> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Gener 2014 nm.

nm. 157 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

Catalunya
www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 157 Gener 2014

0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

2 Editorial

Gener de 2014

> ON ENS TROBEM?

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre Los Almendros, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 lesilles@cgtbalears.org Delegaci Menorca Plaa de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org

EDITORIAL

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstries Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament de Catalunya (FEC) Federaci dAdministraci Pblica (FAPC) Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110

Els Sindicats del Rgim acaben amb el ferrocarril pblic de la m del PP

J
a sn fets consumats, novament trossegen el ferrocarril, ADIF en dos i RENFE en quatre Societats Annimes, des del dia 1 de de gener hem comenat a patir les conseqncies dels Decrets Llei del PP que han estat acceptats amb tot tipus de beneplcits pels sindicats grocs del Rgim, sense mostrar cap oposici, Si Franco, el dictador, aixequs el cap, no sho podria creure. En la dictadura es van nacionalitzar les empreses privades ferroviries i es va crear la RENFE i durant la suposada democrcia, amb uns governs miopes i uns sindicats pancistes/corruptes arriben a la destrucci dun ferrocarril que ha costat tant esfor i diners dels impostos dels contribuents, perqu quatre amiguets de lliurar sobres es quedin amb ell i es posi en risc locupaci i les condicions laborals de tots els/les treballadores del sector ferroviari a lestat espanyol. Mentre els sindicallestos de torn han venut el nostre futur i el del ferrocarril pblic, molts ferroviaris, amb la CGT al davant, han plantat cara contra aquesta aberraci, mentre uns altres sho miraven des de fora com si res estigus succeint. Les conseqncies no es faran esperar i en els prxims mesos potser molts/es es penedeixin de no haver-se implicat en la lluita per a defensar-nos junts, deixant de banda a qui una vegada ms han demostrat que sn corretja de transmissi del Govern de torn, que mitjanant suculentes subvencions, els engreixa les arques i els atorga salvoconductes per a no haver de donar pal a laigua. Des de CGT hem tornat a donar la cara per tots/es els/les treballadors/ es, per la falta dunitat de les plantilles ha propiciat que els executius sindicals campin a pler i tornin a vendrens, tanmateix, seguirem, mentre tinguem al, defensant els interessos de tots quants formem part del sector ferroviari i posant-los difcil portar a terme els seus plans desmantelladors de lestatus social dels treballadors/es i del ferrocarril que els ciutadans i ciutadanes necessiten, malgrat els sindicats del PP postfranquista (CCOO, UGT, SEMAF). Nosaltres seguirem defensant un ferrocarril pblic, social, ecolgic, al servei de tots i totes, al servei de la majoria. per aix ens seguirem oposant a la seva privatitzaci.

FEDERACIONS COMARCALS
Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Comer, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Baix Peneds Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelons Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Garraf-Peneds Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 Maresme Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Valls Oriental Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Plaa Imperial Tarraco, nm. 1 Edifici 2, 3a Planta, 43005 Tarragona cgttarragona@cgt.es Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Bal 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumvallaci 77, 2n - 08240 Manresa manre@cgtcatalunya.cat Tel. 938747260. Fax 938747559 Rub Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_rubi@ hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Castellar del Valls Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del Valls cgt.castellar-v@terra.es, Tel./fax 93 714 21 21 Sallent Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Sort Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com

El feixisme representa i s, en efecte, la personificaci mxima de la desigualtat social

>> Agurrelg

Buenaventura Durruti, militant anarquista. Discurs al poble de Barcelona el 4 de novembre de 1936

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn, Moiss Rial i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Bernat Muniesa, Artur Sard, Alba Caellas, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Antonio Gascn, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Drets dels subscriptors: Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: - Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Gener de 2014

Tema del mes 3 Amb lenduriment de la legislaci repressiva el govern del PP vol controlar, criminalitzar i sancionar encara ms la protesta social retallant drets, per tal de dificultar i impedir les mobilitzacions al carrer

TEMA DEL MES

Noves formes de repressi

Eric Sanz de Bremond Arnulf i Nacho Trillo

De la modificaci del Codi Penal a la modificaci de la Llei de Seguretat Ciutadana

insultar a un policia es castigar per carta, mitjanant un procediment administratiu. La mera paraula del policia ser suficient com prova de crrec i el procs ser resolt per la prpia Administraci, que ser Jutge i part. Si es vol acudir a un Jutge per a impugnar la decisi de lAdministraci caldr pagar una taxa, grcies a la Llei que recentment ha complert un any i que, juntament amb les dues recent esmentades i que estan modificant-se, suposa la precaritzaci ms gran del dret de defensa des de 1978. En definitiva, les reformes del Codi Penal i de la LSC busquen sense complexos augmentar la repressi contra la poblaci i es dirigeixen especialment a aquells que participin en qualsevol activitat amb contingut de reivindicaci poltica, aprofundint a ms en el model de convalidaci que ja va usar en la Llei Sinde: si els jutges no et donen la ra lnica cosa que et queda s canviar les lleis. Per prova, daltra banda, que des de la ciutadania sestan fent les coses b, i que, com se sol dir en aquests casos, la por potser est canviant de bndol i s ara el govern el qual no troba resposta en la Llei per a criminalitzar els nous models de protesta que lentament el van minant. Per tot aix s urgent prendre conscincia del que poden implicar aquestes reformes, no perdre ocasi de paralitzar-les i preparar-nos per a desobeir-les si arriben a culminar-se. Iniciatives com la plataforma No Somos Delito (www.nosomosdelito. net) ja estan treballant en aix. De totes aquestes lluites en parlarem en aquest blog, que hem inaugurat amb lobjectiu que prometem en el ttol: conquistar el dret i fer-lo nostre. * Article publicat al blog La conquista del derecho (revista Diagonal) >>>Recull darticles informatius i danlisi sobre la nova Llei de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi penal que vol tirar endavant el PP: http://www.diagonalperiodico.net/ libertades/21101-ley-antiprotestas. html

es dels orgens de lestat de dret, les classes dirigents han utilitzat les lleis com eines de legitimaci de la repressi. Aix mateix, en funci de lestratgia poltico-criminal prpia de cada govern i context poltic, hem pogut veure dos nivells dintensitat de la repressi: la dalta intensitat, que es materialitza en detencions i acusacions penals, i la de baixa intensitat o burorrepresi, que consisteix en sancions administratives indiscriminades i amb poca fonamentaci jurdica o democrtica. Existeix un nivell de repressi superior (el derivat de la mal anomenada legislaci antiterrorista) que excedeix el contingut daquest article i no entra en la reflexi que segueix a aquestes lnies. A lestat espanyol, fins a ara, el mateix sistema legal que venia legitimant qualsevol daquests dos models de repressi venia tamb -paradoxalmentactuant al seu torn com contraps i protegint, en certa mesura, el disens i la protesta, permetent lexercici efectiu de la llibertat dexpressi, associaci i manifestaci. A ttol dexemple, durant els ltims anys i prenent com base una legislaci no precisament garantista, la majoria de detencions i acusacions penals contra activistes sarxiva o es transforma en mers judicis de faltes i la majoria daquests judicis de faltes es resolen amb sentncies absolutries. Tamb els tribunals estan revocant les sancions administratives imposades per la participaci en manifestacions i concentracions, que es compten per milers, perqu vulneren drets fonamentals dels manifestants sancionats. En resum, en la conjuntura actual cap dels dos nivells dintensitat de la repressi est servint al Govern, que en una constant sagnia perd els procediments penals instats contra manifestants i s contnuament condemnat per vulnerar els seus drets fonamentals. En aquest escenari, lExecutiu ha ini-

ciat una profunda reforma de les lleis que estableixen i legitimen els mecanismes repressors. I ho fa en els seus dos pilars fonamentals: la reforma del Codi Penal i la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana. La reforma del Codi Penal, que est en fase de tramitaci parlamentria, aprofundeix en el que es coneix com el Dret Penal de lEnemic. Aquesta concepci del Dret Penal busca castigar, ms que el que fas, el que pots arribar a fer sobre la base de qui ets, o millor dit, a qui lEstat considera que ets. Per a aix sincrementen les conductes perseguides, sendureixen les penes i es relaxen o eliminen les garanties que han dacompanyar a tot procs sancionador. Alguns exemples de les modificacions ms importants sn que sintrodueix la pena de pres permanent revisable i linternament cautelar de persones per la seva suposada perillositat, basada nicament que pateixen alguna malaltia mental. Per sobretot sorgeixen moltes modificacions que apunten als repertoris de lluita utilitzats pels moviments socials en els ltims anys: la paralitza-

ci de desnonaments, locupaci de sucursals bancries, les assegudes, la difusi de convocatries per xarxes socials, la solidaritat amb les persones migrants, etc; o b amplien la definici dels delictes que ja existien, com el datemptat contra lautoritat. Tamb tindr un efecte considerable leliminaci de les faltes, ats que algunes daquestes conductes passaran a ser considerades delictes, endurint aix el cstig dels comportaments que regulen i que la resta, que passaran a considerar-se infraccions administratives, tindran un rgim menor de control judicial limitant-se aix els drets dels sancionats. I s que precisament leliminaci de les faltes ve a justificar la modificaci de la Llei de Seguretat Ciutadana, per a incloure en un text legal distint aquelles conductes excloses del Codi Penal. No obstant aix, i aprofitant lobligatorietat daquesta modificaci, el Ministeri de lInterior ha decidit dues coses molt importants: incloure tamb conductes que abans no estaven sancionades i que venien sent usades com forma de protesta o eines per a denunciar la repressi policial, i aug-

mentar les sancions de la major part de les conductes. El projecte de modificaci de la LSC es va filtrar a la premsa convenientment a mitjans de novembre: com sempre en aquests casos lobjectiu del Govern s llanar un globus sonda per a mesurar la resposta que la seva aprovaci causaria. I la revolada ha estat notable, per perqu la proposta de la Llei ho mereix: les sancions anunciades per insultar a un Policia aniran de 1.000 a 30.000 i per realitzar un escrache, gravar a policies durant la seva actuaci si es considera que compromet el seu treball o realitzar concentracions enfront del Congrs podran arribar a 600.000 . Fins i tot sha anunciat que podr sancionar-se una cosa que abans no era sancionable i que est protegit per la Constituci: participar en una concentraci no comunicada. A ms hi ha una diferncia de concepte crucial respecte de lestructura de la legislaci vigent. Actualment insultar a un policia es jutja en un judici de faltes on, amb les degudes garanties processals i davant un Jutge, ha de provar-se que efectivament aquest insult ha existit. Daprovar-se les reformes,

4 Tema del mes

Gener de 2014

Noves formes de repressi

Ni Seguretat, ni Ciutadana: torna la Brigada Politico-Social 2.0

Rafael Cid

esprs de la Llei Corcuera, impopularment coneguda com de la puntada a la porta i oficialment com a Llei de Protecci de Seguretat Ciutadana, el seu continuador en lassignatura pel PP, lexfiscal neofranquista Alberto Ruz-Gallardn, pretn aprovar una nova Llei de Seguretat Ciutadana calcant lexcusa de lex electricista ugetista: fer front als fenmens collectius que impliquen laparici damenaces o accions violentes. En realitat, pura i simple demaggia per restablir un Estat policial en un moment dextrema debilitat i descrdit social del rgim, amb lobjectiu ocult de blindar de les protestes ciutadanes els propers perodes electorals que sacosten. No hi ha base, per si abs: les estadstiques oficials dEurostat afirmen que Espanya s, desprs de Grcia i Portugal, el pas de la Uni Europea (UE) amb menor ndex de criminalitat i, per contra, el que major nombre de presos t per habitant. Qui delinqueix a qui? El poble sobir o el govern apoderat? O s que al multar fins lal busquen temerriament que alg pensi que surt ms cara la resistncia passiva que el petardisme defensiu? La nova Llei de Seguretat Ciutadana ens retorna a una realitat que mai sen va anar del tot i per sempre. Amb el Caudillo o amb el seu pupil borbnic lessncia poltica del rgim s fonamentalment la mateixa: un model econmic capitalista-neoliberal, la sagrada unitat dels homes i les terres dEspanya, un cap dEstat que noms respon davant Du i davant la histria , un generalssim dels exrcits sostret al control popular i una aliana a grans amb els falcons dels Estats Units (EUA) i les seves bases militars de utilitzaci conjunta. Els canvis introduts perqu en el fons tot quedi sota control sn la substi-

tuci dels Principis Fonamentals del Movimiento (jurats pel Rei) per una Constituci (no jurada pel Rei) a la carta de loligarquia, el pas del partit nic al prets pluralisme restringit per la Llei de Partits i la Llei Electoral que deixa la sobirania nacional en mans del duopoli dinstic hegemnic, el transvasament dels Sindicats Verticals al tndem institucional format per CCOO i UGT i lentrada a la Uni Europea el 1986 que, com lelecci de la monarquia en el paquet constitucional, mai va ser sotmesa a referndum per a la seva aprovaci pels ciutadans. Evidentment, aix s a nivell de lacotat pla de les coordenades institucionals. Perqu, i aqu afortunadament, en el pla cvic-cultural-humanista, el poble espanyol si que ha fet un profund canvi, i entre aquell paisanatge sotms a la censura prvia de tots els seus actes, pblics i privats, i aquest dara que ha conquistat les llibertats formals per desenvoluparles amb el seu bon fer, hi ha notables diferncies. Encara que potser, per

aix precisament, els guardians de la transici, a tort i a dret, sentesten contnuament en trucar a captol. Els anys de felipisme amb el seu OTAN dentrada no, la amnsia sobre els crims del franquisme, els batallons de la mort del GAL, la persistncia de lAudincia Nacional com a Tribunal dOrdre Pblic (TOP) restaurat i la Llei Corcuera de la puntada a la porta (purgada ms tard pel Constitucional), van ser un aperitiu del que desprs el seu soci nacionalcatlic desenvoluparia. Daqu, la desra duna altra Llei de Seguretat Ciutadana que enfonsa les seves arrels en el codi penal duna dictadura que fiava el seu compliment inexcusable al TOP i la Brigada Politicosocial (BPS). Perqu lgica jurdica no en t cap i la demanda ciutadana no existeix. El que sargeix com una modificaci per tallar noves formes de delinqncia s una mentida. Tot i la crisi econmica i el desemparament en qu han sumit a les capes ms vulnerables de la poblaci, les estadsti-

ques ho denuncien: Espanya s el pas amb menys delictes per habitant de tota lEuropa Occidental (45 delictes per 1.000 habitants) i al mateix temps el que t ms presos (153 per 100.000 habitants (enfront de 70 de mitjana a la UE). Un oxmoron. El que certifica una legislaci penal i administrativa bolcada en la repressi i un Estat profund dempremta policial, aliens a la redempci (com va demostrar la doctrina Parot) i circumcidats en lobedincia deguda. Aix s, per contra, som lders europeus en corrupci poltica, institucional, de sang blava i de coll blanc. Per aix no origina ms conseqncies jurdiques per al bra ximple de la llei que laplicaci de lindult com jutjador dltim recurs. En les seves variades formes i maneres. Desfent el que alguns pocs jutges dignes han fet, com va succeir en el vergonys cas de la absoluci del nmero dos del Banc de Santander, Alfredo Sez, en letapa Zapatero, o amb lepisodi del kamikaze homicida ladvocat del qual treballava al bufet dun fill del ministre de Justcia, Alberto Ruz-Gallardn, ja amb Rajoy a la Moncloa. O en la versi tot per a la banca, traient-se de les punyetes togades un eximent, anomenat doctrina Botn, que obre espais dimpunitat als ms poderosos quan lacusaci particular decau i el ministeri fiscal es diu andana. Tota una aberraci: el poder executiu esmenant la plana al judicial, que en teoria administra justcia en nom del Rei, i la Fiscalia, que s precisament qui t la missi constitucional (article 124) de promoure lacci de la justcia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de linters pblic tutelat per la llei , passant olmpicament. Per aquest motiu es reparteixin el bot desprs de fer el mateix amb el Consell del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional (TC). Si aix no s un lligat i ben lligat, per descomptat sassembla molt a un Estat dexcepci. I si a aix li sumem

el nou Codi Penal i les ordenances que ajuntaments, com el de Madrid, volen aplicar, sotmetent a proves didonetat als msics de carrer o multant a la gent per crrer per agafar lautobs, la cosa escala a nivells demergncia nacional. Els nostres governants estan forjats en la poltica del garrot. Per aix es valen del dret administratiu sancionador per aconseguir els seus objectius repressius que no poden aconseguir per altres mitjans. Cas del nefast projecte del Codi Penal de Ruiz-Gallardn, que ha buscat reencarnar a travs daquesta Llei de Seguretat Ciutadana en els aspectes en qu va ser tombat pel Consell dEstat i la Comissi dEstudis del CGPJ Igual que el TOP perviu en els usos i costums de lAudincia Nacional, la Brigada Poltico-Social del franquisme pugna per fer mrits en la segona restauraci democrtica. Tal podria ser lacudit pel qual significats membres de la BPS, com el sinistre Billy el Nen , segon dabord del supercomissari Conesa, no hagin estat detinguts o extraditats a lArgentina per respondre dels seus nombrosos crims com sicaris de la dictadura. Algun illuminat en les altures del poder ha de pensar que els seus serveis encara poden ser dutilitat per neutralitzar el 15-M, les plataformes, les marees i altres moviments dimpugnaci al sistema que, amb un suport social majoritari, busquen una autntica ruptura democrtica i obrir un procs constituent que derogui totes les lleis poltiques reaccionries, les desregulacions econmiques i laborals i les involucions socials del duopoli dinstic governant, per desprs donar pas a una democrcia de demcrates. Shaur de lluitar. No ser fcil. Ni ho regalaran amb una crida a la llaminadura del vot til a les urnes futures. Per el que est clar s que la proposta de nova llei mordassa que pensa perpetrar el Partit Popular (PP), en el fons, s una mostra ms de la debilitat i illegitimitat del sistema: s la carta que els queda desprs del seu estrepits fracs en tractar de pasturar la ventada de la dissidncia social promocionant a flamants i orinds lders ungits pels mdia, seguint la pista del que ha passat temps enrere a Argentina amb alguns famosos de lentorn piquetero o el que ara mateix passa a Xile amb diversos dirigents de la lluita estudiantil engolits per la poltica-system. Tret que el que desitgi sigui tancar tant les rescloses de les protestes que amenacen els seus privilegis que obliguin els sectors ms intransigents a prendre altres camins menys pacfics i contundents. Un territori pre-poltic que inverteixi la iniciativa i la relaci de forces, i on lEstat i els agents de dalt tindrien totes les de guanyar i els de baix totes les de compadir. Sense comptar amb lajuda frustrant dels eterns partidaris de la revoluci pendent (espontanis o afavorits / apocalptics o integrats) amb qu sempre compta el sistema en la seva estratgia de la tensi per restablir troianament lstatu quo.

Gener de 2014

Tema del mes 5

Noves formes de repressi

Contra lestat dexcepci permanent

Antonio Prez Collado

orpresos els grups de poder per la inesgotable frescor i puixana dels moviments socials (15M, PAH, marees ciutadanes), no han trigat a donar instruccions al govern de la dreta neoliberal perqu endureixi les lleis que garanteixen les llibertats imprescindibles perqu un sistema entri, encara que sigui amb calador, en la llista de democrcies.El primer que sels ha ocorregut, desprs de la vaga de la neteja de Madrid i lxit de les mobilitzacions socials de carcter assembleari, ha estat llanar als seus tertulians a exigir una prompta i dura regularitzaci dels drets de vaga i manifestaci. Escoltant-los predicar lapocalipsi podria pensar-se que aquestes expressions ciutadanes no estan ja fitades per la llei. El dret de vaga t tantes restriccions que els treballadors dubtem de la seva utilitat: preavisos de 5/10 dies, serveis mnims de fins al 80 %, piquets merament informatius, prohibici de vagues de solidaritat... Quant a les manifestacions, la legislaci tamb estipula una srie de requisits, terminis i responsabilitats per als organitza-

dors, sense deixar de marcar sancions econmiques o fins i tot la prohibici quan lautoritat vulgui entorpir aquests sagrats drets ciutadans, sobretot si els seus promotors sn crtics amb els poders establerts. La iniciativa del govern del Partit Popular per a posar noves traves al dret de vaga i fixar desorbitades multes per manifestar-se davant institucions pbliques, fer escraches a poltics, increpar a la policia, etc. no t altre objectiu que intentar frenar, per mitj de les gruixudes sancions econmiques (fins a 600.000 euros) o fins i tot la petici de penes de pres, tota la indignaci social que comena a organitzar-se i reclamar els seus drets. Tamb pot semblar casualitat la insistncia del poder a llanar mplies campanyes per a atemorir al personal amb perillosos grups anarquistes, disposats a acabar amb aquesta democrcia tan modlica, pels mitjans ms violents que latnita audincia televisiva es pugui imaginar si, i aqu ve el missatge toscament dissimulat la societat no es dota de les normes autoritries i els mitjans repressius que lEstat i qui el tripulen ens ofereixen.El garbull que sha muntat amb la detenci de diversos joves, acusats de pertnyer a un comando

crata tan inexpert com desconegut, al que sacusa de collocar rudimentaris explosius en alguns temples, sembla ms un muntatge de la desapareguda (?) Brigada Poltico-Social franquista que un cas clar i documentat de terrorisme mereixedor de tal nom. En moments de crisis i drames socials

com els que sestan vivint, no s mala soluci (ja que per a latur o la corrupci no es volen buscar) tirar m de vells fantasmes, com el terrorisme o la inseguretat ciutadana, perqu el personal no parli dels problemes que ens afligeixen i es distregui pensant que alg pot robar-li la cartera buidada abans per

banquers i poltics. Hi haur ms inseguretat que no saber si podrs menjar o et quedars en el carrer a lendem? Per ventura no s violncia que et prengin la casa, el treball i els serveis pblics? * Antonio Prez Collado s militant de CGT-Pais Valenci

Amb la nova Llei de Seguretat Ciutadana, el PP pretn ofegar la protesta retallant drets fonamentals
David Bou / Setmanari Directa

anunci fet pel ministre de lInterior espanyol, Jorge Fernndez Daz, de les sancions i les penes que sinclouen a la Llei Orgnica de Protecci de la Seguretat Ciutadana ha activat les alarmes de bona part de la societat. Lexecutiu del Partit Popular busca noves frmules per aplicar les mesures dausteritat i mantenir sotmesa una poblaci ofegada per la crisi econmica i social que colpeja especialment els pobles del sud dEuropa. El govern del Partit Popular a Madrid continua entestat a aprofundir la seva tendncia autoritria amb la pretensi destendre la por entre la ciutadania, sufocar les protestes socials que estan marcant una legislatura que tot just ha arribat al seu equador i escombrar del carrer les prctiques i els collectius socials que no encaixen amb la seva ideologia o que els resulten molestos per consolidar el seu paradigma tic i moral. En aquesta ocasi, el ministre de lInterior espanyol, Jorge Fernndez Daz, va portar lavantprojecte de llei de seguretat ciutadana al consell de ministres 29 de novembre. Un cop analitzat al consell de ministres, el text sha de sotmetre al dictamen del Consell dEstat i el Consell General del Poder Judicial rgan en procs de renovaci, abans de debatres com a

projecte de llei orgnica i ser sotms a votaci a les Corts Generals espanyoles, on els conservadors compten amb majoria absoluta.

Canvi destratgia
Lavantprojecte de llei, batejat com a llei anti15-M o Llei Mordassa a les xarxes socials, inclou 58 articles que es categoritzen com a infraccions lleus, greus o molt greus i que van associades a sancions econmiques que oscillen entre els cent i els sis-cents mil euros. Aquestes xifres suposen un augment substancial respecte al que estableix el cos legal que fins avui regula aquesta matria, lanomenada llei Corcuera (en referncia al ministre del PSOE que la va impulsar i va aconseguir aprovar-la lany 1992). Durant els darrers anys, han aparegut i shan consolidat noves formes de protesta alternatives a les clssiques, ms espontnies i rpides, que en moltes ocasions han sobrepassat la capacitat de reacci de les responsables de la gesti de lordre pblic i dels cossos policials. En aquesta lnia, el Ministeri de lInterior espanyol busca noves frmules per dificultar el dret de manifestaci, pretensi que pot topar com ja han advertit moltes juristes amb la protecci daquest i daltres drets fonamentals com el dinformaci, reuni o expressi establerta per la

Constituci espanyola. Larxivament de la causa oberta a lAudincia Nacional espanyola contra les convocants de la protesta Rodea el Congreso o el sobresement de les causes per delictes penals de les 447 detingudes durant les mobilitzacions del 15-M madrileny, assistides per la comissi legal de lacampada, han demostrat que moltes magistrades soposen a castigar penalment convocatries o concentracions i consideren que aquestes penes sn sancions sense fonament jurdic, arbitrries i injustificades. Aix ha fet que el govern presidit per Mariano Rajoy canvi destratgia i vulgui potenciar la via administrativa per poder imposar cstigs evitant lacci de tribunals i jutges. Daquesta manera, podran imposar sancions econmiques a les convocants o participants de mobilitzacions que han rebut laval de diferents tribunals i jutjats dinstrucci com a legtim exercici del dret a la llibertat dexpressi. Contrriament, Interior defensa que la llei pretn portar per la via administrativa conductes que, fins ara, es castigaven al Codi Penal. Justifiquen les noves sancions argumentant que compensen leliminaci de la majoria de les infraccions penals tipificades com a faltes, incloent-les a la nova llei com a infraccions administratives, que estaran subjectes a la impugnaci i la via jurisdiccional.

Autoritarisme a cop de multa

Si saprova la nova llei orgnica, les persones multades sota els seus supsits hauran dacudir al contencis administratiu perqu una lletrada revisi la legalitat de la sanci que els ha estat imposada. Amb la implantaci de les taxes judicials, les persones denunciades hauran de fer front a les noves tarifes, que limiten el dret duna persona de recrrer a la justcia en funci dels seus recursos econmics.Aquest model repressiu per la via de la mul-

ta pretn reproduir els mecanismes de lendeutament entre les persones i els collectius dissidents. Daquesta manera, consoliden un mecanisme datac que, en contraposici a les peticions de pres, que sinterpreten com a accions ms repressives i desperten ms mostres de suport i solidaritat, es percep com un mtode ms lax. Aix doncs, en temps de crisi, saprofundeix en la via recaptatria per reprimir els moviments contestataris i els grups socials ms vulnerables, generalment, gent precria a la qual es vol combatre amb aquest avantprojecte de Llei Orgnica de Protecci de la Seguretat Ciutadana.

6 Treball - Economia

Gener de 2014 La nova reforma de lEstatut dels Treballadors via RDL 16/2013 suposa una nova precaritzaci de les condicions laborals i afavoreix els interessos dels empresaris

TREBALL - ECONOMIA

La segona Reforma Laboral de lpoca Rajoy entra per la porta del darrera
Secretariat Permanent CGT Catalunya

profitant el rebombori creat per la subhasta del preu de la llum i laprovaci de la llei de lavortament, el Consell de Ministres del passat divendres 20 de desembre va colar-nos una reforma laboral encoberta. Es tracta del Reial Decret-Llei 16/2013 (de medidas para favorecer la contratacin estable y la empleabilidad de los trabajadores). Laprovaci daquesta nova reforma de lEstatut dels Treballadors s un nou atac cap el conjunt dels treballadors i treballadores, suposa una nova precaritzaci de les nostres condicions laborals i, com les anteriors reformes, afavoreix els interessos dels empresaris. Algunes de les mesures ms destacables del Reial Decret-Llei 16/2013 sn: 1. Mitjanant la modificaci de lart. 12.4 i 12.5 de lET es flexibilitzen encara ms els contractes a temps parcial. Si b es recupera la prohibici vigent fins la reforma del 2012 de que els treballadors/es a temps parcial facin hores extres, ara es permet que facin hores complementries tamb els que tenen contractes de durada limitada. Sintrodueixen a ms mesures per a que els empresaris tinguin ms facilitats per a imposar aquestes hores complementries, eliminant alguns requisits dacord entre les parts. Tamb

samplien el nmero dhores extraordinries que es poden fer, que poden arribar a ser fins el 60% de la jornada contractada. 2. Amb la modificaci de lart. 34.2 de lET es potencia la distribuci irregular de la jornada laboral en els contractes a temps parcial en permetre compensar lexcs o la defecte dhores treballades al llarg dels propers 12 mesos. s a dir, les bosses dhores ja no es limiten a lany natural. Els empresaris podran jugar molt ms fcilment amb la distribuci irregular del temps de treball, variant la nostra jornada laboral en funci dels seus interessos. 3. Sobre la possibilitat de fer contractes indefinits de suport als emprenedors (s a dir, lanomenat contracte Rajoy de la reforma de lany 2012) per a contractes a temps parcial. Abans havien de ser de jornada complerta. Es mantenen els beneficis fiscals pels empresaris que els facin, adaptats a la jornada contractada. Aquest tipus de contractes mantenen la resta de caracterstiques de la reforma del 2012: els poden fer empreses de menys de 50 treballadors/es (prop del 99% de les empreses), amb un sou equivalent al salari mnim interprofessional en absncia de conveni (o, en el seu defecte, el mnim que imposi el conveni) i un perode de prova dun any, al llarg del qual la finalitzaci del contracte s lliure i gratuta. En sntesi, es continua facilitant lacomiadament i bonificant fiscalment als empresaris.

4. Facilita que les ETT efectun el prstec de treballadors/es amb contractes en prctiques i que el perode de prctiques duri tot el temps de treball en lempresa receptora. El Reial Decret-Llei 16/2013 ha entrat en vigor el diumenge 22 de desembre de 2013. Realment s com un premi de loteria per als empresaris, que tindran ms facilitats per a contractar amb sous baixos, facilitats dacomiadament i dimposar encara ms les jornades laborals. Per exemple, un treballador que accedeix a un contracte indefinit de suport als emprenedors per ara amb una dedicaci a temps parcial, es pot trobar que lempresari li plantegi fer

jornades fins a un 60% superiors a la contractada i sense retribucions extres (les hores complementries es paguen com a ordinries). Quines opcions reals tindr de negar-shi si el mateix contracte permet a lempresari finalitzar lliurement el perode de proba que dura tot un any? I, daltra banda, la possibilitat de disposar de m dobra barata i amb una jornada totalment flexible afectar tamb les plantilles actuals de les empreses, amb empresaris temptats de substituir-ne una part per a treballadors/es amb quests tipus de contractes de temps parcial. Davant daquest nou captol de latac que estan fent contra els drets socials

i laborals, des de la CGT de Catalunya fem una crida a la mobilitzaci constant en defensa dels interessos de la majoria de la poblaci, dels treballadors i treballadores, tant dels que estem en actiu com dels que esperem estar-ho. Anlisi de la Reforma Laboral encoberta del PP via R.D. Llei 16/2013 Informe durgncia del professor associat de la URV Tarragona i magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado Domnech. Us el podeu descarregar al web http://www.cgtcatalunya.cat/spip. php?article9882

El Govern esprem la reforma laboral retallant ms drets als treballadors

Ana Requena / eldiario.es

a ministra dOcupaci, Ftima Bez, no sha cansat dassegurar que la reforma laboral ja estava feta. No obstant aix, el que el Govern

ha aprovat aquest divendres 20 de desembre sassembla molt a una volta de rosca a la legislaci laboral. LExecutiu flexibilitza per complet el contracte a temps parcial, permet que les ETT formalitzin contractes de prctiques, prorroga la possibilitat

que els contractes formatius no estiguin lligats a cap formaci reglada, i enforteix la posici de les empreses en la gesti de les baixes per incapacitat temporal.

Flexibilitzaci del contracte a temps parcial per facilitar que lempresari tingui gaireb total disponibilitat sobre lhorari del treballador
Amb la nova regulaci del contracte a temps parcial, les empreses podran

disposar dels treballadors amb plena llibertat. No podran fer hores extraordinries -almenys no sota aquesta accepci- excepte en els supsits contemplats a larticle 35.3 de lEstatut dels Treballadors, per aquestes se substitueixen per les anomenades hores complementries, que podran fer els treballadors que estiguin contractats per a realitzar almenys deu hores setmanals de terme mitj anual, de forma temporal o indefinida. Les hores complementries sempre han existit en els contractes a temps parcial, per el Govern va flexibilitzar el seu s, primer en la reforma laboral, i ara mitjanant nous canvis. Hi haur dos tipus dhores complementries. Duna banda, les pactades, s a dir, les consensuades entre empresa i empleats. En aquest cas, podran suposar un mxim del 30% de la jornada pactada amb el treballador, un percentatge que podr ampliar-se fins al 60% si aix ho contemplen

els convenis. Els empresaris haurien de donar un preavs als treballadors perqu realitzin aquestes hores, no obstant aix, aquest termini previ es redueix de 7 a 3 dies. Ocupaci assegura que s una forma de agilitar lorganitzaci de les empreses. Per hi haur tamb hores complementries voluntries, sense preavs mnim, el que vol dir que un empresari pot requerir a un treballador el mateix dia perqu es quedi en el seu lloc de treball durant ms hores. El Ministeri assenyala que el treballador sempre podr negar-se a fer-les i que lempresa no podr penalitzar-lo per aix, amb el que no est clar lefecte final daquesta mesura. Aquest tipus dhores voluntries solament podran realitzar-se si es tracta de contractes indefinits a temps parcial. No podran superar el 15% de la jornada laboral, ampliable fins al 30% en els convenis collectius.

