El camperol i el diable

Hi havia una vegada un camperol molt murri, realment de les seves argcies n'hi hauria moltes per explicar; per sens dubte, la histria ms bonica s la d'aquella vegada que va aconseguir prendre el pl al mateix diable! na vegada, al vespre, quan !a havia acabat de llaurar un camp i estava a punt per a tornar cap a casa, va veure enmig del seu terren" una pila de carb# cremant$ %ocabadat es va quedar quan es va adonar de que damunt les brases hi havia assegut un petit dimoniet negre$ &'embla que estiguis damunt un tresor & li va dir el pags$& ( aix) s & va respondre el diable; damunt d'un tresor que cont ms or i plata del que has vist mai en tota la teva vida! &*oncs el tresor es troba en el meu camp, i per tant, el tresor s meu & va dir el camperol$ &'er+ teu & va respondre el diable & si durant dos an"s em dones la meitat del que produeixi el terren"$ *e diners en tinc de sobres, per anhelo els ,ruits de la terra$ El camperol va estar d'acord amb la proposta &-er, per tal que no hi hagi discussions sobre el repartiment, acordem que a tu et pertan"er+ tot el que creixi per damunt de terra i a mi tot el que creixi per sota$ .quest tracte va agradar al diable, per el camperol murri va sembrar remolatxes$ /uan va venir el moment de la collita, va aparixer el 1

diable amb la intenci# de recollir la seva part, per no va trobar altra cosa que ,lors grogues marcides, mentre el camperol, tot content, desenterrava les remolatxes$ &-er una vegada has tingut avantatge! & li va dir el diable & per a la seg0ent el que hem convingut no valdr+1 . tu et correspondr+ el que creixi per sobre el terra, i a mi el que creixi per sota$ &(gualment em va b, va respondre el camperol$ ( quan va arribar l'poca de la sembra, !a no va plantar remolatxes, si no blat$ En madurar els grans, va anar al camp i els va segar les tiges carregades molt arran de terra$ /uan va arribar el diable, no va trobar ms que els rostolls i, ple de ,ria, es va llan2ar per un precipici$ &.ix) s com un s'ha de burlar de les guineus & va dir el camperol, i va comen2ar a ,er el ,orat a terra per a trobar el seu tresor$

El gos i el cocodril
Assedegat, desprs d'haver estat moltes hores recorrent la selva, un gos buscava algun lloc on poder beure. Desprs d'una estona d'anar d'un lloc a l'altre, va trobar un ample riu en el que circulava un bon cabal d'aigua fresca i cristallina. De seguida va anar cap a la vora del riu per poder saciar la seva set. Per havia fet tot just un parell de glops quan se'n va adonar que un imponent cocodril se li apropava. Aqu! no em podr aturar va pensar anir uns metres riu avall.

" es va situar en un entrant situat a poca dist#ncia. Per, en comen$ar a beure, va veure com el gran cocodril s'hi acostava altra vegada amena$ador. %l gosset va comen$ar a crrer per la vora, parant se i prenent petits glops d'aigua quan li semblava que tenia prou temps abans que arribs el seu enemic. Per cada vegada se li acostava el cocodril i havia de tornar a escapar. %scolta ... amic ... li va dir el perill&s animal.

%l gos va fer com si res i va continuar fugint. %scolta, atura't un moment va insistir.

D'estar corrent i bevent al pobre gos ja li feia mal la pan'a. (lavors va sentir el cocodril que, molt astut, li deia) *eu quiet. +o patei'is que l'aigua encara t'acabar# fent mal. Per el prudent i espavilat animal li va contestar) +o s bo beure i caminar, per ... potser et sembla que s millor esperar a que em clavis una bona quei'alada,

Els ,ollets sabaters

3a molt de temps, hi havia un pobre sabater que gaireb no tenia ,eina$ n dia, trist i cansat, desesperat va tallar l'ltim tros de cuir que li quedava, doncs !a no tenia diners per a comprar&ne ms, i se'n va anar a dormir molt aviat$/uan, al mat) seg0ent, el sabater es va al2ar i va entrar en el seu modest taller, es va trobar amb la sorpresa ms gran de la seva vida1 damunt la seva taula de treball hi havia unes boniques sabates, ,etes amb el tros de cuir que havia tallat el dia abans$ El sabater va cridar a la seva esposa i li va preguntar si les havia ,et ella, per la dona tampoc no en sabia res$4an examinar les sabates amb atenci#, i van comprovar que era el millor treball que havien vist mai1 qui hagus ,et aquelles sabates era un autntic artista$ -oca estona desprs va passar per all+ un sen"or molt ric i distingit que va veure les sabates des de la porta$ 4a entrar i li va dir al sabater1 &%on home, em permet veure aquestes sabates, si s que estan en venda5 &-er descomptat, sen"or &va contestar el sabater, donant&li les sabates$ El client les va examinar amb atenci# i va dir1 &El ,elicito, s#n les millors sabates que he vist ,a molt de temps$ *'ara en endavant, sempre li encarregar a vost el meu cal2at, i a ms penso recomanar&lo als meus amics$

