M I N Y O N S E S C O L T E S I G U I E S D E C A TA L U N YA

BON LIDERATGE, QUALITAT HUMANA I ESPIRITUALITAT

P A R L E M - N E

M I N Y O N S E S C O L T E S I G U I E S D E C A TA L U N YA

Raimon Ribera

BON LIDERATGE, QUALITAT HUMANA I ESPIRITUALITAT

Aquesta obra s lliure i est sotmesa a les condicions ds duna llicncia Creative Commons. Es pot redistribuir copiar i reutilitzar, sempre que es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Es pot trobar una cpia completa de la llicncia a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/deed.ca Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra fer-ne obres derivades Amb les condicions segents: Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador (per no duna manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per ls que feu de lobra). No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir amb la mateixa llicncia. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, noms podeu distribuir lobra generada amb una llicncia idntica a aquesta. Aix s un resum del text legal de la llicncia completa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca

Amb la collaboraci de:

Autor: Raimon Ribera Collaboradora: Irene Alerm Coordinaci tcnica: Catalina Parpal Correcci lingstica: Ia Gum Disseny grfic: Mar Serra Fotografies: Arxiu MEG Edita: Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya Valldoreix (Barcelona) 2013 Collecci: Parlem-ne, 7 Primera edici, desembre 2013

Impremta: Cevagraf, SCCL Dipsit legal: x-xxxxx-2013

ndex
Prleg Trini Molist i Llus Marco 1.- Aix del lideratge, ben b qu s? De qu parlem quan parlem de lideratge 4

9 10

2.- Qu s un bon lder 3.- Sobre la qualitat humana

19

23

4.- Qualitat humana, sensibilitat, espiritualitat El salt de triangle Qu entenem per sensibilitat Qu entenem per espiritualitat 5.- Tancar el recorregut Una reflexi prctica final: Lescoltisme com a projecte, Baden-Powell com a lder

31

36 38 46 55 57

Prleg

En la societat actual, marcada per una profunda crisi econmica i de valors, en qu el canvi o la transformaci sembla que s lnica soluci per tirar endavant, es fa necessria la presncia de persones amb capacitat de visionar i crear nous escenaris de futur que illusionin i mobilitzin individus i collectius. El potencial de canvi el trobem all on hi ha persones organitzades; ara b, la verdadera fora la trobem quan entra en joc el fenomen del lideratge com a catalitzador i revulsiu al si dels collectius i comunitats. Per, cap on ens dirigim els collectius i les comunitats avui? Quins tipus de lideratge ens trobem? La dificultat per respondre aquestes preguntes t a veure amb els models de lideratge que predominen en les nostres organitzacions. Podem parlar de gestionar, imposar, convncer, illusionar, servir, acompanyar... No tot s bon lideratge o ni tan sols s lideratge. El model de bon lideratge que en Raimon Ribera ens proposa en aquest Parlem-ne s el que propiciem i volem impulsar des de lescoltisme i el guiatge. Un lideratge fonamentat en la qualitat humana i que requereix una sensibilitat conscient i una espiritualitat profunda.

El mtode escolta i guia ens dna loportunitat de generar espais per desenvolupar aquests tres elements en cada infant i jove, i tamb en els mateixos caps: despertem la nostra sensibilitat quan cantem asseguts vora el fanalet, quan admirem els paisatges per on passa la ruta i quan ens estremim davant les tempestes destiu del Pirineu; desenvolupem la qualitat humana quan treballem en equip, quan fem servei, quan aprenem la llei escolta i quan ens esforcem a ser millors com a persones, i aprofundim en lespiritualitat quan ens comprometem amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb la nostra transcendncia fent la promesa i creant espais per al retrobament interior i per a la celebraci en comunitat. Tots aquests moments sn propicis per forjar persones amb esperit de bon lideratge que els permeti esdevenir aix autntics agents de transformaci social. s per tot aix que volem aprofitar aquestes lnies per agrair-te, Rai, la teva collaboraci, i als i les caps, als formadors, formadores i responsables associatius, com a lders potencials a la nostra entitat, que ms enll de la vostra tasca, sou el capital hum clau per construir comunitat dins la societat civil davui. Aquest quadern va dirigit a tots vosaltres i a tots aquells que vulgueu inspirar-vos en un mtode que ha contribut a formar bons lders aqu i a la resta del mn des de fa ms dun segle. Esteu convidats, doncs, a submergir-vos en la lectura i a obrir el debat! Sempre a punt.

Trini Molist i Solvas i Llus Marco i Planells Comissaris generals de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat

Per comenar
Sou valents, els escoltes i les guies. No us hi poseu per poc. Vosaltres teniu estructures que apleguen gent. I voleu tenir un paper a la vostra societat. I voleu formar persones com cal, persones capaces de viure a fons el que vol dir ser un sser hum, conscients de la dignitat que aix suposa i lautenticitat que requereix. I voleu que aquestes persones no estiguin tancades en el seu petit mn, sin obertes als altres, obertes al mn, i fins i tot atentes als indicis de misteri que de vegades semblen fulgurar per davant nostre i dins nostre. Us embarqueu en un tema ampli i ambicis: el del lideratge i el seu lligam amb la qualitat humana i lespiritualitat. El propsit val la pena, i aquestes pgines miraran dacompanyar-vos en aquest cam dexploraci. Anem per feina, que nhi ha molta.

1. Aix del lideratge, ben b qu s?

Dentrada, un petit exercici. Si sou un grup, doncs el feu en grup. Si esteu sols, en una taula amb dues cadires, seieu en una amb un paper i un bolgraf. Contesteu per escrit les tres preguntes plantejades (no cal enrotllar-se...). Llavors us aixequeu, feu una estirada de braos o feu un tomb i seieu a laltra cadira. I comenceu a plantejar per escrit dubtes i interrogants sobre les respostes que heu escrit inicialment; indiqueu tot all que no acabeu de veure clar en el que vosaltres mateixos heu escrit.

Les preguntes:
A tu, qu et sembla que s, aix del lideratge? Com descriuries un lder? Mira dindicar quatre o cinc caracterstiques del lideratge que et semblin rellevants. Ho veus clar, aix del lideratge? Si et pregunten si ests a favor o en contra del lideratge, qu diries? Pots donar tres raons per a la resposta que has triat? Tu, personalment, et sents una mica lder? O ms aviat et sembla que aix del lideratge no fa amb tu? Tagradaria poder exercir el lideratge en algun moment i algun lloc? O ms aviat et faria mandra, o angnia? Continuem. Ara us proposem algunes respostes sobre la concepci del lideratge. O sigui, mirem de donar alguna pista sobre qu s aix del lideratge.

De qu parlem quan parlem de lideratge?

Comencem per fer una distinci que ens acabar resultant dutilitat. Quan diem lder, tant podem indicar: qui mana, qui governa, qui dirigeix, qui assumeix la responsabilitat de la gesti, qui ocupa un lloc elevat en una jerarquia de poder (la presidenta dun govern, el secretari general dun partit, el director general duna empresa), com qui guia, qui mobilitza un grup a travs duna visi; o sigui, la persona que sinsereix en una interrelaci amb un grup de persones i proposa una visi que esdev una pea clau daquesta mobilitzaci en ser assumida pels qui la segueixen. La primera noci es correspon amb una visi del lideratge ms aviat com a posici, lloc, crrec. En podem dir lideratge posicional o jerrquic. La segona noci es correspon amb una visi del lideratge ms aviat com a procs, interinfluncia, interrelaci. En podem dir lideratge mobilitzador.

