III JORNADA

INICIATIVA ESTRATGICA PER A LA GESTI INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DE CATALUNYA

Els empresaris i la gesti sostenible del litoral

Santa Susanna, 27 i 28 doctubre de 2003

Interreg IIIB Mediterrani Occidental

1. INTRODUCCI
El litoral de Catalunya ha acollit al llarg de la histria una elevada activitat humana. En les darreres dcades, aquesta activitat sha intensificat tot plantejant un repte per a la sostenibilitat. Per donar una resposta integrada a aquest repte, calen noves indicacions per a conservar i recuperar els seus recursos patrimonials i contribuir a un nou impuls dels sectors que hi actuen. Aquestes directrius, a ms, requereixen necessriament duna correcta coordinaci entre totes les administracions i els agents implicats en la planificaci i gesti daquest territori i de les seves activitats. El Parlament Europeu i el Consell van aprovar el 30 de maig de 2002 la Recomanaci sobre laplicaci de la gesti integrada de zones costaneres, amb lobjectiu dincentivar als territoris costaners dEuropa a lelaboraci abans de 2006 destratgies per orientar aquest espai cap a escenaris ms sostenibles.

Seguint aquesta recomanaci, la Generalitat de Catalunya, a travs dels Departaments de Poltica Territorial i Obres Pbliques i de Medi Ambient, i en el marc del projecte Interreg IIIB-Medoc ENPLAN dAvaluaci ambiental de plans i programes, est impulsant el l Estratgia per a la Gesti Integrada de les Zones Costaneres de Catalunya, que es preveu acabar a la primavera de 2004. Aquestes jornades representen les terceres dun seguit de jornades de consulta als diferents agents que intervenen al litoral (administracions, empreses, professionals independents, centres de recerca, associacions ambientalistes, etc.) amb lobjectiu de generar una reflexi mplia sobre el futur del litoral catal. Les III jornades, de dos dies, van adreades principalment als empresaris que operen en el litoral, representants poltics i tcnics de les administracions amb competncies al litoral, aix com entitats i persones interessades. Es plantegen al principi unes preguntes clau que pretenen vertebrar totes les ponncies i el debat per tal que al final es disposi duna aproximaci a la resposta collectiva.
Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 1

2. LITORAL CATAL: SITUACI DE PARTIDA

El litoral de Catalunya presenta nombroses morfologies i una gran diversitat paisatjstica. La costa s'estn al llarg de 826,5 km entre el Cap Falc i el riu la Snia, i concentra 70 municipis i 12 comarques. La superfcie daquests municipis s de 2.162,1 Km2 i correspon al 7% de la superfcie de Catalunya. Les conques hidrogrfiques sn les de la Muga, Fluvi, Ter, rieres de la Costa Brava, Tordera, rieres del Maresme, Bess, Llobregat, rieres del Garraf, Foix, riera de la Bisbal, Gai, Francol, rieres Meridionals, l'Ebre i la Snia. 2.1. PRESSI SOBRE EL LITORAL A la costa catalana shi desenvolupa, especialment a lestiu, una notable activitat humana que exerceix pressi sobre els recursos naturals i la qualitat del medi. Per definir, duna manera sinttica, els fonaments de la pressi que pateix la costa catalana cal tenir present les segents dades: Els municipis costaners concentren la major densitat poblaci del pas. Al litoral catal hi viu el 43% de la poblaci i la seva densitat de poblaci mitjana s de 1.284 hab/Km2 (el valor per tota Catalunya s de 199 hab/km2 ), que normalment es duplica a lestiu si es considera la poblaci flotant (un 70%). A ms, un 70% de la poblaci de Catalunya viu a menys de 20 km de la lnia de la costa. El percentatge de sl urb i urbanitzable al litoral s molt superior al conjunt del pas. El 46,5% del territori costaner s sl urb i el 5,7% urbanitzable, amb una xarxa dinfrastructures de mobilitat fora complexa. Daltra banda, un elevat percentatge dels allotjaments sn habitatges ds exclusivament turstic, la qual cosa ha comportat una important desenvolupament urbanstic. Elevada construcci dinfraestructures i expansi dactivitats i equipaments turstics. Algunes dades dinters que reflecteixen aquesta tendncia del litoral catal sn:

Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 2

Longitud de lnia no urbanitzada: 613.9 km Longitud de lnia urbanitzada en molls, dics i espigons: 211.4 km. Longitud de lnia de costa englobant desembocadures de riu: 1.2 km

AEMA, 1999

2.2. ALGUNS ASPECTES CLAU DE SOSTENIBILITAT Lactivitat humana sobre el litoral comporta diverses tensions ambientals i de sostenibilitat sobre el territori. En aquest sentit, alguns dels aspectes que requereixen dun esfor continuat es descriuen a continuaci: La prdua progressiva de valor paisatgstic del territori litoral. En els darrers cinquanta anys sha donat un procs continu de reducci, en qualitat i quantitat, dels espais costaners que conserven i testimonien les caracterstiques originals del paisatge litoral. Aquesta prdua de valor i qualitat s el revers del procs dartificialitzaci i fragmentaci de lespai costaner que ha generat la intervenci humana. A part de les conseqncies ambientals i socials daquest procs, cal remarcar la prdua de valor econmic a mig i llarg termini que pot suposar aquesta dinmica si se supera determinats llindars i comportaments de deteriorament general del paisatge i de latractiu de les zones costaneres. En aquest sentit, la Generalitat ha promogut la protecci de diversos espais del litoral catal. De fet, el 39% del litoral catal es troba actualment protegit pel PEIN.

Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 3

Els fenmens derosi en el litoral catal es caracteritzen per prdues anuals de materials sorrencs que es troben en un alt grau de inestabilitat. Lalteraci del cicle natural de materials a la costa i de la dinmica litoral estan ntimament relacionats amb la intervenci humana, tant a les conques interiors, construint barratges a laportaci fluvial de materials vers al mar, com, a la franja litoral, implantant infrastructures en perpendicular o en parallel a la lnia de costa. Tamb en aquest cas shan de considerar, com a molt remarcables, els efectes ambientals, socials i econmics derivats de les diferents respostes usades per refer les platges peridicament afectades. Lalteraci del cicle natural de natural de laigua, i molt especialment en la zona de contacte entre les aiges marines i continentals. Aquesta alteraci deriva, normalment, en la salinitzaci dels aqfers i cursos daigua propers al litoral, aix com amb la tendncia a leutrofitzaci de les aiges litorals. Les conseqncies econmiques i socials daquesta alteraci global sn, tamb, molt significatives si es consideren els dficits dabastament, lafectaci per salinitat al sistema de sanejament i les edificacions. La prdua de biodiversitat marina que es palesa especialment en els entorns de les grans urbs costaneres i relacionada amb les afectacions a les comunitats litorals derivades dels abocaments, hiperfreqentaci, etc. Tanmateix la sobrepesca ha anat influint, tamb, en la prdua de la qualitat i efectius de moltes espcies. Aquesta tendncia ha donat un tomb positiu en els ltims anys a causa duna creixent millora de la qualitat de les aiges de bany de la costa (un 99% de les platges compleixen la directiva europea de qualitat daiges de bany) i sobretot de la poltica intensiva de sanejament de les aiges residuals que han assegurat la qualitat de les aiges abocades al mar. La congesti dels sistemes i infrastructures de mobilitat en els moments de mxima demanda i afluncia turstica. Laugment progressiu del risc global associat a la navegaci martima i a les activitats porturies, constructives i industrials properes a la costa. La percepci daquest risc global tamb augmenta en els darrers anys amb el reconeixement dels possibles efectes del canvi climtic.

Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 4

3. DESENVOLUPAMENT DE LESTRATGIA PER A LA GESTI INTEGRADA DE ZONES COSTANERES A CATALUNYA

Hem vist com lincrement de la pressi demogrfica, urbanstica, industrial i turstica sobre el litoral catal representa un risc de prdua de valor dels recursos naturals (ecosistemes, qualitat de laigua, recursos pesquers, etc.) i pot tenir conseqncies socials i econmiques significatives. Per aquest motiu s lgica i necessria la intervenci ordenadora de les administracions pbliques i en primer lloc de la Generalitat de Catalunya. El desenvolupament a Catalunya de lEstratgia de gesti integrada de zones costaneres (EGIZC) respon, tamb, a una necessitat bsica de coordinaci i integraci de les decisions i accions que porten a terme la xarxa complexa dagents i actors i hi intervenen. Daquesta manera, i des dun marc estratgic de planificaci concertat, es podria afrontar la soluci tant dels problemes heretats com als reptes i oportunitats que plantegin els escenaris de futur.

Els Departaments de Medi Ambient i de Poltica Territorial i Obres Pbliques, en el marc del projecte ENPLAN (amb un control extern elevat i situat en un marc europeu), aposten per un nou model de planificaci integrada sostenible dacord amb les noves exigncies normatives i les directrius internacionals i europees actuals. Aquest model, que saplica al litoral, pretn convertir-se en un referent per a tots els tipus i nivells de planificaci. Els segents punts descriuen el marc internacional i europeu que estructura aquesta Estratgia, els seus principals objectius, aix com una breu introducci als fonaments de la planificaci integrada sostenible a partir de la qual es desenvolupar lEstratgia GIZC a Catalunya.

Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 5

3.1. MARC INTERNACIONAL I EUROPEU DE DESENVOLUPAMENT DE LA GESTI INTEGRADA DE ZONES COSTANERES A CATALUNYA LEstratgia de gesti integrada de zones costaneres a Catalunya es regeix pels acords, principis i directrius que establertes, entre altres documents, per:

El Pla dAcci de la Mediterrnia (MAP) del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) LEstratgia Territorial Europea El VI Programa dAcci Ambiental de la Uni Europea LEstratgia Europea per a un desenvolupament Sostenible. La Recomanaci Europea sobre laplicaci de la Gesti Integrada de Zones Costaneres (GIZC)

A ms, semmarca dins el projecte Interreg IIIB-MEDOC ENPLAN davaluaci ambiental de plans i programes aprovat recentment per la Uni Europea. Per la seva importncia en el desenvolupament de la Estratgia, la Recomanaci Europea per a laplicaci de la GIZC i el projecte ENPLAN es descriuen tot seguit.

3.1.1. Recomanaci europea sobre GIZC El 30 de maig de 2002, el Parlament Europeu i el Consell van aprovar la Recomanaci del Parlament Europeu i del Consell sobre laplicaci de la gesti integrada de zones costaneres (GIZC) a Europa , la qual va sortir publicada el Diari Oficial de les Comunitats Europees el 6 de juny. La Recomanaci t per objectiu fomentar la gesti integrada de les zones costaneres dEuropa i, com a resultat, aconseguir que els Estats membres de la Uni Europea elaborin estratgies basades en els criteris apuntats a la Recomanaci, com ara:
Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 6

Basar-se en una visi comuna dels membres de la UE per a totes les seves zones costaneres. Adoptar els principis de bona gesti de zones costaneres, que inclouen, entre daltres, integraci, coordinaci entre administracions, perspectiva mplia i global; perspectiva a llarg termini; coneixement de les caracterstiques locals; treball en sintonia amb els processos naturals; planificaci participativa; i utilitzaci duna combinaci dinstruments de gesti i planificaci ambiental. Fer inventaris sobre els AGENTS, NORMES I INSTITUCIONS que influeixen en la gesti de les seves zones costaneres, que permeti a partir dels resultats elaborar-ne una estratgia prpia.

