.

t 't

$' $'

"RELAT:

gnu*LLUCH
LLI.JISQUINfrANA.
a

cARt{EHGREGORI
q{EDSJ tffi

.1.

ENITHIP\AL[]NCIA

QUADERNS DE FILOLOGIA ESTUDISLITERARIS XVII

EL RELAT: LITERATURA, LECTIJRA I ESCRIPTIJRA

Edici de GEMMA LLUCH LLUS QUINTANA CARMEN GREGORI

FACULTATDE FILOLOGIA, TRADUCCIO I COMUNICACT

UNIVERSITAT DE VALNCIA 20r3

Abstracts

253

given corpus. Analyzethe possibilitiesof the "book-trailer" as a strategyto promotebooksor reading. The theoretical fiamework of this research proposal restsupon three essential elements:receptionaesthetics theoriesand literary pragmatics, speech analysis modelsandthe premiseof the transactional theory. Keywords:book trailer,readerin formation,promotingbooksand reading, new formats. Antoni DE LA TonRp (lES Joanot Martorell): "Desenrotllament de les competncies arnbla creaci de relatsdigitals". La lecturaprescrita a classe de llenguai literaturano s'abordanormalment globalque com un projecte lespossibilitats contemple decreativitat de l'alumne la qualentren mitjanqant enjoc diverses pot El lectoradolescent competncies. positives que activenla comprensi mostrar encara diverses reaccions del text literari.Tanmateix els seusprofessors no solenaprofitar-les per a multiplicar que un llibre proposa els aprenentatges en I'era digital.L'articleparteixde la baseque el gaudi de llegir pot anar acompanyat de I'educaciliterriai de I'alf-abetitzaci audiovisualgrciesa un projectede creacide relatsdigitals juvenils i canniques. motivatsper lesobresliterries, La lecturatambforneix performativa una resposta d'indubtablevalor fbrmatiu. Paraulesclau: lectura, relat digital, competncies, educaci literria, i di gi tal, creativitat. alfabetitzac Requiredreadingsin Languageand Literatureclasses do not have as an objective to foster students'creativity and the developmentof several Teenagers competencies. can have positivereactions when readinga literary text, however,their teachersdo not usually take advantage of the multiple opportunities that books offer in the digital era. The article claims that the enjoyment of reading canaccompany literaryeducation andaudiovisual literacy when combinedwith digital storytelling. The students createdigital stories based on literaryworks and in that way readingalsobecomes a performative response which clearlyhasan educational value. reading, Kevu'ords: digitalstorytelling, educational skill, literaryeducation, digital literacy,creativity.

Quadernsde Filologia. Estudis literaris. VoLXVIII (2013) 223-212

DESENROTLLAMENT DE LESCOMPETENCI ES AMB LA CREACI DE RELATS DIGITALS

Anoni de la Tbrre IES JoanotMartorell de Valncia

I . IN TRO DUCCI O Els dos darrersanys hem proposaten classe de Valencia quatregrupsde 4t ESO projectes de creacide relatsdigitalsmotivatsper les lectures prescrites pel Departament trimestrals de Valenci del centre.En aquestarticle abordarem la darrera experinciaque vam dur a terme durant el mes de rnaig de 2011 desprs de la lecturadel relat juvenil -/O (Sierrai Fabra,2010),en dos grups de 4t ESO d'immersien valenci. Els alumnes implicats van crear26 relats queespoden digitals, consultar en lnia al wiki Portfoli 4 (<http.ll I M A T G E1 : L a n o v e l ' l a portfoli4.wikispaces.com>), on tamb es pot llegir seqenciat el projecte complet. La intenci d'aquestarticle s la de presentar un nou gnerenarratiu multimodalque pennetdesenrotllar les competdncies educatives, artstiques i literries entrealtres,amb l'aplicacide les novestecnologies a la lectura per a la formacidels alumnes per mitj de la construcci de secundria d'un relat multimdia de carcterpersonal.Introduim el terme de perJ'onnativitat com una reaccilectoraque caldriaaprofitar didcticament a I'aula.Fem ac una consideraci especiala la creativitatcom a mid per a I'aprenentatge Relatemles etapesd'elaboracidels nostresrelats digitals. competencial. les produccions Classifiquem finalsd'acordarnbla implicaciemocional dels autorsen el seu relat i, finalment,oferirn algunesconclusions del projecte. Per comenqar, establirem algunes consideracions necessries, al nostreparer, que motivenel treballamb els relatsdigitalsi que en possibiliten una primera catalogaci.

224

ANTONI DE LA TORRE

Le ' vltct r E s ' l o A N o r M A R T o R E Lo cuRs 2010-11 Departament de Valenci

Portfoli Wik
digitals i publicaci delsrelats decooperaci 2: L'espai IHnrcE Rs vtES 2 .C o N S T D E R A C TP oN solem En primer lloc, trobemque en la nostraprcticadocenta secundria abordarla lectura i l'educaci literria menystenintI'experincialectoradel de lecturaacadmica per,contemplar en lespropostes discent. Serianecessari, e l c ons ell de P I R L S T : prpia la seua ha d'aportar la literatura, el lector i apreciar Pera comprendre i el seu del llenguatge la seuaapreciaci emocions. les seues experidncia, literries. delesformes coneixement la intervenci quehande sostenir lestresfinalitats Aquesta citacicondensa (Z a v a s .2 0l l a\: d e l se s tu d i a n ts lite r ri a e n I ' educ ac i . satisfactdria la lecturacom a experincia Ajudar I'alumnea descobrir i quan S'emociona amb la intriga, s'identificaamb els personatges tot contrastant-la prdpia vital experincia reconeixen el text la seua amb la d'altreslectors.

I Progressin Intemational Reading Literacy Study (PIRLS), pgina rveb nordamericanaper a lectora, Enllagu'eb:<http://timss.bc.edu/pirls20ll,b. I'avaluaci de la comprensi

Desenrotllament de les competncies antb...

