Legislaci sobre l'ensenyament de la Religi Catlica a Catalunya

Preguntes freqents

Indicar secci

NDEX
Aconfessionalitat, lacitat i pluralitat religiosa a lescola Preguntes Freqents 4 3

Dret Internacional - Declaraci Universal del Drets Humans - Declaraci Universal dels Drets de lInfant - Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics de les Nacions Unides Acord entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol Dret Estatal - Constituaci Espanyola - Llei orgnica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa - Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci - Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims del segon cicle de leducaci infantil - Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims deducaci primria - Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims corresponents a leducaci secundria obligatria - Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual sestableix lestructura del batxillerat i sen fixen els ensenyaments mnims Dret Autonmic - Estatut d'Autonomia de Catalunya - Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci - Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya - Resposta de la Generalitat de Catalunya sobre el rgim jurdic de l'ensenyament de la religi al segon cicle d'educaci infantil a Catalunya (21 de maig de 2009) - Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria - Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatoria Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del batxillerat Currculums de l'rea de Religi i Moral Catlica - Educaci Infantil: Annex I de l'ORDRE ECI/1957/2007 - Educaci Primria: Annex II de l'ORDRE ECI/1957/2007 - Educaci Secundria Obligatria: Annex III de l'ORDRE ECI/1957/2007 - Batxillerat Model de Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o l'atenci educativa alternativa

Indicar secci

Aconfessionalitat, lacitat i pluralitat religiosa a lescola1

La Constituci de 1978 afirma que cap confessi tindr carcter estatal, i que els poders pblics tindran en compte les creences de la societat i cooperaran amb les confessions. Aquesta definici refusa tota hostilitat contra la religi o les religions. Laconfessionalitat de lEstat s molt propera al que avui sentn, majoritriament, per lacitat, que s la separaci o distinci entre poder poltic i confessions religioses, en el sentit que les institucions poltiques no sidentifiquen amb cap opci religiosa, ni tampoc amb lateisme ni amb lagnosticisme, i que cap creena religiosa ni cap daquestes opcions de pensament no ha dimposar-se a travs del poder poltic. La lacitat, entesa daquesta manera, sallunya dun lacisme belligerant contra les religions. La lacitat s el marc que permet lexistncia i la coexistncia de les diverses visions de la vida, sense privilegis ni discriminacions, des del foment de la llibertat i des del tracte equitatiu i imparcial. La lacitat s la garantia per a la llibertat religiosa i de pensament de totes les persones, tant si sidentifiquen amb algun credo com si no, en igualtat de condicions. s per aix que lescola no pot ignorar la realitat religiosa del seu entorn, i ha de mantenir relacions respectuoses amb les expressions institucionals de les diverses creences i conviccions. s molt important, doncs, distingir laconfessionalitat, o la lacitat tal i com lhem definida, del lacisme que entengui el fenomen religis com una antigalla i que pretengui relegar tota fe religiosa a lmbit estrictament privat i ntim de les persones. Tal i com recorda la Declaraci Universal de Drets Humans en larticle 18, el dret a la llibertat religiosa inclou la llibertat de tenir o adoptar una religi o creena, aix com la llibertat de manifestar la prpia religi o creena, individualment o collectivament, en pblic o en privat, per mitj de lensenyament, la prctica, el culte i lobservana. [...] Finalment, s bo recordar que en lmbit escolar el professorat i el personal dadministraci i serveis ofereixen un servei pblic. Per tant, i sense que calgui renunciar a les prpies conviccions, s aconsellable una certa circumspecci per tal de garantir i reforar aquest espai pblic i que els alumnes puguin distingir en qualsevol circumstncia all que sexpressa a ttol personal dall que sexpressa institucionalment. En el marc duna escola democrtica, la lacitat tampoc no sha dentendre com la negaci, ignorncia o posada entre parntesi de les creences religioses dels infants i de les seves famlies. Lactivitat educativa ha de respectar les creences dels alumnes i de les seves famlies, dacord amb la Declaraci Universal de Drets Humans i amb els pactes i les lleis que els concreten. El motiu pel qual el centre educatiu acull el noi i la noia en la seva totalitat, en aquest cas amb les seves creences i manifestacions religioses, agnstiques o atees, s assumir els drets fonamentals de la persona, entre els quals cal destacar la llibertat ideolgica i religiosa, per tamb la concepci de la persona duna manera holstica i la concepci de leducaci com un procs integral de lliure desenvolupament de la personalitat. En aquest sentit, correspondria a la persona o persones que proposessin impedir una determinada manifestaci religiosa provar, ms enll de tot dubte raonable, que provoca un mal en linfant o adolescent o en els seus companys.

Epgraf de la Guia per a la gesti de la diversitat religiosa als centres educatius. Generalitat de Catalunya (2010).

Indicar secci

PREGUNTES FREQENTS
Sobre l'ensenyament de la Religi Catlica en general a Catalunya 1.- Per qu els centres educatius de Catalunya tenen l'obligaci d'ofertar l'ensenyament de la Religi? Perqu s un dret fonamental reconegut internacionalment i legislat a nivell estatal i autonmic. Articles 26.2 i 26.3 de la Declaraci Universal dels Drets Humans (veure pgina... ). 2.- Totes les escoles pbliques i els intituts de Catalunya tenen l'obligaci d'oferir l'ensenyament de la Religi? S. Article 21.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (veure pgina... ). Article 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (veure pgina... ). 3.- Tots els alumnes tenen l'obligaci de cursar l'ensenyement de la religi? No, perqu s voluntria. Article 21.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (veure pgina... ). Article 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (veure pgina... ). 4.- Com puc demanar que el meu fill/a faci Religi a l'escola pblica? MODEL DE DECLARACI MODEL DE MATRCULA Sobre la Religi Catlica a l'Educaci Infantil (P3, P4 i P5) 5.- Tenen dret els alumnes de P3, P4 i P5 a rebre l'ensenyament de la Religi Catlica? S. Resposta de la Generalitat de Catalunya sobre el rgim jurdic de l'ensenyament de la religi al segon cicle d'educaci infantil a Catalunya (21 de maig de 2009) (veure pgina... ). 6.- Qu s el que tenen dret a aprendre els alumnes matriculats a Religi Catlica a P3, P4 i P5? El currculum establert per la jerarquia eclesistica. Annex I de l'Ordre ECI/1957/2007 (veure pgina... ).

Sobre la Religi Catlica a l'Educaci Primria 7.- Tenen dret els alumnes de Primria a rebre l'ensenyament de la Religi Catlica? S. Decret 142/2007 (veure pgina... ). 8.- Qu s el que tenen dret a aprendre els alumnes matriculats a Religi Catlica a Primria? El currculum establert per la jerarquia eclesistica. Annex II de l'Ordre ECI/1957/2007 (veure pgina... ). 9.- Quantes hores de Religi tenen dret a rebre els alumnes a 1r i 2n de Primria? Les hores a 1r ms les hores de 2n han de sumar, com a mnim, 3 hores setmanals. Per exemple, si a 1r es fa 1 hora, a 2n se n'han de fer 2 hores. O, si a 1r es fan 2 hores, a 2n se n'ha de fer 1 hora. Decret 142/2007 (veure pgina... ). 10.- Quantes hores de Religi tenen dret a rebre els alumnes a 3r i 4t de Primria? 4

Indicar secci Les hores a 3r ms les hores de 4t han de sumar, com a mnim, 3 hores setmanals. Per exemple, si a 3r es fa 1 hora, a 4t se n'han de fer 2 hores. O, si a 3r es fan 2 hores, a 4t se n'ha de fer 1 hora. Decret 142/2007 (veure pgina... ). 11.- Quantes hores de Religi tenen dret a rebre els alumnes a 5 i 6 de Primria? Les hores a 5 ms les hores de 6 han de sumar, com a mnim, 3 hores setmanals. Per exemple, si a 5 es fa 1 hora, a 6 se n'han de fer 2 hores. O, si a 5 es fan 2 hores, a 6 se n'ha de fer 1 hora. Decret 142/2007 (veure pgina... ). 12.- Poden els centres docents ofertar l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis o a qualsevol rea com a alternativa a la Religi? No. Decret 142/2007 (veure pgina... ). Sobre la Religi Catlica a l'ESO 13.- Tenen dret els alumnes de l'ESO a rebre l'ensenyament de la Religi Catlica? S. Decret 143/2007 (veure pgina... ). 14.- Qu s el que tenen dret a aprendre els alumnes matriculats a Religi Catlica a l'ESO? El currculum establert per la jerarquia eclesistica. Annex III de l'Ordre ECI/1957/2007 (veure pgina... ). 15.- Quantes hores de Religi tenen dret a rebre els alumnes a 1r d'ESO? A una mitjana de 2 hores a la setmana. Decret 143/2007 (veure pgina... ). 16.- Quantes hores de Religi tenen dret a rebre els alumnes a 2n d'ESO? A una mitjana d'1 hora a la setmana. Decret 143/2007 (veure pgina... ). 17.- Quantes hores de Religi tenen dret a rebre els alumnes a 3r d'ESO? A una mitjana d'1 hora a la setmana. Decret 143/2007 (veure pgina... ). 18.- Quantes hores de Religi tenen dret a rebre els alumnes a 4t d'ESO? A 1 hora a la setmana. Decret 143/2007 (veure pgina... ). 19.- Poden els centres docents ofertar l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis o a qualsevol rea com a alternativa a la Religi? No. Decret 143/2007 (veure pgina... ). Sobre la Religi Catlica al Batxillerat 20.- Tenen dret els alumnes del Batxillerat a rebre l'ensenyament de la Religi Catlica? S. Decret 142/2008 (veure pgina... ). 21.- Qu s el que tenen dret a aprendre els alumnes matriculats a Religi Catlica al Batxillerat? El currculum establert per la jerarquia eclesistica. (veure pgina... ). 22.- Quantes hores de Religi tenen dret a rebre els alumnes al Batxillerat? A 2 hores a 1r de Batxillerat. Decret 142/2008 (veure pgina... ).

Indicar secci

DRET INTERNACIONAL
Declaraci Universal dels Drets Humans (Article 26) 26.2. Leducaci tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a lenfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promour la comprensi, la tolerncia i lamistat entre totes les nacions i grups tnics o religiosos, i fomentar les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 26.3. El pare i la mare tenen dret preferent descollir la mena deducaci que ser donada als seus fills. Declaraci Universal dels Drets de lInfant (Principi 7) [...] Linters superior de linfant ser el principi que guiar aquells qui tenen la responsabilitat de la seva educaci i orientaci; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus pares. [...] Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics de les Nacions Unides (Article 18) 18.4. Els estats parts daquest Pacte es comprometen a respectar la llibertat dels pares i, si sescau, dels tutors legals, per tal de garantir que els fills rebin leducaci religiosa i moral que estigui dacord amb les seves prpies conviccions.

(...)

Indicar secci

ACORD ENTRE LA SANTA SEU I L'ESTAT ESPANYOL

Acord entre lEstat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Afers Culturals2 Article I A la llum del principi de llibertat religiosa, lacci educativa respectar el dret fonamental dels pares sobre leducaci moral i religiosa dels seus fills en lmbit escolar. En tot cas, leducaci que simparteixi als centres docents pblics ser respectuosa amb els valors de ltica cristiana. Article II Els plans educatius en els nivells dEducaci Preescolar, dEducaci General Bsica (EGB) i de Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i Graus de Formaci Professional corresponents als alumnes de les mateixes edats inclouran lensenyament de la religi catlica en tots els Centres de educaci, en condicions equiparables a les altres disciplines fonamentals. Per respecte a la llibertat de conscincia, aquest ensenyament no tindr carcter obligatori per als alumnes. Es garanteix, per, el dret a rebren. Les autoritats acadmiques adoptaran les mesures oportunes perqu el fet de rebre o no rebre lensenyament religis no suposi cap discriminaci en lactivitat escolar.

Traducci no oficial dun fragment de lInstrument de Ratificaci de lAcord entre lEstat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Afers Culturals, signat a la Ciutat del Vatic el 3 de gener de 1979, en versions oficials castellana i italiana.

Indicar secci

DRET ESTATAL
Constituci espanyola (Article 27) 2. Leducaci tindr com objecte el ple desenvolupament de la personalitat huma na en el respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i a les llibertats fonamentals. 3. Els poders pblics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb les seves conviccions. Llei orgnica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa (Article 2) 1. La llibertat religiosa i de culte garantida per la Constituci comprn, amb la immunitat de coacci consegent, el dret de qualsevol persona a: [...] c) Rebre i impartir ensenyament i informaci religiosa de qualsevol ndole, ja sigui oralment, per escrit o per qualsevol altre procediment; elegir per a ell mateix, i per als menors no emancipats i incapacitats, sota la seva dependncia, dins i fora de lmbit escolar, leducaci religiosa i moral que estigui dacord amb les seves prpies conviccions. Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci Article 2 2.1. El sistema educatiu espanyol sorienta a la consecuci dels fins segents: a) El ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats dels alumnes. Disposici addicional segona. Ensenyament de religi 1. Lensenyament de la religi catlica sha dajustar al que estableix lAcord sobre ensenyament i assumptes culturals subscrit entre la Santa Seu i lEstat espanyol. Amb aquesta finalitat, i de conformitat amb el que disposa lAcord esmentat, sinclou la religi catlica com a rea o matria en els nivells educatius que correspongui, que s doferta obligatria per als centres i de carcter voluntari per als alumnes. Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims del segon cicle de leducaci infantil Disposici addicional nica. Ensenyaments de religi. 1. Els ensenyaments de religi sinclouen en el segon cicle de leducaci infantil dacord amb el que estableix la disposici addicional segona de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci. 2. Les administracions educatives han de garantir que els pares o tutors dels alumnes i les alumnes puguin manifestar la seva voluntat que aquests rebin o no rebin ensenyaments de religi. 8