Qu ens ve de gust, a nosaltres: Manar? Tenir un crrec ben important per poder-lo lluir? O b el que volem s ajudar els altres a tirar endavant? Volem estar al servei dels altres o que els altres estiguin al nostre servei? Aquest s un primer punt sobre el qual caldr reflexionar amb atenci. Ja no es tracta dun problema de definici, sin dun problema dactitud, dopci. I els problemes dopci sn els importants, els que valen la pena, aquells en els quals hem dabocar les nostres energies. Servir o ser servits ? 10

A hores dara sembla fora clar que les nostres simpaties van per la segona mena de lideratge, pel mobilitzador, pel que impulsa processos de canvi, de transformaci positiva. En aquest marc, podrem dir que el lder seria aquella persona que sinsereix en una influncia mtua amb un collectiu (un equip, uns collaboradors, els seguidors... triem el nom que preferim o el ms escaient en un context concret) a travs duna visi que s formulada i proposada pel lder (que dalguna manera lavala, la connota, la qualifica, la marca) i que s assumida, lliurement i voluntriament, pels seguidors, perqu aquests copsen que el comproms amb aquella visi els ofereix una oportunitat motivadora per a les seves vides. Aquesta visi ha de ser innovadora, ha de generar nous horitzons, ha de tenir una dimensi creativa, ha de permetre crear un futur nou un futur que no s una simple deducci o projecci del passat. La visi ha de ser, alhora, un somni i un projecte operatiu, factible, pragmticament viable, de manera que la dinmica del lideratge (la que sestableix entre el lder, la visi i els seguidors) pugui portar a resultats tangibles, a una transformaci de la realitat, a assoliments concrets. Una visi va ms enll del que s predictible que passar i per tant va ms enll del que ning sap ara com ara com aconseguir. Una visi no s una extrapolaci del passat; s sobre crear un futur que no podia haver estat predit. Michael Jensen1 Sovint, la visi est vinculada a lintent de resoldre problemes o reptes que un grup es planteja i que no sap prou b com encarar, sigui per dificultats de lentorn, sigui per reticncies internes del mateix grup a lhora de plantejar-se els reptes. Aix fa que, de vegades, el

1 Professor emrit de Finances i Administraci dEmpreses de la Universitat de Harvard.

11

lideratge porti a situacions complicades, de conflicte, i tingui per tant un component de risc. Dalguna manera, un lder sarrisca; el lideratge pot ser perills, s delicat, perqu el lder assumeix un comproms personal envers el grup malgrat la reticncia del grup al canvi, encara que el grup vulgui tancar els ulls i posar-se desquena al canvi; de vegades, el mateix grup no suporta els reptes que el lder li fa veure que t davant i mira de foragitar, de desempallegar-se, de treures del davant el lder. Fixem-nos en un aspecte una mica subtil: el que t influncia no s la visi per ella mateixa, independentment de la persona que hi ha al darrere, sin la visi proposada, marcada per una determinada persona amb capacitat de lideratge i compartida per uns seguidors. I podem dir tamb que noms en el marc del lideratge una visi es pot convertir en una visi marcada per la persona del lder i compartida per un grup.

Assenyalem tamb que els lders mobilitzadors que no sn alhora lders jerrquics queden ms sovint en lanonimat, per aix no vol dir que no hi siguin i no tinguin el seu paper, el qual pot ser ms important que el dels lders ms visibles. Poder disposar de lders mobilitzadors no s fcil, ms aviat al contrari, per nhi ha ms dels que ens pensem, ja que poden aparixer a nivells molt diferents. A lescoltisme i el guiatge segur que teniu lders mobilitzadors a uns nivells modestos, no gaire visibles, per que sn la fora essencial del moviment.

12

Un altre aspecte curis i poc evident: els lders mobilitzadors no acostumen a aportar personalment gaire novetat, sin que el que fan s ms aviat estimular la generaci de novetat per part de lequip. Operen ms aviat com uns estimuladors o catalitzadors de creativitat. I aix s bonic. Ni volen ni han de tenir el protagonisme: s el grup el que ha de lluir, per molt que ells hagin fet possible aquest llument. I no es pot oblidar que el lideratge mobilitzador s improgramable. No es pot obrir un procs electoral per triar lders mobilitzadors: surten quan surten, el lideratge mobilitzador es dna quan es dna. I aquesta manera de ser del lideratge mobilitzador tamb fa que no es pugui traslladar fcilment dun lloc a un altre: que funcioni en un grup no vol dir que si posem aquell lder en un altre grup tamb funcionar. La qumica entre el lder i els seguidors s peculiar i delicada. El lideratge mobilitzador depn de la situaci, del context.

Una presentaci clssica de les tasques del lder mobilitzador: 1. Establir una orientaci, mostrar al grup la direcci que cal emprendre. 2. Facilitar lalineament, vertebrar, organitzar eficament el grup per dur a terme les tasques pertinents. 3. Motivar i inspirar la gent, crear i mantenir el comproms, la motivaci. 4. Facilitar la introducci de canvis, especialment ladaptaci a nous reptes.

13

Un advertiment important (un avs per a navegants):

Un lder mobilitzador no pot enganyar, no pot fer veure que est comproms amb quelcom i esperar a tenir xit a lhora denrolar uns altres. Si el comproms del lder s fingit, lenrolament degenera en manipulaci, o sigui, en lintent de controlar o influenciar els altres a travs de mitjans hbils, insidiosos, deshonestos o no escrupolosos. La manipulaci ser detectada tard o dhora pels participants, i tot se nanir en orris. Dit duna altra manera: la integritat s un requisit per al lideratge. No noms per criteris morals, sin tamb per criteris estrictament operatius, de viabilitat prctica. Aquesta integritat inclou aspectes com ara la coherncia, la consistncia, lautenticitat, la fiabilitat, ser digne de confiana, el comproms, lhonestedat, la solidesa, retre comptes, la responsabilitat, la credibilitat, la fermesa en les conviccions, la persistncia. Un lder no pot fer trampes, no pot entabanar, no pot manipular. I ja que hem obert el tema de les caracterstiques que ha de tenir un lder, potser que nhi afegim unes quantes ms. Per exemple, que un lder no pot ser un ignorant dels temes en els quals est implicat: ha de tenir un bon coneixement de com funcionen les coses en aquell mbit, una familiaritat amb els temes que shi plantegen. Aix comportar, idealment, un inters profund i sincer per conixer la realitat, una bona capacitat danlisi (diagnstic de com sn les coses), un bon nivell de discerniment, de perspiccia (saber veure qu passa realment, tenir el nas fi, intuir per on van les coses), una capacitat de recombinar elements de coneixement de manera creativa i una capacitat de veure les coses duna manera completa, global, panormica (i no pas perdres en els detalls o desviar-se del tema...).

14

Un lder ha de tenir tamb un bon nivell de coneixement de si mateix, dautoconscincia. Aix inclou la comprensi de les prpies emocions, de les prpies fortaleses, febleses, necessitats, pulsions, valors i objectius; una bona capacitat de reflexi i dautocontrol; un bon nivell de confiana en si mateix, i una notable fortalesa emocional (capacitat de controlar langoixa, la incertesa, la tensi, la frustraci...). I no li pot faltar carisma, una noci polmica sobre la qual aqu no ens podem estendre.2 Diguem, per, que entre altres coses aix voldr dir una certa capacitat dimpacte emocional directe en els altres, un cert encant, atractiu, grcia o com li vulgueu dir; capacitat de comunicaci; capacitat de commoure; capacitat de portar esperana, de transmetre energia, de generar entusiasme.

2 Si voleu, podeu consultar larticle Carisma i democrcia al n. 43, primavera de 2013, de la revista LEspill de la Universitat de Valncia.

15

Liderar i gestionar
No s el mateix liderar que gestionar. Sn dues funcions importants i diferents. Els gestors sn imprescindibles, i es poden planificar; els lders sn una benedicci, per no es poden planificar. s un aspecte important per a un moviment com lescoltisme i el guiatge, on hi ha tamb una notable quantitat de gesti per fer. Com podem diferenciar gesti i lideratge? B, a la realitat les coses no sempre sn clares, hi ha moltes barreges, matisos i grisos. Per sobre el paper, que ho aguanta tot, podem fer diferenciacions radicals:

Gesti Planificar, organitzar, coordinar; decidir, controlar i executar. O sigui: establir objectius, elaborar plans detallats per assolir els objectius, assignar recursos, definir estructures organitzatives, delegar autoritat i responsabilitat, seguir els resultats aconseguits, identificar les desviacions respecte al pla, planificar i organitzar solucions. La gesti fa referncia a la minimitzaci del risc i la maximitzaci de la previsi i adherncia al pla previst.

16

 Lideratge Formular les finalitats i propsits que guien lacci, promoure el canvi, gestionar expectatives, canalitzar conflictes, revisar valors, redefinir el projecte. El lideratge est relacionat amb el desconegut, els somnis, la visi que crea quelcom nou. Treballa la influncia motivadora, la generaci dadhesi inconscient, la confiana, la promoci de la iniciativa, el qestionament crtic, la revisi dels perqus, lexpressi de les aspiracions, laspiraci a innovar, a arriscar-se, a circular per camins desconeguts.

El lideratge i la gesti estan potencialment en conflicte, tot i que tots dos sn necessaris per al bon funcionament duna organitzaci i que, de vegades, una mateixa persona fa de directiu i s lder...

Comena a agafar una mica ms de cos, aix del lideratge? Ens nanem fent una idea? Doncs continuem...

