3 Les installacions de lhabitatge

unitat
52

Arribar a casa un dia dhivern, encendre el llum i recuperar-nos del fred que fa a fora, tot gaudint duna agradable temperatura o duna dutxa daigua calenta, sn fets habituals que moltes vegades ens passen desapercebuts. Tanmateix, totes aquestes comoditats sn possibles grcies a les installacions de qu disposem. Quines installacions sn necessries per realitzar aquestes funcions? Indica altres installacions comunes en els habitatges i la funci que tenen. Quines conseqncies pot tenir no preveure les installacions a lhora de projectar un habitatge, s a dir, abans de construir-lo?

O b j e c t i u s
Descriure les diferents installacions dun habitatge i identificar els elements que les componen. Descriure el funcionament i les normes ds i seguretat de les principals installacions dun habitatge. Interpretar les dades dels rebuts dels subministraments daigua, gas i electricitat dun habitatge. Valorar les condicions i el compliment de les normes ds i seguretat de les diferents installacions dun habitatge i la importncia de mantenir-les en bon estat. Incorporar actituds en el comportament quotidi encaminades a lestalvi energtic.

53

3.1. Les installacions de lhabitatge

Les caracterstiques dels habitatges sn una conseqncia de les necessitats dels seus ocupants. Segons els arquelegs, la casa t una importncia cabdal en lestudi de les diferents cultures, en la mesura que illustra, ms que cap altre element, la manera de viure dels seus habitants. En unitats anteriors ja has estudiat que lhabitatge, a ms de protegir-nos de les inclemncies atmosfriques, ens serveix per descansar, cuinar, rentar-nos, veure la televisi, escoltar msica, fins i tot, per treballar. Per satisfer aquestes necessitats hem de disposar de les installacions que ens proveeixen dels diferents subministraments i serveis. Sn precisament les installacions el que caracteritza la nostra manera de viure: la installaci daigua ens permet la higiene personal i la neteja; lelctrica, disposar de llum a qualsevol hora del dia i poder fer s dels electrodomstics; les de telfon i televisi, comunicar-nos amb lexterior; la de gas, tenir combustible per cuinar i per a la calefacci. En definitiva, les installacions ens faciliten la vida a linterior dels habitatges i ens aporten comoditat, confort i unes condicions de vida adequades. Per tant, entenem per installacions de lhabitatge el conjunt delements encarregats de subministrar i distribuir laigua, lenergia i les comunicacions. El subministrament dels diversos serveis als habitatges a travs de les installacions s noms la part final dun sistema molt complex, que implica una xarxa de canalitzacions o infraestructures, repartides al llarg de tots els carrers de les poblacions, encarregades de portar laigua, el gas, lelectricitat, el telfon, etc., a les cases.
Installacions de lhabitatge

Installaci daigua

Installaci elctrica

Installaci de gas

Installaci de la calefacci

Altres installacions

Aigua freda Aigua calenta Xarxa de sanejament interior

Illuminaci Electrodomstics Altres usos

Cuina Escalfador Caldera

Radiadors Bomba de calor Terra radiant Aire condicionat

Telfon Antena Ascensor Porter elctric Alarma Parallamps

s t a t i v i act
1.
Fes una relaci de les installacions que hi ha a casa teva i assenyala la funci que fa cada una.

2.

Ara agrupa-les en installacions: a) de consum denergia, b) de comunicacions, c) de satisfacci de les condicions higiniques.

54

3.2. La installaci daigua

La installaci daigua s lencarregada de distribuir laigua potable a linterior de lhabitatge i devacuar-ne les aiges residuals, en les condicions higiniques adequades a cada cas.

La humanitat sempre ha establert el seu hbitat prop de rius, fonts, pous, etc., per poder proveir-se daigua, ja que s un element indispensable per a la vida. En els habitatges, doncs, laigua s un servei bsic: per beure, cuinar, rentar-nos, netejar, etc.; per ha de ser aigua potable, i la xarxa de subministrament i la installaci a linterior de lhabitatge nhan de garantir la distribuci en condicions adequades. Entenem per aigua potable la que s adequada per a lalimentaci i no produeix alteracions a lorganisme. Al mateix temps, tamb s necessari evacuar de lhabitatge, sense causar problemes sanitaris ni males olors, les aiges residuals domstiques (aiges provinents de la rentadora, laigera, la dutxa, el vter, etc., que arrosseguen residus diversos generats pel metabolisme hum i les activitats domstiques) i tamb laigua de la pluja recollida a les teulades i als terrats. Per tot plegat s necessria i imprescindible la installaci de laigua. De manera que la installaci daigua dun habitatge est formada per: La xarxa daigua sanitria. La xarxa de sanejament de les aiges residuals i les pluvials.

Installaci daigua
Ventilaci de baixan

Dipsit daigua

Baixant del desgus

Baixador daiges pluvials

Clavagueram Escalfador

Conducci daigua freda

Conducci daigua calenta

Derivaci del desgus

Arqueta sifonal

Collectors

Arqueta

55

El cicle dutilitzaci de laigua

La naturalesa ens proveeix daigua, i la hi retornem un cop utilitzada. La captaci, ls i el retorn de laigua sn les tres activitats que determinen el cicle dutilitzaci de laigua. Ara b, laigua captada per a una finalitat determinada poques vegades es pot utilitzar sense un tractament previ. Per exemple, si volem aigua potable nhaurem deliminar les impureses nocives per al consum hum.
Potabilitzaci

Natura

Daltra banda, tenint en compte que laigua s un b limitat, les aiges residuals shan de sotmetre a un procs de depuraci abans de retornar-les a la natura, per evitar els danys ecolgics que tots coneixem.

Consum

La xarxa daigua sanitria

Els serveis municipals daigua dels ajuntaments han de garantir el subministrament daigua potable a tots els habitatges. Per aix, sabasten daigua en embassaments, fonts o pous, i la canalitzen fins a les plantes de potabilitzaci, on s tractada perqu sigui apta per al consum hum. Posteriorment, mitjanant estacions de bombejament, es fa arribar a uns grans dipsits, situats prop de les poblacions, des don salimenta la xarxa general de distribuci per gravetat, si el dipsit est prou elevat, o amb bombes dimpulsi, si no ho est. La xarxa daigua sanitria, s la installaci interior que permet el subministrament daigua freda i daigua calenta a tots els punts de la casa on sigui necessria.

Depuraci

Presa

Dipsits de reserva Torre de captaci Estaci de bombeig Xarxa de distribuci

Dipsits reguladors

Bombes

Planta de tractament

Dipsits de reserva

Esquema dabastament, tractament i distribuci daigua.

A lentrada de cada casa hi sol haver un registre amb la clau de pas general de laigua, que connecta, directament o a travs de dipsits, la installaci interior amb la xarxa de distribuci municipal. Un comptador a linici de la xarxa en controla el consum, i daqu es canalitza fins als punts dutilitzaci: cuina, lavabos, etc.

56

Si es tracta dun bloc de pisos, la installaci a linterior de ledifici es ramifica cap a cada habitatge. A cada ramificaci hi ha un comptador i una clau de pas per controlar el consum i el pas daigua de cada pis.

La xarxa daigua sanitria est formada per dues canalitzacions independents: la installaci daigua freda i la daigua calenta sanitria (ACS). La legislaci vigent obliga a installar aigua calenta sanitria (ACS) per a la higiene personal, almenys, a la dutxa. No obstant aix, la comoditat de disposar dACS a linstant, tant per rentar-nos com per a la neteja, fa que la majoria dhabitatges tinguin una canalitzaci per a lACS prcticament parallela a la daigua freda. Per simplificar les installacions i reduir-ne les despeses, les cambres que requereixen aigua solen estar luna al costat de laltra. En un habitatge s habitual trobar la cuina al costat, o molt a la vora, del bany, i en un edifici, que les cuines i els banys dels pisos estiguin superposats.

Aigua calenta

Aigua freda

57

Elements de la xarxa daigua sanitria

Els principals elements de la installaci daigua sn les canonades, les claus de pas, les aixetes, els aparells sanitaris, els escalfadors i els dipsits. Tots aquests elements han destar construts amb materials que compleixin bsicament les condicions segents: Ser resistents a la corrosi de laigua. Suportar la pressi de laigua de la xarxa. No alterar la potabilitat ni les caracterstiques organolptiques de laigua (olor, sabor, color).