Gener de 2014

Treball - Economia 7

Amb aquestes modificacions, un treballador a temps parcial podria fer una jornada de fins al 90% duna jornada laboral ordinria a temps complet en algunes ocasions (malgrat estar contractat oficialment per a un nombre dhores parcials). Fons del Ministeri assenyalen que es reforar la inspecci de treball per a evitar el frau, de manera que les empreses hgin de deixar constncia diriament i per escrit de la jornada que porta a terme cada treballador. Una altra empenta per a aquest tipus de contractaci: el contracte demprenedors que va introduir la reforma laboral (amb un any de prova i acomiadament lliure) i fortament bonificat podr registrar-se ara tamb a temps parcial (fins a ara eren solament a temps complet). En definitiva, un nou contracte a temps parcial de carcter suposadament indefinit tindr un acomiadament lliure dun any i obre la porta a la disponibilitat total del treballador per a lempresa.

Les mtues controlaran les altes de treballadors malalts

Es refora el control de les empreses en la gesti de les baixes mdiques. LExecutiu ha respost a ms a una demanda clssica de la patronal que s la de controlar lanomenat absentisme, s a dir, de les baixes per incapacitat temporal. LExecutiu introdueix canvis que enforteixen el poder de les mtues, les organitzacions creades amb les contribucions dels empresaris i que de fet formen part de la patronal. Com fins ara, les mtues podran proposar lalta del treballador al sistema pblic de salut. Per, amb el model actual el metge tenia quinze dies per a respondre i, si no ho feia, sentenia que la proposta dalta es rebutjava. Aix canvia: haur de contestar en cinc dies i, en cas de silenci,

se li donar lalta al treballador. La brevetat daquest procs s ms que bvia. Duna banda, forcen a lespecialista que en el termini de cinc dies decideixi si la incapacitat que afligeix al pacient ja li capacita o no per a tornar el treball (una grip no cursa igual que una hepatitis o que un pronstic de cncer). Per un altre, la probabilitat que el propi metge no pugui contestar, pel fet destar absent del treball, en un termini tan curt de temps s alta.Tant el metge com el treballador podran recrrer lalta davant lInstitut Nacional de Seguretat Social (INSS), que tindr altres cinc dies per a decidir. Si constata que lalta era injustificada, el treballador ser donat de baixa altra vegada per no ser rescabalat pel temps que ha hagut de tornar al seu lloc de treball, al que haur hagut dacudir malalt. Tamb la mtua podr recrrer la decisi del metge si no est dacord, i el INSS tindr lltima paraula en funci de les proves presentades pels uns i els altres.

LExecutiu ja va introduir aquesta Ms poder per possibilitat, per ara la prorroga durant tot 2014. s a dir, el contracte de a les ETT, que formaci no est lligat a una formapodran formalitzar ci reglada. contractes de Es redueixen a prctiques quatre els tipus de Daltra banda, les empreses de treball temporal estaran autoritzades contractes a formalitzar contractes de prctiques per a posar-los a la disposici daltres empreses, una cosa que fins ara tenien prohibit. El Govern ja va aixecar un altre veto amb anterioritat: el que impedia a les ETT registrar contractes formatius. Les empreses podran ara formalitzar els uns i els altres. Ocupaci justifica la mesura en la necessitat daugmentar les possibilitats que els joves trobin la seva primera oportunitat laboral. Precisament, els contracte formatius podran seguir realitzant-se en matries en les quals no existeixi un ttol reglat o en les quals no hi hagi centres disponibles per a impartir-la. A ms, el Govern ha redut els trmits administratius dels contractes fins a quedar solament quatre opcions: indefinit, temporal, de prctiques i de formaci. No es tracta que la resta de contractes desapareguin, sin duna simplificaci a efectes administratius i de burocrcia per a intentar que formalitzar un contracte resulti ms senzill. Daquesta forma, qui vulgui contractar partir de quatre models bsics als quals saniran afegint la resta de possibilitats. * Notcia publicada a eldiario.es

Les persones assalariades, la classe treballadora, perden pes en el repartiment de la renda, enfront dels beneficis empresarials
Desiderio Martn

La redistribuci desigual de la riquesa, expressada en rendes salarials i beneficis empresarials, ha experimentat a lEstat espanyol canvis importants i aix, podem veure com en cicles recessius o de crisi econmica capitalista, la participaci de les rendes del treball es redueixen sensiblement, igual que ho fan quan la intervenci sindical en els procesos de negociaci collectiva ve delimitada b per lleis (1) , b per prdua de fora sindical. A partir de mitjans de la dcada dels 70 (la crisi de la energia), la participaci dels salaris en la renda va experimentar una caiguda important. El diferent daquesta caiguda (crisi econmica) de les rendes del treball a favor dels beneficis empresarials es troba en que quan el cicle econmic entra en recuperaci, no recuperen el perdut, al contrari que en altres situacions histriques (2). Per primera vegada en la histria econmica moderna on es donen taxes de creixement econmic saludable en lentorn del 3% o superiors (3), els salaris no deixen de caure en la seva participaci de la renda. El 1977, la remuneraci de les persones assalariades representava el

67,3% del PIB. En el 2013, aquest percentatge sha redut al 50% del PIB, s a dir hem retrocedit en 17 punts i aquesta riquesa ha estat apropiada pels empresaris. El gran objectiu de la reforma laboral s la devaluaci generalitzada de les rendes salarials, expressades aquestes en salaris, en costos per hora treballada, en pensions, en prestacions. Segons les dades, ho estan aconseguint. Els costos en Prestacions: - 3,2 milions de persones aturades que no perceben cap tipus de prestaci de latur, ni contributiva, ni assistencial i, alhora, ms de 1,8 milions de llars que tenen a tots els seus membres actius desocupats o desocupades. - La qual cosa, entre altres factors (economia submergida, sobretot ), explica que els ingressos per persona membre de la llar caiguin gaireb a un ter del salari mig. Les rendes salarials es trobaven en el 2011 solament 1,2 punts per sobre de les corresponents al 2001, i la bretxa salarial cada dia sengrandeix ms: els assalariats directius/executius ja perceben gaireb el 150% dels salaris de la resta de categories laborals i la distncia entre la renda corresponent al 20% ms ric de la poblaci i al 20% ms pobra, va passar dun valor de 5,3 vegades en el 2007 a un

altre de 6,9 vegades a la fi del 2010 (Informe Foessa), aix s conseqncia de la redistribuci al revs, s a dir, del segment ms nombrs es detrauen (roben legalment) rendes i es traspassen (sapropien legalment) als segments ms rics i ms poderosos. En lltim any, els rics (fortunes superiors al mili de dlars) han crescut a Espanya un 13%, alhora que la pobresa severa sha duplicat: 3 milions de persones a Espanya viuen amb menys de 307 euros. La resposta solament est en el carrer. El nou Secretari General de la CGT, Jos Manuel Moz Pliz en les seves paraules de tancament del XVII Congrs Confederal ho va expressar de manera senzilla: Companys i companyes, el sindicalisme revolucionari noms es construeix en el carrer. Notes: (1) Qu diu la Llei 3/2012 referent als salaris o retribuci salarial? En

primer lloc que lempresari es pot despenjar de les condicions salarials , tant en la seva remuneraci com en la quantia del salari i ho pot fer de dues maneres: una, el despenjament clssic del conveni del sector i, dos, la baixada de salaris, a travs de larticle 41 de l ET. Sempre ha dhaver-hi causa. Lempresari al seu torn, pot de deixar de complementar les percepcions per IT establertes en els convenis collectius, alhora que pot deixar de fer les aportacions als plans de pensions. Sempre ha dhaver-hi causa. Al facilitar lacomiadament i rebaixar substancialment les indemnitzacions, a ms de la suprimir els salaris de tramitaci, el decreixement en rendes salarials s notori. Les noves taxes imposades per a recrrer a la justcia en matria laboral, en segona instncia, far inviable moltes reclamacions de quantitat, amb el consegent decreixement de les rendes salarials. (2) Moz de Bustillo, R. (2007): A La distribucin funcional de la renta en Espaa: una visin de la perspecti-

va del largo plazo, escriu....la legislaci social i la intervenci sindical van contribuir a aconseguir el 1935 una participaci de la renda que no es tornaria a veure en leconomia espanyola fins a quaranta anys ms tard... ...la brusca caiguda de la participaci de salaris en el PIB produda desprs de la guerra civil, la seva lenta recuperaci en els anys de creixement, el mxim aconseguit en la poltica i econmicament turbulenta segona meitat dels anys setanta... mostra com la distribuci de la renda s un fidel indicador de la relaci de poder entre capital i treball existent en una economia. (3) Leconomia espanyola en la dcada daurada del capitalisme espanyol del 1997-2007 creixia entorn de 1,5 punts ms que la mitjana de la UE. * Article de Desiderio Martn, membre del Gabinet Confederal dEstudis de CGT, publicat al nm. 273 del Rojo y Negro.

8 Treball - Economia

Gener de 2014

Pobresa energtica: Passar fred i mortalitat per ser pobre

Moiss Rial Secretari Comunicaci CGT Catalunya @llibertats

rriba lhivern i a Catalunya i arreu les temperatures baixen. I els factors de benestar a qualsevol llar s poder garantir una temperatura per les que hi viuen, especialment persones amb risc (menors, gent gran, amb malaltia cardiovascular o respiratries...) s poder garantir que tinguin una temperatura en lhabitatge per tal que el seu benestar corporal estigui garantit (que es considera inferior als 18 i 21 graus), com a principi de supervivncia davant de les condicions meteorolgiques del fred rigors de lhivern, sigui la calefacci, la illuminaci, aigua calenta, encesa delectrodomstics. I aix, malauradament, no est garantit per a la majoria de la poblaci, que en molts casos per garantir el benestar energtic, es veuen forats a triar entre benestar o productes de primera necessitat, com lalimentaci bsica dels membres de la llar. Al quedar-se portes endins dels domicilis, no es visibilitza suficientment a nivell de societat, per esdev una veritable pandmia perqu afecta a cada cop ms persones arreu. I molts daltres que estan en el llindar de la pobresa energtica, que per estalvi posen la calefacci per sota del benestar necessari. Segons Estudi REPEX, a lentorn un 10% de la poblaci a lEstat Espanyol, uns 4 milions de persones, i per col. lectius, les persones a latur, passen a engruixir aquesta xifra a nivells insuportables per tota societat que vetlli per lestat del benestar.

I les conseqncies ms greus, en els pics de fred a lhivern que esdev pandmia, ja que lEstat Espanyol t de les taxes de mortalitat addicional dhivern ms altes dEuropa: els clculs donen que entre 2.300 a 9.300 persones de morts prematures estarien succeint a lEstat Espanyol a conseqncia de la pobresa energtica, xifra esgarrifosa, que supera els morts per accident de trfic a les carreteres espanyoles, que el 2011 foren 1.480 persones, i per tant la pobresa energtica s de llarg la primera causa de mortalitat. Hi ha mancana dajudes per la rehabilitaci que prioritzin persones afectades per la pobresa energtica, que allin lhabitatge en condicions ptimes, un deure social pendent en les poltiques pbliques de les diferents administracions, que haurien de prioritzar com a eix de benestar social, tenint en compte que a Catalunya el 60% dedificis sn anteriors al 1980, per tant, anteriors a la primera normativa dallament trmic dels edificis. I quin paper hi juguen les companyies subministradores denergia , sigui gas, electricitat? Ms enll del bo social, que saplica a les persones vulnerables, estem veient increments des del 2007 del preu de lelectricitat augmenti un 60% adduint un dficit de tarifa del cost que elles mateixes diuen que tenen del fet de produir electricitat, i que els dna barra lliure per ser els principals responsables de que cada cop ms famlies i habitatges entrin en el patr de pobresa energtica, i que hi hagi 1,4 milions de persones que sel s ha tallat laigua, la llum o el gas (588.210 talls dIberdrola i 524.814 talls dEndesa el 2012), per impossibilitat de poder-ho pagar per la seva situaci de pobresa i que passin a viure en condiciones

indignants i que en les ltimes conseqncies, provoquin morts prematures silencioses, sense que rebin cap tipus de penalitzaci judicial ni admetin responsabilitat social corporativa. En tot aix, hi ha un bri desperana ja que sha verbalitzat la voluntat per part de la Generalitat de Catalunya dimpedir el tall de subministraments a les llars sense recursos, en poques dhivern, que caldr vetllar que sigui dobligat compliment per les companyies i sigui extensiu a la resta de circumstncies de pobresa energtica, com ja tenen el Regne Unit i Frana. Per tot plegat, cal erradicar la pobresa energtica, una pandmia silenciosa que afecta a cada cop ms persones i habitatges, i que a zones prepirinenques i de muntanya s un factor agreujant de la pobresa energtica, que les sumptuoses plusvlues dempreses

com Endesa(1551 MEUROS), Gas Natural (1120 MEUROS en 9 mesos), Iberdrola (2.841 MEUROS), entre altres empreses subministradores, que actuen presumptament com a cartel energtic oligoplic, amb connivncia legislativa del govern del PP, i privatitzades de la m del PSOE, en un sector

estratgic pel benestar i leconomia, on el que menys compta sigui que persones annimes passin un hivern fred, on el compte de resultats de les elctriques, no entn de morts provocades per puntes de fred, per tan sols no poder pagar una temperatura digne a lhabitatge on vius.

Els contractes de formaci creixen un 73% desprs de precaritzar ms les seves condicions
Ana Requena

es que el Govern va flexibilitzar encara ms la seva apliaci, els contractes de formaci no han deixat destendres. Les dades mostren que tamb sempren en majors de 29 anys. Tenir ms de 30 anys, un contracte lligat a formaci i cobrar 483 euros s possible. Al comenament dany, el Govern va flexibilitzar encara ms les condicions dels contractes de formaci i, segons les dades, els canvis han funcionat: mentre la contractaci tot just creix, al novembre aquest tipus de contractes shavien disparat un 73% respecte a lany anterior. Entre 2009 i 2012, es feien una mitjana de 60.000 contractes de formaci a lany. En tot 2012, per exemple, es van registrar 60.578. No obstant aix, en el que duem dany ja shan fet 95.115 contractes de formaci, un 63% ms que en tot 2012. Si el 2007, aquest tipus de contractes representaven un 0,5%, en 2013, amb cinc milions menys de contractes nous registrats, ja

suposen un 0,7%. Les dades sobre el nombre de contractes formatius que es converteixen en indefinits mostren que el seu s sest donant, sobretot, en joves dentre 20 i 24 anys, per tamb en majors de 29 anys. Pot donar-se el cas de joves que sn contractats als 30 anys i que, per tant, poden romandre fins als 33 amb aquest tipus de relaci laboral (dos anys ordinaris ms un altre de prrroga). Al novembre, 207 contractes de prctiques es van convertir en indefinits: 8 entre menors de 20 anys, 127 entre joves de 20 a 24 anys, 62 en la franja dentre 25 a 29 anys, i 10 entre treballadors dentre 30 i 44 anys. Va ser al febrer quan el Govern va anunciar canvis en els contractes de formaci: va ampliar el lmit dedat fins als 30 anys (mentre latur no descendeixi del 15%, una cosa que no succeir en anys) i va permetre que una mateixa empresa pugui fer diversos daquests contractes consecutius a un mateix treballador, sempre que la formaci a la qual estiguin lligats sigui diferent. No obstant aix, no fa falta que aquesta

formaci estigui vinculada al lloc de treball que socupa, nhi ha prou, per exemple, amb un curs dinformtica o idiomes en centres autoritzats per a impartir-los o en la prpia empresa.

Baixos salaris
Sota aquestes premisses, els treballadors fan una jornada laboral dentre el 75% i el 85% de la marcada en con-

veni, i cobren un salari que oscilla entre el 60% i el 80% de lestipulat, i que no pot ser inferior al salari mnim interprofessional (SMI) en proporci al temps treballat. Encara que molts convenis collectius marquen salaris ms elevats que el SMI, en el cas que aquest sapliqui, un treballador amb un contracte de formaci podria estar cobrant 483 euros per una jornada de 30 hores setmanals. Els sindicats confirmen que les mesu-

res que va introduir el Govern per a flexibilitzar aquest tipus de contractaci han tingut molt a veure que el seu s es dispari. Recorden tamb que aquest contracte est fortament bonificat: durant tota la seva vigncia, les empreses tenen dret a una reducci dentre el 75% i 100% de les seves quotes a la Seguretat Social en funci de la seva grandria. * Notcia publicada a eldiario.es

Gener de 2014

Treball - Economia 9

Enriquir-se amb el fred dels qui no tenen res

Antonio Maestre

l Partit Popular va evitar fa uns dies que saprovs una norma sobre la pobresa energtica que evits que a les famlies en situaci dextrema necessitat sels talls la llum i el gas a lhivern quan no poguessin pagar-la. Darrere de la tremenda inhumanitat evident que desprn aquesta votaci samaga una motivaci ideolgica amb molt de fons: el capitalisme ha inculcat en la societat que pots tenir el que pots pagar-te, tamb laliment, lhabitatge o lenergia necessries per a subsistir. Les normes del mercat sn incontestables, els sense res passaran fred; si volen calor que ho paguin. Aquest s el missatge prioritari que sustenta lideari del Partit Popular amb la seva negativa a palliar la pobresa energtica, lindividualisme capitalista que procura substanciosos beneficis a les grans empreses elctriques i que s celebrat per molts ciutadans que assenteixen mentre sofreixen la lgica del mercat. Perqu el capitalisme ens ha ensenyat a pagar per la nostra necessitat, com explicava Manuel Vicent: Els ciutadans, amb el complex de naturalesa caiguda, agraeixen cada dia el fet de seguir vivint encara que sigui pagant. Ja sels ha inoculat la convicci que tot s qesti de diners. Per a aix el capitalisme t una saviesa diablica: ha actuat com en els sermons dels frares medievals. Primer et descriuen les penes de linfern amb gran luxe de serps i calderes doli bullint, amb els dimonis punxant-te el cul amb un trident roent i quan la parrquia sota el plpit plora les culpes desconsolada perqu no troba sortida, llavors el predicador es treu de la mniga la promesa del cel ple de massap, de violins i de la vida a la fresca, tot si sabandona el pecat. Per al capitalisme el gran pecat mortal consisteix en no pagar. Si la

gent paga el capitalisme tomple el dipsit de gasolina fins a ofegar el delco, tomple dobjectes, tomple de plusvlues, et construeix pisos amb sal-estar-menjador, tomple la taula de llu i llagostins i fins i tot danyell de llet. I et regala energia sobrant per a tot el mes. Per cal pagar rudement sense fer fstics. s un detall. Per aix si no pagues perqu no pots, perqu el capitalisme no brinda a la classe obrera la possibilitat de tenir un treball -nic patrimoni veritable de lobrer-, passes fred i necessitat, perqu en la ideologia dominant qui passa fred s perqu no sha esforat prou, s la seva culpa. Si no pot pagar el preu del benestar i la calor de la seva existncia es deu nicament a la teva responsabilitat. El que de deb faria que em sents identificat, s un moviment en pro de lesfor i del treball personal; un moviment que cregui que amb sacrifici, amb esfor i amb voluntat totes les coses sn possibles. Un moviment que no reivindiqui nicament drets Crec sincerament que cadascun tenim la nostra responsabilitat en aquesta crisi; els poltics, els empresaris, els treballadors i els seus representants, els que ens hem endeutat, els que han prestat sense mesurar els riscos Per ja va passar el temps de buscar culpables. Aquesta sentncia forma part dun article que Borja Prado, president dEndesa, va escriure lany 2011 al diari El Pas amb motiu de les eleccions que atorgarien al Partit Popular la majoria absoluta. Borja Prado s el mxim responsable duna de les empreses que en plena situaci demergncia de moltes famlies van pujar la llum un 11% en lltima subhasta, anullada per la comissi de competncia. Prado presideix una empresa privatitzada per Jose Mara Aznar que es lucra amb el fred dels sense res. Lany 2012 les elctriques van tallar la llum de 1.400.000 llars a Espanya mentre aconseguien uns be-

neficis del 6,78%. Potser per aix van aconseguir els beneficis, que van ser el doble que els de les seves homlogues europees. Totes aquestes mesures no serien possibles sense la connivncia i la collaboraci daquests consellers que han format part dels successius governs i shan plegat a les exigncies del lobby del que ara formen part. Poltics i empresaris que durant anys han afavorit la lgica del mercat que permet deixar sense llum ni calor a tots aquells que no poden pagar perqu ells cada vegada obtinguin uns beneficis ms grans. Lgica de mercat.

El lobby elctric: poltica, mitjans de comunicaci i empresa

Sn coneguts els poltics dels grans partits que desprs de legislar durant anys a favor de les grans empreses elctriques o fins i tot privatitzar-

les han acabat en els seus consells dadministraci: Felipe Gonzlez, Jose Mara Aznar, Elena Salgado, ngel Acebes, Pedro Solbes i un sens fi de funcionaris pblics que han perms la preeminncia del compte de resultats de les empreses enfront de linters general. Alguns casos i relacions a part dels ja coneguts sn especialment indicatius del funcionament del lobby elctric com un dels principals baluards del pensament hegemnic i la relaci de poder entre poltica i economia amb un fort component ideolgic. El fet que Felipe Gonzalez, expresident del govern del PSOE i Juan Rossell, president de la CEOE, comparteixin taula en el consell de Gas Natural permet fer-se una idea del pensament dominant que transcendeix les urnes. Un dels casos daquest fil conductor ideolgic s el de Miquel Roca i Junyent, Conseller dENDESA i advocat de la Infanta Cristina en el cas Noos. Va ser diputat per Convergncia Democrtica de Catalunya, un dels anomenats pares de la Constituci. Va ser portaveu en el Congrs del Convergncia des de lany 1977 fins a lany 1995 don va passar a ser regidor de lAjuntament de Barcelona fins a lany 1999. Lany 1984 va crear un partit, el Partit Reformista Democrtic (amb el seu propi himne) en el qual va ser triat secretari general Florentino Prez, president del Reial Madrid i de la constructora ACS, de la qual Miquel Roca tamb s conseller en lactualitat. La creaci daquest nou partit de Miquel Roca i Florentino Prez estava provocada per la por que els grans empresaris i el capital tenien a aquells socialistes dels anys 80, por completament infundada com es va demostrar desprs. Jose Ignacio Snchez Galn, president dIberdrola, va ser gravat rient de la pujada de la llum al ser preguntat per una periodista sobre la preocupaci de la societat sobre aquest punt, ludio publicat en la Cadena Ser va desaparixer en les hores segents sense que exists cap tipus dexplicaci referent a aix per part de la cadena, simplement va desaparixer. Els riures de Snchez Galn per la preocupaci de les famlies espanyoles que pugi un 11% una factura de 80 euros de mitjana s com-

prensible si ens atenim al sou que el senyor Galn va aconseguir el 2012, quan entre primes, accions i sou directe es va embutxacar 9,5 milions deuros, sent el cinqu empresari millor pagat dEspanya. Els consellers de les elctriques no solament tenen el poder de la publicitat en els mitjans, en ocasions sn els mitjans. Borja Prado, president dEndesa s a ms conseller de Mediaset, la corporaci meditica propietria de Telecinco i Cuatro, entre altres. Alejandro Echevarra Busquet, conseller dEndesa, s tamb editor del peridic El Correo pertanyent al Grup Vocento, anteriorment va ser president de Mediaset i de UTECA, associaci que engloba a totes les televisions comercials. Integrar en un mateix nucli de persones al poder poltic, leconmic i el meditic permet crear un relat dominant que xopa la societat amb laxioma capitalista de tenir tan sols all que pagues. La resta de parmetres de la ideologia dominant sn accessoris o almenys secundaris. El prioritari s inculcar que no s possible establir lenergia elctrica com un b de primera necessitat que permeti subsistir als treballadors que, per circumstncies alienes a ells, no poden permetre-sel conjunturalment. Tindrs llum si la pagues perqu alg ha de pagar-la. Enfrontar-se a aquest relat s una necessitat de loposici poltica. Existeixen bns de primera necessitat que han destar fora daquest axioma capitalista que uns pocs traslladen amb el seu poder a una majoria. No tindrs nicament el que puguis pagar, tindrs el que precisis per a subsistir, puguis pagar-lo o no. Aquest s el relat a conquistar. Tota la riquesa del pas en les seves diferents formes i sigui quina sigui la seva titularitat est subordinada a linters generalEs reconeix la iniciativa pblica en lactivitat econmica. Mitjanant llei es podr reservar al sector pblic recursos o serveis essencials, especialment en cas de monopoli, i aix mateix acordar la intervenci dempreses quan aix ho exigs linters general. Article 128 de la Constituci Espanyola. * Article publicat a La Marea.

10 Treball - Economia

Gener de 2014

La trepitjada
Pep Jurez Secretari general de CGT-Balears

n una compareixena en comissi parlamentria del passat mes de novembre, la consellera Joana Maria Camps, titular dEducaci del govern regional de Balears presidit per Jos Ramn Bauz, ha alludit per dues vegades a linforme trepitja, volent referir-se a lInforme PISA (Programme for International Student Assessment), de lOCDE. Ls del traductor automtic, que en aquesta ocasi li ha jugat una mala passada, revela el nivell de catal de la consellera, per no dir que la seva deficient comprensi lectora seria digna desment en els propis informes PISA. Per, ms enll del ridcul espants de la mxima autoritat administrativa en matria dEducaci dels Illes Balears, i de la vergonya aliena, ja que no de la prpia, que tot aix genera, aquest nou episodi ve a evidenciar una vegada ms lestat actual de leducaci en els Illes Balears, denunciat insistentment per tota la comunitat educativa, i dunes poltiques que demostren de manera descarnada el menyspreu dels nostres governants cap a leducaci i la cultura. Bauz va nomenar a Camps consellera dEducaci, Cultura i Universitats, el passat mes de maig, i amb aix va apostar, molt a conscincia, per una persona amb manca dexperincia per

dirigir el departament, que ella mateixa va reconixer. Per, a diferncia de lanterior conseller, Rafael Bosch, amb aquest nomenament Bauz es va assegurar la fidelitat absoluta i incondicional de la designada, per imposar els seus projectes ideolgics en matria educativa. Un daquests projectes era acabar amb el paper del catal, com a llengua vehicular en lensenyament. Aquest objectiu del pacte neofranquista Bauz-Delgado (aquell dels testicles de crvol al el cap) es va cercar, tot duna va comenar la consellera Camps la seva nova responsabilitat, amb un primer intent denquestar als pares sobre lelecci de la llengua vehicular en leducaci pblica que volien per als seus fills i filles. Per, per a disgust dels seus impulsors, ms dun 70% va triar el catal. Desprs daquest fracs per a les seves intencions, es van treure de la mniga el TIL (Tractament Integral de Llenges), un projecte aberrant i antipedaggic que intenta repartir la funci vehicular entre el castell, catal i angls sense que, per descomptat, ni professors ni alumnes estiguin preparats per impartir o rebre classes de matries curriculars en aquesta ltima llengua. I tot en funci de la seva obsessi malaltissa contra el catal. La gesti de la consellera Camps, i de tot el govern de Bauz en matria educativa, est sent contestada amb una mobilitzaci social sense precedents en la histria de les Illes Balears. El TIL,

la LOMCE i les retallades suposen la major agressi a leducaci pblica que es recorda des de la dictadura. El curs actual va comenar amb una vaga indefinida de docents, encara en vigor, que va paralitzar els centres educatius les tres primeres setmanes lectives. La solidaritat amb la lluita dels docents, dels pares i mares dalumnes, i de tota la societat en general, han dut al govern daquest farmacutic de Marratx (que compatibilitza la presidncia

de Balears amb un negoci molt rendible) al major descrdit social. El passat dia 29 de setembre, ms de 100.000 persones van sortir al carrer contra la poltica educativa de Bauz i Camps, en la manifestaci ms nombrosa que es recorda a les Illes. El nou informe PISA, amb el valor i la credibilitat que pugui tenir, segueix situant a les Balears per baix de la mitjana estatal i de lOCDE. Mentrestant, la implantaci del TIL est suposant, com

ja es preveia, un caos en els centres educatius de les Balears. LAssemblea de Docents la qualifica dun autntic despropsit pedaggic, amb el rebuig del 63% dels Consells escolars. El risc dun augment del fracs escolar a causa de les retallades, el TIL i la LOMQE s ms que evident. La mobilitzaci que els docents i la comunitat educativa estan desenvolupant s de cabdal importncia, i hem de recolzarla amb totes les nostres forces.

Informe sobre les empreses catalanes lligades a la indstria darmes

ltim Informe del Centre Dels per la Pau sobre les empreses catalanes que estan lligades a la indstria darmes titulat La indstria militar, un desig insatisfet, mostra com les empreses que tenen lnies de producci militar han rebut 19 milions deuros en ajudes els ltims 10 anys. Linforme fa un reps exhaustiu de les empreses catalanes que estan lligades a la indstria darmes. La producci militar exclusivament catalana est en mans de 3 empreses, ocupa a 478 persones i factura 124 milions deuros, aproximadament. Entrevistem a Pere Ortega, coordinador del Centre Dels dEstudis per la Pau i Investigador en temes de Pau i Desarmament i autor de linforme. - En els ltims anys sha incrementat el sector empresarial lligat a la indstria catalana darmes? Ha disminut. En realitat, tal com indica el ttol de linforme, ha disminut malgrat laposta que sha fet des del Govern de la Generalitat per la installaci dun pol aeronutic. Una aposta que sha fet sense tenir en compte que aquest sector t un doble s, perqu est lligat al sector militar. A Catalunya es va fer aquest impuls, que prcticament ha fracassat perqu les empreses que configuraven aquest pol aeronutic, com un centre que pretn impulsar aquesta expansi, no ha acabat de reeixir. Aix tamb est lligat a la crisi. El Ministeri de Defensa adquireix menys armes i, per tant, les indstries repartides per tota la pe-

nnsula que fabriquen armes tamb ha disminut. La principal indstria sha vist afectada. La producci aeronutica ha disminut del 5 al 2%. - La indstria darmes rep subvencions pbliques del Govern? Els darrers anys les ajudes pbliques a tot el sector industrial militar ha anat augmentant, per concretament ha disminut el 2010 i el 2011. Amb la crisi la Generalitat ha donat menys ajudes a les empreses. Totes les indstries que hi ha a Catalunya tenen una producci militar molt minsa. La principal activitat s civil, per les que tenen lnies de producci militar reben ajudes. En els darrers 10 anys han rebut 19 milions deuros en ajudes. Una xifra que sha duplicat respecte els 10 anys anteriors. - Hi ha algun sector poltic que tingui inters en potenciar la fabricaci darmes a Catalunya? No puc parlar de lobby industrial militar a Catalunya. Les indstries est clar que tenen inters i no tenen escrpols a fabricar el que sigui i per qui sigui. La Generalitat no ha tingut un sentit tic per preocupar-se del fet que laeronutica fabriqui avions militars. No hi ha un sector poltic interessat en aquest sentit. A lpoca de Pasqual Maragall va haver-hi un inters a potenciar el sector aeronutic. Catalunya va optar a fabricar lhelicpter Tigre i al final el ministre de Defensa, Jos Bono, va aconseguir que aquesta fbrica es desplacs a Albacete. Desprs

va haver-hi una proposta per aconseguir que es fabriquin els helicpters Drons a Catalunya, per de moment no ha arribat, i s ms que probable que es faci a la fbrica de lempresa Eads, a Sevilla. I lempresa catalana Gtd es vol presentar per fabricar un vehicle blindat, afiliant-se amb la companyia francesa Nexter. - Algun fabricant darmes potent ha intentat fer-se un lloc a Catalunya? Gtd s la ms important que ha intentat fer-se un lloc a Catalunya. La ms important que tenim a Catalunya s Indra, que t un edifici al 22@ del Poblenou i no sabem exactament que fan. Fabriquen tots els components de tot larmament espanyol: mssils, tecnologies de sistemes de vigilncia, simuladors de vols, etc. Un 20% de la producci denguany dIndra sha dedicat a la indstria militar, i factura ms de 500 milions deuros a lany noms en aquest tipus de producci. - A linforme tamb expliques quines empreses catalanes estan relacionades amb la indstria de les armes. Crida latenci el cas dApplus? El cas dApplus s el ms cridaner perqu detecta un 60% de les verificacions de vehicles de Catalunya, i va ser licitada en lpoca armamentista. Applus s una empresa del grup Carlyle, que s un dels grups de capital risc dinversions ms coneguts del mn. T diversificat les lnies de negoci en molts mbits i s el mxim ac-

cionista dApplus. Applus tamb verifica armes i fragates de larmada espanyola i presta serveis tecnolgics a la industria militar. Entre els accionistes dApplus hi ha la famlia George Bush, la famlia Bin Laden, gent com lespeculador financer George Soros i lexprimer ministre britnic, John Major. El president de Carlyle s Olivier Sarkozy, el germ de lexpresident de Frana. s un grup molt potent. Ha arribat a Catalunya i sha quedat. Que els catalans spiguen que quan porten el seu vehicle a Applus estan donant guanys a famlies que van impulsar la guerra preventiva a lIraq. - Daltra banda, tamb hi ha empreses catalanes que fabriquen material per desactivar mines antipersona... Aix s lloable, per la contradicci s que shagin de muntar aquestes empreses quan no faria falta. No s

criticable, per entra dins de lmbit militar perqu si no shaguessin fabricat les mines llavors no faria falta desactivar-les. Moltes de les empreses que fabriquen les mines sn les mateixes que fabriquen un servei de postvenda per desactivar-les, per en el cas daquests catalans no s aix. Sels hi ha de donar suport. * Article/entrevista publicat al setmanari El Triangle

Gener de 2014

Treball - Economia 11

Les deu empreses de la indstria militar ms subvencionades per la Generalitat de Catalunya

Celia Castellano

a poc descobrem que la Generalitat catalana ha donat 189 milions deuros pblics en nou anys a 35 empreses de Catalunya amb lnia de producci militar. La informaci va ser recollida en un informe del Centre Dels per la pau el juny denguany i publicada a ledici 335 del Setmanari Directa. Aquestes sn les principipals companyies amb producci militar que shan beneficiat dels recursos dels contribuents catalans entre el 2002 i el 2011.