El cavaller va pagar molt generosament les sabates, i el sabater va c#rrer a ensen"ar&li les monedes a la seva dona$ *esprs va anar a comprar cuir, ,il i tot el que necessitava per a seguir treballant, ple d'alegria per la seva bona sort$ 6r+cies a les monedes que el seu distingit client li havia donat, el sabater va poder comprar material per a ,er uns altres dos parells de sabates$ .quella nit va tallar el cuir, va preparar els ,ils i se'n va anar a dormir aviat , doncs estava esgotat per l'emoci#$ *es del llit, la seva dona i ell van estar xerrant una llarga estona, ,ent tot tipus de suposicions sobre qui podria haver cosit tan meravellosament les sabates la nit anterior$ -er, per ms voltes que hi donaven, no podien aclarir el misteri, i ,inalment es van adormir$ /uina seria la sorpresa i l'alegria del sabater quan, l'endem+ al mat), va trobar damunt la seva taula dos nous parells de sabates tan boniques com les del dia abans$ 4a cridar a la seva dona i !unts van ballar d'alegria, segurs que algun misteri#s protector vetllava per ells$ Els nous parells de sabates es van vendre tan r+pidament com els anteriors, i el sabater va poder comprar ms material$$$ ( l'endem+ va trobar quatre parells de sabates per,ectament acabades!-oques hores desprs !a els havia venut tots i va poder comprar ms cuir$ 7a histria es va repetir una vegada i una altra, i el sabater cada vegada tenia ms clients, perqu tots els que compraven les seves sabates els recomanaven als seus amics i coneguts$ /uan !a havien passat uns dies, hi havia una llarga cua davant de la sabateria$

n dia, el sabater li va dir a la seva esposa1 &3a ms d'una setmana que el nostre misteri#s bene,actor ve a treballar per a nosaltres per la nit, i m'agradaria saber qui s$ &. mi tamb & va dir la dona &, per potser no vol que el veiem, perqu en cas contrari !a s'hauria presentat, en comptes de venir sempre quan estem dormint$ &-er aix & va dir el sabater &, el que hem de ,er s amagar&nos aquesta nit al taller i anar rellevant&nos per a dormir, i d'aquesta manera el veurem quan vingui a ,er les sabates$ .ix) ho van ,er, i en tocar la mit!a nit el sabater i la seva esposa van poder veure el ms incre8ble dels espectacles1 uns homenets diminuts, de men"s d'un pam d'al2ada, van entrar al taller i van comen2ar a cosir les sabates$.naven completament nus, i treballaven amb una rapidesa i habilitat que les sabates sortien de les seves manetes l'una darrera de l'altra com per art de m+gia$ nes hores desprs, totes les sabates estaven acabades, i els minsculs homenets se'n van anar tan silenciosament com havien arribat$ &-obrets , van despullats i han de passar ,red & va dir la dona$ &( a ms van descal2os & va dir el sabater$ &-odr)em ,er&los roba i sabates en agra8ment pel que ells han ,et$ (mmediatament, el sabater i la seva esposa es van posar a treballar$ 7'endem+ tenien llestos un munt de sabatetes i robetes per als homenets$ . la nit, ho van posar tot sobre la taula i van tornar a amagar& se per a veure que passava$ En tocar les dot9e, van aparixer altra vegada els homenets, i en veure els diminuts vestits i sabatetes que havien preparat per a ells, es van posar a ,er salts d'alegria$ 4an comen2ar a posar&se les robetes, com si ,os un !oc molt divertit, i quan tots van estar vestits i cal2ats, se'n anar alegrement per on havien vingut$

Els homenets no van tornar mai ms, per com que el sabater !a s'havia ,et ,am#s i no li ,altava la ,eina, ell i la seva dona van viure ,eli2os la resta dels seus dies$

7a 7letera
:aminava ben alegre la lletera cap al mercat$ .mb pas viu i llarg, lleugera i sen9illa, portava damunt del seu cap una gerra de llet, ben posada al cap damunt el coixinet, i d'aquesta manera pensava arribar sense cap problema al poble$ 7a lletera era realment ,eli2 i com ms s'atansava al poble ms gran era la seva ,elicitat doncs anava rumiant i imaginant que en ,aria de la llet i quins bene,icis en podria treure pel ,utur$ Els seus comptes imaginaris eren els seg0ents1 *e seguida que arribi al mercat, trobar un bon comprador per la meva llet, me la pagar+ molt i molt b doncs la llet s molt ,resca i bona$.mb aquests diners comprar un gran cistell d'ous ,rescos$ *'aquests ous ,en ,ar tres pollades; tot anir+ b$ ;s sen9ill, es deia, criar els pollets al voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em quedaran prou pollastres a l'estiu per poder&los dur a mercat i vendre'ls a bon preu$ .mb els diners que obtindr de la venda dels pollastres comprar un porcellet petitet i rosadet$ <a me n'encarregar d'engreixar&lo$ :reixer+ i s'engreixar+ molt perque l'alimentar amb glans i castan"es$ 'er+ un porc molt gran amb una panxa que s'arrossegar+ per terra$ El dur a mercat i,en revendre'l, em donar+ molt bons diners$ 8