Indicar secci 3. Les administracions educatives han de vetllar perqu els ensenyaments de religi respectin els drets de tots els alumnes i de les seves famlies i perqu no suposi cap discriminaci el fet de rebre o no aquests ensenyaments. 4. La determinaci del currculum de lensenyament de religi catlica i de les diferents confessions religioses amb les quals lEstat espanyol ha subscrit acords de cooperaci en matria educativa s competncia, respectivament, de la jerarquia eclesistica i de les autoritats religioses corresponents. Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims deducaci primria Disposici addicional primera. Ensenyaments de religi. 1. Els ensenyaments de religi sinclouen en leducaci primria dacord amb el que estableix la disposici addicional segona de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci. 2. Les administracions educatives han de garantir que, a linici del curs, els pares o tutors dels alumnes i les alumnes puguin manifestar la seva voluntat que aquests rebin o no rebin ensenyaments de religi. 3. Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perqu els alumnes i les alumnes els pares o tutors dels quals no hagin optat perqu cursin ensenyaments de religi rebin la deguda atenci educativa, a fi que lelecci duna opci o de laltra no suposi cap discriminaci. Lesmentada atenci, en cap cas, no comporta laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis ni a qualsevol rea de letapa . Les mesures organitzatives que disposin els centres han de ser incloses en el seu projecte educatiu perqu pares i tutors les coneguin amb anterioritat. 4. La determinaci del currculum de lensenyament de religi catlica i de les diferents confessions religioses amb les quals lEstat espanyol ha subscrit acords de cooperaci en matria educativa s competncia, respectivament, de la jerarquia eclesistica i de les autoritats religioses corresponents. 5. Lavaluaci de lensenyament de la religi catlica es realitza en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que la de les altres rees de leducaci primria. Lavaluaci de lensenyament de les diferents confessions religioses sha dajustar al que estableixen els acords de cooperaci subscrits per lEstat espanyol. 6. Amb la finalitat de garantir el principi digualtat i la lliure concurrncia entre tot lalumnat, les qualificacions que shagin obtingut en lavaluaci dels ensenyaments de religi no es computen en les convocatries en qu hagin dentrar en concurrncia els expedients acadmics. Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims corresponents a leducaci secundria obligatria Disposici addicional segona. Ensenyaments de religi. 1. Els ensenyaments de religi sinclouen en leducaci secundria obligatria, dacord amb el que estableix la disposici addicional segona de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci. 2. Les administracions educatives han de garantir que, a linici del curs, els alumnes majors dedat i els pares o tutors dels alumnes menors dedat puguin manifestar la voluntat de rebre o no rebre ensenyaments de religi. 3. Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives necessries per proporcionar la 9

Indicar secci deguda atenci educativa en cas que no shagi optat per cursar ensenyaments de religi, i han de garantir, en tot cas, que lelecci duna opci o de laltra no suposi cap discriminaci. Latenci, en cap cas, comporta laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis ni a qualsevol matria de letapa. Les mesures organitzatives que disposin els centres han de ser incloses en el seu projecte educatiu perqu pares, tutors i alumnes les coneguin amb anterioritat. Els qui optin pels ensenyaments de religi poden triar entre els ensenyaments de religi catlica, els daltres confessions religioses amb les quals lEstat hagi subscrit acords internacionals o de cooperaci en matria educativa, en els termes recollits en els mateixos acords, o lensenyament dhistria i cultura de les religions. Lavaluaci dels ensenyaments de la religi catlica i dhistria i cultura de les religions sha de fer en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que les altres matries de letapa. Lavaluaci de lensenyament de les diferents confessions religioses amb qu lEstat hagi subscrit acords de cooperaci sha dajustar al que aquests estableixen. La determinaci del currculum de lensenyament de religi catlica i de les diferents confessions religioses amb qu lEstat ha subscrit acords de cooperaci en matria educativa s competncia, respectivament, de la jerarquia eclesistica i de les corresponents autoritats religioses. La determinaci del currculum dhistria i cultura de les religions es regeix pel que disposa per a la resta de les matries de letapa aquest Reial decret. Amb la finalitat de garantir el principi digualtat i la lliure concurrncia entre tots els alumnes, les qualificacions que shagin obtingut en lavaluaci dels ensenyaments de religi no es computen en les convocatries en qu hagin dentrar en concurrncia els expedients acadmics, ni en lobtenci de la nota mitjana als efectes dadmissi dalumnes, quan sigui necessari acudir-hi per fer una selecci entre els sollicitants.

4.

5.

6.

7.

Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual sestableix lestructura del batxillerat i sen fixen els ensenyaments mnims Disposici addicional tercera. Ensenyaments de religi. 1. Els ensenyaments de religi sinclouen en el batxillerat dacord amb el que estableix la disposici addicional segona de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci. 2. Les administracions educatives han de garantir que, a linici del curs, els alumnes majors dedat i els pares o tutors dels alumnes menors dedat puguin manifestar la seva voluntat de rebre ensenyaments de religi o de no rebrels. 3. La determinaci del currculum de lensenyament de religi catlica i de les diferents confessions religioses amb les quals lEstat espanyol ha subscrit acords de cooperaci en matria educativa s competncia, respectivament, de la jerarquia eclesistica i de les autoritats religioses corresponents. 4. Lavaluaci de lensenyament de la religi catlica sha de realitzar en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que la de les altres matries del batxillerat. Lavaluaci de lensenyament de les altres confessions religioses sha dajustar al que estableixen els acords de cooperaci en matria educativa subscrits per lEstat espanyol. 5. Amb la finalitat de garantir el principi digualtat i la lliure concurrncia, les qualificacions que shagin obtingut en lavaluaci dels ensenyaments de religi no es computen en lobtenci de la nota mitjana als efectes daccs a la universitat ni en les convocatries per a lobtenci de beques i ajudes a lestudi en qu hagin dentrar en concurrncia els expedients acadmics.

10

Indicar secci

DRET AUTONMIC
Estatut d'Autonomia de Catalunya (Article 21) 21.2. Les mares i els pares tenen garantit, dacord amb els principis establerts per larticle 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pblica, en les quals lensenyament s laic. Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci Article 2 2.1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constituci i per lEstatut, es regeix pels principis generals segents: a) El respecte dels drets i deures que deriven de la Constituci, lEstatut i la resta de legislaci vigent. p) El respecte del dret de mares i pares perqu llurs fills rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb llurs conviccions. Article 3 Els alumnes tenen dret a rebre una educaci integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i les llibertats fonamentals. Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la c onvivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya (Article 8. Dret a la formaci) 8.1. L'alumnat t dret a rebre una formaci que li permeti aconseguir el desenvolupament integral de la seva personalitat, dintre dels principis tics, morals i socials comunament acceptats en la nostra societat. 8.2. Per tal de fer efectiu aquest dret, la formaci de l'alumnat ha de comprendre: f) La formaci religiosa i moral dacord amb les seves prpies conviccions o, en el cas de lalumnat menor dedat, les dels seus pares, mares o persones en qui recau lexercici de la tutela, dins el marc legalment establert.

11

Indicar secci Resposta de la Generalitat de Catalunya sobre el rgim jurdic de l'ensenyament de la religi al segon cicle d'educaci infantil a Catalunya (21 de maig de 2009)

12

Indicar secci

Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria Disposici addicional primera. Lensenyament de la religi. 1. L'ensenyament de la religi s'inclour a l'educaci primria d'acord amb el que estableix la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci. 2. El Departament d'Educaci garantir que tots els pares i tutors legals de l'alumnat puguin manifestar la seva voluntat per poder rebre ensenyament religis, sense que l'opci feta suposi cap tipus de discriminaci. Els centres docents adoptaran les mesures organitzatives per tal que l'alumnat els pares o tutors del qual no hagi optat perqu cursi ensenyaments de religi, rebi la deguda atenci educativa, a fi que l'elecci d'una o altra opci no suposi cap de mena de discriminaci. Aquesta atenci en cap cas comportar l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis, ni a qualsevol rea de l'etapa. Les mesures organitzatives que el centre adopti seran conegudes per pares i tutors legals i estaran incloses en el projecte educatiu del centre. 3. La determinaci del currculum de l'ensenyament de la religi catlica i de les diferents confessions religioses que hagin subscrit acords de cooperaci en matria educativa ser competncia de les autoritats religioses corresponents. Aquest currculum haur de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris. El Departament d'Educaci vetllar pel seu compliment. 4. 4. L'avaluaci dels ensenyaments religiosos es far amb els mateixos criteris que la de les altres rees; per les qualificacions no seran computables en les convocatries en qu han d'entrar en concurrncia els expedients acadmics per tal de garantir el principi d'igualtat i de lliure concurrncia de tot l'alumnat. Annex 3 L'assignaci horria global de les rees de l'educaci primria s la segent: Religi (voluntria): 315 hores Annex 4 Horaris mnims per cicles Cicle inicial Religi (voluntria): 105 hores3 Cicle mitj Religi (voluntria): 105 hores Cicle superior Religi (voluntria): 105 hores

105 hores anuals corresponen a 3 hores setmanals.

13

Indicar secci Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatoria Disposici addicional tercera. Lensenyament de la religi. 1. L'ensenyament de la religi s'inclour a leducaci secundria dacord amb el que estableix la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci. 2. El Departament dEducaci garantir que tots els pares i tutors legals de lalumnat puguin manifestar la seva voluntat per poder rebre ensenyament religis, sense que l'opci feta suposi cap tipus de discriminaci. Els centres docents adoptaran les mesures organitzatives per tal que lalumnat, els pares o tutors del qual no hagi optat perqu cursin ensenyaments de religi, rebin la deguda atenci educativa, a fi que l'elecci d'una o altra opci no suposi cap mena de discriminaci. Aquesta atenci en cap cas comportar laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis, ni a qualsevol rea de letapa . Les mesures organitzatives que el centre adopti seran conegudes pels pares i tutors legals i estaran incloses en el projecte educatiu del centre. 3. La determinaci del currculum de lensenyament de la religi catlica i de les diferents confessions religioses que hagin subscrit Acords de Cooperaci en matria educativa, ser competncia de les autoritats religioses corresponents. Aquest currculum haur de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris. 4. Quan s'hagi optat pels ensenyaments de la religi es podr escollir entre els ensenyaments de religi catlica, els d'aquelles confessions religioses que disposen d'acords internacionals en matria educativa, o l'ensenyament d'histria i cultura de les religions. 5. Lavaluaci de lensenyaments religiosos es far amb els mateixos criteris que la de les altres matries, per les qualificacions no seran computables en les convocatries en les que han d'entrar en concurrncia els expedients acadmics, amb la finalitat de garantir el principi d'igualtat i de lliure concurrncia de tot l'alumnat. Annex 3 Lassignaci horria global de les matries dels tres primers cursos de leducaci secundria obligatria s la segent: Religi (voluntria): 140 hores Lassignaci horria de les matries del quart curs de leducaci secundria obligatria s la segent: Religi (voluntria): 35 hores4 Annex 4 Cursos de primer a tercer. Mitjana setmanal. Religi (opcional): 1r ESO: 2 hores 2n ESO: 1 hora 3r ESO: 1 hora
4

35 hores anuals corresponen a 1 hora setmanal.

14

Indicar secci Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del batxillerat Disposici addicional quarta. Ensenyament de religi. 1. Els ensenyaments de religi sinclouran en el batxillerat dacord amb el que estableix la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci. 2. El Departament dEducaci ha de garantir que els i les alumnes majors dedat i els pares, mares o tutors legals de lalumnat menor dedat puguin manifestar la seva voluntat de rebre o no rebre ensenyaments de religi. 3. Lalumnat que opti per cursar religi t assignades dues hores setmanals en el seu horari lectiu en un dels cursos del batxillerat dintre de la franja horria doptativitat. 4. La determinaci del currculum de lensenyament de les diferents confessions religioses amb qu lEstat espanyol ha subscrit acords de cooperaci en matria educativa s competncia de les autoritats religioses corresponents. Aquest currculum ha de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris. 5. Lavaluaci de lensenyament de religi es fa en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que la de les altres matries del batxillerat. A i de garantir el principi digualtat i la lliure concurrncia entre tot lalumnat, la qualiicaci obtinguda en lensenyament de la religi no sha de tenir en compte per al clcul de la qualiicaci mitjana de batxillerat a efectes daccs a leducaci superior ni en les convocatries per a lobtenci de beques i ajuts a lestudi en les quals entrin en concurrncia els expedients acadmics.

15

Indicar secci

Currculums dels ensenyaments de religi catlica corresponents a leducaci infantil, a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria
ORDRE ECI/1957/2007, de 6 de juny, per la qual sestableixen els currculums dels ensenya ments de religi catlica corresponents a leducaci infantil, a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria. L Acord entre lEstat espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament i assumptes culturals garanteix que els alumnes deducaci infantil, primria i secundria obligatria que aix ho sollicitin tenen dret a rebre ensenyament de la religi catlica, i indica que correspon a la jerarquia eclesistica assenyalar els continguts daquest ensenyament. De conformitat amb lAcord esmentat, la disposici addicional segona de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, estableix que sinclou la religi catlica com a rea o matria en els nivells educatius que correspongui, que ha de ser doferta obligatria per als centres i de carcter voluntari per als alumnes. El Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims del segon cicle de leducaci infantil, indica a la disposici addicional que els ensenyaments de religi shan dincloure en aquest segon cicle i, respecte a la religi catlica, que el currculum de lensenyament s competncia de la jerarquia eclesistica. El Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims deducaci primria, indica a la disposici addicional primera que els ensenyaments de religi shan dincloure en aquesta etapa educativa i, respecte a la religi catlica, que la determinaci del currculum de lensenyament s competncia de la jerarquia eclesistica. El Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims corresponents a leducaci secundria obligatria, indica a la disposici addicional segona que els ensenyaments de religi shan dincloure en aquesta etapa educativa i, respecte a la religi catlica, que la determinaci del currculum de lense nyament s competncia de la jerarquia eclesistica. Dacord amb els preceptes indicats, la Conferncia Episcopal Espanyola ha determinat els currculums de lensenyament de religi catlica corresponents a leducaci infantil, a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria. En virtut daix, disposo: Primer. Els currculums de lensenyament de religi catlica corresponents a leducaci infantil, a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria sn els que sinclouen, respectivament, als annexos I, II i III. Segon. Correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessries, en lmbit de les seves competncies, perqu els currculums simparteixin en els termes que estableix aquesta Ordre. Tercer. Aquesta Ordre entra en vigor lendem de la publicaci en el Butllet Oficial de lEstat. Madrid, 6 de juny de 2007.La ministra dEducaci i Cincia, Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo.