225

Ensenyar a construirel sentitdel text confiontantla visi que el lector t de si mateix i del mn amb l'elaboracicultural i histricade per I'obra literria. I'experincia humanaaportada textualsi Ensenyar a familiaritzar-se amb les particularitats discursives, histricament. lingstiques de les obresliterries, condicionades que tendim a plantejarla lecturaprescriptiva com En segonlloc, considere pel docent,de la qual noms un acteindividual,no gaireo gensacompanyat basatsen la memoritzacide dades:biografiade solem avaluarassoliments de l'poca, del corrent literari, de I'obra, o b de la l'autor, caracterifzaci comprenside la trama que el relat basteix.El suport de I'avaluacisn els una avaluaci treballsescrits, els resumso els exmens, s a dir, es proposa poc diversificada i bastantallunyadade la necessria construccidel sentit i D'aquestamanera,convertim la lectura de I'experinciadel lector aprenent. prescriptivaen un acte mecnic i poc motivador per a molts estudiants, sobretotels lectors "febles", ja que ens conformem que ells ens retornen que han llegit. Ens arrisquem que algun i una demostraci les dadesapreses puga "falsejar"amb cdpiesd'altrestreballsque circulenper internet, estudiant per exemple, els assolimentsi aprenentatges si els professorsno centrem prviament I'intersi la finalitat que s'ha de donar a la lecturad'una obra la qual caldriaque explorssem entretots. determinada, motivadoresi formatives de la Al nostre parer, dues de les estratgies juvenil sn,d'una banda, pels mostrar a I'alumneels objectius lectura a I'etapa i, de l'altra,convertir qualsllegimunaobradeterminada el procs de lectura en i reeescriptura cooperativa, social,grupal,d'interpretaci un acted'intercanvi implique la realitzaci d'activitatsque superenles on el seu desenrotllament mecanitzades o les reflexionsliterriesindividualsen qu el demostracions quanels nomssigael professor. El sentitde cadaobras'enriqueix destinatari lectorai construeixen nous coneixements l'experincia lectorscomparteixen que mostrenllurs interpretacions. emocionsi activitatscreatives mitjangant significatius. A tal fi s'han de dissenyar activitatsde reescriptura aprenentatges com a objectiusl'adquisicio la millora de I'obra llegidaque introduisquen Ho reclamaper a la lecturaGemmaLluchr (2012a) competncies. d'algunes quan plantejala prcticade la histdriaoral per a analitzar i contaral costatde narrativa de I'audiovisual. a fi de millorar la competncia del I'aprofitament d i sce n t .
I Algunes vies d'aprofitanrentque proposa Lluch sn: l'anlisi dels relatsaudiovisualsper a crear un pont entre els relatsde consum i els de classe:el pas del pla concret d'un captol a I'abstracte que adquiereixen que originaun modelseriat;conscienciar amb els seus [elsjoves] de les capacitats aucliovisuals. consLuns

226

ANToNI DE LA ToRR

En tercer lloc, abansde mostrar I'experincia amb els relats digitals. revisem breument les diferents propostesde catalogacique se n'han fet amb finalitat educativa. Aquestarevisi ens conduiren les darreres lnies de l'afticle a formular una nova classificaci com a contribuci a I'anlisidels materials creatiusdelsestudiants. Carmen per Robin Gregori(2008ai2008)parteix de la tipologia elaborada (2005),el qualtransfereix els tipusde text al formatdigital.Robinels cataloga persuasius en narratius, expositius, i d'ambient(n'entenem descriptius). Una altra manerade classificar-los, segonsLambert (2009), seria per mitj del tema o leit-motiuque provocala creacide la histdria:personatges significatius, memries,successos, llocs importants,accions destacables. reptes superats, descobriments, histriesd'amor, etc. Aquesta ordenacis adequada per a suggerirel tema centralsobreel qual es redactar el gui del relat. podenservir tamb per a mostrarals D'altres maneres de classificar-los alumnes elsdiversos components de la narraci durantelsprocessos d'anlisii de textualitzaci. Podremcategoritzar les histriessegons I'estructura interna que presenten (lineal, in mediasres, rupturestemporals); desdel punt de vista ( 1a,2a o 3a persones); del narrador desdel graude participaci del personatge al relat (protagonista, secundario comparsa),des de la veu del personatge (estildirecte, indirecte indirecte, lliure,mondleg); desdel tempsde la narraci (diferncies entreel tempsexterni I'intem); desde l'espainarratfins al tipus de destinatari implcitde la histria. 3. COHPETNCIES ENJOCAMB LA CREACI DE RELATS MULTIMoII Amb el projectede creacide relatsdigitalsbasats que en les lectures, relatarem ms endavant, treballemsimultniament diverses capacitats3: l. La competncia en comunicacilingiislica i audiovisual:L'estudiant es comunicaoralmento per escrit en llenguatge audiovisual amb el suport d'icones, smbols. imatges.sons i msiquesque amplifiqueni connoten el sentit del seu relat. A ms, necessita adoptar un punt de vista narratiu i desplegar un gui que contingaels elements relat: constitutius de qualsevol trama, personatges. espai i temps, el'lipsis, descripcions, estil monologat, etc. Activant la reflexisobreels elements constituents de la histriaper a dissenyar pren decisions el relat multimddiapropi, I'estudiant que milloren

r Seguim la descripci d'algunes competnciesque Carme Barba desplegaen la seua web: D ntestlD a mestt(D.

Desenrolllament de les competncies amb...

227

la seuaeducaci literria. A ms,I'operaci de planificar i textualitzar el gui escritamb la col'laboraci delscompanys de grup i la supervisi del professor millora lescapacitats lingstiques perqu fa msexperts els escriptors novells puix que han de tenir en compte les propietats textualsi la correccid'un que esdevindr treballpersonal pblic. 2. La competnc'ia artstica i cultural: Suposael (re)coneixement previ i la valoracicrtica d'altres productes multimodals,com ara els relatsdigitals vistos en la xarxa, pel'lcules,videoclips,cmics, pintura, etc. Requereix posar en funcionamentla imaginaci i la creativitat per expressar-se amb codisartstics, disposar d'habilitats de cooperaci i apreciar les contribucions d'altresen la consecuci del resultat final.La percepci i la sintaxide la imatge en relaci amb el text oral i escrit introdueixenals joves en I'alfabetitzaci visuali esttica. 3. Tractament de la informaci i competncia digital: L'alumne gestionala informacide tot el projectede lecturai creacien els diferentssllports,ara el paper(gui o storyboard), araels electrnics. La confecci d'un relat digital implicala recerca, la selecci, elregistre i el processament de la informaci amb l's de les tcniques que es necessiten: electrniques programes d'edici de vdeoi udio,cmerafotogrfica, micrfon.S'introdueixaix la f-amiliaritzaci (textual,icnic,visual.grfic.sonor),i amb les pautes amb els llenguatges de descodifi cacii transferncia. 4. Competnciad'aprendre a aprendre: En aquestacapacitat subratllem el foment del pensanlent creatiuen I'estudiant, la curiositatde plantejar-se preguntesi de donar-hi respostes que permetenprendre decisionsamb la informaci i el material de qu es disposa. La mateixa redacci del gui escrit o la planificacide l'stor1'board del relat necessiten I'activacid'aquesta competncia. 5. Contpetncioen autononticti iniciativa personal'. Entre els factors que conformen aquesta capacitat, nosaltres pretenem incidir-ne en tres. Primerament, aplicar un conjunt de valors i actitudspersonals com ara la responsabilitat, el coneixement de si mateix, I'autoestima, la creativitati I'autocrtica. Segonan'lent, es pretntransformar les ideesen accions, s a dir, I'estudiant s'ha de proposar objectius, ha de planificar-los i portara bon terme el relatindividualo col'lectiu. Aquestes passes requereixen unareestructuraci de plantejaments. unarecerca de solucions i unapresa de decisions. Finalment, s'incorpora l'(auto)avaluaci del projecte mitjangantuna rbrica per a extraure'n conclusions. per tal de valorarconsecucions necessries i aspectes mi l l o ra b les .