.mb aquests diners podr comprar una bona vaca amb el seu vedell$ <a me l'imagino ,ent saltirons al voltant de la casa i enmig del ramat$ En dir aix, la lletera va ,er un salt plena de goig$ ( de sobte, la gerra li va caure, es va trencar i es va vessar tota la llet$ =otes les seves il>lusions van desaparixer en un no res$ 'i no hi havia llet !a no hi hauria res de res$ 7a lletera va quedar&se mirant amb ulls a,ligits com la seva ,ortuna havia anat en orris, amb la gerra trencada i la llet escampada per terra$

El vestit nou de l'Emperador

?'s un rei molt presumit1 t la dria del vestit$ &/uina capa em posar5 ?o en tinc cap que em vagi b! =res min"ons van a palau amb un pro!ecte que els plau$ &Escolteu, emperador, el que us diu un servidor$ s ,arem, si v#s voleu, un vestit que no t preu$ El veur+ l'home que val i no el veur+ el que ,a mal$ El rei diu que s), que el vol i que el diner no li dol; que encarreguin als criats la roba i tots els ornats1 plata, or i vellut ,i, randes, ,locs i bon set)$ ( els regala, gener#s els sacs d'or de dos en dos$

10

El rei espera amb a,an" sense sospitar l'engan"$ ( a veure el vestit envia els que t ms gran mania$ n cortes+ molt barrut cau a terra esmaperdut, per diu1 & :om m'ha agradat el vestit que m'heu mostrat! El primer ministre hi va i no el pot tocar amb la m+$ @algrat tot diu ben cabal1 &?o n'he vist mai cap d'igual$ El rei que hi entra el darrer tamb veu buit el teler$ ( amagant un gran espant diu que tirin endavant$ ( AcosintA de dia i nit l'engan"i,a han enllestit$ El rei va a l'emprovador i un vassall ,a amb devoci#1 &'i us plau, 4ostra @a!estat, estreneu&lo aviat$ 11

El poble canta can2ons i el rei ,a grans salutacions$ *els balcons surt molta gent que li ,an gran compliment$ &/uin vestit ms preci#s! &?'heu vist cap de ms graci#s! -er quan passa el seguici diu un nen amb gran des,ici1 &-er qu el rei va amb cal2otets5 &-otser no t vestits nets! &Ep, compan"s! /u no sentiu el que aquest nen diu5 &4alga'm *u que el rei s boig si s que es pensa que ,a goig! <a tenim gran rebombori$ ?o es pot pas parar el desori$ El rei, que se n'ha adonat, s'ha quedat garratibat$ :om que !a res no hi pot ,er passa ben dret pel carrer passe!ant tot orgull#s el cos nu i volumin#s$ 12

El gall i la guineu
Estava vigilant a la branca d'un arbre un gall experimentat i astut. Una guineu que passava per all i el va veure va pensar a veure com s'ho podria fer per atrapar el gall. I amb veu melindrosa li va dir: -Germ perqu! hem de barallar-nos" #ue hi hagi pau entre nosaltres. $inc a portar-te aquestes bones noves% baixa i et dar& una abra'ada. (o triguis que he de c)rrer molt encara. *& podeu viure sense por galls i gallines: som +a germans vostres. ,estegem les paus% veniu a rebre la meva fraternal abra'ada . I el savi gall li va respondre: --mic meu no podries portar-me millor nova que aquestes paus% i encara em complau m&s per ser-ne tu el missatger. .es d'aqu/ dalt veig dos gossos de ca'a sens dubte s)n correus de la feli' not/cia van de pressa i aviat arribaran. *aixar&: aix/ seran els abra'os generals. I la guineu apressada va dir: --d&u0 &s llarga avui la meva +ornada% haurem de deixar els plaers per a un altre dia. I el berganta contrariat i amo1nat va tocar el dos cames a+udeu-me abans no arribessin els dos gossos. El Gall va esclatar a riure en veure'l c)rrer tot torbat perqu! no hi ha plaer ma+or que engan2ar a l'engan2)s.

13

7a perla del drac

3a molts i molts an"s hi havia un drac que vivia en una llun"ana illa$ El drac tenia la seva cova al cim d'una muntan"a$ .quell drac era un drac pac),ic i no molestava gens als habitants de l'illa$ =enia una perla molt gran i cada dia !ugava amb ella com si ,os una pilota1 llan2ava la perla a l'aire i desprs l'aga,ava amb la boca$ .quella perla era tan bonica que molta gent l'havia intentat robar$ -er el drac la guardava amb molta cura i per aix ning havia pogut aconseguir robar&la$ 7'Emperador de la Bina va decidir enviar el seu ,ill a l'illa, va cridar al !ove -r)ncep i li va dir1 &3ill meu, la perla del drac ha de ,ormar part del tresor imperial$ Estic segur que trobar+s la manera de portar&me& la ,ins a palau$ *esprs de moltes setmanes de travessia, el -r)ncep va arribar a les costes de l'illa$ . la llun"ania es veia el per,il ma!estu#s de la muntan"a i all+ dalt el drac que !ugava amb la seva perla$ *e sobte, el -r)ncep va comen2ar a somriure perqu !a havia pensat un pla per a poder robar la perla$ 4a cridar als seus homes i els va dir1 &?ecessito una llanterna rodona de paper i un estel que pugui sostenir&me en l'aire$ 14