16

Indicar secci

Annex I. Educaci Infantil. Currculum de Religi Catlica

ORDRE ECI/1957/2007, de 6 de juny, per la qual sestableixen els currculums dels enseny aments de religi catlica corresponents a leducaci infantil, a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria. Introducci La formaci religiosa i moral catlica pretn contribuir a la formaci integral de lalumne, desenvolupant especialment la seva capacitat transcendent, facilitant-li una proposta de sentit per a la seva vida i illuminant el fonament dels valors comuns que fan possible una convivncia lliure, pacfica i solidria. s prpia de lensenyament religis la preocupaci per la qualitat de leducaci que simparteix des de la infncia. En aquesta edat tan crucial per al desenvolupament posterior de la seva personalitat s quan el nen comena a comprendre el mn que lenvolta i a relacionar-shi. En aquest procs, que es desenvolupa en el si de la famlia, lafectivitat exerceix un paper rellevant i es constitueix en cam per a laprenentatge. El sentit transcendent de la vida capacitat bsica de lindividu est arrelat al ms profund de lsser, i el nen el pot reconixer, segons els nivells daprenentatge propis de cada edat, en els smbols i signes del seu entorn, en les experincies religioses dels grans, en la cultura que es transmet a lescola. No hi podria haver una formaci integral si no es desenvolupessin totes les capacitats inherents a lsser hum, entre les quals es troba constitutivament la capacitat transcendent. Lensenyament religis pretn contribuir aix a la qualitat de leducaci, amb la proposta i el desenvolupament dels coneixements, valors i actituds que conformen el seu currculum. Aquesta formaci religiosa i moral catlica t una llarga tradici en el sistema educatiu espanyol i, responent a raons profundes de la instituci escolar i a drets humans reconeguts per la Constituci espanyola, actualment est garantida per lAcord subscrit entre lEstat espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament i assumptes culturals, signat el 3 de gener de 1979, el qual estableix els principis que fan possible les garanties constitucionals. Lensenyament religis catlic a leducaci infantil parteix de lexperincia del nen en aquesta edat, de 3 a 6 anys, en referncia a tres grans mbits: la identitat i autonomia personal, el descobriment del medi fsic i social, i la comunicaci i representaci de la realitat. Aquests tres mbits dexperincia no es tracten de forma fragmentada o independent uns dels altres, sin en mtua relaci i interdependncia. Lexperincia religiosa del nen creix a la vegada que es desenvolupa la seva autonomia i identitat personal en relaci amb el medi. Lensenyament religis catlic pretn acostar el nen a les claus principals de la fe cristiana, ajudar-lo a descobrir aquesta experincia en el seu entorn, i que ell mateix desenvolupi les seves facultats dexpressi i sinici en els elements primers que faciliten la comunicaci amb Du. La sntesi del missatge cristi que es presenta en el currculum fonamenta i motiva les actituds i els valors bsics, afavoreix els hbits de comportament, i contribueix tamb al desenvolupament de destreses i habilitats que sexerciten en els tres mbits dexperincia enunciats. Per a aix, aquest currculum es val dels elements cristians presents a lentorn de lalumne, les imatges i smbols, el llenguatge i altres recursos que fan possible la comprensi de lexperincia religiosa adequada a aquesta edat. De conformitat amb les competncies que estableix lAcord internacional esmentat i que reconeix la disposici addicional segona de la Llei orgnica deducaci 2/2006, de 3 de maig, 17

Indicar secci correspon a la Conferncia Episcopal Espanyola fixar el currculum de lrea de religi i moral catlica. Objectius: En finalitzar leducaci infantil es pretn que el/la nen/a sigui capa de: 1. Descobrir i conixer el propi cos, regal de Du, promovent la confiana i el desenvolupament de les seves possibilitats personals. 2. Observar les manifestacions de lentorn familiar, social i natural que expressen la vivncia de la fe catlica per sentir-se membre de la comunitat religiosa a la qual pertany. 3. Observar i descriure elements i relats religiosos cristians que permetin al nen desenvolupar els valors i les actituds bsiques de respecte, confiana, alegria i admiraci. 4. Expressar i celebrar les tradicions, festes i aniversaris ms importants, exercitant les primeres habilitats motrius, per relacionar-se amb els altres i per accedir a loraci, els cants dalabana i el sentit de les festes religioses. 5. Afavorir la realitzaci dactivitats que promoguin la participaci, la cooperaci i la generositat com a mitj dexpressar lamor de Du i la fraternitat. 6. Descobrir que els cristians anomenen Pare a Du Creador de totes les coses, i saben que est amb tots nosaltres, que ens estima i ens perdona sempre. 7. Conixer que Jess va nixer a Betlem i s amic de tots i ens estima, que va morir per nosaltres i va ressuscitar per estar amb nosaltres. 8. Descobrir que la Verge Maria s la mare de Jess i tamb mare de tots els cristians, que formen una gran famlia. 9. Respectar les persones i les coses del seu entorn, tenir-ne cura i preocupar-sen, com Jess ha fet i ens ensenya a fer. Continguts: 1. El cos hum, obra de Du Creador amb la collaboraci dels pares. La diferenciaci sexual (nen-nena) com a do rebut de Du. 2. Valoraci de la salut com a regal de Du. Mitjans que Du ens ofereix per conservar la salut: la proximitat de les persones que ens atenen i estimen, aliments, vestit i neteja. 3. La creaci, obra de Du i regal als seus fills. Du demana collaboraci i respecte en la cura i s de la naturalesa i de les coses. Gratitud i admiraci per la creaci. 4. Els smbols religiosos: la llum, laigua, la sal i loli. 5. Du s el nostre Pare, ens cuida i ens convida a servir els altres. 6. Du parla. La Bblia, el llibre sant dels cristians. Admiraci i cura del llibre que cont la paraula de Du. 7. Alguns textos importants que es refereixen, sobretot, a Jess i Maria (Pare Nostre, Ave Maria i algunes expressions religioses de la nostra tradici cristiana). 8. Algunes paraules significatives per als cristians: Du Pare, Jess, el Fill de Du i amic nostre, la Verge Maria, mare de Jess i mare nostra, lEsglsia. 9. Lamor de Jesucrist. Relats del naixement, vida, mort i resurrecci de Jess. 10. Jess t cura de les persones i sen preocupa. Alguns passatges de lEvangeli: lovella perduda, les noces de Can, Jess i els nens. 11. El dileg amb Du: loraci del cristi. Lhome amb Du per escoltar-lo, demanar-li ajuda i donar-li les grcies. 12. Du vol que ens estimem com Ell ens estima. Les activitats diries com a mitj per construir la vida familiar i les relacions amb els altres, segons el pla de Du. 18

Indicar secci 13. La manifestaci de lamor cristi en gestos concrets: saludar, ajudar, compartir les coses, perdonar i ser perdonats, i ajudar els companys. 14. La famlia, lloc de descobriment i experincia religiosa i cristiana. Som els fills de Du i part de la seva famlia, lEsglsia. Expressions dagrament i alegria per pertnyer a una famlia. 15. El comportament amb els amics, els companys de lescola i les persones de lentorn. 16. Valor del diumenge com a festa del Senyor ressuscitat. Principals festes cristianes. El cant com a expressi religiosa dalabana, alegria i gratitud. 17. Vocabulari, imatges i edificis religiosos prxims al nen. Criteris davaluaci: Els criteris a leducaci infantil pretenen ser per al professor de religi alguns indicadors en lavaluaci contnua i lobservaci dels nens per poder reconduir el seu propi aprenentatge. Conixer el nen i ajudar-lo en el seu creixement s el criteri essencial. Qualsevol avaluaci que es pretengui en aquesta etapa sha de realitzar globalment amb les observacions i informacions mtues de la resta dmbits dexperincia. 1. 2. 3. 4. 5. 6. Saber observar els referents religiosos del seu entorn. Saber el significat de les paraules amb sentit religis ms usuals en el seu propi vocabulari. Respectar els signes i smbols religiosos del seu entorn. Familiaritzar-se amb una primera sntesi de fe. Adquirir el gust a obrar b. Apreciar els valors cristians que faciliten la convivncia.

19

Indicar secci

Annex II. Educaci Primria. Currculum de Religi Catlica

ORDRE ECI/1957/2007, de 6 de juny, per la qual sestableixen els currculums dels ensenya ments de religi catlica corresponents a leducaci infantil, a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria. Introducci La Llei orgnica de leducaci 2/2006, de 3 de maig, t en compte a la disposici addicional segona el dret dels pares a la formaci religiosa i moral dels fills, segons les seves conviccions, i estableix que lensenyament de la religi sha dincloure com a rea o matria en els nivells educatius que correspongui. Els decrets densenyaments mnims despleguen aquesta disposici addicional 2a quant a la seva presncia curricular i condicions acadmiques; aix mateix, correspon a la jerarquia eclesistica determinar el currculum propi de lensenyament religis catlic. En aquest marc, lensenyament de la religi i moral catlica es presenta com a opci lliure per als alumnes i obligatria per als centres. Lensenyament religis contribueix a la qualitat de leducaci que preconitza la LOE des de la proposta i el desenvolupament duns coneixements, valors i actituds que conformen el seu currculum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de lalumne, facilitant-li una proposta de sentit ltim per a la seva vida i illuminant el fonament dels valors comuns que fan possible una convivncia lliure, pacfica i solidria. No hi podria haver una formaci integral i, per tant, una educaci de qualitat si no es desenvolupessin totes les capacitats inherents a lsser hum, entre les quals es troba constitutivament la capacitat transcendent. Aquesta capacitat bsica de lindividu adquireix el seu autntic compliment en la recerca del sentit ltim de la vida. Arrelada al ms profund de lsser, lalumne va descobrint-la tenint en compte els nivells daprenentatge propis de cada edat en els smbols i signes del seu entorn, en el progrs i la humanitzaci del mateix sser hum, en el llenguatge narratiu de la Bblia, en els models cristians didentificaci i, particularment, en la persona de Jesucrist i la seva presncia en la comunitat cristiana. La formaci religiosa i moral catlica t una llarga tradici en el sistema educatiu espanyol i, responent a raons profundes de la instituci escolar i a drets humans reconeguts per la Constituci espanyola, actualment est garantida per lAcord subscrit entre lEstat espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament i assumptes culturals, signat el 3 de gener de 1979, el qual estableix els principis que fan possible les garanties constitucionals. El currculum de lensenyament de la religi catlica s una sntesi bsica i global del missatge cristi, adequada a ledat de lalumne, a les exigncies epistemolgiques de la matria, a les expressions culturals de lentorn i a les demandes didctiques del sistema educatiu. Juntament amb les altres opcions de lrea de religi, semmarca en un context histric i social, inclou part del gran patrimoni cultural i artstic que emana de la fe catlica i daltres confessions, i possibilita lanlisi comparada dels continguts i les lnies bsiques de les grans religions vigents. Lensenyament religis catlic es desenvolupa especialment en quatre grans dimensions: La dimensi cultural i histrica s present en lensenyament religis, ats que el patrimoni cultural, histric i antropologicoaxiolgic que gran part de les societats reben del passat est vertebrat per continguts religiosos. En aquest sentit, la religi catlica ha donat els seus fruits en 20

Indicar secci lart, en els sistemes de significaci moral, en la creaci popular i en lacci social. Per aix, el currculum de lopci confessional catlica ensenya la incidncia que el cristianisme en els seus continguts doctrinals i les seves formes histriques ha tingut i t en la cultura espanyola i europea. La dimensi humanitzadora de lopci catlica constitueix una aportaci efica a la maduraci de la personalitat integral de lalumne, i arrela els mateixos objectius del sistema educatiu e n un nucli referencial didees, valors i creences que permeten a lalumne donar resposta als seus interrogants ms radicals, cosa que fa possible, al seu torn, la formaci dhomes i dones conscients, crtics, lliures i creadors. La formaci religiosa catlica aporta, al seu torn, una cosmovisi que fa possible lobertura cap al fonament i el sentit ltim de la vida i, per tant, al sentit de la cincia, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. Es tracta dafrontar les grans preguntes que lalumne es planteja i ajudar-lo a trobar les respostes que podr assumir com a opci lliure i personal. s finalitat de lescola que els alumnes aconsegueixin el seu desenvolupament personal, cosa que no s possible sense una fonamentaci i orientaci convenients cap a un significat ltim i global de lexistncia. La dimensi eticomoral explicita les exigncies morals que comporta el missatge cristi. En la religi catlica sofereix una manera determinada de veure la vida, en la base de la qual hi ha un concepte dhome, un nucli referencial didees i creences, i la proposta duna escala de principis i valors. Lensenyament religis catlic exposa, fonamenta i jerarquitza les virtuts i els valors capaos deducar la dimensi moral i social de la personalitat de lalumne, a fi de fer possible la maduraci en la responsabilitat, lexercici de la solidaritat i de la caritat. Tot aix, com a expressi coherent del coneixement de Du revelat en Jesucrist. Lopci religiosa catlica es presenta en lmbit escolar, en la seva estructura epistemolgica o disciplinar, amb el carcter cientfic amb qu, en la cultura universitria, saborden les cincies de la religi i la teologia. Els seus continguts sn sabers amb una fonamentaci i una metodologia cientfica prpia, implantats amb rigor i tradici als estats del nostre entorn cultural. El seu estatut epistemolgic original entra en lmbit educatiu en confrontaci i dileg amb els altres tipus de sabers i racionalitat que actuen a lescola. Contribuci de lrea de religi i moral catlica a ladquisici de les competncies bsiques Lensenyament de la religi catlica a lescola sat a la finalitat prpia daquesta, que s la formaci plena de lalumne mitjanant els sistemes propis daprenentatge que es concreten en el currculum i el seu desenvolupament. Contribueix a la qualitat de leducaci des de la proposta i el desenvolupament duns coneixements, valors i actituds que conformen el seu currculum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de lalumne, facilitant-li una proposta del sentit ltim per a la seva vida i illuminant el fonament dels valors comuns i propis daquest ensenyament que fan possible una convivncia lliure, pacfica i solidria. Les propostes de lensenyament religis catlic constitueixen en si mateixes una cosmovisi del mn, de la vida i de lsser que fan possible la formaci integral. Tot aix es realitza mitjanant la presentaci sistemtica, orgnica i cientfica del missatge, la vida i la persona de Jesucrist, present en la seva Esglsia, avalada per la tradici i el magisteri de lEsglsia, transmesa a travs de lacci educativa del professor amb la seva preparaci cientificotcnica i el seu testimoni cristi. Al seu torn, les aportacions daquest ensenyament fan possible, com a oferta lliure, una manera de ser i de viure al mn, de manera que els principis, valors i actituds que generen els elements bsics del cristianisme ajuden lalumne a situar-se lcidament davant la tradici cultural i, per tant, a inserir-se crticament en la societat. 21

Indicar secci Amb tot, les competncies bsiques, com sn les interpersonals, interculturals, socials i cviques i la comunicaci lingstica, adquireixen en aquesta rea elements bsics per a la seva adquisici al llarg de lensenyament obligatori. Pel que fa a leducaci primria etapa en qu el nen comena a tenir conscincia reflexa de les seves prpies accions, i es percep cada vegada ms com a individu, lalumne senfronta per primera vegada a la necessitat urgent de realitzar el descobriment de la seva prpia identitat. Aquest procs est molt condicionat pels models culturals que els adults encarnen, models que influeixen en la vida quotidiana dels nens, en els seus jocs i en les seves accions creatives. Precisament una de les funcions de lensenyament escolar catlic en aquesta etapa s la presentaci dels models cristians didentificaci. Aquests models estan en les figures bbliques ms destacades de la histria de la salvaci, en les accions i vivncies de la comunitat cristiana i sobretot en la persona, vida i paraula de Jesucrist. La seva inseguretat, prpia duna edat primerenca, demana models de vida autntics en el procs de maduraci de la seva personalitat. Lensenyament religis catlic insisteix en la proposta explcita de la persona de Jesucrist, els principis que dimanen dEll, els valors que genera i les actituds que en deriven a fi que els alumnes reflexionin seriosament sobre la conducta personal i social. Aix exigeix una informaci slida sobre el fet religis i, en concret, pel que fa a aquesta assignatura, una presentaci exhaustiva del fet religis conformat en la religi catlica. La formaci religiosa es desenvolupa a lescola en un dileg autntic amb la realitat cultu ral, informant sobre la relaci i influncia mtua entre la cultura occidental i el fet religis cristi; jutjant i criticant aquesta cultura composta per idees, principis, valors, maneres de vida davant lEvangeli, que en la seva actualitat perenne illumina el ms profund de lsser hum i projecta una postura lliure i crtica davant la cultura emergent. Si b lensenyament religis s present i ajuda a la conformaci de les competncies que fixen els reials decrets densenyaments mnims, tenint en compte que les competncies bsiques sn les que sustenten la realitzaci personal, la inclusi social i la ciutadania activa, algunes daquestes competncies tenen una relaci especial amb lacci educativa de la religi catlica, i fins i tot es podria afirmar que daltres, si es prescindeix de la realitat religiosa, no tindrien elements importants per a la seva adquisici i desenvolupament. Entre daltres proposem les segents: 1. Competncia en comunicaci lingstica. Lensenyament religis catlic aporta elements bsics quant a lassoliment de la competncia en comunicaci lingstica, ats que se serveix del llenguatge acadmic, dels llenguatges que conformen la cultura que es transmet a lrea de religi, aix com dels llenguatges del mateix ensenyament religis. El dileg de la fe amb la cultura contribueix a la competncia en comunicaci lingstica, en la mesura que exigeix exercitar-se en lescolta de la paraula de Du, lexposici dels seus continguts i laplicaci a la cultura i a les diferents formes de vida social, aix com largumentaci adequada a aquesta edat i sempre present a lensenyament religis. Daltra banda, s prpia de lensenyament religis catlic la utilitzaci de les diverses formes de comunicaci que lacci de Du ha emprat sobre lhome. La seva revelaci s rica en diferents llenguatges. Aix, el llenguatge bblic i la seva riquesa dexpressi i simbologia, el llenguatge doctrinal i la seva precisi conceptual, analtica i argumental, el llenguatge litrgic i la seva proximitat al llenguatge dels smbols del poble cristi, el llenguatge, en fi, testimonial que fa 22

