public una fulla peridica, a imitaci duna quen publicaba en Clav, pera donar compte del moviment coral. El novell coro progress aviat, [Pg. 64] baix la atinada direccin del reputat mestre En Pau Juliachs i mercs als entusiastes esforsos dEn Vidal, per quina iniciativa en 1863, sorganis un concert matinal que vingu a dirigir En Clav, un dels

Cuan Barcelona es constitu la primera Associaci de Foment, En Vidal fou delegat pera anar a provincies a propagar les idees proteccionistes, Puig molt se fiaba en sa paraula fcil, brillant i convincent, que cent voltes reson en mitings, reunions i asamblees de caracte literari, econmic i poltic, com tamb al ser trasladats els restos dEn Clav al panten que per suscripci pblica sals an aqust en el Cementir vell de Barcelona, en quin acte lEduart Vidal pronunci una elocuent oraci fnebre de son aorat amic i mestre. En 1898 entr [Pg. 66] a formar part de la Academia de Bones Lletres de Barcelona; ciutat on mor a 25 de Febrer de 1899, sent conduit son cadavre a sa vila nadiua, la Vilafranca de sos recorts i de sos afectes. [Pg. 67]

des de la Festa Major; festa que commogu i apassion lexquisit temperament dartista del gran Mestre, fins al punt dinspirar-li sos genials Xiquets de Valls. Il Coro del Penads, que per gloria del Eduart Vidal i de Vilafranca subsisteix encara avui, en el decurs de sal larga vida sha fet digne sempre de son fundador, com ho proban les nombrosas distincions quen ocasions diverses ha obtingut en repetits concursos. Ara ns bon Direxctor En J. M Cusc.

LEduart Vidal i Valenciano fou, per sobre de tot, patrici com el qui ms. Moltes de ses produccions tenen assumpte vilafranqu: colabor en El Eco del Panads, El Panads, El Labriego i Las Cuatre Barras, peridics, tots, de nostra poblacin: en els 17 anys que fou Diputat provincial per Vilafranca- Igualada, fou un servidor actu, desinteressat i ca- [Pg. 65] rinys dels interessos de la comarca; en tots temps prest son valis apoyo personal a totes les institucions vilafranquines de caracte benfic, instructu o social; sos encisers cuadrets sobre Jochs y Joguinas, recorts ingenuus dels jorns de sa infantesa, ensemps que constitueixen una bella plana de demografa vilafranquina, transpuan sens interrupci aquell sincer amor a Vilafranca que mai son autor deix de confirmar amb actes, i lo propi cal dir de una de ses derreres composicions, indita fins avui, com s son fogs Himne a Vilafranca, del quen feu una cantata pera coro i Orquestra lAntoni Incenser, a quina amabilitat aig dagrair el poguer citar aquets fragments del mentat imne:

............................................................... Vilafranca, patria ma, si gran fou ta edat pasada, vui tamb vius ben preuada

capital del Penads; [Pg. 66] puig si abans ton nom lograres sent constant en pau y en guerra, vui tel guanyas, noble terra, pel travall y pel comers. Tas planas cultivadas, tas vinyas esmaltadas, tas feixas estovadas ab bons y ferms suors, tot canta ta activesa, tot mostra ta altivesa, lo pit y la fermesa dels teus cultivadors. ............................................................... ............................................................... Salut, patria ben amada; nostra veu ab gratitut te saluta entusiasmada cridant cent voltas salut!

En la fulla que segons queda dit public lEduart Vidal pera dar compte del moviment coral, hi hal germen del periodismo vilafranqu. Desprs dll ya es comens a publicar peridics propiament tals, sent el primer El Eco del Panads, que de momento dirig en Salvador M de Fbregues. El primer nmero vegu la llum a hu de Janer de 1865, imprimintse a can Flix Alagret, i ostentant en la portada aquet sub-ttul: Peridico de intereses materiales, agricultura, industria, comercio, amena literatura, avisos y noticias: el n 16 de daquet setmanari, -que era bastant mansoi, -corresponent al 16 dAbril del 65, est orlat i inserta algunes poeses, en conmemoraci de la

inaguraci del ferro-carril. Al cap de poc temps, de la direccin dEl Eco sen encarreg [Pg. 67] En Gayet Vidal i Valenciano 65 , fins

Germ major del Eduart Vidal, nasqu a Vilafranca a 3 de Octubre de 1834. Aprengu les primeres lletres en aquesta vila, on estudi llat i fou alumne del Institut fundat en 1845. A la Universitat literaria de Barcelona curs les carreres de Dret i Filosofa i Lletres, doctorantse en aqusta. En Abril de 1866 guany per oposicions la ctedra de Geografa istrica dEspanya, que desempea fins a sa mort, ocorreguda a 22 de Agost de 1893. En Gayet Vidal i Valenciano ha sigut un dels catalanys que millor conrreuaren la llengua castellana, abent lograt una gran reputaci de cervantista: fou Corresponent de las Academias de la Llengua Catellana (*), de la Historia i de San Fernando, lo propi que dalguna dextrangera, i al morir era president de la de Bones Lletres, i individuu de la de la Llengua Catalana, de Barcelona. Sn molts son discursos acadmics i ses conferencies dAteneu: public bon nombre de traduccions, llibres dinstrucci i folletos literaris, com el que escrigu sobre sobre lEntrems de refranes. Mes, am tot i posseir a la perfecci la parla de Castilla, sa veritable significaci la t dintre la literatura catalana. Tena, com son eminent mestre i compatrici En Manel Mil, el criteri del que en Castell convena escriure-hi les obres didctiques, derudici, o de caracte general, no abandonant la llengua nadiua en els altres casos, princiapalment per les obres literaries: criteri que si avui ens sembla insostenible es comprn b en la poca de gestaci regionalista en que figuraren en En Vidal i En Mil. De tots modos ll fu quEn Gayet Vidal i Valenciano escrigus en catal, i, per lo tant, que catalanes fossin ses millors produccions. Ya al any 63 envi al Almanac del Ateneo Cataln de la Classe Obrera sa novela Confiansa en Deu i en els Jochs Florals del 66 li premiaren La Pubilla de Mas de Dalt les cuals junt am Qui endavant no mira enrera cau i Ms val tart que may public al propi any de 1866 formant el tomo La vida en lo camp am qu posls fonaments a la novela catalana de costums. Aqueix llibre senyala la aparici dun novelista catal de veres, qui yas presenta ben forat al publicar, en 1880, La familia del Mas dels Slzers i sobre tot en 1886 cuan don al pblic sa bellssima Rosada distiu, fruit madurat dun escriptor notable, en que la justesa de la observaci, la exquisitat del sentiment, la gala- [Pg. 68] nura del llenguatje il color i la vida que animan totes les planes, atrauen per un igual ladmiraci del lector, quis troba fruint devant duna obra artstica palpitant, Les noveles dEn Vidal constitueixen unnou triomf de la escola romntica pels germans Mil propagada: dassumpte (*) Dita Academia t dos individus corresponents a Catalunya; un per cada dugues provincies; distinci que durant alguns anys acapararen dos vilafranqins: En Manel Mil i En Gayet Vidal. [Pg.68] penadesenc, nostres costums hi sn ben descrites; els nostres conterranis shi reconeixen exactament, la Comarca hi apareix

65

derrers de Juny de 1866, en que laber obtingut una ctedra a la Universitat de Barcelona el priv de cuidar-se-n, no durant molt ms la publicaci daquell peridic quen sa segona etapa saba colocat a bona altura, fent-lo interessant no sls els notables articles qu [Pg. 68] En Gayet Vidal hi insertaba sobre diverses importants materies sino tamb les firmes dEn Manel Mil, En Piferrer de quis public algn fragment relatiu al Penads, -i altres aixis meteix reputades. En Vidal, que bon punt acab la carrera exerc en nostra poblacin la

ennoblida per lamor que lautor li porta, i una naturalitat perfumada dun suau espiritualisme f estimables als personatjes i les masies, nostres festes i nostre terrer, el Penads, en una paraula. Del bosch al meu hort diu el lema dEn Vidal; i aixs ho f: de la Naturalesa en treu la materia prima que ha de servir-li per ses noveles, un cop elaborada i subliamada. De sa ploma correcta i atildada, que si dalguna cosa es ressent s del cervantisme de sona utor, que a voltes desfigura la sintaxis catalana quen ses obres podra trobar-shi ms pura, en sortiren infinitat darticles i estudis que onraren les columnes de La Renaixensa, La Ilustraci Catalana i altres importants revistes, debent-se mentar sos escrits Lo cam de la fortuna, Barcelona de 1820 a 1840, Cartes sobre la successi catalana i ses notes sobre la poesa popular. Entre sos discursos cal recordar els dos- en castell- que sobre en Manel Mil lleg, un a la sessi que lAteneo Barcelons dedic al gran crtic al descubrir son retrato, i laltre cuan lAjuntament de Barcelonal pos a la Galera de Catalans ilustres. Mes, apart de ses noveles, lo que ms amunt colocl nom dEn Gayet Vidal fou la publicaci que semprengu de la traducci catalana que al sigle XV lAndru Febrer feu de la Divina Comedia, de Dante. Tan rellevantsmereixements cridaren la atenci dels literats de la terra, qui parlaban delegir-lo President dels Jocs Florals, cuan la mort vingu a destruir tan falaguers propsits, qus ms de doldre que no poguessin arribar a terme, per cuant fundadament sesperaba quen son discurs presidencial fara importants declaracions, deslligatse dun cop de la poltica dEn Cnovas en que cregu durant forsa anys, pera entrar de pl en moviment reivindicador de Catalunya; moviment a qull aba cooprat tant baix laspecte literari, i al que, sens dubte, aura contribuit tamb desdel punt de vista poltic. [Pg. 69]

Abogaca, encarregant-se del acreditat bufet de son pare, desprs del 66 vingu sls a disfrutar de les vacacions a Vilafranca; lo cual no [Pg. 69] vol pas dir que minvs gens son vilafranquinisme, piug en totes ocasions demostr estiamar de tot cor a la vila nadiua: pro ses aficions literaries no savenan molt am les tasques del despatx, i perx, seguint les consells dels germans Mil i dEn Llorens, feu les oposicions, que guany, a la ctedra de Geografa istrica dEspanya vacant a la Universitat de Barcelona. La influencia que sobre dll exerciren aquells seus estimats compatricis, mestres i amics, pot ben apreciar-se no ya en la obra literaria dEn Vidal, sino igualment en son amor a Vilafranca, puig vilafranquines i comarcanes sn totes ses noveles, de tema vilafranqu bon nombre de sos articles, per Vilafrancals esforsos de tota mena que les restauracions de la Capella de Sant Joan i de la Iglesia de Santa Mara li deuen, i per onrar a Vilafranca les dedicatories que de ses obres feu als Mil, Llorens i Morgades. De sos travalls sobre aquesta vila mereixen no ser oblidats aquells en que parla de Nostra Festa Major, de Las Campanas i de Los Bisbes de Vilafranca.

Tornant a la generaci que flor pels volts del any 60, sha de fer constar son caracte lliveral. Sapigut s que finida la guerra dels set anys nos gaud una pau franca, piug al derrer cuart del sigle sls curts intrvals de calma es disfruta, entre tantes guerres, bullangue i revoltes que ho commouen tot. Res destrany t, doncs, que aquella jovenalla entrs aviat a la poltica afiliant-se al bando lliveral, ya perqu lesperit lliveral sempre anim a nostres avis, ya perqu lliverals eran omes ms influyents i prestigiosos quallavores guiaban els destins de la poblaci, entrels cuals tot seguit figur en primer terme linoblidable patrici D. Antonet Fontanals. Mes, els joves del any 60, sigui pel caracte general de la poca, sigui tamb per lelocuent exemple quels oferan els germans Mil i En Llorens, nos

deixaren absorbir exclusivament per la poltica com la generaci anterior; ans b compaginaren llurs entusiasmes lliverals amb el ms viu amor a les lletres i al art, deicant-se constantment al estudi i a [Pg. 70] la difusi de la ilustraci. Ya sha vist per quins viaranys sencamin lEduart Vidal, i com la seva colla conreuaba la afici al teatre i a la msica: al any 63 es fundal Casino Vilafranqus, en quin reglament es proibeix tot acte que tingui tendencia poltica y en cambi yas parla de biblioteca, quencara nos mentaba en el reglament de Casino de la Unin (1853); al meteix any 63 sinaguraba altra societat, ya purament instructiva, anomenada Crculo de la Instruccin mtua, especie dateneu obrer del que sn: President, En Llus Cases; Vocals, En Ramn Coll, En Flix Sallent, Enm Ramn Parera, En Joan Casas i En Vicens Mestres; Secretari, En Salvador Cases; i a 2 de Febrer de 1866 el Casino de la Unin exped oficis a varies comnveins, dient: La Societat de este Casino en junta general extraordinaria celebrada el da 4 del actual resolvi transmitir las generaciones venideras por medio de monumento digno de su nombre la memoria del enclarecido vilafranqus Excmo. Sr. D. Flix Janer y Bertrn. Para llevarlo cabo resolvi nombrar una Comisin compuesta de aquellas personas que por su nunca desmentido amor a las glorias patrias pudieran secundar el pensamiento que aqulla, movida por los propios sentimientos, inici en el da referido; y siendo V. otra de4 las personas elegidas, espero se servir aceptar dicho cargo y asistir la reunin que tendr lugar el da 14 del que rige a las 6 de la tarde, en las Casas Consistoriales. Dios quarde a V. muchos aos. El Presidente, Jos Arnn. El Secratario, Lus Pujols. Entre altres persones convocades 66 ho foren D. Pau Mil, D. Antoni Mara Fontanals, D. Agust Urgells de Tovar, D. Gayet Vidal, D. Ramn Freixas, D. Ramn Coll i Cunillera, D. Anotni Morgades, D.
66

V. Reglamento de la Junta de Honor Villafranquesa (1877). [Pg. 71]

Ramn Parera i Marqus, D. Antoni Icart, etc.; i encara que de moment nos prengu cap resoluci, no fou en v la [Pg. 72] iniciativa presa pel Casino de la Unin, ya que mercs an lla, com ms tart es veur, es coloc la lpida amb el nom del Dr. Janer, es constitu la Junta de Honor Vilafranquesa i sha comensat la Galera de Vilafranquins ilustres.