Gas Gas Motos: 915.875 en subvencions (2003-2011)

Creada el 1985 pels expilots denduro catal Narcs Casas i Josep Pibernat, i amb seu a Salt (Girona), s una empresa dautomoci que produeix motocicletes tot terreny off-road per a forces armades i cossos policials, entre daltres. Dins la seva lnia militar, els seus clients sn el Ministeri de defensa dEspanya, per al qual va facturar un 3% de la seva producci en 2011, i altres exrcits. El president de lempresa s Yariv Gilat, exdirector general de les empreses de desenvolupament dalgoritmes de negocis i tecnologia dIsrael, Financial Algorithms i Opplus Technologies Ltd.

GTD. 1.732.989 en subvencions (2003-2009)

Fundada en 1991 per lenginyer Angel Ramrez, actual president de la companyia, i amb seu a Barcelona, proporciona serveis als sectors aeroespacial, aeronutic, martim i defensa. Destaca en la producci de components per avions de combat. Actualment, lempresa pretn fabricar 300 unitats del vehicle blindat 8x8 VBR, associant-se amb la francesa Nexter Systems en la creaci de lempresa Ibersystems de Defensa, i treballa en el projecte dObs transportat 155mm per a General-Dynamics Santa Brbara. Entre els principals clients de GTD, es compten el hlding EADS-CASA, Eurocopter i el Ministeri de Defensa, al qual va dedicar el 20% de la seva producci de 2011.

Gutmar. Mecnica de precisin: 2.027.467 deuros en subvencions (2003-2011)

Constituda el 1951 a Hospitalet de Llobregat i presidida per lenginyer Joan Martorell, s una empresa de la metallrgia que dedica des de 1976 el 70% de la producci al sector daeronutica i el 7% a Defensa, tot i que en 2011 va facturar un 18% en aquest mbit. Principalment. produeix mecanitzaci, cpsules per a projectils i mssils per a lavi Eurofighter, aix com trens daterratge daeronaus. Eurocopter, ESA i EADS-CASA sn els clients principals de Gutmar.

INDRA: 1.451.876 euros en subvencions (2002-2011)

Amb delegaci a la Diagonal de Barcelona, s una multinacional dedicada a la consultoria delectrnica, defensa, transport i telecomunicacions. Va ser creada el 1992 amb la fusi de lempresa pblica INISEL i la privada CELSEA; el 1999 es va terminar de privatitzar amb larribada del govern del PP. El 2011 va dedicar el 19% de la seva producci per a defensa. El fundador i actual president dINDRA s Javier Monzn, antic director de banca corporativa de Caja Madrid i antic Director Financer de Telefnica. El 29 de novembre es publicava el contracte ms recent entre lempresa i la Prefectura dAdministraci Econmica de lEstat Major de la Defensa (Ministeri de Defensa espanyol) que estipula el manteniment correctiu i revisi de sistemes dIntelligncia electrnica per un import de 296.304,35 euros. Altres projectes dels que participa INDRA sn la Fragata F-105, a la que implantar sistemes de defensa amb un cost de 40 milions deuros, i sistemes de simulaci en lHelicpter Tigre de les Fuerzas Aeromviles del Ejrcito de Tierra (FAMET), per 111 milions deuros. Les principals empreses que sabasteixen dINDRA sn EADSCASA, Eurocopter, Navantia i la Sociedad Espaola de Misiles, de la qual posseeix el 80% de les accions, fabricant mssils con el Meteor pels avions de combat EF-200, Raffale i Grippen. Fins 2011, la Sociedad Espaola de Misiles va estar dirigida per lactual Ministre de Defensa espanyol Pedro Morens.

en subvencions (2002-2011)
Creada el 1956 com industria naval al Pas Basc per l enginyer Enrique de Sendagorta, proporciona actualment serveis al sector aeronutic i militar, per al que produeix sistemes de tir per armes i direcci de mssils per a vehicles com lhelicpter de combat Tigre o lavi de transport militar A400M. Des de fa 25 anys, el president de SENER s Jorge Sandagorta, fill del fundador de lempresa.

Serra Soldadura: 1.511.235 euros en subvencions (2002-2011)

Formada el 1934 per la famlia Serra i constituda com a grup empresarial el 1974, es dedica al sector de mecnica i automoci. Al 2000, crea la seva lnia daeronutica per al sector aeroespacial, produint el 2011 fins un 5% per a Defensa. Lempresa fabrica lsers, fibra de carb i estructures com ales i fuselatge per lavi A400M dEADS-Casa. Tamb sn clients de Serra les empreses amb lnia de producci militar Boeing i Bombardier.

tre els seus clients es troben EADSCASA, Hispasat i lAgncia Europea aeroespacial, a la qu proporciona lamplificador de potencia dels satllits EMS-ITALSAT. Un 10% de la producci de 2011 va ser destinada a defensa. Lempresa est presidida pel seu fundador, lenginyer Pedro Alberto Mier. Actualment, Mier s el vicepresident de dos projectes de la Generalitat per impulsar laeronutica al territori: del Centre de Tecnologia Aeroespacial (CTAE) i de lassociaci Barcelona Aeronutica i de lEspai (BAiE). Aquesta ltima associaci est presidida per Fernando de Caralt, expresident de lAsociacin Espaola de Fabricantes de Armamento y Material de Defensa y Seguridad, la patronal espanyola del sector de la Defensa.

Industrias PuigJaner. DENN: 619.270 euros en subvencions (2003-2011)

Creada el 1885 per Joan Puigjaner i situada a Poliny, s una empresa amb lnia de producci militar dedicada a la fabricaci de mecnica de precisi, laminat de projectils, ogives de mssils i dipsits per a combustible de lavi Eurofighter. El seu principal client s el hlding EADS-CASA. Actualment, DENN est presidida i dirigida per Eduard Puigjaner Colom, antic vocal del Consell Directiu de lAssociacin Espaola de Fabricantes de Mquinas y herramientas, organisme que tamb treballa en lmbit militar i de defensa.

Cimsa Ingeniera de Sistemas: 677.775 euros en subvencions (2003-2006)

Nascuda el 1934 i amb seu a Les Franqueses del Valls, s una empresa denginyeria aeronutica que produeix paracaigudes especials de frenada per avions de combat, automtics de tropa i sistemes destabilitzaci per a torpedes de larmada. Actualment, participa en els projectes de mssils pels avions Eurofighter i Eurotorp. Sn clients de Cimsa els ministeris de Defensa espanyol dels EUA, Jordnia i Pakistan, entre daltres. La facturaci de lempresa de 2011 en Defensa va ser en un 60%. El ja anomenat Fernando de Caralt s lactual gerent de Cimsa.

Centre Tecnolgic per a la Indstria Aeronutica i de lEspai (CTAE): 4.911.728 deuros en subvencions (2005-2011)
Situat a Cerdanyola del Valls des de 2005, s un parc aeronutic, despai i comunicaci, dedicat a la recerca i impuls daquest sector a Catalunya, tamb en lmbit militar. Va ser impulsat per la Generalitat i, entre els principals membres del complex, shi troben les empreses GTD, Gutmar, Mier Comunicacioens, Indra, Sener, Serra Soldaduras, organismes com el CIDEM, lassociaci BAIE, AENA, la Universitat Politcnica de Catalunya, aix com les entitats financeres La Caixa i Banc de Sabadell.

SENER. Ingeniera y construccin: 1.777.745 euros

Mier Comunicaciones: 1.465.102 euros en subvencions (2003-2010)

Fundada a La Garriga el 1987, produeix sistemes de comunicaci via satllit, rdio, televisi i difusi. En-

12 Treball - Economia

Gener de 2014

Informe sobre la reforma de la Llei de Bases del Rgim Local

Gabinet Jurdic Confederal

l Gabinet Jurdic Confederal de la CGT hem elaborat un informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Rgim Local, a partir de lesborrany aprovat el 26 de juliol de 2013, sota la denominaci de Ley de Racionalizacin y Sostenibilidad de la Administracin Local.

no sn negociables, sin imposades, i si amb el lmit de despesa fixada per la UE, una vegada pagat el deute els diners no arriben a per a determinats serveis o prestacions, aquests shauran de suprimir.

pena destacar: 3.1 Privatitzaci de serveis pblics El nou art. 86 de la LBBRL dna prioritat a lactivitat econmica privada i estableix obertament que quan els municipis vagin a realitzar activitats econmiques, haurien de realitzar prviament un anlisi de mercat, relatiu a loferta i a la demanda existent, a la rendibilitat i als possibles efectes de lactivitat local sobre la concurrncia empresarial. La prpia exposici de motius estableix literalment la supressi de monopolis municipals que afecten a sectors econmics puixants en lactualitat Aix vol dir que, des de la Llei, es demana a les Entitats locals que no competeixin amb les empreses privades, obviant els beneficis socials que podrien obtenir els ciutadans si fos lAdministraci qui prests el servei amb criteris no estrictament econmics sin de rendibilitat social. En la prctica amb aquesta mesura sobre la porta a lespeculaci i al capital privat de les grans corporacions. En aquesta matria (activitat econmica dels municipis), laprovaci definitiva dels expedients es realitzar per la Comunitat Autnoma, tenint a ms lAdministraci de lEstat la potestat dimpugnar els acords si sincompleix el principi destabilitat pressupostria. Sestableix, per tant, una jerarquia en la qual lltima baula de la cadena s el municipi, que pot veure com li sn arravassades competncies o com li s negat exercir una activitat pblica de carcter econmic. 3.2. Debilitament dels serveis socials El sistema pblic de Serveis Socials a Espanya, un dels majors assoliments de la poltica municipal, sha caracteritzat per la seva proximitat als ciutadans. Aquesta proximitat ha perms detectar necessitats i engegar mecanismes de prevenci de lexclusi i la desigualtat que a poc a poc han aconseguit deixar enrere el model de beneficncia ests durant la dictadura i construir projectes comuns i inclusius. El trasps de les principals competncies en aquesta matria a les Comunitats Autnomes (disposici transitria segona) i a les Diputacions Provincials portar com a conseqncia la desconnexi, lallunyament entre els ciutadans i qui treballen per a construir una societat ms cohesionada. La distncia, a ms, dificultar lelaboraci de poltiques preventives, afavorint el retorn de lassistencialisme ms ranci, el qual interv noms quan lexclusi ja sha produt i sembla inamovible. Resulta molt qestionable el suposat estalvi que es produir desprs daquesta reorganitzaci de les competncies i lactuaci de les entitats locals, i podem afirmar que una part important de lestalviat es traduir en la desatenci de determinats collectius. El Govern del PP substitueix la rendibilitat social per la rendibilitat econmica, equipara atenci adequada amb malversament i allunya els serveis socials dels ciutadans perqu els utilitzin menys, pre-

Consideracions generals
El 26 de Juliol de 2013 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei de Racionalitzaci i Sosteniblidad de lAdministraci local, que reforma diversos articles de la Llei de Bases del Rgim Local (1) i de la Llei dHisendes Locals (2). Aquesta reforma que ara inicia el seu trmit parlamentari ha sofert nombrosos canvis des del primer text del que es va tenir coneixement. En lltim text aprovat, shan incls modificacions en diverses qestions expressament esmentades en el Dictamen realitzat pel Consell dEstat. El nou art. 135 de la Constituci (3), que estableix el sostre de despesa i que afecta en gran mesura a les despeses socials, va ser desenvolupat per la Llei Orgnica dEstabilitat Pressupostria i Sosteniblitat Financera (4), la qual exigeix al seu torn que es reformi la legislaci sobre Administraci local per a la millor aplicaci dels principis de sostenibilitat financera i dequilibri pressupostari, que haurien de regir lactivitat de les entitats locals. Aquest seria el primer motiu que dna el Govern per a justificar la reforma legal. El projecte, redactat des duna perspectiva neoliberal, no esmenta en cap moment altres principis rectors que haurien de regir lactuaci de les Administracions pbliques, com latenci adequada als ciutadans o la qualitat dels serveis prestats, les quals es veuran seriosament afectades amb laplicaci estricta del principi destabilitat pressupostria, repetit ad nauseam en el text de la reforma i que converteix als serveis pblics en un mer negoci que haur de competir amb altres ofertes existents en el mercat. Des de la reforma de lart.135 de la Constituci i la inclusi del principi de sostenibilitat financera, que fa prevaldre el pagament del deute pblic per sobre de qualsevol despesa social, les decisions sobre aquesta matria ja

I. Justificaci de la reforma. Lexposici de motius

Dacord a la redacci de lexposici de motius, els objectius que persegueix el Govern amb aquesta reforma sn: 1. Aclarir les competncies municipals i evitar duplicitats amb altres administracions. 2. Aplicar els principis deficincia, estabilitat i sostenibilitat financera a lestructura organitzativa de lAdministraci local. 3. Realitzar un control financer i pressupostari ms rigors. 4. Afavorir la iniciativa econmica privada evitant intervencions administratives desproporcionades.

II.- Noves mesures que adopta el text

El projecte de Llei recull les segents mesures: - Delegaci de competncies estatals o autonmiques als Municipis noms si va acompanyada de pressupost suficient. - Enfortiment de les Diputacions provincials, que assumiran part de les competncies actuals dels Municipis. - Reforma del sistema de retribucions del personal. - Opcions per als serveis municipals deficitaris: privatitzaci, intervenci o tancament. - Refor del paper dels interventors. - Habilitaci al Govern per a establir normes sobre els procediments de control de les entitats locals. - Supressi de monopolis municipals que afecten a sectors econmics puixants en lactualitat.

III.- Principals conseqncies de la reforma

A continuaci passem a detallar les conseqncies que des del nostre punt de vista sn ms greus i mereix la

cisament en un moment de crisi en el qual els poders pblics haurien de fer el contrari: augmentar la despesa per a evitar la fractura social i, sobretot, el sofriment dels que shan quedat al marge des que leconomia va comenar a enfonsar-se en 2008. Lallunyament dels serveis socials de lentorn ms prxim als ciutadans tindr com a conseqncia la ineficcia i el progressiu debilitament dels mateixos (pensem en lajuda a domicili, el suport psicosocial, leducaci social, el desenvolupament comunitari...). Sembla obvi que aquesta distncia ser insalvable per a les persones amb necessitats especials (ancians, depenents, persones amb discapacitat, persones sense recursos econmics ...) que visquin en nuclis rurals allunyats de la capital. Leliminaci de determinats serveis socials en el mitj rural desincentivar al seu torn la permanncia dels vens, tant joves com gent gran, que deixaran de tenir accs directe a serveis que els resulten imprescindibles (guarderies, residncies de gent gran, etc). (5). Desprs de la reforma, les competncies municipals en intervenci social quedaran redudes a la avaluaci i informaci de situacions de necessitat social i latenci immediata a persones en situaci o risc dexclusi social (veure el nou art. 25.2.i) i la disposici transitria segona de la LBBRL), el que pot traduir-se en un trasllat de la competncia exclusiva a les Comunitats Autnomes (6), quedant els Municipis encarregats de valorar els casos per a desprs derivar-los a lorganisme competent i, com a molt, tramitar algunes ajudes durgncia. s de preveure que la retirada de competncies de molts municipis petits dugui aparellat un important nombre dacomiadaments. 3.3.- Reducci de lautonomia municipal Aquesta nova Llei ataca de ple lautonomia local, que consisteix bsicament en el dret de les Entitats locals de gestionar determinats assumptes pblics sota la seva responsabilitat i sempre en benefici dels ciutadans. El Govern pretn establir un ordre jerrquic entre les Entitats locals, el Govern central i els Governs autonmics, el que contradiu els principis constitucionals sobre lautonomia dels

municipis en la gesti dels seus interessos. Segons la nova redacci de lart. 26.2 de la futura LBBRL, se substitueix la tcnica del cost estndard (recollida en lesborrany anterior) per una decisi consensuada entre la Diputaci i els Municipis sobre la forma en que es portar a terme la prestaci. Els Municipis podran mantenir la prestaci i coordinaci dels serveis si, a petici dels mateixos, la Diputaci acredita en un informe que poden prestar-los a un cost inferior que el derivat de la forma de prestaci decidida per la Diputaci. El Ministeri dHisenda i Administracions Pbliques decidir sobre la proposta formulada. Resulta aix mateix inexplicable el reforament de les Diputacions si el que es pretenia era evitar duplicitats. Les Diputacions, a ms, es caracteritzen per ser rgans delecci indirecta (7) i tenir un important dficit democrtic (8). I sorgeix un dubte: com prestaran les Diputacions els serveis la titularitat dels quals assumeixin?. Probablement mitjanant el recurs a la subcontractaci dempreses privades. La reforma elimina tamb la clusula competencial residual continguda en la LBBRL (se suprimeix lart. 28, de la LBBRL), per la qual satribuen als Municipis totes les competncies dexecuci en matria deducaci, cultura, promoci de la dona, habitatge, sanitat, i protecci del medi ambient que la legislaci sectorial no atribus a altres administracions, i en les Disposicions addicionals quinzena i la disposici transitria primera es limiten les competncies locals relatives a educaci i salut respectivament. 3.4 Sobre el personal El nou art.75 bis de la Llei de reforma estableix el nou rgim retributiu dels membres de les Corporacions locals i del personal al servei de les Entitats locals. La reforma fixa per als membres de les Corporacions locals un lmit mxim, en els municipis de ms de 500.000 habitants, equivalent a la retribuci dun Secretari dEstat i un mnim equivalent a la quantitat anterior menys el 80% de la mateixa quan es tracti de municipis dentre 1.001 i 2.000 habitants. En el supsit de municipis de menys de 1.000 habitants es preveu que els

Gener de 2014

Treball - Economia 13

seus membres no tinguin vinculaci exclusiva. En el mateix art. 75 bis apartat quart en connexi amb el 103.bis preveu que les Lleis Anuals de Pressupostos Generals de lEstat podran establir un lmit mxim i mnim total que per tots els conceptes retributius pugui percebre el personal al servei de les entitats locals i entitats delles de pendents i funci del grup professional. s a dir, de dna un marge molt ampli al govern de torn per a fixar els lmits dels conceptes retributius. En lart. 75 ter sestableixen una taula on es limita el nombre de crrecs pblics de les entitats locals amb dedica-

ci exclusiva. Els Presidents de les Diputacions tindran al seu torn un lmit mxim equivalent a la retribuci de lAlcalde del municipi ms poblat de la seva provncia.Quant al personal eventual (personal de confiana, triat a dit), el nou art. 104 bis de la Llei de reforma estableix una escala que nega la inclusi de personal eventual en municipis de menys de 5.000 habitants i arriba fins al lmit del 0.7 % del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les entitats locals en els Municipis amb ms de 500.000 habitants. Sinclou tamb en la Llei de Bases un nou en larticle 92 bis el concep-

te de funcionaris local amb habilitaci de carcter nacional que sn els funcionaris que tinguin atribudes les competncies de la Secretaria i lassessorament legal preceptiu i el control i la fiscalitzaci interna de la gesti econmica-financera i pressupostria, la gesti tributria i la comptabilitat, tresoreria i recaptaci. Laprovaci de loferta docupaci pblica daquests funcionaris correspondr a lEstat a travs del Ministeri dhisenda i Administracions pbliques. Notes: (1) Llei 7/85, Reguladora de les Bases

del Rgim Local, de 2 dabril. (2) Text Refs de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de mar. (3) Lart.135 de la Constituci va ser reformat el 2011 per a establir el principi destabilitat pressupostria com principi rector de lactuaci de totes les Administracions pbliques. Prioritza el pagament del deute pblic de les Administracions per sobre de la despesa social i un dels seus principals creditors/beneficiaris ser la banca alemanya. (4) Llei Orgnica 2/2012 dEstabilitat Pressupostria i Sostenibilitat Finan-

cera, de 27 dabril. (5) Veure lInforme El valor de la proximitat, realitzat per lAssociaci Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials. (6) Veure el nou art. 27.3.c) de a reforma de la LBBRL, que estableix la prestaci dels serveis socials com una de les competncies que les CCAA s podrien delegar en municipis. (7) Excepte en el cas dels Diputats Forals en les provncies i Territoris Histrics del Pas Basc, lelecci del qual s directa pels ciutadans. (8) Mariano Rajoy va ser President de la Diputaci de Pontevedra entre 1983 i 1986 .

Nova Llei dAdministraci Local: Brutal atac del PP al municipalisme amb lnica finalitat del lucre
Sindicat de Treballadors de lAdministraci Pblica de Madrid de la CGT

a nova llei dAdministraci Local que vol tirar endavant el govern del PP arremet directament contra les institucions ms properes als vens: els petits ajuntaments, les entitats locals inferiors al municipi, tals com parrquies, llogarets i pedanies, i els consells oberts, s a dir, aquelles entitats que tenen una poblaci amb dret a

vot inferior a cent habitants, els alcaldes dels quals es trien a m alada i les funcions del Ple sn assumides per la reuni en assemblea dels vens. Ens volen vendre la idea que es tracta de millorar leficcia deixant la gesti i administraci daquestes entitats en mans de Diputacions i Comunitats Autnomes, per la veritat s que no es tracta de res ms que de continuar allunyant els centres de Poder del control ciutad i despoliar les seves propietats collectives per a posar-les en mans privades. Aquestes entitats

han gaudit de boscos, prats, lleres fluvials, forns i pous de forma comunal, una riquesa autogestionada que de cap manera es pot escapar a la rapinya dels voltors del Capital. Tamb s cert que, fins ara, la gesti, explotaci i protecci daquestes propietats comunals han proporcionat als vens mltiples formes docupaci i autoocupaci relacionades amb la cura del pblic, treballs que aquesta nova llei portar a lextinci. Moltes daquestes petites entitats locals han sufragat tamb les despeses ne-

cessries per a mantenir una srie de prestacions bsiques (mestres, serveis mdics, autobusos, etc.) que tamb desapareixeran. Des de la CGT volem ressaltar que, ms enll de la prdua docupaci pblica que aix suposa, aquesta llei ataca directament a la base dels nostres principis ideolgics. Un dels ms importants, quant a organitzaci territorial es refereix, s lanomenat Municipalisme Llibertari, basat en institucions venals dndole assembleria que, practicant la democrcia directa,

es federarien en una confederaci de municipis o comunes lliures, sent una alternativa a lEstat centralitzat. El ms recent formulador daquesta tesi va ser lhistoriador, filsof i professor universitari nord-americ mort el 2006, Murray Bookchin, que va evolucionar des del marxisme tradicional al comunisme llibertari de Piotr Kropotkin.Per tot aix, des de CGT exigim la retirada daquesta llei perqu no es porti a terme la definitiva desaparici de lltim vestigi de municipalisme a lEstat espanyol.

La venda dAENA. Un frau a esquenes de la societat

Secci Sindical CGT AENA http://www.cgt-aena.org/

em pogut saber, a travs de diversos contactes, a ms de per linforme del Consell Consultiu de Privatitzacions, que el govern del PP avala la collocaci en borsa de fins a un 60% del capital i mai inferior al 51% dAENA Aeroports SA, a travs de la creaci dun nucli estable daccionistes de referncia (integrat entre tres i cinc inversors) que controlarien conjuntament entre un 20 i un 30% del capital, i que posseirien cadascun paquets dentre un 5 i un 10%. Al mateix temps, lempresa encarregada de lassessorament del procs de privatitzaci, LAZARD, ha valorat la venda dAENA Aeroports el 2014 en una forqueta dentre 12 i 16.000 milions deuros. Quantitat ridcula, que ve a ser la meitat de la valoraci, que ja considervem petita, de 30.000 milions deuros realitzada per lanterior executiu. Hi ha una altra diferncia bsica. No es tracta ja de cedir la gesti en concessi, sin duna operaci merament financera que vendria, amb totes les conseqncies, la majoria del capital dAENA Aeroports, convertintla en un monopoli privat. Aix donaria motiu, per exemple, que els amos de la nova societat decidissin vendre, per a fer caixa, alguns aeroports de manera independent a qualsevol postor. Tot aix ens recorda a les privatitzacions dels noranta, impulsades pel PP i que van servir per a fer rics a molt poques persones, els gestors que van dirigir la privatitzaci i els seus amics, mentre es destrua ocupaci directa i es robava literalment a la ciutadania daquest pas. Trobem tots els ingredients per a lexpoli duna empresa pblica rendible i amb unes xifres de negoci enve-

jables, a pesar del deute que interessadament han provocat amb una gesti nefasta: AENA s el gestor aeroportuari que ms passatgers gestiona en tot el mn, amb un trfic de 205 milions el 2012; AENA tancar lany amb un resultat brut dexplotaci (ebitda) superior als 1.500 milions deuros i amb un saldo de caixa positiu de 600 milions segons ha informat la prpia ministra en el Congrs.

Un preu de saldo, comparat amb la compra de Luton.

El President dAENA va realitzar una operaci llampec comprant el 51% de laeroport de Luton, per ms de 500 milions deuros. Recentment, un ar-

ticle de eldiario.es avisava que si per Luton es van pagar exactament 504 milions deuros, amb 9,6 milions de passatgers any, no sortien els comptes per a vendre tots els aeroports dEspanya amb un trfic de 205 milions de passatgers. Mentre van acceptar aquest estiu pagar 33,6 euros per cada viatger/any a Luton, ara que es tracta de privatitzar AENA, estan disposats a lliurar-la a preu de saldo amb un preu per cada passatger/any que oscilla entre un mnim de zero euros (si el preu final del 100% s inferior a 13.000 milions) i un mxim de 14,6 euros (amb una valoraci de 16.000 milions). I tot aix, a ms de com a ciutadans, ens afecta com treballadors dAENA Des de CGT entenem que aquest expoli dAena semmarca en lestratgia del PP de regalar a mans privades la

gesti dels serveis pblics, desregular les relacions laborals i atacar a la ciutadania i la classe treballadora en tots els fronts possibles. Va de la m de la Reforma laboral, de laugment de latur, la prdua de llocs de treball fixos i la sagnia dExpedients de Regulaci dOcupacions. A ms, es vol lliurar a mans privades una empresa clau en la generaci de riquesa nacional. Concretament, a AENA el procs de sofriment collectiu que ens volen imposar ve de la m de lExpedient de Regulaci dOcupaci acordat el 31 doctubre de 2012 en la nostra empresa, lonada dacomiadaments injustificats i unilaterals del personal amb contracte temporal, congelacions salarials, eliminaci de pagues, trasllats forosos, etc. Processos tots ells als quals sha oposat sindical i jurdicament la CGT, denunciant a travs de

lacci sindical lERO, donant suport i assessorant als treballadors temporals acomiadats o denunciant davant lAudincia Nacional leliminaci de la paga extra i lacord de trasllats forosos. No cal ser una llumbrera per a intuir que la privatitzaci de lempresa accentuar les desigualtats socials, imposant tot el pes de lajustament sobre els treballadors, intensificant els processos de desregulaci laboral, prdua de drets i garantia en locupaci. Aix mateix, incidir negativament en la qualitat del servei pblic, quedant afectada el manteniment i la seguretat aeroportuaria, doncs com se sap sn coses que costen diners i a ulls dun inversor interessat no suposa cap benefici. I, ara, qu: una PLATAFORMA CONTRA LA PRIVATITZACI. Pensem que s moment per a lluitar contra aquest robatori planificat, que tots som tils. Fem una crida perqu collectius, organitzacions i tot aquell que vulgui participar, construm una Plataforma contra la privatitzaci dAENA. La comunitat educativa i el personal sanitari sn un exemple dorganitzaci transversal i inclusiva de tots els collectius contra la privatitzaci de la sanitat i leducaci pblica. En molts casos estan entorpint, retardant i impossibilitant ladopci de mesures. CGT vol estar en aquesta Plataforma, sense nim de protagonisme i com un ms.CGT entn que el moment actual s ms crtic que fa dos anys. s hora daixecar-se, dorganitzar-nos unitriament els treballadors/es en els centres de treball, de baix cap a dalt, com sempre hem defensat, i dir NO a la privatitzaci dAENA i parar aquest expoli. Ja hem comenat a treballar. Aporta el teu gra de sorra.

14 Treball - Economia

Gener de 2014

Notcies sindicals
Contnuen les mobilitzacions a Hewlett-Packard contra lonada dacomiadaments
CGT acusa a la multinacional HP de reduir plantilla per a poder presentar resultats positius al terme de lany fiscal nord-americ. Molts dels acomiadats sn convocats per sorpresa a una reuni on sels lliura la carta de cessament. Aquesta onada dacomiadaments ha afectat fins al moment uns 40 treballadors dels centres de producci de Barcelona, Saragossa i Madrid. Contra el que passava abans de la reforma laboral aprovada per PP i CIU, no s necessari presentar ara un Expedient de Regulaci dOcupaci (ERO ) si la reducci de personal no afecta a ms del 10 % de la plantilla. I en el cas de HP, la conjunci dempreses dintre del grup fa difcil dilucidar els lmits daquest percentatge, pel que els empleats desconeixen quant temps durar el degoteig de baixes. Els treballadors de HP van decidir, igual que van fer mesos enrere (en que van fer una vaga indefinida que va posar a lempresa contra les cordes), afrontar la situaci amb mobilitzacions. Les primeres van ser penjar grans pancartes contra els acomiadaments i realitzar accions imaginatives com la plantada de 157 creus davant de la seu de Hewlett-Packard a Sant Cugat del Valls el 14 de novembre, quantitat que es correspon amb el nombre dacomiadaments realitzats per la multinacional informtica en 2 anys Per altra banda, els treballadors de HP tenen pendent una sentncia de lAudincia Nacional al recurs presentat el passat estiu contra lERO que pretenia modificar radicalment les condicions de treball en els centres, amb laplicaci de larticle 41 de la reforma laboral. Amb la nova norma, la Direcci de lempresa, si hi ha raons econmiques, tcniques, organitzatives o de producci, podr acordar modificacions substancials de les condicions de treball. Aquestes condicions sn, entre altres, les que afecten a jornada laboral, horari i distribuci del temps de treball, rgim de treball a torns, sistema de remuneraci, treball i rendiments, i funcions, quan excedeixin dels lmits per a la mobilitat funcional. El pla de reestructuraci que HP va presentar el passat estiu emparant-se en aquesta normativa suposava, per exemple, que la Direcci satorgava la potestat de canviar la distribuci de la jornada laboral anual i fixar el cmput dhores de treball en 1.780 i una reducci del 10% del salari per als 2.100 treballadors afectats per la mesura. Finalment la protesta laboral va aconseguir que lempresa es tirs enrere en lapartat salarial. El 10 de desembre CGT va convocar una concentraci davant la reuni mundial de la multinacional HP que es realitzava a la Fira 2 de Granvia LHospitalet, aprofitant la presncia dels mxims directius de la companyia vinguts de diversos continents per a protestar contra una multinacional que est realitzant una dura poltica dacomiadaments. El centenar de persones concentrades van denunciar els acomiadaments davant directius i clients de la multinacional en la Fira de Barcelona. A HP portem 3 anys de lluita contra uns acomiadaments motivats nicament per una insaciable fam de beneficis i un cec autoritarisme. En aquest temps hem convocat vagues, manifestacions, concentracions, escraches en fires i aix fins a 58 accions diferents.

Una lluita guanyada... per a totes i tots a Caprabo

La lluita portada a terme en els ltims mesos des del Sindicat dHostaleria i Comer de CGT Barcelona i per la delegada de CGT Caprabo Vanessa Maas ha donat els seus fruits. Ha estat una batalla legal, sindical i social: posant-se en la porta de la botiga de Caprabo en la qual treballa i s delegada del Comit per CGT, treballant socialment amb Dones Llibertries i altres organitzacions socials i denunciant davant el Jutjat del Social de Barcelona. El dret aconseguit per auto del Jutjat i per acord judicial amb lempresa davant el mateix Jutjat, s un precedent utilitzable per totes les mares o pares en situacions de monoparentalitat. s a dir; encara que no s un dret general, si que permet defensar el dret a cura dun/a menor fins a una edat dautonomia i independncia vital. La jutgessa va establir la raonable edat dels 14 anys com lmit per a aquest dret dun horari compatible amb latenci al/la menor. La resposta de lempresa va ser traslladar a Vanessa a un altre centre de treball a pesar que s delegada del Co-

mit dempresa i del Comit de Seguretat i Salut. Esperem que el treball jurdic dels advocats i la lluita sindical i social de Vanessa serveixin perqu altres centenars o milers de treballadores i treballadors puguin tenir una soluci com aquesta. Evidentment Vanessa ha denunciat lagressi portada a terme per Caprabo amb el trasllat. I esperem guanyarla tamb perqu s una clara discriminaci i un atemptat sindical en la lnia dels que porta fent Caprabo contra la CGT en els ltims anys.

AENA fomenta els acomiadaments i la precaritzaci de les condicions laborals a laeroport de Palma
CGT Balears denuncia que AENA fomenta lacomiadament de treballadors i la precaritzaci de les condicions laborals en els serveis aeroportuaris privatitzats. Tot i les notcies sobre el bona que ha estat la temporada turstica per a Balears i per a laeroport de Palma amb records de passatgers i aeronaus, altres coses ens fan dubtar de la relaci existent entre laugment de lactivitat econmica i els beneficis per als treballadors amb la consegent disminuci de latur. Des de tots els mitjans del poder escoltem dir que amb una major activitat es millora la situaci dels treballadors i disminueix latur. I aix hauria de ser, si no fos perqu aqu interv el Govern i les empreses que shan beneficiat de la privatitzaci dun b pblic. Desprs daquesta temporada tan bona el Govern, a travs del Ministeri de Foment i aquest a travs dAENA, ho celebren reduint, entre altres, la partida assignada al manteniment de les cintes transportadores dequipatges de lAeroport de Palma. Aix entra en el que es denomina baixa temerria ja que comporta que per a mantenir el servei amb menys diners calgui acomiadar treballadors i reduir el sou als que queden augmentant aix lexplotaci laboral, els

beneficis del concessionari i dAENA. Aquest cas s especialment greu, ja que el concessionari daquest servei, Tot Seriman a travs de Siemens acaba el seu contracte i el nou, UTE EFS Manteniments Serveis Tcnics/EMTE Sistemes SA entra ja amb altres condicions i amb menys pressupost, i en lloc de subrogar als treballadors, dacord al conveni aeroportuari, contracta a menys plantilla, deixant als altres simplement en el carrer, ni tan sols amb lacomiadament. Un altre exemple clar doncs de que hi ha un clar propsit de Govern i patronal daugmentar els seus beneficis encara que sigui enviant a latur als treballadors de les empreses que fan un servei pblic, complint ja amb escassos mitjans. Des de la CGT intentarem que aquest nou cop als treballadors i a locupaci no es produeixi, exigim la subrogaci integra de tota la plantilla, respectant els seus drets, tal com estableix el conveni collectiu del sector.