Indicar secci possible la transmissi vital dall en qu es creu. Tot aix s imprescindible per a la comprensi del llenguatge en totes les llenges de la cultura occidental. Lensenyament religis fa possible una veritable comunicaci lingstica, ja que utilitza els diferents llenguatges en la seva expressi verbal o escrita, explcits i implcits en fonts diverses. Finalment, lanlisi de fets socials que es presenten a la classe de religi, com a elements motivadors de la realitat evanglica, possibiliten lenriquiment del vocabulari. 2. Competncia social i cvica. En relaci amb la competncia social i cvica on sintegren elements essencials per a la humanitzaci, personals, interpersonals i interculturals, i es recullen totes les formes de comportament que preparen les persones per participar duna manera efica i constructiva en la vida social i professional. Lensenyament religis catlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i les virtuts que contribueixen a educar la dimensi moral i social de la personalitat de lalumne, a fi de fer possible la maduraci en la coresponsabilitat, lexercici de la solidaritat, de la cooperaci, la llibertat, la justcia i de la caritat. Tot aix, com a expressi coherent del coneixement de Du revelat en Jesucrist. Es tracta de lsser personal en coherncia amb les conviccions prpies lliurement assumides; s a dir, aprendre a ser motivant i recreant all vertaderament hum en la formaci plena de lalumne. En aquest sentit, el desenvolupament de lsser sencer de lhome, de les capacitats de la seva ment i del seu cor, de les potencialitats que el configuren i que desborden les expectatives purament materials i funcionals, fonamenta i dna sentit a lacci social i cvica de lalumne. Lensenyament religis en aquesta tasca incideix substancialment en el descobriment i desenvolupament de la humanitzaci vertadera, capa de fer-lo competent en lacci social. Amb aix estem fonamentant un dels valors bsics, la seva dignitat com a sser hum, com a fill de Du. Lalumne necessita especialment, en aquestes edats, motivacions per estimar, per construir la personalitat ms humana, per illusionar-se en projectes de vida altruista i desinteressada. El testimoni dhomes i dones sants en tota la histria constitueix un referent continu per a lautoassimilaci dels valors ms genunament cristians. Daquesta manera lensenyament religis educa en la iniciativa personal i autnoma dels alumnes pel b i la veritat. En conseqncia, es contribueix directament a la dimensi moral de la persona, afavorint que els alumnes i les alumnes reconeguin larrel del seu propi sser i els seus mateixos comportaments. Aix comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist, i ajuda, en conseqncia, a afrontar les situacions de conflicte mitjanant el dileg, el perd i la misericrdia, valors genunament cristians. En el ms profund de lsser cristi sorgeix el gran valor de la fraternitat universal. Per aix les exigncies tiques mnimes de convivncia, participaci, coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminaci i injustcia estan fonamentades i sn conseqncies de la fe cristiana. Els valors del respecte, cooperaci, solidaritat, justcia, no-violncia, comproms i participaci tenen la seva fonamentaci i referncies cristianes en la filiaci per lamor de Du, lamor, la fraternitat, la justcia, la misericrdia, el perd, la donaci dun mateix, lentrega total a favor dels pobres. 3. Competncia cultural i artstica. La contribuci a la competncia cultural i artstica es relaciona amb els seus aspectes de coneixement i valoraci de tota lexpressi artstica, plstica, histrica, simblica, lingstica, de costums, ritus, festes, valors i formes de vida impregnades de cristianisme des del seu origen i el seu desenvolupament actual, com a manifestaci del fet religis. Lalumne no tan sols pot conixer, sin que pot comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religis en la seva expressi artstica, cultural i esttica, teolgica i 23

Indicar secci vivencial. La cultura i la histria europea occidental, i la mateixa histria i cultura espanyola, no poden ser compreses i assumides si es prescindeix del fet religis, sempre present en la histria cultural dels pobles. s conegut per tothom que la maduraci de la personalitat humana es realitza dins de la tradici cultural on creix i se sustenta. Aquesta maduraci es porta a terme en un mn cada vegada ms complex i de ms contrast cultural i de presncia, respecte i dileg de cultures. La religi i moral catlica presenta lesdeveniment cristi en dileg amb la cultura i i ncorpora orgnicament el saber de la fe en el conjunt dels altres sabers. Amb aix lalumne adquireix una valoraci crtica de la cultura davant lEvangeli, motivant alhora lestima de la prpia cultura i lestima adequada daltres tradicions culturals i religioses. En el currculum de la religi catlica tamb hi sn presents els elements essencials que defineixen les altres grans religions. Lensenyament religis catlic no tan sols aporta a la competncia cultural i artstica uns coneixements de lart i la cultura amb referncia religiosa i unes destreses, sin tamb el sentit i la profunditat de la seva presncia, que remet a una manera concreta de veure la vida, dexpres sarla i de viure des de laportaci cristiana a la cultura. Amb aix tamb contribueix a la conservaci i valoraci del patrimoni cultural. 4. Competncia daprendre a aprendre. La religi catlica contribueix igualment al desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre, fomentant les capacitats a travs de leducaci, limpuls del treball en equip, la sntesi de la informaci i opini. Aix mateix, lensenyament religis ajuda els alumnes a ser protagonistes del seu propi aprenentatge com a resosta a la voluntat de Du que lsser hum collabori activament i lliurement amb el pla establert per Ell. Per aix, aprendre a aprendre no tan sols comporta una proposta consensuada de sentiments, valors i actituds, sin un marc de referncia acceptat voluntriament segons les seves conviccions, que ha de ser gresol en la recerca de la veritat i del b. 5. Competncia dautonomia i iniciativa personal. Quant a lautonomia i iniciativa personal, lensenyament religis catlic simparteix en el camp especfic de lescola, lobjectiu irrenunciable del qual, formar la persona des de dins, alliberar-la de tot el que li impedeix viure lliurement, comporta la seva referncia efectiva a una determinada visi de lhome i al seu sentit ltim, per afirmar-lo, negar-lo o prescindir-ne. s finalitat fonamental de la tasca de lescola que els alumnes descobreixin la seva identitat personal, per aix no s possible sense una obertura al significat ltim i global de la seva existncia humana. Lautonomia i iniciativa personal no es poden realitzar en lalumne si no es comena ja a ensinistrar en el coneixement de si mateix, en el seu sser ms profund, en les seves potencialitats, en la seva dignitat i en el seu sentit. La formaci religiosa catlica aporta daquesta manera una cosmovisi que fa possible lobertura cap al fonament i el sentit ltim de la vida i, per tant, al sentit de la cincia, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. Lensenyament religis catlic no es redueix a un ensenyament de valors; es dirigeix a la persona concreta en les seves arrels, en les seves possibilitats humanes dacci i de servei i, sobretot, es dirigeix a lsser hum en la seva finalitat transcendent. Tot aix comporta loferiment de lEvangeli de salvaci de Jesucrist, perqu, una vegada conegut, sorgeixi la humanitat nova feta dhomes nous segons el designi de Du. Per aix lensenyament ha de proposar Jesucrist com a cam que ens condueix a la veritat i a la vida, i sha de fer des de la convicci profunda que procedeix de lEsglsia que confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist, i, en conseqncia, mitjanant la forma prpia i ms coherent de transmetre aquesta fe de lEsglsia: el testimoni. 24

Indicar secci En la contribuci al desenvolupament personal de lalumne, la religi s generadora de valors i dintegraci social. La religi collabora en aquesta competncia lliurant a lalumne les virtualitats necessries per crear les disposicions i actituds que afavoreixen la inserci social. Lautonomia de lindividu cristi s afavorida precisament per lobertura a una visi totalitzant del mn i de la realitat, una cosmovisi que fa possible la formaci integral de lalumne davant de visions parcials i determinants de la llibertat prpia. Des dels procediments de lrea safavoreix aquesta competncia bsica desenvolupant iniciatives, i satn especialment que els alumnes i les alumnes construeixin un judici moral basat en els principis, valors i actituds que genera el mateix Evangeli. 6. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. La religi catlica contribueix al desenvolupament de la competncia en el coneixement i la interacci en el mn fsic a travs de la doctrina social de lEsglsia, illuminant les respostes i les solucions als problemes que sorgeixen en la interacci de lsser hum amb el medi fsic i amb si mateix. Tamb contribueix a la valoraci tica de ls de la cincia i de la tecnologia. Al seu torn recolza i dna sentit a les habilitats i des treses relacionades amb lecologia que sadquireixen des daquesta competncia. El cristi entn la naturalesa com a creaci de Du, per la qual cosa la valora, la cuida i la fomenta. Totes les aportacions a les diferents competncies es poden agrupar i definir, quant a laportaci religiosa, com un desenvolupament de la capacitat transcendent de la persona, s a dir, la seva aportaci espiritual i religiosa. Aix la capacita per donar sentit a la seva vida. Amb aquest objectiu, conformen la capacitat transcendent: Lobertura de la ra a la recerca de la veritat en la supe raci de tot itinerari racional reductiu, la capacitat de deixar-nos confrontar i interpellar per la crida a la llibertat i a la felicitat vertadera, linters en el dileg de la fe i la ra, de la fe i la cultura, latenci a la capacitat innata per dinamitzar la intelligncia i cridar la ra humana a la recerca dalguna cosa ms, de la identitat prpia de lsser hum, la capacitat de ser i estar amb els altres des de la fraternitat, lamor i la misericrdia, lnsia dinfinit, lanhel de Du i la planificaci de lsser en la vida eterna. sn, entre daltres, objectius i elements fonamentals en el desenvolupament de les competncies abans descrites. Conforme a les competncies establertes en lesmentat acord internacional i reconegudes en la disposici addicional segona de la Llei orgnica deducaci 2/2006, de 3 de maig, correspon a la Conferncia Episcopal Espanyola fixar el currculum de lrea de Religi i Moral Catlica. Objectius: En finalitzar leducaci primria es pretn que lalumne/a sigui capa de: 1. Conixer els aspectes bsics de les religions ja desaparegudes i relacionar-les amb el cristianisme. 2. Reconixer els fundadors i alguns elements distintius de les grans religions vigents, en la seva resposta a les preguntes bsiques sobre el sentit de la vida i el comproms dels creients. 3. Conixer la Bblia, la seva estructura i sentit, i identificar alguns textos bsics com a paraula de Du. 4. Descobrir lacci de Du en la naturalesa i en la persona, com a fonament i font dels valors bsics de lsser hum. 25

Indicar secci 5. Identificar alguns personatges fonamentals de la Histria de la salvaci i la seva resposta de fe, descobrint el valor central de la persona de Jesucrist i la resposta de fe de la Mare de Du. 6. Valorar la novetat de lamor de Du que ens salva del pecat i de la mo rt, pel seu Fill Jesucrist i a travs de la vida i acci salvadora de lEsglsia, Cos de Crist. 7. Identificar el significat dalguns esdeveniments, formulacions, expressions i textos bsics del missatge cristi, que facilitin la comprensi de la vida de lEsperit Sant en el mn i en lEsglsia. 8. Identificar lEsglsia en les seves manifestacions, conixer la presncia de Du i la seva grcia en els sagraments, i el servei eclesial prestat pels apstols i els seus successors. 9. Comprendre i distingir el sentit sagrat, festiu, cultural i de celebraci de les festes i els seus ritus en les religions monoteistes, i relacionar-les amb els aspectes culturals i de celebraci de la litrgia. 10. Analitzar la jerarquia de valors, actituds i normes que conformen lsser cristi, i aplicar-los a les diferents situacions de la vida. 11. Valorar que la fe cristiana implica assumir responsabilitats, conixer i comprendre larrel i el sentit de lacci i del comproms cristi, i mantenir una actitud de tolerncia i respecte davant els sistemes tics de les diferents religions. 12. Conixer, valorar i respectar el patrimoni religis, artstic i cultural, que es manifesta a travs del llenguatge simblic i icnic de larquitectura, pintura, literatura, msica i litrgia, com a expressi de la fe catlica i daltres religions. 13. Descobrir que el dest etern de lhome comena aqu com a do que sorgeix de la victria de Crist sobre la mort.