17

18

2. Qu s un bon lder?
Bona pregunta, s senyor. Que alg sigui un lder no ens garanteix que sigui un bon lder... I cal anar amb compte, perqu el que busquem nosaltres, ms que no pas lders, s bons lders! Compte, per: aqu hi ha una possible trampa. Quan es parla dun bon lder, no tothom vol dir el mateix. I s que el terme bo lutilitzem com a mnim en dos sentits ben diferents: En el sentit de quelcom eficient, efectiu, competent, til, profits, avantatjs, apropiat, adient (podem parlar, per exemple, dun bon ganivet perqu talla molt o perqu sagafa b). En el sentit de quelcom ticament correcte, virtus, just, moralment aprovable, que cont o transmet valors valuosos, grans valors. Aquest segon sentit del terme tampoc no s fcil de definir, per per sort en tenim una intuci prou clara. Aix ho va expressar magistralment un gran filsof angls del segle XX amb la frase segent:

Si sem pregunta qu s el b? la meva resposta s que el b s el b i aqu sacaba la histria. O si sem pregunta com sha de definir el b? la meva resposta s que no sel pot definir, i aix s tot el que he de dir-ne. Per per decebedores que aquestes respostes puguin semblar, sn de la ms gran importncia. G. E. Moore3

3 Filsof angls (1873-1958). Cita extreta del seu llibre Principia Ethica, n. 6, de 1903.

19

Aix no vol dir que no puguem utilitzar bo en aquests dos sentits de la paraula (i encara nhi ha ms, com quan diem que un menjar s bo...). Ho podem fer, si anem amb prou cura per diferenciar-los, per saber quan estem emprant lun i quan laltre. s com si tingussim dues mquines de radiografiar que miren coses diferents. La primera mquina fa una radiografia de capacitat: mira si aquell lder funciona b com a tal, s competent a lhora de fer aquesta tasca, sap proposar una visi, sap mobilitzar, sap vertebrar, etc. La segona mquina fa una radiografia de valors: analitza els valors del lder, els seus valors personals, els valors que transmet la visi i els valors que se susciten en el grup... Aquestes dues radiografies sn dues maneres danalitzar la mateixa realitat: lobjecte que sotmetem als raigs X s el mateix (un determinat procs de lideratge), per cada radiografia es fixa en aspectes diferents. Sn radiografies compatibles (fer-ne una no s un obstacle per fer laltra), i no sols es poden fer totes dues, sin que shan de fer totes dues, ambdues sn necessries, fins i tot podrem dir que sn imprescindibles: cal fer-les sempre totes dues. No es pot dir amb una ja nhi ha prou. I shan de fer per separat, cada una amb la mquina corresponent i amb cura (no grosso modo, a cop dull, de qualsevol manera...).

Si disposem daquestes dues mquines, ens podrem enfrontar a una bateria de preguntes molt interessants i difcils. Aqu en teniu algunes: Podem acceptar lders noms eficients, encara que siguin molt eficients? (O sigui, podem acceptar lders que donin un bon resultat a la primera mquina de radiografiar, la de competncies, per un mal resultat a la mquina de radiografiar valors?) Pot exercir un lideratge positiu un lder eficient per no acceptable en els seus valors?

20

 Podem dir que la gent noms vol, noms sinteressa per tenir lders eficients, que obtinguin resultats favorables, i tant li fa la seva qualitat moral? (No s aquesta mena denfocament el que ha perms la difusi de tanta corrupci a les nostres societats?) Hi ha una tensi, una discordana inherent, una contraposici o contradicci entre eficincia i valors morals (que es podria formular aix: Si alg s bona persona, no pot ser realment eficient en el terreny del lideratge.)? s una pregunta difcil, per molt important: s que noms poden ser lders les persones despietades, dotades dinstint assass? Dit duna manera molt breu i grfica: Hi pot haver un bon lder bo?

Aqu hi ha molta teca per pensar i discutir. I encara us proposarem un exercici complementari, per anar repassant i paint tot el que anem veient. Es tractaria de plantejar-se preguntes com les segents: Podem funcionar b sense lideratge? Ens s imprescindible? Dedicar esforos al lideratge es contraposa a la potenciaci dels grups, comunitats, organitzacions? O ms aviat s una eina al servei de lenfortiment i capacitat daportaci de novetat dels grups? s possible desenvolupar-se personalment com a lder? Fins a quin punt depn de la voluntat? Qu comporta, tant personalment com en la relaci amb lequip? Quins sn els obstacles principals que trobem a lhora de mirar dassumir un comproms personal de lideratge? Mandra? Por? Ridcul? Humilitat? Incapacitat? Manca doportunitats? Soledat?

21

22

3. Sobre la qualitat humana

Comencem amb un altre exercici, ben senzill. Dues preguntes, per contestar amb paper i bolgraf.

Les preguntes:
Podem millorar com a persones? O b som com som i aix no hi ha qui ho canvi? Si podem millorar, com ho podem fer? Mitjanant quins camins, exercicis, mtodes, propostes? Hem dit que el lder ha de passar per la mquina que fa radiografies de valors. Doncs b, la noci de qualitat humana ens permetr fer i interpretar millor aquestes radiografies dels valors del lder (i dels seguidors, i de la visi...). Per aix ens hi aturarem una estona. Mirarem daclarir qu entenem per qualitat humana, perqu s una noci clau que no s tan bvia com sembla dentrada. No s ben b igual a ser bona persona, i s una noci fugissera (escurridiza, que dirien en castell). La qualitat humana s ms fcil de constatar que de definir. Fer aquesta feina t, per, un avantatge, un benefici collateral: no sols ens ser til per al tema del lideratge, sin per a la nostra vida en general. Anem, doncs, directament al cor del problema. Serem agosarats i proposarem una mena de definici de qualitat humana. Una definici que estar formada per un punt de partena i uns elements molt matisats.

23

Punt de partena: la qualitat humana seria una certa manera de ser, combinaci de coneixement, criteri, inters, equilibri i profunditat. Seria una estructura de la personalitat que mirs dincorporar: una mirada atenta a com sn les coses, una certa finor a lhora de situar-les en la seva justa mesura i proporci, un inters intens pel que ens envolta el contrari de la indiferncia, podrem dir i una disposici a deixar-nos colpir per aquesta realitat que copsem, una capacitat de ponderaci, de trobar el cam del mig, de practicar el de res, massa (que era la segona inscripci que es trobava en accedir a loracle de Delfos, a la Grcia clssica; la primera inscripci era coneix-te a tu mateix), de tenir seny i mesura, de no deixar-se emportar per extremismes ni eixelebraments, una capacitat danar ms enll del que veiem a primera vista, buscant el que hi ha al fons de les coses, el que queda amagat en una primera mirada superficial, all de qu ens parlen les coses quan ens hi fixem i hi dediquem temps, quan les interroguem per ferlos dir all que porten a dins (la trama invisible de les coses), per fer aflorar la seva cara oculta, per explorar el que signifiquen ms enll de la primera aparena, quin sentit tenen, a qu responen i corresponen, quins valors transmeten. A aquest punt de partena cal associar-hi alguns elements afavoridors (no imprescindibles) que, segons com, poden ser considerats tamb trets caracterstics de la qualitat humana:

24

 Un component dharmonia interior i conformitat amb les caracterstiques bsiques de la naturalesa humana; una assumpci agrada de les dinmiques de la vida. Una aspiraci a assolir uns nivells ms alts daproximaci a all desitjable en lmbit del projecte de vida personal (aspiraci a una plenitud i perfecci ms elevades). Una sensibilitat al dolor ali acompanyada duna capacitat dimplicar-se en iniciatives per reduir-lo. Una sensibilitat a la grandesa i bellesa del mn, de la vida. Una capacitat dacceptaci de les situacions no modificables.

Compte!
Espontniament podem tendir a una altra noci de qualitat humana. La podem identificar amb tot all que en un cert moment pot formar part de lideal hum! Hi podrien quedar inclosos la moralitat, la bona formaci intel lectual i fsica, els aspectes relacionats amb la professionalitat (capacitat, formaci, coneixements, habilitats, experincia), les bones condicions personals (intelligncia, salut, fora, enginy, habilitat, bona presncia, bellesa, elegncia, ambici, equilibri mental, bon maneig dels costums socials, etc.), la sensibilitat, lespiritualitat... Per per a nosaltres la cosa no va per aqu. Nosaltres optem per una noci de qualitat humana molt concreta, molt especfica, diferent daquests altres aspectes tan amplis, tan abastadors, tan identificables, tan bonics.

