TUTORA :

ANNA CASAS

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR.

QU S EL SISTEMA SOLAR?

SISTEMA SOLAR El Sistema Solar el forma el SOLi tot all que recorre lespai al seu voltant: els 9 PLANETES coneguts, un grapat de planetes nans, objectes petits com sn :COMETES DE GEL ( sn astres brillants que tenen una cua molt llarga), METEORITS DE ROCA ( sn trossos de roca que volten per lespai, i que a vegades cauen sobre la Terra) o els ASTEROIDES (Poden ser petits com un gra de sorra o grans com una muntanya).

PLANETES

COMETA I METEORITS

ASTEROIDES

Tots aquests objectes recorren lespai junts a causa de la fora de LA GRAVETAT, que els empeny els uns cap als altres.

TUTORA :

ANNA CASAS

La Gravetat fa que el qu hi ha a la Terra no surti expellit cap a lespai. La gravetat del Sol s molt ms potent i fa que tot el Sistema Solar es mantingui intacte En total sn nou els planetes que es mouen al voltant del Sol.(Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut) Gaireb tots els planetes tenen al seu voltant satllits(, (sn els astres que giren al voltant i que descriuen rbites).

ELS PLANETES AMB ELS SATLLITS QUE DESCRIUEN RBITES.

El Sistema Solar es divideix en cinc regions explorables: El Sol, els planetes interiors , la Terra i la Lluna, els petits cossos i els planetes exteriors.
TUTORA : ANNA CASAS

1. EL SOL.

El Sol s una estrella que ens dna llum i escalfor. s lobjecte ms volumins i important del Sistema Solar. La seva gravetat mant tots els planetes en rbita al seu voltant, i la seva llum i calor permet que hi hagi vida a la Terra.

TUTORA :

ANNA CASAS

TUTORA :

ANNA CASAS

Lany t quatre estacions: Primavera, Estiu, Tardor i Hivern,

A lestiu, el Sol illumina i escalfa ms, i els dies sn ms llargs . A l hivern , el Sol escalfa menys i els dies sn curts.

TUTORA :

ANNA CASAS

2. ELS PLANETES INTERIORS.

MERCURI

VENUS

TERRA

MART

Sn : Mercuri, Venus, Terra i Mart. Sn els planetes ms propers al Sol. Sn petits. Estan formats principalment per roca amb nuclis de metall.

3. LA TERRA I LA LLUNA

LA TERRA

LA LLUNA

TUTORA :

ANNA CASAS

La Terra s un petit planeta que gira al voltant del Sol. s una de les cent milions destrelles de la nostra galxia. Atrau tot el que hi ha prop seu. Fa que les coses pesin i caiguin cap per avall. Aquesta atracci s la gravetat.

La Lluna s el satllit de la Terra

De moment s lnic lloc del Sistema Solar que ha arribat la humanitat. La Lluna passa per quatre fases diferents:Lluna creixent, lluna plena, lluna minvant i lluna nova.

TUTORA :

ANNA CASAS

LA LLUNA s lastre que illumina les nostres nits. Gira al voltant de la Terra.

LA TERRA I LA LLUNA

TUTORA :

ANNA CASAS

4. ELS PETITS COSSOS.

Hi ha milions dobjectes petits rocosos , metllics o de gel en rbita , entre els quals hi ha els asteroides, els cometes i els meteoroides. Poden mesurar de duns quants metres fins a molt Kilmetres damplada.

ASTEROIDES

COMETES I METEROIDES.

TUTORA :

ANNA CASAS

5. ELS PLANETES EXTERIORS i Plut.

NEPT

UR

SATURN

JPITER

Sn : Jpiter, Saturn, Ur i Nept Sn els que es troben ms lluny del Sol. Sn boles de gas i lquid molt ms gran que la Terra, i a ms poden tenir diverses llunes cadascun.

TUTORA :

ANNA CASAS

Plut s el nov planeta del Sistema Solar.

PLUT

No sassembla gens als quatre planetes gegants. s el ms petit dels planetes.

EL NOSTRE SISTEMA SOLAR: EL SOL I ELS PLANETES.