Primer cicle
Continguts: 1. 2. 3. 4. La creaci de lsser hum i del mn, obra admirable de Du i tasca per a lhome. Estructura i sentit de la Bblia, paraula de Du. Manifestaci de Du Pare, creador i misericordis, en la Bblia. La resposta de lhome a Du. El valor de loraci com a relaci amb Du. Significat del temple i les imatges. 5. Du vol la felicitat de lsser hum. El seu amor i providncia. 6. Du mostra el seu amor. La intervenci salvadora de Du en la histria del poble dIsrael, assumida per la tradici cristiana. 7. Lamor de Du s font de veritat i bondat per als que creuen. 8. Els manaments, expressi de la llei natural i de lamor de Du. Regla de conducta humana i cristiana. 9. Du envia el seu Fill Jesucrist per a la salvaci dels pecats dels fills. Jesucrist cam, veritat i vida. 10. Principals ensenyaments de la vida de Jess narrades en els evangelis. Les parboles. 11. Du manifesta el seu amor amb la mort del seu Fill. ltim sopar, Passi, Mort i Resurrecci. Du es queda amb nosaltres: lEsperit Sant. 12. Formem la gran famlia dels fills de Du, lEsglsia, que es reuneix per celebrar lamor de Du. 13. Les festes i celebracions de lany litrgic. El sentit de la festa cristiana: Du amb nosaltres. Significat de les festes marianes ms importants. 14. Significat i sentit dalguns smbols religiosos en les celebracions: laigua, el foc, la llum, loli, els gestos, la msica. 15. Els ritus com a expressi de la relaci amb Du. El culte cristi. 16. El cristi espera la gran festa del cel. 26

Indicar secci

Criteris davaluaci: 1. Descriure i respectar les diferents prctiques religioses i el seu sentit: loraci, el culte i el comproms. 2. Saber localitzar una cita bblica. 3. Reconixer en alguns textos bblics sobre la creaci la bondat i paternitat de Du. 4. Apreciar lamor de Du a lhome des de la naturalesa i la seva presncia al nostre costat. 5. Distingir alguns personatges bblics significatius i la seva resposta de fe, amb especial atenci a la figura de la Mare de Du i a la persona de Jess com a dignes dimitaci. 6. Treure conclusions dalgunes parboles bsiques en lensenyament de Jesucrist. 7. Assenyalar la relaci del creient amb Du en alguns textos bblics. 8. Comprendre que Crist ens mostra el seu amor presentant-se com a cam per arribar a Du, morint per nosaltres, perdonant-nos i enviant-nos el seu Esperit. 9. Reconixer que lEsglsia s la famlia dels fills de Du. 10. Identificar el significat dels smbols cristians i del temple, i reconixer larrel de celebraci de la festa cristiana. 11. Comprendre i respectar que diumenge s el Dia del Senyor. 12. Saber situar alguns smbols religiosos en les festes del seu entorn. 13. Saber aplicar els manaments de la llei de Du a la vida quotidiana. 14. Relacionar el final feli de les parboles dels casaments i la gran festa del cel.

Segon cicle
Continguts: 1. Du s creador. El mn i la vida com a do de Du en la Bblia. Algun relat sobre lorigen del mn en lantiguitat. 2. Lacci salvadora de Du a travs dels patriarques i Moiss en el poble jueu. Sentit de salvaci i comproms amb lhome en el judaisme, cristianisme i islam. 3. La promesa de salvaci que Du fa a lhome es compleix en la persona de Jesucrist, veritable Du i veriable home. 4. Significat de la vida de Jess quant a lliurament personal i comproms amb tots els homes. 5. El pecat de lhome com a ruptura amb Du, amb els altres i amb ell mateix. 6. El perd de Du i la seva misericrdia. Els miracles de Jess. 7. La victria sobre el pecat i la mort. Jesucrist, el Messies, el Salvador, ha ressuscitat i viu per sempre. 8. La fe i el seguiment, resposta a Jesucrist. El manament de lamor. 9. El naixement de lEsglsia. LEsperit Sant s qui dna vida. Manifestacions dels vincles interns que uneixen els membres de lEsglsia. 10. LEsglsia, el Cos de Crist. 11. La salvaci de Du a travs dels sagraments de lEsglsia. Els sagraments de la iniciaci i la reconciliaci. 12. LEucaristia origen i meta de la vida cristiana. 13. La Verge Maria, mare de lEsglsia. Sentit de les advocacions. 14. Comparaci entre les principals expressions artstiques de les religions monoteistes. Identificaci de la fe de lautor i de la comunitat. 15. La vida que Du dna dura per sempre. Criteris davaluaci: 27

Indicar secci

1. Distingir els fundadors de les religions monoteistes, comparant-los entre si en els aspectes concernents a la seva relaci amb Du, el seu comproms amb lhome i la seva acci salvadora. 2. Verificar lacci salvadora de Du a travs dels personatges bblics i la seva plenitud en Jesucrist. 3. Reconixer lamor de Du en crear-nos a la seva imatge i adoptar-nos com a fills. 4. Identificar alguns fets i paraules de Jess que mostren lamor de Du a lhome. 5. Situar les accions de salvaci de Jess en les referncies bbliques sobre els seus miracles, la seva mort i resurrecci. 6. Comprendre que el pecat trenca la relaci amb Du, que Jesucrist la restableix amb la seva mort i resurrecci, i que lamor de Du dura per sempre. 7. Explicar que la fe i les obres sn respostes a lamor de Du, manifestat en Jesucrist. 8. Distingir i relacionar els sagraments de la iniciaci, la reconciliaci i leucaristia. 9. Explicar la nova vida que sorgeix pel baptisme i salimenta en leucaristia. 10. Saber descriure lEsglsia com a cos de Crist. 11. Raonar que qui uneix els membres de lEsglsia s lEsperit Sant. 12. Reconixer en les diferents advocacions de Maria la Mare de Du i mare nostra. 13. Aplicar a algunes obres artstiques i gestos litrgics els continguts bsics de la fe cristiana i daltres religions. 14. Explicar el significat dalguns textos evanglics que facin referncia a la vida eterna.

Tercer cicle
Continguts: 1. Lestructura de la religi. El concepte de Du i dhome. Origen i dest de lhome. Les mediacions. 2. Manifestacions de lestructura del fenomen religis en lantiguitat (Mesopotmia, Egipte, Grcia i Roma). 3. Les respostes a les grans preguntes de lsser hum en el judaisme, el cristianisme i lislam. El sentit i abast de la fe i les bones obres. 4. Lsser hum, el sentit de la seva vida i la seva salvaci en lhinduisme i el budisme. 5. La dignitat de lsser hum creador per Du Pare. Els drets humans. 6. Relats del Nou Testament en qu els testimonis acrediten que Jesucrist s Fill de Du i home vertader. 7. Jesucrist, Salvador i Redemptor del pecat i de la mort. 8. Jesucrist, plenitud de lhome. 9. La presncia de la Mare de Du en lEvangeli i en els fets dels apstols. 10. Lhome nou i la llei de lEsperit. Lamor de Du i lamor al prosme. 11. Lsser hum responsable dels seus actes. El valor de la conscincia, la veritat, la llibertat i la voluntat. 12. Els sagraments per al creixement i la propagaci del poble de Du: orde sacerdotal i matrimoni. 13. Jess crida i envia els seus deixebles per tot el mn per continuar la seva obra de salvaci. La vinguda i presncia de lEsperit Sant. Lexpansi de lEsglsia. 14. LEsglsia, nou poble de Du. Manifestacions de lestructura jerrquica de lEsglsia. El Papa, els bisbes, els capellans, la vida consagrada. LEsglsia universal i lEsglsia diocesana. 15. LEsglsia en el mn actual. Significat i sentit de les notes de lEsglsia. Mapa de les grans religions en el mn davui. 28

Indicar secci 16. Respecte a les conviccions religioses com a condici mnima per a la convivncia. 17. Comproms i solidaritat amb el mn davui: manifestacions a lEsglsia i en altres religions. 18. Les festes del poble de Du. El seu valor comunitari i rememoratiu. La trobada amb Du a travs de les festes. 19. Manifestacions de la presncia de Du en la cultura cristiana. Valoraci de les expressions artstiques de les religions presents a lentorn. 20. Du prepara una terra nova on habitar la justcia. La unci dels malalts. Les darreries de lsser hum. Criteris davaluaci: 1. 2. 3. 4. 5. Saber identificar alguns signes i smbols representatius del fenomen religis en lantiguitat. Relacionar les grans religions vigents, i descobrir les seves principals semblances i diferncies. Distingir el sentit ltim de la vida segons les religions monoteistes. Saber diferenciar les concepcions sobre la salvaci de lhome en lhinduisme i el budisme. Comentar alguns textos del Nou Testament on es manifesta la humanitat i la divinitat de Jesucrist. 6. Descriure quines conseqncies t en lsser hum el fet de ser creat i estimat per Du com a fill. 7. Sintetitzar els punts essencials sobre la salvaci de lhome realitzada per Jesucrist, i raonar com Du sens dna a travs dels sagraments. 8. Assenyalar en textos evanglics lorigen de lEsglsia i la seva finalitat de salvaci. 9. Descriure la missi dels membres de lEsglsia com a continutat de la missi de Jesucrist. 10. Especificar el servei eclesial que els apstols i els seus successors presten al poble de Du, i distingir el significat de les paraules apstol, jerarquia i collegi episcopal. 11. Situar i valorar la presncia de la Mare de Du en els moments culminants de la vida de Crist, i reconixer que ocupa un lloc especial en la salvaci. 12. Raonar el valor de la llibertat i la responsabilitat dels propis actes a la llum de lEvangeli, i saber aplicar el manament de lamor a les situacions quotidianes. 13. Identificar algunes institucions de lEsglsia dedicades a lajuda als necessitats. 14. Assenyalar i respectar els valors de les diferents religions i la seva contribuci a la cultura. 15. Interpretar el significat transcendent de lart religis, i distingir les festes civils de les festes cristianes. 16. Resumir la fe de lEsglsia sobre la vida eterna.

29

Indicar secci

Annex III. Educaci Secundria Obligatria. Currculum de Religi Catlica

ORDRE ECI/1957/2007, de 6 de juny, per la qual sestableixen els currculums dels ensenya ments de religi catlica corresponents a leducaci infantil, a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria. Introducci La Llei orgnica de leducaci 2/2006, de 3 de maig, t en compte a la disposici addicional segona el dret dels pares a la formaci religiosa i moral dels fills, segons les seves conviccions, i estableix que lensenyament de la religi sha dincloure com a rea o matria en els nivells educatius que correspongui. Els decrets densenyaments mnims despleguen aquesta disposici addicional 2a quant a la seva presncia curricular i condicions acadmiques aplicant lexclusiva competncia de la jerarquia eclesistica per determinar el currculum propi de lensenyament religis catlic en el nostre cas. En aquest marc, lensenyament de la religi i moral catlica es presenta com a opci lliure per als alumnes i obligatria per als centres. Lensenyament religis contribueix a la qualitat de leducaci des de la proposta i el desenvolupament duns coneixements, valors i actituds que conformen el seu currculum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de lalumne, facilitant-li una proposta de sentit ltim per a la seva vida i illuminant el fonament dels valors comuns que fan possible una convivncia lliure, pacfica i solidria. No hi podria haver una formaci integral i, per tant, una educaci de qualitat si no es desenvolupessin totes les capacitats inherents en lsser hum, entre les quals es troba constitutivament la capacitat transcendent. Aquesta capacitat bsica de lindividu adquireix el seu autntic compliment en la recerca del sentit ltim de la vida. Arrelada en el ms profund de l sser, lalumne va descobrint-la tenint en compte els nivells daprenentatge propis de cada edat en els smbols i signes del seu entorn, en el progrs i la humanitzaci del mateix sser hum, en el llenguatge narratiu de la Bblia, en els models cristians didentificaci i, particularment, en la persona de Jesucrist i la seva presncia en la comunitat cristiana. La formaci religiosa i moral catlica t una llarga tradici en el sistema educatiu espanyol i, responent a raons profundes de la instituci escolar i a drets humans reconeguts per la Constituci espanyola, actualment est garantida per lAcord subscrit entre lEstat espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament i assumptes culturals, signat el 3 de gener de 1979, el qual estableix els principis que fan possible les garanties constitucionals. El currculum de lensenyament de la religi catlica s una sntesi bsica i global del missatge cristi, adequada a ledat de lalumne, a les exigncies epistemolgiques de la matria, a les expressions culturals de lentorn i a les demandes didctiques del sistema educatiu. Juntament amb les altres opcions de lrea de Religi, semmarca en un context histric i social, inclou part del gran patrimoni cultural i artstic que emana de la fe catlica i daltres confessions, i possibilita lanlisi comparada dels continguts i les lnies bsiques de les grans religions vigents. Lensenyament religis catlic es desenvolupa especialment en quatre grans dimensions: La dimensi cultural i histrica s present en lensenyament religis, ats que el patrimoni cultural, histric i antropologicoaxiolgic que gran part de les societats reben del passat est 30

Indicar secci vertebrat per continguts religiosos. En aquest sentit, la religi catlica ha donat els seus fruits en lart, en els sistemes de significaci moral, en la creaci popular i en lacci social. Per aix, el currculum de lopci confessional catlica ensenya la incidncia que el cristianisme en els seus continguts doctrinals i les seves formes histriques ha tingut i t en la cultura espanyola i europea. La dimensi humanitzadora de lopci catlica constitueix una aportaci efica a la maduraci de la personalitat integral de lalumne, i arrela els mateixos objectius del sistema educatiu en un nucli referencial didees, valors i creences que permeten a lalumne donar resposta als seus interrogants ms radicals, cosa que fa possible, al seu torn, la formaci dhomes i dones conscients, crtics, lliure i creadors. La formaci religiosa catlica aporta daquesta manera una cosmovisi que fa possible lobertura cap al fonament i el sentit ltim de la vida i, per tant, al sentit de la cincia, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. Es tracta dafrontar les grans preguntes que lalumne es planteja i ajudar-lo a trobar les respostes que podr assumir com a opci lliure i personal. s finalitat de lescola que els alumnes aconsegueixin el seu desenvolupament personal, cosa que no s possible sense una convenient fonamentaci i orientaci cap a un significat ltim i global de lexistncia. La dimensi eticomoral explicita les exigncies morals que comporta el missatge cristi. En la religi catlica sofereix una determinada manera de veure la vida, en la base de la qual hi ha un concepte dhome, un nucli referencial didees i creences, i la proposta duna escala de principis i valors. Lensenyament religis catlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts capaos deducar la dimensi moral i social de la personalitat de lalumne, a fi de fer possible la maduraci en la responsabilitat, lexercici de la solidaritat i de la caritat. Tot aix, com a expressi coherent del coneixement de Du rellevat en Jesucrist. Lopci religiosa catlica es presenta en lmbit escolar, en la seva estructura epistemolgica o disciplinar, amb el carcter cientfic amb qu, en la cultura universitria, saborden les cincies de la religi i la teologia. Els seus continguts sn sabers amb una fonamentaci i una metodologia cientfica prpia, implantats amb rigor i tradici en els estats del nostre entorn cultural. El seu estatut epistemolgic original entra en lmbit educatiu en confrontaci i dileg amb els altres tipus de sabers i racionalitat que actuen a lescola. Contribuci de lrea de religi i moral catlica a ladquisici de les competncies bsiques Lensenyament de la religi catlica a lescola sat a la finalitat prpia daquesta, que s la formaci plena de lalumnat mitjanant els sistemes propis daprenentatge que es concreten en el currculum i el seu desenvolupament. Lensenyament religis contribueix a la qualitat de leducaci que preconitza la LOE des de la proposta i el desenvolupament duns coneixements, valors i actituds que conformen el seu currculum. Ho fa desenvolupant especialment la dimensi i capacitat transcendent de lalumnat, facilitant-li una proposta de sentit ltim per a la seva vida i illuminant el fonament dels valors comuns i propis daquest ensenyament que fan possible una convivncia lliure, pacfica i solidria. Les propostes de lensenyament religis catlic constitueixen en si mateixes una cosmovisi del mn, de la vida i de lsser hum que fan possible la formaci integral. Tot aix es realitza mitjanant la presentaci sistemtica, orgnica i cientfica del missatge, la vida i la persona de Jesucrist, present en la seva Esglsia, avalada per lescriptura, la tradici i el magisteri de lEsglsia, transmesa a travs de lacci educativa del professor amb la seva preparaci cientificotcnica i el seu testimoni cristi. Les aportacions daquest ensenyament conformen una manera de ser i de viure en el mn, de 31