La CGT denuncia el desmembrament progressiu de lHospital Joan XXIII de Tarragona CGT contra Segons comunicaci rebuda de la lassetjament i Direcci de Recursos Humans de lHospital, textualment: com a con- persecuci sindical seqncia de la situaci econmi- a Mecaplast ca sestan adoptant mesures amb
lobjectiu de reduir lestructura dacord amb el comproms dausteritat, aprimament i agilitat en ladministraci. Sinicia, aix, el trmit per realitzar lamortitzaci dun lloc de treball de facultatiu especialista en Neurocirurgia. Aix forma part duna amortitzaci de llocs de treball de totes les categories, que shan anat produint des de que van comenar les retallades. Aquesta ltima s prou important, perqu desmantella part d un servei que ha estat emblemtic per lhospital, com s la Neurocirurgia i que va costar molt implantar en aquest centre. Aquests fets no fan res ms que augmentar la llista de serveis que han estat mutilats, com la cirurgia torcica i la cirurgia maxillofacial. En reduir els

serveis esmentats, molts dels pacients que podrien ser atesos aqu shan de desplaar a Barcelona. A la CGT li sorpren que mentre sest filant tan prim en alguns mbits, surtin notcies en les que el Departament de Salut anuncia que vol blindar els sous dels directius sanitaris, per a qu no perdin poder adquisitiu a causa a les retallades, i augmenta els crrecs de confiana amb el nomenament publicat al DOG nmero 6493 de data 4.11.2013, entre altres, de la senyora Mireia Alabart i Abs, personal eventual del Departament de Salut com a cap de lOficina de la Secretaria del Conseller de Salut, amb un sou de funcionari del Grup A, amb nivell de complement de destinaci 24 i complement especfic de 25.813,80 euros anual. Com a conseqncia daquestes poltiques irresponsables, els professionals daquest Hospital estan suportant un augment de la pressi assistencial, laugment considerable de les crregues de treball, laugment de la precaritzaci laboral per la inseguretat de mantenir el seu lloc de treball, laugment del desconfort i lestrs per la dificultat per poder datendre als pacients en les seves condicions adequades.

La CGT de lAnoia ha estat portant a terme des del passat mes de novembre una campanya denunciant persecuci sindical i assetjament laboral contra els membres del comit dempresa de Mecaplast, desprs que aquesta empresa de la Pobla de Claramunt, dedicada a la producci de peces per a la indstria automobilstica, hagus acomiadat a dues treballadores afiliades al sindicat, Teresa Dvila i Sandra Lorente, que eren la presidenta i la secretria del comit, amb lobjectiu de treures del mig a les companyes de la secci sindical de CGT perqu deixessin de posar en coneixement a lautoritat laboral totes les agressions sobre ERO sense causa, rebaixes salarials havent-hi beneficis, acomiadaments gratuts, sancions i altres atroci-

Gener de 2014

Treball - Economia 15

tats cap a la plantilla. Contra aquests acomiadaments shan portat a terme concentracions, ocupacions de la sala de reunions de Mecaplast, enviaments de correus i faxos, etc. La tctica de lempresa ha estat dividir al comit, aprofitant les presumptes irregularitats en la gesti econmica del comit per part de la seva tresorera, membre dUGT. Totes tres van ser acomiadades el passat 10 doctubre, mentre lantic president del comit membre de CCOO- va ser acomiadat el passat mes de maig. CGT va denunciar que Mecaplast -amb 330 treballadors en plantilla- fa cada dia un centenar de contractes a travs dempreses de treball temporal. Precisament per aquesta circumstncia no donem crdit a que lempresa hagi plantejat diferents ERO. En concret un de 8 dies lany 2012 i un altre que plantejava una reducci dentre 4 i 5 dies per mes durant el 2013. A ms, tamb el 2013 es va aprovar una rebaixa salarial. Degut al seu treball de denuncia les dues delegades de CGT van rebre diferents amonestacions i van veure modificades per part de lempresa les seves condicions de treball, en una clara mostra de persecuci sindical. A ms, el passat mes de juliol Mecaplast va obrir un expedient disciplinari a tots els membres del comit dempresa per lexistncia dentre 9000 i 10.000 euros de despeses sense justificar. Les sospites sobre irregularitats en la gesti econmica del comit sobrien el juny de 2012 quan lempresa demanava justificaci sobre les despeses que shavien carregat al Fons Social que gestiona el comit. El requeriment dinformaci de lempresa va posar a la resta del comit en alerta sobre les presumptes irregularitats que hauria coms la tresorera, delegada de la UGT, que era lnica persona autoritzada per accedir als comptes bancaris i que feia ms dun any que no anava a les reunions del comit. Quan lempresa va requerir la justificaci de la despesa, els altres membres del comit van analitzar la documentaci amb lajuda pericial dun economista i van trobar entre 9.000 i 10.000 euros pendents de justificar. Tot i que les acomiadades tenien dret a seguir exercint els seus crrecs al comit dempresa, Mecaplast els negava lentrada a les installacions, en protesta per aix es va ocupar en dues ocasions la sala de reunions de lempresa per reclamar que, fins que no hi hagi una sentncia ferma sobre el recurs que han presentat a lacomiadament, puguin continuar exercint els seus crrecs al comit dempresa, una cosa a que lempresa es negava tot i que la inspecci del treball ens havia donat la ra. El 10 de desembre la CGT va convocar una jornada de solidaritat amb les dues delegades acomiadades a Mecaplast, amb diverses concentracions i activisme per les xarxes socials, a ms de la concentraci principal que es va portar a terme a les portes de lempresa. La poltica de la Direcci est sent doble, duna banda utilitzar totes els ardits per a desacreditar als representants de la CGT i daltra banda inculcant la por en la plantilla. Des de la CGT seguirem lluitant contra la persecuci sindical i fent entendre a la plantilla que la por s garantia de divisi dels treballadors/es i el millor aliat de lempresa. Que ning es cregui que cedint a la por i als plans de lempresa es garanteix el futur i la producci, al contrari, com ms feble vegin loposici dels treballadors ms fcil ser que siguem moneda de can-

vi en els propsits de la multinacional.

CGT va convocar vaga indefinida a Unipost a partir del 20 de desembre

La CGT va acordar convocar vaga indefinida a Unipost a partir del 13 de desembre, per protestar pels incompliments de conveni per part de lempresa (rebaixa salarial i no haver cobrat la mitja paga pendent) i per demanar la retirada dels acomiadaments previstos. Per davant la convocatria per part dels altres sindicats dun referndum el 17 de desembre per tal que es pronuncis la plantilla sobre la proposta de lempresa, CGT va decidir ajornar-la en espera de conixer el resultat, a la vegada que demanava votar No a la proposta de lempresa, una proposta que incloia: 425 extincions des del 1 de gener de 2014 al 30 de juny de 2014, ERTO de fins a 90 dies laborables o 124 dies naturals si saplica per mesos complets del 1 de gener al 31 de desembre de 2014, i reducci dun 9,3% en els conceptes del conveni. El resultat del referndum va ser 1030 vots contra la proposta de lempresa i 795 a favor. Davant daquest resultat CGT va decidir convocar vaga indefinida a Unipost en solitari, davant la passivitat de la resta de sindicats, a partir del 20 de desembre, amb aturades de 24 hores els dies 20, 23, 26, 27, 30 i 31 de desembre, i 2 i 3 de gener, convocant-se successivament ms dies mentre el conflicte no se solucions, una soluci que passava per cobrar el que sels devia i que no hagi acomiadaments forosos ni rebaixes salarials descndol com la que pretn lempresa. Les primeres jornades vaga van tenir seguiments importants a Barcelona (dun 80%) i San Fernando de Henares, i progresivament la vaga es va anar estenent a centres daltres ciutats com Mrcia, Valncia, Saragossa, Sevilla,... Des del conjunt de la CGT sha estat fent una campanya de suport a la vaga, amb concentracions a diferents centres de treball, aportacions a la caixa de resistncia, accions de suport, difusi per les xarxes socials. Les principals concentracions a Catalunya shan portat a terme davant la seu dUnipost de lHospitalet de Llobregat. Lltim pla de viabilitat presentat per Unipost contempla mesures molt dures, que vol imposar sota lamenaa de presentar concurs de creditors en cas de no ser acceptades. Lempresa insisteix, com porta dient des de fa tres anys, en el re-dimensionament de la companyia i que li sobra un 22% de plantilla, a ms pretn prorrogar lERTO de suspensions que actualment afecta als 2600 treballadors/es de Unipost (120 jornades), i ampliar la reducci salarial del 10% que acaba el 30/4/14 fins al 31/12/14, una reducci salarial que li va concedir la Comissi Consultiva Nacional de Convenis Collectius el 31 de juliol de 2013 i que va comenar a aplicar-se a lagost, i a ms per si aix fora poc, pretn aplicar una reducci salarial addicional dun 10% del/1 1/14 al 31/12/14, si aix sapliqus els treballadors/es de Unipost sofrirem una reducci salarial dun 20% en total el 2014. El perode de consultes de la rebaixa salarial va acabar sense desprs de celebrar-se la mediaci al SIMA, amb el que ara s la CCNCC la que haur

de determinar si la concedeix o no a lempresa i en quines condicions. El 5 de desembre de 2013 acabava el perode de consultes del ERO i davant la immobilitat negociadora que ha manifestat lempresa CGT va considerar que lnica via possible per a plantar cara al despropsit que planteja lempresa era la de la mobilitzaci perqu els treballadors/es dUnipost no podem admetre que hagi acomiadaments forosos ni ms rebaixes salarials.

Aturades a Televisi de Catalunya contra la unificaci de les corresponsalies i la privatitzaci de la publicitat

El comit dEmpresa de TV3 i Catalunya Rdio va convocar aturades parcials a Televisi de Catalunya els dies 24 i 31 de desembre. En la primera laturada es va fer entre les 20,50 i les 21,20 hores, cosa que suposava coincidir amb el moment en qu es retransmetia el discurs del rei dEspanya. Els motius de les aturades eren denunciar lexternalitzaci dels espots publicitaris. Aix, per als treballadors s un element negatiu perqu afecta a una font clau del finanament de TV3. A aquest punt concret safegeix el refs a la proposta inclosa en el Contracte Programa de lens que preveu un ampli ventall de possibles externalitzacions de programes. Un tercer punt s la protesta contra el finanament insuficient fruit de la aportaci pblica prevista per al 2014 i, finalment, la mobilitzaci t a veure amb les propostes de rebaixa salarial incloses en la proposta empresarial per al conveni. La mala maror no es limita a aspectes relacionats amb lapartat econmic de Televisi de Catalunya, sin que tamb critiquen la proposta de la direcci dunificaci de les corresponsalies internacionals de les dues entitats, en considerar que si una sola persona ha de donar servei a la televisi i a la rdio, baixar la qualitat del producte. A ms de lincrement del volum de feina que suposar, afirmen que el periodista haur de prioritzar un o altre mitj. Per aquests motius els treballadors de Catalunya Rdio i de TV3 reclamen a la direcci de lens mantenir el model actual, tot i que es puguin compartir locals, despeses i totes les sinergies possibles, per estimen que s imprescindible que cada periodista es dediqui al seu mitj en exclusiva.

davant els centres ms emblemtics de Mercadona a ms de vint ciutats de tot lestat espanyol per a exigir la readmissi de Francisco Enrquez Martnez, Fran, delegat sindical de la CGT a Mercadona-Mlaga. A Catalunya es van fer concentracions a Calafell, Reus i Parets del Valls. Part de la plantilla de Mercadona a Mlaga va acudir el passat octubre a la CGT per a organitzar-se amb la finalitat de defensar els seus drets. La reacci de lempresa no es va fer esperar i Fran, que havia estat triat secretari de la secci sindical pels seus companys, va ser expedientat i posteriorment acomiadat. CGT denncia que Mercadona no dubta en recrrer a prctiques gaireb mafioses, com oferir una gran quantitat de diners a Fran perqu accepti lacomiadament i soblidi del tema o amenaar als seus familiars que encara treballen a lempresa. Sha intentat presentar a Mercadona i al seu president Juan Roig com un model a seguir; recordem les seves declaracions convidant a les persones a treballar com xinesos. El que potser no tanta gent spiga s que el 2011 un de cada tres contractes signats acabaven en acomiadament, baixa voluntria o no es renovaven, que sexerceix una sistemtica poltica dabusos contra la plantilla, incloent a embarassades o persones de baixa, i que la repressi sindical s prctica habitual en aquests supermercats. Amb aquesta poltica Mercadona i els seus directius intenten que qui treballen all es mantinguin submissos i en silenci i aix, de passada, poder assolir el seu veritable objectiu: que les persones treballin com esclaves perqu ells puguin seguir vivint com reis.

i beneficis, possiblement superant els 12.000 milions d. Acceptar les causes econmiques pot convertir-se en la avantsala de nous conflictes i decisions empresarials contra la plantilla, i ms amb la incertesa que VW segueix generant davant la plantilla amb la no clarificaci definitiva de la fabricaci de nous models a la planta de Martorell .

Els treballadors de SCA de Mediona accepten el seu trasllat a les fbriques de Valls i Navarra per evitar lacomiadament
Els treballadors de lempresa paperera SCA de Mediona (Alt Peneds) van aprovar el preacord, negociat amb lempresa pels sindicats del comit (UGT, CCOO i CGT), que suposa el trasllat de 134 treballadors daquesta planta a les fbriques de Valls i Allo (Navarra). Un 86% de la plantilla va participar a la votaci, 180 de 213 treballadors. 176 vots van ser a favor del preacord, tres en contra i un en blanc. Els trasllats, als que es podran acollir els empleats voluntriament, es comenaran a fer a partir del mes de gener i fins al mes de juliol de 2013. Tamb shan aconseguit les mximes condicions per aquells que no vulguin canviar de planta i presentin la baixa voluntria. Seran acomiadats amb una indemnitzaci de 45 dies per 42 mensualitats pel temps treballat fins al febrer de 2012 i de 33 dies per 24 mensualitats pel perode treballat a partir del febrer de 2012.

CGT Grup SEAT no signa lacord de lERO de 201 acomiadaments

Davant la finalitzaci del perode de consultes de lERO n 2344/2013 amb el resultat dacord per part de lempresa i de la majoria sindical de CCOO-UGT en lacceptaci de 201 acomiadaments, des de les seccions sindicals de la CGT es va prendre la decissi, seguint els acords de les assemblees dafiliats i afiliades, de no signar lacord amb la Patronal dacceptaci del nou ERO a SEAT que comportar lacomiadament de 201 treballadors de diverses rres no vinculades a la lnia de producci. No podem acceptar les causes econmiques presentades per lempresa en coherncia amb la nostra anlisi repetit lentramat financer que el Grup Multinacional VW t a SEAT. El Grup internacional tindr , aquest any 2013 , un nou rcord histric de produccions

La CGT va convocar el 21 de desembre concentracions davant supermercats de Mercadona contra lacomiadament dun delegat a Mlaga
La CGT va convocar una jornada reivindicativa a nivell estatal el dissabte 21 de desembre, amb concentracions

Manifestaci el 14 de desembre a Reus: La sanitat no ha de ser un negoci!

Un miler de persones es van manifestar el 14 de desembre a Reus en defensa de la sanitat pblica, convocades per un seguit de sindicats (entre ells la CGT), plataformes en defensa de la sanitat pblica, partits i collectius socials, en defensa dels CAPs i lHospital Sant Joan de Reus, contra la corrupci, la privatitzaci, lexternalitzaci, les dobles llistes despera,... i en defensa dun sistema de sanitat pblic, universal i de qualitat. Tamb es va mostrar el suport a lacusaci popular de la CUP en els processos judicials relacionats en la gesti de lmbit sanitari, especialment en el cas dInnova.

16 LEntrevista

Parlem
va indiscriminadament a una colla de companys. Realitzem lentrevista en un restaurant colombi de Les Lilas, a la perifria de Pars, on resideix. - Antonio, quin s el teu origen? Vaig nixer a Canillejas, Madrid, el 1938. Vaig estar a Madrid fins els 12 anys. El meu pare era refugiat. Va fer la guerra. Primer va fer el Riff. Desprs va anar a la guerra dEspanya al 1936. Va estar a la primera brigada mixta formada per veterans i per la quinta del biber i sempre va estar en guerra fins a la batalla de lEbre. Va passar la frontera a Frana i va estar als camps de concentraci. Desprs el van enviar a construir la lnia Maginot. All fou fet presoner pels alemanys. Ms tard el varen deixar anar i lenviaren a treballar en les carreteres i altres treballs. - Quan vas conixer al teu pare? Als 12 anys. Quan vaig anar a Frana amb la meva mare. - Com vas viure lpoca de post-guerra a lEspanya franquista? Jo vaig viure a Espanya, vaig ser un privilegiat perqu la meva famlia, els meus avis, tenien una pastisseria industrial. Hi treballaven 20 obrers. Tenien una gran producci. O sigui, en quant al nivell de vida estava b. No em puc queixar. A la meva famlia no es parlava de res de la guerra. Fou llavors que em vaig assabentar de tot el que va ocrrer. - Quan vas assabentar-te que el teu pare era refugiat? Aix ho vaig descobrir de petit. He viscut sense pare fins els 12 anys, per no el vaig trobar en falta. A Espanya vaig viure rodejat dhomes: tiets, cosins, avis. Per no es parlava de la guerra. Els meus pares van viure i treballar a Estrasburg fins la mort de Franco. Llavors varen tornar a Espanya. El meu pare era de la UGT. - Com i quan vas prendre conscincia poltica? Jo, tots els diumenges anava a la CNT a Estrasburg. Era el sindicat ms important. Es reunien en un caf que es deia LEtoile Rouge. La majoria eren refugiats espanyols fins els anys setanta i escaig. Alguns venien dAlemanya i es quedaven a Estrasburg. Es parlava de la guerra mundial, de la guerra civil, de la situaci a Espanya. Jo hi anava a escoltar. Tamb amb el meu pare vaig anar dotzenes de vegades als museus i vaig aprendre-hi molta histria. A Alscia era lnic nen espanyol. - No vas sentir racisme, discriminaci per ser espanyol? No, no. Els meus amics eren alsacians. Anvem al teatre, al cinema, als concerts. Vaig descobrir a Joan Sebastian Bach. All a les esglsies protestants donaven concerts drgan i vaig poder escoltar el meu artista preferit, a Bach. Em sento cosmopolita. Soc alsaci, madrileny, parisenc. Mai vaig tenir complexes de tipus nacionalista. - Quan comences a militar? Als 19 anys, a lacabar els meus estudis de tcnic electricista vaig venir a treballar a Pars. I em vaig posar en contacte amb la FIJL, les Joventuts Llibertries. Treballava i alhora militava i seguia els estudis al Conservatori dArts i Oficis, on em vaig diplomar com enginyer electricista.. Aix era el 1959-1960. Vaig arribar a secretari de la federaci Local de la FIJL de Pars. O sigui, que estava a laguait de tot el que succea. Poc a poc vaig entrar a la militncia activa contra el franquisme. Va haver-hi una manifestaci davant lambaixada dEspanya en solidaritat amb els miners dAstries en vaga i em van detenir amb Paul Desnais. Vam estar tancats tota la nit a comissaria. Vaig estar a Tolosa quan es van preparar les accions clandestines de Defensa Interior, DI. Es tractava de fustigar el franquisme. No mitjanant acci directa armada per a matar gent, sin que es posaven petards per fer soroll i per a qu el mn sabs que a Espanya imperava una dictadura sanguinria. - Estaven separats els anarcosindicalistes en aquest temps? No. Estvem junts. Hi havia la FAI, la CNT i les FIJL. La seu nacional i social de la CNT estava a Tolosa. - Entenies dartefactes explosius? s clar. Era prit electricista. - Quins petards vas posar? Jo, per exemple, vaig posar un petard a Itlia, el 1961, al consulat espanyol de Roma, amb un company. Desprs un altre, de ms gran, al Valle de los Cados amb Paul Desnais el 1962. Paul era metge i estava en una organitzaci anarcosindicalista francesa. Daqu la seva solidaritat amb Espanya. Encara es viu. Jo vaig agafar el tren a Perpiny i vaig viatjar a Barcelona. Paul mesperava amb la seva companya a Barcelona. Ens vam anar en cotxe fins a Calatayud. All vaig armar lartefacte. Vaig comprar un despertador, piles i cables. I el vaig armar sencer. Tan sols faltava activarlo. El vaig posar a les tres de la tarda per a que explots a les set. Vam anar a Madrid i llavors al Valle de los Cados. El company amb el cotxe va tornar sol. I jo vaig marxar de Madrid en tren dos dies desprs cap a Barcelona. En la motxilla portava per banyarme i acampar. Era un turista ms. Jo dormia en les tendes de campanya o a casa de companys dEstrasburg.

Gener de 2014

Antonio Martn, artificier de Defens

El nostre objectiu era eliminar a Fran

Txema Bofill

Hem de recordar als que varen lluitar a lpoca ms dura del franquisme. Antonio Martn Bellido s un dels pocs resistents que va sobreviure en la clandestinitat a lEspanya franquista. Activista del grup de resistncia antifranquista llibertari Defensa Interior (DI), entre 1962 i 1963 intervingu en accions a linterior dEspanya i a Itlia. El 29 de juliol de 1963, amb Sergio Hernndez, fou lautor dels atemptats realitzats al Valle de los Cados, contra la seu de la Direcci General de Seguretat i contra els locals de la Delegaci Nacional de Sindicats a Madrid, atemptats pels quals els militants llibertaris Francisco Granado Gata i Joaqun Delgado Martnez, de les Joventuts Llibertries, van ser condemnats a mort i garrotats el 17 dagost de 1963. Encara avui viu consternat pels companys Delgado i Granado, assassinats, i pel sofriment dels empresonats i torturats per accions en les que va participar. Antonio va participar als atemptats a Madrid, durant els anys 1962-1963. Es camuflava amb els turistes que comenaven a arribar a lestiu. Posava bombes i tornava. Eren resistents i activistes de les Joventuts Llibertries. Era lpoca de mxima i crua repressi. Franco es trobava fort pel recolzament internacional i el turisme en quant a leconomia. Antonio ens explica les seves tctiques de supervivncia. Era astut i prctic. Sap nadar i guardar la roba. En 1968 va ser nomenat secretari de les Joventuts Llibertries parisenques, per detingut, fou confinat a SaintBrieuc (Bretanya) sota lacusaci dassociaci de malfactors. A partir de 1995 fou un dels animadors de la Confederaci Nacional del Treball (CNT) de Frana. El 1998 es jubil de la seva feina denginyer informtic. Per les seves qualitats i per latzar no va trepitjar les presons. Mig segle desprs segueix preocupat pel que va fer malament. Vol discernir els errors que varen provocar la detenci i assassinat de Granados i Delgado. Diu No assumir responsabilitats s la prova de covardia intellectual i defugir responsabilitats s trepitjar els cadvers dels nostres companys morts Aquests darrers anys ha organitzat trobades per a reunir els protagonistes i esbrinar el que va succeir, les incgnites, els errors. Amb Octavio Alberola Suriach ha treballat en els ltimes anys per obtenir de les autoritats judicials espanyoles la revisi del procs de Delgado i Granado. El context era el de Spanish is diferent. La repressi sanguinria fou una de les maneres de paralitzar les accions armades. Com els nazis, a cada atemptat, el rgim empresona-

Mai vaig estar en hotels. A mi de jove magradava molt llegir les novelles negres americanes. I sabia que quan sentra en un pas per fer quelcom cal tornar per la mateixa frontera. Uns han caigut en lerrada dentrar per Barcelona i sortir per Irn. Greu. - Per qu? La policia sabia que els autors venien de Frana. Llavors controlaven les fronteres. Amb Delgado i Granado van dir que havien de demanar papers a tots els joves que anaven i venien de Frana a Espanya. I s difcil dexplicar el fet dentrar per una frontera i sortir per una altra. - El material explosiu, don venia? Alberola o alg del DI donava els explosius. Jo vaig armar el detonador del Valle de los Cados i junt amb Sergio Hernndez els detonadors qumics de la DGS i dels sindicats verticals al 1963. - Cm valores latemptat del Valle de los Cados, dalt risc per vosaltres? Havien dit per la premsa que havia posat el petard a laltar major. Mentida. El vaig posar en un rac prop de la tomba de Jos Antonio Primo de Ribera amb la fi de fer soroll i denunciar de passada al mxim smbol franquista. Vaig aprendre estant a Frana que havien detingut a uns 15 companys arrel del petard al Valle de los Cados.

En particular a Ruano. Snchez Ruano era un amic de Jacinto Guerrero Lucas. En principi amics. Desprs Guerrero ha escrit un llibre on critica a Ruano de mala manera. Mal fet. Ruano va ser condemnat a 30 anys de pres i no sel pot tractar com si fos un qualsevol. - Concretament, amb quins arguments se lacusa? A veure. Ruano era un jove que portava els estudiants a veure museus de Madrid. I el dia de lexplosi, com tenien molt temps, van anar al Valle de los Cados. I res ms entrar a la baslica, es va escoltar una explosi. Ruano estava dins. Van demanar papers a tothom. El van deixar anar per, 15 dies desprs la policia va venir a casa seva, i el van tancar 30 anys a la pres. Havien de trobar culpables de seguida. Aix funcionava la justcia militar. Era el 1962. I al mateix temps van detenir a uns 14 companys, simpatitzants que tamb els varen acusar i els varen condemnar a uns 5-6 anys de pres. Particularment hi ha un cas significatiu que no entenc: Van atrapar a 3 ex-paracaigudistes, que van fer el servei militar. Els varen acusar de voler segrestar un avi. A Tolosa en Guerrero havia comentat que tenia companys paracaigudistes que volien segrestar un avi. Per els tres paracaigudistes van aclarir fa uns anys: Nosaltres no coneixem els avions civils, coneixem els avions militars, i

m amb...
mai vam pensar en segrestar un avi. Guerrero per fer-se veure, per figurar, va explicar que tenia amics. - Aquest Guerrero, un liante Un mitman perills. I ja lhavien avisat a Guerrero: Tu a Frana no et fiquis en res que hi ha molts xivatos i ens posars en perill. I aix s el que va succeir. - Tu sabies que es preparava atemptar a Franco? No ho saba. Latemptat que jo vaig fer era per a distracci. Fer la cabra. Mentre els altres preparaven latemptat dAjete al Pas Basc contra Franco. Es parlava deliminar a Franco, per no sabia que estava implicat en lassumpte. El mateix va succeir quan vam posar el petard a la DGS i als sindicats verticals. Eren tamb de distracci. I aqu est el problema quan es repeteix la mateixa manera dactuar. La policia deuria pensar si han realitzat un atemptat simblic, segurament estant tramant assassinar a Franco. s el que mimagino. El que hauria pensat si fos policia. s el problema de repetir les coses. - La policia no pensa, ni s intelligent. Sn fora maldestres. Ms que per deducci treuen informaci mitjanant la tortura a militants. Ells tenen la seva manera de treballar. Desprs de la bomba a la DGS (Direcci General Seguretat) els alts comandaments van donar lordre que calia demanar els papers a tots els joves que anaven i venien a Espanya. I a Delgado i Granado a lanar a demanar a lestaci del Nord els horaris de Madrid-Pars, els van detenir. A Espanya calia anar amb compte amb els taxis, hotels, benzineres i llocs dinformaci a viatgers. Eren treballadors addictes al rgim, privilegiats. A la sortida de lestaci digueren que un policia els van detenir perqu els va escoltar dir afalacs en francs de forma maldestre a unes noies. No s. Al documental un policia declara que Inocencio Martinez ja era confident en aquesta poca. - Parlans de tu. Eres conscient del risc de les accions a Espanya i de la seva dificultat per la repressi? Jo vaig baixar per quedar-me a Espanya amb un company asturi. Erem ntims. Vam decidir quedar-nos a Barcelona, per la por densopegar a Madrid amb amics i familiars. All vam trobar treball. Jo a Olivetti. I vaig anar a Madrid a fer-me el DNI, que era millor per caminar per Espanya. Si no vas a hotels, i si no tagafen en lacci, no tagafen mai. Jo pensava que era ms perills estar a Frana que a Espanya. - Per qu? Nosaltres anvem i venem. A Frana ens veiem amb molta gent. I els que no perillen tenen tendncia a parlar. En canvi a Espanya era ms perills, per molts menys contactes, noms amb companys implicats en el tema. - Per qu espereu tants anys per a denunciar i anunciar que sou els autors? Hi ha gent que no volia ni que hagussim parlat. Cipriano Mera era daquesta opini. - Per vosaltres reu la prova que Delgado i Granado eren innocents. Llavors calia dir que rem nosaltres i, com ho provem? Al Tribunal Suprem ara no creuen en les nostres afirmacions. En aquell temps menys. Sha fet la demanda de revisi del procs i no sha pogut revisar. Els jutges han dictaminat en contra. - Qu penses daquests jutges? Sn jutges que no volen fer jurisprudncia. Si es revisen els nostres processos, shauria fet jurisprudncia i daltres haurien pogut revisar els seus processos. s el que no volen. De cinc jutges, dos van estar dacord amb nosaltres. Es va demanar tamb la revisi del judici de Ruano. Vaig estar amb Paul Desnais al consolat dEspanya a Paris. El cnsol fent de notari, i declarem que no fou Ruano sin que frem nosaltres els que vam collocar lartefacte al Valle de los Cados. Doncs tenen molta cara dura, perqu aquests jutges ara diuen que el van condemnar per estar el Moviment Llibertari, 30 anys per estar al Moviment Llibertari. I Ruano no era llibertari. - Aix es mereix una revisi. Qu penses daquest Tribunal? Sn del sistema. Quan va morir Franco els mateixos jutges van continuar. I com en aix de la Justcia, igual que els militars, va de pares a fills. Es reprodueixen i sn els mateixos. Ara el president del Tribunal s un del PP. I aqu no passa res. - Desprs de lassassinat dels innocents Granado i Delgado, qu fas? Men vaig anar a Frana al constatar tantes detencions i filtracions. Em vaig retirar de la militncia armada, i em vaig dedicar al sindicalisme. Fins labril de 1968. - Quin era el vostre objectiu? Resistir. Nosaltres ens considerem resistents. El nostre objectiu era eliminar a Franco, denunciar la dictadura franquista. Pensvem que la mort del dictador era clau per a un canvi a lEstat Espanyol. Franco reunia al voltant seu a totes les dretes. Sense ell, la situaci hagus explotat, pensvem. Calia matar-lo, per no era fcil. No tenem ni els mitjans econmics suficients, ni la informaci necessria, ni potser la competncia per dur-ho a terme. - Explicans la falta de competncia. Els militars quan fan una operaci, desprs de loperaci analitzen com es va desenvolupar i aqu no va haver-hi anlisi. Aix de fer atemptats de distracci a cada intent deliminar a Franco, no est b. Cal variar la manera de procedir. Per un altra cant, nosaltres anvem amb els nostres diners. s ms difcil, menys segur. - Les coses positives de la vostra lluita i la dels maquis en general. La lluita contra el tir sempre es justifica. El tiranicidi es pot justificar. Matar a un gurdia civil, no. Per a un tir, s que est b. Es va fer el que es va poder, amb petites competncies de cadasc. - I no hi ha alguna associaci o collectius que us puguin ajudar en les vostres demandes per a la revisi? El problema est que el moviment llibertari est dividit. I les coses no es fan degut a aix. Va haver sarau desprs del 1963. Va haver-hi una escissi i es critiquen els uns als altres. - Com veus les divisions del moviment llibertari? Hi ha molts personalismes. I tamb el problema que no volen afrontar la veritat. No hi ha valentia per dir els errors. I llavors sacusa a la dreta i lesquerra. El no assumir els errors es presta a parlar massa i a criticar i es busquen justificacions. I aix crea divisions. - Penses escriure les teves memries? No ho s. I, que he de dir? Vull evitar criticar a la gent. Busco ser racional i no pensar en les teories de complots. - I lautocrtica? Els responsables derrors haurien dautocriticar-se. - I a la teva vida, de qu et penedeixes? Una autocrtica Jo era un petit militant, tot i que el que he fet ha causat drames. Sc del pil. I al ser del pil, no sc responsable. I feia el que em deien. I clar he buscat salvar-me jo tamb. Per aix al veure que hi havia molt xivato i al veure tantes detencions incomprensibles, em vaig retirar. Em vaig posar a estudiar. Sabia que per guanyar-me b la vida per a mi i la meva famlia havia destudiar. I ho vaig fer. - I el que ms talegres de la teva vida? Crec que he estat coherent. No mhe canviat de jaqueta. Estic content dhaver dut alhora les tres coses: lacci militant, els estudis i el treball. La meva joventut no ha estat de balls, perqu estava ocupadssim. - Llibres que hagin estat referents

Gener de 2014

Laboral - Economia 17

sa Interior durant els anys 1960-1963

nco, denunciar la dictadura franquista

>> LES FRASES...