228

ANTONI DE LA TORRE

4. Ln PERFoRMATIVITAT EN L,APRENENTATGE

Tota lectura duu acompanyada un seguit de reaccionspersonalsque queperrneten la idea vitalsen elpla conscient. reflexionar extrauen experincies que hom t d'un mateixi de la restad'ssers humans. Ajuda, sobretot durant I'adolescncia, quan a construirla identitat. Ja des d'una etapaprimerenca. els nensencara i la seuafantasia de relaci sn lliuresde prejudicis i capacitat i de metaforitzaci la lecturaesdev una eina del mn viscut s prodigiosa, potentd'aprenentatge i i creativitat. En l'etapaadolescent el poderd'evocaci juvenilsi candniques podenesdevenir de lesobres tambuna de suggeriments font d'imaginacii creativitat delsjoves lectors.Per entendre millor aquest procs, queensfixem en lesrespostes queelsxiquets sinteressant espontnies per menutstenena classe durantla lecturad'lbumsil'lustrats, classificades L awr enc e R. S ip e(2 0 11 ). . . la Analtica:el text i les il'lustracions del llibre s'usenper a interpretar situaci. els personatges, la tramai el tema. Interlextual:la histriaque es llegeix en veu alta es relacionaamb textosi productes culturals, vdeos, altres amb altresllibres,pel'lcules, programes anuncis, de la tele,etc. Personal: el mateixlectordibuixauna histriafent connexions entrela seuavida i les trames,les situacions i els personatges de les histries. o Els nens usenalgunaexperincia de llur vida per a comprendre-la il' lum ina r-l a e s ta b l i nc t o n n e x i o nd se l te x t a l a vi da i de l a vi daal text. Transparent'. el mn dels nens i el mn de la histria es fa ja que els lectors que momentniament transparent estantan immersos "viuen" el conte parlantamb els personatges o fent comentaris durant la lectura. Performativa: els nens manipulen lrdicament el text per a usar-lo segonsllurs propositscreatius.El text funciona com a platafbrma per a la creativitat i la imaginacidels nens.Aquestes de llangament respostes snnormalment una mica subversives.

En la classede Literaturaa secundria solem treballarels dos pnmers aspectes de la lectura(analticiintertextual)senseexplotargaire el que les reaccionspersonalsi pertbrmatives provocades per aquestapodrien tenir pe r a a p ro fu n d i r d ' apr of it ables l i ternai audi ovi sual .P er tal en l'educaci fem servir la definicid'Aguilar de delimitarel concepte de perfonnativitat, t u e u n i n d i v i d uo L rng ru p te nenmi tj angant (2004) :" Capac i taq una acti vi tat socialper a afirmar-se. legitirnar-se i construir la seuaprpiaidentitat". Una de

Desenrotllament de les contpetncies omb...

229

per a afirmar-se les oportunitats com a individu lector i productorde sentitpot pblic.Al d'un relatdigitalde manera cooperativa i arnbcarcter serla creaci performativas un acteque retornaa si mateix mateix temps,la manif'estaci per a indagar que el compliment o l'efectivitat del treballcreatiu, de tal manera de les competncies relacionades s'hi avivenalgunes amunt. EN L'APRENENTATGE 5. LN CREATIVITAT D'antuvi s dificil mesuraro avaluarla creutit,ilrl dels nostresalumnes i quan ho intentemen l'rea de llenguaho f-enlper mitj de textos escrits el prof-essor. sol ser nicament Tinguemen compte la en qu el destinatari (201I ) sobreel fbt que no podemavaluar recomanaci de HowardGardner les d'un individu aillat, i ms tractant-se consecucions d'adolescents en etapade psicdleg, aquest la creativitat formaci.Segons t lloc quanel producte d'un (ac serla conf-ecci individuo grup en un domini particular del relatdigital s reconegut com a innovadori, al seu torn, exerceixuna en el grup classe) perceptible que el grr"rp influncia en el treballposterior d'alumnesrealiza en a q u e sdonr t ini. I'abastdel concepte En l'mbit acadmic hernde restrin-eirde creativitat on podrem analitzari compararels diferentsresultatsde lo al grup-classe, creatives. Fins i tot podreniampliar-losi volem observar la llurs propostes que es produeixd'un cursescolar transf-erncia d'aprenentatges a I'altrequan com a modelsels treballs de cornpanys Aquesta utilitzern de cursos anteriors. no disminueixel desenvolupament de la creativitat delsjoves, circumstncia previs,a Grcies a la posada en com delsseusconeixements ansal contrari. narratius I'activacitant dels r-necanismes multimdia,i com del llenguatge grcies tamba la visi de bonsmodels, l'estudiant adquirir msseguretat en anarla seuaimaginaci. la tascade creacii deixar i l'educaciliterriaalhora,les activitats Per tal de treballarla creativitat previsen al relat digital hauriende presentar d'acostament diversos exercicis sentit: aquest transposici de codis.conl aradel narratiu multimdia, escrital narratiu d'un breuston'board i msicabasat amb la confecci amb text,imatges en un fiagmentde la novel'laarnbqu treballem; transposici de gneresliteraris amb fragments,per exemple, de narratius teatrals fragments a escenes o vice-versa; detipologia textual, d'un dilega un rnonleg canvis o a unadescripci...