25

Optem per una noci ms intutiva, ms fugissera, en la qual la qualitat humana s ms aviat una mena de petit nucli irradiant que els altres poden percebre i un mateix pot desenvolupar. Aix ho fa una mica ms complicat i delicat. Per ens sembla que val la pena situar-se en aquesta longitud dona. Continuem mirant dafegir-hi algunes consideracions que ens puguin acabar dajudar a lhora dintentar fer nostra aquesta noci que hem assenyalat com a fugissera. Podem dir, per exemple, que no tothom t desplegada la seva qualitat humana a un mateix nivell o grau, per que la qualitat humana est present en tothom com a potencial, com a capacitat no activada. La qualitat humana es pot treballar, desenvolupar, aprofundir. Totes les persones podem fer-ho, i dalguna manera estem cridades a fer-ho. Aquesta s una de les estranyes caracterstiques de la condici humana, sentir una mena de crit lluny o de murmuri proper que et va dient: esdev ms hum del que ets ara! El desplegament de la qualitat humana no s el fonament de la dignitat intrnseca de la condici humana. El gran poeta Antonio Machado ho formulava aix: Por mucho que un hombre valga, nunca tendr valor ms alto que el de ser hombre. Antonio Machado Podrem parlar, doncs, en certa manera, de la modstia de la qualitat humana: no pretn ser all que dna valor a lsser hum, lsser hum (i tot sser hum) s valus per ell mateix, ms enll del seu desplegament de la qualitat humana. La qualitat humana t una caracterstica una mica complicada: no es pot mesurar, no hi ha indicadors quantitatius de nivell de qualitat

26

humana (tot i que hi ha indicis que la revelen, i hi ha qui diu fins i tot que es poden dissenyar tests que permetin constatar-la: no tenim opini sobre aquest punt). Aix dificulta la seva objectivaci, el seu tractament com una magnitud operativa per incorporar a la prctica de les decisions (per exemple, a les de selecci de personal duna empresa o a les de reclutament de militants dun partit), i per tant dificulta la seva presa en consideraci en mbits empresarials, o professionals, o poltics, per exemple. Alguns arribem a dir que potser noms qui hi s sensible, qui dalguna manera lha desenvolupada o com a mnim la intueix, pot captar-la o valorar-la en els altres, pot detectar aquests indicis... s oport diferenciar la noci de qualitat humana de la de comportament irreprotxable. Sovint es dna una coincidncia entre les prctiques derivades dambdues nocions, per es pot ser una persona amb qualitat humana i tenir comportaments atpics, heterodoxos des del punt de vista de les prctiques socialment ms acceptades. I tota persona (tamb les que aspiren explcitament a millorar la seva qualitat humana) pot tenir debilitats o cometre errors. Com ja apuntvem abans, desenvolupar la qualitat humana no s ben b ser bona persona, ja que aquesta s una noci ms esttica ss aix ms que no pas sesdev aix i ms associada al bon comportament que no pas a laspiraci profunda del cor. La qualitat humana s ms un horitz intensament desitjat vers el qual savana que no pas quelcom aconseguit. Cosa que no va pas ms aviat al contrari en detriment de les bones persones, que tenen la sort dhaver-se situat ja establement en un horitz desitjable. La qualitat humana porta doncs a aspirar a la bondat i al comportament irreprotxable, per amb una conscincia plena de les limitacions de la condici humana. De fet, la qualitat humana porta a mantenir tenament laspiraci a la bondat tot i la conscincia de les prpies imperfeccions i limitacions.

27

Acabem aquestes matisacions amb una afirmaci ms aviat rotunda, fins i tot una mica provocadora: la qualitat humana va associada a prendres la vida seriosament, en profunditat, i per tant dissociada de levasi, de qualsevol intent de no afrontar la realitat. La qualitat humana va associada a anar fins al final amb les persones i les situacions, i consegentment est dissociada de la frivolitat i superficialitat, de la inconstncia i de la manca de comproms.

Potser tenim la sensaci que aquesta idea de la qualitat humana s molt abstracta i poc prctica. Justament, res ms allunyat de la realitat. Els escoltes i les guies procurem que durant els campaments, els dissabtes a la tarda, a les rutes, raids... hi hagi espais de silenci o conversa, de reflexi personal o conjunta que ens permetin dur a terme un procs dautoconeixement, danlisi. Es tracta, per, duna anlisi crtica, que va ms enll duna simple radiografia i que t una intencionalitat de millora. Un procs que, sol, amb els caps o amb els companys i les companyes, et permet veure quins sn els aspectes propis que no tacaben de satisfer i que vols canviar. Un cop descobertes les fissures, s molt difcil conviure-hi sense voler arreglar-les. Heus aqu la voluntat de millora i el coneixement dels propis lmits. Alhora, aquest procs, no es permet que es faci de manera superficial; si no, no s autntic. I tenim eines: la promesa, juntament amb la llei escolta, sigui amb les prpies paraules o per mitj de mots manllevats, expliciten, en veu alta, el procs de maduraci i creixement i la voluntat clara de canvi positiu.

La promesa:
La promesa s, juntament amb la llei, una de les eines ms potents i singulars del nostre mtode educatiu i un element compartit del moviment escolta i guia arreu del mn.

28

La promesa escolta s un comproms explcit i voluntari que la persona pren davant dell/a mateix/a, davant dels companys i les companyes i davant de la seva opci espiritual, en qu dna la seva paraula de fer tot el que pugui per complir els seus deures, ser til als altres i esforar-se a viure segons els principis de la llei escolta. Mitjanant la promesa i la llei, una persona jove pren, per la seva prpia lliure voluntat, un comproms personal amb un codi de conducta i uns valors determinats, i accepta, davant dun grup de companys i companyes, la responsabilitat de ser fidel a la seva paraula.

La llei escolta:
Ens esforcem a merixer confiana i fem confiana a tothom. Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres. Aprenem a ser tils i a fer servei. Som germans de tothom i treballem per la pau. Som fidels al nostre pas i ens sentim ciutadans del mn. Defensem la natura i protegim la vida. Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots. Som decidits i afrontem les dificultats sense por. Estimem el treball i volem fer b les coses. Aprenem a estimar i a jugar net. La promesa i la llei escolta sn eines que ens ajuden a treballar la nostra qualitat humana. El seu propsit s clar: que millorem com a persones. I ho fan duna manera especial, amb un impacte emocional intens derivat, duna banda, de la seva dimensi simblica, i de laltra, del seu carcter de comproms pblic, fet davant dels altres i no noms en la intimitat de la prpia conscincia. Sn part dels tresors de la tradici escolta i guia, i mereixen per tant ser venerats i actualitzats en les seves formes, sense perdre cap dels seus trets caracterstics.

29

30

4. Qualitat humana, sensibilitat i espiritualitat

Hem vist que a lhora davaluar el lideratge de veure si un lder era un bon lder la noci de qualitat humana ens era til, i per aix hem mirat de desenvolupar-la una mica. Per la qualitat humana s una noci que no va sola. Porta una companyia molt potent, formada per dues nocions ms amb les quals forma el que en podrem dir un triangle dinterinfluncies. Les nocions que lacompanyen sn les de sensibilitat i espiritualitat.

QUALITAT HUMANA

SENsIBILITAT

EsPIRITUALITAT

31

Que es tracta dun triangle dinterinfluncies queda representat per les puntes de sageta que hi ha als extrems dels traos que vinculen les tres nocions. Que hi hagi puntes de sageta als dos extrems indica la influncia mtua. Lun actua sobre laltre i laltre sobre lun. Aix queden tots tres directament relligats. Les tres nocions, doncs, sinflueixen entre elles. Per tant, desenvolupar una de les dimensions pot incidir en les altres, pot afectarles. Per no ho fa inevitablement, necessriament, no s un resultat automtic; el que passa s que el fet que una existeixi fa ms fcil que existeixi laltra; que com ms nhi hagi duna, ms viable ser laltra; que luna pot contribuir a fomentar laltra. Dit duna altra manera: un nivell de sensibilitat ms elevat no genera automticament ms qualitat humana o dna accs al territori espiritual, per hi predisposa, ho facilita, ho estimula; i el mateix succeeix en els altres sentits de la triple interrelaci. A ms, aquestes tres nocions se superposen. Determinades vivncies i determinades prctiques poden pertnyer alhora a dos dels mbits o a tots tres. Hi ha territoris especfics i territoris compartits, cosa que podem representar aix:

QUALITAT HUMANA

SENSIBILITAT

ESPIRITUALITAT

32

Escoltar certes obres de Bach o Beethoven, observar certes pintures de Rembrandt o Tici, pot ampliar la meva sensibilitat, la meva capacitat de captaci de la bellesa, o incrementar el meu grau de conscincia de la realitat i de valoraci de la seva profunditat, o portar-me a una experincia dunitat, de connexi amb el tot. Pot fer una daquestes tres coses, o dues, o totes tres.

O, posem per cas, un bona nit . Molts cops, quan fem el bona nit llegim un text, un poema, algun aforisme... En aquest cas, pot ser que ens agradi com sonen els mots posats lun al costat de laltre, que trobem bella una certa expressi o suggeridora una imatge que ens ha emocionat fins a posar-nos la pell de gallina. Tamb hi ha la possibilitat que, a partir daquest bona nit preparat pels companys i companyes o pels caps, vulgui saber ms sobre lautor que mha emocionat o transms quelcom, o mhagi fet adonar de la meva actitud i operi algun canvi en mi. Fins i tot podria ser que, amb el poema, amb el conte, fes alguna associaci didees que de cop em fes arribar conscientment a una comprensi ms alta. Fins i tot, hi ha textos que, pel context on sn llegits (una nit de ruta, gaireb en la foscor total, dins del refugi frgil duna tenda) i pel to i modulaci de la veu de qui els llegeix, o pel que diuen els mots, ressonen en mi, em colpeixen i enlairen i fan que de cop senti un encaix o comuni amb els companys i companyes o el grup. Sigui quina sigui la dimensi predominant, estar oberts a aquests sentiments i sensacions s una mostra ms de la voluntat de voler viure-ho tot i trepitjar fort pel cam de la vida en comptes de passar-hi com si ens fes cosa embrutar-nos les sabates.