TUTORA :

ANNA CASAS

clicar al damunt del powert point de sota

http://www.youtube.com/watch?v=RR_i2Al1Dy4

www.youtube.com/watch?v=0Mc1meXPsQQ

GRUP 1 : Isaac Codony, Carla Arqus, Salimata Dembaga, Abril Rota, Mar Serrat. Mart Da Silva, Pol Riera.

TUTORA :

ANNA CASAS

ELS PLANETES.
PLANETES INTERIORS. MERCURI. s el planeta que est ms a prop del Sol. Gira molt de pressa, fa la volta al Sol en 88 dies. Mercuri s dues vegades ms petit que la Terra i la llum enlluernadora del Sol impedeix la seva visibilitat. Gaireb no t atmosfera i est cobert de crters.

s el planeta amb la composici ms rica en metalls de tot el Sistema Solar.

LINTERIOR DE MERCURI.

TUTORA :

ANNA CASAS

No t cap satllit. s el planeta de les diferncies. De dia pot enfilar-se fins a 400 Celsius i de nit, baixar a menys 170 Celsius. Els astrnoms van detectar , fa uns quants anys, la presncia de gla a Mercuri. Aquest gla samaga ben al fons dels crters, a prop dels pols, que mai veuen la llum del Sol.

MERCURI

http://www.youtube.com/watch?v=MVO1mQMACI0

TUTORA :

ANNA CASAS

VENUS. s el segon planeta que est ms proper al Sol. s el planeta ms calent del sistema solar. Ret la calor del Sol i la seva superfcie s tan calenta que podria fondre el plom i lestany, a ms dassolir temperatures de 480

PLANETA VENUS. T milers de volcans i nvols dcid sulfric.

Com que no es refreden rpidament , les colades de lava dels volcans de Venus, baixen al llarg de milers de Kilmetres abans no queden fixades Les laves han format unes estranyes cpules volcniques.

TUTORA :

ANNA CASAS

Qualsevol cosa que fregui la seva superfcie es socarrima. s el planeta que sassembla ms a la Terra, per la mida, volum, massa i densitat Est cobert de nvols molt densos i blancs que sn mortals. Aquests nvols sn els que fan que Venus sigui tan brillant. A Venus se lanomena lestel del mat o el del capvespre, perqu aquest astre brillant s el primer que apareix al cel el vespre i lltim que desapareix al mat. I no obstant aix s un planeta que es pot veure a simple vista.

LINTERIOR DE VENUS.

TUTORA :

ANNA CASAS

A la seva superfcie hi han aterrat vehicles espacials.

VENUS

http://www.youtube.com/watch?v=CC2eRfdc1ok

TUTORA :

ANNA CASAS

TERRA.

s el nostre planeta. s un planeta interior. Se lanomena el planeta blau. s el tercer planeta ms a prop del Sol, s lnic planeta conegut que allotja vida. s el cinqu per mida dins del Sistema Solar.

PLANETA TERRA. Els terratrmols en sacsegen la superfcie i els volcans treuen lava, tot fent sorgir noves roques de sota la terra. Els oceans i latmosfera absorbeixen la calor del Sol i la propaguen arreu del planeta.

TUTORA :

ANNA CASAS

Latmosfera tamb protegeix la superfcie dels raigs ms perjudicials de lespai exterior. Fa com una manta que deixa entrar els raigs del Sol, per a la vegada atrapa la radiaci de la Terra. Latmosfera es compon bsicament doxigen i nitrogen amb una petita barreja daltres gasos.

LINTERIOR DE LA TERRA.

En la seva formaci la Terra era tan calenta que es desfeia. Els materials ms resistents es van dipositar al centre i van formar un nucli principalment de ferro. El nucli lenvolta una capa de roca semifosa que es diu mantell. Al capdamunt del mantell hi ha una fina escora de roca slida i lleugera.

A causa del nucli de ferro, la Terra es comporta com un imant gegant.

TUTORA :

ANNA CASAS

PLANETA TERRA: EL SEU NUCLI DE FERRO

Sobre lescora hi ha diferents paisatges : muntanyes, valls, rius, ciutats... Aqu hi viuen els arbres, els homes, els animals.. A la Terra hi ha vida en abundncia. La Terra t uns grans oceans que ocupen ms lloc que la terra superficial. El 71% de la seva superfcie s aigua .El 97% de laigua s salada (aigua dels mars) i el 3% s dola (aigua dels rius i llacs). Laigua forma els oceans i els continents. s lnic planeta del sistema solar en que laigua pot estar en estat slid, lquid o gass.