Els homes van comen2ar a treballar i aviat van ,er una llanterna de paper$ *esprs de set dies de treball, van ,er un estel magn),ic, que podia resistir el pes d'un home$ .l vespre, va comen2ar a bu,ar el vent$ El -r)ncep va muntar en l'estel i es va elevar pels aires$ 7a nit era molt ,osca quan el -r)ncep va baixar de l'estel a dalt de la muntan"a i va entrar sigilosament dins de la cova$ El drac dormia pro,undament$ .mb molta cura, el -r)ncep va aga,ar la perla, va posar en el seu lloc la llanterna de paper i va escapar de la cova$ 7lavors, va muntar en l'estel i va encendre una llumeta$ /uan els seus homes van veure el sen"al, van comen2ar a recollir la corda de l'estel$ 3or2a estona desprs, el -r)ncep !a era damunt la coberta del seu vaixell$ &7leveu +ncores! & va cridar$ ( el vaixell, apro,itant un vent suau, es va ,er a la mar$ /uan va sortir el sol, el drac va anar a aga,ar la perla per a !ugar, com ,eia tots els matins$ 7lavors, va descobrir que li havien robat la seva perla$ 4a comen2ar a tirar ,um i ,oc per la boca i es va llan2ar, muntan"a avall, en persecuci# dels lladres$ 4a c#rrer tota la muntan"a, va buscar la perla per tot arreu per no va poder trobar&la$ 7lavors va ser quan va veure un !unc xins que navegava rumb a alta mar$ El drac va saltar a l'aigua i va nedar tant r+pid com podia cap al vaixell$ 15

&7ladres! =orneu&me la meva perla!& cridava el drac$ Els mariners estaven molt espantats i xisclaven aterrits$ 7a veu del -r)ncep es va sentir per damunt de tots els crits1 &:arregueu el can# gran! -oc desprs van ,er ,oc$ El drac va sentir el tro del tret, va veure un nvol de ,um i una bala de can# que anava directa cap a ell$ 7a bala rodona brillava amb la llum de l'alba i el drac va pensar que li tornaven la seva perla$ -er aix, va obrir la boca i va engolir la bala$ 7lavors, el drac es va en,onsar en el mar i mai ms va tornar a aparixer$ *es d'aquell dia, la perla del drac va ser la !oia ms preuada del tresor imperial de la Bina$

16

El peix parlador
4et aqu) que hi havia un honrat pescador que vivia en una casa molt vella; tan vella que l'aigua i el vent hi entraven per les escletxes de les parets$ . ms de ser pobre tamb havia de suportar una dona rondinaire, egoista i ambiciosa$ n dia, en treure la xarxa del mar va trobar&se amb un peix plate!at i d'aletes daurades que li deia1 &'i us plau, torna'm al mar; s#c un pr)ncep encantat i noms podr tornar a tenir el meu cos d'home quan alg em demani un desig que !o no pugui complir$ El bon pescador va ,er el que li demanava i un cop va arribar a casa seva li va explicar a la seva muller el que li havia succe8t$ &@ira que n'ets de ruc! =orna ara mateix al mar i demana a aquest peix encantat una caseta blanca amb un bell !ard)$ .ix) ho va ,er el pescador$ ( quan el peix va escoltar el que el pescador li demanava li va dir1 &=orna cap a casa teva i veur+s el teu desig ,et realitat$ (, e,ectivament, enlloc de la miserable cabana en la que vivia es va trobar amb una preciosa caseta blanca amb !ard)$ &.ra la meva muller estar+ satis,eta, em deixar+ en pau i podr ser ,eli2 & es va dir satis,et$ 7a muller del pescador, que era molt ambiciosa, va comen2ar a malviure pensant que enlloc d'aquella caseta li hauria pogut demanar una casa ms gran$ .ix), doncs, un bon dia va dir al seu marit1 &.pa! 4s&te'n altra vegada al mar, crida el peix i digues&li que vull una casa de dos pisos gran i ben moblada$

17

. contracor i per no barallar&se amb la seva muller, el pescador se'n va anar a la vora del mar i va cridar el peix plate!at$ @olt avergon"it li va dir els desigs de la seva esposa$ &4es&te'n a casa teva i trobar+s el que desitges$ ?aturalment la casa s'havia convertit en un magn),ic edi,ici de dos pisos$ &'i en s#c de beneita & va pensar la seva dona un cop recuperada de la sorpresa &$ 3es el ,avor d'anar altra vegada al mar, crida el peix i li demanes un palau sumptu#s i ple de criats$ El bon pescador va intentar convncer&la del contrari, per va haver de cedir i ,inalment se'n va anar a veure al peix$ &?o saps el greu que em sap tornar&te a molestar, per la meva muller desit!a un palau amb criats$ &=orna a casa i el trobar+s$ ( l'edi,ici de dos pisos s'havia convertit en un palau lux#s$ :riats de tota mena ben guarnits saludaven el pescador i la seva esposa que per ,i era ,eli2$ 7a ,elicitat d'aquella dona tan poc assen"ada no va durar gaire$ .ix) s que al cap de poc temps va comen2ar novament a rondinar i a dir al seu marit1 &%en pensat, no s pas aix el que !o desit!ava$ ;s ben cert que !o mano al meu palau i que els criats em saluden i em tracten b, per !o vull que m'honori tota la ciutat$ 4s a la vora de la mar i digues&li a aquest peix encantat que vull que em ,aci reina i que a tu et ,aci rei$ El pescador va intentar ,er&li entendre que all era un disbarat, per amb aquella mena de bruixa no hi havia qui pogus discutir$ .ix), doncs, una vegada ms va haver d'anar a trobar el peix encantat$