33

En resum:
La qualitat humana est diferenciada de i vinculada a la sensibilitat i lespiritualitat. Sensibilitat i espiritualitat afavoririen el desenvolupament de la qualitat humana, i podrien ser desenvolupades, potenciades, pel cultiu de la qualitat humana. Hi hauria un cercle virtus entre les tres dimensions. Sensibilitat, espiritualitat i qualitat humana sinterrelacionarien, per no de manera mecnica. El desenvolupament de certs tipus o nivells de sensibilitat afavoreix la qualitat humana, per no la comporta necessriament. La qualitat humana inclou certs tipus o nivells de sensibilitat, per ella i la sensibilitat no sidentifiquen com a blocs, ni entre elles ni amb lespiritualitat. Es pot desenvolupar la sensibilitat i la qualitat humana sense desenvolupar lespiritualitat. Si es treballa lespiritualitat, la sensibilitat i la qualitat humana poden sortir-ne enriquides, de la mateixa manera que treballar la sensibilitat i la qualitat humana facilita el desenvolupament de lespiritualitat, per aix no succeeix automticament. Lespiritualitat s una cosa estranya que ms aviat es t o no es t, no sen pot tenir una mica o molta. Ara, un cop sha optat per tenir-ne, o sha rebut el do de tenir-ne, llavors la podem treballar ms o menys, endinsar-nos-hi, aprofundir-hi. Per aix podem dir que es poden donar diferents nivells de desenvolupament entre les tres dimensions, no se situen de manera inevitable en el mateix nivell.

34

EsPIRITUALITAT SENsIBILITAT

QUALITAT HUMANA

No considerem, doncs, que noms qui treballa lespiritualitat pot desenvolupar la sensibilitat i la qualitat humana: es pot ser molt sensible i tenir una gran qualitat humana i, tot i aix, no treballar lesperit. No pretenem defensar tampoc que qui treballa la sensibilitat i la qualitat humana ja est desenvolupant lespiritualitat, ho vulgui o no, ho spiga o no; desenvolupar lespiritualitat s una opci diferenciada i lliure. Alhora, s cert que qui desitja treballar lespiritualitat ho t ms fcil si desenvolupa la sensibilitat i la qualitat humana. En aquest sentit, podrem dir que desenvolupar la sensibilitat i la qualitat humana sn maneres de preparar i potenciar lespiritualitat.

35

Per anar una mica ms lluny: el salt de triangle

Tres pulsions espontnies fonamentals de la vida humana sn: sobreviure, s a dir, mantenir-nos amb vida i anar seguint el nostre itinerari vital (per aix mengem i bevem, ens vestim, dormim, treballem, etc.), delectar-nos, s a dir, experimentar coses agradables (per aix cuinem, i triem la roba que ens posarem, i escoltem msica, i ballem, i festegem, i anem a festes, i anem dexcursi, i tantes altres coses que ens fan la vida plaent) i exercir una influncia sobre els altres (ens agrada que ens facin cas...). Aix ens surt de dins, forma part de la nostra identitat com a ssers vivents; aquest triangle regeix la nostra vida, estableix les referncies del nostre comportament espontani. Per quan rumiem una mica, veiem la possibilitat que, sense que deixi dexistir, aquest triangle passi de ser el referent principal a un referent secundari, i que, fent el que anomenarem un salt qualitatiu (passant duna qualitat menor a una de ms gran), passi per damunt daquest triangle un de nou format per les tres nocions de les quals ja hem parlat: sensibilitat, qualitat humana i espiritualitat. Ho podrem representar aix:

QUALITAT HUMANA

SENsIBILITAT

EsPIRITUALITAT

PLAER

sUPERVIVNCIA

PODER

36

Cal fer aquest salt? Cal afegir aquest segon triangle? Per qu hem de fer que el triangle de dalt sigui ms important que el de baix? Com es fa aquest pas? Aquestes sn preguntes fonamentals que ens haurem danar plantejant durant la nostra vida, ja que la crida a fer aquest salt no es redueix a un moment concret, i un cop fet ja est, sin que s un repte que constantment tenim al davant: com fer que el referent central del nostre comportament sigui el triangle de dalt i no el de baix?

Podem relacionar aquests dos triangles amb facetes de lescoltisme? Per exemple: en el primer triangle, supervivncia podria vincular-se a les nostres experincies de viure a la natura (amb tendes i pocs recursos); plaer encaixaria amb les idees de passar-ho b jugant, i poder amb la idea que al cau, treballant en sisenes i en equip, aprens a tenir una influncia a lequip Pel que fa al segon triangle, el mateix: vincular sensibilitat a caminar, cantar, fer teatre, observar la natura; qualitat humana, a la promesa i la llei escolta, a cuidar-se els uns dels altres o fer servei, i espiritualitat, a aprendre a fer crixer aquesta dimensi ms interior, a fer-se preguntes, a buscar moments dintrospecci, reflexi i silenci.

Per acabar-ho de rematar, afegim-hi una nova manera dexplicar el triangle de dalt, fent-ho amb referncia al jo (a la nostra humil per reivindicativa personeta): la sensibilitat el desplega, el potencia, lalimenta; la qualitat humana el refina, el destilla,

37

el poleix, i lespiritualitat el sotmet, sel carrega, el margina, el treu del mig, el deixa en un rac, el mata, el nega. Tres moments diferents que a alguns ens sembla que s bo de mirar de viure simultniament (ni que sembli una contradicci, no ho s; si de cas, s una paradoxa...).

QUALITAT HUMANA: Refinament, destillaci del jo

SENsIBILITAT Desplegament del jo

EsPIRITUALITAT Desplaament, negaci del jo

Ep, ep, ep!

No ens hem embalat ms del compte? No estem corrent massa? Com podem parlar aix tan alegrement de sensibilitat i despiritualitat si no hem dit de qu tracten, com es podrien definir o descriure, ni que sigui aproximadament? Aqu, anar fent rodones i triangles, i sense posar uns bons fonaments...

Qu entenem per sensibilitat?

Diguem-ho curt: la sensibilitat seria la capacitat que tenen els ssers humans per admirar-se i commoures davant de coses, persones, situacions. 38

s una capacitat que tot sser hum t, per que pot ser ms o menys conreada, desenvolupada. I val la pena desenvolupar-la, perqu cultivant la nostra sensibilitat despleguem i enriquim les nostres capacitats com a ssers humans, ens fem persones ms riques i plenes i ms humanes. I aix s important: la vida ens ofereix la possibilitat de crixer com a persones, danar ms enll del que som. Ho hem daprofitar! Si no, ens arribar el moment de marxar, de morir-nos, i potser no serem gaire ms que uns simptics o no tan simptics animalons... Per tant, idea a retenir: podem esdevenir ms sensibles si fem passos per fer-ho. Podem ampliar la nostra sensibilitat, sigui incrementant el nombre de coses a les quals som sensibles (increment quantitatiu), sigui incrementant la intensitat de la nostra admiraci o commoci davant duna determinada cosa (increment qualitatiu). La sensibilitat t un component racional (que es treballa a travs del coneixement, de la informaci i la reflexi, del debat) i un component emocional (que es treballa a travs de la confrontaci directa amb les coses).

39

Algunes prctiques per al desenvolupament de la sensibilitat poden ser, per exemple: observar determinats objectes duna manera reiterada; llegir amb calma i a fons un text; cantar amb intensitat, amb tot el cor, una can; caminar durant una hora fixant-nos simultniament en el nostre interior i en lentorn; anar a veure un quadre en un museu o a escoltar un concert; emprendre un debat seris sobre quelcom que considerem rellevant; visitar assduament un malalt; protestar amb constncia per una injustcia...

El desenvolupament de la sensibilitat t, per, una important colla denemics: La indiferncia, la fredor, la rigidesa La superficialitat, la frivolitat, la banalitat Lautosatisfacci, la suficincia, lorgull La mandra, la comoditat La rutina, lacontentament Latrafegament Lentreteniment Ara, tamb cal dir que t una bona colla de grans amics: Latenci Linters per la realitat Lesperit crtic La curiositat

40

 El desig danar ms enll, dampliar horitzons El plaer, la sensualitat La capacitat desfor de voluntat, de reiteraci, de constncia, per seguir endavant quan, al principi, un exercici resulta pesat, avorrit, insuls o, fins i tot, irritant.