Indicar secci tal manera que els principis, valors i actituds que genera ajuden lalumnat a situar-se lcidament davant la tradici cultural, a conixer i oferir els elements bsics del cristianisme generadors de cultura i, per tant, a inserir-se cooperativament i crticament a la societat. Les seves propostes sn qualitativament transcendents i vives, realitzades en la persona del mateix Jesucrist, per la qual cosa pot donar i de fet dna resposta al sentit ltim de la vida. Amb tot, les competncies bsiques, com sn les interpersonals, interculturals, socials i cviques i la comunicaci lingstica adquireixen en aquesta rea elements bsics per a la seva adquisici al llarg de lensenyament obligatori. Tota persona t necessitat duna base slida sobre la qual construir lexistncia personal i social. Els adolescents i joves es plantegen interrogants profunds sobre el sentit de la seva existncia que exigeixen una resposta, a la vegada que transcendent, de carcter universal i estable. s necessari tenir en compte que en aquestes edats es desenvolupa la ra formal, i la seva capacitat dabstracci i generalitzaci de conceptes. s capa danalitzar i sintetitzar elements diferents i plurals, induir i aplicar smbols i signes a la seva prpia vida i a larealitat circumdant. s precisament en aquesta etapa en qu certa inquietud vital sorgeix i comena a plantejar-se els perqu de lexistncia i especialment la seva actitud personal davant el fet religis amb relaci a la seva prpia vida personal i social. Els seus qestionaments vitals i la inseguretat demanen models de vida autntics en el procs de maduraci de la seva personalitat. Lensenyament religis catlic insistir en la proposta explcita de la persona de Jesucrist, els principis que dEll dimanen, els valors que genera i les actituds que en deriven a fi que els alumnes i les alumnes reflexionin seriosament sobre la conducta personal i social. Aix exigeix una informaci slida sobre el fet religis i, en concret, pel que fa a aquesta assignatura, una exhaustiva presentaci del fet religis conformat en la religi catlica. La formaci religiosa es desenvolupa a lescola en un dileg autntic amb la realitat cultural, informant sobre la relaci i influncia mtua entre la cultura occidental i el fet religis cristi; entrant en dileg fecund i responsable amb aquesta cultura formada per idees, principis, valors, maneres de vida davant lEvangeli, que en la seva perenne actualitat illumina el ms profund de lsser hum i projecta una visi lliure i valorativa davant la realitat cultural. Si b lensenyament religis s present i ajuda a la conformaci de les competncie s fixades en els reials decrets densenyaments mnims, tenint en compte que les competncies bsiques sn aquelles que sustenten la realitzaci personal, la inclusi social i la ciutadania activa, algunes daquestes competncies tenen una especial relaci amb lacci educativa de la religi catlica, i fins i tot, es podria afirmar-se que altres, si es prescindeix de la realitat reli giosa, estarien mancades delements importants per a la seva adquisici i desenvolupament. Entre daltres proposem les segents: 1. Competncia en comunicaci lingstica. Lensenyament religis catlic a lescola se serveix del llenguatge acadmic, daquells llenguatges que conformen la cultura que es transmet a lrea de religi, aix com dels llenguatges del mateix ensenyament religis. El dileg de la fe amb la cultura contribueix a la competncia en comunicaci lingstica, en la mesura que exigeix exercitar-se en lescolta de la paraula de Du, lexposici dels seus continguts i aplicaci a la cultura i a les diferents formes de vida social, aix com largumentaci adequada a aquesta edat i sempre present en lensenyament religis. Daltra banda, s propi de lensenyament religis catlic la utilitzaci dels diversos llenguatges 32

Indicar secci i formes de comunicaci que Du ha utilitzat en la seva revelaci en sser hum. La seva revelaci s rica en diferents llenguatges. Aix, el llenguatge bblic i la seva riquesa dexpressi i simbologia; el llenguatge doctrinal i la seva precisi conceptual, analtica i argumental; el llenguatge litrgic i la seva proximitat al llenguatge dels smbols del poble cristi; el llenguatge, en fi, testimonial que fa possible la transmissi vital de les creences. Aix mateix, lensenyament religis catlic en lexercici daprenentatge del missatge cristi capacita i permet a lalumnat expressar pensaments, conviccions, vivncies i opinions i acostumarse al discurs coherent i estructurat de la fe cristiana. Tot aix s imprescindible per a la comprensi del llenguatge en totes les llenges de la cultura occidental. Lensenyament religis fa possible una veritable comunicaci lingstica, en utilitzar els diferents llenguatges en la seva expressi verbal o escrita, explcits i implcits en fonts diverses. Finalment, lanlisi de fets socials que es presenten a la classe de religi, com a elements motivadors de la realitat evanglica, possibiliten lenriquiment del vocabulari. 2. Competncia social i cvica. En la competncia social i cvica sintegren els elements essencials per a la humanitzaci, elements personals, interpersonals i interculturals, i recullen totes les formes de comportament que preparen les persones per participar duna manera efica i constructiva en la vida social i professional. Des del missatge cristi, el principal s el desenvolupament de tot el que s hum, de les seves potencialitats i capacitats que el configuren i el desborden, del que s purament funcional i material. Des del desenvolupament de la persona sestableixen les bases per a la cooperaci i lexercici de la ciutadania democrtica, la comprensi de la realitat social en qu es viu, sent conscients dels valors del nostre entorn i collaborant amb loferta de vida que ens fa Jesucrist, a construir un sistema de valors propi i a viure en coherncia amb Ell. En aquesta acci humanitzadora, lensenyament religis catlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts capaos deducar la dimensi moral i social de la personalitat de lalumnat, a fi de fer possible la maduraci de la coresponsabilitat, lexercici de la solidaritat, de la cooperaci, de la llibertat, la justcia, la igualtat i la caritat; tot aix, com a expressi coherent del coneixement de Du, revelat en Jesucrist i, alhora, com a resposta a les grans preguntes sobre el sentit de la vida que ja en aquesta edat es formulen els alumnes i les alumnes. Amb aix estem apellant al principi bsic. La dignitat de lsser hum, com a fill de Du, oferint el fonament estable del respecte als principis i valors universals, com a resposta a una profunda crisi dhumanitat i dordre moral. Lalumnat necessita al seu torn raons per estimar, raons per viure i raons per esperar, basades en la vida i el missatge damor de Jesucrist, origen i fi de la formaci religiosa que lEsglsia ofereix a lescola. Es contribueix directament a la dimensi moral de la persona afavorint que els alumnes i les alumnes reconeguin larrel del seu sser i els seus comportaments, construeixin una conscincia recta que es fonamenti en els valors de lEvangeli. Afavorint tamb els aprenentatges des dun marc de referncia que sha dajustar a la lliure i voluntria opci dels pares. Aix comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist i ajuda en conseqncia a afrontar les situacions de conflicte mitjanant el dileg, el perd i la misericrdia, valors genunament cristians. En el ms profund de lsser cristi sorgeix el gran valor de la fraternitat univ ersal. Per aix les mnimes exigncies tiques de convivncia, participaci, coneixement de la diversitat i de les 33

Indicar secci situacions de discriminaci i injustcia estan fonamentades i sn conseqncies de la fe cristiana. Els valors del respecte, cooperaci, caritat, justcia, no-violncia, comproms i participaci tenen la seva fonamentaci i referncies cristianes en la filiaci per lamor de Du, lamor, la fraternitat, la justcia, la misericrdia, el perd, la donaci de si mateix, el lliurament total a favor dels pobres. En conseqncia, des de lensenyament religis es proposa una reflexi i una anlisi crtica dels valors democrtics i de la ciutadania per descobrir que la seva arrel sn els principis fonamentals de lEvangeli i de la Doctrina Social de lEsglsia. 3. Competncia cultural artstica. La contribuci a la competncia cultural i artstica es relaciona amb els seus aspectes de coneixement i valoraci de tota lexpressi artstica, plstica, histrica, simblica, lingstica, de costums, ritus, festes, valors i formes de vida impregnats pel cristianisme des del seu origen i el seu desenvolupament actual, com a manifestaci del fet religis. Lalumnat no noms coneixer, sin que podr comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religis en la seva expressi artstica, cultural i esttica, teolgica i vivencial. La cultura i la histria europea occidental, i la mateixa histria i cultura espanyoles, no poden ser compreses i assumides si es prescindeix del fet religis present sempre en la histria cultural dels pobles i, en concret, en elspobles dEspanya. s conegut per tots que la maduraci de la personalitat humana es realitza dins de la tradici cultural on creix i se sustenta. Aquesta maduraci es realitza en un mn cada vegada ms complex i de ms contrast cultural i de presncia, respecte i dileg de cultures. La religi i moral catlica presenta lesdeveniment cristi en dileg amb la cultura, i incorpora orgnicament el saber de la fe en el conjunt dels altres sabers. Amb aix els alumnes adquireixen una valoraci crtica de la cultura davant de levangeli, i motiva alhora lestima de la mateixa cultura i lestima adequada daltres tradicions culturals i religioses. Daltra banda, en el currculum de religi catlica hi sn presents tamb els elements essencials que defineixen les grans religions de la humanitat. Lensenyament religis catlic no noms aporta a la competncia cultural i artstica uns coneixements de lart i la cultura amb referncia religiosa i unes destreses, sin tamb el sentit i profunditat de la seva presncia que remet a una manera concreta de veure la vida, dexpres sar-la i de viure des de laportaci cristiana a la cultura. Fent aix contribueix activament a la conservaci del patrimoni cultural i artstic, tant de la mateixa comunitat com daltres comunitats. Tamb s tasca del professorat de religi evangelitzar la cultura, generar cultura, treballar al servei de la realitzaci de la humanitat segons la veritat de lsser hum. Aix s possible mitjanant una pertinena determinant: la pertinena a Jesucrist, el Senyor, viscuda en el present a travs de la pertinena a lEsglsia. 4. La competncia daprendre a aprendre. Lrea de Religi Catlica com a rea de coneixement dins del procs densenyament-aprenentatge que es porta a terme en leducaci contribueix al desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre i fomenta les capacitats daprenentatge: atenci, memria, experincia, limpuls del treball en equip, la sntesi de la informaci i opini. Lensenyament religis ajuda a ser protagonistes del seu propi aprenentatge com a resposta a la voluntat de Du que lsser hum collabori activament i lliurement amb el pla de Du. Per aix, aprendre a aprendre comporta no noms una proposta consensuada de sentiments, valors i actituds, sin un marc de referncia acceptat voluntriament segons les seves conviccions, que ha 34

Indicar secci de ser gresol en la recerca de la veritat i del b. Lensenyament religis proporciona als i les alumnes, el principi sobre el qual lsser hum sha de sentir orgulls i motivat com a Fill de Du, per aprendre i continuar aprenent. 5. La competncia sobre autonomia i iniciativa personal. Quant a lautonomia i iniciativa personal lensenyament religis catlic impartit a lescola, lobjectiu irrenunciable de la qual s formar la persona des de dins, alliberar-la de tot el que li impedeix viure lliurement com a persona, comporta la seva referncia efectiva a una determinada visi de lhome i al seu sentit ltim, per afirmar-lo, negar-lo o prescindir-ne. s finalitat fonamental de la tasca de lescola que els alumnes i les alumnes descobreixin la seva identitat personal, per aix no s possible sense una obertura al significat ltim i global de la seva existncia humana. Lautonomia i iniciativa personal no es podr realitzar en lalumnat si no es coneix a si mateix en el seu sser ms profund, en les seves potencialitats, en la seva dignitat i en el seu sentit. Lensenyament religis catlic es dirigeix a la persona concreta en les seves arrels i en la seva identitat prpia, en les seves possibilitats humanes dacci i de servei i es dirigeix a lsser hum en la seva finalitat transcendent. Tot aix comporta loferiment de lEvangeli de Jesucrist que presenta la humanitat nova feta dhomes nous conforme al designi de Du. Lensenyament de la religi catlica proposa Jesucrist com a cam que ens condueix a la veritat i a la vida, i sha de fer des de la convicci profunda que procedeix de lEsglsia que confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist, i, en conseqncia, mitjanant la forma prpia i ms coherent de transmetre aquesta fe de lEsglsia: el testimoni. El testimoni dhomes i dones sants al llarg de la histria constitueix un referent continu per a lautoassimilaci dels valors ms genunament cristians. Daquesta manera lensenyament religis educa en la iniciativa personal i autnoma de lalumnat pel b i la veritat. En la contribuci al desenvolupament personal de lalumnat, la religi s generadora de valors i dintegraci social, ja que lhome modern podr obtenir una nova dimensi totalment ignorada per altres teories i escoles com les que sorienten cap al positivisme i relativisme duna manera excloent. La religi collabora en aquesta competncia lliurant a lalumnat les virtualitats necessries per crear les disposicions i actituds que afavoreixen la inserci social. Lautonomia de lindividu cristi es veu precisament afavorida per lobertura a una visi del mn i de la realitat, que possibilita una formaci integral de lalumnat que supera visions parcials i determinants de la llibertat prpia. Aix mateix, capacita lalumnat per examinar situacions concretes de la vida i fer amb autonomia un judici crtic i en conseqncia cristi. 6. La competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. La religi catlica contribueix al desenvolupament de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic a travs de la doctrina social de lEsglsia, illuminant les respostes i les solucions als problemes que sorgeixen en la interacci de lsser hum amb el medi fsic i amb si mateix. Tamb contribueix a la valoraci tica de ls de la cincia i de la tecnologia. Al seu torn dna suport i sentit a les habilitats i destreses relacionades amb lecologia que sadquireixen des daquesta competncia. El cristi entn la naturalesa com a creaci de Du, per la qual cosa la valora, la cuida i la fomenta. Totes les aportacions a les diferents competncies poden ser agrupades i definides, quant a laportaci religiosa, com un desenvolupament de la capacitat transcendent de la persona, s a 35