Les canonades
Les canonades interiors sn els conductes que transporten laigua des de lentrada de lhabitatge fins als diferents punts ds: aparells sanitaris (lavabo, dutxa, safareig, aigera, etc.), rentadora i rentavaixella. Poden ser dacer galvanitzat, coure i plstic (PVC, PE). Sinstallen encastades a les parets i al terra o b per sobre dels falsos sostres i suneixen entre si amb maneguets, colzes i derivacions.
Cabal en aparells sanitaris

Lavabo Dutxa Bany Vter Aigera Safareig Rentadora Rentavaixella Escalfador

0,1 l/s 0,2 l/s 0,3 l/s 0,1 l/s 0,2 l/s 0,2 l/s 0,2 l/s 0,2 l/s 0,25 l/s

Actualment, les canonades interiors ms utilitzades sn les de coure, tant per a la canalitzaci de laigua calenta com freda, ja que s un material fcil de treballar i soldar. El dimetre de les canonades est en funci del cabal daigua que cal subministrar. El cabal daigua s el volum daigua que circula pel conducte per unitat de temps; sexpressa en litres per segon, l/s, o en m 3/s.

Les claus de pas

Les claus de pas sn les vlvules manuals que permeten obrir o tallar el pas de laigua a les canonades i poder manipular la installaci sense perill de fuites. Fetes de bronze o dacer, sintercalen, roscades o soldades, a les canonades.

Esfera giratoria foradada

Esfera girat ria fo rad ad a

Detall de clau de pas

58

Al comenament de la installaci interior hi ha la clau de pas general, que permet de tallar el subministrament daigua a tot lhabitatge. Tamb sinstallen claus de pas a les estances amb subministrament daigua cuina, banys, etc. i als diferents elements sanitaris o electrodomstics (vter, lavabo, rentadora, etc.), ja que en cas davaria permeten tallar el subministrament noms a la zona o element afectat. Les aixetes Les aixetes sn els dispositius manuals amb qu es regula el cabal daigua en els punts dutilitzaci. Nhi ha una gran varietat, segons el tipus de funcionament i accionament; de fet, els diversos models i dissenys satisfan qualsevol exigncia funcional i esttica. Hi ha aixetes individuals de pom giratori, noms per a laigua freda o calenta; individuals amb polsador, que, en prmer-lo, subministren aigua durant un temps determinat; monobloc, amb un sol cos i dues vlvules, que subministren aigua freda o calenta independenment o barrejades; de monocomandament, que permeten regular el cabal i la temperatura amb una sola palanca; termosttiques, que poden predeterminar la temperatura de laigua; etc.

Aixeta monobloc

Aixeta monocomandament

Aixeta polsador

Aixeta pom giratori

Aixeta termosttica

Els escalfadors Per alimentar la xarxa dACS es fan servir els escalfadors i les calderes. Aquests aparells utilitzen el poder calorfic dels combustibles o lenergia elctrica per escalfar laigua. Els escalfadors ms utilitzats sn els de gas (but, natural o manufacturat) i els elctrics. Amb els escalfadors de gas sobt aigua calenta a linstant, per, com tots els aparells de gas, tenen el risc de fuites i emanacions nocives. Amb els elctrics no hi ha perill demanacions, per com que lescalfament de laigua s lent i, per tant, el consum denergia s elevat, han de tenir un dipsit acumulador per a lACS. Hi ha escalfadors elctrics que, com els de gas, proveeixen daigua calenta a linstant, per sha de tenir una potncia elctrica elevada, fora de labast de molts habitatges.

Escalfador de gas Escalfador elctric

Esquemes descalfadors daigua

59

Els dipsits Com a mesura preventiva en el cas dun tall en el subministrament daigua, molts habitatges tenen dipsits per emmagatzemar-ne una certa quantitat. A la part superior del dipsit, una vlvula de boia (clau de pas per a un flotador) obtura lentrada daigua segons el nivell que hi hagi, i un sobreexidor evita que el dipsit vessi i provoqui inundacions si sespatlla la boia. Al fons del dipsit, una aixeta permet regular el cabal de sortida. Un dipsit de funcionament caracterstic s la cisterna del vter. Laccionament duna vlvula provoca una rpida descrrega de laigua de la cisterna, que neteja la tassa del vter i narrossega el contingut. Hi ha diferents tipus daccionaments, per els ms utilitzats sn la cadena i el tirador.

Aparells sanitaris Per a un ciutad del segle XIX, tenir un lavabo per a la higiene personal era un luxe noms a labast dels ms adinerats. Es rentaven, amb sort, amb un gerro daigua freda i una palangana; un orinal completava el que podem anomenar la installaci higienicosanitria. En moltes civilitzacions antigues els rius eren la banyera, laigera i la comuna. Per en la nostra societat, la higiene i la neteja sn indispensables; la cambra de bany dels habitatges s una necessitat fonamental. Els elements habituals duna cambra de bany sn: vter, lavabo i banyera o dutxa, i sovint tamb un bidet. Laigera, a la cuina, i el safareig, a leixida, sn els elements sanitaris per a la neteja que completen la installaci.

Per tant, els aparells sanitaris sn els elements que faciliten la higiene personal i les tasques de neteja amb les condicions higiniques i sanitries adequades.

La xarxa de sanejament: aiges brutes o residuals

Levacuaci de les aiges residuals es remunta a les grans civilitzacions de lantiguitat; les ciutats egpcies, gregues i romanes ja tenien clavegueres. Les aiges brutes procedents dels aparells sanitaris arrosseguen matria orgnica de fcil descomposici que provoca males olors i cont elements patgens per a les persones. Per tant, shan devacuar rpidament dels habitatges en les condicions higiniques adequades.

60

La xarxa de sanejament recull les aiges utilitzades en els diferents punts de lhabitatge i les canalitza fins a larqueta sifonal, punt de connexi amb la xarxa de clavegueres. Aquesta installaci costa poc de mantenir, per s imprescindible vigilar que estigui neta i que no sembussi amb ls. La xarxa de sanejament o installaci de desguassos s lencarregada de recollir i canalitzar aiges fecals, residuals i pluvials cap a les clavegueres.

Desgus Sif

Elements de la xarxa de sanejament

Els principals elements que formen la xarxa de sanejament sn els segents. Sifons: sistema de tancament hidrulic (perqu forma un tap daigua) que permet evacuar les aiges residuals i impedeix que les males olors entrin a les cases. Sinstallen en els forats de desgus dels aparells sanitaris. Cal revisar-los peridicament per evitar que es quedin sense aigua i per netejar-los. Com pots observar en les illustracions, el disseny de la tassa del vter ja el duu incorporat. Derivacions: conjunt de canonades horitzontals que connecten els diferents aparells sanitaris amb els baixants. Baixants: conjunt de canonades verticals que recullen les aiges de derivacions, vters i teulades. Hi ha baixants noms per a les aiges pluvials i tamb sacostumen a separar les procedents dels vters de la resta de sanitaris. s necessari que estiguin ventilats. Collectors: sn les canonades horitzontals enterrades al subsl que, connectades als baixants, directament o a travs darquetes, canalitzen les aiges evacuades fins a larqueta sifonal. Arqueta sifonal: punt de connexi de la xarxa de sanejament amb la claveguera. Fa la funci de tancament hidrulic i impedeix que les pudors i les rates de les clavegueres entrin a les cases pels desguassos. Sha de netejar peridicament per treure els fangs i la brutcia que es van acumulant al fons. Com que el desplaament de les aiges brutes s per simple gravetat, per facilitarne la circulaci i evitar embussos cal installar les canonades horitzontals (derivacions i collectors) amb un pendent descendent mnim del 2,5 %. A la xarxa de sanejament, ls de canonades de PVC sha imposat a les tradicionals de fibrociment i zinc, per les seves caracterstiques: sn econmiques, lleugeres, amb una gamma daccessoris que en facilita la installaci i la reparaci, resistents als atacs dels components ms agressius de les aiges brutes i amb una superfcie interna molt fina que facilita el lliscament de les matries slides que acompanyen les aiges.