T un satllit natural que s la Lluna.

LA LLUNA.

TUTORA :

ANNA CASAS

La Terra fa dos moviments : el de translaci i el de rotaci. Degut al moviment de translaci hi ha les quatre estacions al llarg de lany.

PRIMAVERA

ESTIU

TARDOR

HIVERN

TUTORA :

ANNA CASAS

Les estacions canvien a mesura que la Terra recorre una rbita al voltant del Sol. Quan el Pol Nord sinclina cap al Sol, s primavera, i desprs estiu al nord; mentre que al sud s tardor i hivern. Quan el Pol Nord sallunya del Sol, al sud s estiu i al nord s hivern. La Terra fa una volta al Sol quan ha fet 36526 girs sobre el seu eix. Aquest temps s lany. Per aix cada quatre anys hi ha un any que el mes de febrer t dia de ms, o sigui lany t 366 dies. TERRA

http://www.youtube.com/watch?v=houEv6dunN8 http://www.youtube.com/watch?v=houEv6dunN8 http://www.youtube.com/watch?v=UozLt6myifs&feature=related

GRUP 2 : Aina Vila, Wassim Medhi, Pol Mascarella, Enric Fajula, Ramon Ventul.

TUTORA :

ANNA CASAS

MART. .s un planeta ms petit que la Terra i que Venus. Se lanomena el planeta vermell. Mart s la meitat del planeta Terra. Hi ha indicis que en un passat sassemblava molt a la Terra i que hi havia corrents daigua en la seva superfcie .El planeta va patir un escalfament ; desprs es va refredar i laigua es va transformar en gel i ms tard en vapor. Laigua va rovellar el ferro contingut en el terra del planeta i li va donar el color rogenc.

PLANETA MART.

Actualment noms hi ha aigua en forma de gel en els casquets polars . Amb el canvi de les estacions es produeixen enormes tempestes de pols. Per als humans ,no es pot respirar en aquest planeta.

TUTORA :

ANNA CASAS

T un volc molt gran,l Olimpo; mesura 20.000 metres. s laltura ms gran del Sistema Solar.

MONT

OLIMPO.

La seva escora s molt dura-

INTERIOR DEL PLANETA MART.

El mantell s semblant al de Venus i al de la Terra. El seu nucli s molt petit. Per aix t tan poca fora gravitatria.

TUTORA :

ANNA CASAS

Mart t dos satllits petits : Fobos i Deimos. Sn els satllits ms petits del Sistema Solar

PLANETA MART I ELS DOS SATLLITS FOBOS I DEIMOS. Mart s el planeta ms estudiat desprs de la Terra. Les primeres fotografies es van fer lany 1965. E 2004 dos tots terrenys anomenats Spirit i Opportunity hi van aterrar. Lestiu del 2008 , les mostres que va agafar la sonda espacial Phoenix han perms que la nasa confirmi lexistncia daigua en aquest planeta.

MART http://youtu.be/8iWHqKPrVP4

http://www.youtube.com/watch?v=TKXQioC3kc&feature=related

TUTORA :

ANNA CASAS

JPITER Jpiter s una bola de gas i un planeta gegant. s el planeta ms gran del Sistema Solar. s tan gran que es pot veure sense telescopi, sembla una pilota de ratlles. Les franges de llum i foscor sn segments de nvols que sestenen cap al planeta. s tan gran que dins seu hi cabrien 1300 planetes Terra

PLANETA JPITER. T una gran taca vermella que s una tempesta de sorra molt violenta.

Es pot apreciar un prim anell que envolta el planeta.

TUTORA :

ANNA CASAS

LINTERIOR DEL PLANETA JPITER.

El mantell extern est compost per hidrogen i est lquid degut a la gran pressi. El nucli est format de gel i roques.