Indicar secci dir, la seva aportaci espiritual i religiosa. Aix la capacita per donar sentit a la seva vida. A aquest objecte, conformen la capacitat transcendent: Lobertura de la ra a la recerca de la veritat en la superaci de qualsevol itinerari racional reductiu, la capacitat de deixar-nos confrontar i interpellar per la crida a la llibertat i a la felicitat vertadera, linters en el dileg de la fe i la ra (de la fe i la cultura), latenci a la capacitat innata per dinamitzar la intelligncia i cridar la ra humana a la recerca dalguna cosa ms, propi de la recerca originria que identifica tot sser hum, la capacitat de ser i estar amb els altres des de la fraternitat, lamor i la misericrdia, lnsia dinfinit i la planificaci de lsser en la vida eterna. sn, entre daltres, objectius i elements fonamentals en el desenvolupament de les competncies abans descrites. En leducaci secundria, lopci catlica t en compte les caracterstiques psicolgiques prpies de ladolescncia. En aquesta edat lalumne es planteja especialment lactitud personal davant el fet religis duna manera ms racional i entra en una fase dinterioritzaci que uneix un descobriment ms gran de si mateix i una capacitat creixent dabstracci. De conformitat amb les competncies establertes en lesmentat Acord internacional i reconegudes en la disposici addicional segona de la Llei orgnica deducaci 2/2006, de 3 de maig, correspon a la Conferncia Episcopal Espanyola fixar el currculum de lrea de Religi i Moral Catlica. Objectius: En finalitzar leducaci secundria obligatria es pretn que lalumne/a sigui capa de: 1. Conixer i interpretar els diferents elements que conformen el fenomen religis en la seva estructura i la seva expressi histrica, com a base de comprensi de les diferents religions. 2. Raonar les respostes que les grans religions donen a les preguntes de lsser hum sobre la concepci de lhome i el seu dest ltim. 3. Conixer la Bblia, en el seu origen, estructura, finalitat i interpretaci pertinent en relaci amb la histria i experincia religiosa dIsrael, i com a expressi de la revelaci de Du Pare als homes. 4. Conixer els continguts del cristianisme que fonamenten la concepci de lsser hum creat per Du i destinat a ser fill seu. 5. Identificar Jesucrist com a Fill de Du, salvador encarnat entre els homes, mitjanant el coneixement i anlisi del seu missatge, la seva vida i la seva presncia per lEsperit Sant. 6. Analitzar i valorar el sentit i la finalitat de lEsglsia quant a realitzaci institucional del servei dhumanitzaci i salvaci que Crist ofereix a lsser hum, i descobrir la seva aportaci als processos ms importants de la histria espanyola i europea. 7. Conixer i valorar la resposta dels creients al missatge i esdeveniment cristi, que es realitza a lEsglsia. 8. Comprendre i distingir lacci salvadora de Crist, i el carcter de celebraci de cadascun dels sagraments. 9. Descobrir els fonaments racionals i revelats que justifiquen lensenyament moral de lEsglsia catlica, i orienten la relaci de lhome amb Du, amb ell mateix, amb els altres i amb el mn. 10. Analitzar les exigncies i compromisos dels cristians en la seva relaci amb Du, amb ell mateix i amb els altres, relacionant-los amb altres opcions presents en la societat i en les grans religions. 11. Reconixer i valorar les fites ms importants de la fe cristiana en la histria de lEsglsia, en les grans obres de la cultura i en les seves festes, considerant tamb les aportacions daltres 36

Indicar secci religions. 12. Analitzar els principis que fonamenten la fe cristiana en la vida eterna, valorant crticament la proposta de les grans religions.

Primer curs
Continguts: 1. Lsser hum primitiu davant el medi, la mort i el ms enll. El sentit dels cultes funeraris i els ritus de sacrificis. 2. Els relats mtics sobre lhome i Du en les reli gions ja desaparegudes: Mesopotmia, Egipte, Grcia i Roma. 3. La multiplicitat de dus en lhinduisme. El seu sentit sagrat de la vida i la presncia de Du. 4. Du Pare creador, misericordis i provident. Concepci cristiana de la vida. Ordenaci de lactivitat humana al b de la creaci. 5. Lsser hum creat per Du. Unitat cos i esperit. Lhome fill de Du. 6. Lhome trenca amb Du pel pecat. La seva rectificaci i perfeccionament en Crist. El dolor i la mort. 7. Du es revela en Jesucrist. La salvaci i la redempci de Jesucrist. La resurrecci i la vida eterna. 8. Sentit i significat dalguns noms de Crist en el Nou Testament: Fill de Du, Messies, Senyor. 9. Regne de Du i Esglsia. Significat, realitzaci i transcendncia. 10. Les benaurances, anunci jois de Du i el seu regnat. Seguiment i identificaci amb Jesucrist. 11. La vida com a projecte personal. La dignitat de la persona. La persona humana, principal preocupaci de lEsglsia. La moral de lamor. 12. Sentit i finalitat bsica de la sexualitat. Valor integrador de la sexualitat com a do de Du. Respecte i valoraci dels dos sexes. 13. El sagrament del matrimoni i la seva moral. Responsabilitat educativa de la famlia. El divorci i la seva problemtica. 14. La moralitat dels actes en el cristianisme, i la seva relaci amb la proposta moral del budisme (sentit de la felicitat) i de lislam (valor moral de les obres). 15. La Mare de Du, model de creient. Criteris davaluaci: 1. Assenyalar els elements de les religions primitives que tinguin alguna relaci amb la cultura religiosa actual. 2. Establir distincions entre els relats mtics de lantiguitat i la Revelaci de Du en el cristianisme. 3. Formular la concepci de lhome en el cristianisme i les seves conseqncies en la fonamentaci dels seus drets i deures. 4. Explicar lorigen i el sentit del mn i de la vida, com a fruit del designi amors, mise ricordis i provident de Du Pare. 5. Saber relacionar Jesucrist amb les expectatives de lAntic Testament. 6. Saber raonar el sentit de la salvaci del pecat i de la mort que Jesucrist atorga al creient. 7. Reconixer el missatge del Regne i les benaurances com a projecte de vida del cristi que sidentifica amb Jesucrist, i saber aplicar a lEsglsia les parboles del Regne. 8. Raonar els principis i valors que fonamenten la moral cristiana, aplicant-los especialment a la problemtica actual sobre la vida. 9. Saber donar raons del valor de la sexualitat com a do de Du i collaboraci amb Ell en la creaci, i saber aplicar els fonaments de la moral cristiana a la vida sexual. 10. Deduir del sagrament del matrimoni els valors del lliurament total, el comproms, la fidelitat i el 37

Indicar secci sentit de la procreaci. 11. Comparar el sentit de la felicitat, els mitjans per assolir-la i la proposta moral en el budisme, el cristianisme i lislam.

Segon curs
Continguts: 1. El fenomen religis i el seu llenguatge. La recerca de Du i la seva expressi religiosa, histrica, cultural i social. 2. Lexperincia religiosa com a realitat antropolgica. El sentit de la transcendncia. Les grans preguntes de lhome on sarrela all religis. 3. La plenitud de lexperincia religiosa: la trobada de lhome amb Du. El cristianisme i la revelaci de Du en els esdeveniments i paraules testimoniats per la Sagrada Escriptura. 4. El mal i el pecat. El trencament de lhome amb Du. El valor de les mediacions. 5. Jesucrist, veritable Du i veritable home, mediador nostre. 6. Jesucrist revela a lhome el seu origen, la seva condici i el seu dest com a fill de Du. 7. La confessi de fe en lencarnaci, mort i resurrecci de Jess en les primeres comunitats cristianes. La presncia de Maria en el misteri de Crist. 8. La presncia viva de Du a lEsglsia, sagrament universal de salvaci. LEsglsia continua lobra de Jesucrist, animada per lEsperit Sant. 9. La fe i el seguiment. La santedat com a meta de tot cristi. 10. Manifestacions de la grcia de Du: origen, finalitat i sentit dels sagraments del baptisme, la reconciliaci, leucaristia i la unci dels malalts. Relacions entre aquests sagraments i la vida humana. 11. La litrgia com a expressi de la relaci de Du amb els homes i dels homes amb Ell. Origen i actualitat. El valor de loraci. 12. Moral de les relacions de lhome amb Du: 1r, 2n i 3r manaments. 13. Moral en relaci amb la veritat i lautenticitat personal. La seva presncia en els mitjans de comunicaci. 14. Comproms dels cristians en la construcci de la ciutat terrestre i valoraci de les aportacions daltres religions. 15. La civilitzaci de lamor: Du promet un cel nou i una terra nova. Criteris davaluaci: 1. Detectar els principals elements que constitueixen el fenomen religis i la seva expressi concreta en el cristianisme. 2. Descriure el sentit de la vida que ofereix lexperincia religiosa en les grans religions. 3. Raonar la responsabilitat personal que comporta el pecat com a dany contra un mateix, contra el prosme i com a separaci de Du. 4. Explicar el sentit de la fe cristiana com a identificaci amb Jesucrist i la seva realitzaci plena en la vida eterna. 5. Saber utilitzar el missatge dalguns textos i esdeveniments bblics per comprovar les manifestacions de Du, i raonar que Jesucrist s veritable Du i veritable home. 6. Saber interpretar la mort i resurrecci de Jesucrist com a font damor, perd, esperana i nou naixement per als fills de Du. 7. Especificar signes concrets de la presncia i acci de Du en la vida de lEsglsia. 8. Explicar les raons per les quals el cristi estima i celebra lamor de Du com a arrel de la seva filiaci. 38

Indicar secci 9. Saber establir relacions entre la vida humana i els sagraments del baptisme, la reconciliaci, leucaristia i la unci dels malalts. 10. Assenyalar en la litrgia la relaci de Du amb els seus fills i la resposta daquests. 11. Saber identificar en algunes actituds i situacions concretes els fets que van contra la veritat. 12. Illustrar amb exemples les accions socials que lEsglsia duu a terme mitjanant les seves institucions. 13. Explicar per qu, segons la fe cristiana, el Regne de Du assolir la seva plenitud en un mn nou, recreat per Du.

Tercer curs
Continguts: 1. 2. 3. 4. El projecte de Du sobre lhome segons el ju daisme, el cristianisme i lislam. La revelaci progressiva de Du en el poble dIsrael. El judaisme. Fonts de la revelaci de Du: escriptura, tradici i magisteri. Elements bsics dinterpretaci de la Bblia. Gneres literaris. Els llibres de lAntic Testament i del Nou Testament: divisi, descripci i autors. 5. Du, misteri de comuni: la Trinitat. Fonamentaci bblica i formaci de la doctrina trinitria. 6. Anlisi de les fonts (jueves, romanes i cristianes) sobre la vida de Jess i el seu temps. La historicitat dels evangelis. Jesucrist veritable Du i veritable home. 7. Jesucrist convoca i congrega la comunitat dels seus deixebles. LEsglsia, misteri de comuni. LEsperit Sant, fora i vida dels creients. 8. LEsglsia, poble de Du. La missi de lEsglsia: catolicitat i carcter missioner. Els sagraments de la confirmaci i lorde sacerdotal. 9. La fe, resposta dels cristians a la persona de Jesucrist. Raons per creure i actituds dels creients. Les benaurances. 10. Fonaments de la dimensi moral de la persona. La conscincia moral. La relaci amb Du i amb els germans. Llibertat i recerca voluntria del b. 11. Moral de la vida humana i problemtica actual: manipulaci gentica, avortament, eutansia, legtima defensa, pena de mort, drogues i alcoholisme. 12. LEsglsia primitiva en els fets dels apstols. La seva implantaci en els segles II i III. LEsglsia domstica. Primeres persecucions. Ministeris en les primeres comunitats. 13. Primer art cristi: el Bon Pastor, les catacumbes, smbols cristians de les comunitats apostliques. 14. La influncia de les religions monoteistes en la configuraci de la histria i cultura espanyola. Presncia dalguns elements artstics. 15. Maria, realitzaci de lesperana. 16. La vinguda del Senyor, el judici i la vida eterna. Criteris davaluaci: 1. 2. 3. 4. Diferenciar els elements bsics del projecte de Du sobre lhome en les religions monoteistes. Identificar el gnere literari i lautor dalguns textos de la Bblia. Establir relacions entre textos de la Bblia, la tradici i el magisteri sobre la revelaci de Du. Saber relacionar lexperincia dalliberament dIsrael amb la presncia de Du com a Pare amors enmig del seu poble. 5. Situar cronolgicament les fites ms importants de la revelaci de Du que van preparant lencarnaci del Fill, i assenyalar la fonts histriques sobre la vida i obra de Jesucrist. 6. Raonar el fonament de lEsglsia comuni, els seus signes i les conseqncies en la vida del 39

Indicar secci creient per lacci de lEsperit. 7. Raonar com els carismes i ministeris desenvolupen la missi de lEsglsia. 8. Distingir la fe com a do de Du i com a resposta raonable de lhome. 9. Descriure els trets essencials de la fe de les comunitats cristianes en els tres primers segles, i la seva expressi en lart. 10. Raonar el valor de la llibertat com a elecci de la veritat i del b, i arrel de la responsabilitat dels propis actes. 11. Saber sintetitzar, des de les benaurances, un codi de conducta cristi. 12. Aplicar els principis morals del cristianisme als problemes actuals ms punyents sobre la vida. 13. Mostrar algunes aportacions de la religions monoteistes a la cultura espanyola. 14. Localitzar alguns textos bblics sobre el judici i dest final, i saber relacionar la festa de lAssumpci de la Mare de Du amb lesperana de vida eterna.

Quart curs
Continguts: 1. 2. 3. 4. El misteri de lEsglsia. Realitat visible i espiritual. Misteri de la uni dels homes amb Du. La presncia i realitzaci de les notes de lEsglsia al llarg de la histria. LEsglsia, unitat dels cristians en un sol Cos, la vida del qual s Crist. Final de la vigncia del paganisme i extensi del cristianisme en lImperi rom. Constant i lEdicte de Mil. Sant Jernim i sant Agust. Concilis dEfes i Calcednia. Algunes desviacions doctrinals. Dileg fe-cultura en els primers segles. 5. La cultura cristiana antiga. La baslica paleocristiana. Les Confessions de sant Agust. 6. Levangelitzaci dEuropa. El monacat: la regla benedictina. Mahoma: el messianisme islmic i la disputa iconoclasta. III Concili de Toledo. Sant Isidor. Carlemany i lEuropa cristiana. Fundaci dels Estats Pontificis. La religi cristiana a lEspanya musulmana. El ritu mossrab. 7. Les basliques visigtiques i romniques: arquitectura, escultura i pintura. 8. El primer canvi de millenni. Cisma dOrient. Els pelegrinatges: el cam de Santiago, vertebrador dEuropa. Preservaci dels llocs sants: les Croades. Els ordes militars. La reforma del monacat: Cluny i Sant Bernat. El moviment a favor de la pobresa i els ordes mendicants: Sant Francesc dAsss i Sant Domnec de Guzmn. Aviny i el Cisma dOccident. 9. La catedral gtica: arquitectura, escultura i vidrieres. El cant gregori. 10. El cristianisme durant el Renaixement i el Barroc. La importncia de la Universitat: Duns Escot, sant Anselm, sant Toms. La reforma protestant. Trento i la reforma catlica. Noves ordes religiosos. Grans sants i mstics espanyols: santa Teresa de Jess, sant Joan de la Creu i sant Ignasi de Loiola. La Inquisici. Levangelitzaci del Nou Mn: la defensa dels indis i les reduccions del Paraguai. 11. Lart cristi en el Renaixement i el Barroc. La literatura mstica. La msica com a expressi de lexperincia religiosa. 12. LEsglsia en el mn contemporani. El conflicte fe-ra. La preocupaci per la qesti social. Els nous ordes religiosos, pioners en leducaci, la sanitat i lassistncia. Grans educadors cristians. Lexpansi missionera i la presncia de lEsglsia al quart mn. Cincia i religi. 13. Lexpressi contempornia de lart cristi. El ressorgiment de la pintura mstica i ecumnica. La concepci religiosa moderna en arquitectura. La msica religiosa actual. La poesia mstica avui. 14. La trobada amb la modernitat i la renovaci interior de lEsglsia contempornia: el Concili Vatic II. Lnies mestres de les constitucions. Totalitarismes dEstat i la seva catstrofe moral. LHolocaust. Judaisme i islam contemporanis: tradici i modernitat. 15. El segon canvi de millenni. La presncia dall religis en els mitjans de comunicaci i la creaci virtual dopini. 40

Indicar secci

Criteris davaluaci: 1. Argumentar sobre el servei que lEsglsia presta al llarg dels segles en transmetrens ntegres el missatge i la vida de Jess. 2. Apreciar que la santedat de lEsglsia s efica, a pesar del pecat dels seus fills. 3. Situar en el seu context histric alguns fets de lEsglsia com a servei de la fe. 4. Descriure el servei que els models de vida cristians han aportat a la cultura de cada poca. 5. Raonar el servei dels concilis a la transmissi de la fe. 6. 6. Explicar el sentit religis dels pelegrinatges. 7. Raonar el sentit de les reformes de lEsglsia com a renovaci en les seves arrels evangliques. 8. Localitzar les aportacions dels grans sants i doctors de lEsglsia en la construcci dEuropa i la seva evangelitzaci. 9. Situar el servei que lEsglsia fa a la cultura des de les seves institucions i persones rellev ants en el renaixement i barroc. 10. Descriure lacci educativa i social de lEsglsia en el mn contemporani. 11. Identificar les grans fites de lart cristi com a expressi de la fe del poble i manifestaci de lacci de Du al mn. 12. Assenyalar, en alguns textos del Concili Vatic II, les aportacions de lEsglsia sobre el dileg amb el mn.