Vas ple daigua

Tub de desgus

Vas

Sif

Manteniment i conservaci de les installacions daigua

Laigua, que duu un alt contingut de sals, com ara la cal, deteriora les installacions i crea problemes importants, sobretot a les installacions daigua calenta. s per aix, i tamb per poder-ne fer un bon s, que cal vigilar qualsevol tipus danomalia: les humitats, el color anormal de laigua, els sorolls estranys de la installaci, etc. s recomanable que un tcnic competent o un installador reconegut faci una revisi completa de la installaci cada dos anys, i una destanquitat (per comprovar que no hi hagi fuites) cada quatre.

61

Com a precauci s aconsellable tancar la clau de pas general cada vegada que hgim de ser fora de casa uns quants dies. La majoria davaries de les installacions daigua sn produdes per ls, el desgast i el deteriorament dels seus elements. Les ms freqents sn: aixetes que degoten; dipsits que vessen; empalmaments, soldadures i juntes que filtren aigua; i sifons i desguassos embussats. Per reparar eficament la majoria de les avaries es necessita la intervenci dun tcnic qualificat (lampista), ja que s la persona que t els coneixements i les eines adequades. Abans defectuar qualsevol reparaci o una simple manipulaci en el sistema dalimentaci de laigua s una norma elemental tallar-ne el subministrament. Per aix s convenient tenir diverses aixetes de pas, per anullar el pas daigua noms a la zona en qu volem intervenir. En canvi, en les reparacions del sistema devacuaci no cal tancar laixeta de pas. Una de les avaries fcils de solucionar sn els embussos als sifons i desguassos. Es poden fer servir desembossadors (escombretes, ventoses de cautx i, fins i tot, lquids). Si lembs est localitzat al sif, tamb es pot desmuntar; una galleda collocada a sota evita que laigua que vessi caigui a terra.

El rebut de laigua
El rebut de laigua especifica el que hem de pagar pel servei i el consum daigua en un perode de temps determinat. Encara que no est unificat, perqu depn de la companyia subministradora de cada municipi, limport s la suma de tres conceptes: La quota de servei. s la quota fixa que dna dret a consumir. En algunes poblacions es determina amb un mnim de consum a pagar, tant si es consumeix com si no. El consum realitzat. s la part variable del rebut, s a dir, els m3 consumits (o els que superen el mnim de consum) pel preu del m3. Les taxes (manteniment del servei, clavegueram, sanejament, etc.) i lIVA.

s t a t i v i t ac
3.
Quina s la principal exigncia que ha de complir la xarxa daigua sanitria? Investiga les caracterstiques principals de la captaci, tractament i distribuci del subministrament daigua del teu municipi i fes-ne un petit informe. Fes una llista dels aparells sanitaris installats a casa teva, indicant si utilitzen aigua freda o calenta. Fes un plnol de planta de la cambra de bany de casa teva a escala 1:50. Dibuixa-hi els aparells sani-

taris i el recorregut probable de la canalitzaci daigua freda amb blau i el de la calenta amb vermell.

4. 5. 6.
62

7. 8. 9.

A les pgines web de la xarxa Internet busca informaci dun fabricant daixetes i fes un breu informe sobre els tipus daixetes ms utilitzades. Explica el funcionament dels sifons. Ajudat dun dibuix. Enumera les raons que justifiquen la utilitzaci de les canonades de PVC a les xarxes de sanejament.

3.3. La installaci de gas

Regulador Sortida de gas Vlvua

En molts habitatges es fa servir el gas combustible per satisfer les necessitats denergia trmica. El gas s cmode dutilitzar, de combusti fcil i neta, dalt poder calorfic i de preu relativament econmic; aquestes propietats han propiciat la proliferaci dels gasodomstics (electrodomstics que utilitzen el gas com a font denergia): cuines, escalfadors daigua, estufes, calderes per a la calefacci, i tamb neveres, rentadores i assecadores. La installaci de gas sencarrega de fer arribar el gas combustible als gasodomstics i devacuar, si s necessari, els gasos resultants de la combusti amb les mximes condicions de seguretat. Els gasos ds domstic es classifiquen segons lestat en qu es distribueixen i segons com se subministren fins a arribar als habitatges. Els ms importants sn els segents: Gasos liquats del petroli (GLP): el gas but i el gas prop. Es distribueixen en estat lquid i shan demmagatzemar en recipients adequats: en bombones, quan sutilitzen en el mateix lloc de consum, o en dipsits de ms capacitat, en els subministraments centralitzats, installats prop dels edificis que el fan servir. Gasos canalitzats: El gas natural i el gas manufacturat es distribueixen en estat gass a travs de canonades soterrades des dels centres de distribuci o de producci fins als habitatges, segons que es tracti de gas natural o de gas manufacturat (gas ciutat), respectivament.

Interior de coure

Elements carcaterstics de les installacions de gas

Installacions de gas natural
La comoditat de tenir subministrament de gas sense necessitat demmagatzemarlo, fa que el gas natural sigui el ms utilitzat en els llocs on arriba la seva xarxa de distribuci.
Comptador de gas

Els elements caracterstics de la installaci de gas en un habitatge sn: Les canonades: uneixen la xarxa de distribuci amb els gasodomstics. Normalment sn de coure i es colloquen vistes, fixades a la superfcie de les parets. Sadapten als canvis de direcci del seu recorregut i es connecten als aparells de consum amb lajuda daccessoris (maneguets, colzes, etc.) soldats a les canonades. Si les conduccions passen per recintes tancats, com cels rasos i falsos sostres, o a travs de parets i murs, han danar embeinades dins dun tub dacer que els fa de protecci mecnica. Tamb cal respectar una distncia mnima de seguretat respecte a les conduccions de laigua calenta i a la installaci elctrica. Els aparells mbils es connecten a la xarxa amb tubs flexibles de seguretat, que tallen el pas del gas en cas de despreniment del tub, el qual no pot tenir ms d1,5 m de llargada

63

Les claus de pas: la seva funci s obrir i tancar el subministrament de gas a la installaci interior i als diferents aparells. A lexterior, abans dentrar a lhabitatge, en un lloc de fcil accs, es colloca la clau general de pas. Tamb lalimentaci de cada aparell est governada per una clau de pas. El comptador: mesura el consum de gas a lhabitatge. Duu incorporada una clau de pas i un regulador de cabal. En els blocs de pisos, els comptadors poden estar centralitzats en una habitaci adequada, des don surt una ramificaci per a cada pis. Les reixetes de ventilaci: faciliten lintercanvi daire amb lexterior, que fa possible la combusti correcta en els aparells i, per tant, evita la producci de monxid de carboni (CO), un gas txic. Els conductes devacuaci: impedeixen que els gasos de la combusti sacumulin a linterior de lhabitatge. Sn obligatoris en els escalfadors i les calderes i en tots els aparells que tenen una potncia igual o superior a 4,7 kW.

Installacions de gas but

Interior duna caldera de gas natural

El subministrament ms habitual dels habitatges que no estan connectats a la xarxa de gas canalitzat, s el de gas but envasat en bombones. Llavors, els elements que diferencien la installaci de gas but sn la bombona i el regulador de pressi. La bombona. Recipient d acer que emmagatzema el gas a pressi en estat lquid. En els habitatges sutilitza la UD-125 que cont una crrega de 12,5 kg de but. Per a la connexi de la bombona a la installaci sutilitzen els tubs flexibles, homologats, fabricats amb elastmers. El regulador de pressi. T la funci de subministrar el combustible a una pressi baixa i constant. Duu incorporada una clau de pas.

Tub flexible Regulador

Claus de pas Comptador de gas

Claus de pas

Cuina

Cuina

Escalfador de gas

Escalfador de gas

64

Els gasodomstics
Els gasodomstics sn els aparells que aprofiten, fonamentalment, la calor generada en la combusti del gas per dur a terme activitats com ara la cocci dels aliments, la producci dACS, la calefacci, etc. Lelement caracterstic de qualsevol aparell de gas s el cremador, que s el conjunt de mecanismes que permeten barrejar el gas combustible amb laire (el comburent) per produir la combusti en condicions adequades. El tipus de cremador ms utilitzat en els gasodomstics s el cremador atmosfric de flama blava, que es caracteritza per una flama curta de color blau; s el tpic cremador de les cuines de gas.