Pensvem que la mort del dictador era clau per a que es produs un canvi a lEstat Espanyol Lanarquisme s una tendncia del pensament i de lacci dels homes per identificar les estructures dautoritat i dominaci Hi ha molts personalismes dins el moviment llibertari, i tamb el problema de no voler afrontar la veritat ni acceptar els errors
teus. Els llibres de Chomsky, Kropopkin, Albert Camus. Qu penses de lanarquisme? El mateix que Chomsky: Lanarquisme s una tendncia del pensament i de lacci dels homes per identificar les estructures dautoritat i dominaci. Cal exigir a les autoritats i poders que justifiquin la seva dominaci. I si sn incapaos, cal treballar per a sobrepassar-los. - En quines activitats ests ara? Ara estic a una associaci que sha creat per parlar de la 9, la Novena Companyia de la Segona Divisi del general Leclerc, la que va alliberar Pars. Aquest any 2014 anirem a fer quelcom important per explicar el rol dels espanyols que van participar a lalliberament de Pars. Els han ignorat. Latzar va voler que aquesta divisi estigus formada en la seva majoria per llibertaris. - Qui en formeu part? Som uns 10. Entre ells, Evelyn Mesquida, que ha escrit un llibre sobre la Novena Companyia de la 2DB de Leclerc. - Un lema de vida No fer mal a la gent. s un principi moral: no fer mal als dems. - Un personatge Louise Michel - Per qu a Delgado i Granado els van aplicar el garrot vil, i no lafusellament com correspon als presos poltics? Per qu els van tractar com a lladres. No noms els hi van prendre la vida, sin que els van voler humiliar. Mil grcies Antonio per desenterrar part de la memria silenciada. Tamb aprofitem per enviar una gran salutaci a Sergio Hernndez, qui es va atrevir a entrar dintre la DGS i posar-lis la bomba. Tamb una gran salutaci per a Paul Desnais. No us oblidem. Que el 2014 us sigui propici!

18 Sense fronteres

Setembre de 2012 Des que es va donar a conixer la lluita zapatista la nostra flama de rebellia sha avivat apassionadament, alimentada per les esperances que els zapatistes ens transmeten

SENSE FRONTERES

CGT a tres dcades del part del EZLN a Chiapas

Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT

esprs de 30 anys dia desprs de dia teixint organitzaci, ning dubta avui que el zapatisme com a tal ha generat, en el quotidi, una revoluci desbordant per a les i els que a baix habitem, estimem i lluitem. Un dia com avui fa 30 anys, un petit grup dinconformes es van endinsar en les muntanyes de la Selva Lacandona. All, amb el pas del temps com aliat, en contacte amb la terra i inspirats pels pobles indgenes, es van decidir a emprendre un llarg cam, que no tenia altre objectiu que..... obrir cam. La llegenda explica que els dus van crear a linici dels temps a unes dones i homes de blat de moro. Aquestes persones, les persones veritables, estaven en tot el mn, sota diverses pells i es preocupaven de crear camins perqu la dignitat pogus caminar per ells. Des de llavors, cada vegada que sajunten aquestes persones de blat de moro, els oprimits sesperancen i els opressors estrenyen les dents. Avui fa 30 anys que va nixer lExrcit Zapatista dAlliberament Nacional. Vam haver desperar (perqu el bo es fa esperar) fins a la matinada del 1 de gener de 1994, quan les companyes i companys zapatistes van decidir que era moment de parlar al mn. Van pensar que era mo-

ment de convidar al mn, no a recrrer el seu mateix cam, si no a comenar a construir, cadascun als seus temps i a les seves maneres, un cam propi perqu la dignitat i la rebellia poguessin caminarlo. I que al final de recorregut, trobem tots Democrcia Llibertat i Justcia. LEZLN va parlar amb veu prpia, per moltes i molts ens vam adonar que les seves paraules eren tamb les nostres. Que les seves demandes i exigncies eren tamb nostres. Que eren els nostres rostres el que socultaven sota els seus passamuntanyes. Des daquell gener, la petita flama de rebellia del zapatisme ha crescut i sha trobat amb altres flames en tot Mxic amb el CNI i en el mn sencer. Algunes que ja duien temps enceses, esperant que alg les respongus, unes altres que van crixer inspirades per la rebellia indgena. Trenta anys desprs dinternar-se en la Lacandona, els i les zapatistes segueixen inspirant a rebels i somniadores.Qui formem la Confederaci General del Treball volem saludar al EZLN i celebrar els seus trenta anys construint camins. Des que es va donar a conixer la lluita zapatista la nostra flama de rebellia sha avivat apassionadament, alimentada per les esperances que els zapatistes ens transmeten. Ni ms ni menys que 3 dcades evolucionant la democrcia com de per si mateix noms pot donar-se aquesta per a ser transformadora, transgressiva, participativa,

directa, radical.Com assenyalava Ral Zibechi sobre Francisco Satiz i Alberto Patishtn, ambds han estat promotors dun mn nou. Desprs de 30 anys dia darrere dia teixint organitzaci, ning dubta avui que el zapatisme com a tal s capa de generar, en el quotidi, una revoluci desbordant per a les i els que a baix habitem, estimem i lluitem. Companyes i companys zapatistes, la vostra lluita s la nostra lluita, els nostres camins es creuen i creuaran fins que arribem a aquest mn somiat per ambdues organitzacions, pels seus components, des del ms petit fins a la ms anciana. Un mn on cpiguen molts.... cors, i en cap dells falti la Llibertat, la Democrcia i la Justcia.

Racisme i hipocresia al voltant de Mandela

Pep Jurez Secretari General CGT Balears

ajoy i el Borb anaren i tornaren de lhomenatge a Mandela a Sudfrica. Tant en lanada com a la tornada van sobrevolar les tanques de Ceuta i Melilla, coronades amb les ganivetes que ells mateixos han collocat. Ganivetes racistes, per no ms assassines que altres tallants en forma de lleis, mutiladores de drets humans, com la Llei 16/2012 dexclusi dassistncia sanitria, o la prpia Llei dEstrangeria, i coherent amb la repressi xenfoba de les deportacions i els CIEs. Veure per a creure: racistes homenatjant a antiracistes. La cita sud-africana ha suposat, per a molts dirigents corruptes, una oportunitat per fer-se la foto i rentar la seva imatge, amb el sab duns suposats valors que, per descomptat, ni practiquen ni ho pretenen. En aquest sentit, lestadi Soccer City va ser, per unes hores, un enorme safareig. Rajoy i el Borb tenien com a tasca la seva particular higiene: un, per rentar la cara a les agressions antisocials sense precedents que el seu govern est perpetrant, i laltre per seguir promocionant la seva candidatura a una instituci corrupta i antidemocrtica,

com la monarquia borbnica. Aprofitant lestirada popular, molts dels qui van recolzar el rgim segregacionista, i que fins a abans-dahir consideraven com a terrorista al CNA i al propi Mandela, els ha faltat temps per apuntar-se a lesdeveniment. Voltors acudint al fest necrfag. Alguns dells, com el propi Obama, segueixen avui subvencionant a rgims dapartheid, murs de la vergonya inclosos, com passa a Palestina i al Shara Occidental, o que fins i tot als seus propis territoris blinden laccs dels pobres i dels immigrants a les mnimes condicions digualtat en drets i dignitat. Com tamb succeeix amb els dirigents europeus, amb les seves Directives de la Vergonya. Les raons que han mogut a construir aquest monument a la hipocresia al voltant de Mandela, amb una inslita unanimitat dels mitjans de comunicaci de lestablishment, semblen apuntar a un intent dusurpaci de la seva figura, una altra espcie dapropiaci indeguda, com ja sha intentat amb altres figures histriques, com el Che o Gandhi. No seria estrany que veissim a la venda en els grans magatzems, samarretes amb la figura de Mandela. Per sobretot es tracta de banalitzar, combatre i anullar els valors que representa la figura del lder mort. Per

desgrcia, el llegat de Mandela es tradueix en lactualitat en la misria generalitzada de la poblaci negra sud-africana, una de les majors desigualtats socials a nivell mundial (la renda per cpita dels blancs multiplica per sis a de els negres), i una corrupci generalitzada que sha installat

en el partit governant ANC. Com va succeir en el cas de lanomenada transici espanyola, els avanos poltics a Sud-frica, amb el final de lapartheid, no van comportar els necessaris canvis socials. I quan aix succeeix, tot es queda redut a la mxima gatopardista: si volem que

tot segueixi com est, necessitem que tot canvi. Lapartheid s illegal a Sud-frica, per no lextrema pobresa dels negres. Ms enll de la sinceritat daquests en el comiat al seu lder, aquest s el fons del cnic homenatge de molts dirigents, a la memria de Mandela.

Setembre de 2012

Sense fronteres 19

Mandela i el fracs
Xavier Dez, historiador

om succeeix en el cas de Luther King, de Gandhi o de tants altres, la mort de Mandela serveix ms per confondre lopini pblica que per informar sobre el seu veritable sentit. Si b s cert que hem perdut a un poltic excepcional, des del mn oficial sens vol fer creure que Mandela fou el gran triomfador que fu caure el sistema dApartheid, fonamentat en una injusta, i alhora matussera, discriminaci legal que permetia el supremacisme blanc a Sud-frica. Tanmateix, contrriament al que sha dit avui i el que explicaran els llibres de text, Mandela fracass. I ho fu estrepitosament. El Madiva sabia que una societat dividida no tenia futur. I enfront de dos models hipottics; la del manteniment del poder blanc a partir dun sistema legal-repressiu; o la desordenada descolonitzaci que al llarg dels seixanta acab enfonsant les antigues colnies africanes, hi havia una possible sortida intelligent, la ms aristotlica de trobar la virtut en el punt mig. La del manteniment dunes estructures estatals prou slides per evitar la dissoluci interna en un estat amb tants

grups culturals i tnics enfrontats entre s, amb un sistema democrtic real, fonamentat en la igualtat real de tota la ciutadania. Perqu, com es pot comprovar, all que dna solidesa a una naci no s lhomogenetat tnica, sin la igualtat entre tots i cadascun dels membres de la naci. El seu somni era una Sud-frica igualitria, en qu les lleis no es dediquessin a recollir una igualtat genrica de carcter constitucional, sin una igualtat real doportunitats. I aix noms era possible propiciant una poltica econmica fonamentada a fer servir el verb matemtic ms intelligent en economia, incoactiu, regular i de la tercera conjugaci: repartir. Fer una reforma agrria, bastir una poltica econmica compensatria per tantes generacions de discriminaci, eradicar el suburbialisme i fonamentar la barreja tnica i social a les noves ciutats, crear milions de llocs de treball en leconomia formal amb una remuneraci justa, fer crixer la funci pblica per integrar dins lestat, a totes les diferents tribus a fi de dissoldre diferncies i barrejar poblaci. Establir un sistema impositiu que permets equilibrar el nivell de riquesa, no entre blancs i negres, sin entre pobres i rics. Malgrat guanyar les eleccions. Mal-

grat que el Congrs Nacional Afric duia al seu programa electoral aquests punts, i que comptaven amb un gran suport nacional i internacional per tirar-ho endavant, arribaren el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, i les diverses mfies econmiques, i en un moment de capitalisme

triomfant post guerra freda, i el somni de Mandela sesmicol. Avui trobem la paradoxa que ens trobem amb una Sud-frica ms desigual. I per tant, ms violenta (molt ms que en lera de lApartheid), ms dividida tribalment, ms inhspita, en qu el 90 % dels sud-africans viuen pitjor,

ms insegurs, ms fatigats (inclosos els blancs). Mandela, malauradament, ha fracassat. I no a causa dels barroers racistes blancs, sin per la manera en qu el capitalisme internacional avort qualsevol intent dorganitzar el pas afric ms ric duna manera ms justa i democrtica.

Mandela: dues veritats incmodes

Joan Canela

a mort de Nelson Mandela (Umtata, 18 de juliol de 1918 Pretria, 5 de desembre de 2013) noms pot reforar la santificaci que ja sha fet en vida, a pesar de les protestes del propi interessat. Un cop el mateix Mandela ja no pugui ni queixar-se, la seva pujada als altars de la correcci poltica s inevitable i sesperen dosis de sucre inaguantables ni tan sols pels que admirem la seva determinaci i el seu comproms. No s la intenci daquest article criticar una icona de lalliberament dels pobles i de qui es poden omplir pgines de lloances, per aix ja ho faran tota la resta de mitjans, inclosos aquells que no fa ni tres mesos van elevar tamb a nivell de mite una de les seves majors enemigues: Margaret Thatcher. Ms, fins i tot, que els di-

rigents del rgim de lApartheid, els seus captors. Per aix vull centrar-me en els dos episodis de la biografia de Mandela que resulten ms incmodes. El primer s la seva activitat en la lluita armada com a fundador i organitzador del Umkhonto we Sizwe (Llana de la naci en zul i ms conegut com MK), el bra armat del Congrs Nacional Afric (ANC, en les sigles angleses). Mandela va fundar el MK el 1961 desprs de la massacre de Sharpeville durant una acci de desobedincia civil i la prohibici de totes les organitzacions poltiques i socials de la poblaci negra. Al parer de la nova generaci de dirigents de lANC i dels seus aliats comunistes la porta de la desobedincia civil pacfica, seguida llavors, quedava definitivament tancada i calia prendre les armes. La vella gurdia representada per Albert Lutuli, en canvi, hi estava en contra. Mandela va recrrer clandestinament

el pas reclutant voluntaris per a la guerrilla i desprs diferents pasos dfrica per tal daconseguir diners, armes, formaci i suport diplomtic per a la mateixa. Personalment, va rebre entrenament militar a Etipia i Algria. Va tornar a Sudfrica illegalment fins que va ser detingut el 5 dagost de 1962 i empresonat durant 28 anys. Encara que lMK va ser un dels grups armats anticolonials ms respectuosos amb els objectius civils i que el gruix de la seva campanya va centrar-se en els sabotatges econmics, tampoc no va evitar completament les accions ms lesives. Molt famosa va ser, per exemple, la bomba collocada en una paperera en un centre comercial a Amanzimtoti est del pas- el Nadal de 1985 i que va matar cinc persones, tres delles nenes. Nelson Mandela mai va condemnar les accions de lMK i aquest no va renunciar a ls de les armes fins lagost de 1990, quan feia mesos que Mandela havia estat alliberat i permeses les organitzacions illegals. Fins pocs mesos abans del seu alliberament, Margaret Thatcher va justificar-ne el seu empresonament per ser un terrorista i el Govern dels EUA va mantenirlo en la seva llista de terroristes fins el 2008. Mandela va optar per la lluita armada contra un dels rgims ms desptics que ha vist el segle XX i s fcil de justificar aquesta decisi. Per, per aix, no deixa de ser sorprenent que hi hagi tant inters en minimitzar o directament

amagar aquesta faceta de la seva vida, molt ms pica i novellesca que els seus anys de presoner a Robben Island o el seu paper durant el fams Mundial de Rugbi de 1995, que han centrat les pellcules sobre el personatge.

Una altra transici era possible?

Laltra veritat, encara ms incmoda, de la biografia de Mandela, s el seu paper durant les negociacions que van comportar la fi del rgim de lApartheid. Daquell procs, en va nixer lactual Sudfrica, un dels pasos ms desiguals del mn convivint en una democrcia molt ms avanada matreveixo a dir que, per exemple, lespanyola. Explicar com va arribarse a aquesta paradoxa es pot resumir en el lema dels negociadors blancs daquells anys: Deixem el Parlament als negres i quedem-nos els bancs. La versi estesa va ser magnficament descrita per Naomi Klein en un captol de la Doctrina del shock. s impossible saber fins a quin punt, a lensarronada que va suposar aquell procs negociador, hi va intervenir noms la inexperincia del moviment dalliberament o hi havia elements venuts de dins mateix. Tamb cal emmarcar-lo en una poca dextrema tensi hi va haver ms morts a la transici que durant tot lApartheid-, on fins i tot el dret que avui es pot considerar com ms bsic va haver de ser conquerit amb molt desfor i no es pot minimitzar ni ridiculitzar tot all aconseguit. Per la realitat tamb s que el nou Govern democrtic va acceptar fins i tot pagar el deute extern contret per rgim illegal estava susps a lONU-

de lApartheid per tal de comprar les armes amb les quals els reprimien. Naturalment, tampoc hi va haver reforma agrria ni nacionalitzaci de mines i bancs, i aix va condemnar la majoria negra a la vida de misria en qu encara es troba sotmesa. No cal amagar que la situaci de la poblaci ha millorat molt respecte lApartheid, fins i tot en els camps socio-econmics, per recordar que la majoria de les promeses del moviment dalliberament no shan complert excepte per una bona part dels seus quadres i altres aprofitats- a pesar de viure en un pas amb capacitats suficients per fer-ho.El mateix Mandela ha fet sovint comentaris autocrtics amb el resultat dels pactes als quals va arribar, per sempre ha advocat per respectar-los i no ha fet fins on se sapcap acci realment rellevant per tal de revertir aquesta situaci. La realitat s que, avui en dia, lesttua a Mandela ms gran de Johannesburg es troba a Sandton, el barri del poder blanc per excellncia.

Una vida honesta

La llegenda diu que, quan els seus fills preguntaven on era el seu pare, Winnie Mandela els explicava que estava cuidant tots els nens del pas. Cal reconixer el comproms, perseverana i patiment de Mandela en la seva lluita per uns ideals nobles i justos, a ms del seu paper en la reconciliaci encara que daquest tema sen podrien desfer alguns mites- i la seva renncia voluntria al poder, tota una excepci, especialment a lfrica. * Joan Canela s periodista i va ser corresponsal a Sudfrica entre 2008 i 2010. Article publicat al setmanari Directa.

20 Social

Gener de 2014 Sense respecte als drets de la dona, es genera una violncia institucional que desplaa a la dona a una situaci dinferioritat, submissi i desigualtat perpetuant el patriarcat i la violncia masclista

SOCIAL

Contra la reforma de la Llei de lavortament

Secretaria de la Dona del Comit Confederal de la CGT

En defensa del dret a decidir de la dona sobre el seu cos i la seva maternitat
ge o metgessa que anava a practicar lavortament, amb aquesta reforma lobjecci de conscincia es generalitza i mplia a totes i tots els possibles professionals sanitaris que participin, collaborin o el seu treball sigui necessari per realitzar un avortament, com el personal administratiu, zelador, auxiliar, personal de quirfan. Lavortament fora dels supsits legals, s un delicte per a qui es castiga ser al professional mdic i no a la dona (fins a tres anys de pres i fins a sis dinhabilitaci, com ara) ja que el nostre heroic cavaller, paternalista i masclista ministre Gallardn, com a garant protector de la feble dona, considera la dona com a menor dedat, considera la dona com una vctima de lavortament. Finalment, aquesta concepci de la llei de lavortament, fa innecessries i acaba amb totes les mesures i poltiques socials com leducaci sexual i afectiva, el foment de laccs als mtodes anticonceptius, els programes de planificaci familiar, de formaci per a la joventut. Des de la CGT considerem que sense respecte als drets de la dona, es genera una violncia institucional que es generalitza entre tota la societat i desplaa a la dona a una situaci dinferioritat, submissi i desigualtat que perpetuaran el patriarcat i la violncia masclista. Per la despenalitzaci de lavortament, perqu avortar s un dret, no una obligaci. Nosaltres parim, nosaltres decidim, Per aix defensem el dret a lavortament lliure i gratut.

a reforma de la llei de lavortament del ministre de justcia Gallardn elimina el dret assolit per les dones a avortar a la sanitat pblica a les primeres 14 setmanes i far, a nivells prctics, impossible avortar a lEstat espanyol. En la situaci de crisi econmica actual, especialment entre les dones, la nova llei provocar avortaments clandestins, per tant , sincrementar el risc de morts de dones. El divendres 20 de desembre de 2013, el Consell de Ministres ha aprovat lavantprojecte de la reforma de la llei de lavortament proposada pel ministre de Justcia, Alberto Ruiz Gallardn, obeint els dictmens de la Conferncia Episcopal de lEsglsia catlica i abolint el dret de les dones a decidir sobre la interrupci del seu embars. Desprs del procs dinformes i debat Parlamentari, la Llei entrar en vigor en el termini dun any. Des de la CGT, continuarem lluitant colze a colze amb plataformes feministes, moviments, collectius, assemblees de dones... perqu aquest atemptat reaccionari que suposa aquesta reforma no arribi a perpetrar-se, seguirem lluitant contra aquest abs de poder, contra aquesta dictadura parlamentria, contra aquesta submissi de la societat civil a una passada de moda esglsia i un govern retrgrad. El nom daquesta nova llei no s gratut. La Llei Orgnica de Protecci de

la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada, com el seu nom indica anteposa els drets del fetus als de la dona i representa el major atemptat contra la dignitat de les dones, contra la seva lluita per la igualtat, dels ltims trenta anys, al negar-los la seva capacitat de decidir .

Quines novetats presenta aquesta reforma de la llei de lavortament ?

La primera s ideolgica. La interrupci de lembars deixa de ser un dret de la dona en les primeres 14 setmanes, com succea amb la llei anterior de 2010, i torna a ser un delicte, un

delicte que es despenalitza en noms dos supsits i amb ms restriccions per acollir-se a ells. Els dos nics supsits sn: violaci (allegable en les primeres 12 setmanes) i greu perill per a la vida o la salut fsica o psquica de la dona (allegable en les primeres 22 setmanes). Aquest perill ser dictaminat per especialistes en medicina per amb restriccions ms grans que les previstes en la Llei de Supsits de 1985 i amb un burocratitzat procs. Per contra, la presncia de malformacions fetals gravssimes o malalties del fetus no seran motiu legal davortament, encara que s ho ser lefecte psicolgic que aix tingui en lembarassada. Qui dictaminar aquest efecte psicolgic? Aquest supsit defecte psicolgic es podr allegar per amb un procediment

ms exigent, ms complicat i ms llarg que lactual. Per acreditar el greu efecte psicolgic sobre la dona, caldr un informe de dos metges (abans era un) i aliens a la clnica en qu tindria lloc lavortament, no podent ser els que el vagin a practicar (com en la llei actual ) ni treballin al mateix centre hospitalari (aquesta s la novetat). Samplia el termini de reflexi de tres a set dies perqu la dona sigui informada sobre lavortament i les seves conseqncies i decideixi avortar. Es torna a que les menors dedat amb 16-17 anys necessiten el perms de la seva famlia per poder avortar. En cas de discrepncia, ser un jutjat, en un termini de 15 dies, qui determinar a qui dna la ra. Si abans el dret a lobjecci de conscincia era noms per al met-

Terrassa: absoluci parcial de la Mnica, condemna insuficient del GIE

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) http://sat-terrassa.cat/

a Secci Segona de lAudincia Provincial de Barcelona ha absolt a la Mnica, membre dels moviments socials de Terrassa, dels delictes datemptat a lautoritat i lesions pels quals havia estat jutjada. Per lha condemnada a pagar 700 per una falta de respecte i consideraci, per una falta de maltracte dobra i per una falta de lesions lleus als agents de lautoritat i a pagar el 60% de les despeses judicials. Alhora lagent n153 de la policia municipal de Terrassa, adscrit al GIE (Grup dIntervenci Especial), ha estat condemnat a pagar 450 per la falta de lesions per la qual sel jutjava i a un 10% de les despeses judicials, per absolt del

delicte de tortures i del delicte contra la integritat moral. Lagent n 272, que va ser acusat i jutjat pels mateixos fets, ha estat absolt de la falta de lesions, del delicte de tortures i del delicte contra la integritat moral. El cas es remunta a la nit del 12 de maig del 2007 en que la Mnica va ser aturada per dos vehicles dels Grups dIntervenci Especial (GIE) de la Policia Municpal de Terrassa quan sortia del Kasalet. Llavors va ser identificada violentament i posteriorment agredida i detinguda per dos agents per, suposadament, resistir-shi. Per labs de poder no va acabar aqu, la Mnica va demanar assistncia mdica degut a la agressi i va ser conduda a Urgncies on va ser vctima duna nova agressi dels mateixos policies dins del propi hospital. Finalment va ser traslladada a comissaria, don va sortir el mat se-

gent en llibertat amb crrecs, acusada dhaver agredit ella als policies que la van detenir i apallissar. La valoraci que hem de fer de la sentncia, en general, s ms negativa que positiva. Es tracta dun text ple de prejudicis, en el que es criminalitza a la Mnica pel fet de ser membre dels moviments socials i es banalitza i menysprea la possibilitat de qu fos vctima dun delicte de tortures. Pel qu fa a la part que afecta a la Mnica, el poc de positiu que t s labsoluci dels delictes que lacusaven i jutjaven, fet que evita el perill que comportava la possibilitat real dun ingrs a pres, per sobretot, el ms important s que dna una part de ra tant a la Mnica com a la campanya de suport i denncia. Per tenint en compte que el que la campanya exigia era una absoluci total i que no ha estat aix

perqu finalment ha estat condemnada per tres faltes lleus, fa que no puguem estar gens satisfetes. En relaci al que afecta als agents de policia, cal remarcar com a positiu que s la primera vegada que s condemna a un agent del GIE de la Policia Municipal de Terrassa i aix significa un pas endavant en la lluita per la fi de la impunitat i la violncia policial, alhora que dna la ra a la campanya de denuncia pblica realitzada i s un fet rellevant de cara a que lAjuntament prengui mesures que fins ara no prenia perqu no hi havia condemna. Per no podem estar contents de cap manera amb la condemna als policies del GIE perqu noms sha condemnat a un dels dos policies agressors, perqu la condemna per lesionar a Mnica s tan baixa que s un insult al sentit com i una vergonya per la nostra societat que

fer mal a les persones surti tan fcil i amb penalitzacions tan lleus, ja que lagent 153 ha estat condemnat a pagar 100 per colpejar a la Mnica fent-la caure enrere, la mateixa acci que va causar la mort de Jonathan Carrillo dos anys desprs, i perqu la condemna noms ha estat per les lesions. Per tot aix, volem fer pblic que estem completament en desacord amb el resultat de la sentncia i que per aquest motiu ja ens hem posat en contacte amb els advocats per tal diniciar el procediment legal per recrrer a aquesta resoluci. Seguint amb la nostra actitud inconformista i desobedient davant les injustcies i els abusos de poder informem que la campanya GIE Dissoluci continuar activa fins assolir el seu objectiu. Per finalitzar volem agrair a totes les persones i collectius el suport i solidaritat rebuts.

Gener de 2014

Social 21

Declaraci de la Trobada de Barcelona Contra lApartheid Jurdic i Social

Assemblea Solidria Contra els Desallotjaments http://assembleasolidaria.org/

es organitzacions, collectius i persones reunides els dies 13 i 14 a Barcelona a la Trobada Contra lApartheid Jurdic i Social denunciem la situaci dexclusi i racisme institucional que pateixen les persones que han migrat nicament amb lobjectiu de buscar una forma de guanyar-se la vida. Els Governs condemnen la pobresa i desprs intenten invisibilitzar les perverses conseqncies de legislacions com la Llei dEstrangeria, que haurem de derogar. Davant daquesta realitat, ens plantegem el repte de comenar a posar en com una plataforma de lluita a partir dels debats realitzats sobre Regularitzaci i Papers, Sanitat, Treball i Formaci i Drets Humans. La qesti de lhabitatge, tamb fonamental, sha deixat per debats propers. Les principals conclusions i reivindicacions plantejades als tallers i recollides pel plenari de la Trobada han estat les segents:

ms de treball. - Flexibilitzar tots els requisits en general, especialment per aquells immigrants que ja porten temps vivint en aquest pas. Un cas s el de lobtenci del certificat de penals del pas dorigen, molt cars, de difcil gesti i que caduca als 6 mesos. - Que limmigrant no pagui per lincompliment de lempresari, en aquells casos en que lempresari no est en regla i qui surt perjudicat s nicament limmigrant. - Generalitzar la prctica del padr sense domicili a Barcelona, nic municipi a tot lEstat on es preveu, i estendre aquesta possibilitat a la resta de poblacions. - Acabar amb el collapse i retards en la gesti de la nacionalitat, flexibilitzant tamb els requisits en la lnia esmentada als punts anteriors. Reducci del temps de permanncia necessari per alguns collectius que arriben als 10 anys, establir un mecanisme de cita automtica al assolir el temps requerit i simplificar lentrevista per a lobtenci de la nacionalitat.

igualtat de condicions. - Que el Govern reconegui que a Catalunya existeix Apartheid sanitari, que existeix discriminaci en latenci sanitria, com a primer pas per actuar en conseqncia. - Reconeixement als metges que no apliquen la norma i a les xarxes solidries que realitzen tasques dacompanyament, vinculant la solidaritat a la visibilitzaci daquestes realitats i la mobilitzaci social. - Crida a la unificaci de lluites en defensa de la sanitat pblica i per laccs universal a la salut, i sensibilitzar a les persones autctones i immigrades per defensar el seu Dret a la Salut i denunciar els possibles casos dexclusi que es coneguin.

Formaci i Treball
La manca de perspectives laborals s un dels principals neguits de les persones immigrants (i no immigrants) i representa lelement clau per facilitar la regularitzaci. Respecte a aquesta problemtica es planteja: - La necessitat de formaci en aquells sectors on socupen les persones migrades, com s el cas de la ferralla, i la possibilitat despecialitzaci dins del sector. Tamb posar en com el seu perfil amb les necessitats de les empreses que shi dediquen. - La identificaci de les capacitats i formacions que ja tenen les persones migrades, per poder realitzar una millor orientaci laboral a partir del seu perfil i trobar noves alternatives laborals. - Explorar la possibilitat de negoci de les persones emprenedores i exigir lagilitzaci en la concessi de llicncies. - Negociar cessions de naus i terrenys pblics o privats a travs dalguna organitzaci amb entitat jurdica per agilitzar el procs. - Comptar amb les possibilitats de mi-

crocrdits o crdits a zero inters per part del teixit deconomia solidria existent. - Replicar i adaptar lexperincia Rgis Quartier (projectes comunitaris dinserci laboral i cohesi social a 200 barris francesos) com a experincia pilot en el marc territorial del Poblenou.

Sanitat
Es constata la diferncia de drets pel que fa a laccs de la salut entre les persones que tenen papers i les que no tenen. Davant daquesta realitat es planteja: - Recuperar la universalitat de latenci sanitria pblica i gratuita, problemtica comuna a persones immigrants i no immigrants. - Crida a lobjecci del Reial DecretLlei 16/2012 que estableix lexclusi sanitria, exigint al Govern de Catalunya que no apliqui aquesta norma. - Mentre no saconsegueixi la citada universalitat, eliminar el requisit de tres mesos de padr com a mnim i laccs gradual. - Facilitar laccs a medicaments en

Regularitzaci i Papers
La legislaci destrangeria no est adequada de cap manera a la situaci actual de crisi econmica, per lo qual plantegem: - Eliminar o evitar el requisit del contracte de treball per a la regularitzaci, renovaci de papers o reagrupament familiar. Que sigui suficient amb una oferta de treball, formaci ocupacional o altres. - Que el reconeixement de les cirscumstncies excepcionals i humanitries eximeixin automticament del requisit del contracte per a lobtenci del per-

Taller de Drets Humans

Es plantegen les segents reivindicacions: - No hi pot haver un compliment efectiu dels Drets Humans mentre no es derogui la Llei dEstrangeria. Tanmateix, lexistncia de la citada legislaci no pot servir dexcusa per a no fer actuacions favorables en els nivells local i autonmic. - Fem una crida a lempoderament de la ciutadania, facilitant el coneixement i lexercici dels seus drets i deures. Reivindiquem el dret al vot, a escollir i ser escollit per a llocs de representaci pblics, i a la plena participaci poltica i social.

- Exigim que els cossos policials no apliquin criteris tnics i de procedncia en lexercici de les seves funcions. En la mateixa lnia, proposem la incorporaci de la formaci en Drets Humans i diversitat cultural en el marc de la Funci Pblica. - Demanem que travs dels mitjans de comunicaci i els discursos poltics no es promogui la xenofbia, la discriminaci i els prejudicis. - Reclamem rotundament el tancament dels CIES com a centres discriminatoris i antihumanitaris i, mentre aquests existeixin, que es respectin els drets dels interns i el seu tracte digne. - Reclamem tamb la despenalitzaci dactivitats econmiques informals de supervivncia, com la recollida de ferralla o el top manta. - Reivindiquem el Dret a la Migraci i a la lliure circulaci de les persones. Finalment, les persones, collectius i organitzacions assistents a la Trobada vam fer una crida a la participaci de la manifestaci del 14 de desembre a Barcelona amb lobjectiu de visibilitzar la situaci dapartheid jurdic i social que pateixen les persones migrants en aquest pas.

Justcia per a Yassir. No a la impunitat!