Les agitacions de la revoluci del 68 pertorbaren, com no poda ser daltra manera, lobra de pau que aquells joves sedents de cultura aban comensat; pro desprs de la turbonada revolucionaria, a la que no foren extranys, tornaren a travallar animosos per la consolidaci de sos enlairats propsits i aixs els veym figurar en totes les empreses que desde allavores van realisant-se en b de Vilafranca, malgrat el nou entorpiment que prota la derrera guerra civil. Entre tant, durant el mentat perode revolucionari aparesqueren tamb segons els Apuntes histricos, citats altres voltes en sa plana 186, La Legalidad, semanari republic al que poc desprs substitu El Panads; El Artesano del Panads, de interesos morals, avisos i noticies, com lanterior, i El Voluntario de la Libertad, setmanari republic: als que segu El Forastero, que d. Agust Urgells de Tovar public durant la febre groga de 1870 en que vingueren a Vilafranca molts forasters, principalment de Barcelona. [Pg. 72]

VII EN RAMN PARERA I MARQUS. -LA BIBLIOTECA POPULAR. EL REGLAMENT DE LA JUNTA DHONOR VILAFRANQUESA. -EN RAMN FREIXAS I MIRET. LA RESTAURACI DE LA IGLESIA DE SANTA MARA. EN JOSEP PUIG I LLAGOSTERA.

En el n. 13 dEl Panads, corresponent al 26 de Mars de 1871, shi llegeix lo que traduit al catal diu aixs: Biblioteca popular. Mercs a la inquebrantable constancia que sol acompanyar sempre a la fe que en mines superiors inspira lentusiasme per tota idea gran i feconda en beneficiosos resultats, Vilafranca deur un inestimable i trascendental servei, que li imprimir de segur un poders impuls envers son slit perfeccionament, al inteligent i digne jove En Ramn Parera i Marqus 67 , com tamb a son no menys apreciable company

Nasqu a Vilafranca a 22 de Febrer de 1833, morint a la meteixa poblacin a 29 de Febrer de 1896. Fou un excelent patrici, qui desde sa joventut travall constantment en b de la terra mare, procurant am totes ses forses el benestar de sos semblants. Incansable apstol de la llivertat i de la democracia prengu part activa en cuantes empreses es conformaban am son ideal poltic-social; i cuan la derrera guerra civil, agaf larma i organis la Milicia Nacional daquesta poblaci en sa defensa, essent nomenat per tres vegades consecutives Comandant 1er Qefe del Batall 1er de Linia; crrec que desempenya am gran acert i patriotisme, sortejant semprels frecuents esculls inerents al meteix. Si en la guerra cumpl sos debers de ciutad, nols descuid en temps de pau: aixs, apart de que mai rebutj els crrecs pblics am que se li demostr la confiansa que se li tena, onr dits crrecs amb iniciatives dempenta i am travalls ben apreciables. Regidor en diverses eleccions, a la gesti municipal cooper sempre amb bona f, com es pot veure repasant les actes del Ajuntament; Vocal de la Junta dinstrucci pblica per espai de ms de 25 anys, la ensenyansa vilafranquina li deu una fiscalisaci entesa i una solicitut que recorda [Pg. 73] a D. Jordi Miret i Teixidor; Secretari de la Junta de Govern i Administraci de nostre Ospital, durant els ltims anys de sa vida, am son zel i inteligencia contribu eficasment al engrandiment i millora del benfic establiment, ensemps que fou qui una part ms activa tingu en la encertada restauraci de la iglesia de Sant Francesc, monument de la vilafranqjuina grandesa, com ll lanomenaba. Adems, ms que per ses aficions literaries portat per son amor a Vilafranca, fou periodista i escriptor: al anys 76 i 77 sigu Director dEl Panads i desprs colabor en altres peridics entre lls El Labriego: en els dos Certmens celebrats pel Centre Catal Vilafranqu -1893 i 1895 fou distingit respectivament per sos travalls Notes historicarquitectniques sobre la iglesia de Sant Francesc am colaboraci am lautor daquestes ratlles, -i Biografa del Excelentssim Sr. D. Antn M Fontanals. Aquest ltim es un retrato complert de la fesonoma moral del propi Sr. Parera, piug les tendencies poltiques,

67

En Ramn Coll [Pg. 73] i Cunillera que lha secundat perfectament en son projecte, els cuals, no deixant ni un sol instant dacariciar lutilissim pensament que concebiren anys ha, poden tindre avui el noble i legitinm orgull de veure realisats llurs fervents desitjos, i nosaltres la gratssima satisfacci de fer pblic que ya s un fet lestablimengt duna Biblioteca popular en nostra vila. A 17 de Setembre del meteix any 71 sinaugur solemnialment la Biblioteca, i en aquell actes pronunciaren xardorosos discursos: el Sr. Parera explic qull i En Coll, son company, desde lany 59 aban vingut acariciant la idea de la creaci de la Biblioteca, sens que mai penssesin abandonar-la apesar dels contratemps i obstacles que sanaban oposant a sa realisaci, i que, cuan en 1869 es publical decret sobre creaci de Biblioteques populars, cregueren vesllumbrar el proper da de traduir-se en un fet real i tangible; pensament que feya dotze anys bulla en llur pensa. En lacte de la inauguraci que se celebr a la Sala de Sant Ramn, de la Casa de la Vila, -tot foren entusiastes vots peral foment de la repetida Biblioteca, que de cop ya compt am ms de 2300 volums. Durant algn temps segu creixent aquet nombre, puig es feren bastants dona- [Pg. 74] tius; ms, desprs, am la guerra civil es pertorb la marxa normal de la Biblioteca, i daqu que passant els anys ans minvant linters per

socials i religioses, la intatxable inradesa, la noblesa de cor i el patriotisme dabds eran en tot idntics; sino quEn Parera posea adems una gran fermesa de caracte, a qu no arrib son biografiat. Sos indisputables me- [Pg. 74] reixements foren recompensats am varies distincions, entre les cuals sn de citar les creus dIsabel la Catlica i de Maria Victoria. Senzill sastre, abent de travallar pera mantener a la familia, i sens estudis oficials, Puig a nou o deu anys agu dabandonar la escola, logr per son propi esfors reunir un bon cabdal de coneixements i adquirir una reputaci i una respectabilitat envejables. Lexemple dEn Parera s un dels que conv ms posar a la pblica consideraci, Puig sn molts els omes que imitant-lo podran ser com ll model de ciutadans, cosa que rebutjan per imposible, si sls sels dona per enmirallar-se figures gegantines com els germans Mil, per exemple. [Pg. 75]

tan ermosa instituci, que avui necesita una regeneraci de socarrel si h de cumplir els fins per qu fou creada. Ren 1877, en que la Biblioteca popular comptaba am 2700 volums, En Parera es queixaba des de les columnas dEl Panads, que allavores diriga, del abandono que se la tena: ya nos recullia llibres nis cuidaba de conservar degudament els pocs ques tenan, els cuals anaban desapareixent fins a ser la Biblioteca lo migrada que avui s. I aqu cal fer constar am pena quels vilafranquins qui, com els Mil i Fontanals, En Llorens, En Morgades i altres, han sobressortit duna manera especial en el mn de les Lletres, de les Ciencies o del Art, no han prestat lefics concurs que podan a lobre dEn Parera i en Coll. En Manel Mil, per exemple, al morir lleg sa rica biblioteca al Seminari de Barcelona: per qu no deixar-ne part o partida, sino tota, a la Biblioteca popular de Vilafranca?-

Lamor quEn Parera, En Coll i llurs companys sentan per tot lo que signifiqus progrs per Vilafranca, els port tamb, el mentat any 71, a fundar una Sociedad Econmica de Amigos de la Instruccin, la cual segons sembla no dur molt, segurament per causa de la guerra civil. Adems, recordant la reuni quen 1866 es tingu per iniciativa del Cassino de la Uni a fi de perpetuar el nom del Dr. Janer en una lpida, reuni que de moment no don resultat, segons sha vist en altre lloc; En Coll i En Pa- [Pg. 75] rera junt amb llur bon amic linsigne Fontanals oferiren al Ajuntament, a principis del 72, una lpida de marbre amb el nom dEn Flix Janer, pera ser colocada, com ho sigu sens cap mena de pompa, al Cnvlave, ont hi ha la Biblioteca. Aix feu que al cap de poc, i en ocasi de trobar-se a Madrit En Fontanals, lArcalde popular En Pere Fraixedas encarregus als Srs. Parera i Coll la redacci dun Reglamentsobre la continuaci de noms de vilafranquins ilustres en la Lpida de Honor inagurada amb el Dr. Janer: el projecte que dits Srs. aviat presentaren qued

sens aprobaci, no tenint millor sort el que per nou encrrec redactaren en 1876 junt am D. Joaqun Batet, Bibliotecari quera de la Popular; i fins quabent remogut lassumpte En Parera, sent regidor en 1877, enllest lexpedient una comissi en la que amb ll hi figuraren En Jaume Olivella i Romeu i En Ramn Girona, Regidors tamb. Malgrat el Reglament, quen sessi de 2 dAgost de 1877 lAjuntament men publicar 68 , el nom dEn Janer resta encara sol a la Lpida dHonor; pro sens dit Reglament, pel cual es creaba una Junta de Honor Vilafranquesa, potser avui encara estara per comensar-se la Galera de Vilafranquins ilustres lany passat inagurada.

Allavores, era Arcalde En Ramn Freixas i Miret 69 , a qui deu forsa lonrat pblic de Vilafranca. [Pg. 76] Del 76 a mitjos del 79,

68

V. Reglamento cit. [Pg. 76]

En Ramn Freixas i Miret, llevat de aber seguit a Barcelona la carrera de Lleis, a Vilafranca sha format i a Vilafranca sha format i a Vilafranca ha dat sos fruits. Durant molts anys ha sigut el millor romanista quen nostra vila ha exercit la Abogacia, i en sos escrits professionals ha vessat sempre am profusi sos fondos coneixements del Dret: alguns de dits escrits shan imprs, mereixent citarse la demanda que redact en el plet sobrels Vagans de Torrelles de Foix. Mentres fou Arcalde de aquesta poblaci, lo propi que sent Assessor del Ajuntament, i en general sempre que ocasi ha tingut, ha prestat a la vila serveis dimportancia, figurant entrels principals la brillants defenses que de Vilafranca feu en 1872 73: luna s la Exposicin i laltra la Defensa quen els anys repetits elev a la Comissi judicial lAjuntament presidit pel Arcalde popular en Pere Fraixedas, am motiu de les gestions de Vilanova pera pendrens la capita- [Pg. 76] litat del Districte. Ambds documents, que malgrat les presses am que agueren de ser redactats resultan molt clars i contundents, obtingueren per nostra poblaci les resolucions a que saspiraba: llur autor els enriqu am multitut de datos dincontestable valor que pogu citar mercs a son gran coneixement de la istoria de Vilafranca. Aqueix coneixement de la historia de nostra vila lha demostrat tamb en els nombrosos interesants articles que sobre diversos punts an lla relatius ha insertat en els peridics da la localitat. Lapassionat amor amor que per Vilafranca eret de sos ascendents i li refermaren sos mestres Llorens i Mil, i la mxima que

69

lAjunatment de sa presidencia, i en bona part per sa iniciativa, confondres veu per les actes i expedients quobran a la Secretara de la Casa Comunal, edific les Carniceres, activ a la erecci de la Capella del Cementir, comens la reforma i millora de la plassa de la Constituci i del carrer de la Vall del Castell i emprengu altres obres dutilitat per la vila: -segons resulta del llumins expedient que al efecte sinco, a 27 de Mars del 76 D Margarida Panzano, viuda del Dr. D. Josep Almirall i Salat, ofer al Ajuntament pagar la Capella del Cementir, am quina ofrena dita Sra. anticipl llegat que per desprs de la mort de la mateixa aba fet son marit; lAjuntament accept la proposici (ques feu baix certes condicions quen lexpedient es detallan), i a 5 de Juny del 78 yas pogu acceptar la Capella que amb algunes modificacins es dugu a terme segons els plans del Mestre dobres D. Raimond Ravents, de Torrelles, firmats pel Arquitecte D. J. Torres de Barcelona, i regalats al any 64, a la Junta del Cementir, per D. Pau Mil, a quin bon criteri es deix la elecci desculptors: el Crist del altar, com queda dit en altre lloc, s obra dEn Vallmitjana (Agapit), i d0En Ramn Elas lAngel spectans

aprengu dEn Pere Batlle, qui mai se cansaba de repetir que el papel rmpase l, ya desde estudiant li feren prendre la costm de conservar cuidadosament un sens fi de cartes, follets, peridics i fulles volants, no ya referents al passat de nostra poblaci, sino fins daquells que al publicarse semblan no tenir ulterior importancia: tot lo [Pg. 77] cual constitueix un veritable arxiu dhistoria vilafranquina, quen bona part ha servit al autor daquet travall, lo propi que an els dels dos premiats en el Concurs dIstoria El Penads en el sigle XIX, per lo cual sha de remerciar molt an el senyor Freixas la cooperaci que ha portat a lobra patritica pel Centre Catalanista organisada, facilitant amb sa amabilitat exquisida tots cuants datos se li han demanat i ha tingut a ma. Com a Vocal de les Juntes dInstrucci pblica i del Ospital, que per espai de molts anys sigu, i en altres crrecs i comisions que ha desempenyat, D. Ramn Freixas i Miret ha dat repetides probes de son ardent vilafranquinisme. Al igual de sos passats ha sigut i contina sent un lliveral convensut. Prescindint de lo ques podra dir museu-arxu, sa biblioteca s la millor de la vila, i aix s altre dels elogis que de D. Ramn es just consignar.

resurectionem il baix rellu La Resurrecci de Lltzer, quembelleixen la fatxada de la Capella. Adems del Sr. Freixes fou qui com Arcalde en 1878 remo- [Pg. 77] guels antics propsits de restauraci de la Iglesia de Santa Mara: deman an el Sr. Regent daqueixa parroquials plans de deu o dotze anys enrerals Mil, Llorens i Gayet Vidal aban encarregat al arquitecte barcelon En Francisco de P. del Villar, i efectuades alguns gstions preliminars feu que, jutjat-se ya factible la ocstosa empresa, es nomens la Junta que desprs de tota mena desforsos logr dur a terme la restauraci de la iglesia parroquial, dotant-la del altar major gtic que avuy t i daltres notables millores que han embellit linteriior del temple, quina fatxada principal encara espera la conveninet reforma segons els plans trassats pel arquitecte de Barcelona D. August Font. El d 8 de Juny del 79 siunaugur laltra major, tot just sortit de mans dels artistes fuster i esculptor, i continuaren les obres de restauraci de la iglesia que a mitjans del sigle XVIII saba enlletgit de la ms llastimosa manera: en dit acte inaugural es coloc en el nou Sagrari la rica custodia gtica construida pels Srs. Cabot, de Barcelona, donatiu del bon patrici Dr. D. Ramn Miret i Teixidor. La restauraci interior de la iglesia parroquial de Sant Mara 70 ha sigut obra lenta [Pg. 78] ques pot dir no sha terminat encara, si b est llesta en la part ms important. Aqueixa reforma sacompany daltra amb lla relacionada, com s la refundici de la Assumpta, cmpana major de Vilafranca, que sesquerd al any 66. Pera fer la nova campana, la

V. sobre dita restauraci els segents escrits: -Sermn predicat pel P. Llanas al acte de la benedicci de del nou altar major, publicat junt amb un article reproduit del Diario de Barcelona, ed. 10 Juny 1879, degut a la ploma de D. Gayet Cornet i Mas. Monografa de Santa Maria, llegida per D. Ramn Freixas a 30 de Juny del 82, en la sessi que a ala casa recotral es [Pg. 78] dedic al Ilm. Morgades am motiu de sa elevaci a la dignitat episcopal. Apuntes histricos, cit., p. 209 i segents.