18

&-r)ncep&peix, vine si us plau! 7a meva esposa m'ha manat que et demani encara ms coses$ ( es varen ,er unes onades molt altes i al capdamunt de la ms alta va sortir el cap del peix plate!at$ &<a tornes a ser aqu)5 Encara no t'he donat prou coses5 7'home, avergon"it, li va explicar les exigncies de la seva esposa$ .leshores es va sentir un tro ,ort)ssim i el peix ,ent un gran salt va anar a parar a dins de la barca amb la que el pescador havia anat a buscar&lo$ En aquell moment una llum molt intensa va il>luminar un !ove molt ben plantat que li va dir1 &.cabes de demanar&me l'impossible capa2 de desencantar&me$ ?o podr complaure la teva esposa, per et ben asseguro que rebr+ una bona lli2#$ ( tot seguir es va perdre enmig de la boira$/uan el pescador va tornar a casa seva va trobar&se amb la seva vella cabana de sempre$ ( conte contat,conte acabat$

19

7a gallina dels ous d'or

Hi havia una vegada un granger que tenia una gallina molt especial$ En comptes de posar ous normals, amb la seva clara i el seu rovell, ponia ous d'or pur$ :ada mat) anava el granger a veure si la seva gallina predilecta havia post un ou d'or, i cada mat) el trobava all+$ El granger, llavors, tornava a casa i es disposava a sortir per vendre l'ou d'or$ 7es nits, se les passava sense dormir comptat la ,ortuna que poc a poc, li anava donant la gallina$ -er en una d'aquelles nits es va preguntar com s'ho devia ,er la gallina per pondre ous d'or$ *esprs de descartar moltes idees, va quedar conven2ut que la gallina devia tenir dins seu, potser, una m+quina que li permetia ,er els ous d'or$ -ensant aix, va comen2ar a rumiar que si li extreia la m+quina, ell podria ,er ous a la seva convenincia i ,er&se encara ms ric i milionari i de manera ms r+pida! .questa idea el va anar obsessionant$ :ada dia era ms cobe!#s i volia ms ous, ms or$ ''hi va anar obsessionant, ,ins que, un dia, va anar al galliner disposat a recuperar la m+quina que ,eia ous d'or que tenia la gallina dins seu$ ( sense cap mena de remordiment, cec per la cobd)cia, va matar la gallina dels ous d'or$ 4a c#rrer cap a casa imaginant els sumptuosos palaus en els que viuria i la va desplomar$

20

En obrir&la, va tenir una gran sorpresa en comprovar que la gallina dels ous d'or no tenia cap m+quina dins, doncs era exactament com qualsevol altra gallina$( com ,eia els ous d'or5 .quest ,et s encara un misteri, per el cert s que per culpa de la seva cobd)cia es va quedar sense la gallina dels ous d'or$

21

7'aneguet lleig
:om cada estiu, la 'en"ora Cnega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desit!oses de veure els seus aneguets, que sempre eren els ms bonics de tots$ 4a arribar el dia en qu els aneguets van comen2ar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop$ n a un varen anar sortint, ,ins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompan"at pels crits d'alegria de la 'en"ora Cnega i de les seves amigues$ =an contentes estaven, que van trigar una mica a adonar&se'n que un ou, el ms gran de tots set, encara no s'havia obert$ =ots van concentrar la seva atenci# en l'ou que romania intacte, ,ins i tot els aneguets acabats de nixer, esperant veure algun signe de moviment$ -oca estona desprs, l'ou es va comen2ar a trencar i en va sortir un +nec somrient, ms gran que els seus germans, per, sorpresa!, molt ms lleig i malgirbat que els altres sis$ 7a 'en"ora Cnega es moria de vergon"a per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre tenia cura dels altres sis$ 7'aneguet es va quedar molt trist perqu se'n va adonar que all+ no el volien$