Aquest inventari hauria de tenir en compte, entre daltres, sectors i mbits com la pesca, aqicultura, agricultura, turisme i lleure, transports, energia, gesti dels recursos, protecci de les espcies i hbitats, patrimoni cultural, ocupaci, desenvolupament regional, gesti dels residus, o educaci.

Establir mecanismes de cooperaci amb els pasos vens i amb els que comparteixin mar com per tal de coordinar-se. Informar i fer pblica lexperincia , fent referncia a: resultats de linventari, estratgia proposada, mesures adoptades i avaluaci de limpacte present i previst de lestratgia.

3.1.2. Projecte ENPLAN davaluaci ambiental de plans i programes El 21 de juliol de 2001 va entrar en vigor la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a lavaluaci dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient (coneguda com la directiva davaluaci ambiental estratgica). Aquesta Directiva exigeix una avaluaci ambiental a
Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 7

plans i programes dmbits diversos (planificaci territorial, energia, turisme, etc.) Actualment, lEstat Espanyol no ha integrat encara lavaluaci ambiental estratgica al seu ordenament jurdic, si b la Directiva haur de ser transposada pels Estats Membres abans de 21 de juliol de 2004. No obstant aix, algunes regions inclosa Catalunya- han iniciat per voluntat prpia experincies davaluaci ambiental estratgica amb procediments i metodologies realment heterogenis. En aquest context, Catalunya, juntament amb diverses regions europees, van endegar un projecte que fixs un perode de reflexi, anlisi i experimentaci de tots les actors interessats en el desenvolupament de lavaluaci ambiental estratgica previ a la seva formalitzaci. El resultat s el projecte ENPLAN davaluaci ambiental de plans i programes, aprovat el desembre de 2002 en el marc del programa europeu Interreg IIIB-MEDOC, i amb una durada prevista fins el juny de 2004. Entre altres objectius, ENPLAN permetr obtenir una guia per a laplicaci de lavaluaci ambiental de plans i programes i orientar la transposici de la Directiva 2001/42/CE a lordenament jurdic dels Estats Membres abans del 21 de juliol de 2004. En aquest projecte hi participen 10 regions europees: Lombardia (Cap de Fila), Emilia Romagna, Liguria, Piemonte, Toscana i Valle dAosta dItlia, i Catalunya, Mrcia, Illes Balears i Andalusia de lEstat Espanyol.

Un dels principals actius del projecte ENPLAN s la seva naturalesa experimental. Sanalitzen entre totes les regions europees participants ms de 120 plans i programes ja aprovats que han contemplat la integraci ambiental o han estat sotmesos a avaluaci ambiental. Daltra banda, lexperimentaci s el nucli daquest projecte. Cada regi escull un o ms plans en elaboraci amb els quals experimentar una planificaci sostenible i laplicaci de lavaluaci ambiental estratgica. En el cas de Catalunya, es tracta de l Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres.
Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 8

El projecte ENPLAN te un cost total de 2.239.826 !. Per a Catalunya, el projecte t una inversi prevista de 345.982 euros, dels quals la Uni Europea naporta 148.326, un 43%.
Uni Europea
148,326 eu 43%

Catalunya
197,656 eu 57%

3.2.

OBJECTIUS DE LEGIZC

Lobjectiu central del Pla s impulsar un canvi de tendncia en el desenvolupament del litoral catal dirigint-lo vers un escenari ms sostenible. Aquest impuls de canvi es fonamentar en els segents objectius derivats: Aprofundir en el coneixement de la costa catalana desenvolupant les eines que calguin per consolidar i potenciar les lnies de recerca ms tils i eficients per la resoluci dels problemes principals. Donar respostes coordinades, eficaces i eficients als reptes, tensions i problemtiques principals que es plantegen en el litoral catal. Generar directrius estratgiques de planificaci concertada que orientin permanentment la intervenci coordinada de tots plans i agents. Implicar tots els agents en el disseny i implantaci de lestratgia, mitjanant sistemes de participaci innovadors que facilitin laplicaci del principi de responsabilitat compartida.

3.3.

EINES DE TREBALL

Per assolir els objectius esmentats es preveuen utilitzar les eines ms efectives disponibles. La metodologia delaboraci de lEstratgia es fonamenta en la

Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 9

interrelaci dinmica dels 4 grans sistemes que conformen un nou model per a una planificaci integrada sostenible .

Figura 1. Esquema de planificaci integrada sostenible aplicat a lEstratgia per a la gesti integrada de zones costaneres a Catalunya

SISTEMA DINFORMACI

SISTEMA DE PROPOSTA

SISTEMA D'AVALUACI I CONTROL

Font: Elaboraci prpia

SISTEMA DE PARTICIPACI

El Sistema dInformaci permetr integrar progressivament tota la informaci i coneixements imprescindibles per a la presa integrada i racional de les decisions de planejament i intervenci.

El sistema de proposta permetr elegir, amb garanties, lescenari de futur ms sostenible aix com les directrius i mesures que condicionin i dirigeixin el marc de planificaci i intervenci vers lescenari elegit. El Sistema de Participaci garanteix el consens en la definici dels objectius, la selecci dalternatives i laplicaci de directrius al conjunt de plans, programes i projectes que es desenvolupin en el litoral catal. El sistema davaluaci i control assegura un test continu i permanent de sostenibilitat tant en les fases de concepci del pla com el la seva execuci.

Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 10

4.

PARTICIPACI ACTIVA DE TOTS ELS AGENTS

La concepci de lestratgia es fonamenta en una participaci plena de tots els agents que intervenen en el litoral. Per tant shan estudiat quines poden ser les eines ms tils per fer efectiva aquesta participaci. Shan configurat fins al moment present quatre grans eixos de comunicaci i participaci: 4.1. Les jornades de consulta La participaci telemtica La discussi temtica El marc europeu de garantia i participaci LES JORNADES DE CONSULTA

Durant la fase de redacci de lestratgia, que est prevista entre juny i desembre 2003, i per tal de recollir aquells coneixements, informacions i aportacions ms interessants shan previst quatre jornades de consulta. La primera es celebr el 16 de juliol 2003 a Sant Feliu de Guxols, adreada sobretot al mn local del litoral catal, on van tenir un paper preferent els municipis, les comarques i administracions que operen al litoral.

La II jornada va desenvolupar-se a lInstitut Cartogrfic de Catalunya (Barcelona), el 17 de setembre de 2003, i va anar dirigida principalment als collectius professionals (arquitectes, enginyers, ambientlegs, bilegs, etc.), representants poltics i tcnics de les administracions amb competncies al litoral, aix com entitats i persones interessades. Les III Jornades, de dos dies de durada, van adreades principalment a les empreses que operen en el litoral. Seguint la mateixa dinmica de lanterior, es pretn plantejar dentrada unes preguntes clau per vertebrar totes les ponncies i el debat per tal que al final es disposi duna aproximaci a la resposta collectiva.
Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 11

III Jornades Iniciativa Estratgica per a la gesti integrada de les zones costaneres Les III jornades shan estructurat en quatre taules rodones que comptaran amb un total de 21 presentacions per fomentar el debat sobre quatre eixos claus: Cercar ofertes innovadores i sostenibles pel litoral. Repensar les activitats econmiques del litoral. Impulsar la gesti sostenible de les activitats econmiques al litoral. Participaci de lempresa turstica en el procs de gesti sostenible de la costa.

Per conduir el debat, tant els ponents com els assistents sels planteja tres preguntes clau: 1) Quina s la contribuci actual de lactivitat per al desenvolupament sostenible del litoral? 2) Qu cal fer en el futur perqu lactivitat sigui ms viable econmicament, ms compatible ambientalment i ms acceptable socialment? 3) Qu necessita lactivitat dels dems agents (administraci, professionals, empreses, universitats, ONG, etc.) per assolir uns objectius de futur ms sostenibles? La resposta conjunta a aquestes preguntes s un dels reptes principals de les jornades. Les activitats econmiques al litoral catal sn i han estat el motor de la modernitat. Qualsevol iniciativa que pretengui orientar el futur del territori litoral ha de comptar amb la participaci plena del teixit empresarial. Aquestes III jornades, de dos dies de durada, es plantegen, doncs, com un primer pas per facilitar la participaci plena dels empresaris en el desenvolupament de la iniciativa estratgica de gesti integrada de zones costaneres de Catalunya. La vocaci empresarial es fonamenta en el convenciment que la innovaci i ladaptaci contnues sn les lnies mestres de la gesti. Est previst realitzar pel proper gener una quartes jornades per als centres de recerca, universitats i a les organitzacions no gobernamentals (al gener de 2004).

Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 12

A partir de la celebraci de cada jornada sobre un perode de participaci i presentaci daportacions i informacions dinters pel desenvolupament de lestratgia. 4.2. LA PARTICIPACI TELEMTICA

Tenint en compte la gran quantitat dagents i persones que han demostrat inters en participar el procs de preparaci de lestratgia i tamb les dificultats i limitacions de portar a terme ms jornades presencials, shan previst diverses formes de participaci via internet. Tots els ciutadans i agents que ho desitgin podran intervenir en el procs de redacci de lestratgia enviant les seves aportacions, comentaris i informacions a la web del Departament de Medi Ambient (www.gencat.net/mediamb) i el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (www.gencat.net/ptop). En aquestes mateixes webs es podran consultar els diferents documents presentats en les quatre jornades i els documents esborrany de lestratgia per poder anar introduint les aportacions de tots els participants. 4.3. DISCUSSI PRESENCIAL DE CONTINGUTS DE LESTRATGIA (TAULES TEMTIQUES) Per aprofundir majorment en la discussi dalguns aspectes considerats claus i principals shan previst realitzar a partir de gener 2004 una srie de grups de treball.

Aquests grups, que sencarregaran de polir especialment el redactat de lestratgia en aquells aspectes ms controvertits, estaran formats, com a mnim, per les persones ms enteses i coneixedores de la matria que es tracti.

Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 13

4.4. EL MARC EUROPEU DE GARANTIA I PARTICIPACI Un dels aspectes positius i ms tils dintegrar lestratgia GIZC en el projecte ENPLAN s la garantia dun control extern efectiu. El projecte ENPLAN compta amb tres eines fonamentals de control. Duna banda sha creat una comissi tcnica i cientfica que revisa el desenvolupament dels dotze plans experimentals ENPLAN. Aquesta comissi est formada per set membres quatre italians i tres espanyols amb un prestigi reconegut. En segon terme lestratgia de GIZC de Catalunya es revisa, tamb, en el grup de treball del nivell estratgic de planificaci que est format per tcnics especialistes de Toscana, Val dAosta, Balears i Catalunya. Tanmateix lestratgia es revisa, juntament amb les altres onze, en el marc de la comissi de direcci del projecte ENPLAN que est formada per representants tcnics de les 10 regions participants. Finalment, cal remarcar que lexperincia de desenvolupament de lestratgia de GIZC a Catalunya es revisa, com a projecte pilot, en el marc del grup dexperts creat per la DG Environment de la Comissi Europea. Aquest conjunt de sistemes de participaci en el marc europeu afavoreixen lentrada daportacions metodolgiques i de contingut de les millors experincies i coneixements que sestan desenvolupant en la Uni Europea.

Estratgia per a la gesti integrada de zones costaneres - 14