41

Indicar secci

Batxillerat. Currculum de Religi Catlica

Introducci La Llei Orgnica de l'Educaci, 2/2006 de 3 de maig, t en compte en la Disposici Addicional Segona el dret dels pares a la formaci religiosa i moral dels seus fills, segons les seves conviccions, establint que l'ensenyament de la religi s'inclour com a rea o matria en els nivells educatius que correspongui. Els Decrets d'Ensenyaments Mnims desenvolupen l'esmentada Disposici Addicional 2a quant a la seva presncia curricular i condicions acadmiques aplicant l'exclusiva competncia de la Jerarquia eclesistica per determinar el currculum propi de l'ensenyament religis catlic en el nostre cas. En aquest marc, l'ensenyament de la religi i moral catlica es presenta com a opci lliure per als/les alumnes i obligatria per als centres. L'ensenyament religis contribueix a la qualitat de l'educaci des de la proposta i desenvolupament d'uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu propi currculum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l'alumne/a, facilitant-li una proposta de sentit ltim per a la seva vida i illuminant el fonament d'aquells valors comuns que fan possible una convivncia lliure, pacfica i solidria. Per assolir una formaci integral i, per tant, una educaci de qualitat, cal desenvolupar totes les capacitats inherents a l'sser hum, entre les quals es troba constitutivament la capacitat transcendent. Aquesta capacitat bsica de l'individu adquireix el seu autntic acompliment en la recerca del sentit ltim de la vida. Arrelada en el ms profund de l'sser, l'alumne/a la va descobrint -tenint en compte els nivells d'aprenentatge propis de cada edat- en els smbols i signes del seu entorn, en el progrs i humanitzaci del propi ser hum, en el llenguatge narratiu de la Bblia, en els models cristians d'identificaci i, en particular, en la persona de Jesucrist i la seva presncia en la comunitat cristiana. La formaci religiosa i moral catlica compta amb una llarga tradici en el sistema educatiu espanyol i responent a raons profundes de la instituci escolar i als drets humans reconeguts per la Constituci espanyola, est garantida actualment per l'Acord subscrit entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Assumptes Culturals, firmat el 3 de gener de 1979, en el qual s'estableixen els principis que fan possible les garanties constitucionals. El currculum de l'ensenyament de la religi catlica s una sntesi bsica i global del missatge cristi, adequada a l'edat de l'alumne/a, a les exigncies epistemolgiques de la matria, a les expressions culturals de l'entorn i a les demandes didctiques del sistema educatiu. Junt amb les altres opcions de lla matria de Religi, s'emmarca en un context histric i social, inclou part del gran patrimoni cultural i artstic que brolla de la fe catlica i d'altres confessions, i possibilita l'anlisi comparada dels continguts i lnies bsiques de les grans religions vigents. Amb tot, l'ensenyament religis catlic es desenvolupa especialment en quatre grans dimensions: La dimensi cultural i histrica est present en l'ensenyament religis, ja que el patrimoni cultural, histric i antropolgico-axiolgic que gran part de les societats han rebut de passat est vertebrat per continguts religiosos. En aquest sentit, la Religi catlica ha donat els seus fruits en l'art, en els sistemes de significaci moral, en la cultura popular i en l'acci social. Per aix, el currculum de l'opci confessional catlica ensenya la incidncia que el cristianisme per mitj dels seus continguts doctrinals i de les formes histriques prpies- ha tingut i t en la cultura catalana, espanyola i europea. 42

Indicar secci La dimensi humanitzadora de l'opci catlica constitueix una aportaci efica en la maduraci de la personalitat integral de l'alumne/a, arrelada en els mateixos objectius del sistema educatiu en un nucli referencial d'idees, valors i creences que li permeten donar resposta als seus interrogants ms radicals, fent a la vegada possible la formaci d'homes i dones conscients, crtics, lliures i creadors. La formaci religiosa catlica aporta d'aquesta manera una cosmovisi que fa possible l'obertura cap al fonament i el sentit ltim de la vida i, per tant, al sentit de la cincia, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. Es tracta d'afrontar les grans preguntes que l'alumnat es planteja i ajudar-lo a trobar les respostes que podr assumir com a opci lliure i personal. s finalitat de l'escola que els alumnes aconsegueixin el seu desenvolupament personal; cosa que s possible amb una convenient fonamentaci i orientaci cap a un significat ltim i global de l'existncia. La dimensi tico-moral explicita les exigncies morals que comporta el missatge cristi. En la religi catlica s'ofereix una determinada manera de veure la vida, en la base de la qual es troba un concepte de persona, un nucli referencial d'idees i creences, i la proposta d'una escala de principis i valors. L'ensenyament religis catlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts capaces d'educar la dimensi moral i social de la personalitat de l'alumne/a, en ordre a fer possible la maduraci en la responsabilitat, l'exercici de la solidaritat i de la caritat. Tot aix, com a expressi coherent del coneixement de Du revelat en Jesucrist. L'opci religiosa catlica es presenta en l'mbit escolar, en la seva estructura epistemolgica o disciplinar, amb el carcter cientfic amb qu, en la cultura universitria, s'aborden les cincies de la religi i la teologia. Els seus continguts sn sabers amb una fonamentaci i una metodologia cientfica prpia, implantats amb rigor i tradici en els estats del nostre entorn cultural. El seu estatut epistemolgic original entra en l'mbit educatiu en confrontaci i dileg amb aquells altres tipus de sabers i racionalitat que operen a l'escola. L'ensenyament religis catlic en el Batxillerat t com a finalitat bsica proporcionar als alumnes que hi han optat la sntesi del missatge cristi que fa possible una fonamentaci de la seva formaci religiosa, i proporciona uns principis, valors i actituds que afavoreixen la seva maduraci personal. Tenint com a eix la dignitat de la persona, la lgica de la fe porta al comproms en favor de la promoci humana, la llibertat, la justcia, la pau i la fraternitat, sostingudes en l'amor. Els/les alumnes tindran l'oportunitat d'aprendre que Jesucrist s el fonament de la moral cristiana sobre l'amor i la convivncia. L'opci catlica en aquest tram educatiu, quant a la seva estructura epistemolgica, s'at al carcter cientfic amb qu s'aborden les Cincies de la Religi. Els objectius, continguts i metodologia teolgica a ms de ser adequats al currculum del Batxillerat, ofereixen la possibilitat d'una fecunda interrelaci amb els d'altres sabers de l'esmentat currculum. s ms, el dileg amb la cultura s una altra gran finalitat d'aquesta etapa, la qual presenta aix, de manera integrada, la proposta del missatge cristi en la resoluci de problemes i respostes a interrogants que el mn d'avui planteja als alumnes. Amb referncia a la formaci i Iniciaci Professional, l'ensenyament religis aporta en especial el sentit cristi i hum del treball, aix com la clarificaci de drets i deures en les relacions amb els diferents mbits del mn laboral, i en cada una de les especialitats a qu pretengui accedir lalumne, dacord amb la Doctrina Social de l'Esglsia. Dacord amb les competncies establertes en lesmentat Acord internacional i reconegudes en la Disposici Addicional Segona de la Llei Orgnica d'Educaci 2/2006, de 3 de maig, correspon a la Conferncia Episcopal Espanyola fixar el currculum de la matria de Religi i Moral catlica. 43

Indicar secci

Objectius Laprenentatge daquesta matria ha de contribuir a qu els/les alumnes desenvolupin les capacitats segents: 1. Reconixer la importncia i universalitat del fenomen religis en les diferents cultures, en particular del cristianisme. 2. Sintetitzar els continguts fonamentals del missatge cristi des de les fonts bbliques i doctrinals de lEsglsia. 3. Descobrir el sentit de la dignitat del ser hum, partint de la seva creaci, el valor de la seva vida i la seva transcendncia. 4. Analitzar la relaci de la fe amb la cultura actual, valorant la seva aportaci mtua. 5. Conixer els elements bsics de la Doctrina Social de lEsglsia catlica, a fi dinterpretar a la seva llum la realitat scio-econmica del mn. 6. Reconixer els continguts tics del missatge cristi i saber-los aplicar en la construcci de la societat. 7. Analitzar els valors del cristianisme, contrastant-los amb els valors dels humanismes del nostre temps. 8. Adquirir una actitud de respecte i valoraci envers les persones de diferent cultura i ideologia, a fi de construir mitjanant el dileg una convivncia en pau i concrdia. 9. Identificar com la fe es manifesta en lart religis del nostre temps. 10. Descobrir el significat profund de lactivitat humana, com a manifestaci de la prpia dignitat, aplicant els criteris cristians a lactivitat laboral. Continguts 1. Dimensi religiosa del ser hum i les seves distintes expressions. Les religions en la Constituci espanyola. 2. Lexpressi de lexperincia de Du en els diversos llenguatges davui. Sentit de la transcendncia. 3. Les grans religions monoteistes i el cristianisme en lactualitat. 4. Humanismes actuals dinspiraci no cristiana. Lacisme i religi civil. Noves formes de religiositat avui. 5. Estudi comparat de les diverses actituds davant Du. La descreena i les seves formes. La fe enfront lateisme, lagnosticisme i la indiferncia. 6. L'humanisme cristi com a resposta al sentit de la vida: grans pensadors cristians. 7. L'aportaci de la fe als plantejaments que, en el mn actual, fan la cincia i la tcnica sobre la persona humana. La llibertat i la responsabilitat. 8. El sentit transcendent i el sentit cristi en les arts plstiques. L'art com a pedagogia de la fe. 9. El fenomen religis i la seva presncia en els mitjans de comunicaci social. La tolerncia, la llibertat i la pluralitat religiosa. 10. Jesucrist, Du i home, pel seu misteri pasqual realitza el projecte div de salvaci. L'home nou, que neix de l'amor de Du, coopera i s'integra al Regne de Du. 11. La plenitud de la Salvaci realitzada i oferta per Jesucrist, i la vida eterna. Posicions actuals sobre el ms enll. 12. La resposta de l'home i la dona a l'oferta salvadora de Du. El seguiment de Jesucrist. La fe i l'amor. 13. El comproms en la vida cristiana. El voluntariat en l'Esglsia i en altres institucions. 14. L'Esglsia i la societat: els catlics en la vida pblica. Poltica i religi. Llibertat religiosa. Tolerncia i pluralisme. Les relacions Esglsia-Estat. 44

Indicar secci 15. Principis i fonaments de la Doctrina Social de l'Esglsia. Enccliques socials. Aplicacions al mn del treball. Drets i deures. 16. La fe cristiana i ltica. La connexi entre tica pblica i tica privada. Qestions morals dactualitat i resposta cristiana. 17. El Regne de Du, present ja, arribar a la seva plenitud. Fonamentaci humana i evanglica de la construcci de la pau, i de la civilitzaci de l'amor. Criteris davaluaci 1. Elaborar una sntesi actualitzada dels continguts essencials de la fe cristiana. 2. Raonar la resposta que les religions i humanismes han donat a la qesti sobre lsser hum i el sentit de la seva vida, i la resposta que dna la fe catlica. 3. Detectar els valors i contravalors presents en la societat actual, descriure les fonts fonamentals de la moral cristiana i analitzar les dificultats que planteja actualment l'obrar segons l'Evangeli. 4. Descriure un esdeveniment i/o un problema social rellevant, obtenint-ne informaci a partir dels mitjans de comunicaci social, i valorar-lo a la llum dels criteris morals cristians. 5. Explicar el sentit religis d'algunes manifestacions artstiques i culturals. 6. Mostrar la presncia del Credo de l'Esglsia en algunes manifestacions artstiques i culturals. 7. Relacionar la situaci de l'home i la dona actual i la seva cultura amb una visi cristiana del mn. 8. Aplicar a les relacions laborals els principis cristians que fonamenten la dignitat, la llibertat i els drets-deures en el mn del treball.

45

Indicar secci Si voleu ms informaci podeu adrear-vos a: Arquebisbat de Barcelona Mn. Ramon Corts, delegat T. 93 270 10 15 ddensenyament5111@arqbcn.org www.ensenyamentbcn.org Arquebisbat de Tarragona Mn. Norbert Miracle, delegat T. 977 23 34 12 i 93 265 22 26 ensenyament@arquebisbattarragona.cat Bisbat de Girona Sr. Pere Mical, delegat T. 972 41 27 20 ensenyament@bisbatgirona.cat Bisbat de Lleida Mn. Llus Salln, delegat T. 973 590 715 lsallan74@gmail.com Bisbat de Sant Feliu de Llobregat Mn. Francesc Tirado, delegat T. 936 327 630 ensenyament@bisbatsantfeliu.org Bisbat de Solsona Mn. Antoni Quesada, delegat T. 973 48 06 19 vicariageneral@bisbatsolsona.com Bisbat de Terrassa Mn. Joan Carles Montserrat, delegat T. 93 7337120 delegacioensenyament@gmail.com Bisbat de Tortosa Mn. Miquel Garcia Bailach, delegat T. 977 44 95 96 mbailach@terra.es Bisbat d'Urgell Mn. Pepe Chisvert, delegat T. 973 35 00 54 ensenyament@bisbaturgell.org Bisbat de Vic Sra. Maria Carme Pinilla, delegada T. 93 875 32 04 delegacio-ensenyament@bisbatvic.com 46