70

Junta nomenada al efecte 71 , a 230 de Janer de 1879 public unes fulles (F) dirigides Als fills de Vilafranca residents en las Amricas excitant-los a quentre lls reunissin els mil duros que donant las desoulles de la vella sn menester pera construir la campana. No podm els deya la Junta ja ms cansar als piadosos vehins daqeusta vila, que ab desprendiment y generositat superiors lo que poda esperar-se, han donat sis mil cinch cents duros pera atender als gastos de construcci del altar major; obertura de la cripta, ahont sern posadas en sa urna les reliquies i la imatge de nostre gloris patr Sant Flix martir; per deixar lbside, o sa lo fondo de nostra Iglesia parroquial, en disposici de poder rebrer les vidrieras de colors, que al present no poden ferse per falta de medis; i finalment pera las novas imatges de la Assumpci i Sant Ramn i San Jocundo que deuen colocarse en lo nou altar major. I aixs es logr que aviat 7 de Abril de 1881 es pogus beneir i colocar la nova Assumpta, que tant contribueix a la solemnitat de nostres grans diades.

Als principis de ser Arcalde En Freixas, junt amb altres vilafranquins travall am fermesa dit senyor pera que Vilafranca vots per Diputat a Corts a un de sos fills ms preclars; al varonil, actu, auster [Pg. 79] i afamat Puig i Llagostera 72 ; com se deya en el manifest (F)

Firman dites fulles, com individus de la Junta de Restauraci da la iglesia parroquial de Santa Mara els senyors D. Pere Garriga, regent; D. Joan Amich, D. Albert Moliner; D. Frederic Maci; d. Mus Galofr; D. Ignasi Ravents, Prevere; D. Llorens Segu, Pvre.; D. Albert Rius, Prve,; D. Pere Alagret; D. Pau Mil i Fontanals; D. Antn Capdevila, Prevere; D. Lluis Alvarez; D. Joaquim Martorell; D. Ramn Freixas; D. Bonifaci Campllonch; D. Josep Roig i D. Juan Trius. [Pg. 79] En Josep Puig i Llagostera degu neixe a Vilafranca per all al any 35. Feu aqu sos primers estudis, curs la segona ensenyansa en nostre Institut de 1845 i segu la carrera de Enginyer a lEscola de
72

71

Barcelona. En virtut de sa carrera form part del Cos tcnic que practic els estudis del ferro-carril que passa per Vilafranca, i realisals del ramal am ques projectaba unir aquesta poblaci am Vilanova. Fund la colonia industrial dEsparreguera, an a Filipinas al objecte dobrir nous mercats a la industria catalana i es disting per ses conviccions proteccionistes que defens am calor. Desdel 76 fins al 81 en que mor, desempenyl crrec de Diputat a Corts per aquet Districte, afavorint a sa vila nadua am son talent i sa influencia que pos per enter al servei dlla; sent de notar que no volgu fer per sa eleccil ms petit travall, de modo que durant el perode electoral ni tan sls es deix veure a Vilafranca.

Temperament indmit, onradament altiu i de gran independencia de caracte, era ome de veritables genialitats; genialitats que, si acompanyan tots sos actes, es fan ms visibles en els de sa poltica. Desprs de la Revoluci del 68 public un follet titulat Cortar por lo sano, amb el que feu sa sorollosa entrada en la Poltica: en aqueix escrit combat am bra la empleomana com la ms funesta de les causes dels mals del Estat Espanyol, i proposa reformes series, de socarrel, pera millorar i dignificar la classe de funcionaris pblics, contribuint aixs a regenerar lEstat; i al apuntar les regles, algunes dlles ben originals i fins exagerades, a qu voldra sotmetre als empleyats, trassa les linies generals de lo que podra dir-se son programa, el cual t tocs personalissims, entrels que es el cas retreurel segent: Vendra diu als Estats-Units o a qui millor la pagus la formosa illa de Cuba, com vendra les dems possessions llunyanes, que al cap-de-vall hem de perdre tart o dora, costant-nos tal volta molta sanc i molt or i de res ens serveixen; vendral Patrimoni Real, i en una paraula cuant nons serveix per res i valgus quelcm, i aplicaral producte de tot a la extinci del Deute i a la inmediata construcci de canals de rec i vies de comunicacin pera fomentar el desenrotllo de la riqueza material del pas. Els temor aqu oindicats per desgracia han resultat una visi proftica, la cual, com tot lo dems del radical follet, acredital cop dull, el seny i la decisi dEn Puig i Llagostera. En la legislatura del 71 fou Diputat per Vich i a les Corts an am son programa, combatent al Govern am tanta valenta i fent devant del pas tan greus [Pg. 80] acusacions que sel condemn a presiri; i allavores fou cuan alta la frente, tranquila la conciencia y firme el corazn, sals arrogant i digne a protestar contra latropell de qu era vctima, vergonya al Gobern quel persegua. Son escrit estaba pl de notes com aquesta: Per la major part dels qui avui dirigeixen els destins de la patria, els importa poc lestat del pas. Per ells Espanya entera s Madrit; aqueixa inmensa caldera en qus bull la sopa dels partits amb la suor dels pobles; per aix pugnan els partits per empunyar el culler am qus reparteix al sopa. Lolla s lo principal; lo dems s lo de menys. I la opini estigu a son costat, de modo que en Puig i Llagostera reb

quels mentats Srs. dirigiren als electors de nostra vila. Com En Fontanals i Miret, En Puig i Llagostera ha de ser considerat principalment coma poltic, si b en el present tema nos pot deixar de compendrel, ni que sigui de passada, puig a sa ilus- [Pg. 80] traci i a son vilafranquinisme degu Vilafrancal ser visitada per all al 65 pel insigne poeta Zorrilla, qui acompanyat dEn Puig i de la jovenalla intelectual daquells des admir les belleses que nostra vila tancaba. Adems, am son indiscutible valer exerc sempre sobrels vilafranquins una benfica acci, dant alts exemples denteresa i de sinceritat, virtuts cviques ben estimables quen grau eminent atesor nostre compatrici. [Pg. 81]

VIII LINSTITUT LLIURE DEL ANY 70. TEATRES. EL PANADS. EL DR. MORGADES I GILI. EL COLEGI DE S. RAMN. EN PERE ALEGRET I VILAR I SES OBRES. EL LABRIEGO: EL CENTRE AGRCOLA I SON CERTAMEN ANYAL. PROFESSORS DE MSICA.

Lintelectualisme vilafranqu no adquir certa intensitat fins desprs de la Revoluci del 68, conformes pot veure per lo apuntat en lanterior captul i ms encara per lo ques consignar en endevant.

de sos amics i electors un grillet de plata, queral millor aplauso que se li poda dar i la contesta ms elocuent que la provocaci del Govern poda rebre: -la condemna no arrib a cumplir-se. En Puig, que prengu una part molt activa en la Restauraci Borbnica, fou un dels omes ms influyents del nou Regnat, durant el cual ms que mimvaren cresqueren les immoralitats ils abusos que nostre compatrici fuetej am m forta. -A viure ms, aura acabat En Puig i Llagostera en lestol catalanista, quin programa t molts punts de mira iguals als del valent moralizador vilafranqu? [Pg. 81]

Adems de la fundaci de la Biblioteca Popular i de la Societat dAmics de la Instrucci, adems de crear-se la Junta de Honor Vilafranquesa i de empendres la erecci de la Capella del Cementir i la restauraci de la iglsia se Santa Mara; passada aquella revolta esdevenen altres fets ben mportants relatus al tema quens ocupa. La ensenyansa fou cuidadosament atesa, segons la antiga tradici vilafranquina, fundant-se en 1870 lInstitut lliure quin Director fou D. Pau Tort, de S. Quint de Mediona; dit establiment, que ya al primer curs tingu vuitanta matriculats i compt amb un notable cuadro de professors, entrels qui sha de recordar a don Joaqum Batet, actual Director del Institut de Reus, sigu bon xic superior al Colegio del Panads, creat al any 68 baix la direcci nominal del Dr. D. Ramn Miret i Teixidor a qui acompanyaba lexcelent recort de la direcci efectiva que aba tingut del Institut de 1845, conformes recordar. La societat Artesana, fundada desprs del any 70, en 1876 inaugur un petit escenari, com pera compensar a la vila de la perdua del Teatre vell, que al any 73 saba [Pg. 82] ensorrat; il Cassino de la Uni no volgu ser manys, aixecant son bonic sal-teatre quye sinaugur tamb al 76, am la representaci del Tal fars tal trobars i del Tal hi va que no sho creu, obre amdugues del Eduart Vidal, qui en obsequi al cassino, del que nera soci onorari, desempeny un paper en aquell son drama. En Josep Graells, En Llus Trabal, lAntoni Duboy i algun altre foren els aficionats que am preferencia actuaren en el nou teatre, i amb lls comens a sortir en Miquel Sbat, qui, pocs vilafranquins quhan merescut els aplaudiments que a actors consumats es donan: els germans Sbat hjan travallat fins aquets derrers anys; i En Miquel ha sigut el Director que ha anat educant colles daficionats fins ara, desde sos companys Oliveras, Giral i Alayo fins als jovenets davui, passant pels Martorell i Roig que amb alguns ms procediren del teatret de la Joventut Catlica. El setmanari El Panads, fundat al any 69, com abans sha indicat, arrel ya ms quels que laban precedit, piug, successivament dirigit per En Flix

Sivill, En J. Borrs, En Joaqum Batet i En Ramn Pareta i Marqus, viu fins enll del 77 una gens migrada vida, aprofitant-se de la bona colaboraci del Eduart Vidal, En Francisco de P. Huguet 73 , l [Pg. 83] Ermenegild Clascar 74 , En Joaquim Batet, En J. Bar i altres escriptors de Vilafranca i de fora.

Am posterioritat al 68 comens a influir sobre nostra vila lallavores Canonge Penitenciari i desprs gran Bisbe, nostre eminent compatrici Dr. Morgades i Gili 75 . Fra llargussima la llista dels serveis [Pg. 84]

En Francisco de P. Huguet i Mainer, generalment conegut a Vilafranca per Francisquet, s un dels omes que ms popularitat ha dquirit entre nosaltres. Els Carnestoltes vilafranquins aban sigut bulliciosos i divertits principalment per la intervenci dEn Francisquet, qui en sa joventut removia a tota la gent dumor per organisar festes de Carnestoltes. Pro si en els dis de broma En Francisquet nos quedaba enrera, en els dies de proba an al devant, i daqu que Vilafranca li degui eterna gratitud pels grandiosos favors que dell reb durant la derrera guerra civil: temps hi hagu en que lAjuntament qued cuasi sense individuus, i allavores En Francisquet prengu la representaci de la vila a la que defens i proteg amb exquisit tacte, a voltes amb exposici de la vida, i sempre actiu, afable, previsor i conciliador, pera evitar, com evit, dies de dol molt possibles en aquells temps difcils: -tals sn, a grans gambades, els singulars mereixements del bon patrici i respectable amic. [Pg. 83] LErmenegild Clascar, de Sant Quint de Mediona, exerc durant molts anys la Abogaca a Vilafranca, ont mor sent-ne Arcalde a 9 dAbril de 1888, habent sigut Diputat Provincial en temps de la Repblica. Com Arcalde demostr bon tim i molta energa: obr alguns carrers; a 34 de Mars del 87 establ la Casa de les Germanes Serves de S. Josep, dedicades a cuidar els malalts de les families de la vila, i dugu a fels terme altre tils iniciatives, mirant amb especial solicitud tot lo referent a la ensenyansa. A son enterro es pot dir que hi conocorregu tota la poblaci; testimoni elocuent del general apreci que se li duya, que qued de nou patentisat am la lpida que lAjuntament coloc al local de la Biblioteca popular, dedicada a son bon recort, com tamb dant son nom a un de nostres carrers ms espanyosos. El Dr. D. Josep Morgades Gili nasqu a Vilafranca del Penads a 10 dOctubre de 1826. Fill de modesta familia, desprs de cursar primeres lletyres i llat en nostra poblacin entr de fmul al Seminari
75 74