Grup de Suport Justcia x Yassir, El Vendrell

l passat 31 de juliol un jove de 29 anys ve del Vendrell va morir en circumstncies encara no aclarides a la comissaria dels Mossos dEsquadra. Des daleshores, la seva famlia malda davant la justcia per a que aquest cas no resti impune. I ho ha fet, durant la major part daquest temps, enmig del silenci i la indiferncia de lAjuntament, de la societat civil i dels mitjans de comunicaci locals. Una indiferncia que ens hauria de colpejar a tots les conscincies, si s que en tenim, perqu palesa ben clarament fins a quin punt el teixit social i institucional vendrellenc s incapa de respondre davant les situacions dinjustcia que pateix un sector impor-

tant de la seva poblaci. No noms s incapa de respondre-hi, sin que fins i tot les considera normals i en culpabilitza aquells qui les pateixen. I s que el noi mort a comissaria no es deia Pere, ni Joan, ni Josep. Es deia Yassir El Yanoussi, era dorigen marroqu i ve dels Pisos Planes. Aquest sol fet converteix en Yassir en una vctima invisible, la mort del qual la gran majoria es pot permetre ignorar o justificar de forma mesquina, com han fet diversos mitjans locals i fins i tot la prpia TV3, que shan dedicat a desinformar i difamar tot descrivint en Yassir com un delinqent i un drogaddicte, sense entrar en lautntica causa de la seva mort. Nosaltres considerem, en canvi, que el cas del Yassir no pot continuar essent invisible als ulls de la poblaci vendrellenca, com no poden restar impunes els

responsables, directes i indirectes, de la seva mort. Hi ha una famlia a la qual sha arrabassat un fill de forma violenta i injustificada; un pare, una mare i uns germans que reclamen justcia, i que mereixen que es faci justcia. Cal que tothom se nadoni que el del Yassir s un cas extrem, per en cap cas s un cas allat. s conseqncia duna dinmica tolerada de repressi quotidiana que sacarnissa especialment amb els joves dorigen marroqu, i que es manifesta diriament en identificacions, agressions, detencions arbitrries, etc. Hom pot pensar (i sabem que molta gent al Vendrell malauradament pensa aix), que mentre aquesta violncia sorienti als magribins ja est b. Per si no laturem, aquesta violncia policial pot afectar-nos potencialment a tots els ven-

drellencs i vendrellenques, sigui quin sigui el color de la nostra pell, el nostre lloc de naixement, les nostres creences. Avui s lAhssen qui ha perdut un fill, per dem pots ser tu, jo o qualsevol. Lnica forma devitar-ho s acabar amb la sensaci dimpunitat amb la qual sactua des del cos dels Mossos

dEsquadra, i amb el racisme social i institucional que empara la seva brutalitat. I aix s quelcom que ens ha docupar a totes les venes i vens del Vendrell, independentment del nostre origen. Prou racisme institucional i violncia policial.

22 Social

Gener de 2014

Casal Tramuntana: lestratgia del camale

Manu Simarro

Lespai neofeixista de Barcelona experimenta un fort creixement i continua obert, al barri del Clot, tot i no tenir llicncia dactivitat
assistents, que primer preguntaven qui era i, desprs, shi fotografiaven amb pressa. Els ultres, doncs, hi eren, per els smbols preconstitucionals i neonazis van ser testimonials, si b la major ales duien impresos a les samarretes o els complements. El focus meditic posterior al 12 doctubre es va centrar en el debat sobre lencaix de Catalunya dins lEstat espanyol i va deixar de banda la presncia de la ultradreta en actes daquesta mena; i, si els ha donat importncia, ha posat el focus en una ultradreta anquilosada en una simbologia i una esttica ms agressiva, que enguany va tenir com a referent la plataforma de partits dultradreta que va organitzar i perpetrar latac contra la seu de la Generalitat a Madrid l11 de setembre: Espaa en Marcha. Lluny del focus, per, van quedar realitats com el Casal Tramuntana, que ha demostrat un creixement important respecte a lany anterior. A la plaa de Catalunya, a banda dun desplegament de mitjans considerable, el bloc del Tramuntana va aconseguir atreure prop de dues-centes persones mentre que lany anterior amb prou feines van reunir una trentena de simpatitzants. Ells mateixos sen complauen i, en un comunicat de valoraci del 12 doctubre, asseguren que sn lassociaci que ha treballat ms per aconseguir lxit de la mobilitzaci, amb una campanya de difusi que va comenar el 30 de setembre als afores del camp de lEspanyol i va continuar cada dia amb la penjada de cartells arreu de lrea metropolitana de Barcelona (de Pedralbes a Sant Adri de Bess) i el repartiment de fulls volants a estacions de tren i universitats. s del tot admirable el treball de propaganda i difusi que hem fet durant les setmanes prvies a lesdeveniment, conclouen els membres del casal, que va enlairar un zepel gegant a la plaa de Catalunya amb el lema Catalunya resisteix al separatisme, fet que va acaparar latenci dels mitjans de comunicaci, que frisaven per obtenir la millor imatge aria.

nspirat en la feixista Casa Pound italiana, el gener de 2012 obria al carrer Independncia de Barcelona el Casal Tramuntana. Des daleshores ha quedat ms que demostrada la simpatia neonazi dalguns dels seus membres destacats. La seva estratgia, per, passa per camuflar-se i amb un llenguatge amable i contundent alhora contactar amb la resta de lespanyolisme. Ultres i neonazis van tornar a celebrar el dia de la Hispanitat, el passat 12 doctubre, a la plaa de Catalunya de Barcelona. A diferncia de lacte de lany 2012, on les guiles de Sant Joan, les creus cltiques i lesttica neonazi es van fer ostensibles des del minut zero, el 2013, espais com el Casal Tramuntana (ubicat al barri del Clot), Plataforma per Catalunya o, fins i tot, la llibreria neonazi Europa (ubicada al barri de Grcia), han optat per una estratgia ms subtil: camuflar-se. La plataforma organitzadora, Som Catalunya, somos Espaa, havia anunciat que no permetria que shi llussin smbols feixistes, per no va barra el pas a grups neofeixistes, que, en un escenari on lespanyolisme era present de forma transversal, van veure una oportunitat nica per atraure simpatitzants de classe mitjana conservadora o de barris obrers de la perifria. Aix doncs, un manifestant del 12-O podia entrar a la plaa i comprar qualsevol llibre de Blas Piar o pamflets revisionistes de la Guerra Civil Espanyola o lAlemanya nazi a la parada de la llibreria Europa i, ms endavant, rebre un full volant dun militant del Casal Tramuntana que el convidava a unirse a la resistncia i a estar en primera lnia de combat contra el separatisme. A posteriori, es podia fer una fotografia amb el seu lder poltic preferit: Alicia Snchez Camacho (PP), Albert Rivera (Ciutadans) i... Josep Anglada. El lder de la xenfoba PxC es va fer un fart danar amunt i avall de la plaa davant lexpectaci de les

Mural del Casal Tramuntana amb una simbologia neutra de camuflatge, sense els tpics anagrames feixistes i neonazis

Preocupaci dUCFR
El 12 doctubre, la manifestaci que van fer el centenar de membres del Tramuntana des de la seva seu, al nmero 333 del carrer Independncia, fins a lestaci de metro de Sant Pau-Dos de Maig, va ser acollida amb incomoditat pel venat. Des dels balcons es van deixar sentir fora xiulets i insults contra el grup de manifestants i, al seu pas, la cercavila generava cares de por i de preocupaci entre les vianants. El nucli dUnitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) al Clot ha dut a terme campanyes informatives entre el venat de la zona i ha convocat diverses mobilitzacions contra la presncia de lespai feixista al barri, per sempre topa amb dos murs que, fina ara, shavien mostrat infranquejables. El primer s lestratgia de reclutament del Casal Tramuntana, que se centra en el boca a boca i les xarxes socials ms que en un treball amb el venat. El segon -i principal escull- ha estat la passivitat aparent de lAjuntament davant la manca de llicncia dactivitat del Casal per fer-hi activitats. Des dUCFR del Clot sassegura que no paren dassistir a consells de barri i plens de districte per exigir el tancament del centre i assenyalen el regidor del districte Eduard Freixedes i el conseller tcnic Joan Cambronero (els dos de CiU) com a responsables de que encara segueixi obert. Per contra, fonts municipals han declarat a la Directa que la Gurdia Urbana hi est a sobre. Les fonts asseguren que sobre el Casal pesa una ordre de cessament dactivitat. Fins ara no shavia detectat cap activitat publicitria fins que, el 10 doctubre, el Casal va convocar un esmorzar popular pel mat del 12

doctubre a travs de la seva pgina de facebook. Arran daix, una dotaci de Gurdia Urbana va fer una inspecci i va aixecar acta duns fets que ara estan en mans dels serveis jurdics del consistori barcelon, i que podrien acabar en darrer terme amb el precinte del local. Des dUCFR reconeixen una certa impotncia per no saber com atacar darrel la presncia del casal al barri: No acabem de trobar les estratgies per aturar aix, asseguren, al mateix temps que insisteixen que les entitats del barri i els partits poltics de loposici hi estan en contra. El proper acte de rebuig ser una cercavila que partir del carrer Sneca (on hi ha la llibreria Europa) i acabar prop del Casal Tramuntana el 9 de novembre, amb motiu del Dia Internacional contra el feixisme. Continuarem fent accions i pedagogia per desemmascararlos: aquesta gent sn nazis i la gent ho ha de saber, conclouen.

Joventut solidria?
Inaugurat a principis de 2012, el Casal Tramuntana va ser impulsat pel regidor de PxC a LHospitalet de Llobregat Alberto Snchez. Parallelament, a Castell de la Plana, impulsat per Democracia Nacional entre daltres, apareixia el Proyecto Impulso, un espai amb objectius similars als del Tramuntana: amagar les seves vinculacions amb el feixisme a travs dactivitats de carcter activista, solidari, cultural o esportiu. Aix s, sempre dirigides nicament a la poblaci autctona. Als seus estatuts, Impulso declara que lobjectiu de lassociaci s millorar les condicions socials dels ms desafavorits, fomentar la solidaritat i el respecte entre distints estrats socials i despertar conscincia cvica entre els ciutadans.

Cartell del Casal Tramuntana convocant a la concentraci unionista del passat 12 doctubre a la Plaa Catalunya de Barcelona

La mateixa mscara que el Casal Tramuntana, que es defineix com lentitat de la joventut patritica, combativa, alegre, compromesa, solidria i creativa i camufla el discurs de lodi sota una aparena de moviment crtic. Aix, les campanyes de recollida de taps dampolla, aliments o joguines per ajudar els sectors socials ms desfavorits, els concursos gastronmics i les sortides a la muntanya sajunten en un mateix paquet amb el comproms amb Espanya i Catalunya i les campanyes de preservaci de la nostra identitat. La dissimulaci, per, es va esquerdar des del primer moment. A lacte dinauguraci, el Tramuntana hi va convidar els seus referents: Gianluca Ianone, Gabriele Adolfini i el que, segons algunes fonts, s el veritable impulsor del Casal, el responsable de relacions internacionals de PxC Enrique Ravello. Ianone s limpulsor de la Casa Pound italiana, mirall pels fundadors del Tramuntana. Inspirada en el feixisme del tercer milleni, aquell que no fa referncia explcita a lders feixistes com Hitler o Mussolini, per soposa a la veritat dels guanyadors de la Segona Guerra Mundial. Una mescla de racisme, presncia als carrers i discurs social que ha servit perqu la Casa Pound hagi aconseguit reclutar 5000 membres i obrir 50 seus arreu dItlia. Entre les seves activitats trobem locupaci i rehabilitaci de cases per a famlies necessitades,s empre, per, passades pel seds racista. Rere centres com aquest, per, ja shan descobert vincles amb la violncia. s el cas de Gianluca Casseri, escriptor vinculat a la Casa Pound, que va matar dues persones dorigen senegals a Florncia el desembre de 2011. Laltre referent no s menys violent. Adolfini va ser el fundador del grup

Gener de 2014

Social 23

de Gurdia dHonor de Mussolini i va participar, com a militant de Nuclei Armati Rivoluzionari, a latemptat contra lestaci de tren de Bolonya que va acabar amb la vida de 85 persones lany 1985. De moment, el Casal Tramuntana compta amb una nica seu i prop dun centenar de membres. En fase de creixement i estructuraci, lespai encara no sha vist implicat directament en cap cas de violncia racista, per els seus referents, les arrels ideolgiques i els antecedents de les persones que lintegren deixen clar que no ens trobem davant dun espai inofensiu.

El Moviment Patritic Catal

Alguns dels membres principals del Casal Tramuntana es reconeixen hereus del Moviment Patritic Catal (MPC), un espai que va recollir el testimoni, als anys 90, del grup terrorista Milcia Catalana. LMPC exaltava la simbologia i la histria catalana, concebuda en tot moment com a part de la identitat i lideari nacionalista espanyol. Que sen senten hereus ho van demostrar el febrer denguany, quan un seguici del casal va visitar -com feia anualment la militncia de lMPC- el pante dels soldats catalans morts en combat a la Guerra de Cuba del ce-

Manifestacions a Barcelona contra el feixisme i pel tancament del Casal Tramuntana.

mentiri de Les Corts. LMPC, per, tenia un costat ms fosc. Membres de lAssociaci Timbaler del Bruc, creada en el si del Moviment, van quedar ferits quan els va explotar una bomba que collocaven a les Cotxeres de Sants, on Fermn Muguruza feia un concert en suport als presos i les preses poltiques basques. El currculum violent de Milcia Catalana encara s ms extens i inclou la collocaci dartefactes a clniques on es practicaven avortaments, locals dambient LGTB o locals de lEsquerra Independentista. La bona salut del Tramuntana, organitzaci estrella del nou feixisme catal, esdev ms evident encara

quan contrasta amb el magre poder de convocatria que va poder exhibir a Barcelona la Espaa en Marcha. Desprs de setmanes dacaparar linters meditic - i generar alarma- arran de latac que alguns ultres enquadrats en aquesta plataforma van protagonitzar durant la Diada a la seu de la Generalitat a Madrid, lacte netament nostlgic i carregat de parafernlia indissimuladament ultra i neonazi a Montjuic no va atreure gaire ms gent que altres anys. La manifestaci prvia des de la plaa dEspanya (el trajecte des de la plaa dels Pasos Catalans fins all va ser prohibit per Interior) va ser ms nodrida, per noms grcies a larribada

delements ultres daltres indrets de lEstat i, es especial, de tres busos noliejats a Madrid. Mentre aquests busos no arribaven, les 150 persones concentrades que els esperaven sota una de les torres venecianes amb banderes de Democracia Nacional evidenciaven que, dels cinc grupuscles que integren Espaa en Marcha noms aquest t un mnim arrelament al pas. Les assistents van abonar un discurs netament catalanfob, xenfob i homfob carregat damenaces i incitacions concretes a exercir la violncia. No hi haura secessi a Catalunya si no s a base de molta sang, va advertir Pedro Pablo Pea, dAlianza

Nacional. La fiscalia encara no ha obert cap diligncia per declaracions com aquestes perqu espera que els Mossos li facin arribar latestat policial. Per, en tot cas, aquest discurs ultra no va quallar: el gruix dultres de Barcelona van abandonar la muntanya de Montjuic, allada de la ciutat, fa anys, i enguany van tornar a optar per acudir, sota paraiges com el del Tramuntana, al cord e la ciutat, all on podien trobar qui escolts el seu missatge camuflat entre la multitud: a la plaa de Catalunya. * Article publicat al nm. 334 del setmanari Directa.

Situaci de la querella contra la Conselleria de Salut balear per la mort dAlpha Pam
Associaci Drets Humans de Mallorca, Associaci de Senegalesos de Mallorca, CGT Balears

es entitats socials que el passat mes de juny vrem presentar una querella contra quatre directius de la Conselleria de Salut del Govern dels Illes Balears, per la seva presumpta participaci en fets suposadament delictius al voltant de laplicaci del RD 16/2012, que va entrar en vigor el passat dia 1 de setembre de 2012, i que van implicar, a ms de greus riscos contra la salut pblica, greus vulneracions dels drets humans a un ampli collectiu de la societat, especialment persones immigrants sense regularitzar, fets tots ells que van envoltar la mort per tuberculosi del ciutad senegals Alpha Pam, Davant els fets i circumstncies que ltimament shan produt, al voltant de la instrucci del cas en el Jutjat dInstrucci nmero 2 de Palma, volem manifestar pblicament el segent: 1.- Sobre lactuaci del Jutge instructor, Pedro Barcel, volem manifestar que, a instncies del Jutge Deg, en el seu despatx i en presncia daquest, es va celebrar una reuni entre les entitats querellants i el propi Jutge instructor, en la qual sens va informar que no era certa la inacci del Jutge Barcel, tal com havia sortit en els mitjans, ni la pssima dedicaci i mal tracte que denuncivem en el nostre anterior comunicat del passat 27 de setembre. En la reuni sens va informar amb detall de les diligncies dutes a terme pel Jutjat i, encara que hgim de reconixer que el Jutge Barcel no ha estat inactiu en el cas, volem reiterar la nostra disconformitat amb part de les

seves resolucions judicials, com han estat les ltimes dimposar-nos una fiana de 12.000 euros(recorreguda a lAudincia Provincial) i disposar retornar els ltims escrits presentats i no admetre els que es poguessin presentar-se fins que es decideixi sobre la condici que ostentam com a querellants, per la qual cosa conseqentment ens aparta del procediment i ens lesiona el dret de poder demostrar i justificar la condici daquesta part (pel que procedirem a recrrer davant lAudincia Provincial). 2.- Sobre lescrit presentat en el Jutjat per part de la representaci legal de la famlia dAlpha Pam, volem manifestar la nostra sorpresa pel seu contingut perqu, ms enll de defensar els interessos de la famlia, aquesta representaci exculpa als querellats i crrega contra les nostres entitats, rebatent els nostres arguments i mostrant-se conforme amb la fiana que el Jutge ens ha imposat. A ms, falta greument a la veritat quan afirma: ...volem deixar constncia que els querellants no shan posat en contacte amb la famlia del mort per contrastar els fets que han pogut sortir en la premsa, ni han indagat en la voluntat daquesta.... En tal sentit manifestam: La querella que hem presentat no s, ni pretn ser, en nom de la famlia del jove mort, sin en exercici del dret a lacci popular, per fets i conductes que van ms enll de la desgraciada mort dAlpha Pam, i que tenen a veure amb la greu vulneraci dels drets humans dun ampli collectiu social, i la posada en risc de la salut pblica derivat daquestes actuacions.Dels cinc supsits delictius inclosos en la querella, solament un correspon a la mort dAlpha. A pesar que lexercici de lacci popular no t per qu dependre directament de la voluntat de la famlia,

els fets relatats en la querella que ara pretn rebatre la representaci que diu actuar en el seu nom, es van redactar basant-se en el testimoniatge directe dels familiars a Mallorca i testimonis ms directes de latenci sanitria que va rebre Alpha. A ms, i per si queda algun dubte sobre la nostra actitud pel que fa a la famlia, hem de dir que el nostre company Madiop Diagne, president duna de les entitats que hem interposat la querella (Associaci Senegalesa-Mallorquina, ASEMA), en representaci de tots nosaltres i aprofitant un viatge a Senegal, es va entrevistar amb la famlia sangunia dAlpha Pam, amb els seus pares i germans, concretament el dissabte dia 6 de juliol de 2013, per presentar-los els nostres respectes i informar-los de les nostres activitats. Disposem de documentaci fotogrfica daquesta trobada. 3.- Sobre el document de la fiscalia, que ha sortit en els mitjans de comunicaci, volem manifestar la nostra sorpresa sobre els termes emprats, i el nostre rebuig a la qualificaci que fa el ministeri fiscal de la nostra iniciativa en afirmar, segons el diari que ha recollit la notcia, que hem actuat

amb finalitats poltiques. Tampoc hem faltat al respecte al Jutge Instructor, com sinforma que diu el fiscal, ni a la seva secretria (sic), en haver manifestat la nostra discrepncia pel que fa a algunes de les seves actuacions. En estar temporalment expulsats de la causa, encara no hem pogut tenir accs al referit document de la fiscalia, contra el qual actuarem segons les vies processals. Per, segons la notcia apareguda, si a ms la fiscalia nega que Pam fos vctima duna des-assistncia mdica, la cosa queda bastant clara: la fiscalia, mentre acusa a unes entitats socials com les nostres, dobjectius poltics, intenta dissimular la seva maniobra (aquesta vegada, s) poltica, de protegir als crrecs del Govern, exculpant als responsables poltics de la Conselleria de Salut i tractant dimpedir, en sollicitar larxiu de la causa, que sinvestiguin els fets. En definitiva, volem manifestar que, malgrat la sorprenent actuaci de la representaci legal de la famlia, i de la fiscalia, i de les altres dificultats que estem trobant en la instrucci de la querella, la nostra voluntat de seguir endavant est cada dia ms ferma.

Linusitat inters dels uns i els altres, de protegir als presumptes responsables duna vulneraci greu dels drets humans que, lluny de corregir-se amb la mort dAlpha Pam, es continuen produint, ens fa pensar que els interessos en joc en aquest cas sn molt sensibles. Per aix no permetrem que es tiri terra a sobre de tot aquest assumpte. Ni que el sofriment de les persones que cada dia pateixen la vulneraci dels seus drets, ni la memria dAlpha Pam, siguin utilitzats per ning com a moneda de canvi. Lnica ra que ens mou, des del mxim respecte a la famlia dAlpha Pam, al Jutge Instructor i a la resta de les parts, a ms de que sinvestiguin els fets i es depurin les responsabilitats per les actuacions de les persones querellades, s el respecte dels drets humans, que dia a dia se segueixen vulnerant, per laplicaci de les lleis racistes, i per les retallades despietades dels drets bsics, com lassistncia sanitria, executats per poltics sense principis tics i sense nima. La nostra finalitat ltima s que tots els ssers humans siguem iguals en plenitud de drets, deures i dignitat.

24 Dinamita de cervell

Gener de 2014

DINAMITA DE CERVELL
Diccionari militant

Bueno, Justo (1907-1944)

Agustn Guillamn

orner. Justo Bueno Prez, va nixer a Munbraga (prop de Calataiud) el 1907, fill de Justo i de Vicenta. La seva famlia va emigrar a Barcelona quan encara era un nen. Va destacar com a home dacci en els comits de defensa durant les lluites dels tramviaris en els anys trenta. Se li va atribuir lincendi de tramvies i el seu llanament per carrers en pendent, aix com de lassalt i sabotatge de les cotxeres . El 28 dabril de 1936, segons confessi realitzada per Justo Bueno en el sumari incoat per la judicatura franquista, va intervenir amb largent Lucio Ruano (pseudnim de Rodolfo Prina), Jos Martnez Ripoll i Vicente Tom Martn, tamb argent, en el grup dacci que va donar mort als germans Badia, aconseguint per aix certa celebritat. Jaime Riera (que en lestiu del 36 va ser membre cenetista del Tribunal de les Patrulles de Control) va facilitar les armes i el cotxe de fugida. A lalada del nmero 38 del carrer Muntaner, Justo Bueno va assassinar a Miquel Badia amb tres trets; Ruano a Josep Badia; Martnez Ripoll, que havia assenyalat lobjectiu, caminant per la vorera oposada, va protegir la fugida de Bueno i Ruano, amb seva pistola metralladora. Vicente Tom condua lauto de fugida, un Ford vermell fosc matrcula B-39763 . Miquel Badia, cap dels escamots catalanistes i independentistes, i Cap dOrdre Pblic de la Generalitat des del 7 de febrer de 1934, havia destacat per usar habitualment la fora pblica i els escamots contra els vaguistes, i per torturar sistemticament els sindicalistes detinguts, fins i tot amb simulacres dafusellament, produint-se en nombroses ocasions la mort dels maltractats. El binomi Dencs-Badia, des de principis de 1934, havia instaurat en el departament de Governaci de la Generalitat un aparell de repressi i persecuci obrera i anticenetista, que usava mtodes feixistes i racistes, especialment en la repressi de laferrissada vaga barcelonina del transport urb. En menys dun any (desembre de 1933 a setembre de 1934) lacci concertada de les forces policials i els escamots havien causat, entre els obrers, nombrosos presos i morts, milers de pallisses i centenars de torturats. Aquest era loasi catal que encara ens ven la histria sagrada de la burgesia. El jutge Mrquez, sotms a fortssimes pressions, va alliberar el 25 de juny als anarquistes que havien estat detinguts com a sospitosos de lassassinat dels Badia: Justo Bueno, Ignacio de la Fuente, Jos Villagrasa i Manuel Costa Ribero. Els periodistes Avel.li Arts Gener (Tsner), de La Rambla , i Josep Maria Planes, de La Publicitat, van protestar per aquesta decisi judicial, sense denunciar que aquestes pressions procedien de les ms altes autoritats de la Generalitat.

El comissari de policia Escofet havia desviat latenci, amb la falsa acusaci i arbitrria detenci de diversos falangistes. Un jove, eloqent, ben plantat, alt, elegant i auda Justo Bueno, va visitar Tsner al seu despatx, per explicar-li en un perfecte i acurat catal tot el que havia passat i desprs exigir-li silenci. Nombroses preguntes sense resposta: Qui havia informat al grup dacci anarquista on vivia Miquel Badia? Qui havia avisat que la pistola de Miquel Badia (clandestina, ja que la Generalitat no li havia concedit perms darmes) estava avariada des del dia anterior i que havia estat lliurada a una armeria per al seu arranjament? Qui sabia que era el millor moment, en el millor lloc? Lendem de lassassinat dels germans Badia, un grup dacci, format per mossos camuflats de pais, segons ferma creena generalitzada en lpoca, havia cosit a trets, a la porta del seu domicili, al travesti i director de diversos antres de prostituci, joc i venda de drogues, conegut com Pepe el de La Criolla, que a ms era confident de la policia i del millor postor. Uns deien que havia estat per a venjar als Badia, altres que es tractava de tallar tots els fils que relacionessin a les ms altes instncies de la Generalitat amb aquest assassinat, de manera que les possibles proves quedessin noms en rumors i cbales de brutes i mesquines rivalitats sexuals. Potser alg havia manipulat lantic rondn especial de Badia en els mossos. Un prudent i astut periodista de la revista Crnica, al nmero del 17 de maig de 1936, glossava amb profund coneixement la figura de Pepe el de La Criolla, i relacionava el seu assassinat amb el de Miquel Badia el dia anterior, per acabar irnicament amb un trapella ullet al lector: ja veuran com no s per aix . Quan les notcies i certeses noms podien convertir-se en rumors, perqu li anava la vida o el treball a linformador, els rumors es convertien en el calidoscopi de les probables

el jutge que processava al seu amic Xammar, qui havia recusat el tribunal per no permetrel declarar en catal. I, sobretot, per incomplir la promesa de restablir-lo en el crrec, desprs de labraada pblica, entre tots dos, en lacte de desgreuge del 24 de setembre de 1934. Sense la participaci de la CNT, la insurrecci catalanista del 6 octubre 1934 va aixecar bandera blanca en sentir les primeres canonades de lexrcit. Companys i el seu govern van anar a la pres; Dencs, Rodrguez Sala, Menndez i Badia van fugir per les clavegueres per exiliar-se a Pars. Les JEREC (Joventuts dERC-Estat Catal), davant els escandalosos rumors o certeses, i davant de tanta mesquinesa, es van escindir perqu un ampli sector volia refundar i enfortir Estat Catal, trencant amb Companys. Un fil unia aquesta escissi, contra Companys i pro-Badia, amb lintent de cop destat de novembre de 1936, en el qual el servei dinformaci del cenetista Manuel Escorza va desbaratar un complot catalanista que intentava assassinar Companys i destacats militants anarquistes, com Aurelio Fernndez, proclamant la independncia de Catalunya amb el suport de les potncies feixistes. El complot va finalitzar amb lexecuci de Reverter, un altre comissari dordre pblic nomenat per Companys. De nou escandalosos rumors sexuals sobre la dona de Reverter que, infundats o no, desprestigiaven al govern. Al maig i juny de 1936, els periodistes Tsner i Planes van prosseguir i van incrementar la seva campanya de difamacions contra la CNT, considerada com una associaci de gngsters, aix com dacusacions directes contra Bueno i el seu grup. Acusaven tamb a la Generalitat per la seva passivitat, per no deien res sobre la corrupci en les altes esferes, i tampoc no deien res sobre laferrissat antagonisme sexual entre capitostos del govern. Planes va ser assassinat lagost de 1936 per un grup dacci (ali a Bue-

Justo Bueno va intervenir en el grup dacci que va donar mort als germans Badia
veritats. Lassassinat de Miquel Badia necessitava la collaboraci de diversos estaments, interessos i persones, molt diferents entre si, per unides per la seva com enemistat, que van intercanviar informaci, capacitats i ocasions. Miquel Badia havia perjudicat al seu antic confident, Pepe el de la Criolla, amb la persecuci efectiva del joc, als cenetistes per les tortures sistemtiques i ls de la fora pblica per trencar les vagues, especialment en el transport urb, a Companys pels drets que creia posseir sobre Carmen Ballester i per haver estat cessat al setembre de 1934 com a Cap Superior dOrdre Pblic, desprs de detenir no); Tsner va tenir una inesperada trobada al front dArag amb Bueno, que condua una tanqueta. Desprs de intercanviar algunes paraules, Justo Bueno, molt gentilment, es va apartar del cam perqu el cami que condua el periodista catalanista pogus prosseguir el seu cam. I s que ara lluitaven, de moment, en el mateix bndol. El 20 juliol 1936 Justo Bueno havia participat en lassalt de la caserna de Drassanes, al costat de Francisco Ascaso, Garca Oliver, Antonio Ortiz, Pablo Ruiz, Lucio Ruano i altres. Va marxar a Arag amb la Columna Durruti, el 24 de juliol, formant part del Comit dInvestigaci de la Columna. Va exercir el crrec de delegat

general dordre pblic, i desprs de subsecretari del mateix departament, del Consell dArag. Sel va acusar de lafusellament de 29 franquistes a Gelsa, a la rereguarda immediata al front militar. Un grup dacci, constitut per Jos Martnez Ripoll, Rafael Ginesta, Vicent Ferrer Cruzado, Rafael Selles i Antonio Moreno Lpez, sense la participaci de Justo Bueno, havia assassinat el 18 de setembre de 1936, a un agent de policia, anomenat Jaume Vizern Salabert, que shavia assabentat del nom dels responsables de lassassinat dels Badia. El tal Vizern va ser localitzat al bar Veldrom, i va ser enganyat per pujar a un cotxe, a linterior del qual va ser tirotejat. El seu cos va ser llanat immediatament a la via pblica. Lautor dels trets va ser Martnez Ripoll, resultant ferit accidentalment Vicent Ferrer. Bueno va ser acusat errniament de participar en tal assassinat . Justo Bueno va estar tres mesos al front, al cap dels quals va ser encarregat dorganitzar els tallers Labora, dedicats a la fabricaci de material de guerra. El 27 de gener de 1937 Lucio Ruano i Pedro Campn havien estat condemnats a mort en una reuni del sindicat de la metallrgia, a causa dels excessos, robatoris i assassinats comesos entre els camperols dels pobles arago-

nesos propers al front. En els primers mesos de 1937, segons explicava Abel Paz, Justo Bueno va planificar lassassinat de Franco, en collaboraci amb un periodista angls al que havia dacompanyar com a fotgraf, amb una cmera trucada capa de disparar una bala. Per el sucida pla no va superar la fase del mer projecte, per aband del periodista. Justo Bueno no va voler participar directament en lexecuci del seu amic Ruano, per li va cridar telefnicament perqu ans al garatge del carrer Casanova, gaireb cantonada Gran Via, on lesperava el grup dacci que el va executar, amb el seu germ i les companyes de tots dos, en el moment en qu estaven planificant la seva fugida del pas. El grup dacci, que va executar als Ruano el 15 de juliol de 1937, estava format per Lus Latorre Mestres, Vicent Ferrer Cruzado, Antonio Moreno Lpez, Jos Martnez Ripoll, Rafael Ginesta, Rafael Selles i Jos Pars, tots ells (incls Bueno) empleats del garatge, sumant-se a ms els sindicalistes metallrgics Liberto Ros Garro, Jos Mario Carballada i Lucio Jos Gmez Arniz, president del Sindicat de la Metallrgia i membre del Servei dInformaci i Investigaci dirigit per Manuel Escorza. Unes setmanes abans Lucio Ruano havia assassinat a un pilot francs, anomenat Moreau, sense cap coneixe-

Gener de 2014

Dinamita de cervell 25

ment de Justo. El 16 juliol 1937 Justo Bueno, Jos Martnez i Llus Latorre es van exiliar a Frana, entre Auch i Toulouse, don van tornar clandestinament, i per separat, en assabentar-se de lordre dextradici existent contra ells per lassassinat de laviador francs. Al seu retorn, Bueno va ser a empresonat per les autoritats republicanes, i condemnat pels assassinats del garatge del carrer Casanova. A la reuni del Comit Regional amb altres comits superiors, celebrada el 28 dagost de 1937, es va llegir linforme que ens envia el company Bueno, sentenciat a trenta anys de presidi, en el mateix ens explica la seva trista situaci, i els motius que li van donar origen, explicant la seva actuaci i el per qu de la injusta causa, que ha donat motius perqu els nostres adversaris poltics influssin perqu fos ms carregada. El 7 d octubre de 1937 es va iniciar un procs contra Bueno per possessi de passaport fals, instant al jutjat devasi de capitals que sinvestigus la possible participaci en la venda de valors artstics de la Repblica. Les freqents protestes que es produen a la Model, plena de gom a gom, van facilitar el seu trasllat a Manresa. El 8 de gener de 1938 es va escapolir daquesta pres, establint-se a Marsella i Pars com a espia al servei de Manuel Escorza. La fugida del Preventori de Manresa va ser planificada i executada mitjanant la collaboraci de les organitzacions interior i exterior de la CNT, que havien preparat i executat metdicament un excellent pla devasi. Es van escapolir divuit presos, alguns dells de notria perillositat, com Ordaz, m dreta dAurelio Fernndez, i el mateix Bueno. Heus aqu la llista completa dels evadits, per ordre alfabtic: Juan Artero, Roberto Bigliani Boco, Justo Bueno Prez, Po Coletas Robira, Antonio Cspedes Asencio, Silvestre Egea