Una eina per treballar la sensibilitat s esforar-nos per captar el mats , per captar la diferncia que separa coses que, a primera vista, poden semblar iguals o molt similars, per que, observades amb deteniment, no ho sn tant. Es tracta de refinar la percepci, dafinar-la fins a captar aquest mats peculiar, i aix es pot fer tant comparant peces de roba com tonalitats del mar; tant davant duna pintura com davant de la interpretaci duna obra musical. Comparar les versions duna mateixa obra musical fetes per diferents intrprets pot resultar dutilitat en aquesta prctica. Comparar la lectura dun mateix poema feta per dues persones diferents s tamb un bon exercici. Tamb ho s comparar determinades pintures, especialment les que tenen alhora elements en com i elements diferenciadors fcilment detectables. O observar un paisatge al llarg del temps i veure com hi passen les estacions, com canvia amb la llum de les hores. O fins i tot, un mateix text (conte, poema, reflexi...), com creix i canvia cada cop que el tornem a llegir o a escoltar.

41

En el treball de la sensibilitat s oport seguir itineraris: quan som sensibles a quelcom, aix es converteix en una pista envers nous objectius a assolir, envers coses semblants a aquestes per a les quals encara no som sensibles, i que per aix podrem treballar fins a aconseguir que ens parlin, que siguin expressives per a nosaltres. s til per a la tasca de desplegament de la sensibilitat diferenciar grans mbits de treball. Es tractar, doncs, de potenciar la nostra sensibilitat: Envers la natura

s bo fer-nos cada cop ms sensibles a lentorn natural fins a sentir un amor profund per la natura i lexaltaci del cor davant della. La natura ens regala cada dia una claredat particular, uns nvols irrepetibles, siguem on siguem. Ara b, cal trobar el moment per fixar-shi. De fet, en general, ser bo trobar temps per estar amb la natura (no noms a o en la natura) i llocs especials per fer-ho. Cal immergir-se en la naturalesa i deixar que vagi penetrant en el nostre interior. Cal caminar, cal passar hores a la intemprie; el que obtenim daquesta experincia no t preu. Per als escoltes, aix hauria de ser ben fcil dentendre...

Una reflexi que seria ben pertinent de fer: com sentn la relaci amb la natura des de la llei escolta? Per qu diem que la natura s un lloc bo? Envers la cultura (les cincies, la filosofia, les arts: pintura, escultura, msica, literatura, arquitectura, teatre, cinema, fotografia...).

42

Envers les persones concretes (especialment en les relacions personals profundes, lamor i lamistat, i tamb en lautoconeixement ben ents). Envers els collectius, institucions, entitats, organitzacions, moviments socials (especialment quan hi establim una relaci de comproms). Envers les situacions viscudes o contemplades (sofriments, alegries, injustcies, gestos de bondat, moments dxtasi o recolliment...). Ens sembla que noms podem treballar la sensibilitat a travs de la natura? Pensem-hi! Fem un altre petit exercici? La pregunta s ben simple: On ms desenvolupem la sensibilitat en lescoltisme? Cantant una can tota la unitat? Caminant per la natura? Admirant-nos amb una tempesta? Fent descobertes? Amb el servei? Continueu la llista

Els clssics
La cultura s un mbit molt ampli, on tant les cincies com la filosofia ens poden enriquir molt i ajudar a afinar la nostra visi del mn. No obstant aix, sn sovint les arts plstiques, la poesia, la novella, la msica i les arts escniques els camins que tenim ms a labast per treballar la nostra sensibilitat des de la cultura. En aquest sentit, s important conixer les grans fites que shan anat assolint, conixer els clssics, s a dir, aquells el valor i el missatge dels quals van ms enll del seu temps, sn reinterpretables per altres temps. Els clssics han arribat a la grandesa, la qual genera

43

grandesa en qui shi acosta, com ens recorda Karl Jaspers 4. Aix explica el seu magnetisme i loportunitat datansar-shi, de deixarse amarar per ells, de rebre la seva influncia. Afortunadament, la llista dels clssics s immensa, i s bo que cadasc es vagi construint la llista dels seus clssics. Heus aqu una tasca digna de ser portada a terme: anar tornant als clssics una vegada i altra fins que ens facin vibrar i ens commoguin. Amb reflexi i ordre, amb passi i dedicaci, seguint itineraris que ens portin a noves descobertes, deixant que els experts, la intuci i latzar ens mostrin nous camins. I amb la sensibilitat que ells ens ajuden a obrir, observar atentament el nostre entorn cultural actual i descobrir-hi tot all que ressona, que t gruix, que aporta qualitat, que val la pena. Aix, la nostra sensibilitat sanir ampliant i aprofundint contnuament.

I els nostres clssics, els clssics de lescoltisme i el guiatge, els coneixem? Hem llegit el llibre de Baden-Powell Escoltisme per a nois ? Sabem que fou escrit en una poca i un context determinats, per encara podem rescatar moltes de les coses que digu perqu estan, en el fons, plenes de sentit. Proposa una actitud desperta, vital i optimista. Hi estem dacord, oi? O qu en sabem del pedagog Joaquim Franch, que impuls dins el nostre moviment la pedagogia del projecte, tal com la treballem ara? Mirar de tant en tant enrere ens serveix per reafirmar all que som i que fem. Trobar tota la profunditat daquesta tasca que ens pot semblar quotidiana o que ja se sap ens far revalorar i entendre ms all que fem. Fer arqueologia escolta ens pot portar ms duna sorpresa agradable!

4 Karl Jaspers (1883-1969) fou un dels grans filsofs alemanys del segle XX, en la lnia dun cert existencialisme cristi.

44

Treballar la sensibilitat no noms possibilita un coneixement millor, ms atent, ms ric, ms ampli del nostre entorn, sin tamb un coneixement ms profund de nosaltres mateixos. Saber qu tagrada, qu prefereixes, a qu ets sensible, s important per a una visi ms afinada de la nostra manera de ser. Comparar preferncies amb altres persones (en pintura, en msica, en referents personals...) ens permet un coneixement millor de laltre i de nosaltres mateixos, s una eina til en el cam de lautoconeixement.

Si voleu podeu acabar de treballar aquest apartat amb una reflexi general: Durant el dia a dia, massa cops no ens fixem en detalls, en matisos, perqu la rutina ens empeny a anar als llocs desma, sense mirar al voltant. El cau s un bon moment per fer una aturada i mirar al nostre entorn. s un bon moment perqu, la majoria de cops, ens allunyem de les pantalles i mirem un xic ms lluny de mig metre. Llavors sobren les condicions de possibilitat, les escletxes, perqu es pugui desenvolupar la sensibilitat. Fer una descoberta de lentorn que ens aporti quelcom ms que saber quants arbres hi ha a la plaa del poble. Potser saberne la histria, les llegendes, les festes, la flora i la fauna, fins i tot la manera concreta de viure de la gent que habita all prop, ens ajudaran a tenir una mirada ms viva sobre el mn. s a dir, una mirada que accentu aquesta curiositat, que cre un petit lligam, ms enll de ser el lloc on plantem la tenda, on anem a berenar o passem caminant amb la motxilla a lesquena i la mirada perduda. Com es facilita actualment en lescoltisme i el guiatge que es donin les condicions per desenvolupar la sensibilitat? Quines eines tenim?

45

Qu entenem per espiritualitat?

Si heu tingut prou pacincia, sou ara convidats a endinsar-vos en un altre territori, especialment estrany, especialment suggeridor i especialment delicat. s el territori de lespiritualitat. s tamb el territori on se situen o es mouen les religions i que actualment est ms aviat oblidat quan havia estat molt rellevant en prcticament tota la histria de la humanitat. Un territori al qual potser cal retornar, per explorar-lo amb uns ulls nous, des de les nostres preocupacions i la nostra manera de viure i de pensar actuals. Un territori que tant pot ser irrellevant com dall ms rellevant, segons com ens hi endinsem. I per comenar, potser val la pena que tornem a agafar el paper i el bolgraf i mirem de reflexionar sobre aquestes dues preguntes:

Preguntes
Quan veieu la paraula espiritualitat, qu sentiu: inters, indiferncia, ignorncia o rebuig? Com definireu lespiritualitat? I ara anem directament al cor de la qesti, de manera brutal. Espiritualitat: capacitat de lsser hum de relacionar-se amb ell mateix, amb els altres, amb la societat, amb la cultura i amb la natura fent servir eines de percepci i mecanismes de vinculaci no limitats als destinats a garantir la prpia supervivncia material i la procreaci, a enfortir la prpia influncia en lentorn o a alimentar la satisfacci i ladulaci rebudes daquest entorn. Buff, quina llauna... No hi ha altres maneres de parlar-ne?

