Joseba Sarrionandia: "Plantejar un referndum ja s una emancipaci"

L'escriptor basc, en parador desconegut des del 1985, publica el llibre 'Som com moros dins la boira?'. En aquesta entrevista exclusiva amb l' ! , re"lexiona sobre els darrers an#s de la pol$tica Antoni Batista % ra &'('(&)1'

*o se sap ni quina cara "a ni on para. L'+ltima imatge que es t, de -oseba Sarrionandia ,s del 1985, l'an# de la seva "uga de la pres. de /artutene, en una operaci. de pel0l$cula, amagat a la caixa d'un ba"le del cantant 1manol. 2avia complert cinc an#s d'una condemna de vint(i(dos. 3ortatu li va dedicar la can4. *o se sap ni quina cara "a ni on para. L'+ltima imatge que es t, de -oseba Sarrionandia ,s del 1985, l'an# de la seva "uga de la pres. de /artutene, en una operaci. de pel0l$cula, amagat a la caixa d'un ba"le del cantant 1manol. 2avia complert cinc an#s d'una condemna de vint(i(dos. 3ortatu li va dedicar la can4. 'Sarri, Sarri', molt popular als an#s 8). questa ,s una entrevista en exclusiva per a l' ! , amb motiu de l'edici. en catal5 del seu llibre Som com moros dins la boira? 67ol0len Edicions8. Com han influt en la se a literatura les situacions l!mit "ue ha iscut: iolncia# pres# fu$a# e%ili&&&' 7otser m'9an aportat la sensaci. de perplexitat i d'inseguretat davant les coses. La sensaci. de viure sense casa, encara que visqui en una casa. -o recordo una in"antesa arrelada en un lloc, amb una "am$lia i una cosmovisi., en un m.n amb 9orit:ons estables i temps c$clic. ;anmateix, potser aquesta sensaci. d'incertesa no ,s deguda a circumst5ncies biogr5"iques meves, sin. a una tend<ncia 9ist=rica que 9a modi"icat la manera de relacionar(se amb l'espai i amb el temps al9ora que el sentit de la vida sembla que quedi a l'arbitri de cadasc+. Parlen ms del tema els "ue se(n senten fascinats des de la dist)ncia "ue els realment implicats& *(implicat administra els silencis& Encara que Lud>ig ?ittgenstein digu,s que del que no se'n sap val m,s no parlar(ne, en realitat ,s m,s "5cil parlar del que no se'n sap que del que se'n sap. -uli @erne va escriure del passat i del "utur, d'Accident i "ins i tot de la Lluna gaireb, sense sortir del seu escriptori. En canvi, la maBoria de la gent tornava de les trinxeres de @erdun sense ganes d'explicar res. C'altra banda, explicar(9o tot no signi"icaria res. *om,s ometent es poden explicar les coses, ,s com si s'9agu,s de donar a con<ixer la tela mitBan4ant un "il