T molts satllits .Actualment sen coneixen setze. Nhi ha quatre que van ser descoberts lany 1610 per en Galileo. Sn: Calisto, Ganmedes, Europa i Io. Sn els ms grans. En Galileo va ser la primera persona que va fer servir el telescopi. Aquests satllits es poden observar des de la Terra. Es veuen com uns punts de llum alineats a un o a tots dos costats de Jpiter.

CALISTO

GANMEDES

EUROPA

TUTORA :

ANNA CASAS

TUTORA :

ANNA CASAS

I, s el ms proper a Jpiter. s dun intens color rogenc-taronja i la seva superfcie est coberta de compostos de sofre. Europa s el segent. T una superfcie coberta de gel, molt brillant. Ganmedes s el satllit ms gran del sistema Solar, fins i tot s ms gran que Mercuri. La seva superfcie s bastant variada, amb zones fosques. Hi ha alguns crters . Callisto s el ms lluny.

A ms daquests quatre satllits, Jpiter en t multitud de ms petits.

JPITER

www.youtube.com/watch?v=cceWtRldtdY

TUTORA :

ANNA CASAS

SATURN Saturn s el planeta ms majestus, que no vol dir que sigui el ms gran, ja que aquest s Jpiter. En realitat tos dos planetes sn bastants semblants de mida.

Els anell de Saturn estan formats de milions de fragments de roca i de gel.

TUTORA :

ANNA CASAS

Els anells sembla que vagin canviant, a vegades sn grans i lluents, daltres vegades fins i tot costa de veurels. Aix s aix perqu Saturn giravolta com una baldufa.

SATURN I ELS SEUS ANELLS Des de la Terra es distingeixen tres anells principals. Shan descobert ms anells. Cada anell, a la vegada, est format per milers danells

LINTERIOR DEL PLANETA SATURN . El seu nucli est fet de gel i de roca , per no se sap si estan barrejats o no.

TUTORA :

ANNA CASAS

s el planeta que t ms satllits. Molts dells sn extremadament petits. Estudiats en t 18; sn de mides diferents . El satllit ms gran i interessant s Tit.

SATLLIT

TIT

Els gasos que formen la seva atmosfera no deixen veure la seva superfcie. s un dels cossos del Sistema Solar que sexplorar en un futur per esbrinar si hi ha algun sistema de vida. Altres quatre satllits : Rea, Japet, Dione i Tetis, sassemblen molt als satllits de Jpiter.

SATLLIT

REA

TUTORA :

ANNA CASAS

s bicolor. Una meitat est Coberta duna pols Fosca. SATLLIT JAPET.

SATLLIT

DIONE

SATLLIT

TETIS

T uns 10 satllits que semblen ms uns rocs irregulars enormes que no pas satllits de planetes.

TUTORA :

ANNA CASAS

http://www.youtube.com/watch?v=HoqABYjcRtU http://www.youtube.com/watch?v=IGnDapeZ4jU

Grup 3 : Mohamadou Touray,Patrcia Radlingmayer, Bernat Tresserras, Pol Domnguez, Quim Pia, Lia Lpez, Queralt Molina.
SATURN

TUTORA :

ANNA CASAS

UR s un dels planetes gegants. Ms petit que Jpietr i Saturn. s un planeta gass de color blau-verd. Est tan inclinat que en un dels seus pols sempre s de dia. Roda com una bola en el pla de la seva rbita. Tarda 84 anys a fer-la. Durant 42 anys en un dels seus pols sempre s de dia, i laltre sempre de nit; llavors es canvien i torna a passar el mateix. Va ser el primer planeta que es va descobrir amb el telescopi. De fet es pot veure a simple vista. s tamb el primer planeta on es van descobrir anells. Els anells sn molt prims i foscos. T un sistema donze anells. Els hi donen el nom de les lletres de lalfabet greg.

PLANETA UR.

TUTORA :

ANNA CASAS

EL TEMPS QUE TARD UR A DONAR LA VOLTA AL SOL.

DETALLS DELS SEUS ANELLS FINS I FOSCOS.

TUTORA :

ANNA CASAS

El nucli d Ur est format de roca i gel. Lexterior est format per gel, gas met i amonac.

LINTERIOR DEL PLANETA UR.

Actualment d Ur coneixem 27 satllits . Alguns sn : SaKespeare, Pope., Ariel, Umbriel, Titania, Obern...