73

de Barcelona, ont acab la carrera eclesistica amb el major lluiment, sent-ne aviat Catedrtic i Rector. Concorregu a les clases de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona; sorden de sacerdot a 18 de Setembre de 1852; celebr sa primera missa a la Iglesia de Sant Francesc daquesta vila; es doctor i llicenci a Valencia en 1863; obtingu per oposici la plassa de Canonge Penitenciari de la Seu barcelonina, i a 16 de Juliol del 82 fou consagrat Bisbe de Vich. Public, anotat i augmentat, el tractat de Moral de Scavini; colabor en la traducci del Protestantismo de Perrone; public desdel 66 El Mensajero del Sagrado Corazn; redact nombrosos follets i fulles soltes de propaganda i pronunci infinitat de discursos i sermons, alguns verament magistrals. Les pastorals quel Dr. Morgades escrigu durant els 17 anys que ocup la Sede vigatana han merescut ser molt llegides i meditades, sobretot les que li sugeriren les vagues de Manlleu, Manresa i altres poblacions importants de les comarques fabrils del Bisbat de Vich. Petenesqu a nombroses Acadmies i Societats cientfiques i literaries de Catalunya i del Extranger. Sa caritat es pos a prova en les des clamitosos del 54, 65 i 70, en que cuid am tant zel els atacats del clera i de febre groga, que son nom tot seguit adquir respectuosa celebritat a Barcelona. LAssil del Bon Consell, la casa dobradors, el local del Seminari de Barcelona i les beques pera seminaristes pobres, sn altres de les obres ques deuen a la solicitut del BIsbe Mor- [Pg. 84] gades, que en els Bisbats de Vich i Barcelona les prodig a mans plenes, sempre que aban de cumplir algn fi piads, social o benfic. Son amor a Cataliunya el port a defensar, com esforst campi els drets de nostra Patria ara en sos escrits, ara al Senat, ara daltres varies maneres: i aqueix amor limpuls a restaurar lantstic Monestir de Ripoll, joya istrica ensemps, que sha anomenat bressol de Catalunya; i aqueix amor li feu fundar el riqussim Museu arqueolgic de Vich, un dels millors sino el millor, dEspanya; i aqueix amor li priv dacceptar, en 1893, la Mitra arquebisbal de Burgos, Puig no volgu moures de sa estimada terra; i aqueix amor, en fi, li dict, entre altres escrits memorables, la famosa pastoral que al ser Bisbe de Barcelona dirig al clero daquesta dicessis, excitant-lo a usar exclusivament la llengua catalana en la predicaci. Cuan tot just feya un any i mitj que rega aquet Bisbat, mor a Barcelona, a 8 de Janer de 1901, causant la seva perdua un veritable dol a Catalunya, quen ll tena un de sos defensors ms valiosos. Es cert que al morir el Dr. Morgades ya aba dat a la patria tot el fruit de son excepcional personalitat: ens deyal Dr. Alcover, apstol del Diccionari Catal, en sa recient estada a Vilafranca, tot visitant lOspital i referint-se a nostre compatrici: Del Dr. Morgades se naura pogut dfer tres grans omes; i aixs s realment, Puig la seva portentosa gesti com a Bisbe, la restauraci de la Basilica de Ripoll i la creaci del Musu arqueolgic de Vich, sn mereixents tant rellevants que cada un per s sol basta pera fer perdurable un nom. El Dr. Morgades s un smbol, pels catalans: s el gran smbol de la Renaixensa de la Patria, daquesta Renaixensa viril que va restaurar lesperit de la Terra pera assolir la vida nova: -perx en 1893 presidls Jocs Florals,

que a Vilafranca, son estimat bressol, prest aqueix ome insigne: i no disposant del degut espai pot resumir-se sa obra dient quel nom del Dr. Morgades va intimament lligat am totes les empreses piadoses i benfiques que en nostra poblaci sha realisat durant el derrer ters del sigle XIX. La restauraci de les iglesies de Santa Mara, Sant Joan, Sant Francesc i Sma. Trinitat, molt s lo que han de agrair al que no oblidant que

mostran les antiguetats lesser de nostres passats,

com escriba D. Pau Mil en sa Estetica infantil, fou linmortal restaurador del Monestir de Ripoll il [Pg. 85] meritissim fundador del Museu Episcopal de Vich. LAssil dOrfens que fa poc tenim i la cuantiosa terminaci de les obres del nostre Ospital de Caritat tamb pregonan sa multificencia i sa estimaci a Vilafranca, sent-ne altra prova la cessi que a la vila feu el espanys edifici ont est instalat el Colegi de Sant Ramn: -dit edificiel cedi baix la condici de que serveixi pera colegi, precisament dirigit per alguna ordre religiosa, i ya que la voluntat del donant no exigeix que continui aqueix centre densenyansa a crrec del PP. de la Sagrada Familia, que desde 1889 el dirigeixen, bo sera que qui pugui fassi lo conduent pera quel Colegi de Sant Ramn es confis a professors ms aptes, ya que en la actualitat est en deplorable decadncia: mentres Mossn Miquel

i perx la Uni Catalanista perpetu en una lpida, que al Monestir de Ripoll es coloc, les patritiques paraules del eminent patrici en lacte de la benedicci de la Bassilica restaurada. [Pg. 85]

Piera 76 dirig aquell establiment i fou secundat per persones enteses com son germ D. Antoni, lAnicet Suriol i algn altre, el Colegi de Sant Ramn es conserv a respectable altura, com hi aba estat desdel 86 en ques fund, passant per la successiva direcc del p. Vives i Mossn Capdevila i comptant am professors tan competents con Don Jaume Bertrn i Bros, actual Director del Institut de Figueras, el Dr. Casanovas i D. Dimas Nolla, entre altres; pr millor aura anat el Colegi si Mossn Piera agus disposat de personal idoni pera substituir en absolut al que la Ordre de la Sagrada Familia li imposaba, el cual, al cessar en son crrec aquell docte var, h aacabat per fer ilusoris els propsits del fundadors del Colegi de Sant Ramn ils bons intents del Dr. Morgades, puig si en els professors del repetit Colegi Shi ha de trobar la deguda com- [Pg. 86] petencia, sha de recorre, salvo poques excepcions, an els qui sn agents de la Orde referida: -s cosa de parlar clar perque la cuesti t molta importancia.

Altre vilafranqu dels qui ms han trevallat per nostra poblaci apareix al camp intelectual desprs del des agitats del 68; s En Pere Alagret i Vilar. Al any 69 public una suscinta Historia de la Fiesta Mayor de Vilafranca del Panads, a la que en 1872 segu son llibre dapuntes sobre Vilafranca del Panads antigua y moderna, amb el cual donaba un pas al que ning saba a trevit fins allavores. Agens

Mossn Miquel Piera, virtus i sabi sacerdot barcelon, vingu a Vilafranca pera dirigir el Colegi de Sant Ramn cuan sen encarreg la Ordre de la Sagrada Familia, prenent part activa en la ensenyansa, que practic am inteligencia i zel. Desde allavores sha establert entre nosaltres exercint amb sos sermons una acci bastant fonda al Penads, en especial sobrel clero. Aquets derrers anys ha traduit i publicat en catal deu abultats tomos de Sermons del P. Lejeune, seguits daltres adecuats a certes diades i devocions catalanes. [Pg. 86]

76

a tota mena de pretensions literaries deya lAlegret en el prlec; sens altre propsit quel de declarar-nos uns veritables admiradors del pasat de nostre volgut pas, al popi temps que mostrar-nos posseits dun bon desitj en vers son ms llaussanger pervindre, tal s el fi quens proposm: no anaba ms enlll novell autor, i aixs es limitaba a retallar opinions i anotar datos sobre historia vilafranquina, sense apenes aventurar en cap punt un criteri personal: -lo meteix es pot dir de la segona edici daqueixa obra, o siguils Apuntes histricos varies voltes citats en aquell travall, afegint que dita edici s notablement corretgida i aumentada, malgrat a pesar daix aqueixes obres sn altament estimables, puig, filles del amor i del entusiasme que per Vilafranca sent llur autor, han comunicat dits en els lectors, fent neixe en alguns, com en el qui escriu aquestes ratlles, lafici a les investigacions istriques i lapassionament per Vilafranca. LAlegret s un dels que primer sentls efectes de la sugesti quels Mil i En Llorens, en major grau qualtres vilafranquins, han exercit sobre nostres compatricis; i aqueixa sugesti lanim a posar la primera pedra del monument de la Historia vilafranquina, fent amb aix una obra de deb patritrica i acreedora al reconeixement de nostra poblaci.

Pro hi ha ms: En Pere Alegret, per qui no aba sigut lletra morta la raonada alocuci que al any 65 D. Pau Mil dirig an els propietaris de la vila [Pg. 87] excitant-los a associar-se pera la defensa de llurs interessos, que sn els de tot el Penads, comarca esencialment agrcola; a 16 de Janer del 76 comens a publicar El Labriego 77 ,

Durant els primers mesos dirig El Labriego En Pelegr Torell, reputat mestre de primera ensenyansa, autor de varies obretes didctiques, entre lles els Rudimentos de Geografa y de la Historia de Espaa (1874), contenint un breu compendi dhistoria

77

revista quinzenal que avui encara viu. I als pocs complet son esfors en b de la Agricultura travallant, junt amb en Joan Casas, pera constituir una societat que respongus al meteixos fins quEl Labriego, am lo cual fou ms afortunat quEn Mil, puig aviat sigu un fet la fundaci del Centre Agrcola, que a hu de Setembre del propi any 76 ya don f de vida am la celebraci del Certamen per lAlegret tamb ideat al objecte de premiar la virtut, la constancia, el travall il mrit agrcoles.

Aqueixes iniciatives dEn Pere Alegret han sigut ben beneficioses a Vilafranca. El Labriego, que al 96 prengu el carcte ms exclusivament agrcola que t en la actualitat, sha distingit sempre, sobre tot fins a dit any, per son vilafranquinisme, avalorant-lo sovint les firmes dels Mil, dels Vidal i Valenciano, dEn Freixas, lAlvarez i En Caas, que lo propi que altres distingits escriptors comarcans hi ha publicat curiosos i erudits travalls dinters per nostra vila, i les clebres cartes satriques dEn Pep Pl: als ltims daquella primera etapa dEl Labriego shi insert el Libro de los Privilegios de Vilafranca del Panads, quen edici apart i com a publicaci oficial sort desprs; dit opscul per iniciativa del Alagret el confeccionaren Mossn Ermenegild Santacana i D. Josep Caas i Ma, el revis D. Ramn Freixas per encrres del Ajuntament i porta un prlec degut an En Durn y Bas. El Centre Agrcola en el decurs de sa vida ha dat llocv a la Associaci de propietararis pera la vigilancia rural, a la Cambra Agrcola i a a altres entitats similars [Pg. 88] que com a filles daquella shan anat creant a son reds. I el Certamen ha seguit celebrant-se anyalment fins a convertir-se en una iunstituci tpica

vilafranquina afegit per lAlegret, qui desprs dEn Torell ha vingut sent director de son peridic. [Pg. 88]

de nostra Festa Major, si b actualment est en plena decadncia que sagrav lany derrer cuan, per presidir lacte mentat un Ministre del funest Govern quens desgoverna, es desnaturalis la festa grcola deixant a rec la parla i els emblemes de la Terra; que sempre aban rebut els onors deguts en dit Certamen, quina presidencia han ocupat els Mil, els Vidal i Valenciano, En Collell, En Durn i Bas, En Torras i Bages, En Zulueta i altres personalitats de gran rellu 78 .

Adems, En Pere Alagret, qui con se veu ha travallat tant per Vilafranca, ha publicat en El Labriego molts articles de costums i estudis istrics referents a nostra vila, abent-ne reunit alguns de aquells en el volm que titula Recorts de la infantesa, el cual, si careix en absolut de les condicions literaries quaura de tenir una obreta daquesta mena, demostra un cop ms el viu amor que son autor du a ala poblaci nadiua; amor que de nou patentis en les Breus consideracions sobre lorigen de Vilafranca del Panads, follet publicat en 1898 79 , i tamb am la inatalaci dun petit observatori meteorolgic en sa propia casa, pera donar [Pg. 89] als nostres

78

V. Apuntes histricos cit. P. 300 i segents.

En la nota (1) de dit travall aludeis lAlegret a les Notes histricarquitectniques sobre la Iglesia de Sant Francesc, que lautor de les presents ratlles escrigu al any 93 amb colaboraci amb En Ramn Parera i Marqus; refuta alguns dels conceptes que nosaltres consignarem en aquells Notes. Em plau aprofitar aquesta ocasi pera reconeixe que lAlagret va per ms bon cam, i desitjara en una segona edici de les Notes repetides poguer esmenar nostre erro, referent al punt I; encara quen part yal vaig subsanant am lempleu de la denominaci de Llibre Vert en lloc de Llibre Ver, Puig abent-me imposat ms de lo que s el cronic vilafranqu aig de confessar, com En Parera, li aba atribuit ms autoritat de la que en realitat t. El Llibre Vert cont un gran nombre de inexactituts i fins de ridiculeses que saura danar garbellant am cuidado: la narraci de la eroicitat de Misser Rufet, per exemple, s un embrull que conv aclarir. [Pg. 89]

79

agricultors dessde El Labriego indicacions quinzenals quels poden ser ben tils.

Remontant-nos de nou als comensos del derrer ters de sigle, trobm la figura simptica i modesta dEn Joan Camps, deixeble aventatjat del notable msic En Flix Torner, de que en altre lloc ya sha parlat. Director de la Banda de la Milicia Nacional durant la derrera guerra, ho fou tamb de la Orquestra que fins fa pocs anys dugul nom dEn Camps, guanyant-se una slida reputaci pel bon gust que sempre demostr, sobre tot en la elecci i interpretaci de msica religiosa. Era nebot de Mossn Vilafranca, leminent tenor vilafranqu de principis de sigle, de quina veu semblaba aber-ne eretat la dolcesa i flexibilitat. En les solemnitats religioses que am tant esplendor se celebran a la iglsia parroquial de Santa Mara, encara avui se sent la falta dEn Joanet Camps, puig ni sa batuta ni son bon gust han sigut degudament substituits. Tamb she de fer esment daltre deixeble dEn Torner: En Ferrn Prats, distingit Mestre pianista que ha contribuit forsa a la educaci musical de Vilafranca, no ya formant msics benemrits com sa filla la apreciable professora Na Francisca Prats, sino molt especialment organisant en sa casa reunions ntimes setmanals pera donar a coneixe msica escullida. En Camps i En Prats han sigut per espai de molts anys els principals impulsadors del moviment musical vilafranqu, primer en uni dEn Torrent i En Claramunt, desprs junt amb lIncenser i pocs ms. De la Orquestra dEn Camps en formaren part lAntoni Claramunt, expert professor de contrabaix, ensemps que compositor estimable quencara s, il molt notable cornet En Ramn Roig, avui en la plenitut de son justificat renm. [Pg. 90]

IX ELS DERRERS VINT ANYS. RESTAURACIONS. EL DR. ESTALELLA I SIVILL. EN MANEL SALA I MESTRE. LA JOVENTUT CATLICA.
LA VIOLETA. EL VILAFRANQUS. LATNEU OBRER.

PERIODISME. EN JOSEP BALT DE CELA. EL DOCTOR TORRAS I BAGES. EL CATALANISME. EN PERE SACASES I PERNAL. Ens acostm al terme de la nostra tasca. Per diverses raons entre les cuals la premura del temps no ha sigut de les menys poderoses, el mtode expositu empleat en el present travall no ha pogut ser ni rigurosament cronlogic, ni analgic, ni biogrfic, sino un mtode mixte, com ya aur notat el lector: els datos recullits els hem consignat de primera intenci, tal com sens han presentat tot omplint cuartilles a vola ploma, perqu les preses amb ques ha agut de compondr aquestes NOTES, segons sha manifestat en el prefaci, no ha perms intentar una coordinaci raonada : i perx ara, am tot i no abernos detingut especialment a dar compte de la vida intelectual i artstica de Vilafranca durant els derrers vint anys del sigle XIX, veym que en els captuls anteriors ya hem parlat de bastantes coses relatives an aqueix perodo. Empr, lo quens resta fer fra encara molt si volguessim exercirt de cronistes dun perode quencara no ha passat a la istoria, ms aix, sobre careix dexcepcional inters, per ser fresc i vivent el recort dels fets ques podra apuntar, no entra de pl en lobjecte quens hem proposat: adems, sha convingut en qus ridcul i vanits el parlar de coses propies, i am facilitat podran caure en tal defecte per poc que aguessim de dir so- [Pg. 91] bre lintelectualisme vilafranqu en els ltims temps, ya que del Catalanisme, en que militm, nauram de fer elogis grans.

