Está en la página 1de 8

1

Unitat 1. Vocalisme
1. Vocalisme tnic
El sistema voclic del valenci (i de tot el catal general),
1
en posici tnica, presenta set
vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinci no solament s
pertinent perqu forma part de l'estructura de la llengua, sin tamb perqu de vegades
provoca canvis de significaci. Aix, per exemple, el fet de pronunciar la o oberta o tancada
ens permet de distingir dona 'persona de sexe femen', de dna 'del verb donar'; com tamb
du 'divinitat', de deu 'numeral'.
Casos en qu la e s oberta [ ]:
1. Davant de sllabes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, ll, rr i r: cel, novella, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrixols: cincia, potncia, gnesi, presncia, molcula (excepcions:
esglsia, llmena, tmpores). En els mots esdrixols l'accent grfic ens marcar sempre si la
vocal s oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: collecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en qu la o s oberta []:
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mdul (excepcions: coix i els
acabats en -oix, jou, tou, pou i sou verb).
2. Quasi tots els mots esdrixols: histria, memria, clera, lgica, glria (excepcions:
estmac, frmula, plvora, tmbola, trtora, escrpora). En els mots esdrixols l'accent
grfic ens marcar sempre si la vocal s oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, trax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: a, aix, all, bo, so tro, do, to i compostos.
1
La llengua catalana t dos grans dialectes, anomenats catal oriental (que comprn els territoris de
l'actual provncia de Barcelona, de Girona, part de la de Tarragona, el Rossell, les Illes Balears i la
ciutat d'Alguer), i catal occidental (que comprn Andorra, l'actual provncia de Lleida, part de la de
Tarragona, i el Pas Valenci). Algunes de les caracterstiques que defineixen cadascun d'aquests
dialectes les veurem en altres unitats.
2 Quadern de Valenci Superior
5. En alguna de les terminacions segents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/-
olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa,
fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost,
llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
2. Vocalisme ton
El vocalisme ton valenci (i el del catal occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal
que tingueu en compte que en catal oriental es produeix una neutralitzaci de les vocals e i a
en [].
Hi ha una srie de paraules que presenten una alternana voclica segons el territori. Totes
dues formes sn correctes, encara que en valenci estndard s preferible utilitzar la primera
variant del doblet:
nixer/nixer argilaga/argelaga traure/treure
avanar/avenar arrancar/arrencar jaure/jeure
esgarrar/esguerrar faena/feina llanar/llenar
2.1 Vacillacions entre la a i la e
En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre, embrutar,
estendre), en valenci colloquial solem pronunciar aquesta e inicial com a a. En un nivell
formal de pronncia, per, hem de mantenir la e.
Hem de mantenir la pronncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll),
gegant (*jagant), sencer (*sancer), llenol (*llanol).
En un registre formal, cal evitar l'elisi de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat
(*fredat).
s incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix (*fixe),
context (*contexte), sufix (*sufixe), annex (*annexe), pretext (*pretexte).
Les assimilacions de la a final tona a la e tnica, tipus terra (*terre), Sueca (*Sueke),
tpiques d'algunes zones, no estan permeses en un nivell formal.
2.2 Vacillacions entre la a i la o
En registres formals hem d'evitar l'assimilaci de la a final tona a la o tnica: porta
(*porto), horta (*horto), tovallola (*tovallolo).
Unitat 1. Vocalisme 3
2.3 Vacillacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i
Hem d'evitar pronunciar i escriure amb i paraules que sn amb e: gener (*giner), genoll
(*ginoll), coneixement (*coneiximent), naixement (*naiximent).
Cal evitar tamb les terminacions -ncia i -ncia en alguns mots que en catal es formen
amb els sufixos -ana i -ena: creena, perseverana, observana, desavinena.
2.4 Vacillacions entre la o i la u
No s admissible en nivells formals pronunciar o tones com u: conill (*cunill), Josep
(*Jusep),
Tampoc no hem de pronunciar u tones per o: bullir (*bollir), municipal (*monicipal).
Hem d'evitar tamb fer la diftongaci au de la o inicial de paraules com ofegar (*aufegar),
olorar (*aulorar), obert (*aubert).
3. Divergncies respecte del castell
En catal hi ha una srie de paraules que tenen una vocal diferent del castell. La pronncia,
bviament, tamb ha d'estar d'acord amb l'escriptura.
3.1 Divergncies respecte a la vocal a
Valenci Castell Valenci Castell
afaitar afeitar ambaixada embajada
arravatar arrebatar assass asesino
avaluar evaluar avaria avera
davantal delantal latrina letrina
picaporta picaporte posa pose
rancor rencor sanefa cenefa
sarbatana cerbatana Sardenya Cerdea
3.2 Divergncies respecte a la vocal e
Valenci Castell Valenci Castell
albercoc albaricoque litre litro
alcsser alczar malenconia melancola
ametista amatista meravella maravilla
assemblea asamblea metre
2
metro
disfressar disfrazar monestir monasterio
2
Aneu alerta amb metro, que existeix com a apcope de ferrocarril metropolit.