22

4an passar els dies i el seu aspecte no millorava, tot el contrari, empit!orava, !a que creixia molt r+pid, era molt prim i malgirbat, a ms de bastant maldestre$ Els seus germans li ,eien bromes pesades i se'n reien

constantment, dient&li lleig i maldestre$ 7'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogus trobar amics que de veritat el volguessin malgrat el seu aspecte i un mat), molt aviat, abans que es llevs ning del corral, va ,ugir per un ,orat de la tanca$ .ix) arrib+ a una altra gran!a, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per ,i l'estimarien i el cuidarien, per tamb es va equivocar, !a que la vella era malvada i noms volia que el pobre aneguet li serv)s de primer plat$ ( se n'an+ d'all+ corrent$ 4a arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar men!ar entre el gel i la neu i havia de ,ugir de ca2adors que pretenien disparar&li$ 3inalment va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estan" on va trobar les aus ms belles que mai havia vist ,ins aleshores$ Eren elegants, gr+cils i es movien amb tanta distinci# que es va sentir totalment acomplexat perqu ell era molt maldestre$ *e tota manera, com que no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia ban"ar&se tamb$Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estan", li van respondre1 &*oncs es clar que s), ets un dels nostres! ( l'aneguet va respondre1 &?o us burleu de mi! <a s que s#c lleig i malgirbat, per us heu

23

de riure de mi per aix$ &@ira el teu re,lex a l'estan" & li van dir ells & i veur+s que no et mentim$ 7'aneguet es va mirar, incrdul, a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat$ *urant el llarg hivern s'havia trans,ormat en un cigne preci#s! .quell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne ms blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estan"$ .ix) ,ou com l'aneguet lleig es va unir als seus i ,ou ,eli2 per sempre$

24

El soldadet de plom
Hi havia una vegada un ,abricant de !oguines que va ,abricar un exrcit de soldats de plom, molt drets i elegants$ :adascun portava un ,usell a l'espatlla, una !aqueta vermella, pantalons blaus i un barret negre alt amb una ins)gnia daurada al ,ront$ :om que no tenia prou plom per a ,er l'ltim soldadet, el va haver de deixar sense una cama$ %en aviat, els soldadets es trobaven a la vitrina d'una botiga de !oguines$ n sen"or els va comprar per regalar&los al seu ,ill com a regal d'aniversari$ /uan el nen va obrir la caixa, en presncia els seus germans, el soldadet sense cama li va cridar molt l'atenci#$ El soldadet es va trobar de sobte davant d'un castell de cartr# amb cignes nedant a la vora, en un llac ,et de miralls$*avant de l'entrada hi havia una bonica ballarina de paper$ -ortava una ,aldilla rosada de tul i una banda blava sobre la que hi havia un petit vidret que brillava com un diamant$ 7a ballarina tenia els bra2os al2ats i una cama aixecada cap enrere, de manera que aquesta cama no es veia$ Era molt bonica! &;s la noia ideal per a mi & va pensar el soldadet de plom, conven2ut de que a la ballarina li ,altava una cama com a ell$ .quella nit, quan !a tots a casa se n'havien anat a dormir, els !oguets van comen2ar a divertir&se$ arreu$ n ninot molt trapella ,eia cabrioles mentre la resta de !oguines ballaven i corrien per tot

25

Els nics !oguets que no es movien eren el soldadet de plom i la bonica ballarina de paper$ (mmbils, es miraven l'un a l'altre$ *e sobte, varen tocar les dot9e de la nit$ 7a tapa de la caixa de sorpreses es va obrir i d'ella en va sortir un ,ollet d'expressi# malvada$ &=u qu mires, soldat5 & va cridar$ El soldadet va seguir amb la mirada ,ixa endavant$ &*'acord$ *oncs !a veur+s el que et passar+ dem+ & va anunciar el ,ollet$ . l'endem+, el nen va !ugar una estona amb el seu soldadet de plom i desprs el va posar a la vora de la ,inestra, que estava oberta$ -otser ,ou el vent, o potser ,ou el ,ollet dolent, la cosa s que el soldadet de plom va caure al carrer$El nen va c#rrer cap a la ,inestra, per des del tercer pis no podia veure res$ &-uc baixar a buscar el meu soldadet5 & va preguntar el nen a la criada$ -er ella s'hi va negar doncs estava plovent a bots i barrals$ 7a criada va tancar la ,inestra i el nen va haver de resignar&se a perdre la seva !oguina$ . ,ora, uns nens del carrer !ugaven sota la plu!a$ 4an ser ells els que van trobar el soldadet de plom boca terrosa, amb el ,usell clavat entre les llambordes$ &3em&li un vaixell de paper! & va cridar un dels nens$ -lovia tant ,ort que s'havia ,ormat com un petit riu per les vores dels carrers$ El nois van ,er un vaixell amb un diari vell, hi van posar el soldadet i el van ,er navegar$ El soldadet es mantenia r)gid mentre el vaixell de paper es deixava endur pel corrent$ .viat es va ,icar en una claveguera i per all+ va seguir navegant$ &Dn anir a parar5& va pensar el soldadet$& El culpable de tot aix s el ,ollet dolent$ ;s clar que no m'importaria el que m'ha