UR, PUCK, MIRANDA, ARIEL, UMBRIEL, TITANIA I OBERN. ALGUNS SATLLITS DUR. www.youtube.com/watch?v=-oFUVKyIPqs

UR

TUTORA :

ANNA CASAS

NEPT
s el planeta ms exterior del Sistema Solar. Sassembla molt a Ur, tant en la mida, com en la composici i laspecte. s tamb de color blau. Aquests dos planetes sn coneguts com els planetes bessons.

PLANETA NEPT s el planeta ms llunya del Sol. T el medi ms fred i tempestus del sistema solar. T una gran taca fosca , semblant a la de Jpiter i petits nvols blancs. Hi ha huracans gegants. Com tots els planetes gegants, t anells. Sn molt poc visibles.

TUTORA :

ANNA CASAS

NUCLI DEL PLANETA NEPT El nucli intern s ms gran que el d Ur. T la mateixa composici, per t ms gel. T vuit satllits, dos de ms grans que sn Nereida i Trit, i sis ms que sn molt petits.

NEPT I EL SATLLIT TRIT

SUPERFCIE DE TRIT

. La superfcie de Trit t moltes valls, crters , pics i llacs glaats, dorigen volcnic.

SATLLIT NEREIDA.
TUTORA : ANNA CASAS

NEPT

http://www.youtube.com/watch?v=_TuELzWeHHg&feature=youtu.be

PLUT s el nov planeta del Sistema Solar.

PLANETA PLUT Mai lha visitat cap sonda interplanetria. Coneixem molt poc d ell. Es va descobrir a lany 1930.

TUTORA :

ANNA CASAS

No sassembla gens a cap dels quatre planetes gegants. s el ms petit dels planetes del sistema Solar.

NUCLI DEL PLANETA PLUT T un nucli de roca, est cobert de gas met gelat, i la seva superfcie tamb s de gas met. T un nic satllit Caront, . Es va descobrir lany 1978. La seva mida s molt gran. Fa ms de la meitat de Plut.

PLANETA PLUT I CARONT.

http://www.youtube.com/watch?v=m-IZUXLxP2w&feature=related

PLUT

TUTORA :

ANNA CASAS

COETS ESPACIALS Els coets espacials es fan servir per llanar objectes a lespai, el seu objectiu s enviar-hi cpsules espacials,satllits, naus espacials o astronautes. Per a poder fer aix el coet s lnic mitj disponible, ja que s lnic vehicle capa dassolir la velocitat necessria i de volar per lespai. Per a que un coet arribi a lespai s necessari que arribi a 40.000 km/h! Us imagineu anar a aquesta velocitat? Com un coet! A aquesta velocitat se lanomena velocitat dalliberament.

N.A.S.A.

TUTORA :

ANNA CASAS

Encara que no ens ho sembli, els astronautes i cientfics duen a terme una tasca molt important, ja que a lespai es fan moltes proves cientfiques i aparells que ms tard o ms dhora ens fan servei

SONDES ESPACIALLes sondes espacials senvien a lespai per estudiar els cossos del Sistema Solar; o sigui els planetes, els satlels asteroides o lels cometes.

TUTORA :

ANNA CASAS

ASTRONAUTES

Un astronauta (tamb cosmonauta o taikonauta) s una persona que viatja en l'espai exterior a la Terra.

ASTRONAUTA ASTRONAUTA I VEHICLE ESPACIAL A LA LLUNA MISSI A MART MISSI A LA LLUNA

http://youtu.be/NtL5k_iKtr4 http://www.youtube.com/watch?v=KmKVkMqtvrI

TUTORA :

ANNA CASAS

EL DS PLANETA DEL SISTEMA SOLAR? Sedna gira alrededor del Sol a una distancia ms gran que els altres astres del sistema. Encara que la seva mida no s segura, Sedna s el ms gran delsplanetes que shan trobat al voltant del Sol des de que es va descobrirPlut al 1930. Est a ms de 10,000 milions de kilmetres de la Terra en una regi que es diu Cintur de Kuiper, que t cents dobjectes coneguts, petites roques i gel, encara que poden ser igual o ms grans que Plut. Sedna s ms vermell que qualsevol altre cos del Sistema Solar, tret de Mart, i fa una rbita molt ellptica, de manera que el seu punt m,s lluny el situa a 135,000 milions de kilmetres del Sol. Por aix, Sedna necessita 11,500 anys terrestres per completar una rbita.