Fernndez, Andreu Froment Froment, Jos Gimnez Herrero, Francesc Massip Valls, Salvador Mellado Fernndez, Antonio Ordaz Lzaro, Jaume Orriols Cases, Josep Queral Mir, Santiago Queralt Brusi, Caricio Romero Corrador, Manuel Sidoncha Gmez, Domnech Vaca Gonzlez i Richard Winger. Artero i Bigliani estaven presos per denncies de les Brigades Internacionals, Bueno, Egea, Massip, Mellado, Queral i Romero per assassinats; Ordaz per desaparicions; Queralt i Coletas, per robatori; Vaca i Orriols per espionatge; Gespes i Gimnez per tinena illcita darmes; Winger i Froment tot esperant ser expulsats del pas, i finalment Sidoncha per fets esdevinguts al front de Sariena. Els comits superiors van encarregar a Bueno, i un equip dajudants, lassassinat de Joaqun Ascaso i Antonio Ortiz, a Frana, acusats injustament de robatori de joies i divises evadides lestranger, que comprometien lOrganitzaci. Justo Bueno va intentar enverinar-los amb una nfima dosi darsnic, a lagost de 1938, per va fracassar, ms o menys conscientment, i no va aconseguir finalitzar mai la seva missi. Home dacci, al que es van encarregar els treballs ms bruts, perillosos i/o desagradables, pel que sembla no va actuar mai per compte propi, ni per obtenir beneficis personals, sin que sempre va operar al servei de lOrganitzaci, cega i disciplinadament. I aquesta ceguesa va ser el seu pitjor blas. Joaquim Olaso, frica de les Heras, Eusebio Rodrguez Sala i Jos Gallardo van exercir al PSUCUGT tasques similars i paralleles a les de Bueno a la CNT, per all a la ceguesa li deien disciplina, i la premiaven amb medalles i ascensos o, si els calia, la castigaven amb lexpulsi. Justo Bueno va ser reconegut casualment a Marsella per la vdua de Moreau, i va ser detingut a la pres

daquesta ciutat el 9 de mar de 1939. El 12 dagost de 1939 el govern francs va concedir lextradici de Bueno i de Martnez Ripoll, que van ser lliurats a les autoritats franquistes a Port-Bou, el 12 de mar de 1940. Va estar detingut, amb Jos Martnez Ripoll, a la pres de Figueres, don va passar a Madrid, a disposici de la Direcci General de Seguretat, des del 12 de maig fins el 30 de juliol de 1940, alliberats per la Comissi dempresonament perqu no estaven reclamats per cap jutge. Jos Martnez Ripoll ja no va ser localitzat. Justo Bueno va entrar a treballar a la Maquinista Terrestre i Martima de Sant Andreu. El comissari franquista Pedro Polo Borreguero i linspector Eduardo Quintela Boveda, tots dos formats professionalment amb el Cap Superior catalanista dOrdre Pblic Miquel Badia, del qual es consideraven deixebles, van reconixer i van detenir Justo Bueno a les Rambles barcelonines el 29 de juny de 1941, registrant el seu domicili, situat al carrer Borrell 57, tercer, primera. La Vanguardia del 3 de juliol va donar notcia de la detenci. Quintela es va encarregar de la paperassa per imputar a Justo Bueno. L1 de desembre de 1942 va ser traslladat en tren al penal de Burgos, en companyia de Joaqun Maurn Juli (POUM), de Jos Mara Batlle Salvat (Oficina Jurdica de la CNT) i dun tal Martorell, per ser empresonat al Departament de Perillosos. El 14 de juliol de 1943 es va obrir el sumari 27059, per auxili a la rebelli, contra Justo Bueno Prez, Luis Latorre Mestres, tots dos a la pres, i Jos Martnez Ripoll, en rebellia. El 22 de juliol de 1943 va ser traslladat a Barcelona, procedent del penal de Burgos, per ser posat a disposici del Jutjat Militar . El 16 dagost de 1943 es va aplicar a Bueno el rgim especial per petici de pena de mort, que va ser confirmada lendem en el Consell de Guerra ce-

lebrat al Govern Militar. El mateix dia es demanava pena de mort al recls Luis Latorre Mestres. Desprs duna espera inusitadament llarga, potser amb la intenci dobtenir informaci addicional, a primera hora del mat del 10 febrer 1944 Justo Bueno va ser lliurat a lescamot dexecuci i afusellat al Camp de la Bota. Una ironia del dest va voler que comparts capella i cigar amb Miguel Arenas, que poques hores abans havia festejat amb els sus companys dEstat Catal la notcia de la immediata execuci de Bueno.La Vanguardia del dia 11 de febrer explicava que durant la matinada del dia anterior havien estat afusellats Justo Bueno Prez, Miguel Arenas Pons i Alfonso Palau Font, per delictes comesos durant la guerra civil, aix com Jos Guia Cruzado i Feliciano Blaya Junta per atracaments a m armada . Justo Bueno fou enterrat al Fossar de la Pedrera. El seu nom figura en una de les columnes que precedeixen lentrada al Fossar, esborrat peridicament per accions dEstat Catal (labril de 2008 , desembre de 2008 i maig de 2010) i restaurat, una i altra vegada, per lAjuntament de Barcelona. Polmic, doncs, ms enll de la mort; convertit en absurda disputa

entre gents a les quals sempre va ser ali. Potser Justo Bueno hagus considerat, com la pitjor dels seus malsons, que les seves restes es podrissin en una fossa comuna presidida per la tomba de Llus Companys, per a major glria i magnificncia daquest. Ja ens han anunciat que si algun dia es creen i consoliden les estructures dun Estat catal, la plaa dEspanya canviar el seu nom pel de plaa dels Germans Badia, i el nom de Juan Bueno Prez ser esborrat, per sempre, de la columnata del Fossar, i si poden, de la fa de la terra. Que aquesta nota biogrfica sigui intolerable epitafi per a molts, dur com la realitat i la pedra; contradictori i trencads homenatge pels menys; provocatiu i indeleble record per a tots, sense cisell ni columnes, sense fcils condemnes ni forades lloances; encara que noms pretn ser el verdic esbs de la vida dun lluitador sindicalista, fruit amarg del despietat temps que li va tocar viure. Un temps en qu alguns es barallaven, entusiastes, amb les armes a la m, per ser i sobreviure, sense ms alternativa que la de morir o sotmetres, perqu se sabien incondicionals militants obrers de la guerra de classes en curs.

Procs Embat, una xarxa de militants socials de tradici llibertria

http://procesembat.wordpress. com/ @Proces_Embat

>> Contraanunci

1. EMBAT m. Vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que mor el terral fins a entrada de fosc. 2. EMBAT m. Envestida de les onades contra les penyes o contra una embarcaci. Procs Embat es una xarxa de mili-

tants socials de tradici llibertria, que han engegat aquesta amb lobjectiu de buscar una via darticulaci duna tendncia social, organitzada i amb voluntat daportar, des duna perspectiva llibertaria al desenvolupament del moviment popular i lempoderament del poble per aconseguir una Catalunya sobirana mitjanant el desplegament del poder popular amb la major democrcia econmica i la major democrcia poltica. Procs Embat pretn edificar aquesta tendncia mitjanant el debat ampli entre els actius socials i sindicals del pas, posant en qesti les derives

poltiques que portem aplicant les ltimes dcades, per a una vegada diagnosticades les mancances, apuntar, entre tots les possibles solucions, collocar-nos en una situaci en la qual puguem impulsar els organismes necessaris per la nostra practica revolucionria diria i acompanyar als sectors populars i treballadors en les seves lluites, mantenint estratgies i recursos a curt, mitj i llarg termini. s per aix que impulsarem frums i taules de debat sectorials amb la finalitat de fomentar aquest debat i posar en contacte a militants que donen la batalla en els mateixos fronts.

26 Dinamita de cervell

Gener de 2014

Ferrer i Gurdia, o Gaiet Ripoll...

Jordi Mart Font

l 1826 el valenci Gaiet Ripoll, nascut a Solsona i que exercia com a mestre a Russafa, va ser condemnat a la forca per les Juntes de Fe de la Inquisici per menjar carn el divendres, retirar el crucifix de laula on feia classe i no impartir la doctrina cristiana. Acusat dheretge i ma, el seu cos va ser cremat pels inquisidors. Des duna perspectiva histrica aquest va ser el darrer assassinat que lEsglsia Catlica per tal de mantenir la fe entre el poble que tractava com si fos duna ramat de bens; els que creien rebien herba i els que no, garrotada. Lltim assassinat hem dit? No. Almenys nhi hagu un altre, o molts ms segons com ens ho mirem. Un altre que per la seva transcendncia cal recordar i tornar a recordar. Si Gaiet era un mestre, Francesc Ferrer i Gurdia era un pedagog, un pedagog que creia en els infants i els respectava com a persones en formaci que sn, pensava que el mestre havia dacompanyar-los en el seu aprenentatge, ni adoctrinar-los ni castigarlos. Amb aquesta intenci va crear lEscola Moderna, la seva proposta i la seva realitat per plantar cara a lobscurantisme de lescola religiosa majoritria a lpoca, religiosa i no per a tothom, s clar. LEscola Moderna va ser un moviment de pedaggic llibertari basat en uns principis completament allunyats de la pedagogia majoritria de lpoca, de forma especial de la que saplicava a les escoles religioses. Per Ferrer, la base de leducaci havia de ser racional i cientfica, sense tenir res a veure amb les explicacions ni mstiques ni sobrenaturals prpies de les escoles religioses. LEscola Moderna situava, al costat de la intelligncia, el desenvolupament del carcter de linfant, basat en la voluntat i en lequilibri entre el cap i el cos. La moral no podia ser la postraci davant duns principis religiosos imposats a partir de la por sin un cam de respecte cap als altres a travs del seu coneixement i de la solidaritat, i tot en consonncia amb la psicologia dels xiquets i les xiquetes, que aprenien junts, sense separaci per raons de sexe. Els cstigs estaven prohibits, i ms que cap els fsics, que eren la norma de les escoles religioses i daltres, per tamb els premis, per tal de no fomentar la competncia. Ni exmens ni separaci per sexes situaven lEscola Moderna en un altre lloc en relaci amb la resta descoles daleshores per tamb amb moltes davui mateix. Lany 1855 per primer cop les associacions obreres de Barcelona havien exigit pblicament lescola gratuta i universal i dos anys desprs la Llei Moyano promulgava la instrucci bsica, deixant-la en mans dels ajuntaments, els quals no van poder donar-la perqu no tenien suficients dotacions econmiques. No ser fins a la revoluci de 1868 que ser possible la creaci dateneus obrers amb projectes pedaggics emancipatoris, espais que posaven leducaci dels infants obrers en el centre dels seus interessos, tot i que en un primer moment fossin noms revolucionaris els continguts, sense qestionar a fons tamb els mtodes densenyament. El 1873, un jove Francesc Ferrer, de noms 14 anys, va entrar en contac-

te amb els cercles republicans, francmaons i internacionalistes catalans. Vint anys desprs, relacionat amb els cercles lliurepensadors de tot lEstat, Ferrer saprop definitivament a les idees anarquistes i plantej leducaci com a eina transformadora de la societat. s determinant, per entendre aquestes propostes educatives, el seu apropament a les idees de Paul Robin i del seu Manifest als partidaris de leducaci integral. Robin, ateu i defensor de la coeducaci de sexes, havia treballat amb el ministre francs Jules Ferry, creador de lescola republicana pblica gratuta i universal, que alhora prohibia impartir ensenyaments a les ordres religioses. El 1894, Ferrer havia conegut Ernestine Meunier, una alumna seva molt rica qui li acab finanant els seus projectes. El poder religis i reaccionari de lpoca, veient ja que els canvis que proposava Ferrer posaven en perill la seva hegemonia perqu ja no eren noms propostes, utilitz aquest fet per blasmar el pedagog i acusar-lo de robar la fortuna a Ernestine desprs dhaver-la ensarronat amb un fals enamorament. El 1901, amb lherncia dErnestine, Ferrer obre lEscola Moderna, al carrer Bailn, 56, de Barcelona. Ferrer no satura i continua sempre ampliant els seus coneixements en el camp pedaggic, i si el 1898 havia conegut Ovide Dcroly i estudiat les propostes de Pastalozzi i Frbel, el 1906, lEscola Moderna ja comptava amb ms de mil alumnes repartits en 34 centres, un autntic perill per a qui lnic que volia de lescola era el manteniment del sotmetiment i de lestructura social classista. s aleshores quan Mateu Morral, bibliotecari de lEscola, atempta contra Alfons XIII i, aprofitant aquest fet, Ferrer s acusat de complicitat en lassassinat i s empresonat sense judici durant un any sencer, alhora que lEscola Moderna s clausurada. El tancament de lEscola es mantindr tot i que ell s absolt de participar a latemptat. Opta aleshores per lexili a lEstat francs,

on s acollit com un heroi que sha enfrontat a la foscor que representa lEspanya ms clerical i de missa. Visita Pars, Brusselles i Londres, escriu La Escuela Moderna i la seva influncia no deixa de crixer, amb la creaci de lAssociaci de mestres laics racionalistes. El 1908, per tal destendre encara ms les seves propostes, crea la Lliga Internacional per a lEducaci Racional de lInfant i inicia la publicaci de Lcole Renove. Aquest mateix any, la reacci eclesistica es fa sentir a Barcelona, on lAjuntament de la ciutat decideix crear escoles municipals que inclouen lobligaci de leducaci religiosa i neguen la coeducaci com a conseqncia de les pressions exercides pel bisbe Casaas. Amb aquest clima arriba el 1909 i la revolta antimilitarista que ha passat a la histria amb el malnom de Setmana Trgica per que nosaltres caldr que anomenem tal com lanomenaren els seus protagonistes: Setmana Gloriosa o Setmana Roja. Gloriosa perqu el poder, exemplificat per lEsglsia, va veure com els seus privilegis safonaven almenys durant uns dies. I desenes de milers de joves van deixar de ser enviats a lescorxador de la guerra del Marroc a defensar els interessos de quatre famlies riques catalunyeses. Alhora, desenes dedificis religiosos eren incendiats i lespai urb barcelon guanyava unes quantes places i a la llarga tamb alguna zona verda. Lexcusa perfecta per a la renovaci urbanstica... I tamb lexcusa perfecta per assenyalar culpables i fer net entre les files lliurepensadores desquerres, entre llibertaris, obrers, maons i republicans. Un bon moment per eliminar caps pensants, qualsevol que els poss en dubte, a ells i a la seva forma de perpetuaci en el poder. Un bon moment per assenyalar com a culpable Francesc Ferrer i Gurdia. Detingut i acusat de ser linstigador de la revolta barcelonina, de res li serveix assegurar que shavia passat els dies de la Setmana Gloriosa al seu mas dAlella,

allat de tot. Detingut el 31 dagost, el 13 doctubre de 1909 a les nou del mat va ser afusellat al fossat de Santa Amlia de la pres del Montjuc. No importava que no hi hagus proves suficients, perqu Barcelona estava commocionada i tot valia per trobar la venjana esperada pels manaires de la Lliga Regionalista, de la Patronal, de lExrcit espanyol i de lEsglsia Catlica. Tots a una un cop ms. En la creaci del clima acusatori contra Ferrer no podem oblidar la feina fosca feta per diaris com La Vanguardia, El Correo Cataln, El Noticiero Universal o el setmanari Cu-Cut!, proper a la Lliga Regionalista. No cal que mestengui sobre qu era la Lliga, per per a qui no ho spiga i en vulgui una explicaci rpida li podria dir que era el partit ms semblant entre els que hi havia al que avui s Convergncia y Uni. Ferrer no era catalanista, ni desquerres ni de dretes, no era catalanista. Ferrer en lmbit nacional si li hagussim de donar una adscripci podrem afirmar que era espanyol... a voltes nacionalista banal espanyol i altres una mica ms espanyol, tot i que ell es deia intetrnacionalista.... i, aix s, defensor de la llengua castellana en lensenyament dels infants, mai de la catalana. Cal dir-ho tamb. No cal amagar el que s obvi. Tot i aix no podem oblidar-lo ni menystenir-lo, perqu la seva proposta pedaggica partia de linternacionalisme, que com a catalans ens situa a la primera lnia mundial. Partia de la racionalitat. I reivindicar alg no vol dir, de cap de les maneres, no fer-ne crtica, i jo li faig la crtica de la llengua, s clar. Ferrer va ser defensat, en el moment del seu judici, arreu dEuropa i de bona part del mn, el seu nom va acompanyar els revolucionaris de tot el mn, des del Mxic insurgent de Zapata fins a lUcrana de Nestor Makhno, on nombroses escoles prengueren el seu nom durant la revoluci llibertria i independentista. I aqu mateix! Com si ressuscits per venjar-se i alhora rectificar en aquesta

tria lingstica tan desencertada, el 19 de juliol de 1936 el fantasma de Ferrer i Gurdia mirava com cremava la ciutat des de Montjuc. Un fantasma? No, dos. Un a Barcelona i un a Valncia. El de Ferrer i el de Ripoll, perqu Gaiet Ripoll tamb va ser vist fa poquet pels carrers de Valncia, davant de lInstitut Llus Vives concretament, corrent davant de la Policia Nacional i ballant de nit en la Primavera Valenciana aquella can de La Gossa Sorda que diu No podran, no sabran aturar lexplosi de colors quan arribe la llum. No sabran, no podran rebutjar limpacte a la cara de tota la llum. Sort que som racionalistes i els fantasmes sabem que no existeixen... Acabar aquest intervenci amb una constataci, perqu tota lobra de Ferrer, tot lesperit de Ripoll, i tot el catalanisme lingstic que el segon no defensava ni proposava es van sumar en la creaci del Consell de lEscola Nova Unificada en la revoluci de 1936. Quines coses de dir, no? Doncs s, el primer cop que lescola en una part dels Pasos Catalans va ser per a tothom i totdon, ho va ser tamb amb el catal com a llengua vehicular. Era el 1936 i es feia aplicant pedagogies llibertries descola activa de la m del pedagog anarquista Joan Puig Elies, membre de la FAI, que recollia lherncia pedaggica de Ferrer i aquest cop noms en catal. El fantasma havia reviscolat... Voldria acabar aquesta intervenci amb un crit. Deixeu que cridi ben fort la frase amb qu Ferrer es va acomiadar dels que lanaven a afusellar. Molts diuen que la frase en qesti era Visca lEscola Moderna! per nosaltres sabem que quan va saber que li volien posar al costat lavinguda dedicada a Joan Antoni Samaranch va aixecar el puny i el que va cridar va ser, ja ho sabeu, No passaran! No passaran! No passaran! * Jordi Mart Font s periodista, escriptor, treballador de lensenyament, activista social i afiliat a CGT Tarragona.

Gener de 2014

Dinamita de cervell 27

La taula de Porrera

BALA PERDUDA

Terrorisme (dEstat) de baixa intensitat

Artur Sard

Paraules de Mas...
Toni lvarez

a nova Llei sobre Seguretat Ciutadana, que ens prepara el quadriculat ministre de lInterior del PP, ja ha estat molt criticada per Du i sa mare. Amb la seva lgica aclaparadora, aquesta lgica de la por que portem dcades construint entre tots, em recorden aquella vella dita (den Goya, crec): El sueo de la razn produce monstruos Entre tots lhem construt, i ara lextrema dreta en recull els fruits. La gran troballa s posar laccent en les multes, els imports de les quals, desmesurades, poden arrunar la vida duna persona (i de la seva famlia). O duna organitzaci social. I, malgrat tot, una multa... nomes s una multa! No ens decapiten ni ens empresonen! No es mobilitzaran les masses per fer suport als afectats, que prou feina tenim tots. Pel que fa als consumidors de drogues, ja la llei actual, coneguda en el seu moment com a Llei Corcuera, en vigncia des del 1992, sancionava amb multes entre 300 i 6000 euros comportaments tan pacfics i habituals com fumar porros al carrer (o simplement portar una petita quantitat a sobre i caure vctima dun regis-

tre arbitrari). Per, com que en aquell moment ja era un escndol, tamb contemplava la possibilitat de lliurar-se de la multa a canvi de fer un tractament. No deixa de ser humiliant, tant com intil, haver-se de sotmetre (paraules textuals) a un tractament que probablement no necessites, per si ms no hi havia una possibilitat descaparsen, aix com dobrir un dileg amb un professional, que, si es podia fer des de la complicitat, fins i tot podia tenir algun resultat positiu en termes de prevenci. Aquesta possibilitat ha quedat eliminada amb la nova llei. Per aix no s tot. Ja en aquests moments ens estan multant arbitrriament per conduir drogats sense que aix sigui cert. Com pot ser? Doncs com que els drogo-tests, al contrari que els controls dalcoholmia, sn incapaos de discernir si thas drogat fa 10 minuts o si et vas fumar un porro el dia abans, quan estaves de festa, ells tiren pel dret, i, per no equivocar-se, multen a tothom que dona positiu. Aix implica que no estan castigant un comportament socialment perills (conduir drogat o embriagat) sin una forma de ser o una manera de pensar. En poques paraules, si ets

fumador habitual de cannabis, per exemple, sempre donars positiu ni que noms et fumis un porro al vespre abans danar a dormir. Per, s clar, noms sn multes. I els afectats sn drogotes, gent irresponsable que ens posa a tots en perill, amb els seus hbits viciosos. I els accidents fan tanta por! Com s que a ning se li ha acudit que la causa principal dels accidents sn els cotxes, precisament, maquinries infernals i perilloses, per imprescindibles, perqu tot el que ens han fet gastar en autopistes ha servit per arrunar el transport pblic, en el que sha deixat dinvertir (tret

de lAVE). s a dir, que com que noms som multes i noms afecten als indesitjables, no cal que ens en preocupem la gent desquerres i amant de les llibertats. Aquest, desgraciadament, sembla encara el sentir majoritari entre els propis companys de lluites. I, per exemple, un bot: en una important ciutat del Sud de Catalunya, un daquests partits de nova fornada, que cauen simptics a tothom, va decidir que no volia ni tan sols escoltar una xerrada sobre el tema per obrir un debat a la seva formaci. Aix s, ho van decidir assembleariament.

>> Anecdotari histric. Sabies que...

Monument al tractant desclaus Antonio Lpez a Barcelona

Antonio Gascn

Barcelona, al final de la Via Laietana i al costat del edifici de Correus, ocupant amb desimboltura lespai que en temps havia estat el convent de Sant Sebasti i dels arcs dels Encants, es troba un dels monuments ms controvertits de la Ciutat Condal, el que recorda a Antonio Lpez i Lpez, primer marqus de Comillas. Personatge que de creure a algunes enciclopdies virtuals, va ser empresari, banquer i filantrop. El primer perqu va fundar una naviliera, la Companyia Transatlntica Espanyola, el segon perqu va presidir el Banc de Crdit Mercantil i va fundar el Banc Hispano Colonial, i el tercer perqu tamb va fundar la Universitat Pontifcia Comillas. I com a colof a la seva enlluernadora trajectria Alfons XII el va fer marqus el 1878. Tot aix, segons es miri, justificaria lesttua, sin fos perqu el personatge va fonamentar la seva fortuna personal en el trfic desclaus a Cuba, qesti que no va interessar gens ni mica a la monarquia, perqu una gran part de la noblesa o de la burgesia es-

panyola, inclosa la catalana, es dedicava al mateix negoci, destacant entre ells els noms de Francesc Mart i Torrents, Salvador Sam i Mart i Josep Bar i Blanchart. Amb la fortuna ja feta, el 1856 es va installar a Barcelona, a casa dels Vida -Quadras , una altra famlia dindians enriquits i en aquella poca banquers. Un cop installat a la capital catalana Lpez va obtenir dos monopolis molt sucosos: el transport de correu i el de tropes a Cuba. Va crear la companyia de Tabacs de Filipines, i al costat de Manuel Girona va fundar el Banc Hispano Colonial, que va sevir per finanar lobertura de la Via Laietana, una gran operaci immobiliria per a lpoca. Es va fer construir una mansi senyorial al passeig de Grcia i va casar la seva filla amb el comte de Gell, un altre empresari que shavia enriquit amb el

cot procedent dels estats esclavistes dAmrica del Nord. Daltra banda, lnic intent seris per enderrocar aquell monument, per part de la ciutadania va tenir efecte el 1936, en enderrocar lesttua de Lpez i canviar el nom de la plaa al setembre de 1937, posant-li el de plaa del capit dassalt Maximiliano Biardeau, un obscur heroi doctubre de 1934 , bona prova que alg en aquells dies sabia histria i a ms a ms tenia memria. Lpez i Lpez era natural de Comi-

llas, Cantbria, lloc des del qual continuen defensant al personatge, quan el 2010 SOS racisme i sindicats van demanar a lAjuntament de Barcelona la retirada daquest monument, a causa del passat de Lpez i els seus suposats negocis relacionats amb el trfic desclaus, amb la hipcrita justificaci que encara que en la seva poca estava abolit el transport i venda desclaus, a Cuba no estava abolit el seu s en les plantacions, ja que aquest va ser abolit el 1880.

a fa uns dies que seguim per la premsa lestranya deriva poltica de declaracions del president Mas. Desprs de reivindicar al llegat poltic de Luther King, Ghandi i Mandela, al molt Honorable noms li queda donar el pas de reivindicar a Henry David Thoreau, pare del concepte de la desobedincia civil moderna. Al temps. El cas s que, en Mas, noms actua com un poltic modern, del segle XXI vaja. Limportant s parlar de drets humans universals. I si et pots apropiar de figures convenientment envernissades, millor que millor. Li treus les parts de la seva biografia que no tagrada i llestos. Ah! I pots dir tranquillament el contrari del que fas que no passa res, fins i tot et reconeixeran com un lder modern i comproms amb el futur de la humanitat. Que li preguntin a Obama, tot un reconegut mestre en aquestes feines. Els discursos i paraules den Mas ressonen i daix en t molta ms culpa la premsa que amplifica i interpreta les seves paraules molt ms que els seus actes i decisions poltiques. Responsabilitat en tenen els seus gabinets de premsa, segur, per en Mas continua el seu periple mundial a la recerca de suports i no amaga la seva recerca s de suport econmic, viatge amb empresaris, assessors econmics i el conseller dempresa i ocupaci, en Felip Puig, gran seguidor de les doctrines ghandianes com b sabem. En Mas, i els seus sequaos, continuen sent aquells neoliberals amb afany privatitzador, fills de les escoles delit i pares dels futurs lders del pas que creixen a les mateixes escoles, si no ho evitem. No oblidem qui sn, que fan i que proposen, que la seva bandera s un bitllet o un nmero de compte bancari, el seu himne va al comps de les campanes que obren les borses mundials i els seus ideals cotitzen all on canten, compren i venen accions i propietats que no existeixen o no sn seves. Per aix no cola i per tant ms val dotarse dun bon aparador i embolcall i qu millor que posar-se del costat de defensors dels drets humans universals. Aix ho fa el Molt Honorable assessorat per les noves fornades de comunicadors, segurament fidels seguidors del programa de Catalunya Rdio lOfici de Viure, sempre quadrant lequaci del benestar personal i mundial, tot a una. No em molesten les seves paraules, la veritat, simplement li podria demanar coherncia a les seves paraules. Per s que li demanaria un impossible perqu est al servei de tot el contrari del que posa com a exemple, aix que demanaria que no ens pregussim seriosament les declaracions folklriques que se li donen rang de postulat poltic i no sn ms que un circ que no fa grcia i ens allunya del realment important: la justcia social que ens neguen els messies econmics.

28 Dinamita de cervell

Gener de 2014

El far

Gumersind Brunet i lesport popular catal

Ferran Aisa

umersind Brunet i Castells va nixer a Barcelona. Des de ben jove va practicar lesport. Brunet es va fer soci de lAteneu Enciclopdic Popular i va freqentar el seu gimns on practicava no solament la gimnstica sin tamb la lluita grecoromana, per on realment va destacar va ser en latletisme. Gumerdind Brunet va formar part de la Secci Atltica de lAEP. Durant els anys trenta va participar en nombroses competicions atltiques celebrades a lEstadi de Montjuc i a altres pistes esportives. De lequip atltic de la Secci dEsports de lAEP sortiren diversos corredors de primera fila i fins i tot una noia atleta Llusa Oliveras Lluiseta que lany 1932 a Madrid va conquerir el campionat dEspanya de la cursa del 600 metres llisos. Gumersind Brunet fou lnima de la Secci de Gimns i Esports de lAEP presidint-la des de 1928 fins a 1937. Tamb ocup crrecs dins de la Junta Directiva de lAEP, essent vicepresident de lentitat durant els anys de la Guerra Civil. Gumersind Brunet lany 1935 va ser elegit President de la Federaci Catalana dAtletisme. Brunet va ser un dels atletes impulsors del Comit Catal pro Esport Popular que es va crear el mar de 1936. El CCEP aglutinava la majoria de clubs esportius i les seccions esportives dels centres culturals, entre els quals hi havia Ateneu Enciclopdic Popular, Ateneu Enciclopdic Popular Sempre Avant, Club Femen dEsports, Secci Esportiva CADCI, Centre dEsports Aire Lliure, Penya Som-hi Tots, Biblioteca Cultura Esportiva Avanti, Germanor Obrera de lHospitalet, Joventut C.E. Laietana, Ateneu Obrer Martinenc, Casal Nacionalista dObrers Espartacus, Joventut Atltica Proletria, Atltic A. C. Provena, Penya Raich, Ateneu Popular de Grcia, Agrupaci Atltica Vida, Societat Naturista de Barcelona, Agrupaci Ciclista Montjuc, Dinmic Club, Club Esportiu liga, C.E, Minerva, C.E. Mar i Terra i A. E. Catalunya.

El primer secretariat del CCEP era format per Gumersind Brunet (AEP, Josep Verdera (CADCI), Aminda Valls (CFE) i Francesc Parramn (CGB). La primera activitat organitzada pel CCEP va ser la Copa Thaelman (Ernst Thaelman era un esportista alemany comunista que havia estat detingut pels nazis. La detenci va motivar una campanya internacional per la seva llibertat, lesportista alemany seria assassinat lany 1944 al camp de concentraci de Buchenwald). La segona iniciativa del CCEP fou lorganitzaci de la frustrada Olimpada Popular de Barcelona 1936. Gumersind Brunet va formar part del Secretariat del Comit organitzador daquesta Olimpada que no es va arribar a celebrar, doncs el dia previst per la seva inauguraci el 19 de juliol de 1936 una part de lexrcit espanyol es va aixecar contra el legtim ordre establert de la Repblica. Durant la revoluci i la guerra lesport popular saline amb la causa republicana i participa en tota mena devents esportius celebrats a lEstadi de Montjuc o diversos espais de la ciutat de Barcelona. En aquesta etapa es constitueix el Comissariat de lEsport de la Generalitat de Catalunya amb la participaci dels organitzacions sindicals CNT-UGT, la primera representada per Gumersind Brunet i la segona per Francesc Parramn i els delegats directes de la Generalitat Soler Damians i Josep Verdera. Lany 1937 el govern de la Repblica li encarreg a Brunet lesborrany duns estatuts per organitzar el Consejo Nacional de Educacin Fsica y Deportes. Els anys de guerra no satura lactivitat esportiva i, a travs del Comissariat de lEsport de la Generalitat i del Comit Catal pro Esports Populars, se celebren nombroses activitats, manifestacions contra el feixisme i es fomenta la participaci en lOlimpada Obrera dAnvers celebrada a primers de setembre de 1937. Per un altre banda la Secci de Gimns i Esports de lAEP organitza un cicle de xerrades sobre lesport popular, el fair-play, lamateurisme i la moral esportiva. Uns debats on participen representants del mn esportiu esmentat, el FC Barcelona i organismes po-

ltics com la JSU, el CADCI, la UGT i la CNT. Es proclama la necessitat de fer arribar la prctica esportiva a tothom des de lescola fins a les fbriques i, a ms. el moviment esportiu debat quina ha de ser lorientaci que se li ha de donar a lesport en la nova era revolucionria. La FAI en un article a Tierra y Libertad de 1934 shavia declara partidria dacabar amb lembrutiment professional de lesport i proposava practicar-lo lliurement sense pagues ni premis. En les xerrades esportives de 1937 els representants del moviment esportiu diferenciaven el dret a lesport popular de tota la poblaci, de lesport delit o professional, manifestant sobre aquest segon que els esportius mai no guanyarien ms que un obrer normal i el benefici de la recaptaci dels estadis i pistes esportives servirien per potenciar lesport popular. Acabada la guerra molts esportistes catalans sexilien a Frana on lany 1944 reconstruiran el CCEP a lexili on trobem novament al seu davant a Gumersind Brunet, que va morir a Frana exiliat abans que es restabls la democrcia a Espanya. Francesc Parramon, una tarda dhivern dels anys vuitanta a la seu de lAEP a la Casa de la Caritat, em manifestava: No podeu deixar a loblit Brunet, ell va ser lnima de lesport popular i era dels vostres.

>> La recepta

Cargols a la catalana
Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)

Ingredients: 800 g de caragols 1 tass de tomtiga ratllada 1 ceba grossa trinxada petita 1 tass de vi ranci 2 cullerades de farina 1/4 dun bitxo 2 alls

30 ametlles torrades 1 nou 2 branquetes de julivert 1 fulla de llorer 1/2 litre de brou del dia oli doliva sal necessria Elaboraci: Ficarem a bullir els caragols amb

aigua, sal, farigola i un raget petit de vi ranci. Els hi deixarem uns 8 minuts i desprs els escorrerem perqu els marxi tota laigua que porten. Posarem una cossola al foc amb loli, la ceba, el julivert, el llorer i el bitxo. Ho anirem sofregint i quan la ceba sigui mig cuita hi abocarem la resta del vi ranci. Esperarem que arranqui el bull

de nou. Aleshores hi afegirem la tomtiga i la farina, ho remenarem un cop per la cassola i rpidament posarem al morter els alls, les ametlles i la nou, tot ben picat, desprs lomplirem de brou, ho remenarem be, ho tirarem dins la salsa, a continuaci hi incorporarem la resta del brou (si la salsa ens resulta espessa hi podem afegir ms brou). Quan comenci a bu-

llir de nou hi afegirem els caragols que tenem reservats i ho remenarem b perqu no sens aferri als fons. Ho deixarem bullir amb la cassola tapada i a foc lent uns 15 minuts. Bon profit!!! (*) Atenci! Aquesta salsa t tendncia a enganxar-se al fons de lolla. Foc lent.

