El poder de la televisi La televisi afaiona el comportament de moltes persones, modifica actituds, crea unes pautes de conducta determinades en els

casos en qu no sen fa una lectura crtica. Els poltics i els publicitaris saben de la seva influncia i la utilitzen per als seus interessos. Quan se sap dominar, tanmateix, pot esdevenir un formidable instrument dinformaci i de comunicaci. La televisi no viu el seu millor moment amb la proliferaci de pro rames !f"cils#. $ctualment, set canals de televisi es disputen latenci del televident. Els pro ramadors viuen pendents dels ndexs daudincia i el p%blic no &s considerat m&s que un receptor passiu del flux de missat es que senvien. 'ots est"vem expectants davant larribada de la televisi privada, perqu criem que assaborirem receptes noves. 'otes les esperances s(an esva)t r"pidament, *a que laparici de nous canals (a empit*orat notablement la televisi, fins i tot, la p%blica, que sovint sallun+a molt del model que (auria de se uir per interessos comercials. La multiplicaci dels reality show, dels concursos i demissions en qu predominen la violncia, la vul aritat i el mal ust &s un fet evident. ,an cai ut fins i tot en aquest *oc les televisions p%bliques, que (aurien de tenir molt clares les seves prioritats- informar, formar i distreure El seu ob*ectiu no (auria de ser competir amb els productes de les privades. En les pro ramacions de les diverses cadenes de televisi, s(an encon it els productes culturals i formatius, . tamb& els dentreteniment dun cert bon ust. /(a deixat via lliure a un remol democions. Les sorpreses, els drames i la itaci se succeeixen sense cap sentit. L%nic que compta &s limpacte immediat, captar en tot moment latenci de lespectador. 0s possible que la vi ncia demissions tan de moda com els reality show si ui limitada. 1inalitzat el trist perode de la dictadura, v"rem viure el boom de les pel2lcules . revistes er3tiques durant una temporada. $ra nin % no (o recorda. $ 4t"lia els reality show (an decai ut . tenen moltes dificultats per captar anunciants. /(a produ)t un tel molt curis. El p%blic associa amb falsedat els productes que sanuncien en aquestes emissions, i no es venen. La publicitat aconse ueix lefecte contrari del que pret&n. 5olts televidents italians *a es deuen (aver adonat de la buidor i la inconsistncia daquests pro rames destinats nom&s a satisfer un tipus de curiositat morbosa.

Les televisions viuen pendents dels nombre de persones que la mira Larribada de les televisions privades no (a influ)t en la qualitat de la pro ramaci de les televisions p%bliques, que es mantenen en les seves tres prioritatsinformar, formar, distreure. $ (ores dara *a sabem que els pro rames on predomina la violncia, la vul aritat i el mal ust van de baixa, com *a va passar fa uns an+s amb les revistes i pel2lcules er3tiques, despr&s de molt de temps destar pro(ibides. Que la televisi serveixi com un ran instrument dinformaci i de comunicaci depn, sobretot, de lactitud amb qu se la mira el televident. Els pro rames culturals dominen per sobre dels pro rames democi i drama. La publicitat dels reality show aconse ueix lefecte contrari del que pretenen els anunciants, perqu en fan massa.

6 6

1 1

6 6

1 1