Esquema de radiador mural de circuit estanc

Cremador atmosfric de flama blava

En funci de les caracterstiques de combusti, els aparells es classifiquen en: Aparells de circuit obert: Sn els que agafen laire necessari per a la combusti de latmosfera del recinte on estan installats i, per tant, necessiten unes condicions de ventilaci determinades (entrades daire i evacuaci dels productes de combusti). Sn aparells de circuit obert les cuines i tots els aparells mbils com les estufes. Aparells de circuit estanc: En aquests gasodomstics el circuit de combusti (entrada daire i sortida de productes de la combusti) no t comunicaci amb latmosfera del recinte on es troben. Hi ha calderes de calefacci, escalfadors daigua, radiadors murals de calefacci, etc., que sn de circuit estanc.

El rebut del gas

El rebut del gas especifica el que hem de pagar pel servei i el consum de gas en un perode de temps determinat (normalment dos mesos). Limport del rebut correspon als conceptes segents: El terme fix, la quantitat fixa per mes facturat, que depn de la tarifa contractada. El consum de gas, que s la part variable del rebut. El seu import s igual als m3 de gas consumits, en el perode de facturaci, pel preu del m3. Limport del lloguer del comptador, quan aquest s propietat de la companyia subministradora. LIVA corresponent.

65

Normes ds, manteniment i conservaci de la installaci de gas

Si sentiu olor de gas.... No accioneu els interruptors elctrics, ni encengueu llumins. Obriu les portes i les finestres, ventileu la cuina i, en general, tot lhabitatge. Tanqueu la clau general del subministrament de gas o traieu el regulador si es tracta de bombones. Comproveu que hgiu tancat les claus dels cremadors. Aviseu immediatament el servei durgncies de la companyia subministradora. Si es tracta de gas but o prop en bombones, aviseu un installador autoritzat perqu us revisi la installaci. Recordeu que una fuita de gas s un perill greu i que, en determinades condicions, el gas pot explotar.

La installaci de gas dun habitatge, per la potencial perillositat que implica, lha de fer obligatriament un installador autoritzat i ha de complir una normativa molt estricta, que t lobjectiu de garantir la mxima seguretat i un bon funcionament, ja que el gas s inflamable i podria provocar incendis o explosions. Lusuari titular de la installaci interior s el responsable de ls, conservaci, manteniment i adequaci a les normes, i t lobligaci de fer-la revisar cada quatre anys per un installador autoritzat, que ha destendre un certificat acreditatiu del bon estat i adequaci a la normativa vigent de la installaci. Les companyies subministradores faciliten als usuaris un llibret amb instruccions i consells prctics per mantenir les installacions en bon estat i fer-ne un bon s. Les regles bsiques que shan dobservar sn les segents:

Adquirir apare lls de gas homologa ts i prepara ts per a l t ipus de gas que han de consumir. Evi t ar que s apaguin l es f l ames de ls fogons quan es cuina . En absnc i es ll argues, t ancar l es c l aus de pas i l a c l au genera l de lhabi t a tge . No obstruir l es re ixe t es, e ls fora ts de vent il ac i ni l es sort ides de gasos crema ts i ne t e j ar-l es peridi cament . Cada qua tre anys, f er l a revisi precept iva de l a inst a l l ac i de l gas.

A ms, si sutilitzen bombones de gas:

Vigilar lestat, la caducitat i la collocaci del tub flexible de la cuina i les estufes. Assegurar-nos d inst a l l ar correc t ament e l regul ador a l a bombona i t ancar l a c l au de pas quan no sut ili tzi . No t enir enceses l es estuf es mentre dormim i , quan ho est iguin, vigil ar de no posar-l es prop de ma t eri a ls inf l amabl es (cort ines, mobl es, e t c .). No emmaga tzemar l es bombones pl enes prop de focus de ca lor (ll ars de foc , radi adors, e t c).Tampoc shan d exposar a l acc i prolongada de ra igs de sol , espec i a lment a l est iu.

s t a t i v i t ac
10.
Relaciona els avantatges i els inconvenients dutilitzar gas combustible en lloc de llenya o carb, per satisfer les necessitats de calor en un habitatge. Quins sn els gasos combustibles ms utilitzats? Explica com es distribueixen fins als habitatges. Descriu la installaci de gas de casa teva: tipus de gas, claus de pas i localitzaci, gasodomstics, canonades, ventilaci dels locals, comptador de gas (si nhi ha), etc. En una estana sense reixetes de ventilaci shi poden installar gasodomstics? Per qu?

14. 15. 16.

Quina s la principal caracterstica dun gasodomstic de circuit estanc? Si a casa teva utilitzeu gas canalitzat, agafa un rebut del gas i detalla els punts segents: perode facturat, tipus de gas, tarifa i conceptes facturats. A la web: http://www.gasnatural.com informat sobre les tarifes domstiques i fes-ne un breu informe.

11. 12. 13.

66

3.4. La installaci elctrica

Lelectricitat s una energia fcil dobtenir, de transportar i de transformar en altres energies amb poques prdues (rendiments elevats). Aquestes propietats i el fet que s fcil i cmode de fer servir fan de lelectricitat la font denergia ms utilitzada en els habitatges, de manera que molts aparells domstics hi funcionen: llums, electrodomstics, aparells de televisi, equips de msica, ordinadors, etc. La installaci elctrica t la funci de subministrar energia elctrica a lhabitatge, garantint la seguretat de les persones i el bon funcionament dels aparells elctrics i de la mateixa installaci. Alhora, per, si la installaci no reuneix les condicions adequades, hi ha el perill que es produeixin incendis i electrocucions. Ls generalitzat de lelectricitat i lexigncia dunes installacions segures i fiables, va motivar que lAdministraci elabors el Reglament electrotcnic de baixa tensi (REBT). El REBT especifica les condicions que han de complir les installacions elctriques connectades a una tensi definida com a baixa (exemple: 220 V) a fi de garantir-ne el bon funcionament i la seguretat de les persones i dels edificis on estan installades. Lenergia elctrica generada a les centrals elctriques arriba als edificis a travs de la xarxa de transport i de la xarxa de distribuci, connectades a travs destacions transformadores que adeqen la tensi de la xarxa a la funci que han de realitzar: alta tensi per al transport (110, 220 o 380 kV), mitja tensi per a la distribuci als grans centres de consum (45 o 66 kV) i baixa tensi per a la distribuci als usuaris (220 o 380 V). La installaci elctrica dun habitatge est formada per diferents circuits independents, de manera que si es produeix una avaria (sobrecrrega o curtcircuit) en un circuit, els altres continuen funcionant, cosa que tamb facilita la localitzaci de lavaria.

Nivell o grau delectrificaci

Superfcie til mxima

Potncia mxima

Nombre mxim de circuits

Mnima Mitjana Elevada Especial

fins a 80 m2 fins a 150 m2 fins a 200 m2 ms de 200 m2

3 000 W 5 000 W 8 000 W 8 000 W

2 4 6 6

El REBT especifica el grau delectrificaci dels habitatges en funci de la seva superfcie.

67

Elements constitutius de la installaci elctrica

La installaci elctrica dun edifici dhabitatges est formada per la installaci denlla i per la installaci interior de cada habitatge, i tamb per la installaci elctrica dels elements comuns de ledifici (llum de lescala, ascensor, etc.)
Xarxa de distribuci pblica Lnia repartidora Comptadors

Caixa general de protecci

Quadre de comandament i protecci

Presa general Presa de terra Caixa de conexi a terra

Installaci denlla

Installaci denlla
La installaci denlla uneix la xarxa de distribuci pblica amb la installaci interior de cada habitatge. Es compon dels segents elements: Lescomesa o connexi general. s la part de la installaci compresa entre la xarxa de distribuci i la caixa general de protecci. La caixa general de protecci. s la caixa que cont els fusibles destinats a protegir la lnia repartidora. Es colloca a lexterior de ledifici. La lnia repartidora. Uneix la caixa general de protecci amb la centralitzaci de comptadors. La centralitzaci de comptadors. s el conjunt de comptadors i els elements de protecci i connexi de les derivacions individuals. El comptador elctric s laparell que mesura lenergia elctrica, en quilowatts hora (kWh), consumida per cada abonat. Un kWh equival a lenergia consumida per un aparell d1 kW de potncia durant una hora, o la dun aparell de 0,5 kW durant dues hores, ja que lenergia elctrica (W) s igual a la potncia (P) multiplicada pel temps (t) W=Pt En els edificis dhabitatges els comptadors, encara que es poden installar de forma individual, acostumen a installar-se agrupats en un recinte de caracterstiques adequades, situat, generalment, a la planta baixa. En aquest recinte hi ha el born de connexi a terra que uneix la presa de terra amb els conductors de protecci de cada derivaci individual; la presa de terra est en contacte amb el subsl de ledifici. Aquests elements constitueixen una part fonamental del circuit de protecci contra els contactes indirectes i tamb descrregues dorigen atmosfric (llampecs) que poden afectar la seguretat tant dels usuaris com de la installaci.