Gener de 2014

Dinamita de cervell 29

Una mirada crtica des del cinema

Lladres de bicicletes
Joan Canyelles Amengual

(Ladri de bicilette, Vittorio de Sicca, 1948). Antonio Ricci, com molts daltres italians i italianes de la postguerra es troba sens feina. Est cassat i t dos fills. Aconsegueix una feina per aferrar cartells de cinema, per es imprescindible tenir una bicicleta. Ell no la t i per comprar-la ha de vendre tots els seus llenols. Amb el seu fill iniciar una dramtica i intil recerca de la bicicleta robada. Finalment ell intentar fer el mateix: robar ne una. Per el propietari ho impedir encara que finalment desistir dentregar-lo a la policia. Vittorio de Sicca es un dels directors ms influents de la histria del cinema. Les seves pellcules varen canviar la manera de entendre el fet cinematogrfic. Algunes delles tenen quelcom indesxifrable, un humanisme i una verosimilitud prodigioses, una immensa capacitat dobsevaci dels seus personatges com a ssers humans i un gran talent per transmetre emocions. I tamb un gran actor, capa de dur a terme interpretacions memorables: (Madame de..., Max Ophuls 1953; Il generale dellla Rovere, Roberto Rossellini, 1959). A principis dels anys 30 es comena a convertir en un dels actors mes populars de la seva poca. s un home ben plantat, simptic, i sovint (gaireb sempre), interpreta papers de galant seductor a comdies que tenen un bon rendiment a la taquilla. La seva carrera com a director sinicia lany 1940 amb Rose scarlate. Per la primera pellcula important que dirigeix s a lany 1944 I bambini ci guardano. El gran Cesare Zavattini ns el guionista i aix inicien tots dos una mplia collaboraci que en alguns casos produir obres mestres. Lany 1946 filma lexcelent Scius-

Dr: Vittorio de Sicca; G: Cesare Zavattini, Vittorio de Sicca, Oreste Biancoli, Suso Cecchi DAmico, Adolfo Franci, Gherardo Gherardi, Gerardo Guerrier; Ft: Carlo Montuori; Ms: Alessandro Cicognini; Mt: Eraldo da Roma; Int: Lamberto Magiorani (Antonio Ricci), Enzo Staiola (Bruno Ricci), Llianella Carell (Maria Ricci) Vittorio Antonucci (el lladre), Giulio Chiari ( el vell), Gino Santamerenda, Elena Altieri, Michelle Sakara, Fausto Guerzoni, Carlo Jachino

Fitxa tcnica

cia (El rentebotes) on parla dels nins abandonats. Dos anys mes tard dirigeix lobra mestra Ladri di biciclette (Lladre de biciletes), on fa un demolidor retrat de latur i la miseria de la postguerra. I lany 1951 realitza Miracolo a Milano (Miracle a Mil). A tote elles lesmentat Cesare Zavattini collabora en el gui. Sn aquestes pellcules les que li fan ocupar un lloc destacadssim a la histria del cinema. Les que el converteixen en un referent nic. I des del meu modest punt de vista, les que fan que sigui (probablement) el mxim representant del Neorealisme. Desprs, la seva trajectria va esser irregular. Hi trobam pellcules interessants i personals com Dues dones (La cicociara, 1960), Els girasols (I girasoli, 1969), o El jard dels Finzi Contini (Il giardino dei Finzi Contini, 1970), barrejades amb altres de menys valor, sovint fetes per poder pagar les seves visites als casinos de Montecarlo. (Com a actor i pel mateix motiu va participar a pellcules completament prescindibles). La gran repercusi daquest genial cineasta itali ve donada sobre tot (sense oblidar altres obres mestres que hi ha a la seva filmografia) per Lladres de bicicletes. Pertany al reduit grup de pellcules irrepetibles en el qual hi caben films tan diferents com Casablanca de Michael Curtiz o La regla del joc de Jean Renoir. I s tamb des del meu punt de vista, el millor exemple (juntament amb Roma, ciutat oberta de Rosellini) del que va significar el Neorealisme, moviment cinematogrfic del qual ja hem parlat alguna vegada, per que amb el risc de ser pesat, no puc deixar de dir algunes coses. Un remot precedent va ser lanomenat cinema ull, proposat pel cineasta sovitic Dziga Vertov als anys 20. Es pretenia una objectivitat absoluta i es donava al muntatge una gran importncia. Era en definitiva una concepci marxista del llenguatge cinematogrfic. A Itlia, durant la dictadura de Mussolini, shavia fet un cinema purament evasiu, completament desconnectat de la realitat. Era el que es va

conixer com el cinema de telfons blancs, comdies burgueses que intentaven imitar els films que es feien a Hollywood.El Neorealisme va ser la voluntat dels cineastes italians de recuperar la vida quotidiana de la gent i portar-la a la gran pantalla. Un comproms tic per retratar la realitat, una realitat que per a moltes persones era tristssima i miserable. Es contractava a actors no professionals, es filmava als carrers, en escenaris naturals, fora dels estudis cinematogrfics i amb freqncia, en condicions bastant precries. Aquella manera de contar les histries va canviar el cinema. La seva influncia ha sigut immensa. El Free Cinema britnic, la Nouvelle Vague francesa, o el Dogma 95 no haguessin sigut al mateix sense les pellcules italianes com la que comentam avui.Se sol considerar Ossessione de Luchino Visconte, lany 1943, com la seva primera manifestaci i Umberto D de Vittorio de Sicca, lany 1952 com la darrera. Per altra banda, totes aquestes pellcules van tenir un xit moderat a Itlia i un gran reconeixement fora de les seves fronteres, sobretot a Frana. El gran teric i impulsor daquest moviment va ser el guionista Cesar Zavattini. En aquells temps es deia que les pellcules italianes es dividien en tres categories: les que tenien un gui de Zavattini, les que es basaven en una idea original de Zavattini, i les que eren una cpia dun gui de Zavattini. Vittorio de Sicca va tenir bastants problemes per trobar el finanament que fes possible la realitzaci de la pellcula. El poc xit que havia tingut a Itlia Sciusci (El netetjabotes, 1946), malgrat rebre lOscar a la millor pellcula de parla no anglesa, va fer que els productors italians desconfiassin del projecte. De Sicca sentrevist amb David O Selznick a qui li va agradar molt el projecte, per que va posar com a condici per produir-lo que el protagonitzs Cary Grant. Afortunadament el director itali torn a Europa sense cap acord. I quan finalment semblava que la pellcula no es faria el comte Cicogna fa acceptar finanar el 50 per cent del pressupost. Laltre 50 per cent el va aportar ladvocat i

amic de Vittorio de Sicca Ercole Graziadei. Per a molts aficionats Lladres de biciclestes s una de les ms grans pellcules de la histria del cinema. Woody Allen ha dit alguna vegada que per a ell s la millor. Jo crec que no es pot explicar lart cinematogrfic sense parlar della. s un daquests miracles que de tant en tant es projecti a les pantalles cinematogrfiques. T una elaboradssima posada en escena que sembla simple i transparent, fruit dun immens talent i gran treball darrere la cmera, per tamb duna inspiraci que solament s a labast dels genis. s una pellcula democions i de sentiments, de desencs, duna inabarcable amargura atrapada a molts de fotogrames. Transmet la urgncia dexplicar una realitat que afecta a moltes persones. Insuportable, dura i aclaparant. Quan al final de la pellcula, desesperat, Antonio intenta robar una bicileta, latrapen tot duna. Ha donat diners al seu fill perque agafi el tramvia, per ell, veient malament el seu pare, no lha agafat. Veu lescena, com latrapen i el tupen. Corrent es va cap a ell i entre llgrrmes lestira i intenta defensar-lo. La vctima del robatori quan veu al nin desisteix de presentar la denncia. Tothom li diu pocavergonya, aquest exemple li dnes al teu fill?, No estas empeguet?,

fora daqu i no tornis. Antonio i Bruno (impressionants Lamberto Magiorani i Enzo Staiola) comencen a caminar plegats. El nin no atura daixugar-se les llgrimes i el moc. Mira al seu pare i desprs es queda amb la mirada perduda, el torna a mirar i la seva mirada es torna a perdre. I Antonio, avergonyit, tan sols pot mirar cap endavant. Quan aconsegueix el valor necessari per tornar-li la mirada, sense aturar-se, es posa a plorar. I Bruno amb la seva diminuta m, agafa la del seu pare. I li dona tot el suport que pot. Sense obrir la boca expresa un amor immens i una tristesa infinita. I aix acaba la pellcula. A les pantalles espanyoles de lpoca, la censura franquista va afegir unes paraules desperana i solidaritat cristiana que desvirtuaven completament tota la pellcula. I es va estrenar amb el ttol Ladrn de bicicletas perque sembls una histria personal i evitar el que segons els censors hi podia haver de contingut social en el ttol original. Lhumanisme superficial condueix a la caritat. El profund, el ben ents, ha de conduir inevitablement a la revolta. De Sicca ens mostra una realitat profundament injusta i la urgent necessitat de transformar-la. Quan Antonio intenta robar una bicicleta pot deixar a una altra persona en la mateixa situaci desesperada amb la que ell sha trobat. No hi ha solucions individuals per a problemes collectius. El drama dAntonio i el de la seva famlia ve donat sobre tot per la solitud i la manca de solidaritat en la qual es troba. Aquesta s laltra gran denncia del director itali. Cap futur digne espera a una societat que no s capa dajudar se a ella mateixa, de generar suports i dencetar les lluites que puguin fer canviar les coses. La pobresa i la injustcia sn responsabilitat i conseqencia de les accions dels poderosos, dels banquers i dels governants; per la resignaci i el consentiment, els braos creuats, les mirades baixes i els caps cots, en definitiva la manca de resistncia i combat, sn responsabilitat nostra. I per no haver dasumir-la tan sols ens queda la lluita. La quotidiana, la individual i la collectiva. No calen herones ni herois. Tan sols persones humanes que vulguin caminar cap a un mn ms just on no faci falta robar bicicletes per poder sobreviure.

30 Dinamita de cervell

Gener de 2014

La foto, la mscara i el nen

Ermengol Gassiot

o us passa que hi ha imatges que associeu a lpoca dels vostres avis o besavis? A mi s, tot i que bviament no lhe viscuda directament. Quan veig imatges en blanc i negre de nens i nenes prims, amb el cap pelat per evitar polls, amb roba apedaada i espardenyes tot i ser hivern, per exemple. O tamb en les fotografies de pageses amb la cara cremada pel sol i les arrugues danys de treball anant a mercat. Tot plegat em recorda una poca on en el nostre imaginari, em temo que no noms en el meu sin tamb en el collectiu, la suor del treball i les penries de la misria eren el pa de cada dia dels treballadors/es. Els meus avis i vies men parlaven i mensenyaven alguna de les poques imatges que guardaven daquells temps, com per acompanyar els seus records viscuts. Tamb a aquells temps associo imatges de nens fugint dels bombardejos feixistes o, uns anys abans, a famlies desallotjades per la Gurdia Civil dunes terres que els eren necessries per viure. Conflicte, patiment i brutalitat dun poder que es mostrava descarnat en un pas on a inicis de s. XX la immensa majoria de la poblaci patia penries per viure. Tot i tenir una clara conscincia de viure en un mn injust, crec que la

majoria de nosaltres pensem que imatges com aquelles avui sn difcils de viure. O les associem a realitats de collectius que veiem allunyats del nostre dia a dia, com els nufrags a Lampedusa o els familiars dels reclosos al CIE de la Zona Franca. De fet, podem fer la nostra vida sense que aquestes imatges ens pertorbin gaire. Es tracta de persones sense drets i podem resguardar-nos en

lautocomplaena de pensar que quan els atorguem aquests drets la seva vida canviar. Ens inclinem a pensar que a inicis del segle XXI a la vella Europa, on encara queden residus dall que en deien lEstat del Benestar, els nostres fills no hauran de passar per les escenes que van viure els nostres avis i besavis. Laltre dia vaig topar amb una foto de lIaki Andrs. s de fa 13 anys,

per podria ser dahir, perqu aquesta crisi ha agreujat una situaci que les classes populars ja fa molts anys que pateixen. Shi veia tota la crueltat dun desnonament duna famlia que havia ocupat lajuntament dun poble del Pas Basc per reivindicar ajudes socials. Un nen de poc ms dun any enmig dantiavalots amb la cara tapada. El terror que expressa el nen xoca amb

els cascs, els escuts i els uniformes negres dels Ertzaines. I amb les mscares que tapen els seus rostres, no fos cas que alg els pugui recriminar com es guanyen la vida. I aix em va fer recordar que als Pasos Catalans en lltim any unes 50.000 persones han estat desnonades. Totes elles amb noms i cognoms. I amb un futur per endavant on segurament lexperincia del desnonament hi deixar un rastre com en les pageses i obreres de lany 1900. Tamb em fa pensar que darrera les mscares de la policia que desallotja hi ha persones amb noms i cognoms. I tamb darrera els accionistes, directius i directors doficines dels bancs, els executius de lFMI i del BCE, els professors deconomia que pregonen ajudar bancs i obviar persones i els responsables poltics que ho apliquen. I la llista seria llarga. Tots amb noms i cognoms, totes amb cares que intenten amagar darrera lanonimat, com els Ertzaines de la foto. Els nostres avis i vies van dir prou. I van fer una de les revolucions ms boniques del s. XX. Espero que els nostres fills tamb salcin. De fet, tamb ho podrem fer nosaltres mateixos, no? Aquests dies la PAH de lAlt Peneds fa dos anys i ens recorden que alguns ja fa una estona que es van alant. * Ermengol Gassiot s Secretari dAcci Social de CGT Catalunya

Elits extractives
Xavier Dez

na nova expressi recorre les cincies socials. El terme elits extractives, que defineix aquells grups dirigents que defensen la seva supremacia al cim de la pirmide, i perjudiquen greument linters general, simposa en el llenguatge poltic. Es tracta dun concepte recent, cisellat per dos economistes, Daren Acemoglu i James Robinson, en el llibre Why Nations Fail? The Origin of Power, Prosperity and Poverty. Lobra ha sacsejat bona part del panorama intellectual occidental perqu, en el context de la crisi del deute, ofereix respostes als interrogants suscitats per la irracionalitat de la gesti poltica dels governs que segueixen disciplinadament el consens de Washington. I que enfonsa les societats capitalistes en el fang de la misria. Es tracta dun llibre redactat al ms pur estil dels best-sellers amb pretensions acadmiques, i tot i aix esdevindr una de les obres ms influents daquesta dcada. La seva virtut: oferir una explicaci simple, mitjanant els mecanismes intellectuals hegelians destablir lleis histriques capaces doferir un relat convincent. Segons els autors, a la pregunta per qu els pasos fracassen? sofereix la responsabilitat de les elits dirigents en levoluci de cada societat. Per illustrar-ho, els autors remeten a nombrosos exemples del passat. Un detall: ls recurrent a les elits castellanes que parasiten limperi americ, basant-se en una salvatge conquesta i

explotaci. En contraposici, els processos de colonitzaci de Nord-amrica i Austrlia des de societats igualitries capaces dimposar gestions ms o menys democrtiques (i que, tanmateix, es degraden en la mesura que grups minoritaris amb interessos egoistes acaparen institucions i mecanismes de decisi). s un dels llibres que ms circulen entre determinats cercles de Madrid i Barcelona. Enric Juliana el fa servir per explicar la ruptura entre el Barrio de Salamanca i la banda alta de la Diagonal; el xoc de trens entre qui ha considerat Espanya el seu propi cortijo, i els descendents del Vichy catal que ja no es conformen amb les engrunes, o volen saltar del vaixell quan les vies catalanes omplen daigua el buc corcat del gali espanyol. O limminent collapse originat en la sucida poltica de les oligarquies hispniques. Ms enll de La Vanguardia i les seves apostes, el periodista Joaquim Vilarnau, del Collectiu Barnils, a lanuari Media.Cat, ja ha abordat la persistncia de les elits franquistes en els engranatges de poder espanyol; en els partits, lestructura administrativa, i especialment, les constructores, les grans empreses, la banca, i els antics monopolis pblics privatitzats. Aquest parasitisme dunes elits que han pres decisions que, des de lanlisi ms elemental caldria considerar errnies, no s altra cosa que tractar de mantenir privilegis en un moment de descomposici. Les arbitrries pujades de la llum, autopistes, gas, o la reforma laboral que aboca milions despanyols a la pobresa resulta una illustraci daquesta praxi destructora. s com si lEspanya

profunda de les antigues nissagues de conquistadores esdevinguessin una estrella en fase terminal, que expandeix la seva llum mentre consumeix el poc hidrogen que resta fins a collapsar en un violent esclat de supernova. La teoria dAcemoglu i Robinson t els seus punts febles. Resulta massa determinista i menyst la capacitat

dautogesti popular. Tanmateix acaba resultant una tesi oportuna, perqu serveix dexplicaci coherent al capteniment sucida i reaccionari del govern espanyol. Una casta en descomposici en una Espanya que perd prestigi i presncia internacional. I tamb, amb una certa dosi metafsica, el punt de ruptura, la voluntat de secessi, un independentisme que no

es que vulgui trencar amb una Espanya imaginada, sin amb lEspanya real dels Botn, Utrera Molina, Aznar, Aguirre. Duna casta tancada, allada, irada i perillosa. Els nivells dhidrogen de la seva naci ja han entrat en un volum crtic. I ms val ser lluny quan peti tot. * Xavier Dez s historiador.

Gener de 2014

Dinamita de cervell 31

Llibres
Vint i Ramon Barnils
ra, Agncia EFE i El Temps, etc i va participar a Catalunya Rdio, en programes com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. A travs duna srie de converses sexplica la seva vida i la seva aproximaci al periodisme. Un retrat de lpoca que va dels anys seixanta fins a finals de segle XX: la lluita antifranquista i el paper del moviment llibertari, aix com un qestionament de la Transici poltica i la seva aposta per la independncia del nostre pas. En la roda de premsa de presentaci del llibre realitzada el 12 de novembre, lautora del llibre, la periodista Laia Altarriba, destacava que la voluntat del Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el projecte s un acte dhomenatge al periodista i tamb una forma de reivindicar la seva manera dentendre el periodisme. Altarriba ha explicat que pel llibre es van buscar persones que permetessin tenir una visi general de com va viure i com va exercir la professi. La periodista ha destaca que el llibre fa un retrat ms enll dels seus articles i de la seva imatge de tertuli o el polemista i descobreix una persona que tenia molt clar cap on anar i que tenia el cap molt ben estructurat sobre com havia de ser el pas. Per la seva banda, la guionista Laia Soldevila va explicar que el documental que en principi havia de ser duns vint minuts de durada, va ampliar-se perqu la complexitat del personatge aix ho va requerir. El documental est conformat per 26 entrevistes, 19 de les quals sn indites (no surten al llibre) i t uns quaranta cinc minuts de durada. A diferncia del llibre, Soldevila ha explicat que el fil conductor de laudiovisual s el mateix Ramon Barnils, que ens explica la seva vida a partir de talls de rdio i dentrevistes escrits que van fer-li diferents mitjans al llarg de la seva vida. Albert Lloreta, co-autor del documental, va explicar que el projecte els ha donat a conixer una figura que no sexplica a les universitats. Lloreta tamb va reflexionar sobre si avui, exercir el periodisme com lexercia Ramon Barnils s possible, tenint en compte la precaritzaci que viu el sector.

Los Amigos de Durruti. Historia y antologa de textos

Laia Altarriba Edicions DAU, 2013, 214 pg. Vint i Ramon Barnils retrata la trajectria del periodista Ramon Barnils.s el darrer ttol de la collecci Retrats, un volum realitzat conjuntament per Edicions DAU i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. El llibre, escrit per Laia Altarriba, va acompanyat del documental Barnils tal com raja, realitzat per Albert Lloreta i Laia Soldevila. El llibre i el documental recullen una srie dentrevistes a familiars, amics, periodistes, poltics, noctmbuls, etc. que van conixer Ramon Barnils, entre els quals hi ha Joan de Sagarra, Pepe Ribas, Eliseu Climent, Vicent Partal, Biel Mesquida, Sergi Pmies, Carles Flavi, March Recha, Ferran Torrent, Montse Majench i Ignasi Sol Sugranyes, entre molts daltres. Un llibre i un documental que retraten un periodista destil corrosiu i crtic i els temps que li va tocar viure. Ramon Barnils va escriure i collaborar a mitjans com Tele/eXpres, El Noticiero Universal, La Vanguardia, El be negre amb potes rosses, Ajoblanco, Solidaridad Obre-

Agustn Guillamn Editorial Aldarull i Dskntrl.ed!, 2013, 333 pg. Aquest llibre dhistria s tamb un llibre de teoria revolucionria. LAgrupaci dels Amigos de Durruti va constituir una seriosa oposici revolucionria als comits superiors de la CNT i la FAI oficials, que van apostar per una collaboraci interclassista, que passava per abandonar a la seva sort les conquestes revolucionries de Juliol de 1936: expropiacions, socialitzacions, collectivitats, control obrer, milcies, comits de barriada i abastaments, etctera. Agustn Guillamn elabora una rigorosa, actualitzada i detallada histria dels Amigos de Durruti, en la qual es presenta el procs de creaci de lAgrupaci, el seu context histric, les seves idees fonamentals, el seu

combat i la seva herncia poltica. Aquesta histria es complementa amb diversos annexos documentals, des de cartes fins a articles de premsa, manifestos i fullets, des de discursos fins a entrevistes i enquestes dels protagonistes amb diversos historiadors. El conjunt dannexos conformen una important antologia de textos, imprescindible per a aprofundir en el coneixement de lAgrupaci. Els historiadors de la burgesia menteixen sempre, falsifiquen, ometen, deformen... perqu est en la seva prpia naturalesa de servidors de la histria sagrada universitria. Els Amigos de Durruti van encarnar lavantguarda revolucionria del proletariat i, per aix mateix, les seves teories i ensenyaments sn, avui, vitals i imprescindibles. Van ser una nombrosa agrupaci anarquista, fundada al mar de 1937. Els seus membres eren milicians de la Columna Durruti oposats a la militaritzaci, que havien abandonat el front duent-se les armes, per a lluitar per la revoluci a Barcelona, unint-se a altres anarquistes crtics respecte a lentrada de la CNT en el govern republic i de la Generalitat. La importncia histrica i poltica de la Agrucin radica en el seu intent de construir una avantguarda revolucionria, que poss fi a laband dels principis crates i revolucionaris, al collaboracionisme amb organitzacions burgeses i estalinistes o a la participaci en tasques de govern i de reconstrucci de lEstat. Les conquestes fonamentals dels Amigos de Durruti van ser: 1.- La necessitat dun programa revolucionari, clar i precs, defensat pels fusells. Tot el poder econmic s gestionat pels sindicats. 2.- Les revolucions sn totalitries o fracassen. Totalitria significa que abasta tots els camps: poltic, social, econmic, cultural. I tamb assenyala la necessria repressi violenta de la contrarrevoluci burgesa. 3.- La substituci del govern de la Generalitat per una Junta Revolucionria, que s entesa com un organisme revolucionari nic de la classe obrera, oposat a la collaboraci de classes, sense participaci de la burgesia ni dels estalinistes.

Documental Casas para todos

Un recorregut per la bombolla immobiliria i la crisi financera a lestat espanyol
Gemma Garcia

>> Revistes

ETCTERA Correspondncia de la guerra social, http://www.sindominio.net/etcetera/

LACCENT Peridic de comunicaci popular dels Pasos Catalans, http://www.laccent. cat/

DIRECTA Setmanari en catal dactualitat, investigaci, debat i anlisi, http://www. directa.cat/

DIAGONAL Revista quinzenal de comunicaci crtica, http://www.diagonalperiodico. net/

Urbanitzacions moribundes, solars buits, pisos i xalets esqueltics, carreteres que no porten enlloc. Un paisatge devastat pel tsunami immobiliari a lEstat espanyol. El documental Casas para todos de Gereon Wetzel recorre els vestigis de la bombolla, hi passa per sobre, els contempla, llena una reflexi i satura pequ lespectador faci la resta. Wetzel, que a ms de cineasta s arqueleg, ha comparat lelaboraci del documental amb la prospecci de superfcie arqueolgica: linvestigador avana per un camp de treball i recull el que troba a la superfcie. Ni ms ni menys que prop de 700.000 habitatges nous sense vendre i mig mili ms en construcci, segons el Ministeri de Foment espanyol. Tot aix sura a la superfcie. El documental discorre per projectes fracassats, com Ciudad Valdeluz a uns cinc quilmetres de Guadalajara, els resorts de Polaris World a Mrcia, Marina dOr i laeroport de Castell. Un cop dins els paisatges, ens descobreix carrers que shan convertit en pistes de patinatge per a tres joves o en pistes de prctiques per a conductors dautobs. Un ramat dovelles ha recuperat alguns jardins de cases adossades per a pasturar i fins i tot, hi ha esquelets de formig que sn camps de batalla per a lexrcit espanyol. Als espais desolats, Wetzel hi sobreposa algunes declaracions recuperades de personatges responsables de la bombolla immobiliria, que contrasten amb la realitat. El constructor Francisco Hernando, conegut com El Pocero, el 2008 assegurava que en tres mesos acabaria amb latur declarant tot el sl urbanitzable, dem mateix!. Tamb sescolta Aznar, Isidre Fain, Ana Botella i Carlos Fabra. El documental tamb insinua la cara humana dels paisatges devastats. Les altres veus que apareixen sn les de les 26 famlies que ocupen un edifici i altres supervivents que viuen dins lesquelet dalguna casa a mig fer. Lestampa fotogrfica i el mtode obervacional generen un impacte a lespectador i dimensionen el despilfarro i el souffl i alhora, la proporcional caiguda en picat i la fallida de tants projectes. Per es queda a la superfcie. No arribem a conixer les causes ni indaga en els responsables. Desconeixem que s el gegant fallit de la construcci Reyal Urbis, qui hi ha darrera Ciudad Valdeluz, o que el president de Polaris World i el seu exdirector financer van estar imputats per corrupci urbanstica. Tampoc desemmascara les conseqncies de la bombolla: quant deuen les immobiliries, a quines entitats bancries han entregat els actius, qu representa lstock de cases buides a lEstat espanyol. Est clar, que no ho pretenia.

>> AL TINTER
Pepa Vives, fotgrafa

QUI PAGA MANA

La fotografia s una gran eina de denncia

Entre les retallades i la caa de bruixes, el fotoperiodisme es troba en una situaci de desastre total
> LA FRASE...

Persecuci al sindicalisme
Emili Cortavitarte Carral

Als que manen no els interessa que sensenyi la realitat

Josep Estivill

parlar-ne, no sigui que es gafin. - Has documentat moltes lluites socials (moviment del 15M, campanyes per lavortament, ecolgiques, etc.); quan mires per lobjectiu qu intentes transmetre? Simplement una realitat que els mitjans convencionals no publiquen, no perqu els fotoperiodistes no ho envin, sin perqu no interessa als que manen que sensenyi una realitat. Magrada mostrar el que veig jo, per des de dintre de la moguda, no des de fora. I sobretot, no buscar la imatge fcil sin una imatge mes ntima. - Com valores el paper que juguen les fotos i els vdeos que fa la gent a lhora de desmuntar les tesis oficials en casos de repressi policial com els de lEster Quintana o lempresari Juan Andrs Bentez? Est clar que sense les imatges seria quasi impossible fer una denncia de fets com aquests, per sort en aquest pas nostre tenim grans fotoperiodistes que simpliquen en les lluites i les injustcies. Hi ha una frase dun gran fotgraf que diu La fotografa no puede cambiar la realidad pero s mostrarla; per sort la fotografia s una gran eina de denncia en casos com el de lEster i el Juan Andrs. - En quina situaci es troba actualment el fotoperiodisme? Doncs com tot el pas... un desastre total: les retallades ens han matxacat i molt, encara que la meva visi perso-

Ja ni recordo quan de temps fa que em dedico a la fotografia, des que vaig tindre la primera cmera a les mans vaig tindre clar que no volia fer altra cosa que fotografiar. Per mi la fotografia no s sols una feina, s una manera de viure, una manera de mostrar la realitat i una eina per poder lluitar contra les injustcies. Estic especialitzada en fotografia documental, fotoperiodisme i fotografia despectacles, encara que de vegades necessito desconnectar i s quan agafo lptica macro i em perdo entre els bitxos diminuts; em funciona millor que el ioga. I com la majoria de fotgrafs, tamb em dedico a la docncia: imparteixo cursos de fotografia i Photoshop. He exposat a diferents sales de Catalunya i tamb de fora, publico regularment a diferents mitjans informatius i revistes. Sempre que puc collaboro a nivell fotogrfic amb Amnistia Internacional; he fet per a ells la imatge de la campanya internacional contra les lapidacions, contra lhomofbia etc. Actualment estic com a fotgrafa de la productora tarragonina Pura vida i per a la Warner Music he fet les imatges de lltim disc de los Mojinos escozios. He rebut diversos premis de fotografia i tamb he estat finalista en daltres. Actualment estic treballant amb un parell de projectes de fotografia documental, per encara s aviat per

nal s que els molestem i no interessa que la gent estigui informada del que passa, hi ha molta caa de bruixes. De totes maneres crec que s molt important poder utilitzar la xarxa per seguir mostrant qu passa en aquest pas. Gent tant gran com el Samuel Aranda publica ms a fora perqu aqu no el volen publicar. Crec que el cas del Samuel ja diu prou de com est la situaci del fotoperiodisme. - Fotos teves illustren una exposici pblica duns versos de Roc Llop sobre lexperincia concentracionria. Explicans qui s aquest poeta de Miravet i la teva visita els camps de lhorror nazi. Roc Llop era un poeta anarquista del meu poble, Miravet; ell va marxar exiliat a Frana durant la Guerra Civil, va ser pres i va estar al camp de concentraci de Mauthausen o, com ell deia, camp de la mort. La gran part de la seva obra la va escriure all. Desprs de la mort del meu avi, la meva mare em va donar uns versos que el Roc li havia enviat al meu avi, que tamb havia estat exiliat a Frana i era amic seu, aix que vaig decidir anar a fotografiar un dels camps de la mort i unir les meves imatges amb els versos del Roc i rendir un petit homenatge a totes les persones que van passar per aquesta barbrie i perqu encara que estigui lluny en el temps, el feixisme encara est molt present avui dia al nostre pas. De la meva visita als camps de la mort el que sempre em ve a la memria quan ho recordo s el silenci i un espai enorme on

encara shi respira lhorror. - Reportatges teus de viatgera a Cuba... qu destacaries del poble cub? Jo vaig enamorar-me de la gent de Cuba, darrera de cada retrat que vaig fer hi havia una histria molt personal, el somriure i la mirada... s dels reportatges del qual guardo ms bon record. Em vaig trobar amb una gent que encara que no tinguin res tho ofereixen tot i no em refereixo a que et venen productes o et demanen com creu la gent, sin que si realment vas amb una mentalitat oberta i amb ganes de conixer el que passa all aconsegueixes que texpliquin el que pensen de la situaci del pas, del que senten. - Tamb has viatjat fins al desert marroqu; qu vas trobar-hi que temocions? El desert marroqu va ser una histria totalment diferent a la de Cuba, all s que va ser molt difcil aconseguir tindre un vincle ms personal amb la gent que vaig retratar. Els paisatges i els canvis de llum al desert sn espectaculars, per jo sempre intento quan fotografio que surti gent i a poder ser fer retrats que no siguin robats i all va ser una mica difcil i, si mhe de que quedar amb una imatge que memocions dall doncs... el retrat que vaig fer a dues germanes duns 10 anys que estaven a una haima jugant amb una nina feta per elles; va costar-me molt que em deixessin retratar-les per al final vaig poder fer-ho.

n un diari digital, el secretari general de la UGT de Catalunya afirmava que feia 80 anys es liquidava els sindicalistes a trets i ara amb titulars (en els mitjans de comunicaci). La frase era galdosa i semblava ben triada per respondre a la situaci per la que passen els grans sindicats (especialment, el seu) com a conseqncia duna srie de notcies relacionades amb la seva participaci en processos de corrupci. La idea de desfer-se del sindicalisme, de menystenir-lo, de tenyir-lo de groc o de reduir-lo a la seva mnima expressi no s nova. Shan fet servir guerres mundials i civils; mfies, sometents i pistolers; exrcits, policies i lleis de fugues; normatives antidemocrtiques, contrareformes laborals i tribunals; obres seminals cridant als quatre vents la fi de la histria; feixismes, patriotismes diversos i doctrines religioses negant la lluita de classes... Per, tamb el miratge neoliberal que oferia un nou parads de capitalisme popular amb crdits fcils i socialitzaci del consumisme. On la concertaci social facilitava la competitivitat de les empreses, els guanys creixents dels inversors i la festa permanent de lnic model possible de societat basat en els capricis dels mercats. De tant en tant, es deixaven caure unes engrunes que feien que la classe treballadora es pogus disfressar de classe mitjana. I, la classe mitjana no necessita sindicats; en tot cas, grups de pressi. El parany sha esmicolat en poc temps. Els sindicats que van contribuir a la festa de la disbauxa consumista tenen molts problemes per a resituar-se i explicar-se. Molts dels seus representants van signar reformes laborals i de pensions i EROs en empreses amb beneficis; formaven part dels consells de formaci estatals, autonmics i sectorials; dels consells de les caixes destalvis...; i, no soloraven res? No veien el repartiment obsc de prebendes i riquesa entre els sectors ms afavorits i parsits de la societat? Es tractava duna collaboraci necessria en el marc de la concertaci social? De loferta i la demanda? No poden continuar fugint destudi cada vegada que una nova informaci sobre corrupci els taca. s cert que hi ha una campanya meditica que pretn aniquilar qualsevol vestigi de sindicalisme. s la que difama i criminalitza les vagues generals i les indefinides, els resultats dels referndums contraris als designis de les empreses, les resistncies a les deslocalitzacions i als ERTOs, les aliances amb els moviments socials... En definitiva, una campanya contra el sindicalisme tic, alternatiu i lluitador.