46

Espiritualitat: capacitat dobservar el mn i dobservar-nos a nosaltres mateixos amb la mxima atenci i simpatia, amb el mxim inters, per des del silenci i la distncia, des de laquietament dels nostres impulsos, des duna perspectiva global i comprehensiva, procurant no conformar la realitat mitjanant la projecci dels nostres prejudicis, de les nostres visions preexistents i egocentrades. No hem pas millorat gaire. Continua sent molt esps, aix! Espiritualitat: capacitat de veure el mn des del smbol, des de la imatge capa de conformar o orientar la nostra manera dexperimentar el mn i de relacionar-nos-hi. Un smbol uns smbols treballats, consolidats, per lexperincia acumulada de moltes generacions. Un smbol vehiculat per la paraula. O per la icona. O pel gest, individual o collectiu. En lloc danar endavant anem enrere! Noms ens faltava aix del smbol pel mig! Espiritualitat: una obertura, un cam, un procs de transformaci personal envers un mbit dexperincia en qu el jo no ocupa el paper central en la vida humana, sin que aquest paper central queda assumit per una presncia poderosa, indefinible i realitzadora que histricament ha estat designada a travs de diverses imatges (complementries) que miren dindicar-la: unitat, absolut, buit, divinitat, silenci, amor, saviesa, energia, misteri, etc. Foragitar el jo del centre de lescenari dna lloc a una percepci diferent de la realitat (realitat que, en lloc de limitar-se a ser una projecci dun mateix, adquireix un carcter objectiu, respectus i geners que evita la cobdcia vora, la manipulaci, lexplotaci).

47

Cedir el protagonisme a aquesta experincia poderosa, indefinible i realitzadora que altera la nostra percepci i experincia de la realitat no ens porta a sentir-nos buits o sense sentit, perduts per manca de propsit, sense motivaci, desconcertats. Al contrari, sentim un vincle amb un fonament que, malgrat la seva falta de forma i la seva naturalesa indefinible, apareix com a generador de consistncia i com a referncia final per a all que experimentem com a valors bsics. Res, no hi ha manera, continua sent ben emboirat, tot aix... Parlem doncs de lexperincia de captar, dintuir, dimensions que ens depassen, que no es poden descriure amb la precisi del llenguatge lgic (i daqu el recurs al llenguatge analgic, simblic), per que ens trasbalsen, que alteren profundament, radicalment, la nostra manera de veure i viure la realitat. Parlem duna experincia de connexi ntima amb el cosmos. Parlem duna conscincia dimmensitat corprenedora, inabastable i indescriptible que trobem pertot arreu quan ens mirem i experimentem el mn duna determinada manera. Ara ja no sols s esps, sin que a ms s grandiloqent Es pot veure lespiritualitat com el buit que necessitem per tal que en ell es pugui expressar linefable, lincontrolable, limprevisible, el que va ms enll dels nostres clculs, de les nostres aspiracions, de les nostres previsions. Les parets sn les nostres paraules, els nostres conceptes, imprescindibles per operar. Per lespiritualitat s el buit, no les paraules que miren de fer-hi referncia. El budisme tematitza mpliament aquest buit; per aix un dels smbols que utilitza s la roda de carro, la qual s el que s grcies al forat que hi ha al seu centre, on sinsereix leix.

48

La tradici taoista fa servir totes aquestes imatges, com recull el poema XI del Tao Te King:

Trenta raigs convergeixen en el bot de la roda, per s en el buit del bot on radica la seva utilitat per al carro. Latuell obt la seva forma de largila treballada, per s en el buit on radica la utilitat de latuell. Sobren portes i finestres, i s en el buit on radica la seva utilitat per a la casa. Aix, fem servir all que s grcies a all que no s. Tao Te King

Noms ens faltava el buit pel mig... Lespiritualitat s una estranya experincia danorreament que sembla venir de fora (per aix algunes religions proclamen que ve de Du, o que s Du mateix manifestant-se en la vida personal) i alhora de dins (com una energia interior que no sabem don sorgeix, que no podem vincular a una determinada prctica, experincia o activitat) i que ens trasbalsa. Aquesta mena de fora, energia o dinmica interior (s a dir, com si et sorgs del cor o de les entranyes) i exterior (s a dir, com si et vingus de fora, com si se timposs) s el que et porta a anar ms enll de tu mateix, et des-centra, tobre la porta a aquesta experincia trans-humana de deixar de tenir el propi jo com a centre de referncia i obrir-se a un espai de buidor (que pot o no rebre una presncia). Res, ni que el matin podr dir coses clares i abastables...

49

Lespiritualitat s la capacitat de veure que la realitat t una dimensi tremenda i fascinant que sens escapa per a la qual podem accedir a travs dels smbols (en diem misteri, i sens mostra com a abisme, com a forat insondable que copsem en certes escletxes de la realitat). Per no podem accedir a aquesta dimensi (desplegar aquesta capacitat) si no s des dun procs personal interior de desegocentrament (treure el jo del lloc protagonista en les nostres vides). Va, va, embolica que fa fort! Lespiritualitat no descriu quelcom exterior a nosaltres (tot i la percepci subjectiva de quelcom que ens ve de fora): parla del que som, s una experincia interior que ens transforma, una llum interior que ens illumina, un tresor del cor que ens enriqueix, una relaci amb la realitat que ens fa veure la rotunditat de la seva existncia (jo sc el que s) i ens fa ser plenament, una vivncia que busca incansablement paraules per expressar-se sense poder fer-ho mai amb precisi. Lespiritualitat s una experincia interior que sens mostra (s la manera de parlar-ne ms aproximada que tenim) com a voluntat de Du (i no la nostra voluntat: facis la vostra voluntat, es diu al parenostre). No hi ha res a fer, no ens en sortirem... Potser el que passa s que no es pot saber qu s lespiritualitat. Potser noms es pot intuir, entreveure... Per una de les coses que podem dir s que espiritual no s el mateix que emocional. Espiritual no vol dir emocionant, capa de generar una emoci intensa (sigui dalegria, de tristesa, de plaer, de solemnitat...). Per tal que quelcom sigui espiritual ha de tenir alguna cosa ms. Per no sabem ben b qu. No sabem dir qu converteix quelcom en espiritual, qu s el que permet llegir entre les lnies de la realitat.

50

No s fcil ni tan sols detectar-ho, ja que depn en bona part del treball previ fet sobre un mateix, sobre la prpia sensibilitat i capacitat datenci. Ei, aix es menja una mica millor! Lexperincia espiritual s potser una mena de ressonncia entre linterior i lexterior. Ni noms a dins ni noms a fora, sin una vibrant sintonia que es dna en moments puntuals, moments de manifestaci. Aquesta ressonncia s tan poderosa que t la capacitat de fer enretirar el jo, i aconseguir que la manifestaci ocupi el seu espai. I qu es manifesta? Aix no ho sabem, noms copsem que hi ha una manifestaci. I lexperincia espiritual no sols s puntual: s fugissera, incontrolable, improgramable. No es dna quan hom vol, es dna quan es dna. Podem preparar entorns que lafavoreixin, per res no garanteix que arribi, que es produeixi. Potser s que ens nacabarem sortint una mica...

I si afegim aqu una petita reflexi compartida, un debat sobre el paper de lespiritualitat en lescoltisme? Tenim clar que hi ha tres opcions fonamentals de lescoltisme: la persona (i la seva educaci, la seva maduraci com a tal), el pas (el servei a la comunitat i als altres, a la nostra societat) i lespiritualitat (opci lliure per crixer i viure dacord amb les prpies creences religioses)?

51

Massa cops no som conscients del treball de lespiritualitat que fem i, sense conscincia, no acaba de ser un treball complet. Alhora, lespiritualitat, com a experincia, no pot ser transmesa com a coneixement, no s fcil parlar-ne sense desvirtuar-la, sense haver de fer mil i una metfores que no acaben de ser exactes i que laltre no podr acabar de compartir. Senzillament lhem de viure, i per aix creem espais on podem treballar-la o, si ms no, trobar-li un lloc bo per tal que es desenvolupi. s clar que, per poder transmetre duna manera o altra la nostra experincia, per ajudar els altres a viure-la, lhem hagut de viure primer nosaltres. Quins sn aquests espais? Sn suficients? I si lescoltisme assumeix la necessitat de posar unes bones bases per al desenvolupament espiritual de les persones, dafavorir la reflexi i el treball prctic sobre lespiritualitat sense coartar la llibertat de ning, disposa actualment despais i metodologies per fer-ho adientment?