4 Quadern de Valenci Superior
Valenci Castell Valenci Castell
ebenista ebanista orfe hurfano
efeminat afeminado orgue rgano
emparar amparar rfega rfaga
enyorar aorar resplendor resplandor
esprrec esprrago segent siguiente
estendard estandarte seguretat seguridad
esternudar estornudar sergent sargento
gelea jalea tlem tlamo
javelina javalina verns barniz
3.3 Divergncies respecte a la vocal i
Valenci Castell Valenci Castell
ambigitat ambigedad infatuar-se enfatuarse
antiguitat antigedad infermeria enfermera
ciment cemento lnia
3
linea
contempornia contempornea mantenidor mantenedor
declivi declive nucli ncleo
desimboltura desenvoltura ordinador ordenador
diabetis diabetes penis pene
eclipsi eclipse qutxua quechua
gali galen sobirania soberania
indicible indecible Tunis Tnez
3.4 Divergncies respecte a la vocal o
Valenci Castell Valenci Castell
aixovar ajuar joglar juglar
assortir surtir joventut juventud
atordir aturdir nodrir nutrir
atorrollar aturrular ordir urdir
atribolar atribular pndol pndulo
avorrir-se aburrir-se ploma pluma
bordell burdel podrir pudrir
botifarra butifarra polir pulir
brixola brjula polsar pulsar
calors caluroso polvoritzar pulverizar
captol captulo regidoria regidura
cartolina cartulina rtol rtulo
complir cumplir rigors riguroso
colobra culebra rob rub
cnsol cnsul Romania Rumana
croada cruzada rossinyol ruiseor
descobrir descubrir sofrir sufrir
embotit embutido sorgir surgir
escndol escndalo sospirar suspirar
3
Aneu alerta, ja que la resta de paraules de la mateixa famlia de lnia s'escriuen amb e: alinear, lineal,
lineament, etc.
Unitat 1. Vocalisme 5
Valenci Castell Valenci Castell
escodrinyar escuadriar tamboret taburete
escopir escupir temors temeroso
escrpol escrpulo ttol ttulo
estoig estuche tolit tullido
estrafolari estrafalario tomba tumba
fonament fundamento torbar turbar
furncol furnculo Tor Turn
governamental gubernamental torr turrn
Hongria Hungra triomf triunfo
3.5 Divergncies respecte a la vocal u
Valenci Castell Valenci Castell
ateneu ateneo muntanya montaa
bufetada bofetada muntar montar
butllet boletn Pompeu Pompeyo
butxaca bolsillo porus poro
cacau cacao ritu rito
correu correo srum suero
cuirassa coraza subornar sobornar
escull escollo sufocar sofocar
estrnum esternn suprbia soberbia
fetus feto suportar soportar
focus foco tipus tipo
frum foro trofeu trofeo
liceu liceo turmentar atormentar
Finalment, hi ha una srie de noms invariables que acaben en -us:
Anus, cirrus, fetus, focus, globus, nimbus, porus, rictus, tipus...
4. Paraules patrimonials i cultes
En el lxic del catal (com en altres llenges del nostre entorn) trobem, bsicament, dos
grups:
1. Paraules patrimonials: aquells mots que han evolucionat durant el temps des del seu origen
llat, germnic o arbic.
2. Cultismes: aquelles paraules que hem incorporat ms recentment al catal des d'una llengua
clssica, i que no han sofert l'evoluci dels mots patrimonials, sin solament una adaptaci
parcial.
Aquest fet provoca diferncies ortogrfiques en una mateixa famlia de paraules, ja que
algunes d'elles sn mots patrimonials i altres sn cultismes. Aix, per exemple, el mot llat
bucca dna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal.
6 Quadern de Valenci Superior
Veiem ara alguns exemples ms de mots cultes i patrimonials. Fixeu-vos en els canvis
ortogrfics.
Mot patrimonial Cultisme Mot patrimonial Cultisme
boca bucal mn mundial
cervell cerebel mostela mustlids
cnsol, consolat consular nodrir nutrici, nutrient
dol dulcificar, edulcorar ortiga urticria
fmur femoral pndol pendular
fondre fusi plom plumbi
fur foral ploma plumfer
furncol furunculosi porgar expurgar
home humanisme sorgir insurgent
jove juvenil ttol titulaci, titular
moc mucosa volc vulcanisme
5. Enllaos fnics
Parlem d'enllaos fnics quan volem referir-nos a les alteracions fontiques produdes pel
contacte entre dos sons de paraules consecutives.