De tot modos, si hem de justificar lo ms ques pugui el tema enunciat a la capsalera del present esbs, quelcm hem desmentar de lo quen aquets anys derrers hi agi digne de nota. Les restauracions de monuments i edificios notables es contina am decisi. A la Capella de Sant Joan, que ya del 68 al 73 saba millorat am la colocaci de les vidrieres de colors en el ros i finestrals, am laltar i amb el cancell, shi fan reparacions de certa importancia, que asseguran la solidesa de la fatxada i de la teulada, i se la tanca per devant, en 1887, amb una elegant reixa de ferre 80 . La Iglesia de Sant Francesc sufreix una restauraci completa am lenderrocament del chor alt, que fa desapareixe un perilld e ruina del Temple, substituintlo amb el cancell-tribuna; la construccin del chor derreral nou altar major, construccions purament gotiques i de bon efecte esttic; el nou paviment; la gran millora ii engrandiment del panten de la familia Valls; els magnfics finestrals del Presbiteri, de la Capella de Sant Pascual i algtres, oberts i restaurats com en els bons temps de la arquitectura gtica, aixs com tambl ros de la fatxada ils rosetons de varies capelles, tots amb llurs corresponents vidrieres de colors; i am les moltes altres obres amb que sassegur la solidesa de la fbrica i sembell extraordinariament la ermosa Iglesia que tant aban enlletgit am llur pessim gust els P.P. Observants 81 . Pels volts del any 90, en qus [Pg. 92] realisaren la major part de les millores de la Iglesia de Sant Francesc, es comensaren tamb les de la Iglesia

Al any 97 corr perill de mort, per centssima volta Durant el sigle XIX, la Capella de S. Joan. Com en altres occasions, el Govern intent vendre la preuada joya, i de segur la expoliaci aura sigut un fet a no mitjansar la energa i les gestions de lAjuntament, quina entitat es veg ben secundada pel Econom de Sta. Mara, lArquitecte municipal En Santiago Gell, D. Llus Alvarez, Corresponsal de la Comissi de Monuments de la Provincia, i altres persones que travallaren am f pera que la desatentada disposici del Govern queds sens efecte.
81

80

V. Monuments Vilafranquins. [Pg. 92]

de la Sma. Trinitat, que si mai ha tingut res de monumenta s ara aghradable i fins artstica: ms que restauraci s reconstrucci lo que sha fet amb aquesta Iglesia, desdel Dr. Bargay fins al present; de fosc, encongit i soberanament atiesttic quera quet temple, sha transformat en clar, esbelt, caps i vists, mereixent especial menci lerms altar major, de sever pur gtic, projectat del distingit Arquitecte Eugeni Campllonch, il grupo de la Sma. Trinitat, obra mestra del Agapit Vallmitjana, que ocupal ninxo deixat al efecte en dit altar. Cal citar aixismeteix la restauraci de la casa expalau dels Reis dArag, propietat dEn Josep Balt de Cela, qui de tant bella manera demostr son respecte al Art i a la Historia.

En les restauracions de aqueixes Iglesies, com igualment en la de Santa Mara, hi han tingut una part ben principal els Mil, En Flix Barba, En Gayet Vidal i Valenciano, el Dr. Morgades i Gili, el Dr. Estalella i Sivill 82 i altres bons patricis, qui [Pg. 93] am llurs

El Dr. D. Antoni Estalella i Sivill, nasqu a Vilafranca a 11 de Setembre de 1844. Aprengu les primeres lletres a cal Sr. Tarrida i ms tart es prepar pera seguir la carrera eclesistica que com la de Lleis curs a Barcelona. Celebr sa primera Missa al mes de Setembre del any 69, i al cap de poc prengu possessi, en calitat de substitut, de la Ctedra de Dret Cannic de la Universitat de Bracelona. Com Advocat i com a Catedrtic, com a pensador profond i com a sacerdot virtus, corr aviat la fama del Dr. Estalella, de tal modo que, fixantse en ll un ome tan prespics com el Bisbe Urquinaona, el nomen, primer son Secretari, desprs Provisor del Bisbat i posteriorment Canonge, a comensos del 81. Public alguns llibres de pietat i sobressort com orador sagrat de valua, mes el caracte que principalment el disting, apart del var modest i en alt grau virtus, fou el ser un jurisconsult eminent a qui elogiaren, arrn de sa mort, omes com en Durn i Bas que son consell en assumptes juridics era de gran valor. Varies families nhi demanaban; moltes corporacions de Barcelona, entre lles la Administraci del Ospital de la Santa Creu li deuen la salvaci de llurs drets... Individuu de corporaciosn governatives o consultives, son dictamen era sempre esperat [Pg. 93] amb inters, de ordinari decissu en la resoluci. Digui-ho sino, entre altres, el Captol Catedral de Barcelona... (*) Gels del Dret Catal,

82

instigacions i exemple, ensemps que aprontant recursos i no escatimant sacrificis, han cooperat eficasment a lobra de cultura quimplica la restauraci i la producci de les joyes artstiques que quedan mostrant a les generacions lesperit del poble.

El Dr. Estalella, adems, prest tot son valiossisim concurs a la millora de lOspital de Pobres, dotant-lo, entre daltres coses, de la taula doperacions am que avui compta: i segons nostres informes saba ya enterat, per cubr-lo, del cost de les obres que convena realizar pera acabar convenientment la Santa Casa. No pogu realizar tant caritatiu propsit, perqu la Mort li sort al pas abans dora; mes altre vilafranqui insigne, el Bisbe Morgades, per m de son eru Mossn Barguny, est duent a terme aquella bona obra, convertint el nostre Ospital en un dels millors de Ctalunya. I ara que del Ospital parlm hem de recordar am satrisfaccils esforsos que realis la Junta que deu anys enrera ladministraba i en especial el Metjeel defensa en tot temps sobretot cuan la barrabassada del Antonio Martnez am sonm Cdic Civil, perqu era catal de cor i de pensa, ben nodrit ab les doctirnes dels ilustres vilafranquins Llorens i Mil, com En Roman i En Puigdengolas (**). No s estrany, doncs, que tan belles cualitats cridessin la atenci dels seus superiors, fent-los pensar en enlairar el Episcopat a una persona de tan excepcional valer, i aixs s com sel propos per Bisbe de Terol, crrec que per modestia haba rebutjat i accept sls cuan el Papa li intim la obediencia. Bisbe de Terol i Administrador Apostlic dAbarracn, confirm, en circumstancies dificils, les altres dots quen ll tems ha shi descubran; pro a 22 dAbril de 1896, al any i mitj de ser a sa Dicessis, cuan molt sen esperaba encara mor omplint de dol el seu Bisbat i Vilafranca. B deya lEduart Vidal i Valenciano: (***)les planes en blanc que li guardabal venerable llibre de nostra historia, la Mort les ha esqueixades amb inexorable m! (*) V. Las Cuatre Barras, n. 238, 10 de Maig de 1896. (**) V. Las Cuatre Barras, id. (***) Las Cuatre Barras, id. [Pg. 94]

director En Manel Sala i Mes- [Pg. 94] tre 83 , pera posar-lo al nivel en que avui est. El precis discurs, quencara ens sembla sentir, pronunciat pel ents facultatiu cuan per aquells diez sinaugur algunes sales del benfic establiment, evidenciaba b la importancia dels travalls portats a cap per aquella Junta de la que nera lnima en Parera; prl bon doctor callaba per modestia la part que tingu en la umanitaria empresa, deixant de mentar que, al dest que durant alguns anys don a la assignaci que per son crrec perciba del Ajuntament, es du cuasi tot el material quirrgic del nostre Ospital de Caritat.

Completant el moviment intelectual i artstic posterior a la Revoluci, en 1878 es fund la Joventut Catlica, qus la primera societat de Vilafranca on se celebran vetllades literari-musicals comensants-hi a enquibir alguna composici catalana i pronunciant-hi de tant en tant discursos En Josep Caas i Ma, jove advocat que anys a venir, en 1894, presenta el Congrs Catlic de Tarragona una Monografa sobre la Blasphemia, la nica que hi hagu en catal.

En Manel Sala i Mestre, fill dEn Francisco de P. Sala, distingit Metje de mitjans del sigle, director que fou del Ospital, que prest molts bons serveis a Vilafranca especialmente cuan les invasions colriques, i net del preclar Dr. D. Gayet Sala, qui junt amb el Dr. Janer es feu acreedor al reconeixement de nostra poblacin durant els tristos des de la Guerra de la Independencia; s en la actualitat, i ho v sent temps ha, una de les persones ms influyents, ms prestigioses i ms aimants de la prosperitat de Vilafranca. Encara que poc amic de publicar, s poeta de sentiment exquisit i escriptor agut. Ya sent Regidor, ya ocupat altres crrecs a quin desempeny lhan dut els seus conciutadans, ha dat repetides proves de civisme i denteresa de caracte. A son nom, sa iniciativa, a son seny i a sha empentas deu en primer terme lxit falaguer de la Exposici Comarcal del Penads celebrada en 1901 per la Lliga industrial i Comercial daquesta Vila, i lxit no menys gran de la Electra Vilafranquesa, societat annima establerta al propi any de 1901, sent-ne Gerent lilustrat amic En Jaume Martorell i Panyellas, i presidida pel Sr. Sala; com la Lliga i la Comissi Organisadora de la Exposici. [Pg. 95]

83

Aviat es es constitu a la Joventut una secci coral dirigida pel Antoni Incenser, qui al cap de poc temps, pel Mars del 81, fund La Violeta, societat [Pg. 95] coral que avui encara dirigeix abent-la sabuda portar a conquerir aplaudiment i llorers en nombrosos Festivals i Concursos: lIncenser convert La Violeta en Academia Artstica al any 96, establint-hi clases de solfeig i piano de les que ya nhan sortit molt bons alumnes, apart de formar-hi seccions corals de nois i senyoretes, les cuals, junt am lantiga domes han amenisat les brillants vetllades que peridicament dona la Academia Artstica. Tamb de la Joventut Catlica era la colla del propi Incenser, En Josep M Graells, En Josep Janer, lAlbert Moliner i Sabater i alguns altres, que a 7 de Febrer de 1886 comens a publicar el Vilafranqus, setmanari on feren llurs primeres armes uns cuants joves que desprs han dat a Vilafrancals fruits de llur activitat i ilustraci.

A hu dAgost de 1885, uns cuants obrers a quin cap hi aba En Ramn Pujol, ansiosos de millorar la condici social del proletariat aumentant sa cultura, que certament s el medi ms adecuat pera arribar a la emancipaci del travallador, fundaren lAtenu Obrer de nostra vila, on a no tardar shi obriren clases nocturnes a ales que desprs safegiren les diurnes quencara avui subsisteixen. LAtenu que t local propi, compta amb una petita biblioteca i sal-teatre; malgrat lo cual il sostenir la escola de primeres lletres subvencionada per la Diputaci Provincial, el caracte poltic que en repetides ocasions se li ha fet pendre fa que aqueixa societat dugui una existencia que no sav del tot amb el nom dAtenu. Redactat principalment per obrers, als primers anys de la derrera dcada del sigle, cuan el Penads estaba al b de sofrir la tremenda crisi agrcola que comens am la invasi filoxrica i sagrav am la cuestin rabasaire; es public el Panads Federal, setmanari didees avensades que durant algn temps dirig lelocuent orador popular Isidre Rius. I ara que de

perdics parlm hem de notar la aparici de La Voz del Panads en 1896 i de Lo Geni Catal en 1897. Lo Geni, orgue del escs element carl de la comarca, fou di- [Pg. 96] rigit pel ilustrat jove Advocat En Pau Benach, no durant ms quun parell danys sa vida, segurament per falta dadeptes del partit absolutista ms que per altre motiu, puig literalment considerat Lo Geni era un bon peridic, cosa que no pot dir-se de La Voz, setmanari multicolor que surt encara.

Altres manifestacions del inetelctuasme vilafranqu en aquest perode. En Josep Balt de Cela, en la actualitat Catedrtic del Institut de segona ensenyansa de Barcelona, portat a la seva afici a la Ciencia instal, en 1888, un notable Observatori meteorolgic en sa casa-palu, pagant-lo exclusivament de son peculi particular. Desde allavores fins quEn Balt abandon lObservatori al deixar de residir a Vilafranca f uns cuants anys, es public un butllet anyal com a resm de les observacions diariament practicades, de les cuals es daban a coneixer per quinzenes i per setmanes, respectivament, en El Labriego i Las Cuatre Barras. I adems el Sr. Balt don a llum una important revista cientfica titulada La Atmsfera i altra que amb el nom de La Fotografa prctica sigu la primera que en sa clase ha sortit a Espanya, contribuint forsa al avens del art fotogrfic principalment mitjansant els concursos que porta organisats: aquesta derrera revista encaras publica, si b ya fa temps que surt a Barcelona.