230

ANTONI DE LA TORRE

Caldria caracteritzar els elements constitutiusdel relat literari (trama, personatges, punt de vista, espai i temps del discurs.narraci,descripci idileg. . . ) .A qu e s te s p r c ti q u e sp , r v i e sa l d i ssenydel rel at,s' hauri en de realifzarsobreel llibre de lecturaassisnat com a model literari dels futurs relatsdigitals. Pera endinsar-nos en el llenguatge audiovisual, simportant tractar el sentit d e lesim at gesle , si c o n e s i e l ss m b o l sl,' a d e q u a cide l a mi rsi ca, l esdi fernci es ent r eel t ex t or a l i l ' e s c ri t, l a re l a c i q u e s ' e s t abl ei x que entreel s el ements el producte per tal d'evitar la conformen multimdiaen cadapla o seqtincia redundncia i contribuira l'economia delssignificats per narrativa. Finalment, les imatges qlreacompanyen a seleccionar el relats'hand'esmentar els nivells com percebem visuals:representaci, els missatges simbolisme i abstracci. prctiques Arnb aquestes poden inicials,els mateixos alumnesi el professor cercari triar exemplesprototpicsde relats digitals a fi de comentar-los i l b a n sd ' e n c e tar a m pliarI ' enc ic l o p d ip ae rs o n aa l a pl ani fi caci del proj ecte m ult im dia. 6. E T aP E S PER A AB O R D A R L A C R E AC Io D E LR E LA T D IGITA L Hem volgut utilitzarla novel'laJO com a paradigma narratiu d'expressi de les emocionsi els sentiments, com a vehicled'aprenentatge literari -tant del protagonista com del mateix lector-i com a model de construcci de la personalitat. El text de motivaciper a presentar i provocar el projecte en certa manera la performativitat de I'alumnefou aquest:
Hi ha fetsen la vida queensprovoquen elnociolrs molt intenses i lesrecordenr En els llibresde nremries vivament. o com aquest. novel'lade descobrimt--nt podem llegir ancdotes que les i formacide la personalitat. i pensaments recreen. Perexemple, en la novel'laJO de JordiSienael protagonista. Daniel. persona relata en primera unsdiesimporlants i de savida (desprs dels l7 any's tresmesos) durant elsqualsdeixade sentir-se rar perqu l'euamb nlsclareclat com dissenyar el seufutur.Ho relata ambmoltagrcia tot elaborant unaingent quantitat que l'ajudena prendre de llistes decisions davant de cadaaltemativa. per a examinar Llegireula seuahistdria com es pot escriure sobreels records provocats. d'unsfets i sobre els sentiments FaremunatertliasobreI'obraper posaren com com hem vist el narradorprotagonista, com plantejai resolels conflictesanunciatsi tamb caractentzarem que I'envolten els personatges d'acord amb les seuesaccions.Amb el text f-aremalgunestransfbrmacions per a fixar-nosen aspectes literarisque ens ajudaranen la creacid'un relat personalde carcter digital, una histria narratiu.monologada, amb imatges. veu i msica.

Desenrotllament de les competncies antb...

231

la tasca els vam explicarla finalitati els A msde presentar-los a desplegar. aquesta novel'laerentres: del producte. E,ls fins de lle-eir destinataris

t . Aprendre a redactarun gui escrit d'un a dos fulls, monologati

prpiao col'lectiva qlle relateuna experincia narratill. essencialment i valoracions. on es presenten emocions, sentiments q u e m i l l o r i l ' l u stren l e s i m a tg e s i compl ementen 2 . F er lesf ot oso bu s c a r una bandasonoraadequada a les emocionsque el gui. Seleccionar hom vol transmetre. a -o J. Elaborarun relat digital amb el programaPhotoStoryt 3 de Windol4..'.s gui narrat, imatges i altre de semblanton s'integren udio musical. un En segonterme,avaluarel relat amb una rbrica que contemplal0 per a la construcci requeriments de la histriapersonal. alumnes i professor deValenci Elsdestinataris delsrelats vam sernosaltres. Els vdeosl'an dels grups4t E i V. El lloc de projecciva ser la salad'actes. per tal d'ampliarel nombrede en el wiki portfoli dels alumnes ser incrustats mitjangant internet. Pera dirigir el projecte delsalumnes en la creaci receptors histdries vam seguir de lesseues les cinc etapesmarcadesper Ro d rg uezi Londoo (2 0 0 9 ). queresponen a unasntesi de les pr opos t es per d i ve rse s ex is te n l s praxi la relat tal d'orientar del multimodal. Pernosaltres vam incloure al projecte la lectura p r vi a d' una nov el' la a mb l a qual havem de fixar activitats literriai i objectius d'educaci perfonnativitat, esmentats en el a la biblioteca IMATGE 3: Tertlia enresistrada punt segent. clela novel'la 6.1. Lectura,terflia ifixaci d'elements Desprsde I'explicaci del projecte.es proposla lectura atenta del que els cridarenl'atenci llibre mitjanqant el subratllat de breusfragments per a compartirposteriorment les seuesopinionsen la tertliaque vam fer per a desinhibirla xarradafimatge Calia un canvi d'escenari a la biblioteca. va dirigir la tertliacap algunselements de la construcci 3]. El professor personatges, relaci i temps la histria, dels narrativa:espai de caracteritzaci

232

ANTONIDE LA TORRE

punt de vistadel narrador, predomini d'aquests amb el protagonista, de I'estil dialogat,redaccide llistescom a procediment creatiui classificador de les ( obs es s i idees d e l p ro ta g o n i s ta d e l a n o v e l ' l a ). la tertlia per tal d'analitzar-la Vam enregistrar en una audici posterior. Llavors es va lliurar un qestionarid'observacia fi de tipificar les intervencions. S'hi pregunt: l. Qu diuenels companys quanparlende la histriao delspersonatges. 2. Q u diue ne l sc o m p a n y q s u a nre l a c i o n ela n novel ' l ao un fragment amb altresproductes culturals: llibres,pel'lcules, canqons, etc. qlranrelacionen 3. Qu diuenels companys la novel'lao algun fiagrnent amb experincies personals, amb els costums socials, etc. Rere l'anlisi es va destacarel predomini d'intervencions en qu es r elac ionav en s uc c e s s od se l a n o v e l ' l aa m b l a p rpi avi da, el s costums i el s gustos particulars. Desprs seguia la crticaa les actuacions i delspersonatges en pocscasos lectura es relacionavala amb altresproductes culturals. Vam fer aquestaactivitat d'investigaciper a mostrar als alumnes la necessitat d'enriquirlesvaloracions establint textosque ens vinclesamb altres podenapoftarnouspuntsde vistao informacions per a comprendre millor les lectures, el mn descriti el nostreentorn. Els espaisde debates van ampliaral forum del wiki i a Twitter [imatge 4] per a mostrarel concepte de xarxa socialcol'laborativa en qu la lecturai I'intercanvi d'opinionsocupentambun lloc.
ia he eqil el llibre *jo20l 1! Fasclnant, el recomne a tothom!