26

passat si estigus amb mi la bonica ballarina$ En aquest moment, va aparixer davant seu una rata enorme$ &.tura't! & va cridar amb veu estrident$ -er el soldadet de plom no podia ,er res per aturar&se$ El vaixell de paper va seguir navegant per la claveguera ,ins que va arribar al canal$ -er !a estava tant mullat que no podia seguir surant i va comen2ar a nau,ragar$ 3inalment el vaixell de paper es va des,er completament i el soldadet de plom es va en,onsar a l'aigua$ <ust abans d'arribar al ,ons, un peix gran se'l va empassar$ &/ue ,osc que est+ aqu) a dins! & va dir el soldadet de plom&molt ms ,osc que a la caixa de !oguines$ El peix, amb el soldadet a l'est#mac, va nedar per tot el canal ,ins arribar al mar$ El soldadet de plom trobava a ,altar l'habitaci# dels nens, les !oguines, el castell de cartr# i sobretot la seva bonica ballarina$ &:rec que no els tornar a veure mai ms& va sospirar amb tristesa$ El soldadet de plom no tenia cap idea d'on es trobava$ *'altra banda, la sort va voler que uns pescadors passessin per all+ i atrapessin el peix amb la seva xarxa$ El vaixell de pesca va tornar a la ciutat amb el seu carregament$ ?o va passar massa estona que el peix ,resc !a era al mercat; all+ on comprava la criada de la casa del nen$ *esprs de mirar la selecci# de peixos, es va decidir pel ms gros1 era el que tenia el soldadet de plom a dins!

27

7a criada va tornar a casa i li va donar el peix a la cuinera$ &/uin peix ms bo! & va exclamar la cuinera quan el va veure$ *e seguida, va aga,ar el ganivet i va comen2ar a preparar el peix per a ,er&lo al ,orn$ &.qu) hi ha alguna cosa dura & va murmurar$ *esprs, plena de sorpresa, va treure el soldadet de plom$ 7a criada el va reconixer immediatament$ &;s el soldadet que li va caure al nen per la ,inestra! & va exclamar$ El nen es va alegrar molt)ssim quan va saber que el seu soldadet de plom havia aparegut$ El soldadet, per la seva banda, estava una mica atordit$ Havia passat tant temps a la ,oscor!$ 3inalment, va adonar&se'n que estava altra vegada a casa$. la taula va veure els mateixos !oguets de sempre i tamb el castell amb el llac de miralls$ *avant hi havia la ballarina, recol9ada en una nica cama$ Hagus plorat d'emoci# si hagus tingut ll+grimes, per es va limitar a mirar&la$ Ella el mirava tamb$ *e sobte, el germ+ del nen va aga,ar el soldadet de plom dient1 &.quest soldat no serveix per res$ ?oms t una cama$ . ms, ,a pudor a peix$ =ots van veure aterrits com el noi llen2ava el soldadet de plom al ,oc de la xemeneia$ El soldadet va caure de peu al bell mig de les ,lames$ Els colors del seu uni,orme desapareixien a mesura que es des,eia$ *e sobte, una r+,ega de vent va arrencar la ballarina de l'entrada del castell i la va portar com un ocell de paper ,ins al

28

,oc, al costat del soldadet de plom$ en un segon$

na ,lamarada la va consumir

7'endem+, la criada va anar a nete!ar la xemeneia$ En mig de les cendres va trobar un tros de plom en ,orma de cor$ .l costat, negre com el carb#, hi havia el brillantet de la ballarina$

29

7a pell del cocodril

.ls nens dels poblats de ?am)bia els expliquen un conte tradicional que diu que ,a molt, molt de temps, el cocodril tenia la pell llisa i daurada com si ,os d'or$ *iuen que el cocodril es passava tot el dia sota l'aigua, en les aig0es en,angades i que noms en sortia a la nit, i que llavors la llum de la lluna es re,lectia en la seva pell brillant i llisa$ =ots els altres animals anaven a la nit a beure aigua i es quedaven bocabadats contemplant la meravellosa pell daurada del cocodril$ El cocodril, orgull#s de l'admiraci# que provocava la seva pell, va comen2ar a sortir de l'aigua durant el dia per presumir&ne$ 7lavors, la resta d'animals, no tan sols hi anaven a la nit a beure aigua, si no que tamb s'hi apropaven quan brillava el sol per a contemplar la pell daurada del cocodril$ -er va succeir que el sol brillant, a poc a poc va anar assecant la pell del cocodril, coberta d'una capa de ,ang, i cada dia s'anava de mica en mica enlletgint$ En veure aquests canvis en la seva pell, els altres animals van anar perdent la seva admiraci# pel cocodril$ :ada dia, el cocodril tenia la pell ms arrugada ,ins que li va quedar com ara la t, coberta d'escames grans i dures de color marr#$ 3inalment, davant d'aquesta trans,ormaci#, els altres animals no van tornar a beure durant el dia i doncs !a no podien contemplar la bonica pell daurada del cocodril$

30

El cocodril, abans tant orgull#s de la seva pell daurada, mai es va recuperar de la vergon"a i de l'humiliaci# i, des d'aleshores, quan s'apropen altres animals es submergeix r+pidament a l'aigua per amagar&se, i tan sols els seus ulls i les seves narius sobresurten de la super,)cie de l'aigua$