Detall dun comptador delectricitat

68

 La derivaci individual. s la lnia elctrica que uneix el comptador amb els elements del quadre de comandament i protecci de lhabitatge. Aquesta lnia est formada per tres conductors: de fase, neutre i de protecci. En la installaci denlla dels habitatges unifamiliars nous no hi ha lnia repartidora. La caixa general de protecci i el comptador estan enllaats directament i allotjats en una caixa adequada, a lexterior de ledifici, de manera que les lectures del consum elctric, indicades al comptador, es fan del carrer estant.

La installaci interior
La installaci interior dun habitatge est formada pel quadre de comandament i protecci, els circuits dalimentaci dels receptors, el circuit de connexi a terra i els receptors. Quadre de comandament i protecci s el conjunt delements destinats a la seguretat, la protecci i el control de la installaci interior. Es colloca a lorigen de la installaci, tan a prop de lentrada de lhabitatge com sigui possible, dins duna caixa de protecci generalment encastada a la paret. Els elements que cont sn:
Centralitzaci de comptadors

Linterruptor de control de potncia mxima (ICPM): s linterruptor general automtic de la installaci interior. Disposa de protecci contra sobrecrregues i curtcircuits, per la seva funci principal s evitar que la potncia subministrada per la companyia superi la potncia contractada per lusuari; per aix es precinta, per evitar-ne la manipulaci. La caracterstica ms important dun ICPM s la intensitat nominal (In), que correspon al valor de la intensitat del corrent a partir de la qual detecta una sobrecrrega i obre el circuit automticament. El valor de la In (10, 15, 20, 25, 30... ampers) de lICPM depn de la potncia contractada. Per exemple, en un habitatge alimentat a 220 V i amb una potncia (P ) contractada de 4 400 W, lICPM installat ha de tenir una In de 20 A, perqu ja saps que: P 4 400 W In = = = 20 A V 220 V

Interruptor de control de potncia mxima (ICPM)

En aquesta installaci lICPM tallar automticament el subministrament quan a la installaci de lhabitatge hi circuli un corrent superior als 20 A, la qual cosa significa que la potncia consumida s superior als 4 400 W contractats. Linterruptor diferencial (ID): Protegeix les persones del perill delectrocuci per descrregues elctriques, en eliminar-les o reduir-les a valors dintensitat que no sn perillosos per al cos hum. La seva funci s detectar corrents de fuita en la installaci i, per tant, evitar molts accidents.
Recorda que: Un curtcircuit s un accident que es produeix quan la intensitat del corrent elctric puja molt i sobtadament. Pot provocar incendis i, fins i tot, explosions. Una sobrecrrega es produeix quan la intensitat del corrent s superior a la prevista, amb valors no gaire elevats per que poden actuar durant un cert temps. Per exemple, quan connectem una potncia en una lnia lleugerament superior a la prevista.

Quadre de comandament i protecci

69

Si un electrodomstic provoca una fuita de corrent en la installaci o un nen toca un endoll, linterruptor es dispara i talla el subministrament elctric. El tall del corrent no elimina noms el perill delectrocuci, sin tamb el dincendi, i evita efectes nocius per a la installaci, els aparells receptors i el mateix habitatge. La caracterstica dun ID s la seva sensibilitat (Is), que s el valor del corrent derivat (corrent de fuita) a partir del qual es desconnecta. Els ID dels habitatges tenen un Is 30 mA. LID disposa dun polsador de prova que, en pitjar-lo, provoca un corrent de fuita controlat que dispara linterruptor. s recomanable accionar-lo peridicament per verificar que linterruptor funciona correctament; si es detecta cap deficincia, cal avisar un tcnic qualificat perqu el substitueixi. Els petits interruptors automtics (PIA). Protegeixen tots els circuits contra sobrecrregues i curtcircuits; per tant, hi ha tants PIA com circuits tingui la installaci interior. Nhi ha de diferents In (5, 15, 20 o 25 ampers). Perqu el circuit funcioni correctament cal que el PIA subministri la potncia mxima susceptible de funcionar simultniament en aquest circuit; per exemple, si la potncia dels aparells que han de funcionar al mateix temps en un circuit de 220 V s de 2 000 W: P 2 000 W In = = = 9,09 A V 220 V Llavors el PIA que cal installar ser un dIn = 10A 9,09 A El born de terra o de protecci. La seva funci s connectar la presa de terra amb el circuit de connexi a terra de la installaci interior. Sutilitza per comprovar lallament dels conductors actius o fases respecte del terra.

Interruptor diferencial

Els circuits dalimentaci

El corrent elctric es distribueix per lhabitatge per mitj de diversos circuits que alimenten els diferents receptors. Aquests circuits tenen lorigen en un PIA i estan formats per: Els conductors. Sn els cables que enllacen els diferents elements del circuit per portar el corrent fins als receptors. Sn de coure i estan allats amb un recobriment de material plstic. En el REBT sespecifica la intensitat mxima admissible per a cada conductor segons la secci, el tipus de material allant i el sistema dinstallaci. Per identificar els conductors sutilitzen recobriments de diferents colors: marr, negre o gris per als conductors de fase, blau per al neutre i verd-groc per al de protecci. Els aparells de comandament sn els dispositius que ens permeten maniobrar o governar el funcionament de la installaci elctrica, segons la nostra voluntat: interruptors, polsadors, commutadors i creuaments. Sinstallen dins de caixes allants, generalment, encastades a la paret.

70

Els aparells de connexi: sutilitzen per empalmar i derivar els conductors, i per connectar els receptors al circuit. Ho sn les bases dendolls, els portalmpades, les clavilles, les regletes, etc. Les canalitzacions: protegeixen els conductors i els aparells de la installaci dels agents externs (cops, humitat, pols, etc.) i en faciliten la collocaci. Sn els tubs de protecci i les caixes dempalmament i derivaci per als conductors i les caixes per a la fixaci dels aparells de comandament i connexi. En els habitatges, on les installacions solen anar encastades a la paret, sutilitzen els tubs protectors de plstic flexible i les caixes de PVC. El circuit de connexi a terra s el circuit de la installaci elctrica que t la funci de protegir les persones dels contactes indirectes amb lelectricitat, i ho fa derivant cap a terra les fuites de corrent que es produeixin a les masses metlliques a travs dels conductors de protecci (amb recobriment verd-groc); per aix es connecten a les preses de terra dels endolls i dels receptors que en tinguin, ja que aquests conductors estan enllaats amb la presa de terra general de ledifici a travs del born de protecci de la caixa general de protecci i del conductor de protecci de la installaci denlla.
Aparells de connexi

La comprovaci de la bona qualitat de la xarxa de connexi a terra s molt important, perqu una xarxa de connexi a terra en males condicions s un perill, en comptes dun sistema de protecci.

Energia
Fabricant Model
Ms eficient

Menys eficient
Consum denergia kWh/cicle
(basat en els resultats obtinguts en les proves realitzades pel fabricant) El consum real depn de les condicions ds de laparell.