Sil periodismes pot considerar com un termmetre de la cultura, les soles indicacins que acabm de pendre ja revelaran un nivell gens baix dilustraci. I n veritat s aixs: no, precisament, pr la calitat de tots els peridics quina parici en aquts derrers anys sha senalat,

sino pel nombre, puig cuan menys demostra que a totes les clases i a les tendencies poltic-socials ha inquietat el noble afany pel cual lome es llensa al comers de les idees. I tinguis en compte quencara falta parlar daltres peridics, que ensemps quhan marcat una nova orientaci en la vida de Vilafranca han sigut, desdel punt de vista del intelectualisme vilafranqu, proves evidents davens: ens referm a nostra prempsa catalanista, que all al 89 comens a dar-se [Pg. 97] a coneixe. Voldram evocar aquells temps un qu uns cuants joves distingits sentan germinar en llur cor lardent amor al terrer, el viu desitj de restauraci patritica, quina llevor aban escampat arru els grans Sembradors vilafranquins. La colla bulliciosa, alegra i entusiasta destudiants que allavores tenam, cuan vena a pasar les vacacions animaba el passeig am ses discussions apasionades sobre temes literaris, ceintfics i poltics. Els malguanyats joves En Salvador Barris i Clascar, En Salvador Miret de (S. Cugat)i En Toms Mestre, que com lAnicet Suriol, En Francesc Puig i algn altre duyan del Centre Escolar CDatalanista de Barcelona el foc sagrat de la idea nova; En Manel Guasch i Estalella, que de son onclel Dr. Estalella i Sivill aba aprs a estimar a Catalunya; En Pere Bolet, a qui son ilustre parent el Dr. Torras i Bages mostrabal cam de nostres reivindicacions; En Marin C. Roig, format per lexemple de son pare en lamor a tot lo catal, i algn ms que podram anar citant, eran els novells somiadors vilafranquins, qui tot conreuant lestudi se sadollaban del esperit regenerador catalanista, tot just dibuixant en cuan a la aspiraci poltica que avui el caracterisa. I les conviccions daquell jovent senfortan am la lectura de La Orfeneta de Menargues, Los Condes de Catalua vindicados i altres obres similars, si b tenan sa principal basa en el sugestiu recort dels Mil i dEn Llorens, -llurs insignes compatricis en qui orgullosos els plava enmirallar-se, -i en les obres de D. Manel Mil; en La Rosada distiu, dEn Gayet Vidal, recentment publicada; en els Jochs i joguinas, del Eduart Vidal, que sinsertaba en El Labriego; en lopscul sobre

lIglesia yl regionalisme, quel Dr. Torras i Bages 84 dabal al pblic en 1887, i en [Pg. 98] els Apuntes histricos del Alagret, quina segona

El Dr. D. Josep Torras i bages nasqu a la casa solar de sa familia en Les Cabanyes, a tres kilmetres de nostra vila on tot seguit sos pares sestabliren. Estudi les primeres lletres al colegi del Sr. Tarrida, curs el Batxillerat al Institut de Barcelona i la carrera de Dret a la popia Universitat, fins a obtenir el grau de doctor. Desprs seguls estudis que aban de [Pg. 98] obrir-li les portes al estat eclesistic, cursant Teologa en els Seminaris de Barcelona i Vich i llicentciant-se en el de Valencia. Deixeble estimadissim dEn Manel Mil i En Xavier Llorens, el Dr. Torras i Bages talment sembla la fusi daquells dos esperits superiors, i, si en sos consciensuts tractats De la fruici artstica, Del infinit i del lmit en lArt i altres de sos escrits apar com el continuador del gran Mestre dEsttica, nos pot negar que am La Tradici Catalana completa an En Llorens. Aquell pensament nacional, aquell caracte peculiar que a travers dels sigles van descapdellant els pobles, tan bellament vesllumbrat per En Llorensen son magistral discurs del 54, el trova i el defineix el Dr. Torras en La Tradici Catalana, fent feina de psiclec que no para en ses observacions fins a poder caracterizar lesperit del poble catal. Amb aqueix profond estudi publicat al any 92 i dedicat a la memoria dels tres insignes fills de Vilafranca del Panads, los dos germans Mil i Fontanals i en Xavier Llorens i Barba per ser aquesta obra en ses doctes llisons inspirada, -el Dr. Torras i Bages don al catalanisme un fonament racional en el momento precs que ms ho necesitaba la Causa de Catalunya, o sigui al sofrir el tranzit decissiu vers el camp de la poltica al fer-se prctica la vaga aspiraci romntica del temps del Mil i Llorens. El Dr. Torras t altres valiosos travalls sobre temes importants pel Catalanisme, mereixent especial mencil Parlament que pronunci com a President dels Jocs Florals de 1899, en el cual referma les conclusions ques desprenen de La Tradici Catalana. No sn els mentats els nics escrits quha produit el nostre conterrani; prescindint dels travalls solts quha publicat en revistes i peridics, sa bibliografa s prou extensa pera acreditar-lo descriptor fecond. Ha donat a la estampa bastants llibres de pietat ben notables, entrels que a nostre entendre sobressurt, malgrat ses reduides dimensions, la Miniatura psicolgica de Sant Llus Gonzaga, estudi delicat i profond que senyalal cam que deuran seguir els panegiristes dels Sants. Tant escepcionals cualitats tentaren a varies corporacions sabies, quhan volgut onrar-se atrayent al Dr. Torras a llur s, i en 1898 per la de Bones Lletres, en quines ha llegit interessants estudis. I tamb la Iglesia ha desitjat enjoyar lEpiscopat am tan exemplar var, quadems de ser un veritable sabi s un sacerdot virtuosissim, enlairant-lo sobtadament dumil Capell a Bisba, al any 1899. La Dicessi de Vich, desde allavo- [Pg. 99] res gobernada pel nostre compatrici, succeint al Dr. Morgades ue pass a la de Barcelona, t en ll un digne continuador del Fundador dauell Musu arqueolgic. Sn ben notables les varies Cartes-pastorals que

84

edici sorta al any 88; tot lo cual etre altres tants imnes a Catalunya i a Vilafranca. I en 1889, aquell joven estudis, animat dels millors propsits de restauraci patritica, public uns cuants nmerosde Lo Clam del Panads, peridic que condensaba [Pg. 99] llurs aspiracions i fou la primera tentativa del Catalanisme militant a Vilafranca. A quella colla sofra aviat una grossa perdua: En Barris i En Miret prematurament baixaban a la fossa; plantes novelles, la Mort les assecaba cuan la abundosa florida en la que aban esclatat feya esperamsar una cullita sabrosa i curullada. -Laclaparament en que allavores cigueren els companys de Lo Clam del Panads encall de cop la marxa del Catalanisme; ms, refentse aviat pel entusiasme patritic, els que quedaban donaren un altre pas en 1891. Desdel 83 exerca de notari a Vilafranca un catalanista de talla, En Pere Sacases i Pernal 85 , que feya temps estaba retret de [Pg. 100] la poltica: i En

desde tan propera fetxa porta ya publicades, i ho s sobre tota la quenguany ha escrit sobre cert aspecto de la cuestin obrera. La acci del Dr. Torras i Bages sobre Vilafranca, apart de la que am sos llibres ha exercit com en tot Catalunya, sha deixat sentir especialment en el terreny privat i confidencial, com tamb en nombroses obres de caritat que ha cubert sovint amb el mantell de sa modestia. En Pere Sacases i Pernal nasqu a la Seu dUrgell, en quin Seminari feu amb profit els seus primers estudis;pass desprs a Barcelona a cursar Filosofa i Lletres, que lo meteix que la carrera de Notari acab am gran lluiment. Dotat duna privilegiada inteligencia i dun caracte viu, se sent atret a la poltica i al periodisme, ingressant en el partit Federalista Democrtic Republic i en la Redacci del Diari Catal, que diriga En Valent Almirall. Cuan En Pi i Maragall proclam la teora del pacte, En Sacases, junt amb lAlmirall i altres, segu defensant la meteixa bandera de sempre, retrayent-se de la poltica desprs. Mitjansant oposicions en les que feu brillants exercicis, li fou concedida una Notara en aquesta vila, i vingu a establir-s-hi en 1883, conquerint-se de bell principi les simpates dels vilafranquins, qui veyan en ll un ome inteligent, ilustrat, senzill i recte, cualitats que sempre pos al servei de Vilafranca. Demostr gran inters per las cuestions que a nostra vila o a nostra comarca afectaban, i perxo port varies iniciatives, de les que algunes nabortaren, no per ll, sino per la apata de la poblacin, que no obstant en certes circumstancies logr desvetllar, com en 1892 amb el minting monstruu que mercs a sos esforsos se celebr contral tractat amb
85

Roig i En Bolet, que veyan quels novells catalanistes vilafranquins necesitaban una persona de prou prestigi quels volgus servir de capdevanter pera travallar amb xit, lograren quEn Sacases sorts del retaiment en que viva, organisaren el Centre Catal Vilafranqu i fundaren Las Cuatre Barras, nomenant En Sacases President del Centre i Director del peridic que nera porta-vu. Encara que interrompuda per alguna suspensi, la vida de Las Cuatre Barras fou exhuberant, i en ses columnas hi han anat travalls del Bisbe Morgades, del Doctor Torras i Bages, dEn Josep M de Fabregues, dEn Josep Caas i Ma, del Eduart Vidal i Valenciano, dEn Ramn Freixas, dEn Manel Sala, dEn Carles Condis i daltres escriptors vilafranquins, adems daltres de molts forasters dels qui ms nom han lograt en el modern moviment catalanesc. Pro la nota culminant la don sempre En Sacasses, qui public a Las Cuatre Barras un sens f darticles sobre ben diverses matries: de La Tardici Catalana, del Dr. Torras i Bages, en feu un llarg i notabilissim estudi, la meteix que de varies cuestions poltiques, agrcoles, literaries i econmiques; i sostingu empenyades polmiques que no retraurm per no ferir susceptibilitats, encara que no pod,m fer cas oms a la clenbre campanya de la C i la Q, en la quEn Sacasases demostr vastos coneixements filolgics, aportant multitud de datos de gran valor en apoyo de sa opini, que se li aba contradit, de que en catal hem dusar la C i no la Q cuan segueixen els diptongues ua uo i la u ha de sonar. Mort En Sacases, nostre respectable amic lents Advocat D. Antoni Lluch es feu crrec del peridic mantenint-lo a la altura acostumada, fins que a mitjos de 1900 deix de sortir, per no poguer

Alemania i contral recrrec de 5 cntims per litre de vi, que tan perjudicial era pel Penads. En Sacases era considerat com [Pg. 100]una important figura dintre del Catalanisme militant i aba sigut individuu de la Junta Permanent de la Uni Catalanista. -Mor a Vilafranca, sent president de la Junta del Cementir a punt de ser nomenat Arxiver daquet districte notarial, a 13 dAbril de 1897, als 47 anys dedat. [Pg. 101]

viure en llibertat baix lestat excepcional en quel [Pg. 101] Govern tena sotmesa a Catalunya. En Lluch public interessants articles, mereixent recordar-se la consciensuda tanda que dedic al estudi de La rabassa morta.

Els llibres que aban desvetllat el patriotisme dels del Clam tambns feren batrel cor a impuls del sentiment de Patria, a uns cuants amics estudiants del Batxillerat quens confortabam, adems am la lectura de Las Cuatre Barras, que ya en sos primers temps ens acept alguna composici: i heus aqu quens arriscarrem a fer algn peridic on poguessim explayar nostres entusiasmes primerencs. Desprs de publicar am lEnric Mestres lnic nmero de La Cotorra desitxada tentativa literaria que limpressor acab de fer insufrible per les mutilacions i correccions ques permet en els originals, -amb el propi Enric Mestres, En Raimond Fortuny, actual President del Centre Catalanista, i algn ms, ferem sortir La Veu Jovenil, durant la segona meitat del curs de 1892. Aixs la bona nova an extenent-se cap als cursos successus: al any 93 lAlbert Olivella, lAntoni Comas i En Carles Canals publicaren Lo crit escolar, i lls meteixos, si b am lajuda dEn Ramn Esclasans i Mil, En Jospe Roig i En Jospe Estalella, durant els dos cursos segents donaren vida a un nou peridic: La opini escolar. Hem cregut oport remembrar aquelles escaramusses poltic-literaries, en que reverberen llur Tremp les nostres conviccions, perqu bona part dels jovenets que de tal manera sensajaban en el maneig de la ploma avui ya estn b de fer-se un nom i de ser tils a la Patria. Cuasi tots passarem desprs a Las Cuatre Barras, portant la nostra unmil cooperaci a lobra de cultura a que aquet setmanari es dedicaba, i en cual travallabann de ferm En Bolet, En Marin Roig, En Manel Guasch que ya tena publicat son Romancer trist, -En Francesc Puig, En Federic Clascar avui notable publicista catlic i altres joves que van distingint-se en

la poltica o en les Letres catalanes, aixs com tamb lAngels Comas, artista-literata que am sa exquisida cola- [Pg. 102] boraci onr algunes vegades les planes de Las Cuatre Barras. En aquet derrer perode la Redacci de Las Cuatre Barras s formada principalment per lelement jove.

Brillant s tamb la historia del Centre Catal Vilafranqu, organisador duna bona serie de conferencies i vetllades literarimusicals -les primeres en qu hi prengueren part senyoretes, -en les cuals mai hi faltl corresponent discurs dEn Sacases, sempre oport i elocuent. Podram citar la memorable inaugural daqueixa societat, i les vetllades que dedic al Dr. Torres i Bages, am motiu de la publicaci de La Tradici Catalana; al Alfret Braas, apstol del Regionalisme de Galicia; al eminent novelista catal En Narcs Oller, i moltes altres que durant sa existencia celebr: ms nhi ha prou per patentisar el gran paper que desempeny dit Centre en lintelectualisme vilafranqu, am mentar els dos Certmens cientficliteraris quen 1893 i 1895 organis, en els cuals sortiren premiats, junt am notables escriptors de fra, els entudiastes penadesencs En Jaume Ramn i Vidales, lEduart Vidal, En Llus Alvarez, En Josep M de Fbregues, En Pere Bolet i Artigas, En Ramn Parera i Marqus i altres ms entrels que sha de recordar a la poetisa vilafranquina Na Antonia Gili, inspirada i llorejada autora que ha concorregut amb envejable xit a molts concursos i sha fet un nom distingit en les Lletres patries. En Pere Bolet, qui desprs ingress la Companya de Jess, present al Certamen del 93, presidit per En Guimer, un consciensut estudi sobre lOrigen del escut de las Cuatre Barras, desfent la llegenda de les ditades de sanc.

Desaparegut el Centre Catal Vilafranqu a ltims del 95, a principis del any segent tingu digne successor en el Centre Catalanista de Vilafranca, el cual am mitings i vetllades ha mirat dalsar lesperit pblic i la cultura general. Estant com estm tan ntimament units amb aqueixa societat, podra creures dictat per la passi lo quen son elogi diguessim: -quels fets parlin per nosaltres. Junt am [Pg. 103] La Violeta ha contribuit a la educaci del gust musical de Vilafranca, fent sentir per primera volta les enciseres cansons populars catalanes que Mestres distingits han armonisat: en sa inaugural, veritable aconeixement artstic-literari al que cooperaren En Morera i En Mass Torrents, lAngels Comas, avui esposa del amic Roig, cant am la exquisida veu que temps h no ha deixat sentir, i interpretant-lo com ning ho ha fet, el dols Sant Ramn armonisat pel Mestre Morera, ben secundada pel acompanyament de La Violeta. La sessi necrolgica dedicada lany passat a la memoria del Dr. Morgades, s altra nota de calitat que hi ha a la fulla de serveis del Centre, que adems de tot i per sobre de tot s lorganisador del Concurs dhistoria El Penads en el sigle XIX. [Pg. 104]

X CONSIDERACIONS GENERALS I CONCLUSI. Lideal del progrs est en engendrar una Societat lo menys infels possible, ya que no fels del tot; i en el cas concert a ques refereix el

nostre tema, a lo ques va s a generalisar la cultura, a universalisarla, pera que esdevingui lestat normal del esperit del Ome, com de son cos deu ser-ho la salut. Perx en el rpit escorcoll que venm de fer pera enterar-nos de la vida intelectual i artstica de Vilafranca durant el sigle XIX, ens hem fixat am preferencia, senyalant-ne la superior importancia que realment t, en tot all que significa un pas vers noves orientacions; en tot all quequival a un germen daverns; en tot all que fitals moments evolutius: -i si tamb hem anotat nombrosos datos secundaris, ha sigut a fi de dar-nos compte ya del medi en qu ha aparegut i sha desenrotllat un nou element de cultura, ya del cam que portem fet pera assolir lideal incomparable del Progrs.