Grup 4 : Ferriol Sarola, Jaume Fbrega, Gens Sacrest Maria Vilagran, Nour Douay, Ferran Coromina, Sira Nja, Aniol Sucarrats., Anna Montll.
El mapa conceptual inicial sha fet a partir del qu han anat dient els nens. No mirem si el qu sha dit es cert o no. Una vegada acabat el projecte es revisar i llavors selaborar el mapa conceptual final. El mapa conceptual inicial sha corregit, per de paraula lhem ampliat molt. Cada cosa que havien dit ha estat comentada. Se i era certa, es deia i shi afegia quelcom si calia; en ca que no fos veritat tamb mirvem daclarir-ho.

TUTORA :

ANNA CASAS

LES

LLUNES O SATLLITS DE TOTS ELS PLANETES.

TUTORA :

ANNA CASAS

MAPA CONCEPTUAL INICIAL

Ms aros, anelles No es pot respirar Muntanyes Plantes Animals Restaurants Escoles Cases Dotze planetes en cada lloc .Molts planetes Un s la Terra...s molt gran El mapa s un planeta Un es diu Extraterrest res Jpiter Un s el Sol, aquest calenta als planetes

TUTORA :

ANNA CASAS

Un s Mart, que s un

Trossos blaus i

Tenen

Hi ha

Es diuen

Voltes

Pasos

Donen

Els planetes
Hi pots

diferent

Sn

s. Rodons

Hi fa
Molta calor

Grans

Giren

Estan

Poden

Una bola de foc

Flotar El Sol gira al voltant de la Terra La Lluna gira al

Ms aros, anelles NO TOTS

Petits. Lluny de la terra A lespai Calar foc anar-hi amb coets. cremar De diferent s tipus

voltant de la Terra
Dotze planetes en cada lloc AL NOSTRE SISTEMA SOLAR NHI HA NOU. .Molts planetes Un s la Terra...s molt gran El mapa s un planeta NO Un es diu Jpiter Un s el Sol, aquest calenta als planetes S UNA ESTRELLA Un s Mart, que s un planeta sec

MAPA

No es pot respirar A LA TERRA SI Muntanyes Plantes NOMS LA TERRA Animals NOMS A LA TERRA Restaurants NOMS A LA TERRA Escoles NOMS A LA TERRA

MAPA CONCEPTUAL CORREGIT.

AL NOSTRES SISTEMA SOLAR NOU Eextraterrestres NO SHA DEMOSTRAT.

Cases NOMS A LA TERRA Trossos blaus i

TUTORA :

ANNA CASAS

verds NOMS A

Tenen

Hi ha

Es diuen

Pasos

Voltes

Donen

Els planetes
Hi pots

diferents. NO

Sn

Rodons ESFIRCS Grans Una bola de foc EL SOL SI, ELS PLANETES NO.

Hi fa
Molta calor SEGONS A QUIN.

Giren

Estan

Poden

Botar A El Sol gira al voltant de la Terra NO La Lluna gira al voltant de la Terra LA LLUNA EST DEMOSTR AT

Lluny de la terra LA TERRA S UN PLANETA A lespai

Calar foc NO TOTS.

Petits. NO De

anar-hi amb coets. NO ATOTS. Cremar SEGONS QUINS

diferents tipus

TUTORA :