@Verbscripta qo2011 al debai de la musica li han donat moltes vdis, nr drra es mrllor ni pilior,simplement difeents mnr el Rtrk i el Rm

#ro20lI bs llslesquefa, I Sonenongtndat I flutdsa.Les descrpcsns son nclt mesfacilsde llegir com la de Bsda(pag.2)
)/ *1,r1 tt 1.))lAr-tilH @xa'dela Acaioral debal de rockets i rapers Tant que segurrem una estma dillum a classe amb el lllrre #'1201 I abocantie temcs nous. ft Vi:ylt 8,: *.p20I1 Que ral el debat @Verbasc'ilta r a p . . .r i o e n e l m e l g e . . .: i r'era!(rDt

?? m' han dit q,J n hagut polm.ca sobre el tema de clavaf-se amb el

0Oildv 11'

lll

vrctl

4: Debatincioient IMATGE a Twitter

Desenrotllament de le,scompelncies amb...

z)J

Posteriorment, vam seleccionar fiagmentsde l'obra i els vam transfbrmar Alguns alumnes van inventar en monolegs. mondlegs breusconstruits desdel punt de vista dels personatges tot opinant sobreel protagonista: mondlegdel pare,el rodamn. la novieta, el professor, I'envejosa, I'assetjador, etc. 6.2. Ac'ostament al relat digital personal E,nacabarla recerca en la web sobrela caracterttzaci del relat digital i la visi d'un grapatd'exemples ensvam deteniren el punt de vistadel narrador, la claredat de la veu, la forgade la bandasonorai de les imatges. En aquest apartatvarn diferenciarel valor aportat de les irnatgesa la textualitzaci redundncia, complementarietat i contrapunt. Aquestsconceptes han sigut molt tingutsen comptepelsalumnes que han confbccionat les seues histories ms'efectiva':han evitat la reiteraci de manera de missatges entreimatgei (Acaso text a fl d'establir un discurs connotatiu hi hagu ,201I ). E,videntment, rnsaspectes en qu vam centrarI'intersper a fbryarposterionrrent el relat de cadasc, bonapart delsqualss'hanesmentat ads. 6.3. Conceptualitzaci i planificaci pasconvida El segon elsalumnes a planificar el gui escritd'un relatdigital de carcterpersonal,una "histria de vida" en els termes de Rodrguez& Londoo(2009),I'elementrnotivador ha estatla lecturadel relatjuvenil citat msamunt(JO) perqureuneixun grapatde virtuts per a servirde catalitzador: aquesta novel'lafacilitaI'establiment de paral' lelismes estructurals i temtics en la redaccidel gui que cadaalumneo parellaha de fer. El primer obstaclefou I'inici, de qu parlar sobre un mateix i per on comenqar. Aquestaetapava trigar a arrancar: acudrem a la pluja d'ideesen primer terme i repartrem el paperde Gloria Londoo(2010):"lndicacions per a elaborar i exemples bsiques el gui literarid'un relatde cairepersonal". El complementrem amb el full que vam titular "ldees per a crearhistries a relatar", uns consells traduits del llibre de Joe Lambert (2009) on es que poden suggeriruna bona histria. tipifiquenels temesde cairepersonal per als estudiants Les orientacions ms esclaridores van ser,d'una banda,la pregunta que relat el ha de contestar. de l'altra, fbrmulacid'una dramtica el consellque hom s'ha de fer preguntes sobreel tema triat per tal que les respostes, ordenades segons unaseqlincia temporal, narrativa o lgica,siguen I'e i x d e l gui quehom e s c ri u .

234

AXTOXI DE LA TORRE

6.4. Produc'c'i L'escripturadel gui fbu col'laborativai en lnia. L'autor o autors compartiren la textualitzaci amb el professor del gui per mitj de Documents de Google, actualmentDrive. L'escripturadel gui en lnia (correcci lingstica, motivacipermanent amb el./becl-baclc i direccidel professor. els correus i el xat del nostre electrnics wiki) orientaren la tasca msdifcil,ques la construcci personal. de la histria imatges i so, d'elements. Quanta la resta l'alumnatcornptava amb materialpropi: adsel prepar amb fotos personals. ads en troba la xarxa. A ms,s'hi van declarar autdnoms en aquest menester.

],lf

rfrtr:r

telatDEilalilsnider .,, Fo l.t : LU

f Aur r q - ; - : . . ! : i : a f ! ! ! i f .

:soa

- . / - D

::

-,1fi'i*,flcr!11.

N.tL6d/r:'ejrj.

Fetwrf ' ;!e're-

- reu - Ea I Jo J_ rsurd ,.!Lsl rdi:s i cr ! 1.. ls cLl! _l ,re ens hem 'w3dat d a 9.-: trpmer:j r-E ,ar marcaria .cua nfanc : ,Lrls

F o t o g r f a 3 E r ,_ i s o p a a b l 6 Eolograla r r ss fe-

rer Fre -:,crFdre,

@t i.-c,6m a lcs he's

-91s ;liri,lt

IlvATcE 5: Redacci comnartida enlinia 6.5. Postproducci Es dedic a classeuna sessiper a aprendrea manejarel programa PhotoStorv J de Windows,prograffra senzillamb qu s'editaren bonapart dels vdeos.Es va of-erir en lnia un videotutorial de consulta creatpel professor. Aquell programa permeteditarvdeosnomsamb imatges, una pistad'udio per a la msica,una gravacide veu en cada diapositiva, ttols i subttols, transicionsi zoom en les fotografies;un muntatge f-et en cinc passes.s realment molt til per al nostre propsit. Tanmateix, l'nic problema tcnicque es plantej enmig del procsfou I'enregistrament del so,ja que els estudiants no comptaven amb micrfonso aquests no tenienqualitat,Per aix, alguns van fer servirels mbilso els dispositius mp3 per a I'enregistrament. i d'altres gravaren l'udioamb I'ordinador i el micrdfondel professor. La presa de so ha ja que la narraci de sersempre de bonaqualitat oral esdev el centre d'inters

Desenrotllament de les competncies ctmb...

235

menade relats. d'aquesta Si no hi fem mfasi,les audicions defectuoses solen malmetre un bon treball. 6.6. Difusi i avaluaci Cada alumneva incrustarel seu relat en la pginapersonal del portfoli (Portfoli 4) amb valoracions personals electrnic de I'experidncia i en frem pblicaper grupsfimatge6]. En acabar una presentaci la projecci. els r,am perdno arribrem comentar I'avaluaci a f-er-ne amb rbricaque es pretenia a j a e n e l sd a rre rs l'i n i ci p er qu enst r obve m d i e sd e l c u rs,acabada l ' arrl uaci ti final.El professor s quen'haviafet unaavaluaci d'acordambelscriterisde Ia projeccivan ser molt positir,es. matriu.Les reaccions durantaquella AlgLrns s'emocionaren espectadors amb certeshistries, amb d'altresvan rinre. alltb la majoriaescoltaren callatsi totes els van semblarformidables. Cada relat per I'esforgi I'originalitat un fort aplaudiment meresqu mostrats.