Aparells de comandament i endoll amb presa de terra

Els receptors Els receptors sn els aparells que funcionen amb energia elctrica: lmpades, rentadores, frigorfics, ordinadors, equips de msica, aparells de TV, etc. En un sentit ms ampli, els podem designar amb el nom delectrodomstics: aparells elctrics destinats a augmentar el confort en els habitatges. Per informar als consumidors de leficincia energtica dels electrodomstics que ofereix el mercat, als pasos de la UE hi ha instaurat el sistema detiquetes energtiques. Cada electrodomstic es classifica, segons el consum elctric, dins duna de les set classes energtiques: de la lletra A, per als ms eficients, fins a la lletra G, per als menys eficients.

Eficcia de rentada
A: ms alta G: ms baixa

Eficcia dassecada
A: ms alta G: ms baixa

Coberts Consum daigua l/cicle Soroll

(dB(A) re 1 pW)

Norma EN 50242
Directiva 97/17/CE sobre etiquetatge de rentaplats

Etiqueta energtica dun rentaplats

71

Classes energtiques

Consum denergia

Avaluaci

A B C D E F G

55 % 55-75 % 75-90 % 90-100 % 100-110 % 110-125 % 125 %

Baix consum denergia

Per exemple, un frigorfic de la classe A consumeix el 55 % menys que un frigorfic de classe E (referncia 100), i un de classe G el 25 % ms que un de classe E. Les etiquetes donen altres informacions sobre laparell, per exemple el soroll que fa, que ens permetran elegir-lo, no tan sols en funci del seu disseny exterior o de la publicitat.

Consum denergia mitj

Alt consum denergia

El rebut de la llum
Les empreses subministradores denergia elctrica determinen el cost de lenergia que consumim mitjanant la tarifaci elctrica. Aquest sistema s el que consta a la factura coneguda com a rebut de la llum, en el qual, com en el del gas, sespecifica el que sha de pagar pel servei i pel consum denergia elctrica en un perode determinat (normalment dos mesos). El seu import s la suma dels conceptes segents: La facturaci de potncia, que s la part fixa del rebut. s determinada per una quantitat per kW de potncia contractada per cada mes facturat. La facturaci denergia, que s la part variable del rebut. Depn del consum denergia (real o estimat) durant el perode facturat. Es calcula multiplicant els kWh consumits pel preu del kWh. Limport del lloguer del comptador, quan aquest s propietat de la companyia subministradora. Els impostos i taxes vigents i lIVA corresponent.

Normalment, els habitatges amb calefacci elctrica o climatitzaci tenen contractada la tarifa nocturna, que suposa una bonificaci important (55 %) en el preu dels kWh consumits a la nit (des de les 23 h fins a les 7 h, a lhivern, i des de les 24 h fins a les 8 h, a lestiu). Per aix, han de disposar dun comptador que mesura el consum de dia i de nit per separat.

72

s, conservaci i seguretat de la installaci elctrica

Lusuari titular de la installaci s el responsable de ls, la conservaci i el manteniment, dacord amb les condicions de seguretat que fixa el REBT. s recomanable revisar tota la installaci cada cinc anys. Tant les revisions com les reparacions les ha de fer un installador autoritzat. Les causes ms freqents de descrregues elctriques, que poden produir electrocucions i incendis, sn ls daparells i materials en mal estat, defectes dallament, installacions defectuoses o actituds incorrectes. Sempre cal tenir en compte les normes bsiques segents:
Tingueu l a inst a l l ac i amb e ls disposi t ius de prot ecc i adequa ts: ID, PIA i presa de t erra en tots e ls apare lls amb parts me t l liques accessibl es. Comproveu peridi cament que lID func iona correc t ament . Endoll eu e ls e l ec trodomst i cs amb presa de t erra , noms amb bases d endoll amb presa de t erra . No connec t eu habi tua lment e l ec trodomst i cs amb cabl es a ll argadors. No abuseu de l es connexions ml t ipl es (ll adres) en un ma t e ix endoll . Evi t eu empa lmar cabl es. Les connexions entre conduc tors shan de f er dins l es ca ixes apropi ades. No toqueu ma i apare lls ni conduc tors e l c tri cs amb l es mans o e ls peus molls, o sobre e l t erra humi t . Al bany, no hi t ingueu apare lls e l c tri cs endoll a ts a l abast de l a m . Si hi ha nens a casa , col loqueu c l avill es-t ap de pl st i c a ls endolls.

s t a t i v i t ac
17.
Anomena tres o quatre raons del perqu lelectricitat s la font denergia ms utilitzada a la majoria dhabitatges. Qu s el Reglament Electrotcnic de Baixa Tensi? Quina s la funci de la installaci denlla? Enumeran els components. Un frigorfic de 200 W de potncia funciona 8 hores al dia. Calcula lenergia que consumeix cada dos mesos (1 mes = 30 dies) i la seva despesa si el preu del kWh s 0,08 euros. Observa el quadre de comandament i protecci de casa teva i contesta les preguntes segents: a) quins aparells hi ha installats? b) quina potncia teniu contractada?

La installaci de la cambra de bany s la ms perillosa de lhabitatge, a causa de la utilitzaci contnua de laigua. Per garantir la seguretat dels usuaris el REBT restringeix o prohibeix en alguns llocs (com ara a la part de la banyera o de la dutxa) la collocaci delements de la installaci elctrica.

c) a quin grau delectrificaci correspon? d ) el nombre de circuits es correspon amb el grau delectrificaci?

18. 19. 20.

22. 23.

Calcula la In de lICPM que sha dinstallar en un habitatge que ha contractat una potncia de 5,5 kW, si est alimentada a 220 V. Un circuit interior connectat a 220 V est protegit per un PIA de 10 A. Qu passar si hi connectem una estufa de 2,5 kW? Qu haurem de fer perqu lestufa funcioni correctament? amb presa de terra? Per qu?

21.

24. La rentadora elctrica sha de connectar a un endoll 25.

Informat a les pgines Web dEndesa de les normes ds, manteniment i estalvi de les installacions elctriques i fes-ne un breu informe.

73

3.5. Les installacions de calefacci i climatitzaci

La sensaci de confort ambiental a linterior dun edifici s determinada per les condicions de temperatura (de 20 a 22C a lhivern i de 23 a 26C a lestiu) i dhumitat relativa de laire (45 %-60 %), amb independncia de les condicions climtiques de lexterior. Per mantenir la temperatura en aquestes condicions sutilitzen les installacions de calefacci a lhivern i les de refrigeraci a lestiu, o b les de climatitzaci que, a ms descalfar o refrigerar laire, permeten controlar-ne la humitat. La installaci de calefacci controla la temperatura de lhabitatge i la mant superior a la de lexterior. La installaci de refrigeraci controla la temperatura de lhabitatge i la mant inferior a la de lexterior. La installaci de climatitzaci controla la temperatura i la humitat de lhabitatge i les mant en els valors adequats per al confort ambiental. A causa de la climatologia del nostre pas, en la majoria dhabitatges hi ha algun sistema de calefacci, per, a diferncia dels locals comercials, no hi ha tanta exigncia respecte a la refrigeraci i el grau dhumitat. No obstant aix, la demanda de condicions ambientals ms confortables a qualsevol poca de lany fa que cada vegada hi hagi ms habitatges amb installacions de climatitzaci. Les installacions de calefacci i climatitzaci poden ser centralitzades o collectives per a tot un edifici dhabitatges o b independents per a cada habitatge. El confort ambiental es pot obtenir amb una installaci individual per a tot lhabitatge o amb aparells unitaris per a cada estana (estufes de gas, de petroli, de llenya o elctriques, convectors, radiadors, condicionadors daire, etc.). Si els aparells unitaris sn mbils, es poden desplaar duna habitaci a laltra en funci de les necessitats.

La installaci de calefacci
Segons els mecanismes de transmissi de la calor, podem classificar els sistemes de calefacci en: Calefacci per convecci natural. La transmissi de la calor es fa fonamentalment per convecci, mitjanant els radiadors. Normalment lelement transmissor s laigua; per aix tamb es coneix com a calefacci per aigua calenta. Calefacci per convecci forada. Bsicament consisteix en un aparell de producci daire calent que limpulsa per una xarxa de conduccions dins a lestana a escalfar. Tamb es coneix com a calefacci per aire calent. Calefacci per radiaci. Es basa en laprofitament de la radiaci com a forma demissi de calor. Consisteix a escalfar lhabitatge mitjanant canonades daigua calenta o resistncies elctriques encastades en terres, sostres i parets. Si noms sinstalla al terra, tamb es coneix com a calefacci per terra trmic o terra radiant.