5.1 Elisi
s el fenomen fontic que consisteix en la supressi de la pronncia d'una vocal tona a final
de mot quan entra en contacte amb la vocal inicial del mot segent. D'aquesta manera,
pronunciem enllaats dos mots contigus.
M esquerra (m'squerra)
Si el veus (si'l veus)
Quina alegria (quin'alegria)
Mitja hora (midjra)
Una hora (unra)
Una altra (unltra)
Bona hora (bonra)
Quina hora (kinra)
5.2 Sinalefa
s la fusi en una sola sllaba de dues vocals en contacte: la vocal final d'un mot i la inicial
del mot segent. Aix, les dues paraules es pronuncien entrellaades i sense pausa.
Hi ha dos xics (i-dos-xics)
I obri la porta (i-bri-la-pr-ta)
Ho intentar (on-ten-ta-r)
I em trobe sol (iem-tro-be-sol)
Unitat 1. Vocalisme 7
Exercicis unitat 1
1. Corregiu en les frases segents els errors ortogrfics voclics que hi trobeu.
a) M'he comprat una pulsera d'argent. Em dna un aspecte molt juvenil.
b) El cnsol d'Hungria va abandonar el consulat la setmana passada.
c) M'han diagnosticat una diabetes i, a ms, tinc urticria.
d) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econmic per a aquell pas.
e) Hem de montar la prestatgeria al sal i collocar el foco de llum al sostre.
f) El mitus de Prometeo s bsic per a comprendre la cultura europea.
g) El modo de producci feudal es basava en l'explotaci dels camperols.
h) El declive de l'Imperi Rom s paradigmtic en l'antiguetat.
i) No han pogut sofocar la revolta popular a Tunes.
j) El seu estern tenia una corbatura exagerada. Van haver d'operar-lo.
2. Corregiu les errades ortogrfiques vocliques que trobeu en el text segent.
Anyore la meua infantesa, sobretot els dies d'estiu a Dnia, on viatjava tots els anys en
companyia de ma mare, mon pare i el meu germ petit. La casa on estiuejvem es trobava
vora la mar, per a l'ampara d'un pinar maravells, molt vell, que la protegia dels vents de
llevant i de la resplandor intensa del sol de migdia. Ma mare ens deixava jugar, al meu germ
i a mi, pels seus voltants, ja que tenia la seguritat que no ens podia passar res dolent. No hi
transitaven cotxes i hi havia molts pocs turistes. A ms, un dels nostres vens era sargent de la
Gurdia Civil i aix a ma mare la reconfortava.
Els nostres juguets eren els animalets que trobvem a la platja o al pinar (cucs, orugues,
crancs, formigues), i que sotmetem a tota mena de tortures. Escudrinyvem tots els racons,
furgvem tots els amagatalls fins que aconseguem el nostre bot. A les pobres criatures
normalment els esperava una mort segura.
Ramon Gisbert (Els dies i els treballs)
3. Traduu al valenci les frases segents.
a) La honestidad de los polticos ha sido cuestionada por la societat.
_______________________________________________________________________
b) Mi cuado trabaja en una ebanisteria.
_______________________________________________________________________
c) El barniz de la puerta resalta las molduras de la madera.
_______________________________________________________________________
d) El campen de lanzamiento de javalina es rumano.
_______________________________________________________________________
e) Su santidad el papa ha visitado Mosc.
_______________________________________________________________________
8 Quadern de Valenci Superior
f) Anoche fui a ver el eclipse de luna. Fu una experiencia indecible.
_______________________________________________________________________
g) Entre suspiros i lgrimas hemos pasado el invierno.
_______________________________________________________________________
h) La tumba de mis antepasados ha sido asaltada.
_______________________________________________________________________
i) He visitado el foro de Roma y la montaa del Quirinal.
_______________________________________________________________________
j) He perdido el estuche de los lpices.
_______________________________________________________________________
4. A partir de la definici de la paraula i amb la pista del terme llat del qual deriva,
esbrineu el mot.
PENDULUS
VULCANUS
PLUMA
TITULARIS
CONSULARIS
a) Relatiu o pertanyent a un cnsol, als cnsols:__________________
b) Relatiu o pertanyent al pndol:___________________
c) Relatiu o pertanyent a un ttol:_____________________
d) Persona versada en l'estudi dels volcans en general:_________________
e) Que t, que porta plomes:_____________________
5. Feu una redacci d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us
proposem:
a) Penseu que la nova llei de qualitat de l'ensenyament garantir que els alumnes arriben a la
universitat amb una preparaci acadmica adequada?
b) La repercussi de les noves tecnologies en l'mbit de l'ensenyament.