IHRrcE 6: Proiecci relats a la sala dels d'actes Els l0 aspectes del relat que van servir per avaluar-los sn els divulgats per Xavier Suen lnia (vid. Annex III) ja que formenpart de la valoraci que se sol aplicara aquestproductemultimdia.Els temsavaluats estndard fins a 4 punts cadasc responen al grau de presncia dels elementssegents:

236

ANTONIDE LA TORRE,

propdsit puntde vista,pregunta del contingut. de la histdria. dramtica, elecci qualitatde les imatges, claredatde la veu, ritme de la narraci, so adequat, s de la llenguai la correcci economia de detallsen la histriai, finalment, gramatical. Hi podemcomprovarque guarden relaciamb els dos objectius i literriade I'estudiant. bsicsdel projecte: la fbrmacilingstica aix conr l'educaci tecnolgica i artstica de l'mbit audiovisual. D E L E ,S PR O D U C C Io N DS E LS A LTJMN E S 7. CI nS S I F I C AC Io N S Al punt 2 hem presentat algunes formes de catalogaci dels relats pels presentats quedescrivinr. multimdia Tanmateix, digitals ambels26 relats alumnes[imatge7] volern suggeriruna nova classificaci inters d'especial per tal com es basaen el contingutemocionalaportat, la relaciemotivaque guardaI'alumneamb la matrianarada, la tcnicad'expressi ivinculaci que prdpia amb la seua histria,amb els esdeveniments i els personatges introdueix No hem de perdrede vistaque el relatdigital s,en en la narraci. primer terme,una histriamultimodalcreadaper a explicarvivnciesd'un rnateix. Aix doncs,ens interessa tamb la tonalitatcom es far. El creador que commouen, fan riure o evocar sentiments com del relat inclou efectes a elementsconstitutius fonamentals, o b, en altrescasosens hem trobat que i emocionals eliminanotablement lesmarques subjectives al llargde la matria narrada. El nucli d'identitat relatadai la presentaci social que hom f-ade si presentant-se mateix, amagant-se, formalmento provocantemocions,s un que caldria analitzarde les histriesescrites aspecte pels adolescents. Al cap i a la fi, una de les pretensions amb aquestprojecte,a ms dels aprenentatges sobreel relat,de I'alfabetttzaci digital i de I'educaciliterriaera vincular la que hom estudia llengua a classe amb la forgaque confereix I'expressideljo a partirde I'experincia o vivnciapersonal. Aix doncs,hem sintetitzat en tres gransactitudsla distncia de I'autor amb la matriapersonalnanada.Aquestaclassificaci se sustenta en la tria provinents delsmecanismes lingstics i icnics, de la retrica i del llenguatge visual,que cadanarradorha posatenjoc. l. Relat liricoemotiu:hi ha introspecci. El text o les imatgesapel'len gratitud. decepci, diversesvegades a sentiments d'alegria,tristesa, vivncies, bellesa, desig,llibertat. etc..per mid de records, satisf'acci, gustoso projectesde futur, ja siga de forma directa com suggeridao per metfores visualso textuals.Aquestamena de relats connotada provoca un estat d'identificaci Dels26 relats emocional en el receptor. (el42%). I I en aquestapartat digitalsdelsalumnes, n'hem catalogat

Desenrotllament de les competnc'iesamb...

237

I'objectivitat.El text i lesimatges, 2. Relatrealista:predomina normalment complementaris, estructuren un relat lineal de successos narratsamb tendencia a I'argumentaci o ala descripci formal.Mostrensituacions quotidianes. La sobrietat en l'expressi d'emocions sunacaracterstica present. No solenrespondre que sesuggeria a una"preguntadramtica" per a la redaccidel gui. En aquest aparlat.trobem tamb I I relats (42%\ . 3 . Relat lttdicotransgressor'. el narrador esdev un personatgefbntstic o b mostrauna cara divertidad'alld que s quotidi.El text o les ironia, hiprbole,personificacions imatgesexpressen o cosificacions, f-antasia, deformacions, intertextualitat. Pot conteniruna intencicrtica pretn provocar estranyesai fer riure. implcita, Fonamentalment Semblaque aquesta actitud narrativadna molt de joc a la creativitat delsjovesja que actival's d'un grapatde figuresretriques i recursos visualsque enriqueixen la histdria.Tanmateix. en aquestapartat noms trobem4 relats(16%).

Iptntc 7: Llista dels relats disitals

8.CONCLUSIONS Pe n sar ic r ear un r el a td i g i ta lm o ti v a tp e r l a l e c tu ra d' una novel ' l aaj uda a I'adquisici de la competncia literdriaperqus'han de prendredecisions lxica i correccigramatical, dificils per a elaborar-lo: adequaci tipus de que s'aportar, relat.tema, infbrmacipersonal del relat,veu del estructura

238

AxIoxI

DE LA TORRE

graude participaci narradoq tonalitatnarrativa. del personatge, i temps espais de I'acci,etc. L'exernple ha sigut Jordi Siena i Fabra,el qual va haver de prendredecisions d'aquesta mena per a escriure la novel'la llegidaa classe i aconseguir un relat personal,fragmentriament autobiogrfic, sobreel qual planala superaci dels conflictes. Era el prototip per a dissenyar els nostres "manipulacions" propisrelatsde vida. Les diverses oralsi escrites de JO han sigutlesestratgies literarii lingstic. d'aprenentatge Perdtambho hansigut. fase,la producci en la segona del vdeo,a la qualhem agregat la competncia permitjd'activitats queno solenformarpartdelsobjectius digitali artstica de llenguai que,tanmateix, fbrtament atrauen I'intersde I'alumne:I'elaboraci (la gravaci o la recerca d'objectes visuals(imatges i fotospersonals), sonors de veu i la msica) i el maneigde dispositius (el programa tecnolgics d'edici projecte del vdeo).En aquest hem incorporat eltreballcol'laboratiu, la finalitat de divulgaciamb la presncia de destinataris Aix, el realsi una avaluaci. projectede creacid'un relat digital guanyasentitcom a eina per a treballar amb xit aspectes que giren al voltant especfics de les competdncies bsiques de la comunicaci lingstica, per a aprendre literriai artstica, a pensar(-se) i comunicar-se amb xit i creativitat. El relat digital originatper la lecturas, performativa, finalment,una manifestaci per alsjoves creadora, ben atractiva immersos en les novestecnologies i en el mn de la imatge.Forneixun bon motiu perqula lecturasigaenriquidora i tots els lectors, feblesi forts,hi resten convidats a endinsar-se en les pgines d'un llibre per a aprendre de manera distinta, ldicai mspropera als seusinteressos i passions. B I B LI O G RA F IA Acaso,M. (2011):El lenguajevisual.Barcelona: Paids. Aguilar, H. (2004): "La performatividad o la tcnicade la construccin de la subjetividad". Jornadas de Investigacin de la Faailtad de Ciercc'ias Humanas.Web UniversidadNacional cleRo Cuarto. Arsentina. <http://www.unrc.edu.ar) 12]. fAccs4I 6120 Barba,C. (2012): De mestr@, a mestr@,. <http://www.canebarba. cat> [Accs20I | 2I 20 12). Gardner, H. (2011):Las cinco mentes del futuro. Barcelona: Paids. Gregori Signes, C. (2008a): "lntegrating the old and the new: Digital S t or y t ellin g i n th e E F L l a n g u a g c el a s s ro o m" Greta . l 6,l & 2:29-35. GregoriSignes, C. (2008):"Practicaluses ofdigitalstorytelling. INTED2007". Proceedings. 200l (CD Rom) (ISBN: 978-84-61 l-45 17-1). < h t t p : / / w w w . a cad em i a . e d u l 36 0 8 6 9 / Pr a c t i c a l _ u se s _ of _ D i g i t a l _ Storytelling>fAccs 201 12120121.