74

Aigua calenta sanitria (ACS)

El sistema ms utilitzat, per, s la calefacci individual per aigua calenta. Els components bsics daquesta installaci sn: la caldera, el vas dexpansi, el circuit de distribuci i els elements de regulaci i control. La caldera sencarrega descalfar laigua i distribuir-la pel circuit amb lajuda duna bomba de circulaci. En la majoria de cases tamb subministra laigua calenta sanitria. Habitualment les calderes funcionen amb gasoil, gas o electricitat.

Aixeta

Clau de pas

El vas dexpansi s lelement que absorbeix les dilatacions que experimenta laigua del circuit en escalfar-se. Les calderes modernes el solen dur incorporat.

El circuit de distribuci de la calor est format per un conjunt de canonades, radiadors, Radiador purgadors, aixetes i claus de pas. Les canonades sn tubs, normalment de coure, que transporten laigua pel circuit. Els radiadors o emissors de calor transmeten la calor a Installaci de calefacci per aigua calenta lambient; normalment duen incorporada una aixeta que permet tancar-los i almenys han de tenir dues claus de pas, una per omplir el circuit daigua, o afegir-ne, i laltra per poder-lo buidar. Hi ha radiadors de fosa de ferro, d alumini i de xapa dacer.
Termostat

Lacumulaci daire al circuit provoca sorolls i disminueix el rendiment calorfic de la installaci. Els purgadors, manuals o automtics, eliminen laire que shi acumula. Es colloquen en els radiadors i a la part ms alta del recorregut de la installaci. Els elements de regulaci i control regulen els parmetres de confort i els mantenen en els nivells desitjats, alhora que permeten un s ms racional i econmic de la installaci. Els elements ms usuals sn els termstats, les aixetes termosttiques i els programadors. El termstat regula la temperatura i la mant constant dacord amb el valor seleccionat. Les aixetes termosttiques, installades a lentrada de cada radiador, regulen la temperatura de lestana i ladeqen a la funci a qu est destinada (menjador, sala destar, dormitoris, etc.). Amb els programadors es controla duna manera ms eficient el sistema, ja que permeten programar seqncies de funcionament i selecci de temps i temperatures.

La installaci de climatitzaci
No hi ha gaires cases que tinguin installaci de refrigeraci destinada exclusivament a refredar laire; habitualment, sutilitzen aparells de climatitzaci que refrigeren laire a lestiu i lescalfen a lhivern, per tamb regulen el grau dhumitat i la renovaci i el moviment de laire. Disposen de filtres que eliminen les partcules de pols, els fums i les males olors de laire. Laparell ms utilitzat s la bomba de calor, que funciona com un frigorfic: un compressor accionat per un motor elctric fa circular el fluid a travs dun evaporador i un condensador. Fixat en el frigorfic de casa teva: levaporador que hi ha a linterior agafa la calor de dins i la treu a fora mitjanant el condensador situat a lexterior.

75

La bomba de calor t dues unitats: una est en contacte amb laire de linterior de lhabitatge i laltra, amb el de lexterior. T un funcionament reversible: a lestiu refrigera lhabitatge, perqu la unitat interior actua devaporador i lexterior de condensador, i a lhivern lescalfa, ja que lexterior fa devaporador i la interior de condensador. s un sistema molt eficient que permet un estalvi denergia notable.

Emvaporador

Condensador Emvaporador

C A L O R

Condensador

F R E D

F R E D
Hivern i calefacci

C A L O R

Estiu i aire condicionat

s, conservaci i seguretat de la installaci de calefacci i climatitzaci

Per a les installacions de calefacci, de climatitzaci i daigua calenta sanitria, cal contractar el servei de manteniment i les revisions necessries a una empresa o professional qualificats que ho puguin acreditar amb el carnet corresponent. Per a una correcta utilitzaci de la installaci de calefacci i per evitar possibles accidents, s aconsellable seguir les recomanacions segents:
No manipuleu res que no conegueu, ni int ent eu soluc ionar cap problema si no est eu molt segurs que e l risc d acc ident no pot augment ar. Si l a inst a l l ac i func iona ma l ament , t a ll eu sempre e l subministrament d energi a o combust ibl e a l es ca lderes o esca l f adors. No t apeu ni suprimiu l es entrades o sort ides d a ire de l lloc on est igui col locada l a ca ldera . No hi emmaga tzemeu ma t ri es inf l amabl es o combust ibl es. Si observeu fui t es d a igua o degot e igs, t a ll eu immedi a t ament e l subministrament d energi a i aviseu e l t cni c . Vigil eu e l nive ll d a igua de l c ircui t . Si sha domplir, seguiu a t ent ament l es instrucc ions de l f abri cant .

s t a t i v i t ac
26. 27. 28.
76
Explica la diferncia entre calefactar, refrigerar i climatitzar un habitatge. Descriu el sistema de calefacci de casa teva. Explica en qu es fonamenta un sistema de calefacci per aigua calenta. Enumeran els components.

29. 30.

Descriu la funci dels elements de regulaci i control dun sistema de calefacci. Per qu serveix la bomba de calor?

3.6. Lestalvi energtic s cosa de tots

Lenergia que consumim prov, principalment, de les fonts no renovables (carb, petroli, gas, etc.) i, per tant, exhauribles. A ms, els sistemes emprats per produir energia generen residus, com ara el CO2, que contaminen i contribueixen a lefecte hivernacle. Laigua en molts llocs un b escs es contamina fcilment en contacte amb productes txics. Descontaminar laigua requereix una despesa energtica important. Noms per respecte al nostre entorn, hi ha motius suficients, a banda dels econmics, per utilitzar tots els recursos, especialment els energtics, de manera efica i racional. Bona part de lenergia que utilitzem a casa nostra sescapa per parets i finestres, o b es malbarata per culpa del consum excessiu de la calefacci i els electrodomstics o dels sistemes dilluminaci poc eficients. La calefacci i laigua calenta representen el 60 % del consum domstic denergia. Hi ha moltes coses que podem fer per estalviar aigua i energia. Vegem-ne algunes.

En general
Mantenir les installacions i els aparells en bon estat de funcionament i respectar-ne les normes ds. Utilitzar electrodomstics eficients (classes A, B o C). Si el vter perd aigua, comprovar si sha de canviar la junta de la vlvula de descrrega, o si el nivell daigua a la cisterna s excessiu i vessa pels sobreexidors. Hi ha cisternes que permeten regular el volum de la descrrega i, per tant, estalviar aigua. No abocar a la tassa del vter o als desguassos deixalles, olis o productes contaminants (pintures, restes de medicaments, puntes de cigarrets, etc.): poden provocar embussos i contaminen les aiges residuals. Utilitzar detergents biodegradables i sense fosfats. Els fosfats provoquen un creixement desmesurat de les algues, les quals poden esgotar loxigen de les aiges del mar o dels rius.

Calefacci i climatitzaci
Disminuir les prdues de calor reforant els allaments trmics o collocant-ne de nous (cintes allants als marcs de portes i finestres, dobles vidres, etc.) pot reduir el consum denergia, tant de la calefacci com de la refrigeraci, entre el 20 i el 40 %. Ajustar la temperatura confort a 20-21 C a lhivern i a 25-26 C a lestiu. Per cada grau que puja o baixa el nivell, el consum augmenta aproximadament el 10 %. A lhivern, aprofitar la llum i la calor del sol; a la nit, crrer les cortines i abaixar les persianes ajuda a mantenir la temperatura. A lestiu, reduir els efectes del sol amb tendals i cortines.

77

Escalfadors per lACS

Installar els escalfadors dins lhabitatge; a la terrassa hi ha ms prdues denergia. Regular els termstats dels escalfadors a 60 C .

Illuminaci
Sempre que sigui possible, aprofitar la llum natural: s millor per a la vista i estalvia energia. Pintar les parets amb colors clars i mantenir les parets i els llums sense pols augmenta la lluminositat de les estances. Utilitzar lmpades electrniques redueix el consum denergia fins a un 80 %. No deixar els llums encesos en habitacions buides.