31

7a -rincesa i el psol
Un jove prncep desitjava casar-se, per amb una princesa de veritat. Havia recorregut els set mars, escalat totes les muntanyes del mn i lluitat amb els ms ferotges dracs, per a poder trobar una princesa de deb, per no havia tingut !it. " ms a ms #ue no eren veritables princeses, totes tenien un defecte o altre$ unes eren molt grasses, altres massa primes, unes molt altes, altres molt bai!es, algunes tenien el nas molt gran i d%altres molt petit. &n fi #ue el prncep del nostre conte comen'ava ha estar una mica desesperat. (esprs de cinc anys de buscar, el prncep va tornar al seu reialme molt trist i va concloure #ue al mn ja no hi havia veritables princeses. ) dit ai! va decidir tancar-se a la torre ms alta del castell i all* s%hi va #uedar. (ies ms tard, en un dia amb una forta tempesta, alg+ va trucar a la porta del palau. ,om #ue els criats estaven molt espantats pels llamps #ue #ueien per la tempesta, el matei! -ei va haver d%anar a obrir la porta. .uan ho va fer, va veure una jove molt bonica amb un bonic vestit de seda blau tei!it amb fils d%or i sabatilles de vidre. /a noia estava completament !opa i les seves sabates dei!aven anar for'a aigua a cada passa #ue donava." ms, les llargues trenes fetes amb el seu precis cabell negre estaven tamb molles i regalimaven aigua com una font. -0a majestat, sc una princesa i estic perduda. 1odria passar la nit al seu palau2va dir la jove fent una rever ncia. -Una princesa2- va pensar el rei- doncs anem a veure si s cert. &l -ei se%n va endur la princesa a una de les estances per#u es canvis la seva roba humida.3entrestant, va ordenar als seus servents #ue preparessin una de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits.Una vegada va estar fet, el -ei va posar a sota del primer matal*s un p sol. /%endem*, el -ei va entrar a l%habitaci de la princesa i li va preguntar $ -,om has passat la nit2. ) la princesa va contestar$ -3olt malament, hi havia alguna cosa dura al llit #ue no em va dei!ar dormir. &l -ei va dei!ar anar una gran rialla i va sortir de l%habitaci cridant per tot el palau$ -4s una princesa de veritat, es una princesa de veritat5 6oms una princesa de veritat pot ser tan sensible com per a sentir un p sol sota de deu matalassos. 7a pujar fins a la torre ms alta del castell on era el seu fill i li va e!plicar el #ue havia passat.8ots dos van riure i ballar. &l prncep es va canviar de roba per anar ms mudat i va bai!ar de la torre per a con i!er la princesa.

32

&l prncep va entrar a l%habitaci i va veure la princesa. &lla el va mirar i en a#uest instant tots dos van saber #ue estaven fets l%un per l%altre. (ues setmanes desprs el casament es va celebrar a palau. Hi va haver una gran festa #ue va durar tota una setmana.&l prncep i la princesa van viure feli'os per sempre i el p sol va ser enviat a un museu del regne.

33

&n 1ere i el llop

Hi havia una vegada un petit pastor #ue es passava molt de temps vigilant les seves ovelles i, com #ue a vegades s%avorria veient-les pasturar, molts cops s%empescava coses per a divertir-se. Un dia, va decidir #ue seria una bona pensada divertir-se prenent el p l a la gent del poble #ue hi havia per all* a la vora. 0%hi va acostar i va comen'ar a cridar$ -0ocors5 &l llop5 .ue ve el llop5 &ls vilatans van agafar el #ue tenien a m* i corrents van anar a ajudar el pobre pastor #ue demanava au!ili, per #uan van arribar all*, es van adonar #ue tot havia estat un broma pesada del pastor. ) es van enfadar, i molt5 .uan els vilatans ja se n%anaven, al pastor li va fer tanta gr*cia la broma #ue va pensar en repetir-la. ) #uan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar$ -0ocors5 &l llop5 .ue ve el llop5 &ls vilatans, en tornar-lo a sentir, van comen'ar a crrer un altre cop cap on era el noi per au!iliar-lo, pensant #ue, a#uesta vegada si, s%havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda. 1er en arribar on era el pastor, van veure%l per terra, rient de veure als vilatans crrer armats amb el #ue van trobar. &ls vilatans, a#uest cop es van enfadar encara ms. ) se%n van anar. /%endem*, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al matei! camp. &ncara reia #uan recordava crrer als vilatans. 1er no havia pensat en la possibilitat de #ue un dia el llop s%hi acosts realment. ) justament va ser a#uell matei! dia #ue va veure acostar-se el llop. /a por li va envair el cos. &n veure #ue s%acostava cada cop ms, va comen'ar a cridar$ -0ocors5 &l llop5 .ue ve el llop5 .ue se%m menjar* totes les ovelles5 "u!ili5 1er els vilatans, pensant en el #ue havia passat el dia anterior, no li van fer gens de cas. &l pastor va veure com el llop ja estava a punt de llan'ar-se sobre les seves ovelles i cridava cada cop ms desesperat. -0ocors5 &l llop5 &l llop5 1er els vilatans van continuar sense fer-l%hi cas. ) va ser ai! com va veure, impotent, com el llop es llan'ava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes #uantes i enduent-se%n una per menjar.

34