Guiant-nos aqueix criteri, la excursi istrica que a agrans gambades acabm de fer a travs del intelectualisme de Vilafranca en el sigle XIX en ha causat una impresi ben falaguera; i al retornar-ne encarans plau girar els ulls enrera pera contemplar altra volta lestol esplndit de vilafranquins preclars que una atapaida filera, dignament capsada per dugues inteligencies poderoses, sextenen de cap a cap de aquella centuria. Al un estrm el Dr. Barba i Roca personificaci robusta duna generaci slidament ilustrada, generosa i prctica, assaona les derreres del sigle XVIII ils comensos del XIX prodigant arru sa vasta ciencia i ses moltes virtuts: al altre extrm el Dr. Torras i Bages, figura capdal de la Catalunya actual, quen lauba del sigle XIX brilla com estel indicador del nort de la Patria; i entre lls una muni [Pg. 105] incomptable de patricis benemrits, destacantse al bell mitj, com presidint-los, els dos germans Mil i En Llorens i Barba, principals propulsors de la Renaixensa catalana ensemps que del moviment intelectual i artstic de Vilafranca durant els ltims cincuanta anys.

Certament s singular que nostra vila, toto i sent el bressol del fams Compilador de les Decretals i de molts altres varons eminents en diverses branques del saber, agi produit tan gros nombre dinteligencies distingides, forsa dlles ben eximides, precisament en el transcurs dun sigle agitat i pertorbat per seguides guerres, revoltes i convulsions de tota mena, com ha sigut el que ha finat de poc. En aqueix perodo Vilafranca ha justificat bl renm de docta, i literata de qu ya gosaba; i si no lagus tingut s segur quen la derrera centuria laura conquerit, puig ha portat una vida intelectual bastant ms exuberant i activa que la inmensa majora de poblacions an lla similars. Lintelectualisme vilafranqu, sobre tot de mitjos de sigle ens est tan ellassat amb el de Catalunya, que sa istria fra, en bona part, la del despertar de nostra Terra: ya sha vist que sn compatricis nostres En Pau i En Manel Mil i Fontanals, qui al propagar llurs teores esttiques i fer-se apstols del romanticisme foren els vidents del Dem de Catalunya; compatrici nostre s En Llorens i Barba, renovador del psicologisme catal i vesllumbrador del esperit del nostre poble; compatrici nostre s En Llorens i barba, renovador del psicologisme catal i vesllumbrador del esperit del nostre poble; compatricis nostres sn els fundadors de la Novela i del Teatre catalans, els germans Gayet i Eduart Vidal i Valenciano, i ho son tamb el Dr. Morgades i Gili, restaurador dun gran monument artstic-istric, prenent-lo per smbol de la vella nacionalitat de Catalunya, i el Dr. Torras i Bages, autor de la Tradici Catalana, afirmaci raonada i categrica de la personalitat del poble catal.

I no s vanagloria relacionar aixs el moviment intelectual genuinament vilafranqu amb el de Catalunya, tota vegada quels noms que acabm de mentar es trovan a cada plana de la historia

contem- [Pg. 106] porania de Vilafranca. Poc, si no gens, auram parlat daquells omes ilustres, malgrat llur clar calitat de vilafranquins, si am tot i ser com sn veritables glories catalanes res que veure tinguessin am nostre moviment intelectual i artstic: pro s el cas que forman part integrant de de la cadena del intelectualisme local; non sn anelles deslligades. A Vilafrancas pastaren llurs cervells; a Vilafranca aprengueren a estimar lestudi i la Patria; a vilagfranquins com els Barba i Roca tingueren per espill; a Vilafranca oferiren llur valer, i al b de Vilafranca, en fi, cooperaren sens parar, esmerant-hi lesfors que li deban com a fills models. Les restauracions i les construccions artstiques, les societats corals i les agrcolas, el periodisme, lafici a la istoria i lamor a les costums locals, el conru de la literatura i de la llengua catalanes, el planter de defensors de la causa de Catalunya... tots aquets i altres beneficis de que actualment disfruta nostra vila no dimanan del vilafranquinisme daquells talents de primer orde? I En Barba i Roca, En Janer i altres predecessors ilustres no deixaren sentir sobre lls llur influencia decisiva? el meteix D. Manel Mil indirectament ho fa entreveure en son discurs al presidir el primer Certamen del Centre Agrcola, cuan diu que devm regositjar-nos de la creaci dun institut ya antes projectat 86 i que tant b diu ab les tradicions que deixaren els ilustres compatricis de las derreras del sigle passat y comensament del actual. Mes, conforme sha vist en els anterios captuls, lintelectualisme vilafranqu ha tingut al segle XIX altres conreuadors i representants valiosos. DesdEn Barba i Roca, soca corpulenta del nostre intelectualisme contemporani, cent branques frondoses sextenen fins a arrivar a la novella generaci davui. Aixs

Es recordar quen 1865, onze anys abans de crear-sel Centre Agrcol, D. Pau Mil public unes fulles excitant als propietaris a associar-se: posteriorment fracassaren altres tentatives realisades amb el meteix fi. [Pg. 107]

86

podran reproduir la llarga llista de compatricis que com En Flix Janer shan distingit en la Ctedra; [Pg. 107] que com el Dr. Estalella i Sivill han sigut sabis Prelats; que com els germans Drs. Miret i Teixidor i En Parera i Marqus han trevallat ardits per la ilustraci del poble; que com En Freixas i lAlegret han post llur esfors a contribuci de la historia local.

En le lleugeres NOTES quhem prs, ni sisquera hem intentat, perqu la premura del temps i la falta despai nons auran perms tirar avant, ni sisquera hem intentat, repetm, fer un judici crtic dels intelectuals vilafranquins: ens hem limitat a senyalar la existencia del talent all ont ens ha semblat veurel, i no hem volgut anar ms endins: al cap-de-vall aix era lo nic quens interesaba desdel punt de vista quens convena guardar. Pro de tots modos, en mitj de la diversitat daptituts i dinclinacions, dobres i de plans, dorientacions i de camins, per qus diferencan, a voltes diametralment, els nostres intelectuals, un nexe comls serveis de nirvi: tots giran al entorn dun meteix sol, com astres dun meteix sistema: tots estn animats pel ms ardent patriotisme, quigual quun meteix raig de llum en les facetes dun diamant prn a travs dlls distints aspectes. Aqu tenm an En Barba i Roca reorganisant la Casa de la Caritat, introduint el conru de la patata, preocupant-se de la extinci de la mendicitat, desempenyant delicats crrecs en la Junta de la Independencia, i portant altres iniciatives o realisant altres actes. A la colla del any 20, ya desfensant la causa lliveral, ya empapant-se de les obres dels filosops francesos, ya esforsant-se en ser uns bons administradors del poble tot procurant ilustrar-lo: als germans Mil difundint el romanticisme, escola artstic-literaria essencialment patritica: an En Llorens i Barba, restaurant la filosofa nacional: an En Barba i Rabella defensant ls de la llengua catalana en els instruments pblics: an els Vidal i Valenciano en totes ses obres: en En Parera fundant la

Biblioteca Popular, com en tots els altres actes de sa vida: al Alagret escribint sos Apuntes histricos, fundant El Labriego, el Centre Agrcola i llensant altres iniciativas i publicant altres escrits: an En Freixas i [Pg. 108] Miret redactant ses defenses de Vilafranca: al Doctor Morgades duent cap a la restauraci del Monestir de Ripoll, la fundaci del Musu arqueolgic de Vich i altres obres quhan de perpetuar son nom: al Dr. Estalella i Sivill, demostrant la necessitat de conservar el nostre Dret: al Dr. Torras i Bages am sa Tradici, sos llibres, sos discursos, sos follets i sos articles...: tots aquts i altres ms que podram citar-ne, aquls tenu, valents u estudiosos, infatigables i travalladors, desenrotllant llurs energes sempre al calor del amor a la Patria, quina flama sangrada duen dintrel pit. Per llur patriotisme han congeniat am nosaltres tamb alguns forasters; exemple, En Clascar i ERn Sacases. Res dextrany, doncs, quels pocs poltics quhem tingut es fessin respectables per llur rectitut i enteresa patritiques, arribant fins al eroisme an En Puig i Llagostera a qui un altre Pere IV aura pogut dir, com a un onorable penadesenc digu aquell monarca, molestat per sa independencia en les Corts de Vilafranca en 1353:

Diputat per Cervs, pocs diputats com vos.

Durant la primera meitat del sigle, sigui perqul regim absolutista apart un xic de les lletres a nostres omes, pera fer-los atendre a la resoluci de problemas daltra naturalesa, sigui perqu a Catalunya sestaba, literariament, en perodo de decadencia, lintelectualisme vilafranqu presenta un caracte exclusivament prctic i en cert modo pobre. Fins quels germans Mil escampan la llevor nova, fins que

Catalunya t un ideal artstic-literari, que amb En Llorens es torna cientfic pera convertir-se en poltic amb el Dr. Torras i Bages; fins allavores, diem, no sinica lo que ya pot dur am propietat el nom de moviment intelectual vilafranqu, el cual gradualment va desenrotllant-se, al unisson amb el de Catalunya. I arribm a nostres des en qu lintelectualisme vilafranqu proba b sa vitalitat, puig el nombre de sos escriptors sha umentat amb una novellada que am fonament fa esperanzar que no shan acabat [Pg. 109] pas per Vilafranca els des esplendorosos. Cal mentar an el distingit literat En Manel de Urgells i Depares, autor dels llibres Hostalrich (memories de ka Guerra de la Independencia), Manitichs (cuadrets literaris) i Ricolf (llegenda pirenenca): an En Pere Joan Girona i Trius, quen 1899 public a La Renaixensa una interessant novela titulada La Plassa de Secanell, que deixa veure la influencia dEn Gayet Vidal i Valenciano: a Mossn Federic Clascar qui, si aqu no nasqu, aqus form, i s avui tot un filosop i un notable escriptor ben compenetrat del esperit de nostres grans omes, principalment dEn Llorens il Dr. Torras i Bages, pels qui sent una veneraci sincera; i an En Llus Va, Director del ilustrat setmanari Joventut, de Barcelona, i autor de varies obres literaries: -i am gust parlaram tamb dEn Joaqum Graells i Rod, dEn Ramn Esclasans i Mil, dEn Josep Estalella i Graells, del Alfons Sans i Rosell, del Dr. Mossn Manel Mestres, del Isidre Campllonch i dalgn ms, si estampant lo quen pensm no temessim mortificar la modestia de tan bons amics. Aqu v a tomb, referint-nos al intelectualisme dara, planyens de la suspensi voluntaria del setmanari Panads Nou que a 10 dAbril del any passat comens a publicar-se, continuant i desplegant en sentit comarcalista el programa de Las Cuatre Barras. Els meteixos redactors dels ltims temsp de Las Cuatre Barras ho foren de Panads Nou, afegint-se-n-hi algn com En Joan Olivella, En Ramn Girona, lAntoni Martorell i En Llus Guasch. Lorgue del catalanisme local inaugur una biblioteca penadesenca: el volm primer fou la serie primera dEspigolada,

colecci de poeses dautors del Penads, en la que hi figuran composicions de 35 autors: el volm segn, destinat a popularizar lobra filosfica dEn Lorens i barba cont la Oracin inaugural, pronunciada per En Llorens al any 54, el discurs que Mossn Federic Clascar lleg a hu de Setembre del any passat, en lacte de descubrir el retrato daquell sabi patrici al colocar-se en la Galera de Vilafranquins ilustres, i un [Pg. 110] article-comentari dEn Maragall. No hi ha per qu esforzar-se en fer veurel bon cam en qus trobal Catalanisme local, puig la simple noticia que acabm de dar parla am prou elocuencia. Adems, la campanya de Panads Nou excitant al Ajuntament a ques decids a inaugurar la Galera de Vilafranquins ilustres anys h projectada, contribui bastant a que D. Paci Amiguet, qui allavores era Arcalde, dun cop tirs el projecte endavant, inaugurant a hu de Setembre de 1901 la Galera sobre-dita amb els retratos dEn Manel Mil, dEn Xavier Llorens, el Doctor Morgades il Dr. Estalella; retratos bastant ben pintats per En Ricart Clausells, de qui sn varies reproduccions que alguns particulars li han encarregat de cuadros notables.

No f molt quhem dit que la caracterstica general del intelectualisme vilafranqu ha sigut el sentiment patritic, i ara hem dafegir quen segn lloc el distingeix lamor a la ensenyansa. Descomptant el gran nombre de catedrtics que comensant per En Flix Janer i acabant per En Balt de Cela han sortit de Vilafranca, segons sha pogut veure en els captuls anteriors, confirman nostra assaveraci molts altres datos: lAula de Santa Caterina, que ya dantic subvencionaba nostre Ajuntament; les clases gratuites establertes pel Dr. Barba i Roca a la Casa de la Caritat; la solicitut am que vigilaren i dignificaren nostra ensenyansa primarials lliverals del any 20 desde que en 1834 comensaren a intervenir en la cosa pblica; la creaci dels Instituts lliures de 1845 i 1870; lorganisaci

de la Mutua de Instruccin i del Atenu Obrer, i la fundaci, per accions, del Colegi de Sant Ramn, apart del establiment de multitut de colegis particulars i daltres centres docents, proban b lo quhem dit. Es llstima que la tradici de sempre avui estigui en visible decadencia, puig si exceptum el Colegi de la Sagrada Familia, a crrec de D. Vicens Sabater, a qui ajuda ben eficasment son ilustrat germ D. Domingo, pocs ms en tenim que corresponguin a lo que Vilafranca requereix: i encara en aqueix no shi [Pg. 111] dona la segona ensenyansa. El Colegi Sant Ramn ha acabat, com a son lloc sha vist, per defraudar les esperanses dels pares de familia quel fundare; mes aix, en compte de desilusionar an aquts, aura desperonar-los pera crear un Institut lliure ben organisat, on llurs fills poguessin rebre una educaci i instrucci slides i complertes aixs com avui tenen de cercar-les fora de nostra vila al menys desde que ya estn al corrent de les primeres lletres.