Desenrotllament de les compelncies amb...

239

Lambert,J. (2009):Digital Storytelling:capturing lives,creatingcommunity. Berkeley: Digital Diner Press. Lluch Crespo,G. (2012a):Del oral, audiovisualy digital ct la lectura (v la Madrid: Cuadernos Fundacin escritttra)en secundaria. S.M. Lluch Crespo, G. (2012b): Lu lecfurct al cenfre: Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documentsen el Pla de Lectura de Centre. Alzira: Edicions Bromera. s s i q u e is L o n d o o, G . ( 2010) :" I n d i c a c i o n b e x e m p l e sper a el aborar el gui literari d'un relat de cairepersonal". Web del GREAV. <http:I I gr eav. ub.edu/re Iatosdi gitales> [ Accs20I 12I 20 | 21. Microsoft (2011): kll a Story;,Bec'omea Lifelong Learner. Lloc web de Microsoft amb recursos i guiesper a docents. <http://www.microsoft.com/education/en-us/teachersiguides/Pages/index. 201 l2l2 0 l 2 ]. a sp x >f A c c s Robin, B. R. (2005): Educational Digital Storytelling. <http://www.coe.uh.edu/digital-storytelling/introductiontroduction.htm> fAccs 2011212012]. Rodrguez Illera,J.L. &' LondooMonroy,G. M. (2009):"Losrelatos digitales y su interseducativo".Educagdo,Formagdo& kcnologias 2 (l): 5-18. <http:I I eft educom.pt>fAccs20I | 21201 2]. "Explicarhistries... Rodrguez Illera,l.L. & LondooMonroy,G. M. (2010a): digitalment".Perspectiva Escolar 344. Barcelona: Associacide Mestres Ro s aS ens at47, 51. Rodrguez lllera, J. L. &. Londoo Monroy, G. M. (2010b): "Los relatos digitalescomo textos multimodales".El eBook7' otras pantallas: nuevas para la lectura. Salamanca:Fundacin .formas,posibiliclades1t espacio,s Ruiprez, GermnSnchez 73-84. <http://ci I ij .fundacion gsr. com> [Accs20I | 2I 20 | 2]. TndemEdicions. Sierrai Fabra. I. (2010): Jo. Valncia: : Cm o re s p o n d eln Si p e ,L . R. ( 2011) " o s n i o sa l o s l b umes i l ustrados: ci nco tipos de comprensin lectora".Web GRETEL. <http://literatura. grete Lcatl> [Accs20I | 2I 20 | 2]. Zayas, F. (20lla): La educacin literaria. Cuatro secuenciasdidcticas. Barcelona: Octaedro. Zayas.F. (201l): "Leer paraescribir, parahablar escribirparaleer.Palabras Web Leer.es. de los sentimientos". <http://leer. le-buscador l'?id:4334&b id:8> [Accs20I | 2I 20 | 2]. es/detal

240

ANTONI DE LA TORRE

ANNEX I

: R p r-R r s Conpus o' A NA L rs tD E Lp R o J E C T E 26 D IGTTA LS euE E STR oB E N pN I-iNIaA: <HTTP://ponrr.oI14.wIKISPACES.CoM> PUBLICATS

TITOLS DELS RELATS DIGITALS 0 l . A m i s t a ta d i s t n c i a 02.Anirnals de laboratori 03.Aterratge d'emergncia al Joanot 04.Diumenges demat 05.EImeu estudide gravaci 06.EImeu poble,La Yesa 07.EI meu viatgepreferit 08.Histria del meu gos 09.Histria del nostre nec l0.Histria d'unpremi I l.La casualitat afavoreix I'esperitpreparat 12.Mavida com a mrsic l 3 . M sq u e u nj o c l4.Next l 5 . S o n ld i f e r e n t s l, a nostra amistat, igual l 6 . U n ad e c i s i difcil l T.Viatge a Israel l8.Capde setmana a Cofrents l9.Classe nova,vida nova 20.E|meu somni,elteatre 2 l . E l m e ut a t o o 2 2 . E |m i l l o r d i a d e l a n o s t r a vida 23.Memories d' infncia 24.Per qu diuenque scun pirata 25.LJna amistat vertadera 26.Unavida d'addiccions
NOM/SEXE DE L'ALUMNE CLASSIFICACIO

Reyes David Ch. Sara& Ins Miguel & Marcos David F. Laura Jlia David C. Alex & Adri Ferran& Jordi Raquel Xavi Francesc & Miquel Jordi F. Sandra & Rosana Andrea Guillenl Natalia& Marta Isabel Carmen Ana Pablo&Carlos&Sergio Roco& Cristina Adrin Elena& Raquel Jazmn& Marta V.

Liricoemotiu Ludicotransgressor Ludicotransgressor Realista Realista Liricoemotiu Realista Realista Ludicotransgressor Realista Liricoemotiu Liricoemotiu Realista Realista Realista Realista Realista Realista Liricoemotiu Liricoemotiu Liricoemotiu Ludicotransgressor Liricoenrotiu Liricoemotiu Liricoemotiu Liricoemotiu

Desenrolllament de les compelncies amb...