i (aix= s'intenta mitBan4ant l'escriptura( ,s ben di"$cil de trobar un "il que doni idea de tota la trama. +uants llibres es troben i dialo$uen a Som com moros dins la boira ' Daireb, tots els de la biblioteca. Llegir ,s com tenir interlocutors, i amb alguns 9i 9e tractat bastantE Fnamuno, @oltaire, 1bn -ald+n, !ud#ard 3ipling, @ictor 2ugo, bdelGrim, -o9anes Fr:idil, HaroBa, -osep9 Ionrad, ugustin I9a9o i d'altres. , "uantes disciplines' 2e tingut el privilegi de no 9aver d'examinar(me amb aquest assaig davant de cap tribunal acad<mic. ccepto ser susp<s a la bestreta i, aix$, 9e pogut escriure de tot el que vingu,s a tomb, amb digressions clarament improcedents i "ins i tot 9umor$stiques, sense 9aver de doblegar(me a la dissociaci. de disciplines i altres limitacions. En la vida real, l'economia es trava amb la guerra, la llengua es barreBa amb la pol$tica i qualsevol tema t, derivacions. -l ni naiz .jo sc/ s una autoafirmaci molt basca# molt escrita i cantada& -l seu llibre demostra "ue s molt comple%a&&& La identitat no ,s remarcable si no existeix una impugnaci. d'aquesta identitat, que ales9ores es veu obligada a retrocedir o, al contrari, a a"irmar(se. Ce petit vaig con<ixer la pressi. de la 9iperidentitat espan#ola. La llengua basca estava proscrita, reduJda a la condici. de parla del m.n rural, "ins i tot els noms de persona es pro9ibien en llengua basca, aconseguien que els nens ens avergon#$ssim de saber basc. Cavant la 9iperidentitat espan#ola, sobretot durant el "ranquisme, la identitat basca es va replegar, "ins que a la d<cada dels K) va deixar de retrocedir i va comen4at a rea"irmar( se. Planteja una no a manera de "ser basc" "ue diferei% del nacionalisme basc# fins i tot del re olucionari& @eig la identitat basca com la negaci. de la imposici., una a"irmaci. de"ensiva que nom,s intenta desenvolupar(se naturalment en la pluralitat. Els trets identitaris es van modi"icant. Ce "et, la nostra generaci. 9a lluitat per preservar la llengua i la cultura basca i, en realitat, 9a dut a terme una trans"ormaci. sense precedents de la llengua i la cultura basca. La identitat basca, com qualsevol altra, ,s variable i no cal atribuir(li un ,sser i un comportament determinats. Serem el que decidim. 0esprs del seu estudi# com definiria moro en un tuit' /oro ,s alg+ a qui se li determina "ins i tot la de"inici. d'ell mateix. 1, com a subBecte, ,s qui requereix la seva llibertat individual o col0lectiva. +u hauria dit de 1ali al llibre' qu$ tinc una portada de Le Petit Journal . La defaite des Touareg , es titula aquest quadre, les tropes "ranceses amb negres maliencs i senegalesos prenent ;ombouctou el 1& de "ebrer del 189L. 2an de massacrar els tuaregs cada cert temps. l llibre es "a re"er<ncia a la insurrecci. tuareg del 19)& i a la mort de I9arles de Moucauld en el context de la insurrecci. del 191N. OPuan siguem prou gent ens llan4arem al combatO, diu un dels cants que va recollir Moucauld. Qs un poble oprimit que es rebel0la, cada generaci., contra aquesta submissi. i, de "et, 9an tornat a rebel0lar(se el 19N), el 199) i el &))N. Els tuaregs es consideren amos d'aquests deserts del S59ara on viuen. mb la desgr5cia que els "rancesos tamb, se segueixen considerant amos de tota aquesta part de l'R"rica per raons m,s extravagants.

2ist3ria i lle$enda es creuen# un cl)ssic en la se a epistemolo$ia& 4, els mitjans on se situen' -uguen un paper "onamental. Els mitBans creen les condicions perqu< els bombardeBos i les tortures siguin acceptables per a l'opini. p+blica "abricant OterroristesO i O"onamentalistesO com els predicadors de trona del segle S@11 inventaven ObruixesO quan s'9avien de cremar. Llegeixes un diari "ranc<s i tens la impressi. que els tuaregs estant ocupant Estrasburg, que 9an trencat Mran4a annexionant(ne parts a leman#a, 1t5lia i Espan#a, que 9an imposat la xaria i que s'9an emportat l'aigua. Per "u dedica Som com moros... a 1art! i Pol' Puan Bo era a la pres., /art$ i 7ol Ba anava en cadira de rodes, i ens escriv$em cartes. 7enso que amb "or4a empatia, perqu< Bo estava en una cel0la a El 7uerto de Santa /ar$a, i ell en una 9abitaci. a !oda de ;er. Com se$uei% el procs sobiranista de Catalun5a' Ce molt llun#, per= el "et que 9i 9agi gent que digui O*osaltres ens organit:em pol$ticamentO em sembla una acci. de la mateixa categoria que els esclaus que reclamaven la seva llibertat, els obrers que s'organit:aven en sindicats o les dones que exigien els seus drets. El sol "et de planteBar el re"er<ndum Ba em sembla una emancipaci.. 7er als catalans em sembla, a m,s, que ,s una oportunitat incomparable de treure's del damunt tota la 9ist=ria i la 9ist<ria d'Espan#a. veure com s'9o prenen els altres, perqu< l'amo d'un esclau es prenia com una grav$ssima o"ensa personal la seva llibertat. Com a iure el final de la iolncia d(-6A' Iom una bona not$cia, perqu< E; "eia molt de temps que "eia malament les coses. ra seria una bona not$cia que tamb, l'estat espan#ol desist$s de les seves molt variades activitats armades. +uin seria l(escenari de futur per al Pa!s Basc' questa segona not$cia no arribar5, de manera que ,s previsible que el con"licte es prolongui, per= d'unes altres maneres. El "utur, que Ba ,s aqu$, no el veig gaire benigne. La gent poderosa del m.n "a temps que va optar per gastar en bombardeBos i policia el que es pogu,s invertir en suport al desenvolupament, seguretat social i democr5cia. T