Tres requisits per mirar de copsar la ressonncia espiritual de quelcom

1) Serenitat (el cor tranquil) No anar esverat ni atabalat. Aparcar all que ens preocupa. Asserenar el nostre permanent dileg interior. Relaxar el cos i adoptar una posici fsica adient. Procurar tenir la ment en pau i harmonia; configurar el nostre espai interior com un llac transparent, ser i profund. 52

2) Lucidesa (la ment clara) Estar atent, no estar obnubilat. Agafar una certa distncia de les coses. Procurar evitar la interferncia de coneixements, conviccions, valors i emocions en la nostra percepci de la realitat. Sense lucidesa no es pot fer plena justcia a la realitat que sexperimenta. 3) Inters (la voluntat disposada) Fixar-se atentament en les coses, capacitat de concentraci i acostament a les coses. No allunyar-se de la realitat, no anar desconnectats o distreures. Conixer i reflexionar sobre la realitat tan rigorosament, tan mpliament i tan profundament com sigui possible. Que la realitat desperti en nosaltres admiraci, commoci i estimaci.

Aquestes actituds sn inseparables, shan dutilitzar simultniament. No es pot prescindir de cap!

53

54

5. Tancar el recorregut
Hem anat fora lluny. A partir duna cosa propera com s el lideratge hem anat a parar a la cosa ms llunyana i misteriosa, lespiritualitat. Per qu hem hagut de fer aquest llarg viatge? Perqu no ens hem acontentat amb el lideratge, sin que hem volgut fer un pas ms i veure qu era el bon lideratge. I per assolir bons lideratges hem vist que era necessria la qualitat humana. Per ha resultat que la qualitat humana no anava sola, sin que estava en una relaci peculiar amb la sensibilitat i lespiritualitat, amb la qual cosa els hem hagut de dedicar tamb una mica datenci. Actualment es parla molt de lideratge. Massa. De vegades sembla que ha esdevingut una frmula mgica que ho arregla tot, i s clar, en temps de problemes greus que ning no sap gaire com resoldre aquestes frmules mgiques sn molt atractives. s cert que el lideratge s un dels camins que ens poden ajudar a sortir dels atzucacs en els quals ens hem posat, i que val la pena dedicar-hi atenci. Per aix no es pot fer de qualsevol manera, no tot val en aquest terreny. Nosaltres hem mirat de subratllar que no t sentit parlar de lideratge sense parlar alhora de bon lideratge, com diuen sempre els meus amics ngel Castieira i Josep Maria Lozano, amb els que hem treballat junts molts daquests temes. Limportant no s tenir lders, sin tenir bons lders en el doble sentit del terme bons: en capacitats i en valors. El lideratge desconnectat del bon lideratge no noms s incomplet, sin que pot ser perills, pot portar a situacions no desitjables.

55

I la reflexi sobre el bon lideratge ens ha portat a endinsar-nos en aquest mn una mica inslit de la qualitat humana, fins al punt de poder acabar afirmant que no hi pot haver bon lideratge sense qualitat humana. Una vinculaci que ens sembla central. La rellevncia daquesta connexi ens ha fet fixar en dos acompanyants ben especials de la qualitat humana: la sensibilitat i lespiritualitat. El treball daquestes dimensions per part del lder tindr una influncia positiva en la seva qualitat humana i, per tant, en la seva manera de liderar. Vol dir aix que cal endinsar-se en el terreny de lespiritualitat per ser un bon lder? Hem vist que no, que el que s imprescindible s la qualitat humana. Per si es presenta lespiritualitat pel mig, no far pas nosa, ms aviat ser una contribuci positiva al procs. Aquesta darrera reflexi pot estar fora en funci del punt de vista del qual es parteix. Qui no se sent atret per lmbit espiritual tendir a subratllar que nhi ha prou amb la qualitat humana. Qui shi sent atret tendir a subratllar que lespiritualitat hi fa una contribuci positiva, i algun entusiasta pot acabar anant a parar fins i tot al carcter imprescindible de lespiritualitat per a un bon lideratge. De lder se ns una mica sense saber ben b per qu, s una mena de regal que sens dna, una certa capacitat espontnia. En canvi, el bon lideratge lhem de treballar, i podem fer-ho. Qualitat humana, sensibilitat i espiritualitat sn grans camps que tenim al davant esperant que hi entrem amb la nostra aixada i la nostra suor per conrear-los. Ser lders potser no depn de nosaltres; ser bons lders, s. Al mal lder li podem demanar, doncs, responsabilitats. El bon lideratge comporta responsabilitat, s un acte de responsabilitat, una responsabilitat acompanyada de comproms i de servei. Ser bons lders est a les nostres mans, nosaltres en som responsables.

56

En qualsevol cas, esperem que la problemtica hagi quedat prou oberta, prou sobre la taula per poder-la treballar, sols i en grup. Veure com la llei escolta apunta cap a la qualitat humana, per exemple, pot ser una reflexi ben oportuna. I segur que poden sortir altres mbits on lligar la prctica escolta amb les reflexions aqu suggerides. Ens fa lefecte que en el que hem vist (potser encara que sigui de manera una mica massa esquemtica), de material de discussi nhi ha fora, i que pot ser bo per al moviment escolta i guia mirar daprofundir, cadasc al seu nivell, una temtica que s ms propera a la nostra vida diria del que pugui semblar a primera vista.

Una reflexi prctica final: lescoltisme com a projecte, Baden-Powell com a lder
El moviment escolta i guia t uns orgens precisos. s bo no oblidar-los, fer-hi referncia, des de diferents problemtiques. I en aquest cas s totalment pertinent: s un bon exercici mirar daplicar les nocions de lideratge, qualitat humana i espiritualitat a Baden-Powell i el moment fundacional de lescoltisme i el guiatge, fruit de la seva visi i convertit en un projecte operatiu important i durador. Aix caldr fer-ho a fons, sense reserves, perqu noms afrontant les coses des de la mxima claredat en podrem treure ensenyaments tils. Un moviment que ignora o oblida els seus orgens t un problema que ha dafrontar. Daqu que afegim ara algunes pistes esquemtiques que puguin servir com a gui de treball en aquesta tasca.

57

Robert Baden-Powell (1857-1941) com a lder:

Proposa una visi, un projecte (lescoltisme i el guiatge). Mobilitza un munt de seguidors (de manera fulgurant, recollint i sintonitzant amb una necessitat del seu temps i el seu entorn). Exerceix com a lder (deixa lexrcit per dedicar-se al moviment escolta i guia, i lencapala). Moments significatius: Primer campament escolta (21 nois) el 1907. Escoltisme per a nois, el 1908 (tradut al catal el 1968). Escrit als 51 anys, recull la seva experincia de relaci amb la natura i dorganitzaci militar. El 1910 deixa lexrcit per dedicar-se al moviment escolta, a causa de la seva extraordinria expansi (100.000 membres en dos anys...). El mateix any ja es crea lescoltisme femen (en aquells moments, aix s molt significatiu). El 1912, als 55 anys, coneix Olave, una noia de 23 anys, i shi casa. El 1939 torna a lfrica per morir-hi el 1941 (incomoditat amb la guerra anglo-alemanya?, nostlgia de la natura?). Com avaluem la seva tasca? Com avaluem la persona de Baden-Powell? Ens continua sent inspiradora? Poden ser barreres per a nosaltres qestions com la seva trajectria militar colonial, a lndia o lluitant contra els

58

zulus, les seves relacions dalt nivell o les possibles, per no provades, inclinacions homosexuals, sintonies maniques o simpaties feixistes? Com situar les coses en el seu context histric? Com compaginar all que ens inspira i all que ens pot ser un obstacle?

Lescoltisme com a projecte:

Uns valors (coneixement del medi natural, amor a la natura, amor al pas/ptria, referncia a la divinitat, gratitud, esperit de servei, sentit del deure, disciplina, fidelitat, estalvi, austeritat, bon humor, cortesia, netedat de cos i de cor, altruisme, honestedat...) Una estructura (escoltes, llobatons, rngers; patrulles, seccions, agrupaments; caps...) Un llenguatge simblic (rituals promesa, sempre a punt/be prepared, uniformes, llei escolta, Llibre de la jungla...) Com avaluem actualment el projecte escolta? Qu segueix sent vigent, qu ha quedat obsolet i sha de descartar, qu sha de renovar? Com fer una reflexi collectiva sobre aix? Com avaluem les persones que han format part del moviment escolta i guia? I les que en formen part actualment? Com veiem la relaci que sestableix entre elles? Disposa lescoltisme i el guiatge catal de prou lders que actualitzin el projecte, siguin persones de qualitat i mobilitzin el jovent?

59

60

M I N Y O N S E S C O L T E S I G U I E S D E C A TA L U N YA

Els escoltes i les guies tenim una missi molt clara: deixar el mn millor de com lhem trobat. Qualitat humana, sensibilitat i espiritualitat sn les tres coses que ens permetran dur a terme un lideratge bo i ple de sentit per tal daconseguir-ho.