Frigorfics i congeladors
Mantenir la temperatura de conservaci dels aliments entre 3 i 5 C. Disminuir 1C la temperatura incrementa el consum ms del 5 % i no millora la qualitat de conservaci. Descongelar-los regularment; una capa de gel de 5 mm augmenta el consum en un 33 %. Separar el serpent del condensador uns 5 cm de la paret i procurar que no hi hagi pols facilita lintercanvi de calor i evita que el motor funcioni ms del compte. Situar-los tan lluny com sigui possible de les zones de calor. A les vacances, desconnectar-los i deixar-ne les portes obertes.

Cuina
No obrir la porta del forn quan funciona. Quan lolla arribi al punt debullici, abaixar el foc. Mantenir-lo viu no significa que laliment es cogui abans. Si la cocci ho permet, tapar les olles, paelles, etc., pot estalviar un 60 % denergia i fins a un 80 % si es cuina amb olla de pressi. Utilitzar el microones en lloc del forn per escalfar petites quantitats daliments cuinats.

Rentar
Utilitzar la rentadora i el rentavaixella plens i amb programes econmics. Rentar la roba a baixa temperatura, i sovint nhi ha prou amb aigua freda.

Cambra de bany
Utilitzar estrictament laigua necessria. No sha de deixar laixeta oberta si no fem servir laigua (per exemple, mentre ens rentem les dents, ens ensabonem a la dutxa, etc.). Dutxar-se en lloc de banyar-se; a la dutxa gastem 4 vegades menys daigua.

s t a t i v i act
31.
Raona per qu estalviar energia implica contaminar menys el medi ambient.

32.

Indica tres maneres destalviar aigua, gas i electricitat que siguis capa daplicar a casa teva.

78

Com ho veus?
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.
Fes un diagrama de blocs i representa-hi les diferents installacions que podem trobar en un habitatge. Fes una llista de les principals necessitats que satisfem grcies a les installacions que tenim a casa. Quins sn els elements principals de les installacions daigua? Descriu-ne les caracterstiques ms importants. Quina s la funci de les claus de pas? Fes un dibuix dun sif i explica com duu a terme la seva funci. Quines sn les diferncies principals que hi ha entre una installaci de gas natural i una de gas but? Quines sn les regles bsiques de seguretat en les installacions de gas? Qu cal fer si en entrar en una casa sentim olor de gas? Quines sn les parts de la installaci elctrica interior dun habitatge? Indica els elements que les constitueixen. Indica quins sn els elements que hi ha en un quadre de protecci. Quina diferncia hi ha entre un interruptor de control de potncia mxima (ICPM) i un interruptor diferencial (ID)? Quina funci fa el conductor de protecci?

13.

Si tenim contractada una potncia de 5 500 W, quins aparells de la taula segent podem tenir connectats alhora? Quina ser la intensitat nominal (In) de lICPM si la tensi que tenim s de 220 V?
Aparell Potncia en watts (W)

Cuina elctrica Estufa 1 Estufa 2 Rentadora Assecador de cabells Forn elctric Microones Rentavaixella

3 000 1 500 2 200 2 500 1100 2 300 1 000 2 200

14. 15. 16. 17. 18.

Explica per quines raons tant les installacions de gas com les delectricitat han de complir una normativa molt estricta. Quina s la diferncia principal entre la installaci de calefacci i la de climatitzaci? Quins elements de regulaci i control sutilitzen en les installacions de calefacci i climatitzaci? Explica per qu una casa ben allada trmicament s el millor sistema destalvi energtic. Indica algunes solucions per millorar lallament dun habitatge. Amb els teus companys i companyes realitzeu un mural on constin les regles bsiques per estalviar energia i aigua als habitatges. Utilitzeu lordinador per escriure-les i colloqueu el mural en un lloc ben visible de linstitut.

79

Fes memria
Les installacions de lhabitatge sn el conjunt delements destinats a subministrar i distribuir laigua, lenergia i les comunicacions. La installaci daigua dun habitatge inclou la xarxa daigua sanitria i la xarxa de sanejament. La installaci de gas alimenta els gasodomstics (electrodomstics que aprofiten la calor generada en la combusti del gas) i evacua els gasos de la combusti. Els gasos canalitzats, com el gas natural, es distribueixen, en estat gass, mitjanant una xarxa soterrada. En canvi, els GLP, com el but, semmagatzemen en dipsits a una pressi que els mant en estat lquid. Els cremadors sn el principal element dels gasodomstics, ja que s on es barreja el gas amb laire i, per tant, es produeix la combusti. La installaci elctrica t la funci de subministrar lelectricitat als aparells elctrics de lhabitatge. Comprn la installaci denlla i la installaci interior. La installaci denlla uneix la xarxa de distribuci pblica amb la installaci interior. A la installaci interior, el quadre de comandament i protecci cont els elements destinats a la seguretat, la protecci i la maniobra de la installaci interior. Dins el quadre de comandament i protecci, linterruptor de control de potncia mxima (ICPM) limita la potncia mxima de funcionament a la potncia contractada. Linterruptor diferencial (ID) protegeix les persones del perill delectrocuci per descrregues elctriques i els petits interruptors automtics (PIA) protegeixen cada un dels circuits de sobrecrregues i curtcircuits. El circuit de connexi a terra deriva cap a terra les fuites de corrent i, per tant, protegeix les persones dels contactes indirectes amb lelectricitat. Els rebuts de laigua, del gas i de la llum especifiquen el que hem de pagar per disposar del corresponent servei i pel consum realitzat en un perode de temps determinat. La installaci de calefacci controla la temperatura interior de lhabitatge i la mant superior a la de lexterior. La installaci de climatitzaci controla la temperatura i la humitat a linterior de lhabitatge i les mant en els valors adequats per al confort ambiental. Cal respectar les normes ds de les installacions i els aparells i mantenir-los en bon estat. Dutxar-se en lloc de banyar-se, allar les estances i no tenir la calefacci gaire alta sn algunes de les coses que podem fer per estalviar energia a casa.

1. 2. 3. 4. 5.
80

Qu entens per installacions de lhabitatge? Explica la funci dels elements que integren la installaci daigua dun habitatge. Indica els elements que constitueixen la xarxa de sanejament interior dun habitatge. Qu sn els gasodomstics? Qu s el cremador i quina funci t? Qu s la installaci elctrica dun habitatge? De quines parts consta?

6. 7. 8. 9. 10.

Enumera els elements del quadre de comandament i protecci de la installaci interior dun habitatge i explican la funci. Calcula lenergia elctrica en kWh que consumeix una lmpada de 60 W en 12 hores. En el rebut de la llum, per quins conceptes bsics ens factura la companyia subministradora? Quins sn els components bsics duna installaci de calefacci per aigua calenta? Explica les raons per qu sha destalviar energia dins dels habitatges.

Carrega bateries
1. 2.
El conjunt delements que subministren i distribueixen laigua, lenergia i les comunicacions en els habitatges sn . La installaci daigua dun habitatge est formada per , encarregada de subministrar i , i per la xarxa de sanejament que fins . El gas natural s un gas i es distribueix mitjanant . El gas but s un i es distribueix . Els principals elements de la installaci interior dun habitatge sn , i el circuit de connexi a terra.

5.

El quadre de distribuci i protecci est format per , i . L limita la potncia mxima de funcionament a . L protegeix les persones del per Els protegeixen cada un dels circuits interiors de i . Digues tres normes de seguretat que cal tenir en compte a les installacions elctriques. Per a qu serveix la installaci de calefacci? Per quins motius les installacions i reparacions de gas i electricitat les han de fer installadors autoritzats?

3.

6. 7. 8.

4.

A tota mquina
1. 2.
Dissenya un full de clcul que, introduint-hi el perode facturat (mesos sencers) i el consum denergia, calculi limport del rebut de la llum. A la installaci elctrica de casa teva, lID talla continuadament el subministrament, per qu detecta un corrent de fuita provocat per un receptor amb un defecte dallament. Enumera les accions, pas a pas, que haurs de fer per localitzar el receptor avariat.

3.

Fes el diagrama de blocs de com funciona una depuradora daiges residuals. Pots informar-ten a la pgina Web del departament de Medi Ambient de la Generalitat.

81