El moviment artstic de Vilafranca cuasi mai ha anat al comps de son moviment intelectual. Ya aur observat el lector que aquesta poblaci ha sigut poc feconda en veritables artistas: en lart pictric hem tingut an En Pau Mil, que realment val per molts; pro, i en les dems manifestacions del Art? Es cert que entre nostres conveins hem trobat algn msic notable, mes no pot negar-se que, per aquet cant mirada, Vilafranca no gosara del renm quencara avui t en el mn intelectual. El vell teatre de 1817, si no agus ajudat a produir an En Manel Mil i al Eduart Vidal i Valenciano, apenes sins vindra a la memoria, malgrat aber acullit a succesives generacions daficionats i ser pare dels varis teatres am que comptm avui. Les nostres orquestres, si b en certes ocasions han lograt justa anomenada, poque vagades shan excedit de lo qus com i corrent. En esculptura, com en arquitectura estm a un nivel una mica ms alt: la primera contrucci particular anomenable artstica, fins al finir el

sigle no saixeca, i s la casa dEn Manel Vidal i Folquet, sita al carrer de la Font cantonada de la plassa Mil; la cual casa acredital bon gust del amic Eugeni Campllonch, jove Arquitecte quen lestil catal ha sapigut trobar forsa elements de comoditat i de bellesa: altrament, les restauracions quabans hem ressenyat, la Capella del Cementir i algn qualtre panten, donan la mida de la influencia que principalment En Pau Mil ha exercit a Vilafranca.

Tornant al art musical, s precs recordar quels [Pg. 112] coros del Penads i La Violeta han ajudat bastant a la educacin del gust vilafranqu, tenint-hi una part ben grossa lamic Antoni Inscenser, Fundador i Director del ltim, autor de vries pesses corals i de una transcripci, pera piano, del imne catal Els Segadors. LInscenser segu aviat diniciades les noves corrents restauradores de la msica popular catalana, i trobant en lAngels Comas una auxiliar valiosa fou qui primer ens dona caneixe les delicades cansons de la Musa popular, ya en les vetllades del Centre Catalanista, ya en les de La Violeta; son entusiasme per la bona msica li feu organizar el Concert que lOrfe Catal 87 vingu a donar a 15 [Pg. 113] de Juliol de 1900;

La vinguda del Orfe Catal motiv certes investigacions sobre lescut de Vilafranca, que tenen prou inters pera quen dongum compte. LAjuntament volgu obsequiar al Orfe amb un artstic pergam, i lamic Antoni Martorell, que fou Regidor qui sentengu am lAdri Gual, autor del pergam mentat, a fi de contestar am acert a les preguntes del artista sobrels colors que deba tenir nostre escut es pos a buscar escuts i ms escuts, vilafranquins, pera compararlos i venir a un acort. Mes, anant per resoldrel problema dels colors, sen origin un altre: lescut de Vilafranca ha de dur lleons o n? El que hi ha empotrat a la fatxada principal de la Casa de la Vila ostenta dos lleons, que drets a sobre altres tantes torres ques destacan duna llenca de muralla, aguantan un petit escut de Catalunya: com aqut nexisteixen varis, tot lls moderns, tots lls posteriors als desmans de Felip V. En cambils de data anterior sn, sense excepci, orfes de lleons. El ques veu demunt lespirall del carrer de la Industria, tocant a la Capella de S. Joan; els de les masses de plata que dantic usan els massers del Ajuntament, en les ques llegeix

87

lany 1672; els de les velles plaques esmentades quels Regidors duen en els actes oficial, i algn altre que nhem vist, acreixen de lleons. Tampoc nhi ha al que porta esculpturat la clau del chor de la Iglesia de la Sma. Trinitat suposm que deu ser dels primers que us nostra vila, tota vegada quen ll encara no apareix la muralla ques veu en altres que no porten lleons i t molta semblanza amb el que creym don origen al escut de Vilafranca: a la centenaria llinda de pedra que per demunt dun carrer sense sortida uneix la Capella dels Dolors amb la casa senyorial (dels Penyafort?), hi ha en rellu un escut catal guardat banda i banda [Pg. 113] per una torra; sera aquet el fonament del nostre escut? Pensm que s, i de nostra opini es tamb lilustrat arquitecte seor Campllonch. Sigui com vulgui, s incuestionable quel veritable escut de Vilafranca res t que veure amb les feres extiques que shi han vingut engabiant desde Felip V. Fra extrany quaquet malestruc rey y lladre quinze voltes, com diu le poeta, agus volgut umillar a Vilafranca introduint les lleons en son escut, cuan per tot Catalunya escamp sa verinosa baba dopressi i descarni? Heusaqu perquls catalanistes vilafranquins hen cregut un deber patritic arreconar la ensenya adulterada, segurament vergonyosa, i restaurar lus del escut que Vilafranca tena abans del gran lliberticida. No cal dir, doncs, qui escut es pos al pergam regalat al Orfe: amb el meteix lograrem que sornaments els diplomes i les medalles les ermoses medalles projectades per En Campllonch, -que la Lliga Industrial i Comercial don an els concurrents a la Exposici Comarcal celebrada al any passat, i no s altrel que va al devant del present volm.

Parlant daqueixa restauraci reivindicatoria, sens acut dir quelcm duna altra que tamb hem emprs els catalanistes: es tracta de la paraula Penads. Tant si sadmet que la etimologa del nom de nostra comarca es paenorum, com sis t per ms exacte qus penitensis quel discutirho nons importa ara com ara, rsulta quetimolgicament s Penads i no Panads el nom de la comarca quina capital s Vilafranca. Adems, de les formes ortografiques am qu dita paraula sens presenta en els documents antics, no s Penads la menys usada; i Penads trobm fins en escrits de no llunyana data, com sn, entre altres, una orde que a 15 dAbril de 1797 circul impresa a les Justicies del Antic Corregiment de Vilafranca, junt amb un Prospecto del Semanario de Agricultura, Artes y Oficios, D. Jayme Moreno y La Corte, Dvila y Len, Brigadier de los Reales Exrcitos de S. M., Gobernador Militar y poltico de esta villa y Pueblos de su Partido, Subdelegado de la Superintendencia General de Reales Psitos y de todas las Rentas Reales y Patrimoniales, etc. (F); la Relacin de los festejos am que nostra poblaci obsequi a Carles IV en sa visita (any 1802), i les notes dEn Piferrer (1842). En Ramn

i actualment travalla amb la major constancia pera propagar les societats corals per tot el Penads i constituir una federaci coral penadesenca; obra patritica i enlairada que am la cooperacin del amic En Pere Olivella i Roman, distingit Mestre Director i compositor, de Sant Pere de Riudevitlles, comens al any prxim passat el Centre [Pg. 114] Catalanista de Vilafranca, no poguent-la tirar endevant per certes dificultats que no fan al cas. Un ensaig de la federaci intentada pel Centre Catalanista es veg en lacte de la repartici de premis del Concurs dhistoria El Penads en el sigle XIX, en la que aparegu una nodrida massa coral del Penads, de Sant Joan y de Sant Quint de Mediona.

A posta hem deixat per ara el dir quelcm del Musu de Mossn Antn. Amb aquet nm s coneguda aqu la nostable colecci dobres dArt de tota mena quen son domicili t reunides i exposades lilustrat Sacerdot Mossn Anton Capdevila. Trenta anys darreplegar objectes artstics; trenta anys de pacienta espigolada de cuadros i ferros vells, miniatures i plats, llibres i monedes, mobles i draps: heusaqu un erms boc de vida que Mossn Antn, cofoi i amable, mostra al visitant que a sa porta truca. De tot una mica, aix s lo que hi h; encara que sobressurt la colecci de cuadros i alguns

Freixas en les ya citades Exposicin i Defensa (1872-73) i En Gayet Vidal i Valenciano en sos [Pg. 114] discursos sobre en Manel Mil, escriuen tamb Penads vetllant per la puresa del nom de la comarca; pro, no trobant-se secundats per altres escriptors, aixs En Vidal com En Freixas en poques ocasions ms emplean la forma Penads, qus la propia. I au venm els catalanistes dispostos a bregar per aquesta nova restauraci. Serm ms afortunats quEn Freixas i En Vidal? Veurm; mes ens sembla que no escatimarm els medis nins contrariarn les dificultats pera que prevaleixi la forma ortogrfica Penads, o sigui la francament catalana, exempta dinfluencies forasteres i conformada am la veritat etimolgica. [Pg. 115]

marfils. El Musu de Mossn Antn s sens dubte una de les coses millor que avui tanca Vilafranca, lo cual fa que atregui la atenci dels forasters ilustrats que venen a nostra vila, i que alguns arquelecs hi bingun exclusivament per ll. Cada volta quhem anat a les abitacions del respectable Sacerdot pera admirar el tresor artstic quen escayent desordre cubreix les parets i atural pas, ens hem preguntat am certa desconfianza: quin dest espera a tots aquets objectes? cuan Mossn Antn falti ont anir a parar el seu Mussu? I fins alguna vegada ens hema atrevit a manifestar nostres dubtes al interessat, [Pg. 115] allargantnos, potser insdiscretament, en insinuacions que no hem sabut callar-nos. I am frecuencia hem sortit daquella casa tot pensant lo b quanira convertir en MuseuBiblioteca la Capella de Sant Joan, sis pogus comptar com a basa am la variada colecci de Mossn Antn Capdevila.

Divagacions... bons desitjos... s: pro sh de reconeixe cuan sensible fra que Vilafranca dem un dem que voldram fos ben lluny- es trobs privada dun dels pocs elements de cultura quavui t. No hem de ponderar la utilitat dels Museus i Biblioteques, qualg ha anomenat grficament cervell dels pobles; mes, s questm en el cas de planyens de la escassa importancia que aqu si sol donar. Ya hem vist a son torn de quina manera sha deixat cuasi perdre la Biblioteca Popular establerta al any 72 a la Casa de la Vila. Adems, estm malssimament dArxius: el municipal fou destruit en 1871 per un incendi que se suposa intencionat, i ara apenes si cont altres coses interessants quel Llibre Vert il Llibre del Privilegis: el notarial resta desordenat: el judicial no est molt millor; i el de la Comunitat s cuasi b inasequible. El Tresor parroquial de Santa Mara, quentre alguns altres rics objectes artstics guardals dos bculs que Vilafranca ofer an els Bisbes Morgades i Estalella, i alguns dibuixos dEn Pau Mil i no gaire cosa ms ques conserva de la Casa de la

Vila, s tot lo que nostra poblaci pot mostrar en objectes dArt; de modo que salvo les coleccions de Mossn Antn i dalgn altre aprticular, s una insignificancia lo que possem. Els nostres omesshan cuidat poc de procurar per aqut cant la cultura del poble: tret dEn Rabella, que pogu retenir per Vilafranca part dels llibres del Convent dels Franciscans, i dEn Parera i En Coll que fundaren la Biblioteca Popular, ning ms ha fet rs en aqueix sentit. Nils Barba, nils Almirall, nils Miret i Teixidor, nils Mil, ni En Llorens, nils Vidal, ni En Barba i en Rabella, ni En Morgades, ni lEstalella, ni cap altre dels molts vilafranquins quhan posseit bones biblioteques nha fet llegat a Vi- [Pg. 116] lafranca. Ya s ora, doncs, de que la vilas penetri b de la falta qu li f una instituci popular ont el poble trobi en abundor el pa del esperit, que ara li escaseja. La Capella de Sant Joan, que avui ya no ms est destinada al culte durant pocs des al any aquesta rica joya arqueolgica fral millor estotx para aixoplugar el Musu-Biblioteca a que t dret Vilafranca.

Donm per acabada nostra tasca. Que aur resultat deficient, ya ho suposarem al empndre-la, dat el curt espai il poc temps de que podam disposar. No obstant, no refugirem al cumpliment de lo que com un deber considerarem, i van tirar endevant desitjosos dapilar materials que tal volta alg pugui utilizar am profit un altre de, per fer una obre digna de Vilafranca; daquesta vila que voldram ben gran, ben prspera, i sobre tot ben culta. Que son passat de gloria la estimuli a fer ms gloris encara son pervindre! [Pg. 117]

CAPBREU

Avant-Portada.................................................1 Dedicatoria...................................................2 Portada Prefaci...............................................3 I. Del sigle XVIII al XIX. Els germans Barba i Roca i llur temps.........................................................12 II. De 1808 1817. -El Dr. D. Flix Janer i Bertrn. Mossn Vilafranca. Nostre primer teatre. En Mil de Ferrn.........22 III. De 1817 a 1850. Egemona poltica. La ensenyansa. Els Drs. D. Jordi i D. Ramn Miret i Teixidor. Institut lliure. El Dr. D. Joan Rabella i Rfols. El teatre. Joyes artstiques. De msica. Mossn Miquel Balt...............................31 IV. D. Pau i D. Manel Mil i Fontanals. El Penads i en Piferrer. -El jovent de mitjans de sigle. La acci dels germans Mil..........................................................42 V. En Xavier Llorens i Barba. -D. Flix Barba i Rabella i sa generaci. D. Joan Almirall i Vidal. Msics notables........54 VI. La generaci del any 60. La Tertulia i el Coro del Panads. LEduart Vidal i Valenciano. -En Gayet Vidal i Valenciano. El Eco del Panads. Societats i peridics.....63 VII. En Ramn Parera i Marqus. -La Biblioteca Popular. El Reglament de la Junta dHonor Vilafranquesa. -En Ramn Freixas i Miret. La Restauraci de la Iglesia de Santa Mara. En Josep Puig i Llagostera.......................................73

VIII. LInstitut lliure del any 70. Teatres. El Panads. El Dr. Morgades i Gili. El Colegi de S. Ramn. En Pere Alegret i Vilar i ses obres. El Labriego: el Centre Agrcola i son Certmen anyal. Professors de msica.........................82 IX. Els derrers vint anys. Restauracions. El Dr. Estalella i Sivill. En Manel Sala i Mestre. La Joventut Catlica. La Violeta. El Vilafranqus. LAtneu Obrer. Periodisme. En Josep Balt de Cela. El Dr. Torras i Bages. El Catalanisme. En Pere Sacases i Pernal......................................91 X. Consideracions generals i conclusi.......................105 Capbreu......................................................119