ANNA CASAS

VALORACI PERSONAL. Estic molt contenta dhaver fet el projecte dels planetes. Tinc que confessar que en un principi estava una mica espantada, no sabia com acotar el projecte a nens de primer, s tant ampli! Ara b, una vegada hem comenat a treballar i he vist que ells sho passaven tan b, ha anat sortint rodat. Han anat ms dun cop a la mediateca amb la Genoveva que els ha ajudat a buscar informaci. Hem aprofitat tots els recursos que tenem a la m, des de mirar els llibres, material sobre paper, la majora extret de la xarxa informtica, dvd, pellcules, jocs, diverses boles del mn, puzles....Tamb cada grup de treball podia fer lexposici del o dels vdeos vistos al YOUTUBE; fiem lexposici a travs del can a la pissarra i era una meravella. Aprofito per donar les grcies a tothom , ja que sense la vostra ajuda no hauria estat possible fer-lo tan ben fet. Ms coses : Cada dia a TV3 , fan ESPAI TERRA, i els dimarts solen parlar de lespai i tot el que es va descobrint, coses que preocupen....solen projectar vdeos molt amens i educatius. Fins i tot si cal es poden baixar els vdeos anant a tv3.com. ACONSELLABLE. Anar a visitar la ciutat de lespai de Toulousse www.cite-espace.com - s genial, atractiu als nens i als grans. Pots simular viure a lespai, fer dastronauta, un viatge apassionant pel mn del cosmos, visitar el coet Arianne 5, Hi ha pares que ja han anat al Cosmo Caixa de BCN, hi ha aprofitat entrar en el planetari. ACONSELLABLE.

TUTORA :

ANNA CASAS

lestaci

MIR.....ACONSELLABLE.

NOTCIES QUE SHAN PORTAT AQUESTS DE TREBALL DELS PLANETES I QUE FAN REFERNCIA A LESPAI.

TUTORA :

ANNA CASAS

Les fotos sn del 18 de mar. La Lluna feia quasi b vint anys que no estava tan a prop de la Terra. Pol M.

TUTORA :

ANNA CASAS

TUTORA :

ANNA CASAS

TUTORA :

ANNA CASAS

BIBLIOGRAFIA. LLIBRES: LUnivers. Imatge , descoberta del mn. Ed Fleurus. Panini. 2006 Cmo funciona el universo. Ed. Libsa 2010 Planetes i satllits Ed. Parramon 1994 Sistema Solar Viatja als planetes de ms enll. Mac Millan 2009 Descoberta del mn. Imatge. LUnivers. Panini. 2010 Un viatge per lunivers. Ed. Crulla. 2003 Els astres. La Galera. 2008.

PROJECTES DALTRES CURSOS. LUNIVERS Classe Volc Rocanegra curs 2005-06 Els Planetes 3er A. Curs 2009-10 Lunivers 2010.

ADRECES INTERNET

Moltssimes pgines; algunes sn: Wikipdia. http://es.wikipedia.org www.astronomia.com http://3.bp.blogspot.com http://www.microsiervos.com

TUTORA :

ANNA CASAS

http://213.4.130.98web/lledo-valls/planetes/matrt.htm www. Los-planetas.com.ar www.xtec.cat www.juntadeandalucia.es

DIVERSOS JOCS INTERACTIUS. BOLES DEL MN. VIDEOS: COSMOS YOUTUBE Carl Sagan

TUTORA :

ANNA CASAS

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR.

QU S EL SISTEMA SOLAR? El Sistema Solar el forma el SOLi tot all que recorre lespai al seu voltant: els 9 PLANETES, COMETES, METEORITS... Poden ser petits com un gra de sorra o grans com una muntanya.

ELS SATLLITS .Els satllits sn els astres que giren al voltant dels planetes.

EL SOL s una estrella que ens dna llum i escalfor.

ELS PLANETES.. En total sn nou els planetes que es mouen al voltant del Sol.(Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut) Gaireb tots els planetes tenen al seu voltant satllits.

MERCURI : s el planeta que est ms a prop del Sol

VENUS. s el segon planeta que est ms proper al Sol.

TERRA. s el nostre planeta. . Se lanomena el planeta blau. s el tercer planeta ms a prop del Sol, s lnic planeta conegut que allotja vida. T un satllit que s la Lluna.

MART. Se lanomena el planeta vermell. s el quart planeta..

TUTORA :

ANNA CASAS

JPITER Jpiter s una bola de gas i un planeta gegant. s el cinqu planeta. s el planeta ms gran.

SATURN s el sis planeta.

UR s el set planeta.

NEPT

s el vuit planeta.

PLUT

s el nov planeta del Sistema Solar.

s el ms petit dels planetes del sistema Solar.

TUTORA :

ANNA CASAS