241

ANNEX II

FRAGMENTS DE DIARISETMANAL DE CLASSE I PRESENTACIONS DELSRELATS DIGITALS EN EL PORTFOLI DELS ALUMNES (<HTTP :I IPORTFOL14.WI KISPACES.COM>) ja com hem de fer el relat digital.Ens ha Alex: Hui Toni ens ha explicat jo far el relat amb el FotosNarrades3, oferit algunsprogrames informtics, perquToni ens ha fet hui una demostraci de com utilitzar-loi m'ha semblat molt fcil i cmoded'utilitzar. Sandra: Per a aquestasetmanahem d'elegir un tema per a fer un relat digital, ha de ser sobrealgunavivncia personali el podem fer per parelles. Toni ensha donatun full en qu s'explicaI'estructura que ha de tindreel relat. quant de temps ha de durar...A ms, ens ha ensenyat dos exemplesde relat digitals,un parlavasobreel somni de sercantanti l'altre sobreel naixement de lesfilles d'un senyori com es va sentir. Laura: Aquesta hem de fer l'elaboraci setmana d'un relatdigital,podem el tema i fer-lo d'uns 3 o 4 minuts. Jo he elegit el tema del elegir nosaltres meu poble i far una histria inventadasobre el meu poble. Abans de fer el relat hem de redactar el gui (la historia)i gravar-laen un mp3 o en un mp4 i posar-la com a udiodel relatXavi: Aquestessetmanes ens hem estatdedicantbsicament al tema dels relatsdigitals,que consisteixen a contarhistries, vivncies... a travsd'una sriede fotografies i un text, quepot anarescrito parlat.Primerament vam estar veient exemples d'aquests relats,i vam haverde fer-neun sobrela xarradade a I'institut. GemmaPasqual A mi em semblauna tcnicaprou til per contarexperidncies de la nostra vida de maneraesttica, a ms que sempre tindremun recordd'ag.A ms,per inclourefotografies i la nostraveu es reflecteixmillor tot el que va ocrreren un momentdonati els nostres sentiments. I sempres ms entretingut f-er una presentaci a l'ordinadorque un text o una redacci a m! Reyes: El relatdigital"Amistat a distncia" per s un treballmolt especial narrecom vaig conixer a rni perqu a la meuamillor amiga. Roco: Aquesttreballha sigut l'ltirn de tot el curs i I'he escollitperqu s el millor i el ms bonic que he fet junt amb la meuacompanya Cristina. L'objectiu era crear un relat digital que narrarauna experincia personalo algun momentimportantde la nostravida i la meua amiga ijo vam decidir contar-vosla nostra infncia. Finalmentacabremrecopilantfbtos de quan rem petitesi vam fer aquestrelat tan emotiu.

242

ANTONI DE LA TORRE

ANNEX III Renrcn D'AVALUACT eunlrrarvA

4 Punts
1.Propsit de la histria Estableix el propsit prompte i mant un clarenfocament al llarg d'aquesta.

DELRELAT DrcrrAL.SoeRn40 pUNTS

2 Punts
1 Punt

3 Punls

prompte Hi haunsquants Estableix el propsit lapsus endevinar en sdificil pero i mant unclarenfocael focus. de la el propsit s el propsit presentaci. part mentdurant la major bastant clar. d'aquesta. El punt de vrsta s s'estableix El puntde vista perno connecta amb difcil dediscernir. cadapartde la historia quees fanintents encara de connexi ambel sentit global de la historia. Nohi hapregunta dramtica.

2. Punt de visla

El puntde vista estben El puntde vista s'estableix desenvolupat r contribueixperno connecta ambcada global partde la histria, al sentit de la si b es histdria. fanintents de connexi amb global el sentit de la histria, Es contesta unapregunta dramlica ambsentit i es contesta dinsdelcontext de la histria.

3, Pregunta dramtica

Es contesta unapregunta unapregunta S'albira perno dramtica pernoes dramtica ambsentit es contesta dinsdelcontext contesta dinsdelcontexl de la histria. de la histria.

4. Elecci del contingut

Elscontinguts una creen una Elscontinguts creen que atmosfera o to distints atmosfera o to distints queuneixen parts algunes diferents uneixen de la parts poden de la histria. Les histria. Lesimatges poden imalges simbolisme o comunicar comunicar simbolisme o melfores. metfores. de la veuclara i Qualitat consistentment audible al llarg de totala presenlaci, i de la veuclara Qualitat consistentment audible al llarg de quasi totala presen(85%), tac

justs'intenta usarelscontin- Tot S'intenta usar gutspera crear per a conlinguts atmosfera els / to,pernecessita ms crear atmosfera / to. elaboraci. Laselecci d'imatges s Igica.
de la veuclara i Qualitat consistentment audible al llarg de quasi totala presentaci (70-840/0). Laqualitat de la veunecessita ms atenci.

5. Claredat de la veu

6. Ritme de la narract0

El ritme i la veus'adapta Ocasionalment mases parla a la histria i ajuda a sa rpid o massa lentpera I'audincia la linia a submergir-se de la histria. El ritme en la histria. enganxa a l'audrncia. proporciona Lamsica unaresposta rica ques'adapta emocional a la histria. Lesimatges estan amb coordinades la msica. Lesimatges creen una que atmosfera o to distints encaixen en lesdiferenls parts Les de la historia. poden imatges indicar simbolisme o metfores. Lahistoria es conta amb exactament la quantitat correcta de detalls. proporciona La msica d'algunamanera unaresposta ques'adapta ricai emocional a la histria. Lesimatges quasi estan coordinades sempre ambla msica. quasi Lesimatges creen, sempre, unaatmosfera o to queencaixen distints ambles parts diferents de la historia. poden Lesimatges indicar simbolisme o metfores.

Inlent d'usar el ritme. Per Nohi haintent d'usar no s'adapta aquest al ritme el nlme. de la histria. L'audincia noes potimplicar consstentment. La msica La msca dstrau, estb i no pernoafigmoltde s inadequada distrau o no significat a la histria. No exrsteix. estcoordinada ambles imatges. quelesimatges Intent creen unaatmosfera distinta o to queencaixa parts amblesdiferents de pernecessita la histria, mstreball. No hi ha intent quelesimatges creen unaatmosfera distinta o to.

7.Soadequat

8. Qualitat de les imatges

9. Economia en elsdetalls de la histria

Lacomposici de la histria La histria necessembla per s tpicament bona sitar msedci. Esmassa necessila unamicams llarga en alguna de o curta dedetall. lesparts. L'sde gramtica L'sde gramtica i llengua i llengua sncorrectes i contribueix al sntpicamenl correctes, desenvolupament dela clare- per elsenorsdistrauen de dat,de I'estil delpersonatge. la histria. Elsenorsnodistrauen de la histria.

necessita Lahistria sereditada de nou. llarga Es massa o pera ser moltcurta editada de nou. Repetits errors en l'sde la gramtica i l'sde la llengua moltel distrauen seguiment de la histria.

10.Usdegram- L's de gramtica i ticai llengua llengua sncorrectes i contribueix al desenvolupament de la claredat, de I